Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50802 | Mas a la zona la Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-a-la-zona-la-devesa | XVIII-XIX | En ruïnes | Antic mas de dimensions mitjanes actualment en ruïnes. Es troba a la falda d'un petit serrat, prop de la vall d'una rasa que desemboca al torrent de la Font del Boix. La casa conserva bona part dels murs perimetrals fins a una alçada d'uns tres metres. Per les restes conservades es pot deduir que el cos residencial era de planta rectangular i disposava de planta baixa més un pis i golfes. El portal principal, situat a la façana de migdia, encara és visible emmarcat amb grossos carreus. Per les restes de murs interiors i exteriors, la construcció sembla fruit de diverses fases. A la part de darrera la casa té adossada una tina cilíndrica i, pel costat est, queden restes d'un altre cos adossat. A pocs metres es conserva també un interessant cobert adossat a la roca. L'entorn és ple d'enderrocs que semblen força recents. | 08098-333 | Sector sud del terme, prop de la Font del Boix | No hem pogut relacionar aquestes ruïnes amb cap nom de mas conegut. En el mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya aquesta casa apareix amb el nom de La Devesa. Això no obstant, ja hi ha dos masos amb aquest nom (Devesa de Dalt i la Devesa de Baix) que es troben en una ubicació propera, dins de l'actual urbanització de ca l'Esteve. Per això considerem dubtós que existís un tercer mas amb aquest nom, i més tenint en compte que ningú de la zona ens n'ha pogut donar referència. Per les característiques arquitectòniques, podria tractar-se d'un mas antic, tal vegada d'origen medieval i ampliat posteriorment en diferents fases. L'estat de les ruïnes indiquen que devia ser habitat fins una època relativament recent, tal vegada ja entrat el segle XX. | 41.6449600,1.7449300 | 395481 | 4611119 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50802-foto-08098-333-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50802-foto-08098-333-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50802-foto-08098-333-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest mas no consta al Catàleg de masies.Tota aquesta zona va ser afectada per l'incendi forestal d'Òdena, el juliol de 2015. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||
| 50855 | Bosc de les Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-les-creus | http://sellares.blogspot.com.es/p/instagram.html Anònim (2015).'De Sant Salvador a la premsa mundial', Regió 7, (9 d'octubre 2015). MERINO, Olga (2015). 'Marc Sellarès: faig un ritual de dol al bosc cremat'. El Peródico (26 octubre 2015). | XXI | Intervenció artística realitzada per Marc Sellarès en una area de bosc afectada per l'incendi forestal d'Òdena del 2015, que també va afectar els termes del Bruc i Sant Salvador de Guardiola. L'artista de Guardiola Marc Sellarès hi ha portat a terme una iniciativa singular, tot transformant el bosc cremat en un cementiri metafòric format per un seguit de creus fetes amb els troncs dels pins calcinats. L'àrea objecte d'aquesta intervenció abasta un ampli espai situat vora la carretera de can Maçana (BP 1101) i de la urbanització de ca l'Esteve. La major part és dintre del municipi del Bruc però les primeres creus col·locades són dins el terme de Sant Salvador de Guardiola. Consta d'unes 600 creus, però està previst que acabi passant de les 800. Les creus oscil·len entre els 2 i els 10 metres d'alçada. Sellarès ha concebut aquesta intervenció com un 'ritual de dol' i com un 'acte d'amor vers la natura i el territori'. Inicialment l'àrea escollida es trobava més apartada, però va desplaçar-la perquè volia compartir aquest dol amb els 'espectadors' que serien els automobilistes que passen per la carretera. Després de la publicació en mitjans locals, la notícia d'aquesta iniciativa artística i de conscienciació social ha tingut ressò en mitjans de tot el món: Rússia, Lituània, Veneçuela, Panamà, Paraguai i Mèxic entre d'altres, i ha arribat fins i tot a ser portada de l'edició europea del 'The Wall Street journal'. En principi Sellarès es proposava aquesta actuació com una obra efímera, però davant la resposta de les administracions, que han manifestat que la volen preservar el màxim temps possible, ara es planteja com anirà evolucionant al ritme propi de la natura. | 08098-396 | Sector sud del terme municipal | Marc Sellarès Cots va començar aquesta intervenció poc després de l'incendi de juliol de 2015, concretament a l'agost, i durant els mesos següents la va anar ampliant en una àrea cada vegada més gran. El 6 de març de 2016 al Bosc de les Creus s'hi va rodar un videoclip del grup musical 'Scandal Jackson', i el cap de setmana següent va servir d'exterior per al rodatge d'un curtmetratge, juntament amb un carrer del nucli de Guardiola. També s'hi han fet diversos cursos de 'light painting' per part del fotògraf murcià conegut com 'el niño de las luces'. Marc Sellarès (Guardiola 1973) té un màster en creació artística i és llicenciat en Belles Arts, en l'especialitat d'escultura. Ha realitzat unes 150 accions, intervencions i exposicions, tant a Catalunya com a fora. Ha guanyat diversos premis, entre els quals 8 primers premis d'escultura, i té obra en diverses col·leccions, tant públiques com privades. De manera regular viatja a Kurdistan, Marroc, Palestina i Kósovo, entre d'altres països, per participar en projectes compromesos d'art contemporani. També és membre actiu de l'associació cultural La Guíxola, de Sant Salvador de Guardiola, estudiós en temes històrics i naturals, i especialista en les batalles del Bruc. | 41.6452300,1.7592100 | 396671 | 4611131 | 2015 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50855-foto-08098-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50855-foto-08098-396-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||
| 50782 | Font del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-boix | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/BOIX.pdf | Entorn abandonat. | Font situada al torrent de la Font del Boix, al límit meridional del terme municipal de Sant Salvador de Guardiola. La font es troba just al marge esquerre del torrent i consisteix en un petit brollador (actualment de plàstic) encastat a la roca que hi ha al marge del torrent. Fa uns anys aquesta font, de la qual en tenien cura els propietaris del mas Enric de la Torre, era molt concorreguda. Té un cabal mitjà. | 08098-313 | A l'extrem sud del terme municipal | 41.6459300,1.7373400 | 394851 | 4611235 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50782-foto-08098-313-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||||||
| 50766 | Bassa del torrent de Julenques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-torrent-de-julenques | XVIII-XIX | Parcialment derruïda i coberta per la vegetació. | Bassa d'època indeterminada situada a la vora sud del torrent de Julenques abans que aquest conflueixi amb el de la Font del Boix en el punt on es troba aquesta font. Es tracta d'una petita bassa de planta circular, parcialment enfonsada en un terreny amb pendent. És feta amb parets de pedra seca i devia aprofitar l'aigua del torrent per regar alguns horts. | 08098-297 | Sector sud del terme. Al torrent de Julenques, prop de la Font del Boix | 41.6459500,1.7390800 | 394996 | 4611236 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50766-foto-08098-297-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||||
| 50845 | Fita de terme 7 entre Sant Salvador de Guardiola i el Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-7-entre-sant-salvador-de-guardiola-i-el-bruc | XVIII-XIX | Erosionada, escantellada i laminada | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i el Bruc identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 7. Està situada prop de la font del Boix. Consisteix en un bloc de pedra més o menys treballada, de forma irregular. En la part visible mesura 33 cms. d'alçada per 30 d'amplada i 24 de fondària. En una cara té gravada la inscripció G i en l'altra la pedra s'ha laminat i s'ha perdut la inscripció. | 08098-386 | Extrem sud del terme municipal | Per les característiques tipològiques i del gravat, que són molt simple, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar dels segles XVIII-XIX. Un referent a tenir en compte són les fites del termenal amb Manresa, que majoritàriament es poden considerar del segle XVIII. El 2008, en un nou projecte de replantejament del termenal, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada el 2015. Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i el Bruc. | 41.6463900,1.7347900 | 394639 | 4611290 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50845-foto-08098-386-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50845-foto-08098-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50845-foto-08098-386-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||
| 50641 | Cal Bonastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bonastre | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 39, 74, 87. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 007). | XIII-XX | En estat de semi-ruïna. | Antiga masia de dimensions mitjanes que ha conservat bé la tipologia tradicional, malgrat que actualment es troba en estat d'abandonament i en semi-ruïna. Està situada en un petit altiplà amb excel·lents vistes. El conjunt és format pel cos residencial originari més un seguit de coberts adossats al costat nord-est. La façana principal de la casa, encarada al sud-est, encara resta dreta. Té un portal amb un bonic arc rebaixat emmarcat amb dovelles. Com a materials constructius, la pedra es combina amb la tàpia i la tova, i també amb el maó. Del cos residencial pràcticament només en restes els murs exteriors, en general fins a l'alçada de la teulada. L'habitatge constava de planta baixa més uns pis, i possiblement a la part posterior tenia també un nivell semi-soterrani. En general aquest cos sembla una construcció força antiga i sense gaires ampliacions. Adossada a la part posterior té una construcció semi-circular que correspon a una tina. Possiblement és la més antiga de la casa. Davant la façana hi ha restes d'un cobert que avui queda enfonsat i pràcticament derruït; era l'antic estable. Els coberts del sector nord-est es troben davant d'una esplanada que devia servir d'era. El primer, força gran, és la pallissa. Adossada a la dreta hi ha cos quadrat corresponent a una tina i, més a la dreta, una altra construcció adossada amb dues tines més. Les boixes de les tines es troben a la part davantera, mentre que a la part posterior es conserva una rampa d'accés per on es descarregava el raïm. | 08098-182 | Sector occidental del terme | En època medieval aquest mas, que ja apareix en documents del segle XIII, era conegut amb el nom de Fogars. A principis del segle XIV el senyor alodial era Pere de Rocha, ciutadà de Manresa, que tenia altres béns a Guardiola. L'any 1301 l'hereu del mas, Pere, paga al seu senyor una redempció consistent en 40 sous perquè la seva germana Romia pugui abandonar el mas per anar a viure a casa del seu futur marit, al poblet de la Guàrdia (terme del Bruc). Pocs anys més tard, el 1317, Peret de Fogars, fill de l'anterior Pere, fa acte de vassallatge al senyor Pere de Roca en el moment que deuria prendre possessió del mas per la mort del seu pare (CAPDEVILA, 2006: 74). També a principis del segle XIV, hi ha documentada una deadonada que residia a la desapareguda església de Santa Margarida. Es deia Maria de Fogars i era la mare de d'un tal Ponç. L'any 1352 vivien al mas Guillem i Pere de Fogars, germans (CAPDEVILA, 2006: 39, 87). Durant l'època moderna i contemporània ben segur que el mas va continuar habitat i va participar de l'apogeu de la vinya, tal com ho demostren les tines conservades, però no en tenim cap notícia concreta. La masia es conservava dempeus fins que va quedar afectada per l'incendi forestal de l'any 1986 i, posteriorment, el procés de destrucció s'ha accelerat. | 41.6464000,1.7204000 | 393441 | 4611308 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50641-foto-08098-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50641-foto-08098-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50641-foto-08098-182-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Molt a prop hi ha un forn d'obra o teuleria que devia pertànyer a la masia.Camí d'accés tallat mitjançant una cadena.L'edificació es troba en zona d'expectativa arqueològica, motiu pel qual requerirà d'un informe preceptiu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a dur a terme obres de reforma, reconstrucció i/o projectes de canvi d'ús que afectin al subsòl o a les estructures conservades.Informació oral facilitada per Carles Garcia. | 98|85|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||
| 50761 | La Glorieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-glorieta | El jaciment sembla força arrasat | Jaciment prehistòric que podria correspondre a una cista amb túmul. Està situat en el vessant sud-est d'un petit turó, en el paratge conegut com La Glorieta. En aquest lloc s'hi pot veure un amuntegament de pedres i també han aparegut restes de ceràmica feta a mà d'època prehistòrica. Aquests indicis fan pensar que es podria tractar d'una petita cista amb túmul, un tipus d'enterrament que va estar en ús al Neolític, calcolític i edat del Bronze. | 08098-292 | Extrem sud del terme municipal | 41.6470000,1.7453400 | 395519 | 4611345 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50761-foto-08098-292-2.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||||
| 50640 | Forn de cal Bonastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-cal-bonastre | XVIII-XIX | Meitat superior de la construcció esfondrada i coberta per la vegetació. | Forn d'obra o teuleria situat al costat del camí que va cap a l'antiga masia de cal Bonastre. Segueix la tipologia característica dels forns d'obra, tot i que la part superior es troba força deteriorada. Consisteix en una construcció de pedra de planta quadrada (de 4 per 4 metres a la part superior), emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada sostinguda per una sèrie d'arcs tranversals. Aquí és on s'hi introduïa la llenya. Al mur davanter s'hi pot veure la boca de la fogaina, composta per un arc extern (fet amb maó) i un arc intern més petit, també de maó i situat sota el terreny natural. A la part superior es conserva molt parcialment la cambra de cocció. Es troba mig esfondrada i coberta de vegetació, però encara s'hi endevina una porta en un mur lateral. Els murs d'aquesta part tenen un revestiment interior fet de maó. Probablement el forn pertanyia a la masia de cal Bonastre, la qual té una bona part d'obra feta amb maó. | 08098-181 | Prop de la masia de cal Bonastre, al sector occidental del terme. | Per la seva tipologia aquest forn podria datar-se al segle XVIII o XIX aproximadament. | 41.6467400,1.7198400 | 393395 | 4611347 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50640-foto-08098-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50640-foto-08098-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50640-foto-08098-181-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Camí d'accés tallat mitjançant cadena. | 94|98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||
| 50499 | Barraca de pedra seca 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-6 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4077) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-40 | Prop de la Devesa | 41.6492300,1.7426100 | 395295 | 4611595 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||||||
| 50821 | Tina del torrent de Pèlecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-torrent-de-pelecs | XIX | En estat de semi-ruïna, ha perdut la coberta. | Tina aïllada enmig del bosc, situada en un coster vora un caminet que hi ha en una zona on diverses rases desemboquen en el torrent de Pèlecs. Consisteix en una construcció de planta rectangular adossada al terreny amb pendent. Tot i que ha perdut la coberta la construcció es manté força sencera. Al costat de ponent hi trobem una sola tina de forma cilíndrica. Estava revestida amb cairons però pràcticament tots han desaparegut. Al costat de llevant hi ha adossat un cobert on es devien fer les tasques relacionades amb l'elaboració del vi. L'interior d'aquest espai conté esllavissades de terra i no hi hem pogut localitzar la boixa de la tina. Recentment tota aquesta zona ha quedat afectada per l'incendi de juliol de 2015. No coneixem cap notícia referent a la propietat d'aquesta tina, que es troba a una situació més o menys equidistant entre l'Enric de la Serra, cal Ramon i cal Bonastre. | 08098-362 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.6491900,1.7319200 | 394405 | 4611604 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50821-foto-08098-362-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50821-foto-08098-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50821-foto-08098-362-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||||
| 50817 | La Devesa de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-devesa-de-dalt | CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 8-9. CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). 'Sant Pere de Serra. Mas Joan Morera Brunet'. Quaderns de la Guíxola, núm. 6 (setembre 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 3 CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 57, 67, 78, 79, 80, 81, 108. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 024). | XIII-XX | Masia de tamany mitjà, d'origen medieval, que ha conservat exteriorment la tipologia i els volums originaris. Es troba situada al cim d'un turonet, per això és coneguda amb el nom de Devesa de Dalt, mentre que en una fondalada propera hi ha la Devesa de Baix, de construcció més recent. La masia està formada per un cos residencial principal de planta rectangular, amb coberta a dues aigües. Disposa de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal és encarada a migdia i té com a element destacat una sèrie d'obertures en dos nivells en forma de galeria. Aquestes obertures, rematades amb arcs, són més altes a la primera planta i més baixes a les golfes. Com la majoria d'obertures de la casa, estan emmarcades amb un característic maó vermellós. L'arranjament d'aquestes obertures fet amb maó podria ser una intervenció de principis de segle XX. Els murs de la casa, però, són els originals i actualment s'han deixat a pedra vista. L'habitatge té adossats uns coberts al costat de ponent i també al nord. Aquestes construccions tenen un aspecte similar a la casa, amb les obertures emmarcades de la mateixa manera amb maó vermell. L'interior de l'habitatge ha conservat més o menys la tipologia constructiva tradicional, incloent-hi les bigues de fusta. Uns metres al nord trobem un altre habitatge més petit, probablement l'antiga masoveria. Es tracta d'una caseta d'estructura basilical, amb planta baixa i, a la crugia central, una segona planta amb funcions de golfes. Igual que a la casa principal, totes les obertures són emmaraces amb el característic maó vermellós. Sembla, però, que en aquest cas es tracta d'una construcció feta ex novo al final del segle XIX o principis del XX, coincidint amb el moment en què es va fer la reforma de les obertures a la casa principal. Aquesta caseta té una tina. No sembla que el conjunt hagi tingut altres reformes substancials fins època recent, quan l'actual propietari va rehabilitar la mas i va remodelar l'espai circumdant, tot construint diverses naus al costat de ponent de la finca i habilitant una àmplia zona enjardinada. | 08098-358 | Urbanització de ca l'Esteve, núm. 67 | Cal dir que existeix certa confusió entre el mas Colomer i el mas Devesa, ja que habitants amb el cognom Devesa van ocupar els dos. Al segle XIII el senyor del castell de Guardiola cedí el mas Devesa al seu castlà pels serveis prestats. Concretament, el maig de 1282 el castlà Pau de Guardiola estableix el mas Devesa a Berenguer de Jolenques amb la condició que hi faci estada continuada i es consideri 'afocat' (és a dir fixat) al mas a canvi d'un cens en diner i en espècies a pagar els dies de Nadal i Sant Joan. Quaranta anys més tard (el 1322) resideix al mas Albert Sa Devesa, el qual fa una declaració força sorprenent, ja que fa acte d'homenatge directament al 'Senyor Rei d'Aragó', al qual ha de donar anualment un cens consistent en una lliura de 'cera bona, pulcra i rebedora'. Es tracta de l'únic cas documentat dins el terme en l'elecció de senyor directe. Els anys 1330 i 1331 hi ha documentats diversos membres de la família del mas Ça Devesa: Bernat, Raymund, Albert Ça Devesa (CAPDEVILA, 2006: 108). Més endavant, al segle XVI, hi ha notícies sobre el mas Colomer però no queda clar si es refereix a l'actual mas Colomer o al mas Devesa. Concretament, hi ha documentat com a resident al mas Colomer (que sembla que posteriorment es dirà Devesa) Arnau Davesa, procedent del lloc de Batrot, de França. El seu fill és Joan Davesa, i la filla d'aquest és Marianna, que el 1619 es casa amb Francesc Camprobí, de Salelles (CAPDEVILA, 1997: 8). No coneixem més notícies del mas fins entrat el segle XX. Fou a la dècada de 1970 quan la va adquirir l'actual propietari. En aquest moment hi va fer reformes interiors, però exteriorment la casa va mantenir el seu aspecte. Cal dir que una devesa és una zona que s'utilitzava com a pastura, de vegades formant un clos tancat i prop d'un curs fluvial. Prop de la casa Devesa de Baix, construïda a finals del segle XIX o principis del XX a la part baixa de la Devesa de Dalt, hi ha una fondalada per on baixa una rasa que desemboca al torrent de Torroella. Aquest espai constitueix una mena de clos tancat natural en un entorn humit on hi ha un pou i abans també una font. Molt probablement, doncs, era una zona tradicional de pasturatge. | 41.6501000,1.7560800 | 396418 | 4611676 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50817-foto-08098-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50817-foto-08098-358-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Jaume Soler Pedrós. | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||||
| 50642 | Can Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramon | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 070). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que ha conservat força bé la tipologia i els volums originaris. Consta d'un cos residencial amb un petit cos més baix adossat a llevant i un cobert adossat a ponent (de construcció moderna) L'habitatge és de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos i coberta a dues aigües. Actualment els murs són a pedra vista, però a la part baixa encara es conserven restes de l'arrebossat. La façana principal, encarada al sud-est, té un porxo de fusta de construcció moderna, tot i que antigament ja n'hi havia un de similar sobre dos pilars de maó. Sota el porxo hi ha el portal, rematat amb una senzilla llinda de fusta. La façana té una distribució regular de finestres (una a cada costat del portal i tres a cadascun dels pisos) les quals estan emmarcades amb maó i, algunes, tenen llinda de fusta. A la façana lateral s'hi ha obert algunes finestres noves, i a la façana posterior es conserven les originàries, de distribució més irregular. Rere la casa es conserva una antiga cisterna, reformada l'any 1940 segons una inscripció. Antigament aquesta petita cisterna estava coberta sota terra, ja que el nivell del sòl en aquesta part era més alt. La casa no conserva coberts antics ni rastre de cap tina. L'interior continua mantenint les característiques tradicionals, per exemple l'embigat de fusta. L'entorn de la casa es troba actualment enjardinat i amb diversos horts situats a un nivell inferior. | 08098-183 | Sector occidental del terme | Segons consta en el Registre de la Propietat, aquesta casa fou construïda l'any 1858 per un tal Ramon Gall. Era fill de la masia de cal Gall, propera però ja en terme de Castellfollit del Boix. En terres d'aquest mas l'hereu va cedir unes vinyes i terrenys per construir la casa. Ja a la segona meitat del segle XX, la casa va passar per diferents propietaris fins que entorn del 2003 la va comprar Carles Garcia, l'actual propietari, i posteriorment va portar-hi a terme importants reformes. | 41.6503300,1.7223500 | 393610 | 4611742 | 1858 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50642-foto-08098-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50642-foto-08098-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50642-foto-08098-183-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Camí d'accés restringit per una cadena.Informació oral facilitada per Carles Garcia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||
| 50710 | La Devesa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-devesa-de-baix | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 023). | XX | Recentment rehabilitada. | Casa de pagès de dimensions petites que ha conservat molt integrament els volums i la tipologia tradicional. Consta d'un cos residencial de planta quadrada, amb coberta a dues aigües, i té un petit cobert adossat al nord. L'habitatge té planta baixa semisoterrània més un pis. Es tracta d'una construcció molt homogènia, feta en una sola fase constructiva. Els murs, fets de maçoneria, s'han deixat actualment a pedra vista. La façana principal, encarada a llevant, conserva les obertures originàries, totes emmarcades amb maó i distribuïdes simètricament en dues sèries de tres a cada planta. Sobre la porta d'entrada té un petit porxo de recent construcció. La resta de façanes, i també el cobert, conserva les obertures originàries, emmarcades amb maó. La casa es troba emplaçada en una fondalada, vora un torrent. Uns 50 m al sud-oest de l'habitatge es conserva un pou i dipòsit d'aigua soterrat. És un indret amb aigua abundant on abans hi havia una font, que ja s'ha perdut. | 08098-251 | Urbanització de ca l'Esteve, 66 | Una devesa és una zona que s'utilitzava com a pastura, de vegades formant un clos tancat i prop d'un curs fluvial. En efecte, la casa es troba vora d'una fondalada per on baixa una rasa que desemboca al torrent de Torroella. Aquest espai constitueix una mena de clos tancat natural en un entorn humit on hi ha el pou i abans també una font. Molt probablement, doncs, era una zona tradicional de pasturatge. Les masies més antigues d'aquesta zona són els Colomers i la Devesa de Dalt, ambudes documentades ja en època medieval. Però existeix certa confusió entre elles, ja que persones amb el cognom Devesa havien habitat les dues. Probablement el mas Devesa era el propietari d'aquestes terres. A finals del segle XIX o començament del XX (a jutjar per la seva tipologia) es va construir la Devesa de Baix, situada molt a prop de la de dalt. L'any 2000 va adquirir la Devesa de Baix l'actual propietari. | 41.6510700,1.7593000 | 396688 | 4611780 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50710-foto-08098-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50710-foto-08098-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50710-foto-08098-251-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Jordi Caberal. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||
| 50561 | Creu d'Enric de la Torre 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-denric-de-la-torre-2 | XIX-XX | Estat molt fràgil de la columna. La peça superior comença a torçar-se i perilla de caure. | Creu de terme situada vora el camí que va de l'Enric de la Torre a la carretera de can Maçana, molt a prop d'aquest mas (uns 150 m al sud-est). Concretament, en un petit replà terrassat prop de l'encreuament amb un altre camí. Està formada per una base feta amb dos graons de planta quadrada més un tercer circular. Sobre aquest s'alça una columna quadrilobul·lada molt prima, formada per dues peces. A la part superior té un capitell d'ordre jònic i una creu paté de ferro. Sembla tractar-se d'una creu recent, possiblement situada al lloc on n'hi havia una d'anterior, i el fust de la columna bé podria ser aprofitat d'una antiga creu gòtica. | 08098-102 | Prop del mas Enric de la Torre | 41.6514900,1.7386700 | 394971 | 4611851 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50561-foto-08098-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50561-foto-08098-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||||
| 50483 | La caldera de la masia del Valldeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caldera-de-la-masia-del-valldeperes | ESTRUCH SUBIRANA, Maria (2003). 'De l'infern al cel, passant pel purgatori i visitant les bruixes (la toponímia esotèrica del Bages)', Dovella, núm. 82 (hivern, 2003), Manresa, p.26. http://mariaestruch.blogspot.com.es/2009/01/de-linfern-al-cel-passant-pel-purgatori.html | Segons s'explica, a la masia de Valldeperes hi havia una mosso que tenia poders i això va provocar algun episodi de màgia. Feien bullir la calderada, que no bullia mai, per més llenya que posessin a la fogaina, fins que el mosso deia que bulliria, i llavors fugia tota l'aigua del recipient. | 08098-24 | Masia de Valldeperes | 41.6513300,1.7104400 | 392620 | 4611868 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||||||||
| 50581 | Valldeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldeperes | CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, P. 133. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, P. 28-29. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 089). | XIII-XX | En greu procés de ruïna. S'esfondren els sostres i la teulada. | Masia de dimensions considerables emplaçada en un petit promontori envoltat per camps. El conjunt conserva molt integrament la tipologia originària, per bé que actualment resta abandonat i en procés de ruïna. Consta d'un cos residencial principal, un altre de construcció més recent adossat a llevant, coberts a banda i banda així com una altra gran cobert a l'altra banda d'un pati que queda tancat formant un barri. L'habitatge principal és de planta rectangular, amb coberta a dues aigües. Consta de planta baixa, un pis i golfes. Els murs són de pedra i semi-arrebossats. Es tracta d'una construcció força homogènia, possiblement construït en una sola fase entorn de l'any 1615, segons la inscripció del portal. La façana principal dóna a migdia i consta d'un portal adovellat més finestres, emmarcades amb brancals i llindes de pedra, que han estat disposades de manera simètrica. A la part superior de llevant té una galeria que connecta amb les golfes. L'interior està dividit en tres crugies. La central amb sostre de bigues i les laterals amb voltes escarseres de maó que estan reforçades amb una mena d'arcs torals. Es tracta d'una tipologia de volta que sembla característica d'aquesta zona, ja que també es troba en altres masies properes, com Set Rengs. Una escala dóna accés a l'antic celler semisoterrani, cobert amb volta de pedra i que encara conserva grans bótes de fusta. Una tina interior de la casa desemboca en aquest celler. El cos adossat a llevant és una construcció lleugerament més baixa, de principis del segle XIX (segons una inscripció). A la planta baixa conserva una interessant estructura feta amb voltes i pilars de maó. Més a llevant hi ha un altre cobert amb dues tines cilíndriques que, com totes les de la casa, tenen la particularitat de ser molt grans, en aquest cas amb 10 metres de fondària. Per la banda de ponent hi ha un altre cobert adossat que conserva una antiga tina i restes d'una premsa. A la part baixa té un gran cisterna de planta rectangular enrajolada amb cairons i coberta amb volta de maó. El cobert de migdia, que incloïa l'antiga pallissa i altres dependències de treball, és una gran construcció amb coberta a doble vessant que actualment es troba en molt mal estat. En diferents punts es conserva maquinària agropecuària actualment obsoleta. | 08098-122 | Zona de ponent del terme | Aquest mas apareix documentat als segles XIII i XIV amb el nom de Val de Peres o Vayl de Peres (CAPDEVILA, 2006: 133). A principis del segle XVII l'hereu era Maties Valldeperes. El 1623 la seva filla Margarida es casà amb Antoni JoanAndreu, sastre de Manresa. En aquesta època sembla que es va bastir el cos principal de la masia, que conserva una inscripció del 1615. Anys més tard, l'heretat va passar a mans de l'Hospital de Sant Andreu de Manresa (CAPDEVILA, 1997: 28-29). Als segles XVIII i XIX la masia va continuar un procés expansiu que és visible en la construcció del cos adossat i diversos coberts que engrandiren considerablement el conjunt. | 41.6513400,1.7104400 | 392620 | 4611869 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50581-foto-08098-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50581-foto-08098-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50581-foto-08098-122-3.jpg | Legal | Modern|Medieval|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la dovella central del portal, amb un anagrama IHS i les inicials MS: 1615.Inscripció al portal lateral: 1806.Uns 50 metres al nord-oest hi ha un pou enmig d'un camp.Camí d'accés tallat al pas de vehicles. | 94|85|98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||
| 50679 | Barraca de pedra seca 55 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-55 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Conserva restes del túmul sobre la falsa cúpula de pedra. | 08098-220 | Prop del mas Enric de la Torre | 41.6516800,1.7407400 | 395143 | 4611870 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50679-foto-08098-220-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||||
| 50582 | Pou de Valldeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-valldeperes | Pou d'aigua situat enmig d'un camp, uns 50 metres al nord-oest de la masia de Valldeperes. El brocal és una construcció de pedra, de planta circular i coberta amb teules. Té una obertura rectangular amb una porta de fusta. A l'interior el forat del pou, revestit amb pedra, té una profunditat considerable. | 08098-123 | Masia de Valldeperes | 41.6515800,1.7097800 | 392565 | 4611897 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50582-foto-08098-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50582-foto-08098-123-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||||||
| 50562 | Creu d'Enric de la Torre 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-denric-de-la-torre-1 | XIX-XX | Recentment esfondrada i mutilada | Restes d'una antiga creu de terme situada a l'esplanada que dóna accés a la masia Enric de la Torre, vora el camí. Se'n conserva la base, de planta quadrada, sobre la qual s'assenta un pedestal cilíndric, que sembla aprofitat d'un corró. Al damunt resta una part del fust de la columna, de secció més o menys quadrada. Tots els elements són de pedra. La part superior, amb una creu també de pedra, es va esfondrar pels volts de 1990. Uns 150 metres en direcció sud-est hi ha una altra creu de terme. | 08098-103 | Mas Enric de la Torre | 41.6520100,1.7377500 | 394895 | 4611910 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50562-foto-08098-103-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||||
| 50583 | Pou de l'Enric de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-lenric-de-la-torre | XIX-XX | Porta, coberta i altres parts en estat fràgil. | Pou d'aigua proper a l'Enric de la Torre, situat uns 250 metres seguint el camí des de la masia cap a l'est i després al sud. El brocal és una construcció de maó, de planta quadrada i coberta amb teules. Té una obertura amb una porta de fusta. A l'interior conserva la roda de la corriola. El forat del pou, que és revestit a la part alta amb maó i més avall amb pedra, té una profunditat considerable. Al costat esquerre té una pica de pedra per abocar-hi l'aigua, que surt a través d'un broc que desemboca en una altra pica de pedra situada a l'exterior. La construcció en maó del brocal sembla obra del final del segle XIX o principis del XX, però possiblement el pou és anterior. | 08098-124 | Masia Enric de la Torre | 41.6520800,1.7396200 | 395051 | 4611915 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50583-foto-08098-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50583-foto-08098-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50583-foto-08098-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El pou es troba a uns 250 metres de la masia de l'Enric de la Torre. | 98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||
| 50560 | Mas Enric de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-enric-de-la-torre | CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). 'Capítols matrimonials, donacions i deixes de fe, creences, últimes voluntats, contractes agrícoles, contractes forestals, testaments'. Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 10-12. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 17, 18, 24, 25, 26, 27, 28, 57, 73, 76, 154. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 029). | XIII-XIX | Alguns coberts adossats es troben en situació precària. | Masia de grans dimensions formada per un cos originari de planta gairebé quadrada més un cos adossat de forma allargassada que li dóna una forma de L. Està situada a l'extrem d'un altiplà, en la part rocosa de ponent on comença el descens vers el torrent de la Font del Boix. L'habitatge originari consta de planta baixa més un pis i golfes, amb coberta a dues aigües. Els murs són de maçoneria i en alguna part de tàpia, arrebossats i amb carreus escairats a les cantoneres. La façana principal, encarada a migdia, té un portal d'entrada constituït per brancals de pedra i rematat amb arc escarser. Just sobre aquest portal hi ha un balcó i, a la dreta, un altre portal que donava accés a les corts. La casa té poques finestres, però les més antigues conserven els brancals i la llinda de pedra L'interior conserva força bé la tipologia tradicional, amb el terra enllosat, sostre fet de bigues de fusta i, entre d'altres elements, un forn de pa. Al segle XIX, segons consta en una inscripció, va construir-se el cos allargassat que es troba adossat a la façana principal i que té com a element destacat una torre de planta quadrada al seu extrem sud. Cal dir, però, que aquesta torre és una construcció moderna (del segle XIX) perfectament integrada dins aquest nou cos i amb una funció més aviat decorativa o simbòlica. Ni tan sols té una base de fonamentació pròpia, sinó que pràcticament consisteix en un sobrealçat , amb dos pisos per damunt. El fet que, en aquesta part, l'edificació s'assenti sobre la roca en pendent li dóna una alçada considerable. Tota aquesta part d'obra nova és molt homogènia: consta de tres plantes amb una sèrie d'obertures disposades regularment en els dos pisos superiors, les quals estan emmarcades amb maó i, algunes, tenen baranes de ferro. Per la façana de ponent algunes d'aquestes obertures han estat tapiades. A l'angle nord-oest la casa té diversos coberts adossats, alguns dels quals es troben mig esfondrats; la majoria corresponen a tines, i han estat fetes en diferents èpoques. En total n'hi ha unes vuit. D'altra banda, hi ha dos petits coberts independents als angles nord-est i sud-est respectivament. Antigament, els propietaris habitaven el primer pis, mentre que els masovers ocupaven les golfes, i posteriorment es van traslladar a la planta baixa del cos nou. La masia es troba voltada de diversos tancats per cavalls, ja que l'actual masover és ferrador. | 08098-101 | Extrem de ponent del terme | Segons l'antic propietari, Manel Fortuny, l'enclavament proper a aquest mas que hem denominat Torre medieval i mas Antic podria atribuir-se a l'època ibèrica. Segons ell en aquest indret s'hi va recuperar material arqueològic d'aquesta època. En època feudal aquesta guaita formava part del sistema de defensa del castell de Guardiola, que incloïa dues torres complementàries. Aquesta defensava el costat de ponent del terme, mentre que hi havia una torre similar a l'heredat del mas Puig de l'Escuder que defensava el costat de llevant i que s'anomenava la Guíxola, la qual es trobava molt probablement en el mateix emplaçament que la torre de la Guíxola actual, tot i que la torre que avui es pot veure és una construcció del segle XIX. La torre de la Guíxola apareix documentada molt probablement al segle X i més clarament a partir del segle XIII. La torre de ponent, que apareix en els documents com a Turri o Antic de Turri (terme referit a un mas) està documentada també a partir del segle XIII, però semblaria lògic suposar que les dues tenien un origen més antic, i van originar-se en el moment en què es bastí l'estructura de defensa feudal, entre els segles X-XI. Cada torre controlava una de les dues vies principals d'accés cap a les terres de frontera, en direcció sud-est: la torre de llevant es trobava a la vora del que més endavant es coneixerà com a camí de can Maçana, mentre que la torre de ponent és relativament propera al camí ral d'Igualada. La funció de vigilància militar que feien els responsables d'aquestes torres es convertí en hereditària, i les famílies van entrar a formar part de la petita noblesa local (CAPDEVILA, 2006: 17). Jaume CAPDEVILA (2006: 17) pensava que la torre medieval podia estar emplaçada a l'actual mas Enric de la Torre, però la localització de restes arqueològiques clares en aquest turó proper ens permet afirmar que es tracta de dues ubicacions separades. Així, en algun moment, la torre de guaita va esdevenir un petit mas però, per manca d'espai al cim del turó, l'habitatge principal es degué traslladar a un terreny més planer, que és el de l'actual masia Enric de la Torre, tot i que es va mantenir l'assentament primitiu. Per tant, sembla clar que, entorn d'aquesta torre de ponent, s'han de diferenciar dos masos i possiblement dues famílies. El mas Antich o Antich de Turri correspondria al que es trobava junt a la torre. Estava sota el domini de l'acabalat manresà Pere de Roca i hi residia la família Antich, que tenien la condició de cavallers o homes d'armes. L'any 1315 hi ha documentat Guillem Antich, el qual dóna a la seva germana Elissenda el mas Salent (CAPDEVILA, 2006: 57). Una mica més endavant, hi trobem Jaume Antich, hereu del mas. El seu fill era probablement Pere Antich, el qual va ser alliberat de l'homenatge de servitud envers el seu senyor, Pere de Roca. El 1343 un altre membre de la família, Arnal Antic, nascut al mas Pla de la parròquia de Manresa, es casa amb Elissenda i passà a residir al mas, potser per la defunció de l'anterior hereu, Jaume (CAPDEVILA, 2006: 76). (Continua a Observacions) | 41.6520800,1.7373900 | 394865 | 4611918 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50560-foto-08098-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50560-foto-08098-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50560-foto-08098-101-3.jpg | Legal | Medieval|Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció amb una data entorn del 1800 en una finestra del cos nou, actualment il·legible.Inscripció a la premsa: any 1875Algunes pedres de les noves construccions procedeixen del jaciment arqueològic de la Torre medieval i mas Antic, així com també del derruït mas Vilalta.Continuació Història: D'altra banda, hi ha el mas Enric de la Torre, descendent de l'anterior però en una nova ubicació. De fet, la denominació Enric de la Torre sembla una derivació d'Antic de la Torre, passant per la fórmula intermèdia 'Anrrich de la Torre'. Al seu torn, el terme Antic sembla una clara al·lusió al fet que existia un mas anterior, amb una torre. La confusió és més gran pel fet que el nou mas Enric de la Torre també està dotat amb una construcció en forma de torre, tot i que es tracta clarament d'una obra del segle XIX. A principis del segle XIV hi ha documentada una altra família, de cognom Turri, que Jaume Capdevila identifica amb el mas Antic de la Torre. Però aquí tenim el dubte de si no caldria referir-la al nou mas Enric de la Torre. Així, el 1297 el castlà cedía a Pere de Turri la batllia; és a dir, l'administració general del feu de Guardiola (CAPDEVILA, 2006: 24, 26, 28), i el 1308 el seu fill Galdó es va casar amb Constança, filla del castlà de Guardiola (CAPDEVILA, 2006: 27). Queda clar, per tant, que els Turri mantenien estrets lligams de parentiu amb els estaments més alts del terme i van aconseguir fins i tot una posició més rellevant que els Antich.Del mas Enric de la Torre no en coneixem pràcticament cap notícia documental. Al segle XVII l'habitava Joan Henrich, casat amb Esperança. Se'n coneix el matrimoni d'un fill: Valentí Henrich casat el 1615 amb Elisabet Mestre, i Caterina, casada el 1608 amb Antoni Camprobí. Probablement tenien vincles familiars amb membres cognominats Enrich, documentats a Salelles uns anys abans (CAPDEVILA, 1997: 10-12). El cos residencial originari sembla una construcció força antiga. El nou mas Enric de la Torre acabà per consolidar una àmplia propietat i esdevingué una de les principals heretats del terme. Probablement la casa fou ampliada al llarg dels segles XVII i XVIII, en un moment de prosperitat que va prolongar-se al segle XIX, quan s'amplià amb el cos allargassat de grans dimensions rematat amb la torre, el qual devia acollir estances per un bon nombre de mossos, que hi treballaven en el moment d'apogeu de la vinya.Ja al segle XX, els propietaris del mas Enric de la Torre són la família Fortuny, de Manresa. Pels volts de 1990 Manel Fortuny va fer alguna excavació a l'indret on hi havia l'antiga torre i va recuperar material força abundant i d'interès. Entre d'altres objectes, ceràmica decorada en verd i manganès, un crani i alguns materials que tal vegada podrien correspondre a època ibèrica. Així mateix, prop de l'Enric de la Torre es va trobar una espasa i una baina. En aquest moment el jaciment conservava més integrament alguns dels murs, especialment els que semblen correspondre al recinte murallat. En la intervenció que hi va fer, el propietari van reconstruir alguns dels murs i, més tard, van ser desmuntats per utilitzar les pedres en noves edificacions del mas. En una estança del mas es guardava una col·lecció força completa d'objectes recuperats en les excavacions i també d'altres procedències. També hi havia fotografies. A la mort de Manel Fortuny, aquesta col·lecció (o almenys una part) es va vendre a un antiquari.Cal dir que, a l'heretat del mas Enric de la Torre, hi havia encara un altre mas, de nom Vilalta. Creiem que correspon a unes ruïnes que hi ha prop de la torre medieval. Així ens ho fa pensar el topònim molt proper del turó de Vilalta. En època medieval un dels fills d'aquest mas tenia l'ofici de ferrer, feina que sembla transferida de generació en generació (CAPDEVILA, 2006: 18, 73). | 85|119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||
| 50861 | Torre medieval i mas Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-medieval-i-mas-antic | CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). 'Capítols matrimonials, donacions i deixes de fe, creences, últimes voluntats, contractes agrícoles, contractes forestals, testaments'. Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 10-12. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 17, 18, 24, 25, 26, 27, 28, 57, 73, 76, 154. | XI-XIV | En ruïna, parcialment arrasat | Antiga torre de guaita medieval que va evolucionar fins esdevenir un petit mas. Es troba emplaçada al cim d'un turó no gaire pronunciat però amb una excel·lent panoràmica que connecta visualment amb l'antic castell de Guardiola (cal Miralda), el mas Enric de la Torre i, més enllà, la muntanya de Collbaix (que era un node de la xarxa de castells feudals) i fins i tot les terres del pla de Bages. Formava part del sistema de defensa feudal que complementava el castell. Sobre la roca de conglomerat que es perfila a l'estret cim del turó són ben visibles les restes de diverses estances, així com alguns elements defensius del que sembla un recinte murallat, potser fins i tot amb un petit fossat. Concretament, trobem restes d'un mur i una estructura de planta circular a l'angle sud-oest, en un primer punt que controlava el camí d'accés. També trobem restes de la possible muralla als flancs sud i est del turó. Al costat de llevant aquesta estructura es transforma en un mur de contenció del caminet que s'enfila cap a la part alta del turó, per on accedim al recinte superior mitjançant una porta amb una estructura adjacent de reforç que sobresurt, la qual es conserva en força bon estat. La primera estança on accedim és de planta rectangular, i té un aparellat fet de carreus mitjans ben escairats i disposats en filades regulars. Podria correspondre a la primitiva torre, que posteriorment s'anà ampliant amb noves estances. Concretament, al sud hi ha dues habitacions més, una altra a l'oest, de planta irregular i situada en desnivell, i un conjunt d'estructures cap a tramuntana, aquestes encara semi-soterrades i en un estat de conservació més precari. Les estructures de la part superior, que en algun punt arriben a una alçada de més d'un metre, donen a la construcció una planta allargassada ben adaptada a l'estret perfil del turó. | 08098-402 | Prop del mas Enric de la Torre | Segons l'antic propietari, Manel Fortuny, l'origen d'aquest enclavament podria atribuir-se a l'època ibèrica. Segons ell en aquest indret s'hi va recuperar material arqueològic d'aquesta època. En època feudal aquesta guaita formava part del sistema de defensa del castell de Guardiola, que incloïa dues torres complementàries. Aquesta defensava el costat de ponent del terme, mentre que hi havia una torre similar a l'heredat del mas Puig de l'Escuder que defensava el costat de llevant i que s'anomenava la Guíxola, la qual es trobava molt probablement en el mateix emplaçament que la torre de la Guíxola actual, tot i que la torre que avui es pot veure és una construcció del segle XIX. La torre de la Guíxola apareix documentada molt probablement al segle X i més clarament a partir del segle XIII. La torre de ponent, que apareix en els documents com a Turri o Antic de Turri (terme referit a un mas) està documentada també a partir del segle XIII, però semblaria lògic suposar que les dues tenien un origen més antic, i van originar-se en el moment en què es bastí l'estructura de defensa feudal, entre els segles X-XI. Cada torre controlava una de les dues vies principals d'accés cap a les terres de frontera, en direcció sud-est: la torre de llevant es trobava a la vora del que més endavant es coneixerà com a camí de can Maçana, mentre que la torre de ponent és relativament propera al camí ral d'Igualada. La funció de vigilància militar que feien els responsables d'aquestes torres es convertí en hereditària, i les famílies van entrar a formar part de la petita noblesa local (CAPDEVILA, 2006: 17). Jaume CAPDEVILA (2006: 17) pensava que la torre medieval podia estar emplaçada a l'actual mas Enric de la Torre, però la localització de restes arqueològiques clares en aquest turó proper ens permet afirmar que es tracta de dues ubicacions separades. Així, en algun moment, la torre de guaita va esdevenir un petit mas però, per manca d'espai al cim del turó, l'habitatge principal es degué traslladar a un terreny més planer, que és el de l'actual masia Enric de la Torre, tot i que es va mantenir l'assentament primitiu. Per tant, sembla clar que, entorn d'aquesta torre de ponent, s'han de diferenciar dos masos i possiblement dues famílies. El mas Antich o Antich de Turri correspondria al que es trobava junt a la torre. Estava sota el domini de l'acabalat manresà Pere de Roca i hi residia la família Antich, que tenien la condició de cavallers o homes d'armes. L'any 1315 hi ha documentat Guillem Antich, el qual dóna a la seva germana Elissenda el mas Salent (CAPDEVILA, 2006: 57). Una mica més endavant, hi trobem Jaume Antich, hereu del mas. El seu fill era probablement Pere Antich, el qual va ser alliberat de l'homenatge de servitud envers el seu senyor, Pere de Roca. El 1343 un altre membre de la família, Arnal Antic, nascut al mas Pla de la parròquia de Manresa, es casa amb Elissenda i passà a residir al mas, potser per la defunció de l'anterior hereu, Jaume (CAPDEVILA, 2006: 76). (Continua a Observacions) | 41.6522100,1.7435500 | 395378 | 4611925 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50861-foto-08098-402-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50861-foto-08098-402-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (Continuació Història)D'altra banda, hi ha el mas Enric de la Torre, descendent de l'anterior però en una nova ubicació. De fet, la denominació Enric de la Torre sembla una derivació d'Antic de la Torre, passant per la fórmula intermèdia 'Anrrich de la Torre'. Al seu torn, el terme Antic sembla una clara al·lusió al fet que existia un mas anterior, amb una torre. La confusió és més gran pel fet que el nou mas Enric de la Torre també està dotat amb una construcció en forma de torre, tot i que es tracta clarament d'una obra del segle XIX. A principis del segle XIV hi ha documentada una altra família, de cognom Turri, que Jaume Capdevila identifica amb el mas Antic de la Torre. Però aquí tenim el dubte de si no caldria referir-la al nou mas Enric de la Torre. Així, el 1297 el castlà cedía a Pere de Turri la batllia; és a dir, l'administració general del feu de Guardiola (CAPDEVILA, 2006: 24, 26, 28), i el 1308 el seu fill Galdó es va casar amb Constança, filla del castlà de Guardiola (CAPDEVILA, 2006: 27). Queda clar, per tant, que els Turri mantenien estrets lligams de parentiu amb els estaments més alts del terme i van aconseguir fins i tot una posició més rellevant que els Antich.Del mas Enric de la Torre no en coneixem pràcticament cap notícia documental. Al segle XVII l'habitava Joan Henrich, casat amb Esperança. Se'n coneix el matrimoni d'un fill: Valentí Henrich casat el 1615 amb Elisabet Mestre, i Caterina, casada el 1608 amb Antoni Camprobí. Probablement tenien vincles familiars amb membres cognominats Enrich, documentats a Salelles uns anys abans (CAPDEVILA, 1997: 10-12). Ja al segle XX, els propietaris del mas Enric de la Torre són la família Fortuny, de Manresa. Pels volts de 1990 Manel Fortuny va fer alguna excavació a l'indret on hi havia l'antiga torre i va recuperar material força abundant i d'interès. Entre d'altres objectes, ceràmica decorada en verd i manganès, un crani i alguns materials que tal vegada podrien correspondre a època ibèrica. Així mateix, prop de l'Enric de la Torre es va trobar una espasa i una baina. En aquest moment el jaciment conservava més integrament alguns dels murs, especialment els que semblen correspondre al recinte murallat. En la intervenció que hi va fer, el propietari van reconstruir alguns dels murs i, més tard, van ser desmuntats per utilitzar les pedres en noves edificacions del mas. En una estança del mas es guardava una col·lecció força completa d'objectes recuperats en les excavacions i també d'altres procedències. També hi havia fotografies. A la mort de Manel Fortuny, aquesta col·lecció (o almenys una part) es va vendre a un antiquari.Cal dir que, a l'heretat del mas Enric de la Torre, hi havia encara un altre mas, de nom Vilalta. Creiem que correspon a unes ruïnes que hi ha prop de la torre medieval. Així ens ho fa pensar el topònim molt proper del turó de Vilalta. En època medieval un dels fills d'aquest mas tenia l'ofici de ferrer, feina que sembla transferida de generació en generació (CAPDEVILA, 2006: 18, 73). | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||
| 50820 | Mas Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vilalta | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 18, 73. | XIII-XVIII | Jaciment molt arrasat | Ruïnes que probablement pertanyen a l'antic mas Vilalta, documentat a l'època medieval i situat molt a prop d'una torre de defensa medieval i també del mas Enric de la Torre. Es troba emplaçat a la falda d'un petit turonet, uns 200 metres al nord-oest d'on hi ha les restes de la torre. Els vestigis del mas Vilalta es troben molt arrasats i tan sols són visibles diversos amuntegaments de pedres que podrien correspondre a alguns murs. | 08098-361 | Prop del mas Enric de la Torre | Diversos indicis ens porten a identificar aquestes ruïnes amb un mas que, en època medieval, era conegut amb el nom de Vilalta. L'estudiós Jaume Capdevila considerava que aquest mas es trobava al lloc on nosaltres hem situat la torre medieval i el mas Antic, però ens sembla que aquesta atribució és incorrecta. Encara actualment, segons el mapa de l'Institut Cartogràfic, el lloc on es troben les ruïnes es troba uns 200 m al sud-est d'un turó que apareix amb el nom de Vilalta. El mas Vilalta es troba documentat al segle XIII. Segons J Capdevila, des de temps reculats hi havia membres d'aquest mas que tenien l'ofici de ferrer, feina que sembla que era transferida de generació en generació. El juny de 1285, havent mort P. de Vilalta, la seva muller passa a ocupar la propietat del mas Vilalta. La vídua procedeix a fer acte d'homenatge a Pau de Guardiola, i en dóna fe Pere de Turri, milites i veí d'un mas molt proper que pertany a la propietat de la Torre: Antic o Enric de la Torre (CAPDEVILA, 2006: 73). Particularment, tenim el dubte de si aquest Pere de Turri és el propietari del nou mas, Enric de la Torre, o bé de l'antiga torre de defensa que s'acabarà denominant mas Antic o Antic de la Torre. Tots dos són propers al mas Vilalta. Uns anys més tard, el març de 1345, un tal Pere Vilalta és absolt de tota servitud gràcies a la concessió feta pel castlà Galdo de Turri i Berenguer d'Òdena (CAPDEVILA, 2006: 18). En època més recent aquest mas era conegut amb un altre nom i se'n conserven documents a l'Enric de la Torre. | 41.6527400,1.7427200 | 395310 | 4611985 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50820-foto-08098-361-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50820-foto-08098-361-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||
| 50676 | Barraca de pedra seca 51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-51-0 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada amb porta rectangular de llinda plana. Conserva restes del túmul sobre la falsa cúpula de pedra. | 08098-217 | Prop de Les Tines | 41.6543500,1.7818100 | 398567 | 4612117 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50676-foto-08098-217-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||||
| 50498 | Barraca de pedra seca 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-5 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4076) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té un cocó i una espitllera. | 08098-39 | Prop de l'Enric de la Torre | 41.6549700,1.7389600 | 395000 | 4612237 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||||||
| 50508 | Barraca de pedra seca 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-15 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3291) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-49 | Prop de l'Escurcell | 41.6554800,1.7798700 | 398408 | 4612245 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||||||
| 50507 | Barraca de pedra seca 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-14 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3290) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-48 | Prop de l'Escurcell | 41.6560900,1.7773800 | 398201 | 4612315 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||||||
| 50728 | Els Colomers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-colomers | CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 8-9. CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). 'Sant Pere de Serra. Mas Joan Morera Brunet'. Quaderns de la Guíxola, núm. 6 (setembre 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 3 CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 57, 67, 78, 79, 80, 81, 108. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 019). | XIII-XX | Antiga masia de dimensions mitjanes que ha estat substancialment transformada i sembla que, en bona part, reconstruïda. Actualment presenta uns acabats exteriors d'un estil homogeni, fruit d'una restauració recent. Està formada per dos cossos centrals que configuren una planta en forma de L. El primer cos, situat a migdia, és de planta baixa i primer pis, amb coberta a dues aigües. El material de la façana és llosa de pedra com a aplacat. Les finestres, que presenten un estil unificat a tot el conjunt, solen ser acabades amb punt rodó i emmarcades amb maó. Les de la planta baixa, però, tenen llinda de fusta. La part alta de la façana està envoltada per una cornisa feta de maó, i la façana lateral té un porxo amb pilars també de maó. En la façana que és menys visible, encarada a ponent, l'obra és més senzilla o no ha estat tan reformada. Aquí la part superior ha estat arrebossada i pintada. El segon cos, situat al nord, és igualment de planta baixa i un pis, però la coberta és a un sol vessant. Les finestres, rematades amb punt rodó i emmarcades amb maó, segueixen el mateix estil que en l'altre cos. Davant la casa hi ha un cobert de totxana vista i un dipòsit de recollida d'aigües de pluja. | 08098-269 | Urbanització de ca l'Esteve | Al segle XIII tenim notícies del mas Colomer, i sabem que anterioritat s'havia anomenat Devesa. Aquest mas va estar sota el domini del monestir de Santa Maria de Montserrat almenys als segles XIII i XIV, i probablement abans. El monestir, que posseïa altres béns al terme, tenia el domini del mas amb anterioritat a l'any 1249: una concòrdia firmada aquest any entre el castlà de Guardiola i el prior del monestir ho deixa clar (CAPDEVILA, 1997: 3). En època medieval aquest mas apareix amb el nom llatinitzat de Columbaris. L'any 1315 l'hereu Guillem del mas Colomers amb motiu d'un préstec pactat amb Astruc de Ripoll, jueu de Manresa, dóna com a penyora dues bótes de vi, una tina i un dipòsit per follar el raïm. Sabem que el 1280 la senyoria continuava pertanyent al monestir de Montserrat, igual que altres masos de Guardiola (CAPDEVILA, 2006: 78, 79), i encara continuava sota el seu domini el 1346, quan el prior de Montserrat, mitjançant el seu procurador Berenguer de Supbalcio (de Sobrebalç) li reclama a Guillem de Colomers el pagament de diversos censos que ascendeixen a 500 sous. El 1314 Guillem de Colomers també devia a Pere de Rocha 150 sous en concepte de censos i agrers. Més endavant, al segle XVI, hi ha notícies sobre el mas Colomer però no queda clar si es refereix a l'actual mas Colomer o al mas Devesa, ja que habitants amb el cognom Devesa van ocupar els dos. Concretament, hi ha documentat com a resident al mas Colomer (que sembla que posteriorment es dirà Devesa) Arnau Davesa, procedent del lloc de Batrot, de França. El seu fill és Joan Davesa, i la filla d'aquest és Marianna, que el 1619 es casa amb Francesc Camprobí, de Salelles (CAPDEVILA, 1997: 8). Durant la Guerra del Francès a Marganell van matar un avi d'aquesta casa. És difícil precisar quines parts d'aquesta antiga masia es conserven en la construcció actual, ja que aquesta és fruit d'una remodelació o reconstrucció força general que es va fer pels promotors de la urbanització de ca l'Esteve, ja a la segona meitat del segle XX. Tot i això, la casa conserva una inscripció de l'any 1688. Des de fa uns anys pertany a una organització anomenada Institut Gnòstic d'Antropologia | 41.6561400,1.7681900 | 397436 | 4612332 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50728-foto-08098-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50728-foto-08098-269-2.jpg | Legal | Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda amb inscripció: 1688.Informació oral facilitada per Marc Sellarès. | 94|85|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||
| 50587 | Cal Codorniu o cal Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-codorniu-o-cal-pujol | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 25, 82, 132. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 016). | XX | Casa de dimensions mitjanes edificada enmig del camp a la dècada de 1930 amb una tipologia perfectament homogènia. Consta de l'habitatge principal més una masoveria adossada a la part posterior. L'habitatge és de planta rectangular, amb teulada a dos vessants. Consta de semisotans, planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal, que mira a llevant, té una composició perfectament simètrica que s'inspira en l'estil d'una masia tradicional. Al centre té un portal adovellat i, a ambdós costats, dos nivells de finestres fetes amb brancals i llindes de pedra. Al damunt del portal destaca un finestral amb un ampit sortint i rematat amb arc conopial. Les parets exteriors són arrebossades. Darrera la casa, al costat de ponent, trobem adossada l'antiga masoveria: un construcció més senzilla, només de planta baixa. Aïllat, pel costat de migdia, s'ha conservat un cobert on hi havia les tines. Davant la casa, pel sector nord i est, hi ha un jardí, molt ben cuidat, amb avets, xiprers i pins ornamentals. Cap a ponent hi ha un gran cobert que correspon a una granja moderna. | 08098-128 | Sector ponentí del terme | Segons Jaume CAPDEVILA (2006: 132), en aquest indret hi havia hagut un mas d'origen medieval que s'anomenava Cavardones o mas Gavadons. L'any 1261 l'hereu d'aquest mas va signar un pacte amb el castlà del castell de Guardiola en relació a uns deutes (CAPDEVILA, 2006: 25, 82). Tanmateix, no està localitzat el lloc concret on estava situat aquest mas. La casa actual és una construcció ex novo i enlloc no s'hi entreveuen restes d'una possible construcció anterior. Concretament, cal Codorniu es va edificar durant els anys de la Guerra Civil, per Lluís Codorniu. La presència d'unes antigues tines indica que, als seus inicis, la casa s'havia dedicat al conreu de la vinya i l'elaboració del vi. Els Codorniu van vendre la casa a un tal Pujol, i aquest a l'avi dels actuals propietaris, Josep Costa Pallerolas (propietari d'un forn de pa a Manresa, a la Carretera de Cardona). | 41.6563600,1.7356900 | 394730 | 4612395 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50587-foto-08098-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50587-foto-08098-128-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||
| 50709 | Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-4 | CAPDEVILA PLANS, Jaume (2004). 'Sant Quintí. Desapareguda capella al terme de Guardiola de Bages'. Quaderns de la Guíxola, núm. 11 (gener de 2004), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 42, 44, 56, 79. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 074). | XIII-XX | Cos residencial en bon estat. Diversos coberts en estat d'abandó o semi-ruïna | Masia de dimensions mitjanes que ha conservat en bona mesura la tipologia tradicional, tot i que amb diverses reconstruccions modernes. Es troba emplaçada al marge d'un altiplà, just a l'inici d'un desnivell amb una petita cinglera. El conjunt és format pel cos residencial originari més diversos coberts adossats al sud i a llevant. El cos redidencial és de planta irregular, amb coberta a dues aigües. Consta d'una planta semisoterrània (ocupada per corrals i el celler) més planta baixa i golfes. El cos residencial ha estat ampliat per la part posterior amb una obra feta de maó. La resta de la construcció conserva la tipologia tradicional. La part més visible és la façana nord, que conserva el mura a pedra vista i diverses finestres amb llindes i brancals de pedra. L'antiga façana principal, encarada a llevant, ha quedat tancada a l'interior d'un petit pati. Al seu davant s'hi ha sobrealçat un antic cobert amb una construcció de totxo alta que pràcticament la cobreix. Al sector de migdia també s'hi ha aixecat noves construccions sobre antics coberts que alteren substancialment la fesomia tradicional del conjunt. Al nord-oest trobem una construcció aïllada amb dos coberts antics. El de la dreta ha estat sobrealçat amb totxo. Un altre cobert aïllat, també reconstruït, es troba al sud-est. | 08098-250 | Prop de la urbanització de ca l'Esteve | En època medieval aquest mas era conegut amb el nom de 'honor de Corts' després Jorveryo o Jover, i finalment Roca. El 1256 Bernat i Sància, de la família Guardiola (els castlans del castell), van vendre al prior del monestir de Montserrat diversos masos, entre ells el mas Jover (CAPDEVILA, 2006: 78). L'any 1282 l'habitava Miquel de Canadell, i el castlà Pau de Guardiola el redimeix del pagament del dret de 'tasca'. El 1285 el mateix Miquel de Canadell va encarregar per 30 sous una bóta de fusta a un manresà que vivia a la Plana de l'Om. En època medieval (al segon quart del segle XIV) hi ha notícies d'una capella dedicada a Sant Quintí que estava emplaçada dins la propietat del mas Joverio. Possiblement estava separada del mas un centenar de metres, prop de la font de Vilalta. Aquesta capella va acollir diversos deodats o donats: Pere de Rovira, documentat entre els anys 1322, 1327 i 1332, i Bernat de Rovira, possiblement un germà seu, documentat el 1335 i 1337. A partir d'aquest any no hi ha més notícies de la capella. En època moderna el mas continuà la seva activitat però no en tenim notícies concretes. Ja al segle XX, els propietaris han estat durant diferents generacions la família Altimira. | 41.6566800,1.7507400 | 395984 | 4612413 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50709-foto-08098-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50709-foto-08098-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50709-foto-08098-250-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Emplaçada en una zona declarada d'expectativa arqueològica. | 119|94|85|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||
| 50506 | Barraca de pedra seca 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-13 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3293) | XIX-XX | Petit enderroc exterior | Barraca de pedra seca de planta irregular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-47 | A l'Escurcell | 41.6574300,1.7831500 | 398684 | 4612457 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||||||
| 50719 | Barraca de pedra seca 72 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-72 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. La coberta és amb falsa cúpula de pedra i conserva restes del túmul superior. | 08098-260 | Prop de la masia de can Roca | 41.6571800,1.7488300 | 395826 | 4612471 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50719-foto-08098-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50719-foto-08098-260-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||||
| 50497 | Barraca de pedra seca 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-4 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4074) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Té ràfec de pedres planes volades a la coberta. | 08098-38 | Prop de Codorniu | 41.6572600,1.7372700 | 394863 | 4612493 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||||||
| 50504 | Barraca de pedra seca 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-11 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3296) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-45 | Prop de l'Escurcell | 41.6578100,1.7885500 | 399134 | 4612493 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||||||
| 50505 | Barraca de pedra seca 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-12 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3292) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-46 | A l'Escurcell | 41.6579400,1.7822300 | 398608 | 4612515 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||||||
| 50503 | Barraca de pedra seca 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-10 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3295) | XIX-XX | Petit enderroc exterior | Barraca de pedra seca de planta quadrada amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-44 | Prop de l'Escurcell | 41.6584900,1.7885700 | 399137 | 4612569 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||||||
| 50697 | Rellotge de sol de ca l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lesteve | XX | Rellotge de sol situat a la façana principal de la masia de ca l'Esteve. És format per un disc de color blanc i té les línies separadores i els números de les hores fetes amb petits còdols de diferents colors. El punter central és de ferro. | 08098-238 | Masia de ca l'Esteve (urbanització de ca l'Esteve). | El rellotge és anterior a l'arribada de la comunitat budista el 2012. | 41.6583700,1.7580600 | 396596 | 4612592 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50697-foto-08098-238-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||||
| 50695 | Ca l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesteve-2 | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 031). | XVII-XXI | Masia de grans dimensions situada actualment a dins de la urbanització que pren el nom de la mateixa casa. El conjunt és format per una construcció compacta que consta d'un gran cos residencial (de planta més o menys quadrada i coberta a dues aigües) més diversos cossos i antics coberts que estan adossats al seu entorn. Disposa de planta baixa més un pis i golfes. L'habitatge originari és el que es troba a la part de ponent, el qual va ser ampliat, probablement al segle XVIII, eixamplant la construcció per la banda de llevant amb un nou cos equipat amb una galeria i finestres més àmplies. La façana principal, encarada al sud-oest, presenta tres portals, però no n'hi ha cap que sigui l'originari. Dos són de construcció moderna, i el tercer té una inscripció a la porta de l'any 1771: és el que dóna accés als baixos del cos ampliat. Concretament a una gran cambra sostinguda per pilars de pedra. Aquesta façana, igual que la de llevant, és arrebossada i pintada de color ocre. Té diverses finestres de distribució irregular; algunes de les quals han conservat l'ampit de pedra. La resta de murs de la casa són a pedra vista o amb el semi-arrebossat tradicional. El cos ampliat de llevant té una distribució més regular que l'antic. A la cantonada presenta una galeria formada per cinc arcs de mig punt que fan angle, i a la façana lateral té una sèrie homogènia de finestres que conserven uns ampits de pedra treballada que podrien ser originaris. Pel costat de ponent la casa té diferents cossos adossats que corresponen a grans tines cilíndriques. A l'angle nord-oest n'hi ha una de gegant, actualment integrada en un pati. En aquesta façana de ponent es conserva una rampa que servia per accedir a la part alta de les tines i també un contrafort per sostenir el mur. A la part posterior (al nord-est) sobresurten dos coberts laterals força amplis que deixen enmig un pati que, actualment, funciona com a espai de rebuda al recinte. Al costat de ponent s'aixeca l'antiga capella de la masia, integrada en la mateixa construcció de la casa. L'interior de la casa conserva molt bé la distribució i la tipologia constructiva tradicional. La part de ponent corresponia a la casa dels amos, mentre que al cos de llevant hi havia la casa dels masovers. Entre les habitacions es conserven diverses tines que han estat reutilitzades amb nous usos. Per la part posterior, al nivell de les golfes, s'hi ha habilitat una gran sala de meditació. L'entorn de la masia és embellit amb un magnífic jardí format per una bona varietat d'arbres i plantes. | 08098-236 | Urbanització de ca l'Esteve (entrada B). Carrer Ca l'Esteve, núm. 129 B. | No disposem de cap notícia antiga sobre aquest gran mas que, per les seves característiques constructives, podria ser originari de l'època medieval o, com a mínim, dels segles XVI-XVII. En el seu llibre sobre el castell de Guardiola, Jaume Capdevila no el relaciona amb cap dels masos medievals. Les úniques referències concretes que en tenim són les inscripcions que conserva. En una de les portes hi consta l'any 1771. Segons una altra inscripció, la capella de la masia fou construïda el 1872 per algú que responia a les inicials 'C.P.' Ja al segle XX els propietaris eren de Barcelona i a la casa hi vivia un masover. Més recentment no hi vivia ningú i la persona que se n'encarregava era Josep Bacardit. Durant la dècada de 1930 i fins el 1948 aproximadament a la finca de ca l'Esteve s'hi va conrear palitre, una planta que s'utilitzava per fer insecticida TDT. Sembla ser que l'any 1936 una talla de fusta que provenia de l'església medieval de Sant Quintí, situada molt a prop de can Roca, es guardava a la capella de ca l'Esteve. En esclatar la Guerra Civil fou amagada en prevenció de que fos destruïda per la gent del comitè revolucionari de Guardiola, format per cinc treballadors de la carretera d'Igualada capitanejats per Nemésio Pérez Pérez. Un dia un home del poble, de cognom Vila, va trobar la talla amagada al bosc i la va lliurar als membres del comitè local que, suposadament, l'haurien cremada, tot i que del cert no se'n sap res. D'altra banda, el campanar de la capella de la masia fou destruït fa molt pocs anys. A partir de la segona meitat de la dècada de 1970 en les terres del mas s'hi va formar la urbanització de ca l'Esteve, que avui ocupa una superfície força àmplia. Entorn de 2012 s'ha establert a la masia el centre budista Kadampa, vinculat a l'organització internacional NKT-IKBU. Per tal d'adequar el conjunt s'han fet obres de rehabilitació que han estat executades amb molt bon gust i seguint un criteri respectuós envers la construcció tradicional. Actualment el centre ofereix un ampli programa d'activitats i també la possibilitat de fer-hi estades. | 41.6584600,1.7581000 | 396600 | 4612601 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50695-foto-08098-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50695-foto-08098-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50695-foto-08098-236-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la porta de fusta del portal del cos est: 1771.Inscripció en un dels portals de la façana principal: MPC. 1966, 1973.Informació oral facilitada per Marc Sellarès i Pere Sellarès Llobet. | 94|119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||
| 50696 | Capella de ca l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-ca-lesteve | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 031). | XIX | Capella situada a la masia de ca l'Esteve, integrada en la mateixa construcció compacta de la casa, concretament a la façana sud-est. Està formada per un cos de planta rectangular de petites dimensions, amb coberta a dues aigües. Exteriorment només és visible la façana principal on hi ha el portal d'accés. Es tracta d'una obra senzilla feta amb maçoneria. El portal és emmarcat amb llinda i brancals de pedra i, al seu damunt, té un senzill òcul de petites dimensions. L'element més curiós és el gravat que es troba a la llinda, que inclou unes lletres escrites amb una estranya grafia (a l'esquerra) i després la inscripció: '1872 C.P.· Davant de l'entrada té una mena d'atri descobert, amb una certa elevació respecte al terreny amb pendent que situa l'entrada de la capella al nivell del primer pis de la masia. A l'interior la nau és coberta amb volta escarsera. Tot l'interior es enguixat i conserva unes motllures simples en pilars i cornisa. No s'han conservat elements litúrgics. Actualment la capella és fora de culte. | 08098-237 | Masia de ca l'Esteve (urbanització de ca l'Esteve). | No disposem de cap notícia antiga sobre aquest gran mas que, per les seves característiques constructives, podria ser originari de l'època medieval o, com a mínim, dels segles XVI-XVII. En el seu llibre sobre el castell de Guardiola, Jaume Capdevila no el relaciona amb cap dels masos medievals. Les úniques referències concretes que en tenim són les inscripcions que conserva. En una de les portes hi consta l'any 1771. Segons una altra inscripció, la capella de la masia fou construïda el 1872 per algú que responia a les inicials 'C.P.' Ja al segle XX els propietaris eren de Barcelona i a la casa hi vivia un masover. Més recentment no hi vivia ningú i la persona que se n'encarregava era Josep Bacardit. Durant la dècada de 1930 i fins el 1948 aproximadament a la finca de ca l'Esteve s'hi va conrear palitre, una planta que s'utilitzava per fer insecticida TDT. Sembla ser que l'any 1936 una talla de fusta que provenia de l'església medieval de Sant Quintí, situada molt a prop de can Roca, es guardava a la capella de ca l'Esteve. En esclatar la Guerra Civil fou amagada en prevenció de que fos destruïda per la gent del comitè revolucionari de Guardiola, format per cinc treballadors de la carretera d'Igualada capitanejats per Nemésio Pérez Pérez. Un dia un home del poble, de cognom Vila, va trobar la talla amagada al bosc i la va lliurar als membres del comitè local que, suposadament, l'haurien cremada, tot i que del cert no se'n sap res. D'altra banda, el campanar de la capella de la masia fou destruït fa molt pocs anys. A partir de la segona meitat de la dècada de 1970 en les terres del mas s'hi va formar la urbanització de ca l'Esteve, que avui ocupa una superfície força àmplia. Entorn de 2012 s'ha establert a la masia el centre budista Kadampa, vinculat a l'organització internacional NKT-IKBU. Per tal d'adequar el conjunt s'han fet obres de rehabilitació que han estat executades amb molt bon gust i seguint un criteri respectuós envers la construcció tradicional. Actualment el centre ofereix un ampli programa d'activitats i també la possibilitat de fer-hi estades. | 41.6584700,1.7582500 | 396612 | 4612602 | 1872 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50696-foto-08098-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50696-foto-08098-237-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||
| 50557 | Les Tines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tines | CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 20-22. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 79. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 083). | XIII-XX | Masia en procés de ruïna | Masia de dimensions mitjanes actualment en procés de ruïna. Es troba molt ben emplaçada en un altiplà amb excel·lents vistes a Montserrat. És un mas d'origen medieval, però l'aspecte actual correspon bàsicament a una remodelació i ampliació que s'hi va fer probablement a principis del segle XX. Es tracta d'una construcció de planta rectangular molt allargassada, formada per tres cossos, els dels dos extrems lleugerament més alts, com si fossin torres. Consta de planta baixa més i un pis, amb coberta a doble vessant, que en bona part s'ha esfondrat. Encarada a migdia, l'àmplia façana principal té un pati un pati davanter tancat amb una reixa de ferro forjat i amb un portal, probablement dels anys 1930. La base del mur de la façana, així com algunes petites finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra, semblen antics. Posteriorment s'hi van obrir noves finestres i tres balconets al pis superior. A la planta baixa hi havia el celler, on encara es conserven restes d'alguna bóta de fusta i una tina. El cos més occidental i el central es troben interiorment esfondrats, mentre que el cos oriental, de construcció més recent, encara conserva les estances d'un habitatge probablement de començaments de segle XX. En aquest cos hi ha una galeria. A la part posterior, entremig de la vegetació que cobreix la façana, s'hi entreveuen diverses portes i finestres emmarcades amb pedra o maó. El conjunt té coberts adossats a la part de llevant i un altre cobert aïllat a ponent, al costat d'una gran bassa excavada al terreny. | 08098-98 | Raval del Parrot | Segons J. CAPDEVILA (2006: 79), en època medieval aquest mas era conegut amb el nom de Vitalis. L'any 1282 Pere Vilardell, pagès de Marganell, compra el mas Vitalis a Guillem Vidal, i el castlà de Guardiola li redimeix el pagament del dret de 'tasca' però li imposa la condició que abans d'un any ha de tenir un home fent residència continuada al mas. Al segle XIX i/o principis del XX el mas va ser àmpliament remodelat. Sembla que a la dècada de 1930 s'hi van fer obres importants, tal com sembla indicar una inscripció poc clara que es troba als pilars del portal que dóna accés al pati. Ja entrat el segle XX, els propietaris eren de Barcelona i el mas va ser habitat per uns masovers fins els volts de 1970. A partir d'aleshores va quedar abandonat i en procés de ruïna. | 41.6588500,1.7844200 | 398792 | 4612614 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50557-foto-08098-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50557-foto-08098-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50557-foto-08098-98-3.jpg | Legal | Medieval|Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Als pilars del portal al pati davanter sembla endevinar-s'hi la inscripció d'una data: 'Año 1933'?Accés restringit amb cadenes als camins. | 85|98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||
| 50495 | Barraca de pedra seca 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-2 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4075) | XIX-XX | Petit enderroc exterior | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular amb llinda plana. Té ràfec de pedres planes volades a la coberta. | 08098-36 | Prop de Codorniu | 41.6594700,1.7369100 | 394837 | 4612739 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||||||
| 50496 | Barraca de pedra seca 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-3 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4073) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta lleugerament el·líptica amb porta rectangular amb llinda plana. Té ràfec de pedres planes volades a la coberta. | 08098-37 | Prop de Codorniu | 41.6597500,1.7395200 | 395055 | 4612767 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||||||
| 50502 | Barraca de pedra seca 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-9 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3294) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular de llinda plana. Té ràfec de pedres a la coberta. | 08098-43 | Prop de l'Escurcell | 41.6605800,1.7888900 | 399167 | 4612800 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||||||
| 50501 | Barraca de pedra seca 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-8 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3298) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular de llinda plana. Té restes del voladís. | 08098-42 | Prop de l'Escurcell | 41.6606700,1.7814800 | 398550 | 4612819 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||||||
| 50871 | Font de la Tosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-tosca-0 | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/TOSCA.pdf | Zona totalment coberta per la vegetació i de difícil accés. | Font situada prop d'un torrent que, al cap d'uns metres, desemboca a la riera de Guardiola, enmig d'un coster obac cobert per la vegetació. Es troba en un racó interessant, format per una petita balma. L'aigua neix de la roca i discorre per un regueró natural sobre la mateixa pedra. Té un cabal mitjà. | 08098-412 | Prop de la riera de Guardiola, a l'alçada de Comasua | 41.6604000,1.7360000 | 394763 | 4612844 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50871-foto-08098-412-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||||||
| 50552 | Casa Masats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-masats | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 21, 37, 156. GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 421. MASACHS ALAVEDRA, Valentí (1979). Els Masachs o Masats al Bages -un llinatge sense història. Manresa. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 049). | XV-XIX | Masia en ruïnes | Masia de grans dimensions que es troba en estat ruïnós. Constava de dos cossos adossats més diversos coberts al nord-est que conformaven un petit pati tancat. La part residencial era formada per dos grans cossos rectangulars adossats, cadascun amb coberta a dues aigües. El cos nord, que encara es manté dempeus, és probablement el més antic. Està format per dues crugies amb sengles voltes de pedra a la planta baixa i, al damunt, un pis i golfes. En aquesta part hi havia el celler, on encara es poden veure dues bótes de fusta. També es conserva un forn de pa. El cos situat al sud tenia una planta més i, a la façana de migdia, presentava una interessant galeria amb dos nivells d'arcades, actualment esfondrada i només reconstruïble a partir de les fotos antigues. Tot i això, aquest cos conserva encara una espectacular volta de canó de pedra. En la seva època d'esplendor la casa havia arribat a tenir 14 habitacions i dos menjadors: el dels senyors i el dels mossos. A la façana de ponent hi trobem un dels portals d'entrada, constituït per brancals i llinda de pedra picada. Al costat hi ha una bassa excavada al terra. Al nord-est queden part dels coberts de treball: la pallissa i, més amunt, una construcció aïllada amb dues tines i un petit celler on encara hi ha una ventadora. Al celler de la casa hi ha dues tines més. Entre ambdues instal·lacions vinícoles encara hi passa un canonada subterrània que servia per transvasar el most. Recentment, a un extrem de l'era els propietaris hi ha aixecat un monument commemoratiu de les diverses branques del llinatge dels Masats. | 08098-93 | Raval del Parrot | Jaume CAPDEVILA (2006: 21, 37, 156) ha trobat documentat un mas al segle XIII que tenia els noms d'Eixartell o Exarcel·lo. Formava part de les terres dominicals (juntament amb el mas Poalor i el mas Pastorelles); és a dir, que el senyor del castell de Guardiola es reservava per a la seva explotació directa. El 1268 el tenia el castlà Guillem de Guardiola, però retornà a mans de la senyoria a finals del segle XVI. Malgrat que Capdevila feia la identificació d'aquest mas amb el que s'ha conegut posteriorment com a Casalot o ca la Pobra, considerem que això és incorrecte. En primer lloc perquè la tipologia constructiva d'aquest mas sembla força recent (segles XVIII-XIX). En segon lloc perquè l'actual casa Masats, molt propera, antigament s'havia anomenat Xartell. Així doncs, amb gairebé tota probabilitat el mas Eixartell o Exarcel·lo és el posterior mas Masats. En escriptures conservades a la casa, aquest mas està documentat l'any 1417. Tal com hem dit, antigament es deia Xartell i després Soler. L'any 1723 Josep Masachs, habitant de Salelles, va comprar el mas per 400 lliures a Ramon Miralda. El catedràdic de Geologia Valentí Masachs Alavedra recull en una publicació la història d'aquest llinatge i de la casa pairal. Els Masachs o Masats, probablement procedents del centre o del migdia de França, ja es troben documentats a Catalunya, concretament al Ripollès, a partir del segle XV. Des d'un mas que hi ha a les Lloses (terme de Llaiés, prop de Ripoll) Josep Masachs havia emigrat a Salelles, casat amb Francesca Moreta, i amb el mas que va comprar, anomenat a partir d'aleshores Masach o Masats, inicià aquesta nova nissaga que encara perdura. El 1775 Jaume Miralda va reclamar l'heretat al·legant que els tractes fets amb el seu pare havien estat abusius, però el fet és que en anys successius els Masachs continuen en possessió del mas. Josep va deixar cinc fills. L'hereu fou Francesc Massags Moreta, que es casà amb Maria Puig Enric (1742). Van tenir almenys 14 fills. Francesc va liquidar el deute contret per la compra del mas. El seu hereu fou Manuel Mesachs Puig, casat amb Agnès Gamisans Vilomara (1778). Van tenir 13 fills. El seu hereu fou Pere Màrtir Masats Gamisans, casat amb Maria Serra (1810). Van tenir vuit fills. En aquest punt la família devia haver prosperat, ja que tenien una casa llogada a Manresa i Pere va arribar a ser regidor de l'Ajuntament de Guardiola, probablement com a liberal. El pròxim hereu va ser Pere Masats Serra, casat amb Teresa Costa Prat (1840). Van tenir 12 fills. El seu hereu va ser Pere Masats Costa, casat amb Àngela Bach Alsina (1872). Van tenir tres fills. Pere tenia una casa a Guardiola, a la plaça de la Creu, i va habilitar una fassina a la finca (al mas o a la casa). El següent hereu va ser Anaclet Masats Bach, casat amb Montserrat Elías Ollé (1895), que van tenir almenys tres fills. Anaclet va viure un temps a Barcelona, on feia de corredor de comerç. Pels volts de 1920 va marxar a Cuba, i el 1933 torna a ser a Guardiola. Durant la Guerra Civil el mas va ser ocupat per les forces republicanes. El 1936 Anaclet, junt amb el seu hereu Josep, van ser assassinats al Calvet. Sembla que el motiu fou una revenja per una disputa entre conductors d'autobusos (els Masats eren propietaris de la línia d'autobusos de dretes, mentre que hi havia una línea d'esquerres gestionada pels de Cal Peret). Per altres circumstàncies quatre dels fills també van morir, i el mas passà a mans dels masovers, iniciant així un període de decadència. Procedent de Guantánamo, a Cuba, la vídua de l'hereu Josep Masats Elias, s'establí a la localitat aragonesa de Casp, on va morir. La seva filla, Àngela Masats Roca, casada amb Pere Aznar, de Casp, va tornar al mas Masats i, junt amb el seu marit, han reemprès l'administració de l'heretat. L'any 1981 la masia presentava un greu perill d'esfondrament i els propietaris van passar a residir a una casa nova que acabaven de construir, prop de l'antiga. | 41.6608400,1.7716700 | 397733 | 4612850 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50552-foto-08098-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50552-foto-08098-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50552-foto-08098-93-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una finestra de la façana nord (actualment tapada per l'heura): 1921Notícies orals facilitades per Pere Aznar Gargallo i Àngels Masats Roca. Des de l'any 1956 els Masats han celebrat periòdicament uns aplecs familiars on es retroben les diverses branques a la casa pairal. | 98|94|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||
| 50888 | Barraca de pedra seca 91 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-91 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Conserva el sostre de falsa cúpula. | 08098-429 | Prop de Comasua | 41.6604500,1.7345200 | 394640 | 4612851 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50888-foto-08098-429-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | |||||||||||
| 50500 | Barraca de pedra seca 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-7 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 3297) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular amb porta rectangular de llinda plana. Té restes del voladís. | 08098-41 | Prop de l'Escurcell | 41.6611200,1.7788700 | 398333 | 4612872 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50500-foto-08098-41-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||||
| 50553 | Monument al llinatge dels Masats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-llinatge-dels-masats | GÓMEZ GÓMEZ, Immaculada (1988 ). 'Sant Salvador de Guardiola', Història del Bages, vol. 2, Parcir Ed., Manresa, p. 421. MASACHS ALAVEDRA, Valentí (1979). Els Masachs o Masats al Bages -un llinatge sense història. Manresa. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 049). | XX | Monument commemoratiu dedicat a les diferents branques del llinatge dels Masats que es troba emplaçat a l'era de la casa pairal amb el mateix nom. Consta d'una base o pedestal de pedra de planta semi-circular sobre el qual s'aixeca una mena d'estela en forma d'estrella irregular revestida amb lloses de pedra. A la part frontal té encastades quatre plaques amb quatre escuts heràldics de llinatges medievals corresponents als cognoms 'Masachs, Masach, Masat i Massat'. A la part inferior té una làpida amb la següent inscripció: '4-10-1987. Constructor Pere Aznar Gargallo'. | 08098-94 | A la casa Masats (a l'era) | La Casa Masats és un mas d'origen medieval amb una llarga història. Des de l'any 1956 els Masats han celebrat periòdicament uns aplecs familiars on es retroben les diverses branques a la casa pairal. El present monument va ser construït per Pere Aznar Gargallo amb motiu d'una de les trobades, l'any 1987. | 41.6611200,1.7720800 | 397768 | 4612880 | 1987 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Pere Aznar Gargallo (constructor) | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 | ||||||||||
| 50891 | Forn de la Font de la Tosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-font-de-la-tosca | XVIII-XIX | Parcialment derruït, sobretot a la part superior i davantera. | Forn d'obra o teuleria situat vora la riera de Guardiola, molt a prop de la font de la Tosca. Té unes dimensions mitjanes (4 per 4 metres aproximadament a la part superior) i segueix la tipologia característica dels forns d'obra tradicionals, tot i que la part superior i davantera es troba parcialment derruïda. És una construcció de pedra de planta quadrada, emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada i dividida en dos compartiments, cadascun amb una boca diferent. En aquesta part és on s'hi introduïa la llenya. La paret davantera del forn es troba força derruïda, però encara són ben visibles les dues boques de la fogaina, fetes amb arcs de maó. A la part superior es conserva parcialment la cambra de cocció, a la qual li falta parts dels murs, que s'han esfondrat. | 08098-432 | Prop de Comasua i de la font de la Tosca | No coneixem notícies històriques d'aquest forn, que està situat en terrenys de la masia de Comasua. Per la seva tipologia podria datar-se als segles XVIII o XIX aproximadament. | 41.6608200,1.7361500 | 394776 | 4612890 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50891-foto-08098-432-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50891-foto-08098-432-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50891-foto-08098-432-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 166,67 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.