Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50060 | Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-granollers | <p>ALBÓ, Núria (1994)El Vallès Oriental. Barcelona: Dissenys Culturals. Col·lecció: Les Comarques de Catalunya, núm. 27.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS (s.d.) Museu de Granollers, Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> | XX | <p>L'edifici del Museu de Granollers és un dels pocs concebuts a la dècada del 1970, per tal d'hostatjar un equipament d'aquest tipus. Fou projectat pels arquitectes Bosch, Botey i Cuspinera. Té tres pisos soterrani i una façana principal plana formada per grans blocs de formigó desigualment disposats. A la part baixa, els blocs de formigó acaben en diagonal fins aconseguir l'alçada d'una porta d'accés de reduïdes dimensions. La resta de la part baixa de la façana és de vidre, cosa que permet un joc de transparències i superposició de plànols. L'interior està format per grans espais diàfans amb rampes d'enllaç entre pisos que ofereixen una sensació d'interconnexió d'espais. Les col·leccions del Museu estan formades per les provinents de les diverses excavacions i prospeccions al terme, que són la base de la seva exposició permanent, encara que també hi ha materials apareguts a tota la comarca i, inclús d'arreu de Catalunya i altres llocs de l'estat. Els fons d'art aplega pintures i escultures des del segle XIII fins a l'actualitat. Les obres més antigues són els fragments de retaules i les imatges religioses de l'església de Granollers, dels segles XVI i XVIII. Del segle XIX destaquen obres d'Eliseu Meifren, J.M. Tamburini i Rossend Nobas. Del segle XX cal mencionar les firmes de Manolo Hugué, J.M. de Sucre, A. Cumella, F. Serra, V. Albarranch, J. Curós, E. Alcoy, A. Muñoz, M. Villèlia, A. Tàpies, O. Pelayo, Fornells-Pla, J. Benito, J. Uclés i V. Viaplana. També hi ha escultures de les avantguardes de la darrera dècada del segle XX. Els fons d'història i etnologia són els més heterogenis, amb la presència d'armes, camafeus, claus, etc.. que provenen d'antigues col·leccions particulars. Menció a part mereix el fons de numismàtica, el de ceràmica i el de vidre (MUSEU DE GRANOLLERS, s.d.).</p> | 08096-188 | Carrer d'Anselm Clavé, 40-42, 08400-GRANOLLERS | <p>La primera etapa de la institució va iniciar-se el 20 de maig de 1932. El nom oficial era 'Museu-Arxiu de Granollers i del Vallès Oriental'. El seu primer estatge eren les dependències annexes a la presó del partit judicial i la seva primera tasca va ser la de col·leccionar els objectes que s'emmagatzemaven al local, per tal de poder-les instal·lar posteriorment a l'edifici de l'església de Sant Francesc. Després de diverses vicissituds, que varen fer abandonar i reprendre el projecte (entre elles, molt especialment, la Guerra Civil), no va ser fins el 1946 (BAULIES, 1965). Els inicis del museu es remunten a l'any 1932 amb la creació d'una Comissió Organitzadora del Museu de Granollers i del Vallès Oriental encarregada de recollir i inventariar peces. La tasca de la qual fou continuada des del 1934 pel Patronat del Museu - Arxiu de Granollers i del Vallès Oriental. Les dues entitats actuaren sense disposar d'un local per allotja-hi el museu. El 1937, en plena Guerra Civil, es traslladaren els materials a la casa Molina, que actuà com a magatzem del museu i també de les obres d'art procedents de les col·leccions particulars i eclesiàstiques de la comarca. El 1946 s'inaugurava oficialment el Museu de Granollers a la casa Molina, convertint-se en el centre cultural més important de la ciutat. Als fons inicials s'hi anaren afegint altres objectes d'art provinents de dipòsits i donacions. La Secció d'Arqueologia s'encarregà de fer prospeccions per tot l'àmbit comarcal i la de Ciències Naturals es dedicà a l'estudi de la fauna i la flora de la comarca. El Museu organitzà del 1959 al 1964 el Premi Granollers de Pintura, que constituí en les seves sis edicions una manifestació artística que ultrapassà l'àmbit local i nacional. En aquesta època els fons del museu van créixer sensiblement. L'any 1965 s'enderrocà la casa Molina i es traslladaren les peces a l'antic Col·legi Municipal de Segon Ensenyament on van romandre fins el 1978. El nou edifici, inaugurat el 1976, es troba al centre de la ciutat i ocupa el solar que havia estat d'una antiga societat granollerina: 'La Unió Liberal'. El creixement de la Secció de Ciències Naturals feu que s'habilités, el 1987, l'edifici conegut com 'La Tela' per tal d'ubicar-hi el Museu de Granollers - Ciències Naturals (MUSEU DE GRANOLLERS, s.d.).</p> | 41.6070700,2.2884900 | 440713 | 4606396 | 1976 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50060-foto-08096-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50060-foto-08096-188-2.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2024-06-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Andreu Bosch, Josep M. Botey i Lluís Cuspinera | A més del fons el Museu organitza visites comentades a escoles i grups prèvia concertació. Té una botiga on es venen, entre d'altres objectes, publicacions. Realitza itineraris locals i comarcals, organitza cursos, conferències i activitats diverses i edita la revista 'Lauro', així com altres materials (MUSEU DE GRANOLLERS, s.d.). | 120|98 | 53 | 2.3 | 1773 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||
| 50061 | Museu de Ciències Naturals de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-ciencies-naturals-de-granollers | <p>BOSCH, A; BOTEY, J.M.; CUSPINERA, L. (1984) Memòria descriptiva del projecte de reutilització de l'edifici 'La Tela' per a l'Ajuntament de Granollers, Barcelona, document mecanografiat.</p> <p>CATÀLEG D'ARBRES (1999) Catàleg d'arbres de Granollers (document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals 'La Tela'.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (s.d.) Museu de Granollers. Ciències Naturals. Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> | <p><span><span><span>Col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Granollers, que es troba emplaçat a la torre noucentista <span>Pius Anfres</span>, coneguda <span>a Granollers </span>com la Tela. Els seus fons es distribueixen en els següents àmbits temàtics: Paleontologia, Geologia i Zoologia. Aquest últim és el més ben representat. Aquests són els principals elements que podem trobar en cada col·lecció:</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Zoologia:</strong> Aquesta és la col·lecció més extensa del museu. Les col·leccions entomològiques inclouen espècimens de molts grups d'artròpodes però en destaca la col·lecció de papallones de Catalunya i de tot el món. <span>Entre aquestes, són especialment interessants les col·lecions de papallones de Dolors Callol Chevalier (Manel Genovart), David Adelantado, Enric Macias, Constantí Stefanescu, Jordi Viader, Antoni Sanmartí, Joan Condal, Francesc Pou i Roger Vila</span>. Les col·leccions de vertebrats estan formades per tots els grups: peixos amfibis, rèptils, ocells i mamífers. Cal destacar la col·lecció de mamífers, representada sobretot per insectívors i rosegadors de la península ibèrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Paleontologia: </strong>Aquesta col·lecció està formada principalment per fòssils<span> procedents de Catalunya</span>. Es pot destacar el material procedent del jaciment Triàsic del Montseny (250 milions d'anys) amb les restes de <span>capitosaures</span>. Aquest jaciment va ser excavat l'any 1990 i d'ell s'han recuperat les restes <span>d’un gran amfibi de l’espècie de descripció nova <em>Paratosuchus acri</em>. </span>També hi ha restes de vertebrats més moderns, com un fragment de maxil·lar de mastodont (Gomphotheridae) i de diferents elefants antics (Palaeoloxodon antiquus) del Pleistocè, de Parets del Vallès, Granollers i Canyamars, al Maresme. <span>Destaquen també les grans col·leccions d’invertebrats fòssils de Joan Maria Viader i la de coralls de German Álvarez.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Geologia: </strong>Col·lecció formada per roques i minerals de la comarca i de la resta de Catalunya. Destaquen les mostres procedents de diferents explotacions mineres del Montseny: Gualba, Matagalls i Vallcarcara. Així mateix, el jardí del museu compta amb una petita col·lecció de grans blocs de les roques més característiques de la comarca del Vallès Oriental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Museu té una part expositiva amb un muntatge més tradicional que s’ubica als baixos de la casa <span>Pius Anfres (Aula de Malacologia Frederic Travé i Aula de Paleontologia Joan Maria Viader</span>), mentre que l’edifici adjacent de nova construcció conté el muntatge expositiu permanent, sota el títol <span>“Tu investigues!”, </span>més espais per a exposicions temporals, amb una museografia moderna. Cal dir que, a més de les col·leccions, el jardí del Museu queda integrat com un espai més visitable, que compta amb una mostra d’espècies botàniques pròpies del Vallès així com alguns blocs de roques també característics de la comarca, a més d’un estanc. Hi trobem representats petites comunitats d’alzinar, pinedes, brolles i la ribera. Les espècies estan identificades amb un rètol. Entre els exemplars botànics quedaven alguns arbres que havien estat plantats pel propietari de la <span>torre Pius Anfres</span>, probablement cap a l’any 1912. Tanmateix, d’aquests avui només queda <span>en el recinte del jardí un llorer, un til·ler, un pi blanc, un pi pinyer i un pitòspor. I fora del recinte hi ha l’Alzina de la Tela, a la cantonada dels carrers Palaudàries amb Murillo.</span></span></span></span></p> | 08096-189 | Avinguda de Francesc Macià, 51 | <p><span><span><span><span>La torre que avui acull el Museu de Ciències Naturals fou construïda l’any 1912, obra de l’arquitecte J. Batlle Anfres. Era la casa dels propietaris de la fàbrica tèxtil que hi havia situada al darrera, per això li va quedar el nom de la Tela. La fàbrica havia estat fundada l’any 1854 per Brunet i Serra, i el 1906 fou traslladada a aquest carrer, vora la casa. L'any 1874 era una de les tres fàbriques de dimensions més grans que tenia Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1984 l'Ajuntament encarregà un projecte de rehabilitació de l'edifici a fi de dedicar-lo a museu de ciències naturals. L’antecedent d’aquest museu es troba el 1982, quan un grup de joves naturalistes va promoure la creació de l'àrea de Ciències Naturals com a secció dins el Museu de Granollers, amb Antoni Jonch que es perfilava com a cap. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Antoni Jonch Cuspinera fou el principal instigador del museu, que es va dur a terme també per la voluntat de l’alcalde Rafel Ballús. Després de molts anys treballant al Zoo de Barcelona finalment va esdevenir director del Museu de Ciències Naturals de Granollers. El magnífic jardí que ja existia a la torre de la Tela també feia aquest emplaçament molt idoni per al nou equipament. L’edifici fou restaurat l’any 1986 i, després d’haver-se elaborat un projecte museològic i museogràfic, el museu es va inaugurar el maig de any 1987.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El jardí va entrar a formar part del conjunt del Museu, i va esdevenir l'escenari d'una petita mostra de comunitats vegetals vallesanes, acompanyades per algunes de les roques més comunes i per alguns animals vius. El nucli zoològic, però, es va tancar l’any 1998. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 2000 les dependències del Museu van poder ampliar-se considerablement quan la fàbrica CIMSA, hereva de la fàbrica tèxtil original, es va traslladar i l’edifici antic fou enderrocat. Això va coincidir la urbanització de la part dels solars dedicada a habitatges, i va permetre la construcció d’un edifici de nova planta on es va instal·lar una àrea d’equipaments del Museu i una nova exposició permanent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment el Museu compta amb els següents àmbits temàtics: paleontologia, geologia, botànica, meteorologia i, especialment, zoologia. També té un planetari i una biblioteca consultable, i acull alguns centres especialitzats: és la seu del Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny (secció de ciències naturals) i del grup de recerca Bibio, que executa diferents plans de seguiment de biodiversitat de Catalunya (papallones diürnes, mamífers terrestres, ratpenats i amfibis). Així mateix, va gestionar l'Estació Meteorològica de Granollers (al Puig de les Forques, en funcionament ininterromput des del 1950 fins el 2019, i traspassada finalment al Servei Meteorològic de Catalunya). També gestiona el Centre d'Educació Ambiental de Can Cabanyes, situat en aquest espai d’interès natural del Granollers. Així mateix, el servei educatiu del Museu ofereix un ampli ventall de visites i tallers per a escolars.</span></span></span></span></p> | 41.6017263,2.2877924 | 440650 | 4605803 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ccnn-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ccnn-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ccnn-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ccnn-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-casa-pius-anfres-jardi-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-casa-pius-anfres-jardi-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ciencies-naturals-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ciencies-naturals-k.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-04-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Informació facilitada pel director del Museu: Antoni Arrizabalaga | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50212 | Tresor parroquial i elements artístics de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresor-parroquial-i-elements-artistics-de-lesglesia | <p>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.</p> | XVI-XIX | <p><span><span><span><strong>Tresor parroquial i elements artístics de l’església</strong></span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers es conserven alguns objectes d’interès artístic, especialment d’orfebreria i datables entre els segles XVI i XX. Del tresor de l’església en destaquem sis calzes, un copó, una Veracreu, un encenser, una imatge de la Verge del Roser i una de Sant Esteve. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'exemplar més antic és un calze de plata daurada. El peu, de forma flordelisada, i el nus central hexagonal són del segle XVI, mentre que la resta del calze és posterior. Un segon calze d'argent és d'estil rococó i un altre és neoclàssic, ambdós del segle XVIII. Un altre calze és d'estil imperi (segle XIX) i els dos darrers són datables al segle XX, un d'ells neogòtic. El copó és també de plata i presenta abundant decoració. La Veracreu és de braços calats, seguint una tipologia renaixentista, però que a Catalunya perdurà en el temps. L'encenser, piriforme, és del segle XIX. La Verge del Roser és una obra del segle XIX i es conserva la marca de l'argenter. La imatge de Sant Esteve està feta de plata burinada (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Existeix una còpia, feta l'any 1943 per Alfons Serrahima, de la custòdia feta el 1561 per Gracià Ferràs i Miquel Boygues, de Barcelona. L'original va desaparèixer el 1936. També existia una creu processional feta per Gracià Ferràs i daurada per Perot Oller el 1555. Va desaparèixer així mateix el 1936 (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres elements artístics destacables de l’església (alguns dels quals conservats al Museu de Granollers) són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>MÈNSULES: Es conserven deu mènsules al Museu de Granollers. Es tracta d'elements encara amb trets romànics però ja comencen a evolucionar cap el gòtic. Destaquen figures antropomòrfiques, monjos cantaires, animals reals o fabulosos, cares humanes (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPITELLS ROMÀNICS DE LA PORTA: Es conserven dos capitells tallats en pedra calcària i decorats amb motius vegetals per les quatre cares. Ambdós són de tradició coríntia evolucionada amb dos registres de fulles d'acant amb les puntes cap avall. Es tracta d'elements típics de la segona meitat del segle XII i inicis del segle XIII (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>TRONA GÒTICA: Es una bona mostra de fusteria tardo-gòtica amb traceries on es pot veure en una cara la Verge i en l'altre Sant Domènec de Guzman. Es conserva al Museu de Granollers. (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PICA BAPTISMAL: Presenta grans estries helicoïdals que formen dotze cares còncaves amb arestes. La copa és carejada, té nus i peu, i està feta amb pedra de Girona. Tres de les cares presenten relleus, en una hi ha la Verge amb el Nen i a les dues dels costats hi ha sengles orants. Es pot datar al segle XVI. Antigament aquesta pica era situada als peus de l’església, on hi havia el baptisteri. Actualment encara es conserva a l’església (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> | 08096-365 | Església parroquial de Sant Esteve. Plaça de l'Església, s/n. Museu de Granollers. Carrer d'Anselm Clavé, 40-42. | <p><span><span><span><span>La primera notícia documental que es coneix d’una església dedicada a Santa Esteve a Granollers es troba en un document del cartulari de Ripoll del 25 de juny de 972, però no es té constància que quedi cap resta d'aquesta primitiva construcció. Ja es citada com a parròquia l'any 1001, en una escriptura d'empenyorament d'un alou situat a les parròquies de Sant Esteve de Granularios i Sant Julià de Palaciolo. Se sap que el 1065 l'església tenia dedicació a sant Joan, segons consta en un testament. Entre els segles XI i XII aquest primitiu edifici fou substituït per un altre, del qual se’n van trobar restes durant les excavacions fetes entre 1940 i 1942, quan s'inicià la construcció de l'església actual. A finals del segle XII hi ha constància de llegats per a l'obra del temple. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta segona església, romànica, era d'una sola nau, d'uns 13 metres de llarg per 5'50 metres d'ample, amb absis semicircular orientat a llevant i la porta d'entrada a ponent. Al segle XV es trobava en mal estat, i això, juntament amb l'augment de la població, motivà la construcció d'una nova església, ja d’estil gòtic, entre mitjans segle XV i inicis del segle XVI. El campanar, adossat a la part nord del mur oest de l'església, ja deuria estar construït a principis del segle XVI. El 1508 es diu que el cloquer del campanar tenia quatre campanes. Així mateix, en el testament de Bruniquer (1561-1641) s'explica el trasllat de les tombes de la seva família amb motiu de les obres del campanar i del cor. Les sepultures havien estat traslladades del fossar a un indret davant del portal gòtic en època del seu pare i del seu avi (DANTÍ, 1997). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta nova església mesurava 35 metres de llarg i 11 metres d'amplada, amb capelles laterals més baixes que la nau central. A la façana sud el portal, de brancals i arquivoltes amb llinda i timpà apuntat. Al damunt tenia un guardapols rematat amb una creu i decorat per òculs i florons. A les arquivoltes hi havia petits capitells amb decoració vegetal i mascarons. El paviment interior de l'església estava format per cairons de color groguenc. A l'interior del temple el presbiteri estava una mica alçat de la resta del temple, i els elements arquitectònics estaven pintats. El cor estava sobre un arc carpanell rebaixat als peus de la nau, i tenia una barana amb òculs calats (DANTÍ, 1997).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta església gòtica fou ampliada per la part nord els segles XVII i XVIII, amb diferents capelles i sagristies. La primera fou la capella del Roser, de principis del segle XVII. Al costat d'aquesta hi havia la capella de la Sang, que, probablement, havia estat una sagristia en altres temps. El 1744 hi ha notícies d’obres que s'estan fent per a la capella de la Verge dels Dolors, i es parla també d'una capella fonda o del Santíssim Sagrament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1660 l’església tenia els següents altars: el Major, dedicat a Sant Esteve; al costat de l'Evangeli hi havia els de Santa Maria (l'antiga), Sant Miquel, Sant Pere, Sant Salvador, Santa Magdalena, el Roser, Santa Creu i el Crist Crucificat. Al costat de l'Epístola hi havia els de Sant Joan, Sant Bartomeu, Sant Antoni, el Sant Esperit, Sant Sebastià i Sant Eloi i Sant Jaume. De tota manera, el nombre d'altars va anar variant amb el temps (DANTÍ, 1997). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els elements ornamentals interiors que tenia cal destacar l'altar del Roser, d'estil renaixentista-barroc, datat al 1635; l'altar de Santa Llúcia, barroc xorigueresc; l'altar de Sant Josep (barroc) o la creu processional de 1555. Tot això fou destruït l'any 1936. Un element que sí s’ha conservat és el gran retaule de Sant Esteve que decorava l’altar major (1497), obra dels germans Pau i Rafael Vergós i continuat, a la mort del primer, per Rafael i el seu pare Jaume. Es va salvar pel fet d'haver estat retirat des del 1879. El 1917 fou venut a l’Ajuntament de Barcelona per tal de contribuir a sufragar la construcció del nou Hospital de Granollers, i avui aquest retaule es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). També es van salvar la pica baptismal, un tros de la trona d'estil gòtic provençal i els capitells de la portalada romànica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1705 el rector Josep Vila, per mitjà del bisbe de Barcelona Benet Sala, obtingué del papa Climent XI les relíquies de Sant Plàcid (copatró de la Parròquia), les quals entraren solemnement en processó el 2 de juliol del 1705 (BAULIES, 1986). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja al segle XX, durant la Guerra Civil el 20 de juliol de 1936 es va incendiar l’església de Sant Esteve junt amb altres de la ciutat: la dels frares de Sant Francesc, la de la Mare de Déu de Montserrat, la de les germanes Carmelites i l’església de Sant Julià de Palou. També el Centre Catòlic, les escoles de Sant Josep i les capelles dels sants de barri. Mesos després de ser incendiada, i malgrat l’opinió en contra del director general de Patrimoni de la Generalitat, Jeroni Martorell, i d’un sector important de granollerins, el comitè revolucionari va decidir enderrocar l’església de Sant Esteve. Entre els anys 1936 i 1937 la nau gòtica va ser totalment enderrocada i només en va quedar dempeus el campanar. Pel que fa a l’arxiu parroquial, tot i que algú l'havia emparedat per intentar salvar-lo, a l'enderrocament va restar al descobert i finalment va ser cremat. L’any 1940 es va iniciar la construcció de l’actual temple, obra de Josep Boada i Barba. La decoració interior fou obra de Sebastià Badia, amb l'excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple. L’església va ser consagrada el 25 d'agost de 1946.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les campanes, l’any 1873, durant la tercera guerra carlina, els republicans van fondre’n el bronze per fabricar canons. I durant la Guerra Civil de 1936 l’església va tornar a quedar sense campanes, quan la Sant Esteve, l'Antònia i les altres foren despenjades i llançades damunt les runes de l’església (BAULIES, 1986), (GARRELL, 1960).</span></span></span></span></p> | 41.6078294,2.2865317 | 440551 | 4606481 | 08096 | Granollers | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50212-foto-08096-365-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50212-foto-08096-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50212-foto-08096-365-3.jpg | Física | Renaixement|Rococó|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-01-10 00:00:00 | 95|97|98|99|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 96673 | Gegants, gegantons, capgrossos i imatgeria de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-gegantons-capgrossos-i-imatgeria-de-granollers | XX | 08096-491 | Roca Umbert, Fàbrica de les Arts (al local del bar d'aquest recinte). Avinguda Prat de la Riba, 75. | 41.6024300,2.2836800 | 440308 | 4605884 | 08096 | Granollers | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-rajolers.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-rajolers-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-blaus-retallat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-blancs-retallats.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-7.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-04-11 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 49857 | Conjunt de tres cases (ca la Madalena, ca l'Ambrós) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-tres-cases-ca-la-madalena-ca-lambros | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). T<em>opografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 173-175.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. Informació oral Eustaqui Casals i Margall, (febrer 2002).</p> | I dC-XIX | <p>Conjunt de tres cases adossades, d'aspecte similar i que originàriament constituïen un sol edifici, i amb diversos elements decoratius rellevants, gòtics i renaixentistes. A l'extrem nord el conjunt fa cantonada. Les cases són de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de teula a dues vessants amb ràfec, transformada en terrat a la casa número 2. La façana és plana, de paredat comú arrebossat, amb carreus de pedra a la cantonada i a les obertures. Hi trobem els següents elements destacables:</p> <p>1. Planta baixa. núm. 2. Porta coronada per un arc de mig punt adovellat, posteriorment reformada i escapçada per fer-ne una porta d’alçat rectangular.</p> <p>2. Planta baixa. núm. 4. Porta. Acabada amb arc pla format per grans dovelles. A la clau central es troba un escut que presenta l’anagrama de Jesucrist en relleu. Estil renaixentista.</p> <p>3. Planta noble. núm. 2. Finestra, actualment refeta com a balcó. Acabada amb un arc conopial lobulat format per dues peces esculpides amb motius vegetals que recolzen sobre impostes treballades amb decoració de tres rosetes a l’exterior i dues més a la part interior.</p> <p>4. Planta noble. núm. 4. finestra acabada amb arc pla monolític amb un escut decoratiu central i motllures simples. Sembla que originàriament hauria estat una finestra, convertida en algun moment en balcó.</p> <p>5. Planta noble. núm. 4. Façana sud. Finestra geminada acabada amb sengles arcs lobulats simples sobre impostes decorades amb un fris de rosetes. Els arcs lobulats han estat tapiats i la columneta central extreta per tal d’encabir-hi el marc de fusta d’una finestra de doble full.</p> <p>6. Planta noble. núm. 6. Finestra acabada amb llinda plana, amb un escut decoratiu central que gairebé ha desaparegut, però que hauria estat molt similar al de la llinda del balcó núm. 4 (PANCORBO et alii, 2006: 174).</p> | 08096-10 | Carrer de Barcelona, 2, 4, 6; Plaça de Manuel Montanyà | <p><span><span><span>En l’excavació arqueològica que es va practicar al solar d’aquests edificis els anys 2008 i 2012 s’hi va documentar una sitja romana, que formaria part de la vil·la romana de Granollers, emplaçada en aquesta zona. Al segle IX l’indret formava part de la sagrera de l’església i la seva necròpolis. S’hi van documentar dues inhumacions en molt mal estat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XI la necròpolis va quedar en desús. Aquest sector es trobava a l’interior del recinte murallat medieval, al límit sud i vora el portal de Barcelona. Entre el segles XII i XIII s’hi portà a terme la primera construcció (finca 6). Es tractava d'un edifici de planta rectangular i probablement amb planta baixa i primer pis. Durant el segle XVI es continuà edificant (finca 2) i en aquest cas es documenta una estructura semisoterrada amb un brollador d'aigua de tipus ostentós que hauria format part d'un gran edifici amb planta baixa i dos pisos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons un estudi de topografia urbana històrica de Granollers (Pancorbo et alii, 2006: 173-175), una altra fase constructiva correspon als segles XV-XVI, quan s’hi van introduir els elements d'estil gòtic. Ve determinada per la finestra del núm. 2 i per la finestra geminada del número 4. Una altra fase correspon al moment renaixentista, i ve determinada per la porta i la finestra de la casa núm. 4. La finestra de la planta noble núm. 6 (que segons fotografies disposava d'un motiu heràldic idèntic al del núm. 4) podria ser una mica posterior. Finalment, en un una nova fase l'edifici va ser ampliat amb una segona planta, aleshores probablement la finestra del núm. 2 es convertí en balcó (PANCORBO et alii, 2006: 174).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest sector del carrer Barcelona està documentat des de l'any 1566. Al nord hi havia les cases de Miquel Josep Bonet i finalment les d’Antoni Boada, que suposem, tot i que no en tenim constància documental, feien cantonada amb la plaça de Manuel Montanyà. Sembla que aquestes dues darreres haurien de correspondre’s als números 2 i 4 del carrer de Barcelona. D’aquesta manera, el núm. 6 correspondria a la casa d’en Pere Many, mentre que el desaparegut núm. 8 estaria associat a la casa de Sebastià Recort. Sabem, d’altra banda, que a començament del segle XVI Miquel Josep Bonet va unir a la seva casa la de Pere Many, situada immediatament al sud, de la qual va eliminar el portal que abans hi havia, construint una finestra de pedra en la planta primera i una altra més petita amb reixa a la planta baixa, on va construir un soterrani. Per comunicar les dues cases Miquel Josep Bonet va fer construir dos portals al primer pis, un al segon i un altre al darrer. El document fa esment també a la presència d’una volta i d’un arc antic a la banda septentrional de la casa, tot i que es fa força difícil determinar-ne la posició exacta (PANCORBO et alii, 2006: 175).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer de Barcelona començà a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el Camí Reial (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> | 41.6077900,2.2869200 | 440583 | 4606477 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-g.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-i.jpg | Legal | Romà|Medieval|Gòtic|Modern|Renaixement|Antic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Al subsòl de la casa del carrer Barcelona 2, 4, 6 els anys 2008 i el 2012 s’hi va realitzar intervencions arqueològiques preventives així com un estudi arqueo-constructiu, sota la direcció de Chorén Tosar, de l'empresa Àtics (CCAA 20614). El 2008 es va excavar totalment la finca 6. S’hi va documentar una sitja d’època romana imperial. Al segle IX l’indret formava part de la sagrera de l’església i la seva necròpolis. S’hi van documentar dues inhumacions en molt mal estat, practicades en fossa simple. Al segle XI la necròpolis va quedar en desús i entre el segles XII i XIII s’hi portà a terme la primera construcció en aquest indret (finca 6), alineat amb el carrer Barcelona i situat a l'est de l'església. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i probablement amb planta baixa i primer pis. Durant el segle XVI es continua edificant (finca 2) i en aquest cas es documenta una estructura semisoterrada amb un brollador d'aigua de tipus ostentós que hauria format part d'un gran edifici amb planta baixa i dos pisos. A partir d'aquest moment i fins a l'època contemporània únicament es documenten reformes als paraments i als subsòls dels edificis situats en aquestes tres finques.L'any 2012 es van efectuar nous rebaixos a la zona i excavacions als punts que quedaven pendents. Es van poder constatar com tres pous que havien estat en funcionament fins el segle XX, havien estat reblerts amb ciment durant les tasques de micro pilotatge. | 83|85|93|94|95|80 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49862 | Ca la Pepa Sastre / Ca la Pubilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pepa-sastre-ca-la-pubilla | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a). La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI-XVIII; XX | <p>Conjunt de dues cases, entre mitgeres, que han conservat parcialment la tipologia tradicional pròpia dels segles XVI-XVIII. Una d'elles (la número 4, ca la Pubilla) fa cantonada amb el carrer de Santa Apol·lònia. </p> <p>Consten de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula a dues vessants. Les façanes són planes, de paredat i amb carreus a la cantonada. En la façana de la plaça les dues cases destaquen perquè han conservat les finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada, amb motllures. Les de ca la Pubilla tenen guardapols a la llinda. Les cobertes són acabades amb cornisa. En la façana lateral la casa número 5 (ca la Pubilla) es conservava una finestra geminada tapiada (PATRIMONI, 1985).</p> <p>Les dues cases han estat àmpliament reformades. Les finestres es van recol·locar en el seu lloc.</p> | 08096-15 | Plaça de les Olles, 4 i 5; Carrer de Santa Apol·lònia | <p><span><span><span>L’existència d’un finestral geminat a ca la Pubilla és un testimoni de l’origen medieval d’aquestes cases, que es trobaven a l’interior de la vila murallada. La casa número 5 (ca la Pubilla) era propietat de la pubilla Francesca Margenat Aderbau (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa número 4 (ca la Pepa Sastre) deu el seu sobrenom al fet que hi vivia una tal Josepa, que era sastressa d'ofici (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> | 41.6083600,2.2870500 | 440594 | 4606540 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49862-ca-la-pepa-etc-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49862-ca-la-pepa-etc-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49862-ca-la-pepa-etc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49862-foto-08096-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49885 | Muralla de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-de-granollers | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FARNÉS SARAROLS, Josep M. (2023). “L’assalt de Granollers pels carlins (17 de gener 1875): noves aportacions. <em>Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers</em>, núm. 27, p. 79-103.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). <em>Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers</em>. Nártex Barcelona (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span>MERCADO, Mònica; GONZÁLEZ, Roberto; SALVADÓ, Ivan; MORENO, Iñaki (2007). “El recinte defensiu de Granollers”. Intervencions arqueològiques 2002-2006 / Espais urbans. Actes del III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, p. 370-380.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MONTAGUT BLAS, Èlia (2017). “Els mapes urbans més antics de Granollers conservats a l’Arxiu Municipal de Granollers”. Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers, núm. 21. P. 123-136.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MUNTAL MUNS, Josep (2003). “Plànol de la muralla carlina de Granollers (1875)”. Lauro, revista del Museu de Granollers, núm. 25, p. 97. <span><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Lauro/article/view/48411.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SESÉ, Jaume (1987c) 3. Les muralles. La vila medieval, Col. Coneguem Granollers, núm. 3., Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> | XIII-XIX | Es conserva de manera molt parcial | <p><span><span><span>Conjunt de vestigis de la muralla medieval (bàsicament del segle XIV però amb alguns trams del XIII i altres pertanyents a reparacions posteriors) que es troben en diferents punts del barri antic i en diversos graus de conservació. Els sectors on se’n poden veure trams més significatius són al Corredor de Sant Cristòfol i al corredor de la Constància, a més d’altres punts dispersos on han aflorat darrerament gràcies a les excavacions arqueològiques o intervencions urbanístiques. Per exemple, a la biblioteca de can Pedrals, a l’adoberia Ginebreda i als baixos de l’illa de cases adjacent, o a la Rectoria de l’església parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte de la muralla medieval tenia una forma hexagonal, amb un perímetre de prop de 816 metres. Els murs solen tenir una banqueta de fonamentació que sobresurt, més ampla (antigament devia quedar soterrada). L’amplada oscil·la entre els 0,90 m i 1,20 m, i l’alçada és d’uns 5 m des de la banqueta de fonamentació. La muralla era capçada amb merlets. Se’n conserven dos al corredor de Sant Cristòfol i altres al carreró de la Constància, però són probablement ja del segle XIX. El parament és fet amb filades regulars de còdols de pedra lleugerament desbastats i lligats amb morter de calç, i l’interior és reblert amb calç i pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte murallat estava protegit per almenys tretze torres quadrades, que estaven situades a intervals regulars, i és probable que n’hi hagués encara més. Disposava de cinc portals que coincidien amb les sortides dels camins rals que passaven per la ciutat. Al segle XVI es va obrir un sisè portal, anomenat el Portalet. Un tret molt definitori de les muralles de Granollers és que tenia diverses capelles (construïdes al segle XVI) associades a cada portal i dedicades a diferents sants que van acabar donant nom als carrers. Avui només en queden, tot i que modificades i reconstruïdes, la de Santa Anna i la de Santa Esperança. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, cada portal estava sota l'advocació d'un sant o santa. La de Santa Anna s'obria al camí de Caldes de Montbui. La de Sant Antoni obria el camí cap el Nord, a Vic, deixant pas a l'actual carrer de Corró. Les de Sant Roc i Santa Esperança obrien cap a l'Est, i la de Sant Cristòfol donava pas al Camí Ral de Barcelona, cap al sud. A partir del segle XVI el Portalet proporcionava un accés més directe a aquest darrer camí. Hi ha el dubte sobre un setè portal, que podria estar situat a la zona de tancament occidental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí de ronda interior, probablement incorporat en la muralla del segle XIV, ha quedat fossilitzat en la trama urbana en els anomenats corredossos. Al nord hi ha el corredor de la Constància (amb una amplada entre 1,7 i 2 m) que segueix en el carrer de Jaume Camp i Lloreda, en aquest cas més alterat. A l’est, passada la plaça de Maluquer i Salvador, es recupera en el carreró de Santa Esperança, que avui és un pas cobert. Al sud hi ha el corredor de Sant Cristòfol, força ben respectat. En l’angle sudoest (entorn de la plaça de l’església) i est (a la zona del Mercat de Sant Carles) el corredor s’ha perdut en la trama urbana, però s’ha pogut documentar mitjançant excavacions arqueològiques en diversos punts, que coincidirien més o menys amb el Corredor de Sant Bartomeu. El recorregut de la muralla era el mateix que el dels corredossos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les excavacions dels darrers anys han permès documentar el pas de ronda exterior i el vall o fossat de la muralla, que tenia uns set metres d’amplada des de la línia de la muralla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El perímetre emmurallat va romandre intacte i conservà el caràcter defensiu fins ben entrat el segle XIX, quan se’n van enderrocar els portals, les torres i alguns trams del mur. Avui s’han recuperat part dels murs i la traça de la muralla desapareguda s’ha senyalitzat en el nou pavimentat dels carrers.</span></span></span></p> | 08096-38 | Corredor de la Constància, carrer de Jaume Camp, corredor de Sant Cristòfol | <p><span><span><span>Les primeres referències d’un recinte murallat a Granollers es remunten a l’any 1291, quan Pere Marquès, senyor del castell de la Roca, va comprar el senyoriu de la vila i va concedir a la Universitat de Granollers de la quantitat de 10.000 sous per construir murs en defensa de la població. Anteriorment, no es pot parlar de cap muralla pròpiament dita, més enllà de la simple barrera de protecció que oferien les façanes posteriors de les cases a la zona de la sagrera. Cal dir que la vila medieval de Granollers s’originà a partir de dos pols de creixement urbanístic: d’una banda la sagrera nascuda al voltant de l’església parroquial i, de l’altra, la zona del mercat, situat on actualment hi ha la plaça Porxada. Aquest primer recinte murallat del segle XIII es fa difícil precisar quin perímetre tenia. Almenys disposava de tres portals: el de Barcelona, el de Caldes i el de les Hortes. Sembla probable, però, que el traçat d’aquesta primera muralla abastés a més de la sagrera també la zona del mercat. I podria ser que ja tingués cinc o sis portals, un per a cada camí de sortida, més possiblement també el portal de les Hortes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En època baixmedieval es va configurar un nou recinte murallat, que és el que ha perdurat en bona part fins a l’actualitat, fossilitzat en la trama urbana de Granollers. En aquest nou recinte la centralitat de la població correspon no ja a l’església i la sagrera, sinó al mercat. Aquest nou recinte va ser bastit a partir de l’any 1366, moment en el qual l’Infant Joan, Governador General de Catalunya, va concedir un privilegi que permetia i fomentava la construcció dels murs, valls, corredors i torres de fortificació que havien de protegir la vila de Granollers. L’allargament de les obres va fer que el 1373 Pere III el Cerimoniós confirmés i ampliés el privilegi atorgat amb anterioritat, amb la finalitat de poder acabar les obres, que es van perllongar fins a l’any 1376.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sembla, doncs, que la muralla baixmedieval coincidiria en bona part amb la muralla del segle XIII. L’única diferència significativa entre els dos recintes es trobaria a la banda oriental, on podria ser que la nova muralla s’hagués ampliat per incloure els burgs que haguessin sorgit al voltant dels camins que comunicaven Granollers amb Mataró i Girona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior el nucli urbà quedava vertebrat per dos eixos principals. Un en sentit est-oest, conformat pels carrer de Caldes i de Sant Roc. En el seu tram central era una zona de gran activitat comercial, corresponent a les places de les Olles, dels Cabrits, de l’Oli i del Blat. Un segon eix, en sentit nord-sud, era conformat pels carrers de Barcelona i Corró, i tenia com a centre la plaça Porxada. Al segle XVI amb la construcció d’un nou portal més directe, el Portalet, aquest eix per on entrava el Camí ral quedaria reforçat. La muralla baixmedieval estava protegida per almenys tretze torres quadrades (probablement algunes més), que eren administrades pel Consell de la Ciutat i, a partir del segle XVI, arrendades a particulars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVI Granollers va créixer considerablement i van aparèixer ravals fora muralles, sobretot al carrer de Barcelona i al carrer del Corró. Es va construir un nou portal, anomenat Portalet, que permetia una comunicació més directe amb el Camí Ral que venia de Barcelona. També es van construir també les diferents capelletes associades a cada portal. Durant aquest segle el fossat de la muralla encara mantenia la seva funció, i s’utilitzava també com a zona de circulació i evacuació de les aigües brutes de la ciutat mitjançant una claveguera o canal de desguàs. Davant del fossat hi havia encara un segon vall més petit o contravall. Sembla que el contravall va ser un dels primers espais defensius que es van començar a reblir, al final del segle XV i primera meitat del XVI. A partir de les primeres dècades del segle XVII aquest procés va anar un pas més enllà quan el vall pròpiament es va ocupar de manera massiva, després d’haver-se reblert. Aquest procés està més ben documentat al sector nord, ja que durant el segle XVI el govern municipal va impulsar la construcció de cases fora del recinte murat, especialment a la zona de l’Hospital dels pobres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A mitjans segle XVII es va refer per complet l’extrem sud del llenç occidental de la muralla i, de fet, és possibles que amb motiu de la Guerra dels Segadors es dugués a terme una reforma força generalitzada del perímetre emmurallat. La zona del Vallès i Granollers van patir amb molta força els efectes d’aquesta guerra i són nombroses les notícies sobre saquejos a les cases de la vila. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XIX, amb motiu de la Primera Guerra Carlina (1836) un informe especifica els treballs que calia fer per reforçar novament la muralla. S’aconsellava edificar uns tambors i altres elements de fortificació, així com tancar les portes i finestres que donaven a la muralla i col·locar espitlleres als merlets. Tanmateix, aquesta guerra va afectar poc Granollers. La muralla es devia reparar i reforçar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cop finalitzada la segona guerra carlina, a partir de mitjan segle XIX, Granollers, igual que moltes altres poblacions, va començar un procés d’enderroc generalitzat de la muralla. Es van enderroca els portals per tal d’eixamplar els carrers, i també es van desmuntar alguns trams de la muralla. Així, el 1854 es va enderrocar el portal de Sant Cristòfol, al carrer Barcelona. El 10 d’abril de 1852 es va desmuntar part del tram de ponent de la muralla i el portal de Caldes, amb motiu de la construcció d’una nova caserna, a l’indret on avui es troba el mercat de sant Carles. D’altra banda, l’any 1859 es va enderrocar el portal de sant Roc i un dels portals del carrer del Corró; el 1862 la torrassa de santa Esperança i, finalment, l’any 1882 es va demolir la torre de fortificació del carrer del Rec (Pancorbo et alii, 2006: 269-282). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix, a finals del segle XIX la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) sí que va afectar de manera important la ciutat, cosa que va obligar a refer de nou les muralles i ampliar-les, quan ja en part s’havien enderrocat per facilitar el creixement urbanístic. Existeix un plànol de la muralla carlina dibuixat pel capità d’enginyers el 1875 (conservat a l’Arxiu Militar de Montjuïc). Segons aquest projecte el recinte murat s’ampliava molt considerablement, sobretot cap al nord i al sud, on la ciutat havia crescut més. Es preveien nous portals i tambors (torres circulars). Es desconeix amb precisió fins a quin punt aquest projecte es va portar a terme, però en tot cas es tractava d’una muralla força precària, feta amb les tàpies de darrere dels horts i patis. En fotografies de la dècada de 1970 encara es pot veure aquesta muralla carlina, incloent-hi alguna torre. Al llarg de 1873 i 1874 van ser molts els pobles del Vallès atacats per les tropes carlines. El 17 de gener de 1875 Granollers va patir l’assalt de tres mil carlins, que van matar alguns habitants i van fer un segrest massiu, incloent-hi l’alcalde, fins que la ciutat en va pagar el rescat.</span></span></span></p> | 41.6089000,2.2880100 | 440675 | 4606599 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49885-muralla-sant-cristofol-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49885-muralla-constancia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49885-muralla-jaume-camp-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49885-adoberia-ginebreda-muralla-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49885-foto-08096-38-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2024-06-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | A continuació enumerem les principals intervencions arqueològiques que s’han realitzat en els darrers anys i que tenen relació amb la muralla.Al sector de la plaça de l’Església i els seus voltants s’hi han realitzat diverses intervencions. D’una manera incipient el 1959. L’any 2003 una nova intervenció arqueològica efectuada a la plaça de l’Església va permetre documentar un tram de muralla baixmedieval i una bestorre, el perfil del fossat i dues refeccions de la muralla datades al segle XVII. Entre 2005 i 2007, arrel de l’adequació de la plaça, noves actuacions van permetre interpretar les estructures del subsòl (jaciment de la Plaça de l’Església).A la dècada de 1980 es van dur a terme diverses intervencions arqueològiques puntuals: al carrer de Santa Anna núm. 25, a l’interior del recinte murat, 50 i al carrer de Catalunya 12-18, al nord-oest del pany de tramuntana de la muralla.Entorn de 1990, amb motiu de les obres a la biblioteca de can Pedrals, es van fer diversos sondeigs que van permetre constatar la façana de migdia del casal coincidia amb el traçat de la muralla, la qual responia a una refacció efectuada al segle XVIII, i també es va posar al descobert el perfil del fossat i es va determinar l’inici d’amortització de fossat entre els anys 1600 i 1635 (fitxa de can Pedrals).L’antic pati de la rectoria va ser objecte d’excavació entre els anys 2000 i 2001 (jaciment Pati de la Rectoria). S’hi van identificar estructures des d’època romana fins a la moderna i el traçat de la muralla baixmedieval. En aquest punt la muralla disposava d’una bestorre de defensa. Prèviament, la intervenció realitzada els anys 1958 i 1959 a l’Antiga Rectoria ja havia identificat restes de la muralla.Al solar dels Lledoners (a tocar del carrer Sant Jaume, núm. 5) l’any 2000 s’hi van realitzar diversos sondejos van permetre documentar els fonaments de la muralla, el traçat del fossat, la seva estratigrafia i el moment d’amortització (jaciment Solar dels Lledoners).L’antic solar del Centre d’Assistència Primària ( cantonada nordoest entre els carrers del Museu i de Miquel Ricomà) l’any 2001 s’hi van realitzar sondejos que van documentar estructures d’època romana, part de la trinxera de fonamentació de la muralla baixmedieval i una de les bestorres que la flanquejaven (jaciment Solar del CAP). L’excavació duta a terme l’any 2005 al solar de l’antiga adoberia de Can Ginebreda va documentar un nou tram de muralla i fossat, així com una bestorre del costat meridional (fitxa de l’adoberia de can Ginebreda).D’altra banda, intervencions més puntuals en els darrers anys han permès documentar els fonaments de la muralla del segle XIV; per exemple, a la cruïlla del corredor de Sant Cristòfol amb el carrer Portalet (CCAA 20780; CCAA 21199), entre el corredor de Sant Cristòfol i el carrer de Santa Esperança. Al jaciment Estructures del carrer Museu i Barcelona s’ha documentat un possible pont del fossat de la muralla. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||
| 49899 | Can Revento i Casa del carrer Corró 52 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-revento-i-casa-del-carrer-corro-52 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII'', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI | <p>Conjunt de dues cases que han conservat elements representatius dels habitatges tradicionals d'aquest carrer, originaris del segle XVI. Es tracta d'edificacions entre mitgeres. </p> <p>La casa número 50 (cal Revento) té planta baixa, dues plantes pis i coberta de terrat, afegit posteriorment. Ha conservat força bé la tipologia constructiva originària, amb un portal i una finestra emmarcats amb llinda i brancals de pedra, mentre que la finestra de la planta superior és de factura recent. </p> <p>La casa número 52 consta de planta baixa, pis i golfa, amb coberta de teula àrab a dues vessants limitada amb una senzilla imbricació. En aquest cas l'element que es conserva millor és la finestra del primer pis, emmarcada amb brancals de pedra i llinda amb guardapols.</p> <p> </p> | 08096-52 | Carrer de Corró, 50 i 52 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. És el cas de les dues cases objecte d'aquesta fitxa han estat parcialment reformades en les seves façanes però conserven elements significatius de les construccions originàries, probablement del segle XVI.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons recull l'autor García-Pey, al </span></span></span></span>número 50 hi vivia Joan Ramentol Martínet. De la mala pronunciació del cognom s'acabà coneixent-lo amb el motiu 'Revento', així com casa seva (GARCIA-PEY, 1990).</p> <p> </p> | 41.6106800,2.2882900 | 440700 | 4606797 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49899-corro-50-52-can-revento.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49899-corro-52-costat-can-revento-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49899-can-revento-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49899-corro-52-costat-can-revento.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49899-corro-52-costat-can-revento-b.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 49901 | Conjunt de tres cases / Can Canudes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-tres-cases-can-canudes | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII'', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu</p> | XVI | <p>Conjunt de tres cases del segle XVI que han conservat la tipologia originària, molt similar, i són representatives dels primers habitatges que es van construir en aquest carrer. Es tracta de cases unifamiliars, entre mitgeres, que consten de planta baixa, planta pis i golfes. Les cobertes són de teula a dues vessants. Les façanes, que formen un continu, són planes, de paredat arrebossat, amb ràfec sota la teulada.</p> <p>Com a elements destacats cal remarcar els portals (de tipologia idèntica) i, al seu damunt, una finestra a cada casa. Estan emmarcats amb carreus de considerables dimensions, especialment a les llindes. En les núm. 69 i 71 hi ha un guardapols a la llinda. Els portals són de pedra d'arc pla. (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). La casa número 71 té un gravat a la llinda, amb una sanefa en forma semblant a una S, la data 1566 i la inscripció 'Gari'.</p> <p> </p> | 08096-54 | Carrer de Corró, 67-71 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. No és el cas de les cases objecte d'aquesta fitxa, que han conservat molt bé i són representatives la tipologia originària del segle XVI. A més, a</span></span></span></span> dues de les llindes de les portes d'aquestes cases hi posa el nom dels propietaris que les van fer: Garí, al 1566, i Nicolau Solà (sense data).</p> <p>Referent a èpoques més recents, l'autor García-Pey recull algunes dades anecdòtiques de les persones que hi vivien: al número 67 hi vivia una dona que es deia Tàpies de cognom i era fosca de pell, d'aquí el renom de ca la Bruna (GARCIA-PEY, 1990). El número 67 també s'ha dit can Canudes (VILA, 2001). El número 71 era cal Pinyoner. En Pere Canal Barnils l'anomenaven el Pinyoner perquè després d'anar a recollir pinyons i torrar-los es situava a la pedra de l'Encant per vendre'ls. Quant es torren queden una mica oberts, i ell els venia amb un clau aixafat de la punta que servia, si es ficava a l'escletxa del pinyó, per obrir-los. Era un home de bona mena i traçut. Va idear les gàbies per tancar els porcs a la coneguda plaça dels Porcs. La gent originària d'aquesta casa avui es troba en d'altres indrets, però com que tots en general disposen d'un bon nas es fa gresca anomenant-los 'els nariguts de cal Pinyoner' (GARCIA-PEY, 1990).</p> <p> </p> | 41.6108600,2.2882300 | 440695 | 4606817 | 1566 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49901-corro-67-71-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49901-corro-67-71-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49901-corro-67-71-n.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49901-corro-67-71-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49901-corro-67-71-d.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 95|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49916 | Conjunt de can Mònic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-can-monic | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de sis edificis alineats i aïllats que formen una petita colònia de principis de segle XX destinada a habitatges per a obrers, actualment convertit en un equipament municipal. Es una obra bàsicament noucentista, de l'arquitecte Raspall i Mayol, però amb alguns elements que recorden encara el llenguatge modernista.</p> <p>Cadascun dels edificis acull dos habitatges bessons i simètrics segons un eix. Consten de planta baixa amb coberta de teula àrab, a dues vessants, acabada amb imbricació perimetral de totxo a sardinell. Les façanes són planes, arrebossades, i es recolzen sobre un sòcol de paredat comú, coronat per una fina imposta de totxo que enllaça amb l'ampit de les finestres. Les finestres segueixen un llenguatge que recorda encara el modernisme. Es composen simètricament segons dos eixos amb buits de proporcions verticals, emmarcats amb totxo vist, amb llinda triangular amb clau i salmer de pedra. Són protegides per reixes de ferro treballades mitjançant senzills dibuixos geomètrics de llenguatge noucentista. En el terç de dalt de les finestres hi ha una imposta ceràmica emmarcada amb doble filet de maó vist. Per sobre, cal assenyalar els buits de ventilació de sotacoberta.</p> <p>El conjunt inclou un edifici aïllat dedicat a transformador elèctric que descrivim en una fitxa apart. Al seu darrere les cases tenien horts i estaven envoltades de patis amb jardins.</p> <p> </p> | 08096-69 | Carrer del Primer Marquès de les Franqueses, 123 - 145 | <p>El promotor de les sis edificacions que formen aquesta petita colònia, dedicada a famílies obreres, va ser Jaume Corbera i Tiana (1846-1927), empresari granollerí enriquit arran de l'auge de la indústria tèxtil. El conjunt es va construir l'any 1923, sota projecte de l'arquitecte Manel Joaquim Raspall i Mayol. Es tracta de l'únic conjunt d'habitatges que construí aquest arquitecte al llarg de tota la seva trajectòria. Actualment el conjunt acull el Centre d'Atenció Integral a les Famílies, un equipament de l'Ajuntament de Granollers inaugurat el 2007. Prèviament s'hi va portar a terme una intervenció de rehabilitació.</p> | 41.6214000,2.2925100 | 441061 | 4607984 | 1923 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49916-can-monic-conjunt4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49916-can-monic-conjunt-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49916-can-monic-conjunt-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49916-can-monic-conjunt-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49916-can-monic-conjunt-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49916-can-monic-conjunt-11.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte) | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49921 | Hospital de Granollers / Hospital Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-de-granollers-hospital-nou | <p>ALBÓ, Núria (1994)El Vallès Oriental. Barcelona: Dissenys Culturals. Col·lecció: Les Comarques de Catalunya, núm. 27.</p> <p><span><span><span>BARBANY i CIURANS, Carme (1998). 'L'Hospital de Granollers, de Bertran e Seva fins als nostres dies', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers. p. 79-99.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BARBANY i CIURANS, Carme (1999). L'Hospital de Granollers. Lünwerg Editores, Barcelona. </span></span></span></p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’Hospital de Granollers forma un conjunt centrat entorn dels tres pavellons originaris, de la dècada de 1920 i d’estil modernista, que s’ha anat ampliant posteriorment amb altres edificacions, sobretot al costat sudest. Els pavellons històrics són obra de l’arquitecte Josep Maria Miró i Guivernau i s’inscriuen en la seva etapa tardo-modernista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els tres pavellons conformen una planta en forma de U que s’articula al voltant d’un pati central, tancat al nord i obert a migdia. Són el pavelló de Sant Jaume, destinat a hospital; el de Santa Faustina, destinat a asil, i el de Sant Enric, que acollia la cuina, la capella, el convent i dependències auxiliars. Darrera, al costat nord, hi ha un pavelló aïllat, de planta rectangular i coberta composta, projectat l'any 1933. Estava destinat a malalties infeccioses i no s’inaugurà fins l’any 1957. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el cos central que uneix els pavellons laterals hi ha l'accés principal, emfasitzat per dues torres-mirador que sobresurten considerablement del nivell de la teulada, per sobre del ràfec - cornisa que corona tots els edificis del conjunt. Els pavellons consten de planta baixa, pis i golfes, aprofitant el sotacoberta. Les cobertes són de teula àrab a diferents vessants, compostes segons demana la planta del conjunt. Resulta interessant l’acabat mitjançant un treballat ràfec imbricat al llarg de tot el perímetre de la façana (CUSPINERA et alií, 2001). La decoració de les façanes combina l’emmarcament a totxo vist en la part superior de les finestres i obertures, amb arcs de diferents formes geomètriques esglaonades, i l’ús de la rajola vidriada de tons verdosos, a joc amb les persianes. Aquests elements d’estètica modernista contrasten sobre uns murs llisos pintats de color crema.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al jardí hi ha elements ambientals d’interès: pins blancs, una font amb un bust de Francesc Ribas Serra (promotor de la junta per construir el nou hospital) i un altre bust amb una inscripció que diu 'Al benemèrit doctor Francesc Fàbregas'. El primer és obra de Demià Pradell, el segon de Josep Llitjós, del 1923. A l'entrada hi ha una caseta que segueix l'estil general de tots els edificis i una escultura de Toni Cumella.</span></span></span></p> | 08096-74 | Avinguda de Francesc Ribas, s/n | <p><span><span><span>El primer hospital de Granollers es fundà al segle XIV i estava ubicat fora muralles, al camí Ral de Vic (actual carrer del Corró). Al segle XIX l'edifici del Convent dels Caputxins es trobava abandonat i era propietat de l’estat, fruit de la desamortització de Mendizábal. L'Ajuntament de Granollers en va demanar la concessió i va rebre el convent i el seu hort amb la condició d'instal·lar-hi un hospital en el termini de sis mesos l'octubre de 1842. L'abril de 1844 l'Ajuntament en va prendre possessió. L’Hospital de Granollers s’hi va estar fins l’any 1923, quan es va inaugurar el nou. El febrer de 1855 l'Ajuntament va signar un contracte amb l’objectiu que tres germanes carmelites de la caritat es fessin càrrec de l'Hospital de Granollers. Encara avui l'Hospital acull un grup de monges Vedrunes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici modernista actual va néixer fruit de la iniciativa solidària i voluntària dels ciutadans de Granollers que, amb petites aportacions, van col·laborar en la seva construcció. El 1913 es constituí la 'Junta de Reforma de Granollers i Construcción del Nuevo Hospital - Asilo', impulsada per Francesc Ribas i Serra. El 1914 es posà la primera pedra del nou edifici en els terrenys actuals, al costat de la carretera de Cardedeu i a tocar del terme de les Franqueses del Vallès. Una part dels fons per bastir l’edifici provenien de la venda del retaule de Sant Esteve (obra dels Vergós del segle XV) i del de Sant Sebastià i Sant Eloi a la Junta de Museus de Barcelona per 150.000 pessetes. El nou hospital es va inaugurar el 25 de juliol de 1923. L’arquitecte fou Josep Maria Miró i Guivernau, i es pot inscriure en la seva etapa tardo-modernista. Es tracta del primer edifici de caràcter públic important que realitzà i el més destacat de la seva etapa modernista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1934, després de l'aprovació pel Parlament de Catalunya de la llei que havia d'organitzar els serveis sanitaris, hi hagué un intent per transformar l’hospital en comarcal. La proposta va ser ben acollida, però el projecte no va arribar mai a terme. El 31 de maig de 1938 en un dels bombardejos que va patir la ciutat en va quedar afectat el pavelló de Sant Jaume.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1950 l'Hospital es va veure beneficiat pel sorgiment a Granollers de la Mútua de Nostra Senyora del Carme, que li aportà pacients i, per tant, recursos. Es va establir així una bona col·laboració entre la Mútua i el Patronat de l’Hospital. Entre d’altres coses, va fer possible l’adquisició d’un modern equip radioquirúrgic a finals dels anys seixanta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg dels anys els tres primers pavellons s’han anat envoltant d’altres edificis. El 1933 el president Macià posà la primera pedra d'un pavelló d'infecciosos que s'inaugurarà el 1954 com a asil i que avui acull els serveis de recerca, biblioteca i ensenyament. L'any 1971 s'inaugurava un nou pavelló de tres plantes, que s'ampliaria en alçada amb quatre plantes més l'any 1978. En el mateix recinte, l'any 1984 va entrar en funcionament el Centre Geriàtric Adolfo Montañá, que substituïa l'antic asil. El 1988 s'inaugurà un nou pavelló amb els serveis de Diagnòstic per la Imatge, Urgències i Documentació Clínica. L'any 1995 el centre va renovar i ampliar un cop més. El 20 de novembre de 2009 es va inaugurar el nou edifici de Consultes Externes, la darrera ampliació de l'Hospital que s'estén entre l'edifici històric i el geriàtric.</span></span></span></p> | 41.6138556,2.2958180 | 441330 | 4607144 | 1919-23 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-conjunt-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-escultures-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49921-hospital-escultures.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BCIL | 2024-06-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Josep Maria Miró i Guibernau | 105|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49925 | Can Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bassa-0 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span>ORTEGA RUIZ, Carme; TERRADES SANTACREU, Maria Encarna. “La Mare de Déu de Lledó (Granollers)”, <em>Catalunya Romànica</em>, Fundació Enciclopèdia Catalana (versió internet).</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XV-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes que ha conservat molt bé la tipologia constructiva tradicional, amb una torre i elements decoratius gòtic-renaixentistes. Es troba aïllada en un barri amb cases de pagès disseminades a la zona nord de Palou, just al límit entre un polígon industrial i la zona rural que s’estén cap al sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta del cos residencial principal més diversos coberts al sud. L'edifici principal el formen dos cossos. El més antic és una torre de planta quadrangular que consta de planta baixa i tres pisos. Probablement està escapçada, i el coronament es resol per una imbricació perimetral corresponent a una probable coberta a quatre vessants, desmuntada i sobrealçada en part. Ara té una coberta a un sol vessant, de teula àrab, amb una creu al seu damunt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre cos acaba formant amb la torre una edificació uniforme de planta rectangular, amb planta baixa, un pis i golfes. Aquest, però, és fruit de diferents fases, ja que la part al nordoest ha estat construïda o reformada força recentment. Destaca la façana principal d’aquest conjunt, encarada vers llevant, que presenta elements decoratius força homogenis d’estil gòtic-renaixentista, probablement introduïts al segle XVI. Al centre trobem un portal adovellat, amb una clau central que té un escut amb les barres catalanes i, a sota, una creu inscrita dins d’un cercle dibuixada a sanguina. Al nivell del primer pis hi ha ben alineats tres finestrals amb llinda d’arc conopial i traceries lobulades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la torre es conserva força bé, amb coberta de volta de canó a les diverses plantes. A la resta de la casa es conserva l’antiga distribució d’estances així com diversos i variats elements decoratius i estructurals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la resta d'edificacions auxiliars destaquen el celler, que conserva les botes de fusta amb cèrcols de ferro, el barri i altres edificis destinats a magatzems i estables. També conserva una era de terra piconada. Altres elements d’interès són un motor d'extracció d'aigua del pou, del segle XIX, un afilador de dalles i altres estris de treball agrícola, com una gramadora de cànem. A l’est del jardí es troba un lledó o lledoner molt antic que és el que hauria donat nom a la Mare de Déu del Lledó, originària de l’església que en època medieval i moderna hi havia al costat de la masia.</span></span></span></p> | 08096-78 | Camí de can Bassa s/n (Palou) | <p><span><span><span>L’ocupació d’aquest indret, dins el terme de Palou, ja ve d’antic. Vora la casa s’hi van trobar restes d’unes tombes que podrien correspondre a època romana. Cal dir que la cas es troba vora el Camí Ral, que té el seu precedent en una via romana. En època medieval hi havia l’església de Santa Maria del Lledó, que ja apareix esmentada l’any 1082. Després les referències documentals són més escasses, fins al segle XVIII. El 1733 es diu que l’església estava edificada a casa de Jeroni Magarola (ORTEGA; TERRADES). En aquesta església s’hi venerava la Mare de Déu del Lledó, una imatge gòtica del segle XIII. Més tard es va traslladar a l’església parroquial de Sant Julià, on fins el 1936 encara es venerava la imatge original. Avui hi ha una reproducció (ORTEGA; TERRADES).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la masia, la construcció actual podria ser en bona part del segle XVI, caracteritzada pels elements gòtic-renaixentistes. Ja hem dit que el 1733 els propietaris eren els Magarola. Segons García-Pey, el nom de la masia ve de la gran bassa que es bastí a la propietat potser a causa d'una època de forta secada, potser com a element necessari per enriuar el cànem, de cultiu molt habitual en aquesta zona (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’antiga església en ruïnes fou enderrocada l’any 1898. Més endavant, el 1920, les runes foren utilitzades per construir dependències de l’adjunta casa de can Bassa. Els propietaris de la casa identifiquen aquesta capella amb vestigis que es trobaven en un porxo, uns 50 metres al sud de la casa. Però això és dubtós</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1917 els propietaris eren una rica família de Manchester que es deia Geraudier. En aquest moment va entrar com a masover, procedent de Marata, Josep Llestanós i Oliver. L’heretat de can Bassa abastava una bona part del terme de Palou. Més endavant les terres foren dividides per tal de vendre-les a 16 famílies pageses de Palou, mentre que la propietat de la masia va quedar pels masovers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’est del jardí es troba un lledó o lledoner molt antic que és el que hauria donat nom a la Mare de Déu del Lledó. Fa uns anys es va celebrar una diada d’agermanament entre Granollers i Castelló de la Plana, on es venera una altra Mare de Déu del Lledó. En aquest cas es tracta de la patrona de la població, i se li dediquen unes festes molt sonades. Granollers va obsequiar Castelló <span>amb plançons d’aquest arbre de can Bassa, els quals foren plantats a la ciutat valenciana.</span></span></span></span></p> | 41.5913360,2.2807527 | 440054 | 4604655 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49925-can-bassa-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49925-can-bassa-foto-aj-granollers.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49925-can-bassa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49925-can-bassa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49925-can-bassa-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49925-foto-08096-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49925-foto-08096-78-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49925-can-bassa-inici-s-xx.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-03 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Pels volts de 1940 a l’indret on hi havia hagut la capella s’hi va fer la troballa fortuïta d’unes tombes probablement d’època romana. En obrir un forat gran per dipositar-hi la mesquita s’hi van localitzar dos o tres enterraments, un dels quals estava associat a una gerreta de parets fines. Els ossos foren portats al cementiri de Palou. D’aquesta troballa en va donar notícia l’arqueòleg Josep Estrada el 24 de febrer de 1957. En A l'actualitat no s'observen restes de la capella, tal com va poder constatar Josep Estrada l'any 1957 (Estrada, 1993; VILA, 2001). | 93|94|95|98|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49926 | Torre de les Aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-les-aigues-0 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</span></span></span></p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span>MARTÍ, Ramon (2020 ). Els palaus rural del Vallès Oriental. Implantació i deriva d’una institució d’època islàmica (segles VIII-XI). Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers, p. 85-117.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XV-XX | Necessita algunes actuacions de millora | <p><span><span><span>Gran masia d’origen medieval, fortificada amb una torre, que ha conservat força bé les característiques constructives tradicionals, per bé que amb importants reformes; la última per instal·lar-hi un restaurant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un conjunt heterogeni, amb edificis de diferents èpoques que es situen entorn d’un pati tancat. L'accés al pati es fa mitjançant un portal adovellat de punt rodó. En la clau hi ha un interessant altrelleu en què destaquen tres cares esculpides -la central amb barba- i dos escuts. En el primer hi ha un lleó rampant, emblema de la família Junyent, que n’eren els propietaris ja al segle XV. En l’altre hi ha unes flors de lis i un arbre arrencat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat de llevant hi ha el cos residencial de l’antiga masia i la gran torre que dona nom al conjunt. Al costat de ponent també hi ha construccions d’origen antic, ja que s’hi conserva una finestra amb arc conopial de tradició renaixentista. Tant els cossos de llevant com els de ponent, però, han estat ampliats en diferents fases, probablement entre els segles XVIII i XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre és de planta quadrangular i consta de tres plantes d'alçada, amb coberta plana. El coronament és amb merlets graonats i, a la cantonada sudoest, té una espadanya sense campana. Era indicador de la capella de la Verge de les Neus o de les Aigües, que estava situada a la planta baixa de la torre. Les façanes són de maçoneria i estan arrebossades, amb carreus escairats a les cantonades. A mitja alçada de la cara est es conserva una finestra amb llinda d’arc conopial, probablement del segle XVI. Per la cara de ponent, just al costat de l’entrada al restaurant, destaca un portal gòtico-renaixentista amb relleus que era l’entrada a l’antiga capella. Té un guardapols mixtilini que emmarca l'espai central, com si fos un timpà, on s’hi representen dos àngels que sostenen alguna cosa que no es pot veure bé. Els brancals estan decorats amb columnetes acabades amb capitells esculpits.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt conserva el pou on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Els muntants del pou estan formats per uns pilars cilíndrics afuats que acaben en un eixamplament que fa de capitell, amb uns relleus poc profunds. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal dir que a la part posterior es conserven les ruïnes d’una torre que podria ser d’origen altmedieval, però no ha estat ben estudiada, de manera que és una incògnita. </span></span></span></p> | 08096-79 | Palou. Camí de la Torre de les Aigües, s/n | <p><span><span><span>Aquesta era una de les masies més importants de Palou, ja des del seu origen. El terme Palaciolo, Palaol o Paladol amb què s’esmenta aquest territori al segle X s’ha relacionat de vegades amb un tipus de centre administratiu derivat de l’època de dominació musulmana, o probablement anterior (Martí, 2020). S’ha apuntat que aquest antic palau o centre administratiu podria estar ubicat a l’actual masia de la Torre de les Aigües. Podria tractar-se també de la Domus de Palou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més endavant la masia s’anomenava Junyent, i ja al segle XV pertanyia a una família molt notable amb aquest mateix nom, documentada fins l’any 1701. Hi destaquen Joan Junyent (marmessor de la reina Violant), Berenguer de Junyent, Francesc Junyent (conseller de Barcelona i comandant d'una galera en la guerra de Nàpols), un altre Francesc Junyent (destacat en 1542 en els fets d'armes de Perpinyà), Galzerà de Junyent (citat entre 1535 i 1555 a les Corts de Montsó), Miquel Junyent (que participà en els esdeveniments de 1597 i 1598), i un nou Francesc Junyent (citat en 1688 i 1697 i a les Corts de 1701). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas tenia una capella on s’hi venerava la imatge de Mare de Déu de les Aigües, que és una denominació camperola de l’advocació de la Mare de Déu de les Neus. Tenia molta devoció per les rogatives que s’hi feien per demanar pluges. Per això el mas i la capella van canviar el seu nom pel que porten actualment. La Mare de Deu era una escultura de pedra hieràtica, de tradició medieval. Era molt venerada a Palou i al terme veí de les Franqueses. D'aquesta població es tenen notícies que, des de temps molt antics, cada any s’hi anava en processó a iniciativa dels regidors d'aquell terme i del rector més ancià de les quatre parròquies de les Franqueses. Malgrat l'antiguitat d'aquesta tradició, la primera referència escrita que se’n coneix és del 2 de maig de 1710. Més endavant, hi va haver una sequera molt prolongada el 1763. El 10 de març de 1770 el poble de les Franqueses invocà la Mare de Déu de les Aigües en una visita solemne acordada el 6 de març, i, abans de la processó, l'indicat dia 10 va ploure. Aleshores la gent de les Franqueses restà indecisa sobre si havia de complir la promesa, però finalment fou acordat de complimentar la decisió dels regidors enviant una representació a Palou. Amb motiu de la Guerra Civil de 1936 la capella va quedar en desús, i la imatge de la Mare de Déu va perdre’s, decapitada (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Mare de Déu de les Aigües està lligada a una llegenda, recollida per l’escriptor i agrònom Jaume Maspons i Camarasa, que és una de les moltes versions de les dones d’aigua, encantàries o gorges; és a dir, variacions de les fades. La proximitat de la riera i l'existència d'aigües subterrànies devia motivar el sorgiment d’aquest mite o llegenda, present en molts indrets de Catalunya. La tradició també diu que la capella fou construïda per acollir la imatge de la Verge que hauria aparegut al pou de la masia (ESTRADA, 1993).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre l’evolució constructiva de la masia és difícil precisar-ne les fases. La torre i parts de l’antiga masia probablement corresponen als segles XV-XVI, tal com suggereixen els finestrals de tradició gòtico-renaixentista. Al llarg dels segles XVIII-XX el conjunt es va ampliar amb les parts més perifèriques dels cossos que es conserven, sobretot al sector nord. Al nord-est hi ha una part que sembla correspondre a habitatges força moderns, tal vegada del segle XIX o principis del XX. Segons l’autor García-Pey (1990) una de les cases era coneguda com Can Cigala, que prové del motiu d'en Pere Cigala.</span></span></span></p> | 41.5887300,2.2797200 | 439965 | 4604366 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-portal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-port-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49926-torre-aigues-capella-1.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2024-06-03 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Més enllà de la muralla de ponent de la casa es conserven unes ruïnes conegudes com El Molinot, que corresponen a l’antic molí fariners que pertanyia a la masia. | 93|94|95|98|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||
| 49932 | Can Riba de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riba-de-la-serra | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XVII-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions força grans, d’origen medieval, emplaçada a la riba de ponent del riu Congost; d’aquí potser l’origen del seu nom. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada (amb planta baixa, un pis i planta sotacoberta), que té cossos adossats a banda i banda, més un cos que s’allarga a la part posterior. Al sud disposa d’una bonica era enrajolada, amb una àrea important de coberts, i per la banda nord la masia queda envoltada de construccions agropecuàries més recents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial principals és obra majoritàriament del segle XVII. La façana principal, encarada vers el sudoest, es composa en base a quatre eixos. El portal, amb arc de mig punt adovellat, queda situat al tercer eix (és a dir, desplaçat a la dreta). Aquest portal dona accés a la casa dels propietaris, mentre que el portal de l’esquerra, de forma rectangular, era el de la casa dels masovers. Són les úniques obertures que s’han conservat en la seva forma originària, ja que la resta han estat modificades al llarg del segle XX. A la planta pis destaquen sengles balcons a ambdós costats de la portalada i un gran rellotge de sol emfasitzant l'entrada. A les golfes hi trobem sengles finestres dobles a sobre de cada balcó. La coberta és de teula àrab a dues vessants, limitada per un semiràfec amb el carener paral·lel a la façana. Els murs de la façana davantera són arrebossats i pintats de color acarbassat. Les finestres del primer pis són emmarcades amb pedra picada, però es tracta d’una remodelació de mitjans de segle XX. Com a decoració del segle XVII es conserven dos escuts de la família Perellada, un al portal i l’altre a la finestra esquerra. Tots dos són autèntics, però el de la finestra probablement ha estat reubicat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, la casa dels propietaris fou remodelada àmpliament a principis del segle XX, seguint l’estil modernista. La casa dels masovers, en canvi, ha conservat la tipologia rural tradicional. El cos del costat est és de planta baixa i pis, amb galeria d'arcs de mig punt i coberta de teula àrab.</span></span></span></p> | 08096-85 | Sector sudoest del terme municipal. Antic terme de Palou, a ponent del riu Congost. Camí de can Riba de la Serra, s/n | <p><span><span><span>La masia de can Riba de la Serra és d’origen medieval. Al segle XIV es coneixia simplement com a mas Riba, mentre que en el registre fiscal de Palou de l'any 1922 consta amb el nom de 'can Ribes de la Serra' (GARCÍA-PEY, 1990). En l’arxiu particular de la casa el document més antic que s’ha identificat és de l’any 1363. La informació d’aquest document consta en una inscripció de la façana (col·locada a principis del segle XX), i ja s’hi esmenta el mas Riba. En aquesta època el mas ja estava en possessió de la família Riba, i quest any (1363) va passar de Berenguer Riba al seu fill Guillem Riba.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis del segle XVII (l’any 1608) Efraïma Riba era la pubilla, i llavors es va casar amb Joan Parellada. Joan devia ser d’un llinatge destacat, ja que l’escut heràldic dels Perellada apareix dues vegades a la façana de la masia. Amb la unió d’aquestes dues famílies notables l’heretat del mas devia guanyar un pes considerable. En els capítols matrimonials s’estipulava que els descendents del matrimoni adoptarien el cognom “de Riba”. D’aquesta manera, tal com era habitual a l’època, es conservava el nom del mas en els seus hereus. Fins aleshores el mas devia ser una construcció modesta, de la qual no sembla que se n’hagin conservat vestigis. Després del casament, segons sembla, la casa va ser objecte d’una ampliació o reconstrucció important. En donen fe dues inscripcions a la façana: la primera a la dovella principal del portal, on hi consta la data 1608, i la segona a la llinda de la finestra esquerra, on hi consta el nom de Jaume Riba i l’any 1625. Probablement entre aquestes dues dates s’hauria fet l’ampliació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, l’estructura del cos residencial principal devia quedar més o menys fixada en aquesta època. El mas Riba era el més important del terme de Palou en el territori que s’estén a ponent del riu Congost. Les seves terres abastaven una àmplia superfície en aquest sector. El mas també tenia la propietat del molí de can Many, situat al nordoest del terme de Palou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de segle XX el propietari era Santiago de Riba (el seu nom consta al rellotge de sol de la façana de la casa, amb data de 1920). Durant els fets de la Setmana Tràgica (1909) Santiago va acollir al mas una família benestant de Barcelona, que va haver de fugir per perill de represàlies. En agraïment, aquesta família va costejar les obres que es van fer a la galeria de la dreta, sobre una antiga terrassa. Santiago va fer altres obres importants a la masia. Va reformar bona part de les finestres (les de la planta superior en forma d’arqueries) i va col·locar les reixes. També va remodelar completament l’interior de la casa, dotant-la d’una decoració d’estil modernista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja després de la Guerra Civil, el fill de Santiago Riba també va fer algunes reformes: va canviar les baranes dels balcons i l’emmarcament dels arcs superiors del cos central, i va fer de nou els emmarcaments de pedra picada de finestres i balcons. Així doncs, les úniques obertures originals que es conserven a la façana són els dos portals. Durant els darrers anys s’han fet també intervencions a la zona de l’era.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg del segle XX les propietats del mas s’han anat reduint progressivament. Antigament confrontava amb els masos Amat, Ninou i Català (GARCIA-PEY, 1990). Després de la Guerra Civil es van haver de vendre, per necessitat, unes terres al nord de Ninou. Més tard es va adquirir el mas Ninou, que recentment ha estat venut. Tot i això, entorn de la dècada de 1970 l’heretat encara tenia unes 60 hectàrees. Més endavant, amb la urbanització dels polígons industrials, ha quedat reduïda a unes 20 hectàrees. </span></span></span></p> | 41.5745996,2.2680860 | 438983 | 4602805 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49932-can-riba-serra-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49932-can-riba-serra-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49932-can-riba-serra-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49932-can-riba-serra-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49932-can-riba-serra-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49932-can-riba-serra-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49932-can-riba-serra-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49932-can-riba-serra-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-03-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Informació facilitada pels propietarisInscripció a la façana (col·locada a principis del segle XX) en referència al document més antic de l’arxiu de la casa: “En 1363, Berenguer Riba feu venda perpetua del mas Riba de Palou a favor de Guillem Riba, son fill”.Inscripció de la llinda de la finestra esquerra (probablement reubicada al segle XX): “Jaume Riba, 1625”.Inscripció a la dovella central del portal: “1608. IOANES PARELLADA ET EUFRAYNA RIBA UXOR”Altres denominacions, can Ribes de la Serra (García Pey, 1990). | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49939 | Cases de l’Avinguda Prat de la Riba 8-14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-lavinguda-prat-de-la-riba-8-14 | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX | Les reformes han eliminat pràcticament tots els elements d'interès patrimonial | <p><span><span><span>Conjunt de cinc cases de començaments de segle XX que formen una illa de composició força uniforme i homogènia al carrer Prat de la Riba. Fins no fa gaire, dues cases (la número 14 i la número 8) destacaven per conservar una interessant decoració d’influència modernista. Malauradament, amb unes reformes recents molt desafortunades han perdut pràcticament tots aquests elements.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment la casa número 14 (en cantonada) conserva molt vagament vestigis d’aquesta decoració modernista. Actualment la façana s’estructura en dos eixos d’obertures. Les quatre obertures (portes i finestres) estan rematades amb un perfil sinuós, que és l’únic rastre que se’n conserva a la façana. Abans de la reforma la casa tenia una balconada correguda de planta sinuosa. El seu interès es trobava en el fet que reproduïa mitjançant materials 'pobres', segurament fets per mestre d'obres o paleta, elements decoratius propis del llenguatge modernista que es troben en edificis destacats de Barcelona, com els motius florals que coronaven i les urpes de la base, així com el treball decoratiu a l'arrebossat de la façana. En les reformes el balcó ha estat eliminat i substituït per dos petits balcons moderns, l’arrebossat modernista i el coronament també s’han eliminat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa número 8 també ha petit reformes i, en aquest cas, ja no s’hi observa cap rastre de la decoració modernista. Abans de la reforma tenia un frontó en forma de papallona i un arrebossat similar al de la casa número 14. </span></span></span></p> | 08096-92 | Avinguda de Prat de la Riba, 14 | <p><span><span><span>La casa número 14 tenia un esgrafiat a la façana amb les lletres “CM”. La casa número 6 és coneguda per la casa del senyor Carlets (informació oral anònima). La casa número 14 fou reformada al voltant de l’any 2021.</span></span></span></p> | 41.6032900,2.2872600 | 440607 | 4605977 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49939-92-dues-cases-prat-riba-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49939-92-dues-cases-prat-riba-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49939-92-dues-cases-prat-riba-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49939-92-dues-cases-prat-riba-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49939-foto-08096-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49939-foto-08096-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49939-foto-08096-92-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-03 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49941 | Carrer de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-anna | <p>AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).</span></span></span></p> | XVI-XXI | <p>Carrer del nucli antic de Granollers que és una de les artèries principals d'aquest sector. Va des de la plaça de la Caserna fins a la plaça de les Olles. Pel fet de trobar-se en una posició tan cèntrica molts dels edificis han estat reformats o substituïts, encara que poden conservar elements antics dins de la seva estructura. És un dels carrers més comercials de la ciutat, i per això la pràctica totalitat de les plantes baixes han estat reformades per adaptar-se a aquest ús.</p> <p>Encara que tot el carrer forma una unitat destaquen especialment els següents números: capella de Santa Anna (reedificada 1864), 3 (cases d'en Jonc, 1920-1930), 5-7 (1940-1950), 6 (can Biel, 1926), 8 (cal Monjo, segle XVI), 9 (1920-1930), 11 (cassa Trullàs, 1920-1930), 13 (casa Sebastià Costa, 1928), 14 (segles XVI-XVIII).</p> | 08096-94 | Carrer de Santa Anna | <p><span><span><span>L’origen d’aquest carrer és el camí que anava de Mataró a Caldes de Montbuí: era una via romana que va continuar en època medieval com a camí important i que constitueix l’eix principal, transversal, de la vila de Granollers. Per això fins al segle XVI es va anomenar carrer de Caldes. El primer document on s’esmenta aquest camí és de 1331. A l’extrem oest del carrer hi havia un dels portals de la muralla: el portal de Caldes. Al segle XVI es va construir la capella de Santa Anna prop del portal; per això, com va succeir amb altres carrers amb portal, es va adoptar el nom de l’advocació de la capella. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La trama del carrer es devia formar al llarg dels segles XII i XIII com un raval fora del nucli originari de la sagrera, situada al voltant de l’església parroquial de Sant Esteve. Fins al segle XV la densitat de les edificacions devia ser relativament baixa. Moltes cases tenien horts o patis a la part posterior. Al segle XVI, coincidint amb un període important de creixement demogràfic de la ciutat els espais buits entre cases es van anar omplint. Els habitants del carrer eren bàsicament menestrals que tenien els seus obradors a les pròpies cases. També hi havia traginers i algun pagès. Tan sols s’ha documentat la casa d’una família notable: els Bruniquer. La seva casa estava situada tal vegada a l’actual casa número 10. Així mateix, almenys des de 1538 al carrer hi havia una saboneria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1851 es construí una nova caserna militar on avui hi ha el mercat municipal, i això va provocar alguns canvis en l’organització de la zona del portal de Caldes, que va quedar més o menys com es troba actualment (PANCORBO et alii, 2006: 55).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el procés d’industrialització la vila tradicional havia experimentat grans canvis i un procés de renovació, també al nucli antic. Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El barri de Santa Anna era dels més importants de la població, i a la seva patrona li dedicaven una festa molt lluïda, el 26 de juliol. Aquell dia posaven a les mans de la imatge de la santa el raïm més gros i més virolat de tot el terme (AMADES, 1985, IV: 624).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A començament del segle XX al barri hi existien tres colles, entre les quals hi havia molta rivalitat. Eren les colles de la Banya, del Tomàquet i del Sofreginat. Els veïns eren gent molt animada i molts anys feien el paper més lluït en els aplecs de Bellulla (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> | 41.6087400,2.2865000 | 440549 | 4606582 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49941-carrer-sta-anna-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49941-carrer-sta-anna-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49941-carrer-sta-anna-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49941-foto-08096-94-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-03 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 49944 | Carrer del Portalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-portalet | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 81-83.</span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987c) 3. Les muralles. La vila medieval, Col. Coneguem Granollers, núm. 3., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIII-XXI | <p>Carreró estret d'origen medieval que formava part de la vila murallada. Va des de la plaça de la Porxada fins a l'antiga muralla, on hi havia un portalet o portella que permetia la sortida a l'exterior; d'aquí la seva denominació. Actualment la seva continuació és el carrer de Guayaquil. Les construccions que es troben en aquest vial responen a una tipologia de cases entre mitgeres avui força diverses, ja que en els darrers anys moltes han estat objecte de reformes o substitucions. En destaquem les següents:</p> <p>Números SENARS: 1 (entrada principal per la Porxada, can Cunillera, per aquest carrer es diu can Fabregas), 13-15 (edificis construïts aprofitant la muralla).</p> <p>Números PARELLS: 14-16 (can Ventura de les mitges, cognom del propietari de la merceria).</p> | 08096-97 | Carrer del Portalet | <p><span><span><span>El carrer del Portalet en origen era un dels carrerons secundaris de la vila murallada, que tenia els seus grans eixos en els camins rals que confluïen a la zona de la plaça de la Porxada. Al segle XVI va adquirir un major protagonisme quan al seu extrem sud s’hi va obrir un nou portal de la muralla per tal de millorar els accessos al mercat des d’aquest sector. I és que, en realitat, aquest carrer quedava més centrat respecte a la plaça Major que no pas el carrer de Barcelona, que tradicionalment havia estat l’accés a la ciutat des del sud pel Camí ral. Aquest portal, anomenat “Portalet” i que dona nom al carrer, està documentat des de 1559, quan s’esmenta una “torre prop lo portalet”. Aquesta referència es manté fins a mitjan segle XVII, moment en què la documentació municipal deixa d’esmentar la situació de les torres que són objecte d’arrendament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És probable que, amb anterioritat a l’obertura del portal, s’anomenés carrer d’en Llor, tal i com sembla desprendre’s d’un document datat del 1609. En aquest moment sembla que encara no havia començat la urbanització fora muralles en aquest sector. A la zona exterior hi havia patis, horts tancats i fins i tot alguna era propera al vall o fossat de la muralla. També hi havia l’anomenat camí del Revall, que devia resseguir per fora el perímetre exterior, més enllà del fossat (PANCORBO et alii, 2006: 82).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb el desenvolupament industrial del segle XIX i principis del XX Granollers es trobà immers en un procés de creixement urbà que comportà la reforma o substitució de moltes edificacions, també algunes de les que formaven part del nucli antic.</span></span></span></span></p> | 41.6076300,2.2875300 | 440634 | 4606458 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49944-carrer-portalet-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49944-carrer-portalet-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49944-carrer-portalet-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49944-foto-08096-97-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-28 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 49945 | Carrer de Palaudàries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-palaudaries | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Carrer que va des del Lliri, molt a prop de la plaça de la Corona, fins arribar al carrer de Murillo (GARCÍA-PEY, 1990). Aquest carrer forma part de l'eixampla granollerí que al darrer quart del segle XIX tan sols estava construït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Aquestes com altres cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàmiament per obrers, construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig i algunes flors, encara que ja es comencen a construir les primers cases de veïns amb alçades superiors. En alguns casos, es poden veure elements decoratius, com balustres ceràmics. Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. Entre els edificis destaquen els següents: SENARS: 31-33 (tipologia tradicional de planta baixa i pis, balustres), 47-49 (tipologia tradicional de planta baixa i pis) 57-61 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 65 (fitxada, entrada principal per bisbe Grivé), 79 (edifici industrial), 83 (casa de cantonada) / PARELLS: 4 (ràfec), 12 (tipologia rural de planta baixa), 28 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 52-54 (tipologia tradicional de planta baixa i pis),</p> | 08096-98 | Carrer de Palaudàries, 08400-GRANOLLERS | <p>En Palaudàries era un constructor que va construir bona part dels habitatges d'aquesta zona. El seu nom autèntic era en Josep Clusellas, que procedia de Palaudàries. Era paleta d'ofici i va construir tot un veral nou de Granollers (GARCÍA-PEY, 1990). Fins al 1880, les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b)..</p> | 41.6033300,2.2890300 | 440755 | 4605980 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49945-foto-08096-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49945-foto-08096-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 49946 | Carrer i plaça d'Espanya / Carrers de la Font de l'Escot i del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-i-placa-despanya-carrers-de-la-font-de-lescot-i-del-congost | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> | XIX-XXI | Necessita algunes actuacions de millora | <p><span><span><span>Conjunt de carrers i places situats al nord del nucli urbà antic de Granollers, els quals formen part de l’eixample del darrer quart del segle XIX. S’hi conserven alguns edificis, més aviat aïllats, representatius d’aquesta època. Originàriament tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els edificis, construïts entre finals del segle XIX i el primer terç del XX, eren senzills, habitats majoritàriament per obrers. Eren construccions entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig i algunes flors. També es van començar a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. En alguns casos s’hi poden veure elements decoratius, com balustres ceràmics. Al costat dels edificis d'habitatges també n’apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. En els darrers anys molts edificis han estat objecte d’un procés de substitució.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRER ESPANYA: aquest carrer comença al Torras i Bages i arriba fins a la plaça d'Espanya, lloc on conflueixen a més d'aquest carrer els d'Almogavers i Joan Coll. En destaquem els números 33 (Torre Maria Luisa, modernista, parcialment enderrocada, resta part de la façana amb elements decoratius modernistes, solar d'urbanització imminent), 34 (sanefa de decoració ceràmica verda i blanca, de planta baixa amb terrat limitat per pilarets similars a la casa de Josep Riera a la plaça de les Olles). </span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRER FONT DE L'ESCOT: aquest vial va a intervals des de la plaça d'Espanya fins al carrer del Rosselló. En destaquem els números 49-51-53 (tipologia tradicional urbana de planta baixa més planta pis), </span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRER CONGOST: aquest vial que s'estén de Llevant a Ponent, del carrer de Corró, davant mateix de la capella dels Sants Metges fins el carrer de Ponent. En destaquem els següents edificis (senars): 19 (tipologia tradicional popular de planta baixa més pis), 21, 23 (reixa), 25, 27-29-31 (tipologia tradicional urbana de planta baixa),35 (modernista, 1929). I dels números parells: 2 (tipologia tradicional popular, correspon a 131 de Corró), 18-20-22-24 (cal Torero)-26-28-30-32 (tipologia tradicional popular de planta baixa).</span></span></span></p> | 08096-99 | Plaça d'Espanya i carrer d'Espanya | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> | 41.6117600,2.2877300 | 440654 | 4606917 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49946-carrer-congost-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49946-carrer-congost-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49946-placa-espanya-i-carrer-espanya-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49946-foto-08096-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49946-foto-08096-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-01-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49948 | Fàbrica Roca Umbert / Fills de F. Torres / Espartaco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-roca-umbert-fills-de-f-torres-espartaco | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001) El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.</p> <p>MUNTAL, Josep (1995) Informe sobre l'espai municipal de l'antiga fàbrica Roca-Umbert. Granollers. Museu de Granollers. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span>PRAT ARMADANS, Ester; TENCI, Roberta (2019). <em>La tèrmica Roca Umbert de Granollers</em>. “Ciència, Tècnica i Societat. Les guies dels Museus del MNACTEC, 05”. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, Terrassa.</span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XX | Necessita algunes actuacions de millora | <p><span><span><span>Conjunt d’una antiga fàbrica tèxtil que ocupa un solar de dimensions considerables (més de 20.200 m2), actualment dedicada a usos públics. És un dels equipaments de referència de la ciutat. La façana principal dona a l’Avinguda Prat de la Riba, amb un remarcable ritme compositiu, i també té façana al carrer Roger de Flor. Els principals elements d’interès que hi trobem són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>1) la tèrmica, que és el conjunt més complert i millor conservat. És un edifici de dos cossos que totalitzen uns 500 m2 i que arriben fins a 20 m d’alçada. Conté dues calderes de vapor de grans proporcions del tipus 'aquatubular'. La sala estava equipada amb economitzador i reescalfador. Des d'aquí se subministrava l'energia (vapor i electricitat) a totes les naus de la fàbrica (HOMS, 1995; MAYNOU, 2001). </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2) la xemeneia, amb una alçada d'uns 40 m, és un dels elements també més característics de la fàbrica. El seu estat de conservació és força bo.</span></span></span></p> <p><span><span><span>3) la porta de ferro d'entrada: amb dues fulles i, sobretot, la marca de l'empresa en l'alt relleu de la part superior, datades dels anys 1930, donen una personalitat a l'entrada principal al complex fabril per l’Avinguda Prat de la Riba.</span></span></span></p> <p><span><span><span>4) les diferents naus, de tres tipologies, disposades sempre d'est a oest. Per ordre d'antiguitat i importància destaquen la nau d'assecatge o de les encavallades, la nau de teulada en dents de serr, les naus amb columnes i bigues de ferro en forma de retícula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>5) Existeixen també altres elements interessants, com el refrescador on originàriament es recollia el vapor de la turbina AEG i d'altres retorns de tota la xarxa que refrescava per tal de recuperar-lo en forma d'aigua que retornava al dipòsit de la caldera tèrmica. Pel que fa al patrimoni moble, hi trobem peces i documentació de divers tipus (MUNTAL, 1995).</span></span></span></p> | 08096-101 | Avinguda Prat de la Riba, 75 | <p><span><span><span>L'origen de la indústria tèxtil granollerina es troba el 1850, any en què es pot situar el llindar entre les formes menestrals i les incipients fàbriques manuals de teixits, amb les fàbriques mogudes a vapor. La indústria tèxtil obrí la vila a la vida fabril moderna (BAULIES, 1965). La fàbrica Roca Umbert és un interessant exemple d'aquesta vessant industrial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'origen de la fàbrica Roca Umbert es remunta a més de cent anys, quan Josep Umbert i Ventura (1843-1917), fill de Sant Feliu de Codines, on funda aquesta empresa (1865), instal·là una primera petita empresa a Granollers, cap als volts de 1875, ocupant el local d'una antiga serradora del terme de Palou. A partir d'aquesta primera iniciativa l'empresari anà expandint la seva fàbrica, especialment a partir dels darrers anys del segle XIX, que, coincidint amb la crisi del tèxtil, inicià una política d'expansió aprofitant quadres d'empreses que feien fallida. Aquest procés culminà a partir de 1904, amb les noves naus situades al carrer de Prat de la Riba, on es conserven avui. Aquí s’hi van instal·lar els telers que tenia dispersos en diverses quadres, ampliant l'edifici i ubicant també una secció de tint i paraments. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan va morir, Josep Umbert i Ventura era l'empresari més important de Granollers. La fàbrica que tenia era la segona de la ciutat en nombre de telers i també per contribució, i 'formaba parte de importantes sociedades mercantiles'. Després va passar a mans dels hereus de l'empresari i l'any 1925 fou absorbida per la fàbrica Fills de F. Torras. Posteriorment adoptà el nom de Roca Umbert C.A., i el 1936 ja tenia a Granollers 917 treballadors, repartits en tres plantes. Aquell mateix any importà telers automàtics, els primers de l'Estat: La majoria d'empreses tèxtils no van arribar a tenir aquest tipus de telers fins ben entrats els anys cinquanta o, fins i tot, seixanta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la Guerra Civil Roca Umbert fou col·lectivitzada, rebent el nom d'Espartaco. En aquells moments l'empresa ocupava uns 2.000 treballadors entre tots els centres de producció (MAYNOU I HERNÁNDEZ, 2001). El 1939 fou cremada parcialment, sobretot les parts més modernes (telers automàtics i tints de bobines) (MUNTAL, 1995). Tot i així, la producció continuà a ritme normal amb els mateixos telers automàtics i d'altres d'antics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja després de la guerra, l'any 1952 es construeix un nou edifici i el 1956 es reprengué la modernització de la indústria, començant per la reconstrucció del tint de bobines. Dos anys més tard s'hi instal·là la primera secció completa de telers sense llançadora Sulzer. Els anys de postguerra es patien freqüents talls en el subministrament elèctric. Per aquesta raó l’empresa decidí posar en marxa una central tèrmica, que va entrar en funcionament l’any 1951, amb una primera caldera de la marca Garbe que, unida a un generador de 625 KW, proveïa de vapor i electricitat tota la fàbrica. Uns anys més tard, el 1958, es va instal·lar una segona caldera, de la marca Babcock & Wilcox. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1970 els propietaris es van acollir al Pla de Reestructuració Tèxtil, que va suposar l’acomiadament de centenars de treballadors. L'any 1976 va començar el trasllat de l'empresa a La Batllòria (MUNTAL, 1995). El seu tancament definitiu va tenir lloc a finals del mes d'abril de 1991. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’agost de 1982 l'Institut Català del Sòl comprà part dels seus terrenys per endegar la urbanització del sector de Tres Torres. El mes d'agost de 1993 les seves naus foren cedides a l'Ajuntament de Granollers, a través d'un acord de permuta amb els seus propietaris (HOMS I COROMINAS, 1995). La fàbrica Roca Umbert va ser utilitzada, entre d'altres coses, com a plató cinematogràfic. Posteriorment, els diferents espais s’han anat rehabilitant i avui acullen un bon nombre de serveis públics. El conjunt és concebut com un gran centre per a la producció, formació i difusió de la creació artística i cultural, destinat també al sector tecnològic i comunicatiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la part més popular i anecdòtica, cal remarcar els records vius de molts dels seus antics treballadors. A la memòria de molta gent de Granollers es conserva el record de personatges com la Cinteta, teixidora de la fàbrica, que era coneguda per aquest renom per la seva fesomia: petita, velleta i a més, encantadora. No pocs aprenents de contramestre passaren pels seus consells i enmig dels seus telers durant la dècada 1950-1960 aprengueren els primers rudiments de la feina. Les teixidores de la fàbrica portaven quatre telers, separats dos a dos per un carrer i anaven a preu fet. Això ens ajuda a entendre la generositat d'aquesta dona en ensenyar aprenents, els quals durant el temps que estaven sota el seu mestratge li donaven més problemes que alegries (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> | 41.6022000,2.2840100 | 440335 | 4605858 | 1904 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-termica-roca-umbert-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-fabrica-roca-umbert-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-foto-08096-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49948-foto-08096-101-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Cultural | BPU | 2024-06-03 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Forma part de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sobre els inicis de la industrialització a Granollers podem tenir en compte els següents aspectes: la carretera va substituir el Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola , encara que va quedar molt minvada a partir del 1885 (SESÉ, 1987b). La industrialització de Granollers està directament vinculada a l'arribada del tren. Amb el tren es transportava el carbó que donava energia a les fàbriques per a fer funcionar el vapor, tant el que provenia del port de Barcelona com el que venia de Sant Joan de les Abadesses (SESÉ, 1987b). El 1840 no hi havia en tot el partit judicial de Granollers cap teler mecànic, encara que hi havia 118 de manuals. El 1845 ja hi havia una fàbrica de teixits de cotó, accionada per vapor. El 1874 s'hi havia instal·lat 156 telers mecànics. El 1880 n'existien 173 i el 1890 ja n'hi havia 425 per tan sols 21 de manuals, amb un total de 16 fàbriques. (SESÉ, 1987b). Al costat del tèxtil hi havia indústries d'altres branques, per exemple la metal·lúrgica, que va iniciar-se pels volts del 1870 i el 1880 ja hi havia una foneria per a fer telers, instal·lada a can Trullàs (SESÉ, 1987b). | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||
| 49954 | Carrer del Lliri / Carrer del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-lliri-carrer-del-lleo | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>El carrer del Lliri s'inicia just al començament de l'avinguda de Sant Esteve i va fins a la plaça de la Corona, mentre que el de Lleó es paral·lel al d' Anselm Clavé (una part de la Carretera) cap a l'Est i que va des del carrer del Lliri fins a Josep Umbert (GARCIA-PEY,1990). Es tracta de dos carrers que mantenen en bona mida la seva tipologia tradicional d'habitatges de finals de segle XIX i començament del XX: cases de tipologia tradicional urbana, de petites dimensions, destinades a habitatges dels obrers de les fàbriques, composades de planta baixa i pis, la majoria, teulada a dues vessants amb ràfec 'de tortuga', i presència de les primeres cases de veïns, de petites dimensions, de tan sols planta baixa i pis, les més, i arribant a fins tres altures, amb buits de finestres d'arc pla i balcons de vol reduït. Les façanes estan arrebossades, i presenten en les més senzilles tan sols un eix de simetria, marcat per la porta d'accés a la planta baixa i el balcó escassament volat a la primera planta. Del conjunt d'habitatges, en destaquen els que ocupen les numeracions següents, anotades per cada carrer: CARRER DEL LLIRI: 3-5, 7, 12, 14-16-18-20-22 (grup de cases de planta baixa i pis), 25-27-29 (interessant grup d'habitatges, tot i que els baixos es troben reformats), 33, CARRER DEL LLEÓ: 4, 6, 8 (planta baixa i pis), 10, 30</p> | 08096-107 | Carrer del Lliri, Carrer del Lleó, 08400-GRANOLLERS | <p>Les cases del carrer del Lliri i del carrer del Conestable de Portugal les va fer el constructor Lletjós (Informació oral Sr. Eustaqui Casals). Fins al 1880, les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b)..</p> | 41.6059200,2.2889600 | 440751 | 4606268 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49954-foto-08096-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49954-foto-08096-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-04-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 49958 | Granja can Ginesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-can-ginesta | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | Estat d'abandonament, sobretot la part de l'habitatge | <p><span><span><span>Conjunt de naus d’una antiga granja amb un habitatge adossat del qual sobresurt una torre que constitueix una fita visual en el paisatge rural de Palou. És un exemple interessant de l’arquitectura industrial racionalista de mitjans de segle XX, emplaçat a la plana agrícola de Palou, al barri de Sant Julià.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt és format per naus industrials de gran volumetria i diverses alçades, molt allargades, que segueixen l'eix longitudinal llevant-ponent. Les façanes de les naus que donen a migdia es caracteritzen pel predomini de grans finestrals de tipus industrial, que contrasten sobre unes parets arrebossades i pintades de color blanc. Al sector nordoest, tocant al barri de Sant Julià, hi trobem l’habitatge, que és una curiosa barreja de construcció rural tradicional i d’arquitectura moderna i racionalista. En aquest sector l’edifici es complementava amb galliners i altres dependències de les quals tenien cura la família que hi vivia.</span></span></span></p> | 08096-111 | Carretera del Masnou, s/n | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la Granja de can Ginesta, fou construïda a la dècada de 1950. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, va ser el 1958. L’arquitecte fou Francesc Riba de la Sala, que procedia de la masia palouenca de can Riba de la Serra, el qual va donar al conjunt un estil racionalista propi dels anys cinquanta. Va funcionar com a granja amb la raó social Agrícola Ginesta S.A. Fins a la dècada de 1970 a l’habitatge encara hi vivia una família. Més endavant les naus de la granja s’han llogat per a usos diversos.</span></span></span></p> | 41.5825470,2.2811406 | 440078 | 4603678 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-granja-ginesta-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-granja-ginesta-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-granja-ginesta-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-granja-ginesta-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-foto-08096-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-foto-08096-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-foto-08096-111-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2024-03-21 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Francesc de Riba de Sala | 120|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49961 | Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plantada-1 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que ha conservat la seva tipologia constructiva originària, pròpia del segle XIX i principis del XX. És una construcció aïllada a la zona sud de Palou, vora la carretera de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està formada per cinc cossos de diferent alçada que formen una planta més o menys rectangular allargassada. El principal (lleugerament més alt) consta de planta baixa, pis i sotacoberta. A la façana té una portalada d'arc de mig punt adovellat, actualment coberta. Els cossos que té a ambdós costats són de planta baixa i pis. Al costat de ponent hi ha també un cos de planta baixa i sotacoberta. El conjunt es completa amb un darrer cos de planta baixa l’extrem oest. Les finestres són emmarcades amb maó, encara que en alguns casos l’arrebossat de la paret no ho deixa visible. Totes les edificacions estan cobertes amb teula àrab a dues vessants i acabades amb un senzill ràfec (CUSPINERA et alií, 2001). Al davant de la façana hi ha una era.</span></span></span></p> | 08096-114 | Caretera de Montmeló s/n (km. 4,5) | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Plantada en particular, segons l’autor García-Pey, fou construïda a principis del segle XIX (després de la Guerra del Francès) per la família Xofre o Jofre. Per això abans era coneguda com a can Xofre. Més tard s’anomenà “la Casa Cremada”. Posteriorment la van comprar els Plantada, que alhora la vengueren aviat als Cladelles. El primer Cladelles, en Pere, hi entrà de masover i després de vuit o nou generacions a la dècada de 1990 encara hi havia els seus descendents, coneguts per en Plantada (GARCIA-PEY, 1990). L’any 2024 la casa acull un centre protector de gossos. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Probablement el cos inicial d’aquesta construcció es va anar ampliant progressivament amb els diferents cossos que té adossats.</span></span></span></span></p> | 41.5760300,2.2791000 | 439902 | 4602956 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-can-plantada-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-can-plantada-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-can-plantada-post.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-foto-08096-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-foto-08096-114-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2024-02-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 49979 | Can Mirambell / Fàbrica de Telers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mirambell-fabrica-de-telers | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura. CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers; MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001) El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX | Ha estat molt destrossada. S'han tapiat les estructures interiors que han resultat tallades amb la intervenció d'urbanització, però la resta està en procés de deteriorament avançat. | <p>Conjunt industrial composat actualment per una nau, paral·lela al riu, que ha estat seccionada en una recent actuació urbanística (concretament l'allargament del carrer Ramon Berenguer i la construcció d'una petita àrea d'aparcament a l'aire lliure. L'estructura d'aquesta és d'arc central i dos arcs de suport lateral que fan de suport a les bigues del sostre. Es troben suportats per columnes circulars de ferro colat. Als laterals hi ha nombroses finestres amb coberta d'arc escarser i guardapols. Hi ha altres estructures que es troben englobades dins d'una estructura de pedra a la part que dona a les terrasses del Congost. Aquestes altres estructures estan molt desfigurades per construccions modernes</p> | 08096-205 | 08400-GRANOLLERS | <p>L'origen de la indústria tèxtil granollerina es troba el 1850, any en que es pot situar el llindar entre les formes menestrals i les incipients fàbriques manuals de teixits, amb les fàbriques mogudes a vapor. La indústria tèxtil obrí la vila a la vida fabril moderna. Noves fàbriques se situen als afores de la vila, com es el cas d'aquesta que ens ocupa, i que es va dedicar a la producció de telers.</p> | 41.6149100,2.2877800 | 440661 | 4607267 | c1860-99 | 08096 | Granollers | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49979-foto-08096-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49979-foto-08096-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | No s'ha tingut accés a l'interior de l'edifici. | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49981 | Carrers d'Unió i del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrers-dunio-i-del-sol | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Aquests carrers formen part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó N del nucli medieval, al costat dels carrers de Corró i Joan Prim. Aquestes, com altres cases construïdes fins el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàmiament per obrers, construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig i algunes flors. Pel que fa al seu aspecte n'hi ha que encara recorden una tipologia popular tradicional i camperola, al costat d'altres que presenten ja una estètica urbana. En alguns casos, es poden veure elements decoratius, seguint l'estètica del moment de construcció. Destaquen els següents edificis que es troben relacionats seguint els carrers: CARRER SOL Es troba entre els carrers de Torras i Bages i de la Unió (GARCÍA-PEY, 1990) .SENARS: 21 (modernista), 23 (tipologia tradicional urbana), 27 (tipologia tradicional urbana), 53 (tipologia tradicional popular), 57 (tipologia tradicional urbana, modernisme pobre), / PARELLS: 28 (tipologia tradicional popular), 30 (tipologia tradicional popular), 42-44 / CARRER UNIÓ Es un carrer tortuós i estret. Comença al carrer de Joan Prim, frega la cara Nord del carrer del Sol i acaba al carrer de Corró (GARCÍA-PEY, 1990) . SENARS:11 (tipologia tradicional popular), / PARELLS 12 (tipologia tradicional urbana),</p> | 08096-207 | Carrer de l'Unió, Carrer del Sol, 08400-GRANOLLERS | <p>El carrer del Sol encara conservar el sabor dels darrers menescals del carrer de Corró. Abans es deia de les Banyes (GARCIA-PEY, 1990),</p> | 41.6117000,2.2892500 | 440781 | 4606909 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49981-foto-08096-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49981-foto-08096-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49981-foto-08096-207-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 49982 | Carrer de Catalunya / Carrer de Josep Maria Ruera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-catalunya-carrer-de-josep-maria-ruera | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Servei Municipal de Cultura, p. 65-76.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> | XIX-XXI | <p>Conjunt de dos carrers que formen part de l'eixample granollerí en la seva part desenvolupada al nordoest del nucli medieval. Al darrer quart del segle XIX tan sols estaven constituïts per petits nuclis de cases al mig de la plana on dominaven horts, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Les edificacions, construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX, eren senzilles, majoritàriament d'obrers. Cases entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig. N'hi ha que encara recorden la tipologia tradicional pagesa, al costat d'altres que presenten una estètica més urbana. Actualment també hi trobem cases de veïns amb alçades superiors, o edificis de tipologia industrial per hostatjar petits tallers. Algunes cases han conservat elements decoratius, com balustres ceràmics, d'acord amb els corrents estètics del moment (modernisme o noucentisme). Els edificis que destaquen dins d'aquests carrers són els que es relacionen a continuació:</p> <p>CARRER DE CATALUNYA: 7 (tipologia tradicional urbana de planta baixa més pis), 9 (tipologia tradicional urbana de planta baixa), 13 (tipologia tradicional urbana de planta baixa), 27 (tipologia tradicional urbana de planta baixa), 30 (tipologia tradicional urbana de planta baixa).</p> <p>CARRER DE JOSEP MARIA RUERA: 6 (trencadís i reixa, tipologia tradicional urbana de planta baixa), 7 ((tipologia tradicional urbana de planta baixa amb frontó), 9 (tipologia tradicional urbana de planta baixa),11 (decoració ceràmica, modernista), 13 (modernista - noucentista, decoració ceràmica potent), 17 (reixa), 22 (amb frontó i respiralls).</p> | 08096-208 | Carrer de Catalunya; Carrer de Josep Maria Ruera | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p>A començament del segle XX al carrer de Catalunya hi havia hortes i l'era d'en Riera, davant la qual sols es trobaven uns tints i tres o quatre cases. El final del carrer de Josep Maria Ruera era marcat per l'edifici de l'Escorxador. La resta també eren horts i, més enllà, hom podia veure-hi la verneda d'en Fortuny (GARRELL, 1960). El creixement industrial motivà la construcció d'un bon nombre de cases, en la major part de les ocasions de planta baixa o de planta i pis, ja que en aquests carrers hi van venir a viure els treballadors de les fàbriques de l'entorn.</p> | 41.6100447,2.2869839 | 440590 | 4606726 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49982-carrer-josep-m-ruera1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49982-carrer-josep-m-ruera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49982-carrer-josep-m-ruera-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49982-carrer-josep-m-ruera-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49982-380-catalunya-muralla-jaciment.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49982-291-catalunya-edifici-catalunya-jaciment-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49982-foto-08096-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49982-foto-08096-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49982-foto-08096-208-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-28 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Segons informació oral d'Eustaqui Casals, al carrer Josep Maria Ruera existeixen restes de la muralla carlina. | 105|106|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49983 | Carrer de Torras i Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-torras-i-bages | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Granollers: Servei Municipal de Cultura, p. 65-76</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XXI | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Carrer transversal de l'eixample nord granollerí que constitueix un dels principals vials en aquest sentit, tot i que les seves característiques són diverses al llarg del seu recorregut. Surt de la plaça de la Constitució, a tocar el Congost, i en direcció llevant arriba fins a l'antiga carretera quan aquesta comença a anomenar-se carrer d'en Joan Prim. Hi trobem algunes cases unifamiliars de finals del segle XIX o començaments del XX, però també edificacions d'altres tipologies, com l'antiga fassina de Felip Parera, algunes cases modernistes i també construccions més recents. Els edificis que tenen interès des del punt de vista patrimonial són els que ressenyem a continuació:</p> <p>Números 3-11 (antiga fassina de Felip Parera), 13 (eclèctic), 49 (modernista, JC, 1925), 51 (tipologia tradicional urbana de planta baixa), 57 (eclèctic), 61 (tipologia tradicional urbana de planta baixa més planta pis), 63-65 (tipologia tradicional urbana de planta baixa).</p> | 08096-209 | Carrer de Torras i Bages | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. Pel que fa al carrer de Torras i Bages en particular, doncs, el seu origen es pot situar a la segona meitat del segle XIX. Antigament s'anomenava </span></span></span></span><span><span><span><span>carrer de la Riera.</span></span></span></span></p> | 41.6105207,2.2873767 | 440624 | 4606779 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49983-carrer-torras-i-bages-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49983-carrer-torras-i-bages-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49983-402-torras-i-bages-51-53-jaciment.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49983-405-torras-i-bages-61-jaciment.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49983-foto-08096-209-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-01-10 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 102|105|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49984 | Carrer de Francesc Tarafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-francesc-tarafa | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, p. 65-76.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> | XIX-XX | <p>Carrer de l'eixample granollerí, paral·lel a la carretera i al carrer de Girona. S'estén de sud a nord des del carrer de l'Enginyer fins al de l'Hospital, després de travessar la carretera de Girona / carrer de Francesc Ribas. Hi predomina un tipus de casa construïda entre finals del segle XIX i el primer terç del XX. Habitatges majoritàriament d'obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis. N'hi ha que encara recorden una tipologia popular pagesa, al costat d'altres que presenten ja una estètica urbana. Els edificis que tenen alguna característica remarcable són els següents:</p> <p>Números SENARS: 83, 85, 95, 97.</p> <p>Número PARELLS: 30-32, 70, 72-74 (can Carrasco), 78, 80, 98, 100 (edificis de tipologia tradicional urbana de planta baixa).</p> | 08096-210 | Carrer de Francesc Tarafa | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p>Francesc Tarafa, natural de Granollers, va ser canonge de la catedral de Barcelona i historiador del segle XVI. Segons Amador GARRELL (1960), El carrer que porta el seu nom era, al començament del segle XX, un lloc de poques cases i moltes eixides. És a dir, petits nuclis de cases amb tàpies que protegien les eixides de les cases del carrer Prim. En els darrers anys, alguns dels edificis han estat reformats o substituïts.</p> | 41.6118543,2.2905068 | 440886 | 4606925 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49984-carrer-francesc-tarafa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49984-carrer-francesc-tarafa-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49984-carrer-francesc-tarafa-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49984-foto-08096-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49984-foto-08096-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49984-foto-08096-210-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 49985 | Carrer de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-pinos | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Aquest carrer forma part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó NE del nucli medieval, prop de la via del tren de França. Aquestes, com altres cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàmiament per obrers, construïdes entre mitgeres, de planta baixa, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig i algunes flors. Pel que fa al seu aspecte presenten ja una estètica urbana,. En alguns casos, es poden veure elements decoratius, com relleus ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment. Els edificis que tenen algun interès patrimonial són els següents: 3, (edifici de tipologia tradicional) 19, (edifici de tipologia tradicional ) 21 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa d'estil modernista)</p> | 08096-211 | Carrer de Pinós, 08400-GRANOLLERS | <p>Fins al 1880, les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b)..</p> | 41.6103000,2.2917500 | 440988 | 4606752 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-foto-08096-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-foto-08096-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-foto-08096-211-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 49987 | Carrer de Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-girona | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XXI | Estat de conservació desigual | <p>Carrer que forma part de l'eixample de Granollers i constitueix una de les principals artèries de circulació en sentit nord-sud, urbanitzada a la dècada de 1960, després que es fes el trasllat de la via fèrria. Comença al carrer d'Agustí Vinyamata, ran del parc, i va fins la carretera de Vic.</p> <p>Entre els edificis majoritàriament de construcció recent se'n conserven alguns que són representatius de principis del segle XX. Són cases senzilles, de tipologia tradicional i pagesa, mentre que d'altres tenen ja una estètica més urbana. Eren construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida o pati posterior per al pou i safareig. En alguns casos, es conserven elements decoratius, com plafons ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment. Els edificis que tenen un cert valor patrimonial són els que s'assenyalen a continuació:</p> <p>Números SENARS: 11 (destaca la reixa del barri, datada el 1881, amb decoració floral).</p> <p>Números PARELLS: 14 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis), 28-30-32 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa), 78, 80, 90 (placa amb la data 1921), 92 (1921), 94, 168-170, 172-174.</p> | 08096-213 | Carrer de Girona | <p><span><span><span>Fins el 1958 el carrer Girona estava ocupat pel la via del ferrocarril. L’any 1854 es va inaugurar la línia que anava de Barcelona a Granollers i que, després, s’allargaria fins a Girona i Port-Bou. El traçat creuava la ciutat de sud a nord per les actuals avinguda de Sant Esteve i avinguda del Parc i, pel carrer de Girona; un traçat que apropava el tren al casc antic de la ciutat, però que, a la vegada, l’encotillava i el feia perillós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A començament del segle XX la zona era ocupada per dues o tres cases i el que fou parc de can Pinyol. A l'altre costat de la via hi havia una llarga paret de tanca amb un fortí espitllerat. De fet, la part central de la via estava protegida per la muralla d'època carlina, encara que no passava de ser un clos.(GARRELL, 1960). El fet de trobar-se al costat del recorregut de la via del tren feia d'aquest indret un lloc poc agradable. En general, els terrenys propers a la via eren ocupats per cases baixes, amb els seus horts i eixides.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1930 la companyia impulsora del ferrocarril va començar les obres d’un nou traçat, uns metres cap a l’est, per permetre el creixement urbanístic. El nou recorregut, però, no es va inaugurar fins al 1958 i encara resta vigent en l’actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El desmantellament del primitiu traçat va fer possible la urbanització del carrer de Girona, que es va realitzar per trams, en diferents etapes, al llarg de la dècada de 1960. En un ple municipal el 1969 es va acordar que el tram sud s’anomenés avinguda de Sant Esteve i que es mantingués el nom de carrer de Girona des del carrer d’Agustí Vinyamata fins al nord. El projecte de pavimentació del carrer de Girona entre els carrers de Francesc Ribas i del Primer Marquès de les Franqueses va ser executat per l’arquitecte municipal Joan Barangé Tusquets i l’enginyer municipal Josep M. Puchades Benito, el 1970. Va ser el darrer en urbanitzar-se i, després d’aquesta actuació, va canviar radicalment. Aviat s’hi van construir edificis plurifamiliars de gran alçada, i la nova via es va convertir en una de les principals artèries de circulació de la ciutat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb motiu de les obres de remodelació urbanística que es van fer al carrer de Girona entorn de l’any 2020 l’Arxiu Municipal va presentar una exposició fotogràfica dedicada al tram nord del carrer.</span></span></span></p> | 41.6137489,2.2919369 | 441007 | 4607135 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49987-carrer-girona-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49987-carrer-girona-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49987-carrer-girona-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49987-carrer-girona-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49987-carrer-girona-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49987-carrer-girona-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49987-foto-08096-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49987-foto-08096-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49987-foto-08096-213-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-12-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49991 | Carrer d'Indústria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dindustria | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Aquest carrer forma part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó SE del nucli medieval. Al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Aquestes com altres cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàmiament per obrers, construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig i algunes flors. Pel que fa al seu aspecte presenten una tipologia ja urbana,. Al costat d'aquests edificis ja es comencen a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. En alguns casos, es poden veure elements decoratius ceràmics o d'altres materials, seguint les modes estètiques del moment. A continuació s'indiquen les cases que presenten un valor patrimonial: Números 22 (1930), 24 (reixa porta), 32 (1930, can Titus), 45 (fotografia núm. 2), 50 (arrambador, fotografia núm. 3) 52, 54 i 58 (cal Manyà, casa de Dionís Viure i Banús)</p> | 08096-234 | Carrer de l'Indústria, 08400-GRANOLLERS | <p>A la cantonada amb Sant Josep de Calassanç es trobava la casa de ca l'Espinal, revolucionari del 1936 (GARCÍA-PEY, 1990). Fins al 1880, les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b)..</p> | 41.6012900,2.2897500 | 440813 | 4605753 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49991-foto-08096-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49991-foto-08096-234-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 49992 | Carrer de Sant Josep de Calassanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-josep-de-calassanc | <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Aquest carrer forma part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó SE del nucli medieval, en sentit paral·lel a la Carretera i la via del tren de França. Al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats, com és el cas de la tanca de la casa Relats.. Aquestes com altres cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàmiament per obrers, construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. Pel que fa al seu aspecte presenten ja una estètica urbana, encara que alguna casa conservi l'aspecte rural,. Al costat d'aquests edificis ja es comencen a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. En alguns casos, es poden veure elements decoratius ceràmics o d'altres materials, especialment les reixes de ferro, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. Va des del carrer de Josep Umbert fins el de Colom (GARCÍA-PEY, 1990). Els edificis que es poden destacar són els següents: SENARS: 21, 29-31 (planta baixa i pis), 41- 43-45 (conserva la porta tradicional)-47, 49, 51, 53, 55, 57 (1931), 59, 75, 77, 87 (reformada), 97 (reformada), 113 (Comercial Rovira), 121 (interessant la reixeria i fusteria, el trencaaigües està decorat), 123 (reformada façana), / PARELLS: 32-34, 46, 50, 54-56, 60-62, 66 (conserva la numeració antiga)-68, 88 (cantonada Foment), 98-100 (1926, planta baixa i pis, decoració a les finestres de rajoles en blanc, blau i verd), 148, 156, 158. A la cantonada amb Martí Grivé es troba la tanca d'obra de la casa Relats.</p> | 08096-235 | Carrer de Sant Josep de Calassanç, 08400-GRANOLLERS | <p>Antic carrer d'en Lletjós, constructor de Granollers (GARCÍA-PEY, 1990). Existeixen restes de muralla carlina (Informació oral del Sr. Eustaqui Casals).</p> | 41.6011600,2.2890900 | 440758 | 4605739 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-foto-08096-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-foto-08096-235-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 49993 | Avinguda Francesc Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-francesc-macia | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. GARRELL, Amador (1929) 'Editorial' La Gralla, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Consisteix en el tram de la carretera que va des de l'avinguda de Prat de la Riba fins a l'inici del nucli urbà compacte. La Carretera forma l'espinada de la població. Està formada de sud a nord, en el seu tram urbà compacte pels carrers Francesc Macià, Alfons IV, Anselm Clavé, Joan Prim i Primer Marquès de les Franqueses. Ha estat la via de relació, progrés i relació i, malgrat els noms que té, es pot ben bé dir que el seu nom propi és aquest: 'la Carretera'. La població es va estendre a un costat i altre d'aquesta artèria vital, de manera que el creixement de Granollers ha seguit el seu traçat. Destaquen els edificis que es relacionen a continuació: 50 (cal Curt), 52, 71, 75, 77 (1925), 86 (torre de llum), 88, 90 (torre),</p> | 08096-236 | Avinguda de Francesc Macià, 08400-GRANOLLERS | <p>El precedent d'aquesta via de comunicació és el Camí Ral, que es va construir sobre una via romana. Aquest camí Ral, transitat per animals de bast, carretes, carros i diligències, va ser substituït el 1848 per la nova i actual carretera, traçada prop de les primeres cases bastides a l'eixampla a partir de l'any 1835 (BAULIES, 1965).</p> | 41.5996800,2.2869900 | 440581 | 4605576 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49993-foto-08096-236-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Segons Amador Garrell, La Porxada és el símbol de la Vila, la carretera de la ciutat (GARRELL, 1929). | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 49995 | Carrer d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-darago | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Aquest carrer forma part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó S del nucli medieval, paral·lel a la carretera, entre aquesta i el riu. Al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Aquestes com altres cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàmiament per obrers, construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig i algunes flors. Pel que fa al seu aspecte n'hi ha que encara recorden una tipologia popular tradicional i camperola, al costat d'altres que presenten una aposta per una estètica urbana,. En alguns casos, es poden veure elements decoratius ceràmics o d'altres materials, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. Els edificis que s'han localitzat són els següents: SENARS: 21 (reformada), 31, 35, 37 / PARELLS: 4, 6, 14 (can Petxina, renom de la família Espinalt -GARCÍA-PEY, 1990-), 16, 20 (1928, decoració feta amb pedres), 28, 36, 38 (cal Mosso d'Esquadra - GARCÍA-PEY, 1990 -) , 40, 42 (can Pepito Colonio - GARCÍA-PEY, 1990-), 44 (ca la Rosita Pentinadora - GARCÍA-PEY, 1990 -), 46 fins 50, 52 (1930, can Petitet -GARCÍA-PEY, 1990-), 54 i 56 (1927). L'acera de parells conserva la tipologia de cases barates de planta baixa construïdes en la seva major part abans de l'any 1930.</p> | 08096-238 | Carrer d'Aragó, 08400-GRANOLLERS | <p>Al número 42 - cal Pepito Colonio- vivia un home que es deia Josep que venia colònia a casa seva, amb uns petits embuts especials per als forats de les ampolles que les dones portaven per omplir a doll o bé, pel carrer, amb una bicicleta i un carret de rodes de goma (GARCÍA-PEY, 1990). Fins al 1880, les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b)..</p> | 41.6026100,2.2861700 | 440516 | 4605902 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49995-foto-08096-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49995-foto-08096-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 49996 | Carrer del Molí / D'Anníbal / De Menéndez Pelayo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-moli-dannibal-de-menendez-pelayo | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. LLOBET I REVERTER, Salvador (1986) La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers. P.15-19. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.)</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Aquests carrers formen part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó Oest del nucli medieval, entre aquest i el riu Congost. Les cases com d'altres construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàmiament per obrers, que treballaven a les properes fàbriques. Estaven construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig i algunes flors. Pel que fa al seu aspecte, és molt senzill amb una tipologia popular urbana,. En alguns casos, es poden veure elements decoratius ceràmics o d'altres materials, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i les indústries que es concentraven als voltants. Els edificis que s'han pogut inventariar són els següents: ANNÍBAL, SENARS: 13-15-17-19-21-23-25 (tots ells són números posats a la paret de la fàbrica d'Isidre Comas), 27 (1928), 29, 31, 39, 49, 51, 53 (1934, en números romans i decoració de tencadís), 55, / PARELLS: 16-18-22 (fassina Muntanyà), 44, 50 / MENÉNDEZ PELAYO SENARS: 9, 11, 13, / PARELLS: 6, 10,</p> | 08096-239 | Carrer del Molí, d'Anníbal i de Menéndez Pelayo, 08400-GRANOLLERS | <p>El carrer d'Anníbal es un vial amb dues parts força diferents: la primera va del carrer de Ricomà al de Sant Jaume i és irregular a diferència de l'altra, que va fins al carrer de Roger de Flor i és totalment lineal (GARCÍA-PEY, 1990). Entre els actuals carrers d'Anníbal i dels Molí estava situat el Molí de la Vila (LLOBET, 1986). Aquesta era una mina molt important, de la que era propietària la família Sans, que gran propietària de terres a la vila. La mina servia, a més de regar camps de la terrassa alta i baixa, per a moldre gra i s'utilitzà en aquesta funció fins l'any 1923 aproximadament. Tenia l'origen al costat de Ponent de la riera, al dret de la desembocadura del Torrent de la Font de can Duran de Canovelles. Fins l'any 1974 serví per a regar els camps de regadiu de 'sobre moles' i encara avui queden reminiscències de regatges en els punts on la conducció no ha estat destruïda.</p> | 41.6067800,2.2844600 | 440377 | 4606366 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49996-foto-08096-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49996-foto-08096-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49996-foto-08096-239-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | La foto 1 es Molí (any 1928), foto 2 y 3 (1934) Anníbal. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50010 | Cases carrer Francesc Ribes 5-13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-carrer-francesc-ribes-5-13 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | Necessiten algunes actuacions de restauració i millora | <p>Conjunt de quatre cases dels primers decennis de segle XX, de tipologia diversa però que són representatives de l'arquitectura popular i eclèctica d'aquest moment. </p> <p>La casa número 5 (a ponent) és una construcció entre mitgeres i en cantonada, de planta rectangular. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. La façana principal presenta tres eixos definits per les finestres de composició vertical de la primera planta. Està coronada per una barana acroteri amb frontó. En la façana lateral el capcer és graonat i està coronat per impostes. Té dues lletres en relleu 'JT'.</p> <p>La casa número 9, entre mitgeres, té planta semisoterrani, planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants. La façana és plana i està composada amb dos eixos amb buits de proporció vertical. Es recolza sobre un sòcol de paredat limitat per una imposta de doble filet de totxo vist. La planta baixa de pedra vista, amb els buits d'arc rebaixat emmarcats, emfasitzats per la balconada amb brendoles de fosa de la planta pis. A les golfes hi ha una galeria de quatre buits amb arc rebaixat de totxo que reposen sobre unes columnes que estan recolzades en una cornisa- ampit de totxo vist. Aquests quatre buits estan protegits per ampitadores de barrots de ferro.</p> <p>Les cases número 11 i 13 formen un conjunt de dues cases amb una mitgera cega a l'espai públic. Consten de planta semisoterrada, baixa i pis amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana és plana i està composada simètricament amb buits de proporció vertical. Sengles persianes de fusta de llibret mòbil tanquen les finestres de la planta baixa, presentant, a més la de costat de ponent, una dibuixada reixa de ferro. A la planta pis hi ha sengles balcons protegides mitjançant brendolat de ferro amb dibuixos, que ocupa tota la façana, emfasitzant els buits de la planta baixa (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-138 | Carrer de Francesc Ribas, 5-9-11-13 | <p>El carrer de Francesc Ribas s'inscriu en l'eixample granollerí. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya (Jacint Verdaguer) entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'iniciaren el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986).</p> <p>Les tres case objecte d'aquesta fitxa foren construïdes a la dècada de 1920 o amb posterioritat. Segons dades del cadastre (no sempre fiable), la casa núm. 9 fou construïda el 1920, la número 11 el 1925 i, finalment, la número 5 una mica més tard, el 1940.</p> | 41.6136700,2.2913300 | 440956 | 4607126 | 1920, 1925, 1940 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50010-cases-francesc-ribes-5-13-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50010-cases-francesc-ribes-5-13-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50010-cases-francesc-ribes-5-13-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50010-cases-francesc-ribas-5-13-t.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50010-cases-francesc-ribas-5-13-y.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50010-foto-08096-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50010-foto-08096-138-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-10-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 102|119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50017 | Cases carrer Joan Prim 50-54 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-carrer-joan-prim-50-54 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Conjunt de tres cases unifamiliars de principis del segle XX adossades, de tipologia popular i amb una certa homogeneïtat de proporcions, encara que d'estil i composició diferents. Són de planta rectangular i entre mitgeres.</p> <p>El casa número 50 (a la dreta) consta de planta baixa i pis. Presenta la façana plana, arrebossada, amb dos eixos de composició. La planta baixa ha estat modificada. La primera presenta dos buits de proporció vertical: finestra a l'esquerra i balcó a la dreta amb barana de ferro, ambdós de llinda plana i emmarcats en relleu amb arrebossat de guix. L'edifici presenta coberta a la catalana amb balustrada emmarcada per dues pilastres i cornisa de bocell.</p> <p>La casa número 52 (al centre) consta de planta baixa i dues plantes pis (la superior a manera de golfa). Té façana plana, arrebossada, de composició en dos eixos. La verticalitat està accentuada pels buits de la planta primera. La planta baixa està molt reformada. Els buits de la planta primera es tanquen mitjançant persiana de llibret mòbil i presenten un balcó corregut amb barana decorada. Tant aquest com les finestres de la planta segona es troben emmarcats per un relleu amb arrebossat de guix. L'edifici està cobert a la catalana.</p> <p>La casa número 54 (a l'esquerra) es desenvolupa en planta baixa (molt reformada) i pis. Presenta dos eixos de composició amb dos buits verticals a la primera planta protegits mitjançant barana correguda. Els buits són de llinda plana emmarcats per un relleu amb arrebossat de guix. L'edifici presenta el coronament d'un frontó amb timpà sinuós.</p> | 08096-145 | Carrer de Joan Prim, 50-54 | <p><span><span><span><span>Aquest carrer en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim. El 19 d'agost del 1842 el general Prim (que aleshores s’introduïa en el món de la política) havia visitat Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. En aquesta via hi trobem representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Aquestes tres cases, en concret, representatives d'una tipologia més aviat popular, pertanyen ja a les primeres dècades del segle XX, tal vegada als anys 1930-40.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6112300,2.2898300 | 440829 | 4606857 | c1930-40 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50017-cases-joan-prim-50-54-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50017-cases-joan-prim-50-54-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50017-cases-joan-prim-50-54-d.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-10-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50030 | Can Trascó / Conjunt de Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trasco-conjunt-de-cases | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX | <p>Conjunt de dues cases que han conservat força bé la tipologia constructiva originària, força similar, possiblement de mitjans de segle XIX o tal vegada una mica posteriors. Es tracta d'edificacions entre mitgeres, una de les quals fa cantonada. Consten de planta baixa i pis. Les façanes que donen a la plaça són planes, estan arrebossades i es composen segons un eix, presentant buits de proporció vertical tancats amb persianes de fusta de llibret mòbil i balcó de brèndoles de ferro. Estan coronades amb una cornisa i acroteri massís (CUSPINERA et alií, 2001). La casa número 2 presenta també una façana al carreró lateral, la qual es distribueix en tres eixos d'obertures de tipologia semblant a les de l'altra façana. Els baixos han estat modificats amb finalitats comercials.</p> | 08096-158 | Plaça de la Porxada, 2-3 | <p><span><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels porxos que es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en Sastre. Tradicionalment a la plaça s’hi han distingit almenys dos espais específics: la plaça del Blat (l’espai triangular entre el carrer de Sant Roc i la plaça) i la plaça de les Gallines (a la zona entre l’edifici de la Porxada i les cases situades al nord). </span></span></span></span></p> <p>Pel que fa a les cases objecte d'aquesta fitxa, no en coneixem gaires notícies concretes. La número 2 segons dades del cadastre (no sempre fiables) s'hauria construït el 1846 i la número 3el 1870, tot i que no es pot descartar que siguin més tardanes.</p> <p>Aquesta casa número 2 s'anomenava can Trascó i era propietat de la família Terrades. Aquests fabricaven tascons i per una mala pronúncia s'acabà coneixent aquesta casa com can Trascó i a la gent com en Pere Terrades Roca, deien 'en Peret de can Trascó' (GARCIA-PEY,1990).</p> | 41.6079300,2.2871600 | 440603 | 4606492 | Possiblement 1846 i 1870 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50030-can-trasco-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50030-can-trasco-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50030-can-trasco-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-04-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Fins l'any 2001 existia una tercera casa (número 4) de la mateixa tipologia formant conjunt amb aquestes dues, la qual ha estat reformada profundament. | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50053 | Muralla del Corredor de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-del-corredor-de-sant-cristofol | <p><span><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FARNÉS SARAROLS, Josep M. (2023). “L’assalt de Granollers pels carlins (17 de gener 1875): noves aportacions. <em>Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers</em>, núm. 27, p. 79-103.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GRIÑÓ MÁRQUEZ, Damià (2013). Memòria del control arqueològic al carrer Portalet – Centre de Transformció ET 305 (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). <em>Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers</em>. Nártex Barcelona (treball inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MERCADO, Mònica; GONZÁLEZ, Roberto; SALVADÓ, Ivan; MORENO, Iñaki (2007). “El recinte defensiu de Granollers”. Intervencions arqueològiques 2002-2006 / Espais urbans. Actes del III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, p. 370-380.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTAGUT BLAS, Èlia (2017). “Els mapes urbans més antics de Granollers conservats a l’Arxiu Municipal de Granollers”. Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers, núm. 21. P. 123-136.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MUNTAL MUNS, Josep (2003). “Plànol de la muralla carlina de Granollers (1875)”. Lauro, revista del Museu de Granollers, núm. 25, p. 97. </span><span><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Lauro/article/view/48411.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SESÉ, Jaume (1987c) 3. Les muralles. La vila medieval, Col. Coneguem Granollers, núm. 3., Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></span></p> | XIV-XIX | Estat de conservació molt parcial | <p><span><span><span>Restes de la muralla medieval al Corredor de Sant Cristòfol. La part més visible es troba en dos trams concrets, que corresponen a les cases número 37-41 i a la número 25. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El tram més ben conservat és el del sector oest (cases número 37-41). Aquí la muralla conservada té una llargària de prop de 22 m i una alçada de 5 m. El parament és fet amb còdols lligats amb morter, sense banqueta de fonamentació. El mura ha estat sobrealçat en els extrems amb dos afegitons fets amb maó per tal d’aixecar un segon pis a les cases que hi tenien façana. A l’extrem de llevant es conserven encara dos merlets, probablement afegits durant les Guerres Carlines. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El tram situat més a l’est (casa número 25) és d’uns 8 metres de llargada. El parament és similar a l’anterior, també sense banqueta de fonamentació. A la part superior s’hi poden veure restes del que podria ser un merlet, conservat de manera molt parcial. El llenç de muralla té portes i finestres de construcció recent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins fa poc es pensava que la muralla també es conservava a la casa número 29, que recentment ha estat enderrocada. Però una intervenció arqueològica va permetre comprovar que el llenç de muralla ja no hi era; és a dir, que ja havia estat enderrocada en algun moment anterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, en una altra excavació arqueològica, en la intersecció amb el carrer del Portalet (Griñó, 2013) es va poder documentar el fonament de la muralla del segle XIV.</span></span></span></p> | 08096-181 | Carrer de Sant Cristòfol, 25; 37-41 | <p><span><span><span><span>Les primeres referències d’un recinte murallat a Granollers es remunten a l’any 1291, quan Pere Marquès, senyor del castell de la Roca, va comprar el senyoriu de la vila i va concedir a la Universitat de Granollers de la quantitat de 10.000 sous per construir murs en defensa de la població. Anteriorment, no es pot parlar de cap muralla pròpiament dita, més enllà de la simple barrera de protecció que oferien les façanes posteriors de les cases a la zona de la sagrera. Cal dir que la vila medieval de Granollers s’originà a partir de dos pols de creixement urbanístic: d’una banda la sagrera nascuda al voltant de l’església parroquial i, de l’altra, la zona del mercat, situat on actualment hi ha la plaça Porxada. Aquest primer recinte murallat del segle XIII es fa difícil precisar quin perímetre tenia. Almenys disposava de tres portals: el de Barcelona, el de Caldes i el de les Hortes. Sembla probable, però, que el traçat d’aquesta primera muralla abastés a més de la sagrera també la zona del mercat. I podria ser que ja tingués cinc o sis portals, un per a cada camí de sortida, més possiblement també el portal de les Hortes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En època baixmedieval es va configurar un nou recinte murallat, que és el que ha perdurat en bona part fins a l’actualitat, fossilitzat en la trama urbana de Granollers. En aquest nou recinte la centralitat de la població correspon no ja a l’església i la sagrera, sinó al mercat. Aquest nou recinte va ser bastit a partir de l’any 1366, moment en el qual l’Infant Joan, Governador General de Catalunya, va concedir un privilegi que permetia i fomentava la construcció dels murs, valls, corredors i torres de fortificació que havien de protegir la vila de Granollers. L’allargament de les obres va fer que el 1373 Pere III el Cerimoniós confirmés i ampliés el privilegi atorgat amb anterioritat, amb la finalitat de poder acabar les obres, que es van perllongar fins a l’any 1376.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sembla, doncs, que la muralla baixmedieval coincidiria en bona part amb la muralla del segle XIII. L’única diferència significativa entre els dos recintes es trobaria a la banda oriental, on podria ser que la nova muralla s’hagués ampliat per incloure els burgs que haguessin sorgit al voltant dels camins que comunicaven Granollers amb Mataró i Girona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior el nucli urbà quedava vertebrat per dos eixos principals. Un en sentit est-oest, conformat pels carrer de Caldes i de Sant Roc. En el seu tram central era una zona de gran activitat comercial, corresponent a les places de les Olles, dels Cabrits, de l’Oli i del Blat. Un segon eix, en sentit nord-sud, era conformat pels carrers de Barcelona i Corró, i tenia com a centre la plaça Porxada. Al segle XVI amb la construcció d’un nou portal més directe, el Portalet, aquest eix per on entrava el Camí ral quedaria reforçat. La muralla baixmedieval estava protegida per almenys tretze torres quadrades (probablement algunes més), que eren administrades pel Consell de la Ciutat i, a partir del segle XVI, arrendades a particulars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVI Granollers va créixer considerablement i van aparèixer ravals fora muralles, sobretot al carrer de Barcelona i al carrer del Corró. Es va construir un nou portal, anomenat Portalet, que permetia una comunicació més directe amb el Camí Ral que venia de Barcelona. També es van construir també les diferents capelletes associades a cada portal. Durant aquest segle el fossat de la muralla encara mantenia la seva funció, i s’utilitzava també com a zona de circulació i evacuació de les aigües brutes de la ciutat mitjançant una claveguera o canal de desguàs. Davant del fossat hi havia encara un segon vall més petit o contravall. Sembla que el contravall va ser un dels primers espais defensius que es van començar a reblir, al final del segle XV i primera meitat del XVI. A partir de les primeres dècades del segle XVII aquest procés va anar un pas més enllà quan el vall pròpiament es va ocupar de manera massiva, després d’haver-se reblert. Aquest procés està més ben documentat al sector nord, ja que durant el segle XVI el govern municipal va impulsar la construcció de cases fora del recinte murat, especialment a la zona de l’Hospital dels pobres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mitjans segle XVII es va refer per complet l’extrem sud del llenç occidental de la muralla i, de fet, és possibles que amb motiu de la Guerra dels Segadors es dugués a terme una reforma força generalitzada del perímetre emmurallat. La zona del Vallès i Granollers van patir amb molta força els efectes d’aquesta guerra i són nombroses les notícies sobre saquejos a les cases de la vila. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja al segle XIX, amb motiu de la Primera Guerra Carlina (1836) un informe especifica els treballs que calia fer per reforçar novament la muralla. S’aconsellava edificar uns tambors i altres elements de fortificació, així com tancar les portes i finestres que donaven a la muralla i col·locar espitlleres als merlets. Tanmateix, aquesta guerra va afectar poc Granollers. La muralla es devia reparar i reforçar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un cop finalitzada la segona guerra carlina, a partir de mitjan segle XIX, Granollers, igual que moltes altres poblacions, va començar un procés d’enderroc generalitzat de la muralla. Es van enderroca els portals per tal d’eixamplar els carrers, i també es van desmuntar alguns trams de la muralla. Així, el 1854 es va enderrocar el portal de Sant Cristòfol, al carrer Barcelona. El 10 d’abril de 1852 es va desmuntar part del tram de ponent de la muralla i el portal de Caldes, amb motiu de la construcció d’una nova caserna, a l’indret on avui es troba el mercat de sant Carles. D’altra banda, l’any 1859 es va enderrocar el portal de sant Roc i un dels portals del carrer del Corró; el 1862 la torrassa de santa Esperança i, finalment, l’any 1882 es va demolir la torre de fortificació del carrer del Rec (Pancorbo et alii, 2006: 269-282). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tanmateix, a finals del segle XIX la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) sí que va afectar de manera important la ciutat, cosa que va obligar a refer de nou les muralles i ampliar-les, quan ja en part s’havien enderrocat per facilitar el creixement urbanístic. Existeix un plànol de la muralla carlina dibuixat pel capità d’enginyers el 1875 (conservat a l’Arxiu Militar de Montjuïc). Segons aquest projecte el recinte murat s’ampliava molt considerablement, sobretot cap al nord i al sud, on la ciutat havia crescut més. Es preveien nous portals i tambors (torres circulars). Es desconeix amb precisió fins a quin punt aquest projecte es va portar a terme, però en tot cas es tractava d’una muralla força precària, feta amb les tàpies de darrere dels horts i patis. En fotografies de la dècada de 1970 encara es pot veure aquesta muralla carlina, incloent-hi alguna torre. Al llarg de 1873 i 1874 van ser molts els pobles del Vallès atacats per les tropes carlines. El 17 de gener de 1875 Granollers va patir l’assalt de tres mil carlins, que van matar alguns habitants i van fer un segrest massiu, incloent-hi l’alcalde, fins que la ciutat en va pagar el rescat.</span></span></span></span></p> | 41.6073442,2.2867860 | 440572 | 4606427 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50053-muralla-sant-cristofol-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50053-muralla-sant-cristofol-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50053-muralla-sant-cristofol-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50053-muralla-sant-cristofol-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50053-foto-08096-181-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||
| 50054 | Muralla dels Carrers de la Constància i Jaume Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-dels-carrers-de-la-constancia-i-jaume-camp | <p><span><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FARNÉS SARAROLS, Josep M. (2023). “L’assalt de Granollers pels carlins (17 de gener 1875): noves aportacions. <em>Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers</em>, núm. 27, p. 79-103.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). <em>Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers</em>. Nártex Barcelona (treball inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MERCADO, Mònica; GONZÁLEZ, Roberto; SALVADÓ, Ivan; MORENO, Iñaki (2007). “El recinte defensiu de Granollers”. Intervencions arqueològiques 2002-2006 / Espais urbans. Actes del III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, p. 370-380.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTAGUT BLAS, Èlia (2017). “Els mapes urbans més antics de Granollers conservats a l’Arxiu Municipal de Granollers”. Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers, núm. 21. P. 123-136.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MUNTAL MUNS, Josep (2003). “Plànol de la muralla carlina de Granollers (1875)”. Lauro, revista del Museu de Granollers, núm. 25, p. 97. </span><span><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Lauro/article/view/48411.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SESÉ, Jaume (1987c) 3. Les muralles. La vila medieval, Col. Coneguem Granollers, núm. 3., Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></span></p> | XIII-XIX | <p><span><span><span>Restes de la muralla medieval que es conserven de manera força integra al carrer o corredor de la Constància i al carrer de Jaume Camp i Lloreda, corresponents al sector nord del recinte murat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De ponent cap a llevant, el primer tram visible es troba al costat nord del corredor, a 6 m a llevant de la capella de Santa Anna. Es tracta d’un pany de prop de 17 m de llarg del qual se’n conserva la banqueta de fonamentació, amb una alçada d’entre 50 i 80 cm, per sobre de la qual es troba el mur, reculat uns 15 cm. Aquest llenç està molt alterat, amb nombroses obertures fetes en diverses èpoques. Tant la banqueta com el llenç estan fets amb còdols de mida mitjana disposats en filades bastant regulars i lligats amb morter de calç. És un parament similar a un tram de la plaça de l’Església, identificat com una refecció de la segona meitat segle XVII. Possiblement, però, almenys el tram més occidental podria correspondre a la muralla del segle XIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aquest tram, la muralla es va retrobant a intervals irregulars al llarg de tot el carrer, amb restes a la part superior de merlets que podrien haver estat afegits amb posterioritat, potser en època de les Guerres Carlines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el carrer de Jaume Camp i Lloreda es conserva un altre tram força gran. En la primera meitat les façanes de les cases estan completament arrebossades, amb parets de dos gruixos que semblen indicar la presència de la muralla i de la seva banqueta de fonamentació. Cap a la meitat del carrer, on la façana fa un queixal i retrocedeix gairebé dos metres, es torna a observar el llenç de muralla, amb una llargada de prop de 25 m, fins arribar a la plaça de Maluquer i Salvador. El parament és de còdols de mida mitjana disposats en filades bastant regulars i amb presència d’algunes reparacions fetes amb maons. En el tram final presenta nombroses refeccions, i enllaça amb la casa de can Pedrals, on es conserven restes de la muralla que corresponen ja al segle XVIII (Pancorbo et alii, 2006: 23). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la plaça de Maluquer i Salvador el traçat de la muralla, que és indicat amb una marca al paviment, enllaçava amb una torre situada a l’angle nordest del recinte de la qual se’n conserven els fonaments (torre rodona).</span></span></span></p> | 08096-182 | Carrer o corredor de la Constància | <p><span><span><span><span>Les primeres referències d’un recinte murallat a Granollers es remunten a l’any 1291, quan Pere Marquès, senyor del castell de la Roca, va comprar el senyoriu de la vila i va concedir a la Universitat de Granollers de la quantitat de 10.000 sous per construir murs en defensa de la població. Anteriorment, no es pot parlar de cap muralla pròpiament dita, més enllà de la simple barrera de protecció que oferien les façanes posteriors de les cases a la zona de la sagrera. Cal dir que la vila medieval de Granollers s’originà a partir de dos pols de creixement urbanístic: d’una banda la sagrera nascuda al voltant de l’església parroquial i, de l’altra, la zona del mercat, situat on actualment hi ha la plaça Porxada. Aquest primer recinte murallat del segle XIII es fa difícil precisar quin perímetre tenia. Almenys disposava de tres portals: el de Barcelona, el de Caldes i el de les Hortes. Sembla probable, però, que el traçat d’aquesta primera muralla abastés a més de la sagrera també la zona del mercat. I podria ser que ja tingués cinc o sis portals, un per a cada camí de sortida, més possiblement també el portal de les Hortes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En època baixmedieval es va configurar un nou recinte murallat, que és el que ha perdurat en bona part fins a l’actualitat, fossilitzat en la trama urbana de Granollers. En aquest nou recinte la centralitat de la població correspon no ja a l’església i la sagrera, sinó al mercat. Aquest nou recinte va ser bastit a partir de l’any 1366, moment en el qual l’Infant Joan, Governador General de Catalunya, va concedir un privilegi que permetia i fomentava la construcció dels murs, valls, corredors i torres de fortificació que havien de protegir la vila de Granollers. L’allargament de les obres va fer que el 1373 Pere III el Cerimoniós confirmés i ampliés el privilegi atorgat amb anterioritat, amb la finalitat de poder acabar les obres, que es van perllongar fins a l’any 1376.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sembla, doncs, que la muralla baixmedieval coincidiria en bona part amb la muralla del segle XIII. L’única diferència significativa entre els dos recintes es trobaria a la banda oriental, on podria ser que la nova muralla s’hagués ampliat per incloure els burgs que haguessin sorgit al voltant dels camins que comunicaven Granollers amb Mataró i Girona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior el nucli urbà quedava vertebrat per dos eixos principals. Un en sentit est-oest, conformat pels carrer de Caldes i de Sant Roc. En el seu tram central era una zona de gran activitat comercial, corresponent a les places de les Olles, dels Cabrits, de l’Oli i del Blat. Un segon eix, en sentit nord-sud, era conformat pels carrers de Barcelona i Corró, i tenia com a centre la plaça Porxada. Al segle XVI amb la construcció d’un nou portal més directe, el Portalet, aquest eix per on entrava el Camí ral quedaria reforçat. La muralla baixmedieval estava protegida per almenys tretze torres quadrades (probablement algunes més), que eren administrades pel Consell de la Ciutat i, a partir del segle XVI, arrendades a particulars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVI Granollers va créixer considerablement i van aparèixer ravals fora muralles, sobretot al carrer de Barcelona i al carrer del Corró. Es va construir un nou portal, anomenat Portalet, que permetia una comunicació més directe amb el Camí Ral que venia de Barcelona. També es van construir també les diferents capelletes associades a cada portal. Durant aquest segle el fossat de la muralla encara mantenia la seva funció, i s’utilitzava també com a zona de circulació i evacuació de les aigües brutes de la ciutat mitjançant una claveguera o canal de desguàs. Davant del fossat hi havia encara un segon vall més petit o contravall. Sembla que el contravall va ser un dels primers espais defensius que es van començar a reblir, al final del segle XV i primera meitat del XVI. A partir de les primeres dècades del segle XVII aquest procés va anar un pas més enllà quan el vall pròpiament es va ocupar de manera massiva, després d’haver-se reblert. Aquest procés està més ben documentat al sector nord, ja que durant el segle XVI el govern municipal va impulsar la construcció de cases fora del recinte murat, especialment a la zona de l’Hospital dels pobres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mitjans segle XVII es va refer per complet l’extrem sud del llenç occidental de la muralla i, de fet, és possibles que amb motiu de la Guerra dels Segadors es dugués a terme una reforma força generalitzada del perímetre emmurallat. La zona del Vallès i Granollers van patir amb molta força els efectes d’aquesta guerra i són nombroses les notícies sobre saquejos a les cases de la vila. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja al segle XIX, amb motiu de la Primera Guerra Carlina (1836) un informe especifica els treballs que calia fer per reforçar novament la muralla. S’aconsellava edificar uns tambors i altres elements de fortificació, així com tancar les portes i finestres que donaven a la muralla i col·locar espitlleres als merlets. Tanmateix, aquesta guerra va afectar poc Granollers. La muralla es devia reparar i reforçar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un cop finalitzada la segona guerra carlina, a partir de mitjan segle XIX, Granollers, igual que moltes altres poblacions, va començar un procés d’enderroc generalitzat de la muralla. Es van enderroca els portals per tal d’eixamplar els carrers, i també es van desmuntar alguns trams de la muralla. Així, el 1854 es va enderrocar el portal de Sant Cristòfol, al carrer Barcelona. El 10 d’abril de 1852 es va desmuntar part del tram de ponent de la muralla i el portal de Caldes, amb motiu de la construcció d’una nova caserna, a l’indret on avui es troba el mercat de sant Carles. D’altra banda, l’any 1859 es va enderrocar el portal de sant Roc i un dels portals del carrer del Corró; el 1862 la torrassa de santa Esperança i, finalment, l’any 1882 es va demolir la torre de fortificació del carrer del Rec (Pancorbo et alii, 2006: 269-282). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tanmateix, a finals del segle XIX la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) sí que va afectar de manera important la ciutat, cosa que va obligar a refer de nou les muralles i ampliar-les, quan ja en part s’havien enderrocat per facilitar el creixement urbanístic. Existeix un plànol de la muralla carlina dibuixat pel capità d’enginyers el 1875 (conservat a l’Arxiu Militar de Montjuïc). Segons aquest projecte el recinte murat s’ampliava molt considerablement, sobretot cap al nord i al sud, on la ciutat havia crescut més. Es preveien nous portals i tambors (torres circulars). Es desconeix amb precisió fins a quin punt aquest projecte es va portar a terme, però en tot cas es tractava d’una muralla força precària, feta amb les tàpies de darrere dels horts i patis. En fotografies de la dècada de 1970 encara es pot veure aquesta muralla carlina, incloent-hi alguna torre. Al llarg de 1873 i 1874 van ser molts els pobles del Vallès atacats per les tropes carlines. El 17 de gener de 1875 Granollers va patir l’assalt de tres mil carlins, que van matar alguns habitants i van fer un segrest massiu, incloent-hi l’alcalde, fins que la ciutat en va pagar el rescat.</span></span></span></span></p> | 41.6088822,2.2864273 | 440543 | 4606598 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50054-muralla-constancia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50054-muralla-constancia-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50054-muralla-constancia-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50054-muralla-constancia-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50054-muralla-jaume-camp-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50054-muralla-jaume-camp-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50054-muralla-jaume-camp-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50054-muralla-carrer-constancia-merlets.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1760 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50062 | Plaça de la Corona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-corona | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>MONREAL, Lluís et al. (1997) M. J. Raspall, arquitecte. Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</p> | XIX-XX | <p>Plaça de forma quadrada que es crea en un punt de l'antiga carretera, actualment entre els carrers d'Alfons IV i d'Anselm Clavé. Al centre té plantats en dues fileres dobles un conjunt de 26 plàtans, a banda i banda de l'antiga carretera. Això li dona un aspecte molt característic, com també la torre d'aigua central i el quiosc que, encara que de nova factura, conserva el valor testimonial del que ja hi havia a l'inici del segle XX.</p> <p>De les construccions que l'envolten en destaquen les cases número 1 (can Bigues, 1853), 13 (forn de l'Espinassa, molt reformada, també número 81 d'Anselm Clavé, presenta una reproducció de la placa de ceràmica que hi ha al Museu i que parla de la circulació dels carros), 14, 17 (casa Paula Pinyol, 1900), 20, 21.</p> <p>Altres elements destacables son a la cantonada amb el carrer del Príncep de Viana: concretament, un guarda-rodes de superfície estriada així com restes de l'antic paviment de llambordes.</p> | 08096-190 | Plaça de la Corona | <p><span><span><span>El dia 11 de juliol del 1872 de resultes de la conversió de la Porxada en mercat diari la llotja de grans i patates fou situada en aquesta plaça, on continuà fins al 1936, quan pràcticament s'extingí la compravenda d'aquests productes. Més tard es mercadejaven als cafès de la carretera mitjançant mostres. El canvi a la plaça de la Corona degué originar, segurament, greus controvèrsies a las esferes locals d'aquell temps, car tenim notícia que el trasllat necessità un plebiscit de caire local, efectuat el 2 de novembre de 1869 (BAULIES, 1965). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Popularment va ser coneguda com a plaça del Gra, potser perquè s'hi feia el mercat, i també perquè hi havia tres graners: ca l'Espinassa, can Guitet i can Segarra (GARCIA-PEY, 1990). La plaça va tenir oficialment diversos noms: de La Llibertat el 1872, d'Àngel Guimerà el 1926, de los Caídos el 1960 i, definitivament, de la Corona el 1981. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En una casa de la plaça de la Corona hi havia una placa de circulació feta de rajoles pintades datada el 20 de febrer de 1850. S’hi advertia als carreters de l'obligació de transitar portant els animals agafats de la brida, sota multa de 30 rals. Aquesta placa, desmuntada el 1955 en efectuar reformes a la façana del número 81 del carrer Clavé, va ser retirada (BAULIES, 1965). Avui dia es pot veure al Museu de Granollers, mentre que una còpia mural s'ha fet a l'actual forn de l'Espinassa. L’arquitecte Raspall va urbanitzar la plaça l’any 1929 i va construir-hi un monument als soldats morts a la guerra d'Àfrica, obra de Vicenç Navarro. Aquesta obra escultòrica s'inaugurà el dia 5 d'octubre de 1929, amb la presència del rei Alfons XIII i de Victoria Eugènia, a més d'altres membres de la família reial i autoritats. Per aquesta ocasió s'aixecà un envelat a la plaça de Perpinyà on es feu la recepció oficial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En temps de la República la plaça formava part d’un ambiciós pla d'obres i millores urbanes que va donar lloc a un emprèstit de dos milions de pessetes. Sota d’aquestes directrius s'ordenaria el creixement de la ciutat fins més enllà de la Guerra Civil, segons diu Jordi Planas i Maresma (MONREAL, 1997). El trànsit que anteriorment passava pel centre es desvià pels costats, seguint el perímetre circular que va adquirir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1934 l'Ajuntament canvià les inscripcions del monument, d'acord amb el tarannà ideològic de l'època i, durant la guerra, es destruí. Acabada la conflagració, el dia 12 de juliol de 1939 s'aprovà el projecte de Monumento a los Caídos, elaborat per l'arquitecte Boada i Barba. El mes de juliol de 1951 començaren les obres i s'inaugurà el dia 28 de gener de 1952, amb motiu del “XIII Aniversario de la Liberación”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mes d'abril de 1966 s'obrí de nou el pas central mantenint la circumval·lació pel canvi de sentit i aparcament de cotxes. El monument es transformà i es traslladà a la part est. La creu -símbol del règim franquista- es retirà als primers mesos de la recuperació de la Democràcia (HOMS, 1995).</span></span></span></p> | 41.6056333,2.2884022 | 440704 | 4606236 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50062-placa-corona-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50062-placa-corona-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50062-placa-corona-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50062-placa-corona-torre-aigua-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50062-foto-08096-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2024-04-25 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50063 | Plaça Gran / Plaça de la Porxada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-gran-placa-de-la-porxada | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986a) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986a) Factors socio-econòmics dels segles XVIè i XVIIè. P.47-57. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII'', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARRELL, Amador (1929) 'Editorial' La Gralla, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 125-131, 205-207.</span></span></span></p> | XI-XXI | <p><span><span><span>Plaça situada en ple centre històric i la més emblemàtica, ja que acull l’Ajuntament i la Porxada: antiga llotja o mercat del gra esdevingut símbol de Granollers. És la plaça Major de la ciutat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest espai ja era el nucli de la vila medieval, i aleshores ja evia acollir la zona de mercat. La plaça actual és de dimensions més grans, ja que foren enderrocades dues illes de cases de la banda sud. Està envoltada d'edificis amb un gran valor patrimonial. A part dels ja esmentats, destaquen a la banda sud dos grans casals del segle XVI: can Cunillera i Can Comte. També hi trobarem, al costat de la Porxada, la pedra de l’Encant, envoltada de llegenda i tradicions i d’un alt valor simbòlic per als granollerins.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els edificis de la plaça en destaquem els següents: 2-3 (Can Trascó/conjunt de dues cases), 4 (cal Pintaire), 6 (Ajuntament), 7 (can Potafang), 11, 12, 13, 14 (Casa Clapés), 15, 16 (can Poll, Baster), 17 (can Perejaume), 20, 21, 22, 23, 25, 26 (cal Mistos), 28 (Can Cunillera, ca l'Eveli), 30 (can Compte).</span></span></span></p> | 08096-191 | Plaça de la Porxada | <p><span><span><span>La plaça de la Porxada s’identifica amb la plaça Major o plaça del Mercat on tradicionalment s’ha situat la cruïlla de camins (d’origen romà) que va donar lloc al naixement del nucli de Granollers. Des dels segles XI i XII la zona del mercat constituí un dels pols de creixement que va configurar la població medieval, juntament amb la sagrera i els ravals. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. Als primers temps el terme mercadal es referia a l’espai físic on tenia lloc l’activitat comercial, i a finals del segle XII començà a introduir-se el terme fòrum per fer esment d’aquest mateix espai, que molt probablement caldria situar-lo al lloc que avui ocupa la plaça Porxada o, en tot cas, a la plaça de les Olles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XIII la documentació comença a identificar els espais del mercat en funció dels productes que s’hi comercialitzen. D’una banda, l’espai ocupat pel mercat setmanal l’ocupaven unes taules plegables que portaven els mateixos marxants. De l’altra, hi havia uns espais amb taules fixes fetes de pedra i separades per passadissos que permetien la circulació. Aquestes conformaven un espai urbà específic, juntament amb els carrers i les cases. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la segona meitat del segle XVI la plaça Major medieval es transformà en la plaça Porxada que avui coneixem. En una primera fase es van reformar algunes cases que tenien façana a la plaça, com les de Can Cunillera i Can Comte, però també l’edifici de l’Ajuntament. Però l’obra principal i que va donar forma definitiva al conjunt correspon a la construcció de la Porxada, entre 1586 i 1587. La Porxada fou la llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. I és que al segle XVI la població havia crescut considerablement, esdevenint un centre comercial de primer ordre a l’àrea de la Catalunya central. El Consell municipal basava bona part del seu poder en el control sobre el mercat i els impostos que pagava. A més, l’Ajuntament tenia el monopoli del blat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar en el seu conjunt, però sí que es troben testimonis parcials en altres places granollerines relacionades amb el mercat d'aquests porxos als baixos d'algunes cases, en forma d'alguns arcs que s'han conservat puntualment, per exemple a l’illa de cases a l’oest del carrer del Sastre. A més, hi ha documents antics (ja del segle XIV) que parlen de diversos arcs i porxos en cases de la plaça Major, els quals estarien vinculats amb l’activitat del mercat, ja que els seus propietaris pagaven censos als senyors del mercat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat sud de la plaça hi havia almenys tres grans casals. Dos s’han conservat: can Cunillera i Can Comte. Van ser construïts o reformats a mitjan segle XVI. Un altre va ser molt modificat al segle XVI, el casal dels Vilatorta. Era situat en la cantonada del carrer de Barcelona i la plaça. El costat de ponent compta amb edificis de menor entitat i també amb l’Ajuntament, que més enllà de la reforma del segle XVI fou transformat a principis del XX, quan se li va donar un caire neogòtic. Al costat de llevant (des del carrer de Sant Roc fins a tocar la font) almenys fins al segle XVII hi havia la plaça del Blat, amb tota una illa de cases porticada que estava delimitada pel carrer del Sastre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tradicionalment a la plaça s’hi han distingit almenys dos espais específics en el seu interior: la plaça del Blat i la de les Gallines. La primera correspondria a l’espai triangular situat entre el carrer de Sant Roc i la plaça. El segon ocuparia la zona entre l’edifici de la Porxada i les cases, situades al nord. Alguns autors han identificat la plaça de la Fruita just per sota de l’illa de cases situada entre el carrer d’en Sastre i la plaça del Blat. Finalment, en la documentació s’esmenta també la plaça dels Glans, que se situaria també per aquesta mateixa zona (PANCORBO et alii, 2006: 125-131).</span></span></span></p> <p><span><span><span>No va ser fins el 1846 que la plaça de la Porxada es denominà pròpiament com a plaça Major, i en aquest segle també es coneixia com a plaça de la Constitució. El 1869 passa a dir-se 'Plaça del Poble Soberà', acompanyada per la plantació de l'arbre de la Llibertat. A començament del segle XX segueix anomenant-se Plaça de la Constitució. El 1931 es convertí en la Plaça de la República, i el 1939 en la Plaza de José Antonio (BAULIES, 1986a). Avui és la Plaça de la Porxada, encara que molta gent l'anomena Plaça Gran. </span></span></span></p> | 41.6081100,2.2875400 | 440635 | 4606512 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50063-porxada-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50063-porxada-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50063-porxada-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50063-porxada-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50063-porxada-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50063-foto-08096-191-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50065 | Plaça de Manuel Montaña | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-manuel-montana | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994) 'L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps' Lauro, núm 7, juny 1994, p.35-37. Granollers.</p> | XIX-XX | La possibilitat de que aquest espai sigui pavimentat de bell nou com a zona peatonal, a l'igual que la plaça Gran i altres carrers del Centre fa perillar el darrer espai que conserva aquest tipus de vorera, existint, a més, el paviment de llambordes, que continua per l'inici del carrer de Barcelona. | <p>Espai urbà que es troba a la zona de transició entre el carrer de Barcelona, antic camí Ral i la Plaça Gran, i mitjançant el qual es pot accedir fins a la plaça de l'Església. Les edificacions que es conserven són de caire popular, majoritàriament datades a finals del segle XIX, i mantenen restes d'elements tradicionals al terrat, la reixeria i fusteria o les voreres del carrer, de tipus modernista, a més de conservar la pavimentació antiga de llambordes. Resulten d'interès els següents números: 1, 2 (1846, can Nadal), 3 (1860), 5, 6 (can Vilaró).</p> | 08096-193 | Plaça de Manuel Montaña, 08400-GRANOLLERS | <p>El Sr. Vilaró va ser el propietari de varies cases d'aquesta plaça, que per cert resultà una de les primeres que van ser pavimentades amb llambordes de tota la ciutat. El senyor Montaña, militar, vivia al casalot de la cantonada del carrer de Barcelona amb la plaça Gran, i el van matar a la guerra del 1936 (informació oral del Sr. Eustaqui Casals). El 18 de gener de 1875, era l'alcalde accidental de l'Ajuntament, quan els carlins manats per Tristany, van empresonar a 35 veïns, entre els quals hi era l'alcalde Pere Maspons (TINTÓ, 1994)</p> <p>Durant segles, el seu nom havia estat plaça Boada, segurament, en honor al propietari de la casa que fa cantonada entre la plaça i el carrer de Barcelona. Aquest nom es va mantenir fins al segle XX, en què es va substituir pel d’alferes Manuel Montanya. ambdós edificis incendiats i enderrocats a l’inici de la Guerra Civil.</p> | 41.6079000,2.2868400 | 440576 | 4606489 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50065-foto-08096-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50065-foto-08096-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50065-foto-08096-193-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2024-04-25 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Encara que en molts indrets, registres i documents apareix anomenada la plaça com de Manuel Muntanyà, Enric Garcia Pey indica que es tracta de Manuel Montaña (GARCIA PEY, 1990: 225). | 105|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50068 | Carrer de Santa Esperança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-esperanca | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 77-79.</span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987b) El creixement industrial. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> | XIII-XXI | <p>Carrer d'origen medieval que estava inclòs dins el recinte murallat i que conduïa cap a la zona del mercat (l'actual plaça Porxada). Neix a redós d'aquesta plaça i es dirigeix cap al carrer d'Anselm Clavé (antiga carretera), passant per davant de la capella que dona nom al carrer. Encara que curt, és un dels carrers més transitats pels granollerins, en ple centre de la ciutat. Avui es troba força transformat, ja que en els darrers anys moltes cases han patit un procés de reforma o substitució. De les edificacions actuals en destaquem les següents:</p> <p>Números SENARS: 7 (segle XIX), 11 (casa noucentista de veïns de planta baixa i tres alçades), 13 (noucentista), 15 (capella de Santa Esperança).</p> <p>Números PARELLS: 2, 4 (casa anomenada El quatre), 6 (casa Bossy) , 8, 10 (1933, noucentista), 12.</p> | 08096-196 | Carrer de Santa Esperança | <p><span><span><span>Aquest carrer, com el de Santa Anna, té el seu precedent en la via romana que unia Mataró i Caldes de Montbuí, fent un recorregut transversal. Cal pensar que durant l’Edat Mitjana va perviure i, segurament, devia quedar integrada dins el recinte de la primera muralla de finals del segle XIII, amb el corresponent portal obert en direcció est. Entre els segles XIII i XIV s’hi devia formar un petit raval, més enllà de l’àrea del mercat, el qual devia quedar integrat a l’interior del recinte murat a finals del segle XIII o, tal vegada, a mitjans del XIV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera denominació del carrer era de la Roca, i la primera referència documental és de 1439. No en tornem a tenir referències fins al 1558, quan el Consell de la ciutat mana reblir-hi un pou. El 1565 hi ha notícia de la construcció d’una claveguera per desguassar les aigües pluvials d’una casa. Entre d’altres, a finals del segle XVI s’esmenta una casa amb pati, hort posterior i tres portals que donaven al carrer de la Roca. Pertanyia a Joan Rimbau, mercader de Granollers, i podria correspondre aproximadament als números 16 i 20 de l’actual carrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vora el portal de la Roca hi havia la capella de Santa Esperança, que va acabar donant nom al carrer. La muralla passava per la zona on encara es conserva el passatge dels Corredossos, que era la ronda interior. Al segle XVI encara es mantenia intacta l’estructura primitiva de la vall o fossat de la muralla (PANCORBO et alii, 2006: 77). El 1852 es va enderrocar la capella de Santa Esperança (així com la de Santa Anna) per construir-les de nou al costat dels antics portals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el desenvolupament industrial del segle XIX i principis del XX Granollers es trobà immers en un procés de creixement urbà que comportà també la reforma o substitució de moltes edificacions, també algunes de les que formaven part del nucli antic.</span></span></span></p> | 41.6076200,2.2882700 | 440695 | 4606457 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50068-carrer-sta-esperanca-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50068-carrer-sta-esperanca-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50068-carrer-santa-esperanca-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50068-capella-sta-esperanca-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50068-foto-08096-196-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Noucentisme|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 94|98|106|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50070 | Carrer de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-barcelona | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII'', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell. VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 61-70.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Carrer del centre històric de Granollers que es deriva de l'antic camí Ral, el qual venia de la ciutat de Barcelona i es dirigia cap a Vic. El carrer ha conservat el traçat de l'antic camí al seu pas per la ciutat. Actualment, el carrer de Barcelona arrenca pel sud a l'avinguda de Prat de la Riba i mena fins la Plaça Gran. En el seu últim tram passa a través de la plaça de Manuel Montaña. En alguna part del seu traçat conserva les llambordes amb què es va pavimentar al segle XX. Aquest vial conserva amb certa cura un bon nombre de les cases antigues i de caire popular que li donen un caràcter d'antigor. En podem destacar les següents:</p> <p>Números SENARS: 1-3, 5 (1592), 7 (reformada, però amb restes antigues, can Pep de les mitges soles, sabateria), 11, 13 (ca la Seca), 15 (1924 M.J. Raspall), 29, 31, 37 a 41, 69, 99, 115 (façana modernista).</p> <p>Números PARELLS: 2 (Ca la Madalena), 4 (ca l'Ambròs), 6, 10-12-14 (cantonada plaça Dr. Guillamet), 16, 18 (can Mosca), 20, 22, 24 (esgrafiats en façana, can Vador de la Vedella, Salvador Corts Puigdomènech), 26, 28 (1554), 30 (1603), 40, 42, 44, 46, 48 (destaca la porta, ca la Curenya), 50-52 (interessant façana amb finestra i porta; és de l'any 1568, ca l'Esperança Roca), 54, 56, 58, 60, 72 (reformada), 102 (interessant l'arc de totxo i la porta). A la cantonada amb carrer Museu hi ha una font pública</p> | 08096-198 | Carrer de Barcelona | <p><span><span><span>Els orígens del carrer de Barcelona cal situar-los als segles XII i XIII, quan es va anar formant un raval fora del nucli primitiu de la sagrera i vinculat a la consolidació del marcat a la zona de la plaça Major. La primera referència documental d’aquest sector es remunta al 1316, en un document entre el senyor del castell de la Roca i el rei Jaume II. Al segle XIII, quan es construí la muralla, el primer tram del carrer Barcelona ja estava prou urbanitzat com per quedar incorporat dins del recinte protegit. El 1378 hi ha més notícies, quan s’estableix una casa i hort fora del portal de Barcelona, en el costat occidental del camí. Sembla clar que llavors hi havia algunes construccions, segurament encara disperses, a l’exterior de la muralla i del vall. Eren el precedent del raval que va créixer més endavant. Per tant, quan es construí el nou recinte murat en època baixmedieval (entre 1366 i 1376) ja existia aquest petit raval fora muralles, segurament format per cases disperses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però va ser al llarg del segle XVI i començament del XVII quan aquest carrer s’allargà i es consolidà, coincidint amb un període de creixement demogràfic i econòmic important de la població. Aleshores es va produir també una progressiva urbanització dels patis i horts que encara existien (PANCORBO et alii, 2006: 63).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer de Barcelona seguia l’eix configurat pel as del camí reial de Barcelona a Vic. Aquí es situava un dels portals d'accés a la ciutat emmurallada, constituint un punt estratègic, tal i com es va considerar quan en plena crisi del segle XVI, i en concret l'any 1652, el 'batlle de Morbo', per tal d'evitar el contagi de la pesta, manà tancar els portals de la ciutat, restant-ne tan sols tres d'oberts, aquest de Barcelona i els de Corró i Caldes (DANTÍ, 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'un dels camins més vells de la ciutat, que entrava pel sud procedent de Barcelona. Per la part nord tenia sortida pel carrer de Corró, on el camí es dirigia vers la ciutat de Vic. La construcció de la nova carretera de Vic, que també travessava la vila, va portar 'l'ensopiment al vell carrer' (VILA, 1930; HOMS, 1995). Diu Garrell que 'aquest carrer és un dels més típics del vell Granollers. I, tal com el de Corró, els veïns havien d'estar sempre a l'aguait, els dies de pluges fortes, per a defensar-se de la grossa rierada que baixava d'un torrent que venia del Ramassà i que fins a la meitat del segle XX no va ser aconduït a la riera. Aquells dos carrers es convertien en dues torrenteres i la Plaça en un llac intransitable.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a elements destacats en aquest carrer sobresortien la capella de Sant Cristòfor -d'un interès artístic limitat- així com els finestrals antics d'algunes cases i, a l'extrem d'avall, el gran casal i la finca dels Maspons. A tocar de la creu de terme hi havia el camp d'en Curenya, on l'any 1895 es van veure els primers 'velocípedos' i les primeres bicicletes, encara amb rodes massisses' (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> | 41.6052700,2.2870700 | 440593 | 4606197 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50070-carrer-barcelona-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50070-carrer-barcelona-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50070-carrer-barcelona-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50070-foto-08096-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50070-foto-08096-198-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 83|85|94|98|80 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50071 | Carrer de Corró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-corro | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII'', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>LLOBET I REVERTER, Salvador (1986) La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers. P.15-19. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></p> <p>VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVII-XXI | <p><span><span><span>Carrer llarg i estret sorgit de l’antic Camí ral que anava de Barcelona a Vic, en un principi com un raval fora muralles al nord de la vila de Granollers. El primer tram de sortida del nucli antic es coneix com carrer de Santa Elisabet, i seguint en direcció nord el carrer del Corró fa el seu trajecte en paral·lel al riu fins arribar a la riera que porta el mateix nom. Avui aquest vial continua sent un dels principals eixos al nord de l’eixample, per bé que amb poca circulació de trànsit rodat, que s’ha desplaçat a les avingudes més amples que discorren a prop seu. Les edificacions del carrer són diverses. Bona part han estat reformades o substituïdes en els últims anys, però encara es conserven un bon grapat de cases unifamiliars de tipus popular, d’influència modernista o d’altres tipologies del segle XIX o més antigues. De tot el conjunt destaquem els següents edificis: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Números SENARS: 1-3 (can Medalla, ca n'Estaper, can Jepic, ca la Paula de les Mitges, 1565), 7 (modernista, ca l'Herredor, era ferrer), 13 - 15 (finestra de pedra i balcó, cal Cabré, can Cuquet), 15, 17 (modernista), 19 (can Burres), 21 (finestra de pedra, porta i escut), 23-25 (finestra i escut, 1565, refeta el 1941), 31 (finestra de pedra), 33 (balcó), 43 (tipologia tradicional urbana), 45 (antic Hospital), 63 (1794, porta de pedra i quatre finestres i respirall), 67 (casa de Nicolau Solà, can Canudes), 69-71 (Arisu, 1566, tres portes i tres finestres són de pedra, cal Pinyoner), 73 (edifici de tipologia tradicional popular), 77 (edifici de tipologia tradicional urbana), 81 (tipologia tradicional popular), 83 (reixa), 89 (edifici de tipologia tradicional popular, cal Teixidor, exercien aquest ofici en aquesta casa a principis del segle XIX; a l'entrada de la casa hi ha un teler de fer llençols i draps), 91 (edifici de tipologia tradicional urbana, can Balb; aquí hi vivien els Daví, que segons García-Pey tenien premsa de vi i oli a l'entrada de casa), 97, 101, 103, 107 (portalada de pedra i finestra), 115 (edifici de tipologia tradicional, ca l'Hortalà, Josep Prat), 119, 121, 123, (edifici de tipologia tradicional popular), 131 (edifici de tipologia tradicional popular, ca la Gravadeta, Francesca Mauri Ribalaigua), 133 (edifici de tipologia tradicional urbana), 139 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa), 143 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més dos pisos), 145, 157 (taller, 1940), 201, 205-207-209, 211, 217, 219, 221 (1924), 235, 241, 243, 245, 249, 251, 253, 263, 267-269-271-273, 275 (Hostal del Lledoner), 285, 315, 319 (casal d'Espina, rellotge de sol, placa de ceràmica amb la indicació 'caserio de Espina'), 321 (casa Joan Sampere).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números PARELLS: 2 (convent de Sant Francesc), 32 (modernista, can Guineu), 36 (fassina), 50-52 (portal de pedra, can Revento), 52 (finestra de pedra), 62-64 (portalada de pedra i finestra, casa de Joan i Jaume Parera, 1565), 66 (edifici de tipologia tradicional), 78 (edifici de tipologia tradicional urbana), 80-82 (edifici de tipologia tradicional urbana), 86 (edifici de tipologia tradicional, can Guerra), 94 (cal Pellaire, Ramon Pagès era pellaire), 108 (modernista), 110 (modernista), 112 (edifici de tipologia tradicional), 114 (capella dels Sants Metges), 124 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa), 132 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis), 138 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis), 144-146-148, 150, 154 (finals segle XIX), 194 (església), 198 (1911, D.G.), 202, 204, 208-210 (numeració antiga), 218, 232, 248, 252-254-256 (cal Sabato), 258-260-262-264-266, 276, 292-296 (rellotge de sol i coberts), 300, 302-304-306-308, 314, 318, 322.</span></span></span></p> | 08096-199 | Carrer de Corró | <p><span><span><span>L’eix format pels carrers de Santa Elisabet i del Corró es corresponen amb el traçat del camí ral de Barcelona a Vic en el seu traçat al nord de la vila, i aquest camí té com a precedent una via romana. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer del Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Segons aquesta hipòtesi, a partir de mitjan del segle XI s’hauria creat una zona de creixement urbà en direcció nord i hauria estat aleshores quan s’hauria produït un desplaçament del tram septentrional del camí ral, conformant-se el carrer del Corró. A començament del segle XIV aquest nou traçat ja estava consolidat, ja que s’hi va emplaçar l’Hospital, fora muralles tal com era habitual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera referència documental del carrer del Corró és de 1439. El portal del Corró estava situat al punt de transició entre els carrers de Santa Elisabet i del Corró. L’any 1556 el Consell de la ciutat va autoritzar la construcció de la capella de Sant Antoni, i una mica més tard (1562) l’antic portal del Corró es va enderrocar per construir-ne un altre de més ample.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg del segle XVI el carrer del Corró va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers, igual que ho va ser (al sector de migdia) el carrer Barcelona. Així van sorgir els dos principals ravals, formats a redós del camí Ral. Possiblement el raval del carrer del Corró es va desenvolupar una mica més tard. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers, que va anar acompanyat d’un seguit d’operacions de promoció pública. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització de la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada (PANCORBO, 2006: 88).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A llarg del segle XIX i, sobretot, a partir <span>del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució.</span></span></span></span></p> | 41.6107275,2.2882794 | 440699 | 4606802 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50071-carrer-corro-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50071-carrer-corro-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50071-carrer-corro-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50071-carrer-corro-i.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50071-carrer-corro-q.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50071-carrer-corro-r.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L’autor Amador Garrell fa un detallat record de com era aquest carrer a començaments del segle XX. Diu: 'D'entre les petites edificacions, moltes d'elles dels segle XV, destaca el vell hospital de Sant Domènec, on ara hi ha la Biblioteca Popular. Llavors un envà partia l'esvelta nau de l'edifici i a un costat hi havia la costura de noies de Donya Eufràsia i a l'altre l'estudi de nois del senyor Alsina, a qui succeí el senyor Grané. En aquest estudi s'entrava pel carrer de la Riera i mai la gent hauria cregut que la costura i l'estudi fossin un mateix edifici, que va ser 'descobert' pels granollerins, en ésser restaurat per l'arquitecte Manuel Raspall. Una part encara del mateix hospital -aquell on ara hi ha l'Institut i l'Escola del Treball-, l'ocupava la costura de pàrvuls de donya Elivira, en la qual hi havia una escalinata que semblava un altar d'àngels. Més amunt, la capella dels Sants Metges era bastida al mig del carrer, de cara avall, tal com es veia fins l'any 1936; i encara més enllà, la fàbrica de la Font -de la Font de l'Escot' (GARRELL, 1960). El mateix Garrell afegeix, referint-se a aquest carrer i al de Barcelona: 'els veïns havien d'estar sempre a l'aguait, els dies de pluges fortes, per a defensar-se de la grossa rierada que baixava d'un torrent que venia del Ramassà i que fins a la meitat del segle XX no va ser aconduït a la riera. Aquells dos carrers es convertien en dues torrenteres i la Plaça en un llac intransitable' (GARRELL, 1960). Per aquest carrer corria la mina d'en Sans. Nascuda la captació en tocar la Riera del Congost, part de dalt del Pont de Ferro del ferrocarril del Nord, però dintre el municipi de les Franqueses, anava a parar a l'antic Camí Ral i al carrer de Corró, i sempre per mina subterrània, penetrava a l'interior de la Vila per a servir aigua potable als qui havien adquirit en propietat alguna ploma d'aigua (LLOBET, 1986). | 95|98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50073 | Barri del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-lledoner | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> | XIX-XXI | Necessita algunes actuacions de millora | <p><span><span><span>Barri popular sorgit a finals del segle XIX entorn de la carretera de Vic i de l’antic camí ral, al sector nord de l’eixample de Granollers. Pel nord afronta amb el terme municipal de les Franqueses, del qual havia format part i actualment el separa la riera de Corró. Té una configuració urbanística senzilla, ja que les edificacions van anar creixent als costats de l’antic camí Reial (actual carrer del Corró), de sud a nord, i després al voltant de la carretera. Esparses entre les edificacions de construcció més recent, es conserva un bon grapat de cases més antigues. Solen ser cases unifamiliars de tipus popular, de planta baixa més un pis. També destaquen algunes construccions més singulars, com ara can Sampere (una impressionant mansió burgesa d’estil modernista) o el conjunt de can Monic (una petita colònia obrera de començaments de segle XX). Els edificis que remarquem perquè tenen un certa vàlua patrimonial són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer APEL·LES MESTRES: números 1, 3, 9, 11, 13, 15 (1932).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer CAMÍ ROMÀ: números 21, 23.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer LOPE DE VEGA: números 4, 6, 8, 10, 12.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer MANRESA: Resten dues cases d'interès: la façana lateral de Can Raïc (número 13), inclosa al carrer de Corró, pel qual te l'entrada principal, i la número 5, que resta absolutament aïllada. A l'extrem del carrer hi ha les restes d'una nau industrial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer PIZARRO. Números SENARS: 3, 13 (Balustrada). Números PARELLS: 24-26-28.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer PRIMER MARQUÈS DE LES FRANQUESES. Números SENARS: 9-11, 13 (cal Peó), 15, 17 (cal Vint-i-nou, Joan Pagès), 19, 23, 27, 29, 31, 33 i 35 (cal Cabrit), 37 (trencadís, can Cinta), 41, 43, 45 (can Lliga, Miquel Torrebadell Oliveras, el Lligasardines), 71, 75, 77, 79, 81-63, 87 (edifici industrial, can Picarol), 89, 91 (1914), 93 (1915), 95, 97, 99, 101, 103, 109, 111, 113, 115, 125, 145 (colònia de can Mònic). Números PARELLS: 2, 4, 6, 14 (cal Negre, mecànic), 18-20, 22, 50, 52, 56, 58, 60, 72, 82, 148, masia de can Mònic (1661, reconstruïda el 1943).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer RIPOLLÈS: número 17</span></span></span></p> <p><span><span><span>Passatge LLEDONER: hi ha una torre de llum de FECSA (22-24).</span></span></span></p> | 08096-201 | Carrer del Lledoner i entorn | <p><span><span><span>Amb la construcció de la nova carretera que havia substituït el camí Ral al segle XIX es va anar urbanitzant el sector. A finals del segle XIX el nucli urbà de Granollers va anar avançant cap al nord. Del 1880 al 1936 es va urbanitzar al nord del carrer de Minetes cap a les Franqueses i al sud, cap a Palou, pel carrer de Sant Jaume, a una banda, i pel de Lletjós, saltant la carretera de Barcelona fins a l'altura de Cal Curt. El 1887 es delimitava la plaça de la Muntanya i, a la dreta del Congost, apareix la barriada de l'estació del Nord. A llevant, amb les fàbriques dels Torras, la de Can Renom i la del Gas, es basteix el nucli de la carretera de la Roca, amb l'incipient passeig de la Muntanya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Això donà lloc a l'aparició d'algunes barriades perimetrals de personalitat ben definida, com la del Lledoner. Fins el 1922 el barri del Lledoner pertanyia al municipi de les Franqueses. Aquest barri fou incorporat a Granollers per la llei de 5 d'agost de 1922. En realitat formava un nucli satèl·lit que presentava greus problemes per al municipi granollerí en l'ordre administratiu, fiscal i sanitari. En tots aquests motius es va fonamentar l'annexió decretada el 1922, no pas sense l'oposició de l'Ajuntament de les Franqueses (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Eclesiàsticament la barriada del Lledoner pertany a la parròquia de Corró de Vall i celebra pel setembre la festa major, en la qual tradicionalment es ballava l'Espolsada, típica dansa de Corró. Els granollerins solen concórrer a la festa i pràcticament n'han fet una festa major petita, no solament del Lledoner, sinó de tota la ciutat. Actualment el barri del Lledoner continua conservant un cert tarannà propi (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> | 41.6170440,2.2907832 | 440913 | 4607501 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-carrer-corro-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-carrer-corro-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-carrer-corro-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-carrer-corro-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-passatge-lledoner-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-foto-08096-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-foto-08096-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-01-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50074 | Barri de l'estació del Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-lestacio-del-nord | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Aquesta barriada està situada a la dreta del Congost, o sigui, a la riba oposada del nucli central de la ciutat. Les seves directrius urbanístiques venen determinades per la carretera de Caldes, l'antiga carretera de Barcelona, l'estació del nord i el camí vell de Canovelles, on s'uneix amb el carrer de la Riera i el barri d'en Xarlet, que pertanyen a aquest poble veí. Al camí vell de Canovelles, on acaba el terme municipal de Granollers, comença la barriada de Can Xarlet, zona de tipus suburbial, del terme de Canovelles (BAULIES, 1965). Dins d'aquesta zona urbana en destaquen conjunts arquitectònics i elements d'interès com el conjunt de l'estació del Nord, espais naturals o algunes cases de caire singular (veure fitxes associades). En destaquen així mateix, elements propis del patrimoni natural que es troben disseminats pels carrers, com es el cas del plàtan del carrer de Joan Maragall. Aquest és un dels arbres viaris més típics, molt plantat al llarg de carreteres i passeigs perquè tolera bé la contaminació atmosfèrica, ja que pot arribar a fixar a les fulles 200 kg de pols anualment. Realitza una important funció depurativa de l'aire. També és cultivat per l'ombra que produeix. Creixen ràpid, tenen fullatge dens i fa molta ombra. Es troba catalogat amb el número 0006 i la seva fitxa catalogràfica és la següent: ESPÈCIE: Platanus hybrida / NOM CATALÀ: Plàtan d'ombra. MIDES (en metres): ALÇÀRIA: VOLT DE CANÓ (a 1,30 m): Les localitzacions d'edificis antics que s'han trobat en aquest barri i que tenen un cert interès patrimonial són: CARRETERA DE CALDES: 54 (Villa Emilia), 106, 108, 110, 112. / CARRER JOANOT MARTORELL 3, 6, 13 (Ca la Sabatera, inventariada), 33, 16, 18, 22, 24, 26, 84, 86 (edifici industrial) / CARRER DE PAU CARBÓ 39-41 CARRER D'ENRIC GRANADOS: 5, 10 (Can Feus, propietat d'en Geroni Girbau, tractant de vaques i bestiar gros. Al darrera es veuen les quadres del bestiar) / CARRER D'IGNASI IGLÈSIAS: 16 (nau industrial) / AVINGUDA ESTACIÓ DEL NORD: 2 (can Saura, de planta baixa, amb elements decoratius a façana), 4 a 16 són les cases del Medalla, aproximadament del 1925. Algunes estan molt reformades, concretament les 4, 12, 14 i 16). La casa 18 (casa Alta) era d'una beata, Maria de Palau, que va aconseguir que el notari Puntes cedís els terrenys per construir l'església de Fàtima, 20 i 22 (cases de Colomer o de cal Claus)</p> | 08096-202 | Barri de l'Estació del Nord, 08400-GRANOLLERS | <p>La formació d'aquest nucli es va veure afavorida per la presència de l'estació del ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses, en ésser inaugurada la via directa entre les Franqueses i Barcelona, i també pel pas de les carreteres de Caldes i de Barcelona. Un pont sobre el Congost comunica el barri amb la ciutat. A més dels 300 edificis construïts des del començament de la seva urbanització es van instal·lar diverses indústries. Tradicionalment la seva població es dedicava a la indústria i a l'agricultura, cultivant-se els horts de la dreta del Congost i les vinyes i terres altes de secà de la serra de Ponent. El carrer Joanot Martorell abans es deia la carretera de Ribas (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6121700,2.2771400 | 439772 | 4606970 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50074-foto-08096-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50074-foto-08096-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50075 | Plaça de Maluquer i Salvador / Plaça del Bestiar / Plaça de can Sínia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-maluquer-i-salvador-placa-del-bestiar-placa-de-can-sinia | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 142-144</span></span></span></span></p> | XIX | <p>Plaça de forma rectangular que sembla tallar la carretera, entre els trams que s'anomenen carrers d'Anselm Clavé i plaça de Perpinyà, constituint una mena d'eixample en direcció oest. És un dels indrets importants en el mercat del dijous. En aquesta plaça hi desemboquen carrers de gran tradició, com el de Sant Roc o el d'Espí i Grau. Aquest sector cèntric de Granollers s'ha anomenat en ocasions 'l'aparador de la ciutat' (BAULIES, 1965).</p> <p>La plaça es troba delimitada per edificis de gran vàlua patrimonial, com l'antic cafè Nou o de l'Alhambra, o el gran casal de la Caixa d'Estalvis. També hi dona una de les façanes de Can Pedrals, o la casa de Magdalena Bufí, entre d'altres que es detallen al final d'aquesta descripció. Com la major part de les places que s'obren a la carretera presenta una interessant arbreda ombrívola, de la què en destaca un exemplar de melis (MUSEU DE GRANOLLERS, CIÈNCIES, 2001). En una posició destacada encara s'alça la torre d'aigua. Fins fa poc encara tenia adossat un modern quiosc d'estructura metàl·lica que en substituïa un d'antic que s'hi havia instal·lat a començaments de segle XX. Era conegut com el quiosc del Mulet. A sota de la torre encara es conserva un refugi del temps de la guerra de 1936 i, ben al costat, hi podem veure les ruïnes d'una antiga torre rodona de la muralla.</p> <p>Els elements que han estat inventariats són els que s'enumeren a continuació: números 1, 2 (casa Magdalena Bufí), 3, 4 (edifici La Caixa), 6, 8 (can Pedrals), 18, 19 (cafè Nou, 1891, antiga seu de l'Alhambra), 20, 23, 24, 25.</p> | 08096-203 | Plaça de Maluquer i Salvador | <p><span><span><span>Originàriament, al lloc que avui ocupa la plaça hi havia un dels portals de la muralla, el de Bell-lloc, que ja existia en el recinte murat construït a partir del 1290. Des de finals del segle XIV, quan es va construir la nova muralla baixmedieval, l’espai ocupat actualment per la plaça es correspon amb la muralla, amb el seu fossat o vall i el corresponent corredor interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1600 i 1635 aproximadament es va amortitzar el fossat de la muralla i es construí el primer edifici del casal de can Pedrals, que presideix la plaça. No sabem si llavors tot l’espai de l’antic vall a l’est de Can Pedrals ja va esdevenir l’anomenada plaça del Bestiar, a causa de celebrar-s’hi el mercat ramader. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap a mitjan segle XIX s’hi va produir una important remodelació com a conseqüència de la construcció de la carretera nacional de Barcelona a Vic, que passava per l’actual carrer d’Anselm Clavé. El nou vial havia reduït l’espai disponible per al bestiar que s’exposava a la plaça. Per això el 1856 l’Ajuntament es proposava enderrocar la muralla i la torre que hi havia a fi d’ampliar la plaça. L’autorització per fer-ho va arribar el 1859, i els treballs es van portar a terme aquell mateix any: es va enderrocar la muralla i el portal de Bell-lloc i es va generar el perímetre actual de la plaça (PANCORBO et alii, 2006: 143). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mercat ramader de bestiar gros s’hi va celebrar fins el 1932. Aquell any fou traslladat al 'parc' de la plaça Barangé, davant l'estació de França vella (BAULIES, 1965). En aquesta plaça hi havia el cafè del Sínia, famós per les picabaralles de la política local (GARRELL, 1960). El cafè era propietat d'en Salvador Paituví, conegut per en Sínia, motiu propiciat per la situació geogràfica del local -que donà nom també a una vinya i una bassa-, ja que a la part de llevant de l'actual plaça hi existí una Sínia. El número 19 de la plaça era conegut per Cal Bater, el 13, can Delmes (renom d'en Vicenç Vidal Cuquet), a la cantonada amb la plaça de Perpinyà, can Garrelet (d'en Benet Garrell, qui posà aquí ferreteria). També al número 10 en Ramoneda tenia els seus corrals (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seu de la societat recreativa de L'Alhambra es trobava també en aquesta plaça (al número 19), en un edifici dotat de teatre, construït pels germans Josep i Pere Barangé el 1892 (BAULIES, 1986b). Després el local es va convertir en el cinema Canigó, mes conegut durant un temps com can Pistoles (GARCIA-PEY, 1990). Al número 27 els Ventura tenien un negoci de licors, i feien diners amb l'anís que portava un picarol lligat al coll de l'ampolla (GARCIA-PEY, 1990). L'antic quiosc de la plaça era d'en Mulet (GARCIA-PEY, 1990). La torre d'aigua va estar construïda el 1877, segons consta en una inscripció encara visible a la part alta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Maluquer i Salvador (Granollers, 1863 - Madrid, 1931) fou un jurisconsult i historiador del dret català. Se'l considera el promotor de la protecció social dels treballadors espanyols, ja que l'any 1904 encapçalà el grup de promotors de la ponència que desembocà finalment en la llei que donà pas al naixement del Instituto Nacional de Previsión.</span></span></span></p> | 41.6088554,2.2887249 | 440734 | 4606594 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50075-placa-maluquer-i-salvador-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50075-placa-maluquer-i-salvador-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50075-placa-maluquer-i-salvador-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50075-placa-maluquer-i-salvador-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50075-placa-maluquer-salvador-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50075-foto-08096-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2024-06-03 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50077 | Carrer de Bruniquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-bruniquer | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Aquest petit carrer forma part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó E del nucli medieval, al costat de la via del tren de França. Les construccions que s'hi troben són habitatges senzills, habitats majoritàmiament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig i algunes flors. Pel que fa al seu aspecte presenten una tipologia popular encara que amb una estètica urbana,. En alguns casos, es poden veure elements decoratius, com reixeria o plafons ceràmics, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial tant per hostatjar petits tallers com grans indústries. Els edificis que destaquen al carrer són els següents: C/ Bruniquer cantonada C/J.E. Enric Dunant, conjunt industrial d'una asserradora mig enderrocada. També hi ha la fàbrica de mosaics dels Ferrerons (número 17) amb placa de mosaic a façana que diu 'Fabrica de mosaicos. Venta de azulejos exclusivos de Onda'. També destaquen els números: 5 i 7, el 6 a la façana hi ha la inscripció (JS, 1949), destacant una reixa de finestra molt treballada. A la número 8 també destaca la reixa amb un peix dins una cistella i la llegenda 'JS, 1929'</p> | 08096-214 | Carrer de Bruniquer, 08400-GRANOLLERS | <p>Esteve Gilabert de Bruniquer era l'escrivà major del Consell de Cent de Barcelona, Va néixer a Granollers el 1561. Fou enterrat a la catedral de Barcelona. La seva obra més destacada és la 'Rubrica privilegiorum civitates Barcinone'. Malgrat residir gairebé sempre a Barcelona, restà tota la vida lligat a Granollers, com es comprova en el seu testament. L'únic record personal existent a Granollers, a més d'aquest discret carrer és una escriptura en pergamí datada en 1619, conservat a la Biblioteca Popular (BAULIES, 1965). Fins al 1880, les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b)..</p> | 41.6088600,2.2924700 | 441046 | 4606592 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50077-foto-08096-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50077-foto-08096-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc