Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49850 | Casa Francesc Marimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-marimon | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997</p> <p>PARDO, Jordi (1983) 'Noves troballes arqueològiques romanesa Granollers', Informatiu Municipal, novembre - desembre</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. A. A. M. G. (s.d.)</p> <p>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Habitatge unifamiliar de planta rectangular que s'inscriu dins la tipologia de casa urbana amb jardí. Fa cantonada i té tres façanes visibles: la principal alineada al carrer de Barcelona i les altres dues al jardí. </p> <p>Presenta planta baixa, dues plantes pis i coberta de teula a tres vessants. De la façana al jardí sobresurt un cos central amb un capcer curvilini. Les franges del forjat i les impostes dibuixen línies horitzontals en contrast amb la composició vertical de les obertures. La façana queda acabada en un potent ràfec i està arrebossada. La simetria de les façanes queda trencada pel porxo de la cantonada que, pel carrer de Barcelona, té l'entrada a l'habitatge. En la cantonada destaca la columna de secció circular coronada per un capitell jònic. En la primera planta hi ha un balcó corregut que emmarca els buits de la planta baixa amb barana de ferro, en la que destaquen dibuixos dins l'estètica art decó (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> <p>El jardí, situat a la banda sud, és tancat amb paredat arrebossat amb pilars d'obra i reixes de ferro.</p> | 08096-3 | Carrer de Barcelona, 15; Corredossos de Sant Cristòfol. | <p>Aquesta casa pertany al conjunt d'edificacions del carrer de Barcelona, carrer que comença a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el Camí Reial (BAULIES, 1965). </p> <p>Cap a la dècada de 1970 fou comprada per la senyora Àngela Margall, qui va reformar les inicials del nom del propietari que es troben a la reixa de la entrada 'FM' per 'AM'. Està feta al lloc d'una antiga parcel·la.</p> | 41.6073900,2.2870800 | 440596 | 4606432 | 1924 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49850-casa-francesc-marimon-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49850-casa-francesc-marimon-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49850-casa-francesc-marimon-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49850-casa-francesc-marimon-placa.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | M. J. Raspall i Mayol (arquitecte) | Placa metàl·lica a l'entrada: 'MJ Raspall, arquitecte. Any 1924'.En fer un clot per plantar un arbre al jardí de casa seva el propietari de la finca localitzà fragments de terrissa romana dins de les restes d'un petit forn ceràmic, que corresponia a la part inferior de la cambra de combustió, de forma ovoide, amb la boca del forn a la banda nord. Al seu interior van aparèixer nombrosos fragments de 'tegula', ceràmica comuna romana, claus de ferro i un fragment de terra sigil·lada africana A (INVENTARI, 1997; VILA, 2001). | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||
| 49851 | Capella de Santa Anna / Portal de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-anna-portal-de-caldes | <p>AMADES, J. (1985). <em>Costumari Català</em>. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 36, 55)</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XIX | <p>Petita capella dedicada a Santa Anna, que dona nom al carrer on està ubicada. És originària del segle XVI, per bé que el 1864 fou reedificada de bell nou en l'emplaçament actual.</p> <p>És una construcció de planta baixa, entresolat i sotacobert, a dues vessants desiguals amb un senzill ràfec. Sota mateix de la coberta té una àmplia obertura-balcó amb arc de mig punt, la qual permet seguir les cerimònies des del carrer. La façana és de paredat comú esquerdejat. Al capcer és rematada amb un campanar d'espadanya simple. A la façana del corredor de la Constància manté la paret vista de la muralla medieval (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA, 2001).</p> <p>La planta baixa s'ha reutilitzat com a llibreria.</p> | 08096-4 | Plaça de la Caserna, 9; Carrer de Santa Anna | <p><span><span><span><span>L’origen del carrer de Santa Anna és el camí que anava de Mataró a Caldes de Montbui. A l’edat mitjana constituïa l’eix transversal principal de la vila. Per això fins al segle XVI es va anomenar carrer de Caldes. El primer document on s’esmenta aquest camí és de 1331. A l’extrem oest del carrer hi havia un dels portals de la muralla: el portal de Caldes. S</span>embla que es trobava associat a una bestorre que probablement formava part del portal. En alguns documents d’arrendament a particulars de torres de la muralla que fa l’Ajuntament durant els segles XVI i XVII apareix esmentada una torre del portal de Caldes (PANCORBO et alii, 2006: 36).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Antigament la parròquia de la vila es dividia </span>en barris, dotats cadascun d'una petita capella emplaçada als portals de la muralla, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i, a l'eixample del segle XVI, la dels Sants metges, fora muralla. La primera capella de Santa Anna es va construir l’any 1563, i sembla que es trobava sobre l’arc del portal (PANCORBO et alii, 2006: 36). P<span>er això, com va succeir amb altres carrers que tenien portal, es va adoptar el nom de l’advocació de la capella. La trama del carrer es devia formar al llarg dels segles XII i XIII com un raval fora del nucli primitiu de la sagrera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1852 la capella de Santa Anna fou enderrocada, i el 1853 la de Santa Esperança, per a construir-les al costat dels antics portals, igual com succeí també amb les capelles de Sant Roc i Sant Cristòfol. Concretament, la capella de Santa Anna es va reedificar el 1864 en l’emplaçament actual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I és que la capella de Santa Anna s’havia vist afectada per les obres de construcció i ampliació de la caserna, dutes a terme a partir de 1852. Les obres havien provocat l’enderroc del portal de Caldes, amb la primitiva capella. L’Ajuntament va decidir la construcció d’una nova capella a tocar de la darrera casa del carrer de Santa Anna, fent plaça amb l’edifici de la caserna, més o menys tal com és ara (PANCORBO et alii, 2006: 36).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El barri de Santa Anna era dels més importants de la població, i a la seva patrona li dedicaven una festa molt lluïda, el 26 de juliol. Aquell dia posaven a les mans de la imatge de la santa el raïm més gros i més virolat de tot el terme (AMADES, 1985, IV: 624).</span></span></span></span></p> | 41.6088300,2.2861000 | 440516 | 4606593 | 1864 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49851-capella-sta-anna-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49851-capella-sta-anna-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49851-capella-sta-anna-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49851-foto-08096-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49851-foto-08096-4-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | A la dècada de 1980 la capella fou restaurada i reutilitzada la planta baixa com a llibreria. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||
| 49852 | Casa de la plaça Cabrits, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-cabrits-5 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 253-254.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 'La Porxada. Granollers al segle XVI', Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XV-XIX | <p>Casa d'habitatges que exteriorment ha conservat la tipologia tradicional característica de les construccions antigues, amb reformes posteriors.</p> <p>És una edificació entre mitgeres, de planta baixa, pis i golfes. La façana és de paredat arrebossat, plana i de composició simètrica amb obertures de pedra d'arc pla a la primera planta i balcó lleuger centrat a la façana. Les finestres de la planta primera, de considerables dimensions, comparteixen tant els brancals com la llinda, cosa que, unida al protagonisme de la balconada, fa que aquest conjunt sigui el tret que més destaca de la composició de la façana. Les dimensions dels forats decreixen en alçada. Per això les finestres més petites de la planta superior donen un aspecte més feixuc a aquesta part de la casa. El ritme de les finestres de les golfes reforça la simetria de la composició tot formant una '<em>loggia</em>'. Els brancals i la llinda són de maó (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985).</p> <p>A l'interior, a la planta baixa, es conserva un arc de mig punt adovellat que probablement hauria format part d’una porxada. Cal relacionar-lo amb els arcs localitzats al carrer Elisabet 3 i al que es troba també a la mateixa plaça dels Cabrits, núm. 7.</p> <p>D’altra banda, a la parcel·la que dóna al carrer de Santa Elisabet, es poden veure dues arcades més, que no es troben en el seu emplaçament original. A més, el propietari va proporcionar una fotografia de les obres que es van realitzar a l’immoble l’any 1997, quan va quedar al descobert l’alçat de llevant de part d’un arc (PANCORBO et alii, 2006: 254).</p> | 08096-5 | Plaça dels Cabrits, 5 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals, la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona, i es va construir la Porxada. L'augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. De manera que els testimonis que han quedat del Granollers medieval i d'època moderna són més aviat escassos.</span></span></span></span></p> <p>Un exemple és aquesta casa, que ha conservat de manera força integra la tipologia constructiva originària. Segons un estudi de topografia històrica de Granollers, s'hi poden distingir un mínim de tres fases constructives a partir de les restes visibles. La primera fase ve representada per l’arc de mig punt que es conserva a l’interior de la llibreria, corresponent probablement a una porxada d’època baix medieval (segle XV).</p> <p>La segona fase es correspon amb les obertures de la façana a les plantes baixa i noble, realitzades, probablement, en època moderna a imitació d’elements propers.</p> <p>Finalment, les obertures del segon pis, fetes amb maó, cal situar-les a partir del segle XVIII o XIX (PANCORBO et alii, 2006: 254).</p> | 41.6085900,2.2875000 | 440632 | 4606565 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49852-cabrits-5-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49852-cabrits-5-a.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49853 | Can Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bassa | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001). Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). T<em>opografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 247-248.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a). 'La Porxada. Granollers al segle XVI', Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XV-XVI, XX | <p>Casa originària de l'època medieval (segle XV-XVI) que ha conservat elements originaris renaixentistes però que ha estat substancialment reformada i ampliada: s'ha fet recréixer amb els dos pisos superiors. L'última planta ha estat feta recentment, imitant el pis de sota. Per tant, consta d'elements renaixentistes originaris i altres elements decoratius gòtics que són d'imitació.</p> <p>Es tracta d'una edificació entre mitgeres que fa cantonada dins el recinte medieval emmurallat. Presenta planta baixa, planta pis i dues plantes més per addició posterior, amb coberta plana. Façanes planes de paredat arrebossat amb carreus a la cantonada. La façana de la plaça dels Cabrits (de factura contemporània) es composa mitjançant un únic eix d'obertures. Els buits són de proporcions horitzontals, partits per una fina columna. La façana del carrer Doctor Riera (que és la que conserva una part gòtic-renaixentista originària) es composa en base a quatre eixos. En els dos de l'extrem de la mitgera les finestres són partides per una columna. A les plantes baixa i primera unes impostes modernes subratllen els sostres. A la planta baixa hi ha diversos portals de carreus de pedra amb mènsules de recolzament que fan cantonada i arriben fins a la segona planta.</p> <p>La part que conserva els elements antics originaris es troba a l'eix que fa cantonada, al carrer Doctor Riera. A la planta primera trobem un finestral renaixentista. A les dues plantes superiors (que són afegides posteriorment) hi ha finestres geminades sense la columna.</p> <p>La composició horitzontal de la façana que dibuixen les impostes té el contrapunt de la verticalitat de les obertures reforçada a la cantonada per les finestres coronelles de les plantes segona i tercera sobre la conopial de la planta primera. La coronació de l'edifici la forma una barana-cornisa (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985). L'edifici conserva els següents elements antics destacables:</p> <p>1. Façana del Doctor Riera. Planta baixa. Portal al qual li manca la llinda però conserva les mènsules on recolzava.</p> <p>2. Façana del Doctor Riera. Planta noble. Finestra acabada amb arc conopial amb traceria a l’intradós i impostes amb decoració vegetal. Renaixentista.</p> <p>A més, en les fotografies d’arxiu es pot identificar el que sembla l’arrencada d’un arc de mig punt a la façana de la plaça dels Cabrits, però ja no es conserva (PANCORBO et alii, 2006: 248).</p> | 08096-6 | Plaça dels Cabrits, 1; Carrer del Doctor Riera, 3 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals i la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona. Es va construir la Porxada, es van empedrar els carrers i es va edificar una nova casa de la Vila. L'augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. De manera que els testimonis que han quedat del Granollers medieval són escassos i corresponen sobretot a elements concrets que s’han conservat en edificacions força transformades. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest és més o menys el cas de can Bassa, ja que l'edifici originari (del segle XV-principi del XVI)</span></span></span></span><span><span><span><span>, que incloïa decoració gòtica tardana o renaixentista, </span></span></span></span><span><span><span><span>ha estat substancialment reformat en els segles posteriors. En una fotografia de principis de segle XX es pot apreciar que l'edifici tenia tres plantes. Més endavant, però, tot l'edifici fou reformat, mantenint com a obertures antigues les que ja s'han esmentat.</span></span></span></span><span><span><span><span> Recentment encara s'hi ha afegit un tercer pis.</span></span></span></span></p> <p>L'edifici va ser reformat el 1969 (Caixa 250, expedient d’obra núm. 695).</p> | 41.6084400,2.2875600 | 440637 | 4606548 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49853-can-bassa-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49853-can-bassa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49853-can-bassa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49853-can-bassa-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49853-can-bassa-6.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49854 | Casa March | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-march | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració.</em> Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 169, 235-237.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a). La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI, XX | <p>Casa d'aspecte senyorial que ha conservat en bona part la tipologia originària del segle XVI, amb elements decoratius renaixentistes, per bé que ha estat modificada al segle XX. L'estructura d'aquest casa és gairebé idèntica a la del que hi ha a la plaça dels Cabrits, 1, però can March s'ha conservat millor. És una edificació amb dues façanes i mitgera, que fa cantonada. Consta de planta baixa i tres plantes pis. Les façanes són planes, de paredat arrebossat amb carreus a la cantonada. Al coronament presenta una cornisa sostinguda per permòdols. Les obertures de la planta baixa han estat reformades.</p> <p>A la façana de la plaça de les Olles la composició s'articula en base a un sol eix, en el qual destaca una magnífica balconada amb arc conopial i traceria lobulada de tradició gòtica. </p> <p>A la façana del carrer Doctor Riera les obertures són de disposició no del tot regular. Destaca un interessant portal de mig punt dovellat de clau blasonada. A la planta primera i a la segona hi trobem finestres de diferents tipus. És remarcable el bacó sobre el portal. Altres obertures son amb arc conopial, amb llinda plana o amb arc rebaixat lobulat. La composició vertical de les obertures té el contrapunt de la composició horitzontal de les impostes, reforçada per la disposició ritmada dels arcs rebaixats que es troba a la tercera planta i per la cornisa de la coberta (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). L'edifici conserva els següents elements destacables:</p> <p>1. Planta baixa. Façana oest. Porta coronada amb un arc de mig punt format per grans dovelles i clau decorada amb un escut en relleu aguantat per dos àngels, a l’interior del qual s’hi llegeix la data de 1541.</p> <p>2. Planta noble. Façana nord. Balcó. Coronat per un arc conopial lobulat amb traceria a l’intradós combinada amb caparrons, que arranca de sengles caps de querubins. El guardapols neix de sengles mascarons figurats consistents en un cap masculí a l’esquerra i dos querubins a mà dreta.</p> <p>3. Planta noble. Façana oest. Balcó central. Acabat amb llinda plana i motllura superior arquejada que conforma un timpà l’interior del qual s’hi troba un nou escut, imitant l’anterior i amb el mateix any, aquest cop gravat. Els brancals són motllurats amb semi columnes formant tres registres amb els seus corresponents mascarons a banda i banda. Els mascarons principals corresponen a caps masculins mentre que els quatre secundaris són caparrons d’àngels esculpits. La part inferior del balcó es sobreposa a la clau central de la porta adovellada.</p> <p>4. Planta noble. Façana oest. Finestra situada a l’esquerra del balcó, coronada amb un arc rebaixat amb esplandit interior al centre del qual s’hi troba un petit caparró. La part inferior dels brancals és decorada amb motius vegetals simples.</p> <p>5. Planta noble. Façana oest. Balcó situat a migdia del balcó central. Està coronat amb un arc conopial lobulat amb traceria a l’intradós.</p> <p>6. Segona planta. Façana nord. Finestra acabada amb llinda plana i guardapols arquejat que neix de sengles culs de llàntia esculpits amb fulles d’acant. Els brancals són motllurats amb dues semi columnes decorades a la base amb motius geomètrics i mènsules figurades que mostren una sèrie de quatre caparrons.</p> <p>7. Segona planta. Façana oest. Finestra central acabada amb llinda plana amb motllura arquejada amb decoració d’una roseta. Els brancals són decorats amb motllura simple i base esculpida amb motius vegetals simples.</p> <p>8. Segona planta. Façana oest. Finestra lateral dreta acabada amb llinda plana i motllura arquejada sense decoració. Brancals amb motllura simple i base decorada amb motius geomètrics (PANCORBO, 2006: 236).</p> | 08096-7 | Plaça de l'Oli, 4; Carrer del Doctor Riera, 2 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals, la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona, i es va construir la Porxada. L'augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són pocs els edificis que han quedat d'aquesta època. Can March és un dels exemples millor conservats. </span></span></span></span>Es tracta d'un edifici originàriament construït al segle XVI (el 1527-1541), modificat al segle XX i restaurat l'any 2001 (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>Segons un estudi de topografia històrica de Granollers, en aquest edifici s'hi poden distingir tres horitzons cronològics a partir de l’observació de les façanes. La primera fase ve determinada per la data gravada en l’escut ornamental situat sota de els arcs de la façana nord, on es llegeix la data de 1527. Malgrat que l’escut ha estat realitzat en un moment posterior, és possible que la data correspongui a la construcció de la casa.</p> <p>La segona fase ve determinada per la data -1541- que es troba a la clau de la porta que dóna accés a l’edifici per la façana oest, acabada amb un arc de mig punt adovellat</p> <p>Finalment, a la clau esmentada s’hi sobreposa la llosana del balcó de la primera planta, fet que probablement indica una reforma, bé del balcó esmentat, bé de l’edifici en general amb noves obertures acabades amb llinda plana amb motllures arquejades.</p> <p>Ja al segle XX, s'han documentat les següents reformes: 1914, expedient núm. 35, 1940, expedient núm. 74. 1948, expedient núm. 156. 1970, expedient núm. 94. 2001, expedient núm. 253/01. Arquitecte tècnic Jordi Cerdà. Restauració de façanes. Es conserva un reportatge fotogràfic d’aquestes obres al Museu de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 237).</p> | 41.6084200,2.2876600 | 440645 | 4606546 | 1527-1541 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49854-casa-march-10.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | L'edifici va ser restaurat l'any 2001-2002. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||
| 49855 | Campanar de l'església parroquial de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-parroquial-de-sant-esteve | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997). <em>Entra a l'església gòtica de Granollers</em>, Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XV-XVI | <p><span><span><span>Campanar de l’església parroquial de Sant Esteve, que és l’únic element que es conserva de l’antiga església gòtica del segle XV, la qual fou enderrocada durant la Guerra Civil de 1936.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El campanar és un exemple clàssic dels campanars gòtics catalans, i recorda els que hi ha a la barcelonina plaça del Pi. Es tracta d'una torre de 34 m d'alçada formada per tres cossos. L'inferior, de 10 m d'alçada, és de planta quadrada i està separat per una motllura del cos central. El segon cos és de planta octogonal a la part nord, mentre que la resta segueix sent quadrat. Mesura uns 9 m més, amb uns talussos adossats al mur que fan la transició a la planta asimètrica del darrer cos. En aquest tercer cos, on hi ha les campanes, es manté la planta octogonal, amb murs de paredat carreuat. Les obertures són de proporció vertical i arc lleugerament apuntat, amb traceria lobulada a l'intradós de l'arc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció està rematada per una barana de pedra amb quadrifolis entrellaçats i, a sota, hi ha les gàrgoles (DANTÍ, 1997). Al capdamunt hi ha una estructura de ferro que suporta les campanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al campanar queden sis gàrgoles gòtiques in situ. Una té figura d'àliga, una altra de moltó, una tercera consisteix en un griu, dues més representen un lleó ajagut i la darrera representa un home, descalç, amb túnica, un bastó i una gorra al cap (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> | 08096-8 | Plaça de l'Església, s/n | <p><span><span><span>La primera notícia documental que es coneix d’una església dedicada a Santa Esteve a Granollers es troba en un document del cartulari de Ripoll del 25 de juny de 972, però no es té constància que quedi cap resta d'aquesta primitiva construcció. Ja es citada com a parròquia l'any 1001, en una escriptura d'empenyorament d'un alou situat a les parròquies de Sant Esteve de Granularios i Sant Julià de Palaciolo. Se sap que el 1065 l'església tenia dedicació a sant Joan, segons consta en un testament. Entre els segles XI i XII aquest primitiu edifici fou substituït per un altre, del qual se’n van trobar restes durant les excavacions fetes entre 1940 i 1942, quan s'inicià la construcció de l'església actual. A finals del segle XII hi ha constància de llegats per a l'obra del temple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta segona església, romànica, era d'una sola nau, d'uns 13 metres de llarg per 5'50 metres d'ample, amb absis semicircular orientat a llevant i la porta d'entrada a ponent. Al segle XV es trobava en mal estat, i això, juntament amb l'augment de la població, motivà la construcció d'una nova església, ja d’estil gòtic, entre mitjans segle XV i inicis del segle XVI. El campanar, adossat a la part nord del mur oest de l'església, ja deuria estar construït a principis del segle XVI. El 1508 es diu que el cloquer del campanar tenia quatre campanes. Així mateix, en el testament de Bruniquer (1561-1641) s'explica el trasllat de les tombes de la seva família amb motiu de les obres del campanar i del cor. Les sepultures havien estat traslladades del fossar a un indret davant del portal gòtic en època del seu pare i del seu avi (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta nova església mesurava 35 metres de llarg i 11 metres d'amplada, amb capelles laterals més baixes que la nau central. A la façana sud el portal, de brancals i arquivoltes amb llinda i timpà apuntat. Al damunt tenia un guardapols rematat amb una creu i decorat per òculs i florons. A les arquivoltes hi havia petits capitells amb decoració vegetal i mascarons. El paviment interior de l'església estava format per cairons de color groguenc. A l'interior del temple el presbiteri estava una mica alçat de la resta del temple, i els elements arquitectònics estaven pintats. El cor estava sobre un arc carpanell rebaixat als peus de la nau, i tenia una barana amb òculs calats (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta església gòtica fou ampliada per la part nord els segles XVII i XVIII, amb diferents capelles i sagristies. La primera fou la capella del Roser, de principis del segle XVII. Al costat d'aquesta hi havia la capella de la Sang, que, probablement, havia estat una sagristia en altres temps. El 1744 hi ha notícies d’obres que s'estan fent per a la capella de la Verge dels Dolors, i es parla també d'una capella fonda o del Santíssim Sagrament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1660 l’església tenia els següents altars: el Major, dedicat a Sant Esteve; al costat de l'Evangeli hi havia els de Santa Maria (l'antiga), Sant Miquel, Sant Pere, Sant Salvador, Santa Magdalena, el Roser, Santa Creu i el Crist Crucificat. Al costat de l'Epístola hi havia els de Sant Joan, Sant Bartomeu, Sant Antoni, el Sant Esperit, Sant Sebastià i Sant Eloi i Sant Jaume. De tota manera, el nombre d'altars va anar variant amb el temps (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els elements ornamentals interiors que tenia cal destacar l'altar del Roser, d'estil renaixentista-barroc, datat al 1635; l'altar de Santa Llúcia, barroc xorigueresc; l'altar de Sant Josep (barroc) o la creu processional de 1555. Tot això fou destruït l'any 1936. Un element que sí s’ha conservat és el gran retaule de Sant Esteve que decorava l’altar major (1497), obra dels germans Pau i Rafael Vergós. Es va salvar pel fet d'haver estat retirat des de 1775. El 1917 fou venut a l’Ajuntament de Barcelona per tal de contribuir a sufragar la construcció del nou Hospital de Granollers, i avui aquest retaule es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). També es van salvar la pica baptismal, un tros de la trona d'estil gòtic provençal i els capitells de la portalada romànica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1705 el rector Josep Vila, per mitjà del bisbe de Barcelona Benet Sala, obtingué del papa Climent XI les relíquies de Sant Plàcid (copatró de la Parròquia), les quals entraren solemnement en processó el 2 de juliol del 1705 (BAULIES, 1986). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX, durant la Guerra Civil el 20 de juliol de 1936 es va incendiar l’església de Sant Esteve junt amb altres de la ciutat: la dels frares de Sant Francesc, la de la Mare de Déu de Montserrat, la de les germanes Carmelites i l’església de Sant Julià de Palou. També el Centre Catòlic, les escoles de Sant Josep i les capelles dels sants de barri. Mesos després de ser incendiada, i malgrat l’opinió en contra del director general de Patrimoni de la Generalitat, Jeroni Martorell, i d’un sector important de granollerins, el comitè revolucionari va decidir enderrocar l’església de Sant Esteve. Entre els anys 1936 i 1937 la nau gòtica va ser totalment enderrocada i només en va quedar dempeus el campanar. Pel que fa a l’arxiu parroquial, tot i que algú l'havia emparedat per intentar salvar-lo, a l'enderrocament va restar al descobert i finalment va ser cremat. L’any 1940 es va iniciar la construcció de l’actual temple, obra de Josep Boada i Barba. La decoració interior fou obra de Sebastià Badia, amb l'excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple. L’església va ser consagrada el 25 d'agost de 1946.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a les campanes, l’any 1873, durant la tercera guerra carlina, els republicans van fondre’n el bronze per fabricar canons. I durant la Guerra Civil de 1936 l’església va tornar a quedar sense campanes, quan la Sant Esteve, l'Antònia i les altres foren despenjades i llançades damunt les runes de l’església (BAULIES, 1986), (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> | 41.6079400,2.2862500 | 440527 | 4606494 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49855-esglesia-parroquial-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49855-esglesia-parroquial-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49855-esglesia-parroquial-i.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49855-esglesia-parroquial-r.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49855-esglesia-parroquial-p.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIL | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49856 | Església parroquial de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-esteve | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997).<em> Entra a l'església gòtica de Granollers</em>, Granollers, Museu de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</span></span></span></p> | XII, XV, XX | <p><span><span><span>Església d’origen medieval però totalment reconstruïda a la dècada de 1940, de manera que el campanar és l'únic vestigi que queda de l’antiga construcció del segle XV. La nova església es va edificar al mateix lloc i ocupant un espai similar, però variant la seva orientació, que ara és de nord a sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici és construït amb formigó armat, paredat i maó, i segueix un llenguatge neogòtic. Consta de tres naus més capelles laterals. La façana principal, que dona a la plaça, reflecteix aquest esquema, amb una ampla franja central on trobem les obertures principals (un portal acabat amb arc apuntat i al seu damunt una gran rosassa) flanquejada per finestrals estrets i llargs que corresponen a la capçalera de les naus laterals, mentre que els cossos exteriors i més baixos, decorats amb finestres de traceria neogòtica, corresponen ja a les capelles laterals. La construcció compta amb grans finestrals i vidrieres a les façanes laterals, i es clou amb un absis poligonal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El campanar és un exemple clàssic dels campanars gòtics catalans, i recorda els que hi ha a la barcelonina plaça del Pi. Es tracta d'una torre de 34 m d'alçada formada per tres cossos. L'inferior, de 10 m d'alçada, és de planta quadrada i està separat per una motllura del cos central. El segon cos és de planta octogonal a la part nord, mentre que la resta segueix sent quadrat. Mesura uns 9 m més, amb uns talussos adossats al mur que fan la transició a la planta asimètrica del darrer cos. En aquest tercer cos, on hi ha les campanes, es manté la planta octogonal, amb murs de paredat carreuat. Les obertures són de proporció vertical i arc lleugerament apuntat, amb traceria lobulada a l'intradós de l'arc. La construcció està rematada per una barana de pedra amb quadrifolis entrellaçats i, a sota, hi ha les gàrgoles (DANTÍ, 1997). Al capdamunt hi ha una estructura de ferro que suporta les campanes. Al campanar queden sis gàrgoles gòtiques in situ. Una té figura d'àliga, una altra de moltó, una tercera consisteix en un griu, dues més representen un lleó ajagut i la darrera representa un home, descalç, amb túnica, un bastó i una gorra al cap (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de l’església la nau consta de cinc trams de volta sobre arcs de formigó apuntats. Les naus laterals, molt estretes, donen pas a capelles laterals, construïdes en un cos apart i accessibles mitjançant unes senzilles portes. L’altar és decorat amb un ampli relleu historiat, amb plafons que reprodueixen (igual que els vitralls) escenes del retaule gòtic dels germans Vergós (1495-1500), el qual antigament es trobava a l’altar major i avui es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Finalment, les diverses capelles compten amb una decoració eclèctica de tall contemporani. L’església compta amb un ampli vestíbul, on hi ha la pica d’aigua beneïda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana de ponent encara es poden veure restes de l’església romànica: parts d’un mur, un fragment del portal i l'arrencada de l'arquivolta toral de la porta de mig punt. Així mateix, al Museu de Granollers es conserven els dos capitells sobre els quals descansaven les arquivoltes (DANTÍ, 1997). Al costat de llevant s’hi poden veure restes de l’absis de l’església gòtica.</span></span></span></p> | 08096-9 | Plaça de l'Església | <p><span><span><span>La primera notícia documental que es coneix d’una església dedicada a Santa Esteve a Granollers es troba en un document del cartulari de Ripoll del 25 de juny de 972, però no es té constància que quedi cap resta d'aquesta primitiva construcció. Ja es citada com a parròquia l'any 1001, en una escriptura d'empenyorament d'un alou situat a les parròquies de Sant Esteve de Granularios i Sant Julià de Palaciolo. Se sap que el 1065 l'església tenia dedicació a sant Joan, segons consta en un testament. Entre els segles XI i XII aquest primitiu edifici fou substituït per un altre, del qual se’n van trobar restes durant les excavacions fetes entre 1940 i 1942, quan s'inicià la construcció de l'església actual. A finals del segle XII hi ha constància de llegats per a l'obra del temple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta segona església, romànica, era d'una sola nau, d'uns 13 m de llarg per 5'50 m d'ample, amb absis semicircular orientat a llevant i la porta d'entrada a ponent. Al segle XV es trobava en mal estat, i això, juntament amb l'augment de la població, motivà la construcció d'una nova església, ja d’estil gòtic, entre mitjans segle XV i inicis del segle XVI. El campanar, adossat a la part nord del mur oest de l'església, ja deuria estar construït a principis del segle XVI. El 1508 es diu que el cloquer del campanar tenia quatre campanes. Així mateix, en el testament de Bruniquer (1561-1641) s'explica el trasllat de les tombes de la seva família amb motiu de les obres del campanar i del cor. Les sepultures havien estat traslladades del fossar a un indret davant del portal gòtic en època del seu pare i del seu avi (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta nova església mesurava 35 m de llarg i 11 m d'amplada, amb capelles laterals més baixes que la nau central. A la façana sud el portal, de brancals i arquivoltes amb llinda i timpà apuntat. Al damunt tenia un guardapols rematat amb una creu i decorat per òculs i florons. A les arquivoltes hi havia petits capitells amb decoració vegetal i mascarons. El paviment interior de l'església estava format per cairons de color groguenc. A l'interior del temple el presbiteri estava una mica alçat de la resta del temple, i els elements arquitectònics estaven pintats. El cor estava sobre un arc carpanell rebaixat als peus de la nau, i tenia una barana amb òculs calats (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta església gòtica fou ampliada per la part nord els segles XVII i XVIII, amb diferents capelles i sagristies. La primera fou la capella del Roser, de principis del segle XVII. Al costat d'aquesta hi havia la capella de la Sang, que, probablement, havia estat una sagristia en altres temps. El 1744 hi ha notícies d’obres que s'estan fent per a la capella de la Verge dels Dolors, i es parla també d'una capella fonda o del Santíssim Sagrament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1660 l’església tenia els següents altars: el Major, dedicat a Sant Esteve; al costat de l'Evangeli hi havia els de Santa Maria (l'antiga), Sant Miquel, Sant Pere, Sant Salvador, Santa Magdalena, el Roser, Santa Creu i el Crist Crucificat. Al costat de l'Epístola hi havia els de Sant Joan, Sant Bartomeu, Sant Antoni, el Sant Esperit, Sant Sebastià i Sant Eloi i Sant Jaume. De tota manera, el nombre d'altars va anar variant amb el temps (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els elements ornamentals interiors que tenia cal destacar l'altar del Roser, d'estil renaixentista-barroc, datat al 1635; l'altar de Santa Llúcia, barroc xorigueresc; l'altar de Sant Josep (barroc) o la creu processional de 1555. Tot això fou destruït l'any 1936. Un element que sí s’ha conservat és el gran retaule de Sant Esteve que decorava l’altar major (1497), obra dels germans Pau i Rafael Vergós. Es va salvar pel fet d'haver estat retirat des de 1775. El 1917 fou venut a l’Ajuntament de Barcelona per tal de contribuir a sufragar la construcció del nou Hospital de Granollers, i avui aquest retaule es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). També es van salvar la pica baptismal, un tros de la trona d'estil gòtic provençal i els capitells de la portalada romànica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1705 el rector Josep Vila, per mitjà del bisbe de Barcelona Benet Sala, obtingué del papa Climent XI les relíquies de Sant Plàcid (copatró de la Parròquia), les quals entraren solemnement en processó el 2 de juliol del 1705 (BAULIES, 1986). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX, durant la Guerra Civil el 20 de juliol de 1936 es va incendiar l’església de Sant Esteve junt amb altres de la ciutat: la dels frares de Sant Francesc, la de la Mare de Déu de Montserrat, la de les germanes Carmelites i l’església de Sant Julià de Palou. També el Centre Catòlic, les escoles de Sant Josep i les capelles dels sants de barri. Mesos després de ser incendiada, i malgrat l’opinió en contra del director general de Patrimoni de la Generalitat, Jeroni Martorell, i d’un sector important de granollerins, el comitè revolucionari va decidir enderrocar l’església de Sant Esteve. Entre els anys 1936 i 1937 la nau gòtica va ser totalment enderrocada i només en va quedar dempeus el campanar. Pel que fa a l’arxiu parroquial, tot i que algú l'havia emparedat per intentar salvar-lo, a l'enderrocament va restar al descobert i finalment va ser cremat. L’any 1940 es va iniciar la construcció de l’actual temple, obra de Josep Boada i Barba. La decoració interior fou obra de Sebastià Badia, amb l'excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple. L’església va ser consagrada el 25 d'agost de 1946.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a les campanes, l’any 1873, durant la tercera guerra carlina, els republicans van fondre’n el bronze per fabricar canons. I durant la Guerra Civil de 1936 l’església va tornar a quedar sense campanes, quan la Sant Esteve, l'Antònia i les altres foren despenjades i llançades damunt les runes de l’església (BAULIES, 1986), (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> | 41.6079500,2.2863900 | 440539 | 4606495 | 1946 (consagració de l'església reconstruïda) | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-m.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-o.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-q.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-int-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-int-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-int-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49856-esglesia-parroquial-int-12.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Josep Boada i Barba (arquitecte de la reconstrucció); Sebastià Badia (decoració interior) | Al Museu de Granollers es conserven mènsules i capitells procedents de l'església medieval.Durant les excavacions fetes entre el 1940 i el 1942, quan s'inicià la construcció de l'església actual, es va poder precisar l'àmbit de l'església romànica del segle XII. Fins el 1936 se n’havia conservat intacte un portal romànic, l'anomenat portal petit. Aquesta església anava des de la ratlla del campanar fins a l'inici del presbiteri de l’església gòtica, i fou aterrada a mesura que s'anava completant l'església gòtica. L'àmbit de l'església romànica i el de la gòtica eren als peus de l'església actual, entre el campanar, que era a l'esquerra de la porta principal, i el mur oposat al presbiteri, on ara hi ha la porta principal. El campanar fou consolidat i restaurat en la dècada de 1970. Més tard el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona hi va fer una nova restauració i consolidació l'any 1991.En relació a l’organització administrativa eclesiàstica, cal dir que a la ciutat de Granollers hi radicava el Deganat del Vallès, amb un dels tres arxiprests forans de l'arxidiòcesi barcelonina que tenien capitular. Des de la formació l'any 2004 de la diòcesi de Terrassa, l’església de Sant Esteve pertany a aquesta nova diòcesi, dins de l'arxiprestat de Granollers, format actualment per 17 parròquies. D’altra banda, el territori del municipi de Granollers forma part eclesiàsticament de diverses parròquies: Sant Esteve, Nostra Senyora de Fàtima, Sant Julià de Palou, i Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua (els frares), juntament amb la meitat del barri de la Font Verda, que pertany a la parròquia de Santa Maria del Jaire, de la Torreta. Antigament, la parròquia de Sant Esteve era dividida en barris, dotats d'una petita capella emplaçada als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i, a l'eixample del segle XVI, la dels Sants Metges, fora muralla. | 92|93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||
| 49857 | Conjunt de tres cases (ca la Madalena, ca l'Ambrós) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-tres-cases-ca-la-madalena-ca-lambros | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). T<em>opografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 173-175.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. Informació oral Eustaqui Casals i Margall, (febrer 2002).</p> | I dC-XIX | <p>Conjunt de tres cases adossades, d'aspecte similar i que originàriament constituïen un sol edifici, i amb diversos elements decoratius rellevants, gòtics i renaixentistes. A l'extrem nord el conjunt fa cantonada. Les cases són de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de teula a dues vessants amb ràfec, transformada en terrat a la casa número 2. La façana és plana, de paredat comú arrebossat, amb carreus de pedra a la cantonada i a les obertures. Hi trobem els següents elements destacables:</p> <p>1. Planta baixa. núm. 2. Porta coronada per un arc de mig punt adovellat, posteriorment reformada i escapçada per fer-ne una porta d’alçat rectangular.</p> <p>2. Planta baixa. núm. 4. Porta. Acabada amb arc pla format per grans dovelles. A la clau central es troba un escut que presenta l’anagrama de Jesucrist en relleu. Estil renaixentista.</p> <p>3. Planta noble. núm. 2. Finestra, actualment refeta com a balcó. Acabada amb un arc conopial lobulat format per dues peces esculpides amb motius vegetals que recolzen sobre impostes treballades amb decoració de tres rosetes a l’exterior i dues més a la part interior.</p> <p>4. Planta noble. núm. 4. finestra acabada amb arc pla monolític amb un escut decoratiu central i motllures simples. Sembla que originàriament hauria estat una finestra, convertida en algun moment en balcó.</p> <p>5. Planta noble. núm. 4. Façana sud. Finestra geminada acabada amb sengles arcs lobulats simples sobre impostes decorades amb un fris de rosetes. Els arcs lobulats han estat tapiats i la columneta central extreta per tal d’encabir-hi el marc de fusta d’una finestra de doble full.</p> <p>6. Planta noble. núm. 6. Finestra acabada amb llinda plana, amb un escut decoratiu central que gairebé ha desaparegut, però que hauria estat molt similar al de la llinda del balcó núm. 4 (PANCORBO et alii, 2006: 174).</p> | 08096-10 | Carrer de Barcelona, 2, 4, 6; Plaça de Manuel Montanyà | <p><span><span><span>En l’excavació arqueològica que es va practicar al solar d’aquests edificis els anys 2008 i 2012 s’hi va documentar una sitja romana, que formaria part de la vil·la romana de Granollers, emplaçada en aquesta zona. Al segle IX l’indret formava part de la sagrera de l’església i la seva necròpolis. S’hi van documentar dues inhumacions en molt mal estat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XI la necròpolis va quedar en desús. Aquest sector es trobava a l’interior del recinte murallat medieval, al límit sud i vora el portal de Barcelona. Entre el segles XII i XIII s’hi portà a terme la primera construcció (finca 6). Es tractava d'un edifici de planta rectangular i probablement amb planta baixa i primer pis. Durant el segle XVI es continuà edificant (finca 2) i en aquest cas es documenta una estructura semisoterrada amb un brollador d'aigua de tipus ostentós que hauria format part d'un gran edifici amb planta baixa i dos pisos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons un estudi de topografia urbana històrica de Granollers (Pancorbo et alii, 2006: 173-175), una altra fase constructiva correspon als segles XV-XVI, quan s’hi van introduir els elements d'estil gòtic. Ve determinada per la finestra del núm. 2 i per la finestra geminada del número 4. Una altra fase correspon al moment renaixentista, i ve determinada per la porta i la finestra de la casa núm. 4. La finestra de la planta noble núm. 6 (que segons fotografies disposava d'un motiu heràldic idèntic al del núm. 4) podria ser una mica posterior. Finalment, en un una nova fase l'edifici va ser ampliat amb una segona planta, aleshores probablement la finestra del núm. 2 es convertí en balcó (PANCORBO et alii, 2006: 174).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest sector del carrer Barcelona està documentat des de l'any 1566. Al nord hi havia les cases de Miquel Josep Bonet i finalment les d’Antoni Boada, que suposem, tot i que no en tenim constància documental, feien cantonada amb la plaça de Manuel Montanyà. Sembla que aquestes dues darreres haurien de correspondre’s als números 2 i 4 del carrer de Barcelona. D’aquesta manera, el núm. 6 correspondria a la casa d’en Pere Many, mentre que el desaparegut núm. 8 estaria associat a la casa de Sebastià Recort. Sabem, d’altra banda, que a començament del segle XVI Miquel Josep Bonet va unir a la seva casa la de Pere Many, situada immediatament al sud, de la qual va eliminar el portal que abans hi havia, construint una finestra de pedra en la planta primera i una altra més petita amb reixa a la planta baixa, on va construir un soterrani. Per comunicar les dues cases Miquel Josep Bonet va fer construir dos portals al primer pis, un al segon i un altre al darrer. El document fa esment també a la presència d’una volta i d’un arc antic a la banda septentrional de la casa, tot i que es fa força difícil determinar-ne la posició exacta (PANCORBO et alii, 2006: 175).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer de Barcelona començà a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el Camí Reial (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> | 41.6077900,2.2869200 | 440583 | 4606477 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-g.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49857-10-conjunt-tres-cases-i.jpg | Legal | Romà|Medieval|Gòtic|Modern|Renaixement|Antic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Al subsòl de la casa del carrer Barcelona 2, 4, 6 els anys 2008 i el 2012 s’hi va realitzar intervencions arqueològiques preventives així com un estudi arqueo-constructiu, sota la direcció de Chorén Tosar, de l'empresa Àtics (CCAA 20614). El 2008 es va excavar totalment la finca 6. S’hi va documentar una sitja d’època romana imperial. Al segle IX l’indret formava part de la sagrera de l’església i la seva necròpolis. S’hi van documentar dues inhumacions en molt mal estat, practicades en fossa simple. Al segle XI la necròpolis va quedar en desús i entre el segles XII i XIII s’hi portà a terme la primera construcció en aquest indret (finca 6), alineat amb el carrer Barcelona i situat a l'est de l'església. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i probablement amb planta baixa i primer pis. Durant el segle XVI es continua edificant (finca 2) i en aquest cas es documenta una estructura semisoterrada amb un brollador d'aigua de tipus ostentós que hauria format part d'un gran edifici amb planta baixa i dos pisos. A partir d'aquest moment i fins a l'època contemporània únicament es documenten reformes als paraments i als subsòls dels edificis situats en aquestes tres finques.L'any 2012 es van efectuar nous rebaixos a la zona i excavacions als punts que quedaven pendents. Es van poder constatar com tres pous que havien estat en funcionament fins el segle XX, havien estat reblerts amb ciment durant les tasques de micro pilotatge. | 83|85|93|94|95|80 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49862 | Ca la Pepa Sastre / Ca la Pubilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pepa-sastre-ca-la-pubilla | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a). La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI-XVIII; XX | <p>Conjunt de dues cases, entre mitgeres, que han conservat parcialment la tipologia tradicional pròpia dels segles XVI-XVIII. Una d'elles (la número 4, ca la Pubilla) fa cantonada amb el carrer de Santa Apol·lònia. </p> <p>Consten de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula a dues vessants. Les façanes són planes, de paredat i amb carreus a la cantonada. En la façana de la plaça les dues cases destaquen perquè han conservat les finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada, amb motllures. Les de ca la Pubilla tenen guardapols a la llinda. Les cobertes són acabades amb cornisa. En la façana lateral la casa número 5 (ca la Pubilla) es conservava una finestra geminada tapiada (PATRIMONI, 1985).</p> <p>Les dues cases han estat àmpliament reformades. Les finestres es van recol·locar en el seu lloc.</p> | 08096-15 | Plaça de les Olles, 4 i 5; Carrer de Santa Apol·lònia | <p><span><span><span>L’existència d’un finestral geminat a ca la Pubilla és un testimoni de l’origen medieval d’aquestes cases, que es trobaven a l’interior de la vila murallada. La casa número 5 (ca la Pubilla) era propietat de la pubilla Francesca Margenat Aderbau (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa número 4 (ca la Pepa Sastre) deu el seu sobrenom al fet que hi vivia una tal Josepa, que era sastressa d'ofici (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> | 41.6083600,2.2870500 | 440594 | 4606540 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49862-ca-la-pepa-etc-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49862-ca-la-pepa-etc-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49862-ca-la-pepa-etc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49862-foto-08096-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49863 | Can Culleres / Can Colleres / Can Deuquartos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-culleres-can-colleres-can-deuquartos | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>INFORMACIÓ ORAL de la Sra. Cinta Cantarell, octubre 2001.'PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració.</em> Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 227-228.</span></span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987a). La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI, XX | <p>Casa reedificada al segle XX (1945) que compta amb elements decoratius d'estil renaixentista aprofitats d'una altra casa del carrer de Santa Anna. És una edificació entre mitgeres que consta de planta baixa, dues plantes pis i coberta de teula a dues vessants. La façana es plana, de paredat arrebossat coronada amb un potent ràfec. A la planta baixa hi ha un arc pla al portal d'entrada. A la primera planta destaca una finestra d'estil renaixentista. A la segona planta trobem una altra finestra, probablement de la mateixa època per amb decoració més senzilla.</p> <p>També cal assenyalar un altre element decoratiu, sobre el portal: un escut de pedra amb el relleu d'un sant, una creu i tres ales. La façana té una composició asimètrica (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). L'edifici conserva els següents elements destacables:</p> <p>Planta noble. Finestra acabada amb un arc conopial format per dues peces esculpides amb traceria lobulada de vegetals que recolza sobre sengles impostes decorades amb fulles, d'estil renaixentista.</p> <p>Pis superior. Finestra acabada amb llinda plana i guardapols a la part superior, que recolza sobre sengles culs de llàntia decorats amb figures alades (PANCORBO et alii, 2006: 228).</p> | 08096-16 | Plaça de les Olles, 8 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna i la plaça de les Olles constituïen un dels eixos principals. Entre els segles XVI-XVIII Granollers va créixer considerablement, esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. Moltes de les antigues cases medievals es van transformar. Ja al segle XIX, amb el procés d’industrialització la vila tradicional va experimentar nous canvis i un procés de renovació, també al nucli antic. Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. </span></span></span></span></p> <p>En el cas de can Culleres es tracta d'una edificació del segle XX (1945) en la qual es van aprofitar elements decoratius que provenien d’altres edificis. Això s'esmenta en un expedient d’obra de l’any 1945 (n. 201), on es diu que es reforma la façana “colocando dos ventanales góticos procedentes de la demolición de las casas de la calle Santa Anna, números 2,4,6'. És clar, per les fotos conservades, que la numeració del parcel·lari d’aquell moment no coïncideix amb l’actual, i, si més no, la finestra del primer pis prové del carrer de Santa Anna, 5-7 (PANCORBO et alii, 2006: 228).</p> <p>També s'havia dit que alguns elements provenien de la casa número 8 del carrer de Santa Anna, anomenada cal Monjo (informació oral, Cinta Cantarell, 2001). Malgrat això, en el Catàleg de Patrimoni de 1985 (PATRIMONI, 1985) s'indicava que aquest era el darrer edifici representatiu d'allò que fou la plaça en l'Edat mitjana.</p> <p>Segons Garcia-Pey, la casa es coneixia amb els noms de can Baldufes, can Colleres i can Deuquartos (GARCIA PEY, 1990).</p> | 41.6085100,2.2870400 | 440594 | 4606556 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49863-can-culleres-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49863-can-culleres-m.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49863-can-culleres-k.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49863-can-culleres-n.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49864 | Casa Josep Tardà i Mora / Can Pepet Valent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-tarda-i-mora-can-pepet-valent | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar d'estil modernista, obra de l'arquitecte <span><span><span><span>Adolf Ruiz Casamitjana. És una edificació entre mitgeres que consta de </span></span></span></span>planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula a dues vessants.</p> <p>La façana és plana, de paredat arrebossat i esgrafiat. Presenta una composició simètrica, acabada amb una arqueria i un potent ràfec. Les plantes estan tractades de manera independent i separades per la interposició de franges horitzontals que trenquen visualment la continuïtat entre les parts: la barana del balcó entre la planta baixa i la superior i l'enrajolat entre la primera i la '<em>loggia</em>'. Degut a aquesta divisió tripartita, en alçada podem trobar dos tipus de finestra molt diferents: les grans i rectangulars de proporcions marcadament verticals que reforcen les línies d'alçada, així com les petites finestres de les golfes que formen una '<em>loggia</em>' i que resulten d'una interpretació lliure de l'arc de ferradura.</p> <p>Un ràfec volat de fusta la protegeix abastament, donant, a més, un cert caràcter decoratiu (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-17 | Plaça de les Olles, 11 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna i la plaça de les Olles constituïen un dels eixos principals. Entre els segles XVI-XVIII Granollers va créixer considerablement, esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. Moltes de les antigues cases medievals es van transformar. Ja al segle XIX, amb el procés d’industrialització la vila tradicional va experimentar nous canvis i un procés de renovació, també al nucli antic. Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. De manera que els testimonis que han quedat del Granollers medievals són escassos i corresponen sobretot a elements concrets que s’han conservat en edificacions força transformades. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el cas d'aquesta casa, va ser reconstruïda totalment l'any 1903, en estil modernista i segons projecte de l'arquitecte Adolf Ruiz Casamitjana. Fou un encàrrec de Josep Tardà i Mora, que va ser </span></span></span></span>alcalde de Granollers del 1908 al 1909 i del 1914 al 1915 per la Lliga Regionalista. De la casa se n'ha conservat el traçat del plànol original, llevat de la porta d'accés que ha estat transformada. </p> <p>Popularment, la casa casa també era coneguda com can Malats (informació oral Sr. Eustaqui Casals) o can Pepet Valent (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6086700,2.2871500 | 440603 | 4606574 | 1903 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49864-casa-josep-tarda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49864-casa-josep-tarda-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49864-foto-08096-17-1.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Adolf Ruiz Casamitjana (arquitecte) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49865 | Casa plaça Porxada 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-placa-porxada-11 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 211-212.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a). <em>La Porxada. Granollers al segle XVI</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XV-XX | <p><span><span><span><span><span>Edifici d'habitatges que ha conservat alguns elements de la construcció originària, especialment dos finestrals de tradició renaixentista. És una edificació entre mitgeres que fa cantonada. Té planta baixa, dues plantes pis i golfes, cobertes amb teula a tres vessants. Les façanes són planes, de paredat arrebossat amb carreus a la cantonada, cosa que, junt al desplaçament de l'eix cap a la cantonada, ajuda a emfasitzar-la. La verticalitat de les obertures té el contrapunt de l'arqueria de la golfa i el potent ràfec de la coberta que ressegueix les dues façanes (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). La façana de ponent fa un queixal i, a la part posterior, és on es troben els finestrals decorats amb motllures. L'edifici c</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>onserva els següents elements destacables:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>1. Façana de migdia. Planta baixa . Portal principal d’accés a l’immoble, coronat per un arc de mig punt format per grans dovelles. Ha estat objecte de reformes a la part interior de l’arc, ja que s’hi inscriu una obertura rectangular. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>2. Façana de migdia. Planta baixa. Finestra acabada amb llinda plana sobre imposta amb motllura. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>3. Façana de migdia. Segona planta. Finestra que, tot i haver estat molt malmesa i pintada, conserva encara restes de les impostes sobre les quals hauria descansat la llinda. Difícil de classificar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>4. Façana de ponent. Planta baixa. Finestra simple delimitada per carreus de pedra que han estat respectats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>5. Façana de ponent. Planta noble. Finestra de tradició renaixentista acabada amb llinda plana treballada amb motllura arquejada decorada amb roseta central, similar a la finestra que es troba a la façana oest de can March. Els brancals també són motllurats amb la base esculpida amb motius geomètrics simples. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>6. Façana de ponent. segon pis. Finestra de tradició renaixentista acabada amb llinda plana i brancals motllurats amb la base treballada amb motius geomètrics simples. Es troba molt malmesa. (PANCORBO et alii, 2006: 212).</span></span></span></span></span></p> | 08096-18 | Plaça de la Porxada, 11; Carrer del Doctor Riera | <p><span><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels porxos que es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en Sastre. Tradicionalment a la plaça s’hi han distingit almenys dos espais específics: la plaça del Blat (l’espai triangular entre el carrer de Sant Roc i la plaça) i la plaça de les Gallines (a la zona entre l’edifici de la Porxada i les cases situades al nord).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en concret, segons un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 212), a partir de la façana de migdia s'hi poden diferenciar dues fases: una és la corresponent a la porta i finestra, així com probablement també a les arqueries. L’altra és la corresponent a les obres que s'hi van fer a finals de segle XIX i començaments del XX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Concretament, s'hi van fer obres el 1898 (expedient d’obra n. 19), el 1904 (expedient d’obra n. 15) i més recentment el 2004 (expedient d’obra 2004-RCO-303).</span></span></span></span></p> | 41.6082800,2.2876200 | 440642 | 4606531 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-b_2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | La portalada que dona a la plaça havia estat d'arc de mig punt, amb pedres dovellades, i va ser reformat, limitant-lo i deixant-lo d'arc pla (CUSPINERA et alií, 2001). | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49866 | Casa de la plaça de la Porxada, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-la-porxada-20 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001). <em>Granollers, espai, temps</em>. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. </span></span></span></span>217-218.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a). <em>La Porxada. Granollers al segle XVI</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XV-XX | <p>Casa probablement d'origen medieval (segles XV-XVI) que ha conservat elements gòtics en la seva façana, per bé que amb importants reformes posteriors. Forma doble cantonada, amb tres façanes, de planta baixa, pis i sotacobert. La coberta és amb teulada a dues vessants. La façana és plana de paredat arrebossat. L'element més significatiu és el finestral geminat de pedra, d'arc trevolat a la primera planta. Està situat sobre una font pública incorporada a la planta baixa de l'edifici, a l'interior d'un arc de mig punt cegat. Després d'unes reformes se'n va canviar la seva configuració inicial. (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> <p>Aquesta casa comparteix amb la resta d'aquesta petita illa el fet de disposar, a la façana de ponent, d’una sèrie d’arcs de mig punt. És difícil concretar quins d'aquests arcs són originals, restaurats o bé refets completament. Els dos situat al costat sud són els únics completament originals. Probablement són el testimoni més clar d'un hipotètic perímetre porticat al voltant de la plaça porxada, el qual estaria relacionat amb la funció del mercat, tal com detallem en l'apartat d'història.</p> | 08096-19 | Plaça de la Porxada, 20 | <p><span><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar en el seu conjunt, però sí que es troben testimonis parcials en altres places granollerines relacionades amb el mercat d'aquests porxos als baixos d'algunes cases, en forma d'alguns arcs que s'han conservat puntualment. Un dels llocs és en aquesta illa </span></span></span></span><span><span><span><span>de la que forma part aquesta casa número 20.</span></span></span></span> A més, <span><span><span><span>hi ha documents antics (ja del segle XIV) que parlen de diversos arcs i porxos en cases de la plaça Major, els quals estarien vinculats amb l’activitat del mercat, ja que els seus propietaris pagaven censos als senyors del mercat.</span></span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, el seu origen es pot situar als segles XV-XVI, a jutjar pels elements decoratius d'estil gòtic que conserva. Tanmateix al llarg dels segles ha estat objecte de reformes difícils de precisar.</p> | 41.6081234,2.2879978 | 440673 | 4606513 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49866-porxada-20-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49866-porxada-20-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49866-porxada-20-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49866-porxada-20-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49866-porxada-20-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49866-foto-08096-19-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-04 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49869 | Can Cunillera / Ca l'Eveli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cunillera-ca-leveli | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 221-223.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XVI-XVII | <p><span><span><span>Casal de característiques senyorials edificat al segle XVI i que ha conservat nombrosos elements decoratius d’estil renaixentista, alguns dels quals provinents d’altres cases. És un edifici de dimensions considerables que fa cantonada, amb una façana principal que dona a la plaça de la Porxada i una altra al carrer del Portalet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de planta baixa i tres pisos. La façana principal presenta un paredat de pedra arrebossat, amb balcons i finestres amb llindes de pedra de diferents composicions i variacions d'estil, les quals s’estructuren en tres eixos. A la planta baixa es troba un portal adovellat central, un de lateral amb llinda i, a ponent, un aparador de factura moderna. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta noble hi trobem tres balcons tancats amb persianes de llibret mòbil. El balcó central és acabat amb llinda de decoració renaixentista. Els dos balcons laterals, en canvi, són de factura més senzilla i antigament havien estat finestres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la segona planta, tocant a la cantonada, s'obre un balcó amb llinda decorada a l’estil renaixentista. Els altres dos buits són de proporcions més petites i factura més simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, a la tercera planta s’obre una galeria amb cinc buits, fruit d’obres realitzades a la dècada de 1970. La coberta és de teula a tres vessants acabada amb un potent ràfec amb imbricació de doble filada de teula i totxo. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral del carrer Portalet hi ha diversitat d'eixos de composició i tipologia de les obertures, algunes emmarcades amb pedra. La gran majoria, però, presenten elements aprofitats d’altres indrets que, segons els propietaris, es trobaven al pati interior de la casa. Les dues façanes de la casa conserven els següents elements destacables, que descrivim amb més detall.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1-Façana principal. Planta baixa. Porta principal de l’edifici, situada a l’eix central i acabada amb arc de mig punt adovellat i malmès pel balcó superior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>2-Façana principal. Planta baixa. Porta lateral situada a llevant de la central i acaba<span><span><span>[1]</span></span></span>da amb llinda plana. A la llinda es troba gravada la data de 1541 i un escut molt desgastat impossible d’identificar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>3-Façana principal. Planta noble. Balcó central <span>amb llinda en forma d'arquitrau (amb tres franges motllurades) sostingut per columnes estriades amb capitells jònics esculpits amb diversos motius. </span>Brancals de secció quadrangular i decoració ondulada en forma de S, amb capitells decorats amb volutes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>4-Façana principal. Planta noble. Finestra reconvertida en balcó, situada a llevant del balcó central. Està acabada amb una llinda plana que no sembla original de la finestra. A la part superior dels brancals, de carreus ben tallats, es troben sengles carreus esculpits amb caparrons alternats amb rosetes de forma diferent a banda i banda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>5-Façana principal. Planta noble. Finestra lateral de ponent, reconvertida també en balcó. Està acabada amb una llinda plana. A la part superior dels brancals, de carreus ben tallats, es troben sengles carreus esculpits amb dos angelets que aguanten un escut llis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>6-Façana principal. Primer pis. Finestra lateral de llevant, de petites dimensions i acabada amb llinda plana motllurada a la part inferior imitant un arc conopial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>7-Façana principal. Primer pis. Finestra central acaba amb llinda plana amb motllura simple i els angles superiors arrodonits. </span></span></span></p> <p><span><span><span>8-Façana principal. Primer pis. Balcó acabat amb arc pla i decoració esculpida amb una motllura ondulada que crea un pàmpol a l’interior del qual s’observen sengles angelets que aguanten un escut. A sota de l’escut es llegeix la data 1550, gravada. A banda i banda de la part superior del pàmpol es troben sengles medallons amb un caparró a l’interior. La llinda recolza sobre sengles carreus treballats amb dos angelets més que aguanten de nou un escut llis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>9-Façana lateral. Planta baixa. Finestra situada a l’extrem nord de la façana, de petites dimensions i acabada amb llinda plana i motllura simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>10-Façana lateral. Planta baixa. Porta situada a migdia de la finestra descrita. Obertura rectangular acabada amb llinda plana sense motllures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>11-Façana lateral. Planta baixa. Porta situada a migdia de la porta descrita. Està acabada amb llinda plana decorada a la part central amb un escut i diverses lletres gravades, de les quals només es pot llegir una “A” a l’extrem nord i una “L” al sud, ja que la reconversió de la finestra superior en balcó va malmetre tant la inscripció com l’escut. </span></span></span></p> <p><span><span><span>12-Façana lateral. Planta baixa. Porta situada a migdia de la porta descrita. Està acabada amb llinda plana amb una única motllura arrodonida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>13-Façana lateral. Planta baixa. Finestra situada a migdia de la porta descrita i actualment reconvertida en porta. Està acabada amb llinda plana amb una única motllura simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>14-Façana lateral. Planta noble. Finestra situada per sobre de la porta 10. Està acabada amb llinda plana amb motllures ondulades imitant un arc conopial, amb la part superior dels brancals també amb motllures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>15-Façana lateral. planta noble. Balcó situat a migdia de la finestra 14. Alçat rectangular i acabat amb llinda decorada amb traceries lobulades i arc conopial. Recolza sobre sengles carreus decorats amb uns curiosos relleus de figures d’estil arcaic (tal vegada de tradició medieval) i de caràcter obscè. Concretament, en el carreu de la dreta es mostra una figura humana en una posició retorçada i mostrant els glutis i l’anus. En el carreu de la dreta apareixen dues figures nues molt esquemàtiques que sembla que amb els braços vulguin assenyalar els seus genitals. Segons l’arquitecte Albert Blanch, es tracta d’un element trobat al pati interior de l’immoble i col·locat a principis de segle XX on es troba actualment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>16-Façana lateral. Planta noble. Finestra acabada amb llinda plana i motllura simple, amb un escut central que conté una estrella de sis puntes coronant una muntanya i que té l’orla profusament decorada amb relleus figurats (PANCORBO et alli, 2006: 222).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior es conserva una finestra d’arc estrellat del segle XVII i un portal amb escut similar al que acabem de descriure, format per una estrella de sis puntes coronant una muntanya.</span></span></span></p> | 08096-22 | Plaça de la Porxada, 28; Carrer del Portalet, 1 | <p><span><span><span>Segons les dues dates inscrites a la façana principal aquest casal s’hauria construït entre els anys 1541 i 1550. Els nombrosos elements decoratius d’estil renaixentista també concorden amb aquesta datació, tot i que alguns d’ells són provinents d’altres casals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció actual sembla respondre de manera força integra a aquesta fase del segle XVI, malgrat que s‘hi puguin haver fet reformes posteriors, per exemple al segle XVII (tal com suggereix un portal interior). La família que el va habitar deu tenir relació amb alguns dels escuts que es troben esculpits a la casa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sabem que al llarg del segle XX s’hi han portat a terme algunes reformes, concretament els anys 1902 i 1965. Tal com s'ha dit, a principis de segle XX s’hi van col·locar diversos elements decoratius d’altres procedències que es guardaven al pati, sobretot a la façana lateral. A la dècada de 1980 la casa fou restaurada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més recentment (2005-2006) s’hi han portat a terme altres intervencions, quan es van repicar les dues façanes i es van arrebossar i pintar de nou, aquest cop amb un to vermellós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons recull l’autor García-Pey, el nom de ca l'Eveli prové d’un antic propietari: Eveli Torrent (GARCIA PEY, 1990).</span></span></span></p> | 41.6077700,2.2876900 | 440647 | 4606474 | 1550 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-z.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-n.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-o.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-v.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-s.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-relleus-obscens-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-relleus-obscens-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-relleus-obscens-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-relleus-obscens-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-cunillera-d-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49869-foto-08096-22-1.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Restaurada cap a la dècada de 1980. | 95|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||
| 49870 | Casa dels Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-tagamanent | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granoller</em>s. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001). <em>Granollers, espai, temps</em>. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span>LLOBET, Salvador (1951). <em>Granollers. Estudio Geográfico e histórico</em>. Ed. Alpina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració.</em> Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 181-183.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XV-XVI, XIX-XX | <p><span><span><span>Antic palauet gòtic que va pertànyer a la família noble dels Tagamenent, després Montbui, i on va morir el rei Pere IV de Barcelona, conegut com a Conestable de Portugal. L’edifici ha estat objecte de múltiples reformes, i avui de l’antic casal del segle XV només en resta la part central.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes pis, amb façana plana de paredat comú sense arrebossar. El portal d'entrada és amb arc de mig punt adovellat. A la primera planta, desplaçada cap a la dreta hi trobem una finestra coronella gòtica de triple arc. És acabada amb arquets lobulats simples que descansen sobre frisos amb rosetes als extrems i sobre dues columnetes amb sengles capitells decorats amb fulles d’acant i dos escuts a cada àbac. Els escuts corresponen a la família Rocabertí. A la segona planta presenta una finestra rematada amb arc conopial que té a l’intradós arc de taló lobulat amb traceria. Es recolza en dues impostes amb tres rosetes en relleu cadascuna. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal dir que originàriament el casal era més ample i fou escapçat ja a principis del segle XIX, per construir-hi una casa moderna, i novament el 1966, quan la façana es va estrènyer per ambdós costats. Per això a la casa adjacent de la dreta (núm. 8, casa vídua Uyà) es conserva una arcada interior que havia pertangut a aquest casal. Malgrat tot, la façana presenta un parament força unitari, llevat de la major presència de maó a la segona planta, fet que indica la realització d’obres de reparació en moments posteriors al segle XV. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A dins de l’edifici es conserva un pati interior. Al seu mur de llevant es conserva una finestra acabada amb un arc conopial trilobulat format per dues peces així com una altra finestra acabada amb un arc conopial polilobulat format per dues peces amb decoració vegetal que descansen sobre sengles impostes decorades amb rosetes en relleu. A la segona planta (per la banda del carreró de Sant Esperança) conserva part d’una finestra geminada de la qual només resten les dues pedres treballades que en conformaven l’acabament i algun dels carreus dels brancals. Avui aquests elements queden integrats dins un mur de pedra i maó. (PANCORBO et alii, 2006: 182).</span></span></span></p> | 08096-23 | Carrer de Sant Roc, 10 | <p><span><span><span>Per la seva tipologia, sembla que aquest casal gòtic hauria estat construït als segles XV o XVI. En un principi pertanyia als Tagamanent, una família feudal originària del castell de Tagamanent (al Vallès oriental). Al mateix segle XV la filla hereva dels Tagamanent, Isabel de Tagamanent i de Palou, es casà amb Joan de Montbui. El seu hereu fou Joan de Montbui i de Tagamanent, que va tenir un paper rellevant durant la Guerra Civil catalana que va tenir lloc en aquest segle. Es va decantar del bàndol de la Generalitat, que estava en guerra contra el rei Joan II. La Generalitat proclamà rei a Pere IV, fill del rei de Portugal i conegut com a Conestable de Portugal. Envoltat d’altres nobles fidels catalans i portuguesos, el rei Pere va morir de tisi el 29 de juny de 1466, precisament al palau de Joan de Montbui, a Granollers. Per això en alguns llocs aquest casal també s’ha anomenat casa del Conestable. Posteriorment el seguici de nobles va acompanyar el fèretre reial fins a Santa Maria del Mar, a Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més tard, els Montbui van entroncar amb els Rocabertí, un altre dels llinatges nobles catalans més destacats, en aquest cas originaris de l’Empordà. Per això l’escut dels Rocabertí apareix al finestral principal de la casa. I a mitjans del segle XVII van emparentar-se amb els Pinós, un altre llinatge noble destacat. Dels nou fills d’aquest matrimoni en van destacar dos: Miquel i Josep, per la seva intervenció en la vida política, social i econòmica de finals del segle XVII i principis del XVIII. Especialment, per la seva vinculació a la Guerra de Successió com a defensors de la causa austriacista. Miquel de Pinós i Rocabertí, l’any 1710, davant la falta d’efectius per a les tropes, va demanar que la vila de Granollers contribuís a la causa amb 50 homes. A canvi, s’atorgaria als voluntaris fadrins agremiats el dret a rebre el grau de mestre. Per la seva banda, Josep Galceran de Pinós i Rocabertí, com a delegat del Consell de Barcelona, anà a rebre Felip V a Martorell, el qual li atorgà el títol de marquès de Barberà (1702). Després, però, es convertí en acèrrim defensor dels austriacistes. Durant el setge final de l’Onze de Setembre de 1714 fou un dels portadors de la bandera de Santa Eulàlia, que es va treure per donar ànims als assetjats. Acabada la guerra, va ser deportat i va morir fora de Catalunya (Cantarell: plafó informatiu).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del punt de vista arquitectònic, en els últims dos segles el casal ha sofert greus danys i múltiples reformes. A començaments del segle XIX, una part fou enderrocada per a construir una casa moderna. El 1886 es va reedificar la façana (expedient d’obra 879, caixa 3). El 1908 l’arquitecte Joaquim Manuel Raspall i Mayol hi va fer alguna intervenció de reforma de la façana (expedient d’obra 31, caixa 13). El 1910 s’hi va col·locar un rètol i portes de ferro al portal, i s’hi va obrir una finestra de 0,60 m d’ample per 2 m d’alçada (expedient núm. 53, caixa 14). El 1942 la façana de l’immoble es trobava en estat ruïnós, després dels bombardejos de la Guerra Civil. Una mica abans, el 1940, l’Ajuntament havia donat permís per derruir-ne la part oriental i les finestres de pedra foren venudes al propietari de Can Many. l seu lloc s’hi construí un altre edifici modern (fitxa IPA 28992). Això va causar gran indignació entre els cercles d’estudiosos i amants del patrimoni. El 1956 es va eixamplar el portal d’entrada (caixa 122, expedient núm. 35). El 1958 es va eixamplar l’aparador d’una botiga. El 1961 s’amplià mig metre el finestral existent i se’n va reforçar la llinda (expedient d’obra 56, caixa 153). El 1966 es va fer més estreta la façana (1,05 m a un costat i 1,25 m a l’altre), es va substituir la porta d’entrada a la botiga per una finestra àmplia i s’hi va afegir un pis (expedient d’obra 2584, caixa 207). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més recentment, entre 1980-81 l’edifici es va restaurar segons projecte de Joan Valls i Ribas. El 1986 es va habilitar la planta baixa com a adrogueria (expedient 609/1986).</span></span></span></p> | 41.6082500,2.2886200 | 440725 | 4606527 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49870-casa-conestable-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49870-casa-conestable-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49870-casa-conestable-y.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49870-casa-conestable-int.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49870-foto-08096-23-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: Casa del Conestable o Casa Gran. De fet, la denominació Casa del Conestable es va difondre entre alguns granollerins. Es deu a un article d’Alfred Canal que proposava aquest nom. Anteriorment el nom més comú era la Casa Gran. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49871 | Casa Sebastià Costa / Can Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sebastia-costa-can-biel | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental, p. 28.</span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'habitatges entre mitgeres, obra de l'arquitecte Raspall i Mayol corresponent a la seva etapa noucentista, amb elements d'art déco. Consta de planta baixa i tres plantes pis, cobert amb terrat. En la façana es marquen dos cossos: l'estret seguint un eix, el més ample seguint tres eixos.</p> <p>El cos més estret (de llevant), que sobresurt lleugerament del pla de façana, tracta amb pedra carreuada. Les obertures són de proporcions verticals amb arc pla i emmarcats. El cos és rematat amb un treballat frontó que inclou una obertura pentagonal emmarcada per una faixa de maó vist. Aquesta forma remet ja a l'estètica déco. El coronament enllaça amb les dues pilastres - medallons que delimiten el cos.</p> <p>El cos més ample (de ponent), lleugerament més baix, presenta a la façana i a les plantes baixa i primera un acabat de pedra carreuada. Destaca per una gran obertura que comprèn les dues plantes, interrompuda per una llinda a nivell de forjat de planta baixa amb un gran arc carpanell de totxo a plec de llibre amb coixí de pedra. La planta segona presenta un balcó corregut de llosa de pedra recolzada en mènsules. Inclou les tres obertures de la planta, d'arc de punt rodó la central i plana als laterals. Una treballada barana de ferro, feta d'acord amb el llenguatge noucentista raspallià, tanca el balcó, alhora que emfasitza el gran buit de la planta baixa. La resta de la façana és obra de maó vist, i queda coronada per una potent cornisa recolzada en cartel·les unides per una fina imposta i una balustrada de tres buits. A sota hi ha tres finestres amb arc carpanell. En la composició d'aquest cos s'hi observa la intencionalitat de disminuir progressivament els buits de façana, des de la planta baixa a la coberta (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> <p>El llenguatge utilitzat en aquest edifici s'emmarca en el noucentisme de M. Raspall. Al frontó i a les baranes de ferro, però, s'hi pot llegir l'incipient llenguatge déco que aleshores començava a assajar l'arquitecte (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-24 | Carrer de Santa Anna, 6 | <p>Aquest edifici fou construït l'any 1926, i és obra del reconegut arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - La Garriga, 1937). <span><span><span><span>Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. </span></span></span></span></p> <p>Aquest edifici també és conegut amb el nom de can Biel, que li ve donat pel fet que els baixos estaven ocupats per una botiga de queviures, de manera que a les dones de la casa se les coneixia amb el sobrenom de Les Bieles (GARCIA PEY, 1990).</p> | 41.6087000,2.2868300 | 440576 | 4606578 | 1926 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49871-casa-sebastia-costa-num-6-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49871-casa-sebastia-costa-num-6-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49871-casa-sebastia-costa-num-6-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49871-foto-08096-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49871-foto-08096-24-3.jpg | Legal | Noucentisme|Art Decó|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte) | Els anys 1980-81 es va portar a terme la restauració de la façana.Al mateix carrer de Santa Anna hi ha un altre edifici (el número 13) conegut amb el mateix nom: Casa Sebastià Costa | 106|110|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||
| 49872 | Casa Clapés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-clapes | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. </span></span></span>215-216.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès Oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental. </span></span></span></p> | XX | <p>Casa modernista que és una de les obres més destacades de l'arquitecte Raspall i Mayol. És també un dels edificis més representatius de la plaça Porxada i del modernisme granollerí, constituint una important fita visual dins del conjunt.</p> <p>La construcció actual és el resultat de la reforma d'una construcció anterior. Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta baixa i tres pisos. Presenta una façana de composició simètrica en dos eixos i ornamentació geomètrica amb elements formals i decoratius molt característics de l'estil de l'arquitecte Raspall: medallons, cintes, botons ceràmics, ferros forjats, etc. El treball de l'ornamentació de la façana és molt reeixit, ja que l'arquitecte combina amb mestria les línies corves i rectes en tots els materials que posa en joc, des dels aplacats blancs que emmarquen les obertures i el coronament fins a les sanefes de rajoles de tema floral i les reixes i baranes de ferro forjat elegantment treballades a cop de fuet, formant motius vegetals.</p> <p>L'edifici presenta una façana dividida verticalment en tres segments: la planta baixa (que ha estat reformada), la primera i segona plantes que arrenquen des del balcó corregut que els hi fa de base i el coronament, marcat per la forta personalitat de l'obertura ovoïdal de la tercera planta.</p> <p>Es l'únic edifici on es troba el nom de l'arquitecte en grafia modernista, gravat en baix relleu, en una pedra de la façana a la dreta del balcó. Amb les mateixes característiques hi ha gravat, també, el número 17 (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> <p>A l'interior de l'edifici es conserven restes escadusseres de la construcció anterior: a la planta baixa, un arc de mig punt de dovelles de mida mitjana, recentment restaurat. Destaca la poca alçada de l’arc, fet que potser indica que el sòl ha estat elevat. Té una amplada de 3,9 m i una alçada d’1,9 m (PANCORBO et alii, 2006, p. 216). Aquest arc, perpendicular a la façana, indicaria que antigament <span><span><span><span>aquesta casa formava part d’una zona porticada, igual com succeeix en altres espais de les places granollerines que tenien relació amb el mercat.</span></span></span></span></p> | 08096-25 | Plaça de la Porxada, 14 | <p><span><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. </span></span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, segons un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006, p. 216), s'hi poden distingir tres fases constructives: la primera correspon a un arc d'època baix medieval que es conserva a l'interior, la segona ja correspon a la façana modernista, obra de l'arquitecte Raspall i Mayol de l’any 1906, la darrera fase correspon a les obres que es va realitzar a finals del segle XX per adaptar la planta baixa com a botiga. </p> <p>La façana modernista constitueix una de les obres cabdals de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, paradigma de la seva primera època artística, marcada per l'ús del llenguatge modernista. Originalment dividida en tres plantes i golfes, Raspall va substituir la teulada a dues aigües per un terrat pla i d'aquesta manera va aconseguir guanyar alçada per convertir les golfes en un pis més. <span><span><span><span>Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental.</span></span></span></span></p> <p>Segons recull l'autor García-Pey (1990), antigament la casa es coneixia com a ca l'Argenter, dita així potser per que els seus amos havien treballat l'argent.</p> | 41.6082500,2.2877900 | 440656 | 4606527 | 1906 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49872-casa-clapes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49872-casa-clapes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49872-casa-clapes-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49872-casa-clapes-5.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49873 | Casal Masferer-Perpinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-masferer-perpinya | <p>CIURANS, Xavier (2008). 'Els Masferrer. Estudi d'un mas i d'una nissaga benestant del Vallès', a Ponències: <em>Revista del Centre d'Estudis de Granollers</em>, núm. 12. p. 173-174.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 219-220.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a). <em>La Porxada. Granollers al segle XVI</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 1, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>SOLÀ, Diego (2022). 'Granollers, 1710-1714: quan tot canvià per sempre'. Naciodigital.cat (11-09-2014).</p> | XVI-XX | <p>Edifici amb diferents habitatges que deriva d'un primitiu palau de l'època del final del gòtic i principi del renaixement, el qual conserva diversos elements decoratius renaixentistes, però ha estat molt transformat en els segles posteriors. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a dues vessants. La façana és plana, de paredat comú arrebossat amb balcons lleugers de pedra d'arc pla, sobre successius eixos de composició vertical molt accentuada, que no trenquen el seu caràcter de façana plana. A la part central la façana conserva un finestral renaixentista plateresc.</p> <p>El primitiu palau s'estructurava al voltant d'un pati central amb escales d'accés a la planta noble, el qual s'ha conservat parcialment. D’acord amb les fotografies antigues, l’escala d’accés hauria estat originàriament orientada a la inversa que a l’actualitat, amb el tram inferior perpendicular a la façana i el superior paral·lel a tocar d’aquesta (PANCORBO et alii, 2006: 220). De fet, aquesta part de la planta baixa ha estat objecte de continues reformes que fan evident una incoherència respecte a les plantes superiors. En algunes de les seves estances aquest casal conserva una luxosa decoració que és testimoni del seu passat nobiliari. L'edifici compta amb els següents elements destacables:</p> <p>1. Façana principal. Planta noble. Finestra d'estil renaixentista plateresc, acabada amb llinda monolítica decorada amb un motiu heràldic, que és l'escut dels Masferrer, <span><span><span><span>format per una banda amb tres ferradures de sable acompanyada de dues estrelles. És sostingut</span></span></span></span> a banda i banda per sengles lleons rampants. Els brancals també són decorats amb el cap d’una figura femenina a la part superior del brancal nord i un angelet a la del brancal sud. La part inferior dels brancals és també decorada amb motius geomètrics.</p> <p>2. Pati interior. Planta noble. Porta d'estil plateresc català, situada al capdamunt de l’escala principal. Està acabada amb un arc carpanell decorat amb un motiu idèntic al de la finestra de la façana, per sota d’un guardapols motllurat i ondulat que arranca de sengles mascarons amb representació d’angelets.</p> <p>3. Pati interior. Planta noble. Finestra situada a tramuntana de la porta descrita més amunt. Està acabada amb un arc rebaixat amb guardapols ondulat a l’interior del qual es troba un escut aguantat per sengles angelets. Impostes amb representació de quadrúpedes alats.</p> <p>4. Interior de l’immoble. Planta noble. Porta acabada amb llinda plana i guardapols ondulat recolzat en sengles impostes amb representació de caps humans (PANCORBO et alii, 2006: 220).</p> | 08096-26 | Plaça de la Porxada, 21, 22, 23 | <p><span><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels porxos que es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en Sastre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquest edifici en particular, segons un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 220) es tractaria d'una casa-palau originària d'època gòtico-renaixentista. L'existència de l'escut de la família Masferrer, format per una banda amb tres ferradures de sable acompanyada de dues estrelles, demostra que havia pertangut a aquesta important nissaga de Granollers. Els Masferrer eren hostalers de Granollers a la segona meitat del segle XV i també van ocupar càrrecs al govern municipal. En un capbreu de les propietats dels Jesuïtes de Betlem, de 23 de març de 1584, s’esmenta que Francesc de Masferrer, burgès de Granollers, posseïa unes cases i un celler que obrien la façana occidental al carrer del Sastre (PANCORBO et alii, 2006: 115). Durant el segle XVII els Masferrer es van emparentar amb la família nobiliària dels Perpinyà, i això va donar lloc a la nissaga Masferrer-Perpinyà. De fet, l'edifici també és conegut amb la denominació Casal Masferrer-Perpinyà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la Guerra de Successió, el 30 de gener de 1710 l'arxiduc Carles, pretendent a la Corona Espanyola, va fer parada a Granollers i va sopar a can Perpinyà-Masferrer (SOLÀ, 2022). Un membre de la família, Francesc de Perpinyà Sala i Sasala, fou un dels diputats que es va oposar a la capitulació de Barcelona el 1714. Ja a finals del segle XIX, en aquest edifici hi tenia la seva seu el Casino Terpiscore. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a l'evolució concreta del casal, amb les dades que en coneixem és difícil precisar-la. Probablement fou reformat en múltiples ocasions al llarg dels segles posteriors. Ja al segle XX, fou objecte d’una reforma a la dècada de 1980. </span></span></span></span></p> | 41.6079900,2.2880900 | 440681 | 4606498 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49873-porxada-21-23-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49873-porxada-21-23-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49873-foto-08096-26-1.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: Cases de la Plaça Porxada 21-23.L'edifici també és conegut amb la denominació Casal Masferrer-Perpinyà. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49874 | Cal Monjo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-monjo | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). T<em>opografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 187-188.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XVI, XX | <p>Edifici d'habitatges, entre mitgeres, amb dos finestrals d'estil renaixentista. Consta de planta baixa i dos pisos. La façana és plana de paredat arrebossat. Presenta la coberta a doble vessant amb ràfec de totxo i canal de teula. A la primera planta destaca una finestra renaixentista que més endavant descrivim. Al costat esquerre hi ha una altra finestra de la mateixa època, en aquest cas més senzilla. Al segon pis presenta dues obertures amb arc rebaixat fet amb totxos col·locats a plec de llibre (PATRIMONI, 1985). Les obertures dels baixos han estat parcialment adaptades amb finalitats comercials. L'edifici conserva els següents elements destacables:</p> <p>1. Planta baixa. Porta de llevant, acabada amb arc pla format per tres blocs de pedra ben escairats i presència d’una motllura interior als angles.</p> <p>2. Planta baixa. Porta de ponent acabada amb arc pla format per tres blocs de pedra ben escairats.</p> <p>3. Planta noble. Finestra de llevant acabada amb un arc conopial lobulat amb decoració vegetal incisa i guardapols motllurat. Mascarons molt malmesos que representen sengles àngels l’un amb un instrument a les mans i l’altre amb una mena d’escut amb lletres incises que no han pogut ser identificades. El carreu central del guardapols havia estat decorat amb un lleó en relleu, avui desaparegut com a conseqüència del desgast. Estil renaixentista.</p> <p>4. Planta noble. Finestra de ponent acabada amb llinda plana monolítica amb presència d’una motllura horitzontal al centre (PANCORBO, 2006: 188).</p> | 08096-27 | Carrer de Santa Anna, 8 | <p>L'edifici que hi havia en aquest solar antigament havia estat un casal on hi vivia un monjo, per aquesta raó la casa era coneguda com cal Monjo. Segons un estudi de topografia històrica de Granollers, l'edifici fou reformat l'any 1965 (reforma de la façana; expedient d’obra 323, caixa 190). Per això, ara s'hi observen dues fases clarament diferenciades.</p> <p>La primera correspon a les plantes baixa i noble, amb obertures d’estil renaixentista. La segona ve determinada per l’afegitó de la segona planta, on s’ha incorporat el maó en l’acabat de les finestres. Cal, a més, tenir en compte l’asimetria entre els dos eixos, que pot indicar la realització d’obres en un moment immediatament posterior a la construcció de l’edifici (PANCORBO, et alii, 2006: 188).</p> <p>D'altra banda, Enric García-Pey sostenia que l'antic edifici (cal Monjo) hauria estat enderrocat i que després foren aprofitats els finestrals i col·locats a la façana de la nova casa (GARCIA-PEY,1990). Segons aquest autor, altres elements de la construcció antiga, de tradició gòtic-renaixentista, haurien estat col·locats a can Culleres, a la plaça de les Olles número 8.</p> | 41.6087000,2.2867400 | 440569 | 4606578 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49874-cal-monjo-z.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49874-cal-monjo-y.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49874-cal-monjo-4.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49875 | Casa Sebastià Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sebastia-costa | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès Oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental, p. 29.</span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX,</em> Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar entre mitgeres que s'inscriu dins l'estètica noucentista, obra del conegut arquitecte Raspall i Mayol. Destaca per un remarcable treball del maó vist en tota la façana. </p> <p>Presenta planta baixa, pis i golfes de tipus mancada. La façana és de composició simètrica amb totxo vist i sòcols i llindes de pedra. La mansarda està recoberta amb plaques de ceràmica fosca de gran pendent, i consta d'una treballada barana de ferro al llarg de tot el carener. La planta baixa presenta dues grans obertures de llinda plana amb pilastra central. Al primer pis es veuen tres balcons rematats amb arcs esglaonats, amb talons i cimacis, de pedra i totxo, units per una imposta - llinda de pedra. Per sota, els tres balcons són units mitjançant una imposta de formes corbes que s'adapta a les reduïdes lloses dels balcons. Les baranes són amb brèndoles tornejades de fusta, fet singular en l'obra de l'arquitecte Raspall.</p> <p>Les dues obertures de les golfes presenten brancals de totxo, llindes, i coixins de pedra, així com una cornisa discontínua amb permòdols entre les dues finestres. Els buits són de composició vertical (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-28 | Carrer de Santa Anna, 13 | <p><span><span><span><span>La carretera va substituir el camí Ral l'any 1848, i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola (SESÉ, 1987b). Aquesta puixança va fer que, ja des de principis del segle XX, Granollers es trobés immers en un procés de renovació per incorporar els darrers avenços a la ciutat. Aquesta renovació que va tenir lloc sobretot a la zona de l’eixample és present també al centre de l’antiga vila medieval. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Concretament, al carrer de Santa Anna es troben nombrosos exemples d’edificacions de substitució que es van impulsar sobretot a partir del tombant de segle XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquest edifici construït l'any 1928, l'arquitecte Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - La Garriga, 1937) es decanta per l'estil noucentista que va caracteritzar la segona etapa de la seva obra.</span></span></span></span></p> | 41.6086100,2.2865400 | 440552 | 4606568 | 1928 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49875-casa-sebastia-costa-num-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49875-casa-sebastia-costa-num-13-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte) | Al mateix carrer de Santa Anna hi ha un altre edifici (el número 6) conegut amb el mateix nom: Casa Sebastià Costa | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||
| 49876 | Cal Mal Llamp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mal-llamp | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 189-190.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XV-XVI | <p>Casa unifamiliar que ha conservat força íntegrament la seva tipologia originària (dels segles XV-XVI) i que compta amb un finestral gòtic. És una edificació de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a doble vessant.</p> <p>A la façana, que és plana amb arrebossat, s'observa com a elements destacats, a la primera planta, una finestra gòtica, avui convertida en balcó. En aquesta mateixa planta hi ha una petita finestra de llinda plana emmarcada per carreus i un altre balcó amb amb motius decoratius a la barana. A la planta baixa s'observen dues portes de llinda plana amb brancals de carreus. Les golfes són de factura molt recent, amb un fris continu de finestrals (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). L'edifici conserva els següents elements destacables:</p> <p>1. Planta baixa. Dues portes de factura molt similar. Tot i que no se’n poden observar les llindes, es conserven encara les motllures interiors sobre les quals recolzarien sengles llindes planes. La de migdia fa 1,9 m d’amplada x 2,65 d’alçada, mentre que la de tramuntana en fa 2,15 d’amplada x 2,8 d’alçada.</p> <p>2. Planta noble. Finestra de tramuntana. Només se n’observen els brancals, fets amb grans carreus ben treballats. La resta ha estat probablement arrencat i arrebossat.</p> <p>3. Planta noble. Finestra geminada de migdia, d'estil gòtic, acabada amb sengles arcs lobulats simples sobre impostes decorades amb tres rosetes cadascuna. El mainell ha estat arrencat (PANCORBO et alii, 2006: 190).</p> | 08096-29 | Carrer de Santa Elisabet, 7 i 9 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. En el cas de can Mal Llamp l'edifici ha conservat força íntegrament l'estructura originària, dels segles XV-XVI.</span></span></span></span> Segons un estudi de topografia històrica (PANCORBO, 2006: 190), s'hi observen tres fases clarament diferenciades. La primera correspon a les plantes baixa i noble, amb obertures d'època tardo gòtica. La segona ve determinada per l’ampliació de dues de les finestres per fer-ne balcons. Finalment, la tercera correspon a la construcció de les golfes actuals, de factura molt recent i amb uns fris continu de finestrals.</p> <p>L'autor García-Pey recull que en aquesta casa hi tenia la seva taverna Francesc Muntañà Casabella. La casa i la taverna eren conegudes per 'en Mal Llamp'. L'establiment era molt concorregut pels pagesos de l'època en dia de mercat, segons notícia de 1893 (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6087900,2.2877300 | 440651 | 4606587 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49876-can-mal-llamp-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49876-can-mal-llamp-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49876-can-mal-llamp-4.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49877 | Capella de Santa Esperança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-esperanca | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 37, 77-79.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XIX | <p><span><span><span>Petita capella reedificada el 1853 sobre el corredor de Santa Esperança, en substitució de l’antiga que fou enderrocada aquell mateix any. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una construcció de planta pis sobre una volta escarsera, a manera de pont des d’on es pot accedir al corredor. La coberta és de teula a dues vessants, amb una petita imbricació o ràfec. S'hi accedeix mitjançant un tram d'escala amb porta al corredor, ubicada a l'edifici contigu. La capella té una àmplia obertura davantera que també fa de balcó, feta amb arc de mig punt, a plec de llibre, recolzat en imposta i protegit per una senzilla barana de ferro. Aquesta obertura permetia seguir les cerimònies des del carrer. A través de la vidriera es pot veure la petita imatge de la Mare de Déu de l’Esperança. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció està coronada per un campanar d'espadanya que marca l'eix central de la façana. La façana és de totxo vist. El gran buit d'arc escarser de la planta baixa està tancat per una reixa de ferro de dues fulles que tanca el corredor (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA et alií, 2001).</span></span></span></p> | 08096-30 | Carrer de Santa Esperança, 15 | <p><span><span><span>El carrer de Santa Esperança, com el de Santa Anna, té el seu precedent en la via romana que unia Mataró i Caldes de Montbui. Durant l’Edat Mitjana s’hi va formar un petit raval, que va quedar integrat dins del recinte murallat a finals del segle XIII o, tal vegada, a mitjans del XIV. La primera denominació del carrer era de la Roca, i la primera referència documental és de 1439. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Antigament la parròquia de la vila es dividia en barris, dotats cadascun d'una petita capella emplaçada als portals de la muralla, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i, a l'eixample del segle XVI, la dels Sants metges, fora muralla. Vora el portal de la Roca hi havia la capella de Santa Esperança, que va acabar donant nom al carrer. La muralla passava per la zona on encara es conserva el passatge dels Corredossos, que era la ronda interior. A conseqüència del progressiu deteriorament de les muralles el 1853 es va enderrocar la capella de Santa Esperança, i un any abans la de Santa Anna. Les dues van ser reconstruïdes de nou al costat dels antics portals (PANCORBO et alii, 2006: 77).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les noves capelles, per exigències dels propietaris limítrofs, van ser muntades sobre voltes. Segons documents de l’època: “En la capella de Santa Esperança, que s'autoritza a Jaume Rovira per a enderrocar la torrassa que serveix de basament a la capella per a aprofitar la pedra i el lloc que ocupa la mateixa amb l'obligació de construir-la de bell nou per mitjà d'un arc sobre el corredor que va a Sant Roc, tenint la fondària que té avui l'escala, o sigui tota l'amplada de la casa que es construirà. L'escala l'haurà de fer dins del lloc que ocupa la torre podent fer la porta al corredor: i l'arc recolzat entre la casa Rovira, la d'en Ramón Vallgonesta, de la qual el propietari accedeix a l'esmentada càrrega de l'arc reservant-se però, el dret a fer obertures sempre que els convingui (A. Canal; fitxa IPA: 28988)'.</span></span></span></p> | 41.6076271,2.2885490 | 440719 | 4606458 | 1853 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49877-capella-sta-esperanca-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49877-capella-sta-esperanca-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49877-carrer-santa-esperanca-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-06-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | A la darrera restauració es va repicar l'arrebossat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49878 | Casa Bossy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bossy | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 197.</span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p> | XX | <p>Casal unifamiliar de caire benestant i de dimensions considerables, obra de l'arquitecte Raspall i Mayol corresponent a la seva etapa final noucentista. És una construcció entre mitgeres que consta de planta baixa i pis. La façana es plana, de carreus de pedra i dividida en dos cossos: el de la dreta més alt i en forma de torre permet vistes a la Porxada. Els carrerus són de pedra rogenca del Figaró, buixardada.</p> <p>El cos de l'esquerra, de dues plantes, presenta una composició simètrica, amb buits verticals contraposats a la horitzontalitat del sòcol. Les finestres inferiors presenten arcs esgraonats, amb llindars amb perfils de cimaci i cantells xamfranats. El primer pis és ocupat per un balcó corregut i, al coronament, hi trobem imposta i cornisa - ràfec.</p> <p>El cos de la dreta, on hi ha l'entrada, és més alt, emfasitzat per la torre mirador d'un pis més. Té coberta de pavelló a quatre vessants. Als costats està flanquejada per dos pilars que sobresurten del saltacavall de l'arc d'entrada. En la primera planta hi ha una finestra d'arc pla amb guardapols i capitells d'estilització coríntia. Tot plegat confereix al conjunt un aire clàssic, d'un barroquisme acadèmic.</p> <p>La casa Bossy s'ha assenyalat com un dels paradigmes del Raspall noucentista, amb una façana marcada per l'ordre i la simetria, molt austera en comparació amb la seva producció modernista i revestida de pedra vermella del Figaró dividida en carreus regulars, amb obertures d'arc mixtilini als baixos i a la torre, i de llinda plana al pis.</p> | 08096-31 | Carrer de Santa Esperança, 6 | <p><span><span><span><span>Aquest carrer, com el de Santa Anna, té el seu precedent en la via romana que unia Mataró i Caldes de Montbuí. Durant l’Edat Mitjana s’hi va formar un petit raval, que va quedar integrat dins del recinte murallat a finals del segle XIII o, tal vegada, a mitjans del XIV. La primera denominació del carrer era de la Roca, i la primera referència documental és de 1439. No en tornem a tenir referències fins al 1558, quan el Consell de la ciutat mana reblir-hi un pou. El 1565 hi ha notícia de la construcció d’una claveguera per desguassar les aigües pluvials d’una casa. Vora el portal de la Roca hi havia la capella de Santa Esperança, que va acabar donant nom al carrer. La muralla passava per la zona on encara es conserva el passatge dels Corredossos, que era la ronda interior. El 1852 es va enderrocar la capella de Santa Esperança (així com la de Santa Anna) per construir-les de nou al costat dels antics portals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb el desenvolupament industrial del segle XIX i principis del XX Granollers es trobà immers en un procés de creixement urbà que comportà la reforma o substitució de moltes edificacions, també algunes de les que formaven part del nucli antic. És el cas d'aquest edifici, conegut com casa Bossy, obra de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, projectat el 1924 i executat el 1925, corresponent a la seva última etapa, noucentista i caracteritzada per un barroquisme</span></span></span></span> acadèmic que inclou el retorn a les formes barroques popularistes d'ornamentació plana. <span><span><span><span>Raspall i Mayol va participar molt activament en la vida social i cultural de Granollers, municipi del qual va ser arquitecte municipal des del 1907. Col·laborava sovint a les publicacions periòdiques La Comarca i La Gralla i també al Diari de Granollers –la capçalera del qual va dissenyar– i era un assidu a les famoses tertúlies de la Fonda Europa, carismàtic negoci hoteler on el 1926 va obrir un estudi per atendre els clients i proveïdors de la ciutat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa que hi havia anteriorment està documentada per una fotografia. Tenia una </span></span></span></span>porta acabada amb arc de mig punt adovellat i una finestra gòtica geminada, acabada amb sengles arquets trevolats sobre impostes amb tres rosetes i escuts cadascun. La columneta central tenia un capitell decorat amb motius vegetals (PANCORBO et alii, 2006: 198).</p> | 41.6076200,2.2880000 | 440673 | 4606457 | 1925 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49878-casa-bossy-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49878-casa-bossy-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49878-casa-bossy-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49878-casa-bossy-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49878-casa-bossy-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49878-foto-08096-31-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte) | A l'arxiu municipal hi consta un expedient d'obres: expedient 18, caixa 28. Obrir un aparador de 100 x 60 cm a la façana. Arquitecte, M.J. Raspall. Any 1924.En fer obres de rehabilitació local l'any 1999 es va localitzar en aquest sector un conjunt de sis sitges intercomunicades, en dos conjunts de tres. L'excavació la va dirigir Carme Subiranas. Les sitges estaven gairebé buides i no es van poder datar amb precisió (comunicació Museu de Granollers). | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||
| 49880 | Casa carrer Santa Elisabet 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-santa-elisabet-12 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 191-192.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVII-XVIII | Ha estat restaurat recentment | <p>Edifici d'habitatges que ha conservat força íntegrament la tipologia constructiva tradicional, originària dels segles XVII-XVIII. És una construcció entre mitgeres que fa cantonada. Consta de planta baixa i tres plantes pis. Les façanes són planes i estan arrebossades i pintades. La del carrer de Santa Isabel està composada segons dos eixos amb buits de proporcions verticals. Els de la planta baixa i primer pis (incloent les portes) tenen brancals i llinda plana de carreus amb motllura. Els buits de la segona i tercera planta són de factura posterior. Les golfes són de factura molt recent.</p> | 08096-33 | Carrer de Santa Elisabet, 12 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. En el cas de l'edfici objecte d'aquesta fitxa es pot dir que ha mantingut força integrament l'estructura originària, dels segles XVII-XVIII. Segons un estudi de topografia històrica de Granollers, s'hi observen tres </span></span></span></span>fases clarament diferenciades. La primera correspon a les plantes baixa i noble, amb obertures que es podrien datar als segles XVII-XVIII. La segona ve determinada per l’ampliació de les dues finestres per fer-ne balcons (1887). Finalment, la tercera correspon a la construcció de les golfes actuals, de factura molt recent i amb uns fris continu de finestrals.</p> <p>Segons els expedients d'obra, el 1887 es converteixen en balcons les dues finestres del primer pis (expedient d’obra núm. 7, caixa 3). El 1904 es va obrir una finestra, sense més especificacions (expedient d’obra núm. 1, caixa 11. L'any 2000 es van fer les darreres reformes per a l’habilitació de la planta baixa com a botiga (PANCORBO et alii, 2006: 192).</p> | 41.6088500,2.2878900 | 440665 | 4606594 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49880-sta-elisabet-12-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49880-sta-elisabet-12-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49880-sta-elisabet-12-a.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49881 | Casa / El Quatre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-el-quatre | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Grnaollers, Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 195-196.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XV-XVIII | <p>Casa d'habitatges que ha conservat en la façana elements de la construcció gòtica originària, probablement dels segles XV-XVI. És de planta rectangular, entre mitgeres. La façana és molt estreta, amb un únic eix de buits. Consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula àrab. Ha estat sobrealçada i acabada amb ràfec modern. La façana és plana, amb l'arrebossat repicat deixant a la vista el mur de maçoneria. El portal de la planta baixa té llinda de fusta recolzada sobre brancals de pedra. A la primera planta destaca una finestra gòtica geminada. És acabada amb sengles arquets trevolats sobre impostes amb tres rosetes cadascuna. La columneta central presenta un capitell decorat amb motius vegetals. L'obertura del pis superior, de factura recent, és de forma apaïsada i sense ornamentació (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-34 | Carrer de Santa Esperança, 4 | <p><span><span><span><span>Aquest carrer, com el de Santa Anna, té el seu precedent en la via romana que unia Mataró i Caldes de Montbuí. Durant l’Edat Mitjana s’hi va formar un petit raval, que va quedar integrat dins del recinte murallat a finals del segle XIII o, tal vegada, a mitjans del XIV. La primera denominació del carrer era de la Roca, i la primera referència documental és de 1439. No en tornem a tenir referències fins al 1558, quan el Consell de la ciutat mana reblir-hi un pou. El 1565 hi ha notícia de la construcció d’una claveguera per desguassar les aigües pluvials d’una casa. Vora el portal de la Roca hi havia la capella de Santa Esperança, que va acabar donant nom al carrer. La muralla passava per la zona on encara es conserva el passatge dels Corredossos, que era la ronda interior. El 1852 es va enderrocar la capella de Santa Esperança (així com la de Santa Anna) per construir-les de nou al costat dels antics portals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb el desenvolupament industrial del segle XIX i principis del XX Granollers es trobà immers en un procés de creixement urbà que comportà la reforma o substitució de moltes edificacions, també algunes de les que formaven part del nucli antic. En molts casos alguns elements antics han quedat com a testimonis puntuals. És el cas del finestral gòtic (dels segles XV-XVI) i del portal conservats a la façana d'aquesta casa. La resta de l'edifici ha estat transformat sobretot al segle XX.</span></span></span></span></p> <p>Segons un estudi de topografia històrica de Granollers a l'edifici s'hi observen un mínim de tres fases. La primera correspon als segles XV-XVI i ve marcada per la finestra geminada gòtica de la planta noble, la situació de la qual permet veure que probablement la façana hauria estat escapçada pel costat de llevant i que hauria prosseguit cap a ponent, abans d’adossar-s’hi l’immoble núm. 2 del mateix carrer.</p> <p>En un segon moment s’escapçaria la façana i, amb la construcció de l’immoble esmentat, hauria calgut refer la porta d’accés a l’edifici, centrada amb el tram de façana restant.</p> <p>La tercera fase correspon a la refacció de la segona planta i el realçament de la teulada (PANCORBO et alii, 2006: 196).</p> | 41.6076400,2.2879200 | 440666 | 4606459 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49881-casa-el-quatre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49881-casa-el-quatre.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-11-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | A l'arxiu municipal es conserva un expedient d'obres d'aquesta casa. Any 1958. Expedient 734/479, caixa 137. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49882 | Casa carrer Santa Anna 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-santa-anna-14 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI-XVIII | <p>Casa d'habitatges entre mitgeres d'origen antic que conserva elements propis de l'estil constructiu tradicional (segles XVI-XVIII). Consta de planta baixa i dues plantes pis i coberta de teula àrab a dues vessants. La façana és plana i està arrebossada, coronada per una imbricació ceràmica. La composició és segons dos eixos amb buits de proporcions verticals. En la planta pis destaquen els dos balcons. El terra i les baranes són de factura recent, però conserven l'emmarcament de les obertures amb llindes i brancals de pedra picada i amb motllures a l'estil de les construccions tradicionals dels segles XVI-XVIII (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-35 | Carrer de Santa Anna, 14 | <p><span><span><span><span>Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals i la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona. Es va construir la Porxada, es van empedrar els carrers i es va edificar una nova casa de la Vila. Prova d'aquesta puixança són les cases populars d'una certa categoria, com la que és objecte d'aquesta fitxa, </span></span></span></span><span><span><span><span>que van substituir les antigues, medievals. Per la seva tipologia podria datar-se entre els segles XVI i XVIII.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6087500,2.2865600 | 440554 | 4606583 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49882-sta-anna-14-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49882-sta-anna-14-b.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 49885 | Muralla de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-de-granollers | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FARNÉS SARAROLS, Josep M. (2023). “L’assalt de Granollers pels carlins (17 de gener 1875): noves aportacions. <em>Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers</em>, núm. 27, p. 79-103.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). <em>Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers</em>. Nártex Barcelona (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span>MERCADO, Mònica; GONZÁLEZ, Roberto; SALVADÓ, Ivan; MORENO, Iñaki (2007). “El recinte defensiu de Granollers”. Intervencions arqueològiques 2002-2006 / Espais urbans. Actes del III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, p. 370-380.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MONTAGUT BLAS, Èlia (2017). “Els mapes urbans més antics de Granollers conservats a l’Arxiu Municipal de Granollers”. Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers, núm. 21. P. 123-136.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MUNTAL MUNS, Josep (2003). “Plànol de la muralla carlina de Granollers (1875)”. Lauro, revista del Museu de Granollers, núm. 25, p. 97. <span><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Lauro/article/view/48411.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SESÉ, Jaume (1987c) 3. Les muralles. La vila medieval, Col. Coneguem Granollers, núm. 3., Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> | XIII-XIX | Es conserva de manera molt parcial | <p><span><span><span>Conjunt de vestigis de la muralla medieval (bàsicament del segle XIV però amb alguns trams del XIII i altres pertanyents a reparacions posteriors) que es troben en diferents punts del barri antic i en diversos graus de conservació. Els sectors on se’n poden veure trams més significatius són al Corredor de Sant Cristòfol i al corredor de la Constància, a més d’altres punts dispersos on han aflorat darrerament gràcies a les excavacions arqueològiques o intervencions urbanístiques. Per exemple, a la biblioteca de can Pedrals, a l’adoberia Ginebreda i als baixos de l’illa de cases adjacent, o a la Rectoria de l’església parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte de la muralla medieval tenia una forma hexagonal, amb un perímetre de prop de 816 metres. Els murs solen tenir una banqueta de fonamentació que sobresurt, més ampla (antigament devia quedar soterrada). L’amplada oscil·la entre els 0,90 m i 1,20 m, i l’alçada és d’uns 5 m des de la banqueta de fonamentació. La muralla era capçada amb merlets. Se’n conserven dos al corredor de Sant Cristòfol i altres al carreró de la Constància, però són probablement ja del segle XIX. El parament és fet amb filades regulars de còdols de pedra lleugerament desbastats i lligats amb morter de calç, i l’interior és reblert amb calç i pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte murallat estava protegit per almenys tretze torres quadrades, que estaven situades a intervals regulars, i és probable que n’hi hagués encara més. Disposava de cinc portals que coincidien amb les sortides dels camins rals que passaven per la ciutat. Al segle XVI es va obrir un sisè portal, anomenat el Portalet. Un tret molt definitori de les muralles de Granollers és que tenia diverses capelles (construïdes al segle XVI) associades a cada portal i dedicades a diferents sants que van acabar donant nom als carrers. Avui només en queden, tot i que modificades i reconstruïdes, la de Santa Anna i la de Santa Esperança. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, cada portal estava sota l'advocació d'un sant o santa. La de Santa Anna s'obria al camí de Caldes de Montbui. La de Sant Antoni obria el camí cap el Nord, a Vic, deixant pas a l'actual carrer de Corró. Les de Sant Roc i Santa Esperança obrien cap a l'Est, i la de Sant Cristòfol donava pas al Camí Ral de Barcelona, cap al sud. A partir del segle XVI el Portalet proporcionava un accés més directe a aquest darrer camí. Hi ha el dubte sobre un setè portal, que podria estar situat a la zona de tancament occidental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí de ronda interior, probablement incorporat en la muralla del segle XIV, ha quedat fossilitzat en la trama urbana en els anomenats corredossos. Al nord hi ha el corredor de la Constància (amb una amplada entre 1,7 i 2 m) que segueix en el carrer de Jaume Camp i Lloreda, en aquest cas més alterat. A l’est, passada la plaça de Maluquer i Salvador, es recupera en el carreró de Santa Esperança, que avui és un pas cobert. Al sud hi ha el corredor de Sant Cristòfol, força ben respectat. En l’angle sudoest (entorn de la plaça de l’església) i est (a la zona del Mercat de Sant Carles) el corredor s’ha perdut en la trama urbana, però s’ha pogut documentar mitjançant excavacions arqueològiques en diversos punts, que coincidirien més o menys amb el Corredor de Sant Bartomeu. El recorregut de la muralla era el mateix que el dels corredossos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les excavacions dels darrers anys han permès documentar el pas de ronda exterior i el vall o fossat de la muralla, que tenia uns set metres d’amplada des de la línia de la muralla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El perímetre emmurallat va romandre intacte i conservà el caràcter defensiu fins ben entrat el segle XIX, quan se’n van enderrocar els portals, les torres i alguns trams del mur. Avui s’han recuperat part dels murs i la traça de la muralla desapareguda s’ha senyalitzat en el nou pavimentat dels carrers.</span></span></span></p> | 08096-38 | Corredor de la Constància, carrer de Jaume Camp, corredor de Sant Cristòfol | <p><span><span><span>Les primeres referències d’un recinte murallat a Granollers es remunten a l’any 1291, quan Pere Marquès, senyor del castell de la Roca, va comprar el senyoriu de la vila i va concedir a la Universitat de Granollers de la quantitat de 10.000 sous per construir murs en defensa de la població. Anteriorment, no es pot parlar de cap muralla pròpiament dita, més enllà de la simple barrera de protecció que oferien les façanes posteriors de les cases a la zona de la sagrera. Cal dir que la vila medieval de Granollers s’originà a partir de dos pols de creixement urbanístic: d’una banda la sagrera nascuda al voltant de l’església parroquial i, de l’altra, la zona del mercat, situat on actualment hi ha la plaça Porxada. Aquest primer recinte murallat del segle XIII es fa difícil precisar quin perímetre tenia. Almenys disposava de tres portals: el de Barcelona, el de Caldes i el de les Hortes. Sembla probable, però, que el traçat d’aquesta primera muralla abastés a més de la sagrera també la zona del mercat. I podria ser que ja tingués cinc o sis portals, un per a cada camí de sortida, més possiblement també el portal de les Hortes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En època baixmedieval es va configurar un nou recinte murallat, que és el que ha perdurat en bona part fins a l’actualitat, fossilitzat en la trama urbana de Granollers. En aquest nou recinte la centralitat de la població correspon no ja a l’església i la sagrera, sinó al mercat. Aquest nou recinte va ser bastit a partir de l’any 1366, moment en el qual l’Infant Joan, Governador General de Catalunya, va concedir un privilegi que permetia i fomentava la construcció dels murs, valls, corredors i torres de fortificació que havien de protegir la vila de Granollers. L’allargament de les obres va fer que el 1373 Pere III el Cerimoniós confirmés i ampliés el privilegi atorgat amb anterioritat, amb la finalitat de poder acabar les obres, que es van perllongar fins a l’any 1376.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sembla, doncs, que la muralla baixmedieval coincidiria en bona part amb la muralla del segle XIII. L’única diferència significativa entre els dos recintes es trobaria a la banda oriental, on podria ser que la nova muralla s’hagués ampliat per incloure els burgs que haguessin sorgit al voltant dels camins que comunicaven Granollers amb Mataró i Girona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior el nucli urbà quedava vertebrat per dos eixos principals. Un en sentit est-oest, conformat pels carrer de Caldes i de Sant Roc. En el seu tram central era una zona de gran activitat comercial, corresponent a les places de les Olles, dels Cabrits, de l’Oli i del Blat. Un segon eix, en sentit nord-sud, era conformat pels carrers de Barcelona i Corró, i tenia com a centre la plaça Porxada. Al segle XVI amb la construcció d’un nou portal més directe, el Portalet, aquest eix per on entrava el Camí ral quedaria reforçat. La muralla baixmedieval estava protegida per almenys tretze torres quadrades (probablement algunes més), que eren administrades pel Consell de la Ciutat i, a partir del segle XVI, arrendades a particulars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVI Granollers va créixer considerablement i van aparèixer ravals fora muralles, sobretot al carrer de Barcelona i al carrer del Corró. Es va construir un nou portal, anomenat Portalet, que permetia una comunicació més directe amb el Camí Ral que venia de Barcelona. També es van construir també les diferents capelletes associades a cada portal. Durant aquest segle el fossat de la muralla encara mantenia la seva funció, i s’utilitzava també com a zona de circulació i evacuació de les aigües brutes de la ciutat mitjançant una claveguera o canal de desguàs. Davant del fossat hi havia encara un segon vall més petit o contravall. Sembla que el contravall va ser un dels primers espais defensius que es van començar a reblir, al final del segle XV i primera meitat del XVI. A partir de les primeres dècades del segle XVII aquest procés va anar un pas més enllà quan el vall pròpiament es va ocupar de manera massiva, després d’haver-se reblert. Aquest procés està més ben documentat al sector nord, ja que durant el segle XVI el govern municipal va impulsar la construcció de cases fora del recinte murat, especialment a la zona de l’Hospital dels pobres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A mitjans segle XVII es va refer per complet l’extrem sud del llenç occidental de la muralla i, de fet, és possibles que amb motiu de la Guerra dels Segadors es dugués a terme una reforma força generalitzada del perímetre emmurallat. La zona del Vallès i Granollers van patir amb molta força els efectes d’aquesta guerra i són nombroses les notícies sobre saquejos a les cases de la vila. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XIX, amb motiu de la Primera Guerra Carlina (1836) un informe especifica els treballs que calia fer per reforçar novament la muralla. S’aconsellava edificar uns tambors i altres elements de fortificació, així com tancar les portes i finestres que donaven a la muralla i col·locar espitlleres als merlets. Tanmateix, aquesta guerra va afectar poc Granollers. La muralla es devia reparar i reforçar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cop finalitzada la segona guerra carlina, a partir de mitjan segle XIX, Granollers, igual que moltes altres poblacions, va començar un procés d’enderroc generalitzat de la muralla. Es van enderroca els portals per tal d’eixamplar els carrers, i també es van desmuntar alguns trams de la muralla. Així, el 1854 es va enderrocar el portal de Sant Cristòfol, al carrer Barcelona. El 10 d’abril de 1852 es va desmuntar part del tram de ponent de la muralla i el portal de Caldes, amb motiu de la construcció d’una nova caserna, a l’indret on avui es troba el mercat de sant Carles. D’altra banda, l’any 1859 es va enderrocar el portal de sant Roc i un dels portals del carrer del Corró; el 1862 la torrassa de santa Esperança i, finalment, l’any 1882 es va demolir la torre de fortificació del carrer del Rec (Pancorbo et alii, 2006: 269-282). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix, a finals del segle XIX la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) sí que va afectar de manera important la ciutat, cosa que va obligar a refer de nou les muralles i ampliar-les, quan ja en part s’havien enderrocat per facilitar el creixement urbanístic. Existeix un plànol de la muralla carlina dibuixat pel capità d’enginyers el 1875 (conservat a l’Arxiu Militar de Montjuïc). Segons aquest projecte el recinte murat s’ampliava molt considerablement, sobretot cap al nord i al sud, on la ciutat havia crescut més. Es preveien nous portals i tambors (torres circulars). Es desconeix amb precisió fins a quin punt aquest projecte es va portar a terme, però en tot cas es tractava d’una muralla força precària, feta amb les tàpies de darrere dels horts i patis. En fotografies de la dècada de 1970 encara es pot veure aquesta muralla carlina, incloent-hi alguna torre. Al llarg de 1873 i 1874 van ser molts els pobles del Vallès atacats per les tropes carlines. El 17 de gener de 1875 Granollers va patir l’assalt de tres mil carlins, que van matar alguns habitants i van fer un segrest massiu, incloent-hi l’alcalde, fins que la ciutat en va pagar el rescat.</span></span></span></p> | 41.6089000,2.2880100 | 440675 | 4606599 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49885-muralla-sant-cristofol-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49885-muralla-constancia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49885-muralla-jaume-camp-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49885-adoberia-ginebreda-muralla-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49885-foto-08096-38-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2024-06-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | A continuació enumerem les principals intervencions arqueològiques que s’han realitzat en els darrers anys i que tenen relació amb la muralla.Al sector de la plaça de l’Església i els seus voltants s’hi han realitzat diverses intervencions. D’una manera incipient el 1959. L’any 2003 una nova intervenció arqueològica efectuada a la plaça de l’Església va permetre documentar un tram de muralla baixmedieval i una bestorre, el perfil del fossat i dues refeccions de la muralla datades al segle XVII. Entre 2005 i 2007, arrel de l’adequació de la plaça, noves actuacions van permetre interpretar les estructures del subsòl (jaciment de la Plaça de l’Església).A la dècada de 1980 es van dur a terme diverses intervencions arqueològiques puntuals: al carrer de Santa Anna núm. 25, a l’interior del recinte murat, 50 i al carrer de Catalunya 12-18, al nord-oest del pany de tramuntana de la muralla.Entorn de 1990, amb motiu de les obres a la biblioteca de can Pedrals, es van fer diversos sondeigs que van permetre constatar la façana de migdia del casal coincidia amb el traçat de la muralla, la qual responia a una refacció efectuada al segle XVIII, i també es va posar al descobert el perfil del fossat i es va determinar l’inici d’amortització de fossat entre els anys 1600 i 1635 (fitxa de can Pedrals).L’antic pati de la rectoria va ser objecte d’excavació entre els anys 2000 i 2001 (jaciment Pati de la Rectoria). S’hi van identificar estructures des d’època romana fins a la moderna i el traçat de la muralla baixmedieval. En aquest punt la muralla disposava d’una bestorre de defensa. Prèviament, la intervenció realitzada els anys 1958 i 1959 a l’Antiga Rectoria ja havia identificat restes de la muralla.Al solar dels Lledoners (a tocar del carrer Sant Jaume, núm. 5) l’any 2000 s’hi van realitzar diversos sondejos van permetre documentar els fonaments de la muralla, el traçat del fossat, la seva estratigrafia i el moment d’amortització (jaciment Solar dels Lledoners).L’antic solar del Centre d’Assistència Primària ( cantonada nordoest entre els carrers del Museu i de Miquel Ricomà) l’any 2001 s’hi van realitzar sondejos que van documentar estructures d’època romana, part de la trinxera de fonamentació de la muralla baixmedieval i una de les bestorres que la flanquejaven (jaciment Solar del CAP). L’excavació duta a terme l’any 2005 al solar de l’antiga adoberia de Can Ginebreda va documentar un nou tram de muralla i fossat, així com una bestorre del costat meridional (fitxa de l’adoberia de can Ginebreda).D’altra banda, intervencions més puntuals en els darrers anys han permès documentar els fonaments de la muralla del segle XIV; per exemple, a la cruïlla del corredor de Sant Cristòfol amb el carrer Portalet (CCAA 20780; CCAA 21199), entre el corredor de Sant Cristòfol i el carrer de Santa Esperança. Al jaciment Estructures del carrer Museu i Barcelona s’ha documentat un possible pont del fossat de la muralla. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||
| 49886 | Can Compte | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-compte | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Grnaollers, Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 225-226.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p> </p> | XVI, XX | <p><span><span><span>Casal de característiques senyorials, aixecat al segle XVI i que ha conservat tres finestres d’estil gòtico-renaixentista, per bé que l’edifici actual és fruit d’una àmplia reforma realitzada l’any 1976. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici entre mitgeres i en cantonada. Abasta una àmplia parcel·la i consta de planta baixa i dues plantes pis i golfes. La coberta és de teula àrab. La façana principal, que dona a la plaça Porxada, s’estructurava originàriament en base a tres eixos principals (en queden els tres finestrals renaixentistes), el de la dreta lleugerament desplaçat trencant la simetria. Als extrems hi ha altres obertures de la construcció antiga, emmarcades amb llindes i bancals de pedra picada. Amb la reforma la part baixa fou transformada en un porxo de tres arcs de punt rodó sota el qual ara hi ha l’entrada a l’edifici. També es van transformar les golfes en una nova planta amb obertures apaïsades de factura moderna. La façana principal conserva els següents elements destacables:</span></span></span></p> <p><span><span><span>2- Façana principal. Planta noble. Finestra lateral de llevant. Acabada amb llinda plana ricament decorada en estil renaixentista. Presenta un guardapols motllurat acabat amb culs de llàntia amb un caparró masculí a la cara exterior i sengles angelets aguantant un petit escut llis. Al centre, es troba de nou un escut amb forma de rombe, massa desgastat com per poder-ne identificar els motius que hi havia hagut a l’interior. A banda i banda de la part superior del guardapols es troben sengles medallons amb caparrons a l’interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>3. Façana principal. Planta noble. Finestra central acabada amb llinda plana ricament decorada. Els motius decoratius són molt similars als descrits per a la finestra anterior, amb la diferència que l’escut central es suportat per dos àngels i es pot llegir la data de 1551 gravada a l’interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>4-Façana principal. Planta noble. Finestra lateral de ponent, acabada amb llinda plana ricament decorada, amb motius molt similars als descrits. L’escut central, en canvi, té forma de rombe i als culs de llàntia es representa un caparró a cadascun. (PANCORBO et alii, 2006: 226). És interessant que els mascarons permeten veure els tocats de les dames i els cascs dels cavallers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.Façana principal. Segona planta. Finestra geminada de tradició gòtica amb llinda d’arcs lobulats i sense columneta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons fotografies antigues, podem saber com era la façana anterior a la reforma. Sota els tres finestrals renaixentistes hi havia la porta principal, adovellada, mentre que els finestrals laterals renaixentistes tenien un acabat més irregular. També tenia una galeria.</span></span></span></p> | 08096-39 | Plaça de la Porxada, 30 | <p><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels porxos que es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en Sastre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Compte en particular, el casal s’hauria edificat l’any 1551, segons indica una inscripció a la façana. L’edifici, però, ha estat objecte de reformes importants. La més substancial va tenir lloc el 1976, quan va quedar profundament alterat l’aspecte general de la construcció, sobretot amb la introducció dels tres arcs que formen un petit porxo a l’entrada. L’arquitecte d’aquesta reforma fou Francesc Casamajó Izquierdo (exp. 35/1976).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’autor García-Pey refereix algunes dades més anecdòtiques: l'edifici era conegut amb el cognom dels seus propietaris: can Compte. Sembla que Andreu Corbera, el Caiet, s'estava en aquesta casa. Hi havia una botiga als baixos que es deia can Romanyó (GARCÍA-PEY, 1990). </span></span></span></p> | 41.6078400,2.2874600 | 440628 | 4606482 | 1551, 1976 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-1-bis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-can-compte-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49886-foto-08096-39-1.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Altres denominacions: can Piguillem. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49887 | Casa carrer de Barcelona 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-barcelona-28 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p> | XVI | <p>Habitatge unifamiliar entre mitgeres que fa cantonada. Per la banda esquerra està perfectament alineada amb la casa veïna (la número 30), de manera que gairebé es confonen. Consta de planta baixa, dues plantes pis i coberta de teula a dues vessants amb capcer al carrer del Museu. Façanes planes de paredat originàriament arrebossat amb carreus a la cantonada. La façana principal és de composició simètrica desplaçada, mentre que l'altra presenta una distribució dels buits més aleatòria.</p> <p>A la planta baixa té un arc rebaixat al portal d'entrada. A la planta primera destaca una finestra d'estil renaixentista, amb d'arc pla amb guardapols de perfil sinuós sostingut per carotes. Té inscrita a la llinda la data 1554 (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985). A la façana del carrer del Museu, i a prop de la cantonada amb el de Barcelona, hi ha una antiga font pública.</p> | 08096-40 | Carrer de Barcelona, 28 - Carrer del Museu | <p>Aquesta casa pertany al conjunt d'edificacions del carrer de Barcelona, carrer que comença a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el Camí Reial (BAULIES, 1965). Per la inscripció conservada, es pot dir que la casa podria ser originària del mateix segle XVI (1554).</p> | 41.6070700,2.2868800 | 440579 | 4606397 | c.1554 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49887-barcelona-28-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49887-barcelona-28-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49887-barcelona-28-f.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 95|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49888 | Casa carrer de Barcelona 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-barcelona-30 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XVII | <p>Habitatge unifamiliar entre mitgeres, alineat amb la casa veïna (núm. 28), de manera que gairebé es confonen. Té planta baixa, pis i golfes cobertes amb teula a dues vessants acabada en una senzilla cornisa. Façana plana de paredat, actualment repicada i sense arrebossar, de composició simètrica desplaçada al costat de migdia. A la planta baixa, portal d'accés de pedra amb arc rebaixat dovellat i finestra més tardana, protegit per una senzilla i treballada barana de ferro. A la planta primera té un balcó de pedra amb arc pla i guardapols en forma de frontó amb la inscripció 1603 (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-41 | Carrer de Barcelona, 30 | <p>Aquesta casa pertany al conjunt d'edificacions del carrer de Barcelona, carrer que comença a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el Camí Reial (BAULIES, 1965).</p> <p>Segons les inscripcions conservades, la casa actual podria ser obra del segle XVII (1603). El 1910 hauria estat objecte d'alguna reforma.</p> | 41.6070400,2.2869000 | 440581 | 4606393 | 1603 s. | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49888-barcelona-28-i-30-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49888-barcelona-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49888-foto-08096-41-1.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Inscripció a la llinda del balcó: 1603Inscripció al frontonet sobre el balcó: 1910 | 99|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49889 | Casa carrer de Barcelona 37-41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-barcelona-37-41 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XVII | L'edificació ha estat modificada sensiblement restant molt pocs elements originals al seu lloc com, per exemple, la portalada amb carreus de pedra. Ha perdut el seu caràcter tradicional encara que no tots els seus elements. | <p>Antiga casa del carrer de Barcelona que ha estat substancialment reformada, de manera que ha perdut bona part dels seus elements tradicionals. És una edificació entre mitgeres, amb planta baixa, planta pis i golfes. La façana plana de paredat arrebossat ha estat substituïda per una intervenció recent. A la planta baixa s'ha tornat a instal·lar el portal dovellat i al nivell del pis una finestra de pedra que ara es troba a l'eix central de la nova edificació (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-42 | Carrer de Barcelona, 37-41 | <p>Aquesta casa pertany al conjunt d'edificacions del carrer de Barcelona, carrer que comença a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el Camí Reial (BAULIES, 1965).</p> | 41.6069300,2.2870400 | 440592 | 4606381 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49889-barcelona-37-41-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49889-barcelona-37-41-c.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49893 | Capella dels Sants Metges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-dels-sants-metges | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> | XX | <p><span><span><span>Petita capella reedificada de bell nou després de la Guerra Civil de 1936 en una posició lleugerament diferent de l’originària. Actualment és una edificació entre mitgeres. La façana principal, encarada vers el carrer del Corró, es composa amb un únic eix central. Una imposta separa la meitat inferior, on hi ha el portal, de la superior, on hi ha un rosetó. La façana és parcialment arrebossada, ja que s’han deixat parts al descobert alguns fragments que mostren un aplacat de lloses. El portal és d'arc de mig punt. El rosetó és emmarcat amb totxo a sardinell. La façana queda coronada per un capcer amb sanefa de totxo que incorpora un campanar d'espadanya d'una sola obertura. La composició vertical de la façana té el contrapunt de la imposta de totxo a sardinell (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA et alií, 2001).</span></span></span></p> | 08096-46 | Carrer de Corró, 114 | <p><span><span><span>La parròquia de Sant Esteve antigament era dividida en barris, dotats d'una petita capella emplaçada als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, o la ja desapareguda de Santa Elisabet. Al raval nord que es va desenvolupar al segle XVI fora muralles seguint el Camí Ral hi havia la capella dels Sants Metges. Sembla que va ser bastida el 1630 (CUSPINERA et alií, 2001). La construcció primitiva feia una arcada al mig del carrer de Corró i era, de totes les capelles de barri, la més nova. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Estava situada al barri 'dels Sants Metges', a la part alta de la vila. Al segle XIX i principis del XX aquest sector estava dominat per fàbriques i indústries, raó per la qual la festivitat d’aquests dels dos sants màrtirs que eren metges es celebrava cada any el dissabte següent al dia assenyalat en el calendari. Aquell dia tancaven les fàbriques i es paraven les indústries. La festa tenia com a ingredient fonamental la visita a la font (la Font Verda, la de l'Escot o la de l'Estació) amb la provisió corresponent d'unes branques d'acàcia o d'unes canyes verdes. Existeix també un himne dels Sants Metges (GARRELL, 1960). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Originàriament, la capella tenia una altra orientació. Segons Amador Garrell “era bastida al mig del carrer, de cara avall' (GARRELL, 1960). Durant la Guerra Civil de 1936 va ser enderrocada i, més endavant, es va reconstruir en un format més humil i a un costat. </span></span></span></p> | 41.6120100,2.2889500 | 440756 | 4606944 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49893-capella-sants-metges-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49893-capella-sants-metges-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 49894 | Casa Joan Sampere / Can Sampere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-sampere-can-sampere | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casal modernista concebut inicialment com a mansió del patrici Joan Sanpera i que avui forma part d’una escola. Sens dubte, es tracta d’un dels edificis modernistes més destacats de Granollers, atribuït a l’arquitecte Albert Juan i Torner. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació aïllada, de tipologia ciutat-jardí. Consta de planta baixa, dues plantes pis i coberta composta a vàries vessants. A la cantonada de Ponent sobresurt una torre mirador amb coberta de pavelló a quatre vessants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal consta d'una gran balconada correguda amb finestres d'arc pla. El ràfec està sostingut per mènsules i, sota aquestes, s’estén un esgrafiat amb decoració floral, amb domini de tons verdosos. A l'angle esquerre de la façana hi ha un petit porxo que sobresurt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral nord les grans finestres combinen l’arc escarser amb altres de tipus el·líptic. A la façana lateral sud, caracteritzada per obertures i decoració neogòtica, hi trobem el frontispici de l’església, rematada amb un campanar d’espadanya i on destaca una escultura sota dosser de sant Joan baptista. Al terrat s’hi poden veure uns originals embornals o forats de ventilació, utilitzats per l'arquitecte Juan també a les Escoles de les franqueses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes, estucades, estan decorades amb motius florals que, juntament amb la porta d'entrada, la coberta de teula vidriada, els merlets de les baranes del terrat i els elements de ferro forjat, són representatius del llenguatge modernista, en alguns sectors combinat amb elements de caràcter historicista neogòtic.</span></span></span></p> | 08096-47 | Carrer de Corró, 321 | <p><span><span><span>La data de construcció d’aquesta casa és dubtosa, i tampoc no s'ha trobat cap document que en constati l'autoria de l'arquitecte Albert Juan i Torner. D'altra banda, els plànols de la casa no són a l'arxiu municipal de Granollers. Estilísticament, però, trobem les mateixes solucions (en alguns detalls) que a les Escoles i a l'Ajuntament de les Franqueses, del mateix Juan i Torner, un edifici bastit l’any 1912. </span></span></span><span><span><span>L'any 1926 la casa es coneixia com 'can Sampere de l'Hostal”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Sanpera i Torras (Granollers, 1840 - 1914) fou un important comerciant i mecenes. Va néixer al barri del Lledoner. Tres anys després el seu pare va morir. Amb 18 anys se'n va anar a Barcelona i va treballar com a ajudant d'adroguer. Allà es va casar amb Josepa Rodés Ruiz, amb qui va tenir dues filles i un fill. Va fer una gran fortuna amb la importació de productes colonials: sucre, cacau, rom… Va construir una fàbrica de sucre a Saragossa i va comprar finques per tot Catalunya. Va destinar una part dels seus diners a obres de mecenatge, especialment va pagar importants edificis al municipi de les Franqueses, incloent-hi l’Ajuntament. Per això se li va concedir el títol de marquès de les Franqueses. </span></span></span>Al barri del Lledoner Sanpera va encarregar a l'arquitecte Juan i Torner aquesta casa d'estiueig per a la família</p> <p><span><span><span>El 1958 les superiores de la Divina Pastora van comprar aquest edifici amb l'objectiu de fer-hi l'Escola Anna Mogas. De manera que avui el casal modernista queda integrat dins el recinte de l’escola. Les monges pretenien també homenatjar la tasca educadora de la seva fundadora, Maria Anna Mogas i Foncoberta <span>(1827 – 1886)</span>, que va néixer al barri del Lledoner. Concretament, a l’Hostal del Lledoner, una mica més avall del carrer del Corró. <span>Fou la fundadora de la congregació de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor. </span>L’escola és anomenada popularment de les Monges Grises. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa Sampere es troba al nord del carrer Corró, en el barri del Lledoner, que inicialment pertanyia a les Franqueses del Vallès fins al 1922, moment en què fou incorporat al municipi de Granollers.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.6193600,2.2913400 | 440962 | 4607758 | Possiblement 1912 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49894-casa-sampere-11.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIL | 2024-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Albert Juan i Torner (arquitecte, atribuït) | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49895 | Can Medalla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-medalla | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII'', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI, XX | L'edifici ha estat força reformat però encara conserva part del seu caràcter patrimonial. | <p>Casa d'habitatges que ha conservat parcialment la tipologia originària; concretament, a l'eix de l'entrada principal, que conté decoració renaixentista. És una edificació entre mitgeres en cantonada, en la que destaquen la portalada i la finestra que devien formar l'eix principal d'aquest antic edifici situat a la sortida de la vila medieval pel camí Ral en direcció nord. El portal és adovellat de punt rodó. Al seu damunt hi ha un interessant finestral d'estil renaixentista, amb emmarcat de carreus treballats i rematat amb frontó doble que presenta al centre de la part inferior un escut amb un ocell. Els brancals estan formats per sengles pilastres d'estil jònic.</p> <p>Ja al segle XX l'edifici ha estat remodelat substancialment i s'ha sobrealçat, seguint una línia arquitectònica neutre que no presenta elements d'interès.</p> | 08096-48 | Carrer de Corró, 1-3 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. En el cas de can Medalla l'edifici ha conservat elements interessants d'estil renaixentista en l'eix de l'entrada principal. Segons la inscripció que hi ha a la façana, la casa s'hauria construït l'any 1565. La resta de l'edifici, però,</span></span></span></span><span><span><span><span> ha estat substancialment reformat al segle XX.</span></span></span></span></p> <p>Segons informació oral d'Eustaqui Casals, la família Medalla tenien carnisseria i van construir un grup de cases a la carretera de Caldes al barri de l'estació del Nord. L'autor García-Pey també recull algunes anècdotes de la casa i la família: s'havia dit ca n'Estaper perquè hi vivia una persona que tenia aquest ofici. També s'havia dit can Jepic i ca la Paula de les Mitges, que tenia botiga de gènere divers, però sobretot hi venia mitges. La canalla per fer-la enrabiar la cridaven: 'La Paula de les mitges, que les compres a can Sitges' i la festa s'acabava tirant-los una galleda d'aigua (GARCIA-PEY, 1990).</p> <p> </p> | 41.6091700,2.2877800 | 440656 | 4606629 | 1565 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49895-can-medalla-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49895-can-medalla-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49895-can-medalla-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49895-can-medalla-1.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49896 | Casa carrer de Corró 23-25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-corro-23-25 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII'', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI-XX | <p>Edifici d'habitatges originari del segle XVI i reformat el 1941 per l'arquitecte Raspall i Mayol, que li va donar un cert aire noucentista. Es tracta d'una edificació entre mitgeres, de planta rectangular però més ampla que la majoria de finques. Consta de planta baixa i dues plantes pis. Els laterals de la façana han conservat força bé l'estructura originària. A la banda dreta hi ha un portal és de pedra amb arc de mig punt adovellat que dona accés a l'habitatge. Al seu damunt es conserva una finestra-balcó amb una llinda decorada amb relleu corresponent a l'època renaixentista. Té inscrita la data 1565. El relleu consisteix en un escut, on s'hi representen dos animals corrent, flanquejat per sengles àngels. Al costat esquera de la façana es conserva un balcó de característiques similars, però amb la llinda llisa. La part central l'ocupa una tribuna amb obertures de proporcions verticals. A la part superior destaca el ràfec o barbacana, amb permòdols de caire clàssic. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08096-49 | Carrer de Corró, 23-25 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. Segons la inscripció en una llinda la casa objecte d'aquesta fitxa s'hauria construït l'any 1565. Ja al segle XX (concretament l'any 1941, segons indica la finestra central) </span></span></span></span><span><span><span><span>fou reformada per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, que li va donar un cert aire noucentista.</span></span></span></span></p> | 41.6096400,2.2879100 | 440667 | 4606681 | 1565, 1941 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49896-corro-23-25-g.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49896-corro-23-25-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49896-corro-23-25-j-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49896-corro-23-25-k.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49896-foto-08096-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49896-foto-08096-49-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Noucentisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte autor de la reforma) | La finestra central indica l'any 1941. | 95|98|106|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||
| 49897 | Can Burres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burres | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII'', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI-XX | <p>Casa unifamiliar de tradició popular del carrer del Corró que han conservat més o menys la tipologia constructiva tradicional. Es tracta d'un habitatge entre mitgeres. Amb planta baixa i dues plantes pis, i coberta de teula a dues vessants. Façana plana de paredat arrebossat acabada amb ràfec. La finestra del primer pis és amb llinda de pedra d'arc pla amb guardapols. El portal és amb arc escarser i conserva les pedres dels brancals. Les obertures de la segona planta han estat modificades modernament (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> <p> </p> | 08096-50 | Carrer de Corró, 19 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. Més concretament, la casa número 21 ha conservat més o menys l'estructura d'una casa popular dels segles XVI-XVII.</span></span></span></span><span><span><span><span> Segons recull l'autor García-Pey, en J</span></span></span></span>oan Pujal i els seus familiars eren motejats com Burres i vivien en aquesta casa. Per la part de darrera hi ha un gran pati (que avui es conserva enjardinat) que donava al passatge de Catalunya. En aquesta eixida es guardaven les burres amb les quals treballaven (GARCIA-PEY, 1990).</p> <p> </p> | 41.6095400,2.2878000 | 440658 | 4606670 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49897-can-burres-etc-o.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49897-can-burres-etc-n.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 49898 | Casa carrer de Corró 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-corro-31 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII'', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI-XX | Restaurada l'any 2007 | <p>Casa unifamiliar que ha conservat força bé la tipologia constructiva originària, probablement del segle XVI, almenys a la façana visible. És una edificació entre mitgeres que té planta baixa i dues plantes pis. Presenta façana plana de paredat arrebossat acabada amb ràfec. A la planta baixa es conserva el portal originari, amb llinda i brancals de pedra motllurats a la vora. A la planta primera s'obre una finestra de pedra d'arc pla, amb guardapols a la llinda, transformada en balcó amb llosa de planta rectangular protegit amb una barana de ferro amb brèndoles amb tirabuixó.La finestra del pis superior és de factura recent (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-51 | Carrer de Corró, 31 | <p><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. La casa objecte d'aquesta fitxa ha mantingut força bé la tipologia constructiva tradicional, que podria conservar elements del segle XVI o posteriors, tot i que, pel que sembla, a finals del segle XIX o començament del XX es va reconstruir, i s’hi va afegir el balcó.</span></span></span></p> | 41.6098300,2.2879300 | 440669 | 4606702 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49898-corro-31-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49898-corro-31-j.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49898-foto-08096-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49898-foto-08096-51-2.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Els anys 2005 i 2006 es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva en el solar d’aquesta casa, motivada per les obres d'ampliació de l’habitatge que afectaven al subsòl de la planta baixa i d'un sector del pati. La direcció va anar a càrrec de Carles Carbonell, de l’empresa Actium. Els resultats van ser escassos. S’hi va localitzar una sitja que ja havia estat amortitzada al segle XV i diversos forats de pal anteriors al segle XIX. També es van identificar diversos murs del segle XIX, anteriors a la casa actual. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49899 | Can Revento i Casa del carrer Corró 52 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-revento-i-casa-del-carrer-corro-52 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII'', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI | <p>Conjunt de dues cases que han conservat elements representatius dels habitatges tradicionals d'aquest carrer, originaris del segle XVI. Es tracta d'edificacions entre mitgeres. </p> <p>La casa número 50 (cal Revento) té planta baixa, dues plantes pis i coberta de terrat, afegit posteriorment. Ha conservat força bé la tipologia constructiva originària, amb un portal i una finestra emmarcats amb llinda i brancals de pedra, mentre que la finestra de la planta superior és de factura recent. </p> <p>La casa número 52 consta de planta baixa, pis i golfa, amb coberta de teula àrab a dues vessants limitada amb una senzilla imbricació. En aquest cas l'element que es conserva millor és la finestra del primer pis, emmarcada amb brancals de pedra i llinda amb guardapols.</p> <p> </p> | 08096-52 | Carrer de Corró, 50 i 52 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. És el cas de les dues cases objecte d'aquesta fitxa han estat parcialment reformades en les seves façanes però conserven elements significatius de les construccions originàries, probablement del segle XVI.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons recull l'autor García-Pey, al </span></span></span></span>número 50 hi vivia Joan Ramentol Martínet. De la mala pronunciació del cognom s'acabà coneixent-lo amb el motiu 'Revento', així com casa seva (GARCIA-PEY, 1990).</p> <p> </p> | 41.6106800,2.2882900 | 440700 | 4606797 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49899-corro-50-52-can-revento.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49899-corro-52-costat-can-revento-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49899-can-revento-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49899-corro-52-costat-can-revento.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49899-corro-52-costat-can-revento-b.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 49900 | Casa Joan Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-parera | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII'', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI | <p>Casa unifamiliar que en la façana ha conservat força bé la tipologia constructiva originària del segle XVI. És una edificació entre mitgeres, amb planta baixa i una planta pis. La façana és plana, de paredat arrebossat, acabada amb un ràfec que incorpora la canal formada per peces de terra cuita. A la planta baixa es conserva l'antic portal d'entrada, ara transformat en finestra. A la llinda hi ha un interessant gravat en baix relleu, amb un escut (consistent en una sanefa en forma semblant a una S) i la inscripció 'JOAN PARERA, 1565', a més d'altres lletres de difícil interpretació. A la planta primera es conserva la finestra de pedra sobre l'antic portal d'entrada amb un guardapols a la llinda. Al costat dret la façana ha estat transformada amb la incorporació d'una nova porta i un balcó al seu damunt (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-53 | Carrer de Corró, 64 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. La casa objecte d'aquesta fitxa ha conservat força bé la tipologia constructiva originària, del segle XVI. Segons informa la inscripció de la llinda, hauria estat construïda per Joan Parera l'any 1565.</span></span></span></span></p> | 41.6109800,2.2884300 | 440712 | 4606830 | 1565 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49900-corro-62-64-casa-joan-parera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49900-corro-62-64-casa-joan-parera-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49900-corro-62-64-casa-joan-parera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49900-foto-08096-53-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-04-12 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | En el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers aquesta casa té la fitxa núm. R-035 i està associada a la casa del costat, la número 62. Quan es va fer aquest projecte la casa número 62 conservava la façana tradicional. Posteriorment, entorn del 2023, la façana va ser totalment transformada: el portal modificat, una finestra i un balcó afegits, i l'únic element que es conserva de l'antiga façana és la finestra sobre el portal. Per això hem optat per eliminar aquesta casa del nostre inventari. | 95|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49901 | Conjunt de tres cases / Can Canudes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-tres-cases-can-canudes | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII'', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu</p> | XVI | <p>Conjunt de tres cases del segle XVI que han conservat la tipologia originària, molt similar, i són representatives dels primers habitatges que es van construir en aquest carrer. Es tracta de cases unifamiliars, entre mitgeres, que consten de planta baixa, planta pis i golfes. Les cobertes són de teula a dues vessants. Les façanes, que formen un continu, són planes, de paredat arrebossat, amb ràfec sota la teulada.</p> <p>Com a elements destacats cal remarcar els portals (de tipologia idèntica) i, al seu damunt, una finestra a cada casa. Estan emmarcats amb carreus de considerables dimensions, especialment a les llindes. En les núm. 69 i 71 hi ha un guardapols a la llinda. Els portals són de pedra d'arc pla. (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). La casa número 71 té un gravat a la llinda, amb una sanefa en forma semblant a una S, la data 1566 i la inscripció 'Gari'.</p> <p> </p> | 08096-54 | Carrer de Corró, 67-71 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. No és el cas de les cases objecte d'aquesta fitxa, que han conservat molt bé i són representatives la tipologia originària del segle XVI. A més, a</span></span></span></span> dues de les llindes de les portes d'aquestes cases hi posa el nom dels propietaris que les van fer: Garí, al 1566, i Nicolau Solà (sense data).</p> <p>Referent a èpoques més recents, l'autor García-Pey recull algunes dades anecdòtiques de les persones que hi vivien: al número 67 hi vivia una dona que es deia Tàpies de cognom i era fosca de pell, d'aquí el renom de ca la Bruna (GARCIA-PEY, 1990). El número 67 també s'ha dit can Canudes (VILA, 2001). El número 71 era cal Pinyoner. En Pere Canal Barnils l'anomenaven el Pinyoner perquè després d'anar a recollir pinyons i torrar-los es situava a la pedra de l'Encant per vendre'ls. Quant es torren queden una mica oberts, i ell els venia amb un clau aixafat de la punta que servia, si es ficava a l'escletxa del pinyó, per obrir-los. Era un home de bona mena i traçut. Va idear les gàbies per tancar els porcs a la coneguda plaça dels Porcs. La gent originària d'aquesta casa avui es troba en d'altres indrets, però com que tots en general disposen d'un bon nas es fa gresca anomenant-los 'els nariguts de cal Pinyoner' (GARCIA-PEY, 1990).</p> <p> </p> | 41.6108600,2.2882300 | 440695 | 4606817 | 1566 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49901-corro-67-71-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49901-corro-67-71-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49901-corro-67-71-n.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49901-corro-67-71-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49901-corro-67-71-d.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 95|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49902 | Casa carrer Corró 107 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-corro-107 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII'', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI-XVII | <p>Casa unifamiliar que ha conservat a la façana alguns elements de la construcció originària, probablement dels segles XVII-XVII. Es tracta d'un habitatge entre mitgeres, de planta baixa, planta pis i coberta de teula a dues vessants. La façana és plana, de paredat arrebossat i acabada amb ràfec: Les obertures primitives tenen un eix desplaçat a migdia. Com a elements originaris destaca el portal emmarcat amb una gran llinda i brancals de pedra picada. Cal remarcar l'entrega dels brancals a la llinda mitjançant uns permòdols motllurats amb una gola. Es tracta d'un element característic que trobem en altres portals d'aquest carrer. U<span><span><span><span>n altre element de la construcció originària és l'ampit motllurat de la finestra. </span></span></span></span>Més tard es va obrir un nou portal d'accés a la dreta (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-55 | Carrer de Corró, 107 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. És el cas de la casa objecte d'aquesta fitxa, probablement originària dels segle XVI-XVII. De la construcció originària tan sols se n'ha conservat el portal i l'ampit de la finestra.</span></span></span></span></p> | 41.6116200,2.2885900 | 440726 | 4606901 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49902-corro-107-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49902-corro-107-b.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 49903 | Cal Cabrer / Cal Cuquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cabrer-cal-cuquet | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII'', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI-XVII | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Casa popular originària dels segles XVI-XVII que ha conservat més o menys l'estructura de la façana, per bé que amb modificacions importants a la planta baixa i les golfes. Es tracta d'una edificació entre mitgeres, de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants acabada amb un senzill ràfec. La façana és plana, arrebossada, i es composa segons dos eixos marcats per buits de proporcions verticals.</p> <p>Els únics elements d'interès són les obertures del primer pis: al costat nord un balcó de barrots que emfasitza la portalada d'entrada. Aquest buit està emmarcat amb carreus i llinda d'arc pla. El costat sud presenta una senzilla finestra de pedra amb llinda que forma un arc carpanell o escarser, molt rebaixat i decorat amb tres relleus flamígers en forma de puntes. L'ampit és motllurat (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-56 | Carrer de Corró, 13-15 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. En el cas de la casa objecte d'aquesta fitxa s'hi ha mantingut més o menys l'estructura d'una casa popular dels segles XVI-XVII, tot i que amb importants modificacions. Antigament, segons recull l'autor García-Pey, el </span></span></span></span>propietari del número 13 tenia cabres i venia la llet a l'entrada de la casa, Hi havia una altra casa al mateix carrer que portava el mateix nom. El número 15 era can Cuquet (GARCIA-PEY, 1990).</p> <p> </p> | 41.6094600,2.2878100 | 440659 | 4606661 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49903-cal-cabrer-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49903-cal-cabrer-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49903-cal-cabrer-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 94|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49906 | Casa Joaquim Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joaquim-trullas | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges d'estil bàsicament noucentista, obra de l'arquitecte Marian Lassús Pecanins. El llenguatge emprat quant a elements formals i decoratius té un caràcter eclèctic, encara que molt característic del llenguatge noucentista. </p> <p>És una edificació entre mitgeres de planta semisoterrani, baixa i dues plantes pis. La façana té una composició simètrica i està feta de paredat estucat. La planta baixa està tractada com a basament amb estucat carreuat. En aquesta planta es veuen les obertures del semisoterrani. Les plantes primera i segona són amb estuc llis i limitat per pilastres a les parets mitgeres que emmarquen les obertures de proporció vertical: cobertes amb arc carpanell (els de la planta baixa), escarser (els de la primera) i de punt rodó (els de la segona). Totes les obertures són tancades amb persiana de llibret mòbil i protegides amb barana de ferro. La coronació és formada per una balustrada que emfasitza la cornisa que limita el pla de façana, amb hídries als pilars. La coberta és plana (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1986).</p> | 08096-59 | Carrer d'Alfons IV, 64 | <p><span><span><span><span>La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El carrer Alfons IV és la denominació actual d'un sector de l'antiga Carretera, i constitueix un dels principals eixos de la ciutat. Hi trobem representats els principals corrents arquitectònics del segle XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquest edifici en particular, fou construït l'any 1935 en un estil bàsicament noucentista. És obra de l'arquitecte Marian Lassús Pecanins</span></span></span></span><span><span><span><span> (Granollers, 1908 - França, 1945). Fou cap dels Bombers de Granollers durant els anys de la Segona República, i el 1936 fou nominat arquitecte municipal pel Comitè Antifeixista Revolucionari. Després de la guerra s'exilià a França, on va morir.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Joaquim Trullàs i Cunillera (Granollers 1917-1986) fou un industrial que va dirigir una important foneria fundada a Granollers on es construïa maquinària tèxtil. Va ser alcalde de Granollers l'any 1963.</span></span></span></span></p> | 41.6040900,2.2878300 | 440655 | 4606065 | 1935 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49906-casa-joaquim-trullas-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49906-casa-joaquim-trullas-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49906-casa-joaquim-trullas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49906-foto-08096-59-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-12-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Marian Lassús Pecanins (arquitecte) | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49907 | Casa de Pere Gendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pere-gendra | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Raspall i Mayol. Forma una doble cantonada entre els carrers Alfons IV i Guayaquil. És una construcció de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La composició simètrica de les façanes s'accentua a la façana principal amb la coberta-frontó sobre l'espai de l'escala i la forma del portal que li dóna accés. El tractament unitari del parament de façanes es reforça amb els relleus horitzontals com a contrapunt de la composició vertical de les obertures de façana. En aquests relleus i en la decoració geomètrica al voltant de les obertures s'hi incoporen elements formals d'art decó. Hi ha impostes a nivell de forjat i a un terç del buit (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-60 | Carrer d'Alfons IV, 72; Carrer de Navarra, 2 | <p><span><span><span><span>La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El carrer Alfons IV és la denominació actual d'un sector de l'antiga Carretera, i constitueix un dels principals eixos de la ciutat. Hi trobem representats els principals corrents arquitectònics del segle XX.</span></span></span></span></p> <p>En el cas d'aquest edifici en particular, fou construït l'any 1929. És obra de <span><span><span><span>Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. En la Casa de Pere Gendra e</span></span></span></span>l tractament compositiu és representatiu de la seva darrera etapa acadèmico-noucentista, caracteritzada pel retorn a les formes populars i on apareixen també detalls formals d'art Déco.</p> | 41.6039100,2.2878300 | 440655 | 4606045 | 1929 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49907-casa-de-pere-gendra-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49907-casa-de-pere-gendra-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49907-casa-de-pere-gendra-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49907-casa-de-pere-gendra-4.jpg | Legal | Noucentisme|Art Decó|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-12-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte) | 106|110|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49908 | Can Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bigues-0 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XIX | S'han modificat alguns vanos o obertures de la construcció original i s'ha elevat una planta. | <p>Edifici de dimensions considerables que ocupa un lloc preeminent en una cantonada de la plaça de la Corona, amb un estil de línia popular-clàssica. Té tres façanes visibles: dues al carrer i una al pati. Consta de de planta baixa, dues plantes pis i coberta de teula a tres vessants. Façanes planes de paredat arrebossat i carreus arrodonits a la cantonada. La composició simètrica i vertical de les obertures queda contrastada per l'horitzontalitat de la balcona (sota la que hi ha una línia de cercles incisos) i el ràfec de coronament. A la planta baixa, en la clau del portal principal hi ha un cap de lleó i una petxina. En les plantes primera i segona les obertures són amb brancals i la llindes de pedra. A la façana del carrer Conestble de Portugal mitjançant un ampli portal d'arc de pedra de mig punt s'accedeix al pati.Actualment hi ha establerta una oficina bancària. Aquest arc porta inscrita la data 1853 desdibuixada. Al pati s'obre una galeria formada per pilars i arcs de mig punt (PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-61 | Plaça de la Corona, 1; Carrer de Castella, 2; Carrer de Guayaquil | <p>Sembla que aquesta casa és de mitjans i finals del segle XIX (1853?-91). En dates recents ha estat lleugerament remodelada: s'hi ha fet recréixer una planta superior i s'han modificat algunes obertures.</p> <p>La casa va ser propietat d'en Bigas, qui va ser alcalde de Granollers els darrers anys del segle XIX. Una anècdota festiva està vinculada al seu propietari, segons explica Garrell: 'L'any 1898 o 99, els veïns més significats de la plaça de la Corona decidiren fer un envelat per a celebrar la festa de Santa Esperança. Havien contractat l'orquestra que els semblà la millor i pensaven fer una 'festa de societat'. Però les festes dels barris de Granollers sempre han tingut un caire bon xic diferent: són festes de carrer, sense altres limitacions més que les que imposa la convivència. I aquell vespre, mentre els organitzadors d'aquell sarau a l'envelat sopaven, el poble envaí aquest, sense fer esment dels dos o tres porters que li volien barrar el pas. Sembla que, en adonar-se d'aquell èxit inesperat, els músics reberen l'ordre de retirar-se, però es produí un avalot, que fou sufocat per l'alcalde (en Bigas, veí de la mateixa plaça), el qual ocupà el lloc que en els envelats sempre es deixa per a les autoritats, i donà l'ordre perquè es fes el ball. I, mentre tothom ballava alegrement a l''envelat dels senyors', els senyors es reuniren i ballaren en una casa particular de la mateixa plaça (GARRELL, 1960).</p> <p>En aquesta casa hi va viure el metge Grau (informació oral)</p> | 41.6054600,2.2876800 | 440644 | 4606217 | 1853?-91 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49908-can-bigues-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49908-can-bigues-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49908-can-bigues-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49909 | Casa Paula Pinyol/Can Pinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-paula-pinyolcan-pinyol | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XIX | <p>Casa de caire senyorial d'estil eclèctic, del final del segle XIX. És una edificació entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes pis. La façana és de composició simètrica i vertical, coronada per una cornisa-balustrada que emfasitza i limita el pla de façana, amb un frontó que conté la data. És de destacar el tractament de la façana amb estuc geomètric floral. Les cartel·les centrals del balcó s'incorporen a l'arc reforçant l'entrada. Els elements formals d'aquesta part baixa són molt heterogenis, amb un marcat caràcter eclèctic. Cal destacar el treball dels elements de ferro (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-62 | Plaça de la Corona, 17 | <p>A Començaments de segle XX, a la carretera, tirant amunt, tret de can Barangé, de cal Xic Ferrer i de can Camillo (cal Fideuer), la resta, fins al barri del Lledoner, eren tot ases de planta baixa i un pis, tal com ho eren a la part d'avall de la mateixa carretera, llevat de can Trotxa i de dues o tres cases més de la plaça de la Corona. La casa de can Bigas, l'havien edificada l'any 1891 i la de la família Pinyol Daví el 1900.</p> <p>La casa pertanyia a la família Pinyol Daví (GARRELL, 1960).L'arquitecte fou Manuel Guitart i Codorniu. El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers (GARCIA PEY, 1990).</p> | 41.6057100,2.2887600 | 440734 | 4606244 | 1900 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49909-casa-paula-pinyol-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49909-casa-paula-pinyol-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49909-casa-paula-pinyol-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49909-casa-paula-pinyol-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49909-foto-08096-62-1.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Guitart i Codorniu (arquitecte) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49910 | Can Torrabadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrabadella | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>Informació oral Sr. Eustaqui Casals Margall, (febrer 2002).</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental.</span></span></span></p> | XIX | <p>Casal unifamiliar de caràcter senyorial que s'inscriu dins del concepte de ciutat-jardí. És l'edifici de llenguatge eclèctic més singular de la ciutat i constitueix una fita visual important als carrers de Granollers. És de grans proporcions, forma cantonada a la carretera-carrer Anselm Clavé, eix principal de la ciutat, i consta de jardí posterior, que dona a la plaça de Barangé.</p> <p>La composició de les façanes és simètrica, amb una tribuna circular a la cantonada amb coberta de pavelló octogonal tancada amb estructura metàl·lica i vidre acolorit a la part superior. Constitueix l'element més significatiu de l'edifici. La façana principal està composada a partir de tres eixos, amb la porta d'accés al central. A la part superior destaca un frontó o acroteri molt treballat, que té gravada la data '1902'. Els buits són de composició vertical, emmarcats amb llindes planes i guardapols. El tractament de les façanes descansa sobre el sòcol de pedra, que constitueix el basament i la tanca del patí-jardí. Les plantes baixa i primera es tracten amb estuc, amb especejament que imita carreus. La coronació de l'edifici es resol amb molt d'èmfasi mitjançant una franja que incorpora un fris, la cornisa i la balustrada, així com el frontó de la façana principal, que assenyala el portal d'entrada.</p> <p>A l'interior, destaca el treball de fusteria i el mobiliari. L'accés a la porta principal des del carrer es fa mitjançant una escala. En l'espai del vestíbul destaca l'artesonat i els motius vegetals esgrafiats a les parets. Resulta d'interès a tota la casa el treball de reixes i els elements decoratius de caràcter clàssic (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-63 | Carrer d'Anselm Clavé, 29; Carrer de M. Maspons | <p>Es troba a l'antiga carretera de Barcelona a Vic, que travessa el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. Aquest eix, darrerament, està patint un fort procés de transformació amb la proliferació de construccions de substitució. La casa és de l'any 1899.</p> <p>Promotor d'aquesta casa fou Tomàs Torrabadella i Fortuny (1848-1912). Fill únic d'un farmacèutic amb negoci al carrer de Santa Elisabet, Tomàs Torrabadella i Fortuny va estudiar farmàcia per seguir la tradició familiar, però va conrear sovint la seva vena artística a través de la pintura i la fotografia. El 1899 va encarregar a l'arquitecte barceloní Francesc Mariné i Martorell (1845-1902) la construcció d'un casal unifamiliar molt a prop del negoci familiar. Mariné era en aquella època l'arquitecte municipal de Granollers, càrrec que també va ocupar a l'Hospitalet de Llobregat i Sarrià. La seva principal obra va ser el col·legi de l'Escola Pia de Sarrià, tot i que no va firmar el projecte a causa de la incompatibilitat amb el seu càrrec (Regàs; Blancafort, 2014: 22).</p> <p>El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers (GARCIA PEY, 1990). Després d'un temps de ser construïda l'edifici fou adquirit pel Sr. Vicenç Ramoneda Galobart, més conegut pel renom de 'Malherba' o 'Mala herba'. El Sr. Ramoneda, que venia de Parets, acostumava a dir que 'a casa meva mai creix cap mala herba'; per això la casa es va conèixer també com 'Can Malherba' (Informació oral Sr. Eustaqui Casals Margall, febrer 2002).</p> | 41.6076300,2.2889700 | 440754 | 4606457 | 1899 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49910-can-torrabadella-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49910-can-torrabadella-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49910-can-torrabadella-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49910-can-torrabadella-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49910-can-torrabadella-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49910-can-torrabadella-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49910-can-torrabadella-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49910-can-torrabadella-14.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Francesc Mariné Martorell (arquitecte) | Altres denominacions: can RamonedaForma part de la Ruta pel Granollers modernista i noucentista | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||
| 49911 | Fonda Europa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-europa | <p><span><span><span>Anònim (2002). La Vanguardia (17-03-2002).</span></span></span></p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. </p> <p><span><span><span>MONJA, Paco (2015-2016). «La Fonda Europa, el referent». Vallesos (Tardor-hivern 2015/2016), p. 52-54.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici de la Fonda Europa, d’estil noucentista, que està situat en un dels punts més cèntrics de Granollers, a peu de l’antiga carretera de Vic. És una construcció parcialment entre mitgeres, amb tres façanes que formen doble cantonada. Consta de planta baixa i tres plantes pis, amb coberta de terrat limitada per una balustrada perimetral en dues de les façanes. A les façanes principal i posterior destaquen sengles frontons de perfil curvilini aplacats amb plafons de ceràmica i on hi ha escrit el nom de l’establiment: 'Fonda Europa'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els buits de les façanes són de proporció vertical, emfasitzats a les façanes principal i lateral per plafons perpendiculars de ceràmica que van des del tercer fins al primer pis. L’any 2023 tres dels plafons de la façana principal han estat retirats. A la façana lateral, els buits dels balcons es troben protegits per un emmarcat. Tots els balcons són de barrot. A la façana lateral els plafons de ceràmica s’hi han col·locat recentment, junt amb altres intervencions artístiques d’autors contemporanis, com un mural i plats decorats pel ceramista Cumella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de l’establiment en les parets del menjador hi trobem pintures de Josep Bulbena, datades cap a la dècada de 1950. L’establiment hoteler continua en actiu i l’edifici té set habitacions dobles i una de les cuines més emblemàtiques. Compta amb dues sales antigues i altres espais útils.</span></span></span></p> | 08096-64 | Carrer d'Anselm Clavé, 1; plaça de Barangé | <p><span><span><span>Al segle XIX i principis del XX a Granollers hi havia nombroses fondes, com Can Fidel, Cal Ros, Ca la Sila, Can Gall, Can Quico Puig, Can Tets, Cal Valent, Can Tomàquet, Can Daulí. Avui gairebé totes han desaparegut o han estat substituïdes per restaurants moderns. Entre totes, però, la més coneguda és la fonda Europa, amb una llarga història que ha anat de la mà de la família dels Parellada al llarg de set generacions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb precedents que arrenquen l’any 1771, és una de les fondes més antigues de Catalunya. El seu primer nom era can Fidel. Després s’anomenà Fonda Vallès o Fonda España. Antigament la 'Posada del Vallés' era un edifici obrat només a la part que feia façana a la carretera. No va ser fins a mitjans del segle XIX que un avantpassat dels actuals propietaris la va batejar com a Fonda Europa. Va ser el 1852 com a resultat de la unió del matrimoni de l'hereu de la Fonda Espanya (Bonaventura Parellada) amb Margarita Vinyamata (la pubilla de l'Hostal del Vallès). Tal com remarquen els seus propietaris, després de la Revolució Francesa s’havia produït una gran consciència europea, i la fonda es trobava a peu de la moderna carretera que havia entrat en funcionament el 1848 i que comunicava Barcelona i Vic, tot seguint cap a Ripoll, Puigcerdà i França. Cada 30 quilòmetres els viatgers i cavalls que feien la ruta cap a París havien de fer parada per reposar-se. La Fonda Europa es convertí, doncs, en un punt de referència. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg dels anys la Fonda Europa s’ha anat consolidant com un dels establiments d’hostaleria més reconeguts de Catalunya. Per ella hi han passat personalitats i artistes, com el rei Alfons XIII, Santiago Rusiñol, Josep Pla, Picasso, Dalí, Cela o Vázquez Montalbán. La seva gastronomia s’ha guanyat un lloc en l’imaginari culinari del país, basant-se especialment en la cuina clàssica catalana, amb plats com cap i pota, sang i fetge, peus de porc i, sobretot, els anomenats esmorzars de ganivet i forquilla: un costum que existia a molts llocs de Catalunya però que a Granollers es troba especialment arrelat. Es tracta de consumir de bon matí plats d’una certa contundència que, a la Fonda Europa, es serveixen normalment acompanyats amb un arròs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La fonda Europa és considerada gairebé com una institució granollerina, i és també molt coneguda fora del municipi. A principis del segle XX va ser un important centre de tertúlies polítiques i culturals. Entre d’altres, hi participava qui va ser arquitecte municipal, Manuel Joaquim Raspall i Mayol, que l’any 1906 dissenyà el segell de la fonda. el 1926 aquest arquitecte va obrir un estudi a l’edifici de la Fonda per atendre els clients i proveïdors que tenia a la ciutat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici és una construcció del 1923, d’estil bàsicament noucentista. L’arquitecte fou Josep Maria Miró i Guibernau. En els darrers anys la façana lateral s’ha embellit amb una sèrie d’intervencions artístiques de diferents autors contemporanis, realitzades entre 1991 i 2008. Es tracta d’un mural a l’entrada lateral, plafons ceràmics i fileres de plats encastats també a la paret lateral.</span></span></span></p> | 41.6082000,2.2891400 | 440768 | 4606521 | 1923 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49911-fonda-europa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49911-fonda-europa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49911-fonda-europa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49911-fonda-europa-lat-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49911-fonda-europa-post-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49911-fonda-europa-post-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49911-fonda-europa-lat-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49911-foto-08096-64-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49911-fonda-europa-int-1.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2024-04-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Josep Maria Miró i Guibernau | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49912 | Can Deu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-deu-1 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XIX | <p>Casa d'habitatges representativa de l'estil academicista eclèctic de la segona meitat del segle XIX. És una edificació de dimensions considerables amb una situació preeminent, entre la plaça de Lluís Perpinyà i el carrer d'Anselm Clavé, de manera que es desenvolupa al llarg de la totalitat d'una illa de cases d'aquest carrer. Això fa que sembli un edifici aïllat.</p> <p>La disposició de la façana en forma de mòduls compositivament idèntics li confereix un volum cúbic i centra l'atenció en la cantonada, on s'acumulen tots els recursos per aconseguir la percepció de continuïtat del perímetre. Aquesta continuïtat es reforça per la inclusió de tres franges horitzontals diferents: la balustrada de remat de l'edifici, les franges que formen el conjunt de les baranes dels balcons i el regruix de la paret d'idèntica amplada en els trams on no hi ha balcó. Aquests recursos potencien, a la manera d'un cèrcol visual, la imatge volumètrica de l'edifici (CUSPINERA et alií, 2001). És remarcable el treball d'esgrafiats i relleus als frisos sota el ràfec, entre permòdols en forma de volutes.</p> <p>La planta baixa ha estat molt alterada per la presència de marquesines i rètols que, recentment, han estat substituïts mitjançant reformes prou encertades per a restituir la imatge original i la proporció dels portals de l'edifici (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-65 | Plaça d'en Perpinyà 18; Carrer de l'Enginyer | <p>Aquesta casa fou construïda entre 1894-95. Rep el nom del seu propietari, Enric Deu Umbert, qui s'establí en aquest indret quan va venir de Sant Feliu de Codines i hi posà carnisseria (GARCIA-PEY, 1990). Maria Deu, descendent del fundador de la casa Deu de la plaça Perpinyà, es va casar amb el Sr. Ripoll i va tenir dos fills. Quan va quedar vídua va donar a escollir a les joves entre les dues cases. El fill gran es va quedar amb la de la plaça Perpinyà (informació oral Sr. Eustaqui Margall).</p> | 41.6096600,2.2893200 | 440785 | 4606683 | 1894-95 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49912-can-deu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49912-can-deu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49912-can-deu-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49912-can-deu-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49912-can-deu-7.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Tot l'edifici fou restaurat en la dècada de 1990. | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 49913 | Casa Josefa Ganduxer de Torras/ Can Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josefa-ganduxer-de-torras-can-roure | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p> | XX | <p>Edifici originàriament residencial d'una família benestant, d'estil modernista-historicista. És una edificació entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula a dues vessants. La façana queda coronada per una arqueria contínua subratllada per un ampli ràfec de fusta o barbacana. Els elements historicistes (llindes i portalada) i els formals i decoratius (medallons, esgrafiats, sanefes, revestiments ceràmics) li donen un cert caràcter modernista de tendència historicista, molt propi de l'arquitecte Alexandre Soler i March (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-66 | Carrer de Joan Prim, 44 | <p><span><span><span><span>Aquest carrer en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim. El 19 d'agost del 1842 el general Prim (que aleshores s’introduïa en el món de la política) havia visitat Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquesta via hi trobem representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Entre d'altres, el modernisme historicista propi de la casa Josefa Ganduxer, construïda el 1912 per l'arquitecte barceloní Alexandre Soler i March.</span></span></span></span> Josepa Ganduxer i Carrencà era esposa de l'insigne digestòleg sabadellenc Joaquim Torras i Pujalt (1855-1937).</p> <p> </p> | 41.6110000,2.2897800 | 440824 | 4606831 | 1912 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49913-casa-josefa-ganduxer-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49913-casa-josefa-ganduxer-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49913-casa-josefa-ganduxer-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49913-casa-josefa-ganduxer-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49913-foto-08096-66-2.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Alexandre Soler i March (arquitecte) | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/