Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49859 | Can Puntes / Can Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puntes-can-torreta | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental, p. 29. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Casal originari del segle XVI que el 1910 fou reformat per l'arquitecte Raspall i Mayol, el qual hi va introduir elements d'estètica modernista. És una edificació parcialment entre mitgeres que ocupa una cantonada. Consta de planta baixa i dues plantes pis. Les façanes que fan cantonada són planes, de paredat comú estucat d'especejament carreuat fins dos terços de la planta primera. L'edifici és coronat per una cornisa perimetral.</p> <p>Com a elements decoratius hi ha dues franges d'esgrafiats amb motius florals; una a l'alçada del primer pis i l'altra, més ampla, sota la cornisa. A la planta baixa les reixes i les finestres tenen decoracions geomètriques florals representatives del llenguatge modernista. Les obertures de les plantes pis (en forma de balcons) estan emmarcades en la meitat superior amb dibuixos geomètrics i vegetals esgrafiats. El portal d'entrada és d'arc escarser.</p> <p>A la cantonada oest del carrer Santa Elisabet destaca una franja feta de carreus de pedra granítica de més d'un metre d'ample, els quals pugen de forma graonada fins arribar a la imposta esgrafiada (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> | 08096-12 | Carrer de Espí i Grau, 2; Carrer de Sta. Elisabet, 14 | <p><span><span><span>Aquest casal és d’origen antic, i el 1910 fou reformat per l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, que hi va introduir certs elements d’estil modernista. El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el nom de can Puntes era coneguda tan aquesta casa com la fàbrica del carrer de Sant Jaume, la qual també ho era com a can Jaume (actualment pàrquing Vila Oberta). Ambdues eren propietat de la família Puntes. La casa també es coneixia com cal Xic Moltó (GARCÍA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p>Assassinat durant la Guerra Civil per la seva militància carlina, Manuel Puntas Viñas va ser un dirigent local del partit tradicionalista que al 1910 va encarregar la reforma d'un casal en cantonada, construït al segle XVII o XVIII i adossat a la muralla medieval. Tot i la firma Eduard Maria Balcells, la reforma s'atribueix a Manuel Joaquim Raspall –cosí segon de Balcells–, una pràctica habitual a l'època per eludir les incompatibilitats del càrrec d'arquitecte municipal. </p> <p><span><span><span>Anteriorment sembla que hi havia viscut Maties Llobet, més conegut per 'en Torreta', qui baixà l'any 1880 del Barri de la Torreta d'una casa situada a cavall dels termes de la Roca i Granollers i va anar a viure en aquesta de Santa Elisabet, que es va conèixer amb aquest nom 'Can Torreta' (GARCIA PEY, 1990). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1986 l'edifici va ser reformat per l'equip d'arquitectes Codina-Prats-Valls per a adaptar-lo a les necessitats de l'Escola Municipal de Música, que s'hi va ubicar el 1989. El 2005 l'Escola de Música va canviar d'ubicació i l'edifici va allotjar els serveis municipals d'esports i educació. El 2016 es va fer una nova reforma per a millorar-ne l'accessibilitat i ubicar-hi també el servei municipal de cultura.</span></span></span></p> | 41.6089600,2.2879500 | 440670 | 4606606 | 1910 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49859-can-puntes-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49859-can-puntes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49859-can-puntes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49859-foto-08096-12-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte, atribuït) | Altres denominacions: Casa Manuel Puntas Viñas | 98|105|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||
| 49868 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-3 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994) 'L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps' Lauro, núm 7, juny 1994, p.35-37. Granollers.</p> | XX | <p><span><span><span>L’edifici de l’Ajuntament de Granollers és el resultat d’una reforma realitzada a principis del segle XX, quan va adoptar un marcat caràcter historicista. L’escultor Josep M. Barnadas és l’autor dels elements decoratius (llindars, obertures i el balcó) que li donen un regust goticista, molt ornamentat i florejat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una edificació entre mitgeres que consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula a dues vessants. La façana és de carreus en la primera planta i la resta estucada amb aparell de totxo. La composició de la façana és asimètrica, amb dos eixos d’obertures a la franja esquerra i un altre a la dreta que es mantenen en les dues primeres plantes. L’edifici queda coronat per una torreta octogonal al costat dret que trenca la uniformitat de la composició.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa les dues obertures de l’esquerra, corresponents a l’entrada, són en forma d’arcs de pedra apuntats. Al nivell dels capitells tenen una imposta que enllaça amb el guardapols d’una finestra geminada d’arc sinuós que es troba a l’eix de la dreta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis destaca especialment el balcó-galeria de l’eix de l’esquerra. Consta de dos arcs de perfil sinuós sostinguts per columnes helicoïdals, amb barana de traceria i la llosa suportada per mènsules. Tot profusament decorat amb motius vegetals. Dues mènsules enllacen amb la clau dels arcs apuntats que hi ha a sota. A l’eix de la dreta trobem una finestra coronella d'arc lobulat amb guardapols i fullatge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és coronada amb una potent barbacana amb relleus ceràmics entre les mènsules, limitada al nord per una torre de planta octogonal acabada amb barana de traceria i pinacles. A la part davantera conté un rellotge. A l’angle sud de la teulada s’aixeca un esvelt pinacle sostingut per una mènsula amb una figura femenina. </span></span></span></p> | 08096-21 | Plaça de la Porxada, 6 | <p><span><span><span>Al llarg de l'època medieval Granollers va canviant de jurisdicció (reial o senyorial) en funció dels interessos polítics de cada moment. En els moments en que va pertànyer al domini reial la vila va anar obtenint privilegis que afavorien la seva organització municipal, com per exemple l'exclusivitat de la justícia reial (1219), l'elecció de batlle, l'elecció de quatre jurats (1356) i la imposició de tributs municipals (1366) vinculat a la construcció de la muralla. El 1418 Granollers passà definitivament a poder reial i a patir de 1500, amb la instauració de la insaculació, diversos privilegis van reforçar l'autonomia de la vila, que van propiciar el gran moment de Granollers, el segle XVI. </span></span></span></p> <p><span><span><span>S'ha definit el segle XVI com el 'segle d'or' de Granollers. La vila va créixer considerablement, esdevenint una població comercial molt destacada al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals i la vila es va estendre per ravals als carrers de Corró i de Barcelona. Es va construir la Porxada, es van empedrar els carrers i es va edificar una nova casa de la Vila, entre 1581 i 1582, en el mateix lloc on, molt probablement, ja hi havia l’anterior. El govern municipal va augmentar el seu poder, que es fonamentava sobretot del control sobre el mercat i els impostos que pagava. Existien els càrrecs de Pessador, Mostassà o Palloler que el 1584 tindria un edifici propi: 'el Pallol' o magatzem de gra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX, el 1902 l’alcalde Josep Barangé i Bachs va ordenar el disseny per a la construcció d'una nova Casa de la Ciutat. L'obra fou encarregada a l'arquitecte d’Olot Simó Cordomí i Carrera. Va finalitzar dos anys més tard, el 1904, durant el mandat de l’alcalde Miquel Blanxart. Durant els fes d’Octubre de 1934 l’edifici va patir certes destrosses causades per la metralla de l’exèrcit que volia accedir-hi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'actualitat, l'edifici es manté com a seu principal de l'Ajuntament de la ciutat, i és el lloc on se celebren els plens municipals.</span></span></span></p> | 41.6080900,2.2872400 | 440610 | 4606510 | 1902-04 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-ajuntament-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-ajuntament-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-foto-08096-21-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2024-05-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Simó Cordomí i Carrera (arquitecte); Josep M. Barnadas (escultura) | Ha tingut reformes per adaptar-lo als nous usos | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||
| 49924 | Les Tres Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tres-torres | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b) El creixement industrial. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> | XVI-XVIII | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes que estava situada a l’extraradi de la vila de Granollers, avui integrada dins del nucli urbà i dedicada a un servei municipal. És una edificació de planta rectangular formada per dos cossos que estan alineats a la façana principal. Probablement el més antic és el de l’esquerra, on trobem el portal d’entrada en forma d’arc de mig punt adovellat. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és actualment a una vessant, ja que la part posterior ha estat remodelada en la recent rehabilitació, quan s’hi va incorporar un cos de construcció moderna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és orientada a migdia. És plana, arrebossada, amb pedra vista a les cantonades i als buits. La disposició de les obertures és irregular al primer pis, la qual cosa podria respondre al fet que en la darrera remodelació es van moure o tapiar obertures antigues. Les finestres solen ser amb llindes i brancals de pedra picada.</span></span></span></p> | 08096-77 | Carrer de les Tres Torres, 18-20 | <p><span><span><span>Per la seva tipologia constructiva aquesta masia podria correspondre als segles XVI-XVII. En un cadastre de l’any 1715 s’esmenta el mas de les Tres Torres juntament amb el mas Espartes, mas Sant Nicolau i mas Corts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas de les Tres Torres es troba <span>al sud del nucli urbà de Granollers, al nord de can Muntanyola, en una zona que ara està urbanitzada. La masia es trobava molt a prop del Camí Ral. Però amb la construcció de la carretera moderna i l’arribada del ferrocarril, a mitjans del segle XIX, va quedar en una posició excèntrica respecte del nous eixos de la ciutat. Per la part nord estava limitada per les Hortes Jussanes, avui travessades pel carrer de Prat de la Riba. Can Corts i la Riera el limitaven a ponent fins arribar a la serra, per la cara de Llevant. A migdia el limitava el mas Sant (GARCÍA-PEY, 1990).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1988 es va redactar un projecte bàsic i d'execució per a la seva remodelació. La masia, propietat de l’Ajuntament de Granollers, fou restaurada i rehabilitada per a un nou ús. Actualment, hi té la seu “Granollers Mercat”, un servei adscrit a l’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> | 41.5983266,2.2840856 | 440338 | 4605428 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49924-tres-torres-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49924-tres-torres-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49924-tres-torres-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49924-tres-torres-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49924-tres-torres-5.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2023-12-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||
| 49927 | Cases dels Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-dels-mestres-0 | <p><span><span><span>BELLERA, Ricard (2021). “Els mestres Celestí Bellera i Rita Gibernau i la renovació pedagògica del anys 1020 i 1930”, <em>Ponències. Revista del Centre d'Estudis de Granollers </em>(15 d’abril de 2021),<em> </em>Granollers.</span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XX | Recentment restaurat | <p><span><span><span>Edifici que acollia les antigues cases dels mestres de l’escola de Palou, representatiu de l’estil noucentista de l’arquitectura pública de la dècada de 1930. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Dins d’un noucentisme de caràcter rústic, l’edifici adopta una línia arquitectònica austera. És una construcció aïllada, al costat de l’antiga escola i envoltada d’un espai enjardinat amb arbres. Presenta una planta rectangular, amb planta baixa i pis, i coberta a quatre vessants. La façana té una composició simètrica, corresponent als dos habitatges que acollia l’edifici. L'entrada es fa mitjançant sengles portes amb arc de punt rodó, i al centre de la primera planta hi ha una balconada de reixes que agafa dues portes. Al coronament destaca un ràfec amb cabirons de pedra. Els paraments són pintats de blanc, amb un sòcol de pedra i carreus dentats a les cantonades.</span></span></span></p> | 08096-80 | Palou. Passeig del Dr. Fàbregas, 40-42 | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. A la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia </span>i del Passeig del doctor Fàbregas. En aquest carrer hi trobem la Rectoria, les antigues escoles i Cases dels Mestres i l’antic Ajuntament (avui centre cívic).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la dècada de 1920 ja s’havia incidit en la necessitat de renovar l’escola de Palou, però no va ser fins l’arribada de la República, amb les seves polítiques de millora de l'educació, que es va construir l’edifici del nou centre educatiu, inaugurat el 8 de setembre de 1932. L'obra proporcionava un equipament molt més ampli, a més d'una casa per als mestres, que en aquell moment eren el matrimoni format per Celestí Bellera i Rita Gibernau (Bellera, 2021). L’arquitecte fou Jeroni Martorell Tarrats, de formació modernista, per bé que aquest grup constructiu s’emmarca ja plenament dins el noucentisme. Ambdós edificis són un bon exponent de l’arquitectura pública en forma de grups escolars que es va iniciar amb la Mancomunitat i va continuar la Generalitat republicana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’escola de Palou es va mantenir fins que el 1974 es va inaugurar un nou centre d'educació primària al barri de Can Bassa, el qual esdevindria el centre d'escolarització de Palou. Tot i això, encara es va utilitzar l’edifici antic fins al seu tancament definitiu el 1978. Després de romandre tancada durant uns vint anys, actualment l’antiga escola funciona com a equipament del Centre Cívic, mentre que a les Cases dels Mestres s’hi ha establert una oficina del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | 41.5865075,2.2823694 | 440184 | 4604117 | 1932 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49927-cases-mestres-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49927-cases-mestres-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49927-cases-mestres-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49927-cases-mestres-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49927-foto-08096-80-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49927-foto-08096-80-1.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jeroni Martorell i Tarrats (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||
| 49943 | Parc Torras Villà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-torras-villa | <p><span><span><span><span><span><span><span>ANÒNIM (2004). <em>El Vallés (</em>26-03-2004)</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ANÒNIM (1996). <em> El 9 Nou</em> (1-07-1996.)</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ANÒNIM (1994). <em>El 9 Nou (</em>28-01-994)</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ARBRES D'INTERÈS LOCAL DE GRANOLLERS LLISTA PRÈVIA. Document mecanografiat (Granollers, 2001).</span></span></span></p> <p><span><span><span>CATÀLEG D'ARBRES (1999) Catàleg d'arbres de Granollers (document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals 'La Tela'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001) El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Parc que es troba situat en ple centre de la ciutat, d’una extensió considerable i d’un gran interès sobretot per la riquesa i la varietat dels arbres que conté. A més, en el recinte també s’hi troben algunes escultures, com la de la sardana, i un estany. De fet, és el parc central de la ciutat i el més antic. Té una superfície de 21.260 m². La part central és ocupada per unes grades per seure i una gran esplanada al davant per fer diverses activitats. A l’espai de l’entorn s’hi poden trobar una gran quantitat de plantes arbustives. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dels valors més importants del parc és la gran riquesa en espècies diferents d'arbres. Actualment compta amb 218 arbres de 152 espècies i varietats diferents, els quals constitueixen una gran riquesa botànica que és molt representativa del Vallès. Algun d’aquests arbres és l'únic representant de la seva espècie al Vallès Oriental, i en 35 casos són els únics representats al municipi de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la propera revisió del Catàleg <span>dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM) es proposarà la catalogació del parc com a “Conjunt arbrat d’interès municipal” en base a la seva singularitat quant a riquesa botànica i magnitud dels seus arbres. Fa uns anys hi havia set dels arbres estaven catalogats com a Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM), però alguns d’ells ja no es conserven.</span></span></span></span></p> | 08096-96 | Avinguda del Parc, s/n | <p><span><span><span>El precedent d'aquest parc cal buscar-lo en la desaparició del parc de l'antiga estació, en terrenys de la companyia del ferrocarril. Els jardins d'aquest parc, que s'obrien al públic l'any 1896 amb una gran esplanada de plàtans, ocupaven l'actual edifici de telèfons i s'estenien fins al carrer Vinyamata, davant el Casino. Després del trasllat de l’estació el 1958 aquest parc va desaparèixer definitivament l’any 1964, quan es va decidir talar tots els arbres. D'aquesta manera, Granollers es va quedar sense un cèntric parc municipal durant deu anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La idea de fer un nou parc en aquesta zona l’havia proposat el naturalista Antoni Jonch Cuspinera el 1955, però el projecte va quedar aturat durant anys. Finalment es va prendre la decisió de fer el parc, encara que no es basava en la idea original, sinó en un projecte redactat pels tècnics municipals Barangé-Puchades-Pousa, revisat posteriorment pel jardiner Jaume Viure. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En efecte, el projecte del parc va ser ideat pel l'arquitecte municipal Joan Barangé, però no va prendre forma definitiva fins a la revisió final per part del jardiner Jaume Viure. També hi va tenir un paper destacat, juntament amb l’alcalde, el diputat provincial Francesc Torras i Villà, el qual en fou vicepresident vitalici. El parc municipal es va inaugurar el 1974, i el Consistori decidí donar-li el seu nom. En aquesta època s’hi van col·locar dos monòlits: un amb una inscripció que homenatjava l'aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat; i l'altre, amb una inscripció sobre la Festa de l'Arbre, celebrada per primer cop aquell mateix dia en aquest recinte. Avui dia, encara es poden veure prop de la bassa del parc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1970 el parc era utilitzat per la Fira anual de l'Ascensió, més tard desplaçada al Parc Firal. Aquest parc central ha estat un dels espais principals en l’organització d’activitats diverses per part d’associacions i estaments públics. Tanmateix, això tenia un impacte negatiu sobre la vegetació, l’arbrat i la compactació del sòl. Per això, amb la posterior incorporació d’altres parcs a Granollers, com el Parc de Ponent o el Parc del Congost, més amplis, algunes de les activitats s’han anat desplaçant cap aquests sectors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb els anys hi ha hagut diversos intents per ampliar el parc que no han arribat a bon port. Al final de la dècada de 1990 es va poder fer una petita ampliació del parc cap a la Rambla Josep Tarradellas. En aquesta ampliació es van afegir uns fossats de ciment per la pràctica del skate, un petit mirador aprofitant el pendent cap al sud i una pèrgola. Cap al 2008 es va poder fer una nova ampliació, fins als 21.260 m², ocupant part de la via pública i redefinint els límits pel sud amb una nova tanca de ferro.</span></span></span></p> | 41.6074900,2.2913200 | 440949 | 4606440 | 1974 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49943-parc-torras-villa-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49943-parc-torras-villa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49943-parc-torras-villa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49943-parc-torras-villa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49943-parc-torras-villa-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49943-foto-08096-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49943-foto-08096-96-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-03 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||
| 49986 | Lledoner de can Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-pastor | <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-74.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Exemplar de lledoner (de l'espècie Celtis australis) que es troba vora el camí d'entrada a la casa de pagès de can Pastor.<span> Forma part del </span><span><span>catàleg dels Elements botànics d’Interès municipal de Granollers (EBIM-74). </span></span>Es tracta d'un exemplar ben desenvolupat i amb una bona capçada, que dona una visual sobre l'espai relativament degradat del camí de can Pastor. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La capçada de l’arbre és simètrica i arrodonida. Ocupa tota l’amplada del camí i part del camp de can Pastor. Pel que fa a les arrels, la meitat estan sota la capa de rodadura, i la resta marge avall fins arribar al camp i a un pou d’aigua de la masia. Del tronc en destaquen alguns plecs, fruit del creixement. L’arbre mostra a 3,5 m d’alçada, una forta ramificació que origina la copa a partir de dos enormes braços que es van dividint. Això posa de manifest que va ser coronat de jove, amb la finalitat de forçar-lo a desenvolupar una capçada àmplia i frondosa pròpia de l’espècie domesticada. L’arbre va deixar de ser esporgat fa molts anys, i això li ha permès de cicatritzar i créixer amb una certa naturalitat (fitxa EBIM-48). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’entorn de l’arbre és ple de rebrots de lledoner i joves plançons, acompanyats d’un espès canyar. Dins el recinte de la masia hi ha un altre lledoner, una mica més petit.</span></span></span></p> | 08096-212 | Sector oest del terme municipal. Polígons industrial del Congost, sector nord. Camí de can Pastor, s/n. Vora la casa de pagès de can Pastor. | <p><span><span><span>Segons va explicar la mestressa de can Pastor, aquest arbre va néixer arran del marge del camí que porta a la masia i el seu marit va estar a punt de tallar-lo quan tan sols era un plançó, ara fa més de cinquanta anys. Afortunadament això no va succeir.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els lledoners han estat arbres propis dels paisatges de les masies catalanes, ja que amb la seva fusta treballada en viu es feia imprescindible per a la construcció de forques i altres estris de pagès. És per això que moltes vegades els trobem molt malmesos i amb formes antinaturals.</span></span></span></span></p> | 41.5981400,2.2749400 | 439576 | 4605414 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49986-lledoner-can-pastor-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49986-lledoner-segon-can-pastor-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-02 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||
| 49990 | Plàtans de la plaça de la Corona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-placa-de-la-corona | <p>MONREAL, Lluís et al. (1997) M. J. Raspall, arquitecte. Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-21.</span></span></span></span></p> | XX | Avançat estat malaltís i de decaïment, degut a les greus lesions de les ferides que se’ls feia amb les antigues podes. | <p>Conjunt de plàtans que ornamenten la cèntrica plaça de la Corona. Antigament hi passava la carretera de Barcelona a Vic, i els arbres es trobaven a una banda i altra del vial, tot remarcant l'eix longitudinal que suposava la carretera al seu pas per aquest espai urbà.</p> <p>En total hi ha una vintena de plàtans, distribuïts en dues dobles fileres a banda i banda de la plaça. Es tracta de l'espècie Platanus hispànica (CUSPINERA et alií, 2001). Aquest és un arbre caducifoli corpulent, que pot atènyer fins a 40 metres d'alçada i que presenta una capçada ampla, amb una escorça de la qual es desprenen plaques irregulars de ritidoma. Les seves fulles són palmades, grosses i els fruits estan guarnits de pèls i reunits en boles sostingudes per un llarg peduncle. Les seves qualitats ombrívoles, que li ofereixen el dens fullatge de les seves branques, així com la seva rapidesa de creixement, han fet d'aquest arbre un dels més plantats en carreteres, parcs i jardins a Catalunya.</p> <p>Durant anys les capçades foren severament podades i obligades a estendre’s. En els últims anys s’ha deixat aquesta pràctica per tal de preservar els arbres. Actualment s’observa un avançat estat malaltís i de decaïment, degut a les greus lesions de les importants ferides que se’ls feia amb aquelles podes.</p> | 08096-233 | Plaça de la Corona | <p>Molt probablement aquests arbres van ser plantats al segle XIX, amb posterioritat a l'any 1848. Fou aquest any quan es va obrir la carretera de Barcelona. El seu dens fullatge servia i serveix per donar ombra en un lloc tan transitat i ocupat els dies de mercat com aquesta plaça.</p> <p>En temps de la República la plaça formava part d’un ambiciós pla d'obres i millores urbanes que va donar lloc a un emprèstit de dos milions de pessetes. Sota d’aquestes directrius s'ordenaria el creixement de la ciutat fins més enllà de la Guerra Civil, segons diu Jordi Planas i Maresma (MONREAL, 1997). El trànsit que anteriorment passava pel centre es desvià pels costats, seguint el perímetre circular que va adquirir.</p> | 41.6057300,2.2881600 | 440684 | 4606247 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49990-placa-corona-torre-aigua-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49990-placa-corona-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49990-placa-corona-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49990-foto-08096-233-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-02 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | És un tipus d'arbre extensament plantat al llarg de carreteres i passeigs pel fet de tolerar bé la contaminació atmosfèrica, ja que pot arribar a fixar a les fulles 200 kg de pols anualment. Realitza una important funció depurativa de l'aire. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||
| 49997 | Mercat de Sant Carles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-sant-carles | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>PÉREZ, P. I TENAS, M. (1991): 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental'. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 2.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IdC-VdC | Jaciment tapat | <p>Restes d'unes arcades de cronologia imprecisa que van aparèixer en el transcurs d'una instal·lació de telefonia. La informació és poc concreta, ja que es tracta de l'observació d'un treballador de Telefònica, comunicada a l'equip d'arqueòlogues que l'any 1990 efectuaven la supervisió de la instal·lació de la mateixa línia al carrer de Sant Jaume. La troballa es va efectuar poc temps abans d'iniciar-se la supervisió, quan s'instal·lava la línia a l'adreça indicada a la ubicació. El treballador va constatar la presència d'unes arcades força impressionants, just davant del mercat de Sant Carles. Tot i que es desconeix la cronologia de la troballa, es podria relacionar amb les troballes identificades com una vil·la romana al passatge de Sant Bartomeu i als fonaments de l'antiga presó.</p> <p> </p> | 08096-297 | Plaça de la Caserna - Carrer de Santa Anna | 41.6087358,2.2860226 | 440509 | 4606583 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49997-297-mercat-sant-carles-c.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-05-20 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Altres denominacions: Plaça de la Caserna (PEPPA)A.A.M.G. (s.d.) referència restes en les següents localitzacions 8. Caserna, p/; 9. Caserna, p/ 2-3 (Bar Layon) - carrer Triomf, que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment, encara que també poden estar englobades en altres de propers. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||
| 49999 | Plaça Doctor Guillamet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-doctor-guillamet | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998): 'L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995): 'Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental' Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50, Vol. II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IIaC-VIdC | Jaciment tapat | <p>Restes romanes diverses i poc conegudes que formarien part del nucli romà de Granollers, tal vegada d'alguna casa.</p> <p>El 1983, durant les obres de remodelació de la placeta del Doctor Guillamet, en un angle superior del marge de ponent van aparèixer nombrosos fragments de 'tegula', un fragment de molí de lava volcànica, alguns fragments de 'terra sigillata' gàl·lica, un fragment de ceràmica de parets fines i diversos fragments de ceràmica comuna romana. En el punt on va aparèixer la terrissa semblaven observar-s'hi restes d'un mur d''opus incertum' reaprofitat en època posterior i alineat als murs localitzats a l'església. Segons Jordi Pardo, el mur amidava entre 40 i 50 cm d'amplada, i podria fer pensar en la paret exterior d'una casa romana.</p> <p>L'indret de les troballes es situa en una zona del centre de Granollers, entorn de la plaça de l'Església, que ha donat la màxima concentració de restes romanes. Molt a prop hi ha els jaciments 'església parroquial de Sant Esteve' i 'can Piera'.</p> <p>L'anàlisi dels materials ceràmics d'aquest jaciment ha permès a altres autors (COLL, ROIG: 1998; JÁRREGA, 1995) proposar una continuïtat del nucli de poblament romà de Granollers que arribaria fins el segle VI (VILA, 2001).</p> <p> </p> <p> </p> | 08096-299 | Plaça de l'Església - Carrer Barcelona (antigament plaça del Doctor Guillamet) | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers va sorgir en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que probablement en època romana es coneixia com a Semproniana. Ocuparia la zona on actualment hi ha la Plaça de l’Església i el seu entorn. Als afores, a redós del camí cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia una àrea d’enterrament (necròpolis nord) i una altra entorn del Convent de les Josefines (necròpolis oest), mentre que al sud, entorn del camí que anava cap a Barcelona (actual carrer de Barcelona) hi havia una àrea de producció de ceràmica, ja que s’hi han trobat diversos forns d’època romana.</span></span></span></span></p> | 41.6076571,2.2868607 | 440578 | 4606462 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49999-placa-guillamet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49999-foto-08096-299-1.jpg | Legal | Romà|Visigot|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-05-16 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jaciment documentat el 1983 amb motiu de les obres de remodelació de la plaça. E. Casals va recollir-hi material romà i l'arqueòleg Jordi Pardo el va documentar. Va observar que un dels murs apareguts era de factura romana.A.A.M.G. (s.d.) referència restes en les següents localitzacions 17. Doctor Guillamet, p/; 18. Doctor Guillamet, p/, canotada plaça de l'Església. Can Piera, que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment.La plaça del doctor Guillamet va quedar desdibuixada després de la remodelació. El nom 'Doctor Guillamet' sembla que ja no apareix en la nomenclatura, i més aviat ha quedat com una prolongació de la plaça de l'Església vers el carrer de Barcelona. | 83|87|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||
| 50003 | Turó de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-les-forques | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (s.d.) Notas arqueológicas inéditas el Vallès Oriental, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> | IIaC-VdC | Erosionat | <p>Jaciment d'època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Al cim d'aquest turó, on s'aixecaven les forques a l'Edat Mitjana, ha aparegut algun fragment dispers de teula romana ('tegula'). No hi ha notícia d'altres tipus de troballes. Actualment encara es pot veure algun fragment de 'tegula' en el vessant oest del turó. No s'hi observen restes de cap estructura. No es constata que hi hagi material constructiu romà, però si que s'observen restes de les parets que l'arqueòleg Josep Estrada qualificà com a romanes per la troballa de paviments associats. L'any 1997 s'hi van recollir diversos fragments de ceràmica en superfície (INVENTARI, 1997).</p> <p> </p> | 08096-303 | Sector nordest del nucli urbà. Turó de les Forques | 41.6096500,2.2980300 | 441510 | 4606676 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50003-foto-08096-303-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | A.A.M.G. (s.d.) referència restes en la següent localització 117. Turó de les Forques, que tal vegada podrien correspondre a aquest mateix jaciment | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||
| 50056 | Camí de Santa Quitèria/Camí de can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-quiteriacami-de-can-grau | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI-XX | <p><span><span><span>Camí històric que discorre pel sud-est del terme municipal de Granollers, en direcció nord-sud. En la zona sud també és conegut com a Camí de can Tià o camí de cal Malo. El camí transcorre per dalt de la serra de Llevant i fa partió amb el terme de la Roca del Vallès. Es tracta d’un camí de carro amb el ferm de terra piconada. Al seu pas es poden contemplar paisatges rurals de l’entorn granollerí relativament ben conservats i, en els punts elevats, unes interessants vistes sobre la plana on s’assenta la ciutat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En una bona part del seu recorregut es confon amb el camí de can Grau, en concret des de Puig Ovella fins poc abans del camí del camp de l'Arpa, on es bifurca. A partir d'aquí, continua coneixent-se com a camí de can Grau (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> | 08096-184 | Camí de Santa Quitèria | 41.5861298,2.2938080 | 441137 | 4604067 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50056-cami-santa-quiteria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50056-cami-santa-quiteria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50056-cami-santa-quiteria-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50056-cami-santa-quiteria-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50056-foto-08096-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2024-03-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Aquest és un antic camí que comunicava Granollers amb Vilanova del Vallès. Pren el nom per l'advocació a Santa Quitèria de l'església de Vilanova del Vallès. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||
| 50066 | Camí Ral / El camí de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-el-cami-de-barcelona | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>LLOBET I REVERTER, Salvador (1986) La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers. P.15-19. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.</p> | I-XIX | <p><span><span><span>Camí històric que fou el més important i transitat de Granollers. El Camí Ral, derivat d’una antiga via romana, anava de Barcelona a Vic. Actualment se’n conserva el tram que es troba al sud del nucli urbà, transformat en un camí veïnal que vertebra el territori de Palou. És un camí de carro que té el ferm de terra piconada i en el qual s’hi han instal·lat bandes rugoses per fer alentir la velocitat dels pocs vehicles que hi passen.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sud el camí entra al terme municipal de Granollers per la zona de Palou, tot seguint l’eix que marquen els rius Besós i Congost. Al seu pas per la vila de Granollers es creuava amb un camí transversal (camí de Caldes, actual carrer de Santa Anna), i aquesta cruïlla va determinar l’emplaçament del nucli originari de Granollers, encerclat dins les muralles. Sortint del portal sud, el carrer Barcelona és el continuador de l’antic Camí Ral; i al nord ho és el carrer del Corró. El Camí Ral continuava per les Franqueses en direcció a Vic.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Abans de començar el carrer Barcelona el Camí Ral també dóna nom a tot el carrer que de la plaça de Sant Miquel cap a migdia arriba fins el carrer de l'Alguer, el qual més o menys passa per l'antic traçat del camí.</span> D’altra banda, al sector rural que es troba al sud del terme entorn del Camí Ral s’ha creat una xarxa ortogonal de camins que estructuren la plana de Palou.</span></span></span></p> | 08096-194 | Camí Ral; Carrer de Barcelona; carrer del Corró | <p><span><span><span>El Camí Ral de Barcelona a Vic es va traçar sobre una anterior via romana. En el nucli urbà el Camí ral transitava pels actuals carrers de Barcelona i del Corró. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer del Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Segons aquesta hipòtesi, a partir de mitjan del segle XI s’hauria creat una zona de creixement urbà en direcció nord i hauria estat aleshores quan s’hauria produït un desplaçament del tram septentrional del camí ral, conformant-se el carrer del Corró. A començament del segle XIV aquest nou traçat ja estava consolidat, ja que s’hi va emplaçar l’Hospital, fora muralles tal com era habitual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant l’època medieval i moderna el Camí ral va constituir la principal via de comunicació de Granollers, ja que era la que s’utilitzava per anar a la Ciutat Comtal. Al llarg dels anys fou transitat per animals de bast, carretes, carros i diligències. E<span>l 1274 el rei Jaume I havia concedit a Caldes de Montbui que el camí de Vic fos traslladat per aquesta vila i Castellterçol. Davant la protesta dels granollerins, però, el Conqueridor dictava el mateix any una pragmàtica anul·lant aquella concessió per restablir la ruta tradicional a través de l’eix del riu Congost; és a dir, per Granollers, La Garriga i Centelles (BAULIES, 1965). El Camí Ral entrava a Granollers pel portal de Barcelona, on sobretot a partir del segle XVI s’hi va formar un raval, i sortia pel portal de del Corró, on s’hi va desenvolupar un altre raval, una mica més tardà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El Camí Ral va ser substituït el 1848 per una carretera moderna, traçada prop de les primeres cases bastides a l'eixample a partir de l'any 1835. La carretera, però, en el casc urbà discorria per un traçat més a llevant del Camí ral. La carretera va donar peu a l’actual carrer d’Anselm Clavé i altres que segueixen el seu traçat, com el carrer de Joan Prim. El pas de la carretera de Barcelona a Vic va ser el revulsiu que necessitava la ciutat per trencar definitivament els seus lligams amb el passat. Tot just s'havia iniciat el procés d'enderroc de la vella muralla, amb la intenció d'engrandir el seu perímetre edificat i poder fer front a les noves perspectives de creixement que es començaven a albirar. Les obres van començar l'any 1834, d'acord amb un projecte de 1799 que havia estat ajornat a causa la Guerra del Francès. Més tard, van ser les guerres carlines la causa d'una nova paralització i no va ser fins a l'any 1841 quan, de nou, es reprengueren els treballs. En un primer moment, i tal com es va fer públic l'any 1842, el seu traçat estava previst passar pel darrera de la serra del Congost, des del Pontasco -la cruïlla entre la carretera de Barcelona i la de l'Ametlla- fins a Bellulla i l'Ametlla per pujar als cingles de Bertí, Centelles i Vic. En tractar-se d'una via amb vocació militar, l'estratègia aconsellava allunyar-la dels llocs emboscats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nova carretera es va inaugurar l'any 1848, per ordre reial. Al seu pas pel terme municipal l’itinerari es bifurcava: un ramal seguia el seu recorregut cap a l'Ametlla, mentre que l'altre ho feia pel Coll de la Manya i circulava longitudinalment a molts pocs metres del casc antic. Després seguia cap a Les Franqueses del Vallès i la Garriga, on s'unia amb l'anterior traçat. </span></span></span></p> | 41.5888981,2.2825320 | 440200 | 4604382 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-foto-08096-194-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2024-01-31 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Al seu pas pel nucli urbà fins no fa gaire encara es conservava el tradicional paviment de llambordes, però finalment es va asfaltar. Aquesta intervenció va arribar a amagar alguna obra d'enginyeria civil relacionada amb el camí. Per exemple, un pont de dos ulls de pedra i totxo que es troba prop de les Tres Torres i que es conserva sota l'asfalt (informació de J. Muntal).Al costat del camí hi passa la mina d'en Sans. Nascuda la captació en tocar la Riera del Congost, part de dalt del Pont de Ferro del ferrocarril del Nord, però dintre el municipi de les Franqueses, aquesta mina o rec d’aigua anava a parar a l'antic Camí Ral i al carrer de Corró. Sempre per mina subterrània, penetra a l'interior de la Vila per a servir aigua potable als qui havien adquirit en propietat alguna ploma d'aigua (LLOBET, 1986). | 83|85|94|98|80 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||
| 50067 | Camí de ca l'Esquella/Camí de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-ca-lesquellacami-de-ca-namat | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI-XIX | Necessita manteniment | <p><span><span><span>Camí tradicional que transcorre a llevant de la casa de ca l’Esquella, tot salvant el desnivell que hi ha fins a la riba del riu Congost, avui ocupat per un polígon industrial. Des del polígon, el camí passa per sota la via del tren i enfila cap a l’altiplà, travessant el bosc de ca n’Amat mitjançant un seguit de corbes molt pronunciades. Després enllaça, davant de ca l'Esquella, amb un camí perpendicular que segueix la serra de Ponent. El tram conservat del camí de ca l’Esquella és de tan sols 250 m aproximadament.</span></span></span></p> | 08096-195 | Camí de ca l'Esquella | <p><span><span><span>Aquest camí naixia a la Riera i portava fins a la casa de ca l’Esquella. El tram més a l’est, de l'avinguda de Sant Julià fins el pont de Ca n'Amat, ha estat modificat per a construir-hi una indústria. La part inicial, que sortia de la Riera, ha estat engolida per la zona industrial (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> | 41.5848622,2.2706447 | 439205 | 4603942 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-cami-ca-lesquella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-cami-ca-lesquella-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-cami-ca-lesquella-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-cami-ca-lesquella-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-cami-ca-lesquella-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-foto-08096-195-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2024-04-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||
| 50084 | Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-congost-2 | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CONDE, Gemma; MARTÍ, Xavier (1998). “L’enton natural i els creixement urbà de Granollers”, <em>Lauro : revista del Museu de Granollers</em>, núm. 14, p. 33-40.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ-VILLACAÑAS, Belén; MONTAGUD BLAS, Èlia (1995). “Els projectes de restauració ambiental i paisatgística a la conca del Besòs”, <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, núm. 10, p. 28-32.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAYOR, X., TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIBAS, Josep (2000) Cens dels ocells nidificants al Congost a Granollers-Canovelles. Mollet. Document mecanografiat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIBAS, Josep (2005). “Els ocells nidificants del Congost a Granollers”, <em>Lauro : revista del Museu de Granollers</em>, núm. 28, p. 39-54.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-01. </span></span></span></p> | <p><span><span><span>El riu Congost al seu pas per Granollers presenta dos àmbits ben diferenciats. D’una banda, el tram urbà, que va des de la desembocadura de la riera Carbonell fins al pont de la ronda sud. En aquest sector hi trobem un canal d’aigües centrat amb una escullera baixa. Aquí la gestió de la llera s’ha enfocat a donar valor al paisatge fluvial sense oblidar la conservació de la biodiversitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’altra banda, hi ha el tram periurbà, al sector sud del municipi, que va des del pont de la ronda sud, passa per Palou i acaba a Can Cabanyes, on el curs del riu comença a fer meandres. En aquest sector la gestió que s’ha fet del riu ha anat encaminada a naturalitzar l’hàbitat fluvial, i això sense posar en perill els terrenys adjacents per possibles riuades (fitxa ENIM-14).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dins el terme de Granollers el riu Congost té diversos afluents. Són els torrents que baixen de les serres oriental i occidental, tots d'escassa envergadura hidrogràfica, si exceptuem a la riera Carbonell o de Corró. Aquesta en el seu darrer tram fa de límit entre els termes municipals de les Franqueses i Granollers. La riera Carbonell recull les aigües de les parròquies de Corró d'Avall, Corró d'Amunt, Marata i Samalús (BAULIES, 1965). El riu Congost travessa el terme de Granollers de nord a sud. Ja a Montmeló, rep <span>el Mogent per l'esquerra per a formar el Besòs. El Congost és considerat com el tros superior del Besòs, i la llargada del Congost-Besòs és de 57'5 km. Des de Balenyà, on neix, fins a Sant Adrià de Besòs, on desemboca al Mediterrani. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El riu Congost està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 14.</span></span></span></span></p> | 08096-221 | Sector oest del terme municipal | <p><span><span><span>Les avingudes sobtades i les inundacions del riu Congost han estat habituals al llarg de la història. Ja el 1642 el Llibre de Deliberacions de la Universitat granollerina dóna notícia d'una devastació que s'emportà moltes terres de les ribes. L'any següent, el 9 d'abril de 1643, una riuada del Congost destruïa la presa de la sèquia del Molí. En els darrers cent anys cal recordar l'avinguda del 1898 i les del 15 de desembre de 1943 i 22 de febrer de 1944, les quals provocaren la inundació dels horts propers al riu, de les cases de la dreta del Congost, immediates al pont de la carretera de Caldes i d'algunes cases de la riba esquerra que llavors quedaven aïllades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més endavant hi va haver els famosos aiguats del 1962. Aquest episodi va provocar innombrables destrosses al Vallès Occidental però a Granollers, pel contrari, tan sols va causar una bona crescuda del riu, alguna inundació marginal i la presa de mesures de precaució a les zones urbanes pròximes al Congost.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, cal esmentar una actuació realitzada al segle XIX que va ser fonamental i que va afavorir la prosperitat agrària. Ens referim al projecte del Capità General Manuel de la Concha de l’any 1840. Aquest any, per tal de solucionar qüestions del cabal del riu, decidí canalitzar una part de les aigües del Ter per transvasar-les al Congost, d'acord amb el desig de la comunitat cartoixana de Montalegre (BAULIES, 1986). </span></span></span></p> | 41.5941468,2.2758200 | 439645 | 4604970 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-riu-congost-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-riu-congost-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-foto-08096-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-foto-08096-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-foto-08096-221-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2024-04-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Altres denominacions: La RieraLa qualitat de les aigües del Congost ha sofert una gran millora en les darreres dècades. En les anys 60 i 70 del segle XX la conca del Besòs, a la qual pertany el riu Congost, va ser una de les més contaminades de tot l’estat, però afortunadament a partir dels anys 90 del segle passat i amb la entrada en funcionament de les depuradores d’aigües residuals aquest procés de contaminació es va revertir.Aquesta millora de la qualitat de les aigües ha vingut acompanyada de la recuperació de la biodiversitat al Congost al seu pas per Granollers, fet que es reflecteix en els informes de seguiment del Museu de Ciències de Granollers sobre vegetació i diferents grups de fauna.Des de l’any 2006,l’Ajuntament de Granollers ha portat a terme molts projectes per afavorir aquesta recuperació ecològica del Congost a Granollers. Entre d’altres, actuacions de restauració fluvial en el tram de Can Cabanyes, millora de la connectivitat fluvial entre el Congost i Palou: integració en un talús del mur d’endegament i creació d’hàbitats per la biodiversitat, la naturalització del llit fluvial: basses, dispositius de pas per peixos, etc...El projecte Granollers Connecta Natura (2024-2025) implementa accions de naturalització de la llera del Congost al centre urbà i mesures de connectivitat ecològica cap al parc fluvial i barris propers. | 2153 | 5.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 50088 | Corredossos de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredossos-de-sant-roc | <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IIaC-VdC | Estat del jaciment desconegut | <p><span><span><span>Jaciment arqueològic menor, d’època romana i situat al subsòl de la capella que hi ha en aquest lloc, el qual és conegut tan sols per la troballa de material en el transcurs d’unes obres. El més de febrer de 1986 es van portar a terme obres a la part inferior on a l'actualitat es troba la capella. La finalitat de les obres era adequar-hi unes canalitzacions, per aquest motiu es va obrir una rasa al paviment. Segons l'arqueòleg Josep Estrada només s'hi va recuperar un fragment de ceràmica 'sigil·lada clara'. No obstant precisa que 'la manca de temps i la pressa amb què s'han fet les obres han impedit un seguiment més acurat' (1993: 110) (VILA, 2001).</span></span></span></p> | 08096-225 | Corredossos de Sant Roc. Prop de la Capella de Santa Esperança | 41.6076709,2.2885649 | 440720 | 4606462 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50088-capella-sta-esperanca-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-05-10 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||
| 50092 | Lledoners del carrer de Jaume Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-del-carrer-de-jaume-corbera | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>Servei de Medi Ambient i Espais Verds (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-48</p> <p> </p> | <p><span><span><span>Lledoner (Celtis australis) de dimensions considerables que està situat al costat de migdia del conjunt de cases de can Mònic. Forma part del <span>catàleg dels Elements botànics d’Interès municipal de Granollers (EBIM-48). És un exemplar de capçada simètrica i arrodonida, que ocupa l’amplada del carrer . </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arbre va ser coronat de jove a uns dos metres i mig del terra, fent que des d’aquest punt en sortissin deu braços molt potents. Aquests estructuren la copa fins acabar en una fina i densa ramificació que s’omple de nombroses fulles, que proporcionen una bona ombra a l’estiu. Les dures esporgues a que ha estat sotmès aquest lledoner foren probablement fetes per l’aprofitament de la seva incorruptible fusta com a eina del camp (fitxa EBIM-48).</span></span></span></p> | 08096-229 | Carrer de Jaume Corbera (Barri del Lledoner) | <p><span><span><span><span><span>Fins fa poc en aquest indret hi havia dos lledoners, i donaven nom al barri, que es coneix com a barri dels Lledoners. També hi ha l’hostal dels Lledoners i, abans, la masia dels Lledoners. A principis del segle XX aquest barri pertanyia al municipi de Franqueses del Vallès, i encara </span></span><span>manté molts vincles amb el municipi veí. Molt a prop d’aquest exemplar es troba el lledoner de can Calet, com a testimoni exemplar del barri del qual formava part. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els lledoners han estat arbres propis dels paisatges de les masies catalanes, ja que amb la seva fusta treballada en viu es feia imprescindible per a la construcció de forques i altres estris de pagès. És per això que moltes vegades els trobem molt malmesos i amb formes antinaturals.</span></span></span></span></p> | 41.6210358,2.2923875 | 441051 | 4607944 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50092-lledoner-jaume-corbera-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50092-lledoner-jaume-corbera-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50092-foto-08096-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50092-foto-08096-229-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-02 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||
| 50118 | Estació del Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-nord-0 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CATÀLEG D'ARBRES (1999) Catàleg d'arbres de Granollers (document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals 'La Tela'.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers; SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX | Ha tingut adaptacions per als nous usos | <p><span><span><span>Estació de ferrocarril de la línia de Barcelona a Vic, inaugurada el 1886 i actualment en actiu. L’edifici central és una construcció molt representativa de les estacions del segle XIX. De planta rectangular allargada, és formada per tres cossos: el central de tres pisos i els laterals d’una sola planta. Les façanes son planes, arrebossades i pintades d’un color vermellós. Les obertures estan emfasitzades mitjançant recercats en totxo enlluït en guix (avui pintats de blanc). La teulada és a dues vessants i en direccions contraposades (el cos central amb la biga capcera orientada a E-O i els laterals a N-S). A la façana sud, i sota la imbricació de totxo enlluït que separa el capcer, hi ha el nom de l'estació escrita amb lletres blaves sobre rajoles blanques: 'GRANOLLERS CANOVELLAS'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat nord hi ha dos edificis annexos exempts, de planta baixa, destinats a magatzems i serveis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També és interessant un antic dipòsit d’aigua fora d’ús que està situat a l’altra banda de les vies, en direcció sud. Es tracta d'un recipient metàl·lic de forma cilíndrica, que era el contenidor d'aigua, el qual es recolza sobre un cos de planta quadrangular fet de paredat comú i arrebossat amb pilastres de totxo vist a les cantonades sobre un sòcol de pedra carreuada. Les façanes d'aquesta construcció són planes i estan coronades per una treballada cornisa de totxo vist. Una escala metàl·lica, recolzada a terra, arriba fins a la part alta del dipòsit (CUSPINERA et alií, 2001). </span></span></span></p> | 08096-264 | Carrer de Joan Maragall, s/n | <p><span><span><span>A la segona meitat del segle XIX a Granollers es van produir grans canvis urbanístics i la ciutat va guanyar nous equipaments i infraestructures de comunicació, com les carreteres i, sobretot, el ferrocarril. Des de la dècada de 1840 hi van haver diversos intents per construir una línia fèrria que havia de venir de Barcelona i arribar fins a Camprodon, passant per Granollers, Vic i Ripoll. Aquesta línia tenia un marcat caràcter miner, ja que el principal objectiu era enllaçar amb Sant Joan de les abadesses, on hi havia unes importants mines de carbó. El 1850 una empresa de la família Girona va obtenir la concessió per la construcció i explotació de línia de Barcelona a Granollers. Amb aquesta finalitat es va fundar la Compañía del Camino de Hierro del Norte. La construcció d’aquesta línia, però, va passar per moltes vicissituds. A causa de la inestable conjuntura política i econòmica es van arruïnar molts empresaris i contractistes, es van traspassar les concessions i es van acomiadar molts treballadors sense cobrar. Així, una nova direcció de la companyia va ajornar la línia carbonera i decidí apostar per la que anava cap a Girona i la frontera francesa, de la qual se n’esperava més rendiment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així, el 1854 es va inaugurar la primera estació de Granollers. En aquest cas els equipaments que l'envoltaven es van construir a l'est de la ciutat. Aquesta era l’anomenada línia de França, perquè comunicava Barcelona amb Girona i França. La inauguració constituí un memorable acte ciutadà amb la rebuda del tren especial que portà les primeres autoritats de Barcelona, amb el bisbe que beneí la línia i el comboi. L'estació es bastí a cent metres del portal de Santa Esperança, atenent pressions granollerines, quan la companyia volia erigir-la al costat de l'hospital dels Caputxins. El 1862 entroncava amb la línia de Mataró per continuar el camí a Portbou. El 1872 enllaçava amb els ferrocarrils francesos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Retornant a la línia del ferrocarril del carbó, el 1875 se’n va començar un ramal que sortia en direcció a les Franqueses i Vic. Va arribar a Vic el 1876, i a Sant Joan de les Abadesses el 1880. Cal dir que, tot i ser un ferrocarril miner, també prestava servei públic. Per això el 1886, sota l'administració de la companyia del Nord, es construí una línia independent entre les Franqueses i Montcada. Aquesta fou la que va motivar la construcció de l’estació anomenada de Granollers-Canovelles, més coneguda popularment com a Estació del Nord. Aleshores el tram de Granollers M.Z.A (sigles de la companyia Madrid-Zaragoza-Alicante) va quedar per a la interconnexió de les dues companyies. En definitiva, l’any 1886 es va inaugurar l’Estació del Nord, que és la que s’ha conservat. El 1922 el tren del Nord es convertia en transpirinenc per l'addició del ferrocarril construït per l'Estat entre Ripoll i la Tor de Querol, electrificat el 1929. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la línia anomenada de França (via Girona), l'any 1941 es va integrar a RENFE. Més endavant, l’estació es va traslladar al sud-est de la ciutat. Provisionalment, es va construir un baixador de fusta, fins a la construcció de l'Estació de França, actual estació de Granollers Centre, que es va inaugurar el 21 de desembre de 1964. Això va permetre una transformació de tot l’espai que havien ocupat les antigues infraestructures ferroviàries en aquesta zona, amb la urbanització de l'eix de l'avinguda de Sant Esteve, l'avinguda del Parc i el carrer de Girona.</span></span></span></p> | 41.6114332,2.2768843 | 439750 | 4606888 | 1886 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-diposit-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-foto-08096-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-foto-08096-264-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | BPU | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Fins no fa gaire enmig de les andanes hi havia un conjunt de falses acàcies. Era d’una espècie molt resistent a la contaminació. | 102|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||
| 50127 | Cal Jardiner II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jardiner-ii | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>MARTÍ, M., POU, R. I CARLÚS, X. (1997): Excavacions arqueològiques a la ronda sud de Granollers, 1994. La necròolis del neolític mitjà i les restes romanes del camí de can Grau (la Roca del Vallès). Els jaciments de cal Jardiner (Granollers). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Col. Excavacions arqueològiques a Catalunya, núm.14.</p> <p>PETIT, M.A. (1990) 'Les primeres etapes del Bronze al Vallès', Limes, Núm. 0, Cerdanyola.; VILA</p> <p>BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | XXVaC-XVIIIaC; IIaC-VaC | Probablement força arrasat. El terreny va ser rebaixat per adequar-hi un picador de cavalls | <p><span><span><span>Jaciment emplaçat a les rodalies de la casa de cal Jardiner on s’hi ha localitzat restes d’una possible vil·la romana d’origen ibèric, sitges d’època romana i restes pertanyents al neolític final o calcolític que inclouen un possible forn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a les restes romanes, a la banda de ponent de la serra que hi ha a l'est de l'esplanada (on hi ha les instal·lacions de Renfe), i a les immediacions de Cal Jardiner, hom localitzà en els camps de conreu fragments superficials de 'tegulae', 'dolia', ceràmica a mà de tradició ibèrica, ceràmica a torn de tradició ibèrica, àmfora romana, campaniana, fragments de pipes de fang romanes, algunes monedes ibèriques, valves d'ostra i fragments de 'terra sigillata' hispànica i sudgàl·lica. Aquestes troballes arribaven pràcticament fins el forn de l'Estrella. La vil·la estaria orientada al sud-oest, en un suau pendent. L’arqueòleG Josep Estrada hi recollí el material en superfície. No hi ha notícies de l'existència d'estructures. El camp de conreu fou rebaixat per tal d'adequar-lo com a picador per als cavalls d'Esteve Mogas. Per aquest motiu l’any 1992 ja no s’hi detectaven materials.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la prospecció arqueològica efectuada el desembre de 1993 es documentaren tres possibles estructures excavades al subsòl. Dues es van desestimar com a estructures antròpiques, mentre que la tercera es tractava d'una fossa prehistòrica farcida amb ceràmiques, cendres i carbons. Tenia una fondària màxima de 34 cm i contenia una alta densitat de materials ceràmics molt fragmentats. Aquesta fossa es pot adscriure culturalment i cronològicament al neolític final-calcolític, grup de Véraza. La inexistència de materials lítics i ossis en aquesta fossa, lligada al nivell uniforme de cendres documentat en el seu interior i la seva situació isolada, fa pensar en una funció primària com a forn de cuita de ceràmiques. No es descarta, però, que haguessin existit altres estructures avui dia desaparegudes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, l'any 2009, amb motiu de l'execució del Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques, sector 129 de Granollers, es van documentar dues sitges d'època romana al nord est de l'indret esmentat més amunt, fet que demostra la utilització d'aquesta zona com una explotació agrícola en època romana.</span></span></span></p> | 08096-273 | Sector est del terme municipal. Al nordest de la casa de cal Jardiner | <p> </p> <p> </p> | 41.5956142,2.2929661 | 441076 | 4605120 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50127-foto-08096-273-1.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-05-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El jaciment ja va ser documentat per Josep Estrada el 1955.El terreny va ser rebaixat per tal d'adequar-lo com a picador per als cavalls del Sr. Esteve Mogas, per aquest motiu actualment no es constaten materials arqueològics. Actualment hi passa la B-40. | 80|81|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||
| 50138 | Carrer de la Constància | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-constancia | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>BALBEY, Tomàs (1927): La importància del Vallès a l'època romana. Publicacions 'La Gralla', Festa Major 1927, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>LLOBET, Salvador (1935) 'Granollers romà' Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Granollers, Granollers.</p> <p>LLOBET, Salvador (1951) Granollers, estudio geográfico e histórico, Granollers, Ed. Alpina.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IIaC-VdC | Paviment destruït | <p><span><span><span>Restes d’un paviment romà per a ús hidràulic que es va identificar al carrer de la Constància l’any 1927 (fou el primer descobert a Granollers) i que actualment ja no es conserva. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es trobava adossat a la façana d’una casa de la banda sud del carrer. Era un paviment d’uns 40 cm, el qual podria haver estat una canal per a aigua neta. Tenia una direcció aproximada nord – sud, amb una lleu desviació cap a l'oest. Josep Estrada (1993: 71) diu que era un paviment “fet de picadís d’obra trinxada, pastada amb calç, i descansant sobre una capa cimentada de palets de riera travessant el carrer de biaix. Té una amplada màxima d’uns 75 cm..., sembla conservar una petita forma de conducció de petit rec”. El paviment, doncs, era fet amb la tècnica de l’opus signinum.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb aquestes dades l’únic que es pot dir és que devia correspondre a algun àmbit residencial o bé de treball de l’antic nucli romà de Granollers. El lloc es troba molt a prop dels jaciments coneguts com 'Antiga presó' i 'passatge de Sant Bartomeu'. D’altra banda, l'any 1950 es van trobar restes d'una gerra romana en fer un sot en aquest mateix carrer (més a l’est: jaciment del Carrer de la Constància II).</span></span></span></p> | 08096-284 | Carrer de la Constància, 19 | 41.6089637,2.2870094 | 440592 | 4606606 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50138-muralla-constancia-5.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-05-14 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El paviment fou localitzat l’any 1927 per Tomàs Balbey, un destacat estudiós de Cardedeu. El 1935 la Secció d’Estudi de l’Agrupació Excursionista de Granollers va dur a terme l’excavació de la zona on es trobava el paviment. Van indicar les dimensions i les possibles interpretacions (Llobet, 1935). Al capdavant de la Secció hi havia el Dr. Salvador Llobet. L’any 1983 aquest paviment encara es conservava, uns 30 cm per sobre del nivell de l'enrajolat i tocant a la façana d'una de les cases de la banda sud del corredor. El 1990 fou destruït a conseqüència d’unes obres que s’hi efectuaren.L'any 2015 es va dur a terme en aquest carrer una intervenció arqueològica preventiva que va permetre localitzar la seqüència estratigràfica del centre urbà de la ciutat i dues estructures d'èpoques baixmedievals i moderna. També es va documentar ceràmica i material constructiu romà datat entorn dels anys 70-250 dC. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||
| 50141 | Carrer de Sant Jaume III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-iii | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PÉREZ, Purificación; TENAS, Montserrat (1991) 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental', Lauro. Revista del Museu de Granollers, Núm. 2, Granollers.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I-VIdC | Jaciment tapat | <p><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la i, més específicament, a la zona de banys termals que es troben entorn del carrer de Sant Jaume i que són coneguts per diverses excavacions arqueològiques en àrees parcials d’aquest conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El sector que ocupa aquest jaciment (entre els carrers de Sant Josep i Santa Anna) va ser objecte d'una supervisió provocada per l'obertura d'una rasa de la companyia Telefònica. Entre els números 16 i 36 del carrer, enfront del jaciment de can Jaume, va aparèixer l'angle d'una estructura semicircular pertanyent a un dipòsit. Les parets, de còdols lligats amb argamassa, tenien un gruix de 60 cm i es conservaven amb una alçada màxima de 30 cm. La unió de les parets amb el fons presentava una acabament de mitja canya. El fons gaudia d'un orifici de desguàs de 12 cm de diàmetre. La part interna de l'estructura presentava un arrebossat d''opus signinum' força ben conservat. Aquestes característiques i la proximitat física al jaciment esmentat fan molt possible que el dipòsit formi part de les dependències dels banys de la vil·la. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sud del dipòsit fou documentada una habitació de 5 m de longitud conservada que presentava un paviment d'opus signinum. L'extrem meridional d'aquesta estructura va aparèixer tallada per un mur de formigó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més al sud, entre 4 i 7 metres, va aparèixer els fonaments de dos murs pràcticament arrasats. Tres metres més al sud va documentar-se una altra habitació de 3,60 m de longitud, pavimentada amb morter de calç i sorra. Els murs que la limitaven al nord i al sud presentaven una amplada de 0,60cm i l'alçada conservada era de 1,30 m. Estaven construïts amb còdols de grans dimensions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del límit meridional d'aquesta estructura fins dos metres més al sud foren exhumades altres estructures poc significatives, la que va aparèixer més al sud no presentava cap tipus de relació amb les anteriors (VILA, 2001).</span></span></span></p> | 08096-287 | Carrer de Sant Jaume, 16-36 | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p> | 41.6080961,2.2856171 | 440475 | 4606512 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50141-foto-08096-287-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-05-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Altres denominacions: Carrer Sant Jaume (entre Sant Josep i Santa Anna)Jaciment descobert per membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers, durant la instal·lació d'una línia telefònica, en una zona acotada per J. Estrada. L’any 1990 Purificació Pérez va fer una supervisió arqueològica, que va consistir en una rasa de 208 metres de longitud i 65 m d’amplada. La zona afectada va ser la compresa entre els carrers del Rec i Anníbal.El 2000 es va fer una excavació per ESTRAT SCP, sota la direcció de Santi Molera Clota. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||
| 50142 | Carrer de Sant Jaume - carrer d'Anníbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-carrer-dannibal | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PÉREZ, Purificación; TENAS, Montserrat (1991) 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental', Lauro. Revista del Museu de Granollers, Núm. 2, Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | XVIII-XX | Jaciment tapat | <p><span><span><span>Jaciment arqueològic que consisteix en una gran claveguera que, probablement, és d’època moderna o contemporània, tot i que hi ha qui considera que podria ser d’època romana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1990 es va realitzar un sondeig de 5 per 3 metres en aquest sector, just davant el número 58 del carrer de Sant Jaume. S’hi va documentar l’existència d’una estructura, molt ben conservada i que presentava les característiques d’una claveguera, a uns 1,50 m sota el nivell de pavimentació del carrer de Sant Jaume. La claveguera tenia una disposició transversal respecte del carrer de Sant Jaume i estava orientada en sentit E-O. La conducció continuava sota les edificacions adjacents. L’excavació arqueològica es va iniciar després que la claveguera ja s’hagués descobert durant les obres, de tal manera que la feina s’encaminà a la documentació estratigràfica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La claveguera estava construïda amb un encofrat reomplert amb còdols i morter de calç de gran duresa. Tenia una amplada exterior d’1,40 m i una obertura interior de 0,60 m. Cap al costat oest, la claveguera discorre uns 0,70 m per sota del subsòl del solar conegut com l’antiga foneria Can Trullàs i també sota les destil·leries Montaña. Per la seva orientació general cap a l’oest, sembla que aquesta instal·lació hidràulica descendeix en pendent cap al riu Congost. Cap al costat oest, la claveguera presentava un rebliment de fang més potent. A l’interior de la claveguera hi havia unes altres tres conduccions subsidiàries, fetes d’obra (maons i morter) que hi desembocaven, procedents del costat sud. Aquestes conduccions tallen l’estructura de pedra de la claveguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els materials que es van recuperar són tots d’època contemporània (segles XIX o XX). Això fa pensar que La claveguera és de la segona meitat del segle XIX o principis del XX. Així es considera a l’Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos. Els responsables de l’excavació van considerar que podria datar-se al segle XVIII. Al seu torn, Jordi Pardo s’inclinava per una cronologia d’època romana.</span></span></span></p> | 08096-288 | Carrer de Sant Jaume, 58 (cantonada amb carrer d'Anníbal) | 41.6069755,2.2856890 | 440480 | 4606388 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50142-foto-08096-288-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-05-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | La troballa fou observada per membres de l'àrea d'arqueologia del Museu de Granollers (J. Orri) de manera fortuïta. Amb motiu de l’ampliació de la xarxa general de telèfons al nucli urbà de Granollers, l’any 1990, es va fer una cala arqueològica, sota la direcció de Purificación Pérez i Eduard Sánchez. | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||
| 50146 | Escorxador Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-municipal-1 | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955b) 'Necrópolis romans en Granollers', Estudios: Revista de la F.E.M.P., Núm. 2, Barcelona.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1990) Apunts per a una història de l'arqueologia granollerina, Granollers: inèdit.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (s.d.) Notas arqueológicas inéditas el Vallès Oriental, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>PÉREZ, Purificación; TENAS, Montserrat (1991) 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental', Lauro. Revista del Museu de Granollers, Núm. 2, Granollers.Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I-IIdC | Jaciment destruït, ja que s'hi ha construït l'edifici del Teatre Auditori al damunt | <p><span><span><span>Restes d’una sepultura d’època romana apareguda durant unes obres d'instal·lació de canonades. Es tracta d’una tomba de tipologia senzilla feta amb teula romana ('tegula'), de la qual només se’n va localitzar una gerreta de ceràmica comuna romana i una moneda de Trajà. Les restes de 'tegulae', pròpiament, no es conservaven. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta sepultura podria formar part d’una possible necròpolis situada al nord i nordoest del nucli romà de Granollers, un conjunt sepulcral que es podria datar al segle II dC aproximadament. Aquesta necròpolis ha proporcionat un mínim de set tombes de les quals quatre són de tipologia senzilla, en 'tegula', una en àmfora, una en fossa simple i una última que encara no s’ha determinat. L'únic aixovar documentat a l'interior d'una tomba en relació a l'esquelet estava format per una gerreta monoansada i un dupondi de Trajà. També es va constatar la presència d'una gerra protegida amb dues teules que no mantenien cap relació amb les tombes i recorda, molt de prop, la fossa d'ofrenes de can Trullàs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta zona té un gran interès per al coneixement dels rituals funeraris romans, ja que presenta alguns paral·lelismes amb la necròpolis de can Trullàs. </span></span></span></p> <p> </p> | 08096-292 | Teatre Auditori de Granollers. Carrer de Torras i Bages | 41.6109814,2.2870874 | 440600 | 4606831 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50146-teatre-auditori-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-05-02 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Aquest jaciment fou documentat per J. Estrada entre 1958 i 1965, en el decurs d’unes obres a l’antic Escorxador Municipal. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||
| 50148 | Fàbrica de gel Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-gel-sola | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | Jaciment cobert i on s'hi ha un edifici de nova construcció. | <p><span><span><span>Jaciment d’època romana republicana situat al subsòl de l’antiga fàbrica de gel de can Solà i que es coneix tan sols per la troballa de materials dispersos. L’antiga fàbrica s’ubicava al carrer Barcelona, cruïlla amb Sant Cristòfol. Avui hi ha un edifici de recent construcció. El material trobat són fragments de de ceràmica campaniana B, algun fragment de ceràmica comuna ibèrica, àmfora itàlica i un fragment de ceràmica àtica de vernís negre. A més, s’hi van localitzar nombroses restes de teula romana ('tegulae' i 'imbrices').</span></span></span></p> <p> </p> | 08096-294 | Corredor de Sant Cristòfol, 41 (cruïlla amb Carrer de Barcelona) | 41.6074100,2.2868300 | 440575 | 4606434 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50148-foto-08096-294-1.jpg | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-05-02 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El jaciment fou documentat per J. Estrada. D’altra banda, el constructor d’obres Pere Guardia va comentar que de jove, quan feia de manobre, recorda haver vist parets i paviments al bell mig del camí (ara carrer de Barcelona i abans camí reial).De la Fàbrica de gel Solà se'n van extreure diverses peces de fer gel que va ser donades per la propietat al Museu de Granollers, i dipositades després al mNACTEC. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||
| 50150 | Foneria Trullàs / Can Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foneria-trullas-can-trullas | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955b) 'Necrópolis romanas en Granollers', Estudios: Revista de la F.E.M., Núm. 2, Barcelona.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>LLOBET, Salvador (1951) Granollers, estudio geográfico e histórico, Granollers, Ed. Alpina.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS (1991) Tombes i ofrenes. Les troballes arqueològiques de can Trullàs, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TENAS, Montserrat (1992) L'aplicació de mètodes d'excavació prehistòrica a un jaciment clàssic. La necrópoli romana de can Trullàs, Bellaterra, Treball inèdit presentat a la U.A.B.</p> <p>TENAS, Montserrat (1993) 'El conjunt funerari de can Trullàs (Granollers, Vallès Oriental)', Tribuna d'Arqueologia 1991-1992, pp. 65-78, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IIdC-XIV | Les restes estructurals del jaciment foren destruïdes amb la nova urbanització del sector | <p><span><span><span>Jaciment d’època romana on s’hi ha identificat part d’una necròpolis (que forma part de l’anomenada Necròpolis Oest) i una àrea rústica de la vil·la romana de Granollers. En època medieval i moderna el lloc era una zona de conreu per on hi passava un camí empedrat. Més endavant, en aquest solar s’hi va construir la foneria Trullàs, i més antigament hi havia hagut la casa de can Passaserres. Actualment hi ha una plaça pública i un gran bloc de pisos. Seguint l’Atles d’Arqueologia Urbana de Granollers, l’evolució del jaciment per èpoques seria el següent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Època romana. S’hi va establir una necròpolis que es trobava a l’oest de la vil·la romana de Granollers. L’anomenada zona A del jaciment correspon a aquest conjunt funerari, utilitzat des del segon quart del segle II dC fins a mitjan del segle III dC. Sembla que l’eix vertebrador seria una possible via romana que en marcaria el límit nord-occidental. Tanmateix, aquesta via no s’ha pogut identificar. Sí que va aparèixer un camí empedrat, però d’època medieval. Cal dir que al nord d’aquest jaciment (a l’altra banda del carrer de Sant Josep) també hi ha tombes de la necròpolis, però en aquest cas són menys conegudes i de datació més incerta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La necròpolis de can Trullàs és la millor coneguda de Granollers. Hi coexistien dos tipus de ritus funeraris, un d’inhumació i un altre d’incineració associat a enterraments d’animals. Una interpretació proposada per la responsable de l’excavació, Montserrat Tenas, sosté que en realitat hi havia dos sectors diferenciats: una necròpolis d’inhumació que ocupava uns 350 m 2 i un sector ocupat per una sèrie de fosses d’ofrenes que estaven relacionades amb els enterraments, de les quals es van extreure gerres amb restes òssies fragmentàries d’animals (Tenas 1991-92). Els enterraments es localitzen en cinc agrupacions diferents. En total es van documentar 21 tombes i les restes òssies d’almenys 24 individus, incloent-hi infants. Es tracta sempre de tombes senzilles i humils, fetes amb tegula i fossa simple, possiblement dels servents de la vil·la. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons Tenas, la necròpolis tenia un espai reservat per a un tipus molt particular d’inhumacions de nadons i ofrenes de diversos tipus. Concretament, es parla d’una hipotètica fossa d’ofrenes que indicaria alguna mena de ritual amb gerres que contenien restes d’aliments i, a part, ofrenes d’animals sencers; concretament, diversos cavalls que es trobaven en una fossa. Aquesta interpretació, ha estat qüestionada en alguns aspectes, ja que no es coneixen exemples similars i que siguin equiparables al cas de Granollers, on el que trobem és una necròpolis romana de tombes humils. Una explicació alternativa seria que els cavalls es van enterrar a la fossa per evitar malalties contagioses. Aquesta interpretació no nega l’existència de rituals funeraris específics i de gran interès en la necròpolis de can Trullàs. Per exemple, la troballa de gerres ceràmiques amb restes òssies d’animals podria indicar clarament la pràctica d’àpats funeraris relacionats amb la porca praesentanea, o potser amb la cena nouemdialis i, fins i tot, amb els Parentalia, tal com indica la mateixa Montserrat Tenas. Altres restes òssies, en canvi, semblen correspondre més aviat a un abocador. Així mateix, també s’han identificat inequívocament restes que indiquen rituals de libacions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També d’època romana és el conjunt format per un forn i una plataforma de combustió més un dipòsit hidràulic de planta rectangular. Tenas ho interpreta com a part integrant del conjunt funerari, on s’hi haurien fet rituals mortuoris específics. Segons això, el forn seria l’ustrinum i el dipòsit rectangular el “lauatio”. Aquesta hipòtesi també planteja alguns problemes. Alguns autors consideren que els forns i la cisterna de la zona A de Can Trullàs estarien associats a un camp de sitges que es troba proper; és a dir, que s’integrarien a la pars rustica de la vil·la com a àrea d’emmagatzematge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes sitges es troben a l’anomenada zona B del jaciment, la més propera a l’actual edifici del Sindicat Agrícola, una àrea on també s’hi va trobar un forn senzill, probablement per coure pa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, en l’anomenada zona C es va documentar una àrea amb tres forns més, localitzats prop del camí empedrat, un dels quals era un forn de calç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja corresponent a època medieval, a la zona C s’hi va documentar una via o camí empedrat, pavimentat amb còdols. Aquesta via connectaria Sabadell i el centre antic de Granollers. S’hauria construït al segle XIV i hauria estat en funcionament fins a començaments del segle XX. Entre els segles XVI i XVIII, però, el camí va ser totalment cobert i posteriorment es va recuperar i aprofitar de nou. Era conegut com el camí de la Riera. Tal com hem dit, s’ha suposat que sota aquest camí medieval hi havia una via romana, de la qual, però, no se n’ha pogut identificar cap testimoni. Molt a prop del camí es van trobar els fonaments de la casa de Can Passaserres. </span></span></span></p> | 08096-296 | Carrers de Sant Josep, Sant Jaume, Anníbal i Princesa. | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p> | 41.6075320,2.2851187 | 440433 | 4606449 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50150-296-trullas-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50150-foto-08096-296-2.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-05-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Les primeres notícies arqueològiques en aquest jaciment es remunten als anys 1943 i 1944, quan s’hi van documentar restes d’un enterrament de teula i dues gerres. Amb motiu de la construcció de les oficines de la foneria, l’any 1945 Salvador Llobet va documentar una tomba. El 1953 la construcció d’un dipòsit de fuel-oil va permetre a Josep Estrada documentar noves restes funeràries, un forn i materials diversos.L’any 1990 la foneria Trullàs fou enderrocada i al solar s’hi va fer la urbanització actual. Això motivà un seguit de campanyes arqueològiques. Els anys 1990, 1991 i 1993 s’hi van portar a terme excavacions d’urgència, primer sota la direcció de Montserrat Tenas i posteriorment d’altres. El 1998 i 2002 intervencions preventives.El 1990 la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya autoritzà l'edificació del solar amb la condició de traslladar i muntar la 'lavatio' romana al futur espai públic annex a l'edifici. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||
| 50151 | Vessant migdia del coll de Puig d'Ovella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-migdia-del-coll-de-puig-dovella | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | VIIIaC-IIaC | Estat del jaciment desconegut, però pot ser que la construcció de la presó no l'hagi destruït totalment. | <p>Jaciment d'època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Al costat nordoest de la presó de Quatre Camins, on anteriorment hi havia unes vinyes, al vessant migdia del coll de Puig d'Ovella, just on neix la torrentera que baixa suaument cap a can Cristòfol, s'hi van trobar restes superficials de terrissa ibèrica a mà i a torn. També hi aparegué un molí barquiforme de granulopòrfid. No ha aparegut cap estructura que defineixi més el jaciment. Únicament cal assenyalar la presència d'unes taques cendroses prop d'un figuera que hi ha al bell mig del camp.</p> <p>Posteriorment s'hi ha construït el complex de la presó, però és possible que el jaciment no hagi estat destruït, ja que tot i estar inclòs en el perímetre de la presó, les terres no semblen haver estat rebaixades i fins i tot es conserva la figuera on Emili Ramon efectuà la troballa de taques cendroses.</p> | 08096-304 | Sector sudest del terme municipal. Vora el Centre Penitenciari de Quatre Camins. A migdia del Coll de Puig d'Ovella. | 41.5793173,2.2917618 | 440960 | 4603312 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50151-foto-08096-304-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-05-10 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El jaciment va ser localitzat per Emili Ramon.A.A.M.G. (s.d.) referència restes en la següent localització 7. Carena oriental de Palou, que tal vegada podrien correspondre a aquest mateix jaciment.Jaciment documentat per J. Estrada i E. Ramon (INVENTARI, 1997, VILA, 2001). | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||
| 50154 | Bosc de can Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-mayol | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-08. </span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc emplaçat al sudest del terme de Granollers, a la part meridional de la Serra de Llevant i a les immediacions del centre penitenciari de Quatre Camins. E<span>stà inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 08. Es tracta d’un </span>bosc monoespecífic de pi pinyer que s’estén per un terreny amb pendent orientada cap a l’oest. L’estrat arbustiu és força pobre, mentre que el recobriment herbari és molt alt en tot el bosc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat la presència propera de la presó de Quatre Camins, les condicions ambientals dels voltants del bosc fan que sigui un hàbitat amb una apreciable biodiversitat. Tot i això, hi ha molts pins que estan arribant al final de la seva vida i és fàcil veure’n alguns que tenen el brancatge sec.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El bosc de Can Mayol (1,8 ha) i el bosc de Cal Ceballot (1,9 ha) són les dues úniques àrees boscoses granollerines de la Serra de Llevant (fitxa ENIM-08).</span></span></span></p> <p> </p> | 08096-307 | Sector sudest del terme municipal. Demarcació de Palou. A la Serra de Llevant. | <p><span><span><span>L'origen d’aquest bosc és relativament modern, i possiblement es trobi en les plantacions de pins en camps abandonats o en substitució de boscos més antics. No es tracta, per tant, d’un cas de subsistència del bosc, sinó de l'aparició d'una nova arbreda de pins. La pineda sol plantar-se amb la intenció d'aconseguir un 'bosc net'; és a dir, sense sotabosc que destorbi la circulació per l'interior de l'arbreda (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 41.5786913,2.2900453 | 440817 | 4603244 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50154-bosc-can-mayol-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50154-bosc-can-mayol-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50154-foto-08096-307-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Hi ha dos camins que connecten bé el bosc de Can Mayol amb Granollers i Palou. Un és el Camí de Santa Quitèria. A l’oest del bosc, recorre longitudinalment la Serra de Llevant des de Granollers fins a l’ermita de Santa Quitèria de Vilanova del Vallès. L’altre és el Camí de Can Rei, al sud del bosc, que baixa fins al sud del Pla de Palou. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 50156 | Camí de can Tià i camí de cal Malo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-tia-i-cami-de-cal-malo | IX-XX | Precisa manteniment | <p><span><span><span>Camí històric (ja documentat al segle IX) que discorre pel sud-est del terme municipal de Granollers, en direcció nord-sud, i que comunicava França amb Barcelona. En realitat és la continuació al sector de migdia del camí de Santa Quitèria. Aquest camí va resseguint la serra de Llevant i, en aquesta zona, va descendint cap a la plana agrícola del Vallès. Passa per les cases de cal Tià, Can Masferrer, Cal Malo, Cal Gravat i Ca l'Usel. Es tracta d’un camí de carro amb el ferm de terra piconada. Al seu pas es poden contemplar paisatges rurals de l’entorn granollerí relativament ben conservats i, en els punts elevats, unes interessants vistes sobre la plana on s’assenta la ciutat. </span></span></span></p> | 08096-309 | Camí de can Tià i can Malo | <p><span><span><span>El camí de Can Tià i el de Can Malo apareix en documentats en el segle IX. Segons diu Josep Estrada, aquesta via era coneguda amb el nom d'Strada Francesca i de Via Calciata. Es tractava d'un camí empedrat que, venint de l'altra banda dels Pirineus, passava per Girona i Hostalric, enfilava la vall del Tordera i del Mogent fins a La Roca del Vallès. Des d'aquí es desviava cap a la Valldoriola i s'enfilava cap el Coll del Puig de l'Olivella o d'Ovella, on hi havia l'Hostal de Vilafort, dalt de la serra de Llevant i avui dins el terme municipal de Granollers. El camí passava pel costat de Cal Rei i de Cal Malo i, seguint Congost avall, arribava fins al Pla de Reixac, on es desdoblava. Una branca continuava cap a Barcelona i una altra prenia la direcció de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></p> | 41.5796092,2.2889157 | 440724 | 4603347 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-cami-can-tia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-cami-can-tia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-cami-can-tia-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-foto-08096-309-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2024-01-31 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||
| 50159 | Bosc de can Ceballot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-ceballot | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-03. </span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc situat a l’extrem sudest del terme de Granollers, amb una part que ja pertany al municipi de Vilanova del Vallès. <span>Està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 03. </span>Es tracta d’una pineda de pi pinyer amb zones on hi ha força presència d’alzines, que a la llarga acabaran sent l’arbre predominant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest bosc és una peça més del corredor biològic de la Serra de Llevant, un gran mosaic agroforestal on camps de cultiu envolten els boscos de Cal Ceballot i Can Mayol. Així mateix, ja en terme municipal de Vilanova del Vallès, trobem els boscos de Ca la Pona i de Can Catafalc (fitxa ENIM-03).</span></span></span></p> | 08096-312 | Sector sudest del terme municipal. A la Serra de Llevant. Camí de can Cristòfol. | 41.5734523,2.2890705 | 440731 | 4602663 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50159-bosc-can-ceballot-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50159-bosc-can-ceballot-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50159-foto-08096-312-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Aquest bosc que ha mantingut la seva superfície originària. Ja quasi no hi queden zones de clariana natural. En canvi, el bosc és travessat per les infraestructures d’una línia elèctrica i oleoducte. Aquestes zones són més il·luminades, un fet que afavoreix la presència de molt sotabosc, com l’estepa borrera.En un dels camps situats al nord del bosc es troba l’ametller de Cal Ceballot: un arbre catalogat inclòs al Pla especial de protecció i gestió del patrimoni natural de Granollers. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||
| 50161 | Connector biològic de la Serra de Ponent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/connector-biologic-de-la-serra-de-ponent | <p>BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit.</p> <p>BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p>MAYOR, X., TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> | Àrea amb un important impacte urbanístic i industrial | <p><span><span><span>Espai natural que inclou la Serra de Ponent i que té una funció important com a connector biològic, especialment rellevant pel fet que es troba en una zona altament urbanitzada. La Serra de Ponent s’estén a l’oest del terme municipal de Granollers, des del límit amb Canovelles, al barri de Can Gili, fins al Circuit de Catalunya, al costat de Montmeló. La part nordoest de la serra és la més muntanyosa, sobretot el tram que va des de Can Gili fins al Coll de la Manya, on els marges de la serra descansen a pocs metres de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà. A mesura que s'avança cap al sudoest la serra va perdent alçada, fins a culminar en el Pla de Palou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els principals cims són els de Sant nicolau (227m), sobre el bosc que rep el mateix nom, on s'alça la torre de can Casaca; el Mirador de l'Olivera (219m), indret panoràmic on subsisteix una olivera aïllada, que es troba a 300 metres a l'est de la Font del Ràdium; Can Marçal, cim coronat per la masia amb el mateix nom, força visible a tot Granollers pel color carbassa amb què està pintada; Can Janer (178 m), a l'est del Bosc de can Ferran, on l'antiga masia s'ha convertit en restaurant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg de tota la Serra trobem un bon nombre de torrents, que només s'omplen d'aigua durant les pluges i que són abundants en vegetació. Els més coneguts i estudiats són el torrent de la Font del Ràdium i el torrent de Sant Nicolau. Pròxim a la Serra discorre el riu Congost, que travessa pel centre de Granollers i avança cap a Montmeló, on conflueix amb el Tenes per formar el Riu Besòs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg de la Serra de Ponent hi trobem diverses àrees boscoses. De nord a sud: la Verneda de can Gili, el Bosc de can Pagès, el Bosc del Molí dels Capellans, el Bosc de Sant Nicolau (que constitueix el pas natural cap els cingles del Bertí i el Tenes cap el Nord i cap el Sud), el Bosc de la Font del Ràdium, el Bosc de can Many, el Bosc de can Feliuà, el Bosc de can Riera, el Bosc de ca n’Amat o el Bosc de can Català. La xarxa de camins que recorre aquest territori una mica elevat ofereix la possibilitat de realitzar nombrosos recorreguts on es pot gaudir de contrades d'interès des d'un punt de vista natural i paisatgístic.</span></span></span></p> | 08096-314 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent | <p><span><span><span>L'assentament de la ciutat als marges del riu va provocar la desaparició dels grans boscos que l'envoltàvem en temps passats. Les vies que recorren la Serra de Ponent contenen encara diverses masies, característiques del paisatge de zona rural. Algunes van ser abandonades, com ara can Rosselló i can Català. Una situació similar és la de Can Gordi, engolida pel polígon industrial proper al Circuit de Catalunya. No obstant això, alguns els pagesos i ramaders que viuen a les cases que es disseminen per aquest territori continuen les tasques agropecuàries, com és el cas de la masia de Can Nicolau (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 41.6035600,2.2694300 | 439122 | 4606019 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-12_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-granollers-nord-vista-de-serra-ponent-vista.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-n.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-foto-08096-314-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-04-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Les muntanyes de ponent també acullen alguns polígons industrials. A les faldes de la serra es troba el polígon Congost, Sant Julià i Circuit, ubicats al llarg del marge dret del riu Congost. En la carena, a les bandes de la carretera de Sabadell a Granollers C-155, es troben les indústries dels polígons Coll de la Manya i Font del Ràdium. L'ús del sòl predominant, deixat de la superfície industrialitzada i urbanitzada, és el cultiu, com a la serra de Llevant. A diferència d'aquesta, hi ha molta més superfície forestal (15%), ja que és la serra on trobem pràcticament la totalitat de boscos de Granollers. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 50162 | Bosc de Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-sant-nicolau | <p>CIURANS I RAMON, Encarnació et alii (1986) Guia dels arbres de Granollers, Col. Temes de Granollers, Granollers: Ajuntament de Granollers - Conselleria d'Ensenyament.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-11. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Bosc força gran que es troba emplaçat al sud de la masia de Sant Nicolau, en el coster de la Serra de Ponent que té el seu punt més elevat al sud, on hi ha la torre de Can Casaca (una torre del segle XIX que formava part de la línia de telegrafia òptica). Amb 227m d'altitud aquest cim és el més elevat de la Serra de Ponent. Per llevant, a la part baixa, el bosc limita amb el camí de Sant Nicolau, vora la via del tren. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta zona boscosa està conformada per tres comunitats vegetals. Un alzinar situat a la part nord del bosc i amb un ric sotabosc; una pineda de pi blanc situada a la part sud del bosc i amb un sotabosc menys divers però major en recobriment herbaci, i finalment erms situats a l’extrem sud del bosc i a l’altiplà nordoest del Pla de can Casaca, que són antics conreus on ara creixen arbres aïllats, garrigues i d’altres matollars (fitxa ENIM-11).<span> El bosc de Sant Nicolau està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 11.</span></span></span></span></p> | 08096-315 | Sector oest del terme municipal. Al sud de la masia de Sant Nicolau. Camí de Sant Nicolau. | <p><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquest bosc és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En relació a aquest bosc trobem dos antics costums característics de Granollers. Un és la recollida que antigament els nens feien de pinyes i glans per fer-ne petites baldufes (GARRELL, 1960). L’altre és una pràctica curativa que es feia amb nens herniats. En aquests casos obrien pel mig un tronc de roure i hi feien passar la criatura. Es considerava que així ja estava guarida (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> | 41.6012500,2.2725200 | 439377 | 4605761 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50162-bosc-sant-nicolau-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50162-bosc-sant-nicolau-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50162-foto-08096-315-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L’itinerari de descoberta de la Serra de Ponent recorre els camins de la zona de Sant Nicolau, des d’on es pot veure una espectacular panoràmica de Granollers.Periòdicament al bosc de Sant Nicolau s’hi fan treballs silvícoles per reduir el risc d’incendis i treballs de sanejament d’abocadors incontrolats, que malauradament encara són força presents a la zona. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 50163 | Refugi antiaeri de la plaça de Maluquer i Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-de-la-placa-de-maluquer-i-salvador | <p><span><span><span>CANTARELL, C., GARRIGA, J., GESALÍ, D. I CORNELLAS, P. (2008): Refugi de Refugis. Ajuntament de Granollers, Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CANTARELL, C. I BARBANY, C. (2010): Granollers, vila oberta a la pau. Exposició de Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; GUÀRDIA LLORENS, Marc (2022). “Objectes que reté aquest museu com a salvaguarda. Fonts per a un exercici de reconstrucció documental i objectual: el cas de Granollers”, <em>El patrimoni artístic català durant la Guerra Civil Espanyola. Itineràncies, destruccions, salvaments.</em> Actes del simposi Destrucció, salvament i itinerància de l’art a Catalunya (1936-1939), celebrat a Barcelona el 14 de febrer de 2022. Generalitat de Catalunya; Memorial Democràtic, p. 273-311.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CANTARELL, C., GUÀRDIA, M., BARBANY, C., CRUZ, P. i NOGUÉS, M. (en premsa): 'S’han demanat pics i pales. La construcció dels refugis antiaeris de Granollers', Actes de les Jornades Internacionals 'Refugis. Ciutadania, memòria i subsol a Europa', Barcelona, 16-17 març de 2023.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRIGA I ANDREU, Joan et al. (1986) 'La Guerra Civil (1936-1939). Aspectes parcials', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, p. 77-82, Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Refugi antiaeri de la Guerra Civil emplaçat al subsòl de la cèntrica Plaça de Maluquer i Salvador. Es tracta d’un refugi de tipus cel·lular o de sala, en què els departaments estan comunicats entre ells i donen a un passadís comú. És l’únic refugi d’aquest tipus a Granollers, ja que la resta són del tipus galeria. Aquest refugi està ben rehabilitat i és el més fàcilment visitable dels que hi ha a Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Té una superfície construïda d’uns 154 m2, cosa que permetia una capacitat aproximada per a 450 persones. La sala és coberta per diferents trams de voltes de formigó. Els murs són de pedra. Cal destacar que en l’obra d’aquest refugi es va utilitzar pedra procedent de l’església gòtica de Sant Esteve, que havia estat enderrocada poc abans (Cantarell; Guàrdia, 2022). Conserva un dels cossos d’escales d’accés a la part de ponent i un tram del túnel galeria que el connectava amb l’escola Lluís Castellà, avui Pereanton. D’aquesta manera els escolars hi tenien accés directe.</span></span></span></p> | 08096-316 | Plaça de Maluquer i Salvador | <p><span><span><span>Tot just començada la Guerra Civil, ja a la tardor de 1936, les autoritats de Granollers van plantejar la conveniència de construir tres grans refugis: al nord, al centre i al sud de la ciutat. Tanmateix les dificultats econòmiques no van permetre que el projecte tirés endavant, i s’optà per buscar alternatives menys costoses i més ràpides, com la utilització de soterranis de cases particulars i de fàbriques per habilitar-hi refugis. L’octubre de 1937 es va constituir la Junta de Defensa Passiva Local. El 31 de maig de 1938 Granollers va patir el primer dels bombardejos, i el més greu, quan pràcticament no s’havien habilitat refugis públics. Sembla que només era útil del carrer València.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El dimarts 31 de maig de 1938, a les 9.05 hores del matí, durant un minut cinc avions italians Savoia-S 79, amb base a l’illa de Mallorca i a les ordres de l’Exèrcit franquista, van atacar Granollers. Els avions van descarregar un total de 60 explosius i 750 quilos de metralla. Els objectius del bombardeig eren punts estratègics de comunicació, com l’estació de ferrocarril de la línia del Nord, el pont sobre el riu Congost i el camp d’aviació de Llerona-la Garriga. També els tallers de muntatge i reparació d’avions, així com les centrals elèctriques situades al carrer del Rec. Cap d’aquests objectius va ser afectat, i les bombes van caure al centre de la població. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La Plaça Major va ser el lloc on es van causar més morts, ja que en aquell moment moltes persones s’abastien d’aliments racionats al mercat municipal situat dins de la Porxada. Les bombes van afectar bàsicament dones i criatures. L’edifici de la Porxada va patir desperfectes, ja que se’n va desplomar part de la coberta. El balanç general van ser centenars de morts (amb les dades que actualment es coneixen n’hi ha registrats 226). La xifra de ferits greus va ser de 165. Els edificis sinistrats van ser més d’un centenar. Les imatges del bombardeig de Granollers van ser notícia internacional i van provocar nombroses protestes i mostres de solidaritat, així com la condemna de la premsa internacional. Els bombardejos indiscriminats contra la població civil perpetrats per l’exèrcit franquista representaven un salt qualitatiu en la manera de fer la guerra, mai vist fins aleshores.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aleshores es va intensificar la construcció de refugis. Els treballs es van concentrar bàsicament entre juliol de 1938 i gener de 1939, un moment en què la guerra ja estava a punt d’arribar al seu final. La majoria de refugis van restar inacabats. Tot i això, es té coneixement d’una quarentena de refugis antiaeris a Granollers, alguns dels quals ja han desaparegut. La majoria són de tipus galeria, excepte el que hi h a la plaça Maluquer i Salvador, que és de tipus cel·lular o de sala. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una segona tanda de bombardeigs va tenir lloc la nit del 23 al 24 de gener i els dies 24, 25 i 26 de gener de 1939. L’aviació italiana, la legió Còndor alemanya i l’aviació Hispana van tornar a bombardejar la ciutat i van provocar desenes de morts, ferits i molts desperfectes en cases i indústries, així com a l’Hospital Asil. En aquest nou episodi molta gent va passar uns quants dies tancada als refugis. Al cap de poc, el 28 de gener de 1939, les tropes de Franco entraven a Granollers</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els bombardejos de la Guerra Civil van causar un fort impacte a la ciutat i han quedat ben presents en la memòria popular dels granollerins. Amb l’arribada de la democràcia la fossa comuna on van ser enterrades moltes de les víctimes es convertí en un espai d’homenatge. El 1988 es va commemorar de manera significativa el cinquantè aniversari dels bombardeigs. L’any 2008, coincidint amb els 70 anys, es va inaugurar el Centre de Cultura per la Pau can Jonch, on s’hi pot veure un petit muntatge expositiu sobre aquests fets. Un dels propòsits del centre ha estat recuperar la memòria de la Guerra Civil i dels bombardejos, i donar-los a conèixer a la ciutadania mitjançant una diversitat d’actuacions. Entre d’altres, s’ha adequat un itinerari sobre els bombardejos a la ciutat, s’han col·locat unes rajoles que fan memòria dels indrets bombardejats, s’ha creat el Bosc de la Pau: un espai amb arbres dedicats a la memòria de les víctimes dels bombardejos. També s’ha impulsat el Manifest “Granollers Ciutats obertes a la pau”. Aquestes iniciatives formen part del projecte Memorial Democràtic.</span></span></span></p> | 41.6088943,2.2886611 | 440729 | 4606598 | 1938-1939 | 08096 | Granollers | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50163-refugi-placa-maluquer-2-can-sinia-foto-pere-cornellas35.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50163-foto-08096-316-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-14 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Aquest refugi permet fer-hi visites concertades.Autor de les fotografies: Pere ComellasUn itinerari urbà senyalitzat recorre els espais afectats pel bombardeig de 1938. Es pot seguir a través de diversos plafons informatius i de rajoles que porten inscrites la data del bombardeig. Les rajoles de color vermellós indiquen els llocs bombardejats el 1938. N’hi ha al Carrer Josep Anselm Clavé, Plaça Barangé, Plaça Maluquer i Salvador, Carrer Espí i Grau, Carrer Santa Elisabet, Carrer Sant Roc, La Porxada, Plaça de les Olles, Plaça del Cabrits, Carrer Sastre, Carrer Nou, Carrer Corró, Carrer Sol, Carrer Travesseres, Carrer Torras i Bages i Carrer Catalunya.Les rajoles de diversos colors indiquen els llocs bombardejats el 1939. N’hi ha al Carrer Aníbal, Corredor, Sant Cristòfol, Francesc Ribas, Josep Umbert, Passeig de la Muntaña, Rec, Ricomà, Sant Jaume, Torreta i Travesseres.A Granollers es té coneixement de 41 refugis antiaeris: 31 refugis d’obra nova o registrats documentalment i deu més dels que se’n té constància oral. D’aquests només dos són més o menys visitables; d’altres ja han desaparegut o són de difícil accés. La majoria són de tipus mina-galeria, excepte el que hi h a la plaça Maluquer i Salvador, que és de tipus cel·lular o de sala. Aquest és el llistat dels refugis:Plaça Josep Maluquer i Salvador / Pl. del Bestiar (Escola Pereanton / Lluís Castellà, C/ Corró)Ajuntament / Plaça Porxada (Antiga Plaça de la República, Llotja)Escola Pia al C/ Guayaquil, C/ Alba (Antiga escola Ferrer i Guàrdia al C/ de Wilson)Escola Pia de l’avinguda Sant Esteve, St Josep cantonada Conestable de Portugal Inst. de Segon Ensenyament, antic C/ LletjósSeu de la Unió Liberal (actual Museu de Granollers) (Cantina escolar, C/ Anselm Clavé)C/ de Josep Irla / Joan Prim (Antigues Oficines de la Llum i Força)C/ del Rec, núm. 26 (Companyia Elèctrica Estabanell i Pahissa) C/ València, entre carrers Corró i Ponent (Antic C/ de les Minetes)C/ de Josep Umbert, núm. 52 (Anomenat Refugi dels Pintors)C/ Girona, núm. 70 (Antic C/ Santiago Rusiñol. Casas Baratas)Plaça del Dr. Guillamet - Plaça de l’Església, amb entrades al C/ Barcelona i al C/ Sant Jaume (Antic C/ Joan Montañà)Refugi de Palou (Aeròdrom de Montmeló i Montornès) (Actual Consorci Residus V. Or.)Fàbrica de la Font de l’Escot, al C/ de Corró amb C/ Font de l’Escot i Ramon Llull (Centre d’aquarterament núm. 13)C/ de Francesc Macià 90 amb C/ Mallorca (Finca privada, Can Ripoll)Antiga Caserna (Actual mercat Sant Carles)Plaça de J. Maluquer, núm. 27. Servei de Proveïments (amb sortida a Marià Sans, La Sila. Accés des de la Fonda Europa). El 2008 va ser objecte d’excavació arqueològica.Plaça de Josep Barangé / Parc (Antic Parc de l’Estació)C/ d’Alfons IV, núm. 65 (Durant la guerra C/ Durruti )C/ de Santa Anna, núm. 4 / Abastos (Antic núm. 6 del mateix carrer. Casa Baldiri)C/ Josep Torras i Bages, Cantonada Carrer CorróAdaptació de la col·lectora de la xarxa de sanejament, avui dia carrer de Lluís Companys, paral·lel a la fàbrica Roca Umbert Magatzem soterrat de les Destil·leries Montañà C/ Molí, Molí Vell, Anisats (Actual C/ Anníbal, 14)Metal·lúrgica Trullàs (Antic C/ Joan Montañà, 52) – Pl. Can TrullàsBarriada Font Verda (entre Pg. Muntanya i C/ Torreta)Actual C/ Joan Vidal i Jumbert i C/ Riera (Fàbrica de motors aviació, SAF-28)Fàbrica Can Botey (material de guerra) (C/ Espanya, 15)Fàbrica EGA (material de guerra) (C/ Ricomà)C/ Tarragona (C/ Francesc Ribas i Carretera Cardedeu)entre Can Mainou i Can CistellerFàbrica La Tela (Actual Museu de Ciències Naturals)Aigües Serra (Nord) - Can Pagès de les Basses (a prop riera Carbonell, al barri del Lledoner)Terraplens línia fèrria BCN-Portbou (a prop C/ Quevedo i C/ Llevant)Fàbrica Can Comas (c/ Sant Jaume)Fàbrica Pinyol. Ocupada per militars, secció automòbil (C/ Enginyer)C/ Príncep de Viana (entre plaça Corona i C/ Guayaquil, particular)Bòbila d’en Sidro Genevat (Entre C/ Enginyer i Tetuàn)Serradora Gibert (entre els carrers Bruniquer i Tetuàn)Barriada Muntanya – Font Verda (Entre el C/ Camprodon i C/ Lleida)Refugi Casa Fabregat (sense localitzar ubicació)Plaça de la Corona, amb C/ Castella i C/ GuayaquilForces Blindades núm. 2 (sense localitzar ubicació)Col·lectivitat del Calçat/Sabaters C/ Prim, 44El refugi núm. 16 (conegut com ca la Sila), emplaçat als carrers Agustí Vinyamata 9-11 i Marià Sans 1, l’any 2008 va ser objecte d’una intervenció arqueològica preventiva motivada per la construcció d’un nou edifici. El refugi era del tipus galeria, format per un túnel d’uns 142 m de llargada. Les obres del nou edifici van comportar la seva destrucció (fitxa de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya, núm. 20774). | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||
| 50170 | Verneda de can Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-de-can-gili | <p>CATÀLEG D'ARBRES (1999) Catàleg d'arbres de Granollers (document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals 'La Tela'.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-12. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-2, EBIM-3, EBIM-4.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petita zona boscosa que s’ha conservat entre una àrea urbanitzada als afores de la ciutat i que es caracteritza per ser l’únic bosc completament caducifoli de Granollers, d’una gran qualitat paisatgística en el seu interior. Tot i ser una albarda, popularment s’anomena la Verneda de can Gili. Així doncs, l’espècie dominant és l’àlber, que es troba acompanyat de plàtans, pollancres i oms. Tota la vegetació està molt adaptada a la humitat degut a la presència del torrent de Can Gili, que recorre la Verneda fins arribar a la carretera de Lliça.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Verneda de can Gili és inclosa en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 12. El conjunt compta també amb tres arbres o grups d’<span><span>arbres que estan inclosos en el Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM): l’Alzina de la Terra Alta (EBIM-2), els Pollancres de la Verneda de Can Gili (EBIM-3) i els Àlbers de la Verneda de Can Gili (EBIM-4).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Alzina de la Terra Alta pertany a l’espècie quercus ilex ilex. Es tracta d’un interessant exemplar que es troba al costat de la carretera, ben conformat i amb una magnífica capçada arrodonida i densa. Té una alçada aproximada d’uns 10 metres. </span></span>Els Pollancres de la Verneda de can Gili són tres grans exemplars que pertanyen a l’espècie Populus nigra. Els Àlbers de la Verneda de can Gili són al costat de la Font de Can Gili. Es tracta d’un conjunt d’una cinquantena d’àlbers de l’espècie Populus alba.</span></span></span></p> | 08096-323 | Sector noroest del terme municipal. Prop de la masia de can Gili. Carrer de Sant Ferran s/n (antic camí de Lliçà d'Amunt). | <p><span><span><span>Aquest bosc va ser plantat pels antics propietaris de la masia de Can Gili, situada a l’altra banda de la carretera i ara convertida en centre cívic. L’espai forestal havia estat molt més extens i comptava amb una font i una bassa que van ser molt freqüentats en el passat.</span></span></span></p> | 41.6124644,2.2735774 | 439476 | 4607004 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50170-verneda-can-gili-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50170-verneda-can-gili-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50170-verneda-can-gili-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50170-verneda-can-gili-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El bosc compta amb una zona de taules i una zona de jocs infantils, des d’on es pot iniciar l’itinerari de descoberta de la Serra de Ponent, que visita tots els espais naturals d’aquesta serra. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 50171 | Bosc de can Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-pages | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-10.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc que combina dues zones de pineda amb un paisatge de conreus, erms i brolles. Les dues àrees de bosc són pinedes de pi pinyer amb força diferències pel que fa al sotabosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El bosc de Can Pagès nord està situat entre conreus. Aquí els pins estan acompanyats de lledoners, llorers, marfulls i garrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Bosc de Can Pagès sud està emplaçat en l’encreuament dels camins de Sant Nicolau i de l’Escanyat. És més pobre de sotabosc, i té un gran recobriment herbaci.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els boscos de Can Pagès són dos espais identificables des del centre de la ciutat, fet que els atorga un alt valor paisatgístic, ja que proporcionen una visual d’entorn periurbà verd (fitxa EBIM-10). Aquest bosc està inclòs en <span>el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 10.</span></span></span></span></p> | 08096-324 | Sector nordoest del terme municipal. Camí de can Pagès. | <p><span><span><span>L'origen d’aquest bosc és relativament modern, i possiblement es trobi en les plantacions de pins en camps abandonats o en substitució de boscos més antics. No es tracta, per tant, d’un cas de subsistència del bosc, sinó de l'aparició d'una nova arbreda de pins. La pineda sol plantar-se amb la intenció d'aconseguir un 'bosc net'; és a dir, sense sotabosc que destorbi la circulació per l'interior de l'arbreda (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> <p> </p> | 41.6087263,2.2738994 | 439499 | 4606590 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50171-bosc-can-pages-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50171-bosc-can-pages-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50171-foto-08096-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50171-foto-08096-324-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Pels camins del bosc de Can Pagès sud hi discorre l’itinerari de la Serra de Ponent, que passa per tots els espais naturals i els elements patrimonials d’aquesta petita serralada granollerina. Entre d’altres, el roure martinenc protegit del camí de la Font del Ràdium. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 50172 | Bosc del Molí de Capellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-moli-de-capellans | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-09. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Bosc de morfologia molt irregular, comprès entre el torrent de Sant Nicolau i el camí de l’Escanyat, que presenta una rica biodiversitat i varietat d’ambients naturals. Compta amb un característic penya-segat on les alzines tracten de sobreviure als efectes de l’erosió. S’hi poden distingir quatre zones ben diferenciades:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un alzinar a tocar del camí de Sant Nicolau, prop de la via del tren i a la part alta del penya-segat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns camps erms distribuïts en terrasses que ara són ocupats per vegetació baixa i on sovint s’hi instal·len canyars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un matollar a la part baixa del penya-segat, amb poca presència d’arbre i abundància d’arbustos mediterranis com el garric, les estepes, l’arç blanc i el romaní (fitxa EBIM-09).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Alguns animals, com els conills i les perdius, han aprofitat darrerament aquesta varietat d’ambients per colonitzar la zona, així com també una llarga llista de espècies de flora. Aquest bosc està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 9.</span></span></span></p> | 08096-325 | Sector nordoest del terme municipal. Al nord de la masia de Sant Nicolau. Camí de Sant Nicolau. | <p><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquest bosc és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 41.6041276,2.2738660 | 439492 | 4606079 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50172-bosc-moli-capellans-1-serra-ponent.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50172-bosc-moli-capellans-y.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50172-bosc-moli-capellans-z.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50172-foto-08096-325-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-05 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Pel bosc del molí de Capellans hi passa l’itinerari de descoberta de la Serra de Ponent, que sortint des del riu Congost o la Verneda de Can Gili s’endinsa fins a la Font del Ràdium. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 50175 | Bosc de can Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-ferran | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span>Servei de Medi Ambient i Espais Verds. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-05</span></span></span></p> | L'estat de conservació de la vegetació és força bo, degut molt possiblement a les tanques vegetals que formen espècies com l'esbarzer ('Rubus ulmifolius'), la vidalba ('Clematis vidalba') i l'arítjol (Smilax aspera) als marges. | <p><span><span><span>Bosc emplaçat a l’oest de la masia de can Ferran que avui ha quedat com una illa envoltada per un polígon industrial. Constitueix la massa forestal més extensa de Granollers. Presenta una vegetació típica mediterrània, amb predomini de l’alzina (Quercus ilex), però amb un presència important d’arbres com el pi pinyer (Pinus pinea) i el roure martinenc (Quercus humilis). El perímetre del bosc compta amb diverses zones de brolla molt dinàmiques, on podem trobar arbustos com la ginesta (Spartium junceum), l’arç blanc (Crataegus monogyna), o l’espàrrec (Asparagus acutifolium). </span></span></span></p> | 08096-328 | Sector oest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Al sud de la zona Industrial Coll de la Manya. Prop de la masia de can Ferran. | 41.5879300,2.2633700 | 438602 | 4604288 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-bosc-can-ferran-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-bosc-can-ferran-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-bosc-can-ferran-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-foto-08096-328-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El bosc compta amb una senyalització informativa on es destaquen els principals elements significatius: roures martinencs catalogats del camí proper a la masia de Can Ferran i el Roc del Carlins, una fita patrimonial de l’antic camí de pelegrinatge fins al monestir de Sant Cugat.El bosc de Can Ferran compta amb un manteniment periòdic per evitar riscos d’incendis forestals. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 50176 | Bosc de can Many | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-many | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa). </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Bosc situat a llevant del casal de can Many, en el coster i la part baixa de la Serra de Llevant en aquest sector. Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Feliuà, el bosc de Can Riera i el bosc de Ca n’Amat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’estan habilitant una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al bosc de can Many en particular, hi trobem </span>una pineda enjardinada a la zona oest i un bosc mixt de pi blanc i alzina a l’est<span>. Ocupa una superfície d’unes 1'2 ha, a la zona de caiguda de la serra de Ponent cap al riu. Tal com diem, a la zona oest, en la part més alta i propera al casal de can Many hi ha una superfície considerable d’espai que fou més o menys condicionat i enjardinat pels propietaris i que forma part de la seva finca particular. Aquí hi trobem espècies arbòries no originàries que hi foren plantades artificialment, com per exemple els xiprers.</span></span></span></span></p> | 08096-329 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Vora el casal de can Many. Camí de can Many. | <p><span><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquest bosc és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom del bosc ve de l’antiga masia que es troba al seu costat: can Many. Entorn de la dècada de 1970 aquesta finca fou adquirida per la família Espona, propietaris de la fàbrica de pastes Gallo, ubicada al polígon industrial que hi ha sota la masia. Aleshores el casal fou totalment reformat i ampliat amb noves construccions, de manera que es va convertir en la gran mansió que és actualment. També van enjardinar el conjunt i van plantar noves espècies a la part superior del bosc de can Many. A la dècada de 2020 la finca fou adquirida per la Fundació M.A. Center Spain, que hi ha habilitat el Centre Amma Granollers, orientat a temes de consciència i espiritualitat.</span></span></span></p> | 41.5947587,2.2729878 | 439410 | 4605040 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-bosc-can-many-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-bosc-can-many-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-foto-08096-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-foto-08096-329-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||
| 50177 | Bosc de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-namat | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa).</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc situat a la Serra de Ponent, en el seu coster per la banda est, a l’alçada de la casa de ca l’Esquella. Abans en aquest sector també hi havia la casa de ca n’Amat, avui desapareguda. Concretament, el bosc enllaça pel nord amb el bosc de can Riera. Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Many, el bosc de Can Feliuà i el bosc de Can Riera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’han habilitat una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al bosc de ca n’Amat en particular, es tracta d’un bosc mixt amb zones d’alzina i roure martinenc, i també amb zones de pineda.<span> És un bosc força penjat i no gaire gran, que manté un sotabosc de farigola i romaní molt agradable. El pendent pronunciat del terreny es pot observar al camí de ca l’Esquella, </span>que travessa zigzaguejant el bosc de Ca n’Amat i connecta la carena de la Serra de Ponent amb el polígon industrial.</span></span></span></p> | 08096-330 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Prop de la casa de ca l'Esquella i del polígon industrial Sant Julià. | <p><span><span><span><span>Aquest, com la resta dels boscos que encara existeixen a Granollers, només són els fragments de les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que la seva perduració sigui el resultat de fets com l'inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, lo que ha provocat el seu sòl no sigui rentable; l'activitat de la pagesia de la perifèria de la ciutat, que ha preservat els seus boscos per extreure els productes amb els que compaginava l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> | 41.5861968,2.2713035 | 439261 | 4604091 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50177-bosc-ca-namat-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||
| 50178 | Bosc de can Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-cabanyes | <p><span><span><span>CONDE, Gemma; MARTÍ, Xavier (1998). “L’enton natural i els creixement urbà de Granollers”, <em>Lauro : revista del Museu de Granollers</em>, núm. 14, p. 33-40.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ-VILLACAÑAS, Belén; MONTAGUD BLAS, Èlia (1995). “Els projectes de restauració ambiental i paisatgística a la conca del Besòs”, <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, núm. 10, p. 28-32.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIBAS, Josep (2005). “Els ocells nidificants del Congost a Granollers”, <em>Lauro : revista del Museu de Granollers</em>, núm. 28, p. 39-54.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-01. </span></span></span></p> | <p><span><span><span>Espai natural que s’estén a la riba de ponent del riu Congost i que constitueix una zona de ribera amb una diversitat d’hàbitats. Té una superfície de 8 ha, a cavall entre els municipis de Granollers i Montmeló, i porta el nom de la masia que hi havia en aquests terrenys. E<span>stà inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 01. </span>Es tracta d’un espai verd divers que compta amb dos tipus d’hàbitats ben diferenciats:</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer es caracteritza per una arbreda mixta de pi pinyoner, que és l’estrat arbori alt i predominant, on també hi ha un grup d’alzines que foren plantades l’any 2002 i que en el futur han de generar un frondós alzinar<span>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon hàbitat és constituït per diverses zones amb aigües que s’hi han habilitat de manera artificial. Concretament, un aiguamoll d’una hectàrea, una bassa d’amfibis i unes bassetes temporals per a l’herpetofauna (rèptils i amfibis). La creació d’aquest aiguamoll artificial, així com la recuperació dels marges fluvials, han permès augmentar la diversitat d’ambients de l’espai de ribera, de manera que ara constitueix un refugi per a la fauna d’ocells del riu Congost i per a la que colonitza l’aiguamoll que s’hi ha construït. Hi han estat detectades 86 espècies vegetals i 35 espècies d’ocells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al centre d’aquest espai natural s’hi ha habilitat un petit centre d’educació ambiental des d’on s’impulsen activitats sobre els valors naturals d’aquesta zona verda, gestionat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers (fitxa ENIM-01).</span></span></span></p> | 08096-331 | Sector sud del terme municipal. Parc industrial de Can Gordi-Can Català. Carretera de Montmelò. | 41.5683394,2.2684261 | 439005 | 4602110 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-web.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L’espai natural de Can Cabanyes forma part dels terrenys cedits com a zona verda pel parc industrial de Can Gordi –Can Català, a cavall entre els termes municipals de Granollers i Montmeló. L’espai s’ha beneficiat de molts projectes de recuperació ecològica que s’hi han portat a terme, com ara la creació de les masses d’aigua vora el riu Congost. Entre d’altres, es poden destacar: El Foment de la biodiversitat: recreació de sistemes d’aiguamoll per l’avifauna i la comunitat d’amfibis, eradicació de la vegetació al·lòctona i plantació d’espècies de ribera autòctones, instal·lació de caixes nius d’ocells i ratpenats, etc...La Creació d’un aiguamoll de tractament terciari d’aigües residuals: construcció d’un aiguamoll que tracta amb processos naturals l’aigua sortint de la depuradora, per produir aigua regenerada que s’utilitza en el reg dels espais i la neteja viària de la ciutat.Un Centre d’educació ambiental: construcció d’un edifici per la conscienciació dels valors naturals de Can Cabanyes i l’oferta d’activitats pel Museu de Ciències de Granollers. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||
| 50179 | Bosc de can Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-gordi | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-07.</span></span></span></span></span></p> | De tota manera es troba en una zona amb molta pressió per trobar-se al costat del Circuit de Catalunya i el polígon industrial. | <p><span><span><span>Bosc que es troba entre els municipis de Montmeló i Granollers, al costat de llevant del Circuit de Catalunya. Està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 07.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els arbres dominants del bosc són les alzines i els pins pinyers, i també hi abunda el lledoner, sobretot a l’extrem nord. El sotabosc és molt divers i ric en els arbustos típics de l’alzinar mediterrani: el galzeran, el marfull, la rogeta, l’arç blanc, l’heura, etc. Al centre del bosc, just al límit dels termes municipals, es troba una clariana amb un interessant herbassar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El bosc de Can Gordi aporta un complement i un valor interessant al Circuit de Catalunya. I és que els 43.000 m2 d’aquesta massa boscosa aporten una millora al valor paisatgístic dels entorns del circuit, i també el doten d’una generosa zona d’aparcament. Cal destacar també que la zona de Can Cabanyes, Can Català i Can Gordi, a l’extrem sud-oest de Granollers, és l’únic espai de connectivitat biològica entre el riu Congost i la zona agroforestal de la Serra de Ponent (fitxa ENIM-07).</span></span></span></p> | 08096-332 | Sector sudoest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Al costat del Circuit de Catalunya. Carretera de Montmeló. | <p><span><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquests boscos és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5695575,2.2641033 | 438645 | 4602248 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-x.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El bosc de Can Gordi és una massa forestal compartida entre dos municipis: Montmeló, que és el propietari de la meitat sud, i Granollers, que és el titular de l’altra meitat. Els dos ajuntaments han coordinat projectes pel manteniment del bosc. En destaquen els treballs de l’itinerari de l’anella verda de Can Cabanyes, que travessa per l’interior del bosc. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 50182 | Cedre de la Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-la-fabrica | <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-01</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Cedre (cedrus atlantica') que està situat a l’entrada sud de la ciutat i que és un dels arbres més alts del municipi. Concretament, té una alçada de 27 m, una capçada de 16 m, un volt de canó de 2,64 m i una ramificació de 12 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un arbre que ha arribat a la plena maduresa, com ho mostra l’alçada assolida i l’arrodoniment de la seva copa, en la qual s’ha desdibuixat la guia central que marca el creixement apical. El tronc ens mostra, fins una alçada de 6-7 metres, els primers pisos de branques que li foren eliminades en els seus primers anys de vida i que varen cicatritzar correctament. Comptem una dotzena de pisos desapareguts fins a trobar la primera branca viva, a uns dotze metres del terra. L’arbre, molt castigat pels agents climatològics i urbanístics així com per l’edat, conserva una capçada molt reduïda respecte la dimensió de l’exemplar: té tan sols tres branques importants vives al costat de la nau i un àpex central format per quatre braços, que constitueixen una copa arrodonida i poc densa. Per la seva magnitud i alçada, les branques de la base d’aquest exemplar podien haver mesurat en amplada una mica més de vint metres (fitxa EBIM-01).</span></span></span></p> | 08096-335 | Carretera del Masnou (vora la nau Mercedes-Benz) | <p><span><span><span>L’arbre se situa en el barri de Can Bassa. Formava part de la zona de jardí d’una petita nau industrial —La Fàbrica— de començaments del segle XX. És un magnífic exemplar de cedre que, juntament amb un exemplar de magnòlia, van sobreviure a la urbanització per a la construcció de les naus de la firma Mercedes Benz. La magnòlia va desaparèixer per iniciativa d’alguna autoritat de carreteres, però el cedre se salvà per la seva situació, un metre més separat de l’asfalt. Aquest arbre, que per la seva alçària és visible des de molt lluny i que forma part del paisatge de la carretera del Masnou, ha esdevingut una fita utilitzada pels veïns i comerciants de la zona, com a punt de referència per als qui no són de Granollers (fitxa EBIM-01).</span></span></span></p> | 41.5926138,2.2856761 | 440466 | 4604792 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50182-cedre-atlas-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50182-cedre-atlas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50182-foto-08096-335-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||
| 50183 | Bosc de can Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-catala | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-02.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Espai natural amb una zona de bosc que està emplaçat prop de les masies de can Riba de la Serra i can Català, al sector nordest del Circuit de Catalunya. De fet, el bosc pertanyia a la masia de can Català (avui ja desapareguda). El Bosc de can Català <span>està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 10. </span>Aquest espai presenta dos hàbitats ben diferenciats:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una pineda de pi blanc i roure martinenc fortament afectada per les activitats humanes properes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un torrent amb pins i alzines, així com lledoners en les contrades més humides, que desemboca al riu Congost. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Anys enrere era una paisatge agroforestal característic de la zona del Pla de Palou. La construcció del Circuit de Barcelona-Catalunya va reduir en quasi dues hectàrees la seva superfície i al llarg dels anys l’entorn s’ha anat antropitzant encara més amb l’ampliació de la zona industrial. Malgrat això, la seva ubicació a mig camí del riu Congost i la Serra de Ponent fa que tingui un alt valor com a espai de connexió ecològic (fitxa ENIM-02).</span></span></span></p> | 08096-336 | Sector sudoest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Camí de can Riba de la Serra. | 41.5745100,2.2651400 | 438737 | 4602797 | 08096 | Granollers | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-bosc-can-catala-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-bosc-can-catala-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-bosc-can-catala-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-foto-08096-336-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-foto-08096-336-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L’any 2018 es va desviar una bona part del torrent degut al desenvolupament urbanístic del polígon industrial de Cal Gordi-Can Català. Les mesures de compensació aplicades han permès recuperar una bona part de la naturalitat d’aquest paratge mitjançant l’ampliació de la llera, la revegetació de la riba, les mesures de contenció de l’erosió fluvial, la construcció d’un pas de fauna per sota de la carretera BV-5003 i la retirada dels horts incontrolats. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||
| 50184 | Bosc de can Feliuà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-feliua | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa).</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc situat a la Serra de Ponent, en el seu coster per la banda est, a l’alçada de la casa de can Feliuà. Concretament, entre can Feliuà i el mas Blanc (al nord) i la masia de can Riera (al sud). Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Many, el bosc de Can Riera i el bosc de Ca n’Amat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’han habilitat una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al bosc de can Feliuà en particular, es tracta d’un bosc mixt d’alzines i roure martinenc. És un bosc força penjat i no gaire gran, amb una vegetació relativament esparsa.</span></span></span></p> | 08096-337 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Prop de la casa de cal Feliuà i del Polígon Congost | <p><span><span><span>Aquest, com la resta dels boscos que encara existeixen a Granollers, només són els fragments de les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que la seva perduració sigui el resultat de fets com l'inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, lo que ha provocat el seu sòl no sigui rentable; l'activitat de la pagesia de la perifèria de la ciutat, que ha preservat els seus boscos per extreure els productes amb els que compaginava l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> <p> </p> | 41.5906600,2.2717200 | 439300 | 4604585 | 08096 | Granollers | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50184-bosc-can-feliua-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50184-foto-08096-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50184-foto-08096-337-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||
| 50185 | Alzina de ca l'Esquella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lesquella | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-59.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Exemplar d’alzina (Quercus ilex) isolat, de gran perímetre i enorme capçada que resulta la més destacada dins la seva espècie al municipi. Es troba vora la casa de ca l’Esquella, al costat del camí, i la silueta de l’arbre destaca al capdamunt de la serra de Ponent. Tradicionalment ha estat un lloc de descans pels caminants. Aquest arbre f<span>orma part del </span><span><span>catàleg dels Elements botànics d’Interès municipal de Granollers (fitxa EBIM-59).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’exemplar té una forma xata però és ben estructurat i compacte. La forma l’ha assolit de manera natural, ja que no presenta indicis d’esporgues. Es va originar a partir d’un tronc força inclinat i rabassut, el qual es ramifica en nombrosos braços força gruixuts que formen una enrevessada capçada (EBIM-59). Té una alçada de 9 metres, 2 metres de volt de canó (a 1'3 metres) i 14'40 metres de capçada (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 08096-338 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Vora la casa de ca l'Esquella. Camí de ca l'Esquella, s/n. | 41.5846340,2.2692614 | 439090 | 4603918 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50185-alzina-esquella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50185-alzina-esquella-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-02 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Ca l’Esquella és una casa, avui rehabilitada, que es troba a la serra de Ponent de Granollers. Prop de la casa i fins a la via del ferrocarril s’estenen els boscos de la Costa. Fins no fa gaires anys eren dues les alzines situades a la cara de migdia de la casa i l’era de ca l’Esquella, ran de camí. Avui només queda aquesta. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||
| 50197 | Can Ramon Maiolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramon-maiolet | <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IIaC-VdC | Estat del jaciment desconegut. Tallat per la via del tren | <p>Jaciment d'època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial.</p> <p>Es troba a la via de ferrocarril de la línia de Barcelona a Puigcerdà, al km. 25,5. Prop de la trinxera de la via s'hi ha recollit ceràmica romana i sembla que també algun fragment de teula romana ('tegula'). A la trinxera de la via del tren s'hi va identificar una secció de paviment format per fragments de teula ben horitzontals. També s'hi van documentar pedres grosses i petites formant dipòsits i algun fragment de paviment caigut. A la part superior, en una zona de bosc, s'hi va recollir un fragment de ceràmica romana tardana (atribuïble al segle IV) així com 'dollia', 'tegulae' i una gerreta.</p> <p>Amb les dades referides, però, és difícil identificar en lloc precís.</p> | 08096-350 | Sector sud del terme municipal. Polígon industrial Sant Julià. Vora la via del tren Barcelona-Puigcerdà, a l'alçada del km. 25,5 | 41.5830000,2.2710500 | 439237 | 4603735 | 08096 | Granollers | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50197-foto-08096-350-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-05-16 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jaciment documentat per Josep Estrada el 1953 | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||
| 50217 | Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-2 | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IdC-XX | Jaciment tapat | <p><span><span><span>Jaciment arqueològic al centre de Granollers amb diferents fases que documenten l’evolució de la ciutat, des del seu origen com a vil·la romana (en aquest indret s’hi ubicava un pati porticat que corresponia a la pars rustica), passant per una necròpolis altmedieval associada a l’església, la sagrera i la continuació del nucli de Granollers en les èpoques posteriors. En la intervenció arqueològica que s’hi va realitzar els anys 2002 i 2003 es van documentar nou fases cronològiques, que tot seguit detallem.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 1 (fase edilícia romana). Correspon a la construcció de la vil·la romana de Granollers, al segle I dC. Van aparèixer restes d'un pòrtic que feia d'aglutinant d'una sèrie d'estances que s'obrien al seu voltant. Tenint en compte que hi havia un altre pòrtic situat més al nord, es va interpretar que el pòrtic de la plaça de l’Església era el que vertebrava la pars rustica de la vil·la, mentre que el pòrtic nord corresponia al peristil de la pars urbana de la mateixa vil·la. Això concorda amb la troballa de dos dipòsits per a l’elaboració del vi ('laci vinarii') en aquesta zona del pati porticat rústic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 2 (sitges dels segles III – VI). Es van documentar un total d’onze sitges. Es divideixen en dos grups; un conjunt al sud format per quatre sitges molt properes entre elles, i un conjunt al nord, amb una alineació d'est a oest. Aquestes, tot i estar escapçades, semblaven ser de mida petita i mitjana, amb el fons pla i de secció cilíndrica o lleugerament troncocònica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 3 (amortització del pòrtic sud i fase constructiva romana dels segles IV–V). Al segle IV es va fer un gran retall entre els dipòsits de vi, on apareix un edifici obrat amb la tècnica de l’'opus caementicium'. Només en resta la fonamentació i no se'n coneix la funció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 4 (necròpolis medieval, segles IX–XI). En aquesta època altmedieval s’hi va establir una extensa necròpolis que, amb tota probabilitat, estava vinculada a l’església parroquial, concretament a l’església preromànica de la qual no se’n té constància arqueològica. S’hi van poder registrar un total de 103 tombes. Les tombes no presentaven aixovar de cap tipus, fet que dificulta la seva datació, però se sap que són posteriors a l'edifici en 'opus caementicium', ja que la distribució de les sepultures en respecta l'estructura. La tipologia de les tombes és de fosses simples, antropomorfes i cistes de còdols. Les fosses simples es basen en retalls de forma fusiforme o ovalada que segurament tenien algun tipus de coberta. Les fosses antropomorfes són les característiques amb forma humana. Totes les tombes es troben en sentit est-oest, el cos en decúbit supí i amb els braços creuats sobre la pelvis o l'abdomen o a banda i banda del cos. Vàries de les tombes presenten ossos en posició secundària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 5 (sagrera medieval dels segles XI–XIV). La Sagrera és l’espai d'immunitat fixat en trenta passes al voltant de l'església, vigent a partir del segle XI. La sagrera de Granollers fou un primer nucli de la vila medieval, junt amb la zona de mercat. Com a tal, la sagrera va estar vigent entre els segles XI i XIV. Progressivament es va anar ampliant, i va acabar ultrapassant el límit de trenta passes. A l’espai de la sagrera s’hi van documentar també 47 sitges (sagrers).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 6 (segles XIII–XIV). En aquest moment es va trencar l’orientació urbanística derivada de la fase romana. La vila medieval es va reorganitzar amb un urbanisme que s’aglutinava al voltant del nucli de l’església i, més a llevant, entorn del mercat (plaça Porxada), amb altres petites places. Al segle XIII la vila estava encerclada per una muralla, que es va ampliar al segle XIV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 7 (construcció de la muralla el 1366 i urbanisme gòtic). L'any 1366 es començà a construir la segona muralla (del segle XIV), fet que comportà canvis urbanístics. La muralla està encaixada en un retall natural en forma de L amb una banqueta de 1'70m. Contemporani a aquest pany hi ha una bestorre a l'extrem nord del pany, del segle XIV. És de planta quadrangular, oberta per l'est amb carreus perfectament escairats als angles. Es documenta també el fossat corresponent a aquesta fase, en forma de U, amortitzat durant els segles XV i XVI. El fossat tenia una amplada de set metres. L'urbanisme dels segles XIV i XV es caracteritza per un creixement de la ciutat en direcció est, ultrapassant la tradicional zona d'ocupació romana i altmedieval al turó de Sant Esteve. La muralla és un element vertebrador de l'urbanisme en aquest moment, i es construïren cases amb espais porticats als baixos, sobretot al voltant de les places. Es construeix també una nova església gòtica. A més, s'han documentat pous que captaven l’aigua freàtica i que serien d’ús públic, situats al mig de la plaça.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 8 (fase constructiva dels segles XVI-XVII). Des de mitjans segle XVI Granollers protagonitza un gran creixement demogràfic que queda palès en l'urbanisme, amb un augment de la superfície construïda, inclòs els ravals fora muralles. S'efectuaren també reparacions en alguns punts de la muralla. La trama urbana es presenta amb una sèrie de cases probablement d'una sola crugia, entre mitgeres, disposades de manera perpendicular al corredor que envoltava interiorment la muralla, amb la façana disposada a l'est. Es van documentar tres retalls farcits amb materials d'època moderna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 9 (segle XIX). En aquest últim moment es documenta la fossilització de la sagrera. S'enderroquen torres, portals i alguns panys de muralla, es reorganitzà l'urbanisme sense tenir la fortificació com a element vertebrador. Les noves estructures bastides en aquesta època van suposar l'enderrocament de la muralla en alguns casos i, en altres, el seu aprofitament per integrar-hi edificis (fitxa CCAA 14660).</span></span></span></p> | 08096-370 | Plaça de l'Església | 41.6076830,2.2863418 | 440535 | 4606465 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50217-placa-esglesia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50217-placa-esglesia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50217-foto-08096-370-1.jpg | Física | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-05-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El 1965 Josep Estrada ja va documentar en aquest indret materials arqueològics d’època romana que no estaven associats a cap estructura. Entre d’altres, un petit bloc de marbre que podria correspondre a una petita ara.Durant els anys 2002 i 2003, arran de les obres d'arranjament de la Plaça de l'Església, es van dur a terme diverses intervencions arqueològiques preventives.El 2005 es va realitzar una intervenció de conservació i restauració al tram de la muralla conservada a l'interior del bloc A1 de la Plaça de l'Església. Es van retirar part de maons que sobresortien de l'extrem de la muralla i es van sanejar les zones de muralla acabades amb arrebossats amb mal estat. També es van rejuntar amb morter de calç i sorra els espais buits que s'havien produït al llarg del temps.El 2007 es va realitzar una nova intervenció arqueològica preventiva. Cal recordar que en les immediacions de la plaça de l’Església s’hi han fet múltiples intervencions arqueològiques, i cadascuna consta com un jaciment individualitzat. Els més destacats d’aquest sector són els anomenats Jardí de la Rectoria, Antiga Rectoria, Església parroquial de Sant Esteve i Solar de Càritas. | 83|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||
| 50221 | Pati de la senyora Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-de-la-senyora-bassa | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998): ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions'. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969):' Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona'. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995): ' Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental' Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1986): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I-VIdC | Els béns mobles recuperats durant l'excavació formen part del Fons del Museu de Granollers | <p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la. En l’excavació que s’hi va realitzar s’hi va recuperar sobretot material ceràmic i moble, així com restes d’una columna. Actualment aquestes restes no són visibles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Continuant les tasques d’excavació que els anys anteriors havien realitzat en aquesta zona, membres del Museu de Granollers van portar a terme l’any 1950 <span>una altra cala al pati de la senyora Bassa (vídua Trullàs). La cala amidava 2 metres de costat per 1 de fondària. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El material moble recuperat va ser nombrós, aparegut en el segon estrat. Entre les restes més destacades J. Estrada esmenta un fragment de columna de gres 'que amida 43 cm de diàmetre, una dimensió igual que la que ofereix el fragment de columna trobat a la Rectoria'. En relació al material moble cal esmentar l'elevat nombre de fragments de ceràmica fina de taula. </span></span></span></span></p> | 08096-374 | Plaça de Folch i Torres | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p> | 41.6085200,2.2862600 | 440529 | 4606558 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50221-foto-08096-374-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-05-21 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Altres denominacions: Pati de la Vidua Trullàs (PEPPA)Jaciment excavat parcialment el 1950 pels membres del Museu de Granollers.Alguns jaciments propers que hi estan relacionats són els del Pati de can Gorina, Hort de l’Aiguadé, Passatge de Sant Bartomeu i l’Antiga Presó. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||
| 50222 | Jardí de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-rectoria | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998): ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions'. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969):' Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona'. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995): ' Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental' Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1986): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | Els béns mobles recuperats durant l'excavació formen part del Fons del Museu de Granollers (VILA, 2001). | <p>En el jardí de la rectoria J. Estrada hi va trobar un nombre important de restes ceràmiques entre les que destacava la terra sigil·lada sudgàl·lica (formes Dagendorff 24/25 i 35, bols Dragendorff 33 i 37) i alguns fragments de ceràmiques tardoromanes entre les que en destaca una vora de ceràmica gàl·lica tardana (possible forma Rigoir 6) datable entre els anys 350 - 400 ne. Entre les ceràmiques que formen el primer grup cal mencionar-ne un fragment informe amb sigillum que es pot atribuir a un taller de la Grauffesenque: CAS (TUS). (TENAS:1999:4). L'anàlisi dels materials ceràmics d'aquest jaciment ha permès alguns autors (COLL, ROIG: 1998; JÁRREGA, 1995) proposar la continuïtat del poblament d'època romana fins el segle VI (VILA, 2001)</p> | 08096-375 | Entre la parròquia de Sant Esteve i el carrer Sant Jaume, 08400-GRANOLLERS | <p>Documentat per J. Estrada el 1968</p> | 41.6080800,2.2859300 | 440501 | 4606509 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50222-foto-08096-375-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Es troba al costat de les restes de l'Antiga Rectoria, s'obren fitxes separades al trobar-se així a (VILA, 2001). Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||
| 50225 | Carrer de Sant Jaume I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-i | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers.</span></span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IdC-VdC | Jaciment tapat | <p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la i, més específicament, a la zona de banys termals que es troben entorn del carrer de Sant Jaume i que són coneguts per diverses excavacions arqueològiques en àrees parcials d’aquest conjunt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obres d'instal·lació d'una línia elèctrica, efectuada a la vorera oest del carrer, van ser el motiu de l'actuació de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers que va poder documentar l'existència d'unes estructures termals, concretament una piscina revestida amb paviment hidràulic d'opus signinum i un àmbit escalfat amb el sistema d'hipocaust. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els materials que es van recuperar hi ha un nombre significatiu de ceràmiques: 'terra sigillata clara A; comuna reduïda i alguns fragments d'àmfora, dels que probablement es podran definir les restes d'un tipus conegut com a 2/4</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les fases d'ocupació descrites per J. Estrada són un nivell d'argila anterior a la construcció dels banys, nivell de la construcció dels banys ( vers el canvi d'era), transformació de l'edifici i, finalment, abandonament i cobriment de l'edifici. </span></span></span></p> <p> </p> | 08096-378 | Carrer de Sant Jaume, 28 | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p> | 41.6080460,2.2856601 | 440478 | 4606506 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50225-foto-08096-378-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-05-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El jaciment va ser documentat per Jordi Pardo el 1985 amb motiu de les obres d'instal·lació d'una línia elèctrica al carrer Sant Jaume. Es desconeix més informació detallada, ja que els resultats del seguiment arqueològic no han estat publicats.El 1990 es va fer la supervisió arqueològica d’una rasa per part de Purificació Pérez. La zona afectada va ser la compresa entre els carrers del Rec i Anníbal. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||
| 50229 | Carrer de Catalunya - carrer de les Travesseres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-catalunya-carrer-de-les-travesseres | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IdC-VdC | Les tombes excavades foren destruïdes | <p><span><span><span><span>Sepultures que formen part d'una àrea d'enterrament romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>L'any 1966 amb motiu de les obres de clavegueram van aparèixer dos esquelets enterrats en fossa simple. No hi ha constància de l'aparició d'altres restes. Les tombes foren destruïdes. L'únic element que permet datar aquest jaciment és el context arqueològic en el que van aparèixer. Segons M. Tenas (1999), correspondria a una part de la necròpolis romana existent a la zona nord de l'actual nucli urbà.</p> | 08096-382 | Carrer de Catalunya, 1; cantonada amb carrer Travesseres | <p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer del Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores Camí ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer del Corró. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6091951,2.2867919 | 440573 | 4606633 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50229-382-catalunya-travesseres-jaciment.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50229-foto-08096-382-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-05-16 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jaciment documentat per l'arqueòleg Josep Estrada el 22 de febrer de 1966.A.A.M.G. (s.d.) referència restes en les següents localitzacions 10. Catalunya, c/ 2-8; 11. Catalunya c/ 5-7 (cruïlla carrer Muralla); 12. Catalunya c/ 12-18 que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment. Al llarg del carrer es van trobant restes d'enterraments. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||
| 50232 | Plaça Folch i Torres I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-folch-i-torres-i | <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989): ' La romanització al Vallès', Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IIaC-VdC | Jaciment tapat | <p>Durant les obres de rebaixament del sòl efectuades l'any 1972, concretament prop de l'angle format per l'edifici que es troba entre la plaça i el Passatge de Sant Bartomeu, hi van aparèixer restes de teula romana pertanyents a un enterrament d'inhumació i restes d'un dollium amb inscripcions: VMXXVS. Segons Josep Estrada (1993:98), la inscripció podria significar que en l'esmentat atuell hi cabrien 1.025 sextaris.</p> | 08096-385 | Plaça de Folch i Torres | 41.6082600,2.2860900 | 440514 | 4606529 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50232-foto-08096-385-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-05-15 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jaciment documentat el 1972 per l'arqueòleg Josep Estrada.En aquesta zona, que es troba al centre del nucli romà de Granllers, hi ha altres troballes i jaciments arqueològics, els quals tenen la seva fitxa individualitzada.Un solar proper va ser objecte d'una excavació per membres del Museu de Granollers dirigits per Jordi Pardo l'any 1986 (jaciment del passatge de Sant Bartomeu). | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 164,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml