Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50579 | Figuera del Pinyot Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-del-pinyot-vell | Figuera molt antiga i de grans dimensions emplaçada al pati de cal Pinyot Vell. Segons el seu propietari, el 1963 l'arbre tenia quatre troncs però amb la gran nevada que hi va haver aquell any tots van morir excepte el més vell, que va rebrotar i encara és viu. Actualment, a més de la vella soca, la figuera té dos troncs més, que són posteriors a aquesta data. | 08098-120 | Masia del Pinyot Vell | 41.6872100,1.7911200 | 399394 | 4615754 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50579-foto-08098-120-2.jpg | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | ||||||||||||||
| 50593 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-13 | XIX-XXI | Arxiu conservat a les dependències de l'Ajuntament que inclou l'arxiu administratiu en curs així com també l'arxiu històric del municipi. L'any 2002 va ser organitzat per tècnics de la Diputació de Barcelona. El 2015 han sol·licitat a la Diputació l'actualització del fons i un cop fet, l'arxiu podrà formar part del programa de gestió i manteniment d'arxius locals impulsat per aquesta institució. Actualment ocupa una sala de dimensions petites que es troba ja al límit d'estar saturada. Seguint la classificació pròpia de la Diputació de Barcelona, l'arxiu inclou els següents apartats: 1. Administració general ( inclou les actes dels plens de l'Ajuntament des del 1870), 2. Hisenda (inclou pressupostos municipals des del 1847, llibres d'actes d'arqueig des del 1879, amillaraments des del 1871, contribució rústica i pecuària des de 1850 o contribució industrial des de 1882), 3. Proveïments (inclou contractació d'aigües des de 1926), 4. Beneficència i assistència social, 5. Sanitat, 6. Obres i urbanisme, 7. Seguretat pública (inclou guardes jurats des de 1888), 8. Servei militar (amb documentació de quintes des del 1845), 9. Població (inclou padrons des de 1860), 10. Eleccions (des de 1889), 11. Ensenyament, 12. Cultura, 13 Serveis agropecuaris i medi ambient, 14 Col·leccions factícies. Així doncs, la documentació conservada és força moderna, a partir de mitjan segle XIX: la documentació sobre quintes de l'any 1845 és la més antiga. | 08098-134 | Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola: carrer de Dalt, núm. 19 | Sembla ser que a la dècada de 1980 es va destruir documentació de l'Arxiu municipal. | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||||||||
| 50726 | Creu de can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-can-batlle | XX | Creu de pedra emplaçada a la masia de can Batlle, en el que actualment és una zona enjardinada al sud-oest de la casa. Està formada per un pedestal de planta octogonal amb quatre graons. El fust de la creu també és de secció octogonal i comença amb un basament més ample. A la part superior té un capitell amb gravats i, al damunt, la creu, feta d'una pedra més blanca i col·locada recentment. | 08098-267 | Masia de can Batlle | Segons la inscripció, la creu devia ser constuïda l'any 1906 i el 1950 es devia restaurar. Entorn del 2010 va ser reposada la part de la creu pròpiament, ja que havia quedat malmesa a causa d'una tempesta. | 41.6911800,1.7610300 | 396896 | 4616231 | 1906 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al basament de la columna: 'SPES MEA IN COELO. ANY 1906'.Inscripció al basament de la columna: '19-9-50'. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||||||
| 50732 | Arxiu parroquial de Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-salvador-de-guardiola | <p>http://www.abev.net/default.htm</p> | XVI-XXI | <p>Arxiu de la parròquia de Sant Salvador de Guardiola, conservat actualment a l'Arxiu Episcopal de Vic, amb el codi 2.68. Consta de 38 unitats documentals en paper, volums i lligalls. Concretament, consta dels següents documents: 5 llibres de baptismes (1600 - 1896), 6 llibres de confirmacions (1711 - 2001), 4 llibres de matrimonis (1599 - 1912), 5 llibres de defuncions (1599 - 1947), un lligall sobre temes diversos sacramentals (1788 - 1891), un volum de misses, aniversaris i celebracions (1960 - 1962), un volum d'administració de l'obra (1583 - 1892), un llibre de visites pastorals (1771 - 2007), un lligall d'inventaris parroquials (1903 - 1933), 2 volums de llevadors de rendes i llibres de comptabilitat (1729 - 1779), 5 unitats sobre confraries (del Roser i altres) així com d'administracions (1606 - 1960), un lligall amb temes diversos d'administració (1561 - 1896), 2 lligalls de manuals notarials (1556 - 1871), un volum de testaments (1554 - 1713), i 2 lligalls amb documents diversos notarials (1532 - 1867). A la parròquia es conserven els llibres de baptismes, matrimonis i defuncions posteriors a les dates esmentades.</p> | 08098-273 | Arxiu Episcopal de Vic (carrer Santa Maria, núm. 1; 08500 - Vic) | <p>La primera església de Sant Salvador de Guardiola es trobava en una altra ubicació, més a prop de l'antic castell de Guardiola. A mig camí en l'ascens al turó on aquest estava assentat, i on actualment hi ha el mas Miralda. Al segle X hi ha notícies d'un prevere de nom Ennegó que molt probablement residia al castell de Guardiola i tenia cura de la seva capella. L'església de Sant Salvador de Guardiola com a tal, situada als peus del castell, és documentada per primera vegada el 1038. Des del 1111 se'n coneix la condició de parròquia, amb el nom de Sant Salvador del castell de Guardiola, al comtat de Manresa. Aquest any hi consta un tal Ot com a prevere del castell. Dels segles XIII i XIV en coneixem algunes notícies disperses: el 1279 el rector era Pere de Puig (procedent del mas Puig d'Escuder). El 1284 el rector era Joahnnis (fill del mas Joan, actualment Brunet) i sabem que el senyor del castell havia donat a la parroquial el drets anomenats 'exitus et pueribus' i de tasca i fruits de la terra, els quals constituïen una de les fonts d'ingressos de la parròquia. Al final del segle XIII i principi del XIV el rector era Pere Pasqual, el qual manifesta ser pare de Jaume Pasqual. Per tant, és possible que es tractés d'un prevere concubinari. Entorn de 1330 es registra com a rector Raimon de Mata. El 1336 consta com a rector Galindo de Monte Curvo (originari de Montcorbau, Vall d'Aran). El 1344 el rector sembla que era Guillem Galdí. El 1345 Berenguer de Vilaseca fa estada a l'església parroquial sense ser-ne rector. El 1380 el rector és Bernat d'Eclesiolis. Les notícies continuen sent molt escasses fins al segle XVII. A partir d'aquest moment es troben més notícies de rectors, ecònoms o vicaris, tot i que no són suficients per elaborar un rectorologi pròpiament dit (CAPDEVILA, 1999: 73). L'any 1640 el culte es trasllada a un nou temple que es construí al pla, més allunyat del castell i més pròxim a l'actual nucli urbà. Probablement es va triar el lloc on hi havia la rectoria, ja que per construir la nova església s'hagué de desmantellar un 'casalot'. A partir d'aquest moment les notícies es refereixen a la nova església i l'antiga queda fora de culte. Anteriorment (a les darreries del segle XVI o principi del XVII) es construí una església d'estil gòtic al costat de la parroquial romànica, per a la qual s'utilitzà la pedra d'un mur lateral de l'antiga. En aquest moment l'església romànica es trobava en molt mal estat, fins al punt que ja no s'hi podia fer la litúrgia i s'optà per utilitzar la nova església d'estil gòtic. L'any 1632 es registren unes despeses importants que podrien correspondre a les obres de la nova església. Aquesta va adquirir l'advocació de Santa Maria de Gràcia, ja que va conservar la imatge romànica dedicada a aquesta Mare de Déu. L'any 1861, segons l'informe d'una visita pastoral, la capella de Gràcia es trobava en estat ruïnós i s'hi prohibeix dir missa. Antigament el mobiliari litúrgic de la capella incloïa també una pintura de gran interès: el famós retaule de la Transfiguració del Senyor, la més antiga de les obres documentades del pintor Lluís Borrassà, de l'any 1404. Aquest políptic fou venut per la família Miralda (propietaris de la capella de Gràcia) a l'arquitecte i historiador de l'art Alexandre Soler i March a la dècada de 1920. Actualment pertany a la col·lecció Muñoz, de Barcelona, després d'haver estat exposat una llarga temporada al Museu d'Art de Catalunya. Entorn de la dècada de 1970 l'estudiós del romànic Xavier Sitjes va fer una excavació a l'església romànica a fi de deduir-ne la planta. (Continua a Observacions)</p> | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50732-foto-08098-273-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Marc Sellarès. (Continuació Història) L'any 1640, doncs, el culte es trasllada al temple actual, que es construí al pla, més allunyat del castell i més pròxim a la zona on hi havia la majoria de masos (en aquesta època encara tots dispersos), probablement en el lloc on hi havia la rectoria. L'impulsor de l'obra fou el rector Miquel Pujades, que va comptar amb l'ajuda d'una comissió formada per ell, el batlle, dos jurats del govern municipal i dos propietaris de masos benestants. La traça o projecte de l'obra s'encarregà a l'escultor manresà Joan Generes, que en el contracte consta com a 'fuster'. En l'obra hi va participar un encarregat de proveir i transportar la pedra necessària, que s'havia d'extreure de la finca del mas Miralda i per la qual es desmantellà un 'casalot' arruïnat, possiblement la rectoria vella, i el mestre de cases Jaume Roca amb els seus fills. Devien començar l'any 1639 i tres anys més tard, el 29 de setembre de 1642, s'inaugurava la nova església. El preu estipulat van ser 300 lliures, però probablement hi hagué despeses sobreafegides, les quals van motivar l'endeutament de la parròquia. Immediatament després es construí al costat de l'església una nova casa rectoral que, segons es dedueix de la llinda del portal, el 1643 ja era enllestida (CAPDEVILA, 1999). La parròquia tenia tres confraries: dedicades a Sant Salvador (titular de l'església), Sant Isidre (documentada a mitjan segle XVII) i el Roser. D'aquesta última és l'única de la qual se n'ha conservat un llibre. Va néixer l'any 1606 i el 1614 va ser refundada i confirmada, iniciant de nou el llibre de registre. La confraria del Roser era regida per dos administradors i diversos 'capitans'. Cal dir que també a principis del segle XVII es construí la capella del Roser a la parroquial de Salelles. L'any 1616 hi ha constància que a l'església parroquial s'hi va col·locar una nova campana (CAPDEVILA, 1996: 3). L'església tenia un retaule barroc del segle XVII, d'autor desconegut, del qual se'n coneix una fotografia parcial feta abans de la seva destrucció el 1936 (CAPDEVILA, 1996). D'aquest retaule només se n'han conservat les imatges de sant Marc i sant Valentí. Al darrer quart del segle XIX es feren obres a la sagristia i s'aixecà la capella del Santíssim, que el 1896 ja era acabada. Des de finals del segle XIX els mossens al front de la parròquia han estat els següents. 1892: Antonio Pujals (regent); 1894: Mn. Josep Colomer (ecònom); 1899: Mn. Ramon Manubens (rector); 1921: Mn. Josep Sanfeliu (rector durant 13 anys); 1924: Mn. Gaspar Verdaguer i Colomer; 1928: Mn. Josep Grifé (nou ecònom); 1935: Mn. Melcior Rovira (rector, morí assassinat el 1936); 1948: Mn. Vicenç Mussach; 1948: Mn. Josep Feu Sala (ecònom); 1948: Mn. Francesc Xavier Falgueres (rector); 1955: Mn. Lluís Toneu (rector fins 1958); 1958: Mn. Jaume Tuneu Blancafort (rector fins 1997); 1997: Mn. Amat Berenguer; 2001: Mn. Celestí Durich; 2005: Mn. Amat Berenguer; 2006: Mn. Josep Morros. L'any 1999 es va inaugurar una remodelació general que es va fer a tot el conjunt: els murs interiors es van deixar a pedra vista, es van fer importants obres a l'interior de la rectoria i s'adequà l'enjardinament exterior. El fons documental de la parròquia va ser custodiat a les dependències de la rectoria i, durant la Guerra Civil, fou un dels pocs del Bages que s'aconseguí salvar. Segons la versió més fiable, l'agost de 1936 ja hi havia una pila de llibres a punt per cremar quan un avi de la masia del Brunet els va carregar i els va amagar a cal Teixidor. L'any 2007 va ingressar a l'Arxiu Episcopal de Vic l'any 2007. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | ||||||||
| 50779 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-1 | XX | Col·lecció de pintures aplegada per l'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola amb motiu del concurs de pintura que es va fer entre el 1979 i els anys 1990. A canvi del premi l'Ajuntament es quedava l'obra guanyadora de cada edició. Consisteix en una vintena de quadres, la majoria pintures a l'oli, que es troben distribuïts en diferents dependències municipals: la sala de juntes i espai adjacent, en despatxos de regidors o al jutjat de pau. Els temes són paisatges de l'entorn de Sant Salvador de Guardiola, obra d'artistes locals entre els quals hi trobem Antònia Penedès, Crosa, Capella... | 08098-310 | Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola. Carrer de Dalt, núm. 19 | El concurs de pintura de Sant Salvador de Guardiola es va fer del 1979 al 1984 en el marc de la Festa Major, que es celebra el primer diumenge d'agost. Les primeres edicions les va impulsar el professor Pérez Carrascosa, que ensenyava dibuix a l'institut de Manresa. L'exposició es feia a l'Ajuntament. A partir del 1985 el concurs es va fer per Sant Marc i l'exposició es feia al local del costat de l'església. A mitjans de la dècada de 1990 es va tornar a fer per la Festa Major i l'exposició l'Ajuntament. | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50779-foto-08098-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50779-foto-08098-310-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | ||||||||||
| 50879 | Llinda de ca la Marcelina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-ca-la-marcelina | XVIII | Una caixa de la instal·lació elèctrica forada parcialment la llinda. | Llinda de pedra d'un antic portal de la casa de ca la Marcelina, situada en un petit raval al final del carrer de Dalt. És de forma rectangular i consta d'un gravat central on, emmarcat en una orla, hi ha escrit l'any 1786. Al costat dret d'aquesta inscripció hi ha gravada la figura d'unes tisores, probablement en al·lusió a l'ofici de sastre de qui va construir la casa. El portal, amb brancals fets de carreus, està situat a la planta semi-soterrània i antigament constituïa l'accés principal a la casa. | 08098-420 | Ca la Marcelina (Carrer Rosa d'Abril) | Aquest petit raval, situat al final del carrer de Dalt i prop de l'anomenat 'Camí Missader' estava format per tres cases: ca la Marcelina (actualment molt reformada), cal Serra i cal Jepet. Ca la Marcelina té una inscripció del 1786 i és la més antiga de totes. La de cal Jepet té una inscripció de 1821. Possiblement, les altres dues, que són molt similars, tinguin el seu origen en aquest moment de principis del segle XIX. Igual que les cases del raval del carrer de Dalt, aquestes també estaven situades dins la propietat del Parrot de la Riera, ja que l'altre costat del camí era de cal Miralda i els seus propietaris no volien cedir cap terreny. Segons sembla, les tisores de la llinda identificaven l'ofici d'un antic sastre que devia ser el que va construir la casa el 1786. En una altra inscripció apareix el nom d'un tal Angel(?) Puig, el qual es diu que 'féu fer la present obra' i que podria correspondre a aquest sastre. Les bigues del celler estan socarrades i, segons tradició oral, es deu al fet que durant les guerres napoleòniques els francesos van incendiar la casa, igual que van fer amb altres de l'entorn. Els habitants de la casa eren la família Vila, almenys des de tres generacions enrere. Josep Vila Seubas era el pare del darrer propietari. El sobrenom de la casa ve d'una iaia que es deia Marcelina. Segons expliquen, era molt coneguda perquè ajudava a tothom que podia. Durant la Guerra Civil en aquesta casa s'hi va instal·lar un destacament de soldats del bàndol franquista. | 41.6765300,1.7642800 | 397143 | 4614600 | 1786 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50879-foto-08098-420-2.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la casa es conserven restes d'una antiga llinda amb inscripcions: '[ANGEL] PUIG FEU FER LA PRESENT OBRA'.Informació oral facilitada per Olímpia Martínez. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||
| 50893 | Arxiu parroquial de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-salelles | Anònim (1918). 'La parroquia de Salellas y su Fiesta Mayor', Revista Ilustrada Jorba, núm. 114. Manresa. Desembre 1918. P. 95. MEDINA CAÑELLAS, Immaculada (1992). Salelles, un desconegut del Bages (treball inèdit dipositat a l'Arxiu Comarcal del Bages). TORRUELLA, Llogari (1959). Historia de la parroquia de Salellas (Manuscrit inèdit). | XVI-XXI | Arxiu de la parròquia de Salelles, conservat a l'edifici de la Rectoria, que consta d'un volum reduït de documentació, ja que ha patit diverses destruccions. Pel que fa a sagramentals, es conserva un llibre de baptismes, casaments i defuncions (1582 - 1600), un llibre de confirmacions (a partir de 1919), un llibre supletori de baptismes (a partir de 1914), un llibre supletori de matrimonis (a partir de 1940), un llibre original de defuncions (a partir de 1939), un llibre original de baptismes (a partir de 1939) i els llibres posteriors i més recents corresponents als sagramentals. També es conserven dos llibres de la confraria del Roser (segle XIX), dues caixes amb documentació diversa de l'antic govern municipal i ajuntament de Salelles (1600-1840), una consueta del segle XIX, una consueta de rector Brunet (1818) i un altre llibre de consuetes (principi del segle XX). També es conserven documents d'una visita pastoral de 1940. | 08098-434 | Plaça de Salelles | El lloc de Salelles, situat dins l'antic terme de Manresa, és esmentat per primera vegada l'any 961 en documents de Sant Benet de Bages, concretament en una afrontació de la Vallformosa. L'església apareix citada el 1053, i amb la categoria de parròquia es troba documentada entre el 1025 i el 1050, i confirmada en una relació de parròquies anterior al 1154. A l'entorn de l'església es documenten el cementiri (1119) i una sagrera (1131). L'església formava part de la dotació de la Seu de Manresa, i el paborde d'aquesta canònica en tenia el patronatge i era qui nomenava els rectors. En l'aspecte civil existeix una certa confusió. Antoni Pladevall sosté que era una quadra autònoma i estava sota el domini reial; o sigui que era el veguer del Bages el que hi exercia la jurisdicció plena. Tanmateix, sense desmentir aquesta autonomia com a quadra, en un treball de Marc Torras sobre la pabordia de la Seu de Manresa queda clar que el paborde exercia com a senyor jurisdiccional i tenia a les seves ordres un batlle a Salelles, que a principis del segle XIV era Felip Prat (TORRAS, 2015). A part de la Seu de Manresa, el monestir de Santa Cecília de Montserrat des del segle X tenia possessions també a la parròquia de Salelles, cedides per diversos fidels. Entorn del segle XIV l'antic terme de la ciutat de Manresa va disgregar-se i diferents pobles de la perifèria, com Santpedor o Sant Fruitós de Bages, van esdevenir independents. Aquest va ser també el cas també de Salelles, tot i que no està del tot clar si fou en aquest moment o una mica més endavant. Un altre moment important és a finals del segle XVI. El 1582, després del Concili de Trento, la Seu de Manresa va perdre la facultat de nomenar els rectors de Salelles, que va passar al bisbe de Vic juntament amb la facultat de cobrar la part dels delmes i primícies. El 1592 el papa Climent VIII suprimí les canòniques regulars catalanes i, segons alguns autors han suggerit, aleshores la jurisdicció de Salelles podria haver passat a la Corona definitivament (GÓMEZ, 1988: 422). En tot cas, aquest podria ser un nou punt d'inflexió en què es confirmés la independència municipal de Salelles. De fet, els pocs documents que es conserven pertanyents a l'arxiu municipal de Salelles comencen entorn del 1600. Com a mínim des del segle XIV Salelles comptava amb un batlle i dos jurats que exercien la jurisdicció civil immediata, cosa que va perdurar fins a principis del segle XIX. Els rectors de Salelles, però, no residien a la parròquia, sinó que tenien la seva casa a Manresa. L'any 1692 els feligresos van exigir que el capellà, en aquell moment Andreu Bertran, anés a viure a la parròquia, però el rector, al seu torn, argumentava que els feligresos tenien l'obligació de satisfer la còngrua per assegurar el seu manteniment. Aquest any les parts van arribar a un acord de bones intencions, però que no va arribar a fer-se efectiu. Sembla que la casa rectoral es trobava en mal estat i no era habitable. El 1729 la disputa per la còngrua es va revifar i el rector, aleshores Francesc Casadesús, va guanyar un plet, però això tampoc serví de res. L'any 1734 Francesc Farreras determinà cedir al rector la casa contigua al temple que s'anomenava Casa de l'Obra o de la Lluminària amb la condició que el rector l'habités. La casa, però, s'havia de reconstruir i, enmig de diversos plets pels drets de la parròquia que havien d'assegurar el manteniment de l'habitatge, la qüestió de la casa rectoral va quedar encallada fins a principis del segle XIX. Es va fer efectiva el 1826, quan s'hi instal·là el rector. Tot i això, la casa es trobava en mal estat fins que a mitjan segle XIX el rector Llogari Torruella hi va fer obres: va afegir-hi la meitat sud, per la qual cosa es va cobrir l'absis romànic amb un de totxo. També s'hi construí una cisterna (TORROELLA, 1859). (Continua a Observacions) | 41.7017800,1.7860200 | 398992 | 4617378 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50893-foto-08098-434-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (Continuació Història). En la seva 'història de la parròquia de Salellas', mossèn Llogari TORRUELLA (1859: 24-35) elabora el rectorologi que comença l'any 1390, amb Berenguer Llovet (Berengario Lupeti) i continua ininterrompudament fins mitjan segle XIX. Segons consta en el document de nomenament del primer rector conegut, B. Lupeti, l'església de Salelles posseïa unes terres des de molt antic anomenades les Guitardes. L'any 1396, s'establiren en emfiteusi a favor de Guillem Gomà, del mas Gomà (avui Tatjé, a Salelles) i es canviaren els tractes (FARGAS, 2012: 24). Més endavant, al s. XVII, quan la família Tatjé va ocupar aquest mas els tractes es van refer. Els s.XVI-XVII són els de més esplendor de la parròquia. A inicis del s.XVII es va construir la capella del Roser, i el 1621 es signava el contracte per construir el retaule que l'havia d'ornar. Aquest moment s'aprofità per reestructurar l'església. També en aquest moment es van portar a terme les principals obres a l'església: reformes a la nau i capelles laterals. L'any 1756 un decret del bisbe de Vic ordenava la unió de la parròquia de Sant Joan de Vilatorrada a la de Salelles, fet que va motivar un plet pel desacord dels de Vilatorrada, que finalment van aconseguir que el decret fos anul·lat, el 1799, i mantenir així la condició de parròquia independent. Més endavant, amb motiu de la reorganització parroquial de mitjan segle XIX la parròquia veïna de Vallformosa va ser suprimida i agregada a Salelles, però l'arranjament no es va fer efectiu fins el 1877. Aquest any la parròquia de Salelles era classificada com a parròquia rural del primera classe, i se li van agregar diverses cases de la de Manresa. El nombre de feligresos es va triplicar, incorporant-hi masos com les Ferreres, el Suanya, l'Oller o el mas i raval Bon Plantat. Amb aquesta nova divisió parroquial (vigent actualment) la meitat de la parròquia pertany al municipi de Sant Salvador de Guardiola i l'altra meitat a Manresa. Salelles va perdre la seva independència com a municipi l'any 1840. Amb la nova organització municipal iniciada uns anys abans, el 1833, el poble s'incorporà al municipi de Sant Salvador de Guardiola. Cal dir que, en absència d'un ens administratiu fort, la parròquia de Salelles ha exercit tradicionalment la funció d'aglutinar un nucli rural amb identitat pròpia, i va impulsar diverses iniciatives d'interès comunitari: el 1879 la parròquia posava en funcionament l'ensenyament gratuït per a nens i nenes dins de la Congregació de Maria Immaculada, Sant Lluís i Santa Filomena, el 1879 s'inaugurava un nou cementiri, finançat per subscripció parroquial. En aquesta època també existia un Montepio de socors mutus emparat per la parròquia, i el 1918 es va crear el Sindicat Agrícol Catòlic, embrió del futur Celler Cooperatiu de Salelles, fundat el 1926.Pel que fa a l'arxiu parroquial, cal dir que l'any 1811 aquest es va veure afectat per l'incendi que l'Exèrcit napoleònic va perpetrar sobre la ciutat de Manresa. Entre les cases afectades hi havia la del rector de Salelles, on guardava l'arxiu de la parròquia. Es diu que en el moment de l'incendi el rector portava a sobre dos llibres de la confraria del Roser, per això s'han pogut conservar. Durant la Guerra Civil de 1936 també es van destruir alguns llibres i documents de l'arxiu. Actualment l'arxiu es troba en procés de classificació. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | ||||||||
| 50896 | Forn de l'Enric de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-lenric-de-la-serra | XVIII-XIX | Semiderruït | Forn d'obra o teuleria situat dins la propietat de la masia de l'Enric de la Serra, concretament uns 200 m en direcció N/N-W de la casa, en una zona actualment boscosa. Segueix la tipologia característica dels forns d'obra, tot i que la part superior es troba força esfondrada i la part inferior ha quedat en bona part soterrada. El forn, de dimensions força reduïdes, és una construcció de planta quadrada (d'uns tres metres), emplaçada en un terreny amb pendent. El parament dels murs,de pedra, és força irregular i té nombrosos fragments de teula i maó encastats. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada on s'hi introduïa la llenya. El mur davanter conserva la boca de la fogaina en forma d'arc, però actualment no és visible ja que ha quedat soterrada. A la part superior es conserva molt parcialment la cambra de cocció, amb murs que no passen gairebé del mig metre d'alçada. Prop del forn hi ha dos indrets dels quals s'extreia l'argila, amb rebaixos considerables de terra. L'esplanada que hi ha propera, situada al nord, devia servir com a lloc de treball i encara s'hi poden trobar teules i material abundant de rebuig. | 08098-437 | Prop de la masia de l'Enric de la Serra | Aquest mas estava situat vora el camí tradicional, probablement d'origen molt antic, que anava de Guardiola a Castellgalí. A més, la seva ubicació coincidia amb el punt divisori dels antics termes de Salelles, Guardiola i Castellgalí. Per això a l'interior d'una sala de la casa hi havia una fita amb la partició dels tres termes. En època medieval aquest mas era conegut amb el nom de Sa Serra, després Antic de la Serra i posteriorment va derivar en la forma 'Enric de la Serra'. Sabem que l'any 1268 hi habitava un tal 'Gº de Sa Serra' (CAPDEVILA, 2006: 82), mentre que el 1322 ho feia Berenguer de Serra, i el senyor alodial era P. Andreu, de Manresa. El primer reconeixia un deute o empenyorament de 200 sous amb el seu senyor (CAPDEVILA, 2006: 75). Al segle XVIII la família que l'habitava eren els Puig i Enrich, que conreaven la terra directament. Però al segle XIX Domingo Puig ja vivia a Manresa i tenia 134,5 quarteres i 17 parcel·les cedides a rabassa morta. Era, doncs, un dels principals masos de la parròquia de Salelles. Entre finals del segle XVIII i principis del XIX a les terres del mas, que tenien una gran extensió, els propietaris van facilitar diversos establiments al sector de Coll d'Arbós perquè s'hi construïssin un seguit de casetes, situades a la zona d'encreuament entre el camí de can Maçana i el camí de Castellgalí. Entre aquestes hi trobem ca la Dolores, cal Tonet Ferrer, cal Francisquet, cal Teixidor o la casa Isidro Parrot (ca la Iaia). Els habitants d'aquestes noves cases eren parcers que conreaven vinyes del mas i pagaven també un cens anual per les cases al propietari de l'Enric de la Torre. A principis del segle XX el propietari del mas, que exercia com a advocat a Manresa i era propietari també d'un casal a la plaça de la Reforma en aquesta ciutat, va separar-se de la seva esposa per conviure amb una minyona, amb la qual es va acabar casant en segones núpcies. Va tenir fills amb les dues dones, però els fills de la segona esposa es van quedar amb la propietat del mas. En aquesta època el propietari va fer construir el nou habitatge on residia la segona muller. Posteriorment, després de certs conflictes pels drets successoris, va comprar la finca l'actual propietari, Josep Pla, entorn de 1980. En aquest moment els habitants de les casetes de Coll d'Arbós van aconseguir un acord col·lectiu per redimir els censos i poder accedir a la plena propietat. Ja a principis del segle XX a l'Enric de la Serra hi havia dues famílies de masovers: els Barturó (que més endavant van traslladar-se ca cal Pinyot Vell) i els parrot (entre ells el popular acordionista Cristòfol Parrot, que solia tocar des de la terrassa de la casa). | 41.6857500,1.8032600 | 400402 | 4615578 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50896-foto-08098-437-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50896-foto-08098-437-2.jpg | Física | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||||
| 50897 | Llinda de l'oratori de l'Enric de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-loratori-de-lenric-de-la-serra | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 027). CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 75, 82. FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia. FERRER ALÒS, Llorenç (2001). Tot per a tots. El Celler Cooperatiu de Salelles. 75 anys (1926 - 2001). Celler Cooperatiu de Salelles, Manresa, p. 5. | XVII | Llinda de pedra que forma part d'una porta situada a la masia de l'Enric de la Serra, concretament a la façana sud que dóna a una galeria. És de forma rectangular i, a la part inferio, té unes motllures que emmarquen la porta. La llinda conté un interessant gravat amb els següents elements: la data 1615, l'acrònim 'IHS' amb una creu i, just al damunt, un curiós gravat amb les figures del Sol i la Lluna. Molt probablement aquesta era la porta per on s'accedia a l'oratori de la masia, del qual no n'ha quedat cap vestigi. | 08098-438 | A la Masia Enric de la Serra | Aquest mas estava situat vora el camí tradicional, probablement d'origen molt antic, que anava de Guardiola a Castellgalí. A més, la seva ubicació coincidia amb el punt divisori dels antics termes de Salelles, Guardiola i Castellgalí. Per això a l'interior d'una sala de la casa hi havia una fita amb la partició dels tres termes. En època medieval aquest mas era conegut amb el nom de Sa Serra, després Antic de la Serra i posteriorment va derivar en la forma 'Enric de la Serra'. Sabem que l'any 1268 hi habitava un tal 'Gº de Sa Serra' (CAPDEVILA, 2006: 82), mentre que el 1322 ho feia Berenguer de Serra, i el senyor alodial era P. Andreu, de Manresa. El primer reconeixia un deute o empenyorament de 200 sous amb el seu senyor (CAPDEVILA, 2006: 75). Al segle XVIII la família que l'habitava eren els Puig i Enrich, que conreaven la terra directament. Però al segle XIX Domingo Puig ja vivia a Manresa i tenia 134,5 quarteres i 17 parcel·les cedides a rabassa morta. Era, doncs, un dels principals masos de la parròquia de Salelles. Entre finals del segle XVIII i principis del XIX a les terres del mas, que tenien una gran extensió, els propietaris van facilitar diversos establiments al sector de Coll d'Arbós perquè s'hi construïssin un seguit de casetes, situades a la zona d'encreuament entre el camí de can Maçana i el camí de Castellgalí. Entre aquestes hi trobem ca la Dolores, cal Tonet Ferrer, cal Francisquet, cal Teixidor o la casa Isidro Parrot (ca la Iaia). Els habitants d'aquestes noves cases eren parcers que conreaven vinyes del mas i pagaven també un cens anual per les cases al propietari de l'Enric de la Torre. A principis del segle XX el propietari del mas, que exercia com a advocat a Manresa i era propietari també d'un casal a la plaça de la Reforma en aquesta ciutat, va separar-se de la seva esposa per conviure amb una minyona, amb la qual es va acabar casant en segones núpcies. Va tenir fills amb les dues dones, però els fills de la segona esposa es van quedar amb la propietat del mas. En aquesta època el propietari va fer construir el nou habitatge on residia la segona muller. Posteriorment, després de certs conflictes pels drets successoris, va comprar la finca l'actual propietari, Josep Pla, entorn de 1980. En aquest moment els habitants de les casetes de Coll d'Arbós van aconseguir un acord col·lectiu per redimir els censos i poder accedir a la plena propietat. Ja a principis del segle XX a l'Enric de la Serra hi havia dues famílies de masovers: els Barturó (que més endavant van traslladar-se ca cal Pinyot Vell) i els parrot (entre ells el popular acordionista Cristòfol Parrot, que solia tocar des de la terrassa de la casa). | 41.6839700,1.8046900 | 400518 | 4615379 | 1615 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50897-foto-08098-438-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50897-foto-08098-438-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | ||||||||
| 50460 | Gorg del Biarritz o de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-biarritz-o-de-la-casa-nova | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 147. | Gorg de la riera de Guardiola situat a prop de la Casa Nova, en un indret on la vall és força ampla i suau, amb una interessant vegetació de ribera i enmig d'un paratge de gran bellesa que, durant molts anys, ha estat un dels indrets emblemàtics de Sant Salvador de Guardiola. El curs de la riera discorre per una gran codina de roca grisosa amb tres desnivells esglaonats que adopten forma el·líptica, en els quals s'hi succeeixen petites cascades que cauen sobre tolls relativament profunds. Fruit de l'erosió de l'aigua, la roca de la llera adopta unes formes arrodonides i capritxoses. En una petita esplanada aterrassada del costat de llevant encara s'hi poden veure les restes del que havia estat un 'merendero' molt concorregut fins a la dècada de 1970, amb bancs de pedra, una xemeneia de barbacoa i les restes d'una font, avui seca. Uns 25 metres al nord hi ha una barraca derruïda que a l'interior conserva una curiosa comuna que utilitzaven els banyistes. Una altra barraca interessant es troba al marge esquerre de la riera. En aquest cas la construcció té només dues parets i aprofita com a sostre la roca de la cinglera. A ambdós costats de la llera són ben visibles uns interessants forats excavats a la roca. Tots són circulars i amiden uns 15 cms. De diàmetre, amb una profunditat variable de fins a 30 cm. Estan disposats més o menys en dobles fileres força llargues, d'uns 10 metres. Al costat de ponent les fileres són encara més llargues però irregulars. Forats de característiques similars són molt habituals en altres punts de la riera (per exemple a les Escodines de Comasua o al Gorg de l'Oller) però desconeixem quina és la funció que tenien. Probablement servien per encastar-hi pals que devien conformar algun tipus d'infraestructura relacionada amb l'aprofitament de la riera. És possible que els forats més propers al curs de l'aigua sostinguessin una palanca per facilitar el pas, però la resta de forats no sembla que s'avinguin amb aquesta funció. Una altra possibilitat és que sostinguessin una resclosa de fusta, però la disposició força irregular del conjunt fa difícil de pensar-ho. I més, tenint en compte que és al tram final del gorg, a la dreta del darrer desnivell, on hi ha ben identificades les estructures d'inici del canal que regava els horts de la Casa Nova i de l'Enric de la Serra. Efectivament, en aquest punt hi trobem diversos forats quadrats (a diferència dels anteriors, que són rodons) que sostenien la resclosa i possibilitaven l'inici del rec, protegit en aquest primer tram per un sòlid mur de pedra. | 08098-1 | Riera de Guardiola | Les aigües de la riera de Guardiola van ser aprofitades per a usos de treball des de temps antics. Concretament en aquest gorg hi trobem uns forats a la roca de funció desconeguda i també l'inici d'un ampli i cabalós canal que servia per regar els horts de la casa denominada L'Hort de la Riera (o Casa Nova) i també els horts de l'Enric de la Serra. Probablement es tracta d'una obra del segle XIX. Més recentment, aquest gorg era un dels llocs més concorreguts on la gent anava a banyar-s'hi, i a la dècada de 1960 s'hi va habilitar el 'merendero' fins que, uns anys més tard, la urbanització del Calvet va ocupar gran part del territori proper i va provocar la contaminació d'una aigua que fins aleshores era netíssima. Fa uns anys ha entrat en funcionament la depuradora d'aigües residuals, situada aigües amunt del gorg. | 41.6929400,1.7962900 | 399833 | 4616385 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50460-foto-08098-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50460-foto-08098-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50460-foto-08098-1-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | ||||||||||||
| 50461 | Gorg de l'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-loller | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 147. | Gorg de la riera de Guardiola en un bonic paratge, al fons d'una vall relativament estreta. En el segon tram, més abrupte, d'aquest curs fluvial al seu pas pel terme municipal es succeeixen petites cascades i gorgs. En aquest punt la riera s'eixampla, flanquejada per un rocam de forma el·líptica, amb un petit desnivell que provoca un saltant d'aigua i, a continuació, es forma un toll força ample i cabalós. Pel costat de llevant, a la riba esquerra, transcorre el rec que subministra aigua al pou de glaç, situat uns 400 metres aigües avall. El rec està excavat a la terra, però en aquest sector no és gaire visible. | 08098-2 | Riera de Guardiola | 41.6921600,1.8060500 | 400644 | 4616287 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50461-foto-08098-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50461-foto-08098-2-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||||||||
| 50462 | La Llosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llosa | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 147. | Espectacular codina formada per una superfície de roca calcària fossilífera d'unes tres hectàrees, situada al costat dret la riera de Guardiola, més avall de l'estret meandre. Es tracta d'una gran roca calcària solcada per nombroses esquerdes paral·leles on hi neix l'aigua i hi creix la vegetació; concretament joncs, boixos i falsos alardens. L'erosió de les esquerdes o diaclasses ha anat formant uns esvorancs considerables. El rocam acaba amb un petit desnivell a l'extrem est per on la riera fa un salt d'aigua amb un toll posterior. Prop d'aquest punt la riera recull les aigües d'un torrent que baixa del sector de la Solana del Genovès, al nord. La desembocadura d'aquest torrent ha estat canalitzada amb un tram excavat a la roca i és el punt de captació d'un rec que discorre per la riba esquerra, el qual subministrava aigua al pou de glaç de la riera de Guardiola, situat uns 500 metres aigües avall. | 08098-3 | Riera de Guardiola | 41.6917000,1.8035400 | 400434 | 4616238 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50462-foto-08098-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50462-foto-08098-3-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||||||||
| 50463 | Meandre de la riera de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-de-la-riera-de-guardiola | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 147. | Meandre molt pronunciat que fa la riera de Guardiola en un dels paratges més verges i de més gran bellesa, passats uns 300 metres del gorg de Biarritz i abans de la Llosa i del gorg de l'Oller, molt a prop de la Casa Nova i del Pinyot. La geologia d'aquesta zona, al tram final del curs de la riera, determina un relleu abrupte, format per sediments eocènics d'origen marí, de colors grisencs, compactes i difícils d'erosionar (calcàries, fossilíferes, margues, gresos i conglomerats). Això fa que la riera s'encaixoni i descrigui un seguit de meandres, flanquejats per cingles rocallosos. El meandre està encaixat entre les roques i envolta una mena de 'península' allargada d'uns 200 metres de longitud i una amplada de tan sols 90 metres en el seu 'istme'. El curs de la riera és flanquejat per una interessant vegetació de ribera i, un cop fet el gir, el tram sud discorre sobre una ampla i llarga codina. | 08098-4 | Riera de Guardiola | 41.6887700,1.7975200 | 399929 | 4615920 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50463-foto-08098-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50463-foto-08098-4-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||||||||
| 50464 | Boscos de l'Obaga de l'Otzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-lobaga-de-lotzet | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 149-150. | Àrea boscosa, situada a l'entorn d'on hi ha el pou de glaç, que es compta entre els llocs del Bages on la vegetació primitiva està més ben conservada. En aquest punt la riera de Guardiola forma uns espectaculars espadats rocosos. La zona més interessant és a l'obaga de l'Otzet, al vessant nord-oest de la serra de l'Otzet, que abasta una extensió considerable, d'unes 25 ha pel cap baix, amb bosc de roures i aurons negres majoritàriament. Val a dir que l'auró negre és un arbre o arbust molt abundant a gran part del Bages, el qual forma alguns bosquets probablement únics a Catalunya. D'especial interès és la zona més propera al pou de glaç, ja que no es va cremar en l'incendi de 1986 i constitueix una veritable joia per als botànics: al sotabosc hi trobem arbustos com els boixos, marfulls i galzerans. I també altres espècies més rares, com l'arbre moixera del pastor (Sorbus torminalis) o l'arbust espantallops (Colutea arborescens). | 08098-5 | Serra de l'Otzet | La major part d'aquesta zona es va cremar en l'incendi de 1986, però des d'aleshores els arbustos i els arbres han rebrotat amb força. La part no cremada, precisament la més propera al pou de glaç, és la que ha conservat les característiques botàniques més interessants. | 41.6887300,1.8089100 | 400877 | 4615903 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Es tracta d'una zona de difícil accés a causa de l'important desnivell entre la carena de la serra de l'Otzet i la riera de Guardiola. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | ||||||||||||
| 50465 | Vall de la riera de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-la-riera-de-guardiola | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 143-150. | Alguns trams estan força afectats per urbanitzacions o pel pas de carreteres. | Espai natural no protegit, però que està inclòs en la Guia d'espais d'interès natural del Bages (AADD, 1997: 143). La conca d'aquesta riera es pot dividir en dues parts ben diferenciades. En el primer tram (des del naixement de la riera fins a poc més de mig quilòmetre aigües avall del pont de Salelles) la riera discorre per una vall de vessants poc inclinats i coberts de vegetació. El segon tram (a partir del punt esmentat fins a la seva desembocadura al riu Cardener) la riera s'encaixona i en un tram curt descriu un seguit de meandres pronunciats, flanquejats per cingles rocallosos. Aquest canvi té una base geològica, ja que la zona suau correspon bàsicament a material sedimentari d'origen eocènic continental, de colors vermellosos propis de la formació d'Artés (conglomerats, margues i gresos), mentre que la zona de relleu abrupte és formada per sediments eocènics d'origen marí, de colors grisencs, més compactes i difícils d'erosionar (calcàries, fossilíferes, margues, gresos i conglomerats). El tram final, més amunt de Cornet (ja en terme de Castellgalí) és una fondalada feréstega i solitària d'una bellesa paisatgística espectacular. En aquest segon tram s'hi succeeixen petites cascades que cauen sobre gorgs relativament profunds, entre els quals destaquen el de Biarritz o de la casa Nova i el de l'Oller, mentre que l'espectacular Gorg Salt queda ja fora del terme. Altres indrets destacats d'interès geològic són el meandre que hi ha uns 300 m aigües avall de la Casa Nova, el qual forma una mena de península allargada, i l'espectacular codina d'unes tres hectàrees de superfície anomenada la Llosa. La major part de la zona és coberta per boscos on predomina el pi blanc. També hi ha pinasses en alguns racons obacs i roures, que estan en franca expansió, mentre que a la zona més pròxima a l'aigua hi trobem la característica vegetació de ribera. A les brolles s'hi pot trobar bruc d'hivern, l'arboç i, sobretot, l'auró negre. Aquest últim és un arbust localment molt abundant a gran part del Bages, el qual forma alguns bosquets probablement únics a Catalunya. Pel que fa a la fauna, al tram final de la riera, de la Llosa en avall, abunden els crancs de riu americans i no són rars els bernats pescaires que vénen a capturar-los. També s'hi ha detectat la presència de l'agró roig, un ocell poc freqüent al Bages, i del duc, que niua al capdamunt d'alguna de les cingleres més alteroses. Des del punt de vista geològic, cal destacar també la presència d'abundants fòssils en el segon tram de la vall, corresponent a l'Eocè marí. | 08098-6 | Riera de Guardiola | A partir de la dècada de 1970 les urbanitzacions van ocupar una gran part del territori al sector est del terme municipal. Aquest augment de la població va fer que una riera netíssima, amb gorgs on molta gent s'hi banyava, es tornés francament bruta des dels abocaments de Sant Salvador de Guardiola en avall. Fa uns anys va entrar en funcionament la depuradora d'aigües residuals, situada una mica més avall del pont de Salelles. Aquesta àrea també ha estat força afectada pels incendis forestals. El d'octubre de 1980 va afectar gairebé totes les clapes de bosc baix situades al nord de la carretera d'Igualada (C-37) amb l'excepció d'un petit retall a la zona de la Penyora, el qual va cremar el juliol del 1986 junt amb extenses àrees situades al sud de la carretera. | 41.6865800,1.7755400 | 398096 | 4615703 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50465-foto-08098-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50465-foto-08098-6-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||||||
| 50466 | Pou de glaç de la riera de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-riera-de-guardiola | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 149-150. PERARNAU, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca de Bages. Centre d'Estudis del Bages, col·lecció Quaderns, núm. 5, Manresa, p. 31. SERRA SELLARÈS, Francesc (2013). L'Oller del Mas. Dels orígens als nostres dies. Manresa, p. 148. | XVIII-XIX | Pou de glaç situat en el punt d'intersecció entre els termes municipals de Sant Salvador de Guardiola, Castellgalí i Manresa, el qual conserva restes d'un aqüeducte que proporcionava aigua a través d'un rec. El pou està situat en un indret força obac, als peus de la serra del Talló, a la paret d'una gran cinglera que puja des de la llera de la riera, de manera que la paret nord del pou queda al descobert i visible. Té una estructura circular, amb una obertura superior de forma rectangular situada al capdamunt de la coberta feta amb volta semi-esfèrica. L'accés és per la part posterior, on té un curiós túnel soterrat que condueix a una finestra situada a una alçada de 3,60 m respecte al fons. Les mesures d'aquest pou són força originals, ja que gairebé té la mateixa alçada que amplada: aproximadament uns 7 metres. El pou té associada una interessant infraestructura hidràulica consistent en un rec, que té l'origen a la zona coneguda com la Llosa, i que conduïa l'aigua al llarg d'uns 500 m tot travessant al final la riera de Guardiola mitjançant un aqüeducte que hi havia al costat del pou, actualment força arruïnat. L'aigua que provenia del rec desembocava en una estructura adjacent al pou, de la qual solament queden pedres escampades i amuntegades. En aquest punt hi devia haver una bassa on l'aigua quedava estancada i es glaçava per, després, poder-la trossejar i introduir-la al pou. Tal vegada també acollia algun tipus de barraca per aixoplugar el personal que hi treballava. Cal dir que relativament a prop, a la veïna riera de Rajadell, hi ha un altre pou de glaç, aquest en terme de Manresa. El pou de Guardiola es trobava a prop del camí de bast que anava de Manresa a Montserrat pel serrat del Talló, la vall d'Artigas i el Turó de la Calzina, cosa que fa pensar que el seu mercat principal era la ciutat de Manresa. | 08098-7 | Riera de Guardiola, prop de la serra de l'Otzet | Aquest pou podria ser obre del segle XVIII. Fou construït pels amos del mas Oller, propietaris del terreny, que es troba força proper però situat ja en terme de Manresa. El 1783 aquest mas tenia dos pous de glaç, segons consta en un inventari i era, segons sembla, un dels masos que produïa més glaç de la comarca. La major part d'aquesta zona es va cremar en l'incendi de 1986, però la zona més propera al pou es va poder salvar i conserva una àrea boscosa d'un gran interès botànic. L'aqüeducte es conservava dempeus fins l'any 2000, quan el fort aiguat que també va afectar Montserrat es va endur bona part de l'obra. | 41.6890500,1.8087800 | 400866 | 4615938 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50466-foto-08098-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50466-foto-08098-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50466-foto-08098-7-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Zona de difícil accés, amb grans cingleres de forts desnivells, sobretot per la banda sud. | 94|98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | ||||||||
| 50467 | Aqüeducte del Pou de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-pou-de-glac-0 | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 149-150. PERARNAU, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca de Bages. Centre d'Estudis del Bages, col·lecció Quaderns, núm. 5, Manresa, p. 31. SERRA SELLARÈS, Francesc (2013). L'Oller del Mas. Dels orígens als nostres dies. Manresa, p. 148. | XVIII-XIX | En ruïna, amb restes constructives escampades vora la riera. | Restes de l'aqüeducte que formava part del rec que subministrava aigua al pou de glaç de la riera de Guardiola. Procedia de la zona coneguda com la Llosa, uns 500 m aigües amunt. Es troba al costat mateix del pou, en un indret obac als peus de la serra del Talló. El rec venia de la banda nord, però no és visible fins uns 200 metres de distància de l'aqüeducte, el qual salva el desnivell provocat pel pas de la riera de Guardiola. Estava format per tres o quatre arcs, però actualment només se'n conserven restes d'algunes pilastres. Concretament, al costat nord de la riera hi ha el mur que donava inici a l'aqüeducte, en el qual s'insinua l'arrencada del primer arc. Aquest mur té una amplada de 1,40 m, però s'observa clarament que en un principi era més prim i posteriorment va ser eixamplat. La part superior, on hi havia el caixer o conducte per on discorria l'aigua, no s'ha conservat. Més endavant, al mig de la riera, hi ha les restes dels dos pilars següents. En l'estat actual de la riera no queda clar si hi havia un tercer pilar abans d'arribar a l'altra costat de la riera. Els dos pilars conservats tenen una planta més o menys triangular i l'aparell és fet amb pedra i lligada amb morter. Sembla que al final del seu traçat l'aqüeducte feia un gir cap a la dreta per desembocar al costat del pou, al lloc on hi ha les restes d'una construcció que devia ser una bassa. Aquí és on l'aigua quedava estancada i es glaçava per, després, poder-la trossejar i introduir al pou. En diferents punts de la riba esquerra són ben visibles restes de carreus escampats i fins i tot un fragment d'arc força sencer. | 08098-8 | Riera de Guardiola, vora el pou de glaç | El pou de glaç podria ser obre del segle XVIII, i el més probable és que fos construït pels propietaris del mas Oller, força proper però situat ja en terme de Manresa. El 1783 aquest mas tenia dos pous de glaç, segons consta en un inventari i era, segons sembla, un dels masos que produïa més glaç de la comarca. Cal suposar que l'aqüeducte i el rec és fet al mateix moment que el pou. La major part d'aquesta zona es va cremar en l'incendi de 1986, però la zona més propera al pou es va poder salvar i conserva una àrea boscosa d'un gran interès botànic. L'aqüeducte es conservava dempeus fins l'any 2000, quan el fort aiguat que també va afectar Montserrat es va endur bona part de l'obra. | 41.6892300,1.8087500 | 400864 | 4615958 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50467-foto-08098-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50467-foto-08098-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50467-foto-08098-8-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Zona de difícil accés, amb grans cingleres de forts desnivells, sobretot per la banda sud. | 94|98|119 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||
| 50468 | Rec del Pou de Glaç de la riera de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-pou-de-glac-de-la-riera-de-guardiola | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 149-150. PERARNAU, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca de Bages. Centre d'Estudis del Bages, col·lecció Quaderns, núm. 5, Manresa, p. 31. SERRA SELLARÈS, Francesc (2013). L'Oller del Mas. Dels orígens als nostres dies. Manresa, p. 148. | XVIII-XIX | Rec perdut en alguns trams, envaït per la vegetació. El punt de captació es troba actualment cobert per una vegetació que pot pertorbar la conservació de les estructures. Seria interessant desbrossar-ho i netejar-ho. | Rec que subministrava aigua al pou de glaç de la riera de Guardiola. El punt de captació es troba uns 500 m més amunt de la riera, just passada la gran codina coneguda com la Llosa, en el punt on es recullen les aigües d'un torrent que baixa, al nord, de la zona de la Solana del Genovès. L'aigua d'aquest torrent estava canalitzada a la part final de la desembocadura, amb un petit tram excavat a la roca que, mitjançant una comporta, permetia desviar el cabal cap al rec o bé desguassar a la riera. En el primer tram el rec és força estret (uns 40 cms.) i discorre per la paret d'una balcera, delimitat a la part externa per un petit mur de pedra. Continua en direcció sud, sempre per la riba esquerra de la riera, passant pel gorg de l'Oller. Més endavant el rec s'eixampla, excavat al sòl natural fins a una amplada d'uns dos metres. Uns 200 metres abans d'arribar al pou se'n perd el rastre a causa de les alteracions que ha sofert el terreny. El rec continuava per una trajectòria en diagonal que es retroba amb la riera després que aquesta faci un gir cap a l'est, just al punt on hi ha un aqüeducte, actualment en ruïna, per on travessava la riera. A l'altre costat, el rec desembocava a tocar del pou de glaç, en un lloc on queden restes del que devia ser una bassa on l'aigua quedava estancada i es congelava per, després, poder ser trossejada i introduïda al pou. Abans del punt d'inici del rec, en una rasa paral·lela al torrent principal que baixa de la Solana del Genovès, ja en terme municipal de Manresa (UTM ETRS 59: 400485; 4616505) hi ha una barraca al costat d'una esplanada amb restes d'estructures que conserven canalitzacions o dipòsits de funció desconeguda però que semblen relacionades amb la captació o l'aprofitament d'aigües del torrent, el qual més avall serà canalitzat cap al rec. | 08098-9 | Riera de Guardiola | El pou de glaç podria ser obre del segle XVIII, i el més probable és que fos construït pels propietaris del mas Oller, força proper però situat ja en terme de Manresa. El 1783 aquest mas tenia dos pous de glaç, segons consta en un inventari i era, segons sembla, un dels masos que produïa més glaç de la comarca. Cal suposar que l'aqüeducte i el rec és fet al mateix moment que el pou. La major part d'aquesta zona es va cremar en l'incendi de 1986, però la zona més propera al pou es va poder salvar i conserva una àrea boscosa d'un gran interès botànic. L'aqüeducte es conservava dempeus fins l'any 2000, quan el fort aiguat que també va afectar Montserrat es va endur bona part de l'obra. | 41.6926400,1.8052200 | 400576 | 4616341 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50468-foto-08098-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50468-foto-08098-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50468-foto-08098-9-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Zona de difícil accés, amb grans cingleres de forts desnivells. | 94|119|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||
| 50469 | Pont de ca l'Isidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ca-lisidro | CAMPRUBÍ PLANS, Josep (1991). 'Transports i comunicació', a Història de la ciutat de Manresa (1900-1950). Caixa d'Estalvis de Manresa, vol. I., p. 181-204. GASOL, Josep M. (1984). 'Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages', a Butlletí del Montepio de conductors de St. Cristòfol de Manresa-Berga, núm. 381, p.14-19. PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2013). La carretera de can Maçana. Recerca historiogràfica sobre els antics camins de l'àrea sud-oest de Manresa. Ajuntament de Manresa-Urbanisme, Secció de Paisatge (treball inèdit). TORRAS RIBÉ, Josep M. (1991). Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834). Barcelona, Rafael Dalmau Editor. | XX | Pont de la carretera vella d'Igualada (C-37 Z) sobre la riera de Guardiola, situat poc després del Km 87 d'aquesta via, vora la urbanització del Calvet. La tipologia constructiva és la mateixa que els altres ponts de la zona, tant els de la carretera de can Maçana com els de la carretera d'Igualada, ja que tots van ser construïts a la mateixa època (el 1916 els primers i el 1920 els segons). El pont té una llargària d'uns 40 m i consta de tres arcs escarsers, amb les voltes formigonades. Els dos pilars són de planta oval i estan rematats amb una cornisa a la part superior. L'aparell és fet amb grossos carreus disposats en filades més o menys horitzontals. La part superior ha estat eixamplada posteriorment per fer la carretera més ampla, encabir-hi un voral per a vianants i baranes metàl·liques. El pont està situat a la vora d'una esplanada adequada com a zona de pícnic al costat de la riera. | 08098-10 | Urbanització del Calvet. | El camí de Manresa a Igualada és molt antic i hi ha indicis per creure que té un origen romà. La primera referència documental és força reculada: l'any 978 es fa esment d'un gual a la riera de Cornet, poc més avall de la font del Calvet (GASOL, 1984: 16), i al segle XI n'hi ha altres esments. En època medieval i moderna era un dels camins rals del Bages, amb un itinerari més occidental que l'anomenat camí de Montserrat, que més tard va ser conegut com a carretera de can Maçana. Al principi del segle XIX, amb la transformació d'aquesta via en la primera carretera apta per al trànsit de carruatges al Bages, la carretera de can Maçana va guanyar protagonisme i es convertí en la principal comunicació amb Barcelona, mentre que l'antic camí ral d'Igualada va esdevenir una via molt secundària (PIÑERO, 2013). L'itinerari era el següent: sortint de Manresa, el camí enfilava pel lloc conegut com Coll Manresa (actualment la Bellavista), passava pel mas del Xup, on travessava la riera de Rajadell i entrava a l'actual terme de Sant Salvador de Guardiola per la creu de Salelles. Passava pel poble de Salelles i descendia fins a trobar la riera de Guardiola, vora l'actual pont. A partir d'aquí tornava a coincidir pràcticament amb el traçat de la carretera. Continuava pel costat de ponent de la riera de Guardiola i la creuava a la resclosa que hi ha passada la casa del Calvet per dirigir-se cap al poble de Guardiola, que travessava pel carrer d'Igualada. Continuava per la casa de Comasua i pel coll de Gosèn cap a Maians, i després per Òdena fins Igualada. No és fins a principis del segle XX que el camí ral d'Igualada es transforma en una carretera moderna (l'actual C-37). En un principi es va adequar el tram entre Igualada i Maians. L'acabament per connectar amb Sant Salvador de Guardiola i amb la carretera de can Maçana no es va activar fins l'any 1916. Cal situar en aquest moment, doncs, la construcció dels ponts. El 1920, amb la carretera acabada, s'inaugurà la línia de transport regular en autobús per part de la companyia Hispano-Igualadina. | 41.6865800,1.7741700 | 397982 | 4615704 | 1919-20 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50469-foto-08098-10-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | ||||||||
| 50470 | Pont de Comasua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-comasua | CAMPRUBÍ PLANS, Josep (1991). 'Transports i comunicació', a Història de la ciutat de Manresa (1900-1950). Caixa d'Estalvis de Manresa, vol. I., p. 181-204. GASOL, Josep M. (1984). 'Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages', a Butlletí del Montepio de conductors de St. Cristòfol de Manresa-Berga, núm. 381, p.14-19. PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2013). La carretera de can Maçana. Recerca historiogràfica sobre els antics camins de l'àrea sud-oest de Manresa. Ajuntament de Manresa-Urbanisme, Secció de Paisatge (treball inèdit). TORRAS RIBÉ, Josep M. (1991). Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834). Barcelona, Rafael Dalmau Editor. | XX | Pont de la carretera vella d'Igualada (C-37 Z) sobre la riera de Guardiola, situat al km 83,5 d'aquesta via, més o menys un km al N-E de la masia que té el mateix nom. Té unes dimensions mitjanes i consta d'un sol arc, sostingut per dues bases d'uns 8 metres d'amplada a banda i banda de la riera. L'aparell és fet amb grossos carreus disposats en filades més o menys horitzontals que formen els dos llenços d'angles arrodonits. L'arc és escarser i està reforçat amb una capa de formigó. La part superior ha estat eixamplada posteriorment per fer la carretera més ampla, encabir-hi un voral per a vianants i baranes de formigó. El pont està situat en un interessant paratge on la llera de la riera forma una gran codina, coneguda com les Escodines de Comasua. Adossada a la base del costat de llevant conserva restes d'una petita estructura de pedra i maó lligada amb argamassa. Té uns 4 metres de llarg i la part superior plana. No sembla que es tracti d'un pont o palanca anterior, ja que l'estructura s'entrega al pilar del pont i, per tant, és posterior. Tal vegada fos alguna mena d'instal·lació relacionada amb la riera o el pas d'un camí, malgrat que no es pot descartar del tot que correspongui a un primitiu pont, més estret. | 08098-11 | El camí de Manresa a Igualada és molt antic i hi ha indicis per creure que té un origen romà. La primera referència documental és força reculada: l'any 978 es fa esment d'un gual a la riera de Cornet, poc més avall de la font del Calvet (GASOL, 1984: 16), i al segle XI n'hi ha altres esments. En època medieval i moderna era un dels camins rals del Bages, amb un itinerari més occidental que l'anomenat camí de Montserrat, que més tard va ser conegut com a carretera de can Maçana. Al principi del segle XIX, amb la transformació d'aquesta via en la primera carretera apta per al trànsit de carruatges al Bages, la carretera de can Maçana va guanyar protagonisme i es convertí en la principal comunicació amb Barcelona, mentre que l'antic camí ral d'Igualada va esdevenir una via molt secundària (PIÑERO, 2013). L'itinerari era el següent: sortint de Manresa, el camí enfilava pel lloc conegut com Coll Manresa (actualment la Bellavista), passava pel mas del Xup, on travessava la riera de Rajadell i entrava a l'actual terme de Sant Salvador de Guardiola per la creu de Salelles. Passava pel poble de Salelles i descendia fins a trobar la riera de Guardiola, vora l'actual pont. A partir d'aquí tornava a coincidir pràcticament amb el traçat de la carretera. Continuava pel costat de ponent de la riera de Guardiola i la creuava a la resclosa que hi ha passada la casa del Calvet per dirigir-se cap al poble de Guardiola, que travessava pel carrer d'Igualada. Continuava per la casa de Comasua i pel coll de Gosèn cap a Maians, i després per Òdena fins Igualada. No és fins a principis del segle XX que el camí ral d'Igualada es transforma en una carretera moderna (l'actual C-37). En un principi es va adequar el tram entre Igualada i Maians. L'acabament per connectar amb Sant Salvador de Guardiola i amb la carretera de can Maçana no es va activar fins l'any 1916. Cal situar en aquest moment, doncs, la construcció dels ponts. El 1920, amb la carretera acabada, s'inaugurà la línia de transport regular en autobús per part de la companyia Hispano-Igualadina. | 41.6672500,1.7435000 | 395398 | 4613595 | 1919-20 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50470-foto-08098-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50470-foto-08098-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||||
| 50471 | Pont de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-salelles | GASOL, Josep M. (1984). 'Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages', a Butlletí del Montepio de conductors de St. Cristòfol de Manresa-Berga, núm. 381, p.14-19. OLIVERAS SAMITIER, Josep (1985). Desenvolupament industrial i evolució urbana a Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa, cap. 2.4 'Les comunicacions', p. 48-53. PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2013). La carretera de can Maçana. Recerca historiogràfica sobre els antics camins de l'àrea sud-oest de Manresa. Ajuntament de Manresa-Urbanisme, Secció de Paisatge (treball inèdit). TORRAS RIBÉ, Josep M. (1991). Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834). Barcelona, Rafael Dalmau Editor. | XX | Pont de la carretera de can Maçana (BP-1101) sobre la riera de Guardiola, situat poc després del Km 13 d'aquesta via, prop del nucli de Salelles i de la urbanització del Genovès. La tipologia constructiva és la mateixa que els altres ponts de la zona, tant els de la carretera de can Maçana com els de la carretera d'Igualada, ja que tots van ser construïts a la mateixa època (el 1916 els primers i el 1920 els segons). El pont té una llargària d'uns 35 m i consta de tres arcs escarsers, amb les voltes formigonades. Els dos pilars són de planta oval i estan rematats amb una cornisa a la part superior. L'aparell és fet amb grossos carreus d'obra poligonal. A la part superior s'hi ha afegit modernament una barana metàl·lica. Abans que es construís el pont l'any 1916 en aquest mateix punt hi havia un gual per on es travessava la riera, del qual no en queda cap rastre. Al costat del pont hi ha un magatzem del servei de manteniment de carreteres de la Diputació de Barcelona, just al lloc on fins no fa gaire hi havia l'antiga caseta dels peons caminers. | 08098-12 | L'anomenat camí de Montserrat, amb un itinerari més meridional que el camí ral de Manresa a Igualada, es pot considerar l'antecedent de la carretera de Can Maçana. Està documentat ja al segle XVII, però el seu traçat era molt dificultós i accidentat, i tenia fama de ser un dels pitjors camins, cosa que va motivar múltiples queixes. Al segle XVIII, quan es van impulsar una xarxa de carreteres reials a tot Espanya, i molt especialment la de Madrid a Barcelona (actual A-2), es van fer importants obres de millora en aquest camí, que sovint utilitzaven els visitants il·lustres per accedir al santuari montserratí des de la banda de l'Anoia. La moderna carretera de can Maçana, que anava de Manresa al Bruc i permetia enllaçar amb la carretera reial, va ser el primer camí carreter del Bages i es convertí en la principal via de comunicació amb Barcelona, substituint l'antic camí ral de Coll de Davi. L'obra es va dur a terme entre els anys 1804 i 1835, amb un traçat que és pràcticament el mateix que l'actual. L'any 1873 aquesta carretera es va declarar provincial, ja que els municipis afectats tenien serioses dificultats per fer front a les constants obres de manteniment que comportava. Uns anys abans, el 1863 ja s'havien nomenat uns peons caminers encarregats de manera permanent del seu manteniment. Fins no fa gaires anys encara es conservava una caseta destinada als peons caminers just al trencall entre les dues carreteres. Al principi la carretera no tenia cap pont, i els cursos fluvials es passaven mitjançant guals. Segons conta en un projecte de la Diputació sobre 'puentes para suprimir los vados de las rieras de Guardiola y Rajadell', l'any 1914 es van construir els ponts sobre ambdues rieres: el de Salelles i el del Xup, ja en terme de Manresa (PIÑERO, 2013: 22). Pel que fa a l'itinerari del camí, és probable que inicialment passés pel poble de Guardiola i aquí es separés del camí d'Igualada, enfilant en direcció sud-est, potser pel camí de can Miralda o potser pel camí que passa pel raval de cal Parrot i va a parar a l'antic Hostalet del Brunet, i d'aquí seguiria cap al Bruc per un traçat similar a l'actual. A principis del segle XIX, en habilitar-se el camí carreter, es devia projectar un traçat nou més o menys similar a l'actual, passant per l'Hostalet del Brunet (una construcció d'aquesta època), per l'hostal de can Pinyot i cap al lloc on hi ha el pont de Salelles. Aquí el camí s'ajuntava amb el d'Igualada i enfilaria cap al poble de Salelles. En algun moment entre finals del segle XIX i començament del XX (possiblement el 1914, quan es van construir els ponts) es devia obrir el traçat totalment rectilini que transcorre per l'actual benzinera i polígon industrial, el qual ja apareix en el mapa de 1918. | 41.6956900,1.7886100 | 399198 | 4616699 | 1914 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50471-foto-08098-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50471-foto-08098-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||||
| 50475 | Festa Major de Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-salvador-de-guardiola | PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells cotums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), p. 6-14. BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 205. | XIX-XXI | La Festa Major de Sant Salvador de Guardiola es celebra actualment el primer diumenge d'agost, en les proximitats de la diada de la Transfiguració del Senyor (6 d'agost), coneguda popularment com el Sant Salvador, patró de la parròquia. El mateix 6 d'agost es celebra la missa amb cant dels Goigs a Sant Salvador. Els actes comencen el divendres i duren tres o quatre dies. El programa consisteix en un pregó i una diversitat d'actes que sol incloure sardanes, havaneres i sardinada popular, balls de nit, teatre, futbol, tornejos de bitlla catalana, petanca i altres activitats esportives, concurs d'andròmines, i concert. | 08098-16 | Sant Salvador de Guardiola | A principis de segle XX l'escenari principal de la festa era la plaça de la Creu i el carrer Igualada, que s'engalanaven amb una il·luminació 'a la veneciana'; és a dir, amb fanalets de paper i serpentines multicolors. Els actes més habituals eren revetlles, serenates, concerts, sardanes i altres activitats de caràcter lúdic. Segons un programa de l'any 1904, la Festa Major constava dels següents actes: La vigília es feia un repic de campanes per anunciar la festa i, a les 8 del vespre, passada de torxes portades pels nois del poble. Els joves s'aplegaven a la plaça de la Creu a fi de començar la passada. Les torxes , preparades prèviament, es posaven a la venda a preus assequibles. Se solien fer amb la brancada d'un matoll anomenat atxa barrejada amb trunyella, de manera que la combinació produïa una flama vistosa. Els joves feien giravoltar les atxes tot formant figures diverses en la foscor. El dia de la festivitat es celebrava missa solemne, cantada i amb acompanyament d'orquestra, i s'acabava entonant els Goigs de Sant Salvador. A les 12 començava a la Casa rectoral una acapta o 'Llevant de Taula' per sufragar les despeses de la festa. Se n'encarregaven les noies del poble, sota l'empara de la confraria de les Filles de Maria. Era el moment que tothom es reunia al voltant d'una taula amb la companyia del seus familiars. Les noies, vestides amb les seves millors gales, passaven casa per casa i recollien les donacions del cap de casa. A la tarda es cantava el rosari. El darrer dia de la festa es feia una fontada, organitzada pel jovent del poble. Sembla que normalment es feia a la font del Cu-cut, tot i que el 1904 es va canviar per la Font del Pastor (al mas Brunet). La festa es completava amb algun acte de caire recreatiu. El 1904 va consistir en una actuació del prestidigitador manresà Josep Bosch. El programa deixa clar que aquest espectacle està basat en 'les lleis físiques naturals que en res afectes a la religió catòlica'. En els dos dies següents es celebraven sengles misses i processó de cap de mes. | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50475-foto-08098-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50475-foto-08098-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||||
| 50476 | Festa de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni | PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), p. 17-18, 28. | XIX-XX | Actualment desapareguda | Festa avui desapareguda que se celebrava a Sant Salvador de Guardiola i també a Salelles, com en molts altres llocs, el dia de Sant Antoni Abat (17 de gener): patró dels traginers i dels animals de peu rodó. Al migdia i al vespre de la vigília es feien sonar les campanes amb els tocs corresponents per anunciar la festa. L'endemà, a punta d'alba, el rector celebrava una missa matinal, per si algun pagès tenia intenció d'anar a treballar. La festa pròpiament dita començava abans de l'Ofici solemne, amb una cercavila que s'iniciava a la plaça de la Creu al so de la música d'una orquestra. L'encapçalaven les autoritats, els veïns i una coral amb el seu estendard (normalment la Lira). Seguidament, a la plaça de l'església es procedia a la benedicció dels animals, acte que era acompanyat també amb diverses peces de música. A la tarda, després del rosari, es feia un breu concert a la plaça de la Creu a càrrec del cor la Lira (en alguna ocasió també l'havia fet el cor de la Unió). S'acabava amb una ballada de sardanes. A Salelles es celebrava una missa i després el celebrant sortia a la plaça i es procedia a la benedicció dels animals, que algun any arribaven a ser més d'una quarantena. Hi havia qui aquell dia 'donava festa' als animals de ferradura o els hi donava un àpat extra. Aquestes descripcions corresponen a la festa tal com es feia al primer quart de segle XX. Més endavant, amb la progressiva motorització del transport, va deixar de celebrar-se. | 08098-17 | Sant Salvador de Guardiola; Salelles | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | ||||||||||||
| 50477 | Festa de les Noies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-noies-0 | PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), p. 23-26. | XIX-XX | Festa desapareguda | La Festa de les noies o de les Filles de Maria, avui desapareguda, va ser promoguda a Salelles per l'associació pia amb aquest mateix nom des de finals del segle XIX. Era dedicada a les noies del poble i es celebrava el darrer diumenge de maig, a l'entorn del mes de Maria. Aquest dia es celebraven un reguitzell d'actes pietosos. Començava amb una missa matinal, en la qual moltes nenes del poble feien la primera comunió. El cor de les Filles de Maria hi interpretava alguns cants per donar solemnitat a l'acte, que en algunes circumstàncies comptava amb la presència d'un cor de cant gregorià de Manresa. Seguia la cerimònia d'acceptació de les noves combregants a l'associació, i la imposició de la medalla de la Puríssima, acreditativa de la seva pertinença al grup. Amb el cant d'un Trisagi s'iniciava la resta d'actes: sermó i prèdica (generalment per un prevere forà), rés del Rosari i processó al voltant de la sagrera de Salelles. Hi eren presents les banderes de Sant Sadurní, sant Isidre i la Puríssima. Aquest era l'ordre habitual, però el dia d'aquesta festa tenia preferència la bandera blanca de la Puríssima, portada per les noies, que en aquesta ocasió anava en primer lloc. Tancava la corrua de les dones l'estendard, a mans de les administradores de l'associació. El tabernacle amb la imatge de la Verge era el que solia obrir el pas a tota la concurrència. En alguns casos una orquestra amenitzava la desfilada. Durant el transcurs de la processó les més petites eren les encarregades de proveir-se de flors boscanes per ornar l'altar i, a més, emplenar les paneres que s'anaven buidant durant el seguici. En arribar a l'església finalitzava la festa amb el besamans a la Verge: s'oferia als assistents perquè el besessin un llarg llaç de color blau i blanc, que provenia del tabernacle i portava la medalla de la Verge. Mentrestant, les noies més petites amb les paneres ja buides, iniciaven l'acapte per recollir fons per l'associació. | 08098-18 | Salelles | L'associació pia Filles de Maria té el seu origen a l'església de Santa Clara de Barcelona l'any 1850. Estava formada per joves adolescents i dones solteres, i ràpidament s'estengué per altres parròquies catalanes, sobretot durant els anys 1870-1880. A la parròquia de Salelles la va introduir el rector Llogari Torruella el 2 de juny de 1879. Aquest mateix any també començava l'ensenyament gratuït per nens i nenes sota l'empara de la parròquia de Salelles. L'associació es regia per una administradora i dues ajudantes, càrrecs que se succeïen per rigorós torn. Solien encarregar-se d'actes de pietat diversos: processons, acaptes, cants litúrgics, adoctrinament d'infants, el mes de Maria i, de manera destacada, la diada de les noies. | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||||||
| 50478 | Joc de Cap o Punta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-de-cap-o-punta | PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), p. 69-70. | XX | A principis de segle XX, segons una àvia de Salelles, les nenes del poble, a més de jugar a saltar corda o fins i tot a patacons, practicaven un joc menys conegut en el qual hi intervenien la decisió, l'enginy i la capacitat d'observació del contrincant. La xiqueta més decidida solia prendre la iniciativa i deia: '...cabellera en porto'. La companya que acceptava el repte contestava: 'entro!' La primera es posava una sèrie d'agulles de cap al palmell de la mà, tancava i preguntava: 'endevina quants en porto'. L'altra jugadora responia un, dos, tres... o els que fos. De nou l'apostant, tot assenyalant la mà tancada, requeria que la companya es decidís: 'cap o punta?' Si ho encertava, es feia amb les agulles de la companya; si no, li calia lliurar a l'altra la diferència. Si no disposaven d'agulles de cap comptaven amb una variant, que consistia en prescindir de la pregunta de 'cap o punta' i fer la partida amb pinyons. | 08098-19 | Salelles | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||||||||
| 50479 | Llegenda dels lladregots i la Creu de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-lladregots-i-la-creu-de-salelles | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. SARRET ARBÓS, Joaquim (1913). 'Les creus de pedra del terme de Manresa', Butlletí del Centre excursionista de la Comarca de Bages, núm. 60, 61,62 (març-agost, 1913), p. 354-356. | Llegenda referida a la Creu de Salelles que recull l'erudit manresà Marià Vallès i que apareix publicada al butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Tracta d'uns lladregots que, després d'haver fet un robatori a Salelles, un d'ells s'enfila a la creu, tot bevent i renegant. La creu cedeix, cau a terra i li esclafa el cap. Tot seguit es provoca una tempesta amb trons que s'emporta els lladregots i ningú no els torna a veure. Fins que un matí la gent de Salelles veu que n'hi ha un a terra. La creu s'ha quedat sense braços. És per això que la creu que aleshores hi havia (la que hi ha actualment és una altra) era de ferro. L'autor de l'article al butlletí del CECB és Joaquim SARRET i ARBÓS (1913), que diu 'd'aquesta creu s'hi conta l'hermosa llegenda que la reproduim d'en Marián Vallés'. La llegenda apareix en vers, i és del tot evident que fou el mateix Marià Vallès (el qual, a més d'advocat, arxiver i empresari, va ser també poeta de la Renaixença) qui li donà aquest format i en féu una recreació literària. La reproduïm literalment: Tots ells manta al còll / trabuc a la drèta, / la daga al costat / y ‘l crim en la testa, / uns quants lladregots / tornant de Salelles, / al pèu de la creu / partien la prèsa. Un d'ells, el mès gran, / contá la moneda, / s'alsá y del sarró / tragué la botella. / -Companys: -els digué,- / ¡beguèm, y a fer fèyna, / que Deu, mentres tant / fará centinella!- / Y al cim de la creu / s'enfila ab llestèsa. / Allá, escamarlat, / traguèja y renega: / la grèsca que hi mòu, / fa espant y ferèsa... / -¡Ni Cristo es tant alt!- / cridá, y tots se'n rèyen!... / De sopte, la creu / sos brassos de pedra / cedèx, recruxint, / y cauen a tèrra, / batent y esclafant / el cap de l'heretje. La vòlta del cèl / abans riallera, / fa por, retronant, / de núvols rublèrta. / Gemecs que fa 'l mon, / rompent la tempesta, / ressònen sovint / per valls y congestes, / y ‘l vent udolant / als lladres s'emmèna. Tant lluny se'ls ne du, / tant lluny, que la tèrra / may mès n'ha vist cap, / ni rastre, ni mèna. Tan sòls un matí / la gent de Salelles / vegé còm la creu, / ab brassos de pedra, / tenia pe ‘l còll / a un d'ells allá a terra. Sens brassos restá, / mes sempre ben ferma!... Si un dia hi passèu / anant a Salelles, / veurèulos d'acer, / mès alts de lo que eren, / unint y abrassant / el cèl ab la tèrra. | 08098-20 | Creu de Salelles | Tot i que no s'ha trobat esmentada en documents antics, l'historiador manresà Joaquim Sarret i Arbós creu que era una de les fites que separava el terme jurisdiccional del veguer de Manresa respecte al senyor de Salelles, que era el paborde de Manresa. La creu podria indicar també el límit de la quadra autònoma de Salelles. Antigament, El territori de la parròquia de Salelles pertanyia a Manresa per bé que com una quadra autònoma, però entorn del segle XIV l'antic terme de la ciutat va disgregar-se i diferents pobles de la perifèria, com Santpedor o Sant Fruitós de Bages, van esdevenir independents. Probablement aquest va ser el cas també de Salelles, tot i que no està del tot clar si va ser en aquest moment o una mica més endavant; concretament el 1592 quan després del Concili de Trento foren suprimides les canòniques regulars catalanes i la jurisdicció de Salelles va passar a la Corona. Les creus de terme marcaven els nous límits de la ciutat. Així doncs, aquesta creu indicava el límit de la parròquia (abans que al segle XIX fos ampliada) i també del municipi de Salelles, ja com a entitat independent. Entre 1833 i 1840, amb la nova organització municipal, Salelles s'incorporà al municipi de Sant Salvador de Guardiola, però la creu continua sent una fita de l'actual terme municipal. Per aquest indret hi passava el camí ral de Manresa a Igualada, el qual es dirigia vers la sagrera de Salelles, però no sembla que en aquest punt hi hagués cap cruïlla de camins. La creu antiga, possiblement gòtica, es va perdre i només se n'ha conservat el sòcol i els graons. Més tard hi hagué una creu de ferro. Sarret i Arbós fa una interessant descripció de la creu a principis de segle XX: 's'axeca sobre dugues graus, que representen molta antiguitat, al ensemps que la columna y el capitell en el que hi ha esculpides en ses quatre cares les imatges de Sant Sadurní, patró del terme, y les de Sant Maurici, Sant Fruitós y Santa Agnés, patrons de Manresa, rodejades de fullatjes, notablement treballades. La creu devia trencarse a discurs dels anys, y fou substituida per una de ferro, modèrna y molt senzilla'. Segons Sarret i Arbós, la columna i el capitell podrien ser obra del segle XV. És a la creu de ferro que es refereix la llegenda recollida per Marià Vallès. L'any 1947 s'hi van col·locar la columna i la creu actuals, de pedra, tal com es llegeix en una inscripció. | 41.7034800,1.7949600 | 399739 | 4617556 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||||||||
| 50480 | Relats de serps i dones que alleten | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relats-de-serps-i-dones-que-alleten | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. J.G. (1928). 'Folklore Comarcal. III supersticions', Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 125 (desembre, 1928), pp. 250-252. | En un article del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages de l'any 1928 es recullen diverses tradicions orals relacionades amb la creença popular molt generalitzada que les serps, normalment serps blanques, persegueixen les dones que alleten amb la finalitat de beure la llet quan dormen, o fins i tot que les fan adormir per aconseguir el seu fi. Segons el saber popular, les dones tenen una relació especial amb les dones, mentre que els llangardaixos la tindrien amb els homes. Un dels orígens d'aquest tema es pot remuntar al mateix relat bíblic de la temptació de la serp a Eva en l'expulsió del Paradís. Així mateix, com és conegut, les dones remeieres utilitzaven la pell de serp en moltes de les seves receptes. Recollim tres d'aquests relats referits a casos de Sant Salvador de Guardiola, els dos primers de l'esmentat butlletí del CECB (J.G., 1928: 251) i el tercer recollit més recentment per Jaume Capdevila Plans l'octubre de 1995. En el primer cas es tracta d'una àvia d'una masia del terme que solia contar que quan cridava la filla gran dues o tres vegades en tornar de l'hort se li apareixia una serp que li plantava cara i li feia llengotes. Una vegada que la serp va perseguir-la, amb grans bufecs, la gent de la casa hi acudí als crits d'auxili i van matar la serp. El segon diu que hi havia certa masia de Salelles en la qual els mossos tenien el costum d'anar a fer la migdiada en una alzina propera. Aprofitant la fresca, la dona de la casa també hi solia anar a alletar el seu fill, però vet aquí que amb pocs dies l'infant va quedar decandit fins al punt que pensaven que es moriria. Un dia al vespre van veure com, per una obertura que deixava la porta tancada del carrer, hi entrava una serp. En voler-la matar, la serp va escapar-se pel mateix forat i, com que era fosc, no pogueren perseguir-la perquè es va endinsar en el bosc. Pocs dies després els homes de la masoveria, com de costum, van anar a fer migdiada sota l'alzina. Quan estaven adormits un d'ells va sentir una forta estreta al coll i, en voler-se deslliurar del lligam que l'oprimia, va notar que era una serp que se li havia entortolligat. Amb una rebatuda, afluixant i tibant, va poder arrencar-se la serp i, ajudat pel seu pare, va matar-la. Després d'això, al cap de pocs dies la criatura va tornar a posar-se bona i grassa. La seva mare va assegurar que feia pocs dies que ella també havia quedat adormida sota l'alzina i que, en despertar-se, va sentir una fressa entre la fullaraca. Ja en aquell moment va creure que era la serp la que l'havia fet adormir i que li xuclava la llet. L'autor de l'article afirma que 'd'aquest cas puc assegurar que vaig veure el jove masover amb el coll embolicat de resultes de l'apretada de la serp i de l'estrebada a l'arrencar-la. Després m'ensenyaren la serp morta, que la salaren per remei i amb aquesta ocasió em varen explicar el què acabo de transcriure (J.G., 1928: 252)'. El tercer relat arriba de la veu d'una persona entrada en anys a qui la seva mare li explicava, quan ell era petit, que una serp que rondava per l'indret feia adormir una mare que alletava un infant. Mentre dormia, la serp li xuclava la llet i el pobre menut s'acontentava tot xuclant la cua de la serp que aquesta li acostava, sense que aconseguís apaivagar la gana. En aquest cas no sabem com va acabar la història, molt probablement la mort de la serp (GUÍXOLA, 1995). | 08098-21 | Indeterminat | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | ||||||||||||||
| 50481 | Serps que mamen de les ovelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serps-que-mamen-de-les-ovelles | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. J.G. (1928). 'Folklore Comarcal. III supersticions', Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 125 (desembre, 1928), p. 252. | XIX | En un article del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages de l'any 1928 on es recullen diverses tradicions orals relacionades amb serps i l'alletament de les dones s'hi inclou un relat similar que, en aquest cas, té com a 'víctimes' les ovelles d'un ramat. Diu així: 'En l'any 1902, en el pla de roques de l'hostal de Coll d'Arbós de Guardiola, hi havia parat un remat molt gros que venia de pasturar per la muntanya. Un dels pastors havia tallat la llengua a una serp blanca de set pams i li treia el greix que portava, que per cert en tenia molt. En preguntar-li on l'havia morta i què en volia fer de la llengua i del greix, va respondre: la serp l'he morta allà quan mamava d'una ovella, que em va senyalar, i feia dies que seguia el remat: el greix el guardo per remei de molts mals i la llengua servei per a penjar-la al coll de les criatures que mamen i amb això no els costa de treure el dentat. La llengua de la serp les dones me la paguen a cinc pessetes i així és que val la pena que la guardi. En acabar aquest enraonament, continuà la conversa sobre diferents casos que havia vist com les serps bevien la llet de les ovelles, cabres i fins de les vaques (J.G., 1928: 252)'. És interessant constatar com, a començaments de segle XX, aquestes tradicions relacionades amb serps són plenament vigents, com també ho són els múltiples usos remeiers que es donava a les diferents parts d'aquest rèptil. | 08098-22 | Pla de les Roques de l'hostal de Coll d'Arboç | 41.6775500,1.7873400 | 399064 | 4614686 | 1902 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | ||||||||||||
| 50482 | Llegendes de l'ocellot negre i el gat escaldufat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-locellot-negre-i-el-gat-escaldufat | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. | Una àvia de Sant Salvador de Guardiola solia explicar al seu nét dues llegendes que són variants d'un mateix tema. La primera diu que hi havia una masia en la qual, quan es feia el capvespre i el bestiar gros tornava al corral, ja fos cavall, ase, mula, bou o vaca, solia aparèixer un gros ocellot negre, que es llençava amb força i violència contra el cap del bestiar escollit, causant-li la mort. Un dia l'hereu, molest per la paüra i per la pèrdua econòmica que això representava, va decidir restar a l'aguait. En aparèixer l'ocellot, l'home d'una escopetada el va deixar estès. I vet aquí que l'endemà, veient que el vellet del mas no apareixia per la cuina, van anar a cercar-lo i el van trobar amb el cos ple de perdigons i difunt. La segona llegenda diu que en una masoveria succeïa sovint que un gat negre rondava per la cuina a l'hora de preparar l'àpat, i al primer descuit desapareixia el tall que precisament anava destinat a la jove de la casa. Un dia, la noia fastiguejada que fos sempre a ella a qui toqués el rebre, decidí vigilar atentament el gat. De sobte, amb la llestesa pròpia d'aquests animals, el felí es va emportar de nou el millor tall, però la noia d'una revolada va prendre una paella plena d'oli bullent i la va estampar a l'esquena del pobre animal, que va deixar el tall i va fugir tot bufant i gemegant per les cremades de l'oli bullent. L'endemà al matí, en veure que la sogra de la jove no es llevava, van anar a la seva cambra i la van trobar amb tot el cos escaldufat i ple de butllofes com si li haguessin passat per la paella. Un element interessant d'aquests relats són els simbolismes dels animals. En el primer, l'ocell negre com a missatger o representant de la mort. En el segon, el gat, també negre, que sol associar-se a les bruixes. També hi veiem reflectit el principi de la màgia per simpatia, segons el qual allò similar produeix o actua sobre allò similar. En el primer cas la perdigonada té el seu efecte no en l'ocell, sinó en allò que és anàleg o que representa: l'home vell, associat a la mort. En el segon relat la paella amb oli bullent provoca les cremades no al gat, sinó a allò que representa: la sogra, una bruixa...? Les llegendes va ser recollides per Jaume Capdevila Plans el desembre de 1995. | 08098-23 | Sant Salvador de Guardiola | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | ||||||||||||
| 50483 | La caldera de la masia del Valldeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caldera-de-la-masia-del-valldeperes | ESTRUCH SUBIRANA, Maria (2003). 'De l'infern al cel, passant pel purgatori i visitant les bruixes (la toponímia esotèrica del Bages)', Dovella, núm. 82 (hivern, 2003), Manresa, p.26. http://mariaestruch.blogspot.com.es/2009/01/de-linfern-al-cel-passant-pel-purgatori.html | Segons s'explica, a la masia de Valldeperes hi havia una mosso que tenia poders i això va provocar algun episodi de màgia. Feien bullir la calderada, que no bullia mai, per més llenya que posessin a la fogaina, fins que el mosso deia que bulliria, i llavors fugia tota l'aigua del recipient. | 08098-24 | Masia de Valldeperes | 41.6513300,1.7104400 | 392620 | 4611868 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | ||||||||||||||
| 50484 | Llegendes de bruixes a Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-bruixes-a-guardiola | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. | Algunes fonts orals donen notícia d'episodis de bruixeria ocorreguts a Sant Salvador de Guardiola. Una besàvia d'una casa dels afores de Guardiola contava que hi va haver uns anys que pedregava molt i les collites quedaven malmeses, cosa que provocava el malestar de la població. Va arribar un dia que una dona, possiblement bruixa, va advertir una veïna que el rector del poble era el responsable d'aquesta desgràcia, i que només ella tenia a mà el remei a aquesta calamitat. A tal efecte calia que li lliuressin una certa quantitat de diners i ella s'encarregaria de resoldre el cas. La dona va dir que en arribar la festa del panet (per sant Marc) el pobre mossèn moriria de sobte mentre celebraria la missa i, amb la seva mort, desapareixerien per sempre més les fatals pedregades. Segons sembla, el mossèn no va morir, però en canvi les pedregades s'acabaren per si soles. Altres fonts orals parlen de certa casa del poble on cada nit les bruixes destorbaven la tranquil·litat de la família tot planant i voletejant arran de la teulada i la xemeneia. Aquestes tradicions orals han estat recollides per Jaume Capdevila Plans l'octubre de 1995. Segons la tradició, el lloc de trobada de les bruixes de Guardiola era l'indret anomenat Escodines de Comasua, aigües avall del pont de Comasua a la riera de Guardiola. Allà les bruixes solien rentar la roba i feien les seves trifulgues. | 08098-25 | Guardiola, Escodines de Comasua | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50484-foto-08098-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50484-foto-08098-25-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||||||
| 50485 | Dites populars sobre el temps a Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-populars-sobre-el-temps-a-salelles | FARGAS MORERA, Fèlix (2009). Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles, p. 77, 79, 80, 82, 88, 89. | XIX-XX | Les dites i refranys sobre aspectes meteorològics, especialment en relació amb els treballs del camp, es compten entre les més generalitzades arreu. En el llibre 'Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles', de Fèlix Fargas i Morera, hi trobem les següents dites sobre aspectes del temps circumscrites a aquesta zona: En relació als camps dels plans de Salelles, es deia que si des de les carenes de Castellfollit del Boix 'per Nadal els sembrats no es veuen verdejar, mala anyada hi haurà'. Quan el tren encara anava amb màquines de carbó es deia que si se sentia abans d'entrar al túnel, pel cantó de Manresa, era senyal de pluja; si se sentia a la sortida del túnel, pel cantó de Calaf, era senyal de vent. Si les roques de Montserrat porten caperó (és a dir, si tenen boira) a la tarda hi haurà un canvi de temps. A Salelles la marinada arriba des de les roques de Montserrat, més o menys del dret de Santa Cecília i, a l'estiu, sol arribar a primeres hores de la tarda. No és molt forta, però és fresca i humida. Quan fa molta calor a l'estiu els pagesos solen dir: 'Bé, a la tarda ja arribarà la marinada'. A Salelles el 'vent de la fam' també l'anomenen vent del Camp de Tarragona o marinada borda. És un vent fort i sec que bufa del cantó d'Igualada i crema les plantes, principalment els sembrats. Fa la seva presència a les rodalies d'abril, maig i començament de juny. Els pagesos el consideren un dels vents més dolents per al camp; d'aquí ve el nom molt generalitzat de vent de la fam. També es deia que si hi ha un temporal de muntanya cap al cantó de Núria al cap de tres dies ja el tenim aquí. | 08098-26 | Salelles | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||||||||
| 50486 | Calendari de la Ceba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calendari-de-la-ceba | FARGAS MORERA, Fèlix (2009). Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles, p. 85. | Antigament a Salelles, com en altres llocs, hi havia pagesos que tenien el costum de fer el calendari de la ceba: posaven dotze clofolles de ceba cara enlaire amb un pessic de sal a dins. Les posaven en un reng sobre una taula a la serena de la nit de cap d'any. Segons el resultat de cada clofolla, deien que es coneixia el temps que faria cada mes de l'any. Altres també deien que els dotze primers dies de l'any assenyalaven el temps que faria els dotze mesos de l'any. | 08098-27 | Salelles | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | ||||||||||||
| 50487 | El Salpàs o benedicció del terme a Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salpas-o-benediccio-del-terme-a-salelles | FARGAS MORERA, Fèlix (2009). Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles, p. 78. PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), p. 21-22. | XIX-XX | Com en molts altres llocs, a Salelles es feia la benedicció del terme amb el salpàs, un ritual que es va conservar fins a prop dels anys 1950. Es realitzava a l'entorn del 2 de febrer, festa de la Purificació de Maria, i durava tota la setmana, ja que s'havien de visitar moltes masies de la parròquia. A Sant Salvador de Guardiola la benedicció del terme es feia el 25 d'abril per Sant Marc, coincidint amb la festa del Panellet. Segons explica Fèlix FARGAS (2009: 78) en el seu llibre, a Salelles durant la missa de la festivitat es procedia a beneir la sal, posada en un plat i barrejada amb aigua, i també una candela encesa al bell mig, que després el rector la repartia. Després el sacerdot o l'escolà repartien fulles de palma beneïdes, amb les quals la gent feia creus que clavaven a portes i finestres com a signe de protecció. Durant els dies següents el rector i l'escolà es desplaçaven a peu a les principals masies de la parròquia per fer-hi la corresponent benedicció amb el salpàs. A canvi, els estadant de la casa solien obsequiar-los amb un àpat i un donatiu que solia consistir en uns quants ous. Així mateix, per Setmana Santa també era tradició posar una cullerada de sal beneïda a les principals portes de cada casa. | 08098-28 | Guardiola i Salelles | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||||||
| 50488 | Beneir una branca d'arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/beneir-una-branca-darc | FARGAS MORERA, Fèlix (2009). Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles, p. 78. | XIX-XX | A Salelles el dia de sant Pere Màrtir (29 d'abril) es beneïa una branca d'arç i se'n posava un brot sobre les barraques de les vinyes per guardar-les de pedregades. | 08098-29 | Salelles | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||||||||
| 50489 | Sarau del most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarau-del-most | FARGAS MORERA, Fèlix (2009). Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles, p. 71. | XIX-XX | Festa desapareguda | Salelles ha estat un poble molt orientat al conreu de la vinya i a l'elaboració del vi, com ho demostra la importància del seu Celler Cooperatiu. Una de les festes típiques de la verema al Bages era el sarau del most, que es feia a molts pobles aprofitant que a les cases hi havia collidors o veremadors vinguts de fora, els quals cada any s'allotjaven amb la mateixa família, fet que propiciava que els habitants els consideressin com si fossin del poble. Els diumenges a la tarda, cap al final de la verema, s'organitzaven tirades de bitlles catalanes, salts a corda i altres jocs populars. Al capvespre, a la sala de festes del poble o a l'era, s'organitzava un ball. Aquest costum a Salelles es va conservar durant molts anys. | 08098-30 | Salelles | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | ||||||||||||
| 50490 | El forat de l'Olla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forat-de-lolla | ALSINA, Valentí (1997). 'El forat de l'olla'. Quaderns de la Guíxola, núm. 6 (setembre 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. | XIX-XX | Segons una història transmesa de pares a fills, durant una de les guerres carlines que van tenir lloc al segle XIX un senyor adinerat de Manresa, esporuguit per l'arribada de les tropes i davant la possibilitat que li robessin els diners, va decidir enterrar-los al bosc. Va escollir el bosc d'en Torres, avui conegut com bosc de Pladesants; concretament un indret molt amagat, en un altiplà que hi ha amunt del torrent de la Por, a mà esquerra. A les nits de lluna plena va anar picant al damunt d'una pedra pinyolenca tova fins que hi va fer un forat en forma d'olla, ample de la base i més estret al coll, on hi va enterrar el tresor dins d'una gerra. També va fer un planell on descrivia el lloc i el va amagar. Però vet aquí que l'acabalat manresà va morir a conseqüència de la guerra i el tresor va quedar amagat. Un dia, un masover del mas Casanoves que s'havia assegut sobre l'olla un munt de vegades mentre els gossos anaven caçant pels voltants, es va trobar el mapa que descrivia amb pèls i senyals el lloc on es trobava el tresor. Es diu que a partir d'aleshores els caçadors i boscaires que rondaven per aquell llogarret van veure sempre més el forat en forma d'olla, però sense la gerra. Encara avui es conserva aquest forat gràcies a que fa carena. Prop del forat s'hi fan força llenegues, i algunes persones grans quan anaven a buscar bolets per aquest indret deien que anaven a 'visitar l'olla'. | 08098-31 | Bosc de Pladesants | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||||||||
| 50491 | Sínia del Pont de Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-pont-de-sant-salvador-de-guardiola | XIX-XX | Part mecànica conservada força integrament. Part constructiva en semi-ruïna i envaïda per la vegetació. | Antiga sínia de tracció animal, del tipus conegut com a sínia de taps, la qual ha conservat tot el seu mecanisme. Es troba emplaçada vora la riba de la riera de Guardiola, i devia servir per al rec dels camps adjacents, ara de secà. Es tracta d'una construcció de planta més o menys rectangular, feta de pedra i actualment semi-derruïda. Al costat nord conserva les restes de la barraca on voltava l'animal, mentre que al costat sud hi ha el pou i mina per on es captava l'aigua. Es tracta d'un pou de planta oval revestit de pedra amb un túnel a la part inferior per on entra l'aigua de la riera. El mecanisme de la sínia es conserva gairebé íntegrament. A la part de la barraca hi trobem l'arbre o eix de la roda horitzontal, fixat a una biga de ferro, i el braçol on anava fermat l'animal. Mitjançant un engranatge, la roda horitzontal connecta amb una roda vertical que fa girar una cadena que baixa al fons del pou. Aquesta cadena, mitjançant un mecanisme de dos taps de goma, feia bombejar l'aigua per l'interior d'un tub de ferro, de manera que l'aigua sortia expulsada per una boca lateral. En aquesta part s'hi ha fet obra amb totxana, la qual cosa indicaria que la sínia devia funcionar ben bé fins a la segona meitat del segle XX. La sínia de taps es va generalitzar a principis de segle XX i va substituir la sínia de catúfols, que també era activada amb tracció animal. Més endavant es va imposar la sínia de pistons, activada mitjançant bieles. | 08098-32 | Prop del Pont del Calvet | El mecanisme d'aquesta sínia correspondria a la segona meitat del segle XIX o començament del XX.. | 41.6867700,1.7734200 | 397920 | 4615726 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50491-foto-08098-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50491-foto-08098-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50491-foto-08098-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||||
| 50492 | Creu de Collsantpere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-collsantpere | FERRER, Llorenç; BENET, Albert (1990). Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, p. 346. | XX | Pintades que embruten la làpida. | Creu dedicada a la memòria dels assassinats en aquest lloc, membres de l'Ajuntament d'Artés, l'any 1936 durant la Guerra Civil. Està situada a un costat de la carretera de can Maçana, al lloc conegut com Collsantpere. Sobre la roca s'aixeca un sòcol o pedestal de pedra de forma cúbica amb una creu al damunt. A la part frontal té una làpida de pedra blanca amb la següent inscripció: 'En memoria de los doce mártires vecinos de Artés cruelmente inmolados en este lugar el dia 8 Septiembre del año 1936 por la turba revolucionaria. RIP'. | 08098-33 | La nit del 7 al 8 de setembre de 1936 foren assassinats per part del bàndol republicà dotze artesencs a la carretera de can Maçana. Erens els membres de l'Ajuntament, i els seus noms són: Ramon Bou Canudas, Lorenzo Grau Camprubí, Francisco Oliveras Berdajín, Josep Pedragosa Arnaus, Ramon Puig Oliveras, Valentí Rojas Moncunill, Valentí Sallent Alegre, Marcel·lí Sallent Moré, Carlos Sebarroja Quatrecases, Eduardo Sobrevals Berenguer, Joan Soler Feixas i Joan Viñas Rius. Segons sembla, un d'ells va quedar malferit i va poder sobreviure gràcies a l'ajuda oferida pels habitants de la casa pròxima de cal Teixidor. | 41.6747700,1.7845600 | 398828 | 4614381 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50492-foto-08098-33-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Marc Sellarès. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | ||||||||
| 50494 | Barraca de pedra seca 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4072) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta lleugerament el·líptica amb porta rectangular amb llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té ràfec de pedres planes volades a la coberta. | 08098-35 | Prop de Comasua | 41.6636000,1.7282800 | 394125 | 4613208 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En una de les pedres interiors de la porta d'entrada hi ha escrita la data 1942 i un dibuix d'un vehicle i un personatge. No se sap si aquesta data pot correspondre a la data de construcció o és una afegit posterior. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | ||||||||||||
| 50495 | Barraca de pedra seca 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-2 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4075) | XIX-XX | Petit enderroc exterior | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular amb llinda plana. Té ràfec de pedres planes volades a la coberta. | 08098-36 | Prop de Codorniu | 41.6594700,1.7369100 | 394837 | 4612739 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | ||||||||||||
| 50496 | Barraca de pedra seca 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-3 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4073) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta lleugerament el·líptica amb porta rectangular amb llinda plana. Té ràfec de pedres planes volades a la coberta. | 08098-37 | Prop de Codorniu | 41.6597500,1.7395200 | 395055 | 4612767 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||||||||
| 50497 | Barraca de pedra seca 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-4 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4074) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té ràfec de pedres planes volades a la coberta. | 08098-38 | Prop de Codorniu | 41.6572600,1.7372700 | 394863 | 4612493 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||||||||
| 50498 | Barraca de pedra seca 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-5 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4076) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té un cocó i una espitllera. | 08098-39 | Prop de l'Enric de la Torre | 41.6549700,1.7389600 | 395000 | 4612237 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||||||||
| 50499 | Barraca de pedra seca 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-6 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4077) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-40 | Prop de la Devesa | 41.6492300,1.7426100 | 395295 | 4611595 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||||||||
| 50500 | Barraca de pedra seca 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-7 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3297) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular de llinda plana. Té restes del voladís. | 08098-41 | Prop de l'Escurcell | 41.6611200,1.7788700 | 398333 | 4612872 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50500-foto-08098-41-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | ||||||||||
| 50501 | Barraca de pedra seca 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-8 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3298) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular de llinda plana. Té restes del voladís. | 08098-42 | Prop de l'Escurcell | 41.6606700,1.7814800 | 398550 | 4612819 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||||||||
| 50502 | Barraca de pedra seca 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-9 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3294) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular de llinda plana. Té ràfec de pedres a la coberta. | 08098-43 | Prop de l'Escurcell | 41.6605800,1.7888900 | 399167 | 4612800 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | |||||||||||||
| 50503 | Barraca de pedra seca 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-10 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3295) | XIX-XX | Petit enderroc exterior | Barraca de pedra seca de planta quadrada amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-44 | Prop de l'Escurcell | 41.6584900,1.7885700 | 399137 | 4612569 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 | ||||||||||||
| 50504 | Barraca de pedra seca 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-11 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3296) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-45 | Prop de l'Escurcell | 41.6578100,1.7885500 | 399134 | 4612493 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,72 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/