Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51084 | Aplec de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marc-0 | <p>VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | Aplec que es manté viu gràcies als veïns de Guardiola i Brocà.. | <p>Segons Ramon Viladés era costum en temps passats de que quant hi havia alguna pesta els fidels de les parròquies anessin en processó a venerar el sant perquè els deslliurés de les malalties, pestes o malalties. Normalment es feia signar un document per l'alcalde que feia complir que es portés a terme cada any. Segons l'autor, els aplecs de Sant Marc de Cal Bassacs, Montclar, Falgars foren conseqüència de les plagues de llagosta. En el cas de Sant Marc no queda clar que tingués el mateix origen tot i que apuntem a que si. L'aplec de Brocà va començar a aparèixer a la dècada dels quaranta després de la guerra civil i l'aplec es va celebrar fins els anys seixanta. La causa es deu a que el rector era molt gran i li costava molt pujar a Sant Marc. A més a Brocà hi havia poques cases habitades. Va ser en aquest moment que es traslladà a la parròquia de Sant Martí de Brocà molt més a prop. La tradició era que cada família de Brocà el dia abans de la vigília encenia una foguera davant de la capella de Sant Martí. La primera família que ho feia era la de castell per correspondre a la de més amunt i acte seguit ho feien la resta de familiars de les cases habitades en línia recta perquè es venguessin des del fons de la vall. A banda i banda de la capella de n'encenien dos més que corresponien amb els de les primeres. Cada any hi havia tres famílies que s'encarregaven d'encendre els focs , però l'encesa la feien els de castell per ser la més propera a Sant Marc. Acte seguit cada família encenia una foguera davant de casa seva. Dues famílies més s'encarregaven de recollir el blat Abans de la guerra a les famílies més pobres es donava un pa de 5 Kg. Al dia següent les famílies es trobaven a Sant Martí i pujaven a Sant Marc on celebraven l'eucaristia, es nomenava el prior i a la sortida en beneïen el pa i cantaven els goigs de sant Marc, avui perduts. Des d'allà el capellà beneïa el terme de Brocà per allunyar-los de les tempestes i les males collites (comunidor). Acte seguit es feia un dinar de germanor que cadascú preparava a casa seva. En acabat el prior que s'havia nomenat passava la bacina i les almoines que donaven al capellà. La festa continuava amb cançons i jocs per la mainada fins a fer-se fosc on tothom tornava a casa seva. La gent de les contrades deien que la festa de Sant Marc era una de les més importants. Avui dia la festa es continua celebrant. En record de les antigues fogueres, els veïns de Guardiola el dia abans pugen a Sant Marc, encenen una foguera que es veu des de tota la vall i fan un ressopó. L'endemà es celebra l'aplec a l'església de Sant Martí on es fa una eucaristia i en acabat es beneeix i reparteix el panet. Aquest e paga cadascuna de les famílies que habita o habitava a Brocà per ordre d'importància i sempre n'hi ha un que s'encarrega de preparar un dinar.</p> | 08099-186 | A Sant Marc de Brocà | 42.2647100,1.8988900 | 409187 | 4679754 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51084-foto-08099-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51084-foto-08099-186-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Festa que es manté viva encara ara i el dia 25 d'abril on hi assisteixen multitud de veïns de la vall, tant de Guardiola com Bagà i naturalment de Brocà i Gavarrós. La informació de l'aplec actual ha estat facilitada per l'Ajuntament de Guardiola i la família Corominas Majoral. | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 51081 | Llegenda de l'Hostal Cremat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lhostal-cremat | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà.</p> | Llegenda recollida per Francesc Caballè i Cantalapiedra. | <p>De l'hostal cremat que estava situat entre Gréixer i l'Hospitalet de Rocasança s'explica que el van cremar els habitants de les cases properes en assabentar-se que la gent que feia nit a l'hostal ja no en sortia. Diuen que familiars d'un traginer desaparegut a l'hostal es van presentar tot girant tota la casa per si trobaven algun objecte personal i l'únic que van trobar va ser un dit humà. La brama es va escampar arreu. Els hostalers robaven els traginers i marxants que feien nit a l'hostal i, després d'assassinar-los, els féien desaparèixer. Qui sap, diuen si els cremaven o en feien butifarres. La resposta, com deiem va ser la crema de l'hostal. Avui tant sols en resta com a record la font mig colgada per la vegetació al costat de la carretera de Bagà a Coll de Pal.</p> | 08099-183 | A l'Hostal Cremat. | 42.2888400,1.8557100 | 405662 | 4682481 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51081-foto-08099-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51081-foto-08099-183-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 51078 | Batalla a l'aiguabarreig del Bastareny i Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/batalla-a-laiguabarreig-del-bastareny-i-llobregat | Coneguda a través de la memòria oral. | <p>L'aiguabarreig dels rius Bastareny i Llobregat va ser testimoni de mortal i sagnant lluita durant la Guerra dels Segadors (1640-1652). Tal com expliquen els documents, quan els partidaris de França van veure partir els berguedans, els van atacar a la confluència del Llobregat i Bastareny, tot donant pas a una mortífera lluita, cos a cos, en la qual molts, tant berguedans com francesos, hi van deixar la pell'.</p> | 08099-180 | A l'aiguabarreig del Bastareny i el Llobregat. | 42.2302700,1.8790800 | 407503 | 4675952 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51078-foto-08099-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51078-foto-08099-180-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 51016 | Central hidroelèctrica del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-hidroelectrica-del-collet | <p>COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions.SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. p-16.SERRA ROTÉS, ROSA (1989). 'Molí del Pont vell' Inventari de Patrimoni arquitectònic del municipi de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural. SERRA ROTÉS, ROSA ; SELLÉS RUSINYOL, CARME (1990). Molí del pont vell. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la Ciència i la tècnica. SERRA i ROTÉS, ROSA (2015). 'La generación de electricidad en la cuenca minera de Berga. La hidroelectricidad y la generación térmica a lo largo de cien años(1911.2011)'. La electrificación y el territorio. Historia y futuro'.</p> | XX | Encara està en funcionament. | <p>Construcció de planta retangular coberta amb teulada d'un sol vessant amb teula àrab i el carener paral·lel a la façana. Està estructurat en una sola planta d'alçada. El parament és de carreus de pedra irregulars sense treballar, de grans dimensions en la seva majoria i units amb morter. Presenta un segon cos mes alt i construït amb maó ceràmic amb coberta a dues vessants i cinc finestres més petites construïdes també amb maó i coronades per arc rebaixat. Està situat sobre d'una corrent d'aigua, així la seva part baixa dibuixa un arc escarcer de grans dimensions. Les obertures estan disposades de forma simètrica, totes elles arcs escarcers fets amb maó, idèntics entre ells, donant un aspecte molt homogeni al conjunt. Es tracta d'una construcció que reuneix les característques propies de l'arquitectura industrial.</p> | 08099-118 | A l'altre costat del pont vell de Guardiola. | <p>Durant l'era de la industrialització del segle XIX i principi del segle XX a Guardiola s'hi crearen importants factories com seria el cas de la colònia Thomas Pujol que adquiriria la finca del Collet i la transformà en un nucli de referència per l'alt Berguedà ja que anava destinada a l'explotació de la fusta emprada per la construcció de les mines. Arran de la construcció de la colònia industrial del Collet que comportà la construcció del canal industrial de Berga i en conseqüència l'allargament de la línia ferroviària de Manresa a Berga i de Berga a Guardiola. La construcció del canal industrial afavorí la portada d'aigua i l'ús gratuït de les factories tèxtils situades a Berga i al Llobregat. Aquesta gran obra va ser realitzada per Marcel·lí Boixader. En tot aquest procés l'explotació del carbó de l'alt Llobregat a mans de l'enginyer J.E. Olano i Loizaga va decidir de construir una central hidroelèctrica que pogués abastir l'electrificació de tota la conca minera, ja que el projecte de convertir el gas pobre en electricitat només va poder afavorir l'electrificació de la 'mina Esteve' de Fígols. Aquest va ser un dels motius que J.E. Olano i Loizaga el 1906 tingués la concessió per aprofitar l'aigua del Llobregat al punt de confluència amb el Bastareny. El problema venia a ser que Pere Thomas i Pujol tenia la concessió per una captació d'aigües més amunt del Collet ja que des d'aquest punt i en direcció a Berga ja no hi havia salts d'aigua lliures per aprofitar-los i els que hi havia eren a mans dels Boixader. Això va fer que Pere Pujol i Thomas adquirís un salt prop de l'aiguabarreig amb el Bastareny per nodrir una fàbrica tèxtil que no s'arribà mai a construir. El cas és que no sabem com i perquè va vendre aquest Salt a un tal Josep Portabella i Cots de Manresa i al que posteriorment va vendre-ho a J.E de Olano i Loizaga. El projecte de construcció de la nova central va ser aprovat el 1910. Paral·lel a la seva construcció es van construir les línies d'electricitat que abastiren la conca de Cercs i els seus serveis. La central produïa 3000 volts d'electricitat que quan arribava a les mines es transformava en energia subalterna. La instal·lació de la central comportà la construcció de dues preses; una al Bastareny a sota de l'església i una de segona al Llobregat on hi havia la captació d'un canal de 712 metres que unia un riu amb l'altre i d'aquest segon en partia un altre canal de 2033 metres de longitud que tenia un aqüeducte que salvava les aigües del torren de l'Albelló a la zona del Collet i que arribava fins a la central. En aquest punt el canal finalitzava i en baixava una tuberia que feia moure una turbina del tipus 'Francis' i amb una capacitat de 680 CV. D'aquesta manera J.E de Olano es va assegurar l'abastiment d'electricitat a les mines de Cercs. Aquesta central va electrificar la conca minera de Cercs fins a la construcció de la central tèrmica. Des d'aleshores continua produint electricitat i actua com a reforç de les altres centrals. És propietat d'Endesa</p> | 42.2149400,1.8694700 | 406687 | 4674260 | 1910 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51016-foto-08099-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51016-foto-08099-118-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | J.E. Olano i Loizaga | Malgrat que a l'invenari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya surti amb el nom de 'molí del pont vell', en realitat correspon amb una central hidroelèctrica atès que el molí estava situat un centrenar de metres aigües amunt. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 51006 | Jaciment del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-vilar | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. BOLÒS i MASCLANS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT., 6. Barcelona, 1995. SERRA I VILARÓ; JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibre II. P. 73 i Llibre III. p-93 i 94</p> | XI-XII | Les restes visibles estan cobertes de vegetació i arbres i altres restes han desaparegut en formalitzar els camps propers a la casa. Arreu s'endevinen acumulacions de pedra que podrien correspondre amb les restes d'aquests antics habitatges | <p>Restes arqueològiques d'un mas d'origen medieval i situades a l'encreuament de la pista que de Guardiola de Berguedà condueix a la casa del vilar coincidint amb sender local de Guardiola a Torre de Foix. Les restes arqueològiques es situen en una petita zona boscosa delimitada per la pista i també pels camps. Es tracta de les estructures o de les habitacions d'un mas medieval on encara s'hi poden endevinar algunes parets dels seus límits i divisions. Es tracta de murs d'un 60 centímetres d'amplada amb aparell de pedra, unida amb argila i amb orientacions diverses en sentit est-oest i nord a sud. Tot l'espai està cobert per vegetació i resulta un xic dificil endevinar-ne la seva antiga distribució.</p> | 08099-108 | A l'encreuament de la pista que va a la casa del Vilar | <p>L'indret conegut com el 'Vilar' ens apareix documentar en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç datat de l'any 984 a través d'unes confirmacions d'un seguit d'alous ' id est, ipso villare et ipso Bago et ipsas Lenas, cum fines et terminos eorum'. Aquesta noticia ens és suficientment clara per interpretar que l'indret del 'villaro' correspondria amb les restes descrites en aquesta fitxa juntament amb les de les Llenes i del Bac. Amb la configuració del terme de la veïna casa de Bagà també s'esmenta el Vilar com a afrontació '...ab la coma de Vilar, i de aquí baxa al coll de la Sala totayguavessants fins a un torrent que pasa al costat de la casa de Raboll' No en trobem cap més referència en els documents posteriors a l'esmentat entenent que aquest mas i aquesta zona degueren continuar habitats fins a la fi de l'edat mitjana on foren abandonats que arran de la crisi i el terratrèmol de 1428.</p> | 42.2321900,1.8711000 | 406847 | 4676173 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51006-foto-08099-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51006-foto-08099-108-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Al voltant d'aquestes restes hi ha una zona de camps que envolten la casa del 'Vilar' on també s'hi han pogut trobar restes d'estructures i de cases en llocs propers. Possiblement seria un habitat o vilatge medieval que tindria una extensió considerable. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50989 | Pontarró de la Farga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-de-la-farga | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i lèpoca preindustrial' a Erol, Suplement 3. p-10-15. . COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. CULELL ALTIMIRAS, JOAN ( 2004). Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya</p> | XVII-XVIII | Integrat al túnel que canalitza el canal de sortida dels carcavans per sostenir la plaça i passeig del Bastareny | <p>Es tracta d'un antic pontarró situat damunt del canal de desguàs del molí-farga i posterior central hidroelèctrica abans d'expulsar les aigües al Bastareny. Es tracta d'una estructura composta per un sol ull en arc de mig punt amb les dovelles de l'arc realitzades amb pedra tosca, unides amb argamassa de calç. La caixa del pont és de maçoneria i còdols de riu. Actualment només és visible la façana d'aigües amunt que mira al canal de desguàs ja que l'altre façana va ser embeguda i aprofitada com a canalització soterrada del passeig del Bastareny. Sembla correspondre a una obra de mitjans del segle XVII o XVIII i lligada amb les obres de construcció de la farga.</p> | 08099-91 | A l'era de la Farga | <p>La història d'aquest petit pont va vinculada segurament amb la construcció de l'antic molí i farga ja que al construir-se els carcabans i el canal de desguàs es va haver d'habilitar un pas per salvar aquest torrent d'un costat a l'altre i accedir a la farga ja que estava situada al costat est del molí. Segons algunes fotografies antigues on es pot observar l'antic molí i farga hi havia un petit camí que unia el molí amb la farga.. Arran de la construcció de la central hidroelèctrica aquest pont va ser embegut pels nous accessos i tan sols es deixà a la vista la façana de damunt el canal de desguàs.</p> | 42.2345100,1.8783000 | 407445 | 4676423 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50989-foto-08099-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50989-foto-08099-91-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es conserva parcialment a sota del passeig del Bastareny. Aquest pontarró es va soterrar quan es va construir la central hidroelèctrica. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50990 | Mola de l'Antic Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-lantic-moli | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i lèpoca preindustrial' a Erol, Suplement 3 p-10-15. CASCANTE TORRELLA, PERE (2012). Estudi històric i arquitectònic de l'edifici industrial de la Baganense de Bagà. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local.CULELL ALTIMIRAS, JOAN ( 2004). Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. SERRA I VILARÓ, Joan (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Vol II. P-403.</p> | XVII | Està a la intempèrie i a l'abast dels agents climatològics. | <p>Antiga mola sotana pertanyent a l'antic molí i farga de Guardiola i avui exposada com a element decoratiu en una jardí privat dins la plaça o era de la farga. Es tracta d'un bloc de pedra calcària de mida circular, d'uns 20-30 centímetres de gruix per uns 140 centímetres de diàmetre seguint els esquemes bàsics de les moles dels molins de l'època moderna. Al mig hi té l'ull foradat amb restes del col-ferro i de la boixa. La mola està picada amb pedra calcària del país.</p> | 08099-92 | A l'era de la Farga | <p>La història de l'antic molí de la farga de sant Llorenç va molt lligada amb la història de les fargues catalanes i del Rosselló. La història no és remuntaria més endarrere del segle XVIII. Segons Serra i Vilaró en el seu llibre de les Baronies, les primeres notícies sobre la construcció d'una farga comencen a mitjans del segle XVIII quant un tal Josep Elias i Grau de Ripoll vol edificar una farga al Puig de l'obaga però la proximitat amb la captació de la peixera dels molins de la vila de Bagà que s'emprava per beure, va fer que els cònsols de la vila s'hi oposessin i el 1723 hi enviessin un 'serrador' per comprovar i escriure un certificat que aquesta farga no estès feta. Posteriorment i al 1726, els cònsols de la vila es dirigiren al governador de Berga per tal que s'interposessin a mb aquesta farga. 'pretensió de voler alguns subjectes per fabricar farga de ferro a detriment i perjudici de la vila'. No sabem si aquesta farga es va arribar a construir. Si que podem esmentar que posteriorment i ja al 1770 i després d'un seguit de plets i querelles Josep Elias és el propietari de la farga de Sant Llorenç on obté el dret de l'explotació de l'aigua del Bastareny per concessió del Reial Patrimoni de Catalunya. Documentació posterior la denominen també com a farga de Bagà 'Joaquim Mas, propietario de la farga de esta villa de Baga'. Aquesta farga va funcionar a ple rendiment fins a mitjans del segle XIX. Entre les peces que s'hi van fabricar hi havia romanes, ostiaris i altres objectes que porten el nom de 'Baga'. Al segle XIX l'ús de la farga donava prioritat al molí que es tava situat al seu costat i que aprofitaven el mateix salt d'aigua. El 1915 Esteve Casademont de la societat'comercial Torras-Esteva, Sociedad anònima domiciliada a la vila de Guardiola i representat per Isidre Boix i Vallhonesta compra les velles instal·lacions del molí i farga per emprar-los a l'ús de la fàbrica de teixits, juntament amb la central del collet i l'antic molí de Bagà (baganense). L'ús i vida de la Central perdura fins a l'actualitat on encara es manté en funcionament.</p> | 42.2345900,1.8782000 | 407437 | 4676432 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50990-foto-08099-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50990-foto-08099-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50990-foto-08099-92-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Antiga mola de l'antic molí i farga i situada a l'entrada del recinte. Aquesta mola funcionava juntament amb la mola superior o 'volandera' en la conversió del blat dipositat en unes tremuges a la farina. Ambdues moles anaven unides amb un eix vertical o arbre. L'arbre o eix del molí era reforçat per unes anelles de ferro per evitar que la fusta s'estellés i anava connectat al coll-ferro, una barra de ferro clavada al capdamunt de l'arbre amb la part inferior de secció rectangular, la mitjana cilíndrica i la superior quadrada on s'hi encaixava la nadilla. El coll-ferro travessava pel mig les dues moles; la inferior fixe anomenada sotana i la superior mòbil, anomenada volandera. La nadilla era una peça de ferro que tenia la forma de dues pales, amb els extrems més prims que el centre i en la que hi tenia un forat quadrat al centre que s'ajustava a la part superior del coll-ferro. Anava encaixada i ajustada a la part inferior de la mola volandera amb la funció de sostenir-la. La mola volandera amb la part inferior incisa formant cèrcols estava en contacte amb una mola fixe o sotana que tenia un forat al seu centre per al que s'hi encaixava la part cilíndrica del coll ferro. El frec de les dues moles, la volandera en el sentit de les agulles del rellotge i la sotana rígida generava la mòlta del gra. Si la mola volandera tenia unes incisions en forma de cèrcols, la sotana els tenia rectes. La funció d'aquests ratllats era la d'apartar el segó, facilitar la mòlta del gra i ajudar la circulació del gra mig mòlt del centre de la mola fins a l'extrem exterior. Per tal que el gra triturat penetrés al mig de les dues moles; primer calia netejar-lo rentant-lo i deixant-lo en remull unes hores. Després s'assecava i acte seguit es dipositava per un embut de fusta, anomenat tremuja on s'hi accedia per uns graons. Per un conducte, dit el canalet anava a parar a dins de l'ull de la mola volandera, protegida per una caixa de fusta o riscle per evitar que la farina s'escampés. | 119|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51089 | Cal Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariano-0 | <p>Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà de 1856</p> | XVII-XVIII | Cobert de runa i vegetació. Conserva amb força alçada la paret nord i l'est. La paret sud i la oest estan pràcticament aterrades. | <p>Restes d'una casa i dels coberts de factura similar a la casa de Cal Po. Es tracta d'una estructura de planta rectangular, orientada a sud amb les restes de la casa, l'era i els coberts mig enrunat i cobert de vegetació. Per les restes que encara s'endevinen sabem que la casa de Cal Marià presentava una planta rectangular i estava composta de planta baixa, un primer pis i golfes amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal que s'orientava a sud on també hi havia la porta. Encara roman dempeus la paret nord i part de la sud amb restes d'una obertura a la planta primera. L'aparell és de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç amb fragments de teula i maó a trencajunts i les obertures en llinda de fusta. Annex a la casa hi ha encara les restes d'algun cobert</p> | 08099-191 | A l'esquerra del torrent de Gavarrós | <p>De la casa no en tenim gaires referències documentals. Sabem que al 1759 ja existia la casa de cal Marià a través del fons cadastral conservat a l'arxiu de Guardiola. En aquest moment era una masoveria que pertanyia a la casa de l'Estret. Al document de 1856 i conservat en un full solt de l'arxiu de Guardiola, s'esmenta la casa de Cal Marià a la partida de Gavarrós, juntament amb l'Estret, la caseta, el molí de Masaners i el Prat Terrer.</p> | 42.2596100,1.9250800 | 411340 | 4679160 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51089-foto-08099-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51089-foto-08099-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51089-foto-08099-191-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Casacnte i Torrella | Aquesta casa juntament amb la casa de cal Po i la casa Freda corresponíem amb construccions molt senzilles i moltes vegades eren masoveries de cases més grans com es pot donar el cas que pertanyien a la casa de l'Estret i també de l'Espelt. Semblen construccions de mitjans del segle XVII i XVIII. Al voltant de la casa s'hi endevinen restes de murs de feixa de conreus i també in mur que envolta les estructures de la casa i corresponent amb la paret de l'era | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51067 | Creu de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-coma | <p>Informació facilitada per Pere Berenguer i Cuyas</p> | XVII-XVIII | Ben conservada. És un lloc estimat pels habitants de Gavarrós. | <p>Creu de forja sitada en una roca que queda a la vista de la casa de Cabanes i també del comunidor i el cementiri de Sant Genís de Gavarrós a la banda est a sota uns plans de Cabanes i al costat del corriol de la Creueta. Es tracta d'una creu llatina de ferro forjat molt simple i amb els braços acabats en punta damunt d'una roca. Sembla que aquesta creu és d'època moderna</p> | 08099-169 | A l'est del nucli de Gavarrós | <p>De la creu en procedeix una llegenda que en marca el seu orígen. Segons diuen els habitants de Gavarrós hi havia un pastor que cada dia reposava a sota la roca on s'alça la creu després de deixar els remats als propers prats de Cabanes, del Testarro i de Casa Freda. La llegenda diu que hi passava llargues estones on hi feia grans migdiades. Un bon dia Déu el va castigar per no encuidar-se prou del bestiar provocant una esllavissada que acabà amb la seva vida. Des d'aquell dia els pastors de la muntanya de Gavarrós el van recordar i damunt d'aquesta roca hi van alçar la creu de la Coma.</p> | 42.2806900,1.9202200 | 410969 | 4681506 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51067-foto-08099-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51067-foto-08099-169-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La creu està realitzada en ferro forjat amb els dos braços units per la tècnica de l'enclavillat. | 94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50927 | Elements arquitectònics de cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-de-cal-companyo | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p-70-87. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I p.485-491. DDAA (2003). L'art del Gòtic a Catalunya. Vol III. Dels Palaus a les Masies. Barcelona. Enciclopèdia Catalana</p> | XI-XIV | Alguns arcs han desparegut. | <p>La planta baixa de la casa de Cal Companyó conserva els vestigis d'una construcció quadrada que es correspon amb les restes d'una sala o domus d'època alt medieval. Es tracta d'una construcció realitzada amb un aparell regular de carreus de pedra, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars alternades per filades de 'opus spicatum'. A la part més baixa es visualitzen en cadascuna de les façanes una sèrie de 5 espitlleres de tipus defensiu. Les cantonades són en pedra picada ben treballada. La porta situada a la façana de migdia està composta per una obertura coronada per un arc adovellat amb les dovelles de pedra picada i esplandit interior amb llinda de fusta. Encara es conserven els encaixos de les antigues portes o 'pollegueres'. El marxapeu és de dues pedres ben treballades i el paviment està fet amb còdols de riu col·locats de cantó. L'interior d'aquest àmbit es divideix en dues naus paral·leles separades per arcs en ogiva i també rebaixats. Cadascuna de les naus està distribuïda en tres crugies separades per arcs de pedra apuntats amb fàbrica de pedra que s'adossen a les parets est oest de la 'domus'. La comunicació amb les diferents naus es practica mitjançant uns arcs rebaixats menors, també de pedra que s'obren entre crugia i crugia. Els arcs apuntats sostenen un sostre de bigues de fusta i s'orienten de l'est cap oest. La planta superior, està molt reformada llevat d'algunes parts baixes que són amb aparell de tàpia. La resta de paraments serien de l'època moderna. Des de l'exterior es poden observar les façanes nord i oest, mentre que la sud i la est s'ha d'accedir des de l'interior de l'immoble.</p> | 08099-29 | A l'interior de Cal Companyó. | <p>Les cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucarannesis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Amb tot i segons Salrach, la vall de Brocà va ser ocupada per agricultors als segles VIII i IX, molt abans de l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà. Les referències documentals més antigues de Brocà les coneixem a través de la documentació que va vinculada a la vila de Bagà, i en que al 893 i 894 s'esmenta la venda d'un suburbi de Brocà dins el terme de la vila de Bagà. Entenem que la vila de Bagà no era més que un alou dependent del mateix Brocà. Posteriorment i cap al el 1005, 1006 i 1018 trobem noves dades que ens serveixen per interpretar que Brocà, si bé va quedar integrat en els béns de Sant Llorenç, en principi tenia almenys dos nuclis agregats que foren Bagà i Vilella, emplaçat segurament a escassos metres del primer Els documents de l'any 1005 i 1006 ens confirmen que a Vilella hi havia varies cases, un orri, una cort amb altres terres entre les quals afrontava amb el camí ral i també amb la vila de Bagà. Una vegada constituïda la baronia de Pinós i la carta de franqueses de la vila de Bagà, la documentació de l'arxiu de Bagà i recopilada per Mn. Serra i Vilaró en la seva obra de Baronies de Pinós i Mataplana, investigació als seus arxius publicada al 1989 en tres volums ens parls dels senyors de Ça Vall o ça vila, Vila corba i el Santa Eulàlia, totes tres cavalleries de Brocà de les que hem pogut identificar-ne les seves cases. Pensem i segons la documentació que la casa de Cal Companyó correspondria amb la primitiva 'casa de la vall' o de 'ça vall', mentre que les properes de Vilella serien el mas comes de Vila corba i la darrera de Vilalta correspondria amb la casa dels Brocà. Sobre la primera i a la que en faria al·lusió Cal Companyó està documentat per primera vegada el 1159 quant un tal Berenguer de Vila corba dona al monestir de Lillet, una peça de vinya situada a la vall de Lillet al terme de Vila corba i prop dels masos de Planelles, Noguera, Comellas i Prat de Sarga. Posteriorment un membre de la mateixa família (Guillem) es casà per segona vegada amb una tal Sibil·la de Vall que posseïen part del delme 'blat vi i carnalatge i altres coses delmables de Broca quan tenien Batlle' Sibil·la era hereva de la casa de la vall o de 'Ça vall'. El fill de Sibil·la (Guillem de Vila corba) era conegut com Tomas de ça vila, o de ça vall'. Les famílies dels Ça Vall i Vila corba es van barrejant de manera que Serra Vilaró no dona a entendre si és una única casa que rep diversos noms o en són dues. Nosaltres apuntem a dues cases diferents atès que en uns documents de 1352 i 1374 apareix una tal 'Berengarius de Valle dominus de Vilacorba et domus de Valle'. El segon correspondria a 'Alamanda de Vallespirans domina domorum de Valle et de Vila Corba' per tant queda clar que en són dues cases diferents. Les dues cases van apareixent esmentades al llarg de la baixa edat mitjana. Així al 1438 s'esmenta un tal Joan Covilla senyor de les cavalleries de Çavall i de Vila corba i més endavant una altre cavalleria pertanyent als dominis dels Mataplana a la que també es van emparentar i que se la coneixia com a Vilaseca. A partir del 1701 el feu de vila corba passaven a formar part del marquès de Marimon. És en el moment de 1757 quant ja apareix la toponímia de Cal Companyó a la que se la coneixerà sempre més per aquest nom.</p> | 42.2439700,1.8968000 | 408985 | 4677454 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50927-foto-08099-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50927-foto-08099-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50927-foto-08099-29-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'aparell en espina de peix també és localitzat en algun altre mas de Brocà com ara el de Clarà i en moltes esglésies i fortificacions medievals; té una cronologia de mitjans del segle X i XI. Aquest fet posa en èmfasi l'antigor i importància de l'edifici. Pel que fa a la disposició interna d'arcs en ogiva que sostenen els sostres d'embigat i l'alternança i comunicació amb arcs rebaixats, una solució que s'utilitza en època del gòtic i s'empra per a la cobertura de grans sales d'àmbits civils. A tall d'exemple moltes de les sales nobles de castells, palaus, masies i altres edificis d'ús civil com és el cas de Llotges o adoberies es cobreixen amb aquest tipus de sistema. La presència d'arcs apuntats permet cobrir grans àmbits i generar espais diàfans que permetin la comunicació i la circulació interna sense gaires obstacles, tota vegada que actuen com a contraforts interiors. Com a paral·lels a cases fortes amb espitlleres caldria citar el mas la Sala de Castellnou del Bages, o el mas de Vilalta de Sant Mateu de Bages. | 93|92 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50947 | Forn de guix a la zona del Berenador (obaga de cal Companyó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-a-la-zona-del-berenador-obaga-de-cal-companyo | XIX | Cobert de vegetació i amb la volta esfondrada. | <p>Es tracta d'un forn de guix compost per dues estructures a diferents nivells i situades a l'obaga de 'Cal Companyó' que es troba a la riba esquerra del Llobregat. El primer element està format per una estructura de planta quadrada i d'uns 3 metres d'alçada aprofitant el desnivell d'un marge del terreny i amb un aparell de maçoneria de còdols de riu i pedra picada a les cantonades. La segona estructura i situada a uns 50 metres per sobre de la primera té unes mides més grans que l'anterior i formada per un element de planta circular d'uns 4 metres d'alçada amb les parets construïdes amb un aparell de reble i maó cuit i amb una obertura a la part frontal amb els muntants i arc rebaixat realitzats amb maó cuit. Exteriorment té una planta quadrada amb les cantonades fetes amb aparell de pedra picada llevat de la cantonada est que és amb maó com a testimoni d'alguna reforma més moderna. A la part superior es conserven els arrencaments de la volta de maó. Sembla que al costat hauria existit una estructura similar i amb les mateixes mides ja que s'endevinen entre la vegetació les restes de les seves parets i també de la part interior. Està molt apropa d'unes mulleres on aflora aigua i en una zona molt obaga que no hi toca mai el sol.</p> | 08099-49 | A l'obaga de Cal Companyó a la riba esquerra del Llobregat | <p>Desconeixem completament les dades històriques referents a aquesta estructura que deuria produïr calç.</p> | 42.2369200,1.9046200 | 409620 | 4676663 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50947-foto-08099-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50947-foto-08099-49-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Tot i que hem interpretat aquesta estructura com un forn de calç o de guix, no es descarta que aprofités un element més antic i amb una funció molt diferent; en aquest cas per emmagatzemar glaç, ja que la seva planta, la posició geogràfica en un lloc molt fred i també la proximitat al riu fa pensar en un antic pou de gel reconvertit en forn de calç | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50937 | Mina de pedra de la Torre de Foix (vella i nova) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-pedra-de-la-torre-de-foix-vella-i-nova | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . P.31-33. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON 1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga. SERRA I ROTÉS, R; RUSSINYOL, SELLÉS, C (1997). Inventari de Patrimoni industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la Ciència i la tècnica de Catalunya.</p> | XX | En funcionament. | <p>Mina d'extracció de pedra per a la fàbrica de Cementos Collet que es continua explotant des del 1982 fins al 1996 quant va ser suprimida per la nova. Es conserva en molt bon estat ja que encara està en ús. La mina amb una longitud considerable té una amplada d'uns tres metres i està construïda en formigó i pedra. Al costat de l'entrada hi ha la maquinària de ventilació i l'accés es practica mitjançant vagonetes.</p> | 08099-39 | A l'obaga de la torre i per damunt de les bocamines del Collet | <p>Mina d'extracció de pedra per a la fàbrica de Cementos Collet S.A i que es va continuar explotant des del 1982 fins al 1996 quant va ser abandonada. El 1995 s'obre una altre boca inferior amb el mateix propietari i que actualment encara funciona. La mina vella era damunt de l'actual.</p> | 42.2135900,1.8639800 | 406232 | 4674116 | 1982 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50937-foto-08099-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50937-foto-08099-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Encara en funcionament ja que és on s'extreu la pedra per a fer el ciment de Cementos Collet. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 51080 | Llegenda de la troballa de la Verge de Rocasança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-troballa-de-la-verge-de-rocasanca | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAMÓS, PARE(1653). Jardin de Mara plantado en el principado de Catalunya. Edició facsimil</p> | XIII-XVI | <p>La troballa de la verge va ser feta per un pastor que va notar com un bou de la seva ramada estava agenollat al peu de la roca anomenada Sança. Allí dalt trobà la imatge sota una savina. Volgueren traslladar-la a l'església parroquial de Gréixer, però una i altre vegada desapareixia i tornaven a trobar-la al mateix lloc on finalment van entendre el missatge diví. Alçaren la capella en aquest indret on durant segles ha estat venerada la verge de Roca Sança</p> | 08099-182 | A la capella de Rocasança situada a la casa de l'Hospitalet | 42.3062500,1.8755100 | 407320 | 4684392 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51080-foto-08099-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51080-foto-08099-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51080-foto-08099-182-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 94|119|85 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 50933 | Mina vella del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-vella-del-collet | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | Embeguda per l'explotacó de Carbones del Collet. | <p>Despareguda ja que es va amortitzar per a construir els edificis i un taller de les mines del Collet i actualment no en queda res llevat d'un tros de mur. N'hem pogut localitzat la seva situació gràcies a Josep Oriola.</p> | 08099-35 | A la dreta de la riera de la Torre de Foix a l'alçada de les mines del Collet | <p>Explotació oberta des del 1940 al 195. La concessió de CARBONES DE BERGA S.A, la va explotar fins a 1948 quan va passar a ser una filial de Carbones del Collet S:A i la va convertir en galeria d'extracció.</p> | 42.2146800,1.8650400 | 406321 | 4674236 | 1940-51 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50933-foto-08099-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50933-foto-08099-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50934 | Bocamines Noves del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocamines-noves-del-collet | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON 1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga. SERRA I ROTÉS, R; RUSSINYOL, SELLÉS, C (1997). Inventari de Patrimoni industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la Ciència i la tècnica de Catalunya.</p> | XX | Mig enderrocat. Es conserva la boca mina i restes de l'edifici del ventilador. | <p>Es tracta de dues boca mines, encara existents que conserven bona part de l'antiga infraestructura minera. Es conserva la boca mina de formigó, la de la dreta i la de l'esquerra. En una d'elles hi ha encara restes del ventilador i de la maquinària auxiliar necessària per a la mina</p> | 08099-36 | A la dreta del torrent de la Torre de Foix prop de la mina vella del Collet | <p>La boca mina de la dreta es va explotar des de 1951 fins 1973 i després es va convertir en galeria de serveis que connectava amb la mina de la Consolació de Cercs. Va arribar a tenir uns 12 km. A partir de 1973 va deixar de ser indret d'extracció i fins al 1981 es va utilitzar com a entrada de material. De1981 fins al 1983 es va utilitzar com a galeria de ventilació. La boca mina esquerra es va explotar des del 1951 al 1983 i va funcionar com a galeria de serveis fins al 1973. De la mateixa manera que la boca mina dreta, des de 1973 al 1983 es va emprar com a entrada de material per comunicar amb la consolació de Cercs. Al 1983 s'hi va instal·lar un funicular GMT (telesella) a la Consolació de Fígols fet que comportà que el material deixés d'entrar per la zona del Collet. Va donar vida a moltes famílies ja que va tenir un llarg període d'extracció.</p> | 42.2149300,1.8656500 | 406372 | 4674263 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50934-foto-08099-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50934-foto-08099-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Quant es va portar a terme l'inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya s'esmenta que encara hi havia bona part de les antigues instal·lacions mineres 'El conjunt miner del Collet S.A, està format per un conjunt d'edificis esfondrats i molt malmesos que acollien les oficines, tallers, magatzems, dutxes i llampares de l'Empresa, construïts al costat de les mines de carbó, a la dreta del torrent de Foix, a l'indret del Collet'. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51082 | Cançó de la font del Faig de Mestre Elisard Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-la-font-del-faig-de-mestre-elisard-sala | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà.</p> | Cançó recollida per l'Associació Medieval de Bagà i per Francesc Caballè i Cantalapiedra | <p>Dringa, dringa, esquellering. La campana fa ning-ning. Sona, sona, picarol, que l'ocell ja ha alçat el vol. Xiula, xiula, vent ventet, que l'airet es pur fresquet. Canta, canta rossinyol, que està a punt de sortir el sol. Sol, solet, vine'm aquí i assenyala'm el camí. No diries mai on vaig! A tastar la font del faig.</p> | 08099-184 | A la font del Faig | 42.2934700,1.8044400 | 401442 | 4683053 | 1944 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51082-foto-08099-184-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mestre Elisard Sala | L'antic hostal de la font del faig era situat uns metres per dessota de l'actual refugi de Sant Jordi. Actualment només en resten algunes parets de l'antiga casa corresponents amb el mur d tramuntana i el de llevant amb algunes obertures i aparell de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 50899 | Cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-companyo | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p-70-87. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I p.485-491.</p> | XI-XIX | La coberta està en bastant mal estat amb algunes llates podrides i teules trencades. | <p>Conjunt de construccions compostes per la masia de cal Companyó amb l'era de batre el gra, els coberts i les pallisses reconvertits en hostal i refugi. La casa correspon amb una masia de tipus clàssic de tres cossos formada per una planta baixa, una planta pis i unes golfes amb coberta de dues vessants de teula ceràmica i, amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a migdia. En totes les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit. La façana principal està distribuïda amb la porta d'entrada a la part central coronada per un arc rebaixat de maons disposats a 'sardinell'. Damunt seu hi ha dues balconeres i sota coberta dues obertures més. Cal destacar el voladís que genera la coberta. Adossat a migdia hi ha afegit un altre cos on s'hi obre un arc de mig punt a la planta baixa i una finestra damunt seu. Tot l'aparell és de maçoneria llevat de les cantonades i bastiments de les obertures que són en pedra picada. La façana de llevant presenta uns trets molt similars a la façana principal destacant-ne a la part de més a tramuntana els forats dels colomars. S'hi obren tan sols tres obertures que corresponen amb algunes habitacions i també amb la cuina. L'aparell és de maçoneria i també tapia. Finalment la façana de tramuntana és la que té uns trets més interessants ja que s'hi endevina la presència d'una estructura quadrangular construïda amb un aparell de pedra i filades d'opus spicatum. Aquesta fàbrica constructiva es concentra tan sols a la planta baixa ja que a partir de la planta primera l'aparell és de tapia i maçoneria. En aquesta façana tant sols s'hi poden observar dues obertures que es corresponen amb la sala principal i les golfes. Cal destacar-ne la presència d'una sèrie de 5 espitlleres defensives a la planta baixa. La darrera façana està orientada a ponent i té la mateixa disposició que la façana anterior i coincideixen amb l'estructura rectangular esmentada. A partir de la planta primera, l'aparell canvia i és més irregular amb fragments de maçoneria i també de tapia. S'hi obren diverses obertures a diferents nivells sense cap mena d'interès arquitectònic. A l'interior hi trobem dues cambres a ponent destinades a quadra i darrere del vestíbul hi ha un pany de paret amb un aparell similar a la resta de paraments medievals. S'hi obre una porta d' arc adovellat en pedra picada amb esplandit interior i pollegueres que dona pas a dues naus paral·leles dividides per tres crugies i cobertes per arcs en ogiva amb una orientació est-oest. A la planta principal hi trobem una gran sala que ocupa tota la llargada de la casa amb paviment de cairons ceràmics i sostre de bigues i revoltó de guix. Al fons hi ha la pica per a l'aiguamans i en el costat de tramuntana hi trobem una armari per a les prestatgeries i també la fornícula de la capella de la sala. Està il·lumina per la balconera i una finestra amb festejadors a tramuntana. A banda i banda, s'hi obren diferents portes que comuniquen amb altres cambres. A l'est hi trobem dues habitacions i la cuina amb la campana de la llar de foc i la boca del forn de pa en pedra picada. A ponent de la sala principal hi ha tres cambres més de les que en cal destacar la dels sud ja que manté les característiques de la 'sala i l'alcova' d'arc lobulat de tipologia barroca. Les golfes s'articulen amb dues cambres més i la pallissa que deixa veure l'estructura de les bigues del sostre i també de l'encanyissat. Davant de la façana principal de la casa s'hi obre l'espai de l'era tancada per un baluard que delimita el recinte i on s'hi troba la porta d'entrada delimitada per pilars i les antigues pallisses i corts, avui molt reformades.</p> | 08099-1 | A la masia de cal Companyó situada en uns planells sota la serra de Sant Marc. | <p>Les cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucaranensis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Segons Salrach, la vall de Brocà va ser ocupada per agricultors als segles VIII i IX, molt abans de l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà. Les referències documentals més antigues de Brocà s'esmenten a través de la documentació que va vinculada a la vila de Bagà, i en que al 893 i 894 s'esmenta la venda d'un suburbi de Brocà dins el terme de la vila de Bagà. Entenem que la vila de Bagà no era més que un alou dependent del mateix Brocà. Posteriorment i cap al el 1005, 1006 i 1018 trobem noves dades que ens serveixen per interpretar que Brocà, si bé va quedar integrat en els béns de Sant Llorenç, en principi tenia almenys dos nuclis agregats que foren Bagà i Vilella, emplaçat segurament a escassos metres del primer Els documents de l'any 1005 i 1006 ens esmenten que a Vilella hi havia varies cases, un orri, una cort amb altres terres entre les quals afrontava amb el camí ral i també amb la vila de Bagà. Una vegada constituïda la baronia de Pinós i la carta de franqueses de la vila de Bagà; la documentació de l'arxiu de Bagà que ha estat recopilada per Mn. Serra i Vilaró en la seva obra de Baronies de Pinós i Mataplana, investigació als seus arxius publicada al 1989 en tres volums, ens parla dels senyors de Ça Vall o ça vila, Vila corba i el Santa Eulàlia, totes tres, cavalleries de Brocà de les que hem pogut identificar-ne les seves cases. Segons la documentació escrita, pensem que la casa de Cal Companyó correspondria amb la primitiva 'casa de la vall' o de 'ça vall', mentre que les properes de Vilella serien el mas comes de Vila corba i la darrera de Vilalta correspondria amb la casa dels Brocà. Sobre la primera i a la que en faria al·lusió Cal Companyó està documentat per primera vegada el 1159 quant un tal Berenguer de Vila corba dona al monestir de Lillet , una peça de vinya situada a la vall de Lillet al terme de Vila corba i prop dels masos de Planelles, Noguera, Comellas i Prat de Sarga. Posteriorment un membre de la mateixa família (Guillem) es casa per segona vegada amb una tal Sibil·la de Vall que posseïen part del delme 'blat vi i carnalatge i altres coses delmables de Broca on tenien Batlle' Sibil·la era hereva de la casa de la vall o de 'Ça vall'. El fill de Sibil·la (Guillem de Vila corba) era conegut com Tomàs de ça vila, o de ça vall'. Les famílies dels Ça Vall i Vila corba es van barrejant de manera que Serra Vilaró no dona a entendre si és una única casa que rep diversos noms o en són dues. Nosaltres apuntem a dues cases diferents atès que en uns documents de 1352 i 1374 apareix una tal 'Berengarius de Valle dominus de Vila corba et domus de Valle'. El segon correspondria a 'Alamanda de Vallespirans domina domorum de Valle et de Vila Corba' per tant queda clar que en són dues cases diferents. Les dues cases van apareixent esmentades al llarg de la baixa edat mitjana. Així al 1438 s'esmenta un tal Joan Covilla senyor de les cavalleries de Çavall i de Vila corba i més endavant una altre cavalleria pertanyent als dominis dels Mataplana a la que també es van emparentar i que se la coneixia com a Vilaseca. A partir del 1701 el feu de Vila corba passà a formar part del marquès de Marimon. El nom de Cal Companyó ens comença a aparèixer a partir de 1757 i sempre més de la coneixerà per aquest nom. Documents com ara el cadastre de Brocà de 1726 i posteriors hi apareixerà el nom de Cal Companyó.</p> | 42.2439700,1.8968000 | 408985 | 4677454 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50899-foto-08099-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50899-foto-08099-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50899-foto-08099-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta casa correspon amb un edifici d' importants característiques arquitectòniques, bàsicament de l'època medieval, però també de l'època moderna que mereix un estudi i atenció especials, sobretot la planta baixa de la casa ja que guarda importants restes d'una antiga sala o 'domus' medieval. | 85|92|93|94|119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51083 | Llegenda de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-marc | <p>VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | <p>Un butlletí del centre excursionista de Catalunya i datat de 1887 de Vicenç Plantada i Fonolleda esmenta una llegenda referent a Sant Marc i que li van explicar la gent de Brocà durant la seva estada. ' Un dia St March's trobava a la capella de Santa Cecilia de Riu-Tort: li devia convenir esser prompte á la seva capella, donchs que ab una gambada va pujar als Castellassos que encara la roca guarda lo clot. També's conta que un dia falta lo calze de Santa Cecília esmentada:lo trobaren a Aussege: un lo comprà i tornà dita sufragània de Brocà'</p> | 08099-185 | A la muntanya de Sant Marc. | 42.2647100,1.8988900 | 409187 | 4679754 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51083-foto-08099-185-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Llegenda facilitada per Anna Cassals i Fernandez de l'Associació de Torre de Guaita | 119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 50976 | Ruïnes d'un antic mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-antic-mas-0 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, m (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 76 i 189.</p> | XI | Cobert de vegetació i enmig del bosc. | <p>Restes arqueològiques d'un mas medieval situades a la part superior dels plans de Rotllant, orientades en un petit turó arrecerades de les inclemències del temps i mirant a la casa de Rotllant. Aquestes restes, situades dins una zona boscosa aprofiten un terrassament del terreny. Encara es pot endevinar una estructura rectangular amb dues cambres separades per murs amb aparell de pedra. Es conserva cobert de vegetació i del bosc.</p> | 08099-78 | A la part alta dels plans de Rotllant. | <p>La zona dels plans de Rotllant i del vinyet de Rotllant és de denominació moderna. Els documents que fan referència a les donacions de Sant Llorenç prop Bagà (ACA. Monacals d'hisenda. Vol 801. Doc 27,esmenta un vilar d'Osormeu i 'in apendicio de Sancti Martini, vel in ipsa plana qui est subtus vilar de Osormeu'. Ambdues podrien correspondre a la zona referida ja que el primer podria relacionar-se a les restes d'aquest mas medieval que es descriu en aquesta fitxa i el segon o 'plana' podria correspondre amb aquests prats ja que les afrontacions pertanyen al terme de Sant Martí de Brocà. Bolòs no sap on situar-lo però nosaltres pensem que seria en aquest lloc. Aquest mas en els documents més moderns com ara el cadastre de Brocà i posteriors ja no apareix esmentat entenent-se que va ser abandonat amb la pesta i crisi baix medieval.</p> | 42.2470800,1.8793800 | 407552 | 4677818 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50976-foto-08099-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50976-foto-08099-78-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mas de provable origen alt medieval. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51075 | Capella de Sant Josep de Pardinella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-josep-de-pardinella | <p>ADCS. 'documents de la curia'. Inèdit. CLARET, J; ROCA, A (1982) 'Casa Pardinella'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. GAVIN, JOSEP Mª ( 1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17, el Berguedà. P-82</p> | XVIII | Capella restaurada i mantinguda en un excel·lent estat de conservació. | <p>Capella de Sant Josep de Pardinella situada a la part posterior de la casa homònima a tocar de la cantonada nord-est. Té una planta rectangular allargassada i orientada en sentit est oest amb la capçalera situada a llevant i la porta d'entrada a ponent. La coberta és a dues vessants de teula ceràmica i el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. La porta, oberta a l'oest està formada per una obertura en arc rebaixat i coronada per un bloc monolític de pedra rogenca i amb les inicials de 'any 1762' que correspondria al moment de la seva construcció. Damunt seu hi ha un òcul circular i a sobre de la testera de ponent un ràfec amb acabat de dues filades de teula girada i maó pla i també un campanar de cadireta i d'un sol ull. L'aparell de les seves façanes és de maçoneria de filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i col·locada en filades irregulars. Únicament són en pedra picada els bastiments de les obertures i les cantonades. La teulada ha estat sobrealçada. L'interior està cobert amb una volta de llunetes i forma tres crugies amb sengles arcs torals que arrenquen d'una cornisa de guix. El paviment és de maons ceràmics de 15 x 15 centímetres. Damunt de la porta d'entrada hi ha un cor de fusta amb la barana i el passamà treballats i a sota seu hi ha una pica beneitera tallada en un sol bloc de pedra calcària i amb decoració externa formant motius molt simples. El presbiteri és salvat mitjançant dos graons de pedra i delimitat per una petita . Darrere de l'altra hi ha una petita sagristia a la que s'hi accedeix per dues portes emplafonades i pintades en color blau amb motius florals damunt un fons blanc. L'armari dels objectes litúrgics també és emplafonat i pintat en color verd i vermell. Es troba en un excel·lent estat de conservació.</p> | 08099-177 | A la part posterior de la casa de Pardinella al terme de Gavarrós | <p>La capella va ser construïda al 1762 com a capella familiar dels Pardinella coincidint en el moment de més expansió i importància de la finca. Amb tot i gràcies a alguns documents consultats a la cúria diocesana i a l'arxiu diocesà de Solsona sabem que el bisbat els va concedir alguns permisos per celebrar-hi missa el 1817 'En vista de las letras ejercidas por el M.Sr. Don Gil Esteve Gobernador eclesiastico capitular de la Diocesis de Solsona en 23 de junio de 1847 por las cuales se les concede a don Francisco Pujol y Pardinella y a su familia permiso para hacer celebración de la santa misa en la capilla de su propiedad sita en la parroquia de Gavarrós'. La carta va ser signada el 1894 i és el resultat d'un seguit de peticions del propietari de la finca per celebrar-hi missa diària. Encara avui és la capella familiar i malgrat que no s'hi faci missa continuada està en culte. Aquesta capella va ser inventariada per Josep Mª Gavin a l'inventari de les esglésies amb el núm. 160</p> | 42.2773400,1.9410700 | 412683 | 4681113 | 1762 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51075-foto-08099-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51075-foto-08099-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51075-foto-08099-177-3.jpg | Inexistent | Popular|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta capella d'ús familiar continua funcionant com a panteó familiar i hi trobem encara ara algunes tombes a la sagristia. Està comunicada amb l'interior de la casa i sembla que va ser erigida en posterioritat a la finca ja que pareda unes arcades de pedra amb la data de 1724 del cos nord-est de la casa. La capella encara està en culte i conté restes del mobiliari litúrgic com ara els armaris per guardar els objectes de les celebracions, el banc de la família realitzat en boix i amb el respatller massís. | 119|99 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50996 | Eremitoris de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eremitoris-de-sant-llorenc | <p>GALÍ FERRÉ, DAVID (2008). 'Hora et labora a l'entorn del monestir, els eremitoris, les estructures hidràuliques i l'hostal el Frare'. Erol. p.21-24LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).: Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. López Mullor, A.; Caixal, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Vila Carabassa, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitrectònic Local de la Diputació de Barcelona.</p> | VIII-IX | Estan coberts de vegetació. Caldria desbrossar-los, netejar-los, habilitar-ne un accés més còmode i obrir-los al públic per correspondre a espais insòlits, poc comuns i lligats amb el monestir de Sant Llorenç. | <p>Malgrat que Manuel Riu enumeri fins a vuit coves o ermitoris al penya-segat de Sant Llorenç prop Bagà, actualment només en podem identificar-ne dos d'ells accessibles des dels horts de sota del monestir i també de la part alta de la cinglera. Es tracta de dues cavitats naturals obertes a la pedra tosca i, aprofitades per a l'ocupació humana com a lloc de retir i espiritualitat. Estan a escassos metres l'un de l'altre i hi tenen algunes estructures construïdes. La primera d'elles es situa a l'extrem de més a migdia. Presenta un accés estret i amb un pendent pronunciat. L'interior és de reduïdes dimensions amb unes escales excavades a la roca natural i amb una fornícula tallada a la roca per col·locar-hi algun objecte de devoció cristiana. L'altre eremitori i situat més a tramuntana prop del camí ral i dels molins hi té excavades, unes cavitats quadrades i circulars buidades a la roca amb funcions de colomar i està tancat per un mur de maçoneria on hi ha obertes unes espitlleres amb els muntants de pedra tosca. Aquesta segona estructura es conserva en més bon estat, malgrat sigui més petita. A prop d'aquestes estructures s'endevinen algunes balmes mig colgades de terra i runa que mostren traces d'haver estat ocupades.</p> | 08099-98 | A la part superior del penya-segat que hi ha sota del Monestir. | <p>Extret de David Galí. L'eremitisme com a moviment religiós que defenia la vida solitària, dedicada al culte i a la meditació, va sorgir a l'Alt Egipte en el decurs del segle III i va estendre's per l'occident durant el segle IV gràcies a la propagació que en va fer Atanasi d'Alexandria i Basili de Cesarea. A la península ibèrica aquest moviment es va estendre entre els segles IV i V ja que el concili de Toledo ja en fa referència. El primer cas conegut d'eremitisme a la península ibèrica el trobaríem a la necròpoli d'Ercavica a Cuenca i dataria del segle V. Al principat català els eremitoris més antics els trobem a Martorell i a la muntanya de Montserrat. Datarien de mitjans del segle VIII. D'aquest moment i fins a mitjans del segle X coincidint amb la implantació de la marca hispànica hi va haver un gran nombre de comunitats eremites caracteritzades totes elles per llocs insòlits, aïllats i mig amagats ja que l'objectiu era el de fonamentar la pregària, el retir i la solitud. Moltes d'aquestes comunitats donaren origen a molts dels cenobis coneguts. Al Berguedà en tenim alguns exemples ben palesos a Serrateix, a Sant marc de Cal Bassacs, a Sant Salvador de la Vedella i en aquest cas a Sant Llorenç prop Bagà. Es té un cas conegut a Gréixer i del que Manel Riu en va fer al·lusió en un article però també els trobem a grans monestirs com Sant Pere de Rodes, Sant Miquel de Cuixa, Sant Martí del Canigó A Sant Llorenç prop Bagà la referència més antiga del monestir i datada del 898 'ad domum Sancti Laurenti quid est in valle Vuzuranense ad abbato Senaldo et fratres'. Aquesta referència esmenta ja l'existència d'un monestir a Sant Llorenç. Els treballs arqueològics pràcticats a l'hort de migdia o hort dels masovers van localitzar una estructura o petita basílica amb la seva necròpoli datada de mitjans del segle VIII o IX vinculada en aquest establiment religiós. Hom creu que amb la construcció de les primeres dependències del cenobi benedictí situat prop del penya-segat (aula de llevant datada del segle X) aquestes coves haurien funcionat com a lloc de retir d'alguns monjos que buscaven fer una vida més ermitana (retirs quaresmals, penitència). Suposem que es deurien mantenir en ús fins al terratrèmol de 1428. segles IV i V −al concili de Toledo de l'any 400 ja s'hi va fer referència−, i un dels primers exemples d'eremitori hispànic, el de la necròpolis d'Ercavica (Cañaveruelas, Cuenca), data d'aquesta mateixa època, el segle V.</p> | 42.2348200,1.8756600 | 407227 | 4676460 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50996-foto-08099-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50996-foto-08099-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50996-foto-08099-98-3.jpg | Física | Pre-romànic|Visigot | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquests ermitoris serien les restes més antigues de l'antic cenobi de Sant Llorenç que donarien lloc a la gran abadia de Sant Llorenç que s'edificà damunt seu. | 91|87 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51119 | Murs de pedra seca de Brocà, Cercuneda, Clarà i Solà de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-broca-cercuneda-clara-i-sola-de-sant-marc | <p>MARTÍN I VILASECA, F; PREIXENS I LLEVADOT M. (2005) .Les construccions de pedra seca a les terres de Lleida. Pagès editors. AJUNTAMENT DE BAGÀ (2005).El camí de la Serra.</p> | XVIII-XIX | Hi ha zones que els murs ja s'han perdut i altres que es conserven mig coberts de vegetació i esbarzers. Alguns dels murs com els propers a Sant Martí, Rotllant, Companyó, Castell i Cal Cosí encara reuneixen la seva antiga funció originària. | <p>Conjunt de murs d'obra de pedra seca que hi ha a la zona de Brocà prop de les cases de Sant Martí de Brocà, Rotllant, Castell, Cercuneda, Clarà i Cal Companyó. Es tracta d'un seguit de murs de terrassament i anivellament dels diferents camps realitzats amb pedres de diferents mides i unides en sec amb la tècnica de 'paret de pedra seca' que també és comú en les barraques de vinya. Alguns dels murs conserven molta alçada, altres estan mig enrunats però en conjunt formen les característiques feixes de conreu de vinya i també cereal. Aquestes parets n'hi ha a les parts més baixes delimitant camps de dimensions més grans que a mida que van guanyant alçada es van reduint amb parcel·les més petites i amb murs de major alçada. Sovint aquests murs serveixen per delimitar també camins formant les característiques 'carreres' i moltes vegades estan acabats amb la tècnica del ·sardinell' caracteritzada per els acabats amb lloses col·locades de forma vertical. També es poden observar aquests murs a la vall de la Coma i a les zones altes de Gavarrós.</p> | 08099-221 | A la solana de Sant Marc i Brocà prop de les cases de Brocà, Castell, cercuneda | <p>La construcció de pedra seca va ser molt popular a la Catalunya interior durant segles en les zones on la vinya era abundant. En el cas de Brocà les barraques eren construïdes per guardar-li les eines del camp i aixoplugar els camperols en cas de tempestes i mal temps ja que sovint eren allunyades de la casa on procedien i els murs per a construir terrasses i feixes de conreu. A la vall de Brocà on la vinya va ser molt estesa gràcies a les condicions del seu clima va poder fomentar la construcció d'aquest tipus de construccions que són més pròpies de zones més càlides com ara el baix Berguedà, Bages o Solsonès. Cal tenir present que a la zona de Bagà i al lloc que es coneix com a 'la Serra' es conserven exemples de construccions molt similars. segons l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (983)s' esmenten algunes donacions d'alous o zones de vinya al terme de Brocà com seria el cas de Clarà, Cercuneda, Vilella, Bagà, Osormeu que ens posen en evidència la importància del seu cultiu en aquesta vall. De fet la situació orogràfica de Brocà i la seva climatologia en llocs més aviat secs i àrids fan que sigui un lloc molt apropiat per aquest tipus de producte més propi de les zones del Baix Berguedà, Bages i Solsonès. La toponímia de la zona 'Vinyet, vinya vella, vinyassa, solà de Clarà' ens recorda la importància aquesta antiga activitat agrícola que ens va sumada a la gran quantitats d'estructures que hi anaven relacionades.</p> | 42.2494000,1.8952000 | 408861 | 4678058 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51119-foto-08099-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51119-foto-08099-221-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Murs de pedra que segueixen la tradicional tècnica de la 'pedra seca' i que han configurat el paisatge del país i de la zona. Avui dia estan en desús i moltes parets ja s'han enderrocat. | 119 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51125 | Conca hidrogràfica de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conca-hidrografica-de-gavarros | <p>Conca alimentada pel torrent de Coll de Pal que, neix als plans de Coma floriu al T.M. de Bagà i les seves aigües provinents de les neu a acumulades en els períodes hivernals descendeixen pel vessant sud del Puigllançada pel torrent homònim i que separa les muntanyes i els Rocs de Canells amb el cim del Puigllançada (TM. De Bagà). Un altre torrent que alimenta la mateixa conca és el torrent de 'la balma roja' que neix a les 'fontetes de Pardinella' sota mateix del cim del Puigllançada i que rep el seu nom perquè passa pel costat de la roca roja. Ambdós afluents i dos més que provenen del Clot del Forn de l'anomenada 'font del Pastor' i del torrent de la Boixeda que neix sota els prats de canells formen aquest riu. Tots junts conformen el riu de Gavarrós molt a prop del nucli de l'església. El riu va descendint i a l'alçada de la casa de l'Estret rep les aigües del torrent de Pardinella que s'alimenta del torrent de l'home mort que neix sota el 'Les roques de Rus', el de 'Pardinella' i finalment el de l'obaga fosca i també del torrent de la 'Coma ' que neix a sota la collada grossa de Sant Marc. Tots junts formen el 'Riu Tort' caracteritzat per les aigües 'tortes' i que desemboca al Llobregat a l'alçada de la casa de l'Espelt. Aquesta conca esta caracteritzada per un seguit de valls que accedeixen a les zones de pastura d'alta muntanya i que foren utilitzades per a l'hàbitat en època medieval</p> | 08099-227 | A la vall de Gavarrós | 42.2616700,1.9257000 | 411394 | 4679388 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51125-foto-08099-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51125-foto-08099-227-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conques alpines d'aigües que procedeixen de les neus acumulades en els períodes hivernals i que conformen valls en estatge subalpí i montà. Amb boscos de pi rajolet, faig, roure, pastures i prats alpins a les zones altes i planells que faciliten el conreu del cereal. La seva humitat i la seva condició orogràfica provocava que quedés arrecerat dels rigorosos freds i nevades de l'Hivern afavorint un clima idoni per al cultiu del cereal i la vinya en les parts baixes. Les aigües del Gavarrós foren aprofitades per a la molta d'alguns molins i també per a l'ús de la seva aigua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||||
| 51052 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-9 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, m (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 78 i 189. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II p. 321, AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XVI-XVIII | La casa ha perdut bona part de la coberta i amenaça en esfondrar-se ja que algunes parets estan cobertes d'heura i vegetació. La pallissa té un estat de conservació similar a la casa. | <p>El que es coneix amb el nom de 'la caseta' correspon amb les ruïnes de la casa i pallissa annexa a sota el collet de les Trevanoses, al costat del riu Gavarrós al clot del Jeroni. La casa es situa al costat de l'antic camí de Gavarrós i està formada per una estructura rectangular composta de planta baixa, pis i golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a sud-oest. La porta principal d'entrada es situa en aquesta façana. En quant a la distribució de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit especialment a les façanes nord i oest. En canvi la façana est i sobretot la sud hi ha dues finestres a nivell del primer pis amb bastiments de fusta que tenen les seves homònimes a nivell de sota teulada. L'aparell és de filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i disposades en filades irregulars. Les cantonades són de pedra picada i la part superior és de tapia de color rogenc. La coberta s'ha esfondrat parcialment i malgrat encara hi hagi alguna part que es mantingui dempeus. El conjunt amenaça ruïna. A causa del mal estat no hem pogut accedir al seu interior que presentava perill d'enderroc. Per les converses orals hem pogut saber que a la planta baixa hi havia les quadres i al primer pis la casa amb la sala, la cuina i el forn. Per la part nord hi ha una rampa que condueix a l'era que es situa a la part posterior de la casa i a on hi trobem la pallissa. Està tancada per un petit baluard al que podem accedir per una porta amb bastiments de pedra. Té una planta rectangular i està composta per una planta baixa i un primer pis amb àmplies eixides sostingudes per murs i pilars de maçoneria. La coberta és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal i formant un gran voladís. Es conserva en mal estat ja que els balcons de les eixides han desaparegut i a la coberta li manquen les teules. L'àmbit de l'era està delimitat per la casa, la pallissa i un petit mur de pedra que tanca el conjunt a manera de baluard.</p> | 08099-154 | A la vall de Gavarrós, sota el collet de les Trevenoses | <p>Malgrat que el terme de 'caseta' sigui recent i al·lusiu a caseta de Masaners, el lloc tindria un orígen molt remot ja que surt esmentat en els documents de l'acta de consagarció de Sant Llorenç. En aquest document hi ha un alou donat per Argemir i la seva esposa Teodosen (doc. 28) al monestir amb unes terres, una vinya i una casa a 'Querols' dins la vall de Gavarrós ' i a 'Vila Seca'. Del primer i segons les afrontacions es podria interpretar amb aquest lloc 'ipsas terras qui sunt ad ipsos Keirolos: afrontat ipsa I terra in rio qui discurrit de Saugo, et de alia in terra Placiano, et de III parte in terra Hodesindo. Et ipsa alia pecia terra afrontat de I parte in terra Betarane, et de ali in rio, et de III in terra de domum Sancti Genesi, et de III in terra de me ipso donatore. Et ipsa vinea qui est in Villa seca, in ipso torrente, afrontat de I parte in vinea Gidemare et de alia in roca et III in terra todevare vel suos eres, et III in vinea Torelo. Cum ipsa vinea ipso torcurario. Et ipsa terrada afrontat in ipsa eira, et de alia in via et III in orto Bebite et de IIII in casa Matresinna' Referent a les afrontacions, malgrat que les vinyes no les tinguem situades amb exactitud pensem que es situaria a la zona referida entre l'Estret i la casa de Maçaners. De fet les terres de Sant Genís serien les del nord, el riu correspondria amb el riu Gavarrós i la roca i Vila-seca es situaria a la banda oriental dominant la vall (roca gavarret) i vilaseca en serien les terres de més a l'est, actualment en terme de la Pobla de Lillet. Cal a dir que la casa està a l'altre costat del clot del Savorell. Per contra la casa de Matresinna es situarien en una zona propera a Masaners 'Matresinna' i ipsa via (camí ral de Gavarrós) i que afronta amb una era (era de la caseta), una via i una altre casa que podria ser la ja citada de Savorell tenint en compte la seva proximitat. Sigui com sigui aquesta casa apreixerà en documents posteriors referents al cadastre de Gavarrós de 1756 i també en documents més tardans com a una masoveria pertanyent de la gran finca de Cabanas la qual encara avui li correspon.</p> | 42.2695700,1.9232400 | 411202 | 4680268 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51052-foto-08099-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51052-foto-08099-154-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'edifici té algunes fases constructives diferents amb aparells i fàbriques diversos i a la part superior s'hi endevinen algunes espitlleres paredades. També hi podem apreciar encaixos o forats de bastida al pany del mur sud. L'edifici reuneix les característiques pròpies de l'arquitectura popular de les zones de muntanya. | 119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51124 | Conca de Gréixer al vessant sud del Moixeró i del Serrat Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conca-de-greixer-al-vessant-sud-del-moixero-i-del-serrat-gran | <p>Conca hidrogràfica del riu Gréixer que està formada per un costat pel riu de l'Hospitalet que bé alimentat pel torrent de la Mena amb naixement a la font homònima sota la Tosa d'Alp a més de 2400 mts d'alçada, el torrent del Serrat Gran amb naixement a la carena del serrat homònim i el torrent del 'salt d'aigua' que neix al vessant sud dels plans de Coma floriu i el mateix de Coma floriu. Tots ells neixen en unes roques a tocar de la cresta de les 'Pales de Coma floriu' i fomen la riera de l'Hospitalet a l'alçada de l'Hospitalet. A mida que descendeix i s'aproxima a l'hospital va rebent les aigües d'altres torrents com el de les 'Gralles' que prové de sota el Claper, de la 'Miquela' ambdós a la serra del Moixeró i també del 'Clot de l'Infern 'que prové dels Orris al T.M de Bagà. A mida que va descendint aigües avall i a l'alçada de Milleres rep les aigües del torrent de les Rovires que prové del pla de la Gavarra i de la font del Ciré a Bagà, A Gréixer se li ajunten les aigües que provenen del torrent de la 'Canal de la Serp' sota el cim del Penyes Altes, del torrent de la 'Font bona' que neix a la font i coll de Cabrera i el torrent de la Mena de l'Or. Finalment i a prop del pont de Sant Nazari el riu de Gréixer rep les aigües del torrent; el del Carrer d'en Torb que separa la solana Massena amb la Roca Tallada i el pas de la Mona ja al T.M de Bagà i del Bac de Diví a damunt de Rigoreixer. Finalment desemboca les seves aigües al Bastareny a l'alçada de la central hidroelèctrica del Pendís i del Càmping Bastareny a Bagà.</p> | 08099-226 | A la vall de Gréixer i Hospitalet | 42.2968500,1.8717700 | 406998 | 4683352 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51124-foto-08099-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51124-foto-08099-226-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conques alpines d'aigües que procedeixen de les neus acumulades en els períodes hivernals i que conformen valls en estatge subalpí i montà. Amb boscos de pi rajolet, faig, roure, pastures i prats alpins a les zones altes i planells que faciliten el conreu del cereal. La seva humitat i la seva condició orogràfica provocava que quedés arrecerat dels rigorosos freds i nevades de l'Hivern afavorint un clima idoni per al cultiu del cereal i la vinya en les parts baixes. Les aigües del Gavarrós foren aprofitades per a la molta d'alguns molins i també per a l'ús de la seva aigua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||||
| 51021 | Cases Noves del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-noves-del-collet | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. SERRA i ROTÉS,ROSA (2007). '1910. La colònia agrícola i industrial Pujol i Thomás del Collet (Guardiola de Berguedà) Vista per Raül. R. Mir'. Erol núm. 92. SERRA i ROTÉS,ROSA (1990). 'La colònia agrícola i industrial de Pujol i Thomas'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. SERRA i ROTÉS;,ROSA i SELLÉS ROSINYOL,C (1997) 'Cementos Collet'. Invantari de Patrimoni industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica</p> | XX | Es mantenen habitats. Al pont li manca una racada que se la va emportar el riu i ha estat substituïda per una passarel·la de fusta. | <p>Bloc d'un conjunt d'habitatges d'ús obrer i construïts a la dreta del Llobregat en una plana situada entre la finca dels Fanagassos i el Collet d'Eina pròpiament dit, juntament amb altres construccions com ara el pont que travessa el Llobregat. El bloc d'habitatges té una planta rectangular allargassada amb una orientació nord-sud i compostos per una planta baixa, dos pisos i coberta a tres vessants. L'aparell de la planta baixa és de pedra amb els bastiments i cantonades de les obertures seguint els clàssics exemples de l'arquitectura industrial i obrera de finals dels segle XIX i principi del XX. La façana principal orientada a l'est hi té una sèrie de 17 finestres quadrades a cada pis. L'accés als habitatges es realitza mitjançant escales exteriors d'ús comunitari. L'altre element que forma part del mateix conjunt és el pont que salva el Llobregat en aquest indret i que se'l coneix com a 'pont del collet'. Es tracta d'un pont de tres arcades amb aparell de pedra i obra vista als ulls i coronaments. Està en ús per passar a un costat i a l'altre de la colònia</p> | 08099-123 | A la zona coneguda com 'Les cases noves del Collet' | <p>Segons Mn. Enric Bartrina, el 9 d'abril de 1878 es va adjudicar a Pere Pujol i Thomas el terme de Guardiola i de les Llenes pel preu de 56 501 i que comprenia les finques del Collet d'Eina i dels Fangassos. En aquell moment a la baronia de Guardiola hi havia la casa amb un masover Mn. Ramon i Casals arrendatari de la batllia de Berga de les finques esmentades i que Pere Pujol Thomas va fer fora. Poc a poc Pere Thomas va convertir el collet en una zona productiva. L'objectiu era el d'abastir fusta tractada a les conques mineres de l'alt Berguedà. Segons la revista publicada per Rül de Mir, la colònia subministrava diàriament 5 tones de rull is barres de fustes emprades per als piquets de les galeries mineres. També va construir una fàbrica de ciment que era accionada amb la força motriu de l'aigua i que produïa unes deu tones diàries de ciment. Aquesta fàbrica va propiciar la construcció de la resclosa damunt del Saldes. El salt de 18,60 m produïa de 120 a 130 CV de força. L'arribada del ferrocarril va augmentar-ne la seva capacitat i es va convertir en un referent. D'aquest moment en seria també la construcció d'una teuleria i de les cases noves amb un pont que salvava el Llobregat a la zona del collet. També es va eixamplar l'antiga casa pairal del Collet i la casa dels Fangassos. La revista Pirineus i publicada per Raül de Mir especifica el següent. ' la finca, avui veritable colònia està emplaçada en l'antiga baronia de Guardiola quals terres envolten l'antic castell que les domina i essent objecte d'activa explotació. A tal intent se troben les antigues edificacions han estat separades i eixamplades constituint altres de noves molt importants.'. El document és molt extens i fa una descripció molt detallada del conjunt enumerant-ne la fàbrica, les cases dels obrers, la teuleria, el forn de calç, la resclosa, la casa pairal...La propietat de la família Pujol al morir sense descendència va passar a mans dels nebots i aquests la van vendre a Carbons de Berga, ala família Casas i a les famílies Espelt i Freixa. Els pisos van ser adquirits per l'empresa de Carbones de Berga S.A i el 1989 i 1990 van ser restaurats afegint-hi un pis més i una nova coberta. Actualment estan habitats i s'empren com a segones residències</p> | 42.2198100,1.8716400 | 406874 | 4674798 | 1898 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51021-foto-08099-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51021-foto-08099-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pere Pujol i Thomas | Encara en ús i habitades. Se n'ha refet la coberta i s'han pintat les façanes recentment. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 51024 | El Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellot-1 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56</p> | XVIII | Malgrat que la casa segueix habitada, la seva coberta està en mal estat de conservació amb les teules trencades i algunes bigues que caldria suprimir. | <p>La casa del 'Castellot' correspon amb un edifici de planta rectangular composta per una planta baixa i golfes amb coberta de teules a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud on també hi ha la porta d'entrada. La distribució de les obertures en aquesta façana és molt irregular amb un clar predomini del massís respecte el buit. Damunt de la porta d'entrada hi ha una antiga eixida de fusta que ocupava l'amplada de la façana i que estava partida per un pilar de pedra que sosté la biga carenera. Aquesta obertura avui dia està paredada de forma parcial. També hi ha dues petites finestres amb bastiments i llinda de fusta. L'aparell constructiu és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i disposades en filades irregulars. Únicament són en pedra més ben treballada les cantonades i algun muntant de les obertures. Hi té afegits tot un seguit de cossos corresponents a conillers i galliners amb estructures de fusta. La façana lateral hi ha adossats uns coberts que en dificulten la visualització però que tenen el mateix tipus d'aparell que la façana principal. La façana nord que amagada darrere la roca que denomina el lloc</p> | 08099-126 | A la zona coneguda com 'els Castellots'. | <p>Resulta difícil datar l'origen d'aquest mas, ja que a diferència d'altres masos del municipi no en tenim documentació. Amb tot podríem suposar que en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç el 984 i en la consagració de Sant Llorenç (983) esmenta que a sant Climent de Vallcebre hi havia 8 masos 'Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt'. Un d'aquests 18 masos es podria referir al castellot. Sempre més va pertànyer a la parròquia de Sant Climent de Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre</p> | 42.2222600,1.8471600 | 404857 | 4675097 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51024-foto-08099-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51024-foto-08099-126-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El topònim del castellot que denomina el lloc correspon amb una gran roca que hi ha a la part posterior de la casa i que domina la vall del riu Eina i també els nuclis de Sant Julià de Fréixens (Vallcebre) i de les Llenes (Guardiola de Berguedà). A sota aquesta roca s'hi aprecien algunes estructures amb aparell de pedra que serveixen per terrassar un seguit de camps i horts adjacents a la casa. Ens podrien fer suposar que corresponen amb algun tipus d'estructura defensiva, per ara del tot desconeguda. Prop de la casa hi ha la font homònima | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51049 | Casa d'Escriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-descriu | <p>ABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. GAVIN, JOSEP Mª ( 1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17, el Berguedà. P-82. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibre II i III. Informació inèdita facilitada per Gracia Ponça</p> | XIV-XVIII | Se n'han refet les cobertes i rejuntat les façanes. La casa està fora de perill després d'haver estat molt de temps abandonada. | <p>Restes de l'antiga casa d'Escriu que presenta una planta mes aviat quadrangular orientada a sud-est i composta per una planta baixa, un primer pis i golfa amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i construït amb cavalls i llates. Té una disposició de les obertures amb un clar predomini del massís respecte el buit. La porta és allindada en fusta i hi té al seu damunt una finestra de grans dimensions. A la façana lateral n'hi ha una altre a sota el nivell de la coberta. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i amb algunes parets, especialment la cantonada sud-est que és amb un aparell molt acurat de carreus de pedra ben treballats i escairats, i units amb argamassa de calç. Adossat a la banda sud-est s'hi endevinen alguns coberts i annexos mig enderrocats compostos pèr constrccions de planta rectangular allargassada i orientades en sentit nord-sud i est-oest i cobertes amb teulada a un sol vessant amb teulada, avui esfondrada de llates i cavalls de fusta i grans eixides abertes a la part interna. Tanquen l'era de batre el gra que mira damunt del torrent dels empedrats damunt de murs de contenció. La casa ha estat refeta recentment i no hem pogut accedir al seu interior.</p> | 08099-151 | A la zona d'Escriu damunt dels empedrats | <p>Els documents de Baga i recollits per Mn. Serra i Vilaró ens parlen del mas i l'església de Santa Eulàlia d'Escariu que deuria ser a prop de la casa. Al 1279 Ramon d'Escriu era comendatari de la casa del temple de Pericas o mas dels homs i al 1300 el mateix Ramon d'Escriu ostentava el càrrec de batlle de Bagà on donà ordres als llocs de Saldes, Gavarrós i Gósol per tal d'estar a l'aguait davant d'un possible atac enemic. L'església de santa Eulàlia va ser arrendada el 1326 al clergue de Pere d'Escriu obligant-lo a fer-ne contínua residència. El 1756 un altre Ramon d'Escriu, ferrer participava en la restauració de les portes de l'església de Sant Esteve de Bagà. El 1800 Antoni Picas masover de la casa d'Escriu baixà a viure tot fent de fuster. Encara avui se'ls coneix com el fuster d'Escriu. La propietat va passar a mans de la família Ponça el 1930.</p> | 42.2868100,1.8171800 | 402482 | 4682299 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51049-foto-08099-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51049-foto-08099-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51049-foto-08099-151-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Presenta indiciïs de fàbriques més antigues de l'època medieval en les cantonades de la façana sud i est. També en una zona propera als coberts hem pogut identificar els vestigis d'una construcció en forma de corba que es podria interpretar com a les restes de l'antiga capella d'Escriu. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50922 | Falcó pelegrí (Falconis Pelegrinus) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falco-pelegri-falconis-pelegrinus | <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Falcó_pelegrí</p> | <p>Au rapinyaire protegida i localitzada a les vessants suds d eles roques de la serra del Moixeró. Es tracta d'un dels falcons més grans que medeix entre 39 i 50 centímetres de llargada amb uns 25-110 centímetres d'envergadura quant desplega les ales i amb un pes de 910 a 1300 grams. Les femelles són més grans La part superior del cap i damunt dels ulls és de color gris pissarra. Damunt del cap, les galtes i una franja ample a la zona ocular són de color negre. El pit és blanc, rogenc i tacat de negre. El bec és gris blavenc amb la punta verdosa, i les potes d'un color groc molt viu. Està considerada com una nau migratòria, el falcó pelegrí viu en hàbitats rocallosos, al costat de roques i en punts elevats. Es caracteritza per no fer niu sinó cavitats o forats ja oberts per altres aus o esquerdes naturals. Es reprodueix entre els mesos de març i abril i pon entre uns 2 a 4 ous que coven entre uns 30 dies. Al cap de 45 dies de vida els polls inicien el vol. Aquesta espècies d'au pot viure uns 15 anys.</p> | 08099-24 | A les roques i crestes de la serra del Moixeró | <p>Al llarg de la història ha estat molt emprat per a la caça la falconeria. A l'edat mitjana es va utilitzar com a au missatgera.</p> | 42.2995600,1.8218300 | 402885 | 4683709 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50922-foto-08099-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50922-foto-08099-24-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El falcó pelegrí es troba a les roques del vessant sud del Moixeró i de la Tossa d'Alp tot i que també sol freqüentar la cara nord del Cadí. És visible en tot el territori del Parc Natural del Cadí Moixeró. S'alimenta de peixos, coloms i fins hi tot ànecs. Es caracteritza per caçar-los llençant-se en picat des de gran altura. És considerada la criatura més veloç de tot el planeta ja que pot superar els 300 Km per hora quant es tira en picat. Com a principal característica cal destacar que s'utilitza en els aeroports de Barcelona per espantar altres aus i evitar que els avions s'estavellin. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 51033 | Ruïnes d'un antic mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-antic-mas-3 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56.SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III</p> | XI-XIII | Cobert de vegetació i rouredes, Les restes estan perdudes enmig del bosc. | <p>Restes d'un mas medieval situat entre la casa de Soldevila i el Jou. Es localitzen al darrer revolt abans d'arribar-hi en uns planells a sota de la carretera després de creuar unes mulleres. Les restes estan orientades a sud-est. Com la resta de casos es tracta d'estructures de planta rectangular i disposades en terrasses artificial aprofitant les vessants de dos carenes o serrats. Normalment es troben en un extrem. Les construccions estan delimitades per murs de pedra d'uns 60 cm. D'ample, unides en sec. Les cantonades són en pedra més ben treballada i de mides més grossses. Conserva en alguns casos dues filades de pedra. L'interior de les estructures està cobert de vegetació però s'endevinen arreu petites habitacions i munts de pedres. Sembla que aquest mas presentava unes dimensions més grans a la resta d'edificis estudiats amb dues o més cambre i coberts per al bestiar.</p> | 08099-135 | A prop de Soldevila | <p>Resulta dificil datar l'origen d'aquest mas, ja que a diferència d'altres masos del municipi no en tenim documentació. Amb tot podriem suposar que en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç el 984 i en la consagració de Sant Llorenç (983) s'esmenta que a sant Climent de Vallcebre hi havia 18 masos 'Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt'. Un d'aquests 18 masos es podria referir en aquestes ruïnes. Sempre més va pertànyer a la parròquia de Sant Climent de Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre</p> | 42.2001500,1.8597500 | 405863 | 4672628 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51033-foto-08099-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51033-foto-08099-135-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una estructura d'origen possiblement alt-medieval que queda amagada darrere la vegetació i dels arbres. Aquestes construccions es situaven als vessants dels serrats, orientats a migdia i en forma terrassada. Corresponien amb habitatges molt simples compostos per dues o més habitacions en funció de la importància del lloc. Solien tenir una planta baixa amb parets de pedra i tapia i la casa tenia dues habitacions; una per la llar i l'altre com a dormitori. Les corts i quadres per al bestiar solien estar en coberts annexos. Segurament va quedar abandonat amb la pesta negra igual que el mas anterior. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51145 | Restes de barraca de pastors a Canal de la Serp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-barraca-de-pastors-a-canal-de-la-serp | <p>SÀNCHEZ VICENS, J (2008). 'Arqueologia del paisatge. Un cas pràctic' a El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del Cadí i Moixeró. Núm. 12.</p> | XII-XX | Es conserven els murs que la delimiten per la banda de fora mig enderrocats. | <p>Barraca situada a la canal de la Serp que enllaça Gréixer amb el coll de Moixeró per una zona molt abrupte de cingles i canals molt escarpats. Aquestes barraques van associades a altres espais com ara les zones de carboneig a les parts baixes i fondalades més obagues de les valls amb una important coberta vegetal, la zona de conreu que oscil·la entre els 1180 i 1275 metres d'alçada i compostes per feixes grans limitades per murs de pedra seca, alguns prop de mulleres atès que s'irrigaven amb petits canals i la zona d'hàbitat de 1275 a 1475 on el conreu va disminuït, el pendent augmenta i s'han d'habilitar estructures que aprofitin el desnivell del terreny . Es tracta d'una construcció molt senzilla que medeix uns 2'5 metres x 3 metres aproximadament amb uns murs d'uns 40 cm que aprofiten part d'una balma natural i que conserva únicament part de la paret de tancament sud on hi havia la porta d'entrada.</p> | 08099-247 | A prop de la Canal de la Serp | <p>Les carboneres eren situades en llocs obacs i prop de camins i vies de comunicació. Atès que l'operació de carboneig durava bastants dies i no es podia abandonar; el carboner havia de tenir un lloc on fer-hi estada a prop de l'explotació ja que i tal com s'ha dit els nuclis habitats més propers com Gréixer, Escriu, Gavarrós o Pardinella quedaven allunyats per poder-hi pernoctar una vegada hagués acabat el jornal.</p> | 42.2966000,1.8417700 | 404524 | 4683358 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51145-foto-08099-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51145-foto-08099-247-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50939 | Mina del pla del Buc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-pla-del-buc | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | L'entrada i la boca mina estan cobertes de vegetació i fang. Només es pot veure la part superior. | <p>Per damunt de la mina de l'Urruti i abans d'arribar al pla del Buc trobem al costat d'una torrentera i en un lloc molt humit les restes d'aquesta antiga explotació. N'hem localitzat la boca mina amb restes de l'esvoranc i dels piquets de fusta de l'entrada. Encara hi ha el carregador del carbó i el camí d'accés. Està al costat d'un torrent en un lloc obac i humit.</p> | 08099-41 | A prop del pla del Buc que hi ha abans d'arribar a la Torre de Foix al costat d'un torrent | <p>Entre 1951 i 1954 Bartolomé Casas de Cementos Collet S.A explota una altre mina de carbó de 400 m de longitud prop del pla del Buc. Va ser una concessió que va tenir un curt període d'explotació.</p> | 42.2146100,1.8522800 | 405268 | 4674242 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50939-foto-08099-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50939-foto-08099-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 51100 | Molí de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-greixer | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà.BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186.BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona.</p> | XII-XIX | Arruïnat, cobert de vegetació i amb les parts superiors esfondrades | <p>Restes d'un antic molí fariner situat a l'esquerra del riu de Gréixer i situat una mica més amunt de l'estret de Malgrau i a sota de Cal Tinent. Del conjunt arquitectònic es conserven restes de l'antic canal, de la bassa d'arribada, del cup i del casal moliner. Aquest edifici està parcialment enderrocat però tot i així i segons el que e pot identificar i també per fotografies antigues sabem que estava compost per una planta quadrangular amb una planta soterrada, un primer pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. La planta soterrani està ocupada pels cacaus, formats per dues obertures en arc rebaixat amb còdols de riu. Al seu damunt es conserva una finestra allindada en fusta. A l'interior conserva un fragment de mola. L'aparell és de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades molt irregulars amb les cantonades i dovelles dels arcs en pedra mal desbastada. A la part posterior hi havia dues basses molt allargassades i també del rec que tenia la resclosa prop de Cal Tinent. L El conjunt està completament arruïnat i cobert de vegetació.</p> | 08099-202 | A sota de Cal Tinent vell. | <p>El molí és esmentat en un document del 949 quant Rodolf, bisbe d'Urgell dona al monestir de Sant Llorenç prop Bagà un mas amb un molí, quatre peces de terra i dues vinyes al comtat de Cerdanya al riu Gréixer. Afrontava amb la coma de Calls, torrent de Pujol i altres límits que desconeixem. El document va ser recollit per Serra i Vilaró ja que l'original s'ha perdut. Posteriorment el 1031 el molí està dins els dominis del monestir. Cap a mitjans del segle XIII i XIV el molí surt esmentat als documents de la vila de Bagà i relacionats amb els Pinós. Així el 1433 una riuada es va emportar la resclosa i cap aigua i va haver de ser reconstruït. El molí es va mantenir en ús fins el segle XIX.</p> | 42.2772100,1.8500800 | 405180 | 4681195 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51100-foto-08099-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51100-foto-08099-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51100-foto-08099-202-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | De l'aparell constructiu del molí s'evidencien dues fases constructives molt clares. Una primera de planta quadrangular i composta pe runa únic carcabà i un primer pis que segueix els esquemes clàssics de molí pirinenc i un annex a llevant més modern. Del molí en procedeix una mola situada a la casa de la 'Creu de l'Om' a Bagà en pedra rogenca i amb un arbre al mig que l'ha acabat esberlant per la meitat. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51086 | Casa del Prat Terrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-prat-terrer | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 185. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana.Vol I p-84, 85 i 188, Vol II. P. 320 i352. Vol III. P.96, 102 i 106. Documentació facilitada per la família Guixé. ARCHIVO DE PROTOCOLOS DE BARCELONA. 'còpia auténtica de la escritura de transacción y concordia, atorgada por el Excmo Sr. Duque de Alba y Marqués de Aytona, señores de la Baronia de Pinós y Mataplana y Don José Pujol y Pardinella y otros poseedores de heredades en el t´rmino de Gavarrós de dicha Baronia, ante el que fue notario de esta ciudad, DON JOSE BUENAVENTURA FONTANA, en 28 de Marzo de 1753'.</p> | XV-XIX | La casa no està habitada però s'utilitza com a explotació ramadera i magatzem. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de 'Prat terrer' amb l'era, les pallisses i els coberts annexos, situat prop de Pardinella a sota del camp de 'la Terma' i a la dreta del torrent de Pardinella. El conjunt té una planta més aviat allargassada orientada a sud-est amb la casa situada a l'extrem nord-est mirant a l'era que està envoltada per coberts i pallisses. Mira a sud damunt del torrent en forma de terrassa artificial. La casa de planta allargassada i de dos cossos, està formada per una planta baixa, un primer pis amb teulada a dues vessants damunt de cavalls i llates de fusta i el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud. Hi ha un predomini del massís respecte el buit amb dues portes adintellades en fusta i muntants de pedra a la planta baixa que emmarquen dues petites finestres o espitlleres també de pedra picada. La llinda de la porta principal hi ha inscrita una creu llatina. Damunt seu s'obre una àmplia eixida sostinguda per bigues de fusta damunt de dos grossos cavalls que ocupa tota la longitud de la façana i que alhora està coberta per un empostissat de fusta que sosté la teulada. S'hi accedeix per dues balconeres obertes al primer pis. L'aparell de la façana és de carreus de pedra picada ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars. La façana de tramuntana és massissa i hi ha oberta una porta coronada amb llinda de fusta amb les inscripcions 'Jordi Roca vila Mare'. Adossat a sud-est hi ha un cos annex cobert amb teulada a un sol vessant com a continuació de coberta principal. S'utilitza com a graner i s'hi arriba per a l'era. L'aparell és de maçoneria amb filades de pedra irregulars. Per la banda de llevant s'aprecia un volum circular amb coberta de teules que correspon amb el forn de pa. Les pallisses es situen a ponent amb un cos allargassat obert a migdia i compost per àmplies eixides sostingudes per pilars de pedra i coberta a dues vessants amb encavallades de fusta. Tanca l'era per la banda de ponent on s'hi obre la porta d'accés al recinte coronada per arc rebaixat que dona accés al recinte. Damunt seu hi ha les inicials R.R.T al·lusives a la família de Terrer amb la data de 1909 corresponent a la darrera reforma i la base d'un fust de pedra picada encastada L'aparell és de maçoneria de carreus mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars i les cantonades són de pedra picada. No hem pogut tenir accés a l'interior de l'immoble.</p> | 08099-188 | A sota de Pardinella i al costat del torrent | <p>Les notícies de la casa del Prat Terrer podrien remuntar-se al 959 quan trobem el document 14 (ACA Monacals, Bagà, perg.18) i en que tenim la donació que Baldomir fa al monestir de Sant Llorenç d'una terra de Pardinella prop de la Plana. Les afrontacions ens podrien coincidir amb les del Prat Terrer ja que esmenta que afronten amb les terres d'una dona i amb aigües que corren. 'in apendico Pardinela, in locum ibi dicitur as ipsa Plana. Et afronta ipsa terra de II partes in aquas currentes, et de III in terra Grudielde'.Les aigües que corren podrien ser per una banda el torrent de Pardinella i de l'altra el torrent de l'Home mort. Tot i així també podrien ser al·lusives a la casa de Camp del Mill situada uns metres al sud de Prat Terrer. La casa no ens apareix esmentada enlloc, ja que possiblement anava integrada a la vila de Pardinella i per tant les referències que hem esmentat a la fitxa. 175 serien les mateixes de Prat Terrer. En els documents del terme de Pardinella en portar-se a terme la transacció atorgada pels barons de Pinós a Josep Pujol i Pardinella al 1753 es fa esment del Prat Terrer en la delimitació del seu terme i afrontacions. També surt al cadastre de Gavarrós de 1729 i documents posteriors vinculats a Pardinella i Gavarrós (1856).</p> | 42.2752300,1.9340700 | 412103 | 4680885 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51086-foto-08099-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51086-foto-08099-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51086-foto-08099-188-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa de Prat Terrer, malgrat les reformes que ha patit, respon a un interessant exemple de masia que conserva molts trets de la fàbrica original. S'endevina una construcció rectangular orientada a sud-est formada per planta baixa i un pis amb coberta a dues vessants i àmplies eixides obertes a migdia i sostingudes per encavallades de fusta. Aquest tipus d'eixida la trobem en moltes masies del terme de Guardiola, especialment a Gréixer, però també en cases de Brocà com seria el cas de Rotllant, Vilella o Vilalta ( fitxes. 75, 52 i 57) i també en alguns habitatges del nucli antic de la vila de Bagà. La forma allargassada de la masia amb les quadres a la planta baixa i l'estatge dels masovers al primer pis amb les pallisses recorda també el que podria haver estat Cercuneda, la Casa de Dalt i moltes de les masies de Brocà, Gavarrós i Gréixer. L'aparell constructiu en filades de carreus ben treballats i disposats en filades regulars en recorda a una fàbrica medieval. Posteriorment la masia es deuria ampliar amb un segon cos a tramuntana i amb fàbrica de maçoneria on se li annexionà un forn de pa i encara en una cronologia més recent un tercer volum mirant a sud que li configurà un aspecte de masia de tres cossos. En aquesta època emmarcada entre els segles XVII i XVIII es deurien anar afegint cossos a la banda de ponent destinats a pallisses i graners. Les darreres reformes es deurien produir al 1909 quan es decidí d'obrir la porta per ponent i tancar el conjunt arquitectònic en aquest sector. La casa avui dia està deshabitada però es conserva en molt bon estat de conservació ja que a part de ser una explotació ramadera, s'utilitza com a magatzem. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51112 | Camí de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-llorenc | <p>Els camins rals han estat des de sempre importants vies de comunicació. El principal eix viari era el camí de Berga a Bagà del que ja hem comentat que en conserven alguns trams amb paviment de còdols. Aquest camí ens apareix ja en la documentació més antiga del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i és molt provable que ja existís des de l'època romana com a via d'accés a la zona de pastures i explotació de minerals. No serà fins al segle X i XI quant a través de les fundacions dels monestirs de Sant Llorenç, la xarxa viària es fa més patent i es comencen a construir nous camins que enllacen les poblacions, terres i alous que es van formalitzant. En la documentació de Sant Llorenç ja esmenta els els passos de Pendís i de Coll de Jou. Referent el primer, Bolòs i pagès analitzen les afrontacions de les terres del molí de Greixer. De la via principal s'anomenava 'strata' i corresponia sens dubte al camí de Berga a Bagà i Coll de Jou que connectava amb la 'strata Francisca' o via ceretana que transcorria per la vall del Segre i el coll de la Perxa. A mitjans del segle XII es bastiran hospitalets als colls importants com serien el de Pimorent, la Perxa i el de Hospitalet de Rocasança més amunt de Gréixer. Per salvar les aigües dels rius i es construïren ponts. El pont vell de Guardiola en seria un dels més remarcables, però també en tindríem a Vilella (Bagà) Gréixer, cal Tinent. Aquests ponts en documents posteriors al segle XI i XII apareixeran sovint esmentats La via del Llobregat ens surt també citada en les afrontacions de les Llenes amb el Llobregat. Altres vies secundàries serien la via de Brocà, la de Gavarrós la de La Pobla de Lillet. Aquestes vies servien per enllaçar nuclis habitats, alous. En el cas de Gavarrós s'esmenta el port de Gavarrós que també corresponia a un pas per passar a Cerdanya. Aquest, però era més important per al bestiar i la transhumància.. En temps de la baronia de Pinós, la documentació d'aquests camins és freqüent i nombrosa . Del camí de coll de jou se sap que el 1356 en volien arreglar el 'tarter' i el 1454 'feren adobar el camí de Grau de Palau'. Es tractava de trams complexos on les 'tarteres' eren les parts altes del camí situades a més de 1600 metres d'alçada on la neu i el glaç el malmetien. De fet en aquests llocs s'hi esmenta el verb 'apel·lar' o treure la neu. Per a les tasques de manteniment hi havia els obrers o 'terrallons'. Els ponts també apareixen esmentats sovint. A tall d'exemple ens surt esmentat el pont de Greixa. Es referiria o bé al de Cal Tinent o el de Sant Nazari. El manteniment dels ponts i camins anava a càrrec dels barons de Pinós però també hi havia altres universitats com la de Berga ' el 30 de juliol de 1335, dos homes de Berga es comprometeren amb els cònsols de Bagà, adobar pel preu de 47 lls des de la data de Tots sants el camí de Greixer.Es tracta de l'ampliació del camí amb una cana de Montpeller que era la mida estàndard d'un camí. També trobem documents de la universitat de Puigcerdà per adobar (reparar) el camí de l'escala de Gréixer. Aquesta zona deuria ser molt vulnerable a les destruccions degut a les fortes avingudes i el pas enmig d'un estret (estret de Malgrau o grau de Palau). Dels ponts es fa esment d'una palanca a 'Mescles aygues' per arreglar-la. El mescles aigües correspondria a l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat . Sobre els impostos dels camins hi havia el de 'barra' que s'aplicava a tothom que passava pels vials i. solien estar als ponts, especialment el de Guardiola i el de Bagà. Amb tot hi havia qui estava exempt d'aquests impostos. D'impostos també hi havia de passatges del bestiar i de les herbes i encara també n'hem trobat un referent a la sal Posteriorment i al llarg de l'època moderna els camins ens surten esmentats indirectament en documents de transacció escriptures, notarials. A principi e segle XIX. C.A. Torres en fa descripció en el seu llibre de 'Pirineu Català. Bergadà. Valls altes del Llobregat' i datat de 1905.</p> | XI-XVIII | Es manté en ús i segueix el traçat del GR.4.2. | <p>Petit tram que va de Cal Frare al monestir de Sant Llorenç passant pel costat dels molins fariners i per la part nord-est del monestir. És un tram petit i empinat que conserva en bon estat l'empedrat de l'antic camí amb còdols de riu col·locats de cantó, trenca aigües i també alguns murs de contenció. Aquest camí era l'antic accés al monestir i també a Sant Miquel, el Vilà i les Llenes. El tram del monestir és el més ben conservat i coincideix amb el pas del GR.4.2</p> | 08099-214 | A sota de Sant Llorenç | <p>En el cas de Gavarrós s'esmenta el port de Gavarrós que també corresponia a un pas per passar a Cerdanya. Aquest, però era més important per al bestiar i la transhumància. Aquests camins secundaris surten als documents del monestir als llocs de les Llenes, Perdinella (camí o carrera de Gavarrós), Brocà, Gréixer i Vilella. Tal i com s'ha dit en temps de la baronia de Pinós, la documentació d'aquests camins és freqüent i nombrosa atès que corresponien a importants vies que calia mantenir en condicions. Del camí de coll de jou s'esmenta el 1356 'esmerçaren força diners en adobar algunes parets del terter de Coll de Jou' i el 1454 'feren adobar el camí de Grau de Palau'. Per a les tasques de manteniment hi havia els obrers o 'terrallons' que s'encarregaven del manteniment dels camins. Els ponts també hi surten esmentats sovint. A tall d'exemple ens citen el pont de Greixa. 'el dia 9 de març de 1356 els cònsols de Bagà feien adobar el pont davant Gréixer'. Es referiria o bé al de Cal Tinent o el de Sant Nazari. El manteniment dels ponts i camins anava a càrrec dels barons de Pinós però també hi havia altres universitats com la de Berga i Puigcerdà que s'encarregaven d'aquests afers. Sobre els impostos dels camins hi havia el de 'barra' que s'aplicava a tothom que passava els camins. Solien estar als ponts, especialment el de Guardiola i el de Bagà. Amb tot hi havia qui estava exempt d'aquests impostos. També n'hi havia de passatges del bestiar i de les herbes i encara també n'hem trobat un referent a la sal 'e aquest passatge s'entén, ço és saber primerament per tots els termes de Gavaret e de Bagà, e de saldes e Gósol'. Posteriorment i al llarg de l'època moderna els camins ens surten referenciats en documents de transacció escriptures, notarials. A principi de segle XIX. C.A. Torres en fa descripció en el seu llibre de 'Pirineu Català. Bergadà. Valls altes del Llobregat' i datat de 1903 i esmenta que aquests camins encara s'utilitzaven. L'abandó va venir amb la construcció del ferrocarril que ocupà part del traçat de l'antic camí ral fins al Collet d'Eina i posteriorment amb les noves carreteres i noves vies de comunicació. La construcció de la BV. 4024 de Bagà a Coll de Pal va malmetre el camí de Gréixer a les zones de Rigoreixer, estret de malgrau i Hospitalet. L'obertura de pistes forestals cap a la font del Faig i Escriu per extreure la fusta va destruir part del camí de Coll de Pendís. Avui dia aquests camins es conserven en trams i són utilitzats per al pas de senders de gran recorregut (Gr.107, gr.4, gr.4.2 ) i altres de menors com el Pr.126, pr,125 i senders locals.</p> | 42.2359500,1.8752000 | 407191 | 4676586 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51112-foto-08099-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51112-foto-08099-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51112-foto-08099-214-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Camí que encara s'utilitza com a tal i que havia correspost amb l'antic accés al monestir des del camí ral de Berga a Bagà amb cruïlla a la xona de Cal Frare. Els camins rals han estat des de sempre importants vies de comunicació. El principal eix viari era el camí de Berga a Bagà del que es conserven alguns trams amb paviment de còdols. Aquest camí apareix ja en la documentació més antiga del monestir de Sant Llorenç i és molt provable que ja existís des de l'època romana com a via d'accés a la zona de pastures i explotació de minerals. Tot i que a les acaballes del segle VIII ja es van començar a perfilar alguns nuclis de l'alt Berguedà, no és fins després de la revolta d'Aissó del 826 i 827 que es fa més ràpida la repoblació que es consolida en època de Guifré el Pelós. Amb tot no serà fins al segle X i XI quant a través de les fundacions dels monestirs de Sant Llorenç que unifica les antigues comunitats de Sant Sebastià de Sull, la xarxa viària es fa més patent i es comencen a construir nous camins que enllacen les poblacions, els vilatges, els molins, masos i alous així com les recents terres i vinyes que s'estan formalitzant. Precisament és en la consagració de Sant Llorenç el 983 i la dotació de Sant Miquel que s'esmenten ja els camins, especialment els passos de Pendís i de Coll de Jou. Referent el primer, Bolòs i Pagès analitzen les afrontacions de les terres del molí de Gréixer posant èmfasi a 'in via qui pergit a Portella' (ACA monacals. Doc.8). De la via principal s'anomenava 'strata' i corresponia sens dubte al camí de Berga a Bagà i Coll de Jou que connectava amb la 'strata Francisca' o via ceretana que enllaçava amb la vall del Segre i el coll de la Perxa. Precisament serà a mitjans del segle XII quant es bastiran hospitals als colls més importants com serien el de Pimorent, la Perxa i el de Hospitalet de Rocasança més amunt de Gréixer. Per salvar les aigües dels rius i cursos fluvials es construïren ponts. El pont vell de Guardiola en seria un dels més remarcables, però també en tindríem a Vilella (Bagà) Gréixer, cal tinent. Aquests ponts en documents posteriors al segle XI i XII apareixeran sovint esmentats en els documents de Bagà fent-hi continues reformes. La via del Llobregat ens apareixerà també esmentada en les afrontacions de les Llenes amb el Llobregat. Altres vies secundàries serien la via de Brocà, la de Gavarrós i la de La Pobla de Lillet a Castellars de N'Hug. Aquestes vies secundàries servien per enllaçar nuclis habitats i també alous. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51064 | Cal Serres i cal Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serres-i-cal-muntaner | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Vol II. P. 332. AMGB. Cadastre de Brocà 1729. AMGB. Full solt.</p> | XVII-XVIII | La casa da cal Serres conserva en alçat la crugia oest ja que la nord ha estat enderrocada. La casa de cal Muntaner ha desaparegut. Els coberts i pallisses de les dues cases encara es mantenen dempeus ja que s'utilitzen com a coberts per al bestiar | <p>Conjunt arquitectònic format per les restes de les masies de Cal Serres i de Cal Muntaner amb les seves respectives eres i pallisses i, situades al costat de la pista que puja al Clot del Forn davant de l'obaga de cal Muntaner. Ambdues cases estan juntes i només les separa un mur de pedra. La primera d'elles o 'Cal Serres' es situa al vessant sud-est de la muntanya en una cota més alta que la de cal 'Muntaner' que és en un nivell més baix formant dues terrasses artificials. A la part més alta hi trobem el cos de les pallisses de planta rectangular amb una orientació nord-sud, i compost per una planta baixa, un primer pis i coberta amb teulada a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates i orientada a sud. Les parets són de maçoneria amb filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç de color vermellós formant filades irregulars. La porta situada a l'alçada del primer pis es compon per una obertura adintellada amb els muntants de pedra. Al seu costat esquera hi ha una finestra amb les mateixes característiques que la porta d'entrada. Al costat sud i aprofitant el desnivell del terreny hi ha les restes de la casa de 'Cal serres'. Segons fotografies antigues aquesta edificació tenia una planta rectangular de dos cossos formats per una planta baixa, un primer pis i golfes amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud formant un notable voladís. Actualment encara es conserva el cos de ponent amb l'alçada originària i part de la coberta amb la barbacana de fusta, mentre que el cos de llevant ha estat enderrocat i només es pot veure a nivell de planta baixa. Malgrat tot sabem que les obertures es distribuïen irregularment per tota la façana tenint un predomini del massís respecte el buit excepte a les darreres plantes on s'hi obrien àmplies eixides de balcons de fusta. La porta encara visible, es situa a la crugia de més a l'oest a sota de l'eixida que ocupa pràcticament la meitat de la façana. L'altre crugia estava separada per un massís pilar de pedra i presentava una distribució més senzilla amb una porta allindada a la planta baixa i una finestra amb els bastiments també de fusta a sota la teulada. L'aparell era de maçoneria més irregular i unides amb un morter molt pobre. Aquesta part actualment ha estat esfondrada. En una cota més baixa i separades per un mur de contenció de pedra hi ha les restes de la casa de 'Cal Muntaner' avui pràcticament desapareguda per fortes esllavissades del terreny natural. De la casa es conserva l'era de batre el gra i la pallissa del fons, de planta rectangular, orientada de nord a sud i composta per una planta baixa, un primer pis amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud i sostinguda per cavalls i llates de fusta. El parament és de maçoneria amb pedres mal treballades i escairades, unides amb argila de calç i col·locades en filades irregulars. Les façanes nord i sud són completament cegues i conserva encara els forjats interns. S'utilitza com a cobert per al bestiar.</p> | 08099-166 | A sota de l'obaga de Cal Muntaner | <p>Resulta difícil conèixer la història d'aquestes cases que ja ens apareixen al cadastre de Brocà de 1729 i en documents posteriors. Cal dir que en els documents de l'arxiu de la vila de Bagà que van ser recollits per Joan serra i Vilaró en la seva obra de les baronies de Pinós i Mataplana trobem la referència d' una noia del mas de 'Serres' o donzella que es va redimir per 20 sous al baró de Bagà el 1291. Altres notícies les trobem a posteriori relacionades amb les compres de pagesos de remença per part del rei i en que esmenten una noia i donzella de Gavarrós per 10 sous. No n'hem trobat més notícies</p> | 42.2810200,1.9063300 | 409824 | 4681557 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51064-foto-08099-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51064-foto-08099-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51064-foto-08099-166-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ambdues construccions presenten un avançat estat de ruïna pel fet d'estar deshabitades i només conserven en bon estat els coberts que encara funcionen com a quadres per al bestiar. Les teules van ser cuites amb l'argila del país ja que tenen un color vermell intens. Una de les teules té el nom del terrissaire ' Joan Solà de Sant Quirze'. Segons la tècnica i aparell constructiu dels seus murs semblen correspondre amb obres del segle XVII i XVIII, sense descartar que tinguin un origen medieval | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50961 | Caseta de Castell i cal Joanó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-castell-i-cal-joano | <p>AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XVII-XVIII | La casa de Joanó ha perdut part de la coberta i també dels forjats interiors. La caseta de castell manté la coberta en un estat deficient. | <p>Les dues construccions de Cal Joanó i de la 'caseta de castell' es situen una terrassa que hi ha sota la casa de castell. La primera està situada a l'extrem sud-est i la segona està annexionada a la mateixa casa de castell. La casa de Joanó, avui parcialment esfondrada presenta una estructura rectangular composta per una planta baixa, un primer pis i un sota teulada. La coberta ha desaparegut però s'endevina encara la seva forma de dues vessants paral·leles a la façana principal orientada a migdia. L'aparell és de maçoneria i pedra picada a les cantonades, ampits i bastiments de les obertures i també de tàpia de color vermellós a les parts superiors. L'interior al que s'accedeix per una porta oberta a la façana sud i composta per muntants de pedra i llinda de fusta, està cobert de malesa i vegetació però es pot endevinar encara part de la seva disposició amb les quadres a la planta inferior i l'habitatge al pis principal amb la cuina, la llar de foc i el forn. Sembla que es tractava d'una masoveria de Castell. La denominada caseta de castell es situat a la banda de ponent de la mateixa finca de castell adossant-se als murs que la contenen i composta per una estructura quadrangular amb aparell de maçoneria i pedra picada a les cantonades. Presenta una disposició de planta baixa i primer pis amb coberta de teulada a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. La teulada està orientada a llevant. Ambdues construccions correspondrien en les masoveries de Castell.</p> | 08099-63 | A sota de la casa de 'Castell' | <p>Les casetes de Joanó i castell ens apareixen esmentades en els documents del segle XVIII. A l'inventari de les cases de Brocà del 1856 ens apareix aquesta casa juntament amb les veïnes casa de dalt, castell, Rotllant, Clarà, Cercuneda, Cal Vilella, Sobirana... en el full solt de cal Galló les casetes de castell i de cal Joanó apareixen al cuartel Norte juntament amb Cerconeda, capella de Sant Marc i les cases de la zona de Gavarrós i Gréixer atès que al 1800 Brocà comprenia els nuclis de Gréixer, Gavarrós i Sant Llorenç (Guardiola).</p> | 42.2557500,1.9026100 | 409481 | 4678755 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50961-foto-08099-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50961-foto-08099-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50961-foto-08099-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Per l'aparell i fàbrica constructiva d'aquestes edificacions no semblen ser anteriors al segle XVI i XVII i possiblement relacionades amb masoveries de la mateixa finca de castell ja que la toponímia de 'caseta de castell' ens permet de relacionar-la en els annexos de la mateixa casa. Corresponen a construccions molt senzilles i d'arquitectura popular. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50959 | Casa Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-subirana | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol II i III. C.adastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XIII-XVIII | Només conserva la paret oest de la casa ja que la resta està completament esfondrat. L'espai de l'era i de les corts i pallisses es manté en més bon estat, malgrat hagi perdut les cobertes. | <p>Ruïnes d'un edifici i dels seus coberts en un plans de sota la denominada 'Costa Freda' i delimitada a l'est per la serra de la Tosca i a l'oest per la serra de Vilella. Aquesta casa es troba en una petita esplanada a la vessant oest de la serra de Sant Marc a cavall dels nuclis de Brocà i Gavarrós. Les ruïnes es componen de l'antiga casa de Sobirana, l'era i les pallisses. Tot el conjunt està assentat damunt d'una terrassa artificial que està sostinguda per murs de pedra. La casa pròpiament dita, avui completament arruïnada es situa a l'extrem oest del conjunt. Només es conserva en alçat la paret de tancament oest i part de la paret nord. Tot i així s'endevina que s'hauria tractat d'una construcció composta per una planta baixa, un primer pis i un sota coberta amb teulada a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a llevant mirant a l'era. Pel que resta encara a la part baixa hi hauria hagut les quadres amb el pou o cisterna d'aigua i el forn de pa que encara en podem endevinar la seva boca. Al pis primer hi hauria hagut l'estatge i a sota teulada les golfes i pallisses. Segons els paraments que resten dempeus es pot identificar encara la seva fàbrica constructiva a partir de filades de pedra del país mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç o disposades en filades irregulars i aleatòries amb un predomini del massís respecte del buit. Conserva dues obertures a diferent nivell, algunes d'elles amb reixa. La part sud hi ha un cos afegit amb aparell de maçoneria i tapia de color rogenc. Separat uns metres a l'est hi ha l'edifici de les pallisses de forma rectangular allargassada amb una orientació nord sud i amb la façana orientada a l'oest mirant cap a l'era. Presenta una disposició d'arcades a la planta baixa amb aparell de pedra i arc de maó cuit i una planta primera amb un seguit de pilars que haurien sostingut les bigues de la coberta i formant grans obertures o eixides per a la pallissa. L'aparell també és de maçoneria i reble amb filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i formant filades irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades i els brancals de les diferents obertures. Pel que fa a l'espai de l'era queda trencat a tramuntana per un mur que uneix la casa i la pallissa i al sud una petita pedrís de pedra. Darrere de la casa hi ha la bassa i els safareigs.</p> | 08099-61 | A sota de la costa Freda prop de la carena de la Serra de la Tosca | <p>El topònim de Sobirana no es coneix fins a l'època moderna. Amb tot pensem que el nom antic de la casa era el de 'margineda'. El nom de mas margineda ja ens apareix en un document de 1151 quant Berenguer, Pere Folch i els seus fills vengueren els masos de castell i Marginada al monestir de Sant Llorenç. Les afrontacions d'aquest mas situat a la mateixa alçada que castell podria relacionar-se amb aquest lloc ja que es situa al límit més oriental de Brocà limitant amb el Riutort 'sive in ipsa parròquia in loco nominato Kadtel et Margenada et habet afrontationes de prima in Rivo Torto;de secunda in Eccleriola; de tertia in Rosa;de quarta in flumine Lubricato' Tot i així i en un document del 1653 publicat per Mn Serra i Vilaró esmenta un tal 'Jaume Subirana' com a persona escollida per un càrrec de les baronies. No sabem si aquest Jaume Sobirana procediria d ela casa esmentada. Els documents conservats a l'arxiu municipal de Guardiola en el cadastre de Brocà de 1756 esmenta el nom de 'Isidro Subirana' referent a la casa. Altres documents més tardans comenten el nom sobirana pertanyent a la partida de Brocà i propietat de Ramon Cunill. El darrer document i trobat en un full solt de Cal Galló, la casa de Subirana pertanyia al cuartel este juntament amb la de Capellania, Ponent, Mitjaus, les Planes, Casanova de Vilella i Vilella. Cal tenir present que és probable que a l'època medieval aquesta casa s'identifiqués amb el mas margineda esmentat per la documentació de les Baronies de Pinós i que posteriorment i a l'època moderna canviés de nom. Aquesta hipòtesi desmentiria la seva denominació de sobirana , com a casa alta. També cal esmentar que arran d' algunes obres i moviments de terra produïts de forma fortuïta a l voltant de la casa, s'hi han pogut trobar restes de ceràmica d'època ibèrica i també les restes d'un molí de mà realitzat en pedra i conservat al fons arqueològic del museu de Berga</p> | 42.2525700,1.9051400 | 409685 | 4678400 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50959-foto-08099-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50959-foto-08099-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50959-foto-08099-61-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa malgrat el seu estat avançat de ruïna respon les característiques bàsiques de les cases de pagès de les zones de muntanya amb les seves corts, pallisses i estructures annexes compostes per pilars de pedra que sostenen les estructures de fusta i de les cobertes. En el pany que encara resta dempeus es poden evidenciar dues fases constructives ben diferents que ens posen de manifest els recreixements i engrandiments de la casa i dels seus annexes. La part de les corts i pallisses presenta reformes del segle XIX, per la disposició arquitectònica dels seus arcs en maó vist | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51146 | Restes de barraques de pastors a Balma Roja de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-barraques-de-pastors-a-balma-roja-de-gavarros | <p>SÀNCHEZ I VICENS, J (2008). 'Arqueologia del paisatge. Un cas pràctic' a El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del Cadí i Moixeró. Núm. 12. pp.</p> | XII-XX | Es continua utilitzant com a refugi de pastors en èpoques de mal temps. | <p>Ruïnes d'una barraca de pastors a Roca Roja a la zona de Gavarrós. Aprofita la balma de la Roca Roja per assentar-hi les seves parets que només conserven la part frontal. Correspon a simples construccions de pedra seca i morter de calç amb restes d'alguna obertura en llinda de fusta. Els murs són d'uns 40 centímetres d'amplada i normalment aprofiten el desnivell del terreny.</p> | 08099-248 | A sota de la roca roja de Gavarrós | <p>Les carboneres eren situades en llocs obacs i prop de camins i vies de comunicació. Atès que l'operació de carboneig durava bastants dies i no es podia abandonar; el carboner havia de tenir un lloc on fer-hi estada a prop de l'explotació ja que i tal com s'ha dit els nuclis habitats més propers com Gréixer, Escriu, Gavarrós o Pardinella quedaven allunyats per poder-hi pernoctar una vegada hagués acabat el jornal. El cas de la Blama Roja era situada en una zona de molta altitud i a l'abast de tempeses molt violentes en els periodes estivals. Continua sent lloc de refugi dels pastors i fins hi tot dels ramats.</p> | 42.2881400,1.9332300 | 412052 | 4682320 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51146-foto-08099-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51146-foto-08099-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51146-foto-08099-248-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 51071 | Mas del Clot del Saborell a Coll del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-clot-del-saborell-a-coll-del-vent | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 80 i 192. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II p. 321 i vol III. P. 106, AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XII-XVII | Les ruïnes estan cobertes de vegetació i també del runam produït per l'enderroc dels seus murs. | <p>Restes d'un mas d'origen medieval situat en uns planells sota del 'Coll del vent', al costat de la font homònima i davant la vall de Gavarrós al costat del G.R.4. Les restes estan cobertes de vegetació i estan orientades a sud-est aprofitant un terrassament del terreny. Presenta una planta més aviat quadrangular i amb una divisió interna. La porta es situa a la banda sud i només conserva la part baixa. L'aparell de les seves parets és de filades de pedra irregulars, unides amb argamassa de calç i en sec amb algun fragment de taula i maó. Té les cantonades de pedra picada i cal destacar que l'angle sud-oest té un parament molt més acurat de carreus ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades horitzontals. El pany nord i oest tenen una major alçada per estar situats a prop del marge. Per la cara interna conserva alguns forats de bastida. Els murs tenen una amplada de 60 cm. Fora i als voltants d'aquesta estructura s'endevinen altres restes que arriben fins a la font.</p> | 08099-173 | A sota del Coll del Vent | <p>L'origen d'aquest mas malgrat que es conegui posteriorment amb el nom de 'coll del vent' l'hauríem de situar en època medieval. De fet i en les diverses donacions que es fan al monestir de Sant Llorenç el 983 hi apareix un alou que Argemir i la seva muller Teodèsen donen al monestir amb unes terres, una vinya i una casa a Saborell.(doc. 34) 'in apendico de villa Gavarreto in loco vocitato Saborel. Et afrontat ipsa hec omnia de I parte in Pal vel in villa Seca, de II vel de III in ipsa aquo qui discurrit in Rivo torto, de III vero in Paier vel in Macana'. Les afrontacions ens coincideixen. De fet hi ha el Riutort, la casa de Masaners que apareixerà en un altre document i les terres de Vilaseca que són a la part oriental de la vall i que abraçarien des del la Pobla de Lillet (lloc de Meranges) fins al castell de la Roca de Gavarret. Queda per situar la zona del pal que podria correspondre al Coll del Pal de Bagà però aquesta afrontació se'ns escapa dels límits de l'alou amb la qual cosa ho posem en dubte i podria ser un altre port. El lloc el tornem a trobar referenciat en temps de l'abat Guillem del monestir de Sant Llorenç el 1108 quant parla de l'establiment de l'alou de Sobolell. Aquesta La casa ens surt esmentada a l'era moderna amb el nom de 'coll del vent' a partir de 1756 i documents posteriors. Es degué abandonar a principi del segle XX</p> | 42.2752300,1.9129700 | 410363 | 4680907 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51071-foto-08099-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51071-foto-08099-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51071-foto-08099-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Malgrat que la tècnica constructiva dels seus murs i la fàbrica del seu aparell ens recordi en un construcció de l'època moderna, si que podem afirmar que alguns panys de paret (les primeres filades) i l'angle sud-oest que ens recorden amb un aparell medieval de carreuons de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç. Aquest ens concorda ja que malgrat que el mas es conegui amb 'el coll del vent' per la seva proximitat, també es tà damunt d'uns plans i del clot del Saborell. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51013 | Molí de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-guardiola | <p>BARTRINA, ENRIC (1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. CASALS, ANNA; CASALS, NÚRIA; FERRER, GERARD (2008). 'Processos judicials al castell de Guardiola en època moderna'. Erol núm. 98. FIGOLS COMPANY, CARLES (2016). Antics hostals del camí ral. Escriptures de la compra i venda de la finca de Cal Guardiola cedides per la família Boixader i Casals. .</p> | XIV-XVIIII | Només es poden veure els dos carcabans i part de les parets enrunades del casal moliner que ha estat destruït per les esllavissades provinents del terrer acumulat per l'explotació minera, els aiguats i crescudes del riu i la construcció del canal que abasteix la central del Collet. | <p>Restes de l'antic molí fariner de Guardiola situades a la dreta del Llobregat molt a prop de la central hidroelèctrica del Collet d'Eina i sota el canal de la mateixa central en un indret que el riu experimenta un meandre. Actualment de l'antic molí fariner només en resten unes escasses ruïnes del carcabà i de les seves parets del voltant. Les ruïnes dels carcabans estan formades per dues voltes d'arc de mig punt una mica rebaixat amb les dovelles disposades a plec de llibre i unides amb argamassa de calç. També s'hi endevinen les restes de les parets del voltant de l'antic casal moliner i construïdes amb aparell de carreus de pedra, units amb argamassa de calç o col·locats en filades més aviat regulars. Aquestes restes defineixen un casal rectangular que segons algunes fotografies conservades estava compost per una planta soterrada amb els carcabans més profunds que a l'actualitat ja que han estat sepultats per les terres i sediments del riu i, una sala de les moles amb una teulada d'un únic vessant de teula ceràmica i aparell de maçoneria. De la sala de moles no en podem apreciar cap traça de les moles ja que es troben desplaçades a l'entrada de la colònia pujol Thomas i emprades com a contrapès del pals de la llum. La peixera, el reg i el canal han desaparegut per les esllavissades provinents del terraplè de les antigues mines del Collet, de la deixalleria i també pel canal industrial que alimenta la central hidroelèctrica del Collet.</p> | 08099-115 | A sota del castell prop el pont vell i davant del collet d'Eina. | <p>El molí de Guardiola ens apareix documentat en els documents que van relacionats amb el castell de Guardiola i també amb l'hostal. La referència més antiga data de 1557 ' establiment fet per los senyors consellers de la vila de Berga y los Abat de St. Llorens prop Bagà a Lluis Amill de guardiola de la casa les ores pati y de la fexa afi effecte de fer molina serradora o molí a cens de deu sous pagadors per tots sants'. Altres documents que en parlen daten de 1621 i corresponen als judicis d'escorcoll de la finca i que ens descriuen en molt detall l'hostal i el molí de Guardiola. ' Dins la casa de dits amills que situada dins dita baronia de guardiola tal com ual soch trobat seleuriet alt a la sala com ala entrada noypres trobat bens mobles alguns, una somada de fusta ab cercols de ferro y tennia dotsena de escudellas de melica y una dotsena de plats de terra per de melica y tambe un cofre de fusta de alba ab sa tencadera sens clau y te una taula gran ab dos bancs de fusta y sen dins de una cambra de dita sala un llit de compre y de colga de fusta y una flasada de pel mol husada y em dues sales una desi y altre desus so de alba y tambe un escon y la cuina y tenin un altre cambra una pastera de nogue y ten dita casa ab dos ponts una molina serradora y un moli fariner devan dita casa que dalla llobregat ab sos rec necesaris ab totes ses terres honors y pas de horts entrades y exides drets y pertmes has de aquellas y tenin los conreus sembrats y les herbas de guardiola y llenas que tenen comprades dels senyors consellers de berga ab los sembrats que en dit conrreus y tenen y qual sevol altres bens aci mobles com inmobles que se fa pro fer de dit amills'. Altres fonts consultades en documents de l'arxiu comarcal de Berga i datades de 1660 i 1661 ens fan esment de l'hostal i també del molí. Al 1749 tenim un nou establiment de Francesc Amills 'Facultad de valerse de la agua del rio Llobregat y de la ribera de Serdañola para el curso del molino arinero y molina de cerrar tablas que posehe en el dicho termino de Guardiola a la orilla del rio Llobregat y delante de su propia casa'. Altres referències ja indirectes són en documents posteriors a aquesta data. També en els' arxius de la família Pujol i Thomas de la finca de Cal Guardiola s'hi esmenta el molí. A través de les escriptures originals de la finca de 1897'linda a orient amb el riu Llobregat a migdia amb el pont de Guardiola i altres punts que abans eren terres del'Ajuntrament de Berga'. La família Pujol i Thomas volia posseir totes les propietats del Collet i encetà un plet amb Ramon Boixader , amo de la finca de cal Guardiola reclamant-li la propietat del molí i de l'hostal de Guardiola amb les seves terres al·legant que eren dins la seva propietat. El 1897 l'amo de cal Guardiola li ven quatre finques que posseeix al collet, dues cases i dos camps. Amb la construcció de la carretera actual expropiaren els terrenys de la finca i casa de Cal Guardiola. Ramon Boixader amb els diners obtinguts va comprar a Manel Maneja la farga de Sant Llorenç. Les darreres referències que esmenten el lloc les trobem amb Pasqual Madoz i també amb Cèsar August Torres</p> | 42.2155800,1.8702400 | 406752 | 4674330 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51013-foto-08099-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51013-foto-08099-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51013-foto-08099-115-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest molí malgrat no ens apareix enlloc pensem que podria tenir un origen baix medieval o modern tot i que les referències a aquest edifici són més tardanes. Prop del molí hi havia altres construccions desaparegudes com ara un pont o passarel·la de fusta i algun altre edifici que no hem pogut identificar segons una fotografia datada de 1905. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50930 | Mina del Coll de Joncar (font de l'Avenc) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-coll-de-joncar-font-de-lavenc | <p>TORRES, C.A (1903). Pirineu Català.El bergadà. Les valls altes del LLobregat. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i lèpoca preindustrial' a Erol, Suplement 3 p-10-15. CASAS SOLER, QUIM (2006). 'Les fargues del Berguedà' a Erol. Núm.91. P.35-42. Informació inèdita cedida per Joaquim Casas.</p> | XIX-XX | Practicament desapareguda ja que només es conserven restes de les estructures dels forns perdudes enmig del bosc. | <p>Entre el coll de Joncar i la serra de Clarà hi ha un clot que es denomina popularment 'el clot del Petroli'. En aquest clot hi ha un torrent i una obaga (obaga del Petroli) que rep aquest pseudònim perquè prop de la font del Joncar hi ha un aflorament de les margues bituminoses i hom pensa que va ser en aquest indret on en van decidir extreure el petroli. Pel que fa als forns es situen més amunt i prop del Coll de Joncar. Estan construïts prop d'un aflorament de pedra calcària i damunt de parets de pedra seca o margues. Es conserven en mal estat i mig sepultats per la terra i les esllavissades.</p> | 08099-32 | A sota del coll de Joncar i damunt del clot del Petroli. | <p>Hi ha la concessió de 4 bocamines al 1917 i 1919. Actualment està practicament despareguda. Hi ha tres etapes d'explotació, però els forns de destilació que hi havia davant del Bocamina són anteriors al segle XIX perque C.A Torres esmenta les ruïnes d'aquests forns en el seu llibre del 'Pirineu Català'. També comenta que la la gent de Brocà li expliquen que les llums de les llànties es feien amb peroli de les roques bituminoses. 'Dels criaders de petroli que posseeixen se n'han fet extraccions havent-se cremat en algunes cases del poble. En el clot anomenat del Petroli hi existeixen encara restos d'una fàbrica que s'hi havia montat per a l'explotació d'aquell mineral'. La segona explotació és de la mateixa companyia minera de Riutort i decideixen explotar aquesta mina del coll de Joncar. Ho exploten de 1911 a 1912 però sembla ser que no era rendible ja que va tenir pocs anys de vida. La tercera explotació és entre els anys 1917 i 1919, quant quatre Berguedans exploten la mina i la dstilació es fa a Bagà a l'edifici de la Petrolífera. Al 1948 aquesta concessió estava en funcionament i es posa en venda (document original). Les bocamines van ser batejades com a mina de San Martin. Sembla ser que al 1948 la mina es va vendre.</p> | 42.2616900,1.8820300 | 407792 | 4679437 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50930-foto-08099-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50930-foto-08099-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla ser que l'explotació del petroli en aquest sector de Guardiola seria anterior a principi del segle XX. I que s'explotaria ja a mitjans del segle XIX o abans. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51141 | Restes de barraques de pastors a Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-barraques-de-pastors-a-cabrera | <p>SÀNCHEZ I VICENS, j (2008). 'Arqueologia del paisatge. Un cas pràctic' a El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del Cadí i Moixeró. Núm. 12. pp.</p> | XIII-XX | Estan abandonats i perduts enmig del bosc. | <p>Barraca situada a las camps del Moixeró i a la zona de Cabrera. Aquestes barraques van associades a altres espais com ara les zones de carboneig a les parts baixes i fondalades més obagues de les valls amb una important coberta vegetal, la zona de conreu que oscil·la entre els 1180 i 1275 metres d'alçada i compostes per feixes grans limitades per murs de pedra seca, alguns prop de mulleres atès que s'irrigaven amb petits canals i la zona d'hàbitat de 1275 a 1475 on el conreu va disminuïnt, el pendent augmenta i s'han d'habilitar estructures que aprofitin el desnivell del terreny . Es tracta de construccions molt senzilles que medeix uns 2'5 metres x 3 metres aproximadament amb uns murs d'uns 40 cm. Tenn una sola porta i segurament la coberta hauria estat de branques o llosa a un sol vessant. Aquestes barraques poden aprofitar el pendent del terreny</p> | 08099-243 | A sota el coll de Cabrera | <p>Les carboneres eren situades en llocs obacs i prop de camins i vies de comunicació. Atès que l'operació de carboneig durava bastants dies i no es podia abandonar; el carboner havia de tenir un lloc on fer-hi estada a prop de l'explotació ja que i tal com s'ha dit els nuclis habitats més propers com Gréixer, Escriu, Gavarrós o Pardinella quedaven allunyats per poder-hi pernoctar una vegada hagués acabat el jornal.</p> | 42.2948500,1.8475500 | 404998 | 4683157 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51141-foto-08099-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51141-foto-08099-243-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50926 | Casanova de cal Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-cal-companyo | <p>AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XVIII | Pràcticament desapareguda. | <p>Ruïnes d'un mas que es coneixia amb aquesta denominació. Actualment només en resten algunes cantonades i la base dels seus murs realitzats amb aparell de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb morter de calç molt pobre. Malgrat les escasses restes encara es pot endevinar que es tractava d'un edifici de planta quadrada encarat a migdia i amb unes mides de 4'5 x 4'5 metres. Actualment està coberta de vegetació i s'ha obert un camí a prop ja que hi passa una línia d'alta tensió.</p> | 08099-28 | A sota els plans de Cal Companyó | <p>No en conservem gaires referències sobre aquesta casa tot i que pensem que és d'origen molt recent. Sabem a través de les escriptures i registre de la propietat que pertany a la finca de Cal Companyó. Un inventari publicat al 1856 i conservat a l'arxiu comarcal del Berguedà esmenta aquesta Casanova de Cal Companyó. Per contra el cadastre de 1756 no s'hi fa esment. Un inventari trobat en un full solt de l'arxiu municipal de Brocà a Cal Galló també enumera aquesta casa que formava part de 'Cuartel Sur' juntament amb la casa de baix, Vilalta, Companyó, Sagarulla, cal Blau, Hostal nou, Caballera , Casanova de Companyó i Casanova de Rotllan. Al costat hi figura un nombre 7 que equival a la distància en Km de cadascuna de les cases. Sembla ser que la casa es va abandonar a mitjans del segle XX.</p> | 42.2378400,1.8949800 | 408826 | 4676775 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50926-foto-08099-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50926-foto-08099-28-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50948 | Casanova de Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-vilella | <p>AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XIX | Se n'ha refet la teulada amb bigues de formigó i teula ceràmica. | <p>Es tracta d'una masia molt simple de dos cossos amb un annex a llevant i composta per una planta baixa, una planta pis i unes golfes amb coberta de teula ceràmica damunt de llates i cavalls de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. Presenta una façana on hi ha un predomini del massís respecte el buit amb la porta d'entrada situada al costat est i coronada per un arc rebaixat de maó vist. A l'altre costat s'obre una finestra amb llinda de fusta. Aquesta disposició es repeteix a la planta primera amb dues obertures allindades i també al sota coberta. L'aparell d'aquesta façana és de maçoneria amb pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i argila formant filades molt irregulars. Les façanes oest i nord gairebé no tenen cap obertura llevat d'una petita finestra a la paret nord i les restes de l'arc o boca de l'antic forn de pa situat a la façana de ponent i que avui ha desaparegut. Cal destacar-ne el voladís o barbacana de la coberta que li dona una imatge molt característica. A llevant hi ha un annex o cobert afegit que està cobert amb una teulada d'un únic vessant de teula ceràmica àrab. Aquest, afegit que hauria estat relacionat amb la pallissa, avui s'empra com a garatge.</p> | 08099-50 | A sota els plans de Vilella i al costat dels Guixassos | <p>Poques dades tenim sobre aquesta casa. L'inventari de 1852 i conservat a l'arxiu Comarcal del Berguedà esmenta les partides de les cases de Brocà i cita la casa de Vilella (casa vella) però enlloc parla de la casanova. Per contra un inventari més tardà i de data desconeguda localitzat en un full solt de l'arxiu municipal conservat a Cal Galló esmenta al 'cuartel este' la Casanova a sota de l'esmentada de Vilella i interpretant-ho com a la mateixa casa. Es tracta d'una construcció molt senzilla que no mostra etapes evolutives sinó que presenta una fàbrica unitària i d'un sol moment constructiu.</p> | 42.2395200,1.9060900 | 409745 | 4676950 | 1842 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50948-foto-08099-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50948-foto-08099-50-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A la façana principal i situada entre les obertures de la planta sota teulada hi ha la data de 1852 corresponent amb la data de construcció d'aquesta casa. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50921 | Tritó pirinenc (Colotriton Asper) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trito-pirinenc-colotriton-asper | <p>CORTINA RAMOS, A; GORDI I SERRAT,J (2007). Carta del Paisatge del Berguedà. Pacte per a la protecció. Gestió i millora dels paisatges del Berguedà. MONTORI FAURA, A (2008).'El tritó pirinenc'. Picot Negre núm. 11. Juliol 2008</p> | <p>El tritó pirinenc és una espècie de tritó pertanyent a la família dels salamàndrids que actualment es troba amenaçat per la pèrdua d'hàbitat. Viu a les vessants sud i nord dels Pirineus entre els 500 i 2500 metres d'alçada i la seva pervivència va condicionada per la presència de truites Els adults fan entre 10 i 15 cm. de llarg dels que corresponen majoritàriament a la cua quest es caracteritza per ser molt prima. Tenen el dors de color castany i fosc, uniforme i amb alguna taca de color groc. El ventre el té de color groguenc. A diferència d'altres tritons, l'adult no té cresta ni a l'esquena ni a la cua. La larva és de color més clar amb taques més fosques.</p> | 08099-23 | Afluents i rierols del Parc natural del Cadí Moixeró | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer el 1932 la Generalitat de Catalunya l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2888400,1.8396400 | 404337 | 4682498 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50921-foto-08099-23-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta espècie viu en llocs on l'aigua és neta i cristal·lina, generalment en llocs d'obaga de poca alçada però també en llocs alçats i assolellats. És molt aquàtic tot i que fora del període reproductor es pot trobar fora de l'aigua. Cria a finals de la primavera i principi de l'estiu en llocs d'aigua molt freda. Els ous de la femella medeixen un 5 cm de diàmetre. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 51140 | Material arqueològic procedent del castell de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-procedent-del-castell-de-guardiola | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de Guardiola' Els castells catalans. Vol V. (El Berguedà)P.910-916. CATALÂ i ROCA, PERE (1982).'El castell de Guardiola' a Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya GUARDIA, JORDI (2014) 'les excavacions al castell de Guardiola de Berguedà. Actes de les II jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central. Vic- 13-15 de desembre de 2012 Generalitat de Catalunya .SERRA I VILARÓ; JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.</p> | XII-XVI | Custodiat al museu Comarcal de Berga i també a l'Associació de Torre de Guaita. | <p>Conjunt de material ceràmic procedent del castell de Guardiola en fase d'estudi i dipositat de forma provisional al museu comarcal de Berga. Es conserven un conjunt de caixes amb material que va des del segle XI amb fragments de vores d'olla i olleta de ceràmica gris medieval, ceràmica decorada en verd i manganès dels segles XIII i XIV amb fragments de vores de plat i escudella, ceràmica blava dels tallers valencians de Paterna i de Barcelona amb vores de servidores, escudelles, plats, talladors i en menor mesura ceràmica valenciana decorada en Reflex metàl·lic. L majoria de les peces corresponen amb la ceràmica 'pisa esmaltada' però també hi ha un bon nombre de ceràmica vidriada de l'anomenada 'terra verda' o ceràmica vidriada dels segles XIV amb formes com ara setrills, olles, pitxers, poals i ceràmica comuna de vidriat plumbífer utilitzada per a la cuina de les llars. Corresponen amb formes de plat d'ala, olles, pitxers, gerres. En menor ,mesura també hi ha peces de l'obra aspra' o ceràmica comuna així com monedes de l'era comtal i reial i sivelles de bronze i fins hi tot una figureta en forma de cabra d'ivori.</p> | 08099-242 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>Aquest castell que denomina el lloc de 'Guardiola' està documentat ja des del segle X com a guaita que controlava l'entrada a la vall de Brocà. La primera referència és del 939 quant el comte de Cerdanya Sunifred rep el dret d'aprisió o dret d'ocupar una terra erma per part de l'abat Dacó de Sant Sebastià de Sull amb propòsit d'explotar-la i treure'n profit. En aquest document s'esmenta el topònim de Rocha de Guardiola, juntament amb el poblat de les Llenes. Posteriors documents ja van lligats amb el monestir de Sant Llorenç que l'any 984 es fa esment del nucli de les Llenes i possiblement també al castell que es denomina 'roca'. En aquest moment l'antiga torre de guaita es deuria convertir ja en un castell. No trobem més notícies d'aquest lloc fins el 1281 quant en el testament que els senyors de Guardiola Pere de Guardiola i la seva esposa Berenguera donaren a la seva filla Agnès les possessions que tenien malgrat que el castell pertanyés al monestir . Agnès donà totes les seves possessions al monestir a canvi d'anar ben alimentada. .En aquet moment ja existia la batllia de guardiola. El 1279 hi havia cases edificades dins dels murs i el 1295 va ser un indret de pugnes entre els senyors de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Posteriorment entre el 1320 i 1339 i durant el govern de l'abat Guillem de ça Vila el monestir es va aliar amb el rei Jaume i Alfons d'Aragó per la seva posició estratègica. L'objectiu era que la corona es fes amb el castell per la seva situació de control i poder combatre contra les pugnes que hi havia constantment entre els barons de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Cal remarcar el 1328 el baró atacà el castell de Guardiola que acabà amb l'excomunió de tots els preveres de la baronia de Pinós. Aquestes excomunions van ser molt presents els anys següents al 1328 fins al 1335. Guillem permutà el castell de Guardiola a la Corona d'Aragó a canvi d'un lloc anomenat 'Vilaguisants' de gran utilitat però es reservà tot el dret del cobrament dels tributs. El rei n'havia de costejar de les obres. Ambdues parts havien de nomenar batlle. Aquesta permuta es va portar a terme el 11 de març de 1327. Cap el 1364 el castell de Guardiola es va vendre a la vila de Berga que era de jurisdicció reial del rei Pere III, el Cerimoniós per mil florins d'or i sinch mil sous de moneda Barcelonesa'. Atès que el castell era propietat del rei i aquest intentava extreure del monestir de Sant Llorenç tot el que necessitava , el 1371 l'abat Jaume Ça Prous va vendre la meitat del castell de Guardiola i el lloc de Llenes al baró de Pinós després d'un episodi de fortes bregues entre el baró i la sots-vegueria de Berga. Aquests esdeveniments desencadenaren noves lluites entre els barons de Bagà i els Berga . Posteriorment el 1393 els veguers de Berga es queixen al rei Joan II dels abusos que els oficials del castell de Guardiola en feien de les seves rendes i els demanen que se'ls prohibeixi fer-ne ús. El 1465 el castell de Guardiola i les seves possessions estaven a mans dels Pinós . Al nomenar Bernat Galceran de Pinós capità general de Catalunya se li atorga el castell de Guardiola que va ser apoderat pel mateix baró el 1482 juntament amb el castell de Berga. Finalment al segle XV i després d'un llarg plet entre els Pinós i la vegueria de Berga es signa un pacte entre l'abat de Sant Llorenç i la vegueria de Berga i en el que el consell de Berga renuncia a reclamar els deutes de l'abat i els predecessors a canvi que aquest segon renuncia a reclamar tot el que va ser pres . A partir d'aquest moment el castell passa a mans de la vila de Berga fins a mitjans del segle XIX. El castell també va ser escenari de les guerres de remença i Durant la guerra dels Segadors, el castell de Guardiola va ser novament escenari de conflictes. Francisco Vilardaga ens explica un conflicte que va succeir al castell el 1654 coincidint amb la retirada de l'exèrcit francès. No sabem quant va ser destruït doncs els documents no ens en parlen.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Material dipositat en part al Museu Comarcal de Berga de forma provisional i una altre part a l'Associació de Torre de Guaita que el té com a dipòsit provisional i que s'exposa temporalment al monestir de Sant Llorenç | 93|85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51143 | Mercats de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercats-de-guardiola | <p>www.guardioladebergueda.cat</p> | Estan en període de creixement gràcies a la bona gestió del consistori de Guardiola. | <p>Conjunt de mercats com ara el mercat del bolet, el mercat de Nadal o del Tió o altres fires que es realitzen al llarg de l'any al municipi. De tots ells el que té més tradició i antiguitat és el mercat del bolet que es porta a terme cada tardor en un espai habilitat justament per aquesta finalitat davant de l'antiga estació de Guardiola i que es celebra des de fa més de 15 anys. El punt àlgic del mercat és la 'festa del bolet' on s'hi fan concursos i tasts de tapes de cuina i de vi relacionades amb els bolets, exposicions, tallers i amb el m popular 'esmorzar del boletaire'. Des de fa 5 anys s'hi ha incorporat el concurs de dibuix infantil. Altres fires i mercats que es fan al municipi són el popular mercat de Nadal que enguany ha estat la segona edició amb parades de tions, pessebres i també de productes agro alimentaris propis de la zona com la mel, fruits secs, formatges i embotits. Aquest mercat que té inici el 16 de desembre amb una festa s'allarga fins a les festes nadalenques. Ha estat una iniciativa municipal en col·laboració de l'empresa firàlia. Aquest mercat es fa a la plaça de davant de l'església de la Puríssima. El municipi compta amb altres mercats que es van realitzant al llarg de l'any coincidint amb les festivitats.</p> | 08099-245 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>Mercat que es realitza des de fa 15 anys al municipi i que va començar amb l'establiment i venta ambulant d'aquests productes de tardor al costat de la carretera C-16 en el seu pas per Guardiola. Amb la construcció del barri de l'estació i l'enderrocament de les antigues instal·lacions ferroviàries es va urbanitzar al zona amb cases unifamiliars i es va habilitar un espai per a les parades del mercat amb pèrgoles per a col·locar els tendals i zones electrificades.</p> | 42.2309100,1.8781400 | 407426 | 4676024 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51143-foto-08099-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51143-foto-08099-245-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mercats de tradició molt arrelada, especialment el del bolet | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 50907 | Fons documental de Brocà i de Gavarrós a l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-broca-i-de-gavarros-a-larxiu-municipal | <p>SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Vol I.</p> | XVIII-XX | La part de Cal Galló amenaça en desaparèixer. | <p>Dins l'arxiu municipal de Guardiola es conserven dos documents molt rellevants. El primer d'ells correspon amb el cadastre de Gavarrós de l'any 1729 amb una delimitació de les terres de les diferents finques de Josep Pujol i Pagès Margineda Pujol, Josep Roca Pujol, Joan Rotllant, Joan Serra, Josep Espelt, Isidro Subirana, Joan de Cabanes, Pere Pou, Francesc de Cabanes i Pagès, Josep Vilella, Pere Pla, Dr. Peix, la Iglesia, Marques d'Alba i Aitona. També hi ha una enumeració de les cases del municipi, dels delmes i impostos, una descripció de les diferents terres amb un registre de les hipoteques, dels caps de bestiar i dels censos. Aquest document és d'una importància cabdal ja que permet conèixer la vida de Gavarrós durant el segle XVIII. Presenta unes dimensions de mig foli i té cap un centenar de pàgines. L'altre document és el cadastre i el fons de Brocà conservat en el mateix arxiu de Guardiola de Berguedà. El fons més antic va dels anys 1729 a 1740. Es tracta d'un llibre amb unes dimensions de mig foli i un total de 130 pàgines. Està dividit en cadastre, les afrontacions de les diferents cases de Rotllan, Vilella, Vilalta, Companyó, Comians, Joanó, la Rectoria, Pedrals, Cavallera, la Casa de Dalt, Serradet, l'Espet i Castell (pàgines 1 a 125) i de la pàgina 125 a 130 la relació de les diferents cases que es troben existents dins al poble de Sant Martí de Brocà i que estan situades en qualsevol de les finques esmentades unes línies més amunt. A banda d'aquest fons més antic n'hi ha un de més modern dels anys 1840 a 1857 amb diferents volums carpetes relacionades amb hisenda, amillarament, caps de bestiar i terres i censos dels anys 1897 a 1930. Hi ha un total de 20 carpetes definitives que contenen la totalitat del fons</p> | 08099-9 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà. Plaça Municipal núm. 3. CP 08694. (Guardiola de Berguedà) | <p>Indret esmentat al segle IX al 840 com a alou depenent del monestir de Ripoll i del qual es denominarà la Vall .Es coneixia com a 'vallis bucharanensis' referint-se a la vall de Brocà o del Bastareny. Amb la fundació de l'abadia de Sant Llorenç prop Bagà, el lloc passà a formar part dels seus béns. Al segle XIII apareix la cavalleria dels Brocà (Brocano) feudatària als barons de Pinós. Sembla que d'aquesta nissaga en procedirien els cavallers de Lluarters, Bernat, Pere i Guillem Ramon de Santaeulària (cavallers de confiança del baró de Pinós). El casal dels Brocà a mitjans del segle XIV posseïen una de les torres de Bagà (torre de Vilella o de Brocà). La dinastia dels Brocà va ser comprada a principi del segle XV per Pere Galceran de Pinós. A mitjans del segle XVIII es crea el municipi de Brocà que fins a aleshores era independent respecte el veí de Gavarrós que es va agregar a Brocà durant el segle XIX i des d'aleshores i fins la creació del municipi de Guardiola de Berguedà el fons es va custodiar a la casa de 'Cal Galló' propietat dels Vilella.</p> | 42.2331800,1.8792000 | 407517 | 4676275 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50907-foto-08099-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50907-foto-08099-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50907-foto-08099-9-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'antic arxiu de Brocà estava situat a l'antic ajuntament de Brocà que fins el 1936 (data que es crea el municipi de Guardiola de Berguedà) estava situat a la casa de Cal Galló que fins aleshores i des de el segle XVIII havia estat l'ajuntament i de Brocà-Gavarrós i també les escoles públiques. Dins de la mateixa casa es conserva encara dins de calaixeres i també en fulls solts pendents de classificació, part de l'arxiu municipal que va des dels anys 1840 a 1930 amb capítols de censos, amillaraments, quintes, juntes electorals, comptabilitat i registre de les diferents cases. Aquesta part de l'arxiu té un elevat perill de desaparició ja que es troba a la segona planta de Cal Galló a l'abast del públic, desordenat, dispers i sota els efectes de la humitat, dels rosegadors, xilòfags i altres éssers corrosius. No hi ha cap garantia de conservació. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50906 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Guardiola de Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-guardiola-de-bergueda | <p>RUMBO i SOLER, A. (2005). Fons de l'Ajuntament de Guardiola de Berguedà. Comunitat de la Xarxa d'arxius municipals. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural. Www.xam.diba.cat, www.guardioladebergueda.net</p> | XVIIII-XX | <p>L'arxiu municipal de Guardiola conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història (fons de Brocà, Gavarrós, Guardiola i part de Sant Julià de Cerdanyola que fins el 1993 va pertànyer a Guardiola de Berguedà). Entre la documentació conservada a l'arxiu cal destacar-ne el fons de l'administració local de l'ajuntament de Guardiola de Berguedà, el fons de l'antic municipi de Brocà dels anys 1729 a 1943; fons públics no municipals com ara el Registre del jutjat de pau dels anys 1878 a 2005 i fons privats diversos. Entre aquests cal destacar-ne la Cambra agrària local, la germandat de llauradors i ramaders i el sindicat agrícola dels anys 1939 a 1968; l'arxiu de L'Associació de Defensa Forestal dels anys 1992 a 2001; la Delegació local de les FET i les JONS del 1939 a 1977; l'agrupació Coral Mixta dels anys 1952 a 1982, l'arxiu de l'agrupació excursionista de ·Les Cabretes de l'any 1993; del club de futbol de Guardiola dels anys 1940 a 1962, el fons de la parròquia dels anys 1954 a 1958; el de la Mútua de Previsión de las Entidades Sindicaes Autónomas de l'any 1955 i el fons de L'Associación de Cabezas de Família del Movimiento nacional dels anys 1965 a 1969.</p> | 08099-8 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà.Plaça Municipal núm. 3. CP 08694. (Guardiola de Berguedà) | <p>L'ajuntament de Guardiola de Berguedà es la corporació pública que governa i administra els interessos del municipi de Guardiola de Berguedà. Aquest municipi es va crear el 1936 per l'agregació del municipi de Brocà i Sant Julià de Cerdanyola que es va disgregar de Guardiola el 1993. La documentació municipal ha estat conservada a les dependències de l'Ajuntament i els seus successius emplaçaments fins a la ubicació actual. No es té constància de cap documentació arxivística específica ni tampoc cap instrument de documentació sistemàtic fins que l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona hi va portar a terme entre el mes de febrer de 1995 i març de 1998 un recull i classificació de l'arxiu municipal. L'adhesió de l'ajuntament a la xarxa d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona durant el 2004 ha permès que l'arxiu es mantingui i s'actualitzi sistemàticament.</p> | 42.2331800,1.8792000 | 407517 | 4676275 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50906-foto-08099-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50906-foto-08099-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50906-foto-08099-8-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Cal destacar-ne també un fons fotogràfic cedit per nombrosos habitants de Guardiola que s'ha de classificar. El fons Municipal està format per administració general del mateix ajuntament (òrgans col·lectius de govern, comissions de govern, comissió de governació, comissions informatives, organitzacions supramunicipals, alcaldia, secretaria, regidories, serveis jurídics, personal, correspondència, participació ciutadana i protocol). També hi ha un apartat dedicat a Hisenda que inclou la descripció, el patrimoni, la intervenció, tresoreria, fiscalitat, juntes i comissions, pòsit, taula de canvi i emissió de Moneda, un de proveïments que inclou el proveïment de productes per al consum de la població, les aigües, fonts i safareigs, mercats i fires, atenció a al consumidor, escorxador, delegació local de proveïments, transport públic i juntes i comissions municipals. Hi ha un apartat de Serveis Socials amb els centres assistencials, cooperació i solidaritat, atenció als refugiats i víctimes de guerra, assistència social, actuacions en contra de l'atur laboral i orientacions professionals i les juntes i comissions, patronat i junta local de Reformes Socials. El capítol de sanitat engloba el cementiri i els serveis funeraris, les epidèmies i contagis, inspecció sanitària i laboratori municipal, personal facultatiu del cos mèdic, centres sanitaris municipals, Farmàcies, l'Ambulància, Serveis veterinaris, neteja viària, recollida i tractament de residus sòlids, juntes i comissions municipals. En quant a obres i urbanisme hi ha l'apartat de planejament, de gestió urbanística i informació, d'obres d'infraestructura, d'immobles municipals, de la brigada municipal i les obres, de vialitat, de les obres de particulars i de serveis, d'habitatges de promoció municipal, de disciplina urbanística i de les juntes i comissions. Hi ha un apartat de la Seguretat Pública, dels Serveis militars com ara els allotjaments militars, les quintes i allistaments els béns subjectes a requisa militar i les juntes i comissions; de Població amb els Censos, el Padró, immigració, estrangeria, registre civil electoral, junta del cens de la població; de les eleccions (municipals, jutge de pau, diputats provincials, Parlament de Catalunya, Corts Generals, Parlament Europeu, ces electoral, referèndums i plebiscits; un capítol dedicat a ensenyament (infantil, primari, secundari, règim especial, d'adults, educació especial, ajuts i beques, cens escolar), un altre de l'àmbit de la cultura (festes populars i festa major, activitats i iniciatives culturals, centres culturals municipals, patrimoni historio-artístic i natural, relacions amb les entitats culturals, normalització lingüística, esports, joventut, promoció turística, juntes si comissions municipals de la cultura. Finalment el darrer bloc correspon amb els serveis agropecuaris i del Medi Ambient amb els censos i estadístiques agrícoles i ramaderes, danys provocats a l'agricultura, plagues i foment i millora del regatge, foment forestal, aprofitament de les aigües, Medi ambient, representativa agropecuària i juntes i comissions locals. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,48 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc