Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50178 | Bosc de can Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-cabanyes | <p><span><span><span>CONDE, Gemma; MARTÍ, Xavier (1998). “L’enton natural i els creixement urbà de Granollers”, <em>Lauro : revista del Museu de Granollers</em>, núm. 14, p. 33-40.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ-VILLACAÑAS, Belén; MONTAGUD BLAS, Èlia (1995). “Els projectes de restauració ambiental i paisatgística a la conca del Besòs”, <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, núm. 10, p. 28-32.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIBAS, Josep (2005). “Els ocells nidificants del Congost a Granollers”, <em>Lauro : revista del Museu de Granollers</em>, núm. 28, p. 39-54.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-01. </span></span></span></p> | <p><span><span><span>Espai natural que s’estén a la riba de ponent del riu Congost i que constitueix una zona de ribera amb una diversitat d’hàbitats. Té una superfície de 8 ha, a cavall entre els municipis de Granollers i Montmeló, i porta el nom de la masia que hi havia en aquests terrenys. E<span>stà inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 01. </span>Es tracta d’un espai verd divers que compta amb dos tipus d’hàbitats ben diferenciats:</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer es caracteritza per una arbreda mixta de pi pinyoner, que és l’estrat arbori alt i predominant, on també hi ha un grup d’alzines que foren plantades l’any 2002 i que en el futur han de generar un frondós alzinar<span>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon hàbitat és constituït per diverses zones amb aigües que s’hi han habilitat de manera artificial. Concretament, un aiguamoll d’una hectàrea, una bassa d’amfibis i unes bassetes temporals per a l’herpetofauna (rèptils i amfibis). La creació d’aquest aiguamoll artificial, així com la recuperació dels marges fluvials, han permès augmentar la diversitat d’ambients de l’espai de ribera, de manera que ara constitueix un refugi per a la fauna d’ocells del riu Congost i per a la que colonitza l’aiguamoll que s’hi ha construït. Hi han estat detectades 86 espècies vegetals i 35 espècies d’ocells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al centre d’aquest espai natural s’hi ha habilitat un petit centre d’educació ambiental des d’on s’impulsen activitats sobre els valors naturals d’aquesta zona verda, gestionat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers (fitxa ENIM-01).</span></span></span></p> | 08096-331 | Sector sud del terme municipal. Parc industrial de Can Gordi-Can Català. Carretera de Montmelò. | 41.5683394,2.2684261 | 439005 | 4602110 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-web.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L’espai natural de Can Cabanyes forma part dels terrenys cedits com a zona verda pel parc industrial de Can Gordi –Can Català, a cavall entre els termes municipals de Granollers i Montmeló. L’espai s’ha beneficiat de molts projectes de recuperació ecològica que s’hi han portat a terme, com ara la creació de les masses d’aigua vora el riu Congost. Entre d’altres, es poden destacar: El Foment de la biodiversitat: recreació de sistemes d’aiguamoll per l’avifauna i la comunitat d’amfibis, eradicació de la vegetació al·lòctona i plantació d’espècies de ribera autòctones, instal·lació de caixes nius d’ocells i ratpenats, etc...La Creació d’un aiguamoll de tractament terciari d’aigües residuals: construcció d’un aiguamoll que tracta amb processos naturals l’aigua sortint de la depuradora, per produir aigua regenerada que s’utilitza en el reg dels espais i la neteja viària de la ciutat.Un Centre d’educació ambiental: construcció d’un edifici per la conscienciació dels valors naturals de Can Cabanyes i l’oferta d’activitats pel Museu de Ciències de Granollers. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 50179 | Bosc de can Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-gordi | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-07.</span></span></span></span></span></p> | De tota manera es troba en una zona amb molta pressió per trobar-se al costat del Circuit de Catalunya i el polígon industrial. | <p><span><span><span>Bosc que es troba entre els municipis de Montmeló i Granollers, al costat de llevant del Circuit de Catalunya. Està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 07.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els arbres dominants del bosc són les alzines i els pins pinyers, i també hi abunda el lledoner, sobretot a l’extrem nord. El sotabosc és molt divers i ric en els arbustos típics de l’alzinar mediterrani: el galzeran, el marfull, la rogeta, l’arç blanc, l’heura, etc. Al centre del bosc, just al límit dels termes municipals, es troba una clariana amb un interessant herbassar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El bosc de Can Gordi aporta un complement i un valor interessant al Circuit de Catalunya. I és que els 43.000 m2 d’aquesta massa boscosa aporten una millora al valor paisatgístic dels entorns del circuit, i també el doten d’una generosa zona d’aparcament. Cal destacar també que la zona de Can Cabanyes, Can Català i Can Gordi, a l’extrem sud-oest de Granollers, és l’únic espai de connectivitat biològica entre el riu Congost i la zona agroforestal de la Serra de Ponent (fitxa ENIM-07).</span></span></span></p> | 08096-332 | Sector sudoest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Al costat del Circuit de Catalunya. Carretera de Montmeló. | <p><span><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquests boscos és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5695575,2.2641033 | 438645 | 4602248 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-x.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El bosc de Can Gordi és una massa forestal compartida entre dos municipis: Montmeló, que és el propietari de la meitat sud, i Granollers, que és el titular de l’altra meitat. Els dos ajuntaments han coordinat projectes pel manteniment del bosc. En destaquen els treballs de l’itinerari de l’anella verda de Can Cabanyes, que travessa per l’interior del bosc. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50164 | Can Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catala | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> | XVIII-XIX | Tan sols resten dempeus les parets de la masia. | <p>Antiga masia que estava en ruïnes i, fa uns anys, fou demolida per complet.</p> <p>Masia basilical de planta rectangular allargada amb planta baixa i pis amb tres eixos de composició vertical. Li manquen els forjats i tot el seu interior ha caigut, de tal manera que només queden els murs perimetrals. La porta forana és d'arc de punt rodó amb dovelles de carreus de pedra. Les finestres de la planta baixa tenen llinda d'arc escarser, mentre que les de la primera planta són de llinda plana, amb els brancals de totxo. Al seu interior encara s'observen les restes de menjadores pel bestiar i altres elements estructurals propis de la vida rural.</p> | 08096-317 | Camí de can Català, entre la carretera de Montmeló i la via del tren del Nord, 08400-GRANOLLERS | <p>Les vies que recorren la serra de ponent contenen abundants masies que proporcionen un paisatge característic de zona rural (ROMERO, 2000), com es el cas d'aquesta masia avui enrunada, i de temps abandonada. Sembla que el nom de casa ve del cognom del propietari (GARCIA-PEY, 1990). Sembla que una dona que venia d'aquesta masia va donar nom a una casa del barri de Sant Josep a Palou, coneguda com ca la Catalana (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.5725400,2.2662900 | 438831 | 4602578 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50164-foto-08096-317-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50164-foto-08096-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50164-foto-08096-317-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50159 | Bosc de can Ceballot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-ceballot | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-03. </span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc situat a l’extrem sudest del terme de Granollers, amb una part que ja pertany al municipi de Vilanova del Vallès. <span>Està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 03. </span>Es tracta d’una pineda de pi pinyer amb zones on hi ha força presència d’alzines, que a la llarga acabaran sent l’arbre predominant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest bosc és una peça més del corredor biològic de la Serra de Llevant, un gran mosaic agroforestal on camps de cultiu envolten els boscos de Cal Ceballot i Can Mayol. Així mateix, ja en terme municipal de Vilanova del Vallès, trobem els boscos de Ca la Pona i de Can Catafalc (fitxa ENIM-03).</span></span></span></p> | 08096-312 | Sector sudest del terme municipal. A la Serra de Llevant. Camí de can Cristòfol. | 41.5734523,2.2890705 | 440731 | 4602663 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50159-bosc-can-ceballot-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50159-bosc-can-ceballot-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50159-foto-08096-312-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Aquest bosc que ha mantingut la seva superfície originària. Ja quasi no hi queden zones de clariana natural. En canvi, el bosc és travessat per les infraestructures d’una línia elèctrica i oleoducte. Aquestes zones són més il·luminades, un fet que afavoreix la presència de molt sotabosc, com l’estepa borrera.En un dels camps situats al nord del bosc es troba l’ametller de Cal Ceballot: un arbre catalogat inclòs al Pla especial de protecció i gestió del patrimoni natural de Granollers. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 50183 | Bosc de can Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-catala | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-02.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Espai natural amb una zona de bosc que està emplaçat prop de les masies de can Riba de la Serra i can Català, al sector nordest del Circuit de Catalunya. De fet, el bosc pertanyia a la masia de can Català (avui ja desapareguda). El Bosc de can Català <span>està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 10. </span>Aquest espai presenta dos hàbitats ben diferenciats:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una pineda de pi blanc i roure martinenc fortament afectada per les activitats humanes properes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un torrent amb pins i alzines, així com lledoners en les contrades més humides, que desemboca al riu Congost. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Anys enrere era una paisatge agroforestal característic de la zona del Pla de Palou. La construcció del Circuit de Barcelona-Catalunya va reduir en quasi dues hectàrees la seva superfície i al llarg dels anys l’entorn s’ha anat antropitzant encara més amb l’ampliació de la zona industrial. Malgrat això, la seva ubicació a mig camí del riu Congost i la Serra de Ponent fa que tingui un alt valor com a espai de connexió ecològic (fitxa ENIM-02).</span></span></span></p> | 08096-336 | Sector sudoest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Camí de can Riba de la Serra. | 41.5745100,2.2651400 | 438737 | 4602797 | 08096 | Granollers | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-bosc-can-catala-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-bosc-can-catala-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-bosc-can-catala-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-foto-08096-336-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-foto-08096-336-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L’any 2018 es va desviar una bona part del torrent degut al desenvolupament urbanístic del polígon industrial de Cal Gordi-Can Català. Les mesures de compensació aplicades han permès recuperar una bona part de la naturalitat d’aquest paratge mitjançant l’ampliació de la llera, la revegetació de la riba, les mesures de contenció de l’erosió fluvial, la construcció d’un pas de fauna per sota de la carretera BV-5003 i la retirada dels horts incontrolats. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 49932 | Can Riba de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riba-de-la-serra | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XVII-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions força grans, d’origen medieval, emplaçada a la riba de ponent del riu Congost; d’aquí potser l’origen del seu nom. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada (amb planta baixa, un pis i planta sotacoberta), que té cossos adossats a banda i banda, més un cos que s’allarga a la part posterior. Al sud disposa d’una bonica era enrajolada, amb una àrea important de coberts, i per la banda nord la masia queda envoltada de construccions agropecuàries més recents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial principals és obra majoritàriament del segle XVII. La façana principal, encarada vers el sudoest, es composa en base a quatre eixos. El portal, amb arc de mig punt adovellat, queda situat al tercer eix (és a dir, desplaçat a la dreta). Aquest portal dona accés a la casa dels propietaris, mentre que el portal de l’esquerra, de forma rectangular, era el de la casa dels masovers. Són les úniques obertures que s’han conservat en la seva forma originària, ja que la resta han estat modificades al llarg del segle XX. A la planta pis destaquen sengles balcons a ambdós costats de la portalada i un gran rellotge de sol emfasitzant l'entrada. A les golfes hi trobem sengles finestres dobles a sobre de cada balcó. La coberta és de teula àrab a dues vessants, limitada per un semiràfec amb el carener paral·lel a la façana. Els murs de la façana davantera són arrebossats i pintats de color acarbassat. Les finestres del primer pis són emmarcades amb pedra picada, però es tracta d’una remodelació de mitjans de segle XX. Com a decoració del segle XVII es conserven dos escuts de la família Perellada, un al portal i l’altre a la finestra esquerra. Tots dos són autèntics, però el de la finestra probablement ha estat reubicat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, la casa dels propietaris fou remodelada àmpliament a principis del segle XX, seguint l’estil modernista. La casa dels masovers, en canvi, ha conservat la tipologia rural tradicional. El cos del costat est és de planta baixa i pis, amb galeria d'arcs de mig punt i coberta de teula àrab.</span></span></span></p> | 08096-85 | Sector sudoest del terme municipal. Antic terme de Palou, a ponent del riu Congost. Camí de can Riba de la Serra, s/n | <p><span><span><span>La masia de can Riba de la Serra és d’origen medieval. Al segle XIV es coneixia simplement com a mas Riba, mentre que en el registre fiscal de Palou de l'any 1922 consta amb el nom de 'can Ribes de la Serra' (GARCÍA-PEY, 1990). En l’arxiu particular de la casa el document més antic que s’ha identificat és de l’any 1363. La informació d’aquest document consta en una inscripció de la façana (col·locada a principis del segle XX), i ja s’hi esmenta el mas Riba. En aquesta època el mas ja estava en possessió de la família Riba, i quest any (1363) va passar de Berenguer Riba al seu fill Guillem Riba.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis del segle XVII (l’any 1608) Efraïma Riba era la pubilla, i llavors es va casar amb Joan Parellada. Joan devia ser d’un llinatge destacat, ja que l’escut heràldic dels Perellada apareix dues vegades a la façana de la masia. Amb la unió d’aquestes dues famílies notables l’heretat del mas devia guanyar un pes considerable. En els capítols matrimonials s’estipulava que els descendents del matrimoni adoptarien el cognom “de Riba”. D’aquesta manera, tal com era habitual a l’època, es conservava el nom del mas en els seus hereus. Fins aleshores el mas devia ser una construcció modesta, de la qual no sembla que se n’hagin conservat vestigis. Després del casament, segons sembla, la casa va ser objecte d’una ampliació o reconstrucció important. En donen fe dues inscripcions a la façana: la primera a la dovella principal del portal, on hi consta la data 1608, i la segona a la llinda de la finestra esquerra, on hi consta el nom de Jaume Riba i l’any 1625. Probablement entre aquestes dues dates s’hauria fet l’ampliació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, l’estructura del cos residencial principal devia quedar més o menys fixada en aquesta època. El mas Riba era el més important del terme de Palou en el territori que s’estén a ponent del riu Congost. Les seves terres abastaven una àmplia superfície en aquest sector. El mas també tenia la propietat del molí de can Many, situat al nordoest del terme de Palou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de segle XX el propietari era Santiago de Riba (el seu nom consta al rellotge de sol de la façana de la casa, amb data de 1920). Durant els fets de la Setmana Tràgica (1909) Santiago va acollir al mas una família benestant de Barcelona, que va haver de fugir per perill de represàlies. En agraïment, aquesta família va costejar les obres que es van fer a la galeria de la dreta, sobre una antiga terrassa. Santiago va fer altres obres importants a la masia. Va reformar bona part de les finestres (les de la planta superior en forma d’arqueries) i va col·locar les reixes. També va remodelar completament l’interior de la casa, dotant-la d’una decoració d’estil modernista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja després de la Guerra Civil, el fill de Santiago Riba també va fer algunes reformes: va canviar les baranes dels balcons i l’emmarcament dels arcs superiors del cos central, i va fer de nou els emmarcaments de pedra picada de finestres i balcons. Així doncs, les úniques obertures originals que es conserven a la façana són els dos portals. Durant els darrers anys s’han fet també intervencions a la zona de l’era.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg del segle XX les propietats del mas s’han anat reduint progressivament. Antigament confrontava amb els masos Amat, Ninou i Català (GARCIA-PEY, 1990). Després de la Guerra Civil es van haver de vendre, per necessitat, unes terres al nord de Ninou. Més tard es va adquirir el mas Ninou, que recentment ha estat venut. Tot i això, entorn de la dècada de 1970 l’heretat encara tenia unes 60 hectàrees. Més endavant, amb la urbanització dels polígons industrials, ha quedat reduïda a unes 20 hectàrees. </span></span></span></p> | 41.5745996,2.2680860 | 438983 | 4602805 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49932-can-riba-serra-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49932-can-riba-serra-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49932-can-riba-serra-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49932-can-riba-serra-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49932-can-riba-serra-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49932-can-riba-serra-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49932-can-riba-serra-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49932-can-riba-serra-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-03-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Informació facilitada pels propietarisInscripció a la façana (col·locada a principis del segle XX) en referència al document més antic de l’arxiu de la casa: “En 1363, Berenguer Riba feu venda perpetua del mas Riba de Palou a favor de Guillem Riba, son fill”.Inscripció de la llinda de la finestra esquerra (probablement reubicada al segle XX): “Jaume Riba, 1625”.Inscripció a la dovella central del portal: “1608. IOANES PARELLADA ET EUFRAYNA RIBA UXOR”Altres denominacions, can Ribes de la Serra (García Pey, 1990). | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 96489 | Roure Martinenc del Torrent de can Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-martinenc-del-torrent-de-can-catala | <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-63.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) que es troba al marge esquerre de l’inici del torrent de Can Català, al costat de l’accés nord del circuit de Catalunya. Forma part del <span>Catàleg dels Elements botànics d’Interès municipal de Granollers (EBIM-63).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest exemplar notable és format </span>per dos troncs, més un tercer que sembla sortir de la mateixa soca, normalment coberta de matolls. La capçada és arrodonida i ben formada gràcies al creixement lliure i espontani que ha pogut tenir, sense la intervenció de l’home. Els troncs s’obren formant un angle de 40 graus. L’arbre té una alçada aproximada de 18 m, una capçada de 15 m i un volt de canó de 1,75 + 1,65 + 0,95 m (fitxa EBIM-63).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es troba en un entorn ple de vegetació arbustiva, de la qual en destaquen el galceran, l’esbarzer, el sanguinyol i les canyes, i també arbres com els roures, pins, alzines i rebrots de lledoner.</span></span></span><span><span><span>.</span></span></span></p> | 08096-478 | Sector sudoest del terme municipal. Vora el Circuit de Catalunya. | 41.5751800,2.2628300 | 438545 | 4602873 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96489-roure-martinent-ebim-63.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96489-roure-martinenc-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96489-roure-martinenc-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96489-roure-martinenc-7.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Can Català era una de les masies situades més al sud del terme de Granollers. Avui se’n conserva només la façana i, en els seus terrenys, s’hi ha construït el Parc industrial de Can Gordi-Can Català. A tocar de Can Català hi ha el Circuit de Catalunya | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 49961 | Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plantada-1 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que ha conservat la seva tipologia constructiva originària, pròpia del segle XIX i principis del XX. És una construcció aïllada a la zona sud de Palou, vora la carretera de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està formada per cinc cossos de diferent alçada que formen una planta més o menys rectangular allargassada. El principal (lleugerament més alt) consta de planta baixa, pis i sotacoberta. A la façana té una portalada d'arc de mig punt adovellat, actualment coberta. Els cossos que té a ambdós costats són de planta baixa i pis. Al costat de ponent hi ha també un cos de planta baixa i sotacoberta. El conjunt es completa amb un darrer cos de planta baixa l’extrem oest. Les finestres són emmarcades amb maó, encara que en alguns casos l’arrebossat de la paret no ho deixa visible. Totes les edificacions estan cobertes amb teula àrab a dues vessants i acabades amb un senzill ràfec (CUSPINERA et alií, 2001). Al davant de la façana hi ha una era.</span></span></span></p> | 08096-114 | Caretera de Montmeló s/n (km. 4,5) | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Plantada en particular, segons l’autor García-Pey, fou construïda a principis del segle XIX (després de la Guerra del Francès) per la família Xofre o Jofre. Per això abans era coneguda com a can Xofre. Més tard s’anomenà “la Casa Cremada”. Posteriorment la van comprar els Plantada, que alhora la vengueren aviat als Cladelles. El primer Cladelles, en Pere, hi entrà de masover i després de vuit o nou generacions a la dècada de 1990 encara hi havia els seus descendents, coneguts per en Plantada (GARCIA-PEY, 1990). L’any 2024 la casa acull un centre protector de gossos. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Probablement el cos inicial d’aquesta construcció es va anar ampliant progressivament amb els diferents cossos que té adossats.</span></span></span></span></p> | 41.5760300,2.2791000 | 439902 | 4602956 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-can-plantada-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-can-plantada-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-can-plantada-post.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-foto-08096-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-foto-08096-114-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2024-02-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50131 | Can Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-malla-0 | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>BARBERÀ, J.; PASCUAL, R. (1963) 'Resultados de una prospección en la estación preromana de la Font de Bril, en Santa Eulalia de Ronçana (Barcelona)', Ampurias, Vol. XXV, pp. 343-344, Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IIaC-VdC | Estat de conservació del jaciment desconegut. Restes afectades per la construcció d'estructures. | <p><span><span><span>El mes d'octubre de 1961 van aparèixer dues sitges d’època romana republicana al costat de la casa de can Malla. <span>Segons Emili Ramon, les sitges aparegueren al construir les estructures que es troben entre la casa i el camí Ral (INVENTARI, 1997). </span>El material d'aquestes sitges estava composat per fragments de ceràmica campaniana A i B, ceràmica grisa de la costa catalana, una tapadora de tradició ibèrica, ceràmica de cuina reduïda romana, àmfora romana, ceràmica ibèrica decorada amb semicercles vermells, fragments de 'kalathoi' i 'tegulae'. No va aparèixer cap mur. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, també <span>van aparèixer restes d'una pàtera de ceràmica campaniana i un pes de teler (ESTRADA, 1993). També han aparegut restes d'un ganivet afalcatat de ferro (VILA, 2001).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Més tard, </span></span></span></span>Jordi Pardo ha realitzat diverses prospeccions en aquesta zona i hi ha recollit nombrosos fragments de ceràmica sigil·lada i comuna romana.</p> <p><span><span><span><span>El lloc es troba en una zona agrícola d’immillorables condicions, al costat del camí Ral, que deriva de l’antiga via romana d'Auso a Barcino. Actualment no s'observen restes als camps del voltant de la masia. </span></span></span></span><span><span><span><span>Els seus descobridors interpreten el jaciment com una possible vil·la romana originada en època republicana. Si és així, molt probablement acabaria vinculant-se a la gran vil·la romana de Granollers, fundada al segle I dC i que tenia el seu nucli principal entorn de l’actual església parroquial de Sant Esteve.</span></span></span></span></p> | 08096-277 | Masia de can Malla. Palou, Camí Ral | 41.5762300,2.2780700 | 439816 | 4602979 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50131-can-malla-vista.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50131-can-malla-4.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2024-05-28 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jaciment documentat per Ignasi Cantarell, de Montmeló el 1961, quan es feien les obres a la carretera de Palou a Montmeló. Cantarell va recollir-ne el material i l'arqueòleg Josep Estrada el va documentar. Segons Emili Ramon, van ser dues, les sitges que es van registrar.Segons Josep Estrada (1993), la pàtera de ceràmica campaniana A es troba dipositada al Museu de Montjuïc. Les altres restes estan dipositades al Museu Municipal de Montmeló. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49962 | Can Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-malla | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX | <p><span><span><span>Casa pairal construïda a finals del segle XIX en substitució d’una antiga masia. Es tracta d’una recreació idealitzada d’una casa pairal de caràcter senyorial, emplaçada a la plana agrícola de Palou, vora l’antic Camí Ral i davant l’actual carretera de Montmeló. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos residencial de planta rectangular, amb coberts adossats a banda i banda, i disposa de planta baixa més un pis i golfes. L’edificació adopta una planta basilical i és coronatda per una espadanya que té a l’interior un rellotge de sol circular. La coberta és de teula àrab a dues vessants. En les cantonades del primer pis hi ha sengles torres de guaita. Sota el ràfec s’estén una imbricació d’arcs que recorden l’estètica del romànic. I a l’eix central destaquen tres finestres d'arc de mig punt a les golfes. Aquests elements doten la façana d’un aire senyorial i historicista. Al primer pis hi trobem un balcó amb barana de barrot, i a sota un portal adovellat d'arc de mig punt. Les façanes laterals, marcades per un ritme regular d’obertures, són d’una austeritat que contrasta amb la façana principal. El material emprat és d’imitació de la pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els espais interiors presenten una estructura típica d’una casa pairal. Davant de la façana hi ha una era enrajolada amb un lledoner de bones proporcions.</span></span></span></p> | 08096-115 | Carretera de Montmeló s/n | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Malla en particular, cal dir que en aquest indret ja existia una vil·la romana, coneguda per l’existència de dues sitges que contenien material d’època ibèrica i romana. Ja hem dit que es troba ben al costat del Camí Ral, que té el seu precedent en una via romana. En relació a la primitiva masia, sembla que ja existia al segle XVI. Encara en quedarien els fonaments sobre els quals es va bastir la nova construcció. El nom de la masia prové del cognom del propietari (GARCIA-PEY, 1990). El casal actual, d’estil eclèctic i historicista, fou edificat l’any 1895.</span></span></span></span></p> | 41.5764418,2.2780508 | 439815 | 4603002 | 1895 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-can-malla-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-can-malla-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-can-malla-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-can-malla-post.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-foto-08096-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-foto-08096-115-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-02-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50214 | Can Riba de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riba-de-la-serra-0 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IIaC-VIIdC | Estat de conservació del jaciment desconegut. Probablement força arrasat | <p>Jaciment d'època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es va fer en una prospecció efectuada l'any 1953 per l'arqueòleg Josep Estrada (1993: 88-89). A l'alçada del km 24,8 de la via de ferrocarrils que va de Puigcerdà a Barcelona hi va documentar 'a la part alta de la trinxera, com un dipòsit de pedres mitjanes, al qual no he vist res de terrissa. Però, dos o tres metres més avall, es veu com algun fragment de teula rodona'. En la prospecció realitzada l'any 1999 no s'hi va localitzar cap tipus de resta que permetés contrastar la informació.</p> <p>El jaciment es troba 250 metres al nord de la masia de can Riba de la Serra. Tot i això, és difícil d'establir si entre el jaciment romà i el mas hi podria haver algun tipus de relació. El mas ja es troba documentat al segle XIV.</p> | 08096-367 | Sector sudoest del terme municipal. Antic terme de Palou, a ponent del riu Congost. Camí de can Riba de la Serra, s/n | 41.5766437,2.2679784 | 438975 | 4603031 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50214-can-riba-serra-jaciment-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50214-can-riba-serra-jaciment-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2024-05-02 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50115 | Molí de Vent de can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-prat | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XX | L'estructura metàl·lica es conserva força íntegra, però en estat precari, així com la resta de la construcció. Necessitaria actuacions de millora | <p><span><span><span>Molí de vent de tipus americà, propi de finals del segle XIX o començaments del XX, que es troba situat pocs metres al sud del barri palouenc de can Torres. És format per un cos en forma de torre quadrada, obrat amb paredat comú, a l’interior del qual hi ha un pou d’aigua, i a la part superior conserva l’estructura metàl·lica. Aquesta consisteix en la roda de ferro més el timó (que permetia orientar la roda segons la direcció del vent). El molí tenia la funció de bombar l’aigua del pou, que s’utilitzava probablement per a regar horts i per a usos domèstics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’un lateral de la torre en surt una canonada per on l’aigua devia eixir. Uns metres a llevant hi ha una bassa de planta rectangular, de dimensions força grans, on es devia acumular. Junt a la bassa hi ha una torre massissa de totxo.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal remarcar que és l’únic molí de vent que s’ha identificat al terme municipal.</span></span></span></p> | 08096-261 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Torres | <p><span><span><span>El molí de vent pertanyia a la casa de can Prat, del barri palouenc de can Torres. És la que està situada uns metres a l’oest del molí, vora la carretera. L'any 1922 la casa ja es coneix amb el nom de can Prat, però abans es deia can Mala Arma. El topònim de can Prat prové del fet de que els seus habitants, en Pere Llobet Cladelles i la seva família, van venir a aquesta casa procedents de Can Prat Vell de la Roca (GARCIA-PEY, 1990). Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, la casa de can Prat és de l’any 1889.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El molí deu ser obra de finals del segle XIX o principis del XX, que és quan es van generalitzar els molins de vent de tipus americà, amb rodes d’astes metàl·liques.</span></span></span></p> | 41.5777277,2.2835446 | 440274 | 4603142 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-moli-de-vent-can-prat-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-moli-vent-can-prat-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-moli-de-vent-can-prat-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-moli-de-vent-can-prat-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-foto-08096-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-foto-08096-261-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-04-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Altres denominacions: Molí de vent de can Mala Arma; Molí de Pla de Palou (fitxa IPA) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 96456 | Barri de can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-torres | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sudest d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de llevant. És format per unes set cases aïllades distribuïdes de manera irregular per una àrea força àmplia. La majoria han conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària (com can Salvador, Mansó Torres, can Llorenç, can Perdiu, can Prat o can Puig); d’altres han estat àmpliament reformades o són de nova construcció (com cal Gaig Nou).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest barri de cases aïllades la tipologia constructiva és força diversa; les reformes de moltes cases són de diferents èpoques i amb intervencions heterogènies. En general, hi domina la casa pagesa de dimensions força àmplies, com can Pediu o can Prat, també hi trobem cases que compten amb intervencions arquitectòniques més elaborades, com can Puig, o casals de dimensions considerables, com can Salvador, que es caracteritza per una àmplia galeria arquejada a la façana posterior.</span></span></span></p> | 08096-468 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Torres | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, la majoria de cases del barri de can Torres s’haurien construït a finals del segle XIX o principis del XX: can Prat (1889), can Perdiu (1890), can Puig (1916).</span></span></span></p> | 41.5781900,2.2836100 | 440280 | 4603193 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-potser-can-perdiu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-q-can-salvador-i-can-puig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-f-can-prat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-can-perdiu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-can-puig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-can-salvador-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 96455 | Barri de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-salvador | XIX-XX | Estat de conservació divers de les cases | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sud d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de ponent. El nucli central d’aquest barri és format per un conjunt de cases adossades en forma de carrer que s’estén perpendicular a la carretera. És el carrer de Sant Salvador, on s’ha conservat força íntegrament la tipologia originària de les construccions, en forma de cases pageses populars pròpies de finals del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les cases arrenglerades formen un conjunt homogeni (excepte la primera, que és més alta i sembla més antiga), amb les façanes principals orientades vers migdia, pintades de blanc. Són habitacles de planta baixa més un pis, normalment estructurades en tres eixos d’obertures, amb les finestres rematades amb arcs lleugerament escarsers. A les façanes posteriors les cases disposen de coberts o patis. El barri ocupa una superfície més àmplia en aquest costat ponentí de la carretera, i compta amb altres cases aïllades de tipologia i èpoques diverses: la Casa Cristòfol, can Vicenç, can Roqueta... En general, però, es tracta de construccions més modernes.</span></span></span></p> | 08096-467 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de Sant Salvador. | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, la primera casa del carrer de Sant Salvador (més alta) s’hauria construït l’any 1884, mentre que la resta serien de 1890.</span></span></span></span></p> | 41.5783800,2.2825800 | 440194 | 4603214 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96455-barri-sant-salvador-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96455-barri-sant-salvador-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 96481 | Barri de cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-cal-rei | XVIII-XX | Estat de conservació desigual | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sudest d’aquesta plana agrícola, vora el camí de can Tià o de cal Malo. És format per cinc cases aïllades, properes entre si i situades al costat de ponent del camí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Tià és la que es troba més al nord i més separada. La construcció actual, però, és força moderna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal Rei es troba, més al sud, a la cruïlla entre el camí de can Tià i el camí de cal Rei. En realitat es tracta de tres habitatges pagesos adossats que aparenten ser una sola casa, la qual ha conservat força íntegrament la seva tipologia constructiva originària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Masferrer consta d’un cos residencial de construcció molt regular, probablement obra de mitjans de segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can malo i can Gravat, situades més al sud, podrien ser les cases més antigues del barri. Han conservat de manera parcial la seva tipologia constructiva originària, tot i que envoltades d’un bon nombre de coberts i construccions diverses.</span></span></span></p> | 08096-476 | Sector sud de terme municipal. Palou, barri de cal Rei. Camí de cal Tià. | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al barri de cal Rei en particular, cal dir que es troba en un camí antic. Segons l’arqueòleg Josep Estrada, es tractaria de la <em>Strada Francesca</em> o <em>Via Calciata</em>, ja documentada al segle IX i que comunicava l'altra banda dels Pirineus, passant per Girona i Hostalric, amb Barcelona. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, les cases més antigues d’aquest barri serien cal Malo i can Gravat (del segle XVIII), cal Rei s’hauria construït el 1890 i can Masferrer el 1950. </span></span></span></p> | 41.5785400,2.2872200 | 440581 | 4603229 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-cal-rei-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-masferrer-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-malo-i-can-gravat-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-malo-i-can-gravat-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-malo-i-can-gravat-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-tia.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-03-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50154 | Bosc de can Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-mayol | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-08. </span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc emplaçat al sudest del terme de Granollers, a la part meridional de la Serra de Llevant i a les immediacions del centre penitenciari de Quatre Camins. E<span>stà inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 08. Es tracta d’un </span>bosc monoespecífic de pi pinyer que s’estén per un terreny amb pendent orientada cap a l’oest. L’estrat arbustiu és força pobre, mentre que el recobriment herbari és molt alt en tot el bosc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat la presència propera de la presó de Quatre Camins, les condicions ambientals dels voltants del bosc fan que sigui un hàbitat amb una apreciable biodiversitat. Tot i això, hi ha molts pins que estan arribant al final de la seva vida i és fàcil veure’n alguns que tenen el brancatge sec.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El bosc de Can Mayol (1,8 ha) i el bosc de Cal Ceballot (1,9 ha) són les dues úniques àrees boscoses granollerines de la Serra de Llevant (fitxa ENIM-08).</span></span></span></p> <p> </p> | 08096-307 | Sector sudest del terme municipal. Demarcació de Palou. A la Serra de Llevant. | <p><span><span><span>L'origen d’aquest bosc és relativament modern, i possiblement es trobi en les plantacions de pins en camps abandonats o en substitució de boscos més antics. No es tracta, per tant, d’un cas de subsistència del bosc, sinó de l'aparició d'una nova arbreda de pins. La pineda sol plantar-se amb la intenció d'aconseguir un 'bosc net'; és a dir, sense sotabosc que destorbi la circulació per l'interior de l'arbreda (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 41.5786913,2.2900453 | 440817 | 4603244 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50154-bosc-can-mayol-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50154-bosc-can-mayol-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50154-foto-08096-307-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Hi ha dos camins que connecten bé el bosc de Can Mayol amb Granollers i Palou. Un és el Camí de Santa Quitèria. A l’oest del bosc, recorre longitudinalment la Serra de Llevant des de Granollers fins a l’ermita de Santa Quitèria de Vilanova del Vallès. L’altre és el Camí de Can Rei, al sud del bosc, que baixa fins al sud del Pla de Palou. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 96015 | Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-11 | XIX-XX | Actualment en procés de restauració | <p><span><span><span>Conjunt de tres antigues cases de pagès adossades que han conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària, entorn del tombant de segle XX. Es troben emplaçades a peu del camí de can Tià o de cal Malo. L’edificació és de planta rectangular, amb un cobert adossat a l’angle sud, i consta de planta baixa més un pis, amb el carener de la teulada paral·lel a la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada al nordoest, s’estructura en base a tres eixos d’obertures que no tenen la mateixa separació entre elles. Cada eix correspon a una casa adossada originàriament independent, i consta d’un portal d’arc rebaixat i una finestra al seu damunt rematada amb arc escarser. Les obertures són emmarcades amb maó, i els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. Recentment s’han col·locat unes barbacanes sobre cadascun dels tres portals. La façana posterior té unes característiques similars, amb diversos eixos d’obertures també emmarcades amb maó.</span></span></span></p> | 08096-455 | Camí de cal Rei, s/n. Palou. Sector sudest del terme municipal. Al barri de cal Rei | <p><span><span><span>Aquesta casa es troba a peu d’un camí que, segons l’arqueòleg Josep Estrada, ja està documentat al segle IX. Era conegut amb el nom d'Strada Francesca i de Via Calciata, i comunicava l'altra banda dels Pirineus, passant per Girona i Hostalric, amb Barcelona. Per les seves característiques constructives aquestes tres cases adossades es devien bastir a finals del segle XIX o començament del XX. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, podria haver estat el 1890.</span></span></span></p> | 41.5792100,2.2881600 | 440660 | 4603303 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96015-cal-rei-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96015-cal-rei-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-03-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50204 | Can Ninou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ninou | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI-XX | Necessita algunes actuacions de millora. Coberts en estat de ruïna. | <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes, emplaçada a la zona sudoest de Palou, a la riba de ponent del Congost. De planta basilical, ha conservat força íntegrament la tipologia constructiva tradicional.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial és de planta rectangular, amb coberts adossats i un petit pati a ponent. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, es distribueix en base a tres eixos, amb el cos central més elevat. L’eix central no és el tot simètric. A la base hi trobem el portal, amb brancals de pedra picada i arc escarser fet amb totxos a plec de llibre. Les finestres són simples, sobre un parament arrebossat d’un color clar. Al cos central conserva un rellotge de sol. El costat dret s’ha allargat, probablement per acollir un cup i el celler.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’entorn de la casa hi ha diversos coberts, equipaments agrícoles i naus de magatzem parcialment enrunades. També una bassa i un pou que aprofita l'aigua d'una mina. Uns metres a llevant trobem una era enllosada i una petita pallissa. </span></span></span></p> | 08096-357 | Palou, sector oest. A la Serra de Ponent. Camí de can Ninou, s/n | <p><span><span><span>Aquesta masia és d’origen medieval, i ja apareix al fogatge de 1497 i en el de 1553. Per la seva tipologia constructiva, l’edificació que avui es pot veure podria ser obra fonamentalment dels segles XVI-XVIII. Els propietaris tenien el cognom Ninou. Algunes branques d’aquesta família, procedents de la masia, els trobem establerts en cases de Granollers, al Passeig de la Muntanya 30 i al carrer Conestable de Portugal 27. La propietat del mas estava envoltada pels masos Coll, Ribes, Català i Guasch (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns anys després d’acabada la Guerra Civil de 1936 Ninou fou adquirit pels propietaris del mas veí de can Riba de la Serra. Recentment, ha estat venuda de nou.</span></span></span></p> | 41.5791723,2.2693012 | 439088 | 4603311 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50204-can-ninou-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50204-can-ninou-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50204-can-ninou-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50204-can-ninou-post.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50204-can-ninou-era.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50204-can-ninou-rellotge.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-06-03 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50151 | Vessant migdia del coll de Puig d'Ovella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-migdia-del-coll-de-puig-dovella | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | VIIIaC-IIaC | Estat del jaciment desconegut, però pot ser que la construcció de la presó no l'hagi destruït totalment. | <p>Jaciment d'època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Al costat nordoest de la presó de Quatre Camins, on anteriorment hi havia unes vinyes, al vessant migdia del coll de Puig d'Ovella, just on neix la torrentera que baixa suaument cap a can Cristòfol, s'hi van trobar restes superficials de terrissa ibèrica a mà i a torn. També hi aparegué un molí barquiforme de granulopòrfid. No ha aparegut cap estructura que defineixi més el jaciment. Únicament cal assenyalar la presència d'unes taques cendroses prop d'un figuera que hi ha al bell mig del camp.</p> <p>Posteriorment s'hi ha construït el complex de la presó, però és possible que el jaciment no hagi estat destruït, ja que tot i estar inclòs en el perímetre de la presó, les terres no semblen haver estat rebaixades i fins i tot es conserva la figuera on Emili Ramon efectuà la troballa de taques cendroses.</p> | 08096-304 | Sector sudest del terme municipal. Vora el Centre Penitenciari de Quatre Camins. A migdia del Coll de Puig d'Ovella. | 41.5793173,2.2917618 | 440960 | 4603312 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50151-304-vessant-migdia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50151-304-vessant-migdia-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-05-28 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El jaciment va ser localitzat per Emili Ramon.A.A.M.G. (s.d.) referència restes en la següent localització 7. Carena oriental de Palou, que tal vegada podrien correspondre a aquest mateix jaciment.Jaciment documentat per J. Estrada i E. Ramon (INVENTARI, 1997, VILA, 2001). | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 96457 | Barri de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-joan | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sudest d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de llevant. És format per un grup de cases adossades que constitueixen un carrer (el carrer de Sant Joan), més altres cases aïllades que es distribueixen de manera més o menys aleatòria al costat sud i a l’est. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En general el carrer han conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària, amb cases pageses populars pròpies de finals del segle XIX o començaments del XX. Es tracta de cases majoritàriament de dues plantes i estructurades en base a dos eixos d’obertures, amb les façanes principals encarades vers migdia. La majoria estan arrebossades i tenen portes i finestres simples. La primera casa del carrer ha estat construïda el 1922 (segons indica una inscripció) i compta amb un acroteri sinuós d’influència modernista. Moltes d’aquestes cases tenen construccions adossades a la part posterior i estan envoltades de coberts diversos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre les cases aïllades hi trobem la Casa Roca, can Moragas, cal Cerdà, casa Rosca... En general, han estat més reformades o són de recent construcció.</span></span></span></p> | 08096-469 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de Sant Joan | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, les cases del carrer de Sant Joan haurien estat construïdes entre 1888 i 1900. Les cases aïllades podrien ser una mica posteriors, entre finals del segle XIX i els primers decennis del XX.</span></span></span></p> | 41.5793300,2.2835500 | 440276 | 4603319 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96457-barri-sant-joan-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96457-barri-sant-joan-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96457-barri-sant-joan-4-can-peret.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96457-barri-sant-joan-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50156 | Camí de can Tià i camí de cal Malo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-tia-i-cami-de-cal-malo | IX-XX | Precisa manteniment | <p><span><span><span>Camí històric (ja documentat al segle IX) que discorre pel sud-est del terme municipal de Granollers, en direcció nord-sud, i que comunicava França amb Barcelona. En realitat és la continuació al sector de migdia del camí de Santa Quitèria. Aquest camí va resseguint la serra de Llevant i, en aquesta zona, va descendint cap a la plana agrícola del Vallès. Passa per les cases de cal Tià, Can Masferrer, Cal Malo, Cal Gravat i Ca l'Usel. Es tracta d’un camí de carro amb el ferm de terra piconada. Al seu pas es poden contemplar paisatges rurals de l’entorn granollerí relativament ben conservats i, en els punts elevats, unes interessants vistes sobre la plana on s’assenta la ciutat. </span></span></span></p> | 08096-309 | Camí de can Tià i can Malo | <p><span><span><span>El camí de Can Tià i el de Can Malo apareix en documentats en el segle IX. Segons diu Josep Estrada, aquesta via era coneguda amb el nom d'Strada Francesca i de Via Calciata. Es tractava d'un camí empedrat que, venint de l'altra banda dels Pirineus, passava per Girona i Hostalric, enfilava la vall del Tordera i del Mogent fins a La Roca del Vallès. Des d'aquí es desviava cap a la Valldoriola i s'enfilava cap el Coll del Puig de l'Olivella o d'Ovella, on hi havia l'Hostal de Vilafort, dalt de la serra de Llevant i avui dins el terme municipal de Granollers. El camí passava pel costat de Cal Rei i de Cal Malo i, seguint Congost avall, arribava fins al Pla de Reixac, on es desdoblava. Una branca continuava cap a Barcelona i una altra prenia la direcció de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></p> | 41.5796092,2.2889157 | 440724 | 4603347 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-cami-can-tia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-cami-can-tia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-cami-can-tia-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50156-foto-08096-309-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2024-01-31 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 49930 | El Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-junyent | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XV-XX | Cert estat d'abandonament | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, que ha conservat força bé la tipologia constructiva tradicional. Es troba a peu del Camí ral i actualment forma part d’un petit barri de cases sorgides al seu costat i que ha pres el mateix nom de Junyent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació de planta rectangular amb petits cossos adossats. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants desiguals. La teulada és limitada per una fina imbricació amb el carener perpendicular a la façana que té un remat sortint fet per dues teules tallades, amb significat apotropaic; és a dir, protector contra els mals esperits. La façana principal, encarada a llevant vers el Camí ral, es distribueix més o menys en tres eixos d’obertures. A l'eix central hi trobem la portalada, de pedra dovellada amb arc de mig punt. A la clau conserva un escut, amb un cap al damunt. L’escut té esculpit el relleu d’un lleó i, a la dreta, tres flors de lis i un arbre. Correspon a una família molt notable de Palou: els Junyent, antics propietaris de la masia. Un escut similar es troba a la masia veïna de la Torre de les Aigües, que pertanyia a la mateixa família. A la part superior de l’eix central destaca també una arqueria de tres finestres amb arcs de mig punt fets amb maó. Per la presència de l’escut, aquesta façana de composició més o menys unitària es podria datar als segles XV-XVI, tot i que les diferents tipologies en les obertures denoten que s’hi van fer reformes posteriors. Per la banda lateral i posterior les obertures són poques i petites.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sud de la masia es conserva una era enrajolada i per l’altre costat del Camí ral hi passa un dels molts recs que abunden al terme de Palou.</span></span></span></p> | 08096-83 | Palou. Camí Ral; carrer del Junyent, 18. | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la masia del Junyent en particular, almenys des del segle XV estava vinculada a la família Junyent, que també posseïen la Torre de les Aigües (antigament anomenada també Junyent). Per això en ambdues masies hi trobem l’escut de la família. Segons García-Pey (1990) aquesta masia va rebre el nom de Joan Junyent, al segle XV. La família Junyent es compta entre les més notables d’aquesta època. Hi destaquen Joan Junyent (marmessor de la reina Violant), Berenguer de Junyent, Francesc Junyent (conseller de Barcelona i comandant d'una galera en la guerra de Nàpols), un altre Francesc Junyent (destacat en 1542 en els fets d'armes de Perpinyà), Galzerà de Junyent (citat entre 1535 i 1555 a les Corts de Montsó), Miquel Junyent (que participà en els esdeveniments de 1597 i 1598), i un nou Francesc Junyent (citat en 1688 i 1697 i a les Corts de 1701). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de pertànyer als Junyent durant els segles XV i XVI, al XVII la masia era un hostal, propietat de Francisca de Magarola. Més endavant, al seu costat s’hi van construir altres cases que formen el petit barri anomenat del Junyent.</span></span></span></p> | 41.5800371,2.2784020 | 439847 | 4603402 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-escut-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49930-junyent-8.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-03-20 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 96432 | Rentador de Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentador-de-junyent | XIX-XX | <p><span><span><span>Rentador o safareig de la mina de can Giró que es troba situat al barri de junyent, davant la masia de Junyent. Es nodreix amb aigua de la mina de can Giró, que ve al descobert des del barri de can Giró. A l’alçada de can Batzacs, quan la mina es troba amb el Camí ral, es divideix en dos ramals. Un continua en direcció est cap a la carretera del Masnou. L’altre va en direcció sud, pel costat del Camí Ral, fins a Junyent. Allà encara omple dues basses i l’aigua de la mina s’utilitza per al rentador. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com en els altres rentadors comunitaris de Palou, es tracta d’una estructura molt simple, però en aquest cas una mica més llarga. Consisteix en la superfície inclinada del rentador pròpiament dit, feta de rajoles, que està situada en una de les vores de la mina i que utilitza la mateixa aigua corrent de la mina. Per la part exterior el muret que sustenta el rentador ha estat arrebossat. En l’arrebossat s’hi pot veure inscrita una data, de difícil lectura, que sembla indicar un any del segle XIX (188?). En els darrers temps podria ser que el rentador hagués estat recrescut, per adaptar-lo al ferm del camí, que també s’ha fet pujar de nivell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les basses pertanyien a la masia de Junyent, i servien per regar els seus horts, mentre que el rentador era comunitari i el feien servir totes les cases del barri. </span></span></span></p> <p> </p> | 08096-463 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri del Junyent. Camí Ral | <p><span><span><span><span>En època altmedieval, al segle X, ja hi ha referències que indiquen que Palou comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem (que s’utilitzava per fer cordes per a vaixells) i de lli. Aquests conreus es trobaven molt estesos a tot el Vallès. El sistema de mines i recs a la plana agrícola de Palou, que es nodria de diferents punts amb surgències naturals d’aigua, es trobava molt estès al segle XIX i al llarg del XX. Tanmateix, és difícil de precisar la cronologia de cadascun dels molts recs que hi havia, els quals a partir de la segona meitat del segle XX han anat quedant en desús i alguns s’han perdut. Les mines proporcionaven aigua per al rec d’una gran extensió d’horta, que ocupava la plana agrícola de Palou. Existien unes normes per a la comunitat de regants, i cada pagès tenia un horari de rec estipulat, que anava en funció de la superfície a regar. L’aigua de les mines també es va aprofitar per instal·lar-hi diversos rentadors o safarejos. N’hi havia a molts dels barris de Palou, i s’utilitzaven de manera comunitària. Fins a la dècada de 1970 alguns d’aquests rentadors encara es feien servir.</span></span></span></span></p> | 41.5800600,2.2787000 | 439872 | 4603404 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96432-safareig-junyent-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96432-safareig-junyent-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96432-safareig-junyent-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96432-safareig-junyent-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Miquel Altimires i els masovers de can Mayol | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 96461 | Barri del Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-junyent | XIV-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sud d’aquesta plana agrícola, vora l’antiga masia del Junyent i a redós del Camí ral. És format per la masia, un grup de quatre cases més petites, adossades en forma de petit carrer, més algunes cases aïllades a l’entorn. Les cases adossades semblen de tipologia força recent i tenen poc interès patrimonial. Al nord hi ha dues cases aïllades (cal Covaner i ca l’Esteve) que han estat força reformades. També hi trobem can Xicó (uns metres a ponent) que ha conservat força millor la tipologia tradicional, i la Casa Nova del Junyent, una edificació recent de nova planta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Davant del Junyent es conserven dues basses, que eren propietat de la masia i s’utilitzaven per a regar horts, així com un rentador o safareig comunitari que aprofitava l’aigua de la mina de can Giró. Un ramal d’aquesta mina passa vora el Camí ral i encara porta aigua.</span></span></span></p> | 08096-472 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri del Junyent. Camí ral | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la masia del Junyent en particular, almenys des del segle XV estava vinculada a la família Junyent, que també posseïen la Torre de les Aigües (antigament anomenada també Junyent). Per això en ambdues masies hi trobem l’escut de la família. Segons García-Pey (1990) aquesta masia va rebre el nom de Joan Junyent, al segle XV. La família Junyent es compta entre les més notables d’aquesta època. Hi destaquen Joan Junyent (marmessor de la reina Violant), Berenguer de Junyent, Francesc Junyent (conseller de Barcelona i comandant d'una galera en la guerra de Nàpols), un altre Francesc Junyent (destacat en 1542 en els fets d'armes de Perpinyà), Galzerà de Junyent (citat entre 1535 i 1555 a les Corts de Montsó), Miquel Junyent (que participà en els esdeveniments de 1597 i 1598), i un nou Francesc Junyent (citat en 1688 i 1697 i a les Corts de 1701). Després de pertànyer als Junyent durant els segles XV i XVI, al XVII la masia era un hostal, propietat de Francisca de Magarola. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja a finals del segle XIX, a redós de la masia es va formar un barri pagès, anomenat del Junyent, amb cases alineades al costat de la masia i al Camí ral. </span></span></span></p> | 41.5803500,2.2785700 | 439862 | 4603436 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96461-barri-del-junyent-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96461-barri-del-junyent-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96461-barri-del-junyent-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96461-safareig-junyent-bassa-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 96433 | Rentador de ca l’Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentador-de-ca-lesteve | XIX-XX | Recentment restaurat | <p><span><span><span>Petit rentador o safareig de la mina de can Giró que es troba situat davant l’entrada a la casa de ca l’Esteve, al barri de Junyent. Es nodreix amb aigua de la mina de can Giró, que ve al descobert des del barri de can Giró. A l’alçada de can Batzacs, quan la mina es troba amb el Camí ral, es divideix en dos ramals. Un continua en direcció est cap a la carretera del Masnou. L’altre va en direcció sud, pel costat del Camí Ral, fins a Junyent. Allà encara omple dues basses i l’aigua serveix per un altre rentador que està situat davant de la masia de Junyent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El rentador de ca l’Esteve és de dimensions més reduïdes. Com en els altres rentadors comunitaris de Palou, es tracta d’una estructura molt simple. Consisteix en la superfície inclinada del rentador pròpiament dit, feta de rajoles, que està situada en una de les vores de la mina i que utilitzava l’aigua corrent de la mina. Per la part exterior el muret que sustenta el rentador ha estat arrebossat. Al seu costat baixa una escala que permetia a les dones accedir al rentador. Actualment el nivell del sòl és més alt, i el safareig ha quedat enclotat. El propietari de ca l’Esteve ha restaurat el rentador i ha construït un mur de totxo que el protegeix exteriorment.</span></span></span></p> | 08096-464 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de Junyent | <p><span><span><span><span>En època altmedieval, al segle X, ja hi ha referències que indiquen que Palou comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem (que s’utilitzava per fer cordes per a vaixells) i de lli. Aquests conreus es trobaven molt estesos a tot el Vallès. El sistema de mines i recs a la plana agrícola de Palou, que es nodria de diferents punts amb surgències naturals d’aigua, es trobava molt estès al segle XIX i al llarg del XX. Tanmateix, és difícil de precisar la cronologia de cadascun dels molts recs que hi havia, els quals a partir de la segona meitat del segle XX han anat quedant en desús i alguns s’han perdut. Les mines proporcionaven aigua per al rec d’una gran extensió d’horta, que ocupava la plana agrícola de Palou. Existien unes normes per a la comunitat de regants, i cada pagès tenia un horari de rec estipulat, que anava en funció de la superfície a regar. L’aigua de les mines també es va aprofitar per instal·lar-hi diversos rentadors o safarejos. N’hi havia a molts dels barris de Palou, i s’utilitzaven de manera comunitària. Fins a la dècada de 1970 alguns d’aquests rentadors encara es feien servir.</span></span></span></span></p> | 41.5808000,2.2791200 | 439908 | 4603486 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96433-safareig-ca-lesteve-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96433-safareig-ca-lesteve-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96433-safareig-ca-lesteve-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96433-safareig-ca-lesteve-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-03-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Miquel Altimires | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50160 | Pollancre del camí de Santa Quitèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-del-cami-de-santa-quiteria | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> | <p>Exemplar de Populus nigra (pollancre) monumental de 25 metres d'alçària i amb un volt de 233 centímetres i una capçada de 10'90 metres (ROMERO, 2000). Es troba a la cruïlla del camí de Santa Quitèria amb el can Tià i cal Malo. Es tracta d'un arbre de ribera que apareix isolat al costat d'aquests camins.</p> | 08096-313 | A la bifurcació del camí de Santa Quitèria amb el de Can Tià, 08400-GRANOLLERS | <p>El camí de Can Tià i el de Can Malo apareixen documentats en el segle IX. Josep Estrada ens parla que aquesta via era coneguda amb el nom d'Strada Francesca i de Via Calciata. Es tractava d'un camí empedrat que venint de l'altra banda dels Pirineus, passava per Girona i Hostalric, enfilava la vall del Tordera i del Mogent fins a La Roca del Vallès. Des d'aquí es desviava cap a la Valldoriolf i s'enfilava cap el Coll del Puig de l'Olivella o d'Ovella on hi havia l'Hostal de Vilafort, dalt de la serra de Llevant i avui dins el terme municipal de Granollers. El camí passava pel costat de Cal Rei i de Cal Malo i seguint Congost avall arribava fins al Pla de Reixac on es desdoblava (ROMERO, 2000)</p> | 41.5817000,2.2923800 | 441014 | 4603576 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2024-03-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||||
| 96463 | Barri de can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-bou | XIX-XX | <p><span><span><span>Petit barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector oest d’aquesta plana agrícola, que és format per tan sols dues cases: can Bou i can Tinet de la Riera. Les dues estan adossades vora un camí (el carrer can Bou), tot formant una construcció allargassada. Els accessos són per la banda de migdia, i cada casa compta amb patis i coberts separats en aquesta banda. Les dues cases han mantingut més o menys la tipologia constructiva originària, pròpia de finals del segle XIX o principis del XX, tot i que el seu interès patrimonial és limitat.</span></span></span></p> | 08096-473 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Bou | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les dues cases del barri de can Bou es devien construir a finals del segle XIX o principis del XX.</span></span></span></p> | 41.5819000,2.2786900 | 439873 | 4603608 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96463-barri-can-bou-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96463-barri-can-bou-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96463-barri-can-bou-can-bou-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 96458 | Barri de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-josep | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector est d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de llevant. És format per un grup d’unes set cases adossades que constitueixen un carrer (el carrer de Sant Josep), més unes poques cases disperses al seu entorn. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En general les cases que formen el carrer han conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària, pròpia de les cases pageses populars de finals del segle XIX o començaments del XX. És probablement el carrer de Palou més ben conservat i més representatiu d’aquest tipus de barri pagès. En general, les cases són de tipologies lleugerament variades, però constitueixen un conjunt harmònic, amb totes les façanes ben alineades i encarades a migdia, arrebossades en diferents tonalitats ocres. La majoria són de dues plantes i es composen en bases a dos eixos, però algunes són més amples.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres al sud hi ha can Torrents, una casa pagesa de dimensions més grans que ha estat transformada en restaurant i, al darrera, té un hotel de nova construcció.</span></span></span></p> | 08096-470 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de Sant Josep | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, les cases del carrer de Sant Josep s’haurien construït entre 1884 i 1890.</span></span></span></p> | 41.5821200,2.2841300 | 440327 | 4603629 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96458-barri-sant-josep-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96458-barri-sant-josep-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96458-barri-sant-josep-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96458-barri-sant-josep-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 96429 | Mina de can Giró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-giro | XIX-XX | En els darrers anys la mina s'ha anat degradant, pels canvis urbanístics i per manca de manteniment | <p><span><span><span>Mina o rec de la zona de Palou que és una de les que s’ha conservat més íntegrament. Actualment encara porta aigua i omple les basses del Junyent, tot i que des de fa anys s’ha anat degradant per manca de manteniment. Es tracta d’una canalització amb una llera estreta, que consta de trams subterrani i altres que passen al descobert. En alguns trams els vorals s’han encimentat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El punt d’origen on hi ha la surgència d’aigües es troba a la zona de cal Mariné (al nordoest del terme de Palou); concretament, en el lloc on hi havia l’antiga depuradora d’aigües. La mina discorre subterrània en direcció sud fins a l’alçada del Camp de futbol de Palou. Aquí s’ajuntava amb una altra mina (que actualment ja està seca). En aquest punt la mina surt en superfície durant un petit tram, en el qual hi trobem el rentador que hem anomenat del Camp de Futbol de Palou. Després torna a fer-se subterrània i es dirigeix en direcció al barri de can Giró. Allà nodria un altre rentador i antigament també hi havia una sínia. Des del barri de can Giró la mina discorre al descobert en direcció a la zona de can Batzacs. Quan troba amb el Camí ral es divideix en dos ramals. Un continua en direcció est cap a la carretera del Masnou i segueix cap al sud. L’altre ramal va en direcció sud, pel costat del Camí Ral, fins a la masia de Junyent. Allà encara omple unes basses i s’hi conserva també un rentador. Al barri del Junyent l’aigua de la mina és desviada cap al riu, però antigament continuava en direcció sud. La canalització del rec en aquest sector encara es conserva. </span></span></span></p> <p> </p> | 08096-460 | Sector sud del terme municipal. Palou | <p><span><span><span>En època altmedieval, al segle X, ja hi ha referències que indiquen que Palou comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem (que s’utilitzava per fer cordes per a vaixells) i de lli. Aquests conreus es trobaven molt estesos a tot el Vallès. El sistema de mines i recs a la plana agrícola de Palou, que es nodria de diferents punts amb surgències naturals d’aigua, es trobava molt estès al segle XIX i al llarg del XX. Tanmateix, és difícil de precisar la cronologia de cadascun dels molts recs que hi havia, els quals a partir de la segona meitat del segle XX han anat quedant en desús i alguns s’han perdut. Les mines proporcionaven aigua per al rec d’una gran extensió d’horta, que ocupava la plana agrícola de Palou. Existien unes normes per a la comunitat de regants, encara que no s’ha trobat cap document en què això es formalitzessin per escrit. Cada pagès tenia un horari de rec estipulat, que anava en funció de la superfície a regar. L’aigua de les mines també es va aprofitar per instal·lar-hi diversos rentadors o safarejos. N’hi havia a molts dels barris de Palou, i s’utilitzaven de manera comunitària. Fins a la dècada de 1970 alguns d’aquests rentadors encara es feien servir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la mina de can Giró en particular, encara porta aigua, però el cabal és més escàs que abans. Ara la majoria de conreus amb regadiu, com el de calçots, disposen del sistema de rec gota a gota, amb aigua que s’obté normalment de pous.</span></span></span></p> | 41.5821700,2.2791200 | 439909 | 4603638 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96429-safareig-camp-futbol-palou-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96429-plana-agricola-palou-t.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96429-safareig-junyent-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96429-safareig-junyent-bassa-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-06-03 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Miquel Altimires | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 49958 | Granja can Ginesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-can-ginesta | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | Estat d'abandonament, sobretot la part de l'habitatge | <p><span><span><span>Conjunt de naus d’una antiga granja amb un habitatge adossat del qual sobresurt una torre que constitueix una fita visual en el paisatge rural de Palou. És un exemple interessant de l’arquitectura industrial racionalista de mitjans de segle XX, emplaçat a la plana agrícola de Palou, al barri de Sant Julià.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt és format per naus industrials de gran volumetria i diverses alçades, molt allargades, que segueixen l'eix longitudinal llevant-ponent. Les façanes de les naus que donen a migdia es caracteritzen pel predomini de grans finestrals de tipus industrial, que contrasten sobre unes parets arrebossades i pintades de color blanc. Al sector nordoest, tocant al barri de Sant Julià, hi trobem l’habitatge, que és una curiosa barreja de construcció rural tradicional i d’arquitectura moderna i racionalista. En aquest sector l’edifici es complementava amb galliners i altres dependències de les quals tenien cura la família que hi vivia.</span></span></span></p> | 08096-111 | Carretera del Masnou, s/n | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la Granja de can Ginesta, fou construïda a la dècada de 1950. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, va ser el 1958. L’arquitecte fou Francesc Riba de la Sala, que procedia de la masia palouenca de can Riba de la Serra, el qual va donar al conjunt un estil racionalista propi dels anys cinquanta. Va funcionar com a granja amb la raó social Agrícola Ginesta S.A. Fins a la dècada de 1970 a l’habitatge encara hi vivia una família. Més endavant les naus de la granja s’han llogat per a usos diversos.</span></span></span></p> | 41.5825470,2.2811406 | 440078 | 4603678 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-granja-ginesta-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-granja-ginesta-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-granja-ginesta-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-granja-ginesta-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-foto-08096-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-foto-08096-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-foto-08096-111-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2024-03-21 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Francesc de Riba de Sala | 120|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 96477 | Barri de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-julia | XIX-XX | Cases molt modificades que pràcticament han perdut la tipologia constructiva originària. | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector central d’aquesta plana agrícola. És format per un grup de cases adossades que constitueixen un carrer (el carrer de Julià) més un conjunt de coberts i construccions auxiliars que es troben a l’altra banda del carrer, al sud. Es tracta del barri més transformat dels que hi ha a Palou, ja que gairebé totes les cases han estat substancialment reformades, amb la inclusió de balconades i altres elements moderns, o bé totalment reconstruïdes. El resultat és un conjunt heterogeni que perdut gairebé del tot la seva tipologia originària com a barri pagès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per l’est les cases del carrer queden pràcticament connectades amb la Granja de can Ginesta, un exemple interessant del tipus d’arquitectura d’influència racionalista pròpia dels anys 1950.</span></span></span></p> | 08096-475 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de Sant Julià. Camí Ral. | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al barri de Sant Julià en particular, les cases podrien ser originàries de finals del segle XIX o començaments del XX, amb les pertinents reformes posteriors. La Granja de can Ginesta fou construïda a la dècada de 1950.</span></span></span></p> | 41.5826200,2.2808000 | 440050 | 4603686 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96477-barri-sant-julia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96477-barri-sant-julia-post.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-03-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 96474 | Barri de can Tries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-tries | XIX-XX | Estat de conservació desigual | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector oest d’aquesta plana agrícola, molt a prop del barri de can Bou. És format per unes tres cases aïllades, d’èpoques i tipologia ben diferents, de manera que constitueixen un conjunt heterogeni.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al nord hi ha can Pere Riera Vell, que és una casa de pagès d’una certa antiguitat, amb un cos residencial central que ha mantingut més o menys la tipologia constructiva tradicional, envoltat d'un bon nombre de coberts i construccions auxiliars més recents. Més al sud hi trobem can Brutau, de recent construcció, i una altra casa de tipologia pagesa però força reformada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel costat de llevant del barri hi passa la mina o rec de can Giró, procedent del barri de can Giró i en direcció cap a la zona de can Batzacs.</span></span></span></p> | 08096-474 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Tries | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la seva tipologia can Pere Riera Vell podria ser una construcció de finals del segle XIX o començaments del XX. La resta de cases del barri són posteriors.</span></span></span></p> | 41.5827600,2.2785500 | 439862 | 4603704 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96474-barri-can-tries-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96474-barri-can-tries-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96474-barri-can-tries-5.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-03-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50197 | Can Ramon Maiolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramon-maiolet | <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IIaC-VdC | Estat del jaciment desconegut. Tallat per la via del tren | <p>Jaciment d'època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial.</p> <p>Es troba a la via de ferrocarril de la línia de Barcelona a Puigcerdà, al km. 25,5. Prop de la trinxera de la via s'hi ha recollit ceràmica romana i sembla que també algun fragment de teula romana ('tegula'). A la trinxera de la via del tren s'hi va identificar una secció de paviment format per fragments de teula ben horitzontals. També s'hi van documentar pedres grosses i petites formant dipòsits i algun fragment de paviment caigut. A la part superior, en una zona de bosc, s'hi va recollir un fragment de ceràmica romana tardana (atribuïble al segle IV) així com 'dollia', 'tegulae' i una gerreta.</p> <p>Amb les dades referides, però, és difícil identificar en lloc precís.</p> | 08096-350 | Sector sud del terme municipal. Polígon industrial Sant Julià. Vora la via del tren Barcelona-Puigcerdà, a l'alçada del km. 25,5 | 41.5830000,2.2710500 | 439237 | 4603735 | 08096 | Granollers | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50197-foto-08096-350-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-06-03 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Jaciment documentat per Josep Estrada el 1953 | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 96459 | Barri de can Tinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-tinet | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector nordest d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de llevant. És format per unes poques cases aïllades, més o menys alineades amb la carretera, que són de tipologia i èpoques diverses. Les cases han conservat de manera desigual la seva tipologia constructiva originària, de manera que constitueixen un conjunt força heterogeni.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més al sud hi ha la Casa Viñallonga o cal Tinet, un petita torre d’estil noucentista avui convertida en un centre de dia. Més al nord trobem el Forn de pa i altres construccions, probablement de la dècada de 1930.</span></span></span></p> | 08096-471 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Tinet | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, la casa del Forn de pa s’hauria construït l’any 1935.</span></span></span></p> | 41.5834500,2.2840800 | 440324 | 4603776 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96459-barri-can-tinet-can-tinet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96459-barri-can-tinet-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96459-barri-can-tinet-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 96436 | Barri de can Giró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-giro | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector oest de la plana agrícola que s’estén vora el riu Congost. És format bàsicament per dues cases, amb un bon nombre de coberts i dependències agropecuàries al seu entorn, i ha conservat força íntegrament les tipologies constructives originàries. La distribució urbanística no és en forma de carrer, com en altres barris de Palou, sinó que es troba més dispersa al voltant dels nuclis que conformen les dues cases. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’oest hi trobem la casa de can Giró, que dona nom al barri. Es tracta d’una edificació de tipologia rural popular, de planta rectangular allargada, probablement del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’est hi ha can Gurri, un casal aïllat que adopta una forma més semblant a una petita masia, amb una era enrajolada al seu davant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel barri hi passa la mina de can Gurri, que és una de les millor conservades entre les moltes que hi havia a Palou. Té un rentador o safareig que està situat davant de can Giró. Antigament també hi havia una sínia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A una certa distància cap a l’est hi ha una casa aïllada: ca l’Hereu Peret.</span></span></span></p> | 08096-466 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Giró | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment can Gurri està en procés de rehabilitació.</span></span></span></span></p> | 41.5838300,2.2792300 | 439920 | 4603822 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96436-barri-can-giro-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96436-barri-can-giro-can-giro-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96436-barri-can-giro-can-giro-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96436-barri-can-giro-can-gurri-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-03-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50125 | Ca n'Amat / Serra de l'Esquella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namat-serra-de-lesquella | <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IIaC-VdC | Estat de conservació del jaciment desconegut. Possiblement força arrasat. No s'hi aprecia cap estructura | <p>Jaciment arqueològic d'època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Concretament, es van recollir fragments escassos de teula romana (tegula) en els camps de les rodalies de l'antiga casa de ca n'Amat (avui ja desapareguda), situada molt a prop de la casa de l'Esquella i de la línia del ferrocarril. Vora el camí de ca l'Esquella. No s'hi ha localitzat cap estructura. El jaciment fou documentat per l'arqueòleg Josep Estrada l'any 1951.</p> | 08096-271 | Sector oest del terme municipal. A la Serra de ca l'Esquella. Vora el camí de l'Esquella | 41.5838200,2.2710800 | 439241 | 4603826 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50125-cami-ca-lesquella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50125-cami-ca-lesquella-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50125-cami-ca-lesquella-6_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50125-cami-ca-lesquella-5.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-05-10 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Ubicació del jaciment imprecisa. La ubicació concreta difereix en la fitxa d'inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya (CCAA) i la fitxa del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers (PEPPA). En el primer es situa a la vora nord del Camí de l'Esquella (coordenades UTM ETRS89 439197, 4603961). En la segona al sud del camí de l'Esquella, en un tram més baix. Aquestes últimes són les coordenades on hem situat el jaciment en aquesta fitxa. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 96431 | Rentador de can Giró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentador-de-can-giro | XIX-XX | El rentador ha quedat enclotat per les reformes del camí, està mancat de manteniment | <p><span><span><span>Rentador o safareig de la mina de can Giró que es troba situat al barri de can Giró, davant la casa del mateix nom. Es nodria amb aigua de la mina de can Giró, que venia subterrània de cal Mariné i de la zona del camp de futbol. Després de can Giró la mina continuava descoberta cap a la zona de can Batzacs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com en els altres rentadors comunitaris de Palou, es tracta d’una estructura molt simple. Consisteix en la superfície inclinada del rentador pròpiament dit, feta de rajoles, que està situada en una de les vores de la mina i que utilitzava la mateixa aigua corrent de la mina. Per la part exterior el muret on es sustenta el rentador és obrat amb maó. Conserva una escala per accedir al punt on les dones es col·locaven per rentar. Actualment el rentador queda molt enclotat i parcialment cobert, ja que el nivell del sòl ha pujat per millorar les condicions d’accés del camí. </span></span></span></p> | 08096-462 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Giró. | <p><span><span><span><span>En època altmedieval, al segle X, ja hi ha referències que indiquen que Palou comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem (que s’utilitzava per fer cordes per a vaixells) i de lli. Aquests conreus es trobaven molt estesos a tot el Vallès. El sistema de mines i recs a la plana agrícola de Palou, que es nodria de diferents punts amb surgències naturals d’aigua, es trobava molt estès al segle XIX i al llarg del XX. Tanmateix, és difícil de precisar la cronologia de cadascun dels molts recs que hi havia, els quals a partir de la segona meitat del segle XX han anat quedant en desús i alguns s’han perdut. Les mines proporcionaven aigua per al rec d’una gran extensió d’horta, que ocupava la plana agrícola de Palou. Existien unes normes per a la comunitat de regants, i cada pagès tenia un horari de rec estipulat, que anava en funció de la superfície a regar. L’aigua de les mines també es va aprofitar per instal·lar-hi diversos rentadors o safarejos. N’hi havia a molts dels barris de Palou, i s’utilitzaven de manera comunitària. Fins a la dècada de 1970 alguns d’aquests rentadors encara es feien servir.</span></span></span></span></p> | 41.5839000,2.2790600 | 439906 | 4603830 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96431-safareig-can-giro-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96431-safareig-can-giro-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96431-safareig-can-giro-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-03-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Antigament a la casa de can Giró hi havia també una sínia de tracció animal.Informació facilitada per Miquel Altimires i els masovers de can Mayol | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 96486 | Alzines del Camí de Santa Quitèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-cami-de-santa-quiteria | <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-56.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Grup de diverses alzines (Quercus ilex) que es troben al marge de ponent del camí de Santa Quitèria. Aquest camí, que marca el límit del terme municipal amb la Roca del Vallès, ressegueix la carena de la serra de Llevant en un entorn molt agradable que ha mantingut les característiques rurals i amb magnífiques vistes sobre la plana de Granollers.<span> Aquestes alzines formen part del </span><span><span>catàleg dels Elements botànics d’Interès municipal de Granollers (EBIM-56).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un petit alzinar que ha quedat marginal, format per dues agrupacions d’alzines més o menys alineades, nascudes molt compactes arran del camí. Els troncs, protegits per un petit marge que hi ha entre un camp de conreu i el camí, presenten una ramificació molt baixa i alhora densa. Del primer grup en destaquen quatre peus força desenvolupats. Altres peus més prims formen part de la brolla que els envolta. Un xic més endavant, i seguint el camí, trobem el segon grup. D’aquest n’hi ha un exemplar lleugerament separat i remarcable pel doble troc, el qual sustenta una àmplia capçada, molt branquitzada i tortuosa. De la resta del grup tenen força entitat quatre alzines més. Entre elles hi destaca un roure martinenc i un arç blanc (fitxa EBIM-56).</span></span></span></p> | 08096-477 | Sector sudest del terme municipal. Antic terme de Palou. Serra de Llevant. Camí de Santa Quitèria | <p><span><span><span>El Camí de Santa Quitèria, documentat des d’antic, segueix la carena de la serra de Llevant, entre els termes municipals de Granollers i de la Roca del Vallès. Pren el nom per l'advocació a Santa Quitèria de l'església de Vilanova del Vallès.</span></span></span></p> | 41.5842700,2.2931300 | 441079 | 4603861 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96486-alzines-sta-quiteria-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96486-alzina-sta-quiteria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96486-alzina-sta-quiteria-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96486-alzines-sta-quiteria-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96486-alzines-sta-quiteria-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 50185 | Alzina de ca l'Esquella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lesquella | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-59.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Exemplar d’alzina (Quercus ilex) isolat, de gran perímetre i enorme capçada que resulta la més destacada dins la seva espècie al municipi. Es troba vora la casa de ca l’Esquella, al costat del camí, i la silueta de l’arbre destaca al capdamunt de la serra de Ponent. Tradicionalment ha estat un lloc de descans pels caminants. Aquest arbre f<span>orma part del </span><span><span>catàleg dels Elements botànics d’Interès municipal de Granollers (fitxa EBIM-59).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’exemplar té una forma xata però és ben estructurat i compacte. La forma l’ha assolit de manera natural, ja que no presenta indicis d’esporgues. Es va originar a partir d’un tronc força inclinat i rabassut, el qual es ramifica en nombrosos braços força gruixuts que formen una enrevessada capçada (EBIM-59). Té una alçada de 9 metres, 2 metres de volt de canó (a 1'3 metres) i 14'40 metres de capçada (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 08096-338 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Vora la casa de ca l'Esquella. Camí de ca l'Esquella, s/n. | 41.5846340,2.2692614 | 439090 | 4603918 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50185-alzina-esquella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50185-alzina-esquella-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-02 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Ca l’Esquella és una casa, avui rehabilitada, que es troba a la serra de Ponent de Granollers. Prop de la casa i fins a la via del ferrocarril s’estenen els boscos de la Costa. Fins no fa gaires anys eren dues les alzines situades a la cara de migdia de la casa i l’era de ca l’Esquella, ran de camí. Avui només queda aquesta. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 50067 | Camí de ca l'Esquella/Camí de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-ca-lesquellacami-de-ca-namat | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI-XIX | Necessita manteniment | <p><span><span><span>Camí tradicional que transcorre a llevant de la casa de ca l’Esquella, tot salvant el desnivell que hi ha fins a la riba del riu Congost, avui ocupat per un polígon industrial. Des del polígon, el camí passa per sota la via del tren i enfila cap a l’altiplà, travessant el bosc de ca n’Amat mitjançant un seguit de corbes molt pronunciades. Després enllaça, davant de ca l'Esquella, amb un camí perpendicular que segueix la serra de Ponent. El tram conservat del camí de ca l’Esquella és de tan sols 250 m aproximadament.</span></span></span></p> | 08096-195 | Camí de ca l'Esquella | <p><span><span><span>Aquest camí naixia a la Riera i portava fins a la casa de ca l’Esquella. El tram més a l’est, de l'avinguda de Sant Julià fins el pont de Ca n'Amat, ha estat modificat per a construir-hi una indústria. La part inicial, que sortia de la Riera, ha estat engolida per la zona industrial (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> | 41.5848622,2.2706447 | 439205 | 4603942 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-cami-ca-lesquella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-cami-ca-lesquella-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-cami-ca-lesquella-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-cami-ca-lesquella-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-cami-ca-lesquella-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-foto-08096-195-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2024-04-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50100 | Figuera de can Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-can-ferran | <p>Figuera de dimensions considerables (Ficus carica) i d'una antiguitat important. Presenta un tronc no massa esvelt, però amb una capçada molt desenvolupada que s'ha conservat en els darrers anys, enmig d'un dels camps que es troben prop de la masia de can Ferran, situada més al nord. Precisament en relació a aquesta masia i a la figuera hi ha uns fets que van tenir lloc en una de les guerres carlines del segle XIX.</p> | 08096-246 | Sector oest del terme municipal. Al sud del polígon industrial de Coll de la Manya. Camí de can Ferran | <p>Una tradició oral relaciona aquesta figuera amb un fet que va tenir lloc en una de les guerres carlines del segle XIX. Segons aquesta informació, un avantpassat de la família Tintó el van matar els carlins i el van enterrar sota aquesta figuera. Segons sembla, membres d'una partida carlina van arribar a la masia de can Ferran, on van matar aquest home, però sembla ser que uns gossos van salvar la resta de la família.</p> <p> </p> | 41.5849289,2.2632249 | 438587 | 4603955 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50100-figuera-can-ferran-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50100-foto-08096-246-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-03-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Informació oral de Claudi Tor (gener, 2002).Autor de la foto 3: Pere Cornellas. | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 50057 | El Peiró/El Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-peiroel-pedro | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Antiga creu de terme de la qual només se n’ha conservat la base o pedestal, emplaçada al punt més alt (o gairebé) de l’antic municipi de Palou, a la serra anomenada de Palou. Actualment ha quedat enmig d’unes terres de conreu, prop del camí de Santa Quitèria. Consisteix en un cilindre fet d’obra i parcialment arrebossat. A la part superior conserva una llosa circular, amb un forat al centre que és on anava encastada una creu probablement de ferro. El cilindre s’eleva un metre i deu centímetres aproximadament, i fa uns quaranta centímetres de diàmetre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És curiós que el pedró no està situat exactament al punt més alt de la zona on es troba. El punt més alt és a 170 m sobre el nivell de mar, però el pedró està col·locat 50 m a l’est d’aquest punt, en una cota de 167 m. Des d’aquest indret, això sí, s’obté una magnífica vista sobre la plana de Palou.</span></span></span></p> | 08096-185 | Sector sudest del terme municipal. Antiga demarcació de Palou. Camí de Santa Quitèria | <p><span><span><span>Fa algunes dècades encara es mantenia la tradició d’organitzar, cada dilluns de Pasqua, una processó que partia de l'església de Sant Julià de Palou i arribava fins al Pedró, on se celebrava un acte religiós que consistia en beneir el terme. Sembla que l'origen del Pedró està relacionat amb el fet d'indicar el punt més elevat de l'antic municipi de Palou, a la serra de Palou, tal com era habitual en moltes poblacions.</span></span></span></p> | 41.5851900,2.2921400 | 440997 | 4603964 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50057-peiro-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50057-peiro-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50057-peiro-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50057-peiro-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50057-peiro-vista-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50057-foto-08096-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50057-foto-08096-185-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-03-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50190 | Can Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mayol-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes que ha conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària. Es troba prop del nucli de Palou, envoltada per un grup de cases que actualment formen el barri de can Mayol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació de planta rectangular, ampla i curta, que presenta planta baixa, pis i golfes sota el carener, amb coberta a dues vessants de teula àrab. La façana s’estructura en cinc eixos simètrics de composició vertical, amb buits de proporció vertical. L'eix principal presenta un portal adovellat. La resta d'obertures tenen la llinda plana. Hi ha dos balcons amb brèndoles treballades, un a sobre de la porta principal i l'altre a l'extrem dret de l'edifici. Al costat d’un balcó conserva restes d’un rellotge de sol. L’interior adopta una estructura pròpia d’una masia de planta basilical.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del cos principal hi ha diverses dependències annexes. Al davant té una gran era enrajolada junt a diversos plàtans. Fins fa poc tenia una esvelta palmera davant la façana.</span></span></span></p> | 08096-343 | Camí de can Mayol (Palou) | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben agrupades més o menys en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La masia de can Mayol que avui es pot veure sembla obra, majoritàriament, dels segles XVIII i XIX. Era una de les masies importants de Palou, i les seves terres anaven des de la riera fins més enllà de la via del tren (GARCÍA-PEY, 1990). Els propietaris tenien el cognom Mayol. Des de fa 10 generacions la casa és portada per masovers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1883 es va fer el pou de la sínia de can Mayol, situada darrera la masia. El barri de can Mayol que s’hi ha format ha estat fruit de la subdivisió de la casa pairal. És format per les cases de can Casaca, can Mayol, can Ramon de can Mayol -a la mateixa casa- i ca la Pepa, en una casa del davant (GARCÍA-PEY, 1990). </span></span></span></span></p> | 41.5852494,2.2803600 | 440015 | 4603979 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-post-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-era-i-casa-nova.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-barri-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-foto-08096-343-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-03 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 96430 | Rentador del Camp de futbol de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentador-del-camp-de-futbol-de-palou | XIX-XX | Indret abandonat i sense manteniment | <p><span><span><span>Rentador o safareig de la mina de can Giró que es troba situat al nordest del Camp de Futbol de Palou. En aquest punt la mina queda descoberta durant un petit tram, en el qual hi trobem el rentador. Després torna a fer-se subterrània i es dirigeix cap al barri de can Giró, on també hi havia un rentador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com en els altres rentadors comunitaris de Palou, es tracta d’una estructura molt simple. Consisteix en la superfície inclinada del rentador pròpiament dit, feta de rajoles, que està situada en una de les vores de la mina i que utilitzava la mateixa aigua corrent de la mina. Les dones que anaven a rentar es situaven a la part exterior. A l’inici del rentador hi ha una comporta que servia per regular el pas de l’aigua de la mina. Actualment tot el terreny es troba a un nivell més alt, i el rentador queda amagat rere una petita arbreda, de manera que pràcticament no és visible.</span></span></span></p> | 08096-461 | Sector sud del terme municipal. Antic terme de Palou, al costat del camp de futbol | <p><span><span><span>En època altmedieval, al segle X, ja hi ha referències que indiquen que Palou comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem (que s’utilitzava per fer cordes per a vaixells) i de lli. Aquests conreus es trobaven molt estesos a tot el Vallès. El sistema de mines i recs a la plana agrícola de Palou, que es nodria de diferents punts amb surgències naturals d’aigua, es trobava molt estès al segle XIX i al llarg del XX. Tanmateix, és difícil de precisar la cronologia de cadascun dels molts recs que hi havia, els quals a partir de la segona meitat del segle XX han anat quedant en desús i alguns s’han perdut. Les mines proporcionaven aigua per al rec <span>d’una gran extensió d’horta, que ocupava la plana agrícola de Palou. Existien unes normes per a la comunitat de regants, i cada pagès tenia un horari de rec estipulat, que anava en funció de la superfície a regar. L’aigua de les mines també es va aprofitar per instal·lar-hi diversos rentadors o safarejos. N’hi havia a molts dels barris de Palou, i s’utilitzaven de manera comunitària. Fins a la dècada de 1970 alguns d’aquests rentadors encara es feien servir.</span></span></span></span></p> | 41.5853900,2.2784100 | 439853 | 4603996 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96430-safareig-camp-futbol-palou-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96430-safareig-camp-futbol-palou-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-03-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Miquel Altimires i els masovers de can Mayol | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 96434 | Sínia i rentadors de can Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-i-rentadors-de-can-mayol | XIX | No té manteniment. La part exterior de la sínia desmuntada. | <p><span><span><span>Conjunt format per una sínia, diverses basses i rentadors que es troba emplaçat a la part posterior de la masia de can Mayol. L’indret tenia aigua abundant, ja que hi passava una mina provinent de la zona de can Muntanyola i, al mateix temps, la sínia elevava l’aigua que naixia d’un pou en aquest indret. Tota aquesta aigua omplia les basses, que servien per regar els horts de la casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la sínia se’n conserva una petita construcció en forma de torre que, al seu interior acull el pou. Es tracta d’una sínia de tracció animal que funcionava amb un mecanisme de biela i pistons. Al costat de la torre es conserven dues pilastres de maó que sustentaven un cobert que servia per aixoplugar la zona on l’animal donava voltes. El mecanisme d’aquesta part ha estat recentment desmuntat. <span>L’arbre o eix es situava al centre (on actualment hi ha un petit lledoner). A la part superior tenia una roda horitzontal que connectava amb l’interior de la torre. Mitjançant un joc d’engranatges el moviment rotatori horitzontal es transformava en el moviment rotatori vertical, que feia moure una roda situada a la part superior del pou, dins de la torre. El mecanisme a l’interior de la torre sí que s’ha conservat. La roda vertical està connectada a una biela que activava uns pistons, els quals bombejaven l’aigua del pou per un tub.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aigua sortia canalitzada per un lateral de la torre i s’abocava a les basses, que </span>estan compartimentades en diferents estancs i compten amb diversos rentadors o safarejos. Al costat de la torre hi ha dos safarejos més. I encara trobem un altre rentador o safareig al costat de la mina, actualment seca, que discorre pel costat de ponent del camí. </span></span></span></p> | 08096-465 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Mayol | <p><span><span><span><span>La masia de can Mayol sembla majoritàriament obra dels segles XVIII i XIX. Era una de les masies importants de Palou, i les seves terres anaven des de la riera fins més enllà de la via del tren (GARCÍA-PEY, 1990). Els propietaris tenien el cognom Mayol. Des de fa 10 generacions la casa és portada per masovers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La mina que passava per can Mayol provenia de la zona on hi ha la masia de Muntanyola. Allà s’ajuntaven la mina de Rocaumbert i la de can Muntanyola, i es dirigien en direcció sud fins a can Mayol. A can Mayol l’aigua de les mines ajudava a omplir les basses, que també es nodrien amb l’aigua de la sínia. La mina continuava en direcció est cap a la carretera del Masnou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons informació oral, el pou de la sínia es va fer l’any 1883, tal com indica la inscripció que hi ha pintada. Més tard s’hauria construït la torre. Al llarg del segle XIX el sistema mecànic de les sínies va evolucionar. Les sínies més antigues són les de catúfols, més endavant van ser substituïdes per les sínies de taps, i més tard per les sínies de pistons. Totes eren activades mitjançant tracció animal. En el cas de la sínia de can Mayol cal suposar que es va instal·lar en aquesta època: finals del segle XIX o començament del XX. La sínia va continuar funcionant fins ben entrat el segle XX, per bé que en els darrers temps amb un motor elèctric. Però el mecanisme antic de la sínia es conservava en bon estat i encara a la dècada de 1990 es va fer anar alguna vegada. En aquesta època la sínia de can Mayol va aparèixer en un dels serials de TV3. Més recentment el mecanisme exterior ha estat desmuntat.</span></span></span></p> | 41.5855800,2.2799300 | 439980 | 4604016 | 1883 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96434-sinia-can-mayol-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96434-sinia-can-mayol-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96434-sinia-can-mayol-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96434-sinia-can-mayol-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96434-sinia-can-mayol-int-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96434-sinia-can-mayol-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96434-sinia-can-mayol-safareig-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-03-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Vògit de can Mayol. Vògit o bògit és un nom popular per referir-se a una sínia.Inscripció pintada a la porta de la torre: 1883 (no pas 1888).Informació oral facilitada pels masovers de can Mayol. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50215 | Voltants de can Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltants-de-can-ferran | <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IIaC-VIIdC | Estat del jaciment desconegut. Segurament força arrasat | <p>Jaciment d'època romana conegut tan sols per la troballa, molt escadussera, de material en superfície. Segons l'arqueòleg Josep Estrada, (1993: 86) 'sota les desferres escampades per tota la margenada existent sota les ruïnes de l'Esquella, entre el primer i el tercer revolt, hi he trobat tres fragments de teula romana'. Això va ser el 1951. En prospeccions posteriors no s'ha documentat cap tipus de resta que permeti contrastar la informació (VILA, 2001).</p> <p>La zona on haurien aparegut les restes es trobaria uns 100 m al nord de la casa de ca l'Esquella.</p> | 08096-368 | Sector oest del terme municipal (Serra de Ponent). Polígon industrial de Coll de la Manya. Prop de la casa de ca l'Esquella | 41.5858979,2.2692074 | 439087 | 4604059 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50215-voltants-can-ferran-esquella-jaciment-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50215-voltants-can-ferran-esquella-jaciment-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50215-foto-08096-368-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-05-31 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50056 | Camí de Santa Quitèria/Camí de can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-quiteriacami-de-can-grau | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI-XX | <p><span><span><span>Camí històric que discorre pel sud-est del terme municipal de Granollers, en direcció nord-sud. En la zona sud també és conegut com a Camí de can Tià o camí de cal Malo. El camí transcorre per dalt de la serra de Llevant i fa partió amb el terme de la Roca del Vallès. Es tracta d’un camí de carro amb el ferm de terra piconada. Al seu pas es poden contemplar paisatges rurals de l’entorn granollerí relativament ben conservats i, en els punts elevats, unes interessants vistes sobre la plana on s’assenta la ciutat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En una bona part del seu recorregut es confon amb el camí de can Grau, en concret des de Puig Ovella fins poc abans del camí del camp de l'Arpa, on es bifurca. A partir d'aquí, continua coneixent-se com a camí de can Grau (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> | 08096-184 | Camí de Santa Quitèria | 41.5861298,2.2938080 | 441137 | 4604067 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50056-cami-santa-quiteria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50056-cami-santa-quiteria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50056-cami-santa-quiteria-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50056-cami-santa-quiteria-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50056-foto-08096-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2024-03-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Aquest és un antic camí que comunicava Granollers amb Vilanova del Vallès. Pren el nom per l'advocació a Santa Quitèria de l'església de Vilanova del Vallès. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 49931 | Casa Rectoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rectoral | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> | XVI-XVIII; XX | Recentment restaurada | <p><span><span><span>Edifici de l’antiga rectoria de la parròquia de Sant Julià de Palou, avui transformat en restaurant. Es troba al costat de l’església i ha conservat força bé la tipologia constructiva originària, possiblement dels segles XVI-XVIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una construcció aïllada de planta aproximadament rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabada amb ràfec perimetral de teula. La façana principal, orientada al nord, té el portal d’entrada desplaçat a la dreta, amb arc de mig punt adovellat. Tres grans finestrals ocupen la zona central, i entremig hi ha una fornícula que acull una imatge de la Mare de Déu. Tal com informa una inscripció, s’hi va col·locar el 1956 amb motiu de la Santa Missió. Totes les finestres són emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada, i algunes tenen motllures. Tanmateix, els tres finestrals principals semblen més aviat fruit d’una refecció més recent. Els paraments són arrebossats i pintats de blanc. La façana posterior (a migdia) dona a un pati tancat. A la planta superior es caracteritza per un ritme de finestrals acabats amb punt rodó que corresponen ja a una fase posterior, tal vegada als primers decennis del segle XX.</span></span></span></p> | 08096-84 | Palou. Passeig del Dr. Fàbregas, 81 | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església parroquial, dedicada a Sant Julià, està documentada des de l’any 943. L’església es trobava en molt mal estat l’any 1403; és per això que en diferents visites pastorals del segle XV i del principi del segle XVI (1508) es fan constants referències a la necessitat de reformar-la. El 24 de juny de 1561 el vicari general va donar la llicència per a enderrocar l’església i construir-ne una de nova i més gran. Es devia aixecar a la segona meitat del segle XVI, ja que a finals d’aquesta centúria i principi de la següent en les visites es diu que l’església no necessita reparació, però la teulada sí (ORTEGA; TERRADES). L’església actual és un edifici gòtic tardà, un dels pocs ben conservats a la comarca. La Casa Rectoral podria ser d’aquesta mateixa època o tal vegada una mica més tardana, dels segles XVII-XVIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entorn de l’any 2002 l’edifici de la rectoria es trobava en estat força precari. Amb posterioritat a aquesta data ha estat rehabilitat i actualment acull un restaurant.</span></span></span></p> | 41.5862224,2.2792120 | 439921 | 4604087 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-casa-rectoral-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-casa-rectoral-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-casa-rectoral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-casa-rectoral-finestra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-casa-rectoral-post.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-casa-rectoral-fornicula.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-foto-08096-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-foto-08096-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49931-foto-08096-84-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2024-02-28 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50177 | Bosc de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-namat | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa).</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc situat a la Serra de Ponent, en el seu coster per la banda est, a l’alçada de la casa de ca l’Esquella. Abans en aquest sector també hi havia la casa de ca n’Amat, avui desapareguda. Concretament, el bosc enllaça pel nord amb el bosc de can Riera. Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Many, el bosc de Can Feliuà i el bosc de Can Riera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’han habilitat una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al bosc de ca n’Amat en particular, es tracta d’un bosc mixt amb zones d’alzina i roure martinenc, i també amb zones de pineda.<span> És un bosc força penjat i no gaire gran, que manté un sotabosc de farigola i romaní molt agradable. El pendent pronunciat del terreny es pot observar al camí de ca l’Esquella, </span>que travessa zigzaguejant el bosc de Ca n’Amat i connecta la carena de la Serra de Ponent amb el polígon industrial.</span></span></span></p> | 08096-330 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Prop de la casa de ca l'Esquella i del polígon industrial Sant Julià. | <p><span><span><span><span>Aquest, com la resta dels boscos que encara existeixen a Granollers, només són els fragments de les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que la seva perduració sigui el resultat de fets com l'inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, lo que ha provocat el seu sòl no sigui rentable; l'activitat de la pagesia de la perifèria de la ciutat, que ha preservat els seus boscos per extreure els productes amb els que compaginava l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> | 41.5861968,2.2713035 | 439261 | 4604091 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50177-bosc-ca-namat-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 50123 | Passeig del Doctor Francesc Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-del-doctor-francesc-fabregas | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> | XX | <p>El passeig del Doctor Francesc Fàbregas de Palou forma un interessant conjunt d'avinguda semi-rural on es combinen la presència de bona part dels edificis representatius de l'antic nucli de Palou amb una bona vista de la plana agrícola. El seu traçat discorre entre la carretera del Masnou i la plaça del canonge Josep Oliveras, que marca el seu final. El vial compta amb un conjunt de plàtans que formen un passeig molt agradable.</p> <p>Els edificis que es troben en aquesta avinguda són els següents: Cases dels Mestres, Escoles de Palou, can Perdiu, can Xicó, can Ventosa, cal Pla, can Xicó, can Ronses i la Rectoria. Al final, fent de tancament visual, trobem l'església parroquial de Sant Julià de Palou.</p> | 08096-269 | Palou. Passeig del Dr. Francesc Fàbregas | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia i del Passeig del Doctor Francesc Fàbregas.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El doctor Francesc Fàbregas i Mas (Barcelona 1857-1933) exercí com a cirurgià a Granollers, on la seva família hi tenia terrenys. Filàntrop i també polític, fou mecenes de l'hospital-asil de Granollers, i promotor de l'automobilisme a Catalunya. El 1928 fou declarat fill adoptiu de Granollers.</span></span></span></span></p> | 41.5863022,2.2818445 | 440140 | 4604094 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50123-passeig-doctor-fabregas-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50123-passeig-doctor-fabregas-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50123-passeig-doctor-fabregas-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50123-passeig-doctor-fabregas-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50123-foto-08096-269-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-28 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc