Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75106 | El Portell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-portell | <p>AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau.</p> | XVIII-XIX | <p>El Portell està situada en un punt força central de l'altiplà elevat on també es troba la masia de la Noguera. Aquest altiplà, ocupat per camps, queda separat del pla de Sant Julià Sassorba, a l'oest, per la profunda vall del torrent de Sant Julià i a l'est per l'inici del rec de l'Esperança que separa l'altiplà amb el turó de la Creu de Gurb. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per dos volums adossats de planta rectangular, un de majors dimensions amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, i un de menors dimensions adossat al nord-est del primer amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Ambdós volums compten amb els nivells de planta baixa, primer pis i golfes i estan bastits amb murs de maçoneria de pedra, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La façana principal, orientada al sud-est, mostra una distribució d'obertures simètriques. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a cada costat i un portal d'arc de mig punt al centre, adovellat i amb la data de 1792 inscrita a la clau junt amb una creu intercalada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes tres finestres emmarcades amb pedra treballada. A la dreta hi ha el volum adossat, amb dues obertures per nivell, totes emmarcades amb pedra treballada. A la planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat i una finestra, al primer pis dues finestres i a les golfes dues finestres emmarcades amb monòlits. La façana sud-oest té totes les obertures reformades i es troba dominada per una estructura adossada que forma una terrassa a nivell de primer pis. La façana nord-oest conté nombroses obertures, totes emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. A l'esquerra hi ha el volum adossat, amb una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i diverses obertures als dos nivells restants emmarcades amb obra vista. La façana nord-est es troba dominada pel volum adossat i compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta aquest volum. Les obertures es troben emmarcades amb obra vista. Uns metres al nord-est de la masia i a una alçada superior hi ha la pallissa, bastida amb murs de maçoneria de pedra i cantonades de carreus treballats.</p> | 08100-25 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | <p>El Portell es troba documentada l'any 1231 quan l'hereu del mas, Ramon de Portell era el batlle de la castlana de Gurb, Beatriu d'Olost. Rebia una setzena part del que recaptava, braçatge, en concepte de sou. També apareix documentada en el fogatge de 1497.</p> | 41.9514200,2.1952800 | 433304 | 4644696 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75106-foto-08100-25-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||
| 75107 | La Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-4 | GRÀCIA I MONT, E. (1989). Estructura agrària de la plana de Vic al segle XIV. Fundació Vicens Vives i Casajuana. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVIII | El volum principal presenta algunes esquerdes per falta de manteniment i la vegetació cobreix bona part de la lliça i la façana nord de l'edifici. | La Noguera està situada a la meitat sud de l'altiplà on també es troba el Portell, un altiplà ocupat per camps i separat de la plana de Vic i de l'altiplà de Sant Julià Sassorba per forts desnivells ocupats per bosc en la major part. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta rectangular amb els nivells de planta baixa, primer pis i golfes, un volum adossat al sud-oest i nombroses estructures ubicades al sud, sud-est i nord-est de la masia tancant un pati o lliça davant la façana principal. Els volums que corresponen a l'habitatge estan bastits amb murs de maçoneria de pedra petita amb poc morter, amb cantonades de pedra treballada. La teulada del volum principal és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa diverses espitlleres emmarcades amb pedra treballada i un portal de grans dimensions emmarcat amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres, una de les quals es troba emmarcada amb pedra bisellada i amb la data de 1703 inscrita a la llinda amb una creu intercalada. A nivell de golfes hi ha quatre finestres, una de les quals emmarcada amb pedra treballada i l'anagrama d'Ave Maria i una creu inscrita a la llinda, i una antiga galeria actualment tapiada formada per quatre obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pedres treballades a plec de llibre. La façana nord es troba parcialment coberta de vegetació. S'observen diverses obertures, algunes emmarcades amb pedra treballada i altres amb obra vista. La façana oest té una estructura irregular a causa de les diverses ampliacions del volum principal, una estructura adossada a la part nord i el volum adossat al sud. La majoria d'obertures de la façana es troben emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana sud es troba dominada per l'estructura adossada al sud, que consta de dos nivells, està bastida amb murs de maçoneria de pedra i coronada amb teulada de doble vessant. Al nivell inferior hi ha una gran obertura d'arc rebaixat emmarcada amb lloses a plec de llibre i queda completament oberta al nivell superior. Darrera l'estructura s'observa part del volum principal de la masia, amb una finestra gran a nivell de primer pis emmarcada amb pedra bisellada. A l'extrem oest hi ha un petit volum adossat que forma una eixida a nivell de primer pis sustentada amb pilars d'obra. La lliça que hi ha davant la façana principal de la masia es troba delimitada al nord i al sud per estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i a l'est per un mur de pedra. En l'estructura que tanca la lliça pel sud hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta amb un carreu integrat al mur sobre la llinda amb la data de 1880 inscrita. La lliça té dos accessos, ambdós emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta. El de majors dimensions es troba orientat a l'oest i el de menors, al sud i amb una creu molt decorada inscrita a la llinda. | 08100-26 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | La Noguera es troba documentada des de l'any 1365 formant part de la parròquia de Sant Julià Sassorba i també en el fogatge de 1497. | 41.9453900,2.1959100 | 433350 | 4644026 | 08100 | Gurb | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75107-foto-08100-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75107-foto-08100-26-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-06-20 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | ||||||||
| 75108 | València | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valencia | GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, vol XXII. 2005. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII | Algunes de les estructures adossades es troben parcialment enrunades. | València està situada a l'extrem sud de l'altiplà on es troba l'església de Sant Julià Sassorba, a l'est de la Salada i al nord de l'Eix Transversal, quedant separat d'aquest per un fort desnivell. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, un volum adossat al sud-est i diverses estructures ubicades al voltant tancant un pati o lliça davant la façana principal de la masia. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, en algunes parts amb filades regulars de carreus treballats, i amb cantonades de carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i conserva l'original filada de lloses. Actualment totes les obertures es troben tapiades amb obra vista. La façana principal, orientada al sud, està bastida a nivell de planta baixa amb diverses filades regulars de carreus treballats entre els quals hi ha diverses obertures. També a la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat amb un element en relleu a la llinda que consisteix en una forma ovalada emmarcada amb elements geomètrics a mode d'escut i dins la qual hi ha la data de 1613, la inicial V i un motiu floral. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i dues finestres emmarcades amb pedra motllurada, la de la dreta de les quals, ubicada sobre el portal, té una decoració d'arc conopial a la llinda sobre el qual hi ha la data de 1613 inscrita, amb un motiu floral, una creu i la inicial V intercalats. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, una obertura tipus eixida emmarcada amb obra i una finestra tapiada que originalment formava una doble obertura d'arc de mig punt. A la part dreta de la façana sobresurt un volum adossat, una part del qual es troba bastit amb obra vista. A la part sud conté dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals amb la data de 1730 inscrita a la llinda amb una creu intercalada. Davant la façana hi ha la lliça delimitada pel volum adossat i diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i reformades i ampliades amb obra vista. L'accés principal a la lliça és un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedres treballades a plec de llibre a l'extrem sud. La façana oest conté una porta i una finestra emmarcades amb obra vista a la planta baixa, dues finestres al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a les golfes. La façana nord conté un cobert d'obra vista adossat modernament a la part esquerra i sis finestres, entre les que destaquen una emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una altra, al primer pis, emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc conopial a la llinda, sobre la qual hi ha la data de 1623 inscrita amb una creu intercalada. La façana est conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna a un pas cobert que comunica amb la lliça, i dues obertures, una de les quals és una espitllera emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una altra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. A l'esquerra de la façana hi ha el volum adossat al sud amb una volta de forn parcialment enrunada que sobresurt a l'extrem sud. | 08100-27 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | València es troba documentada en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360, i també en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.9409100,2.1776800 | 431834 | 4643543 | 08100 | Gurb | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75108-foto-08100-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75108-foto-08100-27-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | ||||||||
| 75109 | El Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-5 | XVIII-XIX | El Grau està situada a l'extrem sud-oest de l'altiplà on es troba Sant Julià Sassorba, al nord de la Salada i al sud de la Codina. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis fruit de diverses ampliacions i un volum adossat a l'est. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb molt morter i cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, diverses obertures emmarcades amb obra vista i un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i amb una ampla clau de marbre amb una inscripció parcialment il·legible en la que hi ha la data de 1860. Al primer pis hi ha una eixida a la part esquerra, un volum adossat que forma una terrassa a la dreta i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al centre, una de les quals amb la inscripció 'JOSEPH PLA ANY 1798' a la llinda amb una creu intercalada. La façana est es troba dominada pel volum adossat, completament arrebossat. La façana nord té la part central amb obertures i reformes d'obra vista. A l'esquerra hi ha el volum adossat, en aquesta façana sense arrebossar i amb tres finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana oest conté cinc obertures i es troba completament arrebossada | 08100-28 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | 41.9448600,2.1729700 | 431448 | 4643985 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75109-foto-08100-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75109-foto-08100-28-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||||
| 75110 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-7 | GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, vol XXII. 2005 GRÀCIA I MONT, E. (1989). Estructura agrària de la plana de Vic al segle XIV. Fundació Vicens Vives i Casajuana. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII-XVIII | El Soler està situada a l'extrem oest de l'altiplà on es troba Sant Julià Sassorba, en un punt elevat a l'oest de la Codina i a l'est de la riera de Sant Bartomeu, tot i que aquesta passa més de cent metres d'alçada per sota del nivell on s'assenta la masia. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, tot i que en la major part l'arrebossat es troba malmès deixant la pedra a la vista. Les cantonades es troben delimitades amb carreus treballats i la teulada és de quatre vessants tot i que manca la vessant orientada a l'oest, on la teulada és acabada com si fos de doble vessant. Davant la façana principal hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra que delimiten un pati o lliça que queda parcialment obert. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa dues espitlleres, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal d'arc de mig punt adovellat emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi ha cinc finestres, la central de les quals, ubicada sobre el portal, emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra motllurada i una rica decoració que consisteix en dos elements amb decoració geomètrica molt treballada que sobresurten a l'extrem superior dels brancals a mode de capitell i una decoració a la llinda d'arc conopial trilobulat amb pedra motllurada i també decoració de motius geomètrics. A nivell de golfes hi ha tres finestres i una obertura gran tipus eixida. La façana oest conté únicament quatre obertures, dues espitlleres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta, una al primer pis i l'altra a les golfes. La façana nord té una estructura adossada al centre, bastida amb murs de maçoneria de pedra. Pròpiament a la façana hi ha diverses obertures, alguna de les quals amb llinda de fusta i una amb ampit de pedra motllurada. La façana est conté una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa, tres finestres al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a les golfes. Uns metres al sud-oest de la masia hi ha una pallissa de dos nivells amb una gran obertura d'arc de mig punt emmarcada amb lloses a plec de llibre, sobre la qual hi ha la inscripció 'JOSE DORDAL SOLE 1859'. | 08100-29 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | El Soler es troba documentada des de l'any 1314 formant part de la parròquia de Sant Julià Sassorba. També apareix en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360 i en el fogatge de 1497. | 41.9487100,2.1708700 | 431278 | 4644414 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75110-foto-08100-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75110-foto-08100-29-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||
| 75111 | La Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-codina-4 | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVIII-XIX | La Codina està situada a l'extrem oest de l'altiplà on es troba l'església de Sant Julià Sassorba, a l'est del Soler i al nord del Grau. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb diversos cossos i estructures al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i coronada amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, té un cos adossat al davant que forma una petita terrassa a nivell de primer pis. A la planta baixa hi ha una obertura d'arc de mig punt que dóna pas a una sala coberta amb volta de canó de lloses a plec de llibre. A la resta de la façana hi ha diverses finestres, entre les quals una emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis i una altra emmarcada amb maó a les golfes. La façana est es troba dominada per les estructures adossades en aquesta part. Por sobre, s'observa part del volum principal amb una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. Les façanes nord i oest, amb diverses obertures cada una, no conserven elements originals. Uns metres a l'est de la masia hi ha adossades diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra on destaca un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada. | 08100-30 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | La Codina es troba documentada al voltant de l'any 1415, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Julià Sassorba, i també apareix en el fogatge de 1497. | 41.9490500,2.1727700 | 431436 | 4644450 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75111-foto-08100-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75111-foto-08100-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75111-foto-08100-30-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||
| 75112 | Can Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quirze-0 | XIX | Can Quirze està situada en un punt elevat uns metres al nord-oest de l'església de Sant Julià Sassorba, a l'extrem sud-est del pla del Rovelló. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i bastida amb murs de maçoneria de pedra petita, amb restes d'un antic arrebossat en algunes parts, i cantonades delimitades amb pedra treballada. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes La façana principal, orientada al sud, mostra una distribució d'obertures simètrica. A la planta baixa hi ha un portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha tres finestres i a les golfes, una més, totes emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. A l'esquerra de la façana hi ha estructures adossades bastides amb murs de maçoneria de pedra. La façana est conté únicament una finestra a la part central, emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. La part dreta queda ocupada per una ampliació amb el mur amb menys morter que el del volum original i amb dues obertures, una de les quals és una finestra emmarcada amb maó. La façana nord té les obertures emmarcades amb maó i llinda de fusta. A la part dreta hi ha adossada una estructura amb teulada d'una vessant i a uns metres, hi ha un pou que també actua com a cisterna bastit amb murs d'obra vista. La façana oest es troba dominada per una estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra en la major part i amb murs d'obra vista en la resta. | 08100-31 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | 41.9522300,2.1824300 | 432240 | 4644796 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75112-foto-08100-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75112-foto-08100-31-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||||
| 75113 | El Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-coll-0 | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII-XVIII | El Coll està situada a l'oest del Borrell, en el coll que uneix de forma natural els dos altiplans que formen la parròquia de Sant Julià Sassorba, que desemboquen en aquest coll a través del serrat del Coll, a l'oest, i del serrat del Portell, a l'est . Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, parcialment arrebossats, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-est conté un portal d'arc de mig punt adovellat amb pedra treballada i una finestra petita a cada costat. Al primer pis hi ha tres finestres, la de l'esquerra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i amb decoració d'arc conopial a la llinda, i la central emmarcada amb pedra motllurada ricament. Davant la façana hi havia una lliça tancada de la que només resten els dos portals emmarcats amb llinda de fusta adossats a les dues cantonades de la façana. La façana sud-oest conté diverses finestres, algunes de les quals reformades. En destaca una d'emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una altra emmarcada amb obra vista i llinda de fusta. A l'esquerra hi ha un volum adossat que correspon amb la pallissa, bastida amb murs de maçoneria de pedra, coronada amb teulada de doble vessant i originalment formada per dos nivells. La façana nord-oest conté únicament una finestra petita, emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i una estructura d'obra vista adossada que correspon a l'antiga comuna. La façana nord-est conté una cisterna de planta semicircular adossada, bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb dues obertures, una espitllera i una obertura més gran emmarcada amb obra vista. La cisterna arriba fins al nivell de primer pis, de manera que la teulada d'una vessant de la cisterna és la continuació de la teulada principal. Pròpiament a la façana hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i diverses finestres emmarcades amb llinda de fusta, algunes amb brancals de pedra treballada i altres d'obra vista. | 08100-32 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | El Coll es troba documentada al voltant de l'any 1415, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Julià Sassorba. En un document de l'any 1462, es detalla que constava de celler, menjador, cambra del cap del menjador, cuina amb pica i escon, i graner. També es troba documentada en el fogatge de 1497. | 41.9578600,2.1841300 | 432387 | 4645419 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75113-foto-08100-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75113-foto-08100-32-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||
| 75114 | Sant Andreu de Gurb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-gurb | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XII-XIX | Sant Andreu de Gurb es troba situada sobre un pla elevat als peus de la vessant est del turó de la Creu de Gurb. L'edifici és format per una espaiosa nau rectangular capçada a l'est per un absis semicircular. La nau és coberta amb volta apuntada i reforçada per uns tímids arcs torals. Els murs són de maçoneria de pedra, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. En l'absis i algunes parts del mur sud s'observa un parament de filades regulars de carreus treballats, indicant les parts menys modificades que es conserven de la construcció romànica del segle XII. Al·llarg dels segles XVII i XVIII es van obrir les capelles laterals a les façanes nord i sud, i es va construir la sagristia adossada al nord-est. Ja al segle XIX es va reformar el portal principal de l'església, orientat al sud, donant-li l'aspecte actual, amb elements d'estil neoclàssic. El campanar és una torre troncopiramidal, més alta que la resta de les edificacions, presumiblement construït el segle X. Consta de tres pisos delimitats per dos frisos de motllura simple i només conté obertures al pis superior. Les obertures es troben reformades exceptuant un arc de ferradura de muntants avançats a la façana oest. El campanar queda rematat amb marlets, probablement provinents de la reforma del segle XVIII. | 08100-1 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | L'església de Sant Andreu de Gurb es troba documentada des de l'any 942, quan el sacerdot Giscafred donà la seva casa de Sant Andreu apòstol, la basílica del qual es trobava fundada a la vila de Gurb, un alou situat als confins de la vila de Gurb, al Prat de Vic, i un vilar prop de la Guàrdia. Consta com a parròquia en una llista entre els anys 1025 i 1050 i des del 1072. Al·llarg del segle XI la parròquia va ser objecte de disputa entre els senyors del castell de Gurb i diversos bisbes vigatans. La concòrdia va arribar l'any 1080 però no va ser fins ben entrat el segle XII que els senyors del castell de Gurb van deixar de posseir la parròquia. L'església es va refer el segle XII aprofitant el campanar i una imposta esculpida que va quedar integrada a l'absis. El segle XIX es va construir un nou pòrtic, època en que també es deuria arreglar el darrer pis del campanar. | 41.9553900,2.2220300 | 435525 | 4645116 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75114-foto-08100-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75114-foto-08100-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75114-foto-08100-1-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | A l'interior de l'església es conserva una batent de la porta medieval atribuïda al segle XII. L'altra batent es conserva al Museu Episcopal de Vic. | 92|94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | ||||||||
| 75115 | Sant Cristòfol de Vespella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-vespella | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XVIII | Sant Cristòfol de Vespella es troba situada en un pla entre camps de conreu al nord de del serrat del Rector. L'edifici és format per una espaiosa nau rectangular rematada al nord amb un absis carrat, amb un campanar de torre adossat al nord-oest i una rectoria adossada a l'est que oculta tota la façana est de l'església. L'església està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La façana principal es troba orientada al sud i queda parcialment encaixada per un cos que sobresurt de la rectoria adossada a l'est. Conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada, a la clau del qual hi ha la inscripció 'VESPELLA' i la data de 1759 emmarcada en sanefes. Sobre la clau hi ha un carreu quadrat integrat al mur amb un relleu que consisteix en dos ocells que sostenen una campana subjectada en motius florals. Sobre el portal hi ha una rosassa emmarcada amb pedra motllurada i sobre aquesta una imposta recorre la façana delimitant un espai triangular a mode de frontó dins el qual hi ha una rosassa de menors dimensions emmarcada amb blocs de pedra bisellada. A la part esquerra de la façana hi ha un rellotge de sol i diverses plaques amb inscripcions, molt erosionades. La façana oest, que té el cementiri tancat just al davant, conté únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada i actualment tapiada. La façana nord que correspon a l'absis conté una obertura circular sota teulada i una canal formada amb un monòlit de pedra treballada que sobresurt a la part dreta. A l'esquerra hi ha un cos adossat, la sagristia, amb teulada d'una vessant i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. El campanar, de torre, està bastit amb murs de maçoneria de pedra sense arrebossar, amb pedra de petites dimensions a la meitat inferior i de majors dimensions a partir del nivell de la teulada de l'església. A la part superior forma una imposta de pedra motllurada sobre la qual hi ha obertures d'arc de mig punt allargades, emmarcades amb pedra treballada i arc d'obra. El campanar queda coronat amb teulada de quatre vessants amb element esfèric de pedra i creu de ferro al capdamunt. A la façana oest del campanar hi ha un carreu integrat al mur amb la data de 1782 inscrita. | 08100-2 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | L'església de Sant Cristòfol es troba documentada des del 986, tot i que les funcions parroquials no es documenten fins al 1055 de manera genèrica i explícitament l'any 1080 en la concòrdia que van fer el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà i Guillem Bernat de Queralt sobre les esglésies i parròquies del terme del castell de Gurb, entre les que es trobava l'església de Sant Cristòfol de Vespella. L'església primitiva, ubicada sobre un turó en el serrat del Rector, va ser abandonada als voltants de 1752, quan es va construir la nova església en una ubicació més accessible. | 41.9691200,2.2063400 | 434239 | 4646652 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75115-foto-08100-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75115-foto-08100-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75115-foto-08100-2-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 99|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||
| 75116 | Sant Julià Sassorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-julia-sassorba | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XI-XVIII | Sant Julià Sassorba es troba situada a l'extrem nord-est de l'altiplà que ocupa la major part de la parròquia de Sant Julià, uns metres a l'est de l'Om. L'edifici és format per una sola nau rectangular, amb quatre capelles i una sagristia afegides posteriorment, capçada a llevant per un presbiteri quadrat que va substituir l'absis romànic original, que tenia dues absidioles laterals. L'accés principal es troba a la façana sud i és un portal d'arc de mig punt obert en època moderna i adornat amb elements motllurats posteriorment. L'església està bastida amb murs de maçoneria de pedra, en les parts originals de petits carreus disposats en filades poc regulars. En algunes parts a les façanes sud i nord es conserva una decoració d'arcuacions cegues entre lesenes que marquen el nivell de la volta original, actualment més enlairada. El campanar es troba adossat a la façana nord de l'església, sobresortint tres nivells per sobre l'església. És un campanar esvelt, de planta quadrada i teulada piramidal que ha estat restaurat recentment per a retornar-li la fesomia romànica original que havia perdut en diferents reformes. Conté obertures d'arc de mig punt geminades als dos nivells superiors, on també hi ha una decoració d'arcuacions cegues entre lesenes. Per sota aquests dos nivells però encara per sobre del nivell de la teulada de l'església hi ha obertures d'arc de mig punt simples sense decoració. | 08100-3 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | L'església de Sant Julià Sassorba es troba documentada des de l'any 902 quan Sarra vengué a Sesepald, terres i vinyes situades al castell de Gurb, a l'apèndix de Vespella on consta una peça de terra situada a Sant Julià. L'any 997 apareix per primera vegada amb funcions parroquials. Com les altres parròquies del municipi, el seu control va ser motiu de disputa entre els senyors de Gurb i els bisbes vigatans al·llarg dels segles X i XI. L'església va ser reedificada a finals del segle XI i l'any 1091 es va consagrar la nova edificació. D'aquest edifici del segle XI encara en resta una bona part, tot i que amb importants reformes al segle XVIII. | 41.9510800,2.1836800 | 432342 | 4644667 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75116-foto-08100-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75116-foto-08100-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75116-foto-08100-3-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-20 00:00:00 | Jordi Compte | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||
| 75117 | Sant Esteve de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-granollers | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XI-XVII | Sant Esteve de Granollers es troba situada sobre un turó elevat uns metres a l'est de la carretera B-522. L'edifici és format per una nau rectangular capçada a l'est per un absis semicircular. La nau és coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals. Els murs són de maçoneria de pedra amb força morter, de carreus irregulars disposats en filades regulars i cantonades delimitades amb carreus treballats. L'absis té tres finestres de doble esqueixada que corresponen amb tres finestres de menors dimensions gairebé a nivell de terra que donen llum a una cripta que té la mateixa planta de l'absis i fa les funcions de sagristia. Està decorat amb cinc sèries de tres arcuacions i finestres cegues entre bandes llombardes i fris de dents de serra. Aquesta mateixa decoració es troba en un tram del mur nord de l'església tot i que amagada per les ampliacions i reformes, denotant les parts que haurien sobreviscut de l'edifici romànic original. La nau central compta amb capelles laterals a banda i banda, a les façanes sud i nord, una de les quals és la capella del Santíssim que sobresurt a l'extrem nord-est, al costat de l'absis. Segons alguns estudis, les dues capelles més properes a l'absis haurien substituït absidioles, de manera que l'església original consagrada el segle XI hauria estat de capçalera trilobulada. | 08100-4 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | L'església de Sant Esteve de Granollers es troba documentada l'any 960 quan Ansemar i la seva muller Arielda donaren a Sant Pere de Vic la quarta part d'una peça de terra situada al terme de Gurb, a la parròquia de Sant Esteve, a la vila de Granollers. Va ser venuda l'any 972 pel comte Borrell de Barcelona i la seva muller Leogarda a Ansulf, vicari comtal del castell de Gurb. Malgrat aquesta venda, la parròquia va ser objecte de disputa entre els senyors del castell de Gurb i els bisbes vigatans al·llarg del segle XI, com la resta de parròquies de Gurb. L'any 1080 Guillem Bernat de Queralt, senyor del castell de Gurb, va traspassar al monestir de Ripoll la meitat de l'església i els alous de Sant Esteve de Granollers, motiu d'inici d'un període de disputes entre el monestir de Ripoll i els bisbes vigatans que es va perllongar fins la segona meitat del segle XII. L'edifici original del segle X va ser substituït per un de nou a finals del segle XI. Aquest nou edifici va ser consagrat pel bisbe Berenguer Sunifred de Lluçà l'any 1088. L'edifici va sofrir algunes reformes els segles XVII, amb la construcció del campanar de torre i la reforma de la façana de ponent, i al segle XIX, quan es va construir la capella del Santíssim, als voltants de l'any 1887. | 41.9765500,2.2748100 | 439919 | 4647427 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75117-foto-08100-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75117-foto-08100-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75117-foto-08100-4-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-20 00:00:00 | Jordi Compte | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||
| 75118 | Sant Fruitós del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-fruitos-del-grau | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XI-XIX | L'església havia quedat en estat d'abandonament però recentment ha estat netejada. | Sant Fruitós del Grau es troba situada uns metres a l'oest de la Casanova del Grau, al nord del Grau i al sud de la carretera C-25, a l'extrem d'un camp de conreu. Es tracta d'una petita església d'una nau, planta rectangular i coberta amb dues voltes d'aresta de rajol pla. L'absis és semicircular i es troba orientat a l'est, l'accés principal al nord i el campanar a la façana oest. Els murs són de maçoneria de pedra, en algunes parts amb carreus treballats disposats en filades i en altres parts amb més morter, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La façana principal, orientada al nord, presenta una portal al centre emmarcat amb una llinda doble sobre la que hi ha un arc de mig punt integrat en el mur. La façana oest no conté cap obertura i està coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull, amb una coberta de lloses. La façana sud conté únicament una espitllera a l'extrem dret emmarcada amb dos monòlits de pedra treballada. La façana est correspon a l'absis, semicircular, lleugerament més baix i estret que la nau i decorat amb una sèrie de set arcuacions cegues amb bandes llombardes. Al centre de la façana hi ha una finestra de doble esqueixada emmarcada amb carreus treballats i a la part inferior hi ha un carreu de notables dimensions integrat al mur. L'església denota diverses etapes constructives en el seu aparell. La part més primitiva seria el final de la nau central on aquesta es troba amb l'absis. A un costat d'aquesta part, que podria ser d'origen pre-romànic, hi ha l'absis d'estil romànic, bastit probablement el segle XI i amb la volta reformada modernament. La resta de l'edifici es troba molt reformat i probablement deu la seva imatge actual a una reforma del segle XIX. | 08100-5 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | L'església de Sant Fruitós del Grau, antigament de Quadres, es troba documentada des de l'any 1097, quan Pongosfred i la seva muller Franda donaren al monestir de Ripoll unes torres situades a Gurb 'al terme de Sant Fruitós'. Es creu que l'edifici pre-romànic original, acabat en presbiteri va ser reformat amb un absis romànic al segle XI. Ja en època contemporània l'església va sofrir importants reformes l'any 1868 i va ser profanada l'any 1936, sense que el culte s'hagi restablert des d'aleshores. | 41.9586400,2.2695000 | 439462 | 4645442 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75118-foto-08100-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75118-foto-08100-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75118-foto-08100-5-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-06-20 00:00:00 | Jordi Compte | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | ||||||||
| 75119 | Santa Maria de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-palau | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | X-XVI | Santa Maria de Palau es troba situada en un pla elevat al nord-est del serrat de Palau i a l'oest de l'Arumí de Palau. Es tracta d'una petita església d'una nau, planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra, en la major part amb filades regulars de carreus. Les cantonades estan diferenciades amb carreus de majors dimensions. L'absis és carrat i es troba orientat a l'est. L'accés principal es troba orientat al sud, amb un cos adossat al davant amb teulada d'una vessant que forma un porxo, amb cinc obertures d'arc rebaixat: un finestral a est i oest i dos finestrals i un portal al centre al sud, quedant les obertures tancades per una reixa metàl·lica. A l'interior del porxo, en la façana del volum principal, hi ha una porta d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada i amb la inscripció 'AMABILIS ORA PRO NOBIS' a sobre. La part dreta de la façana es troba arrebossada. La façana oest no conté cap obertura i es troba rematada per un campanar d'espadanya de dos ulls que no conserva les campanes. La façana est, que correspon a l'absis, conté la sagristia adossada a la dreta i una petita finestra esqueixada. | 08100-6 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | El topònim Palau es troba documentat des de l'any 936 quan rebia el nom de Palatio tot i que el seu origen podria trobar-se unes dècades abans, en el repoblament que feu el comte Guifré el Pilós de la plana de Vic a partir de l'any 879. L'aprisió d'aquests terrenys per part del comte i el topònim Palatio ha fet pensar que es tractaria d'un palau, o gran casal, comtal. L'església de Santa Maria de Palau es troba documentada des de l'any 1016, quan s'anomenava Sancta Maria de Palatio. A finals del segle XI l'antiga vil·la de Palau i l'església de Santa Maria van passar a ser seu de la pabordia de Palau que depenia de Santa Maria de Ripoll. Fins l'últim terç del segle XX l'església va tenir adossada una masia anomenada cal Ponsic, documentada el segle XV. | 41.9847800,2.2563500 | 438398 | 4648354 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75119-foto-08100-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75119-foto-08100-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75119-foto-08100-6-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||
| 75120 | Santa Anna de Mont-ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-anna-de-mont-ral | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XII | Sant Anna de Mont-ral es troba situada en el serrat allargat que s'estén entre la carretera C-17 i el nucli urbà de Gurb, al nord-est de Mont-ral i al sud-oest de Martinencs. L'edifici està bastit amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i és format per una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis quadrat i un creuer amb capelles també quadrades. Es tractaria doncs d'un edifici romànic de finals del segle XII, on l'absis s'hauria transformat en creuer. L'accés principal es troba a la façana sud i és un senzill portal que consta d'arquivolta i timpà de pedra sense esculpir. Sobre una de les pedres del brancal de la porta hi ha dos dibuixos gravats i força erosionats: la representació d'un cavaller i un motiu geomètric. Adossat a l'oest de l'església hi ha un volum de planta baixa i primer pis que correspon amb el mas Santa Anna, coronat amb teulada de doble vessant i amb obertures emmarcades amb pedra treballada. En el punt d'unió d'ambdós edificis sobresurt un dels elements més característics de l'església, un campanar d'espadanya de quatre ulls d'arc de mig punt col·locats en dos nivells. El campanar està bastit amb blocs de pedra treballada i es troba coronat per diversos elements geomètrics i una creu de ferro. A banda i banda del portal principal de l'església hi ha un banc coronat amb un fris esculpit, que podria tractar-se de lloses d'algun sepulcre medieval aprofitades. | 08100-7 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | L'església de Santa Anna de Mont-ral es troba documentada des de 1190, quan els cavallers Guillem, Bernat i Pere de Mont-ral amb les seves respectives mullers i fills van cedir la capella al bisbe de Vic i als sacerdots i confrares de la confraria de Santa Maria, que tingué gran vitalitat durant els segles XIII i XIV. L'any 1273 els altars dels sants titulars del temple eren santa Maria, santa Anna i el sant Esperit i no va ser fins al segle XV quan es va imposar l'advocació de santa Anna. | 41.9530300,2.2456300 | 437479 | 4644836 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75120-foto-08100-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75120-foto-08100-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75120-foto-08100-7-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||
| 75121 | Santa Fe de Vilagelans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-fe-de-vilagelans | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XIII-XX | L'església de Santa Fe de Vilagelans es troba situada uns metres a l'est del castell de Vilagelans, en el punt més elevat del turó on s'aixeca l'antic castell. Es tracta d'una petita església d'una nau, planta rectangular, absis semicircular orientat a l'est i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular i cantonades delimitades amb carreus treballats i estan arrebossats, tot i que en molts punts l'arrebossat està escrostonat. L'absis està reconstruït amb mur d'obra, tot i que la base és de maçoneria de pedra i podria correspondre a l'edifici original, d'estil romànic. La façana principal, orientada a l'oest, conté un petit portal de dos arcs de mig punt lleugerament apuntats en degradació, amb un emmarcament de pedra treballada, i una finestra circular petita just a sobre. Coronant la façana hi ha un petit campanar d'espadanya d'un sol ull que encara conserva la campana Les façanes nord i sud no contenen obertures. La façana est correspon a l'absis de planta semicircular i conté una finestra de doble esqueixada al centre. Els dos únics elements que podrien pertànyer a l'edifici romànic original són l'arrancada de l'absis i el portal, tot i que aquest hauria estat antigament en una altra façana. | 08100-8 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | Es diu que l'església de Santa Fe de Vilagelans, vinculada a l'antic terme de la ciutat de Roda i depenent dels senyors del castell de Vilagelans, es troba documentada des de 1072 però aquesta data no s'ha pogut comprovar, i no es troben noves referències fins el 1276, en diverses deixes testamentàries dels habitants de la zona. En la visita pastoral de 1687 el bisbe de Vic va trobar la capella en mal estat i impedí la celebració fins que no s'arreglés la teulada i el paviment. L'església va sofrir importants reformes el segle XVIII i va ser reformada per últim cop al voltant de 1940. | 41.9765300,2.2878800 | 441002 | 4647416 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75121-foto-08100-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75121-foto-08100-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75121-foto-08100-8-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||
| 75122 | Sant Jaume del Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-del-romeu | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XVIII | L'exterior es troba ben condicionat. L'interior, en canvi, ha estat abandonat durant anys. | Sant Jaume de Vilafreser, també coneguda com Sant Jaume del Romeu, es troba situada uns metres a l'oest de la masia del Romeu i al nord de Vilafreser, als peus de la vessant sud del turó de la Creu de Gurb. És una petita església d'una nau, planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, amb una creu de ferro al capdamunt. Els murs són de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions i a la façana principal es troba arrebossat. L'absis es troba orientat al nord-oest, és carrat i lleugerament arrodonit als dos extrems, amb la peculiaritat que la teulada no segueix el·lleuger arrodoniment i acaba en angle recte formant als extrems ràfecs de gran volada. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb pedra motllurada i llinda monolítica d'arc rebaixat. A la llinda hi ha la data de 1779 inscrita amb una creu decorada a mode de custòdia intercalada. Els batents del portal són metàl·lics i decorats amb motius religiosos, en un hi ha l'anagrama JHS i una creu i en l'altre el símbol del cor de Maria. Sobre el portal hi ha un òcul circular emmarcat amb cinc monòlits de pedra motllurada. Aquesta façana es troba arrebossada respectant l'emmarcament de les dues obertures i les cantonades, i amb un senzill esgrafiat que consisteix en cinc marcs distribuïts al voltant de l'òcul. Les façanes sud-oest i nord-oest, on es troba l'absis, no contenen cap obertura i la façana nord-est té adossada la masia del Romeu i un petit cos amb teulada d'una vessant i una finestra circular emmarcada amb pedra treballada. Davant la façana principal hi ha un mur de pedra que delimita un espai pla i una rampa que permet l'accés a l'església. | 08100-9 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | L'església de Sant Jaume de Vilafreser es troba documentada des de 1240, en unes deixes testamentàries. Tot i així el seu origen és anterior i en època medieval es trobava en la demarcació de Vilafreser o antiga vil·la de Fredario. Posteriorment la capella va rebre el sobrenom del Romeu, ja que hi havia el costum d'enviar un romeu, o emissari del terme, a Sant Jaume de Galícia en motiu de grans adversitats com pestes o grans sequeres. A l'últim terç del segle XVIII l'església va ser bastida de nou, com ho testimonia la llinda del portal principal datada l'any 1779. Els vestigis de l'església original podrien trobar-se just a l'altre costat del camí. | 41.9471700,2.2117900 | 434668 | 4644211 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75122-foto-08100-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75122-foto-08100-9-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | Antigament l'església tenia un petit campanar d'espadanya, del que es conserven alguns blocs de pedra treballada amb encaixos, ubicats en jardí que envolta l'església. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||
| 75123 | Sant Vicenç de Vespella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-vespella | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. | XIII-XVIII | La vegetació cobreix els murs de la meitat nord de l'edifici i l'interior es troba força malmès. | L'església de Sant Vicenç de Vespella es troba situada uns cent metres al nord-est del mas Sant Vicenç, just al costat d'una pista que passa a tocar de l'absis tot i que en un nivell inferior i al voltant de nombroses estructures d'usos agropecuaris. És una petita església d'una nau, planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, en la major part amb ràfec de lloses. Els murs són de maçoneria de pedra, en alguns punts arrebossats i en altres, a la meitat oest, amb filades regulars de carreus escairats de mitjanes dimensions. Les cantonades estan diferenciades amb carreus de majors dimensions. L'absis és carrat i es troba orientat a l'est. La principal, orientada al sud, mostra una cantonada integrada al mur que denota una ampliació. A la part esquerra hi ha un portal d'arc de mig punt amb dovelles de reduïdes dimensions i una finestra emmarcada amb pedra treballada a la meitat dreta. A l'interior, força malmès, es conserva un carreu de pedra amb elements motllurats i la data de 1769 i una creu inscrits. La façana oest conté una única obertura, un òcul circular a la meitat superior reformat amb obra i al capdamunt, la base d'un campanar d'espadanya que es conserva al mas proper. Les façanes nord i est, que correspon a l'absis, no tenen obertures i es troben parcialment cobertes de vegetació. | 08100-10 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | El topònim Vespella es troba documentat des de l'any 902 quan Sarra vengué a Sesepald, terres i vinyes situades al terme de Gurb, a l'apèndix de Vespella. L'església de Sant Vicenç no es troba documentada fins l'any 962. Mai no va passar de ser una capella rural. De l'edifici romànic original, en queda una part del parament a la meitat oest. La meitat est, i el petit campanar d'espadanya, van ser reformats el segle XVIII quan es va mutilar l'absis. | 41.9700500,2.1857400 | 432533 | 4646772 | 08100 | Gurb | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75123-foto-08100-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75123-foto-08100-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75123-foto-08100-10-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | Al mas Sant Vicenç es conserven els elements monolítics d'un campanar d'espadanya d'un ull provinent de l'església. En aquests blocs de pedra treballada, que formen el petit campanar coronat a mode de teulada de doble vessant, hi ha la data de 1768 inscrita. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||
| 75124 | Sant Pau de Vilaseina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-vilaseina | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XIII | Únicament queden enderrocs | L'església de Sant Pau de Vilaseïna es troba ubicada sobre un petit turó al nord del masos Sant Pau i Vilaseïna i al sud de la riera de Sorreigs. Originalment era una església d'estil romànic, documentada des del segle XIII i amb culte fins a finals del segle XVIII. Actualment de l'església només en queden algunes pedres disperses i un petit tram de mur de poc més de mig metre d'alçada, coberts de vegetació i prop del cim del turó. Les restes visibles no permeten saber-ne l'estructura. | 08100-11 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | L'església de Sant Pau de Vilaseïna es trobava dins l'antic terme del castell de Gurb i des d'un principi va ser una simple capella rural dins la parròquia de Sant Andreu de Gurb. El topònim Vilaseïna, com a vil·la rural, ja es troba documentat des del segle X però l'església no es troba documentada fins l'any 1246, quan B. Calvell féu diverses deixes en el seu testament a les esglésies del terme de Gurb, entre les que hi havia l'església de Sant Pau a la que deixà dotze diners. A finals del segle XVIII va quedar sense culte i a mitjans del segle XIX es va construir l'església de Sant Pau dels Felius, situada a tocar del mas Felius, relativament a prop de l'emplaçament de l'antiga església. | 41.9816800,2.2426000 | 437256 | 4648020 | 08100 | Gurb | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75124-foto-08100-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75124-foto-08100-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75124-foto-08100-11-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | ||||||||
| 75125 | Santa Perpètua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-perpetua | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XVII-XVIII | L'església de Santa Perpètua es troba situada a l'extrem nord-est de la parròquia de Sant Cristòfol de Vespella, al cim d'un turó elevat en la vall de la riera del Sorreigs, al sud-oest de Sant Martí Xic i al nord-est de Sant Bartomeu del Grau, quedant aquests en una alçada lleugerament superior. El turó on es troba l'església queda encerclat en les vessants sud i est per un cingle de roca d'alçada notable i visible des de nombrosos punts al voltant. Es tracta d'una petita església d'una nau, planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, que en algun punt conserva l'original ràfec de lloses. El campanar és d'espadanya i de doble ull, es troba al capdamunt de la façana principal i està coronat amb una petita teulada de doble vessant i una creu de ferro. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats, tot i que en algunes parts l'arrebossat es troba escrostonat. L'absis és carrat i es troba orientat al nord-est. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal central d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada i un òcul circular a sobre emmarcat amb dos monòlits de pedra treballada. La façana sud-est mostra l'antic portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada, actualment tapiat i parcialment arrebossat. La façana nord-est, que correspon a l'absis, no conté cap obertura i la nord-oest conté únicament una cisterna de planta circular adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra. | 08100-12 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | L'església de Santa Perpètua es troba documentada des de 1356, en un document en el que rebia una butlla d'indulgència per fomentar el seu culte, tot i que el seu origen podria ser anterior. L'edifici actual vas ser reformat de manera important entre el segle XVII i els inicis del segle XVIII. | 41.9975800,2.1957200 | 433389 | 4649820 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75125-foto-08100-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75125-foto-08100-12-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | En el campanar d'espadanya de doble ull de l'església es conserva una campana. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | ||||||||
| 75126 | Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-roc-1 | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XIX | La capella de sant Roc es troba situada en un pla elevat situat enmig d'una zona boscosa a mig camí entre les masies del Saits i del Puig, quedant al sud-oest de la primera i al nord de la segona. Es tracta d'una capella d'alçada notable, d'una nau, planta rectangular i absis carrat orientat a l'oest. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, amb un campanar d'espadanya al capdamunt format amb blocs de pedra treballada i elements ceràmics decoratius als extrems. Els murs són de maçoneria de pedra amb molt morter exceptuant la façana principal, completament arrebossada i amb nombrosos elements decoratius bastits interiorment amb obra i de reminiscència neoclàssica. La façana principal, orientada a l'est, conté un portal central d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada, formant un arc doble amb un emmarcament que a la part superior sobresurt lleugerament imitant una teulada de doble vessant coronada amb una creu monolítica. Sobre el portal s'obre un òcul circular emmarcat amb pedra motllurada. A banda i banda de la façana hi ha dos pilars adossats coronades amb diversos arcs de mig punt decoratius a la part superior de la façana. La façana nord conté a la part superior una finestra d'arc de mig punt esqueixada, amb emmarcament d'obra arrebossat, tot i que aquest es troba escrostonat en alguns punts. La façana oest, que correspon a l'absis, no conté obertures. La façana sud conté a la part superior una finestra d'arc de mig punt esqueixada i un volum adossat que correspon a la sagristia, coronat amb teulada d'una vessant i amb una obertura d'arc rebaixat esqueixada. | 08100-13 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | La capella de Sant Roc va ser bastida al voltant de 1886 fruit d'un vot amb motiu d'una pesta del còlera. El petit edifici original va ser substituit pocs anys més tard per un de més gran, acabat l'any 1900. Antigament es celebrava un aplec a l'església i s'hi anava en processó en motiu de mal·lties. | 41.9604600,2.2187200 | 435256 | 4645681 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75126-foto-08100-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75126-foto-08100-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75126-foto-08100-13-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | El petit campanar d'espadanya de l'església conserva una campana. | 99|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | ||||||||
| 75127 | Sant Pau dels Felius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-dels-felius | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. | XIX | La capella de Sant Pau dels Felius es troba adossada al sud-est de la masia dels Felius, en la part exterior del recinte tancat que envolta les façanes sud i oest de la masia. És una petita capella d'una nau, planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i coronament de la façana principal amb campanar d'espadanya d'un sol ull que encara conserva la campana. Els murs són de maçoneria de pedra i parts d'obra i es troben arrebossats. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal central d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada, amb una creu a mode de custòdia al centre de la llinda i la data de 1802 al voltant (tot i que el nombre 0 té un 4 repicat al damunt). Sobre el portal hi ha un òcul circular. La façana est no conté obertures, la nord es troba adossada a la masia i la oest, ubicada dins el pati tancat o lliça de la masia, conté sis petites obertures, esqueixades i d'arc de mig punt, tres en un nivell inferior i tres més al superior. | 08100-14 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | L'església de Sant Pau dels Felius va ser bastida a principis del segle XIX substituint l'antiga església de Sant Pau de Vilaseïna, ubicada en un turó proper i completament enrunada. Antigament es celebrava un aplec a l'església i en un pla amb roures proper que actualment ja no existeix. | 41.9802000,2.2411100 | 437131 | 4647856 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75127-foto-08100-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75127-foto-08100-14-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||
| 75128 | Santa Creu de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-de-la-codina | XIX-XX | La capella de la Santa Creu de la Codina es troba adossada a la façana nord de la Codina, als peus d'un serrat allargat que delimita el terme municipal. Es tracta d'una petita capella amb planta de creu llatina orientada al nord, amb murs arrebossats i teulada de doble vessant tot i que la part central, més alta, té una teulada de quatre vessants coronada amb una creu. L'església conté cinc obertures, quatre de les quals són finestres petites d'arc de mig punt col·locades simètricament a banda i banda de la nau i del creuer. L'obertura restant és una porta a l'extrem sud de la façana oest, emmarcada amb pedra treballada i amb una llinda doble. En la llinda inferior hi ha la inscripció 'Capella de la Santa Creu Any 1852' amb una creu intercalada, i en la superior la inscripció 'Reconstruida en la festa del 1er centenari'. En la masoveria de la Codina, ubicada uns metres al sud-est de l'església hi ha un petit campanar habilitat entre dues xemeneies de manera que la campana es poc visible però manipulable des de l'interior de l'edifici. | 08100-15 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9853900,2.2184800 | 435261 | 4648449 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75128-foto-08100-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75128-foto-08100-15-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||||
| 75129 | Sant Crist del Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-crist-del-pradell | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XX | La capella de sant Crist del Pradell es troba adossada a l'est de la masia del Pradell, encaixada entre la torre adossada a la masia i una masoveria. Es tracta d'una petita capella d'una nau, planta rectangular, absis carrat i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són d'obra, arrebossats i pintats a la façana principal, amb algunes parts bastides amb pedra treballada. La façana principal, orientada al sud, presenta dues bandes als extrems laterals formades amb blocs de pedra treballada i coronades amb una sèrie de tres arcuacions cegues d'arc apuntat, d'estil neogòtic. Al centre hi ha un portal d'arc apuntat emmarcat amb pedra motllurada i amb una rica decoració d'estil neoclàssic que inclou falses pilastres als laterals i nombroses figures i elements en relleu, entre els que hi ha un àngel, una creu i altres motius religiosos. Sobre el portal hi ha una rosassa circular emmarcada amb monòlits de pedra motllurada i flanquejada per dos escuts heràldics en relleu, a l'esquerra el del·llinatge d'Abadal i a la dreta del de Cavalleria . Sobre la façana hi ha un petit campanar d'espadanya d'un sol ull que no conserva la campana. Està bastit amb blocs de pedra treballada amb una rica decoració d'estil neogòtic. La façana nord conté un petit cos adossat a la planta baixa que correspon a la sagristia. Per sobre, el mur de la capella és d'obra vista i forma tres arcs apuntats, els dos laterals cecs i el central, de major alçada amb una obertura amb vitrall de la mateixa forma però dimensions menors a l'interior. | 08100-16 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | L'actual edificació de l'església del Sant Crist del Pradell va ser bastida en la primera meitat del segle XX. Tot i així, en la visita pastoral de 1687 ja es cita una capella del Sant Crist al mas Pradell. | 41.9753400,2.2597800 | 438673 | 4647303 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75129-foto-08100-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75129-foto-08100-16-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | A l'interior hi havia una imatge de Crist, obra de l'escultor Josep Llimona, que va ser destruïda durant la Guerra Civil. | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | ||||||||
| 75130 | Sagrada Família de Malars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrada-familia-de-malars | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XX | L'església de la Sagrada Família de Malars es troba situada uns metres a l'oest de la colònia Malars, flanquejant l'entrada a la colònia i a escassos metres del riu Ter, al nord, i del riu Gurri, al sud. Es tracta d'una petita església d'estil neoromànic, d'una nau, planta rectangular, absis semicircular i teulada de doble vessant. Els murs són de maçoneria de pedra irregular carejada i les cantonades estan delimitades amb carreus treballats. La façana principal, orientada a l'oest, està decorada amb una sèrie de 13 arcuacions cegues separades per bandes llombardes i conté un portal central d'arc de mig punt emmarcat amb pedra motllurada al que s'accedeix a través d'unes escales exteriors. Sobre la façana hi ha un petit campanar d'espadanya d'un sol ull que conserva la campanar i està decorat amb arcuacions cegues amb bandes llombardes. Les façanes sud i nord estan decorades amb una sèrie de 17 arcuacions cegues separades per bandes llombardes cada una i contenen tres finestres d'arc de mig punt esqueixades emmarcades amb pedra treballada. A la façana nord hi ha un petit cos adossat que correspon a la sagristia. La façana est correspon a l'absis, de planta semicircular i decorat amb tres sèries de 6 arcuacions cegues separades per bandes llombardes. Conté dues finestres d'arc de mig punt esqueixades emmarcades amb pedra treballada. | 08100-17 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | L'església va ser bastida a principis del segle XX al costat de la colònia tèxtil de Malars. | 41.9842000,2.2897700 | 441166 | 4648266 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75130-foto-08100-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75130-foto-08100-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75130-foto-08100-17-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||
| 75131 | Sant Miquel del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-del-soler | XIX | L'arrebossat es troba escrostonat. | La capella de Sant Miquel del Soler es troba integrada en un volum adossat a la masia del Soler, uns metres a l'oest de la carretera C-17 La capella es troba a l'interior d'un volum adossat a l'est de la masia del Soler, de manera que sobre l'església el volum adossat forma una terrassa i en la façana est, les dues petites obertures circulars que corresponen a l'església, queden integrades en finestres de majors dimensions que segueixen la distribució del volum. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats, en alguns punts escrostonat. La façana principal, orientada al sud, és la única on la capella no es troba integrada en el volum adossat de la masia i conté un portal d'arc de mig punt emmarcat amb obra, dues petites obertures al nivell superior i un petit campanar d'espadanya d'un sol ull. | 08100-18 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | Antigament es celebrava un aplec a l'església. | 41.9426500,2.2299500 | 436169 | 4643695 | 08100 | Gurb | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75131-foto-08100-18-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||
| 75132 | Església vella de Sant Cristòfol de Vespella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-vella-de-sant-cristofol-de-vespella | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XI-XVIII | Únicament queden petites parts de murs i enderrocs | La primitiva església de Sant Cristòfol de Vespella es troba situada en el punt més alt d'un turó arrodonit i amb pendent pronunciat en el serrat del Rector, al sud de l'església de Sant Cristòfol de Vespella. Es tracta d'una església de la que només en resten petites parts dels murs, molt malmeses i cobertes de vegetació, ocupant el pla més elevat del turó on s'assenta i també el pla immediatament inferior a la vessant est. Tota aquesta zona queda coberta de pedres despreses i vegetació, fent-se el mur visible només a l'extrem est. Just sota el mur visible, però en un nivell inferior, s'ha conservat parcialment la cisterna de l'edifici, de forma circular i bastida amb murs de maçoneria de pedra. Tot l'extrem superior del turó on es troben les restes d'aquesta església queda ocupat per nombroses feixes delimitades amb murs de pedra. | 08100-19 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | L'església de Sant Cristòfol es troba documentada des del 986, tot i que les funcions parroquials no es documenten fins al 1055 de manera genèrica i explícitament l'any 1080 en la concòrdia que van fer el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà i Guillem Bernat de Queralt sobre les esglésies i parròquies del terme del castell de Gurb, entre les que es trobava l'església de Sant Cristòfol de Vespella. L'església va ser abandonada als voltants de 1752, quan es va construir la nova església en una ubicació més accessible. | 41.9665600,2.2067000 | 434266 | 4646368 | 08100 | Gurb | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75132-foto-08100-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75132-foto-08100-19-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | ||||||||
| 75133 | El Borrelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-borrello | XIX | El Borrelló es troba situada en un petit pla en la vessant nord-oest del serrat del Portell, al sud-est de les Corts i al nord-est del Coll. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i un cos adossat al nord. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra a la base i de tàpia i arrebossats a la resta, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Les obertures de l'edifici no conserven elements originals i actualment es troben emmarcades amb petites llindes de fusta, exceptuant el portal principal de la masia, orientat a l'oest i emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Adossat a la façana nord del volum principal hi ha un cos adossat que forma una eixida a nivell de primer pis. | 08100-20 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | 41.9609600,2.1891500 | 432806 | 4645760 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75133-foto-08100-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75133-foto-08100-20-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||||
| 75134 | Can Cresta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cresta | XIX | Can Cresta es troba situada uns 50 metres al sud de les carreteres C-154 i C-25, a l'est del molí de la Pujada i en la vall per on creua la riera de Sant Bartomeu al nord de Sant Sebastià. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra i cantonades de carreus treballats als nivells de planta baixa i primer pis i amb murs d'obra vista al nivell de golfes. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, mostra una distribució d'obertures simètrica. A nivell de planta baixa hi ha un portal al centre emmarcat amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, la central de les quals de majors dimensions i amb la data de 1829 inscrita a la llinda amb una creu intercalada. A nivell de golfes hi ha una eixida que ocupa tot l'ample de la façana i que està formada per quatre obertures d'arc de mig punt emmarcades amb obra vista. La façana est conté una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis i dues obertures al nivell de golfes, arrebossat i pintat, una de les quals és d'arc de mig punt i forma part de l'eixida que s'estén a la façana principal. A la dreta hi ha el cos adossat, amb un carreu de gran llargada integrat horitzontalment al mur en la part inferior amb la data de 1865 inscrita. La façana nord té un cos adossat al davant, arrebossat i pintat, i amb diverses obertures reformades. Per sobre hi ha una part del volum principal, amb el mur arrebossat i pintat, i sense obertures. La façana oest té una estructura d'obra vista adossada a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada reformades, i a les golfes una finestra. Uns metres al nord-est de la masia hi ha una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra i parts d'obra vista. L'edifici queda encerclat a l'oest per nombroses estructures d'usos agropecuaris construïdes modernament. | 08100-21 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | 41.9328300,2.1979700 | 433508 | 4642629 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75134-foto-08100-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75134-foto-08100-21-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | En la façana principal hi ha una placa ceràmica integrada al mur amb la inscripció 'TERMINO DE GURB. PARTIDO DE VICH. PROVINCIA DE BARCELONA. VIA DE OLOT'. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | ||||||||||
| 75135 | El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-2 | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVIII | El Pla de Sant Julià es troba situada a l'extrem est de l'altiplà on es troba l'església de Sant Julià Sassorba, al sud d'aquesta i al nord del Julià. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, un volum adossat al nord amb un nivell més i diverses estructures adossades a l'est delimitant una lliça o pati tancant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i parts de tàpia i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa dos portals, un dels quals d'arc de mig punt i adovellat, i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals amb ampit motllurat i totes tres amb inscripcions. En la llinda de la finestra de l'esquerra hi ha la data de 1785 inscrita amb una creu intercalada, en la central hi ha la inscripció 'ANY 1732 JOSEPH PLA', i en la de la dreta hi ha el mateix nom tot i que amb la data de 1767 i en aquest cas amb una creu intercalada. A l'esquera hi ha un cos adossat que forma una eixida a nivell de primer pis amb un pilar central de pedra treballada. A la dreta hi ha estructures adossades bastides amb murs de maçoneria de pedra, en una de les quals hi ha la data de 1911 inscrita. La façana oest està dominada en la seva part dreta pel cos adossat on hi ha una finestra amb llinda de fusta. A la part central, a nivell de planta baixa hi ha una porta d'arc de mig punt emmarcada amb maó i tapiada, i una espitllera també emmarcada amb maó, i al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. A l'esquerra hi ha el volum adossat al nord, amb una finestra a nivell de primer pis i una altra a les golfes. La façana nord es troba dominada pel volum adossat i conté únicament dues espitlleres i tres finestres amb llinda de fusta. La façana est es troba dominada per diverses estructures adossades bastides amb murs de maçoneria de pedra i disposades al voltant d'un pati interior. Pròpiament a la façana hi ha diverses finestres, entre les quals una emmarcada amb maó i llinda de fusta i una amb llinda de pedra treballada. | 08100-22 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | El Pla es troba documentada al voltant de l'any 1231 quan l'hereu del mas, Pere de Pla, era el batlle dels Vilagranada a les possessions que tenien a Sant Julià Sassorba. També apareix documentada en el fogatge de 1497. | 41.9462500,2.1847000 | 432422 | 4644130 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75135-foto-08100-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75135-foto-08100-22-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||
| 75136 | L'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lom-0 | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVIII-XIX | L'Om està situada pocs metres a l'oest de la rectoria i l'església de Sant Julià Sassorba, just a l'altre costat de la pista asfaltada que comunica les masies del voltant. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis bastit amb murs de maçoneria de pedra petita amb cantonades de pedra treballada i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-est, té les obertures disposades simètricament, amb un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, i les finestres emmarcades amb brancals i ampit de pedra i llinda de fusta. La façana sud-oest conté una estructura adossada a la part dreta al costat de la qual hi ha la cisterna. Al centre hi ha un portal i diverses finestres emmarcades amb brancals i ampit de pedra i llinda de fusta. A l'extrem esquerre hi ha un volum adossat amb teulada d'una vessant. La façana nord-oest es troba dominada pel volum adossat, per sobre del qual sobresurt a nivell de primer pis una finestra emmarcada amb brancals de pedra i llinda de fusta. La façana nord-est conté un contrafort adossat i diverses finestres emmarcades amb llinda de fusta, algunes amb brancals de pedra i altres amb obra vista. A l'extrem dret hi ha adossada una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb teulada de doble vessant que té les obertures emmarcades amb obra vista i llinda de fusta. | 08100-23 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | L'Om es troba documentada al voltant de l'any 1415, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Julià Sassorba, i en el fogatge de 1497. | 41.9508300,2.1830300 | 432288 | 4644640 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75136-foto-08100-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75136-foto-08100-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75136-foto-08100-23-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||
| 75137 | El Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-borrell | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII-XVIII | Els pocs murs que resten de l'edifici es troben coberts de vegetació. | El Borrell està situada prop del coll on s'inicia el torrent de Sant Julià, a l'est del Coll i a l'oest de la Casanova del Borrell. Es tracta d'una masia que va ser completament enrunada, sobre l'assentament de la qual es va construir un gran dipòsit circular de formigó. Malgrat això encara queden dempeus diversos murs a banda i banda de la pista forestal que comunica la zona. Es tracta de murs que formaven part d'estructures annexes a la masia. Els murs que queden no sobrepassen els dos metres en alçada, estan bastits amb maçoneria de pedra i estan parcialment coberts de vegetació. Al voltant, el fort desnivell està ordenat amb feixes, delimitades en nombrosos punts amb murs de pedra. | 08100-24 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | El Borrell es troba documentada al voltant de l'any 1415, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Julià Sassorba, i en el fogatge de 1497. | 41.9574100,2.1875900 | 432673 | 4645367 | 08100 | Gurb | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75137-foto-08100-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75137-foto-08100-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75137-foto-08100-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | ||||||||
| 75138 | La Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-salada | <p>AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau.</p> | XVI | <p>La Salada es troba situada a l'extrem sud de l'altiplà on es troba l'església de Sant Julià Sassorba, al sud del Grau i a l'oest de València. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats en algunes parts, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, es troba dominada per un cos adossat que forma un porxo a nivell de planta baixa i una eixida al primer pis sustentats amb pilars de pedra treballada. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta i un portal d'arc de mig punt adovellat amb un rombe en relleu a la clau en el que hi ha l'anagrama IHS, una creu i la data de 1590 inscrits. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i una porta emmarcada amb pedra bisellada que dóna accés a l'eixida i està decorada amb un relleu a la llinda on hi ha la imatge d'una torre defensiva amb un portal i una finestra amb la data de 1590, l'anagrama IHS i les inicials 'IO SA' al voltant. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i just sota teulada hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada . Davant la façana hi ha un pati o lliça tancat delimitat per diverses estructures i murs de maçoneria de pedra, en un dels quals hi ha un carreu integrat al mur amb un lleó en relleu i l'anagrama JHS. L'accés principal a la lliça es troba a l'oest i és un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana est forma un queixal a causa dels diferents volums ampliats. A la part dreta hi ha dues obertures, una porta emmarcada amb pedra bisellada al primer pis a la que s'accedeix a través d'unes escales i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a les golfes. A la part central hi ha quatre finestres a nivell de primer pis, una de les quals tapiada i emmarcada amb pedra treballada i llinda monolítica d'arc de mig punt, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a les golfes. A l'esquerre hi ha diverses estructures adossades que tanquen la lliça a sud i est. La façana nord conté a nivell de planta baixa quatre finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha quatre finestres, una emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i les tres restants amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració d'arc conopial a la llinda i una creu inscrita, i una de les altres amb l'anagrama IHS i una inscripció parcialment erosionada. A nivell de golfes hi ha dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra amb maó i llinda de fusta, i just sota teulada hi ha una finestra més. La façana oest conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una estructura circular adossada, bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb una coberta de lloses. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, ambdues amb decoració d'arc conopial a la llinda i una amb una creu inscrita. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. Uns metres a l'est de la masia hi ha un volum de dos nivells bastit amb murs de maçoneria de pedra i coronat amb teulada de doble vessant. Es troba reformat com a habitatge.</p> | 08100-33 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | <p>La Salada es troba documentada l'any 1280 com a domus de la Salada, propietat dels Vilagranada, castlans del castell de Gurb. L'última menció com a domus o casa forta data de 1347 quan Pere de Pruners va comprar al seu cunyat Galzeran de Vilagranada les domus de Vilagranada i la Salada. També apareix documentada en el fogatge de 1497.</p> | 41.9420500,2.1733400 | 431476 | 4643673 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75138-foto-08100-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75138-foto-08100-33-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||
| 75139 | Font Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-salada-0 | XIX | El mas Font Salada està situat en un pla enclotat al nord de la riera de la font Salada i a l'oest de la riera de Sant Bartomeu, prop de la unió d'aquestes, i a pocs metres del molí de Font Salada. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un volum de planta baixa, primer pis i golfes, bastit amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, mostra una distribució d'obertures simètrica. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a cada costat i un portal emmarcat amb pedra bisellada amb decoració geomètrica a la llinda al centre de la qual hi ha una creu. Sobre el portal hi ha un carreu integrat al mur amb la inscripció 'J.A.E.P.A. 1862'. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada i a les golfes una finestra, també emmarcada amb pedra treballada. A banda i banda de la façana hi ha estructures adossades bastides amb murs de maçoneria de pedra. La façana est conté dues finestres a la planta baixa i dues més al primer pis, les del nivell inferior emmarcades amb monòlits de pedra treballada i les del superior amb pedra bisellada. La façana nord conté una finestra per nivell, en els tres casos emmarcades amb pedra treballada. La façana oest es troba dominada per una estructura adossada, sense que s'observi cap obertura a la part visible de la façana. | 08100-34 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | 41.9367600,2.1709600 | 431273 | 4643087 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75139-foto-08100-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75139-foto-08100-34-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||||
| 75140 | Molí de Font Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-font-salada | XVIII-XIX | El molí de Font Salada està situat en un pla enclotat al nord de la riera de la font Salada i a l'oest de la riera de Sant Bartomeu, prop de la unió d'aquestes, i a pocs metres del mas Font Salada. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per dos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes, bastits amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant en ambdós volums tot i que la orientació és contrària quedant en els dos casos amb aigües a les façanes laterals. La façana principal del volum principal i més antic es troba orientada al sud i conté una obertura per planta, en els tres casos emmarcades amb pedra vermellosa diferent de la utilitzada en la resta de l'edifici. Es tracta d'un portal emmarcat amb pedra bisellada i amb la data de 1795 inscrita a la llinda, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. A la resta de façanes les obertures també estan emmarcades amb pedra treballada de tons vermells. A la façana est hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una al primer pis i l'altra a les golfes; a la façana nord hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de golfes i a la façana oest no hi ha obertures. El volum adossat té la façana principal orientada al sud, on s'obre un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada que donava accés a una de les sales on es trobava la maquinària del molí. Les obertures de la resta del volum es troben emmarcades amb pedra treballada o bé amb brancals d'obra vista i llinda de pedra. A la façana sud hi ha un carreu integrat al mur just sobre una porta amb la inscripció 'J A E P A 1860'. Al nord de l'edifici hi ha un petit pla on s'intueixen les restes del mur de maçoneria de pedra que delimitava la bassa del molí, actualment plena de terra. | 08100-35 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | 41.9368800,2.1712200 | 431294 | 4643100 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75140-foto-08100-35-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||||
| 75141 | La Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pujada-0 | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVIII | La Pujada es troba situada uns 100 metres al nord de la carretera C-25, en un pla elevat en la vall de la riera de Sant Bartomeu, als peus de la vessant sud de l'altiplà on es troba l'església de Sant Julià Sassorba i a l'est de l'Hostal Nou. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes fruit de diverses ampliacions, amb cossos adossats a les façanes sud i oest, i diverses estructures ubicades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté un cos adossat a la meitat esquerra que arriba fins al nivell de primer pis i té un nivell de soterrani a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. Aquest cos forma a nivell de soterrani dues voltes de canó bastides amb lloses a plec de llibre i una porta d'arc rebaixat emmarcada amb pedra treballada. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i al primer pis una eixida formada per tres obertures d'arc rebaixat amb pedres motllurades sobresortint a l'extrem superior dels brancals a mode de capitell. A la meitat dreta i a nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat adovellat, amb la data de 1782 inscrita en un carreu dels brancals amb una creu intercalada, i una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i la inscripció 'DE L'ANY 1782 MAS PUJADA RENOVAT' gravada a la llinda amb una creu intercalada. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada extrem i una eixida al centre formada per quatre obertures d'arc rebaixat. La façana est té la base del mur bastida amb blocs de pedra de notables dimensions. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra motllurada, una de les quals tapiada. A nivell de golfes hi ha una finestra petita emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord conté quatre finestres emmarcades amb pedra treballada a nivell de planta baixa, tot i que el nivell queda quasi soterrat a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. A nivell de primer pis hi ha una porta emmarcada amb pedra bisellada i quatre finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals amb els brancals reformats amb maó. A la dreta hi ha el cos adossat a l'oest, amb una estructura adossada d'obra vista que correspon a l'antiga comuna. La façana oest es troba dominada per un cos adossat. A nivell de planta baixa hi ha tres grans obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada que actualment es troben tapiades deixant una finestra emmarcada amb maó enmig. Al primer pis hi ha tres finestres i un balcó emmarcats amb pedra treballada. El balcó es troba flanquejat a escassos centímetres per dues de les finestres, de manera que comparteixen carreus treballats en els brancals. Uns metres al sud de la masia hi ha diverses estructures adossades que delimiten un pati davant la façana principal de la masia. Aquestes estructures estan bastides amb murs de maçoneria de pedra, reformades amb parts d'obra vista i coronades amb teulada de doble vessant. Una d'aquestes estructures és l'antic femer, amb accés des de la masia pel nord i també accés pel sud, a l'exterior del recinte tancat que envolta la masia. A l'oest de la masia hi ha un hort delimitat en part amb murs de maçoneria de pedra i uns metres al nord-est, en un pla lleugerament elevat, hi ha la pallissa. | 08100-36 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | La Pujada es troba documentada al voltant de l'any 1415, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Julià Sassorba. També apareix documentada en el fogatge de 1497. | 41.9353300,2.1869700 | 432598 | 4642916 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75141-foto-08100-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75141-foto-08100-36-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||
| 75142 | Molí de la Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-pujada | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XVIII | La major part dels elements que formaven el molí (bassa, canal, carcabà) no es conserven o es troben molt malmesos. | El molí de la Pujada està situat uns metres al nord de la riera de Sant Bartomeu, al sud-est de la Pujada i al sud de les carreteres C-154 i C-25. Es tracta d'un edifici de reduïdes dimensions format per dos volums adossats de planta baixa i primer pis, bastits amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord, conté a nivell de planta baixa tres espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una porta i una finestra emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta. A la porta s'hi accedeix per una passarel·la ja que en aquest punt el desnivell ho permet. La façana oest tenia originalment la bassa del molí adossada. Actualment se'n conserven parts dels murs de maçoneria de pedra que la delimitaven, amb alçades d'entre dos i tres metres. Pròpiament a la façana s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada just sota teulada. La façana sud conté a la part central dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La part dreta queda ocupada per estructures adossades, amb els murs parcialment arrebossats i a la part esquerra s'observen restes dels murs que delimitaven la bassa. La façana est es troba dominada per una estructura adossada amb pilars d'obra vista que forma un cobert. Per darrera s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de primer pis. Davant la façana sud de l'edifici hi ha un pati tancat de grans dimensions delimitat amb murs de maçoneria de pedra coronats amb lloses. L'accés al pati es troba a l'extrem est i a la part sud manca una part del mur. | 08100-37 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | El molí de la Pujada es troba documentat en els llistats de cases que pagaven talla a la parròquia de Sant Julià Sassorba dels anys 1719 i 1738. | 41.9330400,2.1892900 | 432788 | 4642660 | 08100 | Gurb | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75142-foto-08100-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75142-foto-08100-37-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | ||||||||
| 75143 | Mas Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-marti-0 | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XVIII | El mas Martí es troba situat a l'extrem oest de la parròquia de Sant Julià Sassorba i del terme municipal de Gurb, en una zona força plana dins la profunda vall de la riera de Sant Bartomeu, situada a l'oest de la masia. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis amb volums ampliats a banda i banda. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada al que s'accedeix a través d'uns graons de pedra. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, amb una petita motllura a la base dels brancals i decoració d'arc conopial a la llinda sobre la que hi ha una creu inscrita. Sota la finestra hi ha dos carreus integrats al mur que formen una estreta espitllera entre finestra i portal. A la part dreta hi ha un rellotge de sol molt erosionat. A la dreta de la façana hi ha el volum adossat en aquesta part, amb un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i diverses espitlleres a la planta baixa i una galeria reformada al primer pis formada per dues obertures d'arc de mig punt. A l'esquerra de la façana hi ha el volum adossat a l'oest, completament reformat. Adossat perpendicularment a la cantonada est de la façana hi ha un mur de maçoneria de pedra amb un portal, l'únic element conservat d'una antiga lliça. La façana est es troba dominada pel volum adossat a l'est i parcialment arrebossada. Conté tres finestres emmarcades amb obra vista a cada nivell, dues de les quals amb llinda de pedra al primer pis i la resta amb llinda de fusta. La façana nord conté tres espitlleres emmarcades amb pedra treballada i un portal emmarcat amb obra vista i llinda de fusta a la planta baixa i fins a set obertures al primer pis, totes emmarcades amb obra vista i algunes amb llinda de pedra. La façana oest mostra dues parts diferenciades. A la dreta hi ha el volum adossat, completament reformat, i a l'esquerra dos contraforts de maçoneria de pedra a la planta baixa i una finestra emmarcada amb obra vista al primer pis. Uns metres al sud de l'edifici hi ha una estructura de dos nivells bastida amb murs de maçoneria de pedra a la part inferior i d'obra vista a la resta, i coronada amb teulada de doble vessant. | 08100-38 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | El Martí es troba documentada en els llistats de cases que pagaven talla a la parròquia de Sant Julià Sassorba dels anys 1656, 1661, 1681, 1719 i 1738. | 41.9609200,2.1720600 | 431390 | 4645769 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75143-foto-08100-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75143-foto-08100-38-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||
| 75144 | Rectoria de Sant Julià Sassorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-julia-sassorba | XVIII-XIX | La rectoria de Sant Julià Sassorba es troba adossada a l'oest de l'església de Sant Julià Sassorba, a l'extrem nord-est de l'atiplà ubicat entre la riera de Sant Bartomeu i el torrent de Sant Julià. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions, format per dos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes, bastits amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra dues parts diferenciades. A nivell de planta baixa destaca una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra motllurada i al primer pis un balcó emmarcat amb pedra treballada. La resta d'obertures de la façana estan emmarcades amb llinda de fusta i brancals de pedra treballada en uns casos i maó en els altres. La façana oest conté únicament una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord té un cos adossat que forma una terrassa a nivell de primer pis en la que es troba una cisterna de planta quadrada bastida amb murs de maçoneria de pedra. Pròpiament a la façana hi ha diverses obertures a cada un dels volums, les del volum oest emmarcades amb maó i les del volum est amb maó i llinda de fusta. La façana est es troba parcialment adossada a l'església. En la part que queda visible, amb restes d'arrebossat, hi ha diverses obertures tapiades, entre les que sobresurt un ampit de pedra motllurada amb l'anagrama IHS i una creu inscrits. | 08100-39 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | 41.9510100,2.1833900 | 432318 | 4644659 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75144-foto-08100-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75144-foto-08100-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75144-foto-08100-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||||
| 75145 | Escoles de Sant Julià Sassorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-de-sant-julia-sassorba | AADD, (1982). 'Les escoles de Gurb i la seva història'. dins revista Festa Major de Gurb. 1982. | XX | Les escoles de Sant Julià Sassorba es troben situades a l'extrem est de l'altiplà on es troba l'església de Sant Julià Sassorba, al sud d'aquesta i al nord del Pla de Sant Julià, enmig d'un petit alzinar. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un volum principal de planta baixa i primer pis amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, un volum d'un sol nivell adossat a l'oest amb teulada de doble vessant amb orientació contrària i dos cossos adossats al sud i a l'est. L'edifici està bastit amb murs de pedres treballades disposades a filades regulars, de manera que totes les obertures queden emmarcades amb pedra treballada, i totes compten amb arc de descàrrega de pedra integrat al mur. La façana principal, orientada a l'est té un cos adossat al davant, coronat amb una teulada de doble vessant, que forma un porxo de sostre alt. Està sustentat per quatre pilars de pedra, més amples a la base que a l'extrem superior, on hi ha un monòlit de pedra bisellada a mode de capitell. Pròpiament a la façana hi ha una finestra i dues portes. La façana sud queda dominada per un cos adossat amb teulada de tres vessants que sobresurt del volum principal formant un porxo de sostre alt i lleugerament aixecat del nivell del terra. Aquest cos es troba sustentat per sis pilars de pedra de la mateixa tipologia que els de la façana principal. Pròpiament a la façana hi ha dues portes i dos grans finestrals. A l'esquerra hi ha el volum adossat a l'oest, amb una porta d'arc de mig punt i dues finestres. La façana oest es troba dominada pel volum adossat, amb únicament una finestra. A pocs metres de la façana hi ha un pou de planta quadrada bastit amb murs d'obra vista i coronat amb teulada d'una vessant. La façana nord conté una estructura adossada a nivell de planta baixa i dues finestres al primer pis. Al voltant de les escoles hi ha un recinte tancant ocupat per un alzinar on es troben algunes alzines de notables dimensions. | 08100-40 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | Les escoles de Sant Julià Sassorba van ser bastides en la dècada dels anys 30 del segle XX en el marc del programa renovador de l'escola del Ministeri d'Educació de la Segona República. | 41.9481600,2.1836500 | 432337 | 4644343 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75145-foto-08100-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75145-foto-08100-40-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | Les escoles de Sant Cristòfol de Vespella van ser construïdes els mateixos anys que les de Sant Julià Sassorba utilitzant també els mateixos plànols. Són, doncs, idèntiques. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | ||||||||
| 75146 | El Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-julia | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. | XIX | El Julià es troba situada a la meitat est de l'altiplà on es troba l'església de Sant Julià Sassorba, al sud del Pla i al nord-est de València. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum de planta baixa i primer pis i diverses estructures adossades a banda i banda. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb molt morter i cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté tres obertures per nivell. A la planta baixa hi ha dos portals, un dels quals emmarcat amb maó i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres, totes emmarcades amb maó i llinda de fusta. A la dreta hi ha un cobert adossat i a l'esquerra una estructura bastides amb murs d'obra vista i coronada amb teulada de doble vessant. La façana oest es troba dominada per l'estructura adossada, amb la part central del mur bastida amb maçoneria de pedra. Per sobre s'observa una part del volum principal amb una finestra. La façana nord es troba dominada per estructura adossades a nivell de planta baixa, bastides amb murs d'obra vista i teulada d'una vessant. Per sobre s'observa una part del volum principal amb dues finestres, una de les quals emmarcada amb maó i llinda de fusta i una estructura d'obra vista adossada que correspon a l'antiga comuna. La façana est té al davant un cobert adossat. Pròpiament a la façana hi ha cinc obertures, quatre finestres i una porta, dues de les quals emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. Just davant la porta hi ha un pou de planta quadrada bastit amb murs d'obra vista i coronat amb una teulada petita de doble vessant. | 08100-41 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | El Julià es troba documentada al voltant de l'any 1415, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Julià Sassorba, i en el fogatge de 1497. | 41.9426600,2.1820700 | 432200 | 4643733 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75146-foto-08100-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75146-foto-08100-41-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||
| 75147 | Mas Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-vicenc | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, vol XXII. 2005. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVIII | El mas Sant Vicenç es troba situat a l'extrem oest de la parròquia de Sant Cristòfol de Vespella, en una zona elevada situada per sota de la costa de Sant Bartomeu del Grau i per sobre de la resta de la parròquia, pocs metres al nord de Masramon. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per dos un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes fruit de nombroses ampliacions com ho demostren diverses cantonades diferenciades amb carreus treballats que han quedat integrades als murs. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-est, conté a nivell de planta baixa dos portals emmarcats amb pedra bisellada, un dels quals reformat, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes dues finestres reformades emmarcades amb pedra treballada i una galeria de dues obertures d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada, també reformada. A l'esquerra hi ha un cos adossat que forma una eixida a nivell de primer pis. La façana nord-est conté únicament dues finestres al nivell de primer pis, emmarcades amb pedra bisellada, i dues finestres a les golfes. La façana nord-oest forma un queixal a causa de les ampliacions. A l'esquerra hi ha una espitllera a nivell de planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i dues obertures reformades a les golfes, una de les quals és una porta a la que s'accedeix a través d'unes escales exteriors metàl·liques. A la part central, on la façana forma el queixal hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada per nivell, la de les golfes reformada. A la part dreta hi ha una espitllera a la planta baixa, una espitllera i una finestra emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i una finestra a les golfes. La façana sud-oest està dominada en la seva part dreta per un cos reformat que forma una eixida a nivell de primer pis. A la part esquerra destaca una finestra emmarcada amb pedra treballada amb decoració motllurada d'arc conopial a la llinda per sobre la qual hi ha una creu en relleu. Una mica més amunt hi ha un carreu semicircular integrat al mur amb la inscripció '1739 AVE MARIA Sn Po Ca' , aquesta última part abreviació de 'SIN PECADO CONCEBIDA'. | 08100-42 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | El mas Sant Vicenç es troba documentat l'any 1230 quan Simó de Relat va arrendar per dos anys a Guillem de Sant Vicenç una part de la batllia que tenia del castlà Bernat de Tornamira. També apareix documentat en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360 i en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.9692600,2.1851500 | 432483 | 4646684 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75147-foto-08100-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75147-foto-08100-42-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | A la masia es conserven alguns elements arquitectònics relacionats amb l'església de Sant Vicenç de Vespella com part del campanar o restes d'una creu monolítica. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | ||||||||
| 75148 | Caseta de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-sant-vicenc | XIX | Una part de la teulada es triba aterrada i tot l'edifici presenta un estat d'abandó acusat. | La Caseta de Sant Vicenç es troba situada enmig d'un camp de conreu en una zona elevada al sud-est de la costa de Sant Bartomeu del Grau, al nord-est del mas Sant Vicenç i al nord del Bachs. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb cossos adossats a est, sud i oest. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i parts de tàpia i es troba assentada sobre un desnivell de manera que la meitat oest de la masia compta amb un nivell menys. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i en alguns punts es troba aterrada. La façana principal, orientada al sud, mostra quatre parts diferenciades que corresponen a un volum principal al centre format en dos etapes i un cos adossat a cada banda amb teulada d'una vessant prolongant la teulada principal. La meitat dreta del volum principal està bastida en part amb mur de tàpia i conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa i dues finestres als nivells restants, una de les quals emmarcada amb maó i llinda de fusta. La meitat esquerra del volum està bastida amb murs de maçoneria de pedra, compta amb un pis menys a causa dels desnivell sobre el que s'assenta la masia i conté una porta emmarcada amb pedra treballada al primer pis i dues finestres. A l'esquerra hi ha un cos adossat amb una part del mur bastida amb obra vista i una porta emmarcada amb llinda de fusta. A la dreta hi ha un altre cos adossat, bastit amb murs de maçoneria de pedra sense morter i amb dues obertures, una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa i una finestra al primer pis, emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana est es troba dominada pel cos adossat a l'est i conté dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. A la dreta sobresurt un cos adossat, amb el mur arrebossat i sense obertures. La façana nord conté un cos adossat a la part central, amb el mur arrebossat i una única obertura. A la dreta hi ha una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta i dues finestres. A l'esquerra, on s'observa una part del volum principal i del cos adossat a l'est, hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. La façana oest queda coberta de vegetació i té molt pocs alçada, quedant el nivell de teulada uns centímetres per sobre del nivell del terra del camp de conreu. | 08100-43 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | 41.9718600,2.1900400 | 432891 | 4646969 | 08100 | Gurb | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75148-foto-08100-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75148-foto-08100-43-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | ||||||||||
| 75149 | Les Corts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-corts-0 | GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, vol XXII. 2005. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII-XVIII | Les Corts es troba situada en una zona elevada al sud de la costa de Sant Bartomeu del Grau, al sud-oest del Vespelló i al sud del mas Sant Vicenç. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i diversos cossos i estructures adossats al sud. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Les obertures, exceptuant el portal principal de la masia, es troben reformades amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. La façana principal, orientada a l'est conté un portal i dues finestres a la planta baixa i tres finestres al primer pis. El portal es troba emmarcat amb pedra bisellada i conté una decoració a la llinda que consisteix en una creu al centre ornamentada amb motius geomètrics i al voltant la inscripció 'AVE MARIA SIN PECADO CONSEBIDA JAVMA CORS'. A l'esquerra de la façana hi ha un cos adossat que forma una terrassa a nivell de primer pis i una estructura de dos nivells a l'extrem sud. Ambdós volums estan bastits també amb murs de maçoneria de pedra i contenen dos portals emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana sud es troba dominada per les estructures adossades. Del volum principal només sobresurt la meitat superior amb una obertura que dóna accés a la terrassa. La façana oest conté una porta i dues finestres a la planta baixa i dues finestres al primer pis. A la dreta hi ha el cos i les estructures adossades. La façana nord conté únicament una finestra a nivell de primer pis. Al voltant de la masia hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra com coberts o un pou, tots construïts modernament. | 08100-44 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | Les Corts es troba documentada en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360, amb el nom de Sescorts i en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.9650800,2.1847900 | 432449 | 4646220 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75149-foto-08100-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75149-foto-08100-44-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||
| 75150 | El Vespelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vespello | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XVIII | El Vespelló es troba situada en un pla lleugerament elevat al sud del serrat del Vespelló i al sud-est del mas Sant Vicenç i Masramon. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb diversos cossos i estructures adossats al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una amb llinda de fusta, i un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha una galeria al centre formada per una obertura d'arc rebaixat emmarcada amb maó i una finestra a cada costat, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada i la data de 1752 inscrita a la llinda amb una creu intercalada. A nivell de golfes hi ha una galeria al centre i dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. A l'esquerra hi ha un cos adossat reformat amb les obertures emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana est conté sis obertures repartides entre els tres nivells, totes emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. A la dreta hi ha un cos adossat reformat bastit amb murs de maçoneria de pedra. La façana nord es troba dominada pel cos adossat, on destaca una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Per sobre s'observa una part del volum principal, sense obertures en aquesta façana. La façana oest es troba dominada pel cos adossat que forma una terrassa a nivell de primer pis. Tant aquest cos, com el cos adossat al nord i la façana del volum principal, tenen les obertures reformades i emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. | 08100-45 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | El Vespelló es troba documentada en els llistats de cases que pagaven talla a la parròquia de Sant Cristòfol de Vespella dels anys 1681, 1719 i 1738. | 41.9671800,2.1887100 | 432776 | 4646451 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75150-foto-08100-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75150-foto-08100-45-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||
| 75151 | Vilanera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilanera | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG MATA, Ramon (1982). 'Villae, viae i stratae d'osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. Dins revista Ausa, vol X. 1982. | XVII-XIX | Vilanera es troba situada en un punt elevat al sud-est del serrat de la Guàrdia, a l'est de la Coromina i al sud-oest de la caseta de la Codina. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis fruit de diverses ampliacions amb diversos cossos i estructures adossats al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb molt morter, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La masia es troba assentada sobre un important desnivell quedant la part més baixa a l'extrem est. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada amb la data de 1831 inscrita a la clau, i al primer pis, tres finestres. La part dreta de la façana queda dominada per un cos adossat modernament que forma una terrassa a nivell de primer pis. A l'esquerra hi ha un cobert adossat. La façana est es troba parcialment coberta per la vegetació i només s'observa una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis. La façana nord conté l'antic femer adossat, tot i que es troba enrunat. Per sobre, al nivell de primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana oest es troba dominada per un cobert adossat bastit amb pilars d'obra vista. Al fons del cobert s'observen dues finestres emmarcades amb pedra treballada. Uns metres a l'oest de la masia hi ha una estructura de dos nivells bastida amb murs de maçoneria de pedra que correspon a la pallissa i diversos coberts i corts. | 08100-46 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | Vilanera es troba documentada des de l'any 957, quan Jacinta i els seus fills van donar a Sant Andreu de Gurb una peça de terra d'aquell indret. També apareix esmentada com a Vil·la Negra i es torna a trobar documentada en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.9796700,2.2138700 | 434874 | 4647818 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75151-foto-08100-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75151-foto-08100-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75151-foto-08100-46-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||
| 75152 | L'Argila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/largila | GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, vol XXII. 2005. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVIII | L'Argila es troba situada en un pla lleugerament elevat al nord del Rimentol, pocs metres a l'est de la carretera BV-4601 i al nord-oest de la Roureda. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra arrebossats amb cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa dues finestres emmarcades amb pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra motllurada i una decoració a la llinda que consisteix en una creu envoltada de motius geomètrics. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra motllurada i amb diferent decoració: la de l'esquerra té una decoració d'arc conopial a la llinda, la de la dreta té la data de 1726 gravada a la llinda amb una creu intercalada i la central, de majors dimensions, té un guardapols de pedra motllurada que a la part interior forma un relleu de corda i un relleu a la llinda amb forma d'escut amb l'anagrama IHS a l'interior. A nivell de golfes hi ha tres finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i la central emmarcada amb pedra motllurada i decoració d'arc de cortina a la llinda a l'interior de la qual hi ha un motiu geomètric i a l'exterior la data de 1726 inscrita. La façana oest té una estructura adossada bastida amb murs d'obra i parcialment arrebossada. En la façana del volum principal hi ha diverses obertures reformades i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc conopial a la llinda a nivell de primer pis. La façana nord conté a nivell de planta baixa dues finestres petites emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i a les golfes hi ha tres finestres més. A la part esquerra hi ha una estructura adossada parcialment aterrada. La façana est conté a la part dreta un cos que sobresurt i que formant un petit porxo a nivell de planta baixa format per dues obertures d'arc de mig punt emmarcades amb maó i una galeria al primer pis. A la part esquerra hi ha el volum principal, que conté una porta d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada i maó a nivell de planta baixa, una finestra balconera emmarcada amb maó al primer pis i dues finestres a les golfes. Davant la façana principal de la masia hi ha una lliça tancada, delimitada per un mur de maçoneria de pedra i estructures bastides amb murs d'obra vista. La lliça té el paviment enllosat i l''accés principal es troba orientat a l'oest i conserva els brancals de pedra treballada. | 08100-47 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | L'Argila es troba documentada en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360 i en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.9713700,2.2181200 | 435217 | 4646893 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75152-foto-08100-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75152-foto-08100-47-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||
| 75153 | El Sanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sanyer | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVI | El Sanyer es troba situada en un pla elevat als peus de la vessant que acaba en el Roc Llarg, a l'oest , i al nord de la carretera BV-4601. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures ubicades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, mostra una distribució d'obertures simètrica amb tres obertures per nivell. A la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat, amb un motiu en relleu a la clau molt erosionat i a cada costat, una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i decoració d'arc de cortina a la llinda, amb un motiu floral i una senzilla sanefa a l'interior. La finestra central és de majors dimensions i conté també la data de 1598 inscrita sobre la sanefa. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta, la de la dreta tapiada. La façana oest es troba arrebossada i conté tres obertures reformades, una porta i dues finestres. La façana nord conté tres obertures reformades a nivell de planta baixa, una porta reformada i una finestra tapiada emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana est, parcialment arrebossada, conté quatre obertures reformades, dues portes a la planta baixa i dues finestres al primer pis. A pocs metres de la façana est de la masia hi ha una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra i teulada de doble vessant, amb un portal al sud emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Al sud, davant la façana principal de la masia, hi ha una agrupació d'estructures, bastides amb obra vista i algunes parts de maçoneria de pedra. A tocar de la cantonada sud-oest de la masia hi ha un pou de planta quadrada i d'obra vista i una metres a l'oest, a l'altre costat de la pista que transcorre a tocar de la masia, hi ha un pou circular bastit amb murs de maçoneria de pedra. | 08100-48 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | El Sanyer es troba documentada en els fogatges de 1497 i 1553, formant part de la parròquia de Sant Cristòfol de Vespella. També apareix en els llistats de cases que pagaven talla a la parròquia dels segles XVI, XVII i XVIII, i en una llista de consellers del terme de Gurb de 1672, en la figura de Jaume Sunyer. | 41.9822800,2.2023300 | 433920 | 4648116 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75153-foto-08100-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75153-foto-08100-48-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||
| 75154 | Mas Muntadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-muntadella | GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, vol XXII. 2005. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVIII-XIX | El mas Muntadella es troba situat en un punt elevat entre camps de conreu, al nord-oest del serrat de la Guàrdia, i al nord de la masia del Sanyer i de la carretera BV-4601. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum de planta baixa, primer pis i golfes, un volum adossat a l'oest i diverses estructures al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i amb restes d'arrebossat en els murs. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal era originalment la façana est però actualment l'accés principal es troba desplaçat a la façana nord on hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa i dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta al primer pis. La façana est conté una cantonada integrada al mur que denota una ampliació i un cos adossat a l'esquerra. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha quatre portes, dues amb brancals de maó i les altres de pedra treballada i totes quatre amb llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres, una de les quals emmarcada amb pedra treballada i ampit motllurat, i a les golfes una finestra emmarcada amb maó. La façana sud es troba dominada pel cos adossat, amb tres finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta al primer pis. La façana oest té adossada a la part esquerra un volum amb els murs arrebossats. A la part dreta hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada per nivell, la de les golfes amb llinda de fusta, i el cos adossat, amb teulada d'una vessant. Uns metres a l'oest de la masia hi ha una bassa delimitada en part amb murs de maçoneria de pedra. | 08100-49 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | Muntadella es troba documentada en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360 i en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.9832100,2.2035800 | 434025 | 4648219 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75154-foto-08100-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75154-foto-08100-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75154-foto-08100-49-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||||
| 75155 | Teuleria de Serramitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-serramitja | XIX | La Teuleria de Serramitja es troba situada al·límit sud d'una zona de camps de conreu envoltada de vessants boscoses, al sud de Santa Perpètua i pocs metres al nord del rec de Serramitja. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, amb un cos adossat modernament a l'est. Està bastida amb murs arrebossats de maçoneria de pedra a la base i les cantonades i de tàpia a la resta. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra tres parts diferenciades. La part central conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb llinda de fusta a cada costat. Al primer pis hi ha tres finestres amb llinda de fusta. A l'esquerra hi ha un cos adossat que forma una eixida sustentada amb pilars d'obra vista a nivell de primer pis. A la dreta hi ha un cos adossat modernament. La façana oest està dominada pel cos adossat i estructures adossades amb murs d'obra vista. Al fons de l'eixida que forma el volum adossat s'observa el mur de tàpia, erosionat, del volum principal, sense obertures. La façana nord es troba dominada per diverses estructures adossades bastides amb murs d'obra vista i coronades amb teulada d'una vessant que segueix la del volum principal. En alguns punts la teulada es troba aterrada. La façana est es troba dominada completament pel volum adossat modernament. | 08100-50 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | 41.9889700,2.1980700 | 433574 | 4648863 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75155-foto-08100-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75155-foto-08100-50-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/