Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75115 | Sant Cristòfol de Vespella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-vespella | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XVIII | Sant Cristòfol de Vespella es troba situada en un pla entre camps de conreu al nord de del serrat del Rector. L'edifici és format per una espaiosa nau rectangular rematada al nord amb un absis carrat, amb un campanar de torre adossat al nord-oest i una rectoria adossada a l'est que oculta tota la façana est de l'església. L'església està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La façana principal es troba orientada al sud i queda parcialment encaixada per un cos que sobresurt de la rectoria adossada a l'est. Conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada, a la clau del qual hi ha la inscripció 'VESPELLA' i la data de 1759 emmarcada en sanefes. Sobre la clau hi ha un carreu quadrat integrat al mur amb un relleu que consisteix en dos ocells que sostenen una campana subjectada en motius florals. Sobre el portal hi ha una rosassa emmarcada amb pedra motllurada i sobre aquesta una imposta recorre la façana delimitant un espai triangular a mode de frontó dins el qual hi ha una rosassa de menors dimensions emmarcada amb blocs de pedra bisellada. A la part esquerra de la façana hi ha un rellotge de sol i diverses plaques amb inscripcions, molt erosionades. La façana oest, que té el cementiri tancat just al davant, conté únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada i actualment tapiada. La façana nord que correspon a l'absis conté una obertura circular sota teulada i una canal formada amb un monòlit de pedra treballada que sobresurt a la part dreta. A l'esquerra hi ha un cos adossat, la sagristia, amb teulada d'una vessant i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. El campanar, de torre, està bastit amb murs de maçoneria de pedra sense arrebossar, amb pedra de petites dimensions a la meitat inferior i de majors dimensions a partir del nivell de la teulada de l'església. A la part superior forma una imposta de pedra motllurada sobre la qual hi ha obertures d'arc de mig punt allargades, emmarcades amb pedra treballada i arc d'obra. El campanar queda coronat amb teulada de quatre vessants amb element esfèric de pedra i creu de ferro al capdamunt. A la façana oest del campanar hi ha un carreu integrat al mur amb la data de 1782 inscrita. | 08100-2 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | L'església de Sant Cristòfol es troba documentada des del 986, tot i que les funcions parroquials no es documenten fins al 1055 de manera genèrica i explícitament l'any 1080 en la concòrdia que van fer el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà i Guillem Bernat de Queralt sobre les esglésies i parròquies del terme del castell de Gurb, entre les que es trobava l'església de Sant Cristòfol de Vespella. L'església primitiva, ubicada sobre un turó en el serrat del Rector, va ser abandonada als voltants de 1752, quan es va construir la nova església en una ubicació més accessible. | 41.9691200,2.2063400 | 434239 | 4646652 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75115-foto-08100-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75115-foto-08100-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75115-foto-08100-2-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 99|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75126 | Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-roc-1 | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XIX | La capella de sant Roc es troba situada en un pla elevat situat enmig d'una zona boscosa a mig camí entre les masies del Saits i del Puig, quedant al sud-oest de la primera i al nord de la segona. Es tracta d'una capella d'alçada notable, d'una nau, planta rectangular i absis carrat orientat a l'oest. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, amb un campanar d'espadanya al capdamunt format amb blocs de pedra treballada i elements ceràmics decoratius als extrems. Els murs són de maçoneria de pedra amb molt morter exceptuant la façana principal, completament arrebossada i amb nombrosos elements decoratius bastits interiorment amb obra i de reminiscència neoclàssica. La façana principal, orientada a l'est, conté un portal central d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada, formant un arc doble amb un emmarcament que a la part superior sobresurt lleugerament imitant una teulada de doble vessant coronada amb una creu monolítica. Sobre el portal s'obre un òcul circular emmarcat amb pedra motllurada. A banda i banda de la façana hi ha dos pilars adossats coronades amb diversos arcs de mig punt decoratius a la part superior de la façana. La façana nord conté a la part superior una finestra d'arc de mig punt esqueixada, amb emmarcament d'obra arrebossat, tot i que aquest es troba escrostonat en alguns punts. La façana oest, que correspon a l'absis, no conté obertures. La façana sud conté a la part superior una finestra d'arc de mig punt esqueixada i un volum adossat que correspon a la sagristia, coronat amb teulada d'una vessant i amb una obertura d'arc rebaixat esqueixada. | 08100-13 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | La capella de Sant Roc va ser bastida al voltant de 1886 fruit d'un vot amb motiu d'una pesta del còlera. El petit edifici original va ser substituit pocs anys més tard per un de més gran, acabat l'any 1900. Antigament es celebrava un aplec a l'església i s'hi anava en processó en motiu de mal·lties. | 41.9604600,2.2187200 | 435256 | 4645681 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75126-foto-08100-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75126-foto-08100-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75126-foto-08100-13-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | El petit campanar d'espadanya de l'església conserva una campana. | 99|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 75127 | Sant Pau dels Felius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-dels-felius | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. | XIX | La capella de Sant Pau dels Felius es troba adossada al sud-est de la masia dels Felius, en la part exterior del recinte tancat que envolta les façanes sud i oest de la masia. És una petita capella d'una nau, planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i coronament de la façana principal amb campanar d'espadanya d'un sol ull que encara conserva la campana. Els murs són de maçoneria de pedra i parts d'obra i es troben arrebossats. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal central d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada, amb una creu a mode de custòdia al centre de la llinda i la data de 1802 al voltant (tot i que el nombre 0 té un 4 repicat al damunt). Sobre el portal hi ha un òcul circular. La façana est no conté obertures, la nord es troba adossada a la masia i la oest, ubicada dins el pati tancat o lliça de la masia, conté sis petites obertures, esqueixades i d'arc de mig punt, tres en un nivell inferior i tres més al superior. | 08100-14 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | L'església de Sant Pau dels Felius va ser bastida a principis del segle XIX substituint l'antiga església de Sant Pau de Vilaseïna, ubicada en un turó proper i completament enrunada. Antigament es celebrava un aplec a l'església i en un pla amb roures proper que actualment ja no existeix. | 41.9802000,2.2411100 | 437131 | 4647856 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75127-foto-08100-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75127-foto-08100-14-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75128 | Santa Creu de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-de-la-codina | XIX-XX | La capella de la Santa Creu de la Codina es troba adossada a la façana nord de la Codina, als peus d'un serrat allargat que delimita el terme municipal. Es tracta d'una petita capella amb planta de creu llatina orientada al nord, amb murs arrebossats i teulada de doble vessant tot i que la part central, més alta, té una teulada de quatre vessants coronada amb una creu. L'església conté cinc obertures, quatre de les quals són finestres petites d'arc de mig punt col·locades simètricament a banda i banda de la nau i del creuer. L'obertura restant és una porta a l'extrem sud de la façana oest, emmarcada amb pedra treballada i amb una llinda doble. En la llinda inferior hi ha la inscripció 'Capella de la Santa Creu Any 1852' amb una creu intercalada, i en la superior la inscripció 'Reconstruida en la festa del 1er centenari'. En la masoveria de la Codina, ubicada uns metres al sud-est de l'església hi ha un petit campanar habilitat entre dues xemeneies de manera que la campana es poc visible però manipulable des de l'interior de l'edifici. | 08100-15 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9853900,2.2184800 | 435261 | 4648449 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75128-foto-08100-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75128-foto-08100-15-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 75129 | Sant Crist del Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-crist-del-pradell | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XX | La capella de sant Crist del Pradell es troba adossada a l'est de la masia del Pradell, encaixada entre la torre adossada a la masia i una masoveria. Es tracta d'una petita capella d'una nau, planta rectangular, absis carrat i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són d'obra, arrebossats i pintats a la façana principal, amb algunes parts bastides amb pedra treballada. La façana principal, orientada al sud, presenta dues bandes als extrems laterals formades amb blocs de pedra treballada i coronades amb una sèrie de tres arcuacions cegues d'arc apuntat, d'estil neogòtic. Al centre hi ha un portal d'arc apuntat emmarcat amb pedra motllurada i amb una rica decoració d'estil neoclàssic que inclou falses pilastres als laterals i nombroses figures i elements en relleu, entre els que hi ha un àngel, una creu i altres motius religiosos. Sobre el portal hi ha una rosassa circular emmarcada amb monòlits de pedra motllurada i flanquejada per dos escuts heràldics en relleu, a l'esquerra el del·llinatge d'Abadal i a la dreta del de Cavalleria . Sobre la façana hi ha un petit campanar d'espadanya d'un sol ull que no conserva la campana. Està bastit amb blocs de pedra treballada amb una rica decoració d'estil neogòtic. La façana nord conté un petit cos adossat a la planta baixa que correspon a la sagristia. Per sobre, el mur de la capella és d'obra vista i forma tres arcs apuntats, els dos laterals cecs i el central, de major alçada amb una obertura amb vitrall de la mateixa forma però dimensions menors a l'interior. | 08100-16 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | L'actual edificació de l'església del Sant Crist del Pradell va ser bastida en la primera meitat del segle XX. Tot i així, en la visita pastoral de 1687 ja es cita una capella del Sant Crist al mas Pradell. | 41.9753400,2.2597800 | 438673 | 4647303 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75129-foto-08100-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75129-foto-08100-16-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | A l'interior hi havia una imatge de Crist, obra de l'escultor Josep Llimona, que va ser destruïda durant la Guerra Civil. | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 75136 | L'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lom-0 | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVIII-XIX | L'Om està situada pocs metres a l'oest de la rectoria i l'església de Sant Julià Sassorba, just a l'altre costat de la pista asfaltada que comunica les masies del voltant. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis bastit amb murs de maçoneria de pedra petita amb cantonades de pedra treballada i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-est, té les obertures disposades simètricament, amb un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, i les finestres emmarcades amb brancals i ampit de pedra i llinda de fusta. La façana sud-oest conté una estructura adossada a la part dreta al costat de la qual hi ha la cisterna. Al centre hi ha un portal i diverses finestres emmarcades amb brancals i ampit de pedra i llinda de fusta. A l'extrem esquerre hi ha un volum adossat amb teulada d'una vessant. La façana nord-oest es troba dominada pel volum adossat, per sobre del qual sobresurt a nivell de primer pis una finestra emmarcada amb brancals de pedra i llinda de fusta. La façana nord-est conté un contrafort adossat i diverses finestres emmarcades amb llinda de fusta, algunes amb brancals de pedra i altres amb obra vista. A l'extrem dret hi ha adossada una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb teulada de doble vessant que té les obertures emmarcades amb obra vista i llinda de fusta. | 08100-23 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | L'Om es troba documentada al voltant de l'any 1415, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Julià Sassorba, i en el fogatge de 1497. | 41.9508300,2.1830300 | 432288 | 4644640 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75136-foto-08100-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75136-foto-08100-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75136-foto-08100-23-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75147 | Mas Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-vicenc | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, vol XXII. 2005. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVIII | El mas Sant Vicenç es troba situat a l'extrem oest de la parròquia de Sant Cristòfol de Vespella, en una zona elevada situada per sota de la costa de Sant Bartomeu del Grau i per sobre de la resta de la parròquia, pocs metres al nord de Masramon. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per dos un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes fruit de nombroses ampliacions com ho demostren diverses cantonades diferenciades amb carreus treballats que han quedat integrades als murs. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-est, conté a nivell de planta baixa dos portals emmarcats amb pedra bisellada, un dels quals reformat, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes dues finestres reformades emmarcades amb pedra treballada i una galeria de dues obertures d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada, també reformada. A l'esquerra hi ha un cos adossat que forma una eixida a nivell de primer pis. La façana nord-est conté únicament dues finestres al nivell de primer pis, emmarcades amb pedra bisellada, i dues finestres a les golfes. La façana nord-oest forma un queixal a causa de les ampliacions. A l'esquerra hi ha una espitllera a nivell de planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i dues obertures reformades a les golfes, una de les quals és una porta a la que s'accedeix a través d'unes escales exteriors metàl·liques. A la part central, on la façana forma el queixal hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada per nivell, la de les golfes reformada. A la part dreta hi ha una espitllera a la planta baixa, una espitllera i una finestra emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i una finestra a les golfes. La façana sud-oest està dominada en la seva part dreta per un cos reformat que forma una eixida a nivell de primer pis. A la part esquerra destaca una finestra emmarcada amb pedra treballada amb decoració motllurada d'arc conopial a la llinda per sobre la qual hi ha una creu en relleu. Una mica més amunt hi ha un carreu semicircular integrat al mur amb la inscripció '1739 AVE MARIA Sn Po Ca' , aquesta última part abreviació de 'SIN PECADO CONCEBIDA'. | 08100-42 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | El mas Sant Vicenç es troba documentat l'any 1230 quan Simó de Relat va arrendar per dos anys a Guillem de Sant Vicenç una part de la batllia que tenia del castlà Bernat de Tornamira. També apareix documentat en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360 i en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.9692600,2.1851500 | 432483 | 4646684 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75147-foto-08100-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75147-foto-08100-42-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | A la masia es conserven alguns elements arquitectònics relacionats amb l'església de Sant Vicenç de Vespella com part del campanar o restes d'una creu monolítica. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 75148 | Caseta de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-sant-vicenc | XIX | Una part de la teulada es triba aterrada i tot l'edifici presenta un estat d'abandó acusat. | La Caseta de Sant Vicenç es troba situada enmig d'un camp de conreu en una zona elevada al sud-est de la costa de Sant Bartomeu del Grau, al nord-est del mas Sant Vicenç i al nord del Bachs. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb cossos adossats a est, sud i oest. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i parts de tàpia i es troba assentada sobre un desnivell de manera que la meitat oest de la masia compta amb un nivell menys. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i en alguns punts es troba aterrada. La façana principal, orientada al sud, mostra quatre parts diferenciades que corresponen a un volum principal al centre format en dos etapes i un cos adossat a cada banda amb teulada d'una vessant prolongant la teulada principal. La meitat dreta del volum principal està bastida en part amb mur de tàpia i conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa i dues finestres als nivells restants, una de les quals emmarcada amb maó i llinda de fusta. La meitat esquerra del volum està bastida amb murs de maçoneria de pedra, compta amb un pis menys a causa dels desnivell sobre el que s'assenta la masia i conté una porta emmarcada amb pedra treballada al primer pis i dues finestres. A l'esquerra hi ha un cos adossat amb una part del mur bastida amb obra vista i una porta emmarcada amb llinda de fusta. A la dreta hi ha un altre cos adossat, bastit amb murs de maçoneria de pedra sense morter i amb dues obertures, una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa i una finestra al primer pis, emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana est es troba dominada pel cos adossat a l'est i conté dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. A la dreta sobresurt un cos adossat, amb el mur arrebossat i sense obertures. La façana nord conté un cos adossat a la part central, amb el mur arrebossat i una única obertura. A la dreta hi ha una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta i dues finestres. A l'esquerra, on s'observa una part del volum principal i del cos adossat a l'est, hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. La façana oest queda coberta de vegetació i té molt pocs alçada, quedant el nivell de teulada uns centímetres per sobre del nivell del terra del camp de conreu. | 08100-43 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | 41.9718600,2.1900400 | 432891 | 4646969 | 08100 | Gurb | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75148-foto-08100-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75148-foto-08100-43-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 75149 | Les Corts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-corts-0 | GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, vol XXII. 2005. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII-XVIII | Les Corts es troba situada en una zona elevada al sud de la costa de Sant Bartomeu del Grau, al sud-oest del Vespelló i al sud del mas Sant Vicenç. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i diversos cossos i estructures adossats al sud. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Les obertures, exceptuant el portal principal de la masia, es troben reformades amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. La façana principal, orientada a l'est conté un portal i dues finestres a la planta baixa i tres finestres al primer pis. El portal es troba emmarcat amb pedra bisellada i conté una decoració a la llinda que consisteix en una creu al centre ornamentada amb motius geomètrics i al voltant la inscripció 'AVE MARIA SIN PECADO CONSEBIDA JAVMA CORS'. A l'esquerra de la façana hi ha un cos adossat que forma una terrassa a nivell de primer pis i una estructura de dos nivells a l'extrem sud. Ambdós volums estan bastits també amb murs de maçoneria de pedra i contenen dos portals emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana sud es troba dominada per les estructures adossades. Del volum principal només sobresurt la meitat superior amb una obertura que dóna accés a la terrassa. La façana oest conté una porta i dues finestres a la planta baixa i dues finestres al primer pis. A la dreta hi ha el cos i les estructures adossades. La façana nord conté únicament una finestra a nivell de primer pis. Al voltant de la masia hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra com coberts o un pou, tots construïts modernament. | 08100-44 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | Les Corts es troba documentada en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360, amb el nom de Sescorts i en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.9650800,2.1847900 | 432449 | 4646220 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75149-foto-08100-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75149-foto-08100-44-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75150 | El Vespelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vespello | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XVIII | El Vespelló es troba situada en un pla lleugerament elevat al sud del serrat del Vespelló i al sud-est del mas Sant Vicenç i Masramon. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb diversos cossos i estructures adossats al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una amb llinda de fusta, i un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha una galeria al centre formada per una obertura d'arc rebaixat emmarcada amb maó i una finestra a cada costat, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada i la data de 1752 inscrita a la llinda amb una creu intercalada. A nivell de golfes hi ha una galeria al centre i dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. A l'esquerra hi ha un cos adossat reformat amb les obertures emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana est conté sis obertures repartides entre els tres nivells, totes emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. A la dreta hi ha un cos adossat reformat bastit amb murs de maçoneria de pedra. La façana nord es troba dominada pel cos adossat, on destaca una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Per sobre s'observa una part del volum principal, sense obertures en aquesta façana. La façana oest es troba dominada pel cos adossat que forma una terrassa a nivell de primer pis. Tant aquest cos, com el cos adossat al nord i la façana del volum principal, tenen les obertures reformades i emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. | 08100-45 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | El Vespelló es troba documentada en els llistats de cases que pagaven talla a la parròquia de Sant Cristòfol de Vespella dels anys 1681, 1719 i 1738. | 41.9671800,2.1887100 | 432776 | 4646451 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75150-foto-08100-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75150-foto-08100-45-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75158 | La Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roureda-0 | XVIII | La Roureda es troba situada en un petit pla entre camps al nord del Rimentol i a l'est de l'Argila i de la carretera BV-4601. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i dos volums adossats, un al sud i l'altre al nord. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra quedant vistos a la base i arrebossats i pintats a la resta on probablement també hi ha parts de tàpia. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, mostra una distribució d'obertures simètrica amb tres obertures per nivell. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada amb la data de 1766 inscrita a la llinda amb una creu i l'anagrama IHS intercalats, i dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada amb pedra bisellada amb decoració d'arc de cortina a l'interior de la qual hi ha un petit relleu a mode d'escut amb l'anagrama IHS parcialment erosionat a l'interior. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes hi ha tres finestres més. A banda i banda de la façana hi ha dos volums adossats, sense elements originals en les obertures. La façana nord es troba dominada pel volum adossat. Per sobre, s'observa una part del volum principal, amb una finestra a nivell de primer pis. La façana oest conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues espitlleres, i tres finestres a cada un dels dos nivells restants. La façana sud es troba dominada pel volum adossat modernament. Uns metres a l'est de la masia hi ha una estructura amb teulada de doble vessant bastida amb murs de maçoneria amb cantonades d'obra vista i obertures emmarcades amb obra vista. A pocs metres hi ha un pou, completament arrebossat. | 08100-53 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | 41.9707400,2.2221500 | 435551 | 4646820 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75158-foto-08100-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75158-foto-08100-53-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 75159 | La Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coromina-4 | GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, vol XXII. 2005. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVIII | Es troba situada en un pla que s'estén a l'est de la carretera BV-4601 i al sud del serrat de la Guàrdia. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb un volum adossat a l'oest i un altre al nord, a més d'una lliça tancada al sud de l'edifici. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i coronada amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa dues espitlleres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i un portal d'arc de mig punt adovellat amb el símbol del cor de Jesús en relleu a la clau i la data de 1777 gravada en les dovelles contigües a la clau. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra motllurada al centre i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat, la de la dreta balconera i amb decoració d'arc de cortina a la llinda amb una creu a l'interior i la de l'esquerra també amb decoració de cortina però en aquest cas amb un relleu amb forma d'escut a l'interior dins el qual hi ha unes inicials erosionades. A les golfes hi ha una obertura gran al centre emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat, la de la dreta amb decoració d'arc de cortina a la llinda amb un motiu geomètric a l'interior. A l'esquerra de la façana hi ha un volum adossat reformat i a la dreta un altre volum adossat, que forma un porxo a nivell de planta baixa i una eixida al primer pis sustentats amb un pilar central de pedra treballada. La façana est té la part esquerre dominada pel volum adossat, que conté una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna accés al nivell superior. A la dreta s'observa una part del volum principal on hi ha dues finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, una de les quals balconera i amb decoració d'arc de cortina a la llinda, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a les golfes. A l'extrem dret sobresurt un cos adossat amb dues finestres, una emmarcada amb pedra motllurada i decoració d'arc conopial a la llinda. La façana nord conté a la part dreta una ampliació del volum principal, amb dues finestres emmarcades amb pedra treballada. A la part central, ocupant part del queixal que deixa el volum principal hi ha un cos adossat amb una finestra emmarcada amb pedra treballada i una amb pedra bisellada. Més a l'esquerra s'observa una part del volum principal, on hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. A l'extrem dret sobresurt el volum adossat a l'oest, reformat i pintat, i a l'extrem esquerre el volum adossat a l'est amb una finestra emmarcada amb maó. La façana oest té la part central dominada per un volum adossat completament reformat. A l'esquerra s'observa una part del volum principal, amb una cantonada integrada al mur que denota una ampliació. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una altra amb pedra bisellada i una creu inscrita a la llinda i una tercera emmarcada amb pedra treballada i amb la inscripció 'VICENS CORMna ANY 1856' gravada a la llinda amb una creu i els anagrames d'Ave Maria i 'JHS' intercalats. Just sobre la llinda d'aquesta finestra hi ha dos carreus ben escairats integrats al mur. En un hi ha la inscripció 'AVE MARIA PURISIMA' i en l'altre una imatge en relleu erosionada. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada. Davant la façana principal de la masia hi ha una lliça tancada amb la roca mare com a paviment i delimitada per un mur de maçoneria de pedra. L'accés a la lliça es troba al sud i és un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta amb la data de 1753 inscrita amb una creu intercalada. | 08100-54 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | La Coromina es troba documentada en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360 i en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.9786400,2.2068400 | 434290 | 4647709 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75159-foto-08100-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75159-foto-08100-54-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75160 | La Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-baga-1 | XVIII-XIX | La Baga es troba situada en un pla elevat al sud-oest de Sant Cristòfol de Vespella i al nord del serrat del Rector i la baga de Vespella, que formen les vessants boscoses que desemboquen en la carena del serrat del Portell i el turó de la Creu de Gurb. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, un volum adossat a l'est, reformat modernament, i un altre a l'oest, i estructures al voltant. El volum principal està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb pedra treballada i coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-est, té un pati tancat o lliça al davant, delimitat pel volum reformat a l'est, per una estructura a l'oest bastida amb murs arrebossats que forma una eixida a nivell de primer pis i un mur de pedra al sud on hi ha el portal d'accés, emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha dos portals, un dels quals emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta i a les golfes hi ha tres obertures més, una finestra balconera, un balcó amb llinda de fusta i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana oest conté estructures adossades a nivell de planta baixa, bastides amb murs de maçoneria de pedra i amb la teulada aterrada. A la dreta hi ha el volum adossat que forma una eixida al primer pis. Pròpiament a la façana hi ha tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, dues al primer pis i una a les golfes. La façana nord es troba arrebossada i té les obertures reformades, amb una balconada a nivell de golfes amb dos arcs de balcó que ocupa quasi tot l'ample de la façana. A l'esquerra hi ha el volum adossat, reformat modernament i amb un cos adossat que sobresurt. La façana est es troba dominada completament pel volum adossat, reformat modernament. Uns metres al·l'oest de la masia es conserva la pallissa bastida parcialment amb murs de maçoneria de pedra amb parts arrebossades i teulada de doble vessant. | 08100-55 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | 41.9677400,2.2025100 | 433920 | 4646502 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75160-foto-08100-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75160-foto-08100-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75160-foto-08100-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 75168 | Xalet del Dacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-dacs | XX | El Xalet del Dacs es troba situat uns metres al sud-oest de la masia de Dacs, quedant entre ambdós edificis l'entrada al recinte tancat que envolta els dos habitatges. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un volum principal de planta baixa i primer pis amb un cos adossat al sud. Està bastit amb murs de maó vist i coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. En nombrosos punts les façanes el maó de es troba col·locat de manera decorativa, com a les obertures on l'emmarcament sobresurt a ampit, llinda i part superior dels brancals o a les separacions entre pisos, on creua horitzontalment una decoració que inclou dos filades de maons col·locat de cantó. Un altre element decoratiu són els nombrosos forats de ventilació que hi ha sota teulada, solucionats també amb maó i col·locats sobre cada una de les finestres del primer pis. Completa la decoració d'estil noucentista de l'edifici, la distribució simètrica d'obertures de les façanes, només trencada pel cos ampliat al sud. La façana principal de l'edifici, orientada al nord, mostra una disposició d'obertures simètrica. A nivell de planta baixa hi ha una porta al centre amb escales de tres graons d'accés i una finestra a cada costat. Al primer pis hi ha tres finestres. A la part superior de la façana hi ha una línia horitzontal de decoració amb maons que separa una part triangular a mode de frontó a l'interior de la qual hi ha un forat de ventilació de majors dimensions que la resta. La façana oest conté tres finestres a la planta baixa i tres més al primer pis. A la dreta hi ha el cos adossat al sud, amb murs arrebossats i quatre obertures. En aquest cos l'únic element que es conserva de la decoració amb maons de la resta de l'edifici són les línies que separen els nivells formades per dues filades de maons de cantó. La façana sud es troba dominada pel cos adossat, que forma una ampla eixida a nivell de primer pis. A nivell de planta baixa hi ha una estructura adossada. La façana est conté dues finestres a la planta baixa i dues al primer pis, quedant a la part esquerra l'eixida que forma el cos adossat al sud, també amb obertura en aquesta façana. | 08100-63 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9561200,2.2514600 | 437965 | 4645175 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75168-foto-08100-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75168-foto-08100-63-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 75169 | Mas Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-muntaner | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XIX | El mas Muntaner es troba situada uns metres a l'est de la rotonda on s'uneixen les carreteres N-152a i B-521, al sud-oest del Dacs. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa i primer pis que corresponen a tres habitatges diferenciats anomenats cal Santpare, can Salvi i can Barraca, formant un edifici allargat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb restes d'obra entremig, arrebossats a la façana oest i part de la nord. La façana principal, orientada al sud, està dividida en quatre volums, tres dels quals presenten una distribució d'obertures simètrica i corresponen a tres habitatges diferenciats. En els tres casos contenen dues obertures per nivell: a la planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb maó, llinda de fusta i arc de descàrrega de maó, i al primer pis dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. Cada un dels tres portals presenta una decoració diferent a la llinda. La de l'esquerra, que correspon amb la casa anomenada cal Santpare, està decorada amb una creu ornamentada amb motius geomètrics i una base sobresurt trencant el bisellat de la llinda. La central, que correspon a can Salvi, conté la data de 1834 encerclada amb sanefes geomètriques i un motiu floral al capdamunt. La de la dreta, que correspon a can Barraca, conté l'anagrama d'Ave Maria transformat en motiu geomètric. A l'extrem dret de la façana hi ha un altre volum adossat, amb un portal emmarcat amb llinda de fusta. La façana est es troba dominada per estructures adossades a nivell de planta baixa. Per sobre sobresurt part del volum adossat a l'est amb tres finestres a nivell de primer pis, dues de les quals emmarcades amb maó. La façana nord forma un queixal al centre a causa de les ampliacions. A l'esquerra hi ha un cos adossat amb cantonades d'obra i una finestra emmarcada amb maó al primer pis i quatre finestres amb llinda de fusta, dues per nivell. En el queixal hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada i a la part dreta, arrebossada i pintada, hi ha cinc finestres amb llinda de fusta. La façana oest es troba arrebossada i pintada, i conté una petita estructura adossada, també arrebossada. | 08100-64 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | El Muntaner es troba documentada al voltant de l'any 1415, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Andreu de Gurb. També apareix en el fogatge de 1553. | 41.9549800,2.2508500 | 437913 | 4645049 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75169-foto-08100-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75169-foto-08100-64-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75170 | El Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-9 | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII-XVIII | El Pujol es troba situada en un pla elevat a l'est de la carretera BV-4601, al nord de l'Eix Transversal i a l'oest de la Casanova del Dacs. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb diversos cossos adossats fruit d'ampliacions. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i tàpia arrebossats, amb elements de ciment a les cantonades imitant carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, forma un queixal a la meitat dreta causa d'un cos ampliat, que forma una galeria amb finestrals al primer pis i una eixida a les golfes de dues obertures d'arc rebaixat. A la meitat esquerra hi ha dues obertures per nivell, entre les que destaquen un portal a la planta baixa, emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1799 inscrita a la llinda amb una creu intercalada, i una finestra emmarcada amb pedra motllurada al primer pis, ubicada sobre el portal i amb decoració de motius geomètrics a la base dels brancals. La façana nord-est es troba dominada per les estructures adossades i conté diverses finestres, totes reformades. La façana nord-oest compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. Una part del volum principal es troba ampliada en alçada formant una petita torre amb murs arrebossats. D'entre les diverses obertures de la façana destaca una finestra emmarcada amb pedra motllurada i decoració d'arc conopial a la llinda situada a nivell de golfes. La façana sud-oest conté diverses finestres, totes reformades. | 08100-65 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | El Pujol es troba documentada des de l'any 1232, en un capbreu del senyor del castell de Gurb on apareix el nom de Gerad de Pujol, entre els hereus dels masos propis del senyor i dels que rebia dret d'homicidi. També apareix en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.9542500,2.2361300 | 436693 | 4644979 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75170-foto-08100-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75170-foto-08100-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75170-foto-08100-65-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75171 | Casa de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-dalt-0 | XIX | La Casa de Dalt es troba situada en un punt lleugerament elevat al nord de l'Eix Transversal, a l'oest de les antigues escoles de Gurb i la carretera BV-4601, i a l'est del Calvell Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de tàpia arrebossats i coronat amb teulada de doble vessant. La façana principal, orientada al sud, mostra una disposició d'obertures simètrica amb tres obertures per nivell. A la planta baixa hi ha dues finestres i un portal emmarcat amb brancals de pedra bisellada i llinda de fusta bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres balconeres amb base de pedra motllurada i a les golfes tres finestres amb ampit de pedra. La façana est conté únicament dues finestres, una al primer pis i l'altra a les golfes, ambdues amb ampit de pedra. La façana nord conté quatre obertures sense elements singulars en l'emmarcament. La façana oest conté tres obertures, una de les quals és una finestra amb ampit de pedra al nivell de primer pis, i un brancal de pedra treballada que ha quedat integrat al mur a nivell de planta baixa. | 08100-66 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9537900,2.2347600 | 436579 | 4644929 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75171-foto-08100-66-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 75179 | Can Cadet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cadet | XVIII | Can Cadet es troba situada en un pla elevat al sud-est del serrat de la Noguera, al nord de la carretera C-25. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i un volum adossat a l'oest amb un nivell menys. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, en algunes façanes amb restes d'arrebossat. El volum principal, de planta pràcticament quadrada i grans dimensions, està coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, mostra una distribució d'obertures simètrica, amb tres obertures a cada nivell. A la planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra bisellada al centre i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat. Al primer pis hi ha un balcó al centre emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat a cada costat, i a les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. A l'esquerra hi ha el volum adossat, on destaca un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i més a l'esquerra hi ha diverses estructures adossades. La façana est, arrebossada, conté dues finestres a la planta baixa, una emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i l'altra amb maó i llinda de fusta, i a les golfes una única finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana nord té dues estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra adossades a nivell de planta baixa, una quadrada a l'esquerra i l'altra semicircular, la cisterna. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i l'altra amb maó i llinda de fusta, i a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. A la dreta hi ha el volum adossat, dominat en aquesta façana per una estructura adossada, bastida en part amb murs de tàpia i parcialment aterrada. La façana oest es troba dominada pel volum adossat on hi ha dues finestres a nivell de primer pis, una emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Darrera sobresurt el nivell de golfes del volum principal, on hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. | 08100-74 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9360800,2.2130700 | 434763 | 4642979 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75179-foto-08100-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75179-foto-08100-74-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 75180 | Tarrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tarres | GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, vol XXII. 2005. GRÀCIA I MONT, E. (1989). Estructura agrària de la plana de Vic al segle XIV. Fundació Vicens Vives i Casajuana. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVIII-XX | Tarrés es troba situada sobre un petit turó elevat a la vessant est del turó de la Creu de Gurb, al sud-est de l'església de Sant Andreu de Gurb. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, un cos adossat modernament al sud i diverses estructures al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb petits carreus de pedra treballada a les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes L'edifici es troba reformat completament en les seves obertures en totes les façanes, actualment emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta i conserva com a elements originals els murs de maçoneria de pedra de tot l'edifici i tres estructures bastides també amb murs de maçoneria de pedra: una cisterna circular adossada a la façana est, una cabana amb teulada de doble vessant situada uns metres al nord i una bassa situada uns metres al nord-est. Antigament a l'est de la masia hi havia una lliça, o pati tancat, delimitada per estructures i murs de maçoneria de pedra, actualment substituïda per un jardí. | 08100-75 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | Tarrés es troba documentada des de l'any 1314 formant part de la parròquia de Sant Andreu de Gurb. També es troba documentada en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360. També apareix en el fogatge de 1553. | 41.9537100,2.2231900 | 435620 | 4644928 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75180-foto-08100-75-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75181 | Els Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-plans-2 | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XVII-XIX | Els Plans es troba situada en uns plans elevats als peus de la vessant est del serrat de la Noguera i al sud del turó de la Creu de Gurb. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, un volum adossat al sud-est i diverses estructures al voltant delimitant un pati al sud de la masia. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb parts de tàpia i d'obra vista, i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres amb brancals de maó. A banda i banda de la façana hi ha diverses estructures adossades que sobresurten perpendicularment formant un pati amb accés des del sud, un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana oest, amb l'arrebossat escrostonat, mostra algunes parts de tàpia i conté únicament una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana nord conté dues finestres a la planta baixa, amb llinda de fusta, i tres al primer pis. La façana est conté una cantonada integrada que denota una ampliació i un contrafort adossat modernament a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb maó i l'altra amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha un balcó emmarcat amb llinda de fusta i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. A l'esquerra hi ha el volum adossat que forma una eixida al primer pis amb pilars d'obra vista. | 08100-76 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | Els Plans es troba documentada en els llistats de cases que pagaven talla a la parròquia de Sant Andreu de Gurb dels anys 1656, 1661, 1681, 1719 i 1738. | 41.9414200,2.2119300 | 434674 | 4643572 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75181-foto-08100-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75181-foto-08100-76-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75182 | Vilafreser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilafreser | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG MATA, Ramon (1982). 'Villae, viae i stratae d'osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. Dins revista Ausa, vol X. 1982. | XVII-XVIII | Vilafreser es troba situada als peus del turó de la Creu de Gurb, al sud del Romeu i del turó, en una zona lleugerament elevada on neix el rec del Romeu. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades a l'est i al sud. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, té al davant un pati tancat delimitat per estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i parts d'obra vista i per un mur. En aquest mur hi ha l'accés principal, flanquejat per dos pilars d'obra vista coronats amb blocs de pedra motllurada. Uns metres a l'oest del mateix mur, donant sortida a diverses estructures hi ha un accés d'igual tipologia però de menors dimensions. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals de majors dimensions i amb decoració d'arc de cortina a la llinda dins la qual hi ha un motiu geomètric en relleu. A les golfes hi ha dues finestres més, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada. La part dreta de la façana queda dominada per un cos adossat que forma una eixida a nivell de primer pis, al fons de la qual hi ha una porta emmarcada amb pedra bisellada. La façana oest conté únicament una finestra a nivell de golfes ja que es troba dominada per diverses estructures adossades. A uns metres sobresurt un volum de majors dimensions, amb els nivells de planta baixa i primer pis i diverses eixides en el nivell superior. La façana nord compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i forma un queixal a causa d'una ampliació. Compta amb diverses obertures, totes sense elements originals. La façana est conté una petita estructura adossada a la part esquerra. A nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada i una d'aquestes amb decoració d'arc conopial a la llinda, i a les golfes una finestra. Uns metres al nord-oest de la masia hi ha una pallissa bastida amb murs de maçoneria de pedra, teulada de doble vessant i amb la façana principal, orientada al sud, completament oberta. | 08100-77 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | Vilafreser es troba documentada l'any 993, quan a Villa Fredario, els almoiners del testament del difunt Miró van donar a la catedral de Vic una propietat formada de cases, horts, terres de conreu, vinyes i bosc que s'estenia des del castell de Gurb fins al riu Mèder i Vic. També es troba documentada en un capbreu del senyor del castell de Gurb de l'any 1232 on apareix el nom de Pere de Vilafreser entre els hereus dels masos propis del senyor i dels que rebia dret d'homicidi. També apareix en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.9458000,2.2127300 | 434745 | 4644058 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75182-foto-08100-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75182-foto-08100-77-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75190 | Can Queló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quelo-0 | XIX | Can Queló es troba situada en un pla lleugerament elevat entre camps de conreu al nord de la carretera BV-4601, a l'oest de la Casanova dels Saits. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, amb un volum adossat al nord. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra a la base i de tàpia amb pedres intercalades distribuïdes regularment a la resta. Les cantonades estan delimitades amb pedra treballada i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. Al nivell de primer pis hi ha tres finestres i a les golfes una més, totes emmarcades amb maó i llinda de fusta. A la dreta hi ha una estructura adossada amb cantonades d'obra i murs arrebossats. La façana est es troba dominada per l'estructura adossada. Per sobre, en la façana del volum principal, no hi ha obertures. La façana nord es troba dominada completament per un volum adossat, amb murs arrebossats i cantonades d'obra vista, una de les quals integrada al mur. A la planta baixa hi ha una porta d'arc de mig punt emmarcada amb maó i una finestra amb llinda de maó; i al primer pis tres finestres, dues de les quals emmarcades amb maó. La façana oest conté una estructura d'obra vista i planta quadrada adossada a l'extrem dret. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una porta i dues finestres emmarcats amb maó i llinda de fusta, i una finestra al primer pis. Uns metres davant la façana principal hi ha un cobert amb murs arrebossats. | 08100-85 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9598600,2.2293300 | 436135 | 4645607 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75190-foto-08100-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75190-foto-08100-85-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 75191 | El Pradell de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pradell-de-lalzina | GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, vol XXII. 2005. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVIII-XIX | El Pradell de l'Alzina es troba situat en un pla a l'est de la Codina i just al·límit amb el terme municipal de Santa Cecília de Voltregà, quedant algunes de les estructures associades a la masia en aquest terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, i primer pis i diverses estructures al voltant, delimitant un pati tancat o lliça davant la façana principal de la masia. Està bastida amb murs arrebossats de maçoneria de pedra amb parts de tàpia a la meitat superior. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté un portal emmarcat amb pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra i una porta que dóna accés a una balconada que comunica amb l'eixida que forma un volum adossat perpendicularment a la part dreta de la façana. El pati que hi ha davant la façana té el seu accés principal orientat a l'est i emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord mostra el volum adossat a la part esquerra i el principal a la dreta, quedant adossada entre els dos volums una petita estructura que correspon a la cisterna. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, és de planta rectangular i conté un sobreeixidor monolític a l'est. Pròpiament a la façana hi ha tres finestres. La façana oest mostra dos nivells diferents de teulada a causa d'una ampliació. La façana conté set finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la dreta hi ha un volum adossat amb un portal emmarcat amb pedra treballada que conté la data de 1779 inscrita a la llinda amb una creu i l'anagrama IHS intercalats. La façana sud es troba dominada per diverses estructures adossades, bastides modernament amb obra vista. Per sobre hi ha una petita estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra i dues finestres. Al voltant de la masia hi ha diverses estructures d'usos agropecuaris entre les que es compta una cabanya amb una gran obertura d'arc de mig punt i situada en el terme municipal veí. | 08100-86 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | El Pradell de l'Alzina es troba documentada com a Pradell en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360 i en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.9856500,2.2217900 | 435536 | 4648476 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75191-foto-08100-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75191-foto-08100-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75191-foto-08100-86-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75192 | La Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrega-2 | PLADELASALA, Ramon (1955). 'Granollers de la Plana'. dins revista Ausa, vol II. 1955. | XVIII | La Fàbrega es troba situada en un pla elevat al nord del riu Gurri i a l'est del castell de Vilagelans, en la vessant sud-est del turó on s'aixeca el castell. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, bastit amb murs arrebossats, de maçoneria de pedra a la base i les cantonades i de tàpia a la resta. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté tres obertures a la planta baixa, una de les quals és un portal d'arc de mig punt adovellat al centre, amb una inscripció en relleu a la clau molt erosionada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, les dues de l'esquerra són balconeres, tenen una decoració d'arc conopial a la llinda i una creu inscrita en un cas i la inscripció 'ANY 1760' en l'altre. La finestra ubicada just sobre el portal, de majors dimensions, té una decoració d'arc de cortina a la llinda amb un motiu floral en relleu a l'interior. Les façanes restants no tenen elements originals en l'emmarcament de les obertures, exceptuant una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la façana nord, i contenen diverses estructures i cossos adossats, entre els que hi ha la cisterna de planta circular adossada a la façana nord i un volum destinat a l'habitatge construït modernament a l'oest. | 08100-87 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | La Fàbrega troba documentada, segons mossèn Pladelasala, des del segle XIII, esmentada com a Fabrica. El topònim de la masia i la seva situació indicarien la probable existència d'una ferreria vinculada al proper castell de Vilagelans. | 41.9759200,2.2911100 | 441269 | 4647346 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75192-foto-08100-87-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75193 | La Torre Prima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-prima | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XIX | La Torre Prima es troba situada en un petit pla lleugerament elevat entre camps de conreu, al nord de la Casanova del Dacs i a l'est de la carretera BV-4601. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra en algunes parts i de tàpia a la resta, arrebossats i amb algunes reformes amb obra vista. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra, i un portal i una finestra emmarcats amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres amb un emmarcament d'obra arrebossat que sobresurt lleugerament de la façana, i just sota teulada hi ha una petita obertura amb el mateix emmarcament. A banda i banda de la façana hi ha estructures adossades amb teulada d'una vessant. La façana est es troba dominada per un cobert adossat modernament i una estructura amb murs d'obra vista. La façana nord té adossada una estructura a nivell de planta baixa, bastides amb murs de tàpia i teulada d'una vessant. Per sobre, sobresurt un cos adossat amb murs arrebossats, i tres finestres, una de les quals amb llinda de fusta ubicada just sota teulada. La façana oest es troba dominada a nivell de planta baixa per una estructura adossada amb murs arrebossats. Per sobre, en el nivell de primer pis, hi ha una finestra amb llinda de fusta i ampit d'obra. A l'esquerra sobresurt l'estructura adossada al nord, en aquesta façana amb un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Uns metres a l'est de la masia hi ha un pou de planta quadrada i murs d'obra vista parcialment aterrat. | 08100-88 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | La Torre Prima es troba documentada en els llistats de cases que pagaven talla a la parròquia de Sant Andreu de Gurb dels anys 1719 i 1738. | 41.9576400,2.2391800 | 436949 | 4645353 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75193-foto-08100-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75193-foto-08100-88-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75201 | Casanova de l'Argila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-largila | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XIX | La Casanova de l'Argila es troba situada en un pla entre camps de conreu al nord-est de l'Argila i a l'oest de can Baulenes, uns metres al nord de la pista asfaltada que comunica les masies de la zona. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb estructures adossades al voltant tancant un pati o lliça davant la façana principal. Està bastida amb murs arrebossats de maçoneria de pedra a la base i de tàpia a la resta. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat i una finestra. Tant al primer pis com a les golfes hi ha tres finestres, tot i que al primer pis tenen ampit de pedra i una és balconera. A l'esquerra de la façana hi ha un cos adossat amb teulada d'una vessant i a banda i banda de la façana hi ha dos coberts adossats. De la meitat esquerra de la façana en sobresurt perpendicularment una estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra i parts d'obra vista. Aquesta estructura, més una altra situada uns metres al sud-est i bastida amb murs de tàpia i un mur de maçoneria de pedra a l'est tanquen un pati o lliça davant la façana, amb accés des del sud. La façana oest mostra tres nivells, en primer pla el cobert adossat bastit amb murs d'obra vista, en segon el cos adossat i en tercer pla el volum principal, amb una finestra a nivell de golfes. La façana nord conté a nivell de planta baixa dues finestres i una petita estructura de planta semicircular adossada. Al primer pis hi ha dues finestres i a les golfes una més, i a banda i banda de la façana hi ha coberts adossats. La façana est es troba dominada en el nivell de planta baixa pel cobert adossat. Per sobre hi ha tres finestres, una a les golfes i dues al primer pis, una de les quals amb llinda de fusta. Uns metres al sud-oest de la masia, a l'exterior de l'agrupació de volums que forma la masia i les estructures que delimiten la lliça, hi ha una estructura de grans dimensions amb teulada de doble vessant. La part central està bastida amb murs i pilars d'obra vista i a banda hi banda hi ha ampliacions modernes també d'obra vista. | 08100-96 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | La Casanova de l'Argila es troba documentada en els llistats de cases que pagaven talla a la parròquia de Sant Cristòfol de Vespella dels anys 1681 i 1738. | 41.9752900,2.2227500 | 435605 | 4647325 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75201-foto-08100-96-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75202 | Can Baulenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baulenes | XIX | La teulada es troba en mal estat en alguns punts i l'arrebossat de les façanes es troba escrostonat. | Can Baulenes es troba situada a l'extrem nord d'un petit turó delimitat per camps de conreu, a l'oest del Cap del Pla i al nord-est de la Pedrera i can Vilà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis amb estructures adossades a l'oest i al nord. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i parts de tàpia arrebossats en la major part de l'edifici. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra, una finestra amb llinda de fusta i un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta amb la data de 1899 inscrita en un petit quadrat arrebossat sobre la llinda. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb llinda de fusta i ampit de pedra i just sota teulada hi ha una petita obertura. A la cantonada oest de la façana hi ha adossada una petita estructura de planta quadrada, murs d'obra vista i teulada d'una vessant que correspon a la cisterna La façana oest es troba dominada per diverses estructures adossades, la central de les quals arrebossada. En la petita part visible de la façana del volum principal, amb mur de maçoneria de pedra sense arrebossar, amb hi ha una finestra emmarcada amb llinda de fusta. La façana nord es troba dominada per una estructura bastida modernament amb murs d'obra vista i teulada d'una vessant. Per sobre, hi ha dues finestres a nivell de primer pis i una sota teulada La façana est té la meitat dreta bastida amb mur de maçoneria de pedra sense arrebossar i conté una finestra emmarcada amb maó a nivell de primer pis. Uns metres al nord-oest de la masia hi ha dues estructures, una de les quals bastida amb murs de maçoneria de pedra i parts d'obra vista. | 08100-97 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9751300,2.2276100 | 436007 | 4647303 | 08100 | Gurb | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75202-foto-08100-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75202-foto-08100-97-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 75203 | La Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-codina-5 | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, vol XXII. 2005. | XVII-XX | La Codina es troba situada en un pla elevat en la vessant sud d'un serrat allargat que delimita el terme municipal, a l'oest del Pradell de l'Alzina. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb nombrosos volums adossats al voltant, corresponent els de l'extrem est amb la masoveria. Està bastida amb murs arrebossats de maçoneria de pedra i parts de tàpia a la meitat superior. La teulada és de quatre vessants i està coronada amb una petita torre que dóna llum a l'interior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Tant al primer pis com a les golfes hi ha tres balcons, en el cas del primer pis emmarcats amb pedra bisellada i el central amb la inscripció 'ISIDRO CODINA 1689' gravada a la llinda amb una creu intercalada. A l'esquerra hi ha un volum adossat amb un portal d'arc rebaixat a la planta baixa i una galeria al primer pis formada per tres obertures d'arc de mig punt geminat amb un element decoratiu suspès enlloc del pilar interior. A la dreta hi ha un volum adossat amb un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada a la planta baixa i una galeria de tres obertures d'arc de mig punt al primer pis. Encara més a la dreta hi ha els volums adossats que corresponen a la masoveria. La façana est es troba dominada per la masoveria, adossada a l'est de la masia i amb un petit pati tancat entre ambdós edificis. La masoveria està formada per diversos volums, coronada amb teulada de doble vessant i conté un portal amb les inicials RC i la data de 1887 inscrits a la clau. Les façanes nord i est es troben dominades per volums adossats, en el cas de la façana nord per la capella de la Santa Creu i contenen únicament algunes finestres, parcialment cobertes de vegetació. | 08100-98 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | La Codina es troba documentada en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360. També apareix documentada en una donació del mas que va Fer Francesca de Codina l'any 1398. En aquest document es fa una relació força detallada de la seva composició: 'cases, honors, possessions, aigües, fonts, deveses, muntanyes, planes, ingressos i despeses, arbres de diferents espècies, rendes, censos, prestacions, parts de collita, pallers, bestiar gros i menut, masoveries, bordes, estris de fer pa i vi, i eines per treballar la terra'. | 41.9852800,2.2184900 | 435262 | 4648437 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75203-foto-08100-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75203-foto-08100-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75203-foto-08100-98-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75211 | La Torre d'en Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-den-canal | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XVII | Una part de l'edifici, a l'extrem nord, es troba aterrada. | La Torre d'en Canal es troba situada uns metres al nord de la carretera C-25 i a l'est de la C-17, enmig d'un aparcament d'una zona industrial, al sud-oest de Quadres i Fogonella. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i un volum al sud-est que forma una torre i consta d'un nivell més. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i parts de tàpia arrebossats, i cantonades de carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior en el volum principal i de quatre vessants en la torre. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un portal d'arc de mig punt adovellat, amb un relleu erosionat a la clau. Al primer pis hi ha tres finestres, la de la dreta emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc conopial a la llinda i la central, ubicada sobre el portal, emmarcada amb pedra motllurada i decorada ricament. La decoració de la finestra consisteix en diverses motllures, amb línies d'encordat intercalades emmarcant la finestra, amb un guardapols de pedra motllurada a la part superior que forma un escut en relleu al centre sustentat per dos angelets en relleu i diversos busts en relleu als extrems laterals del guardapols, concretament dos de reduïdes dimensions i un de lleugerament més gran a cada costat. A nivell de golfes hi ha una eixida i dues finestres, la de la dreta, que correspon a la torre, amb un emmarcament arrebossat imitant carreus. La part de la torre compta amb un pis més, quedant en el nivell superior una única finestra. La façana oest conté sis finestres repartides en els tres nivells i una volta de forn parcialment aterrada que sobresurt a nivell de planta baixa. La façana nord mostra l'enderroc d'un cos que es trobava adossat a nivell de planta baixa i primer pis, actualment inexistent. En aquests dos nivells s'observen diverses obertures que antigament havien estat interiors, algunes amb llinda de fusta. Per sobre, en el nivell de golfes hi ha una finestra amb llinda de fusta. La façana est conté una porta tapiada i dues finestres als nivells de planta baixa i primer pis, i en la part esquerra, que correspon a la torre, dues finestres ubicades en els dos nivells superiors, amb l'emmarcament arrebossat imitant carreus. | 08100-106 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | La Torre d'en Canal es troba documentada en els llistats de cases que pagaven talla a la parròquia de Sant Andreu de Gurb dels anys 1681, 1719 i 1738. | 41.9604100,2.2515100 | 437973 | 4645652 | 08100 | Gurb | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75211-foto-08100-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75211-foto-08100-106-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 75212 | Can Guitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guitarra | XIX | Can Guitarra es troba situada uns metres al nord de la carretera C-25 i a l'est de la B-522, al nord-est del Mateu. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, un volum adossat al nord i diverses estructures al voltant. Està bastida amb murs majoritàriament de tàpia però amb algunes parts, a la base i les cantonades, de maçoneria de pedra. Les cantonades del volum adossat al nord estan delimitades amb obra vista. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa dues portes i una finestra amb llinda de fusta i una finestra d'arc rebaixat emmarcada amb obra vista. Al primer pis hi ha tres finestres amb llinda de fusta. La façana est conté estructures adossades a nivell de planta baixa. Per sobre, hi ha dues finestres emmarcades amb obra vista, la de la dreta de les quals pertany al volum adossat al nord. La façana nord conté diverses estructures adossades a nivell de planta baixa. Per sobre, la façana queda dominada pel volum adossat al nord, amb quatre finestres a nivell de primer pis, tres de les quals emmarcades amb obra vista i d'aquestes, dues actualment tapiades. La façana oest conté estructures d'obra vista adossades a nivell de planta baixa. A nivell de primer pis hi ha dues finestres al volum principal, una amb llinda de fusta, i una finestra al volum adossat, emmarcada amb obra vista i actualment tapiada. La masia queda envoltada a est i nord per estructures d'usos agropecuaris, la majoria de les quals bastides o reformades modernament. | 08100-107 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9620800,2.2705800 | 439555 | 4645823 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75212-foto-08100-107-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | Segons fonts orals, la masia s'hauria anomenat originalment caseta del Mateu. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 75213 | Quadres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. ORDEIG MATA, Ramon (1982). 'Villae, viae i stratae d'osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. Dins revista Ausa, vol X. 1982. | XVIII-XIX | Quadres es troba uns metres a l'oest de Fogonella i a l'est de la Torre d'en Canal i la zona industrial que l'envolta, al nord de la carretera C-25. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, un volum adossat perpendicularment al nord-est format pels mateixos nivells i un cos de planta baixa i primer pis adossat a l'oest. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb amples cantonades de carreus treballats. La teulada és de quatre vessants en el volum principal i doble vessant en el volum adossat. La façana principal, orientada a l'est, té un pati al davant, delimitat al nord pel volum que adossat. A nivell de planta baixa hi ha dos portals d'arc rebaixat, un dels quals emmarcat amb pedra motllurada i una senzilla decoració a mode de capitell, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres balconeres emmarcades amb pedra motllurada, la de la dreta de majors dimensions i amb un escut en relleu integrat al mur just a sobre. A nivell de golfes hi ha tres finestres, una de les quals, balconera, emmarcada amb pedra motllurada. A la dreta sobresurt el volum adossat, que en la seva façana est conté dues obertures per nivell, totes emmarcades amb pedra motllurada, entre les quals que hi ha un portal d'arc rebaixat amb la data de 1806 inscrita a la llinda La façana nord té una amplada considerable a causa de la unió dels dos volums adossats. A nivell de planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha vuit finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada i sis de menors dimensions emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. A les golfes hi ha quatre finestres, tres de les quals amb ampit de pedra motllurada. A l'extrem dret hi ha un cos adossat que conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra al primer pis, emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc de cortina a la llinda amb un motiu floral a l'interior. La façana oest es troba dominada per un cos adossat que conté diverses finestres a la planta baixa, una de les quals emmarcada amb pedra treballada i la data de 1862 inscrita a la llinda. El nivell de primer pis queda ocupat per una eixida de banda a banda, formada per sis obertures d'arc rebaixat. Per sobre hi ha el nivell de golfes del volum principal, amb tres finestres. La façana sud conté a nivell de planta baixa tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres balcons emmarcats amb pedra motllurada i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada, i a les golfes hi ha una finestra balconera al centre amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat, una amb decoració d'arc de cortina amb motiu floral a la llinda. A l'esquerra hi ha el cos adossat a l'oest, amb un portal emmarcat amb pedra treballada a la planta baixa i una obertura d'arc rebaixat que forma part de l'eixida al primer pis. A la dreta, formant un queixal sobresurt el volum adossat amb una obertura per planta a l'esquerra i una galeria de quatre obertures d'arc rebaixat a cada un dels tres nivells. A la planta baixa els pilars que sustenten les obertures són de pedra bisellada amb una senzilla decoració a la base i el capitell. Al primer pis els pilars també són de pedra bisellada tot i que sense altra decoració, i a les golfes els pilars estan arrebossats i les obertures emmarcades amb rajol. Davant les façanes est, sud i oest de la masia hi ha un recinte tancat delimitat al nord pel mateix edifici i a la resta per murs perimetrals, alguns de maçoneria de pedra. A l'extrem nord-est, davant la façana principal de la masia hi ha l'accés principal, un portal flanquejat per dos pilars de pedra treballada amb decoracions geomètriques i la data de 1822 inscrita. A l'extrem sud-est del recinte hi ha bastida una torreta de planta octogonal amb base de pedra motllurada i teulada piramidal. | 08100-108 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | Quadres es troba documentada l'any 974, quan Placídia, el seu fill Sunifred i la seva nora Prudència van vendre a Ansulf les cases, cort, colomer i quatre peces de terra que tenien en la vil·la de Quadres. També apareix en el fogatge de 1553. | 41.9612700,2.2530400 | 438101 | 4645746 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75213-foto-08100-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75213-foto-08100-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75213-foto-08100-108-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75214 | Les Torrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torrades | XIX | Les Torrades es troba situada uns metres al nord de la carretera C-25 i a l'oest de la línia de tren Barcelona-Puigcerdà, en un pla lleugerament elevat a l'est de Quadres i Fogonella i al sud de mas Ferrer. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis bastit amb murs arrebossats de maçoneria de pedra a base i cantonades i de tàpia a la resta. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest conté una estructura adossada a la part esquerra bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una finestra i un portal d'arc rebaixat emmarcat amb obra vista i amb una senzilla motllura decorant els maons a plec de llibre que emmarquen el portal. Al primer pis hi ha dues finestres, una amb llinda de fusta. La façana sud conté una petita estructura adossada a nivell de planta baixa i tres finestres amb llinda de fusta a la resta de la façana, una a la planta baixa i dues al primer pis. La façana est conté quatre finestres a nivell de primer pis, dues de les quals amb llinda de fusta. La façana nord es troba dominada per una ampliació i en aquesta part el mur és d'obra vista, amb una finestra a nivell de primer pis. | 08100-109 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9603900,2.2567100 | 438404 | 4645646 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75214-foto-08100-109-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 75222 | Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-0 | XVIII | El mas sant Pau es troba situat a l'est dels Felius i la carretera C-17 i al nord-oest de Vilaseïna, uns metres al sud del turó on s'assentava l'antiga església de Sant Pau de Vilaseïna. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diversos cossos i estructures adossats al voltant. Està bastida amb murs arrebossats de maçoneria de pedra i parts de tàpia i algunes reformes d'obra vista. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, mostra una distribució simètrica, amb tres obertures a cada un dels tres nivells. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat adovellat, amb la data de 1787 inscrita a la clau, i dues finestres emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central de les quals és balconera i conté una creu ornamentada inscrita a la llinda. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, com al primer pis la central és balconera. A banda i banda de la façana hi ha adossats dos cossos. El que es troba a l'esquerra està bastit amb murs de maçoneria arrebossats i conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i el de la dreta està bastit amb obra. Les façanes restants contenen diversos cossos i estructures adossades, la major part de les quals reformades modernament, i diverses finestres, alguna de les quals emmarcada amb pedra treballada. | 08100-117 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9810000,2.2430600 | 437293 | 4647944 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75222-foto-08100-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75222-foto-08100-117-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 75223 | Fogonella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fogonella | XIX | Fogonella es troba situada en un pla ubicat a escassos metres a l'est de Quadres, al nord de la carretera C-25. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis fruit de diverses ampliacions. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i parts de tàpia arrebossats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a la part central un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció '1814 FOGONELLA' a la llinda i tres finestres al primer pis amb ampit de pedra. A la part dreta de la façana hi ha nombroses obertures reformades i una eixida al primer pis. La façana est té adossades diverses estructures a nivell de planta baixa, la major part de les quals bastides amb murs d'obra vista. Pròpiament a la façana i a nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb obra vista i una porta amb llinda de fusta amb escales exteriors d'accés. La façana nord té el mur de maçoneria de pedra sense arrebossar i conté a nivell de planta baixa dues finestres d'arc rebaixat emmarcades amb obra vista. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb obra vista i a l'extrem esquerre de la façana hi ha dos portals d'arc rebaixat emmarcats amb obra vista, un dels quals tapiat. La façana oest conté un portal d'arc rebaixat i tres finestres. Al voltant de la masia hi ha algunes estructures, reformades modernament, i alguns arbres, entre els que destaca un plataner amb una alçada propera als 30 metres i un perímetre de tronc superior als 4 metres. | 08100-118 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9612500,2.2536700 | 438153 | 4645743 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75223-foto-08100-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75223-foto-08100-118-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 75224 | Església de la Mare de Déu del Roser de Pladelasala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-mare-de-deu-del-roser-de-pladelasala | XVIII | La capella de la Mare de Déu del Roser de Pladelasala es troba adossada a la façana nord de la masia Pladelasala, en un turó lleugerament elevat a l'interior d'un meandre pronunciat del riu Gurri. És una petita capella d'una nau, planta rectangular, absis carrat orientat a l'est i teulada d'una vessant unida a una de les teulades que formen la masia. Els murs es troben arrebossats, són de maçoneria de pedra, i cantonades vistes diferenciades amb carreus treballats. Les úniques façanes que queden exemptes de la masia són la façana nord, sense obertures i la façana principal, orientada a l'oest. Aquesta façana conté un portal emmarcat amb pedra motllurada amb la inscripció 'AD LAUDEM B.V. MARIAE'. Sobre el portal hi ha una petita obertura circular emmarcada amb dos monòlits de pedra bisellada. Coronant la façana hi ha un petit campanar d'un sol ull que encara conserva la campana. Adossat a la dreta de la façana de l'església hi ha el volum principal de la masia, amb tres finestres emmarcades amb pedra bisellada a tocar de la capella. Davant la façana principal hi ha un petit pla delimitat amb carreus de pedra foradats que provenen de l'antiga horta de la masia. | 08100-119 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9725000,2.2892300 | 441110 | 4646967 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75224-foto-08100-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75224-foto-08100-119-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 75225 | El Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset-2 | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XVIII-XIX | La façana nord presenta un gran esvoranc al mur de càrrega. | El Maset es troba situada en un punt lleugerament elevat a l'oest de la carretera C-17 i al sud de la C-25, prop del límit amb el terme municipal de Vic. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis. Està bastida amb murs arrebossats, de maçoneria de pedra a la base i les cantonades i de tàpia a la resta. L'arrebossat de la façana, força erosionat, conté un senzill esgrafiat imitant carreus a les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal amb brancals de pedra treballada i una finestra, i dues finestres al primer pis. La façana est conté únicament tres finestres, una a la planta baixa i dues al primer pis. La façana nord presenta un gran esvoranc a la meitat dreta. A la resta de la façana hi ha tres finestres emmarcades amb llinda de fusta, una al primer pis i dues a la planta baixa, una de les quals amb brancals d'obra vista. La façana oest conté únicament una finestra amb llinda de fusta al primer pis. Uns metres al sud hi ha diverses estructures, algunes bastides parcialment amb murs de maçoneria de pedra, i uns metres a l'oest, en un nivell superior, hi ha una bassa delimitada per roca natural. | 08100-120 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | En els llistats de cases que pagaven talla a la parròquia de Sant Andreu de Gurb del segle XVII hi apareixen quatre masos amb el nom de Maset (Maset de Crosas, de Pobla, d'en Pradell i d'en Vila) alguns del quals podria correspondre amb l'actual el Maset. | 41.9373000,2.2316000 | 436300 | 4643100 | 08100 | Gurb | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75225-foto-08100-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75225-foto-08100-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75225-foto-08100-120-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | La teulada de l'edifici, bastida modernament, es sustenta sobre una estructura metàl·lica exterior als murs de tàpia de l'edifici, en previsió d'una reforma en el que es substituiran els murs originals. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 75232 | Casanova d'en Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-den-riera | XVIII-XIX | La Casanova d'en Riera es troba situada en un pla lleugerament elevat a l'est de l'església de Sant Esteve de Granollers i a l'oest del Noguer. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs arrebossats de maçoneria de pedra i tàpia i coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, es troba dominada per un cos adossat que forma un porxo a nivell de planta baixa i una eixida al primer pis formada per quatre obertures d'arc rebaixat. Al fons del porxo, al nivell de planta baixa del volum principal, destaca un portal emmarcat amb pedra bisellada i una inscripció a la llinda tapada per l'embigat del cos adossat. Al primer pis hi ha quatre accessos a l'eixida, un dels quals emmarcat amb pedra bisellada i a les golfes, per sobre del cos adossat, hi ha quatre finestres. A l'esquerra hi ha una estructura adossada amb un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb obra vista. La façana est es troba dominada per una estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra i parts d'obra vista. Pròpiament a la façana, on hi ha una part bastida amb obra vista, no hi ha obertures. La façana nord conté una estructura amb murs d'obra vista adossada a la part esquerra. Pròpiament a la façana el nivell de planta baixa, bastit amb maçoneria de pedra, queda ocupat per tres contraforts i el primer pis, bastit amb obra vista, conté quatre finestres, La façana oest conté un gran portal a l'esquerra emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i nou finestres repartides entre els nivells de primer pis i golfes. Davant la masia hi ha un pla, l'antiga era, delimitat al sud amb un mur de maçoneria de pedra que sustenta un petit desnivell. A l'extrem sud-oest del pla hi ha una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb cantonades i obertures emmarcades amb obra vista i coronada amb teulada de doble vessant. | 08100-127 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9759900,2.2770300 | 440103 | 4647363 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75232-foto-08100-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75232-foto-08100-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75232-foto-08100-127-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 75233 | Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixac-1 | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. PLADELASALA, Ramon (1955). 'Granollers de la Plana'. Dins revista Ausa, vol II. 1955. | XVIII-XIX | El Reixac es troba situada uns metres al nord del turó de Reixac i la carretera C-25 i a l'est del riu Gurri. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un gran volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i planta pràcticament quadrada. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i la teulada és de quatre vessants. Les obertures es troben distribuïdes en tot l'edifici de manera ordenada, quedant en totes les façanes nombroses finestres als extrems laterals de manera que l'obertura i la cantonada comparteixen carreus treballats. La façana principal, orientada a l'oest, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. El portal té la inscripció 'IESUS MARIA IOSEPH IOSEPH REXACH' a la clau, amb la data de 1768 i una creu intercalada. Al primer pis hi ha tres finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i la central, de majors dimensions, emmarcada amb pedra motllurada i amb decoració d'arc de cortina a la llinda a l'interior de la qual hi ha un motiu geomètric i la inscripció 'AVE MARIA', i una finestra balconera emmarcada amb pedra motllurada i actualment tapiada. A les golfes hi ha tres finestres d'arc rebaixat, emmarcades amb obra vista i amb un guardapols motllurat amb decoració d'arc conopial. Aquesta mateixa tipologia de finestra amb guardapols es repeteix en el nivell de golfes de totes les façanes. La façana sud conté dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, una de les quals tapiada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una amb decoració d'arc de cortina a la llinda, i dues finestres situades lleugerament més amunt, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A nivell de golfes hi ha quatre finestres d'arc rebaixat emmarcades amb obra vista i guardapols, idèntiques a les de la façana principal però tapiades. La façana est té un cos adossat que forma una terrassa a nivell de primer pis delimitada amb barana de pedra treballada. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha tres finestres petites, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una porta d'accés a la terrassa, també emmarcada amb pedra bisellada, i una finestra petita emmarcada amb monòlits de pedra treballada i situada a un nivell·lleugerament superior. A les golfes hi ha tres finestres d'arc rebaixat amb guardapols, com en la façana est, tapiades. La façana nord conté a nivell de planta baixa una porta i una finestra emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, i a les golfes quatre finestres d'arc rebaixat amb guardapols, tapiades. | 08100-128 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | El Reixac es troba documentada des del segle XIII, segons mossèn Pladelasala, i apareix documentada també al voltant de l'any 1415, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Esteve de Granollers. | 41.9609700,2.2804300 | 440370 | 4645693 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75233-foto-08100-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75233-foto-08100-128-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75234 | Les Casetes del Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-del-reixac | XVIII-XIX | La teulada i la major part de volums i estructures adossats es troben aterrats i els murs de tàpia es troben molt erosionats. | Les Casetes de Reixac es troba situada uns metres a l'oest del riu Gurri, en un pla entre camps de conreu al nord de la carretera C-25 i al nord-oest del Reixac. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de tàpia amb la base i cantonades de maçoneria de pedra La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una finestra i un portal emmarcat amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta i a les golfes una finestra amb llinda de fusta. Uns metres davant la façana hi ha una estructura parcialment aterrada. La façana oest té diverses estructures adossades la major part de les quals es troben aterrades. Pròpiament a la façana hi ha tres portes, dues de les quals es troben al primer pis denotant que en aquesta part hi havia cossos adossats. La façana nord es troba dominada per un cos adossat bastit amb murs d'obra vista. Per sobre, a nivell de golfes, hi ha una finestra amb llinda de fusta. La façana est té diversos murs adossats, alguns de maçoneria de pedra, que corresponen a estructures adossades, actualment en runes. Pròpiament a la façana i a nivell de primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta i a les golfes una finestra amb llinda de fusta. | 08100-129 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9630100,2.2772800 | 440111 | 4645922 | 08100 | Gurb | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75234-foto-08100-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75234-foto-08100-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75234-foto-08100-129-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | A uns metres de la masia hi havia una petita fàbrica tèxtil que va ser destruïda en un fort aiguat de mitjans segle XIX i ja no va ser reconstruïda. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75235 | El Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-6 | GRÀCIA I MONT, E. (1989). Estructura agrària de la plana de Vic al segle XIV. Fundació Vicens Vives i Casajuana. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. PLADELASALA, Ramon (1955). 'Granollers de la Plana'. Dins revista Ausa, vol II. 1955. | XVII | Una part de la teulada es troba aterrada. | El Grau es troba situada al sud de la carretera C-25 i a l'est de la B-522, en un pla encerclat per camps de conreu al sud de l'església de Sant Fruitós del Grau. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures al voltant. Està bastida amb murs arrebossats, de maçoneria de pedra i parts de tàpia. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i es troba aterrada en alguns punts. La façana principal, orientada al sud, mostra una distribució d'obertures quasi simètrica. A la planta baixa hi ha una porta reformada a l'esquerra, una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la dreta i un portal al centre, emmarcat amb pedra treballada i amb un relleu i una llarga inscripció, molt erosionats, a la llinda. De la inscripció encara s'intueixen algunes parts: ' [...] SEÑOR DOCTOR [...] CAMPS NETURAL DE SALL... [...] EN LO ANY 1665'. Tant al primer pis com a les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. A l'extrem superior de la façana hi ha les inicials VF i la data de 1964 inscrites en l'arrebossat. A la dreta hi ha estructures adossades que formen un pati tancat o lliça amb accés principal al sud, un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana est té el nivell de planta baixa dominat per estructures adossades que formen un pati tancat i estret davant la façana. Tant al nivell de primer pis com al de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. La façana nord conté estructures adossades, parcialment aterrades, a la part esquerre i al davant. Pròpiament a la façana hi ha únicament dues obertures a nivell de primer pis. La façana oest conté a nivell de planta baixa dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i l'altra amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada. Uns metres al sud-oest de la masia hi ha una estructura gran bastida amb murs de tàpia i teulada de doble vessant. | 08100-130 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | El Grau es troba documentada, segons mossèn Pladelasala, des del segle XII, esmentada com a Grau del Pujol i també apareix l'any 1353 formant part de la parròquia de Sant Esteve de Granollers i en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.9570600,2.2694000 | 439453 | 4645267 | 08100 | Gurb | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75235-foto-08100-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75235-foto-08100-130-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 75243 | Roca de Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-de-gurri | IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. PLADELASALA, Ramon (1955). 'Granollers de la Plana'. Dins revista Ausa, vol II. 1955. | XVII-XIX | La Roca de Gurri es troba situada en un pla entre camps de conreu a l'est del riu Gurri i escassos metres al nord del Vidal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, un volum d'un nivell menys adossat al nord i diverses estructures al voltant. Està bastida amb murs arrebossats, de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats a la meitat inferior i de tàpia a la superior. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, conté un volum de menor alçada adossat a l'esquerra. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una finestra i un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha quatre finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes, dues finestres més. A la dreta hi ha adossada una estructura que ocupa l'espai entre la masia i el Vidal, situat escassos metres al sud. La façana sud es troba dominada a nivell de planta baixa per l'estructura adossada, bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb cantonades i obertures emmarcades amb obra vista. Per sobre, a nivell de golfes del volum principal hi ha una finestra amb llinda de fusta. La façana est conté a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i a les golfes, una finestra. A la dreta hi ha el volum adossat, que en aquesta façana conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb obra vista i tapiat a la planta baixa i una eixida al primer pis amb pilar cantoner d'obra vista. La façana nord mostra una estructura adossada en primer pla, bastida amb murs de maçoneria de pedra i teulada d'una vessant, i els dos volums que formen la masia, sense obertures en aquesta part. | 08100-138 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | La Roca de Gurri es troba documentada en el fogatge de 1497 com a Rocha i en altres documents del segle XV com a Roca de Golomers. | 41.9679700,2.2846000 | 440722 | 4646467 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75243-foto-08100-138-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75244 | El Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ricart-0 | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XX | El Ricart es troba situat en un pla entre camps de conreu a l'est de la carretera B-522 i de l'Hostal de la Cabra, prop del·límit amb el terme municipal de Vic. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, dos pisos i golfes amb cossos adossats a banda i banda i un volum ubicat uns metres a l'oest. Està bastida amb murs de tàpia arrebossats, amb parts de maçoneria de pedra a la base i les cantonades, que exteriorment estan esgrafiades imitant carreus treballats, esgrafiat que es repeteix emmarcant les obertures de la façana principal. La teulada és de quatre vessants amb una petita torre quadrada amb una balconada que sobresurt al centre de la teulada donant llum a l'interior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat amb pedra bisellada, amb les dates de 1909 i 1911 inscrites a la clau junt amb les inicials Ll. C., i dues finestres. Al primer pis hi ha tres balcons amb base de pedra motllurada, el central dels quals emmarcat amb pedra motllurada. Al primer pis hi ha una obertura central d'arc rebaixat a mode d'eixida i dues finestres, i a les golfes, tres finestres ovalades. A cada costat de la façana hi ha un cos adossat que forma una llarga eixida a nivell de primer pis, tot i que en aquesta façana només conté una obertura d'arc rebaixat a cada un dels cossos. La façana est es troba dominada pel cos adossat que conté una eixida al primer pis formada per cinc obertures d'arc rebaixat. Per sobre, en el nivell de golfes del volum principal hi ha tres obertures ovalades. La façana nord conté un cos adossat de planta semicircular que correspon a la cisterna i nombroses obertures sense elements destacables en l'emmarcament. A l'esquerra hi ha el cos adossat a l'est amb una obertura d'arc rebaixat de l'eixida que també s'estén a les façanes est i sud. La façana oest es troba dominada per diversos cossos adossats als nivells de planta baixa i primer pis. Per sobre, a nivell de golfes del volum principal hi ha tres obertures ovalades amb emmarcament esgrafiat. | 08100-139 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | El Ricart es troba documentada al voltant de l'any 1415, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Andreu de Gurb i en el fogatge de 1553. | 41.9553200,2.2678600 | 439323 | 4645075 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75244-foto-08100-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75244-foto-08100-139-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75245 | El Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rossell | GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, vol XXII. 2005. PLADELASALA, Ramon (1955). 'Granollers de la Plana'. Dins revista Ausa, vol II. 1955. | XVIII-XX | El Rossell es troba situada en un pla lleugerament elevat a l'oest de la carretera B-522, a l'oest del serrat de l'Horta, prop del·límit nord del terme municipal. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb diversos cossos adossats. Està bastida amb murs arrebossats de maçoneria de pedra i parts de tàpia, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i conté una petita torre que dóna llum a una escala interior. La façana principal, orientada al sud es troba dominada per un cos adossat modernament que forma un porxo a la planta baixa i una galeria al primer pis. El porxo està format per tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb obra vista, la central amb brancals de pedra bisellada, que donen accés a un espai cobert amb volta al fons del qual hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha una galeria formada per cinc obertures d'arc de mig punt geminat amb elements decoratius suspesos enlloc dels pilars interiors, i a les golfes cinc obertures ovalades. A la part esquerra de la façana hi ha una porta emmarcada amb pedra bisellada a nivell de primer pis. La façana est conté a nivell de planta baixa cinc finestres petites emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre balcons i tres finestres emmarcats amb pedra bisellada. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals amb ampit motllurat, i just sota teulada una finestra més. La façana nord té una part de mur de tàpia a l'esquerra on únicament hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i la resta de mur de càrrega bastit amb maçoneria de còdols. En aquesta part i a nivell de planta baixa hi ha cinc finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una balconera, i un balcó emmarcats amb pedra bisellada i a les golfes tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La façana oest té un cos adossat que sobresurt al centre de la façana i correspon a un oratori, bastit amb murs de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb obra vista. Pròpiament a la façana i a l'esquerra de l'estructura hi ha una finestra emmarcada amb maó a nivell de planta baixa i quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues al primer pis i dues a les golfes i una reformada com a porta. A la dreta hi ha una porta i una finestra emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, dues de les quals balconeres. A l'oest i al sud de la masia hi ha diverses estructures, algunes bastides amb murs de maçoneria de pedra i la major part reformades. Entre aquestes hi ha un hort tancat, amb un dipòsit de planta circular bastit amb murs de maçoneria de pedra i un accés emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1717 inscrita a la llinda. | 08100-140 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | El Rossell es troba documentada, segons mossèn Pladelasala, des del segle XII, esmentada com a mas d'Arnau Rossell. També apareix en un document de compra de 1211 i l'any 1360 formant part de la parròquia de Sant Esteve de Granollers. | 41.9829100,2.2758700 | 440013 | 4648132 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75245-foto-08100-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75245-foto-08100-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75245-foto-08100-140-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75246 | Casa de Dalt del Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-dalt-del-rossell | XIX | La Casa de Dalt del Rossell es troba situada uns metres a l'oest del Rossell, tot i que en un pla ubicat en un nivell·lleugerament superior. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, bastit amb murs arrebossats de maçoneria de pedra i parts de tàpia i amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta i un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1814 inscrita a la llinda amb una creu, l'anagrama IHS i el símbol dels tres claus que representen la Crucifixió de Crist intercalat. Al primer pis hi ha tres finestres, una de les quals emmarcada amb maó i llinda de fusta, i a les golfes una finestra. La façana sud conté set finestres, sense elements originals en les obertures. A l'esquerra hi ha una estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra que conté una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana oest conté quatre finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. La façana nord es troba dominada per una estructura adossada amb dos portals emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta delimitant un estret pati. Al fons del pati s'observa una part de la façana del volum principal, amb una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i la data de 1639 amb una creu intercalada inscrits en un dels carreus que formen la cantonada nord-oest. | 08100-141 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9828300,2.2753800 | 439972 | 4648124 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75246-foto-08100-141-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 75254 | Carous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carous | XVIII | Carous es troba situada en la vessant sud d'un turó lleugerament elevat al nord-oest del Picó i al sud-est del Noguer i de l'església de Sant Esteve de Granollers. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums separats de planta baixa, primer pis i golfes, un del segle XVIII i l'altre de la segona meitat del XIX, amb un petit volum i un pati tancat enmig. El volum antic està bastit amb murs arrebossats de maçoneria de pedra i parts de tàpia i coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada, i un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1766 inscrita a la llinda amb una creu, l'anagrama IHS i el símbol dels tres claus que representen la Crucifixió de Crist intercalat. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes una finestra. La façana est es troba dominada per diverses estructures adossades, algunes bastides amb murs d'obra vista. A l'extrem dret de la façana s'observa una ampliació del volum principal amb mur de maçoneria de pedra i cantonada d'obra vista. La façana nord es troba dominada per una ampliació, en aquesta part bastida amb mur d'obra vista. La façana oest es troba dominada per un cos adossat que uneix els dos volums destinats a l'habitatge formant una eixida orientada al sud. El volum del segle XIX, arrebossat i pintat de blanc està coronat amb teulada de quatre vessants amb una petita torre enmig que dóna llum a una escala central interior. Es tracta d'un edifici d'estil senyorial, sostres alts i grans finestrals, decorats amb guardapols motllurats amb decoracions florals als extrems. Uns metres a l'est de la masia hi ha una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra, cantonades i obertures emmarcades amb obra vista i teulada de doble vessant. | 08100-149 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9741300,2.2822900 | 440537 | 4647153 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75254-foto-08100-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75254-foto-08100-149-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 75255 | Campdelacreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campdelacreu | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XVII | Algunes de les estructures adossades i una part de la teulada del volum principal estan aterrades. | Campdelacreu es troba situada en un pla lleugerament elevat entre camps de conreu a l'est de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà i a l'oest de la carretera B-522. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb cossos adossats a banda i banda d'un nivell menys. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i parts de tàpia i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i de tipus basilical, quedant dividida en tres parts, la central a major alçada i les dues laterals en un nivell inferior. La façana principal, orientada al sud, té al davant un petit pati delimitat per diverses estructures i cossos adossats i amb dos accessos, un al sud i l'altre a l'oest. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat i dues finestres emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb la data de 1650 inscrita, i una porta emmarcada amb pedra treballada que dóna accés a una eixida que forma un cos adossat perpendicularment a la façana. A les golfes hi ha una finestra. La façana oest conté dues finestres a nivell de planta baixa, una de les quals emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, i tres finestres al primer pis. La façana nord conté un cos adossat que forma una terrassa a nivell de primer pis, conté una cisterna i estava cobert originalment per una petita teulada, actualment aterrada. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb maó a cada costat del cos adossat. Al primer pis hi ha tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, una porta al centre que dóna accés a la petita terrassa i una finestra a cada costat. A nivell de golfes hi ha una finestra. La façana est es troba dominada per diverses estructures adossades bastida amb murs de maçoneria de pedra i reformes d'obra vista. A l'esquerra sobresurt un cos adossat que forma una terrassa a nivell de primer pis. Al sud i a l'oest de la masia hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i parts de tàpia, entre els que destaca la cabana o pallissa. | 08100-150 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | Campdelacreu es troba documentada en els llistats de cases que pagaven talla a la parròquia de Sant Esteve de Granollers dels anys 1543, 1564 i 1656, i en una llista de consellers del terme de Gurb de 1672, en la figura de Jeroni Camp de la Creu. | 41.9650800,2.2624000 | 438880 | 4646162 | 08100 | Gurb | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75255-foto-08100-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75255-foto-08100-150-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 75256 | Cal Capellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-capella-0 | XVII | Cal Capellà es troba situada a escassos metres a l'oest de la carretera B-522, al sud-oest de l'església de Sant Esteve de Granollers tot i que en el costat oposat de carretera. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs arrebossats de maçoneria de pedra i parts de tàpia i coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una porta i una finestra emmarcats amb pedra bisellada, la finestra amb la inscripció '1692 IHS AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA' a la llinda amb una creu intercalada en la data i sobre l'anagrama IHS. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb una creu inscrita a la llinda. La façana est conté quatre finestres a nivell de primer pis, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord es troba dominada per diverses estructures adossades a la façana delimitant un petit pati. Les estructures es troben bastides amb murs de maçoneria de pedra amb reformes d'obra vista. La façana oest conté una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra adossada a la part dreta. Pròpiament a la façana, on l'arrebossat es troba escrostonat deixant la tàpia vista, hi ha tres finestres a la planta baixa, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una altra amb pedra bisellada, i quatre finestres al primer pis. | 08100-151 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9758700,2.2732800 | 439792 | 4647352 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75256-foto-08100-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75256-foto-08100-151-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 75257 | Can Delma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-delma | PLADELASALA, Ramon (1955). 'Granollers de la Plana'. dins revista Ausa, vol II. 1955. | XVII-XVIII | Can Delma, o Deuma, es troba situada en un pla lleugerament elevat a l'est de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà i al nord-oest de la casa Roja. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, fruit de la unió de dos volums com ho demostra els dos nivells de teulada, que és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són arrebossats, de maçoneria de pedra a la meitat inferior i les cantonades i de tàpia a la resta. La façana principal, orientada al sud, conté dues obertures per nivell. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra motllurada i una finestra emmarcada amb maó, i al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra motllurada. A banda i banda de la façana hi ha estructures adossades bastides amb murs d'obra vista. La façana est conté una estructura adossada a la planta baixa i omstra les dues parts del volum principal diferenciades pel nivell de teulada. A la meitat esquerra hi ha una estructura d'obra vista, l'antiga comuna, adossada i a la meitat dreta hi ha tres finestres, dues emmarcades amb maó i llinda de fusta i una emmarcada amb pedra treballada i amb una creu inscrita a la llinda. La façana nord conté únicament una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana oest té la meitat dreta dominada per una estructura d'obra vista adossada. A la meitat esquerra i a nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i amb una inscripció molt erosionada a la llinda, i una porta i una finestra emmarcades amb maó i llinda de fusta, la porta amb una passarel·la d'accés que comunica amb un pla elevat a escassos metres de la façana. | 08100-152 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | Can Delme es troba documentada, segons mossèn Pladelasala, des del segle XVII, esmentada com a Casa del Delme o Caseta Nova d'en Calvaria. | 41.9823100,2.2702500 | 439547 | 4648070 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75257-foto-08100-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75257-foto-08100-152-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75264 | Masferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masferrer-0 | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVI-XX | Masferrer es troba situada en un pla lleugerament elevat entre camps de conreu, al nord-est de Quadres i uns 150 metres a l'oest de la línia de tren Barcelona - Puigcerdà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, amb un volum adossat al sud-oest i un altre a l'est. Està bastida amb murs arrebossats de maçoneria de pedra i parts de tàpia. La teulada del volum principal és de doble vessant amb aigües a les façanes La façana principal, orientada al sud mostra tres volums diferenciats, un d'adossat modernament a la dreta, un altre a l'esquerra, quedant el volum original encaixat al mig, amb un pati obert al davant. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat, amb un relleu ovalat a la clau, amb la data de 1597, l'anagrama IHS i una creu inscrits. Sobre el portal hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc conopial a la llinda, i a la resta de la façana diverses finestres sense elements originals en l'emmarcament. La façana oest, parcialment reformada, mostra el volum adossat al sud-oest a la dreta i el volum principal a l'esquerra, amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. A nivell de primer pis hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i decoració d'arc de cortina a la llinda amb la data de 1843 inscrita a l'interior. A les golfes hi ha dues finestres, una de les quals balconera i emmarcada amb pedra bisellada. La façana nord forma diversos queixals a causa dels volums adossats i conté diverses obertures, totes reformades La façana est es troba dominada completament pel volum adossat modernament en aquesta part. A l'esquerra sobresurt el volum adossat al sud-oest, amb obertures d'arc rebaixat que formen una galeria al primer pis i a les golfes. | 08100-159 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | Masferrer es troba documentada al voltant de l'any 1415, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Esteve de Granollers i en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.9624800,2.2581700 | 438527 | 4645877 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75264-foto-08100-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75264-foto-08100-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75264-foto-08100-159-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75265 | Les Fonts de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fonts-de-palau | GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, vol XXII. 2005. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. PLADELASALA, Ramon (1955). 'Granollers de la Plana'. Dins revista Ausa, vol II. 1955. | XVIII-XIX | Les Fonts de Palau es troba situada al nord del serrat de Palau i de l'aeròdrom i al sud del riu Ter, a l'extrem nord del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, un cos adossat a l'oest i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs arrebossats de maçoneria de pedra a base i cantonades i de tàpia a la resta. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté una porta i dues finestres a la planta baixa i dues finestres al primer pis. El portal i una de les finestres del primer pis estan emmarcats amb pedra treballada tot i que la pedra queda tapada per l'arrebossat. La façana sud conté una estructura adossada a nivell de planta baixa i dues finestres. A l'esquerra sobresurt el cos adossat, amb cantonades delimitades amb obra vista i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana oest forma un queixal a causa del cos adossat i conté una finestra a la planta baixa i dues al primer pis amb llinda de fusta. La façana nord conté una porta amb llinda de fusta a la planta baixa i dues finestres al primer pis emmarcades amb maó i llinda de fusta. Al voltant de la masia hi ha nombroses estructures, la major part de les quals bastides amb murs d'obra vista. | 08100-160 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | Les Fonts de Palau es troba documentada, segons mossèn Pladelasala, des del segle XII, esmentada com a Fonts o Fontanelles de Vilamirosa. També apareix en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360, amb el nom de Ses Fons i formant part de la parròquia de Sant Julià de Vilamirosa. També apareix en el fogatge de 1497. | 41.9900400,2.2568200 | 438442 | 4648937 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75265-foto-08100-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75265-foto-08100-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75265-foto-08100-160-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,02 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/