Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51109 | Festa de la truitada 'les Pasquetes' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-truitada-les-pasquetes | <p>La festa de les 'pasqüetes' o de la truitada és molt comú en les poblacions de l'alt Berguedà i especialment Guardiola de Berguedà, peró també a Bagà, Sant Julià de Cerdanyola i la Pobla de Lillet. Es tracta d'una tradició molt arrelada que té el seu orígen amb les caramelles del dia de Pasqua. Durant la cantada que els caramellaires fan en cada lloc de la vila i població; una colla de puvilles i hereus, passen per les cases amb un cistell o cove per recollir ous 'els tradicionals ous de pasqüa' a banda de recollir donatius i habituallar-se amb vi, coca i moscatell. Al acabar la cantada en tots els llocs es recullen els ous i es venen per obtenir un benefici que posteriorment es tornarà a invertir en comprar ous i fer la festa de la truitada al cap de quinze dies. Si bé inicilament la festa es feia pocs dies després o una setmana després de Pasqua, ja que es feien les truites amb els ous que havien recollit en la cantada de caramelles, recentment es mira de fer a primers de maig i per no coincidir amb la resta de municipis que també ho celebren ho fan en dies diferents. La truitada acostuma a fer-se un diumenge a la tarda i va acompanyada de ball popular i d'altres activitats com exposició de pintura i concurs de ball.</p> | 08099-211 | Plaça de l'Ajuntament al barri de l'Hostal nou | <p>Tradició molt arrelada al dilluns de Pasqüa i en la recollida d'ous per fer una truita al cap de vuit dies de celebrar la Pasqua</p> | 42.2331800,1.8792000 | 407517 | 4676275 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51109-foto-08099-211-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Festa popular que es celebra des de fa una pila d'anys | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||||||
| 51110 | Fons d'imatges de Guardiola de Berguedà a l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-guardiola-de-bergueda-a-larxiu-municipal | XX i XXI | A l'arxiu municipal classificat i guardat en carpetes. | <p>Fons d'imatges conservat a l'Ajuntament de Guardiola on es mostren imatges antigues de Guardiola, de l'arribada del tren, del carrilet, de la vida quotidiana, de les fàbriques de ciment, de les festes populars, de la construcció del municipi i de paisatges i paratges de l'entorn. Compta amb més d'un miler de fotografies i clixés que van des de principi de segle fins a l'actualitat. Les darreres ja són en format digital de les festes, trobades, aplecs</p> | 08099-212 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà.Plaça de l'Ajuntament núm. 01. 08694 (Guardiola de Berguedà | 42.2331500,1.8792100 | 407518 | 4676271 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51110-foto-08099-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51110-foto-08099-212-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es guarda a l'arxiu municipal de l'Ajuntament i constitueix un important fons fotogràfic i d'imatges que els veïns han anat cedint a mida que han passat els anys. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||||
| 51111 | Camí ral de Berga a Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-berga-a-baga | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastareny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1993). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 120. BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona.CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAIXAL MATA, ALVAR (2006). 'Els ponts, testimonis de transformacions històriques al Berguedà' a Erol núm.85. CASCANTE I TORRELLA, PERE (2004). 'Patrimoni arquitectònic'. A Erol. Suplement núm. 3 . C.A TORRES.(1905) Pirineu Català. El Bergadà. 'De Berga a Bagà per l'antich camí de Ferradura'. P.88-98. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II. P. 143-154.</p> | XI-XIX | Alguns trams s'han perdut i altres es conserven de manera parcial. | <p>El camí de Berga es conserva en nombrosos trams des de la central del Collet fins al límit sud del municipi tocant amb la Nou. Es pot resseguir completament en un tram de més de 2 Km amb restes d'empedrat de còdols i murs de contenció. A la zona del Collet el camí s'ha perdut però creuava pel pont vell de Guardiola per sota del castell i passava per la riba dreta del Llobregat seguint el traçat de l'actual C-16. A Guardiola el camí passava per Cal Frare i Reboll fins a creuar el Bastareny per damunt del pont de les dues sors o pont de Tarradellas a Bagà. Aquest camí travessava el nucli de Bagà amb les entrades i sortides a la vila formant carreteres entre els camps, i enfilava cap als passos de Coll de Jou i coll del Pendís seguint la traça del riu Gréixer. El tram de la central del Collet conserva l'empedrat original i els murs de contenció. Passa per la llera dreta del Llobregat i es dirigia fins a l'hostal de l'Alfar seguint en part el traçat de la actual C-16. Aquest tram es conserva en uns 2 Km aproximadament.</p> | 08099-213 | Al Collet d'Eina | <p>Els camins rals han estat des de sempre importants vies de comunicació. El principal eix viari era el camí de Berga a Bagà del que ja hem comentat que en conserven alguns trams amb paviment de còdols. Aquest camí ens apareix ja en la documentació més antiga del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i és molt provable que ja existís des de l'època romana com a via d'accés a la zona de pastures i explotació de minerals. No serà fins al segle X i XI quant a través de les fundacions dels monestirs de Sant Llorenç, la xarxa viària es fa més patent i es comencen a construir nous camins que enllacen les poblacions, terres i alous que es van formalitzant. En la documentació de Sant Llorenç ja esmenta els passos de Pendís i de Coll de Jou. Referent el primer, Bolòs i pagès analitzen les afrontacions de les terres del molí de Gréixer. De la via principal s'anomenava 'strata' i corresponia sens dubte al camí de Berga a Bagà i Coll de Jou que connectava amb la 'strata Francisca' o via ceretana que transcorria per la vall del Segre i el coll de la Perxa. A mitjans del segle XII es bastiran hospitalets als colls importants com serien el de Pimorent, la Perxa i el de Hospitalet de Rocasança més amunt de Gréixer. Per salvar les aigües dels rius ies construïren ponts. El pont vell de Guardiola en seria un dels més remarcables, però també en tindríem a Vilella (Bagà) Gréixer, cal Tinent. Aquests ponts en documents posteriors al segle XI i XII apareixeran sovint esmentats La via del Llobregat ens surt també citada en les afrontacions de les Llenes amb el Llobregat. Dels ponts es fa esment d'una palanca a 'Mescles aygues' per arreglar-la. El mescles aigües correspondria a l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat . Sobre els impostos dels camins hi havia el de 'barra' que s'aplicava a tothom que passava pels vials i. solien estar als ponts, especialment el de Guardiola i el de Bagà. Amb tot hi havia qui estava exempt d'aquests impostos. D'impostos també hi havia de passatges del bestiar i de les herbes i encara també n'hem trobat un referent a la sal. Posteriorment i al llarg de l'època moderna els camins ens surten referenciats en documents de transacció escriptures, notarials. A principi de segle XIX. C.A. Torres en fa descripció en el seu llibre de 'Pirineu Català. Bergadà. Valls altes del Llobregat' i datat de 1903 i esmenta. No obstant l'antic camí de ferradura , corrent mig enlairat, a mig cayent de serra, sovint per timbes amagades per l'espessor del bosch, endinzat en la fosca arbreda encara més ferestega i pintoresch. Ab la construcció de la nova carretera s'ha destralejat a demés gran part de l'hermosa boscuria que acabarà de desaparèixer al explotar el nou camí de ferro havent-se desmerescut molt el conjunt de sa enèrgica bellesa. 3 K d'alfar, pont nou de tres arcades de 18 m el central y 9 ls dels costats aon conflueix l'antic camí de ferradura. Pontarró sobre el canal de la llum (3 m). Pont d'un arch de 15 metres sobre el Saldes. 4 h i 5 ' ints aiguabarreig del Llobregat amb el Saldes que porta aigua de ses fonts de la serra d'en Cija, Pedraforca i Gresolet. Sota el pont en avall una hermosa resclosa y presa d'aigua del canal de Berga que forma un molt bell saltant. Pont de Guardiola de 663 metres d'alt. Antiga obra gòtica de pedra. Al davant del pont hi ha l'hostal i el molí, lloc en extrem pintoresch. A la dreta del riu hi queden enlairades les ruïnes de l'antich castell de Guardiola. 720 m. alt dalt d'un turó'. L'abandó va venir amb la construcció del ferrocarril que ocupà part del traçat de l'antic camí ral fins al Collet d'Eina i posteriorment amb les noves carreteres i noves vies de comunicació.</p> | 42.2148300,1.8696600 | 406703 | 4674247 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51111-foto-08099-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51111-foto-08099-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51111-foto-08099-213-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cscante i Torrella | Camí que ha estat embegut per la C-16 en alguns trams propers a l'Alfar i també pel canal industrial de Berga. El tram que va de la central del Collet en direcció sud és el que es conserva millor amb uns 2 Km de longitud. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 51112 | Camí de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-llorenc | <p>Els camins rals han estat des de sempre importants vies de comunicació. El principal eix viari era el camí de Berga a Bagà del que ja hem comentat que en conserven alguns trams amb paviment de còdols. Aquest camí ens apareix ja en la documentació més antiga del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i és molt provable que ja existís des de l'època romana com a via d'accés a la zona de pastures i explotació de minerals. No serà fins al segle X i XI quant a través de les fundacions dels monestirs de Sant Llorenç, la xarxa viària es fa més patent i es comencen a construir nous camins que enllacen les poblacions, terres i alous que es van formalitzant. En la documentació de Sant Llorenç ja esmenta els els passos de Pendís i de Coll de Jou. Referent el primer, Bolòs i pagès analitzen les afrontacions de les terres del molí de Greixer. De la via principal s'anomenava 'strata' i corresponia sens dubte al camí de Berga a Bagà i Coll de Jou que connectava amb la 'strata Francisca' o via ceretana que transcorria per la vall del Segre i el coll de la Perxa. A mitjans del segle XII es bastiran hospitalets als colls importants com serien el de Pimorent, la Perxa i el de Hospitalet de Rocasança més amunt de Gréixer. Per salvar les aigües dels rius i es construïren ponts. El pont vell de Guardiola en seria un dels més remarcables, però també en tindríem a Vilella (Bagà) Gréixer, cal Tinent. Aquests ponts en documents posteriors al segle XI i XII apareixeran sovint esmentats La via del Llobregat ens surt també citada en les afrontacions de les Llenes amb el Llobregat. Altres vies secundàries serien la via de Brocà, la de Gavarrós la de La Pobla de Lillet. Aquestes vies servien per enllaçar nuclis habitats, alous. En el cas de Gavarrós s'esmenta el port de Gavarrós que també corresponia a un pas per passar a Cerdanya. Aquest, però era més important per al bestiar i la transhumància.. En temps de la baronia de Pinós, la documentació d'aquests camins és freqüent i nombrosa . Del camí de coll de jou se sap que el 1356 en volien arreglar el 'tarter' i el 1454 'feren adobar el camí de Grau de Palau'. Es tractava de trams complexos on les 'tarteres' eren les parts altes del camí situades a més de 1600 metres d'alçada on la neu i el glaç el malmetien. De fet en aquests llocs s'hi esmenta el verb 'apel·lar' o treure la neu. Per a les tasques de manteniment hi havia els obrers o 'terrallons'. Els ponts també apareixen esmentats sovint. A tall d'exemple ens surt esmentat el pont de Greixa. Es referiria o bé al de Cal Tinent o el de Sant Nazari. El manteniment dels ponts i camins anava a càrrec dels barons de Pinós però també hi havia altres universitats com la de Berga ' el 30 de juliol de 1335, dos homes de Berga es comprometeren amb els cònsols de Bagà, adobar pel preu de 47 lls des de la data de Tots sants el camí de Greixer.Es tracta de l'ampliació del camí amb una cana de Montpeller que era la mida estàndard d'un camí. També trobem documents de la universitat de Puigcerdà per adobar (reparar) el camí de l'escala de Gréixer. Aquesta zona deuria ser molt vulnerable a les destruccions degut a les fortes avingudes i el pas enmig d'un estret (estret de Malgrau o grau de Palau). Dels ponts es fa esment d'una palanca a 'Mescles aygues' per arreglar-la. El mescles aigües correspondria a l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat . Sobre els impostos dels camins hi havia el de 'barra' que s'aplicava a tothom que passava pels vials i. solien estar als ponts, especialment el de Guardiola i el de Bagà. Amb tot hi havia qui estava exempt d'aquests impostos. D'impostos també hi havia de passatges del bestiar i de les herbes i encara també n'hem trobat un referent a la sal Posteriorment i al llarg de l'època moderna els camins ens surten esmentats indirectament en documents de transacció escriptures, notarials. A principi e segle XIX. C.A. Torres en fa descripció en el seu llibre de 'Pirineu Català. Bergadà. Valls altes del Llobregat' i datat de 1905.</p> | XI-XVIII | Es manté en ús i segueix el traçat del GR.4.2. | <p>Petit tram que va de Cal Frare al monestir de Sant Llorenç passant pel costat dels molins fariners i per la part nord-est del monestir. És un tram petit i empinat que conserva en bon estat l'empedrat de l'antic camí amb còdols de riu col·locats de cantó, trenca aigües i també alguns murs de contenció. Aquest camí era l'antic accés al monestir i també a Sant Miquel, el Vilà i les Llenes. El tram del monestir és el més ben conservat i coincideix amb el pas del GR.4.2</p> | 08099-214 | A sota de Sant Llorenç | <p>En el cas de Gavarrós s'esmenta el port de Gavarrós que també corresponia a un pas per passar a Cerdanya. Aquest, però era més important per al bestiar i la transhumància. Aquests camins secundaris surten als documents del monestir als llocs de les Llenes, Perdinella (camí o carrera de Gavarrós), Brocà, Gréixer i Vilella. Tal i com s'ha dit en temps de la baronia de Pinós, la documentació d'aquests camins és freqüent i nombrosa atès que corresponien a importants vies que calia mantenir en condicions. Del camí de coll de jou s'esmenta el 1356 'esmerçaren força diners en adobar algunes parets del terter de Coll de Jou' i el 1454 'feren adobar el camí de Grau de Palau'. Per a les tasques de manteniment hi havia els obrers o 'terrallons' que s'encarregaven del manteniment dels camins. Els ponts també hi surten esmentats sovint. A tall d'exemple ens citen el pont de Greixa. 'el dia 9 de març de 1356 els cònsols de Bagà feien adobar el pont davant Gréixer'. Es referiria o bé al de Cal Tinent o el de Sant Nazari. El manteniment dels ponts i camins anava a càrrec dels barons de Pinós però també hi havia altres universitats com la de Berga i Puigcerdà que s'encarregaven d'aquests afers. Sobre els impostos dels camins hi havia el de 'barra' que s'aplicava a tothom que passava els camins. Solien estar als ponts, especialment el de Guardiola i el de Bagà. Amb tot hi havia qui estava exempt d'aquests impostos. També n'hi havia de passatges del bestiar i de les herbes i encara també n'hem trobat un referent a la sal 'e aquest passatge s'entén, ço és saber primerament per tots els termes de Gavaret e de Bagà, e de saldes e Gósol'. Posteriorment i al llarg de l'època moderna els camins ens surten referenciats en documents de transacció escriptures, notarials. A principi de segle XIX. C.A. Torres en fa descripció en el seu llibre de 'Pirineu Català. Bergadà. Valls altes del Llobregat' i datat de 1903 i esmenta que aquests camins encara s'utilitzaven. L'abandó va venir amb la construcció del ferrocarril que ocupà part del traçat de l'antic camí ral fins al Collet d'Eina i posteriorment amb les noves carreteres i noves vies de comunicació. La construcció de la BV. 4024 de Bagà a Coll de Pal va malmetre el camí de Gréixer a les zones de Rigoreixer, estret de malgrau i Hospitalet. L'obertura de pistes forestals cap a la font del Faig i Escriu per extreure la fusta va destruir part del camí de Coll de Pendís. Avui dia aquests camins es conserven en trams i són utilitzats per al pas de senders de gran recorregut (Gr.107, gr.4, gr.4.2 ) i altres de menors com el Pr.126, pr,125 i senders locals.</p> | 42.2359500,1.8752000 | 407191 | 4676586 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51112-foto-08099-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51112-foto-08099-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51112-foto-08099-214-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Camí que encara s'utilitza com a tal i que havia correspost amb l'antic accés al monestir des del camí ral de Berga a Bagà amb cruïlla a la xona de Cal Frare. Els camins rals han estat des de sempre importants vies de comunicació. El principal eix viari era el camí de Berga a Bagà del que es conserven alguns trams amb paviment de còdols. Aquest camí apareix ja en la documentació més antiga del monestir de Sant Llorenç i és molt provable que ja existís des de l'època romana com a via d'accés a la zona de pastures i explotació de minerals. Tot i que a les acaballes del segle VIII ja es van començar a perfilar alguns nuclis de l'alt Berguedà, no és fins després de la revolta d'Aissó del 826 i 827 que es fa més ràpida la repoblació que es consolida en època de Guifré el Pelós. Amb tot no serà fins al segle X i XI quant a través de les fundacions dels monestirs de Sant Llorenç que unifica les antigues comunitats de Sant Sebastià de Sull, la xarxa viària es fa més patent i es comencen a construir nous camins que enllacen les poblacions, els vilatges, els molins, masos i alous així com les recents terres i vinyes que s'estan formalitzant. Precisament és en la consagració de Sant Llorenç el 983 i la dotació de Sant Miquel que s'esmenten ja els camins, especialment els passos de Pendís i de Coll de Jou. Referent el primer, Bolòs i Pagès analitzen les afrontacions de les terres del molí de Gréixer posant èmfasi a 'in via qui pergit a Portella' (ACA monacals. Doc.8). De la via principal s'anomenava 'strata' i corresponia sens dubte al camí de Berga a Bagà i Coll de Jou que connectava amb la 'strata Francisca' o via ceretana que enllaçava amb la vall del Segre i el coll de la Perxa. Precisament serà a mitjans del segle XII quant es bastiran hospitals als colls més importants com serien el de Pimorent, la Perxa i el de Hospitalet de Rocasança més amunt de Gréixer. Per salvar les aigües dels rius i cursos fluvials es construïren ponts. El pont vell de Guardiola en seria un dels més remarcables, però també en tindríem a Vilella (Bagà) Gréixer, cal tinent. Aquests ponts en documents posteriors al segle XI i XII apareixeran sovint esmentats en els documents de Bagà fent-hi continues reformes. La via del Llobregat ens apareixerà també esmentada en les afrontacions de les Llenes amb el Llobregat. Altres vies secundàries serien la via de Brocà, la de Gavarrós i la de La Pobla de Lillet a Castellars de N'Hug. Aquestes vies secundàries servien per enllaçar nuclis habitats i també alous. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 51113 | Camí de Coll de Jou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-coll-de-jou | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastareny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1993). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 120. BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona.CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAIXAL MATA, ALVAR (2006). 'Els ponts, testimonis de transformacions històriques al Berguedà' a Erol núm.85. CASCANTE I TORRELLA, PERE (2004). 'Patrimoni arquitectònic'. A Erol. Suplement núm. 3 . C.A TORRES.(1905) Pirineu Català. El Bergadà. 'De Berga a Bagà per l'antich camí de Ferradura'. P.88-98. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II. p. 143-154.</p> | XI-XVIII | Alguns trams estan embeguts per la BV-4024 i altes pel Pr.126. | <p>Antic camí ral de Cerdanya passant pel coll de Jou. El camí sortiria de Bagà per la Creu de l'om riu Gréixer, estret de Malgrau on creuaria pel pont homònim i passaria pel costat de la pedrera de l'església de Bagà a la zona de l'estret de Malgrau o grau de Palau. A continuació seguiria pel molí de Gréixer, Cal Tinent on travessaria el riu Gréixer i arribaria al pont de Sant Nazari. Allí hi tindríem una bifurcació que aniria al coll de Pendís per Gréixer. El camí principal seguiria per sota de Millarès arribaria a l'Hospitalet de Rocasança i ascendiria planejant fins el Claper. D'aquest indret començaria una forta pujada que el camí aniria fent continus revolts per ascendirà a Rocasança i posteriorment al Coll de Jou i Altar del Mila. Aquest tram de Rocasança a Coll de Jou és el que conserva restes de l'antic empedrat de còdols de riu, units amb argamassa de calç i murs de contenció amb trenca aigües. Aquests trams ens donen més la idea de com hauria estat aquest antic camí de ferradura i bast. Altres trams serien a la zona de Cal Tinent vell i a l'estret de Malgrau. Ja en el terme de Bagà; el tram que va de Bagà a la Creu de l'Om conserva en bon estat part de l'antic empedrat i els murs que delimiten les carreres i conreus.</p> | 08099-215 | De Gréixer a Coll de Jou | <p>En el cas de Gavarrós s'esmenta el port de Gavarrós que també corresponia a un pas per passar a Cerdanya. Aquest, però era més important per al bestiar i la transhumància. Aquests camins secundaris surten als documents del monestir als llocs de les Llenes, Perdinella (camí o carrera de Gavarrós), Brocà, Gréixer i Vilella. Tal i com s'ha dit en temps de la baronia de Pinós, la documentació d'aquests camins és freqüent i nombrosa atès que corresponien a importants vies que calia mantenir en condicions. El manteniment dels ponts i camins anava a càrrec dels barons de Pinós però també hi havia altres universitats com la de Berga i Puigcerdà que s'encarregaven d'aquests afers. Hi ha esment que el 30 de juliol de 1335, dos homes de Berga es comprometeren amb els cònsols de Bagà, adobar pel preu de 47 ells des de la data de Tots sants el camí de l'escala de Gréixer. Es tracta de l'ampliació del camí amb una cana de Montpellier que era la mida estàndard d'un camí. Aquesta zona deuria ser molt vulnerable a les destruccions degut a les fortes avingudes i el pas enmig d'un estret (estret de Malgrau o grau de Palau). També es fa esment d'una palanca a 'Mescles aigües' per arreglar-la. Posteriorment i al llarg de l'època moderna els camins ens surten referenciats en documents de transacció escriptures, notarials. A principi de segle XIX. C.A. Torres en fa descripció en el seu llibre de 'Pirineu Català. Bergadà. Valls altes del Llobregat' i datat de 1903 i esmenta que aquests camins encara s'utilitzaven. Ell ens ho descriu en l'itinerari de Bagà a Castellar de N'Hug '2 h ' 5 minuts molí de Gavarrós, 1008 mts molt pintoresc en lloc amagat i molt deliciós. Les riuades el posen sovint en perill quan l'aigua agombojada en moles tormentoses s'abraça desbordada en l'engorjat que no la pot arribar a engolir.El Riutort, corre normalment tot fresós entre grans còdols blanchs amagat i sovint entre l'arbreda. 2h, 15 minuts. Massanés, casa de molt bell tirat pitoresch junt a la corrent del Riutort.Se deixa el riu pèr emprendre forta pujada entre el bosc. Tal com va sacendint s'ofereix més i més grandiosa la conca del riutort. Tancada en son cim per Comabella, el Coll del Pal i el Puigllançada. El poblet de Gavarrós se destaca enlairat al bell mig de la clotada en el grup de la muntanya avançada que separa la coma del Forn de la del Coll de Pal qua ajuntant-se al dessota formen el Riutort 2 h i 30 ' Collet Roig de Muntdern. De 1325 d'alt en la serra divisòria de les aigües del Riutort i de la Pardinella, hermós panorama de muntanyes tant dret al costat de la vall de Gavarrós com per l'indret del Llobregat y termes distants. S'ovira entre plans conreuats i prats verdosos la grossa casa de Pardinella. El camí corre enlaitrat pel devallant de la serra. 2 h'35 Prat Terrer kolt ben herbat. 2 h' 40 clot de Muntdern. S'atravessa el torrent. 2 h 45 minuts font de l'home mort. El camí puja sobtadament. 2 hores 50 La Pardinella. Gran casa de pagès molt ben orientada amb amplies i assolellades galeries. Té capella adjunta b capellà beneficiat. Està situada en un altipla conreuat ornat d'herba i arbres ombrejants. 2 hores 55 Coll Roig'. L'abandó va venir amb la construcció del ferrocarril que ocupà part del traçat de l'antic camí ral fins al Collet d'Eina i posteriorment amb les noves carreteres i noves vies de comunicació. La construcció de la BV. 4024 de Bagà a Coll de Pal va malmetre el camí de Gréixer a les zones de Rigoreixer, estret de malgrau i Hospitalet. L'obertura de pistes forestals cap a la font del Faig i Escriu per extreure la fusta va destruir part del camí de Coll de Pendís. Avui dia aquests camins es conserven en trams i són utilitzats per al pas de senders de gran recorregut (Gr.107, gr.4, gr.4.2 ) i altres de menors com el Pr.126, pr,125 i senders locals.</p> | 42.3114500,1.8714400 | 406992 | 4684974 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51113-foto-08099-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51113-foto-08099-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51113-foto-08099-215-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascantte i Torrella | Camí embegut a la part baixa des de la Creu de l'Om a Gréixer i Hospitalet per la BV.4024 de Bagà a Coll de Pal deixant alguns trams sencers a Riu Gréixer i a la creu de l'Om. El tram de l'Hospitalet a Coll de Jou es conserva bé ja que s'empra com a sender del Parc Natural del Cadí Moixeró o Pr.126 de l'Hospitalet a Riu de Cerdanya. Els camins rals han estat des de sempre importants vies de comunicació. El principal eix viari era el camí de Berga a Bagà del que es conserven alguns trams amb paviment de còdols. Aquest camí apareix ja en la documentació més antiga del monestir de Sant Llorenç i és molt provable que ja existís des de l'època romana com a via d'accés a la zona de pastures i explotació de minerals. Tot i que a les acaballes del segle VIII ja es van començar a perfilar alguns nuclis de l'alt Berguedà, no és fins després de la revolta d'Aissó del 826 i 827 que es fa més ràpida la repoblació que es consolida en època de Guifré el Pelós. Amb tot no serà fins al segle X i XI quant a través de les fundacions dels monestirs de Sant Llorenç que unifica les antigues comunitats de Sant Sebastià de Sull, la xarxa viària es fa més patent i es comencen a construir nous camins que enllacen les poblacions, els vilatges, els molins, masos i alous així com les recents terres i vinyes que s'estan formalitzant. Precisament és en la consagració de Sant Llorenç el 983 i la dotació de Sant Miquel que s'esmenten ja els camins, especialment els passos de Pendís i de Coll de Jou. Referent el primer, Bolòs i Pagès analitzen les afrontacions de les terres del molí de Gréixer posant èmfasi a 'in via qui pergit a Portella' (ACA monacals. Doc.8). De la via principal s'anomenava 'strata' i corresponia sens dubte al camí de Berga a Bagà i Coll de Jou que connectava amb la 'strata Francisca' o via ceretana que enllaçava amb la vall del Segre i el coll de la Perxa. Precisament serà a mitjans del segle XII quant es bastiran hospitals als colls més importants com serien el de Pimorent, la Perxa i el de Hospitalet de Rocasança més amunt de Gréixer. Per salvar les aigües dels rius i cursos fluvials es construïren ponts. El pont vell de Guardiola en seria un dels més remarcables, però també en tindríem a Vilella (Bagà) Gréixer, cal tinent. Aquests ponts en documents posteriors al segle XI i XII apareixeran sovint esmentats en els documents de Bagà fent-hi continues reformes. La via del Llobregat ens apareixerà també esmentada en les afrontacions de les Llenes amb el Llobregat. Altres vies secundàries serien la via de Brocà, la de Gavarrós i la de La Pobla de Lillet a Castellars de N'Hug. Aquestes vies secundàries servien per enllaçar nuclis habitats i també alous. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 51114 | Camí de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-gavarros | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastareny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1993). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 120. BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona.CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAIXAL MATA, ALVAR (2006). 'Els ponts, testimonis de transformacions històriques al Berguedà' a Erol núm.85. CASCANTE I TORRELLA, PERE (2004). 'Patrimoni arquitectònic'. A Erol. Suplement núm. 3 . C.A TORRES.(1905) Pirineu Català. El Bergadà. 'De Berga a Bagà per l'antich camí de Ferradura'. P.88-98. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II. p. 143-154.</p> | XI-XIX | Alguns trams han desaparegut per la pista actual de Gavarrós. | <p>Camí que del pont de l'Espelt (Terme de la Pobla de Lillet) pujaria a Gavarrós i ascendiria a Pardinella, castell de la Roca de Gavarret, Erols i Coll de Pal. Aquest camí seguiria paral·lel el Riutort fins a l'alçada de l'Estret. En tot aquest tram el camí ha estat substituït per la pista actual. Una vegada a la casa de l'Estret trobaríem una bifurcació d'un sender que pujaria a la Coma i Pla de l'Arca i potser també al Saborell seguint la carena de Sant Marc (actual GR.4.2). El camí principal pujaria fins a la caseta on hi trobaríem l'encreuament del camí que pujaria al castell de la 'Roca de Gavarret' seguint el collet de les Trevanoses i també el mas de les Trevanoses. En aquest tram el camí es pot resseguir ja que encara es conserva algun pas amb un 'grau' i l'antic empedrat amb restes dels còdols de riu i algun trenca aigua fins arribar a Prat Terrer i Pardinella on encara es pot resseguir la seva traça. El camí principal seguiria des de la Caseta per sota de la pista actual passant pel molí de Massaners, pujaria a la serradora i Casa de Masaners i arribaria a Sant Genís per continuar pujant cap a Casa freda i arribar als rocs de Canells i les pastures de Coll de Pal. Aquest tram de la caseta a Masaners encara es pot resseguir enmig de bosc amb part del traçat del camí empedrat i els murs de contenció de pedra seca i fins hi tot trenca aigües. Prop del molí de masaners s'endevinen encara les traces o estrep d'un pontarró que accediria al molí.</p> | 08099-216 | De l'Espelt a Gavarrós | <p>En el cas de Gavarrós s'esmenta el port de Gavarrós que també corresponia a un pas per passar a Cerdanya. Aquest, però era més important per al bestiar i la transhumància. Aquests camins secundaris surten als documents del monestir als llocs de les Llenes, Perdinella (camí o carrera de Gavarrós), Brocà, Gréixer i Vilella. Tal i com s'ha dit en temps de la baronia de Pinós, la documentació d'aquests camins és freqüent i nombrosa atès que corresponien a importants vies que calia mantenir en condicions. Del camí de coll de jou s'esmenta el 1356 'esmerçaren força diners en adobar algunes parets del terter de Coll de Jou' i el 1454 'feren adobar el camí de Grau de Palau'. Els ponts també hi surten esmentats sovint. El manteniment dels ponts i camins anava a càrrec dels barons de Pinós però també hi havia altres universitats com la de Berga i Puigcerdà que s'encarregaven d'aquests afers. Sobre els impostos dels camins hi havia el de 'barra' que s'aplicava a tothom que passava els camins. Solien estar als ponts, especialment el de Guardiola i el de Bagà. Amb tot hi havia qui estava exempt d'aquests impostos. També n'hi havia de passatges del bestiar i de les herbes i encara també n'hem trobat un referent a la sal 'e aquest passatge s'entén, ço és saber primerament per tots els termes de Gavaret e de Bagà, e de saldes e Gósol'. Posteriorment i al llarg de l'època moderna els camins ens surten referenciats en documents de transacció escriptures, notarials. A principi de segle XIX. C.A. Torres en fa descripció en el seu llibre de 'Pirineu Català. Bergadà. Valls altes del Llobregat' i datat de 1903 i esmenta que aquests camins encara s'utilitzaven. Ell ens ho descriu en l'itinerari de Bagà a Castellar de N'Hug '2 h ' 5 minuts molí de Gavarrós, 1008 mts molt pintoresc en lloc amagat i molt deliciós. Les riuades el posen sovint en perill quan l'aigua agombojada en moles tormentoses s'abraça desbordada en l'engorjat que no la pot arribar a engolir.El Riutort, corre normalment tot fresós entre grans còdols blanchs amagat i sovint entre l'arbreda. 2h, 15 minuts. Massanés, casa de molt bell tirat pitoresch junt a la corrent del Riutort.Se deixa el riu pèr emprendre forta pujada entre el bosc. Tal com va sacendint s'ofereix més i més grandiosa la conca del riutort. Tancada en son cim per Comabella, el Coll del Pal i el Puigllançada. El poblet de Gavarrós se destaca enlairat al bell mig de la clotada en el grup de la muntanya avançada que separa la coma del Forn de la del Coll de Pal qua ajuntant-se al dessota formen el Riutort 2 h i 30 ' Collet Roig de Muntdern. De 1325 d'alt en la serra divisòria de les aigües del Riutort i de la Pardinella, hermós panorama de muntanyes tant dret al costat de la vall de Gavarrós com per l'indret del Llobregat y termes distants. S'ovira entre plans conreuats i prats verdosos la grossa casa de Pardinella. El camí corre enlaitrat pel devallant de la serra. 2 h'35 Prat Terrer kolt ben herbat. 2 h' 40 clot de Muntdern. S'atravessa el torrent. 2 h 45 minuts font de l'home mort. El camí puja sobtadament. 2 hores 50 La Pardinella. Gran casa de pagès molt ben orientada amb amplies i assolellades galeries. Té capella adjunta b capellà beneficiat. Està situada en un altipla conreuat ornat d'herba i arbres ombrejants. 2 hores 55 Coll Roig'. L'abandó va venir amb la construcció del ferrocarril que ocupà part del traçat de l'antic camí ral fins al Collet d'Eina i posteriorment amb les noves carreteres i noves vies de comunicació. La construcció de la BV. 4024 de Bagà a Coll de Pal va malmetre el camí de Gréixer a les zones de Rigoreixer, estret de malgrau i Hospitalet. L'obertura de pistes forestals cap a la font del Faig i Escriu per extreure la fusta va destruir part del camí de Coll de Pendís. Avui dia aquests camins es conserven en trams i són utilitzats per al pas de senders de gran recorregut (Gr.107, gr.4, gr.4.2 ) i altres de menors com el Pr.126, pr,125 i senders locals.</p> | 42.2702600,1.9227200 | 411160 | 4680345 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51114-foto-08099-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51114-foto-08099-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51114-foto-08099-216-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Camí que malgrat estigui embegut per l'actual pista de Gavarrós conserva el tram original de la Caseta a Masaners. El ramal que puja a Pardinella es conserva en el traçat que va de la Caseta a Prat Terrer, amb alguns trams perduts enmig de la malesa i del bosc. Els camins rals han estat des de sempre importants vies de comunicació. El principal eix viari era el camí de Berga a Bagà del que ja hem comentat que en conserven alguns trams amb paviment de còdols. Aquest camí ens apareix ja en la documentació més antiga del monestir de Sant Llorenç i és molt provable que ja existís des de l'època romana com a via d'accés a la zona de pastures i explotació de minerals. Tot i que a les acaballes del segle VIII ja es van començar a perfilar alguns nuclis de l'alt Berguedà, no és fins després de la revolta d'Aissó del 826 i 827 que es fa més ràpida la repoblació que es consolida en època de Guifré el Pelós. Amb tot no serà fins al segle X i XI quant a través de les fundacions dels monestirs de Sant Llorenç que unifica les antigues comunitats de Sant Sebastià de Sull, la xarxa viària es fa més patent i es comencen a construir nous camins que enllacen les poblacions, els vilatges, els molins, masos i alous així com les recents terres i vinyes que s'estan formalitzant. Precisament és en la consagració de Sant Llorenç el 983 i la dotació de Sant Miquel que s'esmenten ja els camins, especialment els passos de Pendís i de Coll de Jou. Referent el primer, Bolòs i Pagès analitzen les afrontacions de les terres del molí de Gréixer posant èmfasi a 'in via qui pergit a Portella' (ACA monacals. Doc.8). De la via principal s'anomenava 'strata' i corresponia sens dubte al camí de Berga a Bagà i Coll de Jou que connectava amb la 'strata Francisca' o via ceretana que enllaçava amb la vall del Segre i el coll de la Perxa. Precisament serà a mitjans del segle XII quant es bastiran hospitals als colls més importants com serien el de Pimorent, la Perxa i el de Hospitalet de Rocasança més amunt de Gréixer. Per salvar les aigües dels rius i cursos fluvials es construïren ponts. El pont vell de Guardiola en seria un dels més remarcables, però també en tindríem a Vilella (Bagà) Gréixer, cal tinent. Aquests ponts en documents posteriors al segle XI i XII apareixeran sovint esmentats en els documents de Bagà fent-hi continues reformes. La via del Llobregat ens apareixerà també esmentada en les afrontacions de les Llenes amb el Llobregat. Altres vies secundàries serien la via de Brocà, la de Gavarrós i la de La Pobla de Lillet a Castellars de N'Hug. Aquestes vies secundàries servien per enllaçar nuclis habitats i també alous. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 51115 | Camí de Guardiola a la Pobla de Lillet passant per Brocà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-guardiola-a-la-pobla-de-lillet-passant-per-broca | <p>C.A. TORRES, (1905). Pirineu Català. 'El Bergadà'p-101-102</p> | XI-XX | Tallat i embegut per pistes forestals. Alguns trams encara es poden resseguir perquè estan aprofitats per altres senders | <p>Tram de camí que coincideix en part amb el traçat de la fitxa núm. 218 i que correspondria a l'antic camí ral de Guardiola a la Pobla passant per Brocà. Aquest camí inicialment seria el que sortiria de Bagà i es dirigiria a la Pobla de Lillet passant per Brocà per la zona del torrent del Mig fins als plans de Rotllant, Rotllant, Brocà, Vilalta on hi hauria un encreuament que pujaria a Subirana, costes de Sant Marc i Pla de l'Arca creuant cap a Gavarrós per la vall de la Coma. El camí principal continuaria per la casa de Segrulla, Companyó travessaria per Vilella i arribaria a l'Espelt. En aquest indret creuaria el Riutort per un pont d'un sol ull a l'alçada del molí de l'Espelt i continuaria fins a Sant Cecília de Riutort i la Pobla. Es conserven alguns trams ja que han estat aprofitats per a senders locals i també com a Pr i itineraris de curta distància .Amb tot, el traçat que descriu C.A. Torres encara es pot resseguir en bona part destacant els trams envoltats per murs o Carreres a la zona de Brocà, de Cal Companyó i Vilella.</p> | 08099-217 | De Guardiola a La Pobla passant per Cal Companyó i Vilella | <p>Els camins rals han estat des de sempre importants vies de comunicació. El principal eix viari era el camí de Berga a Bagà del que ja hem comentat que en conserven alguns trams amb paviment de còdols. Aquest camí ens apareix ja en la documentació més antiga del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i és molt provable que ja existís des de l'època romana com a via d'accés a la zona de pastures i explotació de minerals. No serà fins al segle X i XI quant a través de les fundacions dels monestirs de Sant Llorenç, la xarxa viària es fa més patent i es comencen a construir nous camins que enllacen les poblacions, terres i alous que es van formalitzant. En la documentació de Sant Llorenç ja esmenta els passos de Pendís i de Coll de Jou. Referent el primer, Bolòs i pagès analitzen les afrontacions de les terres del molí de Gréixer. De la via principal s'anomenava 'strata' i corresponia sens dubte al camí de Berga a Bagà i Coll de Jou que connectava amb la 'strata Francisca' o via ceretana que transcorria per la vall del Segre i el coll de la Perxa. A mitjans del segle XII es bastiran hospitalets als colls importants com serien el de Pimorent, la Perxa i el de Hospitalet de Rocasança més amunt de Gréixer. Per salvar les aigües dels rius i es construïren ponts. El pont vell de Guardiola en seria un dels més remarcables, però també en tindríem a Vilella (Bagà), Gréixer, cal Tinent. Aquests ponts en documents posteriors al segle XI i XII apareixeran sovint esmentats. La via del Llobregat ens surt també citada en les afrontacions de les llenes amb el Llobregat. Altres vies secundàries serien la via de Brocà, la de Gavarrós la de La Pobla de Lillet. Aquestes vies servien per enllaçar nuclis habitats, alous. En el cas de Gavarrós s'esmenta el port de Gavarrós com un pas per accedir a la Cerdanya tot i que s'utilitzava més per a la transhumància. De gavarros també s'esmenta la carrera de Pardinella. El camí de Gavarrós ens surt esmentat per C.A. Torres en el seu llibre 'Pirineu Català. Bergadà. Valls altes del Llobregat' i datat de 1903 Ens descriu en l'itinerari de Bagà a Castellar de N'Hug '2 h ' 5 minuts molí de Gavarrós, 1008 mts molt pintoresc en lloc amagat i molt deliciós. Les riuades el posen sovint en perill quan l'aigua agombojada en moles tormentoses s'abraça desbordada en l'engorjat que no la pot arribar a engolir. El Riutort, corre normalment tot fresós entre grans còdols blanchs amagat i sovint entre l'arbreda. 2h, 15 minuts. Massanés, casa de molt bell tirat pitoresch junt a la corrent del Riutort.Se deixa el riu pèr emprendre forta pujada entre el bosc. Tal com va sacendint s'ofereix més i més grandiosa la conca del riutort. Tancada en son cim per Comabella, el Coll del Pal i el Puigllançada. El poblet de Gavarrós se destaca enlairat al bell mig de la clotada en el grup de la muntanya avançada que separa la coma del Forn de la del Coll de Pal que ajuntant-se al dessota formen el Riutort 2 h i 30 ' Collet Roig de Muntdern. De 1325 d'alt en la serra divisòria de les aigües del Riutort i de la Pardinella, hermós panorama de muntanyes tant dret al costat de la vall de Gavarrós com per l'indret del Llobregat y termes distants. S'ovira entre plans conreuats i prats verdosos la grossa casa de Pardinella. El camí corre enlaitrat pel devallant de la serra. 2 h'35 Prat Terrer kolt ben herbat. 2 h' 40 clot de Muntdern. S'atravessa el torrent. 2 h 45 minuts font de l'home mort. El camí puja sobtadament. 2 hores 50 La Pardinella. Gran casa de pagès molt ben orientada amb amplies i assolellades galeries. Té capella adjunta b capellà beneficiat. Està situada en un altipla conreuat ornat d'herba i arbres ombrejants. 2 hores 55 Coll Roig'.</p> | 42.2503300,1.8880500 | 408272 | 4678169 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51115-foto-08099-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51115-foto-08099-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51115-foto-08099-217-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Camí tradicional d'accés a la Pobla des de Bagà. Antigament no es passava per Guardiola ja que per accedir a Brocà s'hi anava pels plans de Rotllant que tenia l'encreuament al torrent de Mullapà. A Guardiola hi passava el camí principal de Berga a Bagà per les planes de Reboll i Cal Frare. Existia un altre camí que de Guardiola anava a la Pobla i que seguia el traç de la b-402. Aquest segon camí és explicat per c:A. Torres en un altre itinerari que surt des de Guardiola | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 51116 | Carrera de cal Companyó a Vilalta i Rotllant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrera-de-cal-companyo-a-vilalta-i-rotllant | <p>C.A. TORRES, (1905). Pirineu Català. 'El Bergadà'p-101-102</p> | XI-XX | Alguns trams s'han perdut i altres estan en desús raó de la qual encara es conserven sencers. | <p>Antiga carrera o camí ral de Brocà que va de Cal Companyó a la casa de Vilalta i de Cal Cosí. Aquest camí es caracteritza per tenir el seu traçat envoltats per murs de pedra seca que separen l'espai públic del camí amb la zona de conreus i que es denominen 'Carreres'. Les carreres ecostumaven a estar prop de zones urbanes a les entrades i sortides dels nuclis habitats. En el nostre cas es troba pràcticament a la zona de Brocà on es conserven alguns trams força sensers. El primer d'ells es troba a sota mateix de la Casa de 'Cal Companyó' i consisteix en un tram d'uns 200 mts amb els murs ben conservats i també el paviment del camí. Poc després de passar la casa i prop de la veïna de Segarulla hi ha un altre tram més llarg que puja fins a Vilalta i la 'casa de baix'. Aquest segon tram no es conserva tant bé però encara es pot definir bona part del seu traçat amb els murs de pedra seca que delimiten la carrera amb la zona de conreus en part enderrocat on encara conserven part del coronament a 'sardinell'. Aquest camí ha estat alterat per a pista que de Cal Companyó arriba a l'església de Sant Martí de Brocà i també al veïnat de Vilalta. Prop d'aquesta casa el camí encara es conserva en bon estat.</p> | 08099-218 | De Cal Companyó a Vilalta passant pels camps de Sagarulla | <p>Els camins rals han estat des de sempre importants vies de comunicació. El principal eix viari era el camí de Berga a Bagà del que ja hem comentat que en conserven alguns trams amb paviment de còdols. Aquest camí ens apareix ja en la documentació més antiga del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i és molt provable que ja existís des de l'època romana com a via d'accés a la zona de pastures i explotació de minerals. No serà fins al segle X i XI quant a través de les fundacions dels monestirs de Sant Llorenç, la xarxa viària es fa més patent i es comencen a construir nous camins que enllacen les poblacions, terres i alous que es van formalitzant. En la documentació de Sant Llorenç ja esmenta els passos de Pendís i de Coll de Jou. Referent el primer, Bolòs i pagès analitzen les afrontacions de les terres del molí de Greixer. De la via principal s'anomenava 'strata' i corresponia sens dubte al camí de Berga a Bagà i Coll de Jou que connectava amb la 'strata Francisca' o via ceretana que transcorria per la vall del Segre i el coll de la Perxa. A mitjans del segle XII es bastiran hospitalets als colls importants com serien el de Pimorent, la Perxa i el de Hospitalet de Rocasança més amunt de Gréixer. Per salvar les aigües dels rius i es construïren ponts. El pont vell de Guardiola en seria un dels més remarcables, però també en tindríem a Vilella (Bagà) Gréixer, cal Tinent. Aquests ponts en documents posteriors al segle XI i XII apareixeran sovint esmentats La via del Llobregat ens surt també citada en les afrontacions de les llenes amb el Llobregat. Altres vies secundàries serien la via de Brocà, la de Gavarrós la de La Pobla de Lillet. Aquestes vies servien per enllaçar nuclis habitats, alous. Per C.A Torres en el seu llibre de 'Pirineu Català descriu el camí ral de Bagà a la Pobla de Lillet passant per Brocà i comenta el següent: '30' sortint de Bagà s'atravessa el torrent de les eugues, 40'm s'atravessa també el torrent de Rotllant que baixa de Brocà y va pujant seguidament dominant vells paisatges. 50 ' Companyó, casa de pages seguint el camí, Queda a curta distància la iglesia de Brocà emplaçada en posició descoberta en un repla de la serra dominant bell esguart.i tyenint al entorn algunes cases 'esbarriades'. El camí corre enlairat. ! Hora 15 ' Vilella, gran casa amb oratori y benefici anexe a la casa amb espaioses cambres y dependencies y alegre solana o galeria encarada a migdia. El camí va serrejant i freua belles arbredes. 1 hora i 35 ' L'espelt. Casa de pagès' Posteriorment alguns dels camins han desaparegut de forma parcial i altres han estat aprofitats com a senders locals.</p> | 42.2457300,1.8939200 | 408750 | 4677652 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51116-foto-08099-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51116-foto-08099-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51116-foto-08099-218-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Prop de la casa de Rotllant es conserva una altre carrera no tant important com l'anterior que pujaria a l'església de Sant Martí i també a les cases del Puig, Sobirana i Castell. Aquesta segona carrera que podria correspondre al mateix camí ral es conserva amb trams damunt de Rotllant i sota de l'antiga rectoria de Sant Martí i de cal Galló amb alguns fragments construïts amb murs de pedra seca i paviment de còdols de riu. Es tractaria del camí ral de Bagà a la Pobla de Lillet passant per Vilella. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 51117 | Camí de Gréixer a Coll de Pendís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-greixer-a-coll-de-pendis | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà.BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 120. BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP (1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona. CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAIXAL MATA, ALVAR (2006). 'Els ponts, testimonis de transformacions històriques al Berguedà' a Erol núm.85. CASCANTE I TORRELLA, PERE (2004). 'Patrimoni arquitectònic'. A Erol. Suplement núm. 3 . .FÍGULS; C (2016). 'Hostal de la font del Faig' a antics hostals del camí ral. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius.Vol II. p. 143-154.</p> | XI-XX | Embegut per la pista que actualment puja a la Font del Faig i Escriu. El seu traçat és aprofitat pel GR.107. | <p>Antic camí ral que de Gréixer ascendia al coll del Pendís. Aquest antic camí en conservem alguns petits trams, però la majoria d'ells han estat substituïts i suprimits per la pista actual que puja a Escriu i també a la font del Faig. El seu traçat es pot resseguir des del pont de Sant Nazari, pujant al nucli de Gréixer i a continuació es s'arribava a la font Bona. Seguia la fondalada del clot d'en Pere, pujava fins a la collada d'Escriu i seguia cap a la casa homònima que havia fet les funcions d'hostal. D'allí es continuava fins a la Font del Faig i ascendia pel coll del Pendís. Actualment en romanen uns pocs trams amb l'empedrat original de còdols de riu disposats de cantó per evitar el lliscament del bestiar i alguns trenca aigües molt a prop del coll del Pendís. En aquest tram s'ha pogut conservar gràcies al fet que la pista forestal que es va obrir el 1920 només arribava a la font del Faig deixant el darrer tram per construir. Gràcies a això s'ha pogut conservar. Actualment aquest camí s'utilitza com a GR.107 o camí dels Bons Homes de Queralt a Montsegur.</p> | 08099-219 | De Gréixer a Coll de Pendís passant per Escriu | <p>Els camins rals han estat des de sempre importants vies de comunicació. El principal eix viari era el camí de Berga a Bagà del que ja hem comentat que en conserven alguns trams amb paviment de còdols. Aquest camí ens apareix ja en la documentació més antiga del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i és molt provable que ja existís des de l'època romana com a via d'accés a la zona de pastures i explotació de minerals. No serà fins al segle X i XI quant a través de les fundacions dels monestirs de Sant Llorenç, la xarxa viària es fa més patent i es comencen a construir nous camins que enllacen les poblacions, terres i alous que es van formalitzant. En la documentació de Sant Llorenç ja esmenta els passos de Pendís i de Coll de Jou. Referent el primer, Bolòs i pagès analitzen les afrontacions de les terres del molí de Gréixer De la via principal s'anomenava 'strata' i corresponia sens dubte al camí de Berga a Bagà i Coll de Jou que connectava amb la 'strata Francisca' o via ceretana que transcorria per la vall del Segre i el coll de la Perxa.A mitjans del segle XII es bastiran hospitalets als colls importants com serien el de Pimorent, la Perxa i el de Hospitalet de Rocasança més amunt de Gréixer. Per salvar les aigües dels rius es construïren ponts. El pont vell de Guardiola en seria un dels més remarcables, però també en tindríem a Vilella (Bagà) Gréixer, cal Tinent. Aquests ponts en documents posteriors al segle XI i XII apareixeran sovint esmentats. La via del Llobregat ens surt també citada en les afrontacions de les Llenes amb el Llobregat. Dels ponts es fa esment d'una palanca a 'Mescles aygues' per arreglar-la. El mescles aigües correspondria a l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat . Sobre els impostos dels camins hi havia el de 'barra' que s'aplicava a tothom que passava pels vials i. Solien estar als ponts, especialment el de Guardiola i el de Bagà. Amb tot hi havia qui estava exempt d'aquests impostos. D'impostos també hi havia de passatges del bestiar i de les herbes i encara també n'hem trobat un referent a la sal. Posteriorment i al llarg de l'època moderna els camins ens surten referenciats en documents de transacció escriptures, notarials. Aquest camí el trobem descrit per excursionistes com ara Cèsar August Torres i altres caminants. C.A Torres i també altres caminants com ara Arthur Osona afirmen 'Els guies s'asseuen a la vora del camí y encenen els cigarros. D'aquest lloch ne diuen el Forat, sens dubte perquè una de les pedres que formen el reclòs és foradada. Empaquetada la màquina, continuem pujant seguint les gerigonces del camí. A les vuit arribem a la Font del Faig. Els guies fermen el bestiar y nosaltres entrem a la casa a encarregar que'ns arreglin esmorzar. L'amo'ns conta que quan les coses anaven bé aquella casa estava molt ben assortida de tot y que aquell era un dels camins de més tranzit pera anar y venir de la Cerdanya. Una vegada hi tingué allotjats més de 40 traginers y molt bestiar durant tres dies, a causa de les neus que interceptaren el camí. La capa de núvols s'ha anat aprimant y comença a sortir el sol. A les nou montem a cavall: encara falta mitja hora pera arribar a Coll de Pandís, que està a 1,766 metres sobre'l nivell del mar. El camí és poch fresat y está mig esborrat per les aigües dels darrers dies. Tot fent esses arribem al coll.' C.A Torres en el seu llibre de Pirineu Català afirma ' 'Font del Faig (desde Bagà). Sota l'Hostal se deixa a l'esquerra el camí de Puigcerdà y's pren un dolent corriol que ratlla de travers la montanya, tot enlairant-se.'</p> | 42.2973900,1.7972400 | 400855 | 4683496 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51117-foto-08099-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51117-foto-08099-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51117-foto-08099-219-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Havia estat un important via de pas des de sempre. La hipòtesi que alguns han afirmat que el camí del Pendís sortia per les cases de l'Hostalet i del veïnat del Forat (Terme municipal de Gisclareny) i pujava pel torrent homònim per la zona dels Empedrats ,és una hipòtesi poc fiable atès que la zona dels Empedrats resultava ser una zona que patia fortes avingudes del torrent del forat en temporades plujoses que en malmetia greument l'antic camí. Val adir que aquesta zona és un engorjat molt abrupte on el camí per ascendir a la 'font d'esctriu' ha de superar un fort desnivell. Sembla ser que aquest traçat es va emprar com a camí ral secundari en temps molt més moderns, ja que encara hi ha alguns trams amb empedrat i també un pont. Tot i així el camí originari passava per la zona que descrivim. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 51118 | Camí del Collet a Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-collet-a-vallcebre | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà.BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 120. BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP (1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona. CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAIXAL MATA, ALVAR (2006). 'Els ponts, testimonis de transformacions històriques al Berguedà' a Erol núm.85. CASCANTE I TORRELLA, PERE (2004). 'Patrimoni arquitectònic'. A Erol. Suplement núm. 3 . .FÍGULS; C (2016). 'Hostal de la font del Faig' a antics hostals del camí ral. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius.Vol II. p. 143-154.</p> | XII-XX | Embegut per la B.402 del Collet a Gósol i per la pista que puja a Sant Julià de Freixens. | <p>Restes de l'antic camí ral de Saldes que partia del Collet. Es conserva de manera fragmentària i parcial ja que ha estat embegut per la B-402 en el seu tram inicial. Hom pensa que aquest camí que partia des del camí principal de Berga a Bagà seguia paral·lel a la riera de Saldes travessant pel pont de Saldes i pujaria per la riba esquerra passant per sota de la casa del Castellot la qual possiblement seria una torre de vigilància. A continuació arribaria fins a 'Grallera' i creuaria la riera prop del molí de Bosoms prop de l'actual passarel·la o pont que hi ha. En aquest punt es bifurcaria i una part aniria per la riera de Bosoms, molí homònim i seguiria cap a Bosoms, Soldevila, Masdepei i Torre de Foix. Aquest camí en aquest tram de Bosoms a Soldevila encara es pot endevinar part del seu antic traçat enmig del bosc i parts de pastura que seguia les corbes de nivell amb un pendent més aviat suau. Del pont damunt de la riera de Bosoms en sortiria un altre sender que ascendia fins a Sant Julià de Fréixens ja a Vallcebre. Aquest segon tram també hem pogut endevinar alguna part del seu antic traçat i dels murs que el contenien. Es conserva força perdut ja que ha estat embegut en part per l'actual sender i pista forestal.</p> | 08099-220 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà.Plaça de l'Ajuntament núm. 01. 08694 (Guardiola de Berguedà | <p>Els camins rals han estat des de sempre importants vies de comunicació. El principal eix viari era el camí de Berga a Bagà del que ja hem comentat que en conserven alguns trams amb paviment de còdols. Aquest camí ens apareix ja en la documentació més antiga del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i és molt provable que ja existís des de l'època romana com a via d'accés a la zona de pastures i explotació de minerals. No serà fins al segle X i XI quant a través de les fundacions dels monestirs de Sant Llorenç, la xarxa viària es fa més patent i es comencen a construir nous camins que enllacen les poblacions, terres i alous que es van formalitzant. En la documentació de Sant Llorenç ja esmenta els passos de Pendís i de Coll de Jou. Referent el primer, Bolòs i pagès analitzen les afrontacions de les terres del molí de Gréixer . De la via principal s'anomenava 'strata' i corresponia sens dubte al camí de Berga a Bagà i Coll de Jou que connectava amb la 'strata Francisca' o via ceretana que transcorria per la vall del Segre i el coll de la Perxa. A mitjans del segle XII es bastiran hospitalets als colls importants com serien el de Pimorent, la Perxa i el de Hospitalet de Rocasança més amunt de Gréixer. Per salvar les aigües dels rius i es construïren ponts. El pont vell de Guardiola en seria un dels més remarcables, però també en tindríem a Vilella (Bagà) Gréixer, cal Tinent. Aquests ponts en documents posteriors al segle XI i XII apareixeran sovint esmentats La via del Llobregat ens surt també citada en les afrontacions de les Llenes amb el Llobregat. Dels ponts es fa esment d'una palanca a 'Mescles aygues' per arreglar-la. El mescles aigües correspondria a l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat . Sobre els impostos dels camins hi havia el de 'barra' que s'aplicava a tothom que passava pels vials i. Solien estar als ponts, especialment el de Guardiola i el de Bagà. Amb tot hi havia qui estava exempt d'aquests impostos. D'impostos també hi havia de passatges del bestiar i de les herbes i encara també n'hem trobat un referent a la sal. A principi de segle XIX. C.A. Torres en fa descripció en el seu llibre de 'Pirineu Català. Bergadà. Valls altes del Llobregat' i datat de 1905. Aquests camins encara s'utilitzaven. L'abandó va venir amb la construcció del ferrocarril que ocupà part del traçat de l'antic camí ral fins al Collet d'Eina i posteriorment amb les noves carreteres i noves vies de comunicació. La construcció de la BV. 4024 de Bagà a Coll de Pal va malmetre el camí de Gréixer a les zones de Rigoreixer, estret de malgrau i Hospitalet. L'obertura de pistes forestals cap a la font del Faig i Escriu per extreure la fusta va destruir part del camí de Coll de Pendís. Avui dia aquests camins es conserven en trams i són utilitzats per al pas de senders de gran recorregut (Gr.107, Gr.4, Gr.4.2 ) i altres de menors com el Pr.126, Pr,125 i senders locals.</p> | 42.2207200,1.8356100 | 403901 | 4674939 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51118-foto-08099-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51118-foto-08099-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51118-foto-08099-220-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Antic camí de ferradura que es conserva en bastant mal estat ja que només es deixen endevinar alguns petits trams prop de Bosoms i del Collet. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 51119 | Murs de pedra seca de Brocà, Cercuneda, Clarà i Solà de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-broca-cercuneda-clara-i-sola-de-sant-marc | <p>MARTÍN I VILASECA, F; PREIXENS I LLEVADOT M. (2005) .Les construccions de pedra seca a les terres de Lleida. Pagès editors. AJUNTAMENT DE BAGÀ (2005).El camí de la Serra.</p> | XVIII-XIX | Hi ha zones que els murs ja s'han perdut i altres que es conserven mig coberts de vegetació i esbarzers. Alguns dels murs com els propers a Sant Martí, Rotllant, Companyó, Castell i Cal Cosí encara reuneixen la seva antiga funció originària. | <p>Conjunt de murs d'obra de pedra seca que hi ha a la zona de Brocà prop de les cases de Sant Martí de Brocà, Rotllant, Castell, Cercuneda, Clarà i Cal Companyó. Es tracta d'un seguit de murs de terrassament i anivellament dels diferents camps realitzats amb pedres de diferents mides i unides en sec amb la tècnica de 'paret de pedra seca' que també és comú en les barraques de vinya. Alguns dels murs conserven molta alçada, altres estan mig enrunats però en conjunt formen les característiques feixes de conreu de vinya i també cereal. Aquestes parets n'hi ha a les parts més baixes delimitant camps de dimensions més grans que a mida que van guanyant alçada es van reduint amb parcel·les més petites i amb murs de major alçada. Sovint aquests murs serveixen per delimitar també camins formant les característiques 'carreres' i moltes vegades estan acabats amb la tècnica del ·sardinell' caracteritzada per els acabats amb lloses col·locades de forma vertical. També es poden observar aquests murs a la vall de la Coma i a les zones altes de Gavarrós.</p> | 08099-221 | A la solana de Sant Marc i Brocà prop de les cases de Brocà, Castell, cercuneda | <p>La construcció de pedra seca va ser molt popular a la Catalunya interior durant segles en les zones on la vinya era abundant. En el cas de Brocà les barraques eren construïdes per guardar-li les eines del camp i aixoplugar els camperols en cas de tempestes i mal temps ja que sovint eren allunyades de la casa on procedien i els murs per a construir terrasses i feixes de conreu. A la vall de Brocà on la vinya va ser molt estesa gràcies a les condicions del seu clima va poder fomentar la construcció d'aquest tipus de construccions que són més pròpies de zones més càlides com ara el baix Berguedà, Bages o Solsonès. Cal tenir present que a la zona de Bagà i al lloc que es coneix com a 'la Serra' es conserven exemples de construccions molt similars. segons l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (983)s' esmenten algunes donacions d'alous o zones de vinya al terme de Brocà com seria el cas de Clarà, Cercuneda, Vilella, Bagà, Osormeu que ens posen en evidència la importància del seu cultiu en aquesta vall. De fet la situació orogràfica de Brocà i la seva climatologia en llocs més aviat secs i àrids fan que sigui un lloc molt apropiat per aquest tipus de producte més propi de les zones del Baix Berguedà, Bages i Solsonès. La toponímia de la zona 'Vinyet, vinya vella, vinyassa, solà de Clarà' ens recorda la importància aquesta antiga activitat agrícola que ens va sumada a la gran quantitats d'estructures que hi anaven relacionades.</p> | 42.2494000,1.8952000 | 408861 | 4678058 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51119-foto-08099-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51119-foto-08099-221-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Murs de pedra que segueixen la tradicional tècnica de la 'pedra seca' i que han configurat el paisatge del país i de la zona. Avui dia estan en desús i moltes parets ja s'han enderrocat. | 119 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 51120 | Casa Nova d'Erols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-derols | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1993). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186, 203. CATALÀ i ROCA, PERE (1997). 'El Berguedà' Els castells catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9. ROCA, A, CLARET, J (1982)'Casa del Pla d'Erols'. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. SERRA i VILARÓ; J (1987). Les Baronies de Pinós i Mataplana.Investigació als seus arxius LLibre III. Centre d'Estudis baganesos. p.89, 119,207 i 305</p> | XV-XX | El 2002 es va rehabilitar i adaptar com a cobert agrícola mantenint l'estructura de la planta baixa | <p>Casa que es coneix com a 'Casanova d'Erols' o 'Pla d'Erols'. Es tracta d'una construcció que ha estat molt reformada per a ús ramader però que conserva la planta baixa de l'antic edifici. Correspon amb un edifici de planta rectangular de dos cossos; un situat a l'extrem de més a ponent i de planta rectangular amb una única planta baixa coberta amb teulada a un sol vessant de teula ceràmica damunt empostissat de formigó. La façana està ocupada per una àmplia obertura per a facilitar l'entrada i el cobert del bestiar. A la paret de llevant hi ha una segona obertura coronada per un arc rebaixat amb les dovelles disposades a sardinell i amb una aparença molt similar a les pallisses de Pardinella. L'aparell és de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars i horitzontals. Les cantonades són de pedra picada. Annex a aquest cos hi ha una altre construcció també rectangular però uns dos metres reculada de l'anterior i de la que tant sols conserva les parets de la planta baixa que en permeten identificar el seu perímetre. Al centre hi ha una obertura que l'utilitza com a cortal. Abans de la reforma del 2002 la casa tenia dos cossos coincidint amb les estructures existents. La casa principal estava situada al cos de més a llevant. Estava composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. La porta d'entrada era amb llinda de fusta i estaven distribuïdes regularment al llarg de la façana. L'aparell era de maçoneria i a la banda de llevant hi havia un cos afegit que es cobria amb un allargament de la teulada de llevant. El cos aquí avui s'empra com a cobert era utilitzat com a tal i estava cobert amb una teulada a un sol vessant</p> | 08099-222 | Al pla d'Erols | <p>La primera notícia que es té de la zona d'Erols correspon al 983 on s'esmenta el lloc d'Erol com a ville Hercule en l'acta de consagració de Sant Llorenç. No n'hem trobat més notícies explícites però el 1295 , una cita fa referència a diversos masos de la població de Sant Vicenç d'Erols que no sabem si seria Sant Vicenç de Rus o seria una església propera i avui del tot desapareguda. Serra i Vilaró l'esmenta dient que 'd'aquest lloc no en queda més rastre que el nom del pla d'erols, en la parròquia de Gavarrós. Al segle XIII hi havia una església que suposo que és la mateixa que sant vicens de Cererrols a la qual el 1353 un home de Gavarrós hi feu un llegat. També comenta que aquesta església feia donacions a Sant Genís de Gavarrós. El mas era una de les possessions de l'abat Berenguer IV de sant Llorenç la qual el nombra com a 'mas de Sant Vicenç'. Per tant no hi ha dubte que prop de la casa hi hauria hagut una església dedicada a Sant Vicenç. La construcció que es conservava abans de la reforma semblava correspondrà amb una obra d'època baix medieval i modern</p> | 42.2809200,1.9513900 | 413539 | 4681500 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51120-foto-08099-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51120-foto-08099-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51120-foto-08099-222-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Josep Claret van poder descriure-la i incorporar-la a l'inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat abans que fos remodelada ja que la fitxa és de 1982. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 51121 | Monument a la Penya Blaugrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-penya-blaugrana | <p>Monòlit o pedra on hi ha una placa que commemora una XVIII trobada comarcal de penyes blaugranes i el XXIV aniversari de Joan Casals més conegut com a 'Avi del Barça' i resident de Guardiola i propietari del restaurant 'El recó de l'avi' i de 'casa Duaner'. En aquest acte que es va fer el 19 d'octubre del 2008 hi van assistir membres d'altres penyes del Bages, Anoia, Lluçanès i Cerdanya. La placa commemorativa és de llautó i medeix uns 4 cm d'ample x 20 d'alt. Està enganxada en un bloc de pedra en forma de monòlit</p> | 08099-223 | Al nucli de Guardiola | <p>Placa que commemora el 24 è aniversari de 'l'avi del Barça' o de Joan Casals i també la XVIII trobada comarcal de penyes blaugranes. Es va col·locar el 2008</p> | 42.2315800,1.8790100 | 407499 | 4676097 | 2008 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51121-foto-08099-223-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||||
| 51122 | Riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-llobregat-1 | <p>www.wikipèdia, enciclopedia lliure.</p> | <p>Riu que neix al terme municipal de Castellar de N'Hug a les populars 'Fonts del Llobregat' i desemboca al Mar Mediterrani. Al seu pas pel terme municipal de Guardiola de Berguedà rep les aigües de diferents conques que conformen diferents valls. Per una banda tindríem la conca del Gavarrós, amb els torrents de Gavarrós, Pardinella, Coll de Pal, de la Coma, del clot del Forn, de l'home mort, per l'altre i al centre del municipi just en ple nucli poblacional rep les aigües del riu Bastareny, un important afluent del Llobregat que a banda de rebre les aigües de la conca de Gréixer, també ho fa de les aigües d'altres torrents com és el cas del torrent de la Muga, el torrent de Murcarols, el torrent de les Faves i dem prat de Rei i sobretot la Dou del Bastareny que forma un naixement similar al del Llobregat. El mateix riu és alimentat pel 'Bullidor de Sant Esteve' pertanyent al mateix aqüífer que la Dou, el torrent del Puig, el torrent del Forat alimentat pel torrent d'Escriu, el torrent de Galigan i el 'bullidor de la Llet'. Els darrers torrents que alimenten el Bastareny abans de rebre les aigües de la conca de Gréixer serien els torrentons, el torrent del Puig, el torrent dels Trulls i finalment el torrent del Casot. Després de passar la vila de Bagà el Bastareny rep les aigües menys cabaloses de la zona de Brocà amb el torrent de Paller o dels Banyadors, el torrent de Mullapà, el torrent del Mig, el de la Paelleta, el torrent de Clarà i finalment el torrent dels Bacs. Poc abans d'abandonar el municipi el riu rep les aigües de la conca del Saldes amb el torrent de la Boïga a sota de Mas dePei, el torrent de Bosoms, i el torrent de Vallcebre, entre altres. Les seves aigües principalment cabaloses van ser aprofitades per a construir rescloses per fer funcionar fàbriques com seria el cas de la cimentera de 'la colònia Pujol i Tomàs', canalitzar-les per a fer moure centrals hidroelèctriques de gran capacitat com és el cas de la central del Collet o fins hi tot transportar-les en nuclis més allunyats com és el cas del canal industrial de Berga. El riu també ha estat des de sempre un pas per a facilitar les comunicacions. Així doncs les valls de les diferents conques hidrogràfiques han estat vies de pas de camins rals (camí de Berga a Bagà que seguia el curs del Llobregat), el camí de Gavarrós, el de col de Jou i coll de Pendís. L'arribada del ferrocarril propicia que els vells camins fossin substituïts per les vies del ferrocarril que a banda de transportar passatger transportaven el ciment del collet i de l'aslant de Castellar de N'Hug i també el carbó de la conca minera de Fígols. Darrerament i degut a l'abandó del ferrocarril (carrilet) la moderna C-16 i el E.09 de Barcelona a Tolosa han facilitat les comunicacions amb Europa gràcies a la construcció del túnel del Cadí que comunica el Berguedà amb la Cerdanya i França i és el portal d'entrada i la principal via d'accés a les estacions d'esquí del Pirineu més oriental. En quant a l'ecologia hi ha un predomini a de les aus aquàtiques com el bernat pescaire, l'ànec collverd i el corb marí gros. En quan a espècies aquàtiques en cal destacar les truites comunes, la bagra comuna, el barb comú i la carpa.</p> | 08099-224 | Creua el municipi per la banda est limitant amb Castellar de n'Hug i també pel sud amb Cercs | 42.2279900,1.8772600 | 407349 | 4675700 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51122-foto-08099-224-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Riu que ha estat molt emprat al llarg de la història per a l'aprofitament de les seves aigües per a fer funcionar fàbriques tèxtils i produir energia hidroelèctrica. És un dels principals rius del vessant mediterrani català juntament amb Ter i el Fluvià. A l'alçada de Manresa rep les aigües del Cardener i de l'Anoia. A l'alçada de Cercs hi ha l'únic embassament de la seva conca que és el de la Baells | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||||||
| 51123 | Estanyet de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estanyet-de-greixer | XX | Està en desús però es manté en bon estat. | <p>Estanyet artificial situat prop de la 'Font bona' de Gréixer i al costat de la pista que ascendeix a Escriu i la Font del Faig prop del 'Clot d'en Pere'. Es tracta d'un estany de titularitat privada encabit amb dues parets de pedra al torrent de la Font bona i amb una resclosa també atalussada a la part frontal. Es situa a 1135 mts d'alçada a la vessant sud del Moixeró i del Penyes-Altes que es troba envoltat per un bosc mixt de fajos de fula caduca i pinedes de pi roig. Es tracta d'un indret de gran bellesa dins del Parc Natural del Cadí Moixeró, especialment a les tardors i primaveres on el verd de les seves fulles forma un cromatisme amb la vegetació de l'entorn. És habitat d'espècies amfíbies i rèptils entre elles el tritó Pirinenc i la salamandra.</p> | 08099-225 | Prop del nucli de Gréixer | <p>Estanyol construït a principi de segle XX per la família Ponça per abastir d'aigua als conreus i nucli de Gréixer. També es va emprar per a produir electricitat gràcies a una petita central transformadora que acollia un petit generador que fabricava electricitat per a l'autoconsum.</p> | 42.2888700,1.8397900 | 404349 | 4682502 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51123-foto-08099-225-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Indret de gran bellesa i protegit dins del Parc Natural del Cadí Moixeró | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 51124 | Conca de Gréixer al vessant sud del Moixeró i del Serrat Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conca-de-greixer-al-vessant-sud-del-moixero-i-del-serrat-gran | <p>Conca hidrogràfica del riu Gréixer que està formada per un costat pel riu de l'Hospitalet que bé alimentat pel torrent de la Mena amb naixement a la font homònima sota la Tosa d'Alp a més de 2400 mts d'alçada, el torrent del Serrat Gran amb naixement a la carena del serrat homònim i el torrent del 'salt d'aigua' que neix al vessant sud dels plans de Coma floriu i el mateix de Coma floriu. Tots ells neixen en unes roques a tocar de la cresta de les 'Pales de Coma floriu' i fomen la riera de l'Hospitalet a l'alçada de l'Hospitalet. A mida que descendeix i s'aproxima a l'hospital va rebent les aigües d'altres torrents com el de les 'Gralles' que prové de sota el Claper, de la 'Miquela' ambdós a la serra del Moixeró i també del 'Clot de l'Infern 'que prové dels Orris al T.M de Bagà. A mida que va descendint aigües avall i a l'alçada de Milleres rep les aigües del torrent de les Rovires que prové del pla de la Gavarra i de la font del Ciré a Bagà, A Gréixer se li ajunten les aigües que provenen del torrent de la 'Canal de la Serp' sota el cim del Penyes Altes, del torrent de la 'Font bona' que neix a la font i coll de Cabrera i el torrent de la Mena de l'Or. Finalment i a prop del pont de Sant Nazari el riu de Gréixer rep les aigües del torrent; el del Carrer d'en Torb que separa la solana Massena amb la Roca Tallada i el pas de la Mona ja al T.M de Bagà i del Bac de Diví a damunt de Rigoreixer. Finalment desemboca les seves aigües al Bastareny a l'alçada de la central hidroelèctrica del Pendís i del Càmping Bastareny a Bagà.</p> | 08099-226 | A la vall de Gréixer i Hospitalet | 42.2968500,1.8717700 | 406998 | 4683352 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51124-foto-08099-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51124-foto-08099-226-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conques alpines d'aigües que procedeixen de les neus acumulades en els períodes hivernals i que conformen valls en estatge subalpí i montà. Amb boscos de pi rajolet, faig, roure, pastures i prats alpins a les zones altes i planells que faciliten el conreu del cereal. La seva humitat i la seva condició orogràfica provocava que quedés arrecerat dels rigorosos freds i nevades de l'Hivern afavorint un clima idoni per al cultiu del cereal i la vinya en les parts baixes. Les aigües del Gavarrós foren aprofitades per a la molta d'alguns molins i també per a l'ús de la seva aigua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||||||||
| 51125 | Conca hidrogràfica de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conca-hidrografica-de-gavarros | <p>Conca alimentada pel torrent de Coll de Pal que, neix als plans de Coma floriu al T.M. de Bagà i les seves aigües provinents de les neu a acumulades en els períodes hivernals descendeixen pel vessant sud del Puigllançada pel torrent homònim i que separa les muntanyes i els Rocs de Canells amb el cim del Puigllançada (TM. De Bagà). Un altre torrent que alimenta la mateixa conca és el torrent de 'la balma roja' que neix a les 'fontetes de Pardinella' sota mateix del cim del Puigllançada i que rep el seu nom perquè passa pel costat de la roca roja. Ambdós afluents i dos més que provenen del Clot del Forn de l'anomenada 'font del Pastor' i del torrent de la Boixeda que neix sota els prats de canells formen aquest riu. Tots junts conformen el riu de Gavarrós molt a prop del nucli de l'església. El riu va descendint i a l'alçada de la casa de l'Estret rep les aigües del torrent de Pardinella que s'alimenta del torrent de l'home mort que neix sota el 'Les roques de Rus', el de 'Pardinella' i finalment el de l'obaga fosca i també del torrent de la 'Coma ' que neix a sota la collada grossa de Sant Marc. Tots junts formen el 'Riu Tort' caracteritzat per les aigües 'tortes' i que desemboca al Llobregat a l'alçada de la casa de l'Espelt. Aquesta conca esta caracteritzada per un seguit de valls que accedeixen a les zones de pastura d'alta muntanya i que foren utilitzades per a l'hàbitat en època medieval</p> | 08099-227 | A la vall de Gavarrós | 42.2616700,1.9257000 | 411394 | 4679388 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51125-foto-08099-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51125-foto-08099-227-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conques alpines d'aigües que procedeixen de les neus acumulades en els períodes hivernals i que conformen valls en estatge subalpí i montà. Amb boscos de pi rajolet, faig, roure, pastures i prats alpins a les zones altes i planells que faciliten el conreu del cereal. La seva humitat i la seva condició orogràfica provocava que quedés arrecerat dels rigorosos freds i nevades de l'Hivern afavorint un clima idoni per al cultiu del cereal i la vinya en les parts baixes. Les aigües del Gavarrós foren aprofitades per a la molta d'alguns molins i també per a l'ús de la seva aigua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||||||||
| 51126 | Cal Josepó de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-josepo-de-greixer | <p>OLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 74 i 182.CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i III. VILADES LLORENS, RAMON (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà. Padró d'habitants de Gréixer (Inèdit). Facilitat per Maria Gracia Ponça.</p> | XIV.-XX | Perfectament conservada per la seva propietat que n'hi té molta cura. | <p>Cal Josepó es situa a l'oest de la casa Gran i consisteix la segona casa de més importància del nucli de Gréixer. Està estructurada amb una forma rectangular composta per una planta baixa, un primer pis i golfes amb coberta de teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener perpendicular a la façana principal que mira també a migdia formant un gran voladís. Tal i com succeïa amb la casa Gran té un predomini del massís respecte el buit. La porta d'entrada es situa a migdia i està composta per una obertura coronada amb llinda de fusta amb la data de 1756 damunt de la porta d'entrada. Al seu costat de hi ha una finestra o espitllera amb una notable reixa en forma de llangardaix de forja. Al damunt seu hi han dues balconeres amb barana de fusta que es coincideixen amb dues obertures més a nivell de golfa les quals comuniquen amb una àmplia balconada de fusta que ocupa tota l'amplada de la façana i que queda aixoplugada pel voladís de la coberta. Encara s'endevina una tercera obertura a sota la coberta, avui paredada i alterada per les modificacions de la teulada. Pel que fa l'aparell constructiu d'aquesta façana és amb obra de maçoneria de pedra rogenca mal treballada i escairada i amb les cantonades i bastiments de les obertures en pedra picada. La part superior i coincident amb el balcó està estucada amb un enlluït blanquinós. La façana oest hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una balconera a nivell de la planta primera i tres petites obertures situades a tramuntana i una al damunt de l'altra. Hi té adossat un cos rectangular cobert amb volta de canó amb les dovelles disposades a plec de llibre i emprat com a magatzem. L'aparell de la façana presenta dues fases constructives diferents; una primera situada a ponent i format per un aparell més aviat regular de carreus de pedra rogenca, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars i un altre que correspon amb l'annex de migdia de fàbrica més irregular. Les façanes nord i est estan molt alterades car en aquesta darrera també s'hi evidencien dues fases constructives diferents. L'interior de la casa està estructurat amb dues crugies separades per pilars de pedra que sostenen la resta de la casa amb coberta d'embigat de fusta que recolza damunt dels pilars. Aquesta planta s'utilitza com a magatzem i algunes de les bigues encara estan pintades amb 'blauet'. El sòl és de lloses de pedra. En un extrem hi ha l'escala de pedra que ascendeix a la planta primera. Està ocupada en gran part per la sala principal on a la paret de ponent hi ha la campana de la llar de foc, el banc escó i la boca del forn de pa encastats a la paret de tramuntana. El sostre és de bigues de fusta tornejada i motllurades amb tapajunts. Als costats de ponent hi ha la cuina i dos dormitoris amb coberta d'embigat. La planta segona està ocupada per un escriptori i dues habitacions més.</p> | 08099-228 | Al nucli de Gréixer | <p>El nucli de Gréixer aniria lligat amb les esglésies de Sant Nazari i sobretot sant Andreu. Es documenta en temps del prevere Daguí una petita cel·la que passà a dependre de Ripoll. En l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç el 983. En coneixem un document del 949 que el bisbe Rodolf d'Urgell, dóna al monestir de Sant Llorenç un mas amb un molí i amb quatre peces de terra i dues vinyes situat dins el comtat de Cerdanya a la vall de Brocà a les rodalies de Bagà i al riu de Gréixer. Aquest referència localitzada per Mn. Serra i Vilaró en els documents de ACA. Monacals d'Hisenda, Vol 801. Afrontava amb Coma de Calls, figuera i amb un lloc dit la Portella. Aquestes afrontacions són perdudes llevat de la Portella que seria el camí ral de coll de Jou. Entendríem com a Gréixer la zona esmentada i també la casa de Cal Tinent i el molí de Rigoreixer que ja ens apareix i que s'ha pogut localitzar darrera l'estret de Malgrau. Coneixem un fogatge de 1385 el qual esmenta un total de 4 focs a la parròquia de Gréixer i altres tants al lloc anomenat el Bac. Cada foc equivalia amb una llar o casa que hi podia haver entre 4 o 5 persones. Aquesta xifra ens coincideix amb les cases que hi han al nucli. El lloc del Bac es podria referir a la obaga de Millares, Cal tinent o molí. També ens surt referenciat el 1346 quan es fa un inventari d'una de les cases que ens dona entendre com estaven distribuïdes quants objectes hi havia. Els inventaris corresponen en documents de molta importància per saber els objectes i pertinences que hi havia en cada llar. En el cas de la baronia de Pinós en conservem nombrosos tant de cases de Bagà com també de Gréixer. En aquest cas s'hi esmenta 'en una casa de Greixa hi havia els següents mobles: '3 flaçades e miya de borra, 3 flaçades holdanes de lans, II sobrelits de pels, VII lansols. II saclits, I matalaç, II capçals, I horeyler, XVIII medexes d'estam filat ab sa lana més no és filada, I porch, I borassa, III holes de coure, III paeles, II paroles, IV loces, I coç d'aram, III esperes, III foroyles, IIII cobertors, III asts per fer pochs, I resora, III morters de fust, II servidoras de fust, I tornel de ferr, III box, II pereyls de teosres, I cresol, III canades, I morter de perea, I pitxer de terra, III ferrades, II sedaç, V cabaç entre grans e pochs, III ferres de foch, II tailadors grans e VI pochs, I vinagrera, una ampola ab son calquer, unes cardes, unes pintes de epntinar la lana, I torn de lana a filar, I caldera, I escon, III taules, III banchs, I archa, II pasteres, la una cubertrada, I taulel, III cetrils, III caxes longues, III scryns, III caxetes poques, una espà, II botes, II pitxers de terra pochs, IIII escudeles de terra, VI esqueles, I esclapó, una escala , una huylera, I crivel, I càvech, II exades, II destarls, I maça de ferr. I jubet, I gonella vermella d'home, altra gonella de blanquet, una gramaya blava ab caperó, I calces blanques, I balesta, II pereyls de somals, II venigers, I tina, IIII vexels,I foladora, I ase, I somera ab lurs basts, I servidora de fusta pintada, V pels ab lana, I jou, II falç, I belendram, I lança i escut, una podedera, I exol, II draps de forn, Unes thovayles, IIII thovaylons, una conqua de fust, una soga d'espart, V braç de ayls, uns clamascles, unes mols de fust, I quintal de lana surça i diners i grans' L'inventari malgrat no diferenciï les cambres i llocs de la casa, podem endevinar quins atuells pertanyen a cada cambra. El fet de nombrar, escuts, esperons, llances i capell ens fa pensar en la casa d'un noble o cavaller que hi va residir. Al llarg del segle XVIII degué patir algunes reformes com ho testimonien la llinda d'alguna de les seves cases. El padró d'habitants de cal Josepó que ens ha cedit Gracia Ponça podem veure que es documenten famílies des de 1878 fins el 1916 amb una residència ininterrompuda. És a partir d'aquest moment que és adquirida per la família Ponça, la qual encara avui n'és la propietària de la casa.</p> | 42.2852200,1.8486700 | 405076 | 4682086 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51126-foto-08099-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51126-foto-08099-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51126-foto-08099-228-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa ha estat molt alterada per les contínues reformes dels seus propietaris per a residir-hi. La reforma més destacable és la que hi va portar a terme la família Ponça el 1920 on la va distribuir de nou conservant algunes peces del seu antic mobiliari així com la campana de la llar de foc i habilitant nous espais. Externament encara es poden observar els elements originaris a la banda nord amb estructures de planta quadrada compostes per planta baixa i dues plantes pis ai amb aparell regular de pedra picada ben desbastada. Aquestes construccions de provable origen medieval van ser ampliades i engrandides al segle XVIII amb grans cossos orientats a migdia i amb estructures de fusta aixoplugades per grans voladissos. Aquestes estructures reuneixen les característiques arquitectòniques de les masies de muntanya tant de la zona de Brocà amb la casa de Cal Companyó o la de Rotllant i Vilella coma Gavarrós. En el cas de Cal Josepó; la casa era més petita i tenia una planta quadrada amb dues plantes pis i amb un aparell molt regular de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades horitzontals amb les cantonades de pedra picada. Les finestres haurien estat espitlleres de petites dimensions i de mida més aviat petita. La façana principal presenta les traces d0una obertura a sota teulada mig paredada que ens dona a entendre que hauria estat més alta que l'actual i amb un nivell de golfa. Tanmateix l'inventari que publica Serra a les Baronies de Pinós podria correspondre o bé a Cal Josepó o bé a la casa Gran. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 51127 | Ca la pastora de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pastora-de-greixer | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 74 i 182.CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i III. VILADËS LLORENS, RAMON (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà. Padró d'habitants de Gréixer (Inèdit). Facilitat per Maria Gracia Ponsa.</p> | XVII-XIX | Només es pot veure la part superior dels murs est, oest i la testera del mur nord integrat en un marge de terrassa ment | <p>Ruïnes d'una casa coneguda amb el nom de 'Ca la Pastora' i documentada segons els padró d'habitants del nucli de Gréixer. Es tracta d'una construcció avui sepultada i reblerta per emprar el seu perímetre com a zona de conreu i pastura. Pel que encara es pot endevinar aquesta construcció hauria tingut una planta més aviat rectangular ambuna fisonomia molt similar a la resta de cases del nucli de Gréixer composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. Actualment encara es pot observar encastat i formant part del terrassa ment d'un marge, el mur tester de la banda oest conservat en l'alçada del carener amb els pendents de la coberta encara visibles en el marge. L'aparell és de carreus molt irregulars de pedra rogenca mal treballada i escairada, unida amb argila i argamassa de calç i fragments de llosa i de pedra a trenca junt. S'hi endevinen també els encaixos de les bigues de fusta i dels colomers de la darrera planta. Els murs de llevant i ponent s'identifiquen encara en el marge modern però estan completament sepultats per aquest potent rebliment de terra. Tampoc s'aprecia amb claredat el mur de migdia.</p> | 08099-229 | Al nucli de Gréixer | <p>El nucli de Gréixer aniria lligat amb les esglésies de Sant Nazari i sobretot sant Andreu. Es documenta en temps del prevere Daguí una petita cel·la que passà a dependre de Ripoll. En l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç el 983. En coneixem un document del 949 que el bisbe Rodolf d'Urgell , dóna al monestir de Sant Llorenç un mas amb un molí i amb quatre peces de terra i dues vinyes situat dins el comtat de Cerdanya a la vall de Brocà a les rodalies de Bagà i al riu de Gréixer. 'Et est in ipso manso, cum ipso molino et cum quatuor precias de terra et duas vineas, in comiutatu Ceritaniense in valle Brocanense, in apendicum Bagada ad ipso rivo Garaeixer·'. Aquest referència localitzada per Mn. Serra i Vilaró en els documents de ACA. Monacals d'Hisenda, Vol 801. Afrontava amb Coma de Calls, figuera qui est ad ipsum, in via qui pergit de Portella i in loco ubi vocatur Pujol'. Aquestes afrontacions són perdudes llevat de la Portella que seria el camí ral de coll de Jou. Entendríem com a Gréixer la zona esmentada i també la casa de Cal Tinent i el molí de Rigoreixer que ja ens apareix i que s'ha pogut localitzar darrera l'estret de Malgrau. Posteriorment el lloc de Gréixer ens surt citat nombroses vegades en els documents de les baronies de Bagà. Coneixem un fogatge de 1385 a través d'un cobrador de focs el qual esmenta un total de 4 focs a la parròquia de Gréixer i altres tants al lloc anomenat el Bac per valor d'un florí. Cada foc equivalia amb una llar o casa que hi podia haver entre 4 o 5 persones. Aquesta xifra ens coincideix amb les cases que hi han al nucli. El lloc del Bac es podria referir a la obaga de Millares, Cal tinent o molí. També ens surt referenciat el 1346 quan es fa un inventari d'una de les cases que ens dona entendre com estaven distribuïdes quants objectes hi havia. Els inventaris corresponen en documents de molta importància per saber els objectes i pertinences que hi havia en cada llar. En el cas de la baronia de Pinós en conservem nombrosos tant de cases de Bagà com també de Gréixer.Deu anys més tard s'esmenta 'adobar lo pont de Greixa' relacionat amb un dels ponts esmentats a les fitxes 141 i 1433. També es té constància en documents posteriors i de 1666 que esmenten el lloc de Gréixer juntament amb Millerès, escriu i Hospitalet en temes relacionats amb les pastures. Consta que fixaven el nombre d e bestiar que podien tenir els masos de Millerès, Greixa, Escariu i Hospitalet i també el temps que els bestiar de la vila es podia estar en aquests masos quan anava a pasturar a la muntanya comuna. Al llarg del segle XVIII degué patir algunes reformes com ho testimonien la llinda d'alguna de les seves cases La casa de Ca la Pastora i gràcies a la documentació facilitada per Maria Gracia Ponça ,en coneixem el padró d'habitants i de les famílies que hi habitaren des de 1880 fins 1897. Al no trobar noves i empedronaments entenem que estava ja abandonada a finals del segle XIX. Les famílies que hi residiren en aquests moments erenJosefa Forgas, Maria Casals i Josep Casals, fill i el 1898 eren Josefa Espel, vúida. Tanmateix aquesta darrera i al ser la única persona que hi residia cognominà el nom de la casa amb el de 'Pastora' ja que la manera de viure dels habitants de Gréixer eren les pastures.</p> | 42.2854600,1.8484200 | 405056 | 4682113 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51127-foto-08099-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51127-foto-08099-229-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa que conserva pràcticament tota la seva alçada dels murs; especialment el de tramuntanta que manté tota la seva alçada originària gràcies a un potent i important aportació de terres que rebleix completament el seu perímetre per emprar-ho com a terreny de pastura i només es poden endevinar els seus coronaments. Per l'aparell constructiu sembla correspondre amb una construcció d'època moderna sense descartar la possibilitat que sigui més antiga. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 51128 | Caseta dels Carboners de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-dels-carboners-de-greixer | <p>SÀNCHEZ I VICENS, J (2008). 'Arqueologia del paisatge. Un cas pràctic' a El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del Cadí i Moixeró. Núm. 12. pp.</p> | XX | En desús però en bon estat. | <p>Antiga caseta que acollia als carboners de Gréixer. Es tracta d'una petita construcció que queda a peu pla de la pista que puja a Gréixer. Té una forma rectangular composta per una una única planta amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. La porta es situa a la part central i està flanquejada per dues finestres de petites dimensions. L'aparell és de maçoneria i reble amb restes de revestiment de calç a les seves parets.</p> | 08099-230 | Sota el nucli de Gréixer | <p>Les carboneres eren situades en llocs obacs i prop de camins i vies de comunicació. Atès que l'operació de carboneig durava bastants dies i no es podia abandonar; el carboner havia de tenir un lloc on fer-hi estada a prop de l'explotació ja que i tal com s'ha dit els nuclis habitats més propers com Gréixer, Escriu, Gavarrós o Pardinella quedaven allunyats per poder-hi pernoctar una vegada hagués acabat el jornal. No obstant i tal com és el cas a la zona de Gréixer hi havia una caseta per allotjar els carboners que tenien les carboneres més a prop del nucli.</p> | 42.2852600,1.8480600 | 405026 | 4682092 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una estructura abandonada. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||||
| 51129 | Casa de la font del Faig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-font-del-faig | <p>CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (2009). Les empremptes del camí ral de Bagà. Associació medieval de Bagà. C.A. TORRES (1905) 'Pirineu català'. Vol V. El Bergadà. P.305 i 320.FÍGULS; C (2016). 'Hostal de la font del Faig' a antics hostals del camí ral. https://hostals.blogspot.com JOLÍS, A (1950). Alto Bergadà y Cardener p. 97, 104 i 192. DDAA (1988). Bagà capital històrica de l'alt Berguedà. Ajuntament de la vila de Bagà</p> | XVIII-XX | Abandonada completament després que fos construït el refugi Sant Jordi. | <p>Ruïnes de l'antic hostal de la font del Faig que es va construir al costat mateix de la font homònima que es trobava al seu costat. Actualment es conserva el mur tester de la façana oest, part de la façana de migdia i de llevant. També s'endevinen algunes parets de les antigues pallisses construïdes amb un aparell de maçoneria i reble de pedra del país mal treballada i escairada, unides amb argamassa de calç formant filades irregulars i fragments de teula i maons a trenca-junt. Encara es poden veure els encaixos per als forats de les bigues de fusta dels diferents nivells. La porta d'entrada principal i les obertures han desaparegut i en el seu lloc han deixat uns grans esvorancs. Gràcies a fotografies que la propietat de la finca ens ha cedit sabem que es tractava d'una construcció de planta quadrada formada per una planta baixa, un primer pis i golfes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a l'est. La porta d'entrada estava resolta en arc rebaixat, al seu damunt hi havia la planta principal on s'hi obria una finestra i una balconera amb bastiments de fusta i a sota teulada coincidint amb el nivell de golfa s'ho obrien dues finestres més també de fusta. La façana del nord era completament cega i la resta de façanes tenien obertures menors. L'aparell era arrebossat amb un enlluït de calç. Davant seu i projectant-se a llevant hi havia un cos rectangular format per planta baixa i un pis i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquest cos era destinat a quadres i pallissa. S'hi obria una porta d'entrada amb els bastiments de fusta i dues finestres a nivell del primer pis. Com la resta de l'edifici estava enlluït amb argamassa de calç. Tot el conjunt estava encimbellat dalt d'un petit turó que dominava la vall.</p> | 08099-231 | Al paratge de la font del Faig | <p>Edifici del segle XVIII i del que no en tenim notícies anteriors. La majoria de documentació que hem pogut consultar data dels darrers temps que funcionà com a hostal gràcies a les notes dels diferents viatgers i també pel padró d'habitants que ens ha cedit la propietat de la finca (Mª Gràcia Ponça) i que es remunta des del 1880 i ens arriba fins el 1920. Els primers habitants que es tenen comptabilitzats són Joan Picas Burniol, José i Josefa Picas Sañas i Rosa Picas Sardà. Els darrers serien Martí Puig Fornell casat amb Angela Cardona Ponsa i els seus fills, Martí, Fernando, Angela i Montserrat Puig Cardona. Referent a les notes dels viatgers tenim que al 1898Arthur Osona en descriu el següent: ' ls guies s'asseuen a la vora del camí y encenen els cigarros. D'aquest lloch ne diuen el Forat, sens dubte perquè una de les pedres que formen el reclòs és foradada. Empaquetada la màquina, continuem pujant seguint les gerigonces del camí. A les vuit arribem a la Font del Faig. Els guies fermen el bestiar y nosaltres entrem a la casa a encarregar que'ns arreglin esmorzar. L'amo'ns conta que quan les coses anaven bé aquella casa estava molt ben assortida de tot y que aquell era un dels camins de més tranzit pera anar y venir de la Cerdanya. Una vegada hi tingué allotjats més de 40 traginers y molt bestiar durant tres dies, a causa de les neus que interceptaren el camí'. Posteriorment el 1899 el mateix autor el torna a citar en una descripció del camí del Pendís. Quant Cèsar August Torres descriu en el seu llibre de 'Pirineu Català' el 1905 esmenta que l'hostal ja és abandonat. '1905. 3h15 de Bagà. Font del Faig, 1490 m.alt. Hostal que es tingue d'abandonar per efecte dels repetits aiguats, aixis com l'antich cami ral de ferradura. De la casa no'n queden mes que les parets'. Amb tot les darreres famílies censades són de 1920 cosa que ens dona a suposar que l'hostal era abandonat però la casa continuava essent habitada .Cap el 1925 i 1930 es projecta la pista que va de Gréixer a Escriu i arriba a la font del Faig. a carretera començada a pic i pala els anys 1925-30, 'per iniciativa del propietari de la finca de Grèixer, amb el fi d'arrivar més cómodament fins a l'antic Hostal de la Font del Faig i, de pas treure'n un rendiment: desemboscar i beneficiar-se de l'extracció de la fusta i, de retruc donar feina a tota una colla de baganesos' El motiu era el d'explotar les mines del coll de Cabrera que segons esmenten només es van explotar uns 10 metres. Cap el 1950 Agustí Jolis esmenta que hi va haver diversos intents d'ocupació de la casa, però que van resultar tots fallits.'1950. Hostal abandonado. A pesar de haber estado habitado de nuevo en varias ocasiones, no ha logrado establecerse ninguna familia'. Capel 1950 la delegació Catalana de la federació espanyola de muntanyisme habilità l'antiga casa com a refugi per a excursionistes. Vegeu citació 'L'enrunada casa de la font del Faig feia també de refugi muntanyenc. La font neix a pocs metres de la casa, sota la petita bauma. Es tracta d'un punt de partida per a noves caminades vers al Moixeró o cap el Pedraforca'-El 1961la mateixa federació publica la notícia que el refugi romandrà habitat per un guarda, però el 29 d'octubre la Federació espanyola inaugura l'actual refugi Sant Jordi que reemplaça l'antic refugi de la font del faig que queda abnadonat el 1970. Des d'aleshores s'ha deteriorat moltíssim fins al punt que només en romanen unes quantes parets.</p> | 42.2934600,1.8043800 | 401437 | 4683052 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51129-foto-08099-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51129-foto-08099-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51129-foto-08099-231-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta casa havia estat un antic hostal a partir del segle XVIII, tot i que la tenim referenciada d'abans. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 51130 | Paratge de la font del Faig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-la-font-del-faig | <p>CABALLÉ, CANTALAPIEDRA, F (2009). Les empremtes del camí ral. Associació Medieval de Bagà. Bagà. Www.parcnaturalcadimoixero.cat</p> | Convertida en abeurador per al bestiar i canalitzada per abastir el proper refugi de Sant Jordi | <p>Paratge de gran bellesa situat al vessant sud del Coll del Pendís, al costat del torrent homònim i sota les obagues de Galigan i del Solà de la Font del Faig prop dels colls de Cabrera i del roc d'en Filatus. Correspon amb una zona de planells on hi ha la cruïlla del PR.125 i també del GR.107 o camí dels Bons Homes. A escassos metres hi ha el conegut refugi de Sant Jordi de la CEC. La zona de la font del faig rep el seu nom a un enorme faig que hi havia darrere l'antiga casa i hostal situada a uns 100 metres al sud-oest de l'actual refugi. La font, és una a floració càrstica i natural al costat del torrent del Pendís en una zona obaga i ombrívola que surt dins d'una balma argilosa i la seva aigua forma unes mulleres als camps de sota. Està canalitzada per abastir el Refugi de Sant Jordi i s'empra com a abeurador per al bestiar</p> | 08099-232 | Al lloc de la Font del Faig | 42.2934500,1.8044100 | 401440 | 4683051 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51130-foto-08099-232-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font convertida en mulleres i que denominà el lloc. Va ser inspirada pel mestre Elisard Sala en la seva canço. Dringa, dringa, esquellering. La campana fa ning-ning. Sona, sona, picarol, que l'ocell ja alçat el vol. Xiula, xiula, vent ventet, que l'airet és pur, fresquet. Canta, canta, rossinyol, que està a punt de sortir el sol. Sol, solet, vine'm aquí i assenyala'm el camí. No diries mai on vaig! A tastar la font del Faig! | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||||||
| 51131 | Font de l'Obert de Brocà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobert-de-broca | La font s'asseca en temporades estiuenques i actualment ha estat canalitzada per a omplir una bassa utilitzada per a la prevenció dels incendis forestals. | <p>Font situada en una obaga al costat del torrent de Sant Marc prop de la casa de Cercuneda i delimitada per la serra homònima i el coll de Joncar. Aquesta font actualment està pràcticament seca i canalitzada. Des de sempre ha estat utilitzada pels habitants de la casa de Cercuneda degut a la seva proximitat. Segons ens comenta J.Arocas que va ser resident de Cercuneda havien d'anar a buscar l'agua en aquest indret ja que la casa no en tenia. Actualment està canalitzada per aprofitar la seva aigua per omplir les basses conta incendis</p> | 08099-233 | Al lloc de Cercuneda | 42.2619600,1.8910100 | 408533 | 4679457 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | En ús | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||||||||
| 51132 | Font de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-llorenc | <p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12.BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88.LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484</p> | X-XXI | <p>Popular font que hi ha al costat del monestir de Sant Llorenç aprofitant l'aigua de l'antic aqüífer que nodria el monestir. La font de cronologia provablement medieval de de sempre ha estat un lloc de trobades i reunions. Per les característiques sembla que és una font de 'mina' que capta les aigües subterrànies. Aquesta aigua va ser motiu de l'establiment del cenobi al seu costat cap el 898 i des de sempre ha estat emprada per abastir-lo. En època medieval i gràcies als treballs de les diferents campanyes arqueològiques han podat al descobert diverses canalitzacions que procedien de la font i que alimentaven diverses dependències del monestir com ara la casa de l'abat, el claustre o la 'sala dels monjos'. L'aqüífer de Sant Llorenç actualment abasteix també el municipi de Guardiola.</p> | 08099-234 | Al monestir de Sant Llorenç | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent importants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Gréixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consagració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada.Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratrèmols de 1426 i 1428 acabà amb la puixança econòmica entrant en una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2347000,1.8751600 | 407186 | 4676448 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51132-foto-08099-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51132-foto-08099-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51132-foto-08099-234-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | En funcionament i lloc molt preuat pels guardiolencs | 94|85 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 51133 | Font del Panxut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-panxut | <p>www.guardiolade berguedà.cat</p> | En ús. | <p>Zona d 'esbarjo i recreativa d'una popular font de Guardiola que disposa de zones de pícnic, graelles, taules i bancs. Des de fa poc ha estat habilitada i restaurada i s'hi accedeix a través d'una passarel·la damunt del Llobregat des de la zona poliesportiva i piscines municipals</p> | 08099-235 | Al nucli de Guardiola | 42.2315300,1.8833400 | 407856 | 4676087 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51133-foto-08099-235-2.jpg | Física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Arranjada i rehabilitada recentment | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||||||
| 51134 | Búnquer del carrer Comerç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-carrer-comerc | <p>Informació oral facilitada per Boris i Axel Lapuerta i Coll</p> | XX | En desús i abandonat. | <p>Refugi que es feia servir per la guerra civil a les persones que vivien al carrer comerç. No coneixem altres llocs de Guardiola amb aquestes característiques. Inicialment els veïns del carrer Comerç s'amagaven als camps de sant Miquel situats al seu damunt però s'havien de desplaçar i això els feia vulnerables que els poguessin veure o fossin víctima de bombardejos. La troballa d'aquesta quadra a la casa de 'Cal Iglesias' va fomentar que s'habilités aquest àmbit com a tal i així disminuïr el perill. La casa de 'cal Iglesias' era una casa de dos pisos que mirava al camí ral en una de les zones més apartades del nucli i mig amagades pel bosc. L'accés al carrer principal era a peu pla i a sota hi havia el soterrani abandonat que comunicava als horts. Era una antiga cort de porcs i carboneres reutilitzada com a tal. Els habitants de Guardiola comenten que s'hi estaven amb mantes i matalassos. No s'hi va anar gaire però les poques vegades que es va utilitzar va acollir a gairebé tota la població de Guardiola.</p> | 08099-236 | Al carrer comerç a la casa de 'Cal iglesias' S/N. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>Antiga quadra i carbonera de la casa de 'Cal Iglesias' emprada temporalment com a refugi anti aèri.</p> | 42.2305100,1.8769100 | 407324 | 4675981 | 1939 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51134-foto-08099-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51134-foto-08099-236-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Informació facilitada per Boris i Axel Lapuerta i Coll | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||
| 51135 | Locomotores del ferrocarril 'Berga' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/locomotores-del-ferrocarril-berga | <p>SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. P-16-22. SALMERON I BOSCH , J (1985). El ferrocarrils catalans. Cent anys d'història. Barcelona.DDAA (1984). ' Els camins de ferro' a Erol núm. 9 p.67-69.. www.manuserran.com, mnactec.cat/museual carrer. Informació facilitada per Ignasi Camps i Roca</p> | XIX-XX | Es conserven com a monuments urbans, alguns en mal estat i especialment la núm. 31 que està un funcionament per a trajectes turístics i la núm. 27 que recentment està cedida per l'Ajuntament de Barcelona al museu del ciment del Clot del Moro (antic museu del transport). | <p>Locomotora a Vapor amb el números de sèrie 27, 28, 30, 33 i 34 construïdes en diferents manufactures fabrils europees com ara el núm. 27 i 28 a la 'krauss'(Alemanya), la núm. 30 i la núm. 33 'Nuevo Vulcano' (Barcelona)i la 34 a 'La Maquinista terrestre i Marítima' a Barcelona. Les quatre primeres locomotores van ser comprades el 1883 a la firma alemanya de 'Lokomotivfabrik' i van ser destinades a la línia de Manresa-Berga raó de la qual es van batejar amb el nom de 'Manresa', 'Santpedor', 'Sallent' i 'Berga'. El 1888 la mateixa companyia ferroviària (Tramvia o Ferrocarril Econòmico Manresa-Berga) va encarregar un prototipus nou de locomotora a la firma Alemanya entre els 1887-1890 que va ser denominada com a 'Berga' ja que es va emprar a la línia de Sallent a Berga. L'allargament de la línia Berga-Guardiola, el 1904 va encarregar a la firma catalana de 'Societat Barcelonina de Navegación i Industria' la construcció d'onze locomotores que les van fabricar als tallers de 'Nuevo Vulcano' i de la 'La Maquinista Terrestre i Maritima' . Aquestes onze locomotores es van construïr entre els anys 1902 a 1911. Fins a aquest moment les locomotores anaven numerades amb els núm. 05 a 22 que corresponia amb els anys de fabricació. La fusió de les companyies com ara 'Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya'' , 'la de Ferrocarrils Catalans Centrals' i la de 'Ferrocarril Econòmico de Manresa-Berga' en una de sola amb el nom de Companyia General de Ferrocarrils Catalans S.A per a l'explotació de les línies catalanes, va provocar que les locomotores 'Berga' se'ls afegissin 20 nombres de més. L'explotació de la línia Manresa-Berga-Guardiola va ser mancomunada entre l'antiga companyia del 'Ferrocarril Econòmico' i la del Ferrocarril Central Català'. El 1950 l'estat es fa càrrec de les línies ferroviàries i poc a poc substitueix les antigues locomotores Berga a vapor per locomotores dièsel que provocà que les Berga es destinéssin a treballs més aviat secundaris. Amb el traspàs de competències a l'estat, les locomotores portaran les sigles EFE 'Explotación de Ferrocarriles del Estado' i les inicials M-O de Manresa-Olvan. La darrera locomotora 'Berga' que va funcionar va ser la núm. 34 que va ser llogada per l'empresa de Carbones de Berga per al transport de mercaderies pesants i va restar en ús fins el 1969. Tota la resta foren substituïdes per maquines dièsel i automotors fins a la supressió de les línies. Es tractava de màquines o locomotores amb les característiques de 'Tramvia' amb apagaguspires i carrossat lateral. A partir de 1922 aquests elements es van eliminar però es va mantenir la característica forma de maquina de vapor on aprofitant aquests canvis, se'ls hi incorporà un topall central. El fre va passar a ser d'aire comprimit i per aquest motiu es van col·locar uns dipòsits d'aire damunt de la marquesina. També es van instal·lar els elements necessaris per donar calefacció als cotxes o vagons de passatgers. Aquestes locomotores se'n van posar en servei 16 d'elles en diferents anys que van des del 1890 al 1911 mostrant una certa evolució en cadascuna d'elles. L'amplada del carril era de 1metre, la longitud entre topalls era de 6944 mm, el sistema de tracció era a vapor, pesava 19 tn, amb una potència de 264 Kw, 31 un d'esforç de tracció i amb una caldera de 1500 l de capacitat d'aigua i 1500 kg de carbó.</p> | 08099-237 | Varis llocs | <p>La substitució de les activitats agrícoles i ramaderes per la moderna industrialització del tèxtil i la mineria provocà que la gent dels nuclis rurals del municipi actual de Guardiola s'agrupessin en una zona més ben comunicada, prop del riu que aprofitava una bifurcació dels camins de Bagà i de La Pobla al voltant de l'Hostal nou. Així va ser com va néixer el nucli de Guardiola a l'actual emplaçament prop de les fàbriques de ciment del Collet i del Clot del Moro. Precisament va ser arran d ela construcció de la colònia industrial del Collet que comportà la construcció del canal industrial de Berga i en conseqüència l'allargament de la línia Manresa a Berga i de Berga i Guardiola . La construcció del 'Ferrocarril Económico Manresa-Berga' va ser iniciativa dels industrials del sector tèxtil de Cal Pons, Monegal, Soldevila, Rosal, Bassacs, Prat per unir les seves colònies amb els nuclis més poblats com serien el cas de Manresa i Barcelona. El primer projecte de 1879 es va començar a portar a terme el 1881 i justament tres any després, el 1884 la línia arribava a Sallent. Poc després les van seguir les poblacions de Puig Reig i finalment el 1887 el ferrocarril arribava Cal Rosal (Olvan). La ciutat de Berga que fins aleshores no superava els 5000 habitants estava situada en na zona més elevada, s'havia de modernitzar i per això calia una forta inversió en industrialització que va venir promoguda per la mà de Marcel·lí Boixader el qual va projectar un canal industrial que havia de portar l'aigua des de la resclosa situada a la zona del Collet fins a la fàbrica del Canal situada a Berga. Aquesta conducció significà una utilització gratuïta de l'aigua a les colònies situades Llobregat avall. El 1881. 'La Companyia Minera de Ferrocarril y Minas de Berga S.A' obtenia del ministerio de Fomento la concessió per ampliar la línia fins a Guardiola. Per a la seva execució es va contractar a l'empresa intailana 'Gavaretti, Vallido, Bovio &Cia' que ja explotava les mines de Sant Corneli. A Cercs hi va construir un carrer de cases i també un cantina però aquestes inversions no van ser suficients per eixugar el deute que aquesta empresa venia acumulant des de feia temps i van acabar amb la seva ruïna. El 1890 les empreses de 'Ferrocarriles y Minas de Berga S.A i Ferrocarril Económico Manresa-Berga' es van fusionar en una de sola promoguda per Lluís G. Pons i Enrich (amo de Cal Pons) i J.E. Olano de Loyzaga, amo de les mines de Cercs i enginyer de mines. Aquesta nova companyia és la que va portar el tren fins a Guardiola el 1904. Inicialment el projecte del ferrocarril de Guardiola havia d'arribar a la zona del collet on hi havia la colònia agrícola dels Pujol de Berga i també la captació del canal industrial, propietat de la família dels Boixader. Aquest doble joc d'interessos va despertar la prudència del Sr. Olano que va acabar allargant la línia fins a la zona de La Ribera on hi va situar l'estació terminal. La posada en funcionament de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro va incentivar la construcció d'una línia de via estreta que unís Guardiola amb la fàbrica de ciment i donés origen al 'carrilet' de Guardiola a Castellar. Aquesta línia es va utilitzar per al transport de mercaderies i també per als passatgers amb parades a Riutort i també la Pobla. Ambdues línies tenien cam a estació terminal la població de Guardiola on hi tenien tots els serveis necessaris d'una estació terminal d'aquestes característiques (cotxeres, dipòsits d'aigua, tallers per a reparar les màquines) Aquest servei es va mantenir en funcionament fins el 1972 on la substitució del tren per l'automòbil en carretera, la crisi de la fàbrica de ciment i del carbó així com la construcció d'un embassament a la Baells que inundava terrenys per on passava el ferrocarril van obligar a clausurar la línia fèrria d'Olvan a Guardiola. La línia Guardiola la Pobla ho havia fet el 1966 i un any després (el 1973) es va tancar la línia de Sallent a Olvan</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1898-191 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51135-foto-08099-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51135-foto-08099-237-3.jpg | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les locomotores 'Berga' es van fabricar entre el 1898 i 1911 per diferents firmes que enumerem a continuació. Cal destacar que les locomotores núm.27 a 30 foren fabricades entre els anys 1890 i 1896, les primeres per la firma alemanya Krauss i les dues darreres per Nuevo Vulcano de Barcelona el 1901. Amb la fabricació de les locomotores a la firma de 'La Maquinista Terrestre i Maritima' les locomotores reben noms de la línia Manresa-Olvan i Guardiola. Així el 1902 es fabrica la locomotora 'Serchcs' amb el núm31 , el 1902 la de 'Consolación' amb el núm. 32, el mateixa any es fabrica la núm. 33 amb el nom de 'Guardiola' i el núm 34 amb el nom de 'Llobregat', el 1904 es fabrica la núm. 35, 36, 37 i 38 amb els noms de 'La Baells', 'La Pobla', 'Catalunya' i 'Espanya'. Finalment el 1911 es fabriquen la resta de locomotores que van del núm. 39 a 42 i amb els noms de ' Fígols', 'La Pobla', 'Bastareny' i 'Cadí'. Actualment es conserva la núm. 31, en funcionament i cedida pels Amics del Ferrocarril de Catalunya a 'FGC' que s'empra per a ús turístic en la línia de Barcelona-Anoia. Altres locomotores d'aquesta sèrie que encara es conserven són la núm. 27 o 'Balsareny' exposades al museu del ciment del Clot del Moro , la núm. 29 'Navàs' està exposada a Barcelona, la núm. 33 o 'Guardiola' és a Martorell, la núm. 34 o 'Llobregat' és a Navàs, la núm. 37 o 'Catalunya' és a Cornellà de Llobregat i la núm. 41 o 'Bastareny' és a Esparreguera. La resta han desaparegut. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 51136 | Col·lecció de pintura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-0 | XX-XXI | Estan penjats i exposats al públic. | <p>Conjunt de quadres exposats del concurs de pintura ràpida que es celebra per la festa Major de Guardiola de Berguedà cada any. Es tracta d'un conjunt d'una vintena de quadres premiats que es custodien a l'Ajuntament i que representen diferents temes i paisatges de la població i del municipi. Els quadres estan penjats a les dependències de l'Ajuntament de Guardiola.</p> | 08099-238 | Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Diversos pintors | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||||||
| 51139 | Material arqueològic procedent del monestir de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-procedent-del-monestir-de-sant-llorenc | <p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12.BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88.LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484</p> | XI-XIX | Custodiat a les reserves del SAM de Girona i al Gabinet Numismàtic del MNAC. | <p>Els materials arqueològics apareguts en el decurs de les campanyes realitzades al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà) han estat dipositats al SAM de Girona (Servei Arqueològic de Museus). Són les campanyes: 1984-1990 (amb un lliurament formalitzat el 2 de febrer de 1995) 1996-1997 (lliurat el dia 15 de juny de 1999) 2000 (amb un dipòsit formalitzat el 2001) 2001-2003 (19 caixes) (amb un dipòsit formalitzat el març de 2005).El material de la campanya de 2008 està dipositat provisionalment al museu municipal de Berga i és un conjunt de dues caixes de ceràmica. Pel que fa a les monedes constens cinc lliuraments següents: 48 m. MNAC 27.07.93. 5 m. MNAC 23.04.96. 3 m. MNAC 18.06.01. 13 m. MNAC 11.07.02. 13 m. MNAC 02.02.09.</p> | 08099-241 | Dipòsit del Museu Arqueològic de Catalunya. Carrer de Pedret, 95, 17007 (Girona) | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent importants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Gréixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consagració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada.Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratrèmols de 1426 i 1428 acabà amb la puixança econòmica entrant en una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51139-foto-08099-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51139-foto-08099-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51139-foto-08099-241-3.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Material dipositat de forma definitiva amb la corresponent carta de lliurament i registre d'entrega d'acord amb la llei 9/93 de Patrimoni cultural català que regula les intervencions arqueològiques i paleontològiques de Catalunya. Informació facilitada per Àlvar Caixal i Mata de SPAL (Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona) | 94|85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 51140 | Material arqueològic procedent del castell de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-procedent-del-castell-de-guardiola | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de Guardiola' Els castells catalans. Vol V. (El Berguedà)P.910-916. CATALÂ i ROCA, PERE (1982).'El castell de Guardiola' a Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya GUARDIA, JORDI (2014) 'les excavacions al castell de Guardiola de Berguedà. Actes de les II jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central. Vic- 13-15 de desembre de 2012 Generalitat de Catalunya .SERRA I VILARÓ; JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.</p> | XII-XVI | Custodiat al museu Comarcal de Berga i també a l'Associació de Torre de Guaita. | <p>Conjunt de material ceràmic procedent del castell de Guardiola en fase d'estudi i dipositat de forma provisional al museu comarcal de Berga. Es conserven un conjunt de caixes amb material que va des del segle XI amb fragments de vores d'olla i olleta de ceràmica gris medieval, ceràmica decorada en verd i manganès dels segles XIII i XIV amb fragments de vores de plat i escudella, ceràmica blava dels tallers valencians de Paterna i de Barcelona amb vores de servidores, escudelles, plats, talladors i en menor mesura ceràmica valenciana decorada en Reflex metàl·lic. L majoria de les peces corresponen amb la ceràmica 'pisa esmaltada' però també hi ha un bon nombre de ceràmica vidriada de l'anomenada 'terra verda' o ceràmica vidriada dels segles XIV amb formes com ara setrills, olles, pitxers, poals i ceràmica comuna de vidriat plumbífer utilitzada per a la cuina de les llars. Corresponen amb formes de plat d'ala, olles, pitxers, gerres. En menor ,mesura també hi ha peces de l'obra aspra' o ceràmica comuna així com monedes de l'era comtal i reial i sivelles de bronze i fins hi tot una figureta en forma de cabra d'ivori.</p> | 08099-242 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>Aquest castell que denomina el lloc de 'Guardiola' està documentat ja des del segle X com a guaita que controlava l'entrada a la vall de Brocà. La primera referència és del 939 quant el comte de Cerdanya Sunifred rep el dret d'aprisió o dret d'ocupar una terra erma per part de l'abat Dacó de Sant Sebastià de Sull amb propòsit d'explotar-la i treure'n profit. En aquest document s'esmenta el topònim de Rocha de Guardiola, juntament amb el poblat de les Llenes. Posteriors documents ja van lligats amb el monestir de Sant Llorenç que l'any 984 es fa esment del nucli de les Llenes i possiblement també al castell que es denomina 'roca'. En aquest moment l'antiga torre de guaita es deuria convertir ja en un castell. No trobem més notícies d'aquest lloc fins el 1281 quant en el testament que els senyors de Guardiola Pere de Guardiola i la seva esposa Berenguera donaren a la seva filla Agnès les possessions que tenien malgrat que el castell pertanyés al monestir . Agnès donà totes les seves possessions al monestir a canvi d'anar ben alimentada. .En aquet moment ja existia la batllia de guardiola. El 1279 hi havia cases edificades dins dels murs i el 1295 va ser un indret de pugnes entre els senyors de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Posteriorment entre el 1320 i 1339 i durant el govern de l'abat Guillem de ça Vila el monestir es va aliar amb el rei Jaume i Alfons d'Aragó per la seva posició estratègica. L'objectiu era que la corona es fes amb el castell per la seva situació de control i poder combatre contra les pugnes que hi havia constantment entre els barons de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Cal remarcar el 1328 el baró atacà el castell de Guardiola que acabà amb l'excomunió de tots els preveres de la baronia de Pinós. Aquestes excomunions van ser molt presents els anys següents al 1328 fins al 1335. Guillem permutà el castell de Guardiola a la Corona d'Aragó a canvi d'un lloc anomenat 'Vilaguisants' de gran utilitat però es reservà tot el dret del cobrament dels tributs. El rei n'havia de costejar de les obres. Ambdues parts havien de nomenar batlle. Aquesta permuta es va portar a terme el 11 de març de 1327. Cap el 1364 el castell de Guardiola es va vendre a la vila de Berga que era de jurisdicció reial del rei Pere III, el Cerimoniós per mil florins d'or i sinch mil sous de moneda Barcelonesa'. Atès que el castell era propietat del rei i aquest intentava extreure del monestir de Sant Llorenç tot el que necessitava , el 1371 l'abat Jaume Ça Prous va vendre la meitat del castell de Guardiola i el lloc de Llenes al baró de Pinós després d'un episodi de fortes bregues entre el baró i la sots-vegueria de Berga. Aquests esdeveniments desencadenaren noves lluites entre els barons de Bagà i els Berga . Posteriorment el 1393 els veguers de Berga es queixen al rei Joan II dels abusos que els oficials del castell de Guardiola en feien de les seves rendes i els demanen que se'ls prohibeixi fer-ne ús. El 1465 el castell de Guardiola i les seves possessions estaven a mans dels Pinós . Al nomenar Bernat Galceran de Pinós capità general de Catalunya se li atorga el castell de Guardiola que va ser apoderat pel mateix baró el 1482 juntament amb el castell de Berga. Finalment al segle XV i després d'un llarg plet entre els Pinós i la vegueria de Berga es signa un pacte entre l'abat de Sant Llorenç i la vegueria de Berga i en el que el consell de Berga renuncia a reclamar els deutes de l'abat i els predecessors a canvi que aquest segon renuncia a reclamar tot el que va ser pres . A partir d'aquest moment el castell passa a mans de la vila de Berga fins a mitjans del segle XIX. El castell també va ser escenari de les guerres de remença i Durant la guerra dels Segadors, el castell de Guardiola va ser novament escenari de conflictes. Francisco Vilardaga ens explica un conflicte que va succeir al castell el 1654 coincidint amb la retirada de l'exèrcit francès. No sabem quant va ser destruït doncs els documents no ens en parlen.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Material dipositat en part al Museu Comarcal de Berga de forma provisional i una altre part a l'Associació de Torre de Guaita que el té com a dipòsit provisional i que s'exposa temporalment al monestir de Sant Llorenç | 93|85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 51141 | Restes de barraques de pastors a Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-barraques-de-pastors-a-cabrera | <p>SÀNCHEZ I VICENS, j (2008). 'Arqueologia del paisatge. Un cas pràctic' a El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del Cadí i Moixeró. Núm. 12. pp.</p> | XIII-XX | Estan abandonats i perduts enmig del bosc. | <p>Barraca situada a las camps del Moixeró i a la zona de Cabrera. Aquestes barraques van associades a altres espais com ara les zones de carboneig a les parts baixes i fondalades més obagues de les valls amb una important coberta vegetal, la zona de conreu que oscil·la entre els 1180 i 1275 metres d'alçada i compostes per feixes grans limitades per murs de pedra seca, alguns prop de mulleres atès que s'irrigaven amb petits canals i la zona d'hàbitat de 1275 a 1475 on el conreu va disminuïnt, el pendent augmenta i s'han d'habilitar estructures que aprofitin el desnivell del terreny . Es tracta de construccions molt senzilles que medeix uns 2'5 metres x 3 metres aproximadament amb uns murs d'uns 40 cm. Tenn una sola porta i segurament la coberta hauria estat de branques o llosa a un sol vessant. Aquestes barraques poden aprofitar el pendent del terreny</p> | 08099-243 | A sota el coll de Cabrera | <p>Les carboneres eren situades en llocs obacs i prop de camins i vies de comunicació. Atès que l'operació de carboneig durava bastants dies i no es podia abandonar; el carboner havia de tenir un lloc on fer-hi estada a prop de l'explotació ja que i tal com s'ha dit els nuclis habitats més propers com Gréixer, Escriu, Gavarrós o Pardinella quedaven allunyats per poder-hi pernoctar una vegada hagués acabat el jornal.</p> | 42.2948500,1.8475500 | 404998 | 4683157 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51141-foto-08099-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51141-foto-08099-243-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 51142 | Clau de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clau-de-sant-llorenc | <p>LÓPEZ MULLOR, A., (1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Barcelona, 1989. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona, 1991: 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid 1987. Madrid, 1987: 339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona, 1995: 24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, 1999: 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona, 2000: 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 2002: 47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona, 2003: 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria, 2004: 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona, 2007: 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).: Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. López Mullor, A.; Caixal, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Vila Carabassa, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona. 455-484</p> | XVIII | Està en ús per obrir la porta de l'Església de Sant Llorenç. Amb la restauració de 2008 es va decidir de recuperar-la després d'estar un temps en desús ja que s'hi accedia per un altre costat i amb una clau completament diferent. | <p>Clau de la porta de l'església del monestir. Es tracta d'una clau d'uns 15 cm de llarg x 5 cm d'ample (incloent l'anella de l'extrem superior) i realitzada en ferro forjat. En un extrem hi ha l'anella oval per on s'hi passava la mà per poder girar. La part principal és de secció circular i a la part inferior hi té una sèrie de tres dents que obren la porta. A la part central que va unida l'anella amb el tronc hi ha un petit espai on hi ha l'incisió d'una creu ornamental. Es tracta d'una clau que procedeix de la porta de l'església que es va obrir en el moment de construir la façana de llevant de l'església i vinculada amb una reforma del segle XVIII (1761) .La clau és la original i avui està en funcionament</p> | 08099-244 | Al monestir de Sant Llorenç | <p>El segle XVIII, tal i com passa al segle anterior, ens manquen les visites dels primers anys d'aquest segle. Sols disposem de les visites pastorals dels anys 1789, 1792 i 1796. En aquest cas, els documents deixen entreveure que des de darreries de la centúria anterior es devien haver anat realitzant diverses obres al monestir. Probablement, aquesta circumstància s'hagi de relacionar amb la revifalla econòmica que va experimentar el conjunt del Principat en aquells anys, i que degué comportar majors recursos per al cenobi. Aquest fet ha estat corroborat en el decurs de les investigacions arqueològiques, que mostren que, cap el 1760, es va fer una gran ordenació del conjunt, quedant soterrades la majoria de les construccions medievals, llevat d'una part de l'església. La imatge que ofereix la primera d'aquestes visites és la d'un temple amb diversos altars i una ornamentació correcta. Tot i això, encara es fa esment de la necessitat de fer noves obres en un edifici destinat a la residència del prior. La visita va ser feta per Joaquim de Parrella i de Rialp, abat del monestir de Camprodon, com a representant de la Congregació Claustral, qui, després d'haver visitat tots els monestirs de la congregació, va arribar aquell any a Sant Llorenç, on va ser rebut per fra Damià Serra, monjo i rector d'aquella parròquia, juntament amb dos acòlits. L'informe continuava amb la petició del monjo que el traslladessin a Sant Pau del Camp, per a la qual cosa argumentava que a la seva edat avançada se li havia d'afegir el fet d'haver de suportar unes dures condicions per complir amb el seu deure pastoral: 'el rigor de los fríos, hielos, y escarchas de aquella montaña, y lo escabroso dela situación de la sufragánea que sirve', circumstàncies que havien debilitat la seva complexió ja fràgil. Tot i que la petició va ser considerada justa pel visitador, no sembla que el trasllat fos immediat, ja que en la visita següent, de l'any 1792, encara s'esmenta el mateix monjo residint a Sant Llorenç. El progressiu deteriorament de la salut i l'edat encara més avançada de fra Damià Serra explicarien que el culte al monestir es trobés en aquell moment desatès i mancat d'ornaments i hàbits sacerdotals en bon estat. L'any 1796, al monestir ja hi habitava un nou monjo, fra Pau Perelló, que feia les funcions de rector. Aquesta circumstància va proporcionar una nova vida al lloc i es van fer diverses obres al llarg d'aquells anys, principalment a la casa prioral i també a l'església. El 3 d'octubre, fra Joaquim de Parrella i de Rialp va arribar a Sant Llorenç per a una visita de dos dies. Acompanyat d'un vicari i del rector, el visitador va entrar seguint el ritual acostumat, per passar posteriorment a inspeccionar les fonts baptismals i els diferents altars així com la sagristia amb tots els seus ornaments. Segons pròpies paraules: 'En todas partes hallamos a impulsos del zelo del actual senyor prior aquel aseo y limpieza que se debe a las cosas destinadas al sagrado culto. En acabat va passar a la biblioteca del prior que, segons queda consignat, era força important. Les obres fetes a l'església van ser motiu d'elogi per part del visitador: Igualmente quedamos muy satisfechos al ver las muchas y costosas obras que acaba de hacer, e irá continuando en su casa prioral, las que a un tiempo la aseguran y embellecen, y las considerables ventajosas mejoras que tiene proyectadas y que va á emprender desde luego en la iglesia y por último los desvelos y trabajos que emplea en el aumento de las rentas de este priorato, haviendo procurado adquirir de todas las escrivanias y archivos circunvecinos quantas noticias pueden conducir a tan importante fin'. Aquestes millores de la casa prioral i l'església coincideixen amb els resultats obtinguts dels treballs arqueològics que han confirmat una nova reforma del temple que va significar la reconstrucció definitiva del tram oest de la nau nord que li va donar l'aparença actual.</p> | 42.2347900,1.8752700 | 407195 | 4676458 | 1769 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51142-foto-08099-244-2.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 96 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 51143 | Mercats de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercats-de-guardiola | <p>www.guardioladebergueda.cat</p> | Estan en període de creixement gràcies a la bona gestió del consistori de Guardiola. | <p>Conjunt de mercats com ara el mercat del bolet, el mercat de Nadal o del Tió o altres fires que es realitzen al llarg de l'any al municipi. De tots ells el que té més tradició i antiguitat és el mercat del bolet que es porta a terme cada tardor en un espai habilitat justament per aquesta finalitat davant de l'antiga estació de Guardiola i que es celebra des de fa més de 15 anys. El punt àlgic del mercat és la 'festa del bolet' on s'hi fan concursos i tasts de tapes de cuina i de vi relacionades amb els bolets, exposicions, tallers i amb el m popular 'esmorzar del boletaire'. Des de fa 5 anys s'hi ha incorporat el concurs de dibuix infantil. Altres fires i mercats que es fan al municipi són el popular mercat de Nadal que enguany ha estat la segona edició amb parades de tions, pessebres i també de productes agro alimentaris propis de la zona com la mel, fruits secs, formatges i embotits. Aquest mercat que té inici el 16 de desembre amb una festa s'allarga fins a les festes nadalenques. Ha estat una iniciativa municipal en col·laboració de l'empresa firàlia. Aquest mercat es fa a la plaça de davant de l'església de la Puríssima. El municipi compta amb altres mercats que es van realitzant al llarg de l'any coincidint amb les festivitats.</p> | 08099-245 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>Mercat que es realitza des de fa 15 anys al municipi i que va començar amb l'establiment i venta ambulant d'aquests productes de tardor al costat de la carretera C-16 en el seu pas per Guardiola. Amb la construcció del barri de l'estació i l'enderrocament de les antigues instal·lacions ferroviàries es va urbanitzar al zona amb cases unifamiliars i es va habilitar un espai per a les parades del mercat amb pèrgoles per a col·locar els tendals i zones electrificades.</p> | 42.2309100,1.8781400 | 407426 | 4676024 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51143-foto-08099-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51143-foto-08099-245-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mercats de tradició molt arrelada, especialment el del bolet | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||||
| 51144 | Aplec de Rocasança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-rocasanca | <p>VILADÉS, LLORENS,RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | Es manté gràcies a l'associació dels Amics dels Monuments de la vall del Bastareny i als veïns del municipi de Guardiola i Bagà. | <p>Els amics dels monuments de la vall del Bastareny des de el 1994 i 1995 han volgut recuperar els aplecs de les esglésies de Sant Andreu de Gréixer i Santa Maria de Rocasança, tenint present que aquesta associació Baganesa des dels anys vuitanta que bé recuperant l'aplec de Sant Martí del Puig de l'Obaga a Gisclareny i el de Sant Joan de l'Avellanet a Bagà. Aquests aplecs tenien com a objectiu continuar amb el culte a aquestes antigues capelles medievals celebrant-hi una eucaristia i a continuació fent un ressopó de coca, allioli de codonyat , vi i cansalada. L'aplec de l'Hospitalet per les famílies i masovers del lloc. Actualment es continuen celebrant de forma voluntària i desinteressada</p> | 08099-246 | Al lloc de l'Hospitalet | 42.2983200,1.8714800 | 406976 | 4683516 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||||||
| 51145 | Restes de barraca de pastors a Canal de la Serp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-barraca-de-pastors-a-canal-de-la-serp | <p>SÀNCHEZ VICENS, J (2008). 'Arqueologia del paisatge. Un cas pràctic' a El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del Cadí i Moixeró. Núm. 12.</p> | XII-XX | Es conserven els murs que la delimiten per la banda de fora mig enderrocats. | <p>Barraca situada a la canal de la Serp que enllaça Gréixer amb el coll de Moixeró per una zona molt abrupte de cingles i canals molt escarpats. Aquestes barraques van associades a altres espais com ara les zones de carboneig a les parts baixes i fondalades més obagues de les valls amb una important coberta vegetal, la zona de conreu que oscil·la entre els 1180 i 1275 metres d'alçada i compostes per feixes grans limitades per murs de pedra seca, alguns prop de mulleres atès que s'irrigaven amb petits canals i la zona d'hàbitat de 1275 a 1475 on el conreu va disminuït, el pendent augmenta i s'han d'habilitar estructures que aprofitin el desnivell del terreny . Es tracta d'una construcció molt senzilla que medeix uns 2'5 metres x 3 metres aproximadament amb uns murs d'uns 40 cm que aprofiten part d'una balma natural i que conserva únicament part de la paret de tancament sud on hi havia la porta d'entrada.</p> | 08099-247 | A prop de la Canal de la Serp | <p>Les carboneres eren situades en llocs obacs i prop de camins i vies de comunicació. Atès que l'operació de carboneig durava bastants dies i no es podia abandonar; el carboner havia de tenir un lloc on fer-hi estada a prop de l'explotació ja que i tal com s'ha dit els nuclis habitats més propers com Gréixer, Escriu, Gavarrós o Pardinella quedaven allunyats per poder-hi pernoctar una vegada hagués acabat el jornal.</p> | 42.2966000,1.8417700 | 404524 | 4683358 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51145-foto-08099-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51145-foto-08099-247-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 51146 | Restes de barraques de pastors a Balma Roja de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-barraques-de-pastors-a-balma-roja-de-gavarros | <p>SÀNCHEZ I VICENS, J (2008). 'Arqueologia del paisatge. Un cas pràctic' a El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del Cadí i Moixeró. Núm. 12. pp.</p> | XII-XX | Es continua utilitzant com a refugi de pastors en èpoques de mal temps. | <p>Ruïnes d'una barraca de pastors a Roca Roja a la zona de Gavarrós. Aprofita la balma de la Roca Roja per assentar-hi les seves parets que només conserven la part frontal. Correspon a simples construccions de pedra seca i morter de calç amb restes d'alguna obertura en llinda de fusta. Els murs són d'uns 40 centímetres d'amplada i normalment aprofiten el desnivell del terreny.</p> | 08099-248 | A sota de la roca roja de Gavarrós | <p>Les carboneres eren situades en llocs obacs i prop de camins i vies de comunicació. Atès que l'operació de carboneig durava bastants dies i no es podia abandonar; el carboner havia de tenir un lloc on fer-hi estada a prop de l'explotació ja que i tal com s'ha dit els nuclis habitats més propers com Gréixer, Escriu, Gavarrós o Pardinella quedaven allunyats per poder-hi pernoctar una vegada hagués acabat el jornal. El cas de la Blama Roja era situada en una zona de molta altitud i a l'abast de tempeses molt violentes en els periodes estivals. Continua sent lloc de refugi dels pastors i fins hi tot dels ramats.</p> | 42.2881400,1.9332300 | 412052 | 4682320 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51146-foto-08099-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51146-foto-08099-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51146-foto-08099-248-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 51147 | Elements arquitectònics de cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-de-cal-frare | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004) 'La pagesia i l'època preindustrial' a Erol. Suplement 3. p.14. FIGOLS COMPANY, CARLES (2016). Antics hostals del camí ral. GALÍ FERRÉ, DAVID (2008). 'Hora et labora a l'entorn del monestir, els eremitoris, les estructures hidràuliques i l'hostal el Frare'. Erol. p.21-24. AHB. Registre de les hipotecas 1840 i 1841. AHB. Manuals notarials 1843, 1855, 1859 i 1870.</p> | XIV-XIX | La porta adovellada ha desaparegut completament i una de les cambres que tanca el pati per la banda nord conserva la part més oriental, ja que la resta ha desaparegut. Possiblement l'antiga casa de ca l'escriu que es situava a continuació de cal Frare va desaparèixer amb els aiguats de 1982. | <p>Conjunt d'elements arquitectònics de Cal Frare corresponents a les cambres amb volta de les naus que tanquen el pati per la part nord i oest. Es tracta d'un conjunt de naus rectangulars allargassades cobertes amb volta de canó, construïdes seguint la tècnica de l'encofrat i amb aparell de maçoneria. Les que hi ha a la banda nord es conserven en més bon estat, malgrat que només hi hagi la planta baixa. La seva orientació és de nord a sud i s'hi accedeix per dues portes coronades per una llinda de fusta i esplandit intern. En alguna d'elles encara hi han les menjadores i el paviment és de lloses i còdols de riu. L'altre nau es situa a la banda nord tancant el pati per aquesta crugia i es conserva parcialment ja que ha perdut bona part de la volta de canó que la cobria. Les restes que encara romanen dempeus tenen un aparell de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i disposades en filades irregulars. La volta és de perfil rebaixat i està construïda seguint la tècnica de 'full de llibre'. Sembla que es tracta de construccions solidàries i amb una mateixa funcionalitat. Finalment i encastat al nord de la façana de cal Frare hi ha les arrencades de les tres primeres dovelles d'una porta que conserva el muntant esquerra en alçat. La resta ha desaparegut. Correspon amb les restes de l'antiga casa i ferreria de Ca l'Escriu.</p> | 08099-249 | Al lloc de Cal Frare | <p>Les referències documentals més antigues sobre l'indret esmentat, conegut aleshores com a mas de Sant Miquel, es remuntarien el 1585 quant un tal Baltasar Montmany, abat de Sant Llorenç l'estableix a Joan Salmurri, sastre de la vila de Bagà. Posteriorment i el 1654 el mas passa a mans de Josep Ferrussola, notari de Bagà on obté el dret per instal·lar-hi una taverna o hostal de la Batllia general de Catalunya. Aquest hostal seria denominat amb el topònim de Cal Frare. 'Joseph Ferrussola notari real de la vila de Bagà, bisbat de Solsona, ha molt temps que te en virtut de establiment fet per lo prior de Sant Llorens prop Bagà com á Sr Jurisdiccional del terme de Sant Llorens y Sardanyola la facultat de tenir hostal privative ad alios en tot aquell districte de terra compres des del torrent dit del Reboll fins a la casa de Guardiola del dit lloch de Sant Llorens'. La casa de Cal Guardiola seria la finca del 'Collet'. La família dels Ferrussola el van posseïr fins el 1752. En aquesta data un tal Francesc Amills va rebre la potestat i permís del monestir de Sant Llorenç prop Bagà ''lo dret y facultat de tenir hostal, taverna, fleca y carnisseria en la dita casa per ell construida'Aquest hostal de seguida es deuria fer petit i va caldre ampliar-lo amb noves dependències tal i com s'esmenta en un document de 1868 amb el nom de 'Hostal Nou'. La família Amills el va posseir fins el 1883 on va haver d'hipotecar la finca i vendre-la a Esteve Noguera i Forgas, un reconegut fabricant d'embotits de Barcelona i que el va reconvertir en fabrica d'embotits. '...va comprar Cal Frare a parts iguals, pel preu de 37.333 pessetes i 32 cèntims, i va convertir l'edifici en un obrador d'embotits, amb la zona de matança als baixos, manipulació i elaboració al primer pis i assecadors a la part superior. El producte de la Casa Noguera, fundada el 1870 i encara en activitat, que havia tingut botiga al número 9 de la plaça Nova de Barcelona'. El fabricant Esteve Noguera va ampliar l'hostal convertint-lo en un gran edifici. C.A Torres al 1905 el descriu en el seu llibre del 'Pirineu Català' i el defineix de la següent manera.' del grandiós Hostal Nou o del Frare, situat a la bifurcació del camí de Berga a La Pobla y a Baga. L'hostalera va confirmar-nos que seguiem bé'l camí y agafàrem el de Bagá.'. La fàbrica i l'hostal van funcionar fins el 1950 on després de diversos intents la família Noguera va decidir de vendre-ho l'any 2000. Actualment s'empra com a magatzem i l'edifici de l'hostal i antiga fàbrica d'embotits esta completament abandonat '.</p> | 42.2364300,1.8753800 | 407207 | 4676640 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51147-foto-08099-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51147-foto-08099-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51147-foto-08099-249-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les cambres cobertes amb volta i també les restes de la porta adovellada corresponen possiblement amb construccions contemporànies i relacionades amb un antic molí fariner, per la proximitat al barranc de Sant Llorenç, i també amb la primera taberna que s'hi va obrir a mitjans del segle XVI. | 94|98|119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 51148 | Pallisses i Rectoria de Greixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallisses-i-rectoria-de-greixer | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 74 i 182. CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i III. VILADËS LLORENS, RAMON (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà. Informació inèdita cedida per Gràcia Ponça.</p> | XIV-XVIII | <p>Les pallisses corresponen amb un gran cos rectangular compost de planta baixa i primer pis i cobert amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal formant un gran voladís. A la planta baixa hi existeix una cambra de més de 16 metres de longitud coberta amb volta de canó apuntada que correspon amb les quadres i que s'hi accedeix per dues portes obertes en cada extrem coronades per maó pla. La cambra està il·luminada per quatre finestres de les mateixes característiques que les portes. El paviment és de còdols de riu disposats de cantó i al seu centre hi ha una canaló que recolliria els excrements del animals atès que aquest àmbit era utilitzat com a quadra.. Damunt seu hi ha les pallisses hi han 5 arcs de mig punt amb les dovelles de pedra rogenca mal treballades i escairades. Aquest cos s'empra com a apartaments. Adossat a l'extrem est hi ha una altre casa de planta baixa, un primer pis i golfa amb la presència d'una eixida descoberta a sota teulada i separada per un pilar quadrat que sosté el carener de la coberta. Era denominada com a 'casa de dalt'. La rectoria es situa a la part sud del nucli al costat del camí d'accés a l'església de Sant Andreu. Està formada per un cos rectangular de planta baixa, pis i golfes coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud i amb un ràfec de dues filades de teula girada i maó pla. La distribució de les obertures amb un predomini del massís respecte el buit s'organitza amb una porta coronada per llinda de fusta a nivell de planta baixa, dues finestres al pis principal i dues darreres a les golfes coronades per arcs de descàrrega amb les pedres disposades a sardinell. A la façana est hi han dues obertures a cada planta de petites dimensions de la mateixa tipologia que les de la façana principal i se n'aprecien dues més paredades. La façana nord i oest no tenen cap obertura. L'aparell és de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat irregular de pedra rogenca. Tan sols són en pedra picada les cantonades i muntants de les obertures. Darrere la casa gran hi ha un altre edificació o pallissa composta per una planta baixa i coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud i sostinguda per un pilar de pedra a la part central. Està emprat com a segona residència. Encara existeixen les ruïnes d'una quarta casa avui desapareguda i coneguda com a Ca la Pastora. Completa el conjunt una font a sota de l'església amb una pica de pedra buidada en un sol.</p> | 08099-250 | Al lloc de Gréixer | <p>El nucli de Gréixer aniria lligat amb les esglésies de Sant Nazari i sobretot sant Andreu. Es documenta en temps del prevere Daguí, una petita cel·la que passà a dependre de Ripoll. En l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà al 983 s'hi fa esment i en un document del 949 el bisbe Rodolf d'Urgell, dóna al monestir de Sant Llorenç un mas amb un molí i amb quatre peces de terra i dues vinyes situat dins el comtat de Cerdanya a la vall de Brocà a les rodalies de Bagà i al riu de Gréixer. 'Et est in ipso manso, cum ipso molino et cum quatuor precias de terra et duas vineas, in comiutatu Ceritaniense in valle Brocanense, in apendicum Bagada ad ipso rivo Garaeixer·'. Aquest referència va ser localitzada per Mn. Serra i Vilaró en els documents de ACA. Monacals d'Hisenda, Vol 801 i publicat a les baronies de Pinós i Mataplana. Afrontava amb Coma de Calls, figuera qui est ad ipsum, in via qui pergit de Portella i in loco ubi vocatur Pujol'. Aquestes afrontacions són perdudes llevat de la Portella que seria el camí ral de coll de Jou. Entendríem com a Gréixer la zona esmentada i també la casa de Cal tinent i el molí de Rigoreixer que ja ens apareix i que s'ha pogut localitzar darrere l'estret de Malgrau. Posteriorment el lloc de Gréixer ens apareix citat nombroses vegades en els documents de les baronies de Bagà. Coneixem un fogatge de 1385 a través d'un cobrador de focs el qual esmenta un total de 4 focs a la parròquia de Gréixer i altres tants al lloc anomenat el Bac per valor d'un florí. Cada foc equivalia amb una llar o casa que hi podia haver entre 4 o 5 persones. Aquesta xifra ens coincideix amb les cases que hi ha al nucli. El lloc del Bac es podria referir a la vaga de Millarès, cal tinent o molí. . També apareix esmentat sovint a la documentació baganesa. Per una banda de 1346 en data un inventari fet en una de les cases que ens dona entendre com estaven distribuïdes i quants objectes hi havia. Els inventaris corresponen en documents de molta importància per saber els objectes i pertinences que hi havia en cada llar. En el cas de la baronia de Pinós en conservem nombrosos tant de cases de Baga a com també de Gréixer. Deu anys més tard s'esmenta 'adobar lo pont de Greixa' relacionat amb un dels ponts esmentats a les fitxes 141 i 1433. També es té constància en documents posteriors i de 1666 el lloc de Gréixer juntament amb Millarès, Escriu i Hospitalet en temes relacionats amb les pastures. Consta que fixaven el nombre de bestiar que podien tenir els masos de Millarès, Greixa, Escriu i Hospitalet i també el temps que el bestiar de la vila es podia estar en aquests masos quan anava a pasturar a la muntanya comuna. Al llarg del segle XVIII degué patir algunes reformes com ho testimonien la llinda d'alguna de les seves cases coincidint en un període de bonança. Gràcies a la documentació facilitada per Mª Gracia Ponça, propietària de cal Josepó, sabem que a la Casa Gran per exemple entre el 1878 i 1928 hi van habitar una colla de famílies abans que fos adquirida pels Ponça els quals en foren rics propietaris que compren la finca de Gréixer que incloïa Escriu i la Font de Faig per a l'explotació ramadera i de la fusta.</p> | 42.2851500,1.8487700 | 405084 | 4682079 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51148-foto-08099-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51148-foto-08099-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51148-foto-08099-250-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El conjunt està perfectament restaurat, conservat i harmonitzat amb l'entorn. A la casa Gran i cal Josepó s'hi evidencien els elements originaris a la banda nord amb estructures de planta quadrada compostes per planta baixa i dues plantes pis ai amb aparell regular de pedra picada ben desbastada. Aquestes construccions de provable origen medieval van ser ampliades i engrandides al segle XVIII amb grans cossos orientats a migdia i amb galeries i balcons de fusta aixoplugades per grans voladissos. Aquestes construccions reuneixen les característiques arquitectòniques de les masies de muntanya tant de la zona de Brocà amb la casa de Cal Companyó o la de Rotllant i Vilella coma Gavarrós. La casa gran presenta una disposició arquitectònica en la seva façana que ens recorda molt a l'edifici del Palau de Bagà ja que corresponen al mateix període. Pel que fa ala rectoria i les quadres ja són edificacions més modernes damunt d'una base més antiga. El conjunt està perfectament pels seus propietaris seguint els criteris i l'estil del lloc que hom el considera com un paratge de gran bellesa dins del Parc Natural del Cadí Moixeró. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 325,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc