Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75206 | La Riereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riereta-2 | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XVII-XIX | La Riereta es troba situada en un pla delimitat al nord pel Rimentol i a l'est per la carretera C-17, al sud-est del molí d'Oms. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs arrebossats de maçoneria de pedra a la base i les cantonades i de tàpia a la resta. Una de les cantonades, la de l'extrem sud-oest, es troba delimitada amb carreus de pedra treballada vistos. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i tres finestres amb llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres amb llinda de fusta i a les golfes dues finestres. La façana oest conté dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, la de la dreta en un tram de mur de maçoneria de pedra sense arrebossar, tres finestres amb llinda de fusta al primer pis i dues finestres amb llinda de fusta a les golfes. La façana nord conté set finestres distribuïdes irregularment, quatre de les quals amb llinda de fusta. La façana est compta només amb els nivells de planta baixa i primer pis i conté un portal i cinc finestres amb llinda de fusta. | 08100-101 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | La Riereta es troba documentada en els llistats de cases que pagaven talla a la parròquia de Sant Andreu de Gurb dels anys 1656, 1661, 1681, 1719 i 1738. | 41.9607300,2.2466000 | 437567 | 4645691 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75206-foto-08100-101-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 75207 | El Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-berenguer-0 | GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, vol XXII. 2005. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII-XIX | El Berenguer es troba situada en un pla entre camps de conreu a l'est del Rimentol, a mig camí entre el Parés, al nord-oest, i Oms, al sud-est. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, i diversos cossos i estructures adossats delimitant un pati tancat, o lliça, a l'oest de la masia. Està bastida amb murs arrebossats, de tàpia i parts de maçoneria de pedra. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada, ampit motllurat i decoració d'arc de cortina a la llinda amb un motiu geomètric en relleu a l'interior. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La façana sud es troba dominada per un cos adossat amb obertures reformades. A l'esquerra hi ha estructures adossades que tanquen el pati pel sud, en aquesta part amb un portal amb llinda de fusta amb la data de 1850 inscrita. La façana est conté una porta i sis finestres amb l'emmarcament arrebossat imitant carreus. La façana nord, parcialment coberta d'heura, conté diverses obertures amb llinda de fusta. A l'oest de la masia hi ha diverses estructures que delimiten un pati davant la façana principal de l'edifici, entre les quals hi ha la cabanya, o pallissa, bastida amb murs de maçoneria de pedra. L'accés principal al pati es troba al mur oest, just a tocar de la cabanya i conserva els brancals de pedra treballada. A l'extrem nord-est del conjunt hi ha un pou circular bastit amb murs de maçoneria de pedra. | 08100-102 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | El Berenguer es troba documentada en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360 i en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.9683000,2.2409600 | 437107 | 4646535 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75207-foto-08100-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75207-foto-08100-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75207-foto-08100-102-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 75208 | Mas Serí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-seri | XVIII-XX | El mas Serí es troba situat als peus de la pista asfaltada que comunica les carreteres C-17 i BV-4601 entre el mas Serí i l'Argila, a l'oest de la C-17 i al sud del Riquer. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, un volum adossat al nord de major alçada, un volum adossat al sud-oest que correspon a la masoveria i diversos cossos i estructures adossats al voltant. Està bastida amb murs de tàpia arrebossats, amb algunes parts, a la base i les cantonades, de maçoneria de pedra. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, es troba dominada per un cos adossat durant la primera meitat del segle XX, amb separacions horitzontals entre nivells motllurades. A nivell de planta baixa hi ha un portal i tres finestres, totes quatre obertures d'arc rebaixat. Al primer pis hi ha una ampla galeria formada per cinc obertures d'arc de mig punt geminat, sustentades en pilars bisellats amb motllures a mode de capitell i amb decoració de petits lòbuls als arcs i un element decoratiu suspès entre els arcs enlloc de la columna o pilar habituals. Aquesta galeria queda tancada per una vidriera de colors vius. A nivell de golfes hi ha una eixida formada per quatre obertures d'arc de mig punt geminat, les dues centrals amb element decoratiu suspès entre els arcs i les laterals amb pilar. Davant la façana hi ha un pati tancat, delimitat per la masoveria a l'oest i per un mur a l'est i al sud, on hi ha l'accés principal, flanquejat per pilars d'obra vista coronats amb blocs de pedra treballada. La façana est conté una estructura adossada a nivell de planta baixa que forma una terrassa a nivell de primer pis. Al primer pis hi ha dues portes, una finestra i una obertura d'arc geminat a l'extrem esquerra, idèntica a les de la façana principal. A les golfes hi ha dues obertures d'arc de mig punt geminat, amb ampit motllurat i una senzilla motllura als pilars a mode de capitell. A la dreta hi ha el volum que forma una torre adossat. En aquesta façana conté una finestra a la planta baixa, un balcó al primer pis i una galeria a les golfes formada per tres obertures d'arc de mig punt amb una senzilla motllura als pilars a mode de capitell i ampit motllurat. La façana nord es troba dominada pel volum adossat. A la planta baixa hi ha una porta i tres finestres; al primer pis un balcó i tres finestres amb ampit motllurat, dues de les quals tapiades; i tres galeries a les golfes formada cada una per tres obertures d'arc de mig punt amb una senzilla motllura als pilars a mode de capitell i ampit motllurat. La façana oest conté a nivell de planta baixa una porta, dues finestres i una cisterna adossada, bastida amb murs d'obra arrebossats. Al primer pis hi ha dues finestres amb ampit de pedra motllurada, una de les quals emmarcada amb pedra treballada, i a les golfes dues finestres més. A la part dreta hi ha la masoveria adossada i a l'esquerra el volum que forma una torre adossat, amb una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit motllurat al primer pis i una galeria a les golfes formada per tres obertures d'arc de mig punt amb una senzilla motllura als pilars a mode de capitell i ampit motllurat. Uns metres al nord-oest de la masia hi ha una estructura d'ús agropecuari, de dos nivells i grans dimensions, i bastida amb murs d'obra vista. | 08100-103 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9759100,2.2369000 | 436778 | 4647383 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75208-foto-08100-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75208-foto-08100-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75208-foto-08100-103-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||||
| 75209 | Molí d'Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-doms | XIX | El molí d'Oms es troba situat uns metres al nord del Rimentol, al sud-est de la Teuleria d'Oms i al sud d'Oms. Està bastit sobre un desnivell que separa dos plans petits, un enclotat al nivell de la riera i a pocs metres d'aquesta i l'altre elevat al nivell dels camps de conreu del voltant. Es tracta d'una edifici de mitjanes dimensions format per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, bastit amb murs de maçoneria de pedra a la base i les cantonades, i de tàpia a la resta, tot i que amb ampliacions i reformes d'obra vista. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al nord-est, compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta l'edifici i està dominada per una ampliació d'obra vista on hi ha un portal, una porta i dues finestres. La façana nord-oest es troba bastida en la seva major part amb obra vista. Conté diverses obertures, entre les quals un portal d'arc rebaixat emmarcat amb obra vista. La façana sud-oest conté quatre finestres, dues a la planta baixa i dues al primer pis, totes emmarcades amb obra vista, i algunes amb llinda de fusta. La façana sud-est té just al davant un important desnivell, quedant oculta la meitat dreta de la façana. Pròpiament a la façana hi ha una finestra a la planta baixa i una altra al primer pis, les dues emmarcades amb obra vista. Uns metres a l'oest de l'edifici hi ha una agrupació d'estructures, bastides majoritàriament amb murs d'obra vista. Uns metres al nord-est hi ha una estructura de murs arrbeossats i amb teulada de doble vessant. | 08100-104 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9616100,2.2438100 | 437336 | 4645790 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75209-foto-08100-104-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||||
| 75210 | La Teuleria d'Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-doms | XIX | La Teuleria d'Oms es troba situada uns metres a l'est del Rimentol, en un pla elevat lleugerament sobre la riera, al sud-oest d'Oms i al nord-oest del molí d'Oms. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, un volum adossat perpendicularment al nord i diverses estructures adossades al sud delimitant un pati davant la façana principal de l'edifici. Està bastida amb murs de tàpia arrebossats i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa un portal i una finestra emmarcats amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcades amb maó i llinda de fusta. A la dreta hi ha el volum adossat, on destaca una eixida amb obertura a la façana sud d'aquest volum. La façana sud té una estructura adossada bastida amb murs d'obra vista. Pròpiament a la façana només hi ha una finestra a nivell de primer pis. La façana oest, on el mur de tàpia ha perdut l'arrebossat, conté quatre finestres a la planta baixa, una amb llinda de fusta, i dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana nord es troba dominada per una estructura adossada i es troba parcialment coberta de vegetació. | 08100-105 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9638700,2.2418400 | 437175 | 4646043 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75210-foto-08100-105-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||||
| 75211 | La Torre d'en Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-den-canal | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XVII | Una part de l'edifici, a l'extrem nord, es troba aterrada. | La Torre d'en Canal es troba situada uns metres al nord de la carretera C-25 i a l'est de la C-17, enmig d'un aparcament d'una zona industrial, al sud-oest de Quadres i Fogonella. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i un volum al sud-est que forma una torre i consta d'un nivell més. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i parts de tàpia arrebossats, i cantonades de carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior en el volum principal i de quatre vessants en la torre. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un portal d'arc de mig punt adovellat, amb un relleu erosionat a la clau. Al primer pis hi ha tres finestres, la de la dreta emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc conopial a la llinda i la central, ubicada sobre el portal, emmarcada amb pedra motllurada i decorada ricament. La decoració de la finestra consisteix en diverses motllures, amb línies d'encordat intercalades emmarcant la finestra, amb un guardapols de pedra motllurada a la part superior que forma un escut en relleu al centre sustentat per dos angelets en relleu i diversos busts en relleu als extrems laterals del guardapols, concretament dos de reduïdes dimensions i un de lleugerament més gran a cada costat. A nivell de golfes hi ha una eixida i dues finestres, la de la dreta, que correspon a la torre, amb un emmarcament arrebossat imitant carreus. La part de la torre compta amb un pis més, quedant en el nivell superior una única finestra. La façana oest conté sis finestres repartides en els tres nivells i una volta de forn parcialment aterrada que sobresurt a nivell de planta baixa. La façana nord mostra l'enderroc d'un cos que es trobava adossat a nivell de planta baixa i primer pis, actualment inexistent. En aquests dos nivells s'observen diverses obertures que antigament havien estat interiors, algunes amb llinda de fusta. Per sobre, en el nivell de golfes hi ha una finestra amb llinda de fusta. La façana est conté una porta tapiada i dues finestres als nivells de planta baixa i primer pis, i en la part esquerra, que correspon a la torre, dues finestres ubicades en els dos nivells superiors, amb l'emmarcament arrebossat imitant carreus. | 08100-106 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | La Torre d'en Canal es troba documentada en els llistats de cases que pagaven talla a la parròquia de Sant Andreu de Gurb dels anys 1681, 1719 i 1738. | 41.9604100,2.2515100 | 437973 | 4645652 | 08100 | Gurb | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75211-foto-08100-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75211-foto-08100-106-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||
| 75212 | Can Guitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guitarra | XIX | Can Guitarra es troba situada uns metres al nord de la carretera C-25 i a l'est de la B-522, al nord-est del Mateu. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, un volum adossat al nord i diverses estructures al voltant. Està bastida amb murs majoritàriament de tàpia però amb algunes parts, a la base i les cantonades, de maçoneria de pedra. Les cantonades del volum adossat al nord estan delimitades amb obra vista. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa dues portes i una finestra amb llinda de fusta i una finestra d'arc rebaixat emmarcada amb obra vista. Al primer pis hi ha tres finestres amb llinda de fusta. La façana est conté estructures adossades a nivell de planta baixa. Per sobre, hi ha dues finestres emmarcades amb obra vista, la de la dreta de les quals pertany al volum adossat al nord. La façana nord conté diverses estructures adossades a nivell de planta baixa. Per sobre, la façana queda dominada pel volum adossat al nord, amb quatre finestres a nivell de primer pis, tres de les quals emmarcades amb obra vista i d'aquestes, dues actualment tapiades. La façana oest conté estructures d'obra vista adossades a nivell de planta baixa. A nivell de primer pis hi ha dues finestres al volum principal, una amb llinda de fusta, i una finestra al volum adossat, emmarcada amb obra vista i actualment tapiada. La masia queda envoltada a est i nord per estructures d'usos agropecuaris, la majoria de les quals bastides o reformades modernament. | 08100-107 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9620800,2.2705800 | 439555 | 4645823 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75212-foto-08100-107-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | Segons fonts orals, la masia s'hauria anomenat originalment caseta del Mateu. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||||
| 75213 | Quadres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. ORDEIG MATA, Ramon (1982). 'Villae, viae i stratae d'osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. Dins revista Ausa, vol X. 1982. | XVIII-XIX | Quadres es troba uns metres a l'oest de Fogonella i a l'est de la Torre d'en Canal i la zona industrial que l'envolta, al nord de la carretera C-25. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, un volum adossat perpendicularment al nord-est format pels mateixos nivells i un cos de planta baixa i primer pis adossat a l'oest. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb amples cantonades de carreus treballats. La teulada és de quatre vessants en el volum principal i doble vessant en el volum adossat. La façana principal, orientada a l'est, té un pati al davant, delimitat al nord pel volum que adossat. A nivell de planta baixa hi ha dos portals d'arc rebaixat, un dels quals emmarcat amb pedra motllurada i una senzilla decoració a mode de capitell, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres balconeres emmarcades amb pedra motllurada, la de la dreta de majors dimensions i amb un escut en relleu integrat al mur just a sobre. A nivell de golfes hi ha tres finestres, una de les quals, balconera, emmarcada amb pedra motllurada. A la dreta sobresurt el volum adossat, que en la seva façana est conté dues obertures per nivell, totes emmarcades amb pedra motllurada, entre les quals que hi ha un portal d'arc rebaixat amb la data de 1806 inscrita a la llinda La façana nord té una amplada considerable a causa de la unió dels dos volums adossats. A nivell de planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha vuit finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada i sis de menors dimensions emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. A les golfes hi ha quatre finestres, tres de les quals amb ampit de pedra motllurada. A l'extrem dret hi ha un cos adossat que conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra al primer pis, emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc de cortina a la llinda amb un motiu floral a l'interior. La façana oest es troba dominada per un cos adossat que conté diverses finestres a la planta baixa, una de les quals emmarcada amb pedra treballada i la data de 1862 inscrita a la llinda. El nivell de primer pis queda ocupat per una eixida de banda a banda, formada per sis obertures d'arc rebaixat. Per sobre hi ha el nivell de golfes del volum principal, amb tres finestres. La façana sud conté a nivell de planta baixa tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres balcons emmarcats amb pedra motllurada i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada, i a les golfes hi ha una finestra balconera al centre amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat, una amb decoració d'arc de cortina amb motiu floral a la llinda. A l'esquerra hi ha el cos adossat a l'oest, amb un portal emmarcat amb pedra treballada a la planta baixa i una obertura d'arc rebaixat que forma part de l'eixida al primer pis. A la dreta, formant un queixal sobresurt el volum adossat amb una obertura per planta a l'esquerra i una galeria de quatre obertures d'arc rebaixat a cada un dels tres nivells. A la planta baixa els pilars que sustenten les obertures són de pedra bisellada amb una senzilla decoració a la base i el capitell. Al primer pis els pilars també són de pedra bisellada tot i que sense altra decoració, i a les golfes els pilars estan arrebossats i les obertures emmarcades amb rajol. Davant les façanes est, sud i oest de la masia hi ha un recinte tancat delimitat al nord pel mateix edifici i a la resta per murs perimetrals, alguns de maçoneria de pedra. A l'extrem nord-est, davant la façana principal de la masia hi ha l'accés principal, un portal flanquejat per dos pilars de pedra treballada amb decoracions geomètriques i la data de 1822 inscrita. A l'extrem sud-est del recinte hi ha bastida una torreta de planta octogonal amb base de pedra motllurada i teulada piramidal. | 08100-108 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | Quadres es troba documentada l'any 974, quan Placídia, el seu fill Sunifred i la seva nora Prudència van vendre a Ansulf les cases, cort, colomer i quatre peces de terra que tenien en la vil·la de Quadres. També apareix en el fogatge de 1553. | 41.9612700,2.2530400 | 438101 | 4645746 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75213-foto-08100-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75213-foto-08100-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75213-foto-08100-108-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 75214 | Les Torrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torrades | XIX | Les Torrades es troba situada uns metres al nord de la carretera C-25 i a l'oest de la línia de tren Barcelona-Puigcerdà, en un pla lleugerament elevat a l'est de Quadres i Fogonella i al sud de mas Ferrer. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis bastit amb murs arrebossats de maçoneria de pedra a base i cantonades i de tàpia a la resta. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest conté una estructura adossada a la part esquerra bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una finestra i un portal d'arc rebaixat emmarcat amb obra vista i amb una senzilla motllura decorant els maons a plec de llibre que emmarquen el portal. Al primer pis hi ha dues finestres, una amb llinda de fusta. La façana sud conté una petita estructura adossada a nivell de planta baixa i tres finestres amb llinda de fusta a la resta de la façana, una a la planta baixa i dues al primer pis. La façana est conté quatre finestres a nivell de primer pis, dues de les quals amb llinda de fusta. La façana nord es troba dominada per una ampliació i en aquesta part el mur és d'obra vista, amb una finestra a nivell de primer pis. | 08100-109 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9603900,2.2567100 | 438404 | 4645646 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75214-foto-08100-109-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||||
| 75215 | La Cabra Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabra-vella | XVIII | La Cabra Vella es troba situada uns metres al nord del Rimentol, a l'oest de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà i al sud-oest del Murucuc. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs arrebossats, de maçoneria de pedra a la base i de tàpia a la resta, amb cantonades de carreus treballats sense arrebossar. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, té adossada a la meitat esquerra una estructura bastida amb murs d'obra vista i teulada de doble vessant. Pròpiament a la façana hi ha un accés reformat que comunica directament al primer pis a través d'una passarel·la i quatre finestres, tres de les quals emmarcades amb pedra treballada. La façana nord està dominada per un cos i una estructura adossats modernament, formant una terrassa a nivell de primer pis. La façana est conté tres petites obertures a nivell de planta baixa, dues de les quals amb llinda de pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una obertura lateral de l'eixida que s'estén a la façana sud, delimitada en aquesta part amb un pilar de pedra treballada. A l'extrem esquerra hi ha la cisterna adossada. La façana sud conté diverses obertures reformades a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i una galeria de tres obertures a l'extrem dret. A nivell de golfes hi ha una eixida a la part dreta que ocupa dues terceres parts de l'ample de la façana. | 08100-110 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9554200,2.2572500 | 438444 | 4645093 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||||||||
| 75216 | Can Cassany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cassany | XIX | El mur de càrrega del mur nord té un esvoranc. | Can Cassany es troba situada uns metres al sud-est de la carretera C-25, en un pla entre camps de conreu al sud-oest del rec de l'Esperança. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, un volum adossat modernament a l'est i diverses estructures al voltant. Està bastida amb murs arrebossats, de maçoneria de pedra a la base i les cantonades i de tàpia a la resta i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté un portal que conserva els brancals de pedra treballada i tres finestres. A la dreta hi ha un volum adossat que forma una eixida al primer pis i a l'esquerra hi ha una estructura adossada que conté una cisterna de planta circular bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats. La façana oest conté una estructura adossada a nivell de planta baixa i no presenta cap obertura al primer pis. La façana nord conté estructures adossades a nivell de planta baixa, unes bastides amb murs de maçoneria de pedra i altres amb obra vista, un esvoranc al mur de càrrega al centre de la façana i tres finestres al primer pis. Just davant la façana hi ha una bassa. La façana est es troba dominada pel volum adossat, que conté dues finestres, i una estructura bastida amb murs d'obra vista. A uns metres de la façana hi ha una estructura amb teulada de doble vessant bastida amb murs de maçoneria de pedra a la base i d'obra vista a la meitat superior. | 08100-111 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9369300,2.2233700 | 435618 | 4643065 | 08100 | Gurb | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75216-foto-08100-111-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||||
| 75217 | Can Bussanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bussanya | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XVIII-XIX | Una part de l'edifici a l'extrem est es troba parcialment aterrada. | Can Bussanya es troba situada uns metres a l'est de la rotonda on es creuen les carreteres BV-4601 i N-152a, al nord de l'Esperança. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de tàpia, amb algunes parts de maçoneria de pedra a la base i les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa i tres finestres al primer pis, la central de les quals emmarcada amb maó i llinda de fusta. A l'esquerra hi ha una estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra amb un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta, i a la dreta hi ha diverses estructures d'obra vista adossades Les façanes restants contenen diverses estructures adossades, algunes bastides amb murs de maçoneria de pedra i altres amb murs de tàpia, i algunes finestres sense elements originals en l'emmarcament. | 08100-112 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | El mas Bussanya es troba documentat en els llistats de cases que pagaven talla a la parròquia de Sant Andreu de Gurb dels anys 1656, 1661, 1681, 1719 i 1738. | 41.9415300,2.2432500 | 437270 | 4643561 | 08100 | Gurb | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75217-foto-08100-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75217-foto-08100-112-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | Una part de l'edifici a l'extrem est es troba parcialment aterrada. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||
| 75218 | L'Esperança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesperanca | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. RAMISA VERDAGUER, Maties (2006). 'Història de l'Esperança'. dins revista Festa Major de Gurb. 2006. | XVII-XX | L'Esperança es troba situada uns metres a l'est de la carretera BV-4601, al sud de can Bussanya i uns metres al nord del rec de l'Esperança, que en aquesta part marca el·límit del terme municipal. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per dos volum adossats de planta baixa i primer pis, amb una part que sobresurt a mode de torre en el volum est que compta amb un nivell més. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra i tàpia arrebossats, amb cantonades vistes de carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord conté a nivell de planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat amb pedra motllurada, una finestra emmarcades amb pedra treballada i decoració de guardapols d'arc conopial a la llinda i una finestra petita d'arc de mig punt emmarcada amb un monòlit de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres geminades d'arc trilobulat, en ambdós casos amb una columneta interior decorada amb motius vegetals al capitell. A l'esquerra hi ha el volum adossat a l'est, amb les obertures emmarcades amb pedra treballada. En la part central el volum forma una torre i en una cantonada d'aquesta hi ha recolzada una figura animal esculpida. La façana oest conté quatre finestres, dues a cada nivell, emmarcades amb pedra treballada i decoració de guardapols d'arc conopial a la llinda. La façana sud conté les restes de l'antic convent de l'Esperança adossades a la part esquerra. Pròpiament a la façana hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i decoració d'arc de cortina a la llinda amb motiu floral a l'interior. A la dreta hi ha el volum adossat a l'est, amb les obertures emmarcades amb pedra treballada. La façana est es troba dominada pel volum adossat a l'est, amb diverses obertures emmarcades amb pedra treballada. Al nord del mas hi ha un pati de notables dimensions delimitat per diversos edificis i amb tres accessos: un a l'oest flanquejat amb pilars d'obra vista, un a l'est emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i un al nord. Al centre del pati, o plaça, hi ha una glorieta circular de dos nivells bastida amb pilars de pedra treballada. A l'est del pati hi ha un conjunt d'edificis bastits amb murs d'obra vista i obertures d'arc rebaixat, algun dels quals de dimensions notables. Al nord del pati hi ha dues estructures adossades, una de les quals, al nord, és l'antic femer. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra, cantonades i obertures emmarcades amb pedra treballada i teulada de quatre vessants amb una part que sobresurt al centre donant llum a l'interior. L'altra estructura, adossada al sud del femer, està bastida amb murs d'obra vista i presenta una planta basilical amb teulada de doble vessant que forma dos nivells diferenciats. A l'oest del pati hi ha una estructura de grans dimensions, l'antiga pallissa, allargada i coronada amb teulada de doble vessant, on actualment hi ha diverses dependències municipals. En la seva construcció destaquen grans pilars de pedra treballada i una part que sobresurt a mode de torre a l'extrem nord amb galeries a l'extrem superior. | 08100-113 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | El mas Esperança es troba documentat en els llistats de cases que pagaven talla a la parròquia de Sant Andreu de Gurb dels anys 1656, 1661 i 1738. La seva aparició com a mas va lligada amb la decadència l'antic convent de l'Esperança, bastit entre els segles XV i XVI. L'edificació actual va ser completament reformada durant la segona meitat de la dècada dels anys 20 del segle XX, anys en que es van construir la major part de les estructures i edificis que hi ha al voltant, en el marc de la construcció d'una estació agropecuària. Des de l'any 1939 fins l'actualitat l'edifici és seu de l'Ajuntament de Gurb. | 41.9399100,2.2438200 | 437316 | 4643381 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75218-foto-08100-113-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75218-foto-08100-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75218-foto-08100-113-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 75219 | Casanova de Mont-ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-mont-ral | XVIII-XIX | La Casanova de Mont-ral es troba situada en un pla entre camps de conreu, pocs metres al nord-oest de can Barcons i al nord del rec del Romeu, uns cent metres al sud-oest d'una zona urbanitzada. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb cossos adossats a les façanes sud, oest i nord. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra a la base i de tàpia a la resta, arrebossats i pintats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, té un cos adossat al davant que forma un porxo a nivell de planta baixa i una eixida al primer pis formada per tres obertures d'arc rebaixat. En cada un dels dos pilars que sostenen aquestes obertures hi ha un carreu amb decoració en baix relleu, el de l'esquerra amb decoració floral amb una campana al centre i la inscripció 'AÑY 1864' a la part inferior i el de la dreta amb un escut nobiliari, aparentment inacabat. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una finestra i un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha una porta i dues finestres i a les golfes tres finestres, una de les quals té l'arrebossat del voltant malmès i s'observa l'emmarcament de maó i llinda de fusta. La façana est conté diverses obertures reformades i una petita finestra a les golfes amb ampit de pedra motllurada. En l'arrebossat de la façana hi ha pintades diverses finestres a mode de trompe l'oeil que ocupen panys de paret on no hi ha finestres. La façana nord té un cos adossat a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres reformades, una de pintada al mur i una llinda de pedra que ha quedat integrada al mur amb la data de 1732 inscrita amb una creu intercalada. A nivell de golfes hi ha tres finestres, dues de les quals amb ampit motllurat. La façana oest es troba dominada en els nivells de planta baixa i primer pis per un cos adossat. A nivell de golfes no hi ha obertures. | 08100-114 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9450800,2.2357600 | 436653 | 4643961 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75219-foto-08100-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75219-foto-08100-114-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||||
| 75220 | La Pineda Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pineda-vella | XVIII-XIX | La Pineda Vella es troba situada en un pla entre camps de conreu al sud-oest del Pradell i a l'est de la carretera C-17. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes fruit de diverses ampliacions. Està bastida amb murs arrebossats, de maçoneria de pedra i parts de tàpia i cantonades de carreus treballats a les cantonades nord-est i nord-oest. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa una finestra i dos portals, un emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i l'altre amb una llinda de fusta decorada amb una creu rebaixada. Al primer pis hi ha cinc finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i dues amb ampit de pedra, i a les golfes cinc finestres més. La façana sud té adossada una estructura d'obra a nivell de planta baixa. Per sobre, a nivell de primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada. La façana oest té un cos adossat que forma una terrassa a nivell de primer pis i nombroses obertures sense elements originals en l'emmarcament. La façana nord conté dues finestres als nivells de primer pis i golfes, les del primer pis amb llinda de fusta i les de les golfes amb ampit de pedra. Uns metres a l'oest de la masia hi ha un pou de planta quadrada bastit amb obra vista i amb la data de 1933 inscrita. | 08100-115 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | La Pineda es troba documentada en els llistats de cases que pagaven talla a la parròquia de Sant Andreu de Gurb dels anys 1681, 1719 i 1738. | 41.9692400,2.2519600 | 438019 | 4646632 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75220-foto-08100-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75220-foto-08100-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75220-foto-08100-115-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||||
| 75221 | Els Felius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-felius | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, vol XXII. 2005. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII-XVIII | Els Felius es troba situada en un pla ubicat a l'est de la carretera C-17, al sud-oest del mas Sant Pau i a l'oest de Vilaseïna. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, un volum que forma una torre de major alçada adossat al sud-est i diverses estructures al voltant tancant un pati o lliça davant les façanes sud i oest de la masia. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra a la part inferior i de tàpia a la resta, exteriorment arrebossats i pintats i amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, es troba dominada per un cos adossat al davant que forma grans obertures a cada un dels tres nivells. Concretament hi ha quatre grans obertures a cada nivell, les de la planta baixa sustentades amb pilars de pedra treballada i les del primer pis d'arc de mig punt, que formen eixides. A la planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, la central de les quals dóna accés a l'eixida. A l'extrem dret de la façana hi ha adossat el volum que forma una torre, que queda encaixat entre el volum principal, al nord, i l'església de Sant Pau dels Felius, al sud. La torre consta de cinc nivells, quedant el superior separat per un element decoratiu que consta d'una línia d'arcuacions cegues, a mode d'imposta, que permet que la part superior sigui lleugerament més ample que la resta de l'edifici. En tot el nivell superior les obertures, tres per façana, no tenen elements decoratius. En els nivells restants, en canvi, les obertures, una per nivell, estan emmarcades amb pedra bisellada i tenen un guardapols a sobre, amb decoració d'arc conopial i motius geomètrics als extrems. Amb aquesta tipologia hi ha tres finestres a les façanes est (una amb la data de 1635 i una creu a la llinda) i oest, i dues a la sud i la nord, quedant el nivell de planta baixa amb obertures només a la façana oest, amb accés des del pati tancat, on hi ha un portal d'arc rebaixat i dues espitlleres. La façana est del volum principal conté a nivell de planta baixa una porta i tres finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. A la resta de la façana hi ha deu finestres emmarcades amb pedra bisellada. La façana nord conté un cos semicircular adossat, l'antiga cisterna, que sobresurt uns quants metres a l'extrem superior i es troba coronat amb marlets a mode de torre. Aquest cos conté una obertura a planta baixa i primer pis, aquesta última emmarcada amb pedra treballada, i diverses espitlleres als nivells superiors. A la resta de la façana la distribució d'obertures és simètrica amb quatre finestres per nivell, emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, amb pedra bisellada al primer pis i amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana oest conté una porta i dues finestres a la planta baixa, cinc finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada a les golfes. El pati tancat, o lliça, que s'estén davant les façanes sud i oest de la masia queda tancat a l'oest per estructures i al sud per un mur coronat amb marlets on hi ha el gran portal d'accés, d'arc deprimit convex, emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1763 inscrita a la llinda amb una creu intercalada. El mur uneix dues estructures als dos extrems: l'església de Sant Pau dels Felius a l'est i la pallissa, o cabanya, a l'oest, amb un portal principal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Al costat d'aquestes dues estructures, i bastits sobre el mur que tanca la lliça hi ha dues petites torretes, amb diverses espitlleres cada una i base que sobresurt del mur formada per grans blocs de pedra treballada. | 08100-116 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | Els Felius es troba documentada des de l'any 1232, en un capbreu del senyor del castell de Gurb on apareix entre els masos propis del senyor i dels que rebia dret d'homicidi. També es troba documentada en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360, amb el noms de Falius damunt i Falius deval. També apareix en el fogatge de 1553. | 41.9803400,2.2409300 | 437116 | 4647872 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75221-foto-08100-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75221-foto-08100-116-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 75222 | Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-0 | XVIII | El mas sant Pau es troba situat a l'est dels Felius i la carretera C-17 i al nord-oest de Vilaseïna, uns metres al sud del turó on s'assentava l'antiga església de Sant Pau de Vilaseïna. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diversos cossos i estructures adossats al voltant. Està bastida amb murs arrebossats de maçoneria de pedra i parts de tàpia i algunes reformes d'obra vista. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, mostra una distribució simètrica, amb tres obertures a cada un dels tres nivells. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat adovellat, amb la data de 1787 inscrita a la clau, i dues finestres emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central de les quals és balconera i conté una creu ornamentada inscrita a la llinda. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, com al primer pis la central és balconera. A banda i banda de la façana hi ha adossats dos cossos. El que es troba a l'esquerra està bastit amb murs de maçoneria arrebossats i conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i el de la dreta està bastit amb obra. Les façanes restants contenen diversos cossos i estructures adossades, la major part de les quals reformades modernament, i diverses finestres, alguna de les quals emmarcada amb pedra treballada. | 08100-117 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9810000,2.2430600 | 437293 | 4647944 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75222-foto-08100-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75222-foto-08100-117-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||||
| 75223 | Fogonella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fogonella | XIX | Fogonella es troba situada en un pla ubicat a escassos metres a l'est de Quadres, al nord de la carretera C-25. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis fruit de diverses ampliacions. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i parts de tàpia arrebossats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a la part central un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció '1814 FOGONELLA' a la llinda i tres finestres al primer pis amb ampit de pedra. A la part dreta de la façana hi ha nombroses obertures reformades i una eixida al primer pis. La façana est té adossades diverses estructures a nivell de planta baixa, la major part de les quals bastides amb murs d'obra vista. Pròpiament a la façana i a nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb obra vista i una porta amb llinda de fusta amb escales exteriors d'accés. La façana nord té el mur de maçoneria de pedra sense arrebossar i conté a nivell de planta baixa dues finestres d'arc rebaixat emmarcades amb obra vista. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb obra vista i a l'extrem esquerre de la façana hi ha dos portals d'arc rebaixat emmarcats amb obra vista, un dels quals tapiat. La façana oest conté un portal d'arc rebaixat i tres finestres. Al voltant de la masia hi ha algunes estructures, reformades modernament, i alguns arbres, entre els que destaca un plataner amb una alçada propera als 30 metres i un perímetre de tronc superior als 4 metres. | 08100-118 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9612500,2.2536700 | 438153 | 4645743 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75223-foto-08100-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75223-foto-08100-118-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||||
| 75224 | Església de la Mare de Déu del Roser de Pladelasala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-mare-de-deu-del-roser-de-pladelasala | XVIII | La capella de la Mare de Déu del Roser de Pladelasala es troba adossada a la façana nord de la masia Pladelasala, en un turó lleugerament elevat a l'interior d'un meandre pronunciat del riu Gurri. És una petita capella d'una nau, planta rectangular, absis carrat orientat a l'est i teulada d'una vessant unida a una de les teulades que formen la masia. Els murs es troben arrebossats, són de maçoneria de pedra, i cantonades vistes diferenciades amb carreus treballats. Les úniques façanes que queden exemptes de la masia són la façana nord, sense obertures i la façana principal, orientada a l'oest. Aquesta façana conté un portal emmarcat amb pedra motllurada amb la inscripció 'AD LAUDEM B.V. MARIAE'. Sobre el portal hi ha una petita obertura circular emmarcada amb dos monòlits de pedra bisellada. Coronant la façana hi ha un petit campanar d'un sol ull que encara conserva la campana. Adossat a la dreta de la façana de l'església hi ha el volum principal de la masia, amb tres finestres emmarcades amb pedra bisellada a tocar de la capella. Davant la façana principal hi ha un petit pla delimitat amb carreus de pedra foradats que provenen de l'antiga horta de la masia. | 08100-119 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9725000,2.2892300 | 441110 | 4646967 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75224-foto-08100-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75224-foto-08100-119-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||||
| 75225 | El Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset-2 | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XVIII-XIX | La façana nord presenta un gran esvoranc al mur de càrrega. | El Maset es troba situada en un punt lleugerament elevat a l'oest de la carretera C-17 i al sud de la C-25, prop del límit amb el terme municipal de Vic. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis. Està bastida amb murs arrebossats, de maçoneria de pedra a la base i les cantonades i de tàpia a la resta. L'arrebossat de la façana, força erosionat, conté un senzill esgrafiat imitant carreus a les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal amb brancals de pedra treballada i una finestra, i dues finestres al primer pis. La façana est conté únicament tres finestres, una a la planta baixa i dues al primer pis. La façana nord presenta un gran esvoranc a la meitat dreta. A la resta de la façana hi ha tres finestres emmarcades amb llinda de fusta, una al primer pis i dues a la planta baixa, una de les quals amb brancals d'obra vista. La façana oest conté únicament una finestra amb llinda de fusta al primer pis. Uns metres al sud hi ha diverses estructures, algunes bastides parcialment amb murs de maçoneria de pedra, i uns metres a l'oest, en un nivell superior, hi ha una bassa delimitada per roca natural. | 08100-120 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | En els llistats de cases que pagaven talla a la parròquia de Sant Andreu de Gurb del segle XVII hi apareixen quatre masos amb el nom de Maset (Maset de Crosas, de Pobla, d'en Pradell i d'en Vila) alguns del quals podria correspondre amb l'actual el Maset. | 41.9373000,2.2316000 | 436300 | 4643100 | 08100 | Gurb | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75225-foto-08100-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75225-foto-08100-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75225-foto-08100-120-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | La teulada de l'edifici, bastida modernament, es sustenta sobre una estructura metàl·lica exterior als murs de tàpia de l'edifici, en previsió d'una reforma en el que es substituiran els murs originals. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||
| 75226 | Mont-ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mont-ral | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber.</p> | XIII-XVIII | <p>Mont-ral es troba situada sobre un dels punts elevats d'un petit serrat allargat que hi ha entre les carreteres C-17 i N-152a, al nord-est del nucli urbà de Gurb. Es tracta d'una masia, antiga casa forta, de grans dimensions formada per un volum principal de gran alçada que compta amb els nivells de planta baixa, primer, i segon pis, un volum adossat al nord i diversos cossos i estructures adossats al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. A les cantonades sud i nord de l'edifici hi ha dues torres defensives adossades, bastides amb murs d'obra, en un dels casos arrebossats, que contenen diverses espitlleres. La façana principal, orientada al sud- est, es troba dominada per un cos adossat amb teulada d'una vessant que forma un porxo a la planta baixa i una galeria al primer pis. El porxo de la planta baixa es troba sustentat per quatre pilars de pedra bisellada, amb un carreu sobresortint a mode de capitell. Al primer pis hi ha quatre pilars de pedra bisellada, amb una senzilla motllura a la base i al capitell, que sustenten una galeria, actualment tancada amb un mur arrebossat on hi ha distribuïts diversos finestrals. A la planta baixa, al mur del volum principal que es troba la fons del porxo, hi ha diverses obertures entre les que destaca un portal d'arc de mig punt adovellat. Aquest portal forma un espai entre les cares exterior i interior del mur, deixant una petita obertura que comunica el primer pis amb la part superior del portal. A la dreta de la façana hi ha el volum adossat que correspon a la masoveria, amb murs arrebossats. La façana sud-oest conté un contrafort adossat a nivell de planta baixa, on també hi ha dues finestres. Al primer pis hi ha quatre finestres, tres de les quals són balconeres i dues d'aquestes estan emmarcades amb pedra bisellada. A nivell de segon pis hi ha quatre finestres, i just sota teulada hi ha una finestra més. Adossat perpendicularment a la part dreta de la façana, hi ha el mur que delimita un pati davant la façana principal de la masia. En aquest tram de mur hi ha l'accés principal, un portal d'arc de mig punt adovellat. La façana nord-oest conté un cos adossat al centre de la façana que forma una terrassa a nivell de primer pis, amb dos contraforts adossats a banda i banda arribant fins al nivell de golfes i una cisterna de planta circular a la part esquerra. Pròpiament a la façana hi ha dues obertures per nivell exceptuant el primer pis, on hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i una porta emmarcada amb pedra bisellada que dóna accés a la terrassa on es troba la cisterna. La façana nord-est es troba dominada pel volum adossat que correspon a la masoveria. Totes les obertures, fins a 16 en tota la façana, no conserven elements originals, com tampoc les tres obertures que hi ha en la part que sobresurt del volum principal. Davant aquesta façana hi ha una zona ajardinada delimitada per una tanca i amb l'accés principal al nord flanquejat per dos pilars d'obra arrebossats.</p> | 08100-121 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | <p>La casa forta de Mont-ral es troba documentada en la segona meitat del segle XII. Els Mont-ral o Monte-regale era un llinatge de cavallers que es va acabar entroncant amb la família castlana dels Gurb. L'edifici medieval original va ser reformat profundament entre els anys 1733 i 1739.</p> | 41.9519400,2.2437600 | 437323 | 4644717 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75226-foto-08100-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75226-foto-08100-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75226-foto-08100-121-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Compte | 94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||
| 75227 | Martinencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/martinencs | GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, vol XXII. 2005. | XVII-XIX | Martinencs es troba situada a l'extrem nord-est d'un serrat lleugerament elevat entre les carreteres C-17 i N-152a, a mig camí entre el Dacs, al nord-est i Mont-ral, al sud-oest. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diversos cossos i estructures adossats al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra a la base i les cantonades i de tàpia a la resta. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-est, està dominada per un cos adossat als nivells de planta baixa, on forma un porxo, i primer pis, on forma una eixida. A la planta baixa hi ha el porxo, sustentat amb pilars de pedra bisellada, i quatre finestres, una de les quals emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis queda ocupat per l'eixida, formada per cinc obertures d'arc rebaixat, la central de majors dimensions, sustentades amb pilars de pedra bisellada amb una senzilla motllura a mode de capitell. La meitat dreta de l'eixida es troba tapiada. La façana nord-est conté a nivell de planta baixa dues portes i una finestra, i dues finestres a cada un dels dos nivells restants, les del primer pis emmarcades amb pedra bisellada. A l'esquerra hi ha el cos adossat davant la façana principal, amb obertures reformades, i a la dreta hi ha diverses estructures adossades, la major part de les quals bastides amb murs d'obra vista. La façana nord-oest es troba dominada en la seva meitat esquerra per diverses estructures adossades. A la cantonada entre la façana i les estructures hi ha un petit cos adossat sustentat amb pilars d'obra que forma una petita terrassa a nivell de primer pis. Pròpiament a la façana hi ha cinc finestres repartides en els dos nivells superiors. La façana sud-oest conté a la planta baixa tres finestres, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis i a les golfes hi ha dues finestres per nivell, una de les quals, al primer pis, emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Davant la façana hi ha un pati quadrat, antigament tancat amb murs de tàpia. | 08100-122 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | Martinencs es troba documentada en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360, amb el nom de Mertinenchs. | 41.9545300,2.2485600 | 437723 | 4645001 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75227-foto-08100-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75227-foto-08100-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75227-foto-08100-122-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 75228 | Prixana de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prixana-de-dalt | GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, vol XXII. 2005. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVIII | Una part de l'edifici es troba reformat amb murs d'obra vista perquè amenaçava ruïna. | Prixana de Dalt es troba situada en la vessant sud d'un petit turó que forma part d'un serrat allargat que s'estén entre les carreteres C-17 i N-152a, al nord-est del nucli urbà de Gurb. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs arrebossats de maçoneria de pedra a base i cantonades i de tàpia a la resta, i reformes d'obra vista. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, conté a nivell de planta baixa dos portals d'arc deprimit convex i llinda d'arc rebaixat emmarcats amb pedra bisellada i tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra treballada. Tant al primer pis com a les golfes hi ha cinc finestres, tres de les quals al primer pis emmarcades amb pedra bisellada, i una d'aquestes amb decoració d'arc conopial a la llinda. A la dreta hi ha un cos adossat bastit amb murs de maçoneria de pedra i a l'esquerra una estructura adossada bastida amb murs d'obra vista. La façana nord-est conté un cos adossat a la meitat esquerra que forma una terrassa a nivell de primer pis sobre la qual hi ha quatre columnes esveltes amb motllures a la base i el capitell. Pròpiament a la façana i a nivell de primer pis hi ha dos accessos a la terrassa emmarcats amb pedra treballada i una finestra, i tres finestres a les golfes. La part dreta de la façana es troba reformada amb mur d'obra vista. La façana nord-oest compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i es troba reformada completament amb murs d'obra vista a causa del deteriorament del murs de tàpia originals. En el nou mur es conserven tres elements originals de l'antic, un portal emmarcat amb pedra bisellada, un carreu amb la data de 1726 amb un emmarcament geomètric i un carreu de pedra motllurada amb un relleu a mode d'escut amb tres pinyes també en relleu a l'interior. La façana sud-oest conté una finestra a la planta baixa, dues al primer pis i dues més a les golfes, les del primer pis emmarcades amb pedra bisellada i amb un carreu entremig en el que hi ha la data de 1736 i tres pinyes en relleu. Davant la masia, el desnivell del terreny es troba ordenat en feixes i la més propera conté un jardí d'estil senyorial amb bancs, taula i una bassa a l'extrem nord, tot i que en estat d'abandonament. | 08100-123 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | Prixana de Dalt es troba documentada en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360, amb el nom de Prixana damunt. També apareix en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.9485500,2.2398600 | 436996 | 4644343 | 08100 | Gurb | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75228-foto-08100-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75228-foto-08100-123-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||
| 75229 | Sant Joan Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-xic | XIX | Els murs de tàpia es troben erosionats en algunes parts. | Sant Joan Xic es troba situada uns metres a l'oest de la carretera C-17, al sud del rec del Romeu i al sud-est de can Cassany. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de tàpia, amb l'arrebossat escrostonat en nombrosos punts i petites parts de maçoneria de pedra a la base i les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb maó i llinda de fusta. A l'esquerra hi ha un cos adossat bastit amb obra vista i amb diversos finestrals. La façana est conté una estructura adossada amb murs d'obra vista a nivell de planta baixa i una finestra al primer pis. La façana nord conté tres finestres a la planta baixa i dues més al primer pis amb llinda de fusta. A la dreta hi ha una estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra i teulada d'una vessant. La façana oest té diverses estructures adossades a nivell de planta baixa i a la dreta. A la resta de la façana no hi ha obertures. Uns metres a l'est hi ha un volum bastit a mitjans segle XX i dedicat a l'habitatge i al costat d'aquests un petit pedró modern amb una imatge de Sant Joan a l'interior. | 08100-124 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | Segons fonts orals, la masia es podria haver conegut antigament com la Teuleria del Nadal. | 41.9342900,2.2287900 | 436064 | 4642768 | 08100 | Gurb | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75229-foto-08100-124-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 75230 | Rectoria de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-andreu-0 | XVIII-XIX | La Rectoria de Sant Andreu de Gurb es troba adossada a l'oest de l'església de Sant Andreu de Gurb, en un pla elevat entre els torrents de Tarrés i el Puig, uns metres al nord del Casal. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra i parts de tàpia arrebossats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes La façana principal, orientada a l'oest té al davant un pati tancat que també s'estén davant la façana sud i es troba delimitat amb murs de maçoneria de pedra. A l'interior del pati hi ha una bassa, un hort i diverses estructures, i l'accés principal es troba orientat al nord i adossat a la cantonada nord-oest de l'edifici. Es tracta d'un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada, amb pedres motllurades que sobresurten a l'inici de l'arc a mode de capitell, coronat amb una teulada petita de doble vessant amb element decoratiu monolític al capdamunt i amb l'escut de Gurb esculpit en fusta sobre els batents del portal. Pròpiament a la façana destaca un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta a nivell de planta baixa, un balcó amb base de pedra motllurada al primer pis i una eixida a les golfes formada per tres obertures d'arc rebaixat. La façana sud, té un cos adossat a la meitat dreta que uneix rectoria i església del que sobresurt el mur que arriba fins al Casal i delimita un pati davant la façana principal de l'església a l'est i el pati tancat davant la rectoria a l'oest. A la part esquerra de la façana hi ha dues finestres a la planta baixa, dues més al primer pis i una a les golfes. Una de les finestres del primer pis, reformada com a balcó, està emmarcada amb pedra motllurada, decoració geomètrica a la base dels brancals i decoració d'arc conopial a la llinda amb creu inscrita a sobre. La façana est té adossada l'església de Sant Andreu de Gurb i només sobresurt la part que correspon al cos adossat al nord, amb dues obertures. La façana nord es troba dominada per un cos adossat, que forma una eixida a la meitat esquerra del primer pis formada per tres obertures d'arc rebaixat amb motllures decorant l'extrem superior dels brancals. | 08100-125 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9553500,2.2217900 | 435505 | 4645112 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75230-foto-08100-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75230-foto-08100-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75230-foto-08100-125-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||||
| 75231 | Escoles de Gurb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-de-gurb | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. AADD, (1982). 'Les escoles de Gurb i la seva història'. dins revista Festa Major de Gurb. 1982 . | XX | Les Escoles de Gurb es troben situades uns 20 metres a l'oest de la carretera BV-4601, a l'est de la Casa de Dalt i del Calvell, al sud-oest del Pujol i al nord de la carretera C-17. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un volum de planta baixa i tres pisos, amb murs arrebossats, coronat amb teulada de quatre vessants i amb decoració de reminiscència noucentista. La façana principal, orientada al sud, conté un cos adossat a nivell de planta baixa que forma una terrassa a nivell de primer pis, on hi ha l'accés principal. A nivell de planta baixa, sota el cos adossat hi ha una porta, dues finestres, i un carreu integrat al mur on hi ha una data del segle XVIII erosionada. Al primer pis hi ha dues finestres i un portal. Les finestres estan formades per una triple obertura d'arc de mig punt esglaonat als extrems, amb petits pilars entre obertures i guardapols motllurat d'arc rebaixat a sobre emmarcant el conjunt. Aquesta tipologia de finestra es repeteix en la resta de finestres del primer pis de tot l'edifici. El portal principal està format per una obertura doble d'arc de mig punt esglaonat als extrems, amb guardapols motllurat a sobre, i un esgrafiat sota el guardapols amb la inscripció 'AÑO 1923' i un escut. Al segon pis hi ha tres finestres de la mateixa tipologia que les del primer pis, tot i que la central té la obertura doble i les laterals simple. Al tercer pis hi ha tres finestres idèntiques a les del primer pis amb la excepció que no tenen guardapols. La façana est conté a nivell de planta baixa una porta i dues finestres, totes tres amb obertura d'arc rebaixat i guardapols a sobre. Al primer pis hi ha dues finestres de triple ull idèntiques a les del primer pis de la façana principal. Al segon pis hi ha tres finestres del mateix estil però amb una única obertura i al tercer pis hi ha tres finestres com les del segon pis però sense guardapols. A la dreta hi ha adossat un volum reformat. La façana nord es troba dominada completament pel volum adossat. La façana oest compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta l'edifici. Al primer pis hi ha dues finestres de triple obertura, idèntiques a les del nivell de primer pis de la resta de l'edifici. Tant al segon com al tercer pis hi ha tres finestres d'un sol ull de la mateixa tipologia que a la resta, les del tercer pis sense guardapols i una de les finestres del primer pis reformada com a porta amb escales exteriors d'accés. | 08100-126 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | Les escoles de Gurb es van bastir l'any 1923, pagades pel Ministeri d'Educació, sobre l'emplaçament d'un antic mas anomenat el Beato, del que en queda una llinda datada a la planta baixa de l'edifici actual i una capelleta de Sant Miquel dels Sants que antigament es trobava al mas i ara està en un pou d'obra proper. Anteriorment i des de 1914 el mas era seu de escola. | 41.9537900,2.2353300 | 436626 | 4644928 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75231-foto-08100-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75231-foto-08100-126-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 75232 | Casanova d'en Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-den-riera | XVIII-XIX | La Casanova d'en Riera es troba situada en un pla lleugerament elevat a l'est de l'església de Sant Esteve de Granollers i a l'oest del Noguer. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs arrebossats de maçoneria de pedra i tàpia i coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, es troba dominada per un cos adossat que forma un porxo a nivell de planta baixa i una eixida al primer pis formada per quatre obertures d'arc rebaixat. Al fons del porxo, al nivell de planta baixa del volum principal, destaca un portal emmarcat amb pedra bisellada i una inscripció a la llinda tapada per l'embigat del cos adossat. Al primer pis hi ha quatre accessos a l'eixida, un dels quals emmarcat amb pedra bisellada i a les golfes, per sobre del cos adossat, hi ha quatre finestres. A l'esquerra hi ha una estructura adossada amb un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb obra vista. La façana est es troba dominada per una estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra i parts d'obra vista. Pròpiament a la façana, on hi ha una part bastida amb obra vista, no hi ha obertures. La façana nord conté una estructura amb murs d'obra vista adossada a la part esquerra. Pròpiament a la façana el nivell de planta baixa, bastit amb maçoneria de pedra, queda ocupat per tres contraforts i el primer pis, bastit amb obra vista, conté quatre finestres, La façana oest conté un gran portal a l'esquerra emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i nou finestres repartides entre els nivells de primer pis i golfes. Davant la masia hi ha un pla, l'antiga era, delimitat al sud amb un mur de maçoneria de pedra que sustenta un petit desnivell. A l'extrem sud-oest del pla hi ha una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb cantonades i obertures emmarcades amb obra vista i coronada amb teulada de doble vessant. | 08100-127 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9759900,2.2770300 | 440103 | 4647363 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75232-foto-08100-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75232-foto-08100-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75232-foto-08100-127-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||||
| 75233 | Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixac-1 | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. PLADELASALA, Ramon (1955). 'Granollers de la Plana'. Dins revista Ausa, vol II. 1955. | XVIII-XIX | El Reixac es troba situada uns metres al nord del turó de Reixac i la carretera C-25 i a l'est del riu Gurri. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un gran volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i planta pràcticament quadrada. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i la teulada és de quatre vessants. Les obertures es troben distribuïdes en tot l'edifici de manera ordenada, quedant en totes les façanes nombroses finestres als extrems laterals de manera que l'obertura i la cantonada comparteixen carreus treballats. La façana principal, orientada a l'oest, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. El portal té la inscripció 'IESUS MARIA IOSEPH IOSEPH REXACH' a la clau, amb la data de 1768 i una creu intercalada. Al primer pis hi ha tres finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i la central, de majors dimensions, emmarcada amb pedra motllurada i amb decoració d'arc de cortina a la llinda a l'interior de la qual hi ha un motiu geomètric i la inscripció 'AVE MARIA', i una finestra balconera emmarcada amb pedra motllurada i actualment tapiada. A les golfes hi ha tres finestres d'arc rebaixat, emmarcades amb obra vista i amb un guardapols motllurat amb decoració d'arc conopial. Aquesta mateixa tipologia de finestra amb guardapols es repeteix en el nivell de golfes de totes les façanes. La façana sud conté dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, una de les quals tapiada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una amb decoració d'arc de cortina a la llinda, i dues finestres situades lleugerament més amunt, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A nivell de golfes hi ha quatre finestres d'arc rebaixat emmarcades amb obra vista i guardapols, idèntiques a les de la façana principal però tapiades. La façana est té un cos adossat que forma una terrassa a nivell de primer pis delimitada amb barana de pedra treballada. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha tres finestres petites, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una porta d'accés a la terrassa, també emmarcada amb pedra bisellada, i una finestra petita emmarcada amb monòlits de pedra treballada i situada a un nivell·lleugerament superior. A les golfes hi ha tres finestres d'arc rebaixat amb guardapols, com en la façana est, tapiades. La façana nord conté a nivell de planta baixa una porta i una finestra emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, i a les golfes quatre finestres d'arc rebaixat amb guardapols, tapiades. | 08100-128 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | El Reixac es troba documentada des del segle XIII, segons mossèn Pladelasala, i apareix documentada també al voltant de l'any 1415, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Esteve de Granollers. | 41.9609700,2.2804300 | 440370 | 4645693 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75233-foto-08100-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75233-foto-08100-128-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 75234 | Les Casetes del Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-del-reixac | XVIII-XIX | La teulada i la major part de volums i estructures adossats es troben aterrats i els murs de tàpia es troben molt erosionats. | Les Casetes de Reixac es troba situada uns metres a l'oest del riu Gurri, en un pla entre camps de conreu al nord de la carretera C-25 i al nord-oest del Reixac. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de tàpia amb la base i cantonades de maçoneria de pedra La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una finestra i un portal emmarcat amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta i a les golfes una finestra amb llinda de fusta. Uns metres davant la façana hi ha una estructura parcialment aterrada. La façana oest té diverses estructures adossades la major part de les quals es troben aterrades. Pròpiament a la façana hi ha tres portes, dues de les quals es troben al primer pis denotant que en aquesta part hi havia cossos adossats. La façana nord es troba dominada per un cos adossat bastit amb murs d'obra vista. Per sobre, a nivell de golfes, hi ha una finestra amb llinda de fusta. La façana est té diversos murs adossats, alguns de maçoneria de pedra, que corresponen a estructures adossades, actualment en runes. Pròpiament a la façana i a nivell de primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta i a les golfes una finestra amb llinda de fusta. | 08100-129 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9630100,2.2772800 | 440111 | 4645922 | 08100 | Gurb | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75234-foto-08100-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75234-foto-08100-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75234-foto-08100-129-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | A uns metres de la masia hi havia una petita fàbrica tèxtil que va ser destruïda en un fort aiguat de mitjans segle XIX i ja no va ser reconstruïda. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 75235 | El Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-6 | GRÀCIA I MONT, E. (1989). Estructura agrària de la plana de Vic al segle XIV. Fundació Vicens Vives i Casajuana. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. PLADELASALA, Ramon (1955). 'Granollers de la Plana'. Dins revista Ausa, vol II. 1955. | XVII | Una part de la teulada es troba aterrada. | El Grau es troba situada al sud de la carretera C-25 i a l'est de la B-522, en un pla encerclat per camps de conreu al sud de l'església de Sant Fruitós del Grau. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures al voltant. Està bastida amb murs arrebossats, de maçoneria de pedra i parts de tàpia. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i es troba aterrada en alguns punts. La façana principal, orientada al sud, mostra una distribució d'obertures quasi simètrica. A la planta baixa hi ha una porta reformada a l'esquerra, una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la dreta i un portal al centre, emmarcat amb pedra treballada i amb un relleu i una llarga inscripció, molt erosionats, a la llinda. De la inscripció encara s'intueixen algunes parts: ' [...] SEÑOR DOCTOR [...] CAMPS NETURAL DE SALL... [...] EN LO ANY 1665'. Tant al primer pis com a les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. A l'extrem superior de la façana hi ha les inicials VF i la data de 1964 inscrites en l'arrebossat. A la dreta hi ha estructures adossades que formen un pati tancat o lliça amb accés principal al sud, un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana est té el nivell de planta baixa dominat per estructures adossades que formen un pati tancat i estret davant la façana. Tant al nivell de primer pis com al de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. La façana nord conté estructures adossades, parcialment aterrades, a la part esquerre i al davant. Pròpiament a la façana hi ha únicament dues obertures a nivell de primer pis. La façana oest conté a nivell de planta baixa dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i l'altra amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada. Uns metres al sud-oest de la masia hi ha una estructura gran bastida amb murs de tàpia i teulada de doble vessant. | 08100-130 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | El Grau es troba documentada, segons mossèn Pladelasala, des del segle XII, esmentada com a Grau del Pujol i també apareix l'any 1353 formant part de la parròquia de Sant Esteve de Granollers i en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.9570600,2.2694000 | 439453 | 4645267 | 08100 | Gurb | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75235-foto-08100-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75235-foto-08100-130-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||
| 75236 | El Noguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-noguer-0 | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. PLADELASALA, Ramon (1955). 'Granollers de la Plana'. Dins revista Ausa, vol II. 1955. | XVI-XVII | El Noguer es troba situada en un pla lleugerament elevat a l'est de l'església de Sant Esteve de Granollers i de la Casanova d'en Riera. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i un volum adossat al nord amb un nivell més. Està bastida amb murs arrebossats, de maçoneria de pedra a base i cantonades i de tàpia a la resta. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, forma un queixal a causa del volum adossat al nord. En la part dreta, que correspon al volum principal i a nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la inscripció: 'JOAN NOGUER 1690 AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA' a la llinda. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i amb la data de 1690 inscrita a la llinda amb una creu intercalada. A l'esquerra sobresurt el volum adossat que forma una eixida orientada al sud. En la seva façana oest destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la data de 1784 inscrita amb una creu intercalada decorada a mode de custòdia. La façana sud conté a nivell de primer pis un balcó i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i decoració d'arc de cortina a la llinda. En el cas del balcó amb un motiu floral i una creu inscrits i en de la finestra amb la data de 1595 inscrita. La façana est conté una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una altra amb pedra bisellada i decoració d'arc de cortina a la llinda amb una creu i la data de 1689 inscrits. A les golfes hi ha una finestra amb llinda de fusta. La façana nord conté únicament dues finestres. Al voltant de la masia hi ha nombroses estructures d'usos agropecuaris, la major part de les quals bastides modernament. | 08100-131 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | El Noguer es troba documentada, segons mossèn Pladelasala, des del segle XIV i apareix en un llistat de cases de la parròquia de Sant Esteve de Granollers de l'any 1415 i en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.9758000,2.2790800 | 440272 | 4647341 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75236-foto-08100-131-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 75237 | El Nogueró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-noguero | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XVIII-XIX | El Nogueró es troba situada en un pla a l'oest de la carretera B-522 i l'església de Sant Esteve de Granollers, i a l'est del Serrat de la Comella i la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, un volum adossat al sud i diverses estructures al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra a la base i les cantonades i murs de tàpia arrebossats a la resta. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, té un cos adossat al centre que forma un queixal a la part dreta on es troba el petit pati tancat o lliça per on s'accedeix a la masia. En aquesta part, a l'interior del pati, hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta, i per sobre dues finestres a nivell de primer pis. A la meitat esquerra de la façana, on hi ha estructures adossades a nivell de planta baixa, no hi ha obertures. La façana est conté a l'esquerra una estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra que tanca el pati, amb dos portals emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta, un dels quals dóna accés al pati tancat. Pròpiament a la façana hi ha una finestra amb llinda de fusta a cada un dels nivells. La façana nord conté una finestra al primer pis i una part del parament, a la dreta, de maçoneria de pedra vista, denotant una ampliació. La façana oest conté tres finestres a nivell de planta baixa, dues emmarcades amb maó i la restant amb monòlits de pedra treballada i la data de 1841 inscrita a la llinda amb una creu intercalada. Al primer pis, on una part del parament de tàpia no conserva l'arrebossat, hi ha dues finestres amb llinda de fusta, una de les quals amb ampit de pedra. Uns metres al sud-oest de la masia hi ha una bassa parcialment picada a la roca i delimitada per un mur de maçoneria de pedra. Uns metres al nord de la masia hi ha una cabanya bastida amb murs de maçoneria de pedra a la base i de tàpia a la resta, amb cantonades d'obra vista i coronada amb teulada de doble vessant. | 08100-132 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | El Nogueró es troba documentada en els llistats de cases que pagaven talla a la parròquia de Sant Esteve de Granollers dels anys 1543, 1564, 1656, 1661, 1681, 1719 i 1738. | 41.9769000,2.2700800 | 439528 | 4647469 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75237-foto-08100-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75237-foto-08100-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75237-foto-08100-132-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 75238 | Murucuc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murucuc | GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, vol XXII. 2005. GRÀCIA I MONT, E. (1989). Estructura agrària de la plana de Vic al segle XIV. Fundació Vicens Vives i Casajuana. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII-XX | El Murucuc es troba situat en un pla entre camps de conreu a l'est de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà i a l'oest de la carretera B-522. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diversos volums i estructures adossats al voltant. Està bastida amb murs arrebossats i pintats que combinen parts de maçoneria de pedra i tàpia. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-oest, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, dues finestres i dos accessos a una balconada. A les golfes hi ha una finestra i una galeria de tres obertures d'arc rebaixat. La façana sud-est conté un cos adossat a nivell de planta baixa, amb teulada d'una vessant i obertures emmarcades amb obra vista. Per sobre, als nivells de primer pis i golfes del volum principal, hi ha sis finestres, cinc de les quals emmarcades amb pedra treballada. La façana nord-est té adossat un cos a nivell de planta baixa que continua l'adossat a la façana est, també amb teulada d'una vessant i obertures emmarcades amb obra vista. A la part esquerra de la façana sobresurt un volum adossat de planta circular, d'un nivell més d'alçada, i amb la majoria d'obertures emmarcades amb pedra treballada. Pròpiament a la façana hi ha una única obertura, una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis. La façana nord-oest conté a nivell de planta baixa dos portes emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha un balcó i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i a les golfes dues finestres. A la dreta hi ha dos cossos adossats: el primer amb dues finestres emmarcades amb pedra treballada i el segon, de planta circular, amb un balcó a nivell de golfes en aquesta façana. | 08100-133 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | El Murucuc es troba documentada des de l'any 1359 amb el nom de Moracuc formant part de la parròquia de Sant Esteve de Granollers. També es troba documentada en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360, amb el nom de Moraquch i en el fogatge de 1553. | 41.9578600,2.2604800 | 438714 | 4645362 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75238-foto-08100-133-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 75239 | El Picó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pico | PLADELASALA, Ramon (1955). 'Granollers de la Plana'. dins revista Ausa, vol II. 1955. | XVII-XVIII | El Picó es troba situada uns metres al nord-oest del riu Gurri, en un pla lleugerament elevat sobre el riu a l'oest de Pladelasala. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades al voltant, delimitant un pati al sud de la masia. Està bastida amb murs arrebossats de maçoneria de pedra i parts de tàpia. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra motllurada i una altra amb pedra bisellada i la data de 1634 inscrita. A les golfes hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada. A la part esquerra hi ha un cos adossat amb pilars d'obra vista que forma una eixida a nivell de primer pis. Davant la façana hi ha un pati tancat, o lliça, estret, amb accessos a est i oest, i delimitat al sud per un mur que salva un desnivell important. La façana oest conté únicament dues finestres a nivell de primer pis una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1782 inscrita a la llinda amb el símbol dels tres claus que representen la Crucifixió de Crist intercalat. A la dreta hi ha el portal oest de la lliça, emmarcat amb brancals de pedra motllurada i llinda de fusta. La façana nord conté quatre finestres a la planta baixa, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, quatre finestres al primer pis, dues emmarcades amb pedra bisellada, i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada a les golfes. Adossada a la part esquerra de la façana hi ha una estructura amb teulada de doble vessant, l'antic femer. Està bastida exteriorment amb murs de maçoneria i un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta orientat a l'oest, i interiorment amb dos arcs torals apuntats d'obra vista. La façana est es troba dominada per diverses estructures adossades, la major part de les quals bastides amb murs d'obra vista. Entre aquestes estructures hi ha el portal est de la lliça, emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. | 08100-134 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | El Picó es troba documentada, segons mossèn Pladelasala, des del segle XII, esmentada com a Mansus de B. Perico. Al segle XV ja apareix esmentada com el Picó. | 41.9717800,2.2850700 | 440765 | 4646890 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75239-foto-08100-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75239-foto-08100-134-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 75240 | El Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mateu | GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, vol XXII. 2005. GRÀCIA I MONT, E. (1989). Estructura agrària de la plana de Vic al segle XIV. Fundació Vicens Vives i Casajuana. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII-XVIII | El Mateu es troba situada uns metres a l'est de la carretera B-522 i al sud de la C-25, al nord de la Torre d'en Mateu i al nord-oest de Sant Fruitós del Grau. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i un volum adossat a l'oest amb els mateixos nivells. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un portal d'arc de mig punt adovellat, amb un relleu amb forma d'escut a la clau amb la data de 1774 inscrita. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central de majors dimensions, decorada amb una creu en relleu a la llinda, quedant el tram de mur entre aquesta finestra i el portal format per grans blocs de pedra treballada. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. De l'extrem esquerra de la façana en sobresurt perpendicularment el volum adossat, que en la seva façana orientada al sud forma un porxo a la planta baixa i eixides als nivells de primer pis i golfes. El porxo de la planta baixa està format per quatre obertures d'arc rebaixat sustentades amb pilars de pedra treballada i es troba parcialment tapiat. L'eixida del primer pis està formada per quatre obertures d'arc de mig punt sustentades amb pilars de pedra bisellada, amb una senzilla motllura a la base i al capitell. L'eixida de les golfes és formada per quatre obertures d'arc rebaixat. La façana sud conté dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada tant el primer pis com a les golfes. La façana est conté una finestra petita emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa i cinc finestres emmarcades amb pedra bisellada entre el primer pis i les golfes. La façana nord forma un queixal a causa d'una ampliació que es troba parcialment ocupat per un cos adossat amb una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. Pròpiament a la façana s'observen diverses finestres emmarcades amb pedra bisellada, totes al nivell de primer pis. A la dreta de la façana hi ha el volum adossat, parcialment cobert de vegetació, també amb diverses finestres emmarcades amb pedra bisellada i amb el nivell de golfes bastit amb mur de tàpia. | 08100-135 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | El Mateu es troba documentada l'any 1233 quan l'hereu del mas era el batlle de la castlana de Gurb, Beatriu d'Olost. També es troba documentada en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360 i en els fogatges de 1497 i 1553 . | 41.9600700,2.2664900 | 439214 | 4645603 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||||||
| 75241 | Torre d'en Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-den-mateu | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XVII-XVIII | La Torre d'en Mateu es troba situada uns metres al sud del Mateu, a l'est de la carretera B-522 i al sud de la C-25. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs arrebossats de maçoneria de pedra i parts de tàpia, amb cantonades de carreus treballats sense arrebossar. La teula és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, mostra una distribució simètrica amb tres obertures per nivell. A la planta baixa hi ha dues finestres i un portal d'arc rebaixat emmarcats amb pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes, tres finestres més. Davant la façana hi ha una lliça o pati tancat, delimitada per diverses estructures adossades al sud i est de la masia i amb l'accés principal orientat al sud i emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana est té una estructura amb teulada d'una vessant adossada a la planta baixa i diverses finestres als nivells de primer pis i golfes, algunes de les quals emmarcades amb pedra treballada. La façana nord conté cinc finestres, sense elements destacables en els emmarcaments. La façana oest té al davant un apèndix estret de la lliça que s'estén davant la façana principal. Per sobre hi ha tres finestres al primer pis i tres a les golfes, sense elements destacables en els emmarcaments. | 08100-136 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | La Torre d'en Mateu es troba documentada en els llistats de cases que pagaven talla a la parròquia de Sant Esteve de Granollers dels anys 1543, 1564, 1656, 1719 i 1738 amb el noms de la Torre d'en Mas de Roda i la Torre del Capbreu. | 41.9597100,2.2665300 | 439217 | 4645563 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||||||
| 75242 | Molí d'en Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-valls | PLADELASALA, Ramon (1955). 'Granollers de la Plana'. dins revista Ausa, vol II. 1955. | XVIII-XIX | El molí d'en Valls es troba situat a escassos metres a l'est del riu Gurri i a l'oest del Vidal i la Roca del Gurri. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i un volum adossat al nord. Està bastida amb murs arrebossats, de maçoneria de pedra i parts de tàpia i amb una part, a tocar del riu, bastida a la base amb filades regulars de carreus grans. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, compta amb un nivell menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta l'edifici. A nivell de primer pis hi ha dues finestres i un portal emmarcat amb pedra treballada, i a les golfes hi ha una finestra. La façana est forma un queixal a la part dreta ocupat per un volum adossat que forma un porxo a la planta baixa amb pilar cantoner bastit amb blocs de pedra treballada i una eixida al primer pis. Al fons del porxo hi ha un portal amb llinda de fusta en la que hi ha la data de 1746 inscrita coronada amb una creu. En la part que correspon al volum principal hi ha una única finestra. La façana nord conté el volum adossat al centre, també formant una eixida al primer pis en aquesta part. A l'esquerra sobresurt una part del volum principal amb un portal amb llinda de fusta a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. A l'extrem dret sobresurt un apèndix del volum principal, probablement la part més antiga i a on es trobava una part de la maquinària del molí. En aquesta façana conté una finestra al primer pis. La façana oest mostra dues parts separades per una inclinació lleugerament diferent. A cada una de les dues parts hi ha tres finestres, una de les quals a la meitat dreta emmarcada amb pedra treballada. A la dreta hi ha diverses estructures adossades, bastides modernament amb murs d'obra vista. | 08100-137 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | El molí d'en Valls podria tenir el seu origen, segons mossèn Pladelasala, en un molí draper documentat a la zona el segle XIV. El molí va deixar de funcionar l'any 1863 quan un fort aiguat va destruir la resclosa de Reixac. | 41.9671700,2.2796000 | 440307 | 4646382 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75242-foto-08100-137-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 75243 | Roca de Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-de-gurri | IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. PLADELASALA, Ramon (1955). 'Granollers de la Plana'. Dins revista Ausa, vol II. 1955. | XVII-XIX | La Roca de Gurri es troba situada en un pla entre camps de conreu a l'est del riu Gurri i escassos metres al nord del Vidal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, un volum d'un nivell menys adossat al nord i diverses estructures al voltant. Està bastida amb murs arrebossats, de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats a la meitat inferior i de tàpia a la superior. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, conté un volum de menor alçada adossat a l'esquerra. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una finestra i un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha quatre finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes, dues finestres més. A la dreta hi ha adossada una estructura que ocupa l'espai entre la masia i el Vidal, situat escassos metres al sud. La façana sud es troba dominada a nivell de planta baixa per l'estructura adossada, bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb cantonades i obertures emmarcades amb obra vista. Per sobre, a nivell de golfes del volum principal hi ha una finestra amb llinda de fusta. La façana est conté a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i a les golfes, una finestra. A la dreta hi ha el volum adossat, que en aquesta façana conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb obra vista i tapiat a la planta baixa i una eixida al primer pis amb pilar cantoner d'obra vista. La façana nord mostra una estructura adossada en primer pla, bastida amb murs de maçoneria de pedra i teulada d'una vessant, i els dos volums que formen la masia, sense obertures en aquesta part. | 08100-138 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | La Roca de Gurri es troba documentada en el fogatge de 1497 com a Rocha i en altres documents del segle XV com a Roca de Golomers. | 41.9679700,2.2846000 | 440722 | 4646467 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75243-foto-08100-138-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 75244 | El Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ricart-0 | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XX | El Ricart es troba situat en un pla entre camps de conreu a l'est de la carretera B-522 i de l'Hostal de la Cabra, prop del·límit amb el terme municipal de Vic. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, dos pisos i golfes amb cossos adossats a banda i banda i un volum ubicat uns metres a l'oest. Està bastida amb murs de tàpia arrebossats, amb parts de maçoneria de pedra a la base i les cantonades, que exteriorment estan esgrafiades imitant carreus treballats, esgrafiat que es repeteix emmarcant les obertures de la façana principal. La teulada és de quatre vessants amb una petita torre quadrada amb una balconada que sobresurt al centre de la teulada donant llum a l'interior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat amb pedra bisellada, amb les dates de 1909 i 1911 inscrites a la clau junt amb les inicials Ll. C., i dues finestres. Al primer pis hi ha tres balcons amb base de pedra motllurada, el central dels quals emmarcat amb pedra motllurada. Al primer pis hi ha una obertura central d'arc rebaixat a mode d'eixida i dues finestres, i a les golfes, tres finestres ovalades. A cada costat de la façana hi ha un cos adossat que forma una llarga eixida a nivell de primer pis, tot i que en aquesta façana només conté una obertura d'arc rebaixat a cada un dels cossos. La façana est es troba dominada pel cos adossat que conté una eixida al primer pis formada per cinc obertures d'arc rebaixat. Per sobre, en el nivell de golfes del volum principal hi ha tres obertures ovalades. La façana nord conté un cos adossat de planta semicircular que correspon a la cisterna i nombroses obertures sense elements destacables en l'emmarcament. A l'esquerra hi ha el cos adossat a l'est amb una obertura d'arc rebaixat de l'eixida que també s'estén a les façanes est i sud. La façana oest es troba dominada per diversos cossos adossats als nivells de planta baixa i primer pis. Per sobre, a nivell de golfes del volum principal hi ha tres obertures ovalades amb emmarcament esgrafiat. | 08100-139 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | El Ricart es troba documentada al voltant de l'any 1415, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Andreu de Gurb i en el fogatge de 1553. | 41.9553200,2.2678600 | 439323 | 4645075 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75244-foto-08100-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75244-foto-08100-139-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 75245 | El Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rossell | GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, vol XXII. 2005. PLADELASALA, Ramon (1955). 'Granollers de la Plana'. Dins revista Ausa, vol II. 1955. | XVIII-XX | El Rossell es troba situada en un pla lleugerament elevat a l'oest de la carretera B-522, a l'oest del serrat de l'Horta, prop del·límit nord del terme municipal. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb diversos cossos adossats. Està bastida amb murs arrebossats de maçoneria de pedra i parts de tàpia, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i conté una petita torre que dóna llum a una escala interior. La façana principal, orientada al sud es troba dominada per un cos adossat modernament que forma un porxo a la planta baixa i una galeria al primer pis. El porxo està format per tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb obra vista, la central amb brancals de pedra bisellada, que donen accés a un espai cobert amb volta al fons del qual hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha una galeria formada per cinc obertures d'arc de mig punt geminat amb elements decoratius suspesos enlloc dels pilars interiors, i a les golfes cinc obertures ovalades. A la part esquerra de la façana hi ha una porta emmarcada amb pedra bisellada a nivell de primer pis. La façana est conté a nivell de planta baixa cinc finestres petites emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre balcons i tres finestres emmarcats amb pedra bisellada. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals amb ampit motllurat, i just sota teulada una finestra més. La façana nord té una part de mur de tàpia a l'esquerra on únicament hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i la resta de mur de càrrega bastit amb maçoneria de còdols. En aquesta part i a nivell de planta baixa hi ha cinc finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una balconera, i un balcó emmarcats amb pedra bisellada i a les golfes tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La façana oest té un cos adossat que sobresurt al centre de la façana i correspon a un oratori, bastit amb murs de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb obra vista. Pròpiament a la façana i a l'esquerra de l'estructura hi ha una finestra emmarcada amb maó a nivell de planta baixa i quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues al primer pis i dues a les golfes i una reformada com a porta. A la dreta hi ha una porta i una finestra emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, dues de les quals balconeres. A l'oest i al sud de la masia hi ha diverses estructures, algunes bastides amb murs de maçoneria de pedra i la major part reformades. Entre aquestes hi ha un hort tancat, amb un dipòsit de planta circular bastit amb murs de maçoneria de pedra i un accés emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1717 inscrita a la llinda. | 08100-140 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | El Rossell es troba documentada, segons mossèn Pladelasala, des del segle XII, esmentada com a mas d'Arnau Rossell. També apareix en un document de compra de 1211 i l'any 1360 formant part de la parròquia de Sant Esteve de Granollers. | 41.9829100,2.2758700 | 440013 | 4648132 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75245-foto-08100-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75245-foto-08100-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75245-foto-08100-140-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 75246 | Casa de Dalt del Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-dalt-del-rossell | XIX | La Casa de Dalt del Rossell es troba situada uns metres a l'oest del Rossell, tot i que en un pla ubicat en un nivell·lleugerament superior. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, bastit amb murs arrebossats de maçoneria de pedra i parts de tàpia i amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta i un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1814 inscrita a la llinda amb una creu, l'anagrama IHS i el símbol dels tres claus que representen la Crucifixió de Crist intercalat. Al primer pis hi ha tres finestres, una de les quals emmarcada amb maó i llinda de fusta, i a les golfes una finestra. La façana sud conté set finestres, sense elements originals en les obertures. A l'esquerra hi ha una estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra que conté una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana oest conté quatre finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. La façana nord es troba dominada per una estructura adossada amb dos portals emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta delimitant un estret pati. Al fons del pati s'observa una part de la façana del volum principal, amb una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i la data de 1639 amb una creu intercalada inscrits en un dels carreus que formen la cantonada nord-oest. | 08100-141 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9828300,2.2753800 | 439972 | 4648124 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75246-foto-08100-141-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||||
| 75247 | Vilaseïna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaseina | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. ORDEIG MATA, Ramon (1982). 'Villae, viae i stratae d'osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. dins revista Ausa, vol X. 1982. | XVIII-XIX | Una part de la teulada es troba aterrada i els murs de tàpia presenten esquerdes. | Vilaseïna es troba situada al sud-est del mas Sant Pau i a l'est dels Felius i la carretera C-17, als peus del petit serrat de Sant Pau. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, un volum adossat a l'oest i diverses estructures adossades al voltant, la major part de les quals en runes. Està bastida amb murs de tàpia, amb parts de maçoneria de pedra a la base i les cantonades. En algunes parts queden restes d'arrebossat. La teulada, parcialment aterrada, és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, forma un queixal a causa del volum adossat a l'oest. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra, i al primer pis dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Les tres façanes restants contenen diverses estructures adossades, la majoria aterrades i algunes finestres emmarcades amb obra vista. Les cantonades de l'edifici a l'extrem nord són d'obra vista. | 08100-142 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | Vilaseïna es troba documentada l'any 992, quan Sunifred, Guindeberga i Bonfil van vendre a Recosind un alou format per cases i terres a l'apèndix del castell de Gurb, a la vil·la de Sesnan. L'any 1324 conta com a mas depenent de la jurisdicció eclesiàstica del monestir de Sant Pere de Caserres. Es torna a trobar documentat en els llistats de cases que pagaven talla a la parròquia de Sant Andreu de Gurb dels anys 1656, 1661, 1719 i 1738. | 41.9805200,2.2446000 | 437420 | 4647889 | 08100 | Gurb | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75247-foto-08100-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75247-foto-08100-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75247-foto-08100-142-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||
| 75248 | La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-6 | XIX | La Vall es troba situada en una petita vall entre els serrats de la Griera, al sud-est, i de Puig-rodon, al nord-oest, a l'extrem nord del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis amb cossos adossats a les façanes nord i est. Està bastida amb murs arrebossats de maçoneria de pedra i parts de tàpia, amb cantonades delimitades amb obra vista. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest conté quatre obertures emmarcades amb obra vista, un portal i una finestra a la planta baixa i dues finestres al primer pis. A l'esquerra hi ha una estructura adossada amb una porta emmarcada amb obra vista i llinda de fusta i a la dreta, a escassos centímetres de la cantonada sud-oest de la masia, hi ha un pou de planta quadrada bastit amb murs d'obra vista. La façana nord es troba dominada per una cos adossat, bastit amb murs de maçoneria de pedra i cantonades i obertures emmarcades amb obra vista. Per sobre, a nivell de primer pis del volum principal hi ha una finestra emmarcada amb obra vista i llinda de fusta. A l'esquerra hi ha una estructura adossada amb un portal emmarcat amb obra vista. La façana est també té una estructura adossada bastida amb murs de maçoneria i amb cantonades i obertures emmarcades amb obra vista. Per sobre, en el nivell de primer pis del volum principal, hi ha una finestra emmarcada amb obra vista i llinda de fusta en la que hi ha inscrita la data de 1834 amb una creu intercalada. La façana sud conté dues finestres emmarcades amb obra vista i llinda de fusta a cada un dels dos nivells. | 08100-143 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9889400,2.2647900 | 439101 | 4648810 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75248-foto-08100-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75248-foto-08100-143-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||||
| 75249 | Torre d'en Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-den-bosc | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII-XVIII | La Torre d'en Bosch es troba situada en un punt elevat en la vessant sud del serrat de Palau, al sud de l'església de Santa Maria de Palau i a l'oest de la Comella de Palau. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i un volum o torre adossada de planta quadrada que compta amb el nivell de golfes. Ambdós volums estan bastits amb murs arrebossats de maçoneria de pedra i parts de tàpia, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior en el volum principal i també de doble vessant però amb orientació contrària a la torre. El volum principal de la masia té la major part de les obertures reformades i només destaquen un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta a la façana principal, orientada a l'est, i una eixida amb obertura a les façanes oest i sud. El volum que correspon a la torre conté obertures únicament a les façanes nord i sud. La façana nord, que delimita un pati davant la façana principal de la masia, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb maó i llinda de fusta i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat, amb una rica decoració que consisteix en brancals motllurats en alt relleu a mode de petites pilastres decorades amb elements geomètrics a la base. A la part superior hi ha un guardapols de pedra motllurada rematat als extrems laterals per dos busts en alt relleu, el de l'esquerra un home i el de la dreta una dona. Al costat d'aquests elements i coincidint amb els elements motllurats que emmarquen la finestra hi ha dos busts de rostre infantil i de menors dimensions a cada costat. Rematen la decoració dos animals en alt relleu a la llinda que sostenen un escut al centre. De l'escut només es conserva l'extrem superior, molt erosionat i amb elements geomètrics en baix relleu. La façana sud conté únicament dues finestres, una al primer pis i l'altra a les golfes, ambdues decorades. La finestra del primer pis està emmarcada amb brancals de pedra motllurada a l'extrem superior dels quals hi ha una decoració en alt relleu que consisteix en motius vegetals que coronen les motllures i dos figures zoomorfes de majors dimensions a la part exterior. La llinda de pedra original no s'ha conservat i en el seu lloc hi ha una llinda de fusta. La finestra de les golfes està emmarcada amb pedra motllurada, amb un motllurat doble que forma decoració d'arc conopial a la llinda. | 08100-144 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | La Torre d'en Bosch es troba documentada al voltant de l'any 1415, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Esteve de Granollers i en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.9815600,2.2560500 | 438370 | 4647996 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75249-foto-08100-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75249-foto-08100-144-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 75250 | Serradalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serradalt | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, vol XXII. 2005. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII-XIX | Serradalt es troba situada en un pla lleugerament elevat entre camps de conreu a l'est de la carretera B-522 i al sud de l'església de Sant Esteve de Granollers. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums adossats de planta baixa i primer pis i diversos cossos i estructures adossats al voltant delimitant un petit pati tancat o lliça al sud. Està bastida amb murs arrebossats de maçoneria de pedra a la part inferior i les cantonades i de tàpia a la resta, amb algunes parts ampliades amb murs d'obra vista. La teulada del volum principal és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud es troba dominada completament pel cos adossat i les diverses estructures que hi ha en aquesta part i que delimiten un pati tancat. El cos adossat forma un porxo a nivell de planta baixa, a l'interior del qual hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat, i una eixida al primer pis que ocupa tot l'ample de la façana. A banda i banda del cos adossat, en les façanes est i oest, hi ha dos accessos a la lliça. Entre les estructures que delimiten la lliça, bastides amb murs de maçoneria de pedra, destaca la cabanya a l'extrem est amb una gran obertura d'arc de mig punt a la façana nord. La façana oest, mostra els dos volums que formen la masia, diferenciats pel nivell de teulada, i el cos adossat al sud. En aquest cos hi ha un portal a la planta baixa emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna accés a la lliça i una finestra al primer pis, on el parament és d'obra vista. El volum central conté dues espitlleres a la planta baixa u dues finestres al primer pis i el volum adossat al nord conté únicament una finestra a nivell de primer pis. La façana nord, on l'arrebossat s'ha escrostonat en alguns punts, conté una finestra a la planta baixa, una al primer pis i una tercera just sota teulada. La façana est, com la oest mostra els dos volums que formen la masia i el cos adossat. En el volum central hi ha quatre finestres i en el volum adossat al nord hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta en la que hi ha la data de 1786 inscrita i dues finestres. En el cos adossat al sud hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa que dóna accés a la lliça i una finestra al primer pis, on el parament és d'obra vista. | 08100-145 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | Serradalt es troba documentada el segle XIII, esmentada com a Serra de Granollers. També apareix en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360 com a sa Serra, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Esteve de Granollers de l'any 1415 i en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.9739200,2.2761400 | 440027 | 4647134 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75250-foto-08100-145-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 75251 | Sobre-riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobre-riba | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. PLADELASALA, Ramon (1955). 'Granollers de la Plana'. dins revista Ausa, vol II. 1955. | XVII-XVIII | Sobre-riba es troba situada en un pla encerclat per camps de conreu a l'oest de la carretera B-522 i a l'est de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes de dimensions imponents, amb un volum adossat al sud-est i nombroses estructures ubicades al voltant formant dos patis tancats, un al sud i l'altre a l'est de la masia. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i parts de tàpia, amb cantonades delimitades amb carreus treballats i coronada amb teulada de quatre vessants. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada i cinc finestres, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres i un balcó emmarcats amb pedra bisellada i una eixida a l'extrem esquerra, amb pilar cantoner de pedra treballada i pilar central de pedra bisellada amb una senzilla motllura a mode de capitell, i un petit tram d'una antiga barana de pedra motllurada. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra motllurada, i una eixida a l'extrem dret, semblant a la del primer pis però de menor alçada i sense decoració en el pilar central. La part dreta de la façana queda ocupada per un volum que sobresurt perpendicularment. En la façana oest d'aquest volum destaca un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1843 inscrita a la llinda a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. A l'extrem sud del volum i a nivell de primer pis hi ha una galeria formada per vuit obertures d'arc rebaixat, quatre emmarcades al sud, dues a l'est i dues a l'oest. Les obertures estan sustentades amb pilars de pedra bisellada amb una senzilla motllura a mode de capitell. Davant la façana hi ha un pati tancat delimitat pels dos volums que formen l'habitatge, diverses estructures amb murs de tàpia a l'oest i un mur al sud amb un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra bisellada. La façana oest conté estructures adossades a nivell de planta baixa bastides amb murs de tàpia. Per sobre, al nivell de primer pis del volum principal hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i dues finestres amb el mateix emmarcament a les golfes. L'extrem dret dels dos nivells queda ocupat per les dues eixides amb pilar cantoner de pedra treballada. La façana nord, bastida quasi completament amb murs de maçoneria de pedra, conté sis finestres a la planta baixa, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada, i una porta emmarcada amb obra vista a la planta baixa. Al primer pis hi ha cinc finestres emmarcades amb pedra bisellada i tres de menors dimensions emmarcades amb monòlits de pedra bisellada, i a les golfes hi ha cinc finestres emmarcades amb pedra bisellada. La façana est conté quatre finestres a cada un dels nivells, a la planta baixa emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i als dos nivells restants amb pedra bisellada, les de les golfes amb ampit de pedra motllurada. A l'esquerra hi ha el volum adossat, on destaquen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i dues obertures de la galeria que també s'estén a les façanes sud i oest del volum. Davant aquesta façana hi ha un pati tancat allargat, amb accessos amples i emmarcats amb obra vista a nord i sud i un de menors dimensions a l'est, on comunica amb un hort tancat de grans dimensions. Les estructures que delimiten el pati es troben bastides amb murs que combinen tàpia, maçoneria de pedra i obra vista. Una d'aquestes estructures, amb teulada de doble vessant, és l'antic femer. | 08100-146 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | Sobre-riba es troba documentada al voltant de l'any 1415, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Esteve de Granollers. Tot i així el seu origen és anterior, possiblement amb el nom de Sorribes. | 41.9716400,2.2668200 | 439253 | 4646887 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75251-foto-08100-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75251-foto-08100-146-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 75252 | El Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vidal | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. PLADELASALA, Ramon (1955). 'Granollers de la Plana'. Dins revista Ausa, vol II. 1955. | XVIII-XIX | El Vidal es troba situada en un pla entre camps de conreu a l'est del riu Gurri i a escassos metres al sud de la Roca del Gurri. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diversos cossos i estructures adossats al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb algunes parts de tàpia i cantonades vistes de carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté un cos adossat perpendicularment a l'extrem dret que forma una eixida al primer pis, amb pilar central de pedra bisellada. Aquest cos i diverses estructures ubicades a l'est i al sud de la masia, bastides amb murs de maçoneria de pedra i ampliacions d'obra vista, tanquen un pati davant la façana. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha un portal i dues finestres emmarcats amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una finestra petita emmarcada amb un sol monòlit i una porta emmarcada amb pedra bisellada que dóna accés a l'eixida que forma el cos adossat. A nivell de golfes hi ha quatre finestres d'arc rebaixat. La façana sud conté un cos adossat d'un nivell menys a la part esquerra, amb diverses obertures a les tres façanes que no queden adossades al volum principal, algunes de les quals emmarcades amb pedra bisellada i pedra treballada. Pròpiament a la façana hi ha una finestra a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis i dues finestres d'arc rebaixat a les golfes. La façana oest conté cossos de menor alçada adossats a banda i banda, el de l'esquerra amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis que té la data de 1744 inscrita amb una creu intercalada. Pròpiament a la façana del volum principal hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha quatre finestres, una de les quals emmarcada amb pedra motllurada, una altra amb pedra bisellada i una amb pedra treballada. A les golfes hi ha tres finestres d'arc rebaixat. La façana nord es troba dominada completament per el cos adossat en aquesta part, sense obertures en la seva façana nord. Just davant hi ha diverses estructures que pràcticament uneixen la masia amb la Roca del Gurri. | 08100-147 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | El Vidal es troba documentada, segons mossèn Pladelasala, des del segle XII, esmentada com Vidal de Gualomers. També es troba documentada al voltant de l'any 1415, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Esteve de Granollers. | 41.9677600,2.2845900 | 440721 | 4646444 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75252-foto-08100-147-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 75253 | Pladelasala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pladelasala | PLADELASALA, Ramon (1955). 'Granollers de la Plana'. dins revista Ausa, vol II. 1955. | XVII-XVIII | El Pladelasala es troba situada en un pla lleugerament elevat prop del riu Gurri, en la part interior d'un meandre pronunciat del riu i al sud-oest del castell de Vilagelans. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per dos volum adossats de planta baixa, primer pis i golfes, quedant el volum original a l'est del conjunt, i diverses estructures al voltant. Els dos volums estan bastits amb murs arrebossats de maçoneria de pedra i parts de tàpia a la meitat superior, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant en ambdós volums, en el cas del volum original amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest conté a nivell de planta baixa dos portals, un dels quals d'arc rebaixat, emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1677 inscrita. Al primer pis hi ha una finestra i un balcó emmarcats amb pedra bisellada, la finestra amb decoració d'arc conopial a la llinda i el balcó amb una base de pedra que en la seva cara inferior té la data de 1667 i l'anagrama IHS amb una creu en relleu, tot i que es troba molt erosionat. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. De la meitat esquerra de la façana sobresurt perpendicularment el volum adossat. En la façana orientada al sud i a nivell de planta baixa hi ha un porxo format per tres obertures d'arc rebaixat sustentades amb pilars de pedra treballada, al fons del qual hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada amb una data del segle XVIII molt erosionada inscrita a la llinda amb una creu intercalada. Al primer pis hi ha una galeria formada per quatre obertures d'arc rebaixat amb pilars de pedra bisellada amb motllures a mode de capitell. A les golfes hi ha una eixida amb pilars de pedra bisellada. En la façana oest d'aquest volum hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra motllurada i la data de 1767 inscrita a la llinda amb l'anagrama IHS i una creu intercalats. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una obertura lateral de l'eixida que s'estén al sud. La façana sud conté a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb pedra bisellada i llinda de fusta bisellada i tres finestres petites, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i la restant amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dos balcons emmarcats amb pedra bisellada als extrems i sis finestres: quatre emmarcades amb pedra bisellada, una amb pedra treballada i la restant amb pedra treballada i decoració de motllures que recorren brancals i llinda i es creuen als extrems. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració d'arc conopial a la llinda. La façana est té un volum adossat a la meitat dreta que forma una terrassa a nivell de primer pis. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha dues portes, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis i ha quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada: un balcó, dos accessos a la terrassa i una finestra. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada. La façana nord té un volum adossat a la part esquerre coronat amb teulada de doble vessant i la part central dominada per l'església adossada. A la dreta sobresurt el volum adossat, que en aquesta façana té un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. Al primer pis hi ha un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Uns metres al nord-oest de la masia, en un pla en un nivell·lleugerament superior hi ha una pallissa envoltada per estructures d'us agropecuari. A l'oest, delimitant un camp de conreu, es conserven parts del mur perimetral d'una horta. | 08100-148 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | Pladelasala es troba documentada, segons mossèn Pladelasala, des del segle XV. La Sala ja es trobaria documentada al segle XII i potser anteriorment, al segle X, com a Salane. | 41.9723800,2.2894500 | 441128 | 4646954 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75253-foto-08100-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75253-foto-08100-148-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 75254 | Carous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carous | XVIII | Carous es troba situada en la vessant sud d'un turó lleugerament elevat al nord-oest del Picó i al sud-est del Noguer i de l'església de Sant Esteve de Granollers. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums separats de planta baixa, primer pis i golfes, un del segle XVIII i l'altre de la segona meitat del XIX, amb un petit volum i un pati tancat enmig. El volum antic està bastit amb murs arrebossats de maçoneria de pedra i parts de tàpia i coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada, i un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1766 inscrita a la llinda amb una creu, l'anagrama IHS i el símbol dels tres claus que representen la Crucifixió de Crist intercalat. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes una finestra. La façana est es troba dominada per diverses estructures adossades, algunes bastides amb murs d'obra vista. A l'extrem dret de la façana s'observa una ampliació del volum principal amb mur de maçoneria de pedra i cantonada d'obra vista. La façana nord es troba dominada per una ampliació, en aquesta part bastida amb mur d'obra vista. La façana oest es troba dominada per un cos adossat que uneix els dos volums destinats a l'habitatge formant una eixida orientada al sud. El volum del segle XIX, arrebossat i pintat de blanc està coronat amb teulada de quatre vessants amb una petita torre enmig que dóna llum a una escala central interior. Es tracta d'un edifici d'estil senyorial, sostres alts i grans finestrals, decorats amb guardapols motllurats amb decoracions florals als extrems. Uns metres a l'est de la masia hi ha una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra, cantonades i obertures emmarcades amb obra vista i teulada de doble vessant. | 08100-149 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9741300,2.2822900 | 440537 | 4647153 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75254-foto-08100-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75254-foto-08100-149-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||||
| 75255 | Campdelacreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campdelacreu | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XVII | Algunes de les estructures adossades i una part de la teulada del volum principal estan aterrades. | Campdelacreu es troba situada en un pla lleugerament elevat entre camps de conreu a l'est de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà i a l'oest de la carretera B-522. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb cossos adossats a banda i banda d'un nivell menys. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i parts de tàpia i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i de tipus basilical, quedant dividida en tres parts, la central a major alçada i les dues laterals en un nivell inferior. La façana principal, orientada al sud, té al davant un petit pati delimitat per diverses estructures i cossos adossats i amb dos accessos, un al sud i l'altre a l'oest. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat i dues finestres emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb la data de 1650 inscrita, i una porta emmarcada amb pedra treballada que dóna accés a una eixida que forma un cos adossat perpendicularment a la façana. A les golfes hi ha una finestra. La façana oest conté dues finestres a nivell de planta baixa, una de les quals emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, i tres finestres al primer pis. La façana nord conté un cos adossat que forma una terrassa a nivell de primer pis, conté una cisterna i estava cobert originalment per una petita teulada, actualment aterrada. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb maó a cada costat del cos adossat. Al primer pis hi ha tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, una porta al centre que dóna accés a la petita terrassa i una finestra a cada costat. A nivell de golfes hi ha una finestra. La façana est es troba dominada per diverses estructures adossades bastida amb murs de maçoneria de pedra i reformes d'obra vista. A l'esquerra sobresurt un cos adossat que forma una terrassa a nivell de primer pis. Al sud i a l'oest de la masia hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i parts de tàpia, entre els que destaca la cabana o pallissa. | 08100-150 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | Campdelacreu es troba documentada en els llistats de cases que pagaven talla a la parròquia de Sant Esteve de Granollers dels anys 1543, 1564 i 1656, i en una llista de consellers del terme de Gurb de 1672, en la figura de Jeroni Camp de la Creu. | 41.9650800,2.2624000 | 438880 | 4646162 | 08100 | Gurb | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75255-foto-08100-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75255-foto-08100-150-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 319,36 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/