Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50903 | Fons documental a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>BACH, A. (1985). L'Arxiu Diocesà de Solsona i altres arxius de la zona del Cardener. Revista Cardener núm. 2, pàgs. 237-248. Cardona. BARTRINA, E. (1998). Arxiu Diocesà de Solsona. Vol.7, Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Generalitat de Catalunya. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. PLANES, R. (1985). Catàleg dels protocols notarials dels arxius de Solsona. Fundació Noguera. Barcelona.</p> | XVII-XX | S'ha pogut conservar perque eren documents de la curia diocesana que havien estat custodiats a la catedral de Santa Maria de Solsona | <p>A l'arxiu diocesà de Solsona es conserven alguns documents de la cúria que pertanyen a les diferents parròquies de Guardiola; entre elles les de Sant Genís de Gavarrós, Gréixer i Sant Llorenç prop Bagà. Sobre el primer hi ha alguns documents referents a l'autorització per a fer missa a Pardinella, sobre el segon es conserven alguns llibres d'òbits i baptismes, el tercer hi ha documents autoritzant el lloguer de la casa rectoral i de darrer en cal destacar l'arrendament i la gestió de l'aigua pública del monestir de Sant Llorenç.</p> | 08099-5 | Arxiu diocesà de Solsona. Palau Episcopal 25280 (Solsona) | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50903-foto-08099-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50903-foto-08099-5-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'arxiu parroquial de Guardiola va ser cremat durant la guerra civil de 1936 amb la qual cosa la documentació de les parròquies de Brocà, Gavarrós, Sant Climent de la Torre de Foix, Gréixer i Sant Llorenç ha desaparegut completament llevat dels documents que es conserven a l'arxiu de la Corona d'Aragó i la documentació descrita en aquesta fitxa. | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50904 | Fons Parroquial de Sant Andreu de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-sant-andreu-de-greixer | <p>BARTRINA, E (2000). Inventari dels arxius parroquials del bisbat de Solsona. Bisbat de Solsona (inèdit).</p> | XV-XX | <p>A la rectoria de la parròquia de Sant Esteve de Bagà es conserva part de l'arxiu de la sufragània de Sant Andreu de Gréixer, incorporada a la parròquia de Sant Esteve de Bagà el 1896. Entre els llibres que hi ha cal destacar-ne diversos documents notarials amb coberta de pell, llibres de comptes del 1602 al 1619 amb coberta de pell, 9 volums de llibres sagramentals de baptismes del 1533 a 1953, 3 volums de llibres de matrimonis de 1797 a 1968, 6 volums d'òbits del 1800 a 1976 i 1 volum de les confirmacions de 1941 a 1972. També hi ha 7 volums de llibres de comptes i obres de 1897 a 1967, 14 volums d'aniversaris i misses de 1941 a 1980, 7 volums de confraries i associacions de 1811 a 1980 i 11 volums d'altre tipus de documentació que va dels anys 1410 a 1980. Finalment hi ha un volum dedicat als testaments que també van de 1810 a 1986</p> | 08099-6 | Parròquia de Sant Esteve de Bagà. Plaça de Mn.Serra i Vilaró núm. 1. 08695 (Bagà) | <p>El lloc de Gréixer figura documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell l'any 871. Aquesta església en destaca pel fet que un dels seus preveres, Daguí, passà a ser abat de Ripoll, motiu que la vinculà amb les rendes d'aquest monestir fins ben entrada l'època moderna. Des de sempre va actuar com a parròquia del nucli de Gréixer i al llarg de la baixa edat mitjana apareix sovint documentada. Amb l'abandó de la veïna capella de Sant Nazari passà a tenir un altar en honor a aquest sant. Ja al segle XVIII passà a ser una sufragània de Sant Miquel de Turbians i avui dia pertany a la parròquia de Sant Esteve de Bagà.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50904-foto-08099-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50904-foto-08099-6-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Religiós | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A l'arxiu de la Corona d'Aragó es conserva una altre part important d'aquest arxiu que es va dipositar al mateix moment que es va lliurar la documentació de la Baronia de Pinós. Entre els diferents documents esmentats en cal destacar 10 volums de llibres sagramentals de baptismes que van dels anys 1583 a 1849, 2 volums dedicats als matrimonis dels anys 1621 a 1761, 6 volums d'òbits dels anys 1647 a 1851 i 1 volum de confirmacions dels anys 1636 a 1858. També cal destacar-ne els 10 volums dels llibres de comptes i obres, 25 volums d'aniversaris i misses dels anys 1554 a 1909, 19 volums de confraries i associacions dels anys 1642 a 1909 i 10 volums d'altre tipus de documentació dels anys 1466 a 1865. Finalment cal destacar-ne els 9 volums de testaments dels anys 1846 a 1902 i els 66 volums de la comunitat de preveres. Dintre de tota aquesta documentació que correspon a l'arxiu de la parròquia de Sant Esteve de Bagà hi ha un volum dede llibres sagramentals dels anys 1897 a 1930 que correspon a Sant Andreu de Gréixer | 94 | 57 | 3.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50905 | Fons Parroquial de Sant Genís de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-sant-genis-de-gavarros | <p>BARTRINA, E (2000). Inventari dels arxius parroquials del bisbat de Solsona. Bisbat de Solsona (inèdit)</p> | XVIII-XX | Es conserva en els armaris i arxius de la rectoria de la parròquia. | <p>L'antiga parròquia de Sant Genís de Gavarrós, actualment és una sufragània de la parròquia de la Pobla de Lillet. El seu arxiu parroquial està compost per 6 volums de llibres sagramentals de baptismes dels anys 1834 a 1940, 4 volums de matrimonis dels anys 1750 a 1930, 2 volums dels òbits dels anys 1851 a 1930, 3 volums de confirmacions dels anys 1750 a 1980 i 2 volums de compliment pasqual dels anys 1898 a 1966. referent a l'administració parroquial hi ha un volum dedicat als llibres de comptes i d'obres dels anys 1941 a 1957, 1 volum dels aniversaris i misses dels anys 1950 a 1955, 1 volum de confraries i associacions del 1773 a 1911 i 10 volums d'altre tipus de documentació del segle XVIII a l'actualitat.</p> | 08099-7 | Parròquia de la Pobla de Lillet. C/Dr. Cisneros núm. 5. CP. 08696 ( La Pobla de Lillet) | <p>L'església de Sant Genís de Gavarrós figura documentada amb l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà , mentre que el seu castell ho fa a partir de l'any 1255 com a possessió de la família de Pinós. Consta que a l'any 1280 Galceran de Pinós dona a Jaume Molins el castell de la roca de Gavarret amb la condició que custodiés aquest castell i també la roca. Al llarg del segle XIII el castell és esmentat entre els diferents membres que el custodiaven i pel que fa a la parròquia de Sant Genís no apareix documentada fins l'any 1288 quant un tal Bernat de Gósol venia amb un Ribalta de Bagà tots els beneficis obtinguts de la parròquia de sant Genís de Gavarrós. A partir d'aquests moments l'església i la rectoria apareixen cada vegada més sovint en els documents davant la preocupació dels barons de Pinós per tenir la zona habitada. El pas de Gavarrós i en conseqüència el castell i el nucli era una altre via que permetia accedir a la Cerdanya passant pel coll de Pal, a banda dels passos del Pendís i de coll de Jou. Els senyors que el controlaven hi mostraven certa preocupació. L'església de Sant Genís va passar a ser una sufragània de Brocà i actualment correspon a la parròquia de la Pobla de Lillet.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50905-foto-08099-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50905-foto-08099-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50905-foto-08099-7-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Religiós | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Arxiu conservat amb la documentació de la parròquia de la Pobla de Lillet. | 98|94 | 57 | 3.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50970 | Sant Martí de Brocà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-broca | <p>ROTÉS SERRA , R; CLARET J, ROCA, A (2003) Inventari de patrimoni arquitectònic de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Direcció General de Patrimoni Cultural. DDAA. Restaurar o reconstruir. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments, Memòria SPAL 2002-2012. Vol 1. MESTRE i GODES, J; JOAN-AlBERT ADELL(1999). El Prepirineu. Barcelona: Racc. SERRA ROTES, R; BERNDICH. A; ROTA, M (1991). Guia d'art del Bergueda. Consell Comarcal del Berguedà. GAVIN, JOSEP Mª ( 1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17. El Berguedà. P-81. CASCANTE I TORRELLA, P (2014). Itineraris pel patrimoni medieval edificat al Parc natural del Cadí Moixeró. Parc Natural del Cadí Moixeró (inèdit).</p> | XI-XVIII | Restaurada recentment pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | <p>Es tracta d'un interessant exemplar de l'arquitectura romànica d'influències llombardes conservada a la vall. Constà d'una nau única coberta amb volta de canó apuntada, reforçada per arcs torals i capçada a llevant per un absis semicircular amb coberta semi esfèrica. El temple és il·luminat per dues finestres de doble esqueixada a l'absis i un d'esqueixada simple al mur sud situada al mur tester. La porta principal s'obre a migdia i és d'estil neoclàssic amb la data de 1833 damunt d'un edicle coronat per un frontó. Existeix una segona porta oberta al mur de ponent que presenta traces de tenir un arc de ferradura i que podria correspondre amb un dels elements més antics de l'església Tant a migdia com a tramuntana s'hi obren dues capelles de factura tardana, una de les quals, la nord servi de suport a un campanar de torre esfondrat a mitjans del segle XX i visible en algunes fotografies del fons salvany i també de l'arxiu fotogràfic de l'SPAL. El paviment és de lloses de pedra i maons ceràmics. S'hi accedeix per una escala oberta a sud també de pedra. La coberta, actualment restaurada és de llosa de llicorella és a dues vessants amb els extrems de la nau coronats per sengles testeres. A la façana sud hi ha dos importants contraforts (el de més aponent va servir de suport i paret de la rectoria) que deurien ser construïts després dels terratrèmols de 1428. La decoració es centra a la conca absidal i està formada per arquets cecs repartits en series de dos mitjançant petites lesenes que arranquen damunt de les obertures. Corona aquesta façana un campanaret d'espadanya d'un sol ull. L'interior està completament desprovist de decoració i deixa a la vista l'aparell i fàbrica constructiva. Està en un excel·lent estat de conservació</p> | 08099-72 | Al nucli de Brocà a sota de cal Galló | <p>Indret esmentat al segle IX com a alou depenent del monestir de Ripoll i del qual es denominarà la vall. Amb la fundació de l'abadia de Sant Llorenç prop Bagà , el lloc passà a formar part dels seus bens i de ben segur que l'església ja des d'un principi tingué les funcions de parroquial d'un nucli disseminat . Consagrada al 1081o 1151 sense saber del cert la data exacta ja que no hem pogut accedir a les seves fonts. va pertànyer a la diòcesi d'Urgell, acta que va ser confirmada al 1312. la seva esplendor anà vinculada amb el monestir veí i fins ben entrat el segle XX mantingué aquestes funcions. Amb la construcció d'una església al recent lloc de Guardiola de Berguedà perdé tota la seva importància. Durant l'era moderna s'hi efectuaren reformes i s'hi construïren capelles i un campanar de torre a la nau de tramuntana Recentment ha estat restaurada per SPAL Resta tancada al públic i s'obre als fidels per la diada de Sant Marc. Les claus són a la rectoria de Guardiola de Berguedà i també a l'Ajuntament.</p> | 42.2522500,1.8914100 | 408552 | 4678379 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50970-foto-08099-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50970-foto-08099-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50970-foto-08099-72-3.jpg | Física | Gòtic|Modern|Neoclàssic|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-08-10 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'església va ser restaurada els anys '60 per Camil Pallàs i el 2006 per SPAL on es van portar a terme actuacions a la coberta principal i també a l'absis amb seguiment arqueològic. Aquesta església va ser incorporada al 'SPAL programa Berguedà' que permet l'obertura i visita al públic dels monuments que la Diputació de Barcelona ha restaurat a la comarca del Berguedà. | 93|94|99|92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50983 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-guardiola-de-bergueda | <p>BUSQUETS i CASTELLA, J (2003). 'La creació del municipi' a Erol . Suplement 3. p- 28-30.</p> | XX | Recentment se n'ha pintat la façana. | <p>Edifici construït el 1951 per allotjar les dependències de l'ajuntament de Brocà que fins aleshores era a la casa de Cal Galló. Consta d'un edifici de gust eclèctic i format per una planta baixa, dues plantes pis i una teulada. Presenta una disposició de tres portes a la planta baixa que coincideixen amb tres balconeres del pis principal que donen a un balcó amb balustrada de formigó i tres petites finestres a la planta segona. Presenta l'aparell de la façana arrebossat i pintat en color girs clar i vermellós.</p> | 08099-85 | Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>L'Ajuntament de Brocà a principi de segle XX es va decidir de traslladar al barri de l'Hostal nou que aleshores i després de la demanda de matèria primera produïda per la guerra gran (1914-18) va provocar que els habitants de les masies de Brocà, Gavarrós, Torre de Foix es concentressin en llocs més propers a les cruïlles de camins. Aquest en seria el cas del barri de l'Hostal nou, la Farga, cal Frare i del Collet que havien anat creixent i va caldre la necessitat de erigir al punt més cèntric un lloc per a l'ajuntament que fins aleshores tenia serveis mancomunats dels nuclis de Brocà (que englobava Gréixer, Gavarrós, Torre e Foix i Sant Llorenç) amb el de Sant Julià de Cerdanyola. Al 1936 es va proposar d'unificar els dos ajuntaments en un de sol. Aquesta sessió extraordinària es va produir el 13 de setembre de 1936 i s'hi van reunir d'una part l'ajuntament de Brocà amb Joan Noguera com a alcalde i per l'altra l'ajuntament de Sant Julià presidit per Joan Anfruns i Portell. El 20 de setembre es posaven d'acord i el 27 de setembre del mateix any es va acordar celebrar un referèndum popular que n'aprovà la seva unificació. El nou ajuntament es deia Guardiola de Berga tot i que alguns escrivien també Guardiola de Berguedà o Guardiola de Bagà. Acabada la guerra civil es va mantenir la unificació dels dos municipis que es va mantenir fins a l'actualitat. El canvi de nom de Guardiola de Berga pel de Berguedà va venir promogut a l'era de la transició quant l'alcalde Ignasi Costa va consultar a l'Institut d'Estudis Catalans per sol·licitar quin havia de ser el nom correcte. Al final es denominà 'Guardiola de Berguedà' tal i com publica el DOGC del 1981 que esmenta ' Decret 299/1980 d'11 de setembre que fa referència al canvi de nom del municipi de Guardiola de Berguedà pel seu origen català, que és el de Guardiola de Berguedà'. La segregació de Sant Julià de Cerdanyola es va produir el 1982.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1951 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50983-foto-08099-85-1.jpg | Física | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50984 | La Puríssima (parròquia de Sant Llorenç) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-purissima-parroquia-de-sant-llorenc | <p>GAVÍN BARCELÓ, JOSEP Mª (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17. El Berguedà. p-80. QUESADA, RODRÍGUEZ, ANTONI (2004). ' Nova església parroquial'. Erol. Suplement 3. p-34 i 35. SERRA I ROTÉS, ROSA (1983). Inventari de Patrimoni Arquitectònic del municipi de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XX | Al 1986 i en el programa del'1 % cultural es va construir la nova coberta de teula ceràmica àrab i es van realitzar sistemes de desguàs. Aquesta obra va ser dirigida per Jaume Cuadrenc | <p>Església de tres naus de planta basilical coronada per un absis central flanquejat per dues absidioles. Als peus de l'edifici, a la façana de ponent, trobem una torre campanar de planta quadrada amb coberta a quatre vessants i tes finestres triforades al pis de les campanes. La coberta és a dues vessants amb teula ceràmica àrab damunt estructura de formigó. El parament és de carreus de pedra sorrenca ben treballats i escairats, units amb ciment pòrtland. L'entrada principal es situa a ponent i està composta és un arc de mig punt en degradació amb arquivoltes i columnes amb capitells vegetals i àbac simple. Està emmarcada per un frontis sostingut per permòdols simple. Les façanes laterals estan compostes per un seguit de sis finestres emmarcades per arcs cecs i lesenes. La mateixa disposició es repeteix a la façana principal. Interiorment està completament enguixada i cadascuna de les naus està separada per arcs de mig punt que recolzen damunt de columnes amb capitell floral. Les voltes són de canó i reforçades per arcs torals Tot l'aparell està revestit i decorat amb pintures murals. Aquesta església és exactament igual que l'església del convent dels caputxins de Solsona ja que van ser realitzades pel mateix arquitecte Diocesà Emili Porta dins el mandat del bisbe i cardenal Tarancón. De fet es tracta d'una construcció neoromànica dins d'un moviment historicista fet després de la guerra civil (1936- 1939).</p> | 08099-86 | Al centre del poble i a la Plaça de l'església núm. 1. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>La creació del nou municipi de Guardiola de Berguedà fruit de l'arribada del FF.CC i l'establiment d'un nou nucli de cases a l'indret de l'Hostal nou va fomentar que l'antiga parròquia de Sant Llorenç (prop Bagà) quedés molt allunyada i es decidís de construir-ne una de més nova a l'indret actual. El solar escollit era propietat de la companyia Asland S.A, propietat de Felip Bertran i Güell al que cedí el solar de forma gratuïta. L'obra va ser finançada pel 'ministerio de justicia' juntament amb la col·laboració de les empreses de la població i també l'aportació de tómboles, donatius. Al 1956 es va començar la seva construcció que havia de tenir un termini de durada de dos anys. Amb tot les inclemències del temps van doblar el termini d'execució i finalment t el 20 de setembre de 1959, el bisbe de Solsona Dr. Vicente Enrique i Tarancón en va consagrar el nou temple sota l'advocació de la Immaculada Concepció de Maria tot i que se la coneix com a parròquia de Sant Llorenç. Posteriorment i el 1988 es van fer obres d'estintolament i de reforç dels tirants ja que l'edifici patia greus problemes d'estabilitat. Altres obres en serien la instal·lació de la calefacció el 1992, la nova il·luminació exterior el 1996 i el repàs de les seves cobertes i de la rectoria annexa el 2000.</p> | 42.2324600,1.8796700 | 407555 | 4676194 | 1955-59 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50984-foto-08099-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50984-foto-08099-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50984-foto-08099-86-3.jpg | Física | Historicista|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Emili Porta | Església que presenta les mateixes característiques neo romàniques que l'església del convent dels caputxins de Solsona ja que van ser fetes pel mateix arquitecte. | 116|102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50985 | Antiga estació del Carrilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estacio-del-carrilet | <p>CONTIJOCH, JORDI (2003). Inventari de Patrimoni arquitectònic del municipi de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural.-SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. p-16-22.</p> | XX | Restaurat i destinat als serveis d'Oficina de Turisme i exposició permanent sobre els 100 anys de l'arribada del tren | <p>Edifici de l'antiga estació dels FF.CC i del carrilet que de Guardiola de Berguedà anava a la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro (Castellar de N'Hug). Es tracta d'una construcció característica de l'arquitectura industrial i ferroviària formada per una planta rectangular i dues plantes pis amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. Presenta una disposició ordenada i geomètrica de les seves obertures amb un predomini del buit sobre el massís. A les façanes llargues s'hi obren series de 4 obertures de les que les de la planta baixa corresponen a les portes i a la resta de plantes amb finestres coronades totes elles per arcs escarsers. Les façanes laterals tenen dues obertures a cada pis que segueixen el mateix esquema que la resta de les façanes. Tot l'aparell de l'edifici és de pedra llevat de les cantonades i bastiments de les obertures que són en maó ceràmic. Interiorment acull les dependències de l'Oficina de Turisme i també d'una exposició permanent sobre el carrilet i la història dels FF.CC. El seu estat de conservació és excel·lent.</p> | 08099-87 | C/Comerç núm 1.Accés pel carrer de l'Estació. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>La substitució de les activitats agrícoles i ramaderes per la moderna industrialització del tèxtil i la mineria provocà que la gent dels nuclis rurals del municipi actual de Guardiola s' agrupessin en una zona més ben comunicada, prop del riu que aprofitava una bifurcació dels camins de Bagà i de La Pobla al voltant de l'Hostal nou. Així va ser com va néixer el nucli de Guardiola a l'actual emplaçament prop de les fàbriques de ciment del Collet i del Clot del Moro. Arran de la construcció de la colònia industrial del collet que comportà l'allargament de la línia Manresa a Berga i de Berga i Guardiola. La construcció del 'ferrocarril económico Manresa-Berga' va ser iniciativa dels industrials del sector tèxtil del Llobregat per unir les seves colònies amb els nuclis més poblats com serien el cas de Manresa i Barcelona. El primer projecte de 1879 es va començar a portar a terme el 1881 i justament tres any després, el 1884 la línia arribava a Sallent. Poc després les van seguir les poblacions de Puig Reig i finalment el 1887 el ferrocarril arribava Cal Rosal (Olvan). La ciutat de Berga estava situada en una zona més elevada, s'havia de modernitzar i per això calia una forta inversió en industrialització que va venir promoguda per la mà de Marcel·lí Boixader el qual va projectar un canal industrial que havia de portar l'aigua desde la resclosa situada a la zona del 'collet' fins a la fàbrica del Canal situada a Berga. Aquesta conducció significà una utilització gratuïta de l'aigua a les colònies situades Llobregat avall. El 1881, 'La companyia minera de Ferrocarril y minas de Berga S.A', obtenia del ministerio de Fomento la concessió per ampliar la línia fins a Guardiola. Per a la seva execució es va contractar a l'empresa italiana 'Gavaretti, Vallido, Bovio &Cia' que ja explotava les mines de Sant Corneli. A Cercs hi va construir un carrer de cases i també un cantina però aquestes inversions no van ser suficiens per eixugar el deute que aquesta empresa venia acumulant des de feia temps i van acabar amb la seva ruïna. El 1890 les empreses de 'Ferrocarriles y minas de Berga S.A i Ferrocarril Económico Manresa-Berga' es van fusionar en una de sola promoguda per Lluís G. Pons i Enrich (amo de Cal Pons) i J.E. Olano de Loyzaga, amo de les mines de Cercs i enginyer de mines. Aquesta nova companyia és la que va portar el tren fins a Guardiola el 1904. Inicialment el projecte del ferrocarril de Guardiola havia d'arribar a la zona del Collet on hi havia la colònia agrícola dels Pujol de Berga i també la captació del canal industrial, propietat de la família dels Boixader. Aquest doble joc d'interessos va despertar la prudència del Sr. Olano que va acabar allargant la línia fins a la zona de 'La Ribera' on hi va situar l'estació terminal. La posada en funcionament de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro va incentivar la construcció d'una línia de via estreta que unís Guardiola amb la fàbrica de ciment i donés origen al 'carrilet'. Ambdues línies tenien com a estació terminal la població de Guardiola on hi tenien tots els serveis necessaris d'una estació terminal d'aquestes característiques (cotxeres, dipòsits d'aigua, tallers per a reparar les màquines) Aquest servei es va mantenir en funcionament fins el 1972 on la substitució del tren per l'automòbil en carretera, la crisi de la fàbrica de ciment i del carbó així com la construcció d'un embassament a la Baells que inundava terrenys per on passava el ferrocarril van obligar a clausurar la línia fèrria. La línia Guardiola la Pobla ho havia fet el 1966 i poc després (el 1973) es va tancar la línia de Sallent a Olvan. El 1979 l'edifici de l'estació va a passar a mans de l'ajuntament de Guardiola que li va donar un ús cultural. Des de 2003 acull una exposició de 150 anys de la posada en funcionament de la línia de Barcelona a Mataró.</p> | 42.2308900,1.8780400 | 407418 | 4676021 | 1904 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50985-foto-08099-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50985-foto-08099-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50985-foto-08099-87-3.jpg | Física | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Edifici que malgrat que artísticament reuneixi les mateixes característiques que la resta d'estacions ferroviàries dels FF.CC (Puig Reig, Cal Marçal, Navàs) té un valor simbòlic i sentimental pels Guardiolencs que l'ha convertit en un dels símbols del poble com a lloc de reunions i trobades. | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50986 | Molí de la Farga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-farga | <p>ALTIMIRAS, JOAN ( 2004). Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i lèpoca preindustrial' a Erol, Suplement 3 p-10-15. CASAS SOLER, QUIM (2006). 'Les fargues del Berguedà' a Erol. Núm.91. P.35-42 CASCANTE TORRELLA, PERE (2012). Estudi històric i arquitectònic de l'edifici industrial de la Baganense de Bagà. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. CULELL . COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. Documentació original (escriptures de compra venda de la finca cedides per Joan Casals Boixader de 'Cal Guardiola'). SERRA I VILARÓ, Joan (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Vol II. P-40</p> | XVII-XX | El molí està embegut i transformat per la moderna central. L'antiga sala de moles ha estat desmuntada per situar-hi l'escala d'accés als pisos superiors amb tot manté encara en bon estat l'edifici del casal moliner, el canal i part de la bassa amb el cup i el catau. La farga que era annexa només conserva escassos fragments de parets aprofitats com a murs dels horts annexos i també una estructura rectangular adossada al molí | <p>Antiga farga de Bagà o de Sant Llorenç, datada de mitjans del segle XVIII (1770) i situada a l'emplaçament d'un antic molí fariner. Aquest edifici, reconvertit en part amb central hidroelèctrica estava situat a la dreta del Bastareny, sota el monestir de Sant Llorenç prop de l'aiguabarreig amb el Llobregat. De l'antic edifici avui dia es pot veure de manera parcial la façana amb la porta d'entrada composta per dues obertures coronades per una única llinda de fusta amb els muntants i ampits de pedra picada i dues obertures del pis superior. L'aparell és de carreus de pedra picada mal treballada ie escairada, unides amb argamassa de calç i filades irregulars. La resta de les obertures estan molt modificades per la conversió en central hidroelèctrica. Encara es conserva el salt d'aigua i el canal sobrealçat per als usos de la central. La captació era prop del barri de Reboll. El canal està construït amb obra de maçoneria i morter de calç amb revestiment hidràulic a la part interna. Té una longitud d'uns 500 m. i una amplada d'1'5 m. Encara conserva la bassa de forma triangular amb el cup, avui fora d'ús i parcialment paredat ja que es va transformar en central. L'edifici del casal moliner, avui embegut per les estructures de la central, és de planta rectangular i compost per una planta baixa i dos pisos. Segons fotografies antigues de principi de segle XX sabem que en aquest edifici hauria tingut dues finestres a cada planta i hauria estat cobert amb teulada a un sol vessant. L'aparell de les seves façanes era de maçoneria amb filades de pedra, unides amb argamassa de calç i disposades de forma irregular i amb les cantonades i bastiments de les obertures en pedra picada. El carcabà era a la part inferior i estava compost per dues arcades de mig punt amb les dovelles realitzades amb pedra de riu. Arran de les obres de reforma de la central aquesta façana i els carcabans van quedar integrats de forma parcial pel modern edifici que se li adossà a la part sud aprofitant el canal de desguàs. L'antic cup va ser anul·lat i substituït per la moderna turbina que es situà uns metres més al sud. La sala de moles va ser desmuntada.</p> | 08099-88 | Plaça de La Farga 09. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>La notícia més antiga es remuntaria al 1549 quan els germans Joan Mas i Andreu Pellicer, fargaires de la vila de Bagà, firmen un conveni amb l'abat de Sant Miquel de Cuixa per anar buscar menes d'òxid als termes d'Oms i Riu de Cerdanya a la veïna Cerdanya. Quim Casas, en el seu article sobre 'La farga al Berguedà' i publicat a la revista 'Erol' el 2006 interpreta que es tractaria de la farga de Sant Llorenç ja que a la vila i terme de Bagà no s'hi ha trobat cap referència de cap farga i el monestir de Sant Llorenç es deia Sant Llorenç prop Bagà o Sant Llorenç de Bagà, motiu que faria pensar en possibles confusions. Amb tot no deixa de ser una hipòtesi ja que no es troba cap més referència fins a mitjans del segle XVIII. Segons Serra i Vilaró, les primeres notícies sobre la construcción d'una Farga comencen a mitjans del segle XVIII quant un tal Josep Elias i Grau de Ripoll vol edificar una farga al Puig de l'obaga però la proximitat amb la captació de la peixera dels molins de la vila de Bagà que s'emprava per beure, va fer que els cònsols de la vila s'hi oposessin i el 1723 hi enviessin un 'serrador' per certificar que aquesta farga no estigués feta. Posteriorment i al 1726, els cònsols de la vila es dirigiren al governador de Berga per tal que s'interposessin amb aquesta farga. 'pretensió de voler alguns subjectes per fabricar farga de ferro a detriment i perjudici de la vila'. No sabem si aquesta farga es va arribar a construir. Tot i així el 1752 s'esmenta la 'farga dels Hostalets' i 'la farga de Sant Llorenç'.A'questa darrera després d'un seguit de plets i querelles Josep Elias n'és el propietari i el 1770 obté el dret de l'explotació de l'aigua del Bastareny. Hom suposa que el topònim de la farga dels 'Hostalets' derivaria de l'hostal que hi hauria annex a ella Documentació posterior la denominen també com a farga de Bagà. Aquesta documentació, facilitada per la propietat correspon amb les escriptures de compra-venda des del 1814 fins a l'actualitat. Al 1814 el Sr. Joaquim Mas, propietari de la farga de la vila de Bagà li va traspassar al seu fill Joaquim Mas i tensa fins el 1832 on la farga, li van ser hipotecats primer a Joan Ripoll i Capdevila i posteriorment a Josep Mas i Quinquer. Al 1840 perd lús i explotació de la farga passant-la a mans Rafael Maneja i Titós, administrador de l'immoble per part dels germans Pedrals de Bagà i hereus de Joan Ripoll i Capdevila. En aquest moment es fa un informe sobre el mal estat de la farga esmentant: 'se ha metido dentro del local del martinete de la referida fragua ha dado curso al agua y movimiento al martillo por medio de la barra con que se abre y cierra aquella y enseguida ha pasado a la pieza de la fragua y carboneras, se ha paseado por todo aquel local habiendo tocado con sus manos el martillo grandíssimo instrumento que se ha hallado en ella sin haber podido abrir ni cerrar el riego del agua por estar descompuesto bastante derrotado todo el edificio y tejados y caidas las paredes de las carboneras por la parte de poniente'. Els Meneja van ser propietaris de la farga fins el 1903. Aquesta farga va funcionar a ple rendiment fins a mitjans del segle XIX. El 1903 Ramon Boixader adquireix les instal·lacions i remodela l'antic molí fariner en fàbrica de ciment que funciona fins el 1915. Entre les peces que s'hi van fabricar hi havia romanes, ostiaris i altres objectes que porten el nom de 'Baga'. Al segle XIX l'ús de la farga donava prioritat al molí que mancomunaven el mateix salt. El 1915 Esteve Casademont de la societat 'comercial Torras-Esteva, Sociedad anònima domiciliada a la vila de Guardiola i representat per Isidre Boix i Vall honesta compra les velles instal·lacions del molí i farga per emprar-los a l'ús d ela fàbrica de teixits.</p> | 42.2345300,1.8778300 | 407406 | 4676426 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50986-foto-08099-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50986-foto-08099-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50986-foto-08099-88-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'edifici de l'antic casal moliner es conserva fora d'ús al darrere de la central hidroelèctrica i només és visible la meitat de la seva façana principal i part de les façanes posteriors. L'antiga farga estava adossada a la part est de l'antic molí i aprofitava el mateix salt per a moure el martinet. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50987 | Central de la Farga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-de-la-farga | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i lèpoca preindustrial' a Erol, Suplement 3. p-10-15. . COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. CULELL ALTIMIRAS, JOAN ( 2004). Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya</p> | XX | Les façanes que miren a la placeta de la farga han perdut part del revestiment. | <p>Antiga central hidroelèctrica construïda per Esteve Casademont per abastir la fabrica de Torras-esteva sociedad anónima', i encara avui en funcionament. Està adossada a l'antiga farga per la part sud damunt del canal de desguàs. Es tracta d'una construcció de planta rectangular composta per un soterrani on hi ha els carcabans construïts mitjançant dues voltes de maó pla i rajola catalana i dos pisos separats per forjats de fusta i coberta a tres vessants amb teula ceràmica àrab i el carener orientat a ponent. Presenta dos nivells sobreposats d'obertures formades per files de tres finestres a cada pis. L'aparell és de maçoneria i maons a les cantonades i marcs de les obertures. A l'interior hi ha la sala de les turbines amb l'alternador per a produir electricitat i a la part superior l'arribada del canal i el salt d'aigua.</p> | 08099-89 | Plaça de La Farga 09. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>El 1915 Esteve Casademont de la societat 'comercial Torras-Esteva, Sociedad anònima' domiciliada a la vila de Guardiola i representat per Isidre Boix i Vall honesta compra les velles instal·lacions del molí i farga per emprar-los a l'ús d ela fàbrica de teixits, juntament amb la central del collet i l'antic molí de Bagà (baganense). L'ús i vida de la Central perdura fins a l'actualitat on encara es manté en funcionament.</p> | 42.2345300,1.8778900 | 407411 | 4676426 | 1915 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50987-foto-08099-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50987-foto-08099-89-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Esteve Casademont | Central que encara avui està en funcionament i que aprofita les instal·lacions de l'antic molí i farga com ara el canal, la presa de captació i part del salt. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50990 | Mola de l'Antic Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-lantic-moli | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i lèpoca preindustrial' a Erol, Suplement 3 p-10-15. CASCANTE TORRELLA, PERE (2012). Estudi històric i arquitectònic de l'edifici industrial de la Baganense de Bagà. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local.CULELL ALTIMIRAS, JOAN ( 2004). Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. SERRA I VILARÓ, Joan (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Vol II. P-403.</p> | XVII | Està a la intempèrie i a l'abast dels agents climatològics. | <p>Antiga mola sotana pertanyent a l'antic molí i farga de Guardiola i avui exposada com a element decoratiu en una jardí privat dins la plaça o era de la farga. Es tracta d'un bloc de pedra calcària de mida circular, d'uns 20-30 centímetres de gruix per uns 140 centímetres de diàmetre seguint els esquemes bàsics de les moles dels molins de l'època moderna. Al mig hi té l'ull foradat amb restes del col-ferro i de la boixa. La mola està picada amb pedra calcària del país.</p> | 08099-92 | A l'era de la Farga | <p>La història de l'antic molí de la farga de sant Llorenç va molt lligada amb la història de les fargues catalanes i del Rosselló. La història no és remuntaria més endarrere del segle XVIII. Segons Serra i Vilaró en el seu llibre de les Baronies, les primeres notícies sobre la construcció d'una farga comencen a mitjans del segle XVIII quant un tal Josep Elias i Grau de Ripoll vol edificar una farga al Puig de l'obaga però la proximitat amb la captació de la peixera dels molins de la vila de Bagà que s'emprava per beure, va fer que els cònsols de la vila s'hi oposessin i el 1723 hi enviessin un 'serrador' per comprovar i escriure un certificat que aquesta farga no estès feta. Posteriorment i al 1726, els cònsols de la vila es dirigiren al governador de Berga per tal que s'interposessin a mb aquesta farga. 'pretensió de voler alguns subjectes per fabricar farga de ferro a detriment i perjudici de la vila'. No sabem si aquesta farga es va arribar a construir. Si que podem esmentar que posteriorment i ja al 1770 i després d'un seguit de plets i querelles Josep Elias és el propietari de la farga de Sant Llorenç on obté el dret de l'explotació de l'aigua del Bastareny per concessió del Reial Patrimoni de Catalunya. Documentació posterior la denominen també com a farga de Bagà 'Joaquim Mas, propietario de la farga de esta villa de Baga'. Aquesta farga va funcionar a ple rendiment fins a mitjans del segle XIX. Entre les peces que s'hi van fabricar hi havia romanes, ostiaris i altres objectes que porten el nom de 'Baga'. Al segle XIX l'ús de la farga donava prioritat al molí que es tava situat al seu costat i que aprofitaven el mateix salt d'aigua. El 1915 Esteve Casademont de la societat'comercial Torras-Esteva, Sociedad anònima domiciliada a la vila de Guardiola i representat per Isidre Boix i Vallhonesta compra les velles instal·lacions del molí i farga per emprar-los a l'ús de la fàbrica de teixits, juntament amb la central del collet i l'antic molí de Bagà (baganense). L'ús i vida de la Central perdura fins a l'actualitat on encara es manté en funcionament.</p> | 42.2345900,1.8782000 | 407437 | 4676432 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50990-foto-08099-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50990-foto-08099-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50990-foto-08099-92-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Antiga mola de l'antic molí i farga i situada a l'entrada del recinte. Aquesta mola funcionava juntament amb la mola superior o 'volandera' en la conversió del blat dipositat en unes tremuges a la farina. Ambdues moles anaven unides amb un eix vertical o arbre. L'arbre o eix del molí era reforçat per unes anelles de ferro per evitar que la fusta s'estellés i anava connectat al coll-ferro, una barra de ferro clavada al capdamunt de l'arbre amb la part inferior de secció rectangular, la mitjana cilíndrica i la superior quadrada on s'hi encaixava la nadilla. El coll-ferro travessava pel mig les dues moles; la inferior fixe anomenada sotana i la superior mòbil, anomenada volandera. La nadilla era una peça de ferro que tenia la forma de dues pales, amb els extrems més prims que el centre i en la que hi tenia un forat quadrat al centre que s'ajustava a la part superior del coll-ferro. Anava encaixada i ajustada a la part inferior de la mola volandera amb la funció de sostenir-la. La mola volandera amb la part inferior incisa formant cèrcols estava en contacte amb una mola fixe o sotana que tenia un forat al seu centre per al que s'hi encaixava la part cilíndrica del coll ferro. El frec de les dues moles, la volandera en el sentit de les agulles del rellotge i la sotana rígida generava la mòlta del gra. Si la mola volandera tenia unes incisions en forma de cèrcols, la sotana els tenia rectes. La funció d'aquests ratllats era la d'apartar el segó, facilitar la mòlta del gra i ajudar la circulació del gra mig mòlt del centre de la mola fins a l'extrem exterior. Per tal que el gra triturat penetrés al mig de les dues moles; primer calia netejar-lo rentant-lo i deixant-lo en remull unes hores. Després s'assecava i acte seguit es dipositava per un embut de fusta, anomenat tremuja on s'hi accedia per uns graons. Per un conducte, dit el canalet anava a parar a dins de l'ull de la mola volandera, protegida per una caixa de fusta o riscle per evitar que la farina s'escampés. | 119|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50996 | Eremitoris de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eremitoris-de-sant-llorenc | <p>GALÍ FERRÉ, DAVID (2008). 'Hora et labora a l'entorn del monestir, els eremitoris, les estructures hidràuliques i l'hostal el Frare'. Erol. p.21-24LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).: Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. López Mullor, A.; Caixal, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Vila Carabassa, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitrectònic Local de la Diputació de Barcelona.</p> | VIII-IX | Estan coberts de vegetació. Caldria desbrossar-los, netejar-los, habilitar-ne un accés més còmode i obrir-los al públic per correspondre a espais insòlits, poc comuns i lligats amb el monestir de Sant Llorenç. | <p>Malgrat que Manuel Riu enumeri fins a vuit coves o ermitoris al penya-segat de Sant Llorenç prop Bagà, actualment només en podem identificar-ne dos d'ells accessibles des dels horts de sota del monestir i també de la part alta de la cinglera. Es tracta de dues cavitats naturals obertes a la pedra tosca i, aprofitades per a l'ocupació humana com a lloc de retir i espiritualitat. Estan a escassos metres l'un de l'altre i hi tenen algunes estructures construïdes. La primera d'elles es situa a l'extrem de més a migdia. Presenta un accés estret i amb un pendent pronunciat. L'interior és de reduïdes dimensions amb unes escales excavades a la roca natural i amb una fornícula tallada a la roca per col·locar-hi algun objecte de devoció cristiana. L'altre eremitori i situat més a tramuntana prop del camí ral i dels molins hi té excavades, unes cavitats quadrades i circulars buidades a la roca amb funcions de colomar i està tancat per un mur de maçoneria on hi ha obertes unes espitlleres amb els muntants de pedra tosca. Aquesta segona estructura es conserva en més bon estat, malgrat sigui més petita. A prop d'aquestes estructures s'endevinen algunes balmes mig colgades de terra i runa que mostren traces d'haver estat ocupades.</p> | 08099-98 | A la part superior del penya-segat que hi ha sota del Monestir. | <p>Extret de David Galí. L'eremitisme com a moviment religiós que defenia la vida solitària, dedicada al culte i a la meditació, va sorgir a l'Alt Egipte en el decurs del segle III i va estendre's per l'occident durant el segle IV gràcies a la propagació que en va fer Atanasi d'Alexandria i Basili de Cesarea. A la península ibèrica aquest moviment es va estendre entre els segles IV i V ja que el concili de Toledo ja en fa referència. El primer cas conegut d'eremitisme a la península ibèrica el trobaríem a la necròpoli d'Ercavica a Cuenca i dataria del segle V. Al principat català els eremitoris més antics els trobem a Martorell i a la muntanya de Montserrat. Datarien de mitjans del segle VIII. D'aquest moment i fins a mitjans del segle X coincidint amb la implantació de la marca hispànica hi va haver un gran nombre de comunitats eremites caracteritzades totes elles per llocs insòlits, aïllats i mig amagats ja que l'objectiu era el de fonamentar la pregària, el retir i la solitud. Moltes d'aquestes comunitats donaren origen a molts dels cenobis coneguts. Al Berguedà en tenim alguns exemples ben palesos a Serrateix, a Sant marc de Cal Bassacs, a Sant Salvador de la Vedella i en aquest cas a Sant Llorenç prop Bagà. Es té un cas conegut a Gréixer i del que Manel Riu en va fer al·lusió en un article però també els trobem a grans monestirs com Sant Pere de Rodes, Sant Miquel de Cuixa, Sant Martí del Canigó A Sant Llorenç prop Bagà la referència més antiga del monestir i datada del 898 'ad domum Sancti Laurenti quid est in valle Vuzuranense ad abbato Senaldo et fratres'. Aquesta referència esmenta ja l'existència d'un monestir a Sant Llorenç. Els treballs arqueològics pràcticats a l'hort de migdia o hort dels masovers van localitzar una estructura o petita basílica amb la seva necròpoli datada de mitjans del segle VIII o IX vinculada en aquest establiment religiós. Hom creu que amb la construcció de les primeres dependències del cenobi benedictí situat prop del penya-segat (aula de llevant datada del segle X) aquestes coves haurien funcionat com a lloc de retir d'alguns monjos que buscaven fer una vida més ermitana (retirs quaresmals, penitència). Suposem que es deurien mantenir en ús fins al terratrèmol de 1428. segles IV i V −al concili de Toledo de l'any 400 ja s'hi va fer referència−, i un dels primers exemples d'eremitori hispànic, el de la necròpolis d'Ercavica (Cañaveruelas, Cuenca), data d'aquesta mateixa època, el segle V.</p> | 42.2348200,1.8756600 | 407227 | 4676460 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50996-foto-08099-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50996-foto-08099-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50996-foto-08099-98-3.jpg | Física | Pre-romànic|Visigot | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquests ermitoris serien les restes més antigues de l'antic cenobi de Sant Llorenç que donarien lloc a la gran abadia de Sant Llorenç que s'edificà damunt seu. | 91|87 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50997 | Basilíca paleocristiana de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basilica-paleocristiana-de-sant-llorenc | <p>LÓPEZ MULLOR, A., (1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona p- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P- 339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona p-472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona.p- 47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona.p- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona.p- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).: Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona.p- 455-484</p> | VII-VIII | Fins l'abril de 2016 es conservava visible a l'entrada del monestir, però la darrera campanya efectuada el 2016 van decidir de cobrir les restes amb geo tèxtil i rebliment indefinit. | <p>L'església associada és un petit edifici de planta rectangular situat a l'antic hort de migdia, orientat d'est a oest, i dotat de tres naus. N'hem recuperat les traces durant les campanyes dels anys 2000 i 2002: restes d'un absis lleugerament ultrapassat i les cambres quadrades laterals inscrites en una capçalera tripartida rectangular, gairebé la meitat meridional del mur de tancament de la nau de migdia i també l'empremta deixada en el terreny natural pel mur lateral de la nau de tramuntana, absolutament arrasat en una fase posterior.</p> | 08099-99 | Monestir de Sant Llorenç | <p>Aquestes esglésies de capçalera tripartida i recta, formada pel sanctuarium amb l'altar al centre i dues cambres laterals, generalment funeràries, sense que l'espai central absidal sobresurti de la façana de llevant de l'edifici, són freqüents a Síria, on probablement s'originen, i a l'Àfrica del Nord. Paral·lels més propers els tenim a la basílica de Son Bou (Menorca),i a la primera església de Santa Margarida de Martorell (Baix Llobregat), per ara sense data concreta, tot i que s'hi han recuperat monedes d'època constantiniana, que circulen fins ben entrat el segle VI, i que està associada a una necròpolis annexa dels segles VI i VII. López, Caixal (2008)</p> | 42.2347900,1.8752700 | 407195 | 4676458 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50997-foto-08099-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50997-foto-08099-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50997-foto-08099-99-3.jpg | Física | Visigot|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes esglésies de capçalera tripartida i recta, formada pel sanctuarium amb l'altar al centre i dues cambres laterals, generalment funeràries, sense que l'espai central absidal sobresurti de la façana de llevant de l'edifici, són freqüents a Síria, on probablement s'originen, i a l'Àfrica del Nord. Paral·lels més propers els tenim a la basílica de Son Bou (Menorca),Vinculada a aquestes estructures tan escadusseres hem documentat una necròpolis d'inhumació. S'hi van excavar 17 sepultures, agrupades en fileres enfront de la façana de llevant de l'església, orientades d'est a oest, amb el cap de l'inhumat a ponent i, majoritàriament, amb uns trets tipològics similars: 13 eren tombes en caixa de còdols disposats en sec o caixa de lloses de planta rectangular i coberta de lloses disposades planes. En 5 d'aquests casos es va documentar un traçat antropomorf de la capçalera, realitzat amb còdols o llosetes falcades en posició vertical, i en altres 2 es reconeixia un llit de lloses planes al fons. Pel que fa a la resta, 3 de les sepultures tenien un perfil rectangular o trapezial amb els cantons arrodonits i retallades a la roca tosca o aprofitant diàclasis del terreny natural, i una darrera, la més destacada, és un sarcòfag antropomorf construït a base de blocs de pedra i morter, coberta de lloses de pedra segellades amb morter de calç, i situat a tocar de l'eix de la capçalera ultrapassada. Tota la necròpolis excavada presentava unes característiques formals i una disposició topogràfica —la ubicació de les tombes delimitant el perímetre exterior de l'edifici religiós és molt il·lustrativa— que permeten fixar el seu ús entre els segles VII i VIII, datació que esdevé un terminus ante quem pel primer temple bastit a la plana de Sant Llorenç i que no desdiu, com hem vist, de les cronologies atorgades a aquesta mena d'edificis. | 87|84 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50998 | Església del monestir de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-monestir-de-sant-llorenc | <p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12. BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88. LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484.</p> | IX-XXI | Perfectament restaurada, dignificada i amb un servei de visites guiades a banda d'oferir diversos actes culturals | <p>Conjunt arquitectònic compost per l'església monàstica amb el sota tribuna o cripta, les restes del claustre i de les dependències monacals i les restes arqueològiques del cementiri dels monjos i d'altres estructures monàstiques situades al pla de Sant Llorenç al costat de la font homònima i en un altiplà a la dreta del Bastareny dominant les poblacions de Guardiola i també de Bagà. De la basílica original de Sant Llorenç, consagrada l'any 983, només resten dempeus fins a una altura considerable els murs de la meitat occidental, que ha continuat tenint la funció de temple fins als nostres dies. A la banda oriental, les excavacions realitzades pel Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona han anat posant al descobert les ruïnes de l'altra meitat de l'antic edifici. Tant a la paret de migdia com a la part baixa de la de tramuntana hi ha pilastres que al costat sud romanen amagades darrera dels contraforts. S'ha de remarcar que a ponent de l'edifici, hi ha les ruïnes de la capçalera. Consisteixen en dues absidioles d'estil romànic, arrasades un xic més amunt de la banqueta ornamental, una de les quals, la de migdia, encara presenta l'arrencament de les lesenes. A la façana sud té tres contraforts i a tramuntana hi ha una altra porta . A ponent hi ha un quart accés. Totes aquestes portes són molt similars, acabades en arc de mig punt i amb timpà recolzat sobre una llinda. Tanmateix, la que havia estat entrada principal de l'església es troba completament arrasada. L'edifici utilitzat fins el 1984 com a església era molt més petit que el temple medieval primitiu i s'hi accedia per ponent per una porta oberta al 17gi amb una aparell de carreuons, tallats i col·locats desigualment, segons els trams i altres amb aparell de maçoneria. Abans dels treballs de restauració, l'interior del temple actual s'articulava en dos pisos de tres naus cadascun. La planta alta s'utilitzava per al culte, i la inferior rebia el nom de cripta. L'accés a aquest darrer nivell es realitzava mitjançant la porta central de la façana sud, a la qual s'arribava després de baixar quatre graons. Tots aquests àmbits estaven coberts amb volta de canó del tipus encofrat i van ser desmuntades en la restauració de 1982-1988 i es van recuperar les dimensions i les estructures medievals. L'aula central, que correspon a la part baixa de la tribuna, es disposa en tres crugies coronades per sengles voltes d'aresta, les quals recolzen en arcs laterals de mig punt, força rabassudes i no exactament centrades amb les cobertes. Aquests elements inclouen a l'interior arcs torals que ajuden a sostenir el pes de les voltes. Les parets exteriors de la tribuna, que donen a les naus laterals, presenten semi columnes col·locades no gaire simètricament en relació a les pilastres de dins, però sí força ben acarades a uns altres elements de mida i forma iguals, integrats en les parets laterals de la fàbrica. El sobre tribuna correspondria amb l'àmbit que s'emprava com a església i està cobert amb una volta de canó apuntada i reforçada per dos arcs faixons. La nau nord difereix de les altres dues per tenir cobertes per aresta d'estructura clàssica. El tancament occidental de les nau col·laterals hi ha sengles arcs de mig punt, tapiats, la llum dels quals gairebé coincideix amb l'amplària de la nau i que, en el seu moment, havien estat les embocadures de les absidioles occidentals. L'església està il·luminada al mur sud per tres finestres de doble esqueixada i arc de mig punt situades a una bona alçada.S'ha de remarcar que, a ponent de l'edifici, hi ha les ruïnes de la capçalera. Durant les obres de restauració de l'any 2004-2008 es van recuperar part dels volums originaris de l'església amb materials i composicions completament diferents per marcar la diferenciació de les diferents fases cronològiques del conjunt monumental.</p> | 08099-100 | Al lloc de Sant Llorenç al costat de la font | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent imporants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Greixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consgaració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada. Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratremols de 1426 i 1428 acabà amb una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2351500,1.8751200 | 407183 | 4676498 | 2008 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50998-foto-08099-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50998-foto-08099-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50998-foto-08099-100-3.jpg | Física | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Restauració dAntoni Gonzàlez Moreno i equip tècnic de SPAL | La concepció original de la planta d'aquesta església està emparentada amb el tipus de gran basílica carolíngia : edifici de tres naus i planta rectangular amb coberta de lloses sostinguda per una armadura de fusta que descansava sobre columnes centrals. En el cas de Sant Llorenç, l'occidentalització del santuari va fer que l'obertura de la porta principal s'efectués al bell mig de la façana de llevant. Al llarg del darrer terç del segle X es va construir un temple de grans dimensions, de planta rectangular, 33 metres de llargària per 18 metres d'amplària, seguint la tradició de les basíliques clàssiques. Aquest edifici, consagrat el 983, i potser enllestit del tot als primers anys del segle XI, estava interiorment subdividit en tres naus, la major de doble amplada que les col·laterals, que distribuïen l'espai mitjançant columnates. Suposem que la coberta, bastant més baixa que l'actual, era de lloses, sostinguda per encavallades de fusta, que descansaven en les columnes centrals i en unes semi columnes solidàries de la fàbrica que encara es poden veure a les parets laterals de l'església i a les dues testeres. D'aquests elements de càrrega, eliminats a la meitat occidental del temple amb motiu de la construcció, el segle XII, de la tribuna, només n'hem trobat un de molt arrasat al costat de llevant de l'església. De tota manera, la solidesa i la dimensió de les semi columnes que perviuen a l'interior de les façanes de ponent i de llevant, permeten imaginar la magnitud de l'espai intern de la basílica. Les tres naus devien presentar una alçada molt similar, aixoplugades per una única coberta de dues vessants, Es tracta d'un model molt característic d'estructura basilical, que es generalitza a partir de finals del segle X a imitació de l'església de Sant Pere de Cuny. . D'altra banda, la porta principal de l'església s'obria al bell mig de la façana de llevant. L'occidentalització del santuari no pot atribuir-se només a motivacions topogràfiques concretes de l'indret geogràfic o als trets singulars de la tipologia de l'edifici, sinó que sovint respon a la voluntat dels constructors. En aquest cas són evidents les influències de l'arquitectura carolíngia, en la qual, seguint l'orientació de l'església del Sant Sepulcre de Jerusalem o de la basílica de Sant Pere de Roma, alguns temples bastien els seus santuaris a ponent. Aquesta tradició d'occidentalitzar la capçalera del temple és fruit de l'afany de la classe dirigent carolíngia d'imitar els models arquitectònics de la Roma de Constantí, i va comportar que algunes esglésies alcessin les capçaleres a ponent, a imatge de les grans basíliques romanes del segle IV.A part de la porta principal, hi havia altres accessos secundaris, tots molt similars, distribuïts tres a la façana de migdia i dos més a tramuntana. De les cinc portes laterals, tres es conserven en molt bon estat, mentre que les altres dues, tant la situada més a ponent de la façana septentrional com la que ocupa el terç de llevant del parament meridional, han patit directament les transformacions estructurals efectuades al llarg dels segles i han perdut l'arc de descàrrega i la llinda. La tipologia de les portes descrites s'adiu perfectament amb la cronologia atribuïda a la construcció de la basílica, cap al darrer terç del segle X. La construcció de la nova basílica va comportar l'abandonament de la capella de la fase anterior i el desplaçament del lloc considerat com a terra sagrada per a la inhumació dels monjos i de les persones que depenien de la comunitat. En un moment no gaire allunyat de les es va afegir un pòrtic a la façana de llevant de l'església. | 91|92|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50999 | Claustre i dependències monàstiques de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claustre-i-dependencies-monastiques-de-sant-llorenc | <p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12. BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88. LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484</p> | X-XIV | Perfectament restaurats i integrats en el nou edifici bastit per SPAL entre el 2004 i 2008. El claustre es conservava de manera parcial i es va marcar el seu antic perímetre així com també es va procedir a la seva cobertura amb una teulada d'acer galvanitzat, flotant. | <p>A migdia de la basílica, el terreny presenta un desnivell a l'altura del segon contrafort. Està assenyalat per un mur de contenció fet de carreus units amb morter de calç i d'una alçària mitjana propera als 3 m. Aquesta paret delimita una terrassa superior que, tot fent una suau pendent, arriba a la cota de les absidioles i la capçalera carrada, i una d'inferior on hi ha un conjunt de dependències monacals que arriben gairebé a tocar dels penya-segats que delimiten el conjunt monàstic pel cantó de llevant. A tramuntana, en canvi, el desnivell es salva amb un pendent, que unifica la cota de la porta d'entrada amb la de la capçalera Al sud est de l'església s'aixecava l'edifici de l'antiga casa de colònies edificat damunt de restes anteriors. Al seu antic solar, ara són perfectament visibles les ruïnes d'una part important del monestir, corresponents al claustre, situat al bell mig, i a un edifici amb diferents usos, de planta rectangular i molt allargat que es troba a la banda de llevant. Pel que fa a l'edifici monàstic, val a dir que només es conservava al nivell de la planta baixa, tot i que és segur que tenia un pis, com ho palesen les ruïnes d'una escala de pedra per accedir-hi, que es va localitzar al nord-est del claustre. En resten dempeus els dos terços septentrionals, que constituïen la planta baixa de la casa de colònies, mentre que el terç de migdia es va descobrir durant el decurs de les campanyes arqueològiques. La fàbrica de l'edifici monàstic està formada pels característics carreus utilitzats al conjunt de Sant Llorenç i està lligada amb morter de calç i estava dividit internament mitjançant dues crugies separades per arcs a diafragma que es van afegir al final del segle XV. A la paret nord d'aquesta gran sala monàstica hi ha una porta de grans dimensions, acabada en arc de mig punt de doble rosca exterior. Està flanquejada per sengles finestres geminades, que van arribar fins a nosaltres paredades i en un estat molt precari de conservació, i que van ser refetes l'any 2002. La porta de comunicació amb l'ala de llevant del claustre és molt similar a les ressenyades a l'església: amb arc de mig punt i timpà recolzats en una llinda. A la façana sud de l'edifici hi ha un altre accés més senzill de factura romànica i arc de doble rosca, desaparegut al cantó exterior. A l'extrem nord oest es conserva una finestra d'esqueixada única, brancals formats per carreus ben treballats i amb la tarja superior de fusta. El més interessant d'aquesta obertura, solidària de la fàbrica original de l'edifici, és que va restar inutilitzada pel llenç que va allargar cap a llevant la façana de migdia del temple. A la façana oriental d'aquesta antiga construcció monacal s'obren quatre finestres, tres de les quals es troben arrenglerades, acaben en arc de mig punt i tenen doble esqueixada; la inferior, en canvi, és més allargassada i té una sola esqueixada. Un dels arcs diafragmàtics s'hi adossa. Pel que fa al claustre, ara resten al descobert i perfectament identificades les quatre ales que el configuraven originalment, encara que la seva conservació és molt desigual. Així, com que quedaven amagades al dessota de les estructures modernes, els costats de tramuntana i llevant han arribat als nostres dies en més bon estat. Hi són visibles les portes que comunicaven els flancs septentrional i oriental amb el verger del claustre. Es tracta d'obertures acabades en arcs de mig punt un xic rebaixats formats per dovelles estretes, força allargades, amb brancals de peces més aviat grosses i paraments de carreus mitjans treballats amb no gaire cura, posats en filades regulars i units amb morter de calç. Aquesta fàbrica, senzilla però molt compacta, sembla que havia portat un enlluït molt pobre, també a base de calç Una de les finestres que hi ha obertes al mur permetia il·luminar el racó de claustre que acollia l'escala d'accés al pis superior de l'edifici.</p> | 08099-101 | Al lloc de Sant Llorenç | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent importants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Gréixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consagració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada.Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratrèmols de 1426 i 1428 acabà amb la puixança econòmica entrant en una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2349300,1.8752800 | 407196 | 4676473 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50999-foto-08099-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50999-foto-08099-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50999-foto-08099-101-3.jpg | Física | Romànic|Pre-romànic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Gràcies als treballs d'intervenció arqueològica portats a terme al cenobi de Sant Llorenç s'han pogut deduir una sèrie d'horitzons cronològics i evolutius de tot el conjunt. La segona fase edilícia del conjunt, de cap a final del segle IX o de la primera meitat del segle X, s'associa a la construcció de la sala de llevant anomenada en publicacions anteriors sala B, sala de l'hospital o sala dels monjos, i no es pot separar d'un fet històric crucial per a la vida futura de la comunitat: la protecció institucional i el suport econòmic que li va oferir la casa comtal de Cerdanya-Besalú. Aquesta nova situació va alterar de manera fonamental l'evolució del petit cenobi i és de suposar que va contribuir decisivament a l'abandó, per part dels monjos eremites, de les coves que ocupaven al penya-segat i al trasllat al nou edifici, un àmbit de planta rectangular molt allargassada, orientat de nord a sud i paral·lel als eremitoris. Durant aquesta etapa, la cel·la hauria acollit un grapat de funcions pròpies de la vida monàstica: hospital, sala comuna, refetor, dormitori...La fàbrica d'aquesta gran sala rectangular està formada per carreuons tallats i col·locats desigualment segons els trams i units amb morter de calç. Val a dir que només es conserva al nivell de la planta baixa, tot i que és segur que en una moment posterior tenia una planta pis, com ho palesen les ruïnes d'una escala de pedra per accedir-hi, que es va localitzar. A la façana oriental de l'edifici hi ha un accés força senzill de factura romànica i arc de doble rosca, reformat per fora. A l'extrem nord oest es conserva una finestra d'esqueixada única, brancals formats per carreus ben treballats i amb la tarja superior de fusta. Aquesta obertura va restar inutilitzada pel llenç que va allargar cap a llevant la façana de migdia del temple consagrat el 983. A la façana oriental d'aquesta antiga construcció monacal s'obren quatre finestres, tres de les quals les més altes es troben arrenglerades, acaben en arc de mig punt i tenen doble esqueixada; la inferior, en canvi, és més allargassada i té una sola esqueixada. La façana de tramuntana presenta una porta de grans dimensions, acabada en un arc de mig punt de doble rosca exterior, i flanquejada per finestres geminades. La primera de les nombroses transformacions que va patir el monestir, cal situar-la cap al segon quart del segle XI i correspon a la construcció del claustre. El model teòric de monestir a l'Europa Occidental es basteix a partir del moment en què s'adopta una tipologia arquitectònica concreta, basada en l'ordenació dels espais interiors a l'entorn d'un pati porticat o claustre. Aquest espai esdevé, alhora, generador de dependències i element articulador del complex monàstic, una mena de centre vertebrador al voltant del qual es disposen les diferents parts del conjunt. Aquesta reforma, és producte de la cultura carolíngia i és en aquest context, i en el tombant dels segles VIII i IX, que es defineix i es sistematitza per arreu. A les terres de la Catalunya Vella, l'adopció del model claustral de clara influència carolíngia va transformar el monestir en un complex de caràcter centralitzat, rígidament configurat i articulat a l'entorn del claustre, molt diferent de les formes monàstiques precedents i més adient amb el nou caràcter d'enclavament feudal. Els claustres més antics, els dels primers anys del segle XI, es caracteritzen per una gran senzillesa constructiva i estructural. Estan formats per arcs sobre pilars feixucs i paraments robustos i austers, opacs, sense gaires elements decoratius, amb murs perforats adaptats a les irregularitats del terreny natural o als condicionaments estructurals preexistents. | 92|91 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51000 | Restes del cementiri dels monjos i altres dependències | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-cementiri-dels-monjos-i-altres-dependencies | <p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12.BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88.LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484</p> | XI-XIV | Malgrat que estiguin en una zona enjardinada dins del recinte monàstic de Sant Llorenç estan a la intempèrie i abast dels agents climatològics. | <p>A l'entorn del claustre s'articulaven una sèrie de dependències monacals. A ponent, hem identificat un edifici de dos pisos que probablement allotjaria, a la planta baixa el celler o la cuina, i a la planta pis, potser, la casa de l'abat, espai que apareix esmentat a les fonts documentals en una ubicació topogràfica similar. Aquesta doble cota d'ús es va aconseguir amb la construcció d'un mur en direcció nord-sud que facilita l'aterrasament d'aquest sector del monestir. A partir d'aquell moment, cap al 1030-1050, l'àrea de necròpolis es concentra a ponent d'aquest parament. Suposem que el refetor estaria situat a migdia del claustre, i que a llevant quedarien l'antiga sala de l'hospital i el dormitori, dins del que anomenem genèricament sales monàstiquesA migdia de l'església i situat al nord del mur que tanca les dependències monàstiques i la capçalera hi ha un espai que es va destinar a cementiri dels monjos. Es tracta d'un àmbit rectangular en el que s'hi conserven un seguit de tombes en forma de cista excavades al terreny o sòl natural i delimitades per un 'cenotafi'. Mena de lauda sepulcral en forma d'estela o sarcòfag tronco-piramidal que identifica l'enterrament o inhumació per damunt de la superfície. En el decurs dels treballs arqueològics es van poder indentificar set enterraments orientats en sentit est-oest. Estaven delimitats per 'cenotafis'; un d'ells com a base de suport en un dels contraforts de l'església monàstica i dues esteles de pedra col·locades de forma vertical. Entre les restes dels difunts i d'aixovar s'hi va trobar un croat de plata del rei Jaume II de i amb una cronologia de mitjans del segle XIV. Es va interpetar com a cementiri dels monjos amb una cronologia que oscil·lava entre els segles XI i XIV</p> | 08099-102 | Al lloc de Sant Llorenç al costat de l'església | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent importants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Gréixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consagració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada.Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratrèmols de 1426 i 1428 acabà amb la puixança econòmica entrant en una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2350000,1.8750000 | 407173 | 4676481 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51000-foto-08099-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51000-foto-08099-102-3.jpg | Física | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta tradició d'identificar els enterraments amb aquesta mena de monòlits o esteles es remunta en època clàssica i baix imperial. Es tracta de la necròpoli de la plaça de Vila Madrid de Barcelona amb tombes identificades per 'cuppae' o cenotafis similars al localitzats a Sant Llorenç. | 92 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51001 | Finestra decorada amb relleus pre-romànics de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-decorada-amb-relleus-pre-romanics-de-sant-llorenc | <p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12.BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88.LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484</p> | VIII-IX | Aixoplugats a sota de la coberta de la galeria sud del claustre i integrats en el denominat 'altar de la pau' a l'interior de l'església actual | <p>Es tracta d'una finestra que actualment hi té incisos alguns relleus escultòrics tant a la part externa com a la interna. Aquesta finestra presenta una forma amb uns muntants de pedra picada i coronada per un arc de mig punt. Que emmarquen un segon arc coronat per un bloc monolític i els muntants de pedra. En els muntants de la part externa hi ha representada a l'esquerra la figura molt tosca d'un bust femení que hom l'ha atribuït a la figura de Eva. A la part dreta hi ha el símbol del doble infinit ( cadenes o entrellaçat de dues voltes incises i al seu damunt dues rosetes de sis pètals inscrites dins de cercles. A la cara interna el doble infinit (entrellaçat de tres voltes)es fa patent a la dreta i a l' esquerra, amb dues voltes juntament amb rosetes i altres motius arcaics.</p> | 08099-103 | Al Monestir de Sant Llorenç | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent importants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Gréixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consagració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada.Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratrèmols de 1426 i 1428 acabà amb la puixança econòmica entrant en una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2350400,1.8752000 | 407190 | 4676485 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51001-foto-08099-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51001-foto-08099-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51001-foto-08099-103-3.jpg | Física | Pre-romànic|Visigot | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquests motius de tipologia molt arcaica podrien procedir de les restes de la primitiva església de sant Llorenç i datada de mitjans del segle VIII o principi del segle IX. Aquests relleus abans de la restauració actual estaven situats en una finestra que hi havia a la façana oest al costat de la porta d'entrada a l'església per la banda de llevant. Amb la restauració del 2004-2008 aquests relleus van ser desplaçats i muntats en la mateixa posició que es trobaven però en una de les parets laterals que s'afegiren a l'est de l'antic tancament de l'església al damunt de les restes arqueològiques del temple destruït el 1428. La finalitat era recuperar la seva volumetria d'abans del sisme. Estan protegides sota la coberta del claustre. Per la paret interna estan integrades en el denominat 'altar i finestra de la pau' generant un espectacle de llum i color que simula els vitralls de les catedrals modernes en un concepte de ressorgiment de 'Sant Llorenç'. Segons R. Lacuesta (historiadora de SPAL), aquests elements petris presenten un cert simbolisme. Així l'entrellaçat de dues voltes en forma de vuit representa l'espiral del cel i la cadena fa al·lusió al Caduceu de Mercuri i també el lligam entre el cel i la terra, de comunicació. El rostre d ela figura representat al muntant esquerra està buidada al fons i presenta les passes i els braços cap a un costat malgrat que la cara sigui en posició frontal amb un barret troncocònic. Aquest personatge es tapa amb la mà esquerra el baix ventre i també els pits amb la mà dreta. Se l'ha relacionat amb les figures d'Adam i Eva expulsats del paradís o també amb un penitent. | 91|87 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51003 | Pica baptismal de Sant Climent de la Torre de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-climent-de-la-torre-de-foix | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56 . SANTANDREU i SOLER; M. DOLORS ( 1997). 'Vallcebre a l'Edat Mitjana' a Erol.núm. 56 p-.17-19. SERRA I VILARÓ; JOAN (1989), Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol III. p-185</p> | XI-XII | A l'interior de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i exposada juntament amb les peces descrites a la fitxa núm. 104. | <p>Es tracta d'un bloc de pedra calcària tallat d'una única peça i buidat al seu interior. Té un diàmetre d'uns 1'5 metres amb uns 25 centímetres de gruix i els encaixos per la coberta de fusta a la part superior. No té cap mena de decoració i recolza damunt d'un peu. Tot el bloc està picat d'una sola peça amb acabat de punxó i amb les marques del cisell ben visibles. Al fons hi ha un orifici per on s'escolava l'aigua emprada per al baptisme que era per immersió.</p> | 08099-105 | Monestir de Sant Llorenç. A l'interior de l'església a la planta baixa de la nau nord | <p>Antigament se l'anomenava Sant Climent de Vallcebre, ja que el terme torre de Foix es va afegir al segle XIV quant els senyors de Foix construïren la casa forta que hi ha al costat. Les referències més antigues que tenim són de l'any 983 coincidint amb la consagració del monestir de Sant Llorenç que passa a formar part del seu domini. Consta que l'any 1004 Guifré comte de Cerdanya i Oliva, abat de Ripoll donaren al monestir de Sant Llorenç, 18 masos situats al terme de Sant Climent . Segons Serra i Vilaró, d'aquesta església en conservem el trasllat de l'acta de consagració feta l'any 1042 per l'arquebisbe de Narbona, l'abat de Sant Llorenç i el comte de Cerdanya amb les afrontacions del seu terme el qual limitava amb el riu Llobregat i la via Berguedana a l'est, al sud amb el riu Eina ( actual riera de Saldes) i a l'oest amb el 'grau de marvà i el riu de Railp' coincidint amb l'estret de Vallcebre. En aquesta consagració s'esmenta que s'hi trobaren les relíquies de santa Maria, i els vestit de Sant Climent, Sant Vicenç i Sant Marçal que van ser consagrats en un altar pel bisbe Eriball d'Urgell i l'arquebisbe de Narbona. El lloc i l'església de Sant Climent de Vallcebre devien quedar inclosos en el terme del castell de Fígols, car l'any 1062 l'arxiprevere Ramon va fer donació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà d'un alou, situat al comtat de Berga, a Vallcebre, dins els límits del castell esmentat. Aquesta propietat de dimensions bastant grans, limitava a l'est amb el Jou i amb terres de Sant Llorenç, al sud amb la parròquia de Sant Salvador de la Vedella i el Llobregat. a l'Oest amb la Serra d'Ensija i , al nord, amb un Monte Cazuan, de difícil localització. El domini de les terres de Vallcebre juntament amb les de Fumanya i Vilosiu va ser motiu de litigis entre els senyors de Berga i el monestir de Sant Llorenç prop Baga pel seu domini degut a la posició estratègica. Aquests afers acabaren amb una sentència del comte reconeixent la propietat del monestir. Al segle XIV aquesta església esdevé una sufragània de la parròquia de Sant Julià i santa Maria i coneguda ja pel seu nom actual, Sant Climent de la Torre de Foix. Al segle XVII i XVIII degué patir algunes transformacions i possiblement va ser abandonada al segle XIX. Avui dia es conserva en ruïnes. En aquest moment era sufragània de Sant Llorenç, juntament amb Sant Julià de Cerdanyola.</p> | 42.2351500,1.8749600 | 407170 | 4676498 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51003-foto-08099-105-2.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes piques eren recipients per contenir l'aigua del baptisme. La seva profunditat era per representar el ritus de la immersió que recordava el bany sagrat de Sant Joan baptista al riu Jordà, la neteja i purificació. Aquest ritus es va començar a iniciar en època constantiniana i les restes més antigues de piles emprades per al bateig per immerssió les trobem a les catacumbes de Roma. Posteriorment i en època paleocristiana i tardo antiga es van construir baptisteris on hi havia piscines profundes que contenien aquesta aigua. De baptisteris en coneixem a Terrassa o a Barcelona. A partir de l'edat mitjana aquest fenomen va ser generalitzat arreu del territori i la major part de les esglésies contenien aquest recipient a la part externa per a fer batejar els que no ho havien fet abans que entressin a l'església. Aquest seria el cas de Sant Climent de la Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre que contenia aquesta pica. Al segles XIV algunes de les piles van ser recobertes per un cimbori de fusta i a partir del segle XV el baptisme per immersió va ser suprimit i les piles van ser més petites. La pica de Sant Climent va ser traslladada al 1983 per Mn. Enric Bartrina , rector de la parròquia de Sant Llorenç per evitar que fos saquejada ja que en aquesta església li mancava la coberta. Està datada de mitjans del segle XI | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51016 | Central hidroelèctrica del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-hidroelectrica-del-collet | <p>COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions.SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. p-16.SERRA ROTÉS, ROSA (1989). 'Molí del Pont vell' Inventari de Patrimoni arquitectònic del municipi de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural. SERRA ROTÉS, ROSA ; SELLÉS RUSINYOL, CARME (1990). Molí del pont vell. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la Ciència i la tècnica. SERRA i ROTÉS, ROSA (2015). 'La generación de electricidad en la cuenca minera de Berga. La hidroelectricidad y la generación térmica a lo largo de cien años(1911.2011)'. La electrificación y el territorio. Historia y futuro'.</p> | XX | Encara està en funcionament. | <p>Construcció de planta retangular coberta amb teulada d'un sol vessant amb teula àrab i el carener paral·lel a la façana. Està estructurat en una sola planta d'alçada. El parament és de carreus de pedra irregulars sense treballar, de grans dimensions en la seva majoria i units amb morter. Presenta un segon cos mes alt i construït amb maó ceràmic amb coberta a dues vessants i cinc finestres més petites construïdes també amb maó i coronades per arc rebaixat. Està situat sobre d'una corrent d'aigua, així la seva part baixa dibuixa un arc escarcer de grans dimensions. Les obertures estan disposades de forma simètrica, totes elles arcs escarcers fets amb maó, idèntics entre ells, donant un aspecte molt homogeni al conjunt. Es tracta d'una construcció que reuneix les característques propies de l'arquitectura industrial.</p> | 08099-118 | A l'altre costat del pont vell de Guardiola. | <p>Durant l'era de la industrialització del segle XIX i principi del segle XX a Guardiola s'hi crearen importants factories com seria el cas de la colònia Thomas Pujol que adquiriria la finca del Collet i la transformà en un nucli de referència per l'alt Berguedà ja que anava destinada a l'explotació de la fusta emprada per la construcció de les mines. Arran de la construcció de la colònia industrial del Collet que comportà la construcció del canal industrial de Berga i en conseqüència l'allargament de la línia ferroviària de Manresa a Berga i de Berga a Guardiola. La construcció del canal industrial afavorí la portada d'aigua i l'ús gratuït de les factories tèxtils situades a Berga i al Llobregat. Aquesta gran obra va ser realitzada per Marcel·lí Boixader. En tot aquest procés l'explotació del carbó de l'alt Llobregat a mans de l'enginyer J.E. Olano i Loizaga va decidir de construir una central hidroelèctrica que pogués abastir l'electrificació de tota la conca minera, ja que el projecte de convertir el gas pobre en electricitat només va poder afavorir l'electrificació de la 'mina Esteve' de Fígols. Aquest va ser un dels motius que J.E. Olano i Loizaga el 1906 tingués la concessió per aprofitar l'aigua del Llobregat al punt de confluència amb el Bastareny. El problema venia a ser que Pere Thomas i Pujol tenia la concessió per una captació d'aigües més amunt del Collet ja que des d'aquest punt i en direcció a Berga ja no hi havia salts d'aigua lliures per aprofitar-los i els que hi havia eren a mans dels Boixader. Això va fer que Pere Pujol i Thomas adquirís un salt prop de l'aiguabarreig amb el Bastareny per nodrir una fàbrica tèxtil que no s'arribà mai a construir. El cas és que no sabem com i perquè va vendre aquest Salt a un tal Josep Portabella i Cots de Manresa i al que posteriorment va vendre-ho a J.E de Olano i Loizaga. El projecte de construcció de la nova central va ser aprovat el 1910. Paral·lel a la seva construcció es van construir les línies d'electricitat que abastiren la conca de Cercs i els seus serveis. La central produïa 3000 volts d'electricitat que quan arribava a les mines es transformava en energia subalterna. La instal·lació de la central comportà la construcció de dues preses; una al Bastareny a sota de l'església i una de segona al Llobregat on hi havia la captació d'un canal de 712 metres que unia un riu amb l'altre i d'aquest segon en partia un altre canal de 2033 metres de longitud que tenia un aqüeducte que salvava les aigües del torren de l'Albelló a la zona del Collet i que arribava fins a la central. En aquest punt el canal finalitzava i en baixava una tuberia que feia moure una turbina del tipus 'Francis' i amb una capacitat de 680 CV. D'aquesta manera J.E de Olano es va assegurar l'abastiment d'electricitat a les mines de Cercs. Aquesta central va electrificar la conca minera de Cercs fins a la construcció de la central tèrmica. Des d'aleshores continua produint electricitat i actua com a reforç de les altres centrals. És propietat d'Endesa</p> | 42.2149400,1.8694700 | 406687 | 4674260 | 1910 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51016-foto-08099-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51016-foto-08099-118-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | J.E. Olano i Loizaga | Malgrat que a l'invenari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya surti amb el nom de 'molí del pont vell', en realitat correspon amb una central hidroelèctrica atès que el molí estava situat un centrenar de metres aigües amunt. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 51043 | Essenser de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/essenser-de-sant-andreu | <p>DDAA. (2005). Guia del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XI-XII | Exposat al MDC Solsona amb el núm 583. | <p>Encenser de forma esfèrica amb tres cadenetes enganxades per fil-ferro d'uns15 cm. abans d'arribar al braser que el sostenen i estan penjades de la part superior que presenta tres braços habituals, una mica corvats.El braser és de base anular. La meitat superior presenta calats que combinen formes quadrades, rectangulars i de creu. Medeix uns 11 x 11 cm amb un total de 92 cm. És de bronze.</p> | 08099-145 | Museu Diocesà i comarcal de Solsona. Plaça del palau núm.1. 25280 (Solsona) | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51043-foto-08099-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51043-foto-08099-145-3.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Objecte litúrgic procedent de Sant Andreu de Gréixer.Presenta forts paral·lels amb altres essencers exposats al museu com ara el de Pampe (Solsonès). És tracta d'una important peça d'orfebreria romànica | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 51133 | Font del Panxut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-panxut | <p>www.guardiolade berguedà.cat</p> | En ús. | <p>Zona d 'esbarjo i recreativa d'una popular font de Guardiola que disposa de zones de pícnic, graelles, taules i bancs. Des de fa poc ha estat habilitada i restaurada i s'hi accedeix a través d'una passarel·la damunt del Llobregat des de la zona poliesportiva i piscines municipals</p> | 08099-235 | Al nucli de Guardiola | 42.2315300,1.8833400 | 407856 | 4676087 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51133-foto-08099-235-2.jpg | Física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Arranjada i rehabilitada recentment | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 51135 | Locomotores del ferrocarril 'Berga' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/locomotores-del-ferrocarril-berga | <p>SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. P-16-22. SALMERON I BOSCH , J (1985). El ferrocarrils catalans. Cent anys d'història. Barcelona.DDAA (1984). ' Els camins de ferro' a Erol núm. 9 p.67-69.. www.manuserran.com, mnactec.cat/museual carrer. Informació facilitada per Ignasi Camps i Roca</p> | XIX-XX | Es conserven com a monuments urbans, alguns en mal estat i especialment la núm. 31 que està un funcionament per a trajectes turístics i la núm. 27 que recentment està cedida per l'Ajuntament de Barcelona al museu del ciment del Clot del Moro (antic museu del transport). | <p>Locomotora a Vapor amb el números de sèrie 27, 28, 30, 33 i 34 construïdes en diferents manufactures fabrils europees com ara el núm. 27 i 28 a la 'krauss'(Alemanya), la núm. 30 i la núm. 33 'Nuevo Vulcano' (Barcelona)i la 34 a 'La Maquinista terrestre i Marítima' a Barcelona. Les quatre primeres locomotores van ser comprades el 1883 a la firma alemanya de 'Lokomotivfabrik' i van ser destinades a la línia de Manresa-Berga raó de la qual es van batejar amb el nom de 'Manresa', 'Santpedor', 'Sallent' i 'Berga'. El 1888 la mateixa companyia ferroviària (Tramvia o Ferrocarril Econòmico Manresa-Berga) va encarregar un prototipus nou de locomotora a la firma Alemanya entre els 1887-1890 que va ser denominada com a 'Berga' ja que es va emprar a la línia de Sallent a Berga. L'allargament de la línia Berga-Guardiola, el 1904 va encarregar a la firma catalana de 'Societat Barcelonina de Navegación i Industria' la construcció d'onze locomotores que les van fabricar als tallers de 'Nuevo Vulcano' i de la 'La Maquinista Terrestre i Maritima' . Aquestes onze locomotores es van construïr entre els anys 1902 a 1911. Fins a aquest moment les locomotores anaven numerades amb els núm. 05 a 22 que corresponia amb els anys de fabricació. La fusió de les companyies com ara 'Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya'' , 'la de Ferrocarrils Catalans Centrals' i la de 'Ferrocarril Econòmico de Manresa-Berga' en una de sola amb el nom de Companyia General de Ferrocarrils Catalans S.A per a l'explotació de les línies catalanes, va provocar que les locomotores 'Berga' se'ls afegissin 20 nombres de més. L'explotació de la línia Manresa-Berga-Guardiola va ser mancomunada entre l'antiga companyia del 'Ferrocarril Econòmico' i la del Ferrocarril Central Català'. El 1950 l'estat es fa càrrec de les línies ferroviàries i poc a poc substitueix les antigues locomotores Berga a vapor per locomotores dièsel que provocà que les Berga es destinéssin a treballs més aviat secundaris. Amb el traspàs de competències a l'estat, les locomotores portaran les sigles EFE 'Explotación de Ferrocarriles del Estado' i les inicials M-O de Manresa-Olvan. La darrera locomotora 'Berga' que va funcionar va ser la núm. 34 que va ser llogada per l'empresa de Carbones de Berga per al transport de mercaderies pesants i va restar en ús fins el 1969. Tota la resta foren substituïdes per maquines dièsel i automotors fins a la supressió de les línies. Es tractava de màquines o locomotores amb les característiques de 'Tramvia' amb apagaguspires i carrossat lateral. A partir de 1922 aquests elements es van eliminar però es va mantenir la característica forma de maquina de vapor on aprofitant aquests canvis, se'ls hi incorporà un topall central. El fre va passar a ser d'aire comprimit i per aquest motiu es van col·locar uns dipòsits d'aire damunt de la marquesina. També es van instal·lar els elements necessaris per donar calefacció als cotxes o vagons de passatgers. Aquestes locomotores se'n van posar en servei 16 d'elles en diferents anys que van des del 1890 al 1911 mostrant una certa evolució en cadascuna d'elles. L'amplada del carril era de 1metre, la longitud entre topalls era de 6944 mm, el sistema de tracció era a vapor, pesava 19 tn, amb una potència de 264 Kw, 31 un d'esforç de tracció i amb una caldera de 1500 l de capacitat d'aigua i 1500 kg de carbó.</p> | 08099-237 | Varis llocs | <p>La substitució de les activitats agrícoles i ramaderes per la moderna industrialització del tèxtil i la mineria provocà que la gent dels nuclis rurals del municipi actual de Guardiola s'agrupessin en una zona més ben comunicada, prop del riu que aprofitava una bifurcació dels camins de Bagà i de La Pobla al voltant de l'Hostal nou. Així va ser com va néixer el nucli de Guardiola a l'actual emplaçament prop de les fàbriques de ciment del Collet i del Clot del Moro. Precisament va ser arran d ela construcció de la colònia industrial del Collet que comportà la construcció del canal industrial de Berga i en conseqüència l'allargament de la línia Manresa a Berga i de Berga i Guardiola . La construcció del 'Ferrocarril Económico Manresa-Berga' va ser iniciativa dels industrials del sector tèxtil de Cal Pons, Monegal, Soldevila, Rosal, Bassacs, Prat per unir les seves colònies amb els nuclis més poblats com serien el cas de Manresa i Barcelona. El primer projecte de 1879 es va començar a portar a terme el 1881 i justament tres any després, el 1884 la línia arribava a Sallent. Poc després les van seguir les poblacions de Puig Reig i finalment el 1887 el ferrocarril arribava Cal Rosal (Olvan). La ciutat de Berga que fins aleshores no superava els 5000 habitants estava situada en na zona més elevada, s'havia de modernitzar i per això calia una forta inversió en industrialització que va venir promoguda per la mà de Marcel·lí Boixader el qual va projectar un canal industrial que havia de portar l'aigua des de la resclosa situada a la zona del Collet fins a la fàbrica del Canal situada a Berga. Aquesta conducció significà una utilització gratuïta de l'aigua a les colònies situades Llobregat avall. El 1881. 'La Companyia Minera de Ferrocarril y Minas de Berga S.A' obtenia del ministerio de Fomento la concessió per ampliar la línia fins a Guardiola. Per a la seva execució es va contractar a l'empresa intailana 'Gavaretti, Vallido, Bovio &Cia' que ja explotava les mines de Sant Corneli. A Cercs hi va construir un carrer de cases i també un cantina però aquestes inversions no van ser suficients per eixugar el deute que aquesta empresa venia acumulant des de feia temps i van acabar amb la seva ruïna. El 1890 les empreses de 'Ferrocarriles y Minas de Berga S.A i Ferrocarril Económico Manresa-Berga' es van fusionar en una de sola promoguda per Lluís G. Pons i Enrich (amo de Cal Pons) i J.E. Olano de Loyzaga, amo de les mines de Cercs i enginyer de mines. Aquesta nova companyia és la que va portar el tren fins a Guardiola el 1904. Inicialment el projecte del ferrocarril de Guardiola havia d'arribar a la zona del collet on hi havia la colònia agrícola dels Pujol de Berga i també la captació del canal industrial, propietat de la família dels Boixader. Aquest doble joc d'interessos va despertar la prudència del Sr. Olano que va acabar allargant la línia fins a la zona de La Ribera on hi va situar l'estació terminal. La posada en funcionament de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro va incentivar la construcció d'una línia de via estreta que unís Guardiola amb la fàbrica de ciment i donés origen al 'carrilet' de Guardiola a Castellar. Aquesta línia es va utilitzar per al transport de mercaderies i també per als passatgers amb parades a Riutort i també la Pobla. Ambdues línies tenien cam a estació terminal la població de Guardiola on hi tenien tots els serveis necessaris d'una estació terminal d'aquestes característiques (cotxeres, dipòsits d'aigua, tallers per a reparar les màquines) Aquest servei es va mantenir en funcionament fins el 1972 on la substitució del tren per l'automòbil en carretera, la crisi de la fàbrica de ciment i del carbó així com la construcció d'un embassament a la Baells que inundava terrenys per on passava el ferrocarril van obligar a clausurar la línia fèrria d'Olvan a Guardiola. La línia Guardiola la Pobla ho havia fet el 1966 i un any després (el 1973) es va tancar la línia de Sallent a Olvan</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1898-191 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51135-foto-08099-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51135-foto-08099-237-3.jpg | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les locomotores 'Berga' es van fabricar entre el 1898 i 1911 per diferents firmes que enumerem a continuació. Cal destacar que les locomotores núm.27 a 30 foren fabricades entre els anys 1890 i 1896, les primeres per la firma alemanya Krauss i les dues darreres per Nuevo Vulcano de Barcelona el 1901. Amb la fabricació de les locomotores a la firma de 'La Maquinista Terrestre i Maritima' les locomotores reben noms de la línia Manresa-Olvan i Guardiola. Així el 1902 es fabrica la locomotora 'Serchcs' amb el núm31 , el 1902 la de 'Consolación' amb el núm. 32, el mateixa any es fabrica la núm. 33 amb el nom de 'Guardiola' i el núm 34 amb el nom de 'Llobregat', el 1904 es fabrica la núm. 35, 36, 37 i 38 amb els noms de 'La Baells', 'La Pobla', 'Catalunya' i 'Espanya'. Finalment el 1911 es fabriquen la resta de locomotores que van del núm. 39 a 42 i amb els noms de ' Fígols', 'La Pobla', 'Bastareny' i 'Cadí'. Actualment es conserva la núm. 31, en funcionament i cedida pels Amics del Ferrocarril de Catalunya a 'FGC' que s'empra per a ús turístic en la línia de Barcelona-Anoia. Altres locomotores d'aquesta sèrie que encara es conserven són la núm. 27 o 'Balsareny' exposades al museu del ciment del Clot del Moro , la núm. 29 'Navàs' està exposada a Barcelona, la núm. 33 o 'Guardiola' és a Martorell, la núm. 34 o 'Llobregat' és a Navàs, la núm. 37 o 'Catalunya' és a Cornellà de Llobregat i la núm. 41 o 'Bastareny' és a Esparreguera. La resta han desaparegut. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 51136 | Col·lecció de pintura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-0 | XX-XXI | Estan penjats i exposats al públic. | <p>Conjunt de quadres exposats del concurs de pintura ràpida que es celebra per la festa Major de Guardiola de Berguedà cada any. Es tracta d'un conjunt d'una vintena de quadres premiats que es custodien a l'Ajuntament i que representen diferents temes i paisatges de la població i del municipi. Els quadres estan penjats a les dependències de l'Ajuntament de Guardiola.</p> | 08099-238 | Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Diversos pintors | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 51140 | Material arqueològic procedent del castell de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-procedent-del-castell-de-guardiola | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de Guardiola' Els castells catalans. Vol V. (El Berguedà)P.910-916. CATALÂ i ROCA, PERE (1982).'El castell de Guardiola' a Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya GUARDIA, JORDI (2014) 'les excavacions al castell de Guardiola de Berguedà. Actes de les II jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central. Vic- 13-15 de desembre de 2012 Generalitat de Catalunya .SERRA I VILARÓ; JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.</p> | XII-XVI | Custodiat al museu Comarcal de Berga i també a l'Associació de Torre de Guaita. | <p>Conjunt de material ceràmic procedent del castell de Guardiola en fase d'estudi i dipositat de forma provisional al museu comarcal de Berga. Es conserven un conjunt de caixes amb material que va des del segle XI amb fragments de vores d'olla i olleta de ceràmica gris medieval, ceràmica decorada en verd i manganès dels segles XIII i XIV amb fragments de vores de plat i escudella, ceràmica blava dels tallers valencians de Paterna i de Barcelona amb vores de servidores, escudelles, plats, talladors i en menor mesura ceràmica valenciana decorada en Reflex metàl·lic. L majoria de les peces corresponen amb la ceràmica 'pisa esmaltada' però també hi ha un bon nombre de ceràmica vidriada de l'anomenada 'terra verda' o ceràmica vidriada dels segles XIV amb formes com ara setrills, olles, pitxers, poals i ceràmica comuna de vidriat plumbífer utilitzada per a la cuina de les llars. Corresponen amb formes de plat d'ala, olles, pitxers, gerres. En menor ,mesura també hi ha peces de l'obra aspra' o ceràmica comuna així com monedes de l'era comtal i reial i sivelles de bronze i fins hi tot una figureta en forma de cabra d'ivori.</p> | 08099-242 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>Aquest castell que denomina el lloc de 'Guardiola' està documentat ja des del segle X com a guaita que controlava l'entrada a la vall de Brocà. La primera referència és del 939 quant el comte de Cerdanya Sunifred rep el dret d'aprisió o dret d'ocupar una terra erma per part de l'abat Dacó de Sant Sebastià de Sull amb propòsit d'explotar-la i treure'n profit. En aquest document s'esmenta el topònim de Rocha de Guardiola, juntament amb el poblat de les Llenes. Posteriors documents ja van lligats amb el monestir de Sant Llorenç que l'any 984 es fa esment del nucli de les Llenes i possiblement també al castell que es denomina 'roca'. En aquest moment l'antiga torre de guaita es deuria convertir ja en un castell. No trobem més notícies d'aquest lloc fins el 1281 quant en el testament que els senyors de Guardiola Pere de Guardiola i la seva esposa Berenguera donaren a la seva filla Agnès les possessions que tenien malgrat que el castell pertanyés al monestir . Agnès donà totes les seves possessions al monestir a canvi d'anar ben alimentada. .En aquet moment ja existia la batllia de guardiola. El 1279 hi havia cases edificades dins dels murs i el 1295 va ser un indret de pugnes entre els senyors de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Posteriorment entre el 1320 i 1339 i durant el govern de l'abat Guillem de ça Vila el monestir es va aliar amb el rei Jaume i Alfons d'Aragó per la seva posició estratègica. L'objectiu era que la corona es fes amb el castell per la seva situació de control i poder combatre contra les pugnes que hi havia constantment entre els barons de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Cal remarcar el 1328 el baró atacà el castell de Guardiola que acabà amb l'excomunió de tots els preveres de la baronia de Pinós. Aquestes excomunions van ser molt presents els anys següents al 1328 fins al 1335. Guillem permutà el castell de Guardiola a la Corona d'Aragó a canvi d'un lloc anomenat 'Vilaguisants' de gran utilitat però es reservà tot el dret del cobrament dels tributs. El rei n'havia de costejar de les obres. Ambdues parts havien de nomenar batlle. Aquesta permuta es va portar a terme el 11 de març de 1327. Cap el 1364 el castell de Guardiola es va vendre a la vila de Berga que era de jurisdicció reial del rei Pere III, el Cerimoniós per mil florins d'or i sinch mil sous de moneda Barcelonesa'. Atès que el castell era propietat del rei i aquest intentava extreure del monestir de Sant Llorenç tot el que necessitava , el 1371 l'abat Jaume Ça Prous va vendre la meitat del castell de Guardiola i el lloc de Llenes al baró de Pinós després d'un episodi de fortes bregues entre el baró i la sots-vegueria de Berga. Aquests esdeveniments desencadenaren noves lluites entre els barons de Bagà i els Berga . Posteriorment el 1393 els veguers de Berga es queixen al rei Joan II dels abusos que els oficials del castell de Guardiola en feien de les seves rendes i els demanen que se'ls prohibeixi fer-ne ús. El 1465 el castell de Guardiola i les seves possessions estaven a mans dels Pinós . Al nomenar Bernat Galceran de Pinós capità general de Catalunya se li atorga el castell de Guardiola que va ser apoderat pel mateix baró el 1482 juntament amb el castell de Berga. Finalment al segle XV i després d'un llarg plet entre els Pinós i la vegueria de Berga es signa un pacte entre l'abat de Sant Llorenç i la vegueria de Berga i en el que el consell de Berga renuncia a reclamar els deutes de l'abat i els predecessors a canvi que aquest segon renuncia a reclamar tot el que va ser pres . A partir d'aquest moment el castell passa a mans de la vila de Berga fins a mitjans del segle XIX. El castell també va ser escenari de les guerres de remença i Durant la guerra dels Segadors, el castell de Guardiola va ser novament escenari de conflictes. Francisco Vilardaga ens explica un conflicte que va succeir al castell el 1654 coincidint amb la retirada de l'exèrcit francès. No sabem quant va ser destruït doncs els documents no ens en parlen.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Material dipositat en part al Museu Comarcal de Berga de forma provisional i una altre part a l'Associació de Torre de Guaita que el té com a dipòsit provisional i que s'exposa temporalment al monestir de Sant Llorenç | 93|85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51142 | Clau de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clau-de-sant-llorenc | <p>LÓPEZ MULLOR, A., (1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Barcelona, 1989. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona, 1991: 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid 1987. Madrid, 1987: 339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona, 1995: 24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, 1999: 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona, 2000: 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 2002: 47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona, 2003: 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria, 2004: 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona, 2007: 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).: Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. López Mullor, A.; Caixal, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Vila Carabassa, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona. 455-484</p> | XVIII | Està en ús per obrir la porta de l'Església de Sant Llorenç. Amb la restauració de 2008 es va decidir de recuperar-la després d'estar un temps en desús ja que s'hi accedia per un altre costat i amb una clau completament diferent. | <p>Clau de la porta de l'església del monestir. Es tracta d'una clau d'uns 15 cm de llarg x 5 cm d'ample (incloent l'anella de l'extrem superior) i realitzada en ferro forjat. En un extrem hi ha l'anella oval per on s'hi passava la mà per poder girar. La part principal és de secció circular i a la part inferior hi té una sèrie de tres dents que obren la porta. A la part central que va unida l'anella amb el tronc hi ha un petit espai on hi ha l'incisió d'una creu ornamental. Es tracta d'una clau que procedeix de la porta de l'església que es va obrir en el moment de construir la façana de llevant de l'església i vinculada amb una reforma del segle XVIII (1761) .La clau és la original i avui està en funcionament</p> | 08099-244 | Al monestir de Sant Llorenç | <p>El segle XVIII, tal i com passa al segle anterior, ens manquen les visites dels primers anys d'aquest segle. Sols disposem de les visites pastorals dels anys 1789, 1792 i 1796. En aquest cas, els documents deixen entreveure que des de darreries de la centúria anterior es devien haver anat realitzant diverses obres al monestir. Probablement, aquesta circumstància s'hagi de relacionar amb la revifalla econòmica que va experimentar el conjunt del Principat en aquells anys, i que degué comportar majors recursos per al cenobi. Aquest fet ha estat corroborat en el decurs de les investigacions arqueològiques, que mostren que, cap el 1760, es va fer una gran ordenació del conjunt, quedant soterrades la majoria de les construccions medievals, llevat d'una part de l'església. La imatge que ofereix la primera d'aquestes visites és la d'un temple amb diversos altars i una ornamentació correcta. Tot i això, encara es fa esment de la necessitat de fer noves obres en un edifici destinat a la residència del prior. La visita va ser feta per Joaquim de Parrella i de Rialp, abat del monestir de Camprodon, com a representant de la Congregació Claustral, qui, després d'haver visitat tots els monestirs de la congregació, va arribar aquell any a Sant Llorenç, on va ser rebut per fra Damià Serra, monjo i rector d'aquella parròquia, juntament amb dos acòlits. L'informe continuava amb la petició del monjo que el traslladessin a Sant Pau del Camp, per a la qual cosa argumentava que a la seva edat avançada se li havia d'afegir el fet d'haver de suportar unes dures condicions per complir amb el seu deure pastoral: 'el rigor de los fríos, hielos, y escarchas de aquella montaña, y lo escabroso dela situación de la sufragánea que sirve', circumstàncies que havien debilitat la seva complexió ja fràgil. Tot i que la petició va ser considerada justa pel visitador, no sembla que el trasllat fos immediat, ja que en la visita següent, de l'any 1792, encara s'esmenta el mateix monjo residint a Sant Llorenç. El progressiu deteriorament de la salut i l'edat encara més avançada de fra Damià Serra explicarien que el culte al monestir es trobés en aquell moment desatès i mancat d'ornaments i hàbits sacerdotals en bon estat. L'any 1796, al monestir ja hi habitava un nou monjo, fra Pau Perelló, que feia les funcions de rector. Aquesta circumstància va proporcionar una nova vida al lloc i es van fer diverses obres al llarg d'aquells anys, principalment a la casa prioral i també a l'església. El 3 d'octubre, fra Joaquim de Parrella i de Rialp va arribar a Sant Llorenç per a una visita de dos dies. Acompanyat d'un vicari i del rector, el visitador va entrar seguint el ritual acostumat, per passar posteriorment a inspeccionar les fonts baptismals i els diferents altars així com la sagristia amb tots els seus ornaments. Segons pròpies paraules: 'En todas partes hallamos a impulsos del zelo del actual senyor prior aquel aseo y limpieza que se debe a las cosas destinadas al sagrado culto. En acabat va passar a la biblioteca del prior que, segons queda consignat, era força important. Les obres fetes a l'església van ser motiu d'elogi per part del visitador: Igualmente quedamos muy satisfechos al ver las muchas y costosas obras que acaba de hacer, e irá continuando en su casa prioral, las que a un tiempo la aseguran y embellecen, y las considerables ventajosas mejoras que tiene proyectadas y que va á emprender desde luego en la iglesia y por último los desvelos y trabajos que emplea en el aumento de las rentas de este priorato, haviendo procurado adquirir de todas las escrivanias y archivos circunvecinos quantas noticias pueden conducir a tan importante fin'. Aquestes millores de la casa prioral i l'església coincideixen amb els resultats obtinguts dels treballs arqueològics que han confirmat una nova reforma del temple que va significar la reconstrucció definitiva del tram oest de la nau nord que li va donar l'aparença actual.</p> | 42.2347900,1.8752700 | 407195 | 4676458 | 1769 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51142-foto-08099-244-2.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 96 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50899 | Cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-companyo | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p-70-87. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I p.485-491.</p> | XI-XIX | La coberta està en bastant mal estat amb algunes llates podrides i teules trencades. | <p>Conjunt de construccions compostes per la masia de cal Companyó amb l'era de batre el gra, els coberts i les pallisses reconvertits en hostal i refugi. La casa correspon amb una masia de tipus clàssic de tres cossos formada per una planta baixa, una planta pis i unes golfes amb coberta de dues vessants de teula ceràmica i, amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a migdia. En totes les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit. La façana principal està distribuïda amb la porta d'entrada a la part central coronada per un arc rebaixat de maons disposats a 'sardinell'. Damunt seu hi ha dues balconeres i sota coberta dues obertures més. Cal destacar el voladís que genera la coberta. Adossat a migdia hi ha afegit un altre cos on s'hi obre un arc de mig punt a la planta baixa i una finestra damunt seu. Tot l'aparell és de maçoneria llevat de les cantonades i bastiments de les obertures que són en pedra picada. La façana de llevant presenta uns trets molt similars a la façana principal destacant-ne a la part de més a tramuntana els forats dels colomars. S'hi obren tan sols tres obertures que corresponen amb algunes habitacions i també amb la cuina. L'aparell és de maçoneria i també tapia. Finalment la façana de tramuntana és la que té uns trets més interessants ja que s'hi endevina la presència d'una estructura quadrangular construïda amb un aparell de pedra i filades d'opus spicatum. Aquesta fàbrica constructiva es concentra tan sols a la planta baixa ja que a partir de la planta primera l'aparell és de tapia i maçoneria. En aquesta façana tant sols s'hi poden observar dues obertures que es corresponen amb la sala principal i les golfes. Cal destacar-ne la presència d'una sèrie de 5 espitlleres defensives a la planta baixa. La darrera façana està orientada a ponent i té la mateixa disposició que la façana anterior i coincideixen amb l'estructura rectangular esmentada. A partir de la planta primera, l'aparell canvia i és més irregular amb fragments de maçoneria i també de tapia. S'hi obren diverses obertures a diferents nivells sense cap mena d'interès arquitectònic. A l'interior hi trobem dues cambres a ponent destinades a quadra i darrere del vestíbul hi ha un pany de paret amb un aparell similar a la resta de paraments medievals. S'hi obre una porta d' arc adovellat en pedra picada amb esplandit interior i pollegueres que dona pas a dues naus paral·leles dividides per tres crugies i cobertes per arcs en ogiva amb una orientació est-oest. A la planta principal hi trobem una gran sala que ocupa tota la llargada de la casa amb paviment de cairons ceràmics i sostre de bigues i revoltó de guix. Al fons hi ha la pica per a l'aiguamans i en el costat de tramuntana hi trobem una armari per a les prestatgeries i també la fornícula de la capella de la sala. Està il·lumina per la balconera i una finestra amb festejadors a tramuntana. A banda i banda, s'hi obren diferents portes que comuniquen amb altres cambres. A l'est hi trobem dues habitacions i la cuina amb la campana de la llar de foc i la boca del forn de pa en pedra picada. A ponent de la sala principal hi ha tres cambres més de les que en cal destacar la dels sud ja que manté les característiques de la 'sala i l'alcova' d'arc lobulat de tipologia barroca. Les golfes s'articulen amb dues cambres més i la pallissa que deixa veure l'estructura de les bigues del sostre i també de l'encanyissat. Davant de la façana principal de la casa s'hi obre l'espai de l'era tancada per un baluard que delimita el recinte i on s'hi troba la porta d'entrada delimitada per pilars i les antigues pallisses i corts, avui molt reformades.</p> | 08099-1 | A la masia de cal Companyó situada en uns planells sota la serra de Sant Marc. | <p>Les cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucaranensis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Segons Salrach, la vall de Brocà va ser ocupada per agricultors als segles VIII i IX, molt abans de l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà. Les referències documentals més antigues de Brocà s'esmenten a través de la documentació que va vinculada a la vila de Bagà, i en que al 893 i 894 s'esmenta la venda d'un suburbi de Brocà dins el terme de la vila de Bagà. Entenem que la vila de Bagà no era més que un alou dependent del mateix Brocà. Posteriorment i cap al el 1005, 1006 i 1018 trobem noves dades que ens serveixen per interpretar que Brocà, si bé va quedar integrat en els béns de Sant Llorenç, en principi tenia almenys dos nuclis agregats que foren Bagà i Vilella, emplaçat segurament a escassos metres del primer Els documents de l'any 1005 i 1006 ens esmenten que a Vilella hi havia varies cases, un orri, una cort amb altres terres entre les quals afrontava amb el camí ral i també amb la vila de Bagà. Una vegada constituïda la baronia de Pinós i la carta de franqueses de la vila de Bagà; la documentació de l'arxiu de Bagà que ha estat recopilada per Mn. Serra i Vilaró en la seva obra de Baronies de Pinós i Mataplana, investigació als seus arxius publicada al 1989 en tres volums, ens parla dels senyors de Ça Vall o ça vila, Vila corba i el Santa Eulàlia, totes tres, cavalleries de Brocà de les que hem pogut identificar-ne les seves cases. Segons la documentació escrita, pensem que la casa de Cal Companyó correspondria amb la primitiva 'casa de la vall' o de 'ça vall', mentre que les properes de Vilella serien el mas comes de Vila corba i la darrera de Vilalta correspondria amb la casa dels Brocà. Sobre la primera i a la que en faria al·lusió Cal Companyó està documentat per primera vegada el 1159 quant un tal Berenguer de Vila corba dona al monestir de Lillet , una peça de vinya situada a la vall de Lillet al terme de Vila corba i prop dels masos de Planelles, Noguera, Comellas i Prat de Sarga. Posteriorment un membre de la mateixa família (Guillem) es casa per segona vegada amb una tal Sibil·la de Vall que posseïen part del delme 'blat vi i carnalatge i altres coses delmables de Broca on tenien Batlle' Sibil·la era hereva de la casa de la vall o de 'Ça vall'. El fill de Sibil·la (Guillem de Vila corba) era conegut com Tomàs de ça vila, o de ça vall'. Les famílies dels Ça Vall i Vila corba es van barrejant de manera que Serra Vilaró no dona a entendre si és una única casa que rep diversos noms o en són dues. Nosaltres apuntem a dues cases diferents atès que en uns documents de 1352 i 1374 apareix una tal 'Berengarius de Valle dominus de Vila corba et domus de Valle'. El segon correspondria a 'Alamanda de Vallespirans domina domorum de Valle et de Vila Corba' per tant queda clar que en són dues cases diferents. Les dues cases van apareixent esmentades al llarg de la baixa edat mitjana. Així al 1438 s'esmenta un tal Joan Covilla senyor de les cavalleries de Çavall i de Vila corba i més endavant una altre cavalleria pertanyent als dominis dels Mataplana a la que també es van emparentar i que se la coneixia com a Vilaseca. A partir del 1701 el feu de Vila corba passà a formar part del marquès de Marimon. El nom de Cal Companyó ens comença a aparèixer a partir de 1757 i sempre més de la coneixerà per aquest nom. Documents com ara el cadastre de Brocà de 1726 i posteriors hi apareixerà el nom de Cal Companyó.</p> | 42.2439700,1.8968000 | 408985 | 4677454 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50899-foto-08099-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50899-foto-08099-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50899-foto-08099-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta casa correspon amb un edifici d' importants característiques arquitectòniques, bàsicament de l'època medieval, però també de l'època moderna que mereix un estudi i atenció especials, sobretot la planta baixa de la casa ja que guarda importants restes d'una antiga sala o 'domus' medieval. | 85|92|93|94|119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50900 | Ruïnes d'un antic mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-antic-mas | <p>BOLÓS i MASCLANS, J; PAGÈS. M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Barcelona. Artestudi. P-76.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. I i II. ACA. Bagà. Monacals d'Hisenda. Vol. 801</p> | XI-XV | Recentment s'hi ha practicat una neteja de la zona ja que està molt a prop d'una zona d'acampada | <p>A escassos metres de la casa de Cal Companyó i prop d'un prat emprat com a terreny d'acampada (Coma de Cal Companyó) hi ha les ruïnes d'aquest mas de difícil identificació. Es tracta de les ruïnes d'una estructura de planta més aviat rectangular amb una orientació de sud a nord i realitzada amb murs de 60 cm d'ample amb aparell de carreus de pedra, units amb argila. Conserva tant sols una única filada. Sembla que aquesta construcció hauria tingut com a mínim tres cossos més ja que cap a la banda sud s'estenen altres construccions. Cal destacar la presència d'una mena de recipient rectangular adossat a la part interna de la paret de tramuntana i delimitada per pedres ben treballades. Aquest element de difícil identificació l'hauríem de relacionar amb algun tipus de premsa , o trull ja que al costat de la casa s'ha pogut trobar un contrapès de premsa. Tot l'àmbit està cobert de vegetació i també de runa, però, tot i així les estructures es poden identificar de forma clara.</p> | 08099-2 | Sota cal Companyó al costat d' una zona d'acampada prop de la coneguda 'font de cal Companyó' | <p>Les cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucarannesis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Amb tot i segons Salrach, la vall de Brocà va ser ocupada per agricultors als segles VIII i IX, molt abans de l'acta de consagració del monestir. Les referències documentals més antigues de Brocà s'esmenten a través de la documentació del monestir de Sant Llorenç i la veïna parròquia de Sant Miquel de Sant Llorenç. Segons els autors aquesta vall no sols incorporava la vall del Bastareny 'rivo Bastanside' sino que s'estenia a l'est incorporant també part de la vall de Lillet amb les zones de Gavarrós i Pardinella i a l'oest amb les zones de Gréixer i al sud fins a la riera de Saldes o riu d'Eina amb els vilatges de Les Llenes. La documentació del monestir (docs ACA monacals d'hisenda. Vol 801, 100 r) segons Bolós s'esmenta la donació d'una vinya prop de Sant Martí de Brocà i sota el vilar 'd'Osorneu'. Aquest vilar de dificil identificació o bé es podria relacionar amb aquest mas o bé amb la zona de Rotllan. Aquest vilar 'd'Osorneu' torna a aparèixer en un altre document. Aquesta vegada dins el mateix volum 801 i pàg 954. (ACA monacals d'Hisenda. Vol. 801, 954) on comenta que un tal Guifrè dona a Sant Llorenç. Una peça de terra i dues vinyes amb llurs arbres a la vall de Brocà i al vilar d'Osorneu al lloc de Delapart i Derano. No sabem doncs on seria aquest mas ni aquesta vinya tot i que hom creu que serien al lloc esmentat. Documentació posterior pertanyent a la vila de Bagà i les seves baronies no ens esmenta en cap moment aquest lloc, donant a entendre que o bé hauria canviat la seva denominació o tanmateix hauria desaparegut. Sembla que l'abandó d'aquest mas i molts altres que hem pogut documentar en aquest treball es produí al llarg de la baixa edat mitjana arran de la cris baix medieval, la fi del règim feudal i la pesta negra (1348) que significà una pèrdua de les zones rurals i un aflorament de les zones urbanes. En el cas de la vall de Brocà aquest despoblament es fa ben eficaç ja que moltes de les masies que subsisteixen i sobreviuen la pesta canvien de nom a l'era moderna. A tall d'exemple la propera casa de Cal Companyó (antiga casa de la vall) al cadastre de Brocà del 1729-1740 esmenta ja el nom de Cal Companyó que ens arribarà fins als nostres dies.</p> | 42.2411000,1.8998300 | 409231 | 4677132 | 2017 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50900-foto-08099-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50900-foto-08099-2-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest màs sembla correspondre en un màs d'orígen medieval similar als conservats a Vilosiu (TM. De Cercs) i altres llocs de la comarca del Berguedà. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50914 | Guixos i argiles del triàsic superior (Keuper) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixos-i-argiles-del-triasic-superior-keuper | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni cultural i natural.www.parcsnaturals.gencat.cat/formacions/guixosi argilesdel triàsicsuperior/cadi.MATA-PERELLÓ, J.M. i FONT SOLDEVILA, J. (1995).- Itinerari geològic-mineralògic pel Berguedà. Apunts EUPM, 78 pag. Barcelona.MATA PERELLÓ, JM. (2007). Recorregut de recerca geològica, mineralògica i minera per les comarques del Berguedà i de la Cerdanya: des de Guardiola de Berguedà a Coll de Pal i a la Tossa d´Alp Inèdit. 7 pag. Manresa</p> | <p>Conjunt de roques argiloses i guixos que es troben prop de la llera del Llobregat i que tenen algunes floracions en zones molt concretes com pot ser el cas de la part de darrere de la fàbrica tèxtil, en un turó denominat com a Sant Marçal (turó de Cavallera) i també a la zona dels Guixassos a cavall de la casa de Cal Companyó i Vilella. Es caracteritzen per ser importants floracions de guixos de color blanquinós que li dona uns tons molt característics. Els llocs on afloren corresponen a barrancs i llocs on hi ha hagut extracció del mineral.</p> | 08099-16 | Darrere de la fàbrica textil de Guardiola de Berguedà | <p>Les roques del triàsic superior al parc natural i el seu entorn són de l'anomenada fàcies Keuper, representades per argiles virolades amb intercalacions de guixos i cristalls bipiramidals de quars, translúcids o acolorits per òxids de ferro dipositades en antigues llacunes litorals, anomenats jacints de Compostela. L'edat aproximada d'aquestes roques és d'uns 210-220 milions d'anys. El fet de constituir el principal element de desenganxament dels mantells de corriment, fa que aquestes roques les veiem sempre molt deformades, i situades a la base dels massissos prepirinencs. També són importants en relació a les aigües subterrànies, al tractar-se de roques impermeables. Com que els massissos situats al damunt solen ser calcaris que desenvolupen aqüífers càrstics, per on l'aigua hi circula lliurement, en el moment que l'aigua arriba al límit amb el Keuper es veu obligada a sortir a la superfície formant fonts i surgències a la vora de les valls esmentades. La font del Panxut en seria un bon exemple.</p> | 42.2347600,1.8804600 | 407623 | 4676449 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50914-foto-08099-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50914-foto-08099-16-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes roques argiloses i guixenques tenen una gran importància pel seu comportament plàstic i per la seva actuació com a lubricant en els desplaçaments dels mantells de corriment de tot el Prepirineu, incloent les muntanyes del parc natural. | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 50926 | Casanova de cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-cal-companyo | <p>AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XVIII | Pràcticament desapareguda. | <p>Ruïnes d'un mas que es coneixia amb aquesta denominació. Actualment només en resten algunes cantonades i la base dels seus murs realitzats amb aparell de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb morter de calç molt pobre. Malgrat les escasses restes encara es pot endevinar que es tractava d'un edifici de planta quadrada encarat a migdia i amb unes mides de 4'5 x 4'5 metres. Actualment està coberta de vegetació i s'ha obert un camí a prop ja que hi passa una línia d'alta tensió.</p> | 08099-28 | A sota els plans de Cal Companyó | <p>No en conservem gaires referències sobre aquesta casa tot i que pensem que és d'origen molt recent. Sabem a través de les escriptures i registre de la propietat que pertany a la finca de Cal Companyó. Un inventari publicat al 1856 i conservat a l'arxiu comarcal del Berguedà esmenta aquesta Casanova de Cal Companyó. Per contra el cadastre de 1756 no s'hi fa esment. Un inventari trobat en un full solt de l'arxiu municipal de Brocà a Cal Galló també enumera aquesta casa que formava part de 'Cuartel Sur' juntament amb la casa de baix, Vilalta, Companyó, Sagarulla, cal Blau, Hostal nou, Caballera , Casanova de Companyó i Casanova de Rotllan. Al costat hi figura un nombre 7 que equival a la distància en Km de cadascuna de les cases. Sembla ser que la casa es va abandonar a mitjans del segle XX.</p> | 42.2378400,1.8949800 | 408826 | 4676775 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50926-foto-08099-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50926-foto-08099-28-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50927 | Elements arquitectònics de cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-de-cal-companyo | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p-70-87. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I p.485-491. DDAA (2003). L'art del Gòtic a Catalunya. Vol III. Dels Palaus a les Masies. Barcelona. Enciclopèdia Catalana</p> | XI-XIV | Alguns arcs han desparegut. | <p>La planta baixa de la casa de Cal Companyó conserva els vestigis d'una construcció quadrada que es correspon amb les restes d'una sala o domus d'època alt medieval. Es tracta d'una construcció realitzada amb un aparell regular de carreus de pedra, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars alternades per filades de 'opus spicatum'. A la part més baixa es visualitzen en cadascuna de les façanes una sèrie de 5 espitlleres de tipus defensiu. Les cantonades són en pedra picada ben treballada. La porta situada a la façana de migdia està composta per una obertura coronada per un arc adovellat amb les dovelles de pedra picada i esplandit interior amb llinda de fusta. Encara es conserven els encaixos de les antigues portes o 'pollegueres'. El marxapeu és de dues pedres ben treballades i el paviment està fet amb còdols de riu col·locats de cantó. L'interior d'aquest àmbit es divideix en dues naus paral·leles separades per arcs en ogiva i també rebaixats. Cadascuna de les naus està distribuïda en tres crugies separades per arcs de pedra apuntats amb fàbrica de pedra que s'adossen a les parets est oest de la 'domus'. La comunicació amb les diferents naus es practica mitjançant uns arcs rebaixats menors, també de pedra que s'obren entre crugia i crugia. Els arcs apuntats sostenen un sostre de bigues de fusta i s'orienten de l'est cap oest. La planta superior, està molt reformada llevat d'algunes parts baixes que són amb aparell de tàpia. La resta de paraments serien de l'època moderna. Des de l'exterior es poden observar les façanes nord i oest, mentre que la sud i la est s'ha d'accedir des de l'interior de l'immoble.</p> | 08099-29 | A l'interior de Cal Companyó. | <p>Les cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucarannesis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Amb tot i segons Salrach, la vall de Brocà va ser ocupada per agricultors als segles VIII i IX, molt abans de l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà. Les referències documentals més antigues de Brocà les coneixem a través de la documentació que va vinculada a la vila de Bagà, i en que al 893 i 894 s'esmenta la venda d'un suburbi de Brocà dins el terme de la vila de Bagà. Entenem que la vila de Bagà no era més que un alou dependent del mateix Brocà. Posteriorment i cap al el 1005, 1006 i 1018 trobem noves dades que ens serveixen per interpretar que Brocà, si bé va quedar integrat en els béns de Sant Llorenç, en principi tenia almenys dos nuclis agregats que foren Bagà i Vilella, emplaçat segurament a escassos metres del primer Els documents de l'any 1005 i 1006 ens confirmen que a Vilella hi havia varies cases, un orri, una cort amb altres terres entre les quals afrontava amb el camí ral i també amb la vila de Bagà. Una vegada constituïda la baronia de Pinós i la carta de franqueses de la vila de Bagà, la documentació de l'arxiu de Bagà i recopilada per Mn. Serra i Vilaró en la seva obra de Baronies de Pinós i Mataplana, investigació als seus arxius publicada al 1989 en tres volums ens parls dels senyors de Ça Vall o ça vila, Vila corba i el Santa Eulàlia, totes tres cavalleries de Brocà de les que hem pogut identificar-ne les seves cases. Pensem i segons la documentació que la casa de Cal Companyó correspondria amb la primitiva 'casa de la vall' o de 'ça vall', mentre que les properes de Vilella serien el mas comes de Vila corba i la darrera de Vilalta correspondria amb la casa dels Brocà. Sobre la primera i a la que en faria al·lusió Cal Companyó està documentat per primera vegada el 1159 quant un tal Berenguer de Vila corba dona al monestir de Lillet, una peça de vinya situada a la vall de Lillet al terme de Vila corba i prop dels masos de Planelles, Noguera, Comellas i Prat de Sarga. Posteriorment un membre de la mateixa família (Guillem) es casà per segona vegada amb una tal Sibil·la de Vall que posseïen part del delme 'blat vi i carnalatge i altres coses delmables de Broca quan tenien Batlle' Sibil·la era hereva de la casa de la vall o de 'Ça vall'. El fill de Sibil·la (Guillem de Vila corba) era conegut com Tomas de ça vila, o de ça vall'. Les famílies dels Ça Vall i Vila corba es van barrejant de manera que Serra Vilaró no dona a entendre si és una única casa que rep diversos noms o en són dues. Nosaltres apuntem a dues cases diferents atès que en uns documents de 1352 i 1374 apareix una tal 'Berengarius de Valle dominus de Vilacorba et domus de Valle'. El segon correspondria a 'Alamanda de Vallespirans domina domorum de Valle et de Vila Corba' per tant queda clar que en són dues cases diferents. Les dues cases van apareixent esmentades al llarg de la baixa edat mitjana. Així al 1438 s'esmenta un tal Joan Covilla senyor de les cavalleries de Çavall i de Vila corba i més endavant una altre cavalleria pertanyent als dominis dels Mataplana a la que també es van emparentar i que se la coneixia com a Vilaseca. A partir del 1701 el feu de vila corba passaven a formar part del marquès de Marimon. És en el moment de 1757 quant ja apareix la toponímia de Cal Companyó a la que se la coneixerà sempre més per aquest nom.</p> | 42.2439700,1.8968000 | 408985 | 4677454 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50927-foto-08099-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50927-foto-08099-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50927-foto-08099-29-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'aparell en espina de peix també és localitzat en algun altre mas de Brocà com ara el de Clarà i en moltes esglésies i fortificacions medievals; té una cronologia de mitjans del segle X i XI. Aquest fet posa en èmfasi l'antigor i importància de l'edifici. Pel que fa a la disposició interna d'arcs en ogiva que sostenen els sostres d'embigat i l'alternança i comunicació amb arcs rebaixats, una solució que s'utilitza en època del gòtic i s'empra per a la cobertura de grans sales d'àmbits civils. A tall d'exemple moltes de les sales nobles de castells, palaus, masies i altres edificis d'ús civil com és el cas de Llotges o adoberies es cobreixen amb aquest tipus de sistema. La presència d'arcs apuntats permet cobrir grans àmbits i generar espais diàfans que permetin la comunicació i la circulació interna sense gaires obstacles, tota vegada que actuen com a contraforts interiors. Com a paral·lels a cases fortes amb espitlleres caldria citar el mas la Sala de Castellnou del Bages, o el mas de Vilalta de Sant Mateu de Bages. | 93|92 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50928 | Teuleria vella de cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-vella-de-cal-companyo | <p>ALTIMIRAS, J ( 2004). Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. GIRABAL, J (2007). Aprofitament dels materials geològics. 3.3. Els forns de calç. Camp d'aprenentatge del Bages. XTEC. Calders. LOSADA MAYORAL, J; NAVARRO PAU, J (2011). Teuleries i Forns de Calç. Restes etnològiques del nostre passat recent 2. Centre d'Estudis de Gavà. PUJOL i VILASECA, J (2007). 'De la teuleria a la bòbila' Erol núm. 92. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XVIII-XIX | La part de la graella no l'hem pogut documentar atès que es troba coberta de vegetació tot i que pensem que seria de terra cuita amb orificis circulars similar al forn de Pericas al TM de Puig reig i restaurat en motiu de les obres de desdoblament de la C-16. | <p>Forn de teules situat en un revolt al costat de la carretera que va a la Pobla de Lillet, ens uns marges a la riba esquerra del riu Llobregat. Es tracta d'una estructura de planta quadrada d'uns 2'5 metres d'amplada per uns 4 metres d'alçada que aprofita el desnivell del terreny natural. Presenta dues parts ben diferenciades; el forn i la graella. La part inferior o forn conserva dues entrades o fornals compostes per dos arcs rebaixats de pedra de riu i un de més gran que engloba els altres dos realitzat amb maó cuit com a ampliació de la boca del forn. La part interna conserva restes dels arcs d'argila i maó que haurien sostingut la graella i l'espai de càrrega situat al seu damunt. La part superior o espai de cocció conserva encara les parets perimetrals i les cantonades de pedra picada, malgrat que les parts altes i la xemeneia hagin desaparegut. La canalització de l'aigua que es connectaria a la font de 'Cal Companyó' ha desaparegut pel pas de l'actual carretera B-402. Tot l'aparell de la construcció és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i algunes parts com ara l'arc de l'eixamplament de la boca del forn són en maó cuit. Es tracta d'un element força ben conservat.</p> | 08099-30 | Al costat de la carretera de La Pobla de Lillet, sota de la boïga de Núria | <p>No hem pogut conèixer gaire documentació d'aquest forn. Tot i així l'estructura correspon a un element de la fi del segle XVIII i principi del segle XIX i va funcionar fins a la posada en funcionament de la 'teuleria nova' a mitjans dels anys 40. Es conserven algunes llibretes de comptes que especifiquen el nombre de feixines que es cremaven al dia i les quantitats, així com el nombre de persones que hi treballaven. Hi van arribar a treballar fins a quatre persones. Es produïen teules, maons i també era forn de calç. La presència d'aquest tipus de forn es deu a la geologia de Guardiola amb gran part de pedra calcària bituminoses i betes de guix o 'keupper' que són ideals per a la fabricació de guix, ciment i calç.</p> | 42.2374000,1.8997800 | 409221 | 4676721 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50928-foto-08099-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50928-foto-08099-30-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons alguna fotografia antiga conservada i també per la memòria oral, la conducció d'aigua que provenia de la font de Cal Companyó i de la zona dels 'guixassos' al seu pas de damunt la carretera (antiga via del carrilet) es salvava mitjançant un arc de maó vist. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50930 | Mina del Coll de Joncar (font de l'Avenc) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-coll-de-joncar-font-de-lavenc | <p>TORRES, C.A (1903). Pirineu Català.El bergadà. Les valls altes del LLobregat. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i lèpoca preindustrial' a Erol, Suplement 3 p-10-15. CASAS SOLER, QUIM (2006). 'Les fargues del Berguedà' a Erol. Núm.91. P.35-42. Informació inèdita cedida per Joaquim Casas.</p> | XIX-XX | Practicament desapareguda ja que només es conserven restes de les estructures dels forns perdudes enmig del bosc. | <p>Entre el coll de Joncar i la serra de Clarà hi ha un clot que es denomina popularment 'el clot del Petroli'. En aquest clot hi ha un torrent i una obaga (obaga del Petroli) que rep aquest pseudònim perquè prop de la font del Joncar hi ha un aflorament de les margues bituminoses i hom pensa que va ser en aquest indret on en van decidir extreure el petroli. Pel que fa als forns es situen més amunt i prop del Coll de Joncar. Estan construïts prop d'un aflorament de pedra calcària i damunt de parets de pedra seca o margues. Es conserven en mal estat i mig sepultats per la terra i les esllavissades.</p> | 08099-32 | A sota del coll de Joncar i damunt del clot del Petroli. | <p>Hi ha la concessió de 4 bocamines al 1917 i 1919. Actualment està practicament despareguda. Hi ha tres etapes d'explotació, però els forns de destilació que hi havia davant del Bocamina són anteriors al segle XIX perque C.A Torres esmenta les ruïnes d'aquests forns en el seu llibre del 'Pirineu Català'. També comenta que la la gent de Brocà li expliquen que les llums de les llànties es feien amb peroli de les roques bituminoses. 'Dels criaders de petroli que posseeixen se n'han fet extraccions havent-se cremat en algunes cases del poble. En el clot anomenat del Petroli hi existeixen encara restos d'una fàbrica que s'hi havia montat per a l'explotació d'aquell mineral'. La segona explotació és de la mateixa companyia minera de Riutort i decideixen explotar aquesta mina del coll de Joncar. Ho exploten de 1911 a 1912 però sembla ser que no era rendible ja que va tenir pocs anys de vida. La tercera explotació és entre els anys 1917 i 1919, quant quatre Berguedans exploten la mina i la dstilació es fa a Bagà a l'edifici de la Petrolífera. Al 1948 aquesta concessió estava en funcionament i es posa en venda (document original). Les bocamines van ser batejades com a mina de San Martin. Sembla ser que al 1948 la mina es va vendre.</p> | 42.2616900,1.8820300 | 407792 | 4679437 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50930-foto-08099-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50930-foto-08099-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla ser que l'explotació del petroli en aquest sector de Guardiola seria anterior a principi del segle XX. I que s'explotaria ja a mitjans del segle XIX o abans. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50931 | Bocamina de sota la fàbrica del ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamina-de-sota-la-fabrica-del-ciment | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga.</p> | XX | Uutilitzada com a zona d'abocament de runa. | <p>Antiga explotació d'extracció de carbó en galeria i piquets de fusta, avui desapareguda sota el terrer de Valldeperas. Aquesta mina estava quasi a a tocar lo cota del riu Saldes.</p> | 08099-33 | Situada a sota de la fàbrica de 'Cementos collet S.A' | <p>Mina que va ser explotada des dels anys 1944 al 1949. Al 1949 la mina perd rendibilitat i les barrinades provoquen certa inestabilitat a la fàbrica del ciment ja que trontollava i en feia perillar la seva integritat i decideixen clausurar-la. La va explotar una concessió anomenada de Carbones Guardiola S.L amb Llorenç Escriu i Fulgenci Benítez com a capdavanters i posteriorment i s'hi afegeix Bartolom, Casas, propietari de Cementos Collet S.A. Va tenir un curt període de vida.</p> | 42.2167300,1.8669700 | 406484 | 4674461 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50931-foto-08099-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50931-foto-08099-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Només es pot visualitzar l'antiga escombrera | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50932 | Foradada de Sota el Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foradada-de-sota-el-collet | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | Coberta de runa. | <p>Actualment la bocamina està cobeta per la runa de l'escombrera de la mateixa explotació de Cementos Collet i altres abocaments que s'hi han aportat. Està molt a prop del riu. Aquesta foradada s'observava en fotografies antigues que s'han conservat.</p> | 08099-34 | Al Collet d'Eina | <p>La família Pere Pujol Thomas des del 1896 van tenir la concessió de l'indret ja que eren els propietaris del lloc i posteriorment passa a un tal Pere Escofet. Acabada la guerra civil, la societat de Cementos Collet de Bartolome Casas i Luis de Olano, fill de Jose Enrique de Olano i Loizaga la van explotar fins el 1950 on la mina es va comunicar amb les explotacions mineres del Collet i passà a mans de la concessió de CARBONES de BERGA i COLLET S.A. Aquesta concessió es va fundar al 1948. A partir d'aleshores es converteix en galeria de serveis (sortida d'aigua) que es deixa d'utilitzar quan les mines del collet tanquen. En un inici era una mina de pedra i no de carbó raó de la qual s'hi afegeix la fabrica del ciment.</p> | 42.2166700,1.8686600 | 406623 | 4674453 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50932-foto-08099-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50932-foto-08099-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50933 | Mina vella del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-vella-del-collet | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | Embeguda per l'explotacó de Carbones del Collet. | <p>Despareguda ja que es va amortitzar per a construir els edificis i un taller de les mines del Collet i actualment no en queda res llevat d'un tros de mur. N'hem pogut localitzat la seva situació gràcies a Josep Oriola.</p> | 08099-35 | A la dreta de la riera de la Torre de Foix a l'alçada de les mines del Collet | <p>Explotació oberta des del 1940 al 195. La concessió de CARBONES DE BERGA S.A, la va explotar fins a 1948 quan va passar a ser una filial de Carbones del Collet S:A i la va convertir en galeria d'extracció.</p> | 42.2146800,1.8650400 | 406321 | 4674236 | 1940-51 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50933-foto-08099-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50933-foto-08099-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50934 | Bocamines Noves del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamines-noves-del-collet | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON 1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga. SERRA I ROTÉS, R; RUSSINYOL, SELLÉS, C (1997). Inventari de Patrimoni industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la Ciència i la tècnica de Catalunya.</p> | XX | Mig enderrocat. Es conserva la boca mina i restes de l'edifici del ventilador. | <p>Es tracta de dues boca mines, encara existents que conserven bona part de l'antiga infraestructura minera. Es conserva la boca mina de formigó, la de la dreta i la de l'esquerra. En una d'elles hi ha encara restes del ventilador i de la maquinària auxiliar necessària per a la mina</p> | 08099-36 | A la dreta del torrent de la Torre de Foix prop de la mina vella del Collet | <p>La boca mina de la dreta es va explotar des de 1951 fins 1973 i després es va convertir en galeria de serveis que connectava amb la mina de la Consolació de Cercs. Va arribar a tenir uns 12 km. A partir de 1973 va deixar de ser indret d'extracció i fins al 1981 es va utilitzar com a entrada de material. De1981 fins al 1983 es va utilitzar com a galeria de ventilació. La boca mina esquerra es va explotar des del 1951 al 1983 i va funcionar com a galeria de serveis fins al 1973. De la mateixa manera que la boca mina dreta, des de 1973 al 1983 es va emprar com a entrada de material per comunicar amb la consolació de Cercs. Al 1983 s'hi va instal·lar un funicular GMT (telesella) a la Consolació de Fígols fet que comportà que el material deixés d'entrar per la zona del Collet. Va donar vida a moltes famílies ja que va tenir un llarg període d'extracció.</p> | 42.2149300,1.8656500 | 406372 | 4674263 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50934-foto-08099-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50934-foto-08099-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Quant es va portar a terme l'inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya s'esmenta que encara hi havia bona part de les antigues instal·lacions mineres 'El conjunt miner del Collet S.A, està format per un conjunt d'edificis esfondrats i molt malmesos que acollien les oficines, tallers, magatzems, dutxes i llampares de l'Empresa, construïts al costat de les mines de carbó, a la dreta del torrent de Foix, a l'indret del Collet'. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50935 | Carregador del Collet i telefèric de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carregador-del-collet-i-teleferic-de-vallcebre | <p>COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON 1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | Només es conserva una pilona sensera dins el túnel de damunt de la fàbrica de ciment i basaments d'altres a Masdepei. | <p>Antiga zona de descarregador del carbó i arribada del cable del telefèric que baixava de Vallcebre per carregar el carbó al tren que venia de Berga. Del cable o telefèric encara es conserva damunt de la fàbrica de ciments i sota de les 'Llenes' un túnel amb una torre de fusta de l'antiga instal·lació. La torre conserva les rodes i engranatges per al cablejat de les vagonetes. A la sortida del túnel, excavat expressament per aquest mitjà hi ha encara les bases de formigó que suportaven altres torres o pilones, a avui desaparegudes. Al llarg del seu antic traçat es conserven restes d'altres fonaments, també de formigó, especialment a Masdepei.</p> | 08099-37 | El carregador era a les cases noves del Collet. El telefèric baixava de Vallcebre per Masdepei. | <p>La precarietat o manca de les vies de comunicació i de vehicles de finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, feien impossible el transport del carbó des de moltes de les mines de l'Alt Berguedà fins els centres de consum. En diverses ocasions aquest fet va impedir l'explotació d'algunes d'aquestes mines. Les empreses amb més capacitat econòmica van construir diversos trens i telefèrics que transportaven el carbó des de les seves corresponents mines fins les estacions de tren més properes, a Cercs o al Collet. En alguns casos aquests mitjans de transport van ser grans obres d'enginyeria d'aquella època. Els telefèrics estaven formats per un cable d'acer, pel que es desplaçaven unes petites vagonetes penjades. Els trens circulaven per vies col·locades a terra. Per salvar pendents molt pronunciades es construïen plans inclinats. En aquests es subjectava els trens amb un cable perquè no s'escapessin costes avall. Aquest telefèric tenia una longitud de 6.789 m i transportava el carbó de les mines de Vallcebre fins a l'estació de descarrega del Collet. Va funcionar des de 1942 fins els anys seixanta, tot i que estava prohibit també hi viatjaven empleats ja que així s'estalviaven una llarga caminada.</p> | 42.2194400,1.8709100 | 406813 | 4674758 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50935-foto-08099-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50935-foto-08099-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es conserven imatges i explicacions orals que han permès identificar aquests elements. El telefèric encara conserva dues pilones a dins d'un túnel per damunt de la colònia Pujol i Tomàs i dues pilastres de formigó a Masdepei. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50936 | Bocamina del Casalot o mina la Fuente | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamina-del-casalot-o-mina-la-fuente | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33.COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | Practicament desapareguda. | <p>Restes d'una mina avui quasi desapareguda i situada damunt de la mina vella del Collet. Ha estat identificada per les explicacions i informació facilitada per Josep Oriola. La boca mina està completament coberta de vegetació i només s'identifica part del terrer i el forat per on extreien el material.</p> | 08099-38 | Damunt de la mina vella del Collet i la Torre de Foix | <p>Explotació extreta d'un plànol de 1923 pertanyent a Carbones de Berga i actualment desapareguda. Per damunt de la mateixa el mateix plànol esmenta la 'mina Lafuente'. El topònim de 'Casalot' ens podria fer pensar en l'existència d'una antiga casa avui desapareguda o inexistent. Va ser una explotació de carbó però no en coneixem més dades.</p> | 42.2133400,1.8623500 | 406097 | 4674090 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50936-foto-08099-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50937 | Mina de pedra de la Torre de Foix (vella i nova) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-pedra-de-la-torre-de-foix-vella-i-nova | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . P.31-33. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON 1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga. SERRA I ROTÉS, R; RUSSINYOL, SELLÉS, C (1997). Inventari de Patrimoni industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la Ciència i la tècnica de Catalunya.</p> | XX | En funcionament. | <p>Mina d'extracció de pedra per a la fàbrica de Cementos Collet que es continua explotant des del 1982 fins al 1996 quant va ser suprimida per la nova. Es conserva en molt bon estat ja que encara està en ús. La mina amb una longitud considerable té una amplada d'uns tres metres i està construïda en formigó i pedra. Al costat de l'entrada hi ha la maquinària de ventilació i l'accés es practica mitjançant vagonetes.</p> | 08099-39 | A l'obaga de la torre i per damunt de les bocamines del Collet | <p>Mina d'extracció de pedra per a la fàbrica de Cementos Collet S.A i que es va continuar explotant des del 1982 fins al 1996 quant va ser abandonada. El 1995 s'obre una altre boca inferior amb el mateix propietari i que actualment encara funciona. La mina vella era damunt de l'actual.</p> | 42.2135900,1.8639800 | 406232 | 4674116 | 1982 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50937-foto-08099-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50937-foto-08099-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Encara en funcionament ja que és on s'extreu la pedra per a fer el ciment de Cementos Collet. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50938 | Bocamina de la Fai, de la Torre o del Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamina-de-la-fai-de-la-torre-o-del-boter | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga.</p> | XX | Sense ús. | <p>Actualment només es visualitza enmig del bosc l'esvoranc on hi hauria hagut l'entrada o boca mina amb restes de l'escombrera. Una part d'aquesta explotació va ser destruïda per les explotacions a cel-obert.</p> | 08099-40 | Sota de la Torre de Foix. Damunt de la mina on cementos collet explota la pedra pel ciment | <p>Explotada de 1937 a 1945. Durant la guerra civil la van obrir Josep Calmet i Julià Roure veïns de Guardiola. Aquestes mines van ser obertes per la guerra per evitar els allistaments i la Generalitat subvencionava el carbó dels particulars. Posteriorment va ser reutilitzada per Carbones de Berga S.A la qual la va continuar explotant i la va comunicar amb la mina vella del Collet el 1941. Va ser abandonada en aquest moment.</p> | 42.2121900,1.8633000 | 406174 | 4673961 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50938-foto-08099-40-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cssacante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50939 | Mina del pla del Buc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-pla-del-buc | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | L'entrada i la boca mina estan cobertes de vegetació i fang. Només es pot veure la part superior. | <p>Per damunt de la mina de l'Urruti i abans d'arribar al pla del Buc trobem al costat d'una torrentera i en un lloc molt humit les restes d'aquesta antiga explotació. N'hem localitzat la boca mina amb restes de l'esvoranc i dels piquets de fusta de l'entrada. Encara hi ha el carregador del carbó i el camí d'accés. Està al costat d'un torrent en un lloc obac i humit.</p> | 08099-41 | A prop del pla del Buc que hi ha abans d'arribar a la Torre de Foix al costat d'un torrent | <p>Entre 1951 i 1954 Bartolomé Casas de Cementos Collet S.A explota una altre mina de carbó de 400 m de longitud prop del pla del Buc. Va ser una concessió que va tenir un curt període d'explotació.</p> | 42.2146100,1.8522800 | 405268 | 4674242 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50939-foto-08099-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50939-foto-08099-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50940 | Mina d'Urruti o del Xerric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-durruti-o-del-xerric | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | Conserva restes del carregador amb la rampa i els accessos. La boca mina ha desparagut però s'endevina el lloc. | <p>Actualment aquesta mina conserva l'entrada de la boca mina i part de la canal de la sortida del material amb el camí d'accés i el carregador dels camions. La boca mina està coberta de vegetació. El carregador i el canal està construït amb formigó armat damunt una construcció de pedra i ciment. El camí que hi accedeix té alguns ponts construïts també en pedra i ciment.</p> | 08099-42 | Damunt de la corba de les mosqueres a la Ctra. De Saldes | <p>Aquesta mina que es va explotar entre 1937 i 1939 la va posar en funcionament un home que es coneixia com a 'xerric' pertanyent al sindicat anarquista de la CNT, d'aquí el nom de 'la mina d'Urrutri'. El xerric va obrir la galeria juntament amb altres minaires per proveir de mineral en temps de La Generalitat republicana. Va resultar ser un fracàs i l'extracció del carbó no va ser productiva.</p> | 42.2195900,1.8543500 | 405446 | 4674793 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 50941 | Bocamina del Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamina-del-castellot | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Suplement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berga</p> | XX | Boca mina mig sepultada i coberta de runa. Encara es pot veure la seva escombrera i l'abocador. | <p>Aquesta boca mina es conserva sota de la carretera. Manté els accessos prop de la font, el terrer i dipòsit de material amb l'entrada a la boca mina mig esfondrada i amb restes dels piquets de fusta.</p> | 08099-43 | Davant de la casa del Castellot | <p>Mina explotada de 1939 al 1953. Es va començar a explotar acabada la guerra civil quan Bartolomé Casas i Sala de Cementos Collet i Lluís de Olano Barandiaran van començar a extreure carbó sota la direccció del Sr. Comellas, enginyer de Carbons de Berga. Malgrat que només tenia 100 mts de galeria, sempre hi va treballar molta gent ja que generalment eren xicots que ho feien passar per servei militar i evitar els allistaments al front.</p> | 42.2212800,1.8474100 | 404876 | 4674988 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50941-foto-08099-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons la memòria oral coneixem que en aquesta explotació quant corrien els rumors d'una inspecció de l'estat, baixaven 2 camions de Vallcebre i els abocaven davant de la bocamina per simular que hi havia extracció de carbó i evitar així el servei militar. Ha estat documentada gràcies a Josep Oriola. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50942 | Bocamina del Colletà o Masdepei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamina-del-colleta-o-masdepei | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | La boca mina està soterrada i només es poden veure les restes de la barraca de les eines i del terrer. | <p>Bocamina que es situa a escassos metres de la corba de la carretera de Masdepei. Conserva la bocamina sepultada i també restes de la barraca de les eines de planta rectangular i realitzada amb un aparell de maçoneria de pedra mal treballada, unida amb ciment. La coberta ha desaparegut.</p> | 08099-44 | Sota la casa de Masdepei i al costat de la carretera de Vallcebre en una revolt | <p>Aquesta mina es va explotar del 1936 al 1938. Pere Freixa i els germans Josep i Lluis Perarnau i Pons i un senyor anomenat Vicenç de Berga en van ser els concessionaris. L'explotació va ser feta en temps de la guerra per aprofitar l'ajuda de la Generalitat republicana per proveir la industria de guerra i evitar l'allistament. Va fracassar per la troballa d'una falla en la roca. Era una mina de carbó.</p> | 42.2202000,1.8479400 | 404918 | 4674868 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50942-foto-08099-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50942-foto-08099-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50943 | Mina d'aigua del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-del-vilar | <p>Font oral extreta de Quim Casas.</p> | XX | Colgada per la runa. Hem identificat el lloc gràcies als seus propietaris. | <p>Restes d'una mina d'aigua a la casa del Vilar. Es tracta de l'única mina d'aigua que hi ha al terme municipal de Guardiola de Berguedà. La construcció està realitzada amb maó ceràmic i morter de pòrtland.</p> | 08099-45 | Al Bac extremer a pocs metres de la corba del Tossal | <p>Joan Amills als anys 1970 va obrir aquesta boca mina d'uns 100 metres per tal d'obrir a dins un pou per captar l'aigua i extreure-la per al regadiu de la seva explotació agrícola. El projecte va resultar fallit i no van poder extreure aigua. Actualment encara hi ha restes de la boca mina mig sepultada de terra i esllavissada.</p> | 42.2325000,1.8680500 | 406596 | 4676211 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50943-foto-08099-45-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Família Amills | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50944 | Contrapès de premsa de cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-cal-companyo | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p.70-80. RAMON I JAUME COROMINAS I CAMP ( 2017). Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d'Estrudis del Bages.</p> | X-XII | <p>Es tracta d'una pedra d'uns 40 cm d'alt per uns 90 de llarg i uns 270 kg de pes amb una forma trapezoïdal que a la part superior i central hi ha un orifici o encaix formant una mena de rombe amb els angles arrodonits i amb uns 30cm de llarg per un 15 cm d'ample. N'hi ha una de similar a la zona del Vilà dins al mateix terme municipal de Guardiola, a la casa de 'la talaia' a prop de Terradelles (Bagà) a la casa de la Creu de l'Om de Bagà, a Sant Sebastià (Bagà) al Puig (Gisclareny), a la Vinya Vella (Bagà) i també a la zona del Bac Extremer (Bagà). Altres exemples s'han trobat a Avià, Montmajor, Viver i Serrateix, Navès i pla del Bages. Es tracta de pedres emprades per a fer contrapès en el premsatge del vi.</p> | 08099-46 | Al costat de la casa de cal Companyó. | <p>Segons l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (983)s' esmenten algunes donacions d'alous o zones de vinya al terme de Brocà com seria el cas de Clarà, Cercuneda, Vilella, Bagà, Osormeu que ens posen en evidència la importància del seu cultiu en aquesta vall. De fet la situació orogràfica de Brocà i la seva climatologia en llocs més aviat secs i àrids fan ideal el cultiu del vi i provoca que sigui un lloc molt apropiat per aquest tipus de cultiu més propi de les zones del Baix Berguedà, Bages i Solsonès. La toponímia de la zona 'Vinyet, vinya vella, vinyassa, solà de Clarà' ens recorda la importància d'aquesta antiga activitat agrícola que ens va sumada a la localització d'aquest tipus de pedres arreu del territori.</p> | 42.2440400,1.8970800 | 409008 | 4677461 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50944-foto-08099-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50944-foto-08099-46-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest tipus de contrapès de premsa segons els germans Corominas i Camp presenta una certa evolució al llarg del temps i si bé en un principi eren de la forma que s'ha descrit en aquesta fitxa (Tipus A) aniran evolucionant esdevenint unes formes més aviat cilíndriques (Tipus C). La finalitat del forat era suportar el cargol de la premsa que a continuació sostenia una gran biga de fusta i en l'altre extrem hi havia el recipient per a l'obtenció del vi. El cargol de la premsa 'torcularius' tal i com es coneixia a l'època romana anava encaixat a la pedra del contrapès que s'accionava mitjançant una manivela que controlava el premsatge del raïm. Aquest tipus de premsa va ser molt estès al llarg de l'alta edat mitjana i posa en èmfasi la importància del vi a la vall del Bastareny. | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50945 | Forn de calç de cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-companyo | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i l´época pre industrial' a Erol. Suplement. 3. Generalitat de Catalunya (2005) Memòria de la intervenció arqueològica al forn de Pericas (2005). Inèdit.</p> | XVIII-XIX | La part superior i la graella estan coberts de vegetació. | <p>Es tracta de les restes d'un forn o teuleria de factura similar al descrit a la fitxa 30 (teuleria vella de Cal Companyó). Com el cas anterior es situa prop d'un barranc i mulleres que baixen de la zona dels Guixassos i que reben el nom de 'reg de la teuleria'. Consta d'una estructura quadrangular d'uns 3 metres d'amplada i uns 5 metres d'alçada i amb dues parts ben diferenciades. La part inferior o espai del forn està compost per la fornal construïda amb una volta de canó de perfil rebaixat amb les dovelles de la volta disposades a plec de llibre i unides amb argamassa de calç. Hi té obert un seguit d'orificis per a fer les funcions de graella. Aquesta part es trobaria juntament amb l'àmbit de càrrega a la part superior del forn, avui coberta de vegetació i en desús. L'aparell de la seva fàbrica és de maçoneria llevat de les dovelles de l'arc de la fornal que són en pedra picada.</p> | 08099-47 | Al costat del trencall de la pista que accedeix a Cal Companyó | <p>No hem pogut conèixer gaire documentació d'aquest forn. Tot i així la memòria oral comenta que és de la fi del segle XVIII o principi del segle XIX i va funcionar fins a la posada en funcionament de la 'teuleria nova' a mitjans dels anys 40. Conservem alguns llibretes de comptes que especifiquen el nombre de fornades que es feien i les quantitats, així com el nombre de persones que hi treballaven. Hi van arribar a treballar fins a quatre persones. Es produïen teules, maons i també era forn de calç. La presència d'aquest tipus de forn es deu a la geologia de Guardiola formada per pedra calcària margues bituminoses i betes de guix o 'keupper' que són ideals per a la fabricació de guix, ciment i calç.</p> | 42.2373200,1.8967400 | 408970 | 4676715 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50945-foto-08099-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50945-foto-08099-47-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La part superior o espai de càrrega amb la graella no es conserven ja que estan coberts de vegetació i runa que en dificulten la seva visualització tot i que pensem que es conserven en bons estat. Segons altres paral·lels consultats, aquesta graella estaria composta per orificis circulars i quadrangulars damunt un sòl de terra piconada. La xemeneia ha desaparegut. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50946 | Teuleria Nova de cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-nova-de-cal-companyo | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i l´época pre industrial' a Erol. Suplement. 3. GIRABAL, JOAN (2007). Aprofitament dels materials geològics. 3.3. Els forns de calç. Camp d'aprenentatge del Bages. XTEC. Calders. LOSADA MAYORAL, JESÚS; NAVARRO PAU JESÚS (2011). Teuleries i Forns de Calç. Restes etnològiques del nostre passat recent 2. Centre d'Estudis de Gavà. . PUJOL i VILASECA; JOAN (2007). 'De la teuleria a la bòbila' Erol núm. 92. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XX | Únicament es conserva la bassa de decantació i restes de l'espai de cocció buidat al terreny natural. Uns metres més al sud es pot veure encara el lloc on arrencaven l'argila o matèria primera. | <p>Restes d'una teuleria o bòbila que funcionava de manera diferent a les altres teuleries. Conserva les basses de decantació de l'aigua compostes per recipients lliscats de formigó i l'espai de cocció format per un espai rectangular amb restes de la part baixa de les parets laterals amb murs i obra de maçoneria i les conduccions de sortida de fums buidades a l'argila natural. La xemeneia d'obra ha desaparegut com també ho ha fet l'àmbit de treball</p> | 08099-48 | Als camps de les Planes a sota dels Guixassos | <p>No hem pogut conèixer gaire documentació d'aquest forn. Tot i així la memòria oral comenta que es va posar en funcionament quant es va abandonat la 'teuleria vella' a mitjans dels anys 40 fins als anys 70 i 80 quant va deixar de ser abandonada. Estava prop de la carretera (antiga via fèrria) i al costat d'un curs d'aigua per a facilitar la seva fabricació i transport d'ús industrial. La presència d'aquest tipus de forn es deu a la geologia de Guardiola amb abundant pedra calcària, margues bituminoses i betes de guix o 'keuper' que són ideals per a la fabricació de guix, ciment i calç. En aquest cas es produïen teules, maons i guix amb un ús industrial i amb un sistema completament diferent al de la teuleria vella.</p> | 42.2388100,1.9024300 | 409442 | 4676875 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50946-foto-08099-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50946-foto-08099-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta teuleria que funcionava d'una manera diferent a les teuleries de les fitxes 30 i 47 estava compost d'un sistema d'inducció basat en estancar l'aigua d'un curs d'aigua en basses i desviar-la a l'àmbit de cocció. Aquest espai estava format per un àmbit rebaixat al terreny o argila natural amb les parets perimetrals de terra cuita i l'apilament de la càrrega de teules i maons al voltant d'un foc central que era el punt principal de la cuita. La coberta es feia amb la mateixa càrrega com si es tractés de d'una carbonera. Es deixava que actués un temps fins a la cuita definitiva. Aquest sistema estava pensat per a grans quantitats de tipus industrials. En un costat lateral hi havia dues conduccions que s'unificaven en un de sol i que actuaven com a sortida de fums i xemeneia situada en una cota més alta. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50947 | Forn de guix a la zona del Berenador (obaga de cal Companyó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-a-la-zona-del-berenador-obaga-de-cal-companyo | XIX | Cobert de vegetació i amb la volta esfondrada. | <p>Es tracta d'un forn de guix compost per dues estructures a diferents nivells i situades a l'obaga de 'Cal Companyó' que es troba a la riba esquerra del Llobregat. El primer element està format per una estructura de planta quadrada i d'uns 3 metres d'alçada aprofitant el desnivell d'un marge del terreny i amb un aparell de maçoneria de còdols de riu i pedra picada a les cantonades. La segona estructura i situada a uns 50 metres per sobre de la primera té unes mides més grans que l'anterior i formada per un element de planta circular d'uns 4 metres d'alçada amb les parets construïdes amb un aparell de reble i maó cuit i amb una obertura a la part frontal amb els muntants i arc rebaixat realitzats amb maó cuit. Exteriorment té una planta quadrada amb les cantonades fetes amb aparell de pedra picada llevat de la cantonada est que és amb maó com a testimoni d'alguna reforma més moderna. A la part superior es conserven els arrencaments de la volta de maó. Sembla que al costat hauria existit una estructura similar i amb les mateixes mides ja que s'endevinen entre la vegetació les restes de les seves parets i també de la part interior. Està molt apropa d'unes mulleres on aflora aigua i en una zona molt obaga que no hi toca mai el sol.</p> | 08099-49 | A l'obaga de Cal Companyó a la riba esquerra del Llobregat | <p>Desconeixem completament les dades històriques referents a aquesta estructura que deuria produïr calç.</p> | 42.2369200,1.9046200 | 409620 | 4676663 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50947-foto-08099-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50947-foto-08099-49-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Tot i que hem interpretat aquesta estructura com un forn de calç o de guix, no es descarta que aprofités un element més antic i amb una funció molt diferent; en aquest cas per emmagatzemar glaç, ja que la seva planta, la posició geogràfica en un lloc molt fred i també la proximitat al riu fa pensar en un antic pou de gel reconvertit en forn de calç | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50948 | Casanova de Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-vilella | <p>AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XIX | Se n'ha refet la teulada amb bigues de formigó i teula ceràmica. | <p>Es tracta d'una masia molt simple de dos cossos amb un annex a llevant i composta per una planta baixa, una planta pis i unes golfes amb coberta de teula ceràmica damunt de llates i cavalls de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. Presenta una façana on hi ha un predomini del massís respecte el buit amb la porta d'entrada situada al costat est i coronada per un arc rebaixat de maó vist. A l'altre costat s'obre una finestra amb llinda de fusta. Aquesta disposició es repeteix a la planta primera amb dues obertures allindades i també al sota coberta. L'aparell d'aquesta façana és de maçoneria amb pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i argila formant filades molt irregulars. Les façanes oest i nord gairebé no tenen cap obertura llevat d'una petita finestra a la paret nord i les restes de l'arc o boca de l'antic forn de pa situat a la façana de ponent i que avui ha desaparegut. Cal destacar-ne el voladís o barbacana de la coberta que li dona una imatge molt característica. A llevant hi ha un annex o cobert afegit que està cobert amb una teulada d'un únic vessant de teula ceràmica àrab. Aquest, afegit que hauria estat relacionat amb la pallissa, avui s'empra com a garatge.</p> | 08099-50 | A sota els plans de Vilella i al costat dels Guixassos | <p>Poques dades tenim sobre aquesta casa. L'inventari de 1852 i conservat a l'arxiu Comarcal del Berguedà esmenta les partides de les cases de Brocà i cita la casa de Vilella (casa vella) però enlloc parla de la casanova. Per contra un inventari més tardà i de data desconeguda localitzat en un full solt de l'arxiu municipal conservat a Cal Galló esmenta al 'cuartel este' la Casanova a sota de l'esmentada de Vilella i interpretant-ho com a la mateixa casa. Es tracta d'una construcció molt senzilla que no mostra etapes evolutives sinó que presenta una fàbrica unitària i d'un sol moment constructiu.</p> | 42.2395200,1.9060900 | 409745 | 4676950 | 1842 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50948-foto-08099-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50948-foto-08099-50-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A la façana principal i situada entre les obertures de la planta sota teulada hi ha la data de 1852 corresponent amb la data de construcció d'aquesta casa. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50949 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-4 | <p>AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XVII | Només es conserva la pallissa. | <p>Conjunt de construccions compostes per la casa principal i les pallisses i del que tant sols es conserva la pallissa ja que la casa està enderrocada. Es tractava d'una estructura de dos cossos amb una planta baixa, un pis i un sota coberta amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i amb un voladís o barbacana de fusta. Hi havia un predomini del massís respecte el buit llevat de la darrera planta on hi havia una important eixida La porta d'entrada principal s'obria en aquesta mateixa façana i estava formada per un estructura adintellada en fusta darrere d'un porxo de dues arcades. Al pis principal hi havia una sèrie de tres finestres i una eixida de fusta a sota teulada amb una balconada a la part central i la barana amb barrots de fusta. L'aparell era de carreus de pedra mal treballats i escairats formant filades irregulars i també tàpia a les parts més altes amb argila d'un color vermellós. Les façanes laterals presentaven un seguit d'obertures que no s'han conservat. A la façana de migdia i mirant cap a ponent s'alça el cobert o pallissa format per una estructura de planta rectangular d'una única planta i un sota coberta amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal orientada a llevant. La coberta està sostinguda per les parets dels costats curts construïdes amb fàbrica de maçoneria irregular llevat de les cantonades i pilars de pedra a la façana principal que sostenen les bigues de la coberta i també la planta altell on s'obren tres obertures d'rac de mig punt amb maó ceràmic,la central més gran que les altres. La coberta és de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. Aquesta pallissa està mirant a l'era de la casa la qual conserva restes de la pavimentació de cairons ceràmics. Encara podem endevinar la boca del forn de pa i restes de les arcades que hi hauria hagut a la planta baixa.</p> | 08099-51 | Damunt dels camps de les Planes i sota del bosc de Vilella | <p>La documentació esmentada de la casa ens apareix al 1756 en el cadastre de Brocà cita la casa de les Planes en la mateixa partida que Vilella i l'Espelt que es trobava dins el mateix municipi i que ara correspon a la Pobla de Lillet. Totes tres finques pertanyien a la parròquia de Sant Martí de Brocà. Posteriorment i a l'inventari o llistat de les cases de Brocà es torna a fer referència la finca de les Planes juntament amb Vilella, Caballera, l'Espelt, Mijaus i cal Blau. Finalment el darrer document consultat i corresponent en un full solt de Cal Galló també la situa en el 'cuartel este' juntament amb la de capellans, Subirana, Ponet, Mijaus, Casanova i Vilella. La casa es va abandonar a mitjans dels anys 40 i avui dia està pràcticament arruïnada.</p> | 42.2397800,1.9121300 | 410244 | 4676972 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50949-foto-08099-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50949-foto-08099-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50949-foto-08099-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa està pràcticament ensorrada i només es conseva la pallissa que s'empra per a funcions agrícoles. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc