Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50767 | Hort del Xaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-del-xaix | Jaciment de fòssils situat a la vora est del torrent dels Colomers (més endavant torrent de Graell), en un indret conegut com l'Hort del Xaix perquè els propietaris d'aquesta casa de Guardiola hi tenien un hort i un pou o viver. La zona on afloren més fòssils es troba al marge d'un petit altiplà. Els fòssils corresponen a corall marí. Antigament, en algunes cases de Guardiola es guardaven mostres d'aquest fòssil. | 08098-298 | Al torrent dels Colomers, a l'alçada del camp de futbol | 41.6770200,1.7711700 | 397717 | 4614647 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50767-foto-08098-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50767-foto-08098-298-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Marc Sellarès Cots. | 123 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||
| 50768 | Pedra del Pla de Sanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-pla-de-sanc | ARCOS, Roser. 'L'evolució d'un mas medieval al Pla de Sanç, Sant Salvador de Guardiola (El Bages)'. III congres d'arqueologia medieval i Moderna. Sabadell, 2006. p.689 - 694. CAPDEVILA PLANS, Jaume (2004). '1282 - Plano de Sanç - 2004. Masia del terme de Guardiola de Bages'. Quaderns de la Guíxola, núm. 12 (gener de 2004), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 56, 68, 80, 81, 109, 144. | Bloc de pedra partit. | Gran bloc de pedra partit actualment en dues meitats que servia per a algun ús agrícola desconegut i que va ser localitzat prop de les restes d'un mas medieval que fou objecte d'una excavació arqueològica i que és conegut com Pla de Sanç. Les dues pedres són emplaçades actualment en una zona verda vora l'avinguda de la Generalitat. En el seu origen es tractava d'un gran bloc quadrangular al qual se li havien practicat dues incisions formant unes cavitats de forma més o menys quadrada a la part superior. El bloc sencer mesurava 1,67 m d'alçada per 0,80 d'ample. Quan va ser localitzada aquesta peça es trobava fora de context i s'ignora la seva cronologia i funcionalitat concreta. | 08098-299 | Avinguda de la Generalitat (nucli urbà de Guardiola) | Uns 200 m al sud-oest del lloc on es va excavar el jaciment hi ha el mas conegut amb el nom de Pladesans. Jaume CAPDEVILA (2004: 3) considera que les restes excavades podrien ser el primitiu mas. Tanmateix, no hi ha cap evidència que ho confirmi, llevat de la simple proximitat. En realitat podria tractar-se de dos masos diferents. El mas Pla de Sanç està documentat des del segle XIII. Considerem que el més probable és que es tracti de dos masos diferents, i que les notícies documentals del mas Pla de Sanç es refereixin al que encara es conserva dempeus. Pel que fa al jaciment, es localitzà l'any 2003, precisament quan Marc Sellarès Cots va donar notícia de la troballa d'aquesta pedra, durant les obres de seguiment de la nova carretera C-37 entre Manresa i Igualada. En un primer moment es va localitzar un gran bloc de pedra amb dues incisions fetes a mà, de probable ús productiu, així com una alineació de pedres que semblaven correspondre a un mur. Seguidament s'hi van realitzar dues intervencions arqueològiques de caràcter preventiu, la primera dirigida per Roser Arcos i la segona per Jordi Guàrdia, de l'empresa Arqueociència. L'any 2004 es procedí al desmantellament de les restes del jaciment. L'assentament tenia quatre fases: la primera d'època romano-visigòtica, la segona corresponent a un mas dels segles XIII-XIV, la tercera era d'abandonament del mas al segle XIV i la quarta corresponia a un reaprofitament dels segles XIX-XX. | 41.6815500,1.7656700 | 397267 | 4615156 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50768-foto-08098-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50768-foto-08098-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50768-foto-08098-299-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|94 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||
| 50769 | Bassa del mas Puig de l'Escuder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-mas-puig-de-lescuder | Part del mur s'ha esllavissat. | Bassa de tamany mitjà emplaçada al turó de la Guíxola, al costat del camí entre la torre de la Guíxola i el mas Puig de l'Escuder. Consisteix en una cavitat excavada al terreny natural i revestida amb un mur interior de pedra seca. Adopta una planta irregular, més o menys de forma trapezial, amb el mur sud pràcticament recte i el mur nord i oest de forma corba. El mur nord té diverses lloses que sobressurten en forma d'escala per accedir al fons de la bassa. El turó de la Guíxola té dos pics més elevats als extrems est i oest. Actualment no és visible el rec de captació, que devia recollir l'aigua de les pluges provinent dels dos pics. | 08098-300 | Al turó de la Guíxola | En aquest indret hi ha documentada l'existència d'una torre de guaita medieval i un mas també medieval: la torre de la Guíxola i el mas Puig de l'Escuder. Al segle XIX es construí de nou l'actual torre del telègraf òpitc de la Guíxola. Aquesta bassa devia servir per regar horts de la zona i tal vegada abastia també les dues construccions. | 41.6736400,1.7924800 | 399486 | 4614246 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50769-foto-08098-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50769-foto-08098-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50769-foto-08098-300-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||
| 50770 | Cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mateu | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 051). FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 149. | XX | Casa de pagès de dimensions força grans que ha conservat el volum i la tipologia originàris. Forma part de la parròquia de Salelles i es troba situada a l'esplanada que s'estén al nord d'aquest nucli de població. Està formada per una construcció allargassada amb tres cossos diferenciats, fruit de l'ampliació en diverses fases des de la part de llevant, on es troba el cos originari, cap a ponent. El cos residencial originari era de planta quadrada i més tard s'eixamplà lleugerament per la part posterior. Consta de planta baixa més pis i golfes, amb coberta a dues aigües. Els murs són de pedra, arrebossats i, a la part davantera, pintats de blanc. Es tracta d'una construcció popular senzilla, amb una distribució de tres obertures simètriques a la façana principal. L'accés es fa per una escala que condueix directament a una terrassa situada al primer pis. L'interior, que disposa a la planta baixa d'un petit celler i antigament també estable, ha conservat els embigats de fusta i en general la tipologia constructiva tradicional. El cos intermig, d'una alçada lleugerament superior, és de planta quadrada i té un cobert adossat a la part posterior. Presenta la particularitat d'uns grans finestrals al pis central, ja que va ser concebut com una galeria-cosidor. El cos residencial de ponent és una obra ja molt recent. Darrera la casa hi ha un interessant pou que serveix encara per regar els horts i proporciona també aigua per a ús domèstic. És d'una gran amplitud i fondària, i a l'interior conserva una bomba antiga que ja no funciona. | 08098-301 | Parròquia de Salelles | Aquesta casa fou construïda per Lluís Casals Centelles l'any 1924. Era fill de Mateu Casals (i d'aquí ve el sobrenom de la casa) i estava casat amb Conxita Vendrell. Anteriorment aquesta família vivia com a masovers en una casa a la finca del mas Suanya, en terme de Manresa, en el lloc conegut com el Pla de Maria. Avui s'hi conserva una casa mig ensorrada amb el nom de Cal Mateu Vell. Uns anys abans, el 1922, la família s'assabentà que els propietaris del mas Suanya venien la gran finca que tenien a Salelles, coneguda amb el nom de les Guitardes, als diferents parcers que la treballaven. Els Casals van aprofitar l'ocasió i s'afegiren a l'acord col·lectiu per la venda dels terrenys, el qual es troba a l'origen d'un bon grapat de cases que es van construir aquest anys escampades entorn del nucli de Salelles. Lluís Casals va ser un dels fundadors del Celler Cooperatiu de Salelles. El seu fill, Mateu Casals, va continuar treballant la terra, especialment una bona extensió de vinya que conservava en terrenys de l'antiga masoveria del Suanya. També va treballar uns anys al Celler Cooperatiu, on feia funcions d'enòleg. Després de la Guerra Civil, entorn de 1947, va fer construir el cos intermig de la casa, que havia de ser un habitatge per la seva única filla: Aurèlia Casals Tomàs. Ella i els seus descendents són els que encara avui habiten la casa. Entorn del 1999 es construí un nou habitatge a ponent, edificat sobre uns antics galliners que tenien dos pisos d'alçada. | 41.7071000,1.7874300 | 399118 | 4617967 | 1924 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50770-foto-08098-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50770-foto-08098-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50770-foto-08098-301-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Aurèlia Casals Tomàs. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||
| 50771 | Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montgros | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 132. CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). '***FALTA títol o no té titol?'. Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, P. 23, 31, 38-39. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 055). | XIII-XX | En estat molt greu de semi-ruïna. El cos principal es conserva dempeus però amb perill d'esfondrament. Bona part de les construccions secundàries es troben sense teulada i en procés de ruïna. | Masia de dimensions mitjanes que ha conservat molt bé una tipologia arquitectònica força antiga, especialment en el cos principal, per bé que actualment es troba en estat de semi-ruïna. Està formada per un conjunt de construccions separades: a llevant hi ha el cos residencial més un bon nombre de coberts adossats, mentre que al costat de ponent trobem una masoveria, una pallissa, un grup de tines i un cobert de construcció recent fet de totxana. El cos residencial és una construcció no gaire gran de planta rectangular, amb planta baixa, un pis i golfes, coberta a dues aigües. Es tracta d'una construcció força homogènia, en la qual no s'hi aprecien fases d'ampliació. La façana principal, encarada al sud-oest, presenta una composició amb dos eixos d'obertures simètrics formats per dos portals més dues finestres al primer pis. Totes les obertures estan emmarcades amb carreus de pedra treballada de molt bona qualitat. Els dos portals presenten una tipologia força peculiar i gens comuna en aquesta zona: estan formats per llindes sostingudes per una imposta a cada costat que sobressurt interiorment en forma d'arc deprimit convex. Les finestres, al seu torn, tenen un trencaaigües amb una creu gravada a la llinda, així com motllures en llindes, brancals i ampits. La tipologia força arcaica d'aquests elements ens porta a datar aquesta part de la masia entorn dels segles XV-XVII. Els murs són de maçoneria força irregular a la part baixa i continuats amb tàpia a la part superior. La façana lateral i posterior compten igualment amb finestres amb pedres motllurades de característiques similars. A l'interior, la planta baixa conserva un paviment fet amb grans lloses i l'embigat de fusta, així com els típics festejadors a les finestres del primer pis. A la seva dreta la casa tenia adossat un cos més modern rematat amb terrassa superior, el qual es troba pràcticament esfondrat,. Al seu darrera hi ha un petit pati interior al qual s'hi accedia per un portal i que donava accés a una àmplia zona de coberts, alguns de molt bona qualitat arquitectònica. Actualment tot aquest sector es troba en estat semi-ruïnós. A l'altre costat del camí s'aixeca una antiga masoveria. Es tracta d'un cos allargassat d'una sola planta i de característiques constructives homogènies, amb un seguit de finestres a cadascuna de les façanes laterals i portes per les dues façanes més estretes, totes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Probablement correspon a finals del segle XVIII o començaments del XIX. Actualment es troba sense teulada i l'interior ha estat envaït per la vegetació.La pallissa és una construcció també interessant, de tamany mitjà i amb coberta a un sol vessant. Té tres obertures amb llindes de fusta. Finalment, més a ponent trobem una típica construcció allargassada que acull set tines adossades, emplaçades en un terreny amb pendent i amb els corresponents coberts a la part posterior, on desembocaven les boixes. | 08098-302 | Sector nord el terme, prop de la serra de Gallcanta | En època medieval aquest mas apareix amb el nom llatinitzat de 'Monte Grosso'. A les darreries del segle XVI o primers del XVII els Servitge (del mas Servitge, avui can Batlle) passen a ser propietaris també del mas Montgròs, de manera que Valentí Servitge, fill de Bernat, és hereu dels dos masos. L'any 1654 l'hereu del mas era Valentí Seravija, oncle de Jaume Seravija, hereu de can Batlle. Aquest any Valentí va fer un llegat a la desapareguda capella de Santa Margarida (CAPDEVILA, 2006: 42). Al primer quart del segle XVIII els Servitge perden la titularitat del mas Servitge però mantenen el mas Montgròs, que resta en mans de Jaume Servitge (CAPDEVILA, 1997: 23). No en tenim més notícies fins al segle XX. Entorn de 1950 Josep Gallart Folch va adquirir can Batlle, la masia de Montgròs i, poc després, el mas Coll. Els Gallart procedien d'una família d'indians de la Bisbal d'Empordà que es van establir a Barcelona, on també eren propietaris del Palau de les Heures. Josep Gallart va ocupar un alt càrrec a la companyia d'automòbils Hispano-Suiza i era també col·leccionista de pintura. Gallart va fer una important reforma i ampliació a can Batlle, que s'havia de constituir en la seva casa pairal, i l'any 1952 va fer una remodelació semblant al mas Coll amb la intenció de convertir-lo en una torre residencial que havia de ser per la seva filla. A Montgròs no hi ha indicis de cap remodelació semblant, però en canvi els Gallart van construir una sínia de propulsió animal al costat de la font de Montgròs, la qual servia per canalitzar l'aigua fins al mas. Els Gallart van estar poc temps a Sant Salvador de Guardiola i van vendre la finca als Riera, de Manresa. Aquests van vendre Montgròs, així com també can Batlle, a la família Rosell, propietaris de Piensos Ganador, de Manresa. Recentment, la finca ha tornat a canviar de propietari. | 41.6911000,1.7402300 | 395165 | 4616247 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50771-foto-08098-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50771-foto-08098-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50771-foto-08098-302-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Cots. | 85|94|119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||
| 50772 | Cal Boté | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bote | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 008). | XVIII-XXI | Casa de pagès de dimensions mitjanes que ha conservat força bé el volum i la tipologia constructiva originàries. Està situada sobre una carena per on passa el camí del Parrot, al costat de la casa del Parrot de la Carretera. És una edificació de planta quadrada i compta amb un semisoterrani (on hi havia el celler), planta baixa i pis. La façana principal, encarada al sud-oest, té gairebé com a únic element un portal emmarcat amb maó. A l'interior es conserva un portal més antic, ja que el nucli originari de la casa era més petit i ocupava l'angle nord-oest. A l'esquerra hi ha un porxo amb terrassa de construcció recent (1963). Antigament en aquesta part hi havia una petita galeria amb dos balcons. Els murs de la casa són de pedra, actualment arrebossats i pintats. La casa té diverses obertures, que són visibles especialment a la façana de llevant: algunes emmarcades amb llindes i brancals de pedra i d'altres, les més altes, amb maó. A la façana de ponent té una altra terrassa amb un porxo de tres arcs, obra de lany 2002. En aquest costat la casa té adossat un cobert. A l'interior de l'immoble es conserva la cambra de l'antic celler, coberta amb volta de pedra, en la qual encara hi ha una gran bóta de fusta, testimoni de l'antic ofici dels fundadors de la casa. | 08098-303 | Raval del Parrot | Els propietaris de la casa, de cognom Parrot, tenen fet l'arbre genealògic on hi ha algunes dades de la família. El cognom Parrot és d'origen francès i podria relacionar-se amb la immigració occitana del segle XVII. La casa veïna del Parrot de la Carretera és la més antiga de la zona i els anys 1770-1771 a les seves terres s'hi va originar el raval conegut amb el nom del Parrot. La casa del cal Boté la va construir Salvador Parrot, probablement entorn de 1768 (data d'inscripció d'una llinda). Salvador va néixer el 1733 i estava casat amb Maria Soler. Des d'aleshores els descendents de la família Parrot han estat els propietari. Antigament tenien l'ofici de boter, cosa que ha donat peu al sobrenom de la casa, però des del vesabi de l'actual propietària, Joan Parrot Bonvehí, ja no practiven aquest ofici. Segons la inscripció que hi ha al portal, l'any 1884 es va fer una ampliació de la casa. Uns anys després, el 1920, Joan Parrot Bonvehí es traslladà a fer de masover en una altra casa i va tancar aquesta. Durant la Guerra Civil cal boté va estar ocupat per refugiats republicans. L'any 1948 els propietaris vivien a Manresa i Ramon Parrot va començar a rehabilitar-la per fer-la servir com a casa d'estiueig. L'any 2002 passà a mans de l'actual propietària, Montserrat Jou Parrot, i des d'aleshores ha estat habitada permanentment. | 41.6654500,1.7757600 | 398081 | 4613357 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50772-foto-08098-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50772-foto-08098-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50772-foto-08098-303-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'una finestra de la façana lateral: 1768.Inscripció sobre el portal: 1884. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||
| 50773 | El Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-graell-0 | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 036). FERRER, Llorenç (1982). 'Genealogia de la família Soler i March. Aspectes sòcio-econòmics'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 33-37. | XVIII-XX | Estat de conservació precari d'alguns coberts | Masia de dimensions mitjanes que ha conservat el volum i, exteriorment, la tipologia constructiva originària. Està formada per un cos residencial que té adossat un cobert al nord i altres coberts al sud-est. L'habitatge principal és una construcció de planta rectangular, força estreta i allargada, amb coberta dues aigües i planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada a llevant, presenta diverses finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra, però no ha conservat el portal originari, que era adovellat i que fou subsituït en obres recents. Els murs són de pedra, actualment arrebossats i pintats de blanc. A l'interior la casa ha estat totalment remodelada. El cobert adossat al nord és una construcció en forma d'habitatge, que va ser feta l'any 1904 (segons indica una inscripció) i compta amb dues plantes. Darrerament servia com a cobert de treball. Els coberts del costat sud-est són de menor qualitat, sobre una base de pedra però reconstruïts en part amb totxo. | 08098-304 | Urbanització del Graell | No coneixem notícies sobre l'origen d'aquesta casa, que J. Capdevila no relaciona amb cap dels masos coneguts d'època medieval. Tanmateix, per la seva tipologia arquitectònica ha de ser un mas força antic, com a mínim dels segles XVII-XVIII. Sabem que antigament es deia el Graell de les Eugues. Des de principis del segle XVIII el mas era propietat de la família Soler, blanquers de Manresa que tenien la casa principal al carrer Galceran Andreu i a Sant Salvador de Guardiola posseïen també el mas Calvet. Durant el segle XVIII els hereus van ser Joan Baptista Soler, Josep Soler Vilomara i Joan Baptista Soler Soler. Aquest últim era comerciant i industrial, i va morir el 1810, encara posseïdor dels dos masos (FERRER, 1982: 33-36). Uns anys després els Soler s'emparentarien amb els March, donant lloc a una de les famílies manresanes més notables en la qual hi trobem representants il·lustres com l'advocat, polític i historiador Leonci Soler i March. D'altra banda, des del segle XVIII la família Brunet, procedents del mas Brunet, eren els masovers de la casa, una ocupació que van passar de pares a fills fins el 1960, quan van deixar la pagesia. Segons indica una inscripció, Leonci Soler i March va fer construir el cos adossat l'any 1904. Després de la seva mort, l'any 1932, la propietat passà a mans del seu fill Lluís Soler i Terol, doctor en medicina, dret i també dramaturg. Lluís es va separar de la seva esposa i, segons sembla, en aquesta casa rebia una amistançada. El seu fill va intentar ingressar-lo en una institució psiquiàtrica, i morí l'any 1958. Una mica abans, entorn de 1954, Narcís Torrentó, un gran propietari de Viver i Serrateix, va comprar el Graell i el Calvet. A la dècada de 1970 les dues finques es van vendre i els propietaris van promoure les dues urbanitzacions existents: el Calvet i el Graell. L'any 1983 van adquirir la masia els actuals propietaris, la família Soler, que han fet una remodelació important a l'interior de l'habitatge. | 41.6750100,1.7737000 | 397925 | 4614420 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50773-foto-08098-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50773-foto-08098-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50773-foto-08098-304-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda del cobert nord: 'Leonci Soler y March. Any 1904'.Informació facilitada per Assumpció Cots Vila. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||
| 50774 | Cal Punces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-punces | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 42, 49, 50, 55, 56, 57, 72, 78, 81, 159. | XIII-XVIII | En estat de ruïna | Antic mas d'origen medieval, actualment en estat de ruïna. Es troba situat a l'extem d'un altiplà, vora un barranc sota el qual s'estén una àmplia fondalada per on passa la riera de Castellfollit del Boix, en un lloc on conflueixen altres torrents que han de salvar uns desnivells considerables, cosa que provoca diversos salts d'aigua. En època medieval s'aprofitaven per fer anar un molí; per això aquest indret i el mas eren coneguts amb el nom de Salt o Sallent. De la casa se'n conserven els murs perimetrals, en algun tram puntual fins a una alçada considerable, però en general molt arrasats. Són murs fets de maçoneria, amb pedres cantoneres als angles. Les restes conservades indiquen l'existència d'una casa de dimensions modestes de la qual no se'n pot distingir cap element concret, llevat d'una tina cilíndrica que es troba situada a l'angle nord-oest, junt a un cobert. | 08098-305 | Prop de Set Rengs | Es tracta d'un dels indrets del terme documentats des de més antic. Al segle X Ennegó, prevere del castell de Guardiola, va fer donació al monestir de Sant Benet de Bages de l'alou situat en aquest lloc (entre la riera de Cornet i Gallcanta), el qual es composava per cases, corrals, hort i un molí amb la seva resclosa, entre d'altres elements. L'estat actual de la zona entorn de la riera, poblada per una espessa vegetació, fa molt difícil explorar-la per tal d'identificar possibles vestigis d'aquest molí, del qual no en coneixem cap vestigi material. A l'entorn del segle XIII el mas era conegut amb el nom de Saliente, Salent o Salt. El 1279 hi residia Berenguer Calvet, que sol·licità un préstec a Jucefo Baroni, jueu de Manresa. El 1256 Bernat i Sància, de la família Guardiola, van vendre al prior del monestir de Montserrat diversos masos, així com els drets de què gaudien sobre el mas Salt. També Guillem de Guardiola va lliurar al monestir la propietat del mas (CAPDEVILA, 2006: 78). Una mica més endavant, referent als anys 1315 i 1317, J. CAPDEVILA (2006: 72) aporta més dades sobre el mas, les quals són una mica contradictòries ja que s'hi entrecreuen diferents propietaris i senyors: Pere de Rocha, Bernat Calvet o Guillem Antic de Turri. No coneixem notícies més recents d'aquest mas. A jutjar per l'estat de les ruïnes, però, devia continuar almenys fins al segle XIX. La tina conservada podria ser d'aquesta època. | 41.6713300,1.7385200 | 394990 | 4614054 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50774-foto-08098-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50774-foto-08098-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50774-foto-08098-305-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mas no inclòs al Catàleg de masies. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||
| 50775 | Pou de l'Hort del Sai o de la font del Genovès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-lhort-del-sai-o-de-la-font-del-genoves | FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 29-32. | Pou en força bon estat, li falta la coberta. Resta d'estructures en estat precari i tota la zona coberta per la vegetació. | Pou d'aigua associat a altres restes que permeten suposar l'existència d'infraestructures relacionades amb l'aprofitament hidràulic del torrent conegut amb el nom del Rasot, al costat del lloc on hi ha la font de l'Hort del Sai. Prop de la font el torrent forma un petit toll o viver en un lloc on hi neix l'aigua. En aquest punt hi ha un petit barranc que forma diversos salts d'aigua cap a una fondalada on hi ha el toll i, a més, hi conflueixen dos torrents. Al costat d'aquest petit toll hi ha restes d'algun mur, que podria haver servit per embassar o canalitzar l'aigua, i també un cobert de pedra. Uns vint metres aigües avall, al costat de llevant del torrent, s'aixeca un pou. És una construcció de pedra força sòlida, de planta rectangular, amb una finestra emmarcada amb maons com a únic accés. L'interior adopta la forma d'un pou de planta rectangular d'una profunditat considerable. Antigament, la petita esplanada que hi ha al voltant era ocupada per horts; d'aquí el nom de l'Hort del Sai. Possiblement aquestes infraestructures tenien com a objectiu proporcionar aigua per al regatge dels horts. A més a més, però, segons Fèlix FARGAS (2012: 29-32), a les vores del torrent aigües avall, abans d'arribar al lloc conegut com la Socarrada, es van trobar diverses pedres de molí mig colgades. Algunes es van recuperar i es troben col·locades actualment en alguns llocs de Salelles: a l'església, al cementiri i en cases particulars. Això fa suposar a Fargas l'existència d'un possible trull o molí d'oli en aquesta zona, el qual podria aprofitar el salt d'aigua natural existent a la zona del viver. Actualment tota la fondalada es troba embrossada i coberta de vegetació, cosa que fa molt difícil l'exploració del terreny. | 08098-306 | Prop de la font de l'Hort del Sai, a Salelles | Segons explica Fèlix FARGAS (2012: 29-32) en el seu llibre sobre Salelles, els terrenys coneguts com l'Hort del Sai eren a prop de l'antic mas Sunyer, actualment derruït, en terrenys de Juan Genovès. Els horts van ser conreats fins l'any 1945. Amb els elements coneguts és molt difícil donar una possible datació d'aquestes restes. L'actual construcció del pou sembla correspondre al segle XIX, però tal vegada l'origen d'aquestes infraestructures sigui força més antic. | 41.7050200,1.7751500 | 398093 | 4617751 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50775-foto-08098-306-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||
| 50776 | La Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-gran | CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 13. Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 012). FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 28, 99. FERRER ALÒS, Llorenç (2001). Tot per a tots. El Celler Cooperatiu de Salelles. 75 anys (1926 – 2001). Celler Cooperatiu de Salelles, Manresa, p. 6. | XI-XX | Casa pairal de dimensions força grans (tal com el seu nom indica) situada al nucli de Salelles i que ha conservat el volum i la tipologia tradicional, sobretot exteriorment. Està formada per dos cossos de planta més o menys rectangular però força irregulars, tots dos amb coberta a un sol vessant, de manera que les aigües pluvials desembocaven un una cisterna que la casa té adossada al costat de llevant i que dóna a la plaça. El cos davanter és lleugerament més alt i disposa de planta baixa més un pis i golfes, mentre que el cos posterior no té golfes. La façana principal és encarada al sud, per on passa el carrer, i antigament formava part del perímetre exterior de la sagrera. Per això la part baixa conserva un tipus d'aparellat que recorda el d'una muralla, fet amb carreus de tamany mitjà o petit més o menys escairats i amb tendència a un cert atal·lussament a la part inferior. La part més alta d'aquesta façana, i també de la resta de façanes que són visibles, són actualment a pedra vista, i mostren un tipus d'aparellat més regular. A la façana principal, força estreta, hi trobem, de baix a dalt, un portal adovellat, un balcó (reconstruït recentment) i una finestra rematada amb arc. La façana de llevant té adossada la cisterna, de planta rectangular, i, al damunt, es poden veure diverses finestres de la casa fetes amb brancals i llindes de pedra, així com una porta lateral. Sota la teulada hi ha un ràfec fet de maó amb decoració geomètrica. Per la banda nord i oest la casa està adossada a les de la Volta i cal Tatjé respectivament. I per la part nord-oest la construcció fa una mena de queixal que s'endinsa lateralment entre aquestes dues cases. L'interior de l'habitatge tot i haver estat remodelat conserva parcialment la tipologia tradicional, sobretot a la planta baixa. Antigament, la Casa Gran tenia una altra casa adossada al costat est, situada enmig de l'actual plaça. | 08098-307 | Nucli de Salelles, núm. 6 | Aquesta és una de les cases situades dins el nucli de l'antiga sagrera de Salelles, documentada explícitament com a tal l'any 1131 però que ben segur era anterior, possiblement dels segles X-XI. Antigament era coneguda com a mas Balç. Segons un document del 1497 Jaume Graell consta com a resident al mas Balç, que més endavant serà conegut com a Casa Gran i posteriorment amb el nom de la família 'Graell de Salelles'. Al segle XVIII era propietat de la família Calcina, ciutadans honrats de Manresa. Al segle XIX formava part, igual que el mas Corrons (actualment la Volta), del patrimoni dels Argullol, una de les famílies propietàries més acabalades de Manresa. Entre els dos masos els Argullol tenien 475,3 quarteres de terra al terme, i 46 peces de terra cedides a parceria. La casa gran tenia adossada una petita caseta anomenada la Torre del Lleó que es trobava al mig de la plaça. Sembla ser que era com un estatge o casa de l'amo, i tenia diversos caps de lleó esculpits de pedra. Algunes d'aquestes figures encara es conserva en cases de Salelles. Aquesta casa fou enderrocada a finals del segle XIX, però les seves restes encara eren visibles els anys 1940. Els descendents de la família Argullol va continuar posseïnt la casa fins que la van adquirir els actuals propietaris que, entorn de 2010, hi van fer obres de restauració i remodelació importants. La Casa Gran tenia una sínia molt antiga, situada a la riera de Guardiola, prop del pont de Salelles, que serveia per regar els horts d'aquella zona. | 41.7015800,1.7858300 | 398976 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50776-foto-08098-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50776-foto-08098-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50776-foto-08098-307-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Àngels Gangonells i Rosa Fargas Codina. | 98|119|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||
| 50777 | Sínia de Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-casanoves | XX | El mecanisme de la sínia es conserva pràcticament intacte. L'entorn es troba abandonat i la sínia coberta per la vegetació. | Sínia de tracció animal del tipus que funciona amb pistons, la qual ha conservat tot el seu mecanisme pràcticament intacte. Està situada uns 60 metres a l'est de la masia de Casanoves, vora el torrent de la Fessona, en un lloc on hi ha un pou on hi neix l'aigua. El pou té un brocal cilíndric de pedra, amb una obertura rectangular tancada actualment amb un porticó metàl·lic. El mecanisme de la sínia es troba a pocs metres del pou, junt amb l'arbre i la barra horitzontal de ferro a la qual anava lligat l'animal que donava voltes. L'arbre està fixat sobre un pedestal cúbic de pedra i, al costat mateix de l'eix, hi ha les diferents rodes amb engranatges que transformaven el moviment circular horitzontal en moviment circular vertical. Aquest moviment feia moure una biela, que està fixada a un lateral del pedestal, el qual activava un pistó que feia bombejar l'aigua del pou a través d'un tub soterrat. Del pou l'aigua sortia canalitzada per una canonada fins a un dipòsit circular de formigó que es troba uns 40 metres al sud, al costat del camí. Des d'aquest dipòsit l'aigua era canalitzada cap a la masia de Casanoves. La sínia de pistons es va generalitzar ja entrat el segle XX i va substituir la sínia de taps. Aquesta, al seu torn, havia substituït la sínia de catúfols; totes eren activades mitjançant tracció animal. | 08098-308 | Prop de la masia de Casanoves | No tenim notícies històriques sobre l'origen de la masia de Casanoves que, a jutjar per la seva tipologia constructiva, no sembla gaire antiga, almenys en la part més visible: probablement de finals del segle XVIII o principis del XIX. Ja al segle XX els propietaris eren els Oms, de la Torre de l'Om de Salelles. L'any 1923 hi va entrar com a masover l'avi de Josep Cots. La família Cots va habitar el mas fins els volts de 1980. L'any 1928 l'aleshores propietari Josep Oms i Rovís va fer construir la sínia, sembla que en el lloc on ja hi havia el pou des de feia molts anys. Entorn de 1940 es va connectar el dipòsit de formigó amb la casa a través d'un tub. Segons l'antic masover, l'aigua era molt abundant i mai faltava. Era una sínia de tracció animal, ja que a la casa fins molt endavant no hi va arribar l'electricitat, i va funcionar fins a la dècada de 1970. Posteriorment s'hi va instal·lar una bomba elèctrica i va continuar encara uns anys més. | 41.6967500,1.7640500 | 397156 | 4616846 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50777-foto-08098-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50777-foto-08098-308-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al dipòsit de formigó: Any 1928 JOR / JC.Informació oral facilitada per Josep Cots. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||
| 50778 | Tina de l'Olivar de la Senyora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-lolivar-de-la-senyora | XIX | Coberta esfondrada, entorn envaït per la vegetació. | Tina isolada enmig d'un bosc, prop d'un antic camp que era anomenat Olivar de la Senyora. Es tracta d'una típica construcció de tines, emplaçada en un terreny amb desnivell de manera que per la part posterior es podia accedir directament a dalt de la tina i abocar-hi el raïm. La construcció és de planta rectangular, amb els murs de maçoneria i la coberta a un sol vessant, que ja no es conserva. A la part dreta hi trobem una sola tina cilíndrica, perfectament revestida amb cairons. A la part de la dreta hi ha una cambra auxiliar, a la qual s'hi accedeix per una porta emmarcada amb maó i que té quatre finestretes molt petites. Aquí és on es devien fer els treballs relacionats amb l'elaboració del vi i, tal com és habitual, seria lògic que hi hagués el forat de la boixa per on desguassava la tina. Tanmateix, no hem pogut localitzar la boixa. | 08098-309 | Al lloc conegut com la Socarrada, al sector nord del terme | 41.7011100,1.7704100 | 397692 | 4617322 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50778-foto-08098-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50778-foto-08098-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50778-foto-08098-309-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Accés difícil: camí que surt de Salelles en direcció S-W, travessa al carretera C-37 i segueix a l'oest fins uns 1.800 metres. Després en una cruïlla cal prendre un camí en direcció est que després gira a l'est fins arribar a un camp. La tina es troba prop d'un caminet mig perdut en direcció est. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||
| 50779 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-1 | XX | Col·lecció de pintures aplegada per l'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola amb motiu del concurs de pintura que es va fer entre el 1979 i els anys 1990. A canvi del premi l'Ajuntament es quedava l'obra guanyadora de cada edició. Consisteix en una vintena de quadres, la majoria pintures a l'oli, que es troben distribuïts en diferents dependències municipals: la sala de juntes i espai adjacent, en despatxos de regidors o al jutjat de pau. Els temes són paisatges de l'entorn de Sant Salvador de Guardiola, obra d'artistes locals entre els quals hi trobem Antònia Penedès, Crosa, Capella... | 08098-310 | Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola. Carrer de Dalt, núm. 19 | El concurs de pintura de Sant Salvador de Guardiola es va fer del 1979 al 1984 en el marc de la Festa Major, que es celebra el primer diumenge d'agost. Les primeres edicions les va impulsar el professor Pérez Carrascosa, que ensenyava dibuix a l'institut de Manresa. L'exposició es feia a l'Ajuntament. A partir del 1985 el concurs es va fer per Sant Marc i l'exposició es feia al local del costat de l'església. A mitjans de la dècada de 1990 es va tornar a fer per la Festa Major i l'exposició l'Ajuntament. | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50779-foto-08098-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50779-foto-08098-310-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||
| 50780 | Font de Fous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fous | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/fonts/F.pdf | Font situada vora el torrent de les Fonts. Està adequada amb un pedrís en el qual hi ha un brollador també de pedra. Antigament era aprofitada per regar horts mitjançant una bassa.Té un cabal mitjà. Està senyalitzada amb un pal indicatiu i forma part de l'itinerari de les Fonts de la Solana del Montgròs. | 08098-311 | Al torrent de les Fonts, prop del raval del Sellarès | 41.6839500,1.7538900 | 396290 | 4615437 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50780-foto-08098-311-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50781 | Font del Barber | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-barber | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/fonts/F.pdf | Font situada al torrent de les Fonts, sota una balma força espectacular per on baixa el torrent. L'aigua brolla d'un forat sota la roca. Antigament era aprofitada per regar horts.Té un cabal mitjà. Està senyalitzada amb un pal indicatiu i forma part de l'itinerari de les Fonts de la Solana del Montgròs. | 08098-312 | Al torrent de les Fonts, prop del raval del Sellarès | 41.6845200,1.7565200 | 396510 | 4615497 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50781-foto-08098-312-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50782 | Font del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-boix | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/BOIX.pdf | Entorn abandonat. | Font situada al torrent de la Font del Boix, al límit meridional del terme municipal de Sant Salvador de Guardiola. La font es troba just al marge esquerre del torrent i consisteix en un petit brollador (actualment de plàstic) encastat a la roca que hi ha al marge del torrent. Fa uns anys aquesta font, de la qual en tenien cura els propietaris del mas Enric de la Torre, era molt concorreguda. Té un cabal mitjà. | 08098-313 | A l'extrem sud del terme municipal | 41.6459300,1.7373400 | 394851 | 4611235 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50782-foto-08098-313-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 50783 | Font de Balegues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-balegues | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/BALEGUES.pdf | Entorn emborssat. | Font situada al costat d'un camí i que consisteix en una estructura d'obra que resguarda un marge, amb una porteta per on rajava l'aigua. Actualment la font està seca. | 08098-314 | Prop de la masia de Set Rengs, al sector oest del terme municipal | 41.6750400,1.7472900 | 395726 | 4614455 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50783-foto-08098-314-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 50784 | Sínia i font de Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-i-font-de-montgros | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 132. CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). 'Capítols matrimonials, donacions i deixes de fe, creences, últimes voluntats, contractes agrícoles, contractes forestals, testaments'. Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 23, 31, 38-39. | XX | El mecanisme de la sínia es conserva força bé. La caseta i l'entorn natural es troben en estat d'abandonament. | Sínia construïda al lloc on hi havia la font de Montgròs, uns 100 m al sud-oest de la masia del mateix nom. La sínia es troba dins un cobert fet de totxana i conserva el mecanisme habitual d'una sínia de tracció animal amb una biela. L'arbre o eix està fixat a una biga de ferro encastada a les parets. De l'eix en surt la perxa amb el seu balancí, on anava fermat l'animal que donava voltes. A la part superior té una roda horitzontal on, mitjançant un joc d'engranatges, el moviment rotatori horitzontal es transformava en el moviment rotatori vertical que feia moure una altra roda més gran, situada a la part superior d'un pou, construït també amb totxana. Aquesta roda feia girar una cadena que baixava al fons del pou i que, mitjançant un mecanimse de dos taps de goma, feia bombejar l'aigua per l'interior d'un tub de ferro. Al costat de la mina hi ha una altra bomba, de petites dimensions, que devia funcionar en temps més recents. Aquesta sínia proporcionava aigua a la masia de Montgròs i servia també per regar horts. L'antiga font de Montgròs era una font de clot però actualment ha quedat desapareguda. El pou de la sínia, en canvi, encara té aigua. La sínia de taps es va generalitzar a principis de segle XX i va substituir la sínia de catúfols, que també era activada amb tracció animal. Més endavant es va imposar la sínia de pistons, activada mitjançant bieles. | 08098-315 | Prop de la masia de Montgròs, al sector nord-oest del terme municipal | En època medieval la masia de Montgròs apareix amb el nom llatinitzat de 'Monte Grosso'. A les darreries del segle XVI o primers del XVII els Servitge (del mas Servitge, avui can Batlle) passen a ser propietaris també del mas Montgròs, de manera que Valentí Servitge, fill de Bernat, és hereu dels dos masos. L'any 1654 l'hereu del mas era Valentí Seravija, oncle de Jaume Seravija, hereu de can Batlle. Aquest any Valentí va fer un llegat a la desapareguda capella de Santa Margarida (CAPDEVILA, 2006: 42). Al primer quart del segle XVIII els Servitge perden la titularitat del mas Servitge però mantenen el mas Montgròs, que resta en mans de Jaume Servitge (CAPDEVILA, 1997: 23). No en tenim més notícies fins al segle XX. Entorn de 1950 Josep Gallart Folch va adquirir can Batlle, la masia de Montgròs i, poc després, el mas Coll. Els Gallart procedien d'una família d'indians de la Bisbal d'Empordà que es van establir a Barcelona, on també eren propietaris del Palau de les Heures. Josep Gallart va ocupar un alt càrrec a la companyia d'automòbils Hispano-Suiza i era també col·leccionista de pintura. Gallart va fer una important reforma i ampliació a can Batlle, que s'havia de constituir en la seva casa pairal, i l'any 1952 va fer una remodelació semblant al mas Coll amb la intenció de convertir-lo en una torre residencial que havia de ser per la seva filla. A Montgròs no hi ha indicis de cap remodelació semblant, però en canvi els Gallart van construir una sínia de propulsió animal al costat de la font de Montgròs, la qual servia per canalitzar l'aigua fins al mas i també per regar horts. Els Gallart van estar poc temps a Sant Salvador de Guardiola i van vendre la finca als Riera, de Manresa. Aquests van vendre Montgròs, així com també can Batlle, a la família Rosell, propietaris de Piensos Ganador, de Manresa. Recentment, la finca ha tornat a canviar de propietari. Així doncs, la sínia va ser habilitada a la dècada de 1950. | 41.6903500,1.7393900 | 395094 | 4616165 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50784-foto-08098-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50784-foto-08098-315-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Cots. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||
| 50785 | Font dels Llaurers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-llaurers | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/LLAURERS.pdf | Font seca, indret cobert per la vegetació. | Font situada prop del torrent de Montgròs, en una zona on hi ha diversos llaurers, al costat d'un camí. És una font de clot que servia també per regar uns horts. Actualment està seca i el lloc es troba cobert per la vegetació. Està senyalitzada amb un pal indicatiu i forma part de l'itinerari de les Fonts de la Solana del Montgròs. | 08098-316 | Prop de la masia de Montgròs, al sector nord-oest del terme municipal | 41.6935600,1.7415100 | 395275 | 4616519 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50786 | Font del Martri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-martri | Font situada al torrent de Montgròs, sota una petita balma per on transcorre el torrent. Està senyalitzada amb un pal indicatiu i forma part de l'itinerari de les Fonts de la Solana del Montgròs. | 08098-317 | Prop de la masia de Montgròs, al sector nord-oest del terme municipal | 41.6921700,1.7453500 | 395593 | 4616360 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||||
| 50787 | Font del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-1 | Entorn desendreçat i en estat d'abandonament | Font que brolla d'una paret situada al costat de ponent de la casa del Molí de Miralda, que antigament havia estat un molí fariner. Es troba en una zona on hi neix aigua abundant en diferents punts. La font brolla per un tronc encastat entre les pedres del mur, i té un cabal mitjà. | 08098-318 | Al Molí de Miralda (raval del Parrot de la Riera) | Aquest és un dels dos molins fariners que hi havia al terme de Guardiola, probablement el més antic. Segons Jaume CAPDEVILA (2006: 21) a l'època medieval entre els béns dominicals pertanyents al castell de Guardiola (és a dir, reservats a l'explotació directa per part del senyor) hi havia un molí fariner situat al peu de la riera de Guardiola. No tenim més detalls ni referències documentals al respecte, però és segur que es tracta del Molí de Miralda. A principis del segle XVI la família Miralda, propietària del mas construït a les antigues dependències del castell, va adquirir les terres i propietats dominicals i, per tant, el molí. Als segles XVII-XVIII les instal·lacions del molí es devien ampliar i reforçar. La tipologia de la bassa, de grans dimensions, correspon a aquesta època, i la inscripció del portal (1766) podria indicar que en aquest moment també es van fer reformes importants i ampliacions a la casa. Tanmateix, segons el cadastre de 1780 l'únic molí fariner del terme era el del Calvet que, a més, era l'única activitat industrial registrada (GÓMEZ, 1988: 424). No sabem, per tant, fins quan va continuar fent funcions de molí. En època més recent, probablement al segle XIX o principis del XX, les instal·lacions es van reconvertir en una fàbrica d'alcohol de cremar. Encara queden restes de la pintura d'un rètol que ho anuncia sobre la porta d'entrada. Més recentment encara, la casa va estar llogada a diferents estadants. Entorn de 1967 s'hi van establir els actuals propietaris, que van comprar l'immoble als Miralda. En aquests anys l'interior de la casa encara tenia un forat que arribava fins al sostre, amb la teulada oberta, al lloc on antigament hi havia la caldera de la fàbrica d'alcohol. D'aquestes instal·lacions es conserven encara uns dipòsits de formigó. | 41.6763300,1.7602100 | 396804 | 4614583 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50788 | Cal Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quico | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 069). FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 36,37, 109, 150. FARGAS MORERA, Fèlix (2013). És la història d'un camió. Salelles. | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions força grans, situada a la parròquia de Salelles, que ha conservat molt bé el volum i la tipologia originàries. Es tracta d'una construcció senzilla, pràcticament sense cap tipus d'element ornamental, que adopta una planta allargassada a partir d'un cos residencial al qual se li han afegit ampliacions a banda i banda, així com dues rengleres de coberts, una a la part davantera i una altra a la part posterior, tot formant un clos tancat. El cos residencial principal és de planta quadrada, amb coberta dues aigúes, i disposa de planta baixa més uns pis i golfes. La façana principal, perfectament orientada cap a migdia, té una composició simètrica, amb tres eixos d'obertures, a la segona planta en forma de balcons. El portal és rematat amb arc escarser. Per la part posterior la casa té una altra porta que dóna accés directament a la primera planta, ja que la construcció està emplaçada en un terreny amb desnivell i per aquesta banda té una planta manys. Entorn dels anys 1940-50 la casa es va ampliar amb nous cossos a banda i banda i amb dues naus de tipologia fabril, situades als dos extrems de la construcció. La nau del costat de llevant, feta amb maó, presenta una coronament en forma de frontó esgraonat. A l'interior la casa ha conservat força bé la tipologia tradicional. La planta baixa semisoterrada s'ha convertit actualment en cava. Alguns dels elements arquitectònicament més interessants es troben als coberts. A la part posterior hi ha una construcció de pedra amb dues tines cilíndriques. Al seu costat s'hi ha adossat un gran cobert que acull les instal·lacions modernes del celler. A la part davantera de la casa hi ha un altre arrenglerament amb diferents coberts de pedra adossats, els quals ocupen una bona superfície. Antigament l'accés al recinte de la casa es feia per aquest costat. Adossat a la casa hi ha un pou de construcció més recent i, fora del recinte, l'anomenat pou de les heures, que és anterior a la casa i podria tenir una gran antiguitat. També hi ha dues sínies de tracció animal: una proveïa d'aigua la casa i l'altre els horts. A la casa es conserva una bona col·lecció d'utillatge agrícola antic; una part exposat a la zona enjardinada de l'entorn. | 08098-319 | Parròquia de Salelles | L'indret al voltant d'aquest casa és anomenat des d'antic com les Fonts Joanes. És un lloc on hi havia diferents afloraments naturals d'aigua i on també hi passa un torrent que, amb els anys, ha estat canalitzat i desviat artificialment del seu curs natural. Encara avui es conserva un pou, anomenat Pou de l'heura, que és anterior a la casa i molt antic, i que tradicionalment havia servit com a pou públic. Així doncs, les Fonts Joanes era un indret frondós, situat al costat de l'anomenat camí dels Sagraments, un lloc on s'hi solien fer festes i trobades. El mas Soler Fumat, situat prop de cal Tinet, ja en terme de Manresa i actualment desaparegut, tenia el domini d'aquestes terres. La casa, però, és una construcció de l'any 1898, i s'hi va començar a habitar a partir de 1903. La van fundar Francesc Fargas Playà, nascut a cal Nestet i fill de Valentí Fargas Brunet, que era el gran dels tres germans Fargas que van arribar a Salelles procedents de Castellgalí. Francesc era casat amb Dolors Tatjé Company, germana d'Anna Tatjé, que era la muller de Pere Tomàs, el fundador de la casa veïna de cal Pere. El fill i hereu de Francesc i Dolors, conegut com el Valentí de cal Quico, era casat amb Trinitat Morera Vila, de Marganell. Fou un gran impulsor del Celler Cooperatiu de Salelles. Valentí i el seu germà Fèlix van engrandir les terres de l'heretat i s'introduïren en el sector del transport. Primer amb carros, transportant fustes i graves per a la construcció i també per a les obres de les carreteres que en aquells anys impulsava la Diputació. Més tard van comprar un camió. Des de sempre la casa va tenir una gran dedicació envers el conreu de la vinya, especialment en èpoques més recents, quan es va acollir a un programa experimental impulsat per la Diputació de Barcelona. Joaquim Fargas Fargas, fill de l'actual propietari, va impulsar entorn de 1982 la marca del celler conegut com a Fargas Fargas. Va renovar les instal·lacions vitivinícoles i va ser dels primers a plantar les varietats de ceps internacionals. Avui Fargas Fargas és una marca de prestigi, inclosa dins la Denominació d'Origen Pla de Bages. | 41.7052100,1.7913700 | 399443 | 4617753 | 1898 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50788-foto-08098-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50788-foto-08098-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50788-foto-08098-319-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de fusta que hi ha a la porta del cos de llevant (i que originàriament corresponia al portal principal): 1898.Inscripció sobre la finestra del segon pis de la casa: 1903.Inscripció a la llinda de formigó de la nau lateral de maó: 1945. | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||
| 50789 | Sínia del Tatjé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-tatje | FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 68-69. | XIX-XX | Part de superfície arrasada; part subterrània ben conservada. | Antiga sínia de tracció animal, situada a la ribera dreta de la riera de Guardiola, la qual conserva molt bé l'estructura subterrània, mentre que la part constructiva de superfície se la va endur la riuada de l'any 2000. Sobre el terreny actualment només és visible un forat rectangular, corresponent al pou per on es captava l'aigua. Aquest forat dóna pas a una gran mina subterrània coberta amb volta de pedra. Es tracta d'una mina que fa funcions de bassa, de planta rectangular. Té unes dimensions de 5 per 8 metres i una profunditat d'uns 4 metres. A la mina hi neix aigua però a la part final, a la dreta, té un petit forat que probablement és l'inici d'una conducció per captar aigua també de la riera, que es troba a uns 20 metres. Al damunt mateix de la mina s'aixecava una construcció que cobria la sínia, de la qual no en queda res. Segons informació del propietari, aquí hi havia la plataforma circular on donava voltes l'animal. La rotació feia moure l'arbre o eix vertical i, mitjançant un engranatge, el moviment rotatori horitzontal es transformava en moviment rotatori vertical, el qual feia girar una cadena que baixava al fons del pou. Aquesta cadena, mitjançant un mecanisme de dos taps de goma, feia bombejar l'aigua per l'interior d'un tub. D'aquí sortia canalitzada cap als diferents horts que hi havia en aquesta zona. Damunt del mecanisme de la sínia s'aixecava una construcció de dues plantes que, a la part superior, servia com a estatge per al pagès. La sínia de taps es va generalitzar a principis de segle XX i va substituir la sínia de catúfols, que també era activada amb tracció animal. Més endavant es va imposar la sínia de pistons, activada mitjançant bieles. | 08098-320 | Vora la riera de Guardiola, prop del pont de Salelles | Aquesta sínia la van fer construir els amos de cal Tatjé (una de les principals cases del nucli de Salelles) en uns terrenys que es coneixien com la Furanca, els quals havien pertangut al mas del Pinyot Vell. Probablement va ser l'any 1886, segons constava a la inscripció d'una llinda que hi havia a la porta d'entrada del cobert. Aquesta peça de terra, a partir d'aleshores anomenada la sínia dels Tatjé, no va arribar a escripturar-se mai en favor d'aquesta família. A finals del segle XIX totes les terres dels Tatjé foren adquirides per Josep Balaguer, propietari del mas Suanya. Entorn de 1924 els propietaris de cal Quico van començar a treballar aquests horts, primer com a parcers i l'any 1942 van comprar els terrenys. Des d'aleshores la família Fargas de cal Quico va tenir cura del funcionament i del manteniment de la sínia. Valentí Fargas (pare de l'actual propietari) va rebaixar el subsòl de la mina per tal d'incrementar la captació de les aigües freàtiques i, cap a finals del segle XX, encara es van fer obres a la caseta. La sínia de sang, amb el mecanisme de taps, va funcionar fins els anys seixanta. Entorn de 1967 s'hi va instal·lar una bomba mecànica amb motor de benzina, que va funcionar fins la dècada de 1970 aproximadament. El fort aiguat del 10 de juny de l'any 2000 es va emportar tota la construcció de superfície de la sínia, que fins aleshores es conservava pràcticament intacta. El mateix va succeir amb dues sínies més que es troben molt properes, riera avall. Actualment, part del mecanisme de la sínia, inclòs l'arbre, es conserva al jardí de cal Quico. Els propietaris tenen previst un projecte per arranjar la zona de la sínia i el seu entorn. | 41.6937600,1.7839000 | 398803 | 4616490 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50789-foto-08098-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50789-foto-08098-320-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Fèlix Fargas Morera. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||
| 50790 | Sínia de la Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-la-casa-gran | CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 13. FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 28, 99. | XVII-XX | Part de superfície destruïda. Totalment coberta per vegetació. | Antiga sínia de tracció animal, situada a la ribera esquerra de la riera de Guardiola, la qual conserva l'estructura subterrània, mentre que la part constructiva de superfície se la va endur la riuada de l'any 2000. Actualment l'espai que ocupava la construcció, enmig d'uns horts, es troba totalment envaït per la vegetació. S'entreveu tan sols el forat rectangular corresponent al pou per on es captava l'aigua. La tipologia d'aquesta sínia és molt semblant a dues sínies més que hi ha molt properes: la del Tatjé i la de la Torre de l'Oms. En base a això, cal suposar que el forat del pou dóna pas a una gran mina subterrània, coberta amb volta de pedra, la qual captava l'aigua de la capa freàtica i, probablement, també l'aigua de la riera, que es troba a només 10 metres. Seguint el mateix esquema de les sínies properes, al damunt de la mina hi hauria la plataforma circular on donava voltes l'animal. La rotació feia moure l'arbre o eix vertical i, mitjançant un engranatge, el moviment rotatori horitzontal es transformava en moviment rotatori vertical, el qual feia girar una cadena que baixava al fons del pou. Aquesta cadena, mitjançant un mecanisme de dos taps de goma, feia bombejar l'aigua per l'interior d'un tub de ferro. D'aquí sortia canalitzada cap als diferents horts que hi havia en aquesta zona. La sínia de taps es va generalitzar a principis de segle XX i va substituir la sínia de catúfols, que també era activada amb tracció animal. Més endavant es va imposar la sínia de pistons, activada mitjançant bieles. | 08098-321 | Vora la riera de Guardiola, prop del pont de Salelles | Aquesta sínia la van fer construir els amos de la Casa Gran (una de les principals cases del nucli de Salelles) i, segons notícies orals, ja es troba documentada al segle XVII o principi del XVIII. Per tant, és la més antiga de la zona. Com moltes altres, al principi era una sínia de catúfols, també moguda per tracció animal. Possiblement a principis del segle XX es substituí el mecanisme pel d'una sínia de taps. A finals del segle XX la sínia encara funcionava mitjançant una bomba amb motor de benzina. El fort aiguat del 10 de juny de l'any 2000 es va emportar tota la construcció de superfície de la sínia. El mateix va succeir amb les dues sínies més que es troben molt properes. La Casa Gran era coneguda antigament com a mas Balç. Segons un document del 1497 Jaume Graell consta com a resident al mas Balç, que més endavant serà conegut com a Casa Gran i posteriorment amb el nom de la família 'Graell de Salelles'. Al segle XVIII era propietat de la família Calcina, ciutadans honrats de Manresa. Al segle XIX formava part, igual que el mas Corrons (actualment la Volta), del patrimoni dels Argullol, una de les famílies propietàries més acabalades de Manresa. Entre els dos masos els Argullol tenien 475,3 quarteres de terra al terme, i 46 peces de terra cedides a parceria. La casa gran tenia adossada una petita caseta anomenada la Torre del Lleó que es trobava al mig de la plaça. Sembla ser que era com un estatge o casa de l'amo, i tenia diversos caps de lleó esculpits de pedra. Algunes d'aquestes figures encara es conserva en cases de Salelles. Aquesta casa fou enderrocada a finals del segle XIX, però les seves restes encara eren visibles els anys 1940. Els descendents de la família Argullol va continuar posseint la casa fins que la van adquirir els actuals propietaris. | 41.6957200,1.7867200 | 399041 | 4616704 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50790-foto-08098-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50790-foto-08098-321-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Rosa Fargas Codina i Josep Fargas Codina. | 94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||
| 50791 | Sínia de cal Quico 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-quico-1 | FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 36,37,150. | XX | Mecanisme i construcció parcialment esfondrats. | Sínia de tracció animal, del tipus conegut com a sínia de taps, la qual es troba en ruïnes i només conserva part de l'estructura subterrània i del mecanisme exterior. Aquesta sínia proporcionava aigua per a regar els horts, mentre que n'hi havia una altra de propera que subministrava aigua per al consum de cal Quico. La sínia es troba emplaçada uns 50 metres al sud de la casa, a l'altra banda del camí i vora el torrent anomenat el Clot del Reguer. Des d'antic aquest i altres torrents de la zona han estat canalitzats i desviats artificialment del seu curs natural per tal d'aprofitar-ne millor l'aigua. Fins i tot la llera de bona part del torrent està protegida mitjançant marges i enllosat de pedra seca. Tot plegat conforma un sistema d'infraestructures hidràuliques molt interessant que inclou diversos pous i sínies. De la sínia pròpiament se'n conserven restes del cobert de pedra a l'interior del qual hi ha el que queda del pou, mig colgat per l'esfondrament de la construcció. Al costat mateix hi trobem restes d'una estructura feta de maó on estava encastat el mecanisme de la sínia. Mig esfondrades, es conserven les rodes horitzontal i vertical i part de l'engranatge. Es tractava d'una sínia del tipus conegut com a sínia de taps, i la tipologia era semblant a l'altra que encara es conserva molt a prop. | 08098-322 | Cal Quico (Salelles) | L'indret al voltant de cal Quico és anomenat des d'antic com les Fonts Joanes. És un lloc on hi havia diferents afloraments naturals d'aigua i on també hi passa un torrent que, amb els anys, ha estat canalitzat i desviat artificialment del seu curs natural. Encara avui es conserva un pou, anomenat Pou de l'heura, que és anterior a la casa i molt antic, i que tradicionalment havia servit com a pou públic. Així doncs, les Fonts Joanes era un indret frondós, situat al costat de l'anomenat camí dels Sagraments, un lloc on s'hi solien fer festes i trobades, i que també ha estat aprofitat per a l'agricultura de regadiu. Aquesta sínia, que servia per regar els horts de la zona, és probablement més antiga que l'altra que hi ha propera i que proporcionava aigua a la casa. Al principi en aquest punt hi havia una màquina simple per aixecar l'aigua conegut com a grua, que consistia en una palanca que feia pujar una galleda. Amb aquest sistema es regaven els horts. A principis de segle XX Francesc Fargas Playà (fundador de la casa de cal Quico i avi de l'actual propietari) hi va instal·lar una sínia de catúfols, equipada amb catúfols de ferro i moguda ja per tracció animal. Més tard, el mecanisme es substituí pel d'una sínia de taps, que va funcionar fins els volts de 1972, quan va ser substituïda per una bomba de benzina. El mecanisme de l'antiga bomba de taps, però, es conservava encara quan fort aiguat de l'any 2000 va arrasar gairebé tota l'estructura en superfície. La casa de cal Quico és una construcció de l'any 1898, i s'hi va començar a habitar a partir de 1903. La van fundar Francesc Fargas Playà, nascut a cal Nestet i fill de Valentí Fargas Brunet, que era el gran dels tres germans Fargas que van arribar a Salelles procedents de Castellgalí. Francesc era casat amb Dolors Tatjé Company, germana d'Anna Tatjé, que era la muller de Pere Tomàs, el fundador de la casa veïna de cal Pere. El fill i hereu de Francesc i Dolors, conegut com el Valentí de cal Quico, era casat amb Trinitat Morera Vila, de Marganell. | 41.7044900,1.7911500 | 399423 | 4617673 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50791-foto-08098-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50791-foto-08098-322-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Fèlix Fargas Morera. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||
| 50792 | Sínia de cal Quico 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-quico-2 | FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 36,37,150. | XIX-XX | Sínia de tracció animal, del tipus conegut com a sínia de pistons, la qual ha conservat tota la seva estructura i el mecanisme. Aquesta sínia proporcionava aigua per al consum domèstic de cal Quico, mentre que n'hi havia una altra de propera, vora la casa, que servia per regar els horts. La sínia es troba emplaçada uns 80 metres al sud-oest de cal Quico, vora el torrent conegut com el Rasot del Genovès, que uns metres avall s'ajunta amb el Rasot de la Peça tot formant un nou torrent anomenat el Clot del Reguer. Des d'antic, aquests torrents han estat canalitzats i desviats artificialment del seu curs natural per tal d'aprofitar-ne millor l'aigua. Fins i tot la llera de bona part del torrent està protegida mitjançant marges i enllosat de pedra seca. Tot plegat conforma un sistema d'infraestructures hidràuliques molt interessant que inclou diversos pous i sínies. La sínia pròpiament està formada per una caseta de pedra amb coberta a un vessant, a l'interior de la qual hi trobem un pou de planta rectangular d'una profunditat considerable. Davant la caseta hi ha el mecanisme al voltant del qual donava voltes l'animal. L'arbre o eix de la roda horitzontal és fixat a dues pilastres de formigó. De la part superior en surt el braçol amb el seu balancí, on anava fermat l'animal. A la part inferior una roda horitzontal connecta amb un eix que, mitjançant un engranatge transforma el moviment rotatori horitzontal en moviment rotatori vertical. Una roda vertical, situada a la part baixa de la caseta, feia moure una biela que activava un pistó, el qual feia bombejar l'aigua per l'interior d'una conducció en forma de tub que arribava fins a la casa. La sínia de pistons es va generalitzar ja entrat el segle XX i va substituir la sínia de taps. Aquesta, al seu torn, havia substituït la sínia de catúfols; totes eren activades mitjançant tracció animal. | 08098-323 | Cal Quico (Salelles) | L'indret al voltant de cal Quico és anomenat des d'antic com les Fonts Joanes. És un lloc on hi havia diferents afloraments naturals d'aigua i on també hi passa un torrent que, amb els anys, ha estat canalitzat i desviat artificialment del seu curs natural. Encara avui es conserva un pou, anomenat Pou de l'heura, que és anterior a la casa i molt antic, i que tradicionalment havia servit com a pou públic. Així doncs, les Fonts Joanes era un indret frondós, situat al costat de l'anomenat camí dels Sagraments, un lloc on s'hi solien fer festes i trobades, i que també ha estat aprofitat des de temps antics per a l'agricultura de regadiu. Els terrenys on hi ha la sínia eren una vinya que pertanyia a la casa de cal Tatjé, de Salelles, i segurament foren els amos d'aquesta casa els que van construir el pou, que ja existia quan l'any 1898 es va construir la casa de cal Quico. El fundador de cal Quico fou Francesc Fargas Playà, nascut a cal Nestet i fill de Valentí Fargas Brunet, que era el gran dels tres germans Fargas que van arribar a Salelles procedents de Castellgalí. Francesc era casat amb Dolors Tatjé Company, germana d'Anna Tatjé, que era la muller de Pere Tomàs, el fundador de la casa veïna de cal Pere. El fill i hereu de Francesc i Dolors, conegut com el Valentí de cal Quico, era casat amb Trinitat Morera Vila, de Marganell. El mecanisme de la sínia en el pou es devia introduir entorn dels anys 1920 o 30. La sínia de pistons, moguda per tracció animal, va estar en funcionament fins els volts de 1960, quan va ser substituïda per una bomba elèctrica. | 41.7046100,1.7905700 | 399375 | 4617687 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50792-foto-08098-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50792-foto-08098-323-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Fèlix Fargas Morera. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||
| 50793 | Trinxeres de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-la-guerra-civil | XX | Algunes de les trinxeres es troben mig esfondrades. | Conjunt de petites trinxeres fetes el dia abans que les tropes franquistes entressin a Sant Salvador de Guardiola, el 24 de gener de 1939. Es troben situades vora la Pòpia del Montgròs, que és el cim més alt del terme, i l‘inici de la serra de Gallcanta. Des d'aquí es té una bona vista del poble de Guardiola i de can Miralda, el mas on hi havia aquarterades les tropes republicanes. Hem pogut identificar un total de cinc trinxeres, situades en dos sectors pròxims: tres més al sud, pròximes a la Pòpia del Montgròs (trinxeres 1, 2 i 3), i dues més al nord (trinxeres 4 i 5). Probablement, però, n'hi ha algunes més. Es tracta de trinxeres petites i de construcció precària, ja que van servir una sola nit. Consisteixen en un senzill amuntegament de pedres tot formant un petit muret de planta més o menys corba. Les trinxeres es troben a una distància regular entre elles, d'uns 40 metres de separació, i segueixen més o menys la mateixa cota. Les tres del sector meridional es troben a uns 645 metres d'altitud. Les dues del sector nord es troben a una cota d'uns 620 metres. | 08098-324 | Pòpia del Montgròs i serra de Gallcanta | A partir del 22 de gener de 1939 les tropes franquistes van entrar al Bages procedents de Calaf i van ocupar Castelltallat, Fonollosa, Aguilar de Segarra, Rajadell... El dia 24 van entrar a Sant Salvador de Guardiola, des d'on van preparar l'assalt a Manresa per la carretera d'Igualada. A Guardiola les tropes republicanes es trobaven aquarterades a can Miralda, una masia amb una situació dominant ja que en època medieval havia estat el castell. | 41.6892800,1.7315900 | 394443 | 4616055 | 1939 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50793-foto-08098-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50793-foto-08098-324-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Marc Sellarès Cots.Coordenades UTM de totes les trinxeres. Trinxera 1: 394437;4616009. Trinxera 2: 394443;4616055. Trinxera 3: 394449;4616122. Trinxera 4: 394632;4616495. Trinxera 5: 394640; 4616559.***tinc el dubte si hauria de ser element arquitectònic o jaciment arqueològic | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||
| 50794 | Mas Poaló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-poalo | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p 21, 155. | XIII-XIX | En ruïnes | Antic mas d'origen medieval, avui en ruïnes, situat al cim d'un turonet. Es conserva el mur de ponent de la casa fins a una alçada d'uns tres metres i, molt més parcialment, la resta de murs perimetrals al nivell de fonamentació. Això permet deduir l'existència d'una casa de planta rectangular de petites dimensions. No han quedat vestigis de l'entrada ni de cap altre element identificable. El mur que es manté dempeus és fet de maçoneria, amb una base de petits carreus, i amb pedres cantoneres més o menys escairades. Conserva restes d'arrebossat i una petita finestreta en forma d'espitllera. Al nord-est del perímetre s'aixeca encara un cobert de pedra que es manté força sencer. Tenia la teulada a un sol vessant i, per les seves característiques, podria tractar-se d'un aprofitament posterior. A l'entorn de la casa s'hi observen restes diverses de possibles estructures en ruïna. | 08098-325 | Entre la riera de Guardiola i can Miralda | Aquest mas està documentat al segle XIII amb el nom de Poalor. Formava part (juntament amb el mas Eixartell i el mas Patorelles) de les terres dominicals; és a dir, les que el senyor del castell de Guardiola es reservava per a la seva explotació directa. L'any 1296 Ferran de Poalor manifesta que resideix a dit mas. El conjunt d'aquestes terres dominicals passà a mans privades a les darreries del segle XVI, incloses les ruïnes del castell i els tres masos. Considerem que Jaume Capdevila errava en la ubicació d'aquest mas. Segons ell CAPDEVILA (2006: 21, 77) hi havia un senderol que encara es conserva, que conduïa al castell passant pels masos Pastorelles i ca la Gepa, però no ens sembla que passés també pel mas Poaló, que es troba més allunyat. No coneixem notícies posteriors d'aquest mas que, per les restes conservades, devia continuar ocupat com a mínim fins el segle XIX. | 41.6673500,1.7498100 | 395924 | 4613598 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50794-foto-08098-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50794-foto-08098-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50794-foto-08098-325-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest mas no està inclòs en el Catàleg de masies. | 94|85|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||
| 50795 | Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-1 | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 061). FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 149. | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions força grans, que ha conservat la tipologia i, en bona part, els volums originaris. Està situada prop de cal Quico, casa que va ser fundada en els mateixos anys. Consta d'un cos residencial de planta quadrada, amb coberta a doble vessant, i té adossats uns antics coberts (a l'esquerra) i un cos de nova construcció (a la dreta) que fa funcions de garatge. L'habitatge central disposa de planta baixa i dos pisos. La façana principal, encarada al sud-oest, té una composició simètrica amb tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal central i una porta lateral i, al primer pis, un llarg balcó. Actualment les façanes són arrebossades i pintades, i les obertures superiors han estat remodelades. Els antics coberts de ponent s'han adaptat com a habitatge, i s'ha habilitat una àmplia terrassa a l'extrem. En aquesta part es conserva un gran portal fet l'any 1963. L'interior de la casa conserva força bé la tipologia constructiva tradicional, incloent les bigues de fusta originàries. També es conserva una antiga tina, utilitzada com a dipòsit. | 08098-326 | Parròquia de Salelles | L'indret al voltant d'aquest casa és anomenat des d'antic com les Fonts Joanes. És un lloc on hi havia diferents afloraments naturals d'aigua i on també hi passa un torrent que, amb els anys, ha estat canalitzat i desviat artificialment del seu curs natural. Encara avui es conserva un pou, anomenat Pou de l'heura, que és anterior a la casa i molt antic, i que tradicionalment havia servit com a pou públic. Així doncs, les Fonts Joanes era un indret frondós, situat al costat de l'anomenat camí dels Sagraments, un lloc on s'hi solien fer festes i trobades. El mas Soler Fumat, situat prop de cal Tinet, ja en terme de Manresa i actualment desaparegut, tenia el domini d'aquestes terres. La casa fou construïda per Pere Tomàs, fill de la casa de cal Sastret, de Castellfollit del Boix. Devia ser entorn de 1898, any en què es va construir la casa veïna de cal Quico. De fet, Pere Tomàs estava casat amb Anna Tatjé Company, que era germana de Dolors Tatjé, casada amb Francesc Fargas Playà, el fundador de cal Quico. Així doncs, els fundadors dels dos habitatges es van casar cadascun amb una de les germanes. Les germanes Tatjé Company eren filles de ca la Joaquima, del raval de les Farreres, ja en terme de Manresa. De solter Pere Tomàs va fer de mosso a la casa de la Volta de Salelles. Era conegut com el Pere de la Boïga, sobrenom que li venia pel fet d'arrabassar trossos de terra per engrandir la finca tot fent boïgues o formiguers. El fill de Pere fou Arseni Tomàs, i la filla d'aquest Júlia Tomàs Vila, que encara viu a la casa. | 41.7058700,1.7904800 | 399370 | 4617827 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50795-foto-08098-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50795-foto-08098-326-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Portal del cos lateral: AT 1963 (referit a Arseni Tomàs).Informació oral facilitada per Júlia Tomàs Vila. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||
| 50796 | Font de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-dalt | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/DE%20DALT.pdf | Font situada uns 200 metres a l'est del pavelló poliesportiu, prop del torrent del Graell. La font raja a través d'una canonada de plom, encastada en un muret de pedra. Té un cabal mitjà. Està senyalitzada amb un pal indicatiu i forma part de l'itinerari de les Fonts de l'obaga del castell de Guardiola. | 08098-327 | Prop del poble de Guardiola | 41.6777100,1.7700600 | 397626 | 4614724 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||||
| 50797 | Font del Genovès o del Sai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-genoves-o-del-sai | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/GENOV%C3%89S.pdf | Entorn totalment envaït per la vegetació. | Font situada a la confluència d'un torrent anomenat el Rasot, en una petita fondalada. Actualment és coberta de vegetació. La font raja per un tub, i té un cabal baix. Prop de la font hi ha un interessant conjunt d'instal·lacions per a l'aprofitament hidràulic que inclouen una bassa, un pou i restes d'un possible molí d'oli. | 08098-328 | Sector nord del terme, prop de Salelles | 41.7052400,1.7747400 | 398059 | 4617775 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50798 | Font de l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesquerra-0 | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/ESQUERR%C3%80.pdf | Totalment coberta per la vegetació. | Font situada en una fondalada per on baixa un torrent que, més endavant, desemboca en el Rasot. És una font de raig i té un cabal baix. Actualment la fondalada es troba totalment coberta per la vegetació. Antigament era una font molt concorreguda. | 08098-329 | Al sector nord del terme, prop de Salelles | 41.7004300,1.7712900 | 397764 | 4617245 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50799 | Font de l'Urpina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lurpina | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/URPINA.pdf | Entorn abandonat. | Font situada en una fondalada que desemboca a la vall per on passa el torrent del mas de l'Orpina, uns 200 metres a l'oest d'aquest mas. La font consisteix en un muret que té una cavitat amb una petita bassa, on sortia el raig per un tub. Actualment la font està seca, però antigament havia servit per regar horts. Està senyalitzada amb un pal indicatiu i forma part de l'itinerari de les Fonts de la Solana del Montgròs. | 08098-330 | Prop del mas Urpina | 41.6767400,1.7458100 | 395606 | 4614646 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50800 | Font del Raval del Parrot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raval-del-parrot | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/RAVAL%20DEL%20PARROT.pdf | Entorn poc cuidat. | Font situada a la vora esquerra del torrent que passa sota el pont del Parrot, a pocs metres del pont. Actualment la font té un cabal molt baix o està seca. Està senyalitzada amb un pal indicatiu i forma part de l'itinerari de les Fonts de l'Obaga del castell de Guardiola. | 08098-331 | Sota el pont del Parrot o del Cementiri | 41.6709300,1.7702500 | 397631 | 4613971 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50800-foto-08098-331-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 50801 | Font de la Pressa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pressa | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/DE%20LA%20PRESSA.pdf | Entorn abandonat. | Font situada sota un pontet per on passa el camí que va a can Casanoves i que salva el desnivell provocat per un torrent que, més avall, desemboca en el torrent de la Fessona. La font, actualment seca, rajava d'un tub encastat al muret del pont. | 08098-332 | Masia de cal Casanoves | 41.6965800,1.7624200 | 397020 | 4616829 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50802 | Mas a la zona la Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-a-la-zona-la-devesa | XVIII-XIX | En ruïnes | Antic mas de dimensions mitjanes actualment en ruïnes. Es troba a la falda d'un petit serrat, prop de la vall d'una rasa que desemboca al torrent de la Font del Boix. La casa conserva bona part dels murs perimetrals fins a una alçada d'uns tres metres. Per les restes conservades es pot deduir que el cos residencial era de planta rectangular i disposava de planta baixa més un pis i golfes. El portal principal, situat a la façana de migdia, encara és visible emmarcat amb grossos carreus. Per les restes de murs interiors i exteriors, la construcció sembla fruit de diverses fases. A la part de darrera la casa té adossada una tina cilíndrica i, pel costat est, queden restes d'un altre cos adossat. A pocs metres es conserva també un interessant cobert adossat a la roca. L'entorn és ple d'enderrocs que semblen força recents. | 08098-333 | Sector sud del terme, prop de la Font del Boix | No hem pogut relacionar aquestes ruïnes amb cap nom de mas conegut. En el mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya aquesta casa apareix amb el nom de La Devesa. Això no obstant, ja hi ha dos masos amb aquest nom (Devesa de Dalt i la Devesa de Baix) que es troben en una ubicació propera, dins de l'actual urbanització de ca l'Esteve. Per això considerem dubtós que existís un tercer mas amb aquest nom, i més tenint en compte que ningú de la zona ens n'ha pogut donar referència. Per les característiques arquitectòniques, podria tractar-se d'un mas antic, tal vegada d'origen medieval i ampliat posteriorment en diferents fases. L'estat de les ruïnes indiquen que devia ser habitat fins una època relativament recent, tal vegada ja entrat el segle XX. | 41.6449600,1.7449300 | 395481 | 4611119 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50802-foto-08098-333-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50802-foto-08098-333-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50802-foto-08098-333-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest mas no consta al Catàleg de masies.Tota aquesta zona va ser afectada per l'incendi forestal d'Òdena, el juliol de 2015. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||
| 50803 | El Puig o Casa Nova del Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-o-casa-nova-del-brunet | Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 067). | XX | Casa de pagès de dimensions força grans que ha conservat parcialment els volums i la tipologia originàries, tot i que substancialment alterada per reconstruccions recents. Tot el conjunt queda tancat dins d'un clos. El cos residencial es troba a l'angle nord-oest i és de planta rectangular, amb coberta a un sol vessant, tot i que antigament era a dos vessants. Consta de planta baixa més un pis. La construcció originària era de pedra, però s'hi ha aixecat les golfes amb obra de maó per aconseguir guanyar un pis. La façana principal, encarada a migdia, és arrebossada i pintada de blanc, i conserva un antic portal de fusta. A llevant la casa té adossat un antic cobert i, al costat nord, una altre de construcció molt moderna i fet de maó, però que conserva al seu interior diverses tines. En total la casa té set tines quadrades. Aïllada de la casa, al costat sudest, hi ha una antiga pallissa que s'ha habilitat com a vivenda. La meitat d'aquest cos disposa d'una planta i l'altra meitat de dues. Al sud-oest, entre la pallissa i una piscina, trobem un altre cobert. | 08098-334 | Sector est del terme, prop del mas Brunet | Aquesta casa es va construir durant la verema de 1924. Era propietat del masover del mas Brunet, el qual es troba molt proper, i d'aquí ve el nom de Casa Nova del Brunet. Els actuals propietaris van adquirir la casa entorn de 1960 i li han donat el nou del Puig. Precisament molt a prop d'aquí hi ha les ruïnes del mas Puig de l'Escuder, d'origen medieval, però que no té cap vincla amb aquesta casa moderna. | 41.6713400,1.7896200 | 399244 | 4613994 | 1924 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50803-foto-08098-334-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||
| 50804 | Barraca de pedra seca 75 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-75 | XIX-XX | Mur posterior lleugerament esfondrat | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. La coberta és amb falsa cúpula de pedra. | 08098-335 | Prop del Pont de Comasua | 41.6630100,1.7424700 | 395306 | 4613126 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50804-foto-08098-335-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||
| 50805 | Barraca de pedra seca 76 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-76 | XIX-XX | Semi-derruïda i coberta per la vegetació | Barraca de pedra seca de planta de planta rectangular, actualment coberta per la vegetació. | 08098-336 | Prop del Pinyot Vell | 41.6927300,1.7894600 | 399264 | 4616369 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50806 | Barraca de pedra seca 77 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-77 | XIX-XX | Cobert mig esfondrat | Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb porta de llinda i coberta de falsa cúpula que té un forat central. Té adossat una mena de cobert, que es troba mig esfondrat. | 08098-337 | Prop de cal Víctor (Salelles) | 41.7001200,1.7831800 | 398753 | 4617197 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50807 | Barraca de pedra seca 78 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-78 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta el·líptica, amb porta rectangular de llinda plana. La coberta és amb falsa cúpula de pedra que conserva el túmul de terra. | 08098-338 | Prop del mas Coll | 41.6812400,1.7552600 | 396400 | 4615134 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50807-foto-08098-338-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||
| 50808 | Barraca de pedra seca 79 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-79 | XIX-XX | Mig esfondrada per la part posterior | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta rectangular de llinda plana. La coberta és amb falsa cúpula de pedra que conserva el túmul de terra. | 08098-339 | Prop de can Batlle | 41.6920100,1.7688400 | 397547 | 4616314 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50809 | Barraca de pedra seca 80 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-80 | XIX-XX | Semi-derruïda | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta rectangular de llinda plana. La coberta és amb falsa cúpula de pedra. | 08098-340 | A la zona de la Socarrada, sector nord del terme | 41.7010800,1.7698700 | 397647 | 4617319 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50810 | Barraca de pedra seca 81 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-81 | XIX-XX | A la part posterior mig esfondrada | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta rectangular de llinda plana. La coberta és amb falsa cúpula de pedra. | 08098-341 | Prop del Poaló | 41.6663900,1.7483400 | 395800 | 4613494 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50810-foto-08098-341-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||
| 50811 | Barraca de pedra seca 82 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-82 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb porta rectangular de llinda. La coberta és amb falsa cúpula de pedra, coberta amb túmul de terra. | 08098-342 | Prop del Poaló | 41.6651600,1.7512400 | 396039 | 4613354 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||||
| 50812 | Barraca de pedra seca 83 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-83 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta rectangular de llinda. La coberta és amb falsa cúpula de pedra, coberta amb túmul de terra. | 08098-343 | Prop del Poaló | 41.6678900,1.7473300 | 395718 | 4613661 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||||
| 50813 | Barraca de pedra seca 84 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-84 | XIX-XX | Parcialment esfondrada | Barraca de pedra seca de planta circular adossada a una roca. Té porta amb llinda de pedra i coberta amb falsa cúpula de pedra. | 08098-344 | Prop del Poaló | 41.6673800,1.7485100 | 395816 | 4613603 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Coordenades aproximades | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||||
| 50814 | Barraca de pedra seca 85 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-85 | XIX-XX | Coberta per la vegetació | Barraca de pedra seca de planta irregular, parcialment adossada al marge. Té porta amb llinda de pedra i coberta amb falsa cúpula de pedra. La llinda de la porta té gravades dues creus. | 08098-345 | Prop de la Pòpia del Montgròs | 41.6911400,1.7326700 | 394536 | 4616261 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||||||
| 50815 | Barraca de pedra seca 86 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-86 | XIX-XX | Semi-derruïda | Barraca de pedra seca de planta irregular, parcialment adossada a un marge. Té porta amb llinda de pedra. La coberta s'ha esfondrat. | 08098-346 | A la Solana del Genovès (sector est del terme) | 41.6926000,1.8024100 | 400342 | 4616340 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50815-foto-08098-346-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||
| 50816 | Festa Major de Sant Sadurní (Salelles) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-sadurni-salelles | Anònim (1918). 'La parroquia de Salellas y su Fiesta Mayor', Revista Ilustrada Jorba, núm. 114. Anònim (1949). 'El altar de San Saturnino (Florones de nuestra historia)'. Salellas, revista cultural. Any XIV, núm. 24. Novembre 1949 BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 207. CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). 'Capítols matrimonials, donacions i deixes de fe, creences, últimes voluntats, contractes agrícoles, contractes forestals, testaments'. Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 44. CAPDEVILA PLANS, Jaume (2001). 'La Festa del Panellet', Ressò, núm. 16 (juny, 2001). Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola. PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), pp. 49-51. TORRUELLA, Llogari (1959). Historia de la parroquia de Salellas (Manuscrit inèdit). | XIX-XX | En honor de sant Sadurní, patró del poble, aquesta festa se celebra litúrgicament el 29 de novembre. Aquest dia té lloc una missa solemne i, actualment sol acompanyar-se d'alguna activitat lúdica, com ara un joc de cassoles. Una particularitat de la missa és que compta amb la benedicció de la coca o tortell, que també es fa en altres misses especials de l'any. Abans aquest acte es feia en el moment de l'ofertori, seguint un procediment molt ritualitzat. Actualment es fa, d'una manera més informal, al final de la missa. En aquesta part final es canten també els goigs de Sant Sadurní. | 08098-357 | Salelles | Segons es diu en un programa de la Festa Major del Roser (ANÒNIM, 2015), aquesta es remunta a una data anterior al 1500, quan ja està documentat que la Casa Genovès feia ofrena d'una coca al final de la missa. En relació amb el ritual de la benedicció del tortell, l'any 1614 hi ha documentat un costum similar: el pa de les ànimes. Consistia en l'oferiment que es feia en el període de dol i en el moment de l'ofertori de la missa matinal d'un pa que solia dur-se dintre d'un cistellet de vímet, juntament amb candeles i diners (CAPDEVILA, 1997: 44; 2001). Sobre la festa major de Sant Sadurní. Sobre la Festa Major de Sant Sadurní en concret, a mitjan segle XIX mossèn Llogari Torruella descriu com era festa en aquest moment: es feia una novena en honor del sant, es celebrava amb gran solemnitat ofici, panegíric, música i processó. A la tarda es feia sermó, novenari de les ànimes i indulgències. La celebració de la Novena s'introduí en temps del rector Llogari Torruella. Aquesta tradició venia de Tolosa de Llenguadoc, on es conserven les relíquies del sant, i es va mantenir fins a mitjan de la dècada de 1940. A començament del segle XX la celebració de la festivitat de Sant Sadurní consistia bàsicament en la celebració de la missa, que comptava amb la particularitat de la benedicció del tortell. Segons una descripció de 1918, en el moment de l'ofertori la mestressa d'una de les cases del poble feia donació d'un gran tortell, posat dins d'un cistell cobert amb un tovalló blanc. L'obrer del temple el presentava a un dels sacerdots, que el beneïa amb una oració al·lusiva a la multiplicació dels cinc pans en el desert. Després el tortell es portava a la sagristia on es tallava en petits trossos. Un cop acabada la missa, el celebrant i després els fidels besaven el portapau (una peça de plata a manera de petit retaule) i finalment prenien un tros de pa del cistell tot resant un Parenostre perquè fossin perdonats els seus pecats. La Festa de Sant Sadurní ha tingut tradicionalment menys ressò que la Festa del Roser de Maig, considerada la festa major principal de Salelles. | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/