Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51001 | Finestra decorada amb relleus pre-romànics de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-decorada-amb-relleus-pre-romanics-de-sant-llorenc | <p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12.BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88.LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484</p> | VIII-IX | Aixoplugats a sota de la coberta de la galeria sud del claustre i integrats en el denominat 'altar de la pau' a l'interior de l'església actual | <p>Es tracta d'una finestra que actualment hi té incisos alguns relleus escultòrics tant a la part externa com a la interna. Aquesta finestra presenta una forma amb uns muntants de pedra picada i coronada per un arc de mig punt. Que emmarquen un segon arc coronat per un bloc monolític i els muntants de pedra. En els muntants de la part externa hi ha representada a l'esquerra la figura molt tosca d'un bust femení que hom l'ha atribuït a la figura de Eva. A la part dreta hi ha el símbol del doble infinit ( cadenes o entrellaçat de dues voltes incises i al seu damunt dues rosetes de sis pètals inscrites dins de cercles. A la cara interna el doble infinit (entrellaçat de tres voltes)es fa patent a la dreta i a l' esquerra, amb dues voltes juntament amb rosetes i altres motius arcaics.</p> | 08099-103 | Al Monestir de Sant Llorenç | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent importants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Gréixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consagració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada.Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratrèmols de 1426 i 1428 acabà amb la puixança econòmica entrant en una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2350400,1.8752000 | 407190 | 4676485 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51001-foto-08099-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51001-foto-08099-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51001-foto-08099-103-3.jpg | Física | Pre-romànic|Visigot | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquests motius de tipologia molt arcaica podrien procedir de les restes de la primitiva església de sant Llorenç i datada de mitjans del segle VIII o principi del segle IX. Aquests relleus abans de la restauració actual estaven situats en una finestra que hi havia a la façana oest al costat de la porta d'entrada a l'església per la banda de llevant. Amb la restauració del 2004-2008 aquests relleus van ser desplaçats i muntats en la mateixa posició que es trobaven però en una de les parets laterals que s'afegiren a l'est de l'antic tancament de l'església al damunt de les restes arqueològiques del temple destruït el 1428. La finalitat era recuperar la seva volumetria d'abans del sisme. Estan protegides sota la coberta del claustre. Per la paret interna estan integrades en el denominat 'altar i finestra de la pau' generant un espectacle de llum i color que simula els vitralls de les catedrals modernes en un concepte de ressorgiment de 'Sant Llorenç'. Segons R. Lacuesta (historiadora de SPAL), aquests elements petris presenten un cert simbolisme. Així l'entrellaçat de dues voltes en forma de vuit representa l'espiral del cel i la cadena fa al·lusió al Caduceu de Mercuri i també el lligam entre el cel i la terra, de comunicació. El rostre d ela figura representat al muntant esquerra està buidada al fons i presenta les passes i els braços cap a un costat malgrat que la cara sigui en posició frontal amb un barret troncocònic. Aquest personatge es tapa amb la mà esquerra el baix ventre i també els pits amb la mà dreta. Se l'ha relacionat amb les figures d'Adam i Eva expulsats del paradís o també amb un penitent. | 91|87 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51002 | Elements arquitectònics del monestir de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-del-monestir-de-sant-llorenc | <p>LACUESTA CONTRERAS; RAQUEL (2008). 'L'art al monestir. Abans i ara' a Erol núm. 99. p- 29-33.SUREDA BERNÀ; Mª JOSÉ (2008). ' Un hipotètic camí de Sant Jaume. Els elements arquitectònic i litúrgics del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i la seva possible relació amb la iconografia i culte dels jacobeus' a Erol núm. 99 P.35-37.DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p-455-484</p> | X-XIV | Alguns dels elements petris estan exposats al públic en un espai de dins l'església i altres fragments estan dipositats en un magatzem del monestir. | <p>Conjunt d'objectes localitzats en les diverses excavacions arqueològiques portades a terme al monestir de Sant Llorenç i exposades en vitrines a la part baixa de la nau nord de l'antiga església. Es tracta d'un conjunt d'elements petris com ara fusts de columnes, muntants de pedra, restes de capitells mensuliformes, impostes decorades amb motius en 'escacat', els dos tenants de l'antiga ara d'altar d'època per romànica, restes de capitells de guix, capitells troncocònics de pedra tosca procedents del claustre, un àbac del monestir i també una imposta amb la representació figurada. Entre els capitells que s'hi representen hi ha un escut pertanyent a l'abat Villalba de Sant Joan de les Abadesses i altres fragments de guix destacant-ne una imposta on s'hi representen les pinyes dels Pinós i dels que alguns en foren abats del monestir al segle XV. Segons Mª José Sureda els elements en escacat van relacionats amb el camí de Sant Jaume i les seves influències.</p> | 08099-104 | Monestir de Sant Llorenç. | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent importants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Gréixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consagració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada.Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratrèmols de 1426 i 1428 acabà amb la puixança econòmica entrant en una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2351500,1.8751200 | 407183 | 4676498 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51002-foto-08099-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51002-foto-08099-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51002-foto-08099-104-3.jpg | Física | Romànic|Pre-romànic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una petita mostra dels elements recuperats en les diverses campanyes d'excavació entre els anys 1984 a 2008. En el magatzem del monestir es conserven altres fragments com ara restes d'un finestral romànic desmuntat, una lauda sepulcral, una llinda de les portes del monestir, fragments de tambor, de fusts i també de capitells mensuliformes així com un altre cenotafi en pedra tosca molt mal conservat. Aquests elements es van documentar de forma exhaustiva en les seves campanyes d'excavació però es va creure convenient no exposar-los. | 92|91 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 51003 | Pica baptismal de Sant Climent de la Torre de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-climent-de-la-torre-de-foix | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56 . SANTANDREU i SOLER; M. DOLORS ( 1997). 'Vallcebre a l'Edat Mitjana' a Erol.núm. 56 p-.17-19. SERRA I VILARÓ; JOAN (1989), Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol III. p-185</p> | XI-XII | A l'interior de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i exposada juntament amb les peces descrites a la fitxa núm. 104. | <p>Es tracta d'un bloc de pedra calcària tallat d'una única peça i buidat al seu interior. Té un diàmetre d'uns 1'5 metres amb uns 25 centímetres de gruix i els encaixos per la coberta de fusta a la part superior. No té cap mena de decoració i recolza damunt d'un peu. Tot el bloc està picat d'una sola peça amb acabat de punxó i amb les marques del cisell ben visibles. Al fons hi ha un orifici per on s'escolava l'aigua emprada per al baptisme que era per immersió.</p> | 08099-105 | Monestir de Sant Llorenç. A l'interior de l'església a la planta baixa de la nau nord | <p>Antigament se l'anomenava Sant Climent de Vallcebre, ja que el terme torre de Foix es va afegir al segle XIV quant els senyors de Foix construïren la casa forta que hi ha al costat. Les referències més antigues que tenim són de l'any 983 coincidint amb la consagració del monestir de Sant Llorenç que passa a formar part del seu domini. Consta que l'any 1004 Guifré comte de Cerdanya i Oliva, abat de Ripoll donaren al monestir de Sant Llorenç, 18 masos situats al terme de Sant Climent . Segons Serra i Vilaró, d'aquesta església en conservem el trasllat de l'acta de consagració feta l'any 1042 per l'arquebisbe de Narbona, l'abat de Sant Llorenç i el comte de Cerdanya amb les afrontacions del seu terme el qual limitava amb el riu Llobregat i la via Berguedana a l'est, al sud amb el riu Eina ( actual riera de Saldes) i a l'oest amb el 'grau de marvà i el riu de Railp' coincidint amb l'estret de Vallcebre. En aquesta consagració s'esmenta que s'hi trobaren les relíquies de santa Maria, i els vestit de Sant Climent, Sant Vicenç i Sant Marçal que van ser consagrats en un altar pel bisbe Eriball d'Urgell i l'arquebisbe de Narbona. El lloc i l'església de Sant Climent de Vallcebre devien quedar inclosos en el terme del castell de Fígols, car l'any 1062 l'arxiprevere Ramon va fer donació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà d'un alou, situat al comtat de Berga, a Vallcebre, dins els límits del castell esmentat. Aquesta propietat de dimensions bastant grans, limitava a l'est amb el Jou i amb terres de Sant Llorenç, al sud amb la parròquia de Sant Salvador de la Vedella i el Llobregat. a l'Oest amb la Serra d'Ensija i , al nord, amb un Monte Cazuan, de difícil localització. El domini de les terres de Vallcebre juntament amb les de Fumanya i Vilosiu va ser motiu de litigis entre els senyors de Berga i el monestir de Sant Llorenç prop Baga pel seu domini degut a la posició estratègica. Aquests afers acabaren amb una sentència del comte reconeixent la propietat del monestir. Al segle XIV aquesta església esdevé una sufragània de la parròquia de Sant Julià i santa Maria i coneguda ja pel seu nom actual, Sant Climent de la Torre de Foix. Al segle XVII i XVIII degué patir algunes transformacions i possiblement va ser abandonada al segle XIX. Avui dia es conserva en ruïnes. En aquest moment era sufragània de Sant Llorenç, juntament amb Sant Julià de Cerdanyola.</p> | 42.2351500,1.8749600 | 407170 | 4676498 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51003-foto-08099-105-2.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes piques eren recipients per contenir l'aigua del baptisme. La seva profunditat era per representar el ritus de la immersió que recordava el bany sagrat de Sant Joan baptista al riu Jordà, la neteja i purificació. Aquest ritus es va començar a iniciar en època constantiniana i les restes més antigues de piles emprades per al bateig per immerssió les trobem a les catacumbes de Roma. Posteriorment i en època paleocristiana i tardo antiga es van construir baptisteris on hi havia piscines profundes que contenien aquesta aigua. De baptisteris en coneixem a Terrassa o a Barcelona. A partir de l'edat mitjana aquest fenomen va ser generalitzat arreu del territori i la major part de les esglésies contenien aquest recipient a la part externa per a fer batejar els que no ho havien fet abans que entressin a l'església. Aquest seria el cas de Sant Climent de la Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre que contenia aquesta pica. Al segles XIV algunes de les piles van ser recobertes per un cimbori de fusta i a partir del segle XV el baptisme per immersió va ser suprimit i les piles van ser més petites. La pica de Sant Climent va ser traslladada al 1983 per Mn. Enric Bartrina , rector de la parròquia de Sant Llorenç per evitar que fos saquejada ja que en aquesta església li mancava la coberta. Està datada de mitjans del segle XI | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51004 | Material arqueològic dipositat al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-dipositat-al-museu-comarcal-de-berga | <p>LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).: Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. López Mullor, A.; Caixal, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Vila Carabassa, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona</p> | VIIII-XIX | Estan inventariades en les respectives memòries d'intervenció arqueològica, però manca fer-ne el catàleg. | <p>Al fons de reserva del Museu Comarcal del Berguedà i situades a les antigues cotxeres de la caserna i magatzems del pla de l'Alemany hi ha el material arqueològic procedent dels jaciments del Berguedà que s'han excavat fins a dia d'avui. Aquesta tasca realitzada per la Societat d'arqueologia del Berguedà, en col·laboració a l'Ajuntament de Berga ha anat recollint el material arqueològic de les intervencions arqueològiques realitzades al Berguedà amb la finalitat i objectiu de recuperar i inventariar el material arqueològic dipositat. En el cas del municipi de Guardiola de Berguedà s'ha pogut recollir el material procedent del monestir de Sant Llorenç prop Bagà de les campanyes de2008 així com algunes peces de les campanyes anteriors. Aquest material està recollit en una sèrie de caixes i està pendent de catalogació malgrat es coneixin els inventaris que s'han lliurat en les memòries d'intervenció arqueològica. Es tracta de peces de ceràmica que van des del segle VIIII, la més antiga al segle XX. En cal destacar un elevat nombre d'olles de ceràmica de cocció reduïda dels tallers i forns de Casa en Ponç i també locals, així com fragments de ceràmica pisa decorada en blau Barcelona i de Paterna, ceràmica decorada en verd i manganès, reflex metàl·lic i també les típiques vaixelles de ceràmica blava catalana. Cal destacar-ne algunes monedes de cronologia medieval i a altres de més tardanes. També hi ha els fragments d'estuc o enlluït de calç amb decoració pictòrica i procedents de l'antiga església visigòtica o paleocristiana localitzada a l'hort dels masovers. A banda de les peces de Sant Llorenç també hi ha un molí de mà procedent de Vilalta (Brocà) i algunes mostres de material arqueològic de les recents campanyes arqueològiques que es porten a terme al castell de Guardiola sota la mà de l'Associació de la Torre de Guaita</p> | 08099-106 | Museu Comarcal de Berga. Pla de l'Alemany S/N. 08600 (Berga) | <p>Es creà per iniciativa municipal l'any 1962 amb l'objectiu d'aplegar i de protegir el patrimoni històric i artístic de la ciutat i de la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins a l'any 1980. El Museu s'instal·là en unes dependències de la Casa de la Vila i es constituí amb col·leccions de caràcter i procedència molt diversos: les col·leccions d'arqueologia provenen d'excavacions fetes a la comarca durant els anys seixanta i setanta per la mà dels arqueòlegs Josep Carreras i Alberto del Castillo entre altres.Els fons de geologia i paleontologia procedeixen de donacions particulars, els d'etnologia i oficis són el resultat de diferents adquisicions i donacions, i la col·lecció de material de la festa de la Patum és d'origen municipal. El Museu està configurat entorn de cinc àmbits generals: el medi natural; història: les bases per a la industrialització, industrialització: el tèxtil; industrialització: mineria del carbó, i el Berguedà: bressol de cultura. Algunes de les peces estan exposades al carrer dels angels núm. 7 dins un centre d'interpretació que es titula. Espai Berga i que en cal destacar les peces procedents de Casa en Ponç, de Vilosiu, de Pedret, la Maixerina o 'Berguedana' i algunes armes de foc. També hi ha un espai dedicat al castell de Berga. La resta d'objectes i de peces són el magatzem o dipòsit situat al pla de l'Alemany. El museu de Berga està inscrit en el registre de Museus de Catalunya amb el número R 17-10-1995 / DOGC 3-11-1995. El museu conté també altres seccions com l'espai de natura, la col·lecció del circ o la casa de la Patum</p> | 42.2331900,1.8792100 | 407518 | 4676276 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51004-foto-08099-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51004-foto-08099-106-3.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Al dipòsit de reserva del Museu Comarcal del Berguedà i situades a les antigues casernes i magatzems del pla de l'Alemany hi ha el material arqueològic procedent dels jaciments del Berguedà que s'han excavat fins a dia d'avui. Aquesta tasca realitzada per la Societat d'Arqueologia del Berguedà, en col·laboració a l'Ajuntament de Berga ha anat recollint el material arqueològic de les intervencions arqueològiques realitzades al Berguedà amb la finalitat i objectiu de recuperar i inventariar el material arqueològic dipositat. Entre els jaciments cal destacar-ne la canal dels Avellaner, al cova de Can Maurí, la Font del Ros, el Serrats dels tres Hereus, les restes trobades en les obres de construcció de la variant de la Valldan, el material dels forns de Casa en Ponç, de Vilosiu, de Sant Pere de Graudescales i també de les intervencions arqueològiques realitzades per SPAL (servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona) a Sant Quirze de Pedret, Sant Pere de Madrona, Sant Sadurní de Rotgers, Santa Eulàlia de Gironella, Santa Maria de Merlès, Pont de Pedret). Finalment es recull el material arqueològic procedent de Sant Pere de Casserres i de l'accés est a Casserres | 94|85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51005 | Sant Miquel de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-sant-llorenc | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. BOLÒS i MASCLANS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT., 6. Barcelona, 1995. SERRA I VILARÓ; JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibre III. P-93 i 94</p> | X-XIV | Sepultat darrere el cementiri en un turonet que sembla ser artificial ja que amaga restes de pedres. | <p>Tan sols a uns escassos 500 metres al sud del monestir i darrere l'emplaçament de l'actual cementiri de Guardiola hi ha el solar de l'antiga església de Sant Miquel de Sant Llorenç prop Bagà. Actualment no en podem observar cap resta visible d'aquesta antiga església, malgrat que darrere del mateix cementiri hi ha un turonet que domina la vall del Bastareny i també l'aiguabarreig amb el riu Llobregat i part de la vall de Lillet. Aquest petit altiplà que acaba amb una forma corba està cobert de vegetació i s'hi poden observar traces d'alguns murs de pedra així com algun esvoranc on s'hi han trobat ossos segons comenten alguns veïns de Guardiola. Aquest lloc que porta el topònim de Sant Miquel podria correspondre amb el solar de l'antiga església de Sant Miquel.</p> | 08099-107 | Darrere del cementiri de Guardiola | <p>Segons Bolòs i Pagès la primera referència de Sant Miquel és del 955 quan Dac i la seva muller Ermòvia donaren a la casa de Sant Llorenç (domum) una vinya situada al pla de Bages que pertanyia a Sant Miquel, Sant Pere i Santa Maria. Bolòs posa en dubte si aquesta triple denominació correspondria a tres edificis diferents tal i com succeiria amb la veïna donació de Sant Esteve, Sant Joan i Sant Pelai. Sobre aquesta darrera Bolós interpretra que correspondria amb Sant Esteve de Guardiola, situada dins del castell i avui desapareguda. Per contra nosaltres pensem que es referiria a tres esglésies diferents situades a vall del Bastareny i corresponents a Bagà. En canvi les que fan referència a Sant Miquel serien al·lusives a tres altars dins un mateix lloc. Posteriorment i al 983 coincidint amb l'acta de Sant Llorenç prop Bagà es torna a nombrar aquesta triple advocació i les terres que se li confirmaren que correspondrien amb el 'ipso vilaro, ipso bago et ipsas Lenas' De tots ells el vilar i les Llenes serien a Guardiola de Berguedà i el darrer de 'Bago' es referiria al bac extremer del veí municipi de Bagà. L'acta de consagració de Sant Miquel, avui perduda va ser recollida per Mn Serra i Vilaró i publicada en el seu llibre de 'les Baronies de Pinós i Mataplana'. Aquest document ens defineix el terme de Sant Miquel i amb les següents afrontacions: 'a parte orientis ad insula Revinda,et transit ad quer::: ran et pervenit subtus villa de Cardona vetere usque in ipso puio ante Scti Laurentii supra flumen Bastasindae, et inde vadit ad ipso Salt de Gangalel, sive in Turricella et descendit in praedicto flumine Bastasindae, ab Occidente in superculium de monte clavera, et descendit per ipsa Coma, usque in flumine Esna, et transit in valleMunuarios, et sic vadit usque ad ipso Quergros, a meridie in rio::: et ascendit ad ipsa Rocha de Folia de Oliba, et pervenit per ipsum Fiscum usque in valle oriola, in loco ubi dicitur Ortale, vel in ipsu gradu de Figueres et sic venit per ipsa coma usque in ipso torrente de :::in ipso Quer de Oreieag, a parte aquilionis in ipso bag. Et ascendit in ipsa coma de Quer vel in ipso de Quer' Molts dels topònims ens han desaparegut, però per les afrontacions podem deduïr que el terme començava a la muntanya de Quer (Bagà) i arribava al riu Eina amb la vall dels molins (vall del riu Eina). La Turricella prop del Bastareny es podria relacionar amb Tarradellas. De fet Francesc Caballé en el seu llibre del camí ral fa aquesta deducció que nosaltres confirmem tenint en compte la presència d'una torre medieval a Tarradellas. Finalment el mas de Cardona vedra el relaciona amb el mas de Vilella de Brocà, tot i que no acaba de confirmar-ho ja que no queda prou clar atès que el document el situa davant de Sant Llorenç però a l'altre banda del Bastareny. El document acaba demanant que l'església tingui un fort lligam amb el monestir de Sant Llorenç. Per documentació posterior sabem que Reboll i Tarradellas pertanyia a aquesta parròquia. Pensem que les funcions de parròquia es van mantenir fins la baixa edat mitjana i que el terratrèmol de 1428 acabà amb la seva vida ja que des d'aleshores mai més haurà estat anomenada</p> | 42.2322200,1.8760000 | 407252 | 4676171 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51005-foto-08099-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51005-foto-08099-107-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mn. Serra i Vilaró esmenta 'L'església de Sant Miquel de Sant Llorenç de Bagà, com més endavant fou nomenada estava situada a uns cinc-cents metres, cap al migdia, del mateix monestir de Sant Llorenç. Encara he vist les seves ruïnes. Aquests anys Mossèn Jeroni Roca ha construït el cementiri en el mateix lloc de l'emplaçament d'aquest temple mil·lenari'. Bolòs i Pagès, el 1986 afirmen haver-ne vist ruïnes d'alguna paret a la banda est. | 91 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51006 | Jaciment del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-vilar | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. BOLÒS i MASCLANS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT., 6. Barcelona, 1995. SERRA I VILARÓ; JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibre II. P. 73 i Llibre III. p-93 i 94</p> | XI-XII | Les restes visibles estan cobertes de vegetació i arbres i altres restes han desaparegut en formalitzar els camps propers a la casa. Arreu s'endevinen acumulacions de pedra que podrien correspondre amb les restes d'aquests antics habitatges | <p>Restes arqueològiques d'un mas d'origen medieval i situades a l'encreuament de la pista que de Guardiola de Berguedà condueix a la casa del vilar coincidint amb sender local de Guardiola a Torre de Foix. Les restes arqueològiques es situen en una petita zona boscosa delimitada per la pista i també pels camps. Es tracta de les estructures o de les habitacions d'un mas medieval on encara s'hi poden endevinar algunes parets dels seus límits i divisions. Es tracta de murs d'un 60 centímetres d'amplada amb aparell de pedra, unida amb argila i amb orientacions diverses en sentit est-oest i nord a sud. Tot l'espai està cobert per vegetació i resulta un xic dificil endevinar-ne la seva antiga distribució.</p> | 08099-108 | A l'encreuament de la pista que va a la casa del Vilar | <p>L'indret conegut com el 'Vilar' ens apareix documentar en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç datat de l'any 984 a través d'unes confirmacions d'un seguit d'alous ' id est, ipso villare et ipso Bago et ipsas Lenas, cum fines et terminos eorum'. Aquesta noticia ens és suficientment clara per interpretar que l'indret del 'villaro' correspondria amb les restes descrites en aquesta fitxa juntament amb les de les Llenes i del Bac. Amb la configuració del terme de la veïna casa de Bagà també s'esmenta el Vilar com a afrontació '...ab la coma de Vilar, i de aquí baxa al coll de la Sala totayguavessants fins a un torrent que pasa al costat de la casa de Raboll' No en trobem cap més referència en els documents posteriors a l'esmentat entenent que aquest mas i aquesta zona degueren continuar habitats fins a la fi de l'edat mitjana on foren abandonats que arran de la crisi i el terratrèmol de 1428.</p> | 42.2321900,1.8711000 | 406847 | 4676173 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51006-foto-08099-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51006-foto-08099-108-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Al voltant d'aquestes restes hi ha una zona de camps que envolten la casa del 'Vilar' on també s'hi han pogut trobar restes d'estructures i de cases en llocs propers. Possiblement seria un habitat o vilatge medieval que tindria una extensió considerable. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51007 | Casa del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-vilar | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. ORDI i BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT., 6. Barcelona, 1995. SERRA I VILARÓ; JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibre II. P. 73 i Llibre III. P-93 i 94</p> | XIV-XVIII | La casa es manté ne bon estat ja que ha estat reformada i sobrealçada la coberta i també els interiors. La pallissa en canvi no s'ha rehabilitat i presenta un important esvoranc a la coberta i li manquen les baranes de l'eixida i els taulons de fusta del primer pis. | <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per la casa del Vilar i la pallissa que denominen el lloc. La casa pròpiament dita presenta un planta rectangular composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb teulada de teula ceràmica damunt cavalls de fusta i el carener perpendicular a la façana principal que està orientada a sud-est. La porta actual es situa en aquest mateix indret i encara hi han les traces de l'accés original que es trobava a la planta baixa. L'actual és accessible per una escala de factura moderna. Damunt seu hi ha una finestra de petites dimensions amb els bastiments de fusta i porticó interior. L'aparell d'aquesta façana és de maçoneria de còdols de riu i també parets de tàpia de color rogenc a les parts altes. Hi té adossat un cos quadrat amb coberta d'un sol vessant i aparell de maçoneria que correspon amb el forn de pa i també hi ha dos importants contraforts de pedra. A la façana de tramuntana s'hi aprecien dues parts ben diferenciades. La més propera a l'est està realitzada amb aparell de tàpia i maçoneria i s'hi observen les traces d'una porta adintellada en fusta i dues obertures de petites dimensions al primer pis. La part de més a l'oest és amb aparell de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç. La façana de tramuntana i migdia estan molt alterades, especialment aquesta darrera on s'hi afegeix una terrassa d'un cos afegit per a quadra i corts dels porcs i construït amb un aparell irregular cobert amb volta de canó de perfil encofrat i les obertures coronades per arcs rebaixats amb les dovelles disposades a 'sardinell'. Interiorment la meitat est està ocupada per una única sala amb la campana de la llar de foc, la boca del forn de pa composta per un bloc monolític i dues pedres picades per als muntants, i també les restes de l'armari de paret de la cuina i l'aiguadera buidat al gruix de la paret en forma d'arc de mig punt. Al fons de la sala hi ha una porta d'arc rebaixat que comunica amb la part posterior de la casa on hi ha dues habitacions a la planta baixa que es corresponen amb dues habitacions i cambra del primer pis. L'escala és de fusta amb el roda peus també de fusta i les fusteries de les portes i cobertes són les originals. La coberta ha estat sobrealçada. S'hi conserva part del mobiliari original com ara el banc escó, una arca de fusta, els trespeus i els clemàstecs de la llar de foc i altres objectes exposats al seu interior. Annex a la casa hi ha la pallissa. Es tracta d'un gran edifici de planta rectangular orientat a sud-est format per una planta baixa i un primer pis on hi ha una gran eixida de fusta sostinguda per pilars de maçoneria de planta quadrada que sostenen la coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta formant una gran barbacana o voladís. L'accés es practica per aquesta façana i també per la de migdia on hi ha una porta coronada per una llinda de fusta. Tal i com succeeix amb la casa ,s'hi evidencien dues fases constructives. La més antiga situada a ponent amb aparell de tapia i la de llevant amb fàbrica de maçoneria i també de tapia. A la planta primera hi ha una obertura que correspon amb la pallissa</p> | 08099-109 | Al lloc del Vilar damunt de Sant Llorenç. | <p>L'indret conegut com el 'Vilar' ens apareix documentar en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç de Bagà de l'any 984 a través d'unes confirmacions d'un seguit d'alous ' id est, ipso villare et ipso Bago et ipsas Lenas, cum fines et terminos eorum'. Aquesta noticia ens és suficientment clara per interpretar que l'indret del 'villaro' correspondria amb les restes descrites en aquesta fitxa juntament amb les de les Llenes i del Bac. Amb la configuració del terme de la veïna casa de Bagà també s'esmenta el Vilar com a afrontació '...ab la coma de Vilar, i de aquí baxa al coll de la Sala totayguavessants fins a un torrent que pasa al costat de la casa de Raboll' No en trobem cap més referència en els documents posteriors a l'esmentat entenent que aquest mas i aquesta zona degueren continuar fins a la fi de l'edat mitjana i on arran de la crisi i el terretrèmol es procedí al seu abandonament.</p> | 42.2307400,1.8712400 | 406857 | 4676012 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51007-foto-08099-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51007-foto-08099-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51007-foto-08099-109-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | En aquest edifici (casa i pallissa) hi podem observar dues fases constructives que es corresponen amb ampliacions de la casa. La part més antiga i amb aparell de tàpia es situaria a llevant i segurament el seu origen seria de l'època baix medieval car hi ha un contrafort que deuria ser construït en conseqüència als terratrèmols de 1428 que devastaren el proper monestir de Sant Llorenç. Aquesta tècnica constructiva la trobem en altres edificis del municipi i també a la propera vila de Bagà. Per altra banda l'ampliació de ponent seria de l'època moderna i potser dels XVII o XVIII ja que la tècnica constructiva és molt diferent. La construcció més tardana seria l'annex de les quadres o corts dels porcs de la banda de migdia. Pensem que aquestes construccions serien de mitjans del segle XIV | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51009 | Les Llenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-llenes | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de Guardiola' Els castells catalans. Vol V. (El Berguedà)p.910-916. SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.</p> | X-XIV | Arruïnat i cobert de vegetació d'arbusts i de bosc | <p>Conjunt arqueològic de l'antic vilar i mas de les Llenes. Es troba en un serrat que domina la vall d'Eina i també el collet homònim, prop de l'aiguabarreig del riu Saldes amb el Llobregat i davant el castell de Guardiola. Aquest vilar d'origen alt medieval avui es troba amagat entre la vegetació d'un bosc d'alzines i de roures. Amb tot encara s'endevinen bona part de les restes de les antigues cases disposades de forma terrassada en sentit sud-est i delimitades per murs de pedra, units en sec i construïts amb blocs de pedra no massa ben treballats La zona, és de difícil accés i fa molt difícil de precisar quina hauria estat l'extensió que haurien abraçat les restes d'aquest important vilatge. Amb tot arreu de la zona des del anomenat 'Coll de Llenes' del camí que va de Sant Llorenç a Torre de Foix fins a trobar una pista abandonada amb vistes a la vall de Saldes i en una zona ocupada per planells s'hi endevinen restes d'estructures i acumulacions de pedra que fan pensar també amb les restes arqueològiques d'aquest antic vilatge</p> | 08099-111 | Al lloc de les Llenes, damunt d'un turó | <p>L'indret de les Llenes tal i com s'ha vist a la fitxa 107 i referent a l'antiga església de Sant Miquel apareix documentat en l'acta de dotació d'aquesta església (984) i en la que se li confirmen unes terres, uns masos i unes vinyes ' Suorum alaudes, cum suas decimas et primicias et oblitationes fidelium et villas eorum. Id est, ipso Vilare et ipso Bago et ipsas Lenas, cum fines et terminus eorum' .Amb tot Bolós i Pagès van trobar un document a biblioteca de la Universitat de Barcelona datat del segle XIV i corresponent a una còpia d'un de més antic i datat del 962. Es tracta d'una donació que fa el comte Sunifred de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop Bagà de dos alous; un situat a Malanyeu en un lloc conegut amb el nom de 'Sonos' i un altre a les Llenes. Sobre aquest darrer n'esmenta les seves afrontacions que serien vall de l'Oriola (vall de l'alvallol), camí de Sant Llorenç o camí ral de Berga a Bagà, la vallis munaria o vall d'Eina i Turbias que seria Turbians a Gisclareny. Bartrina esmenta que una de les possessions de la vila de Llnes era la 'roca' que es podria referir al castell de Guardiola. Aquest en podria ser l'origen d'aquest castell. Posteriorment l'indret de Llenes ens apareix lligat estretament amb el castell de Guardiola i també amb el monestir .Pensem que al crear-se la batllia de Guardiola i els senyors del mateix nom, les possessions de les Llenes passaren a mans dels senyors de Pere i Berenguera de Guardiola. Amb la seva mort cediren en testament les possessions a la seva filla Agnès que decidí donar el lloc de les Llenes juntament amb molts altres masos, terres i vinyes al monestir de Sant Llorenç prop Bagà el 1281 a canvi que aquest darrer la mantenia vestint-la, alimentant-la i curant-la en cas de malaltia. 'Et etiam totum integrum mansum meum, quem habeo et habere debeo, apud locum de Lenes, cum onmibus terris, pocessionibus, iuribus et pertinentiis suis'. Posteriorment entre el 1320 i 1339 i durant el govern de l'abat Guillem de ça Vila el monestir es va aliar amb el rei Alfons d'Aragó per la seva posició estratègica i de control. L'obectiu era que la corona es fes amb el castell per la seva situació estratègica i de control i també per combatre contra les pugnes que hi havia constantment entre els barons de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Cal remarcar el 1328 el baró atacà vilment el castell de Guardiola que acabà amb l'excomunió de tots els preveres de la baronia de Pinós per 'ratione et ocasione castri de Guardiola'. Aquestes excomunions van ser molt presents els anys següents al 1328 fins al 1335. Guillem permutà el castell de Guardiola a la corona a canvi d'un lloc anomenat 'Vilaguisants' de gran utilitat per al monestir però que aquest es reservà tot el dret dels impostos, demes i primícies, la meitat de les penes pecuniàries provinents de causes civils de lluïsmes, remencesi altres emoluments; la de les millores que es fessin en molins, forns, mercats, lleuda, peatge, i altres coses dels dits llocs de Guardiola i Llenes anant a càrrec del rei, el cost de les obres que volgués i degués fer al castell. Ambdues parts havien de nomenar batlle i aquest havia de ser reconegut pel rei i pel monestir. El 1371 l'abat de Jaume ça Prous va vendre el castell de Guardiola i el lloc de Llenes amb els seus termes, cavallers, sous, senyors feudaris al baró de Pinós després d'un episodi de fortes bregues entre el baró i la sots-vegueria de Berga. El 1364 havia passat a mans de Berga .El 1465 el castell de Guardiola i les seves possessions, entre elles les Llenes estaven a mans dels Pinós segons el títol que es contempla. Al nomenar Bernat Galceran de Pinós, vescomte d'Illa i Canet. Amb tot el castell va ser apoderat pel mateix baró el 1482 juntament amb el castell de Berga. A partir de l'era moderna el lloc de Llenes ja no apareix esmentat enlloc amb la qual cosa ja no degué ser important i es va decidir abandonar.</p> | 42.2234600,1.8624600 | 406121 | 4675214 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51009-foto-08099-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51009-foto-08099-111-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La zona es troba coberta de vegetació i fa difícil de determinar quin hauria estat el seu antic perímetre. Tot i així el jaciment abraçaria tota una zona de planells i de boscos entre el que es denomina 'coll de les Llenes' fins al cap del serrat, orientat en sentit sud-est. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51010 | Pont Vell de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-de-guardiola | <p>CASCANTE TORRELLA, PERE (2004). 'Patrimoni arquitectònic' a Erol. Suplement núm. 3. PLADEVALL I FONT, ANTONI (1985). Catalunya romànica. Vol. XII. El Berguedà. ROCA; CLARET, J (1982). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.</p> | XI-XIX | La part superior de les baranes ha estat modificat i l'estrep més proper a la carretera parcialment paredat. | <p>El pont constitueix una de les millors construccions d'aquestes característiques que es conserva a la comarca del Berguedà. Correspon amb un interessant exemplar d'arquitectura civil composta per mitjà de tres arcades; dues de menors de mig punt a la riba dreta i una de central lleugerament apuntada que està flanquejada a dues bandes i en una considerable alçada per dues petites obertures de mig punt. La funció d'aquestes obertures era bàsicament de facilitar el pas del cabal dels rius en casos d'avingudes i evitar que el pont en fos un obstacle pel curs fluvial. Un exemple similar es pot trobar als ponts de Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Merlès... El tallamars es troba aigües amunt i les baranes , així com el paviment són reformes molt tardanes l'aparell constructiu és de petits carreuons de mida mitjana ben tallats a cops de martell i amb l'intent de crear un arc de doble rosca de lloses extradossades al voltant de l'arcada de la riba dreta fet que ens fa pensar en una obra romànica de finals del segle XI o principi del segle XII. Medeix 31'10 de llarg i uns 3'25 m. d'ample. Actualment l'edifici presenta algunes parts malmeses com és el cas de l'intradós dels arcs laterals dels estreps de l'esquerra a tocar del marge. En aquest sector l'argamassa de calç que uneix algunes pedres ha patit alguns despreniments i amenaça en caure. També hi ha algues fissures i esquerdes a la part central que en fan perillar l'estabilitat. La part superior ha estat molt reparada pel seu ús continuat al llarg del temps i l'estrep de la riba dreta està cobert per una acumulació de runa que en dificulta la seva visió íntegra i cobreix en part un dels seus arcs així com el tallamars més occidental.</p> | 08099-112 | Damunt del Llobregat. | <p>Tot i que d'aquesta construcció no en conservem prou documentació molt possiblement va ser construït per salvar les aigües del Llobregat i millorar el traçat de l'antic camí ral que des de la ciutat de Berga es dirigia a la Cerdanya passant per la vila de Bagà. A més per l'emplaçament i la situació que ocupa, fa pensar que funcionà com a zona de 'pagus' o peatge per a les mercaderies que es dirigien a la Cerdanya, Bagà, Lillet..., ja que es troba protegit dalt d'un turó per la Guardia de Guardiola. Aquest fet provocà que fos un lloc molt disputat entre els senyors de la zona; principalment els abats de Sant Llorenç i els barons de Pinós. Damunt seu hi passava al camí ral de Berga a Bagà.</p> | 42.2151400,1.8694300 | 406684 | 4674282 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51010-foto-08099-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51010-foto-08099-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51010-foto-08099-112-3.jpg | Legal | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pont medieval que aparentment recorda la fàbrica constructiva del pont d'Alfar del veí municipi de Cercs però amb reparacions modernes a la part superior i al nivell de baranes | 94|92 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51011 | Pont damunt la riera de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-damunt-la-riera-de-saldes | <p>CASCANTE TORRELLA, PERE (2004). 'Patrimoni arquitectònic' a Erol. Suplement núm. 3.ROCA ; CLARET, J (1982). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya.</p> | XIV o XV | Ha perdut el nivell de baranes, tot i que es manté en bon estat. Actualment està fora d'ús i es situa a sota del pont de la B-400. | <p>Es tracta d'una construcció d'un sol ull que salva les aigües de la riera de Saldes a sota del castell de Guardiola. L'arc té una llum considerable i està construït amb un aparell de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i amb una tipologia que recorda molt les construccions gòtiques de la baronia de Pinós com l'església de Sant Esteve de Bagà, el pont de la vila, el pont de Terradelles o de Sant Llorenç, el pont de l'estret de Malgrau o bé el pont dit de 'la senyora' al pas del camí ral de Berga a Bagà a l'alçada del torrent de la Garganta a la Consolació (TM. Cercs). La fàbrica constructiva és de carreus de pedra petita mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars. L'estrep de la riba dreta arrenca d'un pilar construït amb carreus encoixinats ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i formant filades regulars amb unes dimensions més grans que la resta de l'aparell constructiu, motiu que ens fa suposar que correspon a un moment més antic que la resta ja que la diferència d'aparell és notable La part superior i coincidint amb el nivell de baranes ha estat sobrealçat amb una obra de maçoneria de carreus mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposat en filades molt irregulars. S'endevina encara la forma 'd'esquena d'ase' característica dels ponts medievals a l'estrep oriental i occidental mirant des d'aigües amunt amb una cota de paviment molt més baixa que la que ens ha arribat fins als nostres dies. Si bé l'arrencament de l'arc de l'estrep esquerra descansa damunt de la roca mare, el seu cohetàni ho fa damunt de la pilastra esmentada unes línes més amunt caracteritzada per tenir una fàbrica constructiva molt diferent i unes dimensions més amples que la fàbrica del pont. En aquest punt i quasi a tocar al marge de la dreta l'aparell i fàbrica constructiva del pont està més mal conservat i fins hi tot té alguns esvorancs i despreniments de pedres que en fan perillar la seva estabilitat. Pensem que aquest esvoranc pugui haver estat ocasionat per l'enderrocament d'un segon arc o ull del pont de descàrrega.</p> | 08099-113 | Al Collet d'Eina damunt de la riera de Saldes | <p>No en coneixem masses notícies sobre aquest pont les quals de ben segur anirien molt vinculades amb les del veí castell de Guardiola i els passatges i impòsits de barra esmentats en els diferents documents. El pont va ser crucial en el control i domini de l'alt Berguedà per part del monestir de Sant Llorenç ja que controlava la zona i també el castell el qual va ser molt disputat a l'edat Mitjana, especialment pels Pinós.L'importància ve donada que des del castell es podia tenir el control de la vall del Llobregat, del Bastareny, de Saldes, Gisclareny, etc. Aquest factor explicaria els nombrosos conflictes bèl·lics que els Pinós van establir amb l'abat de Sant Llorenç aconseguint únicament el control de la zona durant un espai de temps molt breu que no va superar els dos anys.Segons sembla és possible que aquest pont fos restaurat a mitjans del segle XIV de la mateixa que també ho van ser la resta de ponts de la baronia de Pinós, ja que tant per la fàbrica constructiva com també el traç de les pedres recorda molt les obres construïdes amb material de la pedrera de Bagà. Aquest podria ser el cas del pont de la vila (antic pont de Sant Esteve), el pont de Sant Llorenç, de Terradellas o de les dues sors, el pont de 'la senyora' a Cercs o el pont de l'estret de Malgrau (grau de Palau) també a Bagà.</p> | 42.2157700,1.8674300 | 406520 | 4674354 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51011-foto-08099-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51011-foto-08099-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51011-foto-08099-113-3.jpg | Legal | Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pont que presenta forces paral·lels en la tècnica constructiva amb el pont de Tarradellas de Bagà, el del Pont de la Vila o de Sant Esteve també a Bagà, el pont de la Senyora a Cercs i també alguns arcs i voltes de cases senyorials, palaus i esglésies de la baronia de Pinós datats dels segles XIV i XV | 119|93 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51012 | Castell de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-guardiola-0 | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de guardiola' Els castells catalans. Vol V. (El Berguedà)P.910-916. CATALÂ i ROCA, PERE (1982).'El castell de Guardiola' a Invantari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya.SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.</p> | XI-XV | El conjunt s'està recuperant gràcies a la tasca desinteressada dels membres de l'Associació 'Torre de Guaita' que vetlla per a l'estudi i conservació de les restes. | <p>Conjunt arqueològic i arquitectònic de l'antic castell de Guardiola de Berguedà situat en un turó que domina la riera de Saldes i el Llobregat en forma de península i que denominà el municipi. El conjunt està distribuït en diferents recintes que engloben les restes de la torre mestra a la part més elevada i també les restes d'un vilatge medieval i de l'església de Sant Esteve, documentada en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç el 983. El tres recintes corresponen amb el recinte Sobirà on hi ha la torre mestra, un segon recinte flanquejat per torres circulars i un tercer recinte a la part més baixa on hi hauria el poblat. La torre mestra es situa a la part més elevada, té una planta quadrada amb dos o tres nivells els quals haurien estat separades per forjats de fusta i sostinguts per arcs diafragmàtics de pedra tosca de cronología més tardana. La porta es situaria a tramuntana on encara es pot observar el marxapeu i part dels brancals . A banda i banda hi hauria un seguit d'espitlleres defensives. L'aparell de la construcció és de carreuons de pedra, disposats en filades més aviat regulars i horitzontals amb les cantonades de pedra picada.. Per les restes visibles aquesta torre hauria tingut una alçada de dues plantes i un terrats superior, avui del tot desaparegut. El paviment seria de terra piconada i morter de calç damunt de les afloracions de la roca natural. També s'hi pot endevinar les restes d'una escala per pujar a la planta superior amb tres graons de pedra. Annex a la torre hi hauria altres edificacions les quals estan pendents d'excavació i desenruna ment. En un nivell més baix i estenent-se al llarg del turó pel sector de migdia i sobretot el de tramuntana hi ha un segon recinte de muralles d'uns 1'5 metres d'amplada i flanquejat per dues torres de planta circular. S'hi pot accedir des de la part interna amb la seva base atalussada i espitlleres a l'alçada del primer pis. L'aparell d'aquestes construccions és de filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i dispodades en filades més aviat regulars. D'aquestes dues torres la més septentrional està en més mal estat que la del seu costat oposat que conté les traces d'una porta. A l'extrem sud-est del recinte hi ha l'entrada al conjunt militar en forma de passadís i i dues pores amb una rampa de graons de pedra i còdols de riu per salvar el desnivell. En resta un dels muntants de la primera porta amb el marxapeu recolzat damunt de la roca mare i format per dues lloses de pedra. La segona porta es situaria més a l'interior. S'hi endevinen les restes d'un àmbit rectangular de funcionalitat incerta. Adossant-se a la muralla per la banda interior hi hauria un seguit d'habitacions de les que se n'han pogut delimitar els seus tancaments i formades per petites habitacions rectangulars que de ben segur haurien reunit les funcions d'estables, quadres i graners per a la 'host·. Totes aquestes construccionsestarien construïdes amb un aparell de pedra irregular, units amb un morter de calç molt pobre. Finalment i a la part baixa del turó hi hauria un tercer recinte tancat darrere d'una muralla més prima i en el que hi hauria tot un nucli d'habitatges d'una sola planta amb un o dos àmbits interiors i amb murs irregulars. Pensem que la primitiva església de Sant Esteve del castell de Guardiola es situaria en aquest punt. De totes les restes hom pensa que les restes més antigues serien al clos sobirà coincidint amb la part més alta i datades amb una cronologia de mitjans del segle XI. El recinte jussà amb les torres circulars que el flanquegen seria més aviat una obra de mitjans del segle XIV i potser també el XV coincidint amb les reformes del rei de la Corona d'Aragó. D'un mateix moment serien també les reformes de l'interior de la torre mestra.</p> | 08099-114 | Al Collet d'Eina | <p>Aquest castell que denomina el lloc de 'Guardiola' està documentat ja des del segle X com a guaita que controlava l'entrada a la vall de Brocà. La primera referència és del 939 quant el comte de Cerdanya Sunifred rep el dret d'aprisió o dret d'ocupar una terra erma per part de l'abat Dacó de Sant Sebastià de Sull amb propòsit d'explotar-la i treure'n profit. En aquest document s'esmenta el topònim de Rocha de Guardiola, juntament amb el poblat de les Llenes. Posteriors documents ja van lligats amb el monestir de Sant Llorenç que l'any 984 es fa esment del nucli de les Llenes i possiblement també al castell que es denomina 'roca'. En aquest moment l'antiga torre de guaita es deuria convertir ja en un castell. No trobem més notícies d'aquest lloc fins el 1281 quant en el testament que els senyors de Guardiola Pere de Guardiola i la seva esposa Berenguera donaren a la seva filla Agnès les possessions que tenien malgrat que el castell pertanyés al monestir. Agnès donà totes les seves possessions al monestir a canvi d'anar ben alimentada. .En aquet moment ja existia la batllia de guardiola. El 1279 hi havia cases edificades dins dels murs i el 1295 va ser un indret de pugnes entre els senyors de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Posteriorment entre el 1320 i 1339 i durant el govern de l'abat Guillem de ça Vila el monestir es va aliar amb el rei Jaume i Alfons d'Aragó per la seva posició estratègica. L'objectiu era que la corona es fes amb el castell per la seva situació de control i poder combatre contra les pugnes que hi havia constantment entre els barons de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Cal remarcar el 1328 el baró atacà el castell de Guardiola que acabà amb l'excomunió de tots els preveres de la baronia de Pinós. Aquestes excomunions van ser molt presents els anys següents al 1328 fins al 1335. Guillem permutà el castell de Guardiola a la Corona d'Aragó a canvi d'un lloc anomenat 'Vilaguisants' de gran utilitat però es reservà tot el dret del cobrament dels tributs. El rei n'havia de costejar de les obres. Ambdues parts havien de nomenar batlle. Aquesta permuta es va portar a terme el 11 de març de 1327. Cap el 1364 el castell de Guardiola es va vendre a la vila de Berga que era de jurisdicció reial del rei Pere III, el Cerimoniós per mil florins d'or i sinch mil sous de moneda Barcelonesa'. Atès que el castell era propietat del rei i aquest intentava extreure del monestir de Sant Llorenç tot el que necessitava , el 1371 l'abat Jaume Ça Prous va vendre la meitat del castell de Guardiola i el lloc de Llenes al baró de Pinós després d'un episodi de fortes bregues entre el baró i la sots-vegueria de Berga. Aquests esdeveniments desencadenaren noves lluites entre els barons de Bagà i els Berga. Posteriorment el 1393 els veguers de Berga es queixen al rei Joan II dels abusos que els oficials del castell de Guardiola en feien de les seves rendes i els demanen que se'ls prohibeixi fer-ne ús. El 1465 el castell de Guardiola i les seves possessions estaven a mans dels Pinós . Al nomenar Bernat Galceran de Pinós capità general de Catalunya se li atorga el castell de Guardiola que va ser apoderat pel mateix baró el 1482 juntament amb el castell de Berga. Finalment al segle XV i després d'un llarg plet entre els Pinós i la vegueria de Berga es signa un pacte entre l'abat de Sant Llorenç i la vegueria de Berga i en el que el consell de Berga renuncia a reclamar els deutes de l'abat i els predecessors a canvi que aquest segon renuncia a reclamar tot el que va ser pres . A partir d'aquest moment el castell passa a mans de la vila de Berga fins a mitjans del segle XIX. El castell també va ser escenari de les guerres de remença i Durant la guerra dels Segadors, el castell de Guardiola va ser novament escenari de conflictes. Francisco Vilardaga ens explica un conflicte que va succeir al castell el 1654 coincidint amb la retirada de l'exèrcit francès. No sabem quant va ser destruït doncs els documents no ens en parlen.</p> | 42.2155400,1.8686600 | 406621 | 4674327 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51012-foto-08099-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51012-foto-08099-114-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El conjunt fins fa uns anys estava cobert de vegetació i runa. Actualment i gràcies a l'Associació de 'Torre de Guaita' s'està posant al descobert a través d'un seguit d'activitats encarades a la seva recuperació i sota el títol 'redescobrim el castell de Guardiola'. Entre elles cal destacar-ne especialment les diferents campanyes d'excavació que s'organitzen cada estiu mitjançant un camp de treball per a joves. Gràcies a aquestes tasques el conjunt es va netejant, excavant i alhora consolidant per tal de poder protegir les restes i garantir-ne la seva conservació. Recentment l'Ajuntament de Guardiola ha adquirit el conjunt gràcies a una cessió dels terrenys i s'està treballant en un projecte o pla director del conjunt així com també un conveni de col·laboració entre l'associació de la Torre de Guaita i l'Ajuntament de Guardiola. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||
| 51013 | Molí de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-guardiola | <p>BARTRINA, ENRIC (1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. CASALS, ANNA; CASALS, NÚRIA; FERRER, GERARD (2008). 'Processos judicials al castell de Guardiola en època moderna'. Erol núm. 98. FIGOLS COMPANY, CARLES (2016). Antics hostals del camí ral. Escriptures de la compra i venda de la finca de Cal Guardiola cedides per la família Boixader i Casals. .</p> | XIV-XVIIII | Només es poden veure els dos carcabans i part de les parets enrunades del casal moliner que ha estat destruït per les esllavissades provinents del terrer acumulat per l'explotació minera, els aiguats i crescudes del riu i la construcció del canal que abasteix la central del Collet. | <p>Restes de l'antic molí fariner de Guardiola situades a la dreta del Llobregat molt a prop de la central hidroelèctrica del Collet d'Eina i sota el canal de la mateixa central en un indret que el riu experimenta un meandre. Actualment de l'antic molí fariner només en resten unes escasses ruïnes del carcabà i de les seves parets del voltant. Les ruïnes dels carcabans estan formades per dues voltes d'arc de mig punt una mica rebaixat amb les dovelles disposades a plec de llibre i unides amb argamassa de calç. També s'hi endevinen les restes de les parets del voltant de l'antic casal moliner i construïdes amb aparell de carreus de pedra, units amb argamassa de calç o col·locats en filades més aviat regulars. Aquestes restes defineixen un casal rectangular que segons algunes fotografies conservades estava compost per una planta soterrada amb els carcabans més profunds que a l'actualitat ja que han estat sepultats per les terres i sediments del riu i, una sala de les moles amb una teulada d'un únic vessant de teula ceràmica i aparell de maçoneria. De la sala de moles no en podem apreciar cap traça de les moles ja que es troben desplaçades a l'entrada de la colònia pujol Thomas i emprades com a contrapès del pals de la llum. La peixera, el reg i el canal han desaparegut per les esllavissades provinents del terraplè de les antigues mines del Collet, de la deixalleria i també pel canal industrial que alimenta la central hidroelèctrica del Collet.</p> | 08099-115 | A sota del castell prop el pont vell i davant del collet d'Eina. | <p>El molí de Guardiola ens apareix documentat en els documents que van relacionats amb el castell de Guardiola i també amb l'hostal. La referència més antiga data de 1557 ' establiment fet per los senyors consellers de la vila de Berga y los Abat de St. Llorens prop Bagà a Lluis Amill de guardiola de la casa les ores pati y de la fexa afi effecte de fer molina serradora o molí a cens de deu sous pagadors per tots sants'. Altres documents que en parlen daten de 1621 i corresponen als judicis d'escorcoll de la finca i que ens descriuen en molt detall l'hostal i el molí de Guardiola. ' Dins la casa de dits amills que situada dins dita baronia de guardiola tal com ual soch trobat seleuriet alt a la sala com ala entrada noypres trobat bens mobles alguns, una somada de fusta ab cercols de ferro y tennia dotsena de escudellas de melica y una dotsena de plats de terra per de melica y tambe un cofre de fusta de alba ab sa tencadera sens clau y te una taula gran ab dos bancs de fusta y sen dins de una cambra de dita sala un llit de compre y de colga de fusta y una flasada de pel mol husada y em dues sales una desi y altre desus so de alba y tambe un escon y la cuina y tenin un altre cambra una pastera de nogue y ten dita casa ab dos ponts una molina serradora y un moli fariner devan dita casa que dalla llobregat ab sos rec necesaris ab totes ses terres honors y pas de horts entrades y exides drets y pertmes has de aquellas y tenin los conreus sembrats y les herbas de guardiola y llenas que tenen comprades dels senyors consellers de berga ab los sembrats que en dit conrreus y tenen y qual sevol altres bens aci mobles com inmobles que se fa pro fer de dit amills'. Altres fonts consultades en documents de l'arxiu comarcal de Berga i datades de 1660 i 1661 ens fan esment de l'hostal i també del molí. Al 1749 tenim un nou establiment de Francesc Amills 'Facultad de valerse de la agua del rio Llobregat y de la ribera de Serdañola para el curso del molino arinero y molina de cerrar tablas que posehe en el dicho termino de Guardiola a la orilla del rio Llobregat y delante de su propia casa'. Altres referències ja indirectes són en documents posteriors a aquesta data. També en els' arxius de la família Pujol i Thomas de la finca de Cal Guardiola s'hi esmenta el molí. A través de les escriptures originals de la finca de 1897'linda a orient amb el riu Llobregat a migdia amb el pont de Guardiola i altres punts que abans eren terres del'Ajuntrament de Berga'. La família Pujol i Thomas volia posseir totes les propietats del Collet i encetà un plet amb Ramon Boixader , amo de la finca de cal Guardiola reclamant-li la propietat del molí i de l'hostal de Guardiola amb les seves terres al·legant que eren dins la seva propietat. El 1897 l'amo de cal Guardiola li ven quatre finques que posseeix al collet, dues cases i dos camps. Amb la construcció de la carretera actual expropiaren els terrenys de la finca i casa de Cal Guardiola. Ramon Boixader amb els diners obtinguts va comprar a Manel Maneja la farga de Sant Llorenç. Les darreres referències que esmenten el lloc les trobem amb Pasqual Madoz i també amb Cèsar August Torres</p> | 42.2155800,1.8702400 | 406752 | 4674330 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51013-foto-08099-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51013-foto-08099-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51013-foto-08099-115-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest molí malgrat no ens apareix enlloc pensem que podria tenir un origen baix medieval o modern tot i que les referències a aquest edifici són més tardanes. Prop del molí hi havia altres construccions desaparegudes com ara un pont o passarel·la de fusta i algun altre edifici que no hem pogut identificar segons una fotografia datada de 1905. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51014 | Hostal de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-guardiola | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. CASALS, ANNA; CASALS, NÚRIA; FERRER, GERARD (2008). 'Processos judicials al castell de Guardiola en època moderna'. Erol núm. 98. CASCANTE TORRELLA,PERE (2009). Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment de Sant Pere de Casserres (Berguedà). Generalitat de Catalunya. Dep. de Cultura i Mitjans de Comunicació. Inèdit. FIGOLS COMPANY, CARLES (2016). Antics hostals del camí ral. Escriptures de la compra i venda de la finca de Cal Guardiola cedides per la família Boixader i Casals. .</p> | XV-XIX | En ruïnes i cobert de vegetació. Va quedar molt afectat per la construcció de la carretera C.1411 a principi del segle XX. | <p>Restes de l'antic hostal de Guardiola situades sota un revolt de l'antiga C-1411 davant del molí homònim situat a sota del castell i molt a prop del camí ral. Avui dia aquesta construcció està completament arruïnada ja que va ser enderrocada i expropiada en motiu de les obres de construcció de la carretera el 1897, juntament amb la casa de 'Cal Guardiola'. La finca comprenia l'hostal, el molí, dues cases i dos camps. Les restes que avui romanen del vell hostal corresponen amb les antigues quadres i cavallerisses i les restes d'un altre edifici annex a la banda oest: Les quadres d'una única planta es situen en una cota superior i tenen una forma rectangular amb dues obertures per a les cotxeres dels animals a migdia i coberta (avui desapareguda) amb teules damunt de cavalls i llates de fusta i a un sol vessant. L'aparell és de maçoneria i reble amb les llindes de les obertures en fusta. Al seu costat i tocant al marge que s'ha esllavissat per la llera del riu, hi ha les ruïnes d'un edifici amb més entitat de planta quadrada i amb dos pisos. La coberta està esfondrada però s'endevina que hauria estat a un sol vessant. S'hi poden apreciar algunes obertures a diferent nivell de les que en cal destacar una porta a ponent coronada per una llinda de fusta. Tot l'edifici està cobert per vegetació i també runa.</p> | 08099-116 | Al Collet d'Eina | <p>La documentació més antiga de l'hostal de Guardiola es remunta al segle XV en un document relacionat amb el priorat nenedictí de Sant Pere de Casserres proper al mas dels Porxos de Casserres. En aquest document 'un tal Damià Serra, veí de l'hostal de Guardiola, bisbat d'Urgell va vendre a Bernat de Pinós fill i procurador de Francesc de Pinós, senyor de la baronia de Peguera i del castell i de tota la batllia; el mas de Sant Pere; situat a la parròquia de Casserres'. Sen's dubte és la referència més antiga d'aquest hostal. Posteriorment el 1557 ens torna a aparèixer l'hostal de Guardiola com a possessió de la vila de Berga.' stabliment fet per los señors consellers de la vila de Berga y los Abat de St. Llorens prop Bagà a Lluis Amill de guardiola de la casa les ores pati y de la fexa afi effecte de fer molina serradora o molí a cens de deu sous pagadors per tots sants'. Altres documents al que es fa referència daten de 1621 sobre judicis d'escorcoll de la finca i que ens descriuen en molt detall l'hostal i les seves possessions, entre elles el molí de Guardiola. ' Dins la casa de dits amills que scituada dins dita baronia de guardiola tal com ual soch trobat seleuriet alt a la sala com ala entrada noypres trobat bens mobles alguns, una sorrada de fusta ab cercols de ferro y tennia dotsena de escudellas de melua y una dotsena de plats de terra per de melua y tambe un cofre de fusta de alba ab sa tencadera sens clau y te una taula gran ab dos bancs de fusta y sen dins de una cambra de dita sala un llit de compre y de colga de fusta y una flasada de pel mol husada y em dues sales una desi y altre desus so de alba y tambe un escon y la cuina y tenin un altre cambra una pastera de nogue y ten dita casa ab dos ponts una molina serradora y un moli fariner devan dita casa sue dalla llobregat ab sos rrec necesaris ab totes ses terres honors y pas se horts entrades y exides drets y pertmes has de aquellas y tenin los conreus sembrats y les herbas de guardiola y llenas que tenen comprades dels senyors consellers de berga ab los sembrats que en dit conrreus y tenen y qual sevol altres bens aci mobles com inmobles que se fa pro fer de dit amills'. Altres fonts consultades en documents de l'arxiu comarcal de Berga i datades de 1660 i 1661 ens fan esment de l'hostal i també del molí. Al 1749 tenim un nou establiment de Francesc Amills 'Facultad de valerse de la agua del rio Llobregat y de la ribera de Serdañola para el curso del molino arinero y molina de cerrar tablas que posehe en el dicho termino de Guardiola a la orilla del rio Llobregat y delante de su propia casa'. Altres referències ja indirectes són en documents posteriors a aquesta data. També en els' arxius de la família Pujol i Thomas de la finca de Cal Guardiola s'hi esmenta el molí. A través de les escriptures originals de la finca de 1897'linda a orient amb el riu Llobregat a migdia amb el pont de Guardiola i altres punts que abans eren terres del'Ajuntrament de Berga'. La família Pujol i Thomas volia posseïr totes les propietats del Collet i encetà un pleit amb Ramon Boixader , amo de la finca de cal Guardiola reclamant-li la propietat del molí i de l'hostal de Guardiola amb les seves terres al·legant que eren dins la seva propietat. El 1897 l'amo de cal Guardiola li ven quatre finques que posseeix al collet, dues cases i dos camps. Amb la construcció de la carretera actual expropiaren els terrenys de la finca i casa de Cal Guardiola. Ramon Boixader amb els diners obtinguts va comprar a Manel Maneja la farga de Sant Llorenç. Les darreres referències que esmenten el lloc les trobem amb Pasqual Madoz i també amb Cèsar August Torres.</p> | 42.2157400,1.8699600 | 406729 | 4674348 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51014-foto-08099-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51014-foto-08099-116-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Al voltant de l'antic hostal hi ha les ruïnes d'altres construccions i també els pilars o estreps de la palanca o passarel·la que servia per passar a l'altre costat del riu on hi havia el molí de Guardiola i altres edificacions. Aquestes darreres que han estat comentades a la fitxa 115 estan mig colgades per les esllavissades produïdes per la construcció del canal de la central del Collet i també pels abocaments de terra de les extraccions mineres del Collet. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51016 | Central hidroelèctrica del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-hidroelectrica-del-collet | <p>COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions.SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. p-16.SERRA ROTÉS, ROSA (1989). 'Molí del Pont vell' Inventari de Patrimoni arquitectònic del municipi de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural. SERRA ROTÉS, ROSA ; SELLÉS RUSINYOL, CARME (1990). Molí del pont vell. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la Ciència i la tècnica. SERRA i ROTÉS, ROSA (2015). 'La generación de electricidad en la cuenca minera de Berga. La hidroelectricidad y la generación térmica a lo largo de cien años(1911.2011)'. La electrificación y el territorio. Historia y futuro'.</p> | XX | Encara està en funcionament. | <p>Construcció de planta retangular coberta amb teulada d'un sol vessant amb teula àrab i el carener paral·lel a la façana. Està estructurat en una sola planta d'alçada. El parament és de carreus de pedra irregulars sense treballar, de grans dimensions en la seva majoria i units amb morter. Presenta un segon cos mes alt i construït amb maó ceràmic amb coberta a dues vessants i cinc finestres més petites construïdes també amb maó i coronades per arc rebaixat. Està situat sobre d'una corrent d'aigua, així la seva part baixa dibuixa un arc escarcer de grans dimensions. Les obertures estan disposades de forma simètrica, totes elles arcs escarcers fets amb maó, idèntics entre ells, donant un aspecte molt homogeni al conjunt. Es tracta d'una construcció que reuneix les característques propies de l'arquitectura industrial.</p> | 08099-118 | A l'altre costat del pont vell de Guardiola. | <p>Durant l'era de la industrialització del segle XIX i principi del segle XX a Guardiola s'hi crearen importants factories com seria el cas de la colònia Thomas Pujol que adquiriria la finca del Collet i la transformà en un nucli de referència per l'alt Berguedà ja que anava destinada a l'explotació de la fusta emprada per la construcció de les mines. Arran de la construcció de la colònia industrial del Collet que comportà la construcció del canal industrial de Berga i en conseqüència l'allargament de la línia ferroviària de Manresa a Berga i de Berga a Guardiola. La construcció del canal industrial afavorí la portada d'aigua i l'ús gratuït de les factories tèxtils situades a Berga i al Llobregat. Aquesta gran obra va ser realitzada per Marcel·lí Boixader. En tot aquest procés l'explotació del carbó de l'alt Llobregat a mans de l'enginyer J.E. Olano i Loizaga va decidir de construir una central hidroelèctrica que pogués abastir l'electrificació de tota la conca minera, ja que el projecte de convertir el gas pobre en electricitat només va poder afavorir l'electrificació de la 'mina Esteve' de Fígols. Aquest va ser un dels motius que J.E. Olano i Loizaga el 1906 tingués la concessió per aprofitar l'aigua del Llobregat al punt de confluència amb el Bastareny. El problema venia a ser que Pere Thomas i Pujol tenia la concessió per una captació d'aigües més amunt del Collet ja que des d'aquest punt i en direcció a Berga ja no hi havia salts d'aigua lliures per aprofitar-los i els que hi havia eren a mans dels Boixader. Això va fer que Pere Pujol i Thomas adquirís un salt prop de l'aiguabarreig amb el Bastareny per nodrir una fàbrica tèxtil que no s'arribà mai a construir. El cas és que no sabem com i perquè va vendre aquest Salt a un tal Josep Portabella i Cots de Manresa i al que posteriorment va vendre-ho a J.E de Olano i Loizaga. El projecte de construcció de la nova central va ser aprovat el 1910. Paral·lel a la seva construcció es van construir les línies d'electricitat que abastiren la conca de Cercs i els seus serveis. La central produïa 3000 volts d'electricitat que quan arribava a les mines es transformava en energia subalterna. La instal·lació de la central comportà la construcció de dues preses; una al Bastareny a sota de l'església i una de segona al Llobregat on hi havia la captació d'un canal de 712 metres que unia un riu amb l'altre i d'aquest segon en partia un altre canal de 2033 metres de longitud que tenia un aqüeducte que salvava les aigües del torren de l'Albelló a la zona del Collet i que arribava fins a la central. En aquest punt el canal finalitzava i en baixava una tuberia que feia moure una turbina del tipus 'Francis' i amb una capacitat de 680 CV. D'aquesta manera J.E de Olano es va assegurar l'abastiment d'electricitat a les mines de Cercs. Aquesta central va electrificar la conca minera de Cercs fins a la construcció de la central tèrmica. Des d'aleshores continua produint electricitat i actua com a reforç de les altres centrals. És propietat d'Endesa</p> | 42.2149400,1.8694700 | 406687 | 4674260 | 1910 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51016-foto-08099-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51016-foto-08099-118-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | J.E. Olano i Loizaga | Malgrat que a l'invenari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya surti amb el nom de 'molí del pont vell', en realitat correspon amb una central hidroelèctrica atès que el molí estava situat un centrenar de metres aigües amunt. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 51017 | Rescloses i canal de la central hidroelèctrica del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rescloses-i-canal-de-la-central-hidroelectrica-del-collet | <p>COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions.SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. p-16.SERRA ROTÉS, ROSA (1989). 'Molí del Pont vell' Inventari de Patrimoni arquitectònic del municipi de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural. SERRA ROTÉS, ROSA ; SELLÉS RUSINYOL, CARME (1990). El molí del Pont vell. Inventari de Patrimoni industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya.Museu de la Ciència i la tècnica.SERRA i ROTÉS, ROSA (2015). 'La generación de electricidad en la cuenca minera de Berga. La hidroelectricidad y la generación térmica a lo largo de cien años(1911.2011)'. La electrificación y el territorio. Historia y futuro'.</p> | XX | Encara en funcionament. | <p>Conjunt de rescloses situades al Llobregat i també al Bastareny. Es tracta de conduccions de diferents períodes i sobreposades les unes amb les altres. La primera reclosa es situa a sota les cases noves del collet i està construïda amb fàbrica de maçoneria. D'aquí aquesta canal que en gradua el seu cabal d'aigua per mitjà d'una caseta de comportes arriba a la central. Sembla que aquesta primera conducció es a fer el 1898 sota la mà de Thomas Pujol i uns metres per damunt seu hi ha la nova conducció construïda per J.E. Olano de Loizaga el 1910 Aquest nou canal presenta dues rescloses; una primera al Bastareny a sota de l'església i prop de l'aiguabarreig amb el Llobregat. Aquesta primera resclosa conserva la caseta de control de les aigües amb aparell maó i coberta amb teulada a un sol vessant. D'aquí en discorre un canal de 750 metres de longitud amb uns 2'5 metres d'ample que en canalitza l'aigua fins a una segona resclosa molt més gran i situada al Llobregat. Aquesta segona resclosa també hi té una caseta de control del cabal de les aigües i la canalitza amb un segon canal de 2033 m que conduïa l'aigua fins a la central homònima. Cal destacar que el canal quant crea la depressió del torrent l'Aballol, darrere de les cases noves del Collet ho fa en forma d'un aqüeducte elevat de cinc arcades amb aparell de pedra mal treballada i també de maó. Actualment està reforçat en formigó.</p> | 08099-119 | Al riu Bastareny prop l'aiguabarreig amb el Llobregat i damunt del Lobregat | <p>Durant l'era de la industrialització del segle XIX i principi del segle XX a Guardiola s'hi crearen importants factories com seria el cas de la colònia Thomas Pujol que adquiriria la finca del Collet i la transformà en un nucli de referència per l'alt Berguedà ja que anava destinada a l'explotació de la fusta emprada per la construcció de les mines. Arran de la construcció de la colònia industrial del collet es va emprendre la construcció del canal industrial de Berga i en conseqüència l'allargament de la línia ferroviària de Manresa a Berga i de Berga i Guardiola. El canal va afavorir la portada d'aigua i l'ús gratuït de les factories tèxtils situades a Berga i al Llobregat. Aquesta gran obra va ser realitzada per Marcel·lí Boixader. En tot aquest procés l'explotació del carbó de l'alt Llobregat a mans de l'enginyer J.E. Olano i Loizaga va decidir de construir una central hidroelèctrica que pogués abastar l'electrificació de tota la conca minera, ja que el projecte de convertir el gas pobre en electricitat només va poder afavorir l'electrificació de la 'mina Esteve' de Fígols. Aquest va ser un dels motius que J.E. Olano i Loizaga el 1906 tingués la concessió per aprofitar l'aigua del Llobregat al punt de confluència amb el Bastareny. El problema venia a ser que Pere Thomas i Pujol tenia la concessió per una captació d'aigües més amunt del Collet ja que des d'aquest indret i en direcció a Berga ja no hi havia salts d'aigua lliures per aprofitar-los i els que hi havia eren a mans dels Boixader. Això va fer que Pere Pujol i Thomas adquirís un salt prop de l'aiguabarreig amb el Bastareny per nodrir una fàbrica tèxtil que no s'arribà mai a construir. El cas és que no sabem com i perquè va vendre aquest Salt a un tal Josep Portabella i Cots de Manresa i al que posteriorment va vendre-ho a J.E de Olano i Loizaga. El projecte de construcció de la nova central va ser aprovat el 1910. Paral·lel a la seva construcció es van construir les línies d'electricitat que abastiren la conca de Cercs i els seus serveis. La central produïa 3000 volts d'electricitat que quan arribava a les mines es transformava en energia subalterna. La instal·lació de la central comportà la construcció de dues preses; una al Bastareny a sota de l'església i una de segona al Llobregat on hi havia la captació d'un canal de 712 metres que unia un riu amb l'altre i d'aquest segon en partia un altre canal de 2033 metres de longitud que tenia un aqüeducte que salvava les aigües del torren de l'Albellol a la zona del Collet i que arribava fins a la central. En aquest punt el canal finalitzava i en baixava una tuberia que feia moure una turbina del tipus 'Francis' i amb una capacitat de 680 CV. D'aquesta manera J.E de Olano es va assegurar l'abastiment d'electricitat a les mines de Cercs. Aquesta central va electrificar la conca minera de Cercs fins a la construcció de la central tèrmica. Des d'aleshores continua produint electricitat i actua com a reforç de les altres centrals. És propietat d'Endesa</p> | 42.2298700,1.8810400 | 407664 | 4675905 | 1910 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51017-foto-08099-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51017-foto-08099-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | J.E. Olano i Loizaga | Es tracta d'una important obra d'enginyeria hidràulica que es manté en molt bon estat i encara està en funcionament. Ja hem comentat que sota de les cases noves del Collet hi ha les restes de l'antiga resclosa amb la caseta d'aigües i el primer canal que va ser suprimit per l'actual | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 51018 | Resclosa i canal industrial de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-industrial-de-berga | <p>COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions.NOGUERA; JOSEP ( 1990). La ciutat de Berga en temps del canal industrial. Àmbit de Recerques del Berguedà SERRA, ROTÉS,ROSA; SELLÉS, RUSINYOL,CARME (1997). 'El canal industrial de Berga'. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.</p> | XX | Encara es manté en funcionament. | <p>Es tracta d'una resclosa de gran superfície que abraça tota la llera del riu Llobregat aigües avall del pont vell de Guardiola i sota de la central del Collet. Aquesta resclosa està construïda amb aparell de maçoneria i pedra i d'ella en surt la captació del canal industrial de Berga que té una longitud de 20'05 Km. D'aquests 25 Km un 65% discorren a cel obert i la resta és en túnels o foradades també ponts i aqüeductes dels que en cal destacar el de la riera de Peguera. Presenta una amplada de 3 metres i una profunditat de 15 metres amb 18 salts i 34 túnels i 7 clavegueres de desguàs. Es va construir per abastir la fàbrica del Canal i també la fàbrica de llums i la de 'carburos Metàl·licos'. El desnivell total del canal és de 195 metres i produïa una potència de 5202 CV</p> | 08099-120 | Al Collet d'Eina | <p>L'any 1897 Andreu Ros, instal·là una petita filatura de cotó moguda per la força hidràulica que provenia de la riera de Metge. Va ser una de les primeres factories de Catalunya que va funcionar amb energia hidràulica. Posteriorment i en plena era de la industrialització al voltant del riu Llobregat es van anar instal·lant colònies i factories de la industria tèxtil que aprofitaven l'energia hidràulica. La creació de la fàbrica del Canal, la fàbrica de llums i la de carburos metàl·licos a la mateixa ciutat de Berga feia necessària el seu abastiment mitjançant energia hidràulica. Atès que la ciutat de Berga es situa en una zona allunyada al curs del Llobregat i en una cota més alta feia impossible la utilització de l'energia del riu. Per fer moure els telers de les fàbriques esmentades, Marcel·lí Boixader el 1898 va projectar un canal industrial que tenia la seva captació a la zona del Collet d'Eina i que amb un recorregut de poc més de 20 quilòmetres arribava a la ciutat de Berga. Després d'un llarg temps amb aturades a l'obra el 1 de juliol de 1899 arribava l'aigua a Berga. Aquest fet va fer que Marcel·lí Boixader fos fill il·lustre de Berga i en conseqüència a aquest afer es va posar una placa en el seu nom. El canal va nodrir les fàbriques de Berga fins a l'arribada de l'electricitat. Encara avui està en funcionament</p> | 42.2143000,1.8696700 | 406703 | 4674189 | 1885 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51018-foto-08099-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51018-foto-08099-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Marcel·lí Boixader | Encara es manté en funcionament i correspon amb una important obra d'infraestructura hidràulica que marca el procés d'industrialització del Berguedà. Al costat de la resclosa hi ha la 'caseta del canal', una construcció rectangular d'una sola planta i construïda amb maons i pedra i amb coberta a dues vessants de teula ceràmica que servia per controlar i regular l'aigua. Al costat de la resclosa hi ha un sobreeixidor que controlava el cabal de l'aigua i l'expulsava al riu en cas de fortes avingudes o aiguats. El tram de canal que discorre pel municipi de Guardiola té dos túnels i un petit pont sobre el torrent del Jou | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 51019 | Colònia Pujol i Thomas al Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-pujol-i-thomas-al-collet | <p>BARTRINA, ENRIC (1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. SERRA i ROTÉS, ROSA(2007). '1910. La colònia agrícola i industrial Pujol i Thomás del Collet (Guardiola de Berguedà) Vista per Raül Mir'. Erol núm. 92. SERRA i ROTÉS,ROSA (1990). 'La colònia agrícola i industrial de Pujol i Thomas'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. SERRA i ROTÉS; ROSA i SELLËS ROSINYOL;C (1997) 'Cementos Collet'. Invantari de Patrimoni industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica</p> | XIX i XX | Actualment l'antiga colònia forma part de l'explotació de ciment de marfil Cementos Collet S.A. Els edificis es mantenen en bon estat de conservació. | <p>Conjunt d'habitatges plurifamiliars construïts al voltant de l'antiga casa del 'Collet d'Eina', avui restaurant i també altres edificis industrials i magatzems. El conjunt presenta una planta en forma de U amb cossos rectangulars compostos per una planta baixa i dos pisos amb una coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al riu saldes també a la carretera B-400. L'aparell de les façanes és de pedra mal treballada amb els bastiments de les obertures i cantonades en maó vist. La disposició de les obertures es distribueix de forma rítmica, ordenada i repetitiva. Es tracta d'un exemple clàssic d'habitatge de treballadors i d'us industrial. Actualment les antigues edificacions dels habitatges estan integrades a la fàbrica de ciment 'Cementos Collet S.A'.També es conserva les restes de l'antiga fàbrica de ciment de la família Pujol amb la típica construcció de fàbrica de pisos amb dos nivells sobreposats d'obertures en arc rebaixat amb els muntants i cantonades de maó i aparell de pedra. Aquestes instal·lacions estan situades al costat de la casa pairal del colle) i han estat estan reutilitzades per la moderna factoria. El salt i la resclosa de la fàbrica es situen al riu Saldes, a prop de la mina del 'Durruti' i encara es conserva el canal amb la caseta d'aigües i la resclosa en funcionament, uns 200 mts riera amunt.</p> | 08099-121 | Al collet d'Eina darrere del castell. | <p>Segons Mn. Enric Bartrina, el 9 d'abril de 1878 es va adjudicar a Pere Pujol i Thomas el terme de Guardiola i de les Llenes pel preu de 56 501 i que comprenia les finques del Collet d'Eina i dels Fangassos. En aquell moment a la baronia de Guardiola hi havia la casa amb un masover Mn. Ramon i Casals arrendatari de la batllia de Berga de les finques esmentades i que Pere Pujol Thomas va fer fora. Poc a poc Pere Thomas va convertir el Collet en una zona productiva. L'objectiu era el d'abastir fusta tractada a les conques mineres de l'alt Berguedà. Segons la revista publicada per Raül de Mir, la colònia subministrava diàriament 5 tones de rull is barres de fustes emprades per als piquets de les galeries mineres. També va construir una fàbrica de ciment que era accionada amb la força motriu de l'aigua i que produïa unes deu tones diàries de ciment. Aquesta fàbrica va propiciar la construcció de la resclosa damunt del Saldes. El salt de 18,60 m produïa de 120 a 130 CV de força. L'arribada del ferrocarril va augmentar-ne la seva capacitat i es va convertir en un referent. D'aquest moment en seria també la construcció d'una teuleria i de les cases noves amb un pont que salvava el Llobregat a la zona del collet. També es va eixamplar l'antiga casa pairal del Collet i la casa dels Fangassos. La revista Pirineus i publicada per Raül de Mir especifica el següent. ' la finca, avui veritable colònia està emplaçada en l'antiga baronia de Guardiola quals terres envolten l'antic castell que les domina i essent objecte d'activa explotació. A tal intent se troben les antigues edificacions han estat separades i eixamplades constituint altres de noves molt importants.'. El document és molt extens i fa una descripció molt detallada del conjunt enumerant-ne la fàbrica, les cases dels obrers, la teuleria, el forn de calç, la resclosa, la casa pairal...La propietat de la família Pujol al morir sense descendència va passar a mans dels nebots i aquests la van vendre a Carbons de Berga, a la família Casas i a les famílies Espelt i Freixa. Actualment hi ha instal·lada la factoria de Cementos Collet que aprofita les antigues instal·lacions per produir ciment marfil 'Cementos Collet S.A'</p> | 42.2162900,1.8678400 | 406555 | 4674412 | 1878 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51019-foto-08099-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51019-foto-08099-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pere Pujol i Thomas | Aquest conjunt industrial a banda de la fàbrica i els habitatges dels obres també comprèn les restes d'un forn de ciment, d'una teuleria, restes de quadres i altres construccions com l'edifici de les oficines i restes de forns de calç annexos a la casa pairal i de clara influència modernista, especialment aquest segon que presenta dos arcs de maó en forma corbada. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 51020 | Casa pairal del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pairal-del-collet | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. SERRA i ROTÉS, ROSA(2007). '1910. La colònia agrícola i industrial Pujol i Thomás del Collet (Guardiola de Berguedà) Vista per Raül. R. Mir'. Erol núm. 92. SERRA i ROTÉS,ROSA (1990). 'L'antic hostal del collet d'Eina'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. SERRA i ROTÉS,ROSA i SELLÉS ROSINYOL;C (1997) 'Cementos Collet'. Invantari de Ptarimoni industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la ciència i tècnica de Catalunya.</p> | XVIII-XX | La part del restaurant i corresponent amb la fàbrica més moderna es manté en més o menys bon estat. Per contra la part que mira al riu i corresponent amb la casa del segle XVIII amenaça ruïna amb els forjats caiguts, part de la coberta despresa i importants esquerdes que en fan perillar la seva estabilitat i amenaça en esfondrar-se. | <p>Antiga casa pairal del Collet d'Eina. Es situa a la zona del collet, al nord del castell de Guardiola i prop de la riera del Saldes. Es tracta d'una construcció de mida més aviat rectangular amb una orientació a sud-est i amb diversos cossos i afegits. L'edifici presenta una estructura clàssica de masia de tres cossos i composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a l'est . La coberta és de teula ceràmica damunt de cavalls i llates. Com hem dit la façana principal està situada a l'est mirant a la carretera. Hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una porta d'arc de mig punt d'entrada i dies finestres a banda i banda, cinc obertures a la planta primera de les quals, les tres del mig corresponen amb balconeres amb barana de forja i les altres dues amb finestres simples. A nivell de golfa hi han 5 ulls de bou. Tot l'aparell de l'edifici està revestit per una capa d'estuc enlluït i pintura de color blanc, La façana del sud hi ha una altre porta (antiga porta d'entrada) formada per muntants de pedra i coronament en arc de maons col·locats a sardinell. Al pis principal hi ha 4 balconeres amb els seus corresponents balcons també en arc rebaixat de maons i al pis de sota teulada hi han dues finestres i dues balconeres. A nivell de les golfes hi ha una finestra acabada en arc també de maons ceràmics i a l'extrem oest hi ha una eixida. L'aparell és de maçoneria de carreus mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades i els muntants d'algunes obertures. S'hi evidencien varies reformes i canvis de fàbrica constructiva. La façana de ponent hi ha un predomini del buit respecte el massís amb dues portes amb bastiments i arc de maons a la planta baixa i quatre finestres de la mateixa composició a nivell de planta primera. L'interior, en avançat estat de ruïna, està dividit en forjats de fusta sostingits per bigues i revoltó de guix. La porta de la façana sud dona accés a un vestíbul amb el paviment de llosa i una escala de pedra condueix a la planta principal que està ocupada per una gran sala que coincideix amb la crugia central de la casa i amb una disposició de les bigues en sentit nord-sud. El paviment és de maons ceràmics i també taulons de fusta. Conserva restes de la decoració pictòrica i també de la capelleta familiar. A banda i banda hi ha diverses habitacions en molt mal estat. La planta segona té una disposició semblant a l'anterior amb els forjats pràcticament caiguts. Cal destacar la caixa d'escala acabada en forma de torre i amb coberta de 4 vessants que li dona una imatge molt característica a l'edifici. L'ala de la banda est està ocupada per les dependències del restaurant i braseria del 'Collet' i el primer pis per les oficines.</p> | 08099-122 | Al collet d'Eina darrere del castell. | <p>El 1611 els consellers de Berga concedeixen de fer boïga en els boscos de la baronia de Guardiola i les quals arrenden amb un tal Pere Amills tal i com hem vist quan parlàvem del molí i de l'hostal de Guardiola. Amb tot la finca no es va edificar fins el 1764 i va costar unes 2000 lliures de moneda barcelonesa i a la que se li va encarregar l'obra amb un tal Francesc Comas de Sallent. Des d'aleshores la casa disposava d'un arrendatari que s'encarregava del manteniment de la finca i el que lliurava una part proporcional a la vila de Berga. El 9 d'abril de 1878 es va adjudicar a Pere Pujol i Thomas el terme de Guardiola i de les Llenes pel preu de 56 501 i que comprenia les finques del Collet d'Eina i dels Fangassos. En aquell moment a la baronia de Guardiola hi havia la casa amb un masover Mn. Ramon i Casals arrendatari de la batllia de Berga de les finques esmentades i que Pere Pujol Thomas va fer fora. Poc a poc Pere Thomas va convertir el collet en una zona productiva. L'objectiu era el d'abastir fusta tractada a les conques mineres de l'alt Berguedà. Quant pere Pujol adquireix la finca aquesta estava molt deteriorada, doncs els documents consultats esmenten que la casa estava en ruïnes i que Pere Pujol i Thomas va engrandir i embellir per a instal·lar-hi la seva casa pairal . D'aquest moment en correspondrien els annexos i les façanes de la banda est i potser l'ampliació del cos afegit a ponent. Els documents de les memòries de R. Mir especifiquen:'. A tal intent se troben les antigues edificacions han estat separades i eixamplades constituint altres de noves molt importants.'. La propietat de la família Pujol al morir sense descendència va passar a mans dels nebots i aquests la van vendre a Carbons de Berga, a la família Casas i a les famílies Espelt i Freixa. Actualment hi ha instal·lat un reconegut restaurant propietat de la família Freixa</p> | 42.2164300,1.8679500 | 406564 | 4674427 | 1764 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51020-foto-08099-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51020-foto-08099-122-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Francesc Comas de Sallent | A l'edifici s'hi observen diverses fases constructives com a testimoni de les seves ampliacions. De la construcció original que hauria tingut la façana orientada a sud en conservaríem el cos central. Pel que encara es pot endevinar interpretem que correspondria amb una masia de dos cossos amb dues plantes i aparell de carreus de pedra més aviat regulars. A mitjans del segle XIX la casa es va ampliar convertint-se amb una masia clàssica de tres cossos i configurant la façana est amb la fisonomia que ha arribat avui dia. La darrera ampliació es deuria procedir al 1878 en temps de Pere Pujol i Thomas i encara una darrera reforma la trobaríem a mitjans del segle XX amb la façana que mira a la carretera | 96 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 51021 | Cases Noves del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-noves-del-collet | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. SERRA i ROTÉS,ROSA (2007). '1910. La colònia agrícola i industrial Pujol i Thomás del Collet (Guardiola de Berguedà) Vista per Raül. R. Mir'. Erol núm. 92. SERRA i ROTÉS,ROSA (1990). 'La colònia agrícola i industrial de Pujol i Thomas'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. SERRA i ROTÉS;,ROSA i SELLÉS ROSINYOL,C (1997) 'Cementos Collet'. Invantari de Patrimoni industrial de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica</p> | XX | Es mantenen habitats. Al pont li manca una racada que se la va emportar el riu i ha estat substituïda per una passarel·la de fusta. | <p>Bloc d'un conjunt d'habitatges d'ús obrer i construïts a la dreta del Llobregat en una plana situada entre la finca dels Fanagassos i el Collet d'Eina pròpiament dit, juntament amb altres construccions com ara el pont que travessa el Llobregat. El bloc d'habitatges té una planta rectangular allargassada amb una orientació nord-sud i compostos per una planta baixa, dos pisos i coberta a tres vessants. L'aparell de la planta baixa és de pedra amb els bastiments i cantonades de les obertures seguint els clàssics exemples de l'arquitectura industrial i obrera de finals dels segle XIX i principi del XX. La façana principal orientada a l'est hi té una sèrie de 17 finestres quadrades a cada pis. L'accés als habitatges es realitza mitjançant escales exteriors d'ús comunitari. L'altre element que forma part del mateix conjunt és el pont que salva el Llobregat en aquest indret i que se'l coneix com a 'pont del collet'. Es tracta d'un pont de tres arcades amb aparell de pedra i obra vista als ulls i coronaments. Està en ús per passar a un costat i a l'altre de la colònia</p> | 08099-123 | A la zona coneguda com 'Les cases noves del Collet' | <p>Segons Mn. Enric Bartrina, el 9 d'abril de 1878 es va adjudicar a Pere Pujol i Thomas el terme de Guardiola i de les Llenes pel preu de 56 501 i que comprenia les finques del Collet d'Eina i dels Fangassos. En aquell moment a la baronia de Guardiola hi havia la casa amb un masover Mn. Ramon i Casals arrendatari de la batllia de Berga de les finques esmentades i que Pere Pujol Thomas va fer fora. Poc a poc Pere Thomas va convertir el collet en una zona productiva. L'objectiu era el d'abastir fusta tractada a les conques mineres de l'alt Berguedà. Segons la revista publicada per Rül de Mir, la colònia subministrava diàriament 5 tones de rull is barres de fustes emprades per als piquets de les galeries mineres. També va construir una fàbrica de ciment que era accionada amb la força motriu de l'aigua i que produïa unes deu tones diàries de ciment. Aquesta fàbrica va propiciar la construcció de la resclosa damunt del Saldes. El salt de 18,60 m produïa de 120 a 130 CV de força. L'arribada del ferrocarril va augmentar-ne la seva capacitat i es va convertir en un referent. D'aquest moment en seria també la construcció d'una teuleria i de les cases noves amb un pont que salvava el Llobregat a la zona del collet. També es va eixamplar l'antiga casa pairal del Collet i la casa dels Fangassos. La revista Pirineus i publicada per Raül de Mir especifica el següent. ' la finca, avui veritable colònia està emplaçada en l'antiga baronia de Guardiola quals terres envolten l'antic castell que les domina i essent objecte d'activa explotació. A tal intent se troben les antigues edificacions han estat separades i eixamplades constituint altres de noves molt importants.'. El document és molt extens i fa una descripció molt detallada del conjunt enumerant-ne la fàbrica, les cases dels obrers, la teuleria, el forn de calç, la resclosa, la casa pairal...La propietat de la família Pujol al morir sense descendència va passar a mans dels nebots i aquests la van vendre a Carbons de Berga, ala família Casas i a les famílies Espelt i Freixa. Els pisos van ser adquirits per l'empresa de Carbones de Berga S.A i el 1989 i 1990 van ser restaurats afegint-hi un pis més i una nova coberta. Actualment estan habitats i s'empren com a segones residències</p> | 42.2198100,1.8716400 | 406874 | 4674798 | 1898 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51021-foto-08099-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51021-foto-08099-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pere Pujol i Thomas | Encara en ús i habitades. Se n'ha refet la coberta i s'han pintat les façanes recentment. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 51022 | Els Fangassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-fangassos | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. SERRA i ROTÉS,ROSA (2007). '1910. La colònia agrícola i industrial Pujol i Thomás del Collet (Guardiola de Berguedà) Vista per Raül. R. Mir'. Erol núm. 92. SERRA i ROTÉS, ROSA (1990). 'La colònia agrícola i industrial de Pujol i Thomas'.</p> | XVIII-XX | Manca la coberta de bona part de l'edifici que fa temps que està deshabitat i se n'han esfondrat els forjats. | <p>Es tracta d'un edifici molt remodelat que es situa al pla homònim a cavall de les cases noves del Collet i el nucli de la Ribera de Guardiola de Berguedà. L'immoble presenta una planta més aviat rectangular orientat en sentit nord-sud i composta per una planta baixa, dos pisos amb coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a l'est. Aquesta està formada per un cos annex de dues plantes i golfes amb el carener perpendicular. Presenta una distribució del buit respecte el massís amb grans finestrals oberts a llevant i dues finestretes a nivell de golfa. Aquest cos de factura molt recent està construït amb aparell de maó i enlluït. La resta de la finca és amb fàbrica de maçoneria i les bastiments de les obertures en fusta</p> | 08099-124 | Al pla del mateix nom i al costat de l'estació de Servei Cadí. | <p>La història de la finca ens va lligada a la del castell, l'antiga casa de Cal Guardiola, l'hostal del collet i la colònia Pujol i Thomas ja que estaven incloses dins la mateixa finca. La datació més antiga es remunta en el moment que Pere Pujol i Thomas adquireix la finca de Cal Guardiola en la que hi esmenta el següent: 'En 1881 estan en Pere Pujol i Thomas estant present a dos quarts d'onze del matí en les propietats del Collet d'Eina i Fangassos del districte municipal de Sant Julià de Cerdanyola. L'agutzil del Jutjat de primera instància de Berga ha manat a tothom que sortís fora de les cases i terres per entrant-hi Pere Pujol '. Sembla que la casa dels Fangasos ja existia abans que fos adquirida pels Pujol. Pensem que els anteriors propietaris (Francesc Amills i Ramon Boixader) ja posseïen aquesta finca atès que els documents d'aquest període la citen. Quan Pere Pujol adquireix la finca esmenta que ja estava en ruïna 'El casal del collet d'Eina i la dels Fangassos amenaçaven completa runa'</p> | 42.2243100,1.8729200 | 406986 | 4675296 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51022-foto-08099-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51022-foto-08099-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51022-foto-08099-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El topònim dels 'Fangassos' deriva de la bassa i dels aiguamolls que hi ha a la part posterior de la casa atès que ens trobem en una zona molt propera al Llobregat, fàcilment inundable i molt humida. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51023 | Resclosa del canal de la fàbrica de ciment Pujol i Thomas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-canal-de-la-fabrica-de-ciment-pujol-i-thomas | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. SERRA i ROTÉS,ROSA (2007). '1910. La colònia agrícola i industrial Pujol i Thomás del Collet (Guardiola de Berguedà) Vista per Raül. R. Mir'. Erol núm. 92. SERRA i ROTÉS, ROSA (1990). 'La colònia agrícola i industrial de Pujol i Thomas'.</p> | XX | Encara en funcionament. | <p>Resclosa de captació d'aigües i canal de conducció de la fàbrica de ciment Pujol i Thomas, avui 'Cementos collet S.A'. La resclosa situada uns 250 m. aigües amunt de la colònia i fàbrica del Collet està construïda en ciment i pedra. La presa té una alçada de 18'60 metres i el canal de 2'5 metres d'ample i una longitud de 250 m. alimenta encara avui dia la fàbrica de ciment.</p> | 08099-125 | Al nord de la colònia Pujol i Thomas | <p>Segons Mn. Enric Bartrina, el 9 d'abril de 1878 es va adjudicar a Pere Pujol i Thomas el terme de Guardiola i de les Llenes pel preu de 56 501 i que comprenia les finques del Collet d'Eina i dels Fangassos. En aquell moment a la baronia de Guardiola hi havia la casa amb un masover, Mn. Ramon i Casals, arrendatari de la batllia de Berga de les finques esmentades i que Pere Pujol Thomas va fer fora. Poc a poc Pere Thomas va convertir el Collet en una zona productiva. L'objectiu era el d'abastir fusta tractada a les conques mineres de l'alt Berguedà. Segons la revista publicada per Raül de Mir, la colònia subministrava diàriament 5 tones de rull i barres de fustes emprades per als piquets de les galeries mineres. També va construir una fàbrica de ciment que era accionada amb la força motriu de l'aigua i que produïa unes deu tones diàries de ciment. Aquesta fàbrica va propiciar la construcció de la resclosa damunt del Saldes. El salt de 18,60 m . Els 500 litres d'aigua per segon produïen uns de 120 a 130 CV de força en temps d'estiatge segons R. de Mir. L'arribada del ferrocarril va augmentar-ne la seva capacitat i es va convertir en un referent. D'aquest moment en seria també la construcció d'una teuleria i de les cases noves amb un pont que salvava el Llobregat a la zona del Collet. També es va eixamplar l'antiga casa pairal del Collet i la casa dels Fangassos. La revista Pirineus i publicada per Raül de Mir especifica el següent. ' la finca, avui veritable colònia està emplaçada en l'antiga baronia de Guardiola quals terres envolten l'antic castell que les domina i essent objecte d'activa explotació. A tal intent se troben les antigues edificacions han estat separades i eixamplades constituint altres de noves molt importants.'. El document és molt extens i fa una descripció molt detallada del conjunt enumerant-ne la fàbrica, les cases dels obrers, la teuleria, el forn de calç, la resclosa, la casa pairal...La propietat de la família Pujol al morir sense descendència va passar a mans dels nebots i aquests la van vendre a Carbons de Berga, a la família Casas i a les famílies Espelt i Freixa. Actualment hi ha instal·lada la factoria de Cementos Collet que aprofita les antigues instal·lacions per produir ciment marfil 'Cementos Collet S.A'. La resclosa i la concessió de l'aigua encara estan en ús.</p> | 42.2198800,1.8593600 | 405860 | 4674819 | 1878 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51023-foto-08099-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51023-foto-08099-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pere Pujol i Thomas | Va ser construïda juntament amb la colònia per a nodrir la fàbrica de ciment i encara avui està en ús | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 51024 | El Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellot-1 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56</p> | XVIII | Malgrat que la casa segueix habitada, la seva coberta està en mal estat de conservació amb les teules trencades i algunes bigues que caldria suprimir. | <p>La casa del 'Castellot' correspon amb un edifici de planta rectangular composta per una planta baixa i golfes amb coberta de teules a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud on també hi ha la porta d'entrada. La distribució de les obertures en aquesta façana és molt irregular amb un clar predomini del massís respecte el buit. Damunt de la porta d'entrada hi ha una antiga eixida de fusta que ocupava l'amplada de la façana i que estava partida per un pilar de pedra que sosté la biga carenera. Aquesta obertura avui dia està paredada de forma parcial. També hi ha dues petites finestres amb bastiments i llinda de fusta. L'aparell constructiu és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i disposades en filades irregulars. Únicament són en pedra més ben treballada les cantonades i algun muntant de les obertures. Hi té afegits tot un seguit de cossos corresponents a conillers i galliners amb estructures de fusta. La façana lateral hi ha adossats uns coberts que en dificulten la visualització però que tenen el mateix tipus d'aparell que la façana principal. La façana nord que amagada darrere la roca que denomina el lloc</p> | 08099-126 | A la zona coneguda com 'els Castellots'. | <p>Resulta difícil datar l'origen d'aquest mas, ja que a diferència d'altres masos del municipi no en tenim documentació. Amb tot podríem suposar que en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç el 984 i en la consagració de Sant Llorenç (983) esmenta que a sant Climent de Vallcebre hi havia 8 masos 'Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt'. Un d'aquests 18 masos es podria referir al castellot. Sempre més va pertànyer a la parròquia de Sant Climent de Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre</p> | 42.2222600,1.8471600 | 404857 | 4675097 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51024-foto-08099-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51024-foto-08099-126-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El topònim del castellot que denomina el lloc correspon amb una gran roca que hi ha a la part posterior de la casa i que domina la vall del riu Eina i també els nuclis de Sant Julià de Fréixens (Vallcebre) i de les Llenes (Guardiola de Berguedà). A sota aquesta roca s'hi aprecien algunes estructures amb aparell de pedra que serveixen per terrassar un seguit de camps i horts adjacents a la casa. Ens podrien fer suposar que corresponen amb algun tipus d'estructura defensiva, per ara del tot desconeguda. Prop de la casa hi ha la font homònima | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51025 | Masdepei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masdepei | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56</p> | XVIII-XIX | Malgrat que la casa estigui habitada fa temps que no s'hi ha produït cap reforma i la coberta té alguns bombaments. Les estructures de fusta de la façana estan en mal estat de conservació. | <p>Conjunt format per la Casa de Mas de Pei i els seus coberts i pallisses annexes. La casa correspon amb el clàssic exemple de masia de tres cossos formats per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb coberta de teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. La porta d'entrada es situa en un lateral. La façana principal té un clar predomini del buit respecte el massís ja que la part central i coincidint amb la crugia del mig està ocupada per una gran eixida de fusta descoberta que ocupa bona part de l'amplada i que està sostinguda per pilars de maçoneria. Està aixoplugada pel voladís de la pròpia teulada. Els cossos laterals fins a l'alçada del primer són construïts amb fàbrica de maçoneria i s'hi obren a banda i banda dues petites finestres. La part corresponent al segon pis forma part de l'eixida esmentada. La façana de la banda oest hi ha un predomini del massís respecte el buit i hi trobem a la planta baixa i al costat de la porta d'entrada, una segona porta coronada per un arc rebaixat amb les dovelles col·locades a 'sardinell' que ha estat cegada. La majoria de les finestres es situen a la planta primera i segona i es caracteritzen per ser obertures rectangulars allindades en fusta. A la façana de tramuntana hi ha adossat un cos rectangular que correspon amb el forn de pa i a la façana de llevant hi ha annexa una pallissa de dues plantes, amb la façana orientada a sud i composta per grans eixides de fusta, sostingudes per pilars de maçoneria. La teulada és a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates amb el carener paral·lel a la façana. La fàbrica constructiva de la casa presenta diversitat d'aparells. S'endevinen dues fases; una primera una primera amb pedra més ben treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i amb les filades més o menys acurada i una segona (la de més a migdia) amb aparell de maçoenria.Annex a la banda de tramuntana hi ha un cos annex destinat a quadres i també pallisses. És de planta rectangular i està distribuït en tres crugies de planta baixa i un primer pis. La teulada és a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates i el carener perpendicular. La façana principal té massisses les parets dels cossos laterals on s'obren dues portes coronades per arc rebaixat amb les dovelles disposades a sardinell i aparell de blocs de pedra mal treballats i escairats, units amb un morter de calç molt pobre i disposats en filades irregulars. La crugia central està ocupada per una gran eixida descoberta.</p> | 08099-127 | Al lloc de Masdepei en un altiplà que domina la vall. | <p>No hem trobat documentació sobre aquest mas dels que n'atribuiríem un possible origen medieval juntament amb els altres divuit masos que s'esmenten amb la documentació relativa a Sant Climent de Vallcebre o de la Torre de Foix. Amb tot, nosaltres pensem que les construccions que ens han arribat als nostres dies són d'un període molt tardà. Aquest mas posseïa altres finques com l'anterior del castellot i també d'un molí, el molí de Riaup o de Bóssoms.</p> | 42.2189000,1.8505500 | 405132 | 4674720 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51025-foto-08099-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51025-foto-08099-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51025-foto-08099-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Per les característiques formals de la casa i també el seu aparell constructiu, sembla correspondre a un edifici de mitjans del segle XVI o XVII amb importants ampliacions del segle XVIII i XIX tant a les façanes de migdia com els cossos annexos. No hem pogut accedir al seu interior | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51026 | Molí de Bossoms o Riaup | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-bossoms-o-riaup | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III</p> | XI-XVIII | Fora d'ús, en ruïnes i cobert de vegetació amb la resclosa desapareguda i part del casal moliner esfondrat. | <p>Restes de l'antic Molí de Bóssoms o de Riaup situat a la dreta de la riera homònima. Actualment del vell edifici es conserven restes del casal moliner, el cup, la bassa i part del canal. La paret de damunt la llera del riu i també la resclosa han desaparegut degut a les fortes avingudes que el riu pateix en temps de tardor i primavera. Del casal moliner es conserven les parets est, oest, sud i part de la nord, malgrat que aquesta darrera i al estar molt a prop del riu s'ha esfondrat i damunt de la llera on hi ha fragments de paret sencers. L'aparell és de carreus de pedra, mal treballats i escairats units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades i alguns dels bastiments de les obertures que es troben dispersos damunt la llera. Està disposat de forma terrassada al marge dret del torrent i conserva encara amb força alçada les parets est i oest mig cobertes de vegetació. El carcabà està molt sepultat per la runa del mateix edifici i no es pot apreciar. Tampoc hi podem veure cap rastre de moles. A la part nord hi ha el cup amb una alçada de quatre metres i de planta quadrada. Darrere seu encara hi ha la bassa amb la paret de fons construïda amb aparell de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i amb un orifici o sobreeixidor. El canal encara es pot endevinar que segueix uns metres més amunt fins a trobar la llera del riu. No hi ha cap rastre de la peixera.</p> | 08099-128 | Al costat del riu de Bóssoms | <p>La història del molí de Riaup o de Bóssom es remuntaria possiblement a l'edat mitjana. La documentació referent a la consagració de Sant Llorenç esmenta un seguit d'alous amb les seves afrontacions. Entre elles hauríem de destacar les afrontacions del vilatge de Llenes que esmenta 'Vall de l'Oriola, camí de Sant Llorenç o camí ral de Bagà i vallis moniarias, entre d'altres que traduït seria 'la vall dels molins' i que correspondria amb la vall del riu Eina i els seus afluents. El terme de Riaup ens apareix lligat a la parròquia de Sant Climent de Vallcebre ja que en la seva acta de consagració i datada de 1040 fa esment de les afrontacions del seu terme 'a parte orientis in flumine lubricato, t transit usque in via Bergitanne, in cirie a flumine Esna contra occidentem in Rivo Rialp, usque in grado Marva..' Entenem doncs que amb aquestes dues referències tindríem localitzat aquest molí que denominaria a la vall i que posteriorment passaria a denominar-se molí de Bossoms.</p> | 42.2180200,1.8330100 | 403683 | 4674642 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51026-foto-08099-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51026-foto-08099-128-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Edifici que malgrat el seu avançat estat de ruïna, encara en podem observar la disposició de molí de cup. Per la disposició de les parets del casal moliner, interpretem que hauria estat cobert amb teulada d'un sol vessant. La resclosa o peixera deuria ser de fusta, doncs no hem pogut evidenciar cap resta ni encaix, mlagrat en coneixem el lloc exacte. El que si que hi hem pogut trobar són unes grans pedres que possiblement haurien estat utilitzades per encaixar--hi una presa de fusta | 85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51027 | Riaup o Rialp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riaup-o-rialp | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III</p> | XVII-XVIII | Forma part dels equipaments d'un càmping. | <p>Edifici situat a la dreta del torrent de Rialp i al costat de la carretera B-400 que va de Guardiola a Vallcebre al pk.3. Actualment la casa forma part de les instal·lacions del càmping el Berguedà. L'edifici, està molt reformat per als moderns usos presenta una planta quadrangular composta per una planta baixa, un primer pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. Té una disposició de les obertures molt ordenada ja que van ser modificades arran de la transformació que l'immoble va patir al convertir-se en restaurant i edifici de serveis del càmping. L'aparell encara es pot apreciar a base de maçoneria i pedra picada a les cantonades. Interiorment està molt modificat</p> | 08099-129 | Al lloc de Rialp a la dreta del torrent de Bossoms | <p>No hem trobat documentació sobre aquest mas dels que n'atribuiríem un possible origen medieval juntament amb els altres divuit masos que s'esmenten amb la documentació relativa a Sant Climent de Vallcebre o de la Torre de Foix. Amb tot, nosaltres pensem que les construccions que ens han arribat als nostres dies són d'un període molt tardà. Aquest mas posseïa el molí de Bossoms. Denominà el molí i també la vall</p> | 42.2165500,1.8367500 | 403989 | 4674475 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51027-foto-08099-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51027-foto-08099-129-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Transformat i remodelat completament per als usos turístics del Càmping. Només conserva de la seva obra original el parament extern ja que les obertures van ser obertes molt modernament. La casa posseïa el molí de Bóssoms. Les restes que ens han arribat avui dia no són anteriors al segles XVII o XVIII, amb tot i proper a la casa en uns camps s'han trobat les ruïnes del que podria ser el màs medieval | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51028 | Torre de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-foix | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. COROMINAS I CAMP, RAMON i COROMINAS I CAMP, JAUME (1987). 'La Torre de Foix' a L'erol núm.21 Berga, tardor 1987. SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i Vol. III. SERRA I ROTÉS, ROSA (1990), 'La torre de Foix'. Invenatari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XIV-XV | Els propietaris n'han tingut molta cura i interès en mantenir-la en el seu estat original donada la seva importància com a monument i n'han refet la seva coberta. | <p>Conjunt arquitectònic assentat en un altiplà a la dreta del Llobregat damunt d'uns cingles denominats com a 'cingles de la torre'. Està compost per l'antic mas fortificat amb la seva torre homònima i un seguit de coberts i pallisses annexos. El mas correspon amb una interessant construcció gòtica que consta de dues parts ben diferenciades: una torre de planta rectangular amb planta baixa i tres pisos superiors coberts a un únic vessant i el mas pròpiament dit. Inicialment aquestes estructures estaven separades i integrades dins un mateix recinte fortificat que amb el temps foren integrats en un sol edifici de tipus clàssic de tres cossos amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud. La torre es situa a l'extrem sud-est del conjunt. Té una planta quadrada amb la base atalussada i tres plantes pis, comunicats internament per una escala de caragol. La coberta de la planta baixa i també del primer pis és en volta de canó i la resta és amb forjats de fusta que descansen damunt de permòdols de pedra. La darrera planta ha estat escapçada i integrada a la moderna masia. Hi ha un clar predomini del massís respecte el buit atès que es tracta d'una construcció fortificada. Només hi trobem una obertures en arc de mig punt a la planta tercera que correspon amb la fàbrica original ja que la porta oberta a la planta baixa i la finestra del primer pis corresponen amb obres molt tardanes. També s'hi observen diferents espitlleres en sèrie de dues al segon i tercer pis i una darrera per arma de foc a la planta baixa. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra calcària, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars. Les cantonades són de pedra picada i conserva restes d'encintat decoratiu simulant carreus de pedra Annex a la torre hi ha el cos del mas i del que se n'aprecia clarament la part medieval amb una planta rectangular composta per una planta baixa i dos pisos amb coberta a dues vessants. Aquest cos actualment està embegut pel d'una moderna masia de tipus clàssic que l'uneix amb el cos o volum de la torre. L'accés es situa a la banda est i està formada per un arc adovellat en pedra picada Al primer pis s'hi obren tres finestres coronades en arc de mig punt de les quals les dues de tramuntana corresponen amb la fàbrica original i estan alternades per sengles espitlleres defensives. Aquesta disposició d'obertures també es repeteix a la façana nord amb sèries de tres finestres en arc i espitlleres. A tocar de la cantonada est hi ha unes mènsules que haurien sostingut un cos quadrat possiblement una latrina. A la façana est hi ha annexionat el cos quadrat del forn de pa. També s'hi observen a nivell del segon pis les obertures d'arc de mig punt, encara que en aquesta façana estan més alterades. Finalment la façana sud és la que té més modificacions ja que correspon amb l'ampliació de la casa en època moderna En cal destacar la presencia d'un arc rebaixat a nivell de la planta primera que coincideix amb una eixida descoberta. L'aparell de les façanes que conserven restes de l'antic mas medieval són amb un aparell de carreus de pedra més aviat mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars. Les cantonades són en pedra picada. La part afegida en època moderna és amb aparell de maçoneria. L'interior del mas està distribuït en tres cossos que corresponen amb tres crugies i de les que tant sols la que hi ha a tramuntana coincideix amb la planta de l'antic mas medieval.</p> | 08099-130 | Al lloc de la Torre de Foix dominant el Llobregat. | <p>El mas de Sant Climent possiblement ja existia al segle X coincidint amb les donacions que es fan al monestir de Sant Llorenç que segons ens esmenten en la seva acta de consagració i havia divuit masos 'Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt' De tots aquest masos,un d'ells podria ser la torre. Poc després i en l'acta de consagració de la veïna església de Sant Climent no s'esmenta enlloc la torre ni el mas. El topònim de la torre 'ça torre' es comença a utilitzar a partir del 1317 quan es documenta l'església de Sant Vicenç de ça torre. Aquest 'ça torre' podria referir-se a aquesta construcció car els documents esmenten l'advocació de Sant Vicenç juntament amb la de Sant Climent tenint en compte que el document de 1140 cita els dos altars. Aquesta hipòtesi lligaria també amb el testament d'Estefania Isarna de 1197 la qual i malgrat faci al·lusió a Sant Julià i Santa Maria de Vallcebre esmenta una donació que ens fa pensar en la localització d'aquest mas. '.Relinquo a Pere ipsa honore , quem habet a ipsa torre ea sub parroquia de ipso regale in anteo et ego Bernat et Pere' Aquesta referència podria ser al·lusiva a la torre. Posteriorment aquest mas.degué ser profundament reformat al segle XIV iXV quant passà a mans de la família de Foix que també residia Bagà. De fet el mas és esmentat a partir de 1457 quant l'abat de sant Llorenç aprova la compra que fa Joan Pere de Foix, Batlle de la vila de Bagà i procurador general de la baronia de Pinós per aquesta casa. La seva adquisició pels senyors de Foix, molt lligats a la família de Pinós recau en un motiu estratègic de dominar unes terres que eren molt conflictives entre els senyors de la zona per al control del camí de Berga a Bagà. Els Foix tingueren un fort prestigi dins la baronia ja que a banda de ser procuradors i batlles també van ser promotors d'obres de certa importància com podia ser l'hospital i van ser enterrats a l'església de Sant Esteve de Bagà. Posteriorment els Foix s'emparentaren amb els Solanell, cognom que s'ha mantingut fins que la casa ser comprada per Carbons de Berga.</p> | 42.2094800,1.8587600 | 405795 | 4673665 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51028-foto-08099-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51028-foto-08099-130-3.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta notable construcció reuneix les característiques pròpies d'un mas torre fortificat de l'època medieval i el converteix en un dels edificis més singulars del municipi de Guardiola i un dels més importants de la comarca del Berguedà. Ramon Corominas i Camp, en el seu article publicat a l'Erol en fa una hipòtesi i un dibuix axonomètric restituïu. Segons ell l'aparença originària seria d'una torre quadrada de planta baixa i tres pisos amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i també per un cos rectangular destinat a 'domus' o mas medieval compost per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La comunicació amb la torre es faria per una passarel·la de fusta oberta al primer pis que permetria el refugi dels seus senyors en cas de setge a la torre esmentada, motiu del que la torre tindria tots els serveis bàsics per acollir-hi la família nobiliària en cas d'atac. La torre i el mas estarien tancats per un recinte rectangular que tindria les mateixes dimensions que la masia existent i amb accés des de la part posterior mitjançant una rampa sostinguda per un arc o volta de pedra. Aquesta rampa conduiria en una mena de pati d'armes que coincidiria amb la crugia central de la casa i en el que s'accediria a la 'domus' per un portal adovellat. La tipologia constructiva de la casa i també dels elements decoratius ens permet datar aquest edifici de mitjans del segle XIV i principi del segle XV. Paral·lels propers els trobaríem en alguns elements del Palau dels Pinós de Bagà, la casa dels Solanell de la plaça Galceran de Pinós de Bagà a la que corresponia en una mateixa família, la casa Agutzil a Bagà i el mas de la torre de Faia a Gisclareny el qual hauria tingut una fisonomia similar a la Torre de Foix. | 93 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||
| 51029 | Elements arquitectònics i restes d'enteixinats de la Torre de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-i-restes-denteixinats-de-la-torre-de-foix | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. COROMINAS I CAMP, RAMON i COROMINAS I CAMP, JAUME (1987). 'La Torre de Foix' a L'erol núm.21 Berga, tardor 1987. SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i Vol. III. SERRA I ROTÉS, ROSA (1990), 'La torre de Foix'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XIV-XV | Conservats a l'interior de la planta primera, La propietat en té cura i n'és conscient del valor d ela casa fet que ajuda a preservar els seus valors arquitectònics i artístics. | <p>A l'interior del mas de la torre es conserven molts elements que corresponen amb la seva antiga distribució interna del període medieval. Entre tots ells en cal destacar les restes dels enteixinats de la sala noble o 'domus medieval'. Es tracta d'un conjunt de 5 caps de biga tallats en fusta de roure que es localitzen encastats a les parets nord i sud de l'antiga sala i que tenen la funció de sostenir una biga de fusta travessera paral·lela a la paret i que alhora sostenia la vegueria dels antics enteixinats de fusta, avui desapareguts i substituïts per revoltons de guix. Aquestes bigues o permòdols tenen els caps treballats simulant figures humanes i fantàstiques i correspon amb un element molt comú als enteixinats gòtics conservats en molts castells i palaus catalans. El sostre de bigues de la catedral de Tarragona o els antics enteixinats del castell de Peratallada amb els escuts dels Cruïlles serien els exemples més monumentals. Tot i així i dines els territoris de la baronia dels Pinós hi han exemples conservats a la vila de Bagà, a les cases de Cal Agutzil amb bigues externes simulant caps humans, al palau dels Pinós de Bagà, a la mateixa casa dels Foix-Solanell als porxos de Bagà o a la casa de Vilella a Guardiola. Aquests elements estan datats de mitjans del segle XIV i XV. Altres elements a destacar dins de la casa en serien la campana de la xemeneia de la llar de foc de forma quadrada i situada al centre de la sala, la pica de l'aiguamans i, a l'interior de la torre annexa, la distribució originaria de la cambra senyorial. S'hi conserva encara l'antiga alcova per al llit de fusta, el tinell amb les prestatgeries, la campana de la llar de foc amb la biga decorada en motius en escacat similars als de les finestres de la casa de Vilella, del Puig de l'obaga de Gisclareny on hi ha una campana idèntica o a la casa de Cal Agutzil de Bagà, antiga casa dels Tomich. Les parets de la sala presenten algunes incisions simulant rosetes i altres grafits de notable interès</p> | 08099-131 | Al lloc de la Torre de Foix | <p>El mas de Sant Climent possiblement ja existia al segle X coincidint amb les donacions que es fan al monestir de Sant Llorenç que segons ens esmenten en la seva acta de consagració i havia divuit masos 'Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt' De tots aquest masos,un d'ells podria ser la torre. Poc després i en l'acta de consagració de la veïna església de Sant Climent no s'esmenta enlloc la torre ni el mas. El topònim de la torre 'ça torre' es comença a utilitzar a partir del 1317 quan es documenta l'església de Sant Vicenç de ça torre. Aquest 'ça torre' podria referir-se a aquesta construcció car els documents esmenten l'advocació de Sant Vicenç juntament amb la de Sant Climent tenint en compte que el document de 1140 cita els dos altars. Aquesta hipòtesi lligaria també amb el testament d'Estefania Isarna de 1197 la qual i malgrat faci al·lusió a Sant Julià i Santa Maria de Vallcebre esmenta una donació que ens fa pensar en la localització d'aquest mas. '.Relinquo a Pere ipsa honore , quem habet a ipsa torre ea sub parroquia de ipso regale in anteo et ego Bernat et Pere' Aquesta referència podria ser al·lusiva a la torre. Posteriorment aquest mas.degué ser profundament reformat al segle XIV iXV quant passà a mans de la família de Foix que també residia Bagà. De fet el mas és esmentat a partir de 1457 quant l'abat de sant Llorenç aprova la compra que fa Joan Pere de Foix, Batlle de la vila de Bagà i procurador general de la baronia de Pinós per aquesta casa. La seva adquisició pels senyors de Foix, molt lligats a la família de Pinós recau en un motiu estratègic de dominar unes terres que eren molt conflictives entre els senyors de la zona per al control del camí de Berga a Bagà. Els Foix tingueren un fort prestigi dins la baronia ja que a banda de ser procuradors i batlles també van ser promotors d'obres de certa importància com podia ser l'hospital i van ser enterrats a l'església de Sant Esteve de Bagà. Posteriorment els Foix s'emparentaren amb els Solanell, cognom que s'ha mantingut fins que la casa ser comprada per Carbons de Berga.</p> | 42.2092800,1.8579600 | 405729 | 4673644 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51029-foto-08099-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51029-foto-08099-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51029-foto-08099-131-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La relació amb la baronia dels Pinós i Bagà va fer que els mestres constructors de cases empréssin les mateixes tècniques i tipologies constructives a les diferents construccions que hi intervenien. Aquesta casa al pertànyer als batlles de Bagà va ser la causa que aquestes relacions hi arribéssin i es construis amb les mateixes tècniques que s'empraven a la vila. | 93|85 | 47 | 1.3 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||
| 51030 | Sant Climent de Vallcebre o de la Torre de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-climent-de-vallcebre-o-de-la-torre-de-foix | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.ViGUÉ, JORDI; BASTARDES, ALBERT (1978) .Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà Artestudi.Barcelona, 1978: DDAA (1982). ' Església de Sant Climent de Vallcebre o Sant Climent de la Torre de Foix' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XI-XII | Restaurat recentment per SPAL. Se n'han consolidat les parets, cosit les fissures i se n'ha refet la volta esfondrada en formigó i s'ha cobert amb teula ceràmica | <p>Es tracta d'un edifici que malgrat estigui en un avançat estat de ruïna manté els trets característics de l'arquitectura romànica. Consta d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera i amb una finestra de doble esqueixada orientada a llevant. Aprofitant el gruix dels murs s'obren un seguit de capelles o arcosolis coronats en arc de mig punt i amb restes pictòriques. La porta d'entrada emmarcada per dos arcs cecs està presidida per un esvelt campanar de cadireta de dos ulls que ocupa l'amplada de la nau i li configura un aspecte molt característic. Conserva traces de la volta de canó que hauria cobert la nau així com algunes lloses de la seva coberta. Segons l'aparell dels seus murs a base de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i formant filades més aviat regulars permet datar aquest temple a mitjans del segle XI. A la capçalera hi ha un fris decoratiu en dent de serra sota el ràfec de la teulada. Conserva restes del mobiliari litúrgic amb algunes capelles amb restes d'altars de guix i decoració pictòrica de tipus neoclàssic i també el retaule major. A la paret de migdia es conserva l'antiga porta d'entrada composta per un arc de mig i muntants de pedra, avui cegada.</p> | 08099-132 | Al lloc de la Torre de Foix | <p>Antigament se l'anomenava Sant Climent de Vallcebre, ja que el terme torre de Foix es va afegir al segle XIV quant els senyors de Foix construïren la casa forta que hi ha al costat. Les referències més antigues que tenim són de l'any 983 coincidint amb la consagració del monestir de Sant Llorenç on passa a formar part del seu domini. Consta que l'any 1004 Guifré comte de Cerdanya i Oliva, abat de Ripoll donaren al monestir de Sant Llorenç, 18 masos situats al terme de Sant Climent Segons Serra i Vilaró, d'aquesta església en conservem el trasllat de l'acta de consagració feta l'any 1042 per l'arquebisbe de Narbona, l'abat de Sant Llorenç i el comte de Cerdanya amb les afrontacions del seu terme el qual limitava amb el riu Llobregat i la via Berguedana a l'est, al sud amb el riu Eina ( actual riera de saldes) i a l'oest amb el 'grau de marvà i el riu de Ralp' coincidint amb l'estret de Vallcebre. En aquesta consagració s'esmenta que s'hi trobaren les relíquies de santa Maria, i els vestit de Sant Climent, Sant Vicenç i Sant Marçal que van ser consagrats en un altar pel bisbe Eriball d'Urgell i l'arquebisbe de Narbona. El lloc i l'església de Sant Climent de Vallcebre devien quedar inclosos en el terme del castell de Fígols, car l'any 1062 l'arxiprevere Ramon va fer donació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà d'un alou, situat al comtat de Berga, a Vallcebre, dins els límits del castell esmentat. Aquesta propietat de dimensions bastant grans, limitava a l'est amb el Jou i amb terres de Sant Llorenç, al sud amb la parròquia de Sant Salvador de la Vedella i el Llobregat. a l'Oest amb la Serra d'Ensija i , al nord, amb un Monte Cazuan, de difícil localització. El domini de les terres de Vallcebre juntament amb les de Fumanya i Vilosiu va ser motiu de litigis entre els senyors de Berga i el monestir de Sant Llorenç prop Bagàl seu domini degut a la posició estratègica. Aquests afers acabaren amb una sentència del comte reconeixent la propietat del monestir. Al segle XIV aquesta església esdevé una sufragània de la parròquia de Sant Julià i santa Maria i coneguda ja pel seu nom actual, Sant Climent de la Torre de Foix. Al segle XVII i XVIII degué patir algunes transformacions i possiblement va ser abandonada al segle XIX. Avui dia ha estat consolidada</p> | 42.2090500,1.8579800 | 405730 | 4673618 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51030-foto-08099-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51030-foto-08099-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51030-foto-08099-132-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Barroc|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest edifici que esta essent objecte de restauracions per part de SPAL (Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona) essent consolidat amb cura on se n'ha tornat a refer l'antiga volta amb ciment armat per diferenciar la part de pedra i cobert la teulada amb teula ceràmica. Se n'han cosit les esquerdes i tapat les fissures de manera que avui dia està fora de perill d'esfondrament. Arran dels treballs de restauració se n'han sanejat els paraments i hi podem apreciar diferents fases constructives. Així a la façana sud i nord es pot veure una primera fàbrica propera a la capçalera amb aparell de carreuons que sembla correspondre a una obra del segle XI i la part de més a ponent amb l'antiga porta d'entrada coronada per un arc adovellat de mig punt i un pilar adossat que sembla pertànyer a la fàbrica consagrada al 1140. Finalment la part de ponent està molt retocada amb decoració a la façana mitjançant dos arcs cecs ens faria pensar en un hipotètic campanar de torre situat als peus de la nau que quedaria reemplaçat per l'esvelta espadanya actual a mitjans del segle XVIII. De l'església en procedeix una pica baptismal, exposada avui a Sant Llorenç i encara visible en algunes fotografies de mitjans dels anys setanta. Va ser extreta per Mn. Enric Bartrina. | 93|96|92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51031 | Ruïnes d'un antic mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-antic-mas-1 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56.SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.</p> | XI-XII | Estan en una zona boscosa molt a prop d'una esllavissada produïda per les explotacions mineres i en cas de fortes pluges pot desaparèixer. | <p>Es tracta de les ruïnes d'un antic mas d'origen medieval localitzat en uns boscos de sota de la torre de Foix i prop d'una esllavissada de damunt de les mines del Collet. Actualment les restes estan embegudes per una zona boscosa. Consten d'una estructura rectangular orientada en sentit est-oest amb una o dues habitacions separades per murs de pedra d'uns 60 centímetres d'amplada. L'aparell dels murs és de pedra, unida amb argamassa de calç i en sec. Es tracta del típic mas d'època medieval format per una sola planta i amb dues habitacions i coberts per al bestiar. Aquets tipus de mas presenta moltes relacions amb altres masos del municipi.</p> | 08099-133 | En uns camps de sota la Torre de Foix. | <p>Resulta dificil datar l'origen d'aquest mas, ja que a diferència d'altres masos del municipi no en tenim documentació. Amb tot podriem suposar que en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç el 984 i en la consagració de Sant Llorenç (983) esmenta que a sant Climent de Vallcebre hi havia 18 masos 'Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt'. Un d'aquests 18 masos es podria referir en aquestes ruïnes. Sempre més va pertànyer a la parròquia de Sant Climent de Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre.</p> | 42.2106100,1.8618100 | 406049 | 4673787 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51031-foto-08099-133-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Màs d'orígen alt-medieval i similar als descrits a les fitxes (02,60,108) entre d'altres. Aquest mas tindria una disposició similatr als masos de Vilosiu excavats per J. Bolós i M. Riu i també a Sant Sadurni de Rotgers | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51032 | Ruïnes d'un antic mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-antic-mas-2 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56.SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III</p> | XI-XIV | Cobert de vegetació i de bosc. | <p>Restes arqueològiques d'un mas d'origen medieval situat ens una zona boscosa del damunt de la Torre de Foix entre dues carenes que separen la casa de Soldevila amb la de Caselles i prop d'un indret que els mapes topogràfics hi esmenten 'el mas verd'. Com la resta d'exemples esmentats es tracta de les restes d'una construcció de planta rectangular orientada a migdia i delimitada per murs de pedra d'uns 50 a 60 centímetres d'ample units en sec. Queda amagat entre la vegetació en un cap de carena i disposat en forma de terrasses. Al voltant d'ell s'hi aprecien altres restes d'estructures.</p> | 08099-134 | Damunt de la torre de Foix en una zona propera a la casa de Soldevila | <p>Resulta dificil datar l'origen d'aquest mas, ja que a diferència d'altres masos del municipi no en tenim documentació. Amb tot podriem suposar que en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç el 984 i també a la consagració de Sant Llorenç (983) s'esmenta que a sant Climent de Vallcebre hi havia 18 masos 'Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt'. Un d'aquests 18 masos es podria referir en aquestes ruïnes. Sempre més va pertànyer a la parròquia de Sant Climent de Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre</p> | 42.2092600,1.8549000 | 405476 | 4673645 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51032-foto-08099-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51032-foto-08099-134-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una estructura d'origen possiblement alt-medieval que queda amagada darrere la vegetació i dels arbres. Aquestes construccions es situaven als vessants dels serrats, orientats a migdia i en forma terrassada i corresponien amb habitatges molt simplesde dues o més habitacions en funció de la importància del lloc. Solien tenir una planta baixa amb parets de pedra i tapia i hi tenien dues cambres; una per la llar i l'altre com a dormitori. Les corts i quadres per al bestiar solien estar en coberts annexos. Segurament va quedar abandonat amb la pesta negra igual que el mas anterior. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51033 | Ruïnes d'un antic mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-antic-mas-3 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56.SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III</p> | XI-XIII | Cobert de vegetació i rouredes, Les restes estan perdudes enmig del bosc. | <p>Restes d'un mas medieval situat entre la casa de Soldevila i el Jou. Es localitzen al darrer revolt abans d'arribar-hi en uns planells a sota de la carretera després de creuar unes mulleres. Les restes estan orientades a sud-est. Com la resta de casos es tracta d'estructures de planta rectangular i disposades en terrasses artificial aprofitant les vessants de dos carenes o serrats. Normalment es troben en un extrem. Les construccions estan delimitades per murs de pedra d'uns 60 cm. D'ample, unides en sec. Les cantonades són en pedra més ben treballada i de mides més grossses. Conserva en alguns casos dues filades de pedra. L'interior de les estructures està cobert de vegetació però s'endevinen arreu petites habitacions i munts de pedres. Sembla que aquest mas presentava unes dimensions més grans a la resta d'edificis estudiats amb dues o més cambre i coberts per al bestiar.</p> | 08099-135 | A prop de Soldevila | <p>Resulta dificil datar l'origen d'aquest mas, ja que a diferència d'altres masos del municipi no en tenim documentació. Amb tot podriem suposar que en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç el 984 i en la consagració de Sant Llorenç (983) s'esmenta que a sant Climent de Vallcebre hi havia 18 masos 'Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt'. Un d'aquests 18 masos es podria referir en aquestes ruïnes. Sempre més va pertànyer a la parròquia de Sant Climent de Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre</p> | 42.2001500,1.8597500 | 405863 | 4672628 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51033-foto-08099-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51033-foto-08099-135-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una estructura d'origen possiblement alt-medieval que queda amagada darrere la vegetació i dels arbres. Aquestes construccions es situaven als vessants dels serrats, orientats a migdia i en forma terrassada. Corresponien amb habitatges molt simples compostos per dues o més habitacions en funció de la importància del lloc. Solien tenir una planta baixa amb parets de pedra i tapia i la casa tenia dues habitacions; una per la llar i l'altre com a dormitori. Les corts i quadres per al bestiar solien estar en coberts annexos. Segurament va quedar abandonat amb la pesta negra igual que el mas anterior. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51034 | Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soldevila-0 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56.SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III</p> | XIII-XVIII | Els coberts i pallisses han estat reconstruïts de forma fidel i curosa. La casa principal està completament enrunada. | <p>Conjunt arquitectònic format per les restes de l'antic mas de Soldevila amb els seus coberts i era annexos en uns plans més elevats al sud-est de la Torre de Foix i sota els cingles de Vallcebre. El mas pròpiament dit i avui completament enrunat es situava a la part més alta del conjunt. Presentava una planta més aviat quadrada amb una orientació sud-est i la façana principal mirant a l'oest. En una zona més alta hi havia l'era de batre. Les parets sud i nord presenten un millor estat que la resta de parets que han estat enderrocades i només se n'aprecien els fonaments. Entre les restes que hi ha visibles en cal destacar la boca del forn i una obertura coronada en arc de mig punt amb les dovelles col·locades a sardinell que comunicava amb les corts dels porcs. La resta d'estructures de la casa principal estan cobertes de vegetació i de runa. L'aparell visible de les parts conservades és de carreus de pedra més aviat ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars. Les cantonades són en pedra picada i encara hom hi pot observar les restes d'alguna llinda de fusta. A la banda sud-oest i en una cota més baixa hi ha un cos d'edifici de planta rectangular disposat formant terrassa natural i construït amb aparell de maçoneria de pedra treballada i escairada i amb dues grans obertures a la façana separades per un pilar central que sosté la coberta. La teulada és a dues vessants de teula ceràmica damunt una estructura de formigó a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Aquest cos s'utilitza com a pallissa. A la banda nord-oest de la casa principal hi ha un altre cos d'edifici rectangular que ha estat refet recentment i que s'organitza també en terrasses. La part més propera a la casa presenta una estructura rectangular amb alguns angles arrodonits i amb un aparell de maçoneria d pedra mal treballada, unida amb argamassa de calç i disposada en filades irregulars. Té un accés mitjançant una porta coronada en arc rebaixat amb les dovelles de pedra tosca al mig de l'angle corbat. Aquesta porta dona pas a un àmbit que havia estat antigament cobert amb una volta de canó rebaixada i construïda en pedra tosca; els arrencaments de la qual s'han conservat. Damunt aquesta volta hi recolzen les parets d'aquest cos i també uns pilars quadrats que suporten la coberta, avui de bigues de formigó, que segueix la mateixa disposició que la original amb un únic vessant orientat a sud-est. Aquest cos s'empra com a explotació ramadera i ha estat reconstruït d'una manera fidel respectant tots els elements i volumetria originals</p> | 08099-136 | Al sud-est de la Torre de Foix. | <p>Resulta dificil datar l'origen d'aquest mas, ja que a diferència d'altres masos del municipi no en tenim documentació. Amb tot podriem suposar que en l'acte de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç el 984 i en la consagració de Sant Llorenç (983) esmenta que a sant Climent de Vallcebre hi havia 18 masos 'Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt'. Un d'aquests 18 masos es podria referir en aquestes ruïnes. Sempre més va pertànyer a la parròquia de Sant Climent de Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre. Posteriorment aquest mas el tenim esmentat en un document referent a la Vedella on al 1322 un home de Fígols va vendre el mas Soldevila de la parròquia de Sant Ciprià. Podria tractar-se d'un altre mas amb el mateix nom. El cas és que aquest mas degué continuar actiu després de la pesta ja que les reformes de l'època moderna són ben presents i sembla ser que es va mantenir habitat fins ben entrat el segle XX. Quant es va abandonar i la casa es va enrunar perque en vengueren les seves teules</p> | 42.2073600,1.8543900 | 405431 | 4673435 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51034-foto-08099-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51034-foto-08099-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51034-foto-08099-136-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Els coberts han estat reconstruïts de manera curosa respectant l'antiga tipologia i distribució originals, S'han rejuntat les parets antigues i les parts que s'han reconstruït, de nou ho han fet amb diferenciació. Consta que el paviment de la cambra coberta amb volta era de lloses de pedra i còdols de riu. Per no malmetre'l es van cobrir amb geo tèxtil i al seu damunt es va fer una solera de formigó que respecta la pavimentació antiga situada uns 20 cm. Per sota de la cota actual. Tot aquest conjunt arquitectònic queda delimitat per les parets de l'era que tanca el recinte a manera de baluard. Prop de la casa hi ha una bassa, a avui seca emprada pel regadiu i que s'omplia mitjançant l'aigua d'un pou. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51035 | Casa del Jou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-jou | <p>SERRA i ROTÉS, ROSA (1990). 'casa del Jou'. Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XVIII-XX | Reformada completament i integrada en una explotació turística. | <p>L'antiga casa del Jou situada en un altiplà damunt del Llobregat a sota deld cingles de Vallcebre avui és un modern complex turístic i hoteler. L'antiga casa que segons Rosa Serra la va poder documentar abans de que fos reformada estava composta de la següent manera: 'Masia d'estructura clàssica coberta a dues aigües amb teula àrab iel carener perpendicular a la façana de llevant on es concentren les obertures, petites finestres quadrades amb llindes de fusta. Està organitzat en planta baixa i dos pisos superiors. El parament és de carreus de pedra molt irregulars sense arrebossar. Adossat a la masia trobem un altre edifici de majors dimensions. És de planta rectangular, cobert a una sola vessant amb tres grans arcs de mig punt que es fa servir com a quadres pel bestiar i pallissa' Aquest edifici a mitjans dels anys'90 va patir una gran transformació en la seva volumetria afegint-hi un gran cos a la banda est cobert a dues vessants i integrant els antics arcs de la pallissa a la moderna estructura. La casa principal també va patir una gran transformació ampliant-ne el seu volum a la banda sud i afegint-hi finestres en arc de mig punt.</p> | 08099-137 | Al lloc del Jou | <p>Documentada al s. XVIII la masia era jurisdicció dels senyors Foix Solanell, propietaris de la veïna casa de la torre de Foix. Prop de la masia hi ha les restes d'una església romànica dedicada a Sant Salvador</p> | 42.1949400,1.8582700 | 405733 | 4672051 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51035-foto-08099-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51035-foto-08099-137-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'antiga casa, embeguda per les modernes instal·lacions hoteleres i turístiques només va mantenir les arcades de la pallissa i part de la casa principal que va ser ampliada. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51036 | Sant Salvador del Jou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-del-jou | <p>COROMINAS I CAMP, R; COROMINAS I CAMP, JAUME (1987). 'El far, Sant Ciprià de Fígols i Sant Salvador del Jou' a Erol. Núm. 21. SERRA I ROTÉS, ROSA (1990).'Restes de l'església de Sant salvador del Jou'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XI-XXI | Completament reconstruïda en estil neoromànic. | <p>Antiga església de Sant Salvador del Jou, possiblement l'antiga de Sant Ciprià esmentada per Joan Serra i Vilaró. Actualment aquest edifici està completament reconstruït. L'any 1990 Rosa Serra i també els germans Corominas i Camp en van poder fer unes descripcions que tot seguit anotem' Petita església romànica orientada a llevant que conserva poques filades del que fou una nau rectangular amb absis semicircular i la porta a migdia. Els carreus estan força ben treballats, disposats en filades a contra junt, obra segurament del s. XII'. Els germans corominas la van descobrir i la van netejar el 1985 dibuixant-ne la planta. L'aparell era de carreuons de pedra ben treballats i escairats. Posteriorment i a la dècada dels noranta la capella va ser reconstruïda i coberta en estil neo-romànic i es van pintar al seu interior uns murals d'inspiració romànica.</p> | 08099-138 | Al lloc del Jou | <p>Aquesta antiga església va ser confosa amb l'església de Sant Ciprià de Fígols ja que les afrontacions coincidien. S'esmenta al1322 un home de Fígols va vendre el mas Soldevila de la parròquia de Sant Ciprià. Aquesta parròquia els germans Coromines la situen a la colònia de Sant Corneli ja que unes prospeccions de lignit i datades del 1783 esmenten un sondeig a l'ermita de Sant Corneli i Sant Ciprià al lloc esmentat. Inicialment hipotetitzaven que aquesta església fos sant salvador però un document del 1443 hi ha la deixa d'un testador que esmenta Sant salvador del Jou. Després de l'edat mitjan aquesta església degué quedar enrunada i oblidada</p> | 42.1955200,1.8635600 | 406171 | 4672110 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51036-foto-08099-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51036-foto-08099-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Arran de les obres de reconstrucció, els vestigis de l'antiga capella medieval van quedar integrats a la moderna construcció d'estil neo-romànic sense diferenciar l'obra antiga de l'obra moderna. | 98|92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51037 | El Far del Jou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-far-del-jou | <p>COROMINAS I CAMP, R; COROMINAS I CAMP, JAUME (1987). 'El far, Sant Ciprià de Fígols i Sant Salvador del Jou' a Erol. Núm. 21</p> | XI-XXI | Reconstruïda i sobrealçada. | <p>Restes d'una antiga torre de defensa o 'far' avui reconstruïda en dos pisos. Els germans Corominas el 1984 en fer l'estudi de la desapareguda casa de 'l'hostal del Far' van descobrir l'ermita de Sant Salvador i les restes de la torre homònima al seu costat. Ells en van identificar un parell de filades de pedra més aviat ben treballades i unides amb argamassa de calç i amb una cara vista. Recentment aquesta construcció ha estat sobrealçada juntament amb la veïna capella en dues plantes sense respectar massa les restes originàries.</p> | 08099-139 | Al lloc del Jou | <p>Aquesta torre d'origen alt medieval va ser descoberta pels germans Corominas i Camp el 1984 quan estaven fent un estudi del desaparegut hostal 'd'alfar' a la cruïlla amb la carretera de Malanyeu a la dreta del Llobregat. El topònim d'alfar en aquest antic hostal fortificat derivava de la torre o far que segons els autors era uns 400 mts més amunt al capdamunt del cingle del Jou i al costat de les ruïnes de la capella. Segons els autors, aquesta torre era un punt de vigilància intermedi entre el castell de Guardiola i també el baix Berguedà. Posteriorment i arran del seu abandonament aquest topònim seria traslladat a la casa 'del far' situada a l'encreuament del riu Malanyeu en un lloc que a més de fer d'hostal, es cobraven tributs i impòsits de barra per estar situada al costat de l'antic camí ral de Berga a Bagà.</p> | 42.1954200,1.8636100 | 406175 | 4672099 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Descoberta el 1984 pels germans Corominas, va ser reconstruïda, juntament amb la veïna capella durant la dècada dels noranta de manera que avui dia és molt dificil identificar el que restava de la fàbrica original | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||||||||
| 51038 | Cal Clotet i cal Janola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-clotet-i-cal-janola | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56</p> | XVII-XVIII | Es mantenen habitades pels seus propietaris. | <p>Conjunt arquitectònic format per dues cases amb els ses coberts, annexos i pallisses. Les dues cases estan separades per una era comunitària. La primera o de Cal Clotet té una planta rectangular composta per una planta baixa, un pis i golfes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud-est. Les obertures es concentren a la façana principal compostes per finestres allindades amb fusta i porticó. L'aparell és de maçoneria i carreus mal treballats i escairats. L'altre casa es situa a la part posterior de la primera d'una forma paral·lela i també és de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes i coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud-est. Les obertures es situen a la façana principal i estan compostes per sèries de set finestres amb porticó a la planta primera. L'aparell és de maçoneria i irregular. Al seu voltant hi ha tres volums que es corresponen amb les pallisses i coberts annexos construïts amb fàbrica de maçoneria, coberts amb teulada a dos vessants amb eixides a la façana principal</p> | 08099-140 | Al costat d'un lloc de 'Cal Plansemí'. | <p>No hem trobat documentació sobre aquest mas dels que n'atribuiríem un possible origen medieval juntament amb els altres divuit masos que s'esmenten amb la documentació relativa a Sant Climent de Vallcebre o de la Torre de Foix. Amb tot, nosaltres pensem que les construccions que ens han arribat als nostres dies són d'un període molt tardà. Aquestes cases deurien pertànyer a Sant Climent de la Torre de Foix i podrien correspondre amb un d'aquells 18 masos que hi esmenta a la vall de Rialp.</p> | 42.2174900,1.8436500 | 404560 | 4674572 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51038-foto-08099-140-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les cases han estat remodelades recentment ja que estan habitades. A cal clotet es conserva al seu interior un forn de pa. | 94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51039 | Pont de cal Tinent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-tinent | <p>TOUS i CASALS, JOAN (1978). 'Pont de cal tinent'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XII-XIV | <p>Es tracta d'un pont d'un sol ull damunt el riu de Gréixer. Està compost per un arc de mig punt amb aparell de carreuons de pedra picada, units amb argamassa de calç i disposat en filades més aviat regulars a trenca junt. Recolza damunt de la roca natural en un punt que el riu Gréixer experimenta força desnivell. Mirant aigües amunt a l'estrep de la riba esquerra hi ha un arc de descàrrega de perfil rebaixat que descansa damunt de la roca o codinera. Sembla correspondre amb una obra de fàbrica romànica medieval amb reparacions modernes ja que va haver de ser eixamplat per al pas del trànsit rodat. Actualment serveix de pas per al Gr.107.</p> | 08099-141 | Damunt del riu Gréixer al costat de cal Tinent | <p>No conservem cap document referent a aquesta obra d'enginyeria medieval. Malgrat tot la tipologia i tècnica constructiva ens peremt situar-lo a l'època romànica ja que servia de suport al camí ral de Cerdanya que passava pels colls de Jou i coll del Pendís. Els documents de Bagà esmenten constantment reformes en aquest camí per mantenir-lo transitable ja que es tractava d'una via de comunicació molt important. Aquest pont vas er eixamplat a mitjans del segle XX i en el 1908 l'aigua va arribar al nivell de baranes.</p> | 42.2790000,1.8500900 | 405184 | 4681394 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51039-foto-08099-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51039-foto-08099-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51039-foto-08099-141-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La fàbrica medieval originària sembla correspondre al segle XI o XII tenint en compte que hi passava el camí de Cerdanya pels passos de Jou i del Pendís. Al segle XX es va eixamplar per al trànsit de vehicles rodats. El seu aparell recorda el del pont de l'Alfar a Cercs o el pont vell de Guardiola. | 119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||||||
| 51040 | Cal Tinent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tinent | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà</p> | XVI-XVIII | La coberta de la casa s'ha esfondrat i les pallisses i coberts també. Només queda dempeus la façana principal amb la seva testera i el cos adossat a l'est amb la teulada encara sencera i emprada pel bestiar. La teulada de la casa es mantenia en bon estat fins no fa gaires anys quant en cedí la biga carenera | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa i també els coberts, pallisses i annexos. La casa està orientada a sud mirant al riu i assentada en uns marges a l'esquerra del riu Gréixer. Presenta una planta rectangular de planta baixa, primer pis i golfes i amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit amb tres petites obertures al primer pis en forma de finestra i tres més a la planta segona, una de les quals és en forma de balconera. Sota teulada hi ha dos petits orificis per als colomars. L'aparell de la façana és de maçoneria de pedra i tàpia de color rogenc amb les cantonades de pedra picada. A llevant hi ha afegit un cos format per dos arcs de mig punt a la planta baixa que suporten les eixides de fusta del primer pis. Aquestes obertures miren a l'era de la casa, en una posició més elevada al camí i sostinguda per murs de terrassament. Les altres dues façanes no presenten cap obertura ja que una s'orienta a nord i l'altre està assentada al terreny natural. L'interior està completament enrunat amb les bigues caigudes i el sostre esfondrat. Annex i mirant a l'era hi ha un seguit de coberts formats per grans eixides de fusta, sostingudes per pilars de maçoneria i coberta d'un sol vessant de teula ceràmica damunt cavalls que descansen als pilars. Aquest cos rectangular i allargassat dona a una era pavimentada amb cairons ceràmics i també lloses de pedra.</p> | 08099-142 | Al costat del riu Gréixer i al lloc homònim | <p>No en tenim cap testimoni documental d'aquest edifici que s'anomena 'Cal tinent' i que surt esmentat als inventaris de les cases de 1856 a la partida de Gréixer amb el nom de Tinet o Cortals. Francesc Caballé interpreta que el nom del 'tinent' és perquè hi va haver algun tinent en temps de les carlinades. També esmenta que podria venir de 'tinença'(posseir terres).</p> | 42.2793700,1.8502800 | 405200 | 4681435 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51040-foto-08099-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51040-foto-08099-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51040-foto-08099-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta casa fins fa poc encara es mantenia en peus i segons algunes fotografies antigues es va mantenir habitada fins a mitjans del segle XX. L'anomenada casa de de Mira-sol o 'de cal Tinent nou' a la vila de Bagà prové dels familiars d'aquest edifici. A la paret de la façana s'hi aprecien alguns afegits i sobre alçaments de la coberta. Sembla ser que el cos originari era una masia rectangular amb aparell de maçoneria que al segle XVIII es va veure ampliada amb un cos d'eixides descobertes a la banda est. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51041 | Pont de Sant Nazari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-nazari | <p>SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i III. TOUS I CASALS; JOAN (1978). 'Pont de Sant Nazari'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XIV-XVIII | Està fora d'ús però en bon estat de conservació. | <p>Senzilla construcció d'un sol ull construït amb carreus de pedra picada mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i disposada en filades més aviat irregulars. Aquest pont és característic pel color vermellós de la seva pedra. Ha estat eixamplat pel pas del trànsit rodat conservant la caixa medieval. Recolza damunt la roca mare en un indret que sobresurten unes llenques damunt la llera. Es conserva mig cobert de vegetació i denomina a la capella que hi va haver en aquest lloc a l'edat mitjana. La capella conserva algunes ruïnes de difícil identificació i mig cobertes de vegetació damunt del turó que domina la vall.</p> | 08099-143 | Damunt del torrent de la Fontbona. | <p>El pont de Sant Nazari podria anar relacionat amb el pont que hi havia 'davant de Greixa' i que al 1356 els cònsols de Bagà van fer adobar. També el podriem associar amb les obres d'adobar el camí davant de Sant Nazari datades de l'any 1335. El topònim cognomina a la capella de Sant Nazari que era situada damunt del turó que domina la vall i de la qual avui encara conserva el nom. Esmentada en un testament de 1255 es citen les dues esglésies de Greixa ( sant Nazar i Sant Andreu) .La darrera notícia és de l'any 1343. Des d'aleshores l'edifici es degué abandonar i el seu altar va ser traslladat a l'església de Sant Andreu ja que en un testament de l'any 1427 s'esmenta l'altar de sant Nazari a l'església parroquial de Sant Andreu.</p> | 42.2817400,1.8483700 | 405046 | 4681700 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51041-foto-08099-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51041-foto-08099-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51041-foto-08099-143-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El pont té algun eixamplament des d'aigües avall per suportar el transit motoritzat. Recolza damunt de la roca natural que en aquest punt presenta algunes llenques més sortides. Sembla correspondre amb una obra popular de mitjans del segle XIV. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51042 | Sant Andreu de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-greixer | <p>ROCA , A; CLARET, JOSEP (1982). 'Sant Andreu de Gréixer'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.VIGUÉ, JORDI; BASTARDES, ALBERT (1978) Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Artestudi. Barcelona,</p> | XII-XIII | Restaurada el 1957 es manté ne molt bon estat i s'hi celebra culte el dia de l'aplec. | <p>Es tracta d'una construcció d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular i coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada. Està il·luminada per tres finestres de doble esqueixada ; una oberta a l'absis, una altre a la façana de ponent i una darrera al mur de la nau. La porta, formada per un arc adovellat de pedra picada està oberta al mur de tramuntana i presenta un campanar de cadireta de dos ulls damunt la façana de ponent.. La seva fàbrica constructiva és amb un aparell de carreus de pedra rogenca ben treballades i escairades unides amb argamassa de calç i disposades en filades horitzontals. La volta està construïda amb llosetes disposades a 'plec de llibre'. Interiorment l'església està desposseïda del seu mobiliari litúrgic llevat de la pica d'aigua beneïda que es situa al costat de la porta. La coberta de la nau és de teula ceràmica i la de l'absis en llosa, però el ràfec del sota teulada testimonia que antigament hauria estat coberta tota ella en llosa. De la capella en procedeix un encenser que es guarda al museu diocesà de Solsona. Es conserva en bon estat ja que va ser restaurada l'any 1957. És particular</p> | 08099-144 | Al lloc de Gréixer damunt d'un turó | <p>El lloc de Gréixer figura documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell l'any 871. Aquesta església en destaca pel fet que un dels seus preveres; Daguí passà a ser abat de Ripoll , motiu que la vinculà amb les rendes d'aquest monestir fins ben entrada l'època moderna . Des de sempre va actuar com a parròquia del nucli de Gréixer i al llarg de la baixa edat mitjana figura sovint documentada amb algunes deixes testamentàries. El 1377 el rector va obtenir el consentiment de l'abat de Ripoll per a vendre o arrendar la rectoria. Al segle XIV s'inicià un plet entre els parroquians del terme i l'abat a causa dels carnalatges i primícies de llana que els habitants de Gréixer es negaven a pagar. Amb l'abandó de la veïna capella de Sant Nazari passà a tenir un altar en honor a aquest sant. Ja al segle XVIII passà a ser una sufragània de Sant Miquel de Turbians i avui dia pertany a la parròquia de Sant Esteve de Bagà. Es conserva en un bon estat ja que va ser restaurada l'any 1957. S'hi celebra missa una vegada a l'any per l'aplec de Sant Andreu.</p> | 42.2846100,1.8490600 | 405107 | 4682018 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51042-foto-08099-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51042-foto-08099-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51042-foto-08099-144-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Edifici que ha estat restaurat recentment. Sembla correspondre amb una construcció de mitjans del segle XII i principi del segle XIII per la presència de la volta de canó apuntada. A fora al cementiri encara hi ha una creu de forja del pedró | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51043 | Essenser de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/essenser-de-sant-andreu | <p>DDAA. (2005). Guia del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura</p> | XI-XII | Exposat al MDC Solsona amb el núm 583. | <p>Encenser de forma esfèrica amb tres cadenetes enganxades per fil-ferro d'uns15 cm. abans d'arribar al braser que el sostenen i estan penjades de la part superior que presenta tres braços habituals, una mica corvats.El braser és de base anular. La meitat superior presenta calats que combinen formes quadrades, rectangulars i de creu. Medeix uns 11 x 11 cm amb un total de 92 cm. És de bronze.</p> | 08099-145 | Museu Diocesà i comarcal de Solsona. Plaça del palau núm.1. 25280 (Solsona) | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51043-foto-08099-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51043-foto-08099-145-3.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Objecte litúrgic procedent de Sant Andreu de Gréixer.Presenta forts paral·lels amb altres essencers exposats al museu com ara el de Pampe (Solsonès). És tracta d'una important peça d'orfebreria romànica | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||||||
| 51044 | Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/greixer | BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 74 i 182. CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i III. VILADËS LLORENS, RAMON (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà. Informació inèdita cedida per Gràcia Ponça. | XIV-XVIII | Perfectament restaurades pels seus propietaris seguint els criteris i l'estil del lloc que hom el considera com un paratge de gran bellesa dins del Parc Natural del Cadí Moixeró. | Nucli compost per diferents masies; dues d'elles de grans proporcions ja que haurien format part de l'antic caseriu de Gréixer. Es tracta de diferents construccions de pedra rogenca amb coberta a dues vessants, àmplies balconades i eixides de fusta sota teulada. Destaquen per tenir un gran voladís en la seva coberta, fet que li dona uns trets molt característics. Avui dia és una finca particular. Algunes de les cases conserven algunes voltes de perfil apuntat i també algun arc. La casa principal correspon amb 'la casa gran', però també hi ha la casa de cal Josepó, la rectoria, les quadres, una darrera edificació annexa a les quadres i les ruïnes d'una quarta coneguda com 'Ca la Pastora'. La casa gran es compon d'un edifici de planta rectangular compost de planta baixa, un primer pis i unes golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica, sostinguda per cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia formant un gran voladís o barbacana. La façana es distribueix amb un predomini del massís respecte el buit. La porta d'entrada es situa en un costat i està coronada per una llinda de fusta amb un arc de descàrrega disposat a sardinell. Al seu costat hi ha una perita obertura. Aquesta disposició es manté a la planta principal amb dues balconeres de fusta amb sengles balcons; un d'ells amb continuïtat a la façana de ponent i també dues petites finestres a nivell de golfa. La balconera de la banda oest reemplaça una antiga obertura de dimensions més grosses. L'aparell és de maçoneria de pedra rogenca mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i disposada en filades irregulars. Algunes parts estan arrebossades. A la façana de llevant hi ha adossat un cos o porxo de dues plantes amb barana de pedra que descansa damunt una mena d'arc angular a l'angle nord-est formant una original estructura arquitectònica. Aquest cos està cobert amb teulada a un sol vessant i sembla correspondre amb una obra molt tardana. A la façana oest també hi ha un clar predomini del massís respecte el buit amb petites finestres a la planta baixa, un gran balcó de fusta que continua de la balconera de la façana principal i dues petites finestres a nivells de golfa. Cal destacar-ne dues llosetes que surten de la façana emprades com a teieres i també el picaporta de l'entrada que és de forja amb motius decoratius. La coberta també genera una gran barbacana en forma de voladís de fusta. L'aparell és de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars. A la façana nord hi ha adossat un cos allargassat d'una sola planta que s'empra com a quadra. No hem pogut accedir al seu interior. La casa de 'Cal Josepó' es situa a l'oest de la casa gran i consisteix la segona casa de més importància del nucli de Gréixer. Darrere la casa i en sentit est-oest hi ha les pallisses. | 08099-146 | Al lloc de Gréixer | El nucli de Gréixer aniria lligat amb les esglésies de Sant Nazari i sobretot sant Andreu. Es documenta en temps del prevere Daguí, una petita cel·la que passà a dependre de Ripoll. En l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà al 983 s'hi fa esment i en un document del 949 el bisbe Rodolf d'Urgell, dóna al monestir de Sant Llorenç un mas amb un molí i amb quatre peces de terra i dues vinyes situat dins el comtat de Cerdanya a la vall de Brocà a les rodalies de Bagà i al riu de Gréixer. 'Et est in ipso manso, cum ipso molino et cum quatuor precias de terra et duas vineas, in comiutatu Ceritaniense in valle Brocanense, in apendicum Bagada ad ipso rivo Garaeixer·'. Aquest referència va ser localitzada per Mn. Serra i Vilaró en els documents de ACA. Monacals d'Hisenda, Vol 801 i publicat a les baronies de Pinós i Mataplana. Afrontava amb Coma de Calls, figuera qui est ad ipsum, in via qui pergit de Portella i in loco ubi vocatur Pujol'. Aquestes afrontacions són perdudes llevat de la Portella que seria el camí ral de coll de Jou. Entendríem com a Gréixer la zona esmentada i també la casa de Cal tinent i el molí de Rigoreixer que ja ens apareix i que s'ha pogut localitzar darrere l'estret de Malgrau. Posteriorment el lloc de Gréixer ens apareix citat nombroses vegades en els documents de les baronies de Bagà. Coneixem un fogatge de 1385 a través d'un cobrador de focs el qual esmenta un total de 4 focs a la parròquia de Gréixer i altres tants al lloc anomenat el Bac per valor d'un florí. Cada foc equivalia amb una llar o casa que hi podia haver entre 4 o 5 persones. Aquesta xifra ens coincideix amb les cases que hi ha al nucli. El lloc del Bac es podria referir a la vaga de Millarès, cal tinent o molí. . També apareix esmentat sovint a la documentació baganesa. Per una banda de 1346 en data un inventari fet en una de les cases que ens dona entendre com estaven distribuïdes i quants objectes hi havia. Els inventaris corresponen en documents de molta importància per saber els objectes i pertinences que hi havia en cada llar. En el cas de la baronia de Pinós en conservem nombrosos tant de cases de Baga a com també de Gréixer. Deu anys més tard s'esmenta 'adobar lo pont de Greixa' relacionat amb un dels ponts esmentats a les fitxes 141 i 1433. També es té constància en documents posteriors i de 1666 el lloc de Gréixer juntament amb Millarès, Escriu i Hospitalet en temes relacionats amb les pastures. Consta que fixaven el nombre de bestiar que podien tenir els masos de Millarès, Greixa, Escriu i Hospitalet i també el temps que el bestiar de la vila es podia estar en aquests masos quan anava a pasturar a la muntanya comuna. Al llarg del segle XVIII degué patir algunes reformes com ho testimonien la llinda d'alguna de les seves cases coincidint en un període de bonança. Gràcies a la documentació facilitada per Mª Gracia Ponça, propietària de cal Josepó, sabem que a la Casa Gran per exemple entre el 1878 i 1928 hi van habitar una colla de famílies abans que fos adquirida pels Ponça els quals en foren rics propietaris que compren la finca de Gréixer que incloïa Escriu i la Font de Faig per a l'explotació ramadera i de la fusta. | 42.2851500,1.8487700 | 405084 | 4682079 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51044-foto-08099-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51044-foto-08099-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51044-foto-08099-146-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El conjunt està perfectament restaurat, conservat i harmonitzat amb l'entorn. A la casa Gran i cal Josepó s'hi evidencien els elements originaris a la banda nord amb estructures de planta quadrada compostes per planta baixa i dues plantes pis ai amb aparell regular de pedra picada ben desbastada. Aquestes construccions de provable origen medieval van ser ampliades i engrandides al segle XVIII amb grans cossos orientats a migdia i amb galeries i balcons de fusta aixoplugades per grans voladissos. Aquestes construccions reuneixen les característiques arquitectòniques de les masies de muntanya tant de la zona de Brocà amb la casa de Cal Companyó o la de Rotllant i Vilella coma Gavarrós. La casa gran presenta una disposició arquitectònica en la seva façana que ens recorda molt a l'edifici del Palau de Bagà ja que corresponen al mateix període. Pel que fa ala rectoria i les quadres ja són edificacions més modernes damunt d'una base més antiga. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51045 | Santa Maria de Rocasança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-rocasanca | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAMÓS, PARE. Jardin de Mara plantado en el principado de Catalunya. Edició facsimil 1653. VIGUÉ, JORDI; BASTARDES, ALBERT (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. El Berguedà.Artestudi.Barcelona, PLADEVALL i FONT, ANTONI (1985). Catalunya romànica. El Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana Barcelona. SERRA i ROTÉS, ROSA (1982). 'Santa Maria de Roca sança'. Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Vol III</p> | XII-XIIII | Embeguda per la moderna casa es troba perfectament restaurada al seu interior i cuidada. | <p>L'antiga capella de Santa Maria de Roca-Sança bé denominada per la llegenda de la troballa de la Mare de Déu sota una gran roca santa 'sancta'. Correspon amb un senzill edifici d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular i amb la porta oberta a la banda de migdia coronada per una llinda de pedra damunt de dos permòdols i arc de mig punt amb esplandit intern i pollegueres. Damunt de la coberta hi ha un petit campanar de cadireta d'un sol ull amb aparell de maçoneria que en substitueix un de més antic integrat dins el gruix del mur. L'interior està cobert amb una volta de canó de perfil apuntat i està il·luminada per una finestra d'una sola esqueixada oberta al mur de l'absis coronada a la part externa per un únic bloc monolític. S'hi venera una talla que reprodueix la romànica destruïda per la guerra civil. L'aparell és de carreus de pedra picada ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades molt regulars. Damunt de la porta hi ha un interessant cor de fusta amb la barana de barrots tornejats i passamà bisellat. L'església es manté ofegada a l'interior de la masia de l'Hospitalet la qual aprofita les ruïnes d'un antic hospital medieval erigit en aquest indret per a aixoplugar els viatjants que es dirigien a Cerdanya pel coll de Jou. La capella és particular i tant sols s'obre una vegada a l'any coincidint amb l'aplec de Santa Maria de Roca Sança.</p> | 08099-147 | Al lloc de l'Hospitalet a la falda del Moixeró al costat del clot de la Miquela. | <p>L'edifici que rep el nom de la Roca Santa, es situa uns metres més avall de la gran roca que hi ha al costat del camí de coll de Jou i on la llegenda explica que s'hi va trobar la verge. L'església està documentada al llarg de l'edat mitjana com a capella de l'hospital dels peregrins que es dirigien a Cerdanya passant pel coll de Jou. L'hospital és documentat des del 1279 i l'església, des del s. XIII, quan era regida per un rector amb alguns servents que captaven per l'església i s'encarregaven dels malalts i dels vianants. Tenim un document de 1289 quant un tal P Companyó clergue i rector d'aquesta església, reelegí un soci seu com a participant de l'hospital que li fos fidel i no cometés cap frau en la recaptació de les almoines. Al llarg de la baixa edat mitjana són nombroses les donacions que es fan en aquest hospital fins el any 1349 . Des d'aleshores l'hospital va ser abandonat convertit en masia. La seva capella va passar a ser una sufragània de Guardiola.</p> | 42.2983200,1.8714800 | 406976 | 4683516 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51045-foto-08099-147-3.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2025-06-02 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Per la fàbrica constructiva sembla corresponder amb un edifici de mitjans del segle XII i principi del segle XIII que va quedar embegut per l'obra de l'hospital medieval a mitjans del segle XIV. La talla de fusta és una rèplica de l'original de 1954 que va desaparèixer en motiu de la guerra civil | 92 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 51046 | Hospitalet de Rocasança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospitalet-de-rocasanca | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAMÓS, PARE(1653). Jardin de Mara plantado en el principado de Catalunya. Edició facsimil .VIGUÉ, JORDI; BASTARDES, ALBERT (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. El Berguedà.Artestudi.Barcelona, PLADEVALL i FONT, ANTONI (1985). Catalunya Romànica. El Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana Barcelona. SERRA i ROTÉS, ROSA (1982). 'Hospitalet de Roca sança'. Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Vol. II i III.</p> | XIII-XVIII | La masia continua habitada i recentment se n'ha refet la teulada amb pissarra. | <p>Conjunt arquitectònic situat al costat del torrent de la Miquela a la falda del Moixeró sota la Roca Sança i en un revolt de la carretera 40124 de Bagà a Coll de Pal. Es tracta d'un conjunt format per l'hospital medieval i els coberts annexos a banda de la ja esmentada església de Santa Maria. L'edifici de l'hospital té una planta rectangular allargassada i està compost per una planta baixa, una planta pis i unes golfes amb coberta de pissarra a dues vessants sostingudes per cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. S'assenta de forma terrassada damunt de la roca mare. La porta actual es situa a llevant. La façana principal presenta un predomini del massís respecte el buit. La part sud-est està ocupada pel volum de l'església i al seu costat hi ha una porta coronada amb llinda de fusta i arc de descàrrega i dues petites espitlleres a cada banda. A la planta primera s'hi obren tres obertures o finestres que coincideixen amb altres tres a nivell de golfa. Actualment en podem apreciar altres dues de paredades. En quant a l'aparell constructiu hi ha diferents fàbriques. La planta baixa té una disposició de carreus de pedra més aviat mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades regulars alternades amb lloses de pissarra. La planta primera l'aparell és de maçoneria i també reble de color marró clar. S'hi observen unes petites finestres que es corresponen amb els colomars. La façana oest i situada en una cota més alta està ocupada pel semicercle de l'absis de la capella i es distribueix amb una porta amb els muntants i arc de maó, dues finestres de la mateixa factura a cada costat que coincideixen amb altres dues a nivell del primer pis i una darrera a les golfes. L'aparell és de carreus de pedra mal treballats i escairats, col·locats en filades irregulars i alternats per maons a trenca junt. La façana oest té una disposició similar a la façana sud amb dues espitlleres a la planta baixa, tres finestres al segon pis i altres dues a nivell de golfa. L'aparell és molt heterogeni tenint la planta baixa amb fàbrica de carreus més o menys ben treballats i escairats i la resta amb fàbrica de maçoneria i també de tapia. La façana nord no presenta cap interès especial ja que s'assenta en part damunt la roca natural. De l'interior només hem pogut accedir a la planta baixa del cos corresponent a l'hospital cobert amb voltes de canó amb les dovelles disposades a plec de llibre i formant diferents estances o compartiments. La orientació de les voltes és est- oest, però també n'hi ha dues en sentit nord-sud. Una d'elles hi té una escala que puja al pis superior amb els graons de pedra picada. El paviment és de còdols de riu i actualment s'empra com a quadra i magatzem. Recolza damunt la roca mare que està tallada per assentar-hi les diferents habitacions.</p> | 08099-148 | Al lloc de l'Hospitalet | <p>L'antic hospital de Rocasança està documentat des de 1289. Tot i així quan es signa el termenat de la vila de Bagà al 1233 ja apareix el nom de 'Hospitalet' donant a entendre que ja existia d'abans. Es tractava d'un hospital per aixoplugar els pelegrins que es dirigien pel coll de jou en cas de forts temporals i dies de fred. El 1289 Serra i Vilaró ens esmenta 'P. Companyó, clergue i rector de l'església de Santa Maria de Rocasança, reelegí Bernat de Camp Gotmar participant seu i soci de dit hospital, des de la festa de Sant Andreu primer esdevenidor fins a un any'. Aquesta referència ens serveix per interpretar doncs que la capella de Santa Maria protegia a l'hospital que ja existia. Posteriorment el 1479 Francesc Cabana esmenta que aquest hospital es va construït (es deuria reformar) juntament amb altres tres hospitals al coll de la Perxa, Coll de Jou i coll del Pimorent. Aquestes obres serien fetes per l'ordre dels hospitalers. Bartrina també comenta aquests tres hospitals 'se feren tres spitalets: Un a Sant Joan de la Perxa, altre a la davallada de coll de Jou i altre a la davallada del Pimorent per ospedar los passatgers, essent aquesta terra en poder del rei d França que fa gran bé'. I encara en documents més tardans de la baronia de Bagà esmenten el 1666 el lloc de Gréixer juntament amb Millarès, escriu i Hospitalet en temes relacionats amb les pastures. Consta que fixaven el nombre d e bestiar que podien tenir els masos de Millarès, Greixa, Escariu i Hospitalet i també el temps que el bestiar de la vila es podia estar en aquests masos quan anava a pasturar a la muntanya comuna. El Pare Camós també en va fer una descripció del santuari en el Jardin de Maria de 1653 on hi fa referència a la llegenda de la verge i també a la creació de l'hospital. 'La razon porque se intitula el hospitalet esta imagen es porque tiene una casa que como hospital: la qual edificaron unos señores de Das de Cerdanya por una maravilla que les sucedió en una acoasión que ivan a visitar la sra.'. Al segle XVIII es degué convertir en masia i la capella va passar a ser sufragània de Guardiola. La casa està habitada i en bon estat.</p> | 42.2983200,1.8714800 | 406976 | 4683516 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51046-foto-08099-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51046-foto-08099-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51046-foto-08099-148-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | De les moltes fases constructives que hi podem observar en cal destacar una primera i més antiga corresponent amb l'hospital medieval, formada per un cos rectangular adossat a ponent de la capella de Santa Maria i construït amb un aparell de carreus de pedra més aviat ben treballats, escairats i disposats en filades regulars que es va cobrir internament amb voltes de pedra. Cada cambra corresponent amb les diferents cel·les estaria i il·luminada per espitlleres defensives. Aquest volum deuria tenir un pis superior que a mitjans del segle XV degué ser sobrealçat amb un altre nivell que s'adossava per ponent amb la capella i que en regularitzava la cota de la seva teulada. Finalment a mitjans del segle XVIII es convertí en una masia d'estructura clàssica que en sobrealçà la cota de coberta passant per damunt de la capella, obrint-hi noves obertures i configurant una façana a la banda oest. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51047 | Millares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/millares | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Vol. II i III.</p> | XVII-XVIII | Se n'ha refet la coberta i tapiat les obertures. | <p>Edifici de planta quadrangular compost per una planta baixa, un primer pis i coberta a dues vessants de teula ceràmica i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a l'est. La porta d'entrada es situa al sud i està formada per una obertura allindada i coronada per un arc de descàrrega amb les lloses disposades a 'sardinell' ,avui paredada. Damunt seu hi ha una obertura rectangular que es correspon amb la sala principal. En aquesta façana hi ha un predomini del massís respecte el buit. La façana de ponent presenta una distribució de dues obertures al primer pis i dues a sota la teulada i les façanes nord són practicament cegues llevat d'algunes espitlleres defensives. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra vermellosa mal treballats i escairats, disposats en filades irregulars i units amb argamassa de calç. Únicament són en pedra picada les cantonades i els bastiments de les obertures. A l'interior en cal destacar dues cambres cobertes amb volta de canó amb les dovelles disposades a plec de llibre situades a la planta baixa i una escala que comunica amb el pis superior on hi ha una sala i al fons la campana de la llar de foc amb la boca del forn. A sota teulada existeixen unes golfes. Tot l'edifici està abandonat, malgrat que estigui en bon estat. Al costat de la casa s'hi aprecien alguns coberts esfondrats i coberts amb volta de canó de perfil encofrat. Està cobert de vegetació i també de runa.</p> | 08099-149 | En uns plans davant de Gréixer. | <p>El lloc de Millarès ens apareix documentat en els papers de l'arxiu de Bagà que va ser recollit per Mossèn Serra i Vilaró en el seu llibre de les baronies de Pinós i Mataplana. El lloc el trobem esmentat per primera vegada el 1234 quan es configura el termenat de Bagà, al mateix moment que es cita Gréixer i Hospitalet. La casa i el lloc surten esmentats el 1315 al parlar de les 'borses'. Serra Vilaró no defineix que voldria dir amb la borsa que apareix esmentat en un document ' Borzam bocatam d'en Rossa del lloc Millarès, parrochia de Sant Andreu de Gréixer'. Posteriors documents parlen del mas en temps de guerra i remença. Així sabem que el 1360, Bernat Galceran de Pinós, vescomte d'Illa i Canet redimí a Pere Sunyer per 12 florins, de l'hospital de Rocasança i a tota la seva mole (multitud de familiars)i béns perpètuament perquè pogués habitar al mas Millarès i qualsevol altre mentre estigués dins els seus dominis i li atorga els mateixos drets'. En un moment més tardà i del 1666 el lloc de Milleres surt citat juntament amb Gréixer, Escriu i Hospitalet en temes relacionats amb les pastures. Consta que fixaven el nombre de bestiar que podien tenir els masos i també el temps que el bestiar de la vila es podia estar en aquests masos quan anava a pasturar a la muntanya comuna. Francesc Caballé comenta que li havien explicat que en aquest lloc en temps de l'abat Daguí s'hi havia d'edificar un gran monestir que al final no es va erigir i es va fer a Ripoll.</p> | 42.2863100,1.8621300 | 406187 | 4682193 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51047-foto-08099-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51047-foto-08099-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51047-foto-08099-149-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa sembla correspondre a una obra de mitjans del segle XVI o XVII amb reformes posteriors. Se n'ha refet la teulada i se n'han tapiat les obertures per evitar que s'hi pugui entrar. Amb tot s'ha obert un esvoranc al paredat de la porta que permet l'accés a l'interior. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51048 | Ruïnes d'un vilatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-vilatge | <p>CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. GAVIN, JOSEP Mª ( 1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17, el Berguedà. p-82. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Vol. II i III.</p> | XI-XIII | Cobert de vegetació i de bosc. | <p>Restes arqueològiques d'un primitiu vilatge o mas alt medieval situades en un serrat al costat del mas homònim damunt d'uns plans de l'obaga de Millarès i davant de Gréixer. Les restes s'organitzen en diversos nivells o terrassa ments dins una zona boscosa. Estan compostes per un seguit d'habitacions rectangulars, separades per murs de pedra seca d'uns 60 centímetres de gruix i disposades seguint el relleu del terreny. Semblen correspondre a les restes del vilatge de Millarès i de la capella de Santa Eulàlia de Millarès que Gavin esmenta en el seu inventari de masies. Les restes estan cobertes de vegetació i enderroc de les mateixes ruïnes, tota vegada que s'utilitzen com a tancats per als ramats de bestiar.</p> | 08099-150 | En un serrat al nord-est de la casa de Millarès | <p>El lloc de Millarès ens apareix documentat en els papers de l'arxiu de Bagà que va ser recollit per Mossèn Serra i Vilaró en el seu llibre de les baronies de Pinós i Mataplana. El lloc el trobem esmentat per primera vegada el 1234 quan es configura el termenat de Bagà, al mateix moment que es cita Gréixer i Hospitalet. La casa i el lloc surten esmentats el 1315 al parlar de les 'borses'. Serra Vilaró no defineix que voldria dir amb la borsa que apareix esmentat en un document ' Borzam bocatam d'en Rossa del lloc Millarès, parrochia de Sant Andreu de Gréixer'. Posteriors documents parlen del mas en temps de guerra i remença. Així sabem que el 1360, Bernat Galceran de Pinós, vescomte d'Illa i Canet redimí a Pere Sunyer per 12 florins, de l'hospital de Rocasança i a tota la seva mole (multitud de familiars)i béns perpètuament perquè pogués habitar al mas Millarès i qualsevol altre mentre estigués dins els seus dominis i li atorga els mateixos drets'. En un moment més tardà i del 1666 el lloc de Milleres surt citat juntament amb Gréixer, Escriu i Hospitalet en temes relacionats amb les pastures. Consta que fixaven el nombre de bestiar que podien tenir els masos i també el temps que el bestiar de la vila es podia estar en aquests masos quan anava a pasturar a la muntanya comuna. Francesc Caballé comenta que li havien explicat que en aquest lloc en temps de l'abat Daguí s'hi havia d'edificar un gran monestir que al final no es va erigir i es va fer a Ripoll.</p> | 42.2870300,1.8640200 | 406344 | 4682270 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51048-foto-08099-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51048-foto-08099-150-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Restes alt medievals d'un mas o d'un vilatge ja que s'estenen per tot el turó en diverses terrasses | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51049 | Casa d'Escriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-descriu | <p>ABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. GAVIN, JOSEP Mª ( 1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17, el Berguedà. P-82. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibre II i III. Informació inèdita facilitada per Gracia Ponça</p> | XIV-XVIII | Se n'han refet les cobertes i rejuntat les façanes. La casa està fora de perill després d'haver estat molt de temps abandonada. | <p>Restes de l'antiga casa d'Escriu que presenta una planta mes aviat quadrangular orientada a sud-est i composta per una planta baixa, un primer pis i golfa amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i construït amb cavalls i llates. Té una disposició de les obertures amb un clar predomini del massís respecte el buit. La porta és allindada en fusta i hi té al seu damunt una finestra de grans dimensions. A la façana lateral n'hi ha una altre a sota el nivell de la coberta. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i amb algunes parets, especialment la cantonada sud-est que és amb un aparell molt acurat de carreus de pedra ben treballats i escairats, i units amb argamassa de calç. Adossat a la banda sud-est s'hi endevinen alguns coberts i annexos mig enderrocats compostos pèr constrccions de planta rectangular allargassada i orientades en sentit nord-sud i est-oest i cobertes amb teulada a un sol vessant amb teulada, avui esfondrada de llates i cavalls de fusta i grans eixides abertes a la part interna. Tanquen l'era de batre el gra que mira damunt del torrent dels empedrats damunt de murs de contenció. La casa ha estat refeta recentment i no hem pogut accedir al seu interior.</p> | 08099-151 | A la zona d'Escriu damunt dels empedrats | <p>Els documents de Baga i recollits per Mn. Serra i Vilaró ens parlen del mas i l'església de Santa Eulàlia d'Escariu que deuria ser a prop de la casa. Al 1279 Ramon d'Escriu era comendatari de la casa del temple de Pericas o mas dels homs i al 1300 el mateix Ramon d'Escriu ostentava el càrrec de batlle de Bagà on donà ordres als llocs de Saldes, Gavarrós i Gósol per tal d'estar a l'aguait davant d'un possible atac enemic. L'església de santa Eulàlia va ser arrendada el 1326 al clergue de Pere d'Escriu obligant-lo a fer-ne contínua residència. El 1756 un altre Ramon d'Escriu, ferrer participava en la restauració de les portes de l'església de Sant Esteve de Bagà. El 1800 Antoni Picas masover de la casa d'Escriu baixà a viure tot fent de fuster. Encara avui se'ls coneix com el fuster d'Escriu. La propietat va passar a mans de la família Ponça el 1930.</p> | 42.2868100,1.8171800 | 402482 | 4682299 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51049-foto-08099-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51049-foto-08099-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51049-foto-08099-151-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Presenta indiciïs de fàbriques més antigues de l'època medieval en les cantonades de la façana sud i est. També en una zona propera als coberts hem pogut identificar els vestigis d'una construcció en forma de corba que es podria interpretar com a les restes de l'antiga capella d'Escriu. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51050 | Cal Po | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-po | <p>Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XVIII-XIX | Cobert de vegetació i de runa. | <p>Restes d'una antiga casa i la seva pallissa annexa situades en una petita esplanada a l'esquerra del torrent de Gavarrós i en un indret que queda delimitat per la serra del Pany. Les restes de les edificacions, avui en un estat avançat de ruïna, estan compostes per la casa de 'Cal Po' i els coberts annexos. La casa és de planta quadrada, orientada a migdia i d'estructura simple de dues habitacions amb aparell de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç. Únicament té en pedra picada les cantonades. La paret nord conserva encara alguna resta del mur tester. Annex a la casa hi han restes de coberts de planta quadrada i amb un aparell molt irregular de maçoneria. La casa està en una zona de prats molt propera al llit del riu i del que en desviaven l'aigua per regar els horts. Està coberta de runa i vegetació i amagada a la part sud-est del camp.</p> | 08099-152 | Al costat del Riutort | <p>De la casa no en tenim gaires referències documentals. Sabem que al 1759 ja existia la casa de cal Po a través del fons cadastral conservat a l'arxiu de Guardiola. En aquest moment pertanyia a la casa de l'Estret. Al document de 1856 i conservat en un full solt de l'arxiu municipal de Guardiola de Berguedà ni tant sols surt referenciada entenent que era una masoveria o una casa de petites dimensions que va ser abandonada al cap de poc.</p> | 42.2576100,1.9255100 | 411373 | 4678938 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51050-foto-08099-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51050-foto-08099-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51050-foto-08099-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla correspondre a les ruïnes d'una casa de petites dimensions de planta quadrada i composta de planta baixa i potser un primer pis | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51051 | L'Estret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestret | <p>CÈSAR, AUGUST TORRES (1910). Pirineu Català. Bergadà. Valls altes del Llobregat. P-137 Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions</p> | XIX-XX | La casa antiga ha desaparegut completament i la que ens ha arribat fins els nostres dies ha perdut els forjats i part de la coberta arran de l'incendi dels anys setanta. | <p>La casa de l'Estret es denomina amb aquest mot per estar situada a l'entrada de 'L'Estret' que genera el riu de Gavarrós al seu pas entre les roques del 'Castell dels Moros' i del 'Saborell' abans de l'aiguabarreig amb el torrent de Pardinella i formant el Riutort . Les restes estan formades per l'antiga casa de l'estret', la casa nova i també els coberts adjacents. L'antiga casa de l'Estret es situava a la part de mes a ponent i avui només en queda la planta ja que està completament arruïnada després de que fos enderrocada per les explotacions cimenteres. Amb tot i segons algunes fotografies antigues, que hem pogut consultar presentava una planta rectangular de tres cossos i composta per una planta baixa, un primer pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que mirava a migdia. En quant a la distribució de les obertures hi havia un predomini del massís respecte el buit amb la porta d'entrada situada a la part central. Estava formada per una obertura coronada per llinda de fusta. Al primer pis hi havia tres finestres que coincidien amb les de sota teulada. L'aparell era de maçoneria i pedra picada a les cantonades A l'est de les ruïnes d'aquesta construcció hi ha la casa nova, encara avui conservada, malgrat que hagi perdut la coberta per causes d'un incendi a mitjans dels anys'70 que en destruí tot el seu interior. Aquesta casa, de cronologia molt recent, té l'estructura clàssica de les masies dels segles XVIII i XIX. Està composta per un cos rectangular de planta baixa, pis i golfes amb teulada a dues vessants de teules ceràmiques damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. Té una distribució molt ordenada de les obertures amb dues portes a la planta baixa coronades per arcs rebaixats de maó vist i una de central amb una artística reixa de forja, tres balcons al primer pis i una obertura en forma d'arcada a la planta de sota teulada. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballada i escairada unides amb argamassa de calç. Les cantonades són de pedra picada i els bastiments de les obertures són en maó ceràmic. Conserva restes de revestiment en calç i encara es pot apreciar el ràfec de la teulada construït amb tres filiades de maons disposats en degradació Les parets laterals també tenen una distribució molt geomètrica de les obertures amb una organització de tres balcons al pis principal amb fàbrica de maons ceràmics. La façana de ponent és completament cega i hi té adossat un cos rectangular. Finalment a la façana de tramuntana només hi ha una finestra d'arc de mig a nivell de golfa. L'interior de l'edifici està completament destruït a causa de l'incendi i no en podem interpretar la seva antiga distribució.</p> | 08099-153 | Al lloc de l'Estret | <p>La casa de l'estret apareix documentada per primera vegada al cadastre de Gavarrós datat del 1786. En documents posteriors, la casa continua essent esmentada i arran de les explotacions petrolíferes de la mina de Riutort es va utilitzar com a Cantina i es va construir la casa nova utilitzada coma 'casa d'estiueig' i amb les característiques pròpies d'una casa de principi del segle XX. C.A. Torres ens l'esmenta en el seu llibre del Pirineu Català en descriure el camí de Guardiola a Castellar de N'Hug passant per Gavarrós ' L'Estret. Casa situada en la boca d'aspra gorja, la que tanquen drets i alts cinglerars de dures i trencades formes. L'aigua del riu revolta juganera en curs tortuós al peu dels geganteschs penyalars. La casa esta situada tocant al Riutort, envoltada d'arbres centenaris de soca colossal i extés brancatge, un dels quals està sostingut per una forta paret d'obra per aguantar sa caiguda decantat a la força de son propi pes. La casa que es nova i tota blanca de net i curós aspecte ressalta de debo enmig del ferestech paisatge'. Amb la posada en funcionament de les explotacions cimenteres, la casa va continuar amb les funcions de cantina fins que a mitjans dels nay'70 va patir un incendi que la va destruir completament. Actualment està en ruïnes.</p> | 42.2638500,1.9237400 | 411235 | 4679633 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51051-foto-08099-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51051-foto-08099-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51051-foto-08099-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Prop de la casa hi ha les ruïnes d'una explotació cimentera amb els coberts construïts amb obra de maó i coberta d'uralita, així com restes dels antics forns i de la pedrera. La tipologia arquitectònica de la 'casa nova' és el d'una casa senyorial de mitjans del segle XIX i principi del XX | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 51052 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-9 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, m (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 78 i 189. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II p. 321, AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XVI-XVIII | La casa ha perdut bona part de la coberta i amenaça en esfondrar-se ja que algunes parets estan cobertes d'heura i vegetació. La pallissa té un estat de conservació similar a la casa. | <p>El que es coneix amb el nom de 'la caseta' correspon amb les ruïnes de la casa i pallissa annexa a sota el collet de les Trevanoses, al costat del riu Gavarrós al clot del Jeroni. La casa es situa al costat de l'antic camí de Gavarrós i està formada per una estructura rectangular composta de planta baixa, pis i golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a sud-oest. La porta principal d'entrada es situa en aquesta façana. En quant a la distribució de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit especialment a les façanes nord i oest. En canvi la façana est i sobretot la sud hi ha dues finestres a nivell del primer pis amb bastiments de fusta que tenen les seves homònimes a nivell de sota teulada. L'aparell és de filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i disposades en filades irregulars. Les cantonades són de pedra picada i la part superior és de tapia de color rogenc. La coberta s'ha esfondrat parcialment i malgrat encara hi hagi alguna part que es mantingui dempeus. El conjunt amenaça ruïna. A causa del mal estat no hem pogut accedir al seu interior que presentava perill d'enderroc. Per les converses orals hem pogut saber que a la planta baixa hi havia les quadres i al primer pis la casa amb la sala, la cuina i el forn. Per la part nord hi ha una rampa que condueix a l'era que es situa a la part posterior de la casa i a on hi trobem la pallissa. Està tancada per un petit baluard al que podem accedir per una porta amb bastiments de pedra. Té una planta rectangular i està composta per una planta baixa i un primer pis amb àmplies eixides sostingudes per murs i pilars de maçoneria. La coberta és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal i formant un gran voladís. Es conserva en mal estat ja que els balcons de les eixides han desaparegut i a la coberta li manquen les teules. L'àmbit de l'era està delimitat per la casa, la pallissa i un petit mur de pedra que tanca el conjunt a manera de baluard.</p> | 08099-154 | A la vall de Gavarrós, sota el collet de les Trevenoses | <p>Malgrat que el terme de 'caseta' sigui recent i al·lusiu a caseta de Masaners, el lloc tindria un orígen molt remot ja que surt esmentat en els documents de l'acta de consagarció de Sant Llorenç. En aquest document hi ha un alou donat per Argemir i la seva esposa Teodosen (doc. 28) al monestir amb unes terres, una vinya i una casa a 'Querols' dins la vall de Gavarrós ' i a 'Vila Seca'. Del primer i segons les afrontacions es podria interpretar amb aquest lloc 'ipsas terras qui sunt ad ipsos Keirolos: afrontat ipsa I terra in rio qui discurrit de Saugo, et de alia in terra Placiano, et de III parte in terra Hodesindo. Et ipsa alia pecia terra afrontat de I parte in terra Betarane, et de ali in rio, et de III in terra de domum Sancti Genesi, et de III in terra de me ipso donatore. Et ipsa vinea qui est in Villa seca, in ipso torrente, afrontat de I parte in vinea Gidemare et de alia in roca et III in terra todevare vel suos eres, et III in vinea Torelo. Cum ipsa vinea ipso torcurario. Et ipsa terrada afrontat in ipsa eira, et de alia in via et III in orto Bebite et de IIII in casa Matresinna' Referent a les afrontacions, malgrat que les vinyes no les tinguem situades amb exactitud pensem que es situaria a la zona referida entre l'Estret i la casa de Maçaners. De fet les terres de Sant Genís serien les del nord, el riu correspondria amb el riu Gavarrós i la roca i Vila-seca es situaria a la banda oriental dominant la vall (roca gavarret) i vilaseca en serien les terres de més a l'est, actualment en terme de la Pobla de Lillet. Cal a dir que la casa està a l'altre costat del clot del Savorell. Per contra la casa de Matresinna es situarien en una zona propera a Masaners 'Matresinna' i ipsa via (camí ral de Gavarrós) i que afronta amb una era (era de la caseta), una via i una altre casa que podria ser la ja citada de Savorell tenint en compte la seva proximitat. Sigui com sigui aquesta casa apreixerà en documents posteriors referents al cadastre de Gavarrós de 1756 i també en documents més tardans com a una masoveria pertanyent de la gran finca de Cabanas la qual encara avui li correspon.</p> | 42.2695700,1.9232400 | 411202 | 4680268 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51052-foto-08099-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51052-foto-08099-154-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'edifici té algunes fases constructives diferents amb aparells i fàbriques diversos i a la part superior s'hi endevinen algunes espitlleres paredades. També hi podem apreciar encaixos o forats de bastida al pany del mur sud. L'edifici reuneix les característiques pròpies de l'arquitectura popular de les zones de muntanya. | 119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml