Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82498 | Cocó del Coll I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coco-del-coll-i | <p>Http://webfacil.tinet.cat/manelmar/7253 [Consulta: 26-04-2019].</p> | XIX | Tapiat i cobert de vegetació. | <p>Cocó de marge integrat dins de l'estructura d'un dels marges de pedra seca de la zona i orientat al sud. Presenta una gran obertura rectangular bastida amb una gran llinda plana i els brancals fets amb pedres de mida mitjana sense treballar. Es troba tapiat amb pedres i terra de la zona.</p> | 08095-162 | Quintana del Coll | <p>Els cocons o frescals són obertures bastides a ras de terra, que tenen la intenció de mantenir la beguda fresca.</p> | 41.7379000,2.0432000 | 420435 | 4621119 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82498-foto-08095-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82498-foto-08095-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82498-foto-08095-162-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els cocons es poden trobar tant a l'interior de les barraques com en els marges exteriors. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82499 | Cocó del Coll II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coco-del-coll-ii | <p>Http://webfacil.tinet.cat/manelmar/7253 [Consulta: 26-04-2019].</p> | XIX | Tapiat i cobert de vegetació. | <p>Cocó de marge doble que està integrat dins de l'estructura d'un dels marges de pedra seca de la zona i orientat a l'oest. Presenta dues grans obertures rectangulars superposades, amb les llindes planes i els brancals formats amb pedra de diverses mides sense treballar. Els dos cocons estan tapiats amb pedres i terra de la zona.</p> | 08095-163 | Quintana del Coll | <p>Els cocons o frescals són obertures bastides a ras de terra, que tenen la intenció de mantenir la beguda fresca.</p> | 41.7395000,2.0409500 | 420250 | 4621298 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82499-foto-08095-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82499-foto-08095-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82499-foto-08095-163-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els cocons es poden trobar tant a l'interior de les barraques com en els marges exteriors. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82500 | Cocó del Segolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coco-del-segolar | <p>Http://webfacil.tinet.cat/manelmar/7253 [Consulta: 26-04-2019].</p> | XIX | L'interior està lleugerament enrunat. | <p>Cocó de marge que està integrat dins de l'estructura d'un dels marges de pedra seca de la zona, tot i que en l'actualitat aquest marge o feixa està força desdibuixat. Presenta una orientació sud-oest i està format per una obertura més o menys rectangular, bastida amb la pròpia roca natural de la zona. Als brancals s'observen rastres de l'erosió de la pedra, mentre que la llinda està formada amb un gran bloc de pedra irregular, col·locat en esbiaix.</p> | 08095-164 | El Segolar - Camp de Bonell | <p>Els cocons o frescals són obertures bastides a ras de terra, que tenen la intenció de mantenir la beguda fresca.</p> | 41.7145000,2.0687200 | 422529 | 4618497 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82500-foto-08095-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82500-foto-08095-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82500-foto-08095-164-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. Els cocons es poden trobar tant a l'interior de les barraques com en els marges exteriors. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82554 | Còdol del Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codol-del-castellar | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37.</p> | <p>Formació rocosa situada a l'extrem de tramuntana de la serra de Granera i culminada per un banc de roca de planta irregular allargassada, amb la superfície del cim aplanada i tallat verticalment en tot el seu contorn. Geològicament està formada per conglomerats calcaris característics de la zona. El cim té una superfície d'uns 250 m2 i presenta una planta allargassada més estreta a la part nord. Amida, aproximadament, uns 35m de longitud per uns 15m a la part amb més amplada. A la banda nord, el còdol té un bloc separat de la resta del volum. L'accés al cim es fa per la banda de migdia, mitjançant un estret i empinat corriol que el connecta amb el camí de la serra de Granera, el qual s'agafa des del camí de Vila-rúbia. A la part superior hi ha un vèrtex geodèsic, una creu i les restes d'una possible torre de guaita medieval, així com unes instal·lacions més modernes situades en una cota lleugerament inferior. Compta amb unes vistes panoràmiques immillorables de la contrada.</p> | 08095-218 | Serra de Granera | 41.7409100,2.0595900 | 421802 | 4621438 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82554-foto-08095-218-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés està senyalitzat i integrat dins del recorregut del sender SL-C 59. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||||
| 82465 | Col·lecció de Granera al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-granera-al-museu-darqueologia-de-catalunya-mac | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Granera. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. Font: fons documental del Museu d'Arqueologia de Catalunya.</p> | <p>Col·lecció de materials arqueològics que procedeixen de dos dels jaciments arqueològics situats dins del terme municipal de Granera, que estan custodiats a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). Es tracta de dos lots de materials indeterminats dels jaciments de la Cova de les Tutes (núm. Reg. MAC BCN-47669) i del Forat Negre (núm. Reg. MAC BCN-47684). Es desconeix l'inventari dels mateixos i, per tant, la seva cronologia.</p> | 08095-129 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39-41, 08038 Barcelona | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||||
| 82464 | Col·lecció de Granera al Museu d'Art de Sabadell (MAS) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-granera-al-museu-dart-de-sabadell-mas | <p>Font: fons documental del Museu d'Art de Sabadell. Http://museusenlinia.gencat.cat/ [Consulta: 24-04-2019].</p> | XX | <p>Col·lecció d'art formada per un total de quatre obres pictòriques relacionades amb el terme municipal de Granera, que es conserven i custodien al Museu d'Art de Sabadell (MAS). La col·lecció està formada per un dibuix en paper de la parròquia de Sant Martí de Granera, obra de Manuel Rallo Bono i datada pels voltants dels anys 50 del segle XX (núm. registre 10216); un oli sobre tela d'un paisatge de Granera, obra de Joan Vilatobà Fígols i datat durant la primera meitat del segle XX (núm. registre 10668-041); un oli sobre fusta anomenat 'La carreta de Granera', atribuït al pintor Alfons Gubern Campreciós i datat l'any 1952 (núm. registre 1858); i un dibuix en cartolina de l'ermita de Santa Cecília de Granera, obra d'Agustí Masvidal Salavert i datat l'any 1981 (núm. Registre 6145).</p> | 08095-128 | Museu d'Art de Sabadell. Carrer del Doctor Puig, 16, Sabadell | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82464-foto-08095-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82464-foto-08095-128-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades pel Museu d'Art de Sabadell. | 119|98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 82530 | Col·lecció de Granera al Museu d'Història de Sabadell (MHS) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-granera-al-museu-dhistoria-de-sabadell-mhs | <p>Font: fons documental del Museu d'Història de Sabadell. Http://museusenlinia.gencat.cat/ [Consulta: 28-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 28-04-2019].</p> | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del jaciment arqueològic de la Cova del Salamó, que es conserven als magatzems del Museu d'Història de Sabadell (MHS). Aquests materials es corresponen amb fragments de ceràmica informes, nanses, vores, petxines,fragments de fulla i esclats de sílex, quars i lidita. Alguns dels fragments ceràmics presenten decoracions amb cordons pessigats i aplicats, d'altres amb cordons curvilinis i incisions típiques epicardials, així com una tubular vertical del tipus de Montboló, datada dins del Neolític mitjà català. Destaca un ganivet de sílex cremat de secció trapezoïdal i una destral polida de tall encrostonat. En relació a aquesta destral, cal dir que no s'especifica si forma part del mateix jaciment o no (fou una recol·lecció). La datació establerta per aquests materials està compresa entre els períodes del Neolític Antic Postcardial (4000-3500 a.C) i el Bronze (1800-650 a.C.).</p> | 08095-194 | Museu d'Història de Sabadell. Carrer de Sant Antoni, 13, Sabadell | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82530-foto-08095-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82530-foto-08095-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82530-foto-08095-194-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. | 79|78 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 82651 | Col·lecció de vares municipals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-vares-municipals | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 25-02-2020].</p> | XIX-XX | <p>Col·lecció formada per tres vares de les següents autoritats civils municipals: alcalde, jutge de pau i agutzil. Es tracta de tres bastons de fusta d'aproximadament un metre de longitud, amb les empunyadures i els basaments metàl·lics. Alhora estan ornamentats amb uns cordons negres lligats als extrems superiors i rematats amb unes espigues metàl·liques. La col·lecció es completa amb una corneta metàl·lica semi-corbada, amb un broquet a la boquilla i una corda enrotllada per evitar relliscades.</p> | 08095-315 | Plaça de l'Església, s/n - Barri de l'Església | <p>Les vares deriven dels antics bastons de comandament, que eren usats com a insígnia d'autoritat. Les espigues que ornamenten les vares estan relacionades amb les espigues de blat que hi ha presents a l'escut de Granera, les quals fan referència al 'gra', mot del qual deriva el nom de la població. La corneta era utilitzada per l'agutzil, el qual la tocava abans de fer els pregons.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82651-foto-08095-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82651-foto-08095-315-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 82648 | Cova de Salvatges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-salvatges | <p>'Caminada popular'. La Granària, 37, 2015, p. 6.</p> | Alguns despreniments a l'interior i una plaga d'insectes. | <p>Cova situada prop de l'encreuament entre els camins de Salvatges i Puigdomènec, sota aquesta darrera masia, amagada per una gran roca que amaga la boca de la cavitat. Està formada per una estreta fisura a la roca, que s'allarga uns metres fins a un petit vestíbul o saleta des d'on es bifurquen dues galeries. Aquestes galeries són petites i estretes, tot i que no s'ha pogut verificar la seva longitud i característiques donat que actualment estan força colgades pels despreniments de roques que ha experimentat la cavitat.</p> | 08095-312 | Solella de la Frau de la Riera | 41.7224500,2.0863100 | 424002 | 4619364 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82648-foto-08095-312-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Les imatges han estat cedides pel sr. Pere Genescà. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 82559 | Cova del Penitent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-penitent | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 62.</p> | XX | Afectada per la vegetació, amb alguna esllavissada. | <p>Balma de grans dimensions situada sota la cinglera de Salvatges, damunt del camí. El seu accés és difícil donat que cal grimpar pel marge empinat fins a accedir-hi. Es tracta d'una balma de planta allargassada, oberta per la cara de migdia. Presenta les restes d'uns murs que dibuixen una planta rectangular. Estan bastits en pedra de diverses mides sense treballar i lligada amb morter. L'erosió causada per l'aigua fa que la pedra de la balma presenti unes formes sinuoses i foradades en determinats llocs. També cal destacar, a uns 50m a ponent de la cavitat, unes petites obertures a la roca natural a mode d'aixoplucs.</p> | 08095-223 | Camí de Salvatges - Cinglera de Salvatges | <p>El nom de la cova procedeix del fet que, durant un temps, s'hi va instal·lar un home al que anomenaven Penitent.</p> | 41.7172600,2.0951200 | 424729 | 4618780 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82559-foto-08095-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82559-foto-08095-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82559-foto-08095-223-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa i situada dins dels límits del projecte de recuperació de l'àliga cuabarrada (entre d'altres espècies). Està situada sota d'una cinglera on hi ha un punt d'observació i alimentació suplementària (PAS) per aquestes espècies. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82507 | Cova del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-salamo | <p>BOSCH, Josep (1991). 'El neolític antic al Vallès Oriental'. Arraona, 8, III Època. Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell, Museu d'Art de Sabadell, Museu d'Història de Sabadell, p. 9, 10, 20, 25. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Força colonitzada per la vegetació de la zona. | <p>Es tracta d'una cavitat de grans dimensions situada al sud-oest de la masia del Salamó. S'hi accedeix des del camí de la Riera al Salamó, on s'agafa un altre camí a mà esquerra situat uns 50 metres abans de la masia. Aquest camí baixa cap a la riera. En un revolt molt tancat a la dreta hi ha una petita esplanada amb un corriol que dóna accés a la cova. La cavitat està orientada a ponent i formada per una gran balma d'uns 25 metres de llargada, que presenta 10 boques d'accés, de les quals 5 donen pas a un petit conjunt de galeries reticulars. Els materials arqueològics que s'hi documentaren estan caracteritzats per la presència de fragments de ceràmica amb cordons aplicats, amb incisions epicardials i també un ganivet de sílex, entre d'altres. Aquests materials estan ubicats als magatzems del Museu d'Història de Sabadell.</p> | 08095-171 | Bosc del Salamó | <p>L'any 1919, Vicenç Renom va realitzar la prospecció i documentació de les terres i materials extrets de la cova del Salamó per un pastor de la zona. L'any 2016, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es va documentar cap tipus de resta arqueològica, tot i que s'observaren alguns desprendiments de pedres i restes de fogueres recents.</p> | 41.7117900,2.0809500 | 423544 | 4618185 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82507-foto-08095-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82507-foto-08095-171-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Cronològicament, el jaciment està comprès entre els períodes del Neolític Antic Postcardial (4000-3500 a.C) i el Bronze (1800-650 a.C.). | 79|78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82560 | Cova del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-salamo-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Força colonitzada per la vegetació de la zona. | <p>Cova fossilitzada de 62 metres de recorregut, situada al sud-oest de la masia del Salamó. Està orientada a ponent i formada per una gran balma d'uns 25 metres de llargada, que presenta 10 boques d'accés. Les 5 primeres són petites concavitats que no penetren al conjunt principal. Les 5 boques restants donen accés a un petit conjunt de galeries reticulars. La cova està excavada en els gresos calcaris datats a l'Eocè i la part superior de la balma està formada per conglomerats també eocènics.</p> | 08095-224 | Bosc del Salamó | <p>Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB entre els anys 1964 i 1965. També s'hi van recollir materials arqueològics.</p> | 41.7117900,2.0809500 | 423544 | 4618185 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82560-foto-08095-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82560-foto-08095-224-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 82462 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-9 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 61, 86. La Granària, 30, 2012, p. 1. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 217 [Inèdit]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 24-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 24-04-2019].</p> | XX | <p>Creu aïllada situada a la part més elevada del turó. Es tracta d'una creu llatina de formigó, assentada damunt d'un basament de pedra de planta més o menys rectangular. La creu compta amb una inscripció gravada a la cara nord, la qual fa referència a la Santa Missió ('Santa Mision') i l'any 1941. Des de la banda de ponent hi ha unes pedres treballades a mode d'escales per facilitar el seu accés.</p> | 08095-126 | Turó de la Torra | <p>L'indret on s'ubica la creu també és conegut com la creu de la Torra. La gent del poble va erigir aquesta creu en substitució de la creu del Pedró, que estava situada al cim del turó del mateix nom i els quedava força més lluny del poble. La creu originària era de ferro forjat i fou malmesa durant la guerra Civil (any 1936). Antigament, els dilluns de Pasqua es feia una processó des de l'església de Sant Martí fins a la creu, i allà es beneïa el terme. Tot i que es deixà de celebrar a finals del segle XX, a partir de l'any 2016 es va recuperar la tradició de beneïr el terme.</p> | 41.7260800,2.0596000 | 421785 | 4619791 | 1941 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82462-foto-08095-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82462-foto-08095-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82462-foto-08095-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82469 | Creu de Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-llebre | <p>FERRÉS I MARCET, Joan (1926). 'Creu de Llebra'. Butlletí del Centre Excursionista Sabadell. Any II, núm. 9 (maig-juny 1926), p. 129-130. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 43, 52. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 33. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 34.</p> | XX | <p>Creu aïllada situada damunt d'una roca natural de la zona, a la part superior del collet. Es tracta d'una creu llatina de ferro treballat, amb els extrems dels braços laterals decorats i el superior més ample que la resta. Tota la peça conserva restes de pintura negre.</p> | 08095-133 | Collet de Llebre | <p>Segons les informacions consultades, el nom del coll (i per extensió de la creu) prové d'un fet ocorregut a Granera que està relacionat amb el món de la bruixeria. Temps enrera, el poble patia fortes tempestes contínues que no cessaven. Un dia, un caçador que anava empaitant una grossa llebre la va abatre en el punt on hi ha la creu. Al caure morta, la bèstia es transformà en una dona i, des d'aquell moment, les tempestes s'aturaren. Pel que sembla, la creu commemoraria aquest fet.</p> | 41.7334400,2.0612400 | 421930 | 4620607 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82469-foto-08095-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82469-foto-08095-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82469-foto-08095-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 82467 | Creu de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-santa-cecilia | <p>'Granerí, saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 33. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 34. Http://moianes.net/ [Consulta: 24-04-2019].</p> | XX | <p>Creu aïllada situada darrera l'ermita de Santa Cecília, a l'inici de l'esplanada que hi ha. Es tracta d'una creu llatina de ferro, assentada damunt d'un pilar de planta quadrada format per sis blocs de pedra. Alhora, aquest pilar està situat damunt d'un basament de planta circular bastit amb pedres ben escairades. La creu està ornamentada amb reganyols en espiral disposats simètricament i situats als voltants de l'encreuament dels braços. Al bell mig hi ha una flor decorativa en forma de creu grega.</p> | 08095-131 | Ermita de Santa Cecília - Carretera BV-1245, km. 9,7 | <p>Inicialment, la creu estava situada a la tanca d'una finca particular, davant del garatge de cal Cucut, on ara hi ha el mirador del mateix nom. Amb l'arranjament de l'entorn de l'ermita de Santa Cecília als anys 70 del segle XX , es va traslladar al lloc actual i es va col·locar damunt del pilar.</p> | 41.7256100,2.0621900 | 422000 | 4619737 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82467-foto-08095-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82467-foto-08095-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82467-foto-08095-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 82468 | Creu del Còdol del Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-codol-del-castellar | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 33. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 34.</p> | XX | <p>Creu aïllada situada al cim del còdol del Castellar, a l'extrem de tramuntana de la plataforma superior que caracteritza la formació rocosa. Es tracta d'una creu llatina de ferro, pintada de color negre i assentada damunt d'un basament de pedra de planta quadrada. En aquest basament hi ha gravada la següent inscripció: '14-8-93'.</p> | 08095-132 | Còdol del Castellar | 41.7409800,2.0596100 | 421804 | 4621445 | 1993 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82468-foto-08095-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82468-foto-08095-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82468-foto-08095-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons les informacions consultades, la creu original és petita i està gravada al sòl rocós del turó, al costat de l'estret corriol que li dóna accés per la seva banda esquerra. Posteriorment es va instal·lar l'actual creu. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82463 | Creu del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-2 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 61. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 33. 'Granerí, saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 34. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].</p> | XVIII | <p>Creu aïllada situada davant de la façana principal de l'església parroquial de Sant Martí. Es tracta d'una creu llatina de ferro amb el perfil ondulat, assentada damunt d'un basament de pedra de planta quadrada. Aquest basament amida aproximadament un metre d'alçada per uns 50 centímetres d'amplada. Està format per un pilar rematat amb un capitell i coronat amb un volum piramidal. El paviment que envolta la creu està empedrat.</p> | 08095-127 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | <p>Pel que sembla, en origen aquesta creu estava situada al turó de la Torra, però com que quedava lluny del barri de l'Església fou traslladada al seu emplaçament actual. Entre d'altres manifestacions s'hi feia la processó i benedicció de l'Olivera, actualment desapareguda.</p> | 41.7253300,2.0572400 | 421588 | 4619710 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82463-foto-08095-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82463-foto-08095-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82463-foto-08095-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, aquesta creu té la denominació de creu del Pedró. | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82470 | Creu dels Capellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dels-capellans | <p>Font: fons documental del sr. Pere Genescà (còpies de documents datats al segle XVII). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 33.</p> | XVIII | <p>Creu aïllada inscrita damunt d'una roca natural de la zona, a la vessant de ponent de la serra del Pedró, molt a prop del camí que recorre la carena. Aquesta roca està situada just en un revolt pronunciat que fa el corriol que puja cap a la carena, des del collet de Llebre, i està incisa en el frontal de ponent de la roca, que està orientada al corriol. La creu és llatina i està emmarcada lateralment per dos dels números de l'any al que fa referència, 1737. Malgrat això, els dos darrers números estan força degradats i no es pot assegurar que l'any en qüestió sigui aquest.</p> | 08095-134 | Serra del Pedró | <p>Tot i que la creu està datada al segle XVIII, en la documentació consultada de mitjans del segle XVII, apareix mencionada la zona com 'Lo Grau dels Capellans'. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, la creu commemora el lloc on van matar un vicari de Granera que anava a dir missa a Sant Llogari de la Sala, actualment dins del terme de Castellterçol.</p> | 41.7358400,2.0629700 | 422077 | 4620872 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82470-foto-08095-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82470-foto-08095-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82470-foto-08095-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 82574 | Desmai del barri del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desmai-del-barri-del-castell | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | Força descuidat. | <p>Exemplar situat a la zona d'aparcament del restaurant l'Esclopet, a la seva banda de ponent. Es tracta d'un exemplar de desmai (Salix babylonica) de grans dimensions, que presenta un curt i estret tronc central, lleugerament inclinat. A la part superior, aquest tronc es ramifica en tres grans brancades de les quals surten les branques més fines on hi ha les fulles. Aquestes branques toquen al sòl i les fulles són estretes i serrades, de color verd clar. La capçada, de grans dimensions i perfil ovalat, amida entre 8 i 9 metres de longitud.</p> | 08095-238 | Carrer del Castell - Barri del Castell | 41.7288800,2.0588000 | 421722 | 4620103 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82574-foto-08095-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82574-foto-08095-238-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Antigament hi havia altres exemplars en la mateixa zona. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 82543 | Dita de les Tres Masies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-les-tres-masies | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 63.</p> | <p>'Otzet, Salvatges i l'Agulló, bevien en porró'.</p> | 08095-207 | <p>Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, els tres masos eren propietat del sr. Pineda, antic propietari de la masia de cal Torrents.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||||
| 82480 | Dita del llamp de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-llamp-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 125. COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 58.</p> | XVIII-XX | <p>'Au, ves a Granera i que et toqui un llamp'.</p> | 08095-144 | <p>La dita fa referència a un possible fet ocorregut a Granera, relacionat amb el sentit curatiu del llamp. Un veí del poble, en Lluís Rovira, tenia una nafra que no li acabava de curar. Li caigué un llamp al damunt que el travessà de cap a peus i la nafra va desaparèixer.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 82478 | Dita del llop de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-llop-de-granera | <p>ESTRUCH I SUBIRANA, Maria (2004). 'Avui dia ja no es veu l'orella del llop! (Memoria historica del llop a la comarca del Bages)'. Dovella, 83-84. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 43. Http://topica.dites.cat/2012/10/granera.html [Consulta: 25-04-2019].</p> | XVIII-XX | <p>'A Mura el llop pastura, a Granera el llop s'espera, a Talamanca el llop es tanca i a Rocafort el llop ja és mort'.</p> | 08095-142 | <p>Segons sembla, a Granera hi havia un hostal anomenat del Llop en direcció a Sant Llorenç Savall.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 82550 | EIN Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ein-gallifa | <p>'Cingles de Bertí i Gallifa'. Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Observatori del Paisatge, Universitat de Barcelona, p. 89-104 [Inèdit]. LACASA, Marcos (2016). Projecte recolonització d'un territori d'àliga cuabarrada (Aquila fasciata) al TM de Granera. [Inèdit]. Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, 2000 [Inèdit]. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 276, 281-283, 288, 298-302, 308-309, 316-317 [Inèdit]. RESOLUCIÓ TES/1577/2019, de 7 de juny, per la qual s'emet l'informe ambiental estratègic del Pla especial urbanístic del Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en el sòl no urbanitzable, al terme municipal de Granera (exp. OTAACC20190017). DOGC núm. 7896-13.6.2019. Http://mediambient.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2019].</p> | <p>L'Espai d'Interès Natural (EIN) Gallifa està situat a la serralada Prelitoral Catalana i es caracteritza pel seu relleu, constituït per un sistema acinglerat al voltant d'un petit turó, Cingles de Sant Sadurní de Gallifa, que pràcticament no sobrepassa els 900m d'alçada. La presència de cingles i parets rocoses calcàries és especialment important per a la nidificació de la fauna ornitològica, com per exemple part de la població d'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) de Catalunya. Cal fer també una menció especial als ocells rupícoles i a la presència d'algunes espècies de moluscs i heteròpters molt rares a Catalunya. La vegetació està representada per les comunitats vegetals rupícoles pròpies de les roques calcàries, així com les pinedes calcícoles que ocupen pràcticament la totalitat de l'espai no format per cingleres. Ocupa una superfície total de 2995,24 hectàrees, de les quals 448,43 pertanyen al terme municipal de Granera i estan situades a l'extrem sud-est del terme municipal. De fet, les finques i masies del Salamó, Salvatges i Tantinyà estan incloses dins dels seus límits, entre d'altres elements patrimonials. L'espai està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).</p> | 08095-214 | Extrem sud-est del terme municipal | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous hàbitats d'importància comunitària (HIC), però també recollia les ZEPA designades i els HIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009 , 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa al nostre país. L'any 2003, la zona va patir un gran incendi forestal que va cremar quasi la meitat del terme municipal de Granera, i en tot cas, una bona part dels espais inclosos dins l'EIN Gallifa. Des de l'any 2016, a la finca de Salvatges, hi ha en desenvolupament un projecte per intentar recolonitzar el territori d'àliga cuabarrada. S'han establert tres Punts d'Alimentació Suplementària (PAS) amb la intenció d'atraure exemplars d'àliga cuabarrada de població flotant. S'acompanyen d'observatoris camuflats aptes també per a la fotografia dels diversos exemplars. Dins del projecte també s'especifica la presència de les següents espècies d'avifauna: astor, falcó pelegrí, àliga marcenca, xoriguer, aligot, falcó mostatxut, gamarús i el duc.</p> | 41.7187800,2.0835400 | 423767 | 4618959 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82550-foto-08095-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82550-foto-08095-214-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest espai també coincideix amb la xarxa Natura 2000, dins la Zona d'Especial Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, anomenada Gallifa-Cingles de Bertí (número identificador ES5110008) i declarada en l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre de 2014. També està declarada com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). I alhora, als voltants de la masia del Salamó, hi ha presència d'Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC 9340), que també estan seleccionats i protegits per la Unió Europea mitjançant la xarxa Natura 2000. Aquesta xarxa europea d'espais naturals té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies, evitant-ne el seu deteriorament. El municipi de Granera compta amb 451 hectàrees de superfície (un 19% del territori municipal) dins dels límits d'aquesta zona, representada per comunitats ecològiques rupícoles pròpies de les roques calcàries de la terra baixa catalana, com per pinedes calcícoles en els espais sense cingles. La zona és d'especial importància per a la nidificació de la fauna ornitològica, destacant l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) i altres espècies pròpies de poblaments mediterranis. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 82549 | EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ein-sant-llorenc-del-munt-i-lobac | <p>Modificació del Pla Especial de Protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Annex 1. Inventari del patrimoni arquitectònic, 1998 [Inèdit]. PÉREZ, Pau (2007). 'El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac en l'inventari d'espais d'interès geològic'. VI Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 155-159. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 276, 281-288, 296-297, 301-310, 316-317 [Inèdit]. VILA I PURTÍ, Xavier (2008). El Moianès. Estudi d'una comarca social i natural. Barcelona: Dalmau. Https://parcs.diba.cat/web/santllorenc/normativa [Consulta: 13-05-2019]. Http://mediambient.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2019].</p> | <p>L'Espai d'Interès Natural (EIN) de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està situat a la serralada Prelitoral Catalana i està format per dos massissos muntanyosos que formen una mateixa entitat orogràfica i geològica, el de Sant Llorenç i la serra de l'Obac, que conflueixen al Coll d'Estenalles. Com a cims més destacats trobem el Montcau, de 1056m d'alçada i la Mola de 1103m. L'orografia és resultat de l'acció erosiva de l'aigua sobre els conglomerats, gresos i lutites que es van dipositar durant els períodes Eocè-Oligocè. Això fa que el terreny sigui rocós i escarpat, amb cingleres i falles profundes. La climatologia és del tipus mediterrani subhumit, fet que determina el tipus de vegetació i fauna. Al territori poden diferenciar-se dos dominis de vegetació: l'alzina litoral, ocupat bàsicament per pinedes calcícoles de pi blanc, i l'alzina interior, amb algunes obagues cobertes per boscos de caducifolis. L'EIN s'estén per gran part de les comarques del Bages, del Vallès Occidental i del Moianès, ocupant un total de 13.694 hectàrees (municipis: Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses). El municipi de Granera compta amb 396,54 hectàrees de superfície (un 16,5% del territori municipal) dins dels límits de l'EIN situades a la banda de ponent i migdia del terme, i inclou la masia de l'Otzet i el jaciment arqueològic de la tomba del Moro de l'Otzet (ambdós inclosos dins del seu pla especial de protecció). L'EIN està regulat pel Pla especial del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que va ser aprovat en data 24 de juliol de 1972 i publicada la seva aprovació en el BOE núm. 87, de l'11 d'abril de 1973. Posteriorment va ser declarat parc natural pel Decret 106/1987, de 20 de febrer de 1987, i publicada la seva modificació en el DOGC núm. 827, del 10 d'abril de 1987. L'any 1994, la Diputació de Barcelona va iniciar una modificació del pla especial a petició de diversos ajuntaments, que va comportar una notable ampliació. La seva aprovació definitiva va ser publicada al DOGC número 2721, del 9 de setembre de 1998. Alhora, també es regeix pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la llei d'urbanisme (DOGC núm. 5686, de 5 d'agost de 2010) i està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).</p> | 08095-213 | Banda de ponent i migdia del terme muncipal | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009 , 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país. L'any 2003, la zona va patir un gran incendi forestal que va cremar quasi la meitat del terme municipal de Granera, i en tot cas, la totalitat dels espais inclosos dins l'EIN de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.</p> | 41.7218900,2.0269700 | 419066 | 4619356 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82549-foto-08095-213-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest espai també coincideix amb la xarxa Natura 2000, declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània (número identificador ES5110010) i com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Aquesta xarxa europea d'espais naturals té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies, evitant-ne el seu deteriorament. Aquest espai, declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, inclou les serres de Sant Llorenç i l'Obac, les quals al seu torn formen part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. El municipi de Granera compta amb 387,6 hectàrees de superfície dins dels límits d'aquesta zona. La gran diversitat de biòtops, associada al manteniment de recursos tròfics del territori i la conservació de la qualitat del medi, fa que el massís sigui considerat un excepcional refugi per a moltes espècies de fauna mediterrània. El característic relleu, amb gran quantitat de parets rocoses, faciliten la presència de comunitats de vegetació rupícola i de fauna cavernícola. Es considera com una de les zones importants de cria a Catalunya d'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 82401 | El Calvó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-calvo | <p>CAPDEVILA I OLLER, Joan (2001). Caminem per Castellterçol. Itineraris per les masoveries del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 46. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 30-31, 44. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 37, 97, 98, 107. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 153-158 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 18-04-2019].</p> | XVII-XIX | <p>Masia aïllada i rehabilitada delimitada amb una tanca metàl·lica que envolta la finca. El volum principal consta de dos cossos rectangulars adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners perpendiculars a la façana de migdia. La coberta de tramuntana presenta les vessants disposades a diferent nivell, fet que implica que la banda de ponent d'aquest volum estigui distribuït en planta baixa, pis i golfes, mentre que la de llevant s'organitza en dos nivells. Per contra, el volum de migdia està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana de migdia compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Damunt seu hi ha una galeria oberta a l'exterior mitjançant un gran finestral d'arc escarser bastit en pedra, amb l'ampit i les impostes motllurades. Al pis superior hi ha un altre finestral de les mateixes característiques, tot i que d'arc rebaixat. La resta d'obertures de la construcció es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, algunes d'elles amb els ampits motllurats i reixes de ferro. De la façana de llevant destaca una petita finestra d'arc de mig punt bastida amb carreus de pedra i la llinda decorada a mode d'arc conopial ornamentat. També destaca una petita finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana decorada a mode d'arc apuntat i l'ampit motllurat. A la façana de ponent hi ha un altre portal rectangular emmarcat en pedra i un finestral de les mateixes característiques que els de la façana sud, al pis superior. Adossat a l'extrem sud-oest de l'edifici hi ha un volum de planta rectangular, amb teulada de dues vessants rehabilitada i organitzat en un sol nivell, a mode de magatzem. En destaca un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana de fusta. Alhora, adossat a la façana de ponent, hi ha un petit cobert bastit en pedra i maons, amb teulada de fibrociment. En general, tota la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb carreus de pedra. Alguns dels paraments compten amb un revestiment arrebossat que els cobreix.</p> | 08095-65 | Serrat del Calvó | <p>Dins del fons documental de Sant Benet del Bages, el mas ja apareix esmentat en el sector de Sant Julià d'Úixols l'any 946 (Pladevall, 1991: 107). L'any 1157 formava part de le terres que el monestir de Sant Benet del Bages tenia a la zona. Posteriorment, l'any 1213 apareix un personatge anomenat 'Joan Calvó del Carner' que conrea unes terres pertanyents al monestir de Sant Benet del Bages (Pladevall, 1991: 37). El mas també apareix mencionat en el Capbreu de Castellterçol de l'any 1370 dins de la sufragània de Sant Julià Úixols, tot i que s'especifica que és del terme de Granera i no pas de Castellterçol. El nom de la construcció torna a aparèixer mencionat en el fogatge de l'any 1497. La construcció surt mencionada com 'Calvo', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Poc després, en el fogatge de l'any 1515, es menciona que el mas Calvó encara pertany a la sufragània de Sant Julià, tot i que consta com el mas de la vídua Calvona (Pladevall, 1991: 98). La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter de llevant, els números i els seus propietaris. En aquest document hi consta que en Francisco Calvó habita la seva pròpia casa, identificada amb el número 4. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Can Carbó' (Pont, 2016: 48). Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, a la part superior de la façana de migdia hi ha una inscripció gravada damunt del revestiment amb la data 1797.</p> | 41.7346600,2.0889700 | 424238 | 4620717 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82401-foto-08095-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82401-foto-08095-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons la documentació consultada i les entrevistes concertades, la masia també es coneix com el Cauvó o el Cuvó (noms derivats de la pronunciació de la gent de la zona). És probable que es conservi el forn de coure pa i una cisterna per l'aigua (no s'ha pogut comprovar). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82402 | El Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carner-0 | <p>BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Barcelona: Dalmau, p. 43, 85, 95. CAPDEVILA I OLLER, Joan (2001). Caminem per Castellterçol. Itineraris per les masoveries del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 47-48. 'Concert al Carner'. La Granària, 41, 2016, p. 10-11. ENRICH I GRAGORI, Roser (2006). 'El castell de Granera'. Modilianum, 34. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 131. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 34-35. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. ORDEIG I MATA, Ramon (1999). Els comtats d'Osona i Manresa. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, col. Catalunya carolíngia, 4, vol. 1 (p. 384), vol. 2 (p. 912-913, 1009-1010). PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 31-33, 37-39, 43, 93, 94, 97, 98, 107. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 159-164 [Inèdit]. VILA I PURTÍ, Xavier (2008). El Moianès. Estudi d'una comarca social i natural. Barcelona: Dalmau, p. 68. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 18-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 18-04-2019]. Https://www.enciclopedia.cat/ [Consulta: 18-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 18-04-2019].</p> | XVII-XVIII | En procés de rehabilitació. | <p>Masia aïllada de grans dimensions i en procés de rehabilitació, formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. Està bastida damunt d'una plataforma rocosa elevada i compta amb un espai de barri o pati interior tancat. S'hi accedeix mitjançant un gran portal de fusta delimitat amb pilars de maons i protegit amb un voladís de teula àrab de dues vessants, sostingut amb barbacana de fusta. El volum principal presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al pati interior, compta amb un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. A l'extrem de llevant hi ha un altre portal rectangular, amb la llinda de fusta. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades en pedra, majoritàriament amb els ampits motllurats. De fet, tot el volum presenta aquesta tipologia de finestra a la resta de paraments. Adossat a la façana de llevant hi ha les restes d'un volum rectangular que ha perdut la coberta, tot i que era d'un sol vessant i estava organitzat en un sol nivell. Conserva un portal d'accés d'arc de mig punt bastit en maons. La façana de tramuntana compta amb les restes d'un cos rectangular adossat i enrunat, que tenia la coberta d'un sol vessant i estava distribuït en una sola planta. Al seu costat hi ha un volum semicircular corresponent a una cisterna, que conserva una obertura rectangular. La resta de volums s'adossen als extrems de la façana principal, delimitant lateralment el pati interior. A l'extrem de llevant hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Presenta dues grans obertures d'arc de mig punt a la planta baixa, dues d'arc rebaixat al pis i dues més rectangulars, amb les llindes de fusta, a la façana de ponent. Alhora, adossat a l'extrem de ponent del volum principal, hi ha un antic cobert rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en una planta. A ponent hi ha un altre volum rectangular amb teulada de vidre i de recent factura. Per últim, als extrems de llevant i migdia del pati, hi ha dos volums de planta rectangular més. El de migdia compta amb grans obertures d'arc de mig punt bastides en pedra i un portal de les mateixes característiques obert a la façana de ponent. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment. Les cantoneres estan embellides amb carreus i pedra desbastada.</p> | 08095-66 | Horta del Carner | <p>La primera referència documental de la masia és de l'any 898 (també és el primer document històric sobre la comarca del Moianès i pertany al fons documental del monestir de Sant Benet del Bages). Es tracta de la venda d'unes terres al lloc anomenat els Carners ('ipsos Carnarius') dins del terme del castell de Terçol, en el terme municipal de Castellterçol (Vila, 2008: 68; Bolós, 2004: 95). Inicialment, les terres de l'actual Moianès formaven part del bisbat de Vic i del comtat d'Osona. Al segle X, aquest comtat quedà dividit en dos: el comtat d'Osona i el de Manresa (es tracta d'una denominació territorial, donat que el comtat de Manresa mai fou organitzat ni dominat per cap noble i sempre va estar unit al d'Osona). A partir d'aquest moment, la majoria de pobles van passar a formar part del comtat de Manresa, Granera inclòs (Vila, 2008: 68). Dins del fons documental de Sant Benet del Bages, el mas ja apareix esmentat en el sector de Sant Julià d'Úixols l'any 946 (Pladevall, 1991: 107). Entre els anys 980 i 1078 s'efectuaren un seguit de donacions de cases amb terres, vinyes, etc al lloc del Carner, encara dins del terme de Castellterçol i en favor del monestir de Sant Benet del Bages. D'aquesta manera, aquest lloc passà a ser propietat del monestir bagenc (Pladevall, 1991: 33, 37). Moltes d'aquestes propietats pertanyien al bisbe Guadamir. Cal mencionar que, des de finals del segle XI, la documentació existent reflecteix que el Carner pertany al terme de Granera i no pas al de Castellterçol, tot i que sempre dins de la parròquia de Sant Julià d'Úixols (Pladevall, 1991: 37). Entre els segles XII i XIV existeixen dos masos Carner, el superior i l'inferior (o també el Carner d'Amunt i el d'Avall) (Pladevall, 1991: 93). L'any 1213 apareix un personatge anomenat 'Joan Calvó del Carner' que conreava unes terres pertanyents al monestir de Sant Benet del Bages (Pladevall, 1991: 37). Hi ha constància documental també que a partir de l'any 1305 i fins el 1385, l'abat de Sant Benet passava comptes amb els hereus del Carner dels béns que aquests administraven a Granera (Pladevall, 1991: 39). El mas també apareix mencionat en el Capbreu de Castellterçol de l'any 1370 dins de la sufragània de Sant Julià Úixols. Al segle XV, la masia apareix mencionada en el fogatge de l'any 1497. La construcció surt mencionada com 'Carner', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Poc després, en el fogatge de l'any 1515, es menciona que el mas Carner encara pertany a la sufragània de Sant Julià i, posteriorment, el mas torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 com pertanyent a Jaume Carner, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també, tot i que s'especifica que té un àlies, 'Olzet'. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter de llevant, els números i els seus propietaris. En aquest document hi consta que l'Antonio Carner és el propietari de la casa, identificada amb el número 8, tot i que qui l'habita és en Jose Vila. També menciona que tenia un paller. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa del Carné' (Pont, 2016: 48). L'any 2016, dins del actes del tercer festival 'Viu la Música al Parc', organitzat per l'ajuntament, es va celebrar un concert de jazz i cançó francesa a l'arbreda que hi ha a l'entrada a la finca, i una demostració de doma. Segons la documentació consultada, a la construcció hi ha diverses llindes datades i decorades: any 1722 amb l'anagrama de Jesús IHS, una altra llinda datada el 1709, el nom de la construcció i fins i tot uns ocells esculpits (Capdevila, 2001: 48). En l'actualitat, l'edifici està essent objecte d'una gran rehabilitació i reforma que encara no ha finalitzat.</p> | 41.7328700,2.0895000 | 424280 | 4620518 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82402-foto-08095-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82402-foto-08095-66-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La finca està delimitada amb una tanca metàl·lica. Al costat de la porta que li dóna accés hi ha una bassa de fang de planta irregular, que s'omple amb l'aigua de pluja. A l'exterior de la finca, a l'altra banda del camí, hi ha una destacable arbreda formada per avets i algun exemplar de sequoia. Les imatges s'han extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, el nom Carner significa dipòsit de cadàver. Pel que sembla, tot i que no s'ha pogut contrastar, a la zona del Carner hi havia unes tombes probablement medievals (Garcia-Pey, 2004: 35). | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82346 | El Casal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casal-4 | <p>'Notícies de Granera. Acte d'inauguració del Casal de Granera'. La Granària, 27, 2011. Https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/117928/inaugurat-centre-civic-granera [Consulta: 04-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 04-04-2019].</p> | XX | <p>Edifici aïllat i rehabilitat de planta irregular format per tres cossos adossats. El volum principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i organitzat en un sol nivell. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal d'accés rectangular amb la llinda de fusta. Al seu costat hi ha un plafó amb el nom de la construcció i la data de fundació, 27-8-1977. La resta d'obertures de la construcció també són rectangulars i amb les llindes de fusta. Els paraments combinen l'aplacat de pedra amb el revestiment arrebossat. Adossat a la façana de ponent hi ha un porxo amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant sostinguda amb una solera de llates i bigues de fusta i pilars bastits amb maons. Alhora, adossats a la façana de tramuntana, hi ha dos volums auxiliars més. El de ponent presenta una teulada de dos vessants mentre que el de llevant només d'una, i ambdós estan organitzats en una única planta. Tenen els paraments arrebossats i pintats. A l'interior de l'edifici hi ha una sala gran amb escenari i un Punt d'Informació de la Diputació de barcelona amb servei de bar. Dins del recinte on s'ubica la construcció hi ha la piscina municipal i una gran zona d'aparcament i esbarjo.</p> | 08095-29 | Camí de la Clota, s/n - Barri del Castell | <p>El Casal de Granera és un espai polivalent al servei dels ciutadants del poble. Es tracta d'un projecte inicial d'una de les entitats del poble, l'Associació Recreativa de Granera, per tal de tenir un local on reunir-se i programar activitats. La construcció fou inaugurada el 27 d'agost de l'any 1977. Posteriorment, l'edifici fou reformat per l'Ajuntament de Granera amb el finançament de la Generalitat de Catalunya. Aquesta reforma fou inaugurada el 30 de juliol de l'any 2011.</p> | 41.7283700,2.0600500 | 421825 | 4620045 | 1977 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82346-foto-08095-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82346-foto-08095-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82346-foto-08095-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una placa commemorativa instal·lada a l'interior de l'edifici deixa constància de la reforma efectuada a la construcció. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82396 | El Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-coll-2 | <p>BARRAL I ALTET, Xavier (2000). Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1. Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic, p. 480-481. Font: fons documental del sr. Pere Genescà (còpies de documents datats al segle XVII). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 40, 79. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 70. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. NAVINÉS, Jordi (2014). 'Les masies de Granera. Mas El Coll'. La Granària, 34, p. 32-34. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 205-210 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 17-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 17-04-2019]. Http://trailsantllorenc.blogspot.com/ [Consulta: 17-04-2019].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. Presenta un espai de barri o pati interior delimitat amb una tanca d'obra i amb accés des del costat sud-est mitjançant una porta de fusta rectangular protegida amb voladís de teula àrab de dues vessants. El volum principal, de grans dimensions, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques, algunes d'elles amb els ampits motllurats i d'altres amb reparacions efectuades amb maons. Destaca la finestra situada damunt del portal, amb la llinda decorada amb dues creus llatines superposades. Sota seu hi ha una petita obertura rectangular bastida en pedra i disposada a mode d'espitllera. I, en una de les obertures de les golfes, la llinda està gravada amb l'any 1752. La façana nord-est també compta amb obertures rectangulars emmarcades en pedra als tres nivells. Una de les llindes de la planta pis està gravada amb la data 1668. Adossat a la façana sud-est d'aquest cos principal hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dues plantes. Presenta una obertura rectangular orientada a la façana principal. Té els brancals bastits amb carreus de pedra, l'ampit motllurat i la llinda plana gravada amb l'any 1760. Alhora, la façana sud-oest compta amb finestres rectangulars emmarcades en pedra a la planta baixa i una galeria oberta al pis, amb sostre de llates i bigues de fusta i sostinguda amb tres pilars de pedra, amb les impostes i els capitells motllurats. Adossats a la façana nord-oest del volum principal hi ha dos cossos rectangulars amb teulades d'un sol vessant i organitzats en dos nivells. El de la banda de ponent combina obertures rectangulars emmarcades en pedra amb d'altres bastides en maons, mentre que el de la banda de llevant compta amb una galeria al pis, oberta a l'exterior mitjançant dos arcs de mig punt bastits en maons. Adossat a l'extrem de llevant de la construcció hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en planta baixa, pis i golfes. En general presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes, tot i que a la façana nord-est també n'hi ha de bastides en maons. Aquesta façana té sortida a una terrassa adossada. El volum també compta amb una galeria oberta al pis superior, sostinguda amb un embigat de fusta i orientada al barri. En aquest mateix parament destaca una llinda gravada amb l'any 1737 a la planta baixa. Del pis destaca una llinda amb la data 1690 i, al seu costat, una altra llinda amb una creu llatina central i gravada amb la següent inscripció: 'PERA 1719'. Finalment, a l'extrem de migdia de la construcció, hi ha tres petits volums adossats d'entre els que destaca la capella. És rectangular, amb teulada de dues vessants i presenta la façana principal orientada a l'exterior. Compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. A la part superior hi ha un òcul circular emmarcat en pedra. En general, tots els volums que conformen la construcció estan bastits en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb pedra desbastada de mida gran en determinats volums.</p> | 08095-60 | Quintana del Coll | <p>La primera referència documental relacionada amb el nom de la masia apareix en el fogatge de l'any 1497, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el nom torna a aparèixer mencionat en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La masia continua apareixent mencionada en la documentació consultada de mitjans del segle XVII. La capella de la masia està dedicada a Sant Josep. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Coll' (Pont, 2016: 49). Segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, elaborat per la Generalitat, un dels edificis està identificat amb una masoveria. En ella hi ha dos forns, un datat al segle XVIII i amb volta enrunada i un altre del segle XIX. També hi ha una gran pica per a pastar i una sitja rectangular.</p> | 41.7386300,2.0432700 | 420442 | 4621199 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82396-foto-08095-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82396-foto-08095-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82396-foto-08095-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant l'accés al barri, a l'exterior, hi ha les restes d'una antiga era bastida en cairons. Al començament del camí que dóna accés a la masia hi ha una bassa de fang de planta irregular, que s'omple amb l'aigua de pluja. Sota el costat de ponent de la construcció, integrat en una feixa, hi ha un espai excavat a la roca bastit amb una volta apuntada i amb un accés d'arc rebaixat fet de maons i pedra. El camí de Granera a Monistrol de Calders coincideix amb el traçat del GR-177 o Ronda del Moianès. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82407 | El Coronell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-coronell | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 42. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 177-184 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 18-04-2019].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada i rehabilitada formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendiculars a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons disposats a plec de llibre. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, algunes d'elles amb els ampits motllurats i d'altres amb els brancals fets amb maons. La façana de ponent té un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana monolítica, i dues finestres al pis també rectangulars i bastides en pedra, una d'elles amb l'ampit motllurat. A la cantonada de migdia d'aquest parament hi ha un contrafort bastit en pedra. La façana de tramuntana del volum principal compta amb un cos adossat de planta semicircular, amb teulada d'un sol vessant. Alhora, adossat a la façana de llevant, hi ha un darrer volum rectangular organitzat en dos nivells i amb teulada d'un sol vessant. Presenta un portal rectangular amb els brancals bastits amb maons i una galeria d'arcs rebaixats emmarcats en pedra al pis. Compta amb un accés d'arc de mig punt de les mateixes característiques també al pis, situat a la façana nord i amb accés des de l'exterior mitjançant unes escales d'obra. En darrer terme, adossat a l'extrem de ponent del parament, hi ha un petit volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un nivell. La construcció presenta els paraments arrebossats. El conjunt arquitectònic es complementa amb diversos volums aïllats destinats, en origen, a les tasques agrícoles. A la banda de ponent destaca un seguit de quatre cossos adossats organitzats en un sol nivell, amb teulades d'un sol vessant. El de la banda de llevant ha estat rehabilitat, mentre que el del seu costat conserva un portal d'arc rebaixat bastit en pedra.</p> | 08095-71 | Serrat del Coronell | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases de la zona sud (que anteriorment es corresponia amb el quarter d'occident), els números i els seus propietaris. El Coronell tenia el número 1 i era propietat de 'Jayme Clapers'. En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Coronell' (Pont, 2016: 48).</p> | 41.7175300,2.0611700 | 421905 | 4618840 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82407-foto-08095-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82407-foto-08095-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dues de les imatges s'han extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82413 | El Corralot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corralot-0 | <p>PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 252-256 [Inèdit].</p> | XVIII-XIX | Una part de la construcció està enrunada. | <p>Edifici aïllat i envoltat de camps de conreu, que està format per dos cossos adossats organitzats en un sol nivell. El volum principal presenta una coberta de dues vessants de planxa metàl·lica, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada al sud-oest. Presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt bastit amb maons, i amb els brancals fets de carreus de pedra. A la façana de ponent hi ha dues petites obertures rectangulars bastides en pedra i utilitzades com a forats de ventilació. L'altre volum presenta la part de tramuntana enrunada i sense coberta. La de migdia, en canvi, compta amb una coberta de teula àrab d'un sol vessant i conserva un portal d'accés rectangular, amb un dels brancals bastits en pedra, l'altre reformat amb maons i carreus de pedra i la llinda de fusta. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de irregularment i lligada amb morter. El volum principal té els paraments arrebossats.</p> | 08095-77 | Pla de l'Óssol | <p>Es tracta d'una antiga borda o corral destinat a les tasques agropecuàries que, segons les informacions aportades per l'Ajuntament de Granera, també fou habitada. Pel que sembla, antigament la construcció era coneguda com a cal Mateu.</p> | 41.7169200,2.0683400 | 422501 | 4618766 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82413-foto-08095-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82413-foto-08095-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82413-foto-08095-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, el camí d'accés a l'edifici ha quedat desdibuixat per l'activitat que generen els camps de conreu. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82397 | El Girbau de Baix - El Girbau Jussà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-girbau-de-baix-el-girbau-jussa | <p>Font: fons documental del sr. Pere Genescà (còpies de documents datats al segle XVII). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 50. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 90, 228-232 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 17-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 17-04-2019].</p> | XVI-XVIII | <p>Masia aïllada i rehabilitada que consta de diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum principal consta de dos cossos rectangulars adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal. El de tramuntana està distribuït en planta baixa i dos pisos, mentre que el de migdia s'organitza només en dos nivells. Alhora, adossats a la banda de migdia, hi ha dos volums més. Ambdós són rectangulars, amb teulades d'un sol vessant i organitzats en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a ponent, compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques, algunes d'elles amb els ampits motllurats. Destaca la finestra doble situada damunt del portal, amb una de les llindes decorada a mode d'arc conopial doble. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i totes elles estan emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Destaca una de les finestres de la façana de llevant, amb la llinda gravada amb la data 1596 i, al seu costat, una obertura d'arc de mig punt tapiada amb carreus de pedra. Davant d'aquest parament hi ha un espai de pati pavimentat. De la façana de migdia destaca una llinda gravada a mode d'arc conopial, amb una creu llatina central. També cal mencionar una terrassa oberta al pis superior i situada a l'extrem sud-est de la construcció. En darrer terme, tancant els volums adossats, hi ha un cos rectangular amb teulada de dues vessants i organitzat en un sol nivell, de recent factura. Compta amb una successió de quatre finestrals d'arcs de mig punt bastits en maons, a la façana de migdia, i un petit volum semicircular amb coberta de teula àrab adossat a la façana de llevant. En general, tots els volums que conformen la construcció estan bastits en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb pedra desbastada de mida gran en determinats volums. La masia es complementa amb una sèrie de coberts i volums aïllats situats a la banda sud-est de la construcció. Destaca el cos situat a migdia, de planta rectangular i amb una finestra doble d'arc de mig punt bastida amb carreus, i situada a la façana de ponent.</p> | 08095-61 | Plans del Girbau | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en el fogatge de l'any 1497. La construcció surt mencionada com 'Girbau jusà', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el nom Girbau torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La masia continua apareixent mencionada en la documentació consultada de mitjans del segle XVII i, posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Jorobao de Avach' (Pont, 2016: 49). Finalment, durant la dècada dels anys 60 del segle XX, l'edifici estigué deshabitat. En l'actualitat, la construcció s'utilitza de segona residència.</p> | 41.7415000,2.0541500 | 421350 | 4621508 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82397-foto-08095-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82397-foto-08095-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82397-foto-08095-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia està afectada per la declaració d'hàbitats d'interès comunitari (HIC), definit per la Directiva d'hàbitats de la UE amb el codi 9540 Pinedes mediterrànies, essent una zona no prioritaria. En cas d'intervenció caldrà respectar la vegetació actual associada a l'hàbitat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82398 | El Girbau de Dalt - El Girbau Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-girbau-de-dalt-el-girbau-sobira | <p>Font: fons documental del sr. Pere Genescà (còpies de documents datats al segle XVII). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 49. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34-35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. 'Les masies de Granera. El Girbau Subirà (el Girbau de Dalt)'. La Granària, 28, 2011, p. 30-32. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 90, 233-237 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 17-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 17-04-2019].</p> | XVI-XVIII | Enrunada. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. En origen estava distribuïda en planta baixa i dos nivells superiors. Ha perdut completament la coberta i l'interior està enrunat i cobert de vegetació. Tot i això es conserven les quatre façanes dempeus, tot i que en diferents estats de conservació. La façana principal, orientada a llevant, conserva un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat actualment tapiat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Damunt del portal destaca una finestra d'arc conopial, amb una roseta decorativa central i l'ampit motllurat. La finestra del seu costat té la llinda decorada amb una incisió a mode d'arc conopial i l'ampit motllurat també. A la planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb carreus de pedra. Adossat a l'extrem de tramuntana d'aquest parament hi ha un petit volum quadrat que integra una tina circular bastida en cairons. La façana de tramuntana estàforça degrada,mentre que la de ponent compta amb obertures rectangulars fetes de maons. A migdia s'observen dos portals d'arc rebaixat bastits en pedra, dues finestres rectangulars amb els ampits motllurats al pis superior i un contrafort de grans dimensions adossat al parament. La construcció està bastida en pedra de diverses mides amb els paraments arrebossats.</p> | 08095-62 | Plans del Girbau | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en el fogatge de l'any 1497. La construcció surt mencionada com 'Girbau subirà', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el nom Girbau torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La masia continua apareixent mencionada en la documentació consultada de mitjans del segle XVII. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, a finals del segle XIX, els carlins instal·laren a l'edifici una mena d'hospital de campanya per als ferits en els combats de les rodalies. Prop de la casa hi havia un cementiri on enterraven els seus morts. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Jorobao de Dalt' (Pont, 2016: 49).</p> | 41.7417400,2.0545200 | 421381 | 4621534 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82398-foto-08095-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82398-foto-08095-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82398-foto-08095-62-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia està afectada per la declaració d'hàbitats d'interès comunitari (HIC), definit per la Directiva d'hàbitats de la UE amb el codi 9540 Pinedes mediterrànies, essent una zona no prioritaria. En cas d'intervenció caldrà respectar la vegetació actual associada a l'hàbitat. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82555 | El Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-4 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 61.</p> | <p>Turó situat al nord-oest del nucli urbà del Barri de Baix, dominant tota la plana. El turó s'alça a 844 metres per sobre del nivell del mar i i està situat a l'extrem sud de la serra del Pedró. Presenta un perfil circular delimitat per l'actual camí que li dóna accés, el qual discorre per les bandes de migdia i llevant. Al cim hi ha instal·lada una torre de guaita per la vigilància dels incendis forestals de la Generalitat de Catalunya. La resta de la superficie està coberta per vegetació arbustiva, alguna alzina i pins.</p> | 08095-219 | Turó del Pedró | <p>Antigament, al cim del turó hi havia instal·lada la denominada creu del Pedró, on els dilluns de Pasqua es feia la benedicció del terme de Granera.</p> | 41.7338500,2.0623900 | 422026 | 4620651 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82555-foto-08095-219-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés està senyalitzat i integrat dins del recorregut del sender SL-C 59. El camí tradicional de pujada coincideix amb un corriol empinat que discorre per dins del bosc, i s'agafa al collet de Llebre. Un cop arribats a la creu dels Capellans, el corriol dóna accés al camí carener de la serra del Pedró des del qual s'arriba al cim del turó, situat a la banda de migdia. Actualment, des del collet de Llebre, s'agafa un camí ascendent en direcció est i completament assoleiat que dóna accés directe al cim. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 82415 | El Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 74, 76. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 136-141 [Inèdit]. RESOLUCIÓ TES/1577/2019, de 7 de juny, per la qual s'emet l'informe ambiental estratègic del Pla especial urbanístic del Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en el sòl no urbanitzable, al terme municipal de Granera (exp. OTAACC20190017). DOGC núm. 7896-13.6.2019. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 19-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 19-04-2019].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada amb un espai de barri o pati interior, que està formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al pati, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat bastit en maons i finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament. De fet, la resta de façanes també compten amb finestres de les mateixes característiques, tot i que algunes estan emmarcades en pedra. Adossat a la façana de llevant hi ha un volum rectangular organitzat en dues plantes, amb la coberta d'un sol vessant. Destaca la galeria de tres arcs de mig punt situada al pis i sostinguts amb pilars amb les impostes motllurades. A la part posterior del volum principal, adossats a la façana de tramuntana, hi ha quatre volums rectangulars, amb teulades d'un sol vessant i distribuïts en planta baixa i pis o bé en un sol nivell. Tancant el pati per les bandes de llevant i migdia hi ha tres cossos adossats amb teulades d'una i dues vessants i organitzats en un i dos nivells. Destaca el volum situat a la cantonada sud-est, el qual compta amb un portal d'arc rebaixat i una finestra emmarcada amb maons, ambdós a la façana de migdia. L'accés al pati es fa per la banda de ponent mitjançant un portal rectangular, que està protegit amb un voladís de teula àrab de dues vessants. La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i amb diversos paraments arrebossats.</p> | 08095-79 | Cinglera de la baga del Salamó | <p>La masia apareix mencionada en el fogatge de l'any 1497, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el mas torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 en el lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. La masia del Salamó tenia el número 6 i era propietat de 'Francisco Calvó'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa del Salamó' (Pont, 2016: 48).</p> | 41.7133300,2.0831100 | 423725 | 4618354 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82415-foto-08095-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82415-foto-08095-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Al seu voltant hi ha presència d'Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC 9340), que estan seleccionats i protegits per la Unió Europea mitjançant la xarxa Natura 2000. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82418 | El Solà del Sot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-del-sot | <p>CAPDEVILA I OLLER, Joan (2001). Caminem per Castellterçol. Itineraris per les masoveries del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 24-27. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 81. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 43, 97. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 165-170 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 19-04-2019].</p> | XVI-XVIII | Alguns dels volums i cobertes de la construcció estan força enrunats. | <p>Masia aïllada amb un espai de barri o pati interior, que està formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants recrescuda, amb el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al pati, compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb els emmarcaments fets amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Destaca, a l'extrem de migdia del parament, una finestra d'arc conopial trilobulat amb les impostes decorades. Les finestres del pis superior estan emmarcades amb maons. De la façana nord-oest també destaca una finestra rectangular emmarcada en pedra, i amb l'intradós motllurat. Aquest volum principal està envoltat de cossos auxiliars de planta rectangular, amb cobertes d'un sol vessant força enrunades. Tancant el pati per la banda de llevant hi ha tres volums aïllats força enrunats. Un d'ells conserva un portal d'arc rebaixat bastit en maons. L'accés al pati es fa per la banda mitjançant un portal rectangular, protegit amb un voladís de dues aigües força enrunat. La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i lligada amb morter de calç.</p> | 08095-82 | Torrent del Pererol | <p>El mas apareix mencionat en el Capbreu de Castellterçol de l'any 1370, dins de la sufragània de Sant Julià Úixols. Posteriorment, la masia apareix mencionada en el fogatge de l'any 1497, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Finalment, el mas torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 en el lloc de Sant Julià d'Úixols i dins de la vegueria de Manresa també. Fins a finals del segle XX, a la masia hi havia masovers.</p> | 41.7237300,2.1050300 | 425561 | 4619490 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82418-foto-08095-82-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la banda sud-est de la construcció es conserven les restes de l'antiga era, bastida en cairons. Les imatges s'han extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016. | 94|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82520 | Era de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-lesglesia | <p>'Obres a l'era de l'església'. La Granària, 28, 2011. SOLER FARGAS, Teresa (2004). 'L'Ecomuseu del Moianès. La valorització del patrimoni preindustrial d'una comarca'. Lauro, 26-27. Granollers: Museu de Granollers, p. 81-87. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019]. Http://www.moianesmes.cat/ [Consulta: 27-04-2019]. Http://www.moianes.net/galeria/ [Consulta: 27-04-2019].</p> | XVII-XX | <p>Plaça reformada de planta irregular situada al bell mig del barri de l'Església, a la banda de llevant de la Rectoria i de la Casa de la Vila. Presenta un paviment bastit amb dos tipus de cairons diferenciats, corresponents a dos moments històrics diferents: un paviment de cairons de pedra de nova factura, disposat a tota la superfície de l'estructura, i diverses parts bastides amb cairons d'obra originals i reaprofitats, en determinades zones de la plaça. La part més destacable del paviment original està situat entre la façana de migdia de la Rectoria i la de tramuntana de la Casa de la Vila. Un dels cairons està gravat amb l'any 1678, mentre que l'altre està decorat. Una altra part bastida amb cairons originals és el mirador situat a la cantonada de migdia, on hi ha instal·lats dos plafons informatius i un telescopi. La darrera part feta amb cairons originals està adossada a la façana de ponent de l'ajuntament. En ella hi ha instal·lats un banc de pedra amb un encaix central i una font de ferro. Finalment, a la cantonada de ponent hi ha instal·lat un parc infantil.</p> | 08095-184 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | 41.7252400,2.0568500 | 421555 | 4619700 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82520-foto-08095-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82520-foto-08095-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82520-foto-08095-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'era de l'Església era l'espai comú per batre del barri de l'Església. Fou arranjada l'any 2011. Les obres d'execució foren gestionades i finançades per l'Ecomuseu del Moianès. L'espai ha estat inclòs com una de les radials d'aquest museu dins de la comarca i està dedicat a l'explotació dels recursos animals. Un plafó informatiu explica el projecte i la seva funcionalitat. L'altre plafó fa referència als greus incendis que cremaren en alguns dels municipis de la comarca l'any 2003, Granera inclòs. El banc de pedra està format per dos grans blocs de pedra rectangulars que sostenen el basament d'un altar de l'església de Sant Martí, que probablement fou destruït durant la guerra Civil. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 82652 | Era del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-del-castell | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37.</p> | XVIII-XX | Els cairons estan molt malmesos. | <p>Restes d'una estructura de planta més o menys rectangular, situada a l'encreuament amb el camí que puja cap al castell de Granera, i que actualment s'utilitza com a zona d'aparcament. En origen estava bastida amb un paviment de cairons, que encara es conserva a trams, tot i que les peces estan força malmeses degut a l'acció del trànsit rodat, sobretot.</p> | 08095-316 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>Antigament, en aquesta era hi podien batre tots els veïns del barri, que pagaven una quantitat pel seu ús. Tots els veïns batien amb el seu animal i algunes cases unien la seva producció i batien juntes. Inicialment, el procés de ventar es feia amb forca ja que un dels murs que delimitaven l'era feia que el vent rebufés, dificultant així la feina. Posteriorment però, es va passar a fer amb màquina de maneta. Amb el despoblament que va patir el municipi al llarg del segle XX, els veïns que quedaren feien el paller al voltant de l'era en lloc de posar la palla a les seves pròpies pallisses com s'havia fet antigament.</p> | 41.7290900,2.0586000 | 421705 | 4620126 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82652-foto-08095-316-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82652-foto-08095-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82652-foto-08095-316-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82495 | Escala de la barraca del Girbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-de-la-barraca-del-girbau | <p>Http://webfacil.tinet.cat/manelmar/7260 [Consulta: 25-04-2019].</p> | XIX | <p>Escala de marge volada que presenta els graons encastats en un marge de pedra seca de la banda de tramuntana del camí. Consta de tres esglaons formats amb lloses de pedra rectangulars de la mateixa mida. Està situada al costat de la barraca del Girbau.</p> | 08095-159 | Camí del Girbau a Vila-rúbia | <p>Les escales de marge estaven pensades per estalviar temps alhora de moure's d'un marge (o feixa) a un altre. En ocasions estaven encadenades, permetent pujar vàries feixes alhora.</p> | 41.7443900,2.0525600 | 421222 | 4621830 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82495-foto-08095-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82495-foto-08095-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82495-foto-08095-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Bàsicament, els esglaons podien estar encastats dins del marge o bé adossats a aquest en forma d'escala. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82496 | Escala de la serra de l'Olleret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-de-la-serra-de-lolleret | <p>Http://webfacil.tinet.cat/manelmar/7260 [Consulta: 25-04-2019].</p> | XIX | <p>Escala de marge adossada a una de les feixes de pedra seca de la zona, que actualment ha estat arranjada. Consta de cinc esglaons rectangulars formats per grans lloses de pedra planes, delimitats per un mur lateral disposat transversalment a la feixa.</p> | 08095-160 | Serra de l'Olleret | <p>Les escales de marge estaven pensades per estalviar temps alhora de moure's d'un marge (o feixa) a un altre. En ocasions estaven encadenades, permetent pujar vàries feixes alhora.</p> | 41.7490200,2.0483700 | 420879 | 4622348 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82496-foto-08095-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82496-foto-08095-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82496-foto-08095-160-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'escala està situada dins d'una finca tancada amb una cadena. Bàsicament, els esglaons podien estar encastats dins del marge o bé adossats a aquest en forma d'escala. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82497 | Escala del Girbau de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-del-girbau-de-dalt | <p>Http://webfacil.tinet.cat/manelmar/7260 [Consulta: 25-04-2019].</p> | XIX | Coberta de vegetació. | <p>Escala de marge volada, que presenta els graons encastats en un marge de pedra seca situat entre les masies del Girbau de Dalt i el de Baix,tot i que pertany a la primera. Consta de sis esglaons formats amb lloses de pedra rectangulars de diferents mides.</p> | 08095-161 | Plans del Girbau | <p>Les escales de marge estaven pensades per estalviar temps alhora de moure's d'un marge (o feixa) a un altre. En ocasions estaven encadenades, permetent pujar vàries feixes alhora.</p> | 41.7415800,2.0544300 | 421374 | 4621517 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82497-foto-08095-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82497-foto-08095-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82497-foto-08095-161-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'escala està situada dins d'una finca tancada amb una cadena. Bàsicament, els esglaons podien estar encastats dins del marge o bé adossats a aquest en forma d'escala. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 82642 | Escala del turó de la Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-del-turo-de-la-torra | XIX | <p>Escala de marge delimitada per una de les feixes de pedra seca de la zona, per la banda ponent. Per la banda de llevant, en canvi, està delimitada per un gran bloc irregular de roca natural de la zona. Consta de diversos esglaons de perfil rectangular, que estan esculpits a la roca natural del terreny. Probablement fou construïda per facilitar l'accés al turó des dels camps de conreu de la banda de llevant.</p> | 08095-306 | Turó de la Torra | 41.7261900,2.0611800 | 421916 | 4619802 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82642-foto-08095-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82642-foto-08095-306-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 82421 | Fàbrica del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-marcet | <p>BUBÉ OLLER, Joan (2013). Intervenció en la façana est de Castellterçol i reprogramació de l'antiga fàbrica tèxtil ANLA en complex municipal. (Projecte Final de Carrera. Universitat Politècnica de Catalunya Barcelona TECH). Consultat des de https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/18717 COLLELLDEMONT, Pep (1994). De la Vall de Tenes a Castellcir. Col·lecció Les Guies (El 9 Nou), 4. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, p. 50. COMAS I DURAN, Pere (1985-1988). 'Granera'. Revista Plaça Gran, col. Pobles del Vallès. Granollers. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 23, 54. MEIJIDE FERNÁNDEZ, Andrea (2014). Rehabilitació i canvi d'ús de la colònia tèxtil Manso Agulló a hostal rural. PFG Escola d'Arquitectura La Salle, Universitat Ramon Llull [Inèdit]. PI, Pau; SERRA, Emaús (1989). 'Sortida per un sector del Moianès'. Dovella, 30. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 53. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 455. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.enciclopedia.cat/[Consulta: 15-03-2019].</p> | XX | Algunes de les naus han perdut les cobertes. | <p>Conjunt arquitectònic situat a la banda de llevant del torrent del Marcet i format per tres grans naus industrials, la casa de l'amo i els habitatges pels treballadors. Les naus són de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i organitzats en planta baixa i pis. El volum de la banda de ponent presenta obertures rectangulars i d'arc rebaixat bastides en maons i de grans dimensions. Ha perdut completament la coberta. A l'interior, els espais estan coberts amb sostre de bigues de ferro i revoltons. La part posterior del volum es correspon amb els habitatges pels treballadors. Compta amb obertures rectangulars bastides en maons i té una gran bassa de planta rectangular a l'extrem de migdia. El volum central també compta amb grans finestrals d'obertura rectangular, està bastit en maons i amb els paraments arrebossats. Té la coberta malmesa i està en estat d'abandonament total. Darrera d'aquest volum hi ha un petit cos rectangular colonitzat per l'abundant vegetació existent a la zona. A la banda de llevant del conjunt, elevada respecte a la resta, hi ha l'antiga casa de l'amo. És rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzada en dos nivells. Presenta obertures rectangulars i d'arc de mig punt. De la façana principal, orientada a migdia, destaca una galeria d'arcs de mig punt a la planta baixa. La construcció té els paraments emblanquinats.</p> | 08095-85 | Torrent del Marcet | <p>Segons la documentació consultada, la petita colònia industrial del Marcet té el seu origen en una antiga masia. Entre els anys 1895 i 1905, Joaquim Roger (propietari de l'antiga fàbrica de teixits i filats Roger de Castellterçol) i el seu fill Hipòlit Roger Salabert creen un gran grup industrial amb una nova fàbrica tèxtil a Castellterçol (el Vapor). Segons la documentació consultada referent al municipi de Castellterçol (Bubé Oller, 2013), també funden una fàbrica de tints a Granera (El Marcet) i una fàbrica a Santa Maria de Oló en aquest mateix període. Tot i aquesta dada, és més probable que la construcció de la colònia del Marcet es dugués a terme a partir de l'any 1940. Posteriorment, a mitjans dels anys 60 del segle XX, la propietat de la fàbrica passa a mans de Joaquim Roger i Amat (filatura i cotó), que es parteix la propietat del grup industrial amb el seu germà Josep Maria Roger (teixits). Productivament, el Marcet es dedicava al tint i al blanqueig de teixits i fils. Hi van arribar a treballar una trentena de persones, la majoria veïns de Granera i Castellterçol. La fàbrica cessà la seva producció entre els anys 70 i 80 del segle XX. Actualment, alguns dels edificis estan destinats a habitatges de segona residència.</p> | 41.7385900,2.0774900 | 423288 | 4621164 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82421-foto-08095-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82421-foto-08095-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82421-foto-08095-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82541 | Festa Major de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-granera | <p>GAMELL, Genís (2016). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 42, p. 7. NAVINÉS, Jordi (2009). 'Te'n recordes?'. La Granària, 21, p. 30-31.</p> | XX | <p>La Festa Major de Granera es celebra el darrer cap de setmana d'agost. En l'actualitat, la festa està farcida d'actes de tot tipus adreçats a tots els públics, i té una durada de dos dies. D'entre els actes més destacats hi ha el tradicional repic de campanes que dóna inici a la festa, el cercavila pels carrers i camins del poble amb els gegants que finalitza al bosquet de cal Bellmunt, la caminada popular, la missa solemne i el sopar popular. La resta d'actes van canviant en funció de cada edició: pintada del mural de la Festa Major, concurs de paelles, exposicions fotogràfiques, havaneres, gimcanes, concursos, etc.</p> | 08095-205 | Nucli urbà de Granera | <p>Antigament, la Festa Major es celebrava el primer diumenge de setembre, honorant Sant Mateu Apòstol, co-patró de la parròquia. Es feia una processó fins a l'església, on es posava la relíquia del sant damunt de l'altar i s'oficiava la missa solemne. Un cop finalitzada, la relíquia era venerada per la gent del poble. A principis del segle XXI i durant diverses edicions, els actes s'iniciaven el cap de setmana anterior al de la festa. Alhora, altres actes destacables que s'han anat realitzant són el partit de futbol enfangat o la baixada d'andròmines També s'havien ballat sardanes. Entre els anys 2005 i 2006 es van realitzar també dues edicions del l'Aplec de la bassa del Prat.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82541-foto-08095-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82541-foto-08095-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82541-foto-08095-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades per l'Ajuntament de Granera. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 82644 | Fita de la carena de Biguetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-carena-de-biguetes | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].</p> | XX | <p>Fita que marca el límit entre dues propietats de la zona, situada al marge de migdia del camí de Granera a Sant Llorenç Savall, al costat de la torre d'aigua de Trens. Es tracta d'una fita formada per tres pedres anclades al terreny natural de la zona. La llosa central és de mida més gran i forma apuntada, mentre que les altres dues són irregulars i estan situades als laterals.</p> | 08095-308 | Carena de Biguetes | <p>Al principi, sota les fites que delimitaven diverses propietats, els posaven fragments de ceràmica i restes de carbons per saber que no eren de terme. En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó.</p> | 41.7195400,2.0558500 | 421465 | 4619068 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82644-foto-08095-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82644-foto-08095-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82644-foto-08095-308-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 82481 | Fita de la serra de l'Olleret I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-serra-de-lolleret-i | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].</p> | XX | <p>Fita que marca el límit entre dues propietats de la zona, situada al marge de tramuntana del camí. Es tracta d'un prisma de pedra granítica i planta rectangular, anclat al terreny natural de la zona. A la cara frontal de la peça, que està orientada al camí, hi ha gravades les següents inicials: 'JR'. Aquestes lletres estan pintades de color negre. A pocs metres al sud-est d'aquest element hi ha una altra fita de les mateixes característiques situada dins del bosc. Tot i això, aquest element està situat dins del terme municipal de Castellterçol.</p> | 08095-145 | Serra de l'Olleret | <p>Al principi, sota les fites que delimitaven diverses propietats, els posaven fragments de ceràmica i restes de carbons per saber que no eren de terme. En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó.</p> | 41.7482400,2.0519800 | 421178 | 4622258 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82481-foto-08095-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82481-foto-08095-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82481-foto-08095-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 82484 | Fita de la serra de l'Olleret II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-serra-de-lolleret-ii | XVII | <p>Fita aïllada situada en una zona boscosa prop del camí que porta al coll de la baga del Miracle, a la banda de migdia del mateix. La peça està ubicada als peus d'una alzina. Es tracta d'un bloc de granit ben treballat de planta quadrada, amb el perfil superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. A la cara superior hi ha inscrita una creu grega. La fita es troba en la divisòria que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol.</p> | 08095-148 | Serra de l'Olleret | 41.7477500,2.0523600 | 421209 | 4622204 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82484-foto-08095-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82484-foto-08095-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82484-foto-08095-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La presència de la creu fa pensar que es podria tractar d'una antiga fita que marcava els límits de la demarcació d'una parròquia, tot i que no es pot assegurar. | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 82474 | Fita de terme entre Granera i Castellterçol I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-granera-i-castelltercol-i | XXI | <p>Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa al costat de la masia de l'Olleret. Es tracta d'un bloc de formigó de planta rectangular, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. A la cara orientada a migdia hi ha l'escut de Granera coronat amb el nom de l'ajuntament, mentre que a la cara oposada hi ha l'escut de Castellterçol i el nom del seu ajuntament. Sota les inscripcions hi ha l'any 2004 i les inicials 'JVF'.</p> | 08095-138 | Serra de l'Olleret | 41.7489000,2.0517600 | 421161 | 4622332 | 2004 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82474-foto-08095-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82474-foto-08095-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82474-foto-08095-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 82475 | Fita de terme entre Granera i Castellterçol II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-granera-i-castelltercol-ii | <p>Https://excursionismecientific.wordpress.com/ [Consulta: 25-04-2019].</p> | XVII | Lleugerament coberta de molsa i líquens. | <p>Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa al nord-oest del còdol del Castellar. Es tracta d'un bloc de pedra de planta quadrada, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. Amida uns 60 centimetres d'alçada per uns 20 centímetres d'amplada. La cara orientada a tramuntana està gravada amb la representació d'un castell, probable referència al municipi de Castellterçol. Per contra, la cara de migdia presenta l'any 1676 i la representació d'una olla o caldera.</p> | 08095-139 | La Trona - Còdol del Castellar | <p>És probable que la representació de l'olla faci referència al municipi de Calders (Moianès), tot i que no limita territorialment amb Granera.</p> | 41.7442000,2.0587800 | 421739 | 4621804 | 1676 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82475-foto-08095-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82475-foto-08095-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82475-foto-08095-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es podria tractar d'una fita que fes referència a l'antic límit medieval entre les baronies de Calders i Granera. | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||
| 82476 | Fita de terme entre Granera i Castellterçol III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-granera-i-castelltercol-iii | XVII | <p>Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa prop de la baga de Vila-rúbia i del torrent de Cisnolla. Es tracta d'un bloc de granit de planta quadrada, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. En una de les seves cares hi ha restes d'una possible inscripció, tot i que no s'aprecia bé.</p> | 08095-140 | Baga de Vila-rúbia | 41.7450200,2.0567900 | 421574 | 4621897 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82476-foto-08095-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82476-foto-08095-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82476-foto-08095-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 82477 | Fita de terme entre Granera i Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-granera-i-gallifa | XVIII-XIX | <p>Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Gallifa, situada a uns 10 metres a ponent del camí Ral, a llevant de les restes del Casalot de coll d'Ases. Es tracta d'un bloc de pedra picada treballada de planta rectangular, amb les cantonades de la cara superior arrodonides.</p> | 08095-141 | Carena de Coll d'Ases | 41.7133400,2.0991400 | 425059 | 4618342 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82477-foto-08095-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82477-foto-08095-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82477-foto-08095-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/