Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95260 | A Enrica Florensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-enrica-florensa | XXI | <p><span><span><span>Element commemoratiu en memòria d’Enrica Roca Florensa, activista política i social durant els anys de la Guerra Civil de 1936. Consisteix en un bloc de roca granítica només treballat en la part polida on hi ha una inscripció, amb lletres marcades en vermell. La inscripció diu el següent: “Enrica Roca Florensa 1921-2001, compromís en la lluita per la llibertat Granollers. Octubre de 2001”. </span></span></span></p> | 08096-427 | Plaça de Sant Tomàs d’Aquino (davant l’Escola Salvador Espriu) | <p><span><span><span>Enrica Roca va néixer a Granollers el 1921. Va viure la seva adolescència entre les bombes, la gana i la misèria de la Guerra Civil. Va lluitar per les seves idees polítiques i socials: va allotjar refugiats, mares solteres i criatures del nord de l’Estat que fugien. Va marxar a l’Argentina als anys 50 amb el seu marit i el seu fill, i no va tornar a Granollers fins al 1980. L’any 1994 va tornar a l’Argentina, on va morir el 29 de desembre de 2000.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest petit monument fou inaugurat amb motiu d’un homenatge pòstum que se li va retre, organitzat per una comissió creada especialment, amb participació de l’Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> | 41.6074900,2.2811600 | 440103 | 4606447 | 2001 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95260-monument-a-enrica-florensa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95260-monument-a-enrica-florensa-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 95258 | A refugi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-refugi | XXI | Pintura amb cert grau de degradació | <p><span><span><span>Mural grafit, obra de l’artista Cinta Vidal que està situat a la paret mitgera d’una casa del carrer Muralla. S’inspira en el concepte de refugi, molt present a Granollers per l’impacte que van tenir els bombardejos durant la Guerra Civil. La intervenció artística fou el resultat d’un procés participatiu que va recollir les aportacions de la cinquantena de participants de l’activitat 'A refugi!'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està firmat, al lateral dret.</span></span></span></p> | 08096-426 | Carrer Muralla; cantonada amb carrer de Catalunya | <p><span><span><span>Cinta Vidal Agulló és formada en un Grau Superior d’Il·lustració per l’Escola Massana. Als 16 anys va inciar-se com a aprenent al Taller d’Escenografia Castells Planas de Santa Agnès de Malanyanes. Allà va aprendre l’ofici de pintar telons. Des de fa uns anys s’ha encaminat cap al món de la pintura i l’obra pròpia. El mural A refugi fou realitzat el novembre de 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest mural forma part del projecte d’art urbà impulsat per l’Ajuntament de Granollers sota la denominació Murs que parlen. Es va iniciar l’any 2006 amb el propòsit de millorar el paisatge urbà a partir de la intervenció artística. Consisteix en la promoció d’intervencions muralistes en parets mitgeres de la ciutat per artistes d’abast internacional. El projecte desenvolupa una intervenció artística de gran format per any, de tal manera que se’n pugui dissenyar un projecte educatiu i comunitari. Per tant, és una proposta en clau educativa, cultural i comunitària que inclou activitats de participació, debats, etc, i en la qual hi participen escoles, centres oberts, entitats veïnals... (Web Ajuntament de Granollers).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest mural es va inaugurar el 24 de novembre de 2018, el mateix dia que el mural “Educar en la memòria, educar per la Pau”, dedicat a la memòria dels bombardejos de la Guerra Civil i emplaçat al jardí del Centre de Cultura per la Pau de can Jonch.</span></span></span></p> | 41.6095900,2.2868000 | 440575 | 4606677 | 2018 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95258-mural-carrer-muralla-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-06-03 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Cinta Vidal Agulló | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 97021 | Adoberia de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/adoberia-de-can-ginebreda | I-XVIII | <p><span><span><span>Ruïnes arqueològiques d’una antiga adoberia situades en ple centre de Granollers, actualment museïtzades i visitables. El jaciment inclou, a més de l’adoberia, vestigis de la muralla i restes de dues torres. Tot plegat forma part del Centre d’Interpretació històrica del Granollers medieval, un espai que permet conèixer la transformació de Granollers, des de l’origen romà i medieval fins a l’edat moderna. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’adoberia, que és l’única que s’ha conservat de la mitja dotzena que es té constància que existien a la ciutat, n’ha quedat visible la part baixa del complex, coneguda com la ribera. És on tenia lloc la part del procés relacionat amb l’aigua. L’edifici de l’adoberia el formen dos cossos: un de principal, format per una sala amb un pilar central, i un altre d’adossat, més petit, on es situen les basses. Entre les restes s’hi pot veure un pou, un fogó (que servia per esclafar aigua i accelerar així el procés d’adobatge) i els característics clots i basses que servien per als treballs de remull, blanqueig i assaonat de la pell. L’excavació també va permetre documentar el sistema d’evacuació d’aigües residuals mitjançant una claveguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment és un dels pocs exemples d’arqueologia industrial excavat a Granollers i una de les adoberies més ben conservades de Catalunya.</span></span></span></p> | 08096-503 | Plaça de l'Església, 7 | <p><span><span><span>Les excavacions han permès documentar en aquest indret restes anteriors a l’adoberia, d’època romana i també altmedieval. S’hi van trobar restes d’enterraments (segles IX-XI) que estarien relacionats amb l’església, situada a pocs metres), els quals al segle XIV es van veure afectats per la construcció de la muralla. De la muralla se’n conserva un tram important en aquest sector. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’adoberia de can Ginebreda se’n coneixen referències documentals ja de l’any 1583. Les restes conservades, però, corresponen a finals del segle XVIII i XIX, coincidint amb la darrera etapa d’ús d’aquest complex. És un moment en què comença la centralització de les produccions adoberes en zones com Vic o Igualada. Can Ginebreda és un exemple de petita adoberia de tradició medieval dedicada a la producció i el comerç local, com era el cas de moltes d’altres existents a ciutats medievals com Granollers. Un cop l’adoberia s’abandonà definitivament l’edifici de can Ginebreda va tenir diferents usos. Es va compartimentar i durant molts anys va acollir habitatges, magatzems i establiments.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el seu moment l’adoberia devia formar part d’un edifici de dues plantes, un fet habitual en aquest tipus d’indústria. A la planta baixa s’hi emplaçava la part de ribera, on es portaven a terme tots els processos de neteja, descarnat i adobatge, que tenien l’aigua com a element principal. Aquesta zona solia ser fosca, càlida i humida, amb clots plens d’aigua, calç o excrements d’animals. L’ambient era força incòmode i perillós per treballar-hi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’excavació arqueològica de l’Adoberia de Can Ginebreda va començar a finals de gener de 2005 en el transcurs de les obres de construcció de l’equipament juvenil del Gra, però la importància de les restes documentades va motivar que es canviés el projecte per poder acollir el centre d’interpretació i fer el jaciment visitable. L’Adoberia és un espai museogràfic vinculat al Museu de Granollers, obert a finals de l’any 2009 i que va merèixer el Premi Especial Bonaplata de Patrimoni l’any 2010. Avui forma part de la Xarxa d’Adoberies Històriques de Catalunya (informació extreta de la Web del Museu de Granollers).</span></span></span></p> | 41.6074600,2.2864800 | 440546 | 4606440 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97021-adoberia-ginebreda-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97021-adoberia-ginebreda-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97021-adoberia-ginebreda-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97021-adoberia-ginebreda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97021-adoberia-ginebreda-muralla-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97021-adoberia-ginebreda-muralla-5.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En aquest jaciment s’hi han realitzats diverses campanyes d’excavació arqueològica els anys 2005, 2006, 2007 i 2011.El 2006 es van dur a terme tasques de rebaix del sector intervingut el 2005.El 2006 es va realitzar el desmuntatge d'algunes estructures del jaciment per tal de situar els pilars de fonamentació de micropilotatge del nou edifici que s’hi construïa. S’hi van localitzar nivells datats del segle IV-V dC. Es va poder datar el moment de construcció del forn al segle XV. També va aparèixer material d’època romana de finals del I a II dC. El 2007 es van excavar sectors pendents, on es van identificar fases des d’època romana fins a l’actualitat. Concretament, 14 fases, incloent-hi una necròpolis dels segles IX-XI i restes de la muralla del segle XIV. | 83|85|94|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 49868 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-3 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) <em>Granollers, espai, temps</em>. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic</em>. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994). 'L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps', a <em>Lauro</em>, núm 7, juny 1994, p.35-37. Granollers.</p> | XX | <p><span><span><span>L’edifici de l’Ajuntament de Granollers és el resultat d’una reforma realitzada a principis del segle XX, quan va adoptar un marcat caràcter historicista. L’escultor Josep M. Barnadas és l’autor dels elements decoratius (llindars, obertures i el balcó) que li donen un regust goticista, molt ornamentat i florejat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una edificació entre mitgeres que consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula a dues vessants. La façana és de carreus en la primera planta i la resta estucada amb aparell de totxo. La composició de la façana és asimètrica, amb dos eixos d’obertures a la franja esquerra i un altre a la dreta que es mantenen en les dues primeres plantes. L’edifici queda coronat per una torreta octogonal al costat dret que trenca la uniformitat de la composició.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa les dues obertures de l’esquerra, corresponents a l’entrada, són en forma d’arcs de pedra apuntats. Al nivell dels capitells tenen una imposta que enllaça amb el guardapols d’una finestra geminada d’arc sinuós que es troba a l’eix de la dreta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis destaca especialment el balcó-galeria de l’eix de l’esquerra. Consta de dos arcs de perfil sinuós sostinguts per columnes helicoïdals, amb barana de traceria i la llosa suportada per mènsules. Tot profusament decorat amb motius vegetals. Dues mènsules enllacen amb la clau dels arcs apuntats que hi ha a sota. A l’eix de la dreta trobem una finestra coronella d'arc lobulat amb guardapols i fullatge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és coronada amb una potent barbacana amb relleus ceràmics entre les mènsules, limitada al nord per una torre de planta octogonal acabada amb barana de traceria i pinacles. A la part davantera conté un rellotge. A l’angle sud de la teulada s’aixeca un esvelt pinacle sostingut per una mènsula amb una figura femenina. </span></span></span></p> | 08096-21 | Plaça de la Porxada, 6 | <p><span><span><span>El nucli medieval de Granollers es formà entorn de la sagrera que hi havia al voltant de l’església i, sobretot, del mercat, que es va desenvolupar a la zona on ara hi ha la plaça Porxada. Sembla del tot probable que en aquesta època l’edifici del Consell municipal ja es trobava en aquesta plaça. Al llarg de l'època medieval Granollers va anar canviant de jurisdicció (reial o senyorial) en funció dels interessos polítics de cada moment. En els moments en què va pertànyer al domini reial, la vila va anar obtenint privilegis que afavorien la seva organització municipal, com per exemple l'exclusivitat de la justícia reial (1219), l'elecció de batlle, l'elecció de quatre jurats (1356) i la imposició de tributs municipals (1366) vinculat a la construcció de la muralla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1418 Granollers passà definitivament a poder reial i, a patir de 1500, amb la instauració de la insaculació, diversos privilegis van reforçar l'autonomia de la vila. El segle XVI s’ha definit com el 'segle d'or' de Granollers. La petita vila es va estendre més enllà de les muralles cap als carrers de Corró i de Barcelona. Es va construir la gran obra de la Porxada, es van empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, es va encunyar monedes, es va facultar a la vila per a organitzar l'abastament de grans collits al terme per tal d'assegurar les necessitats de la vila i les peticions de Barcelona i altres. L’augment de poder del Consell municipal derivava, sobretot, del control sobre el mercat i els impostos que pagava. <span>A més, l’Ajuntament tenia el monopoli del blat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest context de creixement es va portar a terme la construcció d’una nova casa de la Vila entre 1581-1582, situada en el mateix emplaçament que l’actual. Pocs anys després, entre 1586 i 1587, es va portar a terme una obra encara més significativa: la construcció de la Porxada. Era la <span>llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, l’última reforma important de l’edifici de l’Ajuntament es va iniciar l’any 1902. La va impulsar l’alcalde Josep Barangé i Bachs, i va consistir en una reforma substancial de l’anterior edifici. L'obra, que fou encarregada a l'arquitecte d'Olot Simó Cordomí i Carrera, es culminaria dos anys més tard, el 1904, durant el mandat de l'alcalde Miquel Blanxart.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil, amb motiu dels fets d’octubre de 1934 es van fer certes destrosses a l’edifici, a conseqüència de la metralla de l'exèrcit que volia entrar a la Casa de la Vila. Llavors es va malmetre certa documentació de l'Arxiu i es van produir destrosses aparatoses a la façana i oficines municipals. En l'actualitat, l'edifici es manté com a seu principal de l'Ajuntament de la ciutat, i és el lloc on se celebren els plens municipals.</span></span></span></p> | 41.6080900,2.2872400 | 440610 | 4606510 | 1902-04 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-ajuntament-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-ajuntament-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-foto-08096-21-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2024-06-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Simó Cordomí i Carrera (arquitecte); Josep M. Barnadas (escultura) | Ha tingut reformes per adaptar-lo als nous usos. | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||
| 50185 | Alzina de ca l'Esquella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lesquella | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-59.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Exemplar d’alzina (Quercus ilex) isolat, de gran perímetre i enorme capçada que resulta la més destacada dins la seva espècie al municipi. Es troba vora la casa de ca l’Esquella, al costat del camí, i la silueta de l’arbre destaca al capdamunt de la serra de Ponent. Tradicionalment ha estat un lloc de descans pels caminants. Aquest arbre f<span>orma part del </span><span><span>catàleg dels Elements botànics d’Interès municipal de Granollers (fitxa EBIM-59).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’exemplar té una forma xata però és ben estructurat i compacte. La forma l’ha assolit de manera natural, ja que no presenta indicis d’esporgues. Es va originar a partir d’un tronc força inclinat i rabassut, el qual es ramifica en nombrosos braços força gruixuts que formen una enrevessada capçada (EBIM-59). Té una alçada de 9 metres, 2 metres de volt de canó (a 1'3 metres) i 14'40 metres de capçada (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 08096-338 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Vora la casa de ca l'Esquella. Camí de ca l'Esquella, s/n. | 41.5846340,2.2692614 | 439090 | 4603918 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50185-alzina-esquella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50185-alzina-esquella-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-02 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Ca l’Esquella és una casa, avui rehabilitada, que es troba a la serra de Ponent de Granollers. Prop de la casa i fins a la via del ferrocarril s’estenen els boscos de la Costa. Fins no fa gaires anys eren dues les alzines situades a la cara de migdia de la casa i l’era de ca l’Esquella, ran de camí. Avui només queda aquesta. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 96581 | Alzina de la Tela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-tela | <p><span><span><span>GARCIA I PEY, Enric (1990). Recull onomàstic de Granollers. Motius, topònims, nomenclatura. Granollers: Ajuntament de Granollers, 263 pàg. (Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 3). </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-35.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Exemplar d’alzina (Quercus ilex) que es troba emplaçada al barri de Sant Miquel, al carrer de Bartolomé Esteban Murillo, fent xamfrà amb el carrer de Palaudàries, en un petit espai urbanitzat al centre del qual l’arbre té tot el protagonisme. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un esplèndid exemplar de capçada simètrica i de port arrodonit i estès. Té un troc que s’alça lleugerament inclinat i es divideix, a 1,8 metres del terra, en cinc potents braços que recuperen la verticalitat i conformen l’estructura primària. A partir d’aquí es ramifica notablement. Un braç de l’arbre s’ha diferenciat com a guia central i eix de creixement, mentre que la resta s’obren i s’estenen horitzontalment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’exemplar presenta a prop del terra en el tronc una lesió a l’escorça bastant important, tot i que ben cicatritzada. Destaquen en les branques principals els monyons d’algunes esporgues més severes. En general, l’arbre conserva gairebé intacta la seva estructura natural i ha gaudit d’un bon desenvolupament. L’exemplar té una alçada aproximada de 15 m, una capçada de 14 m i un volt de canó de 1,87 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta alzina ha viscut molts anys isolada i sense competència d’altres arbres. Actualment es troba dins d’un gran escocell de 3,9 m de diàmetre. Al seu entorn s’hi ha creat un espai de repòs i resguard.</span></span></span></p> | 08096-482 | Carrer de Bartolomé Esteben Murillo, cruïlla amb el carrer de Palaudàries. | <p><span><span><span>Aquest exemplar, sorprenentment respectat enmig d’una plaça asfaltada, estava antigament dins el solar de la finca de La Tela (actual Museu de Ciències Naturals). Possiblement ja es trobava aquí abans de la construcció de la casa Pius Anfres i de les naus industrials de l’empresa Sampere, de paracaigudes, i altres empreses posteriors. La situació propera al carrer el va salvar quan es va urbanitzar aquest sector, però arran de les obres l’exemplar va quedar molt malmès. Afortunadament, les accions de recuperació que s’han emprès amb posterioritat l’han fet reviscolar.</span></span></span></p> | 41.6022378,2.2887424 | 440730 | 4605859 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96581-alzina-la-tela-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96581-alzina-la-tela-5.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-24 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 96486 | Alzines del Camí de Santa Quitèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-cami-de-santa-quiteria | <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-56.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Grup de diverses alzines (Quercus ilex) que es troben al marge de ponent del camí de Santa Quitèria. Aquest camí, que marca el límit del terme municipal amb la Roca del Vallès, ressegueix la carena de la serra de Llevant en un entorn molt agradable que ha mantingut les característiques rurals i amb magnífiques vistes sobre la plana de Granollers.<span> Aquestes alzines formen part del </span><span><span>catàleg dels Elements botànics d’Interès municipal de Granollers (EBIM-56).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un petit alzinar que ha quedat marginal, format per dues agrupacions d’alzines més o menys alineades, nascudes molt compactes arran del camí. Els troncs, protegits per un petit marge que hi ha entre un camp de conreu i el camí, presenten una ramificació molt baixa i alhora densa. Del primer grup en destaquen quatre peus força desenvolupats. Altres peus més prims formen part de la brolla que els envolta. Un xic més endavant, i seguint el camí, trobem el segon grup. D’aquest n’hi ha un exemplar lleugerament separat i remarcable pel doble troc, el qual sustenta una àmplia capçada, molt branquitzada i tortuosa. De la resta del grup tenen força entitat quatre alzines més. Entre elles hi destaca un roure martinenc i un arç blanc (fitxa EBIM-56).</span></span></span></p> | 08096-477 | Sector sudest del terme municipal. Antic terme de Palou. Serra de Llevant. Camí de Santa Quitèria | <p><span><span><span>El Camí de Santa Quitèria, documentat des d’antic, segueix la carena de la serra de Llevant, entre els termes municipals de Granollers i de la Roca del Vallès. Pren el nom per l'advocació a Santa Quitèria de l'església de Vilanova del Vallès.</span></span></span></p> | 41.5842700,2.2931300 | 441079 | 4603861 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96486-alzines-sta-quiteria-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96486-alzina-sta-quiteria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96486-alzina-sta-quiteria-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96486-alzines-sta-quiteria-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96486-alzines-sta-quiteria-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 50087 | Antiga Biblioteca Francesc Tarafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-biblioteca-francesc-tarafa | <p>ARRIZABALAGA,A.; PARDO, J.; SADURNÍ,J.; (1984) Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental. Caixa d'estalvis de Catalunya, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50, Vol. II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | Estat del jaciment desconegut. L'actual edifici, com el subsòl, ha estat força alterat al llarg de la seva història | <p>Segons una notícia de J. Estrada (1993: 81) l'any 1948 a les parets de l'antiga Biblioteca Francesc Tarafa hi va observar l'existència de fragments de teula romana. Possiblement es tracta de fragments reutilitzats, provinents d'una zona propera o del mateix subsòl. Hom pot relacionar les restes de fragments de teula amb la construcció de l'antic Hospital de Sant Domènec durant l'època medieval. La construcció d'aquest edifici hauria comportat l'alteració del subsòl d'on podrien provenir les restes (VILA, 2001).</p> | 08096-224 | Carrer de Corró, 47 | 41.6102400,2.2879500 | 440671 | 4606748 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50087-foto-08096-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50087-foto-08096-224-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BPU | 2024-05-10 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 95251 | Antiga botiga de climatització de Germans Vacca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-botiga-de-climatitzacio-de-germans-vacca | XX | <p><span><span><span>Conjunt de rajoles de gres que revesteixen la façana de l’antiga botiga de climatització dels germans Vacca (actualment és una perruqueria). L’emplafonat és en ambdues façanes de la cantonada, amb rajoles hidràuliques industrials que tenen els símbols que identifiquen els principals trets de la climatització (sol, fred i vent) representats respectivament per l’anell solar, una flor de neu i un molinet de vent, mentre que d’altres rajoles tenen el logo de l’empresa.</span></span></span></p> | 08096-421 | Plaça Josep Maluquer i Salvador, 5 | <p><span><span><span>Els motlles foren realitzats al taller de Salvador Casanova, al carrer de Sant Jaume de Granollers, a mitjans de la dècada de 1960.</span></span></span></p> | 41.6086900,2.2885700 | 440721 | 4606575 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95251-rajoles-gres-pca-maluquer-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95251-rajoles-gres-pca-maluquer-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95251-rajoles-gres-pca-maluquer-6.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-11-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50218 | Antiga Caserna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-caserna | <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropo-litana de Barcelona'. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1986): 'Prehistòria i Història Antiga de Granollers i els seus voltants' Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medii natural i a la història de Granollers.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO, J. (1984): Les troballes romanes de Can Jaume. Museu de Granollers, Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>PÉREZ,P. I TENAS, M. (1991): 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental'. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 2.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I-VdC | Jaciment tapat | <p><span><span><span>L’any 1965, durant la construcció d’una nova claveguera al carrer de Sant Jaume, més o menys a l’alçada de l’antiga caserna i davant del mercat de San Carles, es van trobar unes restes arquitectòniques que casualment va poder documentar Josep Estrada quan feia una passejada nocturna per l’indret. Segons Estrada, la nova claveguera havia destruït part d’unes estructures antigues. La construcció d’aquesta conducció va afectar les restes següents, que es trobaven disposades de nord a sud:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un mur, que va aparèixer a l’alçada del núm. 18 del carrer de Sant Jaume.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una conducció d’aigua, que mesurava uns 0,40 m d’amplada, a la zona central, i prop d’1,20 m, incloses les vores. Aquesta conducció hidràulica queda també documentada des del pati de la caserna fins al número 28 del mateix carrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon mur, que discorria des de la Caserna en direcció a la casa núm. 32 del carrer de Sant Jaume. Mesurava aproximadament 1,5 m d’alçada i 1,5 m d’amplada (Atles d’Arqueologia Urbana de Granollers, annexos, cat. 5g).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’indret es troba molt a prop de l’inici del carrer de Sant Jaume, on han aparegut les restes dels banys de la vil·la romana de Granollers. Tanmateix, sembla que quedarien per fora d’aquest recinte. En canvi, la claveguera es possible que es correspongui amb les estructures hidràuliques que es van trobar davant de can Jaume l’any 2000, en una intervenció dirigida per Santi Clota (Carrer de Sant Jaume III).</span></span></span></p> | 08096-371 | Carrer de Sant Jaume, 16-34 | 41.6084466,2.2859921 | 440506 | 4606551 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50218-mercat-sant-carles-a.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | BPU | 2024-05-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50149 | Antiga Presó / Carrer de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-preso-carrer-de-santa-anna | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998): ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995): 'Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental' Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>LLOBET, Salvador (1947) 'Mosaic del carrer de Santa Anna', Vallés. Número extraordinario, Granollers.</p> <p>LLOBET, Salvador (1951) Granollers, estudio geográfico e histórico, Granollers, Ed. Alpina.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I-VIdC | Jaciment tapat | <p><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la. Aquesta és una fitxa genèrica que recull diversos sectors on han aparegut troballes a la zona on abans hi havia la presó. Cadascun d’aquests jaciments té la seva fitxa individualitzada, amb descripcions més concretes. En les excavacions que s’han realitzat a la zona s’han trobat diverses habitacions, la majoria pavimentades amb mosaics. Actualment aquestes restes no són visibles, excepte un mosaic que es pot veure en una botiga del Passatge Sant Bartomeu. D’altres mosaics o elements d’interès es conserven al Museu de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’excavació de 1947 van aparèixer murs d''opus caementicium' que definien àmbits domèstics, alguns d'ells documentats amb mosaics d''opus tesel·latum'. També aparegueren paviments d''opus signinum'. Els mosaics foren arrencats i traslladats a l'antic Museu de Granollers, aleshores a la Casa Molina. Les altres estructures foren destruïdes per les construccions posteriors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el poc material ceràmic recollit es van localitzar fragments de 'terra sigillata' sudgàl·lica, 'terra sigillata' hispànica, 'terra sigillata' Clara A, ceràmica comuna romana de procedència nordafricana, algunes restes d'àmfora, nombroses restes de 'dolium' i molta 'tegula'. Aparegueren dues monedes. Els mosaics presentaven indicis de combustió ja que les bigues de la casa havien caigut enceses. Aquesta destrucció fou datada per J. Estrada pels voltants del 250 dC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment s’han trobat altres restes en solars propers entre les que cal ressaltar una cambra amb mosaic en un local del Passatge de Sant Bartomeu. El mosaic va ser restaurat pel Servei de Restauració del Museu Arqueològic de la Diputació de Barcelona (avui Museu Arqueològic de Catalunya). En l'actualitat forma part integrada del paviment d'una botiga.</span></span></span></p> | 08096-295 | Plaça de Folch i Torres (l'edifici que es troba al nord) | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p> | 41.6084145,2.2863891 | 440539 | 4606546 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50149-placa-folch-i-torres-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Els jaciments individualitzats que es troben en aquest sector anomenat genèricament Antiga Presó són els següents: Hort de l’Aiguadé, Pati de can Gorina, Pati de la Senyora Bassa (o de la vídua Trullàs) i Passatge de Sant Bartomeu.Hort de l’Aiguadé: El 1947, a causa de les obres entre l'edifici de l'antiga presó de Granollers i el pati d'una casa que tenia entrada pel carrer de Santa Anna, els obrers van trobar un paviment. Seguidament avisaren A. Jonch, director del Museu de Granollers, que va encarregar una excavació d’urgència a J. Estrada i S. Llobet, membres de la secció d’arqueologia del Museu. La intervenció que es va dur a terme el juliol de 1947.Pati de can Gorina: Aquest jaciment és una continuació de l’excavació feta l’any 1947 a la finca adjacent de l’Hort de l’Aiguadé. L’excavació es va fer l’any 1948, i la direcció va anar a càrrec de J. Estrada, S. Llobet, A. Jonch i membres de la secció d’Arqueologia del Museu de Granollers.Pati de la senyora bassa: Aquest jaciment va ser excavat parcialment el 1950 pels membres del Museu de Granollers.Passatge de Sant Bartomeu: Aquest jaciment fou descobert i excavat el 1947 per Josep Estrada, Salvador Llobet i Antoni Jonch. El 1986 s’hi va portar a terme una excavació d’urgència dirigida per Jordi Pardo, amb la col·laboració del Museu de Granollers. Durant el 2014 es van dur a terme en el sector intervencions de conservació i restauració. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50216 | Antiga Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Cat. 8b.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I-XV | Jaciment tapat | <p><span><span><span>Jaciment que es coneix de manera no gaire precisa a partir dels treballs arqueològics que hi va realitzar Josep Estrada a la dècada de 1950. Presenta materials i estructures de diferents èpoques, sobretot romana i medieval. <span>Les primeres formen part de la vil·la romana de Granollers i corresponen a la seva pars urbana. Es troben prop d’on s’hi ha localitzat el peristil de la vil·la, tot i que els elements apareguts en aquesta excavació es troben barrejats i és difícil distingir-ne les fases. D’època medieval es va identificar un tram de muralla. L</span>es restes aparegueren a una profunditat de dos metres. S’hi van documentar les següents estructures: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Restes de murs d’època romana recoberts d’estuc blanc i habitacions pavimentades, presumiblement, amb un opus signinum (descrit per Estrada com un opus testaceum). Una bona part d’aquest paviment va ser extret i dipositat al Museu de Granollers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una zona d’emmagatzematge, amb mitja dotzena de sitges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Unes instal·lacions hidràuliques que consistien en un conducte d’aigua amb teula plana i una amplada de 0,50 m, que va ser tallat per la muralla medieval. Aquest conducte creuava transversalment el solar de l’antiga rectoria. Dins del seu farciment, s’hi van trobar restes de dolis i abundants fragments de teula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una sepultura d’inhumació amb coberta d’un fust de columna reaprofitat. Segons la descripció d’Estrada , l’individu estava dins d’una mena de nínxol</span></span></span></p> <p><span><span><span>Restes de la muralla baixmedieval localitzades a la planta baixa de l’edifici de la rectoria. Part d’aquest tram de les muralles era visible des de l’exterior, en un lateral de l’escala d’accés al porxo superior. En aquest tram de la muralla, que és un dels que presenta una alçada conservada més considerable, es van localitzar dues espitlleres corresponents a la línia inferior de tir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els materials recuperats hi havia abundant ceràmica romana. Destaca una base de columna romana d’estil toscà de pedra calcària. Presenta moltes similituds amb un altre fragment aparegut al pati de la viuda Trullàs i amb la base trobada l’any 1987 al carrer de Santa Apol·lònia (Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos).</span></span></span></p> | 08096-369 | Rectoria de l'església parroquial de Sant Esteve de Granollers. Plaça de l'Església | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p> | 41.6079138,2.2857966 | 440490 | 4606491 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50216-foto-08096-369-1.jpg | Legal | Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L’any 1958 o 1959, aprofitant l’enderroc de l’antiga rectoria del segle XV, que va afectar tot l’edifici a excepció d’un mur de la façana reformada al segle XVIII, l’arqueòleg Josep Estrada va fer un control de les terres que l’empresa constructora extreia del solar. En un informe de la Comissaria d’Excavacions Arqueològiques Estrada indica que no va poder excavar les estructures i que la seva intervenció es va limitar a controlar el contingut de les terres que s’extreien. | 83|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50120 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-11 | <p>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>GARRIGA ANDREU, Joan (1982) 'L'Arxiu Històric de Granollers'. L'Avenç, núm. 48. Abril, p. 78-79.</p> <p>MASPONS I CAMARASA (1903) 'L'Arxiu Municipal de Granollers'. La Veu del Vallés, any VIII, 11 d'octubre de 1903, núm. 356. TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994) 'L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps' Lauro, núm 7, juny 1994, p.35-37. Granollers.</p> | L'arxiu municipal ha patit al llarg de la història diversos destrossos, com l'any 1875 i el 1934, en que la metralla de l'exèrcit que volia entrar a la Casa de la Vila que el custodiava, malmet lleugerament algun llibre d'actes, i extravia algun tros de plom entre la correspondència municipal, i el de la parròquia, el 1936. | <p><span><span><span>El fons de l'Arxiu Històric Municipal de Granollers, es troba en aquests moments repartit entre l'Hemeroteca Josep Mora, i el dipòsit de l'Ajuntament. Ambdues dependències no són les úniques que guarden documentació, però són les dipositàries de la documentació de l'Arxiu municipal de la capital vallesana. A l'Hemeroteca s'hi troba, principalment, documentació des del segle XII fins al segle XIX. Al dipòsit de l'Ajuntament, els documents van des de principis del segle XIX, fins als nostres dies. De manera esquemàtica i per situar el dens i important contingut documental de manera ordenada, es segueix el treball de Joan Garriga i Andreu (GARRIGA, 1982), descrivint primerament el fons de l'Hemeroteca i en segon lloc el de l'Ajuntament, i en la que s'inclou a més elements propis de la Biblioteca Auxiliar del mateix arxiu i l'Hemeroteca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En primer lloc destaca l'existència de l'anomenat 'Llibre dels Privilegis'. Aquest, a més de privilegis, dóna fe de: testaments; compra - vendes; àpoques i concòrdies; sentencies i actes de possessions. Es pot datar entre els segles XV al XVIII, amb anotacions marginals del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Dintre de l'Hemeroteca cal distingir la següent classificació: </span></span></span></p> <p><span><span><span>A) Lligalls. Hi trobem el Manual i Llibre d'Ordinacions i Govern Municipal, el document més antic és una copia d'un original de l'any 1315, tots els altres documents són dels anys 1418 a 1452. Hi trobem també el Testament dels Jurats de Granollers, del segle XVI. En un capítol que podem qualificar d'economia, trobem: clavariats, censals, violaris, capbreus, memorials de comptes, etc., dels segles XV- XVI i XVII. Hi consten: albarans, rebuts, arbitris, llibretes de col·lectes, fogatges, censals i vendes, del segle XVIII. Junt amb documents referents a contribucions, cartes de pagament, albarans, rebuts i arbitris, del segle XIX. Moltes dades sobre la Justícia Municipal, entre els segles XVI i XIX, i, en un altre aspecte, diferents ordres i comunicacions de l'Ajuntament de Granollers, dades sobre demografia i oficis de l'Ajuntament i Diputació Provincial, del segle XIX. Trobem, també, documentació relativa a forans: llibres de rendes i censos de Bigues, Caldes de Montbui, Vallromanes, Casserres, La Roca, Sant Feliu (segles XVI - XIX), Sta. Coloma (segles XVII-XIX). Diversos forans dels segle XVII-XIX, i altres referents a Vilanova de la Roca, Figueró i Vallcarcara, dels segles XV111-XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>B) Llibres i paper en quart, tots ells manuscrits. Els llibres de deliberacions del Consell, del segle XVII (de 1628 fins 1694), i els llibres del segle XVIII (de 1709 fins 1736). Llibres de confraries dels segles XVII i XVIII, i cartes i instàncies dels segles XVII al XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>C) Llibres procedents de l'antic Arxiu Parroquial (1 de baptismes, 1 d'òbits, 1 de misses i 1 de receptoria), dels segles XVII i XVIII (entre 1638 i el 1776). També tenim: Llibre de deliberacions del Consell (1532-1572), llibre d'àpoques (1581-1588) i llibre de les Corts de Montsó (1585), tots del segle XVI. Llibre de Censos (1604), i Llibres de Dèbit i Crèdit (1669-1683). El Llibre de Decrets i Ordres (1745-1749; 1783-1794), així com els Llibres d'Actes de l'Ajuntament (1775- 1846), i el Llibre del Cens de Granollers del segle passat, o sigui del segle XVIII i XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D) Altres documents: 1174 pergamins (àpoques del 1442 al 1617). </span></span></span></p> <p><span><span><span>E) Col·lecció de 645 documents. La majoria en pergamí. Els més interessants són els procedents de l'antic arxiu municipal. L'original més antic és del 1178, i hi ha la copia d'un parell de documents anteriors, dels anys 1122 i 1176. Destaquen uns documents de mitjans de segle XIII, que donen referència dels drets de mesures de l'oli i del blat del mercat de Granollers, i constància d'alguns privilegis reials. La documentació restant procedeix del benefici de Sant Jaume de l'Església Parroquial de Granollers, i documentació privada d'alguns masos del voltant de la ciutat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>F) El fons de la Baronia de Montbui: en dipòsit, consta de documents des del segle XV fins al nostre segle.</span></span></span></p> <p><span><span><span>G) Constituït pel fons de l'Hemeroteca. I també, una col·lecció important de monografies locals, i un remarcable fons fotogràfic, que va des de finals de segle passat fins a l'actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l'Arxiu Municipal que hi ha a l'AJUNTAMENT, consta de cinc sales, dividides en diferents seccions, no massa ben diferenciades, donat que fins fa poc temps no s'ha fet un estudi i organització del seu fons. Les sales 1ª, 3ª i 5ª són les més destacades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la SALA PRIMERA hi trobem: documentació de l'antic municipi de Palou, annexionat l'any 1928 a Granollers. Documents del segle XVIII, XIX i XX. la resta es refereix a Granollers, i es pot dividir en els següents apartats: a) Padrons d'habitants a partir de l'any 1827; b) Censos i sumaris relatius a la Justícia municipal (1835-1842-1846- 1851-1855-1856); c) Dades relatives als establiments penals (1836-1894); d) Llibres d'actes de l'Ajuntament, la primera és del 3 de gener de 1842, i arriben fins a l'actualitat, tot i alguna llacuna; e) Una secció important, que podem titular com de cultura, hi ha dades del cens escolar des del període 1880-1894, fins als nostres dies, també amb algunes llacunes; f) Dades pertanyents a l'Escola de Musica (l'expedient de constitució porta la data de 1928); g) A la Secció de Govern Interior, sobresurt per la seva importància documental, la carpeta - lligall de la Junta de Defensa Passiva/Perjudicis econòmics, coneguda fins ara com a carpeta del bombardeig, on s'hi troben principalment les dades relatives al bombardeig que sofrí Granollers, el 31 de maig de 1938; hi ha també lligalls que fan referència als refugiats (dades de 1937-1938, sobre Granollers i la resta del Vallès Oriental); un fitxer mecanografiat de granollerins exiliats o en altres llocs de l'Estat, avalats en els primers temps de l'acabament de la guerra, i tres lligalls relatius a Responsabilitats polítiques, que porten les dades de 1939-1940. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la SALA TERCERA hi podem destacar: </span></span></span></p> <p><span><span><span>1) El fons corresponent a governació amb: a) Dades tocants a allotjaments i bagatges (la més antiga de 1838), b ) dades sobre censos electorals (comencen el 1842) i sobre eleccions (Municipis, Diputacions Provincials i de Corts), c) reemplaçaments que comencen l'any 1834 i arriben fins als nostres dies, d) dades i plànols amb els antecedents i construcció de la Caserna de la ciutat, destacant una carpeta (s.n.) de l'any 1917, amb dades des del 3 de gener de 1852. Actualment aquesta secció està molt més desdoblada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>2) Per altra banda, és important el fons que hi ha a la Secció de correspondència. Comença L'any 1832, per bé que s'hi troba un document de 1806, i arriba fins avui dia, però amb algunes llacunes destacables. Són moltes les dades a remarcar, les referents a la Diputació del General, les guerres carlines, les rondes de la Milícia nacional, bagatges, amortització, hisenda, intendència, bloqueig de Barcelona de l'any 1843, el pagament eclesiàstic, Sometent i Trabucaires, i un llarg etcètera que aporten moltes dades del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>3) En un altre ordre de coses, tenim les dades dels amirallaments, des de 1818, i les dades sobre el registre fiscal i la contribució industrial (aquest des de 1874).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La SALA CINQUENA és la dedicada a foment/urbanisme de la ciutat. El primer expedient és de 1875, i els següents arriben fins ells nostres dies. Consta de les següents seccions: a) Urbanització i obres, b) Industrials. En aquesta sala cal remarcar l'existència d'un fons documental, amb originals i copies des de 1521 fins a l'actualitat, sobre els caputxins, l'hospital i els mínims. Com a dada important, constatar la signatura de molts permisos d'obres del qui fou durant alguns anys (3/9/1907 fins meitat de 1936), arquitecte municipal, Manuel Raspall. Un gran nombre de llibres i lligalls es troben en aquests moments a l'entrada de l' Arxiu formant part del seu fons. D'aquí destacaríem els volums sobre Geografia de Catalunya, de Carreras Candi, i un llibre manuscrit, d'entrades i un altre de sortides, que va des de 1853 fins a l'actualitat (GARRIGA, 1982).</span></span></span></p> | 08096-266 | Plaça de la Porxada, 6, 08400-GRANOLLERS | <p>La documentació generada per les funcions de l'Administració municipal, ha anat engruixint un fons considerable al llarg dels anys. Amb una certa consistència es pot parlar d'un contínuum que va des del segle XV fins ara; sense oblidar informació sobretot privada dels dos segles anteriors. En allò que respecta a la seva ubicació física, se sap dels seus moviments en època moderna, així, el fons de l'arxiu va passar a finals del segle XIX, de l'Ajuntament al convent de Sant Francesc, i més tard a l'Hospital de Sant Domènec (allí el va trobar en Pere Maspons oblidat i en un estat més que lamentable) (MASPONS, 1910), (TINTÓ, 1994). A principi del segle XX, torna a traslladar-se a les dependències municipals de la Plaça Gran i en aquest lloc es va engraïnt per un costat amb la documentació generada pel mateix Ajuntament de Granollers, i per altra per ingressos de diversa índole, com el fons de la Baronia de Montbui, que aplega fins el 1846 la documentació d'alguns dels pobles que conformen la Vall de la riera del Tenes, inclòs Sant Feliu de Codines fins el 1800. Actualment la documentació que gestiona l' Ajuntament de Granollers es troba situada en tres llocs diferents. El que podria denominar-se «arxiu administratiu», amb la documentació del 1830 fins ara, situat al tercer pis de l'edifici de la Casa Gran; el que es podria denominar «arxiu històric - Hemeroteca Municipal». situat a l'entresol de la planta baixa del mateix edifici, amb documentació municipal anterior al 1830. El dipòsit de la Baronia de Montbui i la documentació més pròpia d'una hemeroteca d'àmbit comarcal: Premsa local i de la comarca. carteI1s, programes, impresos, fotografies, monografies locals i comarcals, biblioteca de consulta, partitures musicals. Un tercer espai, esta situat a les antigues naus de Roca Umbert, i es va concebre corn a local de desbloqueig l'any 1988,per tal de salvar provisionalment la situació de col·lapse total en que es trobava des del 1986 I'«arxiu administratiu», i de rebot les dependències municipals. Aquesta solució va ser plantejada 'in extremis' per tal d'alleugerir l'amuntegament documental als departaments de I' Ajuntament i que podessin continuar entrant informació a l'arxiu administratiu i guanyar un marge de 5 o 6 anys, abans de trobar una solució definitiva. A hores d'ara s'ha de considerar un fracàs i un error haver sotmès 1'arxiu a aquesta solució provisional: Els cinc o sis anys de marge no han servit per posar fil a l'agulla, sinó per tornar a oblidar-se del problema i deixar en l'abandonament mes absolut la documentació municipal. Avui les dependències municipals tornen a veure's afectades pel col·lapse anunciat (TINTÓ, 1994).</p> | 41.6081600,2.2870800 | 440597 | 4606518 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50120-foto-08096-266-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 95658 | Arxiu parroquial de l’església de Sant Esteve de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-granollers | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> | XVII-XXI | Majoritàriament destruït durant la Guerra Civil | <p><span><span><span>L’Arxiu parroquial de l’església de Sant Esteve de Granollers fou majoritàriament destruït durant la Guerra Civil, la tardor de 1936. Tan sols se’n va conservar una petita part, que es troba actualment a les dependències parroquials. Del material conservat anterior a la guerra destaca un quadern de visites pastorals de 1689. També s’han conservat quatre llibres més de diverses èpoques a l'Arxiu Històric Municipal de Granollers (DANTI, 1997) (GARRIGA, 1982) (TINTÓ, 1994).</span></span></span></p> | 08096-453 | <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil el 20 de juliol de 1936 es va incendiar l’església de Sant Esteve junt amb altres de la ciutat: la dels frares de Sant Francesc, la de la Mare de Déu de Montserrat, la de les germanes Carmelites i l’església de Sant Julià de Palou. També el Centre Catòlic, les escoles de Sant Josep i les capelles dels sants de barri. Mesos després de ser incendiada, i malgrat l’opinió en contra del director general de Patrimoni de la Generalitat, Jeroni Martorell, i d’un sector important de granollerins, el comitè revolucionari va decidir enderrocar l’església de Sant Esteve. Entre els anys 1936 i 1937 la nau gòtica va ser totalment enderrocada i només en va quedar dempeus el campanar. Pel que fa a l’arxiu parroquial, tot i que algú l'havia emparedat per intentar salvar-lo, a l'enderrocament va restar al descobert i finalment va ser cremat. L’any 1940 es va iniciar la construcció de l’actual temple, obra de Josep Boada i Barba.<span> La decoració interior fou obra de Sebastià Badia, amb l'excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple. L’església va ser consagrada </span>el 25 d'agost de 1946.</span></span></span></p> | 41.6080200,2.2862700 | 440529 | 4606503 | 08096 | Granollers | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95658-esglesia-parroquial-b.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2023-12-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En relació a l’organització administrativa eclesiàstica, cal dir que a la ciutat de Granollers hi radicava el Deganat del Vallès, amb un dels tres arxiprestos forans de l'arxidiòcesi barcelonina que tenien capitular. Des de la formació l'any 2004 de la diòcesi de Terrassa, l’església de Sant Esteve pertany a aquesta nova diòcesi, dins de l'arxiprestat de Granollers, format actualment per 17 parròquies. D’altra banda, el territori del municipi de Granollers forma part eclesiàsticament de diverses parròquies: Sant Esteve, Nostra Senyora de Fàtima, Sant Julià de Palou, i Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua (els frares), juntament amb la meitat del barri de la Font Verda, que pertany a la parròquia de Santa Maria del Jaire, de la Torreta. Antigament, la parròquia de Sant Esteve era dividida en barris, dotats d'una petita capella emplaçada als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i, a l'eixample del segle XVI, la dels Sants Metges, fora muralla. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49993 | Avinguda Francesc Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-francesc-macia | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. GARRELL, Amador (1929) 'Editorial' La Gralla, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Consisteix en el tram de la carretera que va des de l'avinguda de Prat de la Riba fins a l'inici del nucli urbà compacte. La Carretera forma l'espinada de la població. Està formada de sud a nord, en el seu tram urbà compacte pels carrers Francesc Macià, Alfons IV, Anselm Clavé, Joan Prim i Primer Marquès de les Franqueses. Ha estat la via de relació, progrés i relació i, malgrat els noms que té, es pot ben bé dir que el seu nom propi és aquest: 'la Carretera'. La població es va estendre a un costat i altre d'aquesta artèria vital, de manera que el creixement de Granollers ha seguit el seu traçat. Destaquen els edificis que es relacionen a continuació: 50 (cal Curt), 52, 71, 75, 77 (1925), 86 (torre de llum), 88, 90 (torre),</p> | 08096-236 | Avinguda de Francesc Macià, 08400-GRANOLLERS | <p>El precedent d'aquesta via de comunicació és el Camí Ral, que es va construir sobre una via romana. Aquest camí Ral, transitat per animals de bast, carretes, carros i diligències, va ser substituït el 1848 per la nova i actual carretera, traçada prop de les primeres cases bastides a l'eixampla a partir de l'any 1835 (BAULIES, 1965).</p> | 41.5996800,2.2869900 | 440581 | 4605576 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49993-foto-08096-236-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Segons Amador Garrell, La Porxada és el símbol de la Vila, la carretera de la ciutat (GARRELL, 1929). | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50079 | Avinguda Francesc Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-francesc-ribas | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Servei Municipal de Cultura, Granollers, p. 65-76.</p> | XIX-XXI | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Carrer del sector nord de l'eixample de Granollers que és una de les principals artèries del nucli urbà en sentit transversal i que enllaça amb la carretera de Cardedeu. </p> <p>Al darrer quart del segle XIX aquest sector tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig d'una plana amb hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Les cases eren senzilles, construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX. Majoritàriament d'obrers, de tipologia tradicional i pagesa, mentre que d'altres tenien ja una estètica més urbana. Eren construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida o pati posterior per al pou i safareig. Al costat d'aquests edificis es van començar a construir les primeres cases de veïns, amb alçades superiors. També s'hi van fer algunes construccions de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries de dimensió mitjana, com la que hi ha al costat del carrer de Tarragona, al costat de la via. </p> <p>Actualment es conserven unes poques cases d'aquestes tipologies tradicionals, mentre que d'altres han estat reformades o substituïdes. En alguns casos, es conserven elements decoratius, en el treball de fusteria, reixeria o amb aplicació d'elements ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment. Els edificis que destaquen són els següents:</p> <p>Números SENARS: 11, 13 (tipologia tradicional de planta baixa més dos pisos).</p> <p>Números PARELLS: 34 (1891), 36-38 (reixes i fusteria de la planta baixa), 40-45 (tipologia tradicional de planta baixa més dos pisos), fàbrica a la cantonada dins del carrer Tarragona.</p> | 08096-216 | Avinguda de Francesc Ribas | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Francesc Ribas Serra fou el promotor de la 'Junta de Reforma de Granollers i Construcción del Nuevo Hospital - Asilo', creada el 1913 i que va permetre la construcció del nou hospital de Granollers, emplaçat en aquesta mateixa avinguda, ja als afores de la ciutat. La iniciativa va comptar amb nombroses aportacions voluntàries dels</span></span></span></span><span><span><span><span> ciutadans de Granollers. El nou Hospital es va inaugurar el 1923.</span></span></span></span></p> | 41.6133077,2.2928059 | 441079 | 4607085 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50079-carrer-francesc-ribas-u.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50079-francesc-ribas-vista.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50079-cases-francesc-ribas-5-13-u.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50079-foto-08096-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50079-foto-08096-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-29 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50094 | Avinguda Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-prat-de-la-riba | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XX | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Aquest carrer forma part de l'eixample de Granollers, en la seva part desenvolupada cap el cantó sud del nucli medieval, fent arribar el camí des del Coll de la Manya fins a la Carretera, travessant en diagonal la plana.</p> <p>Al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Aquestes com altres cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers. Solien ser edificacions entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. En general, les cases d'aquesta època que es conserven presenten una estètica urbana. Al costat d'aquests edificis ja es comencen a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. En alguns casos, s'hi poden veure elements decoratius ceràmics o d'altres materials, seguint les modes estètiques del moment.</p> <p>Al costats dels edificis d'habitatges també n'apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. Els edificis d'interès que s'han pogut detectar són els següents: NúmerosSENARS: 13 (neo-àrab), 15, 17, 21, 29 (reformada), 37, 41, 43, 45, 47 (ca la Romana), 49, 69, 73, 75 (abans 81, edifici industrial). Números PARELLS: 6 i 8 (decoració modernista en forma de papallona al frontó), 10, 12, 14 (amb decoració en forma d'urpes i florals), 16, 18, 20, 22, 30. 32, 46 (del 1912), presenta rajoles d'Onda), 70, 72, 76, 78.</p> | 08096-240 | Avinguda de Prat de la Riba | <p>El carrer Prat de la Riba travessava la zona coneguda amb el nom d'Hortes Jussanes, a tocar del mas de les Tres Torres (GARCÍA-PEY, 1990). Fins el 1880 les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà i fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b).</p> | 41.6025700,2.2833400 | 440280 | 4605900 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50094-carrer-prat-riba-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50094-carrer-prat-riba-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50094-92-dues-cases-prat-riba-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50094-foto-08096-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50094-foto-08096-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50094-foto-08096-240-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 105|116|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49884 | Ball de Donzelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-donzelles | <p><span><span><span>AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ANÒNIM (2022). “El ball de Donzelles, una dansa local d’arrel tradicional”. <em>SomGranollers</em> (21-08-2022). Publicació d'internet.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MONJA, Paco (2020). <em>Casino de Granollers Club de Ritme. 140 anys d'arrelament a la ciutat</em>.</span></span></span></p> | XVI-XXI | <p><span><span><span>Dansa tradicional pròpia de Granollers, originària del segle XVI, que es balla per parelles i que dura uns sis minuts. És una dansa participativa i festiva, molt popular. No és excessivament complicada, de manera que es pot aprendre només amb algun assaig previ.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment es balla al pati del Casino, el diumenge de Carnaval, o en altres festivitats i emplaçaments, com ara a la Porxada. La música que l’acompanya és un arranjament fet pel mestre Josep M. Ruera l’any 1976. El ball comença amb un moviment on les parelles va recorrent la plaça a saltirons. En una segona part es desenvolupa una coreografia on les parelles van giravoltant entre si. Després ve una variant amb una música més suau i, finalment, les parelles tornen a desfilar i acaben en cercle.</span></span></span></p> | 08096-37 | El Casino. Carrer Agustí Vinyamata, 23 | <p><span><span><span>El ball de donzelles és una dansa originària del segle XVI, tot i que la versió actual parteix d'una música arranjada pel mestre Josep M. Ruera l’any 1976. L’origen es trobaria en una antiga tradició iniciada l'any 1547 amb la constitució d'una confraria destinada a auxiliar amb robes i mobiliari les 'Donzelles a maridar'. Contribuïen al fons, voluntàriament, els vilatans que podien. Un dia a l'any, per la festa de la Immaculada, les Donzelles en sortir de missa i acompanyades per un seguici infantil i les autoritats, arribaven a la Plaça Major on dansaven. La cercavila era presidida per les parelles que festejaven i tenien el propòsit de casar-se l'any següent. La tradició es va perdre i es recuperà el 1886, en el marc del Carnestoltes i al Casino (MONJA, 2020).<br /> Tant en l’anada com a la sortida, uns músics feien l’acompanyament al so d'una marxa amb estil madrigalesc, de la que es conserva la partitura (GARRELL, 1960), transcrita pel mestre Josep M. Ruera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El ball, que es feia amb acompanyament d’orquestra, s’havia fet també a la Porxada i, a la tarda, al Casino, entitat que sempre el va promoure. Quan els nens sortien de ballar de la Porxada, els propietaris de Can Meranges els hi donaven pa de pessic i joguines de llauna (informació oral d'Eustaqui Margall, octubre 2001). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a parodia del ball de donzelles es feia també a Granollers el Ball dels bruts. Tal com el descriu Joan Amades (1985, II: 243), a primera hora de la tarda els fadrins sortien vestits amb robes ben dolentes i sobretot ben brutes i tots duien la cara emmascarada. S'estenien per tots els carrers de la població, esperant i ataüllant les dones que s'atrevien a sortir de casa. Així que en veien una, l'agafaven, ajudant-se ells amb ells, puix que no cal dir que les dones es resistien a deixar-se agafar. Les feien seguir, si us plau per força, les duien fins a la plaça i, un cop allà, les obligaven a ballar. Abans de fer-ho els emmascaraven ben bé la cara fins a deixar-los-la completament negra, com també se'n duien ells. No cal dir que la facècia prenia caràcter molt grotesc.</span></span></span></p> | 41.6083600,2.2903700 | 440871 | 4606538 | 1547 | 08096 | Granollers | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49884-10316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49884-10295.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49884-foto-08096-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-05-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Josep M. Ruera (música actual) | Francesc Cruz disposa de partitures d'aquest ball, tal com es ballava a la dècada de 1930.L’autor granollerí Amador GARRELL descrivia el 1960 tot el cerimonial que envoltava aquest ball, tal com ell encara l’havia conegut. Diu així: 'El dimarts de Carnaval es feia una desfilada pels carrers de la vila, dels petits dansaires, tots disfressats en una barreja de races i estaments que enamorava, bressolats tot el camí per les notes greus del fiscorn, i guiats i aconduïts amorosament pels 'serenos' i la vigilància més o menys dissimulada dels familiars. La comitiva anava des de la plaça vers el vell camí de Barcelona, trencava pel carrer del Príncep de Viana i pujava pausadament per la carretera fins a cal Ferreret; passava el carrer de la Riera, baixava carrer de Corró avall, i per les Travesseres i el carrer de Santa Anna, passava la plaça de les Olles i les placetes, gairebé invisibles, dels Cabrits i de l'Oli, fins que arribava a can Farrasset, una sastreria que tenia dos portals, un a la plaça de l'Oli, davant d'on hi ha la farmàcia Parera i l'altre al carrer de Santa Elisabet, i allà els músics, els 'serenos' i els sarauistes travessaven la botiga, on als petits dansaires els donaven grapats de confits i caramels. Després, en ésser la comitiva davant la Casa de la Vila, on hi havia la gent de pro i tota altra gent que els esperava, els hi donaven més confits i caramels i els músics començaven l'alegre ballet tocant el popular ball que deia: 'Ella-ra en punteja-ra, en punteja-ra, / ella-ra en punteja-ra amb peu pla, / porta faldilles de seda / i davantal… de fatà'. El ball era presenciat pels vilatans, fins i tot, pels treballadors de les fàbriques que en aquella hora de migdia ja havien plegat per a no tornar al treball fins el dijous, i corrien vers la plaça per a no perdre's un espectacle tan ingenu i encisador. Acabat el ball, els minyons anaven a dinar, convidats a casa de la promesa. El compromís per anar al singular ball era una cosa seriosa. Els pares de la pubilla eren els qui havien d'escollir el seu galan i la mare i la tia de la noia havien de basquejar-se. Després de dinar, al punt de tres quarts de dues, la passada es refeia a la plaça, ran de la Porxada, tal com al matí, per anar a la sala del Casino, on després de dansar i riure, els aconduïen al cafè on els donaven un pa de pessic i els abeuraven amb una copa d'orxata' (GARRELL, 1960). | 98|119|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||
| 95503 | Bar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bar | XX | <p><span><span><span>Obra artística de molt petites dimensions ( 12 x 7 cm) que es troba encastada a la façana d’un bar del carrer de Santa Elisabet. És una realització de l’artista Glòria Giménez, feta amb ciment i resina de polièster que conté unes imatges. L’artista proposa un joc que fa referència a un local de trobada de la ciutat, amb unes petites imatges que remeten a un bar antic.</span></span></span></p> | 08096-446 | Carrer Santa Elisabet, 6 | <p><span><span><span>Aquesta obra és una realització de l’any 1993 de l’artista de Granollers Glòria Giménez. Va ser incrustada la nit següent al tancament del Bar La Gamba, al qual l’artista estava lligada per vincles familiars. Mesos després la peça va desaparèixer i, en el lloc que ocupava, s’hi va enganxar un cartell de reclam. Es va torna a incrustar l’any 1995. Ara en el local hi funciona un altre establiment de restauració.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gloria Giménez Carrillo (Granollers, 1969) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. En la seva pràctica artística, basada en l’intercanvi de disciplines i llenguatges, utilitza de manera recurrent aspectes relacionats amb la quotidianitat i la gestió domèstica. La disfressa, el camuflatge i la repetició del treball domèstic són alguns dels seus recursos habituals.</span></span></span></p> | 41.6087000,2.2878600 | 440662 | 4606577 | 1993 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95503-bar-santa-elisabet-6-c.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-12-08 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Glòria Giménez | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 96481 | Barri de cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-cal-rei | XVIII-XX | Estat de conservació desigual | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sudest d’aquesta plana agrícola, vora el camí de can Tià o de cal Malo. És format per cinc cases aïllades, properes entre si i situades al costat de ponent del camí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Tià és la que es troba més al nord i més separada. La construcció actual, però, és força moderna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal Rei es troba, més al sud, a la cruïlla entre el camí de can Tià i el camí de cal Rei. En realitat es tracta de tres habitatges pagesos adossats que aparenten ser una sola casa, la qual ha conservat força íntegrament la seva tipologia constructiva originària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Masferrer consta d’un cos residencial de construcció molt regular, probablement obra de mitjans de segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can malo i can Gravat, situades més al sud, podrien ser les cases més antigues del barri. Han conservat de manera parcial la seva tipologia constructiva originària, tot i que envoltades d’un bon nombre de coberts i construccions diverses.</span></span></span></p> | 08096-476 | Sector sud de terme municipal. Palou, barri de cal Rei. Camí de cal Tià. | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al barri de cal Rei en particular, cal dir que es troba en un camí antic. Segons l’arqueòleg Josep Estrada, es tractaria de la <em>Strada Francesca</em> o <em>Via Calciata</em>, ja documentada al segle IX i que comunicava l'altra banda dels Pirineus, passant per Girona i Hostalric, amb Barcelona. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, les cases més antigues d’aquest barri serien cal Malo i can Gravat (del segle XVIII), cal Rei s’hauria construït el 1890 i can Masferrer el 1950. </span></span></span></p> | 41.5785400,2.2872200 | 440581 | 4603229 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-cal-rei-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-masferrer-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-malo-i-can-gravat-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-malo-i-can-gravat-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-malo-i-can-gravat-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-tia.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-03-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 96463 | Barri de can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-bou | XIX-XX | <p><span><span><span>Petit barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector oest d’aquesta plana agrícola, que és format per tan sols dues cases: can Bou i can Tinet de la Riera. Les dues estan adossades vora un camí (el carrer can Bou), tot formant una construcció allargassada. Els accessos són per la banda de migdia, i cada casa compta amb patis i coberts separats en aquesta banda. Les dues cases han mantingut més o menys la tipologia constructiva originària, pròpia de finals del segle XIX o principis del XX, tot i que el seu interès patrimonial és limitat.</span></span></span></p> | 08096-473 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Bou | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les dues cases del barri de can Bou es devien construir a finals del segle XIX o principis del XX.</span></span></span></p> | 41.5819000,2.2786900 | 439873 | 4603608 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96463-barri-can-bou-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96463-barri-can-bou-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96463-barri-can-bou-can-bou-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 96436 | Barri de can Giró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-giro | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector oest de la plana agrícola que s’estén vora el riu Congost. És format bàsicament per dues cases, amb un bon nombre de coberts i dependències agropecuàries al seu entorn, i ha conservat força íntegrament les tipologies constructives originàries. La distribució urbanística no és en forma de carrer, com en altres barris de Palou, sinó que es troba més dispersa al voltant dels nuclis que conformen les dues cases. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’oest hi trobem la casa de can Giró, que dona nom al barri. Es tracta d’una edificació de tipologia rural popular, de planta rectangular allargada, probablement del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’est hi ha can Gurri, un casal aïllat que adopta una forma més semblant a una petita masia, amb una era enrajolada al seu davant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel barri hi passa la mina de can Gurri, que és una de les millor conservades entre les moltes que hi havia a Palou. Té un rentador o safareig que està situat davant de can Giró. Antigament també hi havia una sínia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A una certa distància cap a l’est hi ha una casa aïllada: ca l’Hereu Peret.</span></span></span></p> | 08096-466 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Giró | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment can Gurri està en procés de rehabilitació.</span></span></span></span></p> | 41.5838300,2.2792300 | 439920 | 4603822 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96436-barri-can-giro-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96436-barri-can-giro-can-giro-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96436-barri-can-giro-can-giro-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96436-barri-can-giro-can-gurri-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-03-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 96459 | Barri de can Tinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-tinet | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector nordest d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de llevant. És format per unes poques cases aïllades, més o menys alineades amb la carretera, que són de tipologia i èpoques diverses. Les cases han conservat de manera desigual la seva tipologia constructiva originària, de manera que constitueixen un conjunt força heterogeni.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més al sud hi ha la Casa Viñallonga o cal Tinet, un petita torre d’estil noucentista avui convertida en un centre de dia. Més al nord trobem el Forn de pa i altres construccions, probablement de la dècada de 1930.</span></span></span></p> | 08096-471 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Tinet | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, la casa del Forn de pa s’hauria construït l’any 1935.</span></span></span></p> | 41.5834500,2.2840800 | 440324 | 4603776 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96459-barri-can-tinet-can-tinet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96459-barri-can-tinet-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96459-barri-can-tinet-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 96456 | Barri de can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-torres | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sudest d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de llevant. És format per unes set cases aïllades distribuïdes de manera irregular per una àrea força àmplia. La majoria han conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària (com can Salvador, Mansó Torres, can Llorenç, can Perdiu, can Prat o can Puig); d’altres han estat àmpliament reformades o són de nova construcció (com cal Gaig Nou).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest barri de cases aïllades la tipologia constructiva és força diversa; les reformes de moltes cases són de diferents èpoques i amb intervencions heterogènies. En general, hi domina la casa pagesa de dimensions força àmplies, com can Pediu o can Prat, també hi trobem cases que compten amb intervencions arquitectòniques més elaborades, com can Puig, o casals de dimensions considerables, com can Salvador, que es caracteritza per una àmplia galeria arquejada a la façana posterior.</span></span></span></p> | 08096-468 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Torres | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, la majoria de cases del barri de can Torres s’haurien construït a finals del segle XIX o principis del XX: can Prat (1889), can Perdiu (1890), can Puig (1916).</span></span></span></p> | 41.5781900,2.2836100 | 440280 | 4603193 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-potser-can-perdiu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-q-can-salvador-i-can-puig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-f-can-prat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-can-perdiu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-can-puig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-can-salvador-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 96474 | Barri de can Tries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-tries | XIX-XX | Estat de conservació desigual | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector oest d’aquesta plana agrícola, molt a prop del barri de can Bou. És format per unes tres cases aïllades, d’èpoques i tipologia ben diferents, de manera que constitueixen un conjunt heterogeni.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al nord hi ha can Pere Riera Vell, que és una casa de pagès d’una certa antiguitat, amb un cos residencial central que ha mantingut més o menys la tipologia constructiva tradicional, envoltat d'un bon nombre de coberts i construccions auxiliars més recents. Més al sud hi trobem can Brutau, de recent construcció, i una altra casa de tipologia pagesa però força reformada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel costat de llevant del barri hi passa la mina o rec de can Giró, procedent del barri de can Giró i en direcció cap a la zona de can Batzacs.</span></span></span></p> | 08096-474 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Tries | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la seva tipologia can Pere Riera Vell podria ser una construcció de finals del segle XIX o començaments del XX. La resta de cases del barri són posteriors.</span></span></span></p> | 41.5827600,2.2785500 | 439862 | 4603704 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96474-barri-can-tries-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96474-barri-can-tries-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96474-barri-can-tries-5.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-03-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50074 | Barri de l'estació del Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-lestacio-del-nord | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | Necessita algunes actuacions de millora | <p>Aquesta barriada està situada a la dreta del Congost, o sigui, a la riba oposada del nucli central de la ciutat. Les seves directrius urbanístiques venen determinades per la carretera de Caldes, l'antiga carretera de Barcelona, l'estació del nord i el camí vell de Canovelles, on s'uneix amb el carrer de la Riera i el barri d'en Xarlet, que pertanyen a aquest poble veí. Al camí vell de Canovelles, on acaba el terme municipal de Granollers, comença la barriada de Can Xarlet, zona de tipus suburbial, del terme de Canovelles (BAULIES, 1965). Dins d'aquesta zona urbana en destaquen conjunts arquitectònics i elements d'interès com el conjunt de l'estació del Nord, espais naturals o algunes cases de caire singular (veure fitxes associades). En destaquen així mateix, elements propis del patrimoni natural que es troben disseminats pels carrers, com es el cas del plàtan del carrer de Joan Maragall. Aquest és un dels arbres viaris més típics, molt plantat al llarg de carreteres i passeigs perquè tolera bé la contaminació atmosfèrica, ja que pot arribar a fixar a les fulles 200 kg de pols anualment. Realitza una important funció depurativa de l'aire. També és cultivat per l'ombra que produeix. Creixen ràpid, tenen fullatge dens i fa molta ombra. Es troba catalogat amb el número 0006 i la seva fitxa catalogràfica és la següent: ESPÈCIE: Platanus hybrida / NOM CATALÀ: Plàtan d'ombra. MIDES (en metres): ALÇÀRIA: VOLT DE CANÓ (a 1,30 m): Les localitzacions d'edificis antics que s'han trobat en aquest barri i que tenen un cert interès patrimonial són: CARRETERA DE CALDES: 54 (Villa Emilia), 106, 108, 110, 112. / CARRER JOANOT MARTORELL 3, 6, 13 (Ca la Sabatera, inventariada), 33, 16, 18, 22, 24, 26, 84, 86 (edifici industrial) / CARRER DE PAU CARBÓ 39-41 CARRER D'ENRIC GRANADOS: 5, 10 (Can Feus, propietat d'en Geroni Girbau, tractant de vaques i bestiar gros. Al darrera es veuen les quadres del bestiar) / CARRER D'IGNASI IGLÈSIAS: 16 (nau industrial) / AVINGUDA ESTACIÓ DEL NORD: 2 (can Saura, de planta baixa, amb elements decoratius a façana), 4 a 16 són les cases del Medalla, aproximadament del 1925. Algunes estan molt reformades, concretament les 4, 12, 14 i 16). La casa 18 (casa Alta) era d'una beata, Maria de Palau, que va aconseguir que el notari Puntes cedís els terrenys per construir l'església de Fàtima, 20 i 22 (cases de Colomer o de cal Claus)</p> | 08096-202 | Barri de l'Estació del Nord, 08400-GRANOLLERS | <p>La formació d'aquest nucli es va veure afavorida per la presència de l'estació del ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses, en ésser inaugurada la via directa entre les Franqueses i Barcelona, i també pel pas de les carreteres de Caldes i de Barcelona. Un pont sobre el Congost comunica el barri amb la ciutat. A més dels 300 edificis construïts des del començament de la seva urbanització es van instal·lar diverses indústries. Tradicionalment la seva població es dedicava a la indústria i a l'agricultura, cultivant-se els horts de la dreta del Congost i les vinyes i terres altes de secà de la serra de Ponent. El carrer Joanot Martorell abans es deia la carretera de Ribas (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6121700,2.2771400 | 439772 | 4606970 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50074-foto-08096-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50074-foto-08096-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 96457 | Barri de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-joan | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sudest d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de llevant. És format per un grup de cases adossades que constitueixen un carrer (el carrer de Sant Joan), més altres cases aïllades que es distribueixen de manera més o menys aleatòria al costat sud i a l’est. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En general el carrer han conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària, amb cases pageses populars pròpies de finals del segle XIX o començaments del XX. Es tracta de cases majoritàriament de dues plantes i estructurades en base a dos eixos d’obertures, amb les façanes principals encarades vers migdia. La majoria estan arrebossades i tenen portes i finestres simples. La primera casa del carrer ha estat construïda el 1922 (segons indica una inscripció) i compta amb un acroteri sinuós d’influència modernista. Moltes d’aquestes cases tenen construccions adossades a la part posterior i estan envoltades de coberts diversos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre les cases aïllades hi trobem la Casa Roca, can Moragas, cal Cerdà, casa Rosca... En general, han estat més reformades o són de recent construcció.</span></span></span></p> | 08096-469 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de Sant Joan | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, les cases del carrer de Sant Joan haurien estat construïdes entre 1888 i 1900. Les cases aïllades podrien ser una mica posteriors, entre finals del segle XIX i els primers decennis del XX.</span></span></span></p> | 41.5793300,2.2835500 | 440276 | 4603319 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96457-barri-sant-joan-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96457-barri-sant-joan-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96457-barri-sant-joan-4-can-peret.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96457-barri-sant-joan-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 96458 | Barri de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-josep | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector est d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de llevant. És format per un grup d’unes set cases adossades que constitueixen un carrer (el carrer de Sant Josep), més unes poques cases disperses al seu entorn. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En general les cases que formen el carrer han conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària, pròpia de les cases pageses populars de finals del segle XIX o començaments del XX. És probablement el carrer de Palou més ben conservat i més representatiu d’aquest tipus de barri pagès. En general, les cases són de tipologies lleugerament variades, però constitueixen un conjunt harmònic, amb totes les façanes ben alineades i encarades a migdia, arrebossades en diferents tonalitats ocres. La majoria són de dues plantes i es composen en bases a dos eixos, però algunes són més amples.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres al sud hi ha can Torrents, una casa pagesa de dimensions més grans que ha estat transformada en restaurant i, al darrera, té un hotel de nova construcció.</span></span></span></p> | 08096-470 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de Sant Josep | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, les cases del carrer de Sant Josep s’haurien construït entre 1884 i 1890.</span></span></span></p> | 41.5821200,2.2841300 | 440327 | 4603629 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96458-barri-sant-josep-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96458-barri-sant-josep-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96458-barri-sant-josep-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96458-barri-sant-josep-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 96477 | Barri de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-julia | XIX-XX | Cases molt modificades que pràcticament han perdut la tipologia constructiva originària. | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector central d’aquesta plana agrícola. És format per un grup de cases adossades que constitueixen un carrer (el carrer de Julià) més un conjunt de coberts i construccions auxiliars que es troben a l’altra banda del carrer, al sud. Es tracta del barri més transformat dels que hi ha a Palou, ja que gairebé totes les cases han estat substancialment reformades, amb la inclusió de balconades i altres elements moderns, o bé totalment reconstruïdes. El resultat és un conjunt heterogeni que perdut gairebé del tot la seva tipologia originària com a barri pagès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per l’est les cases del carrer queden pràcticament connectades amb la Granja de can Ginesta, un exemple interessant del tipus d’arquitectura d’influència racionalista pròpia dels anys 1950.</span></span></span></p> | 08096-475 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de Sant Julià. Camí Ral. | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al barri de Sant Julià en particular, les cases podrien ser originàries de finals del segle XIX o començaments del XX, amb les pertinents reformes posteriors. La Granja de can Ginesta fou construïda a la dècada de 1950.</span></span></span></p> | 41.5826200,2.2808000 | 440050 | 4603686 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96477-barri-sant-julia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96477-barri-sant-julia-post.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-03-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 96455 | Barri de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-salvador | XIX-XX | Estat de conservació divers de les cases | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sud d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de ponent. El nucli central d’aquest barri és format per un conjunt de cases adossades en forma de carrer que s’estén perpendicular a la carretera. És el carrer de Sant Salvador, on s’ha conservat força íntegrament la tipologia originària de les construccions, en forma de cases pageses populars pròpies de finals del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les cases arrenglerades formen un conjunt homogeni (excepte la primera, que és més alta i sembla més antiga), amb les façanes principals orientades vers migdia, pintades de blanc. Són habitacles de planta baixa més un pis, normalment estructurades en tres eixos d’obertures, amb les finestres rematades amb arcs lleugerament escarsers. A les façanes posteriors les cases disposen de coberts o patis. El barri ocupa una superfície més àmplia en aquest costat ponentí de la carretera, i compta amb altres cases aïllades de tipologia i èpoques diverses: la Casa Cristòfol, can Vicenç, can Roqueta... En general, però, es tracta de construccions més modernes.</span></span></span></p> | 08096-467 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de Sant Salvador. | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, la primera casa del carrer de Sant Salvador (més alta) s’hauria construït l’any 1884, mentre que la resta serien de 1890.</span></span></span></span></p> | 41.5783800,2.2825800 | 440194 | 4603214 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96455-barri-sant-salvador-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96455-barri-sant-salvador-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 96461 | Barri del Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-junyent | XIV-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sud d’aquesta plana agrícola, vora l’antiga masia del Junyent i a redós del Camí ral. És format per la masia, un grup de quatre cases més petites, adossades en forma de petit carrer, més algunes cases aïllades a l’entorn. Les cases adossades semblen de tipologia força recent i tenen poc interès patrimonial. Al nord hi ha dues cases aïllades (cal Covaner i ca l’Esteve) que han estat força reformades. També hi trobem can Xicó (uns metres a ponent) que ha conservat força millor la tipologia tradicional, i la Casa Nova del Junyent, una edificació recent de nova planta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Davant del Junyent es conserven dues basses, que eren propietat de la masia i s’utilitzaven per a regar horts, així com un rentador o safareig comunitari que aprofitava l’aigua de la mina de can Giró. Un ramal d’aquesta mina passa vora el Camí ral i encara porta aigua.</span></span></span></p> | 08096-472 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri del Junyent. Camí ral | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la masia del Junyent en particular, almenys des del segle XV estava vinculada a la família Junyent, que també posseïen la Torre de les Aigües (antigament anomenada també Junyent). Per això en ambdues masies hi trobem l’escut de la família. Segons García-Pey (1990) aquesta masia va rebre el nom de Joan Junyent, al segle XV. La família Junyent es compta entre les més notables d’aquesta època. Hi destaquen Joan Junyent (marmessor de la reina Violant), Berenguer de Junyent, Francesc Junyent (conseller de Barcelona i comandant d'una galera en la guerra de Nàpols), un altre Francesc Junyent (destacat en 1542 en els fets d'armes de Perpinyà), Galzerà de Junyent (citat entre 1535 i 1555 a les Corts de Montsó), Miquel Junyent (que participà en els esdeveniments de 1597 i 1598), i un nou Francesc Junyent (citat en 1688 i 1697 i a les Corts de 1701). Després de pertànyer als Junyent durant els segles XV i XVI, al XVII la masia era un hostal, propietat de Francisca de Magarola. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja a finals del segle XIX, a redós de la masia es va formar un barri pagès, anomenat del Junyent, amb cases alineades al costat de la masia i al Camí ral. </span></span></span></p> | 41.5803500,2.2785700 | 439862 | 4603436 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96461-barri-del-junyent-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96461-barri-del-junyent-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96461-barri-del-junyent-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96461-safareig-junyent-bassa-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50073 | Barri del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-lledoner | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> | XIX-XXI | Necessita algunes actuacions de millora | <p><span><span><span>Barri popular sorgit a finals del segle XIX entorn de la carretera de Vic i de l’antic camí ral, al sector nord de l’eixample de Granollers. Pel nord afronta amb el terme municipal de les Franqueses, del qual havia format part i actualment el separa la riera de Corró. Té una configuració urbanística senzilla, ja que les edificacions van anar creixent als costats de l’antic camí Reial (actual carrer del Corró), de sud a nord, i després al voltant de la carretera. Esparses entre les edificacions de construcció més recent, es conserva un bon grapat de cases més antigues. Solen ser cases unifamiliars de tipus popular, de planta baixa més un pis. També destaquen algunes construccions més singulars, com ara can Sampere (una impressionant mansió burgesa d’estil modernista) o el conjunt de can Monic (una petita colònia obrera de començaments de segle XX). Els edificis que remarquem perquè tenen un certa vàlua patrimonial són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer APEL·LES MESTRES: números 1, 3, 9, 11, 13, 15 (1932).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer CAMÍ ROMÀ: números 21, 23.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer LOPE DE VEGA: números 4, 6, 8, 10, 12.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer MANRESA: Resten dues cases d'interès: la façana lateral de Can Raïc (número 13), inclosa al carrer de Corró, pel qual te l'entrada principal, i la número 5, que resta absolutament aïllada. A l'extrem del carrer hi ha les restes d'una nau industrial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer PIZARRO. Números SENARS: 3, 13 (Balustrada). Números PARELLS: 24-26-28.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer PRIMER MARQUÈS DE LES FRANQUESES. Números SENARS: 9-11, 13 (cal Peó), 15, 17 (cal Vint-i-nou, Joan Pagès), 19, 23, 27, 29, 31, 33 i 35 (cal Cabrit), 37 (trencadís, can Cinta), 41, 43, 45 (can Lliga, Miquel Torrebadell Oliveras, el Lligasardines), 71, 75, 77, 79, 81-63, 87 (edifici industrial, can Picarol), 89, 91 (1914), 93 (1915), 95, 97, 99, 101, 103, 109, 111, 113, 115, 125, 145 (colònia de can Mònic). Números PARELLS: 2, 4, 6, 14 (cal Negre, mecànic), 18-20, 22, 50, 52, 56, 58, 60, 72, 82, 148, masia de can Mònic (1661, reconstruïda el 1943).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer RIPOLLÈS: número 17</span></span></span></p> <p><span><span><span>Passatge LLEDONER: hi ha una torre de llum de FECSA (22-24).</span></span></span></p> | 08096-201 | Carrer del Lledoner i entorn | <p><span><span><span>Amb la construcció de la nova carretera que havia substituït el camí Ral al segle XIX es va anar urbanitzant el sector. A finals del segle XIX el nucli urbà de Granollers va anar avançant cap al nord. Del 1880 al 1936 es va urbanitzar al nord del carrer de Minetes cap a les Franqueses i al sud, cap a Palou, pel carrer de Sant Jaume, a una banda, i pel de Lletjós, saltant la carretera de Barcelona fins a l'altura de Cal Curt. El 1887 es delimitava la plaça de la Muntanya i, a la dreta del Congost, apareix la barriada de l'estació del Nord. A llevant, amb les fàbriques dels Torras, la de Can Renom i la del Gas, es basteix el nucli de la carretera de la Roca, amb l'incipient passeig de la Muntanya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Això donà lloc a l'aparició d'algunes barriades perimetrals de personalitat ben definida, com la del Lledoner. Fins el 1922 el barri del Lledoner pertanyia al municipi de les Franqueses. Aquest barri fou incorporat a Granollers per la llei de 5 d'agost de 1922. En realitat formava un nucli satèl·lit que presentava greus problemes per al municipi granollerí en l'ordre administratiu, fiscal i sanitari. En tots aquests motius es va fonamentar l'annexió decretada el 1922, no pas sense l'oposició de l'Ajuntament de les Franqueses (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Eclesiàsticament la barriada del Lledoner pertany a la parròquia de Corró de Vall i celebra pel setembre la festa major, en la qual tradicionalment es ballava l'Espolsada, típica dansa de Corró. Els granollerins solen concórrer a la festa i pràcticament n'han fet una festa major petita, no solament del Lledoner, sinó de tota la ciutat. Actualment el barri del Lledoner continua conservant un cert tarannà propi (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> | 41.6170440,2.2907832 | 440913 | 4607501 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-carrer-corro-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-carrer-corro-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-carrer-corro-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-carrer-corro-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-passatge-lledoner-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-foto-08096-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-foto-08096-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-01-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50103 | Bòbila de l'Estrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-lestrella | <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>LLOBET I REVERTER, Salvador (1986) La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers. P.15-19. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.</p> | Jaciment parcialment destruït | <p>Jaciment paleontològic en el qual va aparèixer un molar d'elefant de 15 x 9 x 8 cm trobat pel Dr. Salvador Llobet en la terrassa alta del Riu Congost, que l'any 1979 el classifica com pertanyent a l'Elephas primigenius, i és revisat l'any 1993 pel Dr. Àngel Galobart, que el relcassifica com pertanyent al Palaeoloxodon antiquus. Aquesta espècie d'elefant degué correspondre al període interglaciar Riss-Würm.</p> <p>La troballa es va fer el 10 de desembre de 1948 quan el pouaire Salvador Pujades feia un pou a la bòbila de l'Estrella, davant de ca l'Estrella. A uns 13 metres de fondària. </p> <p>Sembla que al costat del pou van aparèixer unes capes cendroses amb fragments de ceràmica amb ratlles incises (ESTRADA, 1993). </p> <p> </p> | 08096-249 | Sector est del terme municipal. Serra de Llevant. Camí de cal Jardiner | <p>Durant l'època de la República la bòbila que hi havia en aquest lloc va ser coneguda amb el nom de l'Estrella. Des de molt distància s'hi podia observar un símbol format per una estrella. En l'actualitat es coneix la localització de la bòbila, però no el lloc on es van trobar les restes paleontològiques.</p> <p> </p> <p> </p> | 41.5939000,2.2927100 | 441053 | 4604931 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50103-102-bobila-estrella-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50103-102-bobila-estrella-3.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-05-28 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Altres denominacions: Font de l'Estrella (CCAA)Les restes del Palaeloxodon van ser donades pel Sr. Salvador Llobet al Museu de Granollers a la dècada del 1950, amb el número d'inventari 5.698. No existeix la data d'ingrés. | 123 | 1792 | 5.3 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50177 | Bosc de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-namat | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa).</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc situat a la Serra de Ponent, en el seu coster per la banda est, a l’alçada de la casa de ca l’Esquella. Abans en aquest sector també hi havia la casa de ca n’Amat, avui desapareguda. Concretament, el bosc enllaça pel nord amb el bosc de can Riera. Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Many, el bosc de Can Feliuà i el bosc de Can Riera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’han habilitat una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al bosc de ca n’Amat en particular, es tracta d’un bosc mixt amb zones d’alzina i roure martinenc, i també amb zones de pineda.<span> És un bosc força penjat i no gaire gran, que manté un sotabosc de farigola i romaní molt agradable. El pendent pronunciat del terreny es pot observar al camí de ca l’Esquella, </span>que travessa zigzaguejant el bosc de Ca n’Amat i connecta la carena de la Serra de Ponent amb el polígon industrial.</span></span></span></p> | 08096-330 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Prop de la casa de ca l'Esquella i del polígon industrial Sant Julià. | <p><span><span><span><span>Aquest, com la resta dels boscos que encara existeixen a Granollers, només són els fragments de les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que la seva perduració sigui el resultat de fets com l'inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, lo que ha provocat el seu sòl no sigui rentable; l'activitat de la pagesia de la perifèria de la ciutat, que ha preservat els seus boscos per extreure els productes amb els que compaginava l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> | 41.5861968,2.2713035 | 439261 | 4604091 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50177-bosc-ca-namat-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 50178 | Bosc de can Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-cabanyes | <p><span><span><span>CONDE, Gemma; MARTÍ, Xavier (1998). “L’enton natural i els creixement urbà de Granollers”, <em>Lauro : revista del Museu de Granollers</em>, núm. 14, p. 33-40.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ-VILLACAÑAS, Belén; MONTAGUD BLAS, Èlia (1995). “Els projectes de restauració ambiental i paisatgística a la conca del Besòs”, <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, núm. 10, p. 28-32.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIBAS, Josep (2005). “Els ocells nidificants del Congost a Granollers”, <em>Lauro : revista del Museu de Granollers</em>, núm. 28, p. 39-54.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-01. </span></span></span></p> | <p><span><span><span>Espai natural que s’estén a la riba de ponent del riu Congost i que constitueix una zona de ribera amb una diversitat d’hàbitats. Té una superfície de 8 ha, a cavall entre els municipis de Granollers i Montmeló, i porta el nom de la masia que hi havia en aquests terrenys. E<span>stà inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 01. </span>Es tracta d’un espai verd divers que compta amb dos tipus d’hàbitats ben diferenciats:</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer es caracteritza per una arbreda mixta de pi pinyoner, que és l’estrat arbori alt i predominant, on també hi ha un grup d’alzines que foren plantades l’any 2002 i que en el futur han de generar un frondós alzinar<span>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon hàbitat és constituït per diverses zones amb aigües que s’hi han habilitat de manera artificial. Concretament, un aiguamoll d’una hectàrea, una bassa d’amfibis i unes bassetes temporals per a l’herpetofauna (rèptils i amfibis). La creació d’aquest aiguamoll artificial, així com la recuperació dels marges fluvials, han permès augmentar la diversitat d’ambients de l’espai de ribera, de manera que ara constitueix un refugi per a la fauna d’ocells del riu Congost i per a la que colonitza l’aiguamoll que s’hi ha construït. Hi han estat detectades 86 espècies vegetals i 35 espècies d’ocells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al centre d’aquest espai natural s’hi ha habilitat un petit centre d’educació ambiental des d’on s’impulsen activitats sobre els valors naturals d’aquesta zona verda, gestionat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers (fitxa ENIM-01).</span></span></span></p> | 08096-331 | Sector sud del terme municipal. Parc industrial de Can Gordi-Can Català. Carretera de Montmelò. | 41.5683394,2.2684261 | 439005 | 4602110 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-web.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L’espai natural de Can Cabanyes forma part dels terrenys cedits com a zona verda pel parc industrial de Can Gordi –Can Català, a cavall entre els termes municipals de Granollers i Montmeló. L’espai s’ha beneficiat de molts projectes de recuperació ecològica que s’hi han portat a terme, com ara la creació de les masses d’aigua vora el riu Congost. Entre d’altres, es poden destacar: El Foment de la biodiversitat: recreació de sistemes d’aiguamoll per l’avifauna i la comunitat d’amfibis, eradicació de la vegetació al·lòctona i plantació d’espècies de ribera autòctones, instal·lació de caixes nius d’ocells i ratpenats, etc...La Creació d’un aiguamoll de tractament terciari d’aigües residuals: construcció d’un aiguamoll que tracta amb processos naturals l’aigua sortint de la depuradora, per produir aigua regenerada que s’utilitza en el reg dels espais i la neteja viària de la ciutat.Un Centre d’educació ambiental: construcció d’un edifici per la conscienciació dels valors naturals de Can Cabanyes i l’oferta d’activitats pel Museu de Ciències de Granollers. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 50183 | Bosc de can Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-catala | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-02.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Espai natural amb una zona de bosc que està emplaçat prop de les masies de can Riba de la Serra i can Català, al sector nordest del Circuit de Catalunya. De fet, el bosc pertanyia a la masia de can Català (avui ja desapareguda). El Bosc de can Català <span>està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 10. </span>Aquest espai presenta dos hàbitats ben diferenciats:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una pineda de pi blanc i roure martinenc fortament afectada per les activitats humanes properes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un torrent amb pins i alzines, així com lledoners en les contrades més humides, que desemboca al riu Congost. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Anys enrere era una paisatge agroforestal característic de la zona del Pla de Palou. La construcció del Circuit de Barcelona-Catalunya va reduir en quasi dues hectàrees la seva superfície i al llarg dels anys l’entorn s’ha anat antropitzant encara més amb l’ampliació de la zona industrial. Malgrat això, la seva ubicació a mig camí del riu Congost i la Serra de Ponent fa que tingui un alt valor com a espai de connexió ecològic (fitxa ENIM-02).</span></span></span></p> | 08096-336 | Sector sudoest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Camí de can Riba de la Serra. | 41.5745100,2.2651400 | 438737 | 4602797 | 08096 | Granollers | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-bosc-can-catala-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-bosc-can-catala-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-bosc-can-catala-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-foto-08096-336-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-foto-08096-336-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L’any 2018 es va desviar una bona part del torrent degut al desenvolupament urbanístic del polígon industrial de Cal Gordi-Can Català. Les mesures de compensació aplicades han permès recuperar una bona part de la naturalitat d’aquest paratge mitjançant l’ampliació de la llera, la revegetació de la riba, les mesures de contenció de l’erosió fluvial, la construcció d’un pas de fauna per sota de la carretera BV-5003 i la retirada dels horts incontrolats. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 50159 | Bosc de can Ceballot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-ceballot | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-03. </span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc situat a l’extrem sudest del terme de Granollers, amb una part que ja pertany al municipi de Vilanova del Vallès. <span>Està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 03. </span>Es tracta d’una pineda de pi pinyer amb zones on hi ha força presència d’alzines, que a la llarga acabaran sent l’arbre predominant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest bosc és una peça més del corredor biològic de la Serra de Llevant, un gran mosaic agroforestal on camps de cultiu envolten els boscos de Cal Ceballot i Can Mayol. Així mateix, ja en terme municipal de Vilanova del Vallès, trobem els boscos de Ca la Pona i de Can Catafalc (fitxa ENIM-03).</span></span></span></p> | 08096-312 | Sector sudest del terme municipal. A la Serra de Llevant. Camí de can Cristòfol. | 41.5734523,2.2890705 | 440731 | 4602663 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50159-bosc-can-ceballot-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50159-bosc-can-ceballot-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50159-foto-08096-312-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Aquest bosc que ha mantingut la seva superfície originària. Ja quasi no hi queden zones de clariana natural. En canvi, el bosc és travessat per les infraestructures d’una línia elèctrica i oleoducte. Aquestes zones són més il·luminades, un fet que afavoreix la presència de molt sotabosc, com l’estepa borrera.En un dels camps situats al nord del bosc es troba l’ametller de Cal Ceballot: un arbre catalogat inclòs al Pla especial de protecció i gestió del patrimoni natural de Granollers. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 50184 | Bosc de can Feliuà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-feliua | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa).</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc situat a la Serra de Ponent, en el seu coster per la banda est, a l’alçada de la casa de can Feliuà. Concretament, entre can Feliuà i el mas Blanc (al nord) i la masia de can Riera (al sud). Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Many, el bosc de Can Riera i el bosc de Ca n’Amat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’han habilitat una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al bosc de can Feliuà en particular, es tracta d’un bosc mixt d’alzines i roure martinenc. És un bosc força penjat i no gaire gran, amb una vegetació relativament esparsa.</span></span></span></p> | 08096-337 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Prop de la casa de cal Feliuà i del Polígon Congost | <p><span><span><span>Aquest, com la resta dels boscos que encara existeixen a Granollers, només són els fragments de les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que la seva perduració sigui el resultat de fets com l'inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, lo que ha provocat el seu sòl no sigui rentable; l'activitat de la pagesia de la perifèria de la ciutat, que ha preservat els seus boscos per extreure els productes amb els que compaginava l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> <p> </p> | 41.5906600,2.2717200 | 439300 | 4604585 | 08096 | Granollers | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50184-bosc-can-feliua-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50184-foto-08096-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50184-foto-08096-337-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 50175 | Bosc de can Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-ferran | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span>Servei de Medi Ambient i Espais Verds. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-05</span></span></span></p> | L'estat de conservació de la vegetació és força bo, degut molt possiblement a les tanques vegetals que formen espècies com l'esbarzer ('Rubus ulmifolius'), la vidalba ('Clematis vidalba') i l'arítjol (Smilax aspera) als marges. | <p><span><span><span>Bosc emplaçat a l’oest de la masia de can Ferran que avui ha quedat com una illa envoltada per un polígon industrial. Constitueix la massa forestal més extensa de Granollers. Presenta una vegetació típica mediterrània, amb predomini de l’alzina (Quercus ilex), però amb un presència important d’arbres com el pi pinyer (Pinus pinea) i el roure martinenc (Quercus humilis). El perímetre del bosc compta amb diverses zones de brolla molt dinàmiques, on podem trobar arbustos com la ginesta (Spartium junceum), l’arç blanc (Crataegus monogyna), o l’espàrrec (Asparagus acutifolium). </span></span></span></p> | 08096-328 | Sector oest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Al sud de la zona Industrial Coll de la Manya. Prop de la masia de can Ferran. | 41.5879300,2.2633700 | 438602 | 4604288 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-bosc-can-ferran-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-bosc-can-ferran-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-bosc-can-ferran-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-foto-08096-328-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El bosc compta amb una senyalització informativa on es destaquen els principals elements significatius: roures martinencs catalogats del camí proper a la masia de Can Ferran i el Roc del Carlins, una fita patrimonial de l’antic camí de pelegrinatge fins al monestir de Sant Cugat.El bosc de Can Ferran compta amb un manteniment periòdic per evitar riscos d’incendis forestals. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 50179 | Bosc de can Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-gordi | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-07.</span></span></span></span></span></p> | De tota manera es troba en una zona amb molta pressió per trobar-se al costat del Circuit de Catalunya i el polígon industrial. | <p><span><span><span>Bosc que es troba entre els municipis de Montmeló i Granollers, al costat de llevant del Circuit de Catalunya. Està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 07.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els arbres dominants del bosc són les alzines i els pins pinyers, i també hi abunda el lledoner, sobretot a l’extrem nord. El sotabosc és molt divers i ric en els arbustos típics de l’alzinar mediterrani: el galzeran, el marfull, la rogeta, l’arç blanc, l’heura, etc. Al centre del bosc, just al límit dels termes municipals, es troba una clariana amb un interessant herbassar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El bosc de Can Gordi aporta un complement i un valor interessant al Circuit de Catalunya. I és que els 43.000 m2 d’aquesta massa boscosa aporten una millora al valor paisatgístic dels entorns del circuit, i també el doten d’una generosa zona d’aparcament. Cal destacar també que la zona de Can Cabanyes, Can Català i Can Gordi, a l’extrem sud-oest de Granollers, és l’únic espai de connectivitat biològica entre el riu Congost i la zona agroforestal de la Serra de Ponent (fitxa ENIM-07).</span></span></span></p> | 08096-332 | Sector sudoest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Al costat del Circuit de Catalunya. Carretera de Montmeló. | <p><span><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquests boscos és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5695575,2.2641033 | 438645 | 4602248 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-x.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El bosc de Can Gordi és una massa forestal compartida entre dos municipis: Montmeló, que és el propietari de la meitat sud, i Granollers, que és el titular de l’altra meitat. Els dos ajuntaments han coordinat projectes pel manteniment del bosc. En destaquen els treballs de l’itinerari de l’anella verda de Can Cabanyes, que travessa per l’interior del bosc. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50176 | Bosc de can Many | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-many | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa). </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Bosc situat a llevant del casal de can Many, en el coster i la part baixa de la Serra de Llevant en aquest sector. Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Feliuà, el bosc de Can Riera i el bosc de Ca n’Amat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’estan habilitant una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al bosc de can Many en particular, hi trobem </span>una pineda enjardinada a la zona oest i un bosc mixt de pi blanc i alzina a l’est<span>. Ocupa una superfície d’unes 1'2 ha, a la zona de caiguda de la serra de Ponent cap al riu. Tal com diem, a la zona oest, en la part més alta i propera al casal de can Many hi ha una superfície considerable d’espai que fou més o menys condicionat i enjardinat pels propietaris i que forma part de la seva finca particular. Aquí hi trobem espècies arbòries no originàries que hi foren plantades artificialment, com per exemple els xiprers.</span></span></span></span></p> | 08096-329 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Vora el casal de can Many. Camí de can Many. | <p><span><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquest bosc és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom del bosc ve de l’antiga masia que es troba al seu costat: can Many. Entorn de la dècada de 1970 aquesta finca fou adquirida per la família Espona, propietaris de la fàbrica de pastes Gallo, ubicada al polígon industrial que hi ha sota la masia. Aleshores el casal fou totalment reformat i ampliat amb noves construccions, de manera que es va convertir en la gran mansió que és actualment. També van enjardinar el conjunt i van plantar noves espècies a la part superior del bosc de can Many. A la dècada de 2020 la finca fou adquirida per la Fundació M.A. Center Spain, que hi ha habilitat el Centre Amma Granollers, orientat a temes de consciència i espiritualitat.</span></span></span></p> | 41.5947587,2.2729878 | 439410 | 4605040 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-bosc-can-many-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-bosc-can-many-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-foto-08096-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-foto-08096-329-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 50154 | Bosc de can Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-mayol | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-08. </span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc emplaçat al sudest del terme de Granollers, a la part meridional de la Serra de Llevant i a les immediacions del centre penitenciari de Quatre Camins. E<span>stà inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 08. Es tracta d’un </span>bosc monoespecífic de pi pinyer que s’estén per un terreny amb pendent orientada cap a l’oest. L’estrat arbustiu és força pobre, mentre que el recobriment herbari és molt alt en tot el bosc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat la presència propera de la presó de Quatre Camins, les condicions ambientals dels voltants del bosc fan que sigui un hàbitat amb una apreciable biodiversitat. Tot i això, hi ha molts pins que estan arribant al final de la seva vida i és fàcil veure’n alguns que tenen el brancatge sec.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El bosc de Can Mayol (1,8 ha) i el bosc de Cal Ceballot (1,9 ha) són les dues úniques àrees boscoses granollerines de la Serra de Llevant (fitxa ENIM-08).</span></span></span></p> <p> </p> | 08096-307 | Sector sudest del terme municipal. Demarcació de Palou. A la Serra de Llevant. | <p><span><span><span>L'origen d’aquest bosc és relativament modern, i possiblement es trobi en les plantacions de pins en camps abandonats o en substitució de boscos més antics. No es tracta, per tant, d’un cas de subsistència del bosc, sinó de l'aparició d'una nova arbreda de pins. La pineda sol plantar-se amb la intenció d'aconseguir un 'bosc net'; és a dir, sense sotabosc que destorbi la circulació per l'interior de l'arbreda (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 41.5786913,2.2900453 | 440817 | 4603244 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50154-bosc-can-mayol-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50154-bosc-can-mayol-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50154-foto-08096-307-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Hi ha dos camins que connecten bé el bosc de Can Mayol amb Granollers i Palou. Un és el Camí de Santa Quitèria. A l’oest del bosc, recorre longitudinalment la Serra de Llevant des de Granollers fins a l’ermita de Santa Quitèria de Vilanova del Vallès. L’altre és el Camí de Can Rei, al sud del bosc, que baixa fins al sud del Pla de Palou. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 50171 | Bosc de can Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-pages | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-10.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc que combina dues zones de pineda amb un paisatge de conreus, erms i brolles. Les dues àrees de bosc són pinedes de pi pinyer amb força diferències pel que fa al sotabosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El bosc de Can Pagès nord està situat entre conreus. Aquí els pins estan acompanyats de lledoners, llorers, marfulls i garrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Bosc de Can Pagès sud està emplaçat en l’encreuament dels camins de Sant Nicolau i de l’Escanyat. És més pobre de sotabosc, i té un gran recobriment herbaci.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els boscos de Can Pagès són dos espais identificables des del centre de la ciutat, fet que els atorga un alt valor paisatgístic, ja que proporcionen una visual d’entorn periurbà verd (fitxa EBIM-10). Aquest bosc està inclòs en <span>el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 10.</span></span></span></span></p> | 08096-324 | Sector nordoest del terme municipal. Camí de can Pagès. | <p><span><span><span>L'origen d’aquest bosc és relativament modern, i possiblement es trobi en les plantacions de pins en camps abandonats o en substitució de boscos més antics. No es tracta, per tant, d’un cas de subsistència del bosc, sinó de l'aparició d'una nova arbreda de pins. La pineda sol plantar-se amb la intenció d'aconseguir un 'bosc net'; és a dir, sense sotabosc que destorbi la circulació per l'interior de l'arbreda (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> <p> </p> | 41.6087263,2.2738994 | 439499 | 4606590 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50171-bosc-can-pages-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50171-bosc-can-pages-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50171-foto-08096-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50171-foto-08096-324-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Pels camins del bosc de Can Pagès sud hi discorre l’itinerari de la Serra de Ponent, que passa per tots els espais naturals i els elements patrimonials d’aquesta petita serralada granollerina. Entre d’altres, el roure martinenc protegit del camí de la Font del Ràdium. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 96642 | Bosc de can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-riera | <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa).</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc situat a la Serra de Ponent, en el seu coster per la banda est, a l’alçada de la masia de can Riera. Concretament, a l’est d’aquesta masia, de manera que pel nord enllaça amb el bosc de can Feliuà i, pel sud, amb el bosc de ca n’Amat. Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Many, el bosc de Can Feliuà i el bosc de Ca n’Amat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’han habilitat una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al bosc de can Riera en particular, es tracta d’un bosc mixt de pi blanc i alzina, amb abundant presència de caducifòlies com el roure martinenc i el lledoner.</span></span></span></p> | 08096-489 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Vora la masia de can Riera i el polígon industrial Sant Julià. | <p><span><span><span>Aquest, com la resta dels boscos que encara existeixen a Granollers, només són els fragments de les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que la seva perduració sigui el resultat de fets com l'inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, lo que ha provocat el seu sòl no sigui rentable; l'activitat de la pagesia de la perifèria de la ciutat, que ha preservat els seus boscos per extreure els productes amb els que compaginava l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 41.5879300,2.2712500 | 439259 | 4604283 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96642-bosc-can-riera-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-08 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 50174 | Bosc de la Font del Ràdium | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-font-del-radium | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ROMERO, F. Xavier (2001). «La recuperació de la font del Ràdium (Granollers)». <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, Núm. 20, p. 37-46, https://raco.cat/index.php/Lauro/article/view/48353.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Servei de Medi Ambient i Espais Verds. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-06 </span></span></span></p> | <p><span><span><span>Espai d’interès natural amb diverses zones boscoses que es troben entorn de la Font del Ràdium. Hi podem diferenciar el bosc de ribera que s’estén al llarg del torrent de la Font del Ràdium i el bosc de pineda i altres espècies que es troba a la zona més alta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al torrent hi trobem un dels boscos de ribera més ben conservats de Granollers, amb força exemplars d’oms i àlbers d’una alçada considerable. El bosc s’ha conservat en relatives bones condicions malgrat la gran pressió a la qual està sotmesa la riera degut a la proximitat del polígon industrial i d’un antic abocador de runes. El bosc de ribera és bàsicament una omeda amb esbarzers. A més, hi trobem espècies introduïdes per l'home, com ara l'acàcia falsa, molt abundant als voltants de la zona d'esbarjo. Cal destacar també la petita albereda situada a prop de l'abocador rehabilitat, de gran valor ecològic i formada per uns 30 àlbers d'alçades superiors als 20 metres (alguns exemplars arriben inclús als 30 metres). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El sotabosc és pobre en espècies, molt afectades pel mal estat sanitari de l'indret. Es troben molts esbarzers i lianes com l'heura, l'arítjol i la vidalba. En poca quantitat també es detecten espècies característiques d'indrets humits, com ara el sanguinyol i l'arç blanc. En els marges del torrent creixen entre els arbres diversos canyars, vegetació característica de les riberes i que té una important funció estabilitzadora dels talussos en cas de riuades. L'escassetat de boscos de ribera que es conserven fa que la zona tingui una gran importància paisatgística (ROMERO, 2000). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al bosc de la zona més alta, és semblant a una pineda, però es tracta d’un bosc mixt amb quatre espècies arbòries bàsiques: alzina, roure martinenc, pi blanc i pi pinyoner. Compta amb un sotabosc d’estepa blanca, galzeran i esparreguera. També trobem matolls i plantes, com la farigola i el romaní, que han ocupat els antics conreus ara erms. L’anomenat Roure martinenc de la Font del Ràdium s’alça seguint al nord el camí que va cap a la verneda de can Gili. Aquest arbre imponent està protegit al Pla especial del patrimoni natural de Granollers.</span></span></span></p> | 08096-327 | Sector oest del terme municipal. Prop del polígon industrial de Coll de la Manya, al sector nord. Camí de la Font del Ràdium. | <p><span><span><span>A la dècada de 1970 l’espai entorn de la Font del Ràdium <span>va esdevenir un lloc ple de runes i de brutícia, ja que s’hi va ubicar un abocador municipal i estava a tocar d’un nou polígon industrial en expansió. Això va provocar la desaparició de la font natural. L’abocador fou clausurat definitivament el 1998. A partir de la dècada de l’any 2000 es va portar a terme una remodelació d’aquest lloc, aprofitant que encara és conservava un petit bosc de ribera i bosc de diferents especies d’arbres per les rodalies. Es van crear diferents entrades al paratge i unes escales per accedir a la nova Font del Ràdium des del Polígon. D’aquesta manera s’ha aconseguit que de nou l’espai de la font i el seu entorn siguin un lloc de passeig i de lleure. La rehabilitació de l'espai va ser tasca del taller d'ocupació 'La Font' (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> | 41.6019400,2.2677000 | 438976 | 4605841 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-foto-08096-327-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-02 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Entorn de la Font del Ràdium hi ha dos plafons amb informació sobre l’espai natural. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 50162 | Bosc de Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-sant-nicolau | <p>CIURANS I RAMON, Encarnació et alii (1986) Guia dels arbres de Granollers, Col. Temes de Granollers, Granollers: Ajuntament de Granollers - Conselleria d'Ensenyament.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-11. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Bosc força gran que es troba emplaçat al sud de la masia de Sant Nicolau, en el coster de la Serra de Ponent que té el seu punt més elevat al sud, on hi ha la torre de Can Casaca (una torre del segle XIX que formava part de la línia de telegrafia òptica). Amb 227m d'altitud aquest cim és el més elevat de la Serra de Ponent. Per llevant, a la part baixa, el bosc limita amb el camí de Sant Nicolau, vora la via del tren. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta zona boscosa està conformada per tres comunitats vegetals. Un alzinar situat a la part nord del bosc i amb un ric sotabosc; una pineda de pi blanc situada a la part sud del bosc i amb un sotabosc menys divers però major en recobriment herbaci, i finalment erms situats a l’extrem sud del bosc i a l’altiplà nordoest del Pla de can Casaca, que són antics conreus on ara creixen arbres aïllats, garrigues i d’altres matollars (fitxa ENIM-11).<span> El bosc de Sant Nicolau està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 11.</span></span></span></span></p> | 08096-315 | Sector oest del terme municipal. Al sud de la masia de Sant Nicolau. Camí de Sant Nicolau. | <p><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquest bosc és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En relació a aquest bosc trobem dos antics costums característics de Granollers. Un és la recollida que antigament els nens feien de pinyes i glans per fer-ne petites baldufes (GARRELL, 1960). L’altre és una pràctica curativa que es feia amb nens herniats. En aquests casos obrien pel mig un tronc de roure i hi feien passar la criatura. Es considerava que així ja estava guarida (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> | 41.6012500,2.2725200 | 439377 | 4605761 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50162-bosc-sant-nicolau-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50162-bosc-sant-nicolau-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50162-foto-08096-315-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L’itinerari de descoberta de la Serra de Ponent recorre els camins de la zona de Sant Nicolau, des d’on es pot veure una espectacular panoràmica de Granollers.Periòdicament al bosc de Sant Nicolau s’hi fan treballs silvícoles per reduir el risc d’incendis i treballs de sanejament d’abocadors incontrolats, que malauradament encara són força presents a la zona. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 50172 | Bosc del Molí de Capellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-moli-de-capellans | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-09. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Bosc de morfologia molt irregular, comprès entre el torrent de Sant Nicolau i el camí de l’Escanyat, que presenta una rica biodiversitat i varietat d’ambients naturals. Compta amb un característic penya-segat on les alzines tracten de sobreviure als efectes de l’erosió. S’hi poden distingir quatre zones ben diferenciades:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un alzinar a tocar del camí de Sant Nicolau, prop de la via del tren i a la part alta del penya-segat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns camps erms distribuïts en terrasses que ara són ocupats per vegetació baixa i on sovint s’hi instal·len canyars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un matollar a la part baixa del penya-segat, amb poca presència d’arbre i abundància d’arbustos mediterranis com el garric, les estepes, l’arç blanc i el romaní (fitxa EBIM-09).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Alguns animals, com els conills i les perdius, han aprofitat darrerament aquesta varietat d’ambients per colonitzar la zona, així com també una llarga llista de espècies de flora. Aquest bosc està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 9.</span></span></span></p> | 08096-325 | Sector nordoest del terme municipal. Al nord de la masia de Sant Nicolau. Camí de Sant Nicolau. | <p><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquest bosc és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 41.6041276,2.2738660 | 439492 | 4606079 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50172-bosc-moli-capellans-1-serra-ponent.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50172-bosc-moli-capellans-y.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50172-bosc-moli-capellans-z.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50172-foto-08096-325-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Pel bosc del molí de Capellans hi passa l’itinerari de descoberta de la Serra de Ponent, que sortint des del riu Congost o la Verneda de Can Gili s’endinsa fins a la Font del Ràdium. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 50181 | Brolla de la Vinyeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolla-de-la-vinyeta | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> | <p>Espai natural caracteritzat pel predomini d'arbusts. Està situada al nord del Bosc de can Pagès. Es tracta d'una zona de gran valor paisatgístic a la que predomina la ginesta i prolifera una gran riquesa d'espècies a l'estrat herbaci.</p> | 08096-334 | Camí de can Nicolau, 08400-GRANOLLERS | <p>A més dels boscos, alguns espais naturals on predominen els arbusts, gaudeixen d'un gran valor ecològic i paisatgístic. Aquest és un exemple de gran interès dins el conjunt del medi ambient de Granollers, i que paisatgísticament, i al costat de les zones de cultiu, ve caracteritzant els horitzons naturals del terme.</p> | 41.6089700,2.2713900 | 439290 | 4606618 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50181-foto-08096-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50181-foto-08096-334-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 49957 | Ca la Curenya / Ca l'Esperança Roca / Hostal de can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-curenya-ca-lesperanca-roca-hostal-de-can-roca | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XVI | <p>Conjunt de des cases antigues, entre mitgeres. Consten de planta baixa, pis i golfes. Les façanes són planes, de semblant composició simètrica. Estan fetes amb obra mixta de paredat i ceràmica. Els elements singulars presenten un treball elaborat en pedra. Els portals d'entrada tenen l'arc rebaixat mentre que les finestres, de pedra, són d'arc pla i una d'elles presenta guardapols amb carotes. L'antic ràfec que rematava l'edifici ha estat substituït per obres recents (PATRIMONI, 1985). A la planta baixa, els portals d'entrada són rebaixats i dovellat al número 48. A la planta primera les finestres són de pedra i arc pla. Al número 50 hi ha la inscripció 'b'AIA IHS ANY 1568' i al número 52, un guardapols sostingut per carotes.</p> | 08096-110 | Carrer de Barcelona, 50-52 | <p>La casa número 48 era ca la Curenya. Teresa Tàpies Garriga era molt coneguda per aquest motiu perquè un avi seu havia estat al càrrec d'una curenya (peça d'artilleria) en temps de guerra. El 1950 es coneixia com a ca l'Esperança Roca, i el 1952 era l'Hostal d'en Roca (GARCIA-PEY, 1990).</p> <p>El carrer de Barcelona comença a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el Camí Reial (BAULIES, 1965).</p> | 41.6064800,2.2868400 | 440575 | 4606331 | 1568 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49957-110-ca-la-curenya-etc-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49957-110-ca-la-curenya-etc-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49957-110-ca-la-curenya-etc-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49957-110-ca-la-curenya-etc-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49957-110-ca-la-curenya-wtc-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49957-110-ca-la-curenya-etc-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49957-foto-08096-110-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 95|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50037 | Ca la Paca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-paca | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b) El creixement industrial. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges construït entorn de la dècada de 1930 que, segons alguns autors, s'acosta a l'estètica racionalista, tot i que sense acabar d'abandonar els postulats de l'academicisme tradicional, ben presents encara en els balcons de la part de l'esquerra. És una edificació entre mitgeres, de planta baixa i quatre plantes pis amb coberta plana limitada per una barana massissa de perfil trencat. En la part més alta del costat de ponent hi ha un escut en relleu. La façana està estucada amb especejament de franges horitzontals, composada segons tres eixos. En el costat de llevant, junt a la mitgera, sobresurt un cos, a manera de tribuna. Els buits són de proporcions verticals, els de la tribuna estan protegits per persianes enrotllables, mentre que a la resta els protegeixen persianes de llibret mòbil. La horitzontalitat queda emfasitzada per les fines impostes a nivell de forjat i barana. La planta baixa ha estat modificada per l'ús comercial (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-165 | Carrer de Sant Roc, 1-3 | <p><span><span><span><span>El carrer Sant Roc formava part del nucli que es va desenvolupar a l’entorn del mercat, sobretot a partir del segle XIII. D’aquest carrer en sortia el camí que anava cap a Cardedeu i Girona per la banda nordest de la població. En un principi es denominava carrer de Bell-lloc, i la primera referència documental és del 1367. A l’extrem del carrer hi havia el portal de Bell-lloc. També s’hi van instal·lar adoberies de pells. Al segle XVI, tal com passa en la resta de portals de la ciutat, s’hi construí una capella, que en aquest cas estava dedicada a Sant Roc. A mitjans del segle XIX la muralla i la capella foren enderrocades i el carrer es va remodelar. Durant la Guerra Civil de 1936 van haver de ser enderrocats dos edificis del carrer. A partir del tombant de segle XX, sobreto,t molts edificis han estat objecte de reformes o substitució.</span></span></span></span></p> <p>És el cas d'aquest edifici en particular. que podria ser una construcció de la dècada de 1930 o potser una mica posterior. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, hauria estat construït el 1942. Segons l'autor García-Pey, l'any 1927 ja apareix esmentat el nom de ca la Paca, segons la publicació local La Gralla (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6084900,2.2880600 | 440679 | 4606554 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50037-ca-la-paca-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50037-ca-la-paca-2.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-12-15 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | La façana va ser restaurada l'any 2001 | 120|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc