API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
50160	Pollancre del camí de Santa Quitèria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-del-cami-de-santa-quiteria	<p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p>			<p>Exemplar de Populus nigra (pollancre) monumental de 25 metres d'alçària i amb un volt de 233 centímetres i una capçada de 10'90 metres (ROMERO, 2000). Es troba a la cruïlla del camí de Santa Quitèria amb el can Tià i cal Malo. Es tracta d'un arbre de ribera que apareix isolat al costat d'aquests camins.</p>	08096-313	A la bifurcació del camí de Santa Quitèria amb el de Can Tià, 08400-GRANOLLERS	<p>El camí de Can Tià i el de Can Malo apareixen documentats en el segle IX. Josep Estrada ens parla que aquesta via era coneguda amb el nom d'Strada Francesca i de Via Calciata. Es tractava d'un camí empedrat que venint de l'altra banda dels Pirineus, passava per Girona i Hostalric, enfilava la vall del Tordera i del Mogent fins a La Roca del Vallès. Des d'aquí es desviava cap a la Valldoriolf i s'enfilava cap el Coll del Puig de l'Olivella o d'Ovella on hi havia l'Hostal de Vilafort, dalt de la serra de Llevant i avui dins el terme municipal de Granollers. El camí passava pel costat de Cal Rei i de Cal Malo i seguint Congost avall arribava fins al Pla de Reixac on es desdoblava (ROMERO, 2000)</p>	41.5817000,2.2923800	441014	4603576		08096	Granollers	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Social		2024-03-08 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo				2151	5.2		41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50161	Connector biològic de la Serra de Ponent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/connector-biologic-de-la-serra-de-ponent	<p>BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit.</p> <p>BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p>MAYOR, X., TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p>		Àrea amb un important impacte urbanístic i industrial	<p><span><span><span>Espai natural que inclou la Serra de Ponent i que té una funció important com a connector biològic, especialment rellevant pel fet que es troba en una zona altament urbanitzada. La Serra de Ponent s’estén a l’oest del terme municipal de Granollers, des del límit amb Canovelles, al barri de Can Gili, fins al Circuit de Catalunya, al costat de Montmeló. La part nordoest de la serra és la més muntanyosa, sobretot el tram que va des de Can Gili fins al Coll de la Manya, on els marges de la serra descansen a pocs metres de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà. A mesura que s'avança cap al sudoest la serra va perdent alçada, fins a culminar en el Pla de Palou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els principals cims són els de Sant nicolau (227m), sobre el bosc que rep el mateix nom, on s'alça la torre de can Casaca; el Mirador de l'Olivera (219m), indret panoràmic on subsisteix una olivera aïllada, que es troba a 300 metres a l'est de la Font del Ràdium; Can Marçal, cim coronat per la masia amb el mateix nom, força visible a tot Granollers pel color carbassa amb què està pintada; Can Janer (178 m), a l'est del Bosc de can Ferran, on l'antiga masia s'ha convertit en restaurant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg de tota la Serra trobem un bon nombre de torrents, que només s'omplen d'aigua durant les pluges i que són abundants en vegetació. Els més coneguts i estudiats són el torrent de la Font del Ràdium i el torrent de Sant Nicolau. Pròxim a la Serra discorre el riu Congost, que travessa pel centre de Granollers i avança cap a Montmeló, on conflueix amb el Tenes per formar el Riu Besòs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg de la Serra de Ponent hi trobem diverses àrees boscoses. De nord a sud: la Verneda de can Gili, el Bosc de can Pagès, el Bosc del Molí dels Capellans, el Bosc de Sant Nicolau (que constitueix el pas natural cap els cingles del Bertí i el Tenes cap el Nord i cap el Sud), el Bosc de la Font del Ràdium, el Bosc de can Many, el Bosc de can Feliuà, el Bosc de can Riera, el Bosc de ca n’Amat o el Bosc de can Català. La xarxa de camins que recorre aquest territori una mica elevat ofereix la possibilitat de realitzar nombrosos recorreguts on es pot gaudir de contrades d'interès des d'un punt de vista natural i paisatgístic.</span></span></span></p>	08096-314	Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent	<p><span><span><span>L'assentament de la ciutat als marges del riu va provocar la desaparició dels grans boscos que l'envoltàvem en temps passats. Les vies que recorren la Serra de Ponent contenen encara diverses masies, característiques del paisatge de zona rural. Algunes van ser abandonades, com ara can Rosselló i can Català. Una situació similar és la de Can Gordi, engolida pel polígon industrial proper al Circuit de Catalunya. No obstant això, alguns els pagesos i ramaders que viuen a les cases que es disseminen per aquest territori continuen les tasques agropecuàries, com és el cas de la masia de Can Nicolau (ROMERO, 2000).</span></span></span></p>	41.6035600,2.2694300	439122	4606019		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-5-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-12_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-granollers-nord-vista-de-serra-ponent-vista.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-n.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-foto-08096-314-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Inexistent	2024-04-17 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Les muntanyes de ponent també acullen alguns polígons industrials. A les faldes de la serra es troba el polígon Congost, Sant Julià i Circuit, ubicats al llarg del marge dret del riu Congost. En la carena, a les bandes de la carretera de Sabadell a Granollers C-155, es troben les indústries dels polígons Coll de la Manya i Font del Ràdium. L'ús del sòl predominant, deixat de la superfície industrialitzada i urbanitzada, és el cultiu, com a la serra de Llevant. A diferència d'aquesta, hi ha molta més superfície forestal (15%), ja que és la serra on trobem pràcticament la totalitat de boscos de Granollers.		2153	5.1	2484	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50162	Bosc de Sant Nicolau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-sant-nicolau	<p>CIURANS I RAMON, Encarnació et alii (1986) Guia dels arbres de Granollers, Col. Temes de Granollers, Granollers: Ajuntament de Granollers - Conselleria d'Ensenyament.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-11. </span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>Bosc força gran que es troba emplaçat al sud de la masia de Sant Nicolau, en el coster de la Serra de Ponent que té el seu punt més elevat al sud, on hi ha la torre de Can Casaca (una torre del segle XIX que formava part de la línia de telegrafia òptica). Amb 227m d'altitud aquest cim és el més elevat de la Serra de Ponent. Per llevant, a la part baixa, el bosc limita amb el camí de Sant Nicolau, vora la via del tren. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta zona boscosa està conformada per tres comunitats vegetals. Un alzinar situat a la part nord del bosc i amb un ric sotabosc; una pineda de pi blanc situada a la part sud del bosc i amb un sotabosc menys divers però major en recobriment herbaci, i finalment erms situats a l’extrem sud del bosc i a l’altiplà nordoest del Pla de can Casaca, que són antics conreus on ara creixen arbres aïllats, garrigues i d’altres matollars (fitxa ENIM-11).<span> El bosc de Sant Nicolau està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 11.</span></span></span></span></p>	08096-315	Sector oest del terme municipal. Al sud de la masia de Sant Nicolau. Camí de Sant Nicolau.	<p><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquest bosc és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En relació a aquest bosc trobem dos antics costums característics de Granollers. Un és la recollida que antigament els nens feien de pinyes i glans per fer-ne petites baldufes (GARRELL, 1960). L’altre és una pràctica curativa que es feia amb nens herniats. En aquests casos obrien pel mig un tronc de roure i hi feien passar la criatura. Es considerava que així ja estava guarida (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p>	41.6012500,2.2725200	439377	4605761		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50162-bosc-sant-nicolau-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50162-bosc-sant-nicolau-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50162-foto-08096-315-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Arbre o arbreda d'interès	2024-04-05 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		L’itinerari de descoberta de la Serra de Ponent recorre els camins de la zona de Sant Nicolau, des d’on es pot veure una espectacular panoràmica de Granollers.Periòdicament al bosc de Sant Nicolau s’hi fan treballs silvícoles per reduir el risc d’incendis i treballs de sanejament d’abocadors incontrolats, que malauradament encara són força presents a la zona.		2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50163	Refugi antiaeri de la plaça de Maluquer i Salvador	https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-de-la-placa-de-maluquer-i-salvador	<p><span><span><span>CANTARELL, C., GARRIGA, J., GESALÍ, D. I CORNELLAS, P. (2008): Refugi de Refugis. Ajuntament de Granollers, Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CANTARELL, C. I BARBANY, C. (2010): Granollers, vila oberta a la pau. Exposició de Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; GUÀRDIA LLORENS, Marc (2022). “Objectes que reté aquest museu com a salvaguarda. Fonts per a un exercici de reconstrucció documental i objectual: el cas de Granollers”, <em>El patrimoni artístic català durant la Guerra Civil Espanyola. Itineràncies, destruccions, salvaments.</em> Actes del simposi Destrucció, salvament i itinerància de l’art a Catalunya (1936-1939), celebrat a Barcelona el 14 de febrer de 2022. Generalitat de Catalunya; Memorial Democràtic, p. 273-311.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CANTARELL, C., GUÀRDIA, M., BARBANY, C., CRUZ, P. i NOGUÉS, M. (en premsa): 'S’han demanat pics i pales. La construcció dels refugis antiaeris de Granollers', Actes de les Jornades Internacionals 'Refugis. Ciutadania, memòria i subsol a Europa', Barcelona, 16-17 març de 2023.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRIGA I ANDREU, Joan et al. (1986) 'La Guerra Civil (1936-1939). Aspectes parcials', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, p. 77-82, Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Refugi antiaeri de la Guerra Civil emplaçat al subsòl de la cèntrica Plaça de Maluquer i Salvador. Es tracta d’un refugi de tipus cel·lular o de sala, en què els departaments estan comunicats entre ells i donen a un passadís comú. És l’únic refugi d’aquest tipus a Granollers, ja que la resta són del tipus galeria. Aquest refugi està ben rehabilitat i és el més fàcilment visitable dels que hi ha a Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Té una superfície construïda d’uns 154 m2, cosa que permetia una capacitat aproximada per a 450 persones. La sala és coberta per diferents trams de voltes de formigó. Els murs són de pedra. Cal destacar que en l’obra d’aquest refugi es va utilitzar pedra procedent de l’església gòtica de Sant Esteve, que havia estat enderrocada poc abans (Cantarell; Guàrdia, 2022). Conserva un dels cossos d’escales d’accés a la part de ponent i un tram del túnel galeria que el connectava amb l’escola Lluís Castellà, avui Pereanton. D’aquesta manera els escolars hi tenien accés directe.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A diferència d’altres refugis de tipus galeria, que eren excavats al terra i recoberts de maons, el d’aquesta plaça va ser construït aplicant les normes de seguretat vigents, com la llosa d’explosió feta amb planxes de formigó armat que amortien el cop, tal i com aconsellaven els experts. En les escales d’accés, per evitar que la metralla pogués penetrar a l’interior, s’hi van construir pavellons.</span></span></span></span></p>	08096-316	Plaça de Maluquer i Salvador	<p><span><span><span>Tot just començada la Guerra Civil, ja a la tardor de 1936, les autoritats de Granollers van plantejar la conveniència de construir tres grans refugis: al nord, al centre i al sud de la ciutat. Tanmateix les dificultats econòmiques no van permetre que el projecte tirés endavant, i s’optà per buscar alternatives menys costoses i més ràpides, com la utilització de soterranis de cases particulars i de fàbriques per habilitar-hi refugis. L’octubre de 1937 es va constituir la Junta de Defensa Passiva Local. El 31 de maig de 1938 Granollers va patir el primer dels bombardejos, i el més greu, quan pràcticament no s’havien habilitat refugis públics. Sembla que només era útil del carrer València.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El dimarts 31 de maig de 1938, a les 9.05 hores del matí, durant un minut cinc avions italians Savoia-S 79, amb base a l’illa de Mallorca i a les ordres de l’Exèrcit franquista, van atacar Granollers. Els avions van descarregar un total de 60 explosius i 750 quilos de metralla. Els objectius del bombardeig eren punts estratègics de comunicació, com l’estació de ferrocarril de la línia del Nord, el pont sobre el riu Congost i el camp d’aviació de Llerona-la Garriga. També els tallers de muntatge i reparació d’avions, així com les centrals elèctriques situades al carrer del Rec. Cap d’aquests objectius va ser afectat, i les bombes van caure al centre de la població. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La Plaça Major va ser el lloc on es van causar més morts, ja que en aquell moment moltes persones s’abastien d’aliments racionats al mercat municipal situat dins de la Porxada. Les bombes van afectar bàsicament dones i criatures. L’edifici de la Porxada va patir desperfectes, ja que se’n va desplomar part de la coberta. El balanç general van ser centenars de morts (amb les dades que actualment es coneixen n’hi ha registrats 226). La xifra de ferits greus va ser de 165. Els edificis sinistrats van ser més d’un centenar. Les imatges del bombardeig de Granollers van ser notícia internacional i van provocar nombroses protestes i mostres de solidaritat, així com la condemna de la premsa internacional. Els bombardejos indiscriminats contra la població civil perpetrats per l’exèrcit franquista representaven un salt qualitatiu en la manera de fer la guerra, mai vist fins aleshores.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aleshores es va intensificar la construcció de refugis. Els treballs es van concentrar bàsicament entre juliol de 1938 i gener de 1939, un moment en què la guerra ja estava a punt d’arribar al seu final. La majoria de refugis van restar inacabats. Tot i això, es té coneixement d’una quarentena de refugis antiaeris a Granollers, alguns dels quals ja han desaparegut. La majoria són de tipus galeria, excepte el que hi h a la plaça Maluquer i Salvador, que és de tipus cel·lular o de sala. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una segona tanda de bombardeigs va tenir lloc la nit del 23 al 24 de gener i els dies 24, 25 i 26 de gener de 1939. L’aviació italiana, la legió Còndor alemanya i l’aviació Hispana van tornar a bombardejar la ciutat i van provocar desenes de morts, ferits i molts desperfectes en cases i indústries, així com a l’Hospital Asil. En aquest nou episodi molta gent va passar uns quants dies tancada als refugis. Al cap de poc, el 28 de gener de 1939, les tropes de Franco entraven a Granollers</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els bombardejos de la Guerra Civil van causar un fort impacte a la ciutat i han quedat ben presents en la memòria popular dels granollerins. Amb l’arribada de la democràcia la fossa comuna on van ser enterrades moltes de les víctimes es convertí en un espai d’homenatge. El 1988 es va commemorar de manera significativa el cinquantè aniversari dels bombardeigs. L’any 2008, coincidint amb els 70 anys, es va inaugurar el Centre de Cultura per la Pau can Jonch, on s’hi pot veure un petit muntatge expositiu sobre aquests fets. Un dels propòsits del centre ha estat recuperar la memòria de la Guerra Civil i dels bombardejos, i donar-los a conèixer a la ciutadania mitjançant una diversitat d’actuacions. Entre d’altres, s’ha adequat un itinerari sobre els bombardejos a la ciutat, s’han col·locat unes rajoles que fan memòria dels indrets bombardejats, s’ha creat el Bosc de la Pau: un espai amb arbres dedicats a la memòria de les víctimes dels bombardejos. També s’ha impulsat el Manifest “Granollers Ciutats obertes a la pau”. Aquestes iniciatives formen part del projecte Memorial Democràtic.</span></span></span></p>	41.6088943,2.2886611	440729	4606598	1938-1939	08096	Granollers	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50163-refugi-placa-maluquer-2-can-sinia-foto-pere-cornellas35.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50163-foto-08096-316-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Altres	Inexistent	2024-06-05 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Aquest refugi permet fer-hi visites concertades.Autor de les fotografies: Pere ComellasUn itinerari urbà senyalitzat recorre els espais afectats pel bombardeig de 1938. Es pot seguir a través de diversos plafons informatius i de rajoles que porten inscrites la data del bombardeig. Les rajoles de color vermellós indiquen els llocs bombardejats el 1938. N’hi ha al Carrer Josep Anselm Clavé, Plaça Barangé, Plaça Maluquer i Salvador, Carrer Espí i Grau, Carrer Santa Elisabet, Carrer Sant Roc, La Porxada, Plaça de les Olles, Plaça del Cabrits, Carrer Sastre, Carrer Nou, Carrer Corró, Carrer Sol, Carrer Travesseres, Carrer Torras i Bages i Carrer Catalunya.Les rajoles de diversos colors indiquen els llocs bombardejats el 1939. N’hi ha al Carrer Aníbal, Corredor, Sant Cristòfol, Francesc Ribas, Josep Umbert, Passeig de la Muntaña, Rec, Ricomà, Sant Jaume, Torreta i Travesseres.A Granollers es té coneixement de 41 refugis antiaeris: 31 refugis d’obra nova o registrats documentalment i deu més dels que se’n té constància oral. D’aquests només dos són més o menys visitables; d’altres ja han desaparegut o són de difícil accés. La majoria són de tipus mina-galeria, excepte el que hi h a la plaça Maluquer i Salvador, que és de tipus cel·lular o de sala. Aquest és el llistat dels refugis:Plaça Josep Maluquer i Salvador / Pl. del Bestiar (Escola Pereanton / Lluís Castellà, C/ Corró)Ajuntament / Plaça Porxada (Antiga Plaça de la República, Llotja)Escola Pia al C/ Guayaquil, C/ Alba (Antiga escola Ferrer i Guàrdia al C/ de Wilson)Escola Pia de l’avinguda Sant Esteve, St Josep cantonada Conestable de Portugal Inst. de Segon Ensenyament, antic C/ LletjósSeu de la Unió Liberal (actual Museu de Granollers) (Cantina escolar, C/ Anselm Clavé)C/ de Josep Irla / Joan Prim (Antigues Oficines de la Llum i Força)C/ del Rec, núm. 26 (Companyia Elèctrica Estabanell i Pahissa) C/ València, entre carrers Corró i Ponent (Antic C/ de les Minetes)C/ de Josep Umbert, núm. 52 (Anomenat Refugi dels Pintors)C/ Girona, núm. 70 (Antic C/ Santiago Rusiñol. Casas Baratas)Plaça del Dr. Guillamet - Plaça de l’Església, amb entrades al C/ Barcelona i al C/ Sant Jaume (Antic C/ Joan Montañà)Refugi de Palou (Aeròdrom de Montmeló i Montornès) (Actual Consorci Residus V. Or.)Fàbrica de la Font de l’Escot, al C/ de Corró amb C/ Font de l’Escot i Ramon Llull (Centre d’aquarterament núm. 13)C/ de Francesc Macià 90 amb C/ Mallorca (Finca privada, Can Ripoll)Antiga Caserna (Actual mercat Sant Carles)Plaça de J. Maluquer, núm. 27. Servei de Proveïments (amb sortida a Marià Sans, La Sila. Accés des de la Fonda Europa). El 2008 va ser objecte d’excavació arqueològica.Plaça de Josep Barangé / Parc (Antic Parc de l’Estació)C/ d’Alfons IV, núm. 65 (Durant la guerra C/ Durruti )C/ de Santa Anna, núm. 4 / Abastos (Antic núm. 6 del mateix carrer. Casa Baldiri)C/ Josep Torras i Bages, Cantonada Carrer CorróAdaptació de la col·lectora de la xarxa de sanejament, avui dia carrer de Lluís Companys, paral·lel a la fàbrica Roca Umbert Magatzem soterrat de les Destil·leries Montañà C/ Molí, Molí Vell, Anisats (Actual C/ Anníbal, 14)Metal·lúrgica Trullàs (Antic C/ Joan Montañà, 52) – Pl. Can TrullàsBarriada Font Verda (entre Pg. Muntanya i C/ Torreta)Actual C/ Joan Vidal i Jumbert i C/ Riera (Fàbrica de motors aviació, SAF-28)Fàbrica Can Botey (material de guerra) (C/ Espanya, 15)Fàbrica EGA (material de guerra) (C/ Ricomà)C/ Tarragona (C/ Francesc Ribas i Carretera Cardedeu)entre Can Mainou i Can CistellerFàbrica La Tela (Actual Museu de Ciències Naturals)Aigües Serra (Nord) - Can Pagès de les Basses (a prop riera Carbonell, al barri del Lledoner)Terraplens línia fèrria BCN-Portbou (a prop C/ Quevedo i C/ Llevant)Fàbrica Can Comas (c/ Sant Jaume)Fàbrica Pinyol. Ocupada per militars, secció automòbil (C/ Enginyer)C/ Príncep de Viana (entre plaça Corona i C/ Guayaquil, particular)Bòbila d’en Sidro Genevat (Entre C/ Enginyer i Tetuàn)Serradora Gibert (entre els carrers Bruniquer i Tetuàn)Barriada Muntanya – Font Verda (Entre el C/ Camprodon i C/ Lleida)Refugi Casa Fabregat (sense localitzar ubicació)Plaça de la Corona, amb C/ Castella i C/ GuayaquilForces Blindades núm. 2 (sense localitzar ubicació)Col·lectivitat del Calçat/Sabaters C/ Prim, 44El refugi núm. 16 (conegut com ca la Sila), emplaçat als carrers Agustí Vinyamata 9-11 i Marià Sans 1, l’any 2008 va ser objecte d’una intervenció arqueològica preventiva motivada per la construcció d’un nou edifici. El refugi era del tipus galeria, format per un túnel d’uns 142 m de llargada. Les obres del nou edifici van comportar la seva destrucció (fitxa de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya, núm. 20774).	98	47	1.3	2484	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50164	Can Català	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catala	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p>	XVIII-XIX	Tan sols resten dempeus les parets de la masia.	<p>Antiga masia que estava en ruïnes i, fa uns anys, fou demolida per complet.</p> <p>Masia basilical de planta rectangular allargada amb planta baixa i pis amb tres eixos de composició vertical. Li manquen els forjats i tot el seu interior ha caigut, de tal manera que només queden els murs perimetrals. La porta forana és d'arc de punt rodó amb dovelles de carreus de pedra. Les finestres de la planta baixa tenen llinda d'arc escarser, mentre que les de la primera planta són de llinda plana, amb els brancals de totxo. Al seu interior encara s'observen les restes de menjadores pel bestiar i altres elements estructurals propis de la vida rural.</p>	08096-317	Camí de can Català, entre la carretera de Montmeló i la via del tren del Nord, 08400-GRANOLLERS	<p>Les vies que recorren la serra de ponent contenen abundants masies que proporcionen un paisatge característic de zona rural (ROMERO, 2000), com es el cas d'aquesta masia avui enrunada, i de temps abandonada. Sembla que el nom de casa ve del cognom del propietari (GARCIA-PEY, 1990). Sembla que una dona que venia d'aquesta masia va donar nom a una casa del barri de Sant Josep a Palou, coneguda com ca la Catalana (GARCIA-PEY, 1990).</p>	41.5725400,2.2662900	438831	4602578		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50164-foto-08096-317-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50164-foto-08096-317-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50164-foto-08096-317-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Sense ús	Inexistent	2024-04-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			98\|119\|94	1754	1.4	2484	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50165	Carrer de Marià Sans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-maria-sans	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p>	XIX-XX		<p>Petit carrer de l'eixampla granollerí que va des de la plaça de Barangè, ran de la Fonda Europa, fins al carrer de l'Enginyer. Es coneix popularment com el carrer 'd'en Sants'. Hi predomina un tipus de casa popular del segle XIX, entre mitgeres, de planta baixa i pis, al costat de cases de veïns més grans. Els números que s'han inventariat corresponen a les següents localitzacions:</p> <p>Números SENARS: 13 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis), 15 (casa de veïns amb elements que recorden l'obra de Raspall).</p> <p>Números PARELLS: 4 (1890, trasera de Policlínica del Vallès), 18 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis), 20 (resulta d'interès la reixa decorada), 24 (resulten interessants les reixes i els esgrafiats), 28 (1877, porta de pedra).</p>	08096-318	Carrer de Marià Sans	<p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p>L'any 1880 Marià Sans portà l'aigua a la vila de Granollers. En aquest carrer, a les encavallades dels segles XIX-XX hi havia el cafè d'en Sala, on es ballà molts anys i hi tingueren estatge moltes societats, fins que s'hi instal·là la Cambra Agrícola del Vallès. Davant de can Sala, a on hi havia un cafè i un cinema- es trobaven uns corrals, on en Valero, negociant barceloní, l'any 1905 hi aixecà una barraca i hi instal·là el primer cinema, i més tard en Ramoneda hi féu construir el Majestic. La resta del carrer d'en Sans eren la casa de la família Pibernat, construïda el 1914, en la qual hi ha la Policlínica del Vallès, la fusteria de n'Agustí Margarit i l'era d'en Biluia (GARREL, 1960).</p>	41.6091991,2.2900723	440847	4606631		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50165-carrer-maria-sans-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50165-carrer-maria-sans-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50165-carrer-maria-sans-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50165-carrer-maria-sans-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50165-foto-08096-318-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50165-foto-08096-318-3.jpg	Inexistent	Modernisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-27 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			105\|119\|98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50166	Sant Nicolau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nicolau-1	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p><span><span><span>ORTEGA RUIZ, Carme; TERRADES SANTACREU, Maria Encarna. “Sant Nicolau (Granollers)”, <em>Catalunya Romànica</em>, Fundació Enciclopèdia Catalana (versió internet).</span></span></span></p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p>	XVIII-XX		<p><span><span><span>Antiga masia transformada al segle XIX en un casal burgès d’inspiració romàntica i que l’any 1957 va patir una reforma substancial, a causa del seu mal estat, de manera que l’edifici va perdre bona part del seu encant vuitcentista i va quedar com una versió simplificada. El conjunt consta del cos residencial principal més una àmplia zona de naus i dependències agropecuàries al nord (algunes d’una certa antiguitat i altres de recents) així com un gran pati davanter tancat per un barri. En els darrers anys al voltant s’hi han aixecat algunes cases de nova construcció, una de les quals sobre l’antiga capella de Sant Nicolau, originària d’època medieval i que dona nom al mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial principal és de planta quadrada amb cossos adossats a banda i banda, i té coberta de teula àrab a dues vessants. La façana principal s'estructura en tres eixos de composició vertical, a més d'un quart que està format per una llotja, a l'extrem esquerra. Això fa que l'eix principal es trobi desplaçat cap a la dreta. El portal, adovellat, és a l’eix central, i les finestres són emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. Les de la planta superior tenen baranes d’obra calada. Tota la part del cos central cal suposar que pertany a l’antiga masia, transformada al segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'extrem esquerra es troba la llotja que es desenvolupa en tot el lateral sud de l'edifici amb capçalera a la façana principal. A la planta baixa presenta, en aquesta façana, una obertura tapiada coberta amb arc de mig punt. La planta superior es caracteritza per una galeria amb altes obertures altes de punt rodó. Aquesta llotja amb galeria forma part ja de la reconstrucció feta el 1957, força diferent i molt més simple que l’originària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior ha conservat en bona mesura la tipologia i ambientació d’una casal vuitcentista, amb les pertinents reformes que s’hi han fet al segle XX.</span></span></span></p>	08096-319	Sector oest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Camí de can Nicolau	<p><span><span><span>En aquest indret existia una capella dedicada a Sant Nicolau que ja està documentada al segle XII. Es trobava a la falda del turó, uns 40 metres al nord, just on ara hi ha una casa que n’aprofita els murs. La primera referència de la capella és de l’any 1193, en el testament de Pere Bost de Riba Alta. El 1314 el bisbe Ponç de Gualba, que estava de visita a Granollers, concedí indulgència a la capella de Sant Nicolau i a la de Sant Bartomeu. El 1502 un altre bisbe li concedí llicència per dotar-se de retaules. Ja al segle XVII, sabem que s’hi van concedir llicències d’ermità: una el 1445 a Pere Boguí, concedida pel vicari general, i la segona el 1667 a Pere Plandi, concedida pel canonge Amigont (Ortega; Terrades: <em>Catalunya Romànica</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII la capella pertanyia a la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Esteve de Granollers, que hi tenia un ermità (BAULIES, 1986). Al segle XIX, amb el procés de desamortització, es va adjudicar al propietari de la finca en la què estava situada (BAULIES, 1986). Pel que fa al mas, està documentat almenys des del segle XVIII. En un cadastre de l’any 1715 s’esmenta el mas Sant Nicolau, juntament amb el mas de les Tres Torres, el mas Espartes i el mas Corts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la segona meitat del segle XIX i principis del XX tant l’ermita com el mas pertanyien a una rica família de Barcelona. Devia ser aleshores quan la masia es transformà en una mansió burgesa d’inspiració romàntica. Per fotografies antigues i altres documents gràfics podem fer-nos una idea força precisa de com era. Tenia unes riques tribunes laterals de dues plantes amb galeries arquejades i baranes balustrades, més una balconada posterior flanquejada per unes torres. A la part superior era rematat amb una torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels volts de 1908 la família estava arruïnada i va haver de vendre la propietat, fent una partició de les seves terres. El mas, juntament amb el bosc i conreus, fou adquirit per Lluís Campins i Campins, que el va passar als seus successors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1957 el casal es trobava en mal estat estructural, ja que els murs s’obrien pel mig. Aleshores s’hi va fer una intervenció que va suposar una reforma en profunditat de l’edifici. S’eliminà la tercera planta per poder fer una nova coberta. Tot i que les façanes de la part baixa es van conservar, algunes de les galeries es van suprimir, i les que es conserven van haver de ser reconstruïdes, de manera que el casal va quedar en part desdibuixat i va perdre bona part de l’encant arquitectònic vuitcentista que tenia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la capella, es pot veure com era per fotografies que se n’han conservat de principis de segle XX. A la dècada de 1970 fou enderrocada en la seva pràctica totalitat i, al seu damunt, s’hi construí una casa que parcialment n’aprofita els murs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment el mas Sant Nicolau és dels pocs de Granollers que continua en actiu com a explotació agropecuària.</span></span></span></p>	41.6030877,2.2738579	439490	4605964	1957 (reconstrucció)	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50166-sant-nicolau-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50166-sant-nicolau-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50166-sant-nicolau-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50166-sant-nicolau-antiga-ermita.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50166-sant-nicolau-dibuix.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50166-sant-nicolau-ermita-foto-arxiu-granollers.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50166-foto-08096-319-1.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-06-04 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Postal de la Capella de Sant Nicolau (1927). Arxiu Municipal de Granollers, Fotografia i fons Joan Guàrdia AMgr.Informació oral facilitada pels propietaris	98\|94	46	1.2	1762	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50167	Can Ferran	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferran	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat. Informació oral de Claudi Tor (gener, 2002).</p>	XIX-XX	Estructuralment bé. En estat d'abandonament	<p>Casa de pagès o petita masia que ha conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària. Es troba aïllada al sud d'un polígon industrial i junt a un bosquet que té el mateix nom que la casa.</p> <p>L'edificació segueix el tipus de masia basilical, de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, s'estructura en base a tres eixos d'obertures que són irregulars, amb finestres de proporció vertical. El cos central més elevat de la planta basilical queda marcat tan sols al costat dret. Les finestres són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i amb uns ampits sortints. Són, però, de factura força recent. El portal, situat a l'eix central, és d'arc de punt rodó, amb les dovelles de totxo. La façana és plana i arrebossada amb ciment. Al costat de la casa hi ha diferents cossos annexos de totxo de construcció força recent. Una mica separat es conserva un pou.</p>	08096-320	Sector oest del terme municipal (Serra de Ponent). Polígon industrial de Coll de la Manya. Camí de can Ferran, s/n	<p>Entorn de la casa s'hi ha recollit material arqueològic, molt escadusser, d'època romana, cosa que podria indicar que en aquest lloc ja hi havia un assentament previ en forma de vil·la romana. </p> <p>Per la seva tipologia, la construcció actual podria ser obra majoritàriament del segle XIX. De la història de la casa en coneixem algunes notícies disperses. Al segle XIX hi vivia la família Tintó. Un avantpassat d'aquesta família el van matar els carlins i el van enterrar sota una figuera que es troba a poca distància. Segons el mateix informant, membres d'una partida carlina van arribar a la masia, on van matar aquest home, però sembla ser que uns gossos van salvar la resta de la família (Informació oral de Claudi Tor, gener de 2002). Així mateix, l'autor García-Pey (1990) recull una corranda que fa al·lusió a aquesta casa. Deia així: 'A Can Riera pica l'aigüera/a can Bonastre pica la pasta/a Can Climent avisa el sometent/a Can Gener mira si ve/ a Can Ferran ja l'aturaran' (GARCIA-PEY, 1990).</p>	41.5881283,2.2642560	438676	4604310		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50167-can-ferran-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50167-can-ferran-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50167-can-ferran-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50167-foto-08096-320-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50167-foto-08096-320-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	Inexistent	2024-03-27 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Foto 2: Autor Pere Cornellas.	119\|98	45	1.1	2484	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50168	Font del Ràdium	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-radium	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ROMERO, F. Xavier (2001). «La recuperació de la font del Ràdium (Granollers)». <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, Núm. 20, p. 37-46, https://raco.cat/index.php/Lauro/article/view/48353.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Servei de Medi Ambient i Espais Verds. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-06 </span></span></span></span></p>	XXI	Espai natural que ha estat objecte recentment d'un treball de recuperació	<p><span><span><span>Font, que havia estat probablement la més popular de Granollers, envoltada d’un espai natural d’interès, ubicada a la Serra de Ponent. La font havia tingut molta fama per les propietats medicinals que se li atribuïen. De fet, el nom de Ràdium deriva de la creença que les seves aigües tenien radi o propietats radioactives. Les fonts actuals, però, són de nova creació, ja que la construcció del polígon industrial en aquest sector va comportar la destrucció de la font antiga i va afectar l’entorn natural. Actualment hi trobem tres fonts,<span> que estan força properes i que es nodreixen amb aigua de la xarxa municipal. La primera es va construir com una reproducció més o menys fidel de l’original. Té dos bancals de pedra en forma de semi-cercle, amb una obertura per accedir a l'interior. De la bancada s’aixeca una llosa vertical amb una aixeta a la part baixa.<br /> La segona font queda a només tres metres a l'esquerra de la primera, i és formada per una llosa allargada clavada directament al terra. L'última font es troba a uns 20 metres al nordoest de les altres, a peu de camí. És una font singular, feta amb travesses de tren. Dues travesses unides i clavades al terra li fan de frontal, amb una aixeta de polsador.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’espai natural té una superfície de 18 ha i es composa de diversos àmbit diferenciats: el torrent de la Font del Ràdium, el bosc, el passeig i l’antic abocador de runa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al torrent hi trobem un dels boscos de ribera més ben conservats de Granollers, amb força exemplars d’oms i àlbers d’una alçada considerable. El bosc és semblant a una pineda, però es tracta d’un bosc mixt amb quatre espècies arbòries bàsiques: alzina, roure martinenc, pi blanc i pi pinyoner. Compta amb un sotabosc d’estepa blanca, galzeran i esparreguera. També hi trobem matolls i plantes, com la farigola i el romaní, que han ocupat els antics conreus ara erms.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a la zona de l’antic abocador municipal de runa, s’ha procedit a millorar la contenció de les terres i a integrar aquest indret a la Font del Ràdium.</span></span></span></span></p>	08096-321	Sector oest del terme municipal. Polígon industrial de Coll de la Manya. Carrer F. Duran i Reynals, al sector nord.	<p><span><span><span>Antigament les fonts eren un dels principals llocs d’esbarjo de les classes populars, sobretot per a les dones. A Granollers eren molt habituals les fontades a les fonts Verda, del Cargol, de Can Carrancà o la del Ràdium. La font era un lloc de trobada pels ciutadans de Granollers on es feien tot tipus de celebracions i, sovint, s'hi commemoraven festes com el dia de Pasqua o simplement servien com a excusa per anar-hi a ballar sardanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La primitiva font del Ràdium ja no es conserva, ja que fou destruïda quan es va urbanitzar el polígon industrial. L<span>’aigua sortia en la part baixa d’una columna d’una mica mes de dos metres d’alçada feta d’obra i decorada amb petites rajoles a tres nivells. Tenia un mur baix circular on hi havia el desguàs de la font, amb seients de pedra al voltant que formaven mitja circumferència.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>De la font del Ràdium es creia que la seva aigua tenia propietats especials, possiblement radioactives, d'aquí el seu nom. Concretament, el gust singular de les seves aigües feia que se li atribuïssin qualitats organolèptiques; és a dir, que a partir d’aquest gust o olor especials se li suposaven propietats medicinals. A les dècades de 1920 i 1930, el seu moment d’esplendor, l’aigua de la font del Ràdium va ser comercialitzada amb el nom d'Aigua de Palou, ja que estava situada a l'antic terme municipal de Palou, que posteriorment es va annexionar a Granollers. El juny de 1923 fou premiada amb el Diploma de gran premi, Medalla i Creu, en l'Exposició Internacional d'Alimentació, Higiene i Agricultura que tingué lloc a Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com demostren escrits i anuncis de l’època, a l’aigua se li atribuïa una possible presència de radi. La font tenia un cabal d’aigua que hi naixia d'uns quatre mil litres diaris. En la composició de l'aigua, a més del radi, hi destacaven elements com el liti i el magnesi. Tots tres elements eren presents en concentracions molt baixes. Tots aquests factors, però, són força discutibles, i ja no es poden contrastar amb anàlisis actuals perquè l’antiga font ja no raja. El cert, però, és que <span>molta gent de Granollers i rodalies hi anava amb garrafes a buscar aigua.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1970 l’espai de la font <span>va esdevenir un lloc ple de runes i de brutícia, ja que s’hi va ubicar un abocador municipal i estava a tocar d’un nou polígon industrial en expansió. Això va provocar la desaparició de la font natural. L’abocador fou clausurat definitivament el 1998. A partir de la dècada de l’any 2000 es va portar a terme una remodelació d’aquest lloc, aprofitant que encara és conservava un petit bosc de ribera i bosc de diferents especies d’arbres per les rodalies. Es van crear diferents entrades al paratge i unes escales per accedir a la nova Font del Ràdium des del Polígon. D’aquesta manera s’ha aconseguit que de nou aquest espai sigui un lloc de passeig i de lleure. La rehabilitació de l'espai va ser tasca del taller d'ocupació 'La Font' (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p>	41.6012585,2.2680909	439008	4605765		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50168-font-radium-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50168-font-radium-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50168-font-radium-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50168-font-radium-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50168-font-radium-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50168-font-radium-20.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50168-foto-08096-321-1.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Lúdic	Arbre o arbreda d'interès	2024-04-02 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Entorn de la Font del Ràdium hi ha dos plafons amb informació sobre l’espai natural.	98	2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50170	Verneda de can Gili	https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-de-can-gili	<p>CATÀLEG D'ARBRES (1999) Catàleg d'arbres de Granollers (document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals 'La Tela'.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-12. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-2, EBIM-3, EBIM-4.</span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>Petita zona boscosa que s’ha conservat entre una àrea urbanitzada als afores de la ciutat i que es caracteritza per ser l’únic bosc completament caducifoli de Granollers, d’una gran qualitat paisatgística en el seu interior. Tot i ser una albarda, popularment s’anomena la Verneda de can Gili. Així doncs, l’espècie dominant és l’àlber, que es troba acompanyat de plàtans, pollancres i oms. Tota la vegetació està molt adaptada a la humitat degut a la presència del torrent de Can Gili, que recorre la Verneda fins arribar a la carretera de Lliça.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Verneda de can Gili és inclosa en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 12. El conjunt compta també amb tres arbres o grups d’<span><span>arbres que estan inclosos en el Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM): l’Alzina de la Terra Alta (EBIM-2), els Pollancres de la Verneda de Can Gili (EBIM-3) i els Àlbers de la Verneda de Can Gili (EBIM-4).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Alzina de la Terra Alta pertany a l’espècie quercus ilex ilex. Es tracta d’un interessant exemplar que es troba al costat de la carretera, ben conformat i amb una magnífica capçada arrodonida i densa. Té una alçada aproximada d’uns 10 metres. </span></span>Els Pollancres de la Verneda de can Gili són tres grans exemplars que pertanyen a l’espècie Populus nigra. Els Àlbers de la Verneda de can Gili són al costat de la Font de Can Gili. Es tracta d’un conjunt d’una cinquantena d’àlbers de l’espècie Populus alba.</span></span></span></p>	08096-323	Sector noroest del terme municipal. Prop de la masia de can Gili. Carrer de Sant Ferran s/n (antic camí de Lliçà d'Amunt).	<p><span><span><span>Aquest bosc va ser plantat pels antics propietaris de la masia de Can Gili, situada a l’altra banda de la carretera i ara convertida en centre cívic. L’espai forestal havia estat molt més extens i comptava amb una font i una bassa que van ser molt freqüentats en el passat.</span></span></span></p>	41.6124644,2.2735774	439476	4607004		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50170-verneda-can-gili-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50170-verneda-can-gili-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50170-verneda-can-gili-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50170-verneda-can-gili-1.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	Arbre o arbreda d'interès	2024-04-05 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		El bosc compta amb una zona de taules i una zona de jocs infantils, des d’on es pot iniciar l’itinerari de descoberta de la Serra de Ponent, que visita tots els espais naturals d’aquesta serra.		2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50171	Bosc de can Pagès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-pages	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-10.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>Petit bosc que combina dues zones de pineda amb un paisatge de conreus, erms i brolles. Les dues àrees de bosc són pinedes de pi pinyer amb força diferències pel que fa al sotabosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El bosc de Can Pagès nord està situat entre conreus. Aquí els pins estan acompanyats de lledoners, llorers, marfulls i garrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Bosc de Can Pagès sud està emplaçat en l’encreuament dels camins de Sant Nicolau i de l’Escanyat. És més pobre de sotabosc, i té un gran recobriment herbaci.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els boscos de Can Pagès són dos espais identificables des del centre de la ciutat, fet que els atorga un alt valor paisatgístic, ja que proporcionen una visual d’entorn periurbà verd (fitxa EBIM-10). Aquest bosc està inclòs en <span>el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 10.</span></span></span></span></p>	08096-324	Sector nordoest del terme municipal. Camí de can Pagès.	<p><span><span><span>L'origen d’aquest bosc és relativament modern, i possiblement es trobi en les plantacions de pins en camps abandonats o en substitució de boscos més antics. No es tracta, per tant, d’un cas de subsistència del bosc, sinó de l'aparició d'una nova arbreda de pins. La pineda sol plantar-se amb la intenció d'aconseguir un 'bosc net'; és a dir, sense sotabosc que destorbi la circulació per l'interior de l'arbreda (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> <p> </p>	41.6087263,2.2738994	439499	4606590		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50171-bosc-can-pages-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50171-bosc-can-pages-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50171-foto-08096-324-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50171-foto-08096-324-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Arbre o arbreda d'interès	2024-04-05 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Pels camins del bosc de Can Pagès sud hi discorre l’itinerari de la Serra de Ponent, que passa per tots els espais naturals i els elements patrimonials d’aquesta petita serralada granollerina. Entre d’altres, el roure martinenc protegit del camí de la Font del Ràdium.		2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50172	Bosc del Molí de Capellans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-moli-de-capellans	<p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-09. </span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>Bosc de morfologia molt irregular, comprès entre el torrent de Sant Nicolau i el camí de l’Escanyat, que presenta una rica biodiversitat i varietat d’ambients naturals. Compta amb un característic penya-segat on les alzines tracten de sobreviure als efectes de l’erosió. S’hi poden distingir quatre zones ben diferenciades:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un alzinar a tocar del camí de Sant Nicolau, prop de la via del tren i a la part alta del penya-segat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns camps erms distribuïts en terrasses que ara són ocupats per vegetació baixa i on sovint s’hi instal·len canyars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un matollar a la part baixa del penya-segat, amb poca presència d’arbre i abundància d’arbustos mediterranis com el garric, les estepes, l’arç blanc i el romaní (fitxa EBIM-09).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Alguns animals, com els conills i les perdius, han aprofitat darrerament aquesta varietat d’ambients per colonitzar la zona, així com també una llarga llista de espècies de flora. Aquest bosc està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 9.</span></span></span></p>	08096-325	Sector nordoest del terme municipal. Al nord de la masia de Sant Nicolau. Camí de Sant Nicolau.	<p><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquest bosc és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></p>	41.6041276,2.2738660	439492	4606079		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50172-bosc-moli-capellans-1-serra-ponent.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50172-bosc-moli-capellans-y.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50172-bosc-moli-capellans-z.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50172-foto-08096-325-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Arbre o arbreda d'interès	2024-04-05 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Pel bosc del molí de Capellans hi passa l’itinerari de descoberta de la Serra de Ponent, que sortint des del riu Congost o la Verneda de Can Gili s’endinsa fins a la Font del Ràdium.		2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50173	Casa carrer Ponent 20	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-ponent-20	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p>	XX		<p>Casa unifamiliar d'estil noucentista atribuïda a l'arquitecte Raspall i Mayol. És un edifici entre mitgeres i en cantonada amb el carrer de Josep Maria Ruera. Es desenvolupa en planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants, limitades per un acroteri massís de perfil trencat. Les façanes són planes, estan arrebossades i es recolzen sobre un sòcol coronat per una fina imposta de totxo. La composició es desenvolupa simètricament segons tres eixos (façana lateral) o quatre (façana principal). La façana principal està coronada per una cornisa entaulament que conté els buits de ventilació de la coberta, mentre que la lateral es remata amb capcer de perfil trencat. Els buits són de doble llinda, plana i graonada, solució molt típica de l'arquitecte Raspall que es suposa que va construir l'edifici (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-326	Carrer de Ponent, 20	<p>A principis del segle XX en aquest sector encara hi havien molts horts, juntament amb algunes fàbriques. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, aquesta casa s'hauria construït l'any 1929. S'ha atribuït a l'arquitecte <span><span><span><span>Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. </span></span></span></span></p>	41.6098700,2.2859100	440501	4606708	Possiblement 1929.	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50173-ponent-20-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50173-ponent-20-c.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50173-foto-08096-326-2.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-11-27 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Manel Joaquim Raspall i Mayol (atribuït)		106\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50174	Bosc de la Font del Ràdium	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-font-del-radium	<p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ROMERO, F. Xavier (2001). «La recuperació de la font del Ràdium (Granollers)». <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, Núm. 20, p. 37-46, https://raco.cat/index.php/Lauro/article/view/48353.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Servei de Medi Ambient i Espais Verds. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-06 </span></span></span></p>			<p><span><span><span>Espai d’interès natural amb diverses zones boscoses que es troben entorn de la Font del Ràdium. Hi podem diferenciar el bosc de ribera que s’estén al llarg del torrent de la Font del Ràdium i el bosc de pineda i altres espècies que es troba a la zona més alta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al torrent hi trobem un dels boscos de ribera més ben conservats de Granollers, amb força exemplars d’oms i àlbers d’una alçada considerable. El bosc s’ha conservat en relatives bones condicions malgrat la gran pressió a la qual està sotmesa la riera degut a la proximitat del polígon industrial i d’un antic abocador de runes. El bosc de ribera és bàsicament una omeda amb esbarzers. A més, hi trobem espècies introduïdes per l'home, com ara l'acàcia falsa, molt abundant als voltants de la zona d'esbarjo. Cal destacar també la petita albereda situada a prop de l'abocador rehabilitat, de gran valor ecològic i formada per uns 30 àlbers d'alçades superiors als 20 metres (alguns exemplars arriben inclús als 30 metres). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El sotabosc és pobre en espècies, molt afectades pel mal estat sanitari de l'indret. Es troben molts esbarzers i lianes com l'heura, l'arítjol i la vidalba. En poca quantitat també es detecten espècies característiques d'indrets humits, com ara el sanguinyol i l'arç blanc. En els marges del torrent creixen entre els arbres diversos canyars, vegetació característica de les riberes i que té una important funció estabilitzadora dels talussos en cas de riuades. L'escassetat de boscos de ribera que es conserven fa que la zona tingui una gran importància paisatgística (ROMERO, 2000). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al bosc de la zona més alta, és semblant a una pineda, però es tracta d’un bosc mixt amb quatre espècies arbòries bàsiques: alzina, roure martinenc, pi blanc i pi pinyoner. Compta amb un sotabosc d’estepa blanca, galzeran i esparreguera. També trobem matolls i plantes, com la farigola i el romaní, que han ocupat els antics conreus ara erms. L’anomenat Roure martinenc de la Font del Ràdium s’alça seguint al nord el camí que va cap a la verneda de can Gili. Aquest arbre imponent està protegit al Pla especial del patrimoni natural de Granollers.</span></span></span></p>	08096-327	Sector oest del terme municipal. Prop del polígon industrial de Coll de la Manya, al sector nord. Camí de la Font del Ràdium.	<p><span><span><span>A la dècada de 1970 l’espai entorn de la Font del Ràdium <span>va esdevenir un lloc ple de runes i de brutícia, ja que s’hi va ubicar un abocador municipal i estava a tocar d’un nou polígon industrial en expansió. Això va provocar la desaparició de la font natural. L’abocador fou clausurat definitivament el 1998. A partir de la dècada de l’any 2000 es va portar a terme una remodelació d’aquest lloc, aprofitant que encara és conservava un petit bosc de ribera i bosc de diferents especies d’arbres per les rodalies. Es van crear diferents entrades al paratge i unes escales per accedir a la nova Font del Ràdium des del Polígon. D’aquesta manera s’ha aconseguit que de nou l’espai de la font i el seu entorn siguin un lloc de passeig i de lleure. La rehabilitació de l'espai va ser tasca del taller d'ocupació 'La Font' (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p>	41.6019400,2.2677000	438976	4605841		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-20.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-font-radium-19.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50174-foto-08096-327-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Lúdic	Arbre o arbreda d'interès	2024-04-02 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Entorn de la Font del Ràdium hi ha dos plafons amb informació sobre l’espai natural.		2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50175	Bosc de can Ferran	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-ferran	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span>Servei de Medi Ambient i Espais Verds. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-05</span></span></span></p>		L'estat de conservació de la vegetació és força bo, degut molt possiblement a les tanques vegetals que formen espècies com l'esbarzer ('Rubus ulmifolius'), la vidalba ('Clematis vidalba') i l'arítjol (Smilax aspera) als marges.	<p><span><span><span>Bosc emplaçat a l’oest de la masia de can Ferran que avui ha quedat com una illa envoltada per un polígon industrial. Constitueix la massa forestal més extensa de Granollers. Presenta una vegetació típica mediterrània, amb predomini de l’alzina (Quercus ilex), però amb un presència important d’arbres com el pi pinyer (Pinus pinea) i el roure martinenc (Quercus humilis). El perímetre del bosc compta amb diverses zones de brolla molt dinàmiques, on podem trobar arbustos com la ginesta (Spartium junceum), l’arç blanc (Crataegus monogyna), o l’espàrrec (Asparagus acutifolium). </span></span></span></p>	08096-328	Sector oest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Al sud de la zona Industrial Coll de la Manya. Prop de la masia de can Ferran.		41.5879300,2.2633700	438602	4604288		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-bosc-can-ferran-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-bosc-can-ferran-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-bosc-can-ferran-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50175-foto-08096-328-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Arbre o arbreda d'interès	2024-04-22 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		El bosc compta amb una senyalització informativa on es destaquen els principals elements significatius: roures martinencs catalogats del camí proper a la masia de Can Ferran i el Roc del Carlins, una fita patrimonial de l’antic camí de pelegrinatge fins al monestir de Sant Cugat.El bosc de Can Ferran compta amb un manteniment periòdic per evitar riscos d’incendis forestals.		2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50176	Bosc de can Many	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-many	<p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa). </span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span>Bosc situat a llevant del casal de can Many, en el coster i la part baixa de la Serra de Llevant en aquest sector. Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Feliuà, el bosc de Can Riera i el bosc de Ca n’Amat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’estan habilitant una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al bosc de can Many en particular, hi trobem </span>una pineda enjardinada a la zona oest i un bosc mixt de pi blanc i alzina a l’est<span>. Ocupa una superfície d’unes 1'2 ha, a la zona de caiguda de la serra de Ponent cap al riu. Tal com diem, a la zona oest, en la part més alta i propera al casal de can Many hi ha una superfície considerable d’espai que fou més o menys condicionat i enjardinat pels propietaris i que forma part de la seva finca particular. Aquí hi trobem espècies arbòries no originàries que hi foren plantades artificialment, com per exemple els xiprers.</span></span></span></span></p>	08096-329	Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Vora el casal de can Many. Camí de can Many.	<p><span><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquest bosc és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom del bosc ve de l’antiga masia que es troba al seu costat: can Many. Entorn de la dècada de 1970 aquesta finca fou adquirida per la família Espona, propietaris de la fàbrica de pastes Gallo, ubicada al polígon industrial que hi ha sota la masia. Aleshores el casal fou totalment reformat i ampliat amb noves construccions, de manera que es va convertir en la gran mansió que és actualment. També van enjardinar el conjunt i van plantar noves espècies a la part superior del bosc de can Many. A la dècada de 2020 la finca fou adquirida per la Fundació M.A. Center Spain, que hi ha habilitat el Centre Amma Granollers, orientat a temes de consciència i espiritualitat.</span></span></span></p>	41.5947587,2.2729878	439410	4605040		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-bosc-can-many-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-bosc-can-many-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-foto-08096-329-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-foto-08096-329-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Arbre o arbreda d'interès	2024-04-08 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo				2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50177	Bosc de ca n'Amat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-namat	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa).</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>Petit bosc situat a la Serra de Ponent, en el seu coster per la banda est, a l’alçada de la casa de ca l’Esquella. Abans en aquest sector també hi havia la casa de ca n’Amat, avui desapareguda. Concretament, el bosc enllaça pel nord amb el bosc de can Riera. Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Many, el bosc de Can Feliuà i el bosc de Can Riera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’han habilitat una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al bosc de ca n’Amat en particular, es tracta d’un bosc mixt amb zones d’alzina i roure martinenc, i també amb zones de pineda.<span> És un bosc força penjat i no gaire gran, que manté un sotabosc de farigola i romaní molt agradable. El pendent pronunciat del terreny es pot observar al camí de ca l’Esquella, </span>que travessa zigzaguejant el bosc de Ca n’Amat i connecta la carena de la Serra de Ponent amb el polígon industrial.</span></span></span></p>	08096-330	Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Prop de la casa de ca l'Esquella i del polígon industrial Sant Julià.	<p><span><span><span><span>Aquest, com la resta dels boscos que encara existeixen a Granollers, només són els fragments de les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que la seva perduració sigui el resultat de fets com l'inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, lo que ha provocat el seu sòl no sigui rentable; l'activitat de la pagesia de la perifèria de la ciutat, que ha preservat els seus boscos per extreure els productes amb els que compaginava l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p>	41.5861968,2.2713035	439261	4604091		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50177-bosc-ca-namat-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Arbre o arbreda d'interès	2024-04-08 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo				2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50178	Bosc de can Cabanyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-cabanyes	<p><span><span><span>CONDE, Gemma; MARTÍ, Xavier (1998). “L’enton natural i els creixement urbà de Granollers”, <em>Lauro : revista del Museu de Granollers</em>, núm. 14, p. 33-40.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ-VILLACAÑAS, Belén; MONTAGUD BLAS, Èlia (1995). “Els projectes de restauració ambiental i paisatgística a la conca del Besòs”, <em>Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, núm. 10, p. 28-32.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIBAS, Josep (2005). “Els ocells nidificants del Congost a Granollers”, <em>Lauro : revista del Museu de Granollers</em>, núm. 28, p. 39-54.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-01. </span></span></span></p>			<p><span><span><span>Espai natural que s’estén a la riba de ponent del riu Congost i que constitueix una zona de ribera amb una diversitat d’hàbitats. Té una superfície de 8 ha, a cavall entre els municipis de Granollers i Montmeló, i porta el nom de la masia que hi havia en aquests terrenys. E<span>stà inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 01. </span>Es tracta d’un espai verd divers que compta amb dos tipus d’hàbitats ben diferenciats:</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer es caracteritza per una arbreda mixta de pi pinyoner, que és l’estrat arbori alt i predominant, on també hi ha un grup d’alzines que foren plantades l’any 2002 i que en el futur han de generar un frondós alzinar<span>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon hàbitat és constituït per diverses zones amb aigües que s’hi han habilitat de manera artificial. Concretament, un aiguamoll d’una hectàrea, una bassa d’amfibis i unes bassetes temporals per a l’herpetofauna (rèptils i amfibis). La creació d’aquest aiguamoll artificial, així com la recuperació dels marges fluvials, han permès augmentar la diversitat d’ambients de l’espai de ribera, de manera que ara constitueix un refugi per a la fauna d’ocells del riu Congost i per a la que colonitza l’aiguamoll que s’hi ha construït. Hi han estat detectades 86 espècies vegetals i 35 espècies d’ocells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al centre d’aquest espai natural s’hi ha habilitat un petit centre d’educació ambiental des d’on s’impulsen activitats sobre els valors naturals d’aquesta zona verda, gestionat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers (fitxa ENIM-01).</span></span></span></p>	08096-331	Sector sud del terme municipal. Parc industrial de Can Gordi-Can Català. Carretera de Montmelò.		41.5683394,2.2684261	439005	4602110		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-14.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50178-bosc-can-cabanyes-web.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	Arbre o arbreda d'interès	2024-04-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		L’espai natural de Can Cabanyes forma part dels terrenys cedits com a zona verda pel parc industrial de Can Gordi –Can Català, a cavall entre els termes municipals de Granollers i Montmeló. L’espai s’ha beneficiat de molts projectes de recuperació ecològica que s’hi han portat a terme, com ara la creació de les masses d’aigua vora el riu Congost. Entre d’altres, es poden destacar: El Foment de la biodiversitat: recreació de sistemes d’aiguamoll per l’avifauna i la comunitat d’amfibis, eradicació de la vegetació al·lòctona i plantació d’espècies de ribera autòctones, instal·lació de caixes nius d’ocells i ratpenats, etc...La Creació d’un aiguamoll de tractament terciari d’aigües residuals: construcció d’un aiguamoll que tracta amb processos naturals l’aigua sortint de la depuradora, per produir aigua regenerada que s’utilitza en el reg dels espais i la neteja viària de la ciutat.Un Centre d’educació ambiental: construcció d’un edifici per la conscienciació dels valors naturals de Can Cabanyes i l’oferta d’activitats pel Museu de Ciències de Granollers.		2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50179	Bosc de can Gordi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-gordi	<p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-07.</span></span></span></span></span></p>		De tota manera es troba en una zona amb molta pressió per trobar-se al costat del Circuit de Catalunya i el polígon industrial.	<p><span><span><span>Bosc que es troba entre els municipis de Montmeló i Granollers, al costat de llevant del Circuit de Catalunya. Està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 07.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els arbres dominants del bosc són les alzines i els pins pinyers, i també hi abunda el lledoner, sobretot a l’extrem nord. El sotabosc és molt divers i ric en els arbustos típics de l’alzinar mediterrani: el galzeran, el marfull, la rogeta, l’arç blanc, l’heura, etc. Al centre del bosc, just al límit dels termes municipals, es troba una clariana amb un interessant herbassar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El bosc de Can Gordi aporta un complement i un valor interessant al Circuit de Catalunya. I és que els 43.000 m2 d’aquesta massa boscosa aporten una millora al valor paisatgístic dels entorns del circuit, i també el doten d’una generosa zona d’aparcament. Cal destacar també que la zona de Can Cabanyes, Can Català i Can Gordi, a l’extrem sud-oest de Granollers, és l’únic espai de connectivitat biològica entre el riu Congost i la zona agroforestal de la Serra de Ponent (fitxa ENIM-07).</span></span></span></p>	08096-332	Sector sudoest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Al costat del Circuit de Catalunya. Carretera de Montmeló.	<p><span><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquests boscos és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> <p> </p>	41.5695575,2.2641033	438645	4602248		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50179-bosc-can-gordi-x.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	Arbre o arbreda d'interès	2024-04-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		El bosc de Can Gordi és una massa forestal compartida entre dos municipis: Montmeló, que és el propietari de la meitat sud, i Granollers, que és el titular de l’altra meitat. Els dos ajuntaments han coordinat projectes pel manteniment del bosc. En destaquen els treballs de l’itinerari de l’anella verda de Can Cabanyes, que travessa per l’interior del bosc.		2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50180	Costums desapareguts relacionats amb balls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-desapareguts-relacionats-amb-balls	<p><span><span><span>AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CRUZ I CORRAL, Francesc (1993) La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993. Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASSOT MUNTANER, Josep (1993) 'La recuperació de l'arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Revista d'etnologia de Catalunya, nº 2, Febrer 1993, p. 132-133. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.</span></span></span></p>	XVIII-XX	Tradicions en desús	<p><span><span><span>Selecció d’alguns dels antics costums més singulars de Granollers, avui ja desapareguts, que estan relacionats amb els balls i amb ballar:</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALL DE SERRALLONGA (referenciat en la fitxa 'Cançoner'). Ball antic que se sap, per premsa local, que el 1905 feia 43 anys que no es representava i que aquell any es va tornar a fer (informació oral de Paco Cruz). La descripció que en fa Amador Garrell (GARRELL, 1960) és aquesta: 'era una comparsa que en direm molt primitiva, la qual actuava el diumenge per places i carrers. Els personatges -que anaven tan mal girbats com us pugui semblar-, representaven -o pretenien representar- una pantomima parlada, que començava així: - 'Serrallonga, Déu vos guard'. -'Qui sou vós, que no us conec?...'. Una altra versió va ser recollida per Marià Aguiló: 'Dia deset de setembre / ja nos varen agarrar / á la preso quens portaren / Perpinya sen diu de nom...' (MASSOT, 1993: Sèrie A-[15]-XIV).</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALL DELS VELLS. El dimarts de carnestoltes s'aplegaven diverses colles i feien una ballada conjunta. A vegades havien figurat un passatge còmic abans de començar el ball. Sortien els vells de totes les colles i feien una ballada ells sols. Figuraven anar pesats i es bellugaven amb aparent dificultat; moltes de les velles simulaven que els agafaven basques i mareigs. La gresca durava fins que sortien els diablots i a fuetades netejaven la plaça de vells. Aleshores sortien totes les parelles de nuvis i feien una ballada de gran lluïment, en la qual posaven a prova les seves habilitats en la dansa per tal de contrastar el ball dels vells (AMADES, 1985, II: 127). </span></span></span></p> <p><span><span><span>EL BALL DELS BRUTS era una paròdia del de les donzelles. Els fadrins sortien vestits amb robes dolentes i ben brutes i la cara emmascarada. Anaven per tots els carrers de la població, esperant i ataüllant les dones que s'atrevien a sortir de casa. Així que en veien una, l'agafaven; les feien seguir, i les duien fins a la plaça, on les obligaven a ballar. Abans però els emmascaraven ben bé la cara fins a deixar-la completament negra, com la duien ells. (AMADES, 1985, II: 243). </span></span></span></p> <p><span><span><span>BALL DE L'ESPOLSADA. Al barri del Lledoner, que pel setembre celebra la Festa Major, tradicionalment es ballava l'Espolsada, típica dansa de Corró (BAULIES, 1965). Els balladors executaven un pas o punteig conegut amb el nom d'espolsa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BALL DE GITANES. Era la nota popular del carnaval. Primer es feia a la Plaça Gran i, a causa d'un accident, va passar a la sala de La Unió Liberal.</span></span></span></p>	08096-333			41.6080600,2.2872700	440612	4606506		08096	Granollers	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50180-porxada-1.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Sense ús	Inexistent	2024-04-03 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			98\|119	63	4.5	2484	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50181	Brolla de la Vinyeta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolla-de-la-vinyeta	<p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p>			<p>Espai natural caracteritzat pel predomini d'arbusts. Està situada al nord del Bosc de can Pagès. Es tracta d'una zona de gran valor paisatgístic a la que predomina la ginesta i prolifera una gran riquesa d'espècies a l'estrat herbaci.</p>	08096-334	Camí de can Nicolau, 08400-GRANOLLERS	<p>A més dels boscos, alguns espais naturals on predominen els arbusts, gaudeixen d'un gran valor ecològic i paisatgístic. Aquest és un exemple de gran interès dins el conjunt del medi ambient de Granollers, i que paisatgísticament, i al costat de les zones de cultiu, ve caracteritzant els horitzons naturals del terme.</p>	41.6089700,2.2713900	439290	4606618		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50181-foto-08096-334-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50181-foto-08096-334-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	Inexistent	2023-09-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo				2153	5.1	2484	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50182	Cedre de la Fàbrica	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-la-fabrica	<p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-01</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Cedre (cedrus atlantica') que està situat a l’entrada sud de la ciutat i que és un dels arbres més alts del municipi. Concretament, té una alçada de 27 m, una capçada de 16 m, un volt de canó de 2,64 m i una ramificació de 12 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un arbre que ha arribat a la plena maduresa, com ho mostra l’alçada assolida i l’arrodoniment de la seva copa, en la qual s’ha desdibuixat la guia central que marca el creixement apical. El tronc ens mostra, fins una alçada de 6-7 metres, els primers pisos de branques que li foren eliminades en els seus primers anys de vida i que varen cicatritzar correctament. Comptem una dotzena de pisos desapareguts fins a trobar la primera branca viva, a uns dotze metres del terra. L’arbre, molt castigat pels agents climatològics i urbanístics així com per l’edat, conserva una capçada molt reduïda respecte la dimensió de l’exemplar: té tan sols tres branques importants vives al costat de la nau i un àpex central format per quatre braços, que constitueixen una copa arrodonida i poc densa. Per la seva magnitud i alçada, les branques de la base d’aquest exemplar podien haver mesurat en amplada una mica més de vint metres (fitxa EBIM-01).</span></span></span></p>	08096-335	Carretera del Masnou (vora la nau Mercedes-Benz)	<p><span><span><span>L’arbre se situa en el barri de Can Bassa. Formava part de la zona de jardí d’una petita nau industrial —La Fàbrica— de començaments del segle XX. És un magnífic exemplar de cedre que, juntament amb un exemplar de magnòlia, van sobreviure a la urbanització per a la construcció de les naus de la firma Mercedes Benz. La magnòlia va desaparèixer per iniciativa d’alguna autoritat de carreteres, però el cedre se salvà per la seva situació, un metre més separat de l’asfalt. Aquest arbre, que per la seva alçària és visible des de molt lluny i que forma part del paisatge de la carretera del Masnou, ha esdevingut una fita utilitzada pels veïns i comerciants de la zona, com a punt de referència per als qui no són de Granollers (fitxa EBIM-01).</span></span></span></p>	41.5926138,2.2856761	440466	4604792		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50182-cedre-atlas-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50182-cedre-atlas-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50182-foto-08096-335-2.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres	Arbre o arbreda d'interès	2024-04-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo				2151	5.2	2211	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50183	Bosc de can Català	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-catala	<p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-02.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>Espai natural amb una zona de bosc que està emplaçat prop de les masies de can Riba de la Serra i can Català, al sector nordest del Circuit de Catalunya. De fet, el bosc pertanyia a la masia de can Català (avui ja desapareguda). El Bosc de can Català <span>està inclòs en el Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), amb el número 10. </span>Aquest espai presenta dos hàbitats ben diferenciats:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una pineda de pi blanc i roure martinenc fortament afectada per les activitats humanes properes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un torrent amb pins i alzines, així com lledoners en les contrades més humides, que desemboca al riu Congost. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Anys enrere era una paisatge agroforestal característic de la zona del Pla de Palou. La construcció del Circuit de Barcelona-Catalunya va reduir en quasi dues hectàrees la seva superfície i al llarg dels anys l’entorn s’ha anat antropitzant encara més amb l’ampliació de la zona industrial. Malgrat això, la seva ubicació a mig camí del riu Congost i la Serra de Ponent fa que tingui un alt valor com a espai de connexió ecològic (fitxa ENIM-02).</span></span></span></p>	08096-336	Sector sudoest del terme municipal. A la Serra de Ponent. Camí de can Riba de la Serra.		41.5745100,2.2651400	438737	4602797		08096	Granollers	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-bosc-can-catala-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-bosc-can-catala-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-bosc-can-catala-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-foto-08096-336-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50183-foto-08096-336-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Arbre o arbreda d'interès	2024-04-08 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		L’any 2018 es va desviar una bona part del torrent degut al desenvolupament urbanístic del polígon industrial de Cal Gordi-Can Català. Les mesures de compensació aplicades han permès recuperar una bona part de la naturalitat d’aquest paratge mitjançant l’ampliació de la llera, la revegetació de la riba, les mesures de contenció de l’erosió fluvial, la construcció d’un pas de fauna per sota de la carretera BV-5003 i la retirada dels horts incontrolats.		2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50184	Bosc de can Feliuà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-feliua	<p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa).</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>Petit bosc situat a la Serra de Ponent, en el seu coster per la banda est, a l’alçada de la casa de can Feliuà. Concretament, entre can Feliuà i el mas Blanc (al nord) i la masia de can Riera (al sud). Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Many, el bosc de Can Riera i el bosc de Ca n’Amat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’han habilitat una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al bosc de can Feliuà en particular, es tracta d’un bosc mixt d’alzines i roure martinenc. És un bosc força penjat i no gaire gran, amb una vegetació relativament esparsa.</span></span></span></p>	08096-337	Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Prop de la casa de cal Feliuà i del Polígon Congost	<p><span><span><span>Aquest, com la resta dels boscos que encara existeixen a Granollers, només són els fragments de les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que la seva perduració sigui el resultat de fets com l'inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, lo que ha provocat el seu sòl no sigui rentable; l'activitat de la pagesia de la perifèria de la ciutat, que ha preservat els seus boscos per extreure els productes amb els que compaginava l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> <p> </p>	41.5906600,2.2717200	439300	4604585		08096	Granollers	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50184-bosc-can-feliua-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50184-foto-08096-337-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50184-foto-08096-337-2.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Arbre o arbreda d'interès	2024-04-08 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo				2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50185	Alzina de ca l'Esquella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lesquella	<p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-59.</span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>Exemplar d’alzina (Quercus ilex) isolat, de gran perímetre i enorme capçada que resulta la més destacada dins la seva espècie al municipi. Es troba vora la casa de ca l’Esquella, al costat del camí, i la silueta de l’arbre destaca al capdamunt de la serra de Ponent. Tradicionalment ha estat un lloc de descans pels caminants. Aquest arbre f<span>orma part del </span><span><span>catàleg dels Elements botànics d’Interès municipal de Granollers (fitxa EBIM-59).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’exemplar té una forma xata però és ben estructurat i compacte. La forma l’ha assolit de manera natural, ja que no presenta indicis d’esporgues. Es va originar a partir d’un tronc força inclinat i rabassut, el qual es ramifica en nombrosos braços força gruixuts que formen una enrevessada capçada (EBIM-59). Té una alçada de 9 metres, 2 metres de volt de canó (a 1'3 metres) i 14'40 metres de capçada (ROMERO, 2000).</span></span></span></p>	08096-338	Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Vora la casa de ca l'Esquella. Camí de ca l'Esquella, s/n.		41.5846340,2.2692614	439090	4603918		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50185-alzina-esquella-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50185-alzina-esquella-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres	Arbre o arbreda d'interès	2024-04-02 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Ca l’Esquella és una casa, avui rehabilitada, que es troba a la serra de Ponent de Granollers. Prop de la casa i fins a la via del ferrocarril s’estenen els boscos de la Costa. Fins no fa gaires anys eren dues les alzines situades a la cara de migdia de la casa i l’era de ca l’Esquella, ran de camí. Avui només queda aquesta.		2151	5.2	2211	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50186	Homenatge a la pagesia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-pagesia-0	<p>.</p>	XXI		<p><span><span><span><span>Escultura emplaçada als jardins de Josep Sala, a la plaça de Sant Miquel, obra de l’artista Llucià González. Té per títol “Homenatge a la pagesia”. L’artista ha volgut representar el fruit de la llavor dels promotors de la Fira de l’Ascensió de Granollers, com a homenatge als orígens d’aquesta mostra multisectorial. Es tracta d’una obra que neix de la terra, com la Fira, que té les seves arrels a l’agricultura i la ramaderia. Aquesta planta creix, es desenvolupa i torna a les seves arrels per acabar florint. Així és com l’autor de l’escultura ha expressat l’evolució de la tradicional Fira de Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una escultura feta amb planxes d’acer corten, que adopten formen sinuoses, com nascudes de la terra.</span></span></span></span></p>	08096-339	Als Jardins Josep Sala i Perramon, al costat de la plaça de Sant Miquel	<p><span><span><span><span>Aquesta escultura es va fer per encàrrec de la família Ganduxer, per recordar els promotors de la Fira de l’Ascensió. Es va realitzar entre els anys 2001-2003.</span></span></span></span></p>	41.6005000,2.2860500	440504	4605668	2001-2002	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50186-escultura-jardins-j-sala-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50186-escultura-jardins-j-sala-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50186-escultura-jardins-j-sala-2.jpg	Inexistent	Abstracció\|Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2023-11-20 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Llucià González		111\|98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50187	Carrer de Sant Roc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-roc	<p>DANTÍ I RIU, Jaume (1986) Factors socio-econòmics dels segles XVIè i XVIIè. P.47-57. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 35, 71-76.</span></span></span></p>	XIII-XXI		<p>Carrer que forma part del nucli de Granollers d'origen medieval. Va des de la plaça de l'Oli fins a l'antiga Carretera (actual carrer d'Anselm Clavé), en un traçat curt però amb una forta personalitat. Això fa que sigui un dels carrers emblemàtics del centre de la la ciutat, amb un caràcter molt comercial. Hi trobem algun edifici històric, com la Casa del Conestable, però la majoria de construccions han estat reformades als segles XIX i XX, encara que poden conservar elements antics dins de la seva estructura. Destaquem de manera especial els següents edificis:</p> <p>Número 1-3 (ca la Paca), 6 (can Palaus), 6 (casa Vídua Uyà), 10 (casa del Conestable).</p> <p>Així mateix, es conserven restes de la muralla, concretament als darreres de les cases del cantó nord.</p>	08096-340	Carrer de Sant Roc	<p><span><span><span>L’origen del carrer Sant Roc es relaciona amb el creixement del mercat de Granollers, que va comportar al llarg del segle XIII la construcció de cases seguint els camins que sortien de la vila, entre els quals el que anava cap a Cardedeu i Girona per la banda nordest de la població. En un principi el carrer es denominava de Bell-lloc, i la primera referència documental és del 1367. Probablement ja es trobava dins del perímetre de la muralla construïda a finals el segle XIII. D’altra banda, el 1331 ja existia el portal de Bell-lloc, probablement en una ubicació més interior que l’actual. Quan es va construir la nova muralla baixmedieval, a partir de 1366, el portal de Bell-lloc es va situar a l’extrem de llevant del carrer. Aquest nou portal és citat per primer cop el 1439. D’aquí en sortia el camí de Cardedeu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les parcel·les d’aquesta zona tenien compartimentacions més petites que les d’altres carrers, com el de Santa Anna, amb presència d’algun hort però no pas en totes les cases. En el carrer hi havia una àmplia zona dedicada a adoberies de pells; entre d’altres l’adoberia de Joan Reverter, documentada per primer cop l’any 1560.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVI, tal com passa en la resta de portals de la ciutat, es construí una capella vora el portal, en aquest cas dedicada a Sant Roc. L’any 1560 es trobava en construcció (PANCORBO et alii, 2006: 35).<span> La capella, que va donar el nom actual del carrer, estava encarada a la plaça del Bestiar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A mitjans del segle XIX el portal ja es trobava en males condicions i mig esfondrat. En aquesta època va acabar de ser enderrocat per motius d’espai. El 1859 s’hi va fer l’actuació més important, en el moment en què s’ampliava la plaça del Bestiar. Aleshores es va acabar d’enderrocar la muralla i es va completar la remodelació del carrer. Durant la Guerra Civil de 1936 van haver de ser enderrocats dos edificis del carrer (PANCORBO et alii, 2006: 71-76).</span></span></span></p>	41.6083588,2.2883825	440705	4606539		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50187-carrer-sant-roc-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50187-carrer-sant-roc-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50187-foto-08096-340-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2023-12-14 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			94\|98\|85	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50188	Carrer de Santa Elisabet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-elisabet	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.</span></span></span></p>	XIV-XXI		<p>Carrer que formava part de la vila medieval, al sector nord del recinte murallat, i que avui forma un vial continu amb el carrer del Corró. Els dos carrers constitueixen una de les artèries importants del nucli antic, la qual qual connecta amb l'eixample nord de Granollers. Per això molts dels edificis han estat reformats, encara que poden conservar elements antics dins de la seva estructura. Tot i que el carrer forma una unitat, destaquen especialment els següents edificis:</p> <p>Números: SENARS: 5 (cantonada), 7-9 (finestra gòtica, can Mal Llamp, antiga taverna), 15 (edifici de pisos de dues plantes pis), 17 (modernista, can Mayol).</p> <p>Números PARELLS: 2 (arc de descàrrega), 4, 6, 12 (portals de pedra, cal Cisteller), 14 (can Puntes, can Torreta).</p>	08096-341	Carrer de Santa Elisabet	<p><span><span><span>L’eix format pels carrers de Santa Elisabet i del Corró es corresponen amb el traçat del camí ral de Barcelona a Vic en el seu traçat al nord de la vila, i aquest camí té com a precedent una via romana. En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer del Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Segons aquesta hipòtesi, a partir de mitjan del segle XI s’hauria creat una zona de creixement urbà en direcció nord i hauria estat aleshores quan s’hauria produït un desplaçament del tram septentrional del camí ral, conformant-se el carrer del Corró. A començament del segle XIV aquest nou traçat ja estava consolidat, ja que s’hi va emplaçar l’Hospital, fora muralles tal com era habitual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera referència documental del carrer del Corró és de 1439. El portal del Corró estava situat al punt de transició entre els carrers de Santa Elisabet i del Corró. L’any 1556 el Consell de la ciutat va autoritzar la construcció de la capella de Sant Antoni, i una mica més tard (1562) l’antic portal del Corró es va enderrocar per construir-ne un altre de més ample.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg del segle XVI el carrer del Corró va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers, igual que ho va ser (al sector de migdia) el carrer Barcelona. Així van sorgir els dos principals ravals, formats a redós del camí Ral. Possiblement el raval del carrer del Corró es va desenvolupar una mica més tard. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers, que va anar acompanyat d’un seguit d’operacions de promoció pública. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització de la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada (PANCORBO, 2006: 88).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A llarg del segle XIX i, sobretot, a partir <span>del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució.</span></span></span></span></p>	41.6087700,2.2877900	440656	4606585		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50188-carrer-sta-elisabet-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50188-carrer-sta-elisabet-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50188-carrer-sta-elisabet-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50188-foto-08096-341-3.jpg	Inexistent	Gòtic\|Modern\|Contemporani\|Modernisme\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2024-06-04 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			93\|94\|98\|105\|119\|85	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50189	Carrer de les Travesseres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-les-travesseres	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 47.</span></span></span></p>	XVI-XXI		<p><span><span><span>Carrer del nucli antic de Granollers que estava situat fora muralles; concretament seguia el recorregut de les antigues travesseres de Caldes, connectant el carrer de Corró fins a la plaça de la Caserna en suau pendent. Es tracta d'un dels carrers destacats del nucli antic, per la qual cosa molts dels edificis han estat reformats, encara que poden conservar elements antics dins de la seva estructura. Encara que tot el carrer forma una unitat destaquen especialment els següents edificis:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números SENARS: 1 (decoració de ceràmica i baranes de ferro), 3 (1911, decoració esgrafiada, casa de veïns de dues plantes pis), 11-13 (casa de veïns de dues plantes pis), 27 (1926, tipologia tradicional urbana de planta baixa més pis), 33 (tipologia tradicional urbana de planta baixa més pis), 35 (1936, elements decoratius).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Números PARELLS: 8-10 (segle XIX, casa de veïns de dues plantes pis), 12 (1870, casa de FB, reixa amb decoració de carner, tipologia tradicional popular de planta baixa i pis), 18 (balcó).</span></span></span></p>	08096-342	Carrer de les Travesseres	<p><span><span><span>El carrer de les Travesseres forma part dels nous carrers urbanitzats fora muralles entre el final de l’edat mitjana i el segle XVI. Constituïa un enllaç transversal entre el Camí ral que es dirigia cap a Vic (actual carrer del Corró) i el Camí de Caldes (PANCORBO et alii, 2006: 47). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII hi havia algunes petites fàbriques, segons ressenya Madoz en el seu “Diccionario” de 1845. Una era cal Xic Moltó, que fabricava mantes de llana, però no es va mantenir gaires anys (BAULIES, 86b). També hi havia la primitiva foneria dels Trullàs; la primera foneria per a fabricació de telers que s'instal·la el 1880 en aquest carrer i posteriorment traslladada a altres ubicacions (BAULIES, 1986b). Així mateix, rere les Travesseres, en una mena de carreró, treballaven uns filadors de cànem que hi feien cordes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de <span>principis del segle XX, especialment, Granollers es troba immers en un procés de renovació fruit del creixement econòmic i industrial, cosa que va comportar la reforma o substitució de moltes cases del nucli antic.</span></span></span></span></p>	41.6091880,2.2870783	440598	4606632		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50189-carrer-travesseres-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50189-carrer-travesseres-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50189-travesseres-10-29-jaciment-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50189-foto-08096-342-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50189-foto-08096-342-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-24 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			94\|98\|119\|85	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50190	Can Mayol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mayol-0	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990). Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XVIII-XX		<p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes que ha conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària. Es troba prop del nucli de Palou, envoltada per un grup de cases que actualment formen el barri de can Mayol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació de planta rectangular, ampla i curta, que presenta planta baixa, pis i golfes sota el carener, amb coberta a dues vessants de teula àrab. La façana s’estructura en cinc eixos simètrics de composició vertical, amb buits de proporció vertical. L'eix principal presenta un portal adovellat. La resta d'obertures tenen la llinda plana. Hi ha dos balcons amb brèndoles treballades, un a sobre de la porta principal i l'altre a l'extrem dret de l'edifici. Al costat d’un balcó conserva restes d’un rellotge de sol. L’interior adopta una estructura pròpia d’una masia de planta basilical.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del cos principal hi ha diverses dependències annexes. Al davant té una gran era enrajolada junt a diversos plàtans. Fins fa poc tenia una esvelta palmera davant la façana.</span></span></span></p>	08096-343	Camí de can Mayol (Palou)	<p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben agrupades més o menys en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La masia de can Mayol que avui es pot veure sembla obra, majoritàriament, dels segles XVIII i XIX. Era una de les masies importants de Palou, i les seves terres anaven des de la riera fins més enllà de la via del tren (GARCÍA-PEY, 1990). Els propietaris tenien el cognom Mayol. Des de fa 10 generacions la casa és portada per masovers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1883 es va fer el pou de la sínia de can Mayol, situada darrera la masia. El barri de can Mayol que s’hi ha format ha estat fruit de la subdivisió de la casa pairal. És format per les cases de can Casaca, can Mayol, can Ramon de can Mayol -a la mateixa casa- i ca la Pepa, en una casa del davant (GARCÍA-PEY, 1990). </span></span></span></span></p>	41.5852494,2.2803600	440015	4603979		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-c.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-d.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-post-x.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-e.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-era-i-casa-nova.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-can-mayol-barri-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50190-foto-08096-343-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2024-06-03 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			98\|119\|94	46	1.2	1762	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50191	Carrer de Josep Umbert- carrer del Pont i plaça de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-josep-umbert-carrer-del-pont-i-placa-de-catalunya	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell. Informació oral del Sr. Pere Cornellas, octobre 2001.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001) Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p>		Necessita algunes actuacions de millora	<p>El carrer de Josep Umbert comença a la carretera (carrer d'Anselm Clavé), travessant la plaça de Catalunya a la cruïlla amb el carrer de Santa Salvador formant un espai triangular. Travessa la cruïlla dels carrers de Sant Esteve i del Parc, passa per sobre la nova línia de França i acaba dalt del canvi de rasant i lafita termenal amb la Roca. També s'anomena carretera de la Roca o de Mataró (GARCÍA-PEY, 1990). Hi ha una palma de Canàries (MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES, 2001). Els edificis varien des de la tipologia tradicional d'edifici entre mitgeres de planta baixa i pis amb eixida posterior a les primeres cases de veïns. També a la part alta existeix un edifici aïllat, can Riera dels Cavalls. Els elements que s'han inventariat són els següents: SENARS: 7, 9 (casa de veïns de dues plantes pis, ca la Xareta), 17 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis), 21 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis), 113 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis), 145-147 (can Riera dels cavalls) / PARELLS: 4 (ca la Raixa)-6-8 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis), 18-20 (s. XIX-XX, casa de veïns de dues plantes pis), 26, 60-62 (cal Xato)-64 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis, ca la Serena), 84 (tipologia tradicional urbana de planta baixa, d'estil palladià), 86 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis), PLAÇA DE CATALUNYA: 1 (casa de veïns de dues plantes pis), 3 (casa de veïns de planta pis, 1923, reixes interessants), 6, 7, 8 (casa de veïns).</p>	08096-344	Carrer de Josep Umbert, 08400-GRANOLLERS	<p>Abans era el carrer de l'Aurora, i acabava a can Fèlix Baró. En aquest carrer sobresortia el casal on hi havia l'escola del Sagrat Cor, que primerament havia estat el casino 'La Constància', o de 'L'esquerda', amb una horta que tenia sortida al carrer del Lliri, la fàbrica dels Torras, i enllà, el camí de Mataró, amb la fita de terme amb la Roca a dalt de la Torreta i una creu a mig camí (GARRELL, 1960). Per aquest veral hi havia diverses fàbriques i a més s'hi féu la casa bressol de Roca Umbert (GARCIA-PEY, 1990), 'La cuna', de la que encara resta la palmera que hi havia al pati (Informació oral del Sr. P. Cornelles). Els granollerins encara anomenen aquest carrer com 'del pont', malgrat que fa anys que va desaparèixer el pont sobre la vida del tren de França i el terraplè, el qual una vegada desmuntat, es va convertir en l'Avinguda de Sant Esteve (GARCÍA-PEY, 1990).</p>	41.6055400,2.2912700	440943	4606224		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50191-foto-08096-344-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50191-foto-08096-344-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50191-foto-08096-344-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2023-09-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		La plaça de Catalunya presenta restes de l'antiga pavimentació de llambordes	119\|98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50192	Can Many	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-many		XVI-XX		<p><span><span><span>Gran mansió construïda bàsicament a partir de la dècada de 1970 sobre una antiga masia, de la qual en queden alguns vestigis. En llocs puntuals està decorada amb elements gòtico-renaixentistes de procedències diverses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt és format per l’antic cos de la masia, de planta rectangular, amb antics coberts i ampliacions a banda i banda, així com també per un pati tancat davanter o barri situat a la zona nord. L’antiga masia ha estat totalment reformada, especialment al costat de ponent, on s’ha sobrealçat amb un cos modern cobert a un sol vessant. La façana principal de l’antiga masia, orientada al nord vers el pati, conserva visible tan sols el que constituïa l’eix central, format per un portal amb una finestra al seu damunt. Actualment el portal és fet amb peces d’estil gòtico-renaixentista, probablement de més d’una procedència, que formen una composició més o menys coherent, amb un basament motllurat i un coronament d’arc rebaixat que inclou un escut i relleus amb figures humanes als capitells laterals. El finestral consta de llinda amb arc conopial i traceries lobulades. A la resta de façanes els murs corresponen ja a la reforma moderna, que segueix un tipus d’arquitectura que es mimetitza amb la d’un casal pairal tradicional, incloent algunes obertures de punt rodó, reixats a les finestres i, fins i tot, algun element puntual d’estil gòtic o neogòtic. La façana posterior (sud) s’estructura en base a quatre eixos d’obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior d’aquest cos residencial es manté la distribució originària en tres naus, de les quals les dues de llevant conserven força íntegrament la tipologia tradicional, incloent una interessant llar de foc. El cobert adossat de llevant també sembla que ha sobreviscut, convenientment reformat, de l’antiga masia. Probablement havien estat quadres i, més antigament, es creu que hi podria haver hagut una capella. A la capçalera té una finestra en forma de creu que podria ser més o menys antiga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de dependències corresponen ja a les ampliacions que s’hi van fer a partir dels anys setanta, amb diferents volums d’alçades diverses. En aquesta època el casal és va dotar d’un bon nombre de salons i estances d’aspecte luxós. Al nivell soterrani s’hi va habilitar un ampli conjunt de galeries amb les instal·lacions dels serveis. La mansió és envoltada per un gran terreny enjardinat que connecta amb l’anomenat bosc de can Many.</span></span></span></p>	08096-345	Camí de can Many, s/n. O Camí de can Guri	<p><span><span><span>En una rajola moderna a la porta d’entrada al barri hi consta la data de 1586. No en coneixem gaires dades, però el cert és que en aquest indret hi havia una masia antiga, de la qual en queden pocs vestigis per les reformes que s’hi van fer al segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entorn de la dècada de 1970 la finca fou adquirida per la família Espona, propietaris de la fàbrica de pastes Gallo, ubicada al polígon industrial que hi ha sota la masia. Aleshores el casal fou totalment reformat i ampliat amb noves construccions, de manera que es va convertir en la gran mansió que és actualment. Segons es diu, haurien col·locat el portal i el finestral d’estil gòtico-renaixentista a la façana principal, procedents del casal dels Tagamanent. També van enjardinar el conjunt i van plantar noves espècies a la part superior del bosc de can Many. Als soterranis s’hi van habilitar diverses galeries per a les instal·lacions de serveis, construïdes pel mateix personal que havia treballat a les instal·lacions de la fàbrica. Això ha donat peu a una “llegenda urbana” segons la qual existia un túnel que comunicava la casa i la fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 2020 la finca fou adquirida per la Fundació M.A. Center Spain, que hi ha habilitat el Centre Amma Granollers, orientat a temes de consciència i espiritualitat.</span></span></span></p>	41.5936348,2.2716802	439300	4604915		08096	Granollers	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50192-can-many-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50192-can-many-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50192-can-many-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50192-can-many-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50192-can-many-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50192-can-many-vista.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50192-can-many-llar.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50192-foto-08096-345-1.jpg	Legal	Modern\|Renaixement\|Contemporani\|Gòtic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Social	BPU	2024-06-03 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Informació oral facilitada pels actuals propietaris	94\|95\|98\|93	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50193	Cançoner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/canconer	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986a) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>MASSOT MUNTANER, Josep (1993-1994) Obra del cançoner popular de Catalunya. Materials. Volum IV. Fascicles I i II. Inventari de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>MASSOT MUNTANER, Josep (1993) 'La recuperació de l'arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Revista d'etnologia de Catalunya, nº 2, Febrer 1993, p. 132-133. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.</p>	XVIII-XX	Cançons que s'han perdut en la tradició oral	<p><span><span><span>Conjunt de cançons populars antigues relacionades amb Granollers de les quals se’n té constància gràcies a diverses recopilacions. Algunes fins i tot van ser musicades i recopilades per músics de la seva època.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un bon exemple és el cas de la coneguda cançó satírico-burlesca que diu: 'Un gos, un gat, en Baldi i en Guinart, corrien pels carrers com dos merders. Ai nois que en Baldi ve, correu que ve en Guinart, són l'alegria de la ciutat'. Aquesta va ser musicada pel mestre Josep M. Ruera (col·lecció de l'autor), i fa referència a un personatge del començament del segle XX, en Pere Riera Puig, de motiu 'en Baldi'. Sembla que de petit, amb les seves entremaliadures, treia de polleguera el mestre, el qual li deia que era més dolent que el general Garibaldi, però acabaren escurçant el nom i el deixaren en Baldi. Esdevingué amb aquest motiu un dels granollerins més populars de la seva època. L'Ajuntament, d'on era agutzil, comprà gorres i es feu famosa la frase 'Que ve el Baldi amb la gorra nova'. Durant força temps feren parella amb en Guinart i eren el terror de la quitxalla que els tragué, entre altres coses, aquesta cançó (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dins d'aquest patrimoni de tradició oral destaca el conjunt recopilat per destacats folkloristes catalans a finals del segle XIX i començaments del XX, dins un projecte promogut pel mecenes Rafael Patxot i Jubert i que es coneix com 'L'Obra del Cançoner'. Es composa d'un bon nombre de cançons de diversos tipus (cançons de jocs, amatòries, burlesques, romanços, etc). Dins d’aquest fons es conserven uns quants documents destacables referits a Granollers. Entre les cançons romancesques destaca la dels Garbers, que es tracta en una fitxa a part. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Dins el mateix arxiu trobem la referència a la cançó satírica burlesca que relata la història d'unes comares a 'Les Comares de Granollers' (Sèrie S-14.93), probablement adaptació local de la coneguda cançó de 'Les Comares de la vecindad', però de la que no se’n pot fer cap valoració, ja que s'ha perdut el contingut de la carpeta en que es va conservar. Afortunadament, aquesta cançó va ser recopilada al treball del folklorista Marià Aguiló, el qual va ser cedit a la citada obra pel seu fill Àngel Aguiló, igual que la resta dels materials recopilats pel seu pare. La versió recollida per aquest és la següent: 'Ni habia tres comeretas/ En la vila de Granolles/ Que volian fé una brenada/ Que'l llur marit no hi sabes res./ Ya baranàren las comaras/ya baranaren totas tres/ ya baranáren las comaras/ En la vila de Granollés/...' (Sèrie A-27-V).</span></span></span></p> <p><span><span><span>També trobem, dins d’aquest treball recopilatori, altres materials d‘interès com, per exemple, una rondalla que diu així: 'Estich enamorat d'una gentil minyona/ es blanca com la neu/fresca com una rosa/ yo sempre estic pensan/q uan l'encontraré sola...' (Sèrie A-28-IV.63).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra cançó de caire amorós es la que segueix: 'Nous fieu de les ninetes/ Totes tenen el cor fals/ ya n'he festejada una/ l'espay de 6 o 7 anys..' (Sèrie A-[18]-XV.7).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra més, també de caire amatori, diu el següent: Ella matineja a escombra'l balcó / tota descalceta ab cos de xipó / mentra l'escombrava passa l'aymado / ni'n dona'l bondia / no l'ay torna no / ques axó Maria / tanta de tristó /sense pare y mare / m'hi quedada yo/ ab mans de cunyades / tinch de raure yo / y ab mans de germanes / un poquet milló. // R. Adiós amor'' (Sèrie A-[18]-XV.9). Per cert, que una versió semblant va ser recollida a Castellar del Vallès per Joan Amades amb transcripció musical del mestre J. Tomás. Aquesta era una cançó que es cantava quan es molien olives a mà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De caire satíric i burlesc hi ha també la cançó que parla d'un personatge del poble de Montmany, cançó que, per cert, es va popularitzar molt a finals del segle XIX, i que coneguda com 'el Burget de Montmany' comença així: 'S'es dictada una cançó/molt alegre i divertida/ n'es de Burget de Montmany/ de quan casarse volia...' (Sèrie A, [18]-IV). També una variació, recollida d'una 'donada' de Granollers: 'Adeu Burget de Monmany/part damunt de la Garriga...' (Sèrie A-28-II.13). Aquesta recopilació és datada cap al 1885.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De probable origen castellà en versió granollerina, però, és una altra cançó que diu: 'L'amo arriba de la llaurada/ cansat i afatigat/ troba la mestressa a taula/ ab un pollastre al plat/ si m'en dones una aleta/la prendria de bon grat/ A l'armari tens les sopes/son calentes com el glaç/ si'l gat les hagués volgudes/ no les menjaries pas/ són fetes per si coguession/ menjades per si [d'un cas]/ així que'n obre l'armari/ el gat ja li ficarà'l nas/ Respost: Totes les desditges venen/ quant un hom es mal casat' (Sèrie A-17-XIX).</span></span></span></p> <p><span><span><span>També el mateix Aguiló transcriu altres cançons de caire amorós, com la d'un segador enamorat que aplega més ràpidament la segada per veure al seu amor. 'Diuen que no tench galans/ la casa ne tinch voltada/ trenta vui o 39/ a la ralla dels 40....' (Sèrie A-5-XVII). O la que comença així: 'Quant yo n'era petita/ a l'edat dels 14 anys/ de joves may m'en faltaven/ sempre'n tenia al devant..' (Sèrie A-7-XXXVIII). O també: 'El dia de Sant Johan/ una ventura volia/ y ja la encontri a la font,/ un angel me aparexia...' (sèrie A-5-XXXVII).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres tenen un cert matís religiós, com la cançó titulada 'La cabellera t'enganya': 'La diada de Sant Pere/ nes diada senyalada/ fan festa tots los fadrins/ fan sortija y fan ballades...' (Sèrie A-7-XXX).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres documents diversos de caràcter popular són, per exemple, la recopilació d'un joc infantil, molt probablement entonat, que és com segueix: 'Diable, que fas aquí?/ -Faig foch./ Quen vols fer del foch?/ -Per escalfar l'aygueta/ -Quen vols fer de l'aygueta?/ -Per esmolar els gavinetons/ -Quen vols fer dels gavinetons?/ -Per matar vostres fillons/ -Qué t'han fet els meus fillons?/ -M'han tirat una sabateta al pou y l'altra a la finestreta' (Sèrie A-4-XXXI.18).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Igualment interessant és una peça que es pot classificar dins el grup de cançons de bandolers. Son moltes les històries referides al bandoler Serrallonga de les Guilleries, que va tenir la seva guarida principal a Cabrerola. Fins i tot es va estendre un conegut ball, el d'en Serrallonga, encara habitual per molts indrets de la geografia catalana als segles XIX i començament del XX. Se sap que a Granollers es va dur a terme aquest ball (hi ha per exemple una cita de premsa local de l'any 1905, segons informació oral facilitada pel Sr. Paco Cruz el setembre de 2001). La cançó que recopila Marià Aguiló, sentida cantar als presos de Granollers, diu així: 'Dia deset de setembre/ ja nos varen agarrar/ á la preso quens portaren/ Perpinya sen diu de nom...' (Sèrie A-[15]-XIV)</span></span></span></p>	08096-346	Granollers	<p><span><span><span>L'activitat musical sempre ha tingut a Granollers un paper destacat. Bona prova d'això és la ben coneguda dita 'Granollers, terra de músics'. A més de l'activitat que des del 1877 van desenvolupar les societats musicals com la Societat Coral Amics de la Unió o la Societat Coral 'dels tintorers', van seguir altres grups i societats cultivant el cant coral i desenvolupant activitats musicals de diversos tipus, com l'Orfeó Granollerí, el Cor de l'Harmonia, el Jazz Club..., així mateix resulta d'interès la fundació el 1922 de l'Associació de Música, i la proliferació d'orquestres i conjunts com el Quartet de Corda, el Quintet del Jazz-Club, l'orquestra la Moderna, els Agustins, la Catalana, la Unió Artística, etc... (BAULIES, 1986a).</span></span></span></p>	41.6081385,2.2873219	440617	4606515		08096	Granollers	Sense accés	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50193-ajuntament-1.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Cultural	Inexistent	2024-04-03 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		L”Obra del Cançoner és una recopilació que es composa d'un bon nombre de cançons de diversos tipus (cançons de jocs, amatòries, burlesques, romanços, etc) transcrites en suport de paper (lletres i/o músiques en certs casos), i inèdites en bona part. Recentment, els hereus de Rafael Patxot i Jubert van fer una cessió de tots els materials que s'havien aplegat durant anys i que es trobaven a Barcelona i Suïssa, a l'Arxiu de l'Abadia de Montserrat. De la recopilació d'aquest material durant la realització del Mapa de Patrimoni Cultural de Granollers entorn del 2002 es va tenir accés a una de les dues copies microfilmades que es troben al Centre de Cultura Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya.	98\|119	62	4.4	2484	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50194	Ca la Sabatera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-sabatera	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>		Estat d'abandonament. La planta baixa ha estat pintada de blanc	<p><span><span><span>Casa unifamiliar que és representativa de l’estil historicista, amb certa influència modernista, de les primeres dècades del segle XX. Fa cantonada amb el carrer de Pau Carbó, i presenta un volum marcadament cúbic. Consta de planta baixa i pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal és l’únic element destacat del conjunt, ja que la resta de façanes són pràcticament llises, de maó arrebossat. Presenta tres eixos de composició amb buits de proporció vertical, tots ells rematats amb arcs de punt rodó i agrupats en diverses combinacions. L'eix central està format per obertures trífors emmarcades amb un guardapols únic d'arc escarser. Els eixos laterals presenten finestres coronelles geminades també amb guardapols únics, essent cegues les de la planta baixa. L'edifici està rematat per un potentíssim ràfec format per una imbricació que presenta un relleu seguit de finestres trilobulades cegues a tot el llarg de la façana principal. La casa presenta un petit jardí a la dreta de l'edifici.</span></span></span></p>	08096-347	Carrer Joanot Martorell, 13	<p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, aquesta casa s’hauria construït l’any 1927. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La propietària era una dona que es dedicava a construir casetes, de nom Maria. Es va ajuntar amb un home que vingué de cal Sabater de Lliçà i amb el qual més tard es casà (GARCÍA-PEY, 1990).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons informació oral, fa anys en aquesta casa s’hi va cometre un assassinat i la gent va dir que era perquè tenia el número 13 del carrer (Informació oral del Sr. Eustaqui Margall). </span></span></span></p>	41.6113770,2.2781852	439859	4606881		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50194-ca-la-sabatera-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50194-ca-la-sabatera-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50194-ca-la-sabatera-5.jpg	Inexistent	Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2024-04-11 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			116\|98	45	1.1	2484	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50195	La Família	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-familia-0	<p><span><span><span>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). <em>La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès.</em> Tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. p. 733-734.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Conjunt escultòric, emplaçat al Parc del Congost, format per quatre figures de pedra basàltica negra que representen una família de tres adults i un menor, amb una pedra rodona que fa de pilota. La figura més petita té els peus ben definits. Es tracta d'escultures pertanyents a una sèrie molt típica de Xavier Corberó al llarg de la dècada de 1990. El conjunt està situat en un espai de lleure que s’integra perfectament a l’entorn natural del parc. </span></span></span></p>	08096-348	Parc del Congost, carrer Pius XII	<p><span><span><span>L’encàrrec d’aquesta escultura per part de Granollers va coincidir amb una etapa en què Xavier Corberó realitzava un tipus d’escultura monumental. Va ser a inicis de la dècada de 1990 quan Corberó col·laborà amb la campanya de l’Ajuntament de Barcelona per dotar la ciutat de diverses escultures públiques. Concretament, coordinà l’arribada d’obres d’artistes de reconegut prestigi com Richard Serra, Botero, Lichstentein, Anthony Caro o Claes Oldenburg, entre d’altres.</span></span></span></p>	41.6047589,2.2812209	440105	4606144	1990	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50195-escultura-parc-congost-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50195-escultura-parc-congost-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50195-escultura-parc-congost-1.jpg	Inexistent	Abstracció\|Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2024-04-30 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Xavier Corberó Olivella		111\|98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50196	Oracions o retòriques de sanament	https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracions-o-retoriques-de-sanament	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XVIII-XX	Tradicions en desús	<p>La pràctica del curanderisme era habitual a Granollers fins ben entrat el segle XX, trobant-se inclús una nissaga de curanders de renom. Garcia-Pey (1990) recull la següent informació : 'L'àvia fustereta, que vivia al carrer de les Banyes (avui del Sol), tenia el costum de posar-se davant de casa seva per ver les cures d'espatllat i d'enaiguat. En alguns moments la mainada s'ho prenia com a espectacle, però ella segura de la seva feina anava fent'. Resultaven conegudes les retòriques o oracions de les fusteretes, perquè eren tres les dones que es coneixien amb aquest motiu, totes filles i neta del Fusteret, una de les quals, la Rossa, tenia botiga de queviures al carrer d'Alfons IV, núm. 22 (Ca la Fustereta).</p> <p>Al carrer de les Banyes s'escoltava aquesta: 'Si te l'han pres al dematí / Déu te curi i Sant Martí./Si te l'han pres al vespre, Déu te curi i Sant Silvestre./Tres seran que et curaran: pare, fill i esperit sant./ Dos seran que et volen bé: Sant Josep i sa muller./ Si t'he pres l'ennaigat'. Mentre deia això, amb el dit anava senyant el front de la criatura fins que les gotes d'oli que amb un setrill havia tirat en un plat s'unien i quedava en una de sola. Aleshores es suposava que el malalt restava desenaiguat i que recobraria el vigor infantil perdut.</p> <p>També les Fusteretes curaven del mal d'espatllat de la següent manera: agafaven els dos dits grossos, estirant bé els braços per sobre el cap i els feien igualar a la vegada que deien l'oració que pertocava: 'Són dos que te n'han pres/seran tres que et curaran/pare, fill i esperit sant./Si te n'han pres al dematí/Déu te'n curi i Sant Martí./ Si te n'han pres al vespre/Déu te'n curi i Sant Silvestre'. Aquesta oració s'havia de resar tres vegades al dia a la Verge Maria, acompanyada de tres parenostres a la Santíssima Trinitat.</p> <p>Es diu que també feia altres tipus de curacions, com del mal de l'erisipela, tifus, etc, i per tot això feia ús de la mateixa tirallonga. També l'àvia Fustereta tenia una gran activitat amb les plantes remeieres. Hi havia a l'entrada de la seva casa, herbes de tota mena, i aquestes herbes s'acompanyaven també d'alguna dita que feia referència a les seves propietats, com 'la menta, de tot mal repta', 'la ruda de tot mal ajuda'.</p> <p>Un altre costum que també recull Garcia-Pey és el que el que consistia en què les àvies portaven la canalla a la Mineta o Mina Vella, per a tirar-hi pedretes per curar-se d'enaiguat. A més de les Fusteretes, Esteve, 'en Patxau', que vivia al carrer de corró 105, també curava les angines i d'espatllat, a més de ser músic. Un altre personatge prou conegut i expert en aquestes arts va ser en Joan Pou Boter, conegut com el Sanador, que va venir a Granollers de can Brungueret de Samalús, amb la dona i una filla. Des de l'edat de deu anys va dedicar-se a sanar. Estava considerat com un bon professional i coneixedor de l'ofici (GARCIA-PEY, 1990). També la Sibina Rius va agafar fama com a 'curandera'. Curava lligaments, espatlles fora de lloc, etc, tenint a més un bon coneixement d'herbes remeieres. Portava a terme aquesta activitat al carrer de Guayaquil, a la casa coneguda per ca la Sibina. La seva filla va seguir l'ofici al carrer d'Enric Prat de la Riba, 39 (GARCIA-PEY, 1990).</p>	08096-349	Granollers		41.6080801,2.2873257	440617	4606509		08096	Granollers	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50196-carrer-corro-g.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Sense ús	Inexistent	2024-01-24 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			98\|119	63	4.5	2484	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50197	Can Ramon Maiolet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramon-maiolet	<p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p>	IIaC-VdC	Estat del jaciment desconegut. Tallat per la via del tren	<p>Jaciment d'època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial.</p> <p>Es troba a la via de ferrocarril de la línia de Barcelona a Puigcerdà, al km. 25,5. Prop de la trinxera de la via s'hi ha recollit ceràmica romana i sembla que també algun fragment de teula romana ('tegula'). A la trinxera de la via del tren s'hi va identificar una secció de paviment format per fragments de teula ben horitzontals. També s'hi van documentar pedres grosses i petites formant dipòsits i algun fragment de paviment caigut. A la part superior, en una zona de bosc, s'hi va recollir un fragment de ceràmica romana tardana (atribuïble al segle IV) així com 'dollia', 'tegulae' i una gerreta.</p> <p>Amb les dades referides, però, és difícil identificar en lloc precís.</p>	08096-350	Sector sud del terme municipal. Polígon industrial Sant Julià. Vora la via del tren Barcelona-Puigcerdà, a l'alçada del km. 25,5		41.5830000,2.2710500	439237	4603735		08096	Granollers	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50197-foto-08096-350-1.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2024-06-03 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		Jaciment documentat per Josep Estrada el 1953	83	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50198	Llegenda de la Torre de les Aigües	https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-torre-de-les-aigues	<p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p>	XVIII-XX	Tradició poc coneguda	<p><span><span><span>Una llegenda diu que l’amo del gran casal conegut com la Torre de Palou o Torre de les Aigües es va casar amb una dona d'aigua, amb la condició que no li fos retret el seu origen. Però l’amo de la Torre no va ser capaç de guardar el secret i el va escampar als quatre vents; per això la dona va desaparèixer per sempre més. Això va portar l’home a la desesperació i a la ruïna durant molts anys, fins que el pas del temps va esborrar la malifeta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra versió diu que quan el marit sortia, la dona eixia del pou de la casa i anava a tenir cura de les criatures. Aquesta llegenda sembla que va ser cristianitzada, ja que a la mateixa casa es va instal·lar la capella de la Verge de les Aigües, que fou construïda per acollir la imatge d'una Verge que, segons la tradició, va aparèixer al pou d'aquesta casa (ESTRADA, 1993).</span></span></span></p>	08096-351	Camí de la Torre de les Aigües (Palou)	<p><span><span><span>Aquesta és una de les moltes manifestacions locals de la tradició sobre aquests éssers fantàstics coneguts com a dones d’aigua, encantàries o gorges, que són variacions de les fades. La tradició les situa en llocs amb abundància d’aigua, i la llegenda és pràcticament idèntica en molts casos, amb petites variants. En aquest cas està vinculada a la masia coneguda com la Torre de Palou o Torre de les Aigües, que té una capella dedicada a la Verge de les Aigües. La proximitat de la riera i l'existència d'aigües subterrànies devia motivar el sorgiment d’aquest mite o llegenda, present en molts indrets de Catalunya.</span></span></span></p>	41.5887200,2.2796000	439955	4604364		08096	Granollers	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50198-torre-aigues-15.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50198-torre-aigues-capella-1.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Sense ús	Inexistent	2024-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			119\|94	61	4.3	2484	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50199	Edifici Estació Transformadora	https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-estacio-transformadora	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p>Torre que acull una estació transformadora elèctrica, emplaçada dins el conjunt de can Mònic, d'estil noucentista i atribuïble a l'arquitecte Raspall i Mayol. És una petita edificació aïllada, al nord de la petita colònia obrera. És de planta quadrada i té coberta de teula àrab a quatre vessants. Les façanes són planes, de paredat de pedra granítica fet amb obra poligonal vista. Les cantonades són emmarcades mitjançant pilastres de totxo vist que surten del paviment fins enllaçar amb una imposta de totxo a sardinell sota el ràfec. Les finestres, en forma d'arqueries de tres, són de proporcions verticals amb brancals i arcs de punt rodó, emmarcats amb totxo. Es troben a les tres façanes més visibles. El portal també té aquestes mateixes característiques, de punt rodó. El sòcol queda reforçat per una imposta a plec de llibre emmarcada amb doble filet de maó vist. És una solució que es repeteix en l'ampit dels buits de ventilació (CUSPINERA et alií, 2001).</p>	08096-352	Carrer del Primer Marquès de les Franqueses, 145	<p>El promotor de les sis edificacions que formen la petita colònia de can Mònic, dedicada a famílies obreres, va ser Jaume Corbera i Tiana, empresari granollerí enriquit arran de l'auge de la indústria tèxtil. El conjunt es va construir l'any 1923, sota projecte de l'arquitecte Manel Joaquim Raspall i Mayol. Es tracta de l'únic conjunt d'habitatges que construí aquest arquitecte al llarg de tota la seva trajectòria. La torre del transformador elèctric es devia construir en aquesta mateixa època, a l'entorn de l'any 1923, i sol atribuir-se al mateix arquitecte.</p> <p> </p>	41.6217900,2.2928300	441088	4608027		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50199-352-estacio-transformadora-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50199-352-estacio-transformadora-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50199-352-estacio-transformadora-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50199-352-estacio-transformadora-9.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	BPU	2023-11-29 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Manel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte, atribuït)		106\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50200	Can Ponet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponet-1	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XVI-XX	Recentment rehabilitada	<p>Casa d'habitatges que incorpora vagament alguns elements estètics d'influència noucentista. És una edificació entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes pis. La façana és plana, composada segons dos eixos, amb buits de proporció vertical. Les obertures són emmarcades amb un lleuger relleu i pintades. A la part del coronament destaca una doble balustrada a dos plans, amb frontó central de perfil sinuós i balustres de pedra artificial, limitada per dues pilastres-medalló. Aquests elements s'inscriuen vagament dins del llenguatge noucentista. En planta baixa presenta una àmplia portalada amb dovelles de pedra d'arc escarser, escapçats l'arc i el brancal del costat de ponent. Aquest arc es deu conservar d'una construcció anterior, tal vegada dels segles XVI-XVIII.</p>	08096-353	Plaça dels Cabrits, 7	<p><span><span><span><span>En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals, la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona, i es va construir la Porxada. L'augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució.</span></span></span></span></p> <p>És el cas d'aquesta casa, reedificada probablement als primers decennis del segle XX amb una estàtica d'influència noucentista. Segons García-Pey, en Josep Viaplana Llobet vingué de can Ponet de l'Ametlla del Vallès l'any 1920. Era comerciant de vaques i recorria tota la comarca. Se'l coneixia com en Ponet. Primer va estar-se a la casa del carrer Corró, 58, i després a la del carrer Torras i Bages 17. Fins i tot la botiga de la plaça del Cabrits 7 es coneixia per en Ponet (GARCÍA-PEY, 1990).</p>	41.6085700,2.2875700	440638	4606563		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50200-can-ponet-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50200-can-ponet-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50200-foto-08096-353-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50200-foto-08096-353-2.jpg	Legal	Contemporani\|Noucentisme\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-10-25 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			98\|106\|94	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50201	Carrer del Conestable de Portugal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-conestable-de-portugal	<p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p>Comença al costat Sud de la plaça de la Corona i en direcció Est arriba fins a l'avinguda de Sant Esteve (GARCIA-PEY,1990). Forma part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó SE del nucli medieval. Al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Aquestes com altres cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig i algunes flors. Pel que fa al seu aspecte presenten una estètica urbana,, encara que tradicional. Al costat d'aquests edificis ja es comencen a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. En alguns casos, es poden veure elements decoratius, complements ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. Els edificis que s'han inventariat són els que es relacionen a continuació: 7-9-11 CASA BOSCH, era el ferrer de la plaça de la Corona. Edifici d'habitatge i comercial entre mitgeres i en cantonada. De planta rectangular molt allargada, Consta de planta baixa i pis, amb coberta plana. Les façanes són planes, arrebossades i pintades i estan coronades per un senzill entaulament que incorpora els respiralls del terrat a la catalana. Els buits de la planta pis estan tancats mitjançant persianes enrrollables. La composició ofereix una clara idea d'horitzontalitat, reforçada per la imposta del forjat i l'entaulament amb la barana massissa. 17-19 (tipologia tradicional de planta baixa i pis),</p>	08096-354	Carrer del Conestable de Portugal s/n, 08400 - GRANOLLERS	<p>Les cases del carrer del Lliri i del carrer del Conestable de Portugal les va fer el constructor Lletjós (Informació oral Sr. Eustaqui Casals)</p>	41.6052700,2.2887200	440731	4606196	1930-40	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50201-foto-08096-354-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50201-foto-08096-354-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50201-foto-08096-354-3.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Racionalisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2024-04-26 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo		La casa Bosch tenia proposta de protecció al nou PEPHA, però a la darrera versió no apareix	106\|120\|98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50202	Font del Ràdium	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-radium-0			Jaciment cobert	<p>Jaciment paleontològic en el qual es van recollir restes que es poden datar al Miocè, concretament d'un mastodont ('Gomphotherium angustidens'). Les restes es van trobar en fer uns moviment de terres en l'ampliació del polígon industrial, l'any 1993. Alex Munné va fer la troballa d'un dent de fòssil que, estudiat a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (a Sabadell) va ser classificat com a molar d'un mastodont. Actualment està dipositat en el Museu de Granollers, secció de Ciències Naturals, amb el núm. de registre 9919.</p>	08096-355	Sector oest del terme municipal. Al polígon industrial de la Font del Ràdium. Carrer de can Casaca cruïlla amb carrer de cal Ros dels Ocells		41.5968500,2.2677800	438978	4605275	Entre 23 milions d'anys i 5,3 milions d'anys enrere	08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50202-font-radium-paleontologic-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50202-foto-08096-355-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50202-foto-08096-355-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50202-foto-08096-355-1.jpg	Legal	Neògen\|Cenozoic	Patrimoni natural	Jaciment paleontològic	Pública	Productiu	BPU	2024-05-02 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			125\|123	1792	5.3	1762	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50203	Can Bonastre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonastre	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XIX-XX	La recent rehabilitació n'ha alterat substancialment la tipologia constructiva tradicional	<p><span><span><span>Petita masia o casa de pagès que ha estat substancialment reformada en els anys recents, de manera que n’ha quedat alterada en bona part la tipologia constructiva tradicional. Es troba a tocar del polígon industrial de Coll de Manya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de dos cossos d'edificació de diferent època. El cos residencial originari és a llevant i, fins els volts de 2012, conservava la tipologia tradicional, amb els murs de maçoneria a pedra vista. Actualment s’han arrebossat i pintat d’un color rosat, i moltes de les obertures han estat modificades. És un cos de planta rectangular, amb dos pisos d’alçada i teulada a dues vessants. Es distribueix en base a tres naus, que es corresponen a tres eixos d’obertures (no del tot simètrics) a la façana principal, encarada vers migdia. El portal, situat al centre, és d’arc de punt rodó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos més modern (de les primeres dècades del segle XX) se li adossa a ponent. El remat superior, d’influència vagament modernista, és amb un frontó esglaonat, d’una banda, i de formes corbes de l’altra. Fins fa poc, estava decorat amb rajoles blanques i blaves a les finestres i vanos.</span></span></span></p>	08096-356	Camí de la Serra, s/n	<p><span><span><span>Aquesta masia o casa de pagès podria ser originària del segle XIX o, tal vegada, anterior. A principis del segle XX es va ampliar amb un cos a ponent. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, podria haver estat el 1910. Fins els volts de l’any 2012 encara es mantenia com una casa de pagès tradicional, tot i estar situada a tocar d’un polígon industrial. Amb posterioritat a aquesta data ha estat objecte d’una reforma substancial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons l’autor García-Pey (1990) hi havia una corranda tradicional que al·ludia a aquest mas. Deia així: 'A Can Riera pica l'aigüera/a can Bonastre pica la pasta/a Can Climent avisa el sometent/a Can Gener mira si ve/ a Can Ferran ja l'aturaran'.</span></span></span></p>	41.5892500,2.2692100	439090	4604431		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50203-can-bonastre-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50203-can-bonastre-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50203-foto-08096-356-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50203-foto-08096-356-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50203-foto-08096-356-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-02-27 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			119\|98	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50204	Can Ninou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ninou	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XVI-XX	Necessita algunes actuacions de millora. Coberts en estat de ruïna.	<p><span><span><span>Masia de dimensions modestes, emplaçada a la zona sudoest de Palou, a la riba de ponent del Congost. De planta basilical, ha conservat força íntegrament la tipologia constructiva tradicional.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial és de planta rectangular, amb coberts adossats i un petit pati a ponent. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, es distribueix en base a tres eixos, amb el cos central més elevat. L’eix central no és el tot simètric. A la base hi trobem el portal, amb brancals de pedra picada i arc escarser fet amb totxos a plec de llibre. Les finestres són simples, sobre un parament arrebossat d’un color clar. Al cos central conserva un rellotge de sol. El costat dret s’ha allargat, probablement per acollir un cup i el celler.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’entorn de la casa hi ha diversos coberts, equipaments agrícoles i naus de magatzem parcialment enrunades. També una bassa i un pou que aprofita l'aigua d'una mina. Uns metres a llevant trobem una era enllosada i una petita pallissa. </span></span></span></p>	08096-357	Palou, sector oest. A la Serra de Ponent. Camí de can Ninou, s/n	<p><span><span><span>Aquesta masia és d’origen medieval, i ja apareix al fogatge de 1497 i en el de 1553. Per la seva tipologia constructiva, l’edificació que avui es pot veure podria ser obra fonamentalment dels segles XVI-XVIII. Els propietaris tenien el cognom Ninou. Algunes branques d’aquesta família, procedents de la masia, els trobem establerts en cases de Granollers, al Passeig de la Muntanya 30 i al carrer Conestable de Portugal 27. La propietat del mas estava envoltada pels masos Coll, Ribes, Català i Guasch (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns anys després d’acabada la Guerra Civil de 1936 Ninou fou adquirit pels propietaris del mas veí de can Riba de la Serra. Recentment, ha estat venuda de nou.</span></span></span></p>	41.5791723,2.2693012	439088	4603311		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50204-can-ninou-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50204-can-ninou-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50204-can-ninou-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50204-can-ninou-post.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50204-can-ninou-era.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50204-can-ninou-rellotge.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-06-03 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			98\|119\|94	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50205	Can Riera / Can Riera de la Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-can-riera-de-la-serra	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p>	XVIII-XX		<p><span><span><span>Masia de construcció relativament recent que segueix el model clàssic de planta basilical, amb el cos central lleugerament més elevat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i golfes, i té un cobert adossat a llevant. La façana principal, encarada vers migdia, disposa de tres eixos de composició simètrics, amb la porta (amb arc escarser fet amb totxos a plec de llibre) a l'eix central. És obrada amb paredat comú i arrebossada. Al davant de la casa té una era enllosada i un interessant pou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la zona hi ha alguna estructura agrícola com naus de magatzem, parcialment enrunades .</span></span></span></p>	08096-358	Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Camí de can Riera s/n	<p><span><span><span>Per la seva tipologia constructiva aquesta masia sembla relativament recent. Segons consta al Catàleg de masies, l’any de construcció seria el 1750. Tanmateix, l’edificació que avui es pot veure sembla més recent, tal vegada del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons l’autor Garcia-Pey (1990) es va anomenar can Riera de la Serra per distingir-se de la de baix, que va construir en Miquel Riera Catafal, quan va vendre's la casa de la serra i es construí una altra casa a sota, ran de la via del tren del Nord, avui desapareguda. Hi havia una corranda que al·ludia a aquesta casa, i que deia així: 'A Can Riera pica l'aigüera/a can Bonastre pica la pasta/a Can Climent avisa el sometent/a Can Gener mira si ve/ a Can Ferran ja l'aturaran' (GARCIA-PEY, 1990).</span></span></span></p>	41.5887381,2.2704305	439191	4604373		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50205-can-riera-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50205-can-riera-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50205-can-riera-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50205-can-riera-pou.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50205-can-riera-vista.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50205-foto-08096-358-2.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-02-23 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			98\|119\|94	45	1.1	1762	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50206	Casa carrer Martí Grivé 10	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-marti-grive-10	<p>LLOBET I REVERTER, Salvador (1986) La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers. P.15-19. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.</p>	XX		<p>Casa unifamiliar d'estil modernista. És una edificació entre mitgeres per un costat i amb façana en els altres tres. Té coberta de teula àrab a dues vessants i perfil sinuós tant al capcer com a les façanes curtes. Cal dir que la part sobre el coronament sinuós és una remunta que es va portar a terme en una intervenció de l'any 2006. </p> <p>A la façana principal presenta dos eixos, i tres eixos a la façana lateral. Totes les obertures presenten la llinda amb arc lobulat. Les de la façana principal estan emmarcats en el seu terç superior amb un trencadís de ceràmica. A la primera planta hi ha un balcó de copa amb brèndoles treballades. A la façana lateral, de paredat pla, hi ha tres eixos de composició amb un balcó de copa amb brèndoles treballades a la primera planta, en el més proper a la porta. A la part posterior hi ha una eixida o jardí.</p>	08096-359	Carrer de Martí Grivé, 10; Carrer de Palaudàries	<p><span><span><span><span>L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. Pel carrer del bisbe Grivé hi passava l’anomenada Mineta o Mina Nova, un canal de rec que utilitzava durant uns dies l'aigua de la Mina d'en Fortuny de Canovelles. Passava per la vora del lloc que ocupava l'antiga via fèrria de França, quasi a l'actual avinguda de Sant Esteve, i </span></span></span></span>regava els camps del seu recorregut i vers Palou (<span><span><span><span>LLOBET, 1986). En aquesta zona de l'eixample s'hi emplaçava la ciutat jardí del segle XIX.</span></span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, fou projectada l'any 1909 pel mestre d'obres Antoni de Facerias Marimon (Barcelona, 1846-Vilassar de Mar, 1918). L'any 2006 s'hi va realitzar una restauració. Aleshores es va aprofitar per fer-hi una remunta que, això sí, ha conservat el coronament originari intacte. </p>	41.6036516,2.2888609	440741	4606016	1909	08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50206-casa-marti-grive-10-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50206-casa-marti-grive-10-c.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50206-casa-marti-grive-10-e.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50206-foto-08096-359-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50206-foto-08096-359-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50206-foto-08096-359-3.jpg	Inexistent	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-12-18 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo	Antoni de Facerias Marimon (mestre d'obres)	Altres denominacions: Casa Joan PalausEn la decoració oval amb trencadís de la façana lateral hi ha les inicials 'ED'	105\|98	45	1.1	2484	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50207	Cases carrer Martí Grivé 5-15	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-carrer-marti-grive-5-15	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>LLOBET I REVERTER, Salvador (1986) La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers. P.15-19. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.</p>	XX	Immoble en estat desocupat.	<p><span><span><span>Conjunt unitari de sis cases unifamiliars, entre mitgeres i de dues plantes, que estan emplaçades al carrer Martí Grivé. Tot i que d’un interès arquitectònic limitat, són representatives d’una tipologia academicista clàssica de principis de segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Estan rematades per una balustrada continua, amb pilastres, que unifica tota la part superior. Les cases són de façana plana i paredat comú arrebossat. S’estructuren en base a dos eixos de composició, amb obertures de proporció vertical. Les del pis superior corresponen a balcons i estan emmarcades al terç superior. L'eix principal es troba a la dreta de la façana, on hi ha la porta d’entrada i, al seu damunt, un balcó de barrots. El segon eix es composa, tan sols, d'una finestra a la planta baixa. Sobre la llinda de les obertures de la primera planta hi ha un remat decoratiu en forma de floró, sobre del qual s'obre un respirall.</span></span></span></p>	08096-360	Carrer de Martí Grivé, 5 - 15	<p><span><span><span>Segons dades del cadastre (no sempre del tot fiable) aquest conjunt de cases s’hauria construït l’any 1929.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1910 el sistema d'habitatge predominant era el de cases d'un cos de 5 metres de façana baixa i un pis, amb l'entrada, menjador, cuina i eixida als baixos, i les habitacions al pis, en ocasions completades amb les golfes. Aquest tipus d'habitatge va contribuir a l'allargament dels carrers, i així, el 1910, els edificis de dues plantes sumaven 1.164, 106 d'una i 520 de tres o més; o sigui que els de planta baixa i pis representaven el 63 per cent del total. Vint anys més tard, l'alçada dels edificis havia augmentat lleugerament, puix que el 1930 es comptabilitzaren 518 cases de 3 plantes, 65 de 4, i 3 de cinc. El predomini de les de doble planta continuà, no obstant, puix dels 4.169 edificis en total, significaven el 50 per cent, amb 2.091 cases, mentre que les d'una planta eren 1492 (BAULIES, 1986b).</span></span></span></p>	41.6038423,2.2886078	440720	4606037	Possiblement 1929	08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50207-cases-marti-grive-5-15-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50207-foto-08096-360-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2024-04-09 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50208	Torre d'aigua plaça Corona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-daigua-placa-corona	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>MONREAL, Lluís et al. (1997) M. J. Raspall, arquitecte. Barcelona: Fundació 'La Caixa'.</p>	XIX		<p>Torre que estava relacionada amb la distribució d'aigua a la ciutat. És una construcció de planta octogonal feta de totxo aplantillat, amb coberta de pavelló. Les diverses cares de l'octàgon són planes i estan dividides per dues impostes. El sòcol es troba arrebossat i pintat, mentre que el fust és de cares llises i l'entaulament es presenta treballat a dos plans amb buits i plens rectangulars. S'acaba amb una cornisa que es recolza sobre senzills permòdols (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>L'any 2002 als seus peus encara tenia adossat un quiosc de venda de diaris.</p>	08096-361	Plaça de la Corona	<p><span><span><span><span>El dia 11 de juliol del 1872 de resultes de la conversió de la Porxada en mercat diari la llotja de grans i patates fou situada en aquesta plaça, on continuà fins al 1936, quan pràcticament s'extingí la compravenda d'aquests productes. </span></span></span></span><span><span><span><span>’arquitecte Raspall va urbanitzar la plaça l’any 1929 i va construir-hi un monument als soldats morts a la guerra d'Àfrica, obra de Vicenç Navarro. </span></span></span></span><span><span><span><span>En temps de la República la plaça formava part d’un ambiciós pla d'obres i millores urbanes que va donar lloc a un emprèstit de dos milions de pessetes. Sota d’aquestes directrius s'ordenaria el creixement de la ciutat fins més enllà de la Guerra Civil, segons diu Jordi Planas i Maresma (MONREAL, 1997). El trànsit que anteriorment passava pel centre es desvià pels costats, seguint el perímetre circular que va adquirir. </span></span></span></span></p>	41.6057777,2.2882574	440693	4606253		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50208-placa-corona-torre-aigua-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50208-placa-corona-torre-aigua-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50208-foto-08096-361-1.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Ornamental	BPU	2023-10-24 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			98	49	1.5	1762	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50209	Carrer del Primer Marquès de Les Franqueses	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-primer-marques-de-les-franqueses	<p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL, Amador (1929) 'Editorial' La Gralla, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p>	XX		<p>Carrer de l'eixample nord de Granollers que sorgeix del traçat de la carretera que anava cap a Vic. És, per tant, una de les artèries principals en l'eix sud-nord o, com s'ha dit, forma part de l'espinada de la població, que és l'antiga Carretera. Actualment és una via força àmplia i rectilínia, amb alguns trams semienjardinats i arbrats a la part nord. Acull una diversitat d'edificacions de diferents èpoques del segle XX. Els elements que s'ha cregut convenient inventariar són els que es relacionen a continuació:</p> <p>Números SENARS: 9-11, 13 (cal Peó), 15, 17 (cal Vint-i-nou, Joan Pagès), 19, 23, 27-29-31-33 i 35 (cal Cabrit), 37 (trencadís, can Cinta), 41, 43, 45 (can Lliga, Miquel Torrebadell Oliveras, el Lligasardines), 71, 75, 77, 79, 81-63, 87 (edifici industrial, can Picarol), 89, 91 (1914), 93 (1915), 95, 97-99-101-103, 109-111-113, 115, 125-145 (colònia de can Mònic).</p> <p>Números PARELLS: 2, 4, 6, 14 (cal Negre, mecànic), 18-20, 22, 50, 52, 56, 58, 60, 72, 82, 148, masia de can Mònic (1661, reconstruïda el 1943).</p>	08096-362	Carrer del Primer Marquès de les Franqueses	<p><span><span><span><span>La carretera va substituir l'antic Camí Ral de Vic l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al seu pas pel nucli urbà compacte la Carretera s'ha dividit en els següents carrers (de sud a nord):</span></span></span></span> Francesc Macià, Alfons IV, Anselm Clavé, Joan Prim i Primer Marquès de les Franqueses. Per això el carrer Primer Marquès de les Franqueses era conegut abans simplement com Carretera. </p> <p><span><span><span>Joan Sanpera i Torras (Granollers, 1840 - 1914) fou un important comerciant i mecenes. Va néixer al barri del Lledoner. Tres anys després el seu pare va morir. Amb 18 anys se'n va anar a Barcelona i va treballar com a ajudant d'adroguer. Allà es va casar amb Josepa Rodés Ruiz, amb qui va tenir dues filles i un fill. Va fer una gran fortuna amb la importació de productes colonials: sucre, cacau, rom… Va construir una fàbrica de sucre a Saragossa i va comprar finques per tot Catalunya. Va destinar una part dels seus diners a obres de mecenatge, especialment va pagar importants edificis al municipi de les Franqueses, incloent-hi l’Ajuntament. Per això se li va concedir el títol de marquès de les Franqueses. Al barri del Lledoner es conserva el casal modernista de can Sampere, antic habitatge d'aquest prohom.</span></span></span></p> <p>Aquest sector al nord de Granollers, al voltant del barri del Lledoner,<span><span><span> inicialment pertanyia a les Franqueses del Vallès fins al 1922, moment en què fou incorporat al municipi de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'autor García-Pey recull algunes notícies anecdòtiques sobre el carrer del Primer Marquès de les Franqueses: e</span></span></span>l número 37, can Cinta, eren descendents de Josep Garriga Ordeix que cap el 1920 vingué a fer-se casa en aquest indret provinent de can Cinta de Corró d'Avall (GARCIA-PEY, 1990).</p>	41.6201921,2.2924733	441057	4607849		08096	Granollers	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50209-carrer-primer-marques-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50209-carrer-primer-marques-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50209-can-monic-conjunt-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50209-foto-08096-362-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-28 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22
50210	Carrer del Foment	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-foment	<p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p>		Necessita algunes actuacions de millora	<p>Aquest carrer forma part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó SE del nucli medieval. Al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Aquestes com altres cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. Pel que fa al seu aspecte presenten una tipologia urbana. Al costat d'aquests edificis ja es comencen a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. En alguns casos, es poden veure elements decoratius, com elements ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment, així per exemple, n'hi ha una amb arcs califals, reinterpretant amb materials pobres, els corrents historicistes que van marcar bona part de l'estil modernista . Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. Resulten d'interès els números que tot seguit es relacionen: 3, 5, 7, 21, 23</p>	08096-363	Carrer del Foment, 08400-GRANOLLERS	<p>Fins al 1880, les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b)..</p>	41.6031800,2.2880600	440674	4605964		08096	Granollers	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50210-foto-08096-363-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50210-foto-08096-363-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50210-foto-08096-363-3.jpg	Inexistent	Modernisme\|Historicista\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2023-09-19 00:00:00	ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo			105\|116\|119\|98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:22

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús