Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51035 | Casa del Jou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-jou | <p>SERRA i ROTÉS, ROSA (1990). 'casa del Jou'. Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XVIII-XX | Reformada completament i integrada en una explotació turística. | <p>L'antiga casa del Jou situada en un altiplà damunt del Llobregat a sota deld cingles de Vallcebre avui és un modern complex turístic i hoteler. L'antiga casa que segons Rosa Serra la va poder documentar abans de que fos reformada estava composta de la següent manera: 'Masia d'estructura clàssica coberta a dues aigües amb teula àrab iel carener perpendicular a la façana de llevant on es concentren les obertures, petites finestres quadrades amb llindes de fusta. Està organitzat en planta baixa i dos pisos superiors. El parament és de carreus de pedra molt irregulars sense arrebossar. Adossat a la masia trobem un altre edifici de majors dimensions. És de planta rectangular, cobert a una sola vessant amb tres grans arcs de mig punt que es fa servir com a quadres pel bestiar i pallissa' Aquest edifici a mitjans dels anys'90 va patir una gran transformació en la seva volumetria afegint-hi un gran cos a la banda est cobert a dues vessants i integrant els antics arcs de la pallissa a la moderna estructura. La casa principal també va patir una gran transformació ampliant-ne el seu volum a la banda sud i afegint-hi finestres en arc de mig punt.</p> | 08099-137 | Al lloc del Jou | <p>Documentada al s. XVIII la masia era jurisdicció dels senyors Foix Solanell, propietaris de la veïna casa de la torre de Foix. Prop de la masia hi ha les restes d'una església romànica dedicada a Sant Salvador</p> | 42.1949400,1.8582700 | 405733 | 4672051 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51035-foto-08099-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51035-foto-08099-137-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'antiga casa, embeguda per les modernes instal·lacions hoteleres i turístiques només va mantenir les arcades de la pallissa i part de la casa principal que va ser ampliada. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51037 | El Far del Jou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-far-del-jou | <p>COROMINAS I CAMP, R; COROMINAS I CAMP, JAUME (1987). 'El far, Sant Ciprià de Fígols i Sant Salvador del Jou' a Erol. Núm. 21</p> | XI-XXI | Reconstruïda i sobrealçada. | <p>Restes d'una antiga torre de defensa o 'far' avui reconstruïda en dos pisos. Els germans Corominas el 1984 en fer l'estudi de la desapareguda casa de 'l'hostal del Far' van descobrir l'ermita de Sant Salvador i les restes de la torre homònima al seu costat. Ells en van identificar un parell de filades de pedra més aviat ben treballades i unides amb argamassa de calç i amb una cara vista. Recentment aquesta construcció ha estat sobrealçada juntament amb la veïna capella en dues plantes sense respectar massa les restes originàries.</p> | 08099-139 | Al lloc del Jou | <p>Aquesta torre d'origen alt medieval va ser descoberta pels germans Corominas i Camp el 1984 quan estaven fent un estudi del desaparegut hostal 'd'alfar' a la cruïlla amb la carretera de Malanyeu a la dreta del Llobregat. El topònim d'alfar en aquest antic hostal fortificat derivava de la torre o far que segons els autors era uns 400 mts més amunt al capdamunt del cingle del Jou i al costat de les ruïnes de la capella. Segons els autors, aquesta torre era un punt de vigilància intermedi entre el castell de Guardiola i també el baix Berguedà. Posteriorment i arran del seu abandonament aquest topònim seria traslladat a la casa 'del far' situada a l'encreuament del riu Malanyeu en un lloc que a més de fer d'hostal, es cobraven tributs i impòsits de barra per estar situada al costat de l'antic camí ral de Berga a Bagà.</p> | 42.1954200,1.8636100 | 406175 | 4672099 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Descoberta el 1984 pels germans Corominas, va ser reconstruïda, juntament amb la veïna capella durant la dècada dels noranta de manera que avui dia és molt dificil identificar el que restava de la fàbrica original | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 51036 | Sant Salvador del Jou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-del-jou | <p>COROMINAS I CAMP, R; COROMINAS I CAMP, JAUME (1987). 'El far, Sant Ciprià de Fígols i Sant Salvador del Jou' a Erol. Núm. 21. SERRA I ROTÉS, ROSA (1990).'Restes de l'església de Sant salvador del Jou'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XI-XXI | Completament reconstruïda en estil neoromànic. | <p>Antiga església de Sant Salvador del Jou, possiblement l'antiga de Sant Ciprià esmentada per Joan Serra i Vilaró. Actualment aquest edifici està completament reconstruït. L'any 1990 Rosa Serra i també els germans Corominas i Camp en van poder fer unes descripcions que tot seguit anotem' Petita església romànica orientada a llevant que conserva poques filades del que fou una nau rectangular amb absis semicircular i la porta a migdia. Els carreus estan força ben treballats, disposats en filades a contra junt, obra segurament del s. XII'. Els germans corominas la van descobrir i la van netejar el 1985 dibuixant-ne la planta. L'aparell era de carreuons de pedra ben treballats i escairats. Posteriorment i a la dècada dels noranta la capella va ser reconstruïda i coberta en estil neo-romànic i es van pintar al seu interior uns murals d'inspiració romànica.</p> | 08099-138 | Al lloc del Jou | <p>Aquesta antiga església va ser confosa amb l'església de Sant Ciprià de Fígols ja que les afrontacions coincidien. S'esmenta al1322 un home de Fígols va vendre el mas Soldevila de la parròquia de Sant Ciprià. Aquesta parròquia els germans Coromines la situen a la colònia de Sant Corneli ja que unes prospeccions de lignit i datades del 1783 esmenten un sondeig a l'ermita de Sant Corneli i Sant Ciprià al lloc esmentat. Inicialment hipotetitzaven que aquesta església fos sant salvador però un document del 1443 hi ha la deixa d'un testador que esmenta Sant salvador del Jou. Després de l'edat mitjan aquesta església degué quedar enrunada i oblidada</p> | 42.1955200,1.8635600 | 406171 | 4672110 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51036-foto-08099-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51036-foto-08099-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Arran de les obres de reconstrucció, els vestigis de l'antiga capella medieval van quedar integrats a la moderna construcció d'estil neo-romànic sense diferenciar l'obra antiga de l'obra moderna. | 98|92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51033 | Ruïnes d'un antic mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-antic-mas-3 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56.SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III</p> | XI-XIII | Cobert de vegetació i rouredes, Les restes estan perdudes enmig del bosc. | <p>Restes d'un mas medieval situat entre la casa de Soldevila i el Jou. Es localitzen al darrer revolt abans d'arribar-hi en uns planells a sota de la carretera després de creuar unes mulleres. Les restes estan orientades a sud-est. Com la resta de casos es tracta d'estructures de planta rectangular i disposades en terrasses artificial aprofitant les vessants de dos carenes o serrats. Normalment es troben en un extrem. Les construccions estan delimitades per murs de pedra d'uns 60 cm. D'ample, unides en sec. Les cantonades són en pedra més ben treballada i de mides més grossses. Conserva en alguns casos dues filades de pedra. L'interior de les estructures està cobert de vegetació però s'endevinen arreu petites habitacions i munts de pedres. Sembla que aquest mas presentava unes dimensions més grans a la resta d'edificis estudiats amb dues o més cambre i coberts per al bestiar.</p> | 08099-135 | A prop de Soldevila | <p>Resulta dificil datar l'origen d'aquest mas, ja que a diferència d'altres masos del municipi no en tenim documentació. Amb tot podriem suposar que en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç el 984 i en la consagració de Sant Llorenç (983) s'esmenta que a sant Climent de Vallcebre hi havia 18 masos 'Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt'. Un d'aquests 18 masos es podria referir en aquestes ruïnes. Sempre més va pertànyer a la parròquia de Sant Climent de Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre</p> | 42.2001500,1.8597500 | 405863 | 4672628 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51033-foto-08099-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51033-foto-08099-135-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una estructura d'origen possiblement alt-medieval que queda amagada darrere la vegetació i dels arbres. Aquestes construccions es situaven als vessants dels serrats, orientats a migdia i en forma terrassada. Corresponien amb habitatges molt simples compostos per dues o més habitacions en funció de la importància del lloc. Solien tenir una planta baixa amb parets de pedra i tapia i la casa tenia dues habitacions; una per la llar i l'altre com a dormitori. Les corts i quadres per al bestiar solien estar en coberts annexos. Segurament va quedar abandonat amb la pesta negra igual que el mas anterior. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51034 | Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soldevila-0 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56.SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III</p> | XIII-XVIII | Els coberts i pallisses han estat reconstruïts de forma fidel i curosa. La casa principal està completament enrunada. | <p>Conjunt arquitectònic format per les restes de l'antic mas de Soldevila amb els seus coberts i era annexos en uns plans més elevats al sud-est de la Torre de Foix i sota els cingles de Vallcebre. El mas pròpiament dit i avui completament enrunat es situava a la part més alta del conjunt. Presentava una planta més aviat quadrada amb una orientació sud-est i la façana principal mirant a l'oest. En una zona més alta hi havia l'era de batre. Les parets sud i nord presenten un millor estat que la resta de parets que han estat enderrocades i només se n'aprecien els fonaments. Entre les restes que hi ha visibles en cal destacar la boca del forn i una obertura coronada en arc de mig punt amb les dovelles col·locades a sardinell que comunicava amb les corts dels porcs. La resta d'estructures de la casa principal estan cobertes de vegetació i de runa. L'aparell visible de les parts conservades és de carreus de pedra més aviat ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars. Les cantonades són en pedra picada i encara hom hi pot observar les restes d'alguna llinda de fusta. A la banda sud-oest i en una cota més baixa hi ha un cos d'edifici de planta rectangular disposat formant terrassa natural i construït amb aparell de maçoneria de pedra treballada i escairada i amb dues grans obertures a la façana separades per un pilar central que sosté la coberta. La teulada és a dues vessants de teula ceràmica damunt una estructura de formigó a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Aquest cos s'utilitza com a pallissa. A la banda nord-oest de la casa principal hi ha un altre cos d'edifici rectangular que ha estat refet recentment i que s'organitza també en terrasses. La part més propera a la casa presenta una estructura rectangular amb alguns angles arrodonits i amb un aparell de maçoneria d pedra mal treballada, unida amb argamassa de calç i disposada en filades irregulars. Té un accés mitjançant una porta coronada en arc rebaixat amb les dovelles de pedra tosca al mig de l'angle corbat. Aquesta porta dona pas a un àmbit que havia estat antigament cobert amb una volta de canó rebaixada i construïda en pedra tosca; els arrencaments de la qual s'han conservat. Damunt aquesta volta hi recolzen les parets d'aquest cos i també uns pilars quadrats que suporten la coberta, avui de bigues de formigó, que segueix la mateixa disposició que la original amb un únic vessant orientat a sud-est. Aquest cos s'empra com a explotació ramadera i ha estat reconstruït d'una manera fidel respectant tots els elements i volumetria originals</p> | 08099-136 | Al sud-est de la Torre de Foix. | <p>Resulta dificil datar l'origen d'aquest mas, ja que a diferència d'altres masos del municipi no en tenim documentació. Amb tot podriem suposar que en l'acte de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç el 984 i en la consagració de Sant Llorenç (983) esmenta que a sant Climent de Vallcebre hi havia 18 masos 'Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt'. Un d'aquests 18 masos es podria referir en aquestes ruïnes. Sempre més va pertànyer a la parròquia de Sant Climent de Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre. Posteriorment aquest mas el tenim esmentat en un document referent a la Vedella on al 1322 un home de Fígols va vendre el mas Soldevila de la parròquia de Sant Ciprià. Podria tractar-se d'un altre mas amb el mateix nom. El cas és que aquest mas degué continuar actiu després de la pesta ja que les reformes de l'època moderna són ben presents i sembla ser que es va mantenir habitat fins ben entrat el segle XX. Quant es va abandonar i la casa es va enrunar perque en vengueren les seves teules</p> | 42.2073600,1.8543900 | 405431 | 4673435 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51034-foto-08099-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51034-foto-08099-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51034-foto-08099-136-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Els coberts han estat reconstruïts de manera curosa respectant l'antiga tipologia i distribució originals, S'han rejuntat les parets antigues i les parts que s'han reconstruït, de nou ho han fet amb diferenciació. Consta que el paviment de la cambra coberta amb volta era de lloses de pedra i còdols de riu. Per no malmetre'l es van cobrir amb geo tèxtil i al seu damunt es va fer una solera de formigó que respecta la pavimentació antiga situada uns 20 cm. Per sota de la cota actual. Tot aquest conjunt arquitectònic queda delimitat per les parets de l'era que tanca el recinte a manera de baluard. Prop de la casa hi ha una bassa, a avui seca emprada pel regadiu i que s'omplia mitjançant l'aigua d'un pou. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51030 | Sant Climent de Vallcebre o de la Torre de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-climent-de-vallcebre-o-de-la-torre-de-foix | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.ViGUÉ, JORDI; BASTARDES, ALBERT (1978) .Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà Artestudi.Barcelona, 1978: DDAA (1982). ' Església de Sant Climent de Vallcebre o Sant Climent de la Torre de Foix' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XI-XII | Restaurat recentment per SPAL. Se n'han consolidat les parets, cosit les fissures i se n'ha refet la volta esfondrada en formigó i s'ha cobert amb teula ceràmica | <p>Es tracta d'un edifici que malgrat estigui en un avançat estat de ruïna manté els trets característics de l'arquitectura romànica. Consta d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera i amb una finestra de doble esqueixada orientada a llevant. Aprofitant el gruix dels murs s'obren un seguit de capelles o arcosolis coronats en arc de mig punt i amb restes pictòriques. La porta d'entrada emmarcada per dos arcs cecs està presidida per un esvelt campanar de cadireta de dos ulls que ocupa l'amplada de la nau i li configura un aspecte molt característic. Conserva traces de la volta de canó que hauria cobert la nau així com algunes lloses de la seva coberta. Segons l'aparell dels seus murs a base de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i formant filades més aviat regulars permet datar aquest temple a mitjans del segle XI. A la capçalera hi ha un fris decoratiu en dent de serra sota el ràfec de la teulada. Conserva restes del mobiliari litúrgic amb algunes capelles amb restes d'altars de guix i decoració pictòrica de tipus neoclàssic i també el retaule major. A la paret de migdia es conserva l'antiga porta d'entrada composta per un arc de mig i muntants de pedra, avui cegada.</p> | 08099-132 | Al lloc de la Torre de Foix | <p>Antigament se l'anomenava Sant Climent de Vallcebre, ja que el terme torre de Foix es va afegir al segle XIV quant els senyors de Foix construïren la casa forta que hi ha al costat. Les referències més antigues que tenim són de l'any 983 coincidint amb la consagració del monestir de Sant Llorenç on passa a formar part del seu domini. Consta que l'any 1004 Guifré comte de Cerdanya i Oliva, abat de Ripoll donaren al monestir de Sant Llorenç, 18 masos situats al terme de Sant Climent Segons Serra i Vilaró, d'aquesta església en conservem el trasllat de l'acta de consagració feta l'any 1042 per l'arquebisbe de Narbona, l'abat de Sant Llorenç i el comte de Cerdanya amb les afrontacions del seu terme el qual limitava amb el riu Llobregat i la via Berguedana a l'est, al sud amb el riu Eina ( actual riera de saldes) i a l'oest amb el 'grau de marvà i el riu de Ralp' coincidint amb l'estret de Vallcebre. En aquesta consagració s'esmenta que s'hi trobaren les relíquies de santa Maria, i els vestit de Sant Climent, Sant Vicenç i Sant Marçal que van ser consagrats en un altar pel bisbe Eriball d'Urgell i l'arquebisbe de Narbona. El lloc i l'església de Sant Climent de Vallcebre devien quedar inclosos en el terme del castell de Fígols, car l'any 1062 l'arxiprevere Ramon va fer donació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà d'un alou, situat al comtat de Berga, a Vallcebre, dins els límits del castell esmentat. Aquesta propietat de dimensions bastant grans, limitava a l'est amb el Jou i amb terres de Sant Llorenç, al sud amb la parròquia de Sant Salvador de la Vedella i el Llobregat. a l'Oest amb la Serra d'Ensija i , al nord, amb un Monte Cazuan, de difícil localització. El domini de les terres de Vallcebre juntament amb les de Fumanya i Vilosiu va ser motiu de litigis entre els senyors de Berga i el monestir de Sant Llorenç prop Bagàl seu domini degut a la posició estratègica. Aquests afers acabaren amb una sentència del comte reconeixent la propietat del monestir. Al segle XIV aquesta església esdevé una sufragània de la parròquia de Sant Julià i santa Maria i coneguda ja pel seu nom actual, Sant Climent de la Torre de Foix. Al segle XVII i XVIII degué patir algunes transformacions i possiblement va ser abandonada al segle XIX. Avui dia ha estat consolidada</p> | 42.2090500,1.8579800 | 405730 | 4673618 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51030-foto-08099-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51030-foto-08099-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51030-foto-08099-132-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Barroc|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest edifici que esta essent objecte de restauracions per part de SPAL (Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona) essent consolidat amb cura on se n'ha tornat a refer l'antiga volta amb ciment armat per diferenciar la part de pedra i cobert la teulada amb teula ceràmica. Se n'han cosit les esquerdes i tapat les fissures de manera que avui dia està fora de perill d'esfondrament. Arran dels treballs de restauració se n'han sanejat els paraments i hi podem apreciar diferents fases constructives. Així a la façana sud i nord es pot veure una primera fàbrica propera a la capçalera amb aparell de carreuons que sembla correspondre a una obra del segle XI i la part de més a ponent amb l'antiga porta d'entrada coronada per un arc adovellat de mig punt i un pilar adossat que sembla pertànyer a la fàbrica consagrada al 1140. Finalment la part de ponent està molt retocada amb decoració a la façana mitjançant dos arcs cecs ens faria pensar en un hipotètic campanar de torre situat als peus de la nau que quedaria reemplaçat per l'esvelta espadanya actual a mitjans del segle XVIII. De l'església en procedeix una pica baptismal, exposada avui a Sant Llorenç i encara visible en algunes fotografies de mitjans dels anys setanta. Va ser extreta per Mn. Enric Bartrina. | 93|96|92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51032 | Ruïnes d'un antic mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-antic-mas-2 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56.SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III</p> | XI-XIV | Cobert de vegetació i de bosc. | <p>Restes arqueològiques d'un mas d'origen medieval situat ens una zona boscosa del damunt de la Torre de Foix entre dues carenes que separen la casa de Soldevila amb la de Caselles i prop d'un indret que els mapes topogràfics hi esmenten 'el mas verd'. Com la resta d'exemples esmentats es tracta de les restes d'una construcció de planta rectangular orientada a migdia i delimitada per murs de pedra d'uns 50 a 60 centímetres d'ample units en sec. Queda amagat entre la vegetació en un cap de carena i disposat en forma de terrasses. Al voltant d'ell s'hi aprecien altres restes d'estructures.</p> | 08099-134 | Damunt de la torre de Foix en una zona propera a la casa de Soldevila | <p>Resulta dificil datar l'origen d'aquest mas, ja que a diferència d'altres masos del municipi no en tenim documentació. Amb tot podriem suposar que en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç el 984 i també a la consagració de Sant Llorenç (983) s'esmenta que a sant Climent de Vallcebre hi havia 18 masos 'Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt'. Un d'aquests 18 masos es podria referir en aquestes ruïnes. Sempre més va pertànyer a la parròquia de Sant Climent de Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre</p> | 42.2092600,1.8549000 | 405476 | 4673645 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51032-foto-08099-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51032-foto-08099-134-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una estructura d'origen possiblement alt-medieval que queda amagada darrere la vegetació i dels arbres. Aquestes construccions es situaven als vessants dels serrats, orientats a migdia i en forma terrassada i corresponien amb habitatges molt simplesde dues o més habitacions en funció de la importància del lloc. Solien tenir una planta baixa amb parets de pedra i tapia i hi tenien dues cambres; una per la llar i l'altre com a dormitori. Les corts i quadres per al bestiar solien estar en coberts annexos. Segurament va quedar abandonat amb la pesta negra igual que el mas anterior. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51029 | Elements arquitectònics i restes d'enteixinats de la Torre de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-i-restes-denteixinats-de-la-torre-de-foix | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. COROMINAS I CAMP, RAMON i COROMINAS I CAMP, JAUME (1987). 'La Torre de Foix' a L'erol núm.21 Berga, tardor 1987. SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i Vol. III. SERRA I ROTÉS, ROSA (1990), 'La torre de Foix'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XIV-XV | Conservats a l'interior de la planta primera, La propietat en té cura i n'és conscient del valor d ela casa fet que ajuda a preservar els seus valors arquitectònics i artístics. | <p>A l'interior del mas de la torre es conserven molts elements que corresponen amb la seva antiga distribució interna del període medieval. Entre tots ells en cal destacar les restes dels enteixinats de la sala noble o 'domus medieval'. Es tracta d'un conjunt de 5 caps de biga tallats en fusta de roure que es localitzen encastats a les parets nord i sud de l'antiga sala i que tenen la funció de sostenir una biga de fusta travessera paral·lela a la paret i que alhora sostenia la vegueria dels antics enteixinats de fusta, avui desapareguts i substituïts per revoltons de guix. Aquestes bigues o permòdols tenen els caps treballats simulant figures humanes i fantàstiques i correspon amb un element molt comú als enteixinats gòtics conservats en molts castells i palaus catalans. El sostre de bigues de la catedral de Tarragona o els antics enteixinats del castell de Peratallada amb els escuts dels Cruïlles serien els exemples més monumentals. Tot i així i dines els territoris de la baronia dels Pinós hi han exemples conservats a la vila de Bagà, a les cases de Cal Agutzil amb bigues externes simulant caps humans, al palau dels Pinós de Bagà, a la mateixa casa dels Foix-Solanell als porxos de Bagà o a la casa de Vilella a Guardiola. Aquests elements estan datats de mitjans del segle XIV i XV. Altres elements a destacar dins de la casa en serien la campana de la xemeneia de la llar de foc de forma quadrada i situada al centre de la sala, la pica de l'aiguamans i, a l'interior de la torre annexa, la distribució originaria de la cambra senyorial. S'hi conserva encara l'antiga alcova per al llit de fusta, el tinell amb les prestatgeries, la campana de la llar de foc amb la biga decorada en motius en escacat similars als de les finestres de la casa de Vilella, del Puig de l'obaga de Gisclareny on hi ha una campana idèntica o a la casa de Cal Agutzil de Bagà, antiga casa dels Tomich. Les parets de la sala presenten algunes incisions simulant rosetes i altres grafits de notable interès</p> | 08099-131 | Al lloc de la Torre de Foix | <p>El mas de Sant Climent possiblement ja existia al segle X coincidint amb les donacions que es fan al monestir de Sant Llorenç que segons ens esmenten en la seva acta de consagració i havia divuit masos 'Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt' De tots aquest masos,un d'ells podria ser la torre. Poc després i en l'acta de consagració de la veïna església de Sant Climent no s'esmenta enlloc la torre ni el mas. El topònim de la torre 'ça torre' es comença a utilitzar a partir del 1317 quan es documenta l'església de Sant Vicenç de ça torre. Aquest 'ça torre' podria referir-se a aquesta construcció car els documents esmenten l'advocació de Sant Vicenç juntament amb la de Sant Climent tenint en compte que el document de 1140 cita els dos altars. Aquesta hipòtesi lligaria també amb el testament d'Estefania Isarna de 1197 la qual i malgrat faci al·lusió a Sant Julià i Santa Maria de Vallcebre esmenta una donació que ens fa pensar en la localització d'aquest mas. '.Relinquo a Pere ipsa honore , quem habet a ipsa torre ea sub parroquia de ipso regale in anteo et ego Bernat et Pere' Aquesta referència podria ser al·lusiva a la torre. Posteriorment aquest mas.degué ser profundament reformat al segle XIV iXV quant passà a mans de la família de Foix que també residia Bagà. De fet el mas és esmentat a partir de 1457 quant l'abat de sant Llorenç aprova la compra que fa Joan Pere de Foix, Batlle de la vila de Bagà i procurador general de la baronia de Pinós per aquesta casa. La seva adquisició pels senyors de Foix, molt lligats a la família de Pinós recau en un motiu estratègic de dominar unes terres que eren molt conflictives entre els senyors de la zona per al control del camí de Berga a Bagà. Els Foix tingueren un fort prestigi dins la baronia ja que a banda de ser procuradors i batlles també van ser promotors d'obres de certa importància com podia ser l'hospital i van ser enterrats a l'església de Sant Esteve de Bagà. Posteriorment els Foix s'emparentaren amb els Solanell, cognom que s'ha mantingut fins que la casa ser comprada per Carbons de Berga.</p> | 42.2092800,1.8579600 | 405729 | 4673644 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51029-foto-08099-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51029-foto-08099-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51029-foto-08099-131-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La relació amb la baronia dels Pinós i Bagà va fer que els mestres constructors de cases empréssin les mateixes tècniques i tipologies constructives a les diferents construccions que hi intervenien. Aquesta casa al pertànyer als batlles de Bagà va ser la causa que aquestes relacions hi arribéssin i es construis amb les mateixes tècniques que s'empraven a la vila. | 93|85 | 47 | 1.3 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||
| 51028 | Torre de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-foix | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. COROMINAS I CAMP, RAMON i COROMINAS I CAMP, JAUME (1987). 'La Torre de Foix' a L'erol núm.21 Berga, tardor 1987. SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i Vol. III. SERRA I ROTÉS, ROSA (1990), 'La torre de Foix'. Invenatari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XIV-XV | Els propietaris n'han tingut molta cura i interès en mantenir-la en el seu estat original donada la seva importància com a monument i n'han refet la seva coberta. | <p>Conjunt arquitectònic assentat en un altiplà a la dreta del Llobregat damunt d'uns cingles denominats com a 'cingles de la torre'. Està compost per l'antic mas fortificat amb la seva torre homònima i un seguit de coberts i pallisses annexos. El mas correspon amb una interessant construcció gòtica que consta de dues parts ben diferenciades: una torre de planta rectangular amb planta baixa i tres pisos superiors coberts a un únic vessant i el mas pròpiament dit. Inicialment aquestes estructures estaven separades i integrades dins un mateix recinte fortificat que amb el temps foren integrats en un sol edifici de tipus clàssic de tres cossos amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud. La torre es situa a l'extrem sud-est del conjunt. Té una planta quadrada amb la base atalussada i tres plantes pis, comunicats internament per una escala de caragol. La coberta de la planta baixa i també del primer pis és en volta de canó i la resta és amb forjats de fusta que descansen damunt de permòdols de pedra. La darrera planta ha estat escapçada i integrada a la moderna masia. Hi ha un clar predomini del massís respecte el buit atès que es tracta d'una construcció fortificada. Només hi trobem una obertures en arc de mig punt a la planta tercera que correspon amb la fàbrica original ja que la porta oberta a la planta baixa i la finestra del primer pis corresponen amb obres molt tardanes. També s'hi observen diferents espitlleres en sèrie de dues al segon i tercer pis i una darrera per arma de foc a la planta baixa. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra calcària, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars. Les cantonades són de pedra picada i conserva restes d'encintat decoratiu simulant carreus de pedra Annex a la torre hi ha el cos del mas i del que se n'aprecia clarament la part medieval amb una planta rectangular composta per una planta baixa i dos pisos amb coberta a dues vessants. Aquest cos actualment està embegut pel d'una moderna masia de tipus clàssic que l'uneix amb el cos o volum de la torre. L'accés es situa a la banda est i està formada per un arc adovellat en pedra picada Al primer pis s'hi obren tres finestres coronades en arc de mig punt de les quals les dues de tramuntana corresponen amb la fàbrica original i estan alternades per sengles espitlleres defensives. Aquesta disposició d'obertures també es repeteix a la façana nord amb sèries de tres finestres en arc i espitlleres. A tocar de la cantonada est hi ha unes mènsules que haurien sostingut un cos quadrat possiblement una latrina. A la façana est hi ha annexionat el cos quadrat del forn de pa. També s'hi observen a nivell del segon pis les obertures d'arc de mig punt, encara que en aquesta façana estan més alterades. Finalment la façana sud és la que té més modificacions ja que correspon amb l'ampliació de la casa en època moderna En cal destacar la presencia d'un arc rebaixat a nivell de la planta primera que coincideix amb una eixida descoberta. L'aparell de les façanes que conserven restes de l'antic mas medieval són amb un aparell de carreus de pedra més aviat mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars. Les cantonades són en pedra picada. La part afegida en època moderna és amb aparell de maçoneria. L'interior del mas està distribuït en tres cossos que corresponen amb tres crugies i de les que tant sols la que hi ha a tramuntana coincideix amb la planta de l'antic mas medieval.</p> | 08099-130 | Al lloc de la Torre de Foix dominant el Llobregat. | <p>El mas de Sant Climent possiblement ja existia al segle X coincidint amb les donacions que es fan al monestir de Sant Llorenç que segons ens esmenten en la seva acta de consagració i havia divuit masos 'Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt' De tots aquest masos,un d'ells podria ser la torre. Poc després i en l'acta de consagració de la veïna església de Sant Climent no s'esmenta enlloc la torre ni el mas. El topònim de la torre 'ça torre' es comença a utilitzar a partir del 1317 quan es documenta l'església de Sant Vicenç de ça torre. Aquest 'ça torre' podria referir-se a aquesta construcció car els documents esmenten l'advocació de Sant Vicenç juntament amb la de Sant Climent tenint en compte que el document de 1140 cita els dos altars. Aquesta hipòtesi lligaria també amb el testament d'Estefania Isarna de 1197 la qual i malgrat faci al·lusió a Sant Julià i Santa Maria de Vallcebre esmenta una donació que ens fa pensar en la localització d'aquest mas. '.Relinquo a Pere ipsa honore , quem habet a ipsa torre ea sub parroquia de ipso regale in anteo et ego Bernat et Pere' Aquesta referència podria ser al·lusiva a la torre. Posteriorment aquest mas.degué ser profundament reformat al segle XIV iXV quant passà a mans de la família de Foix que també residia Bagà. De fet el mas és esmentat a partir de 1457 quant l'abat de sant Llorenç aprova la compra que fa Joan Pere de Foix, Batlle de la vila de Bagà i procurador general de la baronia de Pinós per aquesta casa. La seva adquisició pels senyors de Foix, molt lligats a la família de Pinós recau en un motiu estratègic de dominar unes terres que eren molt conflictives entre els senyors de la zona per al control del camí de Berga a Bagà. Els Foix tingueren un fort prestigi dins la baronia ja que a banda de ser procuradors i batlles també van ser promotors d'obres de certa importància com podia ser l'hospital i van ser enterrats a l'església de Sant Esteve de Bagà. Posteriorment els Foix s'emparentaren amb els Solanell, cognom que s'ha mantingut fins que la casa ser comprada per Carbons de Berga.</p> | 42.2094800,1.8587600 | 405795 | 4673665 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51028-foto-08099-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51028-foto-08099-130-3.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta notable construcció reuneix les característiques pròpies d'un mas torre fortificat de l'època medieval i el converteix en un dels edificis més singulars del municipi de Guardiola i un dels més importants de la comarca del Berguedà. Ramon Corominas i Camp, en el seu article publicat a l'Erol en fa una hipòtesi i un dibuix axonomètric restituïu. Segons ell l'aparença originària seria d'una torre quadrada de planta baixa i tres pisos amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i també per un cos rectangular destinat a 'domus' o mas medieval compost per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La comunicació amb la torre es faria per una passarel·la de fusta oberta al primer pis que permetria el refugi dels seus senyors en cas de setge a la torre esmentada, motiu del que la torre tindria tots els serveis bàsics per acollir-hi la família nobiliària en cas d'atac. La torre i el mas estarien tancats per un recinte rectangular que tindria les mateixes dimensions que la masia existent i amb accés des de la part posterior mitjançant una rampa sostinguda per un arc o volta de pedra. Aquesta rampa conduiria en una mena de pati d'armes que coincidiria amb la crugia central de la casa i en el que s'accediria a la 'domus' per un portal adovellat. La tipologia constructiva de la casa i també dels elements decoratius ens permet datar aquest edifici de mitjans del segle XIV i principi del segle XV. Paral·lels propers els trobaríem en alguns elements del Palau dels Pinós de Bagà, la casa dels Solanell de la plaça Galceran de Pinós de Bagà a la que corresponia en una mateixa família, la casa Agutzil a Bagà i el mas de la torre de Faia a Gisclareny el qual hauria tingut una fisonomia similar a la Torre de Foix. | 93 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||
| 51031 | Ruïnes d'un antic mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-antic-mas-1 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56.SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.</p> | XI-XII | Estan en una zona boscosa molt a prop d'una esllavissada produïda per les explotacions mineres i en cas de fortes pluges pot desaparèixer. | <p>Es tracta de les ruïnes d'un antic mas d'origen medieval localitzat en uns boscos de sota de la torre de Foix i prop d'una esllavissada de damunt de les mines del Collet. Actualment les restes estan embegudes per una zona boscosa. Consten d'una estructura rectangular orientada en sentit est-oest amb una o dues habitacions separades per murs de pedra d'uns 60 centímetres d'amplada. L'aparell dels murs és de pedra, unida amb argamassa de calç i en sec. Es tracta del típic mas d'època medieval format per una sola planta i amb dues habitacions i coberts per al bestiar. Aquets tipus de mas presenta moltes relacions amb altres masos del municipi.</p> | 08099-133 | En uns camps de sota la Torre de Foix. | <p>Resulta dificil datar l'origen d'aquest mas, ja que a diferència d'altres masos del municipi no en tenim documentació. Amb tot podriem suposar que en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç el 984 i en la consagració de Sant Llorenç (983) esmenta que a sant Climent de Vallcebre hi havia 18 masos 'Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt'. Un d'aquests 18 masos es podria referir en aquestes ruïnes. Sempre més va pertànyer a la parròquia de Sant Climent de Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre.</p> | 42.2106100,1.8618100 | 406049 | 4673787 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51031-foto-08099-133-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Màs d'orígen alt-medieval i similar als descrits a les fitxes (02,60,108) entre d'altres. Aquest mas tindria una disposició similatr als masos de Vilosiu excavats per J. Bolós i M. Riu i també a Sant Sadurni de Rotgers | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51106 | Pont de cal Cucurull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-cucurull | <p>ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. P-16-22. SERRA ROTES, R (2005). El tren de Manresa a Guardiola. Zenobita edicions.</p> | XX | L'ull central del pont ha estat reparat amb formigó pòrtland | <p>Pont de l'antic ferrocarril construit a principi del segle XX per fer passar la línia ferroviària per damunt del Llobregat i situat paral·lel al viaducte de la C-16. al costat de la 'font de la set' o 'font seca'. Consta d'una construcció de caire civil composta per tres arcades de mig punt amb arc de doble rosca de maó ceràmic, que decansen damunt de dues pilastres rectangulars. La caixa principal és de carreus de pedra mal treballats, units amb ciment i filades irregulars. Els pilars trambé són de pedra amb una petita cornisa bisellada on hi recolza cadascun dels ulls del pont. Té una longitud d'uns 45 metres i una amplada d'uns 2 metres. L'ull central del pont ha estat reparada amb obra de formigó armat. A l'estrep nord hi ha el túnel del Canal industrial.</p> | 08099-208 | Al Collet d'Eina prop de la font de la Set | <p>La substitució de les activitats agrícoles i ramaderes per la moderna industrialització del textil i la mineria provocà que la gent dels nuclis rurals del municipi actual de Guardiola s'agrupessin en una zona més ben comunicada, prop del riu que aprofitava una bifurcació dels camins de Bagà i de La Pobla al voltant de l'Hostal nou. Així va ser com va néixer el nucli de Guardiola a l'actual emplaçament prop de les fàbriques de ciment del Collet i del Clot del Moro. Arran de la construcció de la colònia industrial del collet que comportà l'allargament de la línia Manresa a Berga i de Berga i Guardiola . La construcció del 'ferrocarril económico Manresa-Berga' va ser iniciativa dels industrials del sector tèxtil del Llobregat per unir les seves colònies amb els nuclis més poblats com serien el cas de Manresa i Barcelona. El primer projecte de 1879 es va començar a portar a terme el 1881 i justament tres any després, el 1884 la línia arribava a Sallent. Poc després les van seguir les poblacions de Puig Reig i finalment el 1887 el ferrocarril arribava Cal Rosal (Olvan). La ciutat de Berga estava situada en una zona més elevada, s'havia de modernitzar i per això calia una forta inversió en industrialització que va venir promoguda per la mà de Marcel·lí Boixader el qual va projectar un canal industrial que havia de portar l'aigua des de la resclosa situada a la zona del 'collet' fins a la fàbrica del Canal situada a Berga. Aquesta conducció significà una utilització gratuïta de l'aigua a les colònies situades Llobregat avall. El 1881. 'La companyia minera de Ferrocarril y minas de Berga S.A' obtenia del ministerio de Fomento la concessió per ampliar la línia fins a Guardiola. Per a la seva execució es va contractar a l'empresa italiana 'Gavaretti, Vallido, Bovio &Cia' que ja explotava les mines de Sant Corneli. A cercs hi va construir un carrer de cases i també un cantina però aquestes inversions no van ser suficiens per eixugar el deute que aquesta empresa venia acumulant des de feia temps i van acabar amb la seva ruïna. El 1890 les empreses de 'Ferrocarriles y minas de Berga S.A i Ferrocarril Económico Manresa-Berga' es van fusionar en una de sola promoguda per Lluís G. Pons i Enrich (amo de Cal Pons) i J.E. Olano de Loyzaga, amo de les mines de Cercs i enginyer de mines. Aquesta nova companyia és la que va portar el tren fins a Guardiola el 1904. Inicialment el projecte del ferrocarril de Guardiola havia d'arribar a la zona del Collet on hi havia la colònia agrícola dels Pujol de Berga i també la captació del canal industrial, propietat de la família dels Boixader. Aquest doble joc d'interessos va despertar la prudència del Sr. Olano que va acabar allargant la línia fins a la zona de 'La Ribera' on hi va situar l'estació terminal. La posada en funcionament de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro va incentivar la construcció d'una línia de via estreta que unís Guardiola amb la fàbrica de ciment i donés origen al 'carrilet' . Ambdues línies tenien com a estació terminal la població de Guardiola on hi tenien tots els serveis necessaris d'una estació terminal d'aquestes característiques (cotxeres, dipòsits d'aigua, tallers per a reparar les màquines) Aquest servei es va mantenir en funcionament fins el 1972 on la substitució del tren per l'automòbil en carretera, la crisi de la fàbrica de ciment i del carbó així com la construcció d'un embassament a la Baells que inundava terrenys per on passava el ferrocarril van obligar a clausurar la línia fèrria. La línia Guardiola la Pobla ho havia fet el 1966 i poc després (el 1973) es va tancar la línia de Sallent a Olvan. El 1979 l'edifici de l'estació va a passar a mans de l'ajuntament de Guardiola que li va donar un ús cultural. Des de 2003 acull una exposició de 150 anys de la posada en funcionament d ela línia de Barcelona a Mataró.</p> | 42.2115300,1.8688200 | 406629 | 4673882 | 1904 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51106-foto-08099-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51106-foto-08099-208-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest pont va ser escenari d'un descarrilament del ferrocarril a la dècada dels anys seixanta. Arran de la clausura de la línia Olvan-Guardiola el 2 de febrer de 1972, el pont va quedar inutilitzat i des de llavors roman com un testimoni del passat al costat de la carretera C-16. Tot i així es manté en bon estat de conservació | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50938 | Bocamina de la Fai, de la Torre o del Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamina-de-la-fai-de-la-torre-o-del-boter | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga.</p> | XX | Sense ús. | <p>Actualment només es visualitza enmig del bosc l'esvoranc on hi hauria hagut l'entrada o boca mina amb restes de l'escombrera. Una part d'aquesta explotació va ser destruïda per les explotacions a cel-obert.</p> | 08099-40 | Sota de la Torre de Foix. Damunt de la mina on cementos collet explota la pedra pel ciment | <p>Explotada de 1937 a 1945. Durant la guerra civil la van obrir Josep Calmet i Julià Roure veïns de Guardiola. Aquestes mines van ser obertes per la guerra per evitar els allistaments i la Generalitat subvencionava el carbó dels particulars. Posteriorment va ser reutilitzada per Carbones de Berga S.A la qual la va continuar explotant i la va comunicar amb la mina vella del Collet el 1941. Va ser abandonada en aquest moment.</p> | 42.2121900,1.8633000 | 406174 | 4673961 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50938-foto-08099-40-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cssacante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 51104 | Font de la Set | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-set | <p>COROMINAS I CAMP, R; COROMINAS I CAMP, JAUME (1987). 'El far, Sant Ciprià de Fígols i Sant Salvador del Jou' a Erol. Núm. 21.</p> | XIV | Muntat en forma de monument públic. | <p>Restes d'un arc ogival provinent de l'antic hostal de l'Alfar i que va ser desmuntat el 1984 per les obres d'ampliació de la C-16 en el tram del trencall de Malanyeu. Es tracta d'un arc ogival de pedra picada d'uns tres metres d'alçada i amb les dovelles de pedra ben treballada. L'arc, avui muntat en un berenador de la carretera, formava part del conjunt arquitectònic de l'antic hostal datat del segle XIV. Corresponia amb la divisió interna de la cambra de l'hostal amb tres crugies separades per arcs en ogiva que sostenien el sostre. Només es va salvar un d'ells que va ser desmuntat i col·locat al lloc actual. L'hostal va ser documentat per Ramon Corominas i Camp.</p> | 08099-206 | Al Collet d'Eina | <p>El topònim d'Alfar en aquest antic hostal fortificat venia de la torre o far que segons els autors era uns 400 metres més amunt i al capdamunt del cingle del Jou, al costat de les ruïnes de la capella. Segons els Germans Corominas, aquesta torre era un punt de vigilància intermedi entre el castell de Guardiola i també el Baix Berguedà. Posteriorment i arran del seu abandonament aquest nom seria traslladat a la casa 'del far' situada a l'encreuament del riu Malanyeu en un lloc que a més de fer d'hostal, es cobraven tributs i impòsits de barra per estar situada al costat de l'antic camí ral de Berga a Bagà.</p> | 42.2127100,1.8697400 | 406706 | 4674012 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51104-foto-08099-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51104-foto-08099-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51104-foto-08099-206-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Pere cascante i Torrella | Corresponia amb una estructura rectangular composta de planta baixa i un primer pis amb coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Estava il·luminat per finestres d'arc de mig punt en bloc monolític que donaven pas a la cambra principal dividida en tres crugies i separades per arcs en ogiva de perfil apuntat i de pedra picada. Conservava la planta baixa i part del primer pis amb un aparell de pedra amb carreus ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç. Va ser destruït arran de les presents obres. | 93|85 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50936 | Bocamina del Casalot o mina la Fuente | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamina-del-casalot-o-mina-la-fuente | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33.COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | Practicament desapareguda. | <p>Restes d'una mina avui quasi desapareguda i situada damunt de la mina vella del Collet. Ha estat identificada per les explicacions i informació facilitada per Josep Oriola. La boca mina està completament coberta de vegetació i només s'identifica part del terrer i el forat per on extreien el material.</p> | 08099-38 | Damunt de la mina vella del Collet i la Torre de Foix | <p>Explotació extreta d'un plànol de 1923 pertanyent a Carbones de Berga i actualment desapareguda. Per damunt de la mateixa el mateix plànol esmenta la 'mina Lafuente'. El topònim de 'Casalot' ens podria fer pensar en l'existència d'una antiga casa avui desapareguda o inexistent. Va ser una explotació de carbó però no en coneixem més dades.</p> | 42.2133400,1.8623500 | 406097 | 4674090 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50936-foto-08099-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50937 | Mina de pedra de la Torre de Foix (vella i nova) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-pedra-de-la-torre-de-foix-vella-i-nova | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . P.31-33. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON 1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga. SERRA I ROTÉS, R; RUSSINYOL, SELLÉS, C (1997). Inventari de Patrimoni industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la Ciència i la tècnica de Catalunya.</p> | XX | En funcionament. | <p>Mina d'extracció de pedra per a la fàbrica de Cementos Collet que es continua explotant des del 1982 fins al 1996 quant va ser suprimida per la nova. Es conserva en molt bon estat ja que encara està en ús. La mina amb una longitud considerable té una amplada d'uns tres metres i està construïda en formigó i pedra. Al costat de l'entrada hi ha la maquinària de ventilació i l'accés es practica mitjançant vagonetes.</p> | 08099-39 | A l'obaga de la torre i per damunt de les bocamines del Collet | <p>Mina d'extracció de pedra per a la fàbrica de Cementos Collet S.A i que es va continuar explotant des del 1982 fins al 1996 quant va ser abandonada. El 1995 s'obre una altre boca inferior amb el mateix propietari i que actualment encara funciona. La mina vella era damunt de l'actual.</p> | 42.2135900,1.8639800 | 406232 | 4674116 | 1982 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50937-foto-08099-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50937-foto-08099-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Encara en funcionament ja que és on s'extreu la pedra per a fer el ciment de Cementos Collet. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 51018 | Resclosa i canal industrial de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-industrial-de-berga | <p>COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions.NOGUERA; JOSEP ( 1990). La ciutat de Berga en temps del canal industrial. Àmbit de Recerques del Berguedà SERRA, ROTÉS,ROSA; SELLÉS, RUSINYOL,CARME (1997). 'El canal industrial de Berga'. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.</p> | XX | Encara es manté en funcionament. | <p>Es tracta d'una resclosa de gran superfície que abraça tota la llera del riu Llobregat aigües avall del pont vell de Guardiola i sota de la central del Collet. Aquesta resclosa està construïda amb aparell de maçoneria i pedra i d'ella en surt la captació del canal industrial de Berga que té una longitud de 20'05 Km. D'aquests 25 Km un 65% discorren a cel obert i la resta és en túnels o foradades també ponts i aqüeductes dels que en cal destacar el de la riera de Peguera. Presenta una amplada de 3 metres i una profunditat de 15 metres amb 18 salts i 34 túnels i 7 clavegueres de desguàs. Es va construir per abastir la fàbrica del Canal i també la fàbrica de llums i la de 'carburos Metàl·licos'. El desnivell total del canal és de 195 metres i produïa una potència de 5202 CV</p> | 08099-120 | Al Collet d'Eina | <p>L'any 1897 Andreu Ros, instal·là una petita filatura de cotó moguda per la força hidràulica que provenia de la riera de Metge. Va ser una de les primeres factories de Catalunya que va funcionar amb energia hidràulica. Posteriorment i en plena era de la industrialització al voltant del riu Llobregat es van anar instal·lant colònies i factories de la industria tèxtil que aprofitaven l'energia hidràulica. La creació de la fàbrica del Canal, la fàbrica de llums i la de carburos metàl·licos a la mateixa ciutat de Berga feia necessària el seu abastiment mitjançant energia hidràulica. Atès que la ciutat de Berga es situa en una zona allunyada al curs del Llobregat i en una cota més alta feia impossible la utilització de l'energia del riu. Per fer moure els telers de les fàbriques esmentades, Marcel·lí Boixader el 1898 va projectar un canal industrial que tenia la seva captació a la zona del Collet d'Eina i que amb un recorregut de poc més de 20 quilòmetres arribava a la ciutat de Berga. Després d'un llarg temps amb aturades a l'obra el 1 de juliol de 1899 arribava l'aigua a Berga. Aquest fet va fer que Marcel·lí Boixader fos fill il·lustre de Berga i en conseqüència a aquest afer es va posar una placa en el seu nom. El canal va nodrir les fàbriques de Berga fins a l'arribada de l'electricitat. Encara avui està en funcionament</p> | 42.2143000,1.8696700 | 406703 | 4674189 | 1885 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51018-foto-08099-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51018-foto-08099-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Marcel·lí Boixader | Encara es manté en funcionament i correspon amb una important obra d'infraestructura hidràulica que marca el procés d'industrialització del Berguedà. Al costat de la resclosa hi ha la 'caseta del canal', una construcció rectangular d'una sola planta i construïda amb maons i pedra i amb coberta a dues vessants de teula ceràmica que servia per controlar i regular l'aigua. Al costat de la resclosa hi ha un sobreeixidor que controlava el cabal de l'aigua i l'expulsava al riu en cas de fortes avingudes o aiguats. El tram de canal que discorre pel municipi de Guardiola té dos túnels i un petit pont sobre el torrent del Jou | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50939 | Mina del pla del Buc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-pla-del-buc | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | L'entrada i la boca mina estan cobertes de vegetació i fang. Només es pot veure la part superior. | <p>Per damunt de la mina de l'Urruti i abans d'arribar al pla del Buc trobem al costat d'una torrentera i en un lloc molt humit les restes d'aquesta antiga explotació. N'hem localitzat la boca mina amb restes de l'esvoranc i dels piquets de fusta de l'entrada. Encara hi ha el carregador del carbó i el camí d'accés. Està al costat d'un torrent en un lloc obac i humit.</p> | 08099-41 | A prop del pla del Buc que hi ha abans d'arribar a la Torre de Foix al costat d'un torrent | <p>Entre 1951 i 1954 Bartolomé Casas de Cementos Collet S.A explota una altre mina de carbó de 400 m de longitud prop del pla del Buc. Va ser una concessió que va tenir un curt període d'explotació.</p> | 42.2146100,1.8522800 | 405268 | 4674242 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50939-foto-08099-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50939-foto-08099-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50933 | Mina vella del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-vella-del-collet | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | Embeguda per l'explotacó de Carbones del Collet. | <p>Despareguda ja que es va amortitzar per a construir els edificis i un taller de les mines del Collet i actualment no en queda res llevat d'un tros de mur. N'hem pogut localitzat la seva situació gràcies a Josep Oriola.</p> | 08099-35 | A la dreta de la riera de la Torre de Foix a l'alçada de les mines del Collet | <p>Explotació oberta des del 1940 al 195. La concessió de CARBONES DE BERGA S.A, la va explotar fins a 1948 quan va passar a ser una filial de Carbones del Collet S:A i la va convertir en galeria d'extracció.</p> | 42.2146800,1.8650400 | 406321 | 4674236 | 1940-51 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50933-foto-08099-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50933-foto-08099-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51111 | Camí ral de Berga a Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-berga-a-baga | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastareny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1993). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 120. BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona.CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAIXAL MATA, ALVAR (2006). 'Els ponts, testimonis de transformacions històriques al Berguedà' a Erol núm.85. CASCANTE I TORRELLA, PERE (2004). 'Patrimoni arquitectònic'. A Erol. Suplement núm. 3 . C.A TORRES.(1905) Pirineu Català. El Bergadà. 'De Berga a Bagà per l'antich camí de Ferradura'. P.88-98. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II. P. 143-154.</p> | XI-XIX | Alguns trams s'han perdut i altres es conserven de manera parcial. | <p>El camí de Berga es conserva en nombrosos trams des de la central del Collet fins al límit sud del municipi tocant amb la Nou. Es pot resseguir completament en un tram de més de 2 Km amb restes d'empedrat de còdols i murs de contenció. A la zona del Collet el camí s'ha perdut però creuava pel pont vell de Guardiola per sota del castell i passava per la riba dreta del Llobregat seguint el traçat de l'actual C-16. A Guardiola el camí passava per Cal Frare i Reboll fins a creuar el Bastareny per damunt del pont de les dues sors o pont de Tarradellas a Bagà. Aquest camí travessava el nucli de Bagà amb les entrades i sortides a la vila formant carreteres entre els camps, i enfilava cap als passos de Coll de Jou i coll del Pendís seguint la traça del riu Gréixer. El tram de la central del Collet conserva l'empedrat original i els murs de contenció. Passa per la llera dreta del Llobregat i es dirigia fins a l'hostal de l'Alfar seguint en part el traçat de la actual C-16. Aquest tram es conserva en uns 2 Km aproximadament.</p> | 08099-213 | Al Collet d'Eina | <p>Els camins rals han estat des de sempre importants vies de comunicació. El principal eix viari era el camí de Berga a Bagà del que ja hem comentat que en conserven alguns trams amb paviment de còdols. Aquest camí ens apareix ja en la documentació més antiga del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i és molt provable que ja existís des de l'època romana com a via d'accés a la zona de pastures i explotació de minerals. No serà fins al segle X i XI quant a través de les fundacions dels monestirs de Sant Llorenç, la xarxa viària es fa més patent i es comencen a construir nous camins que enllacen les poblacions, terres i alous que es van formalitzant. En la documentació de Sant Llorenç ja esmenta els passos de Pendís i de Coll de Jou. Referent el primer, Bolòs i pagès analitzen les afrontacions de les terres del molí de Gréixer. De la via principal s'anomenava 'strata' i corresponia sens dubte al camí de Berga a Bagà i Coll de Jou que connectava amb la 'strata Francisca' o via ceretana que transcorria per la vall del Segre i el coll de la Perxa. A mitjans del segle XII es bastiran hospitalets als colls importants com serien el de Pimorent, la Perxa i el de Hospitalet de Rocasança més amunt de Gréixer. Per salvar les aigües dels rius ies construïren ponts. El pont vell de Guardiola en seria un dels més remarcables, però també en tindríem a Vilella (Bagà) Gréixer, cal Tinent. Aquests ponts en documents posteriors al segle XI i XII apareixeran sovint esmentats La via del Llobregat ens surt també citada en les afrontacions de les Llenes amb el Llobregat. Dels ponts es fa esment d'una palanca a 'Mescles aygues' per arreglar-la. El mescles aigües correspondria a l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat . Sobre els impostos dels camins hi havia el de 'barra' que s'aplicava a tothom que passava pels vials i. solien estar als ponts, especialment el de Guardiola i el de Bagà. Amb tot hi havia qui estava exempt d'aquests impostos. D'impostos també hi havia de passatges del bestiar i de les herbes i encara també n'hem trobat un referent a la sal. Posteriorment i al llarg de l'època moderna els camins ens surten referenciats en documents de transacció escriptures, notarials. A principi de segle XIX. C.A. Torres en fa descripció en el seu llibre de 'Pirineu Català. Bergadà. Valls altes del Llobregat' i datat de 1903 i esmenta. No obstant l'antic camí de ferradura , corrent mig enlairat, a mig cayent de serra, sovint per timbes amagades per l'espessor del bosch, endinzat en la fosca arbreda encara més ferestega i pintoresch. Ab la construcció de la nova carretera s'ha destralejat a demés gran part de l'hermosa boscuria que acabarà de desaparèixer al explotar el nou camí de ferro havent-se desmerescut molt el conjunt de sa enèrgica bellesa. 3 K d'alfar, pont nou de tres arcades de 18 m el central y 9 ls dels costats aon conflueix l'antic camí de ferradura. Pontarró sobre el canal de la llum (3 m). Pont d'un arch de 15 metres sobre el Saldes. 4 h i 5 ' ints aiguabarreig del Llobregat amb el Saldes que porta aigua de ses fonts de la serra d'en Cija, Pedraforca i Gresolet. Sota el pont en avall una hermosa resclosa y presa d'aigua del canal de Berga que forma un molt bell saltant. Pont de Guardiola de 663 metres d'alt. Antiga obra gòtica de pedra. Al davant del pont hi ha l'hostal i el molí, lloc en extrem pintoresch. A la dreta del riu hi queden enlairades les ruïnes de l'antich castell de Guardiola. 720 m. alt dalt d'un turó'. L'abandó va venir amb la construcció del ferrocarril que ocupà part del traçat de l'antic camí ral fins al Collet d'Eina i posteriorment amb les noves carreteres i noves vies de comunicació.</p> | 42.2148300,1.8696600 | 406703 | 4674247 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51111-foto-08099-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51111-foto-08099-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51111-foto-08099-213-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cscante i Torrella | Camí que ha estat embegut per la C-16 en alguns trams propers a l'Alfar i també pel canal industrial de Berga. El tram que va de la central del Collet en direcció sud és el que es conserva millor amb uns 2 Km de longitud. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50934 | Bocamines Noves del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamines-noves-del-collet | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON 1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga. SERRA I ROTÉS, R; RUSSINYOL, SELLÉS, C (1997). Inventari de Patrimoni industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la Ciència i la tècnica de Catalunya.</p> | XX | Mig enderrocat. Es conserva la boca mina i restes de l'edifici del ventilador. | <p>Es tracta de dues boca mines, encara existents que conserven bona part de l'antiga infraestructura minera. Es conserva la boca mina de formigó, la de la dreta i la de l'esquerra. En una d'elles hi ha encara restes del ventilador i de la maquinària auxiliar necessària per a la mina</p> | 08099-36 | A la dreta del torrent de la Torre de Foix prop de la mina vella del Collet | <p>La boca mina de la dreta es va explotar des de 1951 fins 1973 i després es va convertir en galeria de serveis que connectava amb la mina de la Consolació de Cercs. Va arribar a tenir uns 12 km. A partir de 1973 va deixar de ser indret d'extracció i fins al 1981 es va utilitzar com a entrada de material. De1981 fins al 1983 es va utilitzar com a galeria de ventilació. La boca mina esquerra es va explotar des del 1951 al 1983 i va funcionar com a galeria de serveis fins al 1973. De la mateixa manera que la boca mina dreta, des de 1973 al 1983 es va emprar com a entrada de material per comunicar amb la consolació de Cercs. Al 1983 s'hi va instal·lar un funicular GMT (telesella) a la Consolació de Fígols fet que comportà que el material deixés d'entrar per la zona del Collet. Va donar vida a moltes famílies ja que va tenir un llarg període d'extracció.</p> | 42.2149300,1.8656500 | 406372 | 4674263 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50934-foto-08099-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50934-foto-08099-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Quant es va portar a terme l'inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya s'esmenta que encara hi havia bona part de les antigues instal·lacions mineres 'El conjunt miner del Collet S.A, està format per un conjunt d'edificis esfondrats i molt malmesos que acollien les oficines, tallers, magatzems, dutxes i llampares de l'Empresa, construïts al costat de les mines de carbó, a la dreta del torrent de Foix, a l'indret del Collet'. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51016 | Central hidroelèctrica del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-hidroelectrica-del-collet | <p>COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions.SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. p-16.SERRA ROTÉS, ROSA (1989). 'Molí del Pont vell' Inventari de Patrimoni arquitectònic del municipi de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural. SERRA ROTÉS, ROSA ; SELLÉS RUSINYOL, CARME (1990). Molí del pont vell. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la Ciència i la tècnica. SERRA i ROTÉS, ROSA (2015). 'La generación de electricidad en la cuenca minera de Berga. La hidroelectricidad y la generación térmica a lo largo de cien años(1911.2011)'. La electrificación y el territorio. Historia y futuro'.</p> | XX | Encara està en funcionament. | <p>Construcció de planta retangular coberta amb teulada d'un sol vessant amb teula àrab i el carener paral·lel a la façana. Està estructurat en una sola planta d'alçada. El parament és de carreus de pedra irregulars sense treballar, de grans dimensions en la seva majoria i units amb morter. Presenta un segon cos mes alt i construït amb maó ceràmic amb coberta a dues vessants i cinc finestres més petites construïdes també amb maó i coronades per arc rebaixat. Està situat sobre d'una corrent d'aigua, així la seva part baixa dibuixa un arc escarcer de grans dimensions. Les obertures estan disposades de forma simètrica, totes elles arcs escarcers fets amb maó, idèntics entre ells, donant un aspecte molt homogeni al conjunt. Es tracta d'una construcció que reuneix les característques propies de l'arquitectura industrial.</p> | 08099-118 | A l'altre costat del pont vell de Guardiola. | <p>Durant l'era de la industrialització del segle XIX i principi del segle XX a Guardiola s'hi crearen importants factories com seria el cas de la colònia Thomas Pujol que adquiriria la finca del Collet i la transformà en un nucli de referència per l'alt Berguedà ja que anava destinada a l'explotació de la fusta emprada per la construcció de les mines. Arran de la construcció de la colònia industrial del Collet que comportà la construcció del canal industrial de Berga i en conseqüència l'allargament de la línia ferroviària de Manresa a Berga i de Berga a Guardiola. La construcció del canal industrial afavorí la portada d'aigua i l'ús gratuït de les factories tèxtils situades a Berga i al Llobregat. Aquesta gran obra va ser realitzada per Marcel·lí Boixader. En tot aquest procés l'explotació del carbó de l'alt Llobregat a mans de l'enginyer J.E. Olano i Loizaga va decidir de construir una central hidroelèctrica que pogués abastir l'electrificació de tota la conca minera, ja que el projecte de convertir el gas pobre en electricitat només va poder afavorir l'electrificació de la 'mina Esteve' de Fígols. Aquest va ser un dels motius que J.E. Olano i Loizaga el 1906 tingués la concessió per aprofitar l'aigua del Llobregat al punt de confluència amb el Bastareny. El problema venia a ser que Pere Thomas i Pujol tenia la concessió per una captació d'aigües més amunt del Collet ja que des d'aquest punt i en direcció a Berga ja no hi havia salts d'aigua lliures per aprofitar-los i els que hi havia eren a mans dels Boixader. Això va fer que Pere Pujol i Thomas adquirís un salt prop de l'aiguabarreig amb el Bastareny per nodrir una fàbrica tèxtil que no s'arribà mai a construir. El cas és que no sabem com i perquè va vendre aquest Salt a un tal Josep Portabella i Cots de Manresa i al que posteriorment va vendre-ho a J.E de Olano i Loizaga. El projecte de construcció de la nova central va ser aprovat el 1910. Paral·lel a la seva construcció es van construir les línies d'electricitat que abastiren la conca de Cercs i els seus serveis. La central produïa 3000 volts d'electricitat que quan arribava a les mines es transformava en energia subalterna. La instal·lació de la central comportà la construcció de dues preses; una al Bastareny a sota de l'església i una de segona al Llobregat on hi havia la captació d'un canal de 712 metres que unia un riu amb l'altre i d'aquest segon en partia un altre canal de 2033 metres de longitud que tenia un aqüeducte que salvava les aigües del torren de l'Albelló a la zona del Collet i que arribava fins a la central. En aquest punt el canal finalitzava i en baixava una tuberia que feia moure una turbina del tipus 'Francis' i amb una capacitat de 680 CV. D'aquesta manera J.E de Olano es va assegurar l'abastiment d'electricitat a les mines de Cercs. Aquesta central va electrificar la conca minera de Cercs fins a la construcció de la central tèrmica. Des d'aleshores continua produint electricitat i actua com a reforç de les altres centrals. És propietat d'Endesa</p> | 42.2149400,1.8694700 | 406687 | 4674260 | 1910 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51016-foto-08099-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51016-foto-08099-118-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | J.E. Olano i Loizaga | Malgrat que a l'invenari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya surti amb el nom de 'molí del pont vell', en realitat correspon amb una central hidroelèctrica atès que el molí estava situat un centrenar de metres aigües amunt. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 51010 | Pont Vell de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-de-guardiola | <p>CASCANTE TORRELLA, PERE (2004). 'Patrimoni arquitectònic' a Erol. Suplement núm. 3. PLADEVALL I FONT, ANTONI (1985). Catalunya romànica. Vol. XII. El Berguedà. ROCA; CLARET, J (1982). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.</p> | XI-XIX | La part superior de les baranes ha estat modificat i l'estrep més proper a la carretera parcialment paredat. | <p>El pont constitueix una de les millors construccions d'aquestes característiques que es conserva a la comarca del Berguedà. Correspon amb un interessant exemplar d'arquitectura civil composta per mitjà de tres arcades; dues de menors de mig punt a la riba dreta i una de central lleugerament apuntada que està flanquejada a dues bandes i en una considerable alçada per dues petites obertures de mig punt. La funció d'aquestes obertures era bàsicament de facilitar el pas del cabal dels rius en casos d'avingudes i evitar que el pont en fos un obstacle pel curs fluvial. Un exemple similar es pot trobar als ponts de Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Merlès... El tallamars es troba aigües amunt i les baranes , així com el paviment són reformes molt tardanes l'aparell constructiu és de petits carreuons de mida mitjana ben tallats a cops de martell i amb l'intent de crear un arc de doble rosca de lloses extradossades al voltant de l'arcada de la riba dreta fet que ens fa pensar en una obra romànica de finals del segle XI o principi del segle XII. Medeix 31'10 de llarg i uns 3'25 m. d'ample. Actualment l'edifici presenta algunes parts malmeses com és el cas de l'intradós dels arcs laterals dels estreps de l'esquerra a tocar del marge. En aquest sector l'argamassa de calç que uneix algunes pedres ha patit alguns despreniments i amenaça en caure. També hi ha algues fissures i esquerdes a la part central que en fan perillar l'estabilitat. La part superior ha estat molt reparada pel seu ús continuat al llarg del temps i l'estrep de la riba dreta està cobert per una acumulació de runa que en dificulta la seva visió íntegra i cobreix en part un dels seus arcs així com el tallamars més occidental.</p> | 08099-112 | Damunt del Llobregat. | <p>Tot i que d'aquesta construcció no en conservem prou documentació molt possiblement va ser construït per salvar les aigües del Llobregat i millorar el traçat de l'antic camí ral que des de la ciutat de Berga es dirigia a la Cerdanya passant per la vila de Bagà. A més per l'emplaçament i la situació que ocupa, fa pensar que funcionà com a zona de 'pagus' o peatge per a les mercaderies que es dirigien a la Cerdanya, Bagà, Lillet..., ja que es troba protegit dalt d'un turó per la Guardia de Guardiola. Aquest fet provocà que fos un lloc molt disputat entre els senyors de la zona; principalment els abats de Sant Llorenç i els barons de Pinós. Damunt seu hi passava al camí ral de Berga a Bagà.</p> | 42.2151400,1.8694300 | 406684 | 4674282 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51010-foto-08099-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51010-foto-08099-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51010-foto-08099-112-3.jpg | Legal | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pont medieval que aparentment recorda la fàbrica constructiva del pont d'Alfar del veí municipi de Cercs però amb reparacions modernes a la part superior i al nivell de baranes | 94|92 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51076 | Llegenda del castell dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-dels-moros | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de guardiola' Els castells catalans. Vol V</p> | XIX | <p>Feia temps que els moros assetjaven el castell de Guardiola i els cristians, que hi havien estat tancats, no sabien com desempallegar-se'n. El capità tingué una pensada. Al castell hi havia una mula molt guita, que ventava guitzes a tothom qui passava per la seva vora. La idea va ser de posar l'animal ben ple de coets i focs petadors que IIancessin bones guspires i raigs de foc, i enviar-lo, un vespre, muntanya avall cap el camp dels moros. Una nit, quan major era la quietud, engegà la bestiola vers el campament sarraí. Els moros, presos de fort pànic, van fugir a la desbandada'.</p> | 08099-178 | Castell de Guardiola | 42.2154600,1.8686100 | 406617 | 4674318 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51076-foto-08099-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51076-foto-08099-178-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta guita es podria haver inspirat amb la guita o mulassa de la Patum de Berga. | 119 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 51012 | Castell de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-guardiola-0 | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de guardiola' Els castells catalans. Vol V. (El Berguedà)P.910-916. CATALÂ i ROCA, PERE (1982).'El castell de Guardiola' a Invantari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya.SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.</p> | XI-XV | El conjunt s'està recuperant gràcies a la tasca desinteressada dels membres de l'Associació 'Torre de Guaita' que vetlla per a l'estudi i conservació de les restes. | <p>Conjunt arqueològic i arquitectònic de l'antic castell de Guardiola de Berguedà situat en un turó que domina la riera de Saldes i el Llobregat en forma de península i que denominà el municipi. El conjunt està distribuït en diferents recintes que engloben les restes de la torre mestra a la part més elevada i també les restes d'un vilatge medieval i de l'església de Sant Esteve, documentada en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç el 983. El tres recintes corresponen amb el recinte Sobirà on hi ha la torre mestra, un segon recinte flanquejat per torres circulars i un tercer recinte a la part més baixa on hi hauria el poblat. La torre mestra es situa a la part més elevada, té una planta quadrada amb dos o tres nivells els quals haurien estat separades per forjats de fusta i sostinguts per arcs diafragmàtics de pedra tosca de cronología més tardana. La porta es situaria a tramuntana on encara es pot observar el marxapeu i part dels brancals . A banda i banda hi hauria un seguit d'espitlleres defensives. L'aparell de la construcció és de carreuons de pedra, disposats en filades més aviat regulars i horitzontals amb les cantonades de pedra picada.. Per les restes visibles aquesta torre hauria tingut una alçada de dues plantes i un terrats superior, avui del tot desaparegut. El paviment seria de terra piconada i morter de calç damunt de les afloracions de la roca natural. També s'hi pot endevinar les restes d'una escala per pujar a la planta superior amb tres graons de pedra. Annex a la torre hi hauria altres edificacions les quals estan pendents d'excavació i desenruna ment. En un nivell més baix i estenent-se al llarg del turó pel sector de migdia i sobretot el de tramuntana hi ha un segon recinte de muralles d'uns 1'5 metres d'amplada i flanquejat per dues torres de planta circular. S'hi pot accedir des de la part interna amb la seva base atalussada i espitlleres a l'alçada del primer pis. L'aparell d'aquestes construccions és de filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i dispodades en filades més aviat regulars. D'aquestes dues torres la més septentrional està en més mal estat que la del seu costat oposat que conté les traces d'una porta. A l'extrem sud-est del recinte hi ha l'entrada al conjunt militar en forma de passadís i i dues pores amb una rampa de graons de pedra i còdols de riu per salvar el desnivell. En resta un dels muntants de la primera porta amb el marxapeu recolzat damunt de la roca mare i format per dues lloses de pedra. La segona porta es situaria més a l'interior. S'hi endevinen les restes d'un àmbit rectangular de funcionalitat incerta. Adossant-se a la muralla per la banda interior hi hauria un seguit d'habitacions de les que se n'han pogut delimitar els seus tancaments i formades per petites habitacions rectangulars que de ben segur haurien reunit les funcions d'estables, quadres i graners per a la 'host·. Totes aquestes construccionsestarien construïdes amb un aparell de pedra irregular, units amb un morter de calç molt pobre. Finalment i a la part baixa del turó hi hauria un tercer recinte tancat darrere d'una muralla més prima i en el que hi hauria tot un nucli d'habitatges d'una sola planta amb un o dos àmbits interiors i amb murs irregulars. Pensem que la primitiva església de Sant Esteve del castell de Guardiola es situaria en aquest punt. De totes les restes hom pensa que les restes més antigues serien al clos sobirà coincidint amb la part més alta i datades amb una cronologia de mitjans del segle XI. El recinte jussà amb les torres circulars que el flanquegen seria més aviat una obra de mitjans del segle XIV i potser també el XV coincidint amb les reformes del rei de la Corona d'Aragó. D'un mateix moment serien també les reformes de l'interior de la torre mestra.</p> | 08099-114 | Al Collet d'Eina | <p>Aquest castell que denomina el lloc de 'Guardiola' està documentat ja des del segle X com a guaita que controlava l'entrada a la vall de Brocà. La primera referència és del 939 quant el comte de Cerdanya Sunifred rep el dret d'aprisió o dret d'ocupar una terra erma per part de l'abat Dacó de Sant Sebastià de Sull amb propòsit d'explotar-la i treure'n profit. En aquest document s'esmenta el topònim de Rocha de Guardiola, juntament amb el poblat de les Llenes. Posteriors documents ja van lligats amb el monestir de Sant Llorenç que l'any 984 es fa esment del nucli de les Llenes i possiblement també al castell que es denomina 'roca'. En aquest moment l'antiga torre de guaita es deuria convertir ja en un castell. No trobem més notícies d'aquest lloc fins el 1281 quant en el testament que els senyors de Guardiola Pere de Guardiola i la seva esposa Berenguera donaren a la seva filla Agnès les possessions que tenien malgrat que el castell pertanyés al monestir. Agnès donà totes les seves possessions al monestir a canvi d'anar ben alimentada. .En aquet moment ja existia la batllia de guardiola. El 1279 hi havia cases edificades dins dels murs i el 1295 va ser un indret de pugnes entre els senyors de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Posteriorment entre el 1320 i 1339 i durant el govern de l'abat Guillem de ça Vila el monestir es va aliar amb el rei Jaume i Alfons d'Aragó per la seva posició estratègica. L'objectiu era que la corona es fes amb el castell per la seva situació de control i poder combatre contra les pugnes que hi havia constantment entre els barons de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Cal remarcar el 1328 el baró atacà el castell de Guardiola que acabà amb l'excomunió de tots els preveres de la baronia de Pinós. Aquestes excomunions van ser molt presents els anys següents al 1328 fins al 1335. Guillem permutà el castell de Guardiola a la Corona d'Aragó a canvi d'un lloc anomenat 'Vilaguisants' de gran utilitat però es reservà tot el dret del cobrament dels tributs. El rei n'havia de costejar de les obres. Ambdues parts havien de nomenar batlle. Aquesta permuta es va portar a terme el 11 de març de 1327. Cap el 1364 el castell de Guardiola es va vendre a la vila de Berga que era de jurisdicció reial del rei Pere III, el Cerimoniós per mil florins d'or i sinch mil sous de moneda Barcelonesa'. Atès que el castell era propietat del rei i aquest intentava extreure del monestir de Sant Llorenç tot el que necessitava , el 1371 l'abat Jaume Ça Prous va vendre la meitat del castell de Guardiola i el lloc de Llenes al baró de Pinós després d'un episodi de fortes bregues entre el baró i la sots-vegueria de Berga. Aquests esdeveniments desencadenaren noves lluites entre els barons de Bagà i els Berga. Posteriorment el 1393 els veguers de Berga es queixen al rei Joan II dels abusos que els oficials del castell de Guardiola en feien de les seves rendes i els demanen que se'ls prohibeixi fer-ne ús. El 1465 el castell de Guardiola i les seves possessions estaven a mans dels Pinós . Al nomenar Bernat Galceran de Pinós capità general de Catalunya se li atorga el castell de Guardiola que va ser apoderat pel mateix baró el 1482 juntament amb el castell de Berga. Finalment al segle XV i després d'un llarg plet entre els Pinós i la vegueria de Berga es signa un pacte entre l'abat de Sant Llorenç i la vegueria de Berga i en el que el consell de Berga renuncia a reclamar els deutes de l'abat i els predecessors a canvi que aquest segon renuncia a reclamar tot el que va ser pres . A partir d'aquest moment el castell passa a mans de la vila de Berga fins a mitjans del segle XIX. El castell també va ser escenari de les guerres de remença i Durant la guerra dels Segadors, el castell de Guardiola va ser novament escenari de conflictes. Francisco Vilardaga ens explica un conflicte que va succeir al castell el 1654 coincidint amb la retirada de l'exèrcit francès. No sabem quant va ser destruït doncs els documents no ens en parlen.</p> | 42.2155400,1.8686600 | 406621 | 4674327 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51012-foto-08099-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51012-foto-08099-114-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El conjunt fins fa uns anys estava cobert de vegetació i runa. Actualment i gràcies a l'Associació de 'Torre de Guaita' s'està posant al descobert a través d'un seguit d'activitats encarades a la seva recuperació i sota el títol 'redescobrim el castell de Guardiola'. Entre elles cal destacar-ne especialment les diferents campanyes d'excavació que s'organitzen cada estiu mitjançant un camp de treball per a joves. Gràcies a aquestes tasques el conjunt es va netejant, excavant i alhora consolidant per tal de poder protegir les restes i garantir-ne la seva conservació. Recentment l'Ajuntament de Guardiola ha adquirit el conjunt gràcies a una cessió dels terrenys i s'està treballant en un projecte o pla director del conjunt així com també un conveni de col·laboració entre l'associació de la Torre de Guaita i l'Ajuntament de Guardiola. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||
| 51013 | Molí de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-guardiola | <p>BARTRINA, ENRIC (1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. CASALS, ANNA; CASALS, NÚRIA; FERRER, GERARD (2008). 'Processos judicials al castell de Guardiola en època moderna'. Erol núm. 98. FIGOLS COMPANY, CARLES (2016). Antics hostals del camí ral. Escriptures de la compra i venda de la finca de Cal Guardiola cedides per la família Boixader i Casals. .</p> | XIV-XVIIII | Només es poden veure els dos carcabans i part de les parets enrunades del casal moliner que ha estat destruït per les esllavissades provinents del terrer acumulat per l'explotació minera, els aiguats i crescudes del riu i la construcció del canal que abasteix la central del Collet. | <p>Restes de l'antic molí fariner de Guardiola situades a la dreta del Llobregat molt a prop de la central hidroelèctrica del Collet d'Eina i sota el canal de la mateixa central en un indret que el riu experimenta un meandre. Actualment de l'antic molí fariner només en resten unes escasses ruïnes del carcabà i de les seves parets del voltant. Les ruïnes dels carcabans estan formades per dues voltes d'arc de mig punt una mica rebaixat amb les dovelles disposades a plec de llibre i unides amb argamassa de calç. També s'hi endevinen les restes de les parets del voltant de l'antic casal moliner i construïdes amb aparell de carreus de pedra, units amb argamassa de calç o col·locats en filades més aviat regulars. Aquestes restes defineixen un casal rectangular que segons algunes fotografies conservades estava compost per una planta soterrada amb els carcabans més profunds que a l'actualitat ja que han estat sepultats per les terres i sediments del riu i, una sala de les moles amb una teulada d'un únic vessant de teula ceràmica i aparell de maçoneria. De la sala de moles no en podem apreciar cap traça de les moles ja que es troben desplaçades a l'entrada de la colònia pujol Thomas i emprades com a contrapès del pals de la llum. La peixera, el reg i el canal han desaparegut per les esllavissades provinents del terraplè de les antigues mines del Collet, de la deixalleria i també pel canal industrial que alimenta la central hidroelèctrica del Collet.</p> | 08099-115 | A sota del castell prop el pont vell i davant del collet d'Eina. | <p>El molí de Guardiola ens apareix documentat en els documents que van relacionats amb el castell de Guardiola i també amb l'hostal. La referència més antiga data de 1557 ' establiment fet per los senyors consellers de la vila de Berga y los Abat de St. Llorens prop Bagà a Lluis Amill de guardiola de la casa les ores pati y de la fexa afi effecte de fer molina serradora o molí a cens de deu sous pagadors per tots sants'. Altres documents que en parlen daten de 1621 i corresponen als judicis d'escorcoll de la finca i que ens descriuen en molt detall l'hostal i el molí de Guardiola. ' Dins la casa de dits amills que situada dins dita baronia de guardiola tal com ual soch trobat seleuriet alt a la sala com ala entrada noypres trobat bens mobles alguns, una somada de fusta ab cercols de ferro y tennia dotsena de escudellas de melica y una dotsena de plats de terra per de melica y tambe un cofre de fusta de alba ab sa tencadera sens clau y te una taula gran ab dos bancs de fusta y sen dins de una cambra de dita sala un llit de compre y de colga de fusta y una flasada de pel mol husada y em dues sales una desi y altre desus so de alba y tambe un escon y la cuina y tenin un altre cambra una pastera de nogue y ten dita casa ab dos ponts una molina serradora y un moli fariner devan dita casa que dalla llobregat ab sos rec necesaris ab totes ses terres honors y pas de horts entrades y exides drets y pertmes has de aquellas y tenin los conreus sembrats y les herbas de guardiola y llenas que tenen comprades dels senyors consellers de berga ab los sembrats que en dit conrreus y tenen y qual sevol altres bens aci mobles com inmobles que se fa pro fer de dit amills'. Altres fonts consultades en documents de l'arxiu comarcal de Berga i datades de 1660 i 1661 ens fan esment de l'hostal i també del molí. Al 1749 tenim un nou establiment de Francesc Amills 'Facultad de valerse de la agua del rio Llobregat y de la ribera de Serdañola para el curso del molino arinero y molina de cerrar tablas que posehe en el dicho termino de Guardiola a la orilla del rio Llobregat y delante de su propia casa'. Altres referències ja indirectes són en documents posteriors a aquesta data. També en els' arxius de la família Pujol i Thomas de la finca de Cal Guardiola s'hi esmenta el molí. A través de les escriptures originals de la finca de 1897'linda a orient amb el riu Llobregat a migdia amb el pont de Guardiola i altres punts que abans eren terres del'Ajuntrament de Berga'. La família Pujol i Thomas volia posseir totes les propietats del Collet i encetà un plet amb Ramon Boixader , amo de la finca de cal Guardiola reclamant-li la propietat del molí i de l'hostal de Guardiola amb les seves terres al·legant que eren dins la seva propietat. El 1897 l'amo de cal Guardiola li ven quatre finques que posseeix al collet, dues cases i dos camps. Amb la construcció de la carretera actual expropiaren els terrenys de la finca i casa de Cal Guardiola. Ramon Boixader amb els diners obtinguts va comprar a Manel Maneja la farga de Sant Llorenç. Les darreres referències que esmenten el lloc les trobem amb Pasqual Madoz i també amb Cèsar August Torres</p> | 42.2155800,1.8702400 | 406752 | 4674330 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51013-foto-08099-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51013-foto-08099-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51013-foto-08099-115-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest molí malgrat no ens apareix enlloc pensem que podria tenir un origen baix medieval o modern tot i que les referències a aquest edifici són més tardanes. Prop del molí hi havia altres construccions desaparegudes com ara un pont o passarel·la de fusta i algun altre edifici que no hem pogut identificar segons una fotografia datada de 1905. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51014 | Hostal de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-guardiola | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. CASALS, ANNA; CASALS, NÚRIA; FERRER, GERARD (2008). 'Processos judicials al castell de Guardiola en època moderna'. Erol núm. 98. CASCANTE TORRELLA,PERE (2009). Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment de Sant Pere de Casserres (Berguedà). Generalitat de Catalunya. Dep. de Cultura i Mitjans de Comunicació. Inèdit. FIGOLS COMPANY, CARLES (2016). Antics hostals del camí ral. Escriptures de la compra i venda de la finca de Cal Guardiola cedides per la família Boixader i Casals. .</p> | XV-XIX | En ruïnes i cobert de vegetació. Va quedar molt afectat per la construcció de la carretera C.1411 a principi del segle XX. | <p>Restes de l'antic hostal de Guardiola situades sota un revolt de l'antiga C-1411 davant del molí homònim situat a sota del castell i molt a prop del camí ral. Avui dia aquesta construcció està completament arruïnada ja que va ser enderrocada i expropiada en motiu de les obres de construcció de la carretera el 1897, juntament amb la casa de 'Cal Guardiola'. La finca comprenia l'hostal, el molí, dues cases i dos camps. Les restes que avui romanen del vell hostal corresponen amb les antigues quadres i cavallerisses i les restes d'un altre edifici annex a la banda oest: Les quadres d'una única planta es situen en una cota superior i tenen una forma rectangular amb dues obertures per a les cotxeres dels animals a migdia i coberta (avui desapareguda) amb teules damunt de cavalls i llates de fusta i a un sol vessant. L'aparell és de maçoneria i reble amb les llindes de les obertures en fusta. Al seu costat i tocant al marge que s'ha esllavissat per la llera del riu, hi ha les ruïnes d'un edifici amb més entitat de planta quadrada i amb dos pisos. La coberta està esfondrada però s'endevina que hauria estat a un sol vessant. S'hi poden apreciar algunes obertures a diferent nivell de les que en cal destacar una porta a ponent coronada per una llinda de fusta. Tot l'edifici està cobert per vegetació i també runa.</p> | 08099-116 | Al Collet d'Eina | <p>La documentació més antiga de l'hostal de Guardiola es remunta al segle XV en un document relacionat amb el priorat nenedictí de Sant Pere de Casserres proper al mas dels Porxos de Casserres. En aquest document 'un tal Damià Serra, veí de l'hostal de Guardiola, bisbat d'Urgell va vendre a Bernat de Pinós fill i procurador de Francesc de Pinós, senyor de la baronia de Peguera i del castell i de tota la batllia; el mas de Sant Pere; situat a la parròquia de Casserres'. Sen's dubte és la referència més antiga d'aquest hostal. Posteriorment el 1557 ens torna a aparèixer l'hostal de Guardiola com a possessió de la vila de Berga.' stabliment fet per los señors consellers de la vila de Berga y los Abat de St. Llorens prop Bagà a Lluis Amill de guardiola de la casa les ores pati y de la fexa afi effecte de fer molina serradora o molí a cens de deu sous pagadors per tots sants'. Altres documents al que es fa referència daten de 1621 sobre judicis d'escorcoll de la finca i que ens descriuen en molt detall l'hostal i les seves possessions, entre elles el molí de Guardiola. ' Dins la casa de dits amills que scituada dins dita baronia de guardiola tal com ual soch trobat seleuriet alt a la sala com ala entrada noypres trobat bens mobles alguns, una sorrada de fusta ab cercols de ferro y tennia dotsena de escudellas de melua y una dotsena de plats de terra per de melua y tambe un cofre de fusta de alba ab sa tencadera sens clau y te una taula gran ab dos bancs de fusta y sen dins de una cambra de dita sala un llit de compre y de colga de fusta y una flasada de pel mol husada y em dues sales una desi y altre desus so de alba y tambe un escon y la cuina y tenin un altre cambra una pastera de nogue y ten dita casa ab dos ponts una molina serradora y un moli fariner devan dita casa sue dalla llobregat ab sos rrec necesaris ab totes ses terres honors y pas se horts entrades y exides drets y pertmes has de aquellas y tenin los conreus sembrats y les herbas de guardiola y llenas que tenen comprades dels senyors consellers de berga ab los sembrats que en dit conrreus y tenen y qual sevol altres bens aci mobles com inmobles que se fa pro fer de dit amills'. Altres fonts consultades en documents de l'arxiu comarcal de Berga i datades de 1660 i 1661 ens fan esment de l'hostal i també del molí. Al 1749 tenim un nou establiment de Francesc Amills 'Facultad de valerse de la agua del rio Llobregat y de la ribera de Serdañola para el curso del molino arinero y molina de cerrar tablas que posehe en el dicho termino de Guardiola a la orilla del rio Llobregat y delante de su propia casa'. Altres referències ja indirectes són en documents posteriors a aquesta data. També en els' arxius de la família Pujol i Thomas de la finca de Cal Guardiola s'hi esmenta el molí. A través de les escriptures originals de la finca de 1897'linda a orient amb el riu Llobregat a migdia amb el pont de Guardiola i altres punts que abans eren terres del'Ajuntrament de Berga'. La família Pujol i Thomas volia posseïr totes les propietats del Collet i encetà un pleit amb Ramon Boixader , amo de la finca de cal Guardiola reclamant-li la propietat del molí i de l'hostal de Guardiola amb les seves terres al·legant que eren dins la seva propietat. El 1897 l'amo de cal Guardiola li ven quatre finques que posseeix al collet, dues cases i dos camps. Amb la construcció de la carretera actual expropiaren els terrenys de la finca i casa de Cal Guardiola. Ramon Boixader amb els diners obtinguts va comprar a Manel Maneja la farga de Sant Llorenç. Les darreres referències que esmenten el lloc les trobem amb Pasqual Madoz i també amb Cèsar August Torres.</p> | 42.2157400,1.8699600 | 406729 | 4674348 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51014-foto-08099-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51014-foto-08099-116-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Al voltant de l'antic hostal hi ha les ruïnes d'altres construccions i també els pilars o estreps de la palanca o passarel·la que servia per passar a l'altre costat del riu on hi havia el molí de Guardiola i altres edificacions. Aquestes darreres que han estat comentades a la fitxa 115 estan mig colgades per les esllavissades produïdes per la construcció del canal de la central del Collet i també pels abocaments de terra de les extraccions mineres del Collet. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51011 | Pont damunt la riera de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-damunt-la-riera-de-saldes | <p>CASCANTE TORRELLA, PERE (2004). 'Patrimoni arquitectònic' a Erol. Suplement núm. 3.ROCA ; CLARET, J (1982). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya.</p> | XIV o XV | Ha perdut el nivell de baranes, tot i que es manté en bon estat. Actualment està fora d'ús i es situa a sota del pont de la B-400. | <p>Es tracta d'una construcció d'un sol ull que salva les aigües de la riera de Saldes a sota del castell de Guardiola. L'arc té una llum considerable i està construït amb un aparell de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i amb una tipologia que recorda molt les construccions gòtiques de la baronia de Pinós com l'església de Sant Esteve de Bagà, el pont de la vila, el pont de Terradelles o de Sant Llorenç, el pont de l'estret de Malgrau o bé el pont dit de 'la senyora' al pas del camí ral de Berga a Bagà a l'alçada del torrent de la Garganta a la Consolació (TM. Cercs). La fàbrica constructiva és de carreus de pedra petita mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars. L'estrep de la riba dreta arrenca d'un pilar construït amb carreus encoixinats ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i formant filades regulars amb unes dimensions més grans que la resta de l'aparell constructiu, motiu que ens fa suposar que correspon a un moment més antic que la resta ja que la diferència d'aparell és notable La part superior i coincidint amb el nivell de baranes ha estat sobrealçat amb una obra de maçoneria de carreus mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposat en filades molt irregulars. S'endevina encara la forma 'd'esquena d'ase' característica dels ponts medievals a l'estrep oriental i occidental mirant des d'aigües amunt amb una cota de paviment molt més baixa que la que ens ha arribat fins als nostres dies. Si bé l'arrencament de l'arc de l'estrep esquerra descansa damunt de la roca mare, el seu cohetàni ho fa damunt de la pilastra esmentada unes línes més amunt caracteritzada per tenir una fàbrica constructiva molt diferent i unes dimensions més amples que la fàbrica del pont. En aquest punt i quasi a tocar al marge de la dreta l'aparell i fàbrica constructiva del pont està més mal conservat i fins hi tot té alguns esvorancs i despreniments de pedres que en fan perillar la seva estabilitat. Pensem que aquest esvoranc pugui haver estat ocasionat per l'enderrocament d'un segon arc o ull del pont de descàrrega.</p> | 08099-113 | Al Collet d'Eina damunt de la riera de Saldes | <p>No en coneixem masses notícies sobre aquest pont les quals de ben segur anirien molt vinculades amb les del veí castell de Guardiola i els passatges i impòsits de barra esmentats en els diferents documents. El pont va ser crucial en el control i domini de l'alt Berguedà per part del monestir de Sant Llorenç ja que controlava la zona i també el castell el qual va ser molt disputat a l'edat Mitjana, especialment pels Pinós.L'importància ve donada que des del castell es podia tenir el control de la vall del Llobregat, del Bastareny, de Saldes, Gisclareny, etc. Aquest factor explicaria els nombrosos conflictes bèl·lics que els Pinós van establir amb l'abat de Sant Llorenç aconseguint únicament el control de la zona durant un espai de temps molt breu que no va superar els dos anys.Segons sembla és possible que aquest pont fos restaurat a mitjans del segle XIV de la mateixa que també ho van ser la resta de ponts de la baronia de Pinós, ja que tant per la fàbrica constructiva com també el traç de les pedres recorda molt les obres construïdes amb material de la pedrera de Bagà. Aquest podria ser el cas del pont de la vila (antic pont de Sant Esteve), el pont de Sant Llorenç, de Terradellas o de les dues sors, el pont de 'la senyora' a Cercs o el pont de l'estret de Malgrau (grau de Palau) també a Bagà.</p> | 42.2157700,1.8674300 | 406520 | 4674354 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51011-foto-08099-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51011-foto-08099-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51011-foto-08099-113-3.jpg | Legal | Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pont que presenta forces paral·lels en la tècnica constructiva amb el pont de Tarradellas de Bagà, el del Pont de la Vila o de Sant Esteve també a Bagà, el pont de la Senyora a Cercs i també alguns arcs i voltes de cases senyorials, palaus i esglésies de la baronia de Pinós datats dels segles XIV i XV | 119|93 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51019 | Colònia Pujol i Thomas al Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-pujol-i-thomas-al-collet | <p>BARTRINA, ENRIC (1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. SERRA i ROTÉS, ROSA(2007). '1910. La colònia agrícola i industrial Pujol i Thomás del Collet (Guardiola de Berguedà) Vista per Raül Mir'. Erol núm. 92. SERRA i ROTÉS,ROSA (1990). 'La colònia agrícola i industrial de Pujol i Thomas'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. SERRA i ROTÉS; ROSA i SELLËS ROSINYOL;C (1997) 'Cementos Collet'. Invantari de Patrimoni industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica</p> | XIX i XX | Actualment l'antiga colònia forma part de l'explotació de ciment de marfil Cementos Collet S.A. Els edificis es mantenen en bon estat de conservació. | <p>Conjunt d'habitatges plurifamiliars construïts al voltant de l'antiga casa del 'Collet d'Eina', avui restaurant i també altres edificis industrials i magatzems. El conjunt presenta una planta en forma de U amb cossos rectangulars compostos per una planta baixa i dos pisos amb una coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al riu saldes també a la carretera B-400. L'aparell de les façanes és de pedra mal treballada amb els bastiments de les obertures i cantonades en maó vist. La disposició de les obertures es distribueix de forma rítmica, ordenada i repetitiva. Es tracta d'un exemple clàssic d'habitatge de treballadors i d'us industrial. Actualment les antigues edificacions dels habitatges estan integrades a la fàbrica de ciment 'Cementos Collet S.A'.També es conserva les restes de l'antiga fàbrica de ciment de la família Pujol amb la típica construcció de fàbrica de pisos amb dos nivells sobreposats d'obertures en arc rebaixat amb els muntants i cantonades de maó i aparell de pedra. Aquestes instal·lacions estan situades al costat de la casa pairal del colle) i han estat estan reutilitzades per la moderna factoria. El salt i la resclosa de la fàbrica es situen al riu Saldes, a prop de la mina del 'Durruti' i encara es conserva el canal amb la caseta d'aigües i la resclosa en funcionament, uns 200 mts riera amunt.</p> | 08099-121 | Al collet d'Eina darrere del castell. | <p>Segons Mn. Enric Bartrina, el 9 d'abril de 1878 es va adjudicar a Pere Pujol i Thomas el terme de Guardiola i de les Llenes pel preu de 56 501 i que comprenia les finques del Collet d'Eina i dels Fangassos. En aquell moment a la baronia de Guardiola hi havia la casa amb un masover Mn. Ramon i Casals arrendatari de la batllia de Berga de les finques esmentades i que Pere Pujol Thomas va fer fora. Poc a poc Pere Thomas va convertir el Collet en una zona productiva. L'objectiu era el d'abastir fusta tractada a les conques mineres de l'alt Berguedà. Segons la revista publicada per Raül de Mir, la colònia subministrava diàriament 5 tones de rull is barres de fustes emprades per als piquets de les galeries mineres. També va construir una fàbrica de ciment que era accionada amb la força motriu de l'aigua i que produïa unes deu tones diàries de ciment. Aquesta fàbrica va propiciar la construcció de la resclosa damunt del Saldes. El salt de 18,60 m produïa de 120 a 130 CV de força. L'arribada del ferrocarril va augmentar-ne la seva capacitat i es va convertir en un referent. D'aquest moment en seria també la construcció d'una teuleria i de les cases noves amb un pont que salvava el Llobregat a la zona del collet. També es va eixamplar l'antiga casa pairal del Collet i la casa dels Fangassos. La revista Pirineus i publicada per Raül de Mir especifica el següent. ' la finca, avui veritable colònia està emplaçada en l'antiga baronia de Guardiola quals terres envolten l'antic castell que les domina i essent objecte d'activa explotació. A tal intent se troben les antigues edificacions han estat separades i eixamplades constituint altres de noves molt importants.'. El document és molt extens i fa una descripció molt detallada del conjunt enumerant-ne la fàbrica, les cases dels obrers, la teuleria, el forn de calç, la resclosa, la casa pairal...La propietat de la família Pujol al morir sense descendència va passar a mans dels nebots i aquests la van vendre a Carbons de Berga, a la família Casas i a les famílies Espelt i Freixa. Actualment hi ha instal·lada la factoria de Cementos Collet que aprofita les antigues instal·lacions per produir ciment marfil 'Cementos Collet S.A'</p> | 42.2162900,1.8678400 | 406555 | 4674412 | 1878 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51019-foto-08099-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51019-foto-08099-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pere Pujol i Thomas | Aquest conjunt industrial a banda de la fàbrica i els habitatges dels obres també comprèn les restes d'un forn de ciment, d'una teuleria, restes de quadres i altres construccions com l'edifici de les oficines i restes de forns de calç annexos a la casa pairal i de clara influència modernista, especialment aquest segon que presenta dos arcs de maó en forma corbada. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 51020 | Casa pairal del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pairal-del-collet | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. SERRA i ROTÉS, ROSA(2007). '1910. La colònia agrícola i industrial Pujol i Thomás del Collet (Guardiola de Berguedà) Vista per Raül. R. Mir'. Erol núm. 92. SERRA i ROTÉS,ROSA (1990). 'L'antic hostal del collet d'Eina'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. SERRA i ROTÉS,ROSA i SELLÉS ROSINYOL;C (1997) 'Cementos Collet'. Invantari de Ptarimoni industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la ciència i tècnica de Catalunya.</p> | XVIII-XX | La part del restaurant i corresponent amb la fàbrica més moderna es manté en més o menys bon estat. Per contra la part que mira al riu i corresponent amb la casa del segle XVIII amenaça ruïna amb els forjats caiguts, part de la coberta despresa i importants esquerdes que en fan perillar la seva estabilitat i amenaça en esfondrar-se. | <p>Antiga casa pairal del Collet d'Eina. Es situa a la zona del collet, al nord del castell de Guardiola i prop de la riera del Saldes. Es tracta d'una construcció de mida més aviat rectangular amb una orientació a sud-est i amb diversos cossos i afegits. L'edifici presenta una estructura clàssica de masia de tres cossos i composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a l'est . La coberta és de teula ceràmica damunt de cavalls i llates. Com hem dit la façana principal està situada a l'est mirant a la carretera. Hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una porta d'arc de mig punt d'entrada i dies finestres a banda i banda, cinc obertures a la planta primera de les quals, les tres del mig corresponen amb balconeres amb barana de forja i les altres dues amb finestres simples. A nivell de golfa hi han 5 ulls de bou. Tot l'aparell de l'edifici està revestit per una capa d'estuc enlluït i pintura de color blanc, La façana del sud hi ha una altre porta (antiga porta d'entrada) formada per muntants de pedra i coronament en arc de maons col·locats a sardinell. Al pis principal hi ha 4 balconeres amb els seus corresponents balcons també en arc rebaixat de maons i al pis de sota teulada hi han dues finestres i dues balconeres. A nivell de les golfes hi ha una finestra acabada en arc també de maons ceràmics i a l'extrem oest hi ha una eixida. L'aparell és de maçoneria de carreus mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades i els muntants d'algunes obertures. S'hi evidencien varies reformes i canvis de fàbrica constructiva. La façana de ponent hi ha un predomini del buit respecte el massís amb dues portes amb bastiments i arc de maons a la planta baixa i quatre finestres de la mateixa composició a nivell de planta primera. L'interior, en avançat estat de ruïna, està dividit en forjats de fusta sostingits per bigues i revoltó de guix. La porta de la façana sud dona accés a un vestíbul amb el paviment de llosa i una escala de pedra condueix a la planta principal que està ocupada per una gran sala que coincideix amb la crugia central de la casa i amb una disposició de les bigues en sentit nord-sud. El paviment és de maons ceràmics i també taulons de fusta. Conserva restes de la decoració pictòrica i també de la capelleta familiar. A banda i banda hi ha diverses habitacions en molt mal estat. La planta segona té una disposició semblant a l'anterior amb els forjats pràcticament caiguts. Cal destacar la caixa d'escala acabada en forma de torre i amb coberta de 4 vessants que li dona una imatge molt característica a l'edifici. L'ala de la banda est està ocupada per les dependències del restaurant i braseria del 'Collet' i el primer pis per les oficines.</p> | 08099-122 | Al collet d'Eina darrere del castell. | <p>El 1611 els consellers de Berga concedeixen de fer boïga en els boscos de la baronia de Guardiola i les quals arrenden amb un tal Pere Amills tal i com hem vist quan parlàvem del molí i de l'hostal de Guardiola. Amb tot la finca no es va edificar fins el 1764 i va costar unes 2000 lliures de moneda barcelonesa i a la que se li va encarregar l'obra amb un tal Francesc Comas de Sallent. Des d'aleshores la casa disposava d'un arrendatari que s'encarregava del manteniment de la finca i el que lliurava una part proporcional a la vila de Berga. El 9 d'abril de 1878 es va adjudicar a Pere Pujol i Thomas el terme de Guardiola i de les Llenes pel preu de 56 501 i que comprenia les finques del Collet d'Eina i dels Fangassos. En aquell moment a la baronia de Guardiola hi havia la casa amb un masover Mn. Ramon i Casals arrendatari de la batllia de Berga de les finques esmentades i que Pere Pujol Thomas va fer fora. Poc a poc Pere Thomas va convertir el collet en una zona productiva. L'objectiu era el d'abastir fusta tractada a les conques mineres de l'alt Berguedà. Quant pere Pujol adquireix la finca aquesta estava molt deteriorada, doncs els documents consultats esmenten que la casa estava en ruïnes i que Pere Pujol i Thomas va engrandir i embellir per a instal·lar-hi la seva casa pairal . D'aquest moment en correspondrien els annexos i les façanes de la banda est i potser l'ampliació del cos afegit a ponent. Els documents de les memòries de R. Mir especifiquen:'. A tal intent se troben les antigues edificacions han estat separades i eixamplades constituint altres de noves molt importants.'. La propietat de la família Pujol al morir sense descendència va passar a mans dels nebots i aquests la van vendre a Carbons de Berga, a la família Casas i a les famílies Espelt i Freixa. Actualment hi ha instal·lat un reconegut restaurant propietat de la família Freixa</p> | 42.2164300,1.8679500 | 406564 | 4674427 | 1764 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51020-foto-08099-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51020-foto-08099-122-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Francesc Comas de Sallent | A l'edifici s'hi observen diverses fases constructives com a testimoni de les seves ampliacions. De la construcció original que hauria tingut la façana orientada a sud en conservaríem el cos central. Pel que encara es pot endevinar interpretem que correspondria amb una masia de dos cossos amb dues plantes i aparell de carreus de pedra més aviat regulars. A mitjans del segle XIX la casa es va ampliar convertint-se amb una masia clàssica de tres cossos i configurant la façana est amb la fisonomia que ha arribat avui dia. La darrera ampliació es deuria procedir al 1878 en temps de Pere Pujol i Thomas i encara una darrera reforma la trobaríem a mitjans del segle XX amb la façana que mira a la carretera | 96 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 51027 | Riaup o Rialp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riaup-o-rialp | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III</p> | XVII-XVIII | Forma part dels equipaments d'un càmping. | <p>Edifici situat a la dreta del torrent de Rialp i al costat de la carretera B-400 que va de Guardiola a Vallcebre al pk.3. Actualment la casa forma part de les instal·lacions del càmping el Berguedà. L'edifici, està molt reformat per als moderns usos presenta una planta quadrangular composta per una planta baixa, un primer pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. Té una disposició de les obertures molt ordenada ja que van ser modificades arran de la transformació que l'immoble va patir al convertir-se en restaurant i edifici de serveis del càmping. L'aparell encara es pot apreciar a base de maçoneria i pedra picada a les cantonades. Interiorment està molt modificat</p> | 08099-129 | Al lloc de Rialp a la dreta del torrent de Bossoms | <p>No hem trobat documentació sobre aquest mas dels que n'atribuiríem un possible origen medieval juntament amb els altres divuit masos que s'esmenten amb la documentació relativa a Sant Climent de Vallcebre o de la Torre de Foix. Amb tot, nosaltres pensem que les construccions que ens han arribat als nostres dies són d'un període molt tardà. Aquest mas posseïa el molí de Bossoms. Denominà el molí i també la vall</p> | 42.2165500,1.8367500 | 403989 | 4674475 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51027-foto-08099-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51027-foto-08099-129-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Transformat i remodelat completament per als usos turístics del Càmping. Només conserva de la seva obra original el parament extern ja que les obertures van ser obertes molt modernament. La casa posseïa el molí de Bóssoms. Les restes que ens han arribat avui dia no són anteriors al segles XVII o XVIII, amb tot i proper a la casa en uns camps s'han trobat les ruïnes del que podria ser el màs medieval | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50932 | Foradada de Sota el Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foradada-de-sota-el-collet | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | Coberta de runa. | <p>Actualment la bocamina està cobeta per la runa de l'escombrera de la mateixa explotació de Cementos Collet i altres abocaments que s'hi han aportat. Està molt a prop del riu. Aquesta foradada s'observava en fotografies antigues que s'han conservat.</p> | 08099-34 | Al Collet d'Eina | <p>La família Pere Pujol Thomas des del 1896 van tenir la concessió de l'indret ja que eren els propietaris del lloc i posteriorment passa a un tal Pere Escofet. Acabada la guerra civil, la societat de Cementos Collet de Bartolome Casas i Luis de Olano, fill de Jose Enrique de Olano i Loizaga la van explotar fins el 1950 on la mina es va comunicar amb les explotacions mineres del Collet i passà a mans de la concessió de CARBONES de BERGA i COLLET S.A. Aquesta concessió es va fundar al 1948. A partir d'aleshores es converteix en galeria de serveis (sortida d'aigua) que es deixa d'utilitzar quan les mines del collet tanquen. En un inici era una mina de pedra i no de carbó raó de la qual s'hi afegeix la fabrica del ciment.</p> | 42.2166700,1.8686600 | 406623 | 4674453 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50932-foto-08099-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50932-foto-08099-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50931 | Bocamina de sota la fàbrica del ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamina-de-sota-la-fabrica-del-ciment | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga.</p> | XX | Uutilitzada com a zona d'abocament de runa. | <p>Antiga explotació d'extracció de carbó en galeria i piquets de fusta, avui desapareguda sota el terrer de Valldeperas. Aquesta mina estava quasi a a tocar lo cota del riu Saldes.</p> | 08099-33 | Situada a sota de la fàbrica de 'Cementos collet S.A' | <p>Mina que va ser explotada des dels anys 1944 al 1949. Al 1949 la mina perd rendibilitat i les barrinades provoquen certa inestabilitat a la fàbrica del ciment ja que trontollava i en feia perillar la seva integritat i decideixen clausurar-la. La va explotar una concessió anomenada de Carbones Guardiola S.L amb Llorenç Escriu i Fulgenci Benítez com a capdavanters i posteriorment i s'hi afegeix Bartolom, Casas, propietari de Cementos Collet S.A. Va tenir un curt període de vida.</p> | 42.2167300,1.8669700 | 406484 | 4674461 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50931-foto-08099-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50931-foto-08099-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Només es pot visualitzar l'antiga escombrera | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51038 | Cal Clotet i cal Janola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-clotet-i-cal-janola | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56</p> | XVII-XVIII | Es mantenen habitades pels seus propietaris. | <p>Conjunt arquitectònic format per dues cases amb els ses coberts, annexos i pallisses. Les dues cases estan separades per una era comunitària. La primera o de Cal Clotet té una planta rectangular composta per una planta baixa, un pis i golfes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud-est. Les obertures es concentren a la façana principal compostes per finestres allindades amb fusta i porticó. L'aparell és de maçoneria i carreus mal treballats i escairats. L'altre casa es situa a la part posterior de la primera d'una forma paral·lela i també és de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes i coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud-est. Les obertures es situen a la façana principal i estan compostes per sèries de set finestres amb porticó a la planta primera. L'aparell és de maçoneria i irregular. Al seu voltant hi ha tres volums que es corresponen amb les pallisses i coberts annexos construïts amb fàbrica de maçoneria, coberts amb teulada a dos vessants amb eixides a la façana principal</p> | 08099-140 | Al costat d'un lloc de 'Cal Plansemí'. | <p>No hem trobat documentació sobre aquest mas dels que n'atribuiríem un possible origen medieval juntament amb els altres divuit masos que s'esmenten amb la documentació relativa a Sant Climent de Vallcebre o de la Torre de Foix. Amb tot, nosaltres pensem que les construccions que ens han arribat als nostres dies són d'un període molt tardà. Aquestes cases deurien pertànyer a Sant Climent de la Torre de Foix i podrien correspondre amb un d'aquells 18 masos que hi esmenta a la vall de Rialp.</p> | 42.2174900,1.8436500 | 404560 | 4674572 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51038-foto-08099-140-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les cases han estat remodelades recentment ja que estan habitades. A cal clotet es conserva al seu interior un forn de pa. | 94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51026 | Molí de Bossoms o Riaup | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-bossoms-o-riaup | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III</p> | XI-XVIII | Fora d'ús, en ruïnes i cobert de vegetació amb la resclosa desapareguda i part del casal moliner esfondrat. | <p>Restes de l'antic Molí de Bóssoms o de Riaup situat a la dreta de la riera homònima. Actualment del vell edifici es conserven restes del casal moliner, el cup, la bassa i part del canal. La paret de damunt la llera del riu i també la resclosa han desaparegut degut a les fortes avingudes que el riu pateix en temps de tardor i primavera. Del casal moliner es conserven les parets est, oest, sud i part de la nord, malgrat que aquesta darrera i al estar molt a prop del riu s'ha esfondrat i damunt de la llera on hi ha fragments de paret sencers. L'aparell és de carreus de pedra, mal treballats i escairats units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades i alguns dels bastiments de les obertures que es troben dispersos damunt la llera. Està disposat de forma terrassada al marge dret del torrent i conserva encara amb força alçada les parets est i oest mig cobertes de vegetació. El carcabà està molt sepultat per la runa del mateix edifici i no es pot apreciar. Tampoc hi podem veure cap rastre de moles. A la part nord hi ha el cup amb una alçada de quatre metres i de planta quadrada. Darrere seu encara hi ha la bassa amb la paret de fons construïda amb aparell de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i amb un orifici o sobreeixidor. El canal encara es pot endevinar que segueix uns metres més amunt fins a trobar la llera del riu. No hi ha cap rastre de la peixera.</p> | 08099-128 | Al costat del riu de Bóssoms | <p>La història del molí de Riaup o de Bóssom es remuntaria possiblement a l'edat mitjana. La documentació referent a la consagració de Sant Llorenç esmenta un seguit d'alous amb les seves afrontacions. Entre elles hauríem de destacar les afrontacions del vilatge de Llenes que esmenta 'Vall de l'Oriola, camí de Sant Llorenç o camí ral de Bagà i vallis moniarias, entre d'altres que traduït seria 'la vall dels molins' i que correspondria amb la vall del riu Eina i els seus afluents. El terme de Riaup ens apareix lligat a la parròquia de Sant Climent de Vallcebre ja que en la seva acta de consagració i datada de 1040 fa esment de les afrontacions del seu terme 'a parte orientis in flumine lubricato, t transit usque in via Bergitanne, in cirie a flumine Esna contra occidentem in Rivo Rialp, usque in grado Marva..' Entenem doncs que amb aquestes dues referències tindríem localitzat aquest molí que denominaria a la vall i que posteriorment passaria a denominar-se molí de Bossoms.</p> | 42.2180200,1.8330100 | 403683 | 4674642 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51026-foto-08099-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51026-foto-08099-128-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Edifici que malgrat el seu avançat estat de ruïna, encara en podem observar la disposició de molí de cup. Per la disposició de les parets del casal moliner, interpretem que hauria estat cobert amb teulada d'un sol vessant. La resclosa o peixera deuria ser de fusta, doncs no hem pogut evidenciar cap resta ni encaix, mlagrat en coneixem el lloc exacte. El que si que hi hem pogut trobar són unes grans pedres que possiblement haurien estat utilitzades per encaixar--hi una presa de fusta | 85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51025 | Masdepei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masdepei | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56</p> | XVIII-XIX | Malgrat que la casa estigui habitada fa temps que no s'hi ha produït cap reforma i la coberta té alguns bombaments. Les estructures de fusta de la façana estan en mal estat de conservació. | <p>Conjunt format per la Casa de Mas de Pei i els seus coberts i pallisses annexes. La casa correspon amb el clàssic exemple de masia de tres cossos formats per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb coberta de teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. La porta d'entrada es situa en un lateral. La façana principal té un clar predomini del buit respecte el massís ja que la part central i coincidint amb la crugia del mig està ocupada per una gran eixida de fusta descoberta que ocupa bona part de l'amplada i que està sostinguda per pilars de maçoneria. Està aixoplugada pel voladís de la pròpia teulada. Els cossos laterals fins a l'alçada del primer són construïts amb fàbrica de maçoneria i s'hi obren a banda i banda dues petites finestres. La part corresponent al segon pis forma part de l'eixida esmentada. La façana de la banda oest hi ha un predomini del massís respecte el buit i hi trobem a la planta baixa i al costat de la porta d'entrada, una segona porta coronada per un arc rebaixat amb les dovelles col·locades a 'sardinell' que ha estat cegada. La majoria de les finestres es situen a la planta primera i segona i es caracteritzen per ser obertures rectangulars allindades en fusta. A la façana de tramuntana hi ha adossat un cos rectangular que correspon amb el forn de pa i a la façana de llevant hi ha annexa una pallissa de dues plantes, amb la façana orientada a sud i composta per grans eixides de fusta, sostingudes per pilars de maçoneria. La teulada és a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates amb el carener paral·lel a la façana. La fàbrica constructiva de la casa presenta diversitat d'aparells. S'endevinen dues fases; una primera una primera amb pedra més ben treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i amb les filades més o menys acurada i una segona (la de més a migdia) amb aparell de maçoenria.Annex a la banda de tramuntana hi ha un cos annex destinat a quadres i també pallisses. És de planta rectangular i està distribuït en tres crugies de planta baixa i un primer pis. La teulada és a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates i el carener perpendicular. La façana principal té massisses les parets dels cossos laterals on s'obren dues portes coronades per arc rebaixat amb les dovelles disposades a sardinell i aparell de blocs de pedra mal treballats i escairats, units amb un morter de calç molt pobre i disposats en filades irregulars. La crugia central està ocupada per una gran eixida descoberta.</p> | 08099-127 | Al lloc de Masdepei en un altiplà que domina la vall. | <p>No hem trobat documentació sobre aquest mas dels que n'atribuiríem un possible origen medieval juntament amb els altres divuit masos que s'esmenten amb la documentació relativa a Sant Climent de Vallcebre o de la Torre de Foix. Amb tot, nosaltres pensem que les construccions que ens han arribat als nostres dies són d'un període molt tardà. Aquest mas posseïa altres finques com l'anterior del castellot i també d'un molí, el molí de Riaup o de Bóssoms.</p> | 42.2189000,1.8505500 | 405132 | 4674720 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51025-foto-08099-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51025-foto-08099-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51025-foto-08099-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Per les característiques formals de la casa i també el seu aparell constructiu, sembla correspondre a un edifici de mitjans del segle XVI o XVII amb importants ampliacions del segle XVIII i XIX tant a les façanes de migdia com els cossos annexos. No hem pogut accedir al seu interior | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50935 | Carregador del Collet i telefèric de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carregador-del-collet-i-teleferic-de-vallcebre | <p>COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON 1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | Només es conserva una pilona sensera dins el túnel de damunt de la fàbrica de ciment i basaments d'altres a Masdepei. | <p>Antiga zona de descarregador del carbó i arribada del cable del telefèric que baixava de Vallcebre per carregar el carbó al tren que venia de Berga. Del cable o telefèric encara es conserva damunt de la fàbrica de ciments i sota de les 'Llenes' un túnel amb una torre de fusta de l'antiga instal·lació. La torre conserva les rodes i engranatges per al cablejat de les vagonetes. A la sortida del túnel, excavat expressament per aquest mitjà hi ha encara les bases de formigó que suportaven altres torres o pilones, a avui desaparegudes. Al llarg del seu antic traçat es conserven restes d'altres fonaments, també de formigó, especialment a Masdepei.</p> | 08099-37 | El carregador era a les cases noves del Collet. El telefèric baixava de Vallcebre per Masdepei. | <p>La precarietat o manca de les vies de comunicació i de vehicles de finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, feien impossible el transport del carbó des de moltes de les mines de l'Alt Berguedà fins els centres de consum. En diverses ocasions aquest fet va impedir l'explotació d'algunes d'aquestes mines. Les empreses amb més capacitat econòmica van construir diversos trens i telefèrics que transportaven el carbó des de les seves corresponents mines fins les estacions de tren més properes, a Cercs o al Collet. En alguns casos aquests mitjans de transport van ser grans obres d'enginyeria d'aquella època. Els telefèrics estaven formats per un cable d'acer, pel que es desplaçaven unes petites vagonetes penjades. Els trens circulaven per vies col·locades a terra. Per salvar pendents molt pronunciades es construïen plans inclinats. En aquests es subjectava els trens amb un cable perquè no s'escapessin costes avall. Aquest telefèric tenia una longitud de 6.789 m i transportava el carbó de les mines de Vallcebre fins a l'estació de descarrega del Collet. Va funcionar des de 1942 fins els anys seixanta, tot i que estava prohibit també hi viatjaven empleats ja que així s'estalviaven una llarga caminada.</p> | 42.2194400,1.8709100 | 406813 | 4674758 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50935-foto-08099-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50935-foto-08099-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es conserven imatges i explicacions orals que han permès identificar aquests elements. El telefèric encara conserva dues pilones a dins d'un túnel per damunt de la colònia Pujol i Tomàs i dues pilastres de formigó a Masdepei. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50940 | Mina d'Urruti o del Xerric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-durruti-o-del-xerric | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | Conserva restes del carregador amb la rampa i els accessos. La boca mina ha desparagut però s'endevina el lloc. | <p>Actualment aquesta mina conserva l'entrada de la boca mina i part de la canal de la sortida del material amb el camí d'accés i el carregador dels camions. La boca mina està coberta de vegetació. El carregador i el canal està construït amb formigó armat damunt una construcció de pedra i ciment. El camí que hi accedeix té alguns ponts construïts també en pedra i ciment.</p> | 08099-42 | Damunt de la corba de les mosqueres a la Ctra. De Saldes | <p>Aquesta mina que es va explotar entre 1937 i 1939 la va posar en funcionament un home que es coneixia com a 'xerric' pertanyent al sindicat anarquista de la CNT, d'aquí el nom de 'la mina d'Urrutri'. El xerric va obrir la galeria juntament amb altres minaires per proveir de mineral en temps de La Generalitat republicana. Va resultar ser un fracàs i l'extracció del carbó no va ser productiva.</p> | 42.2195900,1.8543500 | 405446 | 4674793 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 51021 | Cases Noves del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-noves-del-collet | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. SERRA i ROTÉS,ROSA (2007). '1910. La colònia agrícola i industrial Pujol i Thomás del Collet (Guardiola de Berguedà) Vista per Raül. R. Mir'. Erol núm. 92. SERRA i ROTÉS,ROSA (1990). 'La colònia agrícola i industrial de Pujol i Thomas'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. SERRA i ROTÉS;,ROSA i SELLÉS ROSINYOL,C (1997) 'Cementos Collet'. Invantari de Patrimoni industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica</p> | XX | Es mantenen habitats. Al pont li manca una racada que se la va emportar el riu i ha estat substituïda per una passarel·la de fusta. | <p>Bloc d'un conjunt d'habitatges d'ús obrer i construïts a la dreta del Llobregat en una plana situada entre la finca dels Fanagassos i el Collet d'Eina pròpiament dit, juntament amb altres construccions com ara el pont que travessa el Llobregat. El bloc d'habitatges té una planta rectangular allargassada amb una orientació nord-sud i compostos per una planta baixa, dos pisos i coberta a tres vessants. L'aparell de la planta baixa és de pedra amb els bastiments i cantonades de les obertures seguint els clàssics exemples de l'arquitectura industrial i obrera de finals dels segle XIX i principi del XX. La façana principal orientada a l'est hi té una sèrie de 17 finestres quadrades a cada pis. L'accés als habitatges es realitza mitjançant escales exteriors d'ús comunitari. L'altre element que forma part del mateix conjunt és el pont que salva el Llobregat en aquest indret i que se'l coneix com a 'pont del collet'. Es tracta d'un pont de tres arcades amb aparell de pedra i obra vista als ulls i coronaments. Està en ús per passar a un costat i a l'altre de la colònia</p> | 08099-123 | A la zona coneguda com 'Les cases noves del Collet' | <p>Segons Mn. Enric Bartrina, el 9 d'abril de 1878 es va adjudicar a Pere Pujol i Thomas el terme de Guardiola i de les Llenes pel preu de 56 501 i que comprenia les finques del Collet d'Eina i dels Fangassos. En aquell moment a la baronia de Guardiola hi havia la casa amb un masover Mn. Ramon i Casals arrendatari de la batllia de Berga de les finques esmentades i que Pere Pujol Thomas va fer fora. Poc a poc Pere Thomas va convertir el collet en una zona productiva. L'objectiu era el d'abastir fusta tractada a les conques mineres de l'alt Berguedà. Segons la revista publicada per Rül de Mir, la colònia subministrava diàriament 5 tones de rull is barres de fustes emprades per als piquets de les galeries mineres. També va construir una fàbrica de ciment que era accionada amb la força motriu de l'aigua i que produïa unes deu tones diàries de ciment. Aquesta fàbrica va propiciar la construcció de la resclosa damunt del Saldes. El salt de 18,60 m produïa de 120 a 130 CV de força. L'arribada del ferrocarril va augmentar-ne la seva capacitat i es va convertir en un referent. D'aquest moment en seria també la construcció d'una teuleria i de les cases noves amb un pont que salvava el Llobregat a la zona del collet. També es va eixamplar l'antiga casa pairal del Collet i la casa dels Fangassos. La revista Pirineus i publicada per Raül de Mir especifica el següent. ' la finca, avui veritable colònia està emplaçada en l'antiga baronia de Guardiola quals terres envolten l'antic castell que les domina i essent objecte d'activa explotació. A tal intent se troben les antigues edificacions han estat separades i eixamplades constituint altres de noves molt importants.'. El document és molt extens i fa una descripció molt detallada del conjunt enumerant-ne la fàbrica, les cases dels obrers, la teuleria, el forn de calç, la resclosa, la casa pairal...La propietat de la família Pujol al morir sense descendència va passar a mans dels nebots i aquests la van vendre a Carbons de Berga, ala família Casas i a les famílies Espelt i Freixa. Els pisos van ser adquirits per l'empresa de Carbones de Berga S.A i el 1989 i 1990 van ser restaurats afegint-hi un pis més i una nova coberta. Actualment estan habitats i s'empren com a segones residències</p> | 42.2198100,1.8716400 | 406874 | 4674798 | 1898 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51021-foto-08099-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51021-foto-08099-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pere Pujol i Thomas | Encara en ús i habitades. Se n'ha refet la coberta i s'han pintat les façanes recentment. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 51023 | Resclosa del canal de la fàbrica de ciment Pujol i Thomas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-canal-de-la-fabrica-de-ciment-pujol-i-thomas | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. SERRA i ROTÉS,ROSA (2007). '1910. La colònia agrícola i industrial Pujol i Thomás del Collet (Guardiola de Berguedà) Vista per Raül. R. Mir'. Erol núm. 92. SERRA i ROTÉS, ROSA (1990). 'La colònia agrícola i industrial de Pujol i Thomas'.</p> | XX | Encara en funcionament. | <p>Resclosa de captació d'aigües i canal de conducció de la fàbrica de ciment Pujol i Thomas, avui 'Cementos collet S.A'. La resclosa situada uns 250 m. aigües amunt de la colònia i fàbrica del Collet està construïda en ciment i pedra. La presa té una alçada de 18'60 metres i el canal de 2'5 metres d'ample i una longitud de 250 m. alimenta encara avui dia la fàbrica de ciment.</p> | 08099-125 | Al nord de la colònia Pujol i Thomas | <p>Segons Mn. Enric Bartrina, el 9 d'abril de 1878 es va adjudicar a Pere Pujol i Thomas el terme de Guardiola i de les Llenes pel preu de 56 501 i que comprenia les finques del Collet d'Eina i dels Fangassos. En aquell moment a la baronia de Guardiola hi havia la casa amb un masover, Mn. Ramon i Casals, arrendatari de la batllia de Berga de les finques esmentades i que Pere Pujol Thomas va fer fora. Poc a poc Pere Thomas va convertir el Collet en una zona productiva. L'objectiu era el d'abastir fusta tractada a les conques mineres de l'alt Berguedà. Segons la revista publicada per Raül de Mir, la colònia subministrava diàriament 5 tones de rull i barres de fustes emprades per als piquets de les galeries mineres. També va construir una fàbrica de ciment que era accionada amb la força motriu de l'aigua i que produïa unes deu tones diàries de ciment. Aquesta fàbrica va propiciar la construcció de la resclosa damunt del Saldes. El salt de 18,60 m . Els 500 litres d'aigua per segon produïen uns de 120 a 130 CV de força en temps d'estiatge segons R. de Mir. L'arribada del ferrocarril va augmentar-ne la seva capacitat i es va convertir en un referent. D'aquest moment en seria també la construcció d'una teuleria i de les cases noves amb un pont que salvava el Llobregat a la zona del Collet. També es va eixamplar l'antiga casa pairal del Collet i la casa dels Fangassos. La revista Pirineus i publicada per Raül de Mir especifica el següent. ' la finca, avui veritable colònia està emplaçada en l'antiga baronia de Guardiola quals terres envolten l'antic castell que les domina i essent objecte d'activa explotació. A tal intent se troben les antigues edificacions han estat separades i eixamplades constituint altres de noves molt importants.'. El document és molt extens i fa una descripció molt detallada del conjunt enumerant-ne la fàbrica, les cases dels obrers, la teuleria, el forn de calç, la resclosa, la casa pairal...La propietat de la família Pujol al morir sense descendència va passar a mans dels nebots i aquests la van vendre a Carbons de Berga, a la família Casas i a les famílies Espelt i Freixa. Actualment hi ha instal·lada la factoria de Cementos Collet que aprofita les antigues instal·lacions per produir ciment marfil 'Cementos Collet S.A'. La resclosa i la concessió de l'aigua encara estan en ús.</p> | 42.2198800,1.8593600 | 405860 | 4674819 | 1878 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51023-foto-08099-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51023-foto-08099-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pere Pujol i Thomas | Va ser construïda juntament amb la colònia per a nodrir la fàbrica de ciment i encara avui està en ús | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50942 | Bocamina del Colletà o Masdepei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamina-del-colleta-o-masdepei | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | La boca mina està soterrada i només es poden veure les restes de la barraca de les eines i del terrer. | <p>Bocamina que es situa a escassos metres de la corba de la carretera de Masdepei. Conserva la bocamina sepultada i també restes de la barraca de les eines de planta rectangular i realitzada amb un aparell de maçoneria de pedra mal treballada, unida amb ciment. La coberta ha desaparegut.</p> | 08099-44 | Sota la casa de Masdepei i al costat de la carretera de Vallcebre en una revolt | <p>Aquesta mina es va explotar del 1936 al 1938. Pere Freixa i els germans Josep i Lluis Perarnau i Pons i un senyor anomenat Vicenç de Berga en van ser els concessionaris. L'explotació va ser feta en temps de la guerra per aprofitar l'ajuda de la Generalitat republicana per proveir la industria de guerra i evitar l'allistament. Va fracassar per la troballa d'una falla en la roca. Era una mina de carbó.</p> | 42.2202000,1.8479400 | 404918 | 4674868 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50942-foto-08099-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50942-foto-08099-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 51118 | Camí del Collet a Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-collet-a-vallcebre | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà.BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 120. BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP (1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona. CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAIXAL MATA, ALVAR (2006). 'Els ponts, testimonis de transformacions històriques al Berguedà' a Erol núm.85. CASCANTE I TORRELLA, PERE (2004). 'Patrimoni arquitectònic'. A Erol. Suplement núm. 3 . .FÍGULS; C (2016). 'Hostal de la font del Faig' a antics hostals del camí ral. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius.Vol II. p. 143-154.</p> | XII-XX | Embegut per la B.402 del Collet a Gósol i per la pista que puja a Sant Julià de Freixens. | <p>Restes de l'antic camí ral de Saldes que partia del Collet. Es conserva de manera fragmentària i parcial ja que ha estat embegut per la B-402 en el seu tram inicial. Hom pensa que aquest camí que partia des del camí principal de Berga a Bagà seguia paral·lel a la riera de Saldes travessant pel pont de Saldes i pujaria per la riba esquerra passant per sota de la casa del Castellot la qual possiblement seria una torre de vigilància. A continuació arribaria fins a 'Grallera' i creuaria la riera prop del molí de Bosoms prop de l'actual passarel·la o pont que hi ha. En aquest punt es bifurcaria i una part aniria per la riera de Bosoms, molí homònim i seguiria cap a Bosoms, Soldevila, Masdepei i Torre de Foix. Aquest camí en aquest tram de Bosoms a Soldevila encara es pot endevinar part del seu antic traçat enmig del bosc i parts de pastura que seguia les corbes de nivell amb un pendent més aviat suau. Del pont damunt de la riera de Bosoms en sortiria un altre sender que ascendia fins a Sant Julià de Fréixens ja a Vallcebre. Aquest segon tram també hem pogut endevinar alguna part del seu antic traçat i dels murs que el contenien. Es conserva força perdut ja que ha estat embegut en part per l'actual sender i pista forestal.</p> | 08099-220 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà.Plaça de l'Ajuntament núm. 01. 08694 (Guardiola de Berguedà | <p>Els camins rals han estat des de sempre importants vies de comunicació. El principal eix viari era el camí de Berga a Bagà del que ja hem comentat que en conserven alguns trams amb paviment de còdols. Aquest camí ens apareix ja en la documentació més antiga del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i és molt provable que ja existís des de l'època romana com a via d'accés a la zona de pastures i explotació de minerals. No serà fins al segle X i XI quant a través de les fundacions dels monestirs de Sant Llorenç, la xarxa viària es fa més patent i es comencen a construir nous camins que enllacen les poblacions, terres i alous que es van formalitzant. En la documentació de Sant Llorenç ja esmenta els passos de Pendís i de Coll de Jou. Referent el primer, Bolòs i pagès analitzen les afrontacions de les terres del molí de Gréixer . De la via principal s'anomenava 'strata' i corresponia sens dubte al camí de Berga a Bagà i Coll de Jou que connectava amb la 'strata Francisca' o via ceretana que transcorria per la vall del Segre i el coll de la Perxa. A mitjans del segle XII es bastiran hospitalets als colls importants com serien el de Pimorent, la Perxa i el de Hospitalet de Rocasança més amunt de Gréixer. Per salvar les aigües dels rius i es construïren ponts. El pont vell de Guardiola en seria un dels més remarcables, però també en tindríem a Vilella (Bagà) Gréixer, cal Tinent. Aquests ponts en documents posteriors al segle XI i XII apareixeran sovint esmentats La via del Llobregat ens surt també citada en les afrontacions de les Llenes amb el Llobregat. Dels ponts es fa esment d'una palanca a 'Mescles aygues' per arreglar-la. El mescles aigües correspondria a l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat . Sobre els impostos dels camins hi havia el de 'barra' que s'aplicava a tothom que passava pels vials i. Solien estar als ponts, especialment el de Guardiola i el de Bagà. Amb tot hi havia qui estava exempt d'aquests impostos. D'impostos també hi havia de passatges del bestiar i de les herbes i encara també n'hem trobat un referent a la sal. A principi de segle XIX. C.A. Torres en fa descripció en el seu llibre de 'Pirineu Català. Bergadà. Valls altes del Llobregat' i datat de 1905. Aquests camins encara s'utilitzaven. L'abandó va venir amb la construcció del ferrocarril que ocupà part del traçat de l'antic camí ral fins al Collet d'Eina i posteriorment amb les noves carreteres i noves vies de comunicació. La construcció de la BV. 4024 de Bagà a Coll de Pal va malmetre el camí de Gréixer a les zones de Rigoreixer, estret de malgrau i Hospitalet. L'obertura de pistes forestals cap a la font del Faig i Escriu per extreure la fusta va destruir part del camí de Coll de Pendís. Avui dia aquests camins es conserven en trams i són utilitzats per al pas de senders de gran recorregut (Gr.107, Gr.4, Gr.4.2 ) i altres de menors com el Pr.126, Pr,125 i senders locals.</p> | 42.2207200,1.8356100 | 403901 | 4674939 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51118-foto-08099-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51118-foto-08099-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51118-foto-08099-220-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Antic camí de ferradura que es conserva en bastant mal estat ja que només es deixen endevinar alguns petits trams prop de Bosoms i del Collet. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50941 | Bocamina del Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamina-del-castellot | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Suplement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berga</p> | XX | Boca mina mig sepultada i coberta de runa. Encara es pot veure la seva escombrera i l'abocador. | <p>Aquesta boca mina es conserva sota de la carretera. Manté els accessos prop de la font, el terrer i dipòsit de material amb l'entrada a la boca mina mig esfondrada i amb restes dels piquets de fusta.</p> | 08099-43 | Davant de la casa del Castellot | <p>Mina explotada de 1939 al 1953. Es va començar a explotar acabada la guerra civil quan Bartolomé Casas i Sala de Cementos Collet i Lluís de Olano Barandiaran van començar a extreure carbó sota la direccció del Sr. Comellas, enginyer de Carbons de Berga. Malgrat que només tenia 100 mts de galeria, sempre hi va treballar molta gent ja que generalment eren xicots que ho feien passar per servei militar i evitar els allistaments al front.</p> | 42.2212800,1.8474100 | 404876 | 4674988 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50941-foto-08099-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons la memòria oral coneixem que en aquesta explotació quant corrien els rumors d'una inspecció de l'estat, baixaven 2 camions de Vallcebre i els abocaven davant de la bocamina per simular que hi havia extracció de carbó i evitar així el servei militar. Ha estat documentada gràcies a Josep Oriola. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51024 | El Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellot-1 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56</p> | XVIII | Malgrat que la casa segueix habitada, la seva coberta està en mal estat de conservació amb les teules trencades i algunes bigues que caldria suprimir. | <p>La casa del 'Castellot' correspon amb un edifici de planta rectangular composta per una planta baixa i golfes amb coberta de teules a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud on també hi ha la porta d'entrada. La distribució de les obertures en aquesta façana és molt irregular amb un clar predomini del massís respecte el buit. Damunt de la porta d'entrada hi ha una antiga eixida de fusta que ocupava l'amplada de la façana i que estava partida per un pilar de pedra que sosté la biga carenera. Aquesta obertura avui dia està paredada de forma parcial. També hi ha dues petites finestres amb bastiments i llinda de fusta. L'aparell constructiu és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i disposades en filades irregulars. Únicament són en pedra més ben treballada les cantonades i algun muntant de les obertures. Hi té afegits tot un seguit de cossos corresponents a conillers i galliners amb estructures de fusta. La façana lateral hi ha adossats uns coberts que en dificulten la visualització però que tenen el mateix tipus d'aparell que la façana principal. La façana nord que amagada darrere la roca que denomina el lloc</p> | 08099-126 | A la zona coneguda com 'els Castellots'. | <p>Resulta difícil datar l'origen d'aquest mas, ja que a diferència d'altres masos del municipi no en tenim documentació. Amb tot podríem suposar que en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç el 984 i en la consagració de Sant Llorenç (983) esmenta que a sant Climent de Vallcebre hi havia 8 masos 'Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt'. Un d'aquests 18 masos es podria referir al castellot. Sempre més va pertànyer a la parròquia de Sant Climent de Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre</p> | 42.2222600,1.8471600 | 404857 | 4675097 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51024-foto-08099-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51024-foto-08099-126-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El topònim del castellot que denomina el lloc correspon amb una gran roca que hi ha a la part posterior de la casa i que domina la vall del riu Eina i també els nuclis de Sant Julià de Fréixens (Vallcebre) i de les Llenes (Guardiola de Berguedà). A sota aquesta roca s'hi aprecien algunes estructures amb aparell de pedra que serveixen per terrassar un seguit de camps i horts adjacents a la casa. Ens podrien fer suposar que corresponen amb algun tipus d'estructura defensiva, per ara del tot desconeguda. Prop de la casa hi ha la font homònima | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51009 | Les Llenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-llenes | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de Guardiola' Els castells catalans. Vol V. (El Berguedà)p.910-916. SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.</p> | X-XIV | Arruïnat i cobert de vegetació d'arbusts i de bosc | <p>Conjunt arqueològic de l'antic vilar i mas de les Llenes. Es troba en un serrat que domina la vall d'Eina i també el collet homònim, prop de l'aiguabarreig del riu Saldes amb el Llobregat i davant el castell de Guardiola. Aquest vilar d'origen alt medieval avui es troba amagat entre la vegetació d'un bosc d'alzines i de roures. Amb tot encara s'endevinen bona part de les restes de les antigues cases disposades de forma terrassada en sentit sud-est i delimitades per murs de pedra, units en sec i construïts amb blocs de pedra no massa ben treballats La zona, és de difícil accés i fa molt difícil de precisar quina hauria estat l'extensió que haurien abraçat les restes d'aquest important vilatge. Amb tot arreu de la zona des del anomenat 'Coll de Llenes' del camí que va de Sant Llorenç a Torre de Foix fins a trobar una pista abandonada amb vistes a la vall de Saldes i en una zona ocupada per planells s'hi endevinen restes d'estructures i acumulacions de pedra que fan pensar també amb les restes arqueològiques d'aquest antic vilatge</p> | 08099-111 | Al lloc de les Llenes, damunt d'un turó | <p>L'indret de les Llenes tal i com s'ha vist a la fitxa 107 i referent a l'antiga església de Sant Miquel apareix documentat en l'acta de dotació d'aquesta església (984) i en la que se li confirmen unes terres, uns masos i unes vinyes ' Suorum alaudes, cum suas decimas et primicias et oblitationes fidelium et villas eorum. Id est, ipso Vilare et ipso Bago et ipsas Lenas, cum fines et terminus eorum' .Amb tot Bolós i Pagès van trobar un document a biblioteca de la Universitat de Barcelona datat del segle XIV i corresponent a una còpia d'un de més antic i datat del 962. Es tracta d'una donació que fa el comte Sunifred de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop Bagà de dos alous; un situat a Malanyeu en un lloc conegut amb el nom de 'Sonos' i un altre a les Llenes. Sobre aquest darrer n'esmenta les seves afrontacions que serien vall de l'Oriola (vall de l'alvallol), camí de Sant Llorenç o camí ral de Berga a Bagà, la vallis munaria o vall d'Eina i Turbias que seria Turbians a Gisclareny. Bartrina esmenta que una de les possessions de la vila de Llnes era la 'roca' que es podria referir al castell de Guardiola. Aquest en podria ser l'origen d'aquest castell. Posteriorment l'indret de Llenes ens apareix lligat estretament amb el castell de Guardiola i també amb el monestir .Pensem que al crear-se la batllia de Guardiola i els senyors del mateix nom, les possessions de les Llenes passaren a mans dels senyors de Pere i Berenguera de Guardiola. Amb la seva mort cediren en testament les possessions a la seva filla Agnès que decidí donar el lloc de les Llenes juntament amb molts altres masos, terres i vinyes al monestir de Sant Llorenç prop Bagà el 1281 a canvi que aquest darrer la mantenia vestint-la, alimentant-la i curant-la en cas de malaltia. 'Et etiam totum integrum mansum meum, quem habeo et habere debeo, apud locum de Lenes, cum onmibus terris, pocessionibus, iuribus et pertinentiis suis'. Posteriorment entre el 1320 i 1339 i durant el govern de l'abat Guillem de ça Vila el monestir es va aliar amb el rei Alfons d'Aragó per la seva posició estratègica i de control. L'obectiu era que la corona es fes amb el castell per la seva situació estratègica i de control i també per combatre contra les pugnes que hi havia constantment entre els barons de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Cal remarcar el 1328 el baró atacà vilment el castell de Guardiola que acabà amb l'excomunió de tots els preveres de la baronia de Pinós per 'ratione et ocasione castri de Guardiola'. Aquestes excomunions van ser molt presents els anys següents al 1328 fins al 1335. Guillem permutà el castell de Guardiola a la corona a canvi d'un lloc anomenat 'Vilaguisants' de gran utilitat per al monestir però que aquest es reservà tot el dret dels impostos, demes i primícies, la meitat de les penes pecuniàries provinents de causes civils de lluïsmes, remencesi altres emoluments; la de les millores que es fessin en molins, forns, mercats, lleuda, peatge, i altres coses dels dits llocs de Guardiola i Llenes anant a càrrec del rei, el cost de les obres que volgués i degués fer al castell. Ambdues parts havien de nomenar batlle i aquest havia de ser reconegut pel rei i pel monestir. El 1371 l'abat de Jaume ça Prous va vendre el castell de Guardiola i el lloc de Llenes amb els seus termes, cavallers, sous, senyors feudaris al baró de Pinós després d'un episodi de fortes bregues entre el baró i la sots-vegueria de Berga. El 1364 havia passat a mans de Berga .El 1465 el castell de Guardiola i les seves possessions, entre elles les Llenes estaven a mans dels Pinós segons el títol que es contempla. Al nomenar Bernat Galceran de Pinós, vescomte d'Illa i Canet. Amb tot el castell va ser apoderat pel mateix baró el 1482 juntament amb el castell de Berga. A partir de l'era moderna el lloc de Llenes ja no apareix esmentat enlloc amb la qual cosa ja no degué ser important i es va decidir abandonar.</p> | 42.2234600,1.8624600 | 406121 | 4675214 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51009-foto-08099-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51009-foto-08099-111-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La zona es troba coberta de vegetació i fa difícil de determinar quin hauria estat el seu antic perímetre. Tot i així el jaciment abraçaria tota una zona de planells i de boscos entre el que es denomina 'coll de les Llenes' fins al cap del serrat, orientat en sentit sud-est. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51022 | Els Fangassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-fangassos | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. SERRA i ROTÉS,ROSA (2007). '1910. La colònia agrícola i industrial Pujol i Thomás del Collet (Guardiola de Berguedà) Vista per Raül. R. Mir'. Erol núm. 92. SERRA i ROTÉS, ROSA (1990). 'La colònia agrícola i industrial de Pujol i Thomas'.</p> | XVIII-XX | Manca la coberta de bona part de l'edifici que fa temps que està deshabitat i se n'han esfondrat els forjats. | <p>Es tracta d'un edifici molt remodelat que es situa al pla homònim a cavall de les cases noves del Collet i el nucli de la Ribera de Guardiola de Berguedà. L'immoble presenta una planta més aviat rectangular orientat en sentit nord-sud i composta per una planta baixa, dos pisos amb coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a l'est. Aquesta està formada per un cos annex de dues plantes i golfes amb el carener perpendicular. Presenta una distribució del buit respecte el massís amb grans finestrals oberts a llevant i dues finestretes a nivell de golfa. Aquest cos de factura molt recent està construït amb aparell de maó i enlluït. La resta de la finca és amb fàbrica de maçoneria i les bastiments de les obertures en fusta</p> | 08099-124 | Al pla del mateix nom i al costat de l'estació de Servei Cadí. | <p>La història de la finca ens va lligada a la del castell, l'antiga casa de Cal Guardiola, l'hostal del collet i la colònia Pujol i Thomas ja que estaven incloses dins la mateixa finca. La datació més antiga es remunta en el moment que Pere Pujol i Thomas adquireix la finca de Cal Guardiola en la que hi esmenta el següent: 'En 1881 estan en Pere Pujol i Thomas estant present a dos quarts d'onze del matí en les propietats del Collet d'Eina i Fangassos del districte municipal de Sant Julià de Cerdanyola. L'agutzil del Jutjat de primera instància de Berga ha manat a tothom que sortís fora de les cases i terres per entrant-hi Pere Pujol '. Sembla que la casa dels Fangasos ja existia abans que fos adquirida pels Pujol. Pensem que els anteriors propietaris (Francesc Amills i Ramon Boixader) ja posseïen aquesta finca atès que els documents d'aquest període la citen. Quan Pere Pujol adquireix la finca esmenta que ja estava en ruïna 'El casal del collet d'Eina i la dels Fangassos amenaçaven completa runa'</p> | 42.2243100,1.8729200 | 406986 | 4675296 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51022-foto-08099-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51022-foto-08099-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51022-foto-08099-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El topònim dels 'Fangassos' deriva de la bassa i dels aiguamolls que hi ha a la part posterior de la casa atès que ens trobem en una zona molt propera al Llobregat, fàcilment inundable i molt humida. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51122 | Riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-llobregat-1 | <p>www.wikipèdia, enciclopedia lliure.</p> | <p>Riu que neix al terme municipal de Castellar de N'Hug a les populars 'Fonts del Llobregat' i desemboca al Mar Mediterrani. Al seu pas pel terme municipal de Guardiola de Berguedà rep les aigües de diferents conques que conformen diferents valls. Per una banda tindríem la conca del Gavarrós, amb els torrents de Gavarrós, Pardinella, Coll de Pal, de la Coma, del clot del Forn, de l'home mort, per l'altre i al centre del municipi just en ple nucli poblacional rep les aigües del riu Bastareny, un important afluent del Llobregat que a banda de rebre les aigües de la conca de Gréixer, també ho fa de les aigües d'altres torrents com és el cas del torrent de la Muga, el torrent de Murcarols, el torrent de les Faves i dem prat de Rei i sobretot la Dou del Bastareny que forma un naixement similar al del Llobregat. El mateix riu és alimentat pel 'Bullidor de Sant Esteve' pertanyent al mateix aqüífer que la Dou, el torrent del Puig, el torrent del Forat alimentat pel torrent d'Escriu, el torrent de Galigan i el 'bullidor de la Llet'. Els darrers torrents que alimenten el Bastareny abans de rebre les aigües de la conca de Gréixer serien els torrentons, el torrent del Puig, el torrent dels Trulls i finalment el torrent del Casot. Després de passar la vila de Bagà el Bastareny rep les aigües menys cabaloses de la zona de Brocà amb el torrent de Paller o dels Banyadors, el torrent de Mullapà, el torrent del Mig, el de la Paelleta, el torrent de Clarà i finalment el torrent dels Bacs. Poc abans d'abandonar el municipi el riu rep les aigües de la conca del Saldes amb el torrent de la Boïga a sota de Mas dePei, el torrent de Bosoms, i el torrent de Vallcebre, entre altres. Les seves aigües principalment cabaloses van ser aprofitades per a construir rescloses per fer funcionar fàbriques com seria el cas de la cimentera de 'la colònia Pujol i Tomàs', canalitzar-les per a fer moure centrals hidroelèctriques de gran capacitat com és el cas de la central del Collet o fins hi tot transportar-les en nuclis més allunyats com és el cas del canal industrial de Berga. El riu també ha estat des de sempre un pas per a facilitar les comunicacions. Així doncs les valls de les diferents conques hidrogràfiques han estat vies de pas de camins rals (camí de Berga a Bagà que seguia el curs del Llobregat), el camí de Gavarrós, el de col de Jou i coll de Pendís. L'arribada del ferrocarril propicia que els vells camins fossin substituïts per les vies del ferrocarril que a banda de transportar passatger transportaven el ciment del collet i de l'aslant de Castellar de N'Hug i també el carbó de la conca minera de Fígols. Darrerament i degut a l'abandó del ferrocarril (carrilet) la moderna C-16 i el E.09 de Barcelona a Tolosa han facilitat les comunicacions amb Europa gràcies a la construcció del túnel del Cadí que comunica el Berguedà amb la Cerdanya i França i és el portal d'entrada i la principal via d'accés a les estacions d'esquí del Pirineu més oriental. En quant a l'ecologia hi ha un predomini a de les aus aquàtiques com el bernat pescaire, l'ànec collverd i el corb marí gros. En quan a espècies aquàtiques en cal destacar les truites comunes, la bagra comuna, el barb comú i la carpa.</p> | 08099-224 | Creua el municipi per la banda est limitant amb Castellar de n'Hug i també pel sud amb Cercs | 42.2279900,1.8772600 | 407349 | 4675700 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51122-foto-08099-224-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Riu que ha estat molt emprat al llarg de la història per a l'aprofitament de les seves aigües per a fer funcionar fàbriques tèxtils i produir energia hidroelèctrica. És un dels principals rius del vessant mediterrani català juntament amb Ter i el Fluvià. A l'alçada de Manresa rep les aigües del Cardener i de l'Anoia. A l'alçada de Cercs hi ha l'únic embassament de la seva conca que és el de la Baells | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 51017 | Rescloses i canal de la central hidroelèctrica del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rescloses-i-canal-de-la-central-hidroelectrica-del-collet | <p>COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions.SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. p-16.SERRA ROTÉS, ROSA (1989). 'Molí del Pont vell' Inventari de Patrimoni arquitectònic del municipi de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural. SERRA ROTÉS, ROSA ; SELLÉS RUSINYOL, CARME (1990). El molí del Pont vell. Inventari de Patrimoni industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya.Museu de la Ciència i la tècnica.SERRA i ROTÉS, ROSA (2015). 'La generación de electricidad en la cuenca minera de Berga. La hidroelectricidad y la generación térmica a lo largo de cien años(1911.2011)'. La electrificación y el territorio. Historia y futuro'.</p> | XX | Encara en funcionament. | <p>Conjunt de rescloses situades al Llobregat i també al Bastareny. Es tracta de conduccions de diferents períodes i sobreposades les unes amb les altres. La primera reclosa es situa a sota les cases noves del collet i està construïda amb fàbrica de maçoneria. D'aquí aquesta canal que en gradua el seu cabal d'aigua per mitjà d'una caseta de comportes arriba a la central. Sembla que aquesta primera conducció es a fer el 1898 sota la mà de Thomas Pujol i uns metres per damunt seu hi ha la nova conducció construïda per J.E. Olano de Loizaga el 1910 Aquest nou canal presenta dues rescloses; una primera al Bastareny a sota de l'església i prop de l'aiguabarreig amb el Llobregat. Aquesta primera resclosa conserva la caseta de control de les aigües amb aparell maó i coberta amb teulada a un sol vessant. D'aquí en discorre un canal de 750 metres de longitud amb uns 2'5 metres d'ample que en canalitza l'aigua fins a una segona resclosa molt més gran i situada al Llobregat. Aquesta segona resclosa també hi té una caseta de control del cabal de les aigües i la canalitza amb un segon canal de 2033 m que conduïa l'aigua fins a la central homònima. Cal destacar que el canal quant crea la depressió del torrent l'Aballol, darrere de les cases noves del Collet ho fa en forma d'un aqüeducte elevat de cinc arcades amb aparell de pedra mal treballada i també de maó. Actualment està reforçat en formigó.</p> | 08099-119 | Al riu Bastareny prop l'aiguabarreig amb el Llobregat i damunt del Lobregat | <p>Durant l'era de la industrialització del segle XIX i principi del segle XX a Guardiola s'hi crearen importants factories com seria el cas de la colònia Thomas Pujol que adquiriria la finca del Collet i la transformà en un nucli de referència per l'alt Berguedà ja que anava destinada a l'explotació de la fusta emprada per la construcció de les mines. Arran de la construcció de la colònia industrial del collet es va emprendre la construcció del canal industrial de Berga i en conseqüència l'allargament de la línia ferroviària de Manresa a Berga i de Berga i Guardiola. El canal va afavorir la portada d'aigua i l'ús gratuït de les factories tèxtils situades a Berga i al Llobregat. Aquesta gran obra va ser realitzada per Marcel·lí Boixader. En tot aquest procés l'explotació del carbó de l'alt Llobregat a mans de l'enginyer J.E. Olano i Loizaga va decidir de construir una central hidroelèctrica que pogués abastar l'electrificació de tota la conca minera, ja que el projecte de convertir el gas pobre en electricitat només va poder afavorir l'electrificació de la 'mina Esteve' de Fígols. Aquest va ser un dels motius que J.E. Olano i Loizaga el 1906 tingués la concessió per aprofitar l'aigua del Llobregat al punt de confluència amb el Bastareny. El problema venia a ser que Pere Thomas i Pujol tenia la concessió per una captació d'aigües més amunt del Collet ja que des d'aquest indret i en direcció a Berga ja no hi havia salts d'aigua lliures per aprofitar-los i els que hi havia eren a mans dels Boixader. Això va fer que Pere Pujol i Thomas adquirís un salt prop de l'aiguabarreig amb el Bastareny per nodrir una fàbrica tèxtil que no s'arribà mai a construir. El cas és que no sabem com i perquè va vendre aquest Salt a un tal Josep Portabella i Cots de Manresa i al que posteriorment va vendre-ho a J.E de Olano i Loizaga. El projecte de construcció de la nova central va ser aprovat el 1910. Paral·lel a la seva construcció es van construir les línies d'electricitat que abastiren la conca de Cercs i els seus serveis. La central produïa 3000 volts d'electricitat que quan arribava a les mines es transformava en energia subalterna. La instal·lació de la central comportà la construcció de dues preses; una al Bastareny a sota de l'església i una de segona al Llobregat on hi havia la captació d'un canal de 712 metres que unia un riu amb l'altre i d'aquest segon en partia un altre canal de 2033 metres de longitud que tenia un aqüeducte que salvava les aigües del torren de l'Albellol a la zona del Collet i que arribava fins a la central. En aquest punt el canal finalitzava i en baixava una tuberia que feia moure una turbina del tipus 'Francis' i amb una capacitat de 680 CV. D'aquesta manera J.E de Olano es va assegurar l'abastiment d'electricitat a les mines de Cercs. Aquesta central va electrificar la conca minera de Cercs fins a la construcció de la central tèrmica. Des d'aleshores continua produint electricitat i actua com a reforç de les altres centrals. És propietat d'Endesa</p> | 42.2298700,1.8810400 | 407664 | 4675905 | 1910 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51017-foto-08099-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51017-foto-08099-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | J.E. Olano i Loizaga | Es tracta d'una important obra d'enginyeria hidràulica que es manté en molt bon estat i encara està en funcionament. Ja hem comentat que sota de les cases noves del Collet hi ha les restes de l'antiga resclosa amb la caseta d'aigües i el primer canal que va ser suprimit per l'actual | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 51078 | Batalla a l'aiguabarreig del Bastareny i Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/batalla-a-laiguabarreig-del-bastareny-i-llobregat | Coneguda a través de la memòria oral. | <p>L'aiguabarreig dels rius Bastareny i Llobregat va ser testimoni de mortal i sagnant lluita durant la Guerra dels Segadors (1640-1652). Tal com expliquen els documents, quan els partidaris de França van veure partir els berguedans, els van atacar a la confluència del Llobregat i Bastareny, tot donant pas a una mortífera lluita, cos a cos, en la qual molts, tant berguedans com francesos, hi van deixar la pell'.</p> | 08099-180 | A l'aiguabarreig del Bastareny i el Llobregat. | 42.2302700,1.8790800 | 407503 | 4675952 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51078-foto-08099-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51078-foto-08099-180-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 51134 | Búnquer del carrer Comerç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-carrer-comerc | <p>Informació oral facilitada per Boris i Axel Lapuerta i Coll</p> | XX | En desús i abandonat. | <p>Refugi que es feia servir per la guerra civil a les persones que vivien al carrer comerç. No coneixem altres llocs de Guardiola amb aquestes característiques. Inicialment els veïns del carrer Comerç s'amagaven als camps de sant Miquel situats al seu damunt però s'havien de desplaçar i això els feia vulnerables que els poguessin veure o fossin víctima de bombardejos. La troballa d'aquesta quadra a la casa de 'Cal Iglesias' va fomentar que s'habilités aquest àmbit com a tal i així disminuïr el perill. La casa de 'cal Iglesias' era una casa de dos pisos que mirava al camí ral en una de les zones més apartades del nucli i mig amagades pel bosc. L'accés al carrer principal era a peu pla i a sota hi havia el soterrani abandonat que comunicava als horts. Era una antiga cort de porcs i carboneres reutilitzada com a tal. Els habitants de Guardiola comenten que s'hi estaven amb mantes i matalassos. No s'hi va anar gaire però les poques vegades que es va utilitzar va acollir a gairebé tota la població de Guardiola.</p> | 08099-236 | Al carrer comerç a la casa de 'Cal iglesias' S/N. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>Antiga quadra i carbonera de la casa de 'Cal Iglesias' emprada temporalment com a refugi anti aèri.</p> | 42.2305100,1.8769100 | 407324 | 4675981 | 1939 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51134-foto-08099-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51134-foto-08099-236-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Informació facilitada per Boris i Axel Lapuerta i Coll | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 51007 | Casa del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-vilar | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. ORDI i BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT., 6. Barcelona, 1995. SERRA I VILARÓ; JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibre II. P. 73 i Llibre III. P-93 i 94</p> | XIV-XVIII | La casa es manté ne bon estat ja que ha estat reformada i sobrealçada la coberta i també els interiors. La pallissa en canvi no s'ha rehabilitat i presenta un important esvoranc a la coberta i li manquen les baranes de l'eixida i els taulons de fusta del primer pis. | <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per la casa del Vilar i la pallissa que denominen el lloc. La casa pròpiament dita presenta un planta rectangular composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb teulada de teula ceràmica damunt cavalls de fusta i el carener perpendicular a la façana principal que està orientada a sud-est. La porta actual es situa en aquest mateix indret i encara hi han les traces de l'accés original que es trobava a la planta baixa. L'actual és accessible per una escala de factura moderna. Damunt seu hi ha una finestra de petites dimensions amb els bastiments de fusta i porticó interior. L'aparell d'aquesta façana és de maçoneria de còdols de riu i també parets de tàpia de color rogenc a les parts altes. Hi té adossat un cos quadrat amb coberta d'un sol vessant i aparell de maçoneria que correspon amb el forn de pa i també hi ha dos importants contraforts de pedra. A la façana de tramuntana s'hi aprecien dues parts ben diferenciades. La més propera a l'est està realitzada amb aparell de tàpia i maçoneria i s'hi observen les traces d'una porta adintellada en fusta i dues obertures de petites dimensions al primer pis. La part de més a l'oest és amb aparell de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç. La façana de tramuntana i migdia estan molt alterades, especialment aquesta darrera on s'hi afegeix una terrassa d'un cos afegit per a quadra i corts dels porcs i construït amb un aparell irregular cobert amb volta de canó de perfil encofrat i les obertures coronades per arcs rebaixats amb les dovelles disposades a 'sardinell'. Interiorment la meitat est està ocupada per una única sala amb la campana de la llar de foc, la boca del forn de pa composta per un bloc monolític i dues pedres picades per als muntants, i també les restes de l'armari de paret de la cuina i l'aiguadera buidat al gruix de la paret en forma d'arc de mig punt. Al fons de la sala hi ha una porta d'arc rebaixat que comunica amb la part posterior de la casa on hi ha dues habitacions a la planta baixa que es corresponen amb dues habitacions i cambra del primer pis. L'escala és de fusta amb el roda peus també de fusta i les fusteries de les portes i cobertes són les originals. La coberta ha estat sobrealçada. S'hi conserva part del mobiliari original com ara el banc escó, una arca de fusta, els trespeus i els clemàstecs de la llar de foc i altres objectes exposats al seu interior. Annex a la casa hi ha la pallissa. Es tracta d'un gran edifici de planta rectangular orientat a sud-est format per una planta baixa i un primer pis on hi ha una gran eixida de fusta sostinguda per pilars de maçoneria de planta quadrada que sostenen la coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta formant una gran barbacana o voladís. L'accés es practica per aquesta façana i també per la de migdia on hi ha una porta coronada per una llinda de fusta. Tal i com succeeix amb la casa ,s'hi evidencien dues fases constructives. La més antiga situada a ponent amb aparell de tapia i la de llevant amb fàbrica de maçoneria i també de tapia. A la planta primera hi ha una obertura que correspon amb la pallissa</p> | 08099-109 | Al lloc del Vilar damunt de Sant Llorenç. | <p>L'indret conegut com el 'Vilar' ens apareix documentar en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç de Bagà de l'any 984 a través d'unes confirmacions d'un seguit d'alous ' id est, ipso villare et ipso Bago et ipsas Lenas, cum fines et terminos eorum'. Aquesta noticia ens és suficientment clara per interpretar que l'indret del 'villaro' correspondria amb les restes descrites en aquesta fitxa juntament amb les de les Llenes i del Bac. Amb la configuració del terme de la veïna casa de Bagà també s'esmenta el Vilar com a afrontació '...ab la coma de Vilar, i de aquí baxa al coll de la Sala totayguavessants fins a un torrent que pasa al costat de la casa de Raboll' No en trobem cap més referència en els documents posteriors a l'esmentat entenent que aquest mas i aquesta zona degueren continuar fins a la fi de l'edat mitjana i on arran de la crisi i el terretrèmol es procedí al seu abandonament.</p> | 42.2307400,1.8712400 | 406857 | 4676012 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51007-foto-08099-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51007-foto-08099-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51007-foto-08099-109-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | En aquest edifici (casa i pallissa) hi podem observar dues fases constructives que es corresponen amb ampliacions de la casa. La part més antiga i amb aparell de tàpia es situaria a llevant i segurament el seu origen seria de l'època baix medieval car hi ha un contrafort que deuria ser construït en conseqüència als terratrèmols de 1428 que devastaren el proper monestir de Sant Llorenç. Aquesta tècnica constructiva la trobem en altres edificis del municipi i també a la propera vila de Bagà. Per altra banda l'ampliació de ponent seria de l'època moderna i potser dels XVII o XVIII ja que la tècnica constructiva és molt diferent. La construcció més tardana seria l'annex de les quadres o corts dels porcs de la banda de migdia. Pensem que aquestes construccions serien de mitjans del segle XIV | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,48 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml