Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82465 | Col·lecció de Granera al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-granera-al-museu-darqueologia-de-catalunya-mac | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Granera. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. Font: fons documental del Museu d'Arqueologia de Catalunya.</p> | <p>Col·lecció de materials arqueològics que procedeixen de dos dels jaciments arqueològics situats dins del terme municipal de Granera, que estan custodiats a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). Es tracta de dos lots de materials indeterminats dels jaciments de la Cova de les Tutes (núm. Reg. MAC BCN-47669) i del Forat Negre (núm. Reg. MAC BCN-47684). Es desconeix l'inventari dels mateixos i, per tant, la seva cronologia.</p> | 08095-129 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39-41, 08038 Barcelona | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 82509 | Les Tutes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tutes | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 87-88. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 20. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Es tracta d'una cavitat amb una gran boca principal, que dóna pas a un ampli vestíbul on es bifurquen diverses galeries formant una retícula. Pel que sembla, a l'extrem sud-est de la sala més gran, hi ha una cata rectangular de 4x2,5m i 1m de profunditat. Els materials recollits no permeten establir cap cronologia pel jaciment. S'hi accedeix des del quilòmetre 6 de la BV-1245 de Castellterçol a Granera. S'agafa un camí a la banda de migdia de la carretera, que discorre per la banda de ponent del torrent de les Tutes. Al cap de 800m, on la vegetació clareja, cal agafar un corriol una mica desdibuixat que baixa en direcció al torrent, que porta fins a l'entrada de la cova.</p> | 08095-173 | Baga del Marcet | <p>Segons Antoni Pladevall, a la cova s'hi amagaren bandolers i pròfugs de les guerres. El mateix autor les anomena coves o grutes de óles Tutesó. La cata documentada a l'interior de la cova es va realitzar amb anterioritat a l'any 1973.</p> | 41.7371600,2.0844200 | 423862 | 4620999 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82509-foto-08095-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82509-foto-08095-173-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, la cronologia és desconeguda. Els materials estan custodiats a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 82549 | EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ein-sant-llorenc-del-munt-i-lobac | <p>Modificació del Pla Especial de Protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Annex 1. Inventari del patrimoni arquitectònic, 1998 [Inèdit]. PÉREZ, Pau (2007). 'El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac en l'inventari d'espais d'interès geològic'. VI Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 155-159. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 276, 281-288, 296-297, 301-310, 316-317 [Inèdit]. VILA I PURTÍ, Xavier (2008). El Moianès. Estudi d'una comarca social i natural. Barcelona: Dalmau. Https://parcs.diba.cat/web/santllorenc/normativa [Consulta: 13-05-2019]. Http://mediambient.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2019].</p> | <p>L'Espai d'Interès Natural (EIN) de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està situat a la serralada Prelitoral Catalana i està format per dos massissos muntanyosos que formen una mateixa entitat orogràfica i geològica, el de Sant Llorenç i la serra de l'Obac, que conflueixen al Coll d'Estenalles. Com a cims més destacats trobem el Montcau, de 1056m d'alçada i la Mola de 1103m. L'orografia és resultat de l'acció erosiva de l'aigua sobre els conglomerats, gresos i lutites que es van dipositar durant els períodes Eocè-Oligocè. Això fa que el terreny sigui rocós i escarpat, amb cingleres i falles profundes. La climatologia és del tipus mediterrani subhumit, fet que determina el tipus de vegetació i fauna. Al territori poden diferenciar-se dos dominis de vegetació: l'alzina litoral, ocupat bàsicament per pinedes calcícoles de pi blanc, i l'alzina interior, amb algunes obagues cobertes per boscos de caducifolis. L'EIN s'estén per gran part de les comarques del Bages, del Vallès Occidental i del Moianès, ocupant un total de 13.694 hectàrees (municipis: Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses). El municipi de Granera compta amb 396,54 hectàrees de superfície (un 16,5% del territori municipal) dins dels límits de l'EIN situades a la banda de ponent i migdia del terme, i inclou la masia de l'Otzet i el jaciment arqueològic de la tomba del Moro de l'Otzet (ambdós inclosos dins del seu pla especial de protecció). L'EIN està regulat pel Pla especial del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que va ser aprovat en data 24 de juliol de 1972 i publicada la seva aprovació en el BOE núm. 87, de l'11 d'abril de 1973. Posteriorment va ser declarat parc natural pel Decret 106/1987, de 20 de febrer de 1987, i publicada la seva modificació en el DOGC núm. 827, del 10 d'abril de 1987. L'any 1994, la Diputació de Barcelona va iniciar una modificació del pla especial a petició de diversos ajuntaments, que va comportar una notable ampliació. La seva aprovació definitiva va ser publicada al DOGC número 2721, del 9 de setembre de 1998. Alhora, també es regeix pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la llei d'urbanisme (DOGC núm. 5686, de 5 d'agost de 2010) i està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).</p> | 08095-213 | Banda de ponent i migdia del terme muncipal | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009 , 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país. L'any 2003, la zona va patir un gran incendi forestal que va cremar quasi la meitat del terme municipal de Granera, i en tot cas, la totalitat dels espais inclosos dins l'EIN de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.</p> | 41.7218900,2.0269700 | 419066 | 4619356 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82549-foto-08095-213-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest espai també coincideix amb la xarxa Natura 2000, declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània (número identificador ES5110010) i com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Aquesta xarxa europea d'espais naturals té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies, evitant-ne el seu deteriorament. Aquest espai, declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, inclou les serres de Sant Llorenç i l'Obac, les quals al seu torn formen part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. El municipi de Granera compta amb 387,6 hectàrees de superfície dins dels límits d'aquesta zona. La gran diversitat de biòtops, associada al manteniment de recursos tròfics del territori i la conservació de la qualitat del medi, fa que el massís sigui considerat un excepcional refugi per a moltes espècies de fauna mediterrània. El característic relleu, amb gran quantitat de parets rocoses, faciliten la presència de comunitats de vegetació rupícola i de fauna cavernícola. Es considera com una de les zones importants de cria a Catalunya d'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82550 | EIN Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ein-gallifa | <p>'Cingles de Bertí i Gallifa'. Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Observatori del Paisatge, Universitat de Barcelona, p. 89-104 [Inèdit]. LACASA, Marcos (2016). Projecte recolonització d'un territori d'àliga cuabarrada (Aquila fasciata) al TM de Granera. [Inèdit]. Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, 2000 [Inèdit]. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 276, 281-283, 288, 298-302, 308-309, 316-317 [Inèdit]. RESOLUCIÓ TES/1577/2019, de 7 de juny, per la qual s'emet l'informe ambiental estratègic del Pla especial urbanístic del Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en el sòl no urbanitzable, al terme municipal de Granera (exp. OTAACC20190017). DOGC núm. 7896-13.6.2019. Http://mediambient.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2019].</p> | <p>L'Espai d'Interès Natural (EIN) Gallifa està situat a la serralada Prelitoral Catalana i es caracteritza pel seu relleu, constituït per un sistema acinglerat al voltant d'un petit turó, Cingles de Sant Sadurní de Gallifa, que pràcticament no sobrepassa els 900m d'alçada. La presència de cingles i parets rocoses calcàries és especialment important per a la nidificació de la fauna ornitològica, com per exemple part de la població d'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) de Catalunya. Cal fer també una menció especial als ocells rupícoles i a la presència d'algunes espècies de moluscs i heteròpters molt rares a Catalunya. La vegetació està representada per les comunitats vegetals rupícoles pròpies de les roques calcàries, així com les pinedes calcícoles que ocupen pràcticament la totalitat de l'espai no format per cingleres. Ocupa una superfície total de 2995,24 hectàrees, de les quals 448,43 pertanyen al terme municipal de Granera i estan situades a l'extrem sud-est del terme municipal. De fet, les finques i masies del Salamó, Salvatges i Tantinyà estan incloses dins dels seus límits, entre d'altres elements patrimonials. L'espai està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).</p> | 08095-214 | Extrem sud-est del terme municipal | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous hàbitats d'importància comunitària (HIC), però també recollia les ZEPA designades i els HIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009 , 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa al nostre país. L'any 2003, la zona va patir un gran incendi forestal que va cremar quasi la meitat del terme municipal de Granera, i en tot cas, una bona part dels espais inclosos dins l'EIN Gallifa. Des de l'any 2016, a la finca de Salvatges, hi ha en desenvolupament un projecte per intentar recolonitzar el territori d'àliga cuabarrada. S'han establert tres Punts d'Alimentació Suplementària (PAS) amb la intenció d'atraure exemplars d'àliga cuabarrada de població flotant. S'acompanyen d'observatoris camuflats aptes també per a la fotografia dels diversos exemplars. Dins del projecte també s'especifica la presència de les següents espècies d'avifauna: astor, falcó pelegrí, àliga marcenca, xoriguer, aligot, falcó mostatxut, gamarús i el duc.</p> | 41.7187800,2.0835400 | 423767 | 4618959 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82550-foto-08095-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82550-foto-08095-214-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest espai també coincideix amb la xarxa Natura 2000, dins la Zona d'Especial Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, anomenada Gallifa-Cingles de Bertí (número identificador ES5110008) i declarada en l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre de 2014. També està declarada com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). I alhora, als voltants de la masia del Salamó, hi ha presència d'Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC 9340), que també estan seleccionats i protegits per la Unió Europea mitjançant la xarxa Natura 2000. Aquesta xarxa europea d'espais naturals té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies, evitant-ne el seu deteriorament. El municipi de Granera compta amb 451 hectàrees de superfície (un 19% del territori municipal) dins dels límits d'aquesta zona, representada per comunitats ecològiques rupícoles pròpies de les roques calcàries de la terra baixa catalana, com per pinedes calcícoles en els espais sense cingles. La zona és d'especial importància per a la nidificació de la fauna ornitològica, destacant l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) i altres espècies pròpies de poblaments mediterranis. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82554 | Còdol del Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codol-del-castellar | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37.</p> | <p>Formació rocosa situada a l'extrem de tramuntana de la serra de Granera i culminada per un banc de roca de planta irregular allargassada, amb la superfície del cim aplanada i tallat verticalment en tot el seu contorn. Geològicament està formada per conglomerats calcaris característics de la zona. El cim té una superfície d'uns 250 m2 i presenta una planta allargassada més estreta a la part nord. Amida, aproximadament, uns 35m de longitud per uns 15m a la part amb més amplada. A la banda nord, el còdol té un bloc separat de la resta del volum. L'accés al cim es fa per la banda de migdia, mitjançant un estret i empinat corriol que el connecta amb el camí de la serra de Granera, el qual s'agafa des del camí de Vila-rúbia. A la part superior hi ha un vèrtex geodèsic, una creu i les restes d'una possible torre de guaita medieval, així com unes instal·lacions més modernes situades en una cota lleugerament inferior. Compta amb unes vistes panoràmiques immillorables de la contrada.</p> | 08095-218 | Serra de Granera | 41.7409100,2.0595900 | 421802 | 4621438 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82554-foto-08095-218-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés està senyalitzat i integrat dins del recorregut del sender SL-C 59. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 82555 | El Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-4 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 61.</p> | <p>Turó situat al nord-oest del nucli urbà del Barri de Baix, dominant tota la plana. El turó s'alça a 844 metres per sobre del nivell del mar i i està situat a l'extrem sud de la serra del Pedró. Presenta un perfil circular delimitat per l'actual camí que li dóna accés, el qual discorre per les bandes de migdia i llevant. Al cim hi ha instal·lada una torre de guaita per la vigilància dels incendis forestals de la Generalitat de Catalunya. La resta de la superficie està coberta per vegetació arbustiva, alguna alzina i pins.</p> | 08095-219 | Turó del Pedró | <p>Antigament, al cim del turó hi havia instal·lada la denominada creu del Pedró, on els dilluns de Pasqua es feia la benedicció del terme de Granera.</p> | 41.7338500,2.0623900 | 422026 | 4620651 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82555-foto-08095-219-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés està senyalitzat i integrat dins del recorregut del sender SL-C 59. El camí tradicional de pujada coincideix amb un corriol empinat que discorre per dins del bosc, i s'agafa al collet de Llebre. Un cop arribats a la creu dels Capellans, el corriol dóna accés al camí carener de la serra del Pedró des del qual s'arriba al cim del turó, situat a la banda de migdia. Actualment, des del collet de Llebre, s'agafa un camí ascendent en direcció est i completament assoleiat que dóna accés directe al cim. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82556 | Roca de l'Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-de-laliga-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 23, 72.</p> | <p>Formació rocosa situada a l'extrem de llevant del petit turó de planta irregular, que està situat a l'extrem nord-est de la serra del Pedró, damunt del camí de Vila-rúbia. Es tracta d'una punta acinglerada de pedra calcària, força separada de la resta de la serra i amb els contorns escarpats. Està colonitzada sobretot per vegetació arbustiva, tot i que també hi ha alzines i pins.</p> | 08095-220 | Serra del Pedró | 41.7390700,2.0637800 | 422148 | 4621230 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82556-foto-08095-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82556-foto-08095-220-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, el nom de la roca prové del fet que els ocells s'hi instal·laven. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 82557 | Gorg de l'Avellaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-lavellaner | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 25.</p> | Abundant vegetació a la zona. | <p>Clot format en el llit del torrent de la Riera, on l'aigua s'entolla. Presenta una planta allargassada i està caracteritzat per una gran paret rocosa situada a la seva banda de llevant. El gorg s'alimenta de l'aigua del propi torrent, tot i que en èpoques humides també rep l'aigua de la roca. El llit del clot és aterrassat, formant una baixada esglaonada. La zona es caracteritza per una abundant vegetació de ribera que en dificulta l'accés.</p> | 08095-221 | Torrent de la Riera | <p>Aquest gorg era utilitzat per la gent de Granera per banyar-s'hi i pescar-hi crancs, donat que era una zona on abundaven. Antigament, la gent també hi anava a buscar l'aigua que emanava de la paret rocosa.</p> | 41.7323700,2.0772100 | 423257 | 4620474 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82557-foto-08095-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82557-foto-08095-221-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82558 | Gorg de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-linfern | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 52.</p> | Afectat per l'abundant vegetació que cobreix el torrent. | <p>Clot format en el llit del torrent de la Riera, on l'aigua s'entolla. Presenta una planta irregular més o menys arrodonida i està caracteritzat per un salt d'aigua format per la roca del torrent, i situat al seu extrem de ponent. El gorg compta amb una escletxa que el travessa, tot i que l'abundant vegetació de la zona no permet la seva observació. De fet, la zona es caracteritza per la presència d'encanyissats i altra vegetació de ribera.</p> | 08095-222 | Torrent de la Riera | <p>Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, un pastor de la zona havia provat amb un cabdell de cànem veure quina profunditat tenia l'escletxa que travessa el gorg, tot i que no va aconseguir arribar al final. La gent també anava al gorg a pescar-hi crancs.</p> | 41.7284500,2.0735900 | 422951 | 4620042 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82558-foto-08095-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82558-foto-08095-222-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82560 | Cova del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-salamo-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Força colonitzada per la vegetació de la zona. | <p>Cova fossilitzada de 62 metres de recorregut, situada al sud-oest de la masia del Salamó. Està orientada a ponent i formada per una gran balma d'uns 25 metres de llargada, que presenta 10 boques d'accés. Les 5 primeres són petites concavitats que no penetren al conjunt principal. Les 5 boques restants donen accés a un petit conjunt de galeries reticulars. La cova està excavada en els gresos calcaris datats a l'Eocè i la part superior de la balma està formada per conglomerats també eocènics.</p> | 08095-224 | Bosc del Salamó | <p>Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB entre els anys 1964 i 1965. També s'hi van recollir materials arqueològics.</p> | 41.7117900,2.0809500 | 423544 | 4618185 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82560-foto-08095-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82560-foto-08095-224-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 82561 | Les Tutes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tutes-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 87-88. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 14-05-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Cova fossilitzada de 73 metres de recorregut i 4 metres de desnivell, situada a la riba nord-est del torrent de les Tutes. Litològicament està formada per conglomerats eocènics assentats damunt de gresos del mateix període, i està excavada en una diàclasi en sentit NNE-SSO. Presenta una gran boca principal, que dóna pas a un ampli vestíbul on es bifurquen diverses galeries més o menys ortogonals formant una retícula. A pocs metres de l'accés principal en direcció sud, es localitzen un seguit d'entrades intercomunicades i reticulades, algunes d'elles comunicades amb la principal (tot i que impracticables).</p> | 08095-225 | Baga del Marcet | <p>Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB l'agost de l'any 1957. Posteriorment, el mes de gener de l'any 1973, els membres de la SIE-CE Àliga en realitzen la topografia i l'estudi de la cavitat. També s'hi van recollir materials arqueològics.</p> | 41.7371600,2.0844200 | 423862 | 4620999 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82561-foto-08095-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82561-foto-08095-225-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 82562 | Forat Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-negre-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 57. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Cova fossilitzada de 55 metres de recorregut i 3 metres de desnivell, litològicament formada per conglomerats eocènics assentats damunt de gresos del mateix període, i excavada en una petita diàclasi en sentit nord-sud i est-oest. Presenta una boca principal formada per una estreta fisura que s'allarga uns dos metres fins al vestíbul o saleta d'entrada, des d'on es bifurquen tres galeries. Les galeries de tramuntana i migdia són curtes i estretes, mentre que la de llevant és més gran. Amida uns 0,40m d'amplada, per uns 2-2,5m d'alçada i 12m de longitud. Una altra galeria s'obre a la meitat del seu recorregut, amb 5m de longitud i de secció estreta. Al seu tram final, la galeria principal desemboca en una altra galeria disposada en perpendicular. Cap a l'esquerra no té continuitat mentre que cap a la dreta compta amb una longitud d'uns 20m. A la meitat del seu recorregut es localitza una nova bifurcació en sentit nord, de 5m de longitud.</p> | 08095-226 | Torrent de la Riera | <p>Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB el setembre de l'any 1964. També hi ha constancia de la presencia d'alguns membres del TIM Sabadell l'any 1966 (un grafit a la sala d'entrada en dóna constancia). Posteriorment, el mes de juny de l'any 1973, els membres de la SIE-CE Àliga en realitzen la topografia i l'estudi de la cavitat. També s'hi van recollir materials arqueològics.</p> | 41.7335600,2.0777900 | 423307 | 4620605 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82562-foto-08095-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82562-foto-08095-226-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82563 | Barraca del Milhomes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-milhomes | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 55.</p> | Completament tapada per la vegetació de la zona. | <p>Petita balma situada a l'extrem nord-est d'una zona emboscada, localitzada a la banda de llevant del pla del Milhomes. Actualment, l'abundant vegetació que cobreix la zona fa pràcticament impossible realitzar una descripció acurada de l'element. Tot i així s'observa un tram de paret formada per la roca natural de la zona i algunes pedres irregulars adaptades a les escletxes que s'hi observen.</p> | 08095-227 | Pla del Milhomes | <p>Durant un temps, la balma fou arranjada i hi vivien dos captaires, un dels quals era conegut com el Milhomes.</p> | 41.7348600,2.0674800 | 422451 | 4620759 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82563-foto-08095-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82563-foto-08095-227-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82564 | Balma del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75.</p> | Coberta de vegetació i amb restes de fogueres recents. | <p>Balma situada a la banda de llevant de la cinglera, per un corriol que s'agafa des del camí que va al camp dels Espernallacs. Es tracta d'una balma de planta allargassada, oberta per la cara de migdia i delimitada amb grans blocs de pedra irregulars respecte el desnivell. No és gaire profunda. Un estret corriol la travessa, desembocant en el camí que dóna accés a la masia del Salamó. L'erosió causada per l'aigua fa que la pedra presenti unes formes sinuoses i foradades. No compta amb cap estructura construïda.</p> | 08095-228 | Cinglera del Salamó | <p>Des de sempre, la balma havia servit d'aixopluc de pastors, pobres i bandolers, entre d'altres.</p> | 41.7106000,2.0835600 | 423759 | 4618051 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82564-foto-08095-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82564-foto-08095-228-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La balma està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 82565 | Balma del còdol del Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-codol-del-castellar | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37.</p> | <p>Petita balma situada a l'extrem nord-oest del còdol del Castellar, a la base del mateix. Està formada per l'erosió de la pedra del còdol, probablement causada per l'acció de l'aigua i el vent al llarg del temps. Presenta una planta allargassada, oberta per la cara de ponent i delimitada pel propi desnivell de la zona, tot i que també hi ha algun bloc de pedra. No és gaire profunda i no compta amb cap estructura construïda. Cal destacar, oberta al seu extrem de tramuntana, una escletxa vertical de perfil irregular, a través de la que es pot veure el camí de la serra de Granera. Sembla coincidir amb l'extrem separat del còdol.</p> | 08095-229 | Còdol del Castellar | <p>Segons sembla, temps enrera s'hi havia refugiat un home.</p> | 41.7411100,2.0595600 | 421800 | 4621460 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82565-foto-08095-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82565-foto-08095-229-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 82567 | Bassa de cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-cintet | Afectada pels esbarzers. | <p>Bassa natural situada a poca distancia al nord-est de les restes de cal Cintet, al costat d'uns camps de conreu que encara es treballen. Està excavada al subsòl i presenta una planta irregular arrodonida, formada per l'embassament de l'aigua de pluja. La presencia continua d'aigua ha fet crèixer vegetació al seu interior i als seus voltants.</p> | 08095-231 | Serra de cal Cintet | 41.7223100,2.0534200 | 421266 | 4619378 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82567-foto-08095-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82567-foto-08095-231-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 82568 | Alzines de la carena del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-carena-del-marcet | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | <p>Conjunt d'alzines sureres (Quercus suber) situades als marges del camí que puja del Marcet cap al serrat del Calvó, just en un revolt força tancat. Es tracta de diversos exemplars d'alzina surera, que majoritàriament presenten els troncs centrals de perfil sinuós i esvelt, caracteritzats per una escorça gruixuda de color grisenc i rugosa, que fa pensar que mai han estat pelades. Les capçades són, en general, allargassades i estan ramificades tant en branques secundàries com en d'altres de menor embergadura. Les fulles són lleugerament lobulades i dentades, amb diverses tonalitats de verd, de més fosc a més clar. Destaquen dos exemplars del conjunt que presenten una major embergadura que la resta. Ambdues tenen el tronc central bifurcat i aquest, alhora, altra vegada bifurcat.</p> | 08095-232 | Carena del Marcet | 41.7353000,2.0809000 | 423567 | 4620796 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82568-foto-08095-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82568-foto-08095-232-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Són els únics exemplars d'alzina surera que hi ha en tot el terme municipal. Segons el sr. Pere Genescà, aquests exemplars no són gens comuns al territori i no s'explica com han pogut arribar fins aquest lloc. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 82569 | Alzina de l'Agulló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lagullo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 23.</p> | <p>Exemplar situat dins de la finca de l'Agulló, a la banda de tramuntana del camí que li dóna accés i al costat de diversos volums arquitectònics auxiliars que hi ha situats a la banda de ponent de la casa. Es tracta d'un exemplar d'alzina de grans dimensions, que presenta un robust tronc central que es ramifica en dos troncs que comparteixen la mateixa capçada. La copa, amb un brancatge espès, té una forma allargassada determinada pels exemplars que té al voltant. Compta amb un canó aproximat d'uns 2 metres i una capçada d'uns 13 metres.</p> | 08095-233 | Masia de l'Agulló | 41.7353400,2.0698700 | 422650 | 4620810 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82569-foto-08095-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82569-foto-08095-233-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 82570 | Alzina de Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-puigdomenec | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 67.</p> | <p>Exemplar situat dins de la finca de Puigdomènec, a la banda de tramuntana del camí que li dóna accés, uns metres abans d'arribar a la casa. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) que presenta un robust tronc central, de perfil sinuós i lleugerament inclinat. Alhora es ramifica en tres troncs diferenciats que comparteixen la mateixa capçada. La copa, amb un brancatge espès, té una forma allargassada amb un canó d'uns 2,30 metres i una amplada d'uns 7 metres. Està situada al marge del camí.</p> | 08095-234 | Serra de Puigdomènec | 41.7235600,2.0861900 | 423993 | 4619488 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82570-foto-08095-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82570-foto-08095-234-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 82571 | Alzina del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 76.</p> | <p>Exemplar situat dins del bosc, tot i que arran dels camps de conreu situats a la banda de ponent de la masia del Salamó. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) que presenta un robust tronc central força recte, que alhora està bifurcat en dos troncs diferenciats. Al seu torn, un d'aquests troncs es ramifica en tres troncs diferenciats. Tots ells comparteixen la mateixa capçada, formada per un brancatge sinuós i recargolat. La copa, amb un brancatge espès, té una forma arrodonida amb un canó d'uns 2 metres i una amplada d'uns 11 metres.</p> | 08095-235 | Bosc del Salamó | 41.7134800,2.0818900 | 423624 | 4618372 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82571-foto-08095-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82571-foto-08095-235-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'exemplar està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 82572 | Alzina de la font del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-font-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 76.</p> | S'observen marques d'antigues branques que foren tallades. | <p>Exemplar situat al costat de la font del Salamó, al sud-est de la masia del mateix nom. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) molt esvelt, que presenta un tronc central allargassat i inclinat envers el desnivell del torrent. A la part superior, aquest tronc es bifurca en dos, amb la mateixa capçada compartida. Aquesta capçada està formada per un brancatge de força amplada. La copa té una forma arrodonida amb un canó aproximat d'1,85 metres i una amplada d'uns 14 metres.</p> | 08095-236 | Torrent de la Font del Salamó | 41.7117500,2.0837600 | 423777 | 4618179 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82572-foto-08095-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82572-foto-08095-236-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'exemplar està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82573 | Boix de la font del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix-de-la-font-del-coll | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 40.</p> | Colonitzat per la vegetació del seu voltant. | <p>Exemplar situat a la vessant de migdia del torrent de la Roca, sota la font de la masia del Coll. Es tracta d'un destacat exemplar de boix comú (Buxus sempervirens) d'uns 2 metres d'alçada total, format per un brancatge tupit i espès. La copa té una forma arrodonida, amb un canó aproximat d'uns 0,60 metres. En l'actualitat, aquest exemplar està força afectat per la vegetació que l'envolta, que és sobretot arbustiva.</p> | 08095-237 | Torrent de la Roca | 41.7360400,2.0416400 | 420303 | 4620913 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82573-foto-08095-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82573-foto-08095-237-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 82574 | Desmai del barri del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desmai-del-barri-del-castell | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | Força descuidat. | <p>Exemplar situat a la zona d'aparcament del restaurant l'Esclopet, a la seva banda de ponent. Es tracta d'un exemplar de desmai (Salix babylonica) de grans dimensions, que presenta un curt i estret tronc central, lleugerament inclinat. A la part superior, aquest tronc es ramifica en tres grans brancades de les quals surten les branques més fines on hi ha les fulles. Aquestes branques toquen al sòl i les fulles són estretes i serrades, de color verd clar. La capçada, de grans dimensions i perfil ovalat, amida entre 8 i 9 metres de longitud.</p> | 08095-238 | Carrer del Castell - Barri del Castell | 41.7288800,2.0588000 | 421722 | 4620103 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82574-foto-08095-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82574-foto-08095-238-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Antigament hi havia altres exemplars en la mateixa zona. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82648 | Cova de Salvatges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-salvatges | <p>'Caminada popular'. La Granària, 37, 2015, p. 6.</p> | Alguns despreniments a l'interior i una plaga d'insectes. | <p>Cova situada prop de l'encreuament entre els camins de Salvatges i Puigdomènec, sota aquesta darrera masia, amagada per una gran roca que amaga la boca de la cavitat. Està formada per una estreta fisura a la roca, que s'allarga uns metres fins a un petit vestíbul o saleta des d'on es bifurquen dues galeries. Aquestes galeries són petites i estretes, tot i que no s'ha pogut verificar la seva longitud i característiques donat que actualment estan força colgades pels despreniments de roques que ha experimentat la cavitat.</p> | 08095-312 | Solella de la Frau de la Riera | 41.7224500,2.0863100 | 424002 | 4619364 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82648-foto-08095-312-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Les imatges han estat cedides pel sr. Pere Genescà. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82478 | Dita del llop de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-llop-de-granera | <p>ESTRUCH I SUBIRANA, Maria (2004). 'Avui dia ja no es veu l'orella del llop! (Memoria historica del llop a la comarca del Bages)'. Dovella, 83-84. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 43. Http://topica.dites.cat/2012/10/granera.html [Consulta: 25-04-2019].</p> | XVIII-XX | <p>'A Mura el llop pastura, a Granera el llop s'espera, a Talamanca el llop es tanca i a Rocafort el llop ja és mort'.</p> | 08095-142 | <p>Segons sembla, a Granera hi havia un hostal anomenat del Llop en direcció a Sant Llorenç Savall.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82479 | Refrany del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-del-diable | <p>COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 55. PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 498.</p> | XVIII-XX | <p>'De Granera, el diable n'era'.</p> | 08095-143 | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 82480 | Dita del llamp de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-llamp-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 125. COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 58.</p> | XVIII-XX | <p>'Au, ves a Granera i que et toqui un llamp'.</p> | 08095-144 | <p>La dita fa referència a un possible fet ocorregut a Granera, relacionat amb el sentit curatiu del llamp. Un veí del poble, en Lluís Rovira, tenia una nafra que no li acabava de curar. Li caigué un llamp al damunt que el travessà de cap a peus i la nafra va desaparèixer.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82514 | Base de canó carlí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-cano-carli | <p>JAUMOT, Miquel (2016). Caminant per racons del Moianès. 15 itineraris. Valls: Cossetània, p. 97.</p> | XIX | Molt degradat i afectat per la vegetació. | <p>Jaciment arqueològic situat dalt d'un turonet del serrat de les Forques, damunt del collet de Llebre (al sud-oest) i prop del dipòsit d'aigües. Es tracta de les restes del basament d'un antic canó utilitzat durant les guerres carlines. Estan formades per pedres de mida gran desbastades i sense treballar, encaixades al sòl del turó i disposades en paral·lel. Estan agrupades en tres grups, dos en paral·lel al davant i una altra central al darrera (tot i que aquesta última no està gaire ben conservada).</p> | 08095-178 | Serrat de les Forques | <p>L'objectiu d'aquestes bases era evitar el retrocés del canó quan aquest es disparava.</p> | 41.7331300,2.0605700 | 421874 | 4620573 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82514-foto-08095-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82514-foto-08095-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El jaciment està senyalitzat amb una fita contemporània instal·lada per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. | 98 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82553 | Pantà de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-baix | <p>'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34.</p> | XX | Afectat per l'abundant vegetació que cobreix la zona. | <p>Pantà situat al torrent del Marcet, el qual discorre pel fons d'una vall estreta formada per la vessant de ponent de la carena del Marcet i la vessant de llevant de la serra Pelada, sota la carretera de Granera a Castellterçol. Presenta una planta més o menys rectangular, adaptada a l'orografia de la vall i compta amb dues presses situades als extrems de tramuntana i migdia, bastides amb ciment. Aquestes construccions estan relacionades amb la fàbrica textil del Marcet, situada al seu costat de tramuntana. El pantà amida uns 150m de longitud per una mitjana d'uns 15m d'amplada, tot i que a la seva banda sud és més ample. Està tocant a l'inici del pantà del Marcet, situat al sud.</p> | 08095-217 | Torrent del Marcet - Carretera BV-1245, km. 6,5 | 41.7377100,2.0766500 | 423217 | 4621067 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82553-foto-08095-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82553-foto-08095-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 82575 | Sequoia de l'horta del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoia-de-lhorta-del-carner | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XX | <p>Sequoia (Sequoia semprevirens) situada al costat de la font de l'horta del Carner, al costat de la llera del torrent. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'entre 10 i 15 metres. Té un robust tronc central completament rectilini. El brancatge neix des de la base del tronc, és més espès i tupit a la part superior i té una forma allargassada lleugerament apuntada.</p> | 08095-239 | Torrent de les Gavinetes | <p>Fou plantada pels antics propietaris dels terrenys, juntament amb d'altres espècies (avets, pins), cap a mitjans dels anys 50 del segle XX. Es regava amb l'aigua de la font i la bassa que hi ha al seu costat.</p> | 41.7274000,2.0937700 | 424628 | 4619907 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82575-foto-08095-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82575-foto-08095-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 82641 | Barraca de la Manyosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-manyosa | XIX-XX | <p>Barraca situada a la banda de migdia del perfil acinglerat on es fonamenta la masia de La Manyosa, sota d'aquesta i prop del torrent del mateix nom. Es tracta d'una barraca de planta més o menys rectangular, excavada a la roca natural de la zona. De fet, una de les diàclasis d'aquesta cinglera li fa de voladís. Probablement era utilitzada per aixoplugar-se i guardar-hi les eines.</p> | 08095-305 | Camí de la Quintana de la Manyosa | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps.</p> | 41.7435000,2.0688400 | 422574 | 4621717 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82641-foto-08095-305-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 82642 | Escala del turó de la Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-del-turo-de-la-torra | XIX | <p>Escala de marge delimitada per una de les feixes de pedra seca de la zona, per la banda ponent. Per la banda de llevant, en canvi, està delimitada per un gran bloc irregular de roca natural de la zona. Consta de diversos esglaons de perfil rectangular, que estan esculpits a la roca natural del terreny. Probablement fou construïda per facilitar l'accés al turó des dels camps de conreu de la banda de llevant.</p> | 08095-306 | Turó de la Torra | 41.7261900,2.0611800 | 421916 | 4619802 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82642-foto-08095-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82642-foto-08095-306-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82647 | Vistes de la Roca Foradada de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vistes-de-la-roca-foradada-de-montserrat | <p>'Vistes de la 'Roca Foradada' de Montserrat des del castell de Granera'. La Granària, 26, 2010.</p> | <p>Fenòmen natural que es repeteix cada any el dia 6 de gener i es pot observar des del castell de Granera. En el moment de la posta de sol, la llum del capvespre il·lumina la silueta de la muntanya de Montserrat. Alhora, els raigs del sol passen a través de la coneguda Roca Foradada de Montserrat i incideixen en la façana de ponent dels castell de Granera.</p> | 08095-311 | Carrer del Castell - Barri del Castell | 41.7298800,2.0576700 | 421629 | 4620215 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82647-foto-08095-311-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82607 | BARRACA CODI 10898 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10898 | NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019). | XIX | La part superior de la coberta està enderrocada i està tapada per la vegetació. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. Tot i això, la part posterior de l'estructura s'assenta damunt del vessant de la zona. Presenta una planta circular i està coberta amb una falsa cúpula amb la part superior lleugerament enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb la llinda plana i prima i els brancals bastits amb blocs de pedra escairats de diverses mides. No ha estat restaurada. | 08095-271 | Camí de Tantinyà | A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius. | 41.7209500,2.0717200 | 422787 | 4619211 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82607-foto-08095-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82607-foto-08095-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82607-foto-08095-271-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. | 98|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82341 | Cal Sever | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sever | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 80. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XVIII-XX | <p>Edifici aïllat amb un pati davanter pavimentat i una zona enjardinada lateral. Està format per dos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. Ambdós volums són de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners perpendiculars a la façana principal. Majoritàriament presenta obertures rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments, les finestres del pis amb porticons de fusta mentre que les de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro treballades. Damunt del portal d'accés principal, orientat a migdia, destaca un voladís de teula àrab de tres vessants sostingut amb una barbacana de fusta. Davant la façana principal, a l'altra banda del pati, hi ha un altre edifici de planta rectangular format per dos cossos adossats organitzats en un sol nivell: el principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, mentre que l'altre té una teulada d'un sol vessant i està bastit damunt la roca natural de la zona. La construcció compta amb tres portals rectangulars amb les llindes de fusta i un altre accés d'obertura irregular i llinda de fusta també. L'edifici està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera irregular i lligada amb morter, amb algunes reparacions bastides en maons i bona part de la façana principal revestida.</p> | 08095-24 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>Antigament, l'edifici havia estat la seu del cafè del barri.</p> | 41.7285900,2.0588600 | 421726 | 4620071 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82341-foto-08095-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82341-foto-08095-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 82342 | Cal Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mir-0 | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XVIII-XX | <p>Casa formada per dos volums arquitectònics aïllats i una zona enjardinada situada a la banda de tramuntana de la finca. El volum original, amb la façana orientada al tram esglaonat del carrer del Castell, és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel al parament principal. Presenta un portal d'accés d'arc de mig punt emmarcat en pedra i una finestra rectangular reformada amb la llinda de fusta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular. L'altre volum està situat a la banda de llevant de la finca. És de planta quadrada, amb una teulada de dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. Aquest volum presenta obertures majoritàriament rectangulars, les de la planta baixa emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes, mentre que les del pis tenen els brancals bastits amb maons i les llindes planes de fusta. La construcció presenta els paraments arrebossats, un sòcol de pedra i les cantoneres embellides amb pedres desbastades.</p> | 08095-25 | Carrer del Castell - Barri del Castell | 41.7294800,2.0586300 | 421708 | 4620170 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82342-foto-08095-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82342-foto-08095-25-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici, que també fou conegut com la Casa Petita, pertany a la mateixa propietat que la casa de cal Rossell. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 82348 | Ca l'Arola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larola-1 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 45. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.catalunyamedieval.es/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XVIII-XX | <p>Edifici cantoner format per dos grans cossos adossats, que li confereixen una planta rectangular. El volum principal, situat a la banda de tramuntana de la construcció, està completament rehabilitat. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a ponent, compta amb un gran portal d'arc de mig punt adovellat de nova construcció, amb el relleu d'un escut a la clau. Emmarcant aquesta obertura hi ha un seguit de petites finestres rectangulars de pedra a mode d'espitlleres, situades a la banda nord, i dues finestres rectangulars de mida normal emmarcades en pedra, a la banda sud. Al pis, damunt del portal, hi ha dos grans finestrals de triple arc conopial trilobulat amb columnetes i capitells decorats, de recent factura. Aquestes obertures estan emmarcades amb finestres rectangulars bastides amb carreus de pedra i les llindes planes sostingudes amb permòdols. A la cantonada nord-oest del volum hi ha un cos elevat de planta quadrada a mode de torre. Presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants i obertures rectangulars emmarcades en pedra. Tant aquest cos com el volum principal tenen un destacable ràfec de rajola vidrada acolorida, sostingut amb una barbacana de fusta ornamentada. Adossat a la façana de migdia hi ha un segon volum de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars emmarcades en pedra a la planta baixa i una galeria oberta mitjançant dos grans arcs de mig punt al pis. Aquesta galeria compta amb un sostre embigat de fusta a l'interior. Adossada a l'extrem sud-oest destaca una torre de planta quadrada amb obertures rectangulars i rematada per un matacà bastit amb maons. Està bastida en carreus de pedra a la part inferior i pedra sense treballar de diverses mides a la resta del parament. Compta amb una escala adossada a la façana de llevant i un portal d'accés rectangular al pis superior.</p> | 08095-2 | Carrer de Vic - Barri de Baix | 41.7300900,2.0636400 | 422126 | 4620233 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82348-foto-08095-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82348-foto-08095-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82348-foto-08095-2-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que la torre està donada d'alta com a BCIN d'acord amb el decret sobre protecció de castells del 22 d'abril de 1949, les informacions aportades pel sr. Pere Genescà asseguren que fou bastida a la dècada dels anys 80 del segle XX damunt d'un cup de vi. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 82353 | Cal Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-costa-4 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 42, 86. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII | <p>Edifici reformat de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats i amb un jardí lateral. Ambdós volums presenten les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any '17..' i una creu llatina central. També compta amb un arc de descàrrega superior. Damunt seu hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. La resta d'obertures de l'edifici es corresponen amb finestres rectangulars reformades i protegides amb porticons de fusta, inclosa una galeria de vidre a la planta superior. La construcció presenta els paraments bastits en pedra de diverses mides disposada regularment.</p> | 08095-7 | Plaça de l'Església, 4 - Barri de l'Església | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer de la Plaça, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Costa' tenia el número 2 i era propietat de 'Pedro Riera'.</p> | 41.7255900,2.0564400 | 421521 | 4619740 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82353-foto-08095-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82353-foto-08095-7-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey identifica l'edifici amb el nom de cal Torrents, segons la informació oral aportada pel sr. Pere Genescà, la casa és coneguda com a cal Costa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82355 | Ca l'Utesà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lutesa | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 88, 89. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat i reformat amb pati posterior, format per dos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum de tramuntana presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats i pintats. A la façana principal, que està orientada a llevant, destaca un porxo davanter amb teulada d'un sol vessant sostinguda amb pilars de pedra i bigues de fusta. El portal d'accés conserva algun tram del brancal original bastit amb maons. L'altre volum, adossat a la banda de migdia, presenta una coberta de teula àrab de tres vessants i consta de planta baixa i pis. També compta amb totes les obertures rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats i pintats. De la façana principal destaca un carreu cantoner gravat amb la data 1787 i un voladís de teula àrab que separa la divisòria entre les dues plantes. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb carreus de pedra a les cantoneres del volum de migdia.</p> | 08095-9 | Plaça de l'Església, 2-2A - Barri de l'Església | <p>En l'actualitat, la construcció està segregada en dos habitatges independents. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, antigament l'edifici era conegut amb el nom de Vila Maria donat que en ella hi vivia una dona gran i sola que es deia així.</p> | 41.7254600,2.0564500 | 421522 | 4619725 | 1787 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82355-foto-08095-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82355-foto-08095-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons la informació oral aportada pel sr. Pere Genescà, la casa també és coneguda com a cal Gómez. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82357 | La Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torra | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 85. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 216-221 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada bastida damunt d'una plataforma rocosa i situada a la part més elevada del turó. Està formada per diversos cossos adossats, amb un espai de barri o pati interior, que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal, situat a l'extrem nord-oest de la construcció, presenta una coberta de teula àrab prefabricada de dues vessants, disposada a diferent nivell, i amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, amb accés des del barri, compta amb obertures rectangulars emmarcades en pedra. També destaca el balcó del pis, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. La façana de tamuntana compta amb quatre finestres rectangulars, una d'elles de petites dimensions i la de les golfes amb l'emmarcament arrebossat. Les altres dues presenten els emmarcaments bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Una de les llindes està gravada amb l'any 1765. Les obertures de la façana de ponent també són rectangulars i mb els emmarcaments arrebossats. Destaca un finestral emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana, que té sortida a un balcó simple amb llosana motllurada. Adossat a la banda de migdia d'aquest parament hi ha un petit volum rectangular amb coberta de teula àrab d'un sol vessant, i organitzat en un únic nivell. Al seu costat, donant accés al barri des de l'exterior, hi ha un porxo amb coberta plana bastit amb biguetes de formigó prefabricat que integra el portal d'accés principal, que compta amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda plana. Adossats a l'extrem nord-est del volum principal hi ha dos cossos rectangulars, amb les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i organitzats en dos nivells. Presenten obertures retangulars amb els emmarcaments arrebossats. Tancant el conjunt arquitectònic per la banda de migdia hi ha diversos cossos adossats, entre els que destaquen un volum rectangular bastit en pedra de diverses mides disposada irregularment, i amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant, i l'antiga pallissa de la masia, bastida en pedra sense treballar i totxo, distribuïda en dues plantes i amb la teulada de dues aigües. Els volums principals estan bastits en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides lligada amb morter de calç i amb els paraments arrebossats, tot i que en diverses parts està força degradat. A la banda de ponent de la masia hi ha dos volums auxiliars de planta rectangular i bastits amb totxo.</p> | 08095-11 | Turó de la Torra | <p>La primera referència documental relacionada amb el cognom de la masia apareix en el fogatge de l'any 1497, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. Malgrat aquestes referències, la construcció actual està datada entre els segles XVIII i XIX. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. La Torra tenia el número 1 i era propietat de 'Ramon Torra'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Mas de la Torre' (Pont, 2016: 48).</p> | 41.7259400,2.0603300 | 421845 | 4619775 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82357-foto-08095-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82357-foto-08095-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82357-foto-08095-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'espai de barri o pati interior té el paviment empedrat. En aquest mateix espai també hi ha dos bancs de pedra adossats als paraments. Adossada a la façana de tramuntana del volum principal hi ha una bassa de planta rectangular amb lliscat interior i unes escales d'obra per accedir al seu interior. Recull l'aigua de pluja procedent de les canaleres de la construcció. Al costat del camí d'accés a la masia, a la banda de ponent, hi ha les restes d'una bassa de fang que recollia l'aigua de pluja. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82366 | Cal Taulís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-taulis | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 84. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 04-04-2019].</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, amb accés a la finca des del carrer Nou i també des de la carretera BV-1245. Està format per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. Adossat a la façana de ponent hi ha un altre cos de planta rectangular cobert amb teulada de dues vessants, tot i que organitzat en un sol nivell. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell i els brancals amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha un antic portal amb les mateixes característiques actualment transformat en una finestra, i un gran finestral d'obertura retangular amb la llinda de fusta. Al pis hi ha dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb maons i les llindes planes de pedra. Aquesta façana està protegida amb un porxo adossat a l'alçada de la divisòria entre els dos nivells. Està cobert amb una teulada d'un sol vessant sostinguda amb un sostre de bigues i pilars de fusta. La façana de llevant de l'edifici presenta petites finestres rectangulars bastides amb maons, tot i que amb reparacions revestides o de pedra. La construcció compta amb un revestiment arrebossat als paraments i amb les cantoneres del volum principal embellides amb pedres desbastades.</p> | 08095-30 | Carrer Nou, 1 - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Taulís' tenia el número 18, estava situada a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Jayme Clapers'. Cal destacar que, en origen, l'orientació del traçat del carrer Nou no coincidia amb l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.</p> | 41.7303300,2.0622900 | 422014 | 4620261 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82366-foto-08095-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82366-foto-08095-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82366-foto-08095-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està situat a un nivell inferior respecte el nivell de circulació actual del carrer Nou i està destinat a allotjament turístic. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també s'identifica amb el nom de cal Teulís. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82367 | Can Serra - la Premsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-la-premsa | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 65. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, amb accés a la finca des del la carretera BV-1245, abans del trencant que dóna accés a cal Taulís. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb pedra i amb els brancals fets amb carreus. Està protegit per un voladís de teula àrab d'un sol vessant. Al seu costat hi ha una petta obertura rectangular tancada amb una portella de ferro. Al pis, damunt del portal, hi ha una finestra rectangular emmarcada amb tres carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. Adossat a la façana de ponent hi ha un gran porxo ubicat a l'alçada de la divisòria entre els dos nivells. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant que està sostinguda amb diversos pilars fets amb maons. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, tot i que les cantoneres estan embellides amb pedres desbastades de mida gran.</p> | 08095-31 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Serra' tenia el número 1, estava situada a la vorera esquerra del carrer, es trobava deshabitada i era propietat de 'Raimon Mundet'. Cal destacar que, en origen, l'orientació del traçat del carrer Nou no coincidia amb l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol. L'edifici també s'identificava amb el nom de La Premsa. Això es deu al fet que els pagesos de Granera hi portaven el raïm a premsar, ja que era l'única premsa existent al poble. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, a la porta d'entrada hi ha una inscripció gravada: 'Ramon Vila del Mas 1806' (aquesta dada no s'ha pogut contrastar).</p> | 41.7303700,2.0627700 | 422054 | 4620265 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82367-foto-08095-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82367-foto-08095-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82367-foto-08095-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 82368 | Cal Vila - ca la Mundeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vila-ca-la-mundeta | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 57, 89. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat i amb jardí lateral, amb accés a la finca des del carrer Nou. Està format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. Ambdós volums tenen les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. Majoritàriament, les obertures de l'edifici són rectangulars. Les originals estan bastides amb maons i algunes conserven les llindes de fusta, mentre que les reformades tenen els emmarcaments arrebossats. Encastada a la façana de ponent es conserva una antiga placa amb el nom del carrer. Davant la façana principal hi ha un tram del jardí enllosat. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular.</p> | 08095-32 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cala Mundeta' tenia el número 2, estava situada a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Raymunda Criach'. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, el sobrenom de Mundeta procedeix del diminutiu del nom Raimunda. Cal destacar que, en origen, l'orientació del traçat del carrer Nou no coincidia amb l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.</p> | 41.7306200,2.0627900 | 422056 | 4620292 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82368-foto-08095-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82368-foto-08095-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82368-foto-08095-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està situat a un nivell inferior respecte el nivell de circulació actual del carrer Nou. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82370 | Ca la Toia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-toia | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 84. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | Completament enrunat | <p>Edifici enrunat i sense coberta de planta rectangular, que conserva bona part dels murs perimetrals del mateix. De fet, els trams més ben conservats són els paraments de llevant i tramuntana. A llevant es conserven dues petites finestres rectangulars emmarcades en pedra, mentre que la façana de tramuntana, que està orientada al carrer Nou, compta amb un portal rectangular amb la llinda de fusta que actualment està tapiat. L'interior de l'edifici està completament cobert de vegetació, tot i que encara s'observa la distribució interior de les estances. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular i lligada amb abundant morter de calç. És probable que en origen la construcció estigués formada per dos cossos adossats, tal i com es pot observar a la façana de tramuntana.</p> | 08095-34 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cala Toya' tenia el número 4, estava situada a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'José Sors'. Cal destacar que, en origen, l'orientació del traçat del carrer Nou no coincidia amb l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.</p> | 41.7308800,2.0630100 | 422074 | 4620321 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82370-foto-08095-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82370-foto-08095-34-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82371 | Cal Bellmunt - cal Pau Travesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bellmunt-cal-pau-travesa | <p>'Cercavila'. La Granària, 41, 2016, p. 23. 'Cercavila i jocs populars'. La Granària, 44, 2017, p. 11. 'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 61. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'La Coral de Riells del Fai. Segon concert del Festival a Cal Bellmunt'. La Granària, 40, 2016, p. 14-15. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat amb jardí lateral i accés a la finca des del carrer Nou. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La resta d'obertures de la construcció també són rectangulars, tot i que amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments i alguns porticons de fusta pintats de color vermell. La construcció té els paraments arrebossats i pintats, amb les cantoneres embellides amb pedra desbastada.</p> | 08095-35 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Pau Trabesa' tenia el número 5, estava situada a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Justo Noguera'. Cal destacar que, en origen, l'orientació del traçat del carrer Nou no coincidia amb l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol. L'any 2016, dins del actes del segon festival 'Viu la Música al Parc', organitzat per l'ajuntament, es va celebrar un concert de la Coral Sant Vicenç de Riells del Fai, un taller de papiroflèxia infantil i una demostració de la fabricació de cistells al jardí de la casa, conegut com el Bosquet de cal Bellmunt. En aquest mateix indret, durant el cercavila anual que es fa per la Festa Major, s'hi realitza un pica-pica per a tots els assistents a l'acte.</p> | 41.7310300,2.0631100 | 422083 | 4620338 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82371-foto-08095-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82371-foto-08095-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82371-foto-08095-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En el jardí de la finca, conegut com el Bosquet de Cal Bellmunt, hi ha les restes d'una antiga columna de pedra i una escultura amb la forma d'un porc senglar. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82373 | Cal Vilatovar - cal Pere Xich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilatovar-cal-pere-xich | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 89. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat i situat a la vorera de tramuntana del carrer Nou. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i pis. L'actual façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons i diverses finestres rectangulars amb les llindes de fusta restituïdes. Algunes d'aquestes obertures tenen els brancals bastits amb carreus de pedra i d'altres amb maons. Adossat al parament hi ha un porxo rectangular amb teulada d'un sol vessant, sostingut amb bigues de fusta i pilars de pedra. La façana de ponent presenta obertures rectangulars emmarcades en pedra i amb les llindes planes de fusta, exceptuant les dues finestres laterals del pis que han estat reformades. El parament està rematat amb un doble ràfec de teula àrab i dents de serra. Adossat a la façana de llevant hi ha un volum de planta rectangular i menors dimensions, amb teulada de dues vessants i organitzat en una única planta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb les cantoneres embellides amb pedra desbastada de mida gran.</p> | 08095-37 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareixen mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, l'edifici també era conegut com 'Cal Pera Chic'. Tenia els números 8 i 9 i estava situat a la vorera esquerra del carrer. L'edifici es trobava habitat i era propietat de 'Pedro Comellas'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.</p> | 41.7316500,2.0637700 | 422138 | 4620406 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82373-foto-08095-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82373-foto-08095-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82373-foto-08095-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 82374 | Cal Marcet i ca l'Esclopé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcet-i-ca-lesclope | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 54. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat amb jardí lateral i situat a la vorera de tramuntana del carrer Nou. Està format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta en forma d'L. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a ponent, presenta obertures rectangulars reformades. Destaca una de les finestres del pis, que conserva l'ampit motllurat bastit amb maons. La façana de migdia compta amb quatre finestres d'obertura rectangular amb diferents emmarcaments: les del pis presenten els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La de la banda de ponent té la llinda gravada amb l'any 1860. Per contra, una de les finestres de la planta baixa està emmarcada amb maons mentre que l'altra està feta amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Aquesta llinda està gravada amb l'any 1768 i una creu llatina central, amb la particularitat que el gravat de l'any està capgirat. Com es pot observar per la llargada dels carreus laterals, aquesta obertura era originalment el portal d'una de les dues cases que conformen l'edificació actual. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un altre volum de planta rectangular i teulada de dues vessants, que també està distribuït en dos nivells. Al seu costat hi ha un porxo obert al jardí, amb teulada d'un sol vessant. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb les cantoneres embellides amb pedres desbastades de mida gran.</p> | 08095-38 | Carrer Nou, 13 - Barri de Baix | <p>Tot i que inicialment eren dues cases diferents, en l'actualitat formen part de la mateixa construcció. La primera referència documental relacionada amb cal Marcet apareix en el fogatge de l'any 1553, en el lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, ambdues construccions apareixen mencionades en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, 'Cal Marcet' tenia el número 13, estava situat a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitat i era propietat de 'Juan Marcet'. Al mateix temps, 'Cal Esclopé' també estava habitat i ocupava el número 12. El llistat també el situa a la vorera esquerra del carrer, com a propietat de 'Catalina Bosch'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que el traçat actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.</p> | 41.7316000,2.0643000 | 422182 | 4620400 | 1768 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82374-foto-08095-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82374-foto-08095-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82374-foto-08095-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossat a la façana de migdia hi ha un banc de pedra simple. La zona enjardinada està delimitada per una tanca de pedra en la que hi ha diverses testes esculpides. En una de les pedres d'aquest mur hi ha el nom de Cal Marcet emblanquinat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82375 | Cal Renom - Cal Camas - Ca l'Anneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-renom-cal-camas-ca-lanneta | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 24. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat amb jardí lateral i situat a la vorera de migdia del carrer Nou, just en el punt on el carrer fa un revolt en direcció a la carretera BV-1245. Està format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'obertura rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Damunt seu hi ha una finestra també rectangular emmarcada en pedra i amb la llinda plana. A les façanes de ponent i tramuntana, en canvi, les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. Adossat a la façana de llevant hi ha un altre volum de planta rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat també en dos nivells. Presenta senzilles finestres rectangulars, tot i que la seva particularitat és que està assentat damunt la roca natural del terreny que aflora en aquest punt. Adossat a la banda de tramuntana, just en la divisòria entre els dos volums anteriors, hi ha un mur bastit en pedra que conserva una finestra rectangular emmarcada amb carreus a l'alçada del pis. La cantonera de tramuntana està embellida amb pedres desbastades de mida gran. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb alguns dels paraments arrebossats i pintats. A l'extrem de ponent del jardí hi ha un petit volum rectangular amb teulada de dues aigües i organitzat en un sol nivell, que presenta un portal rectangular amb llinda de fusta i un proxo obert a l'exterior en un dels extrems. Aquesta construcció també està bastida en pedra de diverses mides disposada de forma regular.</p> | 08095-39 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, l'edifici era conegut amb el nom de 'Cal Camas'. Tenia el número 14, estava situat a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitat i era propietat de 'Juan Fontseca'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que el traçat actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també fou conegut amb el nom de ca l'Anneta i només se'n va reconstruïr una part, fet pel qual el volum principal de l'actual construcció presenta la teulada d'un sol vessant. Pel que sembla, la part que no es va reconstruïr constituïa un habitatge independent.</p> | 41.7315200,2.0647900 | 422223 | 4620390 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82375-foto-08095-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82375-foto-08095-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82375-foto-08095-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 82376 | Can Xuclà - cal Calsanou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xucla-cal-calsanou | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 78, 90. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici aïllat i reformat amb jardí lateral, situat a la vorera de tramuntana del carrer Nou. Està format per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta coberta està disposada a diferent nivell donat que la part posterior està més alçada que l'anterior. Alhora, l'edifici està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El portal d'accés està protegit per un voladís cobert amb teulada d'un sol vessant. A l'extrem de llevant del parament hi ha un porxo adossat amb teulada d'un sol vessant. La resta de volums que conformen la construcció estan adossats a la banda de llevant. Es tracta de quatre cossos auxiliars coberts amb teulades d'un sol vessant i amb obertures rectangulars. Davant la façana principal hi ha un espai pavimentat a mode de terrassa delimitat amb barana de ferro i un volum rectangular aïllat amb la coberta d'un sol vessant, porxo superior i obertures rectangulars a la planta baixa. Tant aquest volum com el cos principal estan bastits en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb les cantoneres embellides amb pedres desbastades de mida gran. Els volums auxiliars, en canvi, presenten un revestiment arrebossat i pintats als paraments exteriors.</p> | 08095-40 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, l'edifici era conegut amb el nom de 'Cal Calsanou'. Tenia el número 15, estava situat a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitat i era propietat de 'Joaquim Coll'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que el traçat actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també fou conegut amb el nom de cal Sanou.</p> | 41.7318600,2.0645300 | 422202 | 4620428 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82376-foto-08095-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82376-foto-08095-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82376-foto-08095-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 82377 | Cal Sant Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-xic | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 80. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat i reformat envoltat de pati, situat a la vorera de tramuntana del carrer Nou. Està format per dos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, compta amb un gran portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat en pedra i amb la porta de ferro. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars. Les del cos de migdia tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments, mentre que les del volum de tramuntana estan bastides en pedra desbastada. De fet, tot aquest volum està bastit en pedra de diverses mides disposada irregularment. De la façana de llevant destaca un porxo cobert amb una terrassa a l'extrem de tramuntana i una galeria oberta al pis i situada a l'extrem de migdia. Davant de la façana principal hi ha un volum aïllat auxiliar de planta rectangular, amb teula d'un sol vessant i organitzat en una única planta.</p> | 08095-41 | Carrer Nou - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. Segons aquest inventari, l'edifici era conegut amb el nom de 'Cal San Xich'. Tenia el número 17, estava situat a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitat i era propietat de 'José Font'. En relació al traçat del carrer Nou, cal destacar que en origen no seguia la mateixa orientació que el traçat actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.</p> | 41.7322100,2.0648800 | 422231 | 4620467 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82377-foto-08095-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82377-foto-08095-41-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/