Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51004 | Material arqueològic dipositat al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-dipositat-al-museu-comarcal-de-berga | <p>LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).: Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. López Mullor, A.; Caixal, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Vila Carabassa, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona</p> | VIIII-XIX | Estan inventariades en les respectives memòries d'intervenció arqueològica, però manca fer-ne el catàleg. | <p>Al fons de reserva del Museu Comarcal del Berguedà i situades a les antigues cotxeres de la caserna i magatzems del pla de l'Alemany hi ha el material arqueològic procedent dels jaciments del Berguedà que s'han excavat fins a dia d'avui. Aquesta tasca realitzada per la Societat d'arqueologia del Berguedà, en col·laboració a l'Ajuntament de Berga ha anat recollint el material arqueològic de les intervencions arqueològiques realitzades al Berguedà amb la finalitat i objectiu de recuperar i inventariar el material arqueològic dipositat. En el cas del municipi de Guardiola de Berguedà s'ha pogut recollir el material procedent del monestir de Sant Llorenç prop Bagà de les campanyes de2008 així com algunes peces de les campanyes anteriors. Aquest material està recollit en una sèrie de caixes i està pendent de catalogació malgrat es coneixin els inventaris que s'han lliurat en les memòries d'intervenció arqueològica. Es tracta de peces de ceràmica que van des del segle VIIII, la més antiga al segle XX. En cal destacar un elevat nombre d'olles de ceràmica de cocció reduïda dels tallers i forns de Casa en Ponç i també locals, així com fragments de ceràmica pisa decorada en blau Barcelona i de Paterna, ceràmica decorada en verd i manganès, reflex metàl·lic i també les típiques vaixelles de ceràmica blava catalana. Cal destacar-ne algunes monedes de cronologia medieval i a altres de més tardanes. També hi ha els fragments d'estuc o enlluït de calç amb decoració pictòrica i procedents de l'antiga església visigòtica o paleocristiana localitzada a l'hort dels masovers. A banda de les peces de Sant Llorenç també hi ha un molí de mà procedent de Vilalta (Brocà) i algunes mostres de material arqueològic de les recents campanyes arqueològiques que es porten a terme al castell de Guardiola sota la mà de l'Associació de la Torre de Guaita</p> | 08099-106 | Museu Comarcal de Berga. Pla de l'Alemany S/N. 08600 (Berga) | <p>Es creà per iniciativa municipal l'any 1962 amb l'objectiu d'aplegar i de protegir el patrimoni històric i artístic de la ciutat i de la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins a l'any 1980. El Museu s'instal·là en unes dependències de la Casa de la Vila i es constituí amb col·leccions de caràcter i procedència molt diversos: les col·leccions d'arqueologia provenen d'excavacions fetes a la comarca durant els anys seixanta i setanta per la mà dels arqueòlegs Josep Carreras i Alberto del Castillo entre altres.Els fons de geologia i paleontologia procedeixen de donacions particulars, els d'etnologia i oficis són el resultat de diferents adquisicions i donacions, i la col·lecció de material de la festa de la Patum és d'origen municipal. El Museu està configurat entorn de cinc àmbits generals: el medi natural; història: les bases per a la industrialització, industrialització: el tèxtil; industrialització: mineria del carbó, i el Berguedà: bressol de cultura. Algunes de les peces estan exposades al carrer dels angels núm. 7 dins un centre d'interpretació que es titula. Espai Berga i que en cal destacar les peces procedents de Casa en Ponç, de Vilosiu, de Pedret, la Maixerina o 'Berguedana' i algunes armes de foc. També hi ha un espai dedicat al castell de Berga. La resta d'objectes i de peces són el magatzem o dipòsit situat al pla de l'Alemany. El museu de Berga està inscrit en el registre de Museus de Catalunya amb el número R 17-10-1995 / DOGC 3-11-1995. El museu conté també altres seccions com l'espai de natura, la col·lecció del circ o la casa de la Patum</p> | 42.2331900,1.8792100 | 407518 | 4676276 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51004-foto-08099-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51004-foto-08099-106-3.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Al dipòsit de reserva del Museu Comarcal del Berguedà i situades a les antigues casernes i magatzems del pla de l'Alemany hi ha el material arqueològic procedent dels jaciments del Berguedà que s'han excavat fins a dia d'avui. Aquesta tasca realitzada per la Societat d'Arqueologia del Berguedà, en col·laboració a l'Ajuntament de Berga ha anat recollint el material arqueològic de les intervencions arqueològiques realitzades al Berguedà amb la finalitat i objectiu de recuperar i inventariar el material arqueològic dipositat. Entre els jaciments cal destacar-ne la canal dels Avellaner, al cova de Can Maurí, la Font del Ros, el Serrats dels tres Hereus, les restes trobades en les obres de construcció de la variant de la Valldan, el material dels forns de Casa en Ponç, de Vilosiu, de Sant Pere de Graudescales i també de les intervencions arqueològiques realitzades per SPAL (servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona) a Sant Quirze de Pedret, Sant Pere de Madrona, Sant Sadurní de Rotgers, Santa Eulàlia de Gironella, Santa Maria de Merlès, Pont de Pedret). Finalment es recull el material arqueològic procedent de Sant Pere de Casserres i de l'accés est a Casserres | 94|85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51135 | Locomotores del ferrocarril 'Berga' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/locomotores-del-ferrocarril-berga | <p>SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. P-16-22. SALMERON I BOSCH , J (1985). El ferrocarrils catalans. Cent anys d'història. Barcelona.DDAA (1984). ' Els camins de ferro' a Erol núm. 9 p.67-69.. www.manuserran.com, mnactec.cat/museual carrer. Informació facilitada per Ignasi Camps i Roca</p> | XIX-XX | Es conserven com a monuments urbans, alguns en mal estat i especialment la núm. 31 que està un funcionament per a trajectes turístics i la núm. 27 que recentment està cedida per l'Ajuntament de Barcelona al museu del ciment del Clot del Moro (antic museu del transport). | <p>Locomotora a Vapor amb el números de sèrie 27, 28, 30, 33 i 34 construïdes en diferents manufactures fabrils europees com ara el núm. 27 i 28 a la 'krauss'(Alemanya), la núm. 30 i la núm. 33 'Nuevo Vulcano' (Barcelona)i la 34 a 'La Maquinista terrestre i Marítima' a Barcelona. Les quatre primeres locomotores van ser comprades el 1883 a la firma alemanya de 'Lokomotivfabrik' i van ser destinades a la línia de Manresa-Berga raó de la qual es van batejar amb el nom de 'Manresa', 'Santpedor', 'Sallent' i 'Berga'. El 1888 la mateixa companyia ferroviària (Tramvia o Ferrocarril Econòmico Manresa-Berga) va encarregar un prototipus nou de locomotora a la firma Alemanya entre els 1887-1890 que va ser denominada com a 'Berga' ja que es va emprar a la línia de Sallent a Berga. L'allargament de la línia Berga-Guardiola, el 1904 va encarregar a la firma catalana de 'Societat Barcelonina de Navegación i Industria' la construcció d'onze locomotores que les van fabricar als tallers de 'Nuevo Vulcano' i de la 'La Maquinista Terrestre i Maritima' . Aquestes onze locomotores es van construïr entre els anys 1902 a 1911. Fins a aquest moment les locomotores anaven numerades amb els núm. 05 a 22 que corresponia amb els anys de fabricació. La fusió de les companyies com ara 'Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya'' , 'la de Ferrocarrils Catalans Centrals' i la de 'Ferrocarril Econòmico de Manresa-Berga' en una de sola amb el nom de Companyia General de Ferrocarrils Catalans S.A per a l'explotació de les línies catalanes, va provocar que les locomotores 'Berga' se'ls afegissin 20 nombres de més. L'explotació de la línia Manresa-Berga-Guardiola va ser mancomunada entre l'antiga companyia del 'Ferrocarril Econòmico' i la del Ferrocarril Central Català'. El 1950 l'estat es fa càrrec de les línies ferroviàries i poc a poc substitueix les antigues locomotores Berga a vapor per locomotores dièsel que provocà que les Berga es destinéssin a treballs més aviat secundaris. Amb el traspàs de competències a l'estat, les locomotores portaran les sigles EFE 'Explotación de Ferrocarriles del Estado' i les inicials M-O de Manresa-Olvan. La darrera locomotora 'Berga' que va funcionar va ser la núm. 34 que va ser llogada per l'empresa de Carbones de Berga per al transport de mercaderies pesants i va restar en ús fins el 1969. Tota la resta foren substituïdes per maquines dièsel i automotors fins a la supressió de les línies. Es tractava de màquines o locomotores amb les característiques de 'Tramvia' amb apagaguspires i carrossat lateral. A partir de 1922 aquests elements es van eliminar però es va mantenir la característica forma de maquina de vapor on aprofitant aquests canvis, se'ls hi incorporà un topall central. El fre va passar a ser d'aire comprimit i per aquest motiu es van col·locar uns dipòsits d'aire damunt de la marquesina. També es van instal·lar els elements necessaris per donar calefacció als cotxes o vagons de passatgers. Aquestes locomotores se'n van posar en servei 16 d'elles en diferents anys que van des del 1890 al 1911 mostrant una certa evolució en cadascuna d'elles. L'amplada del carril era de 1metre, la longitud entre topalls era de 6944 mm, el sistema de tracció era a vapor, pesava 19 tn, amb una potència de 264 Kw, 31 un d'esforç de tracció i amb una caldera de 1500 l de capacitat d'aigua i 1500 kg de carbó.</p> | 08099-237 | Varis llocs | <p>La substitució de les activitats agrícoles i ramaderes per la moderna industrialització del tèxtil i la mineria provocà que la gent dels nuclis rurals del municipi actual de Guardiola s'agrupessin en una zona més ben comunicada, prop del riu que aprofitava una bifurcació dels camins de Bagà i de La Pobla al voltant de l'Hostal nou. Així va ser com va néixer el nucli de Guardiola a l'actual emplaçament prop de les fàbriques de ciment del Collet i del Clot del Moro. Precisament va ser arran d ela construcció de la colònia industrial del Collet que comportà la construcció del canal industrial de Berga i en conseqüència l'allargament de la línia Manresa a Berga i de Berga i Guardiola . La construcció del 'Ferrocarril Económico Manresa-Berga' va ser iniciativa dels industrials del sector tèxtil de Cal Pons, Monegal, Soldevila, Rosal, Bassacs, Prat per unir les seves colònies amb els nuclis més poblats com serien el cas de Manresa i Barcelona. El primer projecte de 1879 es va començar a portar a terme el 1881 i justament tres any després, el 1884 la línia arribava a Sallent. Poc després les van seguir les poblacions de Puig Reig i finalment el 1887 el ferrocarril arribava Cal Rosal (Olvan). La ciutat de Berga que fins aleshores no superava els 5000 habitants estava situada en na zona més elevada, s'havia de modernitzar i per això calia una forta inversió en industrialització que va venir promoguda per la mà de Marcel·lí Boixader el qual va projectar un canal industrial que havia de portar l'aigua des de la resclosa situada a la zona del Collet fins a la fàbrica del Canal situada a Berga. Aquesta conducció significà una utilització gratuïta de l'aigua a les colònies situades Llobregat avall. El 1881. 'La Companyia Minera de Ferrocarril y Minas de Berga S.A' obtenia del ministerio de Fomento la concessió per ampliar la línia fins a Guardiola. Per a la seva execució es va contractar a l'empresa intailana 'Gavaretti, Vallido, Bovio &Cia' que ja explotava les mines de Sant Corneli. A Cercs hi va construir un carrer de cases i també un cantina però aquestes inversions no van ser suficients per eixugar el deute que aquesta empresa venia acumulant des de feia temps i van acabar amb la seva ruïna. El 1890 les empreses de 'Ferrocarriles y Minas de Berga S.A i Ferrocarril Económico Manresa-Berga' es van fusionar en una de sola promoguda per Lluís G. Pons i Enrich (amo de Cal Pons) i J.E. Olano de Loyzaga, amo de les mines de Cercs i enginyer de mines. Aquesta nova companyia és la que va portar el tren fins a Guardiola el 1904. Inicialment el projecte del ferrocarril de Guardiola havia d'arribar a la zona del collet on hi havia la colònia agrícola dels Pujol de Berga i també la captació del canal industrial, propietat de la família dels Boixader. Aquest doble joc d'interessos va despertar la prudència del Sr. Olano que va acabar allargant la línia fins a la zona de La Ribera on hi va situar l'estació terminal. La posada en funcionament de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro va incentivar la construcció d'una línia de via estreta que unís Guardiola amb la fàbrica de ciment i donés origen al 'carrilet' de Guardiola a Castellar. Aquesta línia es va utilitzar per al transport de mercaderies i també per als passatgers amb parades a Riutort i també la Pobla. Ambdues línies tenien cam a estació terminal la població de Guardiola on hi tenien tots els serveis necessaris d'una estació terminal d'aquestes característiques (cotxeres, dipòsits d'aigua, tallers per a reparar les màquines) Aquest servei es va mantenir en funcionament fins el 1972 on la substitució del tren per l'automòbil en carretera, la crisi de la fàbrica de ciment i del carbó així com la construcció d'un embassament a la Baells que inundava terrenys per on passava el ferrocarril van obligar a clausurar la línia fèrria d'Olvan a Guardiola. La línia Guardiola la Pobla ho havia fet el 1966 i un any després (el 1973) es va tancar la línia de Sallent a Olvan</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1898-191 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51135-foto-08099-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51135-foto-08099-237-3.jpg | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les locomotores 'Berga' es van fabricar entre el 1898 i 1911 per diferents firmes que enumerem a continuació. Cal destacar que les locomotores núm.27 a 30 foren fabricades entre els anys 1890 i 1896, les primeres per la firma alemanya Krauss i les dues darreres per Nuevo Vulcano de Barcelona el 1901. Amb la fabricació de les locomotores a la firma de 'La Maquinista Terrestre i Maritima' les locomotores reben noms de la línia Manresa-Olvan i Guardiola. Així el 1902 es fabrica la locomotora 'Serchcs' amb el núm31 , el 1902 la de 'Consolación' amb el núm. 32, el mateixa any es fabrica la núm. 33 amb el nom de 'Guardiola' i el núm 34 amb el nom de 'Llobregat', el 1904 es fabrica la núm. 35, 36, 37 i 38 amb els noms de 'La Baells', 'La Pobla', 'Catalunya' i 'Espanya'. Finalment el 1911 es fabriquen la resta de locomotores que van del núm. 39 a 42 i amb els noms de ' Fígols', 'La Pobla', 'Bastareny' i 'Cadí'. Actualment es conserva la núm. 31, en funcionament i cedida pels Amics del Ferrocarril de Catalunya a 'FGC' que s'empra per a ús turístic en la línia de Barcelona-Anoia. Altres locomotores d'aquesta sèrie que encara es conserven són la núm. 27 o 'Balsareny' exposades al museu del ciment del Clot del Moro , la núm. 29 'Navàs' està exposada a Barcelona, la núm. 33 o 'Guardiola' és a Martorell, la núm. 34 o 'Llobregat' és a Navàs, la núm. 37 o 'Catalunya' és a Cornellà de Llobregat i la núm. 41 o 'Bastareny' és a Esparreguera. La resta han desaparegut. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 51136 | Col·lecció de pintura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-0 | XX-XXI | Estan penjats i exposats al públic. | <p>Conjunt de quadres exposats del concurs de pintura ràpida que es celebra per la festa Major de Guardiola de Berguedà cada any. Es tracta d'un conjunt d'una vintena de quadres premiats que es custodien a l'Ajuntament i que representen diferents temes i paisatges de la població i del municipi. Els quadres estan penjats a les dependències de l'Ajuntament de Guardiola.</p> | 08099-238 | Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Diversos pintors | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 51139 | Material arqueològic procedent del monestir de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-procedent-del-monestir-de-sant-llorenc | <p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12.BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88.LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484</p> | XI-XIX | Custodiat a les reserves del SAM de Girona i al Gabinet Numismàtic del MNAC. | <p>Els materials arqueològics apareguts en el decurs de les campanyes realitzades al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà) han estat dipositats al SAM de Girona (Servei Arqueològic de Museus). Són les campanyes: 1984-1990 (amb un lliurament formalitzat el 2 de febrer de 1995) 1996-1997 (lliurat el dia 15 de juny de 1999) 2000 (amb un dipòsit formalitzat el 2001) 2001-2003 (19 caixes) (amb un dipòsit formalitzat el març de 2005).El material de la campanya de 2008 està dipositat provisionalment al museu municipal de Berga i és un conjunt de dues caixes de ceràmica. Pel que fa a les monedes constens cinc lliuraments següents: 48 m. MNAC 27.07.93. 5 m. MNAC 23.04.96. 3 m. MNAC 18.06.01. 13 m. MNAC 11.07.02. 13 m. MNAC 02.02.09.</p> | 08099-241 | Dipòsit del Museu Arqueològic de Catalunya. Carrer de Pedret, 95, 17007 (Girona) | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent importants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Gréixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consagració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada.Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratrèmols de 1426 i 1428 acabà amb la puixança econòmica entrant en una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51139-foto-08099-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51139-foto-08099-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51139-foto-08099-241-3.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Material dipositat de forma definitiva amb la corresponent carta de lliurament i registre d'entrega d'acord amb la llei 9/93 de Patrimoni cultural català que regula les intervencions arqueològiques i paleontològiques de Catalunya. Informació facilitada per Àlvar Caixal i Mata de SPAL (Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona) | 94|85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51140 | Material arqueològic procedent del castell de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-procedent-del-castell-de-guardiola | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de Guardiola' Els castells catalans. Vol V. (El Berguedà)P.910-916. CATALÂ i ROCA, PERE (1982).'El castell de Guardiola' a Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya GUARDIA, JORDI (2014) 'les excavacions al castell de Guardiola de Berguedà. Actes de les II jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central. Vic- 13-15 de desembre de 2012 Generalitat de Catalunya .SERRA I VILARÓ; JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.</p> | XII-XVI | Custodiat al museu Comarcal de Berga i també a l'Associació de Torre de Guaita. | <p>Conjunt de material ceràmic procedent del castell de Guardiola en fase d'estudi i dipositat de forma provisional al museu comarcal de Berga. Es conserven un conjunt de caixes amb material que va des del segle XI amb fragments de vores d'olla i olleta de ceràmica gris medieval, ceràmica decorada en verd i manganès dels segles XIII i XIV amb fragments de vores de plat i escudella, ceràmica blava dels tallers valencians de Paterna i de Barcelona amb vores de servidores, escudelles, plats, talladors i en menor mesura ceràmica valenciana decorada en Reflex metàl·lic. L majoria de les peces corresponen amb la ceràmica 'pisa esmaltada' però també hi ha un bon nombre de ceràmica vidriada de l'anomenada 'terra verda' o ceràmica vidriada dels segles XIV amb formes com ara setrills, olles, pitxers, poals i ceràmica comuna de vidriat plumbífer utilitzada per a la cuina de les llars. Corresponen amb formes de plat d'ala, olles, pitxers, gerres. En menor ,mesura també hi ha peces de l'obra aspra' o ceràmica comuna així com monedes de l'era comtal i reial i sivelles de bronze i fins hi tot una figureta en forma de cabra d'ivori.</p> | 08099-242 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>Aquest castell que denomina el lloc de 'Guardiola' està documentat ja des del segle X com a guaita que controlava l'entrada a la vall de Brocà. La primera referència és del 939 quant el comte de Cerdanya Sunifred rep el dret d'aprisió o dret d'ocupar una terra erma per part de l'abat Dacó de Sant Sebastià de Sull amb propòsit d'explotar-la i treure'n profit. En aquest document s'esmenta el topònim de Rocha de Guardiola, juntament amb el poblat de les Llenes. Posteriors documents ja van lligats amb el monestir de Sant Llorenç que l'any 984 es fa esment del nucli de les Llenes i possiblement també al castell que es denomina 'roca'. En aquest moment l'antiga torre de guaita es deuria convertir ja en un castell. No trobem més notícies d'aquest lloc fins el 1281 quant en el testament que els senyors de Guardiola Pere de Guardiola i la seva esposa Berenguera donaren a la seva filla Agnès les possessions que tenien malgrat que el castell pertanyés al monestir . Agnès donà totes les seves possessions al monestir a canvi d'anar ben alimentada. .En aquet moment ja existia la batllia de guardiola. El 1279 hi havia cases edificades dins dels murs i el 1295 va ser un indret de pugnes entre els senyors de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Posteriorment entre el 1320 i 1339 i durant el govern de l'abat Guillem de ça Vila el monestir es va aliar amb el rei Jaume i Alfons d'Aragó per la seva posició estratègica. L'objectiu era que la corona es fes amb el castell per la seva situació de control i poder combatre contra les pugnes que hi havia constantment entre els barons de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Cal remarcar el 1328 el baró atacà el castell de Guardiola que acabà amb l'excomunió de tots els preveres de la baronia de Pinós. Aquestes excomunions van ser molt presents els anys següents al 1328 fins al 1335. Guillem permutà el castell de Guardiola a la Corona d'Aragó a canvi d'un lloc anomenat 'Vilaguisants' de gran utilitat però es reservà tot el dret del cobrament dels tributs. El rei n'havia de costejar de les obres. Ambdues parts havien de nomenar batlle. Aquesta permuta es va portar a terme el 11 de març de 1327. Cap el 1364 el castell de Guardiola es va vendre a la vila de Berga que era de jurisdicció reial del rei Pere III, el Cerimoniós per mil florins d'or i sinch mil sous de moneda Barcelonesa'. Atès que el castell era propietat del rei i aquest intentava extreure del monestir de Sant Llorenç tot el que necessitava , el 1371 l'abat Jaume Ça Prous va vendre la meitat del castell de Guardiola i el lloc de Llenes al baró de Pinós després d'un episodi de fortes bregues entre el baró i la sots-vegueria de Berga. Aquests esdeveniments desencadenaren noves lluites entre els barons de Bagà i els Berga . Posteriorment el 1393 els veguers de Berga es queixen al rei Joan II dels abusos que els oficials del castell de Guardiola en feien de les seves rendes i els demanen que se'ls prohibeixi fer-ne ús. El 1465 el castell de Guardiola i les seves possessions estaven a mans dels Pinós . Al nomenar Bernat Galceran de Pinós capità general de Catalunya se li atorga el castell de Guardiola que va ser apoderat pel mateix baró el 1482 juntament amb el castell de Berga. Finalment al segle XV i després d'un llarg plet entre els Pinós i la vegueria de Berga es signa un pacte entre l'abat de Sant Llorenç i la vegueria de Berga i en el que el consell de Berga renuncia a reclamar els deutes de l'abat i els predecessors a canvi que aquest segon renuncia a reclamar tot el que va ser pres . A partir d'aquest moment el castell passa a mans de la vila de Berga fins a mitjans del segle XIX. El castell també va ser escenari de les guerres de remença i Durant la guerra dels Segadors, el castell de Guardiola va ser novament escenari de conflictes. Francisco Vilardaga ens explica un conflicte que va succeir al castell el 1654 coincidint amb la retirada de l'exèrcit francès. No sabem quant va ser destruït doncs els documents no ens en parlen.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Material dipositat en part al Museu Comarcal de Berga de forma provisional i una altre part a l'Associació de Torre de Guaita que el té com a dipòsit provisional i que s'exposa temporalment al monestir de Sant Llorenç | 93|85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50899 | Cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-companyo | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p-70-87. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I p.485-491.</p> | XI-XIX | La coberta està en bastant mal estat amb algunes llates podrides i teules trencades. | <p>Conjunt de construccions compostes per la masia de cal Companyó amb l'era de batre el gra, els coberts i les pallisses reconvertits en hostal i refugi. La casa correspon amb una masia de tipus clàssic de tres cossos formada per una planta baixa, una planta pis i unes golfes amb coberta de dues vessants de teula ceràmica i, amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a migdia. En totes les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit. La façana principal està distribuïda amb la porta d'entrada a la part central coronada per un arc rebaixat de maons disposats a 'sardinell'. Damunt seu hi ha dues balconeres i sota coberta dues obertures més. Cal destacar el voladís que genera la coberta. Adossat a migdia hi ha afegit un altre cos on s'hi obre un arc de mig punt a la planta baixa i una finestra damunt seu. Tot l'aparell és de maçoneria llevat de les cantonades i bastiments de les obertures que són en pedra picada. La façana de llevant presenta uns trets molt similars a la façana principal destacant-ne a la part de més a tramuntana els forats dels colomars. S'hi obren tan sols tres obertures que corresponen amb algunes habitacions i també amb la cuina. L'aparell és de maçoneria i també tapia. Finalment la façana de tramuntana és la que té uns trets més interessants ja que s'hi endevina la presència d'una estructura quadrangular construïda amb un aparell de pedra i filades d'opus spicatum. Aquesta fàbrica constructiva es concentra tan sols a la planta baixa ja que a partir de la planta primera l'aparell és de tapia i maçoneria. En aquesta façana tant sols s'hi poden observar dues obertures que es corresponen amb la sala principal i les golfes. Cal destacar-ne la presència d'una sèrie de 5 espitlleres defensives a la planta baixa. La darrera façana està orientada a ponent i té la mateixa disposició que la façana anterior i coincideixen amb l'estructura rectangular esmentada. A partir de la planta primera, l'aparell canvia i és més irregular amb fragments de maçoneria i també de tapia. S'hi obren diverses obertures a diferents nivells sense cap mena d'interès arquitectònic. A l'interior hi trobem dues cambres a ponent destinades a quadra i darrere del vestíbul hi ha un pany de paret amb un aparell similar a la resta de paraments medievals. S'hi obre una porta d' arc adovellat en pedra picada amb esplandit interior i pollegueres que dona pas a dues naus paral·leles dividides per tres crugies i cobertes per arcs en ogiva amb una orientació est-oest. A la planta principal hi trobem una gran sala que ocupa tota la llargada de la casa amb paviment de cairons ceràmics i sostre de bigues i revoltó de guix. Al fons hi ha la pica per a l'aiguamans i en el costat de tramuntana hi trobem una armari per a les prestatgeries i també la fornícula de la capella de la sala. Està il·lumina per la balconera i una finestra amb festejadors a tramuntana. A banda i banda, s'hi obren diferents portes que comuniquen amb altres cambres. A l'est hi trobem dues habitacions i la cuina amb la campana de la llar de foc i la boca del forn de pa en pedra picada. A ponent de la sala principal hi ha tres cambres més de les que en cal destacar la dels sud ja que manté les característiques de la 'sala i l'alcova' d'arc lobulat de tipologia barroca. Les golfes s'articulen amb dues cambres més i la pallissa que deixa veure l'estructura de les bigues del sostre i també de l'encanyissat. Davant de la façana principal de la casa s'hi obre l'espai de l'era tancada per un baluard que delimita el recinte i on s'hi troba la porta d'entrada delimitada per pilars i les antigues pallisses i corts, avui molt reformades.</p> | 08099-1 | A la masia de cal Companyó situada en uns planells sota la serra de Sant Marc. | <p>Les cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucaranensis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Segons Salrach, la vall de Brocà va ser ocupada per agricultors als segles VIII i IX, molt abans de l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà. Les referències documentals més antigues de Brocà s'esmenten a través de la documentació que va vinculada a la vila de Bagà, i en que al 893 i 894 s'esmenta la venda d'un suburbi de Brocà dins el terme de la vila de Bagà. Entenem que la vila de Bagà no era més que un alou dependent del mateix Brocà. Posteriorment i cap al el 1005, 1006 i 1018 trobem noves dades que ens serveixen per interpretar que Brocà, si bé va quedar integrat en els béns de Sant Llorenç, en principi tenia almenys dos nuclis agregats que foren Bagà i Vilella, emplaçat segurament a escassos metres del primer Els documents de l'any 1005 i 1006 ens esmenten que a Vilella hi havia varies cases, un orri, una cort amb altres terres entre les quals afrontava amb el camí ral i també amb la vila de Bagà. Una vegada constituïda la baronia de Pinós i la carta de franqueses de la vila de Bagà; la documentació de l'arxiu de Bagà que ha estat recopilada per Mn. Serra i Vilaró en la seva obra de Baronies de Pinós i Mataplana, investigació als seus arxius publicada al 1989 en tres volums, ens parla dels senyors de Ça Vall o ça vila, Vila corba i el Santa Eulàlia, totes tres, cavalleries de Brocà de les que hem pogut identificar-ne les seves cases. Segons la documentació escrita, pensem que la casa de Cal Companyó correspondria amb la primitiva 'casa de la vall' o de 'ça vall', mentre que les properes de Vilella serien el mas comes de Vila corba i la darrera de Vilalta correspondria amb la casa dels Brocà. Sobre la primera i a la que en faria al·lusió Cal Companyó està documentat per primera vegada el 1159 quant un tal Berenguer de Vila corba dona al monestir de Lillet , una peça de vinya situada a la vall de Lillet al terme de Vila corba i prop dels masos de Planelles, Noguera, Comellas i Prat de Sarga. Posteriorment un membre de la mateixa família (Guillem) es casa per segona vegada amb una tal Sibil·la de Vall que posseïen part del delme 'blat vi i carnalatge i altres coses delmables de Broca on tenien Batlle' Sibil·la era hereva de la casa de la vall o de 'Ça vall'. El fill de Sibil·la (Guillem de Vila corba) era conegut com Tomàs de ça vila, o de ça vall'. Les famílies dels Ça Vall i Vila corba es van barrejant de manera que Serra Vilaró no dona a entendre si és una única casa que rep diversos noms o en són dues. Nosaltres apuntem a dues cases diferents atès que en uns documents de 1352 i 1374 apareix una tal 'Berengarius de Valle dominus de Vila corba et domus de Valle'. El segon correspondria a 'Alamanda de Vallespirans domina domorum de Valle et de Vila Corba' per tant queda clar que en són dues cases diferents. Les dues cases van apareixent esmentades al llarg de la baixa edat mitjana. Així al 1438 s'esmenta un tal Joan Covilla senyor de les cavalleries de Çavall i de Vila corba i més endavant una altre cavalleria pertanyent als dominis dels Mataplana a la que també es van emparentar i que se la coneixia com a Vilaseca. A partir del 1701 el feu de Vila corba passà a formar part del marquès de Marimon. El nom de Cal Companyó ens comença a aparèixer a partir de 1757 i sempre més de la coneixerà per aquest nom. Documents com ara el cadastre de Brocà de 1726 i posteriors hi apareixerà el nom de Cal Companyó.</p> | 42.2439700,1.8968000 | 408985 | 4677454 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50899-foto-08099-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50899-foto-08099-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50899-foto-08099-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta casa correspon amb un edifici d' importants característiques arquitectòniques, bàsicament de l'època medieval, però també de l'època moderna que mereix un estudi i atenció especials, sobretot la planta baixa de la casa ja que guarda importants restes d'una antiga sala o 'domus' medieval. | 85|92|93|94|119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50949 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-4 | <p>AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XVII | Només es conserva la pallissa. | <p>Conjunt de construccions compostes per la casa principal i les pallisses i del que tant sols es conserva la pallissa ja que la casa està enderrocada. Es tractava d'una estructura de dos cossos amb una planta baixa, un pis i un sota coberta amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i amb un voladís o barbacana de fusta. Hi havia un predomini del massís respecte el buit llevat de la darrera planta on hi havia una important eixida La porta d'entrada principal s'obria en aquesta mateixa façana i estava formada per un estructura adintellada en fusta darrere d'un porxo de dues arcades. Al pis principal hi havia una sèrie de tres finestres i una eixida de fusta a sota teulada amb una balconada a la part central i la barana amb barrots de fusta. L'aparell era de carreus de pedra mal treballats i escairats formant filades irregulars i també tàpia a les parts més altes amb argila d'un color vermellós. Les façanes laterals presentaven un seguit d'obertures que no s'han conservat. A la façana de migdia i mirant cap a ponent s'alça el cobert o pallissa format per una estructura de planta rectangular d'una única planta i un sota coberta amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal orientada a llevant. La coberta està sostinguda per les parets dels costats curts construïdes amb fàbrica de maçoneria irregular llevat de les cantonades i pilars de pedra a la façana principal que sostenen les bigues de la coberta i també la planta altell on s'obren tres obertures d'rac de mig punt amb maó ceràmic,la central més gran que les altres. La coberta és de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. Aquesta pallissa està mirant a l'era de la casa la qual conserva restes de la pavimentació de cairons ceràmics. Encara podem endevinar la boca del forn de pa i restes de les arcades que hi hauria hagut a la planta baixa.</p> | 08099-51 | Damunt dels camps de les Planes i sota del bosc de Vilella | <p>La documentació esmentada de la casa ens apareix al 1756 en el cadastre de Brocà cita la casa de les Planes en la mateixa partida que Vilella i l'Espelt que es trobava dins el mateix municipi i que ara correspon a la Pobla de Lillet. Totes tres finques pertanyien a la parròquia de Sant Martí de Brocà. Posteriorment i a l'inventari o llistat de les cases de Brocà es torna a fer referència la finca de les Planes juntament amb Vilella, Caballera, l'Espelt, Mijaus i cal Blau. Finalment el darrer document consultat i corresponent en un full solt de Cal Galló també la situa en el 'cuartel este' juntament amb la de capellans, Subirana, Ponet, Mijaus, Casanova i Vilella. La casa es va abandonar a mitjans dels anys 40 i avui dia està pràcticament arruïnada.</p> | 42.2397800,1.9121300 | 410244 | 4676972 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50949-foto-08099-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50949-foto-08099-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50949-foto-08099-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa està pràcticament ensorrada i només es conseva la pallissa que s'empra per a funcions agrícoles. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50950 | Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilella-0 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p-70-87. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol I p.68, 72,485-491. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XII-XVIII | L'eixida de la façana sud està esfondrada i la coberta, tot i que encara conserva una gran part amenaça en caure. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa pairal de Vilella, la capella de Santa Eulàlia, la casa dels masovers, els coberts i l 'era. El conjunt es situa al vessant sud de la serra de Vilella que delimita la casa de Cal Companyó amb la casa de l'Espelt en uns plans que es coneixen com a 'plans de Vilella'. La casa pairal té la clàssica estructura de masia de tres cossos formada per una planta baixa, una planta pis i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud-est i amb la porta d'entrada situada al mateix indret. La façana principal presenta un predomini del massís respecte el buit. La porta d'entrada està formada per un arc adovellat i de mig punt amb les dovelles d'uns 50 cm realitzades en pedra picada sorrenca, unida amb argamassa de calç ben treballada amb esplandit interior i llinda de fusta a la part interna. Al costat dret hi ha una espitllera defensiva. Damunt seu hi ha una interessant finestra en forma de creu coronada per llinda de pedra i porticons interiors. Aquesta finestra té les barretes emmarca vidres esculpides amb motius en escacat de clara influència gòtica-renaixentista. Al costat sud hi ha una finestra de reduïdes dimensions. La distribució de la planta sota coberta és molt similar a la planta principal amb una finestra també quarterada damunt la seva homònima i una obertura a sud. Cal destacar -ne els 5 orificis sota el ràfec de la coberta destinats a colomars. L'aparell de la façana és de carreus de pedra picada ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i amb filades mes aviat irregulars. Les parts superiors són amb aparell de maçoneria i també de tàpia de to rogenc. S'hi evidencien diferents afegits o recreixements cap a sud coincidents amb les diferents rugies de la casa. La façana de la banda sud és la que està més mal conservada ja que està pràcticament enderrocada però que podem reconstruir fàcilment per les restes conservades encara in-situ i també per les descripcions dels seus darrers masovers. Estava composta per dues arcades de mig punt a la planta baixa i una planta principal i un sotacobert a formats per grans eixides de fusta amb barana de barrots de fusta i sostingudes per pilars de pedra i maçoneria. La coberta a dues vessants es projectava formant un gran voladís o barbacana donant-li una imatge molt característica. Avui dia es conserven les arcades de la planta baixa i alguns dels pilars que haurien sostingut l'eixida del pis principal i del sota coberta.La façana de ponent i de tramuntana presenten un predomini del massís respecte el buit amb algunes obertures coincidents amb les estances i quadres de la planta baixa; alcoves i sala principal del pis primer i graners de sota coberta. També s'hi poden observar diferents fases constructives en el seu aparell o fàbrica que corresponen amb els engrandiments descrits a la façana principal i sobretot, la presència d'una estructura quadrangular a l'angle nord-oest de la casa coincidint amb l'espai de la capella. Està realitzat amb una fàbrica constructiva molt regular de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i formant filades regulars. Les cantonades són en pedra picada i s'hi poden identificar algunes espitlleres defensives al pis primer i sota teulada; avui dia paredades. Sembla correspondre amb l'estructura d'una antiga torre defensiva. Medieval. També es conserva el volum circular del pou que hi ha darrere de la casa.</p> | 08099-52 | Als plans de Vilella al costat de la serra homònima que la separa amb Cal Companyó | <p>La casa de Vilella presenta un a gran quantitat de reformes i modificacions corresponents amb les diverses ampliacions. Les cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucarannesis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç. Amb tot i segons Salrach, la vall de Brocà va ser ocupada per agricultors als segles VIII i IX, molt abans de la fundació del monestir.Les referències documentals més antigues de Brocà s'esmenten al 893 i 894 quant es parla de la venda d'un suburbi de Brocà dins el terme de la vila de Baga Aquest suburbi segons els documents de sant Llorenç i recollits per Mn. Serra i Vilaró i Jordi Bolòs (docs 48 i 64. ACA monacals d'hisenda vol 801) esmenten la donació d'un alou al lloc de Vilella 'vilare' que afronta amb la serra de Clarà, el rius Bastareny, i Bagà. Bolòs i Vilaró apunten que correspon amb el mas referit ja que si bé la serra de Clarà o el riu Bastareny coincideixen amb les afrontacions de la casa, no entenem perquè s'esmenta el nucli de Bagà que dista a 8 Km al nord. Un altre document parla de la donació d'un alou a Vilella amb la casa i l'hort que afronta amb una cort, un horrit i també amb unes vinyes. donant a entendre que està en un llogarret que delimita amb una via i també amb un clos. Finalment Bolòs descriu un altre pergamí (núm. 64) quant un tal Guillem dona a Sant Llorenç prop Bagà un alou situat a les rodalies de Bagà en un indret conegut com a Vilella. Sens dubte aquest Vilella que apareix documentat als pergamins de Sant Llorenç no correspon ni amb afrontacions ni tampoc amb descripcions amb la casa de Vilella. Pensem que aquest Vilella seria dins l'actual centre històric de la vila de Bagà fundat al 1234 aprofitant un vilatge més antic; . R. Viladés en el seu llibre de les muralles de Bagà al segle XIV cita el pont de Vilella i la torre de Vilella prop dels carrers que hem esmentat és queaquesta casa hauria pertangut a la cavalleria dels Vila corba. Els vila corba foren uns importants cavallers feudataris dels Pinós i també dels Mataplana. El fill de Sibil·la (Guillem de Vila corba) era conegut com Tomas de ça vila, o de ça vall'. Les famílies dels Ça Vall i Vila corba i dels que ja n'hme parlat (Vegeu FITXA 01) A destacar que al 1356 al fill de Guillem i Sibil·la i de nom Tomàs va rebre en feu pel baró de Pinós, els masos de Cardonavedra, Saguer i Millars dins els delmes de Brocà. Aquests tres masos no han pogut esseridentificats tot i que podrien correspondre a les ruïnes del mas medieval que hi ha dessota a Cal Companyó o també en alguna de les cases del terme de Brocà i que no estan identificades amb les que surten en els documents de Sant Llorenç. Millars es podria relacionar amb Mijaus però no deixa de ser una hipòtesi.. Al 1412 tenim un mas de 'la tor de Vila corba, o torre de Vila corba fet pels procuradors i paborde de Santa Maria de Lillet i de nom Joan Vilella. Aquest podria ser el canvi de toponímia i denominació del mas 'torre de vila corba' a Vilella.Al segle XVIII la casa ja apareix amb el topònim de Vilella ja que al cadastre de Brocà de 1756 s'esmenta el seu topònim i documents posteriors també. A mitjans del segle XVIII els Vilella posseint part del terme de Brocà i erigiren l'ajuntament de Brocà a la casa de Cal Galló. Es va convertir en una de les cases més importants de Brocà juntament amb Rotllant i també de la vall del Bastareny.</p> | 42.2457300,1.9045600 | 409628 | 4677641 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50950-foto-08099-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50950-foto-08099-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50950-foto-08099-52-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una casa molt interessant que conserva les restes d'una estructura quadrangular a l'extrem nord-oest i que possiblement haurien estat les restes d'una antiga torre defensiva a la que s'hi hauria tingut accés per la porta paredada que hi ha a la planta baixa i que presenta un aparell de carreus de pedra ben treballats i escairats. A aquesta torre se li deuria afegir a mitjans del segle XV un cos més senyorial que correspondria amb la part on hi ha la porta d'entrada. L'estructura que tanca l'espai d l'era a la banda de tramuntana i amb aparell d'entramat i tàpia semblaria correspondre en aquest mateix període ja que les finestres d'influència gòtic renaixement serien d'aquest moment. Damunt de la llinda de fusta de la porta d'entrada hi ha la data de 1637 que també es troba incisa en la paret de la caixa d'escala juntament amb unes rosetes. | 94|95|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50955 | Cal Vilalta i cal Serradet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilalta-i-cal-serradet | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol I p.378-384. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XIV-XIX | Manquen les cobertes i les parts superiors de les parets perimetrals. Les eixides i balconades de la façana sud han desaparegut i de les quatre arcades que hi hauria hagut tant sols en conservem dues de senceres. | <p>Es tracta de les ruïnes de dos grans edificis; un al costat de l'altre orientats en el vessant sud de la serra de Costa freda i prop del torrent de Brocà que separa aquestes cases amb la parròquia i el cementiri de Sant Martí de Brocà. El conjunt arquitectònic està compost per les dues cases i també per les pallisses i l'era que es situen al nord en una cota més elevada ja que aprofita un desnivell del terreny. La casa de Cal Vilalta pròpiament dita presenta una planta més aviat allargada formant la clàssica masia de tres cossos i formada per una planta baixa, una planta pis i un sota teulada amb coberta, avui esfondrada però que encara s'endevina que hauria tingut dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. L'era de batre s'hauria situat a tramuntana i hauria estat sostinguda per murs de contenció. La porta d'entrada a la casa s'hauria situat al nivell del primer pis mirant a l'esmentada era. Una de les característiques de la casa hauria estat el conjunt d'arcs de mig punt que hi havia a la planta baixa i que haurien sostingut les eixides del primer ois i sota teulada. En total hi havia un conjunt de quatre arcades de les que avui dia tan sols en conserven dues de senceres, ja que les altres dues han estat enderrocades. Darrere de les arcades hi hauria hagut les quadres de la casa amb restes de trapes al sostre per llençar menjar al bestiar i també el forn de pa, la boca del qual encara es pot observar a la paret oest. Al fons de la planta i situat en un espai que es posa sota de l'era i fora dels límits de la casa, existeix una cambra coberta amb volta de canó disposada a plec de llibre que recolza damunt d'unes parets construïdes amb un aparell de pedra ben treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i formant filades regulars. Aquesta cambra té restes del paviment i de la porta d'entrada amb els muntants i part del marxapeu d'entrada en una cota molt més baixa. A la planta primera encara es conserven restes de la sala amb les parets enguixades i coberta amb sostre de bigues de fusta que recolzen damunt de permòdols també de fusta simulant cares humanes molt deteriorades. A la banda sud es conserven restes d'un arc rebaixat pertanyent a una de les alcoves. Segons la memòria oral, en aquesta planta hi hauria hagut la porta d'entrada a la casa, encara visible, la sala principal, les cuines i les habitacions familiars. La planta segona ha desaparegut completament i tant sols es pot endevinar la seva alçada a la paret de tancament est. Tot l'aparell de la casa és de reble, maçoneria i tapia de color vermellós que li dona un to molt característic. Només és en pedra picada el marc d'algunes obertures i parets cantoneres. La casa de 'Cal serradet'és a continuació de Cal Vilalta per la banda oest. Es tracta d'una construcció quadrangular composta per una planta baixa i dues plantes pis i construïda amb un aparell de pedra picada ben treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i amb les cantonades ben definides. Presenta obertures a diferents nivells i de diferents tipus, però en cal destacar la presència d'espitlleres a la planta baixa i també al primer pis. Aquests elements, juntament amb la seva planta i posició geogràfica de la casa ens fan pensar que la casa de cal Serradet hauria estat vinculada amb alguna domus, o casa forta. Pel que fa a les pallisses es situen a la banda nord a continuació de l'era i tenen una planta rectangular allargassada amb aparell de maçoneria i també tapia de color vermellós. La seva façana hauria estat formada per grans eixides de fusta sostinguda per una sèrie de 4 pilars de pedra que haurien suportat els cavalls de l'embigat de fusta. La coberta hauria estat a un sol vessant.</p> | 08099-57 | Al sud de la serra de la 'Costa Freda' i prop del torrent de Brocà a l'est del nucli homònim | <p>Joan Serra i Vilaró en el seu Llibre de les Baronies de Pinós i Mataplana documenta a la parròquia de Brocà l'existència de tres cavalleries (Els Vila corba, els ça-vall i els senyors de Brocà i de Santa Eulàlia). Sobre els dos primers ja n'hem parlat a les fitxes de Cal Companyó i de Vilella. En canvi els Brocà i Santa Eulàlia tot i que hom els situa a la casa de 'Castell', després d'analitzar aquesta finca no hi hem pogut evidenciar cap mostra de fortificació i ni tan sols cap resta de paret que presenti un aparell medieval. Per contra a Cal Vilalta i Serradet hem pogut documentar elements d'estructures defensives que ajudades a la seva situació geogràfica on es domina la vall del Bastareny, el collet d'Eina, Torre de Foix, part de la vall de Lillet i fins hi tot el monestir de Sant Llorenç prop Bagà i la vila de Bagà, ens fan plantejar la hipòtesi de situar el castell de Brocà en aquest lloc. La família dels Brocà . Segons Serra i Vilaró era la cavalleria més propera a la vila de Bagà per la banda de sol ixent. El cavaller més antic és Ramon de Brocà datat de 1257. La filla de Ramon; Gaucelma va heretar el casal dels seus pares a Brocà on van continuar habitant-hi. La seva filla Berenguera es va casar amb el cavaller Ramon de Lluarteres i van heretar el feu de Brocà. Aquest mateix cavaller posseïa una torre de Bagà. Aquesta torre podria ser la denominada 'torre de Brocà' emplaçada al costat del casal dels mateixos Brocà i situada molt possiblement a Cal Peu Curt. Els Lluarteres no van tenir successió i van passar el seu domini al cavaller de Santa Eulàlia que van continuar amb la saga dels Brocà. Sobre aquesta família també en cal destacar la donació que en van fer al 1327 on van entregar per 5 anys a un home de Bagà la torre que tenien a Bagà i dues cases annexes per fer-hi continua residència i reparar desperfectes donant a entendre que aquests cavallers habitaven a Brocà i la casa de Bagà la van haver d'arrendar. El casal dels Brocà va ser venut als barons de Pinós juntament amb altres masos de Brocà a mitjans del segle XV. Després de la pesta negre aquest mas ja se coneix com a Vilalta i al cadastre de Brocà de 1756 l'esmenta juntament amb les cases de Rotllant, Companyó, Vilalta. Al 1856 la casa de Vilalta pertanyia a la mateixa partida que les cases de Castell, Joanó, Caseta de Joanó, Subirana, el Puig, Serradet, Rectoria, Clarà, Cercuneda, Cal Vilella (Galló). El darrer document conservat al full solt de Cal Galló pertanyia al cuartel sur juntament amb la Casa de Baix, Companyó, Sagarulla, Casanova de Companyó, Cal Blau, Hostal nou, Caballera i la Casanova de Rotllant.</p> | 42.2513700,1.8937100 | 408741 | 4678279 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50955-foto-08099-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50955-foto-08099-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50955-foto-08099-57-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La planta quadrangular de la casa de Cal serradet amb les restes de les espitlleres defensives a diferent nivell, la construcció subterrània de l'interior de cal Vilalta coberta amb volta de canó i la posició geogràfica de la casa respecte a tota la vall del Bastareny, ens fan relacionar aquesta construcció amb alguna fortificació o castell, tanmateix el castell de Brocà que erròniament hauríem situat a la casa de 'castell' i de la que no es conserva cap vestigi defensiu. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50960 | Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-0 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, m (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p.202. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I p. 93,378-384. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà. SERRA i ROTÉS, R (2007). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XIV-XIX | Malgrat que la casa es conservi en bon estat, part de les cobertes de les pallisses han estat esfondrades. | <p>El conjunt arquitectònic de 'castell' està compost per la casa pròpiament dita, l'era, els coberts i les pallisses annexes. Tot el conjunt es situa en uns planells que miren a migdia damunt de la denominada 'Costa Freda' i sota de la 'Devesa Grossa' i plans de Sant Marc o 'plans de dalt'. La casa té una planta més aviat rectangular de dos cossos i formada per una planta baixa, un primer pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia i sostinguda per cavalls i llates de fusta. En quant a la disposició de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una major concentració de les obertures a la banda de migdia i sobretot a l'angle sud-est on hi ha tres nivells d'eixides superposades, separades per bigues de fusta. Aquesta façana és on s'obre la porta d'entrada coronada per una llinda de fusta amb els muntants de pedra i sota de l'àmbit de les eixides. També hi ha dues petites obertures rectangulars que coincideixen amb dues balconeres de la planta primera i dues obertures a sota teulada. L'aparell constructiu és molt uniforme a base de filades de pedra, mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i formant filades irregulars. No s'hi evidencia cap fase de reforma i ampliació amb la qual cosa s'interpreta que aquesta construcció va ser bastida en un únic moment constructiu. La façana de llevant mira a l'era i hi té adossat a tramuntana el cos de les pallisses. Tant sols hi han tres finestres col·locades una a damunt de l'altra. L'aparell és de maçoneria de filades molt irregulars i de factura similar a les descrites a la façana anterior. La cantonada sud-oest ha estat refeta amb aparell de maons. Finalment les façanes oest i nord hi ha un nombre molt reduït d'obertures i en cal destacar l'estructura circular del forn de pa a nivell del primer pis i també alguna espitllera defensiva a la façana de ponent. En estar edificada damunt d'un desnivell del terreny natural; el primer pis de la façana sud coincideix amb la planta baixa de la façana nord. La coberta és de teula ceràmica damunt una estructura de cavalls i llates. Adossat a la banda de llevant hi han les quadres i les pallisses compostes per una estructura rectangular allargassada orientada en sentit est-oest, dividida en tres crugies i composta per grans obertures o eixides de fusta que estan sostingudes per pilars de pedra. La resta de paraments són amb estructura d'aparell de maçoneria a base de filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç de color rogenc i disposades en filades irregulars. La coberta ha estat parcialment esfondrada i tant sols es conserva la crugia oest. És d'un únic vessant i amb teula ceràmica àrab. Tot el conjunt de la casa, l'era i les pallisses està assentat damunt d'una terrassa artificial sostinguda per murs de pedra i còdols de riu mal treballats i escairats i arcs de descàrrega. Tot el conjunt recolza damunt de la roca natural.</p> | 08099-62 | Damunt de Costa Freda i sota de Pla de Solà en els plans de Castell | <p>El lloc de castell segons un pergamí de Sant Llorenç prop Bagà (ACA. monacals d'hisenda. Vol 801) esmenta que un tal Sesman i la seva muller donen al monestir de sant Llorenç, un alou que 'tenien en lo comptat de Cerdanya , en la vall de Bagà, en lo lloc dit castell'. Per tant aquest alou seria com la resta d'alous donats al monestir de sant Llorenç i propers a castell (Cercuneda, Clarà, Delapart). Joan Serra i Vilaró en el seu Llibre de les Baronies de Pinós i Mataplana esmenta la presència de tres cavalleries a Brocà (Els Vila corba, els Ça-vall, els senyors de Brocà i de Santa Eulàlia). Els Brocà i Santa Eulàlia tot i que hom els situa a la casa de 'Castell', després d'analitzar aquesta finca no hi hem pogut evidenciar cap mostra de fortificació i ni tan sols cap resta de paret que presenti un aparell medieval. Per contra a Cal Vilalta i Serradet s'han documentat elements d'estructures defensives, que junt amb la seva situació geogràfica ens fan plantejar la hipòtesi de situar el castell de Brocà en aquest lloc a més tenim un document datat de 1129 que esmenta que un dels primers senyors de Pinós (Miró Riculf ) i la seva esposa na Estefabia retornen al monestir de Sant Llorenç tot el que li havien pres entre ells el mas de Margineda (Sobirana ?), Castell, Boixeda, Cercuneda i altres situats a Brocà. La família dels Brocà, segons Serra i Vilaró era la cavalleria més propera a la vila de Bagà per la banda de sol ixent. El cavaller més antic és Ramon de Brocà datat de 1257. La filla de Ramon; Gaucelma va heretar el casal dels seus pares a Brocà on van continuar habitant-hi. La seva filla Berenguera es va casar amb el cavaller Ramon de Lluarteres i van heretar el feu de Brocà. Aquest mateix cavaller posseïa una torre de Bagà. Aquesta torre podria ser la denominada 'torre de Brocà' situada al casal dels mateixos Brocà i situada a Cal Peu Curt. Els Lluarteres no van tenir successió i van passar el seu domini al cavaller de Santa Eulàlia que van continuar amb la saga dels Brocà. Sobre aquesta família també en cal destacar la donació que en van fer al 1327 van entregar per 5 anys a un home de Bagà la torre que tenien a Bagà i dues cases annexes per fer-hi continua residència i reparar desperfectes donant a entendre que aquests cavallers habitaven a Brocà i la casa de Bagà la van haver d'arrendar. El casal dels Brocà va ser venut als barons de Pinós juntament amb altres masos de Brocà a mitjans del segle XV . Després de la pesta negre aquest mas es coneix com a castell i al cadastre de Brocà de 1756 l'esmenta juntament amb les cases de Rotllant, Companyó, Vilalta, Joanó. Cal destacar que sempre mes se la coneixerà així però després d'haver analitzat i visitat in-situ les seves restes, l'aparell constructiu i la tipologia no són anteriors als segles XIV o XV.</p> | 42.2559100,1.9020900 | 409438 | 4678774 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50960-foto-08099-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50960-foto-08099-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50960-foto-08099-62-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La denominació d'aquesta casa com a 'castell' ha fet interpretar en molts historiadors que correspon amb el castell de Brocà. De fet l'emplaçament enlairat i dominat part de la vall del Bastareny, del collet d'Eina i també de l'obaga de Gisclareny i part de la vall del Riutort, idoni per al control i vigilància per aquest tipus d'estructura defensiva. Tot i així ni l'aparell constructiu de la casa ni les restes conservades al seu voltant, ens fan pensar en l'existència d'un castell en aquest lloc. En aquest emplaçament si que hi hem evidenciat estructures defensives i de certa entitat que plantegen suposar l'existència del castell de Brocà al lloc referit. De la casa en prové 'el Gil de Castell o Gil Casas', un persona que té editat en llibres i gravacions en CD rom històries i cançons del costumari popular de les cases de Brocà. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 1772 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||
| 50961 | Caseta de Castell i cal Joanó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-castell-i-cal-joano | <p>AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XVII-XVIII | La casa de Joanó ha perdut part de la coberta i també dels forjats interiors. La caseta de castell manté la coberta en un estat deficient. | <p>Les dues construccions de Cal Joanó i de la 'caseta de castell' es situen una terrassa que hi ha sota la casa de castell. La primera està situada a l'extrem sud-est i la segona està annexionada a la mateixa casa de castell. La casa de Joanó, avui parcialment esfondrada presenta una estructura rectangular composta per una planta baixa, un primer pis i un sota teulada. La coberta ha desaparegut però s'endevina encara la seva forma de dues vessants paral·leles a la façana principal orientada a migdia. L'aparell és de maçoneria i pedra picada a les cantonades, ampits i bastiments de les obertures i també de tàpia de color vermellós a les parts superiors. L'interior al que s'accedeix per una porta oberta a la façana sud i composta per muntants de pedra i llinda de fusta, està cobert de malesa i vegetació però es pot endevinar encara part de la seva disposició amb les quadres a la planta inferior i l'habitatge al pis principal amb la cuina, la llar de foc i el forn. Sembla que es tractava d'una masoveria de Castell. La denominada caseta de castell es situat a la banda de ponent de la mateixa finca de castell adossant-se als murs que la contenen i composta per una estructura quadrangular amb aparell de maçoneria i pedra picada a les cantonades. Presenta una disposició de planta baixa i primer pis amb coberta de teulada a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. La teulada està orientada a llevant. Ambdues construccions correspondrien en les masoveries de Castell.</p> | 08099-63 | A sota de la casa de 'Castell' | <p>Les casetes de Joanó i castell ens apareixen esmentades en els documents del segle XVIII. A l'inventari de les cases de Brocà del 1856 ens apareix aquesta casa juntament amb les veïnes casa de dalt, castell, Rotllant, Clarà, Cercuneda, Cal Vilella, Sobirana... en el full solt de cal Galló les casetes de castell i de cal Joanó apareixen al cuartel Norte juntament amb Cerconeda, capella de Sant Marc i les cases de la zona de Gavarrós i Gréixer atès que al 1800 Brocà comprenia els nuclis de Gréixer, Gavarrós i Sant Llorenç (Guardiola).</p> | 42.2557500,1.9026100 | 409481 | 4678755 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50961-foto-08099-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50961-foto-08099-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50961-foto-08099-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Per l'aparell i fàbrica constructiva d'aquestes edificacions no semblen ser anteriors al segle XVI i XVII i possiblement relacionades amb masoveries de la mateixa finca de castell ja que la toponímia de 'caseta de castell' ens permet de relacionar-la en els annexos de la mateixa casa. Corresponen a construccions molt senzilles i d'arquitectura popular. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50963 | Barraques de vinya dels Camps de Dalt o Plans de Sant Marc (Pla Solà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-vinya-dels-camps-de-dalt-o-plans-de-sant-marc-pla-sola | <p>MARTÍN I VILASECA, F; PREIXENS I LLEVADOT M. (2005) .Les construccions de pedra seca a les terres de Lleida. Pagès editors. AJUNTAMENT DE BAGÀ (2005).El camí de la Serra.</p> | XVIII | Algunes barraques estan mig ensorrades. | <p>Restes de dues barraques de vinya i també d'una tercera a les zones de pla solà i plans de dalt. Es tracta de dues construccions molt simples de planta més aviat circular i oval, construïdes amb lloses de pedra seca i amb la porta d'accés en un costat coronada per una llinda de pedra i cobertes interiorment amb una cúpula també de lloses de pedra, unides en sec. Una de les barraques es trobà a l'extrem sud-est del pla de dalt i l'altre a l'extrem sud-oest prop de Pla-Solà. Aquestes construccions van relacionades amb parets de pedra seca i marges de contenció de terres i vinyes.</p> | 08099-65 | Al plans de dalt, Solà o Sant Marc molt a prop dels marges. | <p>Segons l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (983)s' esmenten algunes donacions d'alous o zones de vinya al terme de Brocà com seria el cas de Clarà, Cercuneda, Vilella, Bagà, Osormeu que ens posen en evidència la importància del seu cultiu en aquesta vall. De fet la situació orogràfica de Brocà i la seva climatologia en llocs més aviat secs i àrids fan que sigui un lloc molt apropiat per aquest tipus de cultiu més propi de les zones del Baix Berguedà, Bages i Solsonès. La toponímia de la zona 'Vinyet, vinya vella, vinyassa, solà de Clarà' ens recorda la importància aquesta antiga activitat agrícola que ens va sumada a la localització d'aquest tipus de construccions arreu del territori.</p> | 42.2589300,1.8986600 | 409160 | 4679113 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50963-foto-08099-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50963-foto-08099-65-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La construcció de pedra seca va ser molt popular a la Catalunya interior durant segles en les zones on la vinya era abundant. En el cas de Brocà aquestes barraques eren construïdes per guardar-li les eines del camp i aixoplugar els camperols en cas de tempestes i mal temps ja que sovint eren allunyades de la casa on procedien. A la vall de Brocà on la vinya va ser molt estesa gràcies a les condicions del seu clima va poder fomentar la construcció d'aquest tipus de construccions que són més pròpies de zones més càlides com ara el baix Berguedà, Bages o Solsonès. Cal tenir present que a la zona de Bagà i al lloc que es coneix com a 'la Serra' es conserven exemples de construccions molt similars. | 119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50968 | Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clara | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p. 74 i 203.CASCANTE I TORRELLA, PERE (2013). 'projecte de creació d'exposició permanent de Bagà 1440. Vida quotidinana en una vila medieval'. Ajuntament de Bagà (inèdit). SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I p. 164, 210, 254 302 i vol II . 292 AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà. VILADÉS LLORENS, R (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà. P-106-119 i 125-131.</p> | XI-XVIII | La coberta ha desaparegut quasi completament i també part dels forjats interns. Les parets nord i oest estan envaïdes per la vegetació i amenaça en desaparèixer. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de Clarà, l'era de batre el gra i les pallisses i situat al capdamunt de la serra homònima (antiga serra de serraclara damunt del Tossal de les Forques) sota la devesa de Cerconeda i delimitada pel torrent de la Picassa (antic torrent de Puigcabanill) i el de Mullapa, en un serrat que mira cap a la vila de Bagà. La casa avui en ruïnes presenta una planta rectangular allargassada orientada en sentit est-oest, de dos cossos i compostos per una planta baixa, i un primer pis cobertes amb una teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia i recolzada damunt de cavalls i llates de fusta. En la disposició de les seves obertures hi ha un clar predomini del massís respecte el buit especialment a les façanes nord i oest que són completament cegues. Per contra la façana sud i la de llevant és on es concentren la major part de les obertures i també la porta d'entrada. Aquesta obertura està composta per un arc rebaixat amb els muntants de pedra picada i coronada per un arca rebaixat de lloses de pedra disposades a sardinell i amb restes d'enlluït. Es situa a la part est. A la part central s'hi obre una arcada en arc de mig punt amb les dovelles col·locades a plec de llibre i unides amb argamassa de Calç. Finalment a la part de ponent hi ha dues arcades més grosses i realitzades amb aparell de maçoneria que corresponen amb l'entrada a les quadres. Al pis principal hi ha una finestra damunt de cadascuna de les obertures de la planta inferior i de les que la que la del mig presenta unes dimensions més grans. Les altres dues són petits finestrons de fusta que conserven encara el porticó interior. Cal destacar la presència d'alguna espitllera en aquesta planta i també de l'escopidor de la pica de l'aiguamans. La façana està aixoplugada per la barbacana i voladís de la teulada. A la façana de llevant hi ha tan sols una petita finestra corresponent al primer pis. L'aparell d'aquestes façanes és de filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i disposada en filades més aviat irregulars. Les parts superiors presenten un aparell de tàpia de color rogenc i també maçoneria i únicament són en pedra picada les cantonades i el dovellatge de les arcades. Cal destacar la presència d'unes filades amb aparell 'd'opus spicatum' a la façana est. L'interior avui dia està completament ensorrat i en podem identificar l'espai de les quadres, l'escala de pujada al primer pis situada a l'extrem est d ela casa i la sala principal amb la cuina, l'aiguamans i els fogons. La coberta ha estat esfondrada malgrat que encara conservi algunes parts senceres damunt de cavalls i llates de fusta. A la banda sud-est de la casa i amb una orientació de nord a sud hi ha les pallisses que tanquen l'espai de l'era. Tenen una planta rectangular i com la resta de pallisses analitzades estan compostes per pilars de pedra que sostenen les cobertes i les eixides de fusta. L'aparell és de maçoneria i també tapia de color vermellós. Miren cap a l'era de la casa que està pavimentada amb cairons ceràmics i també lloses. Tot el conjunt està tancat darrere un mur o baluard de pedra.</p> | 08099-70 | Al lloc de Clarà a sota de la devesa de Cerconeda | <p>La casa de Clarà és una de les cases més antigues de Brocà com la veïna de Cercuneda i Castell. El seu origen es remunta en època alt medieval. La vall de Brocà 'vallis huchranensis ' o 'bucharanensis' ja ens apareix esmentada el segle VIII quan un grup de pagesos i agricultors decidí e poblar-la. Tot i així la documentació més extensa de la vall i en concret de la casa de Clarà i serra homònima la trobem als documents del monestir de Sant Llorenç prop Bagà ( ACA vol 801 de monacals d'hisenda doc. 48) quan esmenta el nucli de Vilella (vegeu fitxa 56) també parla de les afrontacions 'ipsa wiellares, ipasa serra de Clarano, rivo Bastasinde i Bagazano'. Sens dubte la serra de Clarà faria al·lusió a la casa homònima ja que documents posteriors parlen d'un tal Joan de Clerà cònsol de la vila. En el llibre de rodaria de Bagà al delimitar el seu terme esmenta la 'costa de serra clara' entenent-se com a serra del mas homònim'damunt de las Forces fins al capdemunt de la puja de Broca, am un serradet que confronta amb el camp del Parer'. La casa de Clarà va ser donada per Galceran de Pinós i la seva muller Berenguera al comanador de Puig reig Fra Escarig el 1279, juntament amb els masos de Clerà, de Saldes i de Na Martina de Bagà. A més al llarg de l'edat mitjana són nombrosos els cognoms de Clarà que poden procedir o no d'aquest mas. Aquesta informació ens ve recollida per Mn. Ramon Viladés en el seu llibre de 'les muralles de Bagà al segle XIV' on cita un seguit de jornalers (jaume, Ponsic, Peric i Bernat de Clerà al 1357 i 1358). De Clarà es conserva un inventari del segle XIV. Sabem que la casa 'estava quasi enderrocat', A la casa hi havia 'una tina, v vexels entre bons e aus, una foladora gran e altra pocha. Item v scuts, dues arches, una gortgera, II elms, i càvech, una exada, una canada, una pala, I ast, uns esmols, , una lança, una cuyra, una fauç, una esclapa, dues balestes, ina loça, una cobertora, una ferrada, I sedaç de sedes, item I perpunt sotil, tes portes, VII treytesm, I pastera, dues taules, uns fers de foch sotuls, I scrynaç. II caps de lits, una porta, II bancs menys de petges, II popsts, un scon. Item tres arches menys de cobertores'. Aquest inventari datat de 1351 ens dona una informació molt rellevant ja que coneixem com era la casa i el sdeu mobiliari. Malgrat sigui tot en una cambra el fet d'esmentar les portes ens podria significar a les separacions dels diferents àmbits. D'inventaris de les cases a l'arxiu de Bagà en conservem altres exemples i dels que hem pogut transcriure i identificar cada objecte collocant-los en les cambres d'una casa ideal. Aquest inventari correspon a la família Dardalló d'un alberg d ela plaça de Bagà. Tal i com succeïa amb el mas de Cercuneda (vegeu fitxa 69), aquesta masia no canvia de nom a l'època moderna i sempre es mantindrà amb el nom original. Al cadastre de Brocà de 1756 l'esmenta juntament amb les altres cases de Brocà (Companyó, Vilella, Rotllant, Cercuneda) i als altres documents (inventari de 1856 i full solt de cal Galló) la situa al cuartel oeste juntament amb Galló, Rotllant, rectoria, Serradet, i les cases de Gréixer.) Va ser abandonada a mitjans del segle XX.</p> | 42.2534800,1.8842000 | 407959 | 4678523 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50968-foto-08099-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50968-foto-08099-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50968-foto-08099-70-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta masia conserva encara la disposició i els trets de les masies medievals amb una planta baixa i un primer pis amb la coberta a un sol vessant. S'endevina encara la par originària medieval de planta quadrada amb dos cossos i amb un aparell de filades de pedra alternades per fragments d'espina de peix que en delata un origen molt remot. A la planta baixa també es poden identificar obertures panys de paret més antics així com les traces d'arcs apuntats cegats a la banda nord. | 92|93|94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50973 | Rotllant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotllant | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol II p. 108, 111, 401; AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. SERRA I ROTÉS, R; CLARET, J (1983).Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció general de patrimoni cultural.</p> | XV-XVIII | Conserva part de la coberta esfondrada i amb esvorancs. Els coberts resten coberts de forma parcial. | <p>Conjunt arquitectònic de Rotllant situat damunt des plans de Rotllant a sota del nucli de Brocà i en un vessant assolellat al costat del torrent de la Picassa. El conjunt està format per la casa pairal, els coberts, les pallisses i també els edificis annexos tancats per un baluard de pedra a manera de recinte. La casa pairal correspon als exemples de les masies de tipus 'clàssic' de tres cossos i composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes, cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. La porta d'entrada es situa en aquest mateix costat formada per un arc adovellat de mig punt i amb àmplies dovelles construïdes en pedra picada, unida amb argamassa de calç i ben ajustades. La clau de l'arc ha estat alterada per la conversió de la finestra del primer pis en porta o balconera. Té un esplandit intern coronat per un arc rebaixat amb les pedres disposades a sardinell i restes de les pollegueres. A banda i banda de la porta hi ha dues petites finestres o espitlleres amb els muntants i llinda de pedra picada i esplandit interior. Damunt de la porta hi ha una finestra allindada en pedra que ha estat reconvertida en porta i al costat de ponent hi ha una finestra de mides més petites i també amb fàbrica de pedra. A la planta segona hi ha dos armaris de paret buidats al gruix del mur. L'aparell de la façana és de maçoneria i filades de pedra ben treballades i escairades disposades en filades regulars i unides amb argamassa de calç. Les cantonades, bastiments i arcades són en pedra picada i les parts superiors són amb obra de tapia i entramat de fusta. Aquesta façana ha estat molt alterada ja que posteriorment se li va afegir un cos a migdia realitzat amb eixides i balcons de fusta i sostinguts per pilars de pedra que suportaven també la coberta. Aquest cos es manté de forma parcial ja que si bé encara es conserven els pilars i la teulada, ha perdut les divisions i forjats interiors. A l'extrem sud-est hi ha un volum prismàtic al que s'hi adossen les eixides de fusta i compost per una planta baixa i dos pisos amb obertures adintellades i aparell de pedra picada, avui cegades. La seva fàbrica constructiva es molt similar a la façana principal interpretant-lo d'un mateix horitzó cronològic. La façana de llevant és la que mira a l'era principal i presenta un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa s'hi obren tres petites obertures rectangulars amb els bastiments de pedra picada que coincideixen a la planta principal amb tres obertures de diferent mida i de les que en cal destacar la del mig amb fàbrica de pedra. La resta són amb els bastiments i llinda de fusta i maó. Damunt seu i coincidint amb la segona planta hi ha tres finestres més de diferent mida i finalment a les golfes hi ha dues obertures rectangulars bessones i també els orificis dels colomars. Aquesta façana està protagonitzada pel pinyó de la coberta rematat per un ràfec de tres filades de maó pla i teula girada. L'aparell és de maçoneria i tapia de color rogenc a les parts superiors i filades de pedra disposades de forma aleatòria i unides amb argamassa de calç. Conserva traces d'haver estat revestida per un enlluït de calç. S'hi evidencien els diferents nivells de la teulada i un mateix aparell constructiu en tota la seva part inferior. La façana nord hi ha un predomini del massís respecte el buit destacant-ne dues obertures al primer pis, una de les quals, conserva una notable reixa de forja amb els espàrrecs simulant pinyes i de factura similar a les de la rectoria vella de Bagà. L'aparell està revestit per una capa d'heura però és molt similar a la resta de façanes descrites excepte la part de ponent que és molt diferent ja que correspon amb una part afegida en posterioritat i destinada al forn de pa. La darrera façana està orientada a ponent i té una distribució irregular de les obertures a diferent alçada.</p> | 08099-75 | Casa de Rotllant situada damunt dels Plans de Rotllant. | <p>La casa de Rotllant va correspondre a una de les cases més grans del terme de Brocà. Ens és molt dificil identificar l'origen d'aquesta ja que no apareix esmentada amb aquest nom en els documents de Sant Llorenç prop Bagà ni tampoc en els documents medievals de les baronies de Pinós. El cognom Rotllant surt a l'edat mitjana en els documents del cenobi de Sant Llorenç nombrant alguns dels priors i monjos cambrers que tenia però és sobretot a l'època moderna quan s'utilitza amb més freqüència. En jun fogatge del 1533 apareixen com a vassalls dels Pinós i all 1718 hi ha esment d'un tal Esteve Rotllant, regidor de la vila de Bagà que protagonitza diversos fets relacionats amb les baronies i al 1756 Josep Rotllant, serrador de la vila de Bagà se li encarregaren les fustes de l'altar de Santa Teresa del Santuari de Paller o dels Banyadors. És possible que aquest mas es denominés d'una altre manera. La presència d'elements amb certa entitat (torre adossada l'extrem sud-oest, porta adovellada, escala de pedra i reixes de forja) denoten un aspecte 'senyorial' a l'edifici i no es descarta que correspongués a alguna de les cavalleries esmentades a les fitxes 52 o 57 i pertanyents als senyors de Brocà o als Santa Eulàlia. Al cadastre de 1759 i conservat a l'arxiu municipal de Guardiola mostra la gran quantitat que terres que posseïn els Rotllant tant a Brocà com a Gavarrós. A l'inventari de les cases de Brocà i conservat a l'arxiu comarcal del Berguedà esmenta la casa de Rotllant a la partida de Brocà juntament amb les altres de Clarà, Companyó, Vilella, cal Blau, Hostalnou. Finalment al document solt de cal Galló Rotllant surt al 'cuartel oeste' juntament amb Serradet, la rectoria, Galló, Clarà i les cases de la partida de Gréixer. Va ser abandonada no fa masses anys i des de llavors s'empra com a explotació agrícola i ramadera.</p> | 42.2502200,1.8867400 | 408164 | 4678158 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50973-foto-08099-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50973-foto-08099-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50973-foto-08099-75-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un notable edifici que té una gran quantitat de cossos i afegits fruit de l'evolució del temps i dels continus usos que ha tingut. Amb tot es pot endevinar l'estructura originària de la casa que dataria del segle XVI, aproximadament amb una estructura rectangular de tres crugies amb una torre defensiva adossada a l'extrem sud-est que amb les reformes posteriors va quedar escapçada i embeguda pels cossos i annexes posteriors. Aquesta estructura tindria certes similituds amb la masia del 'Rourell' de la Quar (Berguedà), o la cortada dels Llucs de Merlès. | 94|95|119|93 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50991 | Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frare-2 | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004) 'La pagesia i l'època preindustrial' a Erol. Suplement 3. p.14. FIGOLS COMPANY, CARLES (2016). Antics hostals del camí ral. GALÍ FERRÉ, DAVID (2008). 'Hora et labora a l'entorn del monestir, els eremitoris, les estructures hidràuliques i l'hostal el Frare'. Erol. P.21-24. AHB. Registre de les hipotecas 1840 i 1841. AHB. Manuals notarials 1843, 1855, 1859 i 1870.</p> | XVI-XX | Les parts que miren al penya-segat estan en un estat de conservació més deficient amb part de les voltes esfondrades i en estat ruïnós. | <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic denominat 'Cal Frare' que inclou les restes d'un antic molí fariner, les restes de l'antiga ferreria de ca l'escriu i la fàbrica d'embotits. Tot aquest conjunt està situat al marge dret del Bastareny en una zona molt propera al riu. Tot el conjunt presenta una planta quadrangular irregular allargassada amb una orientació est-oest i al voltant d'un pati obert a la part nord on també hi ha altres estructures annexes en un estat ruïnós. Les estructures de la banda sud i est tenen la mateixa homogeneïtat constructiva i estan compostes per una planta baixa, dos pisos i golfes cobertes amb teula ceràmica a un sol vessant. La façana principal mira damunt de la carretera de Guardiola a Bagà. Aquest façana està completament revestida per un estucat de color rosat i esta composta per 4 obertures a la planta baixa que es corresponent amb balconeres del pis principal i petites finestres rectangulars a la planta de les golfes amb un òcul central. La coberta està rematada per un ràfec amb voladís. La façana que mira damunt del riu té dues parts ben diferenciades. La més propera a la carretera resulta ser una continuació de la façana principal amb un semi soterrani que amaga restes més antigues i una notable tribuna coberta amb teulada piramidal i vidrieres de fusta amb vidres de colors emmarcades per pilastres d'orde toscà al pis principal. L'altre part i situada més a l'oest correspon amb una construcció molt unitària a nivell constructiu amb un clar predomini del buit sobre el massís i amb sèries de 5 portes alternades per 6 finestres a cada pis. Aquesta part que coincideix amb els assecadors de la fàbrica d'embotits, està revestida per un estucat de color marró clar i amaga restes més antigues en els seus paraments. Ambdues ales miren a l'esmentat pati de la part posterior amb arcades construïdes en maó a la planta baixa. Finalment i tancant el pati per la part oest i molt prop del penya segat de Sant Llorenç, hi ha un cos rectangular de planta baixa orientat en sentit nord-sud i cobert amb volta de canó de llunetes de tipus encofrat i amb aparell de maçoneria. Una estructura similar existiria tancant el pati per la banda de tramuntana ja que encara s'endevinen les arrencades de la volta de canó de característiques similars a l'ala descrita i que formen part d'una altre construcció i que va desaparèixer amb les inundacions de 1982. Al seu interior s'hi pot accedir per dos llocs diferents; un des de la façana de la carretera de Guardiola a Bagà i l'altra des de la planta semi soterrani que mira al riu. El primer d'ells condueix a l'antiga botiga i obrador d'embotits que es situa a continuació del primer i que encara conserva part del mobiliari i eines per a la seva elaboració. El segon condueix en us espai semi soterrat cobert amb arcs de maó pla i sostre d'embigat, avui substituït per encofrats de formigó. En un costat hi ha l'escala de pedra que hauria connectat amb la resta de plantes. Conserva el revestiment originari amb pintures a plantilla en color verd i motius florals. L'escala és de forja amb barrots de secció circular i el passamà pla. Les plantes superiors corresponien amb els àmbits dels assecadors dels embotits i també a habitatge. Els assecadors ocupen bona part de l'ala est del pati i estan formats per tres nivells sobreposats amb els terres formats per fustes separades per deixar un espai com a càmera d'aire i facilitar la ventilació. Tots aquests sostres estan sostinguts per encavallades de fusta i la comunicació es practica mitjançant escales també de fusta. La coberta és sostinguda per unes grans encavallades sostingudes per pilastres encastades a cadascuna de les parets. El conjunt es manté en bons estat de conservació. Pel que fa a l'habitatge esta molt transformat per utilitzacions posteriors amb les finestres d'alumini, les parets enguixades i els terres de rajola hidràulica.</p> | 08099-93 | Sota el monestir de Sant Llorenç i al costat del Bastareny. | <p>Les referències documentals més antigues sobre l'indret esmentat, conegut aleshores com a mas de Sant Miquel, es remuntarien el 1585 quant un tal Baltasar Montmany, abat de Sant Llorenç l'estableix a Joan Salmurri, sastre de la vila de Bagà. Posteriorment i el 1654 el mas passa a mans de Josep Ferrussola, notari de Bagà on obté el dret per instal·lar-hi una taverna o hostal de la Batllia general de Catalunya. Aquest hostal seria denominat amb el topònim de Cal Frare. 'Joseph Ferrussola notari real de la vila de Bagà, bisbat de Solsona, ha molt temps que te en virtut de establiment fet per lo prior de Sant Llorens prop Bagà com a Sr Jurisdiccional del terme de Sant Llorens y Sardanyola la facultat de tenir hostal privative ad alios en tot aquell districte de terra compres des del torrent dit del Reboll fins a la casa de Guardiola del dit lloch de Sant Llorens'. La casa de Cal Guardiola seria la finca del 'Collet'. La família dels Ferrussola el van posseïr fins el 1752. En aquesta data un tal Francesc Amills va rebre la potestat i permís del monestir de Sant Llorenç prop Bagà 'lo dret y facultat de tenir hostal, taverna, fleca y carnisseria en la dita casa per ell construida'. Aquest hostal de seguida es deuria fer petit i va caldre ampliar-lo amb noves dependències tal i com s'esmenta en un document de 1868 amb el nom de 'Hostal Nou'. La família Amills el va posseir fins el 1883 on va haver d'hipotecar la finca i vendre-la a Esteve Noguera i Forgas, un reconegut fabricant d'embotits de Barcelona i que el va reconvertir en fabrica d'embotits'...va comprar Cal Frare a parts iguals, pel preu de 37.333 pessetes i 32 cèntims, i va convertir l'edifici en un obrador d'embotits, amb la zona de matança als baixos, manipulació i elaboració al primer pis i assecadors a la part superior. El producte de la Casa Noguera, fundada el 1870 i encara en activitat, que havia tingut botiga al número 9 de la plaça Nova de Barcelona'. El fabricant Esteve Noguera va ampliar l'hostal convertint-lo en un gran edifici. C.A Torres al 1905 el descriu en el seu llibre del 'Pirineu Català' i el defineix de la següent manera.' del grandiós Hostal Nou o del Frare, situat a la bifurcació del camí de Berga a La Pobla y a Bagá. L'hostalera va confirmar-nos que seguiem bé el camí y agafàrem el de Bagá.'. La fàbrica i l'hostal van funcionar fins el 1950 on després de diversos intents la família Noguera va decidir de vendre-ho l'any 2000. Actualment s'empra com a magatzem i l'edifici de l'hostal i antiga fàbrica d'embotits esta completament abandonat '.</p> | 42.2364300,1.8753800 | 407207 | 4676640 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50991-foto-08099-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50991-foto-08099-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50991-foto-08099-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Eclecticisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Malgrat que el conjunt arquitectònic tingui una aparença uniforme dels darrers moments d'utilització, encara conserva alguns paraments, restes d'arcades i voltes de pedra que corresponen a moments anteriors i que mereixen ser estudiats | 98|102|119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50993 | Reboll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reboll | <p>CASAS i SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i l'època pre industrial' a Erol Suplement. 3. CASCANTE I TORRELLA, PERE (2016). Breu referència al nucli de Terradelles. Inèdit. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana, investigació als seus arxius. LLibre III. Centre d'estudis baganesos. VILADÉS LLORENS, RAMON (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV-XVIII | Algunes de les edificacions han estat restaurades per a segona residència però encara n'hi ha una que està pendent de remodelació amb la coberta que li manquen algunes teules i les parets amb alguns despreniments. | <p>Conjunt arquitectònic que continua al veí terme municipal de Bagà amb les cases de 'Cal Llibori' i 'Cal Secundino' i compost per sis cases de reduïdes dimensions a la riba dreta del riu Bastareny, al costat de l'antic pont de Tarradellas, dit de Sant Llorenç o de les dues sòrors i davant de l'esmentat nucli de Tarradellas. D'aquestes sis edificacions; tres d'elles que corresponen a la casa i coberts de 'Ventaiola' estan molt reformades pels usos de residència i casa de pagès. En canvi les tres restants mantenen unes notables característiques arquitectòniques. Es tracta de tres petites edificacions situades a la dreta del torrent de Reboll que separa els termes municipals de Guardiola i Bagà que mantenen la mateixa tipologia i composició a partir d'estructures rectangulars compostes per una planta baixa, un primer pis i golfes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a llevant. Les portes d'entrada es situen a la planta baixa i estan coronades per llindes de fusta. Les finestres es situen al primer pis i són de petites dimensions amb els brancals i llinda també de fusta. Les parets són de maçoneria de còdols de riu, units amb argamassa de calç a la planta baixa i estructura de tapia de color vermellós amb les cantonades de pedra als pisos superiors. Algunes d'elles hi tenen adossades a llevant, unes eixides amb balcons de barana de fusta sostingudes per pilars de pedra que els hi donen un aspecte molt característic. No hem pogut accedir als seus interiors ja que corresponen a segones residències.</p> | 08099-95 | Al lloc de Reboll al costat del Bastareny | <p>La història del nucli de Reboll va estretament lligada i vinculada amb els veïns barris de Tarradellas i del pont de Sant Llorenç situats al terme municipal de Bagà. La referència més antiga sobre aquest barri la tenim esmentada en les documents del monestir de sant Llorenç (ACA. Monacals. Bagà) quant al 1278 s'esmenta l'abat Berenguer II tenia certes disputes amb la parròquia de Sant Esteve de Bagà pels masos i terres de Vilella, reboll, Paller i Santes Creus. També trobem notícies indirectes del barri quan el 1324 fan acte de presència amb l'abat de Sant Llorenç un tal Pere Teixidor de Reboll i Ramon de Reboll per la confirmació d'uns impostos procedents d'un mas del monestir. El barri de Reboll ens és documentat en el moment que es fixa el terme de Bagà esmentant les seves afrontacions ' casa de Reboll i de aquí al pont de las dues sorts'. Posteriorment les notícies ens aniran estretament lligades amb el nucli de Tarradellas ,el pont de Sant Llorenç i també amb la construcció de les muralles de Bagà. Sobre aquestes darreres ens cal esmentar l'esment sobre unes obres de fortificació. 'Item fo acort general que aportas hom les tapieres lo disapte apres en les planes de reboll per fer arqueres, los quals porta lo mul d'en Bernat Auger ab les balestes de la vila, dona li de port'. La raó d'aquestes obres era la lluita dels homes de la baronia i la sots vegueria de Berga per que s'havien violat els usatges de Barcelona. El fet que es fortifiqués aquesta zona era la situació estratègica al voltant del pont de Sant Llorenç (pont de Terradelles), indret de pas i d'imposició d'impostos i escenari de lluites i atacs per assolir el control. A més a més s'hi té documentada la 'Torre d'en Pinosa' possible torre vella de Cal Frare i localitzada al barri de Tarradellas. Altres referències a Reboll es trobaríem en les persones que intervingueren en els jornals de construcció de les muralles de Bagà el 1358.</p> | 42.2384400,1.8736400 | 407066 | 4676865 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50993-foto-08099-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50993-foto-08099-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50993-foto-08099-95-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest conjunt arquitectònic manté en bon estat l'estructura arquitectònica de les cases de l'època baix medieval i moderna de la zona. La seva distribució és molt similar a les veïnes cases del 'Vilar', Cavallera, caseta del Pontarró i del nucli de Bagà. | 94|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50995 | Molins de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molins-de-sant-llorenc | <p>BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona. CASCANTE TORRELLA, PERE (2012). Estudi històric i arquitectònic de l'edifici industrial de la Baganense de Bagà. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic. Local. GALÍ FERRÉ, DAVID (2008). 'Hora et labora a l'entorn del monestir, els eremitoris, les estructures hidràuliques i l'hostal el Frare'. Erol. Suplement p.21-24. DDAA (2003). Memòria de les excavacions arqueològiques realitzades al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes 2001-2003. Diputració de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Barcelona. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona. P.455-484</p> | XIII-XV | Malgrat que el 2002 i 2008 van ser estudiats i documentats per SPAL, actualment estan en un estat ruïnós ja que estan coberts de vegetació i runa. A l'interior del monestir s'exposa una maqueta que il·lustra el funcionament d'aquests molins | <p>Conjunt arquitectònic compost per les restes de tres antics molins fariners disposats en diferents nivells i sota el peny-segat on s'alça el monestir de Sant Llorenç. El primer molí es situa immediatament a sota de la terrassa on s'alça el cenobi i on existeix a la part de tramuntana, les restes d'una bassa de planta oval, construïda amb murs de pedra de poca alçada, unida amb argamassa de calç i disposat en filades més aviat regulars. Aquesta bassa segons David Galí (GALÍ F. D 2008:21) es deuria omplir amb l'aigua de la pluja i també amb l'aigua subterrània que s'hi escolava. Uns pocs metres per sota d'aquesta bassa existeix una estructura quadrangular, construïda amb aparell de maçoneria i cobert amb volta de canó. Presenta una acumulació abundant de concrecions calcàries i recolza sobre la roca natural, retallada en forma circular per encastar-hi algun tipus de rodet que feia moure el molí. Seguint uns vint metres per sota d'aquest element que s'ha descrit hi ha una fondalada excavada al terreny natural en forma oval que hauria correspost amb una segona bassa d'un altre molí amb un cup o pou circular i l'edifici del casal moliner situat sota seu. Aquesta estructura de planta rectangular i orientada en sentit est-oest està cobert amb volta de canó amb les dovelles disposades a plec de llibre i unides amb argamassa de calç. Presenta els indicis d'una obertura paredada coberta en arc rebaixat i les dovelles col·locades a sardinell a la part de ponent i un orifici o trapa rectangular a la volta. Sembla que corresponia amb el casal moliner d'un segon molí. Hom suposa que el tercer molí seria a Cal Frare.</p> | 08099-97 | Al penya-segat de sota el monestir de Sant Llorenç i al costat de L'antic camí ral | <p>Una vegada estudiats i analitzats pels tècnics de SPAL (Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona) David Galí en va fer una hipòtesi a partir de les suposicions de Jordi Bolòs i Masclans en el seu llibre dels molins fariners. Malgrat no en tinguem cap mena de documentació que ens parli d'aquestes estructures; a partir de les dades obtingudes en la intervenció arqueològica del 2002 a la bassa de dalt; sabem que al segle XVIII ja estava fora d'ús ja que es va utilitzar part del seu mur de contenció per construir un forn de teules per cobrir la façana de ponent. Per tant aquesta dada ens donaria a entendre que en aquest moment ja estava abandonat i que l'espai s'utilitzava per altres funcions i també com a hort de conreu. Galí també ens afirma que l'origen dels molins és a cavall del segle XIV i XV ja que la tècnica constructiva del segon molí (amb fragments de teula i maó als junts de les pedres) no és anterior al segle XIV. A més en els primers moments, el cenobi tenia una gran quantitat de molins repartits per territori ja que els documents del 1031 n'hi esmenten més d'una vintena. Amb la creació de la baronia de Pinós i l'establiment de la vila de Bagà el 1234 com a capital de les baronies provocà que aquests nous senyors adquirissin nous terrenys i també molins pertanyents a l'antic monestir de Sant Llorenç , que lentament va entrar en un procés de declivi. Aquest fet deuria ser el desencadenant a construir els molins esmentats molt a prop de l'abadia i de caràcter autosuficient. El terratrèmol de 1428 va acabar amb la destrucció i abandonament de l'antic cenobi.</p> | 42.2360500,1.8751100 | 407184 | 4676598 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50995-foto-08099-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50995-foto-08099-97-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes estructures van ser estudiades pel Servei del Patrimoni Arquietctònic de la Diputació el 2002 i 2008 arran de les obres d'intervenció arqueològica i de restauració del monestir. S'interpreta que corresponia ambun circuit hidràilic tancat que s'alimentava per aigua provient de l'eqüifer subterrani de sota el monestir i també de la pluja. Ambdós elements omplirien la bassa documentada a la part de ponent la qual estaria en part excavada al terreny natural i continguda per murs de pedra, units amb argamassa de calç amb revestiment hidràulic a la part interna i amb una forma oval. L'aigua acumulada en aquesta bassa i seguint els exemples més característics dels molins del 'tipus A' segons Bolós i Nuet per mitjà d'un rec que deuria ser de fusta feia funcionar el primer molí que es situava immediatament a sota seu. El funcionament d'aquest primer molí, i possiblement de cronologia més antiga per l'aparell constructiu i sistema de funcionament, seria molt rudimentari i seguint els exemples dels molins pirinencs localitzats al Pirineu Català (Andorra, Valls d'Aneu). L'aigua del canal sortiria a pressió i faria moure el rodet (roda horitzontal amb unes pales que s'accionarien per l'acció de l'aigua). Aquest element aniria connectat a l'eix o arbre vertical faria accionar les moles de pedra de la part superior i de les que mitjançant el frec moldria el gra per a l'obtenció de la farina. L'aigua sobrant circularia mitjançant un canal de fusta o excavat a la rica natural fins a omplir una segona bassa situada uns 20 metres més avall. Aquesta segona bassa tindria en el seu extrem sud i seguint els exemples clàssics dels molins del tipus C segons Bolós, un cup o pou circular per on cauria l'aigua i faria moure els rodets i les moles d'un segon molí situat a sota seu i del que encara es conserva l'obrador. L'absència de concrecions calcàries a la construcció conservada, ens fa suposar que el carcavà seria a sota seu, en una cota soterrada i que el que ens és visible correspondria amb la sala de les moles. Finalment existiria un hipòtesit tercer molí a l'indret de cal Frare que fincionaria amb el mateix sistema que aquest segon i finalment abocaria l'aigua al Bastereny. Es tracta d'un sistema excepcional i únic de molins situats en cadena i bastits mitjançant l'aigua d'un eqüífer enlloc d'un riu. | 85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50996 | Eremitoris de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eremitoris-de-sant-llorenc | <p>GALÍ FERRÉ, DAVID (2008). 'Hora et labora a l'entorn del monestir, els eremitoris, les estructures hidràuliques i l'hostal el Frare'. Erol. p.21-24LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).: Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. López Mullor, A.; Caixal, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Vila Carabassa, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitrectònic Local de la Diputació de Barcelona.</p> | VIII-IX | Estan coberts de vegetació. Caldria desbrossar-los, netejar-los, habilitar-ne un accés més còmode i obrir-los al públic per correspondre a espais insòlits, poc comuns i lligats amb el monestir de Sant Llorenç. | <p>Malgrat que Manuel Riu enumeri fins a vuit coves o ermitoris al penya-segat de Sant Llorenç prop Bagà, actualment només en podem identificar-ne dos d'ells accessibles des dels horts de sota del monestir i també de la part alta de la cinglera. Es tracta de dues cavitats naturals obertes a la pedra tosca i, aprofitades per a l'ocupació humana com a lloc de retir i espiritualitat. Estan a escassos metres l'un de l'altre i hi tenen algunes estructures construïdes. La primera d'elles es situa a l'extrem de més a migdia. Presenta un accés estret i amb un pendent pronunciat. L'interior és de reduïdes dimensions amb unes escales excavades a la roca natural i amb una fornícula tallada a la roca per col·locar-hi algun objecte de devoció cristiana. L'altre eremitori i situat més a tramuntana prop del camí ral i dels molins hi té excavades, unes cavitats quadrades i circulars buidades a la roca amb funcions de colomar i està tancat per un mur de maçoneria on hi ha obertes unes espitlleres amb els muntants de pedra tosca. Aquesta segona estructura es conserva en més bon estat, malgrat sigui més petita. A prop d'aquestes estructures s'endevinen algunes balmes mig colgades de terra i runa que mostren traces d'haver estat ocupades.</p> | 08099-98 | A la part superior del penya-segat que hi ha sota del Monestir. | <p>Extret de David Galí. L'eremitisme com a moviment religiós que defenia la vida solitària, dedicada al culte i a la meditació, va sorgir a l'Alt Egipte en el decurs del segle III i va estendre's per l'occident durant el segle IV gràcies a la propagació que en va fer Atanasi d'Alexandria i Basili de Cesarea. A la península ibèrica aquest moviment es va estendre entre els segles IV i V ja que el concili de Toledo ja en fa referència. El primer cas conegut d'eremitisme a la península ibèrica el trobaríem a la necròpoli d'Ercavica a Cuenca i dataria del segle V. Al principat català els eremitoris més antics els trobem a Martorell i a la muntanya de Montserrat. Datarien de mitjans del segle VIII. D'aquest moment i fins a mitjans del segle X coincidint amb la implantació de la marca hispànica hi va haver un gran nombre de comunitats eremites caracteritzades totes elles per llocs insòlits, aïllats i mig amagats ja que l'objectiu era el de fonamentar la pregària, el retir i la solitud. Moltes d'aquestes comunitats donaren origen a molts dels cenobis coneguts. Al Berguedà en tenim alguns exemples ben palesos a Serrateix, a Sant marc de Cal Bassacs, a Sant Salvador de la Vedella i en aquest cas a Sant Llorenç prop Bagà. Es té un cas conegut a Gréixer i del que Manel Riu en va fer al·lusió en un article però també els trobem a grans monestirs com Sant Pere de Rodes, Sant Miquel de Cuixa, Sant Martí del Canigó A Sant Llorenç prop Bagà la referència més antiga del monestir i datada del 898 'ad domum Sancti Laurenti quid est in valle Vuzuranense ad abbato Senaldo et fratres'. Aquesta referència esmenta ja l'existència d'un monestir a Sant Llorenç. Els treballs arqueològics pràcticats a l'hort de migdia o hort dels masovers van localitzar una estructura o petita basílica amb la seva necròpoli datada de mitjans del segle VIII o IX vinculada en aquest establiment religiós. Hom creu que amb la construcció de les primeres dependències del cenobi benedictí situat prop del penya-segat (aula de llevant datada del segle X) aquestes coves haurien funcionat com a lloc de retir d'alguns monjos que buscaven fer una vida més ermitana (retirs quaresmals, penitència). Suposem que es deurien mantenir en ús fins al terratrèmol de 1428. segles IV i V −al concili de Toledo de l'any 400 ja s'hi va fer referència−, i un dels primers exemples d'eremitori hispànic, el de la necròpolis d'Ercavica (Cañaveruelas, Cuenca), data d'aquesta mateixa època, el segle V.</p> | 42.2348200,1.8756600 | 407227 | 4676460 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50996-foto-08099-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50996-foto-08099-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50996-foto-08099-98-3.jpg | Física | Pre-romànic|Visigot | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquests ermitoris serien les restes més antigues de l'antic cenobi de Sant Llorenç que donarien lloc a la gran abadia de Sant Llorenç que s'edificà damunt seu. | 91|87 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50998 | Església del monestir de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-monestir-de-sant-llorenc | <p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12. BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88. LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484.</p> | IX-XXI | Perfectament restaurada, dignificada i amb un servei de visites guiades a banda d'oferir diversos actes culturals | <p>Conjunt arquitectònic compost per l'església monàstica amb el sota tribuna o cripta, les restes del claustre i de les dependències monacals i les restes arqueològiques del cementiri dels monjos i d'altres estructures monàstiques situades al pla de Sant Llorenç al costat de la font homònima i en un altiplà a la dreta del Bastareny dominant les poblacions de Guardiola i també de Bagà. De la basílica original de Sant Llorenç, consagrada l'any 983, només resten dempeus fins a una altura considerable els murs de la meitat occidental, que ha continuat tenint la funció de temple fins als nostres dies. A la banda oriental, les excavacions realitzades pel Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona han anat posant al descobert les ruïnes de l'altra meitat de l'antic edifici. Tant a la paret de migdia com a la part baixa de la de tramuntana hi ha pilastres que al costat sud romanen amagades darrera dels contraforts. S'ha de remarcar que a ponent de l'edifici, hi ha les ruïnes de la capçalera. Consisteixen en dues absidioles d'estil romànic, arrasades un xic més amunt de la banqueta ornamental, una de les quals, la de migdia, encara presenta l'arrencament de les lesenes. A la façana sud té tres contraforts i a tramuntana hi ha una altra porta . A ponent hi ha un quart accés. Totes aquestes portes són molt similars, acabades en arc de mig punt i amb timpà recolzat sobre una llinda. Tanmateix, la que havia estat entrada principal de l'església es troba completament arrasada. L'edifici utilitzat fins el 1984 com a església era molt més petit que el temple medieval primitiu i s'hi accedia per ponent per una porta oberta al 17gi amb una aparell de carreuons, tallats i col·locats desigualment, segons els trams i altres amb aparell de maçoneria. Abans dels treballs de restauració, l'interior del temple actual s'articulava en dos pisos de tres naus cadascun. La planta alta s'utilitzava per al culte, i la inferior rebia el nom de cripta. L'accés a aquest darrer nivell es realitzava mitjançant la porta central de la façana sud, a la qual s'arribava després de baixar quatre graons. Tots aquests àmbits estaven coberts amb volta de canó del tipus encofrat i van ser desmuntades en la restauració de 1982-1988 i es van recuperar les dimensions i les estructures medievals. L'aula central, que correspon a la part baixa de la tribuna, es disposa en tres crugies coronades per sengles voltes d'aresta, les quals recolzen en arcs laterals de mig punt, força rabassudes i no exactament centrades amb les cobertes. Aquests elements inclouen a l'interior arcs torals que ajuden a sostenir el pes de les voltes. Les parets exteriors de la tribuna, que donen a les naus laterals, presenten semi columnes col·locades no gaire simètricament en relació a les pilastres de dins, però sí força ben acarades a uns altres elements de mida i forma iguals, integrats en les parets laterals de la fàbrica. El sobre tribuna correspondria amb l'àmbit que s'emprava com a església i està cobert amb una volta de canó apuntada i reforçada per dos arcs faixons. La nau nord difereix de les altres dues per tenir cobertes per aresta d'estructura clàssica. El tancament occidental de les nau col·laterals hi ha sengles arcs de mig punt, tapiats, la llum dels quals gairebé coincideix amb l'amplària de la nau i que, en el seu moment, havien estat les embocadures de les absidioles occidentals. L'església està il·luminada al mur sud per tres finestres de doble esqueixada i arc de mig punt situades a una bona alçada.S'ha de remarcar que, a ponent de l'edifici, hi ha les ruïnes de la capçalera. Durant les obres de restauració de l'any 2004-2008 es van recuperar part dels volums originaris de l'església amb materials i composicions completament diferents per marcar la diferenciació de les diferents fases cronològiques del conjunt monumental.</p> | 08099-100 | Al lloc de Sant Llorenç al costat de la font | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent imporants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Greixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consgaració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada. Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratremols de 1426 i 1428 acabà amb una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2351500,1.8751200 | 407183 | 4676498 | 2008 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50998-foto-08099-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50998-foto-08099-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50998-foto-08099-100-3.jpg | Física | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Restauració dAntoni Gonzàlez Moreno i equip tècnic de SPAL | La concepció original de la planta d'aquesta església està emparentada amb el tipus de gran basílica carolíngia : edifici de tres naus i planta rectangular amb coberta de lloses sostinguda per una armadura de fusta que descansava sobre columnes centrals. En el cas de Sant Llorenç, l'occidentalització del santuari va fer que l'obertura de la porta principal s'efectués al bell mig de la façana de llevant. Al llarg del darrer terç del segle X es va construir un temple de grans dimensions, de planta rectangular, 33 metres de llargària per 18 metres d'amplària, seguint la tradició de les basíliques clàssiques. Aquest edifici, consagrat el 983, i potser enllestit del tot als primers anys del segle XI, estava interiorment subdividit en tres naus, la major de doble amplada que les col·laterals, que distribuïen l'espai mitjançant columnates. Suposem que la coberta, bastant més baixa que l'actual, era de lloses, sostinguda per encavallades de fusta, que descansaven en les columnes centrals i en unes semi columnes solidàries de la fàbrica que encara es poden veure a les parets laterals de l'església i a les dues testeres. D'aquests elements de càrrega, eliminats a la meitat occidental del temple amb motiu de la construcció, el segle XII, de la tribuna, només n'hem trobat un de molt arrasat al costat de llevant de l'església. De tota manera, la solidesa i la dimensió de les semi columnes que perviuen a l'interior de les façanes de ponent i de llevant, permeten imaginar la magnitud de l'espai intern de la basílica. Les tres naus devien presentar una alçada molt similar, aixoplugades per una única coberta de dues vessants, Es tracta d'un model molt característic d'estructura basilical, que es generalitza a partir de finals del segle X a imitació de l'església de Sant Pere de Cuny. . D'altra banda, la porta principal de l'església s'obria al bell mig de la façana de llevant. L'occidentalització del santuari no pot atribuir-se només a motivacions topogràfiques concretes de l'indret geogràfic o als trets singulars de la tipologia de l'edifici, sinó que sovint respon a la voluntat dels constructors. En aquest cas són evidents les influències de l'arquitectura carolíngia, en la qual, seguint l'orientació de l'església del Sant Sepulcre de Jerusalem o de la basílica de Sant Pere de Roma, alguns temples bastien els seus santuaris a ponent. Aquesta tradició d'occidentalitzar la capçalera del temple és fruit de l'afany de la classe dirigent carolíngia d'imitar els models arquitectònics de la Roma de Constantí, i va comportar que algunes esglésies alcessin les capçaleres a ponent, a imatge de les grans basíliques romanes del segle IV.A part de la porta principal, hi havia altres accessos secundaris, tots molt similars, distribuïts tres a la façana de migdia i dos més a tramuntana. De les cinc portes laterals, tres es conserven en molt bon estat, mentre que les altres dues, tant la situada més a ponent de la façana septentrional com la que ocupa el terç de llevant del parament meridional, han patit directament les transformacions estructurals efectuades al llarg dels segles i han perdut l'arc de descàrrega i la llinda. La tipologia de les portes descrites s'adiu perfectament amb la cronologia atribuïda a la construcció de la basílica, cap al darrer terç del segle X. La construcció de la nova basílica va comportar l'abandonament de la capella de la fase anterior i el desplaçament del lloc considerat com a terra sagrada per a la inhumació dels monjos i de les persones que depenien de la comunitat. En un moment no gaire allunyat de les es va afegir un pòrtic a la façana de llevant de l'església. | 91|92|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50999 | Claustre i dependències monàstiques de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claustre-i-dependencies-monastiques-de-sant-llorenc | <p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12. BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88. LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484</p> | X-XIV | Perfectament restaurats i integrats en el nou edifici bastit per SPAL entre el 2004 i 2008. El claustre es conservava de manera parcial i es va marcar el seu antic perímetre així com també es va procedir a la seva cobertura amb una teulada d'acer galvanitzat, flotant. | <p>A migdia de la basílica, el terreny presenta un desnivell a l'altura del segon contrafort. Està assenyalat per un mur de contenció fet de carreus units amb morter de calç i d'una alçària mitjana propera als 3 m. Aquesta paret delimita una terrassa superior que, tot fent una suau pendent, arriba a la cota de les absidioles i la capçalera carrada, i una d'inferior on hi ha un conjunt de dependències monacals que arriben gairebé a tocar dels penya-segats que delimiten el conjunt monàstic pel cantó de llevant. A tramuntana, en canvi, el desnivell es salva amb un pendent, que unifica la cota de la porta d'entrada amb la de la capçalera Al sud est de l'església s'aixecava l'edifici de l'antiga casa de colònies edificat damunt de restes anteriors. Al seu antic solar, ara són perfectament visibles les ruïnes d'una part important del monestir, corresponents al claustre, situat al bell mig, i a un edifici amb diferents usos, de planta rectangular i molt allargat que es troba a la banda de llevant. Pel que fa a l'edifici monàstic, val a dir que només es conservava al nivell de la planta baixa, tot i que és segur que tenia un pis, com ho palesen les ruïnes d'una escala de pedra per accedir-hi, que es va localitzar al nord-est del claustre. En resten dempeus els dos terços septentrionals, que constituïen la planta baixa de la casa de colònies, mentre que el terç de migdia es va descobrir durant el decurs de les campanyes arqueològiques. La fàbrica de l'edifici monàstic està formada pels característics carreus utilitzats al conjunt de Sant Llorenç i està lligada amb morter de calç i estava dividit internament mitjançant dues crugies separades per arcs a diafragma que es van afegir al final del segle XV. A la paret nord d'aquesta gran sala monàstica hi ha una porta de grans dimensions, acabada en arc de mig punt de doble rosca exterior. Està flanquejada per sengles finestres geminades, que van arribar fins a nosaltres paredades i en un estat molt precari de conservació, i que van ser refetes l'any 2002. La porta de comunicació amb l'ala de llevant del claustre és molt similar a les ressenyades a l'església: amb arc de mig punt i timpà recolzats en una llinda. A la façana sud de l'edifici hi ha un altre accés més senzill de factura romànica i arc de doble rosca, desaparegut al cantó exterior. A l'extrem nord oest es conserva una finestra d'esqueixada única, brancals formats per carreus ben treballats i amb la tarja superior de fusta. El més interessant d'aquesta obertura, solidària de la fàbrica original de l'edifici, és que va restar inutilitzada pel llenç que va allargar cap a llevant la façana de migdia del temple. A la façana oriental d'aquesta antiga construcció monacal s'obren quatre finestres, tres de les quals es troben arrenglerades, acaben en arc de mig punt i tenen doble esqueixada; la inferior, en canvi, és més allargassada i té una sola esqueixada. Un dels arcs diafragmàtics s'hi adossa. Pel que fa al claustre, ara resten al descobert i perfectament identificades les quatre ales que el configuraven originalment, encara que la seva conservació és molt desigual. Així, com que quedaven amagades al dessota de les estructures modernes, els costats de tramuntana i llevant han arribat als nostres dies en més bon estat. Hi són visibles les portes que comunicaven els flancs septentrional i oriental amb el verger del claustre. Es tracta d'obertures acabades en arcs de mig punt un xic rebaixats formats per dovelles estretes, força allargades, amb brancals de peces més aviat grosses i paraments de carreus mitjans treballats amb no gaire cura, posats en filades regulars i units amb morter de calç. Aquesta fàbrica, senzilla però molt compacta, sembla que havia portat un enlluït molt pobre, també a base de calç Una de les finestres que hi ha obertes al mur permetia il·luminar el racó de claustre que acollia l'escala d'accés al pis superior de l'edifici.</p> | 08099-101 | Al lloc de Sant Llorenç | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent importants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Gréixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consagració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada.Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratrèmols de 1426 i 1428 acabà amb la puixança econòmica entrant en una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2349300,1.8752800 | 407196 | 4676473 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50999-foto-08099-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50999-foto-08099-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50999-foto-08099-101-3.jpg | Física | Romànic|Pre-romànic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Gràcies als treballs d'intervenció arqueològica portats a terme al cenobi de Sant Llorenç s'han pogut deduir una sèrie d'horitzons cronològics i evolutius de tot el conjunt. La segona fase edilícia del conjunt, de cap a final del segle IX o de la primera meitat del segle X, s'associa a la construcció de la sala de llevant anomenada en publicacions anteriors sala B, sala de l'hospital o sala dels monjos, i no es pot separar d'un fet històric crucial per a la vida futura de la comunitat: la protecció institucional i el suport econòmic que li va oferir la casa comtal de Cerdanya-Besalú. Aquesta nova situació va alterar de manera fonamental l'evolució del petit cenobi i és de suposar que va contribuir decisivament a l'abandó, per part dels monjos eremites, de les coves que ocupaven al penya-segat i al trasllat al nou edifici, un àmbit de planta rectangular molt allargassada, orientat de nord a sud i paral·lel als eremitoris. Durant aquesta etapa, la cel·la hauria acollit un grapat de funcions pròpies de la vida monàstica: hospital, sala comuna, refetor, dormitori...La fàbrica d'aquesta gran sala rectangular està formada per carreuons tallats i col·locats desigualment segons els trams i units amb morter de calç. Val a dir que només es conserva al nivell de la planta baixa, tot i que és segur que en una moment posterior tenia una planta pis, com ho palesen les ruïnes d'una escala de pedra per accedir-hi, que es va localitzar. A la façana oriental de l'edifici hi ha un accés força senzill de factura romànica i arc de doble rosca, reformat per fora. A l'extrem nord oest es conserva una finestra d'esqueixada única, brancals formats per carreus ben treballats i amb la tarja superior de fusta. Aquesta obertura va restar inutilitzada pel llenç que va allargar cap a llevant la façana de migdia del temple consagrat el 983. A la façana oriental d'aquesta antiga construcció monacal s'obren quatre finestres, tres de les quals les més altes es troben arrenglerades, acaben en arc de mig punt i tenen doble esqueixada; la inferior, en canvi, és més allargassada i té una sola esqueixada. La façana de tramuntana presenta una porta de grans dimensions, acabada en un arc de mig punt de doble rosca exterior, i flanquejada per finestres geminades. La primera de les nombroses transformacions que va patir el monestir, cal situar-la cap al segon quart del segle XI i correspon a la construcció del claustre. El model teòric de monestir a l'Europa Occidental es basteix a partir del moment en què s'adopta una tipologia arquitectònica concreta, basada en l'ordenació dels espais interiors a l'entorn d'un pati porticat o claustre. Aquest espai esdevé, alhora, generador de dependències i element articulador del complex monàstic, una mena de centre vertebrador al voltant del qual es disposen les diferents parts del conjunt. Aquesta reforma, és producte de la cultura carolíngia i és en aquest context, i en el tombant dels segles VIII i IX, que es defineix i es sistematitza per arreu. A les terres de la Catalunya Vella, l'adopció del model claustral de clara influència carolíngia va transformar el monestir en un complex de caràcter centralitzat, rígidament configurat i articulat a l'entorn del claustre, molt diferent de les formes monàstiques precedents i més adient amb el nou caràcter d'enclavament feudal. Els claustres més antics, els dels primers anys del segle XI, es caracteritzen per una gran senzillesa constructiva i estructural. Estan formats per arcs sobre pilars feixucs i paraments robustos i austers, opacs, sense gaires elements decoratius, amb murs perforats adaptats a les irregularitats del terreny natural o als condicionaments estructurals preexistents. | 92|91 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51007 | Casa del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-vilar | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. ORDI i BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT., 6. Barcelona, 1995. SERRA I VILARÓ; JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibre II. P. 73 i Llibre III. P-93 i 94</p> | XIV-XVIII | La casa es manté ne bon estat ja que ha estat reformada i sobrealçada la coberta i també els interiors. La pallissa en canvi no s'ha rehabilitat i presenta un important esvoranc a la coberta i li manquen les baranes de l'eixida i els taulons de fusta del primer pis. | <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per la casa del Vilar i la pallissa que denominen el lloc. La casa pròpiament dita presenta un planta rectangular composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb teulada de teula ceràmica damunt cavalls de fusta i el carener perpendicular a la façana principal que està orientada a sud-est. La porta actual es situa en aquest mateix indret i encara hi han les traces de l'accés original que es trobava a la planta baixa. L'actual és accessible per una escala de factura moderna. Damunt seu hi ha una finestra de petites dimensions amb els bastiments de fusta i porticó interior. L'aparell d'aquesta façana és de maçoneria de còdols de riu i també parets de tàpia de color rogenc a les parts altes. Hi té adossat un cos quadrat amb coberta d'un sol vessant i aparell de maçoneria que correspon amb el forn de pa i també hi ha dos importants contraforts de pedra. A la façana de tramuntana s'hi aprecien dues parts ben diferenciades. La més propera a l'est està realitzada amb aparell de tàpia i maçoneria i s'hi observen les traces d'una porta adintellada en fusta i dues obertures de petites dimensions al primer pis. La part de més a l'oest és amb aparell de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç. La façana de tramuntana i migdia estan molt alterades, especialment aquesta darrera on s'hi afegeix una terrassa d'un cos afegit per a quadra i corts dels porcs i construït amb un aparell irregular cobert amb volta de canó de perfil encofrat i les obertures coronades per arcs rebaixats amb les dovelles disposades a 'sardinell'. Interiorment la meitat est està ocupada per una única sala amb la campana de la llar de foc, la boca del forn de pa composta per un bloc monolític i dues pedres picades per als muntants, i també les restes de l'armari de paret de la cuina i l'aiguadera buidat al gruix de la paret en forma d'arc de mig punt. Al fons de la sala hi ha una porta d'arc rebaixat que comunica amb la part posterior de la casa on hi ha dues habitacions a la planta baixa que es corresponen amb dues habitacions i cambra del primer pis. L'escala és de fusta amb el roda peus també de fusta i les fusteries de les portes i cobertes són les originals. La coberta ha estat sobrealçada. S'hi conserva part del mobiliari original com ara el banc escó, una arca de fusta, els trespeus i els clemàstecs de la llar de foc i altres objectes exposats al seu interior. Annex a la casa hi ha la pallissa. Es tracta d'un gran edifici de planta rectangular orientat a sud-est format per una planta baixa i un primer pis on hi ha una gran eixida de fusta sostinguda per pilars de maçoneria de planta quadrada que sostenen la coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta formant una gran barbacana o voladís. L'accés es practica per aquesta façana i també per la de migdia on hi ha una porta coronada per una llinda de fusta. Tal i com succeeix amb la casa ,s'hi evidencien dues fases constructives. La més antiga situada a ponent amb aparell de tapia i la de llevant amb fàbrica de maçoneria i també de tapia. A la planta primera hi ha una obertura que correspon amb la pallissa</p> | 08099-109 | Al lloc del Vilar damunt de Sant Llorenç. | <p>L'indret conegut com el 'Vilar' ens apareix documentar en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç de Bagà de l'any 984 a través d'unes confirmacions d'un seguit d'alous ' id est, ipso villare et ipso Bago et ipsas Lenas, cum fines et terminos eorum'. Aquesta noticia ens és suficientment clara per interpretar que l'indret del 'villaro' correspondria amb les restes descrites en aquesta fitxa juntament amb les de les Llenes i del Bac. Amb la configuració del terme de la veïna casa de Bagà també s'esmenta el Vilar com a afrontació '...ab la coma de Vilar, i de aquí baxa al coll de la Sala totayguavessants fins a un torrent que pasa al costat de la casa de Raboll' No en trobem cap més referència en els documents posteriors a l'esmentat entenent que aquest mas i aquesta zona degueren continuar fins a la fi de l'edat mitjana i on arran de la crisi i el terretrèmol es procedí al seu abandonament.</p> | 42.2307400,1.8712400 | 406857 | 4676012 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51007-foto-08099-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51007-foto-08099-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51007-foto-08099-109-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | En aquest edifici (casa i pallissa) hi podem observar dues fases constructives que es corresponen amb ampliacions de la casa. La part més antiga i amb aparell de tàpia es situaria a llevant i segurament el seu origen seria de l'època baix medieval car hi ha un contrafort que deuria ser construït en conseqüència als terratrèmols de 1428 que devastaren el proper monestir de Sant Llorenç. Aquesta tècnica constructiva la trobem en altres edificis del municipi i també a la propera vila de Bagà. Per altra banda l'ampliació de ponent seria de l'època moderna i potser dels XVII o XVIII ja que la tècnica constructiva és molt diferent. La construcció més tardana seria l'annex de les quadres o corts dels porcs de la banda de migdia. Pensem que aquestes construccions serien de mitjans del segle XIV | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51012 | Castell de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-guardiola-0 | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de guardiola' Els castells catalans. Vol V. (El Berguedà)P.910-916. CATALÂ i ROCA, PERE (1982).'El castell de Guardiola' a Invantari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya.SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.</p> | XI-XV | El conjunt s'està recuperant gràcies a la tasca desinteressada dels membres de l'Associació 'Torre de Guaita' que vetlla per a l'estudi i conservació de les restes. | <p>Conjunt arqueològic i arquitectònic de l'antic castell de Guardiola de Berguedà situat en un turó que domina la riera de Saldes i el Llobregat en forma de península i que denominà el municipi. El conjunt està distribuït en diferents recintes que engloben les restes de la torre mestra a la part més elevada i també les restes d'un vilatge medieval i de l'església de Sant Esteve, documentada en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç el 983. El tres recintes corresponen amb el recinte Sobirà on hi ha la torre mestra, un segon recinte flanquejat per torres circulars i un tercer recinte a la part més baixa on hi hauria el poblat. La torre mestra es situa a la part més elevada, té una planta quadrada amb dos o tres nivells els quals haurien estat separades per forjats de fusta i sostinguts per arcs diafragmàtics de pedra tosca de cronología més tardana. La porta es situaria a tramuntana on encara es pot observar el marxapeu i part dels brancals . A banda i banda hi hauria un seguit d'espitlleres defensives. L'aparell de la construcció és de carreuons de pedra, disposats en filades més aviat regulars i horitzontals amb les cantonades de pedra picada.. Per les restes visibles aquesta torre hauria tingut una alçada de dues plantes i un terrats superior, avui del tot desaparegut. El paviment seria de terra piconada i morter de calç damunt de les afloracions de la roca natural. També s'hi pot endevinar les restes d'una escala per pujar a la planta superior amb tres graons de pedra. Annex a la torre hi hauria altres edificacions les quals estan pendents d'excavació i desenruna ment. En un nivell més baix i estenent-se al llarg del turó pel sector de migdia i sobretot el de tramuntana hi ha un segon recinte de muralles d'uns 1'5 metres d'amplada i flanquejat per dues torres de planta circular. S'hi pot accedir des de la part interna amb la seva base atalussada i espitlleres a l'alçada del primer pis. L'aparell d'aquestes construccions és de filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i dispodades en filades més aviat regulars. D'aquestes dues torres la més septentrional està en més mal estat que la del seu costat oposat que conté les traces d'una porta. A l'extrem sud-est del recinte hi ha l'entrada al conjunt militar en forma de passadís i i dues pores amb una rampa de graons de pedra i còdols de riu per salvar el desnivell. En resta un dels muntants de la primera porta amb el marxapeu recolzat damunt de la roca mare i format per dues lloses de pedra. La segona porta es situaria més a l'interior. S'hi endevinen les restes d'un àmbit rectangular de funcionalitat incerta. Adossant-se a la muralla per la banda interior hi hauria un seguit d'habitacions de les que se n'han pogut delimitar els seus tancaments i formades per petites habitacions rectangulars que de ben segur haurien reunit les funcions d'estables, quadres i graners per a la 'host·. Totes aquestes construccionsestarien construïdes amb un aparell de pedra irregular, units amb un morter de calç molt pobre. Finalment i a la part baixa del turó hi hauria un tercer recinte tancat darrere d'una muralla més prima i en el que hi hauria tot un nucli d'habitatges d'una sola planta amb un o dos àmbits interiors i amb murs irregulars. Pensem que la primitiva església de Sant Esteve del castell de Guardiola es situaria en aquest punt. De totes les restes hom pensa que les restes més antigues serien al clos sobirà coincidint amb la part més alta i datades amb una cronologia de mitjans del segle XI. El recinte jussà amb les torres circulars que el flanquegen seria més aviat una obra de mitjans del segle XIV i potser també el XV coincidint amb les reformes del rei de la Corona d'Aragó. D'un mateix moment serien també les reformes de l'interior de la torre mestra.</p> | 08099-114 | Al Collet d'Eina | <p>Aquest castell que denomina el lloc de 'Guardiola' està documentat ja des del segle X com a guaita que controlava l'entrada a la vall de Brocà. La primera referència és del 939 quant el comte de Cerdanya Sunifred rep el dret d'aprisió o dret d'ocupar una terra erma per part de l'abat Dacó de Sant Sebastià de Sull amb propòsit d'explotar-la i treure'n profit. En aquest document s'esmenta el topònim de Rocha de Guardiola, juntament amb el poblat de les Llenes. Posteriors documents ja van lligats amb el monestir de Sant Llorenç que l'any 984 es fa esment del nucli de les Llenes i possiblement també al castell que es denomina 'roca'. En aquest moment l'antiga torre de guaita es deuria convertir ja en un castell. No trobem més notícies d'aquest lloc fins el 1281 quant en el testament que els senyors de Guardiola Pere de Guardiola i la seva esposa Berenguera donaren a la seva filla Agnès les possessions que tenien malgrat que el castell pertanyés al monestir. Agnès donà totes les seves possessions al monestir a canvi d'anar ben alimentada. .En aquet moment ja existia la batllia de guardiola. El 1279 hi havia cases edificades dins dels murs i el 1295 va ser un indret de pugnes entre els senyors de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Posteriorment entre el 1320 i 1339 i durant el govern de l'abat Guillem de ça Vila el monestir es va aliar amb el rei Jaume i Alfons d'Aragó per la seva posició estratègica. L'objectiu era que la corona es fes amb el castell per la seva situació de control i poder combatre contra les pugnes que hi havia constantment entre els barons de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Cal remarcar el 1328 el baró atacà el castell de Guardiola que acabà amb l'excomunió de tots els preveres de la baronia de Pinós. Aquestes excomunions van ser molt presents els anys següents al 1328 fins al 1335. Guillem permutà el castell de Guardiola a la Corona d'Aragó a canvi d'un lloc anomenat 'Vilaguisants' de gran utilitat però es reservà tot el dret del cobrament dels tributs. El rei n'havia de costejar de les obres. Ambdues parts havien de nomenar batlle. Aquesta permuta es va portar a terme el 11 de març de 1327. Cap el 1364 el castell de Guardiola es va vendre a la vila de Berga que era de jurisdicció reial del rei Pere III, el Cerimoniós per mil florins d'or i sinch mil sous de moneda Barcelonesa'. Atès que el castell era propietat del rei i aquest intentava extreure del monestir de Sant Llorenç tot el que necessitava , el 1371 l'abat Jaume Ça Prous va vendre la meitat del castell de Guardiola i el lloc de Llenes al baró de Pinós després d'un episodi de fortes bregues entre el baró i la sots-vegueria de Berga. Aquests esdeveniments desencadenaren noves lluites entre els barons de Bagà i els Berga. Posteriorment el 1393 els veguers de Berga es queixen al rei Joan II dels abusos que els oficials del castell de Guardiola en feien de les seves rendes i els demanen que se'ls prohibeixi fer-ne ús. El 1465 el castell de Guardiola i les seves possessions estaven a mans dels Pinós . Al nomenar Bernat Galceran de Pinós capità general de Catalunya se li atorga el castell de Guardiola que va ser apoderat pel mateix baró el 1482 juntament amb el castell de Berga. Finalment al segle XV i després d'un llarg plet entre els Pinós i la vegueria de Berga es signa un pacte entre l'abat de Sant Llorenç i la vegueria de Berga i en el que el consell de Berga renuncia a reclamar els deutes de l'abat i els predecessors a canvi que aquest segon renuncia a reclamar tot el que va ser pres . A partir d'aquest moment el castell passa a mans de la vila de Berga fins a mitjans del segle XIX. El castell també va ser escenari de les guerres de remença i Durant la guerra dels Segadors, el castell de Guardiola va ser novament escenari de conflictes. Francisco Vilardaga ens explica un conflicte que va succeir al castell el 1654 coincidint amb la retirada de l'exèrcit francès. No sabem quant va ser destruït doncs els documents no ens en parlen.</p> | 42.2155400,1.8686600 | 406621 | 4674327 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51012-foto-08099-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51012-foto-08099-114-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El conjunt fins fa uns anys estava cobert de vegetació i runa. Actualment i gràcies a l'Associació de 'Torre de Guaita' s'està posant al descobert a través d'un seguit d'activitats encarades a la seva recuperació i sota el títol 'redescobrim el castell de Guardiola'. Entre elles cal destacar-ne especialment les diferents campanyes d'excavació que s'organitzen cada estiu mitjançant un camp de treball per a joves. Gràcies a aquestes tasques el conjunt es va netejant, excavant i alhora consolidant per tal de poder protegir les restes i garantir-ne la seva conservació. Recentment l'Ajuntament de Guardiola ha adquirit el conjunt gràcies a una cessió dels terrenys i s'està treballant en un projecte o pla director del conjunt així com també un conveni de col·laboració entre l'associació de la Torre de Guaita i l'Ajuntament de Guardiola. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||
| 51019 | Colònia Pujol i Thomas al Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-pujol-i-thomas-al-collet | <p>BARTRINA, ENRIC (1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. SERRA i ROTÉS, ROSA(2007). '1910. La colònia agrícola i industrial Pujol i Thomás del Collet (Guardiola de Berguedà) Vista per Raül Mir'. Erol núm. 92. SERRA i ROTÉS,ROSA (1990). 'La colònia agrícola i industrial de Pujol i Thomas'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. SERRA i ROTÉS; ROSA i SELLËS ROSINYOL;C (1997) 'Cementos Collet'. Invantari de Patrimoni industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica</p> | XIX i XX | Actualment l'antiga colònia forma part de l'explotació de ciment de marfil Cementos Collet S.A. Els edificis es mantenen en bon estat de conservació. | <p>Conjunt d'habitatges plurifamiliars construïts al voltant de l'antiga casa del 'Collet d'Eina', avui restaurant i també altres edificis industrials i magatzems. El conjunt presenta una planta en forma de U amb cossos rectangulars compostos per una planta baixa i dos pisos amb una coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al riu saldes també a la carretera B-400. L'aparell de les façanes és de pedra mal treballada amb els bastiments de les obertures i cantonades en maó vist. La disposició de les obertures es distribueix de forma rítmica, ordenada i repetitiva. Es tracta d'un exemple clàssic d'habitatge de treballadors i d'us industrial. Actualment les antigues edificacions dels habitatges estan integrades a la fàbrica de ciment 'Cementos Collet S.A'.També es conserva les restes de l'antiga fàbrica de ciment de la família Pujol amb la típica construcció de fàbrica de pisos amb dos nivells sobreposats d'obertures en arc rebaixat amb els muntants i cantonades de maó i aparell de pedra. Aquestes instal·lacions estan situades al costat de la casa pairal del colle) i han estat estan reutilitzades per la moderna factoria. El salt i la resclosa de la fàbrica es situen al riu Saldes, a prop de la mina del 'Durruti' i encara es conserva el canal amb la caseta d'aigües i la resclosa en funcionament, uns 200 mts riera amunt.</p> | 08099-121 | Al collet d'Eina darrere del castell. | <p>Segons Mn. Enric Bartrina, el 9 d'abril de 1878 es va adjudicar a Pere Pujol i Thomas el terme de Guardiola i de les Llenes pel preu de 56 501 i que comprenia les finques del Collet d'Eina i dels Fangassos. En aquell moment a la baronia de Guardiola hi havia la casa amb un masover Mn. Ramon i Casals arrendatari de la batllia de Berga de les finques esmentades i que Pere Pujol Thomas va fer fora. Poc a poc Pere Thomas va convertir el Collet en una zona productiva. L'objectiu era el d'abastir fusta tractada a les conques mineres de l'alt Berguedà. Segons la revista publicada per Raül de Mir, la colònia subministrava diàriament 5 tones de rull is barres de fustes emprades per als piquets de les galeries mineres. També va construir una fàbrica de ciment que era accionada amb la força motriu de l'aigua i que produïa unes deu tones diàries de ciment. Aquesta fàbrica va propiciar la construcció de la resclosa damunt del Saldes. El salt de 18,60 m produïa de 120 a 130 CV de força. L'arribada del ferrocarril va augmentar-ne la seva capacitat i es va convertir en un referent. D'aquest moment en seria també la construcció d'una teuleria i de les cases noves amb un pont que salvava el Llobregat a la zona del collet. També es va eixamplar l'antiga casa pairal del Collet i la casa dels Fangassos. La revista Pirineus i publicada per Raül de Mir especifica el següent. ' la finca, avui veritable colònia està emplaçada en l'antiga baronia de Guardiola quals terres envolten l'antic castell que les domina i essent objecte d'activa explotació. A tal intent se troben les antigues edificacions han estat separades i eixamplades constituint altres de noves molt importants.'. El document és molt extens i fa una descripció molt detallada del conjunt enumerant-ne la fàbrica, les cases dels obrers, la teuleria, el forn de calç, la resclosa, la casa pairal...La propietat de la família Pujol al morir sense descendència va passar a mans dels nebots i aquests la van vendre a Carbons de Berga, a la família Casas i a les famílies Espelt i Freixa. Actualment hi ha instal·lada la factoria de Cementos Collet que aprofita les antigues instal·lacions per produir ciment marfil 'Cementos Collet S.A'</p> | 42.2162900,1.8678400 | 406555 | 4674412 | 1878 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51019-foto-08099-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51019-foto-08099-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pere Pujol i Thomas | Aquest conjunt industrial a banda de la fàbrica i els habitatges dels obres també comprèn les restes d'un forn de ciment, d'una teuleria, restes de quadres i altres construccions com l'edifici de les oficines i restes de forns de calç annexos a la casa pairal i de clara influència modernista, especialment aquest segon que presenta dos arcs de maó en forma corbada. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 51021 | Cases Noves del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-noves-del-collet | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. SERRA i ROTÉS,ROSA (2007). '1910. La colònia agrícola i industrial Pujol i Thomás del Collet (Guardiola de Berguedà) Vista per Raül. R. Mir'. Erol núm. 92. SERRA i ROTÉS,ROSA (1990). 'La colònia agrícola i industrial de Pujol i Thomas'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. SERRA i ROTÉS;,ROSA i SELLÉS ROSINYOL,C (1997) 'Cementos Collet'. Invantari de Patrimoni industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica</p> | XX | Es mantenen habitats. Al pont li manca una racada que se la va emportar el riu i ha estat substituïda per una passarel·la de fusta. | <p>Bloc d'un conjunt d'habitatges d'ús obrer i construïts a la dreta del Llobregat en una plana situada entre la finca dels Fanagassos i el Collet d'Eina pròpiament dit, juntament amb altres construccions com ara el pont que travessa el Llobregat. El bloc d'habitatges té una planta rectangular allargassada amb una orientació nord-sud i compostos per una planta baixa, dos pisos i coberta a tres vessants. L'aparell de la planta baixa és de pedra amb els bastiments i cantonades de les obertures seguint els clàssics exemples de l'arquitectura industrial i obrera de finals dels segle XIX i principi del XX. La façana principal orientada a l'est hi té una sèrie de 17 finestres quadrades a cada pis. L'accés als habitatges es realitza mitjançant escales exteriors d'ús comunitari. L'altre element que forma part del mateix conjunt és el pont que salva el Llobregat en aquest indret i que se'l coneix com a 'pont del collet'. Es tracta d'un pont de tres arcades amb aparell de pedra i obra vista als ulls i coronaments. Està en ús per passar a un costat i a l'altre de la colònia</p> | 08099-123 | A la zona coneguda com 'Les cases noves del Collet' | <p>Segons Mn. Enric Bartrina, el 9 d'abril de 1878 es va adjudicar a Pere Pujol i Thomas el terme de Guardiola i de les Llenes pel preu de 56 501 i que comprenia les finques del Collet d'Eina i dels Fangassos. En aquell moment a la baronia de Guardiola hi havia la casa amb un masover Mn. Ramon i Casals arrendatari de la batllia de Berga de les finques esmentades i que Pere Pujol Thomas va fer fora. Poc a poc Pere Thomas va convertir el collet en una zona productiva. L'objectiu era el d'abastir fusta tractada a les conques mineres de l'alt Berguedà. Segons la revista publicada per Rül de Mir, la colònia subministrava diàriament 5 tones de rull is barres de fustes emprades per als piquets de les galeries mineres. També va construir una fàbrica de ciment que era accionada amb la força motriu de l'aigua i que produïa unes deu tones diàries de ciment. Aquesta fàbrica va propiciar la construcció de la resclosa damunt del Saldes. El salt de 18,60 m produïa de 120 a 130 CV de força. L'arribada del ferrocarril va augmentar-ne la seva capacitat i es va convertir en un referent. D'aquest moment en seria també la construcció d'una teuleria i de les cases noves amb un pont que salvava el Llobregat a la zona del collet. També es va eixamplar l'antiga casa pairal del Collet i la casa dels Fangassos. La revista Pirineus i publicada per Raül de Mir especifica el següent. ' la finca, avui veritable colònia està emplaçada en l'antiga baronia de Guardiola quals terres envolten l'antic castell que les domina i essent objecte d'activa explotació. A tal intent se troben les antigues edificacions han estat separades i eixamplades constituint altres de noves molt importants.'. El document és molt extens i fa una descripció molt detallada del conjunt enumerant-ne la fàbrica, les cases dels obrers, la teuleria, el forn de calç, la resclosa, la casa pairal...La propietat de la família Pujol al morir sense descendència va passar a mans dels nebots i aquests la van vendre a Carbons de Berga, ala família Casas i a les famílies Espelt i Freixa. Els pisos van ser adquirits per l'empresa de Carbones de Berga S.A i el 1989 i 1990 van ser restaurats afegint-hi un pis més i una nova coberta. Actualment estan habitats i s'empren com a segones residències</p> | 42.2198100,1.8716400 | 406874 | 4674798 | 1898 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51021-foto-08099-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51021-foto-08099-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pere Pujol i Thomas | Encara en ús i habitades. Se n'ha refet la coberta i s'han pintat les façanes recentment. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 51025 | Masdepei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masdepei | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56</p> | XVIII-XIX | Malgrat que la casa estigui habitada fa temps que no s'hi ha produït cap reforma i la coberta té alguns bombaments. Les estructures de fusta de la façana estan en mal estat de conservació. | <p>Conjunt format per la Casa de Mas de Pei i els seus coberts i pallisses annexes. La casa correspon amb el clàssic exemple de masia de tres cossos formats per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb coberta de teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. La porta d'entrada es situa en un lateral. La façana principal té un clar predomini del buit respecte el massís ja que la part central i coincidint amb la crugia del mig està ocupada per una gran eixida de fusta descoberta que ocupa bona part de l'amplada i que està sostinguda per pilars de maçoneria. Està aixoplugada pel voladís de la pròpia teulada. Els cossos laterals fins a l'alçada del primer són construïts amb fàbrica de maçoneria i s'hi obren a banda i banda dues petites finestres. La part corresponent al segon pis forma part de l'eixida esmentada. La façana de la banda oest hi ha un predomini del massís respecte el buit i hi trobem a la planta baixa i al costat de la porta d'entrada, una segona porta coronada per un arc rebaixat amb les dovelles col·locades a 'sardinell' que ha estat cegada. La majoria de les finestres es situen a la planta primera i segona i es caracteritzen per ser obertures rectangulars allindades en fusta. A la façana de tramuntana hi ha adossat un cos rectangular que correspon amb el forn de pa i a la façana de llevant hi ha annexa una pallissa de dues plantes, amb la façana orientada a sud i composta per grans eixides de fusta, sostingudes per pilars de maçoneria. La teulada és a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates amb el carener paral·lel a la façana. La fàbrica constructiva de la casa presenta diversitat d'aparells. S'endevinen dues fases; una primera una primera amb pedra més ben treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i amb les filades més o menys acurada i una segona (la de més a migdia) amb aparell de maçoenria.Annex a la banda de tramuntana hi ha un cos annex destinat a quadres i també pallisses. És de planta rectangular i està distribuït en tres crugies de planta baixa i un primer pis. La teulada és a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates i el carener perpendicular. La façana principal té massisses les parets dels cossos laterals on s'obren dues portes coronades per arc rebaixat amb les dovelles disposades a sardinell i aparell de blocs de pedra mal treballats i escairats, units amb un morter de calç molt pobre i disposats en filades irregulars. La crugia central està ocupada per una gran eixida descoberta.</p> | 08099-127 | Al lloc de Masdepei en un altiplà que domina la vall. | <p>No hem trobat documentació sobre aquest mas dels que n'atribuiríem un possible origen medieval juntament amb els altres divuit masos que s'esmenten amb la documentació relativa a Sant Climent de Vallcebre o de la Torre de Foix. Amb tot, nosaltres pensem que les construccions que ens han arribat als nostres dies són d'un període molt tardà. Aquest mas posseïa altres finques com l'anterior del castellot i també d'un molí, el molí de Riaup o de Bóssoms.</p> | 42.2189000,1.8505500 | 405132 | 4674720 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51025-foto-08099-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51025-foto-08099-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51025-foto-08099-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Per les característiques formals de la casa i també el seu aparell constructiu, sembla correspondre a un edifici de mitjans del segle XVI o XVII amb importants ampliacions del segle XVIII i XIX tant a les façanes de migdia com els cossos annexos. No hem pogut accedir al seu interior | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51028 | Torre de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-foix | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. COROMINAS I CAMP, RAMON i COROMINAS I CAMP, JAUME (1987). 'La Torre de Foix' a L'erol núm.21 Berga, tardor 1987. SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i Vol. III. SERRA I ROTÉS, ROSA (1990), 'La torre de Foix'. Invenatari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XIV-XV | Els propietaris n'han tingut molta cura i interès en mantenir-la en el seu estat original donada la seva importància com a monument i n'han refet la seva coberta. | <p>Conjunt arquitectònic assentat en un altiplà a la dreta del Llobregat damunt d'uns cingles denominats com a 'cingles de la torre'. Està compost per l'antic mas fortificat amb la seva torre homònima i un seguit de coberts i pallisses annexos. El mas correspon amb una interessant construcció gòtica que consta de dues parts ben diferenciades: una torre de planta rectangular amb planta baixa i tres pisos superiors coberts a un únic vessant i el mas pròpiament dit. Inicialment aquestes estructures estaven separades i integrades dins un mateix recinte fortificat que amb el temps foren integrats en un sol edifici de tipus clàssic de tres cossos amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud. La torre es situa a l'extrem sud-est del conjunt. Té una planta quadrada amb la base atalussada i tres plantes pis, comunicats internament per una escala de caragol. La coberta de la planta baixa i també del primer pis és en volta de canó i la resta és amb forjats de fusta que descansen damunt de permòdols de pedra. La darrera planta ha estat escapçada i integrada a la moderna masia. Hi ha un clar predomini del massís respecte el buit atès que es tracta d'una construcció fortificada. Només hi trobem una obertures en arc de mig punt a la planta tercera que correspon amb la fàbrica original ja que la porta oberta a la planta baixa i la finestra del primer pis corresponen amb obres molt tardanes. També s'hi observen diferents espitlleres en sèrie de dues al segon i tercer pis i una darrera per arma de foc a la planta baixa. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra calcària, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars. Les cantonades són de pedra picada i conserva restes d'encintat decoratiu simulant carreus de pedra Annex a la torre hi ha el cos del mas i del que se n'aprecia clarament la part medieval amb una planta rectangular composta per una planta baixa i dos pisos amb coberta a dues vessants. Aquest cos actualment està embegut pel d'una moderna masia de tipus clàssic que l'uneix amb el cos o volum de la torre. L'accés es situa a la banda est i està formada per un arc adovellat en pedra picada Al primer pis s'hi obren tres finestres coronades en arc de mig punt de les quals les dues de tramuntana corresponen amb la fàbrica original i estan alternades per sengles espitlleres defensives. Aquesta disposició d'obertures també es repeteix a la façana nord amb sèries de tres finestres en arc i espitlleres. A tocar de la cantonada est hi ha unes mènsules que haurien sostingut un cos quadrat possiblement una latrina. A la façana est hi ha annexionat el cos quadrat del forn de pa. També s'hi observen a nivell del segon pis les obertures d'arc de mig punt, encara que en aquesta façana estan més alterades. Finalment la façana sud és la que té més modificacions ja que correspon amb l'ampliació de la casa en època moderna En cal destacar la presencia d'un arc rebaixat a nivell de la planta primera que coincideix amb una eixida descoberta. L'aparell de les façanes que conserven restes de l'antic mas medieval són amb un aparell de carreus de pedra més aviat mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars. Les cantonades són en pedra picada. La part afegida en època moderna és amb aparell de maçoneria. L'interior del mas està distribuït en tres cossos que corresponen amb tres crugies i de les que tant sols la que hi ha a tramuntana coincideix amb la planta de l'antic mas medieval.</p> | 08099-130 | Al lloc de la Torre de Foix dominant el Llobregat. | <p>El mas de Sant Climent possiblement ja existia al segle X coincidint amb les donacions que es fan al monestir de Sant Llorenç que segons ens esmenten en la seva acta de consagració i havia divuit masos 'Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt' De tots aquest masos,un d'ells podria ser la torre. Poc després i en l'acta de consagració de la veïna església de Sant Climent no s'esmenta enlloc la torre ni el mas. El topònim de la torre 'ça torre' es comença a utilitzar a partir del 1317 quan es documenta l'església de Sant Vicenç de ça torre. Aquest 'ça torre' podria referir-se a aquesta construcció car els documents esmenten l'advocació de Sant Vicenç juntament amb la de Sant Climent tenint en compte que el document de 1140 cita els dos altars. Aquesta hipòtesi lligaria també amb el testament d'Estefania Isarna de 1197 la qual i malgrat faci al·lusió a Sant Julià i Santa Maria de Vallcebre esmenta una donació que ens fa pensar en la localització d'aquest mas. '.Relinquo a Pere ipsa honore , quem habet a ipsa torre ea sub parroquia de ipso regale in anteo et ego Bernat et Pere' Aquesta referència podria ser al·lusiva a la torre. Posteriorment aquest mas.degué ser profundament reformat al segle XIV iXV quant passà a mans de la família de Foix que també residia Bagà. De fet el mas és esmentat a partir de 1457 quant l'abat de sant Llorenç aprova la compra que fa Joan Pere de Foix, Batlle de la vila de Bagà i procurador general de la baronia de Pinós per aquesta casa. La seva adquisició pels senyors de Foix, molt lligats a la família de Pinós recau en un motiu estratègic de dominar unes terres que eren molt conflictives entre els senyors de la zona per al control del camí de Berga a Bagà. Els Foix tingueren un fort prestigi dins la baronia ja que a banda de ser procuradors i batlles també van ser promotors d'obres de certa importància com podia ser l'hospital i van ser enterrats a l'església de Sant Esteve de Bagà. Posteriorment els Foix s'emparentaren amb els Solanell, cognom que s'ha mantingut fins que la casa ser comprada per Carbons de Berga.</p> | 42.2094800,1.8587600 | 405795 | 4673665 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51028-foto-08099-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51028-foto-08099-130-3.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta notable construcció reuneix les característiques pròpies d'un mas torre fortificat de l'època medieval i el converteix en un dels edificis més singulars del municipi de Guardiola i un dels més importants de la comarca del Berguedà. Ramon Corominas i Camp, en el seu article publicat a l'Erol en fa una hipòtesi i un dibuix axonomètric restituïu. Segons ell l'aparença originària seria d'una torre quadrada de planta baixa i tres pisos amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i també per un cos rectangular destinat a 'domus' o mas medieval compost per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La comunicació amb la torre es faria per una passarel·la de fusta oberta al primer pis que permetria el refugi dels seus senyors en cas de setge a la torre esmentada, motiu del que la torre tindria tots els serveis bàsics per acollir-hi la família nobiliària en cas d'atac. La torre i el mas estarien tancats per un recinte rectangular que tindria les mateixes dimensions que la masia existent i amb accés des de la part posterior mitjançant una rampa sostinguda per un arc o volta de pedra. Aquesta rampa conduiria en una mena de pati d'armes que coincidiria amb la crugia central de la casa i en el que s'accediria a la 'domus' per un portal adovellat. La tipologia constructiva de la casa i també dels elements decoratius ens permet datar aquest edifici de mitjans del segle XIV i principi del segle XV. Paral·lels propers els trobaríem en alguns elements del Palau dels Pinós de Bagà, la casa dels Solanell de la plaça Galceran de Pinós de Bagà a la que corresponia en una mateixa família, la casa Agutzil a Bagà i el mas de la torre de Faia a Gisclareny el qual hauria tingut una fisonomia similar a la Torre de Foix. | 93 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||
| 51034 | Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soldevila-0 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56.SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III</p> | XIII-XVIII | Els coberts i pallisses han estat reconstruïts de forma fidel i curosa. La casa principal està completament enrunada. | <p>Conjunt arquitectònic format per les restes de l'antic mas de Soldevila amb els seus coberts i era annexos en uns plans més elevats al sud-est de la Torre de Foix i sota els cingles de Vallcebre. El mas pròpiament dit i avui completament enrunat es situava a la part més alta del conjunt. Presentava una planta més aviat quadrada amb una orientació sud-est i la façana principal mirant a l'oest. En una zona més alta hi havia l'era de batre. Les parets sud i nord presenten un millor estat que la resta de parets que han estat enderrocades i només se n'aprecien els fonaments. Entre les restes que hi ha visibles en cal destacar la boca del forn i una obertura coronada en arc de mig punt amb les dovelles col·locades a sardinell que comunicava amb les corts dels porcs. La resta d'estructures de la casa principal estan cobertes de vegetació i de runa. L'aparell visible de les parts conservades és de carreus de pedra més aviat ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars. Les cantonades són en pedra picada i encara hom hi pot observar les restes d'alguna llinda de fusta. A la banda sud-oest i en una cota més baixa hi ha un cos d'edifici de planta rectangular disposat formant terrassa natural i construït amb aparell de maçoneria de pedra treballada i escairada i amb dues grans obertures a la façana separades per un pilar central que sosté la coberta. La teulada és a dues vessants de teula ceràmica damunt una estructura de formigó a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Aquest cos s'utilitza com a pallissa. A la banda nord-oest de la casa principal hi ha un altre cos d'edifici rectangular que ha estat refet recentment i que s'organitza també en terrasses. La part més propera a la casa presenta una estructura rectangular amb alguns angles arrodonits i amb un aparell de maçoneria d pedra mal treballada, unida amb argamassa de calç i disposada en filades irregulars. Té un accés mitjançant una porta coronada en arc rebaixat amb les dovelles de pedra tosca al mig de l'angle corbat. Aquesta porta dona pas a un àmbit que havia estat antigament cobert amb una volta de canó rebaixada i construïda en pedra tosca; els arrencaments de la qual s'han conservat. Damunt aquesta volta hi recolzen les parets d'aquest cos i també uns pilars quadrats que suporten la coberta, avui de bigues de formigó, que segueix la mateixa disposició que la original amb un únic vessant orientat a sud-est. Aquest cos s'empra com a explotació ramadera i ha estat reconstruït d'una manera fidel respectant tots els elements i volumetria originals</p> | 08099-136 | Al sud-est de la Torre de Foix. | <p>Resulta dificil datar l'origen d'aquest mas, ja que a diferència d'altres masos del municipi no en tenim documentació. Amb tot podriem suposar que en l'acte de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç el 984 i en la consagració de Sant Llorenç (983) esmenta que a sant Climent de Vallcebre hi havia 18 masos 'Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt'. Un d'aquests 18 masos es podria referir en aquestes ruïnes. Sempre més va pertànyer a la parròquia de Sant Climent de Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre. Posteriorment aquest mas el tenim esmentat en un document referent a la Vedella on al 1322 un home de Fígols va vendre el mas Soldevila de la parròquia de Sant Ciprià. Podria tractar-se d'un altre mas amb el mateix nom. El cas és que aquest mas degué continuar actiu després de la pesta ja que les reformes de l'època moderna són ben presents i sembla ser que es va mantenir habitat fins ben entrat el segle XX. Quant es va abandonar i la casa es va enrunar perque en vengueren les seves teules</p> | 42.2073600,1.8543900 | 405431 | 4673435 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51034-foto-08099-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51034-foto-08099-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51034-foto-08099-136-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Els coberts han estat reconstruïts de manera curosa respectant l'antiga tipologia i distribució originals, S'han rejuntat les parets antigues i les parts que s'han reconstruït, de nou ho han fet amb diferenciació. Consta que el paviment de la cambra coberta amb volta era de lloses de pedra i còdols de riu. Per no malmetre'l es van cobrir amb geo tèxtil i al seu damunt es va fer una solera de formigó que respecta la pavimentació antiga situada uns 20 cm. Per sota de la cota actual. Tot aquest conjunt arquitectònic queda delimitat per les parets de l'era que tanca el recinte a manera de baluard. Prop de la casa hi ha una bassa, a avui seca emprada pel regadiu i que s'omplia mitjançant l'aigua d'un pou. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51038 | Cal Clotet i cal Janola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-clotet-i-cal-janola | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56</p> | XVII-XVIII | Es mantenen habitades pels seus propietaris. | <p>Conjunt arquitectònic format per dues cases amb els ses coberts, annexos i pallisses. Les dues cases estan separades per una era comunitària. La primera o de Cal Clotet té una planta rectangular composta per una planta baixa, un pis i golfes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud-est. Les obertures es concentren a la façana principal compostes per finestres allindades amb fusta i porticó. L'aparell és de maçoneria i carreus mal treballats i escairats. L'altre casa es situa a la part posterior de la primera d'una forma paral·lela i també és de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes i coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud-est. Les obertures es situen a la façana principal i estan compostes per sèries de set finestres amb porticó a la planta primera. L'aparell és de maçoneria i irregular. Al seu voltant hi ha tres volums que es corresponen amb les pallisses i coberts annexos construïts amb fàbrica de maçoneria, coberts amb teulada a dos vessants amb eixides a la façana principal</p> | 08099-140 | Al costat d'un lloc de 'Cal Plansemí'. | <p>No hem trobat documentació sobre aquest mas dels que n'atribuiríem un possible origen medieval juntament amb els altres divuit masos que s'esmenten amb la documentació relativa a Sant Climent de Vallcebre o de la Torre de Foix. Amb tot, nosaltres pensem que les construccions que ens han arribat als nostres dies són d'un període molt tardà. Aquestes cases deurien pertànyer a Sant Climent de la Torre de Foix i podrien correspondre amb un d'aquells 18 masos que hi esmenta a la vall de Rialp.</p> | 42.2174900,1.8436500 | 404560 | 4674572 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51038-foto-08099-140-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les cases han estat remodelades recentment ja que estan habitades. A cal clotet es conserva al seu interior un forn de pa. | 94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51040 | Cal Tinent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tinent | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà</p> | XVI-XVIII | La coberta de la casa s'ha esfondrat i les pallisses i coberts també. Només queda dempeus la façana principal amb la seva testera i el cos adossat a l'est amb la teulada encara sencera i emprada pel bestiar. La teulada de la casa es mantenia en bon estat fins no fa gaires anys quant en cedí la biga carenera | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa i també els coberts, pallisses i annexos. La casa està orientada a sud mirant al riu i assentada en uns marges a l'esquerra del riu Gréixer. Presenta una planta rectangular de planta baixa, primer pis i golfes i amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit amb tres petites obertures al primer pis en forma de finestra i tres més a la planta segona, una de les quals és en forma de balconera. Sota teulada hi ha dos petits orificis per als colomars. L'aparell de la façana és de maçoneria de pedra i tàpia de color rogenc amb les cantonades de pedra picada. A llevant hi ha afegit un cos format per dos arcs de mig punt a la planta baixa que suporten les eixides de fusta del primer pis. Aquestes obertures miren a l'era de la casa, en una posició més elevada al camí i sostinguda per murs de terrassament. Les altres dues façanes no presenten cap obertura ja que una s'orienta a nord i l'altre està assentada al terreny natural. L'interior està completament enrunat amb les bigues caigudes i el sostre esfondrat. Annex i mirant a l'era hi ha un seguit de coberts formats per grans eixides de fusta, sostingudes per pilars de maçoneria i coberta d'un sol vessant de teula ceràmica damunt cavalls que descansen als pilars. Aquest cos rectangular i allargassat dona a una era pavimentada amb cairons ceràmics i també lloses de pedra.</p> | 08099-142 | Al costat del riu Gréixer i al lloc homònim | <p>No en tenim cap testimoni documental d'aquest edifici que s'anomena 'Cal tinent' i que surt esmentat als inventaris de les cases de 1856 a la partida de Gréixer amb el nom de Tinet o Cortals. Francesc Caballé interpreta que el nom del 'tinent' és perquè hi va haver algun tinent en temps de les carlinades. També esmenta que podria venir de 'tinença'(posseir terres).</p> | 42.2793700,1.8502800 | 405200 | 4681435 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51040-foto-08099-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51040-foto-08099-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51040-foto-08099-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta casa fins fa poc encara es mantenia en peus i segons algunes fotografies antigues es va mantenir habitada fins a mitjans del segle XX. L'anomenada casa de de Mira-sol o 'de cal Tinent nou' a la vila de Bagà prové dels familiars d'aquest edifici. A la paret de la façana s'hi aprecien alguns afegits i sobre alçaments de la coberta. Sembla ser que el cos originari era una masia rectangular amb aparell de maçoneria que al segle XVIII es va veure ampliada amb un cos d'eixides descobertes a la banda est. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51044 | Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/greixer | BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 74 i 182. CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i III. VILADËS LLORENS, RAMON (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà. Informació inèdita cedida per Gràcia Ponça. | XIV-XVIII | Perfectament restaurades pels seus propietaris seguint els criteris i l'estil del lloc que hom el considera com un paratge de gran bellesa dins del Parc Natural del Cadí Moixeró. | Nucli compost per diferents masies; dues d'elles de grans proporcions ja que haurien format part de l'antic caseriu de Gréixer. Es tracta de diferents construccions de pedra rogenca amb coberta a dues vessants, àmplies balconades i eixides de fusta sota teulada. Destaquen per tenir un gran voladís en la seva coberta, fet que li dona uns trets molt característics. Avui dia és una finca particular. Algunes de les cases conserven algunes voltes de perfil apuntat i també algun arc. La casa principal correspon amb 'la casa gran', però també hi ha la casa de cal Josepó, la rectoria, les quadres, una darrera edificació annexa a les quadres i les ruïnes d'una quarta coneguda com 'Ca la Pastora'. La casa gran es compon d'un edifici de planta rectangular compost de planta baixa, un primer pis i unes golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica, sostinguda per cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia formant un gran voladís o barbacana. La façana es distribueix amb un predomini del massís respecte el buit. La porta d'entrada es situa en un costat i està coronada per una llinda de fusta amb un arc de descàrrega disposat a sardinell. Al seu costat hi ha una perita obertura. Aquesta disposició es manté a la planta principal amb dues balconeres de fusta amb sengles balcons; un d'ells amb continuïtat a la façana de ponent i també dues petites finestres a nivell de golfa. La balconera de la banda oest reemplaça una antiga obertura de dimensions més grosses. L'aparell és de maçoneria de pedra rogenca mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i disposada en filades irregulars. Algunes parts estan arrebossades. A la façana de llevant hi ha adossat un cos o porxo de dues plantes amb barana de pedra que descansa damunt una mena d'arc angular a l'angle nord-est formant una original estructura arquitectònica. Aquest cos està cobert amb teulada a un sol vessant i sembla correspondre amb una obra molt tardana. A la façana oest també hi ha un clar predomini del massís respecte el buit amb petites finestres a la planta baixa, un gran balcó de fusta que continua de la balconera de la façana principal i dues petites finestres a nivells de golfa. Cal destacar-ne dues llosetes que surten de la façana emprades com a teieres i també el picaporta de l'entrada que és de forja amb motius decoratius. La coberta també genera una gran barbacana en forma de voladís de fusta. L'aparell és de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars. A la façana nord hi ha adossat un cos allargassat d'una sola planta que s'empra com a quadra. No hem pogut accedir al seu interior. La casa de 'Cal Josepó' es situa a l'oest de la casa gran i consisteix la segona casa de més importància del nucli de Gréixer. Darrere la casa i en sentit est-oest hi ha les pallisses. | 08099-146 | Al lloc de Gréixer | El nucli de Gréixer aniria lligat amb les esglésies de Sant Nazari i sobretot sant Andreu. Es documenta en temps del prevere Daguí, una petita cel·la que passà a dependre de Ripoll. En l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà al 983 s'hi fa esment i en un document del 949 el bisbe Rodolf d'Urgell, dóna al monestir de Sant Llorenç un mas amb un molí i amb quatre peces de terra i dues vinyes situat dins el comtat de Cerdanya a la vall de Brocà a les rodalies de Bagà i al riu de Gréixer. 'Et est in ipso manso, cum ipso molino et cum quatuor precias de terra et duas vineas, in comiutatu Ceritaniense in valle Brocanense, in apendicum Bagada ad ipso rivo Garaeixer·'. Aquest referència va ser localitzada per Mn. Serra i Vilaró en els documents de ACA. Monacals d'Hisenda, Vol 801 i publicat a les baronies de Pinós i Mataplana. Afrontava amb Coma de Calls, figuera qui est ad ipsum, in via qui pergit de Portella i in loco ubi vocatur Pujol'. Aquestes afrontacions són perdudes llevat de la Portella que seria el camí ral de coll de Jou. Entendríem com a Gréixer la zona esmentada i també la casa de Cal tinent i el molí de Rigoreixer que ja ens apareix i que s'ha pogut localitzar darrere l'estret de Malgrau. Posteriorment el lloc de Gréixer ens apareix citat nombroses vegades en els documents de les baronies de Bagà. Coneixem un fogatge de 1385 a través d'un cobrador de focs el qual esmenta un total de 4 focs a la parròquia de Gréixer i altres tants al lloc anomenat el Bac per valor d'un florí. Cada foc equivalia amb una llar o casa que hi podia haver entre 4 o 5 persones. Aquesta xifra ens coincideix amb les cases que hi ha al nucli. El lloc del Bac es podria referir a la vaga de Millarès, cal tinent o molí. . També apareix esmentat sovint a la documentació baganesa. Per una banda de 1346 en data un inventari fet en una de les cases que ens dona entendre com estaven distribuïdes i quants objectes hi havia. Els inventaris corresponen en documents de molta importància per saber els objectes i pertinences que hi havia en cada llar. En el cas de la baronia de Pinós en conservem nombrosos tant de cases de Baga a com també de Gréixer. Deu anys més tard s'esmenta 'adobar lo pont de Greixa' relacionat amb un dels ponts esmentats a les fitxes 141 i 1433. També es té constància en documents posteriors i de 1666 el lloc de Gréixer juntament amb Millarès, Escriu i Hospitalet en temes relacionats amb les pastures. Consta que fixaven el nombre de bestiar que podien tenir els masos de Millarès, Greixa, Escriu i Hospitalet i també el temps que el bestiar de la vila es podia estar en aquests masos quan anava a pasturar a la muntanya comuna. Al llarg del segle XVIII degué patir algunes reformes com ho testimonien la llinda d'alguna de les seves cases coincidint en un període de bonança. Gràcies a la documentació facilitada per Mª Gracia Ponça, propietària de cal Josepó, sabem que a la Casa Gran per exemple entre el 1878 i 1928 hi van habitar una colla de famílies abans que fos adquirida pels Ponça els quals en foren rics propietaris que compren la finca de Gréixer que incloïa Escriu i la Font de Faig per a l'explotació ramadera i de la fusta. | 42.2851500,1.8487700 | 405084 | 4682079 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51044-foto-08099-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51044-foto-08099-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51044-foto-08099-146-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El conjunt està perfectament restaurat, conservat i harmonitzat amb l'entorn. A la casa Gran i cal Josepó s'hi evidencien els elements originaris a la banda nord amb estructures de planta quadrada compostes per planta baixa i dues plantes pis ai amb aparell regular de pedra picada ben desbastada. Aquestes construccions de provable origen medieval van ser ampliades i engrandides al segle XVIII amb grans cossos orientats a migdia i amb galeries i balcons de fusta aixoplugades per grans voladissos. Aquestes construccions reuneixen les característiques arquitectòniques de les masies de muntanya tant de la zona de Brocà amb la casa de Cal Companyó o la de Rotllant i Vilella coma Gavarrós. La casa gran presenta una disposició arquitectònica en la seva façana que ens recorda molt a l'edifici del Palau de Bagà ja que corresponen al mateix període. Pel que fa ala rectoria i les quadres ja són edificacions més modernes damunt d'una base més antiga. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51046 | Hospitalet de Rocasança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospitalet-de-rocasanca | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAMÓS, PARE(1653). Jardin de Mara plantado en el principado de Catalunya. Edició facsimil .VIGUÉ, JORDI; BASTARDES, ALBERT (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. El Berguedà.Artestudi.Barcelona, PLADEVALL i FONT, ANTONI (1985). Catalunya Romànica. El Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana Barcelona. SERRA i ROTÉS, ROSA (1982). 'Hospitalet de Roca sança'. Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Vol. II i III.</p> | XIII-XVIII | La masia continua habitada i recentment se n'ha refet la teulada amb pissarra. | <p>Conjunt arquitectònic situat al costat del torrent de la Miquela a la falda del Moixeró sota la Roca Sança i en un revolt de la carretera 40124 de Bagà a Coll de Pal. Es tracta d'un conjunt format per l'hospital medieval i els coberts annexos a banda de la ja esmentada església de Santa Maria. L'edifici de l'hospital té una planta rectangular allargassada i està compost per una planta baixa, una planta pis i unes golfes amb coberta de pissarra a dues vessants sostingudes per cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. S'assenta de forma terrassada damunt de la roca mare. La porta actual es situa a llevant. La façana principal presenta un predomini del massís respecte el buit. La part sud-est està ocupada pel volum de l'església i al seu costat hi ha una porta coronada amb llinda de fusta i arc de descàrrega i dues petites espitlleres a cada banda. A la planta primera s'hi obren tres obertures o finestres que coincideixen amb altres tres a nivell de golfa. Actualment en podem apreciar altres dues de paredades. En quant a l'aparell constructiu hi ha diferents fàbriques. La planta baixa té una disposició de carreus de pedra més aviat mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades regulars alternades amb lloses de pissarra. La planta primera l'aparell és de maçoneria i també reble de color marró clar. S'hi observen unes petites finestres que es corresponen amb els colomars. La façana oest i situada en una cota més alta està ocupada pel semicercle de l'absis de la capella i es distribueix amb una porta amb els muntants i arc de maó, dues finestres de la mateixa factura a cada costat que coincideixen amb altres dues a nivell del primer pis i una darrera a les golfes. L'aparell és de carreus de pedra mal treballats i escairats, col·locats en filades irregulars i alternats per maons a trenca junt. La façana oest té una disposició similar a la façana sud amb dues espitlleres a la planta baixa, tres finestres al segon pis i altres dues a nivell de golfa. L'aparell és molt heterogeni tenint la planta baixa amb fàbrica de carreus més o menys ben treballats i escairats i la resta amb fàbrica de maçoneria i també de tapia. La façana nord no presenta cap interès especial ja que s'assenta en part damunt la roca natural. De l'interior només hem pogut accedir a la planta baixa del cos corresponent a l'hospital cobert amb voltes de canó amb les dovelles disposades a plec de llibre i formant diferents estances o compartiments. La orientació de les voltes és est- oest, però també n'hi ha dues en sentit nord-sud. Una d'elles hi té una escala que puja al pis superior amb els graons de pedra picada. El paviment és de còdols de riu i actualment s'empra com a quadra i magatzem. Recolza damunt la roca mare que està tallada per assentar-hi les diferents habitacions.</p> | 08099-148 | Al lloc de l'Hospitalet | <p>L'antic hospital de Rocasança està documentat des de 1289. Tot i així quan es signa el termenat de la vila de Bagà al 1233 ja apareix el nom de 'Hospitalet' donant a entendre que ja existia d'abans. Es tractava d'un hospital per aixoplugar els pelegrins que es dirigien pel coll de jou en cas de forts temporals i dies de fred. El 1289 Serra i Vilaró ens esmenta 'P. Companyó, clergue i rector de l'església de Santa Maria de Rocasança, reelegí Bernat de Camp Gotmar participant seu i soci de dit hospital, des de la festa de Sant Andreu primer esdevenidor fins a un any'. Aquesta referència ens serveix per interpretar doncs que la capella de Santa Maria protegia a l'hospital que ja existia. Posteriorment el 1479 Francesc Cabana esmenta que aquest hospital es va construït (es deuria reformar) juntament amb altres tres hospitals al coll de la Perxa, Coll de Jou i coll del Pimorent. Aquestes obres serien fetes per l'ordre dels hospitalers. Bartrina també comenta aquests tres hospitals 'se feren tres spitalets: Un a Sant Joan de la Perxa, altre a la davallada de coll de Jou i altre a la davallada del Pimorent per ospedar los passatgers, essent aquesta terra en poder del rei d França que fa gran bé'. I encara en documents més tardans de la baronia de Bagà esmenten el 1666 el lloc de Gréixer juntament amb Millarès, escriu i Hospitalet en temes relacionats amb les pastures. Consta que fixaven el nombre d e bestiar que podien tenir els masos de Millarès, Greixa, Escariu i Hospitalet i també el temps que el bestiar de la vila es podia estar en aquests masos quan anava a pasturar a la muntanya comuna. El Pare Camós també en va fer una descripció del santuari en el Jardin de Maria de 1653 on hi fa referència a la llegenda de la verge i també a la creació de l'hospital. 'La razon porque se intitula el hospitalet esta imagen es porque tiene una casa que como hospital: la qual edificaron unos señores de Das de Cerdanya por una maravilla que les sucedió en una acoasión que ivan a visitar la sra.'. Al segle XVIII es degué convertir en masia i la capella va passar a ser sufragània de Guardiola. La casa està habitada i en bon estat.</p> | 42.2983200,1.8714800 | 406976 | 4683516 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51046-foto-08099-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51046-foto-08099-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51046-foto-08099-148-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | De les moltes fases constructives que hi podem observar en cal destacar una primera i més antiga corresponent amb l'hospital medieval, formada per un cos rectangular adossat a ponent de la capella de Santa Maria i construït amb un aparell de carreus de pedra més aviat ben treballats, escairats i disposats en filades regulars que es va cobrir internament amb voltes de pedra. Cada cambra corresponent amb les diferents cel·les estaria i il·luminada per espitlleres defensives. Aquest volum deuria tenir un pis superior que a mitjans del segle XV degué ser sobrealçat amb un altre nivell que s'adossava per ponent amb la capella i que en regularitzava la cota de la seva teulada. Finalment a mitjans del segle XVIII es convertí en una masia d'estructura clàssica que en sobrealçà la cota de coberta passant per damunt de la capella, obrint-hi noves obertures i configurant una façana a la banda oest. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51051 | L'Estret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestret | <p>CÈSAR, AUGUST TORRES (1910). Pirineu Català. Bergadà. Valls altes del Llobregat. P-137 Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions</p> | XIX-XX | La casa antiga ha desaparegut completament i la que ens ha arribat fins els nostres dies ha perdut els forjats i part de la coberta arran de l'incendi dels anys setanta. | <p>La casa de l'Estret es denomina amb aquest mot per estar situada a l'entrada de 'L'Estret' que genera el riu de Gavarrós al seu pas entre les roques del 'Castell dels Moros' i del 'Saborell' abans de l'aiguabarreig amb el torrent de Pardinella i formant el Riutort . Les restes estan formades per l'antiga casa de l'estret', la casa nova i també els coberts adjacents. L'antiga casa de l'Estret es situava a la part de mes a ponent i avui només en queda la planta ja que està completament arruïnada després de que fos enderrocada per les explotacions cimenteres. Amb tot i segons algunes fotografies antigues, que hem pogut consultar presentava una planta rectangular de tres cossos i composta per una planta baixa, un primer pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que mirava a migdia. En quant a la distribució de les obertures hi havia un predomini del massís respecte el buit amb la porta d'entrada situada a la part central. Estava formada per una obertura coronada per llinda de fusta. Al primer pis hi havia tres finestres que coincidien amb les de sota teulada. L'aparell era de maçoneria i pedra picada a les cantonades A l'est de les ruïnes d'aquesta construcció hi ha la casa nova, encara avui conservada, malgrat que hagi perdut la coberta per causes d'un incendi a mitjans dels anys'70 que en destruí tot el seu interior. Aquesta casa, de cronologia molt recent, té l'estructura clàssica de les masies dels segles XVIII i XIX. Està composta per un cos rectangular de planta baixa, pis i golfes amb teulada a dues vessants de teules ceràmiques damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. Té una distribució molt ordenada de les obertures amb dues portes a la planta baixa coronades per arcs rebaixats de maó vist i una de central amb una artística reixa de forja, tres balcons al primer pis i una obertura en forma d'arcada a la planta de sota teulada. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballada i escairada unides amb argamassa de calç. Les cantonades són de pedra picada i els bastiments de les obertures són en maó ceràmic. Conserva restes de revestiment en calç i encara es pot apreciar el ràfec de la teulada construït amb tres filiades de maons disposats en degradació Les parets laterals també tenen una distribució molt geomètrica de les obertures amb una organització de tres balcons al pis principal amb fàbrica de maons ceràmics. La façana de ponent és completament cega i hi té adossat un cos rectangular. Finalment a la façana de tramuntana només hi ha una finestra d'arc de mig a nivell de golfa. L'interior de l'edifici està completament destruït a causa de l'incendi i no en podem interpretar la seva antiga distribució.</p> | 08099-153 | Al lloc de l'Estret | <p>La casa de l'estret apareix documentada per primera vegada al cadastre de Gavarrós datat del 1786. En documents posteriors, la casa continua essent esmentada i arran de les explotacions petrolíferes de la mina de Riutort es va utilitzar com a Cantina i es va construir la casa nova utilitzada coma 'casa d'estiueig' i amb les característiques pròpies d'una casa de principi del segle XX. C.A. Torres ens l'esmenta en el seu llibre del Pirineu Català en descriure el camí de Guardiola a Castellar de N'Hug passant per Gavarrós ' L'Estret. Casa situada en la boca d'aspra gorja, la que tanquen drets i alts cinglerars de dures i trencades formes. L'aigua del riu revolta juganera en curs tortuós al peu dels geganteschs penyalars. La casa esta situada tocant al Riutort, envoltada d'arbres centenaris de soca colossal i extés brancatge, un dels quals està sostingut per una forta paret d'obra per aguantar sa caiguda decantat a la força de son propi pes. La casa que es nova i tota blanca de net i curós aspecte ressalta de debo enmig del ferestech paisatge'. Amb la posada en funcionament de les explotacions cimenteres, la casa va continuar amb les funcions de cantina fins que a mitjans dels nay'70 va patir un incendi que la va destruir completament. Actualment està en ruïnes.</p> | 42.2638500,1.9237400 | 411235 | 4679633 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51051-foto-08099-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51051-foto-08099-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51051-foto-08099-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Prop de la casa hi ha les ruïnes d'una explotació cimentera amb els coberts construïts amb obra de maó i coberta d'uralita, així com restes dels antics forns i de la pedrera. La tipologia arquitectònica de la 'casa nova' és el d'una casa senyorial de mitjans del segle XIX i principi del XX | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51052 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-9 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, m (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 78 i 189. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II p. 321, AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XVI-XVIII | La casa ha perdut bona part de la coberta i amenaça en esfondrar-se ja que algunes parets estan cobertes d'heura i vegetació. La pallissa té un estat de conservació similar a la casa. | <p>El que es coneix amb el nom de 'la caseta' correspon amb les ruïnes de la casa i pallissa annexa a sota el collet de les Trevanoses, al costat del riu Gavarrós al clot del Jeroni. La casa es situa al costat de l'antic camí de Gavarrós i està formada per una estructura rectangular composta de planta baixa, pis i golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a sud-oest. La porta principal d'entrada es situa en aquesta façana. En quant a la distribució de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit especialment a les façanes nord i oest. En canvi la façana est i sobretot la sud hi ha dues finestres a nivell del primer pis amb bastiments de fusta que tenen les seves homònimes a nivell de sota teulada. L'aparell és de filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i disposades en filades irregulars. Les cantonades són de pedra picada i la part superior és de tapia de color rogenc. La coberta s'ha esfondrat parcialment i malgrat encara hi hagi alguna part que es mantingui dempeus. El conjunt amenaça ruïna. A causa del mal estat no hem pogut accedir al seu interior que presentava perill d'enderroc. Per les converses orals hem pogut saber que a la planta baixa hi havia les quadres i al primer pis la casa amb la sala, la cuina i el forn. Per la part nord hi ha una rampa que condueix a l'era que es situa a la part posterior de la casa i a on hi trobem la pallissa. Està tancada per un petit baluard al que podem accedir per una porta amb bastiments de pedra. Té una planta rectangular i està composta per una planta baixa i un primer pis amb àmplies eixides sostingudes per murs i pilars de maçoneria. La coberta és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal i formant un gran voladís. Es conserva en mal estat ja que els balcons de les eixides han desaparegut i a la coberta li manquen les teules. L'àmbit de l'era està delimitat per la casa, la pallissa i un petit mur de pedra que tanca el conjunt a manera de baluard.</p> | 08099-154 | A la vall de Gavarrós, sota el collet de les Trevenoses | <p>Malgrat que el terme de 'caseta' sigui recent i al·lusiu a caseta de Masaners, el lloc tindria un orígen molt remot ja que surt esmentat en els documents de l'acta de consagarció de Sant Llorenç. En aquest document hi ha un alou donat per Argemir i la seva esposa Teodosen (doc. 28) al monestir amb unes terres, una vinya i una casa a 'Querols' dins la vall de Gavarrós ' i a 'Vila Seca'. Del primer i segons les afrontacions es podria interpretar amb aquest lloc 'ipsas terras qui sunt ad ipsos Keirolos: afrontat ipsa I terra in rio qui discurrit de Saugo, et de alia in terra Placiano, et de III parte in terra Hodesindo. Et ipsa alia pecia terra afrontat de I parte in terra Betarane, et de ali in rio, et de III in terra de domum Sancti Genesi, et de III in terra de me ipso donatore. Et ipsa vinea qui est in Villa seca, in ipso torrente, afrontat de I parte in vinea Gidemare et de alia in roca et III in terra todevare vel suos eres, et III in vinea Torelo. Cum ipsa vinea ipso torcurario. Et ipsa terrada afrontat in ipsa eira, et de alia in via et III in orto Bebite et de IIII in casa Matresinna' Referent a les afrontacions, malgrat que les vinyes no les tinguem situades amb exactitud pensem que es situaria a la zona referida entre l'Estret i la casa de Maçaners. De fet les terres de Sant Genís serien les del nord, el riu correspondria amb el riu Gavarrós i la roca i Vila-seca es situaria a la banda oriental dominant la vall (roca gavarret) i vilaseca en serien les terres de més a l'est, actualment en terme de la Pobla de Lillet. Cal a dir que la casa està a l'altre costat del clot del Savorell. Per contra la casa de Matresinna es situarien en una zona propera a Masaners 'Matresinna' i ipsa via (camí ral de Gavarrós) i que afronta amb una era (era de la caseta), una via i una altre casa que podria ser la ja citada de Savorell tenint en compte la seva proximitat. Sigui com sigui aquesta casa apreixerà en documents posteriors referents al cadastre de Gavarrós de 1756 i també en documents més tardans com a una masoveria pertanyent de la gran finca de Cabanas la qual encara avui li correspon.</p> | 42.2695700,1.9232400 | 411202 | 4680268 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51052-foto-08099-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51052-foto-08099-154-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'edifici té algunes fases constructives diferents amb aparells i fàbriques diversos i a la part superior s'hi endevinen algunes espitlleres paredades. També hi podem apreciar encaixos o forats de bastida al pany del mur sud. L'edifici reuneix les característiques pròpies de l'arquitectura popular de les zones de muntanya. | 119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51056 | Casa de Masaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-masaners | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186.C.A. TORRES (1905). Pirineu català. El Bergadà. De Bagà a Castellar de n'Hug per dalt de les serres de Brocà, de la Pardinella y de Rus. P.135-139.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II p. 321 i vol III. P. 106, AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt.</p> | XII-XVIIII | La casa està completament arruïnada. Els coberts es mantenen dempeus perquè s'utilitzen com a quadres per al bestiar en cas de mal temps i se n'han repassat les bigues i la teulada. | <p>Conjunt arquitectònic format per l'antiga casa de Masaners, les pallisses i annexes situats al lloc de Massaners al costat del riu de Gavarrós prop de la confluència amb el torrent del clot del forn i sota del coll del vent. El trobem a la riba dreta. La casa està mig enrunada però encara es pot endevinar la seva antiga tipologia. Corresponia amb una construcció molt senzilla de planta més aviat quadrada amb dos cossos formada per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud-est. En quant a la distribució de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit amb dues obertures adintellades a nivell de planta baixa alternades per una espitllera que coincideixen amb una finestra i una balconera a nivell del primer pis i una darrera finestra a sota teulada. La façana lateral està mig enrunada, però encara s'hi endevina el volum del forn de pa. La coberta, avui desapareguda hauria estat a dues vessants sostinguda per cavalls i llates de fusta. L'aparell de l'edifici és a base de filades de pedra rogenca mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i col·locades en filades regulars. Únicament són amb aparell de pedra picada les cantonades i els muntants de les diferents obertures. L'interior està cobert de vegetació i de runa i només es pot accedir ala planta baixa ja que s'utilitza com a coberts i quadra. A escassos metres al sud-est de la casa hi ha una altre construcció que s'utilitza com a pallissa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular format per una planta baixa i un primer pis cobert amb teulada ceràmica d'un sol vessant i sostinguda per cavalls i llates de fusta. La façana està orientada a migdia i està composta per tres grans eixides separades per pilars de pedra i maçoneria i amb un forjat o trespol de fusta al mig. Les parets que el formen són amb aparell de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i fragments de maó i teula a trenca junt i disposats en filades irregulars. S'utilitza com a cobert agrícola. Prop de la casa hi ha altres construccions mig enrunades que haurien pertangut a coberts i annexos.</p> | 08099-158 | Al lloc de Masaners, sota el camp del Pujol. | <p>Als documents del monestir de Sant Llorenç el 983 hi apareix un alou que Argemir i la seva muller Teodèsen donen al monestir amb unes terres, una vinya i una casa a 'Querols' dins la vall de Gavarrós ' i a 'Vila Seca' (document 28). Del primer i segons les afrontacions sabem que correspondria al lloc referit: 'ipsas terras qui sunt ad ipsos Keirolos: afrontat ipsa I terra in rio qui discurrit de Saugo, et de alia in terra Placiano, et de III parte in terra Hodesindo. Et ipsa alia pecia terra afrontat de I parte in terra Betarane, et de ali in rio, et de III in terra de domum Sancti Genesi, et de III in terra de me ipso donatore. Et ipsa vinea qui est in Villa seca, in ipso torrente, afrontat de I parte in vinea Gidemare et de alia in roca et III in terra todevare vel suos eres, et III in vinea Torelo. Cum ipsa vinea ipso torcurario. Et ipsa terrada afrontat in ipsa eira, et de alia in via et III in orto Bebite et de IIII in casa Matresinna' Aquestes afrontacions, malgrat que les vinyes no les tinguem situades amb exactitud pensem que estarien a la zona especificada entre l'Estret i la casa de Maçaners. De fet les terres de Sant Genís serien les del nord, el riu correspondria amb el riu Gavarrós i la roca i Vila-seca es situarien a la banda oriental dominant la vall (roca gavarret). Finalment Vilaseca en serien les terres de més a l'est, actualment en terme de la Pobla de Lillet. Cal a dir que la casa està prop del clot del Saborell. Les altres terres es situarien en una altre zona propera a Masaners 'Matresinna' i ipsa via (camí ral de Gavarrós). Posteriorment els mateixos Argemior i Teodosen en el documehts 34 fan donació d'unes terres a Saborell que limiten amb la casa esmentada de Masaners 'in paendico ville Gavarreto, in loco vociato Sobolel. Et afrontat ipsa hec omnia de I parte i pla vel in Vila Seca, de Iivel de IIIin ipsa aqua qui discurrit in Rivo-Torto, de III vero parte in Paier vel in Macana' Aquesta 'Maçana 'podria al·ludir-se al lloc que fem referència. Posteriorment al cadastre de Gavarrós i datat de 1729 tornarà a aparèixer la casa de Masaners com a una possessió dels Cabanas i al 1853 i 1878 tornarà a sortir referenciada. C.A Torres en el seu llibre de Pirineu Català ens parla de la casa de Masaners com un lloc molt pintoresc : '... 2h, 15 minuts. Massanes, casa de molt bell tirat pitoresch junt a la corrent del Riutort'</p> | 42.2764000,1.9209600 | 411024 | 4681029 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51056-foto-08099-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51056-foto-08099-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51056-foto-08099-158-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Malgrat que la casa estigui en un procés total de ruïna, encara conserva bona part de l'alçada originària de les parets de la façana principal i les laterals podent-ne diferenciar les diverses fases constructives. S'identifica a la banda sud-oest un volum originari de planta quadrangular amb aparell de carreus de pedra més aviat ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars. Aquest tipus d'aparell més regular es conserva a nivell de la planta baixa, ja que al primer pis és més irregulars i amb fàbrica de maçoneria amb fragments de teula i maó a trenca junt. El cos afegit a la banda nord-est presenta un aparell molt irregular de filades de pedra, unides amb un morter de calç molt pobre i col·locada en filades irregulars. La part més antiga correspondria amb el volum quadrangular descrit i es dataria possiblement a l'època medieval. Els afegits i sobre a alçats serien de moments posteriors i vinculats a l'època moderna. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51058 | Conjunt de Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cabanes | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M.(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 18. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. A Erol, Suplement 3 p-8 i 9 . CLARET, J i ROCA , A (1982). 'conjunt de Gavarrós'.Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de cultura. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt. Escriptures de transacció del Exco. Duque de Alba y Marqués de Aytona, señores de las Baronias de Pinós y Mataplana y don Josep Pujol y Pardinella. (inèdit)</p> | XV-XIX | Recentment s'ha refet la teulada de la casa i de les pallisses. També se n'han practicat els tancaments. La casa és la residència d'estiu de la família Cabanes. Posseeix encara ara un ric patrimoni tenint en propietat la majoria de les terres del terme de Gavarrós. | <p>Important conjunt arquitectònic situat al nucli de Gavarrós en una posició encimbellada i orientada a sud. El conjunt de planta allargassada està format per un compendi d'edificis en els que cal destacar la casa de Cabanes, les pallisses i quadres, l'era de batre i la casa del masovers. La casa correspon a la clàssica masia de tres cossos formada per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia on s'obre la porta d'entrada i l'era de batre. En quant a la composició de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una planta baixa formada per una única porta situada a la part central coronada per un arc escarser i amb fàbrica de maó cuit , tres balconeres amb sengles balcons amb barana de forja al pis principal que coincideixen amb tres finestres a nivell de golfa. L'aparell de la seva façana és de filades de pedra més aviat ben treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i disposades en filades regulars. Els bastiments de les obertures són de maó cuit. S'endevina la presència d'un cos originari de planta rectangular a la part de més a llevant i amb un aparell de pedra més regular i amb traces d'una obertura a la planta baixa coronada per un arc rebaixat amb les dovelles col·locades a 'sardinell' i també d'una finestra al primer pis convertida en balconera. L'aparell de les cantonades és de pedra picada del país i en una d'elles hi ha gravada la data de 1693. La façana de ponent hi té encastada la casa dels masovers i només s'hi obren 3 finestres a diferent nivell i a la de llevant hi ha un cos annex que correspondria amb les antigues pallisses de la casa. La darrera façana i situada a tramuntana és completament massissa i només hi té oberta algunes petites finestres que coincideixen amb la caixa de l'escala i també amb un cos quadrangular que correspon amb les latrines. A llevant del volum de la casa principal ha un altre edifici de planta rectangular situat uns dos metres més al nord i format per una planta baixa i dues plantes pis i unes golfes. Està cobert amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud mirant a l'era. La composició de la façana principal hi ha un predomini del buit respecte el massís amb tres nivells superposats d'eixides coronades per arcs rebaixats amb les dovelles disposades a sardinell. Les arcades del primer pis estan paredades i han estat substituïdes per dues balconeres. A la planta baixa hi ha adossades a la fàbrica original dues arcades més que es projecten a sud formant dues voltes de canó i que haurien tingut la funció de sostenir una eixida amb balcons i baranes de fusta tal i com encara es pot endevinar en el perfil de la façana est del volum principal de la casa i que avui ha desaparegut. Cal destacar que en una de les pedres del cos d'arcades que s'hi adossa hi ha la data de 1743. Les eixides de la planta segona estan tapiades i reconvertides en dues finestres malgrat encara es pugui observar el forat original i a sota teulada hi ha dotze petits forats que corresponen amb els colomers. La façana nord hi ha obertes tres finestres a nivell de sota teulada amb els muntants de maó cuit. S'endevina una quarta finestra coronada per un arc de mig punt a la planta principal i també tres espitlleres defensives a sota teulada. L'aparell és de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars.</p> | 08099-160 | Al petit nucli de Gavarrós a sota de la rectoria. | <p>L'origen de la casa de Cabanes ens és molt incert ja que no hem pogut accedir a la seva documentació. Pensem que per la seva proximitat amb l'església de Sant Genís de Gavarrós el seu origen seria amb les donacions fetes al monestir de Sant Llorenç entre el 983 i 1031 com una casa situada dins la sagrera i dins el terme de Sant Genís. Fins a la descoberta del castell de la roca gavarret hom havia suposat que aquesta casa hauria estat el castell esmentat, però la descoberta de les ruïnes d'aquesta fortalesa va fer descartar aquesta hipòtesi. Amb tot és possible que després de l'abandó del castell de la roca, els senyors es traslladessin en aquesta finca situada a pocs metres de l'església i això podria explicar la presència d'una sala fortificada. Tot i així no deixa de ser una hipòtesi. La família Cabanas al llarg de l'època moderna es convertí en una de les famílies més riques de la vall, raó de la qual convertí l'antiga casa en una casa 'senyorial'. Segons el cadastre de Gavarrós de 1729 la casa de Francesc Cabanas era de les més importants i ben dotades amb una sala i dues habitacions mentre que la propera de Pardinella i propietat de Margarida Pujol només en tenia una. Segons les escriptures de la veïna casa de Pardinella en el mateix 1759 hi ha el repartiment de les terres entre les famílies de Cabanas, Pujol de Pardinella i Francesc de Còdol senyor de Bagà que havia heretat les terres de l'antiga baronia de Pinós. La família Cabanas posseïa la major part del terme de Gavarrós i encara avui dia correspon amb les cases més riques de la vall. Els cadstres de Brocà i Gavarrós datats del 1856,1878 i 1880 n'hi fan contínu esment. De la casa en procediria el bisbe Solsoní Ramon Riu i Cabanes (1856-1901) autor de grans obres al palau episcopal de Solsona com ara la galeria que mirava al Vall Calent.</p> | 42.2805500,1.9146100 | 410506 | 4681496 | 1693 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51058-foto-08099-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51058-foto-08099-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51058-foto-08099-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest edifici presenta una gran quantitat d'annexos i cossos afegits corresponents a diferents cronologies segons les diverses dates que hi ha gravades en algunes pedres de les cantonades i amb les anys 1693, 1743 i 1852 entre d'altres. Tot i així hem intentar establir una breu seqüència cronològica i evolutiva dels seus paraments. Malgrat que aparentment el volum de la casa principal sembla que pugui correspondre a la fàbrica més antiga, la troballa de paraments de diferent fàbrica, la presència d'espitlleres a la façana nord i altres elements, ens fan pensar que la part més antiga seria al cos que hi ha annex a la part est. Es tractaria d'un volum d'una antiga 'sala' de planta quadrangular orientada en sentit est-oest i format per una planta baixa, un primer pis i golfes amb parament regular de carreus de pedra, units amb argamassa de calç i coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquest cos s'hi obririen algunes finestres coronades per arcs adovellats disposats a 'sardinell 'i a nivell de golfa hi hauria un seguit d'espitlleres defensives tal i com es pot observar a la planta de sota teulada. A aquesta primera construcció s'hi annexaria a ponent un volum quadrangular cobert amb volta de canó encofrada i en perfil apuntat a la planta baixa i dues plantes pis. Aquest cos coincidiria amb la crugia més meridional del volum de la casa principal. Hi tindria obertes algunes finestres a la planta baixa coronades per arcs rebaixats, avui paredats. Aquestes construccions podrien ser de mitjans del segle XV o principi del XVI damunt vestigis més antics. Al 1693 es deuria formar el volum de la casa principal afegint dos cossos més a ponent del cos ja citat i l'antiga 'sala' es deuria allargar a migdia amb una façana formada per tres pisos sobreposats d'eixides i un porxo a la planta baixa. Sembla ser que en aquest període es regularitzà la composició de les obertures de les seves façanes. Les alçades de les cobertes i els pendents també es deurien homogeneïtzar. Al 1743 la casa experimentà una nova reforma que va comportar l'annexionament d'una eixida suportada per dues voltes de canó de perfil encofrat al cos situat més a llevant, la supressió de les eixides de la planta principal i la seva substitució per balconeres així com la distribució interna i possiblement també decoració de les alcoves, cambres i habitacions de la casa. Sembla ser que aquest moment va ser un dels més esplendorosos de la casa coincidint amb l'època de més puixança i amb més nombre de terres i masoveries. Sembla ser que a cavall de 1793 i 1852 es deurien obrir les obertures i balconeres de la casa, es cobriren les cambres de la planta baixa amb volta catalana de maó pla i es deurien decorar les parts internes. Corresponia amb una de les cases més importants de la vall juntament amb Pardinella. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 51064 | Cal Serres i cal Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serres-i-cal-muntaner | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Vol II. P. 332. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt.</p> | XVII-XVIII | La casa da cal Serres conserva en alçat la crugia oest ja que la nord ha estat enderrocada. La casa de cal Muntaner ha desaparegut. Els coberts i pallisses de les dues cases encara es mantenen dempeus ja que s'utilitzen com a coberts per al bestiar | <p>Conjunt arquitectònic format per les restes de les masies de Cal Serres i de Cal Muntaner amb les seves respectives eres i pallisses i, situades al costat de la pista que puja al Clot del Forn davant de l'obaga de cal Muntaner. Ambdues cases estan juntes i només les separa un mur de pedra. La primera d'elles o 'Cal Serres' es situa al vessant sud-est de la muntanya en una cota més alta que la de cal 'Muntaner' que és en un nivell més baix formant dues terrasses artificials. A la part més alta hi trobem el cos de les pallisses de planta rectangular amb una orientació nord-sud, i compost per una planta baixa, un primer pis i coberta amb teulada a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates i orientada a sud. Les parets són de maçoneria amb filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç de color vermellós formant filades irregulars. La porta situada a l'alçada del primer pis es compon per una obertura adintellada amb els muntants de pedra. Al seu costat esquera hi ha una finestra amb les mateixes característiques que la porta d'entrada. Al costat sud i aprofitant el desnivell del terreny hi ha les restes de la casa de 'Cal serres'. Segons fotografies antigues aquesta edificació tenia una planta rectangular de dos cossos formats per una planta baixa, un primer pis i golfes amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud formant un notable voladís. Actualment encara es conserva el cos de ponent amb l'alçada originària i part de la coberta amb la barbacana de fusta, mentre que el cos de llevant ha estat enderrocat i només es pot veure a nivell de planta baixa. Malgrat tot sabem que les obertures es distribuïen irregularment per tota la façana tenint un predomini del massís respecte el buit excepte a les darreres plantes on s'hi obrien àmplies eixides de balcons de fusta. La porta encara visible, es situa a la crugia de més a l'oest a sota de l'eixida que ocupa pràcticament la meitat de la façana. L'altre crugia estava separada per un massís pilar de pedra i presentava una distribució més senzilla amb una porta allindada a la planta baixa i una finestra amb els bastiments també de fusta a sota la teulada. L'aparell era de maçoneria més irregular i unides amb un morter molt pobre. Aquesta part actualment ha estat esfondrada. En una cota més baixa i separades per un mur de contenció de pedra hi ha les restes de la casa de 'Cal Muntaner' avui pràcticament desapareguda per fortes esllavissades del terreny natural. De la casa es conserva l'era de batre el gra i la pallissa del fons, de planta rectangular, orientada de nord a sud i composta per una planta baixa, un primer pis amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud i sostinguda per cavalls i llates de fusta. El parament és de maçoneria amb pedres mal treballades i escairades, unides amb argila de calç i col·locades en filades irregulars. Les façanes nord i sud són completament cegues i conserva encara els forjats interns. S'utilitza com a cobert per al bestiar.</p> | 08099-166 | A sota de l'obaga de Cal Muntaner | <p>Resulta difícil conèixer la història d'aquestes cases que ja ens apareixen al cadastre de Brocà de 1729 i en documents posteriors. Cal dir que en els documents de l'arxiu de la vila de Bagà que van ser recollits per Joan serra i Vilaró en la seva obra de les baronies de Pinós i Mataplana trobem la referència d' una noia del mas de 'Serres' o donzella que es va redimir per 20 sous al baró de Bagà el 1291. Altres notícies les trobem a posteriori relacionades amb les compres de pagesos de remença per part del rei i en que esmenten una noia i donzella de Gavarrós per 10 sous. No n'hem trobat més notícies</p> | 42.2810200,1.9063300 | 409824 | 4681557 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51064-foto-08099-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51064-foto-08099-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51064-foto-08099-166-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ambdues construccions presenten un avançat estat de ruïna pel fet d'estar deshabitades i només conserven en bon estat els coberts que encara funcionen com a quadres per al bestiar. Les teules van ser cuites amb l'argila del país ja que tenen un color vermell intens. Una de les teules té el nom del terrissaire ' Joan Solà de Sant Quirze'. Segons la tècnica i aparell constructiu dels seus murs semblen correspondre amb obres del segle XVII i XVIII, sense descartar que tinguin un origen medieval | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51066 | La Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creueta-2 | <p>SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Vol II. P.292 i 320. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt.</p> | XVI-XVIII | La casa està en bon estat perquè s'utilitza com a refugi de pastors. El cobert i la pallissa tenen la coberta mig esfondrada i amb algunes jàsseres caigudes. L'era està coberta de vegetació. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de 'la creueta', l'era de batre el gra i les pallisses situades a sota del 'pla del Testarro' i damunt del camp del vilar en el vessant sud-oest de la muntanya. La casa pròpiament dita es situa a llevant. Està formada per una planta rectangular de dos cossos amb una única planta baixa i coberta a dues vessants. El carener és perpendicular a la façana principal que s'orienta a sud. La porta d'entrada es troba a l'est mirant a l'era de batre el gra i al seu costat hi ha una petita finestra. L'aparell és de maçoneria amb pedres mal treballades i escairades i unides amb argamassa de calç, disposades en filades irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades i muntants de les obertures. L'interior s'utilitza com a refugi de pastors. No hi ha cap element de rellevància. Davant de la casa hi ha l'era de batre el gra amb un planta rectangular i sostinguda per murs de contenció. Al costat dret i mirant a sud hi ha un cos rectangular orientat d'est a oest i format per un pis i sota teulada amb una àmplia eixida a la façana partida per un pilar de maçoneria que alhora sosté la coberta. Aquesta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal i sostinguda per bigues amb els caps treballats amb motius simples. Està dividida en dues plantes mitjançant forjats de fusta. Està en avançat estat de ruïna malgrat s'usi com a cobert per al bestiar</p> | 08099-168 | Al lloc de la Creueta a sota del pla del Testarro | <p>Desconeixem l'origen d'aquest mas que com hem comentat a l'apartat de observacions correspon al típic mas que Serra i Vilaró descriu i que podria correspondre a l'edat mitjana. Possiblement aquesta casa situada a cavall dels nuclis de Gavarrós i Pardinella abraçava tota l'àrea que els cònsols de Bagà delimitaren com a pastura de bestiar en un document de 1308. Posteriorment i en el cadastre de Gavarrós de 1729 ens apareix com a masoveria de Cabanes i en documents posteriors s'hi continua fent esment com a casa censada (AMG 1878 i 1881).</p> | 42.2797900,1.9256200 | 411413 | 4681401 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51066-foto-08099-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51066-foto-08099-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51066-foto-08099-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere cascante i Torrella | La tipologia i distribució de la casa coincideix amb les descripcions que Serra i Vuilaró ens fa dels masos de la Baronia de Pinós el segle XIV. Segons Serra 'L'alberg d'un mas no diferiria gaire de qualsevol de les pobres masoveries que hom pot visitar actualment per aquelles muntanyes, Rebost per exemple. Un mas important tindria un alberg, la planta del qual midaria uns vuit metres en quadre, amb baixos i pis sota teulada. La planta baixa dividida en quatre parts: la primera, l'entrada, amb les eines de conreu i els guarniments de les atzembles i bestiar; davant la porta, una escala de fusta que conduïa al pis superior; al costat de l'entrada, l'estable; davant de la porta d'entrada la cuina amb llar i fogons fets de pedretes; al costat de la cuina el rebost i el celler. El pis superior estava també dividit en quatre quartos; tres dels quals servien per dormir i l'altre per al graner'. Al costat de l'alberg hi havia una casa petita pel forn i una altre pels porcs i una molt gran per al bestiar. Aquesta era gran de perímetre però de parets baixes amb una part coberta de faisó per a les cases i l'altre amb rames' Ja veiem que aquesta descripció coincideix molt amb la majoria de les cases de Gavarrós a banda de la creueta. Masaners, Casa Freda, la casetaserien altres exemples a citar | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51073 | Casa de Pardinella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pardinella | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186, 203. CATALÀ i ROCA, PERE (1997). 'El Berguedà' Els castells catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9. CLARET, J; ROCA, A (1982) 'Casa pardinella'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana.Vol I p-84, 85 i 188, Vol II. P. 320 i352. Vol III. P.96, 102 i 106. Documentació facilitada per la família Guixé. ARCHIVO DE PROTOCOLOS DE BARCELONA. 'còpia auténtica de la escritura de transacción y concordia, atorgada por el Excmo Sr. Duque de Alba y Marqués de Aytona, señores de la Baronia de Pinós y Mataplana y Don José Pujol y Pardinella y otros poseedores de heredades en el t´rmino de Gavarrós de dicha Baronia, ante el que fue notario de esta ciudad, DON JOSE BUENAVENTURA FONTANA, en 28 de Marzo de 1753'</p> | XIV-XIX | La casa és habitada i recentment se n'han refet les cobertes frenant.ne el procés de degradació. | <p>Important conjunt arquitectònic format per la masia de Pardinella amb els seus interiors, la capella de Sant Josep,les quadres i pallisses tancats darrere una era i orientades a migdia mirant cap el riu de Pardinella i situats al costat del camí ral que del castell de la Roca de Gavarret es dirigia a Erols i Rus. La casa principal es situa a l'extrem est del conjunt arquitectònic. Es tracta d'una masia de tipus 'clàssic' de tres cossos composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana orientada a migdia on també s'hi obre la porta d'entrada. Hi ha un predomini del buit respecte el massís. A la planta baixa s'obren dues arcades de mig punt de pedra tosca, unides amb argamassa de calç i separades per un pilar també de pedra tosca que dona pas a un porxo. A llevant hi ha una finestra adintellada, avui cegada i damunt de l'arc més occidental hi ha una eixida o solana composta per dos arcs rebaixats de maó cuit i descentrada respecte el pinyó del carener que està resolt amb dues filades de teula girada i maó pla. A banda i banda hi ha una finestra i una balconera també allindades. A nivell de golfa hi ha dues finestres més; una d'elles en posició axial. En quant a l'aparell constructiu hi ha una diversitat de paraments degut a les diferents reformes realitzades. S'endevina un cos central que abraçaria les dues arcades de la planta baixa i part de la planta primera amb aparell de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç amb restes del revestiment extern format per un enlluït de color blanquinós. Annex al cos principal hi ha dues ales amb un aparell més irregular de maçoneria i filades de pedra i maons a trencajunts. La façana que mira a llevant té una disposició de 4 finestres allindades al primer pis i tres finestres més petites a les golfes La façana de tramuntana hi ha un predomini del massís respecte el buit amb restes d'algunes arcades tapiades a la banda est coincidint amb l'annexió de la capella de Sant Josep de Pardinella i també d'un cos rectangular a ponent cobert amb teulada a un únic vessant. Hi ha diferents obertures distribuïdes irregularment en els diferents pisos. L'aparell constructiu també és molt variat amb una part central formada per carreus be treballats i escairats units amb argamassa de calç i formant filades regulars amb les cantonades ben treballades i uns afegits amb aparell més irregular i de fàbrica de maçoneria. La façana oest i construïda amb una fàbrica molt irregular hi té obertes 3 finestres i una porta amb bastiments i llinda de maó cuit. La porta d'entrada que es situa darrere de les arcades de la planta baixa està formada per una obertura en arc rebaixat d'un sol bloc monolític i sostingut per dos permòdols bisellats amb els muntants de pedra rogenca. Està flanquejada per dues finestres de factura tardana. Darrere la casa i accessible mitjançant un passadís obert al fons de la sala hi ha la capella de Sant Josep de Pardinella. A l'oest hi trobem l'era que esta sostinguda per murs de contenció i voltes a la planta baixa ja que està edificada aprofitant el desnivell del terreny. Està tancada a l'oest i al nord per l'edifici de les pallisses, els graners i les quadres. Tot el conjunt està tancat darrere un baluard de pedra que uneix el cos de les pallisses i de la casa a través d'una mena de carrer empedrat denominat callissot. Aquest callissot constitueix l'entrada principal de la finca on hi ha obert el portal d'entrada construït en arc rebaixat damunt de dos permòdols i muntants de fusta. Altres construccions es situen a la banda sud de la casa i també a la part nord. Es tracta d'un important conjunt arquitectònic.</p> | 08099-175 | Al lloc de Pardinella dins el terme de Gavarrós | <p>Intentar establir una seqüència evolutiva d'aquest important edifici és una tasca realment complicada degut a la gran quantitat de reformes que s'hi ha portat a terme. Interpretem que en un origen aquest edifici daria de mitjans del segle XIV i XV i constaria d'una estructura quadrangular de planta baixa i pis amb un aparell regular de carreus de pedra, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars. L'accés es situaria a migdia amb una porta adintellada en bloc monolític formant un arc rebaixat i sostingut per dues mènsules de pedra. Desconeixem l'existència d'altres obertures ja que la casa ha estat profundament transformada al llarg del temps. Sembla ser que a mitjans del segle XVII es va afegir a migdia un annex format per dues arcades a la planta baixa i dues eixides al primer i segon pis amb balconades de fusta i pilars de maçoneria, seguint els esquemes clàssics de l'arquitectura de muntanya. D'aquest moment en seria el cobriment amb voltes de canó de tipus encofrat. La gran reforma es va produir al segle XVIII quan la masia es converteix en una masia del tipus 'clàssic' annexionant un cos a llevant amb arcades a la planta baixa i un altre a ponent. Sembla ser que la majoria de reformes són d'aquesta època que coincideixen amb la construcció de la capella de Sant Josep. Al segle XIX es van produir modificacions en les obertures de la façana principal i també a les eixides en maó cuit.</p> | 42.2772000,1.9409200 | 412671 | 4681097 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51073-foto-08099-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51073-foto-08099-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51073-foto-08099-175-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Intentar establir una seqüència evolutiva d'aquest important edifici és una tasca realment complicada degut a la gran quantitat de reformes que s'hi han portat a terme. Interpretem que en un origen aquest edifici daria de mitjans del segle XIV i XV i constaria d'una estructura quadrangular de planta baixa i pis amb un aparell regular de carreus de pedra, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars. L'accés es situaria a migdia amb una porta adintellada en bloc monolític formant un arc rebaixat i sostingut per dues mènsules de pedra. Desconeixem l'existència d'altres obertures ja que la casa ha estat profundament transformada al llarg del temps. Sembla ser que a mitjans del segle XVII es va afegir a migdia un annex format per dues arcades a la planta baixa i dues eixides al primer i segon pis amb balconades de fusta i pilars de maçoneria, seguint els esquemes clàssics de l'arquitectura de muntanya. D'aquest moment en seria el cobriment amb voltes de canó de tipus encofrat. La gran reforma es va produir al segle XVIII quan la masia es converteix en una masia del tipus 'clàssic' annexionant un cos a llevant amb arcades a la planta baixa i un altre a ponent. Sembla ser que la majoria de reformes són d'aquesta època que coincideixen amb la construcció de la capella de Sant Josep. Al segle XIX es van produir modificacions en les obertures de la façana principal i també a les eixides en maó cuit. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51086 | Casa del Prat Terrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-prat-terrer | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 185. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana.Vol I p-84, 85 i 188, Vol II. P. 320 i352. Vol III. P.96, 102 i 106. Documentació facilitada per la família Guixé. ARCHIVO DE PROTOCOLOS DE BARCELONA. 'còpia auténtica de la escritura de transacción y concordia, atorgada por el Excmo Sr. Duque de Alba y Marqués de Aytona, señores de la Baronia de Pinós y Mataplana y Don José Pujol y Pardinella y otros poseedores de heredades en el t´rmino de Gavarrós de dicha Baronia, ante el que fue notario de esta ciudad, DON JOSE BUENAVENTURA FONTANA, en 28 de Marzo de 1753'.</p> | XV-XIX | La casa no està habitada però s'utilitza com a explotació ramadera i magatzem. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de 'Prat terrer' amb l'era, les pallisses i els coberts annexos, situat prop de Pardinella a sota del camp de 'la Terma' i a la dreta del torrent de Pardinella. El conjunt té una planta més aviat allargassada orientada a sud-est amb la casa situada a l'extrem nord-est mirant a l'era que està envoltada per coberts i pallisses. Mira a sud damunt del torrent en forma de terrassa artificial. La casa de planta allargassada i de dos cossos, està formada per una planta baixa, un primer pis amb teulada a dues vessants damunt de cavalls i llates de fusta i el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud. Hi ha un predomini del massís respecte el buit amb dues portes adintellades en fusta i muntants de pedra a la planta baixa que emmarquen dues petites finestres o espitlleres també de pedra picada. La llinda de la porta principal hi ha inscrita una creu llatina. Damunt seu s'obre una àmplia eixida sostinguda per bigues de fusta damunt de dos grossos cavalls que ocupa tota la longitud de la façana i que alhora està coberta per un empostissat de fusta que sosté la teulada. S'hi accedeix per dues balconeres obertes al primer pis. L'aparell de la façana és de carreus de pedra picada ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars. La façana de tramuntana és massissa i hi ha oberta una porta coronada amb llinda de fusta amb les inscripcions 'Jordi Roca vila Mare'. Adossat a sud-est hi ha un cos annex cobert amb teulada a un sol vessant com a continuació de coberta principal. S'utilitza com a graner i s'hi arriba per a l'era. L'aparell és de maçoneria amb filades de pedra irregulars. Per la banda de llevant s'aprecia un volum circular amb coberta de teules que correspon amb el forn de pa. Les pallisses es situen a ponent amb un cos allargassat obert a migdia i compost per àmplies eixides sostingudes per pilars de pedra i coberta a dues vessants amb encavallades de fusta. Tanca l'era per la banda de ponent on s'hi obre la porta d'accés al recinte coronada per arc rebaixat que dona accés al recinte. Damunt seu hi ha les inicials R.R.T al·lusives a la família de Terrer amb la data de 1909 corresponent a la darrera reforma i la base d'un fust de pedra picada encastada L'aparell és de maçoneria de carreus mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars i les cantonades són de pedra picada. No hem pogut tenir accés a l'interior de l'immoble.</p> | 08099-188 | A sota de Pardinella i al costat del torrent | <p>Les notícies de la casa del Prat Terrer podrien remuntar-se al 959 quan trobem el document 14 (ACA Monacals, Bagà, perg.18) i en que tenim la donació que Baldomir fa al monestir de Sant Llorenç d'una terra de Pardinella prop de la Plana. Les afrontacions ens podrien coincidir amb les del Prat Terrer ja que esmenta que afronten amb les terres d'una dona i amb aigües que corren. 'in apendico Pardinela, in locum ibi dicitur as ipsa Plana. Et afronta ipsa terra de II partes in aquas currentes, et de III in terra Grudielde'.Les aigües que corren podrien ser per una banda el torrent de Pardinella i de l'altra el torrent de l'Home mort. Tot i així també podrien ser al·lusives a la casa de Camp del Mill situada uns metres al sud de Prat Terrer. La casa no ens apareix esmentada enlloc, ja que possiblement anava integrada a la vila de Pardinella i per tant les referències que hem esmentat a la fitxa. 175 serien les mateixes de Prat Terrer. En els documents del terme de Pardinella en portar-se a terme la transacció atorgada pels barons de Pinós a Josep Pujol i Pardinella al 1753 es fa esment del Prat Terrer en la delimitació del seu terme i afrontacions. També surt al cadastre de Gavarrós de 1729 i documents posteriors vinculats a Pardinella i Gavarrós (1856).</p> | 42.2752300,1.9340700 | 412103 | 4680885 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51086-foto-08099-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51086-foto-08099-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51086-foto-08099-188-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa de Prat Terrer, malgrat les reformes que ha patit, respon a un interessant exemple de masia que conserva molts trets de la fàbrica original. S'endevina una construcció rectangular orientada a sud-est formada per planta baixa i un pis amb coberta a dues vessants i àmplies eixides obertes a migdia i sostingudes per encavallades de fusta. Aquest tipus d'eixida la trobem en moltes masies del terme de Guardiola, especialment a Gréixer, però també en cases de Brocà com seria el cas de Rotllant, Vilella o Vilalta ( fitxes. 75, 52 i 57) i també en alguns habitatges del nucli antic de la vila de Bagà. La forma allargassada de la masia amb les quadres a la planta baixa i l'estatge dels masovers al primer pis amb les pallisses recorda també el que podria haver estat Cercuneda, la Casa de Dalt i moltes de les masies de Brocà, Gavarrós i Gréixer. L'aparell constructiu en filades de carreus ben treballats i disposats en filades regulars en recorda a una fàbrica medieval. Posteriorment la masia es deuria ampliar amb un segon cos a tramuntana i amb fàbrica de maçoneria on se li annexionà un forn de pa i encara en una cronologia més recent un tercer volum mirant a sud que li configurà un aspecte de masia de tres cossos. En aquesta època emmarcada entre els segles XVII i XVIII es deurien anar afegint cossos a la banda de ponent destinats a pallisses i graners. Les darreres reformes es deurien produir al 1909 quan es decidí d'obrir la porta per ponent i tancar el conjunt arquitectònic en aquest sector. La casa avui dia està deshabitada però es conserva en molt bon estat de conservació ja que a part de ser una explotació ramadera, s'utilitza com a magatzem. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51090 | Pallisses de Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallisses-de-cabanes | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M.(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 18.CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9 . CLARET, J i ROCA , A (1982). 'conjunt de Gavarrós'.Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de cultura. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt. Escriptures de transacció del Exco. Duque de Alba y Marqués de Aytona, señores de las Baronias de Pinós y Mataplana y don Josep Pujol y Pardinella. (inèdit)</p> | XVI-XVIII | La coberta ha estat refeta recentment, fet que en garanteix la seva conservació. Encara s'utilitzen com a explotació ramadera. | <p>Conjunt de pallisses situades a l'est de la casa de Cabanes i tancant el conjunt pel nord i l'est. Es tracta de dues singulars construccions de planta baixa amb aparell de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats i disposats en filades irregulars amb fragments de maó i teula a trenca junt. La construcció de tramuntana està coberta amb teulada a un sol vessant orientada a nord Presenta una distribució de les obertures amb un predomini del buit respecte el massís. La façana està formada per grans eixides de fusta sostingudes per pilars de maçoneria que ocupen tot a l'amplada de la façana. Al seu interior encara hi ha a la planta baixa les quadres amb el 'pessebre' o menjadores del bestiar i les cobertes compostes per forjats de fusta. El cos que tanca l'era per la part de ponent, aprofita el desnivell del terreny i està format per una planta soterrani i un primer pis amb fàbrica de maçoneria i coberta amb teulada a dues vessants de teula damunt de cavalls i llates de fusta. Presenta dos cossos; un primer que mira al pati amb coberta a un sol vessant orientada a sud i un segon de rectangular i cobert a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud. Com el cas anterior conserva encara les menjadores i els pessebres per alimentar el bestiar. A la part sud hi té obertes també unes grans eixides de fusta sostingudes per pilars de maçoneria. La paret oest està acabada amb una característica forma arrodonida Es tracta d'un notable conjunt arquitectònic que es complementa amb la casa de Cabanes.</p> | 08099-192 | Al lloc de Gavarrós | <p>L'origen de la casa de Cabanes ens és molt incert ja que no hem pogut accedir a la seva documentació. Pensem que per la seva proximitat amb l'església de Sant Genís de Gavarrós el seu origen seria amb les donacions fetes al monestir de Sant Llorenç entre el 983 i 1031 com una casa situada dins la sagrera i dins el terme de Sant Genís. Fins a la descoberta del castell de la roca gavarret hom havia suposat que aquesta casa hauria estat el castell esmentat, però la descoberta de les ruïnes d'aquesta fortalesa va fer descartar aquesta hipòtesi. Amb tot és possible que després de l'abandó del castell de la roca, els senyors es traslladessin en aquesta finca situada a pocs metres de l'església i això podria explicar la presència d'una sala fortificada. Tot i així no deixa de ser una hipòtesi. La família Cabanas al llarg de l'època moderna es convertí en una de les famílies més riques de la vall, raó de la qual convertí l'antiga casa en una casa 'senyorial'. Segons el cadastre de Gavarrós de 1729 la casa de Francesc Cabanas era de les més importants i ben dotades amb una sala i dues habitacions mentre que la propera de Pardinella i propietat de Margarida Pujol només en tenia una. Segons les escriptures de la veïna casa de Pardinella en el mateix 1759 hi ha el repartiment de les terres entre les famílies de Cabanas, Pujol de Pardinella i Francesc de Còdol senyor de Bagà que havia heretat les terres de l'antiga baronia de Pinós. La família Cabanas posseïa la major part del terme de Gavarrós i encara avui dia correspon amb les cases més riques de la vall. Els cadstres de Brocà i Gavarrós datats del 1856,1878 i 1880 n'hi fan contínu esment. De la casa en procediria el bisbe Solsoní Ramon Riu i Cabanes (1856-1901) autor de grans obres al palau episcopal de Solsona com ara la galeria que mirava al Vall Calent.</p> | 42.2805500,1.9149300 | 410532 | 4681496 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51090-foto-08099-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51090-foto-08099-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51090-foto-08099-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Notable conjunt arquitectònic d'obra popular amb les característiques eixides de fusta típiques de les cases de muntanya | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51093 | Pallissa i quadres de Pardinella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-i-quadres-de-pardinella | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186, 203. CATALÀ i ROCA, PERE (1997). 'El Berguedà' Els castells catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9. CASCANTE i TORRELLA, PERE (2011). Estudi històric i arquitectònic del Palau de Pinós de Bagà. Institut Català del Sol. Generalitat de Catalunya (inèdit).CLARET, J; ROCA, A (1982) 'Casa Pardinella'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius.Vol I p-84, 85 i 188, Vol II. P. 320 i352. Vol III. P.96, 102 i 106. Documentació facilitada per la família Guixé. ARCHIVO DE PROTOCOLOS DE BARCELONA. 'còpia auténtica de la escritura de transacción y concordia, atorgada por el Excmo Sr. Duque de Alba y Marqués de Aytona, señores de la Baronia de Pinós y Mataplana y Don José Pujol y Pardinella y otros poseedores de heredades en el t´rmino de Gavarrós de dicha Baronia, ante el que fue notario de esta ciudad, DON JOSE BUENAVENTURA FONTANA, en 28 de Marzo de 1753'</p> | XV-XVIIII | S'utilitza encara ara com a quadres i pallisses i se n'han refet les cobertes recentment. | <p>Important construcció situada al costat de ponent de la casa de Pardinella i mirant damunt del torrent homònim i del camp del Mill. Té una planta quadrangular allargassada amb un semi soterrani, un primer pis i unes golfes amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. Té dues parts ben diferenciades; una primera a la banda de més a ponent de planta rectangular i orientada en sentit nord-sud amb coberta a un sol vessant; i una segona de quadrangular situada més a tramuntana i amb la tipologia d'una masia clàssica de tres cossos i teulada a dues vessants. El primer cos té una alçada considerable ja que aprofita el desnivell del terreny. La majoria de les obertures estan concentrades a la façana sud amb dues portes coronades per arc rebaixat amb les dovelles ben desbastades i picades, unides amb argamassa de calç , i també dues finestres quadrades i un gran arc a nivell de golfa construït amb la mateixa tècnica. L'aparell de la façana és de filades de pedra molt irregulars, unides amb argamassa de calç i fragments de teula i pedra a trenca junt. Únicament són en pedra picada les cantonades i també els bastiments de les obertures. La façana oest hi ha cinc espitlleres a nivell de planta baixa que il·luminen la quadra de l'interior i a la façana sud hi ha una porta coronada per arc rebaixat. Interiorment allotja dues cambres superposades amb volta de canó i construïdes amb les pedres col·locades a plec de llibre. Té una uniformitat en el seu aparell constructiu i es comuniquen per una escala de pedra situada a l'interior. L'altre cos i adossat a l'est de l'anterior, té la façana mirant a sud i està resolta per dos arcs escarsers a nivell de planta baixa que coincideixen amb dues grans arcades de mig punt al primer pis. Dona al 'callissot' que comunica amb la porta d'entrada al recinte i també amb la masia. L'aparell constructiu és més irregular que el cos de ponent amb pedres mal desbastades i picades, unides amb argamassa de calç i també lloses. L'interior està dividit per tres crugies orientades en sentit est-oest i compostes per tres grans arcs escarsers que descansen damunt de dos pilars de pedra picada acabats en mènsula de pedra. Sembla correspondre a una obra de mitjans del segle XV amb ampliacions del segle XVIII.</p> | 08099-195 | Al lloc de Pardinella | <p>L'origen de la casa de Pardinella l'hauríem de buscar en els documents del monestir de Sant Llorenç prop Bagà recollits per Bolòs i Pagès en el seu llibre sobre el monestir. De fet trobem els documents 20 i 63 (ACA monacals) que fan referència exclusiva en aquest lloc. El primer document correspon a la donació d'una tal Arguèsen al monestir de Sant Llorenç en remei de l'anima del seu fill Astar i corresponent a una peça de terra de la vall de Brocà a la vila de Perdinella el 18 d'abril de 964 'pecias II de terras qui ella advenit per comparacione, et sunt in comitatum Cerdaniense, in valle Bucuranense, ubi vocant in ipsa villa de Perdinella' El document esmenta que afrontava amb una terra que ja era de Sant Llorenç (potser la roca) amb una via pública (el camí de la roca a Pardinella) i amb unes terres incultes o terres de ningú. El document 63 data de 1018 i fa referència a la donació que un tal Sunyer fa en un alou i una peça de terra a les rodalies de Gavarrós i a la vil·la de Pardinella al monestir de Sant Llorenç'casas, casalibus, curtis, cortalibus, ortis, ortalibus, terras cultas vel incultas, arboribus, pomiferis vel inpomiferis, silvis, garricis, pratis, pascuis, omnia et in omnibus'. També esmenta la donació d'una casa i un hort que les afronta amb ' ipsos torrents', 'in terra de lobato', 'coma de Dafran' i una peça de terra 'In camp Dalt' o camp de dalt que afronta 'in terra Odrig', 'in terra sunier' i 'in riba'. La primera podria pertànyer a la casa actual ja que està entre dos torrents;el de l'Home mort i l'homònim de Pardinella. La peça de terra podria ser al pla d'Erols situat a més altura i al mateix terme de Pardinella. Per tant i tenint en compte aquestes dades documentals el lloc de Pardinella ja era habitat des del segle X com un vilatge. El lloc torna a sortir esmentat el 1057 amb la donació d'una casa amb dues sesterades de terra a Pardinella 'casa una cum sasterads duas de terra, est in comitatu Cerdaniense, in vale Buchuranense, in locum quem vocant Perdinella vel ad ipsa Perera...' Dins de l'arxiu de la Pobla de Lillet conservat a l'arxiu de la Corona d'Aragó i recollit per Joan Serra i Vilaró en la seva obra de les baronies hi ha un manual sobre la subhasta del mas de Pardinella al 1350. En els documents de la baronia de Bagà el lloc és esmentat sovint en temes relacionats amb les pastures. Així el 1370 trobem una notícia sobre els homes de Gavarrós i Pardinella que havien de donar una part proporcional al senyor dels peus i espatlles de les bèsties que caçaven. Segons Serra la cria del bestiar i de la llana generava disputes als veïns dels diferents pobles. Aquest seria el cas de la disputa entre els veïns de Bagà, Gavarrós i Pardinella per a la pastura del bestiar al port de Gavarrós establint uns límits que abraçarien tot la zona sud del Puig Llançada. Des dels Clot del Forn, a Rocs de Canells, Coll de Pal, Puigllançada i Pardinella. De Pardinella en seria la franquesa dels homes que donaren les cuixes i espatlles dels moltons al senyor establint-se el 'dret de cuixa'. La casa de Pardinella sempre va estar lligada a la ramaderia i la transhumància degut a la seva proximitat a les zones de pastura. La documentació posterior a l'Edat mitjana ha estat consultada gràcies a les escriptures que ens ha cedir la família Guixé de la casa Pardinella. En cal destacar un document de Transacció i concòrdia entre el duc d'Alba i Marquès d'Aytona, senyors de la baronia de Pinós i Josep Pujol i Pardinella pel terme de la finca i Rodalia del 'manso Pardinella y Pla d'Arols poseido por Jose Pujol Pardinella, payés de Gavarrós. Aquest terme va ser traçat i poc després el 1779 es van dividir les herbes de la muntanya de Gavarrós entre els Pardinella que tenien el terme esmentat i els Cabanes que es quedaren amb la part de la muntanya comuna de Gavarrós i que havia pertangut als barons de Pinós i que abraçaria la zona de Clot del Forn, Rocs de Canells i mig Puigllançada.</p> | 42.2772000,1.9404700 | 412634 | 4681098 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51093-foto-08099-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51093-foto-08099-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51093-foto-08099-195-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les pallisses i quadres de Pardinella presenten unes característiques arquitectòniques molt notables. Tal i com hem esmentat s'hi evidencien dues parts ben diferenciades. La primera i situada a ponent de mida rectangular i allargassada amb aparell de carreus de pedra mal treballats i escairats, arcades en arc rebaixat de pedra picada i dos nivells sobreposats de volta de canó ens recordaria a una obra de mitjans del segle XV o principi del segle XVI. De fet el tipus d'arc rebaixat en pedra picada ens recordaria alguns dels arcs de la fase medieval de l'antic Palau dels Pinós de Bagà i associats amb la baronia de Pinós. Sens dubte seria la fase més antiga. L'altre part en forma de masia clàssica seria ja de mitjans del segle XVIII i coincidiria amb la puixança de la finca. Les grans dimensions de les quadres estarien pensades per allotjar un important volum de bestiar, tanmateix de la transhumància. La disposició d'arcs escarsers també ens recorda al Palau de Bagà, aquesta vegada en el cos situat més a llevant i tancant el pati d'armes de l'esmentat edifici. | 94|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51148 | Pallisses i Rectoria de Greixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallisses-i-rectoria-de-greixer | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 74 i 182. CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i III. VILADËS LLORENS, RAMON (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà. Informació inèdita cedida per Gràcia Ponça.</p> | XIV-XVIII | <p>Les pallisses corresponen amb un gran cos rectangular compost de planta baixa i primer pis i cobert amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal formant un gran voladís. A la planta baixa hi existeix una cambra de més de 16 metres de longitud coberta amb volta de canó apuntada que correspon amb les quadres i que s'hi accedeix per dues portes obertes en cada extrem coronades per maó pla. La cambra està il·luminada per quatre finestres de les mateixes característiques que les portes. El paviment és de còdols de riu disposats de cantó i al seu centre hi ha una canaló que recolliria els excrements del animals atès que aquest àmbit era utilitzat com a quadra.. Damunt seu hi ha les pallisses hi han 5 arcs de mig punt amb les dovelles de pedra rogenca mal treballades i escairades. Aquest cos s'empra com a apartaments. Adossat a l'extrem est hi ha una altre casa de planta baixa, un primer pis i golfa amb la presència d'una eixida descoberta a sota teulada i separada per un pilar quadrat que sosté el carener de la coberta. Era denominada com a 'casa de dalt'. La rectoria es situa a la part sud del nucli al costat del camí d'accés a l'església de Sant Andreu. Està formada per un cos rectangular de planta baixa, pis i golfes coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud i amb un ràfec de dues filades de teula girada i maó pla. La distribució de les obertures amb un predomini del massís respecte el buit s'organitza amb una porta coronada per llinda de fusta a nivell de planta baixa, dues finestres al pis principal i dues darreres a les golfes coronades per arcs de descàrrega amb les pedres disposades a sardinell. A la façana est hi han dues obertures a cada planta de petites dimensions de la mateixa tipologia que les de la façana principal i se n'aprecien dues més paredades. La façana nord i oest no tenen cap obertura. L'aparell és de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat irregular de pedra rogenca. Tan sols són en pedra picada les cantonades i muntants de les obertures. Darrere la casa gran hi ha un altre edificació o pallissa composta per una planta baixa i coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud i sostinguda per un pilar de pedra a la part central. Està emprat com a segona residència. Encara existeixen les ruïnes d'una quarta casa avui desapareguda i coneguda com a Ca la Pastora. Completa el conjunt una font a sota de l'església amb una pica de pedra buidada en un sol.</p> | 08099-250 | Al lloc de Gréixer | <p>El nucli de Gréixer aniria lligat amb les esglésies de Sant Nazari i sobretot sant Andreu. Es documenta en temps del prevere Daguí, una petita cel·la que passà a dependre de Ripoll. En l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà al 983 s'hi fa esment i en un document del 949 el bisbe Rodolf d'Urgell, dóna al monestir de Sant Llorenç un mas amb un molí i amb quatre peces de terra i dues vinyes situat dins el comtat de Cerdanya a la vall de Brocà a les rodalies de Bagà i al riu de Gréixer. 'Et est in ipso manso, cum ipso molino et cum quatuor precias de terra et duas vineas, in comiutatu Ceritaniense in valle Brocanense, in apendicum Bagada ad ipso rivo Garaeixer·'. Aquest referència va ser localitzada per Mn. Serra i Vilaró en els documents de ACA. Monacals d'Hisenda, Vol 801 i publicat a les baronies de Pinós i Mataplana. Afrontava amb Coma de Calls, figuera qui est ad ipsum, in via qui pergit de Portella i in loco ubi vocatur Pujol'. Aquestes afrontacions són perdudes llevat de la Portella que seria el camí ral de coll de Jou. Entendríem com a Gréixer la zona esmentada i també la casa de Cal tinent i el molí de Rigoreixer que ja ens apareix i que s'ha pogut localitzar darrere l'estret de Malgrau. Posteriorment el lloc de Gréixer ens apareix citat nombroses vegades en els documents de les baronies de Bagà. Coneixem un fogatge de 1385 a través d'un cobrador de focs el qual esmenta un total de 4 focs a la parròquia de Gréixer i altres tants al lloc anomenat el Bac per valor d'un florí. Cada foc equivalia amb una llar o casa que hi podia haver entre 4 o 5 persones. Aquesta xifra ens coincideix amb les cases que hi ha al nucli. El lloc del Bac es podria referir a la vaga de Millarès, cal tinent o molí. . També apareix esmentat sovint a la documentació baganesa. Per una banda de 1346 en data un inventari fet en una de les cases que ens dona entendre com estaven distribuïdes i quants objectes hi havia. Els inventaris corresponen en documents de molta importància per saber els objectes i pertinences que hi havia en cada llar. En el cas de la baronia de Pinós en conservem nombrosos tant de cases de Baga a com també de Gréixer. Deu anys més tard s'esmenta 'adobar lo pont de Greixa' relacionat amb un dels ponts esmentats a les fitxes 141 i 1433. També es té constància en documents posteriors i de 1666 el lloc de Gréixer juntament amb Millarès, Escriu i Hospitalet en temes relacionats amb les pastures. Consta que fixaven el nombre de bestiar que podien tenir els masos de Millarès, Greixa, Escriu i Hospitalet i també el temps que el bestiar de la vila es podia estar en aquests masos quan anava a pasturar a la muntanya comuna. Al llarg del segle XVIII degué patir algunes reformes com ho testimonien la llinda d'alguna de les seves cases coincidint en un període de bonança. Gràcies a la documentació facilitada per Mª Gracia Ponça, propietària de cal Josepó, sabem que a la Casa Gran per exemple entre el 1878 i 1928 hi van habitar una colla de famílies abans que fos adquirida pels Ponça els quals en foren rics propietaris que compren la finca de Gréixer que incloïa Escriu i la Font de Faig per a l'explotació ramadera i de la fusta.</p> | 42.2851500,1.8487700 | 405084 | 4682079 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51148-foto-08099-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51148-foto-08099-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51148-foto-08099-250-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El conjunt està perfectament restaurat, conservat i harmonitzat amb l'entorn. A la casa Gran i cal Josepó s'hi evidencien els elements originaris a la banda nord amb estructures de planta quadrada compostes per planta baixa i dues plantes pis ai amb aparell regular de pedra picada ben desbastada. Aquestes construccions de provable origen medieval van ser ampliades i engrandides al segle XVIII amb grans cossos orientats a migdia i amb galeries i balcons de fusta aixoplugades per grans voladissos. Aquestes construccions reuneixen les característiques arquitectòniques de les masies de muntanya tant de la zona de Brocà amb la casa de Cal Companyó o la de Rotllant i Vilella coma Gavarrós. La casa gran presenta una disposició arquitectònica en la seva façana que ens recorda molt a l'edifici del Palau de Bagà ja que corresponen al mateix període. Pel que fa ala rectoria i les quadres ja són edificacions més modernes damunt d'una base més antiga. El conjunt està perfectament pels seus propietaris seguint els criteris i l'estil del lloc que hom el considera com un paratge de gran bellesa dins del Parc Natural del Cadí Moixeró. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 51077 | Llegenda de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-greixer | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 74 i 182.CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i III. VILADËS LLORENS, RAMON (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà. Informació inèdita cedida per Gràcia Ponça.</p> | XIX | Llegenda que es coneix a través d'alguns habitants de Gréixer. | <p>Es conta que el llogarret de Gréixer pertanyia a un senyor de la petita noblesa que era conegut pel seu mal geni i la seva afició a la caça. Un dia, mentre es trobava voltant pels boscos que s'estenien pels peus del Moixeró, va sentir la campana de l'església de Sant Andreu, cridant als feligresos dels encontorns a l'ofici religiós. Aviat, el temple es va fer petit de la gentada que assistí a missa. Feia estona que havia començat quan es presentà el senyor de Gréixer fet una fúria. Considerava una falta de respecte que el celebrant comencés la celebració religiosa sense la seva presència. Sense dir ni una paraula, prengué la ballesta i apuntant a la finestra de l'absis va disparar a l'interior. La fletxa va tocar de ple al capellà, just en el moment que aquest alçava la sagrada forma. Ferit de mort, va caure estès al mig del petit altar davant de la incredulitat i l'horror dels veïns. El senyor de Gréixer, horroritzat va fugir cames ajudeu-me boscos endins, ben bé al fons de la vall, fins que es va perdre entre les muntanyes. En memòria d'aquell succés, algú va tapiar la finestra per on havia entrat la fletxa perduda. Ningú sabia què se n'havia fet del senyor de Gréixer. Altre cop, la llegenda afirma que no va deixar mai de córrer, sense descans. Cada cert temps, l'ànima en pena d'aquell mal home passa rebent com el llamp davant de l'església, maleint la seva sort.</p> | 08099-179 | Al lloc de Gréixer | <p>El nucli de Gréixer aniria lligat amb les esglésies de Sant Nazari i sobretot sant Andreu. Es documenta en temps del prevere Daguí, una petita cel·la que passà a dependre de Ripoll. En l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà al 983 s'hi fa esment i en un document del 949 el bisbe Rodolf d'Urgell, dóna al monestir de Sant Llorenç un mas amb un molí i amb quatre peces de terra i dues vinyes situat dins el comtat de Cerdanya a la vall de Brocà a les rodalies de Bagà i al riu de Gréixer. 'Et est in ipso manso, cum ipso molino et cum quatuor precias de terra et duas vineas, in comiutatu Ceritaniense in valle Brocanense, in apendicum Bagada ad ipso rivo Garaeixer·'. Aquest referència va ser localitzada per Mn. Serra i Vilaró en els documents de ACA. Monacals d'Hisenda, Vol 801 i publicat a les baronies de Pinós i Mataplana. Afrontava amb Coma de Calls, figuera qui est ad ipsum, in via qui pergit de Portella i in loco ubi vocatur Pujol'. Aquestes afrontacions són perdudes llevat de la Portella que seria el camí ral de coll de Jou. Entendríem com a Gréixer la zona esmentada i també la casa de Cal tinent i el molí de Rigoreixer que ja ens apareix i que s'ha pogut localitzar darrere l'estret de Malgrau. Posteriorment el lloc de Gréixer ens apareix citat nombroses vegades en els documents de les baronies de Bagà. Coneixem un fogatge de 1385 a través d'un cobrador de focs el qual esmenta un total de 4 focs a la parròquia de Gréixer i altres tants al lloc anomenat el Bac per valor d'un florí. Cada foc equivalia amb una llar o casa que hi podia haver entre 4 o 5 persones. Aquesta xifra ens coincideix amb les cases que hi ha al nucli. El lloc del Bac es podria referir a la vaga de Millarès, cal tinent o molí. . També apareix esmentat sovint a la documentació baganesa. Per una banda de 1346 en data un inventari fet en una de les cases que ens dona entendre com estaven distribuïdes i quants objectes hi havia. Els inventaris corresponen en documents de molta importància per saber els objectes i pertinences que hi havia en cada llar. En el cas de la baronia de Pinós en conservem nombrosos tant de cases de Baga a com també de Gréixer. Deu anys més tard s'esmenta 'adobar lo pont de Greixa' relacionat amb un dels ponts esmentats a les fitxes 141 i 1433. També es té constància en documents posteriors i de 1666 el lloc de Gréixer juntament amb Millarès, Escriu i Hospitalet en temes relacionats amb les pastures. Consta que fixaven el nombre de bestiar que podien tenir els masos de Millarès, Greixa, Escriu i Hospitalet i també el temps que el bestiar de la vila es podia estar en aquests masos quan anava a pasturar a la muntanya comuna. Al llarg del segle XVIII degué patir algunes reformes com ho testimonien la llinda d'alguna de les seves cases coincidint en un període de bonança. Gràcies a la documentació facilitada per Mª Gracia Ponça, propietària de cal Josepó, sabem que a la Casa Gran per exemple entre el 1878 i 1928 hi van habitar una colla de famílies abans que fos adquirida pels Ponça els quals en foren rics propietaris que compren la finca de Gréixer que incloïa Escriu i la Font de Faig per a l'explotació ramadera i de la fusta.</p> | 42.2851500,1.8487700 | 405084 | 4682079 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51077-foto-08099-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51077-foto-08099-179-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 51080 | Llegenda de la troballa de la Verge de Rocasança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-troballa-de-la-verge-de-rocasanca | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAMÓS, PARE(1653). Jardin de Mara plantado en el principado de Catalunya. Edició facsimil</p> | XIII-XVI | <p>La troballa de la verge va ser feta per un pastor que va notar com un bou de la seva ramada estava agenollat al peu de la roca anomenada Sança. Allí dalt trobà la imatge sota una savina. Volgueren traslladar-la a l'església parroquial de Gréixer, però una i altre vegada desapareixia i tornaven a trobar-la al mateix lloc on finalment van entendre el missatge diví. Alçaren la capella en aquest indret on durant segles ha estat venerada la verge de Roca Sança</p> | 08099-182 | A la capella de Rocasança situada a la casa de l'Hospitalet | 42.3062500,1.8755100 | 407320 | 4684392 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51080-foto-08099-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51080-foto-08099-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51080-foto-08099-182-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 94|119|85 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 51081 | Llegenda de l'Hostal Cremat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lhostal-cremat | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà.</p> | Llegenda recollida per Francesc Caballè i Cantalapiedra. | <p>De l'hostal cremat que estava situat entre Gréixer i l'Hospitalet de Rocasança s'explica que el van cremar els habitants de les cases properes en assabentar-se que la gent que feia nit a l'hostal ja no en sortia. Diuen que familiars d'un traginer desaparegut a l'hostal es van presentar tot girant tota la casa per si trobaven algun objecte personal i l'únic que van trobar va ser un dit humà. La brama es va escampar arreu. Els hostalers robaven els traginers i marxants que feien nit a l'hostal i, després d'assassinar-los, els féien desaparèixer. Qui sap, diuen si els cremaven o en feien butifarres. La resposta, com deiem va ser la crema de l'hostal. Avui tant sols en resta com a record la font mig colgada per la vegetació al costat de la carretera de Bagà a Coll de Pal.</p> | 08099-183 | A l'Hostal Cremat. | 42.2888400,1.8557100 | 405662 | 4682481 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51081-foto-08099-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51081-foto-08099-183-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 51083 | Llegenda de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-marc | <p>VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | <p>Un butlletí del centre excursionista de Catalunya i datat de 1887 de Vicenç Plantada i Fonolleda esmenta una llegenda referent a Sant Marc i que li van explicar la gent de Brocà durant la seva estada. ' Un dia St March's trobava a la capella de Santa Cecilia de Riu-Tort: li devia convenir esser prompte á la seva capella, donchs que ab una gambada va pujar als Castellassos que encara la roca guarda lo clot. També's conta que un dia falta lo calze de Santa Cecília esmentada:lo trobaren a Aussege: un lo comprà i tornà dita sufragània de Brocà'</p> | 08099-185 | A la muntanya de Sant Marc. | 42.2647100,1.8988900 | 409187 | 4679754 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51083-foto-08099-185-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Llegenda facilitada per Anna Cassals i Fernandez de l'Associació de Torre de Guaita | 119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 50945 | Forn de calç de cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-companyo | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i l´época pre industrial' a Erol. Suplement. 3. Generalitat de Catalunya (2005) Memòria de la intervenció arqueològica al forn de Pericas (2005). Inèdit.</p> | XVIII-XIX | La part superior i la graella estan coberts de vegetació. | <p>Es tracta de les restes d'un forn o teuleria de factura similar al descrit a la fitxa 30 (teuleria vella de Cal Companyó). Com el cas anterior es situa prop d'un barranc i mulleres que baixen de la zona dels Guixassos i que reben el nom de 'reg de la teuleria'. Consta d'una estructura quadrangular d'uns 3 metres d'amplada i uns 5 metres d'alçada i amb dues parts ben diferenciades. La part inferior o espai del forn està compost per la fornal construïda amb una volta de canó de perfil rebaixat amb les dovelles de la volta disposades a plec de llibre i unides amb argamassa de calç. Hi té obert un seguit d'orificis per a fer les funcions de graella. Aquesta part es trobaria juntament amb l'àmbit de càrrega a la part superior del forn, avui coberta de vegetació i en desús. L'aparell de la seva fàbrica és de maçoneria llevat de les dovelles de l'arc de la fornal que són en pedra picada.</p> | 08099-47 | Al costat del trencall de la pista que accedeix a Cal Companyó | <p>No hem pogut conèixer gaire documentació d'aquest forn. Tot i així la memòria oral comenta que és de la fi del segle XVIII o principi del segle XIX i va funcionar fins a la posada en funcionament de la 'teuleria nova' a mitjans dels anys 40. Conservem alguns llibretes de comptes que especifiquen el nombre de fornades que es feien i les quantitats, així com el nombre de persones que hi treballaven. Hi van arribar a treballar fins a quatre persones. Es produïen teules, maons i també era forn de calç. La presència d'aquest tipus de forn es deu a la geologia de Guardiola formada per pedra calcària margues bituminoses i betes de guix o 'keupper' que són ideals per a la fabricació de guix, ciment i calç.</p> | 42.2373200,1.8967400 | 408970 | 4676715 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50945-foto-08099-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50945-foto-08099-47-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La part superior o espai de càrrega amb la graella no es conserven ja que estan coberts de vegetació i runa que en dificulten la seva visualització tot i que pensem que es conserven en bons estat. Segons altres paral·lels consultats, aquesta graella estaria composta per orificis circulars i quadrangulars damunt un sòl de terra piconada. La xemeneia ha desaparegut. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50946 | Teuleria Nova de cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-nova-de-cal-companyo | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i l´época pre industrial' a Erol. Suplement. 3. GIRABAL, JOAN (2007). Aprofitament dels materials geològics. 3.3. Els forns de calç. Camp d'aprenentatge del Bages. XTEC. Calders. LOSADA MAYORAL, JESÚS; NAVARRO PAU JESÚS (2011). Teuleries i Forns de Calç. Restes etnològiques del nostre passat recent 2. Centre d'Estudis de Gavà. . PUJOL i VILASECA; JOAN (2007). 'De la teuleria a la bòbila' Erol núm. 92. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XX | Únicament es conserva la bassa de decantació i restes de l'espai de cocció buidat al terreny natural. Uns metres més al sud es pot veure encara el lloc on arrencaven l'argila o matèria primera. | <p>Restes d'una teuleria o bòbila que funcionava de manera diferent a les altres teuleries. Conserva les basses de decantació de l'aigua compostes per recipients lliscats de formigó i l'espai de cocció format per un espai rectangular amb restes de la part baixa de les parets laterals amb murs i obra de maçoneria i les conduccions de sortida de fums buidades a l'argila natural. La xemeneia d'obra ha desaparegut com també ho ha fet l'àmbit de treball</p> | 08099-48 | Als camps de les Planes a sota dels Guixassos | <p>No hem pogut conèixer gaire documentació d'aquest forn. Tot i així la memòria oral comenta que es va posar en funcionament quant es va abandonat la 'teuleria vella' a mitjans dels anys 40 fins als anys 70 i 80 quant va deixar de ser abandonada. Estava prop de la carretera (antiga via fèrria) i al costat d'un curs d'aigua per a facilitar la seva fabricació i transport d'ús industrial. La presència d'aquest tipus de forn es deu a la geologia de Guardiola amb abundant pedra calcària, margues bituminoses i betes de guix o 'keuper' que són ideals per a la fabricació de guix, ciment i calç. En aquest cas es produïen teules, maons i guix amb un ús industrial i amb un sistema completament diferent al de la teuleria vella.</p> | 42.2388100,1.9024300 | 409442 | 4676875 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50946-foto-08099-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50946-foto-08099-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta teuleria que funcionava d'una manera diferent a les teuleries de les fitxes 30 i 47 estava compost d'un sistema d'inducció basat en estancar l'aigua d'un curs d'aigua en basses i desviar-la a l'àmbit de cocció. Aquest espai estava format per un àmbit rebaixat al terreny o argila natural amb les parets perimetrals de terra cuita i l'apilament de la càrrega de teules i maons al voltant d'un foc central que era el punt principal de la cuita. La coberta es feia amb la mateixa càrrega com si es tractés de d'una carbonera. Es deixava que actués un temps fins a la cuita definitiva. Aquest sistema estava pensat per a grans quantitats de tipus industrials. En un costat lateral hi havia dues conduccions que s'unificaven en un de sol i que actuaven com a sortida de fums i xemeneia situada en una cota més alta. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50947 | Forn de guix a la zona del Berenador (obaga de cal Companyó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-a-la-zona-del-berenador-obaga-de-cal-companyo | XIX | Cobert de vegetació i amb la volta esfondrada. | <p>Es tracta d'un forn de guix compost per dues estructures a diferents nivells i situades a l'obaga de 'Cal Companyó' que es troba a la riba esquerra del Llobregat. El primer element està format per una estructura de planta quadrada i d'uns 3 metres d'alçada aprofitant el desnivell d'un marge del terreny i amb un aparell de maçoneria de còdols de riu i pedra picada a les cantonades. La segona estructura i situada a uns 50 metres per sobre de la primera té unes mides més grans que l'anterior i formada per un element de planta circular d'uns 4 metres d'alçada amb les parets construïdes amb un aparell de reble i maó cuit i amb una obertura a la part frontal amb els muntants i arc rebaixat realitzats amb maó cuit. Exteriorment té una planta quadrada amb les cantonades fetes amb aparell de pedra picada llevat de la cantonada est que és amb maó com a testimoni d'alguna reforma més moderna. A la part superior es conserven els arrencaments de la volta de maó. Sembla que al costat hauria existit una estructura similar i amb les mateixes mides ja que s'endevinen entre la vegetació les restes de les seves parets i també de la part interior. Està molt apropa d'unes mulleres on aflora aigua i en una zona molt obaga que no hi toca mai el sol.</p> | 08099-49 | A l'obaga de Cal Companyó a la riba esquerra del Llobregat | <p>Desconeixem completament les dades històriques referents a aquesta estructura que deuria produïr calç.</p> | 42.2369200,1.9046200 | 409620 | 4676663 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50947-foto-08099-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50947-foto-08099-49-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Tot i que hem interpretat aquesta estructura com un forn de calç o de guix, no es descarta que aprofités un element més antic i amb una funció molt diferent; en aquest cas per emmagatzemar glaç, ja que la seva planta, la posició geogràfica en un lloc molt fred i també la proximitat al riu fa pensar en un antic pou de gel reconvertit en forn de calç | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50948 | Casanova de Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-vilella | <p>AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XIX | Se n'ha refet la teulada amb bigues de formigó i teula ceràmica. | <p>Es tracta d'una masia molt simple de dos cossos amb un annex a llevant i composta per una planta baixa, una planta pis i unes golfes amb coberta de teula ceràmica damunt de llates i cavalls de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. Presenta una façana on hi ha un predomini del massís respecte el buit amb la porta d'entrada situada al costat est i coronada per un arc rebaixat de maó vist. A l'altre costat s'obre una finestra amb llinda de fusta. Aquesta disposició es repeteix a la planta primera amb dues obertures allindades i també al sota coberta. L'aparell d'aquesta façana és de maçoneria amb pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i argila formant filades molt irregulars. Les façanes oest i nord gairebé no tenen cap obertura llevat d'una petita finestra a la paret nord i les restes de l'arc o boca de l'antic forn de pa situat a la façana de ponent i que avui ha desaparegut. Cal destacar-ne el voladís o barbacana de la coberta que li dona una imatge molt característica. A llevant hi ha un annex o cobert afegit que està cobert amb una teulada d'un únic vessant de teula ceràmica àrab. Aquest, afegit que hauria estat relacionat amb la pallissa, avui s'empra com a garatge.</p> | 08099-50 | A sota els plans de Vilella i al costat dels Guixassos | <p>Poques dades tenim sobre aquesta casa. L'inventari de 1852 i conservat a l'arxiu Comarcal del Berguedà esmenta les partides de les cases de Brocà i cita la casa de Vilella (casa vella) però enlloc parla de la casanova. Per contra un inventari més tardà i de data desconeguda localitzat en un full solt de l'arxiu municipal conservat a Cal Galló esmenta al 'cuartel este' la Casanova a sota de l'esmentada de Vilella i interpretant-ho com a la mateixa casa. Es tracta d'una construcció molt senzilla que no mostra etapes evolutives sinó que presenta una fàbrica unitària i d'un sol moment constructiu.</p> | 42.2395200,1.9060900 | 409745 | 4676950 | 1842 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50948-foto-08099-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50948-foto-08099-50-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A la façana principal i situada entre les obertures de la planta sota teulada hi ha la data de 1852 corresponent amb la data de construcció d'aquesta casa. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc