Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50173 | Casa del carrer de Ponent, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-ponent-20 | <p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa unifamiliar d'estil noucentista atribuïda a l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol. És un edifici entre mitgeres i en cantonada amb el carrer de Josep Maria Ruera.</p> <p>Es desenvolupa en planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants, limitades per un acroteri massís de perfil trencat. Les façanes són planes, estan arrebossades i es recolzen sobre un sòcol coronat per una fina imposta de totxo. La composició es desenvolupa simètricament segons tres eixos (façana lateral) o quatre (façana principal). La façana principal està coronada per una cornisa entaulament que conté els buits de ventilació de la coberta, mentre que la lateral es remata amb capcer de perfil trencat.</p> <p>Els buits són de doble llinda, plana i graonada, solució molt típica de l'arquitecte Raspall, que es suposa que va construir l'edifici (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-326 | Carrer de Ponent, 20 | <p>A principis del segle XX en aquest sector encara hi havien molts horts, juntament amb algunes fàbriques. Segons dades del cadastre, aquesta casa s'hauria construït l'any 1929.</p> <p>S'ha atribuït a l'arquitecte <span><span><span><span>Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. </span></span></span></span></p> | 41.6098700,2.2859100 | 440501 | 4606708 | Ca. 1929 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50173-ponent-20-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50173-ponent-20-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50173-foto-08096-326-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manel Joaquim Raspall i Mayol (atribuït) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50174 | Bosc de la Font del Ràdium | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-font-del-radium | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000). <em>Turisme naturalista</em>. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ROMERO, F. Xavier (2001). «La recuperació de la font del Ràdium (Granollers)», a <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, Núm. 20, pp. 37-46.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Servei de Medi Ambient i Espais Verds. <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers</em>. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Núm. Catàleg: ENIM-06.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Espai d’interès natural amb diverses zones boscoses que es troben entorn de la Font del Ràdium. Hi podem diferenciar el bosc de ribera que s’estén al llarg del torrent de la Font del Ràdium i el bosc de pineda i altres espècies que es troba a la zona més alta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al torrent hi trobem un dels boscos de ribera més ben conservats de Granollers, amb força exemplars d’oms i àlbers d’una alçada considerable. El bosc s’ha conservat en relatives bones condicions malgrat la gran pressió a la qual està sotmesa la riera degut a la proximitat del polígon industrial i d’un antic abocador de runes. El bosc de ribera és bàsicament una omeda amb esbarzers. A més, hi trobem espècies introduïdes per l'home, com ara l'acàcia falsa, molt abundant als voltants de la zona d'esbarjo. Cal destacar també la petita albereda situada a prop de l'abocador rehabilitat, de gran valor ecològic i formada per uns 30 àlbers d'alçades superiors als 20 m (alguns exemplars arriben inclús als 30 m). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El sotabosc és pobre en espècies, molt afectades pel mal estat sanitari de l'indret. Es troben molts esbarzers i lianes com l'heura, l'arítjol i la vidalba. En poca quantitat també es detecten espècies característiques d'indrets humits, com ara el sanguinyol i l'arç blanc. En els marges del torrent creixen entre els arbres diversos canyars, vegetació característica de les riberes i que té una important funció estabilitzadora dels talussos en cas de riuades. L'escassetat de boscos de ribera que es conserven fa que la zona tingui una gran importància paisatgística (ROMERO, 2000). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al bosc de la zona més alta, és semblant a una pineda, però es tracta d’un bosc mixt amb quatre espècies arbòries bàsiques: alzina, roure martinenc, pi blanc i pi pinyoner. Compta amb un sotabosc d’estepa blanca, galzeran i esparreguera. També trobem matolls i plantes, com la farigola i el romaní, que han ocupat els antics conreus ara erms. L’anomenat Roure martinenc de la Font del Ràdium s’alça seguint al nord el camí que va cap a la verneda de can Gili. Aquest arbre imponent està protegit al Pla especial del patrimoni natural de Granollers.</span></span></span></p> | 08096-327 | Sector oest del terme municipal. Prop del polígon industrial de Coll de la Manya, al sector nord. Camí de la Font del Ràdium. | <p><span><span><span>A la dècada de 1970 l’espai entorn de la Font del Ràdium <span>va esdevenir un lloc ple de runes i de brutícia, ja que s’hi va ubicar un abocador municipal i estava a tocar d’un nou polígon industrial en expansió. Això va provocar la desaparició de la font natural. L’abocador fou clausurat definitivament el 1998. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A partir de la dècada de l’any 2000 es va portar a terme una remodelació d’aquest lloc, aprofitant que encara és conservava un petit bosc de ribera i bosc de diferents especies d’arbres per les rodalies. Es van crear diferents entrades al paratge i unes escales per accedir a la nova Font del Ràdium des del Polígon. D’aquesta manera s’ha aconseguit que de nou l’espai de la font i el seu entorn siguin un lloc de passeig i de lleure. La rehabilitació de l'espai va ser tasca del taller d'ocupació 'La Font' (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> | 41.6019400,2.2677000 | 438976 | 4605841 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-19.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Arbre o arbreda d'interès | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Entorn de la Font del Ràdium hi ha dos plafons amb informació sobre l’espai natural. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||||
| 50175 | Bosc de can Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-ferran | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000). <em>Turisme naturalista</em>. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span>Servei de Medi Ambient i Espais Verds. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Núm. Catàleg: ENIM-05.</span></span></span></p> | L'estat de conservació de la vegetació és força bo, degut molt possiblement a les tanques vegetals que formen espècies com l'esbarzer ('Rubus ulmifolius'), la vidalba ('Clematis vidalba') i l'arítjol (Smilax aspera) als marges. | <p><span><span><span>Bosc emplaçat a l’oest de la masia de can Ferran que avui ha quedat com una illa envoltada per un polígon industrial. Constitueix la massa forestal més extensa de Granollers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta una vegetació típica mediterrània, amb predomini de l’alzina (<em>Quercus ilex</em>), però amb un presència important d’arbres com el pi pinyer (<em>Pinus pinea</em>) i el roure martinenc (<em>Quercus humilis</em>). El perímetre del bosc compta amb diverses zones de brolla molt dinàmiques, on podem trobar arbustos com la ginesta (<em>Spartium junceum</em>), l’arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>), o l’espàrrec (<em>Asparagus acutifolium</em>). </span></span></span></p> | 08096-328 | Sector oest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Al sud de la zona Industrial Coll de la Manya. Prop de la masia de can Ferran. | 41.5879300,2.2633700 | 438602 | 4604288 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-bosc-can-ferran-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-bosc-can-ferran-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-bosc-can-ferran-10.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El bosc compta amb una senyalització informativa on es destaquen els principals elements significatius: roures martinencs catalogats del camí proper a la masia de Can Ferran i el Roc del Carlins, una fita patrimonial de l’antic camí de pelegrinatge fins al monestir de Sant Cugat.El bosc de Can Ferran compta amb un manteniment periòdic per evitar riscos d’incendis forestals. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||||
| 50176 | Bosc de can Many | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-many | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000). <em>Turisme naturalista. </em>Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers</em>. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa). </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Bosc situat a llevant del casal de can Many, en el coster i la part baixa de la Serra de Llevant en aquest sector. Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Feliuà, el bosc de Can Riera i el bosc de Ca n’Amat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’estan habilitant una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al bosc de can Many en particular, hi ha </span>una pineda enjardinada a la zona oest i un bosc mixt de pi blanc i alzina a l’est<span>. Ocupa una superfície d’unes 1'2 ha, a la zona de caiguda de la serra de Ponent cap al riu. Tal com diem, a la zona oest, en la part més alta i propera al casal de can Many hi ha una superfície considerable d’espai que fou més o menys condicionat i enjardinat pels propietaris i que forma part de la seva finca particular. Aquí s'hi troben espècies arbòries no originàries que hi foren plantades artificialment, com per exemple els xiprers.</span></span></span></span></p> | 08096-329 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Vora el casal de can Many. Camí de can Many. | <p><span><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquest bosc és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom del bosc ve de l’antiga masia que es troba al seu costat: can Many. Entorn de la dècada de 1970 aquesta finca fou adquirida per la família Espona, propietaris de la fàbrica de pastes Gallo, ubicada al polígon industrial que hi ha sota la masia. Aleshores el casal fou totalment reformat i ampliat amb noves construccions, de manera que es va convertir en la gran mansió que és actualment. També van enjardinar el conjunt i van plantar noves espècies a la part superior del bosc de can Many. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 2020 la finca fou adquirida per la Fundació M.A. Center Spain, que hi ha habilitat el Centre Amma Granollers, orientat a temes de consciència i espiritualitat.</span></span></span></p> | 41.5947587,2.2729878 | 439410 | 4605040 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-bosc-can-many-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-bosc-can-many-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-foto-08096-329-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||||
| 50177 | Bosc de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-namat | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000). <em>Turisme naturalista</em>. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. </em>Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa).</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc situat a la Serra de Ponent, en el seu coster per la banda est, a l’alçada de la casa de ca l’Esquella. Abans en aquest sector també hi havia la casa de ca n’Amat, avui desapareguda. Concretament, el bosc enllaça pel nord amb el bosc de can Riera. Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Many, el bosc de Can Feliuà i el bosc de Can Riera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’han habilitat una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al bosc de ca n’Amat en particular, es tracta d’un bosc mixt amb zones d’alzina i roure martinenc, i també amb zones de pineda.<span> És un bosc força penjat i no gaire gran, que manté un sotabosc de farigola i romaní molt agradable. El pendent pronunciat del terreny es pot observar al camí de ca l’Esquella, </span>que travessa zigzaguejant el bosc de Ca n’Amat i connecta la carena de la Serra de Ponent amb el polígon industrial.</span></span></span></p> | 08096-330 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Prop de la casa de ca l'Esquella i del polígon industrial Sant Julià. | <p><span><span><span><span>Aquest, com la resta dels boscos que encara existeixen a Granollers, només són els fragments de les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que la seva conservació sigui el resultat de fets com la dificultat d'accessibilitat del terreny, fet que ha provocat que el seu sòl no sigui rendible; l'activitat de la pagesia de la perifèria de la ciutat, que ha preservat els seus boscos per extreure els productes amb els que compaginava l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> | 41.5861968,2.2713035 | 439261 | 4604091 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50177-bosc-ca-namat-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||||
| 50178 | Bosc de can Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-cabanyes | <p><span><span><span>CONDE, Gemma; MARTÍ, Xavier (1998). “L’entorn natural i els creixement urbà de Granollers”, a <em>Lauro : revista del Museu de Granollers</em>, núm. 14, p. 33-40.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ-VILLACAÑAS, Belén; MONTAGUD BLAS, Èlia (1995). “Els projectes de restauració ambiental i paisatgística a la conca del Besòs”, a <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, núm. 10, p. 28-32.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIBAS, Josep (2005). “Els ocells nidificants del Congost a Granollers”, a <em>Lauro : revista del Museu de Granollers</em>, núm. 28, p. 39-54.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMERO, F. Xavier et al. (2000). <em>Turisme naturalista.</em> Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers.</em> Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-01. </span></span></span></p> | <p><span><span><span>Espai natural que s’estén a la riba de ponent del riu Congost i que constitueix una zona de ribera amb una diversitat d’hàbitats. Té una superfície de 8 ha, a cavall entre els municipis de Granollers i Montmeló, i porta el nom de la masia que hi havia en aquests terrenys. E<span>stà inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 01. </span>Es tracta d’un espai verd divers que compta amb dos tipus d’hàbitats ben diferenciats:</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer es caracteritza per una arbreda mixta de pi pinyoner, que és l’estrat arbori alt i predominant, on també hi ha un grup d’alzines que foren plantades l’any 2002 i que en el futur han de generar un frondós alzinar<span>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon hàbitat és constituït per diverses zones amb aigües que s’hi han habilitat de manera artificial. Concretament, un aiguamoll d’una hectàrea, una bassa d’amfibis i unes bassetes temporals per a rèptils i amfibis. La creació d’aquest aiguamoll artificial, així com la recuperació dels marges fluvials, han permès augmentar la diversitat d’ambients de l’espai de ribera, de manera que ara constitueix un refugi per a la fauna d’ocells del riu Congost i per a la que colonitza l’aiguamoll que s’hi ha construït. Hi han estat detectades 86 espècies vegetals i 35 espècies d’ocells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al centre d’aquest espai natural s’hi ha habilitat un petit centre d’educació ambiental des d’on s’impulsen activitats sobre els valors naturals d’aquesta zona verda, gestionat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers.</span></span></span></p> | 08096-331 | Sector sud del terme municipal. Parc industrial de Can Gordi-Can Català. Carretera de Montmeló. | 41.5683394,2.2684261 | 439005 | 4602110 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-web.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L’espai natural de Can Cabanyes forma part dels terrenys cedits com a zona verda pel parc industrial de Can Gordi –Can Català, a cavall entre els termes municipals de Granollers i Montmeló. L’espai s’ha beneficiat de molts projectes de recuperació ecològica que s’hi han portat a terme, com ara la creació de les masses d’aigua vora el riu Congost. Entre d’altres, es poden destacar: El Foment de la biodiversitat: recreació de sistemes d’aiguamoll per l’avifauna i la comunitat d’amfibis, eradicació de la vegetació al·lòctona i plantació d’espècies de ribera autòctones, instal·lació de caixes nius d’ocells i ratpenats, etc...La Creació d’un aiguamoll de tractament terciari d’aigües residuals: construcció d’un aiguamoll que tracta amb processos naturals l’aigua sortint de la depuradora, per produir aigua regenerada que s’utilitza en el reg dels espais i la neteja viària de la ciutat.Un Centre d’educació ambiental: construcció d’un edifici per la conscienciació dels valors naturals de Can Cabanyes i l’oferta d’activitats pel Museu de Ciències Naturals de Granollers. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||||
| 50179 | Bosc de can Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-gordi | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000). <em>Turisme naturalista. </em>Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers</em>. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Fitxa del Catàleg: ENIM-07.</span></span></span></span></span></p> | De tota manera es troba en una zona amb molta pressió per trobar-se al costat del Circuit de Barcelona-Catalunya i el polígon industrial. | <p><span><span><span>Els arbres dominants del bosc són les alzines i els pins pinyers, i també hi abunda el lledoner, sobretot a l’extrem nord. El sotabosc és molt divers i ric en els arbustos típics de l’alzinar mediterrani: el galzeran, el marfull, la rogeta, l’arç blanc, l’heura, etc. Al centre del bosc, just al límit dels termes municipals, es troba una clariana amb un interessant herbassar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El bosc de Can Gordi aporta un complement i un valor interessant al Circuit de Barcelona-Catalunya. I és que els 43.000 m2 d’aquesta massa boscosa aporten una millora al valor paisatgístic dels entorns del circuit, i també el doten d’una generosa zona d’aparcament. Cal destacar també que la zona de Can Cabanyes, Can Català i Can Gordi, a l’extrem sud-oest de Granollers, és l’únic espai de connectivitat biològica entre el riu Congost i la zona agro-forestal de la Serra de Ponent (fitxa ENIM-07).</span></span></span></p> | 08096-332 | Sector sud-oest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Al costat del Circuit de Barcelona-Catalunya. Carretera de Montmeló. | <p><span><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquests boscos és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> | 41.5695575,2.2641033 | 438645 | 4602248 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-x.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | El bosc de Can Gordi és una massa forestal compartida entre dos municipis: Montmeló, que és el propietari de la meitat sud, i Granollers, que és el titular de l’altra meitat. Els dos ajuntaments han coordinat projectes pel manteniment del bosc. En destaquen els treballs de l’itinerari de l’anella verda de Can Cabanyes, que travessa per l’interior del bosc. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||
| 50180 | Costums desapareguts relacionats amb balls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-desapareguts-relacionats-amb-balls | <p><span><span><span>AMADES, J. (1985). <em>Costumari Català</em>. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers.</em> Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CRUZ I CORRAL, Francesc (1993). <em>La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993</em>. Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASSOT MUNTANER, Josep (1993). 'La recuperació de l'arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya', a <em>Revista d'Etnologia de Catalunya</em>, nº 2, Febrer 1993, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, pp. 132-133. </span></span></span></p> | XVIII-XX | Tradicions en desús. | <p><span><span><span>Selecció d’alguns dels antics costums més singulars de Granollers, avui ja desapareguts, que estan relacionats amb els balls i amb ballar:</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALL DE SERRALLONGA (referenciat en la fitxa 'Cançoner'). Ball antic que se sap, per premsa local, que el 1905 feia 43 anys que no es representava i que aquell any es va tornar a fer (informació oral de Paco Cruz). La descripció que en fa Amador Garrell (GARRELL, 1960) és aquesta: 'era una comparsa que en direm molt primitiva, la qual actuava el diumenge per places i carrers. Els personatges -que anaven tan mal girbats com us pugui semblar-, representaven -o pretenien representar- una pantomima parlada, que començava així: - 'Serrallonga, Déu vos guard'. -'Qui sou vós, que no us conec?...'. Una altra versió va ser recollida per Marià Aguiló: 'Dia deset de setembre / ja nos varen agarrar / á la presó quens portaren / Perpinya sen diu de nom...' (MASSOT, 1993: Sèrie A-[15]-XIV).</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALL DELS VELLS. El dimarts de carnestoltes s'aplegaven diverses colles i feien una ballada conjunta. A vegades havien figurat un passatge còmic abans de començar el ball. Sortien els vells de totes les colles i feien una ballada ells sols. Figuraven anar pesats i es bellugaven amb aparent dificultat; moltes de les velles simulaven que els agafaven basques i mareigs. La gresca durava fins que sortien els diablots i a fuetades netejaven la plaça de vells. Aleshores sortien totes les parelles de nuvis i feien una ballada de gran lluïment, en la qual posaven a prova les seves habilitats en la dansa per tal de contrastar el ball dels vells (AMADES, 1985, II: 127). </span></span></span></p> <p><span><span><span>EL BALL DELS BRUTS era una paròdia del de les donzelles. Els fadrins sortien vestits amb robes dolentes i ben brutes i la cara emmascarada. Anaven per tots els carrers de la població, esperant i ataüllant les dones que s'atrevien a sortir de casa. Així que en veien una, l'agafaven; les feien seguir, i les duien fins a la plaça, on les obligaven a ballar. Abans però els emmascaraven ben bé la cara fins a deixar-la completament negra, com la duien ells. (AMADES, 1985, II: 243). </span></span></span></p> <p><span><span><span>BALL DE L'ESPOLSADA. Al barri del Lledoner, que pel setembre celebra la Festa Major, tradicionalment es ballava l'Espolsada, típica dansa de Corró (BAULIES, 1965). Els balladors executaven un pas o punteig conegut amb el nom d'espolsa. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BALL RODÓ. Era un ballet popular cantat, la lletra del qual deia: 'Ball rodó Margarideta, ball rodó Margaridó”. Es pot trobar en un disc de danses del sac.</span></span></span></span></p> | 08096-333 | 41.6080600,2.2872700 | 440612 | 4606506 | 08096 | Granollers | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50180-carnaval-2023-10.jpeg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 98|119 | 63 | 4.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 50182 | Cedre de la Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-la-fabrica | <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). <em>Arbres d'interès local de Granollers.</em> Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers.</em> Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Núm. Catàleg: EBIM-01.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Cedre (<em>cedrus atlantica</em>) que està situat a l’entrada sud de la ciutat i que és un dels arbres més alts del municipi. Concretament, té una alçada de 27 m, una capçada de 16 m, un volt de canó de 2,64 m i una ramificació de 12 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un arbre que ha arribat a la plena maduresa, com ho mostra l’alçada assolida i l’arrodoniment de la seva copa, en la qual s’ha desdibuixat la guia central que marca el creixement apical. El tronc ens mostra, fins una alçada de 6-7 metres, els primers pisos de branques que li foren eliminades en els seus primers anys de vida i que varen cicatritzar correctament. Comptem una dotzena de pisos desapareguts fins a trobar la primera branca viva, a uns 12 m del terra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arbre, molt castigat pels agents climatològics i urbanístics així com per l’edat, conserva una capçada molt reduïda respecte la dimensió de l’exemplar: té tan sols tres branques importants vives al costat de la nau i un àpex central format per quatre braços, que constitueixen una copa arrodonida i poc densa. Per la seva magnitud i alçada, les branques de la base d’aquest exemplar podien haver mesurat en amplada una mica més de vint metres (fitxa EBIM-01).</span></span></span></p> | 08096-335 | Carretera del Masnou (vora la nau Mercedes-Benz) | <p><span><span><span>L’arbre se situa en el barri de Can Bassa. Formava part de la zona de jardí d’una petita nau industrial —La Fàbrica— de començaments del segle XX. És un magnífic exemplar de cedre que, juntament amb un exemplar de magnòlia, van sobreviure a la urbanització per a la construcció de les naus de la firma Mercedes Benz. La magnòlia va desaparèixer per iniciativa d’alguna autoritat de carreteres, però el cedre se salvà per la seva situació, un metre més separat de l’asfalt. Aquest arbre, que per la seva alçària és visible des de molt lluny i que forma part del paisatge de la carretera del Masnou, ha esdevingut una fita utilitzada pels veïns i comerciants de la zona, com a punt de referència per als qui no són de Granollers (fitxa EBIM-01).</span></span></span></p> | 41.5926138,2.2856761 | 440466 | 4604792 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50182-cedre-atlas-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50182-cedre-atlas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50182-foto-08096-335-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||||
| 50183 | Bosc de can Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-catala | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000). <em>Turisme naturalista</em>. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers</em>. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Fitxa del Catàleg: ENIM-02.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Espai natural amb una zona de bosc que està emplaçat prop de les masies de can Riba de la Serra i can Català, al sector nord-est del Circuit de Barcelona-Catalunya. De fet, el bosc pertanyia a la masia de can Català (avui ja desapareguda). El Bosc de can Català <span>està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 10. </span>Aquest espai presenta dos hàbitats ben diferenciats:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una pineda de pi blanc i roure martinenc fortament afectada per les activitats humanes properes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un torrent amb pins i alzines, així com lledoners en les contrades més humides, que desemboca al riu Congost. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Anys enrere era una paisatge agro-forestal característic de la zona del Pla de Palou. La construcció del Circuit de Barcelona-Catalunya va reduir en quasi 2 ha la seva superfície i al llarg dels anys l’entorn s’ha anat antropitzant encara més amb l’ampliació de la zona industrial. Malgrat això, la seva ubicació a mig camí del riu Congost i la Serra de Ponent fa que tingui un alt valor com a espai de connexió ecològic (fitxa ENIM-02).</span></span></span></p> | 08096-336 | Sector sud-oest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Camí de can Riba de la Serra. | 41.5745100,2.2651400 | 438737 | 4602797 | 08096 | Granollers | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-bosc-can-catala-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-bosc-can-catala-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-bosc-can-catala-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-foto-08096-336-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L’any 2018 es va desviar una bona part del torrent degut al desenvolupament urbanístic del polígon industrial de Cal Gordi-Can Català. Les mesures de compensació aplicades han permès recuperar una bona part de la naturalitat d’aquest paratge mitjançant l’ampliació de la llera, la revegetació de la riba, les mesures de contenció de l’erosió fluvial, la construcció d’un pas de fauna per sota de la carretera BV-5003 i la retirada dels horts incontrolats. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||||
| 50184 | Bosc de can Feliuà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-feliua | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000). <em>Turisme naturalista</em>. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers</em>. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa).</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc situat a la Serra de Ponent, en el seu coster per la banda est, a l’alçada de la casa de can Feliuà. Concretament, entre can Feliuà i el mas Blanc (al nord) i la masia de can Riera (al sud). Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Many, el bosc de Can Riera i el bosc de Ca n’Amat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’han habilitat una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al bosc de can Feliuà, es tracta d’un bosc mixt d’alzines i roure martinenc. És un bosc força penjat i no gaire gran, amb una vegetació relativament esparsa.</span></span></span></p> | 08096-337 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Prop de la casa de cal Feliuà i del Polígon Congost. | <p><span><span><span>Aquest, com la resta dels boscos que encara existeixen a Granollers, només són els fragments de les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que la seva conservació sigui el resultat de fets com la dificultat d'accés del terreny, on es produeix el seu creixement, lo que ha provocat el seu sòl no sigui rendible; l'activitat de la pagesia de la perifèria de la ciutat, que ha preservat els seus boscos per extreure els productes amb els que compaginava l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 41.5906600,2.2717200 | 439300 | 4604585 | 08096 | Granollers | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50184-bosc-can-feliua-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50184-foto-08096-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50184-foto-08096-337-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||||
| 50185 | Alzina de ca l'Esquella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lesquella | <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000). <em>Turisme naturalista.</em> Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers</em>. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-59.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Exemplar d’alzina (<em>Quercus ilex</em>) isolat, de gran perímetre i enorme capçada que resulta la més destacada dins la seva espècie al municipi. Es troba vora la casa de ca l’Esquella, al costat del camí, i la silueta de l’arbre destaca al capdamunt de la serra de Ponent. Tradicionalment ha estat un lloc de descans pels caminants. Aquest arbre f<span>orma part del </span><span><span>catàleg dels Elements botànics d’Interès municipal de Granollers (fitxa EBIM-59).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’exemplar té una forma xata però és ben estructurat i compacte. La forma l’ha assolit de manera natural, ja que no presenta indicis d’esporgues. Es va originar a partir d’un tronc força inclinat i rabassut, el qual es ramifica en nombrosos braços força gruixuts que formen una enrevessada capçada (EBIM-59). Té una alçada de 9 m, 2 m de volt de canó (a 1'3 m) i 14'40 m de capçada (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 08096-338 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Vora la casa de ca l'Esquella. Camí de ca l'Esquella, s/n. | 41.5846340,2.2692614 | 439090 | 4603918 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50185-alzina-esquella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50185-alzina-esquella-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Ca l’Esquella és una casa, avui rehabilitada, que es troba a la serra de Ponent de Granollers. Prop de la casa i fins a la via del ferrocarril s’estenen els boscos de la Costa. Fins no fa gaires anys eren dues les alzines situades a la cara de migdia de la casa i l’era de ca l’Esquella, ran de camí. Avui només queda aquesta. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||||
| 50186 | Homenatge a la pagesia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-pagesia-0 | <p>.</p> | XXI | <p><span><span><span><span>Obra de l’artista Llucià González, l’artista ha volgut representar el fruit de la llavor dels promotors de la Fira de l’Ascensió de Granollers, com a homenatge als orígens d’aquesta mostra multisectorial. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una obra que neix de la terra, com la Fira, que té les seves arrels a l’agricultura i la ramaderia. Aquesta planta creix, es desenvolupa i torna a les seves arrels per acabar florint. Així és com l’autor de l’escultura ha expressat l’evolució de la tradicional Fira de Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una escultura feta amb planxes d’acer corten, que adopten formen sinuoses, com nascudes de la terra.</span></span></span></span></p> | 08096-339 | Als Jardins Josep Sala i Perramon, al costat de la plaça de Sant Miquel. | <p><span><span><span><span>Aquesta escultura es va fer per encàrrec de la família Ganduxer, per recordar els promotors de la Fira de l’Ascensió. Es va realitzar entre els anys 2001-2003.</span></span></span></span></p> | 41.6005000,2.2860500 | 440504 | 4605668 | 2001-2002 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50186-escultura-jardins-j-sala-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50186-escultura-jardins-j-sala-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50186-escultura-jardins-j-sala-2.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Llucià González | 111|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50187 | Carrer de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-roc | <p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986). 'Factors soci-econòmics dels segles XVIè i XVIIè' a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers, pp. 47-57.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), pp. 35, 71-76.</span></span></span></p> | XIII-XXI | <p>Carrer que forma part del nucli de Granollers d'origen medieval. Va des de la plaça de l'Oli fins a l'antiga Carretera (actual carrer d'Anselm Clavé), en un traçat curt però amb una forta personalitat. Això fa que sigui un dels carrers emblemàtics del centre de la la ciutat, amb un caràcter molt comercial.</p> <p>S'hi troba algun edifici històric, com la Casa dels Tagamenent (també coneguda com a casa del Conestable), però la majoria de construccions han estat reformades als segles XIX i XX, encara que poden conservar elements antics dins de la seva estructura. Destaquem de manera especial els següents edificis:</p> <p>Número 1-3 (ca la Paca), 6 (can Palaus), 6 (casa Vídua Uyà), 10 (casa dels Tagamenent).</p> <p>Així mateix, es conserven restes de la muralla, concretament als darreres de les cases del cantó nord.</p> | 08096-340 | Carrer de Sant Roc | <p><span><span><span>L’origen del carrer Sant Roc es relaciona amb el creixement del mercat de Granollers, que va comportar al llarg del segle XIII la construcció de cases seguint els camins que sortien de la vila, entre els quals el que anava cap a Cardedeu i Girona per la banda nord-est de la població. En un principi el carrer es denominava de Bell-lloc, i la primera referència documental és del 1367. Probablement ja es trobava dins del perímetre de la muralla construïda a finals el segle XIII. D’altra banda, el 1331 ja existia el portal de Bell-lloc, probablement en una ubicació més interior que l’actual. Quan es va construir la nova muralla baix medieval, a partir de 1366, el portal de Bell-lloc es va situar a l’extrem de llevant del carrer. Aquest nou portal és citat per primer cop el 1439. D’aquí en sortia el camí de Cardedeu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les parcel·les d’aquesta zona tenien compartimentacions més petites que les d’altres carrers, com el de Santa Anna, amb presència d’algun hort però no pas en totes les cases. En el carrer hi havia una àmplia zona dedicada a adoberies de pells; entre d’altres l’adoberia de Joan Reverter, documentada per primer cop l’any 1560.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVI, tal com passa en la resta de portals de la ciutat, es construí una capella vora el portal, en aquest cas dedicada a Sant Roc. L’any 1560 es trobava en construcció (PANCORBO et alii, 2006: 35).<span> La capella, que va donar el nom actual del carrer, estava encarada a la plaça del Bestiar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A mitjans del segle XIX el portal ja es trobava en males condicions i mig esfondrat. En aquesta època va acabar de ser enderrocat per motius d’espai. El 1859 s’hi va fer l’actuació més important, en el moment en què s’ampliava la plaça del Bestiar. Aleshores es va acabar d’enderrocar la muralla i es va completar la remodelació del carrer. Durant la Guerra Civil de 1936 van haver de ser enderrocats dos edificis del carrer (PANCORBO et alii, 2006: 71-76).</span></span></span></p> | 41.6083588,2.2883825 | 440705 | 4606539 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50187-carrer-sant-roc-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50187-carrer-sant-roc-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50188 | Carrer de Santa Elisabet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-elisabet | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers. Retalls d'Història Urbana</em>. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració.</em> Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></p> | XIV-XXI | <p>Carrer que formava part de la vila medieval, al sector nord del recinte murallat, i que avui forma un vial continu amb el carrer el Corró. Els dos carrers constitueixen una de les artèries importants del nucli antic, la qual qual connecta amb l'eixample nord de Granollers. Per això molts dels edificis han estat reformats, encara que poden conservar elements antics dins de la seva estructura. Tot i que el carrer forma una unitat, destaquen especialment els següents edificis:</p> <p>Números: SENARS: 7-9 (finestra gòtica, can Mal Llamp, antiga taverna), 15 (edifici de pisos de dues plantes pis), 17 (modernista, can Mayol).</p> <p>Números PARELLS: 2 (arc de descàrrega), 4, 6, 12 (portals de pedra, cal Cisteller), 16 (can Puntes, can Torreta).</p> | 08096-341 | Carrer de Santa Elisabet, s/n. | <p><span><span><span>L’eix format pels carrers de Santa Elisabet i de Corró es corresponen amb el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic en el seu traçat al nord de la vila, i aquest camí té com a precedent una via romana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer del Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Segons aquesta hipòtesi, a partir de mitjan del segle XI s’hauria creat una zona de creixement urbà en direcció nord i hauria estat aleshores quan s’hauria produït un desplaçament del tram septentrional del camí ral, conformant-se el carrer del Corró. A començament del segle XIV aquest nou traçat ja estava consolidat, ja que s’hi va emplaçar l’Hospital, fora muralles tal com era habitual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera referència documental del carrer de Corró és de 1439. El portal de Corró estava situat al punt de transició entre els carrers de Santa Elisabet i de Corró. L’any 1556 el Consell de la ciutat va autoritzar la construcció de la capella de Sant Antoni, i una mica més tard (1562) l’antic portal de Corró es va enderrocar per construir-ne un altre de més ample.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg del segle XVI el carrer de Corró va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers, igual que ho va ser (al sector de migdia) el carrer Barcelona. Així van sorgir els dos principals ravals, formats a redós del camí Ral. Possiblement el raval del carrer de Corró es va desenvolupar una mica més tard. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers, que va anar acompanyat d’un seguit d’operacions de promoció pública. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització de la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada (PANCORBO, 2006: 88).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A llarg del segle XIX i, sobretot, a partir <span>del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució.</span></span></span></span></p> | 41.6087700,2.2877900 | 440656 | 4606585 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50188-carrer-sta-elisabet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50188-carrer-sta-elisabet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50188-carrer-sta-elisabet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50188-511-santa-elisabet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50188-sta-elisabet-17.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 93|94|98|105|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50189 | Carrer de les Travesseres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-les-travesseres | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 47.</span></span></span></p> | XVI-XXI | <p><span><span><span>Carrer del nucli antic de Granollers que estava situat fora muralles; concretament seguia el recorregut de les antigues travesseres de Caldes, connectant el carrer de Corró fins a la plaça de la Caserna en suau pendent. Es tracta d'un dels carrers destacats del nucli antic, per la qual cosa molts dels edificis han estat reformats, encara que poden conservar elements antics dins de la seva estructura. Encara que tot el carrer forma una unitat destaquen especialment els següents edificis:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números SENARS: 1 (decoració de ceràmica i baranes de ferro), 3 (1911, decoració esgrafiada, casa de veïns de dues plantes pis), 11-13 (casa de veïns de dues plantes pis), 27 (1926, tipologia tradicional urbana de planta baixa més pis), 33 (tipologia tradicional urbana de planta baixa més pis), 35 (1936, elements decoratius).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números PARELLS: 8-10 (segle XIX, casa de veïns de dues plantes pis), 12 (1870, casa de FB, reixa amb decoració de carner, tipologia tradicional popular de planta baixa i pis), 18 (balcó).</span></span></span></p> | 08096-342 | Carrer de les Travesseres, s/n | <p><span><span><span>El carrer de les Travesseres forma part dels nous carrers urbanitzats fora muralles entre el final de l’edat mitjana i el segle XVI. Constituïa un enllaç transversal entre el camí Ral que es dirigia cap a Vic (actual carrer de Corró) i el Camí de Caldes (PANCORBO et alii, 2006: 47). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII hi havia algunes petites fàbriques, segons ressenya Madoz en el seu “Diccionario” de 1845. Una era cal Xic Moltó, que fabricava mantes de llana, però no es va mantenir gaires anys (BAULIES, 86b). També hi havia la primitiva foneria dels Trullàs; la primera foneria per a fabricació de telers que s'instal·la el 1880 en aquest carrer i posteriorment traslladada a altres ubicacions (BAULIES, 1986b). Així mateix, rere les Travesseres, en una mena de carreró, treballaven uns filadors de cànem que hi feien cordes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de <span>principis del segle XX, especialment, Granollers es troba immers en un procés de renovació fruit del creixement econòmic i industrial, cosa que va comportar la reforma o substitució de moltes cases del nucli antic.</span></span></span></span></p> | 41.6091880,2.2870783 | 440598 | 4606632 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50189-carrer-travesseres-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50189-carrer-travesseres-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50189-travesseres-10-29-jaciment-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50189-foto-08096-342-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50190 | Can Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mayol-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes que ha conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària. Es troba prop del nucli de Palou, envoltada per un grup de cases que actualment formen el barri de can Mayol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació de planta rectangular, ampla i curta, que presenta planta baixa, pis i golfes sota el carener, amb coberta a dues vessants de teula àrab. La façana s’estructura en cinc eixos simètrics de composició vertical, amb buits de proporció vertical. L'eix principal presenta un portal adovellat. La resta d'obertures tenen la llinda plana. Hi ha dos balcons amb brèndoles treballades, un a sobre de la porta principal i l'altre a l'extrem dret de l'edifici. Al costat d’un balcó conserva restes d’un rellotge de sol. L’interior adopta una estructura pròpia d’una masia de planta basilical.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del cos principal hi ha diverses dependències annexes. Al davant té una gran era enrajolada junt a diversos plàtans. Fins fa poc tenia una esvelta palmera davant la façana.</span></span></span></p> | 08096-343 | Camí de can Mayol (Palou). | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben agrupades més o menys en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La masia de can Mayol que avui es pot veure sembla obra, majoritàriament, dels segles XVIII i XIX. Era una de les masies importants de Palou, i les seves terres anaven des de la riera fins més enllà de la via del tren (GARCÍA-PEY, 1990). Els propietaris tenien el cognom Mayol. Des de fa 10 generacions la casa és portada per masovers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1883 es va fer el pou de la sínia de can Mayol, situada darrera la masia. El barri de can Mayol que s’hi ha format ha estat fruit de la subdivisió de la casa pairal. És format per les cases de can Casaca, can Mayol, can Ramon de can Mayol -a la mateixa casa- i ca la Pepa, en una casa del davant (GARCÍA-PEY, 1990). </span></span></span></span></p> | 41.5852494,2.2803600 | 440015 | 4603979 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-post-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-era-i-casa-nova.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-barri-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-foto-08096-343-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50191 | Carrer de Josep Umbert, carrer del Pont i plaça de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-josep-umbert-carrer-del-pont-i-placa-de-catalunya | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960).<em> Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell. Informació oral del Sr. Pere Cornellas, octubre 2001.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). <em>Arbres d'interès local de Granollers</em>. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | Moltes de les cases antigues han estat enderrocades en els darrers anys. | <p><span><span><span>Carrer que forma part de l’eixample granollerí, en la seva expansió cap al sud-est. Comença a l’antiga carretera (carrer d'Anselm Clavé), passa per la plaça de Catalunya, on forma un petit espai triangular, continua més enllà tot travessant la via del tren de França i acaba dalt d’un canvi de rasant, on hi ha el termenal amb el municipi de la Roca del Vallès. Abans hi havia la creu de terme de la Torreta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part més pròxima al centre hi predominava un tipus d’edifici popular, entre mitgeres, de planta baixa i pis amb eixida posterior. Després s’hi van construir les primeres cases de veïns. En els darrers anys, però, la majoria d’aquestes cases antigues han estat substituïdes, de manera que les que han quedat són pràcticament testimonials. Les cases que s’han conservat i que tenen un cert interès són les següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números SENARS: cases 7, 9 (casa de veïns de dues plantes pis, ca la Xareta), 17 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis), 23 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis), 113 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números PARELLS: cases 30, 38, 64 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis, ca la Serena).</span></span></span></p> <p><span><span><span>També a la part més alta del carrer de Josep Umbert hi trobem algun edifici aïllat d’interès, de caràcter més burgès, com ara la casa número 119 o la número 145-147 (can Riera dels Cavalls).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la plaça de Catalunya, les cases d’interès són les número 1, 3 i 7.</span></span></span></p> | 08096-344 | Carrer de Josep Umbert i plaça de Catalunya. | <p><span><span><span>Antigament aquest era el carrer de l'Aurora, i acabava a can Fèlix Baró. En aquest carrer sobresortia el casal on hi havia l'escola del Sagrat Cor, que primerament havia estat el casino 'La Constància', o de 'L'esquerda' (GARRELL, 1960). Una vegada desmuntat, el terraplè del pont, es va convertir en l'Avinguda de Sant Esteve (GARCÍA-PEY, 1990). També es coneixia com a carretera de la Roca o de Mataró, ja que en surt la carretera que va en aquesta direcció. A principis de segle XX el sector a ponent de la via de tren ja es trobava plenament urbanitzat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Umbert i Ventura (1843-1917) fou l’industrial promotor de la fàbrica Roca Umbert, actualment ubicada a l’Avinguda Prat de la Riba. Quan va morir era l'empresari més important de Granollers. En el carrer que porta el seu nom antigament hi havia diverses fàbriques, i també la casa bressol de la fàbrica Roca Umbert coneguda com la “Casa Cuna”. Era una guarderia que oferia servei als empleats de la fàbrica i que va estar en funcionament entre 1933 i 1978. Aquesta escola bressol acollia els infants de fins a 5 anys per oferir-los assistència, educació i jocs durant tota la jornada laboral dels pares, i sense cost econòmic per a les famílies.</span></span></span></p> | 41.6053941,2.2913477 | 440950 | 4606207 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50191-carrer-umbert-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50191-carrer-umbert-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50191-carrer-umbert-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50191-placa-catalunya-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50191-foto-08096-344-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50191-foto-08096-344-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50191-foto-08096-344-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Alguns granollerins encara coneixien aquest carrer com 'del pont', perquè antigament hi havia un pont sobre la via del tren de França. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 50192 | Can Many | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-many | XVI-XX | <p><span><span><span>Gran mansió construïda bàsicament a partir de la dècada de 1970 sobre una antiga masia, de la qual en queden alguns vestigis. En llocs puntuals està decorada amb elements gòtic-renaixentistes de procedències diverses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt està format per l’antic cos de la masia, de planta rectangular, amb antics coberts i ampliacions a banda i banda, així com també per un pati tancat davanter o barri situat a la zona nord. L’antiga masia ha estat totalment reformada, especialment al costat de ponent, on s’ha sobrealçat amb un cos modern cobert a un sol vessant. La façana principal, orientada al nord vers el pati, conserva visible tan sols el que constituïa l’eix central, format per un portal amb una finestra al seu damunt. Actualment el portal està fet amb peces d’estil gòtic-renaixentista, probablement de més d’una procedència, que formen una composició més o menys coherent, amb un basament motllurat i un coronament d’arc rebaixat que inclou un escut i relleus amb figures humanes als capitells laterals. El finestral consta de llinda amb arc conopial i traceries lobulades. A la resta de façanes els murs corresponen ja a la reforma moderna, que segueix un tipus d’arquitectura que es mimetitza amb la d’un casal pairal tradicional, incloent algunes obertures de punt rodó, reixats a les finestres i, fins i tot, algun element puntual d’estil gòtic o neogòtic. La façana posterior (sud) s’estructura en base a quatre eixos d’obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior d’aquest cos residencial es manté la distribució originària en tres naus, de les quals les dues de llevant conserven força íntegrament la tipologia tradicional, incloent una interessant llar de foc. El cobert adossat de llevant també sembla que ha sobreviscut, convenientment reformat, de l’antiga masia. Probablement havien estat quadres i, més antigament, es creu que hi podria haver hagut una capella. A la capçalera té una finestra en forma de creu que podria ser més o menys antiga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de dependències corresponen ja a les ampliacions que s’hi van fer a partir dels anys setanta, amb diferents volums d’alçades diverses. En aquesta època el casal és va dotar d’un bon nombre de salons i estances d’aspecte luxós. Al nivell soterrani s’hi va habilitar un ampli conjunt de galeries amb les instal·lacions dels serveis. La mansió és envoltada per un gran terreny enjardinat que connecta amb l’anomenat bosc de can Many.</span></span></span></p> | 08096-345 | Camí de can Many, s/n. O Camí de can Guri. | <p><span><span><span>En una rajola moderna a la porta d’entrada al barri hi consta la data de 1586. No en coneixem gaires dades, però el cert és que en aquest indret hi havia una masia antiga, de la qual en queden pocs vestigis per les reformes que s’hi van fer al segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entorn de la dècada de 1970 la finca fou adquirida per la família Espona, propietaris de la fàbrica de pastes Gallo, ubicada al polígon industrial que hi ha sota la masia. Aleshores el casal fou totalment reformat i ampliat amb noves construccions, de manera que es va convertir en la gran mansió que és actualment. Segons es diu, haurien col·locat el portal i el finestral d’estil gòtic-renaixentista a la façana principal, procedents del casal dels Tagamanent. També van enjardinar el conjunt i van plantar noves espècies a la part superior del bosc de can Many. Als soterranis s’hi van habilitar diverses galeries per a les instal·lacions de serveis, construïdes pel mateix personal que havia treballat a les instal·lacions de la fàbrica. Això ha donat peu a una “llegenda urbana” segons la qual existia un túnel que comunicava la casa i la fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 2020 la finca fou adquirida per la Fundació M.A. Center Spain, que hi ha habilitat el Centre Amma Granollers, orientat a temes de consciència i espiritualitat.</span></span></span></p> | 41.5936348,2.2716802 | 439300 | 4604915 | 08096 | Granollers | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50192-can-many-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50192-can-many-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50192-can-many-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50192-can-many-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50192-can-many-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50192-can-many-vista.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50192-can-many-llar.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50192-foto-08096-345-1.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Informació oral facilitada pels actuals propietaris | 94|95|98|93 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50193 | Cançoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canconer | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986a). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>MASSOT MUNTANER, Josep (1993-1994). <em>Obra del cançoner popular de Catalunya. Materials. </em>Volum IV. Fascicles I i II. Inventari de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>MASSOT MUNTANER, Josep (1993). 'La recuperació de l'arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya', a <em>Revista d'Etnologia de Cataluny</em>a, nº 2, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, pp. 132-133.</p> | XVIII-XX | Cançons que s'han perdut en la tradició oral. | <p><span><span><span>Conjunt de cançons populars antigues relacionades amb Granollers de les quals se’n té constància gràcies a diverses recopilacions. Algunes, fins i tot, van ser musicades i recopilades per músics de la seva època.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un bon exemple és el cas de la coneguda cançó satíric-burlesca que diu: 'Un gos, un gat, en Baldi i en Guinart, corrien pels carrers com dos merders. Ai nois que en Baldi ve, correu que ve en Guinart, són l'alegria de la ciutat'. Aquesta va ser musicada pel mestre Josep M. Ruera (col·lecció de l'autor), i fa referència a un personatge del començament del segle XX, en Pere Riera Puig, de motiu 'en Baldi'. Sembla que de petit, amb les seves entremaliadures, treia de polleguera el mestre, el qual li deia que era més dolent que el general Garibaldi, però acabaren escurçant el nom i el deixaren en Baldi. Esdevingué amb aquest motiu un dels granollerins més populars de la seva època. L'Ajuntament, d'on era agutzil, comprà gorres i es feu famosa la frase 'Que ve el Baldi amb la gorra nova'. Durant força temps feren parella amb en Guinart i eren el terror de la quitxalla que els tragué, entre altres coses, aquesta cançó (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dins d'aquest patrimoni de tradició oral destaca el conjunt recopilat per destacats folkloristes catalans a finals del segle XIX i començaments del XX, dins un projecte promogut pel mecenes Rafael Patxot i Jubert i que es coneix com 'L'Obra del Cançoner'. Es composa d'un bon nombre de cançons de diversos tipus (cançons de jocs, amatòries, burlesques, romanços, etc.). Dins d’aquest fons es conserven uns quants documents destacables referits a Granollers. Entre les cançons romancesques destaca la dels Garbers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Dins el mateix arxiu trobem la referència a la cançó satírica burlesca que relata la història d'unes comares a 'Les Comares de Granollers' (Sèrie S-14.93), probablement adaptació local de la coneguda cançó de 'Les Comares de la vecindad', però de la que no se’n pot fer cap valoració, ja que s'ha perdut el contingut de la carpeta en que es va conservar. Afortunadament, aquesta cançó va ser recopilada al treball del folklorista Marià Aguiló, el qual va ser cedit a la citada obra pel seu fill Àngel Aguiló, igual que la resta dels materials recopilats pel seu pare. La versió recollida per aquest és la següent: 'Ni habia tres comeretas/ En la vila de Granolles/ Que volian fé una brenada/ Que'l llur marit no hi sabes res./ Ya baranàren las comaras/ya baranaren totas tres/ ya baranáren las comaras/ En la vila de Granollés/...' (Sèrie A-27-V).</span></span></span></p> <p><span><span><span>També trobem, dins d’aquest treball recopilatori, altres materials d‘interès com, per exemple, una rondalla que diu així: 'Estich enamorat d'una gentil minyona/ es blanca com la neu/fresca com una rosa/ yo sempre estic pensan/q uan l'encontraré sola...' (Sèrie A-28-IV.63).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra cançó de caire amorós es la que segueix: 'Nous fieu de les ninetes/ Totes tenen el cor fals/ ya n'he festejada una/ l'espay de 6 o 7 anys..' (Sèrie A-[18]-XV.7).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra més, també de caire amatori, diu el següent: Ella matineja a escombra'l balcó / tota descalceta ab cos de xipó / mentra l'escombrava passa l'aymado / ni'n dona'l bondia / no l'ay torna no / ques axó Maria / tanta de tristó /sense pare y mare / m'hi quedada yo/ ab mans de cunyades / tinch de raure yo / y ab mans de germanes / un poquet milló. // R. Adiós amor'' (Sèrie A-[18]-XV.9). Per cert, que una versió semblant va ser recollida a Castellar del Vallès per Joan Amades amb transcripció musical del mestre J. Tomás. Aquesta era una cançó que es cantava quan es molien olives a mà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De caire satíric i burlesc hi ha també la cançó que parla d'un personatge del poble de Montmany, cançó que, per cert, es va popularitzar molt a finals del segle XIX, i que coneguda com 'el Burget de Montmany' comença així: 'S'es dictada una cançó/molt alegre i divertida/ n'es de Burget de Montmany/ de quan casarse volia...' (Sèrie A, [18]-IV). També una variació, recollida d'una 'donada' de Granollers: 'Adeu Burget de Monmany/part damunt de la Garriga...' (Sèrie A-28-II.13). Aquesta recopilació és datada cap al 1885.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De probable origen castellà en versió granollerina, però, és una altra cançó que diu: 'L'amo arriba de la llaurada/ cansat i afatigat/ troba la mestressa a taula/ ab un pollastre al plat/ si m'en dones una aleta/la prendria de bon grat/ A l'armari tens les sopes/son calentes com el glaç/ si'l gat les hagués volgudes/ no les menjaries pas/ són fetes per si coguession/ menjades per si [d'un cas]/ així que'n obre l'armari/ el gat ja li ficarà'l nas/ Respost: Totes les desditges venen/ quant un hom es mal casat' (Sèrie A-17-XIX).</span></span></span></p> <p><span><span><span>També el mateix Aguiló transcriu altres cançons de caire amorós, com la d'un segador enamorat que aplega més ràpidament la segada per veure al seu amor. 'Diuen que no tench galans/ la casa ne tinch voltada/ trenta vui o 39/ a la ralla dels 40....' (Sèrie A-5-XVII). O la que comença així: 'Quant yo n'era petita/ a l'edat dels 14 anys/ de joves may m'en faltaven/ sempre'n tenia al devant..' (Sèrie A-7-XXXVIII). O també: 'El dia de Sant Johan/ una ventura volia/ y ja la encontri a la font,/ un angel me aparexia...' (sèrie A-5-XXXVII).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres tenen un cert matís religiós, com la cançó titulada 'La cabellera t'enganya': 'La diada de Sant Pere/ nes diada senyalada/ fan festa tots los fadrins/ fan sortija y fan ballades...' (Sèrie A-7-XXX).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres documents diversos de caràcter popular són, per exemple, la recopilació d'un joc infantil, molt probablement entonat, que és com segueix: 'Diable, que fas aquí?/ -Faig foch./ Quen vols fer del foch?/ -Per escalfar l'aygueta/ -Quen vols fer de l'aygueta?/ -Per esmolar els gavinetons/ -Quen vols fer dels gavinetons?/ -Per matar vostres fillons/ -Qué t'han fet els meus fillons?/ -M'han tirat una sabateta al pou y l'altra a la finestreta' (Sèrie A-4-XXXI.18).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Igualment interessant és una peça que es pot classificar dins el grup de cançons de bandolers. Son moltes les històries referides al bandoler Serrallonga de les Guilleries, que va tenir la seva guarida principal a Cabrerola. Fins i tot es va estendre un conegut ball, el d'en Serrallonga, encara habitual per molts indrets de la geografia catalana als segles XIX i començament del XX. Se sap que a Granollers es va dur a terme aquest ball (hi ha per exemple una cita de premsa local de l'any 1905, segons informació oral facilitada pel Sr. Paco Cruz el setembre de 2001). La cançó que recopila Marià Aguiló, sentida cantar als presos de Granollers, diu així: 'Dia deset de setembre/ ja nos varen agarrar/ á la preso quens portaren/ Perpinya sen diu de nom...' (Sèrie A-[15]-XIV).</span></span></span></p> | 08096-346 | Granollers | <p><span><span><span>L'activitat musical sempre ha tingut a Granollers un paper destacat. Bona prova d'això és la ben coneguda dita 'Granollers, terra de músics'. A més de l'activitat que des del 1877 van desenvolupar les societats musicals com la Societat Coral Amics de la Unió o la Societat Coral 'dels tintorers', van seguir altres grups i societats cultivant el cant coral i desenvolupant activitats musicals de diversos tipus, com l'Orfeó Granollerí, el Cor de l'Harmonia, el Jazz Club. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix, resulta d'interès la fundació el 1922 de l'Associació de Música, i la proliferació d'orquestres i conjunts com el Quartet de Corda, el Quintet del Jazz-Club, l'orquestra la Moderna, els Agustins, la Catalana, o la Unió Artística, entre d'altres. (BAULIES, 1986a).</span></span></span></p> | 41.6081385,2.2873219 | 440617 | 4606515 | 08096 | Granollers | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50193-ajuntament-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | L'Obra del Cançoner és una recopilació que es composa d'un bon nombre de cançons de diversos tipus (cançons de jocs, amatòries, burlesques, romanços, etc) transcrites en suport de paper (lletres i/o músiques en certs casos), i inèdites en bona part. Recentment, els hereus de Rafael Patxot i Jubert van fer una cessió de tots els materials que s'havien aplegat durant anys i que es trobaven a Barcelona i Suïssa, a l'Arxiu de l'Abadia de Montserrat. De la recopilació d'aquest material durant la realització del Mapa de Patrimoni Cultural de Granollers entorn del 2002, es va tenir accés a una de les dues copies microfilmades que es troben al Centre de Cultura Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya. | 98|119 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50194 | Casa del carrer Joanot Martorell 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-joanot-martorell-13 | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Orienta</em>l, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX | Estat d'abandonament. La planta baixa ha estat pintada de blanc. | <p><span><span><span>Casa unifamiliar que és representativa de l’estil historicista, amb certa influència modernista, de les primeres dècades del segle XX. Fa cantonada amb el carrer de Pau Carbó, i presenta un volum marcadament cúbic. Consta de planta baixa i pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal és l’únic element destacat del conjunt, ja que la resta de façanes són pràcticament llises, de maó arrebossat. Presenta tres eixos de composició amb buits de proporció vertical, tots ells rematats amb arcs de punt rodó i agrupats en diverses combinacions. L'eix central està format per obertures trífores emmarcades amb un guardapols únic d'arc escarser. Els eixos laterals presenten finestres coronelles geminades també amb guardapols únics, essent cegues les de la planta baixa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici està rematat per un potentíssim ràfec format per una imbricació que presenta un relleu seguit de finestres trilobulades cegues a tot el llarg de la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa presenta un petit jardí a la dreta de l'edifici.</span></span></span></p> | 08096-347 | Carrer Joanot Martorell, 13 | <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, aquesta casa s’hauria construït l’any 1927. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La propietària era una dona que es dedicava a construir casetes, de nom Maria. Es va ajuntar amb un home que vingué de cal Sabater de Lliçà i amb el qual més tard es casà (GARCÍA-PEY, 1990).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons informació oral, fa anys en aquesta casa s’hi va cometre un assassinat i la gent va dir que era perquè tenia el número 13 del carrer (Informació oral del Sr. Eustaqui Margall). </span></span></span></p> | 41.6113770,2.2781852 | 439859 | 4606881 | Ca. 1927 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50194-ca-la-sabatera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50194-ca-la-sabatera-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50194-ca-la-sabatera-5.jpg | Inexistent | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: ca la Sabatera | 116|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||
| 50195 | La Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-familia-0 | <p><span><span><span>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). <em>La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès.</em> Tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. pp. 733-734.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Conjunt escultòric, emplaçat al Parc del Congost, format per quatre figures de pedra basàltica negra que representen una família de tres adults i un menor, amb una pedra rodona que fa de pilota. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La figura més petita té els peus ben definits. Es tracta d'escultures pertanyents a una sèrie molt típica de Xavier Corberó al llarg de la dècada de 1990. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt està situat en un espai de lleure que s’integra perfectament a l’entorn natural del parc. </span></span></span></p> | 08096-348 | Parc del Congost. Carrer Pius XII, s/n | <p><span><span><span>L’encàrrec d’aquesta escultura per part de Granollers va coincidir amb una etapa en què Xavier Corberó realitzava un tipus d’escultura monumental. Va ser a inicis de la dècada de 1990 quan Corberó col·laborà amb la campanya de l’Ajuntament de Barcelona per dotar la ciutat de diverses escultures públiques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Concretament, coordinà l’arribada d’obres d’artistes de reconegut prestigi com Richard Serra, Botero, Lichstentein, Anthony Caro o Claes Oldenburg, entre d’altres.</span></span></span></p> | 41.6047589,2.2812209 | 440105 | 4606144 | 1990 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50195-escultura-parc-congost-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50195-escultura-parc-congost-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50195-escultura-parc-congost-1.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Xavier Corberó Olivella | 111|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50196 | Oracions o retòriques de sanament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracions-o-retoriques-de-sanament | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVIII-XX | Tradicions en desús. | <p>La pràctica del curanderisme era habitual a Granollers fins ben entrat el segle XX, trobant-se inclús una nissaga de remeiers de renom. Garcia-Pey (1990) recull la següent informació: 'L'àvia Fustereta, que vivia al carrer de les Banyes (avui del Sol), tenia el costum de posar-se davant de casa seva per ver les cures d'espatllat i d'enaiguat. En alguns moments la mainada s'ho prenia com a espectacle, però ella segura de la seva feina anava fent'. Resultaven conegudes les retòriques o oracions de les fusteretes, perquè eren tres les dones que es coneixien amb aquest motiu, totes filles i neta del Fusteret, una de les quals, la Rossa, tenia botiga de queviures al carrer d'Alfons IV, núm. 22 (Ca la Fustereta).</p> <p>Al carrer de les Banyes s'escoltava aquesta: 'Si te l'han pres al dematí / Déu te curi i Sant Martí./Si te l'han pres al vespre, Déu te curi i Sant Silvestre./Tres seran que et curaran: pare, fill i esperit sant./ Dos seran que et volen bé: Sant Josep i sa muller./ Si t'he pres l'ennaigat'. Mentre deia això, amb el dit anava senyant el front de la criatura fins que les gotes d'oli que amb un setrill havia tirat en un plat s'unien i quedava en una de sola. Aleshores es suposava que el malalt restava desenaiguat i que recobraria el vigor infantil perdut.</p> <p>També les Fusteretes curaven del mal d'espatllat de la següent manera: agafaven els dos dits grossos, estirant bé els braços per sobre el cap i els feien igualar a la vegada que deien l'oració que pertocava: 'Són dos que te n'han pres/seran tres que et curaran/pare, fill i esperit sant./Si te n'han pres al dematí/Déu te'n curi i Sant Martí./ Si te n'han pres al vespre/Déu te'n curi i Sant Silvestre'. Aquesta oració s'havia de resar tres vegades al dia a la Verge Maria, acompanyada de tres parenostres a la Santíssima Trinitat.</p> <p>Es diu que també feia altres tipus de curacions, com del mal de l'erisipela, tifus, etc., i per tot això feia ús de la mateixa tirallonga. També l'àvia Fustereta tenia una gran activitat amb les plantes remeieres. Hi havia a l'entrada de la seva casa, herbes de tota mena, i aquestes herbes s'acompanyaven també d'alguna dita que feia referència a les seves propietats, com 'la menta, de tot mal repta', 'la ruda de tot mal ajuda'.</p> <p>Un altre costum que també recull Garcia-Pey és el que el que consistia en què les àvies portaven la canalla a la Mineta o Mina Vella, per a tirar-hi pedretes per curar-se d'enaiguat. A més de les Fusteretes, Esteve, 'en Patxau', que vivia al carrer de corró 105, també curava les angines i d'espatllat, a més de ser músic. Un altre personatge prou conegut i expert en aquestes arts va ser en Joan Pou Boter, conegut com el Sanador, que va venir a Granollers de can Brungueret de Samalús, amb la dona i una filla. Des de l'edat de deu anys va dedicar-se a sanar. Estava considerat com un bon professional i coneixedor de l'ofici (GARCIA-PEY, 1990). També la Sibina Rius va agafar fama com a 'curandera'. Curava lligaments, espatlles fora de lloc, etc, tenint a més un bon coneixement d'herbes remeieres. Portava a terme aquesta activitat al carrer de Guayaquil, a la casa coneguda per ca la Sibina. La seva filla va seguir l'ofici al carrer d'Enric Prat de la Riba, 39 (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 08096-349 | Granollers | 41.6080801,2.2873257 | 440617 | 4606509 | 08096 | Granollers | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50196-carrer-corro-g.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|119 | 63 | 4.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 50197 | Can Ramon Maiolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramon-maiolet | <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat,</em> Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - V dC. | Estat del jaciment desconegut. Tallat per la via del tren. | <p>Jaciment d'època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial.</p> <p>Es troba a la via de ferrocarril de la línia de Barcelona a Puigcerdà, al km. 25,5. Prop de la trinxera de la via s'hi ha recollit ceràmica romana i sembla que també algun fragment de teula romana ('<em>tegula</em>'). A la trinxera de la via del tren s'hi va identificar una secció de paviment format per fragments de teula ben horitzontals.</p> <p>També s'hi van documentar pedres grosses i petites formant dipòsits i algun fragment de paviment caigut. A la part superior, en una zona de bosc, s'hi va recollir un fragment de ceràmica romana tardana (atribuïble al segle IV) així com '<em>dollia</em>', '<em>tegulae</em>' i una gerreta.</p> <p>Amb les dades referides, però, és difícil identificar en lloc precís.</p> | 08096-350 | Sector sud del terme municipal. Polígon industrial Sant Julià. Vora la via del tren Barcelona-Puigcerdà, a l'alçada del km. 25,5. | 41.5830000,2.2710500 | 439237 | 4603735 | 08096 | Granollers | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50197-foto-08096-350-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat per Josep Estrada l'any 1953. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50198 | Llegenda de la Torre de les Aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-torre-de-les-aigues | <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Tradició poc coneguda. | <p><span><span><span>Una llegenda, recollida per Jaume Maspons i Camarasa, diu que l’amo del gran casal conegut com la Torre de Palou o Torre de les Aigües es va casar amb una dona d'aigua, amb la condició que no li fos retret el seu origen. Però l’amo de la Torre no va ser capaç de guardar el secret i el va escampar als quatre vents; per això la dona va desaparèixer per sempre més. Això va portar l’home a la desesperació i a la ruïna durant molts anys, fins que el pas del temps va esborrar la malifeta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra versió diu que quan el marit sortia, la dona eixia del pou de la casa i anava a tenir cura de les criatures. Aquesta llegenda sembla que va ser cristianitzada, ja que a la mateixa casa es va instal·lar la capella de la Verge de les Aigües, que fou construïda per acollir la imatge d'una Verge que, segons la tradició, va aparèixer al pou d'aquesta casa (ESTRADA, 1993).</span></span></span></p> | 08096-351 | Camí de la Torre de les Aigües, s/n (Palou) | <p><span><span><span>Aquesta és una de les moltes manifestacions locals de la tradició sobre aquests éssers fantàstics coneguts com a dones d’aigua, encantàries o gorges, que són variacions de les fades. La tradició les situa en llocs amb abundància d’aigua, i la llegenda és pràcticament idèntica en molts casos, amb petites variants. En aquest cas està vinculada a la masia coneguda com la Torre de Palou o Torre de les Aigües, que té una capella dedicada a la Verge de les Aigües. La proximitat de la riera i l'existència d'aigües subterrànies devia motivar el sorgiment d’aquest mite o llegenda, present en molts indrets de Catalunya. La llegenda fou recollida per l’escriptor i agrònom Jaume Maspons i Camarasa (Granollers 1872-Barcelona 1934). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia tenia una capella on s’hi venerava la imatge de Mare de Déu de les Aigües, que és una denominació camperola de l’advocació de la Mare de Déu de les Neus. Tenia molta devoció per les rogatives que s’hi feien per demanar pluges. La Mare de Deu era una escultura de pedra hieràtica, de tradició medieval. Era molt venerada a Palou i al terme veí de les Franqueses. D'aquesta població es tenen notícies que, des de temps molt antics, cada any s’hi anava en processó a iniciativa dels regidors d'aquell terme i del rector més ancià de les quatre parròquies de les Franqueses. Malgrat l'antiguitat d'aquesta tradició, la primera referència escrita que se’n coneix és del 2 de maig de 1710. Amb motiu de la Guerra Civil de 1936 la capella va quedar en desús, i la imatge de la Mare de Déu va perdre’s, decapitada (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> | 41.5887200,2.2796000 | 439955 | 4604364 | 08096 | Granollers | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50198-torre-aigues-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50198-torre-aigues-capella-1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50199 | Estació Transformadora Can Monic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-transformadora-can-monic | <p><span><span><span><span><span><span>BOHIGAS, Oriol (1961). '<span><span>Raspall, arquitecto', a </span></span><em>Cuadernos de Arquitectura</em>, nº 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte.</em> Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</p> | XX | <p>Torre que acull una estació transformadora elèctrica, emplaçada dins el conjunt de can Mònic, d'estil noucentista i atribuïble a l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol.</p> <p>És una petita edificació aïllada, al nord de la petita colònia obrera. És de planta quadrada i té coberta de teula àrab a quatre vessants. Les façanes són planes, de paredat de pedra granítica fet amb obra poligonal vista. Les cantonades són emmarcades mitjançant pilastres de totxo vist que surten del paviment fins enllaçar amb una imposta de totxo a sardinell sota el ràfec. Les finestres, en forma d'arcuacions de tres, són de proporcions verticals amb brancals i arcs de punt rodó, emmarcats amb totxo. Es troben a les tres façanes més visibles. </p> <p>El portal també té aquestes mateixes característiques, de punt rodó. El sòcol queda reforçat per una imposta a plec de llibre emmarcada amb doble filet de maó vist. És una solució que es repeteix en l'ampit dels buits de ventilació (CUSPINERA et alií, 2001).</p> | 08096-352 | Carrer del Primer Marquès de les Franqueses, 145 | <p>El promotor de les sis edificacions que formen la petita colònia de can Mònic, dedicada a famílies obreres, va ser Jaume Corbera i Tiana, empresari granollerí enriquit arran de l'auge de la indústria tèxtil.</p> <p>El conjunt es va construir l'any 1923, sota projecte de l'arquitecte Manel Joaquim Raspall i Mayol. Es tracta de l'únic conjunt d'habitatges que construí aquest arquitecte al llarg de tota la seva trajectòria. La torre del transformador elèctric es devia construir en aquesta mateixa època, a l'entorn de l'any 1923, i sol atribuir-se al mateix arquitecte.</p> <p> </p> | 41.6217900,2.2928300 | 441088 | 4608027 | Ca. 1923 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50199-352-estacio-transformadora-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50199-352-estacio-transformadora-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50199-352-estacio-transformadora-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50199-352-estacio-transformadora-9.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Manel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte, atribuït) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50200 | Casa de la Plaça dels Cabrits 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-dels-cabrits-7 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a). <em>La Porxada. Granollers al segle XVI</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI-XX | Recentment rehabilitada. | <p>Casa d'habitatges que incorpora vagament alguns elements estètics d'influència noucentista. És una edificació entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes pis.</p> <p>La façana és plana, composada segons dos eixos, amb buits de proporció vertical. Les obertures són emmarcades amb un lleuger relleu i pintades. A la part del coronament destaca una doble balustrada a dos plans, amb frontó central de perfil sinuós i balustres de pedra artificial, limitada per dues pilastres-medalló. Aquests elements s'inscriuen vagament dins del llenguatge noucentista.</p> <p>En planta baixa presenta una àmplia portalada amb dovelles de pedra d'arc escarser, escapçats l'arc i el brancal del costat de ponent. Aquest arc es deu conservar d'una construcció anterior, tal vegada dels segles XVI-XVIII.</p> | 08096-353 | Plaça dels Cabrits, 7 | <p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals, la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona, i es va construir la Porxada. L'augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi, la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució.</span></span></span></span></p> <p>És el cas d'aquesta casa, reedificada probablement als primers decennis del segle XX amb una estàtica d'influència noucentista. Segons García-Pey, en Josep Viaplana Llobet vingué de can Ponet de l'Ametlla del Vallès l'any 1920. Era comerciant de vaques i recorria tota la comarca. Se'l coneixia com en Ponet. Primer va estar-se a la casa del carrer de Corró, 58, i després a la del carrer Torras i Bages 17.</p> <p>Fins i tot la botiga de la plaça del Cabrits 7 es coneixia per en Ponet (GARCÍA-PEY, 1990).</p> | 41.6085700,2.2875700 | 440638 | 4606563 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50200-can-ponet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50200-can-ponet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50200-foto-08096-353-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50200-foto-08096-353-2.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: can Ponet. | 98|106|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 50201 | Carrer del Conestable de Portugal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-conestable-de-portugal | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001).<em> Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XX-XXI | Moltes de les cases antigues han estat enderrocades i substituïdes en els darrers anys | <p><span><span><span>Carrer que forma part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al sudest. Tradicionalment era edificat amb un tipus de casa popular, especialment del primer terç del segle XX. Eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, generalment amb una eixida posterior per al pou i el safareig. El seu aspecte presentava una estètica urbana encara que tradicional. Aviat s’hi van començar a construir també les primeres cases de veïns amb alçades superiors. Al costat dels edificis d'habitatges també n’hi havia altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. En els darrers anys moltes de les cases antigues s’han anat substituint, de manera que les que queden actualment són pràcticament testimonials. Les que s’han conservat i tenen un cert interès patrimonial són les següents: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cases 7-9-11, 17-19 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 23.</span></span></span></p> | 08096-354 | Carrer del Conestable de Portugal | <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer del Conestable de Portugal, al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composta per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Al tombant de segle XX, però, ja es trobava plenament urbanitzat. Les cases del carrer del Lliri i del carrer del Conestable de Portugal les va promoure el constructor Lletjós (Informació oral d’Eustaqui Casals, 2002).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest carrer està dedicat a qui fou proclamat per la Generalitat de Catalunya com a rei Pere IV, en plena Guerra Civil del segle XV. Era el fill del rei de Portugal i va ser conegut com a Conestable de Portugal. Va morir el 29 de juny de 1466 a Granollers, al palau de Joan de Montbui, un noble de la vila i envoltat d’altres nobles i fidels catalans i portuguesos. Per això aquest casal emplaçat al carrer de Sant Roc, la casa dels Tagamanent, també és coneguda com a casa del Conestable.</span></span></span></p> | 41.6052395,2.2887622 | 440734 | 4606192 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50201-carrer-conestable-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50201-carrer-conestable-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50201-foto-08096-354-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50201-foto-08096-354-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50202 | Font del Ràdium | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-radium-0 | Jaciment cobert. | <p>Jaciment paleontològic en el qual es van recollir restes que es poden datar al Miocè, concretament d'un mastodont ('<em>Gomphotherium angustidens</em>').</p> <p>Les restes es van trobar en fer uns moviment de terres en l'ampliació del polígon industrial, l'any 1993. Alex Munné va fer la troballa d'un dent de fòssil que, estudiat a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (a Sabadell) va ser classificat com a molar d'un mastodont. </p> <p>Actualment està dipositat en el Museu de Granollers, secció de Ciències Naturals, amb el núm. de registre 9919.</p> | 08096-355 | Sector oest del terme municipal. Al polígon industrial de la Font del Ràdium. Carrer de can Casaca cruïlla amb carrer de cal Ros dels Ocells. | 41.5968500,2.2677800 | 438978 | 4605275 | Entre 23 milions d'anys i 5,3 milions d'anys enrere | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50202-font-radium-paleontologic-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50202-foto-08096-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50202-foto-08096-355-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50202-foto-08096-355-1.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Productiu | BPU | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 125|123 | 1792 | 5.3 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||
| 50203 | Can Bonastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonastre | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Orienta</em>l, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XIX-XX | La recent rehabilitació n'ha alterat substancialment la tipologia constructiva tradicional. | <p><span><span><span>Petita masia o casa de pagès que ha estat substancialment reformada en els anys recents, de manera que n’ha quedat alterada en bona part la tipologia constructiva tradicional. Es troba a tocar del polígon industrial de Coll de Manya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de dos cossos d'edificació de diferent època. El cos residencial originari és a llevant i, fins els volts de 2012, conservava la tipologia tradicional, amb els murs de maçoneria a pedra vista. Actualment s’han arrebossat i pintat d’un color rosat, i moltes de les obertures han estat modificades. És un cos de planta rectangular, amb dos pisos d’alçada i teulada a dues vessants. Es distribueix en base a tres naus, que es corresponen a tres eixos d’obertures (no del tot simètrics) a la façana principal, encarada vers migdia. El portal, situat al centre, és d’arc de punt rodó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos més modern (de les primeres dècades del segle XX) se li adossa a ponent. El remat superior, d’influència vagament modernista, és amb un frontó esglaonat, d’una banda, i de formes corbes de l’altra. Fins fa poc, estava decorat amb rajoles blanques i blaves a les finestres i vanos.</span></span></span></p> | 08096-356 | Camí de la Serra, s/n | <p><span><span><span>Aquesta masia o casa de pagès podria ser originària del segle XIX o, tal vegada, anterior. A principis del segle XX es va ampliar amb un cos a ponent. Segons dades del cadastre, podria haver estat el 1910. Fins els volts de l’any 2012 encara es mantenia com una casa de pagès tradicional, tot i estar situada a tocar d’un polígon industrial. Amb posterioritat a aquesta data ha estat objecte d’una reforma substancial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons l’autor García-Pey (1990) hi havia una corranda tradicional que al·ludia a aquest mas. Deia així: 'A Can Riera pica l'aigüera/a can Bonastre pica la pasta/a Can Climent avisa el sometent/a Can Gener mira si ve/ a Can Ferran ja l'aturaran'.</span></span></span></p> | 41.5892500,2.2692100 | 439090 | 4604431 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50203-can-bonastre-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50203-can-bonastre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50203-foto-08096-356-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50203-foto-08096-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50203-foto-08096-356-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50204 | Can Ninou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ninou | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVI-XX | Coberts en estat de ruïna. | <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes, emplaçada a la zona sud-oest de Palou, a la riba de ponent del Congost. De planta basilical, ha conservat força íntegrament la tipologia constructiva tradicional.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial és de planta rectangular, amb coberts adossats i un petit pati a ponent. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, es distribueix en base a tres eixos, amb el cos central més elevat. L’eix central no és el tot simètric. A la base hi trobem el portal, amb brancals de pedra picada i arc escarser fet amb totxos a plec de llibre. Les finestres són simples, sobre un parament arrebossat d’un color clar. Al cos central conserva un rellotge de sol. El costat dret s’ha allargat, probablement per acollir un cup i el celler.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’entorn de la casa hi ha diversos coberts, equipaments agrícoles i naus de magatzem parcialment enrunades. També una bassa i un pou que aprofita l'aigua d'una mina. Uns metres a llevant trobem una era enllosada i una petita pallissa. </span></span></span></p> | 08096-357 | Palou, sector oest. A la Serra de Ponent. Camí de can Ninou, s/n | <p><span><span><span>Aquesta masia és d’origen medieval, i ja apareix al fogatge de 1497 i en el de 1553. Per la seva tipologia constructiva, l’edificació que avui es pot veure podria ser obra fonamentalment dels segles XVI-XVIII. Els propietaris tenien el cognom Ninou. Algunes branques d’aquesta família, procedents de la masia, els trobem establerts en cases de Granollers, al passeig de la Muntanya 30, i al carrer Conestable de Portugal 27. La propietat del mas estava envoltada pels masos Coll, Ribes, Català i Guasch (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns anys després d’acabada la Guerra Civil, Ninou fou adquirit pels propietaris del mas veí de can Riba de la Serra. Recentment, ha estat venuda.</span></span></span></p> | 41.5791723,2.2693012 | 439088 | 4603311 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50204-can-ninou-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50204-can-ninou-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50204-can-ninou-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50204-can-ninou-post.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50204-can-ninou-era.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50204-can-ninou-rellotge.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50205 | Can Riera / Can Riera de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-can-riera-de-la-serra | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Masia de construcció relativament recent que segueix el model clàssic de planta basilical, amb el cos central lleugerament més elevat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i golfes, i té un cobert adossat a llevant. La façana principal, encarada vers migdia, disposa de tres eixos de composició simètrics, amb la porta (amb arc escarser fet amb totxos a plec de llibre) a l'eix central. És obrada amb paredat comú i arrebossada. Al davant de la casa té una era enllosada i un interessant pou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la zona hi ha alguna estructura agrícola com naus de magatzem, parcialment enrunades.</span></span></span></p> | 08096-358 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Camí de can Riera s/n | <p><span><span><span>Per la seva tipologia constructiva aquesta masia sembla relativament recent. Segons consta al Catàleg de masies, l’any de construcció seria el 1750. Tanmateix, l’edificació que avui es pot veure sembla més recent, tal vegada del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons l’autor Garcia-Pey (1990), es va anomenar can Riera de la Serra per distingir-se de la de baix, que va construir en Miquel Riera Catafal, quan va vendre's la casa de la serra i es construí una altra casa a sota, ran de la via del tren del nord, avui desapareguda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi havia una corranda que al·ludia a aquesta casa, i que deia així: 'A Can Riera pica l'aigüera/a can Bonastre pica la pasta/a Can Climent avisa el sometent/a Can Gener mira si ve/ a Can Ferran ja l'aturaran' (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> | 41.5887381,2.2704305 | 439191 | 4604373 | 1750 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50205-can-riera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50205-can-riera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50205-can-riera-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50205-can-riera-pou.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50205-can-riera-vista.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50205-foto-08096-358-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50206 | Casa del carrer del Bisbe Martí Grivé, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-marti-grive-10 | <p>LLOBET I REVERTER, Salvador (1986). 'La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers, pp.15-19.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar d'estil modernista. És una edificació entre mitgeres per un costat i amb façana en els altres tres. Té coberta de teula àrab a dues vessants i perfil sinuós tant al capcer com a les façanes curtes.</p> <p>A la façana principal presenta dos eixos, i tres eixos a la façana lateral. Totes les obertures presenten la llinda amb arc lobulat. Les de la façana principal estan emmarcats en el seu terç superior amb un trencadís de ceràmica. A la primera planta hi ha un balcó de copa amb brèndoles treballades. A la façana lateral, de paredat pla, hi ha tres eixos de composició amb un balcó de copa amb brèndoles treballades a la primera planta, en el més proper a la porta. A la part posterior hi ha una eixida o jardí.</p> <p>La part sobre el coronament sinuós és una remunta que es va portar a terme en una intervenció de l'any 2006.</p> | 08096-359 | Carrer del Bisbe Martí Grivé, 10; Carrer de Palaudàries | <p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. Pel carrer del bisbe Grivé hi passava l’anomenada Mineta o Mina Nova, un canal de rec que utilitzava durant uns dies l'aigua de la Mina d'en Fortuny de Canovelles. Passava per la vora del lloc que ocupava l'antiga via fèrria de França, quasi a l'actual avinguda de Sant Esteve, i </span></span></span></span>regava els camps del seu recorregut i vers Palou (<span><span><span><span>LLOBET, 1986). En aquesta zona de l'eixample s'hi emplaçava la ciutat jardí del segle XIX.</span></span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa, fou projectada l'any 1909 pel mestre d'obres Antoni de Facerias Marimon (Barcelona, 1846-Vilassar de Mar, 1918). L'any 2006 s'hi va realitzar una restauració. Aleshores es va aprofitar per fer-hi una remunta que, això sí, ha conservat el coronament originari intacte. </p> | 41.6036516,2.2888609 | 440741 | 4606016 | 1909 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50206-casa-marti-grive-10-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50206-casa-marti-grive-10-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50206-casa-marti-grive-10-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50206-foto-08096-359-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50206-foto-08096-359-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50206-foto-08096-359-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Antoni de Facerias Marimon (mestre d'obres) | Altres denominacions: Casa Joan Palaus.En la decoració oval amb trencadís de la façana lateral hi ha les inicials 'ED' | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 50207 | Cases del carrer del Bisbe Martí Grivé, 5-15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-del-bisbe-marti-grive-5-15 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>LLOBET I REVERTER, Salvador (1986). 'La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers, pp.15-19.</p> | XX | Immoble en estat desocupat. | <p><span><span><span>Conjunt unitari de sis cases unifamiliars, entre mitgeres i de dues plantes. Tot i que d’un interès arquitectònic limitat, són representatives d’una tipologia academicista clàssica de principis de segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Estan rematades per una balustrada continua, amb pilastres, que unifica tota la part superior. Les cases són de façana plana i paredat comú arrebossat. S’estructuren en base a dos eixos de composició, amb obertures de proporció vertical. Les del pis superior corresponen a balcons i estan emmarcades al terç superior. L'eix principal es troba a la dreta de la façana, on hi ha la porta d’entrada i, al seu damunt, un balcó de barrots. El segon eix es composa, tan sols, d'una finestra a la planta baixa. Sobre la llinda de les obertures de la primera planta hi ha un remat decoratiu en forma de floró, sobre del qual s'obre un respirall.</span></span></span></p> | 08096-360 | Carrer del Bisbe Martí Grivé, 5-15 | <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, aquest conjunt de cases s’hauria construït l’any 1929.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1910 el sistema d'habitatge predominant era el de cases d'un cos de 5 metres de façana baixa i un pis, amb l'entrada, menjador, cuina i eixida als baixos, i les habitacions al pis, en ocasions completades amb les golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest tipus d'habitatge va contribuir a l'allargament dels carrers, i així, el 1910, els edificis de dues plantes sumaven 1.164, 106 d'una i 520 de tres o més; o sigui que els de planta baixa i pis representaven el 63 per cent del total. Vint anys més tard, l'alçada dels edificis havia augmentat lleugerament, puix que el 1930 es comptabilitzaren 518 cases de 3 plantes, 65 de 4, i 3 de cinc. El predomini de les de doble planta continuà, no obstant, puix dels 4.169 edificis en total, significaven el 50 per cent, amb 2.091 cases, mentre que les d'una planta eren 1492 (BAULIES, 1986b).</span></span></span></p> | 41.6038423,2.2886078 | 440720 | 4606037 | Possiblement 1929 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50207-cases-marti-grive-5-15-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50207-cases-marti-grive-5-15-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50207-foto-08096-360-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 50208 | Torre d'aigua de la plaça de la Corona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-daigua-de-la-placa-de-la-corona | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>MONREAL, Lluís et al. (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte</em>. Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</p> | XIX | <p>Torre que estava relacionada amb la distribució d'aigua a la ciutat. És una construcció de planta octogonal feta de totxo aplantillat, amb coberta de pavelló. Les diverses cares de l'octàgon són planes i estan dividides per dues impostes. El sòcol es troba arrebossat i pintat, mentre que el fust és de cares llises i l'entaulament es presenta treballat a dos plans amb buits i plens rectangulars. S'acaba amb una cornisa que es recolza sobre senzills permòdols (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>L'any 2002 als seus peus encara tenia adossat un quiosc de venda de diaris.</p> | 08096-361 | Plaça de la Corona, s/n | <p><span><span><span><span>El dia 11 de juliol del 1872 de resultes de la conversió de la Porxada en mercat diari, la llotja de grans i patates fou situada en aquesta plaça, on continuà fins al 1936, quan pràcticament s'extingí la compravenda d'aquests productes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L</span></span></span></span><span><span><span><span>’arquitecte Raspall va urbanitzar la plaça l’any 1929 i va construir-hi un monument als soldats morts a la guerra d'Àfrica, obra de Vicenç Navarro. </span></span></span></span><span><span><span><span>En temps de la República la plaça formava part d’un ambiciós pla d'obres i millores urbanes que va donar lloc a un emprèstit de dos milions de pessetes. Sota d’aquestes directrius s'ordenaria el creixement de la ciutat fins més enllà de la Guerra Civil, segons diu Jordi Planas i Maresma (MONREAL, 1997).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El trànsit que anteriorment passava pel centre es desvià pels costats, seguint el perímetre circular que va adquirir. </span></span></span></span></p> | 41.6057777,2.2882574 | 440693 | 4606253 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50208-placa-corona-torre-aigua-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50208-placa-corona-torre-aigua-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50208-foto-08096-361-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | BPU | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 50209 | Carrer del Primer Marquès de Les Franqueses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-primer-marques-de-les-franqueses | <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Orienta</em>l, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL, Amador (1929). 'Editorial', a <em>La Gralla</em>, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960). <em>Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> | XX | <p>Carrer de l'eixample nord de Granollers que sorgeix del traçat de la carretera que anava cap a Vic. És, per tant, una de les artèries principals en l'eix sud-nord i forma part de l'espinada de la població, que és l'antiga Carretera. Actualment és una via força àmplia i rectilínia, amb alguns trams semi enjardinats i arbrats a la part nord. Acull una diversitat d'edificacions de diferents èpoques del segle XX. Els elements més destacats són:</p> <p>Números SENARS: 9-11, 13 (cal Peó), 15, 17 (cal Vint-i-nou, Joan Pagès), 19, 23, 27-29-31-33 i 35 (cal Cabrit), 37 (trencadís, can Cinta), 41, 43, 45 (can Lliga, Miquel Torrebadell Oliveras, el Lligasardines), 71, 75, 77, 79, 81-63, 87 (edifici industrial, can Picarol), 89, 91 (1914), 93 (1915), 95, 97-99-101-103, 109-111-113, 115, 125-145 (colònia de can Mònic).</p> <p>Números PARELLS: 2, 4, 6, 14 (cal Negre, mecànic), 18-20, 22, 50, 52, 56, 58, 60, 72, 82, 148, masia de can Mònic (1661, reconstruïda el 1943).</p> | 08096-362 | Carrer del Primer Marquès de les Franqueses, s/n | <p><span><span><span><span>La Carretera va substituir l'antic camí Ral de Vic l'any 1848, i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al seu pas pel nucli urbà compacte la Carretera es va dividir en els següents carrers (de sud a nord):</span></span></span></span> Francesc Macià, Alfons IV, Anselm Clavé, Joan Prim i Primer Marquès de les Franqueses. Per això el carrer Primer Marquès de les Franqueses era conegut abans simplement com Carretera.</p> <p><span><span><span>Joan Sanpera i Torras (Granollers, 1840 - 1914) fou un important comerciant i mecenes. Va néixer al barri del Lledoner. Tres anys després el seu pare va morir. Amb 18 anys se'n va anar a Barcelona i va treballar com a ajudant d'adroguer. Allà es va casar amb Josepa Rodés Ruiz, amb qui va tenir dues filles i un fill. Va fer una gran fortuna amb la importació de productes colonials: sucre, cacau, rom… Va construir una fàbrica de sucre a Saragossa i va comprar finques per tot Catalunya. Va destinar una part dels seus diners a obres de mecenatge, especialment va pagar importants edificis al municipi de les Franqueses, incloent-hi l’Ajuntament. Per això se li va concedir el títol de marquès de les Franqueses. Al barri del Lledoner es conserva el casal modernista de can Sampere, antic habitatge d'aquest prohom.</span></span></span></p> <p>Aquest sector al nord de Granollers, al voltant del barri del Lledoner,<span><span><span> inicialment pertanyia a les Franqueses del Vallès fins al 1922, moment en què fou incorporat al municipi de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'autor García-Pey recull algunes notícies anecdòtiques sobre el carrer del Primer Marquès de les Franqueses: e</span></span></span>l número 37, can Cinta, eren descendents de Josep Garriga Ordeix que cap el 1920 vingué a fer-se casa en aquest indret provinent de can Cinta de Corró d'Avall (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6201921,2.2924733 | 441057 | 4607849 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50209-carrer-primer-marques-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50209-carrer-primer-marques-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50209-can-monic-conjunt-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50210 | Carrer del Foment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-foment | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</p> | XX-XXI | Pràcticament s'han enderrocat i han estat substituïdes la totalitat de les cases antigues. | <p><span><span><span>Carrer que forma part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada al sud-est, en un emplaçament ja força allunyat del centre. Tradicionalment hi predominava un tipus <span>d’edificis senzills, construïts majoritàriament als primers decennis del segle XX. Eren cases populars, entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, </span>generalment amb una eixida posterior. Una mica després ja es van començar a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. Al costats dels edificis d'habitatges també n’hi havia altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers anys, però, moltes de les cases antigues s’han anat substituint. Les que s’han conservat i presenten un cert interès patrimonial són pràcticament testimonials: les cases número 35-39. </span></span></span></p> | 08096-363 | Carrer del Foment, s/n. | <p><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer del Foment, que es troba situat força al sud respecte al centre, en el darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Al tombant de segle XX, però, ja es trobava plenament urbanitzat.</span></span></span></p> | 41.6030962,2.2884480 | 440706 | 4605955 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50210-carrer-foment-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50210-carrer-foment-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50210-carrer-foment-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50210-foto-08096-363-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50210-foto-08096-363-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50212 | Tresor parroquial i elements artístics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresor-parroquial-i-elements-artistics | <p>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997). <em>Entra a l'església gòtica de Granollers</em>, Catàleg de l'exposició. Granollers, Museu de Granollers.</p> | XVI-XIX | <p><span><span><span>A l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers es conserven alguns objectes d’interès artístic, especialment d’orfebreria i datables entre els segles XVI i XX. Del tresor de l’església en destaquem sis calzes, un copó, una Veracreu, un encenser, una imatge de la Verge del Roser i una de Sant Esteve. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'exemplar més antic és un calze de plata daurada. El peu, de forma flordelisada, i el nus central hexagonal són del segle XVI, mentre que la resta del calze és posterior. Un segon calze d'argent és d'estil rococó i un altre és neoclàssic, ambdós del segle XVIII. Un altre calze és d'estil imperi (segle XIX) i els dos darrers són datables al segle XX, un d'ells neogòtic. El copó és també de plata i presenta abundant decoració. La Veracreu és de braços calats, seguint una tipologia renaixentista, però que a Catalunya perdurà en el temps. L'encenser, piriforme, és del segle XIX. La Verge del Roser és una obra del segle XIX i es conserva la marca de l'argenter. La imatge de Sant Esteve està feta de plata burinada (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Existeix una còpia, feta l'any 1943 per Alfons Serrahima, de la custòdia feta el 1561 per Gracià Ferràs i Miquel Boygues, de Barcelona. L'original va desaparèixer el 1936. També existia una creu processional feta per Gracià Ferràs i daurada per Perot Oller el 1555. Va desaparèixer així mateix el 1936 (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres elements artístics destacables de l’església (alguns dels quals conservats al Museu de Granollers) són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>MÈNSULES: Es conserven deu mènsules al Museu de Granollers. Es tracta d'elements encara amb trets romànics però ja comencen a evolucionar cap el gòtic. Destaquen figures antropomòrfiques, monjos cantaires, animals reals o fabulosos, cares humanes (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPITELLS ROMÀNICS DE LA PORTA: Es conserven dos capitells tallats en pedra calcària i decorats amb motius vegetals per les quatre cares. Ambdós són de tradició coríntia evolucionada amb dos registres de fulles d'acant amb les puntes cap avall. Es tracta d'elements típics de la segona meitat del segle XII i inicis del segle XIII (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>TRONA GÒTICA: Es una bona mostra de fusteria tardo-gòtica amb traceries on es pot veure en una cara la Verge i en l'altre Sant Domènec de Guzmán. Es conserva al Museu de Granollers. (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PICA BAPTISMAL: Presenta grans estries helicoïdals que formen dotze cares còncaves amb arestes. La copa és carejada, té nus i peu, i està feta amb pedra de Girona. Tres de les cares presenten relleus, en una hi ha la Verge amb el Nen i a les dues dels costats hi ha sengles orants. Es pot datar al segle XVI. Antigament aquesta pica era situada als peus de l’església, on hi havia el baptisteri. Actualment encara es conserva a l’església (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> | 08096-365 | Església parroquial de Sant Esteve. Plaça de l'Església, s/n. Museu de Granollers. Carrer d'Anselm Clavé, 40-42. | <p><span><span><span><span>La primera notícia documental que es coneix d’una església dedicada a Santa Esteve a Granollers es troba en un document del cartulari de Ripoll del 25 de juny de 972, però no es té constància que quedi cap resta d'aquesta primitiva construcció. Ja es citada com a parròquia l'any 1001, en una escriptura d'empenyorament d'un alou situat a les parròquies de Sant Esteve de Granularios i Sant Julià de Palaciolo. Se sap que el 1065 l'església tenia dedicació a Sant Joan, segons consta en un testament. Entre els segles XI i XII aquest primitiu edifici fou substituït per un altre, del qual se’n van trobar restes durant les excavacions fetes entre 1940 i 1942, quan s'inicià la construcció de l'església actual. A finals del segle XII hi ha constància de llegats per a l'obra del temple. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta segona església, romànica, era d'una sola nau, d'uns 13 m de llarg per 5'50 m d'ample, amb absis semicircular orientat a llevant i la porta d'entrada a ponent. Al segle XV es trobava en mal estat, i això, juntament amb l'augment de la població, motivà la construcció d'una nova església, ja d’estil gòtic, entre mitjans segle XV i inicis del segle XVI. El campanar, adossat a la part nord del mur oest de l'església, ja deuria estar construït a principis del segle XVI. El 1508 es diu que el cloquer del campanar tenia quatre campanes. Així mateix, en el testament de Bruniquer (1561-1641) s'explica el trasllat de les tombes de la seva família amb motiu de les obres del campanar i del cor. Les sepultures havien estat traslladades del fossar a un indret davant del portal gòtic en època del seu pare i del seu avi (DANTÍ, 1997). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta nova església mesurava 35 m de llarg i 11 m d'amplada, amb capelles laterals més baixes que la nau central. A la façana sud el portal, de brancals i arquivoltes amb llinda i timpà apuntat. Al damunt tenia un guardapols rematat amb una creu i decorat per òculs i florons. A les arquivoltes hi havia petits capitells amb decoració vegetal i mascarons. El paviment interior de l'església estava format per cairons de color groguenc. A l'interior del temple el presbiteri estava una mica alçat de la resta del temple, i els elements arquitectònics estaven pintats. El cor estava sobre un arc carpanell rebaixat als peus de la nau, i tenia una barana amb òculs calats (DANTÍ, 1997).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta església gòtica fou ampliada per la part nord els segles XVII i XVIII, amb diferents capelles i sagristies. La primera fou la capella del Roser, de principis del segle XVII. Al costat d'aquesta hi havia la capella de la Sang, que, probablement, havia estat una sagristia en altres temps. El 1744 hi ha notícies d’obres que s'estan fent per a la capella de la Verge dels Dolors, i es parla també d'una capella fonda o del Santíssim Sagrament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1660 l’església tenia els següents altars: el Major, dedicat a Sant Esteve; al costat de l'Evangeli hi havia els de Santa Maria (l'antiga), Sant Miquel, Sant Pere, Sant Salvador, Santa Magdalena, el Roser, Santa Creu i el Crist Crucificat. Al costat de l'Epístola hi havia els de Sant Joan, Sant Bartomeu, Sant Antoni, el Sant Esperit, Sant Sebastià i Sant Eloi i Sant Jaume. De tota manera, el nombre d'altars va anar variant amb el temps (DANTÍ, 1997). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els elements ornamentals interiors que tenia cal destacar l'altar del Roser, d'estil renaixentista-barroc, datat al 1635; l'altar de Santa Llúcia, barroc xorigueresc; l'altar de Sant Josep (barroc) o la creu processional de 1555. Tot això fou destruït l'any 1936. Un element que sí s’ha conservat és el gran retaule de Sant Esteve que decorava l’altar major (1497), obra dels germans Pau i Rafael Vergós i continuat, a la mort del primer, per Rafael i el seu pare Jaume. Es va salvar pel fet d'haver estat retirat des del 1879. El 1917 fou venut a l’Ajuntament de Barcelona per tal de contribuir a sufragar la construcció del nou Hospital de Granollers, i avui aquest retaule es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). També es van salvar la pica baptismal, un tros de la trona d'estil gòtic provençal i els capitells de la portalada romànica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1705 el rector Josep Vila, per mitjà del bisbe de Barcelona Benet Sala, obtingué del papa Climent XI les relíquies de Sant Plàcid (copatró de la Parròquia), les quals entraren solemnement en processó el 2 de juliol del 1705 (BAULIES, 1986). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja al segle XX, durant la Guerra Civil el 20 de juliol de 1936 es va incendiar l’església de Sant Esteve junt amb altres de la ciutat: la dels frares de Sant Francesc, la de la Mare de Déu de Montserrat, la de les germanes Carmelites i l’església de Sant Julià de Palou. També el Centre Catòlic, les escoles de Sant Josep i les capelles dels sants de barri. Mesos després de ser incendiada, i malgrat l’opinió en contra del director general de Patrimoni de la Generalitat, Jeroni Martorell, i d’un sector important de granollerins, el comitè revolucionari va decidir enderrocar l’església de Sant Esteve. Entre els anys 1936 i 1937 la nau gòtica va ser totalment enderrocada i només en va quedar dempeus el campanar. Pel que fa a l’arxiu parroquial, tot i que algú l'havia emparedat per intentar salvar-lo, a l'enderrocament va restar al descobert i finalment va ser cremat. L’any 1940 es va iniciar la construcció de l’actual temple, obra de Josep Boada i Barba. La decoració interior fou obra de Sebastià Badia, amb l'excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple. L’església va ser consagrada el 25 d'agost de 1946.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les campanes, l’any 1873, durant la tercera guerra carlina, els republicans van fondre’n el bronze per fabricar canons. I durant la Guerra Civil de 1936 l’església va tornar a quedar sense campanes, quan la Sant Esteve, l'Antònia i les altres foren despenjades i llançades damunt les runes de l’església (BAULIES, 1986), (GARRELL, 1960).</span></span></span></span></p> | 41.6078294,2.2865317 | 440551 | 4606481 | 08096 | Granollers | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50212-foto-08096-365-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50212-foto-08096-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50212-foto-08096-365-3.jpg | Física | Renaixement|Rococó|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-06-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | 95|97|98|99|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50213 | Els Garbers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-garbers | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>MASSOT MUNTANER, Josep (1993-1994). <em>Obra del cançoner popular de Catalunya. </em>Materials. Volum IV. Fascicles I i II. Inventari de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>MASSOT MUNTANER, Josep (1993). 'La recuperació de l'arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya', a <em>Revista d'Etnologia de Catalunya</em>, nº 2, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, pp. 132-133.</p> | XVII-XVIII | Tradició en desús. | <p><span><span><span>Rondalla popular de la que se n’han recollit dues versions, una per Ripoll i l'altre per Milà. La recollida per Ripoll té la referència a l'Obra del Cançoner S-19-20K-XXXVI i diu: 'Sortiren trenta minyons. Sortiren de Granollers / s'en van cap a Barcelona / per guanyar alguns diners / guardeu-nos d'aquest motí que varen tenir els garbers'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra versió va ser recollida per Milà i té la referència S-18-18-XXXIX-660,661;1-2 Varis 36. En transcrivim la lletra a continuació 'Si n'eren trenta fadrins, partiren de Granollers / si s'en van anar de casa, per guanyar-ne algun diner / a l'entrant de Barcelona / n'encontre dos cavallers / -Voleu-vos llogar, minyons, voleu-vos llogar, garbers? / -Per xo, n'hem marxat de casa / per guanyar-ne algun diner / -A la plaça donen tres rals / jo quatre us en donarè / - anem a sopar minyons / anem a sopar garbers / que n'hi haurà perdiu per home / y encara podé algún mes / en respon un de la colla / això no es sopar de garbers / respongué un criat de casa / ni tampoch de cavallers / Tots se posaren a taula / menos un que ho entengué / pubill si no mous les camens / ton germà no'l veuràs més / el pubill se n'aixecava com si en fora Llucifer / ab un salt n'es a l'escala / ab un altre es al carrer / y ab un altre es a la plaça / y el gran crit Visca els Garbers' (no recorda més) . </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fou cantada per Pere Soler, i anotada la tonada per Mn. M. Cavalleria. La transcripció no s'acompanya de la música, però la de Ripoll quadra perfectament a la mètrica d'aquesta versió. </span></span></span></p> | 08096-366 | Granollers | <p><span><span><span>Els referents i qüestions de context podrien fer portar aquesta rondalla fins el segle XVII o almenys fins al XVIII. Dins del patrimoni musical de tradició oral ressalta, per la seva importància intrínseca, la recopilació forana de materials feta a finals del segle XIX i començament del XX per destacats folkloristes catalans, dins el projecte promogut pel mecenes Rafael Patxot i Jubert, i que es coneix com 'L'Obra del Cançoner'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es composa d'un bon nombre de cançons de diversos tipus (cançons de jocs, amatòries, burlesques, romanços, etc) transcrites en suport de paper (lletres i/o músiques en certs casos), i inèdites en bona part. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment els hereus del Sr. Patxot han fet una cessió de tots els materials que s'havien aplegat durant anys i que es trobaven a Barcelona i Suïssa, a l'Arxiu de l'Abadia de Montserrat. De la recopilació d'aquest material s'ha tingut accés a una de les dues copies microfilmades que es troben al Centre de Cultura Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya. Dins d'aquest fons es conserven uns quants documents destacables per a Granollers.</span></span></span></p> | 41.6081843,2.2871568 | 440603 | 4606520 | 08096 | Granollers | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50213-cami-ral-huelamo.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Coincidint amb la realització del Mapa del Patrimoni Cultural de Granollers l'any 2002, es va procedir a l’enregistrament d’aquesta rondalla musicada. Es van enregistrar les dues versions: la lletra de la cançó amb partitura en versió de Ripoll, i la versió de la cançó recollida per Milà, amb música de la de Ripoll.Els arranjaments musicals de la gravació els van fer Juan Luis Huélamo Gabaldón i Marta Luz Huélamo Gabaldón. Es van fer dues versions en arxius electrònics i es va enregistrar una tercera versió. En aquesta darrera, la part coral fou interpretada per Marta Luz Huélamo Gabaldón (veu femenina), Javier Alonso Lebreros (primera veu masculina) i Juan Luis Huélamo Gabaldón (segona veu masculina), a més de Silvana Solias i Huélamo, Juana Maria Huélamo Gabaldón i Josep Maria Solias i Arís (cors), amb acompanyament instrumental de Javier Alonso Lebreros (Xeremia), Marta Luz Huélamo Gabaldón (pandero) i Juana Maria Huélamo Gabaldón (canya). L'enregistrament es va fer a Madrid el 28 de desembre de 2001, dia dels Sants Innocents.Un dels enregistraments és un arxiu MP3, l’altre és un arxiu MIDI. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 50214 | Can Riba de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riba-de-la-serra-0 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguita</em>t, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em>, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985).<em> Patrimoni Històric Arquitectònic.</em> Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - VII dC. | Estat de conservació del jaciment desconegut. Probablement força arrasat. | <p>Jaciment d'època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es va fer en una prospecció efectuada l'any 1953 per l'arqueòleg Josep Estrada (1993: 88-89). A l'alçada del km 24,8 de la via de ferrocarrils que va de Puigcerdà a Barcelona hi va documentar 'a la part alta de la trinxera, com un dipòsit de pedres mitjanes, al qual no he vist res de terrissa. Però, dos o tres metres més avall, es veu com algun fragment de teula rodona'. En la prospecció realitzada l'any 1999 no s'hi va localitzar cap tipus de resta que permetés contrastar la informació.</p> <p>El jaciment es troba 250 m al nord de la masia de can Riba de la Serra. Tot i això, és difícil d'establir si entre el jaciment romà i el mas hi podria haver algun tipus de relació. El mas ja es troba documentat al segle XIV.</p> | 08096-367 | Sector sud-oest del terme municipal. Antic terme de Palou, a ponent del riu Congost. Camí de can Riba de la Serra, s/n. | 41.5766437,2.2679784 | 438975 | 4603031 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50214-can-riba-serra-jaciment-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50214-can-riba-serra-jaciment-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50215 | Voltants de can Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltants-de-can-ferran | <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | II aC. - VII dC. | Estat del jaciment desconegut. Segurament força arrasat. | <p>Jaciment d'època romana conegut tan sols per la troballa, molt escadussera, de material en superfície.</p> <p>Segons l'arqueòleg Josep Estrada, (1993: 86) 'sota les desferres escampades per tota la margenada existent sota les ruïnes de l'Esquella, entre el primer i el tercer revolt, hi he trobat tres fragments de teula romana'. Això va ser el 1951. En prospeccions posteriors no s'ha documentat cap tipus de resta que permeti contrastar la informació (VILA, 2001).</p> <p>La zona on haurien aparegut les restes es trobaria uns 100 m al nord de la casa de ca l'Esquella.</p> | 08096-368 | Sector oest del terme municipal (Serra de Ponent). Polígon industrial de Coll de la Manya. Prop de la casa de ca l'Esquella. | 41.5858979,2.2692074 | 439087 | 4604059 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50215-voltants-can-ferran-esquella-jaciment-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50215-voltants-can-ferran-esquella-jaciment-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50215-foto-08096-368-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50216 | Antiga rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Cat. 8b.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - XV | Jaciment tapat. | <p><span><span><span>Jaciment que es coneix de manera no gaire precisa a partir dels treballs arqueològics que hi va realitzar Josep Estrada a la dècada de 1950. Presenta materials i estructures de diferents èpoques, sobretot romana i medieval. <span>Les primeres formen part de la vil·la romana de Granollers i corresponen a la seva pars urbana. Es troben prop d’on s’hi ha localitzat el peristil de la vil·la, tot i que els elements apareguts en aquesta excavació es troben barrejats i és difícil distingir-ne les fases. D’època medieval es va identificar un tram de muralla. L</span>es restes aparegueren a una profunditat de dos metres. S’hi van documentar les següents estructures: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Restes de murs d’època romana recoberts d’estuc blanc i habitacions pavimentades, presumiblement, amb un <em>opus signinum</em> (descrit per Estrada com un <em>opus testaceum</em>). Una bona part d’aquest paviment va ser extret i dipositat al Museu de Granollers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una zona d’emmagatzematge, amb mitja dotzena de sitges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Unes instal·lacions hidràuliques que consistien en un conducte d’aigua amb teula plana i una amplada de 0,50 m, que va ser tallat per la muralla medieval. Aquest conducte creuava transversalment el solar de l’antiga rectoria. Dins del seu farciment, s’hi van trobar restes de dolis i abundants fragments de teula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una sepultura d’inhumació amb coberta d’un fust de columna reaprofitat. Segons la descripció d’Estrada, l’individu estava dins d’una mena de nínxol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Restes de la muralla baix medieval localitzades a la planta baixa de l’edifici de la rectoria. Part d’aquest tram de les muralles era visible des de l’exterior, en un lateral de l’escala d’accés al porxo superior. En aquest tram de la muralla, que és un dels que presenta una alçada conservada més considerable, es van localitzar dues espitlleres corresponents a la línia inferior de tir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els materials recuperats hi havia abundant ceràmica romana. Destaca una base de columna romana d’estil toscà de pedra calcària. Presenta moltes similituds amb un altre fragment aparegut al pati de la viuda Trullàs i amb la base trobada l’any 1987 al carrer de Santa Apol·lònia (Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos).</span></span></span></p> | 08096-369 | Rectoria de l'església parroquial de Sant Esteve de Granollers. Plaça de l'Església, s/n. | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> | 41.6079138,2.2857966 | 440490 | 4606491 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50216-foto-08096-369-1.jpg | Legal | Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | L’any 1958 o 1959, aprofitant l’enderroc de l’antiga rectoria del segle XV, que va afectar tot l’edifici a excepció d’un mur de la façana reformada al segle XVIII, l’arqueòleg Josep Estrada va fer un control de les terres que l’empresa constructora extreia del solar. En un informe de la Comissaria d’Excavacions Arqueològiques Estrada indica que no va poder excavar les estructures i que la seva intervenció es va limitar a controlar el contingut de les terres que s’extreien. | 83|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 50217 | Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-2 | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). ' La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental</em> 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - XX | Jaciment tapat. | <p><span><span><span>Jaciment arqueològic al centre de Granollers amb diferents fases que documenten l’evolució de la ciutat, des del seu origen com a vil·la romana (en aquest indret s’hi ubicava un pati porticat que corresponia a la <em>pars rustica</em>), passant per una necròpolis alt medieval associada a l’església, la sagrera i la continuació del nucli de Granollers en les èpoques posteriors. En la intervenció arqueològica que s’hi va realitzar els anys 2002 i 2003 es van documentar nou fases cronològiques, que tot seguit detallem.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 1 (fase edilícia romana). Correspon a la construcció de la vil·la romana de Granollers, al segle I dC. Van aparèixer restes d'un pòrtic que feia d'aglutinant d'una sèrie d'estances que s'obrien al seu voltant. Tenint en compte que hi havia un altre pòrtic situat més al nord, es va interpretar que el pòrtic de la plaça de l’Església era el que vertebrava la <em>pars rustica</em> de la vil·la, mentre que el pòrtic nord corresponia al peristil de la pars urbana de la mateixa vil·la. Això concorda amb la troballa de dos dipòsits per a l’elaboració del vi ('l<em>aci vinarii</em>') en aquesta zona del pati porticat rústic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 2 (sitges dels segles III – VI). Es van documentar un total d’onze sitges. Es divideixen en dos grups; un conjunt al sud format per quatre sitges molt properes entre elles, i un conjunt al nord, amb una alineació d'est a oest. Aquestes, tot i estar escapçades, semblaven ser de mida petita i mitjana, amb el fons pla i de secció cilíndrica o lleugerament troncocònica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 3 (amortització del pòrtic sud i fase constructiva romana dels segles IV–V). Al segle IV es va fer un gran retall entre els dipòsits de vi, on apareix un edifici obrat amb la tècnica de l’<em>opus caementicium.</em> Només en resta la fonamentació i no se'n coneix la funció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 4 (necròpolis medieval, segles IX–XI). En aquesta època alt medieval s’hi va establir una extensa necròpolis que, amb tota probabilitat, estava vinculada a l’església parroquial, concretament a l’església preromànica de la qual no se’n té constància arqueològica. S’hi van poder registrar un total de 103 tombes. Les tombes no presentaven aixovar de cap tipus, fet que dificulta la seva datació, però se sap que són posteriors a l'edifici en <em>opus caementicium</em>, ja que la distribució de les sepultures en respecta l'estructura. La tipologia de les tombes és de fosses simples, antropomorfes i cistes de còdols. Les fosses simples es basen en retalls de forma fusiforme o ovalada que segurament tenien algun tipus de coberta. Les fosses antropomorfes són les característiques amb forma humana. Totes les tombes es troben en sentit est-oest, el cos en decúbit supí i amb els braços creuats sobre la pelvis o l'abdomen o a banda i banda del cos. Vàries de les tombes presenten ossos en posició secundària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 5 (sagrera medieval dels segles XI–XIV). La Sagrera és l’espai d'immunitat fixat en trenta passes al voltant de l'església, vigent a partir del segle XI. La sagrera de Granollers fou un primer nucli de la vila medieval, junt amb la zona de mercat. Com a tal, la sagrera va estar vigent entre els segles XI i XIV. Progressivament es va anar ampliant, i va acabar ultrapassant el límit de trenta passes. A l’espai de la sagrera s’hi van documentar també 47 sitges (sagrers).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 6 (segles XIII–XIV). En aquest moment es va trencar l’orientació urbanística derivada de la fase romana. La vila medieval es va reorganitzar amb un urbanisme que s’aglutinava al voltant del nucli de l’església i, més a llevant, entorn del mercat (plaça Porxada), amb altres petites places. Al segle XIII la vila estava encerclada per una muralla, que es va ampliar al segle XIV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 7 (construcció de la muralla el 1366 i urbanisme gòtic). L'any 1366 es començà a construir la segona muralla (del segle XIV), fet que comportà canvis urbanístics. La muralla està encaixada en un retall natural en forma de L amb una banqueta de 1'70m. Contemporani a aquest pany hi ha una bestorre a l'extrem nord del pany, del segle XIV. És de planta quadrangular, oberta per l'est amb carreus perfectament escairats als angles. Es documenta també el fossat corresponent a aquesta fase, en forma de U, amortitzat durant els segles XV i XVI. El fossat tenia una amplada de set metres. L'urbanisme dels segles XIV i XV es caracteritza per un creixement de la ciutat en direcció est, ultrapassant la tradicional zona d'ocupació romana i alt medieval al turó de Sant Esteve. La muralla és un element vertebrador de l'urbanisme en aquest moment, i es construïren cases amb espais porticats als baixos, sobretot al voltant de les places. Es construeix també una nova església gòtica. A més, s'han documentat pous que captaven l’aigua freàtica i que serien d’ús públic, situats al mig de la plaça.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 8 (fase constructiva dels segles XVI-XVII). Des de mitjans segle XVI Granollers protagonitza un gran creixement demogràfic que queda palès en l'urbanisme, amb un augment de la superfície construïda, inclòs els ravals fora muralles. S'efectuaren també reparacions en alguns punts de la muralla. La trama urbana es presenta amb una sèrie de cases probablement d'una sola crugia, entre mitgeres, disposades de manera perpendicular al corredor que envoltava interiorment la muralla, amb la façana disposada a l'est. Es van documentar tres retalls farcits amb materials d'època moderna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 9 (segle XIX). En aquest últim moment es documenta la fossilització de la sagrera. S'enderroquen torres, portals i alguns panys de muralla, es reorganitzà l'urbanisme sense tenir la fortificació com a element vertebrador. Les noves estructures bastides en aquesta època van suposar l'enderrocament de la muralla en alguns casos i, en altres, el seu aprofitament per integrar-hi edificis (fitxa CCAA 14660).</span></span></span></p> | 08096-370 | Plaça de l'Església, s/n. | 41.6076830,2.2863418 | 440535 | 4606465 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50217-placa-esglesia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50217-placa-esglesia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50217-foto-08096-370-1.jpg | Física | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | El 1965 Josep Estrada ja va documentar en aquest indret materials arqueològics d’època romana que no estaven associats a cap estructura. Entre d’altres, un petit bloc de marbre que podria correspondre a una petita ara.Durant els anys 2002 i 2003, arran de les obres d'arranjament de la plaça de l'Església, es van dur a terme diverses intervencions arqueològiques preventives.El 2005 es va realitzar una intervenció de conservació i restauració al tram de la muralla conservada a l'interior del bloc A1 de la plaça de l'Església. Es van retirar part de maons que sobresortien de l'extrem de la muralla i es van sanejar les zones de muralla acabades amb arrebossats amb mal estat. També es van rejuntar amb morter de calç i sorra els espais buits que s'havien produït al llarg del temps.El 2007 es va realitzar una nova intervenció arqueològica preventiva. En aquesta zona, que es troba al centre de la vil·la romana de Granollers, hi ha un bon nombre de jaciments. Tot i la seva proximitat, s’han tractat com a jaciments separats o individualitzats, cosa que no en facilita una visió de conjunt i sovint genera confusió. Entre altres, hi trobem el Passatge de Sant Bartomeu, l’Hort de l’Aiguadé, el pati de can Gorina, l’Antiga Presó, Pati de la Viuda Trullàs (o de la senyora Bassa), plaça de l’Església, Pati de la Rectoria, solar de Caritas o Església de Sant Esteve. | 83|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50218 | Antiga Caserna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-caserna | <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII</em>. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropo-litana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1986). 'Prehistòria i Història Antiga de Granollers i els seus voltants', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1</em>. Aproximació al medii natural i a la història de Granollers.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO, J. (1984).<em> Les troballes romanes de Can Jaume</em>. Museu de Granollers, Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). 'La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1</em>. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>PÉREZ,P. I TENAS, M. (1991). 'Darreres intervencions arqueològiques al Vallès Oriental', a <em>Lauro, Revista del Museu de Granollers</em>, 2.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a<em> IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - V dC. | Jaciment tapat. | <p><span><span><span>L’any 1965, durant la construcció d’una nova claveguera al carrer de Sant Jaume, més o menys a l’alçada de l’antiga Caserna i davant del mercat de San Carles, es van trobar unes restes arquitectòniques que casualment va poder documentar Josep Estrada quan feia una passejada nocturna per l’indret. Segons Estrada, la nova claveguera havia destruït part d’unes estructures antigues. La construcció d’aquesta conducció va afectar les restes següents, que es trobaven disposades de nord a sud:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un mur, que va aparèixer a l’alçada del núm. 18 del carrer de Sant Jaume.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una conducció d’aigua, que mesurava uns 0,40 m d’amplada, a la zona central, i prop d’1,20 m, incloses les vores. Aquesta conducció hidràulica queda també documentada des del pati de la caserna fins al número 28 del mateix carrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon mur, que discorria des de la Caserna en direcció a la casa núm. 32 del carrer de Sant Jaume. Mesurava aproximadament 1,5 m d’alçada i 1,5 m d’amplada (Atles d’Arqueologia Urbana de Granollers, annexos, cat. 5g).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’indret es troba molt a prop de l’inici del carrer de Sant Jaume, on han aparegut les restes dels banys de la vil·la romana de Granollers. Tanmateix, sembla que quedarien per fora d’aquest recinte. En canvi, la claveguera es possible que es correspongui amb les estructures hidràuliques que es van trobar davant de can Jaume l’any 2000, en una intervenció dirigida per Santi Clota (Carrer de Sant Jaume III).</span></span></span></p> | 08096-371 | Carrer de Sant Jaume, 16-34 | 41.6084466,2.2859921 | 440506 | 4606551 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50218-mercat-sant-carles-a.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | BPU | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50219 | Hort de l'Aiguadé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-de-laiguade | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong>Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.). Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>BARRAL I ALTET,X. (1978). 'Les mosaïques romaines et médievales de la Regió Laietana (Barcelone et ses environs)'. Universidad de Barcelona, Instituto de Arqueologia y Prehistória, Publicaciones eventuales, núm. 29.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998). ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions'. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias'</em> XXVIII. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969). 'Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropo-litana de Barcelona'. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1986). 'Prehistòria i Història Antiga de Granollers i els seus voltants', a<em> Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1</em>. Aproximació al medii natural i a la història de Granollers.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995). ' Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental', a <em>Limes</em>, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). ' La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1.</em> Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a<em> IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - VI dC. | Els béns mobles recuperats durant l'excavació formen part del Fons del Museu de Granollers. | <p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la. En l’excavació que es va realitzar l’any 1947 a l’Hort de l’Aiguadé s’hi van trobar diverses habitacions, la majoria pavimentades amb mosaics. Actualment aquestes restes no són visibles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A uns 0,20 m de profunditat aparegueren restes fragmentades d’un mosaic. El fragment més gran no arribava a 0,20 m i estava compost per tessel·les, segons Estrada, d’un tipus més gran que l’habitual, que componien una sanefa orlada amb meandres enllaçats, a base de trenes de dues cordes de tessel·les de marbre blanc dins d’un camp de tessel·les de calcària negra. A un altre indret, amb una situació topogràfica que no s'ha pogut precisar, i a 0,80 m de fondària, es van trobar les següents estructures arquitectòniques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació núm. 1: pavimentada amb un mosaic. Aquest àmbit mesurava aproximadament 3,25 x 3,45 m. El disseny decoratiu del mosaic és de tipus geomètric, en negre sobre fons blanc; la vora està composta per una doble filera de losanges negres, mentre que el camp central del mosaic està cobert per una quadrícula en blanc i negre i al centre dels quadres negres presenta una flor blanca. Al costat oest es va localitzar una escaleta composta per tres graons, construïda posteriorment per a aprofitar aquesta habitació, ja que en talla part del mosaic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació núm. 2: A l’est de l’anterior àmbit es va trobar una altra habitació, igualment pavimentada amb mosaic; part d’aquest paviment continuava sota el pati veí, per la qual cosa no es va poder excavar. Això no obstant, sembla que J. Estrada i S. Llobet van aprofundir el tall per tal de comprovar la seva decoració. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Paret mitgera habitacions núm. 1-2: La paret mitgera que separava les dues habitacions, en algun moment va desaparèixer i, al seu lloc, se’n va trobar una altra de 0,70 m, més tardana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació núm. 3: Aquest àmbit se situa a l’altre extrem del pati de l’hort de l’Aiguadé. Estava pavimentat amb <em>opus signinum</em> i era posterior als mosaics de les altres habitacions ja que se situava a una cota menys profunda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres estructures. L’espai que quedava entre les habitacions núm. 1 i 2 i l’àmbit núm. 3, no va ser excavat, però es van fer unes petites cales on van aparèixer restes d’altres habitacions que, segons Estrada, segurament pertanyien a la segona època constructiva. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Possibles restes de sitges: En alguns llocs, el terreny natural apareixia reomplert per una acumulació de terra de color negre, segurament el farciment de possibles sitges, ja que hi van aparèixer restes de <em>dolis</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la factura dels murs, les parets de les habitacions presentaven dos tipus diferents d’aparells superposats i que denotaven dues fases temporals, sempre segons les anotacions d’Estrada <span>(Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els materials documentats van ser fragments de vasos de vidre, <em>terra sigil·lata</em> sud-gàl·lica, un fragment decorat amb barbotina, ceràmica comuna oxidada, restes d’àmfora i de dolis, nombrosos fragments de tègules, dues moles de basalt, una tessel·la de vidre de color blau, fragments d’estuc amb pintures.<span> </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests materials es conserven al Museu de Granollers. </span>L'anàlisi dels materials ceràmics d'aquest jaciment ha permès a altres autors proposar una continuïtat del poblament d'època romana que arribaria fins el segle VI.</span></span></span></p> | 08096-372 | Plaça de Folch i Torres (al costat de l'antiga presó). | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> | 41.6085067,2.2864750 | 440546 | 4606557 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50219-hort-aiguadecapitellmdg-5898.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50219-placa-folch-i-torres-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-19 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | En buidar-se una gran capa de terra sobreposada que hi havia al solar ocupat per l’Hort de l’Aiguadé es va detectar la presència de restes arqueològiques. El 24 d’agost de 1902, a La Veu del Vallès, setmanari de Granollers, s’explica que amb l’acord del senyor Tardà, propietari del terreny, s’hi farien unes excavacions. Però aquesta intervenció arqueològica no es va dur a terme fins l’any 1947.El 1947, a causa de les obres de construcció d’un cobert al pati de l’Hort de l’Aiguadé, els obrers van trobar un paviment. Seguidament avisaren A. Jonch, director del Museu de Granollers, que va encarregar una excavació d’urgència a J. Estrada i S. Llobet, membres de la Secció d’Arqueologia del Museu. La intervenció que es va dur a terme el juliol de 1947.Aquest jaciment forma part del sector genèric conegut com a Antiga Presó, que inclou altres jaciments propers: Pati de can Gorina, Pati de la Senyora Bassa (o de la vídua Trullàs) i Passatge de Sant Bartomeu. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 50220 | Pati de can Gorina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-de-can-gorina | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers.</span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>BARRAL I ALTET,X. (1978): 'Les mosaïques romaines et médievales de la Regió Laietana (Barcelone et ses environs)'. Universidad de Barcelona, Instituto de Arqueologia y Prehistória, Publicaciones eventuales, núm. 29. COLL, Joan M.</p> <p>ROIG, Jordi (1998). ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions', a <em>Lauro, Revista del Museu de Granollers</em>, 14.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII</em>. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona.</em> Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993).<em> Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995). 'Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental', a <em>Limes</em>, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1986). ' La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1</em>. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - III dC. | Els béns mobles recuperats durant l'excavació formen part del fons del Museu de Granollers. | <p><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la <em>pars urbana</em> d’aquesta vil·la. En l’excavació que es va realitzar l’any 1948 al pati de can Gorina s’hi van trobar diverses habitacions, algunes de les quals pavimentades amb mosaics. Actualment aquestes restes no són visibles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació núm. 2. El paviment es trobava a 2 metres del nivell de terra actual i mesurava 3,05 x 3,54 m. Era fet amb <em>opus tesellatum</em> (mosaic) bicrom, decorat amb negre sobre blanc. La decoració es componia de bandes negres i blanques i bandes de triangles negres sobre blanc. Al camp, escaires negres i blancs encaixats </span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació núm. 4. Situada a l’est de l’habitació núm. 2. A diferència d’aquesta, no va presentar cap pavimentació amb mosaic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitació de planta absidal o amb exedra. Es va localitzar a un metre de distància de l’habitació núm. 2, en direcció nord-est, i a 1,5 m de profunditat. Cronològicament, podria ser d’un moment posterior a la segona fase constructiva d’aquesta zona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els materials recollits destaquen punxons d’os, un anell, un fragment d’anella, claus de ferro, un fragment de ceràmica campaniana, fragments de dolis i àmfores, ceràmica comuna oxidada, teules i maons de forma quadrada, una tessel·la de pasta vítria argentada,3 “ terrissa aràbiga”, 4 fragments de ceràmica de tradició ibèrica i fragments de ceràmica medieval. En un nivell de terra uns 0,20 m més amunt del nivell del mosaic, es va recollir un important conjunt numismàtic compost per una moneda de Filip I (244-249), una de Gal·liè (354-268), una de Claudi el Gòtic (269- 270), una de Decenci (351) i una d’il·legible (Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests <span>materials presenten una cronologia que oscil·la entre el segle I i III de la nostra era.</span></span></span></span></p> | 08096-373 | Plaça de Folch i Torres, s/n | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> | 41.6084551,2.2862877 | 440531 | 4606551 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50220-antigapresomosaic-mdg-4015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50220-antigapresomosaic-mdg-4016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50220-placa-folch-i-torres-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-20 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Aquest jaciment és una continuació de l’excavació feta l’any 1947 a la finca adjacent de l’Hort de l’Aiguadé. L’excavació es va fer l’any 1948, i la direcció va anar a càrrec de J. Estrada, S. Llobet, A. Jonch i membres de la Secció d’Arqueologia del Museu de Granollers. Aquest jaciment forma part del sector genèric conegut com a Antiga Presó, que inclou altres jaciments propers: Pati de la Senyora Bassa (o de la vídua Trullàs), Hort de l’Aiguadé i Passatge de Sant Bartomeu. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 50221 | Pati de la senyora Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-de-la-senyora-bassa | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.). <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998). ' L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions', a <em>Lauro, Revista del Museu de Granollers</em>, 14.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII.</em> Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969).<em> Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993).<em> Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995). ' Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental', a <em>Limes</em>, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1986). ' La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1.</em> Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - VI dC. | Els béns mobles recuperats durant l'excavació formen part del fons del Museu de Granollers. | <p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la. En l’excavació que s’hi va realitzar s’hi va recuperar sobretot material ceràmic i moble, així com restes d’una columna. Actualment aquestes restes no són visibles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Continuant les tasques d’excavació que els anys anteriors havien realitzat en aquesta zona, membres del Museu de Granollers van portar a terme l’any 1950 <span>una altra cala al pati de la senyora Bassa (vídua Trullàs). La cala amidava 2 metres de costat per 1 de fondària. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El material moble recuperat va ser nombrós, aparegut en el segon estrat. Entre les restes més destacades J. Estrada esmenta un fragment de columna de gres 'que amida 43 cm de diàmetre, una dimensió igual que la que ofereix el fragment de columna trobat a la Rectoria'. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En relació al material moble cal esmentar l'elevat nombre de fragments de ceràmica fina de taula. </span></span></span></span></p> | 08096-374 | Plaça de Folch i Torres, s/n | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> | 41.6085200,2.2862600 | 440529 | 4606558 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50221-placa-folch-i-torres-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: Pati de la Vídua Trullàs (PEPPA).Jaciment excavat parcialment el 1950 pels membres del Museu de Granollers.Aquest jaciment forma part del sector genèric conegut com a Antiga Presó, que inclou altres jaciments propers: Hort de l’Aiguadé, Pati de can Gorina i Passatge de Sant Bartomeu. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 50222 | Jardí de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-rectoria | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers.</span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.). Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998). 'L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions', a <em>Lauro, Revista del Museu de Granollers</em>, 14.</p> <p>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista 'Ampurias' XXVIII</em>. Barcelona: IPA.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de Urbanismo.</p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat.</em> Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995). 'Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental', a <em>Limes</em>, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1986). ' La romanització al Vallès', a <em>Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1.</em> Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - V dC; XVI - XVIII | Els béns mobles recuperats durant l'excavació formen part del Fons del Museu de Granollers. | <p><span><span><span>L’any 1968, en fer rebaixos al pati de la rectoria de l’església parroquial de Sant Esteve es va recollir un bon nombre de fragments de ceràmica romana, sobretot sigil·lada sud-gàl·lica. Els materials recuperats es conserven al Museu de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També es va trobar una imatge de Sant Esteve, que actualment està emplaçada al vestíbul de l’església. L’escultura presentava el braç dret trencat, però possiblement amb aquesta mà portaria la palma, símbol del martiri, i a la mà esquerra porta l’Evangeli i tres pedres, atributs d’aquest protomàrtir (Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos).</span></span></span></p> | 08096-375 | Església parroquial de Sant Esteve. Plaça de l'Església, s/n. | 41.6078890,2.2861809 | 440521 | 4606488 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50222-esglesia-parroquial-portal-romanic.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50222-esglesia-parroquial-5.jpg | Legal | Romà|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Aquest jaciment fou documentat per Josep Estrada l’any 1968 en circumstàncies imprecises. Només se sap que durant la instal·lació d’un nou jardí a la rectoria es van trobar diversos materials arqueològics. Els anys 2000-2001 el jaciment fou excavat en la resta de la zona enjardinada que es troba entre la rectoria i l’església. | 83|94|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 50223 | Quadres antiga caserna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres-antiga-caserna | <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>TENAS BUSQUETS, M. (1999). 'El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries', a <em>IX Memorial Joan Camps</em>, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. </em>Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - V dC. | Jaciment destruït. | <p><span><span><span><span>Josep Estrada va documentar aquest jaciment l’any 1946. Es tracta d’un fragment d'<em>opus testaceum </em>i d'estuc amb una franja pintada que mesurava 35 x 20 cm. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest parament va aparèixer formant part d'una paret de les quadres de l'antiga caserna. La procedència aquest paviment és desconeguda. On hi havia l’antiga caserna avui hi ha el mercat de Sant Carles, i el lloc on hi havia les quadres està ocupat pel carrer. Posteriorment en aquesta zona s’hi han realitzat diverses excavacions arqueològiques.</span></span></span></span></p> | 08096-376 | Carrer de Sant Jaume, 3 (al sud del mercat de Sant Carles). | 41.6080200,2.2856700 | 440479 | 4606503 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50223-mercat-sant-carles-a.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 50224 | Carrer de Sant Jaume II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-ii | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I dC. - V dC. | Jaciment tapat. | <p><span><span><span><span>Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la <em>pars urbana</em> d’aquesta vil·la i, més específicament, a la zona de banys termals que es troben entorn del carrer de Sant Jaume i que són coneguts per diverses excavacions arqueològiques en àrees parcials d’aquest conjunt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb motiu de la construcció d'un nou edifici amb soterrani el 1985 els membres del Museu de Granollers van fer el seguiment ocular de les obres. Segons J. Estrada (1993: 108), van observar-se dos primers nivells amb restes diverses d'època contemporània, mentre que el tercer el descriu de la següent manera: ... 's'hi veu un garbuix impressionant -no per la quantitat sinó per la varietat i la profunditat a què es troba- de ceràmica romana - <em>sigillata </em>Clara i comuna -, vidre modern, fragments de càntir i plats, ferro, ceràmica vidrada i tot el que es pugui imaginar'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons Jordi Pardo, també s’hi va observar marbre blanc de Carrara.</span></span></span></p> | 08096-377 | Carrer de Sant Jaume, 42-44 | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (<em>pars urbana</em>), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli <em>(pars fructuaria</em>). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> | 41.6074082,2.2855447 | 440468 | 4606435 | 08096 | Granollers | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50224-377-sant-jaume-42-44.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Jaciment documentat per Jordi Pardo, de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers, l'any 1985. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 319,36 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/