Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50060 | Col·leccions del Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-del-museu-de-granollers | <p>ALBÓ, Núria (1994). <em>El Vallès Oriental</em>. Barcelona: Dissenys Culturals. Col·lecció: Les Comarques de Catalunya, núm. 27.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS (s. d.). <em>Museu de Granollers</em>, Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> | L aC. - XXI | <p><span><span><span>Col·leccions del Museu de Granollers, que s’agrupen bàsicament en quatre grans àmbits: el fons d’art, el fons d’arqueologia, el fons numismàtic i el fons d’etnografia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons d’art aplega obres d’una gran diversitat d’estils i èpoques, des del segle XIV fins a l’actualitat. Les obres més antigues són els fragments de retaules i les imatges religioses procedents bàsicament de les esglésies de Granollers, algunes sense identificar encara. De finals del segle XIX es poden destacar les obres d’Eliseu Meifrén, J. M. Tamburini, Baixeras i Rossend Nobas i, de la primera meitat del segle XX, les de Manolo Hugué, Puig i Perucho, Sandalinas o Hernández Pijoan, entre altres, a més d’algunes d’artistes locals, com Vicent Albarranch, Brugarolas o Francesc Serra. Després de la reobertura del Museu als anys setanta es van incorporar obres d’artistes de la comarca i algunes de forans, com Josep M. Subirachs, Modest Cuixart o Albert Ràfols Casamada. Més recentment (1989-1992), amb una nova política d’adquisicions d’art contemporani, es van incorporar un bon nombre d’obres representatives de l’escena artística catalana des de finals dels anys vuitanta, amb obres d’Antoni Abad, Francesc Abad, Jordi Benito, Jordi Canudas, Jordi Colomer, Pep Duran Esteva, Gabriel, Ramon Guillén-Balmes, Mabel Palacín/Marc Viaplana, Ramon Parramon, Carlos Pazos, Perajaume i Joan Rom, entre d’altres. Cal fer esment també a l’obra d’Antoni Cumella, artista granollerí i referent específic i d’importància internacional en el tractament de la ceràmica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons d’arqueologia està format pel material provinent de les diverses excavacions i prospeccions que s’han realitzat al terme i també a la resta de la comarca, fins i tot d’altres llocs de Catalunya i de l’Estat. Hi són ben representades les restes que han aparegut al subsòl de Granollers a partir del neolític i, sobretot, de l’època dels romans, quan al bell mig de la ciutat s’hi establí una vil·la romana. Entre d’altres, es van recuperar dos grans mosaics i nombroses eines de treball, collarets, ceràmica i elements funeraris neolítics i romans. Les excavacions més recents han aportat també material de la vila medieval que han permès conèixer, entre d’altres aspectes, com era el traçat de la seva muralla: un sistema defensiu que comptava amb torres, fossat i <em>corredossos</em>. Cal destacar que el Museu de Granollers desenvolupa una important tasca com a museu de referència en la recerca arqueològica a nivell comarcal, amb una mirada àmplia que es proposa bastir un discurs que va més enllà dels límits de la ciutat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons numismàtic és un de les més nombrosos. Està format per gairebé 2.500 exemplars. El gruix de la col·lecció s’ha anat constituint des dels inicis del museu, a partir dels donatius de col·leccionistes de la ciutat i, als darrers anys, el conjunt s’ha enriquit amb les troballes monetàries provinents de les excavacions arqueològiques. D’aquest conjunt heterogeni en destaca el numerari antic, amb nombrosos exemplars de la sèrie grega, la ibèrica (incloent moneda encunyada a la ciutat vallesana de Lauro), i especialment la romana, concretament la d’època imperial. També és nombrós el lot de monedes d’època moderna, en el qual destaquen alguns menuts encunyats a Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons etnogràfic és format per petites col·leccions diverses, algunes formades fora del museu. Hi trobem col·leccions d’armes, camafeus, morters de bronze, rajoles, safates metàl·liques, claus i panys... També ceràmica catalana, caixes de núvia, etc. Així mateix, es disposa d’una col·lecció d’ofici completa d’eines de baster, i d’altres relacionades amb activitats artesanals, com ara taulers de componedors de tipus d’impremta, petits tallers de fusteria i elèctrics, o bé de procedències semi-industrials, com màquines de fer gel o d’esclofollar fruits secs. Finalment, hi ha també una col·lecció de vestits formada per 21 peces, les quals es poden consultar a la plataforma del Museu Virtual de la Moda de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una selecció de les obres es poden consultar a través de la web del museu en la secció anomenada 'col·lecció en línia'. Vinculada al museu hi ha l’adoberia de can Ginebreda: un equipament patrimonial visitable i museïtzat al centre de la ciutat.</span></span></span></p> | 08096-188 | Carrer d'Anselm Clavé, 40-42. | <p><span><span><span>Els inicis del museu es remunten a l'any 1932, amb la creació d'una Comissió Organitzadora del Museu de Granollers i del Vallès Oriental encarregada de recollir i inventariar peces. La seva tasca fou continuada des del 1934 pel Patronat del Museu - Arxiu de Granollers i del Vallès Oriental. Les dues entitats actuaren sense disposar d'un local. En aquesta primera etapa el nom oficial era 'Museu-Arxiu de Granollers i del Vallès Oriental'. El primer emplaçament que va tenir el museu fou a les dependències annexes a la presó del partit judicial, i la seva primera tasca va ser la de col·leccionar els objectes que s'emmagatzemaven en aquest local per tal de poder-les instal·lar posteriorment a l'edifici de l'església de Sant Francesc. Així mateix, el 1932 un grup d’artistes de Granollers van donar unes trenta obres al museu, i el 1935 una primera exposició va permetre incorporar noves obres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1937, en plena Guerra Civil, el museu va passar a la casa Molina (situada al carrer del Museu, on avui hi ha el CAP), on disposava de més espai. En aquest moment la Junta de Salvaguarda del Patrimoni (una comissió creada per la Generalitat) va dipositar al Museu obres procedents de col·leccions particulars i eclesiàstiques de la comarca que estaven en perill. Acabat el conflicte bèl·lic, les que no van ser reclamades es van incorporar a la col·lecció. El Museu a la casa Molina s’inaugurà el 13 de febrer de 1938, essent-ne el conservador Miquel Montagud. En la primera exposició les peces procedents de la salvaguarda van tenir un paper molt destacat. Tot i que l’edifici de la Casa Molina havia estat requisat inicialment pensat per altres usos, a la pràctica el Museu i Arxiu de Granollers i del Vallès Oriental s’hi va estar quasi trenta anys. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra, el 1946 tornava a obrir el Museu de Granollers a la casa Molina, tot esdevenint el centre cultural més important de la ciutat. Als fons inicials s'hi anaren afegint altres objectes d'art provinents de dipòsits i donacions. La Secció d'Arqueologia s'encarregà de fer prospeccions per tot l'àmbit comarcal, i la de Ciències Naturals es dedicà a l'estudi de la fauna i la flora de l’entorn. En l’àmbit artístic el Museu organitzà, del 1959 al 1964, el <em>Premi Granollers de Pintura</em>, que constituí en les seves sis edicions una manifestació artística que ultrapassà l'àmbit local i nacional. En aquesta època els fons del museu van créixer considerablement. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1965 l’edifici de la casa Molina amenaçava ruïna i es va haver d’enderrocar. El Museu va tancar i les col·leccions es traslladaren a l'antic Col·legi Municipal de Segon Ensenyament, on van romandre fins el 1978. El 1976 es va inaugurar un edifici de nova planta signat pels arquitectes Andreu Bosch, Josep M. Botey i Lluís Cuspinera al solar on hi havia hagut la Unió Liberal, una entitat que havia dinamitzat la vida associativa i cultural de la ciutat i que havia estat requisada pel franquisme. Des de llavors, aquest és l’emplaçament del Museu de Granollers. Cal destacar que el nou edifici fou un dels pocs concebuts a la dècada del 1970 per tal d'hostatjar específicament un equipament museístic. El projecte s’inspira en l’arquitectura racionalista i en alguns referents de l’arquitectura americana contemporània, i es pot inscriure també dins el corrent brutalista característic d’aquesta dècada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1984 l'Ajuntament encarregà un projecte de rehabilitació de la torre noucentista de la Tela a fi de dedicar-lo a museu de ciències naturals. L’antecedent d’aquest museu es troba el 1982, quan un grup de joves naturalistes va promoure la creació de l'àrea de Ciències Naturals dins el Museu de Granollers, amb Antoni Jonch que es perfilava com a cap. L’edifici de la Tela fou restaurat l’any 1987 i, després d’haver-se elaborat un projecte museològic i museogràfic, el nou museu es va inaugurar el maig del mateix any com una extensió del Museu de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’àmbit artístic, des de 1997 i fins a l’any 2000 es va promoure un concurs d’escultura. Amb la democràcia ja consolidada, la ciutat va apostar pels nous llenguatges contemporanis. El 1989 es va iniciar una política d’adquisicions d’art contemporani que continua fins a l’actualitat. En una primera etapa, que amb alguna interrupció es va allargar fins al 2007, el Museu de Granollers va treballar estretament amb Manel Clot, crític d’art i reconegut professional. El resultat va ser un fons específic d’art contemporani d’unes quaranta obres d’alt nivell que abracen gèneres diferents com la instal·lació, l’escultura, la fotografia, el vídeo i també la pintura. Des de llavors, la col·lecció continua creixent amb obres d’artistes de Granollers i de la comarca, i d’altres que enllacen amb les línies de discurs i de recerca de la institució.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 2023-2024 l’edifici del Museu és objecte d’una intervenció global per millorar les seves instal·lacions i els espais expositius s’han tancat temporalment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’actualitat el Museu de Granollers es planteja com a missió potenciar l’ús social i educatiu per esdevenir un espai de coneixement, debat, vincle social i participació. El museu té també la voluntat de mostrar l’expressió artística sense límits cronològics i, alhora, generar nou coneixement, fruit de la recerca i el treball amb altres institucions, estudiosos i usuaris interessats. A més, des de fa anys el Museu organitza visites per a escolars i grups, itineraris locals i comarcals així com altres actes culturals.</span></span></span></p> | 41.6069911,2.2883745 | 440703 | 4606387 | 08096 | Granollers | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50060-obres-de-cumella.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50060-canudas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50060-cap-de-bacus.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50060-moneda-de-lauro-autor-manosa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50060-foto-08096-188-1.jpg | Legal | Antic|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Educació | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 80|83|85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 1773 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50061 | Col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-del-museu-de-ciencies-naturals-de-granollers | <p>BOSCH, A; BOTEY, J.M.; CUSPINERA, L. (1984). <em>Memòria descriptiva del projecte de reutilització de l'edifici 'La Tela' per a l'Ajuntament de Granollers</em>, Barcelona, document mecanografiat.</p> <p>CATÀLEG D'ARBRES (1999). <em>Catàleg d'arbres de Granollers</em> (document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals 'La Tela'.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (s. d.). <em>Museu de Granollers</em>. Ciències Naturals. Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> | <p><span><span><span>Col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Granollers, que es troba emplaçat a la torre noucentista <span>Pius Anfres</span>, coneguda <span>a Granollers </span>com la Tela. Els seus fons es distribueixen en els següents àmbits temàtics: Paleontologia, Geologia i Zoologia. Aquest últim és el més ben representat. Aquests són els principals elements que podem trobar en cada col·lecció:</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Zoologia:</strong> Aquesta és la col·lecció més extensa del museu. Les col·leccions entomològiques inclouen espècimens de molts grups d'artròpodes però en destaca la col·lecció de papallones de Catalunya i de tot el món. <span>Entre aquestes, són especialment interessants les col·lecions de papallones de Dolors Callol Chevalier (Manel Genovart), David Adelantado, Enric Macias, Constantí Stefanescu, Jordi Viader, Antoni Sanmartí, Joan Condal, Francesc Pou i Roger Vila</span>. Les col·leccions de vertebrats estan formades per tots els grups: peixos amfibis, rèptils, ocells i mamífers. Cal destacar la col·lecció de mamífers, representada sobretot per insectívors i rosegadors de la península ibèrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Paleontologia: </strong>Aquesta col·lecció està formada principalment per fòssils<span> procedents de Catalunya</span>. Es pot destacar el material procedent del jaciment Triàsic del Montseny (250 milions d'anys) amb les restes de <span>capitosaures</span>. Aquest jaciment va ser excavat l'any 1990 i d'ell s'han recuperat les restes <span>d’un gran amfibi de l’espècie de descripció nova <em>Paratosuchus acri</em>. </span>També hi ha restes de vertebrats més moderns, com un fragment de maxil·lar de mastodont (Gomphotheridae) i de diferents elefants antics (Palaeoloxodon antiquus) del Pleistocè, de Parets del Vallès, Granollers i Canyamars, al Maresme. <span>Destaquen també les grans col·leccions d’invertebrats fòssils de Joan Maria Viader i la de coralls de German Álvarez.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Geologia: </strong>Col·lecció formada per roques i minerals de la comarca i de la resta de Catalunya. Destaquen les mostres procedents de diferents explotacions mineres del Montseny: Gualba, Matagalls i Vallcarcara. Així mateix, el jardí del museu compta amb una petita col·lecció de grans blocs de les roques més característiques de la comarca del Vallès Oriental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Museu té una part expositiva amb un muntatge més tradicional que s’ubica als baixos de la casa <span>Pius Anfres (Aula de Malacologia Frederic Travé i Aula de Paleontologia Joan Maria Viader</span>), mentre que l’edifici adjacent de nova construcció conté el muntatge expositiu permanent, sota el títol <span>“Tu investigues!”, </span>més espais per a exposicions temporals, amb una museografia moderna. Cal dir que, a més de les col·leccions, el jardí del Museu queda integrat com un espai més visitable, que compta amb una mostra d’espècies botàniques pròpies del Vallès així com alguns blocs de roques també característics de la comarca, a més d’un estanc. Hi trobem representats petites comunitats d’alzinar, pinedes, brolles i la ribera. Les espècies estan identificades amb un rètol. Entre els exemplars botànics quedaven alguns arbres que havien estat plantats pel propietari de la <span>torre Pius Anfres</span>, probablement cap a l’any 1912. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix, d’aquests avui només queda <span>en el recinte del jardí un llorer, un til·ler, un pi blanc, un pi pinyer i un pitòspor. I fora del recinte hi ha l’Alzina de la Tela, a la cantonada dels carrers Palaudàries amb Murillo.</span></span></span></span></p> | 08096-189 | Avinguda de Francesc Macià, 51 | <p><span><span><span><span>La torre que avui acull el Museu de Ciències Naturals fou construïda l’any 1912, obra de l’arquitecte J. Batlle Anfres. Era la casa dels propietaris de la fàbrica tèxtil que hi havia situada al darrera, per això li va quedar el nom de la Tela. La fàbrica havia estat fundada l’any 1854 per Brunet i Serra, i el 1906 fou traslladada a aquest carrer, vora la casa. L'any 1874 era una de les tres fàbriques de dimensions més grans que tenia Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1984 l'Ajuntament encarregà un projecte de rehabilitació de l'edifici a fi de dedicar-lo a museu de ciències naturals. L’antecedent d’aquest museu es troba el 1982, quan un grup de joves naturalistes va promoure la creació de l'àrea de Ciències Naturals com a secció dins el Museu de Granollers, amb Antoni Jonch que es perfilava com a cap. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Antoni Jonch Cuspinera fou el principal instigador del museu, que es va dur a terme també per la voluntat de l’alcalde Rafel Ballús. Després de molts anys treballant al Zoo de Barcelona finalment va esdevenir director del Museu de Ciències Naturals de Granollers. El magnífic jardí que ja existia a la torre de la Tela també feia aquest emplaçament molt idoni per al nou equipament. L’edifici fou restaurat l’any 1986 i, després d’haver-se elaborat un projecte museològic i museogràfic, el museu es va inaugurar el maig de any 1987.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El jardí va entrar a formar part del conjunt del Museu, i va esdevenir l'escenari d'una petita mostra de comunitats vegetals vallesanes, acompanyades per algunes de les roques més comunes i per alguns animals vius. El nucli zoològic, però, es va tancar l’any 1998. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 2000 les dependències del Museu van poder ampliar-se considerablement quan la fàbrica CIMSA, hereva de la fàbrica tèxtil original, es va traslladar i l’edifici antic fou enderrocat. Això va coincidir la urbanització de la part dels solars dedicada a habitatges, i va permetre la construcció d’un edifici de nova planta on es va instal·lar una àrea d’equipaments del Museu i una nova exposició permanent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment el Museu compta amb els següents àmbits temàtics: paleontologia, geologia, botànica, meteorologia i, especialment, zoologia. També té un planetari i una biblioteca consultable, i acull alguns centres especialitzats: és la seu del Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny (secció de ciències naturals) i del grup de recerca Bibio, que executa diferents plans de seguiment de biodiversitat de Catalunya (papallones diürnes, mamífers terrestres, ratpenats i amfibis). Així mateix, va gestionar l'Estació Meteorològica de Granollers (al Puig de les Forques, en funcionament ininterromput des del 1950 fins el 2019, i traspassada finalment al Servei Meteorològic de Catalunya). També gestiona el Centre d'Educació Ambiental de Can Cabanyes, situat en aquest espai d’interès natural del Granollers. Així mateix, el servei educatiu del Museu ofereix un ampli ventall de visites i tallers per a escolars.</span></span></span></span></p> | 41.6017263,2.2877924 | 440650 | 4605803 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ccnn-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ccnn-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ccnn-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ccnn-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-casa-pius-anfres-jardi-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-casa-pius-anfres-jardi-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ciencies-naturals-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ciencies-naturals-k.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-02 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Informació facilitada pel director del Museu: Antoni Arrizabalaga | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 50062 | Plaça de la Corona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-corona | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BOHIGAS, Oriol (1961). '<a href='http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/109582/170652'>Raspall, arquitecto', a </a><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</p> | XIX-XX | <p>Plaça de forma quadrada que es crea en un punt de l'antiga carretera, actualment entre els carrers d'Alfons IV i d'Anselm Clavé. Al centre té plantats en dues fileres dobles un conjunt de 26 plàtans, a banda i banda de l'antiga carretera. Això li dona un aspecte molt característic, com també la torre d'aigua central i el quiosc que, encara que de nova factura, conserva el valor testimonial del que ja hi havia a l'inici del segle XX. Moltes de les cases antigues han estat substituïdes per edificis moderns, força alts. Entre les que conserven un cert valor patrimonial destaquem les següents: </p> <p>Cases número 1 (can Bigues, 1853), 13 (façana del forn de l'Espinassa, molt reformada, també número 81 d'Anselm Clavé, presenta una reproducció de la placa de ceràmica que hi ha al museu i que parla de la circulació dels carros), 14, 17 (casa Paula Pinyol, 1900), 20, 21.</p> <p>Altres elements destacables es troben a la cantonada amb el carrer del Príncep de Viana, en concretament es tracta d'un guarda-rodes de superfície estriada així com restes de l'antic paviment de llambordes.</p> | 08096-190 | Plaça de la Corona | <p><span><span><span>El dia 11 de juliol del 1872, de resultes de la conversió de la Porxada en mercat diari, la llotja de grans i patates fou situada en aquesta plaça, on continuà fins 1936, quan pràcticament s'extingí la compravenda d'aquests productes. Més tard es mercadejaven als cafès de la carretera mitjançant mostres. El canvi a la plaça de la Corona degué originar, segurament, greus controvèrsies a las esferes locals d'aquell temps, car tenim notícia que el trasllat necessità un plebiscit de caire local, efectuat el 2 de novembre de 1869 (BAULIES, 1965). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Popularment va ser coneguda com a plaça del Gra, potser perquè s'hi feia el mercat, i també perquè hi havia tres graners: ca l'Espinassa, can Guitet i can Segarra (GARCIA-PEY, 1990). La plaça va tenir oficialment diversos noms: de La Llibertat el 1872, d'Àngel Guimerà el 1926, de los Caídos el 1960 i, definitivament, de la Corona el 1981. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En una casa de la plaça de la Corona hi havia una placa de circulació feta de rajoles pintades datada el 20 de febrer de 1850. S’hi advertia als carreters de l'obligació de transitar portant els animals agafats de la brida, sota multa de 30 rals. Aquesta placa, desmuntada el 1955 en efectuar reformes a la façana del número 81 del carrer Clavé, va ser retirada (BAULIES, 1965). Avui dia es pot veure al Museu de Granollers, mentre que una còpia mural s'ha fet a l'actual forn de l'Espinassa. L’arquitecte Manuel Raspall va urbanitzar la plaça l’any 1929 i va construir-hi un monument als soldats morts a la guerra d'Àfrica, obra de Vicenç Navarro. Aquesta obra escultòrica s'inaugurà el dia 5 d'octubre de 1929, amb la presència del rei Alfons XIII i de Victoria Eugènia, a més d'altres membres de la família reial i autoritats. Per aquesta ocasió s'aixecà un envelat a la plaça de Perpinyà on es feu la recepció oficial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En temps de la República la plaça formava part d’un ambiciós pla d'obres i millores urbanes que va donar lloc a un emprèstit de dos milions de pessetes. Sota d’aquestes directrius s'ordenaria el creixement de la ciutat fins més enllà de la Guerra Civil, segons diu Jordi Planas i Maresma (MONREAL, 1997). El trànsit que anteriorment passava pel centre es desvià pels costats, seguint el perímetre circular que va adquirir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1934 l'Ajuntament canvià les inscripcions del monument, d'acord amb el tarannà ideològic de l'època i, durant la guerra, es destruí. Acabada la conflagració, el dia 12 de juliol de 1939 s'aprovà el projecte de Monumento a los Caídos, elaborat per l'arquitecte Boada i Barba. El mes de juliol de 1951 començaren les obres i s'inaugurà el dia 28 de gener de 1952, amb motiu del “XIII Aniversario de la Liberación”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mes d'abril de 1966 s'obrí de nou el pas central mantenint la circumval·lació pel canvi de sentit i aparcament de cotxes. El monument es transformà i es traslladà a la part est. La creu -símbol del règim franquista- es retirà als primers mesos de la recuperació de la Democràcia (HOMS, 1995).</span></span></span></p> | 41.6056333,2.2884022 | 440704 | 4606236 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50062-placa-corona-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50062-placa-corona-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50062-placa-corona-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50062-placa-corona-torre-aigua-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50062-placa-corona-201.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L'escultura central del monument als soldats d'Àfrica es pot veure actualment al Cementiri Municipal. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50063 | Plaça Gran / Plaça de la Porxada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-gran-placa-de-la-porxada | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986a). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Orienta</em>l, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986a). 'Factors sòcio-econòmics dels segles XVIè i XVIIè', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers, pp. 47-57.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986). 'Factors sòcio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARRELL, Amador (1929). 'Editorial' La Gralla, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). <em>Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona</em>: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració.</em> Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), pp. 125-131, 205-207.</span></span></span></p> | XI-XXI | <p><span><span><span>Plaça situada en ple centre històric i la més emblemàtica, ja que acull l’Ajuntament i la Porxada: antiga llotja o mercat del gra esdevingut símbol de Granollers. És la plaça Major de la ciutat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest espai ja era el nucli de la vila medieval, i aleshores ja devia acollir la zona de mercat. La plaça actual és de dimensions més grans, ja que foren enderrocades dues illes de cases de la banda sud. Està envoltada d'edificis amb un gran valor patrimonial. A part dels ja esmentats, destaquen a la banda sud dos grans casals del segle XVI: can Cunillera i Can Comte. També s'hi troba al costat de la Porxada, la pedra de l’Encant, envoltada de llegenda i tradicions i d’un alt valor simbòlic per als granollerins.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els edificis de la plaça en destaquem els següents: 2-3 (Can Trascó/conjunt de dues cases), 4 (cal Pintaire), 6 (Ajuntament), 7 (can Potafang), 11, 12, 13, 14 (Casa Clapés), 15, 16 (can Poll, Baster), 17 (can Perejaume), 20, 21, 22, 23, 25, 26 (cal Mistos), 28 (Can Cunillera, ca l'Eveli), 30 (can Compte).</span></span></span></p> | 08096-191 | Plaça de la Porxada | <p><span><span><span>La plaça de la Porxada s’identifica amb la plaça Major o plaça del Mercat on tradicionalment s’ha situat la cruïlla de camins (d’origen romà) que va donar lloc al naixement del nucli de Granollers. Des dels segles XI i XII la zona del mercat constituí un dels pols de creixement que va configurar la població medieval, juntament amb la sagrera i els ravals. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. Als primers temps el terme mercadal es referia a l’espai físic on tenia lloc l’activitat comercial, i a finals del segle XII començà a introduir-se el terme fòrum per fer esment d’aquest mateix espai, que molt probablement caldria situar-lo al lloc que avui ocupa la plaça Porxada o, en tot cas, a la plaça de les Olles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XIII la documentació comença a identificar els espais del mercat en funció dels productes que s’hi comercialitzen. D’una banda, l’espai ocupat pel mercat setmanal l’ocupaven unes taules plegables que portaven els mateixos marxants. De l’altra, hi havia uns espais amb taules fixes fetes de pedra i separades per passadissos que permetien la circulació. Aquestes conformaven un espai urbà específic, juntament amb els carrers i les cases. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la segona meitat del segle XVI la plaça Major medieval es transformà en la plaça Porxada que avui coneixem. En una primera fase es van reformar algunes cases que tenien façana a la plaça, com les de Can Cunillera i Can Comte, però també l’edifici de l’Ajuntament. Però l’obra principal i que va donar forma definitiva al conjunt correspon a la construcció de la Porxada, entre 1586 i 1587. La Porxada fou la llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. I és que al segle XVI la població havia crescut considerablement, esdevenint un centre comercial de primer ordre a l’àrea de la Catalunya central. El Consell municipal basava bona part del seu poder en el control sobre el mercat i els impostos que pagava. A més, l’Ajuntament tenia el monopoli del blat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a les façanes de les cases, es creia que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar en el seu conjunt, però sí que es troben testimonis parcials en altres places granollerines relacionades amb el mercat d'aquests porxos als baixos d'algunes cases, en forma d'alguns arcs que s'han conservat puntualment, per exemple a l’illa de cases a l’oest del carrer del Sastre. A més, hi ha documents antics (ja del segle XIV) que parlen de diversos arcs i porxos en cases de la plaça Major, els quals estarien vinculats amb l’activitat del mercat, ja que els seus propietaris pagaven censos als senyors del mercat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat sud de la plaça hi havia almenys tres grans casals. Dos s’han conservat: can Cunillera i Can Comte. Van ser construïts o reformats a mitjan segle XVI. Un altre va ser molt modificat al segle XVI, el casal dels Vilatorta. Era situat en la cantonada del carrer de Barcelona i la plaça. El costat de ponent compta amb edificis de menor entitat i també amb l’Ajuntament, que més enllà de la reforma del segle XVI fou transformat a principis del XX, quan se li va donar un caire neogòtic. Al costat de llevant (des del carrer de Sant Roc fins a tocar la font) almenys fins al segle XVII hi havia la plaça del Blat, amb tota una illa de cases porticada que estava delimitada pel carrer del Sastre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tradicionalment a la plaça s’hi han distingit almenys dos espais específics en el seu interior: la plaça del Blat i la de les Gallines. La primera correspondria a l’espai triangular situat entre el carrer de Sant Roc i la plaça. El segon ocuparia la zona entre l’edifici de la Porxada i les cases, situades al nord. Alguns autors han identificat la plaça de la Fruita just per sota de l’illa de cases situada entre el carrer d’en Sastre i la plaça del Blat. Finalment, en la documentació s’esmenta també la plaça dels Glans, que se situaria també per aquesta mateixa zona (PANCORBO et alii, 2006: 125-131).</span></span></span></p> <p><span><span><span>No va ser fins el 1846 que la plaça de la Porxada es denominà pròpiament com a plaça Major, i en aquest segle també es coneixia com a plaça de la Constitució. El 1869 passa a dir-se 'Plaça del Poble Soberà', acompanyada per la plantació de l'arbre de la Llibertat. A començament del segle XX segueix anomenant-se Plaça de la Constitució. El 1931 es convertí en la Plaça de la República, i el 1939 en la Plaza de José Antonio (BAULIES, 1986a). </span></span></span></p> | 41.6081100,2.2875400 | 440635 | 4606512 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50063-porxada-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50063-porxada-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50063-porxada-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50063-porxada-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50063-porxada-13.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Avui és la Plaça de la Porxada, encara que molta gent l'anomena també Plaça Gran. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50066 | Camí Ral / Camí de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-cami-de-barcelona | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana. </em>Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>LLOBET I REVERTER, Salvador (1986). 'La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Orienta</em>l, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers, pp. 15-19.</p> | I-XIX | <p><span><span><span>Camí històric que fou el més important i transitat de Granollers. El camí Ral, derivat d’una antiga via romana, anava de Barcelona a Vic. Actualment se’n conserva el tram que es troba al sud del nucli urbà, transformat en un camí veïnal que vertebra el territori de Palou. És un camí de carro que té el ferm de terra piconada i en el qual s’hi han instal·lat bandes rugoses per fer alentir la velocitat dels pocs vehicles que hi passen.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sud el camí entra al terme municipal de Granollers per la zona de Palou, tot seguint l’eix que marquen els rius Besós i Congost. Al seu pas per la vila de Granollers es creuava amb un camí transversal (camí de Caldes, actual carrer de Santa Anna), i aquesta cruïlla va determinar l’emplaçament del nucli originari de Granollers, encerclat dins les muralles. Sortint del portal sud, el carrer Barcelona és el continuador de l’antic Camí Ral; i al nord ho és el carrer de Corró. El camí Ral continuava per les Franqueses en direcció a Vic.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Abans de començar el carrer Barcelona, el camí Ral també dóna nom a tot el carrer que des de la plaça de Sant Miquel cap a migdia arriba fins el carrer de l'Alguer, el qual més o menys passa per l'antic traçat del camí.</span> D’altra banda, al sector rural que es troba al sud del terme entorn del Camí Ral s’ha creat una xarxa ortogonal de camins que estructuren la plana de Palou.</span></span></span></p> | 08096-194 | Camí Ral; carrer de Barcelona; carrer de Corró | <p><span><span><span>El camí Ral de Barcelona a Vic es va traçar sobre una anterior via romana. En el nucli urbà el camí Ral transitava pels actuals carrers de Barcelona i del Corró. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer de Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Segons aquesta hipòtesi, a partir de mitjan del segle XI s’hauria creat una zona de creixement urbà en direcció nord i hauria estat aleshores quan s’hauria produït un desplaçament del tram septentrional del camí ral, conformant-se el carrer del Corró. A començament del segle XIV aquest nou traçat ja estava consolidat, ja que s’hi va emplaçar l’Hospital, fora muralles tal com era habitual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant l’època medieval i moderna el camí Ral va constituir la principal via de comunicació de Granollers, ja que era la que s’utilitzava per anar a la ciutat comtal. Al llarg dels anys fou transitat per animals de bast, carretes, carros i diligències. E<span>l 1274 el rei Jaume I havia concedit a Caldes de Montbui que el camí de Vic fos traslladat per aquesta vila i Castellterçol. Davant la protesta dels granollerins, però, el Conqueridor dictava el mateix any una pragmàtica anul·lant aquella concessió per restablir la ruta tradicional a través de l’eix del riu Congost; és a dir, per Granollers, La Garriga i Centelles (BAULIES, 1965). El camí Ral entrava a Granollers pel portal de Barcelona, on sobretot a partir del segle XVI s’hi va formar un raval, i sortia pel portal de Corró, on s’hi va desenvolupar un altre raval, una mica més tardà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí Ral va ser substituït el 1848 per una carretera moderna, traçada prop de les primeres cases bastides a l'eixample a partir de l'any 1835. La carretera, però, en el casc urbà discorria per un traçat més a llevant del camí Ral. La carretera va donar peu a l’actual carrer d’Anselm Clavé i altres que segueixen el seu traçat, com el carrer de Joan Prim. El pas de la carretera de Barcelona a Vic va ser el revulsiu que necessitava la ciutat per trencar definitivament els seus lligams amb el passat. Tot just s'havia iniciat el procés d'enderroc de la vella muralla, amb la intenció d'engrandir el seu perímetre edificat i poder fer front a les noves perspectives de creixement que es començaven a albirar. Les obres van començar l'any 1834, d'acord amb un projecte de 1799 que havia estat ajornat a causa la Guerra del Francès. Més tard, van ser les guerres carlines la causa d'una nova paralització i no va ser fins a l'any 1841 quan, de nou, es reprengueren els treballs. En un primer moment, i tal com es va fer públic l'any 1842, el seu traçat estava previst passar pel darrera de la serra del Congost, des del Pontasco -la cruïlla entre la carretera de Barcelona i la de l'Ametlla- fins a Bellulla i l'Ametlla per pujar als cingles de Bertí, Centelles i Vic. En tractar-se d'una via amb vocació militar, l'estratègia aconsellava allunyar-la dels llocs emboscats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nova carretera es va inaugurar l'any 1848, per ordre reial. Al seu pas pel terme municipal l’itinerari es bifurcava: un ramal seguia el seu recorregut cap a l'Ametlla, mentre que l'altre ho feia pel Coll de la Manya i circulava longitudinalment a molts pocs metres del casc antic. Després seguia cap a Les Franqueses del Vallès i la Garriga, on s'unia amb l'anterior traçat. </span></span></span></p> | 41.5888981,2.2825320 | 440200 | 4604382 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-cami-ral-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50066-foto-08096-194-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2024-06-10 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Al seu pas pel nucli urbà fins no fa gaire encara es conservava el tradicional paviment de llambordes, però finalment es va asfaltar. Aquesta intervenció va arribar a amagar alguna obra d'enginyeria civil relacionada amb el camí. Per exemple, un pont de dos ulls de pedra i totxo que es troba prop de les Tres Torres i que es conserva sota l'asfalt (informació de J. Muntal).Al costat del camí hi passa la mina d'en Sans. Nascuda la captació en tocar la riera del Congost, part de dalt del pont de Ferro del ferrocarril del Nord, però dintre el municipi de les Franqueses, aquesta mina o rec d’aigua anava a parar a l'antic camí Ral i al carrer de Corró. Sempre per mina subterrània, penetra a l'interior de la Vila per servir aigua potable als qui havien adquirit en propietat alguna ploma d'aigua (LLOBET, 1986). | 83|85|94|98|80 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50067 | Camí de ca l'Esquella / Camí de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-ca-lesquella-cami-de-ca-namat | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI-XIX | <p><span><span><span>Camí tradicional que transcorre a llevant de la casa de ca l’Esquella, tot salvant el desnivell que hi ha fins a la riba del riu Congost, avui ocupat per un polígon industrial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del polígon, el camí passa per sota la via del tren i enfila cap a l’altiplà, travessant el bosc de ca n’Amat mitjançant un seguit de corbes molt pronunciades. Després enllaça, davant de ca l'Esquella, amb un camí perpendicular que segueix la serra de Ponent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El tram conservat del camí de ca l’Esquella és de tan sols 250 m aproximadament.</span></span></span></p> | 08096-195 | Camí de ca l'Esquella, s/n | <p><span><span><span>Aquest camí naixia a la Riera i portava fins a la casa de ca l’Esquella. El tram més a l’est, de l'avinguda de Sant Julià fins el pont de Ca n'Amat, ha estat modificat per a construir-hi una indústria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part inicial, que sortia de la Riera, ha estat engolida per la zona industrial (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> | 41.5848622,2.2706447 | 439205 | 4603942 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-cami-ca-lesquella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-cami-ca-lesquella-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-cami-ca-lesquella-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-cami-ca-lesquella-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-cami-ca-lesquella-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50067-foto-08096-195-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 50068 | Carrer de Santa Esperança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-esperanca | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Orienta</em>l, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 77-79.</span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial</em>. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> | XIII-XXI | <p>Carrer d'origen medieval que estava inclòs dins el recinte murallat i que conduïa cap a la zona del mercat (l'actual plaça de la Porxada). Neix a redós d'aquesta plaça i es dirigeix cap al carrer d'Anselm Clavé (antiga carretera), passant per davant de la capella que dona nom al carrer.</p> <p>Encara que curt, és un dels carrers més transitats pels granollerins, en ple centre de la ciutat. Avui es troba força transformat, ja que en els darrers anys moltes cases han patit un procés de reforma o substitució. De les edificacions actuals en destaquem les següents:</p> <p>Números SENARS: 7 (segle XIX), 11 (casa noucentista de veïns de planta baixa i tres alçades), 13 (noucentista), 15 (capella de Santa Esperança).</p> <p>Números PARELLS: 2, 4 (casa anomenada El quatre), 6 (casa Bossy) , 8, 10 (1933, noucentista), 12.</p> | 08096-196 | Carrer de Santa Esperança | <p><span><span><span>Aquest carrer, com el de Santa Anna, té el seu precedent en la via romana que unia Mataró i Caldes de Montbui, fent un recorregut transversal. Cal pensar que durant l’Edat Mitjana va perviure i, segurament, devia quedar integrada dins el recinte de la primera muralla de finals del segle XIII, amb el corresponent portal obert en direcció est. Entre els segles XIII i XIV s’hi devia formar un petit raval, més enllà de l’àrea del mercat, el qual devia quedar integrat a l’interior del recinte murat a finals del segle XIII o, tal vegada, a mitjans del XIV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera denominació del carrer era de la Roca, i la primera referència documental és de 1439. No en tornem a tenir referències fins al 1558, quan el Consell de la ciutat mana reblir-hi un pou. El 1565 hi ha notícia de la construcció d’una claveguera per desguassar les aigües pluvials d’una casa. Entre d’altres, a finals del segle XVI s’esmenta una casa amb pati, hort posterior i tres portals que donaven al carrer de la Roca. Pertanyia a Joan Rimbau, mercader de Granollers, i podria correspondre aproximadament als números 16 i 20 de l’actual carrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vora el portal de la Roca hi havia la capella de Santa Esperança, que va acabar donant nom al carrer. La muralla passava per la zona on encara es conserva el passatge dels Corredossos, que era la ronda interior. Al segle XVI encara es mantenia intacta l’estructura primitiva de la vall o fossat de la muralla (PANCORBO et alii, 2006: 77). El 1852 es va enderrocar la capella de Santa Esperança (així com la de Santa Anna) per construir-les de nou al costat dels antics portals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el desenvolupament industrial del segle XIX i principis del XX Granollers es trobà immers en un procés de creixement urbà que comportà també la reforma o substitució de moltes edificacions, també algunes de les que formaven part del nucli antic.</span></span></span></p> | 41.6076200,2.2882700 | 440695 | 4606457 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50068-carrer-sta-esperanca-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50068-carrer-sta-esperanca-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50068-carrer-santa-esperanca-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50068-capella-sta-esperanca-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Noucentisme|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 94|98|106|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 50070 | Carrer de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-barcelona | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986). 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta,</em> Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 61-70.</span></span></span></p> <p>VILA, Pau (1930). 'Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès', a<em> Comarca del Vallès</em>, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVI-XX | <p>Carrer del centre històric de Granollers que es deriva de l'antic camí Ral, el qual venia de la ciutat de Barcelona i es dirigia cap a Vic. El carrer ha conservat el traçat de l'antic camí al seu pas per la ciutat. Actualment, el carrer de Barcelona arrenca pel sud a l'avinguda de Prat de la Riba i mena fins la Plaça Gran. En el seu últim tram passa a través de la plaça de Manuel Montaña. Aquest vial conserva amb certa cura un bon nombre de les cases antigues i de caire popular que li donen un caràcter d'antigor, sobretot al tram inicial. En podem destacar les següents:</p> <p>Números SENARS: 1-3, 5 (1592), 7 (reformada, però amb restes antigues, can Pep de les mitges soles, sabateria), 11, 13 (ca la Seca), 15 (1924 M.J. Raspall), 29, 31, 37 a 41 (reformada), 63, 65,115 (façana modernista).</p> <p>Números PARELLS: 2 (Ca la Madalena), 4 (ca l'Ambròs), 20, 24 (esgrafiats en façana, can Vador de la Vedella, Salvador Corts Puigdomènech), 26, 28 (1554), 30 (1603), 40, 42, 46, 48 (destaca la porta, ca la Curenya), 50 (interessant façana amb finestra i porta; és de l'any 1568, ca l'Esperança Roca), 60, 102 (interessant l'arc de totxo i la porta).</p> <p>A la cantonada amb carrer Museu hi ha una font pública.</p> | 08096-198 | Carrer de Barcelona | <p><span><span><span>Els orígens del carrer de Barcelona cal situar-los als segles XII i XIII, quan es va anar formant un raval fora del nucli primitiu de la sagrera i vinculat a la consolidació del marcat a la zona de la plaça Major. La primera referència documental d’aquest sector es remunta al 1316, en un document entre el senyor del castell de la Roca i el rei Jaume II. Al segle XIII, quan es construí la muralla, el primer tram del carrer Barcelona ja estava prou urbanitzat com per quedar incorporat dins del recinte protegit. El 1378 hi ha més notícies, quan s’estableix una casa i hort fora del portal de Barcelona, en el costat occidental del camí. Sembla clar que llavors hi havia algunes construccions, segurament encara disperses, a l’exterior de la muralla i del vall. Eren el precedent del raval que va créixer més endavant. Per tant, quan es construí el nou recinte murat en època baix medieval (entre 1366 i 1376) ja existia aquest petit raval fora muralles, segurament format per cases disperses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però va ser al llarg del segle XVI i començament del XVII quan aquest carrer s’allargà i es consolidà, coincidint amb un període de creixement demogràfic i econòmic important de la població. Aleshores es va produir també una progressiva urbanització dels patis i horts que encara existien (PANCORBO et alii, 2006: 63).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer de Barcelona seguia pel traçat del camí reial de Barcelona a Vic. Aquí es situava un dels portals d'accés a la ciutat emmurallada, constituint un punt estratègic, tal i com es va considerar quan en plena crisi del segle XVI, i en concret l'any 1652, el 'batlle de Morbo', per tal d'evitar el contagi de la pesta, manà tancar els portals de la ciutat, restant-ne tan sols tres d'oberts, aquest de Barcelona i els de Corró i Caldes (DANTÍ, 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'un dels camins més vells de la ciutat, que entrava pel sud procedent de Barcelona. Per la part nord tenia sortida pel carrer de Corró, on el camí es dirigia vers la ciutat de Vic. La construcció de la nova carretera de Vic, que també travessava la vila, va portar 'l'ensopiment al vell carrer' (VILA, 1930; HOMS, 1995). Diu Garrell que 'aquest carrer és un dels més típics del vell Granollers. I, tal com el de Corró, els veïns havien d'estar sempre a l'aguait, els dies de pluges fortes, per a defensar-se de la grossa rierada que baixava d'un torrent que venia del Ramassà i que fins a la meitat del segle XX no va ser aconduït a la riera. Aquells dos carrers es convertien en dues torrenteres i la Plaça en un llac intransitable.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a elements destacats en aquest carrer sobresortien la capella de Sant Cristòfol -d'un interès artístic limitat- així com els finestrals antics d'algunes cases i, a l'extrem d'avall, el gran casal i la finca dels Maspons. A tocar de la creu de terme hi havia el camp d'en Curenya, on l'any 1895 es van veure els primers 'velocípedes' i les primeres bicicletes, encara amb rodes massisses' (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> | 41.6052700,2.2870700 | 440593 | 4606197 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50070-carrer-barcelona-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50070-carrer-barcelona-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50070-carrer-barcelona-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50070-foto-08096-198-1.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 83|85|94|98|80 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 50071 | Carrer de Corró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-corro | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) 'Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p>LLOBET I REVERTER, Salvador (1986). 'La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers, pp. 15-19.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). T<em>opografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració.</em> Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></p> <p>VILA, Pau (1930). 'Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès', a <em>Comarca del Vallès,</em> Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.</p> | XVII-XXI | <p><span><span><span>Carrer llarg i estret sorgit de l’antic camí Ral que anava de Barcelona a Vic, en un principi com un raval fora muralles al nord de la vila de Granollers. El primer tram de sortida del nucli antic es coneix com carrer de Santa Elisabet, i seguint en direcció nord el carrer de Corró fa el seu trajecte en paral·lel al riu fins arribar a la riera que porta el mateix nom. Avui aquest vial continua sent un dels principals eixos al nord de l’eixample, per bé que amb poca circulació de trànsit rodat, que s’ha desplaçat a les avingudes més amples que discorren a prop seu. Les edificacions del carrer són diverses. Bona part han estat reformades o substituïdes en els últims anys, però encara es conserven un bon grapat de cases unifamiliars de tipus popular, d’influència modernista o d’altres tipologies del segle XIX o més antigues. De tot el conjunt destaquem els següents edificis: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Números SENARS: 1-3 (can Medalla, ca n'Estaper, can Jepic, ca la Paula de les Mitges, 1565), 7 (modernista, ca l'Herredor, era ferrer), 13 - 15 (finestra de pedra i balcó, cal Cabré, can Cuquet), 15, 17 (modernista), 19 (can Burres), 21 (finestra de pedra, porta i escut), 23-25 (finestra i escut, 1565, refeta el 1941), 31 (finestra de pedra), 33 (balcó), 43 (tipologia tradicional urbana), 45 (antic Hospital), 63 (1794, porta de pedra i quatre finestres i respirall), 67 (casa de Nicolau Solà, can Canudes), 69-71 (Arisu, 1566, tres portes i tres finestres són de pedra, cal Pinyoner), 73 (edifici de tipologia tradicional popular), 77 (edifici de tipologia tradicional urbana), 81 (tipologia tradicional popular), 83 (reixa), 89 (edifici de tipologia tradicional popular, cal Teixidor, exercien aquest ofici en aquesta casa a principis del segle XIX; a l'entrada de la casa hi ha un teler de fer llençols i draps), 91 (edifici de tipologia tradicional urbana, can Balb; aquí hi vivien els Daví, que segons García-Pey tenien premsa de vi i oli a l'entrada de casa), 97, 101, 103, 107 (portalada de pedra i finestra), 115 (edifici de tipologia tradicional, ca l'Hortalà, Josep Prat), 119, 121, 123, (edifici de tipologia tradicional popular), 131 (edifici de tipologia tradicional popular, ca la Gravadeta, Francesca Mauri Ribalaigua), 133 (edifici de tipologia tradicional urbana), 139 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa), 143 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més dos pisos), 145, 157 (taller, 1940), 201, 205-207-209, 211, 217, 219, 221 (1924), 235, 241, 243, 245, 249, 251, 253, 263, 267-269-271-273, 275 (Hostal del Lledoner), 285, 315, 319 (casal d'Espina, rellotge de sol, placa de ceràmica amb la indicació 'caserio de Espina'), 321 (casa Joan Sampere).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números PARELLS: 2 (convent de Sant Francesc), 32 (modernista, can Guineu), 36 (fassina), 50-52 (portal de pedra, can Revento), 52 (finestra de pedra), 62-64 (portalada de pedra i finestra, casa de Joan i Jaume Parera, 1565), 66 (edifici de tipologia tradicional), 78 (edifici de tipologia tradicional urbana), 80-82 (edifici de tipologia tradicional urbana), 86 (edifici de tipologia tradicional, can Guerra), 94 (cal Pellaire, Ramon Pagès era pellaire), 108 (modernista), 110 (modernista), 112 (edifici de tipologia tradicional), 114 (capella dels Sants Metges), 124 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa), 132 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis), 138 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis), 144-146-148, 150, 154 (finals segle XIX), 194 (església), 198 (1911, D.G.), 202, 204, 208-210 (numeració antiga), 218, 232, 248, 252-254-256 (cal Sabato), 258-260-262-264-266, 276, 292-296 (rellotge de sol i coberts), 300, 302-304-306-308, 314, 318, 322.</span></span></span></p> | 08096-199 | Carrer de Corró, s/n | <p><span><span><span>L’eix format pels carrers de Santa Elisabet i de Corró es corresponen amb el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic en el seu traçat al nord de la vila, i aquest camí té com a precedent una via romana. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer de Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Segons aquesta hipòtesi, a partir de mitjan del segle XI s’hauria creat una zona de creixement urbà en direcció nord i hauria estat aleshores quan s’hauria produït un desplaçament del tram septentrional del camí ral, conformant-se el carrer del Corró. A començament del segle XIV aquest nou traçat ja estava consolidat, ja que s’hi va emplaçar l’Hospital, fora muralles tal com era habitual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera referència documental del carrer de Corró és de 1439. El portal de Corró estava situat al punt de transició entre els carrers de Santa Elisabet i de Corró. L’any 1556 el Consell de la ciutat va autoritzar la construcció de la capella de Sant Antoni, i una mica més tard (1562) l’antic portal de Corró es va enderrocar per construir-ne un altre de més ample.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg del segle XVI el carrer de Corró va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers, igual que ho va ser (al sector de migdia) el carrer Barcelona. Així van sorgir els dos principals ravals, formats a redós del camí Ral. Possiblement el raval del carrer de Corró es va desenvolupar una mica més tard. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers, que va anar acompanyat d’un seguit d’operacions de promoció pública. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització de la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada (PANCORBO, 2006: 88).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A llarg del segle XIX i, sobretot, a partir <span>del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució.</span></span></span></span></p> | 41.6107275,2.2882794 | 440699 | 4606802 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50071-carrer-corro-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50071-carrer-corro-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50071-carrer-corro-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50071-carrer-corro-i.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50071-carrer-corro-q.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50071-carrer-corro-r.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L’autor Amador Garrell fa un detallat record de com era aquest carrer a començaments del segle XX. Diu: 'D'entre les petites edificacions, moltes d'elles dels segle XV, destaca el vell hospital de Sant Domènec, on ara hi ha la Biblioteca Popular. Llavors un envà partia l'esvelta nau de l'edifici i a un costat hi havia la costura de noies de Donya Eufràsia i a l'altre l'estudi de nois del senyor Alsina, a qui succeí el senyor Grané. En aquest estudi s'entrava pel carrer de la Riera i mai la gent hauria cregut que la costura i l'estudi fossin un mateix edifici, que va ser 'descobert' pels granollerins, en ésser restaurat per l'arquitecte Manuel Raspall. Una part encara del mateix hospital -aquell on ara hi ha l'Institut i l'Escola del Treball-, l'ocupava la costura de pàrvuls de donya Elivira, en la qual hi havia una escalinata que semblava un altar d'àngels. Més amunt, la capella dels Sants Metges era bastida al mig del carrer, de cara avall, tal com es veia fins l'any 1936; i encara més enllà, la fàbrica de la Font -de la Font de l'Escot' (GARRELL, 1960). El mateix Garrell afegeix, referint-se a aquest carrer i al de Barcelona, 'els veïns havien d'estar sempre a l'aguait, els dies de pluges fortes, per a defensar-se de la grossa rierada que baixava d'un torrent que venia del Ramassà i que fins a la meitat del segle XX no va ser aconduït a la riera. Aquells dos carrers es convertien en dues torrenteres i la Plaça en un llac intransitable' (GARRELL, 1960). Per aquest carrer corria la mina d'en Sans. Nascuda la captació en tocar la riera del Congost, part de dalt del Pont de Ferro del ferrocarril del Nord, però dintre el municipi de les Franqueses, anava a parar a l'antic camí Ral i al carrer de Corró, i sempre per mina subterrània, penetrava a l'interior de la Vila per a servir aigua potable als qui havien adquirit en propietat alguna ploma d'aigua (LLOBET, 1986). | 95|98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50072 | Central Transformadora d'Enher / Central Transformadora Estabanell i Pahissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-transformadora-denher-central-transformadora-estabanell-i-pahissa | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>JONCH, Antoni (1986). 'La fauna del Vallès Oriental', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 21-34, Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). 2. <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p><span><span><span>Edifici que acull una central transformadora d’electricitat, de l’antiga companyia Estebanell i Pahissa, que tenia la seva seu una mica més avall del carrer. Es troba envoltat per un pati enjardinat tancat per una tanca d'obra i reixa de ferro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació és de tipologia industrial, de planta rectangular, amb coberta plana, paredat arrebossat i pintat de color clar. Consta de dos pisos d'alçada. Una línia doble i correguda de cornisa emfasitza el coronament pla de l'edifici. A la primera planta l’edifici es caracteritza per una alineació de finestres de proporció vertical, rectangulars i amb el remat lleugerament corbat.</span></span></span></p> | 08096-200 | Carrer del Rec, 35 | <p><span><span><span><span>Els orígens d'aquesta companyia elèctrica sorgeixen d'una empresa tèxtil, Estabanell i Pahissa. A principis del segle XX un dels propietaris, Francesc Estabanell i Puntí, va enviar el seu fill Francesc Estabanell i Fontserè de viatge a Suïssa i al nord d'Itàlia per tal d'estudiar la generació d'energia elèctrica i la seva aplicació en la indústria. A la seva tornada es va començar a modificar la fàbrica que l'empresa tenia a Centelles per tal que deixés de funcionar amb energia de vapor i generar la seva pròpia energia elèctrica. Així, el 1910 l'empresa adquiriria uns terrenys a Sant Pau de Segúries on aprofitaria l'aigua del riu Ter per a la producció d'electricitat que s'enviava fins a Centelles mitjançant una xarxa elèctrica pròpia. Aviat l'empresa va detectar una nova via de negoci comercialitzant l'excedent d'electricitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un mercat que l'altre soci de l'empresa, Pedro Pahisa, va saber detectar fou el de la il·luminació elèctrica de les ciutats. Així, el 1911 va contactar amb l'Ajuntament de Granollers i aconseguí un contracte per començar l'electrificació del municipi. S'inauguraria, després de llargs treballs, amb l'enllumenat de la Festa Major de 1913. Dos anys més tard, el 1915, la companyia establia la seva seu central a Granollers, al carrer del Rec, on encara és actualment.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Estabanell i Pahisa, doncs, va abandonar el sector del tèxtil i es va centrar en la generació i distribució d'energia d'electricitat, adquirint la Colònia Matabosch a Camprodon (Ripollès), que el 1923 passa a denominar-se Colònia Estabanell, o instal·lant a l'antiga fàbrica de Centelles un motor dièsel de 1.200 CV el 1935 que, en la seva època, seria el més potent de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sembla que és en aquest moment que es va construir l’actual edifici del carrer del Rec a Granollers, d’estil noucentista. Segons dades del cadastre, fou l’any 1923. Acollia les oficines de l’empresa. Uns anys més tard (segons el cadastre el 1936) s’hauria construït l’edifici del transformador que es troba una mica més amunt, al carrer del Rec 35.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil l'empresa fou col·lectivitzada i després del conflicte la família en va reprendre la direcció. El 1970 Estabanell és una les empreses promotores de l'Associació d'Empreses Elèctriques (ASEME), de la qual ostenta la vicepresidència, i del seu homòleg internacional, el Groupement Européen des Entreprises et Organismes de Distribution d'Energie (GEODE), que permet negociar amb la Companyia Operadora del Mercat de l'Electricitat a Brussel·les.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 1996 encara s'anomenava Estabanell i Pahisa, i aleshores va canviar el nom per Estabanell i Pahisa Energia, amb el nom comercial d'Estabanell Energia. L’empresa donava servei a 27 municipis de les comarques d'Osona, Ripollès i Vallès Oriental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 2012 s'inaugura a la seu central de Granollers el Centre d'Operacions de la Xarxa (COX), un gestor global que integra els diferents processos informàtics per tal de poder operar a distància i en el menor temps possible davant de qualsevol incidència. El COX permet avançar cap al model de les xarxes intel·ligents (smart grid).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 2016 es crea Emagina, una filial per a la distribució de fibra, serveis de telefonia i televisió amb l'objectiu de vertebrar el seu territori natural, vinculant empreses de la zona. Aquesta iniciativa empresarial es posa en marxa després de la primera inversió d'Estabanell en el desplegament de fibra òptica a Catalunya, iniciada el 2015.</span></span></span></span></p> | 41.6102219,2.2840774 | 440349 | 4606748 | Ca. 1936 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50072-central-transformadora-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50072-central-transformadora-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50072-central-transformadora-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50072-foto-08096-200-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50073 | Barri del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-lledoner | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986.) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> | XIX-XXI | Moltes de les cases antigues han estat enderrocades i substituïdes | <p><span><span><span>Barri popular sorgit a finals del segle XIX entorn de la carretera de Vic i de l’antic camí Ral, al sector nord de l’eixample de Granollers. Pel nord afronta amb el terme municipal de les Franqueses, del qual havia format part i actualment el separa la riera de Corró. Té una configuració urbanística senzilla, ja que les edificacions van anar creixent als costats de l’antic camí Reial (actual carrer de Corró), de sud a nord, i després al voltant de la carretera. Esparses entre les edificacions de construcció més recent, es conserva un bon grapat de cases més antigues. Solen ser cases unifamiliars de tipus popular, de planta baixa i un pis. També destaquen algunes construccions més singulars, com ara can Sampere (una impressionant mansió burgesa d’estil modernista) o el conjunt de can Mònic (una petita colònia obrera de començaments de segle XX). Els edificis que remarquem perquè tenen un certa vàlua patrimonial són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer APEL·LES MESTRES: números 1, 3, 9, 11, 13, 15 (1932).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer CAMÍ ROMÀ: números 21, 23.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer LOPE DE VEGA: números 4, 6, 8, 10, 12.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer MANRESA: Resten dues cases d'interès: la façana lateral de Can Raïc (número 13), inclosa al carrer de Corró, pel qual te l'entrada principal, i la número 5, que resta absolutament aïllada. A l'extrem del carrer hi ha les restes d'una nau industrial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer PIZARRO. Números SENARS: 3, 13 (Balustrada). Números PARELLS: 24-26-28.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer PRIMER MARQUÈS DE LES FRANQUESES. Números SENARS: 9-11, 13 (cal Peó), 15, 17 (cal Vint-i-nou, Joan Pagès), 19, 23, 27, 29, 31, 33 i 35 (cal Cabrit), 37 (trencadís, can Cinta), 41, 43, 45 (can Lliga, Miquel Torrebadell Oliveras, el Lligasardines), 71, 75, 77, 79, 81-63, 87 (edifici industrial, can Picarol), 89, 91 (1914), 93 (1915), 95, 97, 99, 101, 103, 109, 111, 113, 115, 125, 145 (colònia de can Mònic). Números PARELLS: 2, 4, 6, 14 (cal Negre, mecànic), 18-20, 22, 50, 52, 56, 58, 60, 72, 82, 148, masia de can Mònic (1661, reconstruïda el 1943).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer RIPOLLÈS: número 17</span></span></span></p> <p><span><span><span>Passatge LLEDONER: hi ha una torre de llum de FECSA (22-24).</span></span></span></p> | 08096-201 | Carrer del Lledoner i entorn | <p><span><span><span>Amb la construcció de la nova carretera que havia substituït el camí Ral al segle XIX es va anar urbanitzant el sector. A finals del segle XIX el nucli urbà de Granollers va anar avançant cap al nord. Del 1880 al 1936 es va urbanitzar al nord del carrer de Minetes cap a les Franqueses i al sud, cap a Palou, pel carrer de Sant Jaume, a una banda, i pel de Lletjós, saltant la carretera de Barcelona fins a l'altura de Cal Curt. El 1887 es delimitava la plaça de la Muntanya i, a la dreta del Congost, apareix la barriada de l'estació del Nord. A llevant, amb les fàbriques dels Torras, la de Can Renom i la del Gas, es basteix el nucli de la carretera de la Roca, amb l'incipient passeig de la Muntanya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Això donà lloc a l'aparició d'algunes barriades perimetrals de personalitat ben definida, com la del Lledoner. Fins el 1922, el barri del Lledoner pertanyia al municipi de les Franqueses. Aquest barri fou incorporat a Granollers per la llei de 5 d'agost de 1922. En realitat formava un nucli satèl·lit que presentava greus problemes per al municipi granollerí en l'ordre administratiu, fiscal i sanitari. En tots aquests motius es va fonamentar l'annexió decretada el 1922, no pas sense l'oposició de l'Ajuntament de les Franqueses (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Eclesiàsticament la barriada del Lledoner pertany a la parròquia de Corró de Vall i celebra pel setembre la festa major, en la qual tradicionalment es ballava l'Espolsada, típica dansa de Corró. Els granollerins solen concórrer a la festa i pràcticament n'han fet una festa major petita, no solament del Lledoner, sinó de tota la ciutat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment el barri del Lledoner continua conservant un cert tarannà propi (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> | 41.6170440,2.2907832 | 440913 | 4607501 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-carrer-corro.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-carrer-corro-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-carrer-corro-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-carrer-corro-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-carrer-corro-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-barri-lledoner-passatge-lledoner-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50073-foto-08096-201-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50074 | Barri de l'estació del Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-lestacio-del-nord | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XX | En els darrers anys ha perdut molts dels edificis d'interès patrimonial. | <p><span><span><span>Barri situat al nord-oest, a la dreta del riu Congost, és a dir, a la riba oposada d’on es troba el nucli central de la ciutat. Els seus principals eixos urbanístics venen determinats per la carretera de Caldes, l’avinguda de l'Estació del Nord (en sentit transversal) i pel camí vell de Canovelles (en direcció nord). Uns 200 m al nord, i sense solució de continuïtat, comença la barriada de Can Xarlet: una zona suburbial que pertany al municipi de Canovelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El barri de l’Estació del Nord en els seus inicis es trobava gairebé als afores de Granollers. Fins no fa gaire conservava moltes de les cases tradicionals pròpies de principis del segle XX, de tipologia més aviat popular però també amb alguna torre burgesa enjardinada. Els característics plàtans de l’Avinguda de l’Estació del Nord acaben de donar personalitat a aquest sector. En els darrers anys, però, la pressió urbanística ha fet que moltes de les casetes antigues que quedaven s’hagin anat enderrocant per construir-hi edificis moderns. En la primera versió d’aquest inventari, feta l’any 2002, hi constaven encara moltes d’aquestes cases que ara ja han desaparegut, i les poques que es conserven són gairebé testimonials. Es destaquen les següents: </span></span></span></p> <p><span><span><span>AVINGUDA ESTACIÓ DEL NORD: Casa número 2 (can Saura, de planta baixa, amb elements decoratius a façana); cases número 12 i 14; casa número 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRER JOANOT MARTORELL: cases número 3, 6, 13 (Ca la Sabatera, inventariada), cases número 33, 16, 18, 22, 24, 26, 84 i 86.</span></span></span></p> | 08096-202 | Al nord-oest del nucli urbà | <p><span><span><span>La formació d’aquest barri, situat vora l’Estació del Nord, es va veure afavorida pel desenvolupament de les instal·lacions ferroviàries de la línia carbonera que comunicava amb les mines de Sant Joan de les Abadesses. Tot i que els primers projectes d’aquesta línia es remunten al 1840, no es va fer efectiva fins el 1876 (Vic) i 1880 (Sant Joan de les Abadesses). L’Estació del Nord es va inaugurar el 1886. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per aquest sector hi passava també la carretera de Caldes. L’actual carrer Joanot Martorell abans era la carretera de Ribas. Un pont sobre el Congost comunica el barri amb la ciutat. Entre els edificis construïts al començament de la seva urbanització s’hi van instal·lar diverses indústries. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tradicionalment, però, la població d’aquest sector es dedicava a la indústria i a l'agricultura. A la dreta del Congost es conreaven horts, vinyes i les terres altes de secà de la serra de Ponent.</span></span></span></p> | 41.6122128,2.2780444 | 439847 | 4606973 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50074-barri-estacio-nord-avda-estacio-nord-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50074-barri-estacio-nord-avda-estacio-nord-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50074-barri-estacio-nord-joanot-martorell-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50074-platans-estacio-nord-10.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50075 | Plaça de Maluquer i Salvador / Plaça del Bestiar / Plaça de can Sínia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-maluquer-i-salvador-placa-del-bestiar-placa-de-can-sinia | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). <em>Arbres d'interès local de Granollers.</em> Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), pp. 142-144.</span></span></span></span></p> | XIX | <p>Plaça de forma rectangular que sembla tallar l'antiga carretera, entre els trams que s'anomenen carrers d'Anselm Clavé i plaça de Perpinyà, constituint una mena d'eixample en direcció oest. És un dels indrets importants en el mercat del dijous. En aquesta plaça hi desemboquen carrers de gran tradició, com el de Sant Roc o el d'Espí i Grau. Aquest sector cèntric de Granollers s'ha anomenat en ocasions 'l'aparador de la ciutat' (BAULIES, 1965).</p> <p>La plaça es troba delimitada per edificis de gran vàlua patrimonial, com l'antic cafè Nou o de l'Alhambra, o el gran casal de la Caixa d'Estalvis. També hi dona una de les façanes de Can Pedrals, o la casa de Magdalena Bufí, entre d'altres. Al costat nord de la plaça, en canvi, els edificis antics han estat substituïts per altres de moderns, força alts. Com la major part de les places que s'obren a l'antiga carretera, presenta una interessant arbreda ombrívola. En una posició destacada encara s'alça la torre d'aigua. Fins fa poc encara tenia adossat un modern quiosc d'estructura metàl·lica que en substituïa un d'antic que s'hi havia instal·lat a començaments de segle XX. Era conegut com el quiosc del Mulet. A sota de la torre encara es conserva un refugi del temps de la guerra de 1936 i, ben al costat, hi podem veure les ruïnes d'una antiga torre rodona de la muralla.</p> <p>Els elements patrimonials que donen a aquesta plaça són: números 1, 2 (casa Magdalena Bufí), 3, 4 (edifici La Caixa), 6, 8 (can Pedrals), 18, 19 (cafè Nou, 1891, antiga seu de l'Alhambra), 20, 23, 24, 25.</p> | 08096-203 | Plaça de Maluquer i Salvador | <p><span><span><span>Originàriament, al lloc que avui ocupa la plaça hi havia un dels portals de la muralla, el de Bell-lloc, que ja existia en el recinte murat construït a partir del 1290. Des de finals del segle XIV, quan es va construir la nova muralla baix medieval, l’espai ocupat actualment per la plaça es correspon amb la muralla, amb el seu fossat o vall i el corresponent corredor interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1600 i 1635 aproximadament es va amortitzar el fossat de la muralla i es construí el primer edifici del casal de can Pedrals, que presideix la plaça. No sabem si llavors tot l’espai de l’antic vall a l’est de Can Pedrals ja va esdevenir l’anomenada plaça del Bestiar, a causa de celebrar-s’hi el mercat ramader. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap a mitjan segle XIX s’hi va produir una important remodelació com a conseqüència de la construcció de la carretera de Barcelona a Vic, que passava per l’actual carrer d’Anselm Clavé. El nou vial havia reduït l’espai disponible per al bestiar que s’exposava a la plaça. Per això el 1856 l’Ajuntament es proposava enderrocar la muralla i la torre que hi havia a fi d’ampliar la plaça. L’autorització per fer-ho va arribar el 1859, i els treballs es van portar a terme aquell mateix any: es va enderrocar la muralla i el portal de Bell-lloc i es va generar el perímetre actual de la plaça (PANCORBO et alii, 2006: 143). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mercat ramader de bestiar gros s’hi va celebrar fins el 1932. Aquell any fou traslladat al 'parc' de la plaça Barangé, davant l'estació de França vella (BAULIES, 1965). En aquesta plaça hi havia el cafè del Sínia, famós per les picabaralles de la política local (GARRELL, 1960). El cafè era propietat d'en Salvador Paituví, conegut per en Sínia, motiu propiciat per la situació geogràfica del local -que donà nom també a una vinya i una bassa-, ja que a la part de llevant de l'actual plaça hi existí una Sínia. El número 19 de la plaça era conegut per Cal Bater, el 13, can Delmes (renom d'en Vicenç Vidal Cuquet), a la cantonada amb la plaça de Perpinyà, can Garrelet (d'en Benet Garrell, qui posà aquí ferreteria). També al número 10 en Ramoneda tenia els seus corrals (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seu de la societat recreativa de L'Alhambra es trobava també en aquesta plaça (al número 19), en un edifici dotat de teatre, construït pels germans Josep i Pere Barangé el 1892 (BAULIES, 1986b). Després el local es va convertir en el cinema Canigó, mes conegut durant un temps com can Pistoles (GARCIA-PEY, 1990). Al número 27 els Ventura tenien un negoci de licors, i feien diners amb l'anís que portava un picarol lligat al coll de l'ampolla (GARCIA-PEY, 1990). L'antic quiosc de la plaça era d'en Mulet (GARCIA-PEY, 1990). La torre d'aigua va estar construïda el 1877, segons consta en una inscripció encara visible a la part alta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Maluquer i Salvador (Granollers, 1863 - Madrid, 1931) fou un jurisconsult i historiador del dret català. Se'l considera el promotor de la protecció social dels treballadors espanyols, ja que l'any 1904 encapçalà el grup de promotors de la ponència que desembocà finalment en la llei que donà pas al naixement del Instituto Nacional de Previsión.</span></span></span></p> | 41.6088554,2.2887249 | 440734 | 4606594 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50075-placa-maluquer-i-salvador-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50075-placa-maluquer-i-salvador-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50075-placa-maluquer-i-salvador-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50075-placa-maluquer-i-salvador-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50075-placa-maluquer-salvador-110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50075-placa-maluquer-salvador-101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50075-placa-maluquer-salvador-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50075-placa-maluquer-salvador-x.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2024-07-11 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50076 | Esmorzar de ganivet i forquilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esmorzar-de-ganivet-i-forquilla | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> | XIX-XXI | <p><span><span><span>Primer àpat o menjada que, tradicionalment, ha estat una mena de ritual molt propi del matí del dijous, el dia del mercat a Granollers. Es tracta d'un costum genèric a molts llocs de Catalunya, però que a Granollers es troba especialment arrelat. Tradicionalment consistia en consumir de bon matí plats d’una certa contundència, com ara cap-i-pota, tripa, sang i perdiu de xai, tripa i peu de xai, peu de porc, tripa de vedella a la catalana amb patates o amb seques, barres de porc a la brasa amb allioli, ventre amb seques, ventre de porc a la brasa, cap-i-pota de vedella salsejat, ventre i llengua de porc, etc. A la Fonda Europa, que és tota una institució a Granollers i un dels establiments que més ha contribuït a difondre i popularitzar aquesta tradició, se sol acompanyar aquests plats amb un arròs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest esmorzar es servia als establiments que hi havia tant a la carretera com dins l'antic nucli urbà. Solia fer-se de bon matí, cap a les vuit, i portava intrínsec, a més de l’àpat en si, tot un seguit de relacions humanes, econòmiques i socials en un moment de distensió. Cal recordar que el mercat del dijous a Granollers atreia una gran concurrència provinent de tota la comarca i més enllà.</span></span></span></p> | 08096-204 | Fonda Europa. Carrer d'Anselm Clavé, 1; plaça de Barangé | <p><span><span><span><span>Al segle XIX i principis del XX a Granollers hi havia nombroses fondes, com Can Fidel, Cal Ros, Ca la Sila, Can Gall, Can Quico Puig, Can Tets, Cal Valent, Can Tomàquet, Can Daulí. Avui gairebé totes han desaparegut o han estat substituïdes per restaurants moderns. Entre totes, però, la més coneguda és la fonda Europa, amb una llarga història que ha anat de la mà de la família dels Parellada al llarg de set generacions, amb precedents que arrenquen l’any 1771. </span>Les fondes i restaurants granollerins han afavorit l'aspecte gastronòmic del mercat a Granollers, molt important el dijous, i ara també els dies festius. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Antigament hi havia gent que esmorzava un bocí de coca ensucrada i un gotet de vi ranci de barreja, i darrera de les vidrieres de les cases de menjars més modestes hi posaven unes platets d'allioli de bacallà a la llauna per cridar l’atenció dels passavolants (GARRELL, 1960). </span></span></span></p> | 41.6082548,2.2893831 | 440788 | 4606526 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50076-fonda-europa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50076-foto-08096-204-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | Inexistent | 2024-06-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | INFORMACIÓ ORAL: Restaurant Layon - Fonda Europa. | 119|98 | 63 | 4.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50077 | Carrer de Bruniquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-bruniquer | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p> | XIX-XXI | Algunes de les cases antigues s'han enderrocat. | <p><span><span><span>Petit carrer que forma part de l'eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap a llevant, al costat de la via del tren de França. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tradicionalment, els habitatges que hi havia eren senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i el safareig. En els darrers anys moltes d’aquestes cases s’han anat substituint. Les que queden presenten una tipologia popular encara que amb una estètica urbana. En alguns casos s’hi poden veure elements decoratius, com reixes o plafons ceràmics, seguint les modes estètiques del moment. Els edificis d’un cert interès patrimonial que es conserven són:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Edifici número 17 (fàbrica de mosaics dels Farrerons, amb placa de mosaic a façana); cases número 5, 7, 6 (a la façana hi ha la inscripció JS, 1949 i una reixa de finestra molt treballada), número 8 (també destaca la reixa amb un peix dins una cistella i la llegenda 'JS, 1929').</span></span></span></p> | 08096-214 | Carrer de Bruniquer, s/n. | <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Esteve Gilabert de Bruniquer, que va néixer a Granollers el 1561, fou escrivà major del Consell de Cent de Barcelona. Fou enterrat a la catedral de Barcelona. La seva obra més destacada és la 'Rubrica privilegiorum civitates Barcinone'. Malgrat residir gairebé sempre a la ciutat comtal, restà tota la vida lligat a la seva vila natal, com es comprova en el seu testament. L'únic record personal existent a Granollers, a més d'aquest discret carrer, és una escriptura en pergamí datada en 1619 i conservada a la Biblioteca Popular (BAULIES, 1965). </span></span></span></p> | 41.6088201,2.2924496 | 441045 | 4606587 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50077-carrer-bruniquer-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50077-carrer-bruniquer-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50077-carrer-bruniquer-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50077-fabrica-mosaics-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50078 | Carrer de Murillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-murillo | <p>ARRIZABALAGA BLANCH, A (1996). 'El valor de la natura. La Norma Granada', a <em>Lauro</em>, Núm. 12, pp. 40-46, Granollers: Museu de Granollers.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XXI | Moltes de les cases antigues han estat enderrocades en els darrers anys. | <p><span><span><span>Carrer que forma part de l’eixample granollerí desenvolupat a la banda sud. Originàriament la tipologia de les cases era força uniforme. Eren cases majoritàriament de principis del segle XX, edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig. En els darrers anys moltes de les cases originàries s’han anat substituint, de manera que les que queden són pràcticament testimonials. Les cases que es conserven i tenen un cert valor patrimonial són les següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Número SENARS: cases 15 (cantonada Palaudàries, abans 28), 19, 21, 23, 25, 27 (conjunt de tipologia tradicional urbana amb planta baixa i terrat a la catalana amb respiralls), 29, 43, 49, 51 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis), 53-55 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Número PARELLS: cases 36, 38, 40, 42. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A més, a la voravia propera a la casa de Pius Anfrés, també anomenada La Tela (actual Museu de Ciències Naturals) es conserva un magnífic exemplar d'alzina que havia format part del seu jardí, actualment catalogat com a arbre d’interès municipal.</span></span></span></p> | 08096-215 | Carrer de Murillo, s/n. | <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer Murillo en particular, a principis del segle XX ja es trobava plenament urbanitzat. Algunes de les cases es van construir entre 1915 i 1925 al costat dels jardins i la casa de Pius Anfrés, també coneguda com La Tela (actual Museu de Ciències Naturals).</span></span></span></p> | 41.6021931,2.2897209 | 440811 | 4605853 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50078-carrer-murillo-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50078-carrer-murillo-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50078-carrer-murillo-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50078-carrer-murillo-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50078-carrer-murillo-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50078-foto-08096-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50078-foto-08096-215-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50079 | Avinguda de Francesc Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-de-francesc-ribas | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Servei Municipal de Cultura, Granollers, p. 65-76.</p> | XIX-XXI | Moltes de les cases antigues han estat enderrocades o substituïdes | <p>Carrer del sector nord de l'eixample de Granollers que és una de les principals artèries del nucli urbà en sentit transversal i que enllaça amb la carretera de Cardedeu. </p> <p>Al darrer quart del segle XIX aquest sector tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig d'una plana amb hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Les cases eren senzilles, construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX. Majoritàriament d'obrers, de tipologia tradicional i pagesa, mentre que d'altres tenien ja una estètica més urbana. Eren construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida o pati posterior per al pou i safareig. Al costat d'aquests edificis es van començar a construir les primeres cases de veïns, amb alçades superiors. També s'hi van fer algunes construccions de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries de dimensió mitjana, com la que hi ha al costat del carrer de Tarragona, al costat de la via. </p> <p>Actualment es conserven unes poques cases d'aquestes tipologies tradicionals, mentre que d'altres han estat reformades o substituïdes. En alguns casos, es conserven elements decoratius, en el treball de fusteria, reixa o amb aplicació d'elements ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment. Els edificis que destaquen són:</p> <p>Números SENARS: 11, 13 (tipologia tradicional de planta baixa més dos pisos).</p> <p>Números PARELLS: 34 (1891), 36-38 (reixes i fusteria de la planta baixa), 40-45 (tipologia tradicional de planta baixa més dos pisos), fàbrica a la cantonada dins del carrer Tarragona.</p> | 08096-216 | Avinguda de Francesc Ribas, s/n. | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Francesc Ribas Serra fou el promotor de la 'Junta de Reforma de Granollers i Construcción del Nuevo Hospital - Asilo', creada el 1913 i que va permetre la construcció del nou hospital de Granollers, emplaçat en aquesta mateixa avinguda, ja als afores de la ciutat. La iniciativa va comptar amb nombroses aportacions voluntàries dels</span></span></span></span><span><span><span><span> ciutadans de Granollers. El nou Hospital es va inaugurar el 1923.</span></span></span></span></p> | 41.6133077,2.2928059 | 441079 | 4607085 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50079-carrer-francesc-ribas-y.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50079-carrer-francesc-ribas-u.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50079-francesc-ribas-vista.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50079-cases-francesc-ribas-5-13-u.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50079-foto-08096-216-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50080 | Monument a Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-jacint-verdaguer | <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). <em>Arbres d'interès local de Granollers.</em> Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> | XX | <p>Font monumental a la memòria de Jacint Verdaguer que ornamenta el centre de la plaça dedicada a aquesta personalitat de les lletres catalanes.</p> <p>Consisteix en un edicle massís de pedra i totxana que té una base de planta arrodonida en forma lobulada i, al damunt, un prisma rectangular, rematat amb un fanal alt de ferro colat. A la part davantera presenta un medalló de bronze amb l'efígie de mossèn Cinto i una inscripció que posa: 'A Mn. J. Verdaguer. 1955'.</p> <p>A la plaça hi ha uns bancs correguts en forma de quart de cercle, així com un interessant conjunt d'alzines i pins blancs que li donen molta frondositat (MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES, 2001).</p> | 08096-217 | Plaça de Jacint Verdaguer, s/n. | <p>La plaça que ocupa el monument abans es deia de la Muntanya. Allí hi havia els grans edificis d'en Carrencà per a fàbriques de teixits i, a tocar d'aquesta plaça, on ara hi ha la fàbrica Serratusell, hom veia un gran tancat en el que hi havia la farinera d'en Vila (GARRELL, 1960).</p> | 41.6144700,2.2903000 | 440871 | 4607216 | 1955 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50080-monument-verdaguer-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50080-monument-verdague-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50080-monument-verdaguer-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50080-monument-verdaguer-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50080-monument-verdaguer-1.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-06-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 103|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50081 | Riera Carbonell / Riera de Corró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-carbonell-riera-de-corro | <p>ARRIZABALAGA BLANCH, A (1996). 'El valor de la natura. La Norma Granada', a <em>Lauro</em>, Núm. 12, pp. 40-46, Granollers: Museu de Granollers.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | <p><span><span><span>Espai natural d’interès que es troba just al límit nord del terme municipal de Granollers, fent partió amb el municipi de les Franqueses del Vallès. És format per un estret corredor per on discorre la riera Carbonell, també anomenada riera de Corró o de Cànoves, i que neix a Roca Centella, al massís del Montseny. Es tracta del seu tram final, abans de desembocar al riu Congost.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El tram de la riera que passa per Granollers és d’uns 500 m. i s’inicia a la casa de Can Mònic. En el primer tram, entre la rotonda de Can Mònic i el pont del carrer Corró, la riera pot rebre les aigües de la mina d’en Joanet, antigament molt cabalosa, amb aportacions de més 50 m3/h. En els darrers anys, la contribució de cabal de la mina a la riera presenta una marcada irregularitat. Destaquen llargues temporades sense cap mena d’aportació durant els períodes estivals o episodis de sequera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després del pont del carrer Corró i fins l’entrada del Parc Lledoner la riera passa pel costat de la masia de Can Pagès de les Basses, on encara es troben restes del seu passat agrari. Allà també es troba una bosquina d’acàcies i ailants, uns arbres exòtics de creixement ràpid que donen un caràcter ombrívol al camí del torrent. S’han portat a terme projectes per eradicar l’arbrat de procedència forana i substituir-lo per espècies autòctones. En aquest tram trobem alguns arbustos d’interès, com és el cas de dos saücs, un al talús de Granollers i l’altra al de Les Franqueses, que s’uneixen per damunt del llit fluvial tot formant una mena de pont natural.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El tram final de la riera, entorn d’on hi ha la confluència amb el riu Congost, discorre al costat del parc Lledoner. Aquest parc, juntament amb un pont de connexió entre els barris de Lledoner i Can Calet, es va construir a l’any 2011. La intervenció va permetre eliminar una part de l’horta marginal que hi havia instal·lada, així com l’ampliació de la secció de la riera i l’eliminació d’un canyar de grans dimensions del marge esquerra granollerí. A més, en el Parc Lledoner s’hi va plantar una gran varietat d’arbres autòctons. Es va tenir especial cura en la tipologia de plantació dels dos trams de parc que confrontaven amb el riu Congost i la riera Carbonell. En aquest darrer cas, la plantació principal va ser de pollancres, un dels principals arbres de ribera (fitxa ENIM 13).</span></span></span></p> | 08096-218 | Sector nord del terme municipal. Barri del Lledoner. | 41.6221626,2.2901621 | 440866 | 4608070 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50081-riera-carbonell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50081-riera-carbonell-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50081-riera-carbonell-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50081-riera-carbonell-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50081-foto-08096-218-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BPU | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||||||
| 50082 | Monument als soldats d'Àfrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-soldats-dafrica | <p>CRUZ I CORRAL, Francesc (1993). <em>La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993.</em> Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> | XX | S'ha conservat parcialment. L'escultura de la Victòria mutilada i amb desperfectes diversos, sobretot a la cara. | <p><span><span><span>Escultura que formava part del monument als soldats morts en la Guerra del Rif, originàriament emplaçat a la plaça de la Corona i actualment al Cementiri Municipal, concretament al costat de l’entrada. El monument va ser inaugurat el 1929, i les escultures són obra de Vicent Navarro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra original era molt més gran. L’escultura conservada al cementiri és tan sols l’element que anava adossat a la columna central. Es tracta d’una Victòria alada de marbre, semi-nua i a la qual li manquen els braços. Té una ala trencada.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Originàriament es tractava d'un grup escultòric d’uns 7 m d’alçada que es desenvolupava en tres nivells, sobre un pòdium de dos esglaons. El cos de la base, de pedra, presentava el text al·lusiu al fet històric que commemorava, incloent-hi una relació de les víctimes de la guerra. El segon cos, amb baix relleus al·legòrics als caiguts, estava flanquejat per dues figures femenines d'estil clàssic que representaven la Pàtria i la Immortalitat. El tercer i últim cos presentava una <em>niké</em> o Victòria alada que semblava plorar la desgràcia dels morts, amb els braços en alt. És la part que s’ha conservat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’escultor Vicent Navarro, conscient que la guerra d’Àfrica de començaments de segle XX havia estat llarga i amb una forta contestació ciutadana, en aquesta obra no homenatja tant la victòria militar, com les víctimes de la guerra. En contrast amb el model clàssic de la Victòria de Samotràcia, exempta i plena de moviment, l’artista proposa una Victòria immòbil, avergonyida i penedida, que gira el cap al cel, com preguntant als déus els motius i la justificació d’aquestes morts (2007: plafó informatiu al costat de l’escultura).</span></span></span></p> | 08096-219 | Cementiri Municipal. Camí del Cementiri, s/n | <p><span><span><span>El 5 d’octubre de 1929 es va inaugurar el monument als soldats morts a la Guerra del Rif (1921 – 1926) a l’actual plaça de la Corona. Aquesta plaça s’acabava de remodelar i va canviar totalment d’aspecte. La iniciativa i el finançament del projecte va anar a càrrec dels alcaldes del Vallès, de diputats de la Diputació i de diferents particulars. A la inauguració va assistir-hi el rei Alfons XIII, que era a Barcelona amb motiu de l’Exposició Internacional. La festa va continuar amb un dinar a la fonda Europa, on van ser servits amb vaixella de Limoges, cobert d'or i copes de cristall de Baccarat, amb l'escut reial gravat. La veu popular diu que el bisbe de Barcelona es va negar a beneir l’escultura perquè la victòria alada era una dona nua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La remodelació urbanística va anar a càrrec de M. J. Raspall, llavors arquitecte municipal de Granollers, i el grup escultòric és obra de Vicent Navarro, professor d’escultura de l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Al programa de festa Major del 1929 es va publicar la maqueta del monument.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1933 i 1934 es van esborrar i canviar les llegendes inscrites, i el 1936 es va enderrocar el monument. Un article a La Gralla justificava l’enderroc “per eliminar el nom del tinent coronel que no va voler tenir el fill a Catalunya”. Aleshores les escultures es van traslladar al jardí de l’antic Museu de Granollers, a la casa Molina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra, el 1943 es va remodelar la plaça, amb una gran plataforma d'escalinata i una creu gegantina dedicada a 'los Caidos por Dios y por España'. Després de la mort de Franco la plaça va tornar a ser remodelada: el carrer travessava la plaça i la creu quedà instal·lada enfront del quiosc. Uns anys mes tard, l'alcalde Ballús la va fer treure adduint que 'les creus al cementiri'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de molts anys als magatzems del Museu de Granollers, recentment la part central de l’escultura ha estat instal·lada al cementiri. Es va constituir una comissió de ciutadans de Granollers que treballa per recuperar la memòria d’aquest monument i per restituir aquesta peça artística (2007: plafó informatiu al costat de l’escultura).</span></span></span></p> | 41.6090246,2.3001672 | 441688 | 4606604 | 1929 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50082-cementiri-monument-soldats-rif-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50082-cementiri-monument-soldats-rif-foto-arxiu-granollers.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50082-cementiri-monument-soldats-rif-foto-arxiu-granollers-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50082-foto-08096-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50082-foto-08096-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50082-foto-08096-219-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-06-14 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Vicent Navarro (escultor) | Informació oral Sr. E. Casals i Margall, febrer 2002. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||
| 50083 | Carrer d'Alfons IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dalfons-iv | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL, Amador (1929). 'Editorial', a <em>La Gralla</em>, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers.</p> | XIX-XXI | <p><span><span><span>Carrer de l’eixample <span>granollerí en la seva part desenvolupada cap al sud, seguint l’eix de l’antiga carretera de Barcelona a Vic. De fet, el carrer d’Alfons IV és un dels trams en què està dividida la carretera segons el nomenclàtor de carrers actual. D</span>e sud a nord, en el seu tram urbà està formada pels carrers Francesc Macià, Alfons IV, Anselm Clavé, Joan Prim i primer Marquès de les Franqueses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, la Carretera forma l'espinada de la població i ha estat tradicionalment un dels vials de més prestigi. Per això algunes de les edificacions eren de de més qualitat que en els carrers adjacents, amb cases de veïns més altes, construïdes a la segona meitat del segle XIX i principis del XX, en sintonia amb els corrents arquitectònics del moment. Però també hi trobem casetes unifamiliars de caràcter popular, més baixes i senzilles. En els darrers anys, però, moltes d’aquestes edificacions antigues s’han anat substituint. Els edificis que s’han mantingut i que tenen un cert interès patrimonial són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números SENARS: cases 1-3 (edifici de can Bosch, era el ferrer de la plaça de la Corona), 15-17-19-21 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis, probablement de 1915), 33-35 (ca la Manada), 37-39 (tipologia tradicional), 47-49 (decoració esgrafiada modernista - noucentista, restaurada la meitat de la façana, cal Bort, carnisseria), 67-69 (can Blanco), 71 (can Pepet Carnisser), 77, 83, 87-89 (casa de veïns, 1928, ca l'Estanquer), 91. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Números PARELLS: cases 2 (edifici dels antics Jutjats que continua pel carrer de Castilla), 4, 6-8, 14, 22 (ca la Fustereta o ca la Rosa, botiga de queviures), 24, 40- 42 (ca la Verge), 44-46 (cal Marxant), 48, 64 (casa Trullàs), 66, 68, 72 (casa Pere Gendra), 82-86 (planta baixa i pis).</span></span></span></p> | 08096-220 | Carrer d'Alfons IV, s/n. | <p><span><span><span>La carretera de Barcelona a Vic va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El carrer d'Alfons IV és la denominació actual d'un sector de l'antiga Carretera, i constitueix un dels principals eixos de la ciutat. A principis de segle XX ja es trobava plenament urbanitzat. Tradicionalment, molts granollerins han continuat anomenant aquesta via “la Carretera”. Hi trobem representats els principals corrents arquitectònics del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’autor García-Pey recull alguns aspectes anecdòtics referits a aquest carrer: El carrer d’Alfons IV baixa des de can Canut (la casa del baster de la plaça de la Corona (per la dreta) i can Bosch ferrer per l'esquerra fins arribar a la cantonada de ca l'Eloi. La Roser Carreras Clavell va posar estanc a la plaça Caserna 8, que després traslladà al capdavall de la carretera al carrer d'Alfons IV número 89, però va ser l'home el que es va conèixer amb aquest motiu. Les cases a les quals han estat aquesta gent, els dos estancs i la que encara viuen al carrer de la Princesa 84, se les anomenava ca l'Estanquer (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> | 41.6045904,2.2881554 | 440683 | 4606120 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50083-carrer-alfons-iv-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50083-carrer-alfons-iv-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50083-carrer-alfons-iv-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50083-carrer-alfons-iv-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50083-carrer-alfons-iv-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50083-carrer-alfons-iv-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50083-carrer-alfons-iv-12.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 105|106|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50084 | Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-congost-2 | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BOSCH, R. (2000b). <em>Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès</em>. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CONDE, Gemma; MARTÍ, Xavier (1998). “L’enton natural i els creixement urbà de Granollers”, a <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, núm. 14, p. 33-40.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). <em>Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació</em>. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ-VILLACAÑAS, Belén; MONTAGUD BLAS, Èlia (1995). “Els projectes de restauració ambiental i paisatgística a la conca del Besòs”, a <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, núm. 10, p. 28-32.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAYOR, X., TERRADES G. (1999). <em>Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1)</em>. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIBAS, Josep (2000). <em>Cens dels ocells nidificants al Congost a Granollers-Canovelles</em>. Mollet. Document mecanografiat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIBAS, Josep (2005). “Els ocells nidificants del Congost a Granollers”, a <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, núm. 28, p. 39-54.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMERO, F. Xavier et al. (2000). <em>Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'</em>. Document mecanografiat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers</em>. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Fitxa del Catàleg: ENIM-01. </span></span></span></p> | <p><span><span><span>El riu Congost al seu pas per Granollers presenta dos àmbits ben diferenciats. D’una banda, el tram urbà, que va des de la desembocadura de la riera Carbonell fins al pont de la ronda sud. En aquest sector hi trobem un canal d’aigües centrat amb una escullera baixa. Aquí la gestió de la llera s’ha enfocat a donar valor al paisatge fluvial sense oblidar la conservació de la biodiversitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’altra banda, hi ha el tram periurbà, al sector sud del municipi, que va des del pont de la ronda sud, passa per Palou i acaba a Can Cabanyes, on el curs del riu comença a fer meandres. En aquest sector la gestió que s’ha fet del riu ha anat encaminada a naturalitzar l’hàbitat fluvial, i això sense posar en perill els terrenys adjacents per possibles riuades (fitxa ENIM-14).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dins el terme de Granollers el riu Congost té diversos afluents. Són els torrents que baixen de les serres oriental i occidental, tots d'escassa envergadura hidrogràfica, si exceptuem a la riera Carbonell o de Corró. Aquesta en el seu darrer tram fa de límit entre els termes municipals de les Franqueses i Granollers. La riera Carbonell recull les aigües de les parròquies de Corró d'Avall, Corró d'Amunt, Marata i Samalús (BAULIES, 1965). El riu Congost travessa el terme de Granollers de nord a sud. Ja a Montmeló, rep <span>el Mogent per l'esquerra per a formar el Besòs. El Congost és considerat com el tros superior del Besòs, i la llargada del Congost-Besòs és de 57'5 km. Des de Balenyà, on neix, fins a Sant Adrià de Besòs, on desemboca al Mediterrani. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El riu Congost està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 14, i forma part també de la xarxa Natura 2000, de protecció europea. El seu entorn ha esdevingut el parc Fluvial del riu Congost: un espai de de lleure molt utilitzat pels granollerins. És una de les zones verdes més grans de la ciutat i un entorn ideal per observar i gaudir de la natura.</span></span></span></p> | 08096-221 | Sector oest del terme municipal | <p><span><span><span>Les avingudes sobtades i les inundacions del riu Congost han estat habituals al llarg de la història. Ja el 1642 el Llibre de Deliberacions de la Universitat granollerina dóna notícia d'una devastació que s'emportà moltes terres de les ribes. L'any següent, el 9 d'abril de 1643, una riuada del Congost destruïa la presa de la sèquia del Molí. En els darrers cent anys cal recordar l'avinguda del 1898 i les del 15 de desembre de 1943 i 22 de febrer de 1944, les quals provocaren la inundació dels horts propers al riu, de les cases de la dreta del Congost, immediates al pont de la carretera de Caldes i d'algunes cases de la riba esquerra que llavors quedaven aïllades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més endavant hi va haver els famosos aiguats del 1962. Aquest episodi va provocar innombrables destrosses al Vallès Occidental però a Granollers, pel contrari, tan sols va causar una bona crescuda del riu, alguna inundació marginal i la presa de mesures de precaució a les zones urbanes pròximes al Congost.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, cal esmentar una actuació realitzada al segle XIX que va ser fonamental i que va afavorir la prosperitat agrària. Ens referim al projecte del Capità General Manuel de la Concha de l’any 1840. Aquest any, per tal de solucionar qüestions del cabal del riu, decidí canalitzar una part de les aigües del Ter per transvasar-les al Congost, d'acord amb el desig de la comunitat cartoixana de Montalegre (BAULIES, 1986). </span></span></span></p> | 41.5941468,2.2758200 | 439645 | 4604970 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-riu-congost-104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-riu-congost-33.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-riu-congost-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-riu-congost-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-riu-congost-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-parc-del-congost-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50084-foto-08096-221-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BPU | 2024-06-28 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Altres denominacions: La Riera.La qualitat de les aigües del Congost ha sofert una gran millora en les darreres dècades. En les anys 60 i 70 del segle XX la conca del Besòs, a la qual pertany el riu Congost, va ser una de les més contaminades de tot l’estat, però afortunadament a partir dels anys 90 del segle passat i amb la entrada en funcionament de les depuradores d’aigües residuals aquest procés de contaminació es va revertir.Aquesta millora de la qualitat de les aigües ha vingut acompanyada de la recuperació de la biodiversitat al Congost al seu pas per Granollers, fet que es reflecteix en els informes de seguiment del Museu de Ciències de Granollers sobre vegetació i diferents grups de fauna.Des de l’any 2006,l’Ajuntament de Granollers ha portat a terme molts projectes per afavorir aquesta recuperació ecològica del Congost a Granollers. Entre d’altres, actuacions de restauració fluvial en el tram de Can Cabanyes, millora de la connectivitat fluvial entre el Congost i Palou: integració en un talús del mur d’endegament i creació d’hàbitats per la biodiversitat, la naturalització del llit fluvial: basses, dispositius de pas per peixos, etc...El projecte Granollers Connecta Natura (2024-2025) implementa accions de naturalització de la llera del Congost al centre urbà i mesures de connectivitat ecològica cap al parc fluvial i barris propers. | 2153 | 5.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||||
| 50085 | Monòlit a les Víctimes del 17 de gener de 1875 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-a-les-victimes-del-17-de-gener-de-1875 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a<em> Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura,pp. 65-76.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MUNTAL I MUNS, Josep (2003). 'Plànol de la muralla carlina de Granollers (1875)', a <em>Lauro 25,</em> Granollers, pp. 97-102.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). <em>Arbres d'interès local de Granollers</em>. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987c). <em>Les muralles. La vila medieval</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 3., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX | <p><span><span><span>Monument a la memòria de les víctimes de la tercera Guerra Carlina, emplaçat a l’extrem oest de l’avinguda central del Cementiri Municipal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És format per un pedestal o peanya quadrada de tronc piramidal que a la part superior té un petit obelisc de pedra. Possiblement el pedestal és motllurat en guix i revestit de ciment, mentre que només l’obelisc pròpiament és de pedra. A la part davantera del pedestal hi ha un relleu amb l’escut de Granollers i una corona martirial de llorer, així com una placa amb la següent inscripció: 'A la memòria de las víctimes del 17 de gener del 1875'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En petit hi consta la data 17-1-1889, que es refereix a la inauguració del monument. Cal dir, però, que aquesta no és la placa original</span></span></span></p> | 08096-222 | Cementiri Municipal de Granollers. Camí del Cementiri, s/n | <p><span><span><span>La tercera Guerra Carlina (1872-1876) va ser especialment cruenta al Vallès, i especialment a Granollers. Al llarg de 1873 i 1874 van ser molts els pobles del Vallès atacats per les tropes carlines. El 17 de gener de 1875 Granollers 3.000 carlins a les ordres del comandant general de Catalunya, Rafael Tristany, van entrar a Granollers i la varen saquejar, van destruir les fortificacions, l'arxiu municipal i els llibres del Registre Civil i se'n van endur l'alcalde, Pere Maspons, i 34 veïns més que no foren alliberats fins el 15 de febrer després de pagar un rescat de 175.000 pessetes aportades per subscripció pública i un emprèstit municipal (SESÉ, 1987b). Molts habitants, especialment de Granollers i de Cardedeu, van morir en aquest episodi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A conseqüència d’això es van refer i ampliar de nou les muralles, quan ja en part s’havien enderrocat per facilitar el creixement urbanístic. Existeix un plànol de la muralla carlina dibuixat pel capità d’enginyers el 1875 (conservat a l’Arxiu Militar de Montjuïc). Segons aquest projecte, el recinte murat s’ampliava molt considerablement, sobretot cap al nord i al sud, on la ciutat havia crescut més. Es preveien nous portals i tambors (torres circulars). Es desconeix amb precisió fins a quin punt aquest projecte es va portar a terme, però en tot cas es tractava d’una muralla força precària, feta amb les tàpies de darrere dels horts i patis. En fotografies de la dècada de 1970 encara es pot veure aquesta muralla carlina, incloent-hi alguna torre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La iniciativa d’impulsar un monument a les víctimes de la Tercera Guerra Carlina fou de la Unió Liberal. Segons la inscripció de la placa (que no és l’original però deu recollir el que es deia en l’anterior) el monument es devia inaugurar el 17 de gener de 1889, catorze anys després de l’episodi de l’assalt de Granollers pels carlins. Està firmat per [F]. Gispert.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El monument ha tingut diferents ubicacions. Primer al cementiri que es trobava al convent dels Caputxins (carrer de Vinyamata). Amb la inauguració de l’actual cementiri, el 1894, es devia fer el trasllat. Al llarg del temps també ha tingut diferents plaques i inscripcions, tal com es pot veure en algunes fotos antigues. Segons Francesc Cruz, la placa originària feia al·lusió al fet que l’Ajuntament havia costejat el monument. A més, en els laterals hi havia dues plaques més que esmentaven les víctimes de la guerra a Granollers (en una banda) i a Cardedeu (en l’altra). En època franquista es va canviar la placa amb una inscripció que feia al·lusió als “Caídos per Diós y por España”, i possiblement fou aleshores quan es va gravar la creu que avui es pot veure en l’obelisc. Ja en el període democràtic, la placa es va tornar a substituir per l’actual. </span></span></span></p> | 41.6092026,2.2991724 | 441605 | 4606625 | 1889 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50085-cementiri-monolit-1875-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50085-cementiri-monolit-1875-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50085-cementiri-monolit-1875-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | BPU | 2024-06-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | [F]. Gispert | Informació oral facilitada per Paco Cruz, que està treballant en un estudi per recuperar la memòria d’aquest monument. Firmat a la base: [F] GISPERT. No es llegeix bé si la inicial és una F, una E o una L. | 98 | 51 | 2.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 50086 | Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palou | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, Ramon (2020 ). 'Els palaus rural del Vallès Oriental. Implantació i deriva d’una institució d’època islàmica (segles VIII-XI)', a <em>Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers</em>, pp. 85-117.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLA GARCIA, Diego (2017). «La infinitat de pobles que aplega. Pobles i identitats locals al Vallès d’ahir i d’avui», a <em>Ponències: revista del Centre d'Estudis de Granollers</em>, núm. 21, pp. 61-87.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RODRIGUEZ BACHES, Roser (2005). «L'Arxiu Municipal de Granollers, una opció de futur», a <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>. núm. 29, pp. 78-82.</span></span></span></p> | X-XXI | <p><span><span><span>Territori agrícola situat al sud de Granollers que, fins l’any 1928, havia estat un municipi independent. Està format per un poblament bàsicament dispers distribuït per una plana conreada, amb més densitat vora de la carretera del Masnou. Al voltant de la parròquia i del Passeig del doctor Fàbregas es forma un petit nucli on hi ha la Rectoria, les antigues escoles i Cases dels Mestres i l’antic Ajuntament (avui centre cívic). La resta de cases es troben agrupades en una dotzena de barris o petits carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. A més, hi ha diverses masies aïllades, situades en aquesta plana al·luvial del Congost o a les petites serres. Entre elles és molt destacable la Torre de les Aigües, una de les masies més antigues. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’entorn geogràfic, el territori és limitat pel costat oest pel riu Congost, i a l’est per la Serra de Llevant, mentre que al nord limita amb la trama urbana compacta de Granollers. La plana és travessada per dos grans eixos de comunicació de nord a sud: l’antic camí Ral i la carretera del Masnou. Entorn del camí Ral s’ha originat una xarxa ortogonal de camins que estructuren el territori. De l’antic paisatge agrícola n’ha subsistit una interessant xarxa de recs, basses i pous, així com un molí de vent complet, algunes barraques, a més de les cases de pagès tradicionals. En canvi, han desaparegut les moltes basses de cànem que hi havia.</span></span></span></p> | 08096-223 | Al sector sud del terme municipal | <p><span><span><span>A l’entorn de l’església parroquial de Sant Julià i en els seus murs s’hi han localitzat fragments de “tegulae” i material d’època romana. Especialment es troben als paraments exteriors del temple o de la sagristia. Per exemple, en el llindar d'una porta situada a la part posterior de la paret externa de la sagristia. Això indicaria que el nucli de Palou es va originar en un indret on ja hi havia algun tipus de construcció prèvia d’època romana, tal vegada vinculada a la vil·la romana de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera referència documental coneguda de Palou és de l’any 924, quan en el cartualari de Sant Cugat del Vallès s’esmenta la donació d’un camp de regadiu “<em>in vallense, termino de palaciolo”. </em>A partir d’aquesta data en aquest cartulari es trobem nombroses referències a Palou, amb el nom més o menys llatinitzat: <em>Palaciolo, Palaol</em> i <em>Paladol</em>. Aquest terme s’ha relacionat de vegades amb un tipus de centre administratiu derivat de l’època de dominació musulmana, i probablement anterior (Martí, 2020). S’ha apuntat que aquest antic palau o centre administratiu podria estar ubicat a l’actual masia de la Torre de les Aigües. Podria tractar-se també de la Domus de Palou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’església de Sant Julià , la primera referència és una mica més tard, de l’any 943, i també es troba en el cartulari de Sant Cugat <em>“in terra de domum S. Juliani”</em>, en una donació que es fa al monestir. L’església fou consagrada el 30 de desembre de 1103 per Berenguer, bisbe de Barcelona (ORTEGA; TERRADES).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta època altmedieval Palou ja comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem (que s’utilitzava per fer cordes per a vaixells) i de lli. Aquests conreus es trobaven molt estesos a tot el Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La jurisdicció del domini de la parròquia de Palou passà definitivament a la corona a la fi del segle XIV, després d’haver sofert canvis continus. En època medieval i moderna Palou es va mantenir com un nucli agrícola format per petits masos i algun molí. Entre els anys 1413 i 1421 la parròquia tenia trenta famílies. La més destacada foren els Junyent, propietaris de la Torre de les Aigües i de l’actual masia del Junyent. Als segles XV i XVI alguns dels seus membres van ocupar càrrecs importants propers a la monarquia i a les institucions de govern.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església es trobava en molt mal estat l’any 1403; és per això que en diferents visites pastorals del segle XV i del principi del segle XVI (1508) es fan constants referències a la necessitat de reformar-la. El 24 de juny de 1561 el vicari general va donar la llicència per a enderrocar l’església i construir-ne una de nova i més gran. Es devia aixecar a la segona meitat del segle XVI, ja que a finals d’aquesta centúria i principi de la següent en les visites es diu que l’església no necessita reparació, però la teulada sí (ORTEGA; TERRADES). L’església actual és un edifici gòtic tardà, un dels pocs ben conservats a la comarca. De la primitiva església romànica no se n’ha conservat res, tot i que segons Antoni Gallardo se’n podrien haver aprofitat part d’alguns murs. L'interior de l’església i la portada foren restaurats a començaments del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Antigament al terme de Palou hi havia hagut una altra església, Santa Maria de Lledó, situada al costat de la masia de can Bassa i molt a prop de la Torre de les Aigües. És esmentada l’any 1082 i també al segle XVIII. El 1733 es diu que l’església estava edificada a casa de Jeroni Magarola. Actualment no en queden restes perquè l’any 1898 foren enderrocades les parets que quedaven, quan l’església ja estava abandonada. Posteriorment, el 1920, les runes de l’església foren utilitzades per construir dependències de l’adjunta masia de can Bassa. A l’església parroquial de Sant Julià de Palou hi ha una reproducció de la primitiva imatge de la Verge del Lledó, del segle XIII; fins el 1936 s’hi venerava la imatge original (ORTEGA; TERRADES).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX al terme de Palou l’agricultura es va ampliar amb el conreu de la patata i la vinya. Aquest darrer es va acabar bruscament amb la plaga de la fil·loxera, entre 1883 i 1893. Des de 1854, amb la construcció de la línia de ferrocarril de Barcelona a Granollers, s'havia valorat la possibilitat de construir un baixador a Palou per mirar d'atreure estiuejants. A la dècada de 1920 Granollers es planteja moure l'estació de tren del seu lloc original fins al límit entre els dos municipis, de manera que Palou no tindria estació al seu nucli, però sí en un extrem relativament proper. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XX l'explotació ramadera, especialment de vaques per a llet, va esdevenir el principal motor de desenvolupament agrari de la zona. Les dificultats d’administrar un ajuntament petit com el de Palou, però, van fer-se plantejar la possibilitat d’annexionar-se a un municipi més gran dels circumdants. Així, l’1 de gener de 1928 l’Ajuntament de Palou acordà, amb el consentiment de molts propietaris i personalitats del poble, la fusió amb el municipi de Granollers. Això permetia resoldre qüestions bàsiques de serveis, com el subministrament d’aigua potable, la sanitat o l’enllumenat elèctric. Els habitants de Palou quedaven amb un règim tributari favorable en els arbitris del bestiar i altres qüestions (SOLÀ, 2017). Al mateix temps, Granollers, que tenia una terme molt reduït, podia ampliar lleugerament el seu territori amb una plana agrícola que s’estenia al sud i permetia el creixement de la ciutat cap aquesta banda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El terme municipal de Palou tenia una extensió de 9,08 km2 i la seva partió amb Granollers anava pel camí del Migdia, passava pel costat de la masia de les Tres Torres i continuava pel camí de can Muntanyola, travessant el Congost i fins arribar a can Casaca i la zona de la font el Ràdium. Hi havia una fita termenal que ho assenyalava, amb els dos escuts dels municipis. Avui es conserva al Museu de Granollers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins el 1928 l’ajuntament de Palou no tenia un arxiu adequat, de manera que es desconeix com i on va ser conservada la documentació municipal en cada moment. L'any 2002 la documentació fou localitzada en un magatzem municipal (RODRÍGUEZ, 2005). Un cop tractada i organitzada, es va poder incloure a l’Arxiu Municipal de Granollers. Aquest arxiu conserva documentació des del segle XVII.</span></span></span></p> | 41.5863012,2.2807444 | 440048 | 4604095 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-palou-vista-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-palou-vista-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-passeig-doctor-fabregas-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-sant-julia-vista-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-palou-vista-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-cami-ral-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-cami-ral-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-foto-08096-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-foto-08096-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50086-009.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Es conserva una fita termenal que antigament marcava el límit entre els municipis de Granollers i Palou. En els darrers decennis estava situada al camí d’en Pep Julià, per sota del camí carener de Santa Quitèria, al costat del Camí del Migdia, dit també Camp de l’Arpa, i marcava els límits entre diverses propietats. El camí del Migdia, ara carrer del Migdia, conjuntament amb el camí de Can Muntanyola era la divisòria entre els dos termes municipals. Aquesta fita, que presenta els escuts d’ambdós municipis, estava situada per sota d’una altra de termenal que senyalaria la divisòria entre Granollers, la Roca i Palou. Quan la fita fou retirada del seu emplaçament es col·locà davant les Antigues Escoles de Palou. Posteriorment es va traslladar al Museu de Granollers, on avui es conserva. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50087 | Antiga Biblioteca Francesc Tarafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-biblioteca-francesc-tarafa | <p>ARRIZABALAGA,A.; PARDO, J.; SADURNÍ,J.; (1984). <em>Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental</em>. Caixa d'estalvis de Catalunya, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat, Granollers,</em> Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50, Vol. II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | Estat del jaciment desconegut. L'actual edifici, com el subsòl, ha estat força alterat al llarg de la seva història. | <p>Segons una notícia de J. Estrada (1993: 81), l'any 1948 a les parets de l'antiga Biblioteca Francesc Tarafa hi va observar l'existència de fragments de teula romana. Possiblement es tracta de fragments reutilitzats, provinents d'una zona propera o del mateix subsòl.</p> <p>Hom pot relacionar les restes de fragments de teula amb la construcció de l'antic Hospital de Sant Domènec durant l'època medieval. La construcció d'aquest edifici hauria comportat l'alteració del subsòl d'on podrien provenir les restes (VILA, 2001).</p> | 08096-224 | Carrer de Corró, 47 | 41.6102400,2.2879500 | 440671 | 4606748 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50087-foto-08096-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50087-foto-08096-224-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BPU | 2024-06-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 50088 | Corredossos de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredossos-de-sant-roc | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). <em>Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers</em>. Nartex Barcelona (treball inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC - V dC | Estat del jaciment desconegut. | <p><span><span><span>Jaciment arqueològic menor d’època romana situat als corredossos de Sant Roc; és a dir, al subsòl del corredor de l'antiga muralla que surt de la capella de Santa Esperança en direcció nord. És</span></span></span><span><span><span> conegut tan sols per la troballa de material en el transcurs d’unes obres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El més de febrer de 1986 es van portar a terme obres entorn de la capella i als corredossos de Sant Roc. La finalitat de les obres era adequar-hi unes canalitzacions, per aquest motiu es va obrir una rasa al paviment. Segons l'arqueòleg Josep Estrada només s'hi va recuperar un fragment de ceràmica 'sigil·lada clara'. Això no obstant, precisa que 'la manca de temps i la pressa amb què s'han fet les obres han impedit un seguiment més acurat' (1993: 110) (VILA, 2001).</span></span></span></p> | 08096-225 | Corredossos de Sant Roc. Prop de la Capella de Santa Esperança. | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rústica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt-imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardo-romana. </span></span></span></span></p> | 41.6076709,2.2885649 | 440720 | 4606462 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50088-corredossos-sant-roc-jaciment-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50088-capella-sta-esperanca-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50089 | Dites, corrandes i fórmules de tancament de contes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-corrandes-i-formules-de-tancament-de-contes | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. Informació oral família Margall, Octubre 2001.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> | XIX-XX | En desús. | <p><span><span><span>DITES </span></span></span></p> <p><span><span><span>Dites tradicionals diverses, pròpies de la tradició oral, que són característiques de la zona de Granollers. S'ha de precisar que les tres primeres resulten de coneixement generalitzat no tan sols a Granollers sinó a la resta de la comarca i fins i tot traspassant en alguns casos aquests límits territorials. La resta són de caire més local i han estat generades per la singularitat dels personatges als que fan al·lusió, la major part d'elles: </span></span></span></p> <p><span><span><span>'Si el Vallès en fos un ou, el rovell fóra Palou' (BAULIES, 1965). </span></span></span></p> <p><span><span><span>'Granollers: músics, sabaters i homes de diners' (informació oral família Margall, octubre 2001). O la variant 'Granollers, terra de músics' (GARRELL, 1960). </span></span></span></p> <p><span><span><span>'Sabadell, mala pell, Terrassa, mala raça, Granollers, encara més' (informació oral Pere Cornella i Paco Cruz, novembre 2001). </span></span></span></p> <p><span><span><span>'Que prens les mides de l'Assassina-fusta?' (GARCIA-PEY, 1990). Aquesta dita ve del costum de l'Isidre Viader, qui tenia taller de fusteria al carrer de Joan Prim, 73, i que segons tradició oral prenia les mides separant els braços i comprovant amb les mans la distància; aquesta mesura se l'enduia al taller per fer la peça corresponent. Quan passava per una porta més estreta, estrenyia la mida per tornar-la al seu estat original en haver-la traspassada (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p><span><span><span>“Que ve el Baldi amb la gorra nova'. Aquesta dita, protagonitzada per un veí de Granollers, en Pere Riera Puig, fa referència al fet de que aquest personatge, essent petit, amb les seves entremaliadures, treia de polleguera el mestre, el qual li deia que era més dolent que el general Garibaldi, però acabaren escurçant el nom i el deixaren en Baldi. Esdevingué amb aquest motiu un dels granollerins més populars de la seva època. L'Ajuntament, d'on era agutzil, comprà gorres i llavors es va fer famosa la frase. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan a algú volies dir-li que tenia la casa desendreçada o era desmanegat amb les seves coses, se li deia que 'sembles Can Pintasol'. Aquesta dita ve de la botiga del carrer d'Anselm Clavé, 2, on en Pere Dalmau Canela venia de tot, però era a 'Can penja i despenja' perquè els objectes estaven col·locats de qualsevol manera per tot arreu (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p><span><span><span>'Ay que ve el Pucegu!' Expressió per fer por a la canalla. El Pucegu, matalasser i tocador del piano de manubri, vivia en una casa bruta que semblava el cau d'una guineu i hi proliferaven les puces, d'això el motiu i el por dels nens (GARCIA-PEY, 1990). Una altra dita es relacionava amb el que seria possiblement el seu fill, en Nineta, que tenia sis dits en una mà. Si es mamava alguna criatura el dit li feien: 'Si et mames el dit et passarà com al Pucegu', referint-se al dit de més (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p><span><span><span>CORRANDES O CANÇONS POPULARS CURTES</span></span></span></p> <p><span><span><span>La següent corranda fa referència als masos, i diu així: 'A can Riera pica l'aigüera; a can Bonastre pica la pasta, a can Climent avisa el sometent, a can Gener mira si ve, a can Ferran ja l'aturaran' (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta corranda és de caràcter geogràfic, i diu: A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi és; a Vilanova, la flor nova; a Vallromanes, romanins, i a la Roca escorxen pins'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FÓRMULA DE TANCAMENT DELS CONTES</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a finalització dels contes que s'explicaven als nens s'utilitzava la següent coda '.. I a can Cunillera hi havia darrera la porta un sac de confits que tots els llaminers s'hi llepaven els dits' (informació oral Eustaqui Margall, octubre 2001).</span></span></span></p> | 08096-226 | Granollers | 41.6080600,2.2872700 | 440612 | 4606506 | 08096 | Granollers | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50089-porxada-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50090 | Cementiri Municipal / Cementiri Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-cementiri-nou | <p>ARBRES D'INTERÈS LOCAL DE GRANOLLERS LLISTA PRÈVIA (2001). Document mecanografiat Granollers.</p> <p>CRUZ I CORRAL, Francesc (1993). <em>La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993</em>. Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). <em>Arbres d'interès local de Granollers</em>. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX | <p><span><span><span>Cementiri municipal de Granollers, emplaçat al costat del parc del Ramassar, a llevant del terme municipal. Consta d’un recinte central de planta quadrada al qual se li ha afegit una extensió en forma triangular cap al sud, fruit d’una ampliació feta a la segona meitat del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte és tancat per una tàpia alta. A l’accés principal hi ha dos pavellons de recepció d’influència modernista. Són de planta rectangular, col·locats simètricament, i flanquegen una portalada de ferro colat i forjat. Ambdós cossos són d’una sola planta, de façanes planes estucades, composades simètricament amb un o dos eixos de proporció vertical. Com a decoració, les finestres tenen emmarcaments al terç superior, d’un color rosat que lliga amb els ràfecs, decorats amb petits cabirons. Les finestres tenen reixes de ferro forjat. Sobre les llindes d'ambdós cossos hi ha un esgrafiat on es pot llegir: 'Cementiri', 'Municipal'. Originàriament el rètol era en castellà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el recinte quadrat de la part antiga l’espai es distribueix entorn d’una rotonda central, on trobem els panteons més destacats. Entre d’altres, el de la família Ciuró, amb una escultura de Josep Llimona, els dels germans Joan i Frederic Torras Bergé, el de Joan Parera, amb una escultura de Frederic Marés, i la sepultura de l’il·lustre ceramista Antoni Cumella. Més a prop de l’entrada hi ha el panteó de la família Pereanton Forns, amb una refinada escultura modernista d’Agustí Clarí, i el de la família Marsà Santamaria, amb una escultura d’Agustí Claramunt Martínez. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres elements d’interès patrimonial o de memòria històrica són el monument als soldats morts en la Guerra del Rif, el monòlit a les víctimes del 17 de gener de 1875 (durant l’última Guerra Carlina) o els dos monuments en record a les víctimes dels bombardeigs de la Guerra Civil (inaugurats el 1988 i el 2000 respectivament). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les avingudes del cementiri són embellides amb un interessant conjunt de xiprers que figuren en l’inventari d’arbres d’interès local, i també amb alguns arbres d’altres espècies. </span></span></span></p> | 08096-227 | Camí del Cementiri, s/n | <p><span><span><span>Com en totes les viles, el primer emplaçament del cementiri fou al costat de l’església parroquial. En les diverses excavacions arqueològiques que s’han practicat en aquesta zona han aparegut un bon nombre de sepultures; les més antigues datades en època alt-medieval.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, el cementiri es traslladà a la vora del convent dels Caputxins, al carrer Vinyamata i ocupant una mica de l’actual Parc Torres Villà. Consistia en un clos quadrat, amb xiprers arrenglerats tot al voltant i altres que feien una creu, amb una placeta al mig, on hi havia un obelisc. A l'esquerra del tancat hi havia una capella amb una grossa imatge del Crist (GARRELL, 1960). Aquest cementiri es va tancar l'any 1894, quan es va inaugurar l’actual. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XIX i principis XX els serveis i equipaments públics de Granollers van experimentar grans millores. S’introduí l'enllumenat de petroli (1872), substituït després pel de gas (1881), s’habilità l’oficina de Correus i Telègrafs (abans de 1885), l'Escorxador Municipal (1876), el cos de Bombers (1878) i la nova estació del Nord (1886). Pel que fa al cementiri, seguint les idees higienistes i il·lustrades al llarg del segle XIX es van promulgar diverses lleis que obligaven els ajuntaments a treure els llocs d’enterament de dins de les ciutats per evitar contagis. Així, el 1894 es va inaugurar el nou cementiri, situat a l’indret conegut com el Ramassar, un emplaçament que quedava força distanciat del nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la Festa Major de 1890 s’havia col·locat la primera pedra del nou equipament, que es va inaugurar per la Festa Major de 1894, juntament amb els nous cotxes del servei funerari. Per a l’ocasió es va organitzar una gran cercavila des de la Plaça Gran fins el Cementiri. També es va pagar l'enterrament al primer veí de la vila que va tenir la 'sort de morir després de feta la presa de possessió del cementiri', segons deia un ban oficial de l'Ajuntament (CRUZ, 1993). No cal dir que es tracta d’una celebració ben singular. El granollerí que va tenir el dubtós honor d’aquest premi fou Ramon Marimon i Molins. Ho recorda una inscripció en el seu nínxol, el 173, feta per l’ajuntament en el centenari de la seva mort.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’autor Amador Garrell, en el seu llibre “Granollers, vila oberta” recorda alguns dels costums associats als rituals funeraris: Abans el taüt era portat a pes de braços i era entrat a l'església, on es cantava l'absolta 'in corporis'. Després, una disposició ministerial establí que a les esglésies sols podien entrar-hi els familiars del finat i el seguiment del dol. D'ençà de l'any 1894, els difunts foren duts en cotxe de cavalls al cementiri, i des del 1924 s’hi portaven en automòbil. El primer que gaudí d'aquesta millora fou Quirze Massana, que fou popular pastisser i 'barman', a qui tothom coneixia més per En 'Quirico'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una vegada inaugurat el nou cementiri, el seguici arribava a la carretera de Cardedeu, a tocar de la via del carril; més tard, el dol s'acomiadava més avall, en el Casalot, davant d'una capella dedicada a la verge de Montserrat que hi havia prop de can Guidons. Quan el que havia mort era un jove o una noia, era costum que els seus amics i companys de treball anessin a l'enterrament amb atxes de cera i formaven doble renglera als costats del cotxe funerari; després, aquest seguici anava davant del cotxe fins que va desaparèixer el costum. També, quan moria un soci del Cor, els components de la societat anaven a l'enterrament amb llurs barretines vermelles posades damunt de l'espatlla, eren presidits per l'estendard i els acompanyava una orquestra, que interpretava marxes fúnebres (la de Chopin, perquè no en tenien d'altra); i si el finat era soci del casino o d'altres societats, hi anaven els conserges d'aquestes, amb les ensenyes corresponents (GARRELL, 1960). </span></span></span></p> | 41.6090868,2.2996156 | 441642 | 4606612 | 1894 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50090-cementiri-entrada-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50090-cementiri-vistes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50090-cementiri-vistes-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50090-cementiri-vistes-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50090-cementiri-5-panteons-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50090-cementiri-tomba-ciuro-4.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2024-06-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50092 | Lledoners del carrer de Jaume Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-del-carrer-de-jaume-corbera | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). <em>Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona</em>: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>Servei de Medi Ambient i Espais Verds (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers.</em> Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Núm. Catàleg: EBIM-48.</p> | <p><span><span><span>Lledoner (<em>Celtis australis</em>) de dimensions considerables que està situat al costat de migdia del conjunt de cases de can Mònic. Forma part del <span>catàleg dels Elements botànics d’Interès municipal de Granollers (EBIM-48). És un exemplar de capçada simètrica i arrodonida, que ocupa l’amplada del carrer . </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arbre va ser coronat de jove a uns 2 m i mig del terra, fent que des d’aquest punt en sortissin deu braços molt potents. Aquests estructuren la copa fins acabar en una fina i densa ramificació que s’omple de nombroses fulles, que proporcionen una bona ombra a l’estiu. Les dures esporgues a que ha estat sotmès aquest lledoner foren probablement fetes per l’aprofitament de la seva incorruptible fusta com a eina del camp (fitxa EBIM-48).</span></span></span></p> | 08096-229 | Carrer de Jaume Corbera (Barri del Lledoner), s/n | <p><span><span><span><span><span>Fins fa poc en aquest indret hi havia dos lledoners, i donaven nom al barri, que es coneix com a barri dels Lledoners. També hi ha l’hostal dels Lledoners i, abans, la masia dels Lledoners. A principis del segle XX aquest barri pertanyia al municipi de Franqueses del Vallès, i encara </span></span><span>manté molts vincles amb el municipi veí. Molt a prop d’aquest exemplar es troba el lledoner de can Calet, com a testimoni exemplar del barri del qual formava part. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els lledoners han estat arbres propis dels paisatges de les masies catalanes, ja que amb la seva fusta treballada en viu es feia imprescindible per a la construcció de forques i altres estris de pagès. És per això que moltes vegades els trobem molt malmesos i amb formes antinaturals.</span></span></span></span></p> | 41.6210358,2.2923875 | 441051 | 4607944 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50092-lledoner-jaume-corbera-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50092-lledoner-jaume-corbera-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50092-foto-08096-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50092-foto-08096-229-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | Arbre o arbreda d'interès | 2024-06-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||||
| 50093 | Can Mònic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monic | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVII-XX | <p><span><span><span>Casal que té el seu origen en una masia del segle XVII, reconstruït totalment l’any 1943 en un estil pairal tradicional i avui convertit en un centre geriàtric. Es tracta d'una construcció aïllada amb teulada a quatre vessants. Està envoltada per un ample pati, delimitat per una tàpia d'obra en la qual hi ha una portalada amb arc rodó i coronament de teuladeta a doble vessant. Entre l'arc i el coronament hi ha una inscripció amb el nom de la masia i els anys de construcció i reconstrucció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici té planta baixa i dues plantes pis, a més d'una torre mirador. La façana principal s'estructura en diversos eixos de composició amb buits verticals. La força compositiva està desequilibrada cap el costat esquerra, des del punt de vista de l'espectador, amb la col·locació en aquest angle de la torre mirador i la porta principal d'entrada amb arc dovellat. Les finestres de la porta principal són de llinda plana amb persiana enrotllable. A la segona planta, a més, hi ha una galeria coberta. A la façana de nord, a la torre hi ha amples balcons amb brèndoles de ferro forjat i suports del mateix material. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També és interessant el jardí amb arbres, especialment pins de capçada regular, així com una font-pou amb un plafó de rajoles policromes.</span></span></span></p> | 08096-230 | Avinguda del Primer Marqués de les Franqueses, 148 | <p><span><span><span>Aquest edifici té el seu origen en una antiga masia. Segons informacions de diverses inscripcions que es troben a la mateixa casa, la masia hauria estat construïda l’any 1661 i reconstruïda totalment el 1943. En una de les inscripcions es diu que l’arquitecte de la reconstrucció fou J. García de Alcañiz. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb aquesta intervenció es recreava una casa pairal tradicional amb certes característiques senyorials. L'any 1993 la casa va ser habilitada i convertida en un centre geriàtric, per la qual cosa es va construir una nova edificació a migdia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom de la casa sembla provenir del cognom del propietari (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> | 41.6220500,2.2933200 | 441129 | 4608055 | 1943 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50093-can-monic-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50093-can-monic-pobles-de-catalunya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50093-can-monic-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50093-can-monic-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50093-can-monic-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50093-can-monic-escut.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50093-can-monic-font.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2024-06-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | J. García de Alcañiz (arquitecte) | A la façana conserva un escut amb la següent inscripció: 'MDCLXI – CAN MONICH – RECONSTRUIDA MCMXLIII. Arquitecto J. García de Alcañiz'. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 50094 | Avinguda Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-prat-de-la-riba | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XX | Moltes de les cases antigues han estat enderrocades i substituïdes | <p>Aquest carrer forma part de l'eixample de Granollers, en la seva part desenvolupada cap el cantó sud del nucli medieval, fent arribar el camí des del Coll de la Manya fins a la Carretera, travessant en diagonal la plana.</p> <p>Al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Aquestes com altres cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers. Solien ser edificacions entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. En general, les cases d'aquesta època que es conserven presenten una estètica urbana. Al costat d'aquests edificis ja es comencen a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. En alguns casos, s'hi poden veure elements decoratius ceràmics o d'altres materials, seguint les modes estètiques del moment.</p> <p>Al costats dels edificis d'habitatges també n'apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. Els edificis d'interès que s'han pogut detectar són:</p> <p>Números SENARS: 13 (neo-àrab), 15, 17, 21, 29 (reformada), 37, 41, 43, 45, 47 (ca la Romana), 49, 69, 73, 75 (abans 81, edifici industrial).</p> <p>Números PARELLS: 6 i 8 (decoració modernista en forma de papallona al frontó), 10, 12, 14 (amb decoració en forma d'urpes i florals), 16, 18, 20, 22, 30. 32, 46 (del 1912), presenta rajoles d'Onda), 70, 72, 76, 78.</p> | 08096-240 | Avinguda Prat de la Riba, s/n. | <p>El carrer Prat de la Riba travessava la zona coneguda amb el nom d'Hortes Jussanes, a tocar del mas de les Tres Torres (GARCÍA-PEY, 1990). Fins el 1880 les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà i fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França.</p> <p>Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b).</p> | 41.6025700,2.2833400 | 440280 | 4605900 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50094-carrer-prat-riba-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50094-carrer-prat-riba-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50094-92-dues-cases-prat-riba-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50094-foto-08096-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50094-foto-08096-240-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 105|116|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50095 | Panteó de la família Marsà i Santamaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-marsa-i-santamaria | <p>CRUZ I CORRAL, Francesc (1993). <em>La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993</em>. Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta, Granollers</em>, Gràfiques Garrell.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001).<em> Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona</em>: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX | <p><span><span><span>Panteó emplaçat al Cementiri Municipal de Granollers, prop de l’entrada, al costat esquerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un panteó situat al terra, que queda elevat per una plataforma que està emmarcada per un cancell fet per una cadena de ferro suportada per columnetes del mateix material. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al terra hi ha una gran làpida de marbre, que cobreix l'entrada al panteó, on hi ha una inscripció que indica 'Restos mortales de la família Marsá y Santamaria'. Al darrera hi ha una peanya prismàtica coberta de rocalla sobre la que es pot veure una figura orant dempeus coberta per una túnica que també li tapa el cap.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’escultura, de pedra, és obra d’Agustí Claramunt.</span></span></span></p> | 08096-241 | Cementiri Municipal de Granollers. Camí del Cementiri, s/n. | <p><span><span><span>Segons la inscripció del pedestal, l’escultura es va realitzar l’any 1895 i l’autor és Agustí Claramunt i Martínez (Barcelona, 1846-1905). Fou un escultor i pintor format a Barcelona que va fer carrera a Catalunya, Espanya i Europa.</span></span></span></p> | 41.6088965,2.3000168 | 441676 | 4606591 | 1895 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50095-cementiri-panteo-marsa-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50095-cementiri-panteo-marsa-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | BPU | 2024-06-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Agustí Claramunt Martínez | Inscripcions als angles del pedestal: “1895”, “Ag. CLARAMUNT”, “Mnez” | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 50096 | Carrer del Museu / carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-museu-carrer-nou | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers</em>, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), pp. 83, 151.</span></span></span></p> | XVII-XXI | <p><span><span><span>El carrer Nou, situat al nucli antic de Granollers, va sorgir entorn del segle XVII a l’exterior del tram de muralla sud. Juntament amb el carrer del Museu conforma un eix transversal que separa l’antic nucli murallat de l’eixample del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment el carrer presenta una barreja d’edificacions de diferents èpoques. Les més antigues són possiblement de finals del segle XIX i principis del XX. Una gran majoria, però, s’han edificat ja en èpoques més recents, en substitució de les originàries. Els edificis antics que s’han conservat i que presenten un cert interès patrimonial són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer del Museu: cases 1 (catalogada), 2-4 (catalogada, entrada principal per carrer Barcelona), 24 (catalogada).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Carrer Nou: cases 3 (tipologia tradicional de planta baixa i dues plantes), 12 (catalogada, can Grivé), 14 (catalogada), 15 (tipologia tradicional de planta baixa i un pis amb frontó i baranes laterals), 17-21 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 23, 25, 27 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 31 (llibreria Carbó, rellotge de sol, 1930, catalogada).</span></span></span></p> | 08096-242 | Carrer del Museu; Carrer Nou, s/n. | <p><span><span><span>En un document de 1515 es fa referència a un Carrer Nou, però aquest tenia una ubicació diferent de l’actual, ja que estava situat a l’interior del recinte emmurallat. Al sud de la vila medieval es va crear el raval del carrer Barcelona, desenvolupat sobretot a partir del segle XVI. D’altra banda, al segle XVII ja hi ha documentat el carrer Nou, fet que indicaria que en aquesta època havia començat una urbanització, encara que incipient, a l’exterior sud de la muralla (Pancorbo et alii, 2006: 83). Cap a la segona meitat del segle XIX, més enllà dels ravals existents, va prendre cos l’eixample granollerí. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou; al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant entre el carrer Barcelona i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'iniciaren el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872. És d’aquesta època que daten la majoria de les cases actuals del carrer Nou (Pancorbo et alii, 2006: 151).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al començament del segle XX segons l’autor Amador Garrell al carrer Nou hi havia tres o quatre cases de senyors d'aspecte molt senzill, però que tenien espaiosos jardins amb sortida a la placeta del Peix (GARRELL, 1960). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1940 i fins el 1965, el Museu de Granollers estava emplaçat a la casa Molina; és a dir, al carrer del Museu, on actualment hi ha el CAP. Més endavant es va traslladar a l’extrem del carrer Nou (cruïlla amb el carrer Anselm Clavé), a l’edifici actual, de nova construcció i inaugurat l’any 1976.</span></span></span></p> | 41.6071277,2.2871118 | 440598 | 4606403 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50096-carrer-nou-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50096-carrer-nou-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50096-carrer-nou-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50096-carrer-nou-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50096-carrer-museu-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50096-carrer-museu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50096-foto-08096-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50096-foto-08096-242-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50098 | Carrer de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-1 | <p>ARBRES (2001). <em>Arbres d'interès local de Granollers</em>. Llista prèvia. Document mecanografiat Granollers.</p> <p>CATÀLEG D'ARBRES (1999). <em>Catàleg d'arbres de Granollers </em>(document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals 'La Tela'.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p> | XIX-XX | <p>Aquest carrer forma part de l'eixample granollerí, en la seva part desenvolupada cap el cantó oest del nucli medieval, entre aquest i la Riera. Les cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers que treballaven a les grans fàbriques que es trobaven al mateix carrer. Estaven construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig. Pel que fa al seu aspecte, n'hi ha que encara recorden una tipologia popular, al costat d'altres que presenten una fesomia més urbana. En alguns casos s'hi poden veure elements decoratius, com balustres ceràmics o d'altres, seguint les modes estètiques del moment. Al costat dels edificis d'habitatges també n'apareixen altres de tipologia industrial, corresponents a fàbriques de diversos sectors.</p> <p>Els elements destacats són:</p> <p>Números senars: 13 (can Salarich), 15, 19, 21, 23, 25, 27, 29, 31, 33, 45, 47, 49, 91, 101, 103, 109.</p> <p>Números parells: 42, 48 (can Salarich), 50, 54, 56, 58 (edifici industrial, fassina Muntanyà), 60 (edifici industrial, ca l'Isidre), 104, 136, 138.</p> <p>A la cantonada amb el carrer de Sant Josep hi ha un conjunt de dos lledoners.</p> | 08096-244 | Carrer de Sant Jaume, s/n. | <p>Aquest carrer no s'explanà fins l'any 1899 (BAULIES, 1986b). Al final del segle XIX arribava només de la plaça de la caserna fins al vell camí del Molí dels Capellans, on hi havia la casa dels Passasserres. Un costat d'aquell carrer era la tàpia de la caserna, mentre que l'altre costat era ocupat per la fàbrica d'en Sagalès (can Jaume) i dues o tres cases més (GARRELL, 1960).</p> | 41.6059400,2.2856000 | 440471 | 4606272 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50098-carrer-sant-jaume-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50098-carrer-sant-jaume-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50098-sindicat-agricola-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50098-foto-08096-244-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Els lledoners (celtis australis) que es troben al punt d'encreuament amb el carrer de Sant Josep són dos exemplars que es van traslladar aquí a partir de la actuació urbanística del sector de l'església de Sant Esteve. Es trobaven en un petit solar a l'altre costat del carrer de Sant Jaume, al costat de l'antiga muralla de Granollers i on segurament van néixer de forma espontània.L'operació de trasllat es va fer en dos torns un per a cada arbre, i no va ser gens fàcil, utilitzant una grua de grans dimensions. Núm. de catàleg 0046. Tenen una alçària de 1,30 m. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50099 | Carrer de la Princesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-princesa | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XXI | Moltes de les cases antigues han estat enderrocades i substituïdes. | <p><span><span><span>Carrer que forma part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al sud-oest. Tradicionalment hi predominava un tipus d’edificis senzills, construïts entre finals del segle XIX i els primers decennis del XX. Eren cases populars, entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. Una mica després ja es van començar a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. Al costats dels edificis d'habitatges també n’hi havia altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers anys, però, molts dels edificis han estat substituïts per construccions modernes. Els edificis antics que s’han conservat i que presenten un cert interès patrimonial són els següents: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Números senars: cases 17, 21, 23 i 25. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Números parells: cases 8 (can Baldi) i 84 (ca l'Estanquer).</span></span></span></p> | 08096-245 | Carrer de la Princesa, s/n. | <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>On actualment hi ha el carrer de la Princesa al segle XIX hi havia les antigues hortes, des del carrer de Sant Josep fins al de Prat de la Riba, davant de ca l'Umbert (GARCIA-PEY, 1990). Al tombant de segle XX, però, el carrer ja es trobava plenament urbanitzat. </span></span></span></p> | 41.6042494,2.2844513 | 440374 | 4606085 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50099-carrer-princesa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50099-carrer-princesa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50099-carrer-princesa-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | L’autor García-Pey recull notícies populars d’uns habitants d’aquest carrer: la Roser Carreras Clavell va posar estanc a la plaça de la Caserna 8, que després traslladà al capdavall de la carretera al carrer d'Alfons IV número 89, però va ser l'home el que es va conèixer amb aquest motiu. Les cases a les quals han estat aquesta gent, els dos estancs i on vivien al carrer de la Princesa 84, se les anomenava ca l'Estanquer (GARCIA-PEY, 1990). | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 50100 | Figuera de can Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-can-ferran | <p>Figuera de dimensions considerables (<em>Ficus carica</em>) i d'una antiguitat important. Presenta un tronc no massa esvelt, però amb una capçada molt desenvolupada que s'ha conservat en els darrers anys, enmig d'un dels camps que es troben prop de la masia de can Ferran, situada més al nord.</p> <p>Precisament en relació a aquesta masia i a la figuera hi ha uns fets que van tenir lloc en una de les guerres carlines del segle XIX.</p> | 08096-246 | Sector oest del terme municipal. Al sud del polígon industrial de Coll de la Manya. Camí de can Ferran. | <p>Una tradició oral relaciona aquesta figuera amb un fet que va tenir lloc en una de les guerres carlines del segle XIX. Segons aquesta informació, un avantpassat de la família Tintó el van matar els carlins i el van enterrar sota aquesta figuera.</p> <p>Segons sembla, membres d'una partida carlina van arribar a la masia de can Ferran, on van matar aquest home, però sembla ser que uns gossos van salvar la resta de la família.</p> | 41.5849289,2.2632249 | 438587 | 4603955 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50100-figuera-can-ferran-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50100-foto-08096-246-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2024-06-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Informació oral de Claudi Tor (gener, 2002). | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||||
| 50101 | Monument cors de Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-cors-de-clave-0 | <p>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). <em>La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès.</em> Tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts, p. 759-762.</p> | XX | <p><span><span><span>Monument dedicat als Cors de Clavé i situat a la plaça Josep Barangé, sobre un petit terraplè de planta rectangular. En un dels extrems hi ha una llosa rectangular vertical de ciment llisa formada per quatre peces, de les quals en sobresurt un element d’acer corten que representa un estendard dels cors de Clavé. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De la llosa vertical en surt una altra de rectangular, folrada amb llicorelles, on hi ha encastat un medalló circular, que és una rèplica d'una altra en un monument de Cardedeu, amb l’efígie d’Anselm Clavé, fundador dels cors de Clavé, juntament amb unes lletres de ferro en alt relleu amb la inscripció “Progrés, virtut i amor / Granollers a J. A. Clavé”.</span></span></span></p> | 08096-247 | Plaça de Josep Barangé, s/n. | <p><span><span><span>Els cors de Clavé han constituït un dels elements cohesionadors de les classes populars catalanes des de la seva fundació en el darrer terç del segle XIX. N’hi ha a la major part de poblacions catalanes, amb especial incidència en les que van tenir una forta presència de la indústria, com és el cas de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Originàriament la base del monument tenia un petit estanc d’aigua. Amb posterioritat, a l’any 2003, l’estanc s’omplí de terra.</span></span></span></p> | 41.6080700,2.2901800 | 440855 | 4606505 | 1966 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50101-monument-clave-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50101-monument-clave-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50101-monument-clave-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50101-monument-clave-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50101-foto-08096-247-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-06-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Martí Masvidal (forja) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50102 | Carrer del Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-sastre | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració.</em> Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 115-116.</span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial</em>. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> | XIII-XXI | <p>Carrer estret i curt que forma part del primer nucli medieval de la vila de Granollers, vora l'antic mercat a la zona de la Porxada. El seu traçat va de la plaça de la Porxada al carrer de Sant Roc.</p> <p>Tot i trobar-se en ple centre històric moltes de les cases d'aquest carrer han estat reformades o substituïdes modernament. Per això hi trobem cases de veïns de tipologia racionalista anteriors i posteriors a la Guerra Civil de 1936. Tanmateix, alguns d'aquests edificis semblen amagar estructures anteriors al seu interior. En destaquem els següents:</p> <p>Números SENARS: 3 i 9.</p> <p>Números PARELLS: 2, 4 i 6 (conjunt que resulta d'interès per la seva homogeneïtat dins la tipologia edificatòria del nucli antic).</p> | 08096-248 | Carrer del Sastre, s/n | <p><span><span><span><span>El carrer del Sastre formava part del nucli que es va desenvolupar a l’entorn del mercat medieval, sobretot a partir del segle XIII. La primera referència documental que se’n coneix és del 1375 (PANCORBO et alii, 2006: 115).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Diversos documents detallen que algunes cases d’aquest carrer tenien arcs. De fet, hom ha cregut que les façanes de les cases de la plaça Porxada formaven un porticat perimetral al seu entorn. Aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar en el seu conjunt, però sí que es troben testimonis parcials en altres places granollerines relacionades amb el mercat d'aquests porxos als baixos d'algunes cases, en forma d'alguns arcs que s'han conservat puntualment, per exemple a l’illa de cases a l’oest del carrer del Sastre. A més, hi ha documents antics (ja del segle XIV) que parlen de diversos arcs i porxos en cases de la plaça Major, els quals estarien vinculats amb l’activitat del mercat, ja que els seus propietaris pagaven censos als senyors del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja en èpoques més recent, sobretot a partir del segle XX, moltes cases del carrer han estat objecte de reformes o substitucions.</span></span></span></span></p> | 41.6081853,2.2881623 | 440687 | 4606520 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50102-carrer-del-sastre-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50102-carrer-del-sastre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50102-carrer-del-sastre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50102-foto-08096-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50102-foto-08096-248-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 50103 | Bòbila de l'Estrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-lestrella | <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat,</em> Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>LLOBET I REVERTER, Salvador (1986). 'La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers', a<em> Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers, pp.15-19.</p> | Jaciment parcialment destruït. | <p>Jaciment paleontològic en el qual va aparèixer un molar d'elefant de 15 x 9 x 8 cm trobat pel Dr. Salvador Llobet en la terrassa alta del Riu Congost, que l'any 1979 el classifica com pertanyent a l'<em>Elephas primigenius</em>, i és revisat l'any 1993 pel Dr. Àngel Galobart, que el relcassifica com pertanyent al <em>Palaeoloxodon antiquus</em>. Aquesta espècie d'elefant degué correspondre al període interglaciar Riss-Würm.</p> <p>La troballa es va fer el 10 de desembre de 1948 quan el pouaire Salvador Pujades feia un pou a la bòbila de l'Estrella, davant de ca l'Estrella. A uns 13 metres de fondària. </p> <p>Sembla que al costat del pou van aparèixer unes capes cendroses amb fragments de ceràmica amb ratlles incises (ESTRADA, 1993).</p> | 08096-249 | Sector est del terme municipal. Serra de Llevant. Camí de cal Jardiner. | <p>Durant l'època de la República la bòbila que hi havia en aquest lloc va ser coneguda amb el nom de l'Estrella. Des de molt distància s'hi podia observar un símbol format per una estrella. En l'actualitat es coneix la localització de la bòbila, però no el lloc on es van trobar les restes paleontològiques.</p> <p> </p> <p> </p> | 41.5939000,2.2927100 | 441053 | 4604931 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50103-102-bobila-estrella-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50103-102-bobila-estrella-3.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-06-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Altres denominacions: Font de l'Estrella (CCAA)Les restes del Palaeloxodon van ser donades pel Sr. Salvador Llobet al Museu de Granollers a la dècada del 1950, amb el número d'inventari 5.698. No existeix la data d'ingrés. | 123 | 1792 | 5.3 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50104 | Festa Major / Festa dels Blancs i dels Blaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-festa-dels-blancs-i-dels-blaus | <p><span><span><span>AJUNTAMENT DE GRANOLLERS (2022). <em>Història de la Festa Major de Blancs i Blaus</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986a). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 59-64.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CRUZ I CORRAL, Francesc (1993). <em>La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993. </em>Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CRUZ, Francesc (1997). 1897-199. <em>Centenari de la Juguesca dels Rajolers. Blancs i Blaus</em>. Granollers: Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL ALSINA, Amador (1925). <em>La Festa Major. Simfonia sobre motius d'un mateix tema: El canvi de la Festa Majo</em>r. (Programa Festa Major 1925). Impremta Garrell, Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span>La Festa Major de Granollers se celebra l'última setmana d'agost a partir del darrer dijous. És coneguda com la Festa dels Blancs i dels Blaus arran del fil conductor que es va adoptar l’any 1983, quan la festa es va renovar amb una proposta original i innovadora després d’un període de crisi. El motiu parteix d’una juguesca que va tenir lloc l’any 1897 entre dos rajolers de Granollers, i això dona peu a organitzar unes competicions que, durant uns dies, mobilitzen tota la població en dos bàndols oposats: els Blancs i els Blaus. Així, la festa es caracteritza per una rivalitat de caire festiu entre les dues colles per veure quina anima més la festa, seguida per la massiva participació de públic. La competició se centre en veure quina de les colles organitza les millors activitats, anima més la festa i aconsegueix guanyar més actes de competició. Un jurat determina quina és la colla guanyadora i el veredicte es dóna a conèixer després d’un sopar de germanor. La Colla guanyadora disposarà del privilegi d'escollir i portar el pregoner de l'any següent. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb la renovació de la festa van anar emergint grups i entitats, i es van recuperar elements folklòrics i de la cultura popular i tradicional que llueixen en cercaviles i tenen balls propis. El nombre d’activitats i les colles han anat creixent, i cada cop hi ha més propostes i idees d’actes i activitats. Cada colla està formada per diversos grups: alguns neixen esporàdicament, d’altres s’han consolidat i ja són tota una emblema de la Festa Major, amb espais i actes dins la programació de la Festa. També han augmentat els horaris i dies de la festa. Si bé inicialment durava quatre dies, actualment la Festa Major en dura nou, de dissabte a diumenge. A més, la temàtica entorn dels Blancs i els Blaus ha anat consolidant un programa específic. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El primer diumenge hi ha el repte, que és un acte cada cop més sofisticat en què la colla guanyadora repta l’altra. Marca el moment de posar-se el mocador al coll, que és l’element identificatiu de cada colla. Fins al dijous, les colles omplen els carrers d’actes, àpats, activitats i festa. Dijous, abans de la cerimònia del pregó i la cercavila amb els elements festius de la ciutat, es fa la tronada d’inici. Es llancen 21 «salves» de coets per donar la benvinguda a la cercavila, que marca l’inici dels quatres dies històrics de la Festa. Des de l’any 2022, cada «salva» la tira una entitat de cultura popular de la ciutat. A la cercavila hi prenen part els gegants de la ciutat i els gegants de les colles, a més d’altres grups de la ciutat, els Blancs i Blaus i la banda de música. Els grups d’animació o folklòrics van canviant. La cercavila surt de la plaça de la Porxada fins la de la Corona, on recull el pregoner, i es retorna a la Porxada, on es llegeix el pregó a càrrec de la colla guanyadora de l’any anterior. Un cop a la Porxada, es fa el ball de giravoltes, protagonitzat pels gegants. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El divendres al migdia es fa l'arrossada, amenitzada amb música. També es fa la tronada a la plaça de la Porxada, un acte que es repeteix el dissabte i el diumenge. La tarda del divendres es fa l'estirada de corda, de 100 metres de llargada, que és la prova de competició emblemàtica de la festa. A la nit hi ha el correfoc, precedit pel ball de diables. Aquest acte es repeteix el dissabte. La festa es clou amb el drac de Granollers. Els Blancs van començar a fer un Correaigua, un cop acabat el Correfoc, acompanyat de canons de llum i de música composta especialment per Martí Ventura. Aquest acte ja estava molt consolidat, però en els darrers anys s’ha hagut de suspendre en alguna ocasió per motiu de la sequera. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tots els dies competeixen les dues colles, però especialment ho fan amb els actes que organitzen ells mateixos en els seus dies i llocs respectius. La competició entre colles continua sent la base del model festiu. L’estirada de corda, la passada de rajoles, el correvent, el concurs de llançament de rajoles, el concurs de rajolers i el campionat d’escacs, de futbolins i de bitlles catalanes són les proves de competició, que es mantenen, tot i que no són decisives per al resultat. El diumenge es fa l'acte central de la Festa Major, que és el concurs de rajolers. Entre d’altres, ha comptat amb la presència dels rajolers Joan Josep Biscarri i Amador Galí. El mateix diumenge es fa la traca dels mil metres, que va per terra. A la nit, després del sopar de germanor i del castell de focs, es porta a terme el ball amb el qual es tanca la festa (CRUZ, 1993). </span></span></span></span></p> | 08096-250 | Ubicacions diverses | <p><span><span><span>La festa major de Granollers es vincula amb el patró de la ciutat, en aquest cas Sant Esteve. La festa tradicional se celebrava l'endemà de Nadal, el dia de Sant Esteve. Aquesta era la festa major d’hivern, que es va fer fins el 1857. Consistia bàsicament en balls, tronades i les passades, ara anomenades cercaviles, amb el pendó, la banda i les autoritats. Un dels esdeveniments més celebrats era el tradicional foc de Sant Esteve, que es feia davant el carrer del Portalet. Es torraven castanyes que es llençaven des del balcó de l’Ajuntament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del 1858 la festa es va passar als dies 1, 2, 3, 4 i 5 de setembre. El motiu va ser el fred i les inclemències del desembre. Tot i passar a l’estiu es va mantenir, però, el patronatge de sant Esteve. El canvi de dates, autoritzat pel papa Pius IX, va coincidir amb un augment molt important del moviment associatiu de Granollers. Es van fundar la Societat Coral Amics de la Unió (1877), El Casino (1880), Centre Catòlic (1881), la Unió Liberal (1887) i l´Alhambra (1891). La nova festa major es va anar configurant al voltant d´aquestes societats, que durant molts anys monopolitzaren el programa de balls i concerts. Al seu torn, l´Ajuntament s´encarregava d´organitzar els actes de caire tradicional i folklòric (gegants, nans), les tronades de migdia i els castells de focs d´artifici (CRUZ, 1993). En aquests anys els balls i entremesos de la Festa Major eren elements que rebien retribució per les seves actuacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El ball de bastons era un element significatiu i part fonamental de la festa. La darrera notícia que es té d'aquest ball és del 1894. El 1926 va haver-hi un altre ball de bastons, en aquest cas feta pels Minyons de Sant Cugat (CRUZ, 1993). Un altre acte típic era el repartiment de bons de carn, pa i arròs al pobres, mantingut fins aproximadament el 1960. L'any 1886 el setmanari 'El Congost' es queixava de la poca atenció que havien rebut els pobres aquell any. El 1889 es prohibia la presència de captaires forasters els dies de Festa Major(CRUZ, 1993). Els actes festius més singulars de la Festa Major van ser els de l'any 1894, quan s'inaugurà el nou cementiri; es féu un ban que anunciava l'enterrament gratuït al primer veí de la vila que tingués 'la sort de morir després de feta la presa de possessió del cementiri' (GARRELL, 1960). A partir del 1896 es portà la banda de música de la Casa de la Caritat, que va tocar amb el castell de focs, fet que es pot considerar un dels primers piromusicals coneguts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1900 la companyia MZA va fer un servei especial de viatges en tren amb ocasió de la Festa Major. L'Ajuntament començava a muntar envelats populars i balls, cosa que no era ben vista per tothom. Això va ser fins el 1935 (CRUZ, 1993). El 1903 per la Festa Major els presoners reberen una ració extra de menjar el primer dia, per ordre de l'alcalde. I el darrer dia un dinar extraordinari pagat pel governador civil. En la mateixa línia, el 1904 la Festa Major es va fer servir per posar en llibertat el director i el redactor del setmanari local 'La Tronada' (CRUZ, 1993). El 1929 fou l´últim any que es celebrà la Festa Major la primera setmana de setembre. El següent (1930) es va traslladar, per acord municipal i després de diverses reunions amb les societats locals, a l´últim dijous d´agost. En aquesta edició de 1930 es va fer una traca de 600 metres, precedent de la Traca anomenada del Quilòmetre. La traca del Quilòmetre o dels Mil Metres es va fer des de 1932 fins el 1939 i era presenciada per una multitud. Anava de la plaça de Jacint Verdaguer a la plaça d´Àngel Guimerà (avui plaça de la Corona). Les festes majors d´aquests anys van ser un èxit, i es van veure enriquides amb actes de cultura popular, actuacions castelleres (els Xiquets de Valls), actes esportius (combats de boxa), i els balls populars i els de les societats. Quan va començar la Guerra Civil, el 1936, no va haver-hi festa. I no es va recuperar fins el 1939, però amb un caire molt diferent (CRUZ, 1993). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra la Festa Major va entrar en un període d’estancament i manca de dinamisme. Les associacions van perdre pes específic. Els programes estaven compostos bàsicament pels espectacles a la plaça de l´Ajuntament, amb números de circ, pallassos i putxinel·lis, sarsueles i teatre a la nit per a la gent gran. L´esport també tenia un lloc preferent dins la programació, amb futbol, boxa o combats de lluita. Els castells de foc (més o menys lluïts segons els anys) i les tronades es continuaven fent. A partir del 1941 es començaren a organitzar, també, concerts de jazz (CRUZ, 1993). Progressivament la Festa Major va anar perdent importància per a la gent de Granollers, fet que es va agreujar a partir dels anys 50, quan la Fira i Festes de l´Ascensió van començar a agafar volada. En pocs anys l´Ascensió es va convertir en la festa gran de la ciutat, mentre que els dies de Festa Major eren aprofitats cada vegada més per allargar les vacances. Aquest fou el moment més crític en la història de la Festa Major (CRUZ, 1993). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb l´entrada dels Ajuntament democràtics la Festa Major va rebre un nou impuls i, entre 1979 i 1982, es van fer un seguit d'assaigs per intentar revitalitzar-la tot buscant algun element clau que servís de referència i cohesió festiva. El 1979 un grup que es va anomenar la Murga hi va aportar un nou ambient. Cada any s´intentaven fórmules noves, amb actuacions de caire tradicional i popular (castellers, gegants...), o actuacions festives al carrer. Tanmateix, la festa no acabava de trobar un motiu emblemàtic.<br /> <br /> L´any 1983 aquesta situació va canviar amb la introducció del tema dels Blancs i els Blaus com a fil conductor, amb un format d’èxit que s’ha mantingut fins a l’actualitat. El desllorigador es va trobar en l’anècdota d’una juguesca entre dos rajolers, 'el Rayo' i l'hereu Maynou”, sobre qui faria més rajoles en una hora. Aquesta juguesca havia tingut lloc realment el 30 de juliol de 1897 i llavors va mobilitzar tothom de la vila. En aquell any es van fer dos bàndols: els 'blancs' eren els partidaris del 'Rayo' i els blaus d'en Maynou. Tot acabà bé i amb un bon berenar. A partir d'aquesta anècdota històrica, recollida per Amador Garrell al seu llibre “Granollers Vila Oberta”, l'Associació de Veïns de Sota el Camí Ral, encapçalats per Albert Soler i Carles Lax, entre d'altres, van començar a elaborar un projecte per renovar la festa. Van portar a terme un treball de recerca a l'Hemeroteca Municipal, un estudi de llibres de costums, entrevistes personals i la lectura de llibres sobre les festes majors. Van començar a fer les primeres reunions al local de l'Associació de Veïns Sota el Camí Ral entre els mesos d'abril i maig del 1983. La proposta va anar prenent forma, i la llavors regidora de Cultura, Montse Illa, hi aportà l'ajut institucional necessari. A partir de l’associació de veïns es va formar la colla dels Blaus, mentre que la colla dels Blancs va néixer a partir del Casal del Jove. La festa s'estructurà segons una competició entre colles que acabava amb un sopar de germanor (CRUZ, 1993). El desenvolupament va ser molt semblant al del fet que rememora. Avui dia, dos rajolers rememoren anualment aquella competició: el del forn de cal Malo i el d'en Biscarri. </span></span></span></p> | 41.6079332,2.2876228 | 440641 | 4606492 | 08096 | Granollers | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50104-11452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50104-ball-de-giravoltes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50104-la-setena.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50104-de-gom-a-gom.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50104-xsm-0431.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50104-ib4nuplkqwcfrvo2ovqxpnvlpxkf6-7cvqgxhtzjwejxfpc.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-06-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Informació i fotografies facilitades per Marcel Oliveres i Aina Relats, de l’Àrea d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Granollers.S'ha creat un pastís que fa al·lusió a aquesta festa. És el Rajol. Va ser creat pel Gremi de Pastissers i l'Ajuntament de Granollers per la Festa Major de 1994. És un pastís fet a base de pasta de full de crema de cacau i farcit de trufa i praliné d'avellana que té l'origen en el famós repte que hem descrit. Crònica detallada de la juguesca de 1897 entre dos rajolers que va donar peu a crear la Festa dels Blancs i dels Blaus en el format que avui continua vigent: El 30 de juliol de 1897 dos coneguts rajolers de la vila, en Josep Bonet Verdaguer (1865-1930), conegut com 'el Rayo', de 32 anys d'edat, s'enfrontava al jove Jaume Maynou Vila (1877-1958), l'hereu Maynou, 12 anys més jove que aquell. Segons sembla, moltes vegades, 'el Rayo' havia proposat a Maynou la possibilitat de fer una prova per veure qui dels dos faria més rajoles en un temps determinat. Un dia, segons explica en Domingo, fill de 'l'hereu Maynou', en Francesc Xamma Torres, conegut com en Mesell, amic d'en Jaume Maynou, en una de les freqüents visites al forn li va proposar comptar les rajoles que pogués fer en una hora. Després d'engrescar-lo en Maynou ho va provar i en va fer prop de set-centes. En Maynou li va aconsellar que no fes apostes, però en Mesell va aconseguir la seva conformitat per fer una juguesca amb el Rayo. Sortint de la Unió Liberal, centre de trobada d'en Maynou i els seus amics, en Mesell es dirigí al cafè de Can Manel on segur trobaria 'el Rayo' i el seu cercle d'amistats. Els va fer el repte següent: aposto dues-centes pessetes contra cent que 'el Rayo' no fa més rajoles en una hora que en Jaume Maynou, que n'ha fet set-centes. La juguesca no va passar inadvertida entre la població, i el dia de l'aposta, a quarts de sis de la tarda, una gentada es va concentrar als dos obradors. Uns, al forn del 'Rayo' i els altres, al forn d'en Maynou, i amb un pèrit a cada lloc. Espontàniament varen començar les apostes. Els partidaris del 'Rayo' serien els Blancs, els d'en Maynou els Blaus. El 'Rayo' va començar a escampar sorra per tot l'espai on faria la feina -de natural aquesta acció es fa sobre la marxa-, però fent-ho així sabia que podria guanyar un avantatge. El problema va sorgir durant la prova, quan la sorra escampada s'humitejà i convertí l'obrador en un fanguissar que destorbava. Per sortir-se'n l'ajudaren uns quants voluntaris a netejar-ho. Aquesta situació era suficient motiu per desqualificar-lo, però el perit hauria estat molt valent i temerari si hagués aturat la prova amb la tensió ambiental i els interessos extra esportius. Al primer toc de les sis del campanar de la parròquia va començar la competició i també, segons el setmanari local 'El Congost', la gran polèmica. 'El Rayo' havia encetat la feina a la primera campanada però en Maynou havia esperat l'última per començar. Això es va tornar a repetir al final, però a l'inrevés, en sentir la primera campanada de les set el Rayo, en creure's virtual guanyador, va llençar les eines i digué: 'no hi ha cap fill de mare que n'hagi fet tantes com jo', però el jove Maynou es va esperar a sentir tots els tocs del campanar, cosa que li va permetre fer els dos maons que li donaren la victòria. El resultat final va ser: el Rayo 726 i en Maynou 728. Passats uns dies de la disputa el 'Rayo' i en Maynou, tan amics com sempre, van publicar a la premsa un repte consistent en un premi, al voltant de les dues-centes pessetes, al rajoler que igualés la quantitat de rajoles que havien fet. L'ofici de rajoler per la seva pròpia dinàmica era propens a aquests tipus de jocs. La juguesca entre en Josep Bonet i en Jaume Maynou mai no va ser superada (CRUZ, 1997). Aquesta anècdota ve confirmada en el setmanari local La Opinión Escolar de l'1 d'agost de 1897:' En el partido de 'ladrillos' jugado anteayer, entre el blanco Bonet y el azul Maynou, ganó el último, por solo dos 'mahons'. Felicitamos a ambos combatientes, pues el resultado de la lucha, nos permite afirmar que no hubo vencedor ni vencedores' (sic). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50105 | Carrer de Miquel Ricomà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-miquel-ricoma | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Orienta</em>l, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers</em>, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> | XIX-XXI | Moltes de les cases antigues han estat enderrocades i substituïdes. | <p><span><span><span>Carrer que forma part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al sud. En aquest sector hi predominava un tipus d’edificis senzills, construïts a finals del segle XIX o principis del XX. Eren cases entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis. Aviat s’hi van començar a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors, i algunes amb un disseny més acurat, en sintonia amb els corrents arquitectònics del moment. Hi trobem un edifici eclèctic (can Pere Pineda), un de noucentista (casa de Jaume Bultà), un de modernista (can Serratusell) o l’historicisme popular d’estil neo-califal de can Piquer. En alguns casos s’hi poden veure elements decoratius, com plafons ceràmics o altres. Al costats dels edificis d'habitatges també n’hi havia altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. En els darrers anys, però, molts dels edificis antics s’han anat substituint. Entre 2002 i 2024 són més d’una trentena els que en la primera versió d’aquest inventari encara estaven referenciats i actualment ja no existeixen. Els que encara es conserven i presenten cert interès patrimonial són els següents: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Números senars: cases 3, 5-7 (1912, casa de veïns, feta per J. Pineda i Massip, amb arrambadors modernistes, cal Gangues), 17, 19, 39, 55, (font atribuïda a M. J. Raspall i Mayol, l'edifici era Can Bellet, antiga fàbrica de teixits restaurada recentment i dedicada a restaurant), 59 (casa d'arcs neo-califals, és can Piquer), 71, 81 (cal Nuvis, antiga botiga), 83, 85 (casa de Jaume Bultà, 1936, noucentista), obra de l'arquitecte Marià Lasús i Pecamins; Bultà era un fabricant de teixits que va establir-se a Granollers provinent de Vic), 87, 89, 97 (reformada), 99, 103 (1892), 129 (cal Picapedrer, taller de picapedrer), 131 (s'hi han afegit dos pisos, ca la Manuelita, pentinadora), 133, 135, 137.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números parells: cases 8 (ca l'Escanya-rals), 12 (cal Pardalet, va ser una de les primeres que es van construir al carrer i era casa de pagès), 14 (ca la Lleina), 16, 22, 26 (can Capó), 28, 32, 54, 58, 60 (modernista), 62, 66, 68, 70, 72, 74, 78, 80, 86, 88, 90, 92, 112, 124 (can Dam), 126, 134, 158, 160 (Can Serratussell, 1912, modernista), 168 (cal Drapaire Ros, Miquel Mayans Burgai), 170, 172, 174.</span></span></span></p> | 08096-251 | Carrer de Miquel Ricomà, s/n. | <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1866 es projectà el carrer de Ricomà, que es va obrir el 1872. Miquel Ricomà fou bisbe de Barcelona al segle XIV (1346 - 1361) i ascendent de Bruniquer. El carrer se li va dedicar el mateix 13 d'abril del 1866 (BAULIES, 1986). A final del segle XIX, al costat del Centre Catòlic que s’havia construït davant la Casa Rectoral hi havia la casa on, després, hi hagué l'escola dels Escolapis, coneguda popularment com dels 'Hermanos'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta del carrer, que llavors era el més nou de la vila, eren cases modestes d'un sol pis (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> | 41.6057576,2.2863172 | 440531 | 4606252 | 1872 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50105-carrer-ricoma-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50105-carrer-ricoma-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50105-carrer-ricoma-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50105-carrer-ricoma-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50105-carrer-ricoma-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50105-carrer-ricoma-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50105-carrer-ricoma-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50105-carrer-ricoma-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50105-carrer-ricoma-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50105-foto-08096-251-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Noucentisme|Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 102|105|106|116|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 50106 | Carrer de Navarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-navarra | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, </em>Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p> | XX-XXI | Moltes de les cases antigues han estat enderrocades i substituïdes en els darrers anys. | <p><span><span><span>Carrer que forma part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al sud. <span>Tradicionalment era edificat amb un tipus de casa popular, especialment del primer terç del segle XX. Eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, generalment amb una eixida posterior per al pou i el safareig. N’hi havia que encara recordaven la tipologia </span>camperola, al costat d'altres amb una estètica més urbana. Aviat s’hi van començar a construir també les primeres cases de veïns amb alçades superiors. En els darrers anys, però, molts dels edificis antics han estat substituïts. Els que s’han conservat i presenten cert interès patrimonial són pràcticament testimonials. Són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números senars: cases 25, 27, 31, 33, 35.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números parells: 2 (casa de veïns, feta per Pere Gendre, catalogada, fa cantonada amb el carrer d'Alfons IV).</span></span></span></p> | 08096-252 | Carrer de Navarra, s/n | <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer de Navarra, al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. L’any 1914, però, es trobava ja plenament urbanitzat en el sector més llevantí (fins al carrer de la Princesa).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons sembla, la denominació de Navarra prové del fet que al final de la Guerra Civil per aquest carrer hi va entrar el Tercio Requeté de Navarra, ocupant així la ciutat per part de l'Exèrcit franquista.</span></span></span></p> | 41.6039967,2.2852416 | 440440 | 4606057 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50106-carrer-navarra-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50106-carrer-navarra-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50106-foto-08096-252-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50107 | Carrer d'Anselm Clavè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-danselm-clave | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BLASI I MARANGES, Pere (1929). 'El nostre tribut' La Gralla, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL, Amador (1929). 'Editorial' La Gralla, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Principal carrer de Granollers a la zona del primer eixample (finals del segle XIX), derivat de l’antiga carretera de Barcelona a Vic. Hi trobem alguns dels principals edificis de Granollers, i hi ha representats alguns dels moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Tradicionalment s’ha dit que és l’aparador de la ciutat, principalment en el tros de les places del Bestiar o de can Sínia (oficialment de Maluquer i Salvador) i la plaça de la Corona. Aquest eix, darrerament, està patint un fort procés de transformació amb la proliferació de construccions de substitució. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els edificis al carrer d'Anselm Clavé són de molt diferents tipus constructius. En general, de millor construcció i aparença que els dels carrers interiors dels eixamples. Els edificis que s'han fitxat són: </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Números SENARS: 1 (Fonda Europa), 3 (ca la Sila), 5-7 (can Quirze), 13, 15, 23 (casa Garrell), 27, 29 (casa Torrabadella, 1902, antics números 57-61), 33 (1917, can Ferro, cal Gall), 39 (decoració i reixes, can Serra forner), 47, 55 (casa de veïns amb decoració), 57-59-61-63 (grup de similars característiques), 81 (forn de l'Espinassa molt reformat, on s'ha reproduït l'antiga placa del carrer que avui es troba al Museu). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Números PARELLS: 2 (can Pinta sol), 30 (casa Esteve Rodoreda), 32 (can Xirau), 40-42 (Museu de Granollers), 48, 50, 56, 58, 62 (casa de veïns, ca l'Espadenyer de Blanes), 70 (façana interessant).</span></span></span></span></p> | 08096-253 | Carrer d'Anselm Clavé, s/n. | <p><span><span><span>El precedent d'aquesta via de comunicació és el camí Ral de Barcelona a Vic, que es va traçar sobre una via romana. Aquest camí Ral, transitat per animals de bast, carretes, carros i diligències, va ser substituït el 1848 per la nova i actual carretera, traçada prop de les primeres cases bastides a l'eixampla a partir de l'any 1835. La carretera, però, en el casc urbà discorria per un traçat més a llevant del camí Ral (BAULIES, 1965). La carretera va donar peu a l’actual carrer d’Anselm Clavé i altres que segueixen el seu traçat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pas de la carretera de Barcelona a Vic va ser el revulsiu que necessitava la ciutat per trencar definitivament els seus lligams amb el passat. Tot just s'havia iniciat el procés d'enderroc de la vella muralla, amb la intenció d'engrandir el seu perímetre edificat i poder fer front a les noves perspectives de creixement que es començaven a albirar. Les obres van començar l'any 1834, d'acord amb un projecte de 1799, el qual va haver de ser immediatament ajornat com a conseqüència de la Guerra del Francès. Més tard, van ser les guerres carlines la causa d'una nova paralització i no va ser fins a l'any 1841 quan, de nou, es reprengueren els treballs. En un primer moment, i tal com es va fer públic l'any 1842, el seu traçat estava previst passar pel darrera de la serra del Congost, des del Pontasco -la cruïlla entre la carretera de Barcelona i la de l'Ametlla- fins a Bellulla i l'Ametlla per pujar als cingles de Bertí, Centelles i Vic. En tractar-se d'una via amb vocació militar, l'estratègia aconsellava allunyar-la dels llocs emboscats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La nova carretera es va inaugurar l'any 1848, per ordre reial. Al seu pas pel terme municipal l’itinerari es bifurcava: un ramal seguia el seu recorregut cap a l'Ametlla, mentre que l'altre ho feia pel Coll de la Manya i circulava longitudinalment a molts pocs metres del casc antic. Després seguia cap a Les Franqueses del Vallès i la Garriga, on s'unia amb l'anterior traçat. La carretera ha esdevingut l'eix sobre el qual ha pivotat el creixement urbanístic granollerí. Suposà, des d'un primer moment, el símbol de la modernitat. S’hi instal·laren les edificacions importants i els principals comerços i serveis financers que una ciutat en plena puixança requeria (HOMS, 1995).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’antiga carretera en el seu tram urbà compacte ara està dividida en diferents carrers. De sud a nord: carrers Francesc Macià, Alfons IV, Anselm Clavé, Joan Prim i Primer Marquès de les Franqueses. Tot i això, en certa manera el seu nom continua sent 'la Carretera'. </span></span></span></p> | 41.6080300,2.2888100 | 440741 | 4606502 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50107-carrer-anselm-clave-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50107-carrer-anselm-clave-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50107-carrer-anselm-clave-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50107-fonda-europa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50107-carrer-anselm-clave-104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50107-carrer-anselm-clave-105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50107-carrer-anselm-clave-106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50107-carrer-anselm-clave-107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50107-carrer-anselm-clave-102.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-11 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L'animació, la bullícia, el tràfic interior i de pas són constants i d'un bigarrament atuïdor. Com deia Pere Blasi i Maranges 'com si les gents de Granollers haguessin nascut en un lloc de fira permanent' (BLASI, 1929). Segons Amador Garrell, La Porxada és el símbol de la Vila, la carretera de la ciutat (GARRELL, 1929). | 102|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50108 | Carrer de Joan Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-joan-prim | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p> <p>BLASI I MARANGES, Pere (1929). 'El nostre tribut' a <em>La Gralla</em>, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL, Amador (1929). 'Editorial', a <em>La Gralla</em>, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urban</em>a. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Carrer que es correspon al tram nord de l’antiga carretera de Barcelona a Vic al seu pas pel nucli urbà, després de la plaça dels Porcs (oficialment de Perpinyà). En direcció nord porta fins al carrer del Lledoner, poc abans de la plaça que es coneix amb aquest nom (GARCÍA-PEY, 1990). L’antiga carretera constitueix l’espinada de la població. Actualment en el seu tram urbà està dividida amb diferents denominacions per sectors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els edificis que s'han inventariat d'aquesta via de comunicació són els que es relacionen a continuació: </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Números SENARS: 1, 3 (edifici de pisos de planta baixa més dues plantes pis amb mansardes), 11 (modernista, casa Blanxart), 23-25 (eclecticista, cal Sanador, Joan Pou Botey), 41 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 43 (casa Castellsagué, antiga fusteria atribuïda a Raspall, can Gana), 45-47, 67-71, 109 (reixa interessant, can Cai), 125 (decoració), 133-135 (decoració, autor, J. García Alcañiz), 155, 143, 145 (modernista), 147 (suport d'una politja amb les inicials J N), 155, 157, 159, 161 (eclèctics), 167-169, 181 (parròquia), 185, 187, 195 (ferro de corriola), 227-229, 237-239-241, 253-255-257 (can Calçons) -259 (conserva numeració antiga), 263, 273-275 (decoració de ceràmica vidriada). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Números PARELLS: 6-8, 44 (casa Gandúxer), 50, 52, 54 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 76 (reixes molt interessants), 86-88 (reixeria interessant), 90 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis), 94, 96, 98 (decoració), 110 ((edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis amb frontó), 116 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis), 132 (autor J. García Alcañiz), 148 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis), 156 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis, can Focs / cal Marxant (GARCÍA-PEY, 1990), 170, 172 (cal Tretó), 180 (can Barón, Esteve Terricabres), 182, 184, 196, 198, 200 (cal Curandero), 222 (ca la Fustereta, família de sanadores), 224, 228, 226, 234, 236, 238, 240, 246, 260, 262, 278.</span></span></span></span></p> | 08096-254 | Carrer de Joan Prim, s/n. | <p><span><span><span>El precedent d'aquesta via de comunicació és el camí Ral de Barcelona a Vic, que es va traçar sobre una via romana. Aquest camí Ral, transitat per animals de bast, carretes, carros i diligències, va ser substituït el 1848 per la nova i actual carretera, traçada prop de les primeres cases bastides a l'eixample a partir de l'any 1835. La carretera, però, en el casc urbà discorria per un traçat més a llevant del camí Ral (BAULIES, 1965). La carretera va donar peu a l’actual carrer d’Anselm Clavé i altres que segueixen el seu traçat, com el carrer de Joan Prim.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pas de la carretera de Barcelona a Vic va ser el revulsiu que necessitava la ciutat per trencar definitivament els seus lligams amb el passat. Tot just s'havia iniciat el procés d'enderroc de la vella muralla, amb la intenció d'engrandir el seu perímetre edificat i poder fer front a les noves perspectives de creixement que es començaven a albirar. Les obres van començar l'any 1834, d'acord amb un projecte de 1799 que havia estat ajornat a causa la Guerra del Francès. Més tard, van ser les guerres carlines la causa d'una nova paralització i no va ser fins a l'any 1841 quan, de nou, es reprengueren els treballs. En un primer moment, i tal com es va fer públic l'any 1842, el seu traçat estava previst passar pel darrera de la serra del Congost, des del Pontasco -la cruïlla entre la carretera de Barcelona i la de l'Ametlla- fins a Bellulla i l'Ametlla per pujar als cingles de Bertí, Centelles i Vic. En tractar-se d'una via amb vocació militar, l'estratègia aconsellava allunyar-la dels llocs emboscats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nova carretera es va inaugurar l'any 1848, per ordre reial. Al seu pas pel terme municipal l’itinerari es bifurcava: un ramal seguia el seu recorregut cap a l'Ametlla, mentre que l'altre ho feia pel Coll de la Manya i circulava longitudinalment a molts pocs metres del casc antic. Després seguia cap a Les Franqueses del Vallès i la Garriga, on s'unia amb l'anterior traçat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En un principi el tram que ara porta el nom de Joan Prim estava dedicat a la reina Isabel II, i el 1866 es va fer el canvi de nom. Anys abans, el 19 d'agost del 1842, el general Prim (que aleshores s’introduïa en la política) havia visitat Granollers. Fou rebut solemnement amb la banda del batalló de la caserna en agraïment per la gestió del traçat de la carretera (BAULIES, 1986b). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La carretera ha esdevingut l'eix sobre el qual ha pivotat el creixement urbanístic granollerí. Suposà, des d'un primer moment, el símbol de la modernitat. S’hi instal·laren les edificacions importants i els principals comerços i serveis financers que una ciutat en plena puixança requeria (HOMS, 1995).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, a la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'iniciaren el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim (BAULIES, 1986). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al carrer de Joan Prim s’hi podia veure una capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, a prop de Can Guidons (GARCIA-PEY, 1990). Les darreres cases del carrer porten el nom de can Lamarca, farinera que es coneixia amb el nom del seu propietari (GARCÍA-PEY, 1990). En Joan Puig Relats, anomenat el Negret, fou l'amo de l'hostal que donava del carrer de Joan Prim al de Tarafa, al llarg de la façana del carrer de Francesc Ribes, anomenat l'Hostal de Cal Negret. Era botiga i dispesa i guardava els carruatges que feien el camí de Vic a Barcelona. Feien tot el que venien a taula: refrescos, cansalades, etc. i mataven el porc dos dies per setmana (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> | 41.6116600,2.2897500 | 440822 | 4606904 | 1862 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50108-carrer-joan-prim-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50108-carrer-joan-prim-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50108-carrer-joan-prim-200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50108-carrer-joan-prim-201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50108-foto-08096-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50108-foto-08096-254-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-11 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Segons Amador Garrell, La Porxada és el símbol de la Vila, la carretera de la ciutat (GARRELL, 1929). | 102|105|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50110 | Homenatge a la Vellesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-vellesa-1 | <p>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). <em>La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès.</em> Tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. pp. 739-740.</p> | XX | <p>Conjunt escultòric en ferro. És format per cinc figures humanes, en metall, que representen dos avis i dues àvies asseguts en un banc i una nena petita asseguda al terra, al davant de les altres figures. L'estil es figuratiu, i es troba integrat dins el mobiliari urbà de la plaça. El vestit de les figures és el convencional del darrer quart del segle XX i la composició representa una escena costumista d'aquesta època.</p> <p>L'escultura està dedicada a Esteve Roca Umbert (gerent de la fàbrica tèxtil Roca Umbert, des de 1942 a 1955). Al terra té una placa amb la inscripció: 'La joventut / no és un temps de la vida / és un estat de l’esperit'.</p> <p> </p> <p> </p> | 08096-256 | Plaça de Jaume I, s/n. | <p>Aquesta escultura és obra de Joaquim Camps i Giralt, feta l'any 1996, en homenatge a la vellesa. Està dedicada a Esteve Roca Umbert (gerent de la fàbrica tèxtil Roca Umbert, des de 1942 a 1955).</p> | 41.6189200,2.2923900 | 441049 | 4607709 | 1996 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50110-monument-pca-jaume-i-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50110-monument-pca-jaume-i-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50110-monument-pca-jaume-i-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50110-monument-pca-jaume-i-g.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50110-monument-pca-jaume-i-placa.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-06-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Joaquim Camps Giralt (escultor) | 103|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50111 | Plaça de Lluís Perpinyà / Plaça dels Porcs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lluis-perpinya-placa-dels-porcs | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XX | <p>La plaça d'en Lluís Perpinyà o dels Porcs ocupa una superfície quadrada al costat de l'antiga Carretera, a tocar la plaça de Maluquer o de can Sínia. Això fa que es trobi al centre neuràlgic de la ciutat. És especialment concorreguda els dijous, el dia del mercat, o els dissabtes. Darrerament ha estat objecte d'un important procés de transformació que li ha donat un aspecte endreçat, però això li ha fet perdre una part del seu caràcter original.</p> <p>Els elements més destacats són: números 1 (porta sastreria, 1934, arc de totxo), 13 (cantonada amb Comtes de Bell-Lloc), 18 (can Deu), 19, 20, 27 i els plàtans que es troben al centre.</p> | 08096-257 | Plaça de Lluís Perpinyà | <p>Aquesta és una de les places que van sorgir al peu del nou eix viari de la carretera de Ribes, oberta l’any 1848. Una part dels terrenys en què està ubicada eren propietat de la família Perpinyà. D’aquí el seu nom.</p> <p>Aquí es trobava can Dauli, fonda molt coneguda sota can Daulí, renom del seu propietari, en Joan Castanyer.</p> <p>La casa que feia el número 14, a la cantonada amb el carrer de l'Enginyer, es deia ca l'Estrany, cognom d'uns esparters que estigueren instal·lats en aquest indret al segle XX (GARCIA-PEY, 1990). Era a la cantonada amb la plaça de can Sínia, can Garrelet (d'en Benet Garrell, qui posà aquí ferreteria). En Pere Canal Barnils l'anomenaven el Pinyoner perquè després d'anar a recollir pinyons i torrar-los es situava a la pedra de l'Encant per vendre'ls. Era un home de bona mena i traçut. Va idear les gàbies per tancar els porcs a la coneguda plaça dels Porcs (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6093700,2.2893300 | 440785 | 4606650 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50111-placa-lluis-perpinya-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50111-can-deu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50111-foto-08096-257-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50112 | Can Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gili-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVIII-XX | Edifici pràcticament reconstruït de nou en la seva rehabilitació. | <p><span><span><span>Antiga masia que es troba al barri del mateix nom, al costat del torrent també de Can Gili i de l’antic camí de Lliçà. Avui la masia és un centre cívic. Cal dir que en la rehabilitació l’edifici fou pràcticament enderrocat i refet de nou, conservant tan sols alguns murs i elements testimonials. Així, l’exterior ha conservat la tipologia de masia, més o menys tal com era antigament, però l’interior ha estat totalment reformat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació de planta basilical que té adossat a llevant un cos en forma de galeria oberta i a ponent una altra galeria, aquesta de factura totalment contemporània, suportada en pilastres de maó. La façana principal, orientada vers el sud-est, s’estructura en base a tres eixos d’obertures, les quals han estat refetes seguint aproximadament la disposició de les que hi havia originàriament, segons es pot observar en fotos antigues de la casa. Com a element més significatiu, s’ha conservat a la façana de llevant una finestra quadrada, de pedra amb un ressalt perimetral fet en els mateixos carreus que l’emmarquen.</span></span></span></p> | 08096-258 | Sector nord-oest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Barri de Can Gili. Camí de Lliçà s/n. | <p><span><span><span>Vora la masia de can Gili s’hi ha recollit superficialment material arqueològic d’època romana, cosa que fa pensar que la masia va tenir un precedent en una vil·la romana. Pel que fa a la masia pròpiament, probablement és força anterior al segle XVIII. La casa disposava d’abundant aigua, ja que enfront tenia una font que servia per regar horts de l’entorn, i per la zona hi baixava també el torrent de can Gili. Dins la seva finca hi havia la Verneda de Can Gili, un interessant bosquet vora la carretera de Caldes que actualment és un espai natural protegit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XX aquesta masia era portada per masovers. L’autor Garcia-Pey recull anècdotes d’una de les masoveres que hi va estar a principis del segle XX, coneguda com la Gília i que fou tot un personatge. De nom propi es deia Maria Rius Viola, i era una dona molt decidida i amb gran empenta. Començà per vendre bestiar de corral davant de can Perejaume l'any 1909. En una ocasió tenia oques que no podia vendre i enrabiada es digué que en no poder-les vendre les mataria. Va fer-ho, i les va vendre després. Amb això s'adonà que segurament li resultaria millor despatxar-les mortes que vives. Amb el temps se li féu petit el mercat de Granollers, i deixà la seva filla de dotze anys a cura de la parada. La nena s'havia d'enfilar en un caixó per atendre-la, mentre que ella anava per mercats de Girona, Verges, Torroella de Montgrí, etc. Arreu coneixien aquesta mestressa decidida i enèrgica de Granollers que fumava caliquenyos, jugava a les cartes, parlava com qualsevol comerciant i imposava les seves maneres. Dels divuit fills que va tenir n'hi van sobreviure set. Arreu se'ls ha conegut com els de ca la Gília (GARCIA PEY, 1990).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap a mitjans de segle XX la masia va entrar en estat d’abandó i ruïna. L’any 1965 a les seves terres s’hi projectà el barri o conjunt residencial que es va conèixer com a Can Gili: un barri satèl·lit als afores Granollers, entorn de la carretera de Caldes. El projecte fou impulsat per Financiaciones INSOBE SA, i es construí entre 1967 i 1970. En aquesta època la masia va estar a punt de ser enderrocada, i es va poder salvar gràcies a la pressió veïnal. Finalment fou rehabilitada el 1987 i convertida en centre cívic del barri, que s’inaugurà parcialment el 1991 i de manera definitiva l’any següent. </span></span></span></p> | 41.6132721,2.2754569 | 439633 | 4607093 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-can-gili-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-can-gili-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-can-gili-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-can-gili-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-can-gili-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-can-gili-foto-antiga.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50112-foto-08096-258-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2024-06-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50115 | Molí de Vent de can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-prat | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XX | L'estructura metàl·lica es conserva força íntegra, però en estat precari, així com la resta de la construcció. | <p><span><span><span>Molí de vent de tipus americà, propi de finals del segle XIX o començaments del XX, que es troba situat pocs metres al sud del barri palouenc de can Torres. Està format per un cos en forma de torre quadrada, obrat amb paredat comú, a l’interior del qual hi ha un pou d’aigua, i a la part superior conserva l’estructura metàl·lica. Aquesta consisteix en la roda de ferro més el timó (que permetia orientar la roda segons la direcció del vent). El molí tenia la funció de bombar l’aigua del pou, que s’utilitzava probablement per a regar horts i per a usos domèstics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’un lateral de la torre en surt una canonada per on l’aigua devia eixir. Uns metres a llevant hi ha una bassa de planta rectangular, de dimensions força grans, on es devia acumular. Junt a la bassa hi ha una torre massissa de totxo.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal remarcar que és l’únic molí de vent que s’ha identificat al terme municipal.</span></span></span></p> | 08096-261 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Torres. | <p><span><span><span>El molí de vent pertanyia a la casa de can Prat, del barri palouenc de can Torres. És la que està situada uns metres a l’oest del molí, vora la carretera. L'any 1922 la casa ja es coneix amb el nom de can Prat, però abans es deia can Mala Arma. El topònim de can Prat prové del fet de que els seus habitants, en Pere Llobet Cladelles i la seva família, van venir a aquesta casa procedents de Can Prat Vell de la Roca (GARCIA-PEY, 1990). Segons dades del cadastre, la casa de can Prat és de l’any 1889.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El molí deu ser obra de finals del segle XIX o principis del XX, que és quan es van generalitzar els molins de vent de tipus americà, amb rodes d’astes metàl·liques.</span></span></span></p> | 41.5777277,2.2835446 | 440274 | 4603142 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-moli-de-vent-can-prat-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-moli-de-vent-can-prat-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-moli-vent-can-prat-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-moli-de-vent-can-prat-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-moli-de-vent-can-prat-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-foto-08096-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50115-foto-08096-261-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-06-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: Molí de vent de can Mala Arma; Molí de Pla de Palou (fitxa IPA). | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 50116 | Panteó de la família Pereanton i Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-pereanton-i-forns | <p>CRUZ I CORRAL, Francesc (1993). <em>La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993</em>. Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001).<em> Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona</em>: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p><span><span><span>Panteó de la família Pereanton i Forns emplaçat prop de l’entrada, al costat dret.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un panteó situat al terra, emmarcat per un cancell baix fet per una tira recta de ciment suportada per columnetes del mateix material. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al terra hi ha una gran llosa de pedra, que cobreix l'entrada al panteó. La làpida de la sepultura, de forma corba, té una inscripció que indica 'Família Pereanton y Forns' en lletres de grafia modernista. Al darrera hi ha una petita peanya sobre la que es pot veure la figura d'un àngel dempeus col·locant una corona martirial en una columna circular escapçada per la seva part superior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’escultura, de formes delicades, s’emmarca dins del millor modernisme de caire simbolista, propi de l’època. Segons consta en una inscripció, l’autor és Agustí Clarí. </span></span></span></p> | 08096-262 | Cementiri Municipal de Granollers. Camí del Cementiri s/n. | <p><span><span><span>Agustí Clarí Solà fou un escultor de Barcelona que s’inscriu dins del modernisme. Tenia el taller al carrer Tapineria 23. Es dedicà sobretot a l’art funerari, i té obra en cementiris de Sóller, Arenys de Mar o Madrid.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Genís Pereanton i Forns fou un empresari granollerí que el 1918 va fer una gran donació a la ciutat per tal que es construís l’escola que porta el seu nom. Fou inaugurada el 1919.</span></span></span></p> | 41.6090129,2.3000852 | 441681 | 4606603 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50116-cementiri-panteo-pereanton-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50116-cementiri-panteo-pereanton-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50116-cementiri-panteo-pereanton-1.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | BPU | 2024-06-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Agustí Clarí Solà (escultor) | Inscripcions a la vora de la plataforma central: Agustín Clarí, escultor (a l’esquerra); Tapineria 23, Barcelona (a la dreta). | 105|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50118 | Estació del Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-nord-0 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CATÀLEG D'ARBRES (1999). <em>Catàleg d'arbres de Granollers</em> (document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals 'La Tela'.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers;</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX | Ha tingut adaptacions per als nous usos. | <p><span><span><span>Estació de ferrocarril de la línia de Barcelona a Vic, inaugurada el 1886 i actualment en actiu. L’edifici central és una construcció molt representativa de les estacions del segle XIX. De planta rectangular allargada, és formada per tres cossos: el central de tres pisos i els laterals d’una sola planta. Les façanes son planes, arrebossades i pintades d’un color vermellós. Les obertures estan emfasitzades mitjançant recercats en totxo enlluït en guix (avui pintats de blanc). La teulada és a dues vessants i en direccions contraposades (el cos central amb la biga capcera orientada a E-O i els laterals a N-S). A la façana sud, i sota la imbricació de totxo enlluït que separa el capcer, hi ha el nom de l'estació escrita amb lletres blaves sobre rajoles blanques: 'GRANOLLERS CANOVELLAS'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat nord hi ha dos edificis annexos exempts, de planta baixa, destinats a magatzems i serveis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També és interessant un antic dipòsit d’aigua fora d’ús que està situat a l’altra banda de les vies, en direcció sud. Es tracta d'un recipient metàl·lic de forma cilíndrica, que era el contenidor d'aigua, el qual es recolza sobre un cos de planta quadrangular fet de paredat comú i arrebossat amb pilastres de totxo vist a les cantonades sobre un sòcol de pedra carreuada. Les façanes d'aquesta construcció són planes i estan coronades per una treballada cornisa de totxo vist. Una escala metàl·lica, recolzada a terra, arriba fins a la part alta del dipòsit (CUSPINERA et alií, 2001). </span></span></span></p> | 08096-264 | Carrer de Joan Maragall, s/n | <p><span><span><span>A la segona meitat del segle XIX a Granollers es van produir grans canvis urbanístics i la ciutat va guanyar nous equipaments i infraestructures de comunicació, com les carreteres i, sobretot, el ferrocarril. Des de la dècada de 1840 hi van haver diversos intents per construir una línia fèrria que havia de venir de Barcelona i arribar fins a Camprodon, passant per Granollers, Vic i Ripoll. Aquesta línia tenia un marcat caràcter miner, ja que el principal objectiu era enllaçar amb Sant Joan de les abadesses, on hi havia unes importants mines de carbó. El 1850 una empresa de la família Girona va obtenir la concessió per la construcció i explotació de línia de Barcelona a Granollers. Amb aquesta finalitat es va fundar la Compañía del Camino de Hierro del Norte. La construcció d’aquesta línia, però, va passar per moltes vicissituds. A causa de la inestable conjuntura política i econòmica es van arruïnar molts empresaris i contractistes, es van traspassar les concessions i es van acomiadar molts treballadors sense cobrar. Així, una nova direcció de la companyia va ajornar la línia carbonera i decidí apostar per la que anava cap a Girona i la frontera francesa, de la qual se n’esperava més rendiment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així, el 1854 es va inaugurar la primera estació de Granollers. En aquest cas els equipaments que l'envoltaven es van construir a l'est de la ciutat. Aquesta era l’anomenada línia de França, perquè comunicava Barcelona amb Girona i França. La inauguració constituí un memorable acte ciutadà amb la rebuda del tren especial que portà les primeres autoritats de Barcelona, amb el bisbe que beneí la línia i el comboi. L'estació es bastí a cent metres del portal de Santa Esperança, atenent pressions granollerines, quan la companyia volia erigir-la al costat de l'hospital dels Caputxins. El 1862 entroncava amb la línia de Mataró per continuar el camí a Portbou. El 1872 enllaçava amb els ferrocarrils francesos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Retornant a la línia del ferrocarril del carbó, el 1875 se’n va començar un ramal que sortia en direcció a les Franqueses i Vic. Va arribar a Vic el 1876, i a Sant Joan de les Abadesses el 1880. Cal dir que, tot i ser un ferrocarril miner, també prestava servei públic. Per això el 1886, sota l'administració de la companyia del Nord, es construí una línia independent entre les Franqueses i Montcada. Aquesta fou la que va motivar la construcció de l’estació anomenada de Granollers-Canovelles, més coneguda popularment com a Estació del Nord. Aleshores el tram de Granollers M.Z.A (sigles de la companyia Madrid-Zaragoza-Alicante) va quedar per a la interconnexió de les dues companyies. En definitiva, l’any 1886 es va inaugurar l’Estació del Nord, que és la que s’ha conservat. El 1922 el tren del Nord es convertia en transpirinenc per l'addició del ferrocarril construït per l'Estat entre Ripoll i la Tor de Querol, electrificat el 1929. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la línia anomenada de França (via Girona), l'any 1941 es va integrar a RENFE. Més endavant, l’estació es va traslladar al sud-est de la ciutat. Provisionalment, es va construir un baixador de fusta, fins a la construcció de l'Estació de França, actual estació de Granollers Centre, que es va inaugurar el 21 de desembre de 1964. Això va permetre una transformació de tot l’espai que havien ocupat les antigues infraestructures ferroviàries en aquesta zona, amb la urbanització de l'eix de l'avinguda de Sant Esteve, l'avinguda del Parc i el carrer de Girona.</span></span></span></p> | 41.6114332,2.2768843 | 439750 | 4606888 | 1886 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-estacio-del-nord-diposit-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-foto-08096-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50118-foto-08096-264-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2024-06-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Fins no fa gaire enmig de les andanes hi havia un conjunt de falses acàcies. Era d’una espècie molt resistent a la contaminació. | 102|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 318,43 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/