Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82363 | Cal Campàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campas | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 32. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 02-04-2019].</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, amb un jardí posterior equipat amb dos volums auxiliars més. El volum principal està format per tres cossos adossats que presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal. Els dos volums de migdia estan distribuïts en planta baixa i pis, mentre que el de tramuntana s'organitza en un sol nivell, amb una gran obertura rectangular reformada. La façana principal de l'edifici, orientada a ponent, presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits en pedra desbastada i la llinda feta de maons disposats a plec de llibre. Al seu costat, i encastat al parament, hi ha un plafó de ceràmica vidrada amb el nom de la construcció. La façana de migdia presenta obertures rectangulars amb les llindes de fusta restituïdes i està rematada amb un doble ràfec de teula àrab i dents de serra. La façana de llevant, orientada al jardí, compta amb un volum rectangular organitzat en un sol nivell i cobert amb una terrassa al pis. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular, exceptuant el volum de tramuntana que està arrebossat. Aïllats a la banda de tramuntana del pati hi ha dos volums de planta rectangular adossats, amb teulades de dues vessants i organitzats en un sol nivell. Al pati també hi ha un pou bastit amb pedra.</p> | 08095-17 | Carrer del Castell, 14 - Barri del Castell | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Campás' tenia el número 14 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'José Torras'.</p> | 41.7283900,2.0592200 | 421756 | 4620048 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82363-foto-08095-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82363-foto-08095-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82363-foto-08095-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En l'actualitat, l'edifici està destinat a allotjament turístic. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82364 | L'Esclopet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesclopet | <p>Http://www.granera.cat/ [Consulta: 02-04-2019].</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de soterrani i planta baixa. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta un porxo davanter que protegeix la meitat del parament, mentre que a l'altra meitat hi ha una obertura d'arc de mig punt i un portal rectangular amb llinda de fusta, ambdós bastits amb maons. La façana de llevant també compta amb un porxo de les mateixes característiques que l'anterior: ambdós presenten les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan sostinguts amb una solera de bigues i llates de fusta. Les obertures d'aquest parament es corresponen amb grans finestrals reformats, orientats a una terrassa lateral que cobreix les dependències del soterrani. En aquest nivell, les obertures també són rectangulars i estan protegides amb voladisos de teula àrab sostinguts amb permòdols de fusta. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08095-18 | Carrer del Castell, 16 - Barri del Castell | 41.7286400,2.0592300 | 421757 | 4620076 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82364-foto-08095-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82364-foto-08095-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82364-foto-08095-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Encastat al parament de la façana principal hi ha un plafó de ceràmica vidrada acolorida, amb el nom de la construcció i decorat amb motius florals. En l'actualitat, l'edifici està destinat al sector de la restauració. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 82366 | Cal Taulís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-taulis | <p>'El carrer Nou l'any 1880'. La Granària, 38, 2016, p. 14-17. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 84. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 04-04-2019].</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, amb accés a la finca des del carrer Nou i també des de la carretera BV-1245. Està format per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. Adossat a la façana de ponent hi ha un altre cos de planta rectangular cobert amb teulada de dues vessants, tot i que organitzat en un sol nivell. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell i els brancals amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha un antic portal amb les mateixes característiques actualment transformat en una finestra, i un gran finestral d'obertura retangular amb la llinda de fusta. Al pis hi ha dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb maons i les llindes planes de pedra. Aquesta façana està protegida amb un porxo adossat a l'alçada de la divisòria entre els dos nivells. Està cobert amb una teulada d'un sol vessant sostinguda amb un sostre de bigues i pilars de fusta. La façana de llevant de l'edifici presenta petites finestres rectangulars bastides amb maons, tot i que amb reparacions revestides o de pedra. La construcció compta amb un revestiment arrebossat als paraments i amb les cantoneres del volum principal embellides amb pedres desbastades.</p> | 08095-30 | Carrer Nou, 1 - Barri de Baix | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer Nou, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Taulís' tenia el número 18, estava situada a la vorera esquerra del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Jayme Clapers'. Cal destacar que, en origen, l'orientació del traçat del carrer Nou no coincidia amb l'actual. Passava pel davant de les façanes de migdia de les cases situades a la banda sud de l'actual carrer, donat que les façanes principals i les obertures s'orientaven sobretot a la banda amb més sol.</p> | 41.7303300,2.0622900 | 422014 | 4620261 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82366-foto-08095-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82366-foto-08095-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82366-foto-08095-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està situat a un nivell inferior respecte el nivell de circulació actual del carrer Nou i està destinat a allotjament turístic. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, l'edifici també s'identifica amb el nom de cal Teulís. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82394 | Capella de Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-bigues | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 26, 79. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 70. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 224 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 17-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 17-04-2019].</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Presenta dos portals d'accés d'arc rebaixat bastits amb maons. El parament està rematat amb un campanar d'espadanya cobert amb un sostre enllosat de dues vessants, amb una obertura de mig punt per la campana i coronat amb una creu llatina de ferro. La façana de ponent compta amb una finestra rectangular amb els brancals bastits amb maons i la llinda plana de pedra. A les façanes de tramuntana i llevant hi ha dues petites finestres a mode d'espitllera i bastides en pedra. A l'interior hi ha un petit altar rectangular, una llar de foc cantonera i un banc de pedra. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides lligada amb abundant morter. Les cantoneres estan embellides amb pedres desbastades de mida gran.</p> | 08095-58 | Baga de Bigues | <p>En origen, la capella era una barraca o borda de pastor de grans dimensions que fou transformada. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, la capella també es coneix com l'ermita de Sant Martí i fou obra dels propietaris del mas Bigues, Núria Pujol i Albert Blasi. No ha estat mai consagrada.</p> | 41.7339000,2.0521700 | 421176 | 4620666 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82394-foto-08095-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82394-foto-08095-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82394-foto-08095-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossats a la façana principal, a banda i banda dels accessos, hi ha dos bancs de pedra simples. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82400 | La Manyosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-manyosa | <p>Font: fons documental del sr. Pere Genescà (còpies de documents datats l'any 1658). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 53, 79, 84. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'La Manyosa, referències històriques'. La Granària, 3, 2004, p. 8. NAVINÉS, Jordi (2013). 'Les masies de Granera. Mas La Manyosa'. La Granària, 32, p. 33-35. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 39, 109-110. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 111-117 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 18-04-2019]. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 18-04-2019]. Http://www.lamanyosa.com/ [Consulta: 18-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 18-04-2019].</p> | XVII/XX | <p>Masia aïllada de grans dimensions i completament rehabilitada, formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum principal consta de sis cossos rectangulars, amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis, o bé en un sol nivell. En general, aquests volums presenten obertures rectangulars i d'arc rebaixat emmarcades en pedra i també en maons. Al bell mig d'aquest conjunt, sobresortint en alçada, destaca una torre quadrada amb teulada de quatre vessants, amb els paraments arrebossats i pintats. Adossada a la façana de ponent del conjunt hi ha la capella, actualment convertida en menjador. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb un absis semicircular, amb finestrals d'arc de mig punt emmarcats en pedra. També compta amb un petit campanar d'espadanya, protegit amb una teulada de dues vessants. Al seu costat, en un nivell superior, hi ha un porxo rectangular obert a l'exterior mitjançant sis arcs de mig punt bastits amb maons. En general, tots aquests volums estan bastits en pedra desbastada disposada regularment. Davant de la façana principal, que està orientada a tramuntana, hi ha un altre porxo de planta rectangular aïllat, format per deu obertures d'arc de mig punt que també estan bastides en maons. Tancant l'espai davanter per la banda de ponent hi ha un volum rectangular d'obra de maons vistos i teulada d'un vessant i, a continuació, un altre cos rectangular amb teulada de dues aigües i bastit en pedra. L'espai davanter està delimitat per una tanca de pedra a la banda nord. En ella s'hi obre un portal monumental delimitat amb pilars de maons decorats, i amb un frontó triangular amb el nom de la construcció. La construcció es complementa amb una sèrie de volums aïllats situats a la banda de tramuntana i ponent de la construcció.</p> | 08095-64 | Quintana de la Manyosa - Carretera de Granera BV-1245, km. 6,1 | <p>Durant el segle XIV, l'edifici formava part dels béns que el monestir de Sant Benet del Bages tenia a Granera, i que estaven administrats per la batllia del mas Carner superior. A mitjans del segle XVI, la Manyosa apareix mencionada en el fogatge de l'any 1553, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, la masia apareix mencionada en la documentació consultada datada l'any 1658. En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa de la Mañosa' (Pont, 2016: 48). Pels voltants de l'any 1980, el propietari de la finca Josep M. Roger i Amat inicià un gran projecte de rehabilitació i reforma de tot el conjunt arquitectònic, que s'ha estat duent a terme fins als darrers anys. La capella, d'estil neoromànic i construïda en aquesta època (Pladevall, 1991: 109), estava dedicada a Sant Humbert i també se la coneixia com la capella dels Templers. L'absis fou pintat al fresc pel pintor Carles Arola, amb un discurs iconogràfic relacionat amb l'orde dels Templers i la llegenda del Sant Grial (pel que sembla, en l'actualitat aquestes pintures han desaparegut). De fet, avui en dia, la capella s'aprecia arquitectònicament des de l'exterior. Internament, en canvi, ha estat reconvertida en un ampli menjador, tot i que conserva l'espai arquitectònic de l'absis. Pels voltants dels anys 90, a l'edifici s'hi reunia la 'Confraria de Ballesters Caçadors de la Ploma' (Pladevall, 1991: 110). L'any 2005, la masia fou adquirida per l'Associació Cultural La Manyosa. En l'actualitat funciona com a casa de turisme rural i també s'hi fan cursos, entre d'altres activitats. A la pàgina web de la Manyosa hi ha publicats uns comentaris històrics sobre l'origen de la construcció que no s'han pogut contrastar. Segons l'historiador Antoni Pladevall, el propietari Josep M. Roger i Amat és l'autor d'aquesta història 'inventada', que fou publicada mitjançant un opuscle imprès a Barcelona l'any 1980, i titulat 'La Manyosa de Sant Martí de Granera'.</p> | 41.7435300,2.0674300 | 422457 | 4621721 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82400-foto-08095-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82400-foto-08095-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'exterior del recinte principal, damunt de la zona d'aparcament, hi ha una creu llatina situada damunt d'una columna arrebossada amb la base quadrada de pedra. Una de les imatges s'ha extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82474 | Fita de terme entre Granera i Castellterçol I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-granera-i-castelltercol-i | XXI | <p>Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa al costat de la masia de l'Olleret. Es tracta d'un bloc de formigó de planta rectangular, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. A la cara orientada a migdia hi ha l'escut de Granera coronat amb el nom de l'ajuntament, mentre que a la cara oposada hi ha l'escut de Castellterçol i el nom del seu ajuntament. Sota les inscripcions hi ha l'any 2004 i les inicials 'JVF'.</p> | 08095-138 | Serra de l'Olleret | 41.7489000,2.0517600 | 421161 | 4622332 | 2004 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82474-foto-08095-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82474-foto-08095-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82474-foto-08095-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 82475 | Fita de terme entre Granera i Castellterçol II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-granera-i-castelltercol-ii | <p>Https://excursionismecientific.wordpress.com/ [Consulta: 25-04-2019].</p> | XVII | Lleugerament coberta de molsa i líquens. | <p>Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa al nord-oest del còdol del Castellar. Es tracta d'un bloc de pedra de planta quadrada, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. Amida uns 60 centimetres d'alçada per uns 20 centímetres d'amplada. La cara orientada a tramuntana està gravada amb la representació d'un castell, probable referència al municipi de Castellterçol. Per contra, la cara de migdia presenta l'any 1676 i la representació d'una olla o caldera.</p> | 08095-139 | La Trona - Còdol del Castellar | <p>És probable que la representació de l'olla faci referència al municipi de Calders (Moianès), tot i que no limita territorialment amb Granera.</p> | 41.7442000,2.0587800 | 421739 | 4621804 | 1676 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82475-foto-08095-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82475-foto-08095-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82475-foto-08095-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es podria tractar d'una fita que fes referència a l'antic límit medieval entre les baronies de Calders i Granera. | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 82476 | Fita de terme entre Granera i Castellterçol III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-granera-i-castelltercol-iii | XVII | <p>Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa prop de la baga de Vila-rúbia i del torrent de Cisnolla. Es tracta d'un bloc de granit de planta quadrada, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. En una de les seves cares hi ha restes d'una possible inscripció, tot i que no s'aprecia bé.</p> | 08095-140 | Baga de Vila-rúbia | 41.7450200,2.0567900 | 421574 | 4621897 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82476-foto-08095-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82476-foto-08095-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82476-foto-08095-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82477 | Fita de terme entre Granera i Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-granera-i-gallifa | XVIII-XIX | <p>Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Gallifa, situada a uns 10 metres a ponent del camí Ral, a llevant de les restes del Casalot de coll d'Ases. Es tracta d'un bloc de pedra picada treballada de planta rectangular, amb les cantonades de la cara superior arrodonides.</p> | 08095-141 | Carena de Coll d'Ases | 41.7133400,2.0991400 | 425059 | 4618342 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82477-foto-08095-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82477-foto-08095-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82477-foto-08095-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 82481 | Fita de la serra de l'Olleret I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-serra-de-lolleret-i | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].</p> | XX | <p>Fita que marca el límit entre dues propietats de la zona, situada al marge de tramuntana del camí. Es tracta d'un prisma de pedra granítica i planta rectangular, anclat al terreny natural de la zona. A la cara frontal de la peça, que està orientada al camí, hi ha gravades les següents inicials: 'JR'. Aquestes lletres estan pintades de color negre. A pocs metres al sud-est d'aquest element hi ha una altra fita de les mateixes característiques situada dins del bosc. Tot i això, aquest element està situat dins del terme municipal de Castellterçol.</p> | 08095-145 | Serra de l'Olleret | <p>Al principi, sota les fites que delimitaven diverses propietats, els posaven fragments de ceràmica i restes de carbons per saber que no eren de terme. En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó.</p> | 41.7482400,2.0519800 | 421178 | 4622258 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82481-foto-08095-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82481-foto-08095-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82481-foto-08095-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 82482 | Fita del mas Clapers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-mas-clapers | XVIII-XIX | <p>Fita aïllada situada a l'extrem sud-est de la bassa de mas Clapers, al costat del corriol que l'envolta. Es tracta d'un bloc de pedra picada treballada de planta rectangular, amb una de les cantonades de la cara superior escapçada i anclat al subsòl. Al seu costat, delimitant la peça, hi ha tres lloses de pedra planes encastades al terra.</p> | 08095-146 | Pla de l'Óssol | 41.7153400,2.0667600 | 422367 | 4618592 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82482-foto-08095-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82482-foto-08095-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82482-foto-08095-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82484 | Fita de la serra de l'Olleret II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-serra-de-lolleret-ii | XVII | <p>Fita aïllada situada en una zona boscosa prop del camí que porta al coll de la baga del Miracle, a la banda de migdia del mateix. La peça està ubicada als peus d'una alzina. Es tracta d'un bloc de granit ben treballat de planta quadrada, amb el perfil superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. A la cara superior hi ha inscrita una creu grega. La fita es troba en la divisòria que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol.</p> | 08095-148 | Serra de l'Olleret | 41.7477500,2.0523600 | 421209 | 4622204 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82484-foto-08095-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82484-foto-08095-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82484-foto-08095-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La presència de la creu fa pensar que es podria tractar d'una antiga fita que marcava els límits de la demarcació d'una parròquia, tot i que no es pot assegurar. | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 82549 | EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ein-sant-llorenc-del-munt-i-lobac | <p>Modificació del Pla Especial de Protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Annex 1. Inventari del patrimoni arquitectònic, 1998 [Inèdit]. PÉREZ, Pau (2007). 'El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac en l'inventari d'espais d'interès geològic'. VI Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 155-159. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 276, 281-288, 296-297, 301-310, 316-317 [Inèdit]. VILA I PURTÍ, Xavier (2008). El Moianès. Estudi d'una comarca social i natural. Barcelona: Dalmau. Https://parcs.diba.cat/web/santllorenc/normativa [Consulta: 13-05-2019]. Http://mediambient.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2019].</p> | <p>L'Espai d'Interès Natural (EIN) de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està situat a la serralada Prelitoral Catalana i està format per dos massissos muntanyosos que formen una mateixa entitat orogràfica i geològica, el de Sant Llorenç i la serra de l'Obac, que conflueixen al Coll d'Estenalles. Com a cims més destacats trobem el Montcau, de 1056m d'alçada i la Mola de 1103m. L'orografia és resultat de l'acció erosiva de l'aigua sobre els conglomerats, gresos i lutites que es van dipositar durant els períodes Eocè-Oligocè. Això fa que el terreny sigui rocós i escarpat, amb cingleres i falles profundes. La climatologia és del tipus mediterrani subhumit, fet que determina el tipus de vegetació i fauna. Al territori poden diferenciar-se dos dominis de vegetació: l'alzina litoral, ocupat bàsicament per pinedes calcícoles de pi blanc, i l'alzina interior, amb algunes obagues cobertes per boscos de caducifolis. L'EIN s'estén per gran part de les comarques del Bages, del Vallès Occidental i del Moianès, ocupant un total de 13.694 hectàrees (municipis: Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses). El municipi de Granera compta amb 396,54 hectàrees de superfície (un 16,5% del territori municipal) dins dels límits de l'EIN situades a la banda de ponent i migdia del terme, i inclou la masia de l'Otzet i el jaciment arqueològic de la tomba del Moro de l'Otzet (ambdós inclosos dins del seu pla especial de protecció). L'EIN està regulat pel Pla especial del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que va ser aprovat en data 24 de juliol de 1972 i publicada la seva aprovació en el BOE núm. 87, de l'11 d'abril de 1973. Posteriorment va ser declarat parc natural pel Decret 106/1987, de 20 de febrer de 1987, i publicada la seva modificació en el DOGC núm. 827, del 10 d'abril de 1987. L'any 1994, la Diputació de Barcelona va iniciar una modificació del pla especial a petició de diversos ajuntaments, que va comportar una notable ampliació. La seva aprovació definitiva va ser publicada al DOGC número 2721, del 9 de setembre de 1998. Alhora, també es regeix pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la llei d'urbanisme (DOGC núm. 5686, de 5 d'agost de 2010) i està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).</p> | 08095-213 | Banda de ponent i migdia del terme muncipal | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009 , 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país. L'any 2003, la zona va patir un gran incendi forestal que va cremar quasi la meitat del terme municipal de Granera, i en tot cas, la totalitat dels espais inclosos dins l'EIN de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.</p> | 41.7218900,2.0269700 | 419066 | 4619356 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82549-foto-08095-213-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest espai també coincideix amb la xarxa Natura 2000, declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània (número identificador ES5110010) i com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Aquesta xarxa europea d'espais naturals té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies, evitant-ne el seu deteriorament. Aquest espai, declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, inclou les serres de Sant Llorenç i l'Obac, les quals al seu torn formen part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. El municipi de Granera compta amb 387,6 hectàrees de superfície dins dels límits d'aquesta zona. La gran diversitat de biòtops, associada al manteniment de recursos tròfics del territori i la conservació de la qualitat del medi, fa que el massís sigui considerat un excepcional refugi per a moltes espècies de fauna mediterrània. El característic relleu, amb gran quantitat de parets rocoses, faciliten la presència de comunitats de vegetació rupícola i de fauna cavernícola. Es considera com una de les zones importants de cria a Catalunya d'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82550 | EIN Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ein-gallifa | <p>'Cingles de Bertí i Gallifa'. Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Observatori del Paisatge, Universitat de Barcelona, p. 89-104 [Inèdit]. LACASA, Marcos (2016). Projecte recolonització d'un territori d'àliga cuabarrada (Aquila fasciata) al TM de Granera. [Inèdit]. Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, 2000 [Inèdit]. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 276, 281-283, 288, 298-302, 308-309, 316-317 [Inèdit]. RESOLUCIÓ TES/1577/2019, de 7 de juny, per la qual s'emet l'informe ambiental estratègic del Pla especial urbanístic del Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en el sòl no urbanitzable, al terme municipal de Granera (exp. OTAACC20190017). DOGC núm. 7896-13.6.2019. Http://mediambient.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2019].</p> | <p>L'Espai d'Interès Natural (EIN) Gallifa està situat a la serralada Prelitoral Catalana i es caracteritza pel seu relleu, constituït per un sistema acinglerat al voltant d'un petit turó, Cingles de Sant Sadurní de Gallifa, que pràcticament no sobrepassa els 900m d'alçada. La presència de cingles i parets rocoses calcàries és especialment important per a la nidificació de la fauna ornitològica, com per exemple part de la població d'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) de Catalunya. Cal fer també una menció especial als ocells rupícoles i a la presència d'algunes espècies de moluscs i heteròpters molt rares a Catalunya. La vegetació està representada per les comunitats vegetals rupícoles pròpies de les roques calcàries, així com les pinedes calcícoles que ocupen pràcticament la totalitat de l'espai no format per cingleres. Ocupa una superfície total de 2995,24 hectàrees, de les quals 448,43 pertanyen al terme municipal de Granera i estan situades a l'extrem sud-est del terme municipal. De fet, les finques i masies del Salamó, Salvatges i Tantinyà estan incloses dins dels seus límits, entre d'altres elements patrimonials. L'espai està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).</p> | 08095-214 | Extrem sud-est del terme municipal | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous hàbitats d'importància comunitària (HIC), però també recollia les ZEPA designades i els HIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009 , 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa al nostre país. L'any 2003, la zona va patir un gran incendi forestal que va cremar quasi la meitat del terme municipal de Granera, i en tot cas, una bona part dels espais inclosos dins l'EIN Gallifa. Des de l'any 2016, a la finca de Salvatges, hi ha en desenvolupament un projecte per intentar recolonitzar el territori d'àliga cuabarrada. S'han establert tres Punts d'Alimentació Suplementària (PAS) amb la intenció d'atraure exemplars d'àliga cuabarrada de població flotant. S'acompanyen d'observatoris camuflats aptes també per a la fotografia dels diversos exemplars. Dins del projecte també s'especifica la presència de les següents espècies d'avifauna: astor, falcó pelegrí, àliga marcenca, xoriguer, aligot, falcó mostatxut, gamarús i el duc.</p> | 41.7187800,2.0835400 | 423767 | 4618959 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82550-foto-08095-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82550-foto-08095-214-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest espai també coincideix amb la xarxa Natura 2000, dins la Zona d'Especial Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, anomenada Gallifa-Cingles de Bertí (número identificador ES5110008) i declarada en l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre de 2014. També està declarada com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). I alhora, als voltants de la masia del Salamó, hi ha presència d'Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC 9340), que també estan seleccionats i protegits per la Unió Europea mitjançant la xarxa Natura 2000. Aquesta xarxa europea d'espais naturals té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies, evitant-ne el seu deteriorament. El municipi de Granera compta amb 451 hectàrees de superfície (un 19% del territori municipal) dins dels límits d'aquesta zona, representada per comunitats ecològiques rupícoles pròpies de les roques calcàries de la terra baixa catalana, com per pinedes calcícoles en els espais sense cingles. La zona és d'especial importància per a la nidificació de la fauna ornitològica, destacant l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) i altres espècies pròpies de poblaments mediterranis. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82555 | El Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-4 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 61.</p> | <p>Turó situat al nord-oest del nucli urbà del Barri de Baix, dominant tota la plana. El turó s'alça a 844 metres per sobre del nivell del mar i i està situat a l'extrem sud de la serra del Pedró. Presenta un perfil circular delimitat per l'actual camí que li dóna accés, el qual discorre per les bandes de migdia i llevant. Al cim hi ha instal·lada una torre de guaita per la vigilància dels incendis forestals de la Generalitat de Catalunya. La resta de la superficie està coberta per vegetació arbustiva, alguna alzina i pins.</p> | 08095-219 | Turó del Pedró | <p>Antigament, al cim del turó hi havia instal·lada la denominada creu del Pedró, on els dilluns de Pasqua es feia la benedicció del terme de Granera.</p> | 41.7338500,2.0623900 | 422026 | 4620651 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82555-foto-08095-219-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés està senyalitzat i integrat dins del recorregut del sender SL-C 59. El camí tradicional de pujada coincideix amb un corriol empinat que discorre per dins del bosc, i s'agafa al collet de Llebre. Un cop arribats a la creu dels Capellans, el corriol dóna accés al camí carener de la serra del Pedró des del qual s'arriba al cim del turó, situat a la banda de migdia. Actualment, des del collet de Llebre, s'agafa un camí ascendent en direcció est i completament assoleiat que dóna accés directe al cim. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82557 | Gorg de l'Avellaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-lavellaner | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 25.</p> | Abundant vegetació a la zona. | <p>Clot format en el llit del torrent de la Riera, on l'aigua s'entolla. Presenta una planta allargassada i està caracteritzat per una gran paret rocosa situada a la seva banda de llevant. El gorg s'alimenta de l'aigua del propi torrent, tot i que en èpoques humides també rep l'aigua de la roca. El llit del clot és aterrassat, formant una baixada esglaonada. La zona es caracteritza per una abundant vegetació de ribera que en dificulta l'accés.</p> | 08095-221 | Torrent de la Riera | <p>Aquest gorg era utilitzat per la gent de Granera per banyar-s'hi i pescar-hi crancs, donat que era una zona on abundaven. Antigament, la gent també hi anava a buscar l'aigua que emanava de la paret rocosa.</p> | 41.7323700,2.0772100 | 423257 | 4620474 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82557-foto-08095-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82557-foto-08095-221-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82558 | Gorg de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-linfern | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 52.</p> | Afectat per l'abundant vegetació que cobreix el torrent. | <p>Clot format en el llit del torrent de la Riera, on l'aigua s'entolla. Presenta una planta irregular més o menys arrodonida i està caracteritzat per un salt d'aigua format per la roca del torrent, i situat al seu extrem de ponent. El gorg compta amb una escletxa que el travessa, tot i que l'abundant vegetació de la zona no permet la seva observació. De fet, la zona es caracteritza per la presència d'encanyissats i altra vegetació de ribera.</p> | 08095-222 | Torrent de la Riera | <p>Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, un pastor de la zona havia provat amb un cabdell de cànem veure quina profunditat tenia l'escletxa que travessa el gorg, tot i que no va aconseguir arribar al final. La gent també anava al gorg a pescar-hi crancs.</p> | 41.7284500,2.0735900 | 422951 | 4620042 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82558-foto-08095-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82558-foto-08095-222-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82560 | Cova del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-salamo-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Força colonitzada per la vegetació de la zona. | <p>Cova fossilitzada de 62 metres de recorregut, situada al sud-oest de la masia del Salamó. Està orientada a ponent i formada per una gran balma d'uns 25 metres de llargada, que presenta 10 boques d'accés. Les 5 primeres són petites concavitats que no penetren al conjunt principal. Les 5 boques restants donen accés a un petit conjunt de galeries reticulars. La cova està excavada en els gresos calcaris datats a l'Eocè i la part superior de la balma està formada per conglomerats també eocènics.</p> | 08095-224 | Bosc del Salamó | <p>Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB entre els anys 1964 i 1965. També s'hi van recollir materials arqueològics.</p> | 41.7117900,2.0809500 | 423544 | 4618185 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82560-foto-08095-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82560-foto-08095-224-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 82561 | Les Tutes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tutes-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 87-88. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 14-05-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Cova fossilitzada de 73 metres de recorregut i 4 metres de desnivell, situada a la riba nord-est del torrent de les Tutes. Litològicament està formada per conglomerats eocènics assentats damunt de gresos del mateix període, i està excavada en una diàclasi en sentit NNE-SSO. Presenta una gran boca principal, que dóna pas a un ampli vestíbul on es bifurquen diverses galeries més o menys ortogonals formant una retícula. A pocs metres de l'accés principal en direcció sud, es localitzen un seguit d'entrades intercomunicades i reticulades, algunes d'elles comunicades amb la principal (tot i que impracticables).</p> | 08095-225 | Baga del Marcet | <p>Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB l'agost de l'any 1957. Posteriorment, el mes de gener de l'any 1973, els membres de la SIE-CE Àliga en realitzen la topografia i l'estudi de la cavitat. També s'hi van recollir materials arqueològics.</p> | 41.7371600,2.0844200 | 423862 | 4620999 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82561-foto-08095-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82561-foto-08095-225-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 82562 | Forat Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-negre-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 57. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Cova fossilitzada de 55 metres de recorregut i 3 metres de desnivell, litològicament formada per conglomerats eocènics assentats damunt de gresos del mateix període, i excavada en una petita diàclasi en sentit nord-sud i est-oest. Presenta una boca principal formada per una estreta fisura que s'allarga uns dos metres fins al vestíbul o saleta d'entrada, des d'on es bifurquen tres galeries. Les galeries de tramuntana i migdia són curtes i estretes, mentre que la de llevant és més gran. Amida uns 0,40m d'amplada, per uns 2-2,5m d'alçada i 12m de longitud. Una altra galeria s'obre a la meitat del seu recorregut, amb 5m de longitud i de secció estreta. Al seu tram final, la galeria principal desemboca en una altra galeria disposada en perpendicular. Cap a l'esquerra no té continuitat mentre que cap a la dreta compta amb una longitud d'uns 20m. A la meitat del seu recorregut es localitza una nova bifurcació en sentit nord, de 5m de longitud.</p> | 08095-226 | Torrent de la Riera | <p>Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB el setembre de l'any 1964. També hi ha constancia de la presencia d'alguns membres del TIM Sabadell l'any 1966 (un grafit a la sala d'entrada en dóna constancia). Posteriorment, el mes de juny de l'any 1973, els membres de la SIE-CE Àliga en realitzen la topografia i l'estudi de la cavitat. També s'hi van recollir materials arqueològics.</p> | 41.7335600,2.0777900 | 423307 | 4620605 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82562-foto-08095-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82562-foto-08095-226-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82589 | Barraca codi 8493 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8493 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX/XX | <p>Barraca de pedra seca actualment reconvertida en un forn exterior a mode de barbacoa. És del tipus aèria adossada al marge i està orientada al sud. La seva planta és circular i la coberta conserva la falsa cúpula original, tot i que amb la part superior arranjada amb ciment i adaptada al forn. L'antic portal d'accés és d'obertura rectangular i amb la llinda plana. A l'interior hi ha un mur de pedra a mitja alçada on s'assenta el forn prefabricat pròpiament dit. Actualment, l'accés a la barraca està tancat amb una cadena metàl·lica.</p> | 08095-253 | Serra de l'Olleret | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7490200,2.0483800 | 420880 | 4622348 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82589-foto-08095-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82589-foto-08095-253-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82640 | Barraca del Barri de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-barri-de-baix | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i un dels brancals completament rehabilitat. La construcció està inclosa dins d'una finca delimitada amb una tanca metàl·lica, fet pel qual no s'ha pogut veure la coberta. Actualment, l'estructura està rehabilitada i la pedra lligada amb morter.</p> | 08095-304 | Prop de can Creus - Barri de Baix | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7322900,2.0668200 | 422393 | 4620474 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82640-foto-08095-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82640-foto-08095-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82640-foto-08095-304-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 82644 | Fita de la carena de Biguetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-carena-de-biguetes | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].</p> | XX | <p>Fita que marca el límit entre dues propietats de la zona, situada al marge de migdia del camí de Granera a Sant Llorenç Savall, al costat de la torre d'aigua de Trens. Es tracta d'una fita formada per tres pedres anclades al terreny natural de la zona. La llosa central és de mida més gran i forma apuntada, mentre que les altres dues són irregulars i estan situades als laterals.</p> | 08095-308 | Carena de Biguetes | <p>Al principi, sota les fites que delimitaven diverses propietats, els posaven fragments de ceràmica i restes de carbons per saber que no eren de terme. En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó.</p> | 41.7195400,2.0558500 | 421465 | 4619068 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82644-foto-08095-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82644-foto-08095-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82644-foto-08095-308-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 82645 | Fita del Segolar I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-segolar-i | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].</p> | XX | <p>Fita que marca el límit entre dues propietats de la zona, situada al marge de migdia del camí antic de Granera a Sant Llorenç Savall, prop del camp de Bonell. Es tracta d'una fita formada per tres pedres anclades al terreny natural de la zona. La llosa central és de mida més gran i forma apuntada, mentre que les altres dues són irregulars i estan situades als laterals. Al seu costat hi ha un pal de formigó que reforça el punt de la fita.</p> | 08095-309 | El Segolar | <p>Al principi, sota les fites que delimitaven diverses propietats, els posaven fragments de ceràmica i restes de carbons per saber que no eren de terme. En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó.</p> | 41.7139700,2.0673500 | 422415 | 4618440 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82645-foto-08095-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82645-foto-08095-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82645-foto-08095-309-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La fita està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82646 | Fita del Segolar II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-segolar-ii | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].</p> | XX | <p>Fita que marca el límit entre dues propietats de la zona, situada ala banda de tramuntana del camí antic de Granera a Sant Llorenç Savall, al costat del camí que porta al Segolar. Es tracta d'una fita formada per tres pedres anclades al terreny natural de la zona, tot i que actualment vençudes. Al bell mig hi ha una fita de recent factura bastida en formigó, amb la part superior arrodonida i gravada amb la lletra 'T', en referència a la seva propietat (mas Tantinyà). També es troba aterrada.</p> | 08095-310 | El Segolar | <p>Aquesta fita en particular és propietat de la masia de Tantinyà. Al principi, sota les fites que delimitaven diverses propietats, els posaven fragments de ceràmica i restes de carbons per saber que no eren de terme. En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó.</p> | 41.7151400,2.0674300 | 422423 | 4618569 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82646-foto-08095-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82646-foto-08095-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82646-foto-08095-310-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82652 | Era del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-del-castell | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37.</p> | XVIII-XX | Els cairons estan molt malmesos. | <p>Restes d'una estructura de planta més o menys rectangular, situada a l'encreuament amb el camí que puja cap al castell de Granera, i que actualment s'utilitza com a zona d'aparcament. En origen estava bastida amb un paviment de cairons, que encara es conserva a trams, tot i que les peces estan força malmeses degut a l'acció del trànsit rodat, sobretot.</p> | 08095-316 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>Antigament, en aquesta era hi podien batre tots els veïns del barri, que pagaven una quantitat pel seu ús. Tots els veïns batien amb el seu animal i algunes cases unien la seva producció i batien juntes. Inicialment, el procés de ventar es feia amb forca ja que un dels murs que delimitaven l'era feia que el vent rebufés, dificultant així la feina. Posteriorment però, es va passar a fer amb màquina de maneta. Amb el despoblament que va patir el municipi al llarg del segle XX, els veïns que quedaren feien el paller al voltant de l'era en lloc de posar la palla a les seves pròpies pallisses com s'havia fet antigament.</p> | 41.7290900,2.0586000 | 421705 | 4620126 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82652-foto-08095-316-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82652-foto-08095-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82652-foto-08095-316-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82352 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-12 | <p>'Artistes del marbre a Granera'. La Granària, 9, 2006, p. 8. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. Està protegit per un voladís de teula àrab d'un sol vessant. Unes escales de pedra en sentit descendent donen accés al portal des de la plaça de l'Església. Actualment, l'accés a l'edifici consistorial es fa per la plaça de l'Era, directament al primer pis. El portal d'accés té les mateixes característiques que l'anterior. Al seu costat, encastat al parament, hi ha un plafó de mosaic de ceràmica amb l'escut de Granera (un castell emmmarcat per dues espigues de blat), rematat amb una corona. La construcció presenta els paraments bastits en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb les cantonades bastides en pedra.</p> | 08095-6 | Plaça de l'Església, s/n - Barri de l'Església | <p>Segons un llistat del districte municipal de Granera datat l'any 1880, on consten els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris, l'ajuntament de la vila estava situat en aquest carrer, tenia el número 23 i es situava a la vorera esquerra. En aquest mateix document, però situat al número 1 del 'carrer de la Plaça' (actual plaça de l'Església), consta que l'edifici que ens ocupa havia albergat les instal·lacions de l'escola de Granera. L'escut de la façana de tramuntana és obra de dos veïns del municipi, l'Antoni Pastor i en Josep Mª Barnet.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82352-foto-08095-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82352-foto-08095-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82352-foto-08095-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En l'actualitat, l'edifici alberga les dependències de l'Ajuntament de Granera. L'escut de la façana de tramuntana està format amb petites tessel·les de marbre tallades i polides. Hi ha un total de 624 peces: 324 peces de color gris, 100 blanques, 12 grogues i 11 negres, i la corona té 146 peces grogues, 25 blanques, 2 vermelles i 4 verdes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82464 | Col·lecció de Granera al Museu d'Art de Sabadell (MAS) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-granera-al-museu-dart-de-sabadell-mas | <p>Font: fons documental del Museu d'Art de Sabadell. Http://museusenlinia.gencat.cat/ [Consulta: 24-04-2019].</p> | XX | <p>Col·lecció d'art formada per un total de quatre obres pictòriques relacionades amb el terme municipal de Granera, que es conserven i custodien al Museu d'Art de Sabadell (MAS). La col·lecció està formada per un dibuix en paper de la parròquia de Sant Martí de Granera, obra de Manuel Rallo Bono i datada pels voltants dels anys 50 del segle XX (núm. registre 10216); un oli sobre tela d'un paisatge de Granera, obra de Joan Vilatobà Fígols i datat durant la primera meitat del segle XX (núm. registre 10668-041); un oli sobre fusta anomenat 'La carreta de Granera', atribuït al pintor Alfons Gubern Campreciós i datat l'any 1952 (núm. registre 1858); i un dibuix en cartolina de l'ermita de Santa Cecília de Granera, obra d'Agustí Masvidal Salavert i datat l'any 1981 (núm. Registre 6145).</p> | 08095-128 | Museu d'Art de Sabadell. Carrer del Doctor Puig, 16, Sabadell | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82464-foto-08095-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82464-foto-08095-128-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades pel Museu d'Art de Sabadell. | 119|98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 82465 | Col·lecció de Granera al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-granera-al-museu-darqueologia-de-catalunya-mac | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Granera. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. Font: fons documental del Museu d'Arqueologia de Catalunya.</p> | <p>Col·lecció de materials arqueològics que procedeixen de dos dels jaciments arqueològics situats dins del terme municipal de Granera, que estan custodiats a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). Es tracta de dos lots de materials indeterminats dels jaciments de la Cova de les Tutes (núm. Reg. MAC BCN-47669) i del Forat Negre (núm. Reg. MAC BCN-47684). Es desconeix l'inventari dels mateixos i, per tant, la seva cronologia.</p> | 08095-129 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39-41, 08038 Barcelona | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 82507 | Cova del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-salamo | <p>BOSCH, Josep (1991). 'El neolític antic al Vallès Oriental'. Arraona, 8, III Època. Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell, Museu d'Art de Sabadell, Museu d'Història de Sabadell, p. 9, 10, 20, 25. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Força colonitzada per la vegetació de la zona. | <p>Es tracta d'una cavitat de grans dimensions situada al sud-oest de la masia del Salamó. S'hi accedeix des del camí de la Riera al Salamó, on s'agafa un altre camí a mà esquerra situat uns 50 metres abans de la masia. Aquest camí baixa cap a la riera. En un revolt molt tancat a la dreta hi ha una petita esplanada amb un corriol que dóna accés a la cova. La cavitat està orientada a ponent i formada per una gran balma d'uns 25 metres de llargada, que presenta 10 boques d'accés, de les quals 5 donen pas a un petit conjunt de galeries reticulars. Els materials arqueològics que s'hi documentaren estan caracteritzats per la presència de fragments de ceràmica amb cordons aplicats, amb incisions epicardials i també un ganivet de sílex, entre d'altres. Aquests materials estan ubicats als magatzems del Museu d'Història de Sabadell.</p> | 08095-171 | Bosc del Salamó | <p>L'any 1919, Vicenç Renom va realitzar la prospecció i documentació de les terres i materials extrets de la cova del Salamó per un pastor de la zona. L'any 2016, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es va documentar cap tipus de resta arqueològica, tot i que s'observaren alguns desprendiments de pedres i restes de fogueres recents.</p> | 41.7117900,2.0809500 | 423544 | 4618185 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82507-foto-08095-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82507-foto-08095-171-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Cronològicament, el jaciment està comprès entre els períodes del Neolític Antic Postcardial (4000-3500 a.C) i el Bronze (1800-650 a.C.). | 79|78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82528 | Gegants de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-granera | <p>LAGLERA, Ascensi et al. (1998). Gegants del Vallès Oriental. [Granollers]: Consell Comarcal del Vallès Oriental, p. 84-86. 'La nova geganta de Granera'. La Granària, 17, 2008. NAVINÉS, Jordi (2008). 'Com ha estat feta la geganta 'Palmira''. La Granària, 18, p. 11-18.</p> | XX-XXI | <p>Parella de gegants de grans dimensions, que fan referència a diversos aspectes de la història del municipi. Els gegant original s'anomena Baró Asler. Té una alçada de 2,30m i un pes de 45 kg. Està fet de pasta de paper (el bust i les mans) i fusta (estructura). El seu rostre és asimètric i va vestit amb una cassaca vermella, amb puntes blanques a les mànigues i el coll. També porta un trident en una de les mans. La geganta es diu Palmira i està formada per una estructura de fusta, amb els braços i el cap articulats mitjançant cables i politges. El seu cos està fet amb xarxa metàl·lica de galliner i una capa de paper de diari encolat i pintat. La geganta porta un vestit d'època, una bossa d'herbes remeieres a la cintura i un collaret daurat amb l'escut de Granera. En darrer terme també hi ha un capgròs que representa un drac, amb el morro de color verd i el coll vermell.</p> | 08095-192 | Camí de la Clota, s/n - Barri del Castell | <p>Els gegants de Granera ballen per la Festa Major anual i també en d'altres actes que s'havien organitzat al municipi, com per exemple la Firartesania (actualment ja no es celebra). El Baró Asler fou construït l'any 1976 per iniciativa del sr. Àlvar Vilaplana i l'Associació Recreativa de Granera. La roba fou confeccionada pels veïns del poble. Està inspirat en la famosa sèrie de dibuixos animats 'Mazinger Z', en concret en el baró Ashler, que tenia una meitat de la cara masculina i l'altra femenina . Es va estrenar l'1 de setembre de l'any 1976, dins dels actes de la Festa Major de Granera. Anava acompanyat per sis capgrossos actualment desapareguts. L'any 1992 va desfilar a la festa d'en Tallaferro i la Griselda de Castellterçol. La geganta Palmira fou construïda pel sr. Josep Maria Barnet i presentada en societat el 30 d'agost de 2008 al Casal de Granera. Els seus padrins són els gegants de Castellcir. La figura està dissenyada amb totes les comoditats per al portador: materials tous recobrint l'estructura de fusta i anelles metàl·liques lleugeres per evitar que trepitgés la roba. El seu nom fa referència a una antiga veïna del poble molt estimada i recordada, que coneixia molts remeis naturals i tenia una vocació altruïsta cap als malats.</p> | 41.7283700,2.0600500 | 421825 | 4620045 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82528-foto-08095-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82528-foto-08095-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82528-foto-08095-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 82530 | Col·lecció de Granera al Museu d'Història de Sabadell (MHS) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-granera-al-museu-dhistoria-de-sabadell-mhs | <p>Font: fons documental del Museu d'Història de Sabadell. Http://museusenlinia.gencat.cat/ [Consulta: 28-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 28-04-2019].</p> | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del jaciment arqueològic de la Cova del Salamó, que es conserven als magatzems del Museu d'Història de Sabadell (MHS). Aquests materials es corresponen amb fragments de ceràmica informes, nanses, vores, petxines,fragments de fulla i esclats de sílex, quars i lidita. Alguns dels fragments ceràmics presenten decoracions amb cordons pessigats i aplicats, d'altres amb cordons curvilinis i incisions típiques epicardials, així com una tubular vertical del tipus de Montboló, datada dins del Neolític mitjà català. Destaca un ganivet de sílex cremat de secció trapezoïdal i una destral polida de tall encrostonat. En relació a aquesta destral, cal dir que no s'especifica si forma part del mateix jaciment o no (fou una recol·lecció). La datació establerta per aquests materials està compresa entre els períodes del Neolític Antic Postcardial (4000-3500 a.C) i el Bronze (1800-650 a.C.).</p> | 08095-194 | Museu d'Història de Sabadell. Carrer de Sant Antoni, 13, Sabadell | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82530-foto-08095-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82530-foto-08095-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82530-foto-08095-194-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. | 79|78 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 82532 | Fons d'imatges digitals de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-digitals-de-granera | XIX-XX | <p>Fons d'imatges digital creat l'any 2012 i situat a l'ajuntament del municipi. Es tracta d'una compilació d'imatges creada amb la intenció de preservar i conservar les fotografies antigues existents, i que són de propietat privada, relacionades amb la població de Granera. L'arxiu integra més d'un centenar d'imatges de temàtica diversa en format digital, la majoria de les quals han estat cedides pels veïns del poble (els originals són digitalitzats i retornats als seus propietaris). No s'inclouen les imatges posteriors a l'any 1980.</p> | 08095-196 | Plaça de l'Església, s/n - Barri de l'Església | <p>La creació d'aquest arxiu digital fou una iniciativa del sr. Jordi Navinés.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82532-foto-08095-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82532-foto-08095-196-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades pel sr. Pere Genescà. | 119|98 | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 82533 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-granera | <p>Http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-granera [Consulta: 28-04-2109].</p> | <p>L'Arxiu Municipal de Granera integra el fons documental generat pel propi consistori en el desenvolupament de les seves funcions. També aplega fons d'altres institucions. Conté bona part del patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història. Aquesta informació es troba instal·lada en prestatgeries metàl·liques, inventariada i guardada en arxius definitius. Presenta un abast cronològic que va des del segle XVIII fins a l'actualitat. El fons està classificat en les seccions següents, amb les dates inicials: Administració General (1721), Hisenda (1719), Proveïments (1941), Serveis socials (1914), Sanitat (1910), Obres i Urbanisme (1909), Seguretat pública (1910), Serveis Militars (1882), Població (1856), Eleccions (1886), Ensenyament (1896), Cultura (1974) i Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1919). Alhora, també integra el fons del jutjat de pau (1863-2005) i el fons de la biblioteca i hemeroteca legislativa, les Reials Cèdules (1744-1849).</p> | 08095-197 | Plaça de l'Església, s/n - Barri de l'Església | 41.7253900,2.0574000 | 421601 | 4619717 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82533-foto-08095-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82533-foto-08095-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82533-foto-08095-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La primera actuació arxivística d'aquest arxiu la va realizar l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, des del 18 d'octubre al 22 de desembre de l'any 2000. El 23 de juliol del 2004, l'ajuntament s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 82536 | Fons documental de Granera a l'Arxiu Episcopal de Vic (ABEV) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-a-larxiu-episcopal-de-vic-abev | <p>Font: fons documental de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. GALOBART I SOLER, Josep (2002). 'Els dos antics retaules majors de l'església parroquial de Sant Martí de Granera'. Modilianum, 27. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 43-56. GAMELL, Genís (2016). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 39, p. 12-14. GAMELL, Genís (2017). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 42, p. 6-7. 'No pagar els deutes al 1613'. La Granària, 45, 2018, p. 14. ORDEIG I MATA, Ramon (2000). Diplomatari de la catedral de Vic. Segle XI. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, Arxiu i Biblioteca Episcopals, p. 359-361, 661-662. Informació oral: Pere Genescà [Consulta: 06-02-2019].</p> | XI-XX | <p>Fons documental de Granera dipositat i custodiat per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV). Es tracta de la documentació relacionada amb l'arxiu parroquial de Sant Martí de Granera i també el registre de Visites Pastorals efectuades a Granera, les quals tenen un abast cronològic entre els anys 1331 i 1857. La documentació de l'arxiu parroquial és la següent: llibres sacramentals de confirmacions (1586-1611) i matrimonis (1586-1854), vària sacramental (1587-1613), aniversaris i celebracions (1601-1802), llevadors de rendes (1740-1773), confraria del Roser (1648-1935), manuals notarials (1512-1745), capítols matrimonials (1646-1727), testaments (1574-1729), actes notarials (1541-1850), registres de documents (1801-1900) i vària notarial (1726-1826). També hi ha custodiades tres àpoques datades entre els anys 1672 i 1675, que estan relacionades amb la construcció del retaule major de Sant Martí de Granera. I, finalment, destaquen dos pergamins relacionats amb Granera datats al segle XI, i inventariats dins del fons del capítol de la catedral de Vic. Aquests documents estan datats als anys 1045 i 1074.</p> | 08095-200 | Arxiu i Biblioteca Espiscopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, Vic | <p>Relacionat amb l'arxiu parroquial de l'església de Sant Martí, cal dir que no hi ha cap tipus de documentació custodiada al temple, tot i que a l'ajuntament es guarden els llibres sacramentals des de l'any 1860 i fins a l'actualitat. Al mateix temps, la Consueta de Granera està dipositada a la sagristia de l'església parroquial.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82536-foto-08095-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82536-foto-08095-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82536-foto-08095-200-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82537 | Fons documental de Granera a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-a-la-biblioteca-de-catalunya | <p>Font: Documents originals de la Biblioteca de Catalunya (Perg.137, Reg. 3808; Perg. 469, Reg. 3483; Perg. 193, Reg. 3484; Perg. 483, Reg. 21345). Http://www.bnc.cat/pergamins/ [Consulta: 28-04-2019].</p> | XIV-XVII | <p>Conjunt de quatre pergamins dipositats a la Biblioteca de Catalunya i relacionats amb la població de Granera. Estan datats en els anys 1331, 1435, 158(·) i 1605 i fan referència a una àpoca i un rebut en concepte de lluïció. Resten dos dels pergamins per identificar encara. Aquests documents estan escrits en llatí i presenten un bon estat de conservació en general, tot i que amb alguns petits estrips laterals.</p> | 08095-201 | Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, Barcelona | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82537-foto-08095-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82537-foto-08095-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82537-foto-08095-201-3.jpg | Física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan extretes de l'espai web de la Biblioteca de Catalunya. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 82538 | Fons documental de Granera a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-a-larxiu-nacional-de-catalunya-anc | <p>ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (2014). 'Ingressos'. ANC. Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 37, p. 34. Font: fons documental de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 28-04-2019].</p> | XIV-XX | <p>Fons documental de Granera custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La documentació està inventariada dins de 26 fons i col·leccions, entre els que destaca el fons del Llinatge Moixó-Marquesos de Sant Mori: plets civils entre el Reial Patrimoni i els senyors jurisdiccionals de Granera, datats entre els segles XVI i XVII. També cal destacar la presència de 18 pergamins sobre el mas La Manyosa de Granera, datats entre els anys 1353 i 1612 i instegrats dins de la col·lecció de pergamins de la família Oranías. Un altre fons que destaca és el fons de la Segona República de la Generalitat de Catalunya (Comitè d'Apropiacions, Direcció General de l'Administració Local i Junta de Seguretat Interior), datat entre els anys 1936 i 1939. En darrer terme cal mencionar els fons de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya (Governació, Política Territorial, Comerç i Turisme, etc), que són els més nombrosos, i el de la Fundació Concepció Rabell, vídua de Romaguera (que integra fitxes de les masies de Granera), així com algunes imatges de diversos elements del terme municipal, datades als anys 70 del segle XX, entre d'altres.</p> | 08095-202 | Arxiu Nacional de Catalunya. Carrer de Jaume I, 33, Sant Cugat del Vallès | <p>Els pergamins sobre el mas La Manyosa de Granera foren ingressats a l'arxiu l'any 2014.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | Física | Modern|Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 82539 | Fons documental de Granera a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-a-larxiu-de-la-corona-darago-aca | <p>Font: fons documental de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Http://www.culturaydeporte.gob.es/archivos-aca/ca/ [Consulta: 28-04-2019].</p> | XIII-XVIII | <p>Fons documental de Granera custodiat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. La documentació està inventariada dins dels fons i les col·leccions que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XIII i XVIII. Es tracta d'un total de 5 fons documentals: el fons de l'Arxiu Reial (Reial Cancelleria), on hi ha pergamins del temps de Jaume I (any 1263) i registres del regnat de Felip I el Prudent (es tracta de donacions, llicències i vendes relacionades amb Granera i datades entre els anys 1564 i 1587); el fons del Consell d'Aragó (col·lecció de lligalls datats entre 1605 i 1642); el fons de la Reial Audiència (1765-1847); el fons del Reial Patrimoni (censos i precaris del baró de Granera entre 1717 i 1756) i, finalment, el fons d'Ordes religiosos i militars (llevador de la sagristia de Sant Martí de Granera datat l'any 1557 i pertanyent al fons de la desamortització eclesiàstica).</p> | 08095-203 | Arxiu de la Corona d'Aragó. Carrer dels Almogàvers, 77, Barcelona | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest fons és considerat BCIN per la disposició addicional primera, punt 4, de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. | 94|119 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 82540 | Fons documental de Granera al SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-al-spal | <p>Font: fons documental de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.</p> | XX | <p>Fons documental de Granera custodiat a l'arxiu del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona. La documentació està inventariada dins de les col·leccions que l'arxiu custodia i està datada entre els anys 1915 i 1980. La documentació textual en suport paper està relacionada tant amb el castell de Granera (cartes, informes, factures, diligències, etc., entre els anys 1928 i 1975) com amb l'ermita de Santa Cecília i el seu cementiri (informes del seu estat de conservació, oficis, diligències, etc., entre els anys 1932 i 1971). També hi ha una quarantena d'imatges fotogràfiques relacionades, tant amb els dos edificis anteriors com amb algunes masies del terme, entre d'altres. Les imatges estan datades entre el 1915 i 1980.</p> | 08095-204 | Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). Carrer Comte d'Urgell, 187, Barcelona | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | Física | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82544 | Llegenda del collet de la Creu de Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-collet-de-la-creu-de-llebre | <p>FERRÉS I MARCET, Joan (1926). 'Creu de Llebra'. Butlletí del Centre Excursionista Sabadell. Any II, núm. 9 (maig-juny 1926), p. 129-130. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 43.</p> | <p>Temps enrera, el poble patia fortes tempestes contínues que no cessaven i malmetien les collites. Un dia, un caçador que anava empaitant una grossa llebre la va abatre a la zona del collet de Llebre. Al caure morta, la bèstia es transformà en una dona i, des d'aquell moment, les tempestes s'aturaren. Pel que sembla, la creu que està situada en aquest punt commemoraria aquest fet. Alhora hi ha una altra versió d'aquests fets: un vicari que anava a la Sala de Sant Llogari a dir-hi missa va veure una dona que es despullava i deixava la roba a terra, transformant-se en llebre. El vicari li va amagar la roba i es va esperar que tornés. Quan va tornar, el vicari li va dir que li tornaria la roba si li deia on havia anat. La dona li digué que havia anat a casa seva a posar unes agulles negres a les banyes del bous.</p> | 08095-208 | 41.7334400,2.0612400 | 421930 | 4620607 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta llegenda està relacionada amb el món de la bruixeria. | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 82545 | Llegenda del presoner de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-presoner-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 125.</p> | <p>Segons aquesta llegenda, al castell de Granera hi havia empresonat un noble o personatge de bona família. Aquesta creença rau en el fet que una de les dues finestres gòtiques del castell estava enreixada. Si tenim en compte que aquestes finestres estan situades a la sala noble del castell, la creença que el presoner pertanyia a la noblesa (o similar) agafa volada.</p> | 08095-209 | 41.7298800,2.0576700 | 421629 | 4620215 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 82546 | Llegenda del gos fidel del castell de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-gos-fidel-del-castell-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 125. PADRISA I VILLÀ, Sebastià; PADRISA I ROVIRA, Núria (2014). Caminant pel Moianès amb contes i llegendes. Moià: La Garbera, p. 24.</p> | <p>Segons aquesta llegenda, el senyor del castell de Granera va tornar al poble set anys després d'haver marxat a la guerra. En arribar al castell, i després de no haver donat senyals de vida durant tot aquest temps, es va trobar amb una situació familiar força complicada: la seva dona s'havia casat amb un altre home en creure que ell havia mort, el fill estava a punt de casar-se amb una dona de mala reputació i la seva filla amb l'hereu del seu pitjor enemic, la seva mare festejava amb un jove servent i els seus vassalls li havien perdut el respecte en favor de la seva muller. L'únic que va estar content de veure'l fou el seu gos, que anava amb ell arreu. Per tot això, el senyor de Granera nomenà al gos com l'hereu de tots els seus béns.</p> | 08095-210 | 41.7298800,2.0576700 | 421629 | 4620215 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 82547 | Llegenda de la Roca dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-roca-dels-enamorats | <p>PADRISA I VILLÀ, Sebastià; PADRISA I ROVIRA, Núria (2014). Caminant pel Moianès amb contes i llegendes. Moià: La Garbera, p. 48. VILÀ, Jordi (2017). 'La llegenda del Roc del Cornut'. La Granària, 43, p. 24.</p> | <p>Segons aquesta llegenda, les noies casadores de Granera anaven al peu d'una roca aïllada que tenia la part superior arrodonida i estava situada en el camí de Granera a Sant Llorenç Savall. Un cop allà llençaven una pedra rodona al cim de la roca. Si la pedra quedava aturada al cim, volia dir que aquell any trobarien xicot i es podrien casar. Existeix una variant d'aquesta llegenda que situa els fets a l'anomenat roc del Cornut, situat dins del terme de Sant Llorenç Savall, sota del coll de Trens. Al segle XIII, els fidels de Granera es reunien a l'ermita de Santa Cecília, protectora de la virtut de les noies. Aquesta santa i sant Climent es van enamorar, però donat el comportament agossarat del sant envers ella, santa Cecília el va rebutjar i el va fer marxar. Donada la insistència del pretendent, un dia la santa el va perseguir amb pedres a les mans i al davantal fins a l'ermita de Sant Feliu de l'Armengol (actual Vallcàrcara). Li llançà una de les pedres per foragitar-lo, mentre les altres li queien del davantal prop d'aquest emplaçament, quedant immòbils al mateix lloc. És l'anomenat roc del Cornut, que actualment es correspon amb una formació rocosa de perfil irregular i força pendent. La creença diu que si la primera pedra que es llença queda aturada al cim del roc, la persona que l'ha llençat es casarà en un any. Si s'aconsegueix al segon intent, trigarà dos anys i així successivament.</p> | 08095-211 | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 82548 | Llegenda de la Tomba del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-tomba-del-moro | <p>PADRISA I VILLÀ, Sebastià; PADRISA I ROVIRA, Núria (2014). Caminant pel Moianès amb contes i llegendes. Moià: La Garbera, p. 70.</p> | <p>Segons aquesta llegenda, en el segle X, el cabdill Al-Mansur i el seu fill Abdal·là ben Al-Mansur lluitaren la ràtzia contra el comte de Barcelona. Després d'aquesta, Abdal·là no es trobava bé i els metges li aconsellaren d'anar a un lloc d'alçada. Per aquest motiu pare i fill s'instal·laren al castell de Granera. Amb la recuperació d'Abdal·là, tots dos sortien a cavall per les terres de Granera, essent un dels llocs preferits del noi el promontori rocós situat al nord-est de la masia de l'Otzet, des d'on contemplava unes magnífiques vistes del castell. Abdal·là recaigué en la seva malaltia i, des del castell estant, observava la seva roca preferida. Un cop mort, el seu pare ordenà que s'excavés una tomba en aquesta roca, orientada a la Meca. El dia del seu enterrament, l'exèrcit escoltà el cos embolcallat amb un llençol fins a la roca, on quedà enterrat.</p> | 08095-212 | 41.7247700,2.0324900 | 419528 | 4619671 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 82577 | Barraca codi 4757 - Barraca del Girbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-4757-barraca-del-girbau | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019). Http://granera.cat/ (Consulta: 20-05-2019). Http://moianes.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Afectada per la vegetació dels marges del camí. | <p>Barraca de pedra seca integrada al marge de tramuntana que delimita el camí i orientada al sud. La seva planta és circular (2m de diàmetre) i està coberta amb una falsa cúpula. L'alçada interior és de 2m, amb un gruix de parets de 0,90m. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana, amb una alçada de 1,70m i una amplada de 0,65m. Damunt de la llinda hi ha un petit arc de descàrrega d'obertura triangular, bastit amb tres lloses. També s'observen les restes d'un voladís disposat, en origen, damunt de l'accés. No ha estat restaurada.</p> | 08095-241 | Camí del Girbau a Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius. La barraca està situada davant del forn d'obra del Girbau i compta amb unes escales de pedra seca situades al seu costat de ponent.</p> | 41.7444000,2.0526400 | 421228 | 4621831 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82577-foto-08095-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82577-foto-08095-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82577-foto-08095-241-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. La barraca està senyalitzada amb una fita contemporània instal·lada per l'Ecomuseu del Moianès. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 82643 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-9 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 79. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 108.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta rectangular adossat a la façana de llevant de l'església parroquial de Sant Martí de Granera. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb l'emmarcament arrebossat i refet recentment. Al seu costat hi ha unes escales de pedra adossades al parament, que donen accés al portal de la planta superior. Aquest és rectangular i està emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb el mateix tipus d'emmarcament. A la façana de llevant hi ha dues petites finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Per la banda de tramuntana, la construcció està adossada a la capella del Santíssim de l'església. La construcció està bastida en pedra treballada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular. Les façanes de llevant i tramuntana presenten un revestiment arrebossat que cobreix els paraments, amb les cantoneres embellides.</p> | 08095-307 | Plaça de l'Església, 1 - Barri de l'Església | <p>És força probable que l'edifici fos construït entre finals del segle XVIII i el segle XIX. Pel que sembla fou bastit damunt de l'antic cementiri, que a finals del segle XIX fou traslladat al costat de l'església de Santa Cecília de Granera. L'edifici albergava les instal·lacions de l'Ajuntament de Granera i fou rehabilitat pels voltants de l'any 1946. En l'actualitat, la construcció integra les dependències de l'Arxiu Municipal de Granera (al primer pis) i d'altres dependències del consistori.</p> | 41.7253900,2.0574000 | 421601 | 4619717 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82643-foto-08095-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82643-foto-08095-307-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Des de l'interior de l'edifici es pot observar l'antic absis del temple parroquial, datat al segle XIII, dins de l'etapa final del romànic. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 82485 | Túnel de la carretera de Castellterçol I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-de-la-carretera-de-castelltercol-i | XIX-XX | <p>Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via en sentit oest-est. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, bastida en pedra desbastada de diverses mides disposada de manera regular i assentada damunt la roca natural de la zona. L'accés o boca de llevant està emmarcada amb carreus de pedra, amb un contrafort lateral que la protegeix. Tant el contrafort com el mur que emmarca el túnel per la banda de tramuntana estan rematats amb carreus de pedra treballats. La boca de ponent, en canvi, és força més petita. Està bastida en pedra i recull les aigües de la cuneta de la via. Està indicada mitjançant un pedró circular.</p> | 08095-149 | Carretera BV-1245, km. 7,1 | 41.7355800,2.0738700 | 422983 | 4620833 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82485-foto-08095-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82485-foto-08095-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82485-foto-08095-149-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82486 | Túnel de la carretera de Castellterçol II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-de-la-carretera-de-castelltercol-ii | XIX-XX | <p>Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via en sentit nord-sud. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, bastida en pedra escairada de mida mitjana disposada de manera regular. L'accés o boca de migdia està emmarcada amb carreuons de pedra als laterals i amb la part superior rematada amb carreus de pedra poligonals. La boca de ponent, en canvi, està completament tapada per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-150 | Carretera BV-1245, km. 8,7 | 41.7319300,2.0665000 | 422366 | 4620434 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82486-foto-08095-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82486-foto-08095-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82486-foto-08095-150-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82487 | Túnel de la carretera de Castellterçol III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-de-la-carretera-de-castelltercol-iii | XX | <p>Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via des del nord-est en sentit sud-oest. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, amb els murs laterals bastits en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera irregular i lligada amb ciment. El paviment interior està format per la mateixa roca natural de la zona, tot i que regularitzada. Per contra, la part superior del túnel està delimitada amb grans blocs de pedra picada rectangulars, disposats sota l'asfalt de la via. Els dos accessos o boques estan delimitats amb contraforts laterals rematats amb carreus de pedra. La boca del costat sud-oest està delimitada mitjançant dos pedrons circulars de pedra, situats al marge de la carretera.</p> | 08095-151 | Carretera BV-1245, km. 8,6 | 41.7313500,2.0675000 | 422448 | 4620369 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82487-foto-08095-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82487-foto-08095-151-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 82488 | Túnel de la carretera de Castellterçol IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-de-la-carretera-de-castelltercol-iv | XX | <p>Túnel de desaigüe disposat sota la carretera, creuant la via en sentit oest-est. Es tracta d'una estructura de secció rectangular, amb els murs laterals bastits en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera irregular i lligada amb ciment. Els dos accessos o boques estan delimitats amb contraforts laterals de pedra. Els contraforts de la boca de ponent estan rematats amb lloses planes de pedra, mentre que els de la banda de llevant estan reformats amb ciment. Aquesta obertura està delimitada mitjançant dos pedrons circulars de pedra, situats al marge de la carretera.</p> | 08095-152 | Carretera BV-1245, km. 6,4 | 41.7397100,2.0769300 | 423242 | 4621289 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82488-foto-08095-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82488-foto-08095-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82488-foto-08095-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/