Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96604 | Xiprers del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-3 | XIX | 08096-484 | Cementiri Municipal. Camí del Cementiri, s/n | 41.6090400,2.2999000 | 441666 | 4606607 | 1894 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2024-04-03 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||||
| 96673 | Gegants, gegantons, capgrossos i imatgeria de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-gegantons-capgrossos-i-imatgeria-de-granollers | XX | 08096-491 | Roca Umbert, Fàbrica de les Arts (al local del bar d'aquest recinte). Avinguda Prat de la Riba, 75. | 41.6024300,2.2836800 | 440308 | 4605884 | 08096 | Granollers | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-rajolers.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-rajolers-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-blaus-retallat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-blancs-retallats.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-7.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-04-11 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 95268 | Escultura de la plaça de Sant Tomàs d’Aquino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-placa-de-sant-tomas-daquino | XX-XXI | <p> </p> <p> </p> <p><span><span><span>Descripció</span></span></span></p> <p><span><span><span>Escultura metàl·lica que es troba a la plaça de Sant Tomàs d’Aquino. És formada per set braços de formes tubulars, concèntrics, que arrenquen d’una semiesfera central encastada directament al terra, sense cap mena de pedestal.</span></span></span></p> | 08096-428 | Plaça de Sant Tomàs d’Aquino | 41.6096400,2.2823200 | 440201 | 4606685 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-11-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||||
| 97388 | Serra de Llevant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-llevant | LaC-VdC | Diversos jaciments en un estat de conservació desigual, en general força arrasats | <p> </p> <p><span><span><span><span>La Serra de Llevant és una àrea d’expectativa arqueològica d’alt interès per la quantitat de notícies existents i per les característiques dels materials documentats. Si bé ja han estat descrits en les respectives fitxes tot seguit n’oferim un resum:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons J. Estrada (1993:75) prop de la casa del cal Jardiner, concretament “als terrenys del forn, s’hi recull ceràmica republicana romana, amb fragments de ceràmica campaniana, de vernís negre. Entre altres formes, es troben nanses d’àmfora, fragments de terrissa de tres capes –de cuita ibèrica, vores de gerra, etc”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cal Jardiner I: l’excavació efectuada el 1993 va permetre documentar tres estructures prehistòriques molt arrasades. Pel que fa a la seva morfologia constructiva, presentaven una planta circular i parets divergents i bases còncaves. Al seu interior s’hi va documentar, de forma majoritària, fragments ceràmics, pedres, carbons i fragments de molí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cal Jardiner II: amb motiu de les obres de construcció de la carretera B-40 va efectuar-se diverses excavacions que van permetre documentar una fossa excavada que es pot situar al període del neolític final/calcolític.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Carena de cal Jardiner. A la prospecció efectuada el 15 de maig de 1947 Estrada especifica que va recollir ceràmica grollers preibèrica i escòries.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Forn d’en Colomer: Segons Estrada, aquest forn era prop de la casa de cal Jardiner. A la zona hi va recollir ceràmica romana d’època republicana, amb fragments de ceràmica campaniana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En altres prospeccions efectuades per Estrada a la zona va recuperar restes diverses de materials arqueològics també d’època romana republicana. L’any 1961 Vicenç Garriga va lliurar-li fragments de vasos de ceràmica ibèrica feta a mà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Camí d’En Pep Julià: al llarg d’aquest camí Estrada va poder veure restes ceràmiques de diverses cronologies, com ara comuna oxidada romana, sigil·lada africana i ceràmica vidriada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Degut a les similituds de materials arqueològics i a la seva proximitat, és possibles que els jaciments anomenats Bòbila l’Estrella, Forn d’en Colomer, d’en Ribes o de cal Jardiner corresponguin a un mateix jaciment. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D'altra banda, Josep Estrada també esmenta diverses troballes més o menys en aquesta zona: </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>15 de maig de 1947: esmenta la troballa de dues monedes, ceràmica campaniana, comuna ibèrica, vores de gerra, etc. Concretament, les monedes es van trobar al </span><span><span><span><span><span>costat de la bòbila d'en Guix, al començar la pujada de la Torreta. Són una moneda ibèrica d’Iltirkesken (Lleida) i l'altra d'Eusti (Caldes de Montbuí).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Del 20 de febrer de 1948 esmenta la troballa d'un fragment de ceràmica ibèrica pintada i comuna de cuina.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Del 21 de gener de 1951: esmenta la troballa d'un forn de perfil acampanat i d'uns 3 metres de diàmetre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També s'esmenta l'aparició de parets, teules i alguns fragments de terrissa. En destaca ceràmica pintada ibèrica. </span></span></span></span></p> | 08096-518 | Sector est del terme municipal. Entorn de la casa de Jardiner | 41.5942600,2.2936900 | 441135 | 4604970 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97388-serra-llevant-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97388-97-cal-jardiner-ii-a.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-05-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 78|79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 49865 | Casa plaça Porxada 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-placa-porxada-11 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 211-212.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a). <em>La Porxada. Granollers al segle XVI</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XV-XX | <p><span><span><span><span><span>Edifici d'habitatges que ha conservat alguns elements de la construcció originària, especialment dos finestrals de tradició renaixentista. És una edificació entre mitgeres que fa cantonada. Té planta baixa, dues plantes pis i golfes, cobertes amb teula a tres vessants. Les façanes són planes, de paredat arrebossat amb carreus a la cantonada, cosa que, junt al desplaçament de l'eix cap a la cantonada, ajuda a emfasitzar-la. La verticalitat de les obertures té el contrapunt de l'arqueria de la golfa i el potent ràfec de la coberta que ressegueix les dues façanes (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). La façana de ponent fa un queixal i, a la part posterior, és on es troben els finestrals decorats amb motllures. L'edifici c</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>onserva els següents elements destacables:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>1. Façana de migdia. Planta baixa . Portal principal d’accés a l’immoble, coronat per un arc de mig punt format per grans dovelles. Ha estat objecte de reformes a la part interior de l’arc, ja que s’hi inscriu una obertura rectangular. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>2. Façana de migdia. Planta baixa. Finestra acabada amb llinda plana sobre imposta amb motllura. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>3. Façana de migdia. Segona planta. Finestra que, tot i haver estat molt malmesa i pintada, conserva encara restes de les impostes sobre les quals hauria descansat la llinda. Difícil de classificar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>4. Façana de ponent. Planta baixa. Finestra simple delimitada per carreus de pedra que han estat respectats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>5. Façana de ponent. Planta noble. Finestra de tradició renaixentista acabada amb llinda plana treballada amb motllura arquejada decorada amb roseta central, similar a la finestra que es troba a la façana oest de can March. Els brancals també són motllurats amb la base esculpida amb motius geomètrics simples. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>6. Façana de ponent. segon pis. Finestra de tradició renaixentista acabada amb llinda plana i brancals motllurats amb la base treballada amb motius geomètrics simples. Es troba molt malmesa. (PANCORBO et alii, 2006: 212).</span></span></span></span></span></p> | 08096-18 | Plaça de la Porxada, 11; Carrer del Doctor Riera | <p><span><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels porxos que es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en Sastre. Tradicionalment a la plaça s’hi han distingit almenys dos espais específics: la plaça del Blat (l’espai triangular entre el carrer de Sant Roc i la plaça) i la plaça de les Gallines (a la zona entre l’edifici de la Porxada i les cases situades al nord).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en concret, segons un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 212), a partir de la façana de migdia s'hi poden diferenciar dues fases: una és la corresponent a la porta i finestra, així com probablement també a les arqueries. L’altra és la corresponent a les obres que s'hi van fer a finals de segle XIX i començaments del XX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Concretament, s'hi van fer obres el 1898 (expedient d’obra n. 19), el 1904 (expedient d’obra n. 15) i més recentment el 2004 (expedient d’obra 2004-RCO-303).</span></span></span></span></p> | 41.6082800,2.2876200 | 440642 | 4606531 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-b_2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | La portalada que dona a la plaça havia estat d'arc de mig punt, amb pedres dovellades, i va ser reformat, limitant-lo i deixant-lo d'arc pla (CUSPINERA et alií, 2001). | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49917 | Casa Maspons i Camarasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maspons-i-camarasa | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>FERRER, Teresa Maria et alii (1986) Mestres Montaña. El seu treball i la seva època, Granollers: Gràfics Joseph.</p> <p>INFORMACIÓ ORAL del Sr. Eustaqui Casals i Margall, febrer 2002.</p> <p>TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994) 'L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps' Lauro, núm 7, juny 1994, p.35-37. Granollers.</p> | XIX, XXI | <p><span><span><span><span><span>Edifici que consta de diversos cossos: el central (l’originari i més antic), un altre a llevant en cantonada amb el carrer Guayaquil (fet amb posterioritat al 2002, seguint una pauta arquitectònica que recrea més o menys l’original) i un altre a ponent en cantonada amb el carrer Barcelona (de tipologia totalment contemporània, també obrat en els anys recents).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos central i originari consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula àrab a doble vessant. Està flanquejat per dos cossos estrets i més baixos on hi ha uns arcs en forma de fornícules decoratives al primer pis. La façana es composa en base a cinc eixos, al centre dels quals destaca un portal amb llinda plana on s’hi pot llegir la inscripció: 'Jaume Maspons en Jene de 1851'. La façana és arrebossada i pintada d’un to groguenc sobre el qual destaquen els emmarcaments de les obertures.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat del carrer Guayaquil / Príncep de Viana fins no fa gaire hi havia un cos de planta baixa rere el qual hi havia uns jardins. Recentment s’ha reedificat amb una construcció nova que s’allarga considerablement pel carrer Guayaquil. Es caracteritza per un tipus d’obertures quadrangulars i emmarcades sobre arrebossat de color groguenc que recreen vagament les del cos originari. Consta de planta baixa i dos pisos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat del carrer Barcelona / Príncep de Viana fins no fa gaire hi havia una construcció senzilla de caire popular. Amb posterioritat al 2002 s’ha substituït per l’edifici modern ja esmentat. De l’edifici antic tan sols s’han conservat els guardacantons que protegien l'edifici de les rodes dels carros. </span></span></span></span></span></p> | 08096-70 | Carrer del Princep de Viana 5 - 7 | <p><span><span><span><span>Casa vuitcentista que fou construïda per en Jaume Maspons, militar i membre de l'Ajuntament de Granollers (BAULIES, 1965). Segons la inscripció de la façana va estrenar-se el gener de 1851. La propietat ocupava tota l'illa, amb un gran pati amb jardí i horta que donava a quatre carrers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pere Maspons va ser alcalde de la ciutat. Fou segrestat, al costat de trenta quatre veïns, per un destacament de carlins manats pel general Tristany la nit del 17 de gener de 1875 (festivitat de sant Antoni), i fou alliberat el 15 de febrer, després que la vila reunís els 35.000 duros que demanaven com a rescat (TINTÓ, 1994).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'últim Maspons nascut a Granollers, Pere Maspons i Camarasa, es va embarcar a fer les Ameríques i s'instal·là a Guayaquil. Féu una bona fortuna amb una plantació de cafè, i després tornà a Granollers. Construí un xalet amb jardí a la propietat familiar (Villa Montserrat). Va fer de mecenes i va freqüentar el Liceu de Barcelona. Patrocinà la restauració de l'antic convent de Sant Francesc com a escola de música. Als fills i néts instal·lats a Guayaquil no els interessà la propietat, de manera que l'acabaren venent als llogaters que ocupaven la finca (Informació oral Sr. Eustaqui Casals, febrer 2002).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la casa s'hi va instal·lar l''escola Montessori' de Granollers, que va difondre aquest mètode pedagògics avançat per al seu temps. Es tractava d'una escola privada. El mètode es basava en dues disciplines: externa amb aplicació del material sensorial i com presentar aquest als infants, i interna, demanada al mestre per tal de poder aplicar els ensenyaments als alumnes. A Catalunya el gran centre de difusió del mètode va ser l'Escola Blanquerna, on es donaven classes de reciclatge. L'escola va funcionar des del 1929 fins a la Guerra Civil. La primera professora va ser la Sra. Rovira, i va ser substituïda per la Sra. Maria Tuset fins a la finalització de l'escola. Era una escola de pagament, i això limitava la possibilitat d’accedir-hi a les classes populars (FERRER, 1986).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb posterioritat a l’any 2002 l’edifici ha estat ampliat amb els nous cossos ja esmentats, un a llevant i un altre a ponent, cosa que ha comportat l’enderroc dels cossos antics que fins aleshores encara es conservaven. </span></span></span></span></p> | 41.6059582,2.2872430 | 440608 | 4606273 | 1851 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-j.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-g.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-foto-08096-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-foto-08096-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-foto-08096-70-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-12-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50176 | Bosc de can Many | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-many | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa). </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Bosc situat a llevant del casal de can Many, en el coster i la part baixa de la Serra de Llevant en aquest sector. Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Feliuà, el bosc de Can Riera i el bosc de Ca n’Amat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’estan habilitant una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al bosc de can Many en particular, hi trobem </span>una pineda enjardinada a la zona oest i un bosc mixt de pi blanc i alzina a l’est<span>. Ocupa una superfície d’unes 1'2 ha, a la zona de caiguda de la serra de Ponent cap al riu. Tal com diem, a la zona oest, en la part més alta i propera al casal de can Many hi ha una superfície considerable d’espai que fou més o menys condicionat i enjardinat pels propietaris i que forma part de la seva finca particular. Aquí hi trobem espècies arbòries no originàries que hi foren plantades artificialment, com per exemple els xiprers.</span></span></span></span></p> | 08096-329 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Vora el casal de can Many. Camí de can Many. | <p><span><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquest bosc és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom del bosc ve de l’antiga masia que es troba al seu costat: can Many. Entorn de la dècada de 1970 aquesta finca fou adquirida per la família Espona, propietaris de la fàbrica de pastes Gallo, ubicada al polígon industrial que hi ha sota la masia. Aleshores el casal fou totalment reformat i ampliat amb noves construccions, de manera que es va convertir en la gran mansió que és actualment. També van enjardinar el conjunt i van plantar noves espècies a la part superior del bosc de can Many. A la dècada de 2020 la finca fou adquirida per la Fundació M.A. Center Spain, que hi ha habilitat el Centre Amma Granollers, orientat a temes de consciència i espiritualitat.</span></span></span></p> | 41.5947587,2.2729878 | 439410 | 4605040 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-bosc-can-many-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-bosc-can-many-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-foto-08096-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-foto-08096-329-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 50012 | Casa Cumella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cumella | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> | XX | <p><span><span><span><span>Casa unifamiliar representativa de l’arquitectura catalana d’avantguarda de mitjans de segle XX, obra dels arquitectes Josep Martorell i Oriol Bohigas. La composició es caracteritza per un interessant joc de volums de formes quadrangulars, junt amb el contrast de diferents materials que formen les façanes: rajola, obra calada de maó, ciment i arrebossat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació entre mitgeres en cantonada, que consta de planta soterrània, baixa i pis, amb coberta plana. Les façanes són planes amb domini del buit sobre el ple, arrebossades. Les amples corretges - impostes reforcen l'horitzontalitat de la seva composició. Els buits estan protegits amb gelosies ceràmiques o persianes de llibret mòbil de pala ampla. La porta d'entrada està reculada dins un cancell obert al carrer (CUSPINERA et alií, 2001).</span></span></span></p> | 08096-140 | Carrer de Girona 168-170 | <p><span><span><span><span>Aquesta casa va pertànyer a Antoni Cumella Serret (Granollers, 1913-1985), que fou un ceramista de fama mundial, pare del també ceramista Toni Cumella. L'any 1960 fundà l'escola d'art FAD a Barcelona, juntament amb Alexandre Cirici i Romà Vallès. Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1981, en la seva primera edició, i el 1982 va rebre la medalla d'or del FAD Foment de les Arts i el Disseny. El 1982 fou nomenat fill predilecte de Granollers. El 1984 realitzà la Medalla del Parlament de Catalunya. Ceràmica Cumella continua en actiu, amb seu al Carrer de Girona 87, de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa Cumella és obra dels arquitectes Josep Martorell i Oriol Bohigas, renovadors de l’arquitectura catalana a partir de la dècada de 1950. Van formar l’anomenat 'Grup R', que va trencar amb l'arquitectura oficial de la postguerra, amb una innovadora llibertat expressiva reforçada amb asimetries compositives. Precisament als </span>anys 1950 Antoni Cumella havia col·laborat activament amb el Grup R. <span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, aquesta casa s’hauria construït l’any 1960.</span></span></span></span></p> | 41.6139200,2.2921300 | 441023 | 4607154 | Possiblement 1960 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50012-casa-cumella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50012-casa-cumella-2.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-29 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Josep Martorell; Oriol Bohigas (arquitectes) | 107|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 97121 | Carrer travesseres, 34 / Carrer Muralla, 5 (Necròpolis Nord) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-travesseres-34-carrer-muralla-5-necropolis-nord | ÌIIdC-VdC | Jaciment destruït | <p><span><span><span><span>Conjunt de 13 sepultures que formen part d'una àrea d'enterrament d'època romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, entorn de l'antic camí cap a Vic, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb motiu de les obres de construcció d'un edifici plurifamiliar situat entre mitgeres al carrer Travesseres número 34 i el carrer Muralla número 5, l’any 2005 es va dur a terme una intervenció de control arqueològic que va permetre documentar diverses tombes tardoromanes, així com restes d'època moderna i contemporània.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es van localitzar un total de 13 inhumacions. De quatre només se’n va poder documentar la fossa, ja que quedaven ubicades sota d’edificis adjacents. L'orientació de les tombes era oest-est, i en tots els casos el cos estava disposat en decúbit supí, amb els braços a banda i banda del cos. Totes les inhumacions eren d’individus adults, excepte una que podria correspondre a un jove o infant. Dues tombes estaven buides. Tan sols una va presentar aixovar funerari, consistent en una sivella de bronze datada del segle VI d.C. Aquesta tomba, una mica més elaborada, consistia en una cista de pedres de mida mitjana i algunes tegulae.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes d'època moderna són una possible estructura de combustió semicircular, una claveguera, quatre pous, cisternes o dipòsits.</span></span></span></p> | 08096-504 | Carrer Travesseres, 34; carrer Muralla, 5 | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers va sorgir en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que probablement en època romana es coneixia com a Semproniana. Ocuparia la zona on actualment hi ha la Plaça de l’Església i el seu entorn. Als afores hi havia diverses àrees d’enterraments. A redós del camí cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la denominada Necròpolis nord), entorn del Convent de les Josefines hi havia la Necròpolis Oest. També hi havia una necròpolis sud-oest i sud. Així mateix, entorn del camí que anava cap a Barcelona (actual carrer de Barcelona) hi havia una àrea de producció de ceràmica, ja que s’hi han trobat diversos forns d’època romana.</span></span></span></span></p> | 41.6093000,2.2865800 | 440556 | 4606644 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97121-504-travesseres-34.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La intervenció arqueològica es va dur a terme el 2005, dirigida per Míriam Esqué, de l’empresa Àtics. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50251 | Carrer de Torras i Bages II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-torras-i-bages-ii | <p>ARRIZABALAGA,A.; PARDO, J.; SADURNÍ,J.; (1984) Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental. Caixa d'estalvis de Catalunya, Granollers.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): ' La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IdC-VdC | Jaciment tapat i probablement força arrasat | <p><span><span><span><span>Conjunt de dues sepultures fetes amb teula ('tegulae') que formen part d'una àrea d'enterrament d'època romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>El 1964, durant el procés de soterrament dels cables telefònics, al sector meridional del carrer van aparèixer dues sepultures d'inhumació fetes amb teula romana.</p> | 08096-404 | Carrer de Torras i Bages, 57 | <p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer del Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores Camí ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer del Corró. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6106000,2.2861600 | 440522 | 4606789 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50251-402-torras-i-bages-51-53-jaciment.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50251-foto-08096-404-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-05-16 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jaciment documentat per l'arqueòleg Josep Estrada el 1964 | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50226 | Carrer de les Travesseres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-les-travesseres-0 | <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IdC-VdC | Jaciment tapat | <p><span><span><span><span>Conjunt de quatre sepultures fetes amb teula ('tegulae'), les quals formen part d'una àrea d'enterrament romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>L'any 1949, durant la realització d'obres de construcció de la claveguera, van aparèixer quatre tombes d'inhumació, construïdes amb 'tegulae' a doble vessant. Segons Josep Estrada (1993:84), 'els obrers van trobar un medalló o placa de metall daurat... Més tard, ens van dir que portava una inscripció, la qual cosa sembla confirmar el fet que hauria pogut tractar-se d'una moneda.' Es desconeix la possible relació d'aquest element amb les tombes.</p> <p>Les tombes aparegueren davant de la casa número 10 (Can Girona), núm. 18 (Can Cases), núm. 24 i núm. 29 (Can Tort).</p> | 08096-379 | Carrer de les Travesseres, 10-26 | <p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer del Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores Camí ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer del Corró. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6091823,2.2870805 | 440598 | 4606631 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50226-travesseres-10-29-jaciment-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50226-foto-08096-379-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-05-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jaciment documentat per l'arqueòleg Josep Estrada l'any 1949. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50002 | Ràdio Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/radio-granollers | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50, Vol. II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IdC-VdC | Jaciment tapat | <p><span><span><span><span>Conjunt de sepultures fetes amb teula ('tegulae', que formen part d'una àrea d'enterrament d'època romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, entorn de l'antic camí cap a Vic, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>L'any 1983, en fer-se les obres d'ampliació de la planta baixa de Ràdio Granollers van aparèixer restes de diverses sepultures romanes fetes amb 'tegula' que havien estat trinxades en època medieval. L'estrat que es sobreposava a les sepultures corresponia a l'època medieval, fet que va permetre deduir que les tombes haurien estat destruïdes en aquell moment. El material ceràmic localitzat es composava únicament de fragments de 'tegula' i ossos humans. En alguna paret els obrers localitzaren restes de la disposició triangular de les teules de les sepultures. No va aparèixer cap altre fragment de material romà.</p> <p>D'altra banda, en edificis propers, al costat de la sala Francesc Tarafa (antic Hospital) i cases veïnes hi ha restes de construccions romanes (ESTRADA, 1993). </p> <p> </p> | 08096-302 | Carrer de Torras i Bages, 15 | <p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer del Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores Camí ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer del Corró. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6103863,2.2877709 | 440656 | 4606765 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50002-radio-granollers-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BPU | 2024-05-16 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jaciment documentat per Jordi Pardo i Anna Pàmies l'any 1983.A.A.M.G. (s.d.) referencia restes en les següents localitzacions 109. Torras i Bages, c/, 15; 110. Torras i Bages, c/, 45-49; 111. Torras i Bages, c/, 51-61; 112. Torras i Bages, c/, 55, que tal vegada podrien correspondre a aquest mateix jaciment. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50249 | Carrer de Torras i Bages I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-torras-i-bages-i | <p>ESTRADA, Josep;VILLARONGA, Leandre (1967): ' La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista Vallès.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1992): L'aplicació de mètodes d'excavació prehistòrica a un jaciment clàssic: la necròpolis romana de Can Trullàs. Treball d'investigació. Doctorat en Arqueologia Prehistòrica. UAB.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IdC-VdC | Jaciment tapat | <p><span><span><span><span>Conjunt de sepultures que formen part d'una àrea d'enterrament d'època romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>El 1964 durant el procés de soterrament dels cables telefònics van aparèixer dues sepultures d'inhumació, a una profunditat de 0'75m. La primera es va localitzar entre les cases 51 i 53, corresponia a una sepultura d'inhumació en fossa simple. Hi fou documentada una gerreta ritual. Un metre més al sud-oest del carrer van aparèixer diverses restes d'ossos sense cap estructura. La tercera tomba estava davant el portal de la casa núm. 53. El tipus de tomba corresponia a una àmfora amb l'esquelet d'un infant. Segons Josep Estrada l'àmfora corresponia al temps d'August. La gerreta va aparèixer protegida amb dues teules, fet pel qual Estrada va plantejar que compliria una funció ritual.</p> | 08096-402 | Carrer de Torras i Bages, 51-53 | <p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer del Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores Camí ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer del Corró. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6106354,2.2862428 | 440529 | 4606793 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50249-402-torras-i-bages-51-53-jaciment.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50249-foto-08096-402-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-05-16 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jaciment localitzat per E. Ramon el dia 11 de febrer de 1964 i documentat per l'arqueòleg Josep Estrada | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50186 | Homenatge a la pagesia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-pagesia-0 | <p>.</p> | XXI | <p><span><span><span><span>Escultura emplaçada als jardins de Josep Sala, a la plaça de Sant Miquel, obra de l’artista Llucià González. Té per títol “Homenatge a la pagesia”. L’artista ha volgut representar el fruit de la llavor dels promotors de la Fira de l’Ascensió de Granollers, com a homenatge als orígens d’aquesta mostra multisectorial. Es tracta d’una obra que neix de la terra, com la Fira, que té les seves arrels a l’agricultura i la ramaderia. Aquesta planta creix, es desenvolupa i torna a les seves arrels per acabar florint. Així és com l’autor de l’escultura ha expressat l’evolució de la tradicional Fira de Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una escultura feta amb planxes d’acer corten, que adopten formen sinuoses, com nascudes de la terra.</span></span></span></span></p> | 08096-339 | Als Jardins Josep Sala i Perramon, al costat de la plaça de Sant Miquel | <p><span><span><span><span>Aquesta escultura es va fer per encàrrec de la família Ganduxer, per recordar els promotors de la Fira de l’Ascensió. Es va realitzar entre els anys 2001-2003.</span></span></span></span></p> | 41.6005000,2.2860500 | 440504 | 4605668 | 2001-2002 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50186-escultura-jardins-j-sala-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50186-escultura-jardins-j-sala-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50186-escultura-jardins-j-sala-2.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-20 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Llucià González | 111|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50059 | Granollers a l'Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granollers-a-lonze-de-setembre-0 | <p><span><span><span>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). <em>La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès.</em> Tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. p. 737-738.</span></span></span></p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span>Escultura situada a la plaça del mateix nom i dedicada a la diada nacional de Catalunya, obra de l’artisa Manuel Cusachs. Està feta de dues grans plaques de granit retallades que simbolitzen una persona amb els braços aixecats que sosté una senyera, dibuixada amb quatre elements de granit rosat de Porriño. A la peanya hi podem trobar diversos elements de pedra calcària de Montjuïc, i altres parts són amb granit d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En una placa de marbre col·locada al peu s’hi pot llegir: “Els problemes nacionals només s’eliminen quan es restableix el regnat de la llibertat i de la justícia. Quan són respectats els drets, tots els drets individuals i col·lectius. Salvador Casanova i Grané, Granollers 11 de setembre de 1994”. </span></span></span></span></p> | 08096-187 | Plaça Onze de Setembre | <p>El monument es va inaugurar l'any 1984 en el marc de la festa de l'11 de setembre i es va instal·lar, al solar que havia ocupat la fàbrica del gas, fundada el 1880. Posteriorment l'espai fou ocupat per FECSA. Les estructures van ser eliminades a mitjan de la dècada de 1980. Ben a prop seu van desaparèixer altres petites edificacions de caire industrial (HOMS, 1995)</p> <p><span><span><span><span>Al davant del monument les entitats de Granollers hi fan l’ofrena floral amb motiu de la Diada.</span></span></span></span></p> | 41.6049200,2.2908300 | 440906 | 4606155 | 1994 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50059-escultura-11-setembre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50059-escultura-11-setembre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50059-escultura-11-setembre-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50059-escultura-11-setembre-placa.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-04-30 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Cusachs Xivillé | 111|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50153 | Connector biològic de la Serra de Llevant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/connector-biologic-de-la-serra-de-llevant | <p>BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit.</p> <p>BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat. MAYOR, X.</p> <p>TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> | Pressió urbanística important | <p><span><span><span><span>Espai natural que inclou la Serra de Llevant i que té una funció important com a connector biològic, especialment rellevant pel fet que es troba en una zona altament urbanitzada. Les muntanyes de la Serra de Llevant s’estenen pel nord des del límit municipal de Granollers amb les Franqueses i fins a Montornès, a l'alçada de Quatre Camins. La Serra de Llevant està constituïda per un conjunt d'elevacions, cadascuna amb la seva denominació. De sud a nord es trobem:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La SERRA DE CAN GRI: antigues terres de vinya, on actualment hi ha una zona agrícola creuada per l'autopista AP-7. Conserva els bosquets de Can Mayol i Cal Ceballot.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La SERRA DE PALOU: a l’alçada de l’antic municipi de Palou i des d’on es té una àmplia vista de la plana de Palou. Per la banda est, en canvi, es divisa la serralada litoral, que ressegueix tota la costa. En un dels punts més alts hi trobem l’anomenat Peiró o Pedró: una antiga creu de terme de Palou.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La SERRA DE CAN GRAU: avui dia travessada per la ronda sud, és un paratge que combina els horts amb els conreus. En un passat no gaire llunyà hi havia dos extensos boscos que recobrien aquesta serra: el bosc de Ca n'Amat i el bosc de les Tres Torres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La SERRA DELS CAPUTXINS: que s'estén per l'actual Font Verda, on els conreus de vinya i secà han donat pas a la completa urbanització i industrialització de la zona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els cims més destacats de la Serra de Llevant hi ha la Torre de Pinós (229 m), que és el més alt, ocupat per una antiga torre de defensa. A poca distància es troba el </span><span><span><span>Puig de les Forques </span></span></span><span>(224m), turó situat al centre del parc de la Creu, on es pot gaudir d'una bona panoràmica de la ciutat de Granollers. Altres punts elevats, situats més cap al sud, són el Carabassot (168 m), on hi trobem un vèrtex geodèsic just al marge del tall que fa l'autopista, i el ja anomenat Pedró (172 m).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'únic curs d'aigua proper a la serra és el torrent de Vallderiolf, que recorre la serra de Llevant de nord a Sud, a pocs metres del límit municipal, però ja en territori de Les Franqueses i La Roca. La seva vegetació de ribera està molt alterada i només en alguns trams i trobem pollancres i robínies. Malgrat el fet de que les terres de Llevant són de secà, hi havia algunes fonts i basses malauradament avui pèrdues. La més coneguda era la Font Verda, situada a l'actual plaça de mateixa denominació, que va deixar de rajar quan es van urbanitzar els carrers del passeig de la Muntanya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D'altra banda, també cal incloure la zona de Cal Jardiner com a paratge d'interès paisatgístic i cultural que es troba dins la serra de Llevant (ROMERO, 2000). Aquest topònim prové de l'ofici del propietari de la casa, en Josep Garriga Canyers (GARCIA-PEY, 1990). Aquest indret presenta dos horitzons: al sector nord (cantó Torre de Pinós) incloent el parc de les Forques, formaria la connexió amb les Franqueses, com a pas cap al Montseny. Al sector Sud es tracta d'un continu fins l'autopista i el bosc de can Mayol, i mitjançant el Mogent fa el pas cap a la Serra Litoral. Hi trobem conreu de secà i terrassament, amb aprofitament de parc semi-urbà.</span></span></span></span></p> | 08096-306 | Sector est del terme municipal. Serra de Llevant | 41.5916233,2.2949773 | 441240 | 4604676 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-alzines-sta-quiteria-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-pedro-area-descans-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-serra-llevant-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-peiro-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-cami-santa-quiteria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-foto-08096-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-foto-08096-306-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-05-28 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | La important implantació urbanística en aquesta serra, molt superior a la present a la serra de Ponent, ha provocat la fusió dels barris de la Font Verda de Granollers amb el de La Torreta de La Roca. A més, al nord d'aquests barris s'ha instal·lat la zona industrial del Ramassar, on es localitzen empreses dedicades al vidre, l'automòbil, l'electricitat, el plàstic, els mobles i l'emmagatzematge de gas butà. En els últims anys, l'activitat industrial d'aquest polígon s'ha compaginat amb activitats lúdiques degut a l'assentament de cinemes, bars i altres comerços recreatius (ROMERO, 2000). | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 97259 | Solar de Càritas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solar-de-caritas | <p><span><span><span>Amb motiu de la segona fase de reurbanització del sector de la Plaça de l’Església l’any 2002 es va realitzar una excavació arqueològica al solar de Càritas, prèvia a la construcció d’un nou edifici amb aparcament subterrani. El treball va estar dirigit per Marc Jiménez. </span></span></span></p> | IdC-XX | Jaciment ja destruït | <p><span><span><span><span>Jaciment arqueològic que inclou restes de diferents èpoques. La més antiga és romana i correspon a edificacions de la vil·la romana de Granollers, concretament de la pars rustica d’aquesta vil·la, que es trobava precisament en aquest indret, al sud de la Rectoria. Les dependències de la pars rustica s’estenien entorn d’un pati porticat, del qual se n’han trobat evidències en aquest jaciment i també al de la Plaça de l’Església. En aquest indret s’hi documenten també enterraments altmedievals i restes constructives de la vila medieval (incloent-li la muralla) i posteriors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Prèviament en aquest indret hi havia l’edifici de Càritas, a un costat de la plaça de l’Església. L’excavació arqueològica que s’hi va fer l’any 2002, i que es va acabar estenent a tot el solar, va posar al descobert diferents estructures. Les més antigues són d'època romana alt-imperial (s.II dC), i corresponen a murs, sistemes de clavegueram i dipòsits hidràulics que possiblement formaven part d’un mateix edifici de dimensions força grans. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cal ressaltar que a l’extrem nord van aparèixer un seguit de basaments quadrangulars, tots construïts amb opus caementicium, lligat amb morter de calç de color rosat. Aquesta estructura formaria part de l’anomenat pati porticat sud. Per tant, en època alt-imperial en aquest sector hi havia les dependències rústiques de la vil·la. D’època baix-imperial van aparèixer uns pocs murs. D’època romana són també un bon nombre de sitges que van sorgir (més de 40). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>De l'Alta Edat Mitjana (segles IX-XII) es van documentar un seguit d’enterraments de tres models: tombes amb encaix i fosa d'enterrament, tomba amb encaix i fosa (reaprofitada com a murs i clavegueres) i tomba sense encaix, amb fosa simple i cista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Corresponent a la Baixa Edat Mitjana es va documentar part de l'entramat urbanístic dels segles XIV-XV, edificat o modificat a partir de l'emmurallament de la ciutat. Es va posar al descobert la muralla, conservada parcialment als límits sud i oest del solar, tot llindant amb els jaciment del CAP i dels Lledoners.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D'època moderna es van documentar dos forns construïts amb totxos. D'èpoques posteriors es van localitzar dos edificis. Un datat entre els segles XVIII i mitjans segle XIX. Posteriorment s’hi van construir les Escoles Cristianes (segona meitat del segle XIX), que foren enderrocades durant la Guerra Civil, a causa del bombardeig de 1938. A la dècada de 1950 es va construir l’edifici de Càritas. Una part del solar fou utilitzada com a jardí, i a la resta s’aprofitaren murs anteriors existents.</span></span></span></span></p> | 08096-506 | Plaça de l'Església, 4 | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p> | 41.6075800,2.2860000 | 440506 | 4606454 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97259-placa-esglesia-1.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Amb motiu de la segona fase de reurbanització del sector de la Plaça de l’Església l’any 2002 es va realitzar una excavació arqueològica al solar de Càritas, prèvia a la construcció d’un nou edifici amb aparcament subterrani. El treball va estar dirigit per Marc Jiménez. | 83|85|94|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 97348 | Carrer Barcelona 3-5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-barcelona-3-5 | <p><span><span><span>VILARDELL, Adriana; SALVADÓ, Iván (2009<em>). Intervenció arqueològica i estudi arqueoconstructiu al carrer de Barcelona, nº 3 i 5</em>. Estrats (treball inèdit).</span></span></span></p> | IdC-XX | Restes arqueològiques tapades o destruïdes | <p><span><span><span><span>Jaciment conegut per una intervenció arqueològica realitzada els anys 2007-2008 amb motiu d’unes obres als edificis número 3-5 del carrer Barcelona. Va posar de manifest diverses sitges d’època romana i va permetre documentar les construccions d’època medieval i moderna que van precedir les cases actuals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es van realitzar un total de 26 sondejos, repartits en les dues finques. L’evolució del conjunt es va determinar en les següents fases:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fase romana-medieval (segles I-XII): En ambdues finques es localitzen restes de sitges. Es van documentar fragments de ceràmica comuna oxidada i reduïda, així com uns pocs fragments de Terra Sigi·lada africana A i àmfora bètica. Les sitges formarien part de la vil·la romana de Granollers, concretament d’un dels sectors de la pars fructuaria o d’emmagatzematge, en aquest cas situada al sud del nucli residencial principal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fase medieval (segles XIII-XV): Es detecten les primeres construccions (part del casal de Vilatorta) amb planta baixa i dos pisos. D'aquesta etapa es localitzen restes de sitges de planta circular i secció globular, forats de pal i encaixos amb materials del segle XIV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fase moderna (segles XV - XVII): Es detecten restes de la xarxa de clavegueram, murs, nivells d'ús i paviments de morter de calç, de rajoles en forma de mosaic i una fresquera (amortitzada entre els segles XVII-XVIII). En aquest moment els grans casals s'havien compartimentat en diversos habitatges. Aquesta dinàmica va canviar durant el segle XVII, quan totes les petites propietats van tornar a quedar sota un mateix propietari que va unificar les construccions. Entre </span>1592 i 1595) s’anul·la un carreró que amb anterioritat comunicava la plaça del doctor Guillamet amb el carrer Portalet. Es tractaria d’un carrer que podria tenir els baixos de les cases porticats, tal com suggereix l’arc que es conserva a la part posterior. Aquests porxos es trobaven també en diverses places de Granollers que tenen relació amb el mercat. En aquest moment es construeix l’actual casa número 5, de dues plantes, que ocupa l’espai de l’antic carreró. Tal com indica la inscripció, és la casa de Francesc Mas. La parcel·la apareix citada en un document el dos de juny de 1595, en el qual Francesc Mas, calceter de Granollers, reconeix tenir pel rector del Col·legi dels Jesuïtes de Betlem de Barcelona diverses cases al carrer Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fase Contemporània (segles XIX - XX): Diversos paviments de rajola, així com l'estrat d'amortització que anivellaria l'espai per poder construir nivells de circulació. També restes d'una claveguera.</span></span></span></span></p> | 08096-513 | Carrer Barcelona, 3-5 | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En època medieval les cases del carrer de Barcelona número 3-5 quedaven a l’interior del recinte murallat, al límit sud, d’on sortia el camí ral que anava cap a Barcelona (actual carrer de Barcelona). Al llarg del camí s’hi formà un raval fora muralles, sobretot a partir del segle XVI.</span></span></span></p> | 41.6076862,2.2871073 | 440599 | 4606465 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97348-514-barcelona-5.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-03 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L’any 2007 i 2008, amb motiu d’unes obres als edificis número 3 i 5 del carrer, es va realitzar una intervenció preventiva en dues fases, sota la direcció d’Adriana Vilardell, de l’empresa Estrats. En la primera fase es va realitzar un estudi arqueo-constructiu dels edificis per tal d'identificar i documentar tots aquells elements rellevants. La segona fase va consistir una excavació arqueològica del subsòl. | 83|85|94|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 97271 | Solar del CAP | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solar-del-cap | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). <em>Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers</em>. Nártex Barcelona (treball inèdit).</span></span></span></span></p> | I-XX | <p><span><span><span><span>Jaciment on es conserva un bon tram de la muralla medieval, en un espai de lliure accés als baixos d’un edifici de recent construcció. La muralla es troba a l’extrem est de l’edifici, i és accessible des del carrer Ricomà. S’hi pot veure un llenç d’uns 9 metres de llarg amb tres espitlleres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la intervenció arqueològica que s’hi portar a terme l’any 2000 es van realitzar dos sondejos perpendiculars al traçat de la muralla amb l’objectiu de definir les característiques del fossat. Les estructures documentades a l’excavació van ser les següents:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una bestorre de la muralla, que es va localitzar al primer sondeig, sota els nivells d’enderroc de l’antiga escola. Només es va posar al descobert el mur occidental que tenia una alçada màxima d’1,10 m. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El fossat de la muralla, que es va trobar al segon sondeig. Devia tenir uns 8 metres d’amplada i estava reblert amb materials datats a partir de la segona meitat del segle XVII. L’excavació no va arribar al fons del fossat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una claveguera, situada a uns 8 m de la muralla i en paral·lel, posterior al rebliment del fossat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una sitja just al límit sud del fossat que estava reomplerta amb material romà (Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos). </span></span></span></span></p> | 08096-507 | Carrer Museu, 16-18; cantonada amb el carrer Ricomà | 41.6073500,2.2861300 | 440517 | 4606428 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97271-sector-prop-adoberia-ginebreda-muralla-cap-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97271-sector-prop-adoberia-ginebreda-muralla-cap-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97271-solar-cap-b.jpg | Legal | Romà|Medieval|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-05 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fins a la Guerra Civil de 1936 aquest solar havia format part del pati d’unes escoles religioses. L’any 2000, amb motiu de la construcció d’un edifici de nova planta amb aparcament subterrani, s’hi va portar a terme una excavació, sota la direcció de Lluís Vila Bonamusa, de l’empresa Estrat.Aquest jaciment té continuïtat al nord amb el del Solar de Càritas, i al nordoest de l’illa de cases amb el del Solar dels Lledoners. | 83|85|94|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 97273 | Solar dels Lledoners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solar-dels-lledoners | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). <em>Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers</em>. Nártex Barcelona (treball inèdit).</span></span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span><span>Jaciment on es conserva un bon tram de la muralla medieval, en un espai de lliure accés als baixos d’un edifici de recent construcció. S’hi pot veure un llenç d’uns 15 metres de llarg per 1,2 de gruix, amb dues espitlleres. Així mateix, a la planta soterrània de la cafeteria adjacent s’hi pot veure el fonament de la muralla per la seva part externa. En aquest punt el terreny feia un desnivell important, de manera que el mur ateny una alçada considerable. La muralla travessava l’actual plaça de l’Església i se’n pot veure la continuació a l’interior de la Rectoria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la intervenció arqueològica que s’hi portar a terme l’any 2000, en el moment que s’havia de construir el nou edifici, s’hi van realitzar tres sondejos. Els resultats van ser els següents: </span></span></span></p> <p><span><span><span>En relació a la muralla medieval, es va poder comprovar la seva fonamentació, que tenia una potència de dos metres. La muralla s’assentava sobre les argiles naturals, fins arribar al turturà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fossat va ser documentat, però de forma parcial, a causa dels problemes de seguretat que comportava una excavació a tanta profunditat. Es va comprovar que la vall estava excavada al terreny geològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al tercer sondeig es va descobrir l’accés a un refugi antiaeri de la Guerra Civil que travessava la muralla fins arribar al solar veí.</span></span></span></p> | 08096-508 | Carrer de Sant Jaume, 5 | 41.6075600,2.2858500 | 440494 | 4606452 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97273-sector-prop-adoberia-ginebreda-muralla-cap-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97273-solar-lledoners-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97273-solar-lledoners-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97273-solar-lledoners-f.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-05 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fins a la Guerra Civil de 1936 aquest solar havia format part del pati d’unes escoles religioses. Durant la Guerra Civil s’hi va construir un refugi antiaeri a l’extrem nord, sota el marxapeu d’unes escales. Era del tipus galeria i comunicava amb el carrer Barcelona. L’any 2000, prèviament a la construcció d’un nou edifici amb garatge subterrani, s’hi va portar a terme una intervenció arqueològica que va consistir en la realització de tres sondejos a la zona que abans corresponia al pati de les Escoles Cristianes (solar dels Lledoners). La direcció va anar a càrrec de Lluís Vila Bonamusa, de l’empresa Estrat.Aquest jaciment té continuïtat a l’est amb el del Solar de Càritas, i al sudest de l’illa de cases amb el del Solar del CAP. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50223 | Quadres Antiga Caserna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres-antiga-caserna | <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I-VdC | Jaciment destruït | <p><span><span><span><span>Josep Estrada va documentar aquest jaciment l’any 1946. Es tracta d’un fragment d' 'opus testaceum' i d'estuc amb una franja pintada que mesurava 35 x 20 cm. Aquest parament va aparèixer formant part d'una paret de les quadres de l'antiga caserna. La procedència aquest paviment és desconeguda. On hi havia l’antiga caserna avui hi ha el mercat de Sant Carles, i el lloc on hi havia les quadres està ocupat pel carrer. Posteriorment en aquesta zona s’hi han realitzat diverses excavacions arqueològiques.</span></span></span></span></p> | 08096-376 | Carrer de Sant Jaume, 3 (al sud del mercat de Sant Carles) | 41.6080200,2.2856700 | 440479 | 4606503 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50223-mercat-sant-carles-a.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-05-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 95504 | Mural Homenatge a Ferrer i Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-homenatge-a-ferrer-i-guardia | XXI | <p><span><span><span><span>Mural grafit emplaçat a la façana lateral d’una nau (nau B1) dins el recinte de l’antiga fàbrica Roca Umbert. És obra de l’artista Roc BlackBlock i està concebut com a homenatge a Francesc Ferrer i Guàrdia, gran impulsor del moviment de renovació pedagògica a principis del segle XX. El mural es va pintar de manera col·lectiva sota la direcció de BlackBlock i amb la participació d’alumnes de l’escola Ferrer i Guàrdia de Granollers. Representa un noi caracteritzat de superheroi que porta uns llibres i aixeca la mà amb uns llapis. Està envoltat de paraules que volen promoure els valors educatius de l’escola Ferrer i Guàrdia: “ciència, compartir, investigació, riure, observar, pensar, crear, jugar, pintar...”</span></span></span></span></p> | 08096-447 | Fàbrica Umbert Roca. Avinguda Prat de la Riba, 75 | <p><span><span><span><span>Aquest mural forma part del projecte d’art urbà impulsat per l’Ajuntament de Granollers sota la denominació Murs que parlen. Es va iniciar l’any 2006 amb el propòsit de millorar el paisatge urbà a partir de la intervenció artística. Consisteix en la promoció d’intervencions muralistes en parets mitgeres de la ciutat per artistes d’abast internacional. El projecte desenvolupa una intervenció artística de gran format per any, de tal manera que se’n pugui dissenyar un projecte educatiu i comunitari. Per tant, és una proposta en clau educativa, cultural i comunitària que inclou activitats de participació, debats, etc, i en la qual hi participen escoles, centres oberts, entitats veïnals... (Web Ajuntament de Granollers).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En el marc d'aquest projecte des de l’Espai d’Arts de Roca Umbert es van impulsar una sèrie d'accions relacionades amb l'art urbà per apropar el veïnat a aquesta disciplina artística: accions a les places del barri, amb Pau Farell; tallers d’art urbà al Centre Obert Sud a càrrec d’Ermisenda Soy; i un audiovisual que recull l’opinió del veïnat realitzat pels usuaris de l’Espai Actiu de la Gent Gran, en una activitat dinamitzada per Nora Mugarza.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La realització del mural en concret es va portar a terme el maig de 2016. Fou dirigit per l’artista Roc BlackBlock i es va fer de manera col·laborativa amb alumnes de l'escola Ferrer i Guàrdia de Granollers. Concretament, amb 250 alumnes de 3 a 12 anys. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Roc Blackblock ha estudiat disseny gràfic a l'Escola Elisava de Barcelona, i il·lustració a l'Escola d'Art Serra i Abella, a l'Hospitalet de Llobregat. Es defineix com a il·lustrador 'tot terreny': murs, pell, paper, llenç, formats digitals... És en l'art urbà on ha concentrat i consolidat el seu bagatge per les diferents disciplines gràfiques. El seu treball està estretament lligat als moviments socials i a noves formes d'entendre la ciutat i l'espai públic. Algunes de les seves intervencions més destacades són les façanes de la Biblioteca Mercè Rodoreda, d'Horta Guinardó; del Casal de Joves de Roquetes; del Centre Social Can Vies o del Casal de Joves de Ripollet.</span></span></span></p> | 41.6019700,2.2833500 | 440280 | 4605833 | 2016 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95504-mural-umbert-roca-ferrer-i-guardia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95504-mural-umbert-roca-ferrer-i-guardia-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-12-11 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Roc BlackBlock | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49849 | La Pedra de l'Encant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-de-lencant | <p><span><span><span>CLUSELLAS, Carme; BOSCH, Montse (2010). <em>La llegenda de la Pedra de l’Encant</em>. Editorial Alpina.</span></span></span></p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>RIPOLL, Maria (2013). <em>El desig a la pedra de l’encant</em>, Ed. La Gralla.</span></span></span></p> <p>TINTÓ, Lluís (1966) 'La Pedra de l'Encant', a <em>El 9 Nou</em>, dilluns, 15 de juliol de 1996-El Calaix, p. 26.</p> | XVI | No presenta un bon estat de conservació | <p><span><span><span><span>Pedra cilíndrica de gres vermell situada a</span><span> l'angle sudoest de la Porxada. És un element emblemàtic de Granollers que la imaginació popular ha revestit de llegendes i tradicions. Mesura uns </span><span>105 cm de diàmetre per 35 cm de grossor d'aflorament. Actualment es troba al costat del sòcol d'una de les columnes de sustentació de l'edifici de la Porxada. </span>Segurament, la seva presència és coetània de la construcció de la Porxada, entre els anys 1586 i 1587. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aprofitant la seva situació, al bell mig del mercat, s’utilitzava per fer els encants públics (subhastes) de productes d'agricultura i ramaderia. Segons diu la llegenda, aquesta pedra la va arrossegar una riuada de l'antic torrent que baixava pels carrers de Corró i de Barcelona, i va quedar dipositada al costat de la Porxada, on s'estarà fins que una altra riuada se la tornarà a emportar. Hi ha altres llegendes que la relacionen amb les bruixes.</span></span></span></p> | 08096-2 | Plaça de la Porxada | <p><span><span><span>En un programa de la Festa Major de l'any 1928 Miquel Joseph va fixar el que la memòria popular deia sobre la Pedra de l’Encant. Segons això, els anys 1413-1414 sant Vicenç Ferrer va passar per Granollers i predicà des del damunt d'aquesta trona. Per cridar l'atenció dels oients, i com a recurs oratori, hauria llençat una sentència que va esdevenir llegenda la llegenda principal sobre aquesta pedra: 'la pedra de l'encant la portà una riuada, i una riuada ha d'endur-se-la'. Aquesta versió situa cronològicament la seva presència 170 anys abans de la construcció de la Porxada, cosa que no és versemblant. Per altra banda, Sant Vicenç Ferrer tingué gran predicament, i el sant de barri de la plaça li estava dedicat fins fa ben pocs anys. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra possibilitat més real és que la pedra formés part dels materials de construcció de la Porxada, construïda entre 1586 i 1587. La pedra d’aquesta construcció (antiga llotja de gra) fou portada de la pedrera de Puig Llunell de Mont-ras (Puiggraciós), municipi actual de l'Ametlla del Vallès. Així, la pedra hauria quedat com a material sobrer després de fer-se les sotabases i fonaments per assentar les columnes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'entorn d'aquesta pedra carismàtica s'hi feien una mena d’encants com els de Barcelona però en una versió reduïda. Al damunt s'hi enfilaven els marxants i venedors per cantar les excel·lències dels seus gèneres. Així la mola esdevenia trona per als pregoners o nuncis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'agost de l'any 1928, amb motiu de les obres d'urbanització de la plaça, es va treure del seu lloc i fou enterrada uns metres més enllà, davant del Portalet. L'abril de l'any 1930 la Casa del Vallès de Barcelona va visitar oficialment la ciutat de Granollers, i Joan Montllor, president del Centre Excursionista del Vallès, de Sabadell, demanà a l’alcalde, Albert Rosàs, que la pedra fos reposada al seu lloc originari. Però no va ser fins el 12 de desembre de 1930, amb l'alcalde Esteve Camillo, que la pedra de l'Encant va retornar al seu lloc (TINTÓ, 1996). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi ha llegendes que relacionen la pedra de l’encant amb bruixes. Es diu que quan processaven junt a la pedra a una dona marcada, la llençaven a l’aigua del riu Congost lligada: si no s’enfonsava, l´executaven, per ser cosa del diable, i si s’ofegava era pel fet de ser bruixa. En els darrers anys aquests aspectes llegendaris s’han desenvolupat en forma de diverses publicacions infantils.</span></span></span></p> | 41.6080432,2.2875231 | 440633 | 4606504 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49849-porxada-w-pedra-encant.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49849-foto-08096-2-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49849-grafit-la-pedra-de-lencant.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49849-foto-08096-2-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | L’autor García-Pey (1990) recull altres aspectes anecdòtics: en aquesta pedra hi tenia el lloc de venda de pinyons en Pere Canal Barnils, anomenat el Pinyoner, qui després d'anar a recollir pinyons i torrar-los es situava aquí per vendre'ls. Com que quan es torren els pinyons queden una mica oberts, els venia amb un clau aixafat de la punta que servia, si es ficava a l'escletxa del pinyó, per obrir-los (GARCIA-PEY, 1990).L'any 2020 en una façana del carrer Guayaquil (cantonada amb el carrer Princesa) es va pintar un grafit titulat El desig de la Pedra de l'Encant. L'autora és Maria Ripoll i va ser patrocinat per Xocolates Granollers. | 119|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||
| 50224 | Carrer de Sant Jaume II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-ii | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IdC-VdC | Jaciment tapat | <p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la i, més específicament, a la zona de banys termals que es troben entorn del carrer de Sant Jaume i que són coneguts per diverses excavacions arqueològiques en àrees parcials d’aquest conjunt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb motiu de la construcció d'un nou edifici amb soterrani el 1985 els membres del Museu de Granollers van fer el seguiment ocular de les obres. Segons J. Estrada (1993: 108), van observar-se dos primers nivells amb restes diverses d'època contemporània, mentre que el tercer el descriu de la següent manera: ... 's'hi veu un garbuix impressionant -no per la quantitat sinó per la varietat i la profunditat a què es troba- de ceràmica romana - sigillata Clara i comuna -, vidre modern, fragments de càntir i plats, ferro, ceràmica vidrada i tot el que es pugui imaginar'. Segons Jordi Pardo, també s’hi va observar marbre blanc de Carrera.</span></span></span></p> | 08096-377 | Carrer de Sant Jaume, 42-44 | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p> | 41.6074082,2.2855447 | 440468 | 4606435 | 08096 | Granollers | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50224-377-sant-jaume-42-44.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-03 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jaciment documentat per Jordi Pardo, de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers, el 1985. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50225 | Carrer de Sant Jaume I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-i | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers.</span></span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IdC-VdC | Jaciment tapat | <p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la i, més específicament, a la zona de banys termals que es troben entorn del carrer de Sant Jaume i que són coneguts per diverses excavacions arqueològiques en àrees parcials d’aquest conjunt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obres d'instal·lació d'una línia elèctrica, efectuada a la vorera oest del carrer, van ser el motiu de l'actuació de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers que va poder documentar l'existència d'unes estructures termals, concretament una piscina revestida amb paviment hidràulic d'opus signinum i un àmbit escalfat amb el sistema d'hipocaust. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els materials que es van recuperar hi ha un nombre significatiu de ceràmiques: 'terra sigillata clara A; comuna reduïda i alguns fragments d'àmfora, dels que probablement es podran definir les restes d'un tipus conegut com a 2/4</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les fases d'ocupació descrites per J. Estrada són un nivell d'argila anterior a la construcció dels banys, nivell de la construcció dels banys ( vers el canvi d'era), transformació de l'edifici i, finalment, abandonament i cobriment de l'edifici. </span></span></span></p> <p> </p> | 08096-378 | Carrer de Sant Jaume, 28 | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p> | 41.6080460,2.2856601 | 440478 | 4606506 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50225-can-reverter-jaciment-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-05-28 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El jaciment va ser documentat per Jordi Pardo el 1985 amb motiu de les obres d'instal·lació d'una línia elèctrica al carrer Sant Jaume. Es desconeix més informació detallada, ja que els resultats del seguiment arqueològic no han estat publicats.El 1990 es va fer la supervisió arqueològica d’una rasa per part de Purificació Pérez. La zona afectada va ser la compresa entre els carrers del Rec i Anníbal. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50237 | Carrer de Santa Apol·lònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-apollonia | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I-IIdC | Jaciment tapat | <p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la. </span></span></span></span>En les obres que es portaren a terme al carrer l'any 1987 va aparèixer una base de columna romana de gres, trobada a 1,60 m de profunditat. La columna va aparèixer en un estrat de rebliment, fora de context arqueològic. El fragment de columna es conserva al Museu de Granollers.</p> <p>Les característiques que presenta aquest fragment de columna són semblants a l'apareguda l'any 1958 al solar de l'antiga Rectoria. Diversos autors (Pardo, 1993:187) van plantejar la hipòtesi que aquest element arquitectònic, conjuntament amb els documentats al nucli històric de Granollers, podrien correspondre a un fòrum agrari romà. Tanmateix, actualment es considera que aquestes columnes havien de formar part d'alguna de les parts residencials de la vil·la romana de Granollers.</p> <p> </p> | 08096-390 | Carrer de Santa Apol·lònia, 1 | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p> | 41.6083909,2.2869984 | 440590 | 4606543 | 08096 | Granollers | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50237-santa-apollonia-1-5-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50237-foto-08096-390-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-05-21 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | La notícia va aparèixer publicada al setmanari 'Vallès', núm. 551, del 14-3-1987. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50219 | Hort de l'Aiguadé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-de-laiguade | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>BARRAL I ALTET,X. (1978): 'Les mosaïques romaines et médievales de la Regió Laietana (Barcelone et ses environs)'. Universidad de Barcelona, Instituto de Arqueologia y Prehistória, Publicaciones eventuales, núm. 29.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998): ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions'. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969):' Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropo-litana de Barcelona'. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1986): 'Prehistòria i Història Antiga de Granollers i els seus voltants' Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medii natural i a la història de Granollers.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995): ' Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental' Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I-VIdC | Els béns mobles recuperats durant l'excavació formen part del Fons del Museu de Granollers | <p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la. En l’excavació que es va realitzar l’any 1947 a l’Hort de l’Aiguadé s’hi van trobar diverses habitacions, la majoria pavimentades amb mosaics. Actualment aquestes restes no són visibles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A uns 0,20 m de profunditat aparegueren restes fragmentades d’un mosaic. El fragment més gran no arribava a 0,20 m i estava compost per tessel·les, segons Estrada, d’un tipus més gran que l’habitual, que componien una sanefa orlada amb meandres enllaçats, a base de trenes de dues cordes de tessel·les de marbre blanc dins d’un camp de tessel·les de calcària negra. A un altre indret, amb situació topogràfica imprecisable, i a 0,80 m de fondària, es van trobar les següents estructures arquitectòniques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació núm. 1: pavimentada amb un mosaic. Aquest àmbit mesurava aproximadament 3,25 x 3,45 m. El disseny decoratiu del mosaic és de tipus geomètric, en negre sobre fons blanc; la vora està composta per una doble filera de losanges negres, mentre que el camp central del mosaic està cobert per una quadrícula en blanc i negre i al centre dels quadres negres presenta una flor blanca. Al costat oest es va localitzar una escaleta composta per tres graons, construïda posteriorment per a aprofitar aquesta habitació, ja que en talla part del mosaic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació núm. 2: A l’est de l’anterior àmbit es va trobar una altra habitació, igualment pavimentada amb mosaic; part d’aquest paviment continuava sota el pati veí, per la qual cosa no es va poder excavar. Això no obstant, sembla que J. Estrada i S. Llobet van aprofundir el tall per tal de comprovar la seva decoració. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Paret mitgera habitacions núm. 1-2: La paret mitgera que separava les dues habitacions, en algun moment va desaparèixer i, al seu lloc, se’n va trobar una altra de 0,70 m, més tardana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació núm. 3: Aquest àmbit se situa a l’altre extrem del pati de l’hort de l’Aiguadé. Estava pavimentat amb opus signinum i era posterior als mosaics de les altres habitacions ja que se situava a una cota menys profunda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres estructures. L’espai que quedava entre les habitacions núm. 1 i 2 i l’àmbit núm. 3, no va ser excavat, però es van fer unes petites cales on van aparèixer restes d’altres habitacions que, segons Estrada, segurament pertanyien a la segona època constructiva. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Possibles restes de sitges: En alguns llocs, el terreny natural apareixia reomplert per una acumulació de terra de color negre, segurament el farciment de possibles sitges, ja que hi van aparèixer restes de dolis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la factura dels murs, les parets de les habitacions presentaven dos tipus diferents d’aparells superposats i que denotaven dues fases temporals, sempre segons les anotacions d’Estrada <span>(Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els materials documentats van ser fragments de vasos de vidre, terra sigil·lada sud-gàl·lica, un fragment decorat amb barbotina, ceràmica comuna oxidada, restes d’àmfora i de dolis, nombrosos fragments de tègules, dues moles de basalt, una tessel·la de vidre de color blau, fragments d’estuc amb pintures.<span> Aquests materials es conserven al Museu de Granollers. </span>L'anàlisi dels materials ceràmics d'aquest jaciment ha permès a altres autors proposar una continuïtat del poblament d'època romana que arribaria fins el segle VI.</span></span></span></p> | 08096-372 | Plaça de Folch i Torres (al costat de l'Antiga Presó) | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p> | 41.6085067,2.2864750 | 440546 | 4606557 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50219-placa-folch-i-torres-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | En buidar-se una gran capa de terra sobreposada que hi havia al solar ocupat per l’Hort de l’Aiguadé es va detectar la presència de restes arqueològiques. El 24 d’agost de 1902, a La Veu del Vallès, setmanari de Granollers, s’explica que amb l’acord del senyor Tardà, propietari del terreny, s’hi farien unes excavacions. Però aquesta intervenció arqueològica no es va dur a terme fins l’any 1947El 1947, a causa de les obres de construcció d’un cobert al pati de l’Hort de l’Aiguadé, els obrers van trobar un paviment. Seguidament avisaren A. Jonch, director del Museu de Granollers, que va encarregar una excavació d’urgència a J. Estrada i S. Llobet, membres de la secció d’arqueologia del Museu. La intervenció que es va dur a terme el juliol de 1947.Aquest jaciment forma part del sector genèric conegut com a Antiga Presó, que inclou altres jaciments propers: Pati de can Gorina, Pati de la Senyora Bassa (o de la vídua Trullàs) i Passatge de Sant Bartomeu. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50221 | Pati de la senyora Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-de-la-senyora-bassa | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998): ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions'. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969):' Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona'. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995): ' Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental' Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1986): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I-VIdC | Els béns mobles recuperats durant l'excavació formen part del Fons del Museu de Granollers | <p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la. En l’excavació que s’hi va realitzar s’hi va recuperar sobretot material ceràmic i moble, així com restes d’una columna. Actualment aquestes restes no són visibles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Continuant les tasques d’excavació que els anys anteriors havien realitzat en aquesta zona, membres del Museu de Granollers van portar a terme l’any 1950 <span>una altra cala al pati de la senyora Bassa (vídua Trullàs). La cala amidava 2 metres de costat per 1 de fondària. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El material moble recuperat va ser nombrós, aparegut en el segon estrat. Entre les restes més destacades J. Estrada esmenta un fragment de columna de gres 'que amida 43 cm de diàmetre, una dimensió igual que la que ofereix el fragment de columna trobat a la Rectoria'. En relació al material moble cal esmentar l'elevat nombre de fragments de ceràmica fina de taula. </span></span></span></span></p> | 08096-374 | Plaça de Folch i Torres | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p> | 41.6085200,2.2862600 | 440529 | 4606558 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50221-placa-folch-i-torres-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-06-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Altres denominacions: Pati de la Vidua Trullàs (PEPPA)Jaciment excavat parcialment el 1950 pels membres del Museu de Granollers.Aquest jaciment forma part del sector genèric conegut com a Antiga Presó, que inclou altres jaciments propers: Hort de l’Aiguadé, Pati de can Gorina i Passatge de Sant Bartomeu. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50252 | Carrer de Torras i Bages III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-torras-i-bages-iii | <p>ARRIZABALAGA,A.; PARDO, J.; SADURNÍ,J.; (1984) Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental. Caixa d'estalvis de Catalunya, Granollers.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): ' La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IdC-VdC | Jaciment tapat i probablement força arrasat | <p><span><span><span><span>Sepulcre fet de teula que forma part d'una àrea d'enterrament d'època romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, entorn de l'antic camí cap a Vic, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>L'any 1964 la Companyia Telefònica va iniciar obres de soterrament del cable. Durant l'obertura de la rasa va aparèixer un sepulcre de teules sense restes de l'esquelet (ESTRADA, 1964: 43).</p> | 08096-405 | Carrer de Torras i Bages, 61 | <p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer del Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores Camí ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer del Corró. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6106290,2.2858612 | 440497 | 4606793 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50252-405-torras-i-bages-61-jaciment.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50252-foto-08096-405-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-05-16 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jaciment documentat per Josep Estrada l'any 1964 | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50227 | Carrer de Catalunya - carrer de la Muralla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-catalunya-carrer-de-la-muralla | <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IIIdC-VdC | Jaciment tapat | <p><span><span><span><span>Sepultura feta amb teula ('tegulae') que forma part d'una àrea d'enterrament romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>L'any 1951 en obrir una rasa per instal·lar la llum d'un taller va aparèixer una tomba de 'tegulae' de doble vessant. Com que la rasa oberta era d'escassa profunditat, aproximadament un metre, la sepultura no va ser excavada i se'n desconeix l'existència de restes òssies. Barrejat amb la terra extreta hi van aparèixer restes de fragments ceràmics corresponents a gerretes que, segons Josep Estrada (1993:88), estaven associades a 'escombraries d'aquella època'.</p> | 08096-380 | Carrer de Catalunya, 5-7: cantonada amb carrer Muralla | <p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer del Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores Camí ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer del Corró. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6096240,2.2868513 | 440579 | 4606680 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50227-380-catalunya-muralla-jaciment.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50227-foto-08096-380-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-05-16 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jaciment documentat per l'arqueòleg Josep Estrada el 13 de novembre de 1951. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50229 | Carrer de Catalunya - carrer de les Travesseres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-catalunya-carrer-de-les-travesseres | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IdC-VdC | Les tombes excavades foren destruïdes | <p><span><span><span><span>Sepultures que formen part d'una àrea d'enterrament romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>L'any 1966 amb motiu de les obres de clavegueram van aparèixer dos esquelets enterrats en fossa simple. No hi ha constància de l'aparició d'altres restes. Les tombes foren destruïdes. L'únic element que permet datar aquest jaciment és el context arqueològic en el que van aparèixer. Segons M. Tenas (1999), correspondria a una part de la necròpolis romana existent a la zona nord de l'actual nucli urbà.</p> | 08096-382 | Carrer de Catalunya, 1; cantonada amb carrer Travesseres | <p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer del Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores Camí ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer del Corró. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6091951,2.2867919 | 440573 | 4606633 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50229-382-catalunya-travesseres-jaciment.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50229-foto-08096-382-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-05-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jaciment documentat per l'arqueòleg Josep Estrada el 22 de febrer de 1966.A.A.M.G. (s.d.) referència restes en les següents localitzacions 10. Catalunya, c/ 2-8; 11. Catalunya c/ 5-7 (cruïlla carrer Muralla); 12. Catalunya c/ 12-18 que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment. Al llarg del carrer es van trobant restes d'enterraments. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50254 | Carrer de la Verge de Núria II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-verge-de-nuria-ii | <p>ARRIZABALAGA,A.; PARDO, J.; SADURNÍ,J.; (1984) Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental. Caixa d'estalvis de Catalunya, Granollers.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): ' La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IdC-VdC | Jaciment tapat | <p><span><span><span><span>Tomba que forma part de l’àrea de necròpolis romana de l’antic Convent de les Josefines i entorn, també coneguda com a Necròpolis Oest. </span></span></span></span></p> <p>Segons Josep Estrada (1993:101) en les obres efectuades al bell mig del carrer hi va aparèixer 'un esquelet i una sepultura romana fet de teula que feia impressió d'estar tombada'.</p> <p> </p> | 08096-407 | Carrer de la Verge de Núria (entre carrer Rec i Roger de Flor) | 41.6087394,2.2844687 | 440380 | 4606584 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50254-foto-08096-407-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50254-verge-nuria-15-jaciment-b.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-05-16 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jaciment documentat per Josep Estrada el 1975 | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50253 | Carrer de la Verge de Núria I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-verge-de-nuria-i | <p>ARRIZABALAGA,A.; PARDO, J.; SADURNÍ,J.; (1984) Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental. Caixa d'estalvis de Catalunya, Granollers.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): ' La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IdC-VdC | Jaciment tapat | <p><span><span><span><span>Tomba que forma part de l’àrea de necròpolis romana de l’antic Convent de les Josefines i entorn, també coneguda com a Necròpolis Oest.</span></span></span></span></p> <p>Amb motiu d'unes obres de millora de serveis efectuades al sector de ponent del carrer de la Verge de Núria fou destruïda una tomba (núm. 8) de la que Josep Estrada en va poder documentar una teula romana i restes de l'esquelet que va suposar que pertanyia a un infant (1993: 101).</p> <p> </p> | 08096-406 | Carrer de la Verge de Núria (entre carrer Rec i Roger de Flor) | 41.6086697,2.2842037 | 440357 | 4606576 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50253-verge-nuria-15-jaciment-b.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-05-16 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jaciment documentat per Josep Estrada el 1975. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50212 | Tresor parroquial i elements artístics de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresor-parroquial-i-elements-artistics-de-lesglesia | <p>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.</p> | XVI-XIX | <p><span><span><span><strong>Tresor parroquial i elements artístics de l’església</strong></span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers es conserven alguns objectes d’interès artístic, especialment d’orfebreria i datables entre els segles XVI i XX. Del tresor de l’església en destaquem sis calzes, un copó, una Veracreu, un encenser, una imatge de la Verge del Roser i una de Sant Esteve. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'exemplar més antic és un calze de plata daurada. El peu, de forma flordelisada, i el nus central hexagonal són del segle XVI, mentre que la resta del calze és posterior. Un segon calze d'argent és d'estil rococó i un altre és neoclàssic, ambdós del segle XVIII. Un altre calze és d'estil imperi (segle XIX) i els dos darrers són datables al segle XX, un d'ells neogòtic. El copó és també de plata i presenta abundant decoració. La Veracreu és de braços calats, seguint una tipologia renaixentista, però que a Catalunya perdurà en el temps. L'encenser, piriforme, és del segle XIX. La Verge del Roser és una obra del segle XIX i es conserva la marca de l'argenter. La imatge de Sant Esteve està feta de plata burinada (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Existeix una còpia, feta l'any 1943 per Alfons Serrahima, de la custòdia feta el 1561 per Gracià Ferràs i Miquel Boygues, de Barcelona. L'original va desaparèixer el 1936. També existia una creu processional feta per Gracià Ferràs i daurada per Perot Oller el 1555. Va desaparèixer així mateix el 1936 (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres elements artístics destacables de l’església (alguns dels quals conservats al Museu de Granollers) són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>MÈNSULES: Es conserven deu mènsules al Museu de Granollers. Es tracta d'elements encara amb trets romànics però ja comencen a evolucionar cap el gòtic. Destaquen figures antropomòrfiques, monjos cantaires, animals reals o fabulosos, cares humanes (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPITELLS ROMÀNICS DE LA PORTA: Es conserven dos capitells tallats en pedra calcària i decorats amb motius vegetals per les quatre cares. Ambdós són de tradició coríntia evolucionada amb dos registres de fulles d'acant amb les puntes cap avall. Es tracta d'elements típics de la segona meitat del segle XII i inicis del segle XIII (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>TRONA GÒTICA: Es una bona mostra de fusteria tardo-gòtica amb traceries on es pot veure en una cara la Verge i en l'altre Sant Domènec de Guzman. Es conserva al Museu de Granollers. (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PICA BAPTISMAL: Presenta grans estries helicoïdals que formen dotze cares còncaves amb arestes. La copa és carejada, té nus i peu, i està feta amb pedra de Girona. Tres de les cares presenten relleus, en una hi ha la Verge amb el Nen i a les dues dels costats hi ha sengles orants. Es pot datar al segle XVI. Antigament aquesta pica era situada als peus de l’església, on hi havia el baptisteri. Actualment encara es conserva a l’església (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> | 08096-365 | Església parroquial de Sant Esteve. Plaça de l'Església, s/n. Museu de Granollers. Carrer d'Anselm Clavé, 40-42. | <p><span><span><span><span>La primera notícia documental que es coneix d’una església dedicada a Santa Esteve a Granollers es troba en un document del cartulari de Ripoll del 25 de juny de 972, però no es té constància que quedi cap resta d'aquesta primitiva construcció. Ja es citada com a parròquia l'any 1001, en una escriptura d'empenyorament d'un alou situat a les parròquies de Sant Esteve de Granularios i Sant Julià de Palaciolo. Se sap que el 1065 l'església tenia dedicació a sant Joan, segons consta en un testament. Entre els segles XI i XII aquest primitiu edifici fou substituït per un altre, del qual se’n van trobar restes durant les excavacions fetes entre 1940 i 1942, quan s'inicià la construcció de l'església actual. A finals del segle XII hi ha constància de llegats per a l'obra del temple. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta segona església, romànica, era d'una sola nau, d'uns 13 metres de llarg per 5'50 metres d'ample, amb absis semicircular orientat a llevant i la porta d'entrada a ponent. Al segle XV es trobava en mal estat, i això, juntament amb l'augment de la població, motivà la construcció d'una nova església, ja d’estil gòtic, entre mitjans segle XV i inicis del segle XVI. El campanar, adossat a la part nord del mur oest de l'església, ja deuria estar construït a principis del segle XVI. El 1508 es diu que el cloquer del campanar tenia quatre campanes. Així mateix, en el testament de Bruniquer (1561-1641) s'explica el trasllat de les tombes de la seva família amb motiu de les obres del campanar i del cor. Les sepultures havien estat traslladades del fossar a un indret davant del portal gòtic en època del seu pare i del seu avi (DANTÍ, 1997). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta nova església mesurava 35 metres de llarg i 11 metres d'amplada, amb capelles laterals més baixes que la nau central. A la façana sud el portal, de brancals i arquivoltes amb llinda i timpà apuntat. Al damunt tenia un guardapols rematat amb una creu i decorat per òculs i florons. A les arquivoltes hi havia petits capitells amb decoració vegetal i mascarons. El paviment interior de l'església estava format per cairons de color groguenc. A l'interior del temple el presbiteri estava una mica alçat de la resta del temple, i els elements arquitectònics estaven pintats. El cor estava sobre un arc carpanell rebaixat als peus de la nau, i tenia una barana amb òculs calats (DANTÍ, 1997).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta església gòtica fou ampliada per la part nord els segles XVII i XVIII, amb diferents capelles i sagristies. La primera fou la capella del Roser, de principis del segle XVII. Al costat d'aquesta hi havia la capella de la Sang, que, probablement, havia estat una sagristia en altres temps. El 1744 hi ha notícies d’obres que s'estan fent per a la capella de la Verge dels Dolors, i es parla també d'una capella fonda o del Santíssim Sagrament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1660 l’església tenia els següents altars: el Major, dedicat a Sant Esteve; al costat de l'Evangeli hi havia els de Santa Maria (l'antiga), Sant Miquel, Sant Pere, Sant Salvador, Santa Magdalena, el Roser, Santa Creu i el Crist Crucificat. Al costat de l'Epístola hi havia els de Sant Joan, Sant Bartomeu, Sant Antoni, el Sant Esperit, Sant Sebastià i Sant Eloi i Sant Jaume. De tota manera, el nombre d'altars va anar variant amb el temps (DANTÍ, 1997). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els elements ornamentals interiors que tenia cal destacar l'altar del Roser, d'estil renaixentista-barroc, datat al 1635; l'altar de Santa Llúcia, barroc xorigueresc; l'altar de Sant Josep (barroc) o la creu processional de 1555. Tot això fou destruït l'any 1936. Un element que sí s’ha conservat és el gran retaule de Sant Esteve que decorava l’altar major (1497), obra dels germans Pau i Rafael Vergós i continuat, a la mort del primer, per Rafael i el seu pare Jaume. Es va salvar pel fet d'haver estat retirat des del 1879. El 1917 fou venut a l’Ajuntament de Barcelona per tal de contribuir a sufragar la construcció del nou Hospital de Granollers, i avui aquest retaule es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). També es van salvar la pica baptismal, un tros de la trona d'estil gòtic provençal i els capitells de la portalada romànica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1705 el rector Josep Vila, per mitjà del bisbe de Barcelona Benet Sala, obtingué del papa Climent XI les relíquies de Sant Plàcid (copatró de la Parròquia), les quals entraren solemnement en processó el 2 de juliol del 1705 (BAULIES, 1986). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja al segle XX, durant la Guerra Civil el 20 de juliol de 1936 es va incendiar l’església de Sant Esteve junt amb altres de la ciutat: la dels frares de Sant Francesc, la de la Mare de Déu de Montserrat, la de les germanes Carmelites i l’església de Sant Julià de Palou. També el Centre Catòlic, les escoles de Sant Josep i les capelles dels sants de barri. Mesos després de ser incendiada, i malgrat l’opinió en contra del director general de Patrimoni de la Generalitat, Jeroni Martorell, i d’un sector important de granollerins, el comitè revolucionari va decidir enderrocar l’església de Sant Esteve. Entre els anys 1936 i 1937 la nau gòtica va ser totalment enderrocada i només en va quedar dempeus el campanar. Pel que fa a l’arxiu parroquial, tot i que algú l'havia emparedat per intentar salvar-lo, a l'enderrocament va restar al descobert i finalment va ser cremat. L’any 1940 es va iniciar la construcció de l’actual temple, obra de Josep Boada i Barba. La decoració interior fou obra de Sebastià Badia, amb l'excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple. L’església va ser consagrada el 25 d'agost de 1946.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les campanes, l’any 1873, durant la tercera guerra carlina, els republicans van fondre’n el bronze per fabricar canons. I durant la Guerra Civil de 1936 l’església va tornar a quedar sense campanes, quan la Sant Esteve, l'Antònia i les altres foren despenjades i llançades damunt les runes de l’església (BAULIES, 1986), (GARRELL, 1960).</span></span></span></span></p> | 41.6078294,2.2865317 | 440551 | 4606481 | 08096 | Granollers | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50212-foto-08096-365-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50212-foto-08096-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50212-foto-08096-365-3.jpg | Física | Renaixement|Rococó|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-01-10 00:00:00 | 95|97|98|99|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 96210 | Molí d’en Many | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-many | XVII-XX | Edificació del molí força modificada en les reformes. | <p><span><span><span>Antic molí fariner, avui adaptat com a habitatge particular, que es troba emplaçat als peus de l’antiga masia de can Many, a la terrassa del riu Congost. Se’n conserva l’edificació, la bassa i l’entrada del rec o mina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en una edificació de planta rectangular que en la part davantera, a la façana de llevant, ha estat força modificada per l’adaptació com a habitatge. La resta de murs han conservat més o menys la tipologia constructiva tradicional. A la planta baixa es conserva una sala de dimensions força grans, apuntalada amb un ampli arc rebaixat, on hi havia l’espai de mòlta. En el nivell soterrani s’hi deu conservar la part corresponent al carcabà, però sense la roda hidràulica. Al nord de la casa es conserva la bassa del molí, que té una forma allargassada més o menys triangular. La bassa tenia un sobreixidor que derivava l’aigua sobrant cap als horts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El molí es nodria amb aigua de l’anomenada mina del Molí d’en Many, que procedia del sector nord mitjançant dos ramals. Era una mina subterrània amb una alçada considerable. Per fer les tasques de neteja s’hi podia passar dret. Uns 200 metres abans d’arribar al molí la mina sortia a la superfície i desembocava a la bassa. Aquest tram encara es conserva. A la sortida del carcabà la mina feia un gir cap a l’est i travessava la via del ferrocarril. Fins no fa gaire el tram entorn de la via també es conservava en relatives bones condicions. </span></span></span></p> | 08096-458 | Sector de la Serra de Ponent. Carrer Molí d'en Many, s/n | <p><span><span><span>Ja des d’època altmedieval el terme de Palou comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem i de lli. Aquesta xarxa de mines i recs fou utilitzada també per instal·lar-hi alguns molins. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El molí d’en Many podria ser força antic. Era una possessió de la família Riba, propietaris de la masia palouenca de can Riba de la Serra, situada més al sud. Entrat el segle XX el molí feia temps que ja no funcionava, però la mina sí. Servia per regar els horts de la zona. Entorn de la dècada de 1970 a causa d’una fuita de sosa provocada per una indústria tot el sistema de regatge va quedar molt malmès. Fa uns anys, la part de la mina que es troba a la sortida del molí encara es conservava en relatives bones condicions, però les obres que s’han fet amb motiu del pas de la via l’han malmès, encara que la infraestructura és conserva soterrada.</span></span></span></p> | 41.5921300,2.2724100 | 439359 | 4604748 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96210-moli-den-many-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96210-moli-den-many-int.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96210-moli-den-many-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96210-moli-den-many-mina.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada pel propietari | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49870 | Casa dels Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-tagamanent | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granoller</em>s. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001). <em>Granollers, espai, temps</em>. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span>LLOBET, Salvador (1951). <em>Granollers. Estudio Geográfico e histórico</em>. Ed. Alpina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració.</em> Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 181-183.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XV-XVI, XIX-XX | <p><span><span><span>Antic palauet gòtic que va pertànyer a la família noble dels Tagamenent, després Montbui, i on va morir el rei Pere IV de Barcelona, conegut com a Conestable de Portugal. L’edifici ha estat objecte de múltiples reformes, i avui de l’antic casal del segle XV només en resta la part central.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes pis, amb façana plana de paredat comú sense arrebossar. El portal d'entrada és amb arc de mig punt adovellat. A la primera planta, desplaçada cap a la dreta hi trobem una finestra coronella gòtica de triple arc. És acabada amb arquets lobulats simples que descansen sobre frisos amb rosetes als extrems i sobre dues columnetes amb sengles capitells decorats amb fulles d’acant i dos escuts a cada àbac. Els escuts corresponen a la família Rocabertí. A la segona planta presenta una finestra rematada amb arc conopial que té a l’intradós arc de taló lobulat amb traceria. Es recolza en dues impostes amb tres rosetes en relleu cadascuna. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal dir que originàriament el casal era més ample i fou escapçat ja a principis del segle XIX, per construir-hi una casa moderna, i novament el 1966, quan la façana es va estrènyer per ambdós costats. Per això a la casa adjacent de la dreta (núm. 8, casa vídua Uyà) es conserva una arcada interior que havia pertangut a aquest casal. Malgrat tot, la façana presenta un parament força unitari, llevat de la major presència de maó a la segona planta, fet que indica la realització d’obres de reparació en moments posteriors al segle XV. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A dins de l’edifici es conserva un pati interior. Al seu mur de llevant es conserva una finestra acabada amb un arc conopial trilobulat format per dues peces així com una altra finestra acabada amb un arc conopial polilobulat format per dues peces amb decoració vegetal que descansen sobre sengles impostes decorades amb rosetes en relleu. A la segona planta (per la banda del carreró de Sant Esperança) conserva part d’una finestra geminada de la qual només resten les dues pedres treballades que en conformaven l’acabament i algun dels carreus dels brancals. Avui aquests elements queden integrats dins un mur de pedra i maó. (PANCORBO et alii, 2006: 182).</span></span></span></p> | 08096-23 | Carrer de Sant Roc, 10 | <p><span><span><span>Per la seva tipologia, sembla que aquest casal gòtic hauria estat construït als segles XV o XVI. En un principi pertanyia als Tagamanent, una família feudal originària del castell de Tagamanent (al Vallès oriental). Al mateix segle XV la filla hereva dels Tagamanent, Isabel de Tagamanent i de Palou, es casà amb Joan de Montbui. El seu hereu fou Joan de Montbui i de Tagamanent, que va tenir un paper rellevant durant la Guerra Civil catalana que va tenir lloc en aquest segle. Es va decantar del bàndol de la Generalitat, que estava en guerra contra el rei Joan II. La Generalitat proclamà rei a Pere IV, fill del rei de Portugal i conegut com a Conestable de Portugal. Envoltat d’altres nobles fidels catalans i portuguesos, el rei Pere va morir de tisi el 29 de juny de 1466, precisament al palau de Joan de Montbui, a Granollers. Per això en alguns llocs aquest casal també s’ha anomenat casa del Conestable. Posteriorment el seguici de nobles va acompanyar el fèretre reial fins a Santa Maria del Mar, a Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més tard, els Montbui van entroncar amb els Rocabertí, un altre dels llinatges nobles catalans més destacats, en aquest cas originaris de l’Empordà. Per això l’escut dels Rocabertí apareix al finestral principal de la casa. I a mitjans del segle XVII van emparentar-se amb els Pinós, un altre llinatge noble destacat. Dels nou fills d’aquest matrimoni en van destacar dos: Miquel i Josep, per la seva intervenció en la vida política, social i econòmica de finals del segle XVII i principis del XVIII. Especialment, per la seva vinculació a la Guerra de Successió com a defensors de la causa austriacista. Miquel de Pinós i Rocabertí, l’any 1710, davant la falta d’efectius per a les tropes, va demanar que la vila de Granollers contribuís a la causa amb 50 homes. A canvi, s’atorgaria als voluntaris fadrins agremiats el dret a rebre el grau de mestre. Per la seva banda, Josep Galceran de Pinós i Rocabertí, com a delegat del Consell de Barcelona, anà a rebre Felip V a Martorell, el qual li atorgà el títol de marquès de Barberà (1702). Després, però, es convertí en acèrrim defensor dels austriacistes. Durant el setge final de l’Onze de Setembre de 1714 fou un dels portadors de la bandera de Santa Eulàlia, que es va treure per donar ànims als assetjats. Acabada la guerra, va ser deportat i va morir fora de Catalunya (Cantarell: plafó informatiu).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del punt de vista arquitectònic, en els últims dos segles el casal ha sofert greus danys i múltiples reformes. A començaments del segle XIX, una part fou enderrocada per a construir una casa moderna. El 1886 es va reedificar la façana (expedient d’obra 879, caixa 3). El 1908 l’arquitecte Joaquim Manuel Raspall i Mayol hi va fer alguna intervenció de reforma de la façana (expedient d’obra 31, caixa 13). El 1910 s’hi va col·locar un rètol i portes de ferro al portal, i s’hi va obrir una finestra de 0,60 m d’ample per 2 m d’alçada (expedient núm. 53, caixa 14). El 1942 la façana de l’immoble es trobava en estat ruïnós, després dels bombardejos de la Guerra Civil. Una mica abans, el 1940, l’Ajuntament havia donat permís per derruir-ne la part oriental i les finestres de pedra foren venudes al propietari de Can Many. l seu lloc s’hi construí un altre edifici modern (fitxa IPA 28992). Això va causar gran indignació entre els cercles d’estudiosos i amants del patrimoni. El 1956 es va eixamplar el portal d’entrada (caixa 122, expedient núm. 35). El 1958 es va eixamplar l’aparador d’una botiga. El 1961 s’amplià mig metre el finestral existent i se’n va reforçar la llinda (expedient d’obra 56, caixa 153). El 1966 es va fer més estreta la façana (1,05 m a un costat i 1,25 m a l’altre), es va substituir la porta d’entrada a la botiga per una finestra àmplia i s’hi va afegir un pis (expedient d’obra 2584, caixa 207). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més recentment, entre 1980-81 l’edifici es va restaurar segons projecte de Joan Valls i Ribas. El 1986 es va habilitar la planta baixa com a adrogueria (expedient 609/1986).</span></span></span></p> | 41.6082500,2.2886200 | 440725 | 4606527 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49870-casa-conestable-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49870-casa-conestable-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49870-casa-conestable-y.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49870-casa-conestable-int.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49870-foto-08096-23-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: Casa del Conestable o Casa Gran. De fet, la denominació Casa del Conestable es va difondre entre alguns granollerins. Es deu a un article d’Alfred Canal que proposava aquest nom. Anteriorment el nom més comú era la Casa Gran. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49922 | Casa Relats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-relats | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>LLOBET I REVERTER, Salvador (1986) La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers. P.15-19. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XIX | <p><span><span><span>Antiga casa burgesa amb jardí de la qual només en resta la façana principal, que s’ha deixat com a testimoni al davant d’un nou equipament de serveis municipals. Es tractava d’una edificació aïllada que constava de planta baixa, pis i sota coberta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és de llenguatge compositiu clàssic, de composició simètrica en tres eixos, amb buits de proporcions verticals emmarcats, finestres balconeres a la primera planta i finestres en la planta sota coberta. La portalada d'entrada està protegida per un porxo terrassa recolzat en columnes de ferro fos, molt primes i de caire clàssic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins no fa gaire als laterals on ara hi ha blocs de pisos es conservava el jardí de la casa, de notable interès.</span></span></span></p> | 08096-75 | Carrer de Martí Grivé, 47 | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquesta part de l’eixample es situava la ciutat jardí del segle XIX. Aquesta casa en particular va ser construïda, segons sembla, el 1877. El terreny fou comprat l'any 1872 amb idea de convertir-lo en hort, ja que pel carrer del bisbe Grivé hi passava l’anomenada Mineta o Mina Nova, un canal de rec que utilitzava durant uns dies l'aigua de la Mina d'en Fortuny de Canovelles. Passava per la vora del lloc que ocupava l'antiga via fèrria de França, quasi a l'actual avinguda de Sant Esteve (LLOBET, 1986). El promotor de la casa fou Jaume Bultà, fabricant de teixits provinent de Vic, el qual va obrir fàbrica a Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa tenia el seu jardí, que es conservava fins no fa gaire, tancat dins una tanca perimetral. Comptava amb una font sortidor davant l'entrada. Dos magnolis flanquejaven la porta d'entrada. Al mateix jardí hi creixien, a més, altres espècies com un teix, una alzina de gran port, un bosquet de bambú i altres exemplars arboris d’interès (CUSPINERA et alií; 2001). A la part posterior la casa tenia un petit celler. </span></span></span></span></p> | 41.6037933,2.2899701 | 440833 | 4606030 | 1877 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49922-casa-relats-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49922-casa-relats-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49922-foto-08096-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49922-foto-08096-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49922-foto-08096-75-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | BCIL | 2023-12-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | La inclusió d’aquesta casa al Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic del municipi fou motiu de polèmica. L'any 1983 l'Ajuntament va proposar catalogar Can Relats com a element del patrimoni arquitectònic però els propietaris van recórrer la catalogació i uns deu anys més tard l'afer va acabar amb una sentència judicial desfavorable a la catalogació. L'Ajuntament va insistir i entre 1996 i 1997 es va encarregar la revisió del catàleg. Aleshores es va negociar amb la propietat el sostre de l'edificació que es podria fer en el solar restant, on hi havia el jardí. Amb el temps l'edifici es va declarar en ruïna i es va acabar protegint només la façana. El 2017 es va aprovar enderrocar l'edifici mantenint la façana i començar la construcció de dos blocs d'habitatges a l'espai que havien ocupat els jardins a banda i banda de la casa. Més recentment, el 2023 es va portar a terme la construcció d’un nou equipament de serveis assistencials dedicats a la infància, ubicat rere la façana. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50057 | El Peiró/El Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-peiroel-pedro | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Antiga creu de terme de la qual només se n’ha conservat la base o pedestal, emplaçada al punt més alt (o gairebé) de l’antic municipi de Palou, a la serra anomenada de Palou. Actualment ha quedat enmig d’unes terres de conreu, prop del camí de Santa Quitèria. Consisteix en un cilindre fet d’obra i parcialment arrebossat. A la part superior conserva una llosa circular, amb un forat al centre que és on anava encastada una creu probablement de ferro. El cilindre s’eleva un metre i deu centímetres aproximadament, i fa uns quaranta centímetres de diàmetre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És curiós que el pedró no està situat exactament al punt més alt de la zona on es troba. El punt més alt és a 170 m sobre el nivell de mar, però el pedró està col·locat 50 m a l’est d’aquest punt, en una cota de 167 m. Des d’aquest indret, això sí, s’obté una magnífica vista sobre la plana de Palou.</span></span></span></p> | 08096-185 | Sector sudest del terme municipal. Antiga demarcació de Palou. Camí de Santa Quitèria | <p><span><span><span>Fa algunes dècades encara es mantenia la tradició d’organitzar, cada dilluns de Pasqua, una processó que partia de l'església de Sant Julià de Palou i arribava fins al Pedró, on se celebrava un acte religiós que consistia en beneir el terme. Sembla que l'origen del Pedró està relacionat amb el fet d'indicar el punt més elevat de l'antic municipi de Palou, a la serra de Palou, tal com era habitual en moltes poblacions.</span></span></span></p> | 41.5851900,2.2921400 | 440997 | 4603964 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50057-peiro-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50057-peiro-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50057-peiro-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50057-peiro-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50057-peiro-vista-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50057-foto-08096-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50057-foto-08096-185-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-03-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50112 | Can Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gili-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVIII-XX | Edifici pràcticament reconstruït de nou en la seva rehabilitació | <p><span><span><span>Antiga masia que es troba al barri del mateix nom, al costat del torrent també de Can Gili i de l’antic camí de Lliçà. Avui la masia és un centre cívic. Cal dir que en la rehabilitació l’edifici fou pràcticament enderrocat i refet de nou, conservant tan sols alguns murs i elements testimonials. Així, l’exterior ha conservat la tipologia de masia, més o menys tal com era antigament, però l’interior ha estat totalment reformat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació de planta basilical que té adossat a llevant un cos en forma de galeria oberta i a ponent una altra galeria, aquesta de factura totalment contemporània, suportada en pilastres de maó. La façana principal, orientada vers el sudest, s’estructura en base a tres eixos d’obertures, les quals han estat refetes seguint aproximadament la disposició de les que hi havia originàriament, segons es pot observar en fotos antigues de la casa. Com a element més significatiu, s’ha conservat a la façana de llevant una finestra quadrada, de pedra amb un ressalt perimetral fet en els mateixos carreus que l’emmarquen.</span></span></span></p> | 08096-258 | Sector nordoest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Barri de Can Gili. Camí de Lliçà s/n. | <p><span><span><span>Vora la masia de can Gili s’hi ha recollit superficialment material arqueològic d’època romana, cosa que fa pensar que la masia va tenir un precedent en una vil·la romana. Pel que fa a la masia pròpiament, probablement és força anterior al segle XVIII. La casa disposava d’abundant aigua, ja que enfront tenia una font que servia per regar horts de l’entorn, i per la zona hi baixava també el torrent de can Gili. Dins la seva finca hi havia la Verneda de Can Gili, un interessant bosquet vora la carretera de Caldes que actualment és un espai natural protegit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XX aquesta masia era portada per masovers. L’autor Garcia-Pey recull anècdotes d’una de les masoveres que hi va estar a principis del segle XX, coneguda com la Gília i que fou tot un personatge. De nom propi es deia Maria Rius Viola, i era una dona molt decidida i amb gran empenta. Començà per vendre bestiar de corral davant de can Perejaume l'any 1909. En una ocasió tenia oques que no podia vendre i enrabiada es digué que en no poder-les vendre les mataria. Va fer-ho, i les va vendre després. Amb això s'adonà que segurament li resultaria millor despatxar-les mortes que vives. Amb el temps se li féu petit el mercat de Granollers, i deixà la seva filla de dotze anys a cura de la parada. La nena s'havia d'enfilar en un caixó per atendre-la, mentre que ella anava per mercats de Girona, Verges, Torroella de Montgrí, etc. Arreu coneixien aquesta mestressa decidida i enèrgica de Granollers que fumava caliquenyos, jugava a les cartes, parlava com qualsevol comerciant i imposava les seves maneres. Dels divuit fills que va tenir n'hi van sobreviure set. Arreu se'ls ha conegut com els de ca la Gília (GARCIA PEY, 1990).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap a mitjans de segle XX la masia va entrar en estat d’abandó i ruïna. L’any 1965 a les seves terres s’hi projectà el barri o conjunt residencial que es va conèixer com a Can Gili: un barri satèl·lit als afores Granollers, entorn de la carretera de Caldes. El projecte fou impulsat per Financiaciones INSOBE SA, i es construí entre 1967 i 1970. En aquesta època la masia va estar a punt de ser enderrocada, i es va poder salvar gràcies a la pressió veïnal. Finalment fou rehabilitada el 1987 i convertida en centre cívic del barri, que s’inaugurà parcialment el 1991 i de manera definitiva l’any següent. </span></span></span></p> | 41.6132721,2.2754569 | 439633 | 4607093 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-can-gili-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-can-gili-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-can-gili-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-can-gili-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-can-gili-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-can-gili-foto-antiga.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-foto-08096-258-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50166 | Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nicolau-1 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p><span><span><span>ORTEGA RUIZ, Carme; TERRADES SANTACREU, Maria Encarna. “Sant Nicolau (Granollers)”, <em>Catalunya Romànica</em>, Fundació Enciclopèdia Catalana (versió internet).</span></span></span></p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Antiga masia transformada al segle XIX en un casal burgès d’inspiració romàntica i que l’any 1957 va patir una reforma substancial, a causa del seu mal estat, de manera que l’edifici va perdre bona part del seu encant vuitcentista i va quedar com una versió simplificada. El conjunt consta del cos residencial principal més una àmplia zona de naus i dependències agropecuàries al nord (algunes d’una certa antiguitat i altres de recents) així com un gran pati davanter tancat per un barri. En els darrers anys al voltant s’hi han aixecat algunes cases de nova construcció, una de les quals sobre l’antiga capella de Sant Nicolau, originària d’època medieval i que dona nom al mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial principal és de planta quadrada amb cossos adossats a banda i banda, i té coberta de teula àrab a dues vessants. La façana principal s'estructura en tres eixos de composició vertical, a més d'un quart que està format per una llotja, a l'extrem esquerra. Això fa que l'eix principal es trobi desplaçat cap a la dreta. El portal, adovellat, és a l’eix central, i les finestres són emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. Les de la planta superior tenen baranes d’obra calada. Tota la part del cos central cal suposar que pertany a l’antiga masia, transformada al segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'extrem esquerra es troba la llotja que es desenvolupa en tot el lateral sud de l'edifici amb capçalera a la façana principal. A la planta baixa presenta, en aquesta façana, una obertura tapiada coberta amb arc de mig punt. La planta superior es caracteritza per una galeria amb altes obertures altes de punt rodó. Aquesta llotja amb galeria forma part ja de la reconstrucció feta el 1957, força diferent i molt més simple que l’originària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior ha conservat en bona mesura la tipologia i ambientació d’una casal vuitcentista, amb les pertinents reformes que s’hi han fet al segle XX.</span></span></span></p> | 08096-319 | Sector oest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Camí de can Nicolau | <p><span><span><span>En aquest indret existia una capella dedicada a Sant Nicolau que ja està documentada al segle XII. Es trobava a la falda del turó, uns 40 metres al nord, just on ara hi ha una casa que n’aprofita els murs. La primera referència de la capella és de l’any 1193, en el testament de Pere Bost de Riba Alta. El 1314 el bisbe Ponç de Gualba, que estava de visita a Granollers, concedí indulgència a la capella de Sant Nicolau i a la de Sant Bartomeu. El 1502 un altre bisbe li concedí llicència per dotar-se de retaules. Ja al segle XVII, sabem que s’hi van concedir llicències d’ermità: una el 1445 a Pere Boguí, concedida pel vicari general, i la segona el 1667 a Pere Plandi, concedida pel canonge Amigont (Ortega; Terrades: <em>Catalunya Romànica</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII la capella pertanyia a la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Esteve de Granollers, que hi tenia un ermità (BAULIES, 1986). Al segle XIX, amb el procés de desamortització, es va adjudicar al propietari de la finca en la què estava situada (BAULIES, 1986). Pel que fa al mas, està documentat almenys des del segle XVIII. En un cadastre de l’any 1715 s’esmenta el mas Sant Nicolau, juntament amb el mas de les Tres Torres, el mas Espartes i el mas Corts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la segona meitat del segle XIX i principis del XX tant l’ermita com el mas pertanyien a una rica família de Barcelona. Devia ser aleshores quan la masia es transformà en una mansió burgesa d’inspiració romàntica. Per fotografies antigues i altres documents gràfics podem fer-nos una idea força precisa de com era. Tenia unes riques tribunes laterals de dues plantes amb galeries arquejades i baranes balustrades, més una balconada posterior flanquejada per unes torres. A la part superior era rematat amb una torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels volts de 1908 la família estava arruïnada i va haver de vendre la propietat, fent una partició de les seves terres. El mas, juntament amb el bosc i conreus, fou adquirit per Lluís Campins i Campins, que el va passar als seus successors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1957 el casal es trobava en mal estat estructural, ja que els murs s’obrien pel mig. Aleshores s’hi va fer una intervenció que va suposar una reforma en profunditat de l’edifici. S’eliminà la tercera planta per poder fer una nova coberta. Tot i que les façanes de la part baixa es van conservar, algunes de les galeries es van suprimir, i les que es conserven van haver de ser reconstruïdes, de manera que el casal va quedar en part desdibuixat i va perdre bona part de l’encant arquitectònic vuitcentista que tenia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la capella, es pot veure com era per fotografies que se n’han conservat de principis de segle XX. A la dècada de 1970 fou enderrocada en la seva pràctica totalitat i, al seu damunt, s’hi construí una casa que parcialment n’aprofita els murs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment el mas Sant Nicolau és dels pocs de Granollers que continua en actiu com a explotació agropecuària.</span></span></span></p> | 41.6030877,2.2738579 | 439490 | 4605964 | 1957 (reconstrucció) | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50166-sant-nicolau-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50166-sant-nicolau-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50166-sant-nicolau-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50166-sant-nicolau-antiga-ermita.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50166-sant-nicolau-dibuix.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50166-sant-nicolau-ermita-foto-arxiu-granollers.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50166-foto-08096-319-1.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Postal de la Capella de Sant Nicolau (1927). Arxiu Municipal de Granollers, Fotografia i fons Joan Guàrdia AMgr.Informació oral facilitada pels propietaris | 98|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 96989 | Ginkgo de can Jonch descendent d’Hiroshima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginkgo-de-can-jonch-descendent-dhiroshima | <p><span><span><span>Arbre exemplar de ginkgo (Gingko viloba) que està plantat al jardí de can Jonch (seu del Centre de Cultura per la pau) i que és descendent de l’arbre d’aquesta mateixa espècie que va sobreviure al llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima (Japó). Va ser plantat l’any 2010 i encara és un exemplar jove, que es troba emplaçat en un parterre a la part davantera del jardí.</span></span></span></p> | 08096-500 | Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau. Carrer del Rec, 19 | <p><span><span><span>El ginkgo del qual prové aquest exemplar fou dels pocs que va sobreviure al llançament de la bomba atòmica sobre la ciutat d’Hiroshima l’any 1945. Cal dir que el Ginkgo és una espècie d’arbre arcaica i molt resilient. Considerat un “fòssil vivent” <span><span><span><span><span>d'una branca evolutiva que es va separar de la resta de plantes fa com a mínim uns 270 milions d'anys.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1982 l’alcalde d’Hiroshima Takeshi Araki va impulsar la creació del programa Mayors for Peace (Alcaldes per la Pau), una Organització no Governamental de caràcter consultiu associada al Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides. En l’actualitat la conformen més 8.000 ciutats de 165 països diferents. En l’àmbit català l’any 2014 es va crear la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya, amb el suport de l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i la Diputació de Barcelona. L’aleshores alcalde de Granollers, Josep Mayoral, va liderar aquesta iniciativa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Gingko de can Jonch es va plantar l’any 2010. En aquest moment es van fer contactes amb Hiroshima i es van obtenir llavors que foren plantades al viver de Bell-lloc. Els arbres resultants foren replantats en diferents poblacions de Catalunya. </span></span></span></p> <p> </p> | 41.6094300,2.2850800 | 440431 | 4606660 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2024-05-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||||
| 50073 | Barri del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-lledoner | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> | XIX-XXI | Necessita algunes actuacions de millora | <p><span><span><span>Barri popular sorgit a finals del segle XIX entorn de la carretera de Vic i de l’antic camí ral, al sector nord de l’eixample de Granollers. Pel nord afronta amb el terme municipal de les Franqueses, del qual havia format part i actualment el separa la riera de Corró. Té una configuració urbanística senzilla, ja que les edificacions van anar creixent als costats de l’antic camí Reial (actual carrer del Corró), de sud a nord, i després al voltant de la carretera. Esparses entre les edificacions de construcció més recent, es conserva un bon grapat de cases més antigues. Solen ser cases unifamiliars de tipus popular, de planta baixa més un pis. També destaquen algunes construccions més singulars, com ara can Sampere (una impressionant mansió burgesa d’estil modernista) o el conjunt de can Monic (una petita colònia obrera de començaments de segle XX). Els edificis que remarquem perquè tenen un certa vàlua patrimonial són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer APEL·LES MESTRES: números 1, 3, 9, 11, 13, 15 (1932).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer CAMÍ ROMÀ: números 21, 23.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer LOPE DE VEGA: números 4, 6, 8, 10, 12.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer MANRESA: Resten dues cases d'interès: la façana lateral de Can Raïc (número 13), inclosa al carrer de Corró, pel qual te l'entrada principal, i la número 5, que resta absolutament aïllada. A l'extrem del carrer hi ha les restes d'una nau industrial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer PIZARRO. Números SENARS: 3, 13 (Balustrada). Números PARELLS: 24-26-28.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer PRIMER MARQUÈS DE LES FRANQUESES. Números SENARS: 9-11, 13 (cal Peó), 15, 17 (cal Vint-i-nou, Joan Pagès), 19, 23, 27, 29, 31, 33 i 35 (cal Cabrit), 37 (trencadís, can Cinta), 41, 43, 45 (can Lliga, Miquel Torrebadell Oliveras, el Lligasardines), 71, 75, 77, 79, 81-63, 87 (edifici industrial, can Picarol), 89, 91 (1914), 93 (1915), 95, 97, 99, 101, 103, 109, 111, 113, 115, 125, 145 (colònia de can Mònic). Números PARELLS: 2, 4, 6, 14 (cal Negre, mecànic), 18-20, 22, 50, 52, 56, 58, 60, 72, 82, 148, masia de can Mònic (1661, reconstruïda el 1943).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer RIPOLLÈS: número 17</span></span></span></p> <p><span><span><span>Passatge LLEDONER: hi ha una torre de llum de FECSA (22-24).</span></span></span></p> | 08096-201 | Carrer del Lledoner i entorn | <p><span><span><span>Amb la construcció de la nova carretera que havia substituït el camí Ral al segle XIX es va anar urbanitzant el sector. A finals del segle XIX el nucli urbà de Granollers va anar avançant cap al nord. Del 1880 al 1936 es va urbanitzar al nord del carrer de Minetes cap a les Franqueses i al sud, cap a Palou, pel carrer de Sant Jaume, a una banda, i pel de Lletjós, saltant la carretera de Barcelona fins a l'altura de Cal Curt. El 1887 es delimitava la plaça de la Muntanya i, a la dreta del Congost, apareix la barriada de l'estació del Nord. A llevant, amb les fàbriques dels Torras, la de Can Renom i la del Gas, es basteix el nucli de la carretera de la Roca, amb l'incipient passeig de la Muntanya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Això donà lloc a l'aparició d'algunes barriades perimetrals de personalitat ben definida, com la del Lledoner. Fins el 1922 el barri del Lledoner pertanyia al municipi de les Franqueses. Aquest barri fou incorporat a Granollers per la llei de 5 d'agost de 1922. En realitat formava un nucli satèl·lit que presentava greus problemes per al municipi granollerí en l'ordre administratiu, fiscal i sanitari. En tots aquests motius es va fonamentar l'annexió decretada el 1922, no pas sense l'oposició de l'Ajuntament de les Franqueses (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Eclesiàsticament la barriada del Lledoner pertany a la parròquia de Corró de Vall i celebra pel setembre la festa major, en la qual tradicionalment es ballava l'Espolsada, típica dansa de Corró. Els granollerins solen concórrer a la festa i pràcticament n'han fet una festa major petita, no solament del Lledoner, sinó de tota la ciutat. Actualment el barri del Lledoner continua conservant un cert tarannà propi (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> | 41.6170440,2.2907832 | 440913 | 4607501 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-carrer-corro-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-carrer-corro-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-carrer-corro-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-carrer-corro-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-passatge-lledoner-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-foto-08096-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-foto-08096-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-01-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 96477 | Barri de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-julia | XIX-XX | Cases molt modificades que pràcticament han perdut la tipologia constructiva originària. | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector central d’aquesta plana agrícola. És format per un grup de cases adossades que constitueixen un carrer (el carrer de Julià) més un conjunt de coberts i construccions auxiliars que es troben a l’altra banda del carrer, al sud. Es tracta del barri més transformat dels que hi ha a Palou, ja que gairebé totes les cases han estat substancialment reformades, amb la inclusió de balconades i altres elements moderns, o bé totalment reconstruïdes. El resultat és un conjunt heterogeni que perdut gairebé del tot la seva tipologia originària com a barri pagès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per l’est les cases del carrer queden pràcticament connectades amb la Granja de can Ginesta, un exemple interessant del tipus d’arquitectura d’influència racionalista pròpia dels anys 1950.</span></span></span></p> | 08096-475 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de Sant Julià. Camí Ral. | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al barri de Sant Julià en particular, les cases podrien ser originàries de finals del segle XIX o començaments del XX, amb les pertinents reformes posteriors. La Granja de can Ginesta fou construïda a la dècada de 1950.</span></span></span></p> | 41.5826200,2.2808000 | 440050 | 4603686 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96477-barri-sant-julia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96477-barri-sant-julia-post.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-03-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 96458 | Barri de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-josep | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector est d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de llevant. És format per un grup d’unes set cases adossades que constitueixen un carrer (el carrer de Sant Josep), més unes poques cases disperses al seu entorn. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En general les cases que formen el carrer han conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària, pròpia de les cases pageses populars de finals del segle XIX o començaments del XX. És probablement el carrer de Palou més ben conservat i més representatiu d’aquest tipus de barri pagès. En general, les cases són de tipologies lleugerament variades, però constitueixen un conjunt harmònic, amb totes les façanes ben alineades i encarades a migdia, arrebossades en diferents tonalitats ocres. La majoria són de dues plantes i es composen en bases a dos eixos, però algunes són més amples.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres al sud hi ha can Torrents, una casa pagesa de dimensions més grans que ha estat transformada en restaurant i, al darrera, té un hotel de nova construcció.</span></span></span></p> | 08096-470 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de Sant Josep | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, les cases del carrer de Sant Josep s’haurien construït entre 1884 i 1890.</span></span></span></p> | 41.5821200,2.2841300 | 440327 | 4603629 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96458-barri-sant-josep-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96458-barri-sant-josep-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96458-barri-sant-josep-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96458-barri-sant-josep-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 96459 | Barri de can Tinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-tinet | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector nordest d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de llevant. És format per unes poques cases aïllades, més o menys alineades amb la carretera, que són de tipologia i èpoques diverses. Les cases han conservat de manera desigual la seva tipologia constructiva originària, de manera que constitueixen un conjunt força heterogeni.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més al sud hi ha la Casa Viñallonga o cal Tinet, un petita torre d’estil noucentista avui convertida en un centre de dia. Més al nord trobem el Forn de pa i altres construccions, probablement de la dècada de 1930.</span></span></span></p> | 08096-471 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Tinet | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, la casa del Forn de pa s’hauria construït l’any 1935.</span></span></span></p> | 41.5834500,2.2840800 | 440324 | 4603776 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96459-barri-can-tinet-can-tinet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96459-barri-can-tinet-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96459-barri-can-tinet-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 96436 | Barri de can Giró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-giro | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector oest de la plana agrícola que s’estén vora el riu Congost. És format bàsicament per dues cases, amb un bon nombre de coberts i dependències agropecuàries al seu entorn, i ha conservat força íntegrament les tipologies constructives originàries. La distribució urbanística no és en forma de carrer, com en altres barris de Palou, sinó que es troba més dispersa al voltant dels nuclis que conformen les dues cases. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’oest hi trobem la casa de can Giró, que dona nom al barri. Es tracta d’una edificació de tipologia rural popular, de planta rectangular allargada, probablement del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’est hi ha can Gurri, un casal aïllat que adopta una forma més semblant a una petita masia, amb una era enrajolada al seu davant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel barri hi passa la mina de can Gurri, que és una de les millor conservades entre les moltes que hi havia a Palou. Té un rentador o safareig que està situat davant de can Giró. Antigament també hi havia una sínia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A una certa distància cap a l’est hi ha una casa aïllada: ca l’Hereu Peret.</span></span></span></p> | 08096-466 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Giró | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment can Gurri està en procés de rehabilitació.</span></span></span></span></p> | 41.5838300,2.2792300 | 439920 | 4603822 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96436-barri-can-giro-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96436-barri-can-giro-can-giro-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96436-barri-can-giro-can-giro-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96436-barri-can-giro-can-gurri-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-03-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 96474 | Barri de can Tries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-tries | XIX-XX | Estat de conservació desigual | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector oest d’aquesta plana agrícola, molt a prop del barri de can Bou. És format per unes tres cases aïllades, d’èpoques i tipologia ben diferents, de manera que constitueixen un conjunt heterogeni.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al nord hi ha can Pere Riera Vell, que és una casa de pagès d’una certa antiguitat, amb un cos residencial central que ha mantingut més o menys la tipologia constructiva tradicional, envoltat d'un bon nombre de coberts i construccions auxiliars més recents. Més al sud hi trobem can Brutau, de recent construcció, i una altra casa de tipologia pagesa però força reformada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel costat de llevant del barri hi passa la mina o rec de can Giró, procedent del barri de can Giró i en direcció cap a la zona de can Batzacs.</span></span></span></p> | 08096-474 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Tries | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la seva tipologia can Pere Riera Vell podria ser una construcció de finals del segle XIX o començaments del XX. La resta de cases del barri són posteriors.</span></span></span></p> | 41.5827600,2.2785500 | 439862 | 4603704 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96474-barri-can-tries-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96474-barri-can-tries-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96474-barri-can-tries-5.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-03-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 96455 | Barri de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-salvador | XIX-XX | Estat de conservació divers de les cases | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sud d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de ponent. El nucli central d’aquest barri és format per un conjunt de cases adossades en forma de carrer que s’estén perpendicular a la carretera. És el carrer de Sant Salvador, on s’ha conservat força íntegrament la tipologia originària de les construccions, en forma de cases pageses populars pròpies de finals del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les cases arrenglerades formen un conjunt homogeni (excepte la primera, que és més alta i sembla més antiga), amb les façanes principals orientades vers migdia, pintades de blanc. Són habitacles de planta baixa més un pis, normalment estructurades en tres eixos d’obertures, amb les finestres rematades amb arcs lleugerament escarsers. A les façanes posteriors les cases disposen de coberts o patis. El barri ocupa una superfície més àmplia en aquest costat ponentí de la carretera, i compta amb altres cases aïllades de tipologia i èpoques diverses: la Casa Cristòfol, can Vicenç, can Roqueta... En general, però, es tracta de construccions més modernes.</span></span></span></p> | 08096-467 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de Sant Salvador. | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, la primera casa del carrer de Sant Salvador (més alta) s’hauria construït l’any 1884, mentre que la resta serien de 1890.</span></span></span></span></p> | 41.5783800,2.2825800 | 440194 | 4603214 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96455-barri-sant-salvador-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96455-barri-sant-salvador-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 96461 | Barri del Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-junyent | XIV-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sud d’aquesta plana agrícola, vora l’antiga masia del Junyent i a redós del Camí ral. És format per la masia, un grup de quatre cases més petites, adossades en forma de petit carrer, més algunes cases aïllades a l’entorn. Les cases adossades semblen de tipologia força recent i tenen poc interès patrimonial. Al nord hi ha dues cases aïllades (cal Covaner i ca l’Esteve) que han estat força reformades. També hi trobem can Xicó (uns metres a ponent) que ha conservat força millor la tipologia tradicional, i la Casa Nova del Junyent, una edificació recent de nova planta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Davant del Junyent es conserven dues basses, que eren propietat de la masia i s’utilitzaven per a regar horts, així com un rentador o safareig comunitari que aprofitava l’aigua de la mina de can Giró. Un ramal d’aquesta mina passa vora el Camí ral i encara porta aigua.</span></span></span></p> | 08096-472 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri del Junyent. Camí ral | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la masia del Junyent en particular, almenys des del segle XV estava vinculada a la família Junyent, que també posseïen la Torre de les Aigües (antigament anomenada també Junyent). Per això en ambdues masies hi trobem l’escut de la família. Segons García-Pey (1990) aquesta masia va rebre el nom de Joan Junyent, al segle XV. La família Junyent es compta entre les més notables d’aquesta època. Hi destaquen Joan Junyent (marmessor de la reina Violant), Berenguer de Junyent, Francesc Junyent (conseller de Barcelona i comandant d'una galera en la guerra de Nàpols), un altre Francesc Junyent (destacat en 1542 en els fets d'armes de Perpinyà), Galzerà de Junyent (citat entre 1535 i 1555 a les Corts de Montsó), Miquel Junyent (que participà en els esdeveniments de 1597 i 1598), i un nou Francesc Junyent (citat en 1688 i 1697 i a les Corts de 1701). Després de pertànyer als Junyent durant els segles XV i XVI, al XVII la masia era un hostal, propietat de Francisca de Magarola. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja a finals del segle XIX, a redós de la masia es va formar un barri pagès, anomenat del Junyent, amb cases alineades al costat de la masia i al Camí ral. </span></span></span></p> | 41.5803500,2.2785700 | 439862 | 4603436 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96461-barri-del-junyent-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96461-barri-del-junyent-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96461-barri-del-junyent-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96461-safareig-junyent-bassa-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 96481 | Barri de cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-cal-rei | XVIII-XX | Estat de conservació desigual | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sudest d’aquesta plana agrícola, vora el camí de can Tià o de cal Malo. És format per cinc cases aïllades, properes entre si i situades al costat de ponent del camí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Tià és la que es troba més al nord i més separada. La construcció actual, però, és força moderna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal Rei es troba, més al sud, a la cruïlla entre el camí de can Tià i el camí de cal Rei. En realitat es tracta de tres habitatges pagesos adossats que aparenten ser una sola casa, la qual ha conservat força íntegrament la seva tipologia constructiva originària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Masferrer consta d’un cos residencial de construcció molt regular, probablement obra de mitjans de segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can malo i can Gravat, situades més al sud, podrien ser les cases més antigues del barri. Han conservat de manera parcial la seva tipologia constructiva originària, tot i que envoltades d’un bon nombre de coberts i construccions diverses.</span></span></span></p> | 08096-476 | Sector sud de terme municipal. Palou, barri de cal Rei. Camí de cal Tià. | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al barri de cal Rei en particular, cal dir que es troba en un camí antic. Segons l’arqueòleg Josep Estrada, es tractaria de la <em>Strada Francesca</em> o <em>Via Calciata</em>, ja documentada al segle IX i que comunicava l'altra banda dels Pirineus, passant per Girona i Hostalric, amb Barcelona. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, les cases més antigues d’aquest barri serien cal Malo i can Gravat (del segle XVIII), cal Rei s’hauria construït el 1890 i can Masferrer el 1950. </span></span></span></p> | 41.5785400,2.2872200 | 440581 | 4603229 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-cal-rei-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-masferrer-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-malo-i-can-gravat-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-malo-i-can-gravat-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-malo-i-can-gravat-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-tia.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-03-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,48 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.