Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49923 | Plana agrícola de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-agricola-de-palou | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CONDE I CROS, Gemma; MARTÍ I RAGUÉ, Xavier (1998) 'L'entorn natural i el creixement urbà de Granollers', Lauro, núm. 14, pp. 33-40, Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | <p><span><span><span>Plana de conreus i habitatges rurals de caràcter més aviat aïllat que s’estén al sud del terme municipal de Granollers; un territori, el de Palou, que fins a principis del segle XX havia constituït un municipi independent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’oest a est aquesta plana s’aixeca suaument des de la llera del riu Congost cap a la serra de Llevant, i fa una funció de connexió biològica. Al nord queda limitada per la ciutat de Granollers, i al sud pel límit del terme municipal. Presenta una extensa zona de cultius que esta esquitxada per cases de pagès i antigues masies. Aquesta àmplia zona de conreus serveix també com a pulmó de la congestionada ciutat de Granollers i el seu entorn, fortament urbanitzat. La plana és travessada pel Camí Ral i conserva una completa xarxa de camins de caire tradicional, els quals tendeixen a una distribució ortogonal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’antic paisatge agrícola n’ha subsistit una interessant xarxa de mines o recs, basses i pous, així com un molí de vent complet i algunes barraques. En canvi, han desaparegut les moltes basses de cànem que hi havia. Pel que fa a les mines, han anat quedant en desús a partir sobretot de la segona meitat del segle XX. Moltes han desaparegut, però encara se’n conserven diverses que porten aigua. Una de les més ben conservades és la mina de can Giró, que passa per aquest barri i per la zona del Junyent, tot i que en els darrers anys s’ha anat degradant per manca de manteniment. Les mines i recs servien per regar una àmplia zona d’horta, darrerament en recessió. Nous conreus, com el dels calçots, han anat substituint els productes d’horta més tradicional.</span></span></span></p> | 08096-76 | Sector sud del terme municipal. Palou. | <p><span><span><span>En època preromana els terrenys propers al riu Congost eren aiguamolls i no estaven habitats. De mica en mica foren dessecats i s’hi introduïren conreus adients, com el del cànem (BAULIES, 1965). En època altmedieval, al segle X, ja hi ha referències que indiquen que Palou comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem i de lli. Aquests conreus es trobaven molt estesos a tot el Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la primera meitat del segle XIX es produïa sobretot blat, mongetes, blat de moro, cànem i vi. A partir del 1830 se sap que hi ha bons rendiments dels camps, amb el foment dels cereals, la ramaderia i el moresc, introduït el segle XVIII, i era interessant l'èxit d'un nou producte que en endavant seria bàsic en l'agricultura vallesana: la patata (BAULIES, 1986). A l'inici del segle XX, Palou destacava encara pel conreu del cànem. Tanmateix, davant la competència del cànem italià i el jute indi, el conreu del cànem desaparegué entorn del 1925 i fou substituït pel farratge destinat al bestiar boví. Al segle XX l'explotació ramadera, especialment de vaques per a llet, va esdevenir el principal motor de desenvolupament agrari de la zona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al sistema de mines i recs, nodrit en diferents punts on hi havia surgències naturals d’aigua, aquest es trobava molt estès al segle XIX i al llarg del XX. Tanmateix, és difícil de precisar la cronologia de cadascun dels molts recs que hi havia, els quals a partir de la segona meitat del segle XX han anat quedant en desús i alguns s’han perdut. Les mines proporcionaven aigua per al rec d’una gran extensió d’horta. Existien unes normes per a la comunitat de regants, i cada pagès tenia un horari de rec estipulat, que anava en funció de la superfície a regar. L’aigua de les mines també es va aprofitar per instal·lar-hi diversos rentadors o safarejos. N’hi havia a molts dels barris de Palou, i s’utilitzaven de manera comunitària. Fins a la dècada de 1970 alguns d’aquests rentadors encara es feien servir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. A més de les masies aïllades, d’origen medieval, als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers.</span></span></span></p> | 41.5875900,2.2811100 | 440080 | 4604238 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-plana-gricola-palou-vista-y.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-plana-agricola-palou-u.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-plana-agricola-palou-t.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-palou-plana-agricola-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-foto-08096-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49923-foto-08096-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-04-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 49945 | Carrer de Palaudàries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-palaudaries | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Carrer que va des del Lliri, molt a prop de la plaça de la Corona, fins arribar al carrer de Murillo (GARCÍA-PEY, 1990). Aquest carrer forma part de l'eixampla granollerí que al darrer quart del segle XIX tan sols estava construït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Aquestes com altres cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàmiament per obrers, construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig i algunes flors, encara que ja es comencen a construir les primers cases de veïns amb alçades superiors. En alguns casos, es poden veure elements decoratius, com balustres ceràmics. Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. Entre els edificis destaquen els següents: SENARS: 31-33 (tipologia tradicional de planta baixa i pis, balustres), 47-49 (tipologia tradicional de planta baixa i pis) 57-61 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 65 (fitxada, entrada principal per bisbe Grivé), 79 (edifici industrial), 83 (casa de cantonada) / PARELLS: 4 (ràfec), 12 (tipologia rural de planta baixa), 28 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 52-54 (tipologia tradicional de planta baixa i pis),</p> | 08096-98 | Carrer de Palaudàries, 08400-GRANOLLERS | <p>En Palaudàries era un constructor que va construir bona part dels habitatges d'aquesta zona. El seu nom autèntic era en Josep Clusellas, que procedia de Palaudàries. Era paleta d'ofici i va construir tot un veral nou de Granollers (GARCÍA-PEY, 1990). Fins al 1880, les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b)..</p> | 41.6033300,2.2890300 | 440755 | 4605980 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49945-foto-08096-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49945-foto-08096-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 49954 | Carrer del Lliri / Carrer del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-lliri-carrer-del-lleo | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>El carrer del Lliri s'inicia just al començament de l'avinguda de Sant Esteve i va fins a la plaça de la Corona, mentre que el de Lleó es paral·lel al d' Anselm Clavé (una part de la Carretera) cap a l'Est i que va des del carrer del Lliri fins a Josep Umbert (GARCIA-PEY,1990). Es tracta de dos carrers que mantenen en bona mida la seva tipologia tradicional d'habitatges de finals de segle XIX i començament del XX: cases de tipologia tradicional urbana, de petites dimensions, destinades a habitatges dels obrers de les fàbriques, composades de planta baixa i pis, la majoria, teulada a dues vessants amb ràfec 'de tortuga', i presència de les primeres cases de veïns, de petites dimensions, de tan sols planta baixa i pis, les més, i arribant a fins tres altures, amb buits de finestres d'arc pla i balcons de vol reduït. Les façanes estan arrebossades, i presenten en les més senzilles tan sols un eix de simetria, marcat per la porta d'accés a la planta baixa i el balcó escassament volat a la primera planta. Del conjunt d'habitatges, en destaquen els que ocupen les numeracions següents, anotades per cada carrer: CARRER DEL LLIRI: 3-5, 7, 12, 14-16-18-20-22 (grup de cases de planta baixa i pis), 25-27-29 (interessant grup d'habitatges, tot i que els baixos es troben reformats), 33, CARRER DEL LLEÓ: 4, 6, 8 (planta baixa i pis), 10, 30</p> | 08096-107 | Carrer del Lliri, Carrer del Lleó, 08400-GRANOLLERS | <p>Les cases del carrer del Lliri i del carrer del Conestable de Portugal les va fer el constructor Lletjós (Informació oral Sr. Eustaqui Casals). Fins al 1880, les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b)..</p> | 41.6059200,2.2889600 | 440751 | 4606268 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49954-foto-08096-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49954-foto-08096-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-04-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 49976 | Can Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guineu | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | <p>Casa unifamiliar construïda per l'arquitecte Raspall i Mayol, una obra força reeixida i representativa de la seva etapa noucentista. Es tracta d'una edificació entre mitgeres, de planta baixa i pis. La coberta és plana amb terrat a la catalana, limitat a la part de façana per una balustrada rematada per sengles cràters ceràmics als quatre pilars amb medalló i coronades amb capitell. La façana és plana i està composada simètricament segons tres eixos amb buits de proporcions verticals protegits amb persianes de llibret mòbil. Els de la planta baixa presenten una variant de l'arc deprimit convex. Destaca la balconada correguda de la planta pis i l'entaulament - balustrada, els quals trenquen la verticalitat de la composició. En les reixes de ferro dels buits de la planta baixa i de la barana del balcó hi ha decoració vegetal d'estil noucentista. També és interessant la porta d'entrada, que conserva la fusteria originària, combinada amb un reixat a joc amb el de les finestres (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-129 | Carrer de Corró, 32 | <p>La casa de can Guineu fou construïda l'any 1930, obra de l'arquitecte Raspall i Mayol en la seva etapa noucentista. <span><span><span><span>Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937) fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. </span></span></span></span></p> <p>L'autor García-Pey recull l'origen del sobrenom de can Guineu amb què es coneixia aquesta casa: en Joan Puig i Relats va venir de pagès i s'estatjà a la casa del carrer de Joan Prim número 128. La casa d'on procedia tenia una gran figuera sota la qual feien taulades per celebrar les seves festes, casaments, bateigs, etc.. Una d'aquestes celebracions que arreplegà una bona colla sota la figuera cridà l'atenció d'uns caçadors que passaven. En veure-hi tanta gent reunida no se'ls va ocórrer altre cosa que dir 'Guaita, quin cau de guineus!'. La cosa devia fer gràcia i en endavant es conegué la casa com can Guineu i els que en sortiren, com veiem, en Guineu. Les cases del carrer de Joan Prim 128 i la del carrer Corró 32, també se les coneixia així. Alhora sembla que la persona que habitava aquesta casa, de cognom Creus, també se'l conegué amb aquest motiu (GARCÍA-PEY, 1990).</p> | 41.6101900,2.2882000 | 440692 | 4606742 | 1930 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49976-can-guineu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49976-can-guineu-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-11-07 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49981 | Carrers d'Unió i del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrers-dunio-i-del-sol | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Aquests carrers formen part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó N del nucli medieval, al costat dels carrers de Corró i Joan Prim. Aquestes, com altres cases construïdes fins el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàmiament per obrers, construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig i algunes flors. Pel que fa al seu aspecte n'hi ha que encara recorden una tipologia popular tradicional i camperola, al costat d'altres que presenten ja una estètica urbana. En alguns casos, es poden veure elements decoratius, seguint l'estètica del moment de construcció. Destaquen els següents edificis que es troben relacionats seguint els carrers: CARRER SOL Es troba entre els carrers de Torras i Bages i de la Unió (GARCÍA-PEY, 1990) .SENARS: 21 (modernista), 23 (tipologia tradicional urbana), 27 (tipologia tradicional urbana), 53 (tipologia tradicional popular), 57 (tipologia tradicional urbana, modernisme pobre), / PARELLS: 28 (tipologia tradicional popular), 30 (tipologia tradicional popular), 42-44 / CARRER UNIÓ Es un carrer tortuós i estret. Comença al carrer de Joan Prim, frega la cara Nord del carrer del Sol i acaba al carrer de Corró (GARCÍA-PEY, 1990) . SENARS:11 (tipologia tradicional popular), / PARELLS 12 (tipologia tradicional urbana),</p> | 08096-207 | Carrer de l'Unió, Carrer del Sol, 08400-GRANOLLERS | <p>El carrer del Sol encara conservar el sabor dels darrers menescals del carrer de Corró. Abans es deia de les Banyes (GARCIA-PEY, 1990),</p> | 41.6117000,2.2892500 | 440781 | 4606909 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49981-foto-08096-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49981-foto-08096-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49981-foto-08096-207-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 49985 | Carrer de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-pinos | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Aquest carrer forma part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó NE del nucli medieval, prop de la via del tren de França. Aquestes, com altres cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàmiament per obrers, construïdes entre mitgeres, de planta baixa, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig i algunes flors. Pel que fa al seu aspecte presenten ja una estètica urbana,. En alguns casos, es poden veure elements decoratius, com relleus ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment. Els edificis que tenen algun interès patrimonial són els següents: 3, (edifici de tipologia tradicional) 19, (edifici de tipologia tradicional ) 21 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa d'estil modernista)</p> | 08096-211 | Carrer de Pinós, 08400-GRANOLLERS | <p>Fins al 1880, les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b)..</p> | 41.6103000,2.2917500 | 440988 | 4606752 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-foto-08096-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-foto-08096-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-foto-08096-211-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 49986 | Lledoner de can Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-pastor | <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-74.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Exemplar de lledoner (de l'espècie Celtis australis) que es troba vora el camí d'entrada a la casa de pagès de can Pastor.<span> Forma part del </span><span><span>catàleg dels Elements botànics d’Interès municipal de Granollers (EBIM-74). </span></span>Es tracta d'un exemplar ben desenvolupat i amb una bona capçada, que dona una visual sobre l'espai relativament degradat del camí de can Pastor. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La capçada de l’arbre és simètrica i arrodonida. Ocupa tota l’amplada del camí i part del camp de can Pastor. Pel que fa a les arrels, la meitat estan sota la capa de rodadura, i la resta marge avall fins arribar al camp i a un pou d’aigua de la masia. Del tronc en destaquen alguns plecs, fruit del creixement. L’arbre mostra a 3,5 m d’alçada, una forta ramificació que origina la copa a partir de dos enormes braços que es van dividint. Això posa de manifest que va ser coronat de jove, amb la finalitat de forçar-lo a desenvolupar una capçada àmplia i frondosa pròpia de l’espècie domesticada. L’arbre va deixar de ser esporgat fa molts anys, i això li ha permès de cicatritzar i créixer amb una certa naturalitat (fitxa EBIM-48). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’entorn de l’arbre és ple de rebrots de lledoner i joves plançons, acompanyats d’un espès canyar. Dins el recinte de la masia hi ha un altre lledoner, una mica més petit.</span></span></span></p> | 08096-212 | Sector oest del terme municipal. Polígons industrial del Congost, sector nord. Camí de can Pastor, s/n. Vora la casa de pagès de can Pastor. | <p><span><span><span>Segons va explicar la mestressa de can Pastor, aquest arbre va néixer arran del marge del camí que porta a la masia i el seu marit va estar a punt de tallar-lo quan tan sols era un plançó, ara fa més de cinquanta anys. Afortunadament això no va succeir.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els lledoners han estat arbres propis dels paisatges de les masies catalanes, ja que amb la seva fusta treballada en viu es feia imprescindible per a la construcció de forques i altres estris de pagès. És per això que moltes vegades els trobem molt malmesos i amb formes antinaturals.</span></span></span></span></p> | 41.5981400,2.2749400 | 439576 | 4605414 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49986-lledoner-can-pastor-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49986-lledoner-segon-can-pastor-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-02 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 49991 | Carrer d'Indústria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dindustria | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Aquest carrer forma part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó SE del nucli medieval. Al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Aquestes com altres cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàmiament per obrers, construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig i algunes flors. Pel que fa al seu aspecte presenten una tipologia ja urbana,. Al costat d'aquests edificis ja es comencen a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. En alguns casos, es poden veure elements decoratius ceràmics o d'altres materials, seguint les modes estètiques del moment. A continuació s'indiquen les cases que presenten un valor patrimonial: Números 22 (1930), 24 (reixa porta), 32 (1930, can Titus), 45 (fotografia núm. 2), 50 (arrambador, fotografia núm. 3) 52, 54 i 58 (cal Manyà, casa de Dionís Viure i Banús)</p> | 08096-234 | Carrer de l'Indústria, 08400-GRANOLLERS | <p>A la cantonada amb Sant Josep de Calassanç es trobava la casa de ca l'Espinal, revolucionari del 1936 (GARCÍA-PEY, 1990). Fins al 1880, les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b)..</p> | 41.6012900,2.2897500 | 440813 | 4605753 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49991-foto-08096-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49991-foto-08096-234-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 49992 | Carrer de Sant Josep de Calassanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-josep-de-calassanc | <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Aquest carrer forma part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó SE del nucli medieval, en sentit paral·lel a la Carretera i la via del tren de França. Al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats, com és el cas de la tanca de la casa Relats.. Aquestes com altres cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàmiament per obrers, construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. Pel que fa al seu aspecte presenten ja una estètica urbana, encara que alguna casa conservi l'aspecte rural,. Al costat d'aquests edificis ja es comencen a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. En alguns casos, es poden veure elements decoratius ceràmics o d'altres materials, especialment les reixes de ferro, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. Va des del carrer de Josep Umbert fins el de Colom (GARCÍA-PEY, 1990). Els edificis que es poden destacar són els següents: SENARS: 21, 29-31 (planta baixa i pis), 41- 43-45 (conserva la porta tradicional)-47, 49, 51, 53, 55, 57 (1931), 59, 75, 77, 87 (reformada), 97 (reformada), 113 (Comercial Rovira), 121 (interessant la reixeria i fusteria, el trencaaigües està decorat), 123 (reformada façana), / PARELLS: 32-34, 46, 50, 54-56, 60-62, 66 (conserva la numeració antiga)-68, 88 (cantonada Foment), 98-100 (1926, planta baixa i pis, decoració a les finestres de rajoles en blanc, blau i verd), 148, 156, 158. A la cantonada amb Martí Grivé es troba la tanca d'obra de la casa Relats.</p> | 08096-235 | Carrer de Sant Josep de Calassanç, 08400-GRANOLLERS | <p>Antic carrer d'en Lletjós, constructor de Granollers (GARCÍA-PEY, 1990). Existeixen restes de muralla carlina (Informació oral del Sr. Eustaqui Casals).</p> | 41.6011600,2.2890900 | 440758 | 4605739 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-foto-08096-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-foto-08096-235-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 49993 | Avinguda Francesc Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-francesc-macia | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. GARRELL, Amador (1929) 'Editorial' La Gralla, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Consisteix en el tram de la carretera que va des de l'avinguda de Prat de la Riba fins a l'inici del nucli urbà compacte. La Carretera forma l'espinada de la població. Està formada de sud a nord, en el seu tram urbà compacte pels carrers Francesc Macià, Alfons IV, Anselm Clavé, Joan Prim i Primer Marquès de les Franqueses. Ha estat la via de relació, progrés i relació i, malgrat els noms que té, es pot ben bé dir que el seu nom propi és aquest: 'la Carretera'. La població es va estendre a un costat i altre d'aquesta artèria vital, de manera que el creixement de Granollers ha seguit el seu traçat. Destaquen els edificis que es relacionen a continuació: 50 (cal Curt), 52, 71, 75, 77 (1925), 86 (torre de llum), 88, 90 (torre),</p> | 08096-236 | Avinguda de Francesc Macià, 08400-GRANOLLERS | <p>El precedent d'aquesta via de comunicació és el Camí Ral, que es va construir sobre una via romana. Aquest camí Ral, transitat per animals de bast, carretes, carros i diligències, va ser substituït el 1848 per la nova i actual carretera, traçada prop de les primeres cases bastides a l'eixampla a partir de l'any 1835 (BAULIES, 1965).</p> | 41.5996800,2.2869900 | 440581 | 4605576 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49993-foto-08096-236-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Segons Amador Garrell, La Porxada és el símbol de la Vila, la carretera de la ciutat (GARRELL, 1929). | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 49995 | Carrer d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-darago | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Aquest carrer forma part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó S del nucli medieval, paral·lel a la carretera, entre aquesta i el riu. Al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Aquestes com altres cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàmiament per obrers, construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig i algunes flors. Pel que fa al seu aspecte n'hi ha que encara recorden una tipologia popular tradicional i camperola, al costat d'altres que presenten una aposta per una estètica urbana,. En alguns casos, es poden veure elements decoratius ceràmics o d'altres materials, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. Els edificis que s'han localitzat són els següents: SENARS: 21 (reformada), 31, 35, 37 / PARELLS: 4, 6, 14 (can Petxina, renom de la família Espinalt -GARCÍA-PEY, 1990-), 16, 20 (1928, decoració feta amb pedres), 28, 36, 38 (cal Mosso d'Esquadra - GARCÍA-PEY, 1990 -) , 40, 42 (can Pepito Colonio - GARCÍA-PEY, 1990-), 44 (ca la Rosita Pentinadora - GARCÍA-PEY, 1990 -), 46 fins 50, 52 (1930, can Petitet -GARCÍA-PEY, 1990-), 54 i 56 (1927). L'acera de parells conserva la tipologia de cases barates de planta baixa construïdes en la seva major part abans de l'any 1930.</p> | 08096-238 | Carrer d'Aragó, 08400-GRANOLLERS | <p>Al número 42 - cal Pepito Colonio- vivia un home que es deia Josep que venia colònia a casa seva, amb uns petits embuts especials per als forats de les ampolles que les dones portaven per omplir a doll o bé, pel carrer, amb una bicicleta i un carret de rodes de goma (GARCÍA-PEY, 1990). Fins al 1880, les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b)..</p> | 41.6026100,2.2861700 | 440516 | 4605902 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49995-foto-08096-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49995-foto-08096-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 49996 | Carrer del Molí / D'Anníbal / De Menéndez Pelayo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-moli-dannibal-de-menendez-pelayo | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. LLOBET I REVERTER, Salvador (1986) La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers. P.15-19. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.)</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Aquests carrers formen part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó Oest del nucli medieval, entre aquest i el riu Congost. Les cases com d'altres construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàmiament per obrers, que treballaven a les properes fàbriques. Estaven construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig i algunes flors. Pel que fa al seu aspecte, és molt senzill amb una tipologia popular urbana,. En alguns casos, es poden veure elements decoratius ceràmics o d'altres materials, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i les indústries que es concentraven als voltants. Els edificis que s'han pogut inventariar són els següents: ANNÍBAL, SENARS: 13-15-17-19-21-23-25 (tots ells són números posats a la paret de la fàbrica d'Isidre Comas), 27 (1928), 29, 31, 39, 49, 51, 53 (1934, en números romans i decoració de tencadís), 55, / PARELLS: 16-18-22 (fassina Muntanyà), 44, 50 / MENÉNDEZ PELAYO SENARS: 9, 11, 13, / PARELLS: 6, 10,</p> | 08096-239 | Carrer del Molí, d'Anníbal i de Menéndez Pelayo, 08400-GRANOLLERS | <p>El carrer d'Anníbal es un vial amb dues parts força diferents: la primera va del carrer de Ricomà al de Sant Jaume i és irregular a diferència de l'altra, que va fins al carrer de Roger de Flor i és totalment lineal (GARCÍA-PEY, 1990). Entre els actuals carrers d'Anníbal i dels Molí estava situat el Molí de la Vila (LLOBET, 1986). Aquesta era una mina molt important, de la que era propietària la família Sans, que gran propietària de terres a la vila. La mina servia, a més de regar camps de la terrassa alta i baixa, per a moldre gra i s'utilitzà en aquesta funció fins l'any 1923 aproximadament. Tenia l'origen al costat de Ponent de la riera, al dret de la desembocadura del Torrent de la Font de can Duran de Canovelles. Fins l'any 1974 serví per a regar els camps de regadiu de 'sobre moles' i encara avui queden reminiscències de regatges en els punts on la conducció no ha estat destruïda.</p> | 41.6067800,2.2844600 | 440377 | 4606366 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49996-foto-08096-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49996-foto-08096-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49996-foto-08096-239-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | La foto 1 es Molí (any 1928), foto 2 y 3 (1934) Anníbal. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50061 | Museu de Ciències Naturals de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-ciencies-naturals-de-granollers | <p>BOSCH, A; BOTEY, J.M.; CUSPINERA, L. (1984) Memòria descriptiva del projecte de reutilització de l'edifici 'La Tela' per a l'Ajuntament de Granollers, Barcelona, document mecanografiat.</p> <p>CATÀLEG D'ARBRES (1999) Catàleg d'arbres de Granollers (document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals 'La Tela'.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (s.d.) Museu de Granollers. Ciències Naturals. Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> | <p><span><span><span>Col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Granollers, que es troba emplaçat a la torre noucentista <span>Pius Anfres</span>, coneguda <span>a Granollers </span>com la Tela. Els seus fons es distribueixen en els següents àmbits temàtics: Paleontologia, Geologia i Zoologia. Aquest últim és el més ben representat. Aquests són els principals elements que podem trobar en cada col·lecció:</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Zoologia:</strong> Aquesta és la col·lecció més extensa del museu. Les col·leccions entomològiques inclouen espècimens de molts grups d'artròpodes però en destaca la col·lecció de papallones de Catalunya i de tot el món. <span>Entre aquestes, són especialment interessants les col·lecions de papallones de Dolors Callol Chevalier (Manel Genovart), David Adelantado, Enric Macias, Constantí Stefanescu, Jordi Viader, Antoni Sanmartí, Joan Condal, Francesc Pou i Roger Vila</span>. Les col·leccions de vertebrats estan formades per tots els grups: peixos amfibis, rèptils, ocells i mamífers. Cal destacar la col·lecció de mamífers, representada sobretot per insectívors i rosegadors de la península ibèrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Paleontologia: </strong>Aquesta col·lecció està formada principalment per fòssils<span> procedents de Catalunya</span>. Es pot destacar el material procedent del jaciment Triàsic del Montseny (250 milions d'anys) amb les restes de <span>capitosaures</span>. Aquest jaciment va ser excavat l'any 1990 i d'ell s'han recuperat les restes <span>d’un gran amfibi de l’espècie de descripció nova <em>Paratosuchus acri</em>. </span>També hi ha restes de vertebrats més moderns, com un fragment de maxil·lar de mastodont (Gomphotheridae) i de diferents elefants antics (Palaeoloxodon antiquus) del Pleistocè, de Parets del Vallès, Granollers i Canyamars, al Maresme. <span>Destaquen també les grans col·leccions d’invertebrats fòssils de Joan Maria Viader i la de coralls de German Álvarez.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Geologia: </strong>Col·lecció formada per roques i minerals de la comarca i de la resta de Catalunya. Destaquen les mostres procedents de diferents explotacions mineres del Montseny: Gualba, Matagalls i Vallcarcara. Així mateix, el jardí del museu compta amb una petita col·lecció de grans blocs de les roques més característiques de la comarca del Vallès Oriental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Museu té una part expositiva amb un muntatge més tradicional que s’ubica als baixos de la casa <span>Pius Anfres (Aula de Malacologia Frederic Travé i Aula de Paleontologia Joan Maria Viader</span>), mentre que l’edifici adjacent de nova construcció conté el muntatge expositiu permanent, sota el títol <span>“Tu investigues!”, </span>més espais per a exposicions temporals, amb una museografia moderna. Cal dir que, a més de les col·leccions, el jardí del Museu queda integrat com un espai més visitable, que compta amb una mostra d’espècies botàniques pròpies del Vallès així com alguns blocs de roques també característics de la comarca, a més d’un estanc. Hi trobem representats petites comunitats d’alzinar, pinedes, brolles i la ribera. Les espècies estan identificades amb un rètol. Entre els exemplars botànics quedaven alguns arbres que havien estat plantats pel propietari de la <span>torre Pius Anfres</span>, probablement cap a l’any 1912. Tanmateix, d’aquests avui només queda <span>en el recinte del jardí un llorer, un til·ler, un pi blanc, un pi pinyer i un pitòspor. I fora del recinte hi ha l’Alzina de la Tela, a la cantonada dels carrers Palaudàries amb Murillo.</span></span></span></span></p> | 08096-189 | Avinguda de Francesc Macià, 51 | <p><span><span><span><span>La torre que avui acull el Museu de Ciències Naturals fou construïda l’any 1912, obra de l’arquitecte J. Batlle Anfres. Era la casa dels propietaris de la fàbrica tèxtil que hi havia situada al darrera, per això li va quedar el nom de la Tela. La fàbrica havia estat fundada l’any 1854 per Brunet i Serra, i el 1906 fou traslladada a aquest carrer, vora la casa. L'any 1874 era una de les tres fàbriques de dimensions més grans que tenia Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1984 l'Ajuntament encarregà un projecte de rehabilitació de l'edifici a fi de dedicar-lo a museu de ciències naturals. L’antecedent d’aquest museu es troba el 1982, quan un grup de joves naturalistes va promoure la creació de l'àrea de Ciències Naturals com a secció dins el Museu de Granollers, amb Antoni Jonch que es perfilava com a cap. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Antoni Jonch Cuspinera fou el principal instigador del museu, que es va dur a terme també per la voluntat de l’alcalde Rafel Ballús. Després de molts anys treballant al Zoo de Barcelona finalment va esdevenir director del Museu de Ciències Naturals de Granollers. El magnífic jardí que ja existia a la torre de la Tela també feia aquest emplaçament molt idoni per al nou equipament. L’edifici fou restaurat l’any 1986 i, després d’haver-se elaborat un projecte museològic i museogràfic, el museu es va inaugurar el maig de any 1987.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El jardí va entrar a formar part del conjunt del Museu, i va esdevenir l'escenari d'una petita mostra de comunitats vegetals vallesanes, acompanyades per algunes de les roques més comunes i per alguns animals vius. El nucli zoològic, però, es va tancar l’any 1998. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 2000 les dependències del Museu van poder ampliar-se considerablement quan la fàbrica CIMSA, hereva de la fàbrica tèxtil original, es va traslladar i l’edifici antic fou enderrocat. Això va coincidir la urbanització de la part dels solars dedicada a habitatges, i va permetre la construcció d’un edifici de nova planta on es va instal·lar una àrea d’equipaments del Museu i una nova exposició permanent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment el Museu compta amb els següents àmbits temàtics: paleontologia, geologia, botànica, meteorologia i, especialment, zoologia. També té un planetari i una biblioteca consultable, i acull alguns centres especialitzats: és la seu del Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny (secció de ciències naturals) i del grup de recerca Bibio, que executa diferents plans de seguiment de biodiversitat de Catalunya (papallones diürnes, mamífers terrestres, ratpenats i amfibis). Així mateix, va gestionar l'Estació Meteorològica de Granollers (al Puig de les Forques, en funcionament ininterromput des del 1950 fins el 2019, i traspassada finalment al Servei Meteorològic de Catalunya). També gestiona el Centre d'Educació Ambiental de Can Cabanyes, situat en aquest espai d’interès natural del Granollers. Així mateix, el servei educatiu del Museu ofereix un ampli ventall de visites i tallers per a escolars.</span></span></span></span></p> | 41.6017263,2.2877924 | 440650 | 4605803 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ccnn-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ccnn-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ccnn-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ccnn-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-casa-pius-anfres-jardi-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-casa-pius-anfres-jardi-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ciencies-naturals-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ciencies-naturals-k.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-04-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Informació facilitada pel director del Museu: Antoni Arrizabalaga | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50074 | Barri de l'estació del Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-lestacio-del-nord | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Aquesta barriada està situada a la dreta del Congost, o sigui, a la riba oposada del nucli central de la ciutat. Les seves directrius urbanístiques venen determinades per la carretera de Caldes, l'antiga carretera de Barcelona, l'estació del nord i el camí vell de Canovelles, on s'uneix amb el carrer de la Riera i el barri d'en Xarlet, que pertanyen a aquest poble veí. Al camí vell de Canovelles, on acaba el terme municipal de Granollers, comença la barriada de Can Xarlet, zona de tipus suburbial, del terme de Canovelles (BAULIES, 1965). Dins d'aquesta zona urbana en destaquen conjunts arquitectònics i elements d'interès com el conjunt de l'estació del Nord, espais naturals o algunes cases de caire singular (veure fitxes associades). En destaquen així mateix, elements propis del patrimoni natural que es troben disseminats pels carrers, com es el cas del plàtan del carrer de Joan Maragall. Aquest és un dels arbres viaris més típics, molt plantat al llarg de carreteres i passeigs perquè tolera bé la contaminació atmosfèrica, ja que pot arribar a fixar a les fulles 200 kg de pols anualment. Realitza una important funció depurativa de l'aire. També és cultivat per l'ombra que produeix. Creixen ràpid, tenen fullatge dens i fa molta ombra. Es troba catalogat amb el número 0006 i la seva fitxa catalogràfica és la següent: ESPÈCIE: Platanus hybrida / NOM CATALÀ: Plàtan d'ombra. MIDES (en metres): ALÇÀRIA: VOLT DE CANÓ (a 1,30 m): Les localitzacions d'edificis antics que s'han trobat en aquest barri i que tenen un cert interès patrimonial són: CARRETERA DE CALDES: 54 (Villa Emilia), 106, 108, 110, 112. / CARRER JOANOT MARTORELL 3, 6, 13 (Ca la Sabatera, inventariada), 33, 16, 18, 22, 24, 26, 84, 86 (edifici industrial) / CARRER DE PAU CARBÓ 39-41 CARRER D'ENRIC GRANADOS: 5, 10 (Can Feus, propietat d'en Geroni Girbau, tractant de vaques i bestiar gros. Al darrera es veuen les quadres del bestiar) / CARRER D'IGNASI IGLÈSIAS: 16 (nau industrial) / AVINGUDA ESTACIÓ DEL NORD: 2 (can Saura, de planta baixa, amb elements decoratius a façana), 4 a 16 són les cases del Medalla, aproximadament del 1925. Algunes estan molt reformades, concretament les 4, 12, 14 i 16). La casa 18 (casa Alta) era d'una beata, Maria de Palau, que va aconseguir que el notari Puntes cedís els terrenys per construir l'església de Fàtima, 20 i 22 (cases de Colomer o de cal Claus)</p> | 08096-202 | Barri de l'Estació del Nord, 08400-GRANOLLERS | <p>La formació d'aquest nucli es va veure afavorida per la presència de l'estació del ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses, en ésser inaugurada la via directa entre les Franqueses i Barcelona, i també pel pas de les carreteres de Caldes i de Barcelona. Un pont sobre el Congost comunica el barri amb la ciutat. A més dels 300 edificis construïts des del començament de la seva urbanització es van instal·lar diverses indústries. Tradicionalment la seva població es dedicava a la indústria i a l'agricultura, cultivant-se els horts de la dreta del Congost i les vinyes i terres altes de secà de la serra de Ponent. El carrer Joanot Martorell abans es deia la carretera de Ribas (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6121700,2.2771400 | 439772 | 4606970 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50074-foto-08096-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50074-foto-08096-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50077 | Carrer de Bruniquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-bruniquer | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Aquest petit carrer forma part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó E del nucli medieval, al costat de la via del tren de França. Les construccions que s'hi troben són habitatges senzills, habitats majoritàmiament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig i algunes flors. Pel que fa al seu aspecte presenten una tipologia popular encara que amb una estètica urbana,. En alguns casos, es poden veure elements decoratius, com reixeria o plafons ceràmics, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial tant per hostatjar petits tallers com grans indústries. Els edificis que destaquen al carrer són els següents: C/ Bruniquer cantonada C/J.E. Enric Dunant, conjunt industrial d'una asserradora mig enderrocada. També hi ha la fàbrica de mosaics dels Ferrerons (número 17) amb placa de mosaic a façana que diu 'Fabrica de mosaicos. Venta de azulejos exclusivos de Onda'. També destaquen els números: 5 i 7, el 6 a la façana hi ha la inscripció (JS, 1949), destacant una reixa de finestra molt treballada. A la número 8 també destaca la reixa amb un peix dins una cistella i la llegenda 'JS, 1929'</p> | 08096-214 | Carrer de Bruniquer, 08400-GRANOLLERS | <p>Esteve Gilabert de Bruniquer era l'escrivà major del Consell de Cent de Barcelona, Va néixer a Granollers el 1561. Fou enterrat a la catedral de Barcelona. La seva obra més destacada és la 'Rubrica privilegiorum civitates Barcinone'. Malgrat residir gairebé sempre a Barcelona, restà tota la vida lligat a Granollers, com es comprova en el seu testament. L'únic record personal existent a Granollers, a més d'aquest discret carrer és una escriptura en pergamí datada en 1619, conservat a la Biblioteca Popular (BAULIES, 1965). Fins al 1880, les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b)..</p> | 41.6088600,2.2924700 | 441046 | 4606592 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50077-foto-08096-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50077-foto-08096-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50078 | Carrer de Murillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-murillo | <p>ARRIZABALAGA BLANCH, A (1996) 'El valor de la natura. La Norma Granada', Lauro, Núm. 12, pp. 40-46, Granollers: Museu de Granollers.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Carrer al que es pot accedir partint de la Carretera (Avinguda Francesc Macià) i que arriba fins al carrer de Llevant i la via del tren de França, molt a prop de l'Estació (GARCÍA-PEY, 1990). Aquest carrer presenta una tipologia d'habitatges datables aproximadament entre 1915 i 1925 moment en el que es va construir al costat dels jardins i la casa de Pius Anfrés de tal manera que a la recent urbanització es va incorporar una interessant alzina que pertanyia al jardí de la casa. La tipologia del carrer es força uniforme. Destaquen els següents edificis: SENARS: 15 (cantonada Palaudàries, abans 28)-17-19-21-23-25-27 (conjunt de tipologia tradicional urbana amb planta baixa i terrat a la catalana amb respiralls), 29, 33 (decoració modernista) 41-43-49-51 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis), 53-55 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis) / PARELLS: 36, 38, 40, 42. A més de les cases de caire patrimonial en aquest vial hi viu un magnífic exemplar d'alzina (Quercus ilex). Aquesta havia format part de l'antic solar de l'edifici de 'la Tela' (ARRIZABALAGA, 1996).</p> | 08096-215 | Carrer de Murillo, 08400-GRANOLLERS | <p>Fins al 1880, les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b)..</p> | 41.6020800,2.2910200 | 440919 | 4605840 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50078-foto-08096-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50078-foto-08096-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50078-foto-08096-215-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50081 | Riera Carbonell/Riera de Corró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-carbonellriera-de-corro | <p>ARRIZABALAGA BLANCH, A (1996) 'El valor de la natura. La Norma Granada', Lauro, Núm. 12, pp. 40-46, Granollers: Museu de Granollers.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | La riera està patint una certa degradació, mentres que el pollancre ha estat mutilat fa pocs anys a fi de permetre el pas de cablejat elèctric (ARRIZABALAGA, 1996). | <p>Encara que parcialment canalitzada, no deixa de tenir interès des d'un punt de vista patrimonial. Baixant de Corró, serveix per delimitar pel nord el terme de Granollers del de Corró des de Can Mònic fins a la Riera (GARCIA-PEY, 1990). Es tracta d'un petit curs d'aigua que desemboca al riu Congost, i que conserva en bona part del seu petit pas pel terme de Granollers, la vegetació pròpia de ribera. De tota aquesta massa arbòria, que es desenvolupa en filera, a un costat i altre de la llera, en destaca un pollancre, de la varietat autòctona, situat a la riba esquerra, dins el terme de Granollers. L'arbre, que s'hi inclina per sobre, presenta el valor afegit de tractar-se d'un exemple de la varietat autòctona de pollancres, ja que aquests han estat generalment substituïts i destruïts sistemàticament del seu hàbitat natural, a la llera de les rieres. És un exemplar de bon tamany que perviu de les vernedes i les pollancredes que resseguien aquesta riera i que encara es poden observar en els termes de les Franqueses i de Samalús (ARRIZABALAGA, 1996).</p> | 08096-218 | Barri del Lledoner, 08400-GRANOLLERS | <p>El projecte de la creació d'un futur parc, permetrà gaudir d'aquest indret, un lloc fresc on cercar refugi a l'estiu, con feien les generacions passades (ARRIZABALAGA, 1996).</p> | 41.6222300,2.2902500 | 440874 | 4608077 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50081-foto-08096-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50081-foto-08096-218-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 50082 | Monument als soldats d'Àfrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-soldats-dafrica | <p>CRUZ I CORRAL, Francesc (1993) La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993. Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers. Informació oral Sr. E. Casals i Margall, febrer 2002.</p> | Es conserva en un estat deplorable en uns magatzems municipals que es troben en una de les naus de la fàbrica Roca Umbert | <p>Es conserva fragmentat i en un estat deplorable en uns magatzems municipals que es troben en una de les naus de la fàbrica Roca Umbert. Originàriament es tractava d'un grup escultòric que es desenvolupava en tres alçades sobre pòdium de dos esglaons. El cos de la base, un paral·lepíped de pedra, presentava el text al·lusiu al fet històric que commemorava. A sobre d'aquest, un segon cos, amb baixrrelleus al·legòrics als caiguts, estava flanquejat per dues figures femenines d'estil clàssic, i, finalment, el tercer i últim cos, presentava una niké que semblava plorar la desgràcia dels morts, amb els braços en alt.</p> | 08096-219 | Avinguda Prat de la Riba, 75, 08400-GRANOLLERS | <p>Al programa de festa Major del 1929 es va publicar la maqueta del monument als soldats morts a l'Àfrica (CRUZ, 1993). Aquest monument va ser erigit en commemoració dels soldats que van caure a la guerra d'Àfrica. Es va col·locar originàriament a la plaça de la Corona, i al moment de la seva inauguració diu la veu popular que el bisbe de Barcelona es va negar a beneir-lo, doncs la Victoria alada que es el centre del grup escultòric era una dona nua. Aquest monument va ser inaugurat pel Rei Alfons XIII i les infantes, i es va fer festa grossa a Granollers. Van dinar a la fonda Europa, on van ser servits amb vaixella de Limoges, cobert d'or i copes de cristall de Baccarat, amb l'escut reial gravat. En temps de guerra aquest monument va ser destruït. L'escultura va passar a la casa Molina i quan aquesta es va enderrocar es va portar a la sala Tarafa. En el 1943 es fa un nou disseny de remodelació de la plaça, amb una gran plataforma d'escalinata i una creu gegantina, que es dedica a 'los Caidos por Dios y por España'. Després de la mort de Franco la plaça torna a ser travessada pel carrer, a fi de donar més agilitat als cotxes, més nombrosos cada dia, i la creu queda instal·lada al tros de plaça enfront del quiosc. Uns anys mes tard l'alcalde Ballús la va fer treure, doncs segons ell: 'les creus al cementiri'.</p> | 41.6014400,2.2813600 | 440114 | 4605775 | 1929 | 08096 | Granollers | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50082-foto-08096-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50082-foto-08096-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50082-foto-08096-219-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Vicenç Navarro | 103|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50084 | Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-congost-2 | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CONDE, Gemma; MARTÍ, Xavier (1998). “L’enton natural i els creixement urbà de Granollers”, <em>Lauro : revista del Museu de Granollers</em>, núm. 14, p. 33-40.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ-VILLACAÑAS, Belén; MONTAGUD BLAS, Èlia (1995). “Els projectes de restauració ambiental i paisatgística a la conca del Besòs”, <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, núm. 10, p. 28-32.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAYOR, X., TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIBAS, Josep (2000) Cens dels ocells nidificants al Congost a Granollers-Canovelles. Mollet. Document mecanografiat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIBAS, Josep (2005). “Els ocells nidificants del Congost a Granollers”, <em>Lauro : revista del Museu de Granollers</em>, núm. 28, p. 39-54.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-01. </span></span></span></p> | <p><span><span><span>El riu Congost al seu pas per Granollers presenta dos àmbits ben diferenciats. D’una banda, el tram urbà, que va des de la desembocadura de la riera Carbonell fins al pont de la ronda sud. En aquest sector hi trobem un canal d’aigües centrat amb una escullera baixa. Aquí la gestió de la llera s’ha enfocat a donar valor al paisatge fluvial sense oblidar la conservació de la biodiversitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’altra banda, hi ha el tram periurbà, al sector sud del municipi, que va des del pont de la ronda sud, passa per Palou i acaba a Can Cabanyes, on el curs del riu comença a fer meandres. En aquest sector la gestió que s’ha fet del riu ha anat encaminada a naturalitzar l’hàbitat fluvial, i això sense posar en perill els terrenys adjacents per possibles riuades (fitxa ENIM-14).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dins el terme de Granollers el riu Congost té diversos afluents. Són els torrents que baixen de les serres oriental i occidental, tots d'escassa envergadura hidrogràfica, si exceptuem a la riera Carbonell o de Corró. Aquesta en el seu darrer tram fa de límit entre els termes municipals de les Franqueses i Granollers. La riera Carbonell recull les aigües de les parròquies de Corró d'Avall, Corró d'Amunt, Marata i Samalús (BAULIES, 1965). El riu Congost travessa el terme de Granollers de nord a sud. Ja a Montmeló, rep <span>el Mogent per l'esquerra per a formar el Besòs. El Congost és considerat com el tros superior del Besòs, i la llargada del Congost-Besòs és de 57'5 km. Des de Balenyà, on neix, fins a Sant Adrià de Besòs, on desemboca al Mediterrani. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El riu Congost està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 14.</span></span></span></span></p> | 08096-221 | Sector oest del terme municipal | <p><span><span><span>Les avingudes sobtades i les inundacions del riu Congost han estat habituals al llarg de la història. Ja el 1642 el Llibre de Deliberacions de la Universitat granollerina dóna notícia d'una devastació que s'emportà moltes terres de les ribes. L'any següent, el 9 d'abril de 1643, una riuada del Congost destruïa la presa de la sèquia del Molí. En els darrers cent anys cal recordar l'avinguda del 1898 i les del 15 de desembre de 1943 i 22 de febrer de 1944, les quals provocaren la inundació dels horts propers al riu, de les cases de la dreta del Congost, immediates al pont de la carretera de Caldes i d'algunes cases de la riba esquerra que llavors quedaven aïllades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més endavant hi va haver els famosos aiguats del 1962. Aquest episodi va provocar innombrables destrosses al Vallès Occidental però a Granollers, pel contrari, tan sols va causar una bona crescuda del riu, alguna inundació marginal i la presa de mesures de precaució a les zones urbanes pròximes al Congost.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, cal esmentar una actuació realitzada al segle XIX que va ser fonamental i que va afavorir la prosperitat agrària. Ens referim al projecte del Capità General Manuel de la Concha de l’any 1840. Aquest any, per tal de solucionar qüestions del cabal del riu, decidí canalitzar una part de les aigües del Ter per transvasar-les al Congost, d'acord amb el desig de la comunitat cartoixana de Montalegre (BAULIES, 1986). </span></span></span></p> | 41.5941468,2.2758200 | 439645 | 4604970 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-riu-congost-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-riu-congost-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-riu-congost-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-foto-08096-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-foto-08096-221-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2024-05-31 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Altres denominacions: La RieraLa qualitat de les aigües del Congost ha sofert una gran millora en les darreres dècades. En les anys 60 i 70 del segle XX la conca del Besòs, a la qual pertany el riu Congost, va ser una de les més contaminades de tot l’estat, però afortunadament a partir dels anys 90 del segle passat i amb la entrada en funcionament de les depuradores d’aigües residuals aquest procés de contaminació es va revertir.Aquesta millora de la qualitat de les aigües ha vingut acompanyada de la recuperació de la biodiversitat al Congost al seu pas per Granollers, fet que es reflecteix en els informes de seguiment del Museu de Ciències de Granollers sobre vegetació i diferents grups de fauna.Des de l’any 2006,l’Ajuntament de Granollers ha portat a terme molts projectes per afavorir aquesta recuperació ecològica del Congost a Granollers. Entre d’altres, actuacions de restauració fluvial en el tram de Can Cabanyes, millora de la connectivitat fluvial entre el Congost i Palou: integració en un talús del mur d’endegament i creació d’hàbitats per la biodiversitat, la naturalització del llit fluvial: basses, dispositius de pas per peixos, etc...El projecte Granollers Connecta Natura (2024-2025) implementa accions de naturalització de la llera del Congost al centre urbà i mesures de connectivitat ecològica cap al parc fluvial i barris propers. | 2153 | 5.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 50087 | Antiga Biblioteca Francesc Tarafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-biblioteca-francesc-tarafa | <p>ARRIZABALAGA,A.; PARDO, J.; SADURNÍ,J.; (1984) Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental. Caixa d'estalvis de Catalunya, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50, Vol. II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | Estat del jaciment desconegut. L'actual edifici, com el subsòl, ha estat força alterat al llarg de la seva història | <p>Segons una notícia de J. Estrada (1993: 81) l'any 1948 a les parets de l'antiga Biblioteca Francesc Tarafa hi va observar l'existència de fragments de teula romana. Possiblement es tracta de fragments reutilitzats, provinents d'una zona propera o del mateix subsòl. Hom pot relacionar les restes de fragments de teula amb la construcció de l'antic Hospital de Sant Domènec durant l'època medieval. La construcció d'aquest edifici hauria comportat l'alteració del subsòl d'on podrien provenir les restes (VILA, 2001).</p> | 08096-224 | Carrer de Corró, 47 | 41.6102400,2.2879500 | 440671 | 4606748 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50087-foto-08096-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50087-foto-08096-224-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BPU | 2024-05-10 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50091 | Carrer del Migdia / Carrer de l'Arpa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-migdia-carrer-de-larpa | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | Es tracta d'un tipus de construcció de transició entre l'habitatge urbà i rural que es troba en vies de desaparició. | <p>En els darrers anys gairebé totes les cases d'aquest carrer que tenien un interès històric o patrimonial han estat substituïdes per edificis de nova construcció o substancialment refrmades. El carrer ha perdut el seu interès patrimonial.</p> <p>A la zona que actualment correspon al límit urbanístic construït es troba aquest interessant carrer d'edificacions de tipologia tradicional. Es tracta d'habitatges de planta baixa i pis, que correspon al tipus d'habitatge construït al moment de la expansió urbana de la transició del segle XIX al XX (estem parlant d'habitatges dels anys 1880-1945, aproximadament). Podem definir com el tipus estàndard d'aquests habitatges de la següent forma: cases de planta quadrangular, entre mitgeres, de dos pisos d'altura, amb façana plana, arrebossada, pintada de colors clars i de paredat comú de pedra (majoritàriament còdols del riu) i totxo en menor proporció i que es troba rematant fonamentalment els buits. Les finestres presenten llinda plana i ampit triplement motllurat de pedra o de totxo, o en comptes de finestra, les més modernes, presenten balcó amb barana de brèndoles de ferro molt simples. Els eixos de simetria es disposen en número parell, essent majoritàriament excèntrics, de manera, que a la dreta es troba la porta d'accés, de llinda d'arc escarser a les antigues, i pla a les més modernes, amb porta de fusta i doble porta de fusta i vidre (a l'exterior). La teulada es de teula àrab i està disposada a dues vessants. Davant les vivendes, hi ha el petit jardí, i encara en resten d'empeus elements propis de la vida tradicional, com el safareig, els pous, i altres construccions auxiliars de magatzem i pels animals. Interiorment la disposició es de rebedor, cuina amb xemeneia, i a la planta alta els dormitoris. Destaca un bon nombre de cases que es destaquen a continuació. SENARS: 5, 9-11-13-15-17-19-21-23-25-27-29 (grup homogeni i coetani de tipologia tradicional de planta baixa i pis), 31 (reformada, can Me, Jaume Puiggros), 33 (can Pepet Me, Josep Pujadas), 35, 37, 39, 41, 43 (ca la Sisa) / PARELLS: 28, 30-32 (reformada)</p> | 08096-228 | Carrer del Migdia (Palou), 08400-GRANOLLERS | <p>El seu eix consistia en l'antic termenal entre Granollers i Palou. El seu nom antic és el de carrer de l'Arpa (GARCIA-PEY,1990). La major part dels habitatges d'aquest carrer semblen haver estat construïts entre els anys 1895 i el 1945.</p> | 41.5941200,2.2874900 | 440618 | 4604959 | 1880-45 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50091-foto-08096-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50091-foto-08096-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50091-foto-08096-228-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50092 | Lledoners del carrer de Jaume Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-del-carrer-de-jaume-corbera | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>Servei de Medi Ambient i Espais Verds (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-48</p> <p> </p> | <p><span><span><span>Lledoner (Celtis australis) de dimensions considerables que està situat al costat de migdia del conjunt de cases de can Mònic. Forma part del <span>catàleg dels Elements botànics d’Interès municipal de Granollers (EBIM-48). És un exemplar de capçada simètrica i arrodonida, que ocupa l’amplada del carrer . </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arbre va ser coronat de jove a uns dos metres i mig del terra, fent que des d’aquest punt en sortissin deu braços molt potents. Aquests estructuren la copa fins acabar en una fina i densa ramificació que s’omple de nombroses fulles, que proporcionen una bona ombra a l’estiu. Les dures esporgues a que ha estat sotmès aquest lledoner foren probablement fetes per l’aprofitament de la seva incorruptible fusta com a eina del camp (fitxa EBIM-48).</span></span></span></p> | 08096-229 | Carrer de Jaume Corbera (Barri del Lledoner) | <p><span><span><span><span><span>Fins fa poc en aquest indret hi havia dos lledoners, i donaven nom al barri, que es coneix com a barri dels Lledoners. També hi ha l’hostal dels Lledoners i, abans, la masia dels Lledoners. A principis del segle XX aquest barri pertanyia al municipi de Franqueses del Vallès, i encara </span></span><span>manté molts vincles amb el municipi veí. Molt a prop d’aquest exemplar es troba el lledoner de can Calet, com a testimoni exemplar del barri del qual formava part. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els lledoners han estat arbres propis dels paisatges de les masies catalanes, ja que amb la seva fusta treballada en viu es feia imprescindible per a la construcció de forques i altres estris de pagès. És per això que moltes vegades els trobem molt malmesos i amb formes antinaturals.</span></span></span></span></p> | 41.6210358,2.2923875 | 441051 | 4607944 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50092-lledoner-jaume-corbera-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50092-lledoner-jaume-corbera-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50092-foto-08096-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50092-foto-08096-229-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-02 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 50096 | Carrer del Museu - carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-museu-carrer-nou | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 83, 151.</span></span></span></p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Es tracta de dos vials continus. El primer tram, carrer Nou, arrenca a la carretera (Anselm Clavé), des de can Carbó Nou continuant cap a Ponent, travessant el carrer de Barcelona, on canvia de nom, per passar a dir-se del Museu arribant al de Sant Jaume (GARCÍA-PEY, 1990). El carrer Nou fou construït fora muralles amb parcel·lacions a partir d'aquestes i paral·lel a elles, i obre l'eixamplament del nucli urbà en direcció sud (GARCÍA-PEY, 1990) . Els edificis que s'han inventariat són els següents: CARRER MUSEU: 1 (catalogada), 2-4 (catalogada, entrada principal per carrer Barcelona), 8-12 (tipologia tradicional segle XIX. Planta baixa i pis. Barri amb trencadís a la barana), 24 (catalogada) CARRER NOU: 3 (tipologia tradicional de planta baixa i dues plantes), 12 (catalogada, can Grivè), 14 (catalogada), 15 (tipologia tradicional de planta baixa i un pis amb frontó i baranes laterals), 17-21 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 23, 27 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 31 (llibreria Carbó, rellotge de sol, 1930)</p> | 08096-242 | Carrer del Museu - Carrer Nou, 08400-GRANOLLERS | <p><span><span><span>En un document de 1515 es fa referència a un Carrer Nou, però aquest tenia una ubicació diferent de l’actual, ja que estava situat a l’interior del recinte emmurallat. Al sud de la vila medieval es va crear el raval del carrer Barcelona, desenvolupat sobretot a partir del segle XVI. D’altra banda, al segle XVII ja hi ha documentat el carrer Nou, fet que indicaria que en aquesta època havia començat una urbanització, encara que incipient, a l’exterior sud de la muralla (Pancorbo et alii, 2006: 83). Cap a la segona meitat del segle XIX, més enllà dels ravals existents, va prendre cos l’eixample granollerí. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou; al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant entre el carrer Barcelona i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'iniciaren el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872. És d’aquesta època que daten la majoria de les cases actuals del carrer Nou (Pancorbo et alii, 2006: 151).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al començament del segle XX segons l’autor Amador Garrell al carrer Nou hi havia tres o quatre cases de senyors d'aspecte molt senzill, però que tenien espaiosos jardins amb sortida a la placeta del Peix (GARRELL, 1960). El Museu de Granollers es va establir a l’extrem d’aquest carrer, en la cruïlla amb el d’Anselm Clavé, quan se’n va inaugurar el nou edifici, l’any 1976. Anteriorment havia estat a la Casa Molina.</span></span></span></p> | 41.6071700,2.2871100 | 440598 | 4606408 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50096-foto-08096-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50096-foto-08096-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50096-foto-08096-242-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50099 | Carrer de la Princesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-princesa | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Recorre gairebé paral·lel al carrer de Roger de Flor de nord a migdia l'espai geogràfic de les antigues hortes, des del carrer de Sant Josep fins al de Prat de la Riba, davant de ca l'Umbert (GARCIA-PEY, 1990). Les cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàmiament per obrers, construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. Pel que fa al seu aspecte presenten una estètica urbana,. En alguns casos, es poden veure elements decoratius ceràmics o d'altres materials, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar tallers i indústries Els edificis que s'han inventariat són els que es relacionen a continuació: SENARS; 9, 11, 17, 21, 23, 25, 27 (edifici industrial), 73-75 (edifici industrial) / PARELLS: 8 (can Baldi), 16 (cantonada Menéndez Pelayo) 82, 84 (ca l'Estanquer), 86</p> | 08096-245 | Carrer de la Princesa, 08400-GRANOLLERS | <p>La Roser Carreras Clavell va posar estanc a la plaça Caserna 8, que després traslladà al capdavall de la carretera al carrer d'Alfons IV número 89, però va ser l'home el que es va conèixer amb aquest motiu. Les cases a les quals han estat aquesta gent, els dos estancs i la que encara viuen al carrer de la Princesa 84 se les anomenava ca l'Estanquer (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6042400,2.2843700 | 440367 | 4606084 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50099-foto-08096-245-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50100 | Figuera de can Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-can-ferran | <p>Figuera de dimensions considerables (Ficus carica) i d'una antiguitat important. Presenta un tronc no massa esvelt, però amb una capçada molt desenvolupada que s'ha conservat en els darrers anys, enmig d'un dels camps que es troben prop de la masia de can Ferran, situada més al nord. Precisament en relació a aquesta masia i a la figuera hi ha uns fets que van tenir lloc en una de les guerres carlines del segle XIX.</p> | 08096-246 | Sector oest del terme municipal. Al sud del polígon industrial de Coll de la Manya. Camí de can Ferran | <p>Una tradició oral relaciona aquesta figuera amb un fet que va tenir lloc en una de les guerres carlines del segle XIX. Segons aquesta informació, un avantpassat de la família Tintó el van matar els carlins i el van enterrar sota aquesta figuera. Segons sembla, membres d'una partida carlina van arribar a la masia de can Ferran, on van matar aquest home, però sembla ser que uns gossos van salvar la resta de la família.</p> <p> </p> | 41.5849289,2.2632249 | 438587 | 4603955 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50100-figuera-can-ferran-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50100-foto-08096-246-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-03-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Informació oral de Claudi Tor (gener, 2002).Autor de la foto 3: Pere Cornellas. | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 50103 | Bòbila de l'Estrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-lestrella | <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>LLOBET I REVERTER, Salvador (1986) La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers. P.15-19. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.</p> | Jaciment parcialment destruït | <p>Jaciment paleontològic en el qual va aparèixer un molar d'elefant de 15 x 9 x 8 cm trobat pel Dr. Salvador Llobet en la terrassa alta del Riu Congost, que l'any 1979 el classifica com pertanyent a l'Elephas primigenius, i és revisat l'any 1993 pel Dr. Àngel Galobart, que el relcassifica com pertanyent al Palaeoloxodon antiquus. Aquesta espècie d'elefant degué correspondre al període interglaciar Riss-Würm.</p> <p>La troballa es va fer el 10 de desembre de 1948 quan el pouaire Salvador Pujades feia un pou a la bòbila de l'Estrella, davant de ca l'Estrella. A uns 13 metres de fondària. </p> <p>Sembla que al costat del pou van aparèixer unes capes cendroses amb fragments de ceràmica amb ratlles incises (ESTRADA, 1993). </p> <p> </p> | 08096-249 | Sector est del terme municipal. Serra de Llevant. Camí de cal Jardiner | <p>Durant l'època de la República la bòbila que hi havia en aquest lloc va ser coneguda amb el nom de l'Estrella. Des de molt distància s'hi podia observar un símbol format per una estrella. En l'actualitat es coneix la localització de la bòbila, però no el lloc on es van trobar les restes paleontològiques.</p> <p> </p> <p> </p> | 41.5939000,2.2927100 | 441053 | 4604931 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50103-102-bobila-estrella-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50103-102-bobila-estrella-3.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-05-28 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Altres denominacions: Font de l'Estrella (CCAA)Les restes del Palaeloxodon van ser donades pel Sr. Salvador Llobet al Museu de Granollers a la dècada del 1950, amb el número d'inventari 5.698. No existeix la data d'ingrés. | 123 | 1792 | 5.3 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50105 | Carrer de Miquel Ricomà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-miquel-ricoma | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Aquest carrer forma part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó Sud del nucli medieval. Al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Aquestes com altres cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. Pel que fa al seu aspecte presenten una aposta per una estètica urbana,. Al costat d'aquests edificis ja es comencen a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. En alguns casos, es poden veure elements decoratius, com plafons ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. Els elements fitxats són els següents: SENARS: 3, 5-7 (1912, casa de veïns, feta per J. Pineda i Massip, amb arrambadors modernistes, cal Gangues), 9, 11, 13, 17, 19, 21, 23, 35, 37, 39, 41, 49, 51, 55, (font (atribuïda a M. J. Raspall i Mayol) l'edifici era Can Bellet, antiga fàbrica de teixits restaurada recentment aquesta última i dedicada a restaurant), 59 (casa d'arcs neo-califals, és can Piquer), 71 a 79 (encara que les 77 i 79 han patit una gran transformació), cases de l'amo de 'can Serra de l'aigua', qui tenia la concessió de l'aigua de can Serra), 81 (cal Nuvis, antiga botiga), 83, 85 (casa de Jaume Bultà (1936), obra de l'arquitecte Marià Lasús i Pecamins. El Sr. Bultà era un fabricant de teixits que va establir-se a Granollers provinent de Vic), 87, 89, 91, 93, 95, 97 (reformada), 99, 101, 103 (1892), 111, 113, 115, 117, 127, 129 (cal Picapedrer, taller de picapedrer), 131 (s'han afegit dos pisos, ca la Manuelita, pentinadora), 133, 135, 137, / PARELLS: 8 (ca l'Escanya-rals) 12 (cal Pardalet, va ser una de les primeres que es van construir al carrer i era casa de pagès), 14 (ca la Lleina), 16, 22, 26 (can Capó), 28, 32, 42, 44, 54, 58, 60 (modernista), 62, 66, 68, 70, 72, 74, 76, 78, 80, 86, 90, 92, 94, 100, 102, 104, 106, 112, 124 (can Dam), 126, 132, 134, 136, 138, 140 (conserven el jardí i la tanca d'obra, cantonada carrer Navarra), 152, 154 (can Gàbia, Josep Vergés), 156, 158, 160 (Can Serratussell, 1912), 162, 168 (cal Drapaire Ros, Miquel Mayans Burgai), 170, 172, 174, /</p> | 08096-251 | Carrer de Miquel Ricomà, 08400-GRANOLLERS | <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1866 es projectà el carrer de Ricomà, que es va obrir el 1872. Miquel Ricomà fou bisbe de Barcelona al segle XIV (1346 - 1361) i ascendent de Bruniquer. El carrer se li va dedicar el mateix 13 d'abril del 1866 (BAULIES, 1986). A final del segle XIX, al costat del Centre Catòlic que s’havia construït davant la Casa Rectoral hi havia la casa on, després, hi hagué l'escola dels Escolapis, coneguda popularment com dels 'Hermanos' . La resta del carrer, que llavors era el més nou de la vila, eren cases modestes d'un sol pis (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> | 41.6058500,2.2862200 | 440523 | 4606262 | 1872 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50105-foto-08096-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50105-foto-08096-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50105-foto-08096-251-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 105|116|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50106 | Carrer de Navarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-navarra | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Aquest carrer forma part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó Sud del nucli medieval. Al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Aquestes com altres cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig. Pel que fa al seu aspecte n'hi ha que encara recorden una tipologia camperola, al costat d'altres que presenten una aposta per una estètica urbana,. Al costat d'aquests edificis ja es comencen a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. En alguns casos, es poden veure elements decoratius, complements ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment. Els edificis que s'han fitxat són els que es detallen a continuació: SENARS; 25, 27, 31, 33, 35, / PARELLS: 2 (casa de veïns, feta per Pere Gendre, catalogada, fa cantonada amb Alfons IV), 22 (amb jardí), 24, /</p> | 08096-252 | Carrer de Navarra, 08400-GRANOLLERS | <p>Fins al 1880, les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b)..</p> | 41.6040400,2.2852300 | 440439 | 4606061 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50106-foto-08096-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50106-foto-08096-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50106-foto-08096-252-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50109 | Carrer d'Enric Granados | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-denric-granados | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Aquest carrer forma part de la barriada de l'estació del Nord, la qual està situada a la dreta del Congost, o sigui, a la riba oposada del nucli central de la ciutat. Les seves directrius urbanístiques venen determinades per la carretera de Caldes, l'antiga carretera de Barcelona, l'estació del nord i el camí vell de Canovelles, on s'uneix amb el carrer de la Riera i el barri d'en Xarlet, que pertanyen a aquest poble veí. Al camí vell de Canovelles, on acaba el terme municipal de Granollers, comença la barriada de Can Xarlet, zona de tipus suburbial, del terme de Canovelles.(BAULIES, 1965). Els edificis pertanyen a una tipologia de cases petites amb un cert component rural, encara que ja amb una estètica urbana, però es troben en una zona fortament dedicada a la indústria. Els elements que s'han inventariat són els que es relacionen a continuació: NÚMEROS 3 (casa de Carlos Hajass) , 5 (el Xalet, al costat es va fer un forn de vidre. Els vidriers venien de can Girona) i 10 (can Feu). Aquesta darrera casa s'anomena can Feu, propietat d'en Geroni Girbau tractant de vaques i bestiar gros. Al darrera existeixen les quadres del bestiar (informació oral Sr. Eustaqui Margall). Era de can Feu de Santa Eulàlia de Ronçana (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 08096-255 | Carrer d'Enric Granados, 08400-GRANOLLERS | <p>La formació d'aquest nucli es va veure afavorida per la presència de l'estació del ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses, en ésser inaugurada la via directa entre les Franqueses i Barcelona, i també pel pas de les carreteres de Caldes i de Barcelona. Un pont sobre el Congost comunica el barri amb la ciutat. A més dels 300 edificis construïts des del començament de la seva urbanització es van instal·lar diverses indústries. Tradicionalment la seva població es dedicava a la indústria i a l'agricultura, cultivant-se els horts de la dreta del Congost i les vinyes i terres altes de secà de la serra de Ponent.</p> | 41.6105700,2.2802600 | 440031 | 4606790 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50109-foto-08096-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50109-foto-08096-255-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50113 | Camí de l'Escanyat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lescanyat | En alguns trams es troba gairebé perdut, mentre que en altres llocs es conserva perfectament. | <p>Camí que travessa la serra de Ponent en sentit general d'Est a Oest, transitant des de la zona de la llera del riu Congost, prop de la masia de Sant Nicolau, al peudemont de la serra de Ponent, fins a la zona de planes que hi ha dalt la serra, sortint ja del terme municipal de Granollers. A la zona de pujada des del riu descriu algunes corbes i es troba encaixat en el sediment. En les zones que travessa es veuen restes d'antiga activitat vitícola, com piletes per a preparar el caldo bordolés. El paviment és de terra</p> | 08096-259 | Camí de l'Escanyat, 08400-GRANOLLERS | <p>L'existència a Granollers d'un mercat potent des d'època altmedieval ha permès el desenvolupament d'una intensa explotació pagesa, la qual es va veure incrementada, paradoxalment, amb l'augment de la població de la vila, amb la industrialització que es produeix a partir de mitjan segle XIX. Aquesta situació ha fet que existeixen prou elements de cultura agrícola a la ciutat, així com els elements d'enginyeria civil necessaris pera una bona comunicació.</p> | 41.6040200,2.2788100 | 439904 | 4606064 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50113-foto-08096-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50113-foto-08096-259-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2024-03-21 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 50120 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-11 | <p>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>GARRIGA ANDREU, Joan (1982) 'L'Arxiu Històric de Granollers'. L'Avenç, núm. 48. Abril, p. 78-79.</p> <p>MASPONS I CAMARASA (1903) 'L'Arxiu Municipal de Granollers'. La Veu del Vallés, any VIII, 11 d'octubre de 1903, núm. 356. TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994) 'L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps' Lauro, núm 7, juny 1994, p.35-37. Granollers.</p> | L'arxiu municipal ha patit al llarg de la història diversos destrossos, com l'any 1875 i el 1934, en que la metralla de l'exèrcit que volia entrar a la Casa de la Vila que el custodiava, malmet lleugerament algun llibre d'actes, i extravia algun tros de plom entre la correspondència municipal, i el de la parròquia, el 1936. | <p><span><span><span>El fons de l'Arxiu Històric Municipal de Granollers, es troba en aquests moments repartit entre l'Hemeroteca Josep Mora, i el dipòsit de l'Ajuntament. Ambdues dependències no són les úniques que guarden documentació, però són les dipositàries de la documentació de l'Arxiu municipal de la capital vallesana. A l'Hemeroteca s'hi troba, principalment, documentació des del segle XII fins al segle XIX. Al dipòsit de l'Ajuntament, els documents van des de principis del segle XIX, fins als nostres dies. De manera esquemàtica i per situar el dens i important contingut documental de manera ordenada, es segueix el treball de Joan Garriga i Andreu (GARRIGA, 1982), descrivint primerament el fons de l'Hemeroteca i en segon lloc el de l'Ajuntament, i en la que s'inclou a més elements propis de la Biblioteca Auxiliar del mateix arxiu i l'Hemeroteca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En primer lloc destaca l'existència de l'anomenat 'Llibre dels Privilegis'. Aquest, a més de privilegis, dóna fe de: testaments; compra - vendes; àpoques i concòrdies; sentencies i actes de possessions. Es pot datar entre els segles XV al XVIII, amb anotacions marginals del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Dintre de l'Hemeroteca cal distingir la següent classificació: </span></span></span></p> <p><span><span><span>A) Lligalls. Hi trobem el Manual i Llibre d'Ordinacions i Govern Municipal, el document més antic és una copia d'un original de l'any 1315, tots els altres documents són dels anys 1418 a 1452. Hi trobem també el Testament dels Jurats de Granollers, del segle XVI. En un capítol que podem qualificar d'economia, trobem: clavariats, censals, violaris, capbreus, memorials de comptes, etc., dels segles XV- XVI i XVII. Hi consten: albarans, rebuts, arbitris, llibretes de col·lectes, fogatges, censals i vendes, del segle XVIII. Junt amb documents referents a contribucions, cartes de pagament, albarans, rebuts i arbitris, del segle XIX. Moltes dades sobre la Justícia Municipal, entre els segles XVI i XIX, i, en un altre aspecte, diferents ordres i comunicacions de l'Ajuntament de Granollers, dades sobre demografia i oficis de l'Ajuntament i Diputació Provincial, del segle XIX. Trobem, també, documentació relativa a forans: llibres de rendes i censos de Bigues, Caldes de Montbui, Vallromanes, Casserres, La Roca, Sant Feliu (segles XVI - XIX), Sta. Coloma (segles XVII-XIX). Diversos forans dels segle XVII-XIX, i altres referents a Vilanova de la Roca, Figueró i Vallcarcara, dels segles XV111-XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>B) Llibres i paper en quart, tots ells manuscrits. Els llibres de deliberacions del Consell, del segle XVII (de 1628 fins 1694), i els llibres del segle XVIII (de 1709 fins 1736). Llibres de confraries dels segles XVII i XVIII, i cartes i instàncies dels segles XVII al XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>C) Llibres procedents de l'antic Arxiu Parroquial (1 de baptismes, 1 d'òbits, 1 de misses i 1 de receptoria), dels segles XVII i XVIII (entre 1638 i el 1776). També tenim: Llibre de deliberacions del Consell (1532-1572), llibre d'àpoques (1581-1588) i llibre de les Corts de Montsó (1585), tots del segle XVI. Llibre de Censos (1604), i Llibres de Dèbit i Crèdit (1669-1683). El Llibre de Decrets i Ordres (1745-1749; 1783-1794), així com els Llibres d'Actes de l'Ajuntament (1775- 1846), i el Llibre del Cens de Granollers del segle passat, o sigui del segle XVIII i XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D) Altres documents: 1174 pergamins (àpoques del 1442 al 1617). </span></span></span></p> <p><span><span><span>E) Col·lecció de 645 documents. La majoria en pergamí. Els més interessants són els procedents de l'antic arxiu municipal. L'original més antic és del 1178, i hi ha la copia d'un parell de documents anteriors, dels anys 1122 i 1176. Destaquen uns documents de mitjans de segle XIII, que donen referència dels drets de mesures de l'oli i del blat del mercat de Granollers, i constància d'alguns privilegis reials. La documentació restant procedeix del benefici de Sant Jaume de l'Església Parroquial de Granollers, i documentació privada d'alguns masos del voltant de la ciutat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>F) El fons de la Baronia de Montbui: en dipòsit, consta de documents des del segle XV fins al nostre segle.</span></span></span></p> <p><span><span><span>G) Constituït pel fons de l'Hemeroteca. I també, una col·lecció important de monografies locals, i un remarcable fons fotogràfic, que va des de finals de segle passat fins a l'actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l'Arxiu Municipal que hi ha a l'AJUNTAMENT, consta de cinc sales, dividides en diferents seccions, no massa ben diferenciades, donat que fins fa poc temps no s'ha fet un estudi i organització del seu fons. Les sales 1ª, 3ª i 5ª són les més destacades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la SALA PRIMERA hi trobem: documentació de l'antic municipi de Palou, annexionat l'any 1928 a Granollers. Documents del segle XVIII, XIX i XX. la resta es refereix a Granollers, i es pot dividir en els següents apartats: a) Padrons d'habitants a partir de l'any 1827; b) Censos i sumaris relatius a la Justícia municipal (1835-1842-1846- 1851-1855-1856); c) Dades relatives als establiments penals (1836-1894); d) Llibres d'actes de l'Ajuntament, la primera és del 3 de gener de 1842, i arriben fins a l'actualitat, tot i alguna llacuna; e) Una secció important, que podem titular com de cultura, hi ha dades del cens escolar des del període 1880-1894, fins als nostres dies, també amb algunes llacunes; f) Dades pertanyents a l'Escola de Musica (l'expedient de constitució porta la data de 1928); g) A la Secció de Govern Interior, sobresurt per la seva importància documental, la carpeta - lligall de la Junta de Defensa Passiva/Perjudicis econòmics, coneguda fins ara com a carpeta del bombardeig, on s'hi troben principalment les dades relatives al bombardeig que sofrí Granollers, el 31 de maig de 1938; hi ha també lligalls que fan referència als refugiats (dades de 1937-1938, sobre Granollers i la resta del Vallès Oriental); un fitxer mecanografiat de granollerins exiliats o en altres llocs de l'Estat, avalats en els primers temps de l'acabament de la guerra, i tres lligalls relatius a Responsabilitats polítiques, que porten les dades de 1939-1940. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la SALA TERCERA hi podem destacar: </span></span></span></p> <p><span><span><span>1) El fons corresponent a governació amb: a) Dades tocants a allotjaments i bagatges (la més antiga de 1838), b ) dades sobre censos electorals (comencen el 1842) i sobre eleccions (Municipis, Diputacions Provincials i de Corts), c) reemplaçaments que comencen l'any 1834 i arriben fins als nostres dies, d) dades i plànols amb els antecedents i construcció de la Caserna de la ciutat, destacant una carpeta (s.n.) de l'any 1917, amb dades des del 3 de gener de 1852. Actualment aquesta secció està molt més desdoblada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>2) Per altra banda, és important el fons que hi ha a la Secció de correspondència. Comença L'any 1832, per bé que s'hi troba un document de 1806, i arriba fins avui dia, però amb algunes llacunes destacables. Són moltes les dades a remarcar, les referents a la Diputació del General, les guerres carlines, les rondes de la Milícia nacional, bagatges, amortització, hisenda, intendència, bloqueig de Barcelona de l'any 1843, el pagament eclesiàstic, Sometent i Trabucaires, i un llarg etcètera que aporten moltes dades del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>3) En un altre ordre de coses, tenim les dades dels amirallaments, des de 1818, i les dades sobre el registre fiscal i la contribució industrial (aquest des de 1874).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La SALA CINQUENA és la dedicada a foment/urbanisme de la ciutat. El primer expedient és de 1875, i els següents arriben fins ells nostres dies. Consta de les següents seccions: a) Urbanització i obres, b) Industrials. En aquesta sala cal remarcar l'existència d'un fons documental, amb originals i copies des de 1521 fins a l'actualitat, sobre els caputxins, l'hospital i els mínims. Com a dada important, constatar la signatura de molts permisos d'obres del qui fou durant alguns anys (3/9/1907 fins meitat de 1936), arquitecte municipal, Manuel Raspall. Un gran nombre de llibres i lligalls es troben en aquests moments a l'entrada de l' Arxiu formant part del seu fons. D'aquí destacaríem els volums sobre Geografia de Catalunya, de Carreras Candi, i un llibre manuscrit, d'entrades i un altre de sortides, que va des de 1853 fins a l'actualitat (GARRIGA, 1982).</span></span></span></p> | 08096-266 | Plaça de la Porxada, 6, 08400-GRANOLLERS | <p>La documentació generada per les funcions de l'Administració municipal, ha anat engruixint un fons considerable al llarg dels anys. Amb una certa consistència es pot parlar d'un contínuum que va des del segle XV fins ara; sense oblidar informació sobretot privada dels dos segles anteriors. En allò que respecta a la seva ubicació física, se sap dels seus moviments en època moderna, així, el fons de l'arxiu va passar a finals del segle XIX, de l'Ajuntament al convent de Sant Francesc, i més tard a l'Hospital de Sant Domènec (allí el va trobar en Pere Maspons oblidat i en un estat més que lamentable) (MASPONS, 1910), (TINTÓ, 1994). A principi del segle XX, torna a traslladar-se a les dependències municipals de la Plaça Gran i en aquest lloc es va engraïnt per un costat amb la documentació generada pel mateix Ajuntament de Granollers, i per altra per ingressos de diversa índole, com el fons de la Baronia de Montbui, que aplega fins el 1846 la documentació d'alguns dels pobles que conformen la Vall de la riera del Tenes, inclòs Sant Feliu de Codines fins el 1800. Actualment la documentació que gestiona l' Ajuntament de Granollers es troba situada en tres llocs diferents. El que podria denominar-se «arxiu administratiu», amb la documentació del 1830 fins ara, situat al tercer pis de l'edifici de la Casa Gran; el que es podria denominar «arxiu històric - Hemeroteca Municipal». situat a l'entresol de la planta baixa del mateix edifici, amb documentació municipal anterior al 1830. El dipòsit de la Baronia de Montbui i la documentació més pròpia d'una hemeroteca d'àmbit comarcal: Premsa local i de la comarca. carteI1s, programes, impresos, fotografies, monografies locals i comarcals, biblioteca de consulta, partitures musicals. Un tercer espai, esta situat a les antigues naus de Roca Umbert, i es va concebre corn a local de desbloqueig l'any 1988,per tal de salvar provisionalment la situació de col·lapse total en que es trobava des del 1986 I'«arxiu administratiu», i de rebot les dependències municipals. Aquesta solució va ser plantejada 'in extremis' per tal d'alleugerir l'amuntegament documental als departaments de I' Ajuntament i que podessin continuar entrant informació a l'arxiu administratiu i guanyar un marge de 5 o 6 anys, abans de trobar una solució definitiva. A hores d'ara s'ha de considerar un fracàs i un error haver sotmès 1'arxiu a aquesta solució provisional: Els cinc o sis anys de marge no han servit per posar fil a l'agulla, sinó per tornar a oblidar-se del problema i deixar en l'abandonament mes absolut la documentació municipal. Avui les dependències municipals tornen a veure's afectades pel col·lapse anunciat (TINTÓ, 1994).</p> | 41.6081600,2.2870800 | 440597 | 4606518 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50120-foto-08096-266-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50121 | Carrer del Bisbe Martí Grivé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-bisbe-marti-grive | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>LLOBET I REVERTER, Salvador (1986) La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers. P.15-19. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Aquest carrer forma part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó SE del nucli medieval. Al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats, com la casa Relats que es a la cantonada amb Sant Josep de Calassanç. Les cases d'aquest carrer eren construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. Pel que fa al seu aspecte presenten una tipologia urbana,. En alguns casos, es poden veure elements decoratius, complements ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. Els edificis que s'han inventariat corresponen als números que es relacionen a continuació: 5-7-9-11-13-15 (conjunt homogeni), 10 (cantonada Palaudàries), 47 (Casa Relats)</p> | 08096-267 | Carrer del Bisbe Martí Grivè , 08400-GRANOLLERS | <p>Martí Grivé, era natural de Granollers i fou el primer bisbe de Perth a Austràlia (BAULIES, 1965). L'anomenada Mineta o Mina Nova, que utilitzava durant uns dies l'aigua de la Mina d'en Fortuny de Canovelles, passa per aquest carrer, per la vora del lloc que ocupava l'antiga via fèrria de França (quasi a l'ara avinguda de Sant Esteve), i regava els camps del seu recorregut i vers Palou (LLOBET, 1986). Fins al 1880, les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b)..</p> | 41.6038200,2.2883400 | 440698 | 4606035 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50121-foto-08096-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50121-foto-08096-267-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50122 | Hemeroteca Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hemeroteca-municipal | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994) 'L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps' Lauro, núm 7, juny 1994, p.35-37. Granollers.</p> | <p>El seu fons està composat per tota la documentació pròpia de la hemeroteca comarcal: fonamentalment premsa local i de la comarca, cartells, programes, impresos, fotografies, monografies locals i comarcals, biblioteca de consulta o partitures musicals, es troba a l'entresol de la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament (TINTÓ, 1994). La Hemeroteca és el lloc en que es conserva tota la riquesa periodística de Granollers, fonamental per a conèixer la petita història local, provinent, principalment, de les col·leccions de Josep Mora i Sibina. Aquest fons va ser cedit pels seus fills a l'Ajuntament i, aviat se li van sumar altres aportacions (BAULIES, 1965). A l'apartat històric es fa referència als diversos fons constitutius del fons general, d'acord amb les dates corresponents als seus ingressos. Es important remarcar, aI mateix temps, l'existència en aquest fons, de revistes i periòdics locals, que ajuden en gran manera a la tasca d'investigació històrica. La col·lecció, pràcticament completa de revistes i periòdics locals, va d'ençà del 1882 (aparició de la revista 'L'Eco de Granollers»), fins als nostres dies.</p> <p>Fent-ne un breu resum, la seva categoria es pot dividir en tres apartats:</p> <p>Un, que fa referència a les més importants i de més incidència: 'El Congost» (1886-1904), ..El Vallès Nou» (1912-1918), ..La Comarca» ([913-1920), ..La Gralla» (1921- 1937), ..Diari de Granollers» (1926-1930), ..Vallès» (1940-fins avui); ..Granollers», ..Comunitat Cristiana' (1960-1977).</p> <p>Un segon, amb no tanta incidència, encara que també destacada, entre les que cal assenyalar: 'Crònica de Granollers' (primer diari, aparegut l'any 1888, en el més de desembre i que dura una setmana), 'Granularia' ( 1894- 1897), 'La Veu del Vallès' (1896-1905), 'Revista de la cambra Agrícola Oficial del Vallès' (1901-1916), 'El Demócrata' '1913-1923), 'Foc Nou' (1918-1920), 'Crònica' (1930), 'Acció' (1930-1932), 'Lluita' (1930-1931), 'Inquietud' (1930- 1932), 'Butlletí de l'Agrupació Excursionista' (1931-1936).</p> <p>En un tercer apartat, cal assenyalar altres publicacions de menor incidència, però que contribueixen a cobrir el possible buit en un moment determinat d'altres publicacions mes destacades per la seva durada. Així: 'El látigo del Vallès' (1884), 'La Careta' (1887), 'El escudo de Granollers' (1893-1894), 'La Papallona' (1896-1897), 'La enciclopèdia' (mateix temps que l'anterior), 'La Tronada' ( 1904 ), ' El cinematógrafo' (1904), 'El mosquit' (1905), 'La Bomba' (1905), 'El pueblo vallesano' ( 1905-1906 ), 'El capricho' (1906), 'La verdad de Granollers' (1907), 'La Estaca' (1908), 'Paquita' (1909), 'Gedeón Jabonero' (1915), 'El Consecuente' (1916), 'En Met' (1916), 'La Vespa' (1918), 'L'Espinguet' (1933), 'L'Escamot' (1933) i 'Orientaciones Nuevas' (1936-1937).</p> | 08096-268 | Plaça de la Porxada, 6 , 08400-GRANOLLERS | <p>El primer setmanari de Granollers va ser L''Eco de Granollers' i va sortir al carrer l'any 1882 (BAULIES, 1965). El 1926, havia estat inaugurada la Biblioteca Popular, a l'antic hospital de Sant Domènec del carrer de Corró, i a la secció local s'anaven guardant les publicacions de Granollers que des de llavors es van editar, i algunes d'anteriors. Però les col·leccions més completes estaven en mans privades. El 1935, es coneixia l'existència de dues hemeroteques particulars que es podien considerar completes, perquè totes dues tenien periòdics tan introbables com L'Eco de Granollers(1882-1883), El Congost (1886-1904), La Razón ( 1903-1908)o La Comarca (1913-1920), entre d'altres. La seva propietària era Maria Uyà Pagés (1862-1935), de ca l'Alomar. La seva col·lecció es dispersaria durant la Guerra Civil, encara que una part fou dipositada el 1981 a l'Hemeroteca Municipal. L'altra col·lecció és la de Josep Mora Sibina (1858-1937), anomenat l'«Arxiver de Granollers' per la Gralla, atesa la importància de la documentació que guardava a casa seva. El 1962, Jacint Mayol Mora, ofereix la col·lecció del seu avi a l'Ajuntament. El juliol d'aquell mateix any, el fons 'Josep Mora' es instal·lat al primer pis de la Casa de Cultura, en una de les estances de ponent (TINTÓ, 1994).</p> | 41.6081600,2.2870800 | 440597 | 4606518 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50122-foto-08096-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50122-foto-08096-268-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Social | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50136 | Can Tàpies / La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tapies-la-torreta | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> | No es conserva cap evidència en superfície ja que el jaciment s'ubica en una zona urbanitzada (INVENTARI, 1997). | <p>Vil·la romana destruïda en urbanitzar-se tot el sector que ocupava. Josep Estrada documentà durant la dècada de 1940 un seguit de troballes que defineixen un assentament romà amb estructures d'habitació, avui desaparegudes. Les troballes van consistir en gran quantitat de 'tegulae', 'dollia', ceràmica comuna romana, un forn de secció cilíndrica i fragments de paviment. Al damunt d'aquesta zona s'aixecà un monestir caputxí, desaparegut després de la desamortització del segle XIX. Actualment, no queda rés de les antigues construccions (INVENTARI, 1997). Al costat de la bòbila d'en Guix, al començar la pujada de la Torreta. Es troba un km més amunt de la vil·la romano - republicana de cal Jardiner. Apareix una moneda Iltirkesken i l'altra d'Eusti. Apareix ceràmica a mà Ceràmica en una certa abundància. Vil·la romano - imperial a partir del segle I dC. Hi ha un forn romà rodó, amb el marge ple de teula (ESTRADA, 1993).</p> | 08096-282 | Carrer de Ramón i Cajal, 39 08400 - GRANOLLERS | <p>Documentat per J. Estrada (INVENTARI, 1997).</p> | 41.5995700,2.2847900 | 440398 | 4605565 | 08096 | Granollers | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50136-foto-08096-282-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50148 | Fàbrica de gel Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-gel-sola | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | Jaciment cobert i on s'hi ha un edifici de nova construcció. | <p><span><span><span>Jaciment d’època romana republicana situat al subsòl de l’antiga fàbrica de gel de can Solà i que es coneix tan sols per la troballa de materials dispersos. L’antiga fàbrica s’ubicava al carrer Barcelona, cruïlla amb Sant Cristòfol. Avui hi ha un edifici de recent construcció. El material trobat són fragments de de ceràmica campaniana B, algun fragment de ceràmica comuna ibèrica, àmfora itàlica i un fragment de ceràmica àtica de vernís negre. A més, s’hi van localitzar nombroses restes de teula romana ('tegulae' i 'imbrices').</span></span></span></p> <p> </p> | 08096-294 | Corredor de Sant Cristòfol, 41 (cruïlla amb Carrer de Barcelona) | 41.6074100,2.2868300 | 440575 | 4606434 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50148-294-sant-cristofol-41-a.jpg | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-05-28 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El jaciment fou documentat per J. Estrada. D’altra banda, el constructor d’obres Pere Guardia va comentar que de jove, quan feia de manobre, recorda haver vist parets i paviments al bell mig del camí (ara carrer de Barcelona i abans camí reial).De la Fàbrica de gel Solà se'n van extreure diverses peces de fer gel que va ser donades per la propietat al Museu de Granollers, i dipositades després al mNACTEC. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50152 | Carrer d'Agustí Vinyamata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dagusti-vinyamata | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MEDALLA BENEYTO, Jordi (2001) Consideracions d'un cansalader sobre el Vallès, el porc i el seu entorn, manuscrit. Granollers.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Carrer que comença a la cantonada de la Fonda Europa, en plena carretera, entre el carrer d'en Calvé i la plaça de Maluquer i Salvador. Anant cap a Llevant ens menarà cap a l'inici del carrer de Girona i després de travessar-lo, sempre en el segon tram, paral·lel al parc de Torres Villà (GARCÍA-PEY, 1990). El carrer està format per edificis senzills, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. Pel que fa al seu aspecte n'hi ha que encara presenten una tipologia popular tradicional i camperola, especialment els més antics(com el grup que es troba prop de la via del tren), al costat d'altres que presenten ja una aposta per una estètica urbana,. Al costat d'aquests edificis ja es comencen a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors, especialment al costat del carrer Marià Sans. Els elements que s'han inventariat corresponen a les adreces següents: SENARS: 19 (casa de veïns de planta baixa i dos pisos, noucentista), 23 (estil academicista, 1883. Destaca la reixa), 35 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis, segle XIX, cal Conde), 37 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis), 39-41-43 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis), 45 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis, s. XIX), 55 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis), 59 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis), 61 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis), 83-85 (1828, can Banyeres)-87 (ca la Valenta)-89 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis, segle XIX), 91 (can Botey, a l'altra banda de la via, hi ha elements arquitectònics antics al jardí).</p> | 08096-305 | Carrer d'Agustí Vinyamata, 08400-GRANOLLERS | <p>Abans aquest carrer es deia de Caputxins, i a començament del segle XX, els seus veïns festejaven amb ball la festa de Sant Roc. Eren gent xiroia, i més d'un any van il·luminar el carrer 'a la veneciana', però amb rengles de pebrots verds i vermells, que els buidaven i hi posaven un grèsol encès a dintre (GARRELL, 1960). Es més conegut per carrer de 'Caputxins' pels granollerins la segona part del seu traçat, el que va des del carrer de Girona fins el pont sobre la via, abans d'entrar a la plaça de la Font Verda. És una via d'un sabor especial malgrat el pas dels anys que l'han transformat notòriament (GARCÍA-PEY, 1990). Moltes cases presenten una cronologia del segle XIX. La casa número 85, de l'any 1828, era propietat del Sr. Ramon Corbera Planas, de can Banyeres de Corró d'Avall. Era carreter de l'agència que es trobava molt a prop de la seva casa (GARCÍA-PEY, 1990). A la cantonada amb el carrer d'en Marià Sans hi havia ca la Sila, en altres temps sinònim de música, actualment encara hi ha una sala de la Fonda Europa que la recorda (GARCÍA-PEY, 1990). En aquest carrer e feien els tractes amb els porcs i altre classe de bestiar, així com el seu menjar (MEDALLA, 2001).</p> | 41.6081600,2.2908600 | 440912 | 4606515 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50152-foto-08096-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50152-foto-08096-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50152-foto-08096-305-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 99|106|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50153 | Connector biològic de la Serra de Llevant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/connector-biologic-de-la-serra-de-llevant | <p>BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit.</p> <p>BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat. MAYOR, X.</p> <p>TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> | Pressió urbanística important | <p><span><span><span><span>Espai natural que inclou la Serra de Llevant i que té una funció important com a connector biològic, especialment rellevant pel fet que es troba en una zona altament urbanitzada. Les muntanyes de la Serra de Llevant s’estenen pel nord des del límit municipal de Granollers amb les Franqueses i fins a Montornès, a l'alçada de Quatre Camins. La Serra de Llevant està constituïda per un conjunt d'elevacions, cadascuna amb la seva denominació. De sud a nord es trobem:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La SERRA DE CAN GRI: antigues terres de vinya, on actualment hi ha una zona agrícola creuada per l'autopista AP-7. Conserva els bosquets de Can Mayol i Cal Ceballot.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La SERRA DE PALOU: a l’alçada de l’antic municipi de Palou i des d’on es té una àmplia vista de la plana de Palou. Per la banda est, en canvi, es divisa la serralada litoral, que ressegueix tota la costa. En un dels punts més alts hi trobem l’anomenat Peiró o Pedró: una antiga creu de terme de Palou.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La SERRA DE CAN GRAU: avui dia travessada per la ronda sud, és un paratge que combina els horts amb els conreus. En un passat no gaire llunyà hi havia dos extensos boscos que recobrien aquesta serra: el bosc de Ca n'Amat i el bosc de les Tres Torres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La SERRA DELS CAPUTXINS: que s'estén per l'actual Font Verda, on els conreus de vinya i secà han donat pas a la completa urbanització i industrialització de la zona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els cims més destacats de la Serra de Llevant hi ha la Torre de Pinós (229 m), que és el més alt, ocupat per una antiga torre de defensa. A poca distància es troba el </span><span><span><span>Puig de les Forques </span></span></span><span>(224m), turó situat al centre del parc de la Creu, on es pot gaudir d'una bona panoràmica de la ciutat de Granollers. Altres punts elevats, situats més cap al sud, són el Carabassot (168 m), on hi trobem un vèrtex geodèsic just al marge del tall que fa l'autopista, i el ja anomenat Pedró (172 m).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'únic curs d'aigua proper a la serra és el torrent de Vallderiolf, que recorre la serra de Llevant de nord a Sud, a pocs metres del límit municipal, però ja en territori de Les Franqueses i La Roca. La seva vegetació de ribera està molt alterada i només en alguns trams i trobem pollancres i robínies. Malgrat el fet de que les terres de Llevant són de secà, hi havia algunes fonts i basses malauradament avui pèrdues. La més coneguda era la Font Verda, situada a l'actual plaça de mateixa denominació, que va deixar de rajar quan es van urbanitzar els carrers del passeig de la Muntanya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D'altra banda, també cal incloure la zona de Cal Jardiner com a paratge d'interès paisatgístic i cultural que es troba dins la serra de Llevant (ROMERO, 2000). Aquest topònim prové de l'ofici del propietari de la casa, en Josep Garriga Canyers (GARCIA-PEY, 1990). Aquest indret presenta dos horitzons: al sector nord (cantó Torre de Pinós) incloent el parc de les Forques, formaria la connexió amb les Franqueses, com a pas cap al Montseny. Al sector Sud es tracta d'un continu fins l'autopista i el bosc de can Mayol, i mitjançant el Mogent fa el pas cap a la Serra Litoral. Hi trobem conreu de secà i terrassament, amb aprofitament de parc semi-urbà.</span></span></span></span></p> | 08096-306 | Sector est del terme municipal. Serra de Llevant | 41.5916233,2.2949773 | 441240 | 4604676 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-alzines-sta-quiteria-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-pedro-area-descans-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-serra-llevant-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-peiro-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-cami-santa-quiteria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-foto-08096-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-foto-08096-306-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-05-28 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | La important implantació urbanística en aquesta serra, molt superior a la present a la serra de Ponent, ha provocat la fusió dels barris de la Font Verda de Granollers amb el de La Torreta de La Roca. A més, al nord d'aquests barris s'ha instal·lat la zona industrial del Ramassar, on es localitzen empreses dedicades al vidre, l'automòbil, l'electricitat, el plàstic, els mobles i l'emmagatzematge de gas butà. En els últims anys, l'activitat industrial d'aquest polígon s'ha compaginat amb activitats lúdiques degut a l'assentament de cinemes, bars i altres comerços recreatius (ROMERO, 2000). | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 50154 | Bosc de can Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-mayol | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-08. </span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc emplaçat al sudest del terme de Granollers, a la part meridional de la Serra de Llevant i a les immediacions del centre penitenciari de Quatre Camins. E<span>stà inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 08. Es tracta d’un </span>bosc monoespecífic de pi pinyer que s’estén per un terreny amb pendent orientada cap a l’oest. L’estrat arbustiu és força pobre, mentre que el recobriment herbari és molt alt en tot el bosc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat la presència propera de la presó de Quatre Camins, les condicions ambientals dels voltants del bosc fan que sigui un hàbitat amb una apreciable biodiversitat. Tot i això, hi ha molts pins que estan arribant al final de la seva vida i és fàcil veure’n alguns que tenen el brancatge sec.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El bosc de Can Mayol (1,8 ha) i el bosc de Cal Ceballot (1,9 ha) són les dues úniques àrees boscoses granollerines de la Serra de Llevant (fitxa ENIM-08).</span></span></span></p> <p> </p> | 08096-307 | Sector sudest del terme municipal. Demarcació de Palou. A la Serra de Llevant. | <p><span><span><span>L'origen d’aquest bosc és relativament modern, i possiblement es trobi en les plantacions de pins en camps abandonats o en substitució de boscos més antics. No es tracta, per tant, d’un cas de subsistència del bosc, sinó de l'aparició d'una nova arbreda de pins. La pineda sol plantar-se amb la intenció d'aconseguir un 'bosc net'; és a dir, sense sotabosc que destorbi la circulació per l'interior de l'arbreda (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 41.5786913,2.2900453 | 440817 | 4603244 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50154-bosc-can-mayol-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50154-bosc-can-mayol-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50154-foto-08096-307-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Hi ha dos camins que connecten bé el bosc de Can Mayol amb Granollers i Palou. Un és el Camí de Santa Quitèria. A l’oest del bosc, recorre longitudinalment la Serra de Llevant des de Granollers fins a l’ermita de Santa Quitèria de Vilanova del Vallès. L’altre és el Camí de Can Rei, al sud del bosc, que baixa fins al sud del Pla de Palou. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 50155 | Carrer de Guayaquil / Plaça del Peix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-guayaquil-placa-del-peix | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>El carrer de Guayaquil és la continuació del carrer del Portalet, quan ha creuat el carrer Nou i arriba fins el carrer de Navarra (GARCIA-PEY,1990). La plaça del Peix és un racó amagat dins la trama urbana que se troba poc després d'entrar al carrer de Guayaquil entre el carrer Nou i el del Príncep de Viana (GARCÍA.PEY, 1990) Les cases eren edificis senzills construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis. Pel que fa al seu aspecte n'hi ha que encara recorden una tipologia popular tradicional i camperola, al costat d'altres que presenten una aposta per una estètica urbana,. Al costat d'aquests edificis ja es comencen a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors, trobant-se ja algunes d'aquestes datables en el segle XIX. En alguns casos, es poden veure elements decoratius, balustres, complements ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. Els elements que s'han fitxat en aquests dos espais són els que segueixen: CARRER DE GUAYAQUIL: SENARS: 11-27 (tipologia tradicional de planta baixa i pis, tret de la 17), 51 ((tipologia rural de planta baixa i pis, balustres), 59-61(tipologia rural de planta baixa i pis), 83 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 105 (casa de Pere Gendra) / PARELLS: 16 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 20 (casa de veïns, segle XIX), 22 (casa de veïns, segle XIX), 24-30 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 30-32 (Villa Montserrat, dècada 1930, forma part de la casa Maspons) 36 (casa de veïns, amb balustres, terrat a la catalana) / PLAÇA DEL PEIX NÚMEROS 4, 5, 6, 7. Es tracta de cases de tipologia popular que contribueixen a conservar l'ambient urbà de la zona.</p> | 08096-308 | Carrer de Guayaquil / Plaça del Peix, 08400-GRANOLLERS | <p>Al començament del segle XX, Garrell diu que hi havia tres o quatre cases de senyors d'aspecte molt senzill que tenien les traseres ocupades per espaiosos jardins amb sortida a la placeta del Peix . Al carrer de Guayaquil (llavors de l'Alba), que comença en aquesta mateixa placeta, hi havia el col·legi i la capella de les Germanes carmelites així com cases per a habitacles de famílies de treballadors (GARRELL, 1960). A la cantonada del carrer Guayaquil amb Príncep de Viana hi havia la botiga d'en Francesc Gual Recolons, mosso d'esquadra. La seva casa arribava fins al carrer de Barcelona. Tanta fama tenia aquest establiment, tancat el 1957, que el carrer de Guayaquil es coneixia com el 'carrer de can Xarul·lo' (GARCÍA-PEY, 1990).</p> | 41.6056500,2.2874800 | 440628 | 4606239 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50155-foto-08096-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50155-foto-08096-308-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50159 | Bosc de can Ceballot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-ceballot | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-03. </span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc situat a l’extrem sudest del terme de Granollers, amb una part que ja pertany al municipi de Vilanova del Vallès. <span>Està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 03. </span>Es tracta d’una pineda de pi pinyer amb zones on hi ha força presència d’alzines, que a la llarga acabaran sent l’arbre predominant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest bosc és una peça més del corredor biològic de la Serra de Llevant, un gran mosaic agroforestal on camps de cultiu envolten els boscos de Cal Ceballot i Can Mayol. Així mateix, ja en terme municipal de Vilanova del Vallès, trobem els boscos de Ca la Pona i de Can Catafalc (fitxa ENIM-03).</span></span></span></p> | 08096-312 | Sector sudest del terme municipal. A la Serra de Llevant. Camí de can Cristòfol. | 41.5734523,2.2890705 | 440731 | 4602663 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50159-bosc-can-ceballot-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50159-bosc-can-ceballot-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50159-foto-08096-312-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Aquest bosc que ha mantingut la seva superfície originària. Ja quasi no hi queden zones de clariana natural. En canvi, el bosc és travessat per les infraestructures d’una línia elèctrica i oleoducte. Aquestes zones són més il·luminades, un fet que afavoreix la presència de molt sotabosc, com l’estepa borrera.En un dels camps situats al nord del bosc es troba l’ametller de Cal Ceballot: un arbre catalogat inclòs al Pla especial de protecció i gestió del patrimoni natural de Granollers. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 50160 | Pollancre del camí de Santa Quitèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-del-cami-de-santa-quiteria | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> | <p>Exemplar de Populus nigra (pollancre) monumental de 25 metres d'alçària i amb un volt de 233 centímetres i una capçada de 10'90 metres (ROMERO, 2000). Es troba a la cruïlla del camí de Santa Quitèria amb el can Tià i cal Malo. Es tracta d'un arbre de ribera que apareix isolat al costat d'aquests camins.</p> | 08096-313 | A la bifurcació del camí de Santa Quitèria amb el de Can Tià, 08400-GRANOLLERS | <p>El camí de Can Tià i el de Can Malo apareixen documentats en el segle IX. Josep Estrada ens parla que aquesta via era coneguda amb el nom d'Strada Francesca i de Via Calciata. Es tractava d'un camí empedrat que venint de l'altra banda dels Pirineus, passava per Girona i Hostalric, enfilava la vall del Tordera i del Mogent fins a La Roca del Vallès. Des d'aquí es desviava cap a la Valldoriolf i s'enfilava cap el Coll del Puig de l'Olivella o d'Ovella on hi havia l'Hostal de Vilafort, dalt de la serra de Llevant i avui dins el terme municipal de Granollers. El camí passava pel costat de Cal Rei i de Cal Malo i seguint Congost avall arribava fins al Pla de Reixac on es desdoblava (ROMERO, 2000)</p> | 41.5817000,2.2923800 | 441014 | 4603576 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2024-03-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||||
| 50161 | Connector biològic de la Serra de Ponent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/connector-biologic-de-la-serra-de-ponent | <p>BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit.</p> <p>BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p>MAYOR, X., TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> | Àrea amb un important impacte urbanístic i industrial | <p><span><span><span>Espai natural que inclou la Serra de Ponent i que té una funció important com a connector biològic, especialment rellevant pel fet que es troba en una zona altament urbanitzada. La Serra de Ponent s’estén a l’oest del terme municipal de Granollers, des del límit amb Canovelles, al barri de Can Gili, fins al Circuit de Catalunya, al costat de Montmeló. La part nordoest de la serra és la més muntanyosa, sobretot el tram que va des de Can Gili fins al Coll de la Manya, on els marges de la serra descansen a pocs metres de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà. A mesura que s'avança cap al sudoest la serra va perdent alçada, fins a culminar en el Pla de Palou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els principals cims són els de Sant nicolau (227m), sobre el bosc que rep el mateix nom, on s'alça la torre de can Casaca; el Mirador de l'Olivera (219m), indret panoràmic on subsisteix una olivera aïllada, que es troba a 300 metres a l'est de la Font del Ràdium; Can Marçal, cim coronat per la masia amb el mateix nom, força visible a tot Granollers pel color carbassa amb què està pintada; Can Janer (178 m), a l'est del Bosc de can Ferran, on l'antiga masia s'ha convertit en restaurant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg de tota la Serra trobem un bon nombre de torrents, que només s'omplen d'aigua durant les pluges i que són abundants en vegetació. Els més coneguts i estudiats són el torrent de la Font del Ràdium i el torrent de Sant Nicolau. Pròxim a la Serra discorre el riu Congost, que travessa pel centre de Granollers i avança cap a Montmeló, on conflueix amb el Tenes per formar el Riu Besòs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg de la Serra de Ponent hi trobem diverses àrees boscoses. De nord a sud: la Verneda de can Gili, el Bosc de can Pagès, el Bosc del Molí dels Capellans, el Bosc de Sant Nicolau (que constitueix el pas natural cap els cingles del Bertí i el Tenes cap el Nord i cap el Sud), el Bosc de la Font del Ràdium, el Bosc de can Many, el Bosc de can Feliuà, el Bosc de can Riera, el Bosc de ca n’Amat o el Bosc de can Català. La xarxa de camins que recorre aquest territori una mica elevat ofereix la possibilitat de realitzar nombrosos recorreguts on es pot gaudir de contrades d'interès des d'un punt de vista natural i paisatgístic.</span></span></span></p> | 08096-314 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent | <p><span><span><span>L'assentament de la ciutat als marges del riu va provocar la desaparició dels grans boscos que l'envoltàvem en temps passats. Les vies que recorren la Serra de Ponent contenen encara diverses masies, característiques del paisatge de zona rural. Algunes van ser abandonades, com ara can Rosselló i can Català. Una situació similar és la de Can Gordi, engolida pel polígon industrial proper al Circuit de Catalunya. No obstant això, alguns els pagesos i ramaders que viuen a les cases que es disseminen per aquest territori continuen les tasques agropecuàries, com és el cas de la masia de Can Nicolau (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 41.6035600,2.2694300 | 439122 | 4606019 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-12_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-granollers-nord-vista-de-serra-ponent-vista.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-n.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-foto-08096-314-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-04-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Les muntanyes de ponent també acullen alguns polígons industrials. A les faldes de la serra es troba el polígon Congost, Sant Julià i Circuit, ubicats al llarg del marge dret del riu Congost. En la carena, a les bandes de la carretera de Sabadell a Granollers C-155, es troben les indústries dels polígons Coll de la Manya i Font del Ràdium. L'ús del sòl predominant, deixat de la superfície industrialitzada i urbanitzada, és el cultiu, com a la serra de Llevant. A diferència d'aquesta, hi ha molta més superfície forestal (15%), ja que és la serra on trobem pràcticament la totalitat de boscos de Granollers. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50162 | Bosc de Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-sant-nicolau | <p>CIURANS I RAMON, Encarnació et alii (1986) Guia dels arbres de Granollers, Col. Temes de Granollers, Granollers: Ajuntament de Granollers - Conselleria d'Ensenyament.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-11. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Bosc força gran que es troba emplaçat al sud de la masia de Sant Nicolau, en el coster de la Serra de Ponent que té el seu punt més elevat al sud, on hi ha la torre de Can Casaca (una torre del segle XIX que formava part de la línia de telegrafia òptica). Amb 227m d'altitud aquest cim és el més elevat de la Serra de Ponent. Per llevant, a la part baixa, el bosc limita amb el camí de Sant Nicolau, vora la via del tren. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta zona boscosa està conformada per tres comunitats vegetals. Un alzinar situat a la part nord del bosc i amb un ric sotabosc; una pineda de pi blanc situada a la part sud del bosc i amb un sotabosc menys divers però major en recobriment herbaci, i finalment erms situats a l’extrem sud del bosc i a l’altiplà nordoest del Pla de can Casaca, que són antics conreus on ara creixen arbres aïllats, garrigues i d’altres matollars (fitxa ENIM-11).<span> El bosc de Sant Nicolau està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 11.</span></span></span></span></p> | 08096-315 | Sector oest del terme municipal. Al sud de la masia de Sant Nicolau. Camí de Sant Nicolau. | <p><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquest bosc és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En relació a aquest bosc trobem dos antics costums característics de Granollers. Un és la recollida que antigament els nens feien de pinyes i glans per fer-ne petites baldufes (GARRELL, 1960). L’altre és una pràctica curativa que es feia amb nens herniats. En aquests casos obrien pel mig un tronc de roure i hi feien passar la criatura. Es considerava que així ja estava guarida (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> | 41.6012500,2.2725200 | 439377 | 4605761 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50162-bosc-sant-nicolau-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50162-bosc-sant-nicolau-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50162-foto-08096-315-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L’itinerari de descoberta de la Serra de Ponent recorre els camins de la zona de Sant Nicolau, des d’on es pot veure una espectacular panoràmica de Granollers.Periòdicament al bosc de Sant Nicolau s’hi fan treballs silvícoles per reduir el risc d’incendis i treballs de sanejament d’abocadors incontrolats, que malauradament encara són força presents a la zona. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 50170 | Verneda de can Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-de-can-gili | <p>CATÀLEG D'ARBRES (1999) Catàleg d'arbres de Granollers (document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals 'La Tela'.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-12. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-2, EBIM-3, EBIM-4.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petita zona boscosa que s’ha conservat entre una àrea urbanitzada als afores de la ciutat i que es caracteritza per ser l’únic bosc completament caducifoli de Granollers, d’una gran qualitat paisatgística en el seu interior. Tot i ser una albarda, popularment s’anomena la Verneda de can Gili. Així doncs, l’espècie dominant és l’àlber, que es troba acompanyat de plàtans, pollancres i oms. Tota la vegetació està molt adaptada a la humitat degut a la presència del torrent de Can Gili, que recorre la Verneda fins arribar a la carretera de Lliça.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Verneda de can Gili és inclosa en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 12. El conjunt compta també amb tres arbres o grups d’<span><span>arbres que estan inclosos en el Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM): l’Alzina de la Terra Alta (EBIM-2), els Pollancres de la Verneda de Can Gili (EBIM-3) i els Àlbers de la Verneda de Can Gili (EBIM-4).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Alzina de la Terra Alta pertany a l’espècie quercus ilex ilex. Es tracta d’un interessant exemplar que es troba al costat de la carretera, ben conformat i amb una magnífica capçada arrodonida i densa. Té una alçada aproximada d’uns 10 metres. </span></span>Els Pollancres de la Verneda de can Gili són tres grans exemplars que pertanyen a l’espècie Populus nigra. Els Àlbers de la Verneda de can Gili són al costat de la Font de Can Gili. Es tracta d’un conjunt d’una cinquantena d’àlbers de l’espècie Populus alba.</span></span></span></p> | 08096-323 | Sector noroest del terme municipal. Prop de la masia de can Gili. Carrer de Sant Ferran s/n (antic camí de Lliçà d'Amunt). | <p><span><span><span>Aquest bosc va ser plantat pels antics propietaris de la masia de Can Gili, situada a l’altra banda de la carretera i ara convertida en centre cívic. L’espai forestal havia estat molt més extens i comptava amb una font i una bassa que van ser molt freqüentats en el passat.</span></span></span></p> | 41.6124644,2.2735774 | 439476 | 4607004 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50170-verneda-can-gili-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50170-verneda-can-gili-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50170-verneda-can-gili-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50170-verneda-can-gili-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El bosc compta amb una zona de taules i una zona de jocs infantils, des d’on es pot iniciar l’itinerari de descoberta de la Serra de Ponent, que visita tots els espais naturals d’aquesta serra. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 50171 | Bosc de can Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-pages | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-10.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc que combina dues zones de pineda amb un paisatge de conreus, erms i brolles. Les dues àrees de bosc són pinedes de pi pinyer amb força diferències pel que fa al sotabosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El bosc de Can Pagès nord està situat entre conreus. Aquí els pins estan acompanyats de lledoners, llorers, marfulls i garrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Bosc de Can Pagès sud està emplaçat en l’encreuament dels camins de Sant Nicolau i de l’Escanyat. És més pobre de sotabosc, i té un gran recobriment herbaci.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els boscos de Can Pagès són dos espais identificables des del centre de la ciutat, fet que els atorga un alt valor paisatgístic, ja que proporcionen una visual d’entorn periurbà verd (fitxa EBIM-10). Aquest bosc està inclòs en <span>el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 10.</span></span></span></span></p> | 08096-324 | Sector nordoest del terme municipal. Camí de can Pagès. | <p><span><span><span>L'origen d’aquest bosc és relativament modern, i possiblement es trobi en les plantacions de pins en camps abandonats o en substitució de boscos més antics. No es tracta, per tant, d’un cas de subsistència del bosc, sinó de l'aparició d'una nova arbreda de pins. La pineda sol plantar-se amb la intenció d'aconseguir un 'bosc net'; és a dir, sense sotabosc que destorbi la circulació per l'interior de l'arbreda (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> <p> </p> | 41.6087263,2.2738994 | 439499 | 4606590 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50171-bosc-can-pages-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50171-bosc-can-pages-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50171-foto-08096-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50171-foto-08096-324-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Pels camins del bosc de Can Pagès sud hi discorre l’itinerari de la Serra de Ponent, que passa per tots els espais naturals i els elements patrimonials d’aquesta petita serralada granollerina. Entre d’altres, el roure martinenc protegit del camí de la Font del Ràdium. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 50172 | Bosc del Molí de Capellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-moli-de-capellans | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-09. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Bosc de morfologia molt irregular, comprès entre el torrent de Sant Nicolau i el camí de l’Escanyat, que presenta una rica biodiversitat i varietat d’ambients naturals. Compta amb un característic penya-segat on les alzines tracten de sobreviure als efectes de l’erosió. S’hi poden distingir quatre zones ben diferenciades:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un alzinar a tocar del camí de Sant Nicolau, prop de la via del tren i a la part alta del penya-segat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns camps erms distribuïts en terrasses que ara són ocupats per vegetació baixa i on sovint s’hi instal·len canyars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un matollar a la part baixa del penya-segat, amb poca presència d’arbre i abundància d’arbustos mediterranis com el garric, les estepes, l’arç blanc i el romaní (fitxa EBIM-09).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Alguns animals, com els conills i les perdius, han aprofitat darrerament aquesta varietat d’ambients per colonitzar la zona, així com també una llarga llista de espècies de flora. Aquest bosc està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 9.</span></span></span></p> | 08096-325 | Sector nordoest del terme municipal. Al nord de la masia de Sant Nicolau. Camí de Sant Nicolau. | <p><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquest bosc és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 41.6041276,2.2738660 | 439492 | 4606079 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50172-bosc-moli-capellans-1-serra-ponent.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50172-bosc-moli-capellans-y.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50172-bosc-moli-capellans-z.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50172-foto-08096-325-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Pel bosc del molí de Capellans hi passa l’itinerari de descoberta de la Serra de Ponent, que sortint des del riu Congost o la Verneda de Can Gili s’endinsa fins a la Font del Ràdium. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 50174 | Bosc de la Font del Ràdium | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-font-del-radium | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ROMERO, F. Xavier (2001). «La recuperació de la font del Ràdium (Granollers)». <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, Núm. 20, p. 37-46, https://raco.cat/index.php/Lauro/article/view/48353.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Servei de Medi Ambient i Espais Verds. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-06 </span></span></span></p> | <p><span><span><span>Espai d’interès natural amb diverses zones boscoses que es troben entorn de la Font del Ràdium. Hi podem diferenciar el bosc de ribera que s’estén al llarg del torrent de la Font del Ràdium i el bosc de pineda i altres espècies que es troba a la zona més alta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al torrent hi trobem un dels boscos de ribera més ben conservats de Granollers, amb força exemplars d’oms i àlbers d’una alçada considerable. El bosc s’ha conservat en relatives bones condicions malgrat la gran pressió a la qual està sotmesa la riera degut a la proximitat del polígon industrial i d’un antic abocador de runes. El bosc de ribera és bàsicament una omeda amb esbarzers. A més, hi trobem espècies introduïdes per l'home, com ara l'acàcia falsa, molt abundant als voltants de la zona d'esbarjo. Cal destacar també la petita albereda situada a prop de l'abocador rehabilitat, de gran valor ecològic i formada per uns 30 àlbers d'alçades superiors als 20 metres (alguns exemplars arriben inclús als 30 metres). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El sotabosc és pobre en espècies, molt afectades pel mal estat sanitari de l'indret. Es troben molts esbarzers i lianes com l'heura, l'arítjol i la vidalba. En poca quantitat també es detecten espècies característiques d'indrets humits, com ara el sanguinyol i l'arç blanc. En els marges del torrent creixen entre els arbres diversos canyars, vegetació característica de les riberes i que té una important funció estabilitzadora dels talussos en cas de riuades. L'escassetat de boscos de ribera que es conserven fa que la zona tingui una gran importància paisatgística (ROMERO, 2000). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al bosc de la zona més alta, és semblant a una pineda, però es tracta d’un bosc mixt amb quatre espècies arbòries bàsiques: alzina, roure martinenc, pi blanc i pi pinyoner. Compta amb un sotabosc d’estepa blanca, galzeran i esparreguera. També trobem matolls i plantes, com la farigola i el romaní, que han ocupat els antics conreus ara erms. L’anomenat Roure martinenc de la Font del Ràdium s’alça seguint al nord el camí que va cap a la verneda de can Gili. Aquest arbre imponent està protegit al Pla especial del patrimoni natural de Granollers.</span></span></span></p> | 08096-327 | Sector oest del terme municipal. Prop del polígon industrial de Coll de la Manya, al sector nord. Camí de la Font del Ràdium. | <p><span><span><span>A la dècada de 1970 l’espai entorn de la Font del Ràdium <span>va esdevenir un lloc ple de runes i de brutícia, ja que s’hi va ubicar un abocador municipal i estava a tocar d’un nou polígon industrial en expansió. Això va provocar la desaparició de la font natural. L’abocador fou clausurat definitivament el 1998. A partir de la dècada de l’any 2000 es va portar a terme una remodelació d’aquest lloc, aprofitant que encara és conservava un petit bosc de ribera i bosc de diferents especies d’arbres per les rodalies. Es van crear diferents entrades al paratge i unes escales per accedir a la nova Font del Ràdium des del Polígon. D’aquesta manera s’ha aconseguit que de nou l’espai de la font i el seu entorn siguin un lloc de passeig i de lleure. La rehabilitació de l'espai va ser tasca del taller d'ocupació 'La Font' (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> | 41.6019400,2.2677000 | 438976 | 4605841 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-foto-08096-327-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-02 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Entorn de la Font del Ràdium hi ha dos plafons amb informació sobre l’espai natural. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 50175 | Bosc de can Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-ferran | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span>Servei de Medi Ambient i Espais Verds. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-05</span></span></span></p> | L'estat de conservació de la vegetació és força bo, degut molt possiblement a les tanques vegetals que formen espècies com l'esbarzer ('Rubus ulmifolius'), la vidalba ('Clematis vidalba') i l'arítjol (Smilax aspera) als marges. | <p><span><span><span>Bosc emplaçat a l’oest de la masia de can Ferran que avui ha quedat com una illa envoltada per un polígon industrial. Constitueix la massa forestal més extensa de Granollers. Presenta una vegetació típica mediterrània, amb predomini de l’alzina (Quercus ilex), però amb un presència important d’arbres com el pi pinyer (Pinus pinea) i el roure martinenc (Quercus humilis). El perímetre del bosc compta amb diverses zones de brolla molt dinàmiques, on podem trobar arbustos com la ginesta (Spartium junceum), l’arç blanc (Crataegus monogyna), o l’espàrrec (Asparagus acutifolium). </span></span></span></p> | 08096-328 | Sector oest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Al sud de la zona Industrial Coll de la Manya. Prop de la masia de can Ferran. | 41.5879300,2.2633700 | 438602 | 4604288 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-bosc-can-ferran-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-bosc-can-ferran-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-bosc-can-ferran-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-foto-08096-328-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El bosc compta amb una senyalització informativa on es destaquen els principals elements significatius: roures martinencs catalogats del camí proper a la masia de Can Ferran i el Roc del Carlins, una fita patrimonial de l’antic camí de pelegrinatge fins al monestir de Sant Cugat.El bosc de Can Ferran compta amb un manteniment periòdic per evitar riscos d’incendis forestals. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 50176 | Bosc de can Many | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-many | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa). </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Bosc situat a llevant del casal de can Many, en el coster i la part baixa de la Serra de Llevant en aquest sector. Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Feliuà, el bosc de Can Riera i el bosc de Ca n’Amat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’estan habilitant una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al bosc de can Many en particular, hi trobem </span>una pineda enjardinada a la zona oest i un bosc mixt de pi blanc i alzina a l’est<span>. Ocupa una superfície d’unes 1'2 ha, a la zona de caiguda de la serra de Ponent cap al riu. Tal com diem, a la zona oest, en la part més alta i propera al casal de can Many hi ha una superfície considerable d’espai que fou més o menys condicionat i enjardinat pels propietaris i que forma part de la seva finca particular. Aquí hi trobem espècies arbòries no originàries que hi foren plantades artificialment, com per exemple els xiprers.</span></span></span></span></p> | 08096-329 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Vora el casal de can Many. Camí de can Many. | <p><span><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquest bosc és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom del bosc ve de l’antiga masia que es troba al seu costat: can Many. Entorn de la dècada de 1970 aquesta finca fou adquirida per la família Espona, propietaris de la fàbrica de pastes Gallo, ubicada al polígon industrial que hi ha sota la masia. Aleshores el casal fou totalment reformat i ampliat amb noves construccions, de manera que es va convertir en la gran mansió que és actualment. També van enjardinar el conjunt i van plantar noves espècies a la part superior del bosc de can Many. A la dècada de 2020 la finca fou adquirida per la Fundació M.A. Center Spain, que hi ha habilitat el Centre Amma Granollers, orientat a temes de consciència i espiritualitat.</span></span></span></p> | 41.5947587,2.2729878 | 439410 | 4605040 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-bosc-can-many-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-bosc-can-many-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-foto-08096-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-foto-08096-329-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 50177 | Bosc de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-namat | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa).</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc situat a la Serra de Ponent, en el seu coster per la banda est, a l’alçada de la casa de ca l’Esquella. Abans en aquest sector també hi havia la casa de ca n’Amat, avui desapareguda. Concretament, el bosc enllaça pel nord amb el bosc de can Riera. Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Many, el bosc de Can Feliuà i el bosc de Can Riera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’han habilitat una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al bosc de ca n’Amat en particular, es tracta d’un bosc mixt amb zones d’alzina i roure martinenc, i també amb zones de pineda.<span> És un bosc força penjat i no gaire gran, que manté un sotabosc de farigola i romaní molt agradable. El pendent pronunciat del terreny es pot observar al camí de ca l’Esquella, </span>que travessa zigzaguejant el bosc de Ca n’Amat i connecta la carena de la Serra de Ponent amb el polígon industrial.</span></span></span></p> | 08096-330 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Prop de la casa de ca l'Esquella i del polígon industrial Sant Julià. | <p><span><span><span><span>Aquest, com la resta dels boscos que encara existeixen a Granollers, només són els fragments de les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que la seva perduració sigui el resultat de fets com l'inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, lo que ha provocat el seu sòl no sigui rentable; l'activitat de la pagesia de la perifèria de la ciutat, que ha preservat els seus boscos per extreure els productes amb els que compaginava l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> | 41.5861968,2.2713035 | 439261 | 4604091 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50177-bosc-ca-namat-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.