Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52295 | Ajuntament de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-lhospitalet | AJUNTAMENT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS i FUSTER, Joan (1986). Com es fa una ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet, col·lecció Rutes Urbanes: Descoberta del Patrimoni Urbà de l'Hospitalet. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1984). La Casa de la Vila de l'Hospitalet; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núms. 22-23, pp. 4-5. | XIX | Edifici de planta rectangular amb orientació nord que consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal s'estructura simètricament, amb un cos central dividit en tres trams, a partir de tres eixos de verticalitat, i flanquejat per dos cossos laterals més enretirats. Una gran porta, emmarcada per vasa d'adorn formada per una llosa de marbre, constitueix el principal accés de l'edifici. Per sobre d'ella, una àmplia balconada remarca la importància del primer pis, amb barana de balustres. Les tres finestres balconeres són emmarcades amb vasa d'adorn i llinda, però la central és flanquejada per dos grups de pilastres de capitell corinti que sostenen el rètol amb la inscripció Casa de la Vila. A la llinda hi ha l'escut de la vila. L'eix central, format per porta i finestra entre un parell de pilastres i sobretot a l'acabament, presenta un cos central de línia semicircular amb inscripció de l'any de construcció: 1895. Els cossos laterals, separats per pilastres segueixen una estructura similar a la del cos central. El primer pis es separa del segon per una cornisa suportada per cartells i es repeteix a l'acabament de l'edifici sostenint l'ampit final. La façana del carrer Rossend Arús es divideix en dos cossos, un d'ells de més alçada que altre. El primer presenta la planta baixa dividida per pilastres, amb finestres rectangulars i pisos amb balcons ampitadors de barana de balustres i pilastres. El segon té una porta d'accés amb voladís i emmarcament de vasa d'adorn llisa, a l'igual de totes les obertures. Les cartel·les sostenen la cornisa, que en el primer cas és doble. | 08101-2 | Plaça de l'Ajuntament, 10-22 | La ubicació de la Casa de la Vila ha canviat tres vegades al llarg dels anys, però sempre ha estat al carrer Major. L'actual edifici és el tercer i ha sofert diferents reformes, com l'arranjament de les oficines el 1932 o l'annexió d 'un nou edifici el 1975. Les cases consistorials s'aixecaren en uns terrenys donats per Rossend Arús, que antigament havien estat propietat de la parròquia, en el que es coneixia com a 'camp del rector'. La venda d'aquest camp decretada al 1882 va acabar per configurar la parcel·lació de l'eixample de l'Hospitalet, projectat al 1883. La ubicació del nou Ajuntament continuava gaudint de la centralitat del nucli antic, en ple carrer Major, alhora que se situava en les terrenys de nova urbanització de la zona. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 1894 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52295-foto-08101-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52295-foto-08101-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52295-foto-08101-2-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Mariné i Ramon Puig Giralt | 99|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | |||||||
| 52315 | Casino del Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-del-centre | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1972). El Casino del Centro. Apuntes para su historia; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal, núm. 75, pp. 5- 32. MATAS, P. i PASTOR, C.(1990). Aproximació a l'Associacionisme Hospitalenc a finals del segle XIX. Els fundadors del Centro Económico Agrícola Industrial, un grup de poder; dins: Identitats. Revista del Museu (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 41-45. | XIX | Edifici que inclou un teatre i un cafè, construït enmig del nucli urbà, de planta rectangular i aïllat. Per tant, té façanes als quatre vents. Consta de planta baixa i pis. L'accés està precedit per un pati que separa el Casino del carrer, mitjançant una tanca. A la planta baixa destaquen els tendals. El de la porta principal té pintat l'escut del Casino. Aquest es torna a repetir al coronament de l'edifici. A la llinda de la porta hi ha la inscripció 1874, en commemoració de l'any que començà a funcionar l'entitat. La façana està decorada amb elements clàssics. Les obertures de la planta pis, tres balcons amb barana de ferro, són de llinda recta i estan rematades amb frontons circulars. Hi ha quatre pilastres d'ordre jònic, que divideixen l'espai en tres cossos, i que subjecten un fris de relleus amb motius vegetals, enmig dels quals hi trobem els respiralls en forma de flor. Un altre element a destacar són les cartel·les de sota els balcons. A la planta baixa els arcs de les cinc obertures són arcs rebaixats La façana nord-est té una porta d'accés secundària precedida per una petita porxada sostinguda per columnes, a la que s'hi accedeix després de pujar set graons. | 08101-22 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 337-339 | El Casino del Centre fou construït com a seu d'una entitat cultural i d'esbarjo i fou fundada per pagesos benestants de l'Hospitalet, just coincidint amb l'inici de la Restauració (1874). El seu nom, que ha perdurat malgrat els constants canvis, prové de la simplificació del nom de la primera associació promotora: el 'Centro Económico Agrícola Industrial'. Al llarg dels més de cent anys d'història, el Casino ha anat acollint diverses activitats i institucions de caràcter associatiu. Els promotors de la idea del nou casino van deixar clar que volien un edifici singular. Aquest es construí a tocar de la carretera provincial i del nucli antic de l'Hospitalet, però aïllat i amb un volgut caràcter monumentalitzador. Les façanes, d'inspiració clàssica, pretenen distingir una construcció civil d'ús no domèstic. La seu del Casino havia d'identificar i servir d'imatge de poder per als seus socis fundadors. Malauradament es desconeix l'autoria del projecte arquitectònic i els professionals que hi van col·laborar. | 41.3595300,2.1018100 | 424872 | 4579059 | 1874 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52315-foto-08101-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52315-foto-08101-22-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les seus d'entitats locals associatives acostumen a ser fidel reflex de l'ideari i del temps en què es construïren. Esdevenir edificis singulars i normalment perdurables fa, però, que es perdi la seva funcionalitat primigènia i que ens arribin després de nombrosos canvis d'ús i de càrrega ideològica. Es per això que la història d'aquest tipus d'edificis explica també part de la història de la vida d'un poble i esdevenen símbols importants per a la col·lectivitat. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | |||||||
| 52322 | Pati gòtic de la casa Gralla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-gotic-de-la-casa-gralla | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GARRIGA i Riera, Joaquim (1986). L'Època del Renaixement s. XVI; dins: Història de l'Art Català. (Barcelona), Volum IV (1986). MERINO DE CÀCERES, José Miguel (1997). La Casa Gralla y los Patios trasladados; dins: El patio de la Casa Gralla una reconstrucción. Prosegur: Barcelona; pp.135-185. MESTRES, Octavio (1997) Reconstrucción del patio de la antigua Casa Gralla; dins: R&R restauración & rehabilitación; Madrid, núm. 5. | XIV | Pati de planta quadrangular, de 5,50 x 6,33 metres, i amb tres nivells d'alçada. A la planta baixa hi ha quatre arcades rebaixades sobre quatre columnes angulars de fust llis i capitell corinti. A la primera planta hi ha una galeria de tres arcades ogivals per costat que descarreguen sobre columnes estriades, molt llargues i primes, amb capitell corinti; la galeria es recolza sobre una barana de pedra decorada amb claustres calats, sota els arcs, i amb bandes de doble arquet cec, sota les columnes. Tant els arcs inferiors com aquests estan resseguits per una motllura amb bossells però els de la galeria superior l'ultima línia de bossells acaben en un petit cap esculpit. En l'últim nivell hi ha una galeria amb cinc finestres d'arc pla. Per sobre, una petita cornisa corona el pati. | 08101-29 | Av. Gran Via, 175-177 | Les primeres notícies de la casa, situada al carrer Portaferrissa de Barcelona, daten del 1306 però el pati es va realitzar l'any 1516. L'any 1856 es va tirar a terra per obrir el carrer Duc de la Victòria però el pati es va desmuntar i, l'any 1882, es va traslladar a la Casa Brusi. Al 1964, es va tornar a desmuntar i es va traslladar a un dipòsit de Cornellà. Després d'anys perdut, el va recuperar el senyor Herberto Gut Beltrano, president executiu de Prosegur, que el va instal·lar a les seves oficines de l'Hospitalet l'any 1994. | 41.3500200,2.1171200 | 426142 | 4577990 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52322-foto-08101-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52322-foto-08101-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52322-foto-08101-29-3.jpg | Legal | Medieval|Gòtic|Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un pati-claustre del segle XVI traslladat pedra a pedra d'una casa noble de Barcelona, que decora i proporciona valor afegir a la seu corporativa de l'empresa de seguretat on s'ha instal·lat. El pati de la Casa Gralla ha sofert dos trasllats i muntatges, el que ha produït que desapareguessin alguns elements com l'escala.Es un pati de formulació renaixentista, tancat, simètric, i malgrat la incorporació d'elements clàssics, predomina una clara estètica gòtica. Potser no posseeix la monumentalitat ni lapuresa gòtica que te el pati del Palau de la Generalitat, ni el rigor renaixentista que presentael del Palau del Lloctinent, però supera a ambdós en encant i gentilesa. | 85|93|95 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||||
| 52334 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-37 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Però l'harmonia de l'edifici es veu trencada per la rehabilitació de la part destinada a comerç, que no respecta ni l'estructura ni els colors originals. | Edifici que fa cantonada amb el passatge de La Pau i la rambla Just Oliveras. És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i coberta de terrat pla. La façana principal, que dona a la rambla, té una composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. A la façana principal, la planta baixa presenta les portes d'accés a l'habitatge i els locals comercials. Els dos pisos superiors tenen el mur recorregut per dues balconades cadascun. Les finestres balconeres són emmarcades amb motllures de pedra, i tenen forma d'arc deprimit còncau amb clau central. Al voltant de l'arc hi ha decoració vegetal i les baranes presenten treball de ferro forjat amb reganyols. Cada balconada és suportada per quatre cartel·les unides per relleus de garlandes. Els extrems de les façanes són recorreguts per dues pilastres formades per lloses, decorades a la paret superior amb un medalló amb garlandes. El coronament és senzill amb un voladís que sobresurt per sobre dels respiralls ovalats. A partir del primer pis, la façana lateral es divideix amb quatre cossos mitjançant tres pilastres: dos d'ells són recorreguts per balcons senzills i els altres dos per finestres. L'estructura dels balcons és la mateixa de la façana principal, com en les finestres, encara que aquestes manquen de la decoració de relleus. | 08101-41 | Rambla Just Oliveras, 37 | Obra de Ramon Puig i Gairalt que a partir de 1915 serà nomenat arquitecte municipal de l'Hospitalet, i abandona les referències literals al secessionisme centre-europeu, com constaten les seves biògrafes en el llibre 'Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt'. A l'Hospitalet, després de la Botiga nova i de les Cases barates, construeix una sèrie d'edificis com aquest, en els que sembla temptejar una aproximació als corrents noucentistes de l'època. | 41.3618800,2.1007000 | 424782 | 4579321 | 1916 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52334-foto-08101-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52334-foto-08101-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52334-foto-08101-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||
| 52352 | Ca l'Esquerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerrer | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XVI-XX | Es tracta d'una masia que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a tres vessants. Un carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, no arriba al final deixant l'aigua ves posterior en forma triangular. La porta principal té un arc de mig punt rebaixat adovellat, i una finestra a banda i banda. Al primer pis hi ha tres balcons amb molt poc voladís i les obertures tenen una llinda d'un sol bloc de pedra. A les golfes hi ha una finestra d'arc rebaixat, feta amb maó, al centre i una finestra quadrangular a banda i banda. Sobre el balcó central hi ha un escut i la data '1572'. Sobre la porta es llegeix la data de reforma de l'edifici: 1796. En una façana lateral hi ha una finestra de pedra amb dos arquets conopials molt treballats i quatre caps humans. El nivell del terra de la masia se situa per sota del de l'exterior perquè les successives inundacions del riu l'han fet pujar. | 08101-59 | Carretera del Mig, s/n | Ca l'Esquerrer va ser edificat el 1572 i es va reformar el 1796. Els Esquerrer eren una de les famílies que formaven part d el Consell local durant la dècada de 1570-79. Segons el fogatge de 1553 -el més proper-, l'Hospitalet tenia unes 450 ànimes, un terç a les masies i la resta al nucli urbà. Pere Esquerrer era jurat quan al 1577 es va construir l'església i també al 1579 quan es va instituir el trentè. També hi havia un Esquerrer quan es va emprendre, al 1620, la construcció d'un nou i més fort terraplè per defensar la Marina de les inundacions de la ciutat, fins a la seva extinció com a família ben entrat el segle XVII. | 41.3485900,2.0942700 | 424229 | 4577851 | 1572 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52352-foto-08101-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52352-foto-08101-59-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||||
| 52377 | Cal Gotlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gotlla-0 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BAÑOS SORIA, Julio (1997). Imatges retrospectives de la Marina: Zona Franca i polígon industrial Pedrosa. L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 A). Una mirada a la Marina d'ahir. Les nostres masies. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. | XVII-XX | El 2007 la va restaurar l'ajuntament | Masia de planta basilical, amb el cos central més alt que els laterals i coberta a dues vessants amb carener perpendicular a la façana. té un cos annex d'una sola planta. Totes les obertures són de llinda recta excepte una galeria d'arcs de mig punt a les golfes. | 08101-84 | Carrer de Salvador Espriu, 54-58 | La primera referència escrita de la masia data del 1863. Va estar en ús fins que a principis de la dècada dels 90 del segle XX la van abandonar. Va entrar en un procés de decadència fins que l'any 2007 la van restaurar per convertir-la en un centre de serveis per les empreses que s'instal·lessin en el districte de negocis de Gran Via. | 41.3529500,2.1237700 | 426702 | 4578309 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52377-foto-08101-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52377-foto-08101-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52377-foto-08101-84-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tenia un rellotge de sol a la façana, que la restauració no ha tingut en compte. Actualment l'immoble és un centre municipal de serveis per les empreses que s'instal·lessin en el districte de negocis de Gran Via. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | |||||||
| 52378 | Can Pau de l'Arna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-de-larna | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XVII-XX | Masia de tipus basilical que ha quedat envoltada de construccions modernes. Consta de planta baixa, pis i golfes. La fragmentació parcel·lària i l'edificació de l'entorn ha donat com a resultat una organització atípica. La masia orientada, com és lògic, a migdia, presenta la seva façana lateral al carrer, del qual es troba lleugerament separada per una tanca. En canvi, la seva façana principal s'obre a l'interior de la parcel·la, on conserva un important espai de pati. L'accés al recinte es produeix des d'una reixa metàl·lica oberta a la tanca. La pèrdua d'entitat de la masia com a residència d'explotació agrícola ha fet que la seva estructura original s'anés alterant al llarg del segle. Hi ha una subdivisió interior d'habitatges i un aprofitament industrial dels baixos que no han conservat en absolut la primitiva distribució. | 08101-85 | Carrer de Sant Roc, 7-9 | La masia coneguda com a Can Pau de l'Arna és l'única que s'ha mantingut enclavada dins dels terrenys on durant el darrer quart del XIX es produí el primer eixample de l'Hospitalet. Segurament es tractava de l'única casa de camp amb entitat que hi havia en aquella zona. A nivell parcel·lari es pot comprovar com, a més, la masia devia continuar mantenint l'explotació agrícola -potser només horts en règim intensiu- fins ben entrat el segle XX, en què començà a fragmentar-se. | 41.3591100,2.0980100 | 424554 | 4579015 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52378-foto-08101-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52378-foto-08101-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52378-foto-08101-85-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Malgrat tot, el cos principal i la galeria annexa manté fidelment la fesomia de l'antiga masia, que ha quedat com un veritable reducte rural enmig de la urbanització recent dels solars veïns. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||||
| 52387 | Cotxeres del metro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cotxeres-del-metro | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici longitudinal format per diferents cossos esglaonats, el darrer dels quals consta de planta baixa i cinc pisos, amb remat de coberta d'inspiració barroca. Els primers cossos són les cotxeres amb les vies i les andanes, de composició lineal i l'altre són les oficines. Les teulades estan construïdes amb dobles pendents molt acusades i contraposant a 90º respecte de la central, les que corresponen als cossos dels extrems. En aquest sentit es molt important la composició de la façana lateral, que s'obre a l'estació i les vies: El cos central està rematat per un timpà mixtilini que domina sobre els cossos laterals, que són asimètrics. Aquesta asimetria es veu encara més accentuada en aquesta façana ja que l'edifici té adossat, en un dels extrems, un edifici de tallers i naus de cotxeres més baix i molt llarg. | 08101-94 | Carrer de Santiago Ramon y Cajal, s/n | L'edifici d'oficines del FC Metropolità de Barcelona va ser profundament reformat a mitjans dels anys 60 del segle passat. Aquesta intervenció tingué com a conseqüència una transformació total del seu interior, i exteriorment a més a més d'alterar els forats originals es varen substituir les fusteries i els vidres. El conjunt d'aquestes operacions afectà l'aspecte exterior de l'edifici, principalment la seva façana principal, que actualment es manifesta amb una formalització ambigua que barreja les formes originals amb imatges pròpies d'un edifici d'oficines anodí. Malgrat això segueix dominant la presència de la construcció original, degut principalment a la força que l'imprimeix la solució dels coronaments i les teulades. | 41.3687800,2.1290800 | 427164 | 4580062 | 1922 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52387-foto-08101-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52387-foto-08101-94-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca el decorativisme del capcin, que recorda algunes de les construccions modernistes més tardanes de Puig i Cadafalch, es veu reforçat amb la presència de nombrosos elements ornamentals acuradament resolts, com son les xemeneies, cornises, hídries i altres figures esculpides. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | |||||||
| 52423 | Monument a Salvador Espriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-salvador-espriu | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument en homenatge a Salvador Espriu que consisteix en un monòlit irregular de pedra sorrenca. Té una cara tallada i polida on figura un text de l'escriptor que diu: 'Imposaràs la veritat fins a la mort sense l'ajut de cap consol'. Està col·locat directament sobre el terra, enmig d'un parterre d'arbusts que en part el cobreixen Les seves mides són 194 x 71 x 34 cm. | 08101-138 | Plaça de Santa Eulàlia de Provençana | Es va inaugurar el 15 d'octubre de l'any 1990. | 41.3652100,2.1193900 | 426349 | 4579674 | 1990 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52423-foto-08101-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52423-foto-08101-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||||
| 52439 | Jardins de ca n'Arús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-ca-narus | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/masies-indrets/ca-narus/ | XIX | Tot i que ja no es conserven els boixos originaris que delimitaven els parterres i els rosers, el parc presenta un bon estat de conservació. Les palmeres han patit l'actac de l'escarbat morrut i un cop tallades, cal tallar-les i eliminar-les de soca-arrel ja que malgrat estar tallades l'escarbat pot restar durant molt de temps al seu interior. | Els jardins de ca n'Arús tenen un marcat estil romàntic, propi de la segona meitat del segle XIX. Estan situats en la confluència de la Rambla de la Marina i l'Avinguda del Carrilet. El parc està configurat en un pla dividit en sis espais enjardinats relacionats entre ells per avingudes que conflueixen en un espai central arrodonit amb una font d'aigua al mig feta de maó emmarcada per un parterre de llamborda moderna i envoltada quatre arcades al peu de les quals hi creix un xiprer. L'accés original al parc es fa per una avinguda més ample on hi ha el barri original de la casa senyorial. Fineix davant de la façana principal de la casa per una balustrada. Les espècies representades són del tipus mediterrani, amb presència destacada de til·lers que aporten ombra i un agradable perfum durant l'època de floració, xipressos, varies espècies de pícees i magnòlies i alguna olivera i palmeres del tipus canariensis, datilera i algun margall. Els parterres, es conserven verds, amb gespa i planta verda del tipus com les cintes verdes (Clorophytum comosum) que a més a més de ser considerades plantes purificadores de l'aire, aporten frescor a l'estiu. Alguns dels seus racons s'han arranjat per fomentar la lectura, el recolliment i el descans o simplement com a un lloc de trobada. | 08101-396 | Rambla de la Marina, 415-427 | Es coneixen poques dades sobre la casa senyorial de Can Arús. Com a hipòtesi, sembla que el creixement de la masia anà paral·lel al primer projecte d'eixample de la vila vella de l'Hospitalet. Es construeix l'any 1851 per iniciativa de Jaume Arús i Cuixart, soci fundador del Casino del Centre i alcalde del municipi. Entre 1900 i 1910, el seu nét, Santiago Arús hauria fet alguna ampliació, d'aquí l'acroteri, decorat amb terracota i un medalló central amb les inicials S.A. Als anys vuitanta del segle XX mitjançant expropiació va passar a mans de l'Ajuntament. El mes de febrer de l'any 2005 es projecta la reforma de la masia, que finalitza el mes d'abril de l'any següent. L'arquitecte encarregat de l'obra serà Martí Cabestany i Puértolas. L'estructura general del jardí es va respectar i no va ser fins l'any 2009 que es varen obrir per primera vegada al públic rebent el tractament d'espai públic. L'alcaldessa que va fer la inauguració fou Núria Marín. Per Corpus l'any 2014 la font va ser escenari de l'ou com balla especialment dissenyat per al gaudi de la gent gran. | 41.3582600,2.1020900 | 424894 | 4578917 | 1851 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52439-foto-08101-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52439-foto-08101-396-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El parc de Ca n'Arus obra del primer de maig al 31 d'octubre de les 9 del matí fins les 8 del vespre, i des de Tots Sants fins al 30 d'abril de 9 del matí a 6 de la tarda, amb els caps de setmana, de dos quarts de deu del matí a les dues de la tarda. | 98 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||
| 52453 | Plafó ceràmic de l'Associació de Veïns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-de-lassociacio-de-veins | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. BOTEY, Jaume (1986). Cinquanta-quatre relats d'immigració. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de l'Hospitalet i Diputació de Barcelona. https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/carrers/placa-de-la-carpa/ | XX | Plafó ceràmic col·locat en una de les parets de la plaça de la Carpa orientada al nord. Es tracta d'un plafó de rajoles (4 x 5) de fons blanc amb lletres i dibuixos en blau. S'hi pot llegir: 'On havien d'aixecar-se 13 blocs de 12 plantes, molts homes i dones animats i guiats per l'Associació de veïns després de 10 anys de lluites van aconseguir els serveis que hi volien: una escola (1984), un mercat (1985) i aparcament (1990), una plaça pública (1992)'. Al costat hi diu: 'Aquest espai anomenat La Carpa en record del teatre que hi hagué instal·lat és el símbol de la unitat dels homes i dones de Can Serra per a millorar el seu barri / la unitat dels veïns ha transformat el nostre barri / setembre 1992 - Assoc. Veïns - Can Serra'. | 08101-156 | Plaça de la Carpa | També està dibuixat un tamboriner fent ús del seu tambor al costat de la Carpa. Aquesta era la manera que tenia l'Associació de Veïns de Can Serra d'avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l'ajuntament a reivindicar millores pel barri, Martí treia el seu tambor i el barri sabia que l'AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l'ajuntament fent molt de xivarri, tothom sortia als balcons, tothom sabia d'on venien ja que el tambor els identificava, i a més cantaven cançons reivindicatives. | 41.3662400,2.0999200 | 424722 | 4579805 | 1998 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52453-foto-08101-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52453-foto-08101-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Carmen Sánchez Pizarro | En aquell descampat on volien fer aquest projecte hi havia dues carpes de ferro cobertes amb lona on feien espectacles. Desprès de molts anys de lluita i treball per part dels veïns liderats per l'Associació dels veïns, el Juny de 1976 el barri va prendre possessió del solar. Es va netejar i es celebra per primera vegada la Festa Major coincidim amb nit de Sant Joan. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||
| 52307 | Casa Pairal Pubilla Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pairal-pubilla-casas | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1982 A). La Pubilla Casas; dins: Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), febrer de 1982. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. PUIG I GAIRALT, Ramon (1932). La Casa Pairal Ca la Pubilla Casas. Un bell exemplar d'arquitectura catalana; dins: Arquitectura i Urbanisme'(Barcelona), núm. 2. SACS, Joan (1962). La Casa pairal Ca la Pubilla Casas; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 36. | XVIII-XX | Tot i que a l'interior ha sofert transformacions importants. | Edifici senyorial als quatre vents que consta de soterrani, planta baixa i dos pisos, amb la coberta plana. Destaca el volum cúbic de la construcció i la simetria compositiva de les quatre façanes. L'entrada principal es troba a la façana nord; amb una gran porta d'accés d'arc escarser. Aquesta façana està recorreguda, en els dos pisos superior i fins a la cornisa, per sis pilastres amb capitells jònics. Als extrems les pilastres estan doblades, de manera que es divideix l'espai en tres trams. A cada tram hi ha una finestra balconera o amb balcó, a la planta noble; i al damunt una petita finestra quadrada. Aquesta composició es repeteix a les altres façanes. Destaca el soterrani, antigament el celler de la propietat i avui capella de la comunitat de religioses que ocupa l'edifici, des d'on s'hi podia accedir amb carro per a la càrrega de les botes. Segons descriu Ramon Puig i Gairalt en el seu article de 1932 sobre l'edifici, des del pati es podia realitzar la càrrega del vi als cubs mitjançant un sistema de canalitzacions. | 08101-14 | Carretera de Collblanc, 217-227 | Construïda l'any 1772 per a la pubilla de la família Casas i que ha donat nom a tot el barri, a redós de la carretera reial de Madrid que Carles III va arranjar i potenciar. Aquesta zona, abans de 1957, era gairebé deserta En l'espai que comprèn hi havia el cementiri, moltes bòbiles, bastantes vinyes, algun petit nucli de casetes barates (els anomenats 'barris' del Boter, de la Granota, de Bellavista, del Poble Sec, etc.) i poca cosa més. Puig (1932) explica que al principi del segle XVIII la casa patí els efectes de la invasió dels francesos: 'Per diversos detalls comprovem llur estada; unes inscripcions a les parets de la cuina; els dibuixos d'uns soldats gavatxos del '8ème Regiment'; i a les golfes al llarg de les parets i a l'alçada d'una persona es veuen centenars d'impactes de bala, cosa que no té altra explicació lògica de cap mena. Al jardí, en unes excavacions que actualment es practiquen, s'ha trobat un bon nombre d'esquelets de persones i trossos d'uniformes de soldats francesos i espanyols; en alguns botons es llegeix la inscripció de l'11è Regiment de Sòria i altres de francesos. La casa fou saquejada. Es veuen senyals de fogueres al menjador i al saló, i a falta de millor llenya, sembla que cremaren les portes. Després, la casa estigué molts anys abandonada'. | 41.3756900,2.1023800 | 424939 | 4580852 | 1772 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52307-foto-08101-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52307-foto-08101-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52307-foto-08101-14-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment és una escola regentada per una congregació religiosa. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||
| 52327 | Teatre Joventut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-joventut | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici destinat originalment a cinema i, per tant, de grans dimensions; amb façana al carrer de la Joventut. Construït amb un clar llenguatge racionalista amb la simetria marcada, en façana, per una rotonda o tribuna en el primer pis, línies senzilles i rectes i el parament completament llis i sense ornamentacions. Sota la tribuna hi ha una marquesina d'obra. | 08101-34 | Carrer de la Joventut, 2-10 | La seva atribució no ve avalada per cap testimoniatge documental. Si bé és cert que existeixen uns plànols de 1931 signats per Antoni Puig i Gairalt on es projecta un cinema, aquest no se situa en el solar que ens ocupa. Aquest cine anava destinat al carrer Romanins (actual Martí i Julià) cantonada Montseny, molt a prop del carrer Joventut. Les similituds de l'edifici projectat amb l'edifici actual són tantes, que permeten pensar que aquests dos cines són el mateix. | 41.3725100,2.1177100 | 426217 | 4580486 | 1931 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52327-foto-08101-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52327-foto-08101-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52327-foto-08101-34-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | És l'actual Teatre Municipal de L'Hospitalet, amb programació estable. | 120|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||
| 52341 | Edifici del carrer Major, 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-major-31 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13. | XIX | En procés de restauració | Edifici d'habitatges entre mitgeres que fa cantonada amb el carrer Príncep de Bergara. Constava originàriament de planta baixa i dos pisos; però s'ha remuntat un altre pis, enretirat de la façana i que no es veu des del carrer. La façana principal s'organitza a partir de tres eixos de verticalitat definits per les seves obertures. En planta baixa per la porta d'accés i dues finestres als costats. En la planta pis, per tres balcons, amb llosanes de pedra i baranes de fosa; i en la planta superior per tres balconeres. Els brancals i la llinda són de pedra motllurada. Les obertures de la planta baixa són d'arc deprimit còncau. El parament està format a la planta baixa per carreus regulars ben escairats. Als pisos alts, el parament és de maçoneria, i estava recobert amb un arrebossat força malmès i que ha estat repicat. La part posterior de l'edifici té un petit cos adossat, amb finestrals amb obertura d'arc que donen sobre un petit jardí propi de la finca. | 08101-48 | Carrer Major, 31 | Edifici promogut per Pedro Norta, l'any 1867, segons figura a la façana. L'any 1893, el propietari Pedro Norta va presentar una instància demanat permís per a edificar un cos adossat a la seva casa, en una petita parcel·la que havia adquirit de l'ajuntament un cop s'havia produït l'obertura del carrer Príncep de Bergara. | 41.3594600,2.0985500 | 424600 | 4579054 | 1867 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52341-foto-08101-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52341-foto-08101-48-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tant la tipologia com materials de la façana de Príncep de Bergara són clarament distints als del carrer Major. Les obertures disposen d'un emmarcat ceràmic, amb unes petites decoracions de pinyes.La constitució murària d'aquest front és de maó. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||
| 52347 | Ca n'Arús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narus | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/masies-indrets/ca-narus/ http://www.marticabestany.com/es/proyectos/obra-propia/reformas/masia-can-arus http://www.l-h.cat/utils/obrefitxer.aspx?Fw9EVw48XS6of2ohvAxLTz3Sbuo0nL7u8e2pkVpLi3Y%3D | XIX | Casa senyorial amb jardí. És de planta rectangular en amplada, i està formada per tres cossos, que mantenen la unitat en la façana principal. El cos central i més important consta de planta baixa, pis i golfes. La seva coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, que està coronada per un acroteri simètric. Els dos cossos laterals són desiguals: el de l'esquerra, de planta baixa i pis, destaca en aquest darrer una petita galeria coberta amb arcs de mig punt i baranes de balustrada. El cos de la dreta consta de planta baixa i pis amb la coberta també a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana permet unificar visualment els tres cossos tot i les seves desigualtats estructurals i la pèrdua de la simetria i l'ornamentació addicional del cos central. És en aquest darrer on el programa arquitectònic senzill però eficaç s'atura en alguns detalls, com els tres eixos de simetria i verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, la porta d'accés principal té emmarcament de pedra i arc escarser i finestres laterals de llinda recta i barana de ferro amb motius geomètrics. A la planta pis, cada eix està definit per un balcó amb barana de ferro. A les golfes, habilitades com una planta més, hi trobem tres obertures més petites. Conserva varis elements originals com l'escala i la fusteria de la planta baixa així com de la sala principal de la planta pis, els paviments hidràulics i algunes decoracions dels murs. | 08101-54 | Rambla de la Marina, 415-427 | Es coneixen poques dades sobre la casa senyorial de Can Arús. Com a hipòtesi, sembla que el creixement de la masia anà paral·lel al primer projecte d'eixample de la vila vella de l'Hospitalet. Es construeix l'any 1851 per iniciativa de Jaume Arús i Cuixart, soci fundador del Casino del Centre i alcalde del municipi. Entre 1900 i 1910, el seu nét, Santiago Arús hauria fet alguna ampliació, d'aquí l'acroteri, decorat amb terracota i un medalló central amb les inicials S.A. Als anys vuitanta del segle XX mitjançant expropiació va passar a mans de l'Ajuntament. El mes de febrer de l'any 2005 es projecta la reforma de la masia, que finalitza el mes d'abril de l'any següent. L'arquitecte encarregat de l'obra serà Martí Cabestany i Puértolas. | 41.3585800,2.1019600 | 424884 | 4578953 | 1851 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52347-foto-08101-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52347-foto-08101-54-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ubicada entre la Rambla de la Marina, i els carrers de Provença, de Santa Anna i avinguda del Carrilet. El jardí frontal afegeix valor a la finca visualment, però sobretot des d'un punt de vista sociològic i de valorització de l'entorn i el paisatge. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | |||||||
| 52364 | Edifici del carrer del Progrés, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-del-progres-19 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Deteriorament per manca de manteniment. | Aquest edifici que s'aixeca a la cantonada del carrer Progrés amb el carrer d'Occident fou concebut amb planta baixa i pis; però enmig de les obres es decidí fer-ne una nova planta. La coberta és de teulada a dues aigües. Destaca el joc de volums que s'acompanya també per l'ús de colors de façana diferents per a elements compositius distints. Aquesta característica, juntament amb les decoracions florals geomètriques que omplen els buits de les obertures simulades i els panys entre algunes d'elles, acaben per singularitzar l'edifici. | 08101-71 | Carrer del Progrés, 19 | Edifici projectat per Ramon Puig Gairalt per dedicar-ho a escola, l'any 1930. | 41.3747900,2.1192900 | 426352 | 4580738 | 1930 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52364-foto-08101-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52364-foto-08101-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52364-foto-08101-71-3.jpg | Legal | Art Decó|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | 110|120|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||
| 52367 | Edifici del carrer de Pujós, 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-pujos-35 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Bloc de pisos ubicat al carrer de Pujós cantonada amb el carrer d'Orient, que consta de planta baixa i quatre pisos; però que en origen només contemplava dos pisos. Tot i que formalment és visible en alguns detalls, aquest afegit intentà no desdir-se de les línies del projecte i és molt possible que es realitzés no massa després de la seva execució -o fins i tot sense solució de continuïtat; i possiblement pel seu propi autor. El parament és majoritàriament llis, amb alguns elements de maó vist, jugant amb la bicromia de vermell i verd. | 08101-74 | Carrer de Pujós, 35 | L'obra és atribuïble a Ramon Puig i Gairalt encara que, com passava sovint, els plànols del projecte anaven signats pel seu germà Antoni Puig i Gairalt. De fet presenten unes similituds molt grans amb d'altres projectes coetanis de Ramon Puig Gairalt, caracteritzats per la tendència cap a un llenguatge racionalista i un ús del color de les façanes com a element diferenciador de cossos de l'edifici, a més, en aquest cas, d'introduir puntualment l'obra vista. | 41.3731500,2.1183900 | 426275 | 4580557 | 1931 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52367-foto-08101-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52367-foto-08101-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52367-foto-08101-74-3.jpg | Legal | Contemporani|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni i Ramon Puig i Gairalt | 98|120 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | |||||||
| 52390 | Carrer Xipreret, 47-57 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-xipreret-47-57 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVI-XX | Conjunt de cases unifamiliars aixecades en l'espai entre dos corralons que s'obren a ponent del carrer Xipreret. Conserven l'estructura original de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Les façanes que veiem actualment corresponen a actuacions segurament realitzades al segle XIX o principis del XX, amb unes obertures sense cap element remarcable i la presència de petits balcons, amb barana de ferro. Les recents actuacions de rehabilitació han unificat les casetes que es presenten com dos blocs ben diferenciats: Xipreret 47-49 i Xipreret 51-57. | 08101-105 | Carrer Xipreret, 47-57 | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3605300,2.0974300 | 424507 | 4579174 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52390-foto-08101-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52390-foto-08101-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52390-foto-08101-105-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119|98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | |||||||||
| 52397 | Edifici del carrer de les Roselles, 23-25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-les-roselles-23-25 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX | Edifici d'habitatges entre mitgeres construït en una parcel·la doble. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de terrat pla. És una de les primeres construccions de la zona. Literalment la instància presentada al 1879 pel propietari Francesc Mestres parla de construir en el 'pasaje que se está abriendo'. La façana es configura a partir d'un eix central que divideix en dos simetries idèntiques i que passa pel mig de la porta d'accés. A la reixa de la porta d'escala hom pot veure les inicials del promotor (FM). En planta baixa, a cada costa de la porta hi ha dues grans obertures que formen part del restaurant, amb tarja i arc de mig punt. La primera planta destaca el balcó corregut amb barana de ferro, cartel·les de suport i tres obertures adintellades. A la segona planta hi trobem un buit cec a l'alçada de l'eix central i dos balcons laterals, també amb barana de ferro i cartel·les de suport. Damunt les llindes dels balcons hi trobem esgrafiats amb motius geomètrics. La façana està coronada per una cornisa amb suport de cartel·les i esgrafiats entre cartel·la i cartel·la. El parament a la planta baixa simula grans carreus i a les plantes superiors és llis; les obertures tenen un recreixement d'emmarcament. | 08101-112 | Carrer de les Roselles, 23-25 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3588700,2.1005100 | 424763 | 4578987 | 1879 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52397-foto-08101-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52397-foto-08101-112-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Santigosa | A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||
| 52404 | Cal Manets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manets | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Casa aïllada, amb les façanes als quatre vents, d'una sola planta amb la coberta de teula plana a quatre vessants. La casa és de petites dimensions i destaca la teulada que és molt gran en proporció a l'edifici. Una escalinata amb barana dóna accés al cos que fa de rebedor, que sobresurt de l'alineament de la façana i on hi ha la porta d'entrada, de llinda recta. A banda i banda hi ha dues finestres que tenen la llinda decorada amb relleus. Per sobre hi ha un fris llis on es troben els respiradors decorats amb relleus calats. Sota el ràfec de la teulada hi ha un fris amb motius florals esgrafiats. | 08101-119 | Rambla Just Oliveras, 17-19 | Es troba ubicada en el que seria el segon eixample oberta per donar una comunicació directa amb l'estació de ferrocarril (1907). Segons sembla, la nova parcel·lació realitzada per Just Oliveras per tal d'urbanitzar la rambla, va comptar inicialment amb alguns problemes legals per a l'escripturació de les antigues propietats de Cal Tres. Aquest fet refredà els propietaris i promotors interessats en aquesta nova zona residencial de l'Hospitalet. | 41.3610200,2.1010600 | 424811 | 4579225 | 1923 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52404-foto-08101-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52404-foto-08101-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52404-foto-08101-119-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa està envoltada per un jardí i la porta de la tanca que dóna a la rambla està flanquejada per dues pilastres coronades per fanals de forja. La tanca del pati és una reixa de forja col·locada damunt un sòcol de pedra. | 106|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | |||||||
| 52460 | Font de la plaça de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | XX | Presenta evidències de fongs, humitats i alguna pintada. | Font urbana que agafa l'aigua de la xarxa urbana situada en un angle de la plaça de la Mare de Déu de Montserrat. Es tracta d'una font d'obra composta per un prisma rectangular acabat en punxa, semblant a una coberta a quatre aigües o piramidal que forma un petit ràfec amb les façanes, que tenen una simple decoració geomètrica. En una de les parets hi trobem el brollador cromat, de polsador, que surt de la boca d'un lleó de bronze. Aquest prisma se sustenta damunt un podi de pedra una mica més ample, que també sosté la pica on desaigua el brollador. A la façana contrària al brollador hi trobem la portella metàl·lica que dona accés a l'interior. | 08101-163 | Plaça de la Mare de Déu de Montserrat | 41.3578000,2.1012200 | 424821 | 4578867 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52460-foto-08101-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52460-foto-08101-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||||||
| 52298 | La Marquesa. Torre Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-marquesa-torre-barrina | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1991). La vivienda en Collblanc-Torrassa; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 79, pp. 4-5. | XIX | Antiga residència d'estiu d'un propietari benestant reconvertida en equipament públic. És de planta rectangular i consta de planta baixa i tres pisos. Actualment la coberta és plana. Destaca la galeria que s'ha afegit a la façana de migdia, amb tres plantes d'arcades de mig punt. També destaca la torre de secció quadrada amb coronament de balustres. A la façana de ponent hi ha un cos afegit de planta única amb terrassa i balustrada com a barana. A la planta baixa hi ha sis finestres amb arcs de mig punt. | 08101-5 | Passatge Amat, 9-13 | En alguna bibliografia es parla d'una masia anterior a la construcció actual, que és de l'any 1867. Es tracta d'un exemple del que alguns autors han anomenat 'arquitectura d'indianos' o 'americanus', és a dir, edificis bastits per persones que van anar a Amèrica a fer fortuna i al tornar demostren el seu èxit econòmic reformant o construint una nova residència. Aquestes noves cases pairals vuitcentistes bastides per indianos enriquits acostumen a ser torres relativament grans, amb clars referents estètics colonials i envoltades d'un ampli jardí on mai no hi manca una palmera, com en aquest cas, o arbres característics d'Amèrica, com la araucària. La finca de la propietat s'estenia pels límits del carrer d'Occident, Torrent Gornal i Travessera de Collblanc. | 41.3752500,2.1175200 | 426204 | 4580790 | 1867 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52298-foto-08101-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52298-foto-08101-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52298-foto-08101-5-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troba el mig d'un parc públic conegut com el Parc de la Marquesa que revaloritza la pròpia construcció colonial i esponja un urbanisme extremadament castigat per la densitat de construccions.És la seu d'un centre municipal de recursos audiovisuals i multimèdia obert a la crfeació i la innovació.En el subsòl d'aquest parc hi ha un refugi antiaeri de la Guerra civil. | 98|116 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | |||||||
| 52303 | Aqüeducte de Can Nyac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-nyac | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX | Les estructures de suport estan deteriorades. | Aqüeducte i xemeneia d'una antiga bòbila. L'any 1986 era l'única bòbila que encara funcionava a l'Hospitalet. Aqüeducte construït amb arcs escarsers sobre pilars piramidals i estructura de pedra amb els angles reforçats. Es troba situat per damunt d'un canal d'aigua i del torrent cobert que serveix pels petits horts que hi ha a les terrasses del barranc. La bòbila manté la xemeneia en bon estat, la resta de les edificacions estan en mal estat. | 08101-10 | Can Nyac - Sant Feliu | D'entre les activitats productives que més sobresortiren en el procés d'industrialització de l'Hospitalet durant el segle XIX i principi del XX destacà la producció ceràmica i terrissera. L'aprofitament de les argiles del delta féu que el paisatge hospitalenc es poblés de nombroses bòbiles que els posteriors processos d'urbanització han fet desaparèixer. | 41.3685300,2.0916100 | 424030 | 4580067 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52303-foto-08101-10-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Seria bo que es mantingués al seu voltant l'estructura primitiva i la forma característica dels forns de les bòbiles, dels quals segurament que en queden restes o vestigis. | 98 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | |||||||
| 52308 | Mercat de Collblanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-collblanc | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Manteniment de les característiques de l'edifici. Les parades adossades al Mercat -difícilment suprimibles per la seva viva activitat comercial- haurien de seguir un disseny homogeni que permetés integrar-les o contraposar-les a l'estil general delmercat. Caldria recuperar models originals o referits a aquests davant d'un canvi o remodelació interior. | Edifici de serveis destinat a mercat. La planta és rectangular i l'accés s'ha disposat en la part central de cadascun dels costats. L'edifici presenta una nau central sostinguda per pilars i dividida en dos carrers centrals; així com dues naus més laterals. La coberta de la nau és a tres vessants seguint els dos eixos en la intersecció dels quals la coberta esdevé a quatre aigües. Els pilars estan units per arcades en arc poligonal esdevenint de més alçada en la zona central per permetre la il·luminació zenital. La resta de l'edifici rep també la il·luminació per un seguit de finestres petites, però seguides, disposades en la part alta de les parets laterals. La façana és un joc de volums geomètrics sorgits de la disposició espacial interna i en la qual trobem un entroncament molt evident amb l'Art Déco, En els detalls interiors hi ha l'ús de rajoles de València, alumini polit inoxidable per a barres, rètols, números i rellotge. La combinació de colors és la de blau/blanc per a les rajoles i color perla per als paraments. | 08101-15 | Carrer Doctor Martí i Julià, 8-22 | L'espai del Mercat de Collblanc trigà força anys en executar-se: fou projectat l'any 1926 per l'arquitecte municipal de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Però la inauguració no es produí fins l'any 1932. Ramon Puig i Gairalt ja tenia l'experiència de la construcció del Mercat del Centre, projectat l'any 1925. Encara que molt propers en els temps, els dissenys d'ambdós mercats són força diferents. Mentre que al primer, no concedeix rellevància als murs de tancament, en el Mercat de Collblanc aquest és un dels elements més sobresortints. Es tracten els volums geomètrics en un llenguatge molt personal que l'arquitecte anirà afinant en obres posteriors. | 41.3748900,2.1202600 | 426433 | 4580748 | 1926 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52308-foto-08101-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52308-foto-08101-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52308-foto-08101-15-3.jpg | Legal | Art Decó|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | El mateix Ramon Puig reconeix que les formes constructives són més aviat filles de l'Exposició de París de 1925, però que en els detalls es segueix més la tendència racionalista. | 110|106|98 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | |||||
| 52309 | Fàbrica Cosme Toda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-cosme-toda | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CORREDOR-MATHEOS, J.V. et alt. (1984). Arquitectura Industrial a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni urbà de l'Hospitalet (sèrie de 10 tríptics). L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MORALES MEDINA, J. M. (1986). El barri de Sant Josep; dins: XXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 191-212. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). SANTOS SANTOS, María Cruz (1991). Un assaig de divulgació del Patrimoni a les escoles: La ruta urbana de la indústria; dins I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet del Llobregat), pp. 70-74. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XIX-XX | Conjunt format per les naus industrials projectades per Puig i Gairalt l'any 1923 i la casa del director, situada a l'entrada del recinte; amb la façana que dóna al carrer Enric Prat de la Riba. La seva funció era la d'habitatge pel propietari de la fàbrica. El material utilitzat és el maó vist, de color vermellós, en molts dels quals encara es pot veure el segell de la fàbrica. Es d'estil modernista. La porta d'accés es caracteritza pel seu treball de fusta. Les obertures adopten la forma d'arc deprimit convex, emmarcades per dues pilastres de maó vist esglaonades i les dues que flanquegen la porta, més grans que les restants, presenten la seva base esglaonada. A la façana lateral i posterior hi ha finestres figurades. El terrat presenta barana decorada amb maó vist i darrera es pot veure un petit cos, de coberta a dues vessants amb lluernes, usat com a sortida al terrat. La decoració és de maó vist, formant sanefes al voltant de les obertures i entre els balcons, respiralls de forma romboïdal, cartel·les de poca volada que sostenen tant els balcons com la cornisa, i successions d'imbricacions i dentellons sota el voladís de la teulada. A part del maó, és molt típic del modernisme la utilització de ferro forjat, material que es pot veure a les baranes dels balcons i de les finestres ampitadores, i a les portes de la façana d'Enric Prat de la Riba i de l'interior del recinte. Pel que fa a l'edifici industrial es compon de quatre o cinc pisos, segons el cas. Els soterranis són un entramat de túnels, amb sostre de volta de maó, que s'utilitzaven com a magatzem de fang gràcies a la humitat que hi havia. Avui dia encara es conserven els rails per on es feien passar les vagonetes que transportaven l'argila. A la planta baixa hi havia els forns i les premses per fabricar la ceràmica. Els quatre pisos superiors eren l'assecador de les peces. Destaca el gran número de finestres que s'obrien o no segons les condicions meteorològiques exteriors (temperatura, vent, humitat). La façana principal es divideix verticalment en cinc cossos, tres d'ells de major alçada, amb un pis més que els altres dos. Presenta coberta a quatre vessants per als més baixos. Cadascun dels cossos és dividit a la vegada en subcossos mitjançant pilastres de maó vist. Totes les finestres són rectangulars, de la mateixa manera que els balcons ampitadors, a excepció dels òculs del pis superior. La decoració ve donada pel mateix maó vist, que forma imbricació a la cornisa, i per les hídries de la teulada. La resta de les façanes responen a la mateixa concepció. | 08101-16 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 54-62 | La fàbrica Cosme Toda és una de les que es crearen a l'Hospitalet al moment de la gran puixança de la indústria ceràmica. El primer edifici el va construir el mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba, l'any 1884. Les naus més antigues que es conserven són les que el 1923 va construir Antoni Puig i Gairalt que es va encarregar de l'ampliació de la fabrica. I l'any 1925 es construeixen tres forns i la xemeneia. Durant un temps es va anomenar 'Indústries ceràmiques'. El 1937, junt amb la seva veïna, la Ceràmica Llopis, va ser col·lectivitzada i utilitzada com a fàbrica de material de guerra. A l'any següent, una explosió provocà un incendi que destruí pràcticament la Ceràmica Llopis però no la Cosme Toda, que ha conservat l'edifici. | 41.3642800,2.1119400 | 425725 | 4579577 | 1883 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52309-foto-08101-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52309-foto-08101-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52309-foto-08101-16-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba, Ramon Puig Gairalt i Lluís Colomer i Ballot | Els edificis que l'arquitecte Ramon Puig Gairalt va construir per al conjunt fabril Cosme Toda posseeixen una entitat arquitectònica que transcendeix el seu context, podent-se valorar amb independència del seu autor i de la ciutat on estan ubicats. Com tota peça arquitectònica valuosa en sí mateixa, realitza perfectament la síntesi formal on convergeixen l'adequació funcional, l'estructura i l'envolvent, la ressonància del moment cultural, la decoració i els materials íntimament units a la composició. Per això, són uns edificis àmpliament citats i comentats en la bibliografia sobre Puig Gairalt i sobre L'Hospitalet. S'ha d'entendre, però, que el seu valor radica, com hem dit, en la seva qualitat arquitectònica i no, com de vegades pot inferir-se, en episodis concrets com ara les referències classicitzants, l'ús del material ceràmic o la manera de resoldre un programa industrial. Aquests aspectes son importants però adquireixen el seu sentit ple com a aportacions a l'arquitectura i no poden, per tant, aïllar-se, almenys en una obra com aquesta. | 105|98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||
| 52326 | Can Vilumara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilumara-0 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BOFILL I COROMINAS, Montserrat (1992). Can Vilumara, breu història d'una antiga fàbrica de seda de l'Hospitalet; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 82 (feb. 1992), pp. 14 a 15. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SALA, Joan; AMOROS, Rafael; VILUMARA, Josep M. (1991). La fàbrica de teixits de seda Vilumara a l'Hospitalet del Llobregat; dins: I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 139 a 147. | XX | L'adequació de la fàbrica com a centre docent (1986-87) ha significat una rehabilitació de les instal·lacions que ha respectat la seva fesomia, adequant només els espais interiors de les naus. | Conjunt fabril rehabilitat actualment com a Institut d'Educació Secundària format per les naus industrials, l'edifici d'oficines, la casa del director i una xemeneia. L'element més destacable és la casa del director, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. Es tracta d'una obra amb treball ornamental d'obra vista i on destaquen els respiralls ceràmics amb forma de les papallones de la seda, la imatge de Nostra senyora dels Àngels i el treball de ferro forjat. A banda de la casa, són també força interessants les primitives naus dels telers, amb coberta de dent de serra ('shed') que tenen dues cronologies diferents: 1907 i 1928. A la part última del recinte, al costat de la Farga, està la xemeneia, de base hexagonal i 60 metres d'alçada. També es troba l'altra entrada de la fàbrica, per on passaven les mercaderies i on hi havia una porteria i una bàscula. | 08101-33 | Av. De Josep Tarradellas, 147-169 | Vilumara va ser fundada l'any 1676 per Domingo Vilumara, comerciant de sedes de Manresa. Va aprendre a teixir i es va establir a Barcelona. En el claustre de la Catedral podem veure la seva llosa amb una llançadora gravada i un ocell. Seguint el corrent del moment, l'any 1862 es va fundar una caixa financera adjunta a la fàbrica. Aquestes caixes, en créixer, es van convertir en bancs. La Caixa Vilumara va fer la seu en un edifici que ella mateixa construí: és l'actual Museu de Cera de Barcelona. Les implantacions de grans conjunts fabrils tèxtils a l'Hospitalet tenen una cronologia relativament tardana, situant-se majoritàriament a la primera dècada de 1900. Això ha fet que aquestes grans fàbriques s'inscriguin estilísticament en el corrent arquitectònic modernista, seguit pels propietaris de les indústries per tal de significar i monumentalitzar els seus centres productius. D'aquesta manera els edificis de la fàbrica eren més que el lloc de treball i esdevenien l'ensenya de l'empresa. En el cas de l'antiga fàbrica de teixits de seda Vilumara, la significació venia donada, principalment, per la casa del director situada a l'accés del recinte. | 41.3628400,2.1040800 | 425066 | 4579424 | 1906 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52326-foto-08101-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52326-foto-08101-33-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A. Audet Puig | El museu conserva un respirall ceràmic amb forma de papallona de la seda, un tel·ler, fusos i altres materials. El catàleg no protegeix tots els edificis. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | |||||
| 52336 | Casa Sanfeliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sanfeliu | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Casa unifamiliar aïllada, amb tres façanes lliures i una adossada a un bloc de pisos. Un petit pati o jardí envolta aquestes tres façanes. Consta de planta baixa amb terrat i un pis afegit en una part. La planta pot dividir-se, per la seva estructura constructiva, en tres cossos segons la col·locació de les biguetes. Un cos central en el que les biguetes estan disposades perpendiculars a la porta principal i dos cossos laterals col·locades paral·leles a la porta principal i que d'alguna manera es tradueixen en els dos petits porxos situats als extrems (avui un d'ells suprimit). | 08101-43 | Rambla Just Oliveras, 49B | El procés d'urbanització de l'eix viari de la Rambla de Just Oliveras, iniciat al 1907, es perllongà al llarg de les dècades següents. Això ha permès que els exemples d'arquitectura original que encara es conserven mostrin un ventall del que eren els gustos i estils arquitectònics del moment. La casa del número 49 exemplifica un d'aquests estils de principis de segle, alhora que mostra l'evolució artística i personal de l'arquitecte, Ramon Puig i Gairalt. En aquesta obra projectada el 1928, Puig i Gairalt comença la seva travessia del classicisme noucentista, amb referents art decó, cap a una concepció volumètrica propera al racionalisme. El resultat és una obra realment singular, que combina els volums cúbics dels diferents cossos amb elements d'altres referents estilístics, com l'escala imperial d'accés a la porta o la font del jardí. | 41.3624400,2.1003300 | 424752 | 4579383 | 1928 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52336-foto-08101-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52336-foto-08101-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52336-foto-08101-43-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | Un dels cossos laterals ha estat modificat amb un afegit posterior que desvirtua l'antiga composició de l'edifici. A la façana destaca el joc de colors dels estucats i un esgrafiat de grans proporcions de la Mare de Déu de Montserrat amb les muntanyes darrera. | 106|98|120 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||
| 52348 | Ca l'Esquena Cremat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquena-cremat | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CORNELLES i PUJOL, Montserrat (1990). Els motius de les antigues cases de pagès de l'Hospitalet; dins Quaderns urbans, núm. 5. Ajuntament de l'Hospitalet. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCÉ i PIERA, Matilde (1991). Cop d'ull als motius de l'Hospitalet. Ateneu de Cultura Popular de l'Hospitalet. | XIX | S'ha restaurat durant el procés de redacció del Mapa de Patrimoni. | Masia situada en oposició a l'edifici del casino del Centre. És de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, lleugerament encarada cap a l'est. El nivell de planta baixa es troba força per sota de la rasant de la Rambla Marina, urbanitzada tardanament en aquest sector. Davant seu manté un espai de pati, antigament hort i era, encerclat per una tanca d'obra i reixa de ferro. La façana principal es composa simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. Totes de llinda recta a excepció de la porta d'accés que és d'arc escarser. Damunt el portal, en la planta pis, hi ha un balcó amb barana de ferro. Amb posterioritat al seu aixecament, s'adossà un cos a la banda de ponent. A la planta noble conserva unes pintures molt interessants. | 08101-55 | Rambla de la Marina, 447 i 550 | Ca l'Esquena Cremat ha anat encerclant-se, progressivament, per construccions modernes. De totes maneres, la pervivència del seu pati i la presència del Casino afavoreixen que aquesta illa mantingui un caràcter marcadament vuitcentista, important de ser salvaguardat. | 41.3590800,2.1021300 | 424899 | 4579008 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52348-foto-08101-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52348-foto-08101-55-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el bloc de l'hospitaletdellobregat.wordpress s'explica que el mal nom de Ca l'esquena cremat del germans d'en Rafel que portava l'esquena de la camisa recremada pel sol, ja que treballava de pagès durant moltes hores. Però una segona versió diu que es va cremar el paller de cal Xicos de la Miquela i els veïns van ajudar a apagar-lo, també en Rafel que es va cremar l'esquena. Segons la Montserrat Cornelles l'origen del nom ve de que per Sant Joan es deixaven caure d'esquena sobre les brases dels focs.Hi havia pintures murals a la planta baixa i la primera planta. Gairebé totes han desaparegut. L'edifici està en rehabilitació i s'intenten recuperar les poques que queden. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | |||||||
| 52359 | Edifici de l'avinguda de Pau Casals, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-lavinguda-de-pau-casals-4 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Casa d'habitatges de planta baixa, dos pisos i terrat pla. El domini absolut de les línies rectes el situen en el racionalisme. El parament combina la utilització d'arrebossat amb imitació de maó vist al voltant de les finestres balconeres. La planta baixa és ocupada per la porta d'accés a l'habitatge i dues finestres i els pisos combinen els balcons amb finestres. | 08101-66 | Avinguda de Pau Casals, 4 | Aquest edifici que fou encarregat per Jaume Cerdà Valls el juliol de 1935, esdevé l'element arquitectònic de l'Hospitalet, que més exemplifica l'arquitectura moderna catalana dels anys trenta, influenciada pels corrents racionalistes europeus. El paper de l'arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, fou fonamental perquè a la ciutat es puguin contemplar diverses obres seves que s'inscriuen en aquest corrent. | 41.3599300,2.1037500 | 425035 | 4579101 | 1935 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52359-foto-08101-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52359-foto-08101-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52359-foto-08101-66-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | 120|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | |||||||
| 52401 | Parc de Can Buxeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-can-buxeres | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. | XX | Parc municipal urbà ubicat a l'antiga propietat de Can Buixeres. Delimitat, a migdia, per la via del ferrocarril, aixecada del nivell del sòl; a llevant, per la carretera d'Esplugues; a ponent, pel camí de la Fonteta; i al nord, pel Canyet. És un espai d'oci, de natura, d'interrupció del continu edificatori que és la ciutat de l'Hospitalet que es comparteix amb una sèrie d'elements patrimonials d'alt valor, i que a més se n'hi ha afegit, col·locant un parell d'escultures. El torrent de Can Nyac divideix la zona de parc d'horts urbans treballats a la banda de ponent del torrent. L'element central és el palauet, amb la masoveria al costat i la glorieta modernista. Els jardins tenen una disposició geomètrica combinant camins i parterres. Hi ha una gran quantitat d'arbres i plantes, amb indicadors dels seus noms i espais destinats a jocs i esbarjo. També hi ha una zona per espectacles i representacions musicals o teatrals. | 08101-116 | Carretera d'Esplugues, 3-5 | El conjunt va passar a ser propietat municipal al 1968, per tal d'obrir el seu interior i convertir-lo en un parc públic. Els edificis es troben avui perfectament restaurats, mantenint força del seu aspecte interior i amb unes façanes tractades amb correcció. Inaugurat el 8 de novembre de 1972, amb motiu del dia de la província, segons indica una placa de marbre col·locada a l'entrada de la carretera d'Esplugues. | 41.3642400,2.0973000 | 424501 | 4579585 | 1906 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52401-foto-08101-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52401-foto-08101-116-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La transformació immediata del conjunt es produiria en els anys següents (1906-1911) amb la creació dels jardins que envolten la finca i que van acabar per definir la torre senyorial de Can Buxeres. | 98 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | |||||||
| 52405 | Edificis del carrer de Buenos Aires, 31-35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-del-carrer-de-buenos-aires-31-35 | XIX | Grup de tres edificis d'habitatges entre mitgeres coetanis del creixement urbanístic de finals del segle XIX i principis del XX i que conserven el programa original, remuntes a part. Les plantes baixes són les que han sofert més modificacions i adaptacions a altres usos, com aparcament de vehicles. La simetria és l'aspecte més destacat i sobre la que es construeixen les finestres i obertures. Destaca especialment les ornamentacions de les finestres de l'edifici del número 33, amb un petit frontó damunt la llinda amb una petxina en el timpà. | 08101-120 | Carrer de Buenos Aires, 31-33-35 | 41.3660400,2.1301600 | 427251 | 4579757 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52405-foto-08101-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52405-foto-08101-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | |||||||||||
| 52426 | Conversa. Caps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conversa-caps | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument format per dues columnes una tubular i l'altra en prisma, d'acer i ferro, trencades i obertes amb dos perfils de acara retallats a la part superior. Estan situades sobre una peanya d'encofrat de ciment i grava, amb rajoles de ciment en la seva cara superior | 08101-141 | Plaça Camilo José Cela | Es va inaugurar l'any 1992. | 41.3660100,2.1251500 | 426832 | 4579758 | 1992 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52426-foto-08101-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52426-foto-08101-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Emili Armengol | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | |||||||
| 52429 | Monument a Antonio Machado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-antonio-machado | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument dedicat a la memòria del poeta Antonio Machado, que consisteix en una planxa de ferro (220 x 110 x 8,5 cm) amb la seva silueta de perfil, retallada. A sota, dins d'un quadrat, la de la seva mà. | 08101-144 | Av. d'Isabel la Catòlica | Es va inaugurar el 24 de febrer de 1994. | 41.3688000,2.1030300 | 424985 | 4580087 | 1994 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52429-foto-08101-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52429-foto-08101-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavier Medina Campeny | L'escultura està collada directament al terra, sobre un parterre de flors irregular, allargat per un extrem que connecta la figura de Machado amb el peu d'un arbre, el conjunt està envoltat de gespa. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||
| 52434 | Sardanes de Jaume Ventura Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-jaume-ventura-tort | https://www.musicsperlacobla.cat https://portalsardanista.cat | XX | Conjunt de 18 sardanes del compositor relacionades amb l'Hospitalet del Llobregat: 'A Bellvitge hi ha ballades'; 'Ballet de Nostra Senyora de Bellvitge'; 'Bandera de Santa Eulàlia'; 'Collblanquina'; 'De l'Hospitalet a Lloret'; 'Els Romeus de l'Hospitalet'; 'Festa Major de Santa Eulàlia'; 'Font terrassenca'; 'L'Andreu de l'Hospitalet'; 'Llobregatana'; 'Noies hospitalenques'; 'Pomells sardanistes Collblanc'; 'Pubilla Casas'; 'Dolça Maica', composta conjuntament amb Joan Solé i Margarit. Així com la lletra de: 'Soc d'Hospitalet', amb lletra pròpia: 'Sóc d'Hospitalet veí / qu'és la terra on jo vaig néixer/ qu'és el lloc que m'ha vist créixer/ i es aquí on jo vull morir // Sota el teu cel blau jo veig / de color mes viu les coses / a les nines mes formoses / i mes llaminer el festeig // Aquí tot es casolà / tot fa flaire de bugada / i la gent es gent honrada / i s'estreny ben fort la mà // Quan he estat molt lluny d'aquí/ el meu cor trist s'encongia / i una negra melangia / em feia emmalaltí. // Recordava amb il·lusió / els meus temps d'adolescència / esperant amb impaciència / retornar a ma població //I reveure els meus amics / contemplar d'aprop la ufana / dels bells camps d'aquesta plana / qu'et fan ésser un dels pobles rics //I mirar amb orgull sà / tot el bé de Déu de roses / d'aquest poble català // Soc d'Hospitalet veí / soc d'aquesta terra bella / que al mirar-la meravella / i al cor joia fa sentir // Soc d'Hospitalet veí / qu'és la terra on jo vaig néixer / qu'és el lloc que m'ha vist créixer / i és aquí on jo vull morir.' També en va compondre en col·laboració amb lletristes: 'Els pessebres de Can Lluch', dedicada als pessebres que en Ricard Lluch, feia en el seu taller de Collblanc. La lletra és de J. Mª Cid: 'Els pessebres de Can Lluch / ungits de casalonia / sense riu, molsa ni bruc / ni estels a ple mig dia./ Els pessebres de Can Lluch / llum de l'any per cada dia // Retaules dels fills de Crist / en aquest món curt de mides, / per conhort del qui ha vist / ses esperances marcides. / Retaules dels fills de Crist / i santorals de llurs vides. // Poemes de caritat / en altars de artesania; ex-vots a la veritat / que va néixer a l'establia. / Poemes de caritat / ritmats amb dolça harmonia // Els pessebres de Can Lluch / sense riu, molsa ni bruc / Des del niu d'artesania / feu-nos sempre companyia.' 'Les noies de la Torrassa'; amb lletra d'Albert Zaragoza i Bars: 'Les noies han vingut / ben alegres matineres / a ballar-ne una sardana. / Espigues de blat ros /al vent dansen i segueixen / el compàs de la cançó. / Dins les anelles daurades / ja salten i repunteixen, / parelles enjogassades / com folls joguets del vent. / L'amor que es joguiner / bon amic les acompanya / del dansar tot presoner. / Escolteu-ne la cançó / escolteu-ne el dolç ressò // Que l'amor sigui triomfant. / Que boniques son les noies terrassenques / quan somriuen encisades per l'amor; / de la dansa nostra joia benaurada / la sardana que ens uneix i ens deixondeix / i ens alegra el cor // No planyeu noies, vostres amors impossibles, / que tot dansant la sardana /els gais minyons de vostre amor / seran presoners /Farem una rotllana gran / que sigui en nostre cor / penyora resplendent / i estel de bells colors. / Sardanes i perfum / en jorns de serenor / i rialles ressonants / de curulls afanys. / I sou, els nostres ídols d'or / perquè amb seny gloriós / de la sardana en feu bressol d'amor. / I tot dansant / amb goig i germanor / l'anhel torneu somrís / d'estiu, llaguts i flors!'. Continua a Observacions: | 08101-391 | L'Hospitalet de Llobregat | El mestre Jaume Ventura (l'Hospitalet de Llobregat 1911-1985) va compondre més de 200 sardanes. També és autor de sarsueles com Cançó de l'Empordà (1964) i d'una òpera que estrenà al Liceu l'any 1975, 'Rondalla d'esparvers', basada en l'obra teatral de Josep Maria de Sagarra. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Ventura i Tort | Continuació descripció: 'Ma terra plana'; amb lletra d'A. Francesc Marcé i Sanabra: 'Salta l'onada, brinca el dofí / prop de la terra que el cor enyora / tothora oberta com un camí,/ tímida i dolça i acollidora / com una noia, quan s'enamora / ma terra plana, és així / Entre els turons suau s'esmuny, /l'horitzó al lluny // Canta l'alosa, voleia el tord,/ i el pardal fura la sembradura, / per tu llangueix i bat el meu cor,/ oh terra plana, del meu amor // Demà, vull retornar,/ cap a tu cercant, /un tros perdut / de joventut // Plana del Llobregat / ara que estic sol / sigues consol /pel cor cansat / Montjuïc, Castelldefels,/ Sant Ramon i Collserola / Cornellà, L'Hospitalet, / i Bellvitge sempre sola dins la terra sou mon cel / i us sóc fidel / El meu món és aquí / on jo sóc nat / i on s'ha forjat / el meu destí'. | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||||||
| 52442 | Casa del Carrer Montseny,21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-montseny21 | XX | Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer Roselló. Consta de planta baixa i dos pisos, amb una remunta parcial en un costat. Destaca la composició simètrica de les façanes i les obertures de llinda esglaonada. El parament és llis a excepció de planta baixa amb un sòcol i aplacat imitant carreus encoixinats. | 08101-524 | Carrer Montseny, 21 | 41.3726200,2.1243600 | 426773 | 4580493 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||||||||||
| 52481 | Casa del carrer Rodés, 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-rodes-39 | XX | Casa d'habitatges que fa cantonada amb el carrer de les Esquadres, de planta quadrangular i que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és de terrat pla. La façana del carrer Rodés s'organitza simètricament a partir d'un eix central que la divideix en dues meitats. Aquest eix passa pel mig de la porta d'accés a l'escala comunitària. A cada costat es defineix les obertures; en planta baixa porta i finestra i en les plantes pis balconades amb dues obertures. Les baranes són de ferro i les obertures adintellades amb ornamentació geomètrica damunt la llinda que s'adossa al suport del balcó. La façana del carrer de les Esquadres s'organitza a partir de tres eixos de verticalitat: el de l'esquerra definit per un balcó per planta i porta a la planta baixa; i els altres dos eixos amb finestres estretes adintellades i amb la mateixa ornamentació a modus de trenca aigües. Entre finestra i finestra, hi ha una garlanda floral. Les finestres de la planta baixa tenen reixat de ferro. El coronament de la façana és pla amb una cornisa dentellada amb esgrafiats ornamentals. El parament és llis, a excepció de la planta baixa que té un arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-184 | Carrer Rodés, 39 | 41.3626800,2.1069700 | 425308 | 4579404 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52481-foto-08101-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52481-foto-08101-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | |||||||||||
| 52492 | Arrels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arrels | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument d'homenatge a Rafael Casanova en forma d'al·legoria amb el simbolisme com a llenguatge principal. Realitzada a partir d'un bloc monolític de marbre travertí, en forma de prisma quadrangular a la base, d'on neixen unes arrels que donen naixement a les quatre barres de la senyera que envolten, alhora, una columna trencada a la part superior. A mitja alçada d'aquesta columna i al bell mig de la banda que formen les quatre barres hi ha el rostre de Rafael Casanova. A la part frontal de la base del prisma es pot llegir la següent inscripció: 'A Rafael Casanova i a l'esperit de l'11 de setembre de 1714.' També hi trobem l'escut municipal. Està posada al mig d'un parterre de gespa en forma de túmul encerclat que s'aixeca sobre el paviment de la Rambla i il·luminada mitjançant uns petits focus de llum halògena. | 08101-148 | Rambla de la Marina | Es va inaugurar l'11 de setembre de 1996. L'autora ha guanyat els premis Josep Llimona, Ciutat de Martorell i, amb l'obra 'Arrels', el Premi Cità d'Estocolm 99 de l'Acadèmia Gli Etruschi de Florència, el 21 de febrer de 1999; tal i com informa una placa de bronze. | 41.3587200,2.1023900 | 424920 | 4578968 | 1996 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52492-foto-08101-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52492-foto-08101-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Montserrat Garcia Rius | Rafael Casanova (1660 - 1743) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les institucions catalanes d'autogovern. És objecte d'homenatge durant la Diada Nacional de Catalunya. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||
| 52302 | Cal Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trabal | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 A). Una mirada a la Marina d'ahir. Les nostres masies. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. | XVII | No s'hi viu. Només s'utilitza com a magatzem. | Masia basilical de tres cossos, el central més alt que els laterals. Presenta coberta a una vessant en els cossos laterals i a dues en el cos central, amb el carener paral·lel a la façana. La masia, a la part central, consta de planta baixa, pis noble i golfes, i els laterals tenen planta baixa i pis. La porta principal és adovellada i les finestres tenen els muntants i llindes de pedra ben escairada. Les golfes tenen una galeria amb quatre arcs de mig punt. Al nivell del pis noble hi ha un rellotge de sol amb la data '1769' inscrita. L'interior de la planta es conserva bàsicament com d'origen, ressaltant l'embigat de fusta. Per la part posterior té un cos transversal adossat i pel costat de llevant un barri dona accés a un pati envoltat d'edificis destinats a la producció. | 08101-9 | Camí de la Cadena, s/n | A la Marina, a tocar del Llobregat, es conserven les úniques explotacions pageses que resten a l'Hospitalet i que recorden el seu passat de poble agrícola. Cal Trabal, també denominada cal Joan Ros, és una construcció del segle XVII reformada en el XVIII. | 41.3454400,2.0964300 | 424406 | 4577499 | 1769 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52302-foto-08101-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52302-foto-08101-9-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Dues de les fotos són de la pàgina Pobles de Catalunya, ja que no se'ns va permetre l'entrada: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=597 | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||
| 52314 | Can Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-oliveras | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs i desaigua a cada una de les façanes, formant un angle recte. Un tram interior és més baix i desaigua a la façana posterior. Destaquen els esgrafiats de façana i la seva tribuna amb columnes toscanes, així com el ràfec de la teulada composta. Aquesta tribuna és aprofitada al nivell superior per construir-hi una balconada doble, de barana molt senzilla. Les obertures presenten una llinda amb decoració d'esgrafiats i emmarcament motllurat. La resta d'esgrafiats es localitza sota les finestres del primer pis i al centre de la balconada, amb representació de gerros florals i àngels. La façana de la Riera de la Creu és més senzilla, amb les obertures emmarcades amb vasa d'adorn llisa. L'única decoració es concentra a l'extrem del mur, amb esgrafiats de línies ondulants en forma d'ones, localitzats a totes les cantonades de l'edifici. Una torre-mirador descansa sobre la teulada composta i el cos annex a aquesta façana és de base quadrada amb coberta de quatre vessants. Tant la teulada de la torre com la de l'edifici són rematades amb hídries. Per la seva composició i estil de marcada voluntat classicista, la casa és una de les mostres més significatives del moviment noucentista que trobem a l'Hospitalet. | 08101-21 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 306 | Es tracta de la casa de Just Oliveras i Prat (1887 - 1938) que fou empresari, polític i alcalde de l'Hospitalet. Pertanyia a una família benestant arrelada a la ciutat des del segle XVII. De jove s'afilià a la Lliga Regionalista i el 1907, juntament amb els seus germans, va promoure el segon eixample de l'Hospitalet urbanitzant la finca de cal Tres, propietat de la família, de la que en sortiria l'actual Rambla Just Oliveras, batejada així en honor seu. Arran d'això aconseguí ser nomenat cap de la secció local de la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat en les eleccions municipals de 1914. L'1 de gener de 1916 fou escollit alcalde per primer cop, però el 16 de març del mateix any fou destituït. Fou escollit alcalde novament en 1918, i va mantenir el càrrec fins que fou destituït en proclamar-se la dictadura de Primo de Rivera en 1923. Duran els anys 1920 es va dedicar al món empresarial gràcies a la bona marxa del negoci del seu pare i la dot aportada per la seva esposa, Josefa Durban i Casas. El 6 d'agost de 1921 va inaugurar la línia d'autobusos entre l'Hospitalet i la plaça d'Espanya de Barcelona. El 1927 adoptà la forma de societat anònima Oliveras SA i va connectar viatges amb Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat. Amb la caiguda de la dictadura, el 5 de març de 1930, Just Oliveras fou escollit de nou alcalde de l'Hospitalet, càrrec que ocupà fins al 14 d'abril de 1931, quan a les eleccions municipals espanyoles de 1931 va guanyar l'alcaldia Esquerra Republicana de Catalunya. Durant els anys de la Segona República Espanyola va compaginar els seus negocis amb el seu càrrec de regidor per la Lliga Catalana a l'Ajuntament. En esclatar la Guerra Civil espanyola, però, va decidir quedar-se a la vila, tot i que les seves empreses foren col·lectivitzades. El 1938 fou assassinat al garatge de casa seva juntament amb la seva cunyada, Antònia Durban Casas. La seva mort mai ha estat aclarida, ja que l'única testimoni, Àngela Casas Sabaté, no va poder identificar l'assassí,perquè portava la cara tapada. | 41.3598400,2.1013900 | 424838 | 4579093 | 1930 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52314-foto-08101-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52314-foto-08101-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52314-foto-08101-21-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A partir de la Riera de la Creu, l'antiga carretera a Santa Creu de Calafell canvia de nom i passa d'Enric Prat de la Riba a carrer Major. A l'última illa de cases entre la Rambla Just Oliveras i la Riera de la Creu a la banda de muntanya, destaca aquesta casa senyorial que havia estat habitatge i seu de les oficines de l'empresa d'autocars Oliveras.Just al davant d'aquest casal trobem l'edifici emblemàtic del Casino del Centre. En conjunt, ambdues edificacions atorguen a aquest paratge una marcada entitat arquitectònica. | 106|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | |||||||
| 52318 | Edifici carrer de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-de-lesglesia | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer Centre, consta de planta baixa, tres pisos i coberta de terrat pla. L'edifici destaca pel disseny i execució de la seva façana, amb clars referents noucentistes i amb elements ornamentals dissemblants. Tot i que és difícil d'observar a simple vista, sembla ser que l'edifici fou projectat inicialment només per a planta i pis (1918), i no fou fins 1930, data que apareix esgrafiada en un medalló del darrer pis, que el seu propietari Josep Sabadell decidí aixecar-hi els dos darrers nivells. La simetria domina la composició de la façana, tot i que cada nivell té un tractament propi. Aquesta simetria es defineix a partir de quatre eixos en les plantes superiors i tres en la planta baixa. En aquesta darrera, l'eix central és la porta d'accés a l'escala, coronada per un frontó triangular, dentat, i dona accessos a comerços independents als laterals amb arc de mig punt. La primera planta està dominada per una balustrada correguda a tota la façana, amb quatre obertures de llinda recta. Les obertures estan emmarcades per unes pilastres ceràmiques, a la llinda de les quals hi ha mascarons amb bustos femenins i masculins. A la segona planta hi ha balcons i finestres amb balconet, sobre les obertures de les quals hi ha una decoració de terracuita amb motius vegetals i l'escut de Catalunya. En el darrer pis, les obertures són d'arc de mig punt, i sobre elles hi ha també una decoració ceràmica, en aquest cas vegetal. Aquest nivell disposa també d'un balcó corregut amb barana de ferro forjat. Sota cornisa trobem una sanefa esgrafiada. La barana del terrat és de balustres de pedra artificial, i sobre les pilastres se situen peces de florons ceràmics. El recobriment de la façana està realitzat amb un estuc de tonalitat vainilla, exceptuant la planta baixa que disposa d'un arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-25 | Carrer de l'Església, 49 | L'obertura del carrer de l'Església, que popularment encara conserva el topònim de carrer Nou, es realitzà l'any 1867 en els terrenys que havien quedat lliures després del trasllat del cementiri que fins llavors havia estat adossat a l'antiga església de l'Hospitalet. Aquesta actuació urbanística s'emmarca en un context d'expansió de la vila vella de l'Hospitalet, que començà a viure a mitjans del XIX episodis de reconstruccions i noves edificacions principalment al llarg del carrer Major. | 41.3611600,2.0988100 | 424623 | 4579242 | 1918 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52318-foto-08101-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52318-foto-08101-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52318-foto-08101-25-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bona part del carrer, obert en una primera instància des del carrer Major fins al del Centre, ha perdut la fesomia dels habitatges originals ja que hi ha hagut molta arquitectura de substitució. De totes maneres, ha romàs un conjunt que respon a una única actuació constructiva, amb una parcel·lació homogènia i un projecte arquitectònic idèntic. | 106|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | |||||||
| 52340 | Edifici del carrer Major, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-major-5 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13. | XIX | Habitatge entre mitgeres format per dos cossos, que consta de planta baixa i dos pisos i coberta de terrat pla. La façana s'organitza compositivament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. En planta baixa dues botigues flanquegen la porta d'accés a l'escala. En la planta primera una balconada amb tres obertures. En la segona planta són tres els balcons independent que hi trobem. La façana presenta un programa decoratiu que se centra en les obertures i les línies de forjat. A la porta d'escala trobem unes pilastres d'obra estucades i una llinda on al centre apareixen les inicials del propietari i promotor de l'immoble (FC - Francesc Company). Les obertures dels balcons també estan emmarcades per pilastres d'obra estucades, amb uns petits capitells corintis i una llinda amb una sanefa de terracota. D'aquest mateix material, que cal suposar de producció pròpia d'alguna de les fàbriques de l'Hospitalet, són també les cartel·les situades sota les lloses de pedra dels balcons i sota la cornisa, així com les conilleres de ventilació del terrat, el disseny de les quals no coincideix amb el projecte original. La línia de forjat entre els pisos superiors ve marcada per un fris amb motius vegetals. El parament de façana es troba estucat amb línies imitant carreus, encoixinats en el poc tros que es pot apreciar dels baixos. Les baranes dels balcons són de barrots de foneria, destacant la del primer pis on hi ha un motiu decoratiu que es repeteix simètricament. La barana del terrat sembla reconstruïda i s'ignora si originalment va ser d'obra,-tal i com correspondria al projecte de Pere Seseras, o si va disposar dels típics balustres ceràmics. | 08101-47 | Carrer Major, 5 | El trajecte del carrer Major comprès entre la plaça de l'Ajuntament i la rambla Just Oliveras està conformat per una tipologia edificatòria més heterogènia que la resta del carrer que va des de la mateixa plaça de l'Ajuntament fins a Cornellà. La banda dels números senars, però, conserva edificis d'habitatge originals de final del segle passat i inici de l'actual. L'any 1887, Francesc Company i Vergès decidí enderrocar dues casetes de la seva propietat i encarregar la construcció d'un edifici de nova planta. El projecte fou obra de l'enginyer industrial Pere Seseres, qui traçà un plànol de façana força acurat, encara que sense dibuixar els elements ornamentals. Es tracta d'un exemple paradigmàtic de construcció de casa de renda de certa qualitat, que recorda, per exemple, els edificis que es bastien coetàniament a l'Eixample barceloní. Es per això que no deixa de ser singular que el seu projecte no vagi signat per cap arquitecte, sinó per un enginyer industrial. Caldria conèixer millor quina fou la intervenció d'aquest col·lectiu professional en l'arquitectura no només pública o civil, sinó també, com veiem en aquest cas, domèstica. | 41.3596300,2.1012300 | 424824 | 4579070 | 1887 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52340-foto-08101-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52340-foto-08101-47-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Seseres | El plànol del projecte original no recollia les botigues. En el seu lloc les obertures que flanquegen la porta d'escala es concebien com a finestres.A la façana es troba encastat un mosaic amb una de les escenes del Via-Crucis tal i com succeeix en altres edificis del carrer Major. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||
| 52356 | Passatge d'Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-doliveras | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Conjunt format per sis casetes unifamiliars, entre mitgeres d'una única planta, situat en el passatge Oliveres i carrer del Montseny. Tot i la seva senzillesa, les cases destaquen pel seu acabat de façana, amb una barana del terrat d'obra de forma ondulada i una garlanda ceràmica que dóna als edificis un toc característic. La distribució de les obertures és idèntica en totes: porta a l'eix central i dues finestres laterals. Totes les llindes són rectes. La façana està coronada per un acroteri curvilini amb un òcul ovalat a sota. | 08101-63 | Passatge d'Oliveras, 34-42 | Algunes urbanitzacions dels anys 20 del segle passat, al barri de la Torrassa, lligades a l'increment demogràfic d'aquella dècada, es singularitzen per una tipologia constructiva senzilla, però característica i representativa de les diferents mesures adoptades per a la solució del problema de l'habitatge. A la base tindríem l'especulació i aprofitament intensiu del sòl que representen les casetes en passadís. El seguirien un tipus d'habitatge, també senzill, normalment de només planta baixa, i que difereix de l'anterior pel fet de no formar passadís, sinó de donar a vies urbanes, com els passatges. El cas del passatge Oliveres és paradigmàtic i no s'ha de deslligar de la resta de la urbanització del total del passatge. En pocs anys (1925-27) els solars d'aquesta via van anar edificant-se amb senzilles casetes de planta baixa, que tot i ser de promotors diversos, perquè els solars tenien diferents propietaris, la majoria van ser obra del mateix arquitecte, Lluís G. Colomer. No es tracta per tant d'una actuació unitària -com succeeix en els corredors-, però el resultat tipològic final és força semblant. | 41.3689500,2.1179400 | 426232 | 4580091 | 1927 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52356-foto-08101-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52356-foto-08101-63-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||||
| 52365 | Edifici del carrer del Progrés, 70 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-del-progres-70 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Casa unifamiliar entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta plana. Els baixos s'han transformat en comerços, però es manté l'ornamentació i la tipologia de parament. La façana té una composició a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures: tres per planta. En planta baixa, la porta d'accés i les dues obertures del comerç i en les plantes superiors amb balcó corregut. Destaquen els elements florals esculpits i de pedra artificial que se situen a les llindes de les obertures i a la barana del terrat. Es realment singular el tractament donat a la paret mitgera amb la casa veïna de Progrés 68, de menor alçada, on situa uns arquets cecs imitant les arcuacions llombardes de les esglésies romàniques i una barana simulant merlets. | 08101-72 | Carrer del Progrés, 70 | El carrer Progrés fou un dels eixos principals d'urbanització del barri de Collblanc - La Torrassa. En ell es troben bastits nombrosos edificis de renda de principis de segle. | 41.3731500,2.1201900 | 426425 | 4580555 | 1915 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52365-foto-08101-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52365-foto-08101-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52365-foto-08101-72-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|105 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||||
| 52386 | Ermita de Santa Eulàlia de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-santa-eulalia-de-provencana | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GAVIN, Josep Mª; AINAUD DE LASARTE, Joan (1992). Inventari d'esglésies: Barcelonès I. Barcelona: Ed. Pòrtic. MADURELL, J.M. (1977). Fulls històrics de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, 1977, pp. 37. MARCE I SANABRA, Francesc (1962). ¿Santa Eulalia de Provençana citada en un documento real del siglo XIII?; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal' (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 34. PLADEVALL i FONT, Antoni; dir.(1992). L'Hospitalet de Llobregat: Santa Eulàlia de Provençana; dins Catalunya romànica, vol. XX: Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Barcelona: Fundació enciclopèdia catalana; pp.263 i 264. PRAT PRAT, Trinidad (1961-62). La ciudad de Hospitalet de Llobregat y sus parroquias; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núms. 31 (1961), 32 (1961), 33 (1962). | XII | Ermita romànica de tres naus, amb volta de canó la central i quart de cercle les laterals. La nau central és més ampla que les laterals i la de migdia és més estreta que la de tramuntana. Estan separades per pilars rectangulars i arcades de mig punt. No s'han conservat els absis que encapçalaven cada nau. A la façana s'obre la portalada d'entrada, al seu damunt una finestreta i en el mateix eix, cornant-la un campanar de cadireta, sense campana. El parament està fet de petits carreus disposats en filades horitzontals a trencajunts de mitja peça. Als angles hi ha carreus més grans, disposats al llarg i de través. No hi ha arcuacions llombardes. Sota la teulada hi ha una línia d'impostes. La portalada data del 1201, segons la inscripció del timpà: 'ANNO MILLESSIMODUCENTESSIMO PRIMO / ACTUM EST HOC MENSE MA/ RCIO A QUODAM MAGISTRO A(RNALLO)'. Està formada dues arquivoltes bossellades. L'exterior mostra un relleu ornamental en forma de ziga-zaga, emmarcat per un trenca aigües decorat amb fulles. Hi ha dues columnes als laterals amb un capitell i bases esculpides (el fust és nou). | 08101-93 | Carrer Santa Eulàlia, 203-205 | El primer document on s'esmenta el lloc de Provençana data de l'any 908. Es tracta de la venda d'una casa amb les terres al prevere Radulf, fill del comte Guifré. Però com a parròquia, l'església de Santa Eulàlia de Provençana no s'esmenta fins l'any 1045. Sembla que l'any 1076 es documenta la construcció de l'actual església i que es consagra el 27 de gener de l'any 1101 pel bisbe Berenguer Folc. A l'any 1203, Ramon Guanagau funda el benefici de Sant Joan. A principis de segle XIV, segons les visites pastorals, pateix certa decadència però va aguantant, fins que al lloc de la Pobla de l'Hospitalet es forma un nou nucli agrupat. L'any 1426 el bisbe de Barcelona Francesc Climent Sapera concedeix la llicència per a edificar una nova església parroquial i trasllada la titularitat de la vella església de Provençana. Les notícies posteriors fan referència als ermitans. L'any 1757 el rector de l'Hospitalet i els veïns establiren una concòrdia per a reedificar-la. S'hi col·loca una campana i Francesca d'Alòs presenta al barber Josep Soler per a ermità. Al segle XIX, al voltant de l'església s'havia creat un nou nucli agrupat, allunyat de la parròquia i demanaren l'obertura de l'ermita; fins que l'any 1879 s'aconsegueix que torni a ser parròquia de Provençana. | 41.3651800,2.1187100 | 426292 | 4579671 | 1101 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52386-foto-08101-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52386-foto-08101-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52386-foto-08101-93-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-07-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La primera reforma que patí ja fou a mitjans del segle XII. Ho documenta una base esculpida de columna que s'ha conservat. El plint està esculpit del tot, envoltat per animals que semblen serps i simis, mossegant una mena de tija gruixuda que omple bona part de la cara frontal de la base. Per sota treu el cap una altra serp. Pel costat oposat, la base és llisa, ja que s'adossa a la paret. Rere la tija hi ha la base rodona del fust, amb un forat central per encaixar-hi la columna | 92|85 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | |||||||
| 52389 | Carrer Xipreret, 41-43-45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-xipreret-41-43-45 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVI-XX | Tres cases entre mitgeres aixecades en un dels corralons del carrer Xipreret. Són unifamiliars i consten de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Aquestes cases tenien un pati posterior, però en algun cas s'ha perdut per aixecar una construcció. La seva senzillesa mostra l'estampa més rural del que havia de ser tot aquest paratge no fa massa anys. | 08101-104 | Carrer Xipreret, 41-43-45 | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3603900,2.0973000 | 424496 | 4579158 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52389-foto-08101-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52389-foto-08101-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52389-foto-08101-104-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Si parlem de les formes d'agrupament més primitives cal esmentar els corralons del carrer del Xipreret, petits culs de sac oberts al carrer principal, però que permeten encarar a solell les façanes de les cases i deixar al davant un espai que, en no ser lloc de pas, esdevé pati comunitari on se situen els pous i safareigs. | 98|94|119 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||||
| 52412 | Homenatge als vells. 'La velleta' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-als-vells-la-velleta | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument homenatge a la gent gran. Es tracta d'una escultura de bulto feta de bronze que representa una velleta asseguda amb mocador al cap i mantellina a l'espatlla que porta agafada amb les dues mans. Està situada damunt una penya granítica. | 08101-127 | Plaça dels avis | Inaugurada l'any 1974 | 41.3658100,2.1261700 | 426917 | 4579735 | 1974 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52412-foto-08101-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52412-foto-08101-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hèctor Cesena Albós | Hi ha la inscripció del títol a la part frontal de la peanya 'Homenatge als vells', i la de la data i la signatura al lateral inferior dret de la peanya. Tot i aquest títol, l'autor es refereix a aquesta obra amb el nom de la velleta. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||
| 52415 | Monument a l'Hospitalet. Monument a l'escut de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lhospitalet-monument-a-lescut-de-lhospitalet | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | També és conegut popularment com la pinça. Consisteix en dos grans blocs verticals que representen la creu en aspa de Santa Eulàlia. A sobre d'aquests blocs n'hi ha uns altres quatre del mateix material, de color vermellós i que representen les quatre barres de la senyera. Els dos blocs verticals estan decorats amb els noms de barris, esglésies, masies, escuts, figures, signes, fusta i personatges de la història de L'Hospitalet. També hi ha la signatura de l'autor i la data. | 08101-130 | Plaça de can Escorça | Es va inaugurar el 26 d'abril de 1974. | 41.3682500,2.1313000 | 427349 | 4580002 | 1974 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52415-foto-08101-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52415-foto-08101-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Subirachs | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | |||||||
| 52444 | Casa del Carrer Mossèn Mossèn Pañella, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mossen-mossen-panella-16 | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i tres pisos i la coberta de terrat pla. Destaca perquè entre la façana i la vorera hi ha un petit pati delimitat per una tanca d'obra fins a mitja alçada i barana de ferro, amb la seva porta delimitada per pilars amb coronament piramidal. La façana té una composició simètrica, a partir de dos eixos de verticalitat, només trencat en planta baixa. On hi ha la porta principal d'accés a l'escala comunitària, i dues finestres laterals. En les plantes superiors, els eixos estan delimitats per les obertures que tenen balcó individual a excepció de la planta primera que el balcó és corregut. Totes les obertures són de llinda recta, amb emmarcament motllurat amb línies de perles i una peça central amb relleus ornamentals florals, a la llinda, que s'annexiona amb la mènsula de suport al balcó. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-526 | Carrer Mossèn Mossèn Pañella, 16 | 41.3624200,2.1018400 | 424878 | 4579379 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||||||||||
| 52449 | Casa del carrer del pintor Sorolla Cases, 1-5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pintor-sorolla-cases-1-5 | XIX | Edifici relacionat amb la lineal del ferrocarril. La façana principal d'aquest edifici de planta única i coberta a quatre aigües, és la que dona a les vies del ferrocarril. El costat que dona al carrer pintor Sorolla són els patis, la part posterior. Per tant, es tracta d'una construcció relacionada amb la construcció de la línia del tren. El parament és de paredat comú amb les cantonades i emmarcaments d'obertures de maó vist, pintats. | 08101-531 | carrer del pintor Sorolla Cases, 1-5 | 41.3680100,2.1176300 | 426205 | 4579987 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 | ||||||||||||||
| 52455 | Conseqüència d'equilibris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/consequencia-dequilibris | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XXI | Escultura de caràcter simbòlic situada al bell mig del parc de Bellvitge, molt a prop de l'ermita. Mesura quatre metres d'alçada, sis de llargada i un i mig d'amplada. Està formada per tres elements: un tors d'home / dona, un triangle i un cub. Explica l'autor que dels cossos de l'home i la dona surt un braç allargassat cap amunt, i a dalt de tot hi ha un cub, símbol de l'arquitectura de Bellvitge. El cos impulsa l'arquitectura sense límits: ' Farem del barri el que vulguem'. L'escultura simbolitza, segons Ferran Soriano, la força de la gent que va ajudar a consolidar el barri de Bellvitge. Quan es va inaugurar aquesta obra Soriano va explicar: ' El títol em lliga molt amb un barri en el qual em sento molt implicat i amb unes vivències que són de primera mà, sense intermediaris'. Situada als peus de l'escultura hi ha una placa amb la inscripció de la dedicatòria: 'En memòria i homenatge a tots els homes i totes les dones que amb el seu esforç i la seva lluita aconseguiren un barri millor. L'Ajuntament de L'Hospitalet i l'Associació de Veïns de Bellvitge amb motiu del 30è aniversari del barri i com a testimoni per a les noves generacions'; la data i l'escut de la ciutat. | 08101-158 | Parc de Bellvitge | Es va inaugurar el maig de l'any 2001 coincidint amb el trentè aniversari del barri. | 41.3476900,2.1106300 | 425597 | 4577737 | 2001 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52455-foto-08101-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52455-foto-08101-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ferran Soriano | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2023-03-26 08:38 |
Estadístiques 2023
Patrimoni cultural
Mitjana 2023: 186,55 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.