Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82457 | Abeuradors de l'Agulló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeuradors-de-lagullo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 22-23. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34.</p> | XX | Coberts de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta més o menys rectangular, situada al bell mig d'un torrent que marxa en direcció a la carretera BV-1245, al quilòmetre 7 aproximadament. Es tracta d'un aflorament d'aigua que neix del terra rocós i omple una bassa natural. Per contra, el mur de llevant d'aquesta bassa, que fa de contenció de l'aigua, està bastit en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter. La part superior del mur està rematada amb una filada de pedres ben escairades. L'interior d'aquest mur compta amb un revestiment lliscat. En un dels extrems de la bassa hi ha un registre quadrat modern i a l'altra banda una caseta bastida amb maons.</p> | 08095-121 | Horta de l'Agulló | <p>Antigament, en aquesta zona hi havia unes petites basses on es duïa els animals per abeurar-los.</p> | 41.7376700,2.0715900 | 422796 | 4621067 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82457-foto-08095-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82457-foto-08095-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82457-foto-08095-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A prop de l'estructura hi havia la font de l'Agulló, tot i que no s'ha pogut localitzar. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82511 | Alineacions de forats picats a la roca del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alineacions-de-forats-picats-a-la-roca-del-pedro | <p>FERRANDO I ROIG, Antoni (1990). 'Les alineacions de forats picats a la Roca del Pedró (Granera-Moianès)'. Butlletí UES, 90. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 4-5. FERRANDO I ROIG, Antoni (1992). 'Les alineacions de forats picats a la Roca del Pedró (Granera-Moianès)'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 31-33. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37. NAVINÉS, Jordi; GENESCÀ I GIRBAU, Pere; GENESCÀ I BELLMUNT, Pere (2009). 'Històries bèl·liques de Granera'. La Granària, 22, p. 25-29. SITJES I MOLINS, Xavier (2002). 'Un castell de fusta al Bages, a Granera'. Dovella, 76. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 29-31. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019]. Https://excursionismecientific.wordpress.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | IX-X | <p>Jaciment arqueològic situat al cim del Còdol del Castellar, un promontori rocós situat a la banda de tramuntana de la serra de Granera. Aquest cim té una superfície plana d'uns 250 m2 i presenta una planta allargassada més estreta a la part nord. Està format per uns 35 forats de secció circular excavats a la roca, amb un diàmetre d'entre 15 i 25cm. Estan disposats en tres filades disposades de nord a sud, una al centre de la superficíe i les altres dues als laterals i prop dels límits de la roca, que convergeixen a la banda nord. Cada filera està formada per uns vuit forats. També hi ha algun altre forat entre les filades i una cubeta ovalada i molt erosionada a la banda de migdia. Els forats han estat interpretats com els encaixos per fonamentar una estructura utilitzada com a lloc de guaita i vigilància dins del període altmedieval, donada la seva situació estratègica. Una altra hipòtesi la situada a mitjans del segle XII.</p> | 08095-175 | Còdol del Castellar | <p>Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica l'any 2016, no es va localitzar cap resta arqueològica relacionada amb el jaciment.</p> | 41.7409100,2.0595900 | 421802 | 4621438 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82511-foto-08095-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82511-foto-08095-175-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els veïns de Granera coneixen la roca del Pedró com el Còdol del Castellar. | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82572 | Alzina de la font del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-font-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 76.</p> | S'observen marques d'antigues branques que foren tallades. | <p>Exemplar situat al costat de la font del Salamó, al sud-est de la masia del mateix nom. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) molt esvelt, que presenta un tronc central allargassat i inclinat envers el desnivell del torrent. A la part superior, aquest tronc es bifurca en dos, amb la mateixa capçada compartida. Aquesta capçada està formada per un brancatge de força amplada. La copa té una forma arrodonida amb un canó aproximat d'1,85 metres i una amplada d'uns 14 metres.</p> | 08095-236 | Torrent de la Font del Salamó | 41.7117500,2.0837600 | 423777 | 4618179 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82572-foto-08095-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82572-foto-08095-236-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'exemplar està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82569 | Alzina de l'Agulló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lagullo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 23.</p> | <p>Exemplar situat dins de la finca de l'Agulló, a la banda de tramuntana del camí que li dóna accés i al costat de diversos volums arquitectònics auxiliars que hi ha situats a la banda de ponent de la casa. Es tracta d'un exemplar d'alzina de grans dimensions, que presenta un robust tronc central que es ramifica en dos troncs que comparteixen la mateixa capçada. La copa, amb un brancatge espès, té una forma allargassada determinada pels exemplars que té al voltant. Compta amb un canó aproximat d'uns 2 metres i una capçada d'uns 13 metres.</p> | 08095-233 | Masia de l'Agulló | 41.7353400,2.0698700 | 422650 | 4620810 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82569-foto-08095-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82569-foto-08095-233-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 82570 | Alzina de Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-puigdomenec | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 67.</p> | <p>Exemplar situat dins de la finca de Puigdomènec, a la banda de tramuntana del camí que li dóna accés, uns metres abans d'arribar a la casa. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) que presenta un robust tronc central, de perfil sinuós i lleugerament inclinat. Alhora es ramifica en tres troncs diferenciats que comparteixen la mateixa capçada. La copa, amb un brancatge espès, té una forma allargassada amb un canó d'uns 2,30 metres i una amplada d'uns 7 metres. Està situada al marge del camí.</p> | 08095-234 | Serra de Puigdomènec | 41.7235600,2.0861900 | 423993 | 4619488 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82570-foto-08095-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82570-foto-08095-234-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 82571 | Alzina del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 76.</p> | <p>Exemplar situat dins del bosc, tot i que arran dels camps de conreu situats a la banda de ponent de la masia del Salamó. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) que presenta un robust tronc central força recte, que alhora està bifurcat en dos troncs diferenciats. Al seu torn, un d'aquests troncs es ramifica en tres troncs diferenciats. Tots ells comparteixen la mateixa capçada, formada per un brancatge sinuós i recargolat. La copa, amb un brancatge espès, té una forma arrodonida amb un canó d'uns 2 metres i una amplada d'uns 11 metres.</p> | 08095-235 | Bosc del Salamó | 41.7134800,2.0818900 | 423624 | 4618372 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82571-foto-08095-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82571-foto-08095-235-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'exemplar està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 82568 | Alzines de la carena del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-carena-del-marcet | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | <p>Conjunt d'alzines sureres (Quercus suber) situades als marges del camí que puja del Marcet cap al serrat del Calvó, just en un revolt força tancat. Es tracta de diversos exemplars d'alzina surera, que majoritàriament presenten els troncs centrals de perfil sinuós i esvelt, caracteritzats per una escorça gruixuda de color grisenc i rugosa, que fa pensar que mai han estat pelades. Les capçades són, en general, allargassades i estan ramificades tant en branques secundàries com en d'altres de menor embergadura. Les fulles són lleugerament lobulades i dentades, amb diverses tonalitats de verd, de més fosc a més clar. Destaquen dos exemplars del conjunt que presenten una major embergadura que la resta. Ambdues tenen el tronc central bifurcat i aquest, alhora, altra vegada bifurcat.</p> | 08095-232 | Carena del Marcet | 41.7353000,2.0809000 | 423567 | 4620796 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82568-foto-08095-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82568-foto-08095-232-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Són els únics exemplars d'alzina surera que hi ha en tot el terme municipal. Segons el sr. Pere Genescà, aquests exemplars no són gens comuns al territori i no s'explica com han pogut arribar fins aquest lloc. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 82643 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-9 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 79. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 108.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta rectangular adossat a la façana de llevant de l'església parroquial de Sant Martí de Granera. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb l'emmarcament arrebossat i refet recentment. Al seu costat hi ha unes escales de pedra adossades al parament, que donen accés al portal de la planta superior. Aquest és rectangular i està emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb el mateix tipus d'emmarcament. A la façana de llevant hi ha dues petites finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Per la banda de tramuntana, la construcció està adossada a la capella del Santíssim de l'església. La construcció està bastida en pedra treballada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular. Les façanes de llevant i tramuntana presenten un revestiment arrebossat que cobreix els paraments, amb les cantoneres embellides.</p> | 08095-307 | Plaça de l'Església, 1 - Barri de l'Església | <p>És força probable que l'edifici fos construït entre finals del segle XVIII i el segle XIX. Pel que sembla fou bastit damunt de l'antic cementiri, que a finals del segle XIX fou traslladat al costat de l'església de Santa Cecília de Granera. L'edifici albergava les instal·lacions de l'Ajuntament de Granera i fou rehabilitat pels voltants de l'any 1946. En l'actualitat, la construcció integra les dependències de l'Arxiu Municipal de Granera (al primer pis) i d'altres dependències del consistori.</p> | 41.7253900,2.0574000 | 421601 | 4619717 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82643-foto-08095-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82643-foto-08095-307-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Des de l'interior de l'edifici es pot observar l'antic absis del temple parroquial, datat al segle XIII, dins de l'etapa final del romànic. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82566 | Balma de la Manyosa - la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-manyosa-la-bauma | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 53.</p> | XX | Completament tapada per la vegetació de la zona. | <p>Balma situada a la banda de migdia del perfil acinglerat on es fonamenta la masia de La Manyosa, sota d'aquesta i prop del torrent del mateix nom. Es tracta d'una àmplia balma natural de planta allargassada, oberta per la cara de migdia i completament coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Presenta una considerable profunditat i compta amb una sèrie d'estructures davanteres bastides amb totxo, que probablement corresponen a uns coberts destinats a les tasques agropecuàries del mas. Aquestes estructures estan completament colonitzades per la vegetació, sobretot esbarzers. A la banda de ponent hi ha altres petites balmes i concavitats que caracteritzen la roca.</p> | 08095-230 | Quintana de la Manyosa | 41.7430400,2.0681900 | 422520 | 4621666 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82566-foto-08095-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82566-foto-08095-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82566-foto-08095-230-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La gent de la contrada també la coneix amb el nom de La Bauma. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82565 | Balma del còdol del Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-codol-del-castellar | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37.</p> | <p>Petita balma situada a l'extrem nord-oest del còdol del Castellar, a la base del mateix. Està formada per l'erosió de la pedra del còdol, probablement causada per l'acció de l'aigua i el vent al llarg del temps. Presenta una planta allargassada, oberta per la cara de ponent i delimitada pel propi desnivell de la zona, tot i que també hi ha algun bloc de pedra. No és gaire profunda i no compta amb cap estructura construïda. Cal destacar, oberta al seu extrem de tramuntana, una escletxa vertical de perfil irregular, a través de la que es pot veure el camí de la serra de Granera. Sembla coincidir amb l'extrem separat del còdol.</p> | 08095-229 | Còdol del Castellar | <p>Segons sembla, temps enrera s'hi havia refugiat un home.</p> | 41.7411100,2.0595600 | 421800 | 4621460 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82565-foto-08095-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82565-foto-08095-229-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 82564 | Balma del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75.</p> | Coberta de vegetació i amb restes de fogueres recents. | <p>Balma situada a la banda de llevant de la cinglera, per un corriol que s'agafa des del camí que va al camp dels Espernallacs. Es tracta d'una balma de planta allargassada, oberta per la cara de migdia i delimitada amb grans blocs de pedra irregulars respecte el desnivell. No és gaire profunda. Un estret corriol la travessa, desembocant en el camí que dóna accés a la masia del Salamó. L'erosió causada per l'aigua fa que la pedra presenti unes formes sinuoses i foradades. No compta amb cap estructura construïda.</p> | 08095-228 | Cinglera del Salamó | <p>Des de sempre, la balma havia servit d'aixopluc de pastors, pobres i bandolers, entre d'altres.</p> | 41.7106000,2.0835600 | 423759 | 4618051 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82564-foto-08095-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82564-foto-08095-228-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La balma està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 82525 | Banc del barri de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-del-barri-de-lesglesia | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XVIII-XIX | <p>Banc de pedra aïllat situat davant la façana principal de l'església parroquial de Sant Martí. Està format per una gran llosa de pedra rectangular, assentada damunt d'un petit mur que delimita la terrassa davantera del temple. Aquest mur està bastit amb grans blocs de pedra rectangulars, superposats en dues filades. La llosa que fa de seient presenta un encaix rectangular al bell mig de la peça.</p> | 08095-189 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | <p>Es tracta del basament d'un altar de l'església de Sant Martí reaprofitat com a banc. És força probable que l'altar fos destruït durant la guerra Civil, quedant a la intempèrie durant molts anys. Fa un temps fou col·locat al seu emplaçament actual.</p> | 41.7252600,2.0571900 | 421583 | 4619702 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82525-foto-08095-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82525-foto-08095-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82525-foto-08095-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 82596 | Barraca codi 10016 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10016 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament engolida per la vegetació de la zona. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. La seva planta és més o menys rectangular i presenta una falsa cúpula coberta amb terra a l'exterior. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana, i una petita obertura a la part posterior (tot i que no s'observa clarament). No ha estat restaurada i té un petit enderroc en un dels laterals. Actualment està completament amagada entre l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08095-260 | El Segolar | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7146500,2.0714100 | 422753 | 4618511 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82596-foto-08095-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82596-foto-08095-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82596-foto-08095-260-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82597 | Barraca codi 10339 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10339 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Engolida pels esbarzers i la vegetació de la zona. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada completament coberta de vegetació, de tal manera que no es poden veure bé les seves característiques. Tot i això, sembla que la seva planta és cicular. S'observen uns grans blocs de pedra irregulars damunt de la coberta, tot i que no s'aprecia si formen part de la construcció o no.</p> | 08095-261 | Camí de Granera a Sant Llorenç Savall | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7203200,2.0626200 | 422029 | 4619149 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82597-foto-08095-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82597-foto-08095-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82597-foto-08095-261-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82598 | Barraca codi 10363 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10363 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca de grans dimensions situada a la part superior d'un elevat marge. És del tipus aèria adossada al marge i està orientada al sud-oest. Presenta una planta rectangular i està coberta amb una falsa cúpula coberta amb terra a l'exterior, tot i que hi ha una obertura circular central delimitada amb pedres, a mode de xemeneia. També compta amb un voladís de llosa plana a tot el perímetre de la coberta. Presenta un portal d'accés d'obertura ametllada, amb la llinda plana. Compta amb dues petites finestres rectangulars obertes a les façanes sud-oest i nord-oest. No ha estat restaurada. Per accedir-hi cal grimpar per un irregular corriol ascendent des del camí del torrent.</p> | 08095-262 | Quintana de la Roca | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7341000,2.0357600 | 419812 | 4620704 | 08095 | Granera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82598-foto-08095-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82598-foto-08095-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82598-foto-08095-262-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82599 | Barraca codi 10476 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10476 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'est. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. També s'observa un subtil voladís integrat a la mateixa coberta, disposat en tot el seu perímetre. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana formada per dues peces i els brancals bastits amb blocs de pedra ben escairats. Compta amb un contrafort de pedra seca adossat a la seva banda de llevant. No ha estat restaurada.</p> | 08095-263 | Torrent de Trens | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7130400,2.0552400 | 421406 | 4618347 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82599-foto-08095-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82599-foto-08095-263-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82600 | Barraca codi 10632 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10632 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Envoltada de vegetació. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és irregular i està coberta amb una falsa cúpula amb terra a l'exterior. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana bastida amb lloses de pedra. Actualment està tancat amb una reixa de galliner. No ha estat restaurada i està completament envoltada de vegetació.</p> | 08095-264 | Carena de Biguetes | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7204600,2.0524800 | 421186 | 4619174 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82600-foto-08095-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82600-foto-08095-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82600-foto-08095-264-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82601 | Barraca codi 10749 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10749 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petit enderroc de la coberta i del lateral de l'accés. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula amb la part superior enderrocada. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra ben escairats. Al costat d'aquest accés hi ha un lleu enderroc de l'estructura. No ha estat restaurada.</p> | 08095-265 | Sot de Sant Martí | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7277300,2.0553900 | 421437 | 4619978 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82601-foto-08095-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82601-foto-08095-265-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82602 | Barraca codi 10750 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10750 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Enderroc important (coberta i lateral). | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-est. La seva planta és circular, tot i que lleugerament quadrada, i està coberta amb una falsa cúpula força enderrocada. De fet, l'enderroc també afecta tota la part posterior de l'estructura. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra ben escairats. No ha estat restaurada. L'abundant vegetació de la zona fa molt difícil el seu accés.</p> | 08095-266 | Sot de Sant Martí | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7287000,2.0505300 | 421034 | 4620090 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82602-foto-08095-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82602-foto-08095-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82602-foto-08095-266-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82603 | Barraca codi 10751 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10751 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula, que compta amb un voladís de lloses planes disposat a tot el perímetre de l'estructura. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra ben escairats. No ha estat restaurada. En l'actualitat, l'abundant vegetació de la zona fa impossible el seu accés.</p> | 08095-267 | Sot de Sant Martí | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7304300,2.0482400 | 420845 | 4620285 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82603-foto-08095-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82603-foto-08095-267-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82604 | Barraca codi 10752 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10752 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Petita barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'est. La seva planta és cicular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta bona part de l'estructura. Amb tot, estava coberta amb una falsa cúpula. L'accés a l'interior està completament enderrocat. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que fa força difícil el seu accés.</p> | 08095-268 | Carena de Bigues | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7316900,2.0416800 | 420301 | 4620430 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82604-foto-08095-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82604-foto-08095-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82604-foto-08095-268-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82605 | Barraca codi 10862 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10862 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes i abundant pedruscall a l'exterior. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra ben escairats. No ha estat restaurada. En l'actualitat, l'abundant vegetació de la zona fa impossible el seu accés.</p> | 08095-269 | Serrat de les Puces | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7299600,2.0725300 | 422865 | 4620210 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82605-foto-08095-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82605-foto-08095-269-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82606 | Barraca codi 10863 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10863 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | La coberta està lleugerament enderrocada, amb vegetació a l'interior. | <p>Petita barraca de pedra seca del tipus terrera, que està completament integrada en un dels marges de pedra seca de la zona. Està orientada al sud-est i presenta una planta rectangular coberta amb una falsa cúpula lleugerament enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra escairats de diverses mides. També compta amb un marxapeu bastit amb un bloc de pedra rectangular. No ha estat restaurada.</p> | 08095-270 | Carretera BV-1245, km. 8,5 | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7315500,2.0664500 | 422361 | 4620392 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82606-foto-08095-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82606-foto-08095-270-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82607 | BARRACA CODI 10898 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10898 | NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019). | XIX | La part superior de la coberta està enderrocada i està tapada per la vegetació. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. Tot i això, la part posterior de l'estructura s'assenta damunt del vessant de la zona. Presenta una planta circular i està coberta amb una falsa cúpula amb la part superior lleugerament enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb la llinda plana i prima i els brancals bastits amb blocs de pedra escairats de diverses mides. No ha estat restaurada. | 08095-271 | Camí de Tantinyà | A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius. | 41.7209500,2.0717200 | 422787 | 4619211 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82607-foto-08095-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82607-foto-08095-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82607-foto-08095-271-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. | 98|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82608 | Barraca codi 11249 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11249 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Petita barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. La seva planta és irregular i s'assenta al marge del terreny i a uns grans blocs de pedra naturals. Presenta un elevat grau d'enderroc que afecta la pràctica totalitat de l'estructura, restant només un tram del mur lateral dempeus. L'accés a l'interior està completament enderrocat. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08095-272 | Carena de les Grutes | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7284500,2.0473600 | 420770 | 4620065 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82608-foto-08095-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82608-foto-08095-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82608-foto-08095-272-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82609 | Barraca codi 11807 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11807 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, integrada a una de les feixes de pedra seca de la zona i orientada al sud-oest. Presenta una planta circular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes i acabada en un voladís que envolta tota la coberta. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una gran llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra escairats de diverses mides. A l'interior hi ha un bloc rectangular de pedra a mode de banqueta. No ha estat restaurada i està afectada per la vegetació de la zona. Davant seu, a la banda de migdia, hi ha dues fileres de murs de pedra seca disposats en paral·lel que delimiten un camí en direcció a les masies del Girbau.</p> | 08095-273 | Sender dels Plans del Girbau | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7420700,2.0521700 | 421186 | 4621573 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82609-foto-08095-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82609-foto-08095-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82609-foto-08095-273-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82610 | Barraca codi 11854 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11854 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Elevat grau d'enderroc i afectada per la vegetació. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta bona part de l'estructura. Ha perdut l'accés, tota la part posterior de l'estructura i bona part de la coberta, tot i que era de falsa cúpula. L'interior està colonitzat per la vegetació arbustiva. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que també fa força difícil el seu accés.</p> | 08095-274 | Serra de cal Cintet | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7210000,2.0437000 | 420456 | 4619242 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82610-foto-08095-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82610-foto-08095-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82610-foto-08095-274-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82611 | Barraca codi 11889 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11889 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petit enderroc de la coberta i d'un lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta interior és ovalada, tot i que compta amb un afegit lateral que fa que exteriorment sigui irregular. Està coberta amb una falsa cúpula amb la part superior enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura trapezoïdal, amb la llinda plana. Al seu costat s'observa un enderroc lateral del parament. No ha estat restaurada i està afectada per la vegetació de la zona</p> | 08095-275 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7242400,2.0491000 | 420909 | 4619596 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82611-foto-08095-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82611-foto-08095-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82611-foto-08095-275-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82612 | Barraca codi 11914 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11914 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Enderroc important de la part davantera. | <p>Barraca de pedra seca del tipus terrera, integrada en un dels marges de pedra seca de la zona i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta la coberta i tota la part davantera de l'estructura, incloent-hi el portal d'accés. Les lloses de la cúpula són aterrades al seu interior. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que també fa difícil el seu accés.</p> | 08095-276 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7243300,2.0452100 | 420586 | 4619610 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82612-foto-08095-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82612-foto-08095-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82612-foto-08095-276-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82613 | Barraca codi 11929 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11929 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Engolida per la vegetació. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. De fet, la part posterior de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és irregular, tot i que arrodonida, i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés d'obertura trapezoïdal amb la llinda formada per una llosa. L'interior està rebaixat uns 0,50m respecte el nivell exterior per aconseguir una superfície plana. També hi ha un cocó en un dels laterals d'obertura quadrada. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que també fa força difícil el seu accés.</p> | 08095-277 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7243000,2.0429000 | 420394 | 4619609 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82613-foto-08095-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82613-foto-08095-277-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82614 | Barraca codi 11975 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11975 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Engolida per la vegetació, amb la coberta enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al nord. De fet, la part posterior de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és irregular i té la coberta enderrocada. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda caiguda als seus peus. No ha estat restaurada i el seu interior està completament cobert de vegetació, de la mateixa manera que els seus laterals. En general queda força amagada pels arbusts i esbarzers de la zona.</p> | 08095-278 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7236200,2.0450300 | 420570 | 4619531 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82614-foto-08095-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82614-foto-08095-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82614-foto-08095-278-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82615 | Barraca codi 11976 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11976 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petit enderroc lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. De fet, la banda de tramuntana de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és irregular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra grans. L'interior està rebaixat respecte el nivell exterior per aconseguir una superfície plana. També hi ha un petit cocó en un dels laterals d'obertura quadrada. No ha estat restaurada i queda força amagada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona.</p> | 08095-279 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7240900,2.0456500 | 420622 | 4619583 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82615-foto-08095-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82615-foto-08095-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82615-foto-08095-279-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82616 | Barraca codi 12249 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12249 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Tota la part superior enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és ovalada i presenta un important enderroc de tota la coberta i bona part de l'estructura,incloent-hi l'accés. No ha estat restaurada i queda força afectada i amagada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona, que alhora fa difícil el seu accés.</p> | 08095-280 | Carena de Biguetes - Serrat del Coronell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7187100,2.0547900 | 421376 | 4618977 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82616-foto-08095-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82616-foto-08095-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82616-foto-08095-280-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82617 | Barraca codi 12250 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12250 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. De fet, una de les bandes de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra grans. No ha estat restaurada i queda força amagada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona, que alhora fa difícil el seu accés.</p> | 08095-281 | Carena de Biguetes - Serrat del Coronell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7186200,2.0559600 | 421473 | 4618966 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82617-foto-08095-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82617-foto-08095-281-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82618 | Barraca codi 12318 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12318 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Enderroc important. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. La seva planta exterior és circular, mentre que a l'interior és ovalada i força estreta. Alhora està rebaixat respecte el nivell dels camps exteriors. Presenta una coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes, actualment molt enderrocada, amb terra a l'exterior. La banda de l'accés també està completament enderrocada. No ha estat restaurada.</p> | 08095-282 | Pla del Milhomes | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7321800,2.0640800 | 422165 | 4620464 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82618-foto-08095-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82618-foto-08095-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82618-foto-08095-282-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82619 | Barraca codi 12402 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12402 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'est. La seva planta és ovalada i està completament enderrocada, restant només les dues filades inicials de l'estructura. No ha estat restaurada i queda força afectada i amagada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona, que alhora fa difícil el seu accés.</p> | 08095-283 | Serrat del Clapers | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7125700,2.0644300 | 422170 | 4618287 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82619-foto-08095-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82619-foto-08095-283-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82620 | Barraca codi 12712 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12712 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petit enderroc de la coberta. | <p>Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, integrada a una de les feixes de la zona i orientada al nord. Presenta una planta rectangular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes, amb un petit enderroc a la part superior. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una estreta i llarga llinda. L'interior té molt poca alçada, però és molt profund. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, que la camufla completament.</p> | 08095-284 | Baga de Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7446800,2.0454000 | 420627 | 4621869 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82620-foto-08095-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82620-foto-08095-284-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82621 | Barraca codi 12713 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12713 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. Presenta una planta circular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una doble llinda plana i els brancals bastits amb roca natural de la zona i blocs de pedra escairats. L'interior compta amb banc per seure bastit amb lloses de pedra planes. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, que la camufla completament.</p> | 08095-285 | Camí del Girbau a Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7444000,2.0488600 | 420914 | 4621835 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82621-foto-08095-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82621-foto-08095-285-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82622 | Barraca codi 13093 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13093 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. Presenta una planta més o menys circular i està completament enderrocada. Només es conserva la primera filada de la construcció, bastida amb grans blocs de pedra natural de la zona. És probable que fos malmesa durant l'adequació dels camins que té al voltant.</p> | 08095-286 | Camp de Bonell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7121100,2.0732700 | 422905 | 4618228 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82622-foto-08095-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82622-foto-08095-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82622-foto-08095-286-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82623 | Barraca codi 13153 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13153 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria integrada en un marge de pedra de la zona i orientada a l'oest. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana. A l'interior hi ha un cocó rectangular situat a la part inferior del mur. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, que en dificulta el seu accés.</p> | 08095-287 | Carena de Biguetes | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7202200,2.0448200 | 420548 | 4619154 | 08095 | Granera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82623-foto-08095-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82623-foto-08095-287-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82624 | Barraca codi 13462 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13462 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | La coberta està enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta un enderroc total de la coberta. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una llinda plana doble separada mitjançant una petita obertura rectangular. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, restant amagada.</p> | 08095-288 | Baga de Bigues | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7326700,2.0507500 | 421057 | 4620531 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82624-foto-08095-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82624-foto-08095-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82624-foto-08095-288-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82625 | Barraca codi 13611 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13611 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Enderroc de la coberta i la part posterior. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta un enderroc total de la coberta i de la part posterior de l'estructura. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb la llinda plana. No ha estat restaurada.</p> | 08095-289 | Baga de Bigues | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7313700,2.0552100 | 421426 | 4620382 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82625-foto-08095-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82625-foto-08095-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82625-foto-08095-289-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82626 | Barraca codi 14441 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-14441 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada en un marge de pedra seca que delimita el camí d'accés al pla. De fet, el lateral de ponent i la part posterior estan formats per la pròpia feixa. Està orientada al nord-oest i la seva planta és circular, amb un diàmetre interior de 2,5m. Presenta una coberta de falsa cúpula amb terra a l'exterior, de manera que l'únic lateral visible és el de la banda de llevant. L'accés es fa mitjançant un portal d'arc primitiu o ametllat recolzat al marge. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, que la camufla completament.</p> | 08095-290 | Pla de l'Óssol | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7168300,2.0641900 | 422155 | 4618760 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82626-foto-08095-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82626-foto-08095-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82626-foto-08095-290-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82627 | Barraca codi 16006 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-16006 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada en el marge de terra del terreny i està orientada a l'oest. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula amb terra a l'exterior. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, lleugerament trapezoïdal, amb la llinda plana. L'interior està rebaixat respecte el nivell del terreny exterior i completament regularitzat. Té un diàmetre i una alçada d'uns 2m. No ha estat restaurada.</p> | 08095-291 | Torrent del Girbau - Baga de Caldat | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7427000,2.0449900 | 420590 | 4621650 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82627-foto-08095-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82627-foto-08095-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82627-foto-08095-291-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82628 | Barraca codi 16537 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-16537 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, que integra una part de la roca natural del terreny en la seva construcció i està orientada al sud-est. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula amb terra a l'exterior. S'aprecia un lleuger voladís en tot el seu perímetre. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i un dels brancals bastit amb la pròpia roca de la zona. L'interior té un diàmetre d'uns 2m. No ha estat restaurada.</p> | 08095-292 | El Segolar | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7144800,2.0684900 | 422510 | 4618495 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82628-foto-08095-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82628-foto-08095-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82628-foto-08095-292-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82629 | Barraca codi 17778 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-17778 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petits enderrocs laterals. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula coberta amb pedruscall exterior. S'aprecia un lleuger voladís en tot el seu perímetre. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana. L'interior està rebaixat respecte el nivell del terreny exterior i completament regularitzat. Té un diàmetre d'uns 3m i una alçada d'uns 2m. No ha estat restaurada, està afectada per l'abundant vegetació de la zona i està situada sota d'una feixa.</p> | 08095-293 | Quintana del Coll | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7363700,2.0453200 | 420610 | 4620947 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82629-foto-08095-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82629-foto-08095-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82629-foto-08095-293-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82630 | Barraca codi 17930 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-17930 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Alt grau d'enderroc. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. La seva planta és circular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta tota la part superior de l'estructura, incloent-hi el portal d'accés. De totes maneres es conserva una petita part de la coberta, de falsa cúpula bastida amb lloses planes. També s'observa que aprofitava la pròpia roca natural com a part de la construcció. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08095-294 | Torrent de la Rectoria | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7281600,2.0443900 | 420522 | 4620036 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82630-foto-08095-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82630-foto-08095-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82630-foto-08095-294-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82631 | Barraca codi 18143 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-18143 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | La coberta està lleugerament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria, adossada a un marge de roca natural de la zona i orientada a l'oest. La seva planta és rectangular i està coberta amb una falsa cúpula de forma ovalada, amb la part superior lleugerament enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i un dels brancals bastit amb la pròpia roca del marge. De fet, tot el lateral de ponent està format per aquesta roca. El portal està delimitat amb una reixa de galliner. Presenta uns 4m de longitud, per 1,5m d'amplada i uns 2m d'alçada, finalitzant a la part superior de la feixa. No ha estat restaurada.</p> | 08095-295 | Quintana del Coll | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7367600,2.0442600 | 420522 | 4620991 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82631-foto-08095-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82631-foto-08095-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82631-foto-08095-295-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82632 | Barraca codi 18305 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-18305 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Enderroc de la coberta i l'accés. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. La seva planta és circular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta tota la part superior de l'estructura, incloent-hi el portal d'accés. Conserva l'arrencament de la coberta, probablement una falsa cúpula bastida amb lloses planes. Presenta un diàmetre interior d'1,5m. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08095-296 | Torrent de Trens | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7206900,2.0395700 | 420112 | 4619211 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82632-foto-08095-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82632-foto-08095-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82632-foto-08095-296-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82638 | Barraca codi 19227 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-19227 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Força enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és circular, tot i que lleugerament quadrangular, i presenta tota la part superior de l'estructura completament enderrocada. De fet, només es conserven algunes filades de la construcció i els dos brancals del portal d'accés a l'interior. L'espai interior amida uns 2m de diàmetre. No ha estat restaurada i està força afectada per la vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-302 | Trens | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7131900,2.0604500 | 421840 | 4618359 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82638-foto-08095-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82638-foto-08095-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82638-foto-08095-302-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.