Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50667 | Cal Barber | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barber | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 003). | XIX-XX | Casa de pagès que forma part del raval del Sellarès i que ha conservat bàsicament els volums de la construcció originària, força modificada en les reformes recents. Està formada per un cos residencial que inicialment era de planta quadrada i al qual se li ha adossat un cos al sud-est, un altre al sud-oest i, més recentment, un altre a la part posterior, nord-est. L'habitatge consta de planta baixa semi-soterrada més dos pisos. Actualment tots els murs són arrebossats amb ciment i les obertures s'han fet de nou. A la façana de migdia destaca una antiga galeria, avui tapiada, amb arcs de mig punt, que són el principal tret que dóna personalitat a l'edifici. La casa tenia dues tines, que no s'han conservat. Al nord de la casa hi ha un pati i, a continuació, un cobert aïllat, en bona part de construcció moderna. | 08098-208 | Raval del Sellarès | El raval del Sellarès es va originar a mitjan segle XIX quan els propietaris de cal Xacó, de cognom Sellarès, van començar a vendre peces de terra perquè s'hi edifiquessin cases. Els beneficiaris d'aquestes noves cases eren els fills segons d'algunes masies de la zona. Segons sembla, els propietaris de cal Xacó havien perdut la seva fortuna i es van veure obligats a vendre aquests terrenys. Tal com indica la data d'una llinda, cal Barber es devia construir entorn de 1846. La família propietària eren els Trullàs. Almenys durant tres generacions, els homes d'aquesta família van exercir de barbers al poble de Guardiola. Entorn de 1940 encara tenien una barberia al carrer de la Creu. D'aquí ve el sobrenom de la casa. | 41.6840400,1.7584500 | 396670 | 4615441 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50667-foto-08098-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50667-foto-08098-208-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda que ha estat recol·locada: 1846 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 50668 | Cal Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaco-1 | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 094). | XVIII-XX | Tot el conjunt pateix un cert abandonament. La construcció de la pallissa amenaça ruïna. | Casa de pagès emplaçada al raval del Sellarès. Ha conservat molt parcialment la tipologia i volums originaris, ja que més de la meitat de l'edifici s'ha reformat o pràcticament reedificat amb una construcció de característiques totalment alienes a l'estil tradicional. El conjunt consta de dues construccions separades: una pallissa de dimensions força grans, a ponent, probablement la part arquitectònicament més interessant, i el cos residencial, a llevant. Aquest últim és una construcció amb planta en forma de L que té adossat un cobert més baix al costat nord. L'edifici es troba emplaçat a l'extrem d'un altiplà, en un terreny amb fort desnivell, de manera que al costat de ponent consta de tres nivells mentre que, a llevant, només té els dos superiors. Totes les façanes s'han arrebossat amb ciment i les obertures s'han refet completament, de manera que no ha quedat gens visible la part d'obra antiga que s'hagi pogut conservar. La façana de llevant compta amb dues amplies balconades. Pel que fa a la pallissa, es tracta d'una construcció de planta rectangular però molt irregular, en part feta amb pedra i en part amb maó, cosa que deixa entreveure diferents fases constructives. Es troba sobre un terreny terrassat amb marges de pedra seca, i pel costat de migdia té un nivell semisoterrani, amb diferents portes. Actualment la construcció es troba en estat molt precari. Segons tradició oral, tot el subsòl de cal Xacó està ple de mines. També la masia propera de can Batlle té diverses galeries subterrànies. Sembla que el motiu és que hi buscaven carbó, ja que en aquesta zona es poden apreciar algunes betes d'aquest mineral. | 08098-209 | Raval del Sellarès | Aquesta és la casa més antiga i la que va donar nom al raval sorgit en aquest sector. Sobre l'origen de cal Xacó, però, no en tenim dades concretes. Podria ser una masia iniciada al segle XVII o XVIII. El raval del Sellarès es va originar a mitjan segle XIX quan els propietaris de cal Xacó, de cognom Sellarès, van començar a vendre peces de terra perquè s'hi edifiquessin cases. Els beneficiaris d'aquestes noves cases eren els fills segons d'algunes masies de la zona. Segons sembla, els propietaris de cal Xacó havien perdut la seva fortuna i es van veure obligats a vendre aquests terrenys. Segons font orals, l'any 1850 va néixer Anton Sellerès Vila, hereu de cal Xacó, el qual va tenir diversos germans d'una altra mare. A cadascun els hi va donar una casa: Cal Valentí Xacó (ara ca la Tereseta, en aquest mateix raval), cal Jepet Xacó (ara cal Jepet) i cal Joan Xacó. Les dues últimes són emplaçades al poble de Guardiola. | 41.6831300,1.7591000 | 396722 | 4615339 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50668-foto-08098-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50668-foto-08098-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50668-foto-08098-209-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Marc Sellarès. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 50669 | Ca la Treseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-treseta | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 087). | XIX-XX | Casa de pagès que forma part del raval del Sellarès, i que ha conservat parcialment la tipologia i els volums originaris. Consta d'un cos residencial de planta irregular, amb coberta a dues aigües. Té una planta baixa semisoterrània més un pis i golfes. La façana, encarada a migdia, té una distribució també molt irregular, amb dos cossos de diferents amplades i una eixida en un dels angles. Les diferents obertures s'han refet modernament o no presenten elements d'especial interès. Tots els murs s'han arrebossat amb ciment. Al voltant del pati davanter de la casa hi ha diversos coberts i una casa nova. | 08098-210 | Raval del Sellarès | El raval del Sellarès es va originar a mitjan segle XIX quan els propietaris de cal Xacó, de cognom Sellarès, van començar a vendre peces de terra perquè s'hi edifiquessin cases. Els beneficiaris d'aquestes noves cases eren els fills segons d'algunes masies de la zona. Segons sembla, els propietaris de cal Xacó havien perdut la seva fortuna i es van veure obligats a vendre aquests terrenys. Tanmateix, l'origen de ca la Treseta és una mica diferent. Segons font orals, l'any 1850 va néixer Anton Sellerès Vila, hereu de cal Xacó, el qual va tenir diversos germans d'una altra mare. A cadascun els hi va donar una casa. Al poble de Guardiola, les de cal Jepet Xacó (ara cal Jepet) i cal Joan Xacó. I, al raval del Sellarè, cal Valentí Xacó, avui anomenada ca la Treseta. L'àvia dels de l'actual propietari es deia Maria Alsina Sellarès. Fa uns anys es va construir una casa nova a llevant, sobre un antic galliner. | 41.6847100,1.7595000 | 396758 | 4615514 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50669-foto-08098-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50669-foto-08098-210-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Mar Sellarès. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 50670 | Barraca de pedra seca 66 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-66 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-211 | 41.6889600,1.7956300 | 399772 | 4615943 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50670-foto-08098-211-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 50671 | Barraca de pedra seca 67 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-67 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada amb porta rectangular de llinda plana. | 08098-212 | Prop de la Casa Nova (Horts de la Riera) | 41.6903500,1.7941600 | 399652 | 4616099 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50671-foto-08098-212-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 50672 | Barraca de pedra seca 68 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-68 | XIX-XX | Semi-derruïda | Barraca de pedra seca de planta rectangular construïda aprofitant um mur del camí. Es troba semi-derruïda. | 08098-213 | Trencall de l'Urpina | 41.6730200,1.7523000 | 396140 | 4614225 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50672-foto-08098-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50672-foto-08098-213-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 50673 | Barraca de pedra seca 69 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-69 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Conserva restes del túmul sobre la falsa cúpula de pedra. | 08098-214 | Prop de La Plana | 41.6882500,1.7691900 | 397570 | 4615896 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50673-foto-08098-214-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 50674 | Barraca de pedra seca 70 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-70 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta irregular situada sota la roca d'un petit cingle, a la riba esquerra del Gorg del Biarritz. Té dues parets de pedra i porta rectangular. El sostre és la mateixa roca. | 08098-215 | Al Gorg del Biarritz | 41.6927200,1.7967200 | 399868 | 4616360 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50674-foto-08098-215-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 50675 | Barraca de pedra seca 51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-51 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada amb porta rectangular de llinda plana. Conserva restes del túmul sobre la falsa cúpula de pedra. | 08098-216 | Prop de cal Nano, al sector de Coll d'Arbós | 41.6784000,1.7914000 | 399403 | 4614776 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50675-foto-08098-216-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 50676 | Barraca de pedra seca 51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-51-0 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada amb porta rectangular de llinda plana. Conserva restes del túmul sobre la falsa cúpula de pedra. | 08098-217 | Prop de Les Tines | 41.6543500,1.7818100 | 398567 | 4612117 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50676-foto-08098-217-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 50677 | Barraca de pedra seca 52 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-52 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular. Conserva restes del túmul sobre la falsa cúpula de pedra. | 08098-218 | Al raval del Parrto de la Carretera | 41.6649300,1.7728400 | 397837 | 4613302 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50677-foto-08098-218-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 50678 | Barraca de pedra seca 54 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-54 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Conserva restes del túmul sobre la falsa cúpula de pedra. | 08098-219 | Sota la casa de l'Hort de la Riera o Casa Nova | 41.6906600,1.7968000 | 399872 | 4616131 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50678-foto-08098-219-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 50679 | Barraca de pedra seca 55 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-55 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Conserva restes del túmul sobre la falsa cúpula de pedra. | 08098-220 | Prop del mas Enric de la Torre | 41.6516800,1.7407400 | 395143 | 4611870 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50679-foto-08098-220-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 50680 | Barraca de pedra seca 56 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-56 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular. Conserva restes del túmul sobre la falsa cúpula de pedra. | 08098-221 | Prop del Cementiri de Sant Salvador de Guardiola | 41.6746000,1.7670700 | 397372 | 4614383 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50680-foto-08098-221-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 50681 | Barraca de pedra seca 57 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-57 | XIX-XX | Semi-derruïda | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Es troba al costat de l'antic forn d'obra o teuleria del Pont de Comasua. | 08098-222 | Al costat del forn del Pont de Comasua | 41.6641600,1.7429000 | 395343 | 4613253 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50681-foto-08098-222-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 50682 | Barraca de pedra seca 58 (capella de Santa Margarida) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-58-capella-de-santa-margarida | CAPDEVILA, Jaume (2001). 'Santa Margarida de can Servitja (avui can Batlle). Sant Salvador de Guardiola. Sant Jaume de l'Erm de Vallhonesta. Sant Vicenç de Castellet. Dues capelles rurals del segle XIII'. Quaderns de la Guíxola, núm. 9 (abril de 2001), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 38-42. | XVIII-XX | Conjunt de dues barraques de pedra seca de planta irregular i parcialment enfonsades al terreny. Es troben al cim d'un turonet on, molt probablement, hi havia hagut la capella medieval de Santa Margarida, i probablement les barraques va ser construïdes amb pedra d'aquesta antiga construcció. Es pot apreciar que són petits carreus, alguns d'ells més o menys escairats. Les dues barraques estan adossades de manera asimètrica i cadascuna té la seva porta independent. La que es troba més al sud té en una de les parets interiors un forat. | 08098-223 | Prop de la Botiguera | La capella de Santa Margarida, que ja era construïda el 1285, va ser residència de diverses donades que es troben documentades al llarg dels segles XIII i XIV: Berengaria, filla de Talló (1285), Maria de Fogars (1308), Berenguera, filla de Guillem de Serra (1321), Saurina, filla de Guillem de Comasua (1346). El santuari devia gaudir de força devoció a nivell local, a jutjar per les nombroses deixes i llegats testamentaris que va rebre des d'èpoques reculades i fins al segle XVII. En un llegat de l'any 1654 de Valentí Seravija, hereu del mas Montgròs, queda clar que la capella era propietat del mas Servitge: 'deix i llegue a la capella de Santa Margarida que és del hereu del mas Seravija de dit terme de Guardiola' (CAPDEVILA, 2006: 42). | 41.6868100,1.7608700 | 396876 | 4615746 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50682-foto-08098-223-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 50683 | Barraca de pedra seca 59 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-59 | XIX-XX | Semi-derruïda | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular. Es troba semi-derruïda | 08098-224 | Prop de l'Hort del Rei, al raval de Sellarès | 41.6881000,1.7528400 | 396209 | 4615899 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50683-foto-08098-224-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 50684 | Barraca de pedra seca 60 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-60 | XIX-XX | Li falta la coberta | Barraca de pedra seca de planta quadrada amb porta rectangular. Li falta la coberta. | 08098-225 | A l'Hort del Rei, prop del raval de Sellarès | 41.6870300,1.7542100 | 396322 | 4615778 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50684-foto-08098-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50684-foto-08098-225-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 50685 | Barraca de pedra seca 61 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-61 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Conserva restes del túmul sobre la falsa cúpula de pedra. | 08098-226 | Prop del pont del Parrot | 41.6706000,1.7697900 | 397592 | 4613935 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50685-foto-08098-226-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 50686 | Barraca de pedra seca 62 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-62 | XIX-XX | Derruïda | Restes d'una barraca de pedra seca de planta circular. Només se'n conserva la part baixa del mur. | 08098-227 | Prop del Casalot | 41.6637200,1.7713700 | 397713 | 4613170 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50686-foto-08098-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50686-foto-08098-227-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 50687 | Barraca de pedra seca 63 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-63 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular. Conserva restes del túmul sobre la falsa cúpula de pedra. | 08098-228 | Prop del raval del Parrot | 41.6670800,1.7699400 | 397599 | 4613544 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50687-foto-08098-228-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 50688 | Barraca de pedra seca 64 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-64 | XIX-XX | Mur posterior parcialment esfondrat | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular. Conserva restes del túmul sobre la falsa cúpula de pedra. | 08098-229 | Entre la Botiguera i cal Salvador | 41.6828300,1.7620300 | 396966 | 4615302 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50688-foto-08098-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50688-foto-08098-229-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 50689 | Barraca de pedra seca 65 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-65 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Conserva el túmul sobre la falsa cúpula de pedra. | 08098-230 | Prop de cal Maces | 41.6787100,1.7569000 | 396532 | 4614851 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50689-foto-08098-230-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 50690 | La Botiguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-botiguera | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 009). | XIX-XXI | Casa de pagès de dimensions considerables que ha conservat, tot i que molt parcialment, els volums constructius originaris. Les successives reformes, però, han alterat substancialment el seu aspecte tradicional. Està formada per un cos residencial de planta rectangular lleugerament irregular, amb coberta a quatre aigües. Disposa de planta baixa i dos pisos. La façana principal, encarada a migdia, ha estat força modificada en obres recents. Se'n conserva el portal, rematat amb arc escarser, que pràcticament ha quedat amagat sota una terrassa moderna que s'ha adossat al seu damunt. Al nivell del segon pis destaca una galeria formada per dos arcs fets amb maó, però de construcció molt recent. La casa té dues portes més, sense cap rellevància, a les façanes nord i est. Totes quatre façanes són actualment arrebossades i pintades de color clar, i la major part de finestres que es poden veure han estat remodelades. La part més antiga de la casa és la de la 'cuina vella', situada a la cara nord. La resta de l'habitatge s'ha anat ampliant en diferents fases. Amb les intervencions més recents, però, la construcció ha adquirit un aspecte totalment uniforme. Adossat a la façana de migdia es conserva un cobert obrat parcialment amb pedra i maó. Els grans coberts que es troben a la banda nord són de construcció molt recent. | 08098-231 | Raval del Sellarès | Aquesta casa fou construïda pels volts de 1800 en terrenys de can Batlle per tal que hi habités un fadristern d'aquesta masia. Posteriorment la casa va passar a una dona que feia de botiguera a Manresa, i d'aquí ve el seu sobrenom. Cap a mitjan del segle XIX un rebesavi de l'actual propietari, fillol de can Roca i de cognom Altimira, va comprar la propietat. Al cap de poc, per fer front als deutes es va haver de vendre una part de la finca, en la qual s'hi edificà la casa veïna de cal Salvador. Des d'aquesta època la família Altimira ha habitat la casa de la Botiguera. Durant aquest temps s'hi ha fet diverses reformes i ampliacions. Pels volts de 1902 es va construir la sínia. Entorn de 1950 es va engrandir la part posterior de l'habitatge, i el 2001 es portà a terme una important rehabilitació general: es va construir una teulada nova, canviant l'orientació de l'antiga, i es va fer l'arrebossat de les façanes. També es va remodelar la façana de migdia i s'hi van obrar els dos arcs actuals. Els coberts que es troben al nord van aixecar-se a les dècades de 1970 i 1990. | 41.6846100,1.7611100 | 396892 | 4615501 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50690-foto-08098-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50690-foto-08098-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50690-foto-08098-231-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Entre els elements més interessants hi ha, al costat de ponent de la casa, un antic pou i, sobretot, una sínia. A uns 60 metres al nord-est hi trobem una tina aïllada enmig d'un camp. L'altra tina que hi havia a la mateixa casa ha quedat actualment tapiada.Informació oral facilitada per Marià Altimira. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 50691 | Sínia de la Botiguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-la-botiguera | XX | Parts de la mina estan malmeses a conseqüència de l'aiguat de l'any 2000. S'ha perdut la part mecànica. | Antiga sínia, situada uns 20 metres a l'oest de la casa anomenada la Botiguera, que conserva una espectacular bassa i una llarga mina subterrània. Està formada per les restes de la plataforma circular on donava voltes l'animal, una bassa situada a un nivell inferior i la mina, amb un recorregut d'uns 30 m sota un camp fins que arriba a la riera de Guardiola, d'on captava l'aigua. De la plataforma superior només en queda part d'un mur de forma semicircular i una barraqueta de totxo moderna, on els anys seixanta s'hi instal·là una bomba mecànica. A sota hi ha la bassa que, en la seva part visible, té una forma rectangular amb 4 metres d'amplada. En realitat aquesta bassa és la boca del túnel o mina que, en aquesta part, queda al descobert. Es tracta d'una obra de molt bona qualitat, amb un aparell de carreus força regular que revesteix interiorment tota la cavitat. En el primer tram la mina té unes dimensions de 4 x 4 metres i és coberta amb volta de pedra. Després continua una mina més estreta que, a la part central, té un dipòsit més fondo que servia per filtrar el llot que portava l'aigua de la riera. En l'últim tram una mina encara més estreta arribava fins al marge de la riera. Aquesta part de captació encara era visible no fa gaire, però el fort aiguat de l'any 2000 la va deixar tota colgada. L'aigua captada de la riera a través del túnel arribava fins a la bassa, tot i que al subsòl de la mateixa bassa també hi neix una mica d'aigua. D'aquí era bombada a través d'un tub pel mecanisme d'una sínia de tracció animal, probablement del tipus conegut com a sínia de taps. L'engranatge i el mecanisme de la sínia, però, no s'ha conservat. L'aigua sortia canalitzada per damunt del mur semicircular, on es distribuïa mitjançant diferents recs als horts que hi havia al costat de la casa, que van arribar a ocupar una superfície d'unes dues ha. La sínia de taps es va generalitzar a principis de segle XX i va substituir la sínia de catúfols, que també era activada amb tracció animal. Més endavant es va imposar la sínia de pistons, activada mitjançant bieles. | 08098-232 | A la casa de la Botiguera (raval del Sellarès). | La casa coneguda com La Botiguera fou construïda pels volts de 1800 en terrenys de can Batlle per tal que hi habités un fadristern d'aquesta masia. Posteriorment la casa va passar a una dona que feia de botiguera a Manresa, i d'aquí ve el seu sobrenom. Cap a mitjan del segle XIX un rebesavi de l'actual propietari, fillol de can Roca i de cognom Altimira, va comprar la propietat. Al cap de poc, per fer front als deutes es va haver de vendre una part de la finca, en la qual s'hi edificà la casa veïna de cal Salvador. Des d'aquesta època la família Altimira ha habitat la casa de la Botiguera. Durant aquest temps s'hi ha fet diverses reformes i ampliacions. La sínia fou construïda entorn de 1902 per un mestre d'obres que era el besavi dels actuals propietaris de cal Cabanes, de cognom Sellarès. La sínia de tracció animal va funcionar fins a la dècada de 1960, quan es va substituir per una bomba mecànica. La forta riuada de l'any 2000 va malmetre part de la mina, sobretot al punt de captació, i fins i tot es va endur la terra del camp, de manera que la volta de la mina va quedar al descobert. El camp va haver de ser reomplert de nou i part de la bassa s'hagué de reconstruir. | 41.6846000,1.7608200 | 396868 | 4615500 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50691-foto-08098-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50691-foto-08098-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50691-foto-08098-232-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Marià Altimira. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 50692 | Cal Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salvador | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 077). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions força grans que ha conservat els volums i, en part, la tipologia constructiva originària. El cos residencial és de planta rectangular amb coberta a dues aigües. Està edificada en un terreny amb desnivell, de manera que té planta semisoterrània més dos pisos, però a la banda de llevant només conserva els dos nivells superiors. La façana principal, encarada a migdia, té una distribució d'obertures força regular, tot i que queda enclotada pel desnivell del terreny i amagada rere una terrasseta que dóna accés al primer pis. A sota hi queda l'antic portal. Tots els murs exteriors es troben arrebossats i pintats de blanc, i les finestres han estat remodelades. Per la banda de ponent el mur està apuntalat amb diversos contraforts que suporten la pressió del terreny en pendent. A l'angle sud-oest, en una posició inclinada respecte a la casa, conserva un interessant cobert, també amb els murs blancs però que deixen al descobert els carreus ben escairats de les cantoneres. Aïllat al nord-oest hi ha un galliner. La casa està envoltada d'un espai enjardinat i, a la part de ponent, disposava d'una àmplia zona amb horts al costat de la riera de Guardiola, dels quals es conserven uns espectaculars marges de pedra seca. Sembla que, antigament, hi havia una sínia que regava aquests horts, semblant a la que es conserva a la Botiguera. | 08098-233 | Raval del Sellarès | Aquesta casa fou construïda al final del segle XIX. En aquesta època l'aleshores propietari de la casa veïna de la Botiguera, de cognom Altimira, havia de fer front als deutes per haver comprat la seva casa i es veié obligat a vendre una part de la finca, en la qual s'hi edificà cal Salvador. Qui la va construir tenia de cognom Cabanes. Sembla que l'any 1920 la casa es va remodelar intensament. Posteriorment, la pubilla de la família, Maria Cabanes, es va casar amb un tal Viladrosa Oliva. Actualment, al costat de llevant hi ha una nau de totxana, construïda l'any 1987, que s'utilitza com a taller d'alumini. | 41.6816600,1.7610900 | 396886 | 4615174 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50692-foto-08098-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50692-foto-08098-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50692-foto-08098-233-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Marià Altimira | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 50693 | Cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-1 | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 048). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions força grans, que ha conservat molt parcialment els volums i la tipologia constructiva originària. Actualment es troba envoltada de coberts i té una granja força gran de construcció moderna, de manera que la casa antiga ha quedat gairebé amagada. Consta de planta rectangular i coberta a dues aigües. Disposa de semisotans, planta baixa i un pis. La façana principal, encarada a migdia no conserva elements d'especial interès. Com la resta de murs, ha estat arrebossada amb ciment i les obertures s'han remodelat. Per la paret de llevant hi ha la porta d'accés als semisotans i, a sobre d'aquest portal, un balcó. La casa tenia dues tines, que ja no es conserven. Pràcticament tots els coberts han estat fets de nou. | 08098-234 | Raval del Sellarès | No tenim notícies concretes sobre l'origen d'aquesta casa, que podria ser una construcció del final del segle XVIII o del XIX. El besavi de l'actual propietària, Joan soler, ja hi va néixer. Com a mínim des d'aleshores la família Soler n'ha estat al front. Valentí Soler, pare de l'actual propietària, posseïa encara un bon nombre de vinyes i fins a la dècada de 1980 va elaborar vi. | 41.6802100,1.7576100 | 396594 | 4615017 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50693-foto-08098-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50693-foto-08098-234-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Emília Soler Sala. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 50694 | Cal Mases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mases | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 050). CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 71. | XVIII-XXI | Acabada de rehabilitar | Casa de pagès de dimensions mitjanes que ha conservat el volum i la tipologia originaris. Es troba situada en una petita esplanada, vorejada per antigues feixes a la part posterior. El cos residencial és de planta quadrada, amb coberta a dues aigües. Té planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada a migdia, presenta un portal situat a la part dreta, rematat amb una llinda de forma lleugerament arquejada. Conserva finestres, de diferents mides, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els murs són actualment a pedra vista. La resta de façanes conserva altres finestres també antigues i una porta lateral, a llevant, que permetia accedir al primer pis i que posteriorment va ser parcialment tapiada i convertida en una finestra. La casa té sengles cossos adossats a llevant i ponent. El de llevant s'ha reconstruït recentment sobre els fonaments d'un antic cobert, i s'hi ha adossat un altre cobert per guardar-hi el tractor. El de ponent és totalment de nova construcció. A l'interior la casa conserva voltes de canó en els baixos. | 08098-235 | Raval del Sellarès | Jaume Capdevila identifica aquesta casa amb un mas medieval que es coneixia amb el nom de Turricella. Els anys 1268-1270 el senyor alodial eren la família Andreu, de Manresa. En aquests anys Romeu Andrée (o Andreu) va establir el mas a Guillem Ça Serra, procedent del mas de la Serra juntament amb la seva mare, Guillerma. Guillem i els fills que neixin a partir d'aleshores queden afocats, és a dir, fixats, al mas Turricella. Uns anys més tard, el 1312, s'estableix en aquest mas Francesc de Turricella, àlies Francesc de Soler, el qual devia ser un fill del mas Soler. Per això presta vassallatge a Pere de Rocha (CAPDEVILA, 2006: 71). Segons Capdevila, més endavant aquest mas va ser conegut com 'Retitó'. Tanmateix, per la tipologia constructiva que avui es pot veure tenim seriosos dubtes que la construcció actual es correspongui amb el mas medieval. Creiem que aquest devia estar emplaçat en una ubicació propera, mentre que la casa de pagès actual podria ser una construcció originària probablement del segle XVIII. A més, es tracta d'una edificació molt homogènia feta en un sol moment, pràcticament sense fases d'ampliació. Fa uns anys la casa es trobava força derruïda i ha estat objecte d'una rehabilitació integral que entorn de 2015 està arribant a la seva fi. En aquestes obres s'han reconstruït els cossos adossats. | 41.6780300,1.7580800 | 396629 | 4614774 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50694-foto-08098-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50694-foto-08098-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50694-foto-08098-235-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 50695 | Ca l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesteve-2 | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 031). | XVII-XXI | Masia de grans dimensions situada actualment a dins de la urbanització que pren el nom de la mateixa casa. El conjunt és format per una construcció compacta que consta d'un gran cos residencial (de planta més o menys quadrada i coberta a dues aigües) més diversos cossos i antics coberts que estan adossats al seu entorn. Disposa de planta baixa més un pis i golfes. L'habitatge originari és el que es troba a la part de ponent, el qual va ser ampliat, probablement al segle XVIII, eixamplant la construcció per la banda de llevant amb un nou cos equipat amb una galeria i finestres més àmplies. La façana principal, encarada al sud-oest, presenta tres portals, però no n'hi ha cap que sigui l'originari. Dos són de construcció moderna, i el tercer té una inscripció a la porta de l'any 1771: és el que dóna accés als baixos del cos ampliat. Concretament a una gran cambra sostinguda per pilars de pedra. Aquesta façana, igual que la de llevant, és arrebossada i pintada de color ocre. Té diverses finestres de distribució irregular; algunes de les quals han conservat l'ampit de pedra. La resta de murs de la casa són a pedra vista o amb el semi-arrebossat tradicional. El cos ampliat de llevant té una distribució més regular que l'antic. A la cantonada presenta una galeria formada per cinc arcs de mig punt que fan angle, i a la façana lateral té una sèrie homogènia de finestres que conserven uns ampits de pedra treballada que podrien ser originaris. Pel costat de ponent la casa té diferents cossos adossats que corresponen a grans tines cilíndriques. A l'angle nord-oest n'hi ha una de gegant, actualment integrada en un pati. En aquesta façana de ponent es conserva una rampa que servia per accedir a la part alta de les tines i també un contrafort per sostenir el mur. A la part posterior (al nord-est) sobresurten dos coberts laterals força amplis que deixen enmig un pati que, actualment, funciona com a espai de rebuda al recinte. Al costat de ponent s'aixeca l'antiga capella de la masia, integrada en la mateixa construcció de la casa. L'interior de la casa conserva molt bé la distribució i la tipologia constructiva tradicional. La part de ponent corresponia a la casa dels amos, mentre que al cos de llevant hi havia la casa dels masovers. Entre les habitacions es conserven diverses tines que han estat reutilitzades amb nous usos. Per la part posterior, al nivell de les golfes, s'hi ha habilitat una gran sala de meditació. L'entorn de la masia és embellit amb un magnífic jardí format per una bona varietat d'arbres i plantes. | 08098-236 | Urbanització de ca l'Esteve (entrada B). Carrer Ca l'Esteve, núm. 129 B. | No disposem de cap notícia antiga sobre aquest gran mas que, per les seves característiques constructives, podria ser originari de l'època medieval o, com a mínim, dels segles XVI-XVII. En el seu llibre sobre el castell de Guardiola, Jaume Capdevila no el relaciona amb cap dels masos medievals. Les úniques referències concretes que en tenim són les inscripcions que conserva. En una de les portes hi consta l'any 1771. Segons una altra inscripció, la capella de la masia fou construïda el 1872 per algú que responia a les inicials 'C.P.' Ja al segle XX els propietaris eren de Barcelona i a la casa hi vivia un masover. Més recentment no hi vivia ningú i la persona que se n'encarregava era Josep Bacardit. Durant la dècada de 1930 i fins el 1948 aproximadament a la finca de ca l'Esteve s'hi va conrear palitre, una planta que s'utilitzava per fer insecticida TDT. Sembla ser que l'any 1936 una talla de fusta que provenia de l'església medieval de Sant Quintí, situada molt a prop de can Roca, es guardava a la capella de ca l'Esteve. En esclatar la Guerra Civil fou amagada en prevenció de que fos destruïda per la gent del comitè revolucionari de Guardiola, format per cinc treballadors de la carretera d'Igualada capitanejats per Nemésio Pérez Pérez. Un dia un home del poble, de cognom Vila, va trobar la talla amagada al bosc i la va lliurar als membres del comitè local que, suposadament, l'haurien cremada, tot i que del cert no se'n sap res. D'altra banda, el campanar de la capella de la masia fou destruït fa molt pocs anys. A partir de la segona meitat de la dècada de 1970 en les terres del mas s'hi va formar la urbanització de ca l'Esteve, que avui ocupa una superfície força àmplia. Entorn de 2012 s'ha establert a la masia el centre budista Kadampa, vinculat a l'organització internacional NKT-IKBU. Per tal d'adequar el conjunt s'han fet obres de rehabilitació que han estat executades amb molt bon gust i seguint un criteri respectuós envers la construcció tradicional. Actualment el centre ofereix un ampli programa d'activitats i també la possibilitat de fer-hi estades. | 41.6584600,1.7581000 | 396600 | 4612601 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50695-foto-08098-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50695-foto-08098-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50695-foto-08098-236-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la porta de fusta del portal del cos est: 1771.Inscripció en un dels portals de la façana principal: MPC. 1966, 1973.Informació oral facilitada per Marc Sellarès i Pere Sellarès Llobet. | 94|119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 50696 | Capella de ca l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-ca-lesteve | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 031). | XIX | Capella situada a la masia de ca l'Esteve, integrada en la mateixa construcció compacta de la casa, concretament a la façana sud-est. Està formada per un cos de planta rectangular de petites dimensions, amb coberta a dues aigües. Exteriorment només és visible la façana principal on hi ha el portal d'accés. Es tracta d'una obra senzilla feta amb maçoneria. El portal és emmarcat amb llinda i brancals de pedra i, al seu damunt, té un senzill òcul de petites dimensions. L'element més curiós és el gravat que es troba a la llinda, que inclou unes lletres escrites amb una estranya grafia (a l'esquerra) i després la inscripció: '1872 C.P.· Davant de l'entrada té una mena d'atri descobert, amb una certa elevació respecte al terreny amb pendent que situa l'entrada de la capella al nivell del primer pis de la masia. A l'interior la nau és coberta amb volta escarsera. Tot l'interior es enguixat i conserva unes motllures simples en pilars i cornisa. No s'han conservat elements litúrgics. Actualment la capella és fora de culte. | 08098-237 | Masia de ca l'Esteve (urbanització de ca l'Esteve). | No disposem de cap notícia antiga sobre aquest gran mas que, per les seves característiques constructives, podria ser originari de l'època medieval o, com a mínim, dels segles XVI-XVII. En el seu llibre sobre el castell de Guardiola, Jaume Capdevila no el relaciona amb cap dels masos medievals. Les úniques referències concretes que en tenim són les inscripcions que conserva. En una de les portes hi consta l'any 1771. Segons una altra inscripció, la capella de la masia fou construïda el 1872 per algú que responia a les inicials 'C.P.' Ja al segle XX els propietaris eren de Barcelona i a la casa hi vivia un masover. Més recentment no hi vivia ningú i la persona que se n'encarregava era Josep Bacardit. Durant la dècada de 1930 i fins el 1948 aproximadament a la finca de ca l'Esteve s'hi va conrear palitre, una planta que s'utilitzava per fer insecticida TDT. Sembla ser que l'any 1936 una talla de fusta que provenia de l'església medieval de Sant Quintí, situada molt a prop de can Roca, es guardava a la capella de ca l'Esteve. En esclatar la Guerra Civil fou amagada en prevenció de que fos destruïda per la gent del comitè revolucionari de Guardiola, format per cinc treballadors de la carretera d'Igualada capitanejats per Nemésio Pérez Pérez. Un dia un home del poble, de cognom Vila, va trobar la talla amagada al bosc i la va lliurar als membres del comitè local que, suposadament, l'haurien cremada, tot i que del cert no se'n sap res. D'altra banda, el campanar de la capella de la masia fou destruït fa molt pocs anys. A partir de la segona meitat de la dècada de 1970 en les terres del mas s'hi va formar la urbanització de ca l'Esteve, que avui ocupa una superfície força àmplia. Entorn de 2012 s'ha establert a la masia el centre budista Kadampa, vinculat a l'organització internacional NKT-IKBU. Per tal d'adequar el conjunt s'han fet obres de rehabilitació que han estat executades amb molt bon gust i seguint un criteri respectuós envers la construcció tradicional. Actualment el centre ofereix un ampli programa d'activitats i també la possibilitat de fer-hi estades. | 41.6584700,1.7582500 | 396612 | 4612602 | 1872 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50696-foto-08098-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50696-foto-08098-237-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 50697 | Rellotge de sol de ca l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lesteve | XX | Rellotge de sol situat a la façana principal de la masia de ca l'Esteve. És format per un disc de color blanc i té les línies separadores i els números de les hores fetes amb petits còdols de diferents colors. El punter central és de ferro. | 08098-238 | Masia de ca l'Esteve (urbanització de ca l'Esteve). | El rellotge és anterior a l'arribada de la comunitat budista el 2012. | 41.6583700,1.7580600 | 396596 | 4612592 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50697-foto-08098-238-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 50698 | Tina de la Botiguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-botiguera | XIX | Estructures semi-derruïdes. Part superior erosionada. | Tina aïllada enmig d'un camp, a uns 60 m al nord-est de la casa de pagès de la Botiguera. La tina forma un petit túmul al mig del camp. A l'interior hi ha la cavitat cilíndrica que, a la part baixa, conserva els cairons. Al costat nord-oest s'observen les restes d'un mur semi-enterrat, que devia ser part de la barraqueta on desembocava la boixa. A la mateixa casa hi havia una altra tina que actualment està tapiada. | 08098-239 | Prop de la casa de pagès de la Botiguera (raval del Sellarès). | La casa de la Botiguera fou construïda pels volts de 1800 en terrenys de can Batlle per tal que hi habités un fadristern d'aquesta masia. Posteriorment la casa va passar a una dona que feia de botiguera a Manresa, i d'aquí ve el seu sobrenom. Cap a mitjan del segle XIX un rebesavi de l'actual propietari, fillol de can Roca i de cognom Altimira, va comprar la propietat. Al cap de poc, per fer front als deutes es va haver de vendre una part de la finca, en la qual s'hi edificà la casa veïna de cal Salvador. Des d'aquesta època la família Altimira ha habitat la casa de la Botiguera. Durant aquest temps s'hi ha fet diverses reformes i ampliacions. Pels volts de 1902 es va construir la sínia. Entorn de 1950 es va engrandir la part posterior de l'habitatge, i el 2001 es portà a terme una important rehabilitació general: es va construir una teulada nova, canviant l'orientació de l'antiga, i es va fer l'arrebossat de les façanes. També es va remodelar la façana de migdia i s'hi van obrar els dos arcs actuals. Els coberts que es troben al nord van aixecar-se a les dècades de 1970 i 1990. | 41.6852400,1.7616400 | 396937 | 4615571 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50698-foto-08098-239-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 50699 | Cal Joan de l'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-de-lhostal | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 044). | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que forma part del raval del Sellarès, la qual ha conservat, tot i que molt parcialment, el volum i la tipologia originària. L'habitatge està format per diferents cossos adossats que formen una planta irregular. Consta de planta semisoterrània més dos pisos. La façana de llevant és la que conserva elements més rellevants: un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra, així com diverses obertures, inclòs un balcó, de distribució irregular. L'entrada actual és per la façana de migdia, però l'antiga ha quedat a l'interior a conseqüència d'una ampliació. Actualment tots els murs estan arrebossats amb ciment, de manera que les característiques constructives originàries pràcticament no són visibles. La casa té al davant un pati pavimentat (l'antiga era) i, al costat de ponent, un gran cobert que serveix de garatge. Al costat de llevant té altres coberts. L'interior es conserva una tina. | 08098-240 | Raval del Sellarès | El raval del Sellarès es va originar a mitjan segle XIX quan els propietaris de cal Xacó, de cognom Sellarès, van començar a vendre peces de terra perquè s'hi edifiquessin cases. Els beneficiaris d'aquestes noves cases eren els fills segons d'algunes masies de la zona. Segons sembla, els propietaris de cal Xacó havien perdut la seva fortuna i es van veure obligats a vendre aquests terrenys. Tal com indica la inscripció d'una llinda, cal Joan de l'Hostal podria haver estat construïda pels volts de 1863. La família que hi vivia, de cognom Vilaseca, eren els avantpassats dels actuals propietaris. Entorn de 1930 la casa es va eixamplar. | 41.6847900,1.7597800 | 396782 | 4615523 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50699-foto-08098-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50699-foto-08098-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50699-foto-08098-240-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la façana lateral: 1863. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 50700 | Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-3 | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 072). | XIX-XX | Es troba en estat precari, tot i que estructuralment la construcció es manté. | Casa de pagès de dimensions mitjanes que forma part del raval del Sellarès, la qual ha conservat força bé els volums i la tipologia originàries. Té una casa adossada, més petita, que és cal Magí. Es tracta d'una edificació força gran, de planta rectangular i orientada d'oest a est. Consta d'una planta semisoterrània més dos pisos. La façana principal és encarada a migdia i conserva un portal rematat amb arc escarser i, als nivells superior, un seguit d'obertures de distribució força regular. Els murs són arrebossats i pintats de blanc. El conjunt es completa amb dos coberts de recent construcció al costat sud. | 08098-241 | Raval del Sellarès | El raval del Sellarès es va originar a mitjan segle XIX quan els propietaris de cal Xacó, de cognom Sellarès, van començar a vendre peces de terra perquè s'hi edifiquessin cases. Els beneficiaris d'aquestes noves cases eren els fills segons d'algunes masies de la zona. Segons sembla, els propietaris de cal Xacó havien perdut la seva fortuna i es van veure obligats a vendre aquests terrenys. Tal com indica la inscripció d'una llinda, cal Rei seria originària de l'any 1851. La família que hi vivia tenia per cognom Viladrusa. A l'altre costat del veïnat, l'habitatge conegut avui com casa Romero, era abans cal Rei de Dalt. L'any 2001 la casa de cal Rei es trobava en mal estat i els seus propietaris van construir una casa nova, uns 100 m al sud. | 41.6844400,1.7597500 | 396779 | 4615484 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50700-foto-08098-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50700-foto-08098-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50700-foto-08098-241-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: 1851. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 50701 | Cal Trenca (raval del Sellarès) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trenca-raval-del-sellares | XIX-XX | La casa actual es troba en bon estat; de l'antiga pràcticament no se'n conserven restes. | Antiga casa del pagès que forma part del raval del Sellarès, actualment reformada per complet de manera que només es conserven alguns murs de la casa originària. La construcció actual és una edificació tipus xalet, amb planta baixa més dos pisos. A la planta baixa són visibles part dels baixos de pedra de l'antiga casa, de la qual es conserva un forn de pa i, al jardí, la premsa. | 08098-242 | Raval del Sellarès | El raval del Sellarès es va originar a mitjan segle XIX quan els propietaris de cal Xacó, de cognom Sellarès, van començar a vendre peces de terra perquè s'hi edifiquessin cases. Els beneficiaris d'aquestes noves cases eren els fills segons d'algunes masies de la zona. Segons sembla, els propietaris de cal Xacó havien perdut la seva fortuna i es van veure obligats a vendre aquests terrenys. La família Pesarrodona ha habitat aquesta casa des del principi. L'actual propietari és Josep Pesarrodona, ciclista que va guanyar la Volta a Espanya l'any 1976. En aquesta època es van fer les primeres reformes de la casa, que més endavant es van ampliar. | 41.6816100,1.7574900 | 396586 | 4615172 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50701-foto-08098-242-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Isabel Orano. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 50702 | Casa Romero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-romero | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 075). | XIX-XX | Antiga casa de pagès que forma part del raval del Sellarès, la qual ha conservat els volums i, molt parcialment, la tipologia originària. El cos residencial és de planta quadrada, amb coberta a dues aigües, i té coberts adossats a ponent i a llevant. Consta de planta baixa més dos pisos. Totes les façanes de la casa han estat remodelades: s'han arrebossat i pintat de blanc, i les obertures s'han fet de nou, de manera que la construcció tradicional pràcticament no és visible exteriorment. En el jardí que hi ha davant la façana, uns metres al sud, es conserva una bassa, actualment amb els murs encimentats, que recollia l'aigua de la pluja que baixava del turó situat a ponent mitjançant un sistema de recs. | 08098-243 | Raval del Sellarès | El raval del Sellarès es va originar a mitjan segle XIX quan els propietaris de cal Xacó, de cognom Sellarès, van començar a vendre peces de terra perquè s'hi edifiquessin cases. Els beneficiaris d'aquestes noves cases eren els fills segons d'algunes masies de la zona. Segons sembla, els propietaris de cal Xacó havien perdut la seva fortuna i es van veure obligats a vendre aquests terrenys. Antigament aquesta casa era coneguda com a cal Rei de Dalt, mentre que la casa de cal Rei es troba uns metres més avall, en el mateix raval. Entorn de la dècada de 1960 és propietat de la família Romero. | 41.6813300,1.7570000 | 396545 | 4615142 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50702-foto-08098-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50702-foto-08098-243-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 50703 | Cal Culell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-culell | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 022). | XIX-XX | Antiga casa de pagès que forma part del raval del Sellarès, la qual ha conservat els volums i, molt parcialment, la tipologia originària. El cos residencial és de planta quadrada, amb coberta a dues aigües, i té un cos adossat al costat de llevant. La façana principal, encarada al costat sud-est, no té elements d'especial rellevància. Totes les façanes del cos principal, actualment arrebossades i pintades de blanc, conserven les obertures originàries, mentre que el cos adossat té unes característiques constructives més modernes. Al costat de ponent es conserva una antiga cisterna, avui coberta de terra. Al costat sud-est té un jardi que conserva un antic cobert de pedra. | 08098-244 | Raval del Sellarès | El raval del Sellarès es va originar a mitjan segle XIX quan els propietaris de cal Xacó, de cognom Sellarès, van començar a vendre peces de terra perquè s'hi edifiquessin cases. Els beneficiaris d'aquestes noves cases eren els fills segons d'algunes masies de la zona. Segons sembla, els propietaris de cal Xacó havien perdut la seva fortuna i es van veure obligats a vendre aquests terrenys. Sembla que aquesta casa és originària del 1850. Antigament es coneixia com cal Llebre (encara consta així en un plànol del 1918); posteriorment passà a denominar-se cal Bodegues i actualment és cal Culell. | 41.6814300,1.7572800 | 396568 | 4615153 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50703-foto-08098-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50703-foto-08098-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50703-foto-08098-244-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 50704 | Cal Mitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mitja | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 053). | XIX-XX | Antiga casa de pagès que forma part del raval del Sellarès, la qual ha conservat els volums i, molt parcialment, la tipologia originària. El cos resdencial és de planta rectangular, amb coberta a dues aigües. Consta d'una planta semisoterrània i dos pisos. La façana principal originàriament era al costat de llevant, ja que antigament el camí passava per aquest costat de la casa. Sobre l'antic portal d'entrada té un petit balcó. Actualment els murs són arrebossats amb ciment, cosa que desdibuixa la fesomia tradicional de la casa. A l'extrem sud-est hi ha una terrassa sobre un porxo. A l'interior es conserva el celler, amb volta de maó. La casa conserva una tina cilíndrica i en tenia una altra que va quedar coberta en habilitar-se l'actual camí. Al jardí té una cisterna amb brocal de maó que recull les aigües pluvials. | 08098-245 | Raval del Sellarès | El raval del Sellarès es va originar a mitjan segle XIX quan els propietaris de cal Xacó, de cognom Sellarès, van començar a vendre peces de terra perquè s'hi edifiquessin cases. Els beneficiaris d'aquestes noves cases eren els fills segons d'algunes masies de la zona. Segons sembla, els propietaris de cal Xacó havien perdut la seva fortuna i es van veure obligats a vendre aquests terrenys. La família que va habitar aquesta casa durant molts anys eren els Oller. A la dècada de 1970 la casa es va sobrealçar i s'hi afegí el pis superior. | 41.6821400,1.7583000 | 396654 | 4615230 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50704-foto-08098-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50704-foto-08098-245-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 50705 | Cal Punset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-punset | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 068). | XIX-XX | Casa de pagès de petites dimensions que forma part del raval del Sellarès, la qual conserva força integrament els volums i la tipologia originàries. El cos residencial és de planta rectangular i té un cobert adossat al sud-oest. Consta de planta baixa i un pis. La façana principal, encarada al sud-est, té la particularitat de tenir porta i finestres emmarcades amb grossos maons. És l'única del raval amb aquesta característica. La resta de façanes de la casa, actualment arrebossades i pintades, no presenten elements d'especial interès. Al costat nord-oest té un cobert aïllat de nova construcció. | 08098-246 | Raval del Sellarès | El raval del Sellarès es va originar a mitjan segle XIX quan els propietaris de cal Xacó, de cognom Sellarès, van començar a vendre peces de terra perquè s'hi edifiquessin cases. Els beneficiaris d'aquestes noves cases eren els fills segons d'algunes masies de la zona. Segons sembla, els propietaris de cal Xacó havien perdut la seva fortuna i es van veure obligats a vendre aquests terrenys. No tenim notícies concretes d'aquesta casa que, probablement, és originària d'aquesta mateixa època. | 41.6815400,1.7571600 | 396558 | 4615165 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50705-foto-08098-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50705-foto-08098-246-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 50706 | Pladesans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pladesans | ARCOS, Roser. 'L'evolució d'un mas medieval al Pla de Sanç, Sant Salvador de Guardiola (El Bages)'. III congres d'arqueologia medieval i Moderna. Sabadell, 2006. p.689 - 694. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 064). CAPDEVILA PLANS, Jaume (2004). '1282 - Plano de Sanç - 2004. Masia del terme de Guardiola de Bages'. Quaderns de la Guíxola, núm. 12 (gener de 2004), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 56, 68, 80, 81, 109, 144. FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 28, 100. | XIII-XX | Masia de dimensions mitjanes que ha conservat parcialment la tipologia tradicional. Es troba emplaçada a l'extrem d'un altiplà, en un lloc dominant sobre el pas de la riera de Guardiola i de l'antic camí ral de Manresa a Igualada. El conjunt és format per un aglomerat de diferents construccion que, antigament, es distribuïen al voltant d'una pati tancat o barri. Actualment formen un complex desordenat a causa de les ampliacions que s'han fet per acollir les sales d'un restaurant. El cos residencial, situat al costat nord-est, és de planta rectangular, amb coberta a dues vessants. Consta de planta baixa i un pis. La façana principal, encarada a migdia, ha quedat integrada en un petit pati entre les dependències del restaurant i pràcticament no és vivisible. Conserva un portal amb arc de mig punt i diverses obertures, incloent-hi dos balconets. Aquesta i altres façanes estan arrebossades, però d'altres murs es conserven a pedra vista o amb el semi-arrebossat tradicional. Tot i que les façanes originàries pràcticament no són visibles encara s'hi pot veure alguna finestra amb llinda de fusta o ampit de pedra. El cos principal té adossats coberts antics al nord i a l'oest. Aquest útlim acull un complex de tines força gran i ben conservat, amb quatre tines quadrades, dues de rectangulars i una de cilíndrica. Al sud de la casa hi havia diferents coberts que formaven un tancat, del qual encara se'n conserva l'entrada, que dóna accés al restaurant. Els coberts que hi havia en aquesta zona s'han reconvertit en menjadors i també s'hi ha fet noves construccions. Al sud de la casa, vora la zona d'aparcament es conserva un cobert antic de pedra. | 08098-247 | Zona de Pla de Sanç | L'any 2004, en el transcurs de les obres de la carretera de l'Eix Diagonal (C-37) a uns 200 m al nord-est de la masia de Pladesans es portà a terme l'excavació arqueològica d'un mas medieval que va sobreviure fins el segle XIV i després fou abandonat. Aquest mas es va denominar Pla de Sanç per la seva ubicació, però no és clara la vinculació amb el mas Pladesans. Jaume CAPDEVILA (2004: 3) considera que les restes excavades podrien pertànyer al primitiu mas, que posteriorment s'hauria traslladat a la ubicació actual. Tanmateix, no hi ha cap evidència que ho confirmi, llevat de la simple proximitat. Considerem més aviat que el més probable és que es tracti de dos masos diferents, i que les notícies documentals del mas Pla de Sanç es refereixin a l'actual, que encara avui es conserva dempeus. El seu bon emplaçament, en un punt força estratègic, és un altre argument en favor de l'origen medieval del mas Pladesans. El primer document del mas 'Plan de Sanç' és de l'any 1282 i correspon a un establiment que compleix amb el ritual feudal de fidelitat i homenatge que havien de prestar al senyor els nous pagesos que entraven en possessió d'un mas. Així, Pere de Rocha (que era el senyor alodial de diversos bens a Guardiola, ciutadà de Manresa i mercader) estableix el mas a Pere Alteyó de Salelles, el qual promet que hi farà estada continuada com a 'home vostre, propi sòlid i natural'. Al cap de poc Pere Alteyó va morir, i el 1291 el seu hereu, Berenguer, que vivia a Manresa, va vendre el mas. El senyor, Pere de Rocha, havia redimit de tot domini a Berenguer, la seva muller i els seus fills perquè poguessin traslladar-se on volguessin sense ser perseguits. El comprador va ser Pere de Coll, pagès que procedia de la partida de Sant Pere de la Serra (actual mas Brunet), molt a prop del 'Talló', d'on procedia la família del primer. El nou habitant del mas havia de pagar un cens consistent en 'tasca, tres parts del delme i un parell de gallines per Nadal' (CAPDEVILA, 2006: 68). En els anys següents hi consta també com a resident Guillem de Coll, i la família ha de demanar diversos préstecs a jueus de Manresa (CAPDEVILA, 2004: 7-9). Se sap que en aquesta època el mas produïa vi, ja que ha de pagar agrer pel vi fet i pel que encara és al follador per acabar de trepitjar (CAPDEVILA, 2006: 56). Tal com indiquen les restes conservades, la masia va conservar la seva vitalitat als segles XVIII i XIX, durant l'apogeu de la vinya. En el cadastre de 1735 consta com a propietat de la família Calcina de Manresa. El 1800 la família Argullol, que tenia la Casa Gran i la de la Volta a Salelles, engrandí el seu patrimoni afegint-hi el mas Pladesans. D'aquesta manera va reunir tres heredats en una de sola (FARGAS, 2012: 28, 100). Ja al final del segle XX la finca de Pladesans funcionava com un vedat de caça alternativa i s'hi practicava també el tir al plat. Entorn de 1990 el seu propietari decidí convertir la casa en restaurant. | 41.6884200,1.7749700 | 398052 | 4615908 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50706-foto-08098-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50706-foto-08098-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50706-foto-08098-247-3.jpg | Legal | Popular|Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|85|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 50707 | Pou de Pla de Sanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-pla-de-sanc | XIX-XX | Construcció que sembla inacabada, sense sostre. | Pou d'aigua situat a la vora d'un camp de conreu a la zona coneguda com a Pla de Sanç, uns 200 m al nord-est de la masia que té el mateix nom. L'interior del pou és revestit amb pedra. La part superior del brocal, de secció circular, és feta de totxo. Es tracta d'una construcció sobreafegida força moderna i que sembla que hagi quedat a mig fer, sense sostre. | 08098-248 | Zona de Pla de Sanç (prop de la masia Pladesans) | 41.6898800,1.7783600 | 398336 | 4616066 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50707-foto-08098-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50707-foto-08098-248-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 50708 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-4 | CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, P. 23. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 36, 83, 86. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 066). | XIV-XXI | Masia de dimensions mitjanes que ha conservat parcialment la tipologia tradicional, actualment molt transformada i adaptada com a casa de colònies. Es troba molt ben emplaçada al cim d'un turonet. Actualment el conjunt conforma un gran conglomerat de construccions adossades a la part sud i oest del cos residencial originari. Aquest és de planta rectangular, amb coberta a dues aigües. Consta de planta baixa i un pis. La façana principal, encarada a llevant, està parcialment arrebossada i pintada de blanc, però al nivell de la planta baixa s'ha deixat a pedra vista i conserva el portal i una finestra, les dues obertures amb llindes i brancals de pedra. Actualment té un porxo modern de fusta al davant. En general la resta de façanes també estan pintades de blanc i les finestres han estat remodelades, de manera que la casa ha perdut en bona mesura el seu aspecte tradicional. A l'interior, els baixos conserven alguns murs de pedra però, en general, la casa es troba força remodelada. Adossat al sud-est del cos principal hi trobem una antiga construcció, que va ser remodelada a la dècada de 1950 i coronada amb una barana en forma de marlets. A la part posterior de la casa els antics coberts s'han remodelat substancialment per adaptar-hi diversos espais per a la casa de colònies. I al sector sud el conjunt s'ha completat amb un bon nombre d'edificacions de nova construcció. Aïllada al nord-est de la casa resta una construcció de pedra (l'antiga pallissa) que ha estat restaurada i conserva conservat la tipologia constructiva tradcional. En diversos llocs de la casa i de l'entorn s'han introduït elements decoratius fets amb diferents tècniques artístiques, com ara mosaics de colors; també s'han col·locat elements d'ambientació lúdica, com ara tótems. Al costat del camí d'entrada es conserva un antic pou. | 08098-249 | A l'oest del raval del Sellarès. | Al segle XIV aquest mas era propietat de la rectoria de Sant Salvador, per això s'anomenava Puig de les Esglésies. L'any 1331 el rector, Pere Pasqual, procedeix a l'alliberament de tot homenatge i domini als homes del mas Puig (Podio de Eclesie). Aquests són Bernat Puig i Berenguer Puig, fills de Guillem Puig i de Maria, i també tots els seus fills que puguin néixer. Tots ells queden lliures d'anar on creguin oportú (CAPDEVILA, 2006: 36). En el fogatge e 1553 ja consta com a resident al mas una persona amb un altre cognom: Joan Calafell. Al segle XVII la casa es devia ampliar substancialment. Almenys dues inscripcions d'aquest segle ho testimonien. Als segles XVIII i XIX va continuar sent un mas important. La casa va ser reformada substancialment a la dècada de 1950. L'any 1999 la va comprar el suís Peter Schwab, el qual hi ha tirat endavant un ambiciós projecte de casa de colònies, per la qual cosa s'han portat a terme un bon nombre de reformes i ampliacions a tot el conjunt. | 41.6792900,1.7514800 | 396082 | 4614922 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50708-foto-08098-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50708-foto-08098-249-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: 1671.Inscripció en una teula procedent de la pallissa: 1680.Informació oral facilitada per Marc Sellarès. | 98|119|85|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 50709 | Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-4 | CAPDEVILA PLANS, Jaume (2004). 'Sant Quintí. Desapareguda capella al terme de Guardiola de Bages'. Quaderns de la Guíxola, núm. 11 (gener de 2004), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 42, 44, 56, 79. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 074). | XIII-XX | Cos residencial en bon estat. Diversos coberts en estat d'abandó o semi-ruïna | Masia de dimensions mitjanes que ha conservat en bona mesura la tipologia tradicional, tot i que amb diverses reconstruccions modernes. Es troba emplaçada al marge d'un altiplà, just a l'inici d'un desnivell amb una petita cinglera. El conjunt és format pel cos residencial originari més diversos coberts adossats al sud i a llevant. El cos redidencial és de planta irregular, amb coberta a dues aigües. Consta d'una planta semisoterrània (ocupada per corrals i el celler) més planta baixa i golfes. El cos residencial ha estat ampliat per la part posterior amb una obra feta de maó. La resta de la construcció conserva la tipologia tradicional. La part més visible és la façana nord, que conserva el mura a pedra vista i diverses finestres amb llindes i brancals de pedra. L'antiga façana principal, encarada a llevant, ha quedat tancada a l'interior d'un petit pati. Al seu davant s'hi ha sobrealçat un antic cobert amb una construcció de totxo alta que pràcticament la cobreix. Al sector de migdia també s'hi ha aixecat noves construccions sobre antics coberts que alteren substancialment la fesomia tradicional del conjunt. Al nord-oest trobem una construcció aïllada amb dos coberts antics. El de la dreta ha estat sobrealçat amb totxo. Un altre cobert aïllat, també reconstruït, es troba al sud-est. | 08098-250 | Prop de la urbanització de ca l'Esteve | En època medieval aquest mas era conegut amb el nom de 'honor de Corts' després Jorveryo o Jover, i finalment Roca. El 1256 Bernat i Sància, de la família Guardiola (els castlans del castell), van vendre al prior del monestir de Montserrat diversos masos, entre ells el mas Jover (CAPDEVILA, 2006: 78). L'any 1282 l'habitava Miquel de Canadell, i el castlà Pau de Guardiola el redimeix del pagament del dret de 'tasca'. El 1285 el mateix Miquel de Canadell va encarregar per 30 sous una bóta de fusta a un manresà que vivia a la Plana de l'Om. En època medieval (al segon quart del segle XIV) hi ha notícies d'una capella dedicada a Sant Quintí que estava emplaçada dins la propietat del mas Joverio. Possiblement estava separada del mas un centenar de metres, prop de la font de Vilalta. Aquesta capella va acollir diversos deodats o donats: Pere de Rovira, documentat entre els anys 1322, 1327 i 1332, i Bernat de Rovira, possiblement un germà seu, documentat el 1335 i 1337. A partir d'aquest any no hi ha més notícies de la capella. En època moderna el mas continuà la seva activitat però no en tenim notícies concretes. Ja al segle XX, els propietaris han estat durant diferents generacions la família Altimira. | 41.6566800,1.7507400 | 395984 | 4612413 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50709-foto-08098-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50709-foto-08098-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50709-foto-08098-250-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Emplaçada en una zona declarada d'expectativa arqueològica. | 119|94|85|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 50710 | La Devesa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-devesa-de-baix | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 023). | XX | Recentment rehabilitada. | Casa de pagès de dimensions petites que ha conservat molt integrament els volums i la tipologia tradicional. Consta d'un cos residencial de planta quadrada, amb coberta a dues aigües, i té un petit cobert adossat al nord. L'habitatge té planta baixa semisoterrània més un pis. Es tracta d'una construcció molt homogènia, feta en una sola fase constructiva. Els murs, fets de maçoneria, s'han deixat actualment a pedra vista. La façana principal, encarada a llevant, conserva les obertures originàries, totes emmarcades amb maó i distribuïdes simètricament en dues sèries de tres a cada planta. Sobre la porta d'entrada té un petit porxo de recent construcció. La resta de façanes, i també el cobert, conserva les obertures originàries, emmarcades amb maó. La casa es troba emplaçada en una fondalada, vora un torrent. Uns 50 m al sud-oest de l'habitatge es conserva un pou i dipòsit d'aigua soterrat. És un indret amb aigua abundant on abans hi havia una font, que ja s'ha perdut. | 08098-251 | Urbanització de ca l'Esteve, 66 | Una devesa és una zona que s'utilitzava com a pastura, de vegades formant un clos tancat i prop d'un curs fluvial. En efecte, la casa es troba vora d'una fondalada per on baixa una rasa que desemboca al torrent de Torroella. Aquest espai constitueix una mena de clos tancat natural en un entorn humit on hi ha el pou i abans també una font. Molt probablement, doncs, era una zona tradicional de pasturatge. Les masies més antigues d'aquesta zona són els Colomers i la Devesa de Dalt, ambudes documentades ja en època medieval. Però existeix certa confusió entre elles, ja que persones amb el cognom Devesa havien habitat les dues. Probablement el mas Devesa era el propietari d'aquestes terres. A finals del segle XIX o començament del XX (a jutjar per la seva tipologia) es va construir la Devesa de Baix, situada molt a prop de la de dalt. L'any 2000 va adquirir la Devesa de Baix l'actual propietari. | 41.6510700,1.7593000 | 396688 | 4611780 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50710-foto-08098-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50710-foto-08098-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50710-foto-08098-251-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Jordi Caberal. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 50711 | Cal Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-besora | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 006). | XIX-XX | Casa molt reconstruïda però actualment en bon estat de conservació. | Antiga casa de pagès de petites dimensions, situada als afores de Sant Salvador de Guardiola, la qual es troba totalment reconstruïda però ha conservat algunes parts de l'obra originària. Actualment és un habitatge de planta en forma de L, d'una sola planta i amb coberta a dues aigües. De l'antiga casa de pagès se n'han conservat els murs de pedra dell costats sud i oest. Originàriament, però, la casa era més petita. En la reconstrucció aquests murs es van allargar per ambdós costats, i les obertures es van refer. A l'interior encara es conserva un arc corresponent a un antic accés. | 08098-252 | Afores de Sant Salvador de Guardiola, al sector sud | Es tracta d'una casa de pagès construïda probablement al segle XIX, en terres de cal Batlle. Al segle XX l'habitava la família Vila i encara pagaven un cens al mas originari. A mitjan segle XX aquesta família va marxar i la casa va restar abandonada. Entorn de 1965 el pare de l'actual propietari va comprar tota la finca de cal Batlle, incloent-hi cal Besora. Pels volts de 1995 s'hi van fer les obres de rehabilitació. En aquell moment la casa es trobava en ruïna però conservava les parets d'una construcció quadrada a quatre vents. Tenia dues plantes i, a la part superior, hi havia les habitacions. | 41.6838200,1.7661300 | 397309 | 4615407 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50711-foto-08098-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50711-foto-08098-252-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Cots. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 50712 | Cementiri de Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-salvador-de-guardiola | XIX-XXI | Cementiri de Sant Salvador de Guardiola, situat als afores de la població, al costat del camí que condueix cap al raval del Parrot. El cementiri antic constitueix un recinte tancat de planta rectangular amb una galeria a banda i banda de nínxols laterals i una altra al fons. Els murs són fets de maçoneria i el de la part davantera s'ha arrebossat. Enmig del recinte hi ha una zona enjardinada amb diversos xiprers i algunes tombes a terra. El portal d'accés, situat al mur de migdia, és molt simple i consta de dos pilars laterals de pedra, coronats amb sengles boles, i una porta reixada de ferro. A l'extrem oposat del recinte s'aixeca una petita capella de planta quadrada adossada al mur posterior. És molt simple i té com a únic element decorat la façana davantera, amb un portal de punt rodó emmarcat amb maons i una doble banda decorativa feta també amb maons. La banda superior remata un frontó de forma curvilínia. Entorn de 2003 el cementiri s'amplià amb una nova àrea d'instal·lacions situades al costat de ponent. | 08098-253 | Als afores de Sant Salvador de Guardiola. Camí del Parrot | No coneixem notícies històriques concretes sobre la data de construcció d'aquest cementiri que, suposem, devia construir-se entorn de la dècada de 1870, moment en què es va impulsar la construcció de cementiris allunyats dels nuclis urbans en la majoria de poblacions. El cementiri de Salelles es va dur a terme el 1879. | 41.6741200,1.7686600 | 397504 | 4614328 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50712-foto-08098-253-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 50713 | L'Urpina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lurpina | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 046). | XVIII-XXI | Masia de dimensions mitjanes-petites que ha conservat parcialment els volums i la tipologia originàries. Actualment al voltant del cos residencial originari s'hi apleguen un conjunt de construccions aïllades: una antiga granja, un cobert (avui reconvertit en sala d'activitats polivalent), un cobert modern, una gran nau que ha d'acollir un taller de formatges i, al nord, un edifici de nova construcció on hi ha un centre residencial per a persones discapacitades. El cos residencial és de planta rectangular, amb coberta a dues aigües. Consta de planta baixa, un pis i golfes. Originàriament era més curt, però fa uns anys s'amplià pel costat sud-oest. En aquesta façana lateral s'hi adequà una entrada directa al primer pis i, a la cantonada, una tribuna per no envair el camí d'accés. Els murs exteriors són avui arrebossats i pintats de blanc. La façana principal, encarada al sud-oest, presenta una distribució força simètrica, amb un portal central rematat amb un arc adovellat. Al primer pis hi ha tres balcons. Segons sembla, el central el va fer construir l'avi de l'actual propietari i els dos laterals el seu fill i nét respectivament. La resta d'obertures han estat majoritàriament modificades, de manera que l'edifici ha perdut en bona mesura el seu aspecte tradicional. L'habitatge és eixamplat per la part posterior, on hi ha adossades diferents cambres que acullen unes cinc tines. Al costat nord-oest té adossat un cobert que es va construir l'any 1946. A l'interior de la casa dues cambres de la planta baixa han conservat la tipologia tradicional. El celler ocupa una petita part a l'esquerre, però abans era molt més llarg. A la dreta hi ha l'antiga cuina. S'hi accedeix a través d'una porta que conserva unes interessants motllures als bancals de pedra. La resta de l'habitatge ha estat completament remodelat. | 08098-254 | A l'est del raval del Sellarès | No tenim notícies concretes sobre la història remota d'aquesta masia que, per les seves característiques constructives, podria ser originària dels segles XVII o XVIII. Al final del segle XIX era propietat de cal Parcerisses, de Rajadell. Els propietaris d'aquesta masia vivien a Barcelona i tenien altres masos a la zona. Els masovers de l'Urpina eren la família Vila almenys des de l'època del rebesavi de l'actual propietari. Pels volts de 1890, a conseqüència dels efectes de la fil·loxera la finca va quedar devaluada i Josep Vila Roca (avi de l'actual propietari) va comprar el mas en una subhasta pública. Segons es diu, la primera obra que va fer a la casa fou canviar el portal de fusta, que es trobava en mal estat. El seu successor va ser Salvador Vila Oliva, que era jutge de pau de Sant Salvador de Guardiola i fou assassinat durant els anys de la Guerra Civil per escamots revolucionaris. Durant els anys posteriors es van fer modificacions importants a la casa. El 1946 es va reconstruir el cobert adossat al costat nord-oest. Pels volts de 1952 es construí una granja de pollastres i entorn de 1980 una de vaques. Després de la fil·loxera les vinyes es van replantar i la producció de vi continuà. Hi havia diferents parcers que treballaven les vinyes d'aquesta heretat, amb els tractes de cedir el 20 % de la producció. Entre els anys 1950 i 70, però, tots van anar plegant. Fins el 1970 el vi s'elaborava a les diferents tines que encara hi ha a la casa. Més endavant la verema es va portar a la Cooperativa de Salelles, però per pocs anys. Ja més recentment, els propietaris de la masia han establert un acord amb Ampans (associació manresana dedicada a donar suport a les persones discapacitades) mitjançant el qual s'han construir diversos equipaments al voltant de la masia: el 2010 es va inaugurar un centre residencial. Actualment està en procés d'habilitar-se una sala polivalent i una gran factoria de formatges. | 41.6769700,1.7483500 | 395818 | 4614668 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50713-foto-08098-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50713-foto-08098-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50713-foto-08098-254-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la façana del cobert de ponent: 1946.En una dovella del portal principal hi ha gravada una creu.Informació oral facilitada per Joan Vila. | 119|98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 50714 | Caseta de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-lesglesia | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 099). | XIX-XX | Antiga casa de pagès de dimensions força grans que ha conservat els volums i, molt parcialment, la tipologia originària. Es troba emplaçada darrera l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola, ja als afores del poble. Consta d'un cos residencial de planta rectangular, amb coberta a dues aigües, el qual té adossat un cos allargat per la banda posterior que acaba formant un pati tancat. La construcció s'assenta sobre un terreny amb desnivell, i consta d'una planta semisoterrània més planta baixa. Els murs exteriors són actualment arrebossats i pintats, i les diferents obertures no presenten elements d'especial interès. Els accessos a la casa es troben a la façana lateral de nord-est, amb dos portals que permeten entrar a la planta semisoterrània i una escala que dóna accés al pis. A la façana sud-est s'hi ha afegit modernament una terrassa sostinguda sobre pilars que ocupa tot el llarg de la casa. | 08098-255 | Vora l'església parroquial de Sant Salvador de Guardiola | Aquesta casa, més coneguda antigament com Caseta del Miralda, era propietat d'aquest mas. | 41.6726000,1.7643900 | 397146 | 4614164 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50714-foto-08098-255-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 50715 | Balma i viver de cal Nano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-i-viver-de-cal-nano | Mur exterior en estat precari. | Balma obrada amb un mur que conté al seu interior un dipòsit o viver d'aigua. Es troba en una petita cinglera sota el camí que condueix a la masia de Vilomara. Als peus de la cinglera hi passa el torrent de Vilomara i, més enllà, s'estén un camp de conreu. La balma és tancada per un mur de pedra que, a l'extrem oest, té una precària obertura d'accés. L'interior conté un dipòsit de planta rectangular que, en la part baixa, ha estat encimentat però que, en alguns punts, deixa entreveure un mur de revestiment de pedra. Aquesta cisterna a bassa subterrània té una certa profunditat i sembla que l'aigua hi neix. Actualment del dipòsit en surt un tub de plàstic cap amunt. Es tracta d'una infraestructura singular de la qual desconeixem l'època i quin ús concret tenia. L'obra actual possiblement és moderna però l'aprofitament d'aquest punt amb aflorament d'aigua podria ser antic. | 08098-256 | Prop de cal Nano, al sector de Coll d'Arboç. | 41.6772200,1.7936800 | 399591 | 4614642 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50715-foto-08098-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50715-foto-08098-256-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 50716 | Alzina de cal Nano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-nano | Alzina centenària, de grans dimensions, situada vora la casa de pagès de cal Nano, en una petita esplanada al costat de llevant. L'alzina es troba en un entorn boscós amb predomini de pins i amb algunes alzines. | 08098-257 | A la casa de pagès de cal Nano (sector de Coll d'Arboç) | 41.6760600,1.7944800 | 399656 | 4614513 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50716-foto-08098-257-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/