Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75306 | Porta de Sant Andreu de Gurb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-sant-andreu-de-gurb | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A.</p> | XII | <p>La porta prové de l'església parroquial de Sant Andreu de Gurb i actualment es troba ubicada a l'exposició permanent del Museu Episcopal de Vic. Es tracta d'un batent de porta de fusta d'àlber tallada, unida a topar, enclavillada i clavada, de 202 x 74 cm. Presenta en la seva cara exterior una ferrementa com a decoració i reforçament, a base de cintes de ferro forjat acabades en espirals i clavetejades damunt la fusta. La ferrementa en general es troba ben conservada tot i que li manca una petita filigrana de ferro, per tal com s'aprecia la seva empremta sobre la fusta. El conjunt ornamental d'aquesta porta ferrada trenca el model habitual d'aquest tipus de portes. En general·la distribució de les cintes en espiral és simètrica i en franges horitzontals. D'aquí a la zona superior del batent, a partir d'una cinta horitzontal en surten d'altres, les quals, oposades, cauen en forma de ventall. Són cintes més llargues amb les espirals més obertes. Una de les característiques que cal remarcar és el perfil que presenten les cintes d'aquesta porta rectangular amb les vores lleugerament repussades, deixant un solc central mot ample. La simplicitat d'aquest element no és gens freqüent entre les altres ferramentes conegudes, cosa que ha estat interpretada com un signe d'antigor. La porta s'ha atribuït al segle XII.</p> | 08100-200 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>La porta de Sant Andreu va ingressar al Museu Episcopal de Vic abans del 1893.</p> | 41.9399100,2.2438200 | 437316 | 4643381 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75306-foto-08100-200-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 725. L'altra batent de la porta es conserva a l'interior de la pròpia església de Sant Andreu de Gurb. Fotografia cedida pel Museu Episcopal de Vic. | 92 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 75307 | Lipsanoteca de Santa Anna de Mont-ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-santa-anna-de-mont-ral | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A.</p> | XIII-XIV | <p>La Lipsanoteca prové de l'església de Santa Anna de Mont-ral i actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic. Es tracta d'una peça de forma globular que fa amb la tapa, 69 mm d'alt per 75 mm de diàmetre màxim. Es tracta d'un petit atuell de fusta tornejada i policromada. Les dues superfícies, tant del vaset com de la tapadora han estat pintades amb un color vermellós. Com a decoració la tapadora presenta unes fines línies de color negre a tot el volt; el vaset té una única decoració en el seu diàmetre màxim, dos registres horitzontals en sanefa. En el seu interior hi ha restes de petits fragments d'ossets amb terra, un metacarpià del peu, un fragment d'os esponjós i petits trossets de paper. Presenta un estat de conservació acceptable, tot i que la tapadora té l'aresta lleugerament escrostonada. Tota la policromia i decoració presenten una tonalitat esvaïda. De les dues sanefes horitzontals que té com a decoració, el registre superior (d'uns 14 mm d'alçada) presenta un traç de caràcter cal·ligràfic que es repeteix en alternança entre un curt traç vertical. El registre inferior (més estret, d'uns 7 mm) és ocupat per una fina sanefa de línies horitzontals de trams alterats. Tots els traçats són de color negre, llevat de les línies del registre inferior, que són fetes en blanc. La tapadora té entre la motllura una fina línia circular de color negre. El tema decoratiu del registre superior apareix, molt similar i sovint repetit, en elements decoratius en negre de ceràmiques de Paterna del segle XIV. Sembla que es tracta de derivacions molt estilitzades de llegendes ornamentals aràbigues. Tant per la tècnica ornamental com per la temàtica del motiu ornamental, es creu que es pot donar a la peça una cronologia d'entre l'últim quart del segle XIII al primer quart del segle XIV.</p> | 08100-201 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>La Lipsanoteca va ingressar al Museu Episcopal de Vic abans de l'any 1900.</p> | 41.9399100,2.2438200 | 437316 | 4643381 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75307-foto-08100-201-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV. 3459 | 92 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 75308 | Lipsanoteca de Santa Anna de Mont-ral II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-santa-anna-de-mont-ral-ii | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A.</p> | XII | <p>La Lipsanoteca prové de l'església de Santa Anna de Mont-ral i actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic. Es tracta d'un petit pot de fusta, de cos cilíndric i policromat, amb una tapadora. Aquesta, reaprofitada, és una petita placa de cera endurida, de forma circular. Fa 82 mm d'alt per 65 mm de diàmetre màxim. Aquest reliquiari és de cos cilíndric de perfil irregular, el fons pla és una planxa de fusta aplicada a les parets del pot. Aquest cos de parets primes s'ha obtingut a partir del buidat d'un tronc massís. La boca del potet té un petit rebaix a tot el vol per a l'encaix d'una inexistent tapadora. La superfície exterior de l'estoig és recoberta d'una fina capa d'estuc de guix policromat, amb fons de color marronós i perfils de figures i registres en negre. A l'interior, la superfície ha estat recoberta amb una capa prima de pasta de color gris. Al fons hom pot apreciar restes escrostonades de petits fragments de teixit enganxats. Les parets del recipient presenten sèries deformacions i contraccions que han produït diverses esquerdes i escrostonats de l'estuc de guix policromat, amb la posterior desaparició d'una gran part dels motius ornamentals. Hom pot apreciar uns intents de restauració antics, fets amb una goma o pasta blanca i amb una tècnica molt barroera. La tapadora de cera té escrostonada, pràcticament, tot a la seva vora. En la decoració es pot apreciar, malgrat el seu deteriorament, una distribució de perfils en negre de dos registres horitzontals que envolten la superfície, a la vegada dividits en quatre espais. Els registres superiors devien ésser ocupats per la representació de quatre figures zoomòrfiques de tema fantàstic; el registre inferior presenta quatre temes decoratius amb motius geomètrics diferents. La lectura de tot aquest tema ornamental és pràcticament impossible per manca d'elements definidors. Tot i així s'aprecia en l'elaboració, tant de la peça com de la seva decoració, una factura popular poc depurada. L'atribució cronològica del segle XI-XII ha estat establert sobretot tenint en compte l'ús freqüent que hom feia en aquesta època d'aquests recipients.</p> | 08100-202 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>La Lipsanoteca va ingressar al Museu Episcopal de Vic abans de l'any 1900.</p> | 41.9399100,2.2438200 | 437316 | 4643381 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75308-foto-08100-202-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV. 3460 | 92 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 75309 | Fons de material eclesiàstic del Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-eclesiastic-del-museu-episcopal-de-vic | X- XIX | <p>El Museu Episcopal de Vic conserva diversos objectes de material eclesiàstic que provenen de diferents esglésies del terme municipal de Gurb. Els objectes són els següents: MEV 3461. Tapa de reconditori pedra segle XI-segle XII església de Santa Anna de Mont-ral MEV 6942. Placa: personatge femení damunt d'un lleó coure, segle XVIII església de l'Esperança MEV 7792. Plafó de rajoles de Sant Joan Baptista ceràmica vidrada finals segle XVIII-principis segle XIX església parroquial de Gurb MEV 13693. Relleu: lleó guix segle X (l'original) campanar de Gurb</p> | 08100-203 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | 41.9399100,2.2438200 | 437316 | 4643381 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75309-foto-08100-203-1.jpg | Física | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte | També formen part del fons els següents elements que s'ha descrit en fitxes individuals: MEV 3459. Lipsanoteca MEV 3460. Lipsanoteca MEV 10663. Escultura de Santa Perpètua MEV 725. Porta de Sant Andreu de Gurb MEV 82. Escultura de la Marededéu de Sant Andreu de Gurb MEV 8980, MEV 8981 i MEV 8982. Pintures murals de Santa Anna de Mont-ral MEV 9703 i MEV 9704. Pintures murals de Sant Esteve de Granollers MEV 919. Escultura de la Marededéu del convent de l'Esperança MEV 4522, MEV 4523, MEV 4524, MEV 4525, MEV 4526, MEV 4527. Retaule de Sant Andreu de Gurb. Fotografia cedida pel Museu Episcopal de Vic. | 92|93|94|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 75310 | GR-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-3-0 | Pàgina de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya: www.feec.org | XX | El GR-3 és un itinerari circular amb inici i final a la ciutat de Lleida que recorre un gran nombre de les comarques catalanes connectant amb la majoria dels GR catalans. El recorregut que passa pel municipi de Gurb correspon al tram 4 que té inici al Santuari de la Mare de Déu dels Munts i arriba fins a Sant Bartomeu del Grau passant per Santa Llúcia i Santa Perpètua formant una etapa de 26,160 km amb durada aproximada de 6:25 h. La part que pròpiament discorre pel terme municipal no arriba al quilòmetre i consisteix en un petit tram entre el cim del turó on s'assenta l'església de Santa Perpètua i el coll que separa aquest turó del serrat de CollGriell, punt on entra en terme municipal de Sant Bartomeu del Grau. | 08100-204 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | El sender va ser homologat l'any 1992. | 41.9975800,2.1957200 | 433389 | 4649820 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75310-foto-08100-204-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75311 | PR C-41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pr-c-41 | Pàgina de la Unió Excursionista de Vic: http://www.unioexcursionistavic.org/ Guia itinerària del PR. C-41 Ruta del Sorreigs, Unió Excursionista de Vic. | XX | El sender de petit recorregut PR C-41, anomenat sender de Gurb, és un itinerari circular amb inici i final a l'església de Sant Andreu de Gurb. És un recorregut de 20.055 quilòmetres amb un temps estimat de 4 hores i 25 minuts, i un desnivell que varia entre els més de 800 metres al punt més alt, prop del puig de Corbs, i 550 metres al punt més baix, prop del creuament de les carreteres C-154 i C-25. El sender està senyalitzat amb franges i indicador blancs i grocs. El sender transcorre en la seva major part per pistes forestals, exceptuant els trams de major desnivell, els únics que no són aptes per bicicleta. Es tracta d'un recorregut amb molts desnivells que permeten passar per paisatges diversos, d'origen geològic diferent, destacant les margues típiques de la zona. DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: 0'-0km >> Parròquia de Sant Andreu de Gurb. 15'-715km >> Arribem a l'ermita de Sant Roc, situada entre el Puig i dels Saits de Gurb. El camí continua per una zona de margues, sense arbres, fins al començament de la pujada a la Creu de Gurb. 33'-2400km >> Coll de la Creu de Gurb. El sender continua a la dreta. En aquest punt una derivació del sender a l'esquerra amunt ens permet pujar al turó del castell, mirador immillorable sobre la Plana de Vic. A dalt del turó hi havia l'antic castell de Gurb , documentat a partir del 886. De nou al coll, el sender continua cap a St. Julià de Sassorba. 1h.-4.400km >> El camí ample que seguim marxa a la dreta vorejant un camp, i canvia de vertent. Poc després trobem una tanca de filat. 1h.10'-5.000km >> Arribem a la granja del Borrell, al fons veiem Sant Julià. Baixem pel costat d'una tanca de filat. 1h.13'-5.100km >> Passem una porta de filat i agafem un camí ample a la dreta. 1h.30'-6.210km >> Arribem a la cruïlla del camí que va de Sant Bartomeu del Grau a Sant Julià Sassorba, seguim cap a l'esquerra. 1h.36'-7.315km >> Sant Julià de Sassorba, és la parròquia més enlairada del terme (785 m) i és un edifici del segle XI. Seguim a l'esquerra per una camí dins el bosc que va baixant. 1h.50'-8.175km >> Passem davant un dipòsit d'aigua. Deixem una pista a l'esquerra. 2h.10'-9.800km >> Casa de la Pujada. El camí baixa a la seva esquerra. 2h.17'-10.215km >> Passem per sota l'eix, sortim a la carretera de Vic a Prats de Lluçanès. Anem a la dreta. 2h.20'-10.395km >> Deixem la carretera, anem a l'esquerra cap al Molí de la Pujada. 2h.22'-10.565km >> Molí de la Pujada. Es travessa un rierol i després un camp, prenem un corriol de bosc que enllaça amb una pista forestal. Anem a l'esquerra amunt. 2h.50'-11.900km >> Passem davant l'antiga Font de les Casetes. 2h.55'-12.305km >> El sender deixa la pista forestal i agafa una drecera a l'esquerra que puja un marge. 2h.58'-12.465km >> El corriol surt de nou a una pista més ampla, anem a l'esquerra. 3h.05'-13.400km >> Ermita de Sant Sebastià, mirador de la Plana. Està situada dins el terme de la Guixa o Sentfores, (municipi de Vic). El sender baixa sobtadament per un corriol dins el bosc. Sortint del bosc, passem per unes margues i baixem per una torrentera. 3h.20'-14.925km >> Arribem a una cleda metàl·lica. Passem davant el Mas Mitjà, seguim el camí avall. 3h.23'-15.205km >> Cruïlla. Anem a l'esquerra. Més endavant el camí travessa la riera per un pont. 3h.29'-15.795km >> Cruïlla. Anem a l'esquerra davant la casa d'Els Roures. 3h.40'-16.255km >> Ermita de Sant Joan del Galí, església del segle XI, que fou renovada entorn el 1689. Travessem novament la carretera de Vic a prats de Lluçanès. Travessem la tanca metàl·lica. 3h.41'-16.355km >> Pont d'en 'Barni'. Passarel·la metàl·lica que ens ajuda a superar el voral lateral de l'Eix. 3h.44'-16.505km >> Passem sota un pont d'uns dels accessos a l'Eix. 3h.50'-17.260km >> Passem per davant del Solerdelcoll. 4h.03'-18.257km >> Arribem a una cruïlla conflictiva, cal fixar-se en els senyals. 4h.10'-18.860km >> Cruïlla a sota de Garrigons. 4h.25'-20.055km >> Parròquia de Sant Andreu de Gurb. | 08100-205 | Parròquies de Sant Andreu de Gurb i Sant Julià Sassorba | 41.9510800,2.1836800 | 432342 | 4644667 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75311-foto-08100-205-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | Hi ha editada una petita guia del sender per part de la Unió Excursionista de Vic, amb el patrocini de l'Ajuntament de Gurb i la col·laboració de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya i el Consorci de Turisme d'Osona. Descripció del recorregut extreta de la pàgina web de la Unió Excursionista de Vic. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75312 | Sender de Santa Perpètua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-santa-perpetua | Guia itinerària dels senders de Santa Perpètua i de Granollers, Ajuntament de Gurb. | XXI | El sender de Santa Perpètua, és un itinerari circular amb inici i final a l'Esperança. És un recorregut d'uns 21'8 quilòmetres, amb un desnivell que varia entre el 789 metres al punt més alt, l'església de Santa Perpètua i 483 metres al punt més baix, l'Esperança. El sender s'inicia a l'Esperança en direcció nord passant per les Escoles, la font i la masia de les Cases d'Avall i les Cases d'Amunt fins arribar prop de can Pedrera, on es bifurca. El sector nord es desvia al nord, entrant en terme municipal de Santa Cecília de Voltregà fins tornar a entrar al terme municipal de Gurb al cim del turó on s'assenta l'església de Santa Perpètua, el punt amb millors vistes de tot el recorregut. Des d'aquest punt el sender descendeix fins al collet on es troba l'anomenada Plaça Balladora, al límit del terme municipal de Sant Bartomeu del Grau i punt de reunió de bruixes segons la tradició popular. En aquest tram entre l'església i el collet el sender coincideix amb el GR-3. Des de la Plaça Balladora el camí es desvia cap al sud descendent prop de la Teuleria de Serramitja i de Muntadella fins passar pel torrent de la Codina i la Casanova de l'Argila, i tancar el recorregut prop de can Pedrera. El sender transcorre en la seva major part per pistes forestals, amb un tram més urbà on es segueix la carretera BV-4601 entre l'Esperança i les Escoles. | 08100-206 | Parròquies de Sant Andreu de Gurb i Sant Cristòfol de Vespella | Sender senyalitzat | 41.9975800,2.1957200 | 433389 | 4649820 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75312-foto-08100-206-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | Hi ha un tríptic editat per l'Ajuntament de Gurb on es troba aquest sender i el de Granollers de la Plana. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 75313 | Sender de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-granollers | Guia itinerària dels senders de Santa Perpètua i de Granollers, Ajuntament de Gurb. | XXI | El sender de Granollers de la Plana, és un itinerari circular amb inici i final a l'Esperança. És un recorregut d'uns 18'8 quilòmetres, amb un desnivell que varia entre el 536 metres al punt més alt, l'església de Santa Maria de Palau i uns 450 metres al punt més baix, en el tram proper al riu Gurri. El sender s'inicia a l'Esperança en direcció nord seguint la carretera BV-4601 fins les Escoles, on es bifurca. Un sector segueix en direcció nord, passant per la font i la masia de les Cases d'Avall. Des d'aquest punt el sender agafa una direcció nord-est fins creuant la carretera C-17 fins arribar a la creu de Mitjavia, des d'on es segueix l'antic camí ral, en direcció nord, fins arribar al pont de Torroella, a la riera del Sorreigs. Des del pont es recula uns metres per dirigir-se a l'est vorejant el serrat de Palau fins trobar l'església de Santa Maria de Palau. El sender segueix en direcció sud-est passant prop de la Comella de Palau i del Nogueró fins l'església de Sant Esteve de Granollers, creuant la carretera B-522. Des de l'església el camí continua cap al sud passant per les basses del Serradalt, una petita zona humida amb pollancres on s'enllaça amb el sender de petit recorregut PR C-49 Sender de Voltregà. El camí segueix al sud fins passar prop del riu Gurri i arribant a creuar la carretera C-25 per arribar a l'església de Sant Fruitós del Grau. A partir d'aquest punt el sender retorna a les Escoles de Gurb en un recorregut amb zig-zag que passa prop de les masies de Campdelacreu, la Pineda Vella, Quadres i la Torre d'en Canal. El sender transcorre en la seva major part per camins de terra veïnals sense grans desnivells, amb un tram més urbà on es segueix la carretera BV-4601 entre l'Esperança i les Escoles. | 08100-207 | Parròquies de Sant Andreu de Gurb i Sant Esteve de Granollers | 41.9804700,2.2633200 | 438971 | 4647870 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75313-foto-08100-207-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | Hi ha un tríptic editat per l'Ajuntament de Gurb on es troba aquest sender i el de Santa Perpètua. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75314 | Pont de la Cabreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-cabreta | El pont de Cabreta es troba situat sobre el Rimentol, uns metres al nord-oest de la Vaqueria del Tint i al sud de la Cabra Vella. Es tracta d'un pont d'un sol ull i de reduïdes dimensions, aproximadament uns nou metres de llarg per poc menys de tres d'ample. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra i coronat amb una filada de còdols. L'ull és d'arc rebaixat, està bastit amb lloses a plec de llibre i té unes dimensions aproximades de sis metres d'ample per dos d'alt, tot i els sediments acumulats. A l'extrem sud-oest sobresurt perpendicularment un mur de maçoneria de pedra que dóna solidesa al marge on es recolza el pont en el seu costat sud. | 08100-208 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9537100,2.2572600 | 438443 | 4644903 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75314-foto-08100-208-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 75315 | Convent de l'Esperança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-lesperanca | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. RAMISA VERDAGUER, Maties (2006). 'Història de l'Esperança'. dins revista Festa Major de Gurb. 2006. | XV-XVI | El convent de l'Esperança es trobava situat a tocar de l'actual mas Esperança, seu de l'Ajuntament, prop del límit amb el terme municipal de Vic. El conjunt original del convent de l'Esperança comptava a principis del segle XVI amb una església de dues naus i un claustre o galeria entre altres edificis. A principis del segle XX ja només quedava l'ala nord del claustre. Actualment es conserven quatre arcs apuntats emmarcats amb pedra motllurada que formaven part del claustre, adossats actualment a la façana sud del mas Esperança i formant un petit porxo. Alguns dels arcs conserven capitells amb motius vegetals i animals, tot i que molt erosionats. Just al costat exterior del porxo hi ha una cisterna o pou adossat, bastit amb blocs de pedra treballada i amb una canal, també de pedra treballada, decorada amb animals esculpits que desguassa en una pica monolítica circular. | 08100-209 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | La capella de la Mare de Déu de l'Esperança va ser edificada entre els anys 1399 i 1402 per Pere de Prixana. L'any 1406 la va cedir als frares carmelites calçats, que tot i instal·lar-se a Vic a partir de 1418, van construir dues capelles laterals els anys 1462 i 1510. El claustre es va construir a partir de 1513 pel francès Girau Erard. Segons Mn. Pere Bofill, l'any 1914 el claustre constava d'una sola galeria de nou arcs gòtics, baixets i estrets, rics en decoració de temes vegetals, animals quimèrics i escuts de Catalunya i Vic, i l'església ja no tenia culte i es trobava quasi destruïda. L'aspecte actual prové d'una reforma de la segona meitat de la dècada dels anys 20 del segle XX. | 41.9398500,2.2438300 | 437317 | 4643374 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75315-foto-08100-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75315-foto-08100-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75315-foto-08100-209-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | Una petita part del claustre i de l'antic convent es troba conservada al Museu Episcopal de Vic. Es tracta de blocs de pedra del segle XV que provenien probablement d'una pedrera de Sant Bartomeu del Grau, que pertanyen als següents elements: set mènsules, tres fusts, tres bases de columna, tres capitells, dos arquivoltes i un floró. | 93|94|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 75316 | Arxiu parroquial de Sant Andreu de Gurb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-andreu-de-gurb | <p>Pàgina de l'Arxiu Episcopal de Vic: http://www.abev.net/</p> | XIV-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Andreu de Gurb es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Andreu de Gurb conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell de cura d'ànimes, d'administració de béns i de l'activitat notarial i conté també part de la documentació generada per les tres parròquies sufragànies: Sant Cristòfol de Vespella, Sant Julià Sassorba i Sant Esteve de Granollers de la Plana. Consta de 22 sèries amb 163 unitats documentals, en suport paper i pergamí, volum i lligall, foli i quart, amb una cronologia compresa entre els segles XIV i XX. Les sèries documentals de l'arxiu parroquial són les següents: 2.69.51 Baptismes (8 UD) 1487-1902 2.69.52 Confirmacions (3 UD) 1863-1900 2.69.53 Matrimonis (14 UD) 1762-1960 2.69.54 Defuncions (6 UD) 1592-1938 2.69.55 Vària sacramental (5 UD) 1569-1962 2.69.56 Aniversaris i celebracions (8 UD) 1683-1887 2.69.57 Administració de l'Obra (5 UD) 1612-1931 2.69.58 Visites pastorals i documents episcopals (3 UD) 1599-1916 2.69.59 Consueta (4 UD) 1662-1941 2.69.61 Comptes i factures (14 UD) 1523-1953 2.69.62 Llevadors de rendes (8 UD) 1602-1864 2.69.63 Causes pies (2 UD) 1590-1800 2.69.64 Correspondència. (1 UD). 1724-1925 2.69.65 Cens parroquial (4 UD) 1901-1956 2.69.66 Confraries i associacions (21 UD) 1618-1964 2.69.67 Vària d'administració (6 UD) 1601-1958 2.69.68 Manuals notarials (26 UD) 1309-1636 2.69.70 Testaments (2 UD) 1636-1928 2.69.71 Actes notarials (4 UD) 1626-1867 2.69.72 Processos (5 UD) 1544-1732 2.69.73 Formularis (1 UD) Datat en el s. XVII 2.69.75 Vària notarial (5 UD) 1532-1960</p> | 08100-210 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 41.9399100,2.2438200 | 437316 | 4643381 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75316-foto-08100-210-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada sèrie descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75317 | Arxiu parroquial de Sant Esteve de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-granollers | <p>Pàgina de l'Arxiu Episcopal de Vic: http://www.abev.net/</p> | XIII-XIX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Esteve de Granollers de la Plana es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Esteve de Granollers de la Plana conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració de béns i de l'activitat notarial i consta de 5 sèries amb 5 unitats documentals, en suport paper i pergamí, volum i lligall, foli i quart, amb una cronologia compresa entre els segles XIII i XIX. Les sèries documentals de l'arxiu parroquial són les següents: 2.65.61 Comptes i factures (1 UD). 1750-1800 2.65.63. Correspondència. (1 UD). 1826 2.65.72. Capbreus. (1 UD). 1674. L'original és de 1457 2.65.75. Vària notarial. (3 UD). 1680-1690 2.65.76. Pergamins. (1 UD). 1279-1308</p> | 08100-211 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 41.9399100,2.2438200 | 437316 | 4643381 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75317-foto-08100-211-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada sèrie descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75318 | Arxiu parroquial de Sant Cristòfol de Vespella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-cristofol-de-vespella | <p>Pàgina de l'Arxiu Episcopal de Vic: http://www.abev.net/</p> | XVII | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Cristòfol de Vespella es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Cristòfol de Vespella conté una petita part de la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia en el segle XVII consta d'una única sèrie amb 1 unitat documental, en suport paper i lligall, amb una cronologia del segle XVII. Es tracta d'un registre nou que no figurava en el catàleg antic de l'Arxiu Episcopal de Vic i que es troba pendent de revisió. La sèrie documental de l'arxiu és la següent: 2.180.75 Vària notarial (1 UD). S. XVII</p> | 08100-212 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 41.9399100,2.2438200 | 437316 | 4643381 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada sèrie descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 75319 | Arxiu del terme civil de Gurb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-terme-civil-de-gurb | <p>Pàgina de l'Arxiu Episcopal de Vic: http://www.abev.net/</p> | XIII-XX | <p>L'arxiu de l'administració del terme civil de Gurb es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu conté la documentació generada per l'administració civil del terme de Gurb i de les quatre parròquies. Consta de 9 sèries amb 107 unitats documentals, en suport pergamí i paper, lligall, Dina-A3, foli, quart i octau, i fulls solts, amb una cronologia compresa entre el segles XIII i XX, tot i que hi ha dos buits documental entre els anys 1277 i 1524 d'una banda i 1560 i 1678 de l'altra. Les sèries documentals de l'arxiu són les següents: 2.69.1.1 Administració general del terme. (48 UD). 1269-1899. 2.68.1.2 Finances i patrimoni. (49 UD). 1534-1833. 2.68.1.3 Administració de justícia. (1 UD). 1748-1832. Còpies de documents dels segles XIII i XIV. 2.69.1.4 Seguretat pública. (2 UD). 1692-1830. 2.68.1.5 Població. (2 UD). 1800-1870. 2.68.1.6 Obres públiques i urbanisme. (1 UD). 1801-1899. 2.69.1.7 Sanitat. (1 UD). 1830. 2.68.1.8 Instrucció pública. (1 UD). 1830-1940. 2.68.1.9 Jutjat de Pau. (2 UD). 1894-1935.</p> | 08100-213 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 41.9399100,2.2438200 | 437316 | 4643381 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75319-foto-08100-213-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada sèrie descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75320 | Arxiu de la Pabordia de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-pabordia-de-palau | <p>Pàgina de l'Arxiu Episcopal de Vic: http://www.abev.net/</p> | XVI-XVIII | <p>L'arxiu de la Pabordia de Palau de Granollers de la Plana es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu de la Pabordia de Palau conté la documentació generada pel funcionament propi de la Pabordia. Recull el liber precariorium, capbreu, precari, registre de pergamins i llevador de la Pabordia de Palau a la parròquia de Relat. Consta de 4 unitats documentals, en suport paper, volum i lligall, amb una cronologia compresa entre els segles XVI i XVII, tot i que alguns pergamins del registre són del segle X.</p> | 08100-214 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 41.9399100,2.2438200 | 437316 | 4643381 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 75325 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-43 | <p>Pàgina web de l'Ajuntament de Gurb http://www.gurb.net/</p> | XIX-XXI | <p>L'Arxiu Municipal de Gurb es troba ubicat en una dependència de l'Esperança, seu de l'Ajuntament. L'arxiu municipal de Gurb conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals des del segle XIX(1835) fins a l'actualitat, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. L'arxiu municipal de Gurb consta de 6271 registres i 1596 unitats documentals equivalents a 199.14 metres lineals i la documentació es classifica en les seccions següents: 101 AJUNTAMENT 1835 - 2010 01 ADMINISTRACIÓ GENERAL 1870 - 2010 02 HISENDA 1835 - 2010 03 TRESORERIA 1881 - 2009 04 SERVEIS SOCIALS 1937 - 2003 05 SANITAT 1944 - 2008 06 OBRES I URBANISME 1923 - 2009 07 SEGURETAT PÚBLICA 1855 - 2006 08 SERVEIS MILITARS 1845 - 2002 09 POBLACIÓ 1854 - 2009 10 ELECCIONS 1917 - 2009 11 ENSENYAMENT 1880 - 2008 12 CULTURA 1976 - 2009 13 SERVEIS AGROPECUARIS I MEDI AMBIENT 1884 - 2010 14 COL·LECCIONS FACTÍCIES 1923 - 2008 201 JUTJAT DE PAU 1841 - 1999 301 DELEGACIÓ LOCAL FET Y DE LA JONS 1939 - 1974 302 HERMANDAD SINDICAL DE LABRADORES 1941 - 1982 303 ASSOCIACIÓ DE DEFENSA SANITÀRIA GURB-SANT BARTOMEU DEL GRAU 2001 - 2003 304 FONS DE LA COMUNITAT DE PROPIETARIS DE GURB 1972 - 1992</p> | 08100-219 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | <p>L'Arxiu Municipal de Gurb forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2006. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics.</p> | 41.9399100,2.2438200 | 437316 | 4643381 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-04-12 00:00:00 | Jordi Compte | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 75326 | El pont de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-de-torroella | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Editorial Farell | XIX-XX | 'Al mig de la plana de Vic, molt ben amagat entre els camps dels plans de Torroella o de Palau, hi ha un pont molt vell: és romànic. Aquest pont travessa la riera de Sorreigs una mica abans de la seva desembocadura al Ter. Diuen que en aquest pont encara hi faltava una pedra, l'última, que l'havia de posar el diable i no va tenir temps. Si un s'hi fixa bé, es veu el lloc on falta aquesta pedra, és al capdamunt del pont. Els dimonis van treballar molt durant tota la nit però no van poder complir el tracte i no van acabar l'obra a temps. La gent de per allà no dubten gens ni mica que va estar fet pels dimonis: diuen que és un pont una mica mal fet. Però també asseguren que en aquella època era molt difícil de construir una obra d'aquestes característiques, i que deurien tenir molta feina a aixecar-lo. Expliquen que els dimonis van fer tot el pont només en una nit. Quan començà a fer-se fosc no hi havia ni una pedra, només les passeres que amb prou feines deixaven travessar el Sorreigs, i al fer-se clar ja estava aixecat del tot, només hi faltava una pedra final. La història es veu que va començar quan el pagès del mas Torroella tenia uns camps que menava a l'altre costat del riu. Cada dia, i a vegades més d'un cop, havia de travessar els Sorreigs per anar a treballar als camps. Molt sovint trobava la passera, la palanca o les pedres emportades pel riu corrent avall. Era una gran feinada tornar-ho a muntar una altra vegada. Perdia molt de temps i era el que sempre li faltava. Semblava fet expressament: el dia de més feina segur que no podia travessar el riu. Un dia d'estiu de molta calor i molta feina de la sega, va haver de travessar els Sorreigs unes quantes vegades. El matí ben d'hora ja va haver de muntar la palanca que el dia abans s'havia emportat una xarbescat. Aquella mateixa tarda va tornar a descarregar una bona tamborinada i s'emportà la passera altre cop. El pobre home ja n'estava ben cansat. Feia molt de temps que pensava la manera de fer-hi un pont que aguantés les revingudes del riu, però era molt car i portava molts mesos de feina. Sense pensar-s'ho massa, va dir: - Tant de bo que hi hagués un pont aquí! Encara que fos del dimoni! Quan començava a fer una petita passera per tornar a casa, va veure un home tot vestit de negre que se li acostava. Li va dir que ell faria el pont en una sola nit, que el tindria acabat abans de cantar el gall. El preu que havia de pagar era que la primera ànima que passés per sobre el pont havia d'anar amb ell. Van començar a sortir dimonis de tot arreu i el pagès veia com el pont anava creixent molt ràpid. Es va espantar molt. Va anar a casa amb la dona i li ho explicà tot. La dona li va dir que no patís, que ja ho arreglaria ella. Quan el pont gairebé era acabat va ben remullar un gall que dormia ben tranquil al galliner. El gall es va despertar de cop i va cantar tant fort que es va sentir molt tros enllà. En aquestes que la dona es va posar a un cap del pont, va agafar un gat i li va escapçar la cua. El gat va sortir corrent i travessà el pont més ràpid que el vent. Quan el dimoni va veure allò, enrabiat fins a la cua, va dir: - Una ànima de gato! I va desaparèixer el dimoni gros i tots els petits. Expliquen que les pedres les anaven a buscar allà on fos, encara que haguessin d'anar molt lluny. Si convenia fins i tot a dalt el Montseny. D'aquestes anades i vingudes encara es poden veure algunes petjades dels dimonis: n'hi ha una de molt ben marcada en una pedra a Sant Sadurní d'Osormort. | 08100-220 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9858700,2.2460200 | 437543 | 4648482 | 08100 | Gurb | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | Versió extreta del llibre '100 llegendes de la plana de Vic.', extreta de les converses mantingudes amb Joan Capa, veí de Gurb, i Josep Rovira, veí de Santa Eugènia de Berga, els dies 26 i 27 de juliol de 1989. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 75327 | La torre de Gurb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-gurb | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Editorial Farell | XIX-XX | 'En una casa de Gurb, que li deien la Torre, era temps de sega. Hi havia un segador 'un de molt jove' que no acabava mai el rem. Era una mica gandulot, badava molt, i, és clar, acabava més tard que els altres. El van acomiadar, el van desnonar. Era en Queló de Gurb. Es veia perdut, sense feina, no sabia què fer: - Em donaria al diable si pogués acabar els rems com els altres! Se li va aparèixer el diable i li va dir que segaria per ell amb la condició que l'havia de seguir després de la feina. El va presentar al cap de la colla i li va dir que aquell noi segaria per ell. El cap de colla no ho volia de cap manera, però aquell dimoni, sense dir res, va començar a esmolar el volant. Cada cop de pedra el volant treia foc. Al veure aquella valentia el cap de colla el va llogar tot seguit. Feia la feina millor que els altres segadors, segava arran, ràpid i no es cansava. Quan va veure això el xicot es va començar a posar nerviós, perquè es va recordar del tracte que havia fet. I es va espantar. No volia anar amb el diable però aquest el va fer anar amb ell per força. Va desaparèixer aquella mateixa nit per sempre més i mai es va saber res més d'en Queló de Gurb.' | 08100-221 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9604100,2.2515100 | 437973 | 4645652 | 08100 | Gurb | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | Versió extreta del llibre 'Gurb. Un poble arrelat a la terra.', també recollida en el llibre '100 llegendes de la Plana de Vic' i explicada per Joan Domènec a Manlleu el dia 15 de juliol de 1986. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 75328 | Els enamorats del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-enamorats-del-castell | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XIX-XX | 'S'explica que el fill d'Espinzella de Viladrau estava molt enamorat de la filla del senyor del castell de Gurb. Però resulta que des de feia molt de temps les famílies d'Espinzella i de Gurb estaven fortament barallades. Eren dues cases fortes molt importants en aquella època i a causa del seu poder aconseguiren tenir la gent del país repartida entre els partidaris d'una casa i els de l'altra. L'enfrontament entre elles havia arribat al punt de mantenir dures lluites i de sofrir moltes baixes cada un dels bàndols. Però l'amor no sap d'aquestes foteses i els dos joves es van ben enamorar. I és clar, davant de la forta enemistat familiar no gosaven fer-ho públic per por de les conseqüències que això podia comportar. Així doncs, per poder veure la seva enamorada, el noi, d'amagat, pujava cada nit fins a dalt el castell. Escalava fins ben bé a sota de la finestra de la noia per poder festejar sense ser vist. Però va arribar el dia que un servent del senyor del castell els va descobrir. L'eficaç servent de seguida ho va anar a espiar al seu amo, que es va empipar molt al saber la nova. Mai havia pensat que això pogués passar, i no podia entendre que la seva filla s'hagués enamorat d'un membre dels grans enemics de la família. Això no ho podia permetre i havia d'actuar ràpidament i de manera contundent. L'endemà mateix, el senyor de Gurb parà una trampa al noi i l'agafà quan estava pujant cap al peu de la finestra. Un cop va tenir pres al noi actuà ofuscat per la ràbia i obrà pensant que defensava l'honor familiar. Sense esperar la sortida del sol penjà el noi de la torre més alta del castell. L'endemà mateix al veure el seu enamorat mort i penjat de la part més alta del castell, la noia morí de sentiment. La mort dels dos enamorats portà encara més enemistat entre les dues cases, a més d'una profunda tristesa als dos pares que no es referen mai més d'aquesta sentida pèrdua. Des d'aquella feta, cada dissabte surt una ombra blanca amb un fanal a la mà: és l'ànima de la noia que surt a buscar el seu aimador. L'enamorada surt a les dotze de la nit, dia i hora en què fou penjat l'enamorat, i no ha fallat mai a la cita. També se l'ha poguda veure en dies de gran tempesta quan l'ànima de la pobra noia surt preocupada pel seu enamorat.' | 08100-222 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9520700,2.2104000 | 434558 | 4644756 | 08100 | Gurb | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | Versió extreta del llibre 'Gurb. Un poble arrelat a la terra.'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 75329 | Els dimonis segadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-dimonis-segadors | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XIX-XX | 'Aquí explicaven que 'hi ha uns plans molt grans que termenegen amb Gurb, els plans de Torroella, més enllà de can Pantano' una vegada va passar una cosa molt estranya a un pagès d'aquells plans. Tot el pla que en diuen de Torroella, el pobre home els havia de segar tots, els camps, i no trobava segadors. El pobre pagès estava ben desesperat. En va passar un que no coneixien de res i el varen llogar. Tenia mala pinta però no podien deixar passar més temps: 'S'havia de començar a segar, collons! Que el blat ja estava sec i es passava.' Els va dir que faria tota la feina que li manessin i que aquells camps quedarien segats aquell mateix dia. L'amo no s'ho acabava de creure, però més valia això que res. Li van portar esmorzar i, va esmorzar. L'amo de la casa va dir a aquell noia: - Què, sega o què fa, aquell? - No, no- diu -. Encara no ha fet res! Va pensar que potser havia fet malament de llogar-lo, però ja estava fet. Li van portar el dinar i igual. La noia va dir a l'amo: -No ha pas fet res encara! Però llavors ja s'hi va quedar l'amo. A la tarda s'hi va quedar ell per vigilar-lo. L'amo li diu: - Home! Si anem portant teca i no segueu, tant se valdrà que marxeu! - No friseu! Dintre de poc aquest blat, a tal hora, serà segat! Ho va dir tant convençut que el pobre pagès va haver de callar 'Me cago amb l'ou!' Diu que arriba allà, cap a les tres, una munió d'homenets, que a aquells plans marxava tot el blat segat, lligat i arreglat. No sabia d'on sortien tants homenets, però no devien ser cap cosa bona. Era molt estrany tot allò. Llavors l'amo es va espantar. Se n'havia de rumiar una de bona i ràpid ja que es va recordar que, amb aquell segador, havien fet el tracte que mentre tingué feina l'aniria fent, però que quan s'acabés tota la feina l'amo havia de seguir-lo i anar amb ell. Hi havia una noguera molt grossa al mig del camp i li van dir: - Ei, nostre amo! Hi va la noguera i tot? I ell per donar-los tanta feina com pogués els va dir: - Sí, sí. Sí que hi va! Amb un cop de volant van tallar la noguera i tot. Llavors els la va fer serrar i apilar a la cabana per l'hivern. Ho van fer en un moment. Ja havien acabat la feina i havia d'inventar-se'n alguna altra. Llavors la dona els va dir que amb un garbell gros havien d'omplir la cisterna d'aigua. Era una cisterna molt grossa que tenien allà a la vora de la casa. Havien d'anar allà a baix al Ter, i amb els garbells portar l'aigua per omplir la cisterna. I coi, no van pas poder! Ho van provar però ho van deixar. I mira que és estrany, perquè només portaven cada cop una gota amb el garbell, però amb la munió que hi havia la podien omplir! Ara, que van marxar ben cansats!' | 08100-223 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9826900,2.2377300 | 436853 | 4648135 | 08100 | Gurb | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | Versió extreta del llibre 'Gurb. Un poble arrelat a la terra.' i basada en una explicació de Lluís Caralt de Gurb del dia 18 de juliol de 1989. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 75330 | Festa Major de Gurb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-gurb | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | XIX-XX | La festa major de Gurb es celebra al voltant del 30 de novembre, diada de Sant Andreu, amb actes que s'estenen diversos caps de setmana abans i després de la diada, entre el mes de novembre i inicis de desembre. L'extens programa d'actes que s'ofereix en l'actualitat s'ha anat ampliant al llarg del temps, conservant alguns elements comuns com la missa cantada en honor a Sant Andreu que es celebra el 30 de novembre i que al llarg dels anys ha vist passar com a intèrprets el cor parroquial i les coral de Gurb i Taradell, entre d'altres. Un altre acte que ha perdurat en el temps és la representació de teatre, feta durant molts anys per diversos grups teatrals locals. Altres actes que s'han mantingut en les edicions de la segona meitat del segle XX i principis del segle XXI són els ball de festa major, els concerts i els partits de futbol. Entre els actes que s'han perdut destaca el repic de campanes que es feia la vigília de la diada de Sant Andreu, i entre els nous, el pregó que dóna el tret de sortida a la festa major i altres actes de caràcter cultural o esportiu destinats a tots els públics. | 08100-224 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9553900,2.2220300 | 435525 | 4645116 | 08100 | Gurb | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | Des de l'any 1955 la parròquia de Sant Andreu de Gurb, i posteriorment l'Ajuntament de Gurb, edita una petita revista anual sobre la festa major, on s'inclou el programa d'actes i articles sobre el municipi, tant d'història com d'opinió. Amb els anys la petita revista ha anat variant de continguts i actualment inclou, entre altres seccions, el pregó de l'any anterior. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 75331 | Aplec de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-palau | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. GASOL, Josep M. (1958) Calendari folklòric manlleuenc. Dins revista Lletres amicals, v. 18. Manlleu, agost de 1958. | XIX-XX | L'aplec de Palau es celebra el primer diumenge de maig als voltants de l'església de Santa Maria de Palau. Antigament l'aplec consistia en una missa on es cantaven els goigs i un dinar popular amb rifes i ball de sardanes al pla que envolta l'església, vorejat d'una roureda que ocupa bona part del serrat de Palau. Actualment l'aplec consisteix en una missa que es fa a l'exterior, si el temps ho permet,seguida d'un petit piscolabis. | 08100-225 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | Fa una cinquanta anys, el Dr. Josep M. Gasol esmentava que 'el jovent hi acut en gran nombre, si el temps ho permet, puix és fama que el dia de l'Aplec de Palau sempre plou'. La funció social d'aquesta trobada era evident. El mateix Dr. Gasol recorda que 'la Verge de Palau és invocada per les noies fadrines que van a la que-salta de marit'. La corranda que es repetia indicava que eren de bon conformar: 'Mare de Déu de Palau, doneu-me marit, si us plau; sigui esguerrat i xacrós, tan solament marit fos!' Una altra versió de la mateixa oració adreçada a la Verge de l'ermita deia el següent: 'Marededéu de Palau, doneu-me marit si us plau, sigui lleig o coix, mentre marit fos!' És a dir, l'aplec de Palau era un moment especial per tal que el jovent es relacionés i especialment indicat, des de l'òptica masclista tradicional, per tal que les noies tinguessin l'oportunitat d'encarrilar el seu matrimoni. Fa pocs anys, l'aplec era força diferent al d'ara. A la missa hi assistia una important gentada de la parròquia i dels municipis veïns; la gent solia arribar a peu i es quedaven al lloc, aprofitant la roureda, per fer un dinar a l'aire lliure; en la sobretaula es ballaven sardanes enmig de la natura. Ara, emmarcat dins les Festes de la Primavera organitzades per l'Ajuntament de Gurb, l'aplec segueix comptant amb una bona participació; gairebé tothom arriba en cotxe i resta prop de l'ermita l'estona que dura la missa -que es fa en una esplanada propera-, un refrigeri i el sorteig d'un pastís. Només alguna colla, nostàlgica, para taula migdia enllà. | 41.9847800,2.2563500 | 438398 | 4648354 | 08100 | Gurb | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 75332 | Aplec de Santa Anna de Mont-ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-anna-de-mont-ral | XIX-XX | L'aplec de Santa Anna de Mont-ral es celebra el dilluns de segona Pasqua al voltant de l'església de Santa Anna de Mont-ral. Actualment l'aplec consisteix en una missa en honor a Santa Anna i la rifa d'una mona de Pasqua al sortir, i una botifarrada popular. Fins fa uns anys l'aplec s'iniciava la vigília amb un sopar popular acompanyat d'un foc, amb petards i focs d'artifici. Antigament a més d'aquest aplec també se'n feia un el dilluns de Pasqua amb una ballada de sardanes a la tarda en el pla que hi ha sota l'església. | 08100-226 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9530300,2.2456300 | 437479 | 4644836 | 08100 | Gurb | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 75333 | Aplec de Santa Perpètua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-perpetua | XIX-XX | L'aplec de Santa Perpètua es celebra el diumenge de la segona Pasqua a l'església de Santa Perpètua. Fins fa unes dècades l'aplec consistia en una missa a l'església, on també es cantaven els goigs, i un dinar popular amb ball de sardanes que es feia a la plaça Balladora, a uns centenars de metres de l'església i al límit amb el terme municipal de Sant Bartomeu del Grau. Aquesta tipologia d'aplec ha variat amb els anys i en les últimes edicions únicament s'ha celebrat una missa i un dinar popular. | 08100-227 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | 41.9975800,2.1957200 | 433389 | 4649820 | 08100 | Gurb | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | A l'església de Santa Perpètua també hi celebren aplecs els veïns de Sant Bartomeu del Grau i Santa Cecília de Voltregà. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 75334 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-37 | AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. | XIX-XX | Les caramelles són unes cançons populars, de caire religiós i festiu, que es canten per Pasqua (resurrecció de Jesucrist a nivell cristià i primavera a nivell laic). Actualment a Gurb les caramelles es canten Diumenge de Pasqua a la sortida de missa a l'església de Sant Cristòfol de Vespella, i el Dilluns de Pasqua a Sant Roc, on també es fa una rifa. Antigament s'havien anat a cantar per les masies de les quatre parròquies. Les cantades van a càrrec dels nens i nenes del poble, a partir de 4 anys, i la vestimenta que porten és la següent: els nens porten vestit de vellut negre (armilla i pantaló al turmell), mitjons gruixuts blancs i espardenyes de vetes, també faixa i barretina i un llacet al coll de la camisa blanca. Les nenes porten una faldilla, totes igual, que és del fons de vestuari de la colla, igual que el gipó negre. Van amb camisa blanca, mitges blanques i espardenyes de vetes. Totes porten un mocador vermell del fons de vestuari comunitari. Si convé pel ball que puguin fer també es posen caputxa, que també és del fons comunitari. Al cap hi porten la ret i als braços també. | 08100-228 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | La festa de les caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recaptava es feia tradicionalment una berenada. En molts indrets, les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment, les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua. | 41.9604600,2.2187200 | 435256 | 4645681 | 08100 | Gurb | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | El grup de Caramelles de Gurb es presenta anualment al Concurs de Caramelles de Sant Julià de Vilatorta. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 75335 | Sagrada família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrada-familia-4 | XIX-XX | La Sagrada Família són unes capelletes o petits temples amb les imatges de Jesús, Maria i Josep que es passen de casa en casa, significant la visita a les llars de les imatges beneïdes, una vegada al mes. Cada mes s'inicia una ruta i cada casa té la capelleta un període d'un dia, tot i que amb el pas dels anys el calendari s'ha felxibilitzat. L'estada de les capelles a les cases són motiu de reflexió i pregària i en les quals s'hi pot fer un donatiu a través d'una ranura que hi ha a la capella. A Gurb hi ha diverses capelles de la Sagrada Família que recorren les masies, tot i que el costum només s'ha conservat en dues de les quatre parròquies, les de Sant Esteve de Granollers i Sant Cristòfol de Vespella. | 08100-229 | Parròquies de Sant Cristòfol de Vespella i Sant Esteve de Granollers | 41.9399100,2.2438200 | 437316 | 4643381 | 08100 | Gurb | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 75336 | Goigs de la marededéu de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-marededeu-de-palau | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a la Marededéu de Palau, que es venera a l'església de Santa Maria de Palau, de la parròquia de Sant Esteve de Granollers. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix de la talla de la Marededéu de Palau flanquejat per dos petits dibuixos d'àngels. A la part central hi ha les estrofes de lloança i les pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció i al seus favors; a la part inferior hi ha una oració, i la partitura amb la música dels goigs. 'Puix sou Reina de la pau i de terra i cel Senyora: SIGUEU NOSTRA PROTECTORA VERGE SANTA DE PALAU. GRANOLLERS té des d'antic al Serrat rica Capella vostra imatge tota bella presideix l'altar molt ric. Que amorosa vigilau nostra plana encantadora! Cada llar patriarcal d'eixa gran feligresia és com rica pedreria que us corona el front reial. Bell dosser és el cel blau que us vesteix de llum, Senyora. La més bella entre les flors us cantem, o Rosa vera, i venim amb gran dalera per flairar vostres olors. De les valls lliri suau, floriu sempre a nostra vora. Sou l'estrella del matí que nova alba ens anuncia. Vós causeu nostra alegria que és Jesús, el Sol diví. Vós que als braços el portau sigueu sempre nostra Aurora. Per l'aplec, a vostre altar el jovent, devot s'atança i a Vós prega amb l'esperança de fundar una nova llar. Vós dels cors teniu la clau, d'amors purs sou donadora. Amb sos cants, àngels i ocells us aclamen molt formosa, i aquest càntic a l'Esposa repetim fent chor amb ells. Ja que nostre cant us plau us el fem sentir a tot hora. Cada jorn al vesprejar sentiu precs de totes bandes i us adormen les garlandes del Rosari en cada llar. Amb quin goig us coronau del Roser que mai s'esflora. Vós oïu els nostres clams quan més tristes són les hores, quan ses dents devoradores l'aixut clava en nostres camps. El present ens enviau de la pluja benfactora. Pedra, llamps i temporals vostra mà sempre els atura, allunyeu Vós la malura que amenaça els animals. Des de el cel on Vós regnau sou la nostra Salvadora. En sentir venir la mrt, si sou Vós el nostre auxili, deixarem aquest exili per volar al millor port. Guieu Vós la nostra nau cap al cel que'l cor anyora. En aquell moment feliç lliures ja de nostres llaços, volarem a vostres braços que ens duran al Paradís, O, que dolça i que suau l'abraçada acullidora. La parròquia a Vós acut, concediu-li fe arrelada, feu que visqui arrecerada al Palau de fortitud. Com a Reina a Vós escau acollir a qui us implora. Puix al cel hi ha goig i pau i en la terra tot hom plora: SIGUEU NOSTRA PROTECTORA VERGE SANTA DE PALAU.'</p> | 08100-230 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Aquesta edició dels goigs es va imprimir a JOANNES, Episcopus vicensis, el 6 d'abril de 1946.</p> | 41.9847800,2.2563500 | 438398 | 4648354 | 1946 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Religiós | 2020-01-28 00:00:00 | Jordi Compte | 57 | 3.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 75337 | Goigs de Sant Andreu de Gurb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-de-gurb | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Andreu, apòstol, patró de l'església de Sant Andreu de Gurb. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Andreu amb la creu en aspa, atribut del seu martiri, flanquejat per dos gerros florals. A la part central hi ha les estrofes de la vida del sant i de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció; a la part inferior hi ha una oració, i la partitura amb la música dels goigs. 'Puix son de gran valia els vostres precs a Déu: Gurb, sempre en Vós confia, Apòstol Sant Andreu. Betshaida, marinera, breçant-vos us somriu i amb vostre germà pere de pescador exerciu. Mirant la llunyania nou horitzó us atreu. Amb quina il·lusió al rostre seguiu al Precursor, mes quan, signant-lo, us mostra a Crist el Redemptor, la vostra fesomia ha pres un nou relleu. S'adrecen vostres passos fins a trobar Jesús quan Ell us obrí els braços s'estreny tan fort el nus que res, des d'aquell dia, del seu costat us treu. Que n'apreneu de coses vivint al seu costat! L'amor us fa de roses la creu d'apostolat. al lloc on us envia hi aneu pel camí breu. A Patras, ciutat grega, porteu la nova llum. El poble a Vós s'entrega mes el tirà es consum buscant, amb fellonia, dels càstigs, el més greu. Igual que al vostre Mestre la Creu us posa a punt mes Vós, alçant la destra dieu: - al seu damunt al cel faré via de dret cap al meu Déu. Davant la vostra Imatge el nostre poble acut. Pel vostre Patronatge no ens denegueu l'ajut. Sigueu el nostre guia quan tot, entorn, distreu. Doneu-nos la noblesa de vostra decisió, seguint, amb enteresa, la nostra vocació. Ens manca coratgia i el nostre impuls és lleu. Mireu quina ampla plana s'estén a vostres peus. Si la virtut hi grana, en mig dels seus conreus el cor de la masia bateguerà per Déu. De pesta i de malura lliureu tot el varal. Si un mal núvol s'atura damunt del termenal per vostra pagesia torneu-lo aigua o neu. Puix són de gran valia els vostres precs a Déu: Gurb sempre en Vós confia Apòstol Sant Andreu.'</p> | 08100-231 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Aquesta edició dels goigs es va imprimir a Tipografia Balmesiana, a Vic el 1964, promogut pels 'Amics dels Goigs de Vich'. La lletra i la música són de Mn. Adjutori Vilalta, prev.</p> | 41.9553900,2.2220300 | 435525 | 4645116 | 1964 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Religiós | 2020-01-28 00:00:00 | Jordi Compte | Lletra i música: Mn. Adjutori Vilalta, prev. | 57 | 3.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 75338 | Goigs de Santa Perpètua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-perpetua | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Santa Perpètua, patrona de l'església de Santa Perpètua de Gurb. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Santa Perpètua, amb els atributs del seu martiri, flanquejat per dos motius florals. A la part central hi ha les estrofes de la vida de la santa i de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció; a la part inferior hi ha una oració. 'Sempre séreu celebrada De la Fé gran defensora, Perpetua, Màrtir sagrada, Siau nostra intercessora. Erau de vint y dos anys Quant Severo Emperador Sesahogá son furor Ab Vos y ab vostres cmpanys; Tanta rabia y forsa armada Vos fèu mes mereixeradora: etc. En la presó detinguda Per tentar vostra constancia Del temor véureus' vensua; Mes allí sou batejada Benehint tal felís hora: etc. Del Cel mòlt afavorida Per medi de grans visions Sabéu que en tribulacions Acabaréu vostra vida; Deixantvos fortificada La gracia consoladora: etc. Lo fillet que tanta pena Vos daba, tenintlo ausent Recobráreu, y al moment De alegria quedáu plena, Quant de est modo acompanyada La trista sort seus ‘ milllora! Etc. En la escala fins al Cel, Que, á qui vol pujarla, espanta, Fixáu vostra débil planta Sens cap temor ni recél; Essent dalt, sòu recreada Ab un jardí que enamora: etc. Gustant allí la dulsura Del celestial menjar, En vá os intenta enganyar Ja l' temor; ja la blandura: No os veurá lo Pare mudada Quan las mans vos besa y plora: etc. Arribá per fi lo dia De sèr llansada á las fieras “Ja tens mon cor, lo que esperas” Diheu ab mòlta alegria; Trobantvos tant alentada Vostra pena se minora: etc. No habent mort en tal torment Com qui de un fort sòn desperta, De queus' han ferit, sòu certa Los cruels estragos veyent; Clamáu ab veu esforsada 'Ara de patir es hora: etc.' Acceptan mòlt animsa Lo colp quel sayó vos dona, Y ab ell rebéu la corona Queus fá per sempre ditxosa; Queant axí degollada Dels tirans triumfadora: etc. Martiri tant consumat Fá que ab Cristo mòlt podéu Perque nostres camps guardéu De tota calamitat Véu sa oració despatxada Qui vostre favor implora: etc. Puig que com á sa Advocada Aquest Polbe vos adora: Perpetua, Mártir sagrada Siau nostra intercessora.'</p> | 08100-232 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Aquesta edició dels goigs es va imprimir a Bellapuig d'Igualada.</p> | 41.9980500,2.2182600 | 435256 | 4649855 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Religiós | 2020-01-28 00:00:00 | Jordi Compte | 57 | 3.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 75339 | Goigs de Sant Esteve de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-esteve-de-granollers | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Esteve, protomàrtir, patró de l'església de Sant Esteve de Granollers. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Esteve amb el llibre i la palma del martiri, flanquejat per dos gerros florals. A la part central hi ha les estrofes de la vida del sant i de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció; a la part inferior hi ha una oració. Al revers hi ha la paràfrasi d'una epístola que es llegia en llengua vernacla a les esglésies de Catalunya el dia de Sant Esteve Protomàrtir. 'Oh Protomàrtir gloriós, de Jesucrist molt amat: Als qui us demanen socors sigueu-los sempre advocat. - Vostra vida fou perfecta de virtuts molt resplandent sens vicis, l'ànima neta, molt pur, cast i continent: Per custodi virtuós de viudes sou nomenat Als qui us demanen... - Ple de gràcia i fortalesa mogut de l'Esperit Sant, predicàveu amb fermesa la fe viva declarant: Molts creuen en Déu per Vós i tenen el cel guanyat. Als qui us demanen... - Del vostre rostre sagrat molta resplandor n'eixia; tothom estava admirat, que de un àngel pareixia: Rabiaven els traïdors veient tanta claredat. Als qui us demanen... - Molts prodigis senyalats per vostra virtut s'obraren; els jueus mancomunats contra Vós s'amotinàren: Cridant amb molt grans furors fóreu tret de la ciutat. Als qui us demanen... - Allí els cels oberts veiéreu patint el cruel turment de pedrada, que rebéreu per Jesús alegrement El qui, per fer-vos favor se us mostra de peus posat. Als qui us demanen... - Amb molt amor imitàreu a Jesús omnipotent, al qual humilment pregàreu per als qui us daven turment: Sant Pau, per vostres clamors és apòstol consagrat. Als qui us demanen... - Defensant la fe moriríeu de Jesucrist nostre Déu, per Ell la vida aborríreu qui per tot morí en la creu: Per sos soberants amors i per vostra caritat. Als qui us demanen... - Vostre sant cos sepultat per la gent que bé us volia llarg temps estigué guardat amb molta santa companyia: De tots aquells Sants qui amb Vós els fruits de glòria han guanyat. Als qui us demanen... - Trobàren vostre sant cos molt miraculosament, que donant suaus olors curaba a infinita gent; Fou un cas meravellós per l'Església venerat. Als qui us demanen... - A vostres fidels devots protegiu en tot moment; acompanyeu-nos a tots cap al port de salvament: Davant Déu sou poderós per guardar-nos del pecat. Als qui us demanen... - Oh Patró nostre coronat de Déu gaudint el repòs: Sigueu-nos sempre advocat Sant Esteve gloriós.'</p> | 08100-233 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Aquesta edició dels goigs es va imprimir a Tipografia Balmesiana, a Vic.</p> | 41.9765500,2.2748100 | 439919 | 4647427 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Religiós | 2020-01-28 00:00:00 | Jordi Compte | 57 | 3.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 75340 | Turons de la Plana Ausetana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turons-de-la-plana-ausetana | <p>Pàgina de l'Ajuntament de Tona http://www.tona.cat/ Pàgina de la Generalitat de Catalunya http://www.gencat.cat/</p> | XX | <p>Els turons de la Plana Ausetana és un espai protegit dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) ubicat al sud-oest de la plana de Vic i que pertany als termes municipals de Tona, Gurb, Taradell, Malla i Seva. Es tracta d'una àrea dominada per diversos turons, denominats 'turons testimoni', que formen petites illes al mig de la plana i són testimoni relictual de la història geològica i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials d'aquesta zona són majoritàriament de l'època terciària. Les 'margues de Vic' són els materials més abundants. Per sobre d'aquestes margues hi ha gresos o lutites (aquests darrers són dipòsits continentals de l'època quaternària). La zona presenta un relleu tabular, excavat pels rius de la zona, a les margues toves del terciari. La naturalesa dels materials que constitueixen aquests turons fan que aquests siguin fàcilment erosionables, donant lloc als típics 'badlands'. Cada turó, per ell mateix, és un element geològic d'interès. Els turons són relíquies de la història geològica de la zona. També són importants pels fòssils. S'ha de destacar com a elements d'especial interès unes masses arrodonides denominades 'boles'. Són antigues colònies d'esponges fòssils, amb exemplars únics a Catalunya. Als turons més forestats es troba la comunitat de roureda de roure martinenc. Aquesta roureda constitueix illes de vegetació en una plana ocupada majoritàriament per camps de conreu i masies. Els turons actuen com a refugi de moltes espècies d'animals. A l'hora els turons serveixen de corredors biològics que connecten zones naturals més extenses: el Montseny, els cingles de Bertí, el Moianès i el Lluçanès. Cal destacar la presència d'un elevat nombre de carnívors (guineus, senglars, genetes, toixons...). També hi ha una gran varietat de micromamífers (ratolins, talpons, musaranyes...). En alguna roureda s'han detectat diversos exemplars del ratpenat noctàmbul petit, citat a molt poques zones del nostre país. Entre els ocells cal remarcar la presència del duc nidificant en una cinglera. També els amfibis (granotes, gripaus, salamandres...) hi són ben representats. Quan als invertebrats, cal destacar alguns heteròpters interessants: un nombre molt elevat de papallones de gran interès i alguns mol·luscs terrestres poc citats a altres zones del país. L'àrea que correspon al terme municipal de Gurb és d'aproximadament cinc quilòmetres quadrats i inclou el turó de la Creu de Gurb, l'altiplà on es troba la Noguera, i el serrat del Portell que els uneix al nord.</p> | 08100-234 | Parròquies de Sant Julià Sassorba, Sant Cristòfol de Vespella i Sant Andreu de Gurb | 41.9488400,2.1987300 | 433587 | 4644406 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75340-foto-08100-234-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-20 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 75341 | Font de les Cases d'Avall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-cases-davall | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener de 2006. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener de 2007. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener de 2008. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener de 2009. | La font de les Cases d'Avall està situada en un racó enclotat a tocar del Rimentol, al sud de les Cases d'Avall i al nord de cal Sastre. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica amb les masies del voltant amb la carretera BV-4601. Seguint aquesta pista s'arriba a un punt on es creua el Rimentol, i just abans de creuar-lo, entre la pista i la riera es troba la font. La font està formada per una estructura baixa, adossada a un marge de pedra, i bastida amb maçoneria de pedra. Aquesta estructura forma un canal allargat paral·lel al mur, on es recull l'aigua que brolla per diversos punts. Actualment aquest canal, d'uns 4 metres de llarg i una amplada entre 20 i 30 centímetres, es troba obert a causa d'una neteja tot i que antigament havia estat cobert amb lloses. A l'extrem sud d'aquest canal, aquest fa un gir de 90 graus que desemboca en un petit mur en el que hi ha el brollador metàl·lic i just sota aquest hi ha una pica rectangular de pedra treballada. Des de la pica es desvia un petit canal que condueix l'aigua fins a un safareig rectangular de batents arrebossats situat a escassos metres. La font queda encaixada en un petit espai entre la pista forestal i el Rimentol, amb diversos plataners al voltant. | 08100-235 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | El safareig de la font es va bastir entre els anys 1941 i 1943. | 41.9685200,2.2361200 | 436706 | 4646563 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75341-foto-08100-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75341-foto-08100-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75341-foto-08100-235-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1997, 1999, 2000, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008 i 2009, la font de les Cases d'Avall presentava uns índexs de nitrats de 87'8, 78'1, 66'6, 211'8, 100'9, 199'9, 92'8, 72'6 i 299'6 mg/l respectivament per la qual cosa s'hauria de considerar com una font no potable, ja que supera, en alguns moments àmpliament, el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75342 | Font de Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-maria | L'antic brollador de la font es troba cobert d'aigua. | La font de Maria està situada en un punt enclotat enmig d'una zona boscosa al sud-est de Vilanera i al nord de l'Argila. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que comunica camps de conreu i que s'inicia poc abans d'arribar a Vilanera a mà esquerra. Seguint aquesta pista en direcció sud es voreja un serrat per l'oest fins arribar a un petit rec, a uns metres del qual es troba la font. La font estava formada originalment per una estructura d'obra amb un brollador, però actualment l'estructura es troba sota un bassal, completament coberta per vegetació aquàtica. La font actual és doncs, una font de bassal, amb un bassal ample d'aigua cristal·lina a partir del qual neix un rec. El bassal, de forma quasi rectangular, està envoltat d'espessa vegetació entre la que sobresurten dues figueres. | 08100-236 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | 41.9764800,2.2176800 | 435186 | 4647461 | 08100 | Gurb | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75342-foto-08100-236-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 75343 | Font de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-pere-0 | La font de Sant Pere està situada en un punt enclotat a tocar de la riera de la font Salada, al sud-oest del mas i el molí de Font Salada i al nord de la carretera C-25. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica el mas i el molí de Font Salada. Seguint aquesta pista i un cop deixades enrere les dues edificacions es troba a mà esquerra una pista forestal poc usada habitualment que descendeix uns metres fins la riera. Al final d'aquesta pista hi ha un petit pla del que surt un corriol a mà esquerra que creua la riera per sobre uns blocs de pedra. Uns metres a l'altre costat de la riera es troba la font. La font està formada per una estructura arrebossada adossada a un marge i a l'interior de la qual hi ha el dipòsit. Al mur frontal de l'estructura hi ha una aixeta metàl·lica a la part central i dos brolladors coberts de molsa a la meitat esquerra. Just sota els brolladors i a nivell de terra hi ha una pica rectangular de pedra i davant la font hi ha un espai parcialment pavimentat amb lloses i amb un banc de pedra format per un únic monòlit. L'entorn de la font queda ocupat per boixos i avellaners, en una zona on conflueixen la vegetació de la baga amb la de ribera. En diversos punts a pocs metres de la font s'observa com l'aigua brolla directament de la terra a pocs metres de la riera. En un d'aquests punts, ubicat a escassos metres de la font, brolla un cabal notable. | 08100-237 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | 41.9343900,2.1685100 | 431067 | 4642826 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75343-foto-08100-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75343-foto-08100-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | En el tram de riera on es troba la font hi ha diversos dipòsits, alguns dels quals en desús. Antigament l'aigua d'aquesta zona es subministrava a bona part de la ciutat de Vic. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 75344 | Font de l'Argila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-largila | L'accés i l'espai que envolta la font es troben coberts d'espessa vegetació. | La font de l'Argila està situada en un punt enclotat a tocar del Rimentol, al sud de l'Argila i al sud-est del pont per on creua la carretera BV-4601. S'accedeix a la font a través del petit camp de pastura que s'estén al sud de la masia de l'Argila. Un cop creuat aquest camp s'arriba a un camí amb vegetació espessa que baixa uns metres fins al Rimentol. Uns metres al sud-est seguint el curs de la riera es troba la font a mà esquerra, amagada en un racó cobert de vegetació a escassos metres de la riera. Es tracta d'una font de mina, formada per una estructura petita integrada en un marge. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra. Tant l'espai que envolta la font com el camí d'accés es troben coberts d'espessa vegetació. | 08100-238 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | 41.9706100,2.2181300 | 435217 | 4646809 | 08100 | Gurb | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 75345 | Font del Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-borrell | Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Novembre de 2002 | La font del Borrell està situada en una raconada a l'est de l'antic emplaçament del Borrell, avui ocupat per un dipòsit d'aigua, i al nord-oest de la Casanova del Borrell. S'accedeix a la font a través d'un corriol que s'inicia entre els pocs murs que queden dempeus de l'antiga masia del Borrell, just al costat d'un dipòsit de formigó. Des d'aquest punt i en direcció est, s'inicia un corriol planer entre marges de pedra que arriba, al cap d'uns 150 metres, a la font. La font està formada per una estructura arrodonida, bastida amb murs de maçoneria de pedra i coronada amb lloses, que conté el dipòsit. Aquest dipòsit té una única obertura i davant d'aquesta hi ha un banc format per un gran monòlit. La font es troba just al mig del torrent, on es separen les vessants solana, amb alzines i roures, de la vessant obaga, amb pins. | 08100-239 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | 41.9571600,2.1890400 | 432793 | 4645338 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75345-foto-08100-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75345-foto-08100-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | El novembre de 2002 el Grup de Defensa del Ter va analitzar l'aigua de la font i aleshores presentava un índex de nitrats de 221'4 mg/l, superant àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 75346 | Font de Serrajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-serrajoana | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener de 2006 Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener de 2009 | XX | En el moment de la visita l'espai que envolta la font es trobava negat d'aigua. | La font de Serrajoana, també coneguda actualment com la font de la Vila, està situada en un petit pla entre boscos i camps de conreu al nord-oest de la Vila i al sud de la urbanització de Serrabonica. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que s'inicia davant la masia de la Vila en direcció nord-oest . Al cap d'uns metres es desvia a mà dreta una pista amb castanyers d'índies a banda i banda en els primers metres. Al final d'aquesta pista s'arriba a un pla amb dos xiprers que flanquegen l'entrada a la raconada on es troba la font, amb diversos plataners a l'interior. La font està formada per una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra i coronada amb teulada de lloses de la que sobresurt el brollador, completament cobert de molsa. Adossada a aquesta estructura hi ha un banc corbat parcialment cobert de vegetació i a pocs metres una taula, i el terra que envolta tot el conjunt es troba enllosat. | 08100-240 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | 41.9732900,2.2021000 | 433892 | 4647119 | 08100 | Gurb | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75346-foto-08100-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75346-foto-08100-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004, 2006 i 2009, la font de Serrajoana o de la Vila presentava uns índexs de nitrats de 44'3, 30'3 i 42'3 mg/l respectivament per la qual cosa s'hauria de considerar com una font potable, ja que supera ja que es troba dins el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 75347 | Font de la Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salada-0 | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener de 2006. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener de 2007. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener de 2008. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener de 2009. | XIX | La font de la Salada està situada al nord-oest de la Salada i al sud del Grau, a pocs metres de la pista asfaltada que comunica la zona de Sant Julià Sassorba amb la carretera C-154. S'accedeix a la font a través de la pista asfaltada que comunica l'altiplà on es troba Sant Julià Sassorba. Des d'aquesta pista asfaltada, i en un revolt pronunciat en una zona de fort desnivell, s'ha d'abandonar l'asfalt i seguir unes 25 metres per un corriol estret que condueix fins la font. La font està formada per una pica rectangular de pedra adossada a una marge. Al fons hi ha el brollador, completament cobert de molsa, i a la part frontal de la pica hi ha gravada la data de 1859 tot i que completament coberta de molsa. Al costat de la font hi ha diversos punts per on brolla l'aigua, en una zona de fort desnivell ocupada per un bosc d'alzines i roures. A pocs metres de la font, en un nivell inferior, hi ha una bassa rectangular delimitada per murs de maçoneria de pedra on s'acumula l'aigua de la font i que probablement s'havia utilitzat com a safareig tot i que actualment es troba coberta de vegetació. | 08100-241 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | 41.9437400,2.1725600 | 431413 | 4643861 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75347-foto-08100-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75347-foto-08100-241-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008 i 2009, la font de la Salada presentava uns índexs de nitrats de 216'8, 268'9, 274'4, 315'2, 283'1, 258'6 i 385'2 mg/l respectivament per la qual cosa s'hauria de considerar com una font no potable, ja que supera àmpliament i de manera regular el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 75348 | Font de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-noguera-0 | L'accés a la font es dificultós a causa de l'espessa vegetació que l'envolta. | La font de la Noguera està situada a l'oest de la Noguera, en una vessant boscosa entre els altiplans on es troben la Noguera i Sant Julià Sassorba. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica amb les masies de la Noguera i el Portell. Des de la pista es desvia a mà esquerra un camí molt poc utilitzat que descendeix per la baga. Seguint aquest camí, i després de dos revolts pronunciats es troba la font, amagada en un racó cobert de vegetació. La font està formada per una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra i adossada a una marge. Al mig de l'estructura hi ha una porta emmarcada amb brancals d'obra vista que permet l'accés a una petita sala interior, actualment inundada. En aquesta petita sala s'observa un banc de pedra a un dels laterals i una petita obertura al fons emmarcada amb pedra treballada que dóna accés al dipòsit on s'acumula l'aigua de la font. A uns metres de la font hi ha un dipòsit rectangular i abeuradors per al bestiar, tot i que tot el conjunt, inclosa la font, queda molt cobert de vegetació i parcialment amagat. | 08100-242 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | 41.9455200,2.1938900 | 433183 | 4644042 | 08100 | Gurb | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75348-foto-08100-242-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 75349 | Font dels Bartomeus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-bartomeus | La font dels Bartomeus està situada a tocar del Rimentol, riera que recull bona part de les aigües de la parròquia de Sant Cristòfol de Vespella, pocs metres a l'oest del pont per on creua la carretera BV-4601 i al sud-oest de l'Argila. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que s'inicia a l'extrem nord del pont. Als pocs metres de seguir la pista es troba el Rimentol, que s'ha de creuar, i pocs metres a l'oest d'on s'ha creuat, a l'altre costat d'un marge que separa un pla de la riera, es troba la font. La font està ubicada sobre una formació rocosa que aflora a la superfície dins mateix del llit del Rimentol, i està formada per una esquerda que forma la roca de forma natural per on brolla l'aigua. La font brolla a escassos centímetres de la riera, dificultant la recollida d'aigua, tot i que antigament el rec tenia un curs lleugerament diferent i l'accés a la font era més fàcil. | 08100-243 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | Antigament el camí ral que comunicava Gurb i Sant Bartomeu del Grau creuava el Rimentol prop de la font. La font dels Bartomeus era, doncs, un punt d'abeurada tant per animals com per persones. | 41.9708200,2.2163400 | 435069 | 4646833 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75349-foto-08100-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75349-foto-08100-243-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 75350 | Molí de vent del Dacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-del-dacs | XX | Recentment la part superior va ser netejada i repintada. | El molí de vent del Dacs es troba situat al nord de la masia del Dacs, a l'extrem nord d'un recinte tancat que s'estén al nord i a l'oest de la masia. Es tracta d'un molí multipala, amb una estructura metàl·lica de gran alçada coronada amb els elements típics d'aquets molins: una roda amb gran nombre de pales de planxa i un penell amb un sistema de contrapesos que permet girar la part superior del molí de manera automàtica segons la direcció del vent. Aquesta estructura reposa sobre una base quadrada i troncocònica bastida amb murs d'obra vista i decorada amb sobresortints de les filades de maons a mode de senzilles motllures. Aquesta base amida aproximadament uns 3 metres per banda amb una alçada que pràcticament també assoleix els 3 metres i tot el conjunt del molí arriba als 22 metres. A l'interior de la base hi ha diversos elements que corresponen a la maquinària del molí i que es troben parcialment malmesos. A la part superior hi ha la inscripció 'Manso Dachs'. | 08100-244 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | El molí de vent del Dacs va ser construït per bombar l'aigua del subsòl a un dipòsit bastit amb murs d'obra vista situat a l'oest de la masia. El molí, el dipòsit i altres estructures ubicades al voltant de la masia van ser bastides l'any 1901. | 41.9568400,2.2517300 | 437988 | 4645255 | 1901 | 08100 | Gurb | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75350-foto-08100-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75350-foto-08100-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 75351 | Teuleria de la Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-pujada | XIX | La teuleria de la Pujada està situada uns metres al nord-est de la Pujada, al límit est d'un petit pla ocupat per una bassa. Es tracta d'una teuleria de mitjanes dimensions, formada per una estructura de planta pràcticament quadrada d'uns 5 per 6 metres bastida amb murs de maçoneria de pedra i cantonades de pedra treballada. De la teuleria únicament es conserva part del forat interior i la façana principal, orientada al nord-est. La façana principal conserva dues grans obertures d'arc de mig punt emmarcades amb lloses a plec de llibre que formen dos espais coberts, al fons del qual hi ha dues petites obert obertures d'arc de mig punt emmarcades amb lloses a plec de llibre. Aquestes obertures donen accés a la sala de combustió. El forat interior de la teuleria, que correspon a la sala de cocció combina parts de maçoneria de pedra i parts d'obra vista, tot i que el material es troba parcialment fos a causa de les combustions. Es troba parcialment cobert de terra, vegetació i deixalles. Uns metres a l'oest de la teuleria hi ha una bassa. | 08100-245 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9359100,2.1876900 | 432659 | 4642979 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75351-foto-08100-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75351-foto-08100-245-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 75352 | Carreu pre-romànic de Sant Andreu de Gurb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carreu-pre-romanic-de-sant-andreu-de-gurb | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. | X | Una de les dues cares esculpides ja no conserva el relleu. | El carreu pre-romànic de Sant Andreu de Gurb es troba ubicat en una cantonada a l'extrem sud-est de l'església de Sant Andreu de Gurb, encastat a l'arrancada de l'absis de l'església. Es tracta d'un carreu de pedra treballada de dimensions notables, uns 50 centímetres d'ample per uns 40 d'alçada, esculpida en una cara, tot i que originalment es trobava esculpida en les dues cares que queden exemptes. La cara decorada que s'ha conservat presenta una decoració en alt relleu que consisteix en tres filades horitzontals de motius geomètrics que es repeteixen. En la línia inferior hi ha quatre elements florals emmarcats en un cercle. A la línia central hi ha quatre creus gregues emmarcades en un quadrat, les dues centrals amb una inclinació de 45 graus i lleugerament diferents. A la línia superior hi ha tres motius geomètrics amb un emmarcament semicircular que consisteixen en uns nervis que es ramifiquen sortint d'una base triangular, a mode d'arbre estilitzat. | 08100-246 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | Es creu que aquest carreu és una imposta que prové de la primitiva església de Sant Andreu, documentada des de l'any 942, i que va ser aprofitada en la important reforma del segle XII, tot i els pocs exemples de reaprofitament semblants en aquesta època . Originalment formava part d'un bloc lleugerament més gran que es va erosionar i del que encara en queda testimoni gràfic, amb el relleu d'un lleó rampant en la cara actualment erosionada. Es creu que era una imposta, col·locada a mode de capitell, del portal de l'església primitiva de l'any 942, d'estil pre-romànic i amb influència oriental en la seva decoració. | 41.9553900,2.2220300 | 435525 | 4645116 | 08100 | Gurb | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75352-foto-08100-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75352-foto-08100-246-2.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 91|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 75353 | Fossa Comuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-comuna-0 | Notes de premsa de la Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya, 2009. | XX | La fossa comuna de Gurb es troba situada en un marge enclotat prop de can Cadet i del límit amb el terme municipal de Vic. La fossa comuna de Gurb va ser exhumada i identificada els anys 2008 i 2009 per un grup de treball d'uns 30 investigadors de la UAB, de la UB, de la UPF i de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya. Es van localitzar les restes de 13 persones, tot i que en principi es parlava de 20 cossos. Els investigadors van descobrir que no es va excavar el terreny per fer-hi la fossa i enterrar els cossos, sinó que es va aprofitar una estructura fonda del relleu del terreny. Els cossos estaven apilonats i pertanyien a homes. Cinc dels cossos presentaven traumatisme cranioencefàlic per impactes de bala i d'altres tenien impactes a la cavitat toràcica o a les extremitats. Aquestes dades podrien ser un indici sobre la causa i les circumstàncies de la seva mort. Entre els objectes recuperats, hi havia soles de sabata, dues culleres, un ganivet i alguns botons de camises o abrics. També hi havia munició com ara paquets de bales, que es pensa que portaven els mateixos soldats. També es va localitzar una ampolla de vidre amb un missatge a l'interior. Actualment la fossa conserva una creu de pedra al límit d'un petit pla cobert de vegetació. | 08100-247 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | La tardor de 1938, un grup de veïns de Gavà de la darrera lleva són mobilitzats per fer treballs de manteniment a les pistes del camp d'aviació d'El Prat. Uns mesos més tard, el gener de 1939, els traslladen a defensar la línia de Manresa en els darrers intents de frenar les tropes de Franco. Des de Barcelona, marxen cap a les mines de Fígols i posteriorment cap a Vic per la carretera de Gironella. Almenys sis dels soldats gavanencs són destinats a defensar la línia defensiva que les tropes republicanes havien muntat al voltant de Gurb (Osona), on les forces franquistes acaben d'arribar seguint un progrés imparable. Les tropes republicanes ofereixen una resistència sagnant durant uns dies, però finalment s'han de retirar. Quatre dels soldats gavanencs hi perden la vida, segons alguns testimonis, per l'impacte d'un projectil de morter. Dos supervivents ho comuniquen a les famílies en tornar a Gavà i els indiquen el lloc on havien mort els 4 soldats. Pocs dies després, les quatre famílies es traslladen al lloc indicat, al costat de la Masia de Can Cadet. En arribar, el propietari els explica que ha carregat els soldats republicans morts en un carro i els ha enterrat aprofitant un marge al costat d'una riera. També havia recollit els objectes personals dels soldats abans d'enterrar-los, objectes que lliura a les famílies: unes espardenyes que un d'ells havia comprat abans de marxar per anar ben calçat; unes mantes i una fotografia de la filla d'un d'ells. Posteriorment, les famílies van demanar al bisbat de Vic poder traslladar els cossos, però se'ls va denegar el permís. En canvi, es va permetre dignificar la fossa comuna amb una làpida on figuren els noms dels quatre gavanencs, làpida que encara avui assenyala l'indret on van ser inhumats amb aquest escrit: 'Aquí descansen entre altres les restes de Gabriel Ivern; Antonio Olivella; José Roig i Juan Soler. Fills de Gavà (Barcelona). 1-2-1939'. Des de llavors alguns familiars visiten la fossa cada any per dipositar-hi flors. | 41.9378200,2.2116500 | 434647 | 4643173 | 1939 | 08100 | Gurb | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75353-foto-08100-247-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 75354 | Roure de les Garses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-les-garses | El roure de les Garses es troba situat al marge d'un camp de conreu i a tocar d'un rec al nord del Jovell i al sud-est de l'església de Sant Andreu de Gurb. Es tracta d'un roure martinenc (Quercus pubescens) de grans dimensions amb un perímetre de tronc de 383 centímetres a 1 metre d'alçada i una alçada propera als 20 metres. La capçada també assoleix dimensions notables, amb un diàmetre màxim d'uns 15 metres, tot i que no és gaire arrodonida. El canó del roure és d'uns cinc metres, es troba lleugerament inclinat cap al rec i es divideix en quatre grans brancades, una de les quals està morta. Seguint el mateix rec on es troba el roure se'n troben d'altres de dimensions notables, algun dels quals ajagut sobre el rec, i uns metres a l'oest hi ha una petita roureda també amb roures grans, alguns assolint pràcticament els tres metres de perímetre de tronc. | 08100-248 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9545300,2.2280000 | 436019 | 4645016 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75354-foto-08100-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75354-foto-08100-248-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 75355 | Roures de Sobre-riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-sobre-riba | Els roures de Sobre-riba es troben situat uns metres al nord-oest de la masia de Sobre-Riba, a l'extrem sud-est d'un camp de conreu i en els recs que delimiten els camps de conreu a l'oest de la masia. Es tracta de diversos roures martinencs (Quercus pubescens) de grans dimensions. El més proper a la masia es troba ubicat a l'extrem d'un camp uns metres al nord d'aquesta. Té un perímetre de tronc de 314 centímetres a 1 metre d'alçada, una alçada propera als 20 metres i una capçada arrodonida que assoleix els 15 metres de diàmetre. A l'oest del roure, en els marges que delimiten els camps de conreu i flanquegen els recs que drenen la zona hi ha altres roures de dimensions semblants a aquest, amb perímetres de tronc superiors als tres metres i alguns amb una alçada superior. Entre aquests hi ha un plataner d'alçada notable. | 08100-249 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9722200,2.2659500 | 439181 | 4646952 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75355-foto-08100-249-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 75356 | Pla dels Roures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-roures | El Pla dels Roures es troba situat uns metres al nord-est de l'església de Sant Julià Sassorba Es tracta d'una zona concreta en la part més elevada de la vessant que separa l'esglesía de Sant Julià Sassorba del torrent de Sant Julià on es troben diversos roures de grans dimensions, en una zona de bosc mixt amb sotabosc espès. En aquesta àrea concreta i al voltant d'una pista forestal es conserven una dotzena de roures de grans dimensions amb un perímetre de tronc notable, superior als 300 centímetres a 1 metre d'alçada en diversos casos i amb un màxim de 340 centímetres. Els roures destaquen especialment per la gran alçada que assoleixen, superior als 20 metres i tenen una estructura esvelta, amb capçades allargades i poc arrodonides. | 08100-250 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | 41.9515100,2.1842700 | 432392 | 4644714 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75356-foto-08100-250-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 75357 | Serrat de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-palau | El serrat de Palau es troba situat a l'extrem nord del terme municipal, al sud del riu Ter i a l'est de la riera del Sorreigs. Es tracta d'un serrat d'unes 30 hectàrees que s'eleva en un punt força central de la plana de Vic, essent el punt més alt de la parròquia de Sant Esteve de Granollers. Un dels aspectes més destacables del serrat és la vegetació que s'ha conservat a les vessants. En aquestes franges de vegetació, relativament estretes a l'est, nord i oest, i més ampla al sud, es conserva una roureda de roure martinenc (Quercus pubescens), una de les poques conservades en aquest sector de la plana de Vic. La part més compacta de la roureda és la que s'estén entre la Torre d'en Bosch, el Vilar de Palau i l'església de Santa Maria de Palau i en aquesta part es conserven alguns roures de dimensions notables. | 08100-251 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9836100,2.2541000 | 438210 | 4648226 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||||
| 75358 | La Pinassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pinassa | La Pinassa es troba situada en la vessant nord del puig del Portell, en una canal de la obaga al sud-oest de la Serra de l'Oro. Es tracta d'una pinassa (Pinus nigra subespècie salzmannii) de grans dimensions ubicada en una obaga amb bosc mixt de pins i blades i just al costat d'una pista forestal poc usada. La pinassa té un perímetre de tronc de 195 centímetres a 1 metre d'alçada i destaca especialment per una alçada notable, propera als 30 metres. La capçada és petita en relació a les dimensions del tronc, que és molt recte i mostra signes de l'acció d'un llamp. | 08100-252 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | 41.9607300,2.2048200 | 434104 | 4645722 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75358-foto-08100-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75358-foto-08100-252-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 75359 | Resclosa del molí d'Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-doms | XVIII-XIX | La resclosa es troba coberta de bardissa. | La resclosa del molí d'Oms està situada sobre el pas del Rimentol, al sud-oest d'Oms i al nord-oest de la Teuleria i el molí d'Oms. Es tracta d'un llarg mur de maçoneria de pedra amb una curvatura lleugera que creua el pas del Rimentol. El mur té uns 12 metres de llargada i pràcticament arriba als 4 d'alçada, amb un ample contrafort al costat est que és el punt d'inici del canal. Bona part de la resclosa queda coberta de vegetació. El canal que es desvia a l'est de la resclosa i que antigament portava l'aigua a la Teuleria d'Oms i el molí d'Oms es conserva molt erosionat i en alguns punts encara conserva senzilles comportes i passos per sobre bastits amb lloses. | 08100-253 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9653600,2.2407400 | 437086 | 4646209 | 08100 | Gurb | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75359-foto-08100-253-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.