Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50460 | Gorg del Biarritz o de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-biarritz-o-de-la-casa-nova | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 147. | Gorg de la riera de Guardiola situat a prop de la Casa Nova, en un indret on la vall és força ampla i suau, amb una interessant vegetació de ribera i enmig d'un paratge de gran bellesa que, durant molts anys, ha estat un dels indrets emblemàtics de Sant Salvador de Guardiola. El curs de la riera discorre per una gran codina de roca grisosa amb tres desnivells esglaonats que adopten forma el·líptica, en els quals s'hi succeeixen petites cascades que cauen sobre tolls relativament profunds. Fruit de l'erosió de l'aigua, la roca de la llera adopta unes formes arrodonides i capritxoses. En una petita esplanada aterrassada del costat de llevant encara s'hi poden veure les restes del que havia estat un 'merendero' molt concorregut fins a la dècada de 1970, amb bancs de pedra, una xemeneia de barbacoa i les restes d'una font, avui seca. Uns 25 metres al nord hi ha una barraca derruïda que a l'interior conserva una curiosa comuna que utilitzaven els banyistes. Una altra barraca interessant es troba al marge esquerre de la riera. En aquest cas la construcció té només dues parets i aprofita com a sostre la roca de la cinglera. A ambdós costats de la llera són ben visibles uns interessants forats excavats a la roca. Tots són circulars i amiden uns 15 cms. De diàmetre, amb una profunditat variable de fins a 30 cm. Estan disposats més o menys en dobles fileres força llargues, d'uns 10 metres. Al costat de ponent les fileres són encara més llargues però irregulars. Forats de característiques similars són molt habituals en altres punts de la riera (per exemple a les Escodines de Comasua o al Gorg de l'Oller) però desconeixem quina és la funció que tenien. Probablement servien per encastar-hi pals que devien conformar algun tipus d'infraestructura relacionada amb l'aprofitament de la riera. És possible que els forats més propers al curs de l'aigua sostinguessin una palanca per facilitar el pas, però la resta de forats no sembla que s'avinguin amb aquesta funció. Una altra possibilitat és que sostinguessin una resclosa de fusta, però la disposició força irregular del conjunt fa difícil de pensar-ho. I més, tenint en compte que és al tram final del gorg, a la dreta del darrer desnivell, on hi ha ben identificades les estructures d'inici del canal que regava els horts de la Casa Nova i de l'Enric de la Serra. Efectivament, en aquest punt hi trobem diversos forats quadrats (a diferència dels anteriors, que són rodons) que sostenien la resclosa i possibilitaven l'inici del rec, protegit en aquest primer tram per un sòlid mur de pedra. | 08098-1 | Riera de Guardiola | Les aigües de la riera de Guardiola van ser aprofitades per a usos de treball des de temps antics. Concretament en aquest gorg hi trobem uns forats a la roca de funció desconeguda i també l'inici d'un ampli i cabalós canal que servia per regar els horts de la casa denominada L'Hort de la Riera (o Casa Nova) i també els horts de l'Enric de la Serra. Probablement es tracta d'una obra del segle XIX. Més recentment, aquest gorg era un dels llocs més concorreguts on la gent anava a banyar-s'hi, i a la dècada de 1960 s'hi va habilitar el 'merendero' fins que, uns anys més tard, la urbanització del Calvet va ocupar gran part del territori proper i va provocar la contaminació d'una aigua que fins aleshores era netíssima. Fa uns anys ha entrat en funcionament la depuradora d'aigües residuals, situada aigües amunt del gorg. | 41.6929400,1.7962900 | 399833 | 4616385 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50460-foto-08098-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50460-foto-08098-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50460-foto-08098-1-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 50461 | Gorg de l'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-loller | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 147. | Gorg de la riera de Guardiola en un bonic paratge, al fons d'una vall relativament estreta. En el segon tram, més abrupte, d'aquest curs fluvial al seu pas pel terme municipal es succeeixen petites cascades i gorgs. En aquest punt la riera s'eixampla, flanquejada per un rocam de forma el·líptica, amb un petit desnivell que provoca un saltant d'aigua i, a continuació, es forma un toll força ample i cabalós. Pel costat de llevant, a la riba esquerra, transcorre el rec que subministra aigua al pou de glaç, situat uns 400 metres aigües avall. El rec està excavat a la terra, però en aquest sector no és gaire visible. | 08098-2 | Riera de Guardiola | 41.6921600,1.8060500 | 400644 | 4616287 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50461-foto-08098-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50461-foto-08098-2-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50462 | La Llosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llosa | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 147. | Espectacular codina formada per una superfície de roca calcària fossilífera d'unes tres hectàrees, situada al costat dret la riera de Guardiola, més avall de l'estret meandre. Es tracta d'una gran roca calcària solcada per nombroses esquerdes paral·leles on hi neix l'aigua i hi creix la vegetació; concretament joncs, boixos i falsos alardens. L'erosió de les esquerdes o diaclasses ha anat formant uns esvorancs considerables. El rocam acaba amb un petit desnivell a l'extrem est per on la riera fa un salt d'aigua amb un toll posterior. Prop d'aquest punt la riera recull les aigües d'un torrent que baixa del sector de la Solana del Genovès, al nord. La desembocadura d'aquest torrent ha estat canalitzada amb un tram excavat a la roca i és el punt de captació d'un rec que discorre per la riba esquerra, el qual subministrava aigua al pou de glaç de la riera de Guardiola, situat uns 500 metres aigües avall. | 08098-3 | Riera de Guardiola | 41.6917000,1.8035400 | 400434 | 4616238 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50462-foto-08098-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50462-foto-08098-3-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50463 | Meandre de la riera de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-de-la-riera-de-guardiola | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 147. | Meandre molt pronunciat que fa la riera de Guardiola en un dels paratges més verges i de més gran bellesa, passats uns 300 metres del gorg de Biarritz i abans de la Llosa i del gorg de l'Oller, molt a prop de la Casa Nova i del Pinyot. La geologia d'aquesta zona, al tram final del curs de la riera, determina un relleu abrupte, format per sediments eocènics d'origen marí, de colors grisencs, compactes i difícils d'erosionar (calcàries, fossilíferes, margues, gresos i conglomerats). Això fa que la riera s'encaixoni i descrigui un seguit de meandres, flanquejats per cingles rocallosos. El meandre està encaixat entre les roques i envolta una mena de 'península' allargada d'uns 200 metres de longitud i una amplada de tan sols 90 metres en el seu 'istme'. El curs de la riera és flanquejat per una interessant vegetació de ribera i, un cop fet el gir, el tram sud discorre sobre una ampla i llarga codina. | 08098-4 | Riera de Guardiola | 41.6887700,1.7975200 | 399929 | 4615920 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50463-foto-08098-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50463-foto-08098-4-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50464 | Boscos de l'Obaga de l'Otzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-lobaga-de-lotzet | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 149-150. | Àrea boscosa, situada a l'entorn d'on hi ha el pou de glaç, que es compta entre els llocs del Bages on la vegetació primitiva està més ben conservada. En aquest punt la riera de Guardiola forma uns espectaculars espadats rocosos. La zona més interessant és a l'obaga de l'Otzet, al vessant nord-oest de la serra de l'Otzet, que abasta una extensió considerable, d'unes 25 ha pel cap baix, amb bosc de roures i aurons negres majoritàriament. Val a dir que l'auró negre és un arbre o arbust molt abundant a gran part del Bages, el qual forma alguns bosquets probablement únics a Catalunya. D'especial interès és la zona més propera al pou de glaç, ja que no es va cremar en l'incendi de 1986 i constitueix una veritable joia per als botànics: al sotabosc hi trobem arbustos com els boixos, marfulls i galzerans. I també altres espècies més rares, com l'arbre moixera del pastor (Sorbus torminalis) o l'arbust espantallops (Colutea arborescens). | 08098-5 | Serra de l'Otzet | La major part d'aquesta zona es va cremar en l'incendi de 1986, però des d'aleshores els arbustos i els arbres han rebrotat amb força. La part no cremada, precisament la més propera al pou de glaç, és la que ha conservat les característiques botàniques més interessants. | 41.6887300,1.8089100 | 400877 | 4615903 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Es tracta d'una zona de difícil accés a causa de l'important desnivell entre la carena de la serra de l'Otzet i la riera de Guardiola. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 50465 | Vall de la riera de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-la-riera-de-guardiola | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 143-150. | Alguns trams estan força afectats per urbanitzacions o pel pas de carreteres. | Espai natural no protegit, però que està inclòs en la Guia d'espais d'interès natural del Bages (AADD, 1997: 143). La conca d'aquesta riera es pot dividir en dues parts ben diferenciades. En el primer tram (des del naixement de la riera fins a poc més de mig quilòmetre aigües avall del pont de Salelles) la riera discorre per una vall de vessants poc inclinats i coberts de vegetació. El segon tram (a partir del punt esmentat fins a la seva desembocadura al riu Cardener) la riera s'encaixona i en un tram curt descriu un seguit de meandres pronunciats, flanquejats per cingles rocallosos. Aquest canvi té una base geològica, ja que la zona suau correspon bàsicament a material sedimentari d'origen eocènic continental, de colors vermellosos propis de la formació d'Artés (conglomerats, margues i gresos), mentre que la zona de relleu abrupte és formada per sediments eocènics d'origen marí, de colors grisencs, més compactes i difícils d'erosionar (calcàries, fossilíferes, margues, gresos i conglomerats). El tram final, més amunt de Cornet (ja en terme de Castellgalí) és una fondalada feréstega i solitària d'una bellesa paisatgística espectacular. En aquest segon tram s'hi succeeixen petites cascades que cauen sobre gorgs relativament profunds, entre els quals destaquen el de Biarritz o de la casa Nova i el de l'Oller, mentre que l'espectacular Gorg Salt queda ja fora del terme. Altres indrets destacats d'interès geològic són el meandre que hi ha uns 300 m aigües avall de la Casa Nova, el qual forma una mena de península allargada, i l'espectacular codina d'unes tres hectàrees de superfície anomenada la Llosa. La major part de la zona és coberta per boscos on predomina el pi blanc. També hi ha pinasses en alguns racons obacs i roures, que estan en franca expansió, mentre que a la zona més pròxima a l'aigua hi trobem la característica vegetació de ribera. A les brolles s'hi pot trobar bruc d'hivern, l'arboç i, sobretot, l'auró negre. Aquest últim és un arbust localment molt abundant a gran part del Bages, el qual forma alguns bosquets probablement únics a Catalunya. Pel que fa a la fauna, al tram final de la riera, de la Llosa en avall, abunden els crancs de riu americans i no són rars els bernats pescaires que vénen a capturar-los. També s'hi ha detectat la presència de l'agró roig, un ocell poc freqüent al Bages, i del duc, que niua al capdamunt d'alguna de les cingleres més alteroses. Des del punt de vista geològic, cal destacar també la presència d'abundants fòssils en el segon tram de la vall, corresponent a l'Eocè marí. | 08098-6 | Riera de Guardiola | A partir de la dècada de 1970 les urbanitzacions van ocupar una gran part del territori al sector est del terme municipal. Aquest augment de la població va fer que una riera netíssima, amb gorgs on molta gent s'hi banyava, es tornés francament bruta des dels abocaments de Sant Salvador de Guardiola en avall. Fa uns anys va entrar en funcionament la depuradora d'aigües residuals, situada una mica més avall del pont de Salelles. Aquesta àrea també ha estat força afectada pels incendis forestals. El d'octubre de 1980 va afectar gairebé totes les clapes de bosc baix situades al nord de la carretera d'Igualada (C-37) amb l'excepció d'un petit retall a la zona de la Penyora, el qual va cremar el juliol del 1986 junt amb extenses àrees situades al sud de la carretera. | 41.6865800,1.7755400 | 398096 | 4615703 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50465-foto-08098-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50465-foto-08098-6-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||
| 50479 | Llegenda dels lladregots i la Creu de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-lladregots-i-la-creu-de-salelles | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. SARRET ARBÓS, Joaquim (1913). 'Les creus de pedra del terme de Manresa', Butlletí del Centre excursionista de la Comarca de Bages, núm. 60, 61,62 (març-agost, 1913), p. 354-356. | Llegenda referida a la Creu de Salelles que recull l'erudit manresà Marià Vallès i que apareix publicada al butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Tracta d'uns lladregots que, després d'haver fet un robatori a Salelles, un d'ells s'enfila a la creu, tot bevent i renegant. La creu cedeix, cau a terra i li esclafa el cap. Tot seguit es provoca una tempesta amb trons que s'emporta els lladregots i ningú no els torna a veure. Fins que un matí la gent de Salelles veu que n'hi ha un a terra. La creu s'ha quedat sense braços. És per això que la creu que aleshores hi havia (la que hi ha actualment és una altra) era de ferro. L'autor de l'article al butlletí del CECB és Joaquim SARRET i ARBÓS (1913), que diu 'd'aquesta creu s'hi conta l'hermosa llegenda que la reproduim d'en Marián Vallés'. La llegenda apareix en vers, i és del tot evident que fou el mateix Marià Vallès (el qual, a més d'advocat, arxiver i empresari, va ser també poeta de la Renaixença) qui li donà aquest format i en féu una recreació literària. La reproduïm literalment: Tots ells manta al còll / trabuc a la drèta, / la daga al costat / y ‘l crim en la testa, / uns quants lladregots / tornant de Salelles, / al pèu de la creu / partien la prèsa. Un d'ells, el mès gran, / contá la moneda, / s'alsá y del sarró / tragué la botella. / -Companys: -els digué,- / ¡beguèm, y a fer fèyna, / que Deu, mentres tant / fará centinella!- / Y al cim de la creu / s'enfila ab llestèsa. / Allá, escamarlat, / traguèja y renega: / la grèsca que hi mòu, / fa espant y ferèsa... / -¡Ni Cristo es tant alt!- / cridá, y tots se'n rèyen!... / De sopte, la creu / sos brassos de pedra / cedèx, recruxint, / y cauen a tèrra, / batent y esclafant / el cap de l'heretje. La vòlta del cèl / abans riallera, / fa por, retronant, / de núvols rublèrta. / Gemecs que fa 'l mon, / rompent la tempesta, / ressònen sovint / per valls y congestes, / y ‘l vent udolant / als lladres s'emmèna. Tant lluny se'ls ne du, / tant lluny, que la tèrra / may mès n'ha vist cap, / ni rastre, ni mèna. Tan sòls un matí / la gent de Salelles / vegé còm la creu, / ab brassos de pedra, / tenia pe ‘l còll / a un d'ells allá a terra. Sens brassos restá, / mes sempre ben ferma!... Si un dia hi passèu / anant a Salelles, / veurèulos d'acer, / mès alts de lo que eren, / unint y abrassant / el cèl ab la tèrra. | 08098-20 | Creu de Salelles | Tot i que no s'ha trobat esmentada en documents antics, l'historiador manresà Joaquim Sarret i Arbós creu que era una de les fites que separava el terme jurisdiccional del veguer de Manresa respecte al senyor de Salelles, que era el paborde de Manresa. La creu podria indicar també el límit de la quadra autònoma de Salelles. Antigament, El territori de la parròquia de Salelles pertanyia a Manresa per bé que com una quadra autònoma, però entorn del segle XIV l'antic terme de la ciutat va disgregar-se i diferents pobles de la perifèria, com Santpedor o Sant Fruitós de Bages, van esdevenir independents. Probablement aquest va ser el cas també de Salelles, tot i que no està del tot clar si va ser en aquest moment o una mica més endavant; concretament el 1592 quan després del Concili de Trento foren suprimides les canòniques regulars catalanes i la jurisdicció de Salelles va passar a la Corona. Les creus de terme marcaven els nous límits de la ciutat. Així doncs, aquesta creu indicava el límit de la parròquia (abans que al segle XIX fos ampliada) i també del municipi de Salelles, ja com a entitat independent. Entre 1833 i 1840, amb la nova organització municipal, Salelles s'incorporà al municipi de Sant Salvador de Guardiola, però la creu continua sent una fita de l'actual terme municipal. Per aquest indret hi passava el camí ral de Manresa a Igualada, el qual es dirigia vers la sagrera de Salelles, però no sembla que en aquest punt hi hagués cap cruïlla de camins. La creu antiga, possiblement gòtica, es va perdre i només se n'ha conservat el sòcol i els graons. Més tard hi hagué una creu de ferro. Sarret i Arbós fa una interessant descripció de la creu a principis de segle XX: 's'axeca sobre dugues graus, que representen molta antiguitat, al ensemps que la columna y el capitell en el que hi ha esculpides en ses quatre cares les imatges de Sant Sadurní, patró del terme, y les de Sant Maurici, Sant Fruitós y Santa Agnés, patrons de Manresa, rodejades de fullatjes, notablement treballades. La creu devia trencarse a discurs dels anys, y fou substituida per una de ferro, modèrna y molt senzilla'. Segons Sarret i Arbós, la columna i el capitell podrien ser obra del segle XV. És a la creu de ferro que es refereix la llegenda recollida per Marià Vallès. L'any 1947 s'hi van col·locar la columna i la creu actuals, de pedra, tal com es llegeix en una inscripció. | 41.7034800,1.7949600 | 399739 | 4617556 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50480 | Relats de serps i dones que alleten | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relats-de-serps-i-dones-que-alleten | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. J.G. (1928). 'Folklore Comarcal. III supersticions', Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 125 (desembre, 1928), pp. 250-252. | En un article del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages de l'any 1928 es recullen diverses tradicions orals relacionades amb la creença popular molt generalitzada que les serps, normalment serps blanques, persegueixen les dones que alleten amb la finalitat de beure la llet quan dormen, o fins i tot que les fan adormir per aconseguir el seu fi. Segons el saber popular, les dones tenen una relació especial amb les dones, mentre que els llangardaixos la tindrien amb els homes. Un dels orígens d'aquest tema es pot remuntar al mateix relat bíblic de la temptació de la serp a Eva en l'expulsió del Paradís. Així mateix, com és conegut, les dones remeieres utilitzaven la pell de serp en moltes de les seves receptes. Recollim tres d'aquests relats referits a casos de Sant Salvador de Guardiola, els dos primers de l'esmentat butlletí del CECB (J.G., 1928: 251) i el tercer recollit més recentment per Jaume Capdevila Plans l'octubre de 1995. En el primer cas es tracta d'una àvia d'una masia del terme que solia contar que quan cridava la filla gran dues o tres vegades en tornar de l'hort se li apareixia una serp que li plantava cara i li feia llengotes. Una vegada que la serp va perseguir-la, amb grans bufecs, la gent de la casa hi acudí als crits d'auxili i van matar la serp. El segon diu que hi havia certa masia de Salelles en la qual els mossos tenien el costum d'anar a fer la migdiada en una alzina propera. Aprofitant la fresca, la dona de la casa també hi solia anar a alletar el seu fill, però vet aquí que amb pocs dies l'infant va quedar decandit fins al punt que pensaven que es moriria. Un dia al vespre van veure com, per una obertura que deixava la porta tancada del carrer, hi entrava una serp. En voler-la matar, la serp va escapar-se pel mateix forat i, com que era fosc, no pogueren perseguir-la perquè es va endinsar en el bosc. Pocs dies després els homes de la masoveria, com de costum, van anar a fer migdiada sota l'alzina. Quan estaven adormits un d'ells va sentir una forta estreta al coll i, en voler-se deslliurar del lligam que l'oprimia, va notar que era una serp que se li havia entortolligat. Amb una rebatuda, afluixant i tibant, va poder arrencar-se la serp i, ajudat pel seu pare, va matar-la. Després d'això, al cap de pocs dies la criatura va tornar a posar-se bona i grassa. La seva mare va assegurar que feia pocs dies que ella també havia quedat adormida sota l'alzina i que, en despertar-se, va sentir una fressa entre la fullaraca. Ja en aquell moment va creure que era la serp la que l'havia fet adormir i que li xuclava la llet. L'autor de l'article afirma que 'd'aquest cas puc assegurar que vaig veure el jove masover amb el coll embolicat de resultes de l'apretada de la serp i de l'estrebada a l'arrencar-la. Després m'ensenyaren la serp morta, que la salaren per remei i amb aquesta ocasió em varen explicar el què acabo de transcriure (J.G., 1928: 252)'. El tercer relat arriba de la veu d'una persona entrada en anys a qui la seva mare li explicava, quan ell era petit, que una serp que rondava per l'indret feia adormir una mare que alletava un infant. Mentre dormia, la serp li xuclava la llet i el pobre menut s'acontentava tot xuclant la cua de la serp que aquesta li acostava, sense que aconseguís apaivagar la gana. En aquest cas no sabem com va acabar la història, molt probablement la mort de la serp (GUÍXOLA, 1995). | 08098-21 | Indeterminat | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||||
| 50482 | Llegendes de l'ocellot negre i el gat escaldufat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-locellot-negre-i-el-gat-escaldufat | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. | Una àvia de Sant Salvador de Guardiola solia explicar al seu nét dues llegendes que són variants d'un mateix tema. La primera diu que hi havia una masia en la qual, quan es feia el capvespre i el bestiar gros tornava al corral, ja fos cavall, ase, mula, bou o vaca, solia aparèixer un gros ocellot negre, que es llençava amb força i violència contra el cap del bestiar escollit, causant-li la mort. Un dia l'hereu, molest per la paüra i per la pèrdua econòmica que això representava, va decidir restar a l'aguait. En aparèixer l'ocellot, l'home d'una escopetada el va deixar estès. I vet aquí que l'endemà, veient que el vellet del mas no apareixia per la cuina, van anar a cercar-lo i el van trobar amb el cos ple de perdigons i difunt. La segona llegenda diu que en una masoveria succeïa sovint que un gat negre rondava per la cuina a l'hora de preparar l'àpat, i al primer descuit desapareixia el tall que precisament anava destinat a la jove de la casa. Un dia, la noia fastiguejada que fos sempre a ella a qui toqués el rebre, decidí vigilar atentament el gat. De sobte, amb la llestesa pròpia d'aquests animals, el felí es va emportar de nou el millor tall, però la noia d'una revolada va prendre una paella plena d'oli bullent i la va estampar a l'esquena del pobre animal, que va deixar el tall i va fugir tot bufant i gemegant per les cremades de l'oli bullent. L'endemà al matí, en veure que la sogra de la jove no es llevava, van anar a la seva cambra i la van trobar amb tot el cos escaldufat i ple de butllofes com si li haguessin passat per la paella. Un element interessant d'aquests relats són els simbolismes dels animals. En el primer, l'ocell negre com a missatger o representant de la mort. En el segon, el gat, també negre, que sol associar-se a les bruixes. També hi veiem reflectit el principi de la màgia per simpatia, segons el qual allò similar produeix o actua sobre allò similar. En el primer cas la perdigonada té el seu efecte no en l'ocell, sinó en allò que és anàleg o que representa: l'home vell, associat a la mort. En el segon relat la paella amb oli bullent provoca les cremades no al gat, sinó a allò que representa: la sogra, una bruixa...? Les llegendes va ser recollides per Jaume Capdevila Plans el desembre de 1995. | 08098-23 | Sant Salvador de Guardiola | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 50483 | La caldera de la masia del Valldeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caldera-de-la-masia-del-valldeperes | ESTRUCH SUBIRANA, Maria (2003). 'De l'infern al cel, passant pel purgatori i visitant les bruixes (la toponímia esotèrica del Bages)', Dovella, núm. 82 (hivern, 2003), Manresa, p.26. http://mariaestruch.blogspot.com.es/2009/01/de-linfern-al-cel-passant-pel-purgatori.html | Segons s'explica, a la masia de Valldeperes hi havia una mosso que tenia poders i això va provocar algun episodi de màgia. Feien bullir la calderada, que no bullia mai, per més llenya que posessin a la fogaina, fins que el mosso deia que bulliria, i llavors fugia tota l'aigua del recipient. | 08098-24 | Masia de Valldeperes | 41.6513300,1.7104400 | 392620 | 4611868 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||||
| 50484 | Llegendes de bruixes a Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-bruixes-a-guardiola | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. | Algunes fonts orals donen notícia d'episodis de bruixeria ocorreguts a Sant Salvador de Guardiola. Una besàvia d'una casa dels afores de Guardiola contava que hi va haver uns anys que pedregava molt i les collites quedaven malmeses, cosa que provocava el malestar de la població. Va arribar un dia que una dona, possiblement bruixa, va advertir una veïna que el rector del poble era el responsable d'aquesta desgràcia, i que només ella tenia a mà el remei a aquesta calamitat. A tal efecte calia que li lliuressin una certa quantitat de diners i ella s'encarregaria de resoldre el cas. La dona va dir que en arribar la festa del panet (per sant Marc) el pobre mossèn moriria de sobte mentre celebraria la missa i, amb la seva mort, desapareixerien per sempre més les fatals pedregades. Segons sembla, el mossèn no va morir, però en canvi les pedregades s'acabaren per si soles. Altres fonts orals parlen de certa casa del poble on cada nit les bruixes destorbaven la tranquil·litat de la família tot planant i voletejant arran de la teulada i la xemeneia. Aquestes tradicions orals han estat recollides per Jaume Capdevila Plans l'octubre de 1995. Segons la tradició, el lloc de trobada de les bruixes de Guardiola era l'indret anomenat Escodines de Comasua, aigües avall del pont de Comasua a la riera de Guardiola. Allà les bruixes solien rentar la roba i feien les seves trifulgues. | 08098-25 | Guardiola, Escodines de Comasua | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50484-foto-08098-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50484-foto-08098-25-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||
| 50486 | Calendari de la Ceba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calendari-de-la-ceba | FARGAS MORERA, Fèlix (2009). Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles, p. 85. | Antigament a Salelles, com en altres llocs, hi havia pagesos que tenien el costum de fer el calendari de la ceba: posaven dotze clofolles de ceba cara enlaire amb un pessic de sal a dins. Les posaven en un reng sobre una taula a la serena de la nit de cap d'any. Segons el resultat de cada clofolla, deien que es coneixia el temps que faria cada mes de l'any. Altres també deien que els dotze primers dies de l'any assenyalaven el temps que faria els dotze mesos de l'any. | 08098-27 | Salelles | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 50515 | Barraca de pedra seca 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-22 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3299) | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-56 | 41.6676800,1.7819400 | 398599 | 4613597 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||||
| 50575 | Font de Set Rengs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-set-rengs | Font situada vora la masia de Set Rengs, a uns 70 metres baixant per un corriol que surt de la casa i s'endinsa en una fondalada. La font queda sota una petita cavitat de la roca natural per sobre de la qual passa també el camí, vora una petita cinglera i al costat d'un torrent que desemboca a la riera de Castellfollit del Boix. L'indret, envoltat de vegetació frondosa, ha estat arranjat ja des d'antic amb uns bancs de pedra i uns graons per accedir a la font. Més avall hi ha un altre brollador i, al costat, una taula rodona de pedra. | 08098-116 | Masia de Set Rengs | 41.6730800,1.7411400 | 395211 | 4614245 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50575-foto-08098-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50575-foto-08098-116-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 50576 | Pou de Set Rengs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-set-rengs | Pou d'aigua situat en un camp a uns 150 en direcció nord-oest de la masia de Set Rengs. El brocal és una construcció de pedra, amb coberta també de pedra rematada amb una mena de pinacle. Té una obertura rectangular. A l'interior el pou està revestit amb pedra a la part alta i no és gaire profund. | 08098-117 | Masia de Set Rengs | 41.6741700,1.7399500 | 395114 | 4614368 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50576-foto-08098-117-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 50579 | Figuera del Pinyot Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-del-pinyot-vell | Figuera molt antiga i de grans dimensions emplaçada al pati de cal Pinyot Vell. Segons el seu propietari, el 1963 l'arbre tenia quatre troncs però amb la gran nevada que hi va haver aquell any tots van morir excepte el més vell, que va rebrotar i encara és viu. Actualment, a més de la vella soca, la figuera té dos troncs més, que són posteriors a aquesta data. | 08098-120 | Masia del Pinyot Vell | 41.6872100,1.7911200 | 399394 | 4615754 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50579-foto-08098-120-2.jpg | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||||
| 50582 | Pou de Valldeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-valldeperes | Pou d'aigua situat enmig d'un camp, uns 50 metres al nord-oest de la masia de Valldeperes. El brocal és una construcció de pedra, de planta circular i coberta amb teules. Té una obertura rectangular amb una porta de fusta. A l'interior el forat del pou, revestit amb pedra, té una profunditat considerable. | 08098-123 | Masia de Valldeperes | 41.6515800,1.7097800 | 392565 | 4611897 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50582-foto-08098-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50582-foto-08098-123-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 50621 | Font del Calvet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-calvet | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 146-148. | Entorn precari i abandonat. | Font situada rere la muralla que encercla l'antiga masia del Calvet, en una obaga sota un petit cingle de tavertins antics que es troba al límit de la urbanització del mateix nom. La font té un cabalós brollador d'aigua subterrània. El raig més important no és on hi ha la font, sinó que forma una cascada amagada darrera dos grans blocs de pedra tosca o travertí de més de 200 m3 cadascun que, caiguts de més amunt, ara reposen sobre el llit de la riera. D'altra banda, damunt de l'altiplà on hi ha la masia, a la banda sud antigament hi havia un viver d'aigua que formava un petit embassament. Possiblement aquesta aigua contribuïa d'alguna manera al funcionament del molí fariner que hi havia prop de la masia. Prop del viver hi havia una altra font més petita, que ja no existeix. Actualment aquesta zona és un terreny erm i abandonat. Al costat de la font hi ha actualment les instal·lacions d'un dipòsit d'aigua que li donen un aspecte desendreçat, però l'entorn més general és format per un interessantíssim bosc de ribera, amb un ambient humit ple de molses, falzies, fenàs de bosc... I també retalls de bosc vell de roures i aurons negres, així com una plataneda ombrívola, on creixen com a plantes subespontànies el plàtan fals, el llorer, l'avellaner i el til·ler de fulla gran. Per aquest sector hi passen dos antics camins que comunicaven la masia: un que baixa cap a la riera de Guardiola i que la travessava mitjançant un pont que es va esfondrar en l'aiguat de l'any 2000. L'altre segueix en direcció sud | 08098-162 | Urbanització del Calvet | La Font del Calvet era de les més populars i concorregudes. A la dècada de 1930 els dies festius la gent feia cua per agafar un bon lloc. Sembla que fins i tot venien gent amb autobusos des de Manresa, que també anaven a la font del Cucut. Antigament tenia una bóta i el raig d'aigua queia dins d'una portadora de pedra. En fer-se les obres per la urbanització del Calvet la persona encarregada de la instal·lació d'aigües se la va emportar per col·locar-la al jardí de casa seva, a Igualada. També hi havia uns bancs de pedra, que actualment són al bar la Gavina, a la mateixa urbanització del Calvet. | 41.6867300,1.7804100 | 398502 | 4615714 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50621-foto-08098-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50621-foto-08098-162-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Barturó. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||
| 50623 | Entorn de la Font del Calvet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-la-font-del-calvet | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 146-148. | La zona de la Resclosa es troba en bon estat. La resta està abandonada i envaïda per la vegetació. | L'entorn de la Font del Calvet, en el context de la conca de la riera de Guardiola en el seu tram entre la masia del Calvet i la zona coneguda com la Resclosa, constitueix un entorn humit amb una interessant vegetació de ribera. És un lloc que tenia una important tradició de fer-hi aplecs i fontades, i s'hi conserven antics camins i diversos elements patrimonials vinculats amb la masia i amb l'aprofitament hidràulic de la riera. La proximitat d'aquest espai verge i feréstec amb la precària urbanització del Calvet augmenta encara més el seu valor natural i patrimonial. La Font és situada rere la muralla que encercla l'antiga masia del Calvet, en una obaga sota un petit cingle de travertins antics que es troba al límit de la urbanització. La font té un cabalós brollador d'aigua subterrània, però el raig més important no és on hi ha la font, sinó que forma una cascada amagada darrera dos grans blocs de pedra tosca o travertí de més de 200 m3 cadascun que, caiguts de més amunt, ara reposen sobre el llit de la riera. A l'entorn de la font hi trobem un interessantíssim bosc de ribera, amb un ambient humit ple de molses, falzies, fenàs de bosc... I també retalls de bosc vell de roures i aurons negres, així com una plataneda ombrívola, on creixen com a plantes subespontànies el plàtan fals, el llorer, l'avellaner i el til·ler de fulla gran. De l'indret de la font parteixen dos camins antics, avui abandonats, que comunicaven la masia: un que baixa cap a la riera de Guardiola i que la travessava mitjançant un pont construït l'any 1906 que es va esfondrar en l'aiguat de l'any 2000. L'altre segueix en direcció sud. Així mateix, vora la riba dreta de la riera, al costat dels dos blocs de travertí caiguts, queden interessants vestigis del rec d'un molí fariner que hi havia vora la masia del Calvet, probablement a prop de la font. Avui tota aquesta zona es troba envaïda per la vegetació i és difícil identificar bona part del traçat del rec. Precisament a l'indret on hi havia la resclosa del molí, al costat de l'actual pont de la carretera, hi ha una esplanada força espaiosa amb una petita àrea de picnic que és un altre dels punts tradicionals de lleure, just al costat d'un gran toll d'aigua embassada de la riera. Una part, però, ha estat força alterat, ja que acull també diverses infraestructures del col·lector d'aigües. | 08098-164 | Urbanització del Calvet | 41.6863300,1.7787500 | 398363 | 4615671 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50623-foto-08098-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50623-foto-08098-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 50639 | Cingle de l'Hort del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingle-de-lhort-del-rei | Cinglera despresa, indret envaït per la vegetació. | Possible lloc d'enterrament situat al peu d'una petita cinglera. Actualment en aquest indret hi trobem dos blocs de roca de conglomerat que s'han desprès de la part superior del cingle, situat a l'extrem d'un camp (l'Hort del Rei). Segons notícies orals, a l'espai que hi ha entre les dues roques i la paret del cingle un pagès hi va recollir un bon nombre d'ossos. Actualment es troba cobert de vegetació. Entorn de 1970 els dos blocs de roca es van desprendre del cingle. Aleshores Josep Morales, un pagès de la zona actualment ja difunt, va afirmar haver trobat en aquest lloc diversos ossos que, segons ell, corresponien a restes humanes. Entorn de l'any 2000 Jaume Capdevila i Marc Sellarès van fer una inspecció de l'indret i hi van poder recollir alguns fragments d'ossos indeterminats. Per les característiques de l'indret és possible pensar en algun tipus d'enterrament semblant a les balmes sepulcrals de l'època del megalitisme. Amb les poques dades disponibles, però, es tracta d'una pura hipòtesi que caldria confirmar. | 08098-180 | Prop de cal Rei, al raval del Sellarès. | 41.6881000,1.7528400 | 396209 | 4615899 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50639-foto-08098-180-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Marc Sellarès Cots. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 50655 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova | Entorn desendreçat i precari. | Font situada actualment al costat sud de la carretera vella d'Igualada (c-37 z). Consisteix en un senzill brollador en un marge de pedra seca que aboca l'aigua en una pica de ciment. Al costat hi ha un cobert amb el sostre d'uralita. La font està senyalitzada amb un pal informatiu, ja que forma part d'un dels itineraris senyalitzats que recorren les diverses fonts del municipi. Per aprofitar aquestes surgències naturals d'aigua, es van bastir molins des de l'edat mitjana. A la Font Nova n'hi va haver un. | 08098-196 | Raval del Parrot de la Riera | El topònim de 'Font Nova' és molt recent, ja que antigament aquest indret era conegut com la Font del Molí. Es tracta d'un sector proper a la riera de Guardiola on hi ha diversos punts amb vivers o surgències naturals d'aigua, com ara en el mateix lloc on, des de l'edat mitjana, hi havia un molí. Uns anys enrere al costat de la font hi havia una caseta que servia com a 'merendero' i tenia molt anomenada. | 41.6755100,1.7583000 | 396644 | 4614494 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50655-foto-08098-196-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 50656 | Alzina del Parrot de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-parrot-de-la-riera | Alzina centenària, de grans dimensions, situada en un bosquet que es coneix popularment com l'Estenedor, molt a prop de la casa de la Fassina però en terres del mas Parrot de la Riera. Algunes branques de l'alzina han estat podades i, no fa gaires anys, va quedar lleugerament afectada per un dels incendis forestals. Segons sembla, aquest bosquet s'utilitzava tradicionalment com a lloc per anar-hi a estendre la roba. Es troba situat al costat del que havia estat camí ral de Manresa a Igualada, molt a prop també de la riera de Guardiola. | 08098-197 | Bosquet de l'Estenedor (prop de la Fassina i el mas Parrot de la Riera) | 41.6785500,1.7626400 | 397010 | 4614827 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50656-foto-08098-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50656-foto-08098-197-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||||
| 50715 | Balma i viver de cal Nano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-i-viver-de-cal-nano | Mur exterior en estat precari. | Balma obrada amb un mur que conté al seu interior un dipòsit o viver d'aigua. Es troba en una petita cinglera sota el camí que condueix a la masia de Vilomara. Als peus de la cinglera hi passa el torrent de Vilomara i, més enllà, s'estén un camp de conreu. La balma és tancada per un mur de pedra que, a l'extrem oest, té una precària obertura d'accés. L'interior conté un dipòsit de planta rectangular que, en la part baixa, ha estat encimentat però que, en alguns punts, deixa entreveure un mur de revestiment de pedra. Aquesta cisterna a bassa subterrània té una certa profunditat i sembla que l'aigua hi neix. Actualment del dipòsit en surt un tub de plàstic cap amunt. Es tracta d'una infraestructura singular de la qual desconeixem l'època i quin ús concret tenia. L'obra actual possiblement és moderna però l'aprofitament d'aquest punt amb aflorament d'aigua podria ser antic. | 08098-256 | Prop de cal Nano, al sector de Coll d'Arboç. | 41.6772200,1.7936800 | 399591 | 4614642 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50715-foto-08098-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50715-foto-08098-256-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||
| 50716 | Alzina de cal Nano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-nano | Alzina centenària, de grans dimensions, situada vora la casa de pagès de cal Nano, en una petita esplanada al costat de llevant. L'alzina es troba en un entorn boscós amb predomini de pins i amb algunes alzines. | 08098-257 | A la casa de pagès de cal Nano (sector de Coll d'Arboç) | 41.6760600,1.7944800 | 399656 | 4614513 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50716-foto-08098-257-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||||
| 50717 | Creu de la Melera / fita de terme 4 entre Sant Salvador de Guardiola i Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-melera-fita-de-terme-4-entre-sant-salvador-de-guardiola-i-rajadell | Anònim (2014). Festivitat de Sant Marc i repartiment del Panellet. Sant Salvador de Guardiola. Reculls de la Guíxola, núm. 2. Cercle Cultural la Guíxola. BENET CLARÀ, Albert (1985) Història de Manresa, dels orígens al segle XI, Manresa, p. 68. CAPDEVILA, Jaume (2001). 'La Festa del Panellet'. Ressò, núm. 16. Juny 2001. CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. FARGAS MORERA, Fèlix (2009). Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles, p. 78. Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), pp. 15-16, 21-22. | Roca amb una creu gravada i altres perforacions que es troba situada en un punt elevat del turó de la Melera, a un extrem de la serra de Gallcanta. El cim d'aquest turó forma una cresta estreta i allargada que té el punt més alt a la part central (530 m) mentre que els dos extrems són lleugerament més baixos (527 m respectivament). La Melera és el segon cim més alt del municipi, després de la Pòpia del Montgròs (668 m). L'indret es troba en un emplaçament molt especial: sobre una plataforma rocosa que conforma una petita cinglera a l'extrem est de la cresta. A la part més alta hi trobem una roca que sobresurt, amb unes característiques que recorden la forma d'un altar. A la superfície superior, més o menys plana, presenta diferents perforacions. Concretament, una creu llatina de traç molt gruixut, els braços de la qual mesuren 40 x 25 cms. Al punt on es creuen els dos braços té una cavitat lleugerament més fonda. Una mica més avall, més o menys a la part central de la roca, hi ha una cavitat de forma ovalada que mesura 28 cms en la part més llarga i té una profunditat de 15 cms. Finalment, una mica més avall hi ha una cavitat més petita, d'uns 9 cms de diàmetre. Des d'aquest indret s'obté una espectacular vista panoràmica en la qual destaca, al sud, una visió frontal i perfectament perfilada de Montserrat; a l'est veiem el Montcau i la serra de Sant Llorenç del Munt; més al nord, el pla de Bages, la muntanya del Cogulló, el Collbaix i, al fons, les muntanyes del Prepirineu. Les característiques especials d'aquest indret ens indueixen a pensar que podria ser un lloc sagrat des d'èpoques ancestrals, probablement amb un origen precristià. Les dues cavitats suggereixen que la roca podia haver estat utilitzada per fer-hi algun ritual relacionat amb libacions, ofrenes o sacrificis. La cavitat al punt central de la creu reforça aquesta hipòtesi, ja que podria tractar-se d'un forat similar als altres dos posteriorment convertit en una creu. Això explicaria el seu traç notòriament gruixut. La carena de la serra de Gallcanta i el turó de la Melera fan de termenal que separa els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. El document on es fixen els dos termes municipals reconeix oficialment aquesta pedra com una de les fites separadores dels termes (fita 4). D'altra banda, el terme antic de la ciutat de Manresa, documentat als segles X i XI, passava pel lloc on comença la Melera, al coll de Gallcanta (BENET: 68), i també la divisòria entre les parròquies de Salelles i Sant Salvador de Guardiola passava per aquest sector. | 08098-258 | Turó de la Melera | És difícil aventurar la datació d'un indret com aquest per la manca d'elements de context que ens ajudin a precisar. Per les seves característiques especials, considerem que és una hipòtesi plausible que es tracti d'un lloc sagrat ancestral, originat en època antiga o fins i tot prehistòrica. En tot cas, el que és altament probable és que tingui relació amb el ritual de beneir el terme, que a Sant Salvador de Guardiola tenia molt arrelament. Coincidia amb la Festa del Panellet, que es celebrava el 25 d'abril, per Sant Marc, i era la festa més popular del poble. El punt central on tenia lloc aquest ritual era una roca de característiques similars anomenada el Pedró, que està situada al costat de l'església parroquial. Des d'aquest d'aquí es beneïa el territori en les quatre direccions i, en els dies següents, el capellà es desplaçava a les diferents masies del terme per beneir-les. En molts indrets durant aquest ritual es beneïen també les creus i algunes de les fites situades als límits del terme, especialment els cims situats a les cotes més altes. Molt probablement, la creu de Melera era un d'aquests llocs on s'hi feia una benedicció ja que, com hem dit, era un indret per on passaven les particions de diferents termes. La benedicció del terme és un ritual de reminiscències paganes en el qual els feligresos rendien culte al territori del seu entorn i el beneïen per protegir-lo de qualsevol contratemps. Els orígens tant de la benedicció del terme com de la Festa del Panellet cal cercar-los en rituals agraris primitius que es feien en aquest moment de la primavera, just quan el blat comença a créixer. El 2008, en el projecte de replantejament del termenal entre Rajadell i Sant Salvador de Guardiola es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. | 41.7031800,1.7518200 | 396149 | 4617574 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50717-foto-08098-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50717-foto-08098-258-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||
| 50733 | Font del Parrot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-parrot | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/plantilla9.asp?seccion=1&opcion=750&id=751 | Entorn força envaït per la vegetació. | Font situada en una fondalada ombrívola prop del torrent del Parrot. Té un mur de pedra pel qual surt el raig, el qual conté un dipòsit que emmagatzema l'aigua i és tapat per una llosa. Té un cabal baix. Està senyalitzada amb un pal indicatiu i forma part de l'itinerari de les Fonts de l'Obaga del castell de Guardiola. | 08098-274 | Prop de la casa del Parrot de la Carretera | 41.6636500,1.7762600 | 398120 | 4613156 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50734 | Font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-0 | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/plantilla9.asp?seccion=1&opcion=750&id=751 | Entorn força envaït per la vegetació. | Font situada en una fondalada ombrívola prop del torrent del Parrot. Té un petit mur de pedra pel qual surt el raig, el qual conté un dipòsit que emmagatzema l'aigua i és tapat per una llosa. Està senyalitzada amb un pal indicatiu i forma part de l'itinerari de les Fonts de l'Obaga del castell de Guardiola. Aquesta font té un cabal baix, però a l'estiu s'assecava més tard que la seva veïna (Font del Parrot) i era d'ús habitual pels habitants del raval del Parrot. | 08098-275 | A prop del raval del Parrot | 41.6641600,1.7741000 | 397941 | 4613215 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50734-foto-08098-275-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 50735 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-1 | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/plantilla9.asp?seccion=1&opcion=750&id=751 | Font situada vora una codina per on discorre el torren del Grèvol. En un lateral hi ha diverses teules (d'aquí el nom de la font) per on surt l'aigua, tot i que actualment és pràcticament seca. Està senyalitzada amb un pal indicatiu i forma part de l'itinerari de les Fonts de l'Obaga del castell de Guardiola. | 08098-276 | Prop del raval del Parrot, al torrent del Grèvol | 41.6658000,1.7694900 | 397560 | 4613403 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50735-foto-08098-276-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50742 | Creu de terme de la Torre Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-torre-oms | <p>Creu de terme emplaçada vora la tanca exterior de la Torre Oms, molt propera al nucli de Salelles. Està formada per un pedestal o basament de pedra de planta rectangular, el qual té esculpides quatre motllures en degradació a la part superior. Al damunt hi ha encastada una creu de ferro amb les astes lleugerament eixamplades, a la manera d'una creu paté. Originàriament la creu es trobava emplaçada gairebé a tocar de la tanca de la casa, lleugerament a l'esquerra del portal. L'any 1967 es traslladà a la ubicació actual.</p> | 08098-352 | Torre Oms, prop del nucli de Salelles | <p>No coneixem notícies sobre la construcció d'aquesta creu que, per la tipologia molt clàssica del pedestal, tal vegada podria correspondre als segles XVII-XVIII. Era una de les creus de terme de la parròquia de Salelles i, quan es feia el ritual de beneir el terme, era una de les parades obligades perquè el capellà fes la corresponent benedicció amb el salpàs.</p> | 41.7014900,1.7881500 | 399169 | 4617343 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50742-foto-08098-352-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep M. Oms Cornet. | 94 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||
| 50747 | Font de l'Hort de l'Iscle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-liscle | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/plantilla9.asp?seccion=1&opcion=750&id=751 | Font situada al torrent de les Fonts, en una fondalada envoltada per vegetació de ribera. La font és sota una petita balma i al costat té una bassa de pedra que aprofita l'aigua per a regar horts. Té un cabal baix. Està senyalitzada amb un pal indicatiu i forma part de l'itinerari de les Fonts de la Solana del Montgròs. | 08098-278 | Prop del raval del Sellarès, al torrent de Fous | 41.6844900,1.7513700 | 396081 | 4615500 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50747-foto-08098-278-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50754 | Pous del Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-del-brunet | La part superior del brocal d'un dels pous s'ha perdut. | Uns 100 metres a l'oest de la masia del Brunet hi ha dos interessants pous d'aigua. El primer és obrat en un petit pendent al marge d'un camp, al costat nord del camí d'accés. Es tracta d'un pou cilíndric la paret del qual, en la seva part superior, queda parcialment al descobert vora el marge. El brocal, també cilíndric, és fet amb petits carreus i ha perdut la part superior, on hi devia haver la coberta i la corriola. Just a l'altre costat del camí hi ha un segon pou que aprofita la mateixa veta d'aigua. En aquest cas només queda a la superfície una petita part del brocal, confeccionat amb grossos carreus. Per aquestes característiques, aquest sembla més modern que l'anterior. | 08098-285 | Masia del Brunet | El mas del Brunet es troba al costat d'una capella preromànica. L'església és documentada des del segle XI i el mas també es troba documentat en època medieval. | 41.6674400,1.7873200 | 399047 | 4613564 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50754-foto-08098-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50754-foto-08098-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50754-foto-08098-285-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||
| 50759 | Pòpia del Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/popia-del-montgros | PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics del Geoparc de la Catalunya Central. Cossetània edicions, col·lecció Azimut Turisme, Valls, p. 152-154. | La Pòpia del Montgròs, amb 668 metres d'altitud, és el cim més alt de Sant Salvador de Guardiola. Situat a l'oest del terme municipal, la carena d'aquesta muntanya, que segueix cap al nord i l'est formant la serra de Gallcanta o de l'Edllet, fa de termenal amb el municipi veí de Castellfollit del Boix. La muntanya té un perfil cònic molt característic, i és el cim més emblemàtic de l'entorn, mentre que la serra de Gallcanta és un exemple del tipus de relleu anomenat tubular. L'any 2015 per primera vegada l'associació la Guíxola va col·locat un pessebre al cim del turó. Al costat nord del cim s'hi pot veure una roca plana que ha estat falcada i que té forma de taula. Segons es diu, antigament els quatre propietaris amb terres que llindaven en aquest punt es reunien un cop a l'any a l'entorn d'aquesta taula. | 08098-290 | Sector oest del terme municipal | 41.6865700,1.7316500 | 394443 | 4615754 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||||
| 50761 | La Glorieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-glorieta | El jaciment sembla força arrasat | Jaciment prehistòric que podria correspondre a una cista amb túmul. Està situat en el vessant sud-est d'un petit turó, en el paratge conegut com La Glorieta. En aquest lloc s'hi pot veure un amuntegament de pedres i també han aparegut restes de ceràmica feta a mà d'època prehistòrica. Aquests indicis fan pensar que es podria tractar d'una petita cista amb túmul, un tipus d'enterrament que va estar en ús al Neolític, calcolític i edat del Bronze. | 08098-292 | Extrem sud del terme municipal | 41.6470000,1.7453400 | 395519 | 4611345 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50761-foto-08098-292-2.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||
| 50767 | Hort del Xaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-del-xaix | Jaciment de fòssils situat a la vora est del torrent dels Colomers (més endavant torrent de Graell), en un indret conegut com l'Hort del Xaix perquè els propietaris d'aquesta casa de Guardiola hi tenien un hort i un pou o viver. La zona on afloren més fòssils es troba al marge d'un petit altiplà. Els fòssils corresponen a corall marí. Antigament, en algunes cases de Guardiola es guardaven mostres d'aquest fòssil. | 08098-298 | Al torrent dels Colomers, a l'alçada del camp de futbol | 41.6770200,1.7711700 | 397717 | 4614647 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50767-foto-08098-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50767-foto-08098-298-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Marc Sellarès Cots. | 123 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||
| 50768 | Pedra del Pla de Sanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-pla-de-sanc | ARCOS, Roser. 'L'evolució d'un mas medieval al Pla de Sanç, Sant Salvador de Guardiola (El Bages)'. III congres d'arqueologia medieval i Moderna. Sabadell, 2006. p.689 - 694. CAPDEVILA PLANS, Jaume (2004). '1282 - Plano de Sanç - 2004. Masia del terme de Guardiola de Bages'. Quaderns de la Guíxola, núm. 12 (gener de 2004), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 56, 68, 80, 81, 109, 144. | Bloc de pedra partit. | Gran bloc de pedra partit actualment en dues meitats que servia per a algun ús agrícola desconegut i que va ser localitzat prop de les restes d'un mas medieval que fou objecte d'una excavació arqueològica i que és conegut com Pla de Sanç. Les dues pedres són emplaçades actualment en una zona verda vora l'avinguda de la Generalitat. En el seu origen es tractava d'un gran bloc quadrangular al qual se li havien practicat dues incisions formant unes cavitats de forma més o menys quadrada a la part superior. El bloc sencer mesurava 1,67 m d'alçada per 0,80 d'ample. Quan va ser localitzada aquesta peça es trobava fora de context i s'ignora la seva cronologia i funcionalitat concreta. | 08098-299 | Avinguda de la Generalitat (nucli urbà de Guardiola) | Uns 200 m al sud-oest del lloc on es va excavar el jaciment hi ha el mas conegut amb el nom de Pladesans. Jaume CAPDEVILA (2004: 3) considera que les restes excavades podrien ser el primitiu mas. Tanmateix, no hi ha cap evidència que ho confirmi, llevat de la simple proximitat. En realitat podria tractar-se de dos masos diferents. El mas Pla de Sanç està documentat des del segle XIII. Considerem que el més probable és que es tracti de dos masos diferents, i que les notícies documentals del mas Pla de Sanç es refereixin al que encara es conserva dempeus. Pel que fa al jaciment, es localitzà l'any 2003, precisament quan Marc Sellarès Cots va donar notícia de la troballa d'aquesta pedra, durant les obres de seguiment de la nova carretera C-37 entre Manresa i Igualada. En un primer moment es va localitzar un gran bloc de pedra amb dues incisions fetes a mà, de probable ús productiu, així com una alineació de pedres que semblaven correspondre a un mur. Seguidament s'hi van realitzar dues intervencions arqueològiques de caràcter preventiu, la primera dirigida per Roser Arcos i la segona per Jordi Guàrdia, de l'empresa Arqueociència. L'any 2004 es procedí al desmantellament de les restes del jaciment. L'assentament tenia quatre fases: la primera d'època romano-visigòtica, la segona corresponent a un mas dels segles XIII-XIV, la tercera era d'abandonament del mas al segle XIV i la quarta corresponia a un reaprofitament dels segles XIX-XX. | 41.6815500,1.7656700 | 397267 | 4615156 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50768-foto-08098-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50768-foto-08098-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50768-foto-08098-299-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|94 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||
| 50769 | Bassa del mas Puig de l'Escuder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-mas-puig-de-lescuder | Part del mur s'ha esllavissat. | Bassa de tamany mitjà emplaçada al turó de la Guíxola, al costat del camí entre la torre de la Guíxola i el mas Puig de l'Escuder. Consisteix en una cavitat excavada al terreny natural i revestida amb un mur interior de pedra seca. Adopta una planta irregular, més o menys de forma trapezial, amb el mur sud pràcticament recte i el mur nord i oest de forma corba. El mur nord té diverses lloses que sobressurten en forma d'escala per accedir al fons de la bassa. El turó de la Guíxola té dos pics més elevats als extrems est i oest. Actualment no és visible el rec de captació, que devia recollir l'aigua de les pluges provinent dels dos pics. | 08098-300 | Al turó de la Guíxola | En aquest indret hi ha documentada l'existència d'una torre de guaita medieval i un mas també medieval: la torre de la Guíxola i el mas Puig de l'Escuder. Al segle XIX es construí de nou l'actual torre del telègraf òpitc de la Guíxola. Aquesta bassa devia servir per regar horts de la zona i tal vegada abastia també les dues construccions. | 41.6736400,1.7924800 | 399486 | 4614246 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50769-foto-08098-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50769-foto-08098-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50769-foto-08098-300-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||
| 50775 | Pou de l'Hort del Sai o de la font del Genovès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-lhort-del-sai-o-de-la-font-del-genoves | FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 29-32. | Pou en força bon estat, li falta la coberta. Resta d'estructures en estat precari i tota la zona coberta per la vegetació. | Pou d'aigua associat a altres restes que permeten suposar l'existència d'infraestructures relacionades amb l'aprofitament hidràulic del torrent conegut amb el nom del Rasot, al costat del lloc on hi ha la font de l'Hort del Sai. Prop de la font el torrent forma un petit toll o viver en un lloc on hi neix l'aigua. En aquest punt hi ha un petit barranc que forma diversos salts d'aigua cap a una fondalada on hi ha el toll i, a més, hi conflueixen dos torrents. Al costat d'aquest petit toll hi ha restes d'algun mur, que podria haver servit per embassar o canalitzar l'aigua, i també un cobert de pedra. Uns vint metres aigües avall, al costat de llevant del torrent, s'aixeca un pou. És una construcció de pedra força sòlida, de planta rectangular, amb una finestra emmarcada amb maons com a únic accés. L'interior adopta la forma d'un pou de planta rectangular d'una profunditat considerable. Antigament, la petita esplanada que hi ha al voltant era ocupada per horts; d'aquí el nom de l'Hort del Sai. Possiblement aquestes infraestructures tenien com a objectiu proporcionar aigua per al regatge dels horts. A més a més, però, segons Fèlix FARGAS (2012: 29-32), a les vores del torrent aigües avall, abans d'arribar al lloc conegut com la Socarrada, es van trobar diverses pedres de molí mig colgades. Algunes es van recuperar i es troben col·locades actualment en alguns llocs de Salelles: a l'església, al cementiri i en cases particulars. Això fa suposar a Fargas l'existència d'un possible trull o molí d'oli en aquesta zona, el qual podria aprofitar el salt d'aigua natural existent a la zona del viver. Actualment tota la fondalada es troba embrossada i coberta de vegetació, cosa que fa molt difícil l'exploració del terreny. | 08098-306 | Prop de la font de l'Hort del Sai, a Salelles | Segons explica Fèlix FARGAS (2012: 29-32) en el seu llibre sobre Salelles, els terrenys coneguts com l'Hort del Sai eren a prop de l'antic mas Sunyer, actualment derruït, en terrenys de Juan Genovès. Els horts van ser conreats fins l'any 1945. Amb els elements coneguts és molt difícil donar una possible datació d'aquestes restes. L'actual construcció del pou sembla correspondre al segle XIX, però tal vegada l'origen d'aquestes infraestructures sigui força més antic. | 41.7050200,1.7751500 | 398093 | 4617751 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50775-foto-08098-306-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||
| 50780 | Font de Fous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fous | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/fonts/F.pdf | Font situada vora el torrent de les Fonts. Està adequada amb un pedrís en el qual hi ha un brollador també de pedra. Antigament era aprofitada per regar horts mitjançant una bassa.Té un cabal mitjà. Està senyalitzada amb un pal indicatiu i forma part de l'itinerari de les Fonts de la Solana del Montgròs. | 08098-311 | Al torrent de les Fonts, prop del raval del Sellarès | 41.6839500,1.7538900 | 396290 | 4615437 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50780-foto-08098-311-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50781 | Font del Barber | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-barber | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/fonts/F.pdf | Font situada al torrent de les Fonts, sota una balma força espectacular per on baixa el torrent. L'aigua brolla d'un forat sota la roca. Antigament era aprofitada per regar horts.Té un cabal mitjà. Està senyalitzada amb un pal indicatiu i forma part de l'itinerari de les Fonts de la Solana del Montgròs. | 08098-312 | Al torrent de les Fonts, prop del raval del Sellarès | 41.6845200,1.7565200 | 396510 | 4615497 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50781-foto-08098-312-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50782 | Font del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-boix | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/BOIX.pdf | Entorn abandonat. | Font situada al torrent de la Font del Boix, al límit meridional del terme municipal de Sant Salvador de Guardiola. La font es troba just al marge esquerre del torrent i consisteix en un petit brollador (actualment de plàstic) encastat a la roca que hi ha al marge del torrent. Fa uns anys aquesta font, de la qual en tenien cura els propietaris del mas Enric de la Torre, era molt concorreguda. Té un cabal mitjà. | 08098-313 | A l'extrem sud del terme municipal | 41.6459300,1.7373400 | 394851 | 4611235 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50782-foto-08098-313-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 50783 | Font de Balegues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-balegues | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/BALEGUES.pdf | Entorn emborssat. | Font situada al costat d'un camí i que consisteix en una estructura d'obra que resguarda un marge, amb una porteta per on rajava l'aigua. Actualment la font està seca. | 08098-314 | Prop de la masia de Set Rengs, al sector oest del terme municipal | 41.6750400,1.7472900 | 395726 | 4614455 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50783-foto-08098-314-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 50785 | Font dels Llaurers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-llaurers | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/LLAURERS.pdf | Font seca, indret cobert per la vegetació. | Font situada prop del torrent de Montgròs, en una zona on hi ha diversos llaurers, al costat d'un camí. És una font de clot que servia també per regar uns horts. Actualment està seca i el lloc es troba cobert per la vegetació. Està senyalitzada amb un pal indicatiu i forma part de l'itinerari de les Fonts de la Solana del Montgròs. | 08098-316 | Prop de la masia de Montgròs, al sector nord-oest del terme municipal | 41.6935600,1.7415100 | 395275 | 4616519 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50786 | Font del Martri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-martri | Font situada al torrent de Montgròs, sota una petita balma per on transcorre el torrent. Està senyalitzada amb un pal indicatiu i forma part de l'itinerari de les Fonts de la Solana del Montgròs. | 08098-317 | Prop de la masia de Montgròs, al sector nord-oest del terme municipal | 41.6921700,1.7453500 | 395593 | 4616360 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||||
| 50787 | Font del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-1 | Entorn desendreçat i en estat d'abandonament | Font que brolla d'una paret situada al costat de ponent de la casa del Molí de Miralda, que antigament havia estat un molí fariner. Es troba en una zona on hi neix aigua abundant en diferents punts. La font brolla per un tronc encastat entre les pedres del mur, i té un cabal mitjà. | 08098-318 | Al Molí de Miralda (raval del Parrot de la Riera) | Aquest és un dels dos molins fariners que hi havia al terme de Guardiola, probablement el més antic. Segons Jaume CAPDEVILA (2006: 21) a l'època medieval entre els béns dominicals pertanyents al castell de Guardiola (és a dir, reservats a l'explotació directa per part del senyor) hi havia un molí fariner situat al peu de la riera de Guardiola. No tenim més detalls ni referències documentals al respecte, però és segur que es tracta del Molí de Miralda. A principis del segle XVI la família Miralda, propietària del mas construït a les antigues dependències del castell, va adquirir les terres i propietats dominicals i, per tant, el molí. Als segles XVII-XVIII les instal·lacions del molí es devien ampliar i reforçar. La tipologia de la bassa, de grans dimensions, correspon a aquesta època, i la inscripció del portal (1766) podria indicar que en aquest moment també es van fer reformes importants i ampliacions a la casa. Tanmateix, segons el cadastre de 1780 l'únic molí fariner del terme era el del Calvet que, a més, era l'única activitat industrial registrada (GÓMEZ, 1988: 424). No sabem, per tant, fins quan va continuar fent funcions de molí. En època més recent, probablement al segle XIX o principis del XX, les instal·lacions es van reconvertir en una fàbrica d'alcohol de cremar. Encara queden restes de la pintura d'un rètol que ho anuncia sobre la porta d'entrada. Més recentment encara, la casa va estar llogada a diferents estadants. Entorn de 1967 s'hi van establir els actuals propietaris, que van comprar l'immoble als Miralda. En aquests anys l'interior de la casa encara tenia un forat que arribava fins al sostre, amb la teulada oberta, al lloc on antigament hi havia la caldera de la fàbrica d'alcohol. D'aquestes instal·lacions es conserven encara uns dipòsits de formigó. | 41.6763300,1.7602100 | 396804 | 4614583 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50796 | Font de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-dalt | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/DE%20DALT.pdf | Font situada uns 200 metres a l'est del pavelló poliesportiu, prop del torrent del Graell. La font raja a través d'una canonada de plom, encastada en un muret de pedra. Té un cabal mitjà. Està senyalitzada amb un pal indicatiu i forma part de l'itinerari de les Fonts de l'obaga del castell de Guardiola. | 08098-327 | Prop del poble de Guardiola | 41.6777100,1.7700600 | 397626 | 4614724 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||||
| 50797 | Font del Genovès o del Sai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-genoves-o-del-sai | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/GENOV%C3%89S.pdf | Entorn totalment envaït per la vegetació. | Font situada a la confluència d'un torrent anomenat el Rasot, en una petita fondalada. Actualment és coberta de vegetació. La font raja per un tub, i té un cabal baix. Prop de la font hi ha un interessant conjunt d'instal·lacions per a l'aprofitament hidràulic que inclouen una bassa, un pou i restes d'un possible molí d'oli. | 08098-328 | Sector nord del terme, prop de Salelles | 41.7052400,1.7747400 | 398059 | 4617775 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50798 | Font de l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesquerra-0 | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/ESQUERR%C3%80.pdf | Totalment coberta per la vegetació. | Font situada en una fondalada per on baixa un torrent que, més endavant, desemboca en el Rasot. És una font de raig i té un cabal baix. Actualment la fondalada es troba totalment coberta per la vegetació. Antigament era una font molt concorreguda. | 08098-329 | Al sector nord del terme, prop de Salelles | 41.7004300,1.7712900 | 397764 | 4617245 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50799 | Font de l'Urpina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lurpina | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/URPINA.pdf | Entorn abandonat. | Font situada en una fondalada que desemboca a la vall per on passa el torrent del mas de l'Orpina, uns 200 metres a l'oest d'aquest mas. La font consisteix en un muret que té una cavitat amb una petita bassa, on sortia el raig per un tub. Actualment la font està seca, però antigament havia servit per regar horts. Està senyalitzada amb un pal indicatiu i forma part de l'itinerari de les Fonts de la Solana del Montgròs. | 08098-330 | Prop del mas Urpina | 41.6767400,1.7458100 | 395606 | 4614646 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50800 | Font del Raval del Parrot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raval-del-parrot | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/RAVAL%20DEL%20PARROT.pdf | Entorn poc cuidat. | Font situada a la vora esquerra del torrent que passa sota el pont del Parrot, a pocs metres del pont. Actualment la font té un cabal molt baix o està seca. Està senyalitzada amb un pal indicatiu i forma part de l'itinerari de les Fonts de l'Obaga del castell de Guardiola. | 08098-331 | Sota el pont del Parrot o del Cementiri | 41.6709300,1.7702500 | 397631 | 4613971 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50800-foto-08098-331-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 50801 | Font de la Pressa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pressa | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/DE%20LA%20PRESSA.pdf | Entorn abandonat. | Font situada sota un pontet per on passa el camí que va a can Casanoves i que salva el desnivell provocat per un torrent que, més avall, desemboca en el torrent de la Fessona. La font, actualment seca, rajava d'un tub encastat al muret del pont. | 08098-332 | Masia de cal Casanoves | 41.6965800,1.7624200 | 397020 | 4616829 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,57 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml