Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50950 | Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilella-0 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p-70-87. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol I p.68, 72,485-491. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XII-XVIII | L'eixida de la façana sud està esfondrada i la coberta, tot i que encara conserva una gran part amenaça en caure. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa pairal de Vilella, la capella de Santa Eulàlia, la casa dels masovers, els coberts i l 'era. El conjunt es situa al vessant sud de la serra de Vilella que delimita la casa de Cal Companyó amb la casa de l'Espelt en uns plans que es coneixen com a 'plans de Vilella'. La casa pairal té la clàssica estructura de masia de tres cossos formada per una planta baixa, una planta pis i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud-est i amb la porta d'entrada situada al mateix indret. La façana principal presenta un predomini del massís respecte el buit. La porta d'entrada està formada per un arc adovellat i de mig punt amb les dovelles d'uns 50 cm realitzades en pedra picada sorrenca, unida amb argamassa de calç ben treballada amb esplandit interior i llinda de fusta a la part interna. Al costat dret hi ha una espitllera defensiva. Damunt seu hi ha una interessant finestra en forma de creu coronada per llinda de pedra i porticons interiors. Aquesta finestra té les barretes emmarca vidres esculpides amb motius en escacat de clara influència gòtica-renaixentista. Al costat sud hi ha una finestra de reduïdes dimensions. La distribució de la planta sota coberta és molt similar a la planta principal amb una finestra també quarterada damunt la seva homònima i una obertura a sud. Cal destacar -ne els 5 orificis sota el ràfec de la coberta destinats a colomars. L'aparell de la façana és de carreus de pedra picada ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i amb filades mes aviat irregulars. Les parts superiors són amb aparell de maçoneria i també de tàpia de to rogenc. S'hi evidencien diferents afegits o recreixements cap a sud coincidents amb les diferents rugies de la casa. La façana de la banda sud és la que està més mal conservada ja que està pràcticament enderrocada però que podem reconstruir fàcilment per les restes conservades encara in-situ i també per les descripcions dels seus darrers masovers. Estava composta per dues arcades de mig punt a la planta baixa i una planta principal i un sotacobert a formats per grans eixides de fusta amb barana de barrots de fusta i sostingudes per pilars de pedra i maçoneria. La coberta a dues vessants es projectava formant un gran voladís o barbacana donant-li una imatge molt característica. Avui dia es conserven les arcades de la planta baixa i alguns dels pilars que haurien sostingut l'eixida del pis principal i del sota coberta.La façana de ponent i de tramuntana presenten un predomini del massís respecte el buit amb algunes obertures coincidents amb les estances i quadres de la planta baixa; alcoves i sala principal del pis primer i graners de sota coberta. També s'hi poden observar diferents fases constructives en el seu aparell o fàbrica que corresponen amb els engrandiments descrits a la façana principal i sobretot, la presència d'una estructura quadrangular a l'angle nord-oest de la casa coincidint amb l'espai de la capella. Està realitzat amb una fàbrica constructiva molt regular de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i formant filades regulars. Les cantonades són en pedra picada i s'hi poden identificar algunes espitlleres defensives al pis primer i sota teulada; avui dia paredades. Sembla correspondre amb l'estructura d'una antiga torre defensiva. Medieval. També es conserva el volum circular del pou que hi ha darrere de la casa.</p> | 08099-52 | Als plans de Vilella al costat de la serra homònima que la separa amb Cal Companyó | <p>La casa de Vilella presenta un a gran quantitat de reformes i modificacions corresponents amb les diverses ampliacions. Les cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucarannesis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç. Amb tot i segons Salrach, la vall de Brocà va ser ocupada per agricultors als segles VIII i IX, molt abans de la fundació del monestir.Les referències documentals més antigues de Brocà s'esmenten al 893 i 894 quant es parla de la venda d'un suburbi de Brocà dins el terme de la vila de Baga Aquest suburbi segons els documents de sant Llorenç i recollits per Mn. Serra i Vilaró i Jordi Bolòs (docs 48 i 64. ACA monacals d'hisenda vol 801) esmenten la donació d'un alou al lloc de Vilella 'vilare' que afronta amb la serra de Clarà, el rius Bastareny, i Bagà. Bolòs i Vilaró apunten que correspon amb el mas referit ja que si bé la serra de Clarà o el riu Bastareny coincideixen amb les afrontacions de la casa, no entenem perquè s'esmenta el nucli de Bagà que dista a 8 Km al nord. Un altre document parla de la donació d'un alou a Vilella amb la casa i l'hort que afronta amb una cort, un horrit i també amb unes vinyes. donant a entendre que està en un llogarret que delimita amb una via i també amb un clos. Finalment Bolòs descriu un altre pergamí (núm. 64) quant un tal Guillem dona a Sant Llorenç prop Bagà un alou situat a les rodalies de Bagà en un indret conegut com a Vilella. Sens dubte aquest Vilella que apareix documentat als pergamins de Sant Llorenç no correspon ni amb afrontacions ni tampoc amb descripcions amb la casa de Vilella. Pensem que aquest Vilella seria dins l'actual centre històric de la vila de Bagà fundat al 1234 aprofitant un vilatge més antic; . R. Viladés en el seu llibre de les muralles de Bagà al segle XIV cita el pont de Vilella i la torre de Vilella prop dels carrers que hem esmentat és queaquesta casa hauria pertangut a la cavalleria dels Vila corba. Els vila corba foren uns importants cavallers feudataris dels Pinós i també dels Mataplana. El fill de Sibil·la (Guillem de Vila corba) era conegut com Tomas de ça vila, o de ça vall'. Les famílies dels Ça Vall i Vila corba i dels que ja n'hme parlat (Vegeu FITXA 01) A destacar que al 1356 al fill de Guillem i Sibil·la i de nom Tomàs va rebre en feu pel baró de Pinós, els masos de Cardonavedra, Saguer i Millars dins els delmes de Brocà. Aquests tres masos no han pogut esseridentificats tot i que podrien correspondre a les ruïnes del mas medieval que hi ha dessota a Cal Companyó o també en alguna de les cases del terme de Brocà i que no estan identificades amb les que surten en els documents de Sant Llorenç. Millars es podria relacionar amb Mijaus però no deixa de ser una hipòtesi.. Al 1412 tenim un mas de 'la tor de Vila corba, o torre de Vila corba fet pels procuradors i paborde de Santa Maria de Lillet i de nom Joan Vilella. Aquest podria ser el canvi de toponímia i denominació del mas 'torre de vila corba' a Vilella.Al segle XVIII la casa ja apareix amb el topònim de Vilella ja que al cadastre de Brocà de 1756 s'esmenta el seu topònim i documents posteriors també. A mitjans del segle XVIII els Vilella posseint part del terme de Brocà i erigiren l'ajuntament de Brocà a la casa de Cal Galló. Es va convertir en una de les cases més importants de Brocà juntament amb Rotllant i també de la vall del Bastareny.</p> | 42.2457300,1.9045600 | 409628 | 4677641 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50950-foto-08099-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50950-foto-08099-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50950-foto-08099-52-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una casa molt interessant que conserva les restes d'una estructura quadrangular a l'extrem nord-oest i que possiblement haurien estat les restes d'una antiga torre defensiva a la que s'hi hauria tingut accés per la porta paredada que hi ha a la planta baixa i que presenta un aparell de carreus de pedra ben treballats i escairats. A aquesta torre se li deuria afegir a mitjans del segle XV un cos més senyorial que correspondria amb la part on hi ha la porta d'entrada. L'estructura que tanca l'espai d l'era a la banda de tramuntana i amb aparell d'entramat i tàpia semblaria correspondre en aquest mateix període ja que les finestres d'influència gòtic renaixement serien d'aquest moment. Damunt de la llinda de fusta de la porta d'entrada hi ha la data de 1637 que també es troba incisa en la paret de la caixa d'escala juntament amb unes rosetes. | 94|95|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50951 | Elements arquitectònics de Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-de-vilella | <p>CASCANTE I TORRELLA, PERE (2017) . Estudi històric i arquitectònic de la casa de Vilalta de Sant Mateu de Bages (Inèdit). LACUESTA I CONTRERAS, R (2008) .Els emmotllats de guix. Els sostres del campanar de Sant Sebastià dels Gorgs'. Quaderns científics i tècnics i restauració monumenta. Assaig i recerca. Monogràfics Avinyonet del Penedès, Barcelona, Cardona, Muntanyola, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç de Savall, Súria. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. P-145-197. Barcelona. HERRADA VILÀ. J; REGÀS IGLESIAS F; ADAM VIDAL ,F (2013). La tradició artesanal del guix emmotllat a la vall de Lord. Unicum.nº13.SITGES I MOLINS, X. (1999) 'Guixeries ornamentals i tardo gòtiques i renaixentistes al Bages'. Dovella.</p> | XV-XVI | L'escut de la porta està molt deteriorat. Els elements de guix es conserven en bon estat. | <p>A la façana de la casa de Vilella hi ha una porta adovellada en arc de mig punt amb les dovelles de pedra sorrenca ben treballades, ajustades i unides amb morter de calç. A la clau de la dovella hi ha les restes d'un escut no identificat. La cara interna té un esplandit i una biga de fusta amb la data de 1617 corresponent amb alguna de les reformes. El marxapeu és a base de dos graons de pedra molt gastats pel pas del temps. Conserva restes dels encaixos per a les pollegueres. Aquesta mateixa data la trobem incisa a la caixa de l'escala juntament amb unes rosetes similars a les que hi ha a la planta principal de la Torre de Foix i també en algunes cases del nucli antic de Bagà (Cal Peu Curt, Cal Agutzil). És un element molt comú en l'arquitectura popular medieval i moderna i simbolitza protecció. Damunt de la porta hi ha una finestra d'influència gòtic-renaixement amb els muntants i llinda realitzats amb la mateixa pedra que la porta principal i dividida en dos quarterons a la part superior separats per una biga de fusta amb motius escacats i geomètrics que formen els quarterons superiors. Les fulles de la finestra i dels porticons interiors són en fusta i representen motius cassetonats. Ambdós elements (porta i finestra) corresponen a estructures solidaries en un mateix període constructiu que segons l'estil de la porta (àmplies dovelles ben treballades i ajustades), com també de la finestra amb traces de caire renaixentista amb paral·lels a les finestres dels palaus de Concavella (Segarra), castell d'Olius (Solsonès), Castellmeià (Segarra) que daten de la fi del segle XV i principi del XVI. La decoració de la biga que separa els quarters de fusta té similituds amb la biga de la xemeneia de la Torre de Foix (Guardiola) amb cal Agutzil de Bagà i també amb la biga de la llar de foc de la casa del Puig (Gisclareny). Tots els elements s'emmarquen en una mateixa cronologia. A la part interna de la casa en caldria destacar també la coberta de bigues de fusta simulant un enteixinat de la sala principal, la finestra o gelosia que simula traceries gòtiques en guix emmotllat i el cap de biga també amb revestiment de guix emmotllat que simula una cara humana. Tots aquests element són d'un mateix període. Altres elements com arcs de la planta baixa i finestres amb reixes en forma de llangardaix serien també destacables.</p> | 08099-53 | Vilella | <p>La casa de Vilella presenta un a gran quantitat de reformes i modificacions corresponents amb les diverses ampliacions. Les cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucarannesis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç. Amb tot i segons Salrach, la vall de Brocà va ser ocupada per agricultors als segles VIII i IX, molt abans de la fundació del monestir. Les referències documentals més antigues de Brocà s'esmenten al 893 i 894 quant es parla de la venda d'un suburbi de Brocà dins el terme de la vila de Baga Aquest suburbi segons els documents de sant Llorenç i recollits per Mn. Serra i Vilaró i Jordi Bolòs (docs 48 i 64. ACA monacals d'hisenda vol 801) esmenten la donació d'un alou al lloc de Vilella 'vilare' que afronta amb la serra de Clarà, el rius Bastareny, i Bagà. Bolòs i Vilaró apunten que correspon amb el mas referit ja que si bé la serra de Clarà o el riu Bastareny coincideixen amb les afrontacions de la casa, no entenem perquè s'esmenta el nucli de Bagà que dista a 8 Km al nord. Un altre document parla de la donació d'un alou a Vilella amb la casa i l'hort que afronta amb una cort, un horrit i també amb unes vinyes. donant a entendre que està en un llogarret que delimita amb una via i també amb un clos. Finalment Bolòs descriu un altre pergamí (núm. 64) quant un tal Guillem dona a Sant Llorenç prop Bagà un alou situat a les rodalies de Bagà en un indret conegut com a Vilella. Sens dubte aquest Vilella que apareix documentat als pergamins de Sant Llorenç no correspon ni amb afrontacions ni tampoc amb descripcions amb la casa de Vilella. Pensem que aquest Vilella seria dins l'actual centre històric de la vila de Bagà fundat al 1234 aprofitant un vilatge més antic. R. Viladés en el seu llibre de les muralles de Bagà al segle XIV cita el pont de Vilella i la torre de Vilella prop dels carrers que hem esmentat és queaquesta casa hauria pertangut a la cavalleria dels Vila corba. Els vila corba foren uns importants cavallers feudataris dels Pinós i també dels Mataplana. El fill de Sibil·la (Guillem de Vila corba) era conegut com Tomas de ça vila, o de ça vall'. Les famílies dels Ça Vall i Vila corba i dels que ja n'hme parlat (Vegeu FITXA 01) A destacar que al 1356 al fill de Guillem i Sibil·la i de nom Tomàs va rebre en feu pel baró de Pinós, els masos de Cardonavedra, Saguer i Millars dins els delmes de Brocà. Aquests tres masos no han pogut esseridentificats tot i que podrien correspondre a les ruïnes del mas medieval que hi ha dessota a Cal Companyó o també en alguna de les cases del terme de Brocà i que no estan identificades amb les que surten en els documents de Sant Llorenç. Millars es podria relacionar amb Mijaus però no deixa de ser una hipòtesi.. Al 1412 tenim un mas de 'la tor de Vila corba, o torre de Vila corba fet pels procuradors i paborde de Santa Maria de Lillet i de nom Joan Vilella. Aquest podria ser el canvi de toponímia i denominació del mas 'torre de vila corba' a Vilella. Al segle XVIII la casa ja apareix amb el topònim de Vilella ja que al cadastre de Brocà de 1756 s'esmenta el seu topònim i documents posteriors també. A mitjans del segle XVIII els Vilella posseint part del terme de Brocà i erigiren l'ajuntament de Brocà a la casa de Cal Galló. Es va convertir en una de les cases més importants de Brocà juntament amb Rotllant i també de la vall del Bastareny ja que posseïa la masia del Puig de l'obaga i Munnell, al terme municipal de Gisclareny.</p> | 42.2457300,1.9045600 | 409628 | 4677641 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50951-foto-08099-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50951-foto-08099-53-3.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La realització d'elements de guix emmotllat depenia de la proximitat a les pedreres de guix o guixeres; matèria primera necessària per a la seva elaboració i també als forns de calç. No és d'estranyar doncs que en podem trobem molts exemples a la Vall de Lord i Sant Llorenç de Morunys on les guixeres de 'Guixers' eren molt utilitzades ja des d'època molt remota. Altres exemples els trobem a zones properes a Montserrat on a la zona del Bruc i Sallent (Cabrianes) hi ha constància de guixeries i forns de calç i també a les zones altes del Berguedà com seria el nostre cas amb exemples conservats a Bagà, Guardiola i Gisclareny. Altres llocs ja més llunyans es deuria fer per imitació, moda o interès dels propietaris. La base de la seva preparació constituïa en confeccionar un motlle de fusta de pi, principalment pi negre, fàcil de confeccionar i resistent al procés corrosiu del guix i ben allisada per evitar bombaments i fissures. A continuació s'esculpia el motiu decoratiu que es volia representar en el motlle, en negatiu i després s'aplicava una capa molt fina d'escaiola i cola de conill per a que quedés ben subjectat per mitjà d'una brotxa o pinzell. Una vegada estava fet el motlle es feia una segona capa de subjecció amb greix per evitar que el guix no quedés enganxat i es pogués aplicar al seu lloc de destí. Acte seguit es col·locava als entrebigats dels sostres, s'hi aplicava la capa de guix necessària i després es col·locava cap per avall subjectat per falques i puntals per tal que quedés adherit. Una vegada sec, s'extreia i s'omplia l'entrebigat amb morter i guix i es continuava amb el procés. Lacuesta ens afirma que aquest model també es feia amb argila, però sembla que aquest no és el cas. A Catalunya es va fer més aviat ús del guix. Els exemples més antics d'aquest tipus de decoració els podem trobar en algunes localitats catalanes, especialment principalment a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès) però i també a les comarques de l'Anoia, Bages, Alt Penedès, Gironès, Pla de l'Estany, Berguedà. Els exemples conservats a Vilella palesen la importància d'aquest tipus de tasca en les zones altes del Berguedà aprofitant la proximitat de les guixeres. | 95 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50952 | Capella de Santa Eulàlia de Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-eulalia-de-vilella | <p>GAVIN, JOSEP Mª.(1985). Inventari d'esglésies. Vol 17. Berguedà. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XVIIII | Presenta humitats al sostre ja que la coberta de la casa està en molt mal estat i amenaça ruïna. | <p>Capella familiar de la casa de Vilella i dedicada a Santa Eulàlia. Es situa a la planta primera de la casa a l'espai que coincidiria amb el volum d'una antiga torre defensiva medieval. S'hi accedeix des de l'interior de la casa a través d'una porta oberta al costat de la cuina. Es tracta d'una construcció de planta rectangular coberta amb volta de canó i orientada d'est a oest sense absis. Està il·luminada per un òcul obert a la façana de ponent. La volta de maó ceràmic està revestida de guix amb motllures esculpides que simulen cornises de tipus clàssic. A la paret del fons hi ha un retaule de guix neoclàssic de tres carrers i dos nivells superposats de columnes d'orde toscà separades per entaulaments i frisos de tipus clàssic. A la part central i en dos nivells diferents hi ha les fornícules en forma de petxines per hostatjar les imatges religioses, avui desaparegudes. A la part superior i al centre del frontó hi ha l'anagrama de Maria enmig d'un raig solar. Els coronaments de cadascun dels carrers és amb florons de guix. Sembla correspondre amb una obra unitària del segle XVIII. El paviment és de maons ceràmics i a la paret de ponent encara es conserva el banc familiar amb les potes i passamà de fusta tornejada.</p> | 08099-54 | Vilella | <p>La masia de Vilella es va convertir en una important pairalia de la vall de Brocà juntament amb les veïnes de Rotllant i possiblememt també Vilalta i Companyó. Apareix al cadastre de Brocà del 1729 com una masia que tenia un gran nombre de propietats a la vall i també de terres. No és d'estranyar que aquesta casa a mitjans del segle XVIII decidí tenir com moltes altres cases pairals de la comarca, una capella familiar pròpia com seria el cas de la casa de Pardinella. A l'inventari de cases de 1856 que es conserva a l'Arxiu Comarcal del Berguedà hi figura aquesta casa junatment amb les Planes, Rectoria, Castell, Caseta de Castell, Joanó, Sobirana, Casa de Dalt, Casa de baix. Vilalta, Serradet , Casa de fora i el Puig. Hom pensa que aquesta casa de cal Vilella seria la de cal Galló, atès que les partides no coincideixen i a la casa de cal Galló hi ha damunt de la porta les inicials de Vilella. Per contra en un full solt conservat a cal Galló esmenta la casa de Vilella al cuartel este juntamemt amb Capella, Sobirana, Ponet, Mitjans, Planas, Casanova (Vilella) i Vilella.</p> | 42.2457300,1.9045600 | 409628 | 4677641 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50952-foto-08099-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50952-foto-08099-54-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La capella està dins d'un àmbit més antic utilitzat com a possible torre de defensa. Per a la seva construcció es va paredar la primitiva porta d'entrada amb una volta de canó rebaixada i aparell de maçoneria. | 99 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50953 | Casa dels masovers i coberts de Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-masovers-i-coberts-de-vilella | <p>CASCANTE I TORRELLA, PERE (2016). 'Bagà una vila amb un ric passat medieval'. El Mon Medieval. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I p.485-491. VILADÉS LLORENS, RAMÓN (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Ambit de Recerques del Berguedà. p-42-49. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XV-XVI | La coberta es manté amb filtracions i vies d'aigua. | <p>Edifici adossat a la part nord-oest de la casa de Vilella tancant l'era de la casa per la banda de tramuntana. Es tracta d'una construcció molt rellevant ja que conserva a la part de més a l'est la tècnica constructiva de 'l'entramat i la tapia' molt escassa al principat català llevat d'exemples a Bagà, Sant Llorenç de Morunys, Solsona, Castellbò i zones de la Cerdanya. Es tracta d'una construcció formada per una planta baixa amb aparell de maçoneria, una planta primera amb aparell d'entramat i tàpia basat en un sistema constructiu de bigues de fusta i tapia. La tàpia va ser un sistema molt emprat des de l'antiguitat . A la part central s'obre una finestra separada de quarterons separada per bigues de fusta en forma de creu. Presenta porticons interiors en fusta simulant motius emplafonats. La darrera planta hi ha una obertura de les mateixes característiques. La part interna acull a la planta baixa les quadres, la sala amb el forn i la llar de foc al pis principal i els assecadors a la darrera planta. És un sistema datat de mitjans del segle XV i principi del XVI.</p> | 08099-55 | Al recinte de la casa de Viella tancant l'era per la banda nord | <p>Aquesta casa hauria pertangut a la cavalleria dels Vilacorba. Els Vila corba foren uns importants cavallers feudataris dels Pinós i també dels Mataplana. El fill de Sibil·la (Guillem de Vilacorba) era conegut com Tomas de ça vila,o de ça vall. Les famíles dels Ça Vall i Vila corba es van barrejant de manera que Serra Vilaró no dona a entendre si és una única casa que rep diversos noms o en són dues. Nosaltres apuntem a dues cases diferents atès que en uns documents de 1352 i 1374 apareix una tal 'Berengarius de Valle dominus de Vilacorba et domus de Valle'. El segon correspondria a 'Alamanda de Vallespirans domina domorum de Valle et de Vila Corba' per tant queda clar que en són dues cases diferents. Les dues cases van apareixent al llarg de la baixa edat mitjana. A destacar que al 1356 al fill de Guillem i Sibil·la i de nom Tomàs va rebre en feu pel baró de Pinós, els masos de Cardonavedra, Saguer i Millars dins els delmes de Brocà. Aquests tres masos no han pogut esser identificats tot i que podrien correspondre a les ruïnes del mas medieval que hi ha dessota a Cal Companyó o també en alguna de les cases del terme de Brocà i que no estan identificades amb les que surten en els documents de Sant Llorenç prop Bagà. Millars es podria relacionar amb Mijaus però no deixa de ser una hipòtesi. Cap al 1438 s'esmenta un tal Joan Covilla senyor de les cavalleries de Çavall i de Vilacorba i més endavant una altre cavalleria pertanyent als dominis dels Mataplana a la que també es van emparentar i que se la coneixia com a Vilaseca. A partir del 1701 el feu de vilacorba passaven a formar part del marquès de Marimon. Al segle XVIII la casa ja apaerix amb el topònim de Vilella ja que al cadastre de Brocà de 1756 s'ementa el seu topònim i documents posteriors tamnbé. A mitjans del segle XVIII els vilella posseïn part del terme de Brocà i erigiren l'ajuntament de Brocà a la casa de Cal Galló. Es va convertir en una de les cases més importants de Brocà juntament amb Rotllant. Va ser abandonada a mitjans dels anys seixanta i avui dia està en un avançat estat de ruïna.</p> | 42.2457300,1.9045600 | 409628 | 4677641 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50953-foto-08099-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50953-foto-08099-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50953-foto-08099-55-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La tàpia (barreja d'argila vermellosa, reble, guix) es col·locava en uns motlles que es coneixien com a tapieres (mena d'encofrats) on col·locaven aquest material en estat pastós que una vegada assecat s'extreia la fusta de la tapiera i quedava el pany construït. Aquesta tècnica emprada en la majoria de construccions civils, religioses i militars, en el cas de les cases es reforçava en bigues verticals formant una paret entramada. A vegades hi havia travessers inclinats i a vegades tan sols eren les bigues verticals. Les obertures també tenien els emmarcaments de les mateixes característiques. Aquest tipus d'arquitectura, molt pròpia de les zones occitanes des d'on en deu rebre la major part d'influència és molt escassa a Catalunya i se'n conserven nombrosos exemples al casc antic de Bagà (Cal Agutzil, cal Cortielles, cases de cal Mas, cal Cavalleria)però també a Puigcerdà i sobretot a la vall de Castellbò on la petja occitana ve ser evident. En el cas de Vilella la influència els hauria vingut per les proximitats a Bagà i la seva relació amb els Pinós. | 95|93 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50954 | Casa de la Segarulla o Segarulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-segarulla-o-segarulls | <p>AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XVIII | Es conserven part de les parets perimetrals amb certa alçada però amenaça ruïna ja que està cobert de vegetació. | <p>Ruïnes de l'antiga casa de 'Segarulla' i dels seus coberts annexos. Actualment només en resten dempeus les parets de la banda nord i oest amb aparell de maçoneria i reble i les cantonades en pedra picada. Pel que s'intueix encara ara, la masia hauria estat encarada a sud i hauria estat composta per una planta més aviat rectangular de dos cossos formada per una planta baixa, una planta pis i un sota coberta. La teulada hauria estat a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud. No sembla pas que hagués tingut elements remarcables. Annex a la banda sud hi hauria hagut els coberts o pallisses construïts amb un aparell de reble i maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb un morter de calç de color rogenc molt pobre i amb façana a la cara sud amb gran eixides de fusta sostingudes per pilars de pedra. La coberta hauria estat a un sol vessant</p> | 08099-56 | Damunt de Cal Companyó en uns planells orientats a sud i a escassos metres de la casa | <p>La documentació de la casa ens apareix al 1756 en el cadastre de Brocà quant esmenta la casa de Segarulls com a masoveria de Rotllant. Documents posteriors i datats de 1856 aquesta finca pertanyia a la parròquia de Sant Martí de Brocà. Posteriorment i a l'inventari o llistat de les cases de Brocà es torna a esmentar la finca de Segarulls juntament amb Martinet, cal Blau, caballera, Casanova de Cal Companyó, Vilella, les Planas, Cal Companyó i Casanova de Cal Companyó. Finalment el darrer document consultat i corresponent al full solt de Cal Galló també la situa en el 'cuartel sur' juntament amb la casa de baix, Vilalta, Companyó, Sagarulla, Casanova de Companyó, cal Blau, Hostal nou, Caballera i Casanova de Rotllant. La casa es va abandonar a mitjans dels anys 40 i avui dia està pràcticament arruïnada</p> | 42.2452200,1.8948000 | 408822 | 4677595 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50954-foto-08099-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50954-foto-08099-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50954-foto-08099-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Per les característiques tipològiques no sembla pas que aquesta masia sigui anterior al 1700. Tot i així al cadastre de Brocà de 1756 ja la cita com una possessió de Vilella i en documents posteriors de 1856 es continua citant. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50955 | Cal Vilalta i cal Serradet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilalta-i-cal-serradet | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol I p.378-384. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XIV-XIX | Manquen les cobertes i les parts superiors de les parets perimetrals. Les eixides i balconades de la façana sud han desaparegut i de les quatre arcades que hi hauria hagut tant sols en conservem dues de senceres. | <p>Es tracta de les ruïnes de dos grans edificis; un al costat de l'altre orientats en el vessant sud de la serra de Costa freda i prop del torrent de Brocà que separa aquestes cases amb la parròquia i el cementiri de Sant Martí de Brocà. El conjunt arquitectònic està compost per les dues cases i també per les pallisses i l'era que es situen al nord en una cota més elevada ja que aprofita un desnivell del terreny. La casa de Cal Vilalta pròpiament dita presenta una planta més aviat allargada formant la clàssica masia de tres cossos i formada per una planta baixa, una planta pis i un sota teulada amb coberta, avui esfondrada però que encara s'endevina que hauria tingut dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. L'era de batre s'hauria situat a tramuntana i hauria estat sostinguda per murs de contenció. La porta d'entrada a la casa s'hauria situat al nivell del primer pis mirant a l'esmentada era. Una de les característiques de la casa hauria estat el conjunt d'arcs de mig punt que hi havia a la planta baixa i que haurien sostingut les eixides del primer ois i sota teulada. En total hi havia un conjunt de quatre arcades de les que avui dia tan sols en conserven dues de senceres, ja que les altres dues han estat enderrocades. Darrere de les arcades hi hauria hagut les quadres de la casa amb restes de trapes al sostre per llençar menjar al bestiar i també el forn de pa, la boca del qual encara es pot observar a la paret oest. Al fons de la planta i situat en un espai que es posa sota de l'era i fora dels límits de la casa, existeix una cambra coberta amb volta de canó disposada a plec de llibre que recolza damunt d'unes parets construïdes amb un aparell de pedra ben treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i formant filades regulars. Aquesta cambra té restes del paviment i de la porta d'entrada amb els muntants i part del marxapeu d'entrada en una cota molt més baixa. A la planta primera encara es conserven restes de la sala amb les parets enguixades i coberta amb sostre de bigues de fusta que recolzen damunt de permòdols també de fusta simulant cares humanes molt deteriorades. A la banda sud es conserven restes d'un arc rebaixat pertanyent a una de les alcoves. Segons la memòria oral, en aquesta planta hi hauria hagut la porta d'entrada a la casa, encara visible, la sala principal, les cuines i les habitacions familiars. La planta segona ha desaparegut completament i tant sols es pot endevinar la seva alçada a la paret de tancament est. Tot l'aparell de la casa és de reble, maçoneria i tapia de color vermellós que li dona un to molt característic. Només és en pedra picada el marc d'algunes obertures i parets cantoneres. La casa de 'Cal serradet'és a continuació de Cal Vilalta per la banda oest. Es tracta d'una construcció quadrangular composta per una planta baixa i dues plantes pis i construïda amb un aparell de pedra picada ben treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i amb les cantonades ben definides. Presenta obertures a diferents nivells i de diferents tipus, però en cal destacar la presència d'espitlleres a la planta baixa i també al primer pis. Aquests elements, juntament amb la seva planta i posició geogràfica de la casa ens fan pensar que la casa de cal Serradet hauria estat vinculada amb alguna domus, o casa forta. Pel que fa a les pallisses es situen a la banda nord a continuació de l'era i tenen una planta rectangular allargassada amb aparell de maçoneria i també tapia de color vermellós. La seva façana hauria estat formada per grans eixides de fusta sostinguda per una sèrie de 4 pilars de pedra que haurien suportat els cavalls de l'embigat de fusta. La coberta hauria estat a un sol vessant.</p> | 08099-57 | Al sud de la serra de la 'Costa Freda' i prop del torrent de Brocà a l'est del nucli homònim | <p>Joan Serra i Vilaró en el seu Llibre de les Baronies de Pinós i Mataplana documenta a la parròquia de Brocà l'existència de tres cavalleries (Els Vila corba, els ça-vall i els senyors de Brocà i de Santa Eulàlia). Sobre els dos primers ja n'hem parlat a les fitxes de Cal Companyó i de Vilella. En canvi els Brocà i Santa Eulàlia tot i que hom els situa a la casa de 'Castell', després d'analitzar aquesta finca no hi hem pogut evidenciar cap mostra de fortificació i ni tan sols cap resta de paret que presenti un aparell medieval. Per contra a Cal Vilalta i Serradet hem pogut documentar elements d'estructures defensives que ajudades a la seva situació geogràfica on es domina la vall del Bastareny, el collet d'Eina, Torre de Foix, part de la vall de Lillet i fins hi tot el monestir de Sant Llorenç prop Bagà i la vila de Bagà, ens fan plantejar la hipòtesi de situar el castell de Brocà en aquest lloc. La família dels Brocà . Segons Serra i Vilaró era la cavalleria més propera a la vila de Bagà per la banda de sol ixent. El cavaller més antic és Ramon de Brocà datat de 1257. La filla de Ramon; Gaucelma va heretar el casal dels seus pares a Brocà on van continuar habitant-hi. La seva filla Berenguera es va casar amb el cavaller Ramon de Lluarteres i van heretar el feu de Brocà. Aquest mateix cavaller posseïa una torre de Bagà. Aquesta torre podria ser la denominada 'torre de Brocà' emplaçada al costat del casal dels mateixos Brocà i situada molt possiblement a Cal Peu Curt. Els Lluarteres no van tenir successió i van passar el seu domini al cavaller de Santa Eulàlia que van continuar amb la saga dels Brocà. Sobre aquesta família també en cal destacar la donació que en van fer al 1327 on van entregar per 5 anys a un home de Bagà la torre que tenien a Bagà i dues cases annexes per fer-hi continua residència i reparar desperfectes donant a entendre que aquests cavallers habitaven a Brocà i la casa de Bagà la van haver d'arrendar. El casal dels Brocà va ser venut als barons de Pinós juntament amb altres masos de Brocà a mitjans del segle XV. Després de la pesta negre aquest mas ja se coneix com a Vilalta i al cadastre de Brocà de 1756 l'esmenta juntament amb les cases de Rotllant, Companyó, Vilalta. Al 1856 la casa de Vilalta pertanyia a la mateixa partida que les cases de Castell, Joanó, Caseta de Joanó, Subirana, el Puig, Serradet, Rectoria, Clarà, Cercuneda, Cal Vilella (Galló). El darrer document conservat al full solt de Cal Galló pertanyia al cuartel sur juntament amb la Casa de Baix, Companyó, Sagarulla, Casanova de Companyó, Cal Blau, Hostal nou, Caballera i la Casanova de Rotllant.</p> | 42.2513700,1.8937100 | 408741 | 4678279 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50955-foto-08099-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50955-foto-08099-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50955-foto-08099-57-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La planta quadrangular de la casa de Cal serradet amb les restes de les espitlleres defensives a diferent nivell, la construcció subterrània de l'interior de cal Vilalta coberta amb volta de canó i la posició geogràfica de la casa respecte a tota la vall del Bastareny, ens fan relacionar aquesta construcció amb alguna fortificació o castell, tanmateix el castell de Brocà que erròniament hauríem situat a la casa de 'castell' i de la que no es conserva cap vestigi defensiu. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50956 | Cambra amb volta de canó de cal Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cambra-amb-volta-de-cano-de-cal-vilalta | <p>CABALLÈ, CANTALAPIEDRA, FRANCESC (2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CASCANTE TORRELLA, PERE (2010). Estudi històric i arquitectònic del Palau dels Pinós de Bagà. Memòria dels treballs de restauració del castell de Palau de Bagà. Institut Català del Sol (inèdit). SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I.</p> | XII-XIII | La cambra amb volta es manté en bon estat, malgrat estigui coberta de runa i vegetació. | <p>En un espai semisoterrat que es posa per sota de l'era de Cal Vilalta es conserva una cambra coberta amb volta de canó. Es tracta d'un espai d'uns 3 metres d'ample per 4 metres llarg, cobert amb volta de canó amb les dovelles col·locades a plec de llibre i unides amb argamassa de calç i orientada d'est a oest. Les parets que la sustenten estan construïdes amb un aparell de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars. La porta oberta a ponent, actualment està mig paredada però encara conserva els muntants de pedra picada, part del marxapeu de la porta d'entrada. Cal destacar la presència d'una obertura situada a la paret de migdia, avui dia tapiada amb els muntants i llinda de pedra. Actualment aquest espai està mig cobert de runa i la cota de circulació original està 1 metre per sota de l'actual. S'hi accedeix per un esvoranc obert sota la porta d'entrada de la casa de Cal Vilalta i els seus límits sobrepassen els de la casa de Vilalta. Sens dubte es tracta d'una construcció d'origen medieval.</p> | 08099-58 | Sota l'era de Cal Vilalta en un àmbit soterrat | <p>Joan Serra i Vilaró en el seu Llibre de les Baronies de Pinós i Mataplana, esmenta la presència de tres cavalleries a Brocà (Els Vila corba, els Ça-vall, els senyors de Brocà i de Santa Eulàlia). Sobre els dos primers ja n'hem parlat a les fitxes que hi anaven relacionades de Cal Companyó i de Vilella. En canvi els Brocà i Santa Eulàlia tot i que hom els situa a la casa de Castell, després d'analitzar aquesta finca no s'ha pogut evidenciar cap mostra de fortificació i ni tan sols cap resta de paret que presenti un aparell medieval. Per contra a Cal Vilalta i Serradet hem pogut documentar elements d'estructures defensives que ajudades a la seva situació geogràfica on es domina la vall del Bastareny, el collet d'Eina, Torre de Foix, part de la vall de Lillet i fins hi tot el monestir de Sant Llorenç prop Bagà i la vila de Bagà, que fan plantejar la hipòtesi de situar el castell de Brocà en aquest lloc. La família dels Brocà .segons Serra i Vilaró era la cavalleria més propera a la vila de Bagà per la banda de sol ixent. El cavaller més antic és Ramon de Brocà datat de 1257. La filla de Ramon; Gaucelma va heretar el casal dels seus pares a Brocà on van continuar habitant-hi. La seva filla Berenguera es va casar amb el cavaller Ramon de Lluarteres i van heretar el feu de Brocà. Aquest mateix cavaller posseïa una torre de Bagà que podria ser la denominada 'torre de Brocà' situada al casal dels mateixos Brocà i emplaçada molt possiblement a 'Cal Peu Curt'. Els Lluarteres no van tenir successió i van passar el seu domini al cavaller de Santa Eulàlia que van continuar amb la saga dels Brocà. Sobre aquesta família també en cal destacar la donació que en van fer al 1327 on van entregar per 5 anys a un home de Bagà la torre que tenien a Bagà i dues cases annexes per fer-hi continua residència i reparar desperfectes donant a entendre que aquests cavallers habitaven a Brocà i la casa de Bagà la van haver d'arrendar. El casal dels Brocà va ser venut als barons de Pinós juntament amb altres masos de Brocà a mitjans del segle XV. Després de la pesta negre aquest mas ja sel coneix com a Vilalta i al cadastre de Brocà de 1756 l'esmenta juntament amb les cases de Rotllant, Companyó, Vilalta.</p> | 42.2513700,1.8937100 | 408741 | 4678279 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50956-foto-08099-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50956-foto-08099-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50956-foto-08099-58-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta estructura, juntament amb altres fragments de paret de la casa de cal Vilalta i també amb la veïna de cal Serradet ens permeten plantejar la hipòtesi que correspon amb una antiga domus, castell o casal fortificat. Mentre que la tipologia i tècnica constructiva de la cambra subterrània ens recorda molt a les voltes romàniques d'algunes esglésies, palaus i cases fortes (palau dels Pinós de Bagà), voltes de la sota tribuna de Sant Llorenç, voltes del castell de Saldes, plantejant la hipòtesi d'una construcció de mitjans del segle XII o fins hi tot de principis del segle XIII, la resta de paraments i la possible torre de Cal Serradet serien construccions més pròpies del segle XIV o fins hi tot del segle XV. Recordaria les construccions de la torre de Faia (Gisclareny) o el mateix palau de Bagà. Cal tenir present que el fet que la finestra que s'obre al costat est ens planteja la possibilitat i existència d'altres cambres similars en aquest espai. Pensem i tal com hem esmentat a la fitxa anterior que aquestes construccions anirien relacionades amb l'antic castell dels Brocà. | 93|92 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50957 | Cal Cosí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cosi | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol I p.489.AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XIV-XIX | La coberta de las pallissa i de la casa s'ha anat repassant ja que la casa està habitada i es va mantenint | <p>Conjunt arquitectònic compost per la casa de Cal Cosí, les pallisses i l'era de batre el gra i situat a pocs metres a l'est de l'anterior casa de Vilalta. La casa pròpiament dita correspon a una simple construcció de dos cossos compostos per una planta baixa, una planta pis i unes golfes amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. La porta d'entrada es sitúa a la banda de ponent i està composta per una obertura amb els muntants de pedra i llinda de fusta. Adossada a migdia hi ha un cos afegit amb coberta a un sol vessant que correspon a l'antiga eixida de la casa. L'aparell constructiu de la planta baixa és de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades mes aviat regulars amb les cantonades ben definides. Les plantes superiors tenen un aparell de tapia amb argila de color vermellós i les parts superiors refetes amb maó per tal de sobrealçar les cobertes i generar un espai de golfa. L'aparell de les eixides orientades a migdia és de maó ceràmic i de factura molt tardana. La porta d'entrada comunica amb un espai destinat a estables que ocupa les dues crugies de la casa separades per pilars de pedra que tenen la funció de sostenir el sostre d'embigat. Encara es conserven les antigues menjadores, els pessebres i el paviment de còdols de riu .En un costat hi ha l'escala que puja al pis principal de la casa i composta per graons de pedra. El primer pis està format per la sala principal de la casa que conserva al costat est la campana de la xemeneia de la llar de foc amb els clemàstecs, trespeus i ferros de la llar. La sala conserva encara mobiliari com ara una pastera, un banc escó i també alguna arca de nuvi de factura molt simple. Al costat sud s'alça l'espai de l'antiga eixida ocupat en part per dues habitacions modernes amb parament de totxo. A tramuntana es conserva la cuina amb la seva campana i la boca del forn de pa realitzada en pera picada i de mida quadrangular. L'altre cambra correspon amb un rebost i una habitació sense cap mena d'interès. La coberta és de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb un voladís a migdia. L'àmbit ocupat per les pallisses es situa a ponent de la casa mirant a l'era i està composta per una estructura rectangular amb aparell de maçoneria a la planta baixa i estructura de pilars de pedra que sostenen les eixides de fusta i la coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. L'era està pavimentada amb cairons ceràmics de 15 x 15 cm i també lloses.</p> | 08099-59 | Al nucli de Brocà al costat de Cal Vilalta i al sud de la 'Costa Freda' | <p>Aquesta casa malgrat que se la coneix amb el nom de Cal Cosí, correspon a un edifici més antic ja que l'aparell constructiu de la seva fàbrica i tipologia ens recorda molt la casa del Vilar i també algunes cases del barri de Reboll. Malauradament no hem pogut identificar el seu nom originari tot i que la documentació cadastral del 1759 esmenta la casa del Puig i la casa de Cal Ponet al cuartel est. Tampoc queda clar si correspondria amb els masos que el donzell Bernat de Vila corba posseïa en feu pel Baró de Pinós a Brocà i que correspondrien a Cardonavedra, Saguer i Millars. Tanmateix podria correspondre amb un d'aquests masos però tampoc queda clar.</p> | 42.2517200,1.8945600 | 408811 | 4678317 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50957-foto-08099-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50957-foto-08099-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50957-foto-08099-59-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta casa malgrat que se la coneix amb el nom de Cal Cosí, correspon amb un edifici més antic ja que l'aparell constructiu de la seva fàbrica denoten una construcció de mitjans del segle XIV. La casa manté encara els trets característics de l'arquitectura popular de les masies catalanes i correspon a un clar exemple digne de ser conservat. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50958 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-5 | <p>BOLÓS MASCLANS;J; PAGÈS,M. (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol I p.489. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | Està cobert de vegetació i runa. | <p>La denominada casa del Puig està situada a uns 200 mts al nord de Cal Vilalta i Cal Cosí. Es tracta de les ruïnes disseminades d'un mas d'origen medieval. Es tracta de les restes d'una estructura orientada a sud, que aprofita el pendent del terreny natural i també algunes llenques de la roca natural per assentar-hi les parets de tancament de la casa. Té una planta més aviat quadrangular amb mur d'uns 60 cm d'ample de pedra mal treballada i escairada, unides amb argamassa de calç i argila i disposada en filades més aviat aleatòries. Encara s'endevinen algunes parts en pedra picada que podríem mostrar algunes de les seves arestes o cantonades.</p> | 08099-60 | Al nucli de Broca damunt de Cal Cosi i Cal Vilalta | <p>La documentació més antiga ens vincula directament amb la vallis 'hucharanensis' i amb alguns dels masos, terres i vinhes que es donen com a alou al monestir de Sant Llorenç prop Bagà.es cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucarannesis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç i la veïna parròquia de Sant Miquel de Sant Llorenç. Segons Bolòs i Pagès aquesta vall no sols incorporava la vall del Bastareny 'rivo Bastanside' sinó que s'estenia a l'est incorporant també part de la vall de Lillet amb les zones de Gavarrós i Pardinella i a l'oest amb les zones de Gréixer i al sud fins a la riera de Saldes o riu d'Eina amb els vilatges de Les Llenes. La documentació del monestir (docs ACA monacals d'hisenda. Vol 801, 100 r) segons Bolòs esmenta la donació d'una vinya prop de Sant Martí de Brocà i sota el vilar 'd'Osorneu'. Aquest vilar de difícil identificació o bé es podria relacionar amb aquest mas o bé amb la zona de Rotllant. Aquest vilar 'd'Osorneu' torna a aparèixer en un altre document. Aquesta vegada dins el mateix volum 801 i pàg 954. (ACA monacals d'Hisenda. Vol. 801, 954) on comenta que un tal Guifré dona a Sant Llorenç. Una peça de terra i dues vinyes amb llurs arbres a la vall de Brocà i al vilar d'Osorneu al lloc de Del apart i Derano. No sabem doncs on seria aquest mas ni aquesta vinya tot i que hom creu que serien al lloc esmentat. Documentació posterior pertanyent a la vila de Bagà i les seves baronies no ens esmenta en cap moment aquest lloc, donant a entendre que o bé hauria canviat la seva denominació o tanmateix hauria desaparegut. Sembla que l'abandó d'aquest mas i molts altres que hem pogut documentar en aquest treball es produí al llarg de la baixa edat mitjana arran de la crisi baix medieval. Serra i Vilaró en la seva obra de les 'Baronies de Pinós i Mataplana' esmenta el topònim del 'Puig' en un document de 1198 relacionat amb els Vila corba i no vinculat a la parròquia de Sant Martí del Puig de l'obaga (Gisclareny).En aquesta referència Guillem de Vila corba i la seva muller Ermes senda empenyoren a Santa Maria de Lillet, els censos, honors usatges que posseeixen de 'la villa de Puig' que és parròquia de St Pere de d'Odceie'. No queda clar a quina parròquia es refereix però podria donar-se la possibilitat que fos al lloc sobre dit atès que els Vila Corba posseïen bona part del feu de Brocà. En els documents més tardans com ara el cadastre de Brocà i posteriors esmenta la casa del 'puig 'i la casa de cal Ponet al cuartel este posant en dubte si és realment aquesta casa o és 'Cal Cosí'.</p> | 42.2530100,1.8945300 | 408811 | 4678460 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50958-foto-08099-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50958-foto-08099-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50958-foto-08099-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El conjunt està cobert de vegetació i resulta dificil poder interpretar la planta i demensions d'aquesta antiga construcció. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50959 | Casa Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-subirana | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol II i III. C.adastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XIII-XVIII | Només conserva la paret oest de la casa ja que la resta està completament esfondrat. L'espai de l'era i de les corts i pallisses es manté en més bon estat, malgrat hagi perdut les cobertes. | <p>Ruïnes d'un edifici i dels seus coberts en un plans de sota la denominada 'Costa Freda' i delimitada a l'est per la serra de la Tosca i a l'oest per la serra de Vilella. Aquesta casa es troba en una petita esplanada a la vessant oest de la serra de Sant Marc a cavall dels nuclis de Brocà i Gavarrós. Les ruïnes es componen de l'antiga casa de Sobirana, l'era i les pallisses. Tot el conjunt està assentat damunt d'una terrassa artificial que està sostinguda per murs de pedra. La casa pròpiament dita, avui completament arruïnada es situa a l'extrem oest del conjunt. Només es conserva en alçat la paret de tancament oest i part de la paret nord. Tot i així s'endevina que s'hauria tractat d'una construcció composta per una planta baixa, un primer pis i un sota coberta amb teulada a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a llevant mirant a l'era. Pel que resta encara a la part baixa hi hauria hagut les quadres amb el pou o cisterna d'aigua i el forn de pa que encara en podem endevinar la seva boca. Al pis primer hi hauria hagut l'estatge i a sota teulada les golfes i pallisses. Segons els paraments que resten dempeus es pot identificar encara la seva fàbrica constructiva a partir de filades de pedra del país mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç o disposades en filades irregulars i aleatòries amb un predomini del massís respecte del buit. Conserva dues obertures a diferent nivell, algunes d'elles amb reixa. La part sud hi ha un cos afegit amb aparell de maçoneria i tapia de color rogenc. Separat uns metres a l'est hi ha l'edifici de les pallisses de forma rectangular allargassada amb una orientació nord sud i amb la façana orientada a l'oest mirant cap a l'era. Presenta una disposició d'arcades a la planta baixa amb aparell de pedra i arc de maó cuit i una planta primera amb un seguit de pilars que haurien sostingut les bigues de la coberta i formant grans obertures o eixides per a la pallissa. L'aparell també és de maçoneria i reble amb filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i formant filades irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades i els brancals de les diferents obertures. Pel que fa a l'espai de l'era queda trencat a tramuntana per un mur que uneix la casa i la pallissa i al sud una petita pedrís de pedra. Darrere de la casa hi ha la bassa i els safareigs.</p> | 08099-61 | A sota de la costa Freda prop de la carena de la Serra de la Tosca | <p>El topònim de Sobirana no es coneix fins a l'època moderna. Amb tot pensem que el nom antic de la casa era el de 'margineda'. El nom de mas margineda ja ens apareix en un document de 1151 quant Berenguer, Pere Folch i els seus fills vengueren els masos de castell i Marginada al monestir de Sant Llorenç. Les afrontacions d'aquest mas situat a la mateixa alçada que castell podria relacionar-se amb aquest lloc ja que es situa al límit més oriental de Brocà limitant amb el Riutort 'sive in ipsa parròquia in loco nominato Kadtel et Margenada et habet afrontationes de prima in Rivo Torto;de secunda in Eccleriola; de tertia in Rosa;de quarta in flumine Lubricato' Tot i així i en un document del 1653 publicat per Mn Serra i Vilaró esmenta un tal 'Jaume Subirana' com a persona escollida per un càrrec de les baronies. No sabem si aquest Jaume Sobirana procediria d ela casa esmentada. Els documents conservats a l'arxiu municipal de Guardiola en el cadastre de Brocà de 1756 esmenta el nom de 'Isidro Subirana' referent a la casa. Altres documents més tardans comenten el nom sobirana pertanyent a la partida de Brocà i propietat de Ramon Cunill. El darrer document i trobat en un full solt de Cal Galló, la casa de Subirana pertanyia al cuartel este juntament amb la de Capellania, Ponent, Mitjaus, les Planes, Casanova de Vilella i Vilella. Cal tenir present que és probable que a l'època medieval aquesta casa s'identifiqués amb el mas margineda esmentat per la documentació de les Baronies de Pinós i que posteriorment i a l'època moderna canviés de nom. Aquesta hipòtesi desmentiria la seva denominació de sobirana , com a casa alta. També cal esmentar que arran d' algunes obres i moviments de terra produïts de forma fortuïta a l voltant de la casa, s'hi han pogut trobar restes de ceràmica d'època ibèrica i també les restes d'un molí de mà realitzat en pedra i conservat al fons arqueològic del museu de Berga</p> | 42.2525700,1.9051400 | 409685 | 4678400 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50959-foto-08099-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50959-foto-08099-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50959-foto-08099-61-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa malgrat el seu estat avançat de ruïna respon les característiques bàsiques de les cases de pagès de les zones de muntanya amb les seves corts, pallisses i estructures annexes compostes per pilars de pedra que sostenen les estructures de fusta i de les cobertes. En el pany que encara resta dempeus es poden evidenciar dues fases constructives ben diferents que ens posen de manifest els recreixements i engrandiments de la casa i dels seus annexes. La part de les corts i pallisses presenta reformes del segle XIX, per la disposició arquitectònica dels seus arcs en maó vist | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50960 | Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-0 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, m (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p.202. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I p. 93,378-384. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà. SERRA i ROTÉS, R (2007). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XIV-XIX | Malgrat que la casa es conservi en bon estat, part de les cobertes de les pallisses han estat esfondrades. | <p>El conjunt arquitectònic de 'castell' està compost per la casa pròpiament dita, l'era, els coberts i les pallisses annexes. Tot el conjunt es situa en uns planells que miren a migdia damunt de la denominada 'Costa Freda' i sota de la 'Devesa Grossa' i plans de Sant Marc o 'plans de dalt'. La casa té una planta més aviat rectangular de dos cossos i formada per una planta baixa, un primer pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia i sostinguda per cavalls i llates de fusta. En quant a la disposició de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una major concentració de les obertures a la banda de migdia i sobretot a l'angle sud-est on hi ha tres nivells d'eixides superposades, separades per bigues de fusta. Aquesta façana és on s'obre la porta d'entrada coronada per una llinda de fusta amb els muntants de pedra i sota de l'àmbit de les eixides. També hi ha dues petites obertures rectangulars que coincideixen amb dues balconeres de la planta primera i dues obertures a sota teulada. L'aparell constructiu és molt uniforme a base de filades de pedra, mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i formant filades irregulars. No s'hi evidencia cap fase de reforma i ampliació amb la qual cosa s'interpreta que aquesta construcció va ser bastida en un únic moment constructiu. La façana de llevant mira a l'era i hi té adossat a tramuntana el cos de les pallisses. Tant sols hi han tres finestres col·locades una a damunt de l'altra. L'aparell és de maçoneria de filades molt irregulars i de factura similar a les descrites a la façana anterior. La cantonada sud-oest ha estat refeta amb aparell de maons. Finalment les façanes oest i nord hi ha un nombre molt reduït d'obertures i en cal destacar l'estructura circular del forn de pa a nivell del primer pis i també alguna espitllera defensiva a la façana de ponent. En estar edificada damunt d'un desnivell del terreny natural; el primer pis de la façana sud coincideix amb la planta baixa de la façana nord. La coberta és de teula ceràmica damunt una estructura de cavalls i llates. Adossat a la banda de llevant hi han les quadres i les pallisses compostes per una estructura rectangular allargassada orientada en sentit est-oest, dividida en tres crugies i composta per grans obertures o eixides de fusta que estan sostingudes per pilars de pedra. La resta de paraments són amb estructura d'aparell de maçoneria a base de filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç de color rogenc i disposades en filades irregulars. La coberta ha estat parcialment esfondrada i tant sols es conserva la crugia oest. És d'un únic vessant i amb teula ceràmica àrab. Tot el conjunt de la casa, l'era i les pallisses està assentat damunt d'una terrassa artificial sostinguda per murs de pedra i còdols de riu mal treballats i escairats i arcs de descàrrega. Tot el conjunt recolza damunt de la roca natural.</p> | 08099-62 | Damunt de Costa Freda i sota de Pla de Solà en els plans de Castell | <p>El lloc de castell segons un pergamí de Sant Llorenç prop Bagà (ACA. monacals d'hisenda. Vol 801) esmenta que un tal Sesman i la seva muller donen al monestir de sant Llorenç, un alou que 'tenien en lo comptat de Cerdanya , en la vall de Bagà, en lo lloc dit castell'. Per tant aquest alou seria com la resta d'alous donats al monestir de sant Llorenç i propers a castell (Cercuneda, Clarà, Delapart). Joan Serra i Vilaró en el seu Llibre de les Baronies de Pinós i Mataplana esmenta la presència de tres cavalleries a Brocà (Els Vila corba, els Ça-vall, els senyors de Brocà i de Santa Eulàlia). Els Brocà i Santa Eulàlia tot i que hom els situa a la casa de 'Castell', després d'analitzar aquesta finca no hi hem pogut evidenciar cap mostra de fortificació i ni tan sols cap resta de paret que presenti un aparell medieval. Per contra a Cal Vilalta i Serradet s'han documentat elements d'estructures defensives, que junt amb la seva situació geogràfica ens fan plantejar la hipòtesi de situar el castell de Brocà en aquest lloc a més tenim un document datat de 1129 que esmenta que un dels primers senyors de Pinós (Miró Riculf ) i la seva esposa na Estefabia retornen al monestir de Sant Llorenç tot el que li havien pres entre ells el mas de Margineda (Sobirana ?), Castell, Boixeda, Cercuneda i altres situats a Brocà. La família dels Brocà, segons Serra i Vilaró era la cavalleria més propera a la vila de Bagà per la banda de sol ixent. El cavaller més antic és Ramon de Brocà datat de 1257. La filla de Ramon; Gaucelma va heretar el casal dels seus pares a Brocà on van continuar habitant-hi. La seva filla Berenguera es va casar amb el cavaller Ramon de Lluarteres i van heretar el feu de Brocà. Aquest mateix cavaller posseïa una torre de Bagà. Aquesta torre podria ser la denominada 'torre de Brocà' situada al casal dels mateixos Brocà i situada a Cal Peu Curt. Els Lluarteres no van tenir successió i van passar el seu domini al cavaller de Santa Eulàlia que van continuar amb la saga dels Brocà. Sobre aquesta família també en cal destacar la donació que en van fer al 1327 van entregar per 5 anys a un home de Bagà la torre que tenien a Bagà i dues cases annexes per fer-hi continua residència i reparar desperfectes donant a entendre que aquests cavallers habitaven a Brocà i la casa de Bagà la van haver d'arrendar. El casal dels Brocà va ser venut als barons de Pinós juntament amb altres masos de Brocà a mitjans del segle XV . Després de la pesta negre aquest mas es coneix com a castell i al cadastre de Brocà de 1756 l'esmenta juntament amb les cases de Rotllant, Companyó, Vilalta, Joanó. Cal destacar que sempre mes se la coneixerà així però després d'haver analitzat i visitat in-situ les seves restes, l'aparell constructiu i la tipologia no són anteriors als segles XIV o XV.</p> | 42.2559100,1.9020900 | 409438 | 4678774 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50960-foto-08099-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50960-foto-08099-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50960-foto-08099-62-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La denominació d'aquesta casa com a 'castell' ha fet interpretar en molts historiadors que correspon amb el castell de Brocà. De fet l'emplaçament enlairat i dominat part de la vall del Bastareny, del collet d'Eina i també de l'obaga de Gisclareny i part de la vall del Riutort, idoni per al control i vigilància per aquest tipus d'estructura defensiva. Tot i així ni l'aparell constructiu de la casa ni les restes conservades al seu voltant, ens fan pensar en l'existència d'un castell en aquest lloc. En aquest emplaçament si que hi hem evidenciat estructures defensives i de certa entitat que plantegen suposar l'existència del castell de Brocà al lloc referit. De la casa en prové 'el Gil de Castell o Gil Casas', un persona que té editat en llibres i gravacions en CD rom històries i cançons del costumari popular de les cases de Brocà. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 1772 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||
| 50961 | Caseta de Castell i cal Joanó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-castell-i-cal-joano | <p>AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XVII-XVIII | La casa de Joanó ha perdut part de la coberta i també dels forjats interiors. La caseta de castell manté la coberta en un estat deficient. | <p>Les dues construccions de Cal Joanó i de la 'caseta de castell' es situen una terrassa que hi ha sota la casa de castell. La primera està situada a l'extrem sud-est i la segona està annexionada a la mateixa casa de castell. La casa de Joanó, avui parcialment esfondrada presenta una estructura rectangular composta per una planta baixa, un primer pis i un sota teulada. La coberta ha desaparegut però s'endevina encara la seva forma de dues vessants paral·leles a la façana principal orientada a migdia. L'aparell és de maçoneria i pedra picada a les cantonades, ampits i bastiments de les obertures i també de tàpia de color vermellós a les parts superiors. L'interior al que s'accedeix per una porta oberta a la façana sud i composta per muntants de pedra i llinda de fusta, està cobert de malesa i vegetació però es pot endevinar encara part de la seva disposició amb les quadres a la planta inferior i l'habitatge al pis principal amb la cuina, la llar de foc i el forn. Sembla que es tractava d'una masoveria de Castell. La denominada caseta de castell es situat a la banda de ponent de la mateixa finca de castell adossant-se als murs que la contenen i composta per una estructura quadrangular amb aparell de maçoneria i pedra picada a les cantonades. Presenta una disposició de planta baixa i primer pis amb coberta de teulada a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. La teulada està orientada a llevant. Ambdues construccions correspondrien en les masoveries de Castell.</p> | 08099-63 | A sota de la casa de 'Castell' | <p>Les casetes de Joanó i castell ens apareixen esmentades en els documents del segle XVIII. A l'inventari de les cases de Brocà del 1856 ens apareix aquesta casa juntament amb les veïnes casa de dalt, castell, Rotllant, Clarà, Cercuneda, Cal Vilella, Sobirana... en el full solt de cal Galló les casetes de castell i de cal Joanó apareixen al cuartel Norte juntament amb Cerconeda, capella de Sant Marc i les cases de la zona de Gavarrós i Gréixer atès que al 1800 Brocà comprenia els nuclis de Gréixer, Gavarrós i Sant Llorenç (Guardiola).</p> | 42.2557500,1.9026100 | 409481 | 4678755 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50961-foto-08099-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50961-foto-08099-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50961-foto-08099-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Per l'aparell i fàbrica constructiva d'aquestes edificacions no semblen ser anteriors al segle XVI i XVII i possiblement relacionades amb masoveries de la mateixa finca de castell ja que la toponímia de 'caseta de castell' ens permet de relacionar-la en els annexos de la mateixa casa. Corresponen a construccions molt senzilles i d'arquitectura popular. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50962 | Casa de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-dalt | <p>AMGB.Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XVII-XIX | En avançat estat de ruïna i coberta de vegetació. Tan sols en resten dempeus les parets oest, sud i nord. | <p>Restes de l'antiga casa de dalt formada per la casa pròpiament dita i els coberts en uns marges a sota dels camps de Sant Marc o camps de dalt, la devesa grossa i a escassos metres de castell. Les restes estan erigides aprofitant un desnivell del terreny. Malgrat que la construcció estigui en un avançat estat de ruïna i només es conservin les parets oest i part de la sud es pot endevinar que corresponia amb una construcció de planta rectangular i de factura simple composta per una planta baixa, un pis i un sota teulada amb coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. La porta d'entrada encara es pot endevinar el seu emplaçament, avui substituït per un gros esvoranc a la paret. L'aparell és de carreus de pedra, mal treballats i escairats, disposats en filades aleatòries i irregulars i unides amb argila i calç molt pobre de color rogenc. Ha perdut els sostres, els forjats interiors i la paret est. Pel que fa als coberts i pallisses en podem endevinar uns escassos vestigis a la part est amb algunes parets construïdes amb aparell de maçoneria. Tot el conjunt està en avançat estat de ruïna i cobert de vegetació.</p> | 08099-64 | Sota la devesa Grossa i camps de Dalt a sobre de Castell. | <p>La casa de dalts ens apareix esmentades en els documents del segle XVIII com una de les cases més elevades del nucli de Brocà. A l'inventari de les cases de Brocà del 1856 ens apareix aquesta casa juntament amb les veïnes de Joanó, caseta de castell, castell, Rotllant, Clarà, Cercuneda, Cal Vilella, Sobirana... en el full solt de cal Galló la casa de dalt apareix al cuartel Norte juntament amb Cerconeda, capella de Sant Marc, castell, joanó i caseta de castell i les cases de la zona de Gavarrós i Gréixer atès que al 1800 Brocà comprenia els nuclis de Gréixer, Gavarrós i Sant Llorenç (Guardiola). Sembla que va ser abandonada a principi del segle XX i sempre va anar vinculada amb la veïna de castell.</p> | 42.2571200,1.9030900 | 409523 | 4678907 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50962-foto-08099-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50962-foto-08099-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50962-foto-08099-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Per les dimensions de les restes, fa pensar que corresponia amb una edificació de mides més aviat petites i similars a les de Sagarulla, Joanó, caseta de castell i casa de baix. La tipologia i aparell constructiu ens vinculen aquesta construcció amb una obra del 1700. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50963 | Barraques de vinya dels Camps de Dalt o Plans de Sant Marc (Pla Solà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-vinya-dels-camps-de-dalt-o-plans-de-sant-marc-pla-sola | <p>MARTÍN I VILASECA, F; PREIXENS I LLEVADOT M. (2005) .Les construccions de pedra seca a les terres de Lleida. Pagès editors. AJUNTAMENT DE BAGÀ (2005).El camí de la Serra.</p> | XVIII | Algunes barraques estan mig ensorrades. | <p>Restes de dues barraques de vinya i també d'una tercera a les zones de pla solà i plans de dalt. Es tracta de dues construccions molt simples de planta més aviat circular i oval, construïdes amb lloses de pedra seca i amb la porta d'accés en un costat coronada per una llinda de pedra i cobertes interiorment amb una cúpula també de lloses de pedra, unides en sec. Una de les barraques es trobà a l'extrem sud-est del pla de dalt i l'altre a l'extrem sud-oest prop de Pla-Solà. Aquestes construccions van relacionades amb parets de pedra seca i marges de contenció de terres i vinyes.</p> | 08099-65 | Al plans de dalt, Solà o Sant Marc molt a prop dels marges. | <p>Segons l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (983)s' esmenten algunes donacions d'alous o zones de vinya al terme de Brocà com seria el cas de Clarà, Cercuneda, Vilella, Bagà, Osormeu que ens posen en evidència la importància del seu cultiu en aquesta vall. De fet la situació orogràfica de Brocà i la seva climatologia en llocs més aviat secs i àrids fan que sigui un lloc molt apropiat per aquest tipus de cultiu més propi de les zones del Baix Berguedà, Bages i Solsonès. La toponímia de la zona 'Vinyet, vinya vella, vinyassa, solà de Clarà' ens recorda la importància aquesta antiga activitat agrícola que ens va sumada a la localització d'aquest tipus de construccions arreu del territori.</p> | 42.2589300,1.8986600 | 409160 | 4679113 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50963-foto-08099-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50963-foto-08099-65-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La construcció de pedra seca va ser molt popular a la Catalunya interior durant segles en les zones on la vinya era abundant. En el cas de Brocà aquestes barraques eren construïdes per guardar-li les eines del camp i aixoplugar els camperols en cas de tempestes i mal temps ja que sovint eren allunyades de la casa on procedien. A la vall de Brocà on la vinya va ser molt estesa gràcies a les condicions del seu clima va poder fomentar la construcció d'aquest tipus de construccions que són més pròpies de zones més càlides com ara el baix Berguedà, Bages o Solsonès. Cal tenir present que a la zona de Bagà i al lloc que es coneix com a 'la Serra' es conserven exemples de construccions molt similars. | 119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50964 | Muntanya i serra de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-i-serra-de-sant-marc | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni Cultural i Natural</p> | <p>Serra i Muntanya que domina la vall de Brocà i part de la vall del Bastareny. Delimita a l'oest amb la vall de Paller i el Torrent dels Banyadors, a l'est amb la vall de Riutort i Gavarrós, al nord amb la vall de la Coma i al sud amb Brocà. Forma un contrafort muntanyós de geologia calcària i caracteritzat per grans cingles a la vessant sud i pendents més suaus al cantó nord. El cim de Sant Marc amb uns 1610 mts d'altitud està ocupat per prats de pastura i per la capella de Sant Marc, de gran devoció per als habitants de Guardiola i que denomina el lloc. Les roques del vessant sud són molt característiques de la vall i dibuixen un paisatge més aviat agresta. En són de destacar 'la roca llaurada', l'esquerd Foradat, el roc de Claniars. La roca llaurada rep aquest nom popular per la seva fisonomia que ens recorda un roc llaurat degut a l'acció erosiva de l'aigua. La serralada està ocupada majoritàriament per vegetació de pinedes de pi roig i també per algun roure al vessant sud. El seu caràcter càrstic permet la formació de balmes i avencs i també algunes basses com la bassa de tarnes; única reserva d'aigua natural al Parc natural del Cadí Moixeró.</p> | 08099-66 | Dins el Parc Natural del Cadí Moixeró. Domina la vall de Brocà | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2646700,1.8989100 | 409189 | 4679750 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50964-foto-08099-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50964-foto-08099-66-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50965 | Bassa de Tarnes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-tarnes | En períodes estiuencs acostuma a assecar-se. | <p>Es tracta de l'única afloració d'aigua natural que hi ha dins el Parc Natural del Cadí Moixeró i que ens ve formada per la geologia del terreny més aviat càrstic produint per la presència de roques calcàries que són visibles des dels escarpats del vessant sud de la serra. Aquest bassa acostuma a estar sempre plena d'aigua llevat de les temporades de molta sequera que es pot arribar a eixugar. S'alimenta de la sortida d'aigües subterrànies al seu fons</p> | 08099-67 | Al vessant nord de Sant Marc, entre la collada grossa i la muntanya de Sant Marc | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró.En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2699700,1.8932400 | 408729 | 4680344 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50965-foto-08099-67-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50966 | Ermita de Sant Marc de Brocà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-marc-de-broca | <p>GAVIN, JOSEP Mª ( 1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17, el Berguedà. p.82.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. VolII. p.272.</p> | XIV | Manca la coberta que ha estat esfondrada. | <p>Es tracta d'una senzilla construcció situada al capdamunt de la muntanya de Sant Marc i que domina la vall del Bastereny, la vall de Lillet, Gavarrós i part de la vall de la Coma. Presenta una planta més aviat rectangular amb una orientació est-oest i sense tenir la capçalera definida. La porta està oberta a migdia i no presenta cap mena d'obertura d'il·luminació llevat d'un petit forat a la façana de ponent. L'aparell constructiu és de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat irregulars amb les cantonades ben definides. La porta orientada a sud està coronada per una llinda de pedra. A través de fotografies antigues sabem que estava coberta amb volta de canó i que la teulada era de lloses de llicorella. El paviment és de lloses de pedra.</p> | 08099-68 | Al cim de la muntanya de Sant Marc | <p>Segons Mn. Serra i Vilaró al seu llibre de les baronies de Pinós i Mataplana, investigació als seus arxius , al llibre III i extret dels documents originals de l'ACA. Notarials. Bagà esmenta que la primera referència documental és de 1320 i al 1370 es dona a l'ermità Bernat Capdevila. Posteriorment i en un document de 1439 esmentà que llegaren un quarter d'oli a Sant marc de Paller interpretant-se que pertanyia a aquesta església. Al 1933 l'església no tenia culte i la imatge va ser traslladada a Sant Genís de Gavarrós. La imatge publicada a l'arxiu Gavin al 1967 ens mostra la capella encara amb la coberta i la teulada dempeus</p> | 42.2647100,1.8988900 | 409187 | 4679754 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50966-foto-08099-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50966-foto-08099-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50966-foto-08099-68-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | D'aquesta església en prové la tradició que en la vigila de Sant Marc els pagesos de Brocà hi pujaven caminat i encenien una gran foguera que es veia des de tota la vall del Bastereny. Al dia següent es feia l'aplec amb una missa i el repartiment del panet. Aquesta tradició que Joan Serra i Vilaró en el seu llibre de les Baronies de Pinós i Mataplana ens esmenta que hi havia un total de 15 pagesies de Brocà i que la gent de Bagà hi pujaven en processó. Actualment aquesta tradició es manté viva i malgrat l'aplec i el repartiment del panet es fassin a Sant Martí de Brocà, el dia abans encara es puja a Sant Marc per encendre la foguera i fer ressopó. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50967 | Cerconeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cerconeda | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p.74 i 203. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I p. 93, AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà.</p> | XII-XIX | El conjunt està en estat ruïnós i només es mantenen dempeus algunes parets de la casa i pallissa tot i que el perímetre de cada volum encara es pot definir de forma clara. | <p>Restes d'un antic mas d'origen medieval situat sota els contraforts de Sant Marc prop de la font de l'obert i damunt de la devesa homònima. Les ruïnes que es conserven corresponen ales restes de l'antic mas i també a les corts i pallisses annexes. La casa malgrat que conservi únicament les parets oest i nord en un avançat estat de ruïna, encara s'endevina que hauria tingut una planta més aviat quadrangular allargassada de dos cossos i composta per una planta baixa, un primer pis i un sota teulada amb coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. Desconeixem com hauria estat la seva tipologia i disposició. Amb tot i gràcies a la memòria obtinguda de Joan Arocas (darrer masover que hi habità) hem pogut saber que les seves parets haurien tingut un predomini del massís respecte el buit. L'aparell de les seves façanes era de maçoneria amb filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i formant filades irregulars amb les cantonades de pedra picada tal i com encara es pot endevinar en els panys de mur que encara resten. La porta hauria estat encarada a sud on també s'hauria erigit l'era de batre el gra i també els coberts i les pallisses tancats per un baluard o mur de pedra que delimitava l'espai domèstic. Segons el que hem pogut conèixer gràcies a la seva informació oral a la planta baixa, hi havia les quadres amb l'escala per pujar al pis principal on hi recorda la sala principal amb la llar de foc, el forn de pa i dues habitacions encarades a sud, una de les quals era on ell hi dormia. A dalt de tot hi havia les pallisses i graners oberts a l'exterior formant grans eixides de fusta. Annexionat a sud s'alçaven les pallisses construïdes amb aparell de maçoneria i la façana principal que mirava a l'era hauria presentat la mateixa tipologia que trobem a totes les cases de Brocà a base de pilars que sostenien les cobertes de teula ceràmica damunt cavalls de fusta i grans obertures per a les pallisses i graners. L'era estava pavimentada amb cairons ceràmics de 15 x 15 centímetres. D'aquestes pallisses només en resta dempeus alguna paret amb aparell de maçoneria, unida amb morter de calç i argila de color vermellós.</p> | 08099-69 | Sota de Pla Solà, prop de la font de l'Obert i damunt del solà de Cerconeda | <p>La història de la casa de Cerconeda va molt lligada amb la resta de cases de la vall de Brocà i el seu origen es remunta en època alt medieval. La vall de Brocà 'vallis huchranensis ' o 'bucharanensis' ja ens apareix esmentada el segle VIII quan un grup de pagesos i agricultors decidí e poblar-la. Tot i així la documentació més extensa de la vall i en concret de la casa de Cercuneda, la trobem als documents del monestir de Sant Llorenç prop Bagà ( ACA vol 801 de monacals d'hisenda), el document 32 mostra com Heribert i la seva muller Borrella donen al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, un alou que tenen al comtat de Cerdanya, a la vall de Brocà al lloc de Cercuneda 'Et est in comitatu Cerdaniense, in valli Bucaranense vel in suas agacencias, in locum qui vocant Cercuneda'. Segons dona a entrendre a banda de les cases hi havia horts i gras extensions de bosc i pastura (devesa). Documents posteriors vinculats a la vila de Bagà i dates de 1129 esmenten com Galceran de Pinós i la seva muller Estefania restitueixen (tornen) al monestir de Sant Llorenç prop Bagà tot el que li havien pres entre ells els masos de 'Margeneda, castell, Boixeda, Cerconeda i altres situats a Brocà'. Cap el 1233 i en la delimitació del termenat de Bagà (llibre de rodaria) malgrat no esmentin el lloc de Cercuneda si que ens esmenten llocs propers com ara la 'costa de Brocà' que s'entendria com la serra Clara i Cercuneda ' passa al costat de la casa de Reboll, i de aquí passa al pont de las dues Sorts que vulgarment se diu lo pont de sant Llorenç i puja pel torrent de Puigcabanil (torrent de Brocà) i puxa tot serrat amunt de las Forcas fins al capdemunt de la puja de Broca, am un serradet que confronta amb el camp del Parer (prop Cercuneda) i de aquí davalla pel torrent de Mullapà fins al serrat de la Criolla ahon hi ha una fita, i de aquí puja la spluga de la Monja i de aquí tot aiguavessant el cortal de joan Mitjas ahon hi ha una fitai de aquí puja en una creu assenyalada en una rocha baixa i de aquí puja a Rocha Calvera (roc de claniars) i de aquí tot aiguavessant i serrat amunt qui mira a una terma e o fita qui va a bassa de tarnes. Aquests límits ens coincideixen amb la delimitació del terme de Bagà que passsa prop de Cercuneda ja que el roc de claniars i el serrat dominen. El terme aniria més pel clot del Petroli i de Joncar. Aquesta casa i a diferència d'altres de la vall de Brocà mai canviaria el seu nom d'origen i sempre se la denominarà com a 'Cerconeda'. Així el cadastre de Brocà conservat a l'arxiu municipal de Guardiola i datat de 1756 esmenta ja la casa de Cercuneda juntament amb les principals i en un inventari de 1856 la torna a esmentar juntament amb Clarà, Casanova de Rotllant, Caballera, El darrer document i conservat en un full solt de Cal Galló situa Cerconeda al cuartel Norte juntament amb les cases de Gavarrós i la casa de dalt, Castell, caseta de castell, Joanó, el Puig i Sant Marc. El darrers habitants de la casa van ser la família de Joan Arocas que després de la guerra de 1936-39 van traslladar-se a Vilalta i darrerament a Cal cosí</p> | 42.2596100,1.8894700 | 408403 | 4679198 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50967-foto-08099-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50967-foto-08099-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50967-foto-08099-69-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'àmbit està cobert de ruïna i vegetació i ha estat molt dificil establir la evolució arquitectònica del conjunt edificat. La informació exposada ha estat gràcies a les explicacions de Joan Arocas. | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50968 | Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clara | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p. 74 i 203.CASCANTE I TORRELLA, PERE (2013). 'projecte de creació d'exposició permanent de Bagà 1440. Vida quotidinana en una vila medieval'. Ajuntament de Bagà (inèdit). SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I p. 164, 210, 254 302 i vol II . 292 AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà. VILADÉS LLORENS, R (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà. P-106-119 i 125-131.</p> | XI-XVIII | La coberta ha desaparegut quasi completament i també part dels forjats interns. Les parets nord i oest estan envaïdes per la vegetació i amenaça en desaparèixer. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de Clarà, l'era de batre el gra i les pallisses i situat al capdamunt de la serra homònima (antiga serra de serraclara damunt del Tossal de les Forques) sota la devesa de Cerconeda i delimitada pel torrent de la Picassa (antic torrent de Puigcabanill) i el de Mullapa, en un serrat que mira cap a la vila de Bagà. La casa avui en ruïnes presenta una planta rectangular allargassada orientada en sentit est-oest, de dos cossos i compostos per una planta baixa, i un primer pis cobertes amb una teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia i recolzada damunt de cavalls i llates de fusta. En la disposició de les seves obertures hi ha un clar predomini del massís respecte el buit especialment a les façanes nord i oest que són completament cegues. Per contra la façana sud i la de llevant és on es concentren la major part de les obertures i també la porta d'entrada. Aquesta obertura està composta per un arc rebaixat amb els muntants de pedra picada i coronada per un arca rebaixat de lloses de pedra disposades a sardinell i amb restes d'enlluït. Es situa a la part est. A la part central s'hi obre una arcada en arc de mig punt amb les dovelles col·locades a plec de llibre i unides amb argamassa de Calç. Finalment a la part de ponent hi ha dues arcades més grosses i realitzades amb aparell de maçoneria que corresponen amb l'entrada a les quadres. Al pis principal hi ha una finestra damunt de cadascuna de les obertures de la planta inferior i de les que la que la del mig presenta unes dimensions més grans. Les altres dues són petits finestrons de fusta que conserven encara el porticó interior. Cal destacar la presència d'alguna espitllera en aquesta planta i també de l'escopidor de la pica de l'aiguamans. La façana està aixoplugada per la barbacana i voladís de la teulada. A la façana de llevant hi ha tan sols una petita finestra corresponent al primer pis. L'aparell d'aquestes façanes és de filades de pedra mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i disposada en filades més aviat irregulars. Les parts superiors presenten un aparell de tàpia de color rogenc i també maçoneria i únicament són en pedra picada les cantonades i el dovellatge de les arcades. Cal destacar la presència d'unes filades amb aparell 'd'opus spicatum' a la façana est. L'interior avui dia està completament ensorrat i en podem identificar l'espai de les quadres, l'escala de pujada al primer pis situada a l'extrem est d ela casa i la sala principal amb la cuina, l'aiguamans i els fogons. La coberta ha estat esfondrada malgrat que encara conservi algunes parts senceres damunt de cavalls i llates de fusta. A la banda sud-est de la casa i amb una orientació de nord a sud hi ha les pallisses que tanquen l'espai de l'era. Tenen una planta rectangular i com la resta de pallisses analitzades estan compostes per pilars de pedra que sostenen les cobertes i les eixides de fusta. L'aparell és de maçoneria i també tapia de color vermellós. Miren cap a l'era de la casa que està pavimentada amb cairons ceràmics i també lloses. Tot el conjunt està tancat darrere un mur o baluard de pedra.</p> | 08099-70 | Al lloc de Clarà a sota de la devesa de Cerconeda | <p>La casa de Clarà és una de les cases més antigues de Brocà com la veïna de Cercuneda i Castell. El seu origen es remunta en època alt medieval. La vall de Brocà 'vallis huchranensis ' o 'bucharanensis' ja ens apareix esmentada el segle VIII quan un grup de pagesos i agricultors decidí e poblar-la. Tot i així la documentació més extensa de la vall i en concret de la casa de Clarà i serra homònima la trobem als documents del monestir de Sant Llorenç prop Bagà ( ACA vol 801 de monacals d'hisenda doc. 48) quan esmenta el nucli de Vilella (vegeu fitxa 56) també parla de les afrontacions 'ipsa wiellares, ipasa serra de Clarano, rivo Bastasinde i Bagazano'. Sens dubte la serra de Clarà faria al·lusió a la casa homònima ja que documents posteriors parlen d'un tal Joan de Clerà cònsol de la vila. En el llibre de rodaria de Bagà al delimitar el seu terme esmenta la 'costa de serra clara' entenent-se com a serra del mas homònim'damunt de las Forces fins al capdemunt de la puja de Broca, am un serradet que confronta amb el camp del Parer'. La casa de Clarà va ser donada per Galceran de Pinós i la seva muller Berenguera al comanador de Puig reig Fra Escarig el 1279, juntament amb els masos de Clerà, de Saldes i de Na Martina de Bagà. A més al llarg de l'edat mitjana són nombrosos els cognoms de Clarà que poden procedir o no d'aquest mas. Aquesta informació ens ve recollida per Mn. Ramon Viladés en el seu llibre de 'les muralles de Bagà al segle XIV' on cita un seguit de jornalers (jaume, Ponsic, Peric i Bernat de Clerà al 1357 i 1358). De Clarà es conserva un inventari del segle XIV. Sabem que la casa 'estava quasi enderrocat', A la casa hi havia 'una tina, v vexels entre bons e aus, una foladora gran e altra pocha. Item v scuts, dues arches, una gortgera, II elms, i càvech, una exada, una canada, una pala, I ast, uns esmols, , una lança, una cuyra, una fauç, una esclapa, dues balestes, ina loça, una cobertora, una ferrada, I sedaç de sedes, item I perpunt sotil, tes portes, VII treytesm, I pastera, dues taules, uns fers de foch sotuls, I scrynaç. II caps de lits, una porta, II bancs menys de petges, II popsts, un scon. Item tres arches menys de cobertores'. Aquest inventari datat de 1351 ens dona una informació molt rellevant ja que coneixem com era la casa i el sdeu mobiliari. Malgrat sigui tot en una cambra el fet d'esmentar les portes ens podria significar a les separacions dels diferents àmbits. D'inventaris de les cases a l'arxiu de Bagà en conservem altres exemples i dels que hem pogut transcriure i identificar cada objecte collocant-los en les cambres d'una casa ideal. Aquest inventari correspon a la família Dardalló d'un alberg d ela plaça de Bagà. Tal i com succeïa amb el mas de Cercuneda (vegeu fitxa 69), aquesta masia no canvia de nom a l'època moderna i sempre es mantindrà amb el nom original. Al cadastre de Brocà de 1756 l'esmenta juntament amb les altres cases de Brocà (Companyó, Vilella, Rotllant, Cercuneda) i als altres documents (inventari de 1856 i full solt de cal Galló) la situa al cuartel oeste juntament amb Galló, Rotllant, rectoria, Serradet, i les cases de Gréixer.) Va ser abandonada a mitjans del segle XX.</p> | 42.2534800,1.8842000 | 407959 | 4678523 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50968-foto-08099-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50968-foto-08099-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50968-foto-08099-70-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta masia conserva encara la disposició i els trets de les masies medievals amb una planta baixa i un primer pis amb la coberta a un sol vessant. S'endevina encara la par originària medieval de planta quadrada amb dos cossos i amb un aparell de filades de pedra alternades per fragments d'espina de peix que en delata un origen molt remot. A la planta baixa també es poden identificar obertures panys de paret més antics així com les traces d'arcs apuntats cegats a la banda nord. | 92|93|94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50969 | Elements arquitectònics de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-de-clara | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 74 i 203. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I p. 164, 210, 302; AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. FULLANA, M (1999). Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. CORTÉS, ELIA M. A. (2016). Espai domèstic i cultura material. Una aproximació a les cases rurals del Berguedà. Tesi Doctoral.</p> | XI-XIII | Malgrat que la casa encara es conservi dempeus, ha perdut part de la coberta i dels forjats interiors, fet que produeix la seva ràpida degradació i esfondrament. | <p>Tal i com hem comentat a la fitxa anterior, la casa de Clarà té panys de paret que conserven elements d'interès. De fet la part que mira més a llevant i que presenta un cos de planta planta quadrangular està construïda amb un aparell molt diferent a la resta de l'edifici i que correspon a l'època medieval. Aquest cos quadrangular té una fàbrica constructiva de carreus de pedra més aviat mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars alternades amb filades a la paret est en 'opus spicatum'. Aquest tipus d'aparell ja n'hem trobat a les masies de 'Cal Companyó' i el trobem en algunes edificacions religioses, civils i militars de l'època medieval. Aquest tipus de tècnica constructiva, d'origen romà era molt emprat en els paviments, però també s'emprava en panys de mur tot i que tendia a obrir-se els laterals. Està datat de mitjans del segle XI i coincideix amb l'etapa més antiga del mas. També podrien correspondre a aquest període l'arc de mig punt obert a la façana principal i realitzat amb muntants de pedra i dovelles de còdols, de riu disposades a plec de llibre En aquest cos també hi trobem a la paret nord les traces d'un arc apuntat cegat de cronologia baix medieval.</p> | 08099-71 | Planta inferior del mas de Clarà. | <p>La casa de Clarà és una de les cases més antigues de Brocà com la veïna de Cercuneda i Castell. El seu origen es remunta en època alt medieval. La vall de Brocà 'vallis huchranensis ' o 'bucharanensis' ja ens apareix esmentada el segle VIII quan un grup de pagesos i agricultors decidí e poblar-la. Tot i així la documentació més extensa de la vall i en concret de la casa de Clarà i serra homònima la trobem als documents del monestir de Sant Llorenç prop Bagà ( ACA vol 801 de monacals d'hisenda doc. 48) quan esmenta el nucli de Vilella (vegeu fitxa 56) també parla de les afrontacions 'ipsa wiellares, ipasa serra de Clarano, rivo Bastasinde i Bagazano'. Sens dubte la serra de Clarà faria al·lusió a la casa homònima ja que documents posteriors parlen d'un tal Joan de Clerà cònsol de la vila. En el llibre de rodaria de Bagà al delimitar el seu treme esmenta la 'costa de serraclara' entenent-se com a serra del mas homònim' damunt de las Forcas fins al capdemunt de la puja de Broca, amb un serradet que confronta amb el camp del Parer'. A més al llarg de l'edat mitjana són nombrosos els cognoms de Clarà que poden procedir o no d'aquest mas. Aquesta informació va ser recollida per Mn. Ramon Viladés en el seu llibre de 'les muralles de Bagà al segle XIV' i on cita un seguit de jornalers (Jaume, Ponsic, Peric i Bernat de Clerà al 1357 i 1358). Tal i com succeïa amb el mas de Cercuneda (vegeu fitxa 69), aquesta masia no canvia de nom a l'època moderna i sempre es mantindrà amb el nom original. Al cadastre de Brocà de 1756 l'esmenta juntament amb les altres cases de Brocà (Companyó, Vilella, Rotllan, Cercuneda) i als altres documents (inventaride 1856 i full solt de cal Galló) la sitúa al cuartel oeste juntament amb Galló, Rotllant, rectoria, Serrades, i les cases de Gréixer.) Va ser abandonada a mitjans del segle XX.</p> | 42.2534800,1.8842000 | 407959 | 4678523 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50969-foto-08099-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50969-foto-08099-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50969-foto-08099-71-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un dels masos més antics de Brocà, documentats en les donacions de Sant Llorenç prop Bagà i que encara conserva molts elements d'aquest període com seria el cos rectangular de més a llevant amb aparell de filades de pedra i espina de peix. | 93|92 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50970 | Sant Martí de Brocà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-broca | <p>ROTÉS SERRA , R; CLARET J, ROCA, A (2003) Inventari de patrimoni arquitectònic de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Direcció General de Patrimoni Cultural. DDAA. Restaurar o reconstruir. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments, Memòria SPAL 2002-2012. Vol 1. MESTRE i GODES, J; JOAN-AlBERT ADELL(1999). El Prepirineu. Barcelona: Racc. SERRA ROTES, R; BERNDICH. A; ROTA, M (1991). Guia d'art del Bergueda. Consell Comarcal del Berguedà. GAVIN, JOSEP Mª ( 1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17. El Berguedà. P-81. CASCANTE I TORRELLA, P (2014). Itineraris pel patrimoni medieval edificat al Parc natural del Cadí Moixeró. Parc Natural del Cadí Moixeró (inèdit).</p> | XI-XVIII | Restaurada recentment pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | <p>Es tracta d'un interessant exemplar de l'arquitectura romànica d'influències llombardes conservada a la vall. Constà d'una nau única coberta amb volta de canó apuntada, reforçada per arcs torals i capçada a llevant per un absis semicircular amb coberta semi esfèrica. El temple és il·luminat per dues finestres de doble esqueixada a l'absis i un d'esqueixada simple al mur sud situada al mur tester. La porta principal s'obre a migdia i és d'estil neoclàssic amb la data de 1833 damunt d'un edicle coronat per un frontó. Existeix una segona porta oberta al mur de ponent que presenta traces de tenir un arc de ferradura i que podria correspondre amb un dels elements més antics de l'església Tant a migdia com a tramuntana s'hi obren dues capelles de factura tardana, una de les quals, la nord servi de suport a un campanar de torre esfondrat a mitjans del segle XX i visible en algunes fotografies del fons salvany i també de l'arxiu fotogràfic de l'SPAL. El paviment és de lloses de pedra i maons ceràmics. S'hi accedeix per una escala oberta a sud també de pedra. La coberta, actualment restaurada és de llosa de llicorella és a dues vessants amb els extrems de la nau coronats per sengles testeres. A la façana sud hi ha dos importants contraforts (el de més aponent va servir de suport i paret de la rectoria) que deurien ser construïts després dels terratrèmols de 1428. La decoració es centra a la conca absidal i està formada per arquets cecs repartits en series de dos mitjançant petites lesenes que arranquen damunt de les obertures. Corona aquesta façana un campanaret d'espadanya d'un sol ull. L'interior està completament desprovist de decoració i deixa a la vista l'aparell i fàbrica constructiva. Està en un excel·lent estat de conservació</p> | 08099-72 | Al nucli de Brocà a sota de cal Galló | <p>Indret esmentat al segle IX com a alou depenent del monestir de Ripoll i del qual es denominarà la vall. Amb la fundació de l'abadia de Sant Llorenç prop Bagà , el lloc passà a formar part dels seus bens i de ben segur que l'església ja des d'un principi tingué les funcions de parroquial d'un nucli disseminat . Consagrada al 1081o 1151 sense saber del cert la data exacta ja que no hem pogut accedir a les seves fonts. va pertànyer a la diòcesi d'Urgell, acta que va ser confirmada al 1312. la seva esplendor anà vinculada amb el monestir veí i fins ben entrat el segle XX mantingué aquestes funcions. Amb la construcció d'una església al recent lloc de Guardiola de Berguedà perdé tota la seva importància. Durant l'era moderna s'hi efectuaren reformes i s'hi construïren capelles i un campanar de torre a la nau de tramuntana Recentment ha estat restaurada per SPAL Resta tancada al públic i s'obre als fidels per la diada de Sant Marc. Les claus són a la rectoria de Guardiola de Berguedà i també a l'Ajuntament.</p> | 42.2522500,1.8914100 | 408552 | 4678379 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50970-foto-08099-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50970-foto-08099-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50970-foto-08099-72-3.jpg | Física | Gòtic|Modern|Neoclàssic|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-08-10 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'església va ser restaurada els anys '60 per Camil Pallàs i el 2006 per SPAL on es van portar a terme actuacions a la coberta principal i també a l'absis amb seguiment arqueològic. Aquesta església va ser incorporada al 'SPAL programa Berguedà' que permet l'obertura i visita al públic dels monuments que la Diputació de Barcelona ha restaurat a la comarca del Berguedà. | 93|94|99|92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50971 | Creu del cementiri de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-sant-marti | <p>CASCANTE I TORRELLA, P (2014). Itineraris pel patrimoni medieval edificat al Parc natural del Cadí Moixeró. Parc Natural del Cadí Moixeró (inèdit). DDAA. Restaurar o reconstruir. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments, Memòria SPAL 2002-2012. Vol 1. MESTRE i GODES, J; JOAN ALBERT ADELL(1999). El Prepirineu. Barcelona: Racc. SERRA ROTES, R; BERNADICH. A; ROTA, M (1991). Guia d'art del Bergueda. Consell Comarcal del Berguedà. GAVIN, JOSEP Mª ( 1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17. El Berguedà. P-81.</p> | XVII | <p>Creu de forja situada damunt d'un pedró de pedra dins el cementiri de Sant Martí de Brocà. Correspon amb una creu de força d'uns 50 cm d'alt amb dues peces de forja, unides per sengles claus també de forja.</p> | 08099-73 | Al nucli de Brocà dins del cementiri de Sant Martí. | <p>Indret esmentat al segle IX com a alou depenent del monestir de Ripoll i del qual es denominarà la vall . Amb la fundació de l'abadia de Sant Llorenç prop Bagà , el lloc passà a formar part dels seus bens i de ben segur que l'església ja des d'un principi tingué les funcions de parroquial d'un nucli disseminat . Consagrada al 1081 va pertànyer a la diòcesi d'Urgell, acta que va ser confirmada al 1312. la seva esplendor anà vinculada amb el monestir veí i fins ben entrat el segle XX mantingué aquestes funcions. Amb la construcció d'una església al recent lloc de Guardiola de Berguedà perdé tota la seva importància. Durant l'era moderna s'hi efectuaren reformes i s'hi construïren capelles i un campanar de torre a la nau de tramuntana Recentment ha estat restaurada per SPAL Resta tancada al públic i s'obre als fidels per la diada de Sant Marc. Les claus són a la rectoria de Guardiola de Berguedà i també a l'Ajuntament.</p> | 42.2521800,1.8915900 | 408567 | 4678371 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50971-foto-08099-73-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Creu molt ben conservada que segurament anava molt relacionada amb la benedicció del terme parroquial. En conservem altres de similars a Sant Andreu de Gréixer, també a Guardiola, Sant Miquel de Turbians (Gisclareny) o Sant Martí del Puig. Aquestes creus es van fer molt freqüents a mitjans del segle XVI quan hi va haver un canvi litúrgic a través del concili de Trento que ordena la construcció de rectories en el cementiri parroquial i la delimitació dels termes parroquials mitjançant creus d'aquestes característiques. | 94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50972 | Portada de l'església de Sant Martí de Brocà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portada-de-lesglesia-de-sant-marti-de-broca | <p>CASCANTE I TORRELLA, P (2014). Itineraris pel patrimoni medieval edificat al Parc natural del Cadí Moixeró. Parc Natural del Cadí Moixeró (inèdit). ROTÉS SERRA , R; CLARET J, ROCA, A (2003) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Direcció general de Patrimoni Cultural. DDAA. Restaurar o reconstruir. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments, Memòria SPAL 2002-2012. Vol 1. MESTRE i GODES, J; JOAN-AlBERT ADELL(1999). El Prepirineu. Barcelona: Racc. SERRA ROTES, R; BERNADICH. A; ROTA, M (1991). Guia d'art del Bergueda. Consell Comarcal del Berguedà. GAVIN, JOSEP Mª ( 1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17. El Berguedà. P-81.</p> | XVIII-XIX | Restaurada recentment pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | <p>Porta d'entrada i principal a l'església de Sant Martí de Brocà. Es tracta d'una porta d'arc de mig punt realitzada en pedra picada i emmarcada per un entaulament de tipus clàssic sostinguda per pilastres en orde toscà i rematades per un frontó triangular on a la part central s'hi obre una fornícula clàssica per allotjar una imatge avui desapareguda. A sota del frontó hi ha la data de 1833 corresponent a la seva realització. Tot l'aparell està realitzat en pedra sorrenca ben treballada i escairada i unida amb argamassa de calç Sota del frontó es conserven restes d'enlluït o estuc.</p> | 08099-74 | Al nucli de Brocà. | <p>L'església va ser restaurada els anys '60 per Camil Pallàs i el 2006 per SPAL on es van portar a terme actuacions a la coberta principal i també a l'absis amb seguiment arqueològic. Aquesta església va ser incorporada al 'SPAL programa Berguedà' que permet l'obertura i visita al públic dels monuments que la Diputació de Barcelona ha restaurat a la comarca del Berguedà.</p> | 42.2522500,1.8914100 | 408552 | 4678379 | 1833 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50972-foto-08099-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50972-foto-08099-74-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Porta neoclàssica de factura i realització molt similar a la d'entrada al monestir de Sant Llorenç prop Bagà i datada del 1761segons hi consta a la porta. Malgrat que aquestes dues actuacions corresponguin a etapes diferents la similitud en la seva realització palesen una continuïtat en el temps de les formes i tècniques constructives de l'època barroca | 99 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50973 | Rotllant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotllant | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol II p. 108, 111, 401; AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. SERRA I ROTÉS, R; CLARET, J (1983).Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció general de patrimoni cultural.</p> | XV-XVIII | Conserva part de la coberta esfondrada i amb esvorancs. Els coberts resten coberts de forma parcial. | <p>Conjunt arquitectònic de Rotllant situat damunt des plans de Rotllant a sota del nucli de Brocà i en un vessant assolellat al costat del torrent de la Picassa. El conjunt està format per la casa pairal, els coberts, les pallisses i també els edificis annexos tancats per un baluard de pedra a manera de recinte. La casa pairal correspon als exemples de les masies de tipus 'clàssic' de tres cossos i composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes, cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. La porta d'entrada es situa en aquest mateix costat formada per un arc adovellat de mig punt i amb àmplies dovelles construïdes en pedra picada, unida amb argamassa de calç i ben ajustades. La clau de l'arc ha estat alterada per la conversió de la finestra del primer pis en porta o balconera. Té un esplandit intern coronat per un arc rebaixat amb les pedres disposades a sardinell i restes de les pollegueres. A banda i banda de la porta hi ha dues petites finestres o espitlleres amb els muntants i llinda de pedra picada i esplandit interior. Damunt de la porta hi ha una finestra allindada en pedra que ha estat reconvertida en porta i al costat de ponent hi ha una finestra de mides més petites i també amb fàbrica de pedra. A la planta segona hi ha dos armaris de paret buidats al gruix del mur. L'aparell de la façana és de maçoneria i filades de pedra ben treballades i escairades disposades en filades regulars i unides amb argamassa de calç. Les cantonades, bastiments i arcades són en pedra picada i les parts superiors són amb obra de tapia i entramat de fusta. Aquesta façana ha estat molt alterada ja que posteriorment se li va afegir un cos a migdia realitzat amb eixides i balcons de fusta i sostinguts per pilars de pedra que suportaven també la coberta. Aquest cos es manté de forma parcial ja que si bé encara es conserven els pilars i la teulada, ha perdut les divisions i forjats interiors. A l'extrem sud-est hi ha un volum prismàtic al que s'hi adossen les eixides de fusta i compost per una planta baixa i dos pisos amb obertures adintellades i aparell de pedra picada, avui cegades. La seva fàbrica constructiva es molt similar a la façana principal interpretant-lo d'un mateix horitzó cronològic. La façana de llevant és la que mira a l'era principal i presenta un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa s'hi obren tres petites obertures rectangulars amb els bastiments de pedra picada que coincideixen a la planta principal amb tres obertures de diferent mida i de les que en cal destacar la del mig amb fàbrica de pedra. La resta són amb els bastiments i llinda de fusta i maó. Damunt seu i coincidint amb la segona planta hi ha tres finestres més de diferent mida i finalment a les golfes hi ha dues obertures rectangulars bessones i també els orificis dels colomars. Aquesta façana està protagonitzada pel pinyó de la coberta rematat per un ràfec de tres filades de maó pla i teula girada. L'aparell és de maçoneria i tapia de color rogenc a les parts superiors i filades de pedra disposades de forma aleatòria i unides amb argamassa de calç. Conserva traces d'haver estat revestida per un enlluït de calç. S'hi evidencien els diferents nivells de la teulada i un mateix aparell constructiu en tota la seva part inferior. La façana nord hi ha un predomini del massís respecte el buit destacant-ne dues obertures al primer pis, una de les quals, conserva una notable reixa de forja amb els espàrrecs simulant pinyes i de factura similar a les de la rectoria vella de Bagà. L'aparell està revestit per una capa d'heura però és molt similar a la resta de façanes descrites excepte la part de ponent que és molt diferent ja que correspon amb una part afegida en posterioritat i destinada al forn de pa. La darrera façana està orientada a ponent i té una distribució irregular de les obertures a diferent alçada.</p> | 08099-75 | Casa de Rotllant situada damunt dels Plans de Rotllant. | <p>La casa de Rotllant va correspondre a una de les cases més grans del terme de Brocà. Ens és molt dificil identificar l'origen d'aquesta ja que no apareix esmentada amb aquest nom en els documents de Sant Llorenç prop Bagà ni tampoc en els documents medievals de les baronies de Pinós. El cognom Rotllant surt a l'edat mitjana en els documents del cenobi de Sant Llorenç nombrant alguns dels priors i monjos cambrers que tenia però és sobretot a l'època moderna quan s'utilitza amb més freqüència. En jun fogatge del 1533 apareixen com a vassalls dels Pinós i all 1718 hi ha esment d'un tal Esteve Rotllant, regidor de la vila de Bagà que protagonitza diversos fets relacionats amb les baronies i al 1756 Josep Rotllant, serrador de la vila de Bagà se li encarregaren les fustes de l'altar de Santa Teresa del Santuari de Paller o dels Banyadors. És possible que aquest mas es denominés d'una altre manera. La presència d'elements amb certa entitat (torre adossada l'extrem sud-oest, porta adovellada, escala de pedra i reixes de forja) denoten un aspecte 'senyorial' a l'edifici i no es descarta que correspongués a alguna de les cavalleries esmentades a les fitxes 52 o 57 i pertanyents als senyors de Brocà o als Santa Eulàlia. Al cadastre de 1759 i conservat a l'arxiu municipal de Guardiola mostra la gran quantitat que terres que posseïn els Rotllant tant a Brocà com a Gavarrós. A l'inventari de les cases de Brocà i conservat a l'arxiu comarcal del Berguedà esmenta la casa de Rotllant a la partida de Brocà juntament amb les altres de Clarà, Companyó, Vilella, cal Blau, Hostalnou. Finalment al document solt de cal Galló Rotllant surt al 'cuartel oeste' juntament amb Serradet, la rectoria, Galló, Clarà i les cases de la partida de Gréixer. Va ser abandonada no fa masses anys i des de llavors s'empra com a explotació agrícola i ramadera.</p> | 42.2502200,1.8867400 | 408164 | 4678158 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50973-foto-08099-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50973-foto-08099-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50973-foto-08099-75-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un notable edifici que té una gran quantitat de cossos i afegits fruit de l'evolució del temps i dels continus usos que ha tingut. Amb tot es pot endevinar l'estructura originària de la casa que dataria del segle XVI, aproximadament amb una estructura rectangular de tres crugies amb una torre defensiva adossada a l'extrem sud-est que amb les reformes posteriors va quedar escapçada i embeguda pels cossos i annexes posteriors. Aquesta estructura tindria certes similituds amb la masia del 'Rourell' de la Quar (Berguedà), o la cortada dels Llucs de Merlès. | 94|95|119|93 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50974 | Elements arquitectònics de Rotllant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-de-rotllant | <p>SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II p. 108, 111, 401; AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. SERRA I ROTÉS, R; CLARET, J (1983). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural.</p> | XV-XVII | Aquestes obertures estan en un estat de conservació regular ja que el dovellatge de la porta d'entrada ha estat alterat per la conversió de la finestra del primer pis en porta de comunicació amb les eixides del sector de migdia. | <p>Elements arquitectònics que formen part de la masia de Rotllant. Es tracta de la porta d'entrada o principal formada per un arc adovellat de mig punt amb les dovelles realitzades en pedra picada ben treballades i escairades i unides amb argamassa de calç d'un 1 metre de llarg. Presenta esplandit intern i arc rebaixat construït amb la tècnica de sardinell, També conserva les restes de les pollegueres. Les finestres es situen a la banda de migdia i llevant. Es situen a la planta principal i estan compostes per estructures amb bastiment i llinda de pedra sorrenca. Cal destacar que la que es situa damunt de la porta d'entrada té unes dimensions més grans. També en cal destacar a la paret de ponent la notable reixa de forja que protegeix una de les finestres del primer pis amb els espàrrecs simulant pinyes. Aquest tipus de reixa està datada de finals de l'etapa gòtica i en trobem un paral·lel molt igual a la finestra de l'antiga rectoria de Bagà amb la mateixa disposició i cronologia. Cal remarcar que aquest edifici de Bagà, avui desaparegut, va ser construït al segle XV per un rector i prevere que procedia de la família dels Pinós.</p> | 08099-76 | Casa de Rotllant damunt dels plans de Rotllant | <p>La casa de Rotllant va correspondre amb una de les cases més grans del terme de Brocà. Ens és molt dificil identificar l'origen d'aquesta casa que no apareix esmentada amb aquest nom en els documents de Sant Llorenç prop Bagà ni tampoc en els documents medievals de les baronies de Pinós. El cognom Rotllant surt a l'edat mitjana en els documents del cenobi de Sant Llorenç nombrant alguns dels priors i monjos cambrers que tenia però és sobretot és a l'època moderna quan s'utilitza en més freqüència. En un fogatge del 1533 apareixen com a vassalls dels Pinós i all 1718 hi ha esment d'un tal Esteve Rotllant, regidor de la vila de Bagà que protagonitza diversos fets relacionats amb les baronies i al 1756 Josep Rotllant, serrador de la vila de Bagà se li encarregaren les fustes de l'altar de Santa Teresa del Santuari de Paller o dels Banyadors . És possible que aquest mas es denominés d'una altre manera. La presència d'elements amb certa entitat (torre adossada l'extrem sud-oest, porta adovellada, escala de pedra i reixes de forja) denoten un aspecte 'senyorial' a l'edifici i no es descarta que correspongués a alguna de les cavalleries pertanyents als senyors de Brocà o als Santa Eulàlia. Al cadastre de 1759 i conservat a l'arxiu municipal de Guardiola mostra la gran quantitat que terres que posseïn els Rotllant tant a Brocà com a Gavarrós. A l'inventari de les cases de Brocà i conservat a l'arxiu comarcal del Berguedà esmenta la casa de Rotllant a la partida de Brocà juntament amb les altres de Clarà, Companyó, Vilella, cal Blau, Hostalnou Finalment al document solt de cal Galló Rotllant surt al 'cuartel oeste' juntament amb Serradet, la rectoria, Galló, Clarà i les cases de la partida de Gréixer. Va ser abandonada no fa masses anys i des de llavors s'empra com a explotació agrícola i ramadera.</p> | 42.2502200,1.8867400 | 408164 | 4678158 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50974-foto-08099-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50974-foto-08099-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50974-foto-08099-76-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquests elements permeten datar aquest edifici a cavall dels segles XVI i XVII i mostrant certs paral·els amb algunes reixes de forja de la vila de Bagà i també d'alguns castells de la Segarra. | 95|93 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50975 | Plans de Rotllant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-rotllant | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, m (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 76 i 189</p> | <p>Extensió de prats situats sota de la casa de Rotllant, darrere el Tossal del Comellar i delimitats pel reg de les Eugues a l'est i el torrent del Comellar i el de la Paelleta a l'oest. Es tracta d'una superfície de prats de pastura enmig de boscos de pi roig que tenen molt de nom pels habitants de Bagà i Guardiola de Berguedà. Al mig dels prats hi havia un pi roig centenari que li donava un aspecte molt característic. Va ser tallat fa pocs anys.</p> | 08099-77 | Al lloc dels plans de Rotllant a sobre de Terradelles | <p>La zona dels plans de Rotllant i del vinyet de Rotllant és de denominació moderna. Els documents que fan referència a les donacions de Sant Llorenç prop Bagà (ACA. Monacals d'hisenda. Vol 801. Doc 27 esmenta un vilar d'Osormeu i 'in apendicio de Sancti Martini, vel in ipsa plana qui est subtus vilar de Osormeu'. Ambdues podrien correspondre a la zona referida ja que el primer podria relacionar-se a les restes d'un mas medieval que s'ha trobat a la zona i el segon o 'plana' podria correspondre amb aquests prats ja que les afrontacions pertanyen al terme de Sant Martí de Brocà. Bolòs no sap on situar-lo però nosaltres pensem que seria en aquest lloc.</p> | 42.2471600,1.8803900 | 407636 | 4677825 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50975-foto-08099-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50975-foto-08099-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una zona molt freqüentada pels habitants de Guardiola de Berguedà i de Bagà. Està emprada com a pastura i pertany a la casa homònima. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 50976 | Ruïnes d'un antic mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-dun-antic-mas-0 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, m (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 76 i 189.</p> | XI | Cobert de vegetació i enmig del bosc. | <p>Restes arqueològiques d'un mas medieval situades a la part superior dels plans de Rotllant, orientades en un petit turó arrecerades de les inclemències del temps i mirant a la casa de Rotllant. Aquestes restes, situades dins una zona boscosa aprofiten un terrassament del terreny. Encara es pot endevinar una estructura rectangular amb dues cambres separades per murs amb aparell de pedra. Es conserva cobert de vegetació i del bosc.</p> | 08099-78 | A la part alta dels plans de Rotllant. | <p>La zona dels plans de Rotllant i del vinyet de Rotllant és de denominació moderna. Els documents que fan referència a les donacions de Sant Llorenç prop Bagà (ACA. Monacals d'hisenda. Vol 801. Doc 27,esmenta un vilar d'Osormeu i 'in apendicio de Sancti Martini, vel in ipsa plana qui est subtus vilar de Osormeu'. Ambdues podrien correspondre a la zona referida ja que el primer podria relacionar-se a les restes d'aquest mas medieval que es descriu en aquesta fitxa i el segon o 'plana' podria correspondre amb aquests prats ja que les afrontacions pertanyen al terme de Sant Martí de Brocà. Bolòs no sap on situar-lo però nosaltres pensem que seria en aquest lloc. Aquest mas en els documents més moderns com ara el cadastre de Brocà i posteriors ja no apareix esmentat entenent-se que va ser abandonat amb la pesta i crisi baix medieval.</p> | 42.2470800,1.8793800 | 407552 | 4677818 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50976-foto-08099-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50976-foto-08099-78-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mas de provable origen alt medieval. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50977 | Cal Galló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gallo | <p>CASCANTE I TORRELLA PERE (2005). El palau dels Pinós-Còdol. Una visita al seu interior. Ajuntament de Bagà.AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt.</p> | XVI-XIX | Caldria repassar algunes teules i bigues de la coberta. | <p>Masia situada damunt de l'església de Sant Martí de Brocà, a l costat de la font homònima i del camí ral a Pla Solà i Sobirana passant per Sant Marc. Es tracta d'un edifici d'estructura clàssica de tres crugies i compost per una planta baixa, dues plantes pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia formant un petit voladís. En quant a la disposició de les obertures de les seves façanes hi ha un clar predomini del buit respecte del massís. Així a la façana principal i en posició axial s'hi obre la porta d'entrada a la part central amb els bastiments de pedra picada i la llinda amb la data de 1861 i les inicials de J.Y i J.V corresponents a la família dels Vilella que són els que la van erigir. A banda i banda hi han dues petites obertures. A les plantes primera i segona, les obertures del pis inferior coincideixen amb dues balconeres dels diferents pisos amb baranes de forja de barrots trenats i també simples. Cal destacar que la part que mira a ponent és completament cega. L'aparell és de maçoneria i està completament revestit per una capa d'enlluït de calç de color terrós que no deixa entreveure la fàbrica original. La façana de llevant presenta la mateixa disposició d'obertures que la façana principal amb dues finestres i una balconera a cada pis coronades per un arc rebaixat de maons col·locats a sardinell. La façana nord i oest també tenen les obertures ordenades de forma geomètrica donat un aparell i fàbrica unitària. L'interior età dividit en tres cossos. A la crugia central hi ha el vestíbul i en un costat l'escala que puja a la planta primera ocupada per la sala i les habitacions amb els paviments de rajola ceràmica disposades en retícula. La planta segona era ocupada per l'escola i l'Ajuntament de Brocà i la planta sota teulada pels graners. Es manté en bon estat ja que la casa està habitada. Adossat a la banda sud-oest hi ha un cos rectangular destinat a pallissa i graner amb dues fases constructives i realitzat a base de pilars de pedra que sostenen la coberta de fusta generant grans eixides de fusta. S'utilitza encara ara com a cort i pallisses. El seu aparell és de maçoneria i filades de pedra mal treballades i escairades i unides amb argamassa de calç. Presenta un annex afegit amb un aparell molt mal acurat i algunes pedres gravades amb les dates de 1904 corresponents amb alguna de les reformes.</p> | 08099-79 | Al nucli de Brocà damunt de l'església de Sant Martí. | <p>La casa apareix en la documentació més tardana de Brocà. Al cadastre de 1756 s'esmenta com a Casa de vila, mentre que el document de 1856 l'esmenta com a Cal Vilella. Només apareix amb el nom actual en el full solt trobat a l'arxiu de la planta segona on hi surt referenciada al 'cuartel oeste' juntament amb Serradet, Rotllant, rectoria, Clarà i les cases de Gréixer.</p> | 42.2528800,1.8916000 | 408569 | 4678449 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50977-foto-08099-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50977-foto-08099-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50977-foto-08099-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cscante i Torrella | La casa malgrat presenti una fàbrica constructiva molt unitària, té alguns panys de paret que són d'una tècnica constructiva ben diferent i que corresponen amb una construcció més antiga que es coneixia amb el nom de 'casa en Vila'. Aquesta construcció es conserva embeguda dins la nova casa de Cal Galló pel seu extrem més occidental amb algunes obertures, paraments i sostres de fusta. L'origen d'aquesta casa podria ser del segle XVI o XVII. La casa nova presenta els característics trets neoclàssics amb certes similituds amb el cos afegit a la part de més a llevant del Palau dels Pinós de Bagà datat del segle XVIII i també amb el molí de 'Cal Corneta' de la ciutat de Berga. Aquest segon exemple s'assembla en la fisonomia, arquitectura i tècnica constructiva. També data de mitjans del segle XIX . | 119|99 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50979 | Cavallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavallera | <p>FUGUET i SANS, Joan (1995). L'arquitectura dels templers a Catalunya. Barcelona. Rafael Dalmau Editor. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol III. P-254 .AMGB. Cadastre de Brocà 1756.</p> | XII-XX | Se n'ha refet la teulada, les façanes i els interiors. | <p>Conjunt format per la casa de Cavallera, les pallisses i les corts, avui convertides en explotació ramadera i situades damunt dels Guixassos a sota del serrat de Coma Traver prop del turó de Cavallera o de Sant Marçal. Està delimitada a l'est pel clot de la Gavernera i a l'oest per unes mulleres que miren a Terradelles. La casa té una planta rectangular de dos cossos compostos per una planta baixa i un primer pis coberts amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. Ha estat molt modificada i gairebé no conserva cap obertura original. L'aparell de la part més antiga és de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars. La part de més al sud ha estat eixamplada modernament. A l'interior conserva encara la sala, la cuina amb la campana i la boca del forn de pa construït amb aparell de pedra picada i formant una arc rebaixat en un bloc monolític. El prisma del forn de pa es projecta a la façana nord amb una planta quadrada. També hi ha algunes espitlleres i una fornícula. La part de llevant i la coberta són molt modernes. Els coberts i annexos han estat refets modernament per a usos agropecuaris i no conserven cap traça de les antigues pallisses que deurien haver tingut una fisonomia molt similar a la resta de cases de Brocà.</p> | 08099-81 | Damunt de Guardiola i prop del serrat de Coma Traver. | <p>L'origen d'aquesta casa ens és confús ja que no apareix com a tal fins als documents de l'època moderna com són el cadastre de Brocà de 1756 o documents posteriors conservats a l'arxiu municipal de Guardiola de Berguedà i en un full solt de cal Galló. Els documents de Sant Llorenç ni tant sols l'esmenten i els documents de l'arxiu de Bagà i conservats a l'arxiu de a Corona d'Aragó tampoc hi surt. Amb tot cal tenir present que Joan Fuguet i Sans en el seu llibre de l'arquitectura dels templers de Catalunya esmenta que els templers en les seves comandes del Berguedà i Cerdanya al 1170 adquireixen de la família dels Pinós les muntanyes de Palomera i Bagà per a l'ús de les pastures i la producció de la llana. Alguns documents de 1279 ens parlen que Galceran de Pinós i la seva muller Berenguera van donar a la casa del temple de Puig reig i al seu comanador, els bens que els seus avantpassats havien donat a la dita milícia i consistents en els masos de Clera, de Saldes i de na Martina de Bagà.. Aquests masos dels que son identificables els dos primers, pensem que el darrer seria a cavallera ja que el topònim 'cavallera' o cavalleria sempre ens fan al·lusió a les cases templeres. Amb tot però ni deixa de ser una hipòtesi.</p> | 42.2373500,1.8847400 | 407980 | 4676732 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50979-foto-08099-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50979-foto-08099-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50979-foto-08099-81-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | En uns treballs de restauració es van posar alguns elements com ara dues espitlleres a la façana nord, una fornícula i algun pany de paret realitzat amb aparell de pedra. Aquestes tasques van servir per conèixer l'estructura originaria de la casa amb una planta quadrada i amb espitlleres defensives. Conserva encara part del mobiliari original com és el cas del banc escó, la taula i alguna arca de fusta. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50980 | Cal Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blau | XVII-XX | Se n'ha refet la coberta i les façanes han estat restaurades. | <p>Es tracta d'un antic mas pertanyent a la partida de Brocà situat molt a prop de l'actual nucli urbà de Guardiola de Berguedà sota de les piscines municipals. Actualment aquest mas ha estat reconvertit en bloc per habitatges residencials. Consta d'un edifici de planta rectangular de dos cossos amb una planta baixa, dues plantes pis i golfes amb coberta de teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a l'est. Malgrat que estigui molt alterada pels usos posteriors encara conserva la planta baixa amb aparell de maçoneria i pedra picada a les cantonades. Les plantes primera i segona estan molt modificades i presenten la fàbrica amb arrebossats de ciment pòrtland. A la part posterior s'endevina encara el volum del forn de pa reconvertit en latrines. No hem pogut accedir a l'interior de l'immoble.</p> | 08099-82 | Al nucli de Guardiola prop de les piscines. | <p>Edifici documentat a partir del segle XVIII i pertanynet al nucli de Brocà. A l'edat mitjana no hi ha cap esment a aquesta casa ni en els documents del monestir de Sant Llorenç i parròquia homònima ni tampoc en els documents de Bagà. Al cadastre de 1756 de Brocà no hi ha esment d'aquesta casa. Només ens apareix citada al document de 1856 amb enumeració de les cases de Brocà juntament amb Hostalnou, Martinet, Caballera, cal Vilella, Les Planas. Finalment en el document solt de cal Galló també hi ha esment d'aquesta casa al cuartel sur, juntament amb la casa de baix, Vilalta, Companyó, Segarulla, Casanova de Companyó, Hostalnou, Caballera i la casanova de Rotllan. Actualment encara està habitada.</p> | 42.2313100,1.8815700 | 407710 | 4676064 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50980-foto-08099-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50980-foto-08099-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50980-foto-08099-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Edifici molt reformat i modificat per a usos d'habitatge. Va quedar molt afectat pels aiguats del 1982 on se n'emportà una part. Posteriorment va ser restaurat amb la fisonomia actual. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 50981 | Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-nou | <p>CASES SOLER,QUIM (2004). 'La pagesia a l'època preindustrial'. A Erol. Suplement. 3. p-14. SERRA I VILARÓ, Joan (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Vol III. p-107.AMGB. Cadastre de Brocà 1756. CASES SOLER,QUIM (2003). 'La pagesia a l'època preindustrial'. A Erol. Suplement. 3. P-14</p> | XVIII-XX | Restaurat recentment amb les façanes pintades i les cobertes reparades. | <p>Antic mas reconvertit en edifici d'habitatges i situats dins el nucli urbà de Guardiola a la plaça de l'ajuntament fent cantonada amb el passatge homònim. Es tracta d'un edifici de planta rectangular format per una planta baixa i 4 pisos amb coberta a tres vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. De l'antic mas tan sols en resta la planta inferior que gràcies a la recent restauració que hi han portat a terme els seus propietaris sabem que té un aparell de maçoneria de filades més aviat irregulars, unides amb argamassa de calç i amb les cantonades de pedra picada. La disposició de les plantes superiors a base de balconeres i finestres disposades de manera repetitiva i rítmica. Gràcies a algunes fotografies antigues sabem que s'organitzava amb una planta baixa on hi havia el portal d'entrada en arc rebaixat i dues plantes pis amb tres balconeres a la façana principal mirant a sud i dues més a la façana est. La teulada era a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Tot l'aparell e les façanes estava arrebossat i pintat. Se la coneixia com a 'Fonda Llobregat'.</p> | 08099-83 | Plaça de l'Ajuntament núm. 5. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>L'edifici o antic mas de l'hostal nou ens apareix documentat a principi de l'època moderna tot i que alguns estudiosos tendeixen a situar el seu origen a l'edat mitjana i vinculat al mas 'Margineda', documentat per Joan Serra i Vilaró en el seu llibre de les Baronies de Pinós i Mataplana. Referent a aquet mas esmentat des de 1151 en tenim referenciades les seves afrontacions amb Riutort, Eccleriola, Rosa i Llobregat 'habemus in comitatu Ceritane in valle Buchranensi, sive in ipsa parrochia in loco nominato Kastel et Margeneda et habet afrontationes de prima parte in Rivo-Tordo, de secunda in eccleriola, de tertia in Rosa de quarta un flumine Lubricatu'. No queda clar si es refereix a aquest mas o aun altre. La documentació més tardana i ja del segle XVIII i XIX (cadastre de Brocà, enumeració de les cases de Brocà 1856 i full solt de cal Galló) si que esmenten ja aquest lloc a l'indret actual i pertanyent a Brocà. La posició estratègica en una cruïlla de camins va fer que s'emprés com a hostal i es denominés com a tal. Durant el segle XIX era propietat de Ramon Planas que al 1884 el va vendre a Joan Amills i Noguera que va ampliar notablement la finca amb terrenys i cases com seria la casa núm. 01 i núm 05 que es corresponen amb les cases més antigues de Guardiola. Encara avui la família Amills n'és la propietària.</p> | 42.2334700,1.8788900 | 407492 | 4676307 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50981-foto-08099-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50981-foto-08099-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50981-foto-08099-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Edifici en molt bon estat tot i que només conserva de l'etapa originaria la planta baixa i el topònim. Està emprat com a bloc d'habitatges d'us residencial. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50982 | Ca la Consol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-consol | <p>CASES SOLER,QUIM (2004). 'La pagesia a l'època preindustrial'. A Erol. Suplement. 3. p-14</p> | XX | Alguns revestiments de la façana s'han desprès malgrat que els forjats i les cobertes estiguin en bon estat. | <p>Es tracta del primer edifici de pisos que es va construir al nucli de Guardiola de Berguedà i al costat de l'Hostal nou. Correspon amb bloc d'habitatges entre mitgeres i compost per una planta baixa i 3 pisos coberts amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant i separats per forjats de fusta. Hi ha un predomini del buit respecte el massís amb les obertures disposades d'una manera rítmica i geomètrica. La porta d'entrada es situa a la part central i hi ha una notable reixa de forja amb la data de 1910 i les inicials de J.A (Joan Amills). A cada costat hi ha dos locals comercials. Aquestes obertures coincideixen amb les balconeres de les plantes superiors amb balcons de barana de forja i sostinguts per permòdols. Sota el ràfec de la teulada hi ha una notable barbacana. Tot l'aparell de la façana està revocat amb estuc i ciment.</p> | 08099-84 | Plaça de l'Ajuntament núm. 4. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>La finca va ser erigida al 1910 per Joan Amills i Noguera després de comprar els terrenys a Ramon Planas per edificar-hi la seva residència i fer habitatges de lloguer. Encara avui és d'aquesta propietat.</p> | 42.2336000,1.8789000 | 407493 | 4676321 | 1910 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50982-foto-08099-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50982-foto-08099-84-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Joan Amills | Primer bloc d'habitatges construït a Guardiola de Berguedà i amb trets eclèctics. Presenta similituds amb els blocs de la carretera de Ribes davant de l'Estació i també amb algunes cases del carrer del Raval de la veïna població de Bagà. | 102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50983 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-guardiola-de-bergueda | <p>BUSQUETS i CASTELLA, J (2003). 'La creació del municipi' a Erol . Suplement 3. p- 28-30.</p> | XX | Recentment se n'ha pintat la façana. | <p>Edifici construït el 1951 per allotjar les dependències de l'ajuntament de Brocà que fins aleshores era a la casa de Cal Galló. Consta d'un edifici de gust eclèctic i format per una planta baixa, dues plantes pis i una teulada. Presenta una disposició de tres portes a la planta baixa que coincideixen amb tres balconeres del pis principal que donen a un balcó amb balustrada de formigó i tres petites finestres a la planta segona. Presenta l'aparell de la façana arrebossat i pintat en color girs clar i vermellós.</p> | 08099-85 | Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>L'Ajuntament de Brocà a principi de segle XX es va decidir de traslladar al barri de l'Hostal nou que aleshores i després de la demanda de matèria primera produïda per la guerra gran (1914-18) va provocar que els habitants de les masies de Brocà, Gavarrós, Torre de Foix es concentressin en llocs més propers a les cruïlles de camins. Aquest en seria el cas del barri de l'Hostal nou, la Farga, cal Frare i del Collet que havien anat creixent i va caldre la necessitat de erigir al punt més cèntric un lloc per a l'ajuntament que fins aleshores tenia serveis mancomunats dels nuclis de Brocà (que englobava Gréixer, Gavarrós, Torre e Foix i Sant Llorenç) amb el de Sant Julià de Cerdanyola. Al 1936 es va proposar d'unificar els dos ajuntaments en un de sol. Aquesta sessió extraordinària es va produir el 13 de setembre de 1936 i s'hi van reunir d'una part l'ajuntament de Brocà amb Joan Noguera com a alcalde i per l'altra l'ajuntament de Sant Julià presidit per Joan Anfruns i Portell. El 20 de setembre es posaven d'acord i el 27 de setembre del mateix any es va acordar celebrar un referèndum popular que n'aprovà la seva unificació. El nou ajuntament es deia Guardiola de Berga tot i que alguns escrivien també Guardiola de Berguedà o Guardiola de Bagà. Acabada la guerra civil es va mantenir la unificació dels dos municipis que es va mantenir fins a l'actualitat. El canvi de nom de Guardiola de Berga pel de Berguedà va venir promogut a l'era de la transició quant l'alcalde Ignasi Costa va consultar a l'Institut d'Estudis Catalans per sol·licitar quin havia de ser el nom correcte. Al final es denominà 'Guardiola de Berguedà' tal i com publica el DOGC del 1981 que esmenta ' Decret 299/1980 d'11 de setembre que fa referència al canvi de nom del municipi de Guardiola de Berguedà pel seu origen català, que és el de Guardiola de Berguedà'. La segregació de Sant Julià de Cerdanyola es va produir el 1982.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1951 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50983-foto-08099-85-1.jpg | Física | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50984 | La Puríssima (parròquia de Sant Llorenç) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-purissima-parroquia-de-sant-llorenc | <p>GAVÍN BARCELÓ, JOSEP Mª (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17. El Berguedà. p-80. QUESADA, RODRÍGUEZ, ANTONI (2004). ' Nova església parroquial'. Erol. Suplement 3. p-34 i 35. SERRA I ROTÉS, ROSA (1983). Inventari de Patrimoni Arquitectònic del municipi de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XX | Al 1986 i en el programa del'1 % cultural es va construir la nova coberta de teula ceràmica àrab i es van realitzar sistemes de desguàs. Aquesta obra va ser dirigida per Jaume Cuadrenc | <p>Església de tres naus de planta basilical coronada per un absis central flanquejat per dues absidioles. Als peus de l'edifici, a la façana de ponent, trobem una torre campanar de planta quadrada amb coberta a quatre vessants i tes finestres triforades al pis de les campanes. La coberta és a dues vessants amb teula ceràmica àrab damunt estructura de formigó. El parament és de carreus de pedra sorrenca ben treballats i escairats, units amb ciment pòrtland. L'entrada principal es situa a ponent i està composta és un arc de mig punt en degradació amb arquivoltes i columnes amb capitells vegetals i àbac simple. Està emmarcada per un frontis sostingut per permòdols simple. Les façanes laterals estan compostes per un seguit de sis finestres emmarcades per arcs cecs i lesenes. La mateixa disposició es repeteix a la façana principal. Interiorment està completament enguixada i cadascuna de les naus està separada per arcs de mig punt que recolzen damunt de columnes amb capitell floral. Les voltes són de canó i reforçades per arcs torals Tot l'aparell està revestit i decorat amb pintures murals. Aquesta església és exactament igual que l'església del convent dels caputxins de Solsona ja que van ser realitzades pel mateix arquitecte Diocesà Emili Porta dins el mandat del bisbe i cardenal Tarancón. De fet es tracta d'una construcció neoromànica dins d'un moviment historicista fet després de la guerra civil (1936- 1939).</p> | 08099-86 | Al centre del poble i a la Plaça de l'església núm. 1. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>La creació del nou municipi de Guardiola de Berguedà fruit de l'arribada del FF.CC i l'establiment d'un nou nucli de cases a l'indret de l'Hostal nou va fomentar que l'antiga parròquia de Sant Llorenç (prop Bagà) quedés molt allunyada i es decidís de construir-ne una de més nova a l'indret actual. El solar escollit era propietat de la companyia Asland S.A, propietat de Felip Bertran i Güell al que cedí el solar de forma gratuïta. L'obra va ser finançada pel 'ministerio de justicia' juntament amb la col·laboració de les empreses de la població i també l'aportació de tómboles, donatius. Al 1956 es va començar la seva construcció que havia de tenir un termini de durada de dos anys. Amb tot les inclemències del temps van doblar el termini d'execució i finalment t el 20 de setembre de 1959, el bisbe de Solsona Dr. Vicente Enrique i Tarancón en va consagrar el nou temple sota l'advocació de la Immaculada Concepció de Maria tot i que se la coneix com a parròquia de Sant Llorenç. Posteriorment i el 1988 es van fer obres d'estintolament i de reforç dels tirants ja que l'edifici patia greus problemes d'estabilitat. Altres obres en serien la instal·lació de la calefacció el 1992, la nova il·luminació exterior el 1996 i el repàs de les seves cobertes i de la rectoria annexa el 2000.</p> | 42.2324600,1.8796700 | 407555 | 4676194 | 1955-59 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50984-foto-08099-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50984-foto-08099-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50984-foto-08099-86-3.jpg | Física | Historicista|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Emili Porta | Església que presenta les mateixes característiques neo romàniques que l'església del convent dels caputxins de Solsona ja que van ser fetes pel mateix arquitecte. | 116|102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50985 | Antiga estació del Carrilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estacio-del-carrilet | <p>CONTIJOCH, JORDI (2003). Inventari de Patrimoni arquitectònic del municipi de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural.-SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. p-16-22.</p> | XX | Restaurat i destinat als serveis d'Oficina de Turisme i exposició permanent sobre els 100 anys de l'arribada del tren | <p>Edifici de l'antiga estació dels FF.CC i del carrilet que de Guardiola de Berguedà anava a la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro (Castellar de N'Hug). Es tracta d'una construcció característica de l'arquitectura industrial i ferroviària formada per una planta rectangular i dues plantes pis amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. Presenta una disposició ordenada i geomètrica de les seves obertures amb un predomini del buit sobre el massís. A les façanes llargues s'hi obren series de 4 obertures de les que les de la planta baixa corresponen a les portes i a la resta de plantes amb finestres coronades totes elles per arcs escarsers. Les façanes laterals tenen dues obertures a cada pis que segueixen el mateix esquema que la resta de les façanes. Tot l'aparell de l'edifici és de pedra llevat de les cantonades i bastiments de les obertures que són en maó ceràmic. Interiorment acull les dependències de l'Oficina de Turisme i també d'una exposició permanent sobre el carrilet i la història dels FF.CC. El seu estat de conservació és excel·lent.</p> | 08099-87 | C/Comerç núm 1.Accés pel carrer de l'Estació. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>La substitució de les activitats agrícoles i ramaderes per la moderna industrialització del tèxtil i la mineria provocà que la gent dels nuclis rurals del municipi actual de Guardiola s' agrupessin en una zona més ben comunicada, prop del riu que aprofitava una bifurcació dels camins de Bagà i de La Pobla al voltant de l'Hostal nou. Així va ser com va néixer el nucli de Guardiola a l'actual emplaçament prop de les fàbriques de ciment del Collet i del Clot del Moro. Arran de la construcció de la colònia industrial del collet que comportà l'allargament de la línia Manresa a Berga i de Berga i Guardiola. La construcció del 'ferrocarril económico Manresa-Berga' va ser iniciativa dels industrials del sector tèxtil del Llobregat per unir les seves colònies amb els nuclis més poblats com serien el cas de Manresa i Barcelona. El primer projecte de 1879 es va començar a portar a terme el 1881 i justament tres any després, el 1884 la línia arribava a Sallent. Poc després les van seguir les poblacions de Puig Reig i finalment el 1887 el ferrocarril arribava Cal Rosal (Olvan). La ciutat de Berga estava situada en una zona més elevada, s'havia de modernitzar i per això calia una forta inversió en industrialització que va venir promoguda per la mà de Marcel·lí Boixader el qual va projectar un canal industrial que havia de portar l'aigua desde la resclosa situada a la zona del 'collet' fins a la fàbrica del Canal situada a Berga. Aquesta conducció significà una utilització gratuïta de l'aigua a les colònies situades Llobregat avall. El 1881, 'La companyia minera de Ferrocarril y minas de Berga S.A', obtenia del ministerio de Fomento la concessió per ampliar la línia fins a Guardiola. Per a la seva execució es va contractar a l'empresa italiana 'Gavaretti, Vallido, Bovio &Cia' que ja explotava les mines de Sant Corneli. A Cercs hi va construir un carrer de cases i també un cantina però aquestes inversions no van ser suficiens per eixugar el deute que aquesta empresa venia acumulant des de feia temps i van acabar amb la seva ruïna. El 1890 les empreses de 'Ferrocarriles y minas de Berga S.A i Ferrocarril Económico Manresa-Berga' es van fusionar en una de sola promoguda per Lluís G. Pons i Enrich (amo de Cal Pons) i J.E. Olano de Loyzaga, amo de les mines de Cercs i enginyer de mines. Aquesta nova companyia és la que va portar el tren fins a Guardiola el 1904. Inicialment el projecte del ferrocarril de Guardiola havia d'arribar a la zona del Collet on hi havia la colònia agrícola dels Pujol de Berga i també la captació del canal industrial, propietat de la família dels Boixader. Aquest doble joc d'interessos va despertar la prudència del Sr. Olano que va acabar allargant la línia fins a la zona de 'La Ribera' on hi va situar l'estació terminal. La posada en funcionament de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro va incentivar la construcció d'una línia de via estreta que unís Guardiola amb la fàbrica de ciment i donés origen al 'carrilet'. Ambdues línies tenien com a estació terminal la població de Guardiola on hi tenien tots els serveis necessaris d'una estació terminal d'aquestes característiques (cotxeres, dipòsits d'aigua, tallers per a reparar les màquines) Aquest servei es va mantenir en funcionament fins el 1972 on la substitució del tren per l'automòbil en carretera, la crisi de la fàbrica de ciment i del carbó així com la construcció d'un embassament a la Baells que inundava terrenys per on passava el ferrocarril van obligar a clausurar la línia fèrria. La línia Guardiola la Pobla ho havia fet el 1966 i poc després (el 1973) es va tancar la línia de Sallent a Olvan. El 1979 l'edifici de l'estació va a passar a mans de l'ajuntament de Guardiola que li va donar un ús cultural. Des de 2003 acull una exposició de 150 anys de la posada en funcionament de la línia de Barcelona a Mataró.</p> | 42.2308900,1.8780400 | 407418 | 4676021 | 1904 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50985-foto-08099-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50985-foto-08099-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50985-foto-08099-87-3.jpg | Física | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Edifici que malgrat que artísticament reuneixi les mateixes característiques que la resta d'estacions ferroviàries dels FF.CC (Puig Reig, Cal Marçal, Navàs) té un valor simbòlic i sentimental pels Guardiolencs que l'ha convertit en un dels símbols del poble com a lloc de reunions i trobades. | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 50986 | Molí de la Farga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-farga | <p>ALTIMIRAS, JOAN ( 2004). Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i lèpoca preindustrial' a Erol, Suplement 3 p-10-15. CASAS SOLER, QUIM (2006). 'Les fargues del Berguedà' a Erol. Núm.91. P.35-42 CASCANTE TORRELLA, PERE (2012). Estudi històric i arquitectònic de l'edifici industrial de la Baganense de Bagà. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. CULELL . COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. Documentació original (escriptures de compra venda de la finca cedides per Joan Casals Boixader de 'Cal Guardiola'). SERRA I VILARÓ, Joan (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Vol II. P-40</p> | XVII-XX | El molí està embegut i transformat per la moderna central. L'antiga sala de moles ha estat desmuntada per situar-hi l'escala d'accés als pisos superiors amb tot manté encara en bon estat l'edifici del casal moliner, el canal i part de la bassa amb el cup i el catau. La farga que era annexa només conserva escassos fragments de parets aprofitats com a murs dels horts annexos i també una estructura rectangular adossada al molí | <p>Antiga farga de Bagà o de Sant Llorenç, datada de mitjans del segle XVIII (1770) i situada a l'emplaçament d'un antic molí fariner. Aquest edifici, reconvertit en part amb central hidroelèctrica estava situat a la dreta del Bastareny, sota el monestir de Sant Llorenç prop de l'aiguabarreig amb el Llobregat. De l'antic edifici avui dia es pot veure de manera parcial la façana amb la porta d'entrada composta per dues obertures coronades per una única llinda de fusta amb els muntants i ampits de pedra picada i dues obertures del pis superior. L'aparell és de carreus de pedra picada mal treballada ie escairada, unides amb argamassa de calç i filades irregulars. La resta de les obertures estan molt modificades per la conversió en central hidroelèctrica. Encara es conserva el salt d'aigua i el canal sobrealçat per als usos de la central. La captació era prop del barri de Reboll. El canal està construït amb obra de maçoneria i morter de calç amb revestiment hidràulic a la part interna. Té una longitud d'uns 500 m. i una amplada d'1'5 m. Encara conserva la bassa de forma triangular amb el cup, avui fora d'ús i parcialment paredat ja que es va transformar en central. L'edifici del casal moliner, avui embegut per les estructures de la central, és de planta rectangular i compost per una planta baixa i dos pisos. Segons fotografies antigues de principi de segle XX sabem que en aquest edifici hauria tingut dues finestres a cada planta i hauria estat cobert amb teulada a un sol vessant. L'aparell de les seves façanes era de maçoneria amb filades de pedra, unides amb argamassa de calç i disposades de forma irregular i amb les cantonades i bastiments de les obertures en pedra picada. El carcabà era a la part inferior i estava compost per dues arcades de mig punt amb les dovelles realitzades amb pedra de riu. Arran de les obres de reforma de la central aquesta façana i els carcabans van quedar integrats de forma parcial pel modern edifici que se li adossà a la part sud aprofitant el canal de desguàs. L'antic cup va ser anul·lat i substituït per la moderna turbina que es situà uns metres més al sud. La sala de moles va ser desmuntada.</p> | 08099-88 | Plaça de La Farga 09. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>La notícia més antiga es remuntaria al 1549 quan els germans Joan Mas i Andreu Pellicer, fargaires de la vila de Bagà, firmen un conveni amb l'abat de Sant Miquel de Cuixa per anar buscar menes d'òxid als termes d'Oms i Riu de Cerdanya a la veïna Cerdanya. Quim Casas, en el seu article sobre 'La farga al Berguedà' i publicat a la revista 'Erol' el 2006 interpreta que es tractaria de la farga de Sant Llorenç ja que a la vila i terme de Bagà no s'hi ha trobat cap referència de cap farga i el monestir de Sant Llorenç es deia Sant Llorenç prop Bagà o Sant Llorenç de Bagà, motiu que faria pensar en possibles confusions. Amb tot no deixa de ser una hipòtesi ja que no es troba cap més referència fins a mitjans del segle XVIII. Segons Serra i Vilaró, les primeres notícies sobre la construcción d'una Farga comencen a mitjans del segle XVIII quant un tal Josep Elias i Grau de Ripoll vol edificar una farga al Puig de l'obaga però la proximitat amb la captació de la peixera dels molins de la vila de Bagà que s'emprava per beure, va fer que els cònsols de la vila s'hi oposessin i el 1723 hi enviessin un 'serrador' per certificar que aquesta farga no estigués feta. Posteriorment i al 1726, els cònsols de la vila es dirigiren al governador de Berga per tal que s'interposessin amb aquesta farga. 'pretensió de voler alguns subjectes per fabricar farga de ferro a detriment i perjudici de la vila'. No sabem si aquesta farga es va arribar a construir. Tot i així el 1752 s'esmenta la 'farga dels Hostalets' i 'la farga de Sant Llorenç'.A'questa darrera després d'un seguit de plets i querelles Josep Elias n'és el propietari i el 1770 obté el dret de l'explotació de l'aigua del Bastareny. Hom suposa que el topònim de la farga dels 'Hostalets' derivaria de l'hostal que hi hauria annex a ella Documentació posterior la denominen també com a farga de Bagà. Aquesta documentació, facilitada per la propietat correspon amb les escriptures de compra-venda des del 1814 fins a l'actualitat. Al 1814 el Sr. Joaquim Mas, propietari de la farga de la vila de Bagà li va traspassar al seu fill Joaquim Mas i tensa fins el 1832 on la farga, li van ser hipotecats primer a Joan Ripoll i Capdevila i posteriorment a Josep Mas i Quinquer. Al 1840 perd lús i explotació de la farga passant-la a mans Rafael Maneja i Titós, administrador de l'immoble per part dels germans Pedrals de Bagà i hereus de Joan Ripoll i Capdevila. En aquest moment es fa un informe sobre el mal estat de la farga esmentant: 'se ha metido dentro del local del martinete de la referida fragua ha dado curso al agua y movimiento al martillo por medio de la barra con que se abre y cierra aquella y enseguida ha pasado a la pieza de la fragua y carboneras, se ha paseado por todo aquel local habiendo tocado con sus manos el martillo grandíssimo instrumento que se ha hallado en ella sin haber podido abrir ni cerrar el riego del agua por estar descompuesto bastante derrotado todo el edificio y tejados y caidas las paredes de las carboneras por la parte de poniente'. Els Meneja van ser propietaris de la farga fins el 1903. Aquesta farga va funcionar a ple rendiment fins a mitjans del segle XIX. El 1903 Ramon Boixader adquireix les instal·lacions i remodela l'antic molí fariner en fàbrica de ciment que funciona fins el 1915. Entre les peces que s'hi van fabricar hi havia romanes, ostiaris i altres objectes que porten el nom de 'Baga'. Al segle XIX l'ús de la farga donava prioritat al molí que mancomunaven el mateix salt. El 1915 Esteve Casademont de la societat 'comercial Torras-Esteva, Sociedad anònima domiciliada a la vila de Guardiola i representat per Isidre Boix i Vall honesta compra les velles instal·lacions del molí i farga per emprar-los a l'ús d ela fàbrica de teixits.</p> | 42.2345300,1.8778300 | 407406 | 4676426 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50986-foto-08099-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50986-foto-08099-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50986-foto-08099-88-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'edifici de l'antic casal moliner es conserva fora d'ús al darrere de la central hidroelèctrica i només és visible la meitat de la seva façana principal i part de les façanes posteriors. L'antiga farga estava adossada a la part est de l'antic molí i aprofitava el mateix salt per a moure el martinet. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50987 | Central de la Farga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-de-la-farga | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i lèpoca preindustrial' a Erol, Suplement 3. p-10-15. . COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. CULELL ALTIMIRAS, JOAN ( 2004). Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya</p> | XX | Les façanes que miren a la placeta de la farga han perdut part del revestiment. | <p>Antiga central hidroelèctrica construïda per Esteve Casademont per abastir la fabrica de Torras-esteva sociedad anónima', i encara avui en funcionament. Està adossada a l'antiga farga per la part sud damunt del canal de desguàs. Es tracta d'una construcció de planta rectangular composta per un soterrani on hi ha els carcabans construïts mitjançant dues voltes de maó pla i rajola catalana i dos pisos separats per forjats de fusta i coberta a tres vessants amb teula ceràmica àrab i el carener orientat a ponent. Presenta dos nivells sobreposats d'obertures formades per files de tres finestres a cada pis. L'aparell és de maçoneria i maons a les cantonades i marcs de les obertures. A l'interior hi ha la sala de les turbines amb l'alternador per a produir electricitat i a la part superior l'arribada del canal i el salt d'aigua.</p> | 08099-89 | Plaça de La Farga 09. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>El 1915 Esteve Casademont de la societat 'comercial Torras-Esteva, Sociedad anònima' domiciliada a la vila de Guardiola i representat per Isidre Boix i Vall honesta compra les velles instal·lacions del molí i farga per emprar-los a l'ús d ela fàbrica de teixits, juntament amb la central del collet i l'antic molí de Bagà (baganense). L'ús i vida de la Central perdura fins a l'actualitat on encara es manté en funcionament.</p> | 42.2345300,1.8778900 | 407411 | 4676426 | 1915 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50987-foto-08099-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50987-foto-08099-89-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Esteve Casademont | Central que encara avui està en funcionament i que aprofita les instal·lacions de l'antic molí i farga com ara el canal, la presa de captació i part del salt. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50988 | Casa Duaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-duaner | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004) 'La pagesia i l'època preindustrial' a Erol. Suplement 3.COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. Documentació original (escriptures de compra venda de la finca cedides per Joan Casals Boixader de 'Cal Guardiola')</p> | XVIII-XX | Es conserva en molt bon estat perquè s'empra com a restaurant i hotel | <p>Antic mas o casa de la Duaner o mas de l'Hostalet. Es tracta d'un antic mas datat a mitjans del segle XVIII amb estructura de masia clàssica de tres cossos compostos per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a llevant. Actualment està molt restaurada per als usos de restaurant i hotel. Sabem segons algunes fotografies antigues que l'antiga façana estava construïda amb fàbrica de maçoneria i revestiment de calç i presentava tres balcons a la planta principal i tres finestres a la planta de les golfes. Aquestes obertures han estat modificades recentment. Damunt de la porta d'entrada al restaurant hi ha una llinda de fusta amb la data de 1800 i les inicials de IHS (Jesús rei dels Jueus) A l'interior encara es conserven les voltes de les antigues quadres, avui revestides i pintades ja que s'empren com a menjador del restaurant. Hi tenen exposades objectes de l'antiga casa duaner com ara teules amb el nom del teuler, alforges, objectes del camp a manera de decoració. Les plantes superiors ja no conserven cap resta de l'antic edifici ja que han estat reconvertides en habitacions d'hotel. A la part posterior i delimitant amb les canal de la farga i cal Pontarró hi ha l'antiga era, avui convertida en jardí de l'hotel.</p> | 08099-90 | Placeta de la farga núm. 11-13. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>L'antic mas de l'hostalet que des del segle XIX es coneix amb el nom de 'casa duaner'. També se la coneixia amb el nom de cal masover, ca l'arrendatari, cal Pontarró i Cal Bauma; tots ells atribuïts al nom de l'edifici i construccions properes segons les escriptures antigues consultades, propietat de la família Casals i Boixader. Un document pericial de 1912 afirma l'estat que es trobava la casa. 'En el edifici llamado vulgarmente Can Duané se han efectuado importantísimas obras en las paredes exteriores. En la casa conocida como Cal Arrendador se han construido retretes;cubierto tejado; se han colocado puertas y cerraduras; se han enladrillado, pintado y empapelado las habitaciones y se han arreglado las paredes exteriores que amenazaban en derrumbarse. En la casa conocida como cal Masober se repararon las paredes maestras; se construyó un balcón, una escalera y dos habitaciones. Se han construido cuatro nuevos edificios; dos compuestos de bajos y primer piso y de bajos y dos pisos los otros dos. Los dos primeros son propios del senyor Boixader'. Es tracta d'una descripció d'un seguit d'obres que es van fer a la zona i que esmenten les cases de l'arrendador, cal masover i cal Duaner posant en dubte a quines edificacions correspondrien.</p> | 42.2346500,1.8777700 | 407401 | 4676439 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50988-foto-08099-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50988-foto-08099-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50988-foto-08099-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | De l'antiga casa només es conserva la planta baixa. La resta d'espais van ser modificats per a ús hoteler. Sabem que quan es va remodelar l'edifici van aparèixer una gran quantitat d'escòries i rebuigs de ferro de l'antiga farga. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50989 | Pontarró de la Farga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-de-la-farga | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i lèpoca preindustrial' a Erol, Suplement 3. p-10-15. . COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. CULELL ALTIMIRAS, JOAN ( 2004). Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya</p> | XVII-XVIII | Integrat al túnel que canalitza el canal de sortida dels carcavans per sostenir la plaça i passeig del Bastareny | <p>Es tracta d'un antic pontarró situat damunt del canal de desguàs del molí-farga i posterior central hidroelèctrica abans d'expulsar les aigües al Bastareny. Es tracta d'una estructura composta per un sol ull en arc de mig punt amb les dovelles de l'arc realitzades amb pedra tosca, unides amb argamassa de calç. La caixa del pont és de maçoneria i còdols de riu. Actualment només és visible la façana d'aigües amunt que mira al canal de desguàs ja que l'altre façana va ser embeguda i aprofitada com a canalització soterrada del passeig del Bastareny. Sembla correspondre a una obra de mitjans del segle XVII o XVIII i lligada amb les obres de construcció de la farga.</p> | 08099-91 | A l'era de la Farga | <p>La història d'aquest petit pont va vinculada segurament amb la construcció de l'antic molí i farga ja que al construir-se els carcabans i el canal de desguàs es va haver d'habilitar un pas per salvar aquest torrent d'un costat a l'altre i accedir a la farga ja que estava situada al costat est del molí. Segons algunes fotografies antigues on es pot observar l'antic molí i farga hi havia un petit camí que unia el molí amb la farga.. Arran de la construcció de la central hidroelèctrica aquest pont va ser embegut pels nous accessos i tan sols es deixà a la vista la façana de damunt el canal de desguàs.</p> | 42.2345100,1.8783000 | 407445 | 4676423 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50989-foto-08099-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50989-foto-08099-91-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es conserva parcialment a sota del passeig del Bastareny. Aquest pontarró es va soterrar quan es va construir la central hidroelèctrica. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50990 | Mola de l'Antic Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-lantic-moli | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i lèpoca preindustrial' a Erol, Suplement 3 p-10-15. CASCANTE TORRELLA, PERE (2012). Estudi històric i arquitectònic de l'edifici industrial de la Baganense de Bagà. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local.CULELL ALTIMIRAS, JOAN ( 2004). Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. SERRA I VILARÓ, Joan (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Vol II. P-403.</p> | XVII | Està a la intempèrie i a l'abast dels agents climatològics. | <p>Antiga mola sotana pertanyent a l'antic molí i farga de Guardiola i avui exposada com a element decoratiu en una jardí privat dins la plaça o era de la farga. Es tracta d'un bloc de pedra calcària de mida circular, d'uns 20-30 centímetres de gruix per uns 140 centímetres de diàmetre seguint els esquemes bàsics de les moles dels molins de l'època moderna. Al mig hi té l'ull foradat amb restes del col-ferro i de la boixa. La mola està picada amb pedra calcària del país.</p> | 08099-92 | A l'era de la Farga | <p>La història de l'antic molí de la farga de sant Llorenç va molt lligada amb la història de les fargues catalanes i del Rosselló. La història no és remuntaria més endarrere del segle XVIII. Segons Serra i Vilaró en el seu llibre de les Baronies, les primeres notícies sobre la construcció d'una farga comencen a mitjans del segle XVIII quant un tal Josep Elias i Grau de Ripoll vol edificar una farga al Puig de l'obaga però la proximitat amb la captació de la peixera dels molins de la vila de Bagà que s'emprava per beure, va fer que els cònsols de la vila s'hi oposessin i el 1723 hi enviessin un 'serrador' per comprovar i escriure un certificat que aquesta farga no estès feta. Posteriorment i al 1726, els cònsols de la vila es dirigiren al governador de Berga per tal que s'interposessin a mb aquesta farga. 'pretensió de voler alguns subjectes per fabricar farga de ferro a detriment i perjudici de la vila'. No sabem si aquesta farga es va arribar a construir. Si que podem esmentar que posteriorment i ja al 1770 i després d'un seguit de plets i querelles Josep Elias és el propietari de la farga de Sant Llorenç on obté el dret de l'explotació de l'aigua del Bastareny per concessió del Reial Patrimoni de Catalunya. Documentació posterior la denominen també com a farga de Bagà 'Joaquim Mas, propietario de la farga de esta villa de Baga'. Aquesta farga va funcionar a ple rendiment fins a mitjans del segle XIX. Entre les peces que s'hi van fabricar hi havia romanes, ostiaris i altres objectes que porten el nom de 'Baga'. Al segle XIX l'ús de la farga donava prioritat al molí que es tava situat al seu costat i que aprofitaven el mateix salt d'aigua. El 1915 Esteve Casademont de la societat'comercial Torras-Esteva, Sociedad anònima domiciliada a la vila de Guardiola i representat per Isidre Boix i Vallhonesta compra les velles instal·lacions del molí i farga per emprar-los a l'ús de la fàbrica de teixits, juntament amb la central del collet i l'antic molí de Bagà (baganense). L'ús i vida de la Central perdura fins a l'actualitat on encara es manté en funcionament.</p> | 42.2345900,1.8782000 | 407437 | 4676432 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50990-foto-08099-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50990-foto-08099-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50990-foto-08099-92-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Antiga mola de l'antic molí i farga i situada a l'entrada del recinte. Aquesta mola funcionava juntament amb la mola superior o 'volandera' en la conversió del blat dipositat en unes tremuges a la farina. Ambdues moles anaven unides amb un eix vertical o arbre. L'arbre o eix del molí era reforçat per unes anelles de ferro per evitar que la fusta s'estellés i anava connectat al coll-ferro, una barra de ferro clavada al capdamunt de l'arbre amb la part inferior de secció rectangular, la mitjana cilíndrica i la superior quadrada on s'hi encaixava la nadilla. El coll-ferro travessava pel mig les dues moles; la inferior fixe anomenada sotana i la superior mòbil, anomenada volandera. La nadilla era una peça de ferro que tenia la forma de dues pales, amb els extrems més prims que el centre i en la que hi tenia un forat quadrat al centre que s'ajustava a la part superior del coll-ferro. Anava encaixada i ajustada a la part inferior de la mola volandera amb la funció de sostenir-la. La mola volandera amb la part inferior incisa formant cèrcols estava en contacte amb una mola fixe o sotana que tenia un forat al seu centre per al que s'hi encaixava la part cilíndrica del coll ferro. El frec de les dues moles, la volandera en el sentit de les agulles del rellotge i la sotana rígida generava la mòlta del gra. Si la mola volandera tenia unes incisions en forma de cèrcols, la sotana els tenia rectes. La funció d'aquests ratllats era la d'apartar el segó, facilitar la mòlta del gra i ajudar la circulació del gra mig mòlt del centre de la mola fins a l'extrem exterior. Per tal que el gra triturat penetrés al mig de les dues moles; primer calia netejar-lo rentant-lo i deixant-lo en remull unes hores. Després s'assecava i acte seguit es dipositava per un embut de fusta, anomenat tremuja on s'hi accedia per uns graons. Per un conducte, dit el canalet anava a parar a dins de l'ull de la mola volandera, protegida per una caixa de fusta o riscle per evitar que la farina s'escampés. | 119|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50991 | Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frare-2 | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004) 'La pagesia i l'època preindustrial' a Erol. Suplement 3. p.14. FIGOLS COMPANY, CARLES (2016). Antics hostals del camí ral. GALÍ FERRÉ, DAVID (2008). 'Hora et labora a l'entorn del monestir, els eremitoris, les estructures hidràuliques i l'hostal el Frare'. Erol. P.21-24. AHB. Registre de les hipotecas 1840 i 1841. AHB. Manuals notarials 1843, 1855, 1859 i 1870.</p> | XVI-XX | Les parts que miren al penya-segat estan en un estat de conservació més deficient amb part de les voltes esfondrades i en estat ruïnós. | <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic denominat 'Cal Frare' que inclou les restes d'un antic molí fariner, les restes de l'antiga ferreria de ca l'escriu i la fàbrica d'embotits. Tot aquest conjunt està situat al marge dret del Bastareny en una zona molt propera al riu. Tot el conjunt presenta una planta quadrangular irregular allargassada amb una orientació est-oest i al voltant d'un pati obert a la part nord on també hi ha altres estructures annexes en un estat ruïnós. Les estructures de la banda sud i est tenen la mateixa homogeneïtat constructiva i estan compostes per una planta baixa, dos pisos i golfes cobertes amb teula ceràmica a un sol vessant. La façana principal mira damunt de la carretera de Guardiola a Bagà. Aquest façana està completament revestida per un estucat de color rosat i esta composta per 4 obertures a la planta baixa que es corresponent amb balconeres del pis principal i petites finestres rectangulars a la planta de les golfes amb un òcul central. La coberta està rematada per un ràfec amb voladís. La façana que mira damunt del riu té dues parts ben diferenciades. La més propera a la carretera resulta ser una continuació de la façana principal amb un semi soterrani que amaga restes més antigues i una notable tribuna coberta amb teulada piramidal i vidrieres de fusta amb vidres de colors emmarcades per pilastres d'orde toscà al pis principal. L'altre part i situada més a l'oest correspon amb una construcció molt unitària a nivell constructiu amb un clar predomini del buit sobre el massís i amb sèries de 5 portes alternades per 6 finestres a cada pis. Aquesta part que coincideix amb els assecadors de la fàbrica d'embotits, està revestida per un estucat de color marró clar i amaga restes més antigues en els seus paraments. Ambdues ales miren a l'esmentat pati de la part posterior amb arcades construïdes en maó a la planta baixa. Finalment i tancant el pati per la part oest i molt prop del penya segat de Sant Llorenç, hi ha un cos rectangular de planta baixa orientat en sentit nord-sud i cobert amb volta de canó de llunetes de tipus encofrat i amb aparell de maçoneria. Una estructura similar existiria tancant el pati per la banda de tramuntana ja que encara s'endevinen les arrencades de la volta de canó de característiques similars a l'ala descrita i que formen part d'una altre construcció i que va desaparèixer amb les inundacions de 1982. Al seu interior s'hi pot accedir per dos llocs diferents; un des de la façana de la carretera de Guardiola a Bagà i l'altra des de la planta semi soterrani que mira al riu. El primer d'ells condueix a l'antiga botiga i obrador d'embotits que es situa a continuació del primer i que encara conserva part del mobiliari i eines per a la seva elaboració. El segon condueix en us espai semi soterrat cobert amb arcs de maó pla i sostre d'embigat, avui substituït per encofrats de formigó. En un costat hi ha l'escala de pedra que hauria connectat amb la resta de plantes. Conserva el revestiment originari amb pintures a plantilla en color verd i motius florals. L'escala és de forja amb barrots de secció circular i el passamà pla. Les plantes superiors corresponien amb els àmbits dels assecadors dels embotits i també a habitatge. Els assecadors ocupen bona part de l'ala est del pati i estan formats per tres nivells sobreposats amb els terres formats per fustes separades per deixar un espai com a càmera d'aire i facilitar la ventilació. Tots aquests sostres estan sostinguts per encavallades de fusta i la comunicació es practica mitjançant escales també de fusta. La coberta és sostinguda per unes grans encavallades sostingudes per pilastres encastades a cadascuna de les parets. El conjunt es manté en bons estat de conservació. Pel que fa a l'habitatge esta molt transformat per utilitzacions posteriors amb les finestres d'alumini, les parets enguixades i els terres de rajola hidràulica.</p> | 08099-93 | Sota el monestir de Sant Llorenç i al costat del Bastareny. | <p>Les referències documentals més antigues sobre l'indret esmentat, conegut aleshores com a mas de Sant Miquel, es remuntarien el 1585 quant un tal Baltasar Montmany, abat de Sant Llorenç l'estableix a Joan Salmurri, sastre de la vila de Bagà. Posteriorment i el 1654 el mas passa a mans de Josep Ferrussola, notari de Bagà on obté el dret per instal·lar-hi una taverna o hostal de la Batllia general de Catalunya. Aquest hostal seria denominat amb el topònim de Cal Frare. 'Joseph Ferrussola notari real de la vila de Bagà, bisbat de Solsona, ha molt temps que te en virtut de establiment fet per lo prior de Sant Llorens prop Bagà com a Sr Jurisdiccional del terme de Sant Llorens y Sardanyola la facultat de tenir hostal privative ad alios en tot aquell districte de terra compres des del torrent dit del Reboll fins a la casa de Guardiola del dit lloch de Sant Llorens'. La casa de Cal Guardiola seria la finca del 'Collet'. La família dels Ferrussola el van posseïr fins el 1752. En aquesta data un tal Francesc Amills va rebre la potestat i permís del monestir de Sant Llorenç prop Bagà 'lo dret y facultat de tenir hostal, taverna, fleca y carnisseria en la dita casa per ell construida'. Aquest hostal de seguida es deuria fer petit i va caldre ampliar-lo amb noves dependències tal i com s'esmenta en un document de 1868 amb el nom de 'Hostal Nou'. La família Amills el va posseir fins el 1883 on va haver d'hipotecar la finca i vendre-la a Esteve Noguera i Forgas, un reconegut fabricant d'embotits de Barcelona i que el va reconvertir en fabrica d'embotits'...va comprar Cal Frare a parts iguals, pel preu de 37.333 pessetes i 32 cèntims, i va convertir l'edifici en un obrador d'embotits, amb la zona de matança als baixos, manipulació i elaboració al primer pis i assecadors a la part superior. El producte de la Casa Noguera, fundada el 1870 i encara en activitat, que havia tingut botiga al número 9 de la plaça Nova de Barcelona'. El fabricant Esteve Noguera va ampliar l'hostal convertint-lo en un gran edifici. C.A Torres al 1905 el descriu en el seu llibre del 'Pirineu Català' i el defineix de la següent manera.' del grandiós Hostal Nou o del Frare, situat a la bifurcació del camí de Berga a La Pobla y a Bagá. L'hostalera va confirmar-nos que seguiem bé el camí y agafàrem el de Bagá.'. La fàbrica i l'hostal van funcionar fins el 1950 on després de diversos intents la família Noguera va decidir de vendre-ho l'any 2000. Actualment s'empra com a magatzem i l'edifici de l'hostal i antiga fàbrica d'embotits esta completament abandonat '.</p> | 42.2364300,1.8753800 | 407207 | 4676640 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50991-foto-08099-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50991-foto-08099-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50991-foto-08099-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Eclecticisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Malgrat que el conjunt arquitectònic tingui una aparença uniforme dels darrers moments d'utilització, encara conserva alguns paraments, restes d'arcades i voltes de pedra que corresponen a moments anteriors i que mereixen ser estudiats | 98|102|119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50992 | Cal Pontarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pontarro | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004) 'La pagesia i l'època preindustrial' a Erol. Suplement 3.COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. Documentació original (escriptures de compra venda de la finca cedides per Joan Casals Boixader de 'Cal Guardiola').</p> | XVI-XVIII | La coberta i les parets estan en un estat de conservació bastant precari ja que s'utilitza com a magatzem. | <p>Es tracta d'un petit edifici de planta rectangular situat al costat del Canal que alimentaria el molí i la farga de Sant Llorenç amb accés des del passatge de la farga i també a l'era del darrere de la casa Duaner. Esta format per una estructura simple de planta baixa i golfes amb teulada d'un únic vessant orientada a l'oest i sostinguda per cavalls i llates de fusta. L'aparell de les seves façanes és de tàpia de color vermellós i també maçoneria a les parts baixes. La porta d'accés es situa a ponent juntament amb dues petites obertures o finestres amb llinda de fusta. Existeix una tercera obertura damunt del canal. Les cantonades són de pedra picada i actualment està deshabitada.</p> | 08099-94 | Passatge de la Farga S/N al costat del canal de la Farga i tancant l'era de Casa Duaner | <p>D'aquesta casa de la qual el seu topònim li prové del pont que salvava les aigües del canal del molí i farga en tenim molt poca documentació tot i que hom pensa que l'origen aniria relacionat amb la construcció del barri de la Farga. Aquest barri es degué començar a construir poc després del sisme del 1428 que assolà bona part del cenobi de Sant Llorenç i també dels antics molins que hi havia sota el cingle i posteriorment va caldre construir un nou molí a l'emplaçament actual. Aquest fet deuria provocar la instal·lació d'un petit nucli de cases al seu voltant; que donaria origen al barri. Aquestes cases no deurien diferir massa de 'cal pontarró' amb aparell de tapia i amb una única planta i coberta. La importància del barri es va produir a mitjans del segle XVIII amb la construcció de la farga d'Elias Ripoll annexa a l'antic molí tenint mancomunat el salt i la bassa o peixera. En les escriptures del 1800 i pertanyents a la finca de Cal Guardiola que comprèn també la casa Duaner s'hi esmenen els coberts i les cases de 'cal arrendatari', 'cal masover' o cal 'pontarró' i que podrien fer al·lusió al mateix edifici.</p> | 42.2345800,1.8774300 | 407373 | 4676432 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50992-foto-08099-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50992-foto-08099-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50992-foto-08099-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un edifici que per la tècnica constructiva i els materials emprats seria un dels més antics del barri de la Farga i potser també de Guardiola. El topònim pontarró li prové del petit pont d'un sol ull que salvaria les aigües del canal de la farga abans que fos soterrat. Actualment el pont està sepultat sota de l'actual carrer. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50993 | Reboll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reboll | <p>CASAS i SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i l'època pre industrial' a Erol Suplement. 3. CASCANTE I TORRELLA, PERE (2016). Breu referència al nucli de Terradelles. Inèdit. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana, investigació als seus arxius. LLibre III. Centre d'estudis baganesos. VILADÉS LLORENS, RAMON (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV-XVIII | Algunes de les edificacions han estat restaurades per a segona residència però encara n'hi ha una que està pendent de remodelació amb la coberta que li manquen algunes teules i les parets amb alguns despreniments. | <p>Conjunt arquitectònic que continua al veí terme municipal de Bagà amb les cases de 'Cal Llibori' i 'Cal Secundino' i compost per sis cases de reduïdes dimensions a la riba dreta del riu Bastareny, al costat de l'antic pont de Tarradellas, dit de Sant Llorenç o de les dues sòrors i davant de l'esmentat nucli de Tarradellas. D'aquestes sis edificacions; tres d'elles que corresponen a la casa i coberts de 'Ventaiola' estan molt reformades pels usos de residència i casa de pagès. En canvi les tres restants mantenen unes notables característiques arquitectòniques. Es tracta de tres petites edificacions situades a la dreta del torrent de Reboll que separa els termes municipals de Guardiola i Bagà que mantenen la mateixa tipologia i composició a partir d'estructures rectangulars compostes per una planta baixa, un primer pis i golfes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a llevant. Les portes d'entrada es situen a la planta baixa i estan coronades per llindes de fusta. Les finestres es situen al primer pis i són de petites dimensions amb els brancals i llinda també de fusta. Les parets són de maçoneria de còdols de riu, units amb argamassa de calç a la planta baixa i estructura de tapia de color vermellós amb les cantonades de pedra als pisos superiors. Algunes d'elles hi tenen adossades a llevant, unes eixides amb balcons de barana de fusta sostingudes per pilars de pedra que els hi donen un aspecte molt característic. No hem pogut accedir als seus interiors ja que corresponen a segones residències.</p> | 08099-95 | Al lloc de Reboll al costat del Bastareny | <p>La història del nucli de Reboll va estretament lligada i vinculada amb els veïns barris de Tarradellas i del pont de Sant Llorenç situats al terme municipal de Bagà. La referència més antiga sobre aquest barri la tenim esmentada en les documents del monestir de sant Llorenç (ACA. Monacals. Bagà) quant al 1278 s'esmenta l'abat Berenguer II tenia certes disputes amb la parròquia de Sant Esteve de Bagà pels masos i terres de Vilella, reboll, Paller i Santes Creus. També trobem notícies indirectes del barri quan el 1324 fan acte de presència amb l'abat de Sant Llorenç un tal Pere Teixidor de Reboll i Ramon de Reboll per la confirmació d'uns impostos procedents d'un mas del monestir. El barri de Reboll ens és documentat en el moment que es fixa el terme de Bagà esmentant les seves afrontacions ' casa de Reboll i de aquí al pont de las dues sorts'. Posteriorment les notícies ens aniran estretament lligades amb el nucli de Tarradellas ,el pont de Sant Llorenç i també amb la construcció de les muralles de Bagà. Sobre aquestes darreres ens cal esmentar l'esment sobre unes obres de fortificació. 'Item fo acort general que aportas hom les tapieres lo disapte apres en les planes de reboll per fer arqueres, los quals porta lo mul d'en Bernat Auger ab les balestes de la vila, dona li de port'. La raó d'aquestes obres era la lluita dels homes de la baronia i la sots vegueria de Berga per que s'havien violat els usatges de Barcelona. El fet que es fortifiqués aquesta zona era la situació estratègica al voltant del pont de Sant Llorenç (pont de Terradelles), indret de pas i d'imposició d'impostos i escenari de lluites i atacs per assolir el control. A més a més s'hi té documentada la 'Torre d'en Pinosa' possible torre vella de Cal Frare i localitzada al barri de Tarradellas. Altres referències a Reboll es trobaríem en les persones que intervingueren en els jornals de construcció de les muralles de Bagà el 1358.</p> | 42.2384400,1.8736400 | 407066 | 4676865 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50993-foto-08099-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50993-foto-08099-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50993-foto-08099-95-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest conjunt arquitectònic manté en bon estat l'estructura arquitectònica de les cases de l'època baix medieval i moderna de la zona. La seva distribució és molt similar a les veïnes cases del 'Vilar', Cavallera, caseta del Pontarró i del nucli de Bagà. | 94|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50994 | Resclosa i canal de la Farga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-farga | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i lèpoca preindustrial' a Erol, Suplement 3 p-10-15. CASAS SOLER, QUIM (2006). ' Les fargues al Berguedà' a Erol. Núm. 91 p-35-42. CULELL ALTIMIRAS, JOAN ( 2004). Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. SERRA I VILARÓ, Joan (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Vol II. P-403. Documentació original (escriptures de compra venda de la finca cedides per Joan Casals Boixader de 'Cal Guardiola')</p> | XVIII-XX | Encara es manté en ús. | <p>Resclosa i canal de l'antic molí i farga de Sant Llorenç reconvertida en central hidroelèctrica. La resclosa està construïda amb estructura de pedra, unida amb morter de calç damunt del llit de Bastareny i segons l'aparell constructiu va ser completament remodelada en les obres de reforma de la central de 'la Farga' el 1915 quan Esteve Casademont la va comprar per electrificar la seva fàbrica de teixits. La reclosa dona pas al canal que alimenta la central (antic molí i farga de Guardiola) encara en ús i amb diverses reparacions.</p> | 08099-96 | Al sud del del barri de Reboll al peu del Bastareny. | <p>La notícia més antiga es remuntaria al 1549 quan els germans Joan Mas i Andreu Pellicer, fargaires de la vila de Bagà, firmen un conveni amb l'abat de Sant Miquel de Cuixa per anar buscar meners d'òxid als termes d'Oms i Riu de Cerdanya a la veïna Cerdanya. Quim Casas, en el seu article sobre 'La farga al Berguedà' i publicat a la revista 'Erol' el 2006 interpreta que es tractaria de la farga de Sant Llorenç ja que a la vila i terme de Bagà no s'hi ha trobat cap referència de cap farga i el monestir de Sant Llorenç és deia Sant Llorenç prop Bagà o Sant Llorenç de Bagà, motiu que faria pensar en possibles confusions. Amb tot no deixa de ser una hipòtesi ja que no es troba cap més referència fins a mitjans del segle XVIII. Segons Serra i Vilaró, les primeres notícies sobre la construcció d'una Farga comencen a mitjans del segle XVIII quant un tal Josep Elias i Grau de Ripoll vol edificar una farga al Puig de l'obaga però la proximitat amb la captació de la peixera dels molins de la vila de Bagà que s'emprava per beure, va fer que els cònsols de la vila s'hi oposessin i el 1723 hi enviessin un 'serrador' per certificar que aquesta farga no estigués feta. Posteriorment i al 1726, els cònsols de la vila es dirigiren al governador de Berga per tal que s'interposessin amb aquesta farga. 'pretensió de voler alguns subjectes per fabricar farga de ferro a detriment i perjudici de la vila'. No sabem si aquesta farga es va arribar a construir. Tot i així el 1752 s'esmenta la 'farga dels Hostalets' i 'la farga de Sant Llorenç'. Aquesta darrera després d'un seguit de plets i querelles Josep Elias n'és el propietari i el 1770 obté el dret de l'explotació de l'aigua del Bastareny . Hom suposa que el topònim de la farga dels 'Hostalets' derivaria de l'hostal que hi hauria annex a ella Documentació posterior la denominen també com a farga de Bagà. Aquesta documentació, facilitada per la propietat correspon amb les escriptures de compra-venda des del 1814 fins a l'actualitat. Al 1814 el Sr. 'Joaquim Mas, propietari de la farga de la vila de Bagà li va traspassar al seu fill Joaquim Mas i tensa fins el 1832 on la farga, li van ser hipotecats primer a Joan Ripoll i Capdevila i posteriorment a Josep Mas i Quinquer. Al 1840 perd l'ús i explotació de la farga passant-la a mans Rafael Maneja i Titós, administrador de l'immoble per part dels germans Pedrals de Bagà i hereus de Joan Ripoll i Capdevila. En aquest moment es fa un informe sobre el mal estat de la farga esmentant: 'se ha metido dentro del local del martinete de la referida fragua ha dado curso al agua y movimiento al martillo por medio de la barra con que se abre y cierra aquella y enseguida ha pasado a la pieza de la fragua y carboneras, se ha paseado por todo aquel local habiendo tocado con sus manos el martillo grandíssimo instrumento que se ha hallado en ella sin haber podido abrir ni cerrar el riego del agua por estar descompuesto bastante derrotado todo el edificio y tejados y caidas las paredes de las carboneras por la parte de poniente'. Els Meneja van ser propietaris de la farga fins el 1903. Aquesta farga va funcionar a ple rendiment fins a mitjans del segle XIX. El 1903 Ramon Boixader adquireix les instal·lacions i remodela l'antic molí fariner en fàbrica de ciment que funciona fins el 1915. Entre les peces que s'hi van fabricar hi havia romanes, ostiaris i altres objectes que porten el nom de 'Baga'. Al segle XIX l'ús de la farga donava prioritat al molí que mancomunaven el mateix salt. El 1915 Esteve Casademont de la societat comercial Torras-Esteva, Sociedad anònima domiciliada a la vila de Guardiola i representat per Isidre Boix i Vall honesta compra les velles instal·lacions del molí i farga per emprar-los a l'ús de la fàbrica de teixits.</p> | 42.2386000,1.8739600 | 407093 | 4676882 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50994-foto-08099-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50994-foto-08099-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50994-foto-08099-96-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'antiga resclosa del molí i farga avui dia no en resta cap element visible ja que va ser profundament reformada el 1915 per la conversió de les antigues instal·lacions en central hidroelèctrica i també després dels aiguats del 1982 on va caldre reformar-la completament de nou. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50995 | Molins de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molins-de-sant-llorenc | <p>BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona. CASCANTE TORRELLA, PERE (2012). Estudi històric i arquitectònic de l'edifici industrial de la Baganense de Bagà. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic. Local. GALÍ FERRÉ, DAVID (2008). 'Hora et labora a l'entorn del monestir, els eremitoris, les estructures hidràuliques i l'hostal el Frare'. Erol. Suplement p.21-24. DDAA (2003). Memòria de les excavacions arqueològiques realitzades al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes 2001-2003. Diputració de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Barcelona. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona. P.455-484</p> | XIII-XV | Malgrat que el 2002 i 2008 van ser estudiats i documentats per SPAL, actualment estan en un estat ruïnós ja que estan coberts de vegetació i runa. A l'interior del monestir s'exposa una maqueta que il·lustra el funcionament d'aquests molins | <p>Conjunt arquitectònic compost per les restes de tres antics molins fariners disposats en diferents nivells i sota el peny-segat on s'alça el monestir de Sant Llorenç. El primer molí es situa immediatament a sota de la terrassa on s'alça el cenobi i on existeix a la part de tramuntana, les restes d'una bassa de planta oval, construïda amb murs de pedra de poca alçada, unida amb argamassa de calç i disposat en filades més aviat regulars. Aquesta bassa segons David Galí (GALÍ F. D 2008:21) es deuria omplir amb l'aigua de la pluja i també amb l'aigua subterrània que s'hi escolava. Uns pocs metres per sota d'aquesta bassa existeix una estructura quadrangular, construïda amb aparell de maçoneria i cobert amb volta de canó. Presenta una acumulació abundant de concrecions calcàries i recolza sobre la roca natural, retallada en forma circular per encastar-hi algun tipus de rodet que feia moure el molí. Seguint uns vint metres per sota d'aquest element que s'ha descrit hi ha una fondalada excavada al terreny natural en forma oval que hauria correspost amb una segona bassa d'un altre molí amb un cup o pou circular i l'edifici del casal moliner situat sota seu. Aquesta estructura de planta rectangular i orientada en sentit est-oest està cobert amb volta de canó amb les dovelles disposades a plec de llibre i unides amb argamassa de calç. Presenta els indicis d'una obertura paredada coberta en arc rebaixat i les dovelles col·locades a sardinell a la part de ponent i un orifici o trapa rectangular a la volta. Sembla que corresponia amb el casal moliner d'un segon molí. Hom suposa que el tercer molí seria a Cal Frare.</p> | 08099-97 | Al penya-segat de sota el monestir de Sant Llorenç i al costat de L'antic camí ral | <p>Una vegada estudiats i analitzats pels tècnics de SPAL (Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona) David Galí en va fer una hipòtesi a partir de les suposicions de Jordi Bolòs i Masclans en el seu llibre dels molins fariners. Malgrat no en tinguem cap mena de documentació que ens parli d'aquestes estructures; a partir de les dades obtingudes en la intervenció arqueològica del 2002 a la bassa de dalt; sabem que al segle XVIII ja estava fora d'ús ja que es va utilitzar part del seu mur de contenció per construir un forn de teules per cobrir la façana de ponent. Per tant aquesta dada ens donaria a entendre que en aquest moment ja estava abandonat i que l'espai s'utilitzava per altres funcions i també com a hort de conreu. Galí també ens afirma que l'origen dels molins és a cavall del segle XIV i XV ja que la tècnica constructiva del segon molí (amb fragments de teula i maó als junts de les pedres) no és anterior al segle XIV. A més en els primers moments, el cenobi tenia una gran quantitat de molins repartits per territori ja que els documents del 1031 n'hi esmenten més d'una vintena. Amb la creació de la baronia de Pinós i l'establiment de la vila de Bagà el 1234 com a capital de les baronies provocà que aquests nous senyors adquirissin nous terrenys i també molins pertanyents a l'antic monestir de Sant Llorenç , que lentament va entrar en un procés de declivi. Aquest fet deuria ser el desencadenant a construir els molins esmentats molt a prop de l'abadia i de caràcter autosuficient. El terratrèmol de 1428 va acabar amb la destrucció i abandonament de l'antic cenobi.</p> | 42.2360500,1.8751100 | 407184 | 4676598 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50995-foto-08099-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50995-foto-08099-97-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes estructures van ser estudiades pel Servei del Patrimoni Arquietctònic de la Diputació el 2002 i 2008 arran de les obres d'intervenció arqueològica i de restauració del monestir. S'interpreta que corresponia ambun circuit hidràilic tancat que s'alimentava per aigua provient de l'eqüifer subterrani de sota el monestir i també de la pluja. Ambdós elements omplirien la bassa documentada a la part de ponent la qual estaria en part excavada al terreny natural i continguda per murs de pedra, units amb argamassa de calç amb revestiment hidràulic a la part interna i amb una forma oval. L'aigua acumulada en aquesta bassa i seguint els exemples més característics dels molins del 'tipus A' segons Bolós i Nuet per mitjà d'un rec que deuria ser de fusta feia funcionar el primer molí que es situava immediatament a sota seu. El funcionament d'aquest primer molí, i possiblement de cronologia més antiga per l'aparell constructiu i sistema de funcionament, seria molt rudimentari i seguint els exemples dels molins pirinencs localitzats al Pirineu Català (Andorra, Valls d'Aneu). L'aigua del canal sortiria a pressió i faria moure el rodet (roda horitzontal amb unes pales que s'accionarien per l'acció de l'aigua). Aquest element aniria connectat a l'eix o arbre vertical faria accionar les moles de pedra de la part superior i de les que mitjançant el frec moldria el gra per a l'obtenció de la farina. L'aigua sobrant circularia mitjançant un canal de fusta o excavat a la rica natural fins a omplir una segona bassa situada uns 20 metres més avall. Aquesta segona bassa tindria en el seu extrem sud i seguint els exemples clàssics dels molins del tipus C segons Bolós, un cup o pou circular per on cauria l'aigua i faria moure els rodets i les moles d'un segon molí situat a sota seu i del que encara es conserva l'obrador. L'absència de concrecions calcàries a la construcció conservada, ens fa suposar que el carcavà seria a sota seu, en una cota soterrada i que el que ens és visible correspondria amb la sala de les moles. Finalment existiria un hipòtesit tercer molí a l'indret de cal Frare que fincionaria amb el mateix sistema que aquest segon i finalment abocaria l'aigua al Bastereny. Es tracta d'un sistema excepcional i únic de molins situats en cadena i bastits mitjançant l'aigua d'un eqüífer enlloc d'un riu. | 85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50996 | Eremitoris de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eremitoris-de-sant-llorenc | <p>GALÍ FERRÉ, DAVID (2008). 'Hora et labora a l'entorn del monestir, els eremitoris, les estructures hidràuliques i l'hostal el Frare'. Erol. p.21-24LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).: Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. López Mullor, A.; Caixal, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Vila Carabassa, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitrectònic Local de la Diputació de Barcelona.</p> | VIII-IX | Estan coberts de vegetació. Caldria desbrossar-los, netejar-los, habilitar-ne un accés més còmode i obrir-los al públic per correspondre a espais insòlits, poc comuns i lligats amb el monestir de Sant Llorenç. | <p>Malgrat que Manuel Riu enumeri fins a vuit coves o ermitoris al penya-segat de Sant Llorenç prop Bagà, actualment només en podem identificar-ne dos d'ells accessibles des dels horts de sota del monestir i també de la part alta de la cinglera. Es tracta de dues cavitats naturals obertes a la pedra tosca i, aprofitades per a l'ocupació humana com a lloc de retir i espiritualitat. Estan a escassos metres l'un de l'altre i hi tenen algunes estructures construïdes. La primera d'elles es situa a l'extrem de més a migdia. Presenta un accés estret i amb un pendent pronunciat. L'interior és de reduïdes dimensions amb unes escales excavades a la roca natural i amb una fornícula tallada a la roca per col·locar-hi algun objecte de devoció cristiana. L'altre eremitori i situat més a tramuntana prop del camí ral i dels molins hi té excavades, unes cavitats quadrades i circulars buidades a la roca amb funcions de colomar i està tancat per un mur de maçoneria on hi ha obertes unes espitlleres amb els muntants de pedra tosca. Aquesta segona estructura es conserva en més bon estat, malgrat sigui més petita. A prop d'aquestes estructures s'endevinen algunes balmes mig colgades de terra i runa que mostren traces d'haver estat ocupades.</p> | 08099-98 | A la part superior del penya-segat que hi ha sota del Monestir. | <p>Extret de David Galí. L'eremitisme com a moviment religiós que defenia la vida solitària, dedicada al culte i a la meditació, va sorgir a l'Alt Egipte en el decurs del segle III i va estendre's per l'occident durant el segle IV gràcies a la propagació que en va fer Atanasi d'Alexandria i Basili de Cesarea. A la península ibèrica aquest moviment es va estendre entre els segles IV i V ja que el concili de Toledo ja en fa referència. El primer cas conegut d'eremitisme a la península ibèrica el trobaríem a la necròpoli d'Ercavica a Cuenca i dataria del segle V. Al principat català els eremitoris més antics els trobem a Martorell i a la muntanya de Montserrat. Datarien de mitjans del segle VIII. D'aquest moment i fins a mitjans del segle X coincidint amb la implantació de la marca hispànica hi va haver un gran nombre de comunitats eremites caracteritzades totes elles per llocs insòlits, aïllats i mig amagats ja que l'objectiu era el de fonamentar la pregària, el retir i la solitud. Moltes d'aquestes comunitats donaren origen a molts dels cenobis coneguts. Al Berguedà en tenim alguns exemples ben palesos a Serrateix, a Sant marc de Cal Bassacs, a Sant Salvador de la Vedella i en aquest cas a Sant Llorenç prop Bagà. Es té un cas conegut a Gréixer i del que Manel Riu en va fer al·lusió en un article però també els trobem a grans monestirs com Sant Pere de Rodes, Sant Miquel de Cuixa, Sant Martí del Canigó A Sant Llorenç prop Bagà la referència més antiga del monestir i datada del 898 'ad domum Sancti Laurenti quid est in valle Vuzuranense ad abbato Senaldo et fratres'. Aquesta referència esmenta ja l'existència d'un monestir a Sant Llorenç. Els treballs arqueològics pràcticats a l'hort de migdia o hort dels masovers van localitzar una estructura o petita basílica amb la seva necròpoli datada de mitjans del segle VIII o IX vinculada en aquest establiment religiós. Hom creu que amb la construcció de les primeres dependències del cenobi benedictí situat prop del penya-segat (aula de llevant datada del segle X) aquestes coves haurien funcionat com a lloc de retir d'alguns monjos que buscaven fer una vida més ermitana (retirs quaresmals, penitència). Suposem que es deurien mantenir en ús fins al terratrèmol de 1428. segles IV i V −al concili de Toledo de l'any 400 ja s'hi va fer referència−, i un dels primers exemples d'eremitori hispànic, el de la necròpolis d'Ercavica (Cañaveruelas, Cuenca), data d'aquesta mateixa època, el segle V.</p> | 42.2348200,1.8756600 | 407227 | 4676460 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50996-foto-08099-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50996-foto-08099-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50996-foto-08099-98-3.jpg | Física | Pre-romànic|Visigot | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquests ermitoris serien les restes més antigues de l'antic cenobi de Sant Llorenç que donarien lloc a la gran abadia de Sant Llorenç que s'edificà damunt seu. | 91|87 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50997 | Basilíca paleocristiana de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basilica-paleocristiana-de-sant-llorenc | <p>LÓPEZ MULLOR, A., (1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona p- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P- 339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona p-472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona.p- 47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona.p- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona.p- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).: Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona.p- 455-484</p> | VII-VIII | Fins l'abril de 2016 es conservava visible a l'entrada del monestir, però la darrera campanya efectuada el 2016 van decidir de cobrir les restes amb geo tèxtil i rebliment indefinit. | <p>L'església associada és un petit edifici de planta rectangular situat a l'antic hort de migdia, orientat d'est a oest, i dotat de tres naus. N'hem recuperat les traces durant les campanyes dels anys 2000 i 2002: restes d'un absis lleugerament ultrapassat i les cambres quadrades laterals inscrites en una capçalera tripartida rectangular, gairebé la meitat meridional del mur de tancament de la nau de migdia i també l'empremta deixada en el terreny natural pel mur lateral de la nau de tramuntana, absolutament arrasat en una fase posterior.</p> | 08099-99 | Monestir de Sant Llorenç | <p>Aquestes esglésies de capçalera tripartida i recta, formada pel sanctuarium amb l'altar al centre i dues cambres laterals, generalment funeràries, sense que l'espai central absidal sobresurti de la façana de llevant de l'edifici, són freqüents a Síria, on probablement s'originen, i a l'Àfrica del Nord. Paral·lels més propers els tenim a la basílica de Son Bou (Menorca),i a la primera església de Santa Margarida de Martorell (Baix Llobregat), per ara sense data concreta, tot i que s'hi han recuperat monedes d'època constantiniana, que circulen fins ben entrat el segle VI, i que està associada a una necròpolis annexa dels segles VI i VII. López, Caixal (2008)</p> | 42.2347900,1.8752700 | 407195 | 4676458 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50997-foto-08099-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50997-foto-08099-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50997-foto-08099-99-3.jpg | Física | Visigot|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes esglésies de capçalera tripartida i recta, formada pel sanctuarium amb l'altar al centre i dues cambres laterals, generalment funeràries, sense que l'espai central absidal sobresurti de la façana de llevant de l'edifici, són freqüents a Síria, on probablement s'originen, i a l'Àfrica del Nord. Paral·lels més propers els tenim a la basílica de Son Bou (Menorca),Vinculada a aquestes estructures tan escadusseres hem documentat una necròpolis d'inhumació. S'hi van excavar 17 sepultures, agrupades en fileres enfront de la façana de llevant de l'església, orientades d'est a oest, amb el cap de l'inhumat a ponent i, majoritàriament, amb uns trets tipològics similars: 13 eren tombes en caixa de còdols disposats en sec o caixa de lloses de planta rectangular i coberta de lloses disposades planes. En 5 d'aquests casos es va documentar un traçat antropomorf de la capçalera, realitzat amb còdols o llosetes falcades en posició vertical, i en altres 2 es reconeixia un llit de lloses planes al fons. Pel que fa a la resta, 3 de les sepultures tenien un perfil rectangular o trapezial amb els cantons arrodonits i retallades a la roca tosca o aprofitant diàclasis del terreny natural, i una darrera, la més destacada, és un sarcòfag antropomorf construït a base de blocs de pedra i morter, coberta de lloses de pedra segellades amb morter de calç, i situat a tocar de l'eix de la capçalera ultrapassada. Tota la necròpolis excavada presentava unes característiques formals i una disposició topogràfica —la ubicació de les tombes delimitant el perímetre exterior de l'edifici religiós és molt il·lustrativa— que permeten fixar el seu ús entre els segles VII i VIII, datació que esdevé un terminus ante quem pel primer temple bastit a la plana de Sant Llorenç i que no desdiu, com hem vist, de les cronologies atorgades a aquesta mena d'edificis. | 87|84 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 50998 | Església del monestir de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-monestir-de-sant-llorenc | <p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12. BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88. LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484.</p> | IX-XXI | Perfectament restaurada, dignificada i amb un servei de visites guiades a banda d'oferir diversos actes culturals | <p>Conjunt arquitectònic compost per l'església monàstica amb el sota tribuna o cripta, les restes del claustre i de les dependències monacals i les restes arqueològiques del cementiri dels monjos i d'altres estructures monàstiques situades al pla de Sant Llorenç al costat de la font homònima i en un altiplà a la dreta del Bastareny dominant les poblacions de Guardiola i també de Bagà. De la basílica original de Sant Llorenç, consagrada l'any 983, només resten dempeus fins a una altura considerable els murs de la meitat occidental, que ha continuat tenint la funció de temple fins als nostres dies. A la banda oriental, les excavacions realitzades pel Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona han anat posant al descobert les ruïnes de l'altra meitat de l'antic edifici. Tant a la paret de migdia com a la part baixa de la de tramuntana hi ha pilastres que al costat sud romanen amagades darrera dels contraforts. S'ha de remarcar que a ponent de l'edifici, hi ha les ruïnes de la capçalera. Consisteixen en dues absidioles d'estil romànic, arrasades un xic més amunt de la banqueta ornamental, una de les quals, la de migdia, encara presenta l'arrencament de les lesenes. A la façana sud té tres contraforts i a tramuntana hi ha una altra porta . A ponent hi ha un quart accés. Totes aquestes portes són molt similars, acabades en arc de mig punt i amb timpà recolzat sobre una llinda. Tanmateix, la que havia estat entrada principal de l'església es troba completament arrasada. L'edifici utilitzat fins el 1984 com a església era molt més petit que el temple medieval primitiu i s'hi accedia per ponent per una porta oberta al 17gi amb una aparell de carreuons, tallats i col·locats desigualment, segons els trams i altres amb aparell de maçoneria. Abans dels treballs de restauració, l'interior del temple actual s'articulava en dos pisos de tres naus cadascun. La planta alta s'utilitzava per al culte, i la inferior rebia el nom de cripta. L'accés a aquest darrer nivell es realitzava mitjançant la porta central de la façana sud, a la qual s'arribava després de baixar quatre graons. Tots aquests àmbits estaven coberts amb volta de canó del tipus encofrat i van ser desmuntades en la restauració de 1982-1988 i es van recuperar les dimensions i les estructures medievals. L'aula central, que correspon a la part baixa de la tribuna, es disposa en tres crugies coronades per sengles voltes d'aresta, les quals recolzen en arcs laterals de mig punt, força rabassudes i no exactament centrades amb les cobertes. Aquests elements inclouen a l'interior arcs torals que ajuden a sostenir el pes de les voltes. Les parets exteriors de la tribuna, que donen a les naus laterals, presenten semi columnes col·locades no gaire simètricament en relació a les pilastres de dins, però sí força ben acarades a uns altres elements de mida i forma iguals, integrats en les parets laterals de la fàbrica. El sobre tribuna correspondria amb l'àmbit que s'emprava com a església i està cobert amb una volta de canó apuntada i reforçada per dos arcs faixons. La nau nord difereix de les altres dues per tenir cobertes per aresta d'estructura clàssica. El tancament occidental de les nau col·laterals hi ha sengles arcs de mig punt, tapiats, la llum dels quals gairebé coincideix amb l'amplària de la nau i que, en el seu moment, havien estat les embocadures de les absidioles occidentals. L'església està il·luminada al mur sud per tres finestres de doble esqueixada i arc de mig punt situades a una bona alçada.S'ha de remarcar que, a ponent de l'edifici, hi ha les ruïnes de la capçalera. Durant les obres de restauració de l'any 2004-2008 es van recuperar part dels volums originaris de l'església amb materials i composicions completament diferents per marcar la diferenciació de les diferents fases cronològiques del conjunt monumental.</p> | 08099-100 | Al lloc de Sant Llorenç al costat de la font | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent imporants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Greixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consgaració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada. Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratremols de 1426 i 1428 acabà amb una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2351500,1.8751200 | 407183 | 4676498 | 2008 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50998-foto-08099-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50998-foto-08099-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50998-foto-08099-100-3.jpg | Física | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Restauració dAntoni Gonzàlez Moreno i equip tècnic de SPAL | La concepció original de la planta d'aquesta església està emparentada amb el tipus de gran basílica carolíngia : edifici de tres naus i planta rectangular amb coberta de lloses sostinguda per una armadura de fusta que descansava sobre columnes centrals. En el cas de Sant Llorenç, l'occidentalització del santuari va fer que l'obertura de la porta principal s'efectués al bell mig de la façana de llevant. Al llarg del darrer terç del segle X es va construir un temple de grans dimensions, de planta rectangular, 33 metres de llargària per 18 metres d'amplària, seguint la tradició de les basíliques clàssiques. Aquest edifici, consagrat el 983, i potser enllestit del tot als primers anys del segle XI, estava interiorment subdividit en tres naus, la major de doble amplada que les col·laterals, que distribuïen l'espai mitjançant columnates. Suposem que la coberta, bastant més baixa que l'actual, era de lloses, sostinguda per encavallades de fusta, que descansaven en les columnes centrals i en unes semi columnes solidàries de la fàbrica que encara es poden veure a les parets laterals de l'església i a les dues testeres. D'aquests elements de càrrega, eliminats a la meitat occidental del temple amb motiu de la construcció, el segle XII, de la tribuna, només n'hem trobat un de molt arrasat al costat de llevant de l'església. De tota manera, la solidesa i la dimensió de les semi columnes que perviuen a l'interior de les façanes de ponent i de llevant, permeten imaginar la magnitud de l'espai intern de la basílica. Les tres naus devien presentar una alçada molt similar, aixoplugades per una única coberta de dues vessants, Es tracta d'un model molt característic d'estructura basilical, que es generalitza a partir de finals del segle X a imitació de l'església de Sant Pere de Cuny. . D'altra banda, la porta principal de l'església s'obria al bell mig de la façana de llevant. L'occidentalització del santuari no pot atribuir-se només a motivacions topogràfiques concretes de l'indret geogràfic o als trets singulars de la tipologia de l'edifici, sinó que sovint respon a la voluntat dels constructors. En aquest cas són evidents les influències de l'arquitectura carolíngia, en la qual, seguint l'orientació de l'església del Sant Sepulcre de Jerusalem o de la basílica de Sant Pere de Roma, alguns temples bastien els seus santuaris a ponent. Aquesta tradició d'occidentalitzar la capçalera del temple és fruit de l'afany de la classe dirigent carolíngia d'imitar els models arquitectònics de la Roma de Constantí, i va comportar que algunes esglésies alcessin les capçaleres a ponent, a imatge de les grans basíliques romanes del segle IV.A part de la porta principal, hi havia altres accessos secundaris, tots molt similars, distribuïts tres a la façana de migdia i dos més a tramuntana. De les cinc portes laterals, tres es conserven en molt bon estat, mentre que les altres dues, tant la situada més a ponent de la façana septentrional com la que ocupa el terç de llevant del parament meridional, han patit directament les transformacions estructurals efectuades al llarg dels segles i han perdut l'arc de descàrrega i la llinda. La tipologia de les portes descrites s'adiu perfectament amb la cronologia atribuïda a la construcció de la basílica, cap al darrer terç del segle X. La construcció de la nova basílica va comportar l'abandonament de la capella de la fase anterior i el desplaçament del lloc considerat com a terra sagrada per a la inhumació dels monjos i de les persones que depenien de la comunitat. En un moment no gaire allunyat de les es va afegir un pòrtic a la façana de llevant de l'església. | 91|92|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 50999 | Claustre i dependències monàstiques de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claustre-i-dependencies-monastiques-de-sant-llorenc | <p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12. BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88. LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484</p> | X-XIV | Perfectament restaurats i integrats en el nou edifici bastit per SPAL entre el 2004 i 2008. El claustre es conservava de manera parcial i es va marcar el seu antic perímetre així com també es va procedir a la seva cobertura amb una teulada d'acer galvanitzat, flotant. | <p>A migdia de la basílica, el terreny presenta un desnivell a l'altura del segon contrafort. Està assenyalat per un mur de contenció fet de carreus units amb morter de calç i d'una alçària mitjana propera als 3 m. Aquesta paret delimita una terrassa superior que, tot fent una suau pendent, arriba a la cota de les absidioles i la capçalera carrada, i una d'inferior on hi ha un conjunt de dependències monacals que arriben gairebé a tocar dels penya-segats que delimiten el conjunt monàstic pel cantó de llevant. A tramuntana, en canvi, el desnivell es salva amb un pendent, que unifica la cota de la porta d'entrada amb la de la capçalera Al sud est de l'església s'aixecava l'edifici de l'antiga casa de colònies edificat damunt de restes anteriors. Al seu antic solar, ara són perfectament visibles les ruïnes d'una part important del monestir, corresponents al claustre, situat al bell mig, i a un edifici amb diferents usos, de planta rectangular i molt allargat que es troba a la banda de llevant. Pel que fa a l'edifici monàstic, val a dir que només es conservava al nivell de la planta baixa, tot i que és segur que tenia un pis, com ho palesen les ruïnes d'una escala de pedra per accedir-hi, que es va localitzar al nord-est del claustre. En resten dempeus els dos terços septentrionals, que constituïen la planta baixa de la casa de colònies, mentre que el terç de migdia es va descobrir durant el decurs de les campanyes arqueològiques. La fàbrica de l'edifici monàstic està formada pels característics carreus utilitzats al conjunt de Sant Llorenç i està lligada amb morter de calç i estava dividit internament mitjançant dues crugies separades per arcs a diafragma que es van afegir al final del segle XV. A la paret nord d'aquesta gran sala monàstica hi ha una porta de grans dimensions, acabada en arc de mig punt de doble rosca exterior. Està flanquejada per sengles finestres geminades, que van arribar fins a nosaltres paredades i en un estat molt precari de conservació, i que van ser refetes l'any 2002. La porta de comunicació amb l'ala de llevant del claustre és molt similar a les ressenyades a l'església: amb arc de mig punt i timpà recolzats en una llinda. A la façana sud de l'edifici hi ha un altre accés més senzill de factura romànica i arc de doble rosca, desaparegut al cantó exterior. A l'extrem nord oest es conserva una finestra d'esqueixada única, brancals formats per carreus ben treballats i amb la tarja superior de fusta. El més interessant d'aquesta obertura, solidària de la fàbrica original de l'edifici, és que va restar inutilitzada pel llenç que va allargar cap a llevant la façana de migdia del temple. A la façana oriental d'aquesta antiga construcció monacal s'obren quatre finestres, tres de les quals es troben arrenglerades, acaben en arc de mig punt i tenen doble esqueixada; la inferior, en canvi, és més allargassada i té una sola esqueixada. Un dels arcs diafragmàtics s'hi adossa. Pel que fa al claustre, ara resten al descobert i perfectament identificades les quatre ales que el configuraven originalment, encara que la seva conservació és molt desigual. Així, com que quedaven amagades al dessota de les estructures modernes, els costats de tramuntana i llevant han arribat als nostres dies en més bon estat. Hi són visibles les portes que comunicaven els flancs septentrional i oriental amb el verger del claustre. Es tracta d'obertures acabades en arcs de mig punt un xic rebaixats formats per dovelles estretes, força allargades, amb brancals de peces més aviat grosses i paraments de carreus mitjans treballats amb no gaire cura, posats en filades regulars i units amb morter de calç. Aquesta fàbrica, senzilla però molt compacta, sembla que havia portat un enlluït molt pobre, també a base de calç Una de les finestres que hi ha obertes al mur permetia il·luminar el racó de claustre que acollia l'escala d'accés al pis superior de l'edifici.</p> | 08099-101 | Al lloc de Sant Llorenç | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent importants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Gréixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consagració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada.Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratrèmols de 1426 i 1428 acabà amb la puixança econòmica entrant en una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2349300,1.8752800 | 407196 | 4676473 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50999-foto-08099-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50999-foto-08099-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50999-foto-08099-101-3.jpg | Física | Romànic|Pre-romànic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Gràcies als treballs d'intervenció arqueològica portats a terme al cenobi de Sant Llorenç s'han pogut deduir una sèrie d'horitzons cronològics i evolutius de tot el conjunt. La segona fase edilícia del conjunt, de cap a final del segle IX o de la primera meitat del segle X, s'associa a la construcció de la sala de llevant anomenada en publicacions anteriors sala B, sala de l'hospital o sala dels monjos, i no es pot separar d'un fet històric crucial per a la vida futura de la comunitat: la protecció institucional i el suport econòmic que li va oferir la casa comtal de Cerdanya-Besalú. Aquesta nova situació va alterar de manera fonamental l'evolució del petit cenobi i és de suposar que va contribuir decisivament a l'abandó, per part dels monjos eremites, de les coves que ocupaven al penya-segat i al trasllat al nou edifici, un àmbit de planta rectangular molt allargassada, orientat de nord a sud i paral·lel als eremitoris. Durant aquesta etapa, la cel·la hauria acollit un grapat de funcions pròpies de la vida monàstica: hospital, sala comuna, refetor, dormitori...La fàbrica d'aquesta gran sala rectangular està formada per carreuons tallats i col·locats desigualment segons els trams i units amb morter de calç. Val a dir que només es conserva al nivell de la planta baixa, tot i que és segur que en una moment posterior tenia una planta pis, com ho palesen les ruïnes d'una escala de pedra per accedir-hi, que es va localitzar. A la façana oriental de l'edifici hi ha un accés força senzill de factura romànica i arc de doble rosca, reformat per fora. A l'extrem nord oest es conserva una finestra d'esqueixada única, brancals formats per carreus ben treballats i amb la tarja superior de fusta. Aquesta obertura va restar inutilitzada pel llenç que va allargar cap a llevant la façana de migdia del temple consagrat el 983. A la façana oriental d'aquesta antiga construcció monacal s'obren quatre finestres, tres de les quals les més altes es troben arrenglerades, acaben en arc de mig punt i tenen doble esqueixada; la inferior, en canvi, és més allargassada i té una sola esqueixada. La façana de tramuntana presenta una porta de grans dimensions, acabada en un arc de mig punt de doble rosca exterior, i flanquejada per finestres geminades. La primera de les nombroses transformacions que va patir el monestir, cal situar-la cap al segon quart del segle XI i correspon a la construcció del claustre. El model teòric de monestir a l'Europa Occidental es basteix a partir del moment en què s'adopta una tipologia arquitectònica concreta, basada en l'ordenació dels espais interiors a l'entorn d'un pati porticat o claustre. Aquest espai esdevé, alhora, generador de dependències i element articulador del complex monàstic, una mena de centre vertebrador al voltant del qual es disposen les diferents parts del conjunt. Aquesta reforma, és producte de la cultura carolíngia i és en aquest context, i en el tombant dels segles VIII i IX, que es defineix i es sistematitza per arreu. A les terres de la Catalunya Vella, l'adopció del model claustral de clara influència carolíngia va transformar el monestir en un complex de caràcter centralitzat, rígidament configurat i articulat a l'entorn del claustre, molt diferent de les formes monàstiques precedents i més adient amb el nou caràcter d'enclavament feudal. Els claustres més antics, els dels primers anys del segle XI, es caracteritzen per una gran senzillesa constructiva i estructural. Estan formats per arcs sobre pilars feixucs i paraments robustos i austers, opacs, sense gaires elements decoratius, amb murs perforats adaptats a les irregularitats del terreny natural o als condicionaments estructurals preexistents. | 92|91 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 51000 | Restes del cementiri dels monjos i altres dependències | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-cementiri-dels-monjos-i-altres-dependencies | <p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12.BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88.LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484</p> | XI-XIV | Malgrat que estiguin en una zona enjardinada dins del recinte monàstic de Sant Llorenç estan a la intempèrie i abast dels agents climatològics. | <p>A l'entorn del claustre s'articulaven una sèrie de dependències monacals. A ponent, hem identificat un edifici de dos pisos que probablement allotjaria, a la planta baixa el celler o la cuina, i a la planta pis, potser, la casa de l'abat, espai que apareix esmentat a les fonts documentals en una ubicació topogràfica similar. Aquesta doble cota d'ús es va aconseguir amb la construcció d'un mur en direcció nord-sud que facilita l'aterrasament d'aquest sector del monestir. A partir d'aquell moment, cap al 1030-1050, l'àrea de necròpolis es concentra a ponent d'aquest parament. Suposem que el refetor estaria situat a migdia del claustre, i que a llevant quedarien l'antiga sala de l'hospital i el dormitori, dins del que anomenem genèricament sales monàstiquesA migdia de l'església i situat al nord del mur que tanca les dependències monàstiques i la capçalera hi ha un espai que es va destinar a cementiri dels monjos. Es tracta d'un àmbit rectangular en el que s'hi conserven un seguit de tombes en forma de cista excavades al terreny o sòl natural i delimitades per un 'cenotafi'. Mena de lauda sepulcral en forma d'estela o sarcòfag tronco-piramidal que identifica l'enterrament o inhumació per damunt de la superfície. En el decurs dels treballs arqueològics es van poder indentificar set enterraments orientats en sentit est-oest. Estaven delimitats per 'cenotafis'; un d'ells com a base de suport en un dels contraforts de l'església monàstica i dues esteles de pedra col·locades de forma vertical. Entre les restes dels difunts i d'aixovar s'hi va trobar un croat de plata del rei Jaume II de i amb una cronologia de mitjans del segle XIV. Es va interpetar com a cementiri dels monjos amb una cronologia que oscil·lava entre els segles XI i XIV</p> | 08099-102 | Al lloc de Sant Llorenç al costat de l'església | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent importants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Gréixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consagració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada.Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratrèmols de 1426 i 1428 acabà amb la puixança econòmica entrant en una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2350000,1.8750000 | 407173 | 4676481 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51000-foto-08099-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51000-foto-08099-102-3.jpg | Física | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta tradició d'identificar els enterraments amb aquesta mena de monòlits o esteles es remunta en època clàssica i baix imperial. Es tracta de la necròpoli de la plaça de Vila Madrid de Barcelona amb tombes identificades per 'cuppae' o cenotafis similars al localitzats a Sant Llorenç. | 92 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,48 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml