Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49958 | Granja can Ginesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-can-ginesta | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | Estat d'abandonament, sobretot la part de l'habitatge. | <p><span><span><span>Conjunt de naus d’una antiga granja amb un habitatge adossat del qual sobresurt una torre que constitueix una fita visual en el paisatge rural de Palou. És un exemple interessant de l’arquitectura industrial racionalista de mitjans de segle XX, emplaçat a la plana agrícola de Palou, al barri de Sant Julià.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt està format per naus industrials de gran volumetria i diverses alçades, molt allargades, que segueixen l'eix longitudinal llevant-ponent. Les façanes de les naus que donen a migdia es caracteritzen pel predomini de grans finestrals de tipus industrial, que contrasten sobre unes parets arrebossades i pintades de color blanc. Al sector nord-oest, tocant al barri de Sant Julià, es troba l’habitatge, que és una curiosa barreja de construcció rural tradicional i d’arquitectura moderna i racionalista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest sector l’edifici es complementava amb galliners i altres dependències auxiliars de les quals tenien cura la família que hi vivia.</span></span></span></p> | 08096-111 | Carretera del Masnou, s/n | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la Granja de can Ginesta, fou construïda a la dècada de 1950. Segons dades del cadastre, va ser el 1958. L’arquitecte fou Francesc Riba de la Sala, que procedia de la masia palouenca de can Riba de la Serra, el qual va donar al conjunt un estil racionalista propi dels anys cinquanta. Va funcionar com a granja amb la raó social Agrícola Ginesta S.A. Fins a la dècada de 1970 a l’habitatge encara hi vivia una família. Més endavant les naus de la granja s’han llogat per a usos diversos.</span></span></span></p> | 41.5825470,2.2811406 | 440078 | 4603678 | Dècada dels 50 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-granja-ginesta-100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-granja-ginesta-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-granja-ginesta-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-granja-ginesta-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-foto-08096-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-foto-08096-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49958-foto-08096-111-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2024-07-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Francesc de Riba de Sala (arquitecte) | 120|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 49959 | Fàbrica de Felip Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-felip-parera | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p><span><span><span>Edifici de grans dimensions, molt allargat i que es desenvolupa en dos cossos, d’un estil que podria assimilar-se al noucentisme. Sembla que inicialment fou concebut com a fassina o fàbrica d’aiguardent, i posteriorment s’ha reconvertit en edifici d’habitatges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És de planta rectangular, entre mitgeres en una de les bandes i fent cantonera al carrer de Corró per l'altre. Els dos cossos són simètrics i presenten una composició idèntica, però cadascun amb el seu propi eix de simetria, que ve marcat per un cos central que originàriament era més alt, tot i que les recents obres d’ampliació han desdibuixat aquest esquema.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos que està situat a ponent consta de tres plantes. La tercera hi ha estat afegida recentment (amb posterioritat al 2002). Originàriament només la franja central, que marca l’eix de simetria, tenia tres plantes. La planta primera es desenvolupa segons un ritme d’obertures amb emmarcaments motllurats a la part superior. Algunes de les obertures estan remarcades en forma de balcons. La part central s’estructura en base a tres eixos d’obertures, amb un esgrafiat (de motius vegetals) a la part superior flanquejada per dues finestres de punt rodó. Aquests elements, que són els que podrien assimilar-se a l’estètica noucentista, emfasitzen els eixos compositius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos que està situat a llevant presenta la mateixa composició. En aquest cas només l’ala lateral de llevant s’ha fet recréixer amb una segona planta (a la dècada de 1990). Això trenca la simetria de la composició. La franja central és igual que a l’altre cos. Actualment, però, ambdós cossos tenen lleugeres diferències fruit de l’evolució més recent de l’edifici; per exemple, en el color del pintat de l’arrebossat o en les obertures de la planta baixa, moltes de les quals han estat adaptades amb finalitats comercials. </span></span></span></p> | 08096-112 | Carrer de Torras i Bages, 3-11 | <p><span><span><span>Sembla que en origen aquest edifici era una fassina (una fàbrica d’aiguardents o licors) pertanyent a Felip Parera. Posteriorment va passar al Sr. Altimira, també dedicat a la destil·lació de licors, fins que el va comprar la família Murtra, que havien tingut fàbrica de licors al carrer de Sant Jaume, avui a l'altre costat de la riera (informació oral anònima, desembre 2001; informació oral Sr. Eustaqui Casals Margall, febrer 2002). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici podria haver estat construït entorn del 1930, tot i que no es pot descartar que pugui ser uns anys anterior, segons es desprèn de dades del cadastre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Felip Parera era cap dels conservadors de Granollers i fou alcalde de Granollers l’any 1891. El seu nebot era Miquel Blanxart Estapé, el qual també es va dedicar a la producció de vins i aiguardents (era un dels més importants de Catalunya), i fou també alcalde de Granollers. Miquel tenia la seva botiga a la casa d’estil modernista anomenada amb el seu nom, que es troba en aquest mateix carrer, fent cantonada amb el carrer de Joan Prim.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1990 el cos de llevant de l’edifici objecte d’aquesta fitxa fou ampliat i més recentment encara, amb posterioritat al 2002, ho va ser el cos de ponent, que ha estat també restaurat a la façana.</span></span></span></p> | 41.6102700,2.2885000 | 440717 | 4606751 | c. 1930 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-edifici-costat-felip-parera-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-edifici-costat-felip-parera-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-edifici-costat-felip-parera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-casa-felip-parera-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-casa-felip-parera-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-casa-felip-parera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-foto-08096-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49959-foto-08096-112-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | INFORMACIÓ ORAL: Sr. Eustaqui Casals Margall, (febrer 2002). | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 49960 | Can Ronses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ronses | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XVII-XX | <p><span><span><span>Masia de petites dimensions, situada al nucli de Palou però com una construcció aïllada, la qual ha conservat força bé la tipologia constructiva tradicional. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una construcció senzilla, que consta de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants desiguals, amb el carener perpendicular a la façana. La teulada és limitada per una fina imbricació a manera de ràfec. Probablement el cos residencial originari es va ampliar cap a ambdós costats, especialment cap al nord. La façana principal, encarada vers llevant, té una distribució d’obertures no del tot simètrica, amb una portalada d’arc de mig punt a l’eix central. A la planta primera hi ha diverses finestres adaptades a l'espai de la coberta. Els murs són de maçoneria i arrebossats, i les obertures són de tipologia simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No s’hi observen llindes ni brancals de pedra picada. A la façana sud té un petit contrafort. Al costat de ponent té un petit cos adossat.</span></span></span></p> | 08096-113 | Passeig del Dr. Fàbregas, 68 (Palou) | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. A la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia i del Passeig del doctor Fàbregas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Ronses, antigament era coneguda com a Mas Roure. Amb aquesta denominació apareix ja al fogatge de 1497. En èpoques més recents no sembla que hagi sofert grans canvis, almenys exteriorment. </span></span></span></p> | 41.5865013,2.2802098 | 440004 | 4604118 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49960-can-ronses-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49960-can-ronses-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49960-can-ronses-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Informació oral facilitada pels propietaris i per Cinta Cantarell. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 49961 | Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plantada-1 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que ha conservat la seva tipologia constructiva originària, pròpia del segle XIX i principis del XX. És una construcció aïllada a la zona sud de Palou, vora la carretera de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està formada per cinc cossos de diferent alçada que formen una planta més o menys rectangular allargassada. El principal (lleugerament més alt) consta de planta baixa, pis i sotacobert. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana té una portalada d'arc de mig punt adovellat, actualment coberta. Els cossos que té a ambdós costats són de planta baixa i pis. Al costat de ponent hi ha també un cos de planta baixa i sotacobert. El conjunt es completa amb un darrer cos de planta baixa l’extrem oest. Les finestres són emmarcades amb maó, encara que en alguns casos l’arrebossat de la paret no ho deixa visible. Totes les edificacions estan cobertes amb teula àrab a dues vessants i acabades amb un senzill ràfec (CUSPINERA et alií, 2001). Al davant de la façana hi ha una era.</span></span></span></p> | 08096-114 | Carretera de Montmeló, s/n (km. 4,5) | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Plantada en particular, segons l’autor García-Pey, fou construïda a principis del segle XIX (després de la Guerra del Francès) per la família Xofre o Jofre. Per això abans era coneguda com a can Xofre. Més tard s’anomenà “la Casa Cremada”. Posteriorment la van comprar els Plantada, que alhora la vengueren aviat als Cladelles. El primer Cladelles, en Pere, hi entrà de masover i després de vuit o nou generacions a la dècada de 1990 encara hi havia els seus descendents, coneguts per en Plantada (GARCIA-PEY, 1990). L’any 2024 la casa acull un centre protector de gossos. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Probablement el cos inicial d’aquesta construcció es va anar ampliant progressivament amb els diferents cossos que té adossats.</span></span></span></span></p> | 41.5760300,2.2791000 | 439902 | 4602956 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-can-plantada-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-can-plantada-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-can-plantada-post.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-foto-08096-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49961-foto-08096-114-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2024-06-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 49962 | Can Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-malla | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX | <p><span><span><span>Casa pairal construïda a finals del segle XIX en substitució d’una antiga masia. Es tracta d’una recreació idealitzada d’una casa pairal de caràcter senyorial, emplaçada a la plana agrícola de Palou, vora l’antic camí Ral i davant l’actual carretera de Montmeló. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos residencial de planta rectangular, amb coberts adossats a banda i banda, i disposa de planta baixa més un pis i golfes. L’edificació adopta una planta basilical i és coronada per una espadanya que té a l’interior un rellotge de sol circular. La coberta és de teula àrab a dues vessants. En les cantonades del primer pis hi ha sengles torres de guaita. Sota el ràfec s’estén una imbricació d’arcs que recorden l’estètica del romànic. I a l’eix central destaquen tres finestres d'arc de mig punt a les golfes. Aquests elements doten la façana d’un aire senyorial i historicista. Al primer pis hi trobem un balcó amb barana de barrot, i a sota un portal adovellat d'arc de mig punt. Les façanes laterals, marcades per un ritme regular d’obertures, són d’una austeritat que contrasta amb la façana principal. El material emprat és d’imitació de la pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els espais interiors presenten una estructura típica d’una casa pairal. Davant de la façana hi ha una era enrajolada amb un lledoner de bones proporcions.</span></span></span></p> | 08096-115 | Carretera de Montmeló, s/n | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Malla, cal dir que en aquest indret ja existia una vil·la romana, coneguda per l’existència de dues sitges que contenien material d’època ibèrica i romana. Ja hem dit que es troba ben al costat del Camí Ral, que té el seu precedent en una via romana. En relació a la primitiva masia, sembla que ja existia al segle XVI. Encara en quedarien els fonaments sobre els quals es va bastir la nova construcció. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El nom de la masia prové del cognom del propietari (GARCIA-PEY, 1990). El casal actual, d’estil eclèctic i historicista, fou edificat l’any 1895.</span></span></span></span></p> | 41.5764418,2.2780508 | 439815 | 4603002 | 1895 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-can-malla-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-can-malla-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-can-malla-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-can-malla-post.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-foto-08096-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49962-foto-08096-115-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-06-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 49963 | Casa Enric Deu i Umbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-enric-deu-i-umbert | <p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<a href='http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/109582/170652'><span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span></a><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Casa unifamiliar amb jardí d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol. Presenta tres façanes visibles, amb mitgera a nord. Està alineada al carrer de Francesc Macià i al jardí per migdia.</p> <p>Consta de planta baixa amb coberta composta de teula àrab, acabada amb una senzilla imbricació que enllaça amb l'entaulament de dues fines impostes. De la planta rectangular en sobresurt un cos de planta poligonal a manera de tribuna, acabat amb coberta de pavelló. En la cantonada de llevant - migdia hi ha l'accés mitjançant un porxo tancat per una portalada de ferro de dues fulles treballada amb dibuixos geomètrics de llenguatge noucentista. El porxo es recolza en una pilastra i un pilar de cantonada. El sostre d'aquest porxo es va pintar amb motius mariners. Les façanes són planes, arrebossades. Tenen buits verticals de grans proporcions amb llindes planes refoses, protegides amb persianes de llibret mòbil i reixes de ferro.</p> <p>El jardí està limitat per un sòcol de paredat arrebossat coronat per un ampit ceràmic de color verd. Del sòcol en sobresurten pilars d'obra acabats amb capitells. En els pilars s'hi recolzen les reixes de ferro.</p> <p>L'interior de la casa respon al llenguatge noucentista en els arrambadors de rajoles i les decoracions d'obra (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-116 | Carrer de Francesc Macià, 90-92 | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p>Aquesta casa està emplaçada a l'antiga carretera (actualment aquest tram és denominat carrer de Francesc Macià). El promotor fou Enric Deu, que la va encarregar a l'arquitecte <span><span><span><span>Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. En aquest cas es tracta d'una construcció de l'any 1929 que s'inscriu dins l'estètica noucentista, seguint el concepte de 'Ciutat-jardí'. </span></span></span></span></p> <p>Maria Deu era una descendent del fundador de la casa Deu que hi ha a la plaça Perpinyà. Es va casar amb el senyor Ripoll i va tenir dos fills. Quan va quedar vídua va donar a escollir a les joves entre les dues cases. El fill gran va quedar-se la de la plaça Perpinyà (informació oral Sr. Eustaqui Margall).</p> | 41.6009900,2.2871500 | 440596 | 4605722 | 1929 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-casa-enric-deu-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-casa-enric-deu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-casa-enric-deu-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-casa-enric-deu-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-foto-08096-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-foto-08096-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49963-foto-08096-116-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte) | Altres denominacions: can Ripoll | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 49964 | Casa del carrer d'Anselm Clavé 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-23 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. </em>Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa, entresolat i dues plantes pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants.</p> <p>La façana és plana, amb buits de composició vertical en base a un sol eix. Cal assenyalar els tres elements horitzontals que trenquen la verticalitat de la composició: la balconada de la primera planta, la jardinera imposta de la segona i una cornisa-ràfec molt treballada, sota coberta. El balcó compren l'ample de façana i és simètric, de planta sinuosa i es troba protegit per una barana de ferro decorada amb dibuixos geomètrics d'estètica decó. La jardinera contínua de la segona planta comprèn l'ample de la façana. Es destaca per una treballada imbricació de totxo. La cornisa-ràfec, també de totxo, es recolza en cartel·les que emmarquen els tres buits de llinda sinuosa de les finestres. El treball de totxo arriba fins la horitzontalitat de l'arrencada de les cartel·les. En la planta baixa cal assenyalar el buit de grans proporcions que inclou la planta entresolat, amb llinda de perfil sinuós i tanca en ventall (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-117 | Carrer d'Anselm Clavé, 23 | <p>Es troba a l'antiga carretera de Barcelona a Vic, que travessa el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX.</p> <p>Aquest eix, darrerament, està patint un fort procés de transformació amb la proliferació de construccions de substitució. L'any de construcció de l'edifici és el 1930. Aquesta casa pertanyia a la família Garrell.</p> | 41.6077500,2.2889400 | 440751 | 4606471 | 1930 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49964-casa-garrell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49964-casa-garrell-1.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | M. J. Raspall i Mayol | Altres denominacions: Casa Garrell | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 49965 | Casa Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-margarit-0 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Petita casa unifamiliar, entre mitgeres, de vaga influència modernista. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb coberta plana.</p> <p>La façana és plana, arrebossada, esgrafiada amb carreus sobre un sòcol estucat. Està coronada per una treballada barana-frontó de formes sinuoses, sobre un entaulament que conté els buits de ventilació de la coberta. Els buits són de proporció vertical, emmarcats amb estuc i tancats amb persiana de fusta de llibret mòbil. A la planta pis donen a una balconada amb barana de barrot i dibuixos que ocupa gairebé l'amplada de la façana, emfasitzant l'àmplia portalada de la planta baixa (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-118 | Plaça Maluquer i Salvador, 18 | <p>Es troba a l'antiga carretera que travessa el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX, on hi són representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys.</p> <p>Aquest eix, darrerament, està patint un fort procés de transformació amb la proliferació de construccions de substitució. La casa deu ser de principis del segle XX i està influïda per l'estètica modernista.</p> | 41.6090100,2.2892100 | 440775 | 4606610 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49965-casa-margarit-pl-maluquer-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49965-casa-margarit-pl-maluquer-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49965-foto-08096-118-1.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: Casa Plaça de Maluquer i Salvador, 18 (PEPPA) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 49966 | Casa carrer de Joan Prim, 67-71 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-joan-prim-67-71 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges entre mitgeres construït entorn de 1930, influenciat per l'estètica art déco i al mateix temps per una concepció més o menys racionalista.</p> <p>És una edificació de planta quadrangular que consta de planta baixa i tres plantes pis, amb coberta plana. La façana es composa simètricament segons tres eixos. En el central, emfasitzant la portalada d'entrada d'arc de mig punt, hi ha una tribuna de planta poligonal que abasta dues plantes, amb pilastres a les cantonades. Les obertures són tancades mitjançant persianes enrotllables. És coronada amb un balcó amb barana de ferro dibuixada. A la planta primera la tribuna queda limitada amb un balcó protegit per una balustrada de balustres prismàtics que emfasitza els buits dels comerços de la planta baixa.</p> <p>La façana està coronada per una balustrada igual a la del balcó. Els buits són de proporcions verticals, tancats amb persiana de llibret mòbil els de les dues primeres plantes i baranes de ferro de dibuix (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-119 | Carrer de Joan Prim, 67-71 | <p><span><span><span><span>Aquest carrer en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim. El 19 d'agost del 1842 el general Prim (que aleshores s’introduïa en el món de la política) havia visitat Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. En aquesta via hi trobem representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Aquest edifici, es construí entorn a 1930 i mostra influències de l'art déco i del racionalisme.</span></span></span></span></p> | 41.6116600,2.2896400 | 440813 | 4606904 | c. 1930 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49966-joan-prim-67-71-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49966-joan-prim-67-71-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49966-joan-prim-67-71-d.jpg | Legal | Art Decó|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | BPU | 2024-06-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 110|120|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 49967 | Casa del carrer d'Anselm Clavé 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-2 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres que fa cantonada corba amb el carrer de Sant Roc.</p> <p>Consta de planta baixa i tres plantes pis, amb coberta plana, limitada per una balustrada. La façana és plana, arrebossada, composada segons quatre eixos on domina el buit sobre el ple. La verticalitat queda trencada per una potent cornisa en el forjat de la primera planta amb imbricacions de totxo, així com per l'entaulament de coronació que inclou els buits de ventilació del terrat a la catalana. A sota hi ha una fina cornisa que està recolzada en cartel·les.</p> <p>Els buits de finestres i balcons estan protegits per baranes de ferro amb dibuixos geomètrics de llenguatge noucentista (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-120 | Carrer d'Anselm Clavé, 2 | <p>Antigament, en en lloc que avui ocupa aquesta casa, a sobre, hi havia la Capella de Sant Roc.</p> <p>L'edifici actual s'havia atribuït a M. J. Raspall i Mayol, però no és d'aquest autor. L'edifici on hi havia la capella de Sant Roc va ser destruït durant el bombardeig de 1938 (Raspall va morir el 1937). L'edifici va ser refet després. És documentat en les fotografies fetes després del bombardeig. Lluís Tintó va posar al descobert aquests aspectes en la redacció del PEPPAA.</p> | 41.6082700,2.2887300 | 440734 | 4606529 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49967-can-pinta-sol-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49967-can-pinta-sol-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49967-can-pinta-sol-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: can Pinta Sol.Rehabilitada entorn a 2001.Actualment els baixos acullen l'Oficina de Turisme. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 49968 | Casa del carrer d'Anselm Clavé 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-32 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres.</p> <p>Consta de planta baixa i tres plantes pis. Presenta la façana plana, estucada, composada simètricament, amb buits de proporcions verticals emmarcats. És coronada per una cornisa-barana massissa, limitada per dues pilastres medalló. Els balcons són de barrots de ferro i dibuixos (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-121 | Carrer d'Anselm Clavé, 32 | <p>Es troba a l'antiga carretera de Barcelona a Vic, que travessa el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX.</p> <p>Aquest eix, darrerament, està patint un fort procés de transformació amb la proliferació de construccions de substitució. Aquesta casa fou construïda els anys 1920-30.</p> | 41.6073500,2.2885800 | 440721 | 4606427 | 1920-30 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49968-can-xirau-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49968-can-xirau-1.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: can Xirau. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 49969 | Casa Esteve Rodoreda Monràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-esteve-rodoreda-monras | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Casa entre mitgeres, de planta rectangular. Consta de planta baixa i tres plantes pis amb coberta plana, limitada per una barana massissa.</p> <p>La façana és plana, arrebossada, composada simètricament segons dos eixos, amb buits de proporcions verticals. Els balcons són correguts i el ràfec és fet de teula (podria ser un afegit posterior). Aquests elements trenquen la verticalitat constructiva. Els buits de les dues primeres plantes pis són de doble llinda, plana a nivell de fusteria a la primera i de perfil trencat i sinuós a la segona. En la tercera planta hi ha una arcuació de quatre buits amb arcs de punt rodó. Les baranes dels balcons i l'arcuació són de ferro, amb dibuixos geomètrics de llenguatge noucentista.</p> <p>La barana de la primera planta sembla haver estat substituïda (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-122 | Carrer d'Anselm Clavé, 30 | <p>Es troba a l'antiga carretera de Barcelona a Vic, que travessa el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX.</p> <p>Aquest eix, darrerament, està patint un fort procés de transformació amb la proliferació de construccions de substitució. Aquesta casa fou construïda l'any 1928.</p> | 41.6074000,2.2885000 | 440714 | 4606432 | 1928 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49969-can-esteve-rodoreda-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49969-casa-esteve-rodoreda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49969-foto-08096-122-1.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | M. J. Raspall i Mayol | Recentment restaurat. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 49970 | Casa del carrer d'Anselm Clavé 62 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-62 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes amb coberta plana, limitada per una balustrada amb hídries als pilars.</p> <p>La façana és plana, estucada, composada simètricament segons dos eixos. És coronada per un plafó de pedra artificial en alt relleu de llenguatge noucentista. Al centre hi ha una gerra de la que vessen diversitat de fruites. En els laterals del plafó hi ha elements d'escultura de formes vegetals a manera de reixa de ventilació del sotacobert. En les plantes pis hi ha un potent balcó de planta poligonal, protegit amb balustrada. Els buits són d'arc de punt rodó i estan tancats mitjançant persianes de llibret mòbil amb tarja fixa bogida. La verticalitat dels buits queda compensada per les impostes de forjat, la cornisa a nivell de la segona planta i el plafó de coronament (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-123 | Carrer d'Anselm Clavé, 62 | <p>Es troba a l'antiga carretera de Barcelona a Vic, que travessa el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX.</p> <p>Aquest eix, darrerament, està patint un fort procés de transformació amb la proliferació de construccions de substitució. Aquesta casa fou construïda els anys 1920-30.</p> <p>En Soler era un espardenyer d'ofici que va venir a exercir a Granollers i es posà en aquesta casa, que es va nomenar 'ca l'Espardenyer de Blanes' (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6063300,2.2883500 | 440701 | 4606314 | 1920-30 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49970-ca-lespardenyer-de-blanes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49970-ca-lespardenyer-de-blanes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49970-foto-08096-123-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: ca l'Espardenyer de Blanes | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 49971 | Casa de carrer de Barcelona, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-carrer-de-barcelona-26 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres que fa cantonada amb el carrer Museu, de planta aproximadament rectangular.</p> <p>Consta de planta baixa i dues plantes pis. Façana plana coronada per una cornisa i barana esgrafiada a franges horitzontals, composada simètricament segons un eix amb buits de proporcions verticals tancats amb persiana de llibret mòbil i balcó amb barana de ferro de barrots i dibuixos (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-124 | Carrer de Barcelona, 26 | <p>Aquesta casa pertany al conjunt d'edificacions del carrer de Barcelona, carrer que comença a formar-se al segle XVI amb l'inici de la construcció de diversos habitatges, al lloc per on tenia entrada a la vila el camí Ral (BAULIES, 1965).</p> | 41.6071600,2.2868900 | 440580 | 4606407 | 1920-30 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49971-barcelona-26-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49971-barcelona-26.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 49972 | Casa de la plaça dels Cabrits, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-dels-cabrits-2 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). T<em>opografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 249-250.</span></span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial.</em> Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges de mitjans de segle XX que adopta una estètica d'influència noucentista. És una construcció entre mitgeres de planta quadrangular.</p> <p>Consta de planta baixa i dues plantes pis. La façana és plana, arrebossada, amb carreus a les cantonades i imitació d'un carreuat clàssic a la resta. La composició es desenvolupa en tres eixos. L'entrada principal està desplaçada cap a l'esquerra. A la primera i segona planta hi ha tres buits d'arcs rebaixats amb baranes de ferro sobre ampits sinuosos. Les obertures són emmarcades amb motllures. La cornisa, sobre la darrera planta, és potent, amb un domini de la línia horitzontal sobre la vertical.</p> | 08096-125 | Plaça dels Cabrits, 2 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals i la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona. Es va construir la Porxada, es van empedrar els carrers i es va edificar una nova casa de la Vila. Aquest augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. </span></span></span></span></p> <p>És el cas d'aquest edifici, que fou reconstruït a mitjans de segle XX i que es pot inscriure dins un noucentisme de postguerra. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, fou construït el 1945. Segons un expedient d'obres de l'Ajuntament, la intervenció es va fer el 1947 (caixa 76, expedient d’obra núm. 30). </p> <p>En fotografies de principis de segle XX es pot veure la façana de la casa anterior, que era més baixa però tenia una distribució similar, en base a tres eixos. Les tres finestres de la primera planta eren d'estil renaixentista. Eren acabades amb llinda plana amb guardapols motllurat i un escut o medalló. Avui, aquestes finestres es conserven al Museu de Granollers (PANCORBO, 2006: 250).</p> | 41.6084500,2.2874700 | 440629 | 4606550 | Possiblement 1947 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49972-cabrits-2-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49972-cabrits-2-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49972-cabrits-2-b.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 49973 | Casa de la plaça de l'Oli, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-loli-2 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industria</em>l. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges que adopta una estètica d'influència noucentista. L'edificació és entre mitgeres, de planta baixa i quatre plantes pis amb coberta plana.</p> <p>La façana està composada simètricament segons dos eixos. En les tres primeres plantes sobresurt un cos, a manera de tribuna, que es troba coronat per una balustrada, la qual serveix com a balcó de la quarta planta. Els buits d'aquesta tribuna són de proporció quadrada, mentre que els de la quarta planta són amb arc de punt rodó. La façana, que està estucada, presenta especejament horitzontal junt a les mitgeres. Està acabada amb un empostissat que incorpora els buits de ventilació del terrat, fet a la catalana i una balustrada (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>La planta baixa ha estat totalment modificada amb finalitats comercials.</p> | 08096-126 | Plaça de l'Oli, 2 | <p><span><span><span><span>A partir sobretot del tombar del segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part de l’antic recinte murallat, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És el cas d'aquest edifici, probablement de la dècada de 1930 i amb una estètica d'influència noucentista. </span></span></span></span>Segons dades del cadastre, l'edifici fou construït el 1936.</p> | 41.6084500,2.2878100 | 440658 | 4606549 | Possiblement 1936 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49973-oli-2-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49973-oli-2-e.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 49974 | Casa Josep Riera Sayol / Cal Baldufes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-riera-sayol-cal-baldufes | <p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<a href='http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/109582/170652'><span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span></a><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granoller</em>s. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial</em>. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Casa d'habitatges, obra de l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol, que adopta una estètica de transició entre el modernisme i el noucentisme. És una edificació entre mitgeres en cantonada.</p> <p>Consta de planta baixa (molt reformada) i pis, amb coberta plana limitada per una balustrada amb treballades i dibuixades pilastres. Les façanes són planes, arrebossades, i estan coronades per una imbricació ceràmica. La composició de l'edifici és simètrica: a la façana de la plaça dels Cabrits segons dos eixos i la de la plaça de les Olles segons tres, amb obertures de proporcions verticals. El terç superior dels buits queda emmarcat amb motllures, i aquests estan protegits per persianes de fusta de llibret mòbil.</p> <p>Cal destacar els dibuixos noucentistes de la barana de ferro del balcó. En canvi, la balustrada del terrat té elements decoratius corbs i sinuosos més propers al llenguatge modernista. A la cantonada hi ha inscrita, en relleu, la data '1920'. A la cornisa, entre les rajoles, hi ha una franja de trencadís.</p> | 08096-127 | Plaça dels Cabrits. 3; Plaça de les Olles. 17 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals, la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona, i es va construir la Porxada.</span></span></span></span><span><span><span><span> L'augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. </span></span></span></span></p> <p>És el cas d'aquesta casa, que fou construïda el 1920 per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (<span><span><span><span>Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. </span></span></span></span></p> <p>Josep Riera i Sayol, torner de fusta, hi tenia un taller en aquesta casa. Feia culleres, picadors, baldufes, etc. A la canalla els feia calderins a la baldufa (cèrcols a l'entorn de la joguina), cosa que permetia lligar amb més força el cordill i així rodava més estona. Aquest fet li donà popularitat i d'aleshores ençà no s'ha conegut la casa d'altre forma que can Baldufes (GARCÍA-PEY, 1990).</p> | 41.6084400,2.2873700 | 440621 | 4606548 | 1920 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49974-cabrits-3-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49974-cabrits-3-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49974-cabrits-3-b.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte) | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 49975 | Casa de la Plaça de la Porxada 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-la-porxada-17 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).</span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Casa d'habitatges, originària dels segles XV-XVI, que ha conservat parcialment la tipologia constructiva tradicional, incloent un finestral gòtic-renaixentista i una arcada de l'antic pòrtic de la plaça.</p> <p>Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, amb mitgera a migdia i tres façanes. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants. Les façanes són planes i estan arrebossades. La de la plaça de la Porxada està composada segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical. En la planta primera, una balconada amb barana de barrots de ferro abasta els dos buits i emfasitza els de la planta baixa. A la façana del carrer de Sant Roc s'hi troba el seu principal element d'interès: la finestra gòtic-renaixentista. A les cantonades es conserva el carreuat de pedra (CUSPINERA et alií, 2001). L'edifici compta amb els següents elements destacables:</p> <p>Planta baixa. Té un dels vuit arcs de mig punt alineats de les façanes de ponent d'aquesta illa de cases que, molt probablement, formaven part del conjunt porticat de la plaça de la Porxada. Tot i que sembla que l'arcada que s'ha conservat no seria l'originària.</p> <p>Planta noble. Façana de tramuntana. Finestra gòtic-renaixentista acabada amb un arc conopial format per una sola peça esculpida amb motius vegetals que recolza sobre sengles impostes decorades amb fulles. (Pancorbo et alii, 2006: 218).</p> | 08096-128 | Plaça de la Porxada, 17 | <p><span><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. </span></span></span></span><span><span><span><span>Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar en el seu conjunt, però sí que es troben testimonis parcials en altres places granollerines relacionades amb el mercat d'aquests porxos als baixos d'algunes cases, en forma d'alguns arcs que s'han conservat puntualment.</span></span></span></span><span><span><span><span> A més, hi ha documents antics (ja del segle XIV) que parlen de diversos arcs i porxos en cases de la plaça Major, els quals estarien vinculats amb l’activitat del mercat, ja que els seus propietaris pagaven censos als senyors del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en particular, precisament podria ser una de les que, probablement, formava part d'aquesta zona porticada a la planta baixa. Pel seu emplaçament, s'incloïa en la zona coneguda com</span></span></span></span> la plaça del Blat, que avui es coneix com a plaça de la Porxada.</p> <p>L'edifici ha estat reformat al llarg dels segles XIX i XX, especialment la façana principal, que s'ha dotat amb l'ampli balcó del primer pis. Segons un estudi de topografia històrica de Granollers (Pancorbo et alii, 2006: 218) l'edifici hauria estat objecte de diverses reformes puntuals entre finals del segle XIX i la primera meitat del XX. El nom popular de la casa fa referència al seu antic propietari, senyor Perejaume (GARCÍA-PEY, 1990).</p> | 41.6083340,2.2881670 | 440688 | 4606536 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49975-can-perejaume-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49975-can-perejaume-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49975-can-perejaume-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: can Perejaume.Dels arcs que formaven el conjunt porticat d'aquesta illa de cases, relacionat amb la plaça Porxada, només els tres que es troben a l'angle sud-oest semblen originals.Fan, el de migdia, 1,82 m d’amplada, i el de tramuntana, 2,5 m d’amplada, i la mateixa alçada, de 2,32 m. El de la façana de migdia de l’illa fa 2,4 m d’ample per 2,31 m d’alçada. | 94|95|98|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 49976 | Casa del carrer de Corró 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-corro-32 | <p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<a href='http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/109582/170652'><span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span></a><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granoller</em>s. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar construïda per l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol, una obra força reeixida i representativa de la seva etapa noucentista. Es tracta d'una edificació entre mitgeres, de planta baixa i pis.</p> <p>La coberta és plana amb terrat a la catalana, limitat a la part de façana per una balustrada rematada per sengles cràters ceràmics als quatre pilars amb medalló i coronades amb capitell. La façana és plana i està composada simètricament segons tres eixos amb buits de proporcions verticals protegits amb persianes de llibret mòbil. Els de la planta baixa presenten una variant de l'arc deprimit convex.</p> <p>Destaca la balconada correguda de la planta pis i l'entaulament - balustrada, els quals trenquen la verticalitat de la composició. En les reixes de ferro dels buits de la planta baixa i de la barana del balcó hi ha decoració vegetal d'estil noucentista.</p> <p>També és interessant la porta d'entrada, que conserva la fusteria originària, combinada amb un reixat a joc amb el de les finestres (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-129 | Carrer de Corró, 32 | <p>La casa de can Guineu fou construïda l'any 1930, obra de l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol en la seva etapa noucentista. <span><span><span><span>Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937) fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. </span></span></span></span></p> <p>L'autor García-Pey recull l'origen del sobrenom de can Guineu amb què es coneixia aquesta casa: en Joan Puig i Relats va venir de pagès i s'estatjà a la casa del carrer de Joan Prim número 128. La casa d'on procedia tenia una gran figuera sota la qual feien teulades per celebrar les seves festes, casaments, bateigs, etc. Una d'aquestes celebracions que arreplegà una bona colla sota la figuera cridà l'atenció d'uns caçadors que passaven. En veure-hi tanta gent reunida no se'ls va ocórrer altre cosa que dir 'Guaita, quin cau de guineus!'. La cosa devia fer gràcia i en endavant es conegué la casa com can Guineu i els que en sortiren, com veiem, en Guineu.</p> <p>Les cases del carrer de Joan Prim 128 i la del carrer de Corró 32, també se les coneixia així. Alhora sembla que la persona que habitava aquesta casa, de cognom Creus, també se'l conegué amb aquest motiu (GARCÍA-PEY, 1990).</p> | 41.6101900,2.2882000 | 440692 | 4606742 | 1930 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49976-can-guineu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49976-can-guineu-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte) | Altres denominacions. can Guineu | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 49978 | Casa de carrer de Corró, 49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-carrer-de-corro-49 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors soci-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila obert</em>a, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urban</em>a. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>VILA, Pau (1930). 'Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès', a <em>Comarca del Vallès</em>, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici possiblement de la segona meitat del segle XIX, d’estil eclèctic, que destaca per la seva concepció ben planificada i amb una certa preeminència al costat de l’antic Hospital de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És de planta quadrangular i fa cantonada amb el carrer de Torras i Bages, amb pati al costat de ponent, de planta quadrangular. Consta de soterrani, planta baixa i pis. La teulada és a dues vessants. Presenta tres façanes a l'exterior i una accentuada composició cúbica. Les finestres són d'arc escarser amb emmarcaments motllurats, i són més baixes a la planta inferior. Les façanes són planes i estan arrebossades. Sota coberta es desenvolupa un fris motllurat on es troben els respiralls. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana que dona al pati del costat de ponent és similar per la composició i tractament que presenten les façanes que donen al carrer de Corró (CUSPINERA et alií, 2001). L’accés és per la façana adossada a l’antic hospital mitjançant una porta amb arc de punt rodó.</span></span></span></p> | 08096-131 | Carrer de Corró, 49 | <p><span><span><span><span>L’actual carrer de Corró es va formar seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic, en la seva sortida cap al nord. Al primer terç del segle XIV s’hi començà a desenvolupar un raval fora muralles en estreta vinculació amb la construcció de l’hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en particular, es troba adossada a l’antic hospital de Granollers però és una construcció que podria datar-se a la segona meitat del segle XIX. En aquesta època l’antic hospital es va convertir en magatzem, i anys després passà a escola i altres usos. Per això aquest sector va esdevenir una zona d’equipaments públics. Segons informació oral, al segle XIX l’edifici número 49 havia format part de l’antic Institut i abans aquí hi havia hagut una caserna. Actualment és un equipament cultural i social dedicat al jovent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'Amador Garrell recorda com era aquest sector abans de 1926: '(..) D'entre les petites edificacions, moltes d'elles dels segle XV, destaca el vell hospital de Sant Domènec, on ara hi ha la Biblioteca Popular. Llavors un envà partia l'esvelta nau de l'edifici i a un costat hi havia la costura de noies de Donya Eufràsia i a l'altre l'estudi de nois del senyor Alsina, a qui succeí el senyor Grané. En aquest estudi s'entrava pel carrer de la Riera i mai la gent hauria cregut que la costura i l'estudi fossin un mateix edifici, que va ser 'descobert' pels granollerins, en ésser restaurat per l'arquitecte Manuel Raspall. Una part encara del mateix hospital -aquell on ara hi ha l'Institut i l'Escola del Treball-, l'ocupava la costura de pàrvuls de donya Elivira, en la qual hi havia una escalinata que semblava un altar d'àngels' (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> | 41.6102900,2.2880300 | 440678 | 4606753 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49978-corro-49-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49978-corro-49-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49978-corro-49-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49978-corro-49-a_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49978-foto-08096-131-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2024-06-07 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Rehabilitat pels serveis tècnics municipals el 2001. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 49980 | Retaule de Sant Esteve Protomàrtir de l’església parroquial de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-esteve-protomartir-de-lesglesia-parroquial-de-granollers | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DANTÍ RIU, Jaume (comissari); RUIZ QUESADA, Francesc (1997). <em>Entra a l'església gòtica de Granollers</em>, Granollers, Museu de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2009). Museu Nacional d'Art de Catalunya. Florència: Mnac i SCALA GROUP S.P.A.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRIGA, Joaquim (1998). '</span></span></span>L’antic retaule major de sant Esteve de Granollers, dels Vergós', a <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, 1998, Núm. 15, pp. 15-35.</p> <p><span><span><span>SANPERE MIQUEL, Salvador (1915).”<a href='http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/vellnou/id/496/rec/17'>El retaule de Granollers</a>”, a<em> Vell i Nou</em>, 7.</span></span></span></p> <p><span><span><span>TINTÓ SALA, Margarita (1990). El retaule gòtic de Sant Esteve de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>YEGYAS GASSÓ, Joan (2019). 'Un retaule major per a Granollers (1492-1500)', Catàleg </span></span></span><em>Retorn a Granollers del retaule gòtic de sant Esteve, Museu de Granollers, Ajuntament de Granollers,</em><span><span><span> pp. 35-49.</span></span></span></p> | XV | <p><span><span><span>Retaule gòtic que originàriament es trobava a l’altar major de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers i que avui pertany al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), per bé que algunes de les taules han estat dipositades al Museu de Granollers. És obra del taller dels germans Pau i Rafael Vergós, però també hi van intervenir altres artistes. De fet, l’autoria específica ha estat motiu de moltes interpretacions. Se’n conserven tretze taules, de les quals nou van ser pintades pel taller dels Vergós. Les altres quatre, que formaven part del guardapols, s'atribueixen a Joan Gascó, possiblement subcontractat pels Vergós. I encara hi va intervenir també l’anomenat Mestre de l’Alliberament de Galceran.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El retaule es pot datar entre 1495 i 1500. La temàtica narrativa del cos principal se centra en l’hagiografia del sant, amb escenes de la seva vida i altres relatives a narracions posteriors relacionades amb els seus miracles. La iconografia de les taules de la predel·la està dedicada al cicle de la Passió de Jesús. Estilísticament, es pot classificar d’estil gòtic flamenc, en continuïtat amb l'escola de Jaume Huguet, de qui els Vergós van ser deixebles i col·laboradors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estructura originària del retaule s’ha pogut deduir força aproximadament. Segons Francesc Ruiz Quesada, era un retaule de cinc carrers més predel·la i guardapols. Al carrer central s’hi hauria ubicat el Calvari a la part central de l'àtic, sota del qual hi hauria hagut probablement una talla exempta del sant i, a sota, separant la predel·la en dos blocs, un espai on ubicar el sagrari. Als costats hauria tingut dues portes per accedir al reraltar. Els altres quatre carrers serien de vuit taules (de les quals se'n conserven sis) dedicades al cicle figuratiu de sant Esteve. La predel·la, dedicada a la Passió, estaria formada per quatre taules separades en dos blocs, de les quals avui se'n conserven tres. Per últim, el guardapols hauria hostatjat quatre taules amb imatges dels profetes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Queda clar, però, que manquen algunes taules per a completar el retaule: a la predel·la manca una taula i del cos central mancaria, com a mínim, el martiri del Sant i amb moltíssima seguretat, dues o tres més. També manquen les portes laterals del retaule, si era similar als altres de l'època (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> | 08096-206 | Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Parc de Montjuïc, s/n. BarcelonaMuseu de Granollers. Carrer d'Anselm Clavé, 40-42. Granollers. | <p><span><span><span>Aquest retaule és obra del taller dels germans Pau i Rafael Vergós. Es desconeix la data exacta del contracte, però la cronologia més raonable la situa entorn dels anys 1495 i 1500. Fou contractat per 500 lliures a Pau Vergós. Quan Pau Vergós va morir, el 1495, el treball fou encarregat al seu germà Rafael Vergós, que va finalitzar la pintura el 1500. L'historiador Josep de Manjarrés va ser el primer a emplaçar la cronologia a les acaballes del segle XV, situant l'origen primigeni a l'església parroquial de Granollers, construïda el 1480.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nissaga de pintors Vergós va estar clarament influïda per Jaume Huguet. El primer Vergós documentat fou Jaume Vergós I (1425-1460). El seu fill Jaume Vergós II es dedicà, especialment, a feines de pintura decorativa (com el seu pare). Va morir el 1503. Va heretar el càrrec de pintor de la ciutat de Barcelona a la mort del seu pare i va intervenir en la decoració del Palau Reial (1464). Va ocupar diversos càrrecs públics i apareix molt poc relacionat amb pintura de retaules. Va tenir dos fills Pau i Rafael que, probablement, es van formar en el taller de Jaume Huguet. Pau va morir molt aviat i el seu germà Rafael va acabar les obres que va deixar inacabades, com el propi retaule de Granollers (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El retaule de Sant Esteve va continuar a l'altar major de l’església de Granollers fins que va ser desmuntat el 1775 i fou reemplaçat per un de barroc, procedent de la basílica de la Mercè de Barcelona. Alguns compartiments del retaule van participar en l'Exposició d'Arts Sumptuàries que es va celebrar a l'edifici de la Universitat de Barcelona el 1877.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El retaule, però, va ser propietat del municipi de Granollers fins que el 1917 la Junta de Museus de Barcelona, després d'una llarga negociació, va comprar les tretze taules que custodia actualment. El procés de compra va ser complicat perquè els propietaris en un principi demanaven un preu molt alt, ja que l’objectiu va ser contribuir a sufragar la construcció del nou Hospital de Granollers. Finalment les peces del retaule es van incorporar al museu i varen ser exposades oficialment el 1918. Avui aquest retaule continua al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), per bé que algunes peces han estat cedides al Museu de Granollers.</span></span></span></p> | 41.6070500,2.2884300 | 440708 | 4606393 | 1495-1500 | 08096 | Granollers | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49980-retaule-st-esteve-024146-000.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49980-retaule-st-esteve-015876-000.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49980-retaule-st-esteve-024147-000069865.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49980-retaule-st-esteve-024149-000.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49980-retaule-st-esteve-024150-000.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49980-retaule-st-esteve-024152-000.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49980-retaule-st-esteve-024151-000.jpeg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2024-06-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Grup Vergós (Pau Vergós, Rafael Vergós); Joan Gascó; Mestre de l’Alliberament de Galceran | Taules conservades:Al cos central: 'El Diable suplanta Sant Esteve nounat' (MNAC, 15.876); 'El bisbe Julià troba Sant Esteve infant abandonat davant la seva porta i Sant Esteve ordenat diaca pel bisbe Julià' (MNAC, 24.144); 'Invenció del cos de Sant Esteve' (MNAC, 24.145); 'Exaltació de Sant Esteve' (MNAC, 24.148); 'Exorcisme d'Eudòxia, filla de l'emperador bizantí Teodosi, davant el sepulcre de Sant Esteve' (MNAC, 24.146); 'Alliberament del cavaller Galceran de Pinós' (MNAC, 24.147). Al coronament es trobava la taula 'Calvari' (MNAC, 24.153). A la predel·la hi havia les taules titulades 'Sant Sopar ' (MNAC, 24.154); 'Oració a l'hort' (MNAC, 24.154); 'Camí del Calvari' (MNAC, 24.154). Al guardapols hi havia quatre taules que s'han atribuït a Joan Gascó es tracta de les següents: 'Profeta Moisès' (MNAC, 24.149); 'Profeta David' (MNAC, 24.150); 'Profeta Isaïes' (MNAC, 24.151) i 'Profeta Abraham' (MNAC, 24.152).A més del retaule de Sant Esteve al MNAC se’n conserva també un de dedicat a Sant Sebastià i Sant Eloi, també originari de l’església parroquial de Granollers. Es tracta d'un retaule de petites dimensions format per dos cossos d'un carrer cadascun i una predel·la. En el cos central s'hi representen escenes de la vida dels sants i en el coronament, el Calvari de Crist. L'estructura del retaule està separada per senzilles columnetes i està rodejada per un guardapols. La predel·la està formada per cinc escenes (MNAC, 15.905), (DANTÍ, 1997).L'existència d'un altar dedicat a aquests sants està documentada ja el 1498. El 1600 existeix la nota d'un retaule dedicat a aquests sants que pertany a la confraria dels ferrers. Va ser retirat de la seva capella el 1879, ja que hi havia gran quantitat de gent els dies de festa i es podia espatllar. Aquest retaule va ser venut conjuntament amb el de Sant Esteve (DANTÍ, 1997). | 93|85 | 52 | 2.2 | 1781 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||
| 49981 | Carrer del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-sol-2 | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990).'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XXI | Moltes de les cases antigues s'han anat substituint. | <p><span><span><span>Carrer que forma part de l'eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al nord, al costat dels carrers de Corró i Joan Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tradicionalment era edificat amb un tipus de casa popular, especialment del primer terç del segle XX. Eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, generalment amb una eixida posterior per al pou i el safareig. En els darrers anys moltes d’aquestes cases s’han anat substituint per edificis moderns. Les que queden presenten una estètica urbana. Els edificis d’un cert interès patrimonial que es conserven són:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Números SENARS: casa número 23 (tipologia tradicional urbana).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números PARELLS: casa número 28 (tipologia tradicional popular), 30 (tipologia tradicional popular), 42-44. </span></span></span></p> | 08096-207 | Carrer del Sol | <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer del Sol, al tombant de segle XX ja es trobava plenament urbanitzat. Antigament es deia carrer de les Banyes.</span></span></span></p> | 41.6115755,2.2892605 | 440781 | 4606896 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49981-carrer-sol-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49981-carrer-sol-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49981-carrer-sol-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49981-foto-08096-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49981-foto-08096-207-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 49982 | Carrer de Catalunya / Carrer de Josep Maria Ruera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-catalunya-carrer-de-josep-maria-ruera | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Servei Municipal de Cultura, p. 65-76.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> | XIX-XXI | Moltes de les cases antigues han estat enderrocades i substituïdes | <p>Conjunt de dos carrers que formen part de l'eixample granollerí en la seva part desenvolupada al nord-oest del nucli medieval. Al darrer quart del segle XIX tan sols estaven constituïts per petits nuclis de cases al mig de la plana on dominaven horts, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Les edificacions, construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX, eren senzilles, majoritàriament d'obrers. Cases entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig. N'hi ha que encara recorden la tipologia tradicional pagesa, al costat d'altres que presenten una estètica més urbana. Actualment també hi trobem cases de veïns amb alçades superiors, o edificis de tipologia industrial per hostatjar petits tallers. Algunes cases han conservat elements decoratius, com balustres ceràmics, d'acord amb els corrents estètics del moment (modernisme o noucentisme). Els edificis que destaquen dins d'aquests carrers són:</p> <p>CARRER DE CATALUNYA: 7 (tipologia tradicional urbana de planta baixa més pis), 9 (tipologia tradicional urbana de planta baixa), 13 (tipologia tradicional urbana de planta baixa), 27 (tipologia tradicional urbana de planta baixa), 30 (tipologia tradicional urbana de planta baixa).</p> <p>CARRER DE JOSEP MARIA RUERA: 6 (trencadís i reixa, tipologia tradicional urbana de planta baixa), 7 ((tipologia tradicional urbana de planta baixa amb frontó), 9 (tipologia tradicional urbana de planta baixa),11 (decoració ceràmica, modernista), 13 (modernista - noucentista, decoració ceràmica potent), 17 (reixa), 22 (amb frontó i respiralls).</p> | 08096-208 | Carrer de Catalunya; Carrer de Josep Maria Ruera | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p>A començament del segle XX al carrer de Catalunya hi havia hortes i l'era d'en Riera, davant la qual sols es trobaven uns tints i tres o quatre cases. El final del carrer de Josep Maria Ruera era marcat per l'edifici de l'Escorxador. La resta també eren horts i, més enllà, hom podia veure-hi la verneda d'en Fortuny (GARRELL, 1960). El creixement industrial motivà la construcció d'un bon nombre de cases, en la major part de les ocasions de planta baixa o de planta i pis, ja que en aquests carrers hi van venir a viure els treballadors de les fàbriques de l'entorn.</p> | 41.6100447,2.2869839 | 440590 | 4606726 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49982-carrer-josep-m-ruera1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49982-carrer-josep-m-ruera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49982-carrer-josep-m-ruera-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49982-carrer-josep-m-ruera-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49982-380-catalunya-muralla-jaciment.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49982-291-catalunya-edifici-catalunya-jaciment-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49982-foto-08096-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49982-foto-08096-208-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Segons informació oral d'Eustaqui Casals, al carrer Josep Maria Ruera existeixen restes de la muralla carlina. | 105|106|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 49983 | Carrer de Josep Torras i Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-josep-torras-i-bages | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Granollers: Servei Municipal de Cultura, p. 65-76</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XXI | Moltes de les cases antigues han estat enderrocades o substituïdes | <p>Carrer transversal de l'eixample nord granollerí que constitueix un dels principals vials en aquest sentit, tot i que les seves característiques són diverses al llarg del seu recorregut.</p> <p>Surt de la plaça de la Constitució, a tocar el Congost, i en direcció llevant arriba fins a l'antiga carretera quan aquesta comença a anomenar-se carrer d'en Joan Prim. Hi trobem algunes cases unifamiliars de finals del segle XIX o començaments del XX, però també edificacions d'altres tipologies, com l'antiga fassina de Felip Parera, algunes cases modernistes i també construccions més recents. Els edificis que tenen interès des del punt de vista patrimonial són:</p> <p>Números 3-11 (antiga fassina de Felip Parera), 13 (eclèctic), 49 (modernista, JC, 1925), 51 (tipologia tradicional urbana de planta baixa), 57 (eclèctic), 61 (tipologia tradicional urbana de planta baixa més planta pis), 63-65 (tipologia tradicional urbana de planta baixa).</p> | 08096-209 | Carrer de Josep Torras i Bages | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. Pel que fa al carrer de Torras i Bages en particular, doncs, el seu origen es pot situar a la segona meitat del segle XIX. Antigament s'anomenava </span></span></span></span><span><span><span><span>carrer de la Riera.</span></span></span></span></p> | 41.6105207,2.2873767 | 440624 | 4606779 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49983-carrer-torras-i-bages-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49983-carrer-torras-i-bages-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49983-402-torras-i-bages-51-53-jaciment.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49983-405-torras-i-bages-61-jaciment.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 102|105|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 49984 | Carrer de Francesc Tarafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-francesc-tarafa | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> | XIX-XX | Moltes de les cases antigues han estat enderrocades i substituïdes | <p>Carrer de l'eixample granollerí, paral·lel a la carretera i al carrer de Girona. S'estén de sud a nord des del carrer de l'Enginyer fins al de l'Hospital, després de travessar la carretera de Girona / carrer de Francesc Ribas.</p> <p>Hi predomina un tipus de casa construïda entre finals del segle XIX i el primer terç del XX. Habitatges majoritàriament d'obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis. N'hi ha que encara recorden una tipologia popular pagesa, al costat d'altres que presenten ja una estètica urbana. Els edificis que tenen alguna característica remarcable són:</p> <p>Números SENARS: 83, 85, 95, 97.</p> <p>Número PARELLS: 30-32, 70, 72-74 (can Carrasco), 78, 80, 98, 100 (edificis de tipologia tradicional urbana de planta baixa).</p> | 08096-210 | Carrer de Francesc Tarafa, s/n. | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p>Francesc Tarafa, natural de Granollers, va ser canonge de la catedral de Barcelona i historiador del segle XVI. Segons Amador GARRELL (1960), El carrer que porta el seu nom era, al començament del segle XX, un lloc de poques cases i moltes eixides. És a dir, petits nuclis de cases amb tàpies que protegien les eixides de les cases del carrer Prim. En els darrers anys, alguns dels edificis han estat reformats o substituïts.</p> | 41.6118543,2.2905068 | 440886 | 4606925 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49984-carrer-francesc-tarafa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49984-carrer-francesc-tarafa-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49984-carrer-francesc-tarafa-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49984-foto-08096-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49984-foto-08096-210-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 49985 | Carrer de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-pinos | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p> | XIX-XXI | Moltes de les cases antigues s'han anat substituint. | <p><span><span><span>Carrer que forma part de l'eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al nord-est, prop de la via del tren de França. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tradicionalment era edificat amb un tipus de casa popular, especialment del primer terç del segle XX. Eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, generalment amb una eixida posterior per al pou i el safareig. <span>En els darrers anys moltes d’aquestes cases s’han anat substituint per edificis moderns. Les que queden presenten una estètica urbana. En alguns casos s’hi poden veure elements decoratius, com relleus ceràmics o altres. Els edificis d’un cert interès patrimonial que es conserven són:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Cases número 3 (edifici de tipologia tradicional), 19 (edifici de tipologia tradicional ), 21 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa i d'estil modernista).</span></span></span></p> | 08096-211 | Carrer de Pinós, s/n. | <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer de Pinós, al tombant de segle XX es trobava en procés de formació, mentre que els carrers immediatament més al sud (Bruniquer i Vinyamata) ja s’havien urbanitzat completament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom d’aquest carrer fa referència a la família nobiliària dels Pinós, que tenien una torre de vigilància (la Torre de Pinós) en un terreny proper, darrera l’actual hospital. Els Pinós van estar vinculats a Granollers des del segle XVII, a través del matrimoni de Josep Galceran de Pinós amb Maria de Rocabertí, descendent dels nobles de Tagamanent. Alguns membres d’aquest destacat llinatge van tenir un paper rellevant en la Guerra de Successió. </span></span></span></p> | 41.6103000,2.2917500 | 440988 | 4606752 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-carrer-pinos-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-carrer-pinos-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-foto-08096-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49985-foto-08096-211-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 49986 | Lledoner de can Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-pastor | <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Núm. Catàleg: EBIM-74.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Exemplar de lledoner (de l'espècie <em>Celtis australis</em>) que es troba vora el camí d'entrada a la casa de pagès de can Pastor<span><span>. </span></span>Es tracta d'un exemplar ben desenvolupat i amb una bona capçada, que dona una visual sobre l'espai relativament degradat del camí de can Pastor. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La capçada de l’arbre és simètrica i arrodonida. Ocupa tota l’amplada del camí i part del camp de can Pastor. Pel que fa a les arrels, la meitat estan sota la capa de rodadura, i la resta marge avall fins arribar al camp i a un pou d’aigua de la masia. Del tronc en destaquen alguns plecs, fruit del creixement. L’arbre mostra a 3,5 m d’alçada, una forta ramificació que origina la copa a partir de dos enormes braços que es van dividint. Això posa de manifest que va ser coronat de jove, amb la finalitat de forçar-lo a desenvolupar una capçada àmplia i frondosa pròpia de l’espècie domesticada. L’arbre va deixar de ser esporgat fa molts anys, i això li ha permès de cicatritzar i créixer amb una certa naturalitat (fitxa EBIM-48). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’entorn de l’arbre és ple de rebrots de lledoner i joves plançons, acompanyats d’un espès canyar. Dins el recinte de la masia hi ha un altre lledoner, una mica més petit.</span></span></span></p> | 08096-212 | Sector oest del terme municipal. Polígons industrial del Congost, sector nord. Camí de can Pastor, s/n. Vora la casa de pagès de can Pastor. | <p><span><span><span>Segons va explicar la mestressa de can Pastor, aquest arbre va néixer arran del marge del camí que porta a la masia i el seu marit va estar a punt de tallar-lo quan tan sols era un plançó, ara fa més de cinquanta anys. Afortunadament això no va succeir.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els lledoners han estat arbres propis dels paisatges de les masies catalanes, ja que amb la seva fusta treballada en viu es feia imprescindible per a la construcció de forques i altres estris de pagès. És per això que moltes vegades els trobem molt malmesos i amb formes antinaturals.</span></span></span></span></p> | 41.5981400,2.2749400 | 439576 | 4605414 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49986-lledoner-can-pastor-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49986-lledoner-segon-can-pastor-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-06-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||||
| 49987 | Carrer de Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-girona | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta,</em> Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). <em>Arbres d'interès local de Granollers</em>. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XXI | Moltes de les cases antigues han estat enderrocades i substituïdes | <p>Carrer que forma part de l'eixample de Granollers i constitueix una de les principals artèries de circulació en sentit nord-sud, urbanitzada a la dècada de 1960, després que es fes el trasllat de la via fèrria. Comença al carrer d'Agustí Vinyamata, ran del parc, i va fins la carretera de Vic.</p> <p>Entre els edificis majoritàriament de construcció recent se'n conserven alguns que són representatius de principis del segle XX. Són cases senzilles, de tipologia tradicional i pagesa, mentre que d'altres tenen ja una estètica més urbana. Eren construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida o pati posterior per al pou i safareig. En alguns casos, es conserven elements decoratius, com plafons ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment. Els edificis que tenen un cert valor patrimonial són:</p> <p>Números SENARS: 11 (destaca la reixa del barri, datada el 1881, amb decoració floral).</p> <p>Números PARELLS: 14 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis), 28-30-32 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa), 78, 80, 90 (placa amb la data 1921), 92 (1921), 94, 168-170, 172-174.</p> | 08096-213 | Carrer de Girona, s/n. | <p><span><span><span>Fins el 1958 el carrer Girona estava ocupat pel la via del ferrocarril. L’any 1854 es va inaugurar la línia que anava de Barcelona a Granollers i que, després, s’allargaria fins a Girona i Port-Bou. El traçat creuava la ciutat de sud a nord per les actuals avinguda de Sant Esteve i avinguda del Parc i, pel carrer de Girona; un traçat que apropava el tren al casc antic de la ciutat, però que, a la vegada, l’encotillava i el feia perillós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A començament del segle XX la zona era ocupada per dues o tres cases i el que fou parc de can Pinyol. A l'altre costat de la via hi havia una llarga paret de tanca amb un fortí espitllerat. De fet, la part central de la via estava protegida per la muralla d'època carlina, encara que no passava de ser un clos.(GARRELL, 1960). El fet de trobar-se al costat del recorregut de la via del tren feia d'aquest indret un lloc poc agradable. En general, els terrenys propers a la via eren ocupats per cases baixes, amb els seus horts i eixides.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1930 la companyia impulsora del ferrocarril va començar les obres d’un nou traçat, uns metres cap a l’est, per permetre el creixement urbanístic. El nou recorregut, però, no es va inaugurar fins al 1958 i encara resta vigent en l’actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El desmantellament del primitiu traçat va fer possible la urbanització del carrer de Girona, que es va realitzar per trams, en diferents etapes, al llarg de la dècada de 1960. En un ple municipal el 1969 es va acordar que el tram sud s’anomenés avinguda de Sant Esteve i que es mantingués el nom de carrer de Girona des del carrer d’Agustí Vinyamata fins al nord. El projecte de pavimentació del carrer de Girona entre els carrers de Francesc Ribas i del Primer Marquès de les Franqueses va ser executat per l’arquitecte municipal Joan Barangé Tusquets i l’enginyer municipal Josep M. Puchades Benito, el 1970. Va ser el darrer en urbanitzar-se i, després d’aquesta actuació, va canviar radicalment. Aviat s’hi van construir edificis plurifamiliars de gran alçada, i la nova via es va convertir en una de les principals artèries de circulació de la ciutat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb motiu de les obres de remodelació urbanística que es van fer al carrer de Girona entorn de l’any 2020 l’Arxiu Municipal va presentar una exposició fotogràfica dedicada al tram nord del carrer.</span></span></span></p> | 41.6137489,2.2919369 | 441007 | 4607135 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49987-carrer-girona-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49987-carrer-girona-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49987-carrer-girona-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49987-carrer-girona-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49987-carrer-girona-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49987-carrer-girona-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49987-foto-08096-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49987-foto-08096-213-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 49988 | Església de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-francesc | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986a). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 59-64.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p> | XX | <p><span><span><span>Església construïda a principis de segle XX en un estil historicista neogòtic. Té planta en forma de creu llatina, i consta de nau central amb capelles laterals, capçada per una absis poligonal. L’edifici es troba integrat dins d'un conjunt més ampli d'instal·lacions educatives i conventuals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada al carrer de Joan Prim, és obrada amb maçoneria a pedra vista en combinació amb bandes de totxo que ressalten les principals línies compositives i les obertures. S’estructura en base a dos cossos laterals i un de central, més ampli, en el qual destaca un portal rematat amb arc apuntat i, al seu damunt, un rosetó. El timpà és decorat amb un mosaic dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. Els cossos laterals compten amb esvelts finestrals rematats amb arcs apuntats i, a l’esquerra, un campanar d’espadanya corona la façana. Exteriorment l’edifici presenta contraforts laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior adopta una estructura plenament neogòtica. Darrera l’altar hi ha un cambril amb imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Els finestrals, a la part superior de la nau central, són decorats amb vitralls de colors. Als peus de la nau s’aixeca un cor. Les capelles laterals són decorades amb pintures murals de factura recent. </span></span></span></p> | 08096-231 | Carrer de Joan Prim | <p><span><span><span>L’any 1905 els Franciscans Menors Conventuals es van establir a Granollers i van fundar un convent i una església dedicats a la Mare de Déu de Montserrat i a Sant Antoni de Pàdua. L’església havia de fer funcions de quasi parròquia al sector nord de la ciutat. Aquest mateix any, però, en el context dels fets violents de la Setmana Tràgica l’església en resultà incendiada (BAULIES, 1986a). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de 1986 l’església és també parròquia de la diòcesi de Terrassa. Actualment la comunitat de franciscans continua viva, amb uns cinc frares.</span></span></span></p> | 41.6147900,2.2903400 | 440874 | 4607251 | 1905 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49988-esglesia-st-francesc-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49988-esglesia-st-francesc-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49988-esglesia-st-francesc-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49988-esglesia-st-francesc-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49988-esglesia-st-francesc-int-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49988-esglesia-st-francesc-int-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49988-esglesia-st-francesc-int-5_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49988-esglesia-st-francesc-int-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49988-esglesia-st-francesc-int-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49988-esglesia-st-francesc-int-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49988-esglesia-st-francesc-int-9.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2024-06-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 49989 | Guarda-rodes / Guardacantons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guarda-rodes-guardacantons | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p> | XIX-XX | <p>Conjunt de tres cilindres de pedra (gres o calcària) que estan col·locats en tres cantonades d'edificis del carrer Príncep de Viana, amb una funció de guarda-rodes o guardacantons.</p> <p>Concretament, són tres pedres que es troben a la part baixa de les cantonades d'aquest carrer amb els carrers d'Anselm Clavé, de Guayaquil i de Barcelona. Aquests elements servien per a evitar el frec de les rodes dels carros que al seu pas colpejaven les cantonades dels edificis. A la part alta estan reforçats amb carreus de pedra que formen cantonades arrodonides.</p> | 08096-232 | Carrer Príncep de Viana en les cantonades amb els carrers d'Anselm Clavé (número 74), de Guayaquil i de Barcelona | <p><span><span><span><span>Aquests guarda-rodes es troben prop de la plaça de la Corona, a la zona de l'eixample. L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquests edificis en particular, segons dades del cadastre, el del carrer Barcelona hauria estat construït el 1851, i el del carrer Guayaquil el 1920. Per tant, els guarda-rodes podien haver estat col·locats entre mitjans de segle XIX i començament del XX.</span></span></span></span></p> | 41.6059729,2.2883591 | 440701 | 4606274 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49989-guardarodes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49989-guardarodes-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49989-guardarodes-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49989-guardarodes-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49989-foto-08096-232-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 49990 | Plàtans de la plaça de la Corona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-placa-de-la-corona | <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers</em>. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Núm. Catàleg: EBIM-21.</span></span></span></span></p> | XX | Avançat estat malaltís i de decaïment, degut a les greus lesions de les ferides que se’ls feia amb les antigues podes. | <p>Conjunt de plàtans que ornamenten la cèntrica plaça de la Corona. Antigament hi passava la carretera de Barcelona a Vic, i els arbres es trobaven a una banda i altra del vial, tot remarcant l'eix longitudinal que suposava la carretera al seu pas per aquest espai urbà.</p> <p>En total hi ha una vintena de plàtans, distribuïts en dues dobles fileres a banda i banda de la plaça. Es tracta de l'espècie <em>Platanus hispànica</em> (CUSPINERA et alií, 2001). Aquest és un arbre caducifoli corpulent, que pot atènyer fins a 40 m d'alçada i que presenta una capçada ampla, amb una escorça de la qual es desprenen plaques irregulars de ritidoma. Les seves fulles són palmades, grosses i els fruits estan guarnits de pèls i reunits en boles sostingudes per un llarg peduncle. Les seves qualitats ombrívoles, que li ofereixen el dens fullatge de les seves branques, així com la seva rapidesa de creixement, han fet d'aquest arbre un dels més plantats en carreteres, parcs i jardins a Catalunya.</p> <p>Durant anys les capçades foren severament podades i obligades a estendre’s. En els últims anys s’ha deixat aquesta pràctica per tal de preservar els arbres.</p> | 08096-233 | Plaça de la Corona, s/n. | <p>Molt probablement aquests arbres van ser plantats al segle XIX, amb posterioritat a l'any 1848. Fou aquest any quan es va obrir la carretera de Barcelona. El seu dens fullatge servia i serveix per donar ombra en un lloc tan transitat i ocupat els dies de mercat com aquesta plaça.</p> <p>En temps de la República la plaça formava part d’un ambiciós pla d'obres i millores urbanes que va donar lloc a un emprèstit de dos milions de pessetes. Sota d’aquestes directrius s'ordenaria el creixement de la ciutat fins més enllà de la Guerra Civil, segons diu Jordi Planas i Maresma (MONREAL, 1997). El trànsit que anteriorment passava pel centre es desvià pels costats, seguint el perímetre circular que va adquirir.</p> | 41.6057300,2.2881600 | 440684 | 4606247 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49990-placa-corona-torre-aigua-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49990-placa-corona-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49990-placa-corona-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49990-foto-08096-233-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | És un tipus d'arbre extensament plantat al llarg de carreteres i passeigs pel fet de tolerar bé la contaminació atmosfèrica, ja que pot arribar a fixar a les fulles 200 kg de pols anualment. Realitza una important funció depurativa de l'aire.A partir de la Revolució Francesa es va posar de moda a Europa plantar platans a les places majors i altres llocs assenyalats com al·legoria de la llibertat i els moviments d'emancipació. Els plataners eren un símobol de la modernitat. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 49991 | Carrer de la Indústria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-industria | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XXI | Moltes de les cases antigues s'han enderrocat en els darrers anys. | <p><span><span><span>Carrer que forma part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al sud. Originàriament estava constituït per cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX. Eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig. Al costat d'aquests edificis ja es van començar a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. En els darrers anys moltes de les cases originàries s’han anat substituint, de manera que les que queden són pràcticament testimonials. Les cases que es conserven i tenen un cert valor patrimonial són les següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cases número 32 (1930, can Titus), 34, 45, 50 (conserva un arrambador), 52, 54 i 58 (cal Manyà, casa de Dionís Viure i Banús).</span></span></span></p> | 08096-234 | Carrer de la Indústria, s/n | <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer de la Indústria, al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. A començaments del segle XX el carrer ja es trobava plenament urbanitzat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A un nivell més anecdòtic, l’autor García-Pey recull el fet que a la cantonada amb Sant Josep de Calassanç hi havia la casa de ca l'Espinal, un revolucionari del 1936 (GARCÍA-PEY, 1990).</span></span></span></p> | 41.6012811,2.2893944 | 440783 | 4605752 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49991-carrer-industria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49991-carrer-industria-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49991-carrer-industria-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49991-carrer-industria-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49991-carrer-industria-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49991-foto-08096-234-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 49992 | Carrer de Sant Josep de Calassanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-josep-de-calassanc | <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). <em>Arbres d'interès local de Granollers</em>. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, </em>Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XX | Moltes de les cases antigues han estat substituïdes. | <p><span><span><span>Carrer que forma part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al sudest, en sentit paral·lel a l’antiga Carretera (actual carrer d'Alfons IV) i a la via del tren de França. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tradicionalment hi predominava un tipus de casa construïda entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX. Eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. Presentaven una estètica urbana, encara que alguna podia conservar el seu aspecte rural. Al costat d'aquests edificis ja es van començar a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. També hi havia alguns edificis de tipologia industrial per hostatjar petits tallers o indústries. En els darrers anys, però, la majoria de les edificacions antigues han estat substituïdes. Les que encara es conserven i tenen un cert interès patrimonial són les següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números SENARS: cases 29-31 (planta baixa i pis), 41- 43-45 (conserva la porta tradicional), 47, 51, 53, 55, 57 (1931), 59, 75, 77, 97 (reformada), 121 (interessant les reixes i fusteria, el trencaaigües està decorat), 123 (reformada la façana).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números PARELLS: cases 46, 50, 66 (conserva la numeració antiga), 68, 98-100 (1926, planta baixa i pis, decoració a les finestres de rajoles en blanc, blau i verd), 156, 158. A la cantonada amb Martí Grivé es troba la tanca d'obra de la casa Relats.</span></span></span></p> | 08096-235 | Carrer de Sant Josep de Calassanç, s/n. | <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer de Sant Josep de Calassanç, al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats, com és el cas de la tanca de la casa Relats. A principis del segle XX ja es trobava plenament urbanitzat fins a l’alçada del carrer del Foment. Antigament s’anomenava carrer d'en Lletjós, que era un conegut constructor de Granollers que va edificar en aquesta zona (GARCÍA-PEY, 1990). </span></span></span></p> | 41.6015152,2.2892449 | 440771 | 4605779 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-carrer-calassanc-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-carrer-calassanc-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-carrer-calassanc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-carrer-calassanc-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-carrer-calassanc-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-carrer-calassanc-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49992-foto-08096-235-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 49993 | Avinguda de Francesc Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-de-francesc-macia | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL, Amador (1929). 'Editorial', a <em>La Gralla,</em> Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers.</p> | XX-XXI | Moltes de les cases antigues han estat enderrocades i substituïdes en els darrers anys. | <p><span><span><span>Carrer de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al sud, seguint l’eix de l’antiga carretera de Barcelona a Vic. De fet, l’avinguda de Francesc Macià és un dels trams en què està dividida la carretera segons el nomenclàtor de carrers actual. De sud a nord, en el seu tram urbà està formada pels carrers Francesc Macià, d'Alfons IV, d'Anselm Clavé, Joan Prim i Primer Marquès de les Franqueses. L’Avinguda Francesc Macià, doncs, és el tram més meridional, que va des de l'avinguda de Prat de la Riba fins a l'inici del nucli urbà compacte. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La Carretera forma l'espinada de la població i ha estat tradicionalment un dels vials de més prestigi. Per això algunes de les edificacions eren de més qualitat que en els carrers adjacents, amb cases de veïns més altes, construïdes a la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX, en sintonia amb els corrents arquitectònics del moment. En aquest tram més allunyat del centre, però, antigament hi predominava un tipus de casetes unifamiliars de caràcter popular, més baixes i senzilles, que s’alternen amb algunes torres burgeses d’estil noucentista i amb jardí, com la casa número 94, la casa Enric Deu Umbert o la casa Pius Anfres Martí (també coneguda com la Tela), que actualment acull el Museu de Ciències Naturals. Al costat dels edificis d'habitatges també n’hi havia de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. En els darrers anys, però, molts dels edificis antics s’han anat substituint. Els que encara es conserven i presenten un cert interès patrimonial són els següents: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cases número 50 (cal Curt), 52, 71, 75, 77 (1925), 86 (torre de llum), 88, 90 (torre).</span></span></span></p> | 08096-236 | Avinguda de Francesc Macià, s/n | <p><span><span><span>La carretera de Barcelona a Vic va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862 i 1863 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. L’Avinguda Francesc Macià és la denominació actual d'un sector de l'antiga Carretera, i constitueix un dels principals eixos de la ciutat. Com és lògic, la carretera va començar a urbanitzar-se primer en els trams més propers al centre i progressivament es va anar estenent cap al sud. L’any 1914 el tram corresponent a l’Avinguda Francesc Macià es trobava en procés d’urbanització. Tradicionalment, molts granollerins han continuat anomenant aquesta via “la Carretera”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi trobem representats els principals corrents arquitectònics del segle XX.</span></span></span></p> | 41.6007601,2.2873216 | 440610 | 4605696 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49993-museu-ciencies-naturals-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49993-casa-enric-deu-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49993-casa-francesc-macia-94-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49993-foto-08096-236-1.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 49994 | Casa carrer Santa Apol·lònia 1-5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-santa-apollonia-1-5 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, p. 65-76.</p> <p>INFORME (2001) Informe de l'Àrea d'Història i Art Medieval i Modern del Museu de Granollers en relació al 'Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Arqueològic de Granollers'</p> | XVI-XX | <p>Edifici d'habitatges reconstruït probablement al segle XIX o començaments del XX que ha conservat a la seva façana un finestral més antic. És una construcció entre mitgeres que consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes, amb teulada en part amb terrassa i en part amb teula àrab. La façana es composa en diversos eixos no del tot regulars. Presenta nombrosos balcons estrets de barrots. Cal destacar la finestra de brancals i llinda plana de pedra amb guardapols situada a la planta primera de l'edifici, probablement una reminiscència de la construcció més antiga, dels segles XVI-XVIII.</p> | 08096-237 | Carrer de Santa Apol·lònia, 1-3-5 | <p><span><span><span><span>El carrer de Santa Apol·lònia formava part del nucli que es va desenvolupar a l’entorn del mercat, sobretot a partir del segle XIII. </span></span></span></span>Als inicis industrials, al carrer de Santa Apol·lònia teixien sargils, però no fou duradora aquesta indústria (BAULIES, 1986b).</p> <p> </p> | 41.6083100,2.2869000 | 440582 | 4606534 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49994-santa-apollonia-1-5-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49994-santa-apollonia-1-5-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49994-santa-apollonia-1-5-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49994-santa-apollonia-1-5-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49994-foto-08096-237-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 49995 | Carrer d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-darago | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, </em>Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, p. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Orienta</em>l, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX-XXI | Moltes de les cases antigues s'han derruït en els darrers anys. | <p><span><span><span>Carrer que forma part de l'eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al sud, en paral·lel a la carretera, que havia esdevingut el principal eix viari de la ciutat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest carrer es troba ja molt avall de l’eixample, en un sector desenvolupat més tardanament on hi predominava un tipus d’edificacions construïdes fonamentalment als primers decennis del segle XX. Eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig. N’hi havia que encara mantenien una tipologia popular tradicional i camperola, al costat d'altres que presentaven una estètica més urbana. Al costat dels edificis d'habitatges també n’hi havia d’altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. En els darrers anys, però, molts dels edificis antics s’han anat substituint. Els que s’han conservat i tenen un cert interès patrimonial són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números SENARS: cases 21 (reformada), 31 i 37.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números PARELLS: cases 4, 6, 14 (can Petxina, renom de la família Espinalt), 16, 20 (1928, decoració feta amb pedres). El costat dels números parells conserva alguns habitatges de la tipologia de cases barates, de planta baixa i construïdes en la seva major part abans de l'any 1930. Quan es va realitzar la primera versió d’aquest inventari se’n conservaven força més. Ara són pràcticament testimonials.</span></span></span></p> | 08096-238 | Carrer d'Aragó, s/n. | <p><span><span><span>La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986). El carrer d’Aragó n’és una prolongació, i entorn de l’any 1914 s’estava començant a urbanitzar, ja que fins aleshores l’indret estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A un nivell més popular, l’autor García-Pey recull l’anècdota d’un home que vivia al número 42 d’aquest carrer (cal Pepito Colonio) el qual venia colònia a casa seva. Ho feia amb uns petits embuts especials per als forats de les ampolles que les dones portaven per omplir a doll o bé, pel carrer, amb una bicicleta i un carret de rodes de goma (GARCÍA-PEY, 1990).</span></span></span></p> | 41.6025527,2.2862887 | 440526 | 4605895 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49995-carrer-arago-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49995-carrer-arago-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49995-carrer-arago-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49995-carrer-arago-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49995-foto-08096-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49995-foto-08096-238-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 49996 | Carrer del Molí / d'Anníbal / de Menéndez Pelayo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-moli-dannibal-de-menendez-pelayo | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Orienta</em>l, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>LLOBET I REVERTER, Salvador (1986). 'La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers, pp.15-19.</p> | XX-XXI | Moltes de les cases antigues han estat substituïdes. | <p><span><span><span>Conjunt de tres carrers que formen part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada a l’oest. El carrer d'Anníbal en concret té un traçat amb dues parts diferenciades: la primera va del carrer de Ricomà al de Sant Jaume i és irregular a diferència de l'altra, que va fins al carrer de Roger de Flor i és totalment lineal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquests carrers hi predominava un tipus d’edificacions construïdes força tardanament en l’eixample, ja ben entrat el segle XX. Eren cases senzilles, habitades majoritàriament per obrers que treballaven a les fàbriques properes, com la d’Isidre Comes. Estaven construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig. En alguns casos s’hi poden veure elements decoratius ceràmics o d'altres materials, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també n’hi havia altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i les indústries que es concentraven als voltants. En els darrers anys la gran majoria dels edificis antics han estat substituïts, de manera que els que queden són pràcticament testimonials. Els que s’han conservat i presenten cert interès patrimonial són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer d’Anníbal: cases número 29, 44, 55.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer de Menéndez Pelayo: cases número 6, 9, 10, 11 i 13.</span></span></span></p> | 08096-239 | Carrer del Molí; carrer d'Anníbal i carrer de Menéndez Pelayo s/n. | <p><span><span><span>Entre els actuals carrers d'Anníbal i del Molí hi havia l’anomenat Molí de la Vila (LLOBET, 1986). Es nodria amb aigua d’una mina molt important, propietat de la família Sans, que tenia moltes propietats de terres a la vila. La mina tenia l'origen al costat de ponent de la riera, al dret de la desembocadura del Torrent de la Font de can Duran de Canovelles. Proporcionava aigua de regadiu als camps de la terrassa alta i baixa. També era la força motriu que feia anar el molí per moldre gra, que va estar actiu fins l’any 1923 aproximadament. Fins l’any 1974 la mina va regar els camps de regadiu de 'sobre moles', i més tard encara en quedaven reminiscències en alguns punts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrers del Molí, d'Anníbal i de Menéndez Pelayo, es van urbanitzar a ponent de l’antiga fàbrica d’Isidre Comes amb posterioritat a 1914, excepte el primer tram del carrer d’Anníbal.</span></span></span></p> | 41.6067528,2.2845012 | 440380 | 4606363 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49996-carrer-annibal-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49996-carrer-annibal-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49996-carrer-menendez-pelayo-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49996-foto-08096-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49996-foto-08096-239-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 49997 | Mercat de Sant Carles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-sant-carles | <p>A. A. M. G. (s.d.) <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers,</em> Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>INVENTARI (1997) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>PÉREZ, P. I TENAS, M. (1991). 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental', a <em>Lauro, Revista del Museu de Granollers</em>, 2.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a<em> IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p>Restes d'unes arcades de cronologia imprecisa que van aparèixer en el transcurs d'una instal·lació de telefonia. La informació és poc concreta, ja que es tracta de l'observació d'un treballador de Telefònica, comunicada a l'equip d'arqueòlogues que l'any 1990 efectuaven la supervisió de la instal·lació de la mateixa línia al carrer de Sant Jaume.</p> <p>La troballa es va efectuar poc temps abans d'iniciar-se la supervisió, quan s'instal·lava la línia a l'adreça indicada a la ubicació. El treballador va constatar la presència d'unes arcades força impressionants, just davant del mercat de Sant Carles. Tot i que es desconeix la cronologia de la troballa, es podria relacionar amb les troballes identificades com una vil·la romana al passatge de Sant Bartomeu i als fonaments de l'antiga presó.</p> | 08096-297 | Plaça de la Caserna - Carrer de Santa Anna | 41.6087358,2.2860226 | 440509 | 4606583 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49997-297-mercat-sant-carles-c.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: Plaça de la Caserna (PEPPA).A.A.M.G. (s.d.) referència restes en les següents localitzacions 8. Caserna, p/; 9. Caserna, p/ 2-3 (Bar Layon) - carrer Triomf, que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment, encara que també poden estar englobades en altres de propers. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 49998 | Passatge de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-de-sant-bartomeu | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers.</span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers,</em> Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1990). <em>Apunts per a una història de l'arqueologia granollerina</em>, Granollers: inèdit.</p> <p>INVENTARI (1997)<em> Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològic</em>a. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO, Jordi (1987). <em>El mosaic romà del carrer de Sant Bartomeu (Granollers)</em>, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - III dC. | Part de les restes han estat restaurades i es conserven. | <p><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana. Inclouen un mosaic i actualment són de les poques restes visibles <em>in situ</em> del Granollers romà, ja que a l’interior d’una botiga i integrat en el paviment es pot veure un mosaic que formava part d’una cambra de planta absidal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1947 l’arqueòleg Josep Estrada documentà dues cambres pavimentada amb '<em>opus tessellatum</em>' i un conjunt de murs pertanyents a aquesta vil·la romana datada entre els segles I i II dC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1986 es va portar a terme una intervenció d’urgència motivada per les obres de construcció d’uns locals comercials al costat d’on Estrada havia localitzat les restes esmentades i que, amb tota probabilitat, formen part del mateix àmbit (pertanyent a la pars urbana de la vil·la). Consisteixen en una cambra de planta absidal pavimentada amb <em>opus tesellatum</em> monocrom (és a dir un mosaic de color blanc combinat amb algunes tessel·les fosques), un conjunt de murs d'opus <em>caementicium</em>' pertanyents a dues fases diferents, una canalització i part d’una habitació que estava calefactada amb el sistema d'hipocaust, la qual estaria situada sota l'actual passatge de Sant Bartomeu i el mercat de Sant Carles. El mosaic era el paviment d’una cambra absidal o amb exedra, amb l’entrada orientada cap a migdia, probablement cap a un corredor perimetral d’un pati interior. El conjunt hauria estat fundat al segle I, vers el segle II hauria estat objecte d’una àmplia reforma i va perdurar fins a la segona meitat del segle III (d’aquesta època més tardana seria l’hipocaust).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons M. Tenas (1999: 12) és possible que aquesta habitació correspongui a l'estança absidal descoberta l'any 1948 al pati de can Godina (habitació núm. 5).</span></span></span></p> | 08096-298 | Passatge de Sant Bartomeu, 6 | <p><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard romana. </span></span></span></p> | 41.6084400,2.2861600 | 440520 | 4606549 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49998-298-passatge-bartomeu-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49998-298-passatge-bartomeu-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49998-298-passatge-bartomeu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49998-dolium-ptge-bartomeu-1972-mdg-972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49998-298-passatge-bartomeu-ext.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49998-298-passatge-bartomeu-ext-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2024-06-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | El jaciment fou descobert i excavat entre els dies 7 i 31 de juliol de 1947 per Josep Estrada, Salvador Llobet i Antoni Jonch.El 1986 s’hi va portar a terme una excavació d’urgència dirigida per Jordi Pardo, amb la col·laboració del Museu de Granollers. El mosaic va ser restaurat pel Servei de Restauració del Museu Arqueològic de la Diputació de Barcelona (avui Museu Arqueològic de Catalunya). En l'actualitat forma part integrada del paviment d'una botiga.Aquest jaciment forma part del sector genèric conegut com a Antiga Presó, que inclou altres jaciments propers: Hort de l’Aiguadé, Pati de la Senyora Bassa (o de la vídua Trullàs) i Pati de can Gorina. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 49999 | Plaça Doctor Guillamet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-doctor-guillamet | <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998). 'L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions', a <em>Lauro, Revista del Museu de Granollers</em>, 14.</p> <p>INVENTARI (1997). I<em>nventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995). 'Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental', a <em>Limes</em>, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50, Vol. II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - VI dC. | Jaciment tapat. | <p>Restes romanes diverses i poc conegudes que formarien part del nucli romà de Granollers, tal vegada d'alguna casa.</p> <p>El 1983, durant les obres de remodelació de la placeta del Doctor Guillamet, en un angle superior del marge de ponent van aparèixer nombrosos fragments de '<em>tegula</em>', un fragment de molí de lava volcànica, alguns fragments de '<em>terra sigillata</em>' gàl·lica, un fragment de ceràmica de parets fines i diversos fragments de ceràmica comuna romana. En el punt on va aparèixer la terrissa semblaven observar-s'hi restes d'un mur d'<em>opus incertum</em> reaprofitat en època posterior i alineat als murs localitzats a l'església. Segons Jordi Pardo, el mur amidava entre 40 i 50 cm d'amplada, i podria fer pensar en la paret exterior d'una casa romana.</p> <p>L'indret de les troballes es situa en una zona del centre de Granollers, entorn de la plaça de l'Església, que ha donat la màxima concentració de restes romanes. Molt a prop hi ha els jaciments 'església parroquial de Sant Esteve' i 'can Piera'.</p> <p>L'anàlisi dels materials ceràmics d'aquest jaciment ha permès a altres autors (COLL, ROIG: 1998; JÁRREGA, 1995) proposar una continuïtat del nucli de poblament romà de Granollers que arribaria fins el segle VI (VILA, 2001).</p> | 08096-299 | Plaça de l'Església - Carrer Barcelona (antigament plaça del Doctor Guillamet). | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers va sorgir en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que probablement en època romana es coneixia com a Semproniana. Ocuparia la zona on actualment hi ha la plaça de l’Església i el seu entorn. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Als afores, a redós del camí cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia una àrea d’enterrament (necròpolis nord) i una altra entorn del convent de les Josefines (necròpolis oest), mentre que al sud, entorn del camí que anava cap a Barcelona (actual carrer de Barcelona) hi havia una àrea de producció de ceràmica, ja que s’hi han trobat diversos forns d’època romana.</span></span></span></span></p> | 41.6076571,2.2868607 | 440578 | 4606462 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49999-placa-guillamet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49999-foto-08096-299-1.jpg | Legal | Romà|Visigot|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-06-14 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat el 1983 amb motiu de les obres de remodelació de la plaça. E. Casals va recollir-hi material romà i l'arqueòleg Jordi Pardo el va documentar. Va observar que un dels murs apareguts era de factura romana.A.A.M.G. (s.d.) referència restes en les següents localitzacions 17. Doctor Guillamet, p/; 18. Doctor Guillamet, p/, cantonada plaça de l'Església. Can Piera, que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment.La plaça del doctor Guillamet va quedar desdibuixada després de la remodelació. El nom 'Doctor Guillamet' sembla que ja no apareix en la nomenclatura, i més aviat ha quedat com una prolongació de la plaça de l'Església vers el carrer de Barcelona. | 83|87|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 50000 | Sant Julià de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-julia-de-palou | <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers,</em> Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>INVENTARI (199. <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> | II aC. - V dC. | Jaciment probablement força arrasat. | <p>Segons l'arqueòleg Josep Estrada a l'església de Sant Julià i llur sagrera aparegueren alguns fragments de teula romana ('<em>tegulae</em>'). Actualment no es conserva cap estructura a la vista. Es molt difícil localitzar fragments de terrissa romana. Les úniques troballes que actualment fan pensar en l'existència d'un assentament romà es limiten als fragments de '<em>tegulae</em>' reutilitzats com a material constructiu en el parament exterior de l'església i la sagristia (per exemple, en el llindar d'una porta situada a la part posterior de la paret externa de la sagristia).</p> <p>L'entorn immediat del conjunt religiós està urbanitzat i no es pot prospectar. S'ha pogut prospectar en un camp una mica més allunyat i no s'ha localitzat material arqueològic.</p> <p>En el marc d'una campanya de prospeccions extensives a la comarca del Vallès Oriental, l'any 2008, aquesta zona es va prospectar, i no es va localitzar cap tipus de resta arqueològica a l'entorn de l'església.</p> | 08096-300 | Església de Sant Julià de Palou. Plaça del canonge Josep Oliveras. | 41.5863654,2.2789745 | 439901 | 4604104 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50000-sant-julia-vista.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50000-sant-julia-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | BPU | 2024-06-14 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50001 | Sindicat Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-agricola-3 | <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1990). <em>Apunts per a una història de l'arqueologia granollerina</em>, Granollers: inèdit.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat, </em>Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica.</em> Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993): 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50, Vol. II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - V dC. | Jaciment cobert on s'hi ha construït l'edifici del Sindicat Agrícola. | <p><span><span><span>Jaciment d’època romana, situat al subsòl de l’edifici del Sindicat Agrícola, on s’hi van localitzar restes de paviment i murs d’aquesta època, possiblement corresponents a algun edifici del nucli romà de Granollers. L’única informació prové del geògraf Salvador Llobet, que esmenta que l’any 1945, quan es va construir l’edifici del Sindicat Agrícola, es va fer la troballa d’un tros de paviment de formigó romà, el qual es trobava fragmentat per construccions posteriors dels segles XVII i XVIII, i també van aparèixer fonaments de parets d'aparença romana. Així mateix, les parets modernes van ser construïdes utilitzant una gran quantitat de '<em>tegulae</em>' romanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest jaciment es situa al nucli romà de Granollers, ja tocant amb els afores, definits per la troballa de tombes (a can Trullàs, les Josefines), forns romans (carrer de Sant Josep) i un possible camí romà (can Trullàs). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes de construccions romanes del Sindicat Agrícola es poden relacionar amb la zona B de can Trullàs (àrea d'emmagatzematge) i el conjunt estructural localitzat al carrer de Sant Jaume.</span></span></span></p> | 08096-301 | Carrer de Sant Jaume, 36 | 41.6079176,2.2853118 | 440449 | 4606492 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50001-sindicat-agricola-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50001-301-sindicat-agricola-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2024-06-14 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Des de l'any 1945 no hi ha notícia de noves remocions del subsòl que hagin proporcionat noves troballes en el recinte de l'edifici. Durant el març de 2012 es va realitzar una intervenció al carrer Sant Jaume número 32, on s’havia de rebaixar una petita zona uns 30 cm. Els resultats van ser negatius. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50002 | Ràdio Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/radio-granollers | <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers</em>, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). T<em>opografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. </em>Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50, Vol. II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p><span><span><span><span>Conjunt de sepultures fetes amb teula ('<em>tegulae</em>', que formen part d'una àrea d'enterrament d'època romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, entorn de l'antic camí cap a Vic, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p>L'any 1983, en fer-se les obres d'ampliació de la planta baixa de Ràdio Granollers van aparèixer restes de diverses sepultures romanes fetes amb '<em>tegula</em>' que havien estat trinxades en època medieval. L'estrat que es sobreposava a les sepultures corresponia a l'època medieval, fet que va permetre deduir que les tombes haurien estat destruïdes en aquell moment. El material ceràmic localitzat es composava únicament de fragments de '<em>tegula</em>' i ossos humans. En alguna paret els obrers localitzaren restes de la disposició triangular de les teules de les sepultures. No va aparèixer cap altre fragment de material romà.</p> <p>D'altra banda, en edificis propers, al costat de la sala Francesc Tarafa (antic Hospital) i cases veïnes hi ha restes de construccions romanes (ESTRADA, 1993).</p> | 08096-302 | Carrer de Torras i Bages, 15 | <p><span><span><span><span>Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer de Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores camí Ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer de Corró.</span></span></span></span></p> | 41.6103863,2.2877709 | 440656 | 4606765 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50002-radio-granollers-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BPU | 2024-06-14 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat per Jordi Pardo i Anna Pàmies l'any 1983.A.A.M.G. (s.d.) referencia restes en les següents localitzacions 109. Torras i Bages, c/, 15; 110. Torras i Bages, c/, 45-49; 111. Torras i Bages, c/, 51-61; 112. Torras i Bages, c/, 55, que tal vegada podrien correspondre a aquest mateix jaciment. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 50003 | Turó de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-les-forques | <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers,</em> Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (s.d.). <em>Notas arqueológicas inéditas el Vallès Oriental,</em> Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona)', <em>Barcelona, Separata de la revista Ampurias</em>, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> | II aC. - V dC. | Erosionat. | <p>Jaciment d'època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Al cim d'aquest turó, on s'aixecaven les forques a l'Edat Mitjana, ha aparegut algun fragment dispers de teula romana ('<em>tegula</em>').</p> <p>No hi ha notícia d'altres tipus de troballes. Actualment encara es pot veure algun fragment de '<em>tegula</em>' en el vessant oest del turó. No s'hi observen restes de cap estructura. No es constata que hi hagi material constructiu romà, però si que s'observen restes de les parets que l'arqueòleg Josep Estrada qualificà com a romanes per la troballa de paviments associats.</p> <p>L'any 1997 s'hi van recollir diversos fragments de ceràmica en superfície (INVENTARI, 1997).</p> | 08096-303 | Sector nord-est del nucli urbà. Turó de les Forques. | 41.6096500,2.2980300 | 441510 | 4606676 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50003-puig-forques-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50003-puig-forques-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50003-303-turo-forques-1.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | A.A.M.G. (s.d.) referència restes en la següent localització 117. Turó de les Forques, que tal vegada podrien correspondre a aquest mateix jaciment. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50004 | Casa de la plaça de la Caserna, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-la-caserna-7 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges influït per l'estètica noucentista. És un edifici entre mitgeres en cantonada.</p> <p>Consta de planta baixa i dues plantes pis amb coberta plana. Les façanes són planes, arrebossades i pintades. El coronament és amb una barana massissa.</p> <p>A la façana principal en destaquen els balcons de les plantes pis. Inicialment havia estat composada segons quatre eixos amb buits de proporcions verticals, emmarcats en el terç superior. Algunes d'aquestes obertures han estat modificades (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-132 | Plaça de la Caserna, 7 | <p>Aquest edifici, d'estil noucentista, fou construït l'any 1920.</p> | 41.6089404,2.2861589 | 440521 | 4606605 | 1920 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50004-caserna-7-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50004-caserna-7-b.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-07 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50005 | Casa de la Plaça de la Caserna 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-la-caserna-1 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges amb una estètica representativa de l'art déco. Fa cantonada a la plaça de la Caserna.</p> <p>És de planta quadrangular, amb mitgeres a nord i oest. Presenta planta baixa i dues plantes pis amb coberta plana. Les façanes són planes, composades simètricament respecte de la cantonada, amb una composició singular, dividida en dues franges horitzontals per una fina imposta a la planta baixa i una senzilla cornisa de coberta. Els emmarcaments motllurats de les franges verticals i les finestres intermèdies en forma de rombes són representatives de l'estètica déco, caracteritzada per l'ús original de formes geomètriques. </p> <p>L'horitzontalitat queda trencada per la composició vertical dels buits de les plantes pis (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-133 | Plaça de la Caserna, 1 | <p>Aquest edifici és representatiu de l'estètica déco, present en les decoracions d'alguns edificis sobretot de les dècades de 1920 i 1930, però amb una influència que va arribar fins els anys 1950. Per això l'edifici de la plaça de la Caserna 1 podria ser d'aquesta època o, possiblement, una mica posterior. Segons dades del cadastre, hauria estat construït el 1949.</p> <p>El fill del propietari era Antoni Jonch i Cuspinera, antic director del Parc Zoològic de Barcelona i del Museu de Granollers. Els baixos de l'edifici estan compartits amb can Layon, diminutiu del senyor Hilarion Planas, qui es va traslladar a aquest lloc procedent de la carretera de Ribes (actualment Joanot Martorell), l'any 1890 (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6089400,2.2858600 | 440496 | 4606605 | Possiblement 1949 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50005-can-jonc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50005-foto-08096-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50005-foto-08096-133-2.jpg | Legal | Art Decó|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: can Jonch | 110|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 50006 | Casa de la Plaça de la Corona 28-29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-la-corona-28-29 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Orienta</em>l, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges que és un exemple de l'arquitectura racionalista de la dècada de 1930. És un edifici entre mitgeres en cantonada, de planta rectangular amb tres façanes, la tercera en un pati de parcel·la.</p> <p>Consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta plana limitada per un simple entaulamet que incorpora els respiralls del terrat amb un calat horitzontal de peces ceràmiques corbes. La façana a la plaça està composada simètricament segons un eix central que conté l'escala de veïns. La simetria queda trencada pel balcó en cantonada que enllaça amb la façana al carrer d'Alfons IV, composada segons dos eixos.</p> <p>Els buits són de proporcions verticals i apaïsats. Aquests darrers es troben emmarcats amb brancals de totxo vist. La horitzontalitat de la façana està reforçada per les fines impostes a nivell de forjat, la barana i la llinda d'arc pla. Els buits estan tancats amb persiana enrrollable i porticons. Les baranes dels balcons tenen dos terços massissos i la resta amb petites baranes de ferro (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-134 | Plaça de la Corona, 28-29; Carrer d'Alfons IV, 2 | <p>La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986). Aquesta puixança va fer que a principis del segle XX Granollers es trobés immers en un procés de renovació per incorporar els darrers avenços a la ciutat.</p> <p>Aquesta renovació impulsada pel creixement econòmic va tenir el seu reflex en les noves construccions, com aquesta, que es troba a la zona d'eixample de la ciutat i que és un exemple d'arquitectura racionalista, impulsada a Catalunya pel grup d'arquitectes GATCPAC a la dècada de 1930. L'edifici, en concret, és obra de 1935.</p> <p>L'arquitecte fou Marian Lassús i Pecanins, el qual una mica més tard, el 3 de novembre de 1936, fou nomenat arquitecte municipal de Granollers pel Comitè Antifeixista Revolucionari, substituint a l’arquitecte August Miret Balde. Va estar en aquest càrrec fins el 1937.</p> | 41.6052600,2.2879800 | 440669 | 4606195 | 1935 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50006-casa-antic-jutjat-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50006-casa-antic-jutjat-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50006-casa-antic-jutjat-5.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Marian Lassús i Pecanins | Altres denominacions: Antic jutjat. | 120|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 50007 | Can Serratusell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serratusell | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Orienta</em>l, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar d'estil modernista, projectada pel mestre d'obres Antoni de Facerias. És una edificació entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants.</p> <p>La façana és plana i estucada. Està coronada amb un treballat capcer esculturat de perfil trencat i sinuós que és el que singularitza l'edifici. Conté elements en relleu de motius vegetals que inclouen a la part central la data '1912'. La composició de façana és simètrica segons dos eixos, amb buits de proporcions verticals, emmarcats amb llinda esgrafiada decorada amb motius geomètric-vegetals.</p> <p>La finestra de la planta baixa consta de reixa de ferro i persiana de llibret mòbil. Un dels elements més destacats és la balconada que ocupa la quasi totalitat de l'amplada i que està protegida amb una treballada barana de ferro amb decoració geomètrica (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-135 | Carrer de Miquel Ricomà, 160 | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872.</span></span></span></span></p> <p>Aquesta casa en concret es va construir l'any 1912, segons informa la inscripció de la façana. Fou projectada pel mestre d'obres de tendència modernista Antoni de Facerias Marimon (Barcelona 1846-Vilassar de Mar, 1918). Va ser propietat de Josep Serratusell Sitjes (Granollers, 1951), que va ser alcalde de Granollers entre 1992 i 1999 i diputat del Parlament de Catalunya per CDC.</p> | 41.6034300,2.2862100 | 440520 | 4605993 | 1912 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50007-can-serratussell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50007-can-serratussell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50007-can-serratussell-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50007-foto-08096-135-1.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-07 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Antoni de Facerias Marimon (mestre d'obres) | Altres denominacions: casa Esteban Bosch. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 50008 | Casa de l'avinguda Prat de la Riba, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-prat-de-la-riba-46 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Petita casa unifamiliar d'estil eclèctic, amb predomini d'elements més clàssics, com la decoració que destaca a la part del coronament, i altres que denoten certa influència modernista, com la barana bombada del balcó.</p> <p>Es tracta d'una edificació entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La façana és plana i està estucada amb especejament de carreus. La corona un treballat frontó de perfil corb, esculturat amb un element central de formes vegetals en alt relleu i la data esgrafiada de 1912. Als cotats queda limitat per una balustrada de dibuix vegetal amb pilastres rematades amb sengles hídries.</p> <p>La façana està composada segons dos eixos, amb buits de proporcions verticals. Els de la planta pis emmarcats en el terç superior, a manera de guardapols. Una balconada de barana bombada amb dibuix uneix els buits de la planta pis, que es tanquen mitjançant fusteria de llibret mòbil (CUSPINERA et alií, 2001). Conserva l'antiga placa de numeració amb el número 62.</p> | 08096-136 | Avinguda de Prat de la Riba, 46 | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, segons indica la inscripció de la façana hauria estat construïda l'any 1912.</p> | 41.6029700,2.2853800 | 440450 | 4605943 | 1912 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50008-prat-riba-46-a0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50008-prat-riba-46-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50008-prat-riba-46-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50008-foto-08096-136-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-07 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Data inscrita a la façana: '1912'. | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 50009 | Casa de l'avinguda Prat de la Riba, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-prat-de-la-riba-30 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granoller</em>s. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Casa representativa dels habitatge unifamiliars d'estil noucentista que es van popularitzar a la dècada de 1920 i 30. És un edifici aïllat, de planta baixa, amb façana plana arrebossada.</p> <p>La principal amb tres eixos de composició i buits verticals, rematats per sengles guardapols corbats en relleu, amb decoració floral als timpans. La coberta és a la catalana. La façana està remarcada per falses pilastres esgrafiades amb decoració vegetal a les cantonades. A la part superior presenta un fris amb respiralls, decorat amb motius florals. Al seu damunt descansa una balustrada amb pilastres que té un frontó central decorat amb una orla i motius vegetals.</p> <p>A la part posterior la casa es complementa amb un jardí.</p> | 08096-137 | Avinguda Prat de la Riba, 30 | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa, adopta un estil noucentista molt propi de la dècada de 1920 i la següent. Segons dades del cadastre, la data de construcció és el 1930.</p> | 41.6031600,2.2864100 | 440536 | 4605963 | Possiblement 1930 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50009-carrer-prat-riba-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50009-foto-08096-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50009-foto-08096-137-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-07 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 319,36 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/