API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
50010	Cases del carrer Francesc Ribes, 5-13	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-francesc-ribes-5-13	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p>	XX	Edificis en estat d'abandonament, amb les façanes degradades, les obertures tapiades i brutícia.	<p>Conjunt de quatre cases dels primers decennis de segle XX, de tipologia diversa però que són representatives de l'arquitectura popular i eclèctica d'aquest moment. </p> <p>La casa número 5 (a ponent) és una construcció entre mitgeres i en cantonada, de planta rectangular. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. La façana principal presenta tres eixos definits per les finestres de composició vertical de la primera planta. Està coronada per una barana acroteri amb frontó. En la façana lateral el capcer és graonat i està coronat per impostes. Té dues lletres en relleu 'JT'.</p> <p>La casa número 9, entre mitgeres, té planta semisoterrani, planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants. La façana és plana i està composada amb dos eixos amb buits de proporció vertical. Es recolza sobre un sòcol de paredat limitat per una imposta de doble filet de totxo vist. La planta baixa de pedra vista, amb els buits d'arc rebaixat emmarcats, emfasitzats per la balconada amb barrots de fosa de la planta pis. A les golfes hi ha una galeria de quatre buits amb arc rebaixat de totxo que reposen sobre unes columnes que estan recolzades en una cornisa- ampit de totxo vist. Aquests quatre buits estan protegits per baranes de ferro.</p> <p>Les cases número 11 i 13 formen un conjunt de dues cases amb una mitgera cega a l'espai públic. Consten de planta semisoterrada, baixa i pis amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana és plana i està composada simètricament amb buits de proporció vertical. Sengles persianes de fusta de llibret mòbil tanquen les finestres de la planta baixa, presentant, a més la de costat de ponent, una dibuixada reixa de ferro. A la planta pis hi ha sengles balcons protegides mitjançant brendolat de ferro amb dibuixos, que ocupa tota la façana, emfasitzant els buits de la planta baixa (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-138	Carrer de Francesc Ribas, 5-9-11-13	<p>El carrer de Francesc Ribas s'inscriu en l'eixample granollerí. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya (Jacint Verdaguer) entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'iniciaren el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Joan Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986).</p> <p>Les tres cases foren construïdes a la dècada de 1920 o amb posterioritat. Segons dades del cadastre, la casa núm. 9 fou construïda el 1920, la número 11 el 1925 i, finalment, la número 5 una mica més tard, el 1940.</p>	41.6136700,2.2913300	440956	4607126	1920, 1925, 1940	08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50010-cases-francesc-ribes-5-13-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50010-cases-francesc-ribes-5-13-c.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50010-cases-francesc-ribes-5-13-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50010-cases-francesc-ribas-5-13-t.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50010-cases-francesc-ribas-5-13-y.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50010-foto-08096-138-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50010-foto-08096-138-3.jpg	Legal	Eclecticisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BPU	2024-06-26 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		102\|119\|98	46	1.2	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50011	Casa del carrer Girona, 172-174	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-girona-172-174	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p>Edifici que inclou tres habitatges, construït probablement a la dècada de 1930 i que és un exemple senzill però representatiu de la introducció de l'arquitectura racionalista en aquesta època.</p> <p>Consta de planta baixa i pis. La façana és plana. Està arrebossada i es corona per un entaulament - barana, el qual incorpora els buits de ventilació de la coberta. La composició adopta un eix de simetria marcat pel portal central, remarcat amb un emmarcament. Els buits són de proporcions verticals i horitzontals, tancats amb persianes de corda enrotllables (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-139	Carrer de Girona, 172-174	<p><span><span><span><span>Fins el 1958 el carrer de Girona estava ocupat pel la via del ferrocarril. A començament del segle XX els terrenys propers a la via eren ocupats per cases baixes, amb els seus horts i eixides. El desmantellament del primitiu traçat de la via va fer possible la urbanització del carrer, que es va realitzar en diferents etapes al llarg de la dècada de 1960. Des d’aleshores s’hi van edificar nombrosos edificis plurifamiliars de gran alçada, i la nova via es va convertir en una de les principals artèries de circulació de la ciutat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa, s</span></span></span></span>egons dades del cadastre, s'hauria construït l'any 1935. Constitueix un exemple senzill de l'arquitectura racionalista que es va difondre de manera important en aquesta dècada.</p>	41.6140700,2.2922200	441030	4607170	Possiblement 1935	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50011-girona-172-174-c.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50011-girona-172-174-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50011-girona-172-174-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50011-foto-08096-139-1.jpg	Legal	Racionalisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Recentment la façana ha estat restaurada.	120\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50012	Casa Cumella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cumella	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Orienta</em>l, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p>	XX		<p><span><span><span><span>Casa unifamiliar representativa de l’arquitectura catalana d’avantguarda de mitjans de segle XX, obra dels arquitectes Josep Martorell i Oriol Bohigas. La composició es caracteritza per un interessant joc de volums de formes quadrangulars, junt amb el contrast de diferents materials que formen les façanes: rajola, obra calada de maó, ciment i arrebossat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació entre mitgeres en cantonada, que consta de planta soterrània, baixa i pis, amb coberta plana. Les façanes són planes amb domini del buit sobre el ple, arrebossades. Les amples corretges - impostes reforcen l'horitzontalitat de la seva composició. Els buits estan protegits amb gelosies ceràmiques o persianes de llibret mòbil de pala ampla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta d'entrada està reculada dins un cancell obert al carrer (CUSPINERA et alií, 2001).</span></span></span></p>	08096-140	Carrer de Girona, 168-170	<p><span><span><span><span>Aquesta casa va pertànyer a Antoni Cumella Serret (Granollers, 1913-1985), que fou un ceramista de fama mundial, pare del també ceramista Toni Cumella. L'any 1960 fundà l'escola d'art FAD a Barcelona, juntament amb Alexandre Cirici i Romà Vallès. Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1981, en la seva primera edició, i el 1982 va rebre la medalla d'or del FAD Foment de les Arts i el Disseny. El 1982 fou nomenat fill predilecte de Granollers. El 1984 realitzà la Medalla del Parlament de Catalunya. Ceràmica Cumella continua en actiu, amb seu al Carrer de Girona 87, de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa Cumella és obra dels arquitectes Josep Martorell i Oriol Bohigas, renovadors de l’arquitectura catalana a partir de la dècada de 1950. Van formar l’anomenat 'Grup R', que va trencar amb l'arquitectura oficial de la postguerra, amb una innovadora llibertat expressiva reforçada amb asimetries compositives. </span></span></span></span>Precisament als anys 1950 Antoni Cumella havia col·laborat activament amb el Grup R.</p> <p>Segons dades del cadastre, aquesta casa s’hauria construït l’any 1960.</p>	41.6139200,2.2921300	441023	4607154	Possiblement 1960	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50012-casa-cumella-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50012-casa-cumella-2.jpg	Inexistent	Avantguardes\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Josep Martorell; Oriol Bohigas (arquitectes)		107\|98	45	1.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50013	Casa del carrer Joan Prim, 6	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-joan-prim-6	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Orienta</em>l, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p>	XIX-XX		<p>Edifici d'habitatges que ha conservat la façana originària, amb una estètica de línia academicista pròpia de finals del segle XIX o començaments del XX. És una construcció entre mitgeres, de planta rectangular, i consta de planta baixa i dues plantes pis.</p> <p>La façana és plana, arrebossada i es desenvolupa en tres eixos. A la planta baixa, la porta d'accés es troba desplaçada cap a la dreta i emmarcada mitjançant especejament de carreus. A les plantes primera i segona els buits estan formats per balcons amb baranes de ferro treballades. Alguns han estat reformats.</p> <p>La verticalitat és més acusada a la primera que a la segona planta. L'edifici està acabat amb terrat a la catalana, delimitat per una barana amb quatre pilastres rematades en hídries sobre una cornisa. Un petit frontó o acroteri semicircular remata el coronament.</p>	08096-141	Carrer de Joan Prim, 6	<p>Aquest carrer en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim, el qual el 19 d'agost del 1842 va visitar Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX.</p> <p>En aquesta via s'hi troben representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Pel que fa a aquesta casa en particular, no està clara la seva datació. Segons el cadastre, no sempre del tot fiable, hauria estat construïda el 1884, però no es pot descartar que sigui dels primers decennis del segle XX.</p>	41.6099344,2.2894837	440798	4606712		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50013-joan-prim-6-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50013-joan-prim-6-d.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50013-foto-08096-141-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50013-foto-08096-141-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-26 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Recentment l'edifici ha estat rehabilitat amb un resultat dubtós. S'ha mantingut l'estructura de les obertures, però s'han refet els balcons i s'han arrebossat de nou les dues plantes superiors, amb la qual cosa l'edifici ha perdut en bona part la pàtina d'antiguitat i és fàcil de confondre amb un edifici actual.	98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50014	Casa del carrer de Joan Prim, 132	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-joan-prim-132	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p>Edifici entre mitgeres construït els anys 1940-50; un exemple interessant de la influència de l'arquitectura racionalista d'aquells anys.</p> <p>Consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabada amb un treballat ràfec - imbricació de ceràmica vista. La façana és plana, estucada, recolzada sobre un sòcol d'aplacat ceràmic. La composició es desenvolupa en tres eixos amb buits de llinda plana de proporció apaïsada, emmarcats amb maó de color vermell.</p> <p>Sobre el portal d'entrada hi ha una placa de ceràmica amb un escut en relleu emfasitzat per una imposta interrompuda a plec de llibre i, a la dreta, s'hi veu la grafia amb el nom de l'arquitecte (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-142	Carrer de Joan Prim, 132	<p><span><span><span><span>Aquest carrer en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim. El 19 d'agost del 1842 el general Prim (que aleshores s’introduïa en el món de la política) havia visitat Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquesta via s'hi troben representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Aquest edifici en concret, aixecat els anys 1940-50, s'emmarca dins la influència de l'arquitectura racionalista. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons dades del cadastre, l'any de construcció fou el 1947.</span></span></span></span></p>	41.6129700,2.2903600	440874	4607049	1940-50	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50014-joan-prim-132-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50014-joan-prim-132-f.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50014-joan-prim-132-g.jpg	Legal	Racionalisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	J. García Alcañiz		120\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50015	Casa del carrer de Joan Prim, 133	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-joan-prim-133	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges entre mitgeres construït els anys 1940-50 i representatiu d'una estètica historicista de línia clàssica. És de planta rectangular, i consta de planta soterrani, baixa i tres plantes pis.</p> <p>La façana és plana i està dividida en tres eixos que emfasitzen la seva verticalitat mitjançant falses pilastres i capitells clàssics. Aquests darrers sustenten la cornisa, que serveix d'ampit de les finestres de la tercera planta. Els buits de proporció vertical estan tancats mitjançant baranes i reixes de ferro amb decoració, tret dels balcons del primer i segon pis, que es troben sobre la porta d'accés i que presenten sengles balustrades. A la planta baixa els buits són de punt rodó tret de les finestres que donen llum al soterrani, de proporció horitzontal. Aquesta mateixa planta té la façana amb especejament horitzontal.</p> <p>L'edifici està coronat per un fris amb una notable cornisa sobre la qual es troba el terrat a la catalana amb balustrada entre pilastres.</p>	08096-143	Carrer de Joan Prim, 133	<p><span><span><span><span>Aquest carrer en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim. El 19 d'agost del 1842 el general Prim (que aleshores s’introduïa en el món de la política) havia visitat Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquesta via s'hi troben representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Aquest edifici en concret, construït els anys 1940-50, és representatiu de l'estètica classicista recuperada els anys de postguerra. Segons dades del cadastre, fou construït l'any 1942.</span></span></span></span></p>	41.6130600,2.2900800	440851	4607060	1940-50	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50015-joan-prim-133-d.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50015-joan-prim-133-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50015-joan-prim-133-b.jpg	Legal	Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	J. García Alcañiz		116\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50016	Casa del carrer de Joan Prim, 98	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-joan-prim-98	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p>Casa unifamiliar, entre mitgeres, construïda el 1935 i que té elements decoratius d'estètica art déco.</p> <p>Consta de planta baixa i pis, amb coberta plana limitada per una barana. La façana és plana i està arrebossada. Es composa segons un únic eix amb buits de proporcions verticals. Aquesta verticalitat queda trencada per la imposta del primer forjat, la de totxo a l'alçada de la llinda del balcó del primer pis i la barana del terrat. Aquesta última destaca per una ornamentació mitjançant dos medallons treballats amb dibuixos geomètrics propis del llenguatge déco, els quals estan situat als laterals i s'uneixen per una barana de ferro també amb decoració geomètrica déco. Aquesta estètica també és present a la decoració de la barana del balcó.</p> <p>Els buits són de doble llinda, plana i triangular. A la planta baixa, en forma de triangle de totxo amb salmer, i clau de pedra al balcó (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-144	Carrer de Joan Prim, 98	<p><span><span><span><span>Aquest carrer en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim. El 19 d'agost del 1842 el general Prim (que aleshores s’introduïa en el món de la política) havia visitat Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquesta via s'hi troben representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. En aquest edifici, de l'any 1935, hi trobem elements decoratius característics de l'estètica déco.</span></span></span></span></p>	41.6122400,2.2900800	440850	4606968	1935	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50016-joan-prim-98-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50016-joan-prim-98-e.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50016-foto-08096-144-1.jpg	Legal	Art Decó\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	M. J. Raspall i Mayol (arquitecte)		110\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50017	Cases del carrer de Joan Prim, 50-54	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-joan-prim-50-54	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p>Conjunt de tres cases unifamiliars de principis del segle XX adossades, de tipologia popular i amb una certa homogeneïtat de proporcions, encara que d'estil i composició diferents. Són de planta rectangular i entre mitgeres.</p> <p>El casa número 50 (a la dreta) consta de planta baixa i pis. Presenta la façana plana, arrebossada, amb dos eixos de composició. La planta baixa ha estat modificada. La primera presenta dos buits de proporció vertical: finestra a l'esquerra i balcó a la dreta amb barana de ferro, ambdós de llinda plana i emmarcats en relleu amb arrebossat de guix. L'edifici presenta coberta a la catalana amb balustrada emmarcada per dues pilastres i cornisa de bocell.</p> <p>La casa número 52 (al centre) consta de planta baixa i dues plantes pis (la superior a manera de golfa). Té façana plana, arrebossada, de composició en dos eixos. La verticalitat està accentuada pels buits de la planta primera. La planta baixa està molt reformada. Els buits de la planta primera es tanquen mitjançant persiana de llibret mòbil i presenten un balcó corregut amb barana decorada. Tant aquest com les finestres de la planta segona es troben emmarcats per un relleu amb arrebossat de guix. L'edifici està cobert a la catalana.</p> <p>La casa número 54 (a l'esquerra) es desenvolupa en planta baixa (molt reformada) i pis. Presenta dos eixos de composició amb dos buits verticals a la primera planta protegits mitjançant barana correguda. Els buits són de llinda plana emmarcats per un relleu amb arrebossat de guix. L'edifici presenta el coronament d'un frontó amb timpà sinuós.</p>	08096-145	Carrer de Joan Prim, 50-54	<p><span><span><span><span>Aquest carrer en un principi estava dedicat a Isabel II i el 1866 es va denominar Joan Prim. El 19 d'agost del 1842 el general Prim (que aleshores s’introduïa en el món de la política) havia visitat Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna, en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). La carretera era el nou vial que travessava el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquesta via s'hi troben representats els principals moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Aquestes tres cases, en concret, representatives d'una tipologia més aviat popular, pertanyen ja a les primeres dècades del segle XX, tal vegada als anys 1930-40.</span></span></span></span></p>	41.6112300,2.2898300	440829	4606857	ca. 1930-40	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50017-cases-joan-prim-50-54-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50017-cases-joan-prim-50-54-f.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50017-cases-joan-prim-50-54-e.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50017-cases-joan-prim-50-54-d.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BPU	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		119\|98	46	1.2	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50018	Panteó de Frederic Torras i Bergé	https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-frederic-torras-i-berge	<p>CRUZ I CORRAL, Francesc (1993). <em>La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993</em>. Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001).<em> Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona:</em> Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XX	La làpida es troba malmesa.	<p><span><span><span>Tomba o panteó de Frederic Torras i Bergé, emplaçada al cementiri municipal de Granollers, concretament a un costat de la rotonda central de la part antiga, formant part d’un grup de cinc panteons de personatges o famílies il·lustres de la ciutat. Els elements formals i compositius d’aquest conjunt s’emmarquen dins del llenguatge modernista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El panteó consta d’una superfície plana rectangular, on hi ha la làpida de la tomba (actualment en mal estat i coberta) i, al fons, l’escultura d’un àngel sobre un pedestal circular on consta la firma d’E. Clarasó. L’escultura representa un àngel alat, amb cos femení, que té la mà esquerra alçada i sosté una creu, mentre que la mà dreta, a baix, sosté un llibre obert. El pedestal és guarnit amb flors sepulcrals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’altre extrem d’aquest conjunt de tombes hi trobem la que correspon al germà de Frederic, Joan Torras i Bergé, amb una configuració molt semblant i establint un diàleg amb la primera. Els dos sepulcres estan presidits per sengles escultures d’Enric Clarasó. Un dels àngels aixeca una creu cap al cel amb la mà esquerra, i l’altre assenyala el cel amb la dreta. </span></span></span></p>	08096-146	Cementiri municipal de Granollers.	<p><span><span><span>L’autor de l’escultura és Enric Clarasó i Daudí (Sant Feliu del Racó, 1857 – Barcelona, 1941). Fou un escultor modernista i pròxim també al simbolisme, amb un estil que s’ha relacionat amb el de Josep Llimona. Precisament, Llimona és l’autor de l’escultura que es troba a la tomba central d’aquest conjunt del cementiri de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La família Torras està vinculada a la indústria tèxtil de Granollers des de mitjan segle XIX. L'any 1842 hi ha documentat un teixidor de cotó de nom Josep Torras, i el 1850 un Pau Torras que té una fàbrica amb 17 telers. Entre 1891 i 1900 l'empresa, que havia assolit una notable dimensió, va adquirir la denominació social Frederic i Joan Torras i, des de 1901, només Frederic Torras Bergé. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica va continuar amb els seus descendents fins que va tancar, l'any 1963.</span></span></span></p>	41.6089607,2.2997712	441655	4606598		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50018-cementiri-tomba-frederic-torras-berge-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50018-cementiri-tomba-frederic-torras-berge-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50018-cementiri-tomba-frederic-torras-berge-4.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós			BPU	2024-06-20 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Enric Clarasó i Daudí (escultor)		105\|98	47	1.3	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50019	Casa Magdalena Bufí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-magdalena-bufi	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p>Casa edificada l'any 1933 que segueix vagament una estètica noucentista i art déco. És una edificació entre mitgeres en cantonada.</p> <p>Consta de planta baixa, entresolat i una planta pis amb coberta plana. Les façanes són planes i estan arrebossades. La composició ve determinada per dos volums. El cos més alt, a la mitgera nord, incorpora l'escala. A tot el conjunt la proporció vertical dels buits de la planta baixa i l'entresolat queda tallada per les impostes i la cornisa - barana.</p> <p>El cos més alt queda coronat per un frontó de perfil trencat amb elements formals del llenguatge decó. Els buits de l'entresol són d'arc de punt rodó (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-147	Plaça Josep Maluquer i Salvador, 2	<p>Aquesta casa fou edificada l'any 1933, amb una estètica influïda pel noucentisme i l'art déco que estaven en boga en aquell moment.</p> <p>Joan Estaper Mir tenia taverna a la cantonada de la plaça del Bestiar amb el carrer de Sant Roc, per això aquesta casa també es coneixia amb el nom de 'can Joan de la Taberna' (GARCIA-PEY, 1990).</p>	41.6084300,2.2886700	440729	4606546	1933	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50019-casa-magdalena-bufi-ok-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50019-casa-magdalena-bufi-ok-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50019-foto-08096-147-1.jpg	Legal	Noucentisme\|Art Decó\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		106\|110\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50020	Casa 'La Caixa'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-la-caixa	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p>	XX		<p>Edifici monumental que s'inscriu dins una estètica noucentista tardana, de postguerra, el qual va acollir la seu la la Caixa de Pensions. És de planta rectangular i fa mitgera a la banda sud. El seu destacat volum es desenvolupa entre els carrers d'Edison i la plaça Maluquer i Salvador, on fa dues cantonades.</p> <p>Consta de planta baixa i quatre plantes pis. La seva verticalitat ve marcada pel fet de sobresortir la quarta planta a les cares nord i est, com si es tractés de dues torres. A la planta baixa presenta buits, majoritàriament d'arc de punt rodó, i està acabada amb lloses de pedra. En la resta dels pisos presenta façana arrebossada de color rosat, remarcada amb falsos carreus en relleu a les cantonades. La resta dels buits, llevat dels de les torres, són verticals i d'arc pla. A la primera planta es troben emmarcats i, a la planta primera, rematats mitjançant frontó clàssic i timpà. A les finestres centrals de la façana est, al nivell del primer pis, sota el timpà i entre les finestres, destaca una fornícula clàssica amb un grup escultòric, la qual ressalta l'eix de simetria de la façana. Els balcons estan protegits mitjançant balustrada a la planta primera i amb barana de reixa de ferro a les plantes segona i tercera.</p> <p>El grup escultòric de la façana és obra de Víctor Moré i desenvolupa una al·legoria de l'estalvi, representat mitjançant membres de diferents edats d'una família: des d'un nadó fins a un ancià. Tots queden emparats sota la figura simbòlica que representa l'estalvi.</p>	08096-148	Plaça Josep Maluquer i Salvador, 4	<p>El lloc que ocupa aquest edifici era antigament el cafè d'en Sínia, famós per les picabaralles de la política local (GARRELL, 1960).</p> <p>El dia 29 de juny de 1912 s'inaugurava l'oficina central de la Caixa de Pensions (HOMS, 1995). L'edifici en qüestió és de l'any 1950. Tal com indica una placa, era propietat de la 'Caja de Pensiones pera la Vejéz y de Ahorros'.</p>	41.6086900,2.2887100	440733	4606575	1950	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50020-casa-la-caixa-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50020-casa-la-caixa-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50020-casa-la-caixa-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50020-casa-la-caixa-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50020-casa-la-caixa-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50020-casa-la-caixa-6.jpg	Legal	Noucentisme\|Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Victor Moré (part escultòrica)		106\|116\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50021	Llibreria Carbó / Can Carbó Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibreria-carbo-can-carbo-nou	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges i comercial de la dècada de 1930 que adopta una estètica vagament noucentista, amb algunes detalls que remeten encara al llenguatge modernista. És una construcció de planta quadrangular entre mitgeres. Consta de planta baixa i pis. La façana és plana, arrebossada, de color gris i es desenvolupa en quatre eixos marcats pels buits de la primera planta, que li donen verticalitat. Queden inclosos en una àmplia balconada correguda que està protegida amb una barana de ferro de brèndoles ornamentades amb dibuix noucentista. A més d'aquesta decoració, els buits es troben emmarcats amb motllures en el terç superior.</p> <p>La coronació de la casa es fa mitjançant una treballada barana de quatre pilastres medalló de maó vist que emmarquen les també baranes de ferro i un frontó central de forma quadrada. Al seu interior acull un interessant rellotge de sol fet amb rajoles de ceràmica vidriada blanca i groga. Té les figures de dos angelets i una llegenda que diu: 'J. BOTEY' i 'ANY 1930'.</p> <p>Aquesta part de coronació de l'edifici és interessant perquè, mentre les pilastres de maó remeten encara al llenguatge modernista el rellotge de sol s'inscriu clarament dins l'estètica noucentista.</p>	08096-149	Carrer Nou, 31	<p><span><span><span><span>En un document de 1515 es fa referència a un carrer Nou, però aquest tenia una ubicació diferent de l’actual, ja que estava situat a l’interior del recinte emmurallat. Al sud de la vila medieval es va crear el raval al voltant del carrer Barcelona, desenvolupat sobretot a partir del segle XVI. D’altra banda, al segle XVII ja hi ha documentat el carrer Nou, fet que indicaria que en aquesta època havia començat una urbanització, encara que incipient, a l’exterior sud de la muralla. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cap a la segona meitat del segle XIX, més enllà dels ravals existents, va prendre cos l’eixample granollerí. Fins 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou; al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant entre el carrer Barcelona i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'iniciaren el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872. És d’aquesta època que daten la majoria de les cases actuals del carrer Nou.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La major part d'edificis d'aquest carrer són del segle XIX o principis del XX. En el cas d'aquesta casa, </span></span></span></span><span><span><span><span>fou construïda l'any 1930 (segons informa la inscripció del rellotge de sol), seguint una estètica més o menys noucentista. Als baixos hi havia (i encara hi és) la llibreria Carbó. </span></span></span></span><span><span><span><span>Segons recull García-Pey</span></span></span></span>, Joan Carbó Canyameres era fill de Can Carbó Vell, la vella llibreria que hi havia al carrer de Sant Roc, 15. En posar llibreria i enquadernació a la Carretera, cantonada amb el carrer Nou, els granollerins, per distingir les dues cases, l'anomenaren Can Carbó Nou (GARCIA-PEY, 1990). Joan Carbó va ser també un dels impulsor del Museu de Granollers als anys de la postguerra, juntament amb Llobet, Jonch, Ruera i Estrada.</p>	41.6072400,2.2883900	440705	4606415	1930	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50021-llibreria-carbo-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50021-llibreria-carbo-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50021-llibreria-carbo-4.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-26 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		105\|106\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50022	Casa del carrer Nou 12	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-nou-12	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges d'estètica noucentista que ha conservat la façana amb la tipologia originària.</p> <p>Es tracta d'una construcció de planta rectangular, entre mitgeres, en cantonada amb el carrer de Guayaquil. Consta de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de teula àrab. La façana és plana i està arrebossada i pintada. Es composa simètricament segons tres eixos marcats per la verticalitat dels buits. Les obertures estan emmarcades amb un motllurat al terç superior. En el centre del primer pis destaca una tribuna de planta pentagonal de costats desiguals, la qual enllaça amb sengles balcons a banda i banda. Els balcons tenen baranes de ferro decorades amb dibuixos geomètrics de llenguatge noucentista, igual que els balcons del pis superior i les reixes de les finestres de planta baixa (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>Sobre el portal hi ha un relleu amb escut d'armes flanquejat per les figures de dos gossos.</p>	08096-150	Carrer Nou, 12	<p><span><span><span><span>En un document de 1515 es fa referència a un carrer Nou, però aquest tenia una ubicació diferent de l’actual, ja que estava situat a l’interior del recinte emmurallat. Al sud de la vila medieval es va crear el raval del carrer Barcelona, desenvolupat sobretot a partir del segle XVI. D’altra banda, al segle XVII ja hi ha documentat el carrer Nou, fet que indicaria que en aquesta època havia començat una urbanització, encara que incipient, a l’exterior sud de la muralla. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cap a la segona meitat del segle XIX, més enllà dels ravals existents, va prendre cos l’eixample granollerí. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou; al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant entre el carrer Barcelona i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'iniciaren el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872. És d’aquesta època que daten la majoria de les cases actuals del carrer Nou.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa, d'estètica noucentista, sembla que fou construïda a la dècada de 1930. Segons dades del cadastre, es va bastir el 1930. Al segle XIX de la família granollerina Grivé n'havia sorgit una personalitat destacada: </span></span></span></span>Martí Grivé i Cuní (Granollers, 1814 - Perth, Austràlia, 1886) que fou metge i sacerdot. Va exercir la seva activitat eclesiàstica com a bisbe de Perth, a Austràlia, on fou el primer a ocupar aquesta càtedra. Actualment en aquest edifici hi ha la seu de la Fundació Roure.</p>	41.6070900,2.2875400	440634	4606398	Probablement 1930	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50022-can-grive-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50022-can-grive-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50022-can-grive-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50022-can-grive-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50022-foto-08096-150-2.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Altres denominacions: can GrivéEdifici restaurat l'any 2001.	106\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50023	Casa del carrer Nou, 14	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-nou-14	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges probablement construït al final del segle XIX o a les primeres dècades del XX.</p> <p>És una construcció entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis. La façana es plana, està estucada a faixes horitzontals i coronada per un entaulament-cornisa que incorpora les ventilacions de la coberta. Els buits són de proporcions verticals, emmarcats en el terç de dalt i tancats amb persianes de fusta de llibret mòbil. Els balcons són amb baranes de ferro de dibuixos geomètrics (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-151	Carrer Nou, 14	<p><span><span><span><span>En un document de 1515 es fa referència a un carrer Nou, però aquest tenia una ubicació diferent de l’actual, ja que estava situat a l’interior del recinte emmurallat. Al sud de la vila medieval es va crear el raval del carrer Barcelona, desenvolupat sobretot a partir del segle XVI. D’altra banda, al segle XVII ja hi ha documentat el carrer Nou, fet que indicaria que en aquesta època havia començat una urbanització, encara que incipient, a l’exterior sud de la muralla. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cap a la segona meitat del segle XIX, més enllà dels ravals existents, va prendre cos l’eixample granollerí. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou; al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant entre el carrer Barcelona i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'iniciaren el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872. És d’aquesta època que daten la majoria de les cases actuals del carrer Nou.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a la casa objecte d'aquesta fitxa no en coneixem notícies concretes. Podria ser de finals del segle XIX (1890 segons el cadastre) o bé de les primeres dècades del segle XX.</span></span></span></span></p>	41.6071000,2.2876700	440645	4606399		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50023-c-nou-14-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50023-foto-08096-151-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50024	Casa de la Plaça de l'Oli 5	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-loli-5	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granoller</em>s. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).</span></span></span></span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial.</em> Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges que és representatiu de l'estil racionalista que es va imposar entorn de la dècada de 1930. </p> <p>És una edificació entre mitgeres que fa cantonada, de planta quadrangular i amb pati interior. Consta de planta baixa i tres plantes pis. Les façanes són planes i estan coronades mitjançant un entaulament - barana massissa. La cantonada queda emfasitzada per sengles balcons correguts que contenen cinc obertures a la planta primera, i tres en la segona. L'element que singularitza l'edifici és precisament la cantonada arrodonida, que a la planta superior queda destacat per un volum d'un terç de cilindre rematat amb una decoració de bandes horitzontals que recorda l'art déco.</p> <p>L'edifici es va bastir sobre dues finques de l'antic parcel·lari medieval, i dels edificis anteriors se n'ha conservat una arcada, a l'interior de la planta baixa, en la mitgera del costat de ponent. És un arc de mig punt adovellat que probablement hauria format part d’una porxada. Cal relacionar-lo amb els arcs localitzats al carrer Elisabet, 3, i amb el que es troba també a la plaça dels Cabrits núm. 5 (Pancorbo et alii, 2006: 239).</p>	08096-152	Plaça de l'Oli, 5	<p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals, la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona, i es va construir la Porxada. L'augment de poder de l'ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part de l’antic recinte murallat, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució.</span></span></span></span></p> <p>És el cas d'aquest edifici en particular, que s'hauria construït de nou a la dècada de 1920 o 1940, en un estil racionalista. Segons dades del cadastre, la data de construcció seria el 1945. L'edifici, però, va conservar de manera puntual un arc interior a la planta baixa, corresponent a la construcció anterior, que es podria datar als segles XV-XVI. A la dècada de 1970 es va malmetre la façana de la planta baixa de la plaça de l'Oli. </p> <p>Sembla que antigament a la casa també li deien cal Miro, abreviatura d'Edelmiro (informació oral del Sr. Eustaqui Canals).</p>	41.6085937,2.2877416	440652	4606565	ca. 1945	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50024-can-meranges-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50024-can-meranges-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50024-can-meranges-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50024-can-meranges-5.jpg	Legal	Contemporani\|Racionalisme\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Altres denominacions: can Meranges.	98\|120\|94	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50025	Casa de la Plaça de l'Oli 6-8	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-loli-6-8	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila obert</em>a, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial</em>. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges entre mitgeres en cantonada que es pot inscriure, més o menys, en l'arquitectura racionalista dels anys 1930 i 40.</p> <p>Consta de planta baixa i tres plantes pis. La coberta és plana i està limitada per una barana massissa. També són planes les façanes, arrebossades. La principal es composa segons quatre eixos, amb obertures protegides amb persiana enrotllable. La horitzontalitat queda reforçada per unes fines impostes a nivell de forjat i per la cornisa - barana, que li donen un cert caràcter racionalista (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>En fer-hi obres en el seu interior (a la mitgera nord) s'hi van descobrir restes d'època medieval i/o moderna, ja que l'edifici es va aixecar aprofitant estructures anteriors, concretament, un arc en direcció est-oest.</p>	08096-153	Plaça de l'Oli, 6-8	<p>Segons dades del cadastre, aquest edifici s'hauria construït l'any 1940.</p>	41.6085900,2.2878800	440664	4606565	Ca. 1940	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50025-can-palaus-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50025-can-palaus-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50025-foto-08096-153-3.jpg	Legal	Racionalisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Altres denominacions: can Palaus, can Gui, can Prat.Alguns autors proporcionen informacions de caràcter popular i anecdòtic sobre aquest indret i la casa que hi havia anteriorment:En Joan Guiu Houles era francès i pronunciava el seu cognom sense la U final, forma que quedà també de nom en aquesta casa (GARCIA-PEY, 1990). També s'havia dit can Farrasset, una sastreria que tenia dos portals, un a la plaça de l'Oli, davant d'on hi ha la farmàcia Parera i l'altre al carrer de Santa Elisabet. Allà, el dia del ball de donzelles els músics, els 'serenos' i els sarauistes travessaven la botiga, on als petits dansaires els donaven grapats de confits i caramels. Garrell (1960) explica que això era així perquè la casa estava feta en uns porxos públics i, per tant, es feia recordant d'aquest dret comunal sobre l'espai ocupat actualment per la casa. En una època posterior a la relatada per Garrell aquesta casa es donava el pa de pessic als nens el dia del ball de donzelles. Els petits entraven per una porta, agafaven el dolç bocí i sortien per l'altre (informació oral del Sr. Eustaqui Canals).	120\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50026	Casa de la Plaça Cabrits 4	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-cabrits-4	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span>GARRIGA TOLEDO, Joan (2023). <em>Memòria final dels treballs de control i excavació arqueològica a la Plaça de les Olles, 16</em>. Granollers (Vallès Oriental). Àtics, SL. (treball inèdit).</span></span></span></p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001). <em>Granollers, espai, temps</em>. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006).<em> Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 251-252.</span></span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987a). <em>La Porxada. Granollers al segle XVI</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XV, XVII, XX		<p><span><span><span>Casal de tradició medieval i gòtica, amb modificacions posteriors però que ha conservat alguns dels elements constructius d’aquest moment originari. És una edificació entre mitgeres, de planta rectangular, que fa cantonada entre la plaça de les Olles i la plaça del Cabrits. Presenta planta baixa i dues plantes pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és plana, actualment arrebossada, amb carreus a la cantonada fins dalt de tot. Es troba delimitada per una barana massissa. A la planta baixa en destaquen dues entrades, una a cada façana. La de la plaça de les Olles consta d’arc escarser o rebaixat; la que dona al carreró és amb arc apuntat. A la primera planta destaca una finestra coronella geminada trilobulada d’estil gòtic. L’any 2002 hi mancava la columneta central, que ara ha estat restituïda. Al seu costat es conserva una finestreta amb arc conopial (que fins fa poc estava tapiada). La resta d’obertures són de nova creació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els dos arcs que es troben a la planta baixa perpendiculars a la façana principal indicarien que aquesta casa formava part d’una zona porticada, igual com succeeix en altres espais de les places granollerines que tenien relació amb el mercat. Precisament dues cases més enllà (la número 7), en els baixos on hi ha una botiga, hi ha un altres d’aquests arcs perpendiculars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici conserva els següents elements destacables:</span></span></span></p> <p><span><span><span>1. Planta baixa. Façana sud. Arc rebaixat format per dovelles de mida mitjana, i tapiat per un mur de pedra de mida mitjana i petita sense treballar i disposada de forma desordenada. A la part central del paredat s’hi troba una porta en arc rebaixat que sembla construïda sobre una altra d’anterior, segons els materials que s’hi observen. Fa 4,6 m d’amplada per 2,8 m d’alçada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>2.Planta noble. Façana sud. Finestra geminada acabada amb arcs lobulats amb doble motllura interior que descansen sobre sengles impostes amb decoració de tres rosetes a l’exterior i dues més al costat interior. Similar a la finestra del carrer Barcelona, núm. 4, i a la del carrer Santa Elisabet, 7-9. Com passa en els exemples citats, hi manca el mainell. Tanmateix, cal esmentar la possibilitat que sigui aprofitada d’un altre lloc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>3. Planta baixa. Façana oest. Arc lleugerament apuntat de factura molt similar al de la façana sud. Fa 3,8 m d’amplada per 2,9 m d’alçada (PANCORBO et alii, 2006: 252).</span></span></span></p>	08096-154	Plaça de les Olles, 16; Plaça dels Cabrits, 4	<p><span><span><span>L’excavació arqueològica practicada en aquest solar l’any 2021 va permetre documentar diverses sitges que van ser amortitzades al segle XIV. Cal recordar que la casa es troba en un entorn on han sorgit nombroses restes de la vil·la romana de Granollers i també d’època alt medieval.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna i la plaça de les Olles constituïen un dels eixos principals. Entre els segles XVI-XVIII Granollers va créixer considerablement, esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. Moltes de les antigues cases medievals es van transformar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XIX, amb el procés d’industrialització la vila tradicional va experimentar nous canvis i un procés de renovació, també al nucli antic. Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. De manera que els testimonis que han quedat del Granollers medievals són escassos i corresponen sobretot a elements concrets que s’han conservat en edificacions força transformades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És més o menys el cas de ca l’Estaper, que té el seu origen en un casal gòtic, el qual ha estat transformat al llarg dels segles, mantenint, però, l’estructura originària i alguns dels elements medievals. Segons un estudi de topografia històrica de Granollers, a l’edifici s’hi poden distingir diverses fases constructives (potser tres o quatre) segons l’observació de les façanes. Les més antigues són les següents: En primer lloc, la planta baixa de l’immoble amb sengles arcs d’amplada considerable indiquen la possible existència d’una porxada en aquest indret. És possible que també calgui adscriure a aquest mateix horitzó la planta noble de l’immoble, amb la finestra geminada. Si fos així, caldria situar-lo, doncs, en època gòtica (segle XV).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La següent fase correspon al tapiat dels arcs de la planta noble. La presència abundant de maons indica que és possible que calgui situar aquesta fase a partir del segle XVII (PANCORBO et alii, 2006: 252).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A un nivell més anecdòtic, se sap que a finals del segle XIX la casa es coneixia per Ca l’Estaper, casa de Joan Estaper, segons sembla pel cognom dels seus habitants, i encara que també es coneix per Can Marc, s’utilitzava de poc a la propaganda comercial de la botiga el nom d’antiga Casa Estaper (GARCIA-PEY,1990). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1900 li deien també can Jan, pel renom de Ramon Vilaseca i en plural “els Jans”, l’orquestra en la qual tocava (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p>	41.6085800,2.2873900	440623	4606564		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50026-ca-lestaper-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50026-ca-lestaper-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50026-ca-lestaper-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50026-ca-lestaper-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50026-foto-08096-154-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50026-foto-08096-154-3.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Altres denominacions: a l'Estaper; can Moquets; can Marc; can Jan; Minibar.L’any 2021, amb motiu d’unes obres, es va portar a terme una intervenció arqueològica al subsòl d’aquesta casa, sota la direcció de Joan Garriga, de l’empresa Àtics. Va donar com a resultat la troballa de diverses sitges, amortitzades al segle XIV, així com algunes estructures d’època moderna, una claveguera i dues fosses sèptiques.	93\|94\|98\|85	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50027	Casa Vídua Uyà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vidua-uya	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994). 'L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps', a <em>Lauro</em>, núm 7, juny 1994, pp.35-37. Granollers.</p>	XX		<p>Casa d'habitatges reconstruïda l'any 1908 que compta amb elements decoratius d'estètica modernista en les baranes de forja dels balcons.</p> <p>És de planta rectangular, entre mitgeres, i consta de planta baixa i tres plantes pis. La façana és plana i està arrebossada. Es composa segons dos eixos marcats per buits de proporcions verticals. Els de la planta baixa han estat transformats amb finalitats comercials. La verticalitat compositiva queda trencada per les impostes del forjat. En destaca la balconada correguda de la primera planta i els balcons independents de la segona, amb baranes de ferro forjat decorades mitjançant dibuixos a cop de fuet de llenguatge modernista. Les finestres de la tercera planta presenten, així mateix, interessants reixes decorades amb el mateix llenguatge (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>A l'interior conserva una arcada antiga en la mitgera compartida amb la casa del Conestable, a la banda de llevant. Aquest arc ha estat recentment restaurat.</p>	08096-155	Carrer de Sant Roc, 8	<p><span><span><span><span>El carrer Sant Roc formava part del nucli que es va desenvolupar a l’entorn del mercat, sobretot a partir del segle XIII. D’aquest carrer en sortia el camí que anava cap a Cardedeu i Girona per la banda nord-est de la població. En un principi es denominava carrer de Bell-lloc, i la primera referència documental és del 1367. A l’extrem del carrer hi havia el portal de Bell-lloc. També s’hi van instal·lar adoberies de pells. Al segle XVI, tal com passa en la resta de portals de la ciutat, s’hi construí una capella, que en aquest cas estava dedicada a Sant Roc. A mitjans del segle XIX la muralla i la capella foren enderrocades i el carrer es va remodelar. Durant la Guerra Civil de 1936 van haver de ser enderrocats dos edificis del carrer. A partir del tombant de segle XX sobretot molts edificis han estat objecte de reformes o substitució.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És el cas de la casa vídua Uyà, que és una reforma d'una</span></span></span></span> parcel·la medieval. Es troba al costat de l'anomenada Casa Gran o Casa del Conestable (un casal gòtic que havia pertangut a la família dels Tagamanent), per la qual cosa en origen incorporava estructures arquitectòniques d'aquesta, com una arcada que encara es conserva. L'any 1908 l'edifici fou reconstruït pràcticament de nou amb una estètica d'influència modernista en els elements decoratius dels balcons.</p> <p>La casa era també coneguda amb el nom del marit de la propietària 'ca l'Ustadis', militar que es va casar amb la Rosa Uyà. Una altra propietària va ser Maria Uyà Pagés (1862-1935), de ca l'Alomar. Aquesta va tenir una interessant col·lecció de premsa local que es va dispersar durant la Guerra Civil, encara que una part fou dipositada el 1981 a l'Hemeroteca Municipal (TINTÓ, 1994).</p> <p>La casa va ser reformada fa uns anys, ja que l'ordenança municipal va obligar a recular l'edifici. Aleshores van desaparèixer els esgrafiats que tenia a la façana (Informació oral Sr. Eustaqui Casals Margall, febrer 2002).</p>	41.6082700,2.2885400	440718	4606529	1908	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50027-casa-vidua-uya-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50027-casa-vidua-uya-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50027-foto-08096-155-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50027-foto-08096-155-1.jpg	Legal	Contemporani\|Modernisme\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	INFORMACIÓ ORAL: Sr. Eustaqui Casals Margall (febrer 2002).	98\|105\|85	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50028	Casa de la plaça de les Olles, 3	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-les-olles-3	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial.</em> Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges, entre mitgeres, amb una estètica de ressonàncies vagament noucentistes.</p> <p>És de planta rectangular, i consta de planta baixa i dues plantes pis amb coberta plana limitada per una balustrada. La façana és plana i està arrebossada i pintada. El coronament es fa mitjançant un entaulament que incorpora els respiralls de la coberta. La composició segueix tres eixos marcats pels buits de proporcions verticals emmarcats amb motllures en el terç superior.</p> <p>En destaquen el balcó corregut de la primera planta i els tres de la segona, tots protegits amb baranes de ferro decorades amb dibuixos geomètrics de llenguatge noucentista (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-156	Plaça de les Olles, 3	<p><span><span><span><span>La carretera va substituir el camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola (SESÉ, 1987b). Aquesta puixança va fer que, ja des de principis del segle XX, Granollers es trobés immers en un procés de renovació per incorporar els darrers avenços a la ciutat. Aquesta renovació que va tenir lloc sobretot a la zona de l’eixample és present també al centre de l’antiga vila medieval. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Concretament, al carrer de Santa Anna i a la plaça de les Olles s'hi troben alguns exemples d’edificacions de substitució que es van impulsar sobretot a partir del tombant de segle XX. Aquest edifici fou construït el 1920, amb una estètica de ressonàncies noucentistes.</span></span></span></span></p>	41.6083200,2.2871800	440605	4606535	1920	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50028-olles-3-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50028-olles-3-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50028-foto-08096-156-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50028-foto-08096-156-3.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		106\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50029	Casa Malàs / Ca l'Iglésies	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-malas-ca-liglesies	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. </em>Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 229-230.</span></span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987a). <em>La Porxada. Granollers al segle XV</em>I, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial.</em> Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p>	XV, XX		<p>Edifici d'habitatges, entre mitgeres, que segueix vagament l'estil noucentista. És de planta rectangular molt allargada, amb un passatge que condueix a un petit cos adossat lateral.</p> <p>Consta de planta baixa i dues plantes pis. La composició segueix un únic eix de simetria. Un gran cos, a manera de tribuna, de planta poligonal, ocupa les plantes primera i segona. El seu coronament serveix com a base de la barana del terrat. Els buits de la primera planta són verticals i el de la segona és d'arc de punt rodó. Als laterals hi ha sengles finestres de proporció vertical. Tots els buits estan tancats mitjançant persianes enrotllables i protegits per baranes de ferro. Una cornisa decorada marca el final superior de l'edifici i serveix de recolzament a la tanca de la terrassa. Seguint el mateix model que la tribuna, el cos lateral consta d'un portal i dues finestres força grans, la superior rematada amb punt rodó. </p> <p>A l'interior l'edifici conserva els següents elements antics, d'una construcció anterior (segle XV):</p> <p>- Planta baixa. Mitgera de ponent. Dos arcs de mig punt adovellats que probablement haurien format part d’una zona porticada. Cal relacionar-los amb els arcs localitzats al carrer Elisabet 3 i al que es troba també a la mateixa plaça dels Cabrits núm. 7. D’acord amb les fonts orals hi havia també l’arrencament d’un arc perpendicular als esmentats. Actualment resten tots amagats rere un plafó de pladur.</p> <p>- Planta noble. Mitgera de ponent. Arc de mig punt adovellat, actualment tapiat amb un envà de maó. El morter de les juntes de les dovelles presenta pintura grana.</p>	08096-157	Plaça de les Olles, 14-15	<p><span><span><span><span>La carretera va substituir el camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola (SESÉ, 1987b). Aquesta puixança va fer que, ja des de principis del segle XX, Granollers es trobés immers en un procés de renovació per incorporar els darrers avenços a la ciutat. Aquesta renovació que va tenir lloc sobretot a la zona de l’eixample és present també al centre de l’antiga vila medieval. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al carrer de Santa Anna i a la plaça de les Olles es troben nombrosos exemples d’edificacions de substitució que es van impulsar sobretot a partir del tombant de segle XX. En el cas de la casa Malàs al seu interior es conserven elements medievals que són testimoni del seu origen antic (segle XV). L'edificació actual es va portar a terme al segle XX. Després de ser destruïda la casa anterior en el bombardeig de 1938, la casa es va construir de nou </span></span></span></span>el 1939, i el 1943 se li afegí la tribuna de la façana.<span><span><span><span> Es pot inscriure, per tant, dins del noucentisme de postguerra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En un estudi sobre topografia històrica de Granollers s'han documentat els següents expedients d'obra: </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- </span></span></span></span>1911, caixa 15, expedient núm. 2 (es canvia el portal de l’entrada).</p> <p>- 1914, caixa 18, expedient núm. 21 (enderroc i reconstrucció de la façana).</p> <p>- 1939, caixa 59, expedient núm. 145 (s’enderroca la casa després del bombardeig de 1938 i es torna a construir).</p> <p>- 1943, caixa 69, expedient núm. 161 (construcció d’una tribuna a la façana).</p> <p>(PANCORBO et alii, 2006: 230).</p>	41.6086200,2.2873100	440616	4606568	1939, 1943	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50029-casa-malas-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50029-casa-malas-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50029-casa-malas-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50029-foto-08096-157-3.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Contemporani\|Noucentisme\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-26 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		93\|94\|98\|106\|85	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50030	Conjunt de Can Trascó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-can-trasco	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XIX		<p>Conjunt de dues cases que han conservat força bé la tipologia constructiva originària, força similar, possiblement de mitjans de segle XIX o tal vegada una mica posteriors. Es tracta d'edificacions entre mitgeres, una de les quals fa cantonada. </p> <p>Consten de planta baixa i pis. Les façanes que donen a la plaça són planes, estan arrebossades i es composen segons un eix, presentant buits de proporció vertical tancats amb persianes de fusta de llibret mòbil i balcó de brèndoles de ferro. Estan coronades amb una cornisa i acroteri massís (CUSPINERA et alií, 2001). La casa número 2 presenta també una façana al carreró lateral, la qual es distribueix en tres eixos d'obertures de tipologia semblant a les de l'altra façana.</p> <p>Els baixos han estat modificats amb finalitats comercials.</p>	08096-158	Plaça de la Porxada, 2-3	<p><span><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels porxos que es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en Sastre. Tradicionalment a la plaça s’hi han distingit almenys dos espais específics: la plaça del Blat (l’espai triangular entre el carrer de Sant Roc i la plaça) i la plaça de les Gallines (a la zona entre l’edifici de la Porxada i les cases situades al nord). </span></span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquestes cases, no es coneixen gaires notícies concretes. La número 2 segons dades del cadastre, s'hauria construït el 1846 i la número 3, el 1870, tot i que no es pot descartar que siguin més tardanes.</p> <p>Aquesta casa número 2 s'anomenava can Trascó i era propietat de la família Terrades. Aquests fabricaven tascons i per una mala pronúncia s'acabà coneixent aquesta casa com can Trascó i a la gent com en Pere Terrades Roca, deien 'en Peret de can Trascó' (GARCIA-PEY,1990).</p>	41.6079300,2.2871600	440603	4606492	Possiblement 1846 i 1870	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50030-can-trasco-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50030-can-trasco-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50030-can-trasco-2.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - productiu			BPU	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Fins l'any 2001 existia una tercera casa (número 4) de la mateixa tipologia formant conjunt amb aquestes dues, la qual ha estat reformada profundament.	119\|98	46	1.2	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50031	Plaça de la Porxada 7	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-porxada-7	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p>Casa d'habitatges que ha conservat en la façana la tipologia constructiva originària, de finals del segle XIX o possiblement dels primers decennis del XX. </p> <p>És una edificació entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta plana acabada amb una balustrada amb frontó central. La façana és plana i està arrebossada i pintada. Es composa simètricament segons dos eixos amb buits de proporcions verticals emmarcats amb guardapols triangular. De la façana destaca el balcó corregut de la primera planta i els dos de la planta segona, tots ells protegits per una barana de ferro amb dibuixos geomètrics (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>Alguns autors han vist en els detalls decoratius una influència noucentista. La planta baixa ha estat modificada amb finalitats comercials.</p>	08096-159	Plaça de la Porxada, 7	<p><span><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels porxos que es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en Sastre. Tradicionalment a la plaça s’hi han distingit almenys dos espais específics: la plaça del Blat (l’espai triangular entre el carrer de Sant Roc i la plaça) i la plaça de les Gallines (a la zona entre l’edifici de la Porxada i les cases situades al nord). </span></span></span></span></p> <p>Sobre aquesta casa, no es coneixen gaires notícies concretes. La seva datació no és del tot clara. Segons dades del cadastre, hauria estat construïda el 1907. Alguns autors l'han situada a la dècada de 1930 i hi han vist una vaga influència noucentista (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>L'autor García-Pey en recull l'anècdota sobre l'origen del malnom: En Josep Bellavista no pronunciava la lletra R de petit. Així, doncs, situem el nen Bellavista jugant amb la mainada a la plaça Gran, aleshores de terra, que en ploure s'enfangava, cosa que era ben aprofitada pels petits per entretenir-se. Quan demanava un company que portés el fang deia: 'po'ta fang'. A ell li quedà en Potafang i a la casa on vivia també (GARCÍA-PEY, 1990).</p>	41.6081800,2.2872400	440610	4606520		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50031-can-potafang-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50031-can-potafang-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50031-can-potafang-3.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Altres denominacions: can Potafang	106\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50032	Casa Casellas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-casellas	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industria</em>l. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges que adopta una estètica d'influència molt vagament noucentista.</p> <p>És una edificació entre mitgeres, en cantonada. Consta de planta baixa i tres plantes pis amb coberta plana acabada en una barana calada d'obra i ferro. De les façanes, sobresurt en la cantonada un volum a manera de tribuna que marca el gir. Els buits són de proporcions verticals, mentre que la horitzontalitat es reforça per una fina imposta a nivell de primer forjat i per l'entaulament que incorpora els respiralls del terrat a la catalana (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-160	Plaça de l'Oli, 1	<p>A<span><span><span><span> partir sobretot del tombar de segle XX, moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part de l’antic recinte murallat, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. És el cas d'aquest edifici, construït durant els anys 1930 o 40.</span></span></span></span></p>	41.6084100,2.2879000	440665	4606545	1930-40	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50032-casa-casellas-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50032-foto-08096-160-1.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-07-01 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Edifici reformat i rehabilitat en la dècada de 1990.	106\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50033	Cases d'en Jonch	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-den-jonch	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granoller</em>s. Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges d'influència vagament noucentista.</p> <p>És de planta rectangular, entre mitgeres, i fa cantonada en corba. Consta de planta baixa (reformada) i dues plantes pis. La façana és plana, arrebossada, amb falses pilastres marcant els vèrtexs de la curvatura. La composició s'ha fet amb vuit eixos que venen marcats per la verticalitat dels seus buits, tots de balcó protegits mitjançant baranes de ferro lleugerament decorades.</p> <p>La coberta es un terrat a la catalana i es troba limitada per una barana massissa. A l'angle presenta un frontó decorat per un medalló en relleu al centre.</p>	08096-161	Carrer del Rec, 1-3	<p><span><span><span><span>El carrer del Rec és la continuació fora muralles del carrer de Santa Anna, tots dos urbanitzats sobre l’antic camí de Caldes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’extrem del carrer de Santa Anna hi havia un dels portals de la muralla: el portal de Caldes. El raval extramurs es devia formar entre el final de l’edat mitjana i el segle XVI (PANCORBO et alii, 2006: 47). Les edificacions que actualment predominen, però, són majoritàriament del segle XX. El nom del carrer es deu al fet que, fins als anys 1950, per l’indret hi passava un rec d'aigua potable que servia per regar una zona d’horts.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les Cases d'en Jonc en particular, es tracta d'una construcció d'influència noucentista, possiblement de la dècada de 1930 o, tal vegada, una mica posterior, ja que segons dades del cadastre, s'hauria construït el 1940.</span></span></span></span></p>	41.6088200,2.2857200	440484	4606592	Entre 1930 i 1940	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50033-cases-den-jonc-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50033-cases-den-jonc-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50033-foto-08096-161-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50033-foto-08096-161-2.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	L'edifici ha estat restaurat.	106\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50034	Casa del carrer del Rec 34	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-rec-34	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p>Habitatge unifamiliar amb jardí, molt representatiu del cànon noucentista. Es tracta d'una casa aïllada, en cantonada, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta composta de teula àrab acabada amb un potent ràfec recolzat en cabirons.</p> <p>Les façanes, planes, estan estucades i pintades i es troben recolzades en un sòcol de pedra que enllaça amb el sòcol de la tanca del jardí. La façana principal, que dona al carrer del Rec, està composada simètricament segons tres eixos, amb buits de proporció vertical. Els d'arc pla estan emmarcats amb un fi guardapols, protegits per persianes de llibret mòbil o de corda. A l'eix central, sota la imposta del segon forjat, hi ha un esgrafiat de dibuixos geomètrics que incorpora la grafia 'TORRE PARDALERA'. En la planta baixa destaca la portalada d'arc de punt rodó, emmarcada amb clau i element esculturat. Els buits de planta baixa estan emfasitzats per un balcó corregut protegit amb barana de ferro que presenta dibuixos geomètrics propis del llenguatge noucentista. Per fi, en la planta de golfes hi ha una arqueria de tres arcs de punt rodó. La horitzontalitat queda emfasitzada per les impostes perimetrals a nivell de forjat (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>La resta de façanes segueixen una pauta arquitectònica similar. A la part posterior té una terrassa al nivell de la planta pis. Aquesta part s'obre al jardí.</p>	08096-162	Carrer del Rec, 34	<p><span><span><span><span>El carrer del Rec és la continuació fora muralles del carrer de Santa Anna, tots dos urbanitzats sobre l’antic camí de Caldes. A l’extrem del carrer de Santa Anna hi havia un dels portals de la muralla: el portal de Caldes. El raval extramurs es devia formar entre el final de l’edat mitjana i el segle XVI (PANCORBO et alii, 2006: 47). Les edificacions que actualment predominen, però, són majoritàriament del segle XX. El nom del carrer es deu al fet que, fins als anys 1950, per l’indret hi passava un rec d'aigua potable que servia per regar una zona d’horts.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el carrer hi ha alguns edificis interessants dels primers decennis del segle XX, d'estil modernista o noucentista. És el cas de la Torre Pardalera, un habitatge unifamiliar amb jardí que exemplifica molt bé el cànon noucentista. Es devia construir a les dècades de 1920 o 30.</span></span></span></span></p>	41.6099900,2.2848400	440412	4606722	Ca. 1920-1930	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50034-torre-pardalera-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50034-torre-pardalera-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50034-torre-pardalera-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50034-torre-pardalera-10.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Altres denominacions: Torre Pardalera	106\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50035	Companyia Estabanell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/companyia-estabanell	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p>	XX		<p>Edifici d'estil noucentista, envoltat d'instal·lacions elèctriques, que fou la seu de la companyia granollerina Estebanell, pionera en el sector de l'electricitat a principis de segle XX.</p> <p>L'edifici és de planta irregular, aproximadament en forma d'U, amb diversos cossos de diferents alçades. Destaca el volum sobre elevat respecte de la resta del cos posterior, orientat a l'oest, de planta baixa, pisos i golfes, amb una potent cornisa que delimita un terrat de barana massissa d'obra, sota del qual s'observen unes finestretes perimetrals a manera de respiralls, sota de les quals hi ha els grans buits rematats per arc de punt rodó que donen al carrer del Rec. Destaca la seva solidesa, reforçada per pilastres, impostes i cornisa.</p> <p>D'altra banda, el cos frontal de l'edifici, que dona al carrer del rec, té unes característiques més convencionals i és més baix, amb una composició de façana irregular en base a diferents eixos d'obertures d'alçades diverses. El volum central és més alt i els laterals més baixos, esglaonats per la part esquerra. Destaca una tribuna de planta poligonal que sobresurt a l'alçada del segon pis de la façana.</p>	08096-163	Carrer del Rec, 28-32	<p><span><span><span><span>Els orígens d'aquesta companyia elèctrica sorgeixen d'una empresa tèxtil, Estabanell i Pahissa. A principis del segle XX un dels propietaris, Francesc Estabanell i Puntí, va enviar el seu fill Francesc Estabanell i Fontserè de viatge a Suïssa i al nord d'Itàlia per tal d'estudiar la generació d'energia elèctrica i la seva aplicació en la indústria. A la seva tornada es va començar a modificar la fàbrica que l'empresa tenia a Centelles per tal que deixés de funcionar amb energia de vapor i generar la seva pròpia energia elèctrica. Així, el 1910 l'empresa adquiriria uns terrenys a Sant Pau de Segúries on aprofitaria l'aigua del riu Ter per a la producció d'electricitat que s'enviava fins a Centelles mitjançant una xarxa elèctrica pròpia. Aviat l'empresa va detectar una nova via de negoci comercialitzant l'excedent d'electricitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un mercat que l'altre soci de l'empresa, Pedro Pahisa, va saber detectar fou el de la il·luminació elèctrica de les ciutats. Així, el 1911 va contactar amb l'Ajuntament de Granollers i aconseguí un contracte per començar l'electrificació del municipi. S'inauguraria, després de llargs treballs, amb l'enllumenat de la Festa Major de 1913. Dos anys més tard, el 1915, la companyia establia la seva seu central a Granollers, al carrer del Rec, on encara és actualment.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Estabanell i Pahisa, doncs, va abandonar el sector del tèxtil i es va centrar en la generació i distribució d'energia d'electricitat, adquirint la Colònia Matabosch a Camprodon (Ripollès), que el 1923 passa a denominar-se Colònia Estabanell, o instal·lant a l'antiga fàbrica de Centelles un motor dièsel de 1.200 CV el 1935 que, en la seva època, seria el més potent de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sembla que és en aquest moment que es va construir l’actual edifici del carrer del Rec a Granollers, d’estil noucentista. Segons dades del cadastre, fou l’any 1923. Acollia les oficines de l’empresa. Uns anys més tard (segons el cadastre el 1936) s’hauria construït l’edifici del transformador que es troba una mica més amunt, al carrer del Rec número 35.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil l'empresa fou col·lectivitzada i després del conflicte la família en va reprendre la direcció. El 1970 Estabanell és una les empreses promotores de l'Associació d'Empreses Elèctriques (ASEME), de la qual ostenta la vicepresidència, i del seu homòleg internacional, el Groupement Européen des Entreprises et Organismes de Distribution d'Energie (GEODE), que permet negociar amb la Companyia Operadora del Mercat de l'Electricitat a Brussel·les.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 1996 encara s'anomenava Estabanell i Pahisa, i aleshores va canviar el nom per Estabanell i Pahisa Energia, amb el nom comercial d'Estabanell Energia. L’empresa donava servei a 27 municipis de les comarques d'Osona, Ripollès i Vallès Oriental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 2012 s'inaugura a la seu central de Granollers el Centre d'Operacions de la Xarxa (COX), un gestor global que integra els diferents processos informàtics per tal de poder operar a distància i en el menor temps possible davant de qualsevol incidència. El COX permet avançar cap al model de les xarxes intel·ligents (smart grid).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 2016 es crea Emagina, una filial per a la distribució de fibra, serveis de telefonia i televisió amb l'objectiu de vertebrar el seu territori natural, vinculant empreses de la zona. Aquesta iniciativa empresarial es posa en marxa després de la primera inversió d'Estabanell en el desplegament de fibra òptica a Catalunya, iniciada el 2015.</span></span></span></span></p>	41.6098100,2.2850400	440428	4606702	Ca. 1923	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50035-companyia-estebanell-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50035-companyia-estebanell-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50035-companyia-estebanell-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50035-companyia-estebanell-7.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		106\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50036	Can Pere Pineda / Cal Gangues	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-pineda-cal-gangues	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granoller</em>s. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges construït a principis de segle XX que es podria emmarcar dins el corrent eclèctic, encara que alguns autors l'han considerat noucentista.</p> <p>És de planta rectangular, entre mitgeres, de coberta plana amb terrassa i barana. Consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes. La façana és plana i està arrebossada. La seva composició es desenvolupa en quatre eixos i queda marcada per la verticalitat dels buits, que estan protegits a la primera i segona planta per barana correguda de planta poligonal amb un eixamplament al centre. La verticalitat de la façana ve pronunciada per la decoració d'arcuació cega de vuit obertures de punt rodó sota cornisa.</p>	08096-164	Carrer de Miquel Ricomà, 5-7	<p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquest edifici, fou construït als primers decennis del segle XX. Segons dades del cadastre, l'obra s'hauria fet el 1912. Es pot emmarcar dins d'un tipus d'arquitectura eclèctica. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons l'autor García-Pey, un dels sobrenoms amb els què es coneixia la casa (cal Gangues) té relació amb </span></span></span></span>Francesc Riera i Ganduxer. Es dedicava a vendre roba de gangues a la botiga que es trobava en aquest edifici, coneguda com can Gangues (GARCIA-PEY, 1990).</p>	41.6069300,2.2863500	440535	4606382	Ca. 1912	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50036-can-pere-pineda-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50036-can-pere-pineda-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50036-can-pere-pineda-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50036-foto-08096-164-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50036-foto-08096-164-3.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		102\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50037	Can Puigdomènech	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigdomenech-0	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial</em>. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges construït entorn de la dècada de 1930 que, segons alguns autors, s'acosta a l'estètica racionalista, tot i que sense acabar d'abandonar els postulats de l'academicisme tradicional, ben presents encara en els balcons de la part de l'esquerra.</p> <p>És una edificació entre mitgeres, de planta baixa i quatre plantes pis amb coberta plana limitada per una barana massissa de perfil trencat. En la part més alta del costat de ponent hi ha un escut en relleu. La façana està estucada amb especejament de franges horitzontals, composada segons tres eixos. En el costat de llevant, junt a la mitgera, sobresurt un cos, a manera de tribuna. Els buits són de proporcions verticals, els de la tribuna estan protegits per persianes enrotllables, mentre que a la resta els protegeixen persianes de llibret mòbil. La horitzontalitat queda emfasitzada per les fines impostes a nivell de forjat i barana.</p> <p>La planta baixa ha estat modificada per l'ús comercial (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-165	Carrer de Sant Roc, 1-3	<p><span><span><span><span>El carrer Sant Roc formava part del nucli que es va desenvolupar a l’entorn del mercat, sobretot a partir del segle XIII. D’aquest carrer en sortia el camí que anava cap a Cardedeu i Girona per la banda nord-est de la població. En un principi es denominava carrer de Bell-lloc, i la primera referència documental és del 1367. A l’extrem del carrer hi havia el portal de Bell-lloc. També s’hi van instal·lar adoberies de pells. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVI, tal com passa en la resta de portals de la ciutat, s’hi construí una capella, que en aquest cas estava dedicada a Sant Roc. A mitjans del segle XIX la muralla i la capella foren enderrocades i el carrer es va remodelar. Durant la Guerra Civil de 1936 van haver de ser enderrocats dos edificis del carrer. A partir del tombant de segle XX, sobretot molts edificis han estat objecte de reformes o substitució.</span></span></span></span></p> <p>És el cas d'aquest edifici, que podria ser una construcció de la dècada de 1930 o potser una mica posterior. Segons dades del cadastre, hauria estat construït el 1942. Segons l'autor García-Pey, l'any 1927 ja apareix esmentat el nom de ca la Paca, segons la publicació local La Gralla (GARCIA-PEY, 1990).</p>	41.6084900,2.2880600	440679	4606554	Entre 1930 i 1942	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50037-ca-la-paca-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50037-ca-la-paca-2.jpg	Legal	Racionalisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	La façana va ser restaurada l'any 2001.	120\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50038	Casa del carrer de Sant Jaume, 7-9	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-jaume-7-9	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial</em>. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p>Edifici de composició clàssica i de grans proporcions, en cantonada. Està format per dos cossos, el principal amb façana al carrer de Sant Jaume. Consta de planta baixa (més alta, incorporant un entresolat) més tres plantes pis, i una quarta planta de coronament. Té revestides de pedra les tres plantes pis. A la quarta planta les obertures són a manera d'arcuacions, amb arcs de punt rodó i coberta plana.</p> <p>El segon cos presenta la façana al carrer del Museu i consta també de planta baixa (més alta, incorporant un entresolat) més tres plantes pis i un quart pis de coronament. La composició ofereix certs elements que donen un aire decoratiu, com ulls de bou cecs entre la segona i tercera planta, frontons trencats sobre dels balcons del primer pis, a més del joc de colors de la pedra en cantonades i línies de separació verticals entre buits que es combinen amb el vermell del totxo de la façana (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-166	Carrer de Sant Jaume, 7-9; Carrer del Museu, 20-24	<p>La carretera va substituir el camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola , encara que va quedar molt minvada a partir del 1885 (SESÉ, 1987b).</p> <p>Aquesta puixança va fer que, ja des de principis del segle XX, Granollers es trobés immers en un procés de renovació per incorporar els darrers avenços a la ciutat, procés que ha continuat fins a dates recents. Aquesta renovació impulsada pel creixement econòmic té, també, el seu reflex en les noves construccions que, com aquesta dels anys 1940-50, es troben al centre de l'antiga vila medieval.</p>	41.6073900,2.2858000	440489	4606433	1940-50	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50038-sant-jaume-7-9-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50038-sant-jaume-7-9-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50038-sant-jaume-7-9-f.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50038-foto-08096-166-3.jpg	Legal	Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-26 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		116\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50039	Casa del carrer del Portalet 14-16	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-portalet-14-16	<p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<a href='http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/109582/170652'><span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span></a><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</span></span></p>	XX		<p>Edifici d'habitatges influït per l'estètica art déco que s'ha atribuït a l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol. És una construcció entre mitgeres, en cantonada, amb tres costats de façana.</p> <p>En l'estret de la cantonada sols hi ha un eix. Consta de planta baixa i tres plantes pis, amb coberta plana limitada per una barana massissa. Les façanes són planes, arrebossades i pintades en tons groguencs. La coronació és amb un entaulament que incorpora els respiralls del terrat a la catalana. Les façanes laterals estan composades segons quatre o cinc eixos, amb buits de proporcions verticals, alternant eixos amb balcons i finestres. Marcs de guix emmarquen els buits. La façana de la cantonada està emfasitzada per tres buits amb balcó, de planta poligonal i frontó de forma semicircular limitat per pilastres en la barana de la coberta. Les baranes de ferro dels balcons presenten dibuixos geomètrics propis del llenguatge déco. La planta baixa ha estat modificada per l'ús comercial (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-167	Carrer del Portalet, 14-16; carrer de Sant Cristòfol, 31	<p><span><span><span><span>Amb el desenvolupament industrial del segle XIX i principis del XX Granollers es trobà immers en un procés de creixement urbà que comportà la reforma o substitució de moltes edificacions, també algunes de les que formaven part del nucli antic. És el cas d'aquest edifici que, p</span></span></span></span>er l'estil i la composició de façanes, s'ha atribuït a l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol. Correspondria a la seva etapa final influïda per l'art déco (CUSPINERA et alií, 2001). La casa es devia construir a la dècada de 1930. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, podria ser de l'any 1931.</p> <p><span><span><span><span>Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937) fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. </span></span></span></span></p> <p>El nom de Can Ventura de les Mitges ve del cognom del propietari de la merceria (GARCIA-PEY, 1990).</p>	41.6072700,2.2874100	440623	4606419	Possiblement 1931	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50039-can-ventura-mitges-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50039-can-ventura-mitges-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50039-can-ventura-mitges-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50039-foto-08096-167-3.jpg	Legal	Art Decó\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Manuel Joaquim Raspall i Mayol (atribuït)	Altres denominacions: can Ventura de les Mitges.La façana ha estat restaurada a la dècada de 1990. Els autors d'aquesta intervenció han estat l'arquitecte Pere Josep Calvo i la dissenyadora Susanna Canal.	110\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50040	Casa de la Plaça de Pau Casals, 7	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-pau-casals-7	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges entre mitgeres, d'influència vagament noucentista.</p> <p>És de planta rectangular, amb la façana esbiaixada per alinear-se amb el carrer. Consta de planta baixa (modificada per l'ús comercial) i dues plantes pis. La coberta és plana, limitada per un potent entaulament obrat amb maó que incorpora els respiralls de la terrassa a la catalana. A la part baixa és limitat per una imposta trencada, i és coronat amb teules àrabs, que formen el ràfec.</p> <p>La façana és plana i esta arrebossada i pintada. Té una composició simètrica segons tres eixos, amb buits de proporcions verticals: els de la primera planta amb arc pla i els de la segona amb arc de punt rodó al centre i escarsers als laterals. A l'obertura central de la segona planta hi ha un pesant balcó protegit amb balustres.</p>	08096-168	Plaça de Pau Casals, 7	<p>Aquest edifici, que segueix una línia estilística més o menys noucentista, probablement es va construir entorn de la dècada de 1920.</p>	41.6067604,2.2893968	440789	4606361	Ca. 1920	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50040-casa-pau-casals-7-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50040-casa-pau-casals-7-b-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50040-foto-08096-168-1.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		106\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50041	Casa del carrer de Santa Anna, 5-7	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-anna-5-7	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). T<em>opografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. </em>Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 185.</span></span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial.</em> Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges entre mitgeres representatiu del retorn al classicisme que va caracteritzar els anys de postguerra. Consta de planta baixa i tres plantes pis. La façana és plana i de llenguatge neoclàssic.</p> <p>Es composa simètricament segons tres cossos: el central amb totxo vist i balcons i balconada de brèndoles de ferro. Els dos cossos laterals presenten especejament de carreus de pedra artificial. Tots els buits són de proporció vertical i estan emmarcats i tancats amb persiana enrotllable. La part alta dels tres cossos està coronada per una barana massissa (CUSPINERA et alií, 2001). A la planta superior l'espai central acull la decoració en relleu d'un escut. Aquest edifici tenia dos elements destacables que ja no es conserven al seu lloc originari:</p> <p>1. Planta baixa. Porta acabada amb arc de mig punt adovellat amb un escut a la clau. Element desaparegut.</p> <p>2. Planta noble: Finestra acabada amb llinda plana i guardapols a la part superior, que recolza sobre sengles culs de llàntia decorats amb figures alades. Actualment, aquest element es troba al segon pis de la plaça de les Olles, 8 (PANCORBO, 2006: 185).</p>	08096-169	Carrer de Santa Anna, 5-7	<p><span><span><span><span>La carretera va substituir el camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola (SESÉ, 1987b). Aquesta puixança va fer que, ja des de principis del segle XX, Granollers es trobés immers en un procés de renovació per incorporar els darrers avenços a la ciutat. Aquesta renovació que va tenir lloc sobretot a la zona de l’eixample és present també al centre de l’antiga vila medieval. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Concretament, al carrer de Santa Anna trobem nombrosos exemples d’edificacions de substitució que es van impulsar sobretot a partir del tombant de segle XX. És el cas d'aquest edifici que, s</span></span></span></span><span><span><span><span>egons dades del cadastre, no sempre fiable, fou construït el 1948. Destaca per una concepció amb certes pretensions de monumentalitat i </span></span></span></span><span><span><span><span>pel retorn al llenguatge neoclàssic característic dels anys de postguerra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a la casa que hi havia anteriorment (dels segles XVI-XII i d'estil renaixentista), només es coneix a</span></span></span></span> partir de fotografies d’arxiu, així com per l’expedient d’obra 201/1945 referent a l’edifici de la plaça de les Olles, 8, on es diu que se’n reforma la façana col·locant dos finestrals procedents de la demolició de les cases del carrer de Santa Anna 2, 4 i 6 (PANCORBO et alii, 2006: 185).</p>	41.6085800,2.2868900	440581	4606564	Probablement 1948	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50041-169-sta-anna-5-7-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50041-169-sta-anna-5-7-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50041-169-sta-anna-5-7-c.jpg	Legal	Neoclàssic\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		99\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50042	Casa del carrer de Santa Anna, 9	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-anna-9	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industria</em>l. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges representatiu d'un noucentisme popular propi de la dècada de 1930.</p> <p>És de planta rectangular, entre mitgeres, i consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta plana amb terrat a la catalana. La façana és plana, arrebossada i pintada. La composició es desenvolupa entre la verticalitat marcada pels buits (un balcó a la planta primera i dues finestres amb arc de punt rodó a la segona), així com per unes falses pilastres laterals al pis superior, i l'horitzontalitat remarcada per les línies d'imposta dels forjats i la barana del balcó del primer pis.</p> <p>Tots els buits estan emmarcats amb motllures i la cornisa presenta un aspecte potent.</p>	08096-170	Carrer de Santa Anna, 9	<p><span><span><span><span>La carretera va substituir el camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola (SESÉ, 1987b). Aquesta puixança va fer que, ja des de principis del segle XX, Granollers es trobés immers en un procés de renovació per incorporar els darrers avenços a la ciutat. Aquesta renovació que va tenir lloc sobretot a la zona de l’eixample és present també al centre de l’antiga vila medieval. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Concretament, al carrer de Santa Anna es troben nombrosos exemples d’edificacions de substitució que es van impulsar sobretot a partir del tombant de segle XX. En aquest cas, la casa s'inscriu dins l'estètica noucentista que va imperar a la dècada de 1930. Segons dades del cadastre, fou construïda el 1936.</span></span></span></span></p>	41.6086000,2.2867000	440565	4606567	Possiblement 1936	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50042-sta-anna-9-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50042-sta-anna-9-b.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		106\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50043	Casa del carrer de Santa Anna 11	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-anna-11	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial.</em> Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p>	XIX	La planta baixa ha estat modificada per l'ús comercial. Edifici recentment restaurat.	<p>Edifici d'habitatges representatiu de l'estil eclèctic, més o menys clàssic, propi de finals del segle XIX i principis del XX.</p> <p>És de planta rectangular, entre mitgeres, amb planta baixa i dues plantes pis, amb coberta plana i limitada per una balustrada i un entaulament que incorpora els respiralls del terrat a la catalana. La façana és plana, està estucada i la seva composició és simètrica, traçada mitjançant dos eixos amb buits de proporcions verticals, emmarcats. Els de la primera planta estan units per un balcó corregut sostingut per quatre permòdols de línia clàssica, mentre que els de la segona estan formats per balcons independents. (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>L'obertura de la planta baixa ha estat totalment reformada amb finalitats comercials.</p>	08096-171	Carrer de Santa Anna, 11	<p><span><span><span><span>La carretera va substituir el camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola (SESÉ, 1987b). Aquesta puixança va fer que, ja des de principis del segle XX, Granollers es trobés immers en un procés de renovació per incorporar els darrers avenços a la ciutat. Aquesta renovació que va tenir lloc sobretot a la zona de l’eixample és present també al centre de l’antiga vila medieval. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Concretament, al carrer de Santa Anna es troben nombrosos exemples d’edificacions de substitució que es van impulsar sobretot a partir del tombant de segle XX. Aquesta casa s'inscriu en la tradició de l'arquitectura eclèctica de tendència més o menys clàssica que va caracteritzar el final del segle XIX i primers decennis del XX. Segons dades del cadastre, fou construïda el 1899.</span></span></span></span></p>	41.6086200,2.2866500	440561	4606569	Possiblement 1899	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50043-casa-trullas-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50043-casa-trullas-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50043-foto-08096-171-1.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Altres denominacions: Casa Trullàs	102\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50044	Casa del Registre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-registre	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges entre mitgeres, probablement de la dècada de 1920, representatiu de l'arquitectura eclèctica d'aquell moment.</p> <p>És de planta rectangular, i consta de planta baixa i dues plantes pis. A la part superior és acabat amb coberta plana limitada per una balustrada entre pilastres que corona una façana plana. La façana es desenvolupa en tres eixos marcats pels buits verticals amb sengles balcons correguts protegits per reixes decorades amb línies geomètriques que recorden roleus vegetals. Com a elements decoratius singulars destaquen els esgrafiats motllurats que emmarquen les obertures i, sota les tres línies de cornises, uns frisos fets amb trencadís.</p> <p>El portal principal de planta baixa ha estat molt modificat amb finalitats comercials.</p>	08096-172	Plaça de Pau Casals, 4	<p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest edifici, segons dades del cadastre, hauria estat construït el 1927. Als baixos hi havia el Registre de la Propietat, i a un dels pisos hi vivia l'advocat Font. En un episodi de la Guerra Civil es van treure al carrer els arxius i es van cremar.</p>	41.6070896,2.2892989	440781	4606397	Probablement 1927	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50044-casa-del-registre-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50044-casa-del-registre-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50044-casa-del-registre-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50044-foto-08096-172-3.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		102\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50045	Casa del carrer de Santa Esperança 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-esperanca-2	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 193-194.</span></span></span></span></span></span></p>	XVI-XX		<p>Edifici d'habitatges que conserva elements de la construcció tradicional originària, probablement dels segles XVI-XVII, per bé que ha estat força modificada en reformes recents. És de planta rectangular, entre mitgeres i fa cantonada. Consta de dos cossos, el segon dels quals, situat al nord, està reculat respecte del principal, de manera que es forma una mena de queixal. Les façanes visibles són planes i arrebossades. La casa es desenvolupa en planta baixa i tres plantes pis. En general, l'edificació ofereix un aspecte de solidesa per l'escassetat d'obertures en la façana lateral.</p> <p>A la façana que dona al carrer de Santa Esperança hi trobem la porta d'accés, d'arc de punt rodó adovellat. Al seu costat s'hi ha obert un accés més modern. A la primera planta hi trobem diverses finestres antigues: dues a l’angle interior de L, de petites dimensions, i una de centrada amb la porta adovellada. Les tres són de factura molt simple i acabades amb llinda plana. En una fase posterior (possiblement ja al segle XIX) s'hi haurien afegit les plantes superiors, amb un seguit d'obertures de maó avui tapiades.</p> <p>D'altra banda, a la façana nord, que dona a la Porxada, es troba una altra façana, molt estreta i desenvolupada en un sol eix d'obertures. El portal i el balcó de la primera planta conserven els brancals i llindes originàries.</p>	08096-173	Carrer de Santa Esperança, 2	<p><span><span><span><span>Aquest carrer, com el de Santa Anna, té el seu precedent en la via romana que unia Mataró i Caldes de Montbui. Durant l’Edat Mitjana s’hi va formar un petit raval, que va quedar integrat dins del recinte murallat a finals del segle XIII o, tal vegada, a mitjans del XIV. La primera denominació del carrer era de la Roca, i la primera referència documental és de 1439. No en tornem a tenir referències fins al 1558, quan el Consell de la ciutat mana reblir-hi un pou. El 1565 hi ha notícia de la construcció d’una claveguera per desguassar les aigües pluvials d’una casa. Vora el portal de la Roca hi havia la capella de Santa Esperança, que va acabar donant nom al carrer. La muralla passava per la zona on encara es conserva el passatge dels Corredossos, que era la ronda interior. El 1852 es va enderrocar la capella de Santa Esperança (així com la de Santa Anna) per construir-les de nou al costat dels antics portals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb el desenvolupament industrial del segle XIX i principis del XX Granollers es trobà immers en un procés de creixement urbà que comportà la reforma o substitució de moltes edificacions, també algunes de les que formaven part del nucli antic. És el cas d'aquesta casa, que ha estat substancialment reformada, encara que conserva alguns elements originaris.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons un estudi de topografia històrica de Granollers </span></span></span></span>(PANCORBO et alii, 2006: 194), es tracta d'un edifici posterior als adjacents, als quals s'adossa. S'hi poden diferenciar un mínim de dues fases. La primera (probablement dels segles XVI-XVII) correspon a la planta baixa i el primer pis, que conserven encara les obertures originals: una porta i tres finestres amb llinda plana. És possible que la segona planta fos bastida també en el mateix moment, tot i que les obertures són posteriors.</p> <p>La segona fase (probablement ja del segle XIX) ve determinada per l’afegitó de la tercera planta de l’edifici, moment al qual correspondrien potser les obertures de la segona planta, així com també la porta de la planta baixa oberta al costat de l’adovellada.</p> <p>A finals del segle XIX i principis del XX s'hi van fer obres, tal com testimonien alguns expedients conservats a l'arxiu municipal: any1895 (expedient 31, caixa 8); any 1913 (expedient 49, caixa 17).</p> <p>Segons l'autor García-Pey el sobrenom de la casa ve del fet que l'any 1900 Jaume Vallhonesta tenia botiga de carnisseria en aquesta casa del carrer de Santa Esperança, número 2, on venia carn de xai (GARCIA-PEY, 1990).</p>	41.6077900,2.2878200	440658	4606476		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50045-cal-xai-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50045-cal-xai-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50045-cal-xai-6.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Altres denominacions: cal Xai	98\|119\|94	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50046	Casa del carrer de Santa Elisabet 6	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-elisabet-6	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial</em>. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges que ha conservat la tipologia originària, de principis del segle XX, en un estil poc definit i amb elements eclèctics.</p> <p>És una construcció de planta rectangular allargada, entre mitgeres. Consta de planta baixa i dues plantes pis. La façana és plana i arrebossada amb dos eixos marcats pels buits que donen una gran verticalitat a la composició. Les obertures es troben protegides mitjançant baranes de ferro ornamentades a cop de fuet, formant un balcó corregut a la primera planta i dos d'individuals a la segona. Els buits estan emmarcats.</p> <p>L'edifici està coronat amb un ràfec de diferents franges.</p>	08096-174	Carrer de Santa Elisabet, 6	<p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal de Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. És el cas d'aquesta casa, que va reedificar-se a principis de segle XX. </span></span></span></span>Segons dades del cadastre, és una construcció de l'any 1916. Antigament hi havia hagut una impremta que havia pertangut a la família de Miquel Joseph.</p>	41.6087100,2.2878500	440661	4606578	Possiblement 1916	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50046-can-serramia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50046-can-serramia-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50046-foto-08096-174-2.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Altres denominacions: can Serramià, La Gamba.	102\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50047	Casa del carrer de Santa Elisabet 17	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-elisabet-17	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industria</em>l. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges que presenta vagament una influència dels postulats modernistes. És una edificació entre mitgeres i en cantonada.</p> <p>Consta de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de teula àrab a dues vessants, limitada per una treballada cornisa - acroteri ceràmica i un capcer de perfil sinuós revestit de ceràmica vidrada de color verd i barana de ferro dibuixada. Aquesta part del coronament és la que deixa entreveure una certa influència modernista, especialment la barana que dona al carrer de les Travesseres. Les façanes estan estucades, i la principal es composa simètricament amb buits de proporció vertical tancats mitjançant persianes de fusta de llibret mòbil. La portalada queda emfasitzada per una balconada amb barana de barrots de fosa que aplega dues balconeres.</p> <p>Una fina imposta de doble filet i ceràmica a nivell de forjat reforça l'horitzontalitat (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-175	Carrer de Santa Elisabet, 17	<p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal de Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer de Corró, seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada (PANCORBO, 2006: 88). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. </span></span></span></span><span><span><span><span>És el cas de can Mayol, que entorn de 1920 fou transformada seguint més o menys la influència del corrent estètic del modernisme.</span></span></span></span></p>	41.6091000,2.2876900	440648	4606622	ca.1920	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50047-can-mayol-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50047-can-mayol-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50047-can-mayol-6.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-07-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Altres denominacions: can Mayol	105\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50048	Torre d'en Pujol / Can Riera dels Cavalls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-den-pujol-can-riera-dels-cavalls	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p>	Finals del segle XIX		<p><span><span><span>Torre burgesa amb jardí de caràcter força monumental i d’estil eclèctic que està emplaçada en el que, en el seu moment, eren els afores de Granollers, a la carretera de Mataró. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici aïllat, de planta rectangular, alineat al carrer i format per dos cossos. El del costat de llevant té planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula a dues vessants. El del costat de ponent es caracteritza per una torre mirador de dues plantes més d'alçada, amb coberta plana limitada per una barana emmerletada. Al costat de ponent hi ha encara un altre cos, a manera de porxo de dues plantes, el qual queda obert cap a ponent. Sobre un fort entaulament, té una terrassa limitada per una balustrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici presenta façanes estucades amb especejament carreuat. Les del cos de llevant es troben coronades per un entaulament que incorpora els respiralls de la coberta i una barana perimetral. Resulten interessants els motius decoratius. Per exemple, les obertures calades de la façana meridional, amb diferents motius geomètrics, les motllures que emmarquen la part superior de les finestres o les grans pilastres del porxo, que li donen un aspecte clàssic (CUSPINERA et alií, 2001).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa està envoltada per un gran pati enjardinat on destaca un xiprer. Encara s’hi conserven les quadres dels cavalls que antigament hi havia i que van proporcionar el motiu d’un dels sobrenoms de la casa.</span></span></span></p>	08096-176	Carrer de Josep Umbert, 145-147	<p><span><span><span>Sembla que aquesta torre burgesa fou construïda a finals del segle XIX (fitxa PEPPA R-060). En un principi hi habitava en Pere Pujol. Després hi van venir els Riera. Aquesta família hi tenia cavalls, i encara es conserven les quadres al pati i, al davant, a l'altre cantó del carrer, el picador (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La família Riera procedia de can Puig del Rieral, a Santa Eulàlia, on tenien la casa de can Puig. Cap a mitjans de segle XX eren el matrimoni format per Pere Riera Miquel i Concepció Manté Rovira, una família de profundes conviccions cristianes. Van tenir nou fills, entre els quals Mercè Riera, nascuda el 1944. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Seguint el testimoni dels seus pares, Mercè va participar en diverses iniciatives d’orientació cristiana. Al voltant de 1997 va crear, amb el suport de Càritas, l’entitat solidària El Xiprer, amb seu a la mateixa casa de can Riera dels Cavalls. Mercè Riera és la responsable d’aquesta fundació que porta a terme tasques de suport a les persones més desfavorides i que disposa d’un menjador solidari a la mateixa casa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Mercè Riera va guanyar el premi “Vallesà de l’any 2006”, un guardó que atorga el diari El 9 Nou per votació popular.</span></span></span></p>	41.6023641,2.2955525	441297	4605868		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50048-torre-den-pujol-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50048-torre-den-pujol-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50048-torre-den-pujol-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50048-torre-den-pujol-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50048-foto-08096-176-3.jpg	Legal	Eclecticisme\|Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Altres denominacions: Casa Riera.	102\|116\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50049	Casa del carrer València, 5-9	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-valencia-5-9	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p>Edifici d'habitatges que és representatiu de la tendència racionalista entorn de la dècada de 1930, obra de l'arquitecte Marian Lassús Pecanins.</p> <p>És de planta rectangular molt allargada, entre mitgeres, i fa cantonada. Consta de planta baixa i dues i tres plantes pis. Presenta tres cossos que sobresurten una planta més per sobre de la resta de l'edifici. Els buits són apaïsats, llevat dels que es troben als tres cossos elevats, que tenen, a més, a les plantes superiors finestres d'arc de punt rodó.</p> <p>El cos central queda ressaltat per diversos elements: dues xemeneies a la part superior, junt a tres finestres d'arc rodó i, a la part inferior, la portalada emmarcada per totxo vist. La façana es troba arrebossada i l'horitzontalitat ve reforçada per dues línies d'imposta entre la planta baixa i la primera i la que formaria la cornisa, però que queda trencada per la verticalitat dels tres cossos torre descrits.</p>	08096-177	Carrer València, 5-9	<p>Aquest edifici és obra de l'arquitecte Marian Lassús i Pecanins (Granollers, 1908 - França, 1945). Fou cap dels Bombers durant els anys de la Segona República, i el 1936 fou nominat arquitecte municipal pel Comitè Antifeixista Revolucionari. Després de la guerra s'exilià a França, on va morir. </p> <p>Aquest edifici podria ser obra dels anys 1930. Segons dades del cadastre, és una construcció del 1940.</p>	41.6125000,2.2889000	440752	4606998	Entre 1930 i 1940	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50049-casa-valencia-5-9-d.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50049-casa-valencia-5-9-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50049-casa-valencia-5-9-e.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50049-casa-valencia-5-9-b.jpg	Legal	Racionalisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-07 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Marian Lassús i Pecanins (arquitecte)		120\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50050	Casa del carrer d'Alfons IV, 87	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dalfons-iv-87	<p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<a href='http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/109582/170652'><span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span></a><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Edifici d'habitatges d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol. És una construcció de planta quadrangular, entre mitgeres.</p> <p>Consta de planta baixa i dues plantes pis amb coberta plana. La façana es plana i està estucada i decorada amb esgrafiats. Es composa en base a quatre eixos, marcats pels buits de proporcions verticals. les obertures són emmarcades en la part superior mitjançant esgrafiats que reprodueixen elements geomètrics i vegetals. Aquests buits estan tancats amb persianes de llibret mòbil. Tant els buits de la primera planta com els de la segona queden units dos a dos mitjançant sengles balcons amb baranes de llenguatge noucentista. La proporció vertical dels buits queda tallada per una fina imposta de forjat i la potent barana - frontó de coronament, que incorpora els respiralls d'un terrat a la catalana. La cornisa està recolzada en cartel·les.</p> <p>Rematant l'edifici trobem quatre hídries i un dibuixat frontó amb relleus i esgrafiats. Al centre hi ha inscrita la data de finalització de la construcció de l'edifici '1928'.</p>	08096-178	Carrer d'Alfons IV, 87	<p><span><span><span><span>La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El carrer Alfons IV és la denominació actual d'un sector de l'antiga Carretera, i constitueix un dels principals eixos de la ciutat. Hi trobem representats els principals corrents arquitectònics del segle XX.</span></span></span></span></p> <p>Aquest edifici fou realitzat l'any 1927 en estil noucentista. L'arquitecte fou <span><span><span><span>Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Va ser un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. </span></span></span></span></p>	41.6033100,2.2880400	440672	4605978	1927	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50050-casa-alfons-iv-87-c.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50050-casa-alfons-iv-87-b.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-10 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte)	La façana va ser restaurada l'any 1999.La composició de la situació dels buits de la façana difereix respecte al plànol del projecte (CUSPINERA et alií, 2001).	106\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50051	Casa Francesc Macià, 94	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-macia-94	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p>Casa unifamiliar d'inspiració vagament noucentista, emplaçada a la cantonada entre el carrer Francesc Macià i el carrer Mallorca.</p> <p>Es tracta d'una edificació de planta rectangular que consta només de planta baixa i golfes, amb coberta de teula àrab a dues aigües. La influència noucentista es pot apreciar tal vegada en la decoració dels cabirons sota una ampli ràfec, que al vèrtex davanter adopta una forma plana. Els buits són de composició vertical, sense decoració i protegits mitjançant reixes de forja decorades.</p> <p>Al costat de migdia presenta un jardí annex amb tanca massissa.</p>	08096-179	Carrer de Francesc Macià, 94	<p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim</span></span></span></span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en particular, probablement fou construïda a la dècada de 1920, inspirada vagament en l'estil noucentista. Segons dades del cadastre, l'any de construcció seria el 1920.</span></span></span></span></p>	41.6007749,2.2871491	440596	4605697	Ca. 1920	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50051-casa-francesc-macia-94-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50051-casa-francesc-macia-94-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50051-casa-francesc-macia-94-c.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-06-10 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		106\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50052	Font pública / Can Bellet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-can-bellet	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p>Font d'estil modernista que s'ha atribuït a l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol. Es troba situada a la cantonada dels carrers de Miquel Ricomà i del Llorer, adossada a l'edifici de can Bellet (antiga fàbrica).</p> <p>Té planta en forma de 'L', de manera sobresurt 10 cm del pla de façana. Per la part superior està acabada amb un coronament piramidal. En la base hi ha maclada la pica circular. Els paraments estan revestits de còdols i tenen dos plafons ceràmics de peces quadrades de 10 cm x 10 cm, de color groc, marró i blanc, els quals es complementen amb peces de trencadís al seu entorn. </p> <p>El broc es troba a la cantonada (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-180	Carrer de Miquel Ricomà, 55	<p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'edifici de can Bellet, on es troba la font, era</span></span></span></span> una antiga fàbrica tèxtil, avui dedicada a restaurant. Pel que fa a la font, per la data, llenguatge i estil s'ha atribuït a l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol (CUSPINERA et alií, 2001). <span><span><span><span>Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937) fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental.</span></span></span></span></p>	41.6055700,2.2863700	440535	4606231	1910	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50052-font-can-bellet-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50052-font-can-bellet-edifici-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50052-foto-08096-180-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50052-foto-08096-180-2.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Social			BPU	2024-06-12 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte, atribuït)	Fins poc després de 2002 estava acabada amb una jardinera que sobresortia.L'edifici de can Bellet, que havia estat una fàbrica, presenta una façana interessant amb un capcer en forma de frontó.	105\|98	51	2.1	1762	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50053	Muralla del Corredor de Sant Cristòfol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-del-corredor-de-sant-cristofol	<p><span><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FARNÉS SARAROLS, Josep M. (2023). “L’assalt de Granollers pels carlins (17 de gener 1875): noves aportacions', a <em>Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers</em>, núm. 27, pp. 79-103.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GRIÑÓ MÁRQUEZ, Damià (2013). <em>Memòria del control arqueològic al carrer Portalet – Centre de Transformció ET 305</em> (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). <em>Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers</em>. Nartex Barcelona (treball inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MERCADO, Mònica; GONZÁLEZ, Roberto; SALVADÓ, Ivan; MORENO, Iñaki (2007). “El recinte defensiu de Granollers”, a <em>Intervencions arqueològiques 2002-2006 / Espais urbans. Actes del III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya</em>, pp. 370-380.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTAGUT BLAS, Èlia (2017). “Els mapes urbans més antics de Granollers conservats a l’Arxiu Municipal de Granollers”, a <em>Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers</em>, núm. 21, pp. 123-136.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MUNTAL MUNS, Josep (2003). “Plànol de la muralla carlina de Granollers (1875)”, a <em>Lauro</em>, revista del Museu de Granollers, núm. 25, p. 97.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PATRIMONI (1985).<em> Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers:</em> Caixa de Crèdit Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SESÉ, Jaume (1987c). <em>Les muralles. La vila medieval</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></span></p>	XIV-XIX	La muralla es conserva de manera molt parcial, només en alguns trams i en un estat de conservació desigual, amb molts elements que han estat modificats per construccions modernes.	<p><span><span><span>Restes de la muralla medieval al Corredor de Sant Cristòfol. La part més visible es troba en dos trams concrets, que corresponen a les cases número 37-41 i a la número 25. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El tram més ben conservat és el del sector oest (cases número 37-41). Aquí la muralla conservada té una llargària de prop de 22 m i una alçada de 5 m. El parament és fet amb còdols lligats amb morter, sense banqueta de fonamentació. El mural ha estat sobrealçat en els extrems amb dos afegitons fets amb maó, per tal d’aixecar un segon pis a les cases que hi tenien façana. A l’extrem de llevant es conserven encara dos merlets, probablement afegits durant les Guerres Carlines. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El tram situat més a l’est (casa número 25) és d’uns 8 metres de llargada. El parament és similar a l’anterior, també sense banqueta de fonamentació. A la part superior s’hi poden veure restes del que podria ser un merlet, conservat de manera molt parcial. El llenç de muralla té portes i finestres de construcció recent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins fa poc es pensava que la muralla també es conservava a la casa número 29, que recentment ha estat enderrocada. Però una intervenció arqueològica va permetre comprovar que el llenç de muralla ja no hi era; és a dir, que ja havia estat enderrocada en algun moment anterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, en una altra excavació arqueològica, en la intersecció amb el carrer del Portalet (Griñó, 2013) es va poder documentar el fonament de la muralla del segle XIV.</span></span></span></p>	08096-181	Carrer de Sant Cristòfol, 25; 37-41	<p><span><span><span><span>Les primeres referències d’un recinte murallat a Granollers es remunten a l’any 1291, quan Pere Marquès, senyor del castell de la Roca, va comprar el senyoriu de la vila i va concedir a la Universitat de Granollers de la quantitat de 10.000 sous per construir murs en defensa de la població. Anteriorment, no es pot parlar de cap muralla pròpiament dita, més enllà de la simple barrera de protecció que oferien les façanes posteriors de les cases a la zona de la sagrera. Cal dir que la vila medieval de Granollers s’originà a partir de dos pols de creixement urbanístic: d’una banda la sagrera nascuda al voltant de l’església parroquial i, de l’altra, la zona del mercat, situat on actualment hi ha la plaça Porxada. Aquest primer recinte murallat del segle XIII es fa difícil precisar quin perímetre tenia. Almenys disposava de tres portals: el de Barcelona, el de Caldes i el de les Hortes. Sembla probable, però, que el traçat d’aquesta primera muralla abastés a més de la sagrera també la zona del mercat. I podria ser que ja tingués cinc o sis portals, un per a cada camí de sortida, més possiblement també el portal de les Hortes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En època baix medieval es va configurar un nou recinte murallat, que és el que ha perdurat en bona part fins a l’actualitat, fossilitzat en la trama urbana de Granollers. En aquest nou recinte la centralitat de la població correspon no ja a l’església i la sagrera, sinó al mercat. Aquest nou recinte va ser bastit a partir de l’any 1366, moment en el qual l’Infant Joan, Governador General de Catalunya, va concedir un privilegi que permetia i fomentava la construcció dels murs, valls, corredors i torres de fortificació que havien de protegir la vila de Granollers. L’allargament de les obres va fer que el 1373 Pere III el Cerimoniós confirmés i ampliés el privilegi atorgat amb anterioritat, amb la finalitat de poder acabar les obres, que es van perllongar fins a l’any 1376.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sembla, doncs, que la muralla baix medieval coincidiria en bona part amb la muralla del segle XIII. L’única diferència significativa entre els dos recintes es trobaria a la banda oriental, on podria ser que la nova muralla s’hagués ampliat per incloure els burgs que haguessin sorgit al voltant dels camins que comunicaven Granollers amb Mataró i Girona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior el nucli urbà quedava vertebrat per dos eixos principals. Un en sentit est-oest, conformat pels carrer de Caldes i de Sant Roc. En el seu tram central era una zona de gran activitat comercial, corresponent a les places de les Olles, dels Cabrits, de l’Oli i del Blat. Un segon eix, en sentit nord-sud, era conformat pels carrers de Barcelona i Corró, i tenia com a centre la plaça Porxada. Al segle XVI amb la construcció d’un nou portal més directe, el Portalet, aquest eix per on entrava el Camí ral quedaria reforçat. La muralla baix medieval estava protegida per almenys tretze torres quadrades (probablement algunes més), que eren administrades pel Consell de la Ciutat i, a partir del segle XVI, arrendades a particulars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVI Granollers va créixer considerablement i van aparèixer ravals fora muralles, sobretot al carrer de Barcelona i al carrer del Corró. Es va construir un nou portal, anomenat Portalet, que permetia una comunicació més directe amb el Camí Ral que venia de Barcelona. També es van construir també les diferents capelletes associades a cada portal. Durant aquest segle el fossat de la muralla encara mantenia la seva funció, i s’utilitzava també com a zona de circulació i evacuació de les aigües brutes de la ciutat mitjançant una claveguera o canal de desguàs. Davant del fossat hi havia encara un segon vall més petit o contravall. Sembla que el contravall va ser un dels primers espais defensius que es van començar a reblir, al final del segle XV i primera meitat del XVI. A partir de les primeres dècades del segle XVII aquest procés va anar un pas més enllà quan el vall pròpiament es va ocupar de manera massiva, després d’haver-se reblert. Aquest procés està més ben documentat al sector nord, ja que durant el segle XVI el govern municipal va impulsar la construcció de cases fora del recinte murat, especialment a la zona de l’Hospital dels pobres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mitjans segle XVII es va refer per complet l’extrem sud del llenç occidental de la muralla i, de fet, és possibles que amb motiu de la Guerra dels Segadors es dugués a terme una reforma força generalitzada del perímetre emmurallat. La zona del Vallès i Granollers van patir amb molta força els efectes d’aquesta guerra i són nombroses les notícies sobre saquejos a les cases de la vila. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja al segle XIX, amb motiu de la Primera Guerra Carlina (1836) un informe especifica els treballs que calia fer per reforçar novament la muralla. S’aconsellava edificar uns tambors i altres elements de fortificació, així com tancar les portes i finestres que donaven a la muralla i col·locar espitlleres als merlets. Tanmateix, aquesta guerra va afectar poc Granollers. La muralla es devia reparar i reforçar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un cop finalitzada la segona guerra carlina, a partir de mitjan segle XIX, Granollers, igual que moltes altres poblacions, va començar un procés d’enderroc generalitzat de la muralla. Es van enderroca els portals per tal d’eixamplar els carrers, i també es van desmuntar alguns trams de la muralla. Així, el 1854 es va enderrocar el portal de Sant Cristòfol, al carrer Barcelona. El 10 d’abril de 1852 es va desmuntar part del tram de ponent de la muralla i el portal de Caldes, amb motiu de la construcció d’una nova caserna, a l’indret on avui es troba el mercat de sant Carles. D’altra banda, l’any 1859 es va enderrocar el portal de sant Roc i un dels portals del carrer del Corró; el 1862 la torrassa de santa Esperança i, finalment, l’any 1882 es va demolir la torre de fortificació del carrer del Rec (Pancorbo et alii, 2006: 269-282). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tanmateix, a finals del segle XIX la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) sí que va afectar de manera important la ciutat, cosa que va obligar a refer de nou les muralles i ampliar-les, quan ja en part s’havien enderrocat per facilitar el creixement urbanístic. Existeix un plànol de la muralla carlina dibuixat pel capità d’enginyers el 1875 (conservat a l’Arxiu Militar de Montjuïc). Segons aquest projecte el recinte murat s’ampliava molt considerablement, sobretot cap al nord i al sud, on la ciutat havia crescut més. Es preveien nous portals i tambors (torres circulars). Es desconeix amb precisió fins a quin punt aquest projecte es va portar a terme, però en tot cas es tractava d’una muralla força precària, feta amb les tàpies de darrere dels horts i patis. En fotografies de la dècada de 1970 encara es pot veure aquesta muralla carlina, incloent-hi alguna torre. Al llarg de 1873 i 1874 van ser molts els pobles del Vallès atacats per les tropes carlines. El 17 de gener de 1875 Granollers va patir l’assalt de tres mil carlins, que van matar alguns habitants i van fer un segrest massiu, incloent-hi l’alcalde, fins que la ciutat en va pagar el rescat.</span></span></span></span></p>	41.6073442,2.2867860	440572	4606427		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50053-muralla-sant-cristofol-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50053-muralla-sant-cristofol-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50053-muralla-sant-cristofol-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50053-muralla-sant-cristofol-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50053-foto-08096-181-2.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BCIN	National Monument Record	Defensa	2024-06-26 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		94\|98\|85	46	1.2	1771	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50054	Muralla dels carrers de la Constància i de Jaume Camp	https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-dels-carrers-de-la-constancia-i-de-jaume-camp	<p><span><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FARNÉS SARAROLS, Josep M. (2023). “L’assalt de Granollers pels carlins (17 de gener 1875): noves aportacions, a <em>Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers</em>, núm. 27, pp. 79-103.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). <em>Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers</em>. Nartex Barcelona (treball inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MERCADO, Mònica; GONZÁLEZ, Roberto; SALVADÓ, Ivan; MORENO, Iñaki (2007). “El recinte defensiu de Granollers”, a <em>Intervencions arqueològiques 2002-2006 / Espais urbans. Actes del III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya</em>, pp. 370-380.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTAGUT BLAS, Èlia (2017). “Els mapes urbans més antics de Granollers conservats a l’Arxiu Municipal de Granollers”, a <em>Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granoller</em>s, núm. 21, pp. 123-136.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MUNTAL MUNS, Josep (2003). “Plànol de la muralla carlina de Granollers (1875)”, a <em>Lauro</em>, revista del Museu de Granollers, núm. 25, p. 97.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració.</em> Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PATRIMONI (1985). Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SESÉ, Jaume (1987c). <em>Les muralles. La vila medieval</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 3., Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></span></p>	XIII-XIX		<p><span><span><span>Restes de la muralla medieval que es conserven de manera força integra al carrer o corredor de la Constància i al carrer de Jaume Camp i Lloreda, corresponents al sector nord del recinte murat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De ponent cap a llevant, el primer tram visible es troba al costat nord del corredor, a 6 m a llevant de la capella de Santa Anna. Es tracta d’un pany de prop de 17 m de llarg del qual se’n conserva la banqueta de fonamentació, amb una alçada d’entre 50 i 80 cm, per sobre de la qual es troba el mur, reculat uns 15 cm. Aquest llenç està molt alterat, amb nombroses obertures fetes en diverses èpoques. Tant la banqueta com el llenç estan fets amb còdols de mida mitjana disposats en filades bastant regulars i lligats amb morter de calç. És un parament similar a un tram de la plaça de l’Església, identificat com una refecció de la segona meitat segle XVII. Possiblement, però, almenys el tram més occidental podria correspondre a la muralla del segle XIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aquest tram, la muralla es va retrobant a intervals irregulars al llarg de tot el carrer, amb restes a la part superior de merlets que podrien haver estat afegits amb posterioritat, potser en època de les Guerres Carlines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el carrer de Jaume Camp i Lloreda es conserva un altre tram força gran. En la primera meitat les façanes de les cases estan completament arrebossades, amb parets de dos gruixos que semblen indicar la presència de la muralla i de la seva banqueta de fonamentació. Cap a la meitat del carrer, on la façana fa un queixal i retrocedeix gairebé dos metres, es torna a observar el llenç de muralla, amb una llargada de prop de 25 m, fins arribar a la plaça de Maluquer i Salvador. El parament és de còdols de mida mitjana disposats en filades bastant regulars i amb presència d’algunes reparacions fetes amb maons. En el tram final presenta nombroses refeccions, i enllaça amb la casa de can Pedrals, on es conserven restes de la muralla que corresponen ja al segle XVIII (Pancorbo et alii, 2006: 23). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la plaça de Maluquer i Salvador el traçat de la muralla, que és indicat amb una marca al paviment, enllaçava amb una torre situada a l’angle nord-est del recinte de la qual se’n conserven els fonaments (torre rodona).</span></span></span></p>	08096-182	Carrer o corredor de la Constància	<p><span><span><span><span>Les primeres referències d’un recinte murallat a Granollers es remunten a l’any 1291, quan Pere Marquès, senyor del castell de la Roca, va comprar el senyoriu de la vila i va concedir a la Universitat de Granollers de la quantitat de 10.000 sous per construir murs en defensa de la població. Anteriorment, no es pot parlar de cap muralla pròpiament dita, més enllà de la simple barrera de protecció que oferien les façanes posteriors de les cases a la zona de la sagrera. Cal dir que la vila medieval de Granollers s’originà a partir de dos pols de creixement urbanístic: d’una banda la sagrera nascuda al voltant de l’església parroquial i, de l’altra, la zona del mercat, situat on actualment hi ha la plaça Porxada. Aquest primer recinte murallat del segle XIII es fa difícil precisar quin perímetre tenia. Almenys disposava de tres portals: el de Barcelona, el de Caldes i el de les Hortes. Sembla probable, però, que el traçat d’aquesta primera muralla abastés a més de la sagrera també la zona del mercat. I podria ser que ja tingués cinc o sis portals, un per a cada camí de sortida, més possiblement també el portal de les Hortes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En època baix medieval es va configurar un nou recinte murallat, que és el que ha perdurat en bona part fins a l’actualitat, fossilitzat en la trama urbana de Granollers. En aquest nou recinte la centralitat de la població correspon no ja a l’església i la sagrera, sinó al mercat. Aquest nou recinte va ser bastit a partir de l’any 1366, moment en el qual l’Infant Joan, Governador General de Catalunya, va concedir un privilegi que permetia i fomentava la construcció dels murs, valls, corredors i torres de fortificació que havien de protegir la vila de Granollers. L’allargament de les obres va fer que el 1373 Pere III el Cerimoniós confirmés i ampliés el privilegi atorgat amb anterioritat, amb la finalitat de poder acabar les obres, que es van perllongar fins a l’any 1376.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sembla, doncs, que la muralla baix medieval coincidiria en bona part amb la muralla del segle XIII. L’única diferència significativa entre els dos recintes es trobaria a la banda oriental, on podria ser que la nova muralla s’hagués ampliat per incloure els burgs que haguessin sorgit al voltant dels camins que comunicaven Granollers amb Mataró i Girona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior el nucli urbà quedava vertebrat per dos eixos principals. Un en sentit est-oest, conformat pels carrer de Caldes i de Sant Roc. En el seu tram central era una zona de gran activitat comercial, corresponent a les places de les Olles, dels Cabrits, de l’Oli i del Blat. Un segon eix, en sentit nord-sud, era conformat pels carrers de Barcelona i Corró, i tenia com a centre la plaça Porxada. Al segle XVI amb la construcció d’un nou portal més directe, el Portalet, aquest eix per on entrava el Camí ral quedaria reforçat. La muralla baix medieval estava protegida per almenys tretze torres quadrades (probablement algunes més), que eren administrades pel Consell de la Ciutat i, a partir del segle XVI, arrendades a particulars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVI Granollers va créixer considerablement i van aparèixer ravals fora muralles, sobretot al carrer de Barcelona i al carrer del Corró. Es va construir un nou portal, anomenat Portalet, que permetia una comunicació més directe amb el Camí Ral que venia de Barcelona. També es van construir també les diferents capelletes associades a cada portal. Durant aquest segle el fossat de la muralla encara mantenia la seva funció, i s’utilitzava també com a zona de circulació i evacuació de les aigües brutes de la ciutat mitjançant una claveguera o canal de desguàs. Davant del fossat hi havia encara un segon vall més petit o contravall. Sembla que el contravall va ser un dels primers espais defensius que es van començar a reblir, al final del segle XV i primera meitat del XVI. A partir de les primeres dècades del segle XVII aquest procés va anar un pas més enllà quan el vall pròpiament es va ocupar de manera massiva, després d’haver-se reblert. Aquest procés està més ben documentat al sector nord, ja que durant el segle XVI el govern municipal va impulsar la construcció de cases fora del recinte murat, especialment a la zona de l’Hospital dels pobres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mitjans segle XVII es va refer per complet l’extrem sud del llenç occidental de la muralla i, de fet, és possibles que amb motiu de la Guerra dels Segadors es dugués a terme una reforma força generalitzada del perímetre emmurallat. La zona del Vallès i Granollers van patir amb molta força els efectes d’aquesta guerra i són nombroses les notícies sobre saquejos a les cases de la vila. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja al segle XIX, amb motiu de la Primera Guerra Carlina (1836) un informe especifica els treballs que calia fer per reforçar novament la muralla. S’aconsellava edificar uns tambors i altres elements de fortificació, així com tancar les portes i finestres que donaven a la muralla i col·locar espitlleres als merlets. Tanmateix, aquesta guerra va afectar poc Granollers. La muralla es devia reparar i reforçar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un cop finalitzada la segona guerra carlina, a partir de mitjan segle XIX, Granollers, igual que moltes altres poblacions, va començar un procés d’enderroc generalitzat de la muralla. Es van enderroca els portals per tal d’eixamplar els carrers, i també es van desmuntar alguns trams de la muralla. Així, el 1854 es va enderrocar el portal de Sant Cristòfol, al carrer Barcelona. El 10 d’abril de 1852 es va desmuntar part del tram de ponent de la muralla i el portal de Caldes, amb motiu de la construcció d’una nova caserna, a l’indret on avui es troba el mercat de sant Carles. D’altra banda, l’any 1859 es va enderrocar el portal de sant Roc i un dels portals del carrer del Corró; el 1862 la torrassa de santa Esperança i, finalment, l’any 1882 es va demolir la torre de fortificació del carrer del Rec (Pancorbo et alii, 2006: 269-282). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tanmateix, a finals del segle XIX la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) sí que va afectar de manera important la ciutat, cosa que va obligar a refer de nou les muralles i ampliar-les, quan ja en part s’havien enderrocat per facilitar el creixement urbanístic. Existeix un plànol de la muralla carlina dibuixat pel capità d’enginyers el 1875 (conservat a l’Arxiu Militar de Montjuïc). Segons aquest projecte el recinte murat s’ampliava molt considerablement, sobretot cap al nord i al sud, on la ciutat havia crescut més. Es preveien nous portals i tambors (torres circulars). Es desconeix amb precisió fins a quin punt aquest projecte es va portar a terme, però en tot cas es tractava d’una muralla força precària, feta amb les tàpies de darrere dels horts i patis. En fotografies de la dècada de 1970 encara es pot veure aquesta muralla carlina, incloent-hi alguna torre. Al llarg de 1873 i 1874 van ser molts els pobles del Vallès atacats per les tropes carlines. El 17 de gener de 1875 Granollers va patir l’assalt de tres mil carlins, que van matar alguns habitants i van fer un segrest massiu, incloent-hi l’alcalde, fins que la ciutat en va pagar el rescat.</span></span></span></span></p>	41.6088822,2.2864273	440543	4606598		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50054-muralla-constancia-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50054-muralla-constancia-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50054-muralla-constancia-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50054-muralla-constancia-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50054-muralla-jaume-camp-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50054-muralla-jaume-camp-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50054-muralla-jaume-camp-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50054-muralla-carrer-constancia-merlets.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BCIN	2024-06-20 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	També apareix a la documentació amb el nom de corredor de Santa Anna.	94\|98\|85	46	1.2	1760	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50055	Cal Pastor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pastor-4		XIX-XX	Estructuralment es conserva bé, però amb algunes parts degradades o en precari, especialment els coberts.	<p>Masia de petites dimensions, o casa de pagès, emplaçada en zona peri-urbana, a la terrassa del riu Congost i a peu de la serra de Ponent, envoltada pel polígon industrial del Congost.</p> <p>És una edificació d'estil popular, molt senzilla, que ha conservat força íntegrament la tipologia tradicional. Està formada per dos cossos adossats de proporcions semblants. El més antic és el de llevant. De planta rectangular i compartimentat en tres naus, que consta de planta baixa, pis i golfes sota el carener. La façana principal, orientada cap a migdia, es composa més o menys en base a tres eixos simètrics, amb buits de sentit vertical. La porta, a l'eix central, està coberta amb llinda d'arc escarser. Les finestres són simples i només la que es troba sobre la porta té ampit de pedra. Al capcer, sobre l'eix central, hi ha un rellotge de sol ovoïdal. Els paraments són arrebossats, de color terrós.</p> <p>El cos de ponent, obrat feta ja amb totxo, és més modern. Als extrems hi trobem coberts i corrals diversos. Uns metres a llevant s'aixeca el Lledoner de cal Pastor, i dins el clos de la masia hi ha un altre lledoner també remarcable.</p>	08096-183	Sector nord del polígon industrial El Congost. Camí de can Pastor, s/n	<p>Per la seva tipologia constructiva, aquesta casa podria ser del segle XIX, tot i que no es pot descartar que tingui un origen anterior, amb ampliacions al segle XX. Des de fa anys, la casa és habitada per la mateixa família de masovers, i ha passat de pares a fills.</p>	41.5980810,2.2741749	439512	4605407		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50055-can-pastor-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50055-can-pastor-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50055-can-pastor-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50055-can-pastor-post.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50055-can-pastor-vista.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50055-foto-08096-183-1.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2024-06-26 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		119\|98	45	1.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50056	Camí de Santa Quitèria / Camí de can Grau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-quiteria-cami-de-can-grau	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XVI-XX		<p><span><span><span>Camí històric que discorre pel sud-est del terme municipal de Granollers, en direcció nord-sud. En la zona sud també és conegut com a camí de can Tià o camí de cal Malo. El camí transcorre per dalt de la serra de Llevant i fa partió amb el terme de la Roca del Vallès. Es tracta d’un camí de carro amb el ferm de terra piconada. Al seu pas es poden contemplar paisatges rurals de l’entorn granollerí relativament ben conservats i, en els punts elevats, unes interessants vistes sobre la plana on s’assenta la ciutat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En una bona part del seu recorregut es confon amb el camí de can Grau, en concret des de Puig Ovella fins poc abans del camí del camp de l'Arpa, on es bifurca. A partir d'aquí, continua coneixent-se com a camí de can Grau (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p>	08096-184	Camí de Santa Quitèria		41.5861298,2.2938080	441137	4604067		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50056-cami-santa-quiteria-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50056-cami-santa-quiteria-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50056-cami-santa-quiteria-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50056-cami-santa-quiteria-10.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social			Inexistent	2024-06-26 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda	Aquest és un antic camí que comunicava Granollers amb Vilanova del Vallès. Pren el nom per l'advocació a Santa Quitèria de l'església de Vilanova del Vallès.	98\|94	49	1.5	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50057	El Peiró / El Pedró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-peiro-el-pedro	<p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000). <em>Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'</em>. Document mecanografiat.</p>	XVIII-XIX		<p><span><span><span>Antiga creu de terme de la qual només se n’ha conservat la base o pedestal, emplaçada al punt més alt (o gairebé) de l’antic municipi de Palou, a la serra anomenada de Palou. Actualment ha quedat enmig d’unes terres de conreu, prop del camí de Santa Quitèria. Consisteix en un cilindre fet d’obra i parcialment arrebossat. A la part superior conserva una llosa circular, amb un forat al centre que és on anava encastada una creu probablement de ferro. El cilindre s’eleva un metre i deu centímetres aproximadament, i fa uns quaranta centímetres de diàmetre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És curiós que el pedró no està situat exactament al punt més alt de la zona on es troba. El punt més alt és a 170 m sobre el nivell de mar, però el pedró està col·locat 50 m a l’est d’aquest punt, en una cota de 167 m. Des d’aquest indret, això sí, s’obté una magnífica vista sobre la plana de Palou.</span></span></span></p>	08096-185	Sector sud-est del terme municipal. Antiga demarcació de Palou. Camí de Santa Quitèria.	<p><span><span><span>Fa algunes dècades encara es mantenia la tradició d’organitzar, cada dilluns de Pasqua, una processó que partia de l'església de Sant Julià de Palou i arribava fins al Pedró, on se celebrava un acte religiós que consistia en beneir el terme.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sembla que l'origen del Pedró està relacionat amb el fet d'indicar el punt més elevat de l'antic municipi de Palou, a la serra de Palou, tal com era habitual en moltes poblacions.</span></span></span></p>	41.5851900,2.2921400	440997	4603964		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50057-peiro-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50057-peiro-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50057-peiro-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50057-peiro-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50057-peiro-vista-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50057-foto-08096-185-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50057-foto-08096-185-2.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Simbòlic			BCIN	2024-06-14 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Desconeguda		98\|94	47	1.3	1760	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50058	Monument a la Sardana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-sardana-0	<p><span><span><span>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). <em>La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès.</em> Tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts, pp. 729-720.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Monument realitzat amb pedra calcària monolítica que representa dues mans, una masculina i l'altra femenina. Les mans estan entrellaçades i sorgeixen directament del terra, sense cap tipus de peanya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'espai entre les dues mans hom pot observar l'escut de Catalunya i, al davant, fet en lletres exemptes en ferro, la llegenda 'Ciutat Pubilla de la Sardana'.</span></span></span></p>	08096-186	Parc de Torres Villà	<p><span><span><span>Originàriament aquesta peça estava situada a la plaça de Pau Casals, però el 1987 es va traslladar al Parc Municipal Torras Villà. El monument es va fer l’any 1976, quan Granollers va ser nomenada 'Ciutat Pubilla de la Sardana'.</span></span></span></p>	41.6078100,2.2912300	440942	4606476	1976	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50058-monument-sardana-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50058-monument-sardana-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50058-monument-sardana-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50058-monument-sardana-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental			Inexistent	2024-06-10 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Josep Ricart Maimir		98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02
50059	Granollers a l'Onze de Setembre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/granollers-a-lonze-de-setembre-0	<p><span><span><span>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). <em>La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès.</em> Tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. pp. 737-738.</span></span></span></p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granoller</em>s, Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p>	XX		<p><span><span><span><span>Escultura situada a la plaça del mateix nom i dedicada a la diada nacional de Catalunya, feta de dues grans plaques de granit retallades que simbolitzen una persona amb els braços aixecats que sosté una senyera, dibuixada amb quatre elements de granit rosat de Porriño. A la peanya s'hi troben diversos elements de pedra calcària de Montjuïc, i altres parts són amb granit d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En una placa de marbre col·locada al peu s’hi pot llegir: “Els problemes nacionals només s’eliminen quan es restableix el regnat de la llibertat i de la justícia. Quan són respectats els drets, tots els drets individuals i col·lectius. Salvador Casanova i Grané, Granollers 11 de setembre de 1994”. </span></span></span></span></p>	08096-187	Plaça Onze de Setembre	<p>El monument es va inaugurar l'any 1984 en el marc de la festa de l'11 de setembre i es va instal·lar, al solar que havia ocupat la fàbrica del gas, fundada el 1880. Posteriorment l'espai fou ocupat per FECSA. Les estructures van ser eliminades a mitjan de la dècada de 1980. Ben a prop seu van desaparèixer altres petites edificacions de caire industrial (HOMS, 1995)</p> <p><span><span><span><span>Al davant del monument les entitats de Granollers hi fan l’ofrena floral amb motiu de la Diada.</span></span></span></span></p>	41.6049200,2.2908300	440906	4606155	1984	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50059-escultura-11-setembre-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50059-escultura-11-setembre-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50059-escultura-11-setembre-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50059-escultura-11-setembre-placa.jpg	Inexistent	Abstracció\|Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic			Inexistent	2024-06-10 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Manuel Cusachs Xivillé		111\|98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-12-06 10:02

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús