Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95271 | Pintura mural Imagina una paret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-imagina-una-paret | XXI | <p><span><span><span>Mural grafit de gran format situat en una façana de l’escola Ferrer i Guàrdia que dona al pati, obra de l’artista Sixe Paredes. És una representació abstracta, amb formes geomètriques de colors que s’inspiren en la tradició de l’art prehispànic americà. Per això hi trobem alguna referència a plomes, fletxes o altres objectes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La intervenció es va fer a partir d’un procés compartit de creació entre l’artista i alumnes de l’escola.</span></span></span></p> | 08096-429 | Escola Ferrer i Guàrdia. Carrer Roger de Llúria; carrer Roger de Flor | <p><span><span><span>Sergio Hidalgo, conegut com a Sixe Paredes, és un artista multidisciplinari i muralista, resident a Badalona. Va començar la trajectòria artística en el món del grafit a finals dels anys 1980. La seva obra s'inspira tot sovint en la cultura prehispànica del Perú, país amb el qual té una estreta relació. Discorre entre el figuratiu i l'abstracte amb formes zoomorfes i antropomorfes, amb ús de la geometria i el color. Segons les seves pròpies paraules, amb la seva obra pretén enfortir la necessitat de viure en equilibri amb la natura. Ha pintat murs a Barcelona, Londres, Berlín, Brussel·les, Montreal, San Isidro (Perú), a Tàrrega... i també ha plasmat la seva obra en escultura, tapissos, ceràmica, etc.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest mural forma part del projecte d’art urbà impulsat per l’Ajuntament de Granollers sota la denominació Murs que parlen. Es va iniciar l’any 2006 amb el propòsit de millorar el paisatge urbà a partir de la intervenció artística. Consisteix en la promoció d’intervencions muralistes en parets mitgeres de la ciutat per artistes d’abast internacional. El projecte desenvolupa una intervenció artística de gran format per any, de tal manera que se’n pugui dissenyar un projecte educatiu i comunitari. Per tant, és una proposta en clau educativa, cultural i comunitària que inclou activitats de participació, debats, etc., i en la qual hi participen escoles, centres oberts i entitats veïnals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Concretament, el mural a l’escola Ferrer i Guàrdia fou el tercer del projecte “Murs que parlen”, realitzat l’abril de 2016. Durant deu dies l’artista va fer la intervenció a la façana de l’escola. L’alumnat de 6è va tenir un paper destacat en aquesta acció, debatent amb Sixe sobre què inspira la seva obra i els aspectes relacionats amb com es portaria a terme. Finalment van triar entre dues propostes d’imatges que els va plantejar l’artista.</span></span></span></p> | 41.6032200,2.2830900 | 440260 | 4605972 | 2016 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95271-mural-escola-ferrer-i-guardia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95271-mural-escola-ferrer-i-guardia-2.jpg | Física | Abstracció|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-06-18 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Sixe Paredes | Art urbà | 111|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 95275 | Pintura mural De quan els animals van tornar a la ciutat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-quan-els-animals-van-tornar-a-la-ciutat | XXI | <p><span><span><span>Mural grafit de gran format situat a la façana lateral d’un edifici vora la plaça de la Llibertat, obra de l’artista francès Louis Lambert (@3ttman). Hi apareixen quatre animals per les quatre bandes del mur: un llop, un ocell, un cérvol i una serp, els quals queden entrellaçats a una forma arquitectònica, que representa l'Hospital de Granollers. Louis Lambert explica que són animals totèmics que vigilen i protegeixen allò que passa dins l'hospital, que vetlla per al conjunt. El mural s’expressa mitjançant un calculat joc de colors i formes juxtaposades, molt pròpies de l’autor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta intervenció va ser fruit d’un procés participatiu amb els veïns del barri Congost en el context de la pandèmica de Covid-19, el juny de 2021. D’aquí venen les referències a l’hospital i als animals totèmics protectors.</span></span></span></p> | 08096-430 | Plaça de la Llibertat; carrer Vidal i Jumbert. | <p><span><span><span><span>Aquest mural forma part del projecte d’art urbà impulsat per l’Ajuntament de Granollers sota la denominació <em>Murs que parlen</em>. Es va iniciar l’any 2006 amb el propòsit de millorar el paisatge urbà a partir de la intervenció artística. Consisteix en la promoció d’intervencions muralistes en parets mitgeres de la ciutat per artistes d’abast internacional. El projecte desenvolupa una intervenció artística de gran format per any, de tal manera que se’n pugui dissenyar un projecte educatiu i comunitari. Per tant, és una proposta en clau educativa, cultural i comunitària que inclou activitats de participació, debats, etc, i en la qual hi participen escoles, centres oberts, entitats veïnals... (Web Ajuntament de Granollers).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Louis Lambert (@3ttman) és un artista urbà francès que viu a les Canàries. Va començar a pintar l'any 1999 a Lille i la seva obra ha arribat també a les galeries.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Concretament, aquest mural va ser fruit d’un procés participatiu amb els veïns del arri del Congost entre abril i juny de 2021. Durant els 10 dies finals van poder veure com es transformava aquest mur, que va passar d'un original color terrós a una explosió de color. L’artista es va inspirar amb les converses, idees i sensacions sorgides al llarg del treball comunitari que des del mes d'abril es va realitzar al veïnat. El punt de referència en aquest procés va ser La Quiosca, un quiosc que estava en desús i que va servir com a espai dinamitzador del barri, amb tres educadors al capdavant i amb el fil conductor del context de Covid-19. Les preguntes 'Com ens hem cuidat', 'Com estàs vivint la pandèmia?' 'Com estàs?' van servir per treballar i acompanyar les persones de barri en aquest moment de pandèmia. I @3ttman se’n va fer ressò i va recollir el fet explicat per moltes veus que comentaven com durant la pandèmia els animals van recuperar espais de la ciutat.</span></span></span></p> | 41.6137600,2.2809500 | 440091 | 4607144 | 2021 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95275-mural-pca-llibertat-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95275-mural-pca-llibertat-1.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-06-18 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Louis Lambert (@3ttman) | Art urbà | 111|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 95277 | Pintura mural Cruïlla dels carrers Ramon Llull i Joan Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-cruilla-dels-carrers-ramon-llull-i-joan-prim | XXI | Pintura amb un cert grau de degradació. | <p><span><span><span>Mural grafit de dimensions relativament petites a la façana lateral d’una casa a la cruïlla de dos carrers. Precisament, aquesta creació, de tendència abstracta, gira a l'entorn del concepte de cruïlla, i l'artista ha tingut com a material d'inspiració les idees i reflexions aportades per a la ciutadania en una activitat participativa que també va comptar amb aportacions fetes en el marc de la Fira de l’Ascensió.</span></span></span></p> | 08096-431 | Carrer Ramon Llull, cruïlla amb carrer Joan Prim. | <p><span><span><span><span>Aquest mural forma part del projecte d’art urbà impulsat per l’Ajuntament de Granollers sota la denominació <em>Murs que parlen</em>. Es va iniciar l’any 2006 amb el propòsit de millorar el paisatge urbà a partir de la intervenció artística. Consisteix en la promoció d’intervencions muralistes en parets mitgeres de la ciutat per artistes d’abast internacional. El projecte desenvolupa una intervenció artística de gran format per any, de tal manera que se’n pugui dissenyar un projecte educatiu i comunitari. Per tant, és una proposta en clau educativa, cultural i comunitària que inclou activitats de participació, debats, etc., i en la qual hi participen escoles, centres oberts i entitats veïnals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Nuria Mora (Madrid, 1974) s'ha format en arquitectura, interiorisme i belles arts, i de la suma de tots aquests coneixements ha creat un estil artístic propi. Concretament, aquest mural es va realitzar el Juny 2019, en el marc d’un procés participatiu amb la ciutadania. Per mitjà d’uns actors, es va demanar als veïns quin concepte tenien de cruïlla, i el resultat es va traspassar a l’artista.</span></span></span></p> | 41.6137100,2.2903000 | 440870 | 4607132 | 2019 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95277-mural-prim-llull-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95277-mural-prim-llull-2.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-06-18 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Nuria Mora | Art urbà | 111|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 95283 | Fus Europa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fus-europa | XXI | <p><span><span><span>Escultura metàl·lica de gran format situada en una rotonda de l’avinguda d’Europa, obra de l’artista Enric Pladevall. Representa un gran fus tèxtil, en posició vertical, fet de ferro, zinc i fusta. Aquest element, que és un record del passat industrial tèxtil de Granollers, es va situar en un punt significatiu a l’entrada sud de la ciutat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’escultura mesura 11,4 m d'alçada, 1,10 de llargada i 0,70 d'amplada.</span></span></span></p> | 08096-432 | Rotonda del carrer Francesc Macià, amb l’Avinguda Europa. | <p><span><span><span>Enric Pladevall és nascut a Vic però està estretament vinculat a Granollers, professionalment i artísticament. L’any 1982 va exposar al Museu de Granollers. Aquesta va ser una de les raons per escollir la seva obra per ornamentar i identificar l’entrada sud de Granollers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra escollida volia ser, també, un testimoni i record del passat industrial tèxtil de Granollers.</span></span></span></p> | 41.5949600,2.2850100 | 440412 | 4605054 | 2005 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95283-escultura-rotonda-avda-europa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95283-escultura-rotonda-avda-europa-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-06-18 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Enric Pladevall | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 95285 | Pintura mural edifici can Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-edifici-can-bassa | XXI | <p><span><span><span>Mural grafit de gran format (més de 35 m) emplaçat a la façana lateral d’un edifici del carrer de Maria Aurèlia Capmany, obra dels artistes Zoer&Velvet. Es van inspirar en les sensacions rebudes durant la seva visita a la ciutat i en la interacció amb alumnes de diverses escoles. El resultat final és una obra formada per una composició de dos murs amb un element central, el pati de llums exterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part esquerra, hi trobem la imatge d’unes baquetes apilades i altres objectes que serveixen per a fer soroll. Són extrets d’una fotografia de l’aula de música de l’escola Mestres Montaña.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part dreta s’hi representa un fragment d’una fotografia feta durant la vista a la fàbrica de Ceràmica Cumella. Es tracta d’una sèrie d’elements ceràmics formats per gerros, amb una escala de colors més freda i amb una contrastada simplicitat i rectitud de formes en comparació amb el mur esquerre. Representa, en aquest cas, la norma, la sobrietat, quelcom més ordenat, conservador i estàtic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El contrast d'ambdues parets convida a deduir que la part esquerra pot incidir sobre la dreta si ho desitja, 'tocant-la' i fent-la sonar. Així queda remarcat l'esperit reivindicatiu i lluitador del veïnat de Can Bassa. Alhora queden clarament contrastades visualment dues actituds o caràcters complementaris, al temps que es manté la coherència compositiva de la façana sencera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També és important la part central: el pati de llums a cel obert amb les finestres dels habitatges de l'edifici. Tot i no ser pintada s'ha d'integrar també en la composició com a element de cohesió del conjunt i com a part dinàmica i canviant de l'obra. És l'element viu (amb gent que hi viu) i que rep la influència dels dos costats del mur. També se'n desprèn que l'edifici en si mateix, i el barri, conté una barreja del que representen ambdós costats del mur.</span></span></span></p> | 08096-433 | Carrer de Maria Aurèlia Capmany; carrer Pallars de Can Bassa. | <p><span><span><span><span>Aquest mural forma part del projecte d’art urbà impulsat per l’Ajuntament de Granollers sota la denominació <em>Murs que parlen</em>. Es va iniciar l’any 2006 amb el propòsit de millorar el paisatge urbà a partir de la intervenció artística. Consisteix en la promoció d’intervencions muralistes en parets mitgeres de la ciutat per artistes d’abast internacional. El projecte desenvolupa una intervenció artística de gran format per any, de tal manera que se’n pugui dissenyar un projecte educatiu i comunitari. Per tant, és una proposta en clau educativa, cultural i comunitària que inclou activitats de participació, debats, etc., i en la qual hi participen escoles, centres oberts i entitats veïnals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En el cas d’aquest mural durant el mes de novembre de 2017 els artistes Zoer&Velvet van immergir-se en un procés participatiu juntament amb els alumnes de l'Institut Celestí Bellera i de l'escola Mestres Montaña i també amb el barri de can Bassa. Concretament, els artistes van fer una visita als alumnes de 5è de l’escola Mestres Montaña, una visita guiada al barri a càrrec dels alumnes de francès de l’Institut Celestí Bellera, van participar en una castanyada a la plaça del centre cívic amb els membres de l’associació de veïns i van realitzar un taller amb els alumnes de batxillerat artístic del Bellera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La idea final es va obtenir d'un procés de disseny i selecció de més de 20 esbossos. Aquesta intervenció artística va ser possible gràcies als patrocinis d’Hotel Granollers i Oller Pintures, i també gràcies a la col·laboració de la comunitat de propietaris de l’edifici.</span></span></span></p> | 41.5917700,2.2866300 | 440544 | 4604698 | 2017 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95285-mural-carrer-aurelia-capmany-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95285-mural-carrer-aurelia-capmany-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-06-18 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | ZOER & VELVET | Art urbà | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 95286 | La finestra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-finestra | <p>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). <em>La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès.</em> Tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts, pp. 745-746.</p> | XXI | <p><span><span><span>Escultura de ferro i bronze soldat situada en una zona enjardinada a la plaça de can Bassa, obra de l’artista Mercè Iglesias.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Simbolitza una finestra, situada enmig de l’espai verd, que vol representar la projecció d’una de les finestres dels edificis de l’entorn. Amb aquesta obra Mercè Iglesias volia deixar patent la seva estima al barri de can Bassa, amb el qual hi té una vinculació especial.</span></span></span></p> | 08096-434 | Plaça de can Bassa | <p><span><span><span>Mercè Iglesias va fer la seva primera exposició individual l’any 1998 al Centre Cívic Can Bassa, dins del projecte <em>Incívics</em>, de suport a l’art jove. En paraules de l’autora: “Les finestres em suggereixen l’entrada al món de la ciutat, on veus la gent que va amunt i avall, al seu aire, i sents les finestres dels carrers que et miren”.</span></span></span></p> | 41.5909600,2.2878600 | 440646 | 4604607 | 2001 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95286-escultura-pca-can-bassa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95286-escultura-pca-can-bassa-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-06-18 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mercè Iglesias Viñallanga (artista) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 95290 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-13 | <p>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). <em>La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès.</em> Tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. pp. 785-786.</p> | XX | <p><span><span><span>Creu de la Santa Missió emplaçada en una zona enjardinada vora l’església de la Mare de Déu de Fàtima. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un pedestal de pedra granítica de forma cúbica que al seu damunt té encastada la creu, de ferro. Al pedestal hi ha dues inscripcions: “Santa Misión. 1941” i “Sit nomen Domini benedictum” (beneït sigui el nom del Senyor).</span></span></span></p> | 08096-435 | Avinguda de l'Estació del Nord (vora l'església de la Mare de Déu de Fàtima). | <p><span><span><span><span>Durant les dècades de 1940 i 1950 les santes missions van tenir una revifada important i es van fer creus d'aquestes característiques a moltes poblacions. Les santes missions eren una sèrie continuada de prèdiques i altres exercicis pietosos fets en una localitat sota la direcció d'uns sacerdots anomenats missioners. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta obra fou realitzada als tallers de Can Trullàs i situada enfront del que més tard seria l’església de Fàtima, edificada el 1962. La creu es va fer amb motiu de la Santa Missió l’any 1941.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6120000,2.2799500 | 440006 | 4606949 | 1941 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95290-creu-santa-missio-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95290-creu-santa-missio-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95290-creu-santa-missio-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-06-18 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 95291 | Mènsules de can Cunillera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mensules-de-can-cunillera | <p><span><span><span>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). <em>Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració.</em> Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 221-223.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PATRIMONI (1985). <em>Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers</em>: Caixa de Crèdit Granollers.</span></span></span></p> | XV-XVI | <p><span><span><span>Relleus de caràcter obscè que es troben a can Cunillera, un casal senyorial d’estil renaixentista. Tanmateix, sembla que provenen d’una altra casa. El balcó es troba a la planta primera de la façana lateral de can Cunillera, que dona al carrer del Portalet. L’obertura està emmarcades amb carreus de pedra picada i rematada amb una llinda renaixentista decorada amb traceries lobulades i arc conopial. Aquesta recolza sobre sengles carreus treballats amb els relleus d’unes curioses figures humanes d’estil arcaic (tal vegada de tradició medieval) i de caràcter obscè.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Concretament, en el carreu de la dreta es mostra una figura humana en una posició recargolada i mostrant els glutis i l’anus. En el carreu de la dreta apareixen dues figures nues molt esquemàtiques que sembla que amb els braços vulguin assenyalar els seus genitals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons l’arquitecte Albert Blanch, es tracta d’un element trobat al pati interior de l’immoble i col·locat a principis de segle XX on es troba actualment. </span></span></span></p> | 08096-436 | Carrer del Portalet, 1 | <p><span><span><span>Segons les dues dates inscrites a la façana principal aquest casal s’hauria construït entre els anys 1541 i 1550. Els nombrosos elements decoratius d’estil renaixentista també concorden amb aquesta datació, tot i que alguns d’ells són provinents d’altres casals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció actual sembla respondre de manera força integra a aquesta fase del segle XVI, malgrat que s‘hi puguin haver fet reformes posteriors, per exemple al segle XVII (tal com suggereix un portal interior). La família que el va habitar deu tenir relació amb alguns dels escuts que es troben esculpits a la casa. Se sap que al llarg del segle XX s’hi han portat a terme algunes reformes, concretament els anys 1902 i 1965. </span></span></span><span><span><span>A principis de segle XX s’hi van col·locar diversos elements decoratius d’altres procedències que es guardaven al pati, sobretot a la façana lateral. A la dècada de 1980 la casa fou restaurada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més recentment (2005-2006) s’hi han portat a terme altres intervencions, quan es van repicar les dues façanes i es van arrebossar i pintar de nou, aquest cop amb un to vermellós.</span></span></span></p> | 41.6077000,2.2875900 | 440639 | 4606466 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95291-cunillera-relleus-obscens-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95291-cunillera-relleus-obscens-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95291-cunillera-relleus-obscens-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95291-cunillera-relleus-obscens-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95291-cunillera-v.jpg | Legal | Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | 95|85 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 95425 | Stolpersteine de Francesc Abelló Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/stolpersteine-de-francesc-abello-gracia | XXI | <p><span><span><span>Llamborda Stolpersteine en record de Francesc Abelló. Les llambordes anomenades Stolpersteine han estat col·locades en diferents punts en carrers de Granollers en record de les persones deportades als camps nazis. Són de forma cúbica, de 10 x 10 cm, fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de les persones que foren empresonades i deportades. S'han col·locat al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar en llibertat abans de l'empresonament o la deportació. <span>Cada llamborda és única i es realitza a mà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Francesc Abelló Gracia va néixer l’any 1903. Va viure al carrer Álvarez de Castro s/n. S’exilià el 1939, i fou deportat el 1941 al camp de Mauthausen. Fou assassinat el 30/09/1941 a Hartheim.</span></span></span></p> | 08096-437 | Carrer Mariano Álvarez de Castro, 3 | <p><span><span><span><span>El Memorial Democràtic (impulsat per la Generalitat de Catalunya) ha propiciat des de fa uns anys la col·locació a diversos municipis catalans de plaques Stolpersteine en record de les persones deportades als camps nazis. El projecte Stolpersteine el va iniciar l’artista alemany Gunter Demnig el 1992, i té com a objectiu commemorar els individus a través del record del seu últim lloc de residència abans que fossin víctimes del terror nazi. En alemany “Stolpersteine” significa “pedra que fa ensopegar”. Cada llamborda és única i es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’extermini industrialitzat que va aplicar el règim nazi. Actualment hi ha més de 60.000 “Stolpersteine” a més de 1.800 localitats d’una vintena de països europeus, com Alemanya, França, Bielorússia, Noruega, Àustria, Itàlia o Grècia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A Granollers l’any 2023 hi ha </span>col·locades 7 llambordes Stolpersteine als carrers de la ciutat, les quals constitueixen petits espais de memòria distribuïdes en el teixit urbà. Són al carrer Tarafa, (90-92) on vivia Josep Pibernat; al carrer de Girona, davant el camp de futbol, on vivia Artur Masjuan; al carrer Josep Umbert, a tocar de l'estació d'autobusos (última adreça coneguda de Pere Giner); al carrer Álvarez de Castro (cantonada amb el carrer Francesc Macià) on vivia Francesc Abelló; al carrer Ricomà, 53 (on va viure Francesc Mompart); al carrer Sant Jaume, 57, últim domicili de Miquel Jané; i a la plaça de les Olles on vivia Josep Pont.</span></span></span></p> | 41.6007300,2.2884000 | 440700 | 4605692 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95425-stolperstiene-c-marian-alvarez-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-06-18 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||
| 95426 | Stolpersteine de Francesc Mompart León | https://patrimonicultural.diba.cat/element/stolpersteine-de-francesc-mompart-leon | XXI | <p><span><span><span>Llamborda Stolpersteine en record de Francesc Mompart. Les llambordes anomenades Stolpersteine han estat col·locades en diferents punts en carrers de Granollers en record de les persones deportades als camps nazis. Són de forma cúbica, de 10 x 10 cm, fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de les persones que foren empresonades i deportades. S'han col·locat al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar en llibertat abans de l'empresonament o la deportació. Cada llamborda és única i es realitza a mà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Francesc Mompart León va néixer l’any 1923. Va viure al carrer Ricomà, 53. S’exilià i fou deportat el 1944 al camp de Neuengamme, on fou assassinat el 26/05/1944.</span></span></span></p> | 08096-438 | Carrer de Miquel Ricomà, 51 | <p><span><span><span>El Memorial Democràtic (impulsat per la Generalitat de Catalunya) ha propiciat des de fa uns anys la col·locació a diversos municipis catalans de plaques Stolpersteine en record de les persones deportades als camps nazis. El projecte Stolpersteine el va iniciar l’artista alemany Gunter Demnig el 1992, i té com a objectiu commemorar els individus a través del record del seu últim lloc de residència abans que fossin víctimes del terror nazi. En alemany “Stolpersteine” significa “pedra que fa ensopegar”. Cada llamborda és única i es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’extermini industrialitzat que va aplicar el règim nazi. Actualment hi ha més de 60.000 “Stolpersteine” a més de 1.800 localitats d’una vintena de països europeus, com Alemanya, França, Bielorrússia, Noruega, Àustria, Itàlia o Grècia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A Granollers l’any 2023 hi ha col·locades 7 llambordes Stolpersteine als carrers de la ciutat, les quals constitueixen petits espais de memòria distribuïdes en el teixit urbà. Són al carrer Tarafa, (90-92) on vivia Josep Pibernat; al carrer de Girona, davant el camp de futbol, on vivia Artur Masjuan; al carrer Josep Umbert, a tocar de l'estació d'autobusos (última adreça coneguda de Pere Giner); al carrer Álvarez de Castro (cantonada amb el carrer Francesc Macià) on vivia Francesc Abelló; al carrer Ricomà, 53 (on va viure Francesc Mompart); al carrer Sant Jaume, 57, últim domicili de Miquel Jané; i a la plaça de les Olles on vivia Josep Pont.</span></span></span></p> | 41.6057800,2.2863400 | 440533 | 4606254 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95426-stolpersteine-carrer-ricoma-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-06-18 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||
| 95459 | Stolpersteine de Miquel Jané Bauras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/stolpersteine-de-miquel-jane-bauras | XXI | <p><span><span><span>Llamborda Stolpersteine en record de Francesc Jané. Les llambordes anomenades Stolpersteine han estat col·locades en diferents punts en carrers de Granollers en record de les persones deportades als camps nazis. Són de forma cúbica, de 10 x 10 cm, fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de les persones que foren empresonades i deportades. S'han col·locat al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar en llibertat abans de l'empresonament o la deportació. Cada llamborda és única i es realitza a mà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Miquel Jané Bauras va néixer l’any 1920. Va viure al carrer Joan Montaña Riera, 57 (actual carrer Sant Jaume). S’exilià el 1939 i fou deportat el 1941 al camp de Mauthausen. Fou assassinat el 03/12/1941 a Gusen.</span></span></span></p> | 08096-439 | Carrer Sant Jaume, 57 | <p><span><span><span>El Memorial Democràtic (impulsat per la Generalitat de Catalunya) ha propiciat des de fa uns anys la col·locació a diversos municipis catalans de plaques Stolpersteine en record de les persones deportades als camps nazis. El projecte Stolpersteine el va iniciar l’artista alemany Gunter Demnig el 1992, i té com a objectiu commemorar els individus a través del record del seu últim lloc de residència abans que fossin víctimes del terror nazi. En alemany “Stolpersteine” significa “pedra que fa ensopegar”. Cada llamborda és única i es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’extermini industrialitzat que va aplicar el règim nazi. Actualment hi ha més de 60.000 “Stolpersteine” a més de 1.800 localitats d’una vintena de països europeus, com Alemanya, França, Bielorrússia, Noruega, Àustria, Itàlia o Grècia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A Granollers l’any 2023 hi ha col·locades 7 llambordes Stolpersteine als carrers de la ciutat, les quals constitueixen petits espais de memòria distribuïdes en el teixit urbà. Són al carrer Tarafa, (90-92) on vivia Josep Pibernat; al carrer de Girona, davant el camp de futbol, on vivia Artur Masjuan; al carrer Josep Umbert, a tocar de l'estació d'autobusos (última adreça coneguda de Pere Giner); al carrer Álvarez de Castro (cantonada amb el carrer Francesc Macià) on vivia Francesc Abelló; al carrer Ricomà, 53 (on va viure Francesc Mompart); al carrer Sant Jaume, 57, últim domicili de Miquel Jané; i a la plaça de les Olles on vivia Josep Pont.</span></span></span></p> | 41.6056500,2.2857200 | 440481 | 4606240 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95459-stolpersteine-carrer-st-jaume-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-06-18 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||
| 95461 | Stolpersteine de Josep Pont Antigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/stolpersteine-de-josep-pont-antigas | XXI | <p><span><span><span>Llamborda Stolpersteine en record de Josep Pont. Les llambordes anomenades Stolpersteine han estat col·locades en diferents punts en carrers de Granollers en record de les persones deportades als camps nazis. Són de forma cúbica, de 10 x 10 cm, fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de les persones que foren empresonades i deportades. S'han col·locat al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar en llibertat abans de l'empresonament o la deportació. Cada llamborda és única i es realitza a mà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Pont Antigas va néixer l’any 1903. Va viure a la plaça de les Olles. S’exilià el 1939 i fou deportat el 1941 al camp de Mauthausen. Fou assassinat el 7 de novembre de 1941 a Gusen.</span></span></span></p> | 08096-440 | Plaça de les Olles | <p><span><span><span>El Memorial Democràtic (impulsat per la Generalitat de Catalunya) ha propiciat des de fa uns anys la col·locació a diversos municipis catalans de plaques Stolpersteine en record de les persones deportades als camps nazis. El projecte Stolpersteine el va iniciar l’artista alemany Gunter Demnig el 1992, i té com a objectiu commemorar els individus a través del record del seu últim lloc de residència abans que fossin víctimes del terror nazi. En alemany “Stolpersteine” significa “pedra que fa ensopegar”. Cada llamborda és única i es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’extermini industrialitzat que va aplicar el règim nazi. Actualment hi ha més de 60.000 “Stolpersteine” a més de 1.800 localitats d’una vintena de països europeus, com Alemanya, França, Bielorrússia, Noruega, Àustria, Itàlia o Grècia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A Granollers l’any 2023 hi ha col·locades 7 llambordes Stolpersteine als carrers de la ciutat, les quals constitueixen petits espais de memòria distribuïdes en el teixit urbà. Són al carrer Tarafa, (90-92) on vivia Josep Pibernat; al carrer de Girona, davant el camp de futbol, on vivia Artur Masjuan; al carrer Josep Umbert, a tocar de l'estació d'autobusos (última adreça coneguda de Pere Giner); al carrer Álvarez de Castro (cantonada amb el carrer Francesc Macià) on vivia Francesc Abelló; al carrer Ricomà, 53 (on va viure Francesc Mompart); al carrer Sant Jaume, 57, últim domicili de Miquel Jané; i a la plaça de les Olles on vivia Josep Pont.</span></span></span></p> | 41.6085600,2.2872800 | 440614 | 4606562 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95461-stolpersteine-pca-olles-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-06-18 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||
| 95464 | Stolpersteine de Josep Pibernat Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/stolpersteine-de-josep-pibernat-pares | XXI | <p><span><span><span>Llamborda Stolpersteine en record de Josep Pibernat. Les llambordes anomenades Stolpersteine han estat col·locades en diferents punts en carrers de Granollers en record de les persones deportades als camps nazis. Són de forma cúbica, de 10 x 10 cm, fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de les persones que foren empresonades i deportades. S'han col·locat al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar en llibertat abans de l'empresonament o la deportació. Cada llamborda és única i es realitza a mà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Pibernat Parés va néixer l’any 1908. Va viure al carrer de Francesc Tarafa, 90-92. S’exilià el 1939 i fou deportat el 1940 al camp de Mauthausen. Fou assassinat el 5 de maig de 1942 a Gusen.</span></span></span></p> | 08096-441 | Carrer de Francesc Tarafa, 92 | <p><span><span><span>El Memorial Democràtic (impulsat per la Generalitat de Catalunya) ha propiciat des de fa uns anys la col·locació a diversos municipis catalans de plaques Stolpersteine en record de les persones deportades als camps nazis. El projecte Stolpersteine el va iniciar l’artista alemany Gunter Demnig el 1992, i té com a objectiu commemorar els individus a través del record del seu últim lloc de residència abans que fossin víctimes del terror nazi. En alemany “Stolpersteine” significa “pedra que fa ensopegar”. Cada llamborda és única i es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’extermini industrialitzat que va aplicar el règim nazi. Actualment hi ha més de 60.000 “Stolpersteine” a més de 1.800 localitats d’una vintena de països europeus, com Alemanya, França, Bielorrússia, Noruega, Àustria, Itàlia o Grècia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A Granollers l’any 2023 hi ha col·locades 7 llambordes Stolpersteine als carrers de la ciutat, les quals constitueixen petits espais de memòria distribuïdes en el teixit urbà. Són al carrer Tarafa, (90-92) on vivia Josep Pibernat; al carrer de Girona, davant el camp de futbol, on vivia Artur Masjuan; al carrer Josep Umbert, a tocar de l'estació d'autobusos (última adreça coneguda de Pere Giner); al carrer Álvarez de Castro (cantonada amb el carrer Francesc Macià) on vivia Francesc Abelló; al carrer Ricomà, 53 (on va viure Francesc Mompart); al carrer Sant Jaume, 57, últim domicili de Miquel Jané; i a la plaça de les Olles on vivia Josep Pont.</span></span></span></p> | 41.6131500,2.2909100 | 440920 | 4607069 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95464-stolpersteine-carrer-tarafa-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-06-18 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||
| 95466 | Stolpersteine d’Artur Masjuan Reverter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/stolpersteine-dartur-masjuan-reverter | XXI | <p><span><span><span>Llamborda Stolpersteine en record d’Artur Masjuan. Les llambordes anomenades Stolpersteine han estat col·locades en diferents punts en carrers de Granollers en record de les persones deportades als camps nazis. Són de forma cúbica, de 10 x 10 cm, fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de les persones que foren empresonades i deportades. S'han col·locat al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar en llibertat abans de l'empresonament o la deportació. Cada llamborda és única i es realitza a mà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Artur Masjuan Reverter va néixer l’any 1904. Va viure al carrer Aurora s/n (actual carrer de Josep Umbert) i al carrer Girona, 72 (actual carrer Girona, 54). S’exilià el 1939 i fou deportat el 1941 al camp de Mauthausen. Fou assassinat el 20 de novembre de 1941 a Gusen.</span></span></span></p> | 08096-442 | Carrer de Girona, 60 | <p><span><span><span>El Memorial Democràtic (impulsat per la Generalitat de Catalunya) ha propiciat des de fa uns anys la col·locació a diversos municipis catalans de plaques Stolpersteine en record de les persones deportades als camps nazis. El projecte Stolpersteine el va iniciar l’artista alemany Gunter Demnig el 1992, i té com a objectiu commemorar els individus a través del record del seu últim lloc de residència abans que fossin víctimes del terror nazi. En alemany “Stolpersteine” significa “pedra que fa ensopegar”. Cada llamborda és única i es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’extermini industrialitzat que va aplicar el règim nazi. Actualment hi ha més de 60.000 “Stolpersteine” a més de 1.800 localitats d’una vintena de països europeus, com Alemanya, França, Bielorrússia, Noruega, Àustria, Itàlia o Grècia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A Granollers l’any 2023 hi ha col·locades 7 llambordes Stolpersteine als carrers de la ciutat, les quals constitueixen petits espais de memòria distribuïdes en el teixit urbà. Són al carrer Tarafa, (90-92) on vivia Josep Pibernat; al carrer de Girona, davant el camp de futbol, on vivia Artur Masjuan; al carrer Josep Umbert, a tocar de l'estació d'autobusos (última adreça coneguda de Pere Giner); al carrer Álvarez de Castro (cantonada amb el carrer Francesc Macià) on vivia Francesc Abelló; al carrer Ricomà, 53 (on va viure Francesc Mompart); al carrer Sant Jaume, 57, últim domicili de Miquel Jané; i a la plaça de les Olles on vivia Josep Pont.</span></span></span></p> | 41.6112200,2.2911900 | 440942 | 4606854 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95466-stolpersteine-carrer-girona-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-06-18 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||
| 95467 | Stolpersteine de Pere Giner Castany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/stolpersteine-de-pere-giner-castany | XXI | <p><span><span><span>Llamborda Stolpersteine en record de Pere Giner Castany. Les llambordes anomenades Stolpersteine han estat col·locades en diferents punts en carrers de Granollers en record de les persones deportades als camps nazis. Són de forma cúbica, de 10 x 10 cm, fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de les persones que foren empresonades i deportades. S'han col·locat al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar en llibertat abans de l'empresonament o la deportació. Cada llamborda és única i es realitza a mà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Giner Castany va néixer l’any 1912. Va viure al carrer Aurora, 69 (actual carrer de Josep Umbert). S’exilià el 1939 i fou deportat el 1940 al camp de Mauthausen. Fou alliberat el 5 de maig de 1945.</span></span></span></p> | 08096-443 | Carrer de Josep Umbert (vora l'estació d'autobusos). | <p><span><span><span>El Memorial Democràtic (impulsat per la Generalitat de Catalunya) ha propiciat des de fa uns anys la col·locació a diversos municipis catalans de plaques Stolpersteine en record de les persones deportades als camps nazis. El projecte Stolpersteine el va iniciar l’artista alemany Gunter Demnig el 1992, i té com a objectiu commemorar els individus a través del record del seu últim lloc de residència abans que fossin víctimes del terror nazi. En alemany “Stolpersteine” significa “pedra que fa ensopegar”. Cada llamborda és única i es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’extermini industrialitzat que va aplicar el règim nazi. Actualment hi ha més de 60.000 “Stolpersteine” a més de 1.800 localitats d’una vintena de països europeus, com Alemanya, França, Bielorrússia, Noruega, Àustria, Itàlia o Grècia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A Granollers l’any 2023 hi ha col·locades 7 llambordes Stolpersteine als carrers de la ciutat, les quals constitueixen petits espais de memòria distribuïdes en el teixit urbà. Són al carrer Tarafa, (90-92) on vivia Josep Pibernat; al carrer de Girona, davant el camp de futbol, on vivia Artur Masjuan; al carrer Josep Umbert, a tocar de l'estació d'autobusos (última adreça coneguda de Pere Giner); al carrer Álvarez de Castro (cantonada amb el carrer Francesc Macià) on vivia Francesc Abelló; al carrer Ricomà, 53 (on va viure Francesc Mompart); al carrer Sant Jaume, 57, últim domicili de Miquel Jané; i a la plaça de les Olles on vivia Josep Pont.</span></span></span></p> | 41.6056900,2.2911700 | 440935 | 4606241 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95467-stolpersteine-carrer-josep-umbert-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-06-18 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||
| 95471 | Pintura mural Centre Obert de Ponent / Jardins de can Guitart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-centre-obert-de-ponent-jardins-de-can-guitart | XXI | <p><span><span><span>Mural grafit que es troba en diferents punts dels Jardins de can Guitart, obra de l’artista granollerí Pau Farell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mural es va pintar a la façana del jardí que dona al Centre Obert de Ponent: un equipament on s’educa en el temps de lleure a infants i adolescents del barri. S’hi representa el mapa del món i la frase “una sola raça, la humana”, a uns metres de distància hi ha un gran cor (pintat en una escala) juntament amb la paraula “respecte” i, en una altra paret, un camp de futbol amb la paraula “món”. Aquestes paraules van sorgir d’un procés de participació al barri. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta intervenció va arrodonir l’actuació municipal que s’havia fet uns mesos abans en els Jardins de Can Guitart.</span></span></span></p> | 08096-444 | Carrer València, 294 | <p><span><span><span>Aquest mural forma part del projecte d’art urbà impulsat per l’Ajuntament de Granollers sota la denominació <em>Murs que parlen</em>. Es va iniciar l’any 2006 amb el propòsit de millorar el paisatge urbà a partir de la intervenció artística. Consisteix en la promoció d’intervencions muralistes en parets mitgeres de la ciutat per artistes d’abast internacional. El projecte desenvolupa una intervenció artística de gran format per any, de tal manera que se’n pugui dissenyar un projecte educatiu i comunitari. Per tant, és una proposta en clau educativa, cultural i comunitària que inclou activitats de participació, debats, etc., i en la qual hi participen escoles, centres oberts i entitats veïnals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest mural en concret es va inaugurar el gener de 2015, després que l’espai entre cases del carrer de València fos renovat i rebés el nom de Jardins de can Guitart, en record de la fàbrica tèxtil d'Antoni Guitart i Guitart que, fins a la dècada de 1970, estava situada a la cruïlla dels actuals carrers de Ponent i València. Els jardins van incorporar, entre d'altres, una zona de jocs infantils, noves plantacions i mobiliari urbà, així com una tanca amb portes per regular l'ús de l'espai. Dins d'aquest àmbit hi ha el Centre Obert de Ponent, un equipament municipal on s'educa en el temps de lleure a infants i adolescents del barri. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mural i la intervenció artística va ser dirigida i realitzada per l’artista granollerí Pau Farell. Va comptar amb la col·laboració dels infants del Centre Obert Ponent, l’Escola Ponent, el veïnat del barri i l’Associació de Veïns de Ponent. Es va fer mitjançant el procés participatiu anomenat “cercamans'. </span></span></span></p> | 41.6136500,2.2869400 | 440590 | 4607127 | 2015 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95471-mural-jardins-guitart-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95471-mural-jardins-guitart-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95471-mural-jardins-guitart-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95471-mural-jardins-guitart-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95471-mural-jardins-guitart-7.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Pau Farell | Art urbà | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 95476 | Pintura mural 9,05 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-905 | XXI | <p><span><span><span>Mural grafit emplaçat en una façana del pavelló de bàsquet, obra de l’artista Erb Mon. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ocupa una llarga paret de 420 m2, on es desenvolupa una pintura abstracta en record del bombardeig que va patir Granollers el 31 de maig de 1938, en plena Guerra Civil. Amb motiu dels 80 anys del bombardeig, la temàtica dels murs que es van pintar aquell any a la ciutat van girar al voltant de la cultura de la pau. </span></span></span></p> | 08096-445 | Pavelló de bàsquet Granollers (Plaça de la Bòbila). | <p><span><span><span><span>Aquest mural forma part del projecte d’art urbà impulsat per l’Ajuntament de Granollers sota la denominació <em>Murs que parlen</em>. Es va iniciar l’any 2006 amb el propòsit de millorar el paisatge urbà a partir de la intervenció artística. Consisteix en la promoció d’intervencions muralistes en parets mitgeres de la ciutat per artistes d’abast internacional. El projecte desenvolupa una intervenció artística de gran format per any, de tal manera que se’n pugui dissenyar un projecte educatiu i comunitari. Per tant, és una proposta en clau educativa, cultural i comunitària que inclou activitats de participació, debats, etc., i en la qual hi participen escoles, centres oberts i entitats veïnals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Per a la realització d’aquest mural en concret, realitzada el mes de juliol de 2018, l’artista i muralista Erb Mon va comptar amb la participació de 108 joves que van fer els itineraris d’estiu sobre les arts urbanes, tot participant en el projecte 'Murs que parlen' i guiats per Erb Mon. L’artista va presentar un projecte artístic i educatiu que va consistir a transmetre als joves el valor de l’ofici mitjançant l’art. Va dissenyar l’esbós de l’argument, consensuat amb els joves participants, i va dirigir l’obra. Tot això va anar acompanyat d’un registre audiovisual del desenvolupament creatiu dels joves i del resultat de l’obra, per la qual cosa es va incloure un codi QR pintat en el mateix mural que enllaça amb el vídeo. A més dels joves, també van participar en el projecte veïns i veïnes del barri de Granollers Nord i membres del Club Bàsquet Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2018 es rememorava els 80 anys del bombardeig que va patir Granollers del 31 de maig de 1938, en plena Guerra Civil. Per això la temàtica dels murs que es van pintar van girar entorn de la cultura de la pau. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre l’artista Erb Mon i el seu art urbà cal destacar-ne els colors. Majoritàriament són obres abstractes que projecten persones, animals, vegetals i qualsevol referència de manera que es pugui interpretar. Erb Mon fa gairebé tres dècades que treballa en el món de l'art.</span></span></span></p> | 41.6165400,2.2936400 | 441151 | 4607443 | 2018 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95476-mural-carrer-girona-222-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95476-mural-carrer-girona-222-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95476-mural-carrer-girona-222-g.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95476-mural-carrer-girona-222-h.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Erb Mon (artista) | Art urbà | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 95503 | Bar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bar | XX | <p><span><span><span>Obra artística de molt petites dimensions ( 12 x 7 cm) que es troba encastada a la façana d’un bar del carrer de Santa Elisabet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una realització de l’artista Glòria Giménez, feta amb ciment i resina de polièster que conté unes imatges. L’artista proposa un joc que fa referència a un local de trobada de la ciutat, amb unes petites imatges que remeten a un bar antic.</span></span></span></p> | 08096-446 | Carrer Santa Elisabet, 6 | <p><span><span><span>Aquesta obra és una realització de l’any 1993 de l’artista de Granollers, Glòria Giménez. Va ser incrustada la nit següent al tancament del Bar La Gamba, al qual l’artista estava lligada per vincles familiars. Mesos després la peça va desaparèixer i, en el lloc que ocupava, s’hi va enganxar un cartell de reclam. Es va tornar a incrustar l’any 1995. Ara en el local hi funciona un altre establiment de restauració.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gloria Giménez Carrillo (Granollers, 1969) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. En la seva pràctica artística, basada en l’intercanvi de disciplines i llenguatges, utilitza de manera recurrent aspectes relacionats amb la quotidianitat i la gestió domèstica. La disfressa, el camuflatge i la repetició del treball domèstic són alguns dels seus recursos habituals.</span></span></span></p> | 41.6087000,2.2878600 | 440662 | 4606577 | 1993 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95503-bar-santa-elisabet-6-c.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Glòria Giménez (artista) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 95504 | Pintura mural Homenatge a Ferrer i Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-homenatge-a-ferrer-i-guardia | XXI | <p><span><span><span><span>Mural grafit emplaçat a la façana lateral d’una nau (nau B1) dins el recinte de l’antiga fàbrica Roca Umbert. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És obra de l’artista Roc BlackBlock i està concebut com a homenatge a Francesc Ferrer i Guàrdia, gran impulsor del moviment de renovació pedagògica a principis del segle XX. El mural es va pintar de manera col·lectiva sota la direcció de BlackBlock i amb la participació d’alumnes de l’escola Ferrer i Guàrdia de Granollers. Representa un noi caracteritzat de superheroi que porta uns llibres i aixeca la mà amb uns llapis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està envoltat de paraules que volen promoure els valors educatius de l’escola Ferrer i Guàrdia: “ciència, compartir, investigació, riure, observar, pensar, crear, jugar, pintar...”</span></span></span></span></p> | 08096-447 | Fàbrica Umbert Roca. Avinguda Prat de la Riba, 75. | <p><span><span><span><span>Aquest mural forma part del projecte d’art urbà impulsat per l’Ajuntament de Granollers sota la denominació <em>Murs que parlen</em>. Es va iniciar l’any 2006 amb el propòsit de millorar el paisatge urbà a partir de la intervenció artística. Consisteix en la promoció d’intervencions muralistes en parets mitgeres de la ciutat per artistes d’abast internacional. El projecte desenvolupa una intervenció artística de gran format per any, de tal manera que se’n pugui dissenyar un projecte educatiu i comunitari. Per tant, és una proposta en clau educativa, cultural i comunitària que inclou activitats de participació, debats, etc., i en la qual hi participen escoles, centres oberts i entitats veïnals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En el marc d'aquest projecte des de l’Espai d’Arts de Roca Umbert es van impulsar una sèrie d'accions relacionades amb l'art urbà per apropar el veïnat a aquesta disciplina artística: accions a les places del barri, amb Pau Farell; tallers d’art urbà al Centre Obert Sud a càrrec d’Ermisenda Soy; i un audiovisual que recull l’opinió del veïnat realitzat pels usuaris de l’Espai Actiu de la Gent Gran, en una activitat dinamitzada per Nora Mugarza.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La realització del mural en concret es va portar a terme el maig de 2016. Fou dirigit per l’artista Roc BlackBlock i es va fer de manera col·laborativa amb alumnes de l'escola Ferrer i Guàrdia de Granollers. Concretament, amb 250 alumnes de 3 a 12 anys. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Roc Blackblock ha estudiat disseny gràfic a l'Escola Elisava de Barcelona, i il·lustració a l'Escola d'Art Serra i Abella, a l'Hospitalet de Llobregat. Es defineix com a il·lustrador 'tot terreny': murs, pell, paper, llenç, formats digitals... És en l'art urbà on ha concentrat i consolidat el seu bagatge per les diferents disciplines gràfiques. El seu treball està estretament lligat als moviments socials i a noves formes d'entendre la ciutat i l'espai públic. Algunes de les seves intervencions més destacades són les façanes de la Biblioteca Mercè Rodoreda, d'Horta Guinardó; del Casal de Joves de Roquetes; del Centre Social Can Vies o del Casal de Joves de Ripollet.</span></span></span></p> | 41.6019700,2.2833500 | 440280 | 4605833 | 2016 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95504-mural-umbert-roca-ferrer-i-guardia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95504-mural-umbert-roca-ferrer-i-guardia-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-06-18 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Roc BlackBlock (artista) | Art urbà | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 95505 | Xemeneia de la Serradora Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-serradora-gibert | <p><span><span><span>CANTARELL, Cinta (2018). “Serradora Gibert”. Plafons informatius sobre les xemeneies industrials de l’itinerari “la ciutat del fum”. Museu de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX,</em> Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xemeneia industrial que formava part de la Serradora Pi i Gibert, establerta a Granollers a principis del segle XX. És l’únic element que es conserva de l’antic complex industrial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La xemeneia és construïda amb totxo vist. Consta d’una base de secció circular amb una sèrie de motllures de forma esglaonada. El fust és de secció circular i troncocònic; és a dir, amb la part inferior més gruixuda. El coronament és format per diverses filades a manera de cornisa, els quals tenien una funció estètica però també evitaven que l’aigua de la pluja malmetés la construcció. El material constructiu és totxo de secció octogonal.</span></span></span></p> | 08096-448 | Passatge entre el carrer de l'Enginyer i el carrer Bruniquer, vora la via del tren. | <p><span><span><span>La Serradora Pi i Gibert es va establir a Granollers a principis de segle XX. Va ser la primera de Granollers que es va dedicar a la construcció de caixes de fusta per embalatges i per a l’exportació de fruites. L’empresa, que estava ubicada entre els carrers de Bruniquer i de Tetuán, va estar en actiu almenys des del 1902. Fins al 1908 la raó social era Pi i Gibert, i a partir de 1909 hi consta ja Mariano Gibert Garriga, que va conduir l’empresa fins al 1933. Almenys entre 1913 i 1936 també es produïa electricitat per a ús propi mitjançant una màquina de vapor, que proporcionava la força motriu. La xemeneia expulsava precisament els fums d’aquesta màquina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de 1933 el fill de Mariano, Pau Gibert Cabruja, va dirigir la serradora fins que va deixar de funcionar, a finals de l’any 1959. Durant la Guerra Civil la serradora va ser incautada. Els bombardejos de l’exèrcit franquista sobre Granollers de l’any 1939 van afectar el conjunt. L‘habitatge de la família Gibert, ubicat al carrer Tetuán, va quedar destruït. En aquest moment prop de la xemeneia s’hi va construir un refugi antiaeri, el qual va desaparèixer amb la urbanització d’aquest espai a partir del 2004. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cop acabada la guerra la família va recuperar l’empresa. A finals de l’any 1959 la serradora va deixar de funcionar com a conseqüència d’un greu incendi. La destrucció gairebé definitiva del complex industrial, però, va succeir a la dècada de 1970, una nit de Sant Joan. Es creu que un coet va prendre foc a les fustes i herbes (CANTARELL, 2018). Després d’aquest episodi el conjunt va restar en un estat avançat de ruïna, però l’any 2002 encara hi quedaven construccions. A partir de l’any 2004 en conjunt es va aterrar i s’urbanitzà el sector. Es va deixar la xemeneia com a testimoni del passat industrial.</span></span></span></p> | 41.6090300,2.2927000 | 441066 | 4606610 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95505-serradora-gibert-xemeneia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95505-serradora-gibert-xemeneia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95505-serradora-gibert-xemeneia-plafo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95505-can-felip-50117-foto-08096-263-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | Altres denominacions: can Felip.Té un plafó informatiu i forma part de l’itinerari “La ciutat del Fum”, que recorre les xemeneies industrials de Granollers.En la primera versió d’aquest Mapa del Patrimoni hi havia una fitxa dedicada a aquesta serradora amb la denominació “Can Felip”. Aquesta fitxa ha estat retirada perquè el complex industrial ja no existeix. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 95506 | Xemeneia de les fàbriques de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-les-fabriques-de-la-font | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers.</em> Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CANTARELL, Cinta (2018). “Les fàbriques de la Font”. Plafons informatius sobre les xemeneies industrials de l’itinerari “la ciutat del fum”. Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001). <em>El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental. Granollers</em>: Consell Comarcal del Vallès Oriental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Xemeneia industrial que formava part de la fàbrica de la Font, establerta a mitjans del segle XIX i que ja no existeix. És pràcticament l’únic element que se’n conserva, i s’ha deixat com a testimoni del passat industrial. La xemeneia és obrada a totxo vist. Consta d’una base octogonal sobre un petit sòcol. El pas al fust es fa mitjançant una cornisa esglaonada. Al seu damunt, el fust és de secció circular, coronat per una cornisa plana. Al costat nord-est del sòcol encara es conserva la porta d’accés que facilitava la neteja de l’interior de la xemeneia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fust està protegit per unes anelles d’acer i ferro que s’hi van col·locar durant la restauració que se’n va fer. Aleshores també es va tapar l’obertura superior per evitar que l’aigua de la pluja s’acumulés al basament, es van substituir alguns totxos deteriorats i es va protegir l’entrada amb una porta metàl·lica.</span></span></span></p> | 08096-449 | Carrer de Ramon Llull (entre el carrer del Corró i el carrer de la Font de l'Escot) | <p><span><span><span>En aquest indret a mitjans del segle XIX s’hi va instal·lar la fàbrica més antiga de Granollers. Al llarg dels anys hi han tingut estada diverses fàbriques tèxtils, però també d’altres de coles i fusteria. La fàbrica de la Font de l’Escot es considera la primera indústria tèxtil que va funcionar a vapor a Granollers. El 1864 Francisco Ciuró va arrendar l’aigua de la font de l’Escot a M. Sans. Anteriorment, però, al mateix lloc ja existia una fàbrica anomenada popularment la Font, perquè aprofitava l’aigua de l’esmentada font com a força motriu per fer anar les màquines. Aviat les quadres de la fàbrica es van ampliar, i les raons socials es van anar succeint, ja que molts industrials s’associaven per tal de ser més competitius. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1874 era una de les tres fàbriques de majors dimensions que tenia Granollers, al costat de deu tallers artesanals. En aquell any la fàbrica comptava amb una setantena de telers (MAYNOU I HERNÁNDEZ, 2001). </span>L’any 1880 es formava l’empresa dels senyors Clariana, Ciuró, Augé i Cia. El bon curs de la fàbrica va fer que el 1888 se’n fes una nova ampliació, el projecte del qual el va signar el mestre d’obres Ramon Vendrell. El 1890 s’hi van instal·lar indústries annexes. El 1928 es va liquidar aquella raó social i la fàbrica passà a mans dels successors de J. Tomás i Vallbé. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entorn de l’any 1925 dins del recinte de la Font hi funcionava la fusteria d’Isidor Parés i el magatzem de fustes de Pere Colomer, a més de les fàbriques de teixits Eudald Murtra i Plasencia Martínez Gil, S.C. També la fàbrica de dextrines de Miguel Casanovas i la de Vilarrodona Busqué. Als anys 1920 s’hi va instal·lar de manera provisional un forn de vidre, propietat de Josep Sans, de Barcelona. En aquesta època la propietat de l’edifici de la fàbrica de la Font estava a mans de la família Tomàs Salvany, que continuaven arrendant els diferents locals. Més endavant va passar a les germanes Alsina, i uns dels últims propietaris van ser els Valls. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica de la Font es distingia per l’elaboració de teixits de novetats. Al mateix temps, era un termòmetre social de la ciutat, ja que molts aspectes polítics, socials, reivindicacions, vagues, solien iniciar-se a la Font. Cal dir que en aquesta fàbrica hi havia més homes treballant com a teixidors que a la resta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2004 la fàbrica de la Font es va enderrocar. Fins aleshores encara hi havia una fàbrica de coles (Miquel Casanovas), una de fustes (d’en Colomer) i una de teixits (d’en Teixidor). En l’espai porxat que s’ha conservat entre el carrer de la Font i el carrer Ramon Llull es conserven restes de les antigues quadres de la fàbrica. Aquest espai es va rehabilitar per dedicar-lo a un equipament públic de lleure. Aleshores se’n va reforçar l’estructura amb uns tirants creuats <span>(CANTARELL, 2018).</span></span></span></span></p> | 41.6134500,2.2889500 | 440757 | 4607104 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95506-xemeneia-fabrica-de-la-font-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95506-xemeneia-fabrica-de-la-font-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BPU | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | Altres denominacions: La font de l'Escot, Pous i Clariana, Fàbrica Casanova.Forma part de l’itinerari “La ciutat del Fum”, que recorre les xemeneies industrials de Granollers.En la primera versió d’aquest Mapa del Patrimoni hi havia una fitxa dedicada a aquesta fàbrica amb la denominació “La font de l'Escot/ Pous i Clariana / Fàbrica Casanova”. Aquesta fitxa ha estat retirada perquè el complex industrial ja no existeix. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 95540 | Xemeneia de la fàbrica de can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-de-can-comas | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CANTARELL, Cinta (2018). “Can Comas”. Plafons informatius sobre les xemeneies industrials de l’itinerari “la ciutat del fum”. Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Estudis de Granollers i del Vallès Oriental,</em> Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>OMS I COROMINAS, Josep (1995). <em>Granollers</em>. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001). <em>El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental. Granollers:</em> Consell Comarcal del Vallès Oriental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Xemeneia industrial que formava part de la fàbrica de can Comas, establerta a finals del segle XIX i avui desapareguda. És pràcticament l’únic element que se’n conserva, com a testimoni del passat industrial en un racó de la plaça que s’ha urbanitzat en el lloc on hi havia el complex industrial. La xemeneia es trobava al centre d’aquest complex. És obrada a totxo vist. Consta d’un pedestal quadrangular que arrenca d’un sòcol esglaonat. El centre de cadascuna de les cares està rebaixat amb una forma també quadrada amb els angles corbs. A la part superior aquesta base té una cornisa motllurada decorada amb dentells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al seu damunt s’aixeca el fust de la xemeneia, que originàriament feia 35 m d’alçada. Segons es comenta en la premsa de l’època, havia de ser la més alta de la ciutat. Actualment, per motius de seguretat, és lleugerament més baixa. És un fust de forma troncocònica; és a dir, de secció circular però més gruixuda a la part baixa. A la part superior té tres cercles de ferro que reforcen el fust.</span></span></span></p> | 08096-450 | Plaça de can Comas, s/n. | <p><span><span><span>La fàbrica de can Comas fou impulsada pels germans Bonaventura i Isidre Comas, els quals van començar el seu projecte industrial a Granollers l’any 1882, quan van instal·lar telers a diversos indrets de la ciutat. Inicialment van llogar quadres d’altres industrials. No va ser fins l’any 1899 que construïren una fàbrica de nova planta de teixits (on ara hi ha la plaça de can Comas i la xemeneia) juntament amb una tintoreria per a tenyir el cotó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La raó social de l’empresa era “Filatures i Teixits Comas S.A.”, popularment coneguda per can Comas. El bon funcionament de la indústria va fer que ampliessin les quadres. Així, les instal·lacions de la fàbrica van anar creixent fins a ocupar tota una illa de cases, entre els carrers Annibal, Molí, Sant Jaume i Fontanella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de 1942 la propietat va passar dels germans Comas a mans d’Álvaro Muñoz Ramonet. Aquest fou una icona empresarial dels anys franquistes de l’autarquia i l’estraplerlo a Barcelona. Era germà de Júlio Muñoz Ramonet, el qual va aplegar una important col·lecció d’art que va llegar a l’Ajuntament de Barcelona i que fou motiu d’una llarga i polèmica controvèrsia legal. Muñoz Ramonet va començar una sèrie d’ampliacions a la fàbrica fins als anys 1950. Cal destacar la reforma de la façana del carrer Anníbal i la construcció d’una gran nau al costat del carrer Fontanella. La fàbrica de can Comas va estar en funcionament fins l’any 1967 quan, amb la crisi del tèxtil, va haver de tancar. Posteriorment a les antigues quadres s’hi van instal·lar petits tallers, a règim de lloguer, fins al 2006. Aquest any les hereves de Muñoz Ramonet van donar un tomb a l’antic complex industrial. Van constituir una immobiliària per construir habitatges a alguns dels terrenys que ocupaven les fàbriques del seu pare, entre elles la de can Comas de Granollers. Aquest projecte, realitzat pel taller d’arquitectura Batlle i Roig, va suposar l’enderroc de l’antiga fàbrica i l’edificació de 170 habitatges, a més dels espais enjardinats que avui es poden veure a la plaça (CANTARELL, 2018).</span></span></span></p> | 41.6061683,2.2853601 | 440451 | 4606298 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95540-fabrica-isidre-comas-xemeneia-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95540-fabrica-isidre-comas-xemeneia-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95540-fabrica-isidre-comas-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95540-fabrica-isidre-comas-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95540-fabrica-isidre-comas-plafo-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95540-fabrica-can-comas-2002-a.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | En la primera versió d’aquest Mapa del Patrimoni hi havia una fitxa dedicada a la fàbrica de can Comas (que aleshores encara es conservava) amb la denominació “Fàbrica d'Isidre Comes / Can Sidro Comes”. De l’antic recinte industrial, a part de la xemeneia, actualment només queda part d’una de les entrades, a la cantonada entre els carrers Annibal i Sant Jaume. En el marc de la nova plaça urbanitzada en aquest sector s’ha deixat també com a testimoni de l’antiga fàbrica. Té un plafó informatiu i forma part de l’itinerari “La ciutat del Fum”, que recorre les xemeneies industrials de Granollers. Precisament en una sala interior del portal abans esmentat s’hi ha col·locat un altre plafó informatiu sobre aquest itinerari.Els anys 2006-2009, amb motiu de diversos rebaixos de terra a la zona de l’antiga fàbrica de can Comas es van realitzar diverses campanyes arqueològiques. Van permetre documentar, entre d’altres, materials fora de context d’època romana i alt medieval, un forn de ceràmica anterior a la fàbrica i restes de la fàbrica al nivell del subsòl. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 95541 | Xemeneia de la fàbrica de Licors Muntanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-de-licors-muntanya | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001). <em>El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental</em>. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial. Granollers al segle XIX</em>, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xemeneia industrial que formava part de la fàbrica de licors Muntanyà, avui desapareguda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És l’únic element que se n’ha conservat, com a testimoni del passat industrial. Es troba a l’interior d’un gran bloc d’habitatges, de manera que té una accessibilitat restringida i tan sols és visible des del nord-est; concretament, des de la plaça de can Trullàs. La xemeneia, obrada a totxo vist, és de secció quadrada. És coronada amb una doble cornisa de la mateixa forma.</span></span></span></p> | 08096-451 | A l'interior de l'illa dels carrers Annibal, Sant Jaume, Sant Josep i carrer de la Princesa. | <p><span><span><span>A Granollers hi havia certa tradició de fassines o fàbriques d’aiguardent. La primera fou establerta l’any 1800 (BAULIES, 1965). L’any 1915 es registren a Granollers deu establiments dedicats a la producció de licors i aiguardents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als primers anys del segle XX la fassina Muntanyà va introduir la força motriu del vapor en el procés de destil·lació de licors i aiguardents. Aquesta empresa va aconseguir introduir-se al mercat estatal i fou activa al llarg del segle XX (MAYNOU I HERNÁNDEZ, 2001). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica de Licors Muntanyà encara es mantenia dempeus els primers anys del segle XXI. Després d’anys d’abandonament, però, entorn de 2019 fou enderrocada i al seu lloc s’hi construí un gran bloc d’habitatges. De l’antiga fàbrica tan sols n’ha quedat la xemeneia, com a testimoni del passat industrial.</span></span></span></p> | 41.6070600,2.2850700 | 440428 | 4606397 | 08096 | Granollers | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95541-licors-muntanya-xemeneia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95541-licors-muntanya-xemeneia-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | En la primera versió d’aquest Mapa del Patrimoni hi havia una fitxa dedicada a la fàbrica de licors Muntanyà (que aleshores encara es conservava). | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 95542 | Xemeneia de la fàbrica Roca Umbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-roca-umbert | XIX-XX | <p><span><span><span>Xemeneia industrial que forma part de la gran fàbrica Roca Umbert. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Avui la fàbrica ja no es troba activa i ha estat reconvertida en un equipament públic. La xemeneia està ubicada en el sector de ponent. Sobresurt per damunt d’una nau perifèrica, allargassada, que tanca el recinte pel sector de llevant. És una xemeneia de gran alçada (uns 40 m) obrada a totxo vist i de secció circular. Està coronada amb un remat que actua com a cornisa.</span></span></span></p> | 08096-452 | Fàbrica Roca Umbert. Avinguda Prat de la Riba, 75. | <p>L'origen de la indústria tèxtil granollerina es troba el 1850, any en què es pot situar el llindar entre les formes menestrals i les incipients fàbriques manuals de teixits, amb les fàbriques mogudes a vapor. La indústria tèxtil obrí la vila a la vida fabril moderna (BAULIES, 1965). La fàbrica Roca Umbert és un interessant exemple d'aquesta vessant industrial.</p> <p>L'origen de la fàbrica Roca Umbert es remunta a més de cent anys, quan Josep Umbert i Ventura (1843-1917), fill de Sant Feliu de Codines, on funda aquesta empresa (1865), instal·là una primera petita empresa a Granollers, cap als volts de 1875, ocupant el local d'una antiga serradora del terme de Palou. A partir d'aquesta primera iniciativa l'empresari anà expandint la seva fàbrica, especialment a partir dels darrers anys del segle XIX, que, coincidint amb la crisi del tèxtil, inicià una política d'expansió aprofitant les quadres d'empreses en fallida. Aquest procés culminà a partir de 1904, amb les noves naus situades al carrer de Prat de la Riba, on es conserven avui. Aquí s’hi van instal·lar els telers que tenia dispersos en diverses quadres, ampliant l'edifici i ubicant també una secció de tint i paraments.</p> <p>Quan va morir, Josep Umbert i Ventura era l'empresari més important de Granollers. La fàbrica que tenia era la segona de la ciutat en nombre de telers i també per contribució, i 'formaba parte de importantes sociedades mercantiles'. Després va passar a mans dels hereus de l'empresari i l'any 1925 fou absorbida per la fàbrica Fills de F. Torras. Posteriorment adoptà el nom de Roca Umbert C.A., i el 1936 ja tenia a Granollers 917 treballadors, repartits en tres plantes. Aquell mateix any importà telers automàtics, els primers de l'Estat: La majoria d'empreses tèxtils no van arribar a tenir aquest tipus de telers fins ben entrats els anys cinquanta o, fins i tot, seixanta.</p> <p>Amb la Guerra Civil Roca Umbert fou col·lectivitzada, rebent el nom d'Espartaco. En aquells moments l'empresa ocupava uns 2.000 treballadors entre tots els centres de producció (MAYNOU I HERNÁNDEZ, 2001). El 1939 fou cremada parcialment, sobretot les parts més modernes (telers automàtics i tints de bobines) (MUNTAL, 1995). Tot i així, la producció continuà a ritme normal amb els mateixos telers automàtics i d'altres d'antics.</p> <p>Ja després de la guerra, l'any 1952 es construeix un nou edifici i el 1956 es reprengué la modernització de la indústria, començant per la reconstrucció del tint de bobines. Dos anys més tard s'hi instal·là la primera secció completa de telers sense llançadora Sulzer. Els anys de postguerra es patien freqüents talls en el subministrament elèctric. Per aquesta raó l’empresa decidí posar en marxa una central tèrmica, que va entrar en funcionament l’any 1951, amb una primera caldera de la marca Garbe que, unida a un generador de 625 KW, proveïa de vapor i electricitat per a tota la fàbrica. Uns anys més tard, el 1958, es va instal·lar una segona caldera, de la marca Babcock & Wilcox.</p> <p>A la dècada de 1970 els propietaris es van acollir al Pla de Reestructuració Tèxtil, que va suposar l’acomiadament de centenars de treballadors. L'any 1976 va començar el trasllat de l'empresa a La Batllòria (MUNTAL, 1995). El seu tancament definitiu va tenir lloc a finals del mes d'abril de 1991.</p> <p>L’agost de 1982 l'Institut Català del Sòl comprà part dels seus terrenys per endegar la urbanització del sector de Tres Torres. El mes d'agost de 1993 les seves naus foren cedides a l'Ajuntament de Granollers, a través d'un acord de permuta amb els seus propietaris (HOMS I COROMINAS, 1995). La fàbrica Roca Umbert va ser utilitzada, entre d'altres coses, com a plató cinematogràfic. Posteriorment, els diferents espais s’han anat rehabilitant i avui acullen un bon nombre de serveis públics. El conjunt és concebut com un gran centre per a la producció, formació i difusió de la creació artística i cultural, destinat també al sector tecnològic i comunicatiu.</p> <p>Pel que fa a la part més popular i anecdòtica, cal remarcar els records vius de molts dels seus antics treballadors. A la memòria de molta gent de Granollers es conserva el record de personatges com la Cinteta, teixidora de la fàbrica, que era coneguda per aquest renom per la seva fesomia: petita, velleta i a més, encantadora. No pocs aprenents de contramestre passaren pels seus consells i enmig dels seus telers durant la dècada 1950-1960 aprengueren els primers rudiments de la feina. Les teixidores de la fàbrica portaven quatre telers, separats dos a dos per un carrer i anaven a preu fet. Això ens ajuda a entendre la generositat d'aquesta dona en ensenyar aprenents, qui durant el temps que estaven sota el seu mestratge li donaven més problemes que alegries (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.6023000,2.2848100 | 440402 | 4605869 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95542-fabrica-roca-umbert-xemeneia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95542-fabrica-roca-umbert-xemeneia-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BPU | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | Forma part de l’itinerari del Museu de Granollers que recorre espais industrials de Granollers. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 95658 | Fons documental de l'Arxiu parroquial de l’església de Sant Esteve de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-granollers | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997). Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960).<em> Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> | XVII-XXI | Majoritàriament destruït durant la Guerra Civil. | <p><span><span><span>L’arxiu parroquial de l’església de Sant Esteve de Granollers fou majoritàriament destruït durant la Guerra Civil, la tardor de 1936. Tan sols se’n va conservar una petita part, que es troba actualment a les dependències parroquials. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Del material conservat anterior a la guerra destaca un quadern de visites pastorals de 1689. També s’han conservat quatre llibres més de diverses èpoques a l'Arxiu Històric Municipal de Granollers (DANTI, 1997) (GARRIGA, 1982) (TINTÓ, 1994).</span></span></span></p> | 08096-453 | Dependències de l'Església Parroquial de Sant Esteve de Granollers. Plaça de l'Església, s/n | <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil el 20 de juliol de 1936 es va incendiar l’església de Sant Esteve juntament amb altres de la ciutat: la dels frares de Sant Francesc, la de la Mare de Déu de Montserrat, la de les germanes Carmelites i l’església de Sant Julià de Palou. També el Centre Catòlic, les escoles de Sant Josep i les capelles dels sants de barri. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Mesos després de ser incendiada, i malgrat l’opinió en contra del director general de Patrimoni de la Generalitat, Jeroni Martorell, i d’un sector important de granollerins, el comitè revolucionari va decidir enderrocar l’església de Sant Esteve. Entre els anys 1936 i 1937 la nau gòtica va ser totalment enderrocada i només en va quedar dempeus el campanar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’arxiu parroquial, tot i que algú l'havia emparedat per intentar salvar-lo, a l'enderrocament va restar al descobert i finalment va ser cremat. L’any 1940 es va iniciar la construcció de l’actual temple, obra de Josep Boada i Barba.<span> La decoració interior fou obra de Sebastià Badia, amb l'excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple. L’església va ser consagrada </span>el 25 d'agost de 1946.</span></span></span></p> | 41.6080200,2.2862700 | 440529 | 4606503 | 08096 | Granollers | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95658-esglesia-parroquial-b.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En relació a l’organització administrativa eclesiàstica, cal dir que a la ciutat de Granollers hi radicava el Deganat del Vallès, amb un dels tres arxiprestos forans de l'arxidiòcesi barcelonina que tenien capitular. Des de la formació l'any 2004 de la diòcesi de Terrassa, l’església de Sant Esteve pertany a aquesta nova diòcesi, dins de l'arxiprestat de Granollers, format actualment per 17 parròquies. D’altra banda, el territori del municipi de Granollers forma part eclesiàsticament de diverses parròquies: Sant Esteve, Nostra Senyora de Fàtima, Sant Julià de Palou, i Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua (els frares), juntament amb la meitat del barri de la Font Verda, que pertany a la parròquia de Santa Maria del Jaire, de la Torreta. Antigament, la parròquia de Sant Esteve era dividida en barris, dotats d'una petita capella emplaçada als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i, a l'eixample del segle XVI, la dels Sants Metges, fora muralla. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 95794 | Casa del carrer de Corró, 63 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-corro-63 | XVIII | <p><span><span><span>Casa unifamiliar que ha conservat la tipologia constructiva originària, amb un finestral gòtic-renaixentista. És una edificació entre mitgeres, de planta baixa més planta pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és plana, actualment arrebossada. S’estructura en dos eixos d’obertures laterals més el portal d’entrada, que es troba al centre. Les obertures estan emmarcades amb llindes i brancals de pedra, amb els ampits motllurats. Destaquen les dues finestres del pis superior, de tradició gòtic-renaixentista. La de la dreta és rematada amb llinda d’arc conopial amb traceria lobulada a l’intradós, i està decorada amb diversos caps humans. La finestra de l’esquerra és amb arc conopial més senzill. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La llinda del portal té inscrita la data 1794.</span></span></span></p> | 08096-454 | Carrer de Corró, 63-65 | <p><span><span><span><span>L’actual carrer de Corró es va formar seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic, en la seva sortida cap al nord. Al primer terç del segle XIV s’hi començà a desenvolupar un raval fora muralles en estreta vinculació amb la construcció de l’hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa, segons informa la inscripció de la llinda es va construir probablement l’any 1794. No en coneixem més notícies històriques, i ignorem si els finestrals de tradició gòtic-renaixentista són originaris d’aquesta casa.</span></span></span></span></p> | 41.6107100,2.2882000 | 440692 | 4606800 | 1794 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95794-corro-63.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 96015 | Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-11 | XIX-XX | Actualment en procés de restauració. | <p><span><span><span>Conjunt de tres antigues cases de pagès adossades que han conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària, entorn del tombant del segle XX. Es troben emplaçades a peu del camí de can Tià o de cal Malo. L’edificació és de planta rectangular, amb un cobert adossat a l’angle sud, i consta de planta baixa més un pis, amb el carener de la teulada paral·lel a la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada al nord-oest, s’estructura en base a tres eixos d’obertures que no tenen la mateixa separació entre elles. Cada eix correspon a una casa adossada originàriament independent, i consta d’un portal d’arc rebaixat i una finestra al seu damunt rematada amb arc escarser. Les obertures estan emmarcades amb maó, i els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Recentment s’han col·locat unes barbacanes sobre cadascun dels tres portals. La façana posterior té unes característiques similars, amb diversos eixos d’obertures també emmarcades amb maó.</span></span></span></p> | 08096-455 | Camí de cal Rei, s/n. Sector sud-est del terme municipal. Al barri de cal Rei. (Palou). | <p><span><span><span>Aquesta casa es troba a peu d’un camí que, segons l’arqueòleg Josep Estrada, ja està documentat al segle IX. Era conegut amb el nom d<em>'Strada Francesca</em> i de <em>Via Calciata</em>, i comunicava l'altra banda dels Pirineus, passant per Girona i Hostalric, amb Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per les seves característiques constructives aquestes tres cases adossades es devien bastir a finals del segle XIX o començament del XX. Segons dades del cadastre, podria haver estat el 1890.</span></span></span></p> | 41.5792100,2.2881600 | 440660 | 4603303 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96015-cal-rei-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96015-cal-rei-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 96034 | Lledoner de can Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-bassa | Espècimen molt vell i en estat precari. Actualment el tronc està força deteriorat i té alguns forats. | <p><span><span><span>Lledoner molt antic que es troba a l’est del jardí de la masia de can Bassa. Al voltant seu hi ha altres lledoners més joves que han nascut d’aquest; alguns sorgits de manera natural i altres plantats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest lledoner és el que hauria donat nom a la Mare de Déu del Lledó: una imatge gòtica del segle XIII originària de l’església medieval que hi havia al costat de la masia de can Bassa.</span></span></span></p> | 08096-456 | Masia de can Bassa. Camí de can Bassa, s/n (Palou) | <p><span><span><span>En època medieval hi havia l’església de Santa Maria del Lledó, que ja apareix esmentada l’any 1082. Després les referències documentals són més escasses, fins al segle XVIII. El 1733 es diu que l’església estava edificada a casa de Jeroni Magarola (ORTEGA; TERRADES). En aquesta església s’hi venerava la Mare de Déu del Lledó, una imatge gòtica del segle XIII. Més tard es va traslladar a l’església parroquial de Sant Julià, on fins al 1936 encara es venerava la imatge original. Actualment hi ha una reproducció (ORTEGA; TERRADES).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fa uns anys es va celebrar una diada d’agermanament entre Granollers i Castelló de la Plana, on es venera una altra Mare de Déu del Lledó. En aquest cas es tracta de la patrona de la població, i se li dediquen unes festes molt sonades. Granollers va obsequiar Castelló amb plançons d’aquest arbre de can Bassa, els quals foren plantats a la ciutat valenciana.</span></span></span></p> | 41.5912700,2.2814500 | 440112 | 4604646 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96034-lledo-can-bassa-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96034-lledo-can-bassa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96034-lledo-can-bassa-7.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per la propietària de la masia de can Bassa. | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||||
| 96140 | Mas Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-blanc-1 | XIX-XX | Amb alguns problemes estructurals a la coberta. | <p><span><span><span>Petita casa de pagès a la qual, probablement a mitjans de segle XX, se li van adossar nous cossos residencials en forma de petita mansió enjardinada que recrea l’estereotip de masia tradicional. Actualment es troba dins de la finca de can Many. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa antiga ha conservat força bé les característiques constructives originàries. És formada per un cos de petites dimensions que, a l’est, té adossat un cobert. Consta de planta baixa més un pis. La façana, obrada amb maçoneria i a pedra vista, es distribueix en base a tres eixos d’obertures força regulars, amb un portal d’arc de punt rodó al centre. Totes les obertures són emmarcades amb maó. A un costat conserva restes d’un rellotge de sol. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al nord hi ha adossats els dos cossos moderns (el del centre més alt), els quals són obrats amb totxo. La façana de la cara nord és la que imita l’estil pairal. Consta d’un revestiment de tonalitat clara, amb emmarcaments a les obertures. És una façana molt ampla, amb una composició simètrica que té com a eix un simulacre de portal dovellat.</span></span></span></p> | 08096-457 | Camí de can Many, s/n. Camí de can Guri. | <p><span><span><span>Per la seva tipologia constructiva la casa de pagès podria ser originària del segle XIX o principis del XX. Els dos cossos moderns, al seu torn, semblen obra de mitjans de segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1970 la casa ja formava part de la gran finca de can Many, de la família Espona, propietaris de la fàbrica de pastes Gallo, ubicada al polígon industrial que hi ha sota la masia. En aquesta època la masia veïna de can Many fou transformada en una luxosa mansió envoltada d’un gran jardí-bosc.</span></span></span></p> | 41.5906100,2.2705900 | 439206 | 4604581 | 08096 | Granollers | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96140-can-blanc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96140-can-blanc-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96140-can-blanc-rellotge.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96140-can-blanc-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96140-can-blanc-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-06-18 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 96210 | Molí d’en Many | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-many | XVII-XX | Edificació del molí força modificada en les reformes. | <p><span><span><span>Antic molí fariner, avui adaptat com a habitatge particular, que es troba emplaçat als peus de l’antiga masia de can Many, a la terrassa del riu Congost. Se’n conserva l’edificació, la bassa i l’entrada del rec o mina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en una edificació de planta rectangular que en la part davantera, a la façana de llevant, ha estat força modificada per l’adaptació com a habitatge. La resta de murs han conservat més o menys la tipologia constructiva tradicional. A la planta baixa es conserva una sala de dimensions força grans, apuntalada amb un ampli arc rebaixat, on hi havia l’espai per a la mòlta. En el nivell soterrani s’hi conserva probablement la part corresponent al carcabà, però sense la roda hidràulica. Al nord de la casa es conserva la bassa del molí, que té una forma allargassada més o menys triangular. La bassa tenia un sobreixidor que derivava l’aigua sobrant cap als horts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El molí es nodria amb aigua de l’anomenada mina del Molí d’en Many, que provenia del sector nord mitjançant dos ramals. Era una mina subterrània amb una alçada considerable. Per fer les tasques de neteja s’hi podia passar dret. Uns 200 metres abans d’arribar al molí la mina sortia a la superfície i desembocava a la bassa. Aquest tram encara es conserva. A la sortida del carcabà la mina feia un gir cap a l’est i travessava la via del ferrocarril. Fins no fa gaire el tram entorn de la via també es conservava en relatives bones condicions. </span></span></span></p> | 08096-458 | Sector de la Serra de Ponent. Carrer Molí d'en Many, s/n. | <p><span><span><span>Ja des d’època alt medieval el terme de Palou comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem i de lli. Aquesta xarxa de mines i recs fou utilitzada també per instal·lar-hi alguns molins. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El molí d’en Many podria ser força antic. Era una possessió de la família Riba, propietaris de la masia palouenca de can Riba de la Serra, situada més al sud. Entrat el segle XX el molí feia temps que ja no funcionava, però la mina sí. Servia per regar els horts de la zona. Entorn de la dècada de 1970 a causa d’una fuita de sosa provocada per una indústria tot el sistema de regatge va quedar molt malmès. Fa uns anys, la part de la mina que es troba a la sortida del molí encara es conservava en relatives bones condicions, però les obres que s’han fet amb motiu del pas de la via l’han malmès, encara que la infraestructura es conserva soterrada.</span></span></span></p> | 41.5921300,2.2724100 | 439359 | 4604748 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96210-moli-den-many-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96210-moli-den-many-int.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96210-moli-den-many-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96210-moli-den-many-mina.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | Informació oral facilitada pel propietari. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 96409 | Garrofer del torrent de Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-del-torrent-de-sant-nicolau | <p><span><span><span>DOMINGO I REIG, Virgínia; CAMPS I GIRÓ, Albert (2001).<em> La Font del Ràdium. Una passejada per la serra de Ponent.</em> Granollers: Ajuntament de Granollers, 32 pàg. (Rutes per Granollers, 2). </span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA I PEY, Enric (1990). 'Recull onomàstic de Granollers. Motius, topònims, nomenclatura', a <em>Granollers: Ajuntament de Granollers</em>, (Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 3). </span></span></span></p> <p><span><span><span>GOMIS MESTRE, C (1983). Dites i tradicions populars referents.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers.</em> Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-69.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Garrofer (<em>Ceratonia siliqua</em>) emplaçat al vessant sud d’un serrat que es troba al con de captació del torrent de Sant Nicolau, prop del bosc del Molí dels Capellans i de la casa de Sant Nicolau. Es tracta d’un exemplar insòlit en aquestes latituds, i s’ha pogut adaptar gràcies a la seva ubicació protegida del fred del nord, pel fet d’estar a la banda de solell del serrat. L’arbre ha estès una capçada baixa, compacte i arrapada al terra. Tan sols un metre separen el fullatge del terra. De la soca en neixen cinc troncs importants i alguns rebrolls, oberts com un ventall i inclinant-se seguint el pendent del terreny. Els troncs presenten unes esquerdes longitudinals, causades per les glaçades, on després s’hi han instal·lat els fongs de la fusta, que afecten el cor del tronc de l’arbre. El trobem en plena floració al mes de setembre. L’arbre té una alçada de 5 m i una capçada de 9,5 m (Autors diversos, 2005-2009).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El torrent de Sant Nicolau neix al capdamunt de la carena de la serra de Ponent, en el límit amb el bosc de la Font del Ràdium. El torrent passa pel casal de Sant Nicolau, del qual prové el nom de l’arbre, i a partir d’aquest indret continua soterrat fins desembocar en el riu Congost, a l’alçada del carrer de Sabadell.</span></span></span></p> | 08096-459 | Sector nord-oest del terme municipal. Prop de la casa i el torrent de Sant Nicolau. | 41.6050800,2.2718400 | 439324 | 4606186 | 08096 | Granollers | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96409-garrofer-torrent-sn-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96409-garrofer-torrent-sn-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96409-garrofer-torrent-sn-7.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||||||
| 96429 | Mina de can Giró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-giro | XIX-XX | En els darrers anys la mina s'ha anat degradant, pels canvis urbanístics. | <p><span><span><span>Mina o rec de la zona de Palou que és una de les que s’ha conservat més íntegrament. Actualment encara porta aigua i omple les basses del Junyent, tot i que des de fa anys s’ha anat degradant per manca de manteniment. Es tracta d’una canalització amb una llera estreta, que consta de trams subterrani i altres que discorren al descobert. En alguns trams els vorals s’han cimentat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El punt d’origen on hi ha la surgència d’aigües es troba a la zona de cal Mariné (al nord-oest del terme de Palou); concretament, en el lloc on hi havia l’antiga depuradora d’aigües. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La mina discorre subterrània en direcció sud fins a l’alçada del Camp de futbol de Palou. Aquí s’ajuntava amb una altra mina (que actualment ja està seca). En aquest punt la mina surt en superfície durant un petit tram, en el qual hi trobem el rentador que hem anomenat del Camp de Futbol de Palou. Després torna a fer-se subterrània i es dirigeix en direcció al barri de can Giró. Allà nodria un altre rentador i antigament també hi havia una sínia. Des del barri de can Giró la mina discorre al descobert en direcció a la zona de can Batzacs. Quan arriba al camí Ral es divideix en dos ramals. Un continua en direcció est cap a la carretera del Masnou i segueix cap al sud. L’altre ramal va en direcció sud, pel costat del Camí Ral, fins a la masia de Junyent. Allà encara omple unes basses i s’hi conserva també un rentador. Al barri del Junyent l’aigua de la mina és desviada cap al riu, però antigament continuava en direcció sud. La canalització del rec en aquest sector encara es conserva.</span></span></span></p> | 08096-460 | Sector sud del terme municipal (Palou). | <p><span><span><span>En època alt medieval, al segle X, ja hi ha referències que indiquen que Palou comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem (que s’utilitzava per fer cordes per a vaixells) i de lli. Aquests conreus es trobaven molt estesos a tot el Vallès. El sistema de mines i recs a la plana agrícola de Palou, que es nodria de diferents punts amb surgències naturals d’aigua, es trobava molt estès al segle XIX i al llarg del XX. Tanmateix, és difícil de precisar la cronologia de cadascun dels molts recs que hi havia, els quals a partir de la segona meitat del segle XX han anat quedant en desús i alguns s’han perdut. Les mines proporcionaven aigua per al rec d’una gran extensió d’horta, que ocupava la plana agrícola de Palou. Existien unes normes per a la comunitat de regants, tot i que no s’ha trobat cap document què ho formalitzi per escrit. Cada pagès tenia un horari de rec estipulat, que anava en funció de la superfície a regar. L’aigua de les mines també es va aprofitar per instal·lar-hi diversos rentadors o safarejos. N’hi havia a molts dels barris de Palou, i s’utilitzaven de manera comunitària. Fins a la dècada de 1970 alguns d’aquests rentadors encara es feien servir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la mina de can Giró en particular, encara porta aigua, però el cabal és més escàs que abans. Ara la majoria de conreus amb regadiu, com el de calçots, disposen del sistema de rec gota a gota, amb aigua que s’obté normalment de pous.</span></span></span></p> | 41.5821700,2.2791200 | 439909 | 4603638 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96429-mina-can-giro-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96429-safareig-camp-futbol-palou-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96429-plana-agricola-palou-t.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96429-safareig-junyent-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96429-safareig-junyent-bassa-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | Informació facilitada per Miquel Altimires. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 96430 | Rentador del camp de futbol de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentador-del-camp-de-futbol-de-palou | XIX-XX | Indret abandonat. | <p><span><span><span>Rentador o safareig de la mina de can Giró que es troba situat al nord-est del camp de futbol de Palou. En aquest punt la mina queda descoberta durant un petit tram, en el qual hi trobem el rentador. Després torna a fer-se subterrània i es dirigeix cap al barri de can Giró, on també hi havia un rentador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com en els altres rentadors comunitaris de Palou, es tracta d’una estructura molt simple. Consisteix en la superfície inclinada del rentador pròpiament dit, feta de rajoles, situada en una de les vores de la mina i que utilitzava la mateixa aigua corrent d'aquesta. Les dones que anaven a rentar es situaven a la part exterior. A l’inici del rentador hi ha una comporta que servia per regular el pas de l’aigua de la mina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment tot el terreny es troba a un nivell més alt, i el rentador està amagat darrere una petita arbreda, de manera que pràcticament no és visible.</span></span></span></p> | 08096-461 | Sector sud del terme municipal, al costat del camp de futbol de Palou. | <p><span><span><span>En època alt medieval, al segle X, ja hi ha referències que indiquen que Palou comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem (que s’utilitzava per fer cordes per a vaixells) i de lli. Aquests conreus es trobaven molt estesos a tot el Vallès. El sistema de mines i recs a la plana agrícola de Palou, que es nodria de diferents punts amb surgències naturals d’aigua, es trobava molt estès al segle XIX i al llarg del XX. Tanmateix, és difícil de precisar la cronologia de cadascun dels molts recs que hi havia, els quals a partir de la segona meitat del segle XX han anat quedant en desús i alguns s’han perdut. Les mines proporcionaven aigua per al rec <span>d’una gran extensió d’horta, que ocupava la plana agrícola de Palou. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Existien unes normes per a la comunitat de regants, i cada pagès tenia un horari de rec estipulat, que anava en funció de la superfície a regar. L’aigua de les mines també es va aprofitar per instal·lar-hi diversos rentadors o safarejos. N’hi havia a molts dels barris de Palou, i s’utilitzaven de manera comunitària. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fins a la dècada de 1970 alguns d’aquests rentadors encara es feien servir.</span></span></span></span></p> | 41.5853900,2.2784100 | 439853 | 4603996 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96430-safareig-camp-futbol-palou-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96430-safareig-camp-futbol-palou-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | Informació facilitada per Miquel Altimires i els masovers de can Mayol. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 96431 | Rentador de can Giró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentador-de-can-giro | XIX-XX | El rentador ha quedat enclotat per les reformes del camí. | <p><span><span><span>Rentador o safareig de la mina de can Giró que es troba situat al barri de can Giró, davant la casa del mateix nom. Es nodria amb aigua de la mina de can Giró, que venia subterrània de cal Mariné i de la zona del camp de futbol. Després de can Giró, la mina continuava descoberta cap a la zona de can Batzacs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com en els altres rentadors comunitaris de Palou, es tracta d’una estructura molt simple. Consisteix en la superfície inclinada del rentador pròpiament dit, feta de rajoles, situada en una de les vores de la mina i que utilitzava la mateixa aigua corrent d'aquesta. Per la part exterior el muret on es sustenta el rentador és obrat amb maó. Conserva una escala per accedir al punt on les dones es col·locaven per rentar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment el rentador queda molt enclotat i parcialment cobert, ja que el nivell del sòl ha pujat per millorar les condicions d’accés del camí. </span></span></span></p> | 08096-462 | Sector sud del terme municipal. Barri de can Giró (Palou). | <p><span><span><span><span>En època alt medieval, al segle X, ja hi ha referències que indiquen que Palou comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem (que s’utilitzava per fer cordes per a vaixells) i de lli. Aquests conreus es trobaven molt estesos a tot el Vallès. El sistema de mines i recs a la plana agrícola de Palou, que es nodria de diferents punts amb surgències naturals d’aigua, es trobava molt estès al segle XIX i al llarg del XX. Tanmateix, és difícil de precisar la cronologia de cadascun dels molts recs que hi havia, els quals a partir de la segona meitat del segle XX han anat quedant en desús i alguns s’han perdut. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les mines proporcionaven aigua per al rec d’una gran extensió d’horta, que ocupava la plana agrícola de Palou. Existien unes normes per a la comunitat de regants, i cada pagès tenia un horari de rec estipulat, que anava en funció de la superfície a regar. L’aigua de les mines també es va aprofitar per instal·lar-hi diversos rentadors o safarejos. N’hi havia a molts dels barris de Palou, i s’utilitzaven de manera comunitària. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fins a la dècada de 1970 alguns d’aquests rentadors encara es feien servir.</span></span></span></span></p> | 41.5839000,2.2790600 | 439906 | 4603830 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96431-safareig-can-giro-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96431-safareig-can-giro-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96431-safareig-can-giro-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | Antigament a la casa de can Giró hi havia també una sínia de tracció animal.Informació facilitada per Miquel Altimires i els masovers de can Mayol. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 96432 | Rentador de Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentador-de-junyent | XIX-XX | <p><span><span><span>Rentador o safareig de la mina de can Giró que es troba situat al barri de Junyent, davant la masia de Junyent. Es nodreix amb aigua de la mina de can Giró, que discorre al descobert des del barri de can Giró. A l’alçada de can Batzacs, on la mina arriba al camí Ral, es divideix en dos ramals. Un continua en direcció est cap a la carretera del Masnou. L’altre va en direcció sud, pel costat del camí Ral, fins a Junyent. Allà encara omple dues basses i l’aigua de la mina s’utilitza per al rentador. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com en els altres rentadors comunitaris de Palou, es tracta d’una estructura molt simple, però en aquest cas una mica més llarga. Consisteix en la superfície inclinada del rentador pròpiament dit, feta de rajoles, que està situada en una de les vores de la mina i que fa servir la mateixa aigua corrent de la mina. Per la part exterior el muret que sustenta el rentador ha estat arrebossat. A l’arrebossat s’hi pot veure inscrita una data, de difícil lectura, que sembla indicar un any del segle XIX (188?). En els darrers temps podria ser que el rentador hagués estat recrescut, per adaptar-lo al ferm del camí, que també s’ha fet pujar de nivell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les basses pertanyien a la masia de Junyent, i servien per regar els seus horts, mentre que el rentador era comunitari i el feien servir totes les cases del barri.</span></span></span></p> | 08096-463 | Sector sud del terme municipal. Barri del Junyent, camí Ral (Palou). | <p><span><span><span><span>En època alt medieval, al segle X, ja hi ha referències que indiquen que Palou comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem (que s’utilitzava per fer cordes per a vaixells) i de lli. Aquests conreus es trobaven molt estesos a tot el Vallès. El sistema de mines i recs a la plana agrícola de Palou, que es nodria de diferents punts amb surgències naturals d’aigua, es trobava molt estès al segle XIX i al llarg del XX. Tanmateix, és difícil de precisar la cronologia de cadascun dels molts recs que hi havia, els quals a partir de la segona meitat del segle XX han anat quedant en desús i alguns s’han perdut. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les mines proporcionaven aigua per al rec d’una gran extensió d’horta, que ocupava la plana agrícola de Palou. Existien unes normes per a la comunitat de regants, i cada pagès tenia un horari de rec estipulat, que anava en funció de la superfície a regar. L’aigua de les mines també es va aprofitar per instal·lar-hi diversos rentadors o safarejos. N’hi havia a molts dels barris de Palou, i s’utilitzaven de manera comunitària. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fins a la dècada de 1970 alguns d’aquests rentadors encara es feien servir.</span></span></span></span></p> | 41.5800600,2.2787000 | 439872 | 4603404 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96432-safareig-junyent-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96432-safareig-junyent-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96432-safareig-junyent-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96432-safareig-junyent-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | Informació facilitada per Miquel Altimires i els masovers de can Mayol. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 96433 | Rentador de ca l’Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentador-de-ca-lesteve | XIX-XX | Recentment restaurat. | <p><span><span><span>Petit rentador o safareig de la mina de can Giró que es troba situat davant l’entrada a la casa de ca l’Esteve, al barri de Junyent. Es nodreix amb aigua de la mina de can Giró, que discorre al descobert des del barri de can Giró. A l’alçada de can Batzacs, quan la mina es troba amb el camí Ral, es divideix en dos ramals. Un continua en direcció est cap a la carretera del Masnou. L’altre va en direcció sud, pel costat del camí Ral, fins a Junyent. Allà encara omple dues basses i l’aigua serveix per a un altre rentador que està situat davant de la masia de Junyent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El rentador de ca l’Esteve és de dimensions més reduïdes. Com en els altres rentadors comunitaris de Palou, es tracta d’una estructura molt simple. Consisteix en la superfície inclinada del rentador pròpiament dit, feta de rajoles, situada en una de les vores de la mina i que feia servir l’aigua corrent d'aquesta. Per la part exterior el muret que sustenta el rentador ha estat arrebossat. Al seu costat baixa una escala que permetia a les dones accedir al rentador. Actualment el nivell del sòl és més alt, i el safareig ha quedat enclotat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El propietari de ca l’Esteve ha restaurat el rentador i ha construït un mur de totxo que el protegeix exteriorment.</span></span></span></p> | 08096-464 | Sector sud del terme municipal. Barri de Junyent (Palou). | <p><span><span><span><span>En època alt medieval, al segle X, ja hi ha referències que indiquen que Palou comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem (que s’utilitzava per fer cordes per a vaixells) i de lli. Aquests conreus es trobaven molt estesos a tot el Vallès. El sistema de mines i recs a la plana agrícola de Palou, que es nodria de diferents punts amb surgències naturals d’aigua, es trobava molt estès al segle XIX i al llarg del XX. Tanmateix, és difícil de precisar la cronologia de cadascun dels molts recs que hi havia, els quals a partir de la segona meitat del segle XX han anat quedant en desús i alguns s’han perdut. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les mines proporcionaven aigua per al rec d’una gran extensió d’horta, que ocupava la plana agrícola de Palou. Existien unes normes per a la comunitat de regants, i cada pagès tenia un horari de rec estipulat, que anava en funció de la superfície a regar. L’aigua de les mines també es va aprofitar per instal·lar-hi diversos rentadors o safarejos. N’hi havia a molts dels barris de Palou, i s’utilitzaven de manera comunitària. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fins a la dècada de 1970 alguns d’aquests rentadors encara es feien servir.</span></span></span></span></p> | 41.5808000,2.2791200 | 439908 | 4603486 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96433-safareig-ca-lesteve-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96433-safareig-ca-lesteve-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96433-safareig-ca-lesteve-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96433-safareig-ca-lesteve-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | Informació facilitada per Miquel Altimires. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||
| 96434 | Sínia i rentadors de can Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-i-rentadors-de-can-mayol | XIX | La part exterior de la sínia desmuntada. | <p><span><span><span>Conjunt format per una sínia, diverses basses i rentadors que es troba emplaçat a la part posterior de la masia de can Mayol. L’indret tenia aigua abundant, ja que hi passava una mina provinent de la zona de can Muntanyola i, al mateix temps, la sínia elevava l’aigua que naixia d’un pou en aquest indret. Tota aquesta aigua omplia les basses, que servien per regar els horts de la casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la sínia se’n conserva una petita construcció en forma de torre que, al seu interior hi acull el pou. Es tracta d’una sínia de tracció animal que funcionava amb un mecanisme de biela i pistons. Al costat de la torre es conserven dues pilastres de maó que sustentaven un cobert que servia per aixoplugar la zona on l’animal donava voltes. El mecanisme d’aquesta part ha estat recentment desmuntat. <span>L’arbre o eix es situava al centre (on actualment hi ha un petit lledoner). A la part superior tenia una roda horitzontal que connectava amb l’interior de la torre. Mitjançant un joc d’engranatges el moviment rotatori horitzontal es transformava en el moviment rotatori vertical, que feia moure una roda situada a la part superior del pou, dins de la torre. El mecanisme a l’interior de la torre sí que s’ha conservat. La roda vertical està connectada a una biela que activava uns pistons, els quals bombejaven l’aigua del pou per un tub.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aigua sortia canalitzada per un lateral de la torre i s’abocava a les basses, que </span>estan compartimentades en diferents estancs i compten amb diversos rentadors o safarejos. Al costat de la torre hi ha dos safarejos més. I encara trobem un altre rentador o safareig al costat de la mina, actualment seca, que transcorre pel costat de ponent del camí. </span></span></span></p> | 08096-465 | Sector sud del terme municipal. Barri de can Mayol (Palou). | <p><span><span><span><span>La masia de can Mayol sembla majoritàriament obra dels segles XVIII i XIX. Era una de les masies importants de Palou, i les seves terres anaven des de la riera fins més enllà de la via del tren (GARCÍA-PEY, 1990). Els propietaris tenien el cognom Mayol. Des de fa 10 generacions la casa és portada per masovers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La mina que passava per can Mayol provenia de la zona on hi ha la masia de Muntanyola. Allà s’ajuntaven la mina de Rocaumbert i la de can Muntanyola, i es dirigien en direcció sud fins a can Mayol. A can Mayol l’aigua de les mines ajudava a omplir les basses, que també es nodrien amb l’aigua de la sínia. La mina continuava en direcció est cap a la carretera del Masnou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons informació oral, el pou de la sínia es va fer l’any 1883, tal com indica la inscripció que hi ha pintada. Més tard s’hauria construït la torre. Al llarg del segle XIX el sistema mecànic de les sínies va evolucionar. Les sínies més antigues són les de catúfols, més endavant van ser substituïdes per les sínies de taps, i més tard per les sínies de pistons. Totes eren activades mitjançant tracció animal. En el cas de la sínia de can Mayol cal suposar que es va instal·lar en aquesta època: finals del segle XIX o començament del XX. La sínia va continuar funcionant fins ben entrat el segle XX, encara que, en els darrers temps, amb un motor elèctric. Però el mecanisme antic de la sínia es conservava en bon estat i encara a la dècada de 1990 es va fer anar alguna vegada. En aquesta època la sínia de can Mayol va aparèixer en un dels serials de TV3. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més recentment el mecanisme exterior ha estat desmuntat.</span></span></span></p> | 41.5855800,2.2799300 | 439980 | 4604016 | 1883 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96434-sinia-can-mayol-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96434-sinia-can-mayol-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96434-sinia-can-mayol-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96434-sinia-can-mayol-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96434-sinia-can-mayol-int-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96434-sinia-can-mayol-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96434-sinia-can-mayol-safareig-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | Altres denominacions: Vògit de can Mayol. Vògit o bògit és un nom popular per referir-se a una sínia.Inscripció pintada a la porta de la torre: 1883 (no pas 1888).Informació oral facilitada pels masovers de can Mayol. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||
| 96436 | Barri de can Giró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-giro | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector oest de la plana agrícola que s’estén vora el riu Congost. Està format bàsicament per dues cases, amb un bon nombre de coberts i dependències agropecuàries al seu entorn, i ha conservat força íntegrament les tipologies constructives originàries. La distribució urbanística no és en forma de carrer, com en altres barris de Palou, sinó que es troba més dispersa al voltant dels nuclis que conformen les dues cases. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’oest hi trobem la casa de can Giró, que dona nom al barri. Es tracta d’una edificació de tipologia rural popular, de planta rectangular allargada, probablement del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’est hi ha can Gurri, un casal aïllat que adopta una forma més semblant a una petita masia, amb una era enrajolada al seu davant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel barri hi passa la mina de can Gurri, que és una de les millor conservades entre les moltes que hi havia a Palou. Té un rentador o safareig que està situat davant de can Giró. Antigament també hi havia una sínia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A una certa distància cap a l’est hi ha una casa aïllada: ca l’Hereu Peret.</span></span></span></p> | 08096-466 | Sector sud del terme municipal. Barri de can Giró (Palou). | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment can Gurri està en procés de rehabilitació.</span></span></span></span></p> | 41.5838300,2.2792300 | 439920 | 4603822 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96436-barri-can-giro-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96436-barri-can-giro-can-giro-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96436-barri-can-giro-can-giro-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96436-barri-can-giro-can-gurri-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 96455 | Barri de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-salvador | XIX-XX | Estat de conservació divers entre les cases. | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sud d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de ponent. El nucli central d’aquest barri està format per un conjunt de cases adossades en forma de carrer que s’estén perpendicular a la carretera. És el carrer de Sant Salvador, on s’ha conservat força íntegrament la tipologia originària de les construccions, en forma de cases pageses populars pròpies de finals del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les cases arrenglerades formen un conjunt homogeni (excepte la primera, que és més alta i sembla més antiga), amb les façanes principals orientades vers migdia, pintades de blanc. Són habitacles de planta baixa més un pis, normalment estructurades en tres eixos d’obertures, amb les finestres rematades amb arcs lleugerament escarsers. A les façanes posteriors les cases disposen de coberts o patis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El barri s'estén sobre una superfície més àmplia en aquest costat de ponent de la carretera, i compta amb altres cases aïllades de tipologia i èpoques diverses: la Casa Cristòfol, can Vicenç, can Roqueta... En general, però, es tracta de construccions més modernes.</span></span></span></p> | 08096-467 | Sector sud del terme municipal. Barri de Sant Salvador (Palou). | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons dades del cadastre, la primera casa del carrer de Sant Salvador (més alta) s’hauria construït l’any 1884, mentre que la resta serien de 1890.</span></span></span></span></p> | 41.5783800,2.2825800 | 440194 | 4603214 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96455-barri-sant-salvador-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96455-barri-sant-salvador-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 96456 | Barri de can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-torres | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sud-est d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de llevant. Està format per unes set cases aïllades, distribuïdes de manera irregular en una àrea força àmplia. La majoria han conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària (com can Salvador, Mansó Torres, can Llorenç, can Perdiu, can Prat o can Puig); d’altres han estat àmpliament reformades o són de nova construcció (com cal Gaig Nou).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest barri de cases aïllades la tipologia constructiva és força diversa; les reformes de moltes cases són de diferents èpoques i amb intervencions heterogènies. En general, hi domina la casa pagesa de dimensions força àmplies, com can Pediu o can Prat, també hi trobem cases que compten amb intervencions arquitectòniques més elaborades, com can Puig, o casals de dimensions considerables, com can Salvador, que es caracteritza per una àmplia galeria arquejada a la façana posterior.</span></span></span></p> | 08096-468 | Sector sud del terme municipal. Barri de can Torres (Palou). | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, la majoria de cases del barri de can Torres s’haurien construït a finals del segle XIX o principis del XX: can Prat (1889), can Perdiu (1890), can Puig (1916).</span></span></span></p> | 41.5781900,2.2836100 | 440280 | 4603193 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-potser-can-perdiu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-q-can-salvador-i-can-puig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-f-can-prat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-can-perdiu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-can-puig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-can-salvador-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 96457 | Barri de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-joan | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sud-est d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de llevant. És format per un grup de cases adossades que constitueixen un carrer (el carrer de Sant Joan), més altres cases aïllades que es distribueixen de manera més o menys aleatòria al costat sud i a l’est. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En general, el carrer ha conservat força bé la tipologia constructiva originària, amb cases pageses populars pròpies de finals del segle XIX o començaments del XX. Es tracta de cases majoritàriament de dues plantes i estructurades en base a dos eixos d’obertures, amb les façanes principals encarades vers migdia. La majoria estan arrebossades i tenen portes i finestres simples. La primera casa del carrer ha estat construïda el 1922 (segons indica una inscripció) i compta amb un acroteri sinuós d’influència modernista. Moltes d’aquestes cases tenen construccions adossades a la part posterior i estan envoltades de coberts diversos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre les cases aïllades hi trobem la Casa Roca, can Moragas, cal Cerdà o casa Rosca. En general, han estat més reformades o són de recent construcció.</span></span></span></p> | 08096-469 | Sector sud del terme municipal. Barri de Sant Joan (Palou). | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, les cases del carrer de Sant Joan haurien estat construïdes entre 1888 i 1900. Les cases aïllades podrien ser una mica posteriors, entre finals del segle XIX i els primers decennis del XX.</span></span></span></p> | 41.5793300,2.2835500 | 440276 | 4603319 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96457-barri-sant-joan-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96457-barri-sant-joan-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96457-barri-sant-joan-4-can-peret.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96457-barri-sant-joan-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 96458 | Barri de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-josep | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector est d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de llevant. Està format per un grup d’unes set cases adossades que constitueixen un carrer (el carrer de Sant Josep), més unes poques cases disperses al seu entorn. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En general les cases que formen el carrer han conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària, pròpia de les cases pageses populars de finals del segle XIX o començaments del XX. És probablement el carrer de Palou més ben conservat i més representatiu d’aquest tipus de barri pagès. En general, les cases són de tipologies lleugerament variades, però constitueixen un conjunt harmònic, amb totes les façanes ben alineades i encarades a migdia, arrebossades en diferents tonalitats ocres. La majoria són de dues plantes i estan compostes en bases a dos eixos, però algunes són més amples.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres al sud hi ha can Torrents, una casa pagesa de dimensions més grans que ha estat transformada en restaurant i, al darrera, hi ha un hotel de nova construcció.</span></span></span></p> | 08096-470 | Sector sud del terme municipal. Barri de Sant Josep (Palou). | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, les cases del carrer de Sant Josep s’haurien construït entre 1884 i 1890.</span></span></span></p> | 41.5821200,2.2841300 | 440327 | 4603629 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96458-barri-sant-josep-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96458-barri-sant-josep-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96458-barri-sant-josep-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96458-barri-sant-josep-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 96459 | Barri de can Tinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-tinet | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector nord-est d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de llevant. És format per unes poques cases aïllades, més o menys alineades amb la carretera, que són de tipologia i èpoques diverses. Les cases han conservat de manera desigual la seva tipologia constructiva originària, de manera que constitueixen un conjunt força heterogeni.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més al sud hi ha la Casa Viñallonga o cal Tinet, una petita torre d’estil noucentista avui convertida en un centre de dia. Més al nord trobem el Forn de pa i altres construccions, probablement construïdes a la dècada de 1930.</span></span></span></p> | 08096-471 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Tinet | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, la casa del Forn de pa s’hauria construït l’any 1935.</span></span></span></p> | 41.5834500,2.2840800 | 440324 | 4603776 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96459-barri-can-tinet-can-tinet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96459-barri-can-tinet-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96459-barri-can-tinet-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||
| 96461 | Barri del Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-junyent | XIV-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sud d’aquesta plana agrícola, vora l’antiga masia del Junyent i a redós del camí Ral. És format per la masia, un grup de quatre cases més petites, adossades en forma de petit carrer, més algunes cases aïllades a l’entorn. Les cases adossades semblen de tipologia força recent i tenen poc interès patrimonial. Al nord hi ha dues cases aïllades (cal Covaner i ca l’Esteve) que han estat força reformades. També hi trobem can Xicó (uns metres a ponent) que ha conservat força millor la tipologia tradicional, i la Casa Nova del Junyent, una edificació recent de nova planta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Davant del Junyent es conserven dues basses, que eren propietat de la masia i s’utilitzaven per a regar horts, així com un rentador o safareig comunitari que aprofitava l’aigua de la mina de can Giró. Un ramal d’aquesta mina passa vora el Camí ral i encara porta aigua.</span></span></span></p> | 08096-472 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri del Junyent. Camí ral | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la masia del Junyent en particular, almenys des del segle XV estava vinculada a la família Junyent, que també posseïen la Torre de les Aigües (antigament anomenada també Junyent). Per això en ambdues masies hi trobem l’escut de la família. Segons García-Pey (1990) aquesta masia va rebre el nom de Joan Junyent, al segle XV. La família Junyent es compta entre les més notables d’aquesta època. Hi destaquen Joan Junyent (marmessor de la reina Violant), Berenguer de Junyent, Francesc Junyent (conseller de Barcelona i comandant d'una galera en la guerra de Nàpols), un altre Francesc Junyent (destacat en 1542 en els fets d'armes de Perpinyà), Galzerà de Junyent (citat entre 1535 i 1555 a les Corts de Montsó), Miquel Junyent (que participà en els esdeveniments de 1597 i 1598), i un nou Francesc Junyent (citat en 1688 i 1697 i a les Corts de 1701). Després de pertànyer als Junyent durant els segles XV i XVI, al XVII la masia era un hostal, propietat de Francisca de Magarola. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja a finals del segle XIX, a redós de la masia es va formar un barri pagès, anomenat del Junyent, amb cases alineades al costat de la masia i al Camí ral. </span></span></span></p> | 41.5803500,2.2785700 | 439862 | 4603436 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96461-barri-del-junyent-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96461-barri-del-junyent-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96461-barri-del-junyent-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96461-safareig-junyent-bassa-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||
| 96463 | Barri de can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-bou | XIX-XX | <p><span><span><span>Petit barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector oest d’aquesta plana agrícola, que està format per tan sols dues cases: can Bou i can Tinet de la Riera. Les dues estan adossades vora un camí (el carrer can Bou), tot formant una construcció allargassada. Els accessos són per la banda de migdia, i cada casa compta amb patis i coberts separats en aquesta banda. Les dues cases han mantingut més o menys la tipologia constructiva originària, pròpia de finals del segle XIX o principis del XX, tot i que el seu interès patrimonial és limitat.</span></span></span></p> | 08096-473 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Bou | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les dues cases del barri de can Bou es devien construir a finals del segle XIX o principis del XX.</span></span></span></p> | 41.5819000,2.2786900 | 439873 | 4603608 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96463-barri-can-bou-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96463-barri-can-bou-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96463-barri-can-bou-can-bou-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||
| 96474 | Barri de can Tries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-tries | XIX-XX | Estat de conservació desigual | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector oest d’aquesta plana agrícola, molt a prop del barri de can Bou. És format per unes tres cases aïllades, d’èpoques i tipologia ben diferents, de manera que constitueixen un conjunt heterogeni.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al nord hi ha can Pere Riera Vell, que és una casa de pagès d’una certa antiguitat, amb un cos residencial central que ha mantingut més o menys la tipologia constructiva tradicional, envoltada d'un bon nombre de coberts i construccions auxiliars més recents. Més al sud hi trobem can Brutau, de recent construcció, i una altra casa de tipologia pagesa però força reformada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel costat de llevant del barri hi passa la mina o rec de can Giró, procedent del barri de can Giró i en direcció cap a la zona de can Batzacs.</span></span></span></p> | 08096-474 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Tries | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la seva tipologia can Pere Riera Vell podria ser una construcció de finals del segle XIX o començaments del XX. La resta de cases del barri són posteriors.</span></span></span></p> | 41.5827600,2.2785500 | 439862 | 4603704 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96474-barri-can-tries-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96474-barri-can-tries-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96474-barri-can-tries-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 96477 | Barri de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-julia | XIX-XX | Cases molt modificades que pràcticament han perdut la tipologia constructiva originària. | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector central d’aquesta plana agrícola. És format per un grup de cases adossades que formen un carrer (el carrer de Julià) i un conjunt de coberts i construccions auxiliars que es troben a l’altra banda del carrer, al sud. Es tracta del barri més transformat dels que hi ha a Palou, ja que gairebé totes les cases han estat substancialment reformades, amb la inclusió de balconades i altres elements moderns, o bé totalment reconstruïdes. El resultat és un conjunt heterogeni que ha perdut gairebé del tot la seva tipologia originària com a barri pagès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’est, les cases del carrer queden pràcticament connectades amb la granja de can Ginesta, un exemple interessant del tipus d’arquitectura d’influència racionalista pròpia dels anys 1950.</span></span></span></p> | 08096-475 | Sector sud del terme municipal. Barri de Sant Julià, camí Ral (Palou). | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al barri de Sant Julià en particular, les cases podrien ser originàries de finals del segle XIX o començaments del XX, amb les pertinents reformes posteriors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La granja de can Ginesta fou construïda a la dècada de 1950.</span></span></span></p> | 41.5826200,2.2808000 | 440050 | 4603686 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96477-barri-sant-julia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96477-barri-sant-julia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96477-barri-sant-julia-post.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 96481 | Barri de cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-cal-rei | XVIII-XX | Estat de conservació desigual. | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sud-est d’aquesta plana agrícola, vora el camí de can Tià o de cal Malo. Està format per cinc cases aïllades, properes entre si, situades al costat de ponent del camí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Tià és la casa situada més al nord i també la més separada. La construcció actual, però, és força moderna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal Rei es troba, més al sud, a la cruïlla entre el camí de can Tià i el camí de cal Rei. Es tracta de tres habitatges pagesos adossats que aparenten ser una sola casa, la qual ha conservat força íntegrament la seva tipologia constructiva originària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Masferrer consta d’un cos residencial de construcció molt regular, probablement obra de mitjans de segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Malo i can Gravat, situades més al sud, podrien ser les cases més antigues del barri. Han conservat de manera parcial la seva tipologia constructiva originària, tot i que envoltades d’un bon nombre de coberts i construccions diverses.</span></span></span></p> | 08096-476 | Sector sud de terme municipal. Barri de cal Rei, camí de cal Tià (Palou). | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al barri de cal Rei en particular, cal dir que es troba en un camí antic. Segons l’arqueòleg Josep Estrada, es tractaria de la <em>Strada Francesca</em> o <em>Via Calciata</em>, ja documentada al segle IX i que comunicava l'altra banda dels Pirineus, passant per Girona i Hostalric, amb Barcelona. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, les cases més antigues d’aquest barri serien cal Malo i can Gravat (del segle XVIII), cal Rei s’hauria construït el 1890 i can Masferrer el 1950. </span></span></span></p> | 41.5785400,2.2872200 | 440581 | 4603229 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-cal-rei-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-masferrer-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-malo-i-can-gravat-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-malo-i-can-gravat-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-malo-i-can-gravat-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-tia.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 96486 | Alzines del Camí de Santa Quitèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-cami-de-santa-quiteria | <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Núm. Catàleg: EBIM-56.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Grup de diverses alzines (<em>Quercus ilex</em>) que es troben a la banda oest del camí de Santa Quitèria. Aquest camí, que marca el límit del terme municipal amb la Roca del Vallès, ressegueix la carena de la serra de Llevant en un entorn molt agradable que ha mantingut les seves característiques rurals, amb magnífiques vistes sobre la plana de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un petit alzinar que ha quedat en una zona marginal, format per dues agrupacions d’alzines més o menys alineades, nascudes molt compactes arran del camí. Els troncs, protegits per un petit marge que hi ha entre un camp de conreu i el camí, presenten una ramificació molt baixa i alhora densa. Del primer grup en destaquen quatre peus força desenvolupats. Altres peus més prims formen part de la brolla que els envolta. Un xic més endavant, i seguint el camí, trobem el segon grup. D’aquest n’hi ha un exemplar lleugerament separat i remarcable pel doble troc, el qual sustenta una àmplia capçada, molt branquitzada i tortuosa. De la resta del grup tenen força entitat quatre alzines més. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre elles hi destaca un roure martinenc i un arç blanc (fitxa EBIM-56).</span></span></span></p> | 08096-477 | Sector sud-est del terme municipal. Serra de Llevant. Camí de Santa Quitèria. Antic terme de Palou. | <p><span><span><span>El Camí de Santa Quitèria, documentat des d’antic, segueix la carena de la serra de Llevant, entre els termes municipals de Granollers i de la Roca del Vallès. Pren el nom per l'advocació a Santa Quitèria de l'església de Vilanova del Vallès.</span></span></span></p> | 41.5842700,2.2931300 | 441079 | 4603861 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96486-alzines-sta-quiteria-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96486-alzina-sta-quiteria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96486-alzina-sta-quiteria-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96486-alzines-sta-quiteria-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96486-alzines-sta-quiteria-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | Arbre o arbreda d'interès | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||||
| 96489 | Roure martinenc del torrent de can Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-martinenc-del-torrent-de-can-catala | <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Núm. Catàleg: EBIM-63.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) que es troba al marge esquerre del tram inicial del torrent de Can Català, al costat de l’accés nord del circuit de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest exemplar notable és format </span>per dos troncs, més un tercer que sembla sortir de la mateixa soca, normalment coberta de matolls. La capçada és arrodonida i ben formada gràcies al creixement lliure i espontani que ha pogut tenir, sense la intervenció de l’home. Els troncs s’obren formant un angle de 40 graus. L’arbre té una alçada aproximada de 18 m, una capçada de 15 m i un volt de canó de 1,75 + 1,65 + 0,95 m (fitxa EBIM-63).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es troba en un entorn ple de vegetació arbustiva, de la qual en destaquen el galceran, l’esbarzer, el sanguinyol i les canyes, i també arbres com els roures, pins, alzines i rebrots de lledoner.</span></span></span></p> | 08096-478 | Sector sudo-est del terme municipal. Vora el Circuit de Barcelona-Catalunya. | 41.5749400,2.2635100 | 438601 | 4602846 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96489-roure-martinent-ebim-63.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96489-roure-martinenc-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96489-roure-martinenc-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96489-roure-martinenc-7.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | Arbre o arbreda d'interès | 2025-09-15 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Can Català era una de les masies situades més al sud del terme de Granollers. Avui se’n conserva només la façana i, en els seus terrenys, s’hi ha construït el Parc industrial de Can Gordi-Can Català. A tocar de can Català hi ha el Circuit de Barcelona-Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 320,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc