Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
52294 | Botiga Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/botiga-nova | AJUNTAMENT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, molt estret i allargat, que té la cantonada de la façana corbada. Consta de planta baixa i pis. El programa funcional original consistia en una botiga a la planta baixa i un habitatge en la planta pis amb un mateix accés des del carrer, a través de la botiga. El solar, entre mitgeres, és estret i profund, amb poca façana. L'escala es col·loca en un dels angles interiors de la planta per tal d'alliberar al màxim superfície per a la botiga i poder organitzar un habitatge en corredor amb el recurs d'un petit pati de ventilació. En conseqüència, es tractava de projectar una façana de dimensions reduïdes però dotada de prou singularitat com per respondre eficaçment a la funció comercial a què es destinava l'edifici, i a més tenint en compte la seva situació urbana privilegiada. El mecanisme que Puig Gairalt utilitza és formalitzar la planta pis com un coronament, profusament ornamentat, de la botiga, la qual, per aprofitar al màxim el perímetre de que es disposa, es resol com una capsa de vidre que conté els aparadors. El balcó corregut separa els dos elements i, a partir d'ell, s'emfatitza volumètricament la cantonada. L'acristallament de la planta baixa i la ceràmica vidriada de colors de la planta pis havien de contrastar fortament amb un entorn on predominaven la pedra i l'estuc. Així també s'ha de valorar l'elecció del referent estilístic, el qual, a més, denotava una certa 'modernitat' en aquell moment. | 08101-1 | Plaça de l'Ajuntament, 9 | La Botiga Nova de la plaça de l'Ajuntament va ser projectada i construïda per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt l'any 1912. Aquesta data apareix esgrafiada a la façana i també en la perspectiva aquarel·lada que es conserva en l'arxiu familiar Puig Viñals. Des del punt de vista de la trajectòria de l'arquitecte Puig Gairalt, la Botiga Nova i les Cases Barates de la Rambla són els únics exemples significatius d'una primera etapa d'influència secessionista (1909-1915), tot just acabada la carrera, ja que la farmàcia Vicenç Ferrer de la plaça Catalunya de Barcelona ja no existeix i la Casa Puig de la Rambla Just Oliveras pràcticament tampoc. | 41.3594900,2.0998300 | 424707 | 4579056 | 1912 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52294-foto-08101-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52294-foto-08101-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52294-foto-08101-1-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig Giralt | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | |||||||
52295 | Ajuntament de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-lhospitalet | AJUNTAMENT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS i FUSTER, Joan (1986). Com es fa una ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet, col·lecció Rutes Urbanes: Descoberta del Patrimoni Urbà de l'Hospitalet. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1984). La Casa de la Vila de l'Hospitalet; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núms. 22-23, pp. 4-5. | XIX | Edifici de planta rectangular amb orientació nord que consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal s'estructura simètricament, amb un cos central dividit en tres trams, a partir de tres eixos de verticalitat, i flanquejat per dos cossos laterals més enretirats. Una gran porta, emmarcada per vasa d'adorn formada per una llosa de marbre, constitueix el principal accés de l'edifici. Per sobre d'ella, una àmplia balconada remarca la importància del primer pis, amb barana de balustres. Les tres finestres balconeres són emmarcades amb vasa d'adorn i llinda, però la central és flanquejada per dos grups de pilastres de capitell corinti que sostenen el rètol amb la inscripció Casa de la Vila. A la llinda hi ha l'escut de la vila. L'eix central, format per porta i finestra entre un parell de pilastres i sobretot a l'acabament, presenta un cos central de línia semicircular amb inscripció de l'any de construcció: 1895. Els cossos laterals, separats per pilastres segueixen una estructura similar a la del cos central. El primer pis es separa del segon per una cornisa suportada per cartells i es repeteix a l'acabament de l'edifici sostenint l'ampit final. La façana del carrer Rossend Arús es divideix en dos cossos, un d'ells de més alçada que altre. El primer presenta la planta baixa dividida per pilastres, amb finestres rectangulars i pisos amb balcons ampitadors de barana de balustres i pilastres. El segon té una porta d'accés amb voladís i emmarcament de vasa d'adorn llisa, a l'igual de totes les obertures. Les cartel·les sostenen la cornisa, que en el primer cas és doble. | 08101-2 | Plaça de l'Ajuntament, 10-22 | La ubicació de la Casa de la Vila ha canviat tres vegades al llarg dels anys, però sempre ha estat al carrer Major. L'actual edifici és el tercer i ha sofert diferents reformes, com l'arranjament de les oficines el 1932 o l'annexió d 'un nou edifici el 1975. Les cases consistorials s'aixecaren en uns terrenys donats per Rossend Arús, que antigament havien estat propietat de la parròquia, en el que es coneixia com a 'camp del rector'. La venda d'aquest camp decretada al 1882 va acabar per configurar la parcel·lació de l'eixample de l'Hospitalet, projectat al 1883. La ubicació del nou Ajuntament continuava gaudint de la centralitat del nucli antic, en ple carrer Major, alhora que se situava en les terrenys de nova urbanització de la zona. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 1894 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52295-foto-08101-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52295-foto-08101-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52295-foto-08101-2-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Mariné i Ramon Puig Giralt | 99|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | |||||||
52296 | Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-de-merida | ABRIL VILAMALA, Irene (2017). Devocions pintades. Les taules del Museu d'Història de l'Hospitalet procedents de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida (finals del segle XVI-primera meitat del segle XVII). 31 beca de recerca de l'Hospitalet (2016). AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CODINA, Jaume (1970). L'Hospitalet del Llobregat, 1573-1632 (assaig d'interpretació històrica), L'Hospitalet de Llobregat: Impremta Pulcra, 1970. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Església de planta llatina que consta de tres naus, la central més alta que les laterals. El campanar s'alça a l'angle sud-oest de la façana principal. Té al capdamunt un penell de ferro forjat. A l'angle oposat hi ha una petita torre que correspon al baptisteri. Tota l'obra és de maó vist. Destaca l'escalinata d'accés que dona a un porxo amb tres arcs de mig punt i coberta de teula a una vessant. La façana posterior acaba en dues torres que corresponen a capelles interiors. | 08101-3 | Plaça de l'Ajuntament, 28 | A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. Fou reedificada a partir del darrer terç del Cinc-cents. La construcció del nou temple, que s'emplaçaria al mateix lloc que l'antic, datat de finals del segle XV, fou pactada amb el mestre de cases barceloní Giralt Gervasi el 22 d'octubre de 1579. Va restar dempeus fins l'any 1937. L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana. La pervivència del document contractual, publicat per Codina (1970), permet conèixer les principals característiques. Es tractava d'un edifici de planta rectangular, de nau única i sense transsepte marcat en planta, rematat per la part de llevant amb un absis de perímetre pentagonal, al qual s'accedia a través de dos graons, amb un portal a banda i banda que donava accés a les dues sagristies que es manaren obrir a cada costat. La nau acollia quatre capelles per flanc i un cor, enlairat i situat als peus de l'edifici, que comunicava amb el campanar a través d'una porta que en permetia l'accés. En la concòrdia s'especifica, també, la presència d'un sepulcre a l'interior del temple, que devem haver d'imaginar a mode de capella. L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. També es salvaren alguns elements escultòrics i arquitectònics de la façana que actualment s'exposen al Museu de l'Hospitalet (L'Harmonia), conjuntament amb el retaule de sant Roc i d'altres taules barroques de l'antiga església. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se ex novo tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats 'blocs de la Caixa'. | 41.3598700,2.0990100 | 424639 | 4579099 | 1939 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52296-foto-08101-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52296-foto-08101-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52296-foto-08101-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Puig i Janer | Es tracta d'una interpretació dels models clàssics i monumentalistes tan característics de l'arquitectura del primer tremps del franquisme.A l'interior conté algunes obres de l'escultor noucentista Rafael Solanic i Balius, que fou deixeble d'Esteve Monegal. Destaca el retaule de ceràmica de l'altar del Roser. L'altar del Santíssim mostra uns bells vitralls del pintor Ramon Rogent. També hi ha pintures de J. Torras Viver dels anys 60. | 98|99 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52297 | Edifici Caixa de Pensions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-caixa-de-pensions | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d'habitatges i comerços construït a la plaça de l'Ajuntament l'any 1947; amb façanes a la plaça, al carrer de l'Església i al carrer Baró de Maldà. Consta de planta baixa i quatre pisos, a excepció del cos que dóna al carrer Baró de Maldà i que es la seu de l'entitat promotora, que té cinc pisos. L'obra combina l'obra vista, dominant, amb la pedra artificial i el formigó. En conjunt es presenta amb una façana de forta horitzontalitat, marcada pels diferents tractaments dels nivells de pis: els dos primers agrupats i amb pilastres entre ells i els dos següents que es distingeixen per l'ús de materials diferents de parament. | 08101-4 | Plaça de l'Ajuntament, 29-34 | En aquesta zona de la plaça hi havien unes cases setcentistes que durant la Guerra civil espanyola es van enderrocar, igual que l'antiga església de santa Eulàlia de Mèrida. L'obra tingué la promoció de l'antiga 'Caja de Pensiones para la Vejez y el Ahorro' i el bloc encara és conegut avui dia com l'edifici de 'la Caixa'. | 41.3599100,2.0999100 | 424714 | 4579103 | 1947 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52297-foto-08101-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52297-foto-08101-4-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Puig i Janer | La intenció d'aquesta urbanització va ser la de donar un caràcter homogeni al conjunt de la plaça, oferint una façana contínua i amb intenció monumentalitzadora. Amb tot, el conjunt no és idèntic en totes les seves parts. Els extrems no estan tractats d'igual manera i mentre el que fa cantonada al carrer de l'Església gaudeix d'un cos sortint a manera de tribuna, a l'altre extrem (carrer Baró de Maldà) té un nivell més fins arribar a un cinquè pis. Es en aquest cos, ocupat enels baixos per una oficina de l'entitat bancària promotora, on destaquen unes pilastres compostes que van del primer fins el tercer pis i que sustenten un arquitrau on es llegeix el nom de la caixa d'estalvis. Encastada a la paret entre les pilastres s'hi troba una representació religiosa esculpida . | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52298 | La Marquesa. Torre Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-marquesa-torre-barrina | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1991). La vivienda en Collblanc-Torrassa; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 79, pp. 4-5. | XIX | Antiga residència d'estiu d'un propietari benestant reconvertida en equipament públic. És de planta rectangular i consta de planta baixa i tres pisos. Actualment la coberta és plana. Destaca la galeria que s'ha afegit a la façana de migdia, amb tres plantes d'arcades de mig punt. També destaca la torre de secció quadrada amb coronament de balustres. A la façana de ponent hi ha un cos afegit de planta única amb terrassa i balustrada com a barana. A la planta baixa hi ha sis finestres amb arcs de mig punt. | 08101-5 | Passatge Amat, 9-13 | En alguna bibliografia es parla d'una masia anterior a la construcció actual, que és de l'any 1867. Es tracta d'un exemple del que alguns autors han anomenat 'arquitectura d'indianos' o 'americanus', és a dir, edificis bastits per persones que van anar a Amèrica a fer fortuna i al tornar demostren el seu èxit econòmic reformant o construint una nova residència. Aquestes noves cases pairals vuitcentistes bastides per indianos enriquits acostumen a ser torres relativament grans, amb clars referents estètics colonials i envoltades d'un ampli jardí on mai no hi manca una palmera, com en aquest cas, o arbres característics d'Amèrica, com la araucària. La finca de la propietat s'estenia pels límits del carrer d'Occident, Torrent Gornal i Travessera de Collblanc. | 41.3752500,2.1175200 | 426204 | 4580790 | 1867 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52298-foto-08101-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52298-foto-08101-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52298-foto-08101-5-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troba el mig d'un parc públic conegut com el Parc de la Marquesa que revaloritza la pròpia construcció colonial i esponja un urbanisme extremadament castigat per la densitat de construccions.És la seu d'un centre municipal de recursos audiovisuals i multimèdia obert a la crfeació i la innovació.En el subsòl d'aquest parc hi ha un refugi antiaeri de la Guerra civil. | 98|116 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | |||||||
52299 | Casa del carrer Bruc, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-bruc-18 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Casa unifamiliar aïllada de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Aquesta, s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat delimitats per les seves obertures. Les obertures del cos principal -dues per nivell- són d'arc fals. Al pis superior, damunt d'elles hi ha una decoració de rajoles i obra vista que les corona. A la cornisa, trobem un ràfec de teules, amb una barana d'obra vista superior que ostenta un frontó graonat al centre. A la planta baixa, dues faixes horitzontals de rajoles blaves acaben de configurar el programa decoratiu d'aquest conjunt. | 08101-6 | Carrer Bruc, 18 | Aquesta casa unifamiliar aïllada és l'únic exemple d'aquesta tipologia edificatòria que resta al centre de l'Hospitalet. Sembla que la seva construcció es dugué a terme a principi dels anys 20 del nostre segle, encara que no s'ha localitzat el projecte original i es desconeixen les seves característiques i autoria. | 41.3633300,2.1009500 | 424805 | 4579481 | 1922 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52299-foto-08101-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52299-foto-08101-6-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La finca gaudeix d'un jardí d'accés a la casa, i d'un altre de posterior. L'entrada a la propietat es realitza a partir d'una porta metàl·lica moderna situada a la tanca d'obra que ressegueix la línia del carrer Bruc. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | |||||||
52300 | Casa del carrer Bruc, 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-bruc-32 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Ha perdut els dos pinacles dels extrems de la barana del capcer. | Casa unifamiliar entre mitgeres. És de planta rectangular i originàriament constava d'una única planta. Posteriorment se n'hi va afegir una segona, amb façana més endarrerida i deixant una petita terrassa fins alinear-se amb la façana original. La coberta del nou pis és un únic aiguavés. La composició de la façana parteix de la simetria i la simplicitat: una porta central d'accés a l'habitatge, flanquejat per dues finestres amb balconera. Les llindes de les obertures són rectes, i al damunt hi ha ornaments decoratius de temes vegetals. El capcer és com un frontó triangular escapçat i està flanquejat per una barana d'obra i separat per una cornisa. | 08101-7 | Carrer Bruc, 32 | El carrer Bruc forma part de la urbanització del segon eixample de la vila vella, començat amb l'obertura de la rambla l'any 1907. S'hi establiren famílies de classe mitjana i acostumaven a tenir pati posterior, que actualment s'han edificat. | 41.3628400,2.0998000 | 424708 | 4579428 | 1934 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52300-foto-08101-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52300-foto-08101-7-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca l'esgrafiat de formes geomètriques, la sanefa sota la cornisa, els òculs en forma de medallons, les inicials J i T amb un dibuix de clara referència industrial i l'any 1934. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52301 | Olis Regàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olis-regas | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. | XX | Edifici destinat a magatzem, de tres crugies i d'una única planta. El cos de la nau central manté les teules ceràmiques planes originals de la seva coberta a dues vessants. La façana modernista està dividida en tres cossos on juga amb dobles relleus donant formes ovalades que emmarquen les reixades amb detalls florals. La cornisa és l'element més decoratiu del conjunt, composada per corbes còncaves rematades amb motius vegetals i volutes. Ara dins el medalló central s'hi ha pintat una 'A' i unes lletres anuncien 'Cavas Avida'. | 08101-8 | Carrer de Buenos Aires, 13 | Joaquim Regàs va fer construir aquest edifici destinant-lo a magatzem d'olis per a la seva companyia. El projecte és de l'arquitecte Juli M. Fossas i data de 1911. El domini de les línies corbes, l'ornamentació floral del remat i el treball de la forja de les baranes s'inscriuen en el modernisme més ortodox. | 41.3667400,2.1296100 | 427206 | 4579835 | 1911 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52301-foto-08101-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52301-foto-08101-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52301-foto-08101-8-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Julio M. Fossas i Mariano Tomàs i Barba | A Catalunya, tenim nombrosos i interessantíssims exemples d'arquitectura fabril que aplica un llenguatge formal típicament modernista. Encara que es tractés de simples naus o magatzems, força industrials de final del XIX i principi del XX no renunciaven a significar arquitectònicament els seus locals, intenten magnificar la seva empresa i fer-la partícip dels nous corrents artístics del seu temps. | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52302 | Cal Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trabal | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 A). Una mirada a la Marina d'ahir. Les nostres masies. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. | XVII | No s'hi viu. Només s'utilitza com a magatzem. | Masia basilical de tres cossos, el central més alt que els laterals. Presenta coberta a una vessant en els cossos laterals i a dues en el cos central, amb el carener paral·lel a la façana. La masia, a la part central, consta de planta baixa, pis noble i golfes, i els laterals tenen planta baixa i pis. La porta principal és adovellada i les finestres tenen els muntants i llindes de pedra ben escairada. Les golfes tenen una galeria amb quatre arcs de mig punt. Al nivell del pis noble hi ha un rellotge de sol amb la data '1769' inscrita. L'interior de la planta es conserva bàsicament com d'origen, ressaltant l'embigat de fusta. Per la part posterior té un cos transversal adossat i pel costat de llevant un barri dona accés a un pati envoltat d'edificis destinats a la producció. | 08101-9 | Camí de la Cadena, s/n | A la Marina, a tocar del Llobregat, es conserven les úniques explotacions pageses que resten a l'Hospitalet i que recorden el seu passat de poble agrícola. Cal Trabal, també denominada cal Joan Ros, és una construcció del segle XVII reformada en el XVIII. | 41.3454400,2.0964300 | 424406 | 4577499 | 1769 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52302-foto-08101-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52302-foto-08101-9-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Dues de les fotos són de la pàgina Pobles de Catalunya, ja que no se'ns va permetre l'entrada: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=597 | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52303 | Aqüeducte de Can Nyac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-nyac | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX | Les estructures de suport estan deteriorades. | Aqüeducte i xemeneia d'una antiga bòbila. L'any 1986 era l'única bòbila que encara funcionava a l'Hospitalet. Aqüeducte construït amb arcs escarsers sobre pilars piramidals i estructura de pedra amb els angles reforçats. Es troba situat per damunt d'un canal d'aigua i del torrent cobert que serveix pels petits horts que hi ha a les terrasses del barranc. La bòbila manté la xemeneia en bon estat, la resta de les edificacions estan en mal estat. | 08101-10 | Can Nyac - Sant Feliu | D'entre les activitats productives que més sobresortiren en el procés d'industrialització de l'Hospitalet durant el segle XIX i principi del XX destacà la producció ceràmica i terrissera. L'aprofitament de les argiles del delta féu que el paisatge hospitalenc es poblés de nombroses bòbiles que els posteriors processos d'urbanització han fet desaparèixer. | 41.3685300,2.0916100 | 424030 | 4580067 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52303-foto-08101-10-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Seria bo que es mantingués al seu voltant l'estructura primitiva i la forma característica dels forns de les bòbiles, dels quals segurament que en queden restes o vestigis. | 98 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | |||||||
52304 | Can Samsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-samso | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XVIII-XX | Antiga masia envoltada de jardí, que era l'antic hort, de planta rectangular i que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Unes rajoles col·locades a la façana indiquen l'any 1800; però s'ha fet algun afegit a la construcció original. El parament és arrebossat sense pintar i destaca un rellotge de sol a la part central. Conserva porticons de llibret. | 08101-11 | Av. del Carrilet, 174-186 | La masia de Can Samsó i el jardí, que l'envolta, romanen com un veritable oasi verd enmig dels blocs d'habitatges veïns, promoguts en l'època de màxima especulació urbanística de l'Hospitalet. El fet que hagi conservat els terrenys del seu voltant, fa que la construcció no s'hagi perdut enclotada en el creixement urbà de la zona i pugui ser revaloritzada com a element patrimonial de testimoniatge de l'activitat agrícola de l'antiga vila de l'Hospitalet. | 41.3623800,2.1137100 | 425871 | 4579365 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52304-foto-08101-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52304-foto-08101-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52304-foto-08101-11-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | |||||||||
52305 | Gratacels de l'Hospitalet. Casa Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gratacels-de-lhospitalet-casa-pons | ABARCA I MEDICO, Lluís (1982). Història del carrer Progrés/Carretera de Collblanc, 43; dins Progrés (L'Hospitalet de LLobregat), núm. 1. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. ROVIRA GIMENO, Josep M. (1987) La arquitectura catalana de la modernidad. BARCELONA: Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Bloc de pisos compost de planta baixa i onze plantes pis, disposat en xamfrà i amb una paret mitgera, que no contemplava el projecte original. Ocupa una superfície de 290 m2 i té una alçària de 44,50 m. L'accés a les plantes pis és mitjançant una escala lateral, però centralitzada, i disposada en la paret mitgera; es troba flanquejada per dos patis de llum rectangulars. La caixa d'escala té ascensor. L'estructura de l'edifici és a base de tres crugies i pilars metàl·lics. En la part central de l'edifici hi ha dos patis de ventilació de forma poligonal on es concentren tots els serveis dels pisos. La planta baixa es dedicada a magatzem. L'escala dóna accés, per a les plantes 1ª, 2ª, 3ª, 4ª, 5ª i 6ª a quatre habitatges per replà, compostes de: rebedor, tres dormitoris, serveis (cuina, W.C. i safareig) i menjador. La planta 7ª conté tres habitatges constituït cadascun per: tres dormitoris, menjador, W.C. i safareig. La planta 8ª, 9ª i 10ª té dos habitatges per replà i la planta 11ª un sol habitatge amb una habitació més que la resta dels pisos. La façana adopta la forma piramidal amb joc de cossos entrants i sobresortints (balconades i falses tribunes poligonals). | 08101-12 | Carretera de Collblanc, 43-45 | Joan Pons i Vila presenta una instància a l'Ajuntament, l'any 1931, per construir segons es pot llegir: 'una casa de forma no corriente, y que su objeto, es, mas que el de producir una renta vulgar, el de constituir un elemento de primer orden para la ciudad, que sea un motivo de orgullo para todos, principalmente para la población el poseer una casa de carácter monumental y conforme a las modernas leyes de la Construcción y la Estética actual'. I continua descrivint el projecte: 'El proyecto que tenemos el honor de someter a su aprobación, es el de una casa de tipo monumental, en la que se han tenido en cuenta todas las circunstancias, no solo para el ornato público, procurando que forme cuatro fachadas, para que no presente ninguna pared medianera como por desgracia se ven algunas en Barcelona, perdiendo terreno edificable en fachadas, con este solo objeto; sino que tambien se ha calculado el efecto visual y a este fin se ha dado al conjunto una forma piramidal, disminuyendo el número de habitaciones por planta, solamente pensando en el efecto estético. Así también se ha tenido en cuenta la parte higiénica, dotando a todos los pisos de instalación de Waters, y lavaderos. En la escalera se ha señalado la instalación de un buen Ascensor, el primero que se instalará en esta Ciudad'. | 41.3757000,2.1191300 | 426339 | 4580839 | 1931 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52305-foto-08101-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52305-foto-08101-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52305-foto-08101-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | Tot i que actualment la seva alçada o tipologia podria passar inadvertida, quan es va bastir l'edifici als anys trenta, aquest esdevingué tot un referent de modernitat i un símbol de la nova arquitectura a l'Hospitalet. Per aquest motiu se'l coneix popularment com el Gratacels.L'any 1933 l'Ajuntament de l'Hospitalet va premiar aquest edifici, i en els segells emesos per la Junta Local de Defensa Passiva de l'Hospitalet es va adoptar aquest edifici-símbol com a imatge. En l'edifici hi ha un marcat expressionisme i elements estilístics Art Déco. | 98|120 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52306 | Can Rigalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rigalt | ABARCA I MEDICO, Lluís (1968). Can Rigalt; dins L'Hospitalet, Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 58, pp. 5 a 12. ABARCA I MEDICO, Lluís (1983A) Camí d'Esplugues (Can Rigalt); dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 11 (oct. 1983). AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XIX | L'abandonament i la manca de manteniment estan deteriorant l'edifici ràpidament. | Edifici d'estil neoclàssic de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes; amb coberta plana. Construït a base de maçoneria rústica estucada i pedra polida a les arestes i contraforts. La façana principal, amb pilastres sobre mènsules, presenta al nivell de la planta baixa finestres amb llinda recta i brancals de pedra, a la planta noble finestrals i balconada d'arc rebaixat i a la planta superior tres ulls de bou. L'escut del llinatge Girona està situat sota el balcó i damunt la dovella central del portal d'entrada a la casa (declarat BCIN). L'edifici consta de tres cossos principals, als que se li han afegit dos als laterals, només de planta baixa; i un cos transversal a la façana posterior, de planta baixa i pis, amb accés al pati nord mitjançant una escala doble. | 08101-13 | Carretera de Collblanc, 170 | Les propietats agrícoles de Can Rigalt es comptaven com unes de les més importants d'aquesta zona, i s'estenien pels municipis veïns d'Esplugues, les Corts i Sants. El buidatge d'alguna sèrie històrica com podria ser la dels amillaraments del segle XIX ens podria donar una visió de la importància d'aquesta explotació agrícola dins del conjunt de l'Hospitalet i pobles veïns. Al llarg dels segles XIX i XX la propietat s'ha anat reduint considerablement, amb nombroses segregacions com les que implanten el cementiri de Sants o l'antiga estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer Josep Molins i la construcció de l'Hospital de la Creu Roja i de l'escola Puig i Gairalt. Havia estat adquirida el 1728 per Miquel Rigalt. La seva filla es va casar amb Joan de Girona, l'escut del qual figura en la portalada principal. | 41.3762700,2.1082600 | 425431 | 4580912 | 1741 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52306-foto-08101-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52306-foto-08101-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52306-foto-08101-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La reconstrucció i millora de la carretera de Madrid (l'actual N II) impulsada per Carles III en 1764 revitalitzà la zona nord del terme. Així, a Collblanc s'instal·là un hostal de viatgers i s'iniciaren les obres de construcció de la torre de la Pubilla Casas i de reconstrucció de Can Rigalt.Cal destacar que abans de l'ampliació de la carretera, enfront la façana de migdia, hi havia un rellotge de sol, del tipus equatorial, basats en els semi esfèrics romans, que es conserva en part dins les col·leccions del Museu de l'Hospitalet. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52307 | Casa Pairal Pubilla Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pairal-pubilla-casas | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1982 A). La Pubilla Casas; dins: Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), febrer de 1982. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. PUIG I GAIRALT, Ramon (1932). La Casa Pairal Ca la Pubilla Casas. Un bell exemplar d'arquitectura catalana; dins: Arquitectura i Urbanisme'(Barcelona), núm. 2. SACS, Joan (1962). La Casa pairal Ca la Pubilla Casas; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 36. | XVIII-XX | Tot i que a l'interior ha sofert transformacions importants. | Edifici senyorial als quatre vents que consta de soterrani, planta baixa i dos pisos, amb la coberta plana. Destaca el volum cúbic de la construcció i la simetria compositiva de les quatre façanes. L'entrada principal es troba a la façana nord; amb una gran porta d'accés d'arc escarser. Aquesta façana està recorreguda, en els dos pisos superior i fins a la cornisa, per sis pilastres amb capitells jònics. Als extrems les pilastres estan doblades, de manera que es divideix l'espai en tres trams. A cada tram hi ha una finestra balconera o amb balcó, a la planta noble; i al damunt una petita finestra quadrada. Aquesta composició es repeteix a les altres façanes. Destaca el soterrani, antigament el celler de la propietat i avui capella de la comunitat de religioses que ocupa l'edifici, des d'on s'hi podia accedir amb carro per a la càrrega de les botes. Segons descriu Ramon Puig i Gairalt en el seu article de 1932 sobre l'edifici, des del pati es podia realitzar la càrrega del vi als cubs mitjançant un sistema de canalitzacions. | 08101-14 | Carretera de Collblanc, 217-227 | Construïda l'any 1772 per a la pubilla de la família Casas i que ha donat nom a tot el barri, a redós de la carretera reial de Madrid que Carles III va arranjar i potenciar. Aquesta zona, abans de 1957, era gairebé deserta En l'espai que comprèn hi havia el cementiri, moltes bòbiles, bastantes vinyes, algun petit nucli de casetes barates (els anomenats 'barris' del Boter, de la Granota, de Bellavista, del Poble Sec, etc.) i poca cosa més. Puig (1932) explica que al principi del segle XVIII la casa patí els efectes de la invasió dels francesos: 'Per diversos detalls comprovem llur estada; unes inscripcions a les parets de la cuina; els dibuixos d'uns soldats gavatxos del '8ème Regiment'; i a les golfes al llarg de les parets i a l'alçada d'una persona es veuen centenars d'impactes de bala, cosa que no té altra explicació lògica de cap mena. Al jardí, en unes excavacions que actualment es practiquen, s'ha trobat un bon nombre d'esquelets de persones i trossos d'uniformes de soldats francesos i espanyols; en alguns botons es llegeix la inscripció de l'11è Regiment de Sòria i altres de francesos. La casa fou saquejada. Es veuen senyals de fogueres al menjador i al saló, i a falta de millor llenya, sembla que cremaren les portes. Després, la casa estigué molts anys abandonada'. | 41.3756900,2.1023800 | 424939 | 4580852 | 1772 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52307-foto-08101-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52307-foto-08101-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52307-foto-08101-14-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment és una escola regentada per una congregació religiosa. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52308 | Mercat de Collblanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-collblanc | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Manteniment de les característiques de l'edifici. Les parades adossades al Mercat -difícilment suprimibles per la seva viva activitat comercial- haurien de seguir un disseny homogeni que permetés integrar-les o contraposar-les a l'estil general delmercat. Caldria recuperar models originals o referits a aquests davant d'un canvi o remodelació interior. | Edifici de serveis destinat a mercat. La planta és rectangular i l'accés s'ha disposat en la part central de cadascun dels costats. L'edifici presenta una nau central sostinguda per pilars i dividida en dos carrers centrals; així com dues naus més laterals. La coberta de la nau és a tres vessants seguint els dos eixos en la intersecció dels quals la coberta esdevé a quatre aigües. Els pilars estan units per arcades en arc poligonal esdevenint de més alçada en la zona central per permetre la il·luminació zenital. La resta de l'edifici rep també la il·luminació per un seguit de finestres petites, però seguides, disposades en la part alta de les parets laterals. La façana és un joc de volums geomètrics sorgits de la disposició espacial interna i en la qual trobem un entroncament molt evident amb l'Art Déco, En els detalls interiors hi ha l'ús de rajoles de València, alumini polit inoxidable per a barres, rètols, números i rellotge. La combinació de colors és la de blau/blanc per a les rajoles i color perla per als paraments. | 08101-15 | Carrer Doctor Martí i Julià, 8-22 | L'espai del Mercat de Collblanc trigà força anys en executar-se: fou projectat l'any 1926 per l'arquitecte municipal de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Però la inauguració no es produí fins l'any 1932. Ramon Puig i Gairalt ja tenia l'experiència de la construcció del Mercat del Centre, projectat l'any 1925. Encara que molt propers en els temps, els dissenys d'ambdós mercats són força diferents. Mentre que al primer, no concedeix rellevància als murs de tancament, en el Mercat de Collblanc aquest és un dels elements més sobresortints. Es tracten els volums geomètrics en un llenguatge molt personal que l'arquitecte anirà afinant en obres posteriors. | 41.3748900,2.1202600 | 426433 | 4580748 | 1926 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52308-foto-08101-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52308-foto-08101-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52308-foto-08101-15-3.jpg | Legal | Art Decó|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | El mateix Ramon Puig reconeix que les formes constructives són més aviat filles de l'Exposició de París de 1925, però que en els detalls es segueix més la tendència racionalista. | 110|106|98 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | |||||
52309 | Fàbrica Cosme Toda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-cosme-toda | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CORREDOR-MATHEOS, J.V. et alt. (1984). Arquitectura Industrial a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni urbà de l'Hospitalet (sèrie de 10 tríptics). L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MORALES MEDINA, J. M. (1986). El barri de Sant Josep; dins: XXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 191-212. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). SANTOS SANTOS, María Cruz (1991). Un assaig de divulgació del Patrimoni a les escoles: La ruta urbana de la indústria; dins I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet del Llobregat), pp. 70-74. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XIX-XX | Conjunt format per les naus industrials projectades per Puig i Gairalt l'any 1923 i la casa del director, situada a l'entrada del recinte; amb la façana que dóna al carrer Enric Prat de la Riba. La seva funció era la d'habitatge pel propietari de la fàbrica. El material utilitzat és el maó vist, de color vermellós, en molts dels quals encara es pot veure el segell de la fàbrica. Es d'estil modernista. La porta d'accés es caracteritza pel seu treball de fusta. Les obertures adopten la forma d'arc deprimit convex, emmarcades per dues pilastres de maó vist esglaonades i les dues que flanquegen la porta, més grans que les restants, presenten la seva base esglaonada. A la façana lateral i posterior hi ha finestres figurades. El terrat presenta barana decorada amb maó vist i darrera es pot veure un petit cos, de coberta a dues vessants amb lluernes, usat com a sortida al terrat. La decoració és de maó vist, formant sanefes al voltant de les obertures i entre els balcons, respiralls de forma romboïdal, cartel·les de poca volada que sostenen tant els balcons com la cornisa, i successions d'imbricacions i dentellons sota el voladís de la teulada. A part del maó, és molt típic del modernisme la utilització de ferro forjat, material que es pot veure a les baranes dels balcons i de les finestres ampitadores, i a les portes de la façana d'Enric Prat de la Riba i de l'interior del recinte. Pel que fa a l'edifici industrial es compon de quatre o cinc pisos, segons el cas. Els soterranis són un entramat de túnels, amb sostre de volta de maó, que s'utilitzaven com a magatzem de fang gràcies a la humitat que hi havia. Avui dia encara es conserven els rails per on es feien passar les vagonetes que transportaven l'argila. A la planta baixa hi havia els forns i les premses per fabricar la ceràmica. Els quatre pisos superiors eren l'assecador de les peces. Destaca el gran número de finestres que s'obrien o no segons les condicions meteorològiques exteriors (temperatura, vent, humitat). La façana principal es divideix verticalment en cinc cossos, tres d'ells de major alçada, amb un pis més que els altres dos. Presenta coberta a quatre vessants per als més baixos. Cadascun dels cossos és dividit a la vegada en subcossos mitjançant pilastres de maó vist. Totes les finestres són rectangulars, de la mateixa manera que els balcons ampitadors, a excepció dels òculs del pis superior. La decoració ve donada pel mateix maó vist, que forma imbricació a la cornisa, i per les hídries de la teulada. La resta de les façanes responen a la mateixa concepció. | 08101-16 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 54-62 | La fàbrica Cosme Toda és una de les que es crearen a l'Hospitalet al moment de la gran puixança de la indústria ceràmica. El primer edifici el va construir el mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba, l'any 1884. Les naus més antigues que es conserven són les que el 1923 va construir Antoni Puig i Gairalt que es va encarregar de l'ampliació de la fabrica. I l'any 1925 es construeixen tres forns i la xemeneia. Durant un temps es va anomenar 'Indústries ceràmiques'. El 1937, junt amb la seva veïna, la Ceràmica Llopis, va ser col·lectivitzada i utilitzada com a fàbrica de material de guerra. A l'any següent, una explosió provocà un incendi que destruí pràcticament la Ceràmica Llopis però no la Cosme Toda, que ha conservat l'edifici. | 41.3642800,2.1119400 | 425725 | 4579577 | 1883 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52309-foto-08101-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52309-foto-08101-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52309-foto-08101-16-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba, Ramon Puig Gairalt i Lluís Colomer i Ballot | Els edificis que l'arquitecte Ramon Puig Gairalt va construir per al conjunt fabril Cosme Toda posseeixen una entitat arquitectònica que transcendeix el seu context, podent-se valorar amb independència del seu autor i de la ciutat on estan ubicats. Com tota peça arquitectònica valuosa en sí mateixa, realitza perfectament la síntesi formal on convergeixen l'adequació funcional, l'estructura i l'envolvent, la ressonància del moment cultural, la decoració i els materials íntimament units a la composició. Per això, són uns edificis àmpliament citats i comentats en la bibliografia sobre Puig Gairalt i sobre L'Hospitalet. S'ha d'entendre, però, que el seu valor radica, com hem dit, en la seva qualitat arquitectònica i no, com de vegades pot inferir-se, en episodis concrets com ara les referències classicitzants, l'ús del material ceràmic o la manera de resoldre un programa industrial. Aquests aspectes son importants però adquireixen el seu sentit ple com a aportacions a l'arquitectura i no poden, per tant, aïllar-se, almenys en una obra com aquesta. | 105|98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52310 | Can Llopis. Gràfiques Ocram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopis-grafiques-ocram | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni urbà de l'Hospitalet (sèrie de 10 tríptics). L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). | XIX | El més destacat del conjunt fabril és la caseta del director i la xemeneia. La caseta és un edifici de planta baixa i pis, amb el parament arrebossat i detalls en maó vist. Dues pilastres de maó vist recorren verticalment els extrems de la façana principal, interrompent-se a la planta baixa amb una mena de capitell. Totes les obertures adopten la forma esglaonada i es decoren amb maó vist al voltant. Les dues finestres de la planta baixa presenten esglaonament també a la part inferior, i una reixa de ferro forjat a l'ampit. L'accés a l'edifici és mitjançant una doble porta d'entrada amb escala; ambdues són fetes de fusta. Al primer pis, el mur és recorregut per una balconada amb tres finestres i barana de ferro forjat amb reganyols. La decoració de maó vist es concentra a les pilastres, emmarcament d'obertures, cartel·les de sosteniment de balcons, sanefes de separació de nivells i balustrada del terrat. A la façana de l'interior del recinte es repeteix l'estructura de la façana principal. La porta és de fusta amb reixa de ferro forjat molt decorada, i voladís a la part superior; i al primer pis hi ha balcons ampitadors. Destaca la doble porxada de la façana posterior. Una paret de tanca envolta la resta del recinte, amb edificis de construcció recent, i porta de ferro forjat decorada amb elements geomètrics, espirals i rombes. La xemeneia és l'únic element que queda dempeus de l'edifici fabril original. Està feta de maó vist i de secció circular, amb decoració de sanefes a la part superior. | 08101-17 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 64-74 | Un dels sectors industrials més importants de l'Hospitalet a finals del XIX i primeres dècades del segle XX va ser el de la fabricació d'elements ceràmics: maons, teules, balustres, terracotes decoratives, rajoles, etc. Singularment, tres d'aquestes antigues fàbriques es bastiren a tocar l'una de l'altra al llarg de l'antiga carretera provincial, en cronologies relativament properes i en terres que havien estat del Baró de Maldà. Es tracta de les fàbriques Batllori, Llopis i Cosme Toda. Aquest conjunt fabril cal potenciar-lo no només per la vàlua arquitectònica d'alguns dels seus edificis -elevada en cada cas-, sinó també i especialment pel seu referent i testimoniatge històric. Pel que fa a l'antiga fàbrica Llopis, la bibliografia dóna dues dates d'establiment d'aquesta nissaga que havia començat la seva activitat terrissera al carrer de les Roselles: 1883 i 1907. Sens dubte la primera sembla la més versemblant i és la que s'adiu més a la tipologia edilícia que trobem al seu conjunt. | 41.3636300,2.1122500 | 425750 | 4579505 | 1883 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52310-foto-08101-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52310-foto-08101-17-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els elements arquitectònics del conjunt de Can Batllori protegits són: la caseta del director i la xemeneia de vapor. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | |||||||
52311 | Can Batllori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batllori-0 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (se/de). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XIX | Caseta de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta, les obertures s'organitzen delimitant dos eixos de verticalitat: en planta baixa, porta i finestra; i en planta pis balconada amb dos accessos. El parament és fet amb estuc i pedra. Les obertures són àmplies, i estan envoltades per maó vist. Quant als elements compositius i ornamentals de l'edifici, destaca el joc de textures obtingut per la maçoneria, l'estucat i l'obra vista, així com la tècnica del trencadís del mur de la barana del terrat. En aquesta barana hi ha un medalló amb la inscripció 'ANY 1874', tot i que sembla que ha estat modificada i abans havia dit 'AÑO'. Als extrems, coronen l'edifici dos florons ceràmics. La façana lateral, la qual dóna al carrer que pren el nom dels propietaris de la fàbrica, és força més austera. La xemeneia és força senzilla, de base circular i amb maons i tirants de ferro. | 08101-18 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 76-82 | Un dels sectors industrials més importants de l'Hospitalet a finals del XIX i primeres dècades del segle XX va ser el de la fabricació d'elements ceràmics: maons, teules, balustres, terracotes decoratives, rajoles, etc. Singularment, tres d'aquestes antigues fàbriques es bastiren a tocar l'una de l'altra al llarg de l'antiga carretera provincial, en cronologies relativament properes i en terres que havien estat del Baró de Maldà. Es tracta de les fàbriques Batllori, Llopis i Cosme Toda. Aquest conjunt fabril cal potenciar-lo no només per la vàlua arquitectònica d'alguns dels seus edificis -elevada en cada cas-, sinó també i especialment pel seu referent i testimoniatge històric. La de Josep Batllori fou la primera (dècada de 1870). En conjunt conformen, però, un exemple tant de l'arquitectura industrial catalana del moment, com de la importància d'aquest sector productiu dins l'economia productiva de l'Hospitalet. Els Batllori provenien de Sants. En 1804 hi havien muntat una petita indústria terrissera que, en pocs anys, es va convertir en tres: la de Sants, una altra a Sant Boi i una tercera a l'Hospitalet. Josep Batllori, un dels tres fills de la generació, va ser qui va venir a viure a l'Hospitalet i es va instal·lar a la carretera provincial, l'any 1882. A principis del segle XX va continuar la seva obra Calixte Collet, persona versada en el material que venia de Tarragona, que s'havia casat amb una filla de la família Batllori. Aquest, sense deixar de banda l'art terrisser i decoratiu de les gàrgoles, pinyes, vessadors, copes, ets, va introduir la rajoleta catalana o cairó, amb algunes altres modalitats relacionades amb l'arquitectura pròpia de l'època (teules, tubs, canals, etc.). | 41.3635000,2.1115100 | 425688 | 4579491 | 1874 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52311-foto-08101-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52311-foto-08101-18-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau Martorell | Els elements arquitectònics del conjunt de Can Batllori protegits són: la caseta del director i la xemeneia de vapor. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52312 | Granja Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-font | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici que fa cantonada i que havia estat una lleteria que disposava de quadres a la part posterior. Consta de planta baixa amb terrat pla i pati posterior. La façana s'organitza simètricament a partir d'un eix central per on passa la porta. A cada costat una finestra amb barana de ferro. A la façana principal hi ha una part de la cornisa que sobresurt i que està suportada per cartel·les fetes amb maó. El treball amb aquest material produeix efectes d'esglaonament (rombes, arcs esglaonats, imbricacions, etc.). Al coronament sobresurten algunes pilastres i un element rectangular en forma corba. Un altre material utilitzat per a la decoració és la ceràmica que es concreta en forma de sanefes i trencadís sota les finestres de la façana principal, de rombes sota la cornisa i d'una faixa que envolta tot l'edifici. El parament és arrebossat, de pedra i de maó. Té un sòcol de pedra irregular. La decoració està feta amb maó, element disposat a diferents llocs de la façana, sobresortint d'ella i simulant motllures. La part on es concentra aquest tipus d'ornamentació és a l'emmarcament de les obertures, sota la cornisa i el coronament. | 08101-19 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 160 | Els estudiosos de l'obra de Ramon Puig Gairalt estan estupefactes amb aquest edifici. Fins i tot afirmen que si no fos per la documentació existent no tindrien clara la seva autoria. Sobretot per les característiques estilístiques, més pròpies de finals del segle XIX que dels anys 20 del segle passat. La caseta del guarda de la Societat d'Aigües de la carretera de Collblanc, amb la qual la Granja Font presenta gran similitud, és de 1880, per posar un exemple del mateix Hospitalet. En el context de la biografia arquitectònica de Puig Gairalt, els anys 21-22 apareixen marcats per una recerca estilística en l'òrbita del noucentisme. L'edifici de Via Laietana 12 de Barcelona l'any 20, el projecte per al concurs 'Teatre de la Ciutat' (1921), la Casa Sabadell de la Rambla Just Oliveras l'any 22, la Capella del Cementiri el mateix 22: l'estil es va depurant, va evolucionant cap a una certa 'modernitat'. | 41.3620200,2.1076900 | 425367 | 4579330 | 1921 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52312-foto-08101-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52312-foto-08101-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52312-foto-08101-19-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig Gairalt | Actualment és un bar musical. | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52313 | Casa Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-puig | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX | Casa unifamiliar entre mitgeres que fa cantonada. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana. També té un soterrani, utilitzat en el seu temps com a carbonera. La façana s'organitza compositivament a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures: en planta baixa, porta i finestra; i en planta pis balconada amb dos accessos. Totes les obertures són adintellades. Pel que fa a la decoració destaquen els relleus bicolors de la part superior de les finestres balconeres, les baranes de ferro forjat de la balconada, les cartel·les de formes originals amb perles i que flanquegen els respiralls de dibuixos florals i, finalment, el coronament, de minuciós treball escultòric. Aquest és format per un ampit amb relleu central de dibuixos florals combinat amb línies corbes per sobre el relleu vegetal que constitueix l'acabament de l'edifici. Damunt les llindes de la planta baixa hi ha un plafó ceràmic amb les inicials del promotor de l'obra (Ramon Puig) i en l'altra l'any de realització (1889). Els paraments són un estucat imitant carreus, que sobresurten molt més als dos extrems de la façana. | 08101-20 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 265 | Edifici projectat pel mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba, antic arquitecte municipal de l'Hospitalet i a qui es deuen diverses construccions notables, que abasten una cronologia que s'estén des de finals del segle XIX fins 1915. La trajectòria professional d'aquest mestre d'obres, titulat l'any 1869, ofereix una panoràmica del que fou el gust arquitectònic de la societat catalana del moment. En les seves obres de la dècada de 1890, com són les cases del carrer Major 36-40 i aquesta mateixa d'Enric Prat de la Riba 265, s'observa una composició de façanes sòbries, però amb elements ornamentals destacats. A mesura que s'acosta el canvi de segle i durant la primera dècada de 1900, el pes ornamental de les façanes augmenta al ritme del nou gust modernista. Mariano Tomàs i Barba realitza algunes obres inscrites dins d'aquest moviment com són l'antiga casa Macari Golferich (1904) de Barcelona, o els edificis de la rambla Just Oliveras 29 (1910) i 31 (1908). Com a arquitecte municipal de l'Hospitalet, Mariano Tomàs i Barba tingué relació amb famílies destacades de la vila, com la família Puig. Aquest edifici fou precisament bastit per a Ramon Puig i Campreciós, pare dels arquitectes Ramon i Antoni Puig i Gairalt. La relació a principis de segle entre Mariano Tomàs i el jove Ramon Puig i Gairalt està documentada. Mentre aquest encara era estudiant (1909) traçà els plànols d'una casa a la Rambla de Just Oliveras, de clara inspiració modernista, el projecte de la qual anava signat per Mariano Tomàs i Barba. | 41.3603900,2.1044500 | 425094 | 4579152 | 1889 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52313-foto-08101-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52313-foto-08101-20-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | Enretirada de la línia de façana s'eleva una petita torratxa o mirador des d'on, a l'època del seu aixecament, es veia el mar. Aquest mirador disposa d'una petita barana amb balustres rematada per unes pinyes ceràmiques. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52314 | Can Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-oliveras | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs i desaigua a cada una de les façanes, formant un angle recte. Un tram interior és més baix i desaigua a la façana posterior. Destaquen els esgrafiats de façana i la seva tribuna amb columnes toscanes, així com el ràfec de la teulada composta. Aquesta tribuna és aprofitada al nivell superior per construir-hi una balconada doble, de barana molt senzilla. Les obertures presenten una llinda amb decoració d'esgrafiats i emmarcament motllurat. La resta d'esgrafiats es localitza sota les finestres del primer pis i al centre de la balconada, amb representació de gerros florals i àngels. La façana de la Riera de la Creu és més senzilla, amb les obertures emmarcades amb vasa d'adorn llisa. L'única decoració es concentra a l'extrem del mur, amb esgrafiats de línies ondulants en forma d'ones, localitzats a totes les cantonades de l'edifici. Una torre-mirador descansa sobre la teulada composta i el cos annex a aquesta façana és de base quadrada amb coberta de quatre vessants. Tant la teulada de la torre com la de l'edifici són rematades amb hídries. Per la seva composició i estil de marcada voluntat classicista, la casa és una de les mostres més significatives del moviment noucentista que trobem a l'Hospitalet. | 08101-21 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 306 | Es tracta de la casa de Just Oliveras i Prat (1887 - 1938) que fou empresari, polític i alcalde de l'Hospitalet. Pertanyia a una família benestant arrelada a la ciutat des del segle XVII. De jove s'afilià a la Lliga Regionalista i el 1907, juntament amb els seus germans, va promoure el segon eixample de l'Hospitalet urbanitzant la finca de cal Tres, propietat de la família, de la que en sortiria l'actual Rambla Just Oliveras, batejada així en honor seu. Arran d'això aconseguí ser nomenat cap de la secció local de la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat en les eleccions municipals de 1914. L'1 de gener de 1916 fou escollit alcalde per primer cop, però el 16 de març del mateix any fou destituït. Fou escollit alcalde novament en 1918, i va mantenir el càrrec fins que fou destituït en proclamar-se la dictadura de Primo de Rivera en 1923. Duran els anys 1920 es va dedicar al món empresarial gràcies a la bona marxa del negoci del seu pare i la dot aportada per la seva esposa, Josefa Durban i Casas. El 6 d'agost de 1921 va inaugurar la línia d'autobusos entre l'Hospitalet i la plaça d'Espanya de Barcelona. El 1927 adoptà la forma de societat anònima Oliveras SA i va connectar viatges amb Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat. Amb la caiguda de la dictadura, el 5 de març de 1930, Just Oliveras fou escollit de nou alcalde de l'Hospitalet, càrrec que ocupà fins al 14 d'abril de 1931, quan a les eleccions municipals espanyoles de 1931 va guanyar l'alcaldia Esquerra Republicana de Catalunya. Durant els anys de la Segona República Espanyola va compaginar els seus negocis amb el seu càrrec de regidor per la Lliga Catalana a l'Ajuntament. En esclatar la Guerra Civil espanyola, però, va decidir quedar-se a la vila, tot i que les seves empreses foren col·lectivitzades. El 1938 fou assassinat al garatge de casa seva juntament amb la seva cunyada, Antònia Durban Casas. La seva mort mai ha estat aclarida, ja que l'única testimoni, Àngela Casas Sabaté, no va poder identificar l'assassí,perquè portava la cara tapada. | 41.3598400,2.1013900 | 424838 | 4579093 | 1930 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52314-foto-08101-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52314-foto-08101-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52314-foto-08101-21-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A partir de la Riera de la Creu, l'antiga carretera a Santa Creu de Calafell canvia de nom i passa d'Enric Prat de la Riba a carrer Major. A l'última illa de cases entre la Rambla Just Oliveras i la Riera de la Creu a la banda de muntanya, destaca aquesta casa senyorial que havia estat habitatge i seu de les oficines de l'empresa d'autocars Oliveras.Just al davant d'aquest casal trobem l'edifici emblemàtic del Casino del Centre. En conjunt, ambdues edificacions atorguen a aquest paratge una marcada entitat arquitectònica. | 106|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | |||||||
52315 | Casino del Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-del-centre | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1972). El Casino del Centro. Apuntes para su historia; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal, núm. 75, pp. 5- 32. MATAS, P. i PASTOR, C.(1990). Aproximació a l'Associacionisme Hospitalenc a finals del segle XIX. Els fundadors del Centro Económico Agrícola Industrial, un grup de poder; dins: Identitats. Revista del Museu (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 41-45. | XIX | Edifici que inclou un teatre i un cafè, construït enmig del nucli urbà, de planta rectangular i aïllat. Per tant, té façanes als quatre vents. Consta de planta baixa i pis. L'accés està precedit per un pati que separa el Casino del carrer, mitjançant una tanca. A la planta baixa destaquen els tendals. El de la porta principal té pintat l'escut del Casino. Aquest es torna a repetir al coronament de l'edifici. A la llinda de la porta hi ha la inscripció 1874, en commemoració de l'any que començà a funcionar l'entitat. La façana està decorada amb elements clàssics. Les obertures de la planta pis, tres balcons amb barana de ferro, són de llinda recta i estan rematades amb frontons circulars. Hi ha quatre pilastres d'ordre jònic, que divideixen l'espai en tres cossos, i que subjecten un fris de relleus amb motius vegetals, enmig dels quals hi trobem els respiralls en forma de flor. Un altre element a destacar són les cartel·les de sota els balcons. A la planta baixa els arcs de les cinc obertures són arcs rebaixats La façana nord-est té una porta d'accés secundària precedida per una petita porxada sostinguda per columnes, a la que s'hi accedeix després de pujar set graons. | 08101-22 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 337-339 | El Casino del Centre fou construït com a seu d'una entitat cultural i d'esbarjo i fou fundada per pagesos benestants de l'Hospitalet, just coincidint amb l'inici de la Restauració (1874). El seu nom, que ha perdurat malgrat els constants canvis, prové de la simplificació del nom de la primera associació promotora: el 'Centro Económico Agrícola Industrial'. Al llarg dels més de cent anys d'història, el Casino ha anat acollint diverses activitats i institucions de caràcter associatiu. Els promotors de la idea del nou casino van deixar clar que volien un edifici singular. Aquest es construí a tocar de la carretera provincial i del nucli antic de l'Hospitalet, però aïllat i amb un volgut caràcter monumentalitzador. Les façanes, d'inspiració clàssica, pretenen distingir una construcció civil d'ús no domèstic. La seu del Casino havia d'identificar i servir d'imatge de poder per als seus socis fundadors. Malauradament es desconeix l'autoria del projecte arquitectònic i els professionals que hi van col·laborar. | 41.3595300,2.1018100 | 424872 | 4579059 | 1874 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52315-foto-08101-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52315-foto-08101-22-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les seus d'entitats locals associatives acostumen a ser fidel reflex de l'ideari i del temps en què es construïren. Esdevenir edificis singulars i normalment perdurables fa, però, que es perdi la seva funcionalitat primigènia i que ens arribin després de nombrosos canvis d'ús i de càrrega ideològica. Es per això que la història d'aquest tipus d'edificis explica també part de la història de la vida d'un poble i esdevenen símbols importants per a la col·lectivitat. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | |||||||
52316 | Santa Maria de Bellvitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-bellvitge | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. GAVIN, Josep Mª; AINAUD DE LASARTE, Joan (1992). Inventari d'esglésies: Barcelonès I. Barcelona: Ed. Pòrtic. LÓPEZ MULLOR, A. (1989). Excavacions a l'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge, L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès. Campanyes 1979-1981; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.17-27. LÓPEZ MULLOR, A. (1979-1981). Memòria. De l'excavació de l'ermita de Nostra Senyora de Bellvitge (Hospitalet de Llobregat). Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 2206. PLADEVALL i FONT, Antoni; dir.(1992). L'Hospitalet de Llobregat: Santa Maria de Bellvitge; dins Catalunya romànica, vol. XX: Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Barcelona: Fundació enciclopèdia catalana; pp.265 - 267. VIVES BALMAÑA, E. (1989) . Estudi antropològic de les restes humanes de la necròpoli medieval de Bellvitge; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.36-40. | XIII-XX | Ermita d'una única nau i capçalera quadrada, amb la coberta a dues aigües. El campanar se situa a l'angle sud-est, adossat a la capçalera. A les façanes nord i sud tenia un porxo suportat per pilars de secció quadrada. Les cobertes dels porxos, que eren de teules, no es conserven. Només resten els pilars. El porxo va ser un afegit de 1959. La façana orientada a ponent té una testera triangular de regust barroc i una porta de llinda recta, amb un òcul o ull de bou de perfil hexagonal al damunt. El campanar no és gaire alt, de coberta piramidal amb rajoles vidrades de colors verd i groc. Està dotat de finestres d'arc apuntat en el pis superior. | 08101-23 | Carrer de l'Ermita de Bellvitge, 6 | Pertanyia la parròquia de Provençana dins la partida de Banyols. La primera referència documental és de l'any 995, en una venda que fa Eloi, dita Bonadona, a Ferriol i a la seva muller Fremosa. El topònim Amalvígia es documenta en el segle X i diverses ocasions en el segle XI. L'any 1057 també es documenta el mas de Malvitge, quan el matrimoni Gomar i Otula el venen, juntament amb la seva església. L'any 1211 és anomenat de Bellvitge quan Pere de Torrelles el ven al canonge Bernat de Sarrià Del 1279 és la primera menció completa de la capella de Santa Maria de Bellvitge. Les referències són cada cop més freqüents. L'any 1372, el vicari general atorga llicència al rector de Provençana perquè digui dues misses els diumenges i festius, una a l'església de Santa Eulàlia i l'altra a la capella de Santa Maria de Bellvitge. A partir del segle XV en gairebé cada segle hi ha constància documental de reconstruccions i obres a la capella de Bellvitge, motivades per les successives avingudes del riu, que anaven colgant-la progressivament. El 1493 tota la pedra necessària per a la seva reconstrucció fou donada per la ciutat de Barcelona. El 1571 es fa una concòrdia entre els obrers de la parròquia de l'Hospitalet i el mestre de cases Pere Duran, de Sant Andreu de Palomar, per raó de l'obra a practicar-hi. El 1600 es parla dels fons per a restaurar la capella. En la guerra dels Segadors va ser saquejada per les tropes del comte duc d'Olivares i es perdé la imatge que hi havia. El 1697 la capella sofrí un nou saqueig, aquest cop per part de les tropes franceses que assetjaven Barcelona durant el regnat de Carles II. En la guerra de Successió ho fou pels exèrcits borbònics al servei de Felip d'Anjou. Després d'aquesta guerra es reconstruí ràpidament, perquè el 1718 es concedí llicència al rector de Provençana per a beneir la capella reedificada. Finalment la capella fou novament saquejada, pels francesos, el 1808. Sembla que aleshores es destruí la imatge que hi havia estat reposada el 1652. En el segle XX tenim notícia de dues restauracions importants, posteriors a sengles riuades: la de 1958-59 i la del 1977. En la primera el patronat de Santa Maria de Bellvitge encarregà el projecte de restauració a l'arquitecte municipal Manuel Puig Janer, el qual hi afegí uns porxos a tramuntana i a migdia, i la decoració interior al pintor Joan Commeleran, que hi pintà uns murals, els quals, parcialment malmesos en la riuada del 1977, es perderen posteriorment per incúria en la restauració subsegüent. | 41.3474200,2.1096900 | 425518 | 4577707 | 1279 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52316-foto-08101-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52316-foto-08101-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52316-foto-08101-23-3.jpg | Legal | Modern|Romànic|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta ermita s'aixeca sobre un antecedent romànic que algunes intervencions arqueològiques han posat parcialment al descobert. | 94|92|85|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | |||||||
52317 | Cases del carrer de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-lesglesia | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX | Exceptuant el número 25-27 -de doble cos i amb una remodelació de façana posterior, i el 23, amb una variació d'obertures, els edificis del carrer de l'Església 23 a 35 tenen tots la mateixa estructura i composició. Es tracta de cases entre mitgeres, de planta i pis, amb una sola obertura per nivell emmarcada amb pedra i una barana superior correguda de balustres ceràmics en el coronament. L'adequació al desnivell del carrer fa que la línia de les cornises i de la faixa d'estuc que hi ha a la part baixa dels balcons pateixi una inclinació a les mitgeres entre cada cos de casa. Just a les mitgeres trobem un element estucat que en la part del pis superior presenta un plafó amb un cercle interior i que és un dels trets característics de la unitat d'aquesta intervenció arquitectònica. També són característics els balcons amb la barana de ferro. Tot i que en alguns casos les obertures de la planta baixa han patit alguna reforma o modificació posterior, s'endevina que originàriament totes tenien el mateix disseny, amb la llinda de pedra recolzant-se en els brancals formant als extrems una figura convexa. | 08101-24 | Carrer de l'Església, 23-35 | L'obertura del carrer de l'Església, que popularment encara conserva el topònim de carrer Nou, es realitzà l'any 1867 en els terrenys que havien quedat lliures després del trasllat del cementiri que fins llavors havia estat adossat a l'antiga església parroquial de l'Hospitalet. Aquesta actuació urbanística s'emmarca en un context d'expansió de la vila vella de l'Hospitalet, que començà a viure a mitjans del XIX episodis de reconstruccions i noves edificacions principalment al llarg del carrer Major. | 41.3606500,2.0989600 | 424635 | 4579185 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52317-foto-08101-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52317-foto-08101-24-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bona part del carrer, obert en una primera instància des del carrer Major fins al del Centre, ha perdut la fesomia dels habitatges originals ja que hi ha hagut molta arquitectura de substitució. De totes maneres, ha romàs un conjunt que respon a una única actuació constructiva, amb una parcel·lació homogènia i un projecte arquitectònic idèntic. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||||
52318 | Edifici carrer de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-de-lesglesia | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer Centre, consta de planta baixa, tres pisos i coberta de terrat pla. L'edifici destaca pel disseny i execució de la seva façana, amb clars referents noucentistes i amb elements ornamentals dissemblants. Tot i que és difícil d'observar a simple vista, sembla ser que l'edifici fou projectat inicialment només per a planta i pis (1918), i no fou fins 1930, data que apareix esgrafiada en un medalló del darrer pis, que el seu propietari Josep Sabadell decidí aixecar-hi els dos darrers nivells. La simetria domina la composició de la façana, tot i que cada nivell té un tractament propi. Aquesta simetria es defineix a partir de quatre eixos en les plantes superiors i tres en la planta baixa. En aquesta darrera, l'eix central és la porta d'accés a l'escala, coronada per un frontó triangular, dentat, i dona accessos a comerços independents als laterals amb arc de mig punt. La primera planta està dominada per una balustrada correguda a tota la façana, amb quatre obertures de llinda recta. Les obertures estan emmarcades per unes pilastres ceràmiques, a la llinda de les quals hi ha mascarons amb bustos femenins i masculins. A la segona planta hi ha balcons i finestres amb balconet, sobre les obertures de les quals hi ha una decoració de terracuita amb motius vegetals i l'escut de Catalunya. En el darrer pis, les obertures són d'arc de mig punt, i sobre elles hi ha també una decoració ceràmica, en aquest cas vegetal. Aquest nivell disposa també d'un balcó corregut amb barana de ferro forjat. Sota cornisa trobem una sanefa esgrafiada. La barana del terrat és de balustres de pedra artificial, i sobre les pilastres se situen peces de florons ceràmics. El recobriment de la façana està realitzat amb un estuc de tonalitat vainilla, exceptuant la planta baixa que disposa d'un arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-25 | Carrer de l'Església, 49 | L'obertura del carrer de l'Església, que popularment encara conserva el topònim de carrer Nou, es realitzà l'any 1867 en els terrenys que havien quedat lliures després del trasllat del cementiri que fins llavors havia estat adossat a l'antiga església de l'Hospitalet. Aquesta actuació urbanística s'emmarca en un context d'expansió de la vila vella de l'Hospitalet, que començà a viure a mitjans del XIX episodis de reconstruccions i noves edificacions principalment al llarg del carrer Major. | 41.3611600,2.0988100 | 424623 | 4579242 | 1918 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52318-foto-08101-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52318-foto-08101-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52318-foto-08101-25-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bona part del carrer, obert en una primera instància des del carrer Major fins al del Centre, ha perdut la fesomia dels habitatges originals ja que hi ha hagut molta arquitectura de substitució. De totes maneres, ha romàs un conjunt que respon a una única actuació constructiva, amb una parcel·lació homogènia i un projecte arquitectònic idèntic. | 106|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | |||||||
52319 | Palauet de Can Buxeres. Casa pairal de ca n'Alemany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palauet-de-can-buxeres-casa-pairal-de-ca-nalemany | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 A). Viaje al ayer con Don Gonzalo Batlle pasando por Boixeres; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5- 10. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 B). Can Boixeres pasa a ser propiedad municipal; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5-10. La història del Palauet de Can Buxeres. L'H digital, 16-08-2013. [Consulta: 14 abril 2015]. | XVIII-XX | Malgrat s'hagi convertit en un palauet residencial, originalment l'immoble era una masia o casa pairal destinada al conreu de la terra. La transformació es produí entre finals del segle XIX (1887) i principis del segle XX (1906). Una àmplia escalinata amb baranes de balustrada facilita l'accés a la plana on s'aixeca la casa. És de planta quadrada i consta de baixa, pis i golfes; amb la coberta de teules àrabs a quatre aigües que acaben en un gran ràfec a totes les façanes. Al segle XX, es van afegir unes galeries a les façanes de llevant, nord i ponent. Als angles nord i nord-oest s'aixequen torres amb coberta hexagonal. Un pati central distribueix l'espai interior al seu voltant. La façana principal està orientada a migdia, i presenta l'accés a través d'una porta de ferro forjat i tarja, coberta per una portalada semi circular sostinguda per quatre columnes jòniques, amb un fanal de ferro forjat i vitrall. A la part superior de la porxada se situa una balconada amb barana de balustres. La resta d'obertures, disposades simètricament, són rectangulars, de llinda recta i reixa de ferro forjat i reganyols, excepte les dues laterals del primer pis, d'arc de mig punt, que marquen l'inici de la porxada que recorrerà les façanes laterals. Un cos afegit a la façana nord-est possibilita el seu aprofitament per construir una nova balconada a la que s'accedeix des de la porxada. A tots dos pisos es dóna una successió d'arcades de mig punt rebaixat. La façana sud-oest és més complicada. A la cantonada amb la façana principal es repeteix l'estructura de porxada de l'entrada, però amb columnes jòniques unides per vidrieres, adoptant així una forma hexagonal. El primer pis també s'aprofita per fer una balconada de balustres. Les portes de la planta baixa són de ferro forjat amb tarja de decoració d'espiralls i vitralls de colors. A cada porta correspon un arc de la porxada superior i es separen uns dels altres per pilastres que recorren el mur verticalment. Dues torres quadrades amb coberta de quatre vessants de ceràmica i rematades per una hídria, flanquegen la façana posterior on es repeteix la successió d'obertures de mig punt rebaixat. A totes les façanes, per sobre les golfes, hi ha una sanefa de ceràmica de colors verd, marró, blanc i ocre, i mènsules de fusta que sostenen el voladís de teulada. | 08101-26 | Parc de Can Buxeres - Carretera d'Esplugues, 3-5 | La referència més antiga que es conserva és de l'any 1770, i la proporciona el Baró de Maldà en un escrit publicat pel Centre Excursionista de Catalunya. En aquell moment, el seu propietari era Antoni d'Alemany i Berozi, comte d'Alemany. Però segurament l'edifici era molt més antic. Els primers grans canvis daten del 1854, quan la línia del ferrocarril va limitar la finca en la zona baixa, a l'est. El 1875 es va ampliar la finca i es va rectificar el camí principal per fer-lo coincidir amb l'ull central dels tres que tenia el pont del ferrocarril i amb l'entrada principal de la masia. En aquest passeig es van plantar els plataners i la part nord-est es va repoblar amb un bosquet de pins bords, garrofers i alzines que encara avui donen ombra als passejants. D'aquesta època també és el molí de vent que encara hi ha a l'entrada i que servia per extreure aigua del pou amb més facilitat. L'any 1877 la finca canvia de propietari, després d'estar de lloguer un parell d'anys. El nou propietari donarà nom a la finca: Lluís Buxeres i Abad. Ell va ser qui transformaria aquella vella masia en el palauet i la finca residencial que avui coneixem. L'estiu de 1906 van concloure les obres de remodelació interior i els seus propietaris el van ocupar immediatament. Llavors van començar a unificar l'aparença exterior per donar-li un volum homogeni gràcies a la incorporació d'unes galeries laterals, unes torrasses a la façana posterior i a l'eliminació dels desnivells propis d'una masia. L'arquitecte va ser Manuel Joaquim Raspall Mayol. Avui dia, només les dues sales del pis inferior conserven la decoració i els elements decoratius originals. Tota la planta superior ha estat remodelada i alguns mobles han passat a conservar-se a les sales del Museu d'Història de la ciutat. L'any 1906 també es va gestar el jardí tal i com el coneixem avui dia. A més, juntament amb l'habitatge principal es va construir la casa dels masovers, un edifici de planta baixa i pis adjacent al palauet que utilitza elements barrocs. Més tard es van construir dues ampliacions laterals i una cotxera. La família va abandonar la finca com a residència després de la Guerra Civil i des d'aquell moment només la va tornar a utilitzar com a finca d'estiueig. L'any 1968, els descendents de Lluís Boixeres van vendre la finca i el jardí a l'Ajuntament per 32 milions de pessetes. El Consistori volia destinar la finca a parc públic i els edificis per a usos institucionals. El parc es va inaugurar l'any 1972 i avui allotja un gran nombre d'espècies vegetals i també d'ocells. | 41.3648700,2.0961200 | 424403 | 4579656 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52319-foto-08101-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52319-foto-08101-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52319-foto-08101-26-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Joaquim Raspall Mallol | Davant l'edifici hi ha una construcció d'estil àrab, de base quadrada feta de maó vist amb obertures d'arc de ferradura i acabament amb merlets, que era utilitzat com a pou. Tot el conjunt és envoltat per una tanca de pedra -en el cas de la façana principal i oest- i d'arrebossat -en el cas de la façana posterior i est. La tanca és rematada per balustres i pilars en gerros decorats amb garlandes i caps mitològics. A la façana oest hi ha un mirador sostingut per mènsules curvilínies amb fulles d'acant. Les altres tres façanes tenen una reixa d'entrada de ferro forjat flanquejada per dos pilars amb coberta de dos vessants.També està relacionat amb el palauet el templet o glorieta modernista que es troba al costat d'un dels camins d'accés a la masoveria (fitxa 254)L'edifici té una col·lecció moble rellevant que forma part de l'nventari del Museu de L'Hospitalet.Actualment és un centre d'actes municipals de caràcter representatiu, per a celebracions, esdeveniments i actes protocolaris. | 94|98|99 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | |||||||
52320 | Cal Masover Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-nou | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 A). Una mirada a la Marina d'ahir. Les nostres masies. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XIX | Abandonada des de fa temps. Coberta malmesa. | Masia situada a la zona propera al Llobregat, rica per al cultiu. És de planta basilical i consta de planta baixa, pis i golfes. Tot i que el costat dret es va modificar i se li va afegir un cos nou. La façana principal està orientada a migdia. Les obertures no s'han disposat simètricament; però destaquen els emmarcaments de pedra picada i polida de les finestres i el balcó central, i la llinda esculpida. | 08101-27 | Carretera de la Feixa Llarga, s/n | El passat agrícola de l'Hospitalet és avui només perceptible en escasses, però riques explotacions agràries que resten a la zona més propera al Llobregat. Entre els camps, i seguint la xarxa de camins rurals que perviuen, romanen encara algunes de les antigues masies que explotaven les terres, la majoria abandonades. | 41.3443600,2.1006700 | 424760 | 4577376 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52320-foto-08101-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52320-foto-08101-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52320-foto-08101-27-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que els camps del voltant es troben en ple rendiment, no s'ha sabut aprofitar l'edifici i s'ha deixat perdre. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | |||||||
52321 | Fàbrica Godó i Trias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-godo-i-trias | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMÈNECH GIRBAU, Luis (1968). Arquitectura española contemporània. Barcelona: Editorial Blume. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. DOMINGUEZ LOPEZ, Manuel (1992). Arte en l'Hospitalet!; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 81 (gen. 1992), pp. 14 a 15. | XX | El conjunt industrial de Godó i Trias disposa de diversos cossos, ampliats al 1960-64 segons projecte dels arquitectes Milà i Correa. L'estructura original constava d'una gran nau central de dos trams, un d'ells escapçat per la situació de les calderes i la xemeneia de vapor. Al final de les naus s'aixeca una petita torre de base quadrada emmerletada. Al límit occidental de la parcel·la, i separades de les naus principals per un passadís, s'aixequen diferents pavellons aïllats que allotjaven dependències productives i administratives. Totes aquestes obres estan resoltes amb uns parament on domina l'obra vista, amb remats i sanefes molt aconseguits. Les cobertes són de teules a l'obra antiga, excepte on s'han substituït, i de fibrociment a les naus de 1960-64. | 08101-28 | Av. de la Gran Via, 80-90 | La Fàbrica Godó s'hi instal·là l'any 1903 i en aquell temps es dedicava al tèxtil de jute. Als voltants de 1920, passaren a fabricar filats i teixits de cànem i amb menor proporció de cotó. La fàbrica es va ubicar en aquest terme arran del descobriment de l'aqüífer profund del delta, aprofitant l'aigua abundosa i neta. El seu pou va ésser el primer d'ús industrial al Delta, construït al mateix any 1903. Amb l'evolució que comporta el temps, moltes de les més importants fàbriques van anar desapareixent del terme de la ciutat. Com a nota anecdòtica podem dir que fou escollida com escenari de la sèrie de TV. 'La Saga de los Rius'. | 41.3555500,2.1219400 | 426552 | 4578600 | 1903 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52321-foto-08101-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52321-foto-08101-28-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Frederic Correa i Alfons Milà | S'inscriu dins el corrent arquitectònic industrialista que agafa referents estètics modernistes, però se centra bàsicament en els recursos expressius de la tècnica del maó vist. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52322 | Pati gòtic de la casa Gralla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-gotic-de-la-casa-gralla | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GARRIGA i Riera, Joaquim (1986). L'Època del Renaixement s. XVI; dins: Història de l'Art Català. (Barcelona), Volum IV (1986). MERINO DE CÀCERES, José Miguel (1997). La Casa Gralla y los Patios trasladados; dins: El patio de la Casa Gralla una reconstrucción. Prosegur: Barcelona; pp.135-185. MESTRES, Octavio (1997) Reconstrucción del patio de la antigua Casa Gralla; dins: R&R restauración & rehabilitación; Madrid, núm. 5. | XIV | Pati de planta quadrangular, de 5,50 x 6,33 metres, i amb tres nivells d'alçada. A la planta baixa hi ha quatre arcades rebaixades sobre quatre columnes angulars de fust llis i capitell corinti. A la primera planta hi ha una galeria de tres arcades ogivals per costat que descarreguen sobre columnes estriades, molt llargues i primes, amb capitell corinti; la galeria es recolza sobre una barana de pedra decorada amb claustres calats, sota els arcs, i amb bandes de doble arquet cec, sota les columnes. Tant els arcs inferiors com aquests estan resseguits per una motllura amb bossells però els de la galeria superior l'ultima línia de bossells acaben en un petit cap esculpit. En l'últim nivell hi ha una galeria amb cinc finestres d'arc pla. Per sobre, una petita cornisa corona el pati. | 08101-29 | Av. Gran Via, 175-177 | Les primeres notícies de la casa, situada al carrer Portaferrissa de Barcelona, daten del 1306 però el pati es va realitzar l'any 1516. L'any 1856 es va tirar a terra per obrir el carrer Duc de la Victòria però el pati es va desmuntar i, l'any 1882, es va traslladar a la Casa Brusi. Al 1964, es va tornar a desmuntar i es va traslladar a un dipòsit de Cornellà. Després d'anys perdut, el va recuperar el senyor Herberto Gut Beltrano, president executiu de Prosegur, que el va instal·lar a les seves oficines de l'Hospitalet l'any 1994. | 41.3500200,2.1171200 | 426142 | 4577990 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52322-foto-08101-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52322-foto-08101-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52322-foto-08101-29-3.jpg | Legal | Medieval|Gòtic|Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un pati-claustre del segle XVI traslladat pedra a pedra d'una casa noble de Barcelona, que decora i proporciona valor afegir a la seu corporativa de l'empresa de seguretat on s'ha instal·lat. El pati de la Casa Gralla ha sofert dos trasllats i muntatges, el que ha produït que desapareguessin alguns elements com l'escala.Es un pati de formulació renaixentista, tancat, simètric, i malgrat la incorporació d'elements clàssics, predomina una clara estètica gòtica. Potser no posseeix la monumentalitat ni lapuresa gòtica que te el pati del Palau de la Generalitat, ni el rigor renaixentista que presentael del Palau del Lloctinent, però supera a ambdós en encant i gentilesa. | 85|93|95 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||||
52323 | Blocs de la plaça Guernica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blocs-de-la-placa-guernica | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Conjunt d'habitatges integrades en dos blocs veïns, de dos habitatges per replà, que tenen façana per ambdós costats. No destaquen per la seva vàlua arquitectònica ni per les solucions adoptades per al seu bastiment, sinó per esdevenir símbol d'un tipus constructiu i d'una política de promoció que, en anys posteriors va protagonitzar episodis especulatius que van donar lloc als diferents polígons de l'Hospitalet. Fins fa poc es podia llegir a la façána en lletres ben grans 'FRANCO, FRANCO, FRANCO'. | 08101-30 | Plaça de Guernica, 4-12 | La construcció dels blocs d'habitatges protegits de l'actual plaça Guernica va ser la primera actuació de polígons d'habitatges realitzada a l'Hospitalet. La seva promoció va ser pública, endegada per una petició de l'Ajuntament i assumida per l' 'Instituto Nacional de la Vivienda'. Tot i que els tràmits i el primer projecte de l'arquitecte municipal de l'Hospitalet Manuel Puig Janer daten de 1940, sembla ser que els edificis no es començaren a construir fins tres anys més tard. El projecte inicial comptava amb una actuació urbanística que incloïa diferents serveis, tot i que finalment aquestes pretensions quedaren substancialment reduïdes. | 41.3743300,2.1231000 | 426670 | 4580684 | 1940 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52323-foto-08101-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52323-foto-08101-30-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Puig Janer | 'Amb els allaus migratoris de mitjans segle XX es plantejarà la necessitat de donar sostre a tota aquesta generació. Les solucions, dissortadament, no podran ser més barroeres. Els polígons com els dels blocs del Caudillo a la plaça Gernika, Onésimo Redondo a La Florida, Bellvitge, Gornal etc es caracteritzaran per les seves deficiències estructurals, l'escassa qualitat dels materials, la massificació i l'especulació més salvatge i una nul·la preocupació per proporcionar qualsevol mena de servei'. (Giménez, López, Lloreda, Ruiz, Domínguez, 1992, p. 20). | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52324 | Casal l'Esplai. Antiga fàbrica d'olis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-lesplai-antiga-fabrica-dolis | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici format per tres cossos diferents. El principal és un edifici de planta baixa i tres pisos, estructurat a partir de l'eix de simetria que marca una xemeneia que recorre la façana. A cada nivell s'obren grans finestres que il·luminen el seu interior. Als baixos d'aquest pis hi ha un cos adossat, de només planta baixa, que pot ser de cronologia posterior. El tercer cos forma la cantonada de Josep Anselm Clavé i la Plaça dels Avis. Es de planta i dos pisos i, a més de l'ús de l'obra vista, destaca per la presència d'unes galeries o miradors de fusta a la banda que dóna a la placeta. El seu llenguatge formal és simple i s'inscriu plenament dins del corrent arquitectònic del funcionalisme que tan ressò obtingué a Barcelona durant els anys trenta entre els arquitectes del GATCPAC. Aquesta singularitat converteix l'edifici en gairebé l'únic d'aquest corrent que podem trobar a l'Hospitalet i caldria una investigació històrica més aprofundida per obtenir informació sobre la seva autoria i ús primitiu. | 08101-31 | Carrer de Josep Anselm Clavé, 14-28 | L'actual llar de jubilats i l'Aula de Cultura es van instal·lar aprofitant un edifici que formava el bloc d'oficines d'una antiga fàbrica d'olis establerta pels volts de 1910, segons Casas (1986) o 1930 (Ajuntament, 2001). | 41.3660500,2.1264500 | 426941 | 4579761 | 1930 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52324-foto-08101-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52324-foto-08101-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52324-foto-08101-31-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment és Casal de gent gran i seu de diferents entitats de Santa Eulàlia. | 120|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | |||||||
52325 | Tecla Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tecla-sala | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BOFILL, Montserrat; DE PLANELL, Marta (1991). El molí paperer del Torrent Gornal (Centre Cultural Tecla Sala); dins: Progrés, l'Hospitalet de Llobregat, núm. 79. CASAS i FUSTER, Joan (1983). De pagesos a aturats: notes sobre la història de les transformacions urbanes a l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Col·lecció Quaderns Urbans, núm. 3. Ponència d'Ensenyament, Dinàmica Educativa de l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CORREDOR-MATHEOS, J.V. et alt. (1984). Arquitectura Industrial a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DE PLANELL I MAS, Marta (1991). El recinte industrial Tecla Sala. La família Basté; dins: 'Progrés' (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 80 (des. 1991). DE PLANELL I MAS, Marta; BOFILL, Montserrat (1991). El Molí Paperer del Torrent Gornal. Centre Cultural Tecla Sala; dins: 'Butlletí d'Arqueologia Industrial i de Museus de Ciència i Tècnica', núm. 10. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I CAROL, Xavier (1988). La Tecla Sala, un espai específic per a produccions culturals; dins: 'Barcelona, metròpolis mediterrània'. Barcelona, núm. 9 (tardor 1988), pp. 43-46. MARCE I CAROL, Xavier (1991). La fàbrica Tecla Sala, seu del Centre Cultural Metropolità; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial'. L'Hospitalet del Llobregat, pp. 74 a 77. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). ROMEU I ALEMANY, Antoni (1989). El canal de la Infanta i el seu aprofitament industrial a l'Hospitalet; dins: 'Identitats. Revista del Museu'. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 2-3 (estiu 1989). ROMEU I ALEMANY, Antoni (1991). El canal de la Infanta i les primeres indústries a l'Hospitalet; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial' (L'Hospitalet del Llobregat), 1991, pp. 133 a 138. | XIX | Conjunt de construccions relacionades amb una antiga fàbrica tèxtil i de tints, on destaquen les naus industrials, la xemeneia, el molí paperer, els habitatges i una caseta residencial. Aquesta darrera per les seves característiques constructives s'ha tractat a part. La part més antiga és la del molí paperer. Però ha patit nombroses transformacions des que es va construir. S'hi han afegit diferents cossos que han tapant les façanes nord i sud. En un principi tenia una teulada a dues aigües i a la part superior (mirador) era on es trobava l'assecador que tenien tots els molins paperers. Actualment, de la façana sud sols es veu un tros, ja que la resta de la façana ha quedat oculta per un bloc de cases construïdes l'any 1880 per allotjar els obrers. Darrera el molí hi ha una nau construïda amb posterioritat, amb encavallada de ferro. L'interior del molí està format per grans espais. L'estructura de l'edifici està suportada per bigues de fusta i columnes de ferro. Al mirador es conserva una encavallada de fusta. Les naus de l'edifici industrial són d'estil manchesterià amb murs de maó vist i de grans dimensions. Les projectà Claudi Duran i Ventosa l'any 1892. Destaca la gran quantitat de finestres, distribuïdes a totes les façanes, i la seva grandiositat, llevat de les de l'últim pis que són més petites. A la façana principal hi ha dos cossos avançats, un situat en un costat amb coberta plana i un altre, en posició central, amb coberta a dos vessants i en el que les finestres trenquen la composició de distribució horitzontal, doncs estan situades en diagonal perquè donen a l'escala que puja a les diferents plantes. També destaca la decoració en maó col·locada en forma de fris o sanefa situada sota les finestres o cornises i l'acabament de les obertures rematades amb motllures fetes de maó, formant arcs rebaixats. Aquest tipus d'ornamentació es repeteix en el paretó del cos situat en un costat. L'interior està constituït per grans espais amb columnes de ferro colat i el sostre és de volta catalana amb tirants de ferro. A les columnes es veuen els forats per on passaven els embarrats. A l'últim pis es pot apreciar l'estructura de l'encavallada de ferro i part de la sala on hi havia la màquina de vapor. La caldera estava al primer nivell. Entre el molí i l'edifici hi ha un pont de ferro que els comunica entre sí. La xemeneia està situada al costat de la sala de la màquina de vapor. Parteix del terra i sobresurt per sobre dels altres edificis. La porta és força singular, tapada amb totxo, i que s'obria per netejar-la. | 08101-32 | Av. De Josep Tarradellas, 56-58 | L'any 1855 A. Ferrer, que provenia de Capellades, instal·la un molí paperer. L'any 1872 la família Basté adquireix el molí i el solar del costat, per construir-hi un edifici de grans dimensions destinat a fàbrica de filats i teixits. La font d'energia utilitzada era el vapor. L'any 1913 compra la fàbrica la senyora Tecla Sala, que venia de Roda de Ter on tenia una fàbrica de filatures. Quan arriba decideix canviar la producció dedicant-se a l'elaboració de fils i deixant de banda la part del tissatge. Una altra innovació fou la introducció de l'electricitat amb motors individualitzats. A la planta baixa es feia la preparació dels fils (metxeres, manuars i cardes), al primer pis estaven les màquines de filar i al segon pis estaven els dobladors i la màquina de retort. Al molí s'hi instal·len els tallers de fusteria i manyeria. En aquesta època es quan es comuniquen el molí i la fàbrica amb el pont de ferro. Tecla Sala mor l'any 1973 i els hereus marxen a Manlleu juntament amb la maquinària. L'any 1982, l'Ajuntament comprà el recinte i el rehabilità com a centre cultural on fer-hi exposicions, teatre, música, etc... | 41.3668100,2.1153800 | 426016 | 4579855 | 1855 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52325-foto-08101-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52325-foto-08101-32-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Claudi Duran i Ventosa | Fou adquirit per l'ajuntament l'any 1982 per crear un centre cultural dedicat a l'art. També acull una biblioteca. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52326 | Can Vilumara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilumara-0 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BOFILL I COROMINAS, Montserrat (1992). Can Vilumara, breu història d'una antiga fàbrica de seda de l'Hospitalet; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 82 (feb. 1992), pp. 14 a 15. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SALA, Joan; AMOROS, Rafael; VILUMARA, Josep M. (1991). La fàbrica de teixits de seda Vilumara a l'Hospitalet del Llobregat; dins: I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 139 a 147. | XX | L'adequació de la fàbrica com a centre docent (1986-87) ha significat una rehabilitació de les instal·lacions que ha respectat la seva fesomia, adequant només els espais interiors de les naus. | Conjunt fabril rehabilitat actualment com a Institut d'Educació Secundària format per les naus industrials, l'edifici d'oficines, la casa del director i una xemeneia. L'element més destacable és la casa del director, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. Es tracta d'una obra amb treball ornamental d'obra vista i on destaquen els respiralls ceràmics amb forma de les papallones de la seda, la imatge de Nostra senyora dels Àngels i el treball de ferro forjat. A banda de la casa, són també força interessants les primitives naus dels telers, amb coberta de dent de serra ('shed') que tenen dues cronologies diferents: 1907 i 1928. A la part última del recinte, al costat de la Farga, està la xemeneia, de base hexagonal i 60 metres d'alçada. També es troba l'altra entrada de la fàbrica, per on passaven les mercaderies i on hi havia una porteria i una bàscula. | 08101-33 | Av. De Josep Tarradellas, 147-169 | Vilumara va ser fundada l'any 1676 per Domingo Vilumara, comerciant de sedes de Manresa. Va aprendre a teixir i es va establir a Barcelona. En el claustre de la Catedral podem veure la seva llosa amb una llançadora gravada i un ocell. Seguint el corrent del moment, l'any 1862 es va fundar una caixa financera adjunta a la fàbrica. Aquestes caixes, en créixer, es van convertir en bancs. La Caixa Vilumara va fer la seu en un edifici que ella mateixa construí: és l'actual Museu de Cera de Barcelona. Les implantacions de grans conjunts fabrils tèxtils a l'Hospitalet tenen una cronologia relativament tardana, situant-se majoritàriament a la primera dècada de 1900. Això ha fet que aquestes grans fàbriques s'inscriguin estilísticament en el corrent arquitectònic modernista, seguit pels propietaris de les indústries per tal de significar i monumentalitzar els seus centres productius. D'aquesta manera els edificis de la fàbrica eren més que el lloc de treball i esdevenien l'ensenya de l'empresa. En el cas de l'antiga fàbrica de teixits de seda Vilumara, la significació venia donada, principalment, per la casa del director situada a l'accés del recinte. | 41.3628400,2.1040800 | 425066 | 4579424 | 1906 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52326-foto-08101-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52326-foto-08101-33-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A. Audet Puig | El museu conserva un respirall ceràmic amb forma de papallona de la seda, un tel·ler, fusos i altres materials. El catàleg no protegeix tots els edificis. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | |||||
52327 | Teatre Joventut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-joventut | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici destinat originalment a cinema i, per tant, de grans dimensions; amb façana al carrer de la Joventut. Construït amb un clar llenguatge racionalista amb la simetria marcada, en façana, per una rotonda o tribuna en el primer pis, línies senzilles i rectes i el parament completament llis i sense ornamentacions. Sota la tribuna hi ha una marquesina d'obra. | 08101-34 | Carrer de la Joventut, 2-10 | La seva atribució no ve avalada per cap testimoniatge documental. Si bé és cert que existeixen uns plànols de 1931 signats per Antoni Puig i Gairalt on es projecta un cinema, aquest no se situa en el solar que ens ocupa. Aquest cine anava destinat al carrer Romanins (actual Martí i Julià) cantonada Montseny, molt a prop del carrer Joventut. Les similituds de l'edifici projectat amb l'edifici actual són tantes, que permeten pensar que aquests dos cines són el mateix. | 41.3725100,2.1177100 | 426217 | 4580486 | 1931 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52327-foto-08101-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52327-foto-08101-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52327-foto-08101-34-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | És l'actual Teatre Municipal de L'Hospitalet, amb programació estable. | 120|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52328 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-21 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Es tracta d'un edifici d'habitatges de planta quadrangular, adossat al número 23 i separat respecte el número 17-19. Consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana es compon simètricament a partir de la combinació de plens (parament) i buits (obertures) delimitant eixos de verticalitat que varien en cada planta: tres en planta baixa i quatre a les plantes pis. El parament és de maó vist i pedra, amb obertures rectangulars. Les de la planta baixa tenen forma d'arc de mig punt. La decoració es troba localitzada a les baranes dels balcons i finestres de la planta baixa, de forma helicoïdal amb motius florals i reganyols: a les cartel·les de pedra que sostenen els balcons; en els brancals de la majoria d'obertures; a les feixes de pedra decorada amb sanefes; als llistons de fusta treballada col·locats a la part superior de les finestres de la planta baixa, etc. | 08101-35 | Rambla Just Oliveras, 21 | El projecte original és de l'any 1914 i està signat pel mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba. La tercera planta és un afegit de l'any 1964, que trenca no només l'harmonia del propi edifici, sinó la de tot el conjunt. Amb ella es va perdre la línia de cornisa i la balustrada original que encara que possiblement també diferís de la de les cases veïnes, si hem de fer cas al projecte s'hi adeia perfectament. | 41.3611600,2.1011100 | 424816 | 4579240 | 1915 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52328-foto-08101-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52328-foto-08101-35-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | En conjunt, les tres cases(números 21, 23 i 25) presenten un front de façana més o menys homogeni, la característica principal del qual és l'ús de l'obra vista. A banda dels elements decoratius de façana -singularment l'obra vista, però també la forja de les baranes i reixes o la pròpia fusteria- cal també valorar els elements originals que es mantenen al vestíbul, com l'arrambador ceràmic. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52329 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-23 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici entre mitgeres adossat entre els números 21 i 25 amb els que comparteix un front de façana més o menys comú. Es tracta d'un edifici d'habitatges de planta quadrangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb terrat pla. La simetria compositiva de la façana no és total degut a una finestra més a la planta baixa, l'allargament de la balconada del primer pis i un desplaçament cap a la dreta dels eixos de verticalitat. El maó vist és l'element més característic del parament, combinat amb la pedra del sòcol, els resseguiments de les obertures i alguns elements ornamentals i estructurals com motllures o cartel·les, decorades amb motius florals. La distribució de la façana a la planta baixa es compon per l'accés, a la dreta, i dues finestres geminades a l'esquerra. Totes les obertures presenten forma d'arc deprimit còncau. El més característic d'aquest edifici és la decoració, en especial la del ferro forjat de les baranes dels balcons i de les reixes de les dues finestres ampitadores de la planta baixa. La fusta es troba en els llistons treballats de la part superior de la façana; la pedra a les cartel·les que suporten els balcons i a la cornisa, decorades amb relleus, i als respiralls, de forma semicircular i amb motius vegetals. Al terrat hi ha una barana de balustrada de pedra, dividida en tres cossos de diferents longituds i separats per quatre pilars culminats amb gerros. | 08101-36 | Rambla Just Oliveras, 23 | Com s'ha indicat per a les cases números 21 i 25 de la Rambla Just Oliveras, aquest edifici s'ha de relacionar i valorar conjuntament amb ells, ja que forma part de tota una campanya constructiva que, malgrat la seva distància cronològica, respon als promotors d'una mateixa família (Solanas) i segueix una mateixa factura formal. En aquest cas, no es disposa de documentació arxivística que permeti determinar el promotor, autor i cronologia de l'aixecament de l'immoble. La data cadastral que s'apunta (1916) coincidiria amb la de la construcció de la casa número 21, i si fos així, el número 23 seria el que serviria de model per al recreixement amb una planta de l'immoble número 25 que fins 1921 només va disposar de planta baixa i un pis. | 41.3612300,2.1010900 | 424814 | 4579248 | 1916 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52329-foto-08101-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52329-foto-08101-36-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A banda dels elements ornamentals de la façana, cal destacar el vestíbul de l'immobleque conserva un arrambador ceràmic i un llum a l'arrencada de l'escala. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | |||||||
52330 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-25 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici entre mitgeres adossat als números 23 amb el que comparteix un front de façana més o menys comú. Es tracta d'un edifici d'habitatges de planta quadrangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La simetria compositiva de la façana no és total degut a una obertura més gran a la planta baixa, l'allargament de la balconada del primer pis i un desplaçament cap a la dreta dels eixos de verticalitat. El maó vist és l'element més característic del parament, combinat amb la pedra del sòcol, els resseguiments de les obertures i alguns elements ornamentals i estructurals com motllures o cartel·les, decorades amb motius florals. Totes les obertures presenten forma d'arc deprimit còncau. El més característic d'aquest edifici és la decoració, en especial la del ferro forjat de les baranes dels balcons i de les reixes de les dues finestres ampitadores de la planta baixa. La fusta es troba en els llistons treballats de la part superior de la façana; la pedra a les cartel·les que suporten els balcons i a la cornisa, decorades amb relleus, i als respiralls, de forma semicircular i amb motius vegetals. El coronament de la façana està format per una balustrada de pedra, dividida en dos cossos per pilastres i culminats per gerros | 08101-37 | Rambla Just Oliveras, 25 | L'any 1910, Roc Solanas inicià la urbanització dels solars d'aquesta zona de la Rambla de Just Oliveras amb les cases que avui dia percebem com un veritable conjunt (números 21, 23 i 25) d'aquesta via. En principi, la seva promoció es va limitar a l'aixecament d'un habitatge de planta i pis segons un projecte encarregat al tècnic municipal Mariano Tomàs i Barba. Es de suposar que de bon començament es tractés ja d'un edifici plurifamiliar, com ho fa pensar el fet de la situació d'una porta d'entrada. Posteriorment, en els solars que seguien, el seu germà Pere i suposadament algun altre familiar, van bastir dues cases més, de planta i dos pisos, projectades pel propi Tomàs i Barba i que seguien un mateix programa decoratiu basat en l'ús de l'obra vista. Es curiós constatar com, de fet, aquest mateix programa decoratiu que sembla realitzat per la mateixa mà, té cronologies diferents i respon a campanyes també distintes. Per exemple, la primitiva casa de planta i pis que ens ocupa va ser remuntada amb un segon nivell superior l'any 1921, seguint un projecte d'Antoni Calzada. Les característiques d'aquesta obra són absolutament idèntiques a les que ens trobem a la finca veïna de la Rambla Just Oliveras 23, construïda segons sembla l'any 1916 i per tant gaire bé coetània a la de número 21. Tot plegat no fa sinó donar encara més coherència al grup de les tres finques, que tot i que reben un tractament individualitzat, cal valorar-les en conjunt. | 41.3612800,2.1010400 | 424810 | 4579254 | 1910 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52330-foto-08101-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52330-foto-08101-37-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | A nivell de façana, la finca presenta elements ornamentals originals que cal valorar,com són la balustrada del terrat, les mènsules ceràmiques dels balcons i la cornisa, ila forja de les baranes, la portella i la tarja de la porta d'escala. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52331 | Casa Joan Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-batlle | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici que fa cantonada amb el carrer de Tarragona, de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis i la coberta és plana. La composició de les seves dues façanes és simètrica a partir de diversos eixos de verticalitat delimitats per les obertures. A la façana principal, que dona a la rambla de Just Oliveras són tres els eixos de verticalitat: el central definit en planta baixa per la porta d'accés i en planta pis per un balcó; en un lateral es defineix per una finestra amb barana i balcó i en l'altre és una altra porta en planta baixa i balcó en planta pis. La façana del carrer de Tarragona a la planta baixa hi trobem porta d'accés i tres finestres i a la planta pis, la simetria és més rigorosa amb dos balcons als laterals i finestres balconeres al centre. Totes les obertures estan fetes amb arc rebaixat: a la planta baixa sense decoració, i a la planta pis amb trenca aigües amb decoració floral. Tots els balcons i reixes de finestres i terrat són de ferro forjat. Els paraments són llisos amb sòcol i recreixement als escaires i en el coronament. La part més ornamentada és el coronament, amb pilastres ondulades i esgrafiats. Altres elements que milloren l'estètica són els relleus que hi ha en les llindes de les finestres del primer pis, en les mènsules que serveixen de suport als balcons i les motllures que emmarquen les obertures de la planta baixa. A la seva banda posterior, l'edifici havia gaudit d'un antic jardí, actualment convertit en garatge, que separava l'habitatge d'un magatzem que el mateix propietari havia fet aixecar amb façana a la Riera de la Creu. | 08101-38 | Rambla Just Oliveras, 29 | El projecte d'aquesta casa data de 1910. El seu disseny és obra de Mariano Tomàs i Barba, mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet. És autor de diversos edificis modernistes aixecats durant la primera dècada del segle XX. Es tracta d'una de les primers cases bastides en el que fou l'anomenat segon eixample -alguns autors parlen també d'eixample modernista-, concretat a partir de la urbanització de la rambla de Just i Oliveras (1907). Tipològicament respon perfectament a l'esperit d'aquesta nova urbanització que atreia, principalment, a una població burgesa. | 41.3614900,2.1009100 | 424799 | 4579277 | 1910 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52331-foto-08101-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52331-foto-08101-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52331-foto-08101-38-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | Actualment és la seu d'una entitat bancària. | 98|105 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52332 | Centre Catòlic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-catolic | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici format per diversos cossos que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que dona a la rambla. La composició d'aquesta del conjunt i, sobretot, de la façana és amb llenguatge clàssic, amb predomini de la simetria i elements com els arcs de mig punt, les pilastres d'inspiració dòrica que recorren el mur verticalment, la composició del balcó central del primer pis amb un agrupament de pilastres a banda i banda i el gran frontó triangular que conforma el coronament de la façana; amb un òcul al timpà. L'entrada principal es veu realçada amb la composició d'un gran arc de mig punt sostingut sobre pilastres i flanquejat per dues grans cartel·les que, a la vegada que decoren, són usades com a element de suport de la balconada central. La façana lateral del carrer de Tarragona respon a una concepció més senzilla i es conforma a partir de tres eixos de verticalitat; amb finestres geminades, separades per pilastres i llinda recta a la planta baixa; i arc de punt rodó a la planta pis. Aquests tres eixos estan igualment separats per pilastres d'estil dòric. | 08101-39 | Rambla Just Oliveras, 30-34 | El Centre Catòlic de la Rambla és atribuït a l'arquitecte Ramon Puig Gairalt en la bibliografia consultada. Tot i no tenir-ne proves, els redactors del PEPPA també ho afirmen: tenint en compte la trajectòria de l'autor, es tracta d'una atribució que no sembla descabellada. Per tant, es pot acceptar com a hipòtesi mentre no aparegui algun document que la desmenteixi. El mateix succeeix amb la data de construcció. Per una banda, encaixa força bé en l'etapa cronològica en la qual Puig assetjava la vessant més 'classicista' del noucentisme. Per una altra, el Centre Catòlic inaugurà la seva nova seu l'any 1926. | 41.3615800,2.1013600 | 424837 | 4579287 | 1924 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52332-foto-08101-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52332-foto-08101-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52332-foto-08101-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | En el número 30 hi ha un cos adossat per la façana al cos principal, però que té un programa estructural i ornamental propi que cal destacar, sobretot en les plantes pis. En la primera centrada per una balconada amb motius arquitectònics clàssics i una galeria de quatre finestres a la segona planta.A la façana, hi ha una placa que explica que en el període entre l'enderroc de l'antiga església de Santa Eulàlia de Mérida i la nova, les celebracions eucarístiques es feien en aquest local. | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52333 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-31 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici residencial que fa cantonada amb el carrer de Tarragona i la rambla Just Oliveras. És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i coberta de terrat pla. La façana principal, que dona a la rambla, té una composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. L'eix de simetria, que divideix dos costats iguals, passaria pel mig de la porta d'accés, en planta baixa, amb una clau amb les inicials del propietari J.O. A cada costat d'aquesta porta hi trobem dues finestres geminades, separades per una columna, amb un capitell de motius florals. Ambdues són ampitadores i tenen persianes de fusta de dues fulles amb un llistó treballat. En el primer pis hi ha quatre balcons, els dos centrals més arrodonits. A la segona planta hi ha una balcona central, amb dues obertures i dues finestres als laterals. La façana del carrer de Tarragona és menys profusa en obertures: una porta d'accés en planta baixa, en un costat, i dues finestres, una d'elles geminada. A la planta pis, un balcó central i dues finestres als laterals. I a la segona planta és a la inversa: damunt del balcó del primer pis, hi ha una finestra amb persiana de llibrets de fusta; i, als costats, damunt les finestres del primer pis, hi trobem balcons. La data de l'edifici està inclosa en els relleus que hi ha a la part inferior dels balcons rectangulars del primer pis(1908). La façana està rematada per un frontó semicircular amb un petit ornament flanquejat per dues hídries. Cal destacar el vestíbul amb escala de marbre, barana de ferro forjat i un fanal també de ferro. Hi ha un arrambador de guix de color marró. El sostre està decorat amb un relleu de guix amb motius florals. | 08101-40 | Rambla Just Oliveras, 31 | Aquesta casa és el primer edifici que es construí en la urbanització de la Rambla de Just Oliveras, eix del segon eixample de l'Hospitalet i oberta per donar una comunicació directa amb l'estació de ferrocarril (1907). Segons sembla, la nova parcel·lació realitzada per Just Oliveras per tal d'urbanitzar la rambla, va comptar inicialment amb alguns problemes legals per a l'escripturació de les antigues propietats de Cal Tres. Aquest fet refredà els propietaris i promotors interessats en aquesta nova zona residencial de l'Hospitalet. Es per això, que la primera iniciativa fou encarregada per un membre de la família Oliveras (Josep Oliveras). El projecte va signat per Mariano Tomàs i Barba, mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet. En el disseny i execució de l'obra, Mariano Tomàs i Barba combinà el llenguatge clàssic amb la decoració de regust modernista que apareix només puntualment en medallons florals o en l'interior del vestíbul, i que emprà profusament en d'altres obres coetànies. | 41.3616700,2.1008300 | 424793 | 4579297 | 1908 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52333-foto-08101-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52333-foto-08101-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52333-foto-08101-40-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | Es de destacar que la finca no ha perdut el seu jardí posterior. | 102|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52334 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-37 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Però l'harmonia de l'edifici es veu trencada per la rehabilitació de la part destinada a comerç, que no respecta ni l'estructura ni els colors originals. | Edifici que fa cantonada amb el passatge de La Pau i la rambla Just Oliveras. És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i coberta de terrat pla. La façana principal, que dona a la rambla, té una composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. A la façana principal, la planta baixa presenta les portes d'accés a l'habitatge i els locals comercials. Els dos pisos superiors tenen el mur recorregut per dues balconades cadascun. Les finestres balconeres són emmarcades amb motllures de pedra, i tenen forma d'arc deprimit còncau amb clau central. Al voltant de l'arc hi ha decoració vegetal i les baranes presenten treball de ferro forjat amb reganyols. Cada balconada és suportada per quatre cartel·les unides per relleus de garlandes. Els extrems de les façanes són recorreguts per dues pilastres formades per lloses, decorades a la paret superior amb un medalló amb garlandes. El coronament és senzill amb un voladís que sobresurt per sobre dels respiralls ovalats. A partir del primer pis, la façana lateral es divideix amb quatre cossos mitjançant tres pilastres: dos d'ells són recorreguts per balcons senzills i els altres dos per finestres. L'estructura dels balcons és la mateixa de la façana principal, com en les finestres, encara que aquestes manquen de la decoració de relleus. | 08101-41 | Rambla Just Oliveras, 37 | Obra de Ramon Puig i Gairalt que a partir de 1915 serà nomenat arquitecte municipal de l'Hospitalet, i abandona les referències literals al secessionisme centre-europeu, com constaten les seves biògrafes en el llibre 'Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt'. A l'Hospitalet, després de la Botiga nova i de les Cases barates, construeix una sèrie d'edificis com aquest, en els que sembla temptejar una aproximació als corrents noucentistes de l'època. | 41.3618800,2.1007000 | 424782 | 4579321 | 1916 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52334-foto-08101-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52334-foto-08101-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52334-foto-08101-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52335 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-46 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i coberta plana. La combinació de les obertures de la façana forma simetria en les plantes pis però no a la planta baixa. En aquesta la porta d'accés està desplaçada a l'esquerra. Al seu costat hi ha dues finestres. En el primer pis una balconada amb dues obertures recorre tota l'amplada de la façana. En la segona planta, les obertures s'alineen amb les de baix, però en comptes de balconada, hi trobem dos balcons. | 08101-42 | Rambla Just Oliveras, 46 | Obra de Ramon Puig i Gairalt que a partir de 1915 serà nomenat arquitecte municipal de l'Hospitalet, i abandona les referències literals al secessionisme centre-europeu, com constaten les seves biògrafes en el llibre 'Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt'. A l'Hospitalet, després de la Botiga nova i de les Cases barates, construeix una sèrie d'edificis com aquest, en els que sembla temptejar una aproximació als corrents noucentistes de l'època. La valoració d'aquest edifici s'arrodoneix en la seva situació urbana, en el context d'una Rambla que convé potenciar com a centre a través dels seus millors edificis. | 41.3621500,2.1010000 | 424808 | 4579350 | 1917 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52335-foto-08101-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52335-foto-08101-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52335-foto-08101-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | De les tres cases de renda que construeix en el incert període 1915-1922 a la Rambla -els números 37, 46 i 71-75- aquesta és en la que sembla expressar-se amb menys convencionalisme, potser per tractar-se d'un encàrrec de la seva família. La forma de les obertures, retallades sobre el pla de la façana, les rajoles de dos colors fent un escaquer, la ceràmica verda dels ampits, el tipus de barana de ferro mateix, la simple netedat de la composició, ens duen ressonàncies de la vessant populista del noucentisme. | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52336 | Casa Sanfeliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sanfeliu | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Casa unifamiliar aïllada, amb tres façanes lliures i una adossada a un bloc de pisos. Un petit pati o jardí envolta aquestes tres façanes. Consta de planta baixa amb terrat i un pis afegit en una part. La planta pot dividir-se, per la seva estructura constructiva, en tres cossos segons la col·locació de les biguetes. Un cos central en el que les biguetes estan disposades perpendiculars a la porta principal i dos cossos laterals col·locades paral·leles a la porta principal i que d'alguna manera es tradueixen en els dos petits porxos situats als extrems (avui un d'ells suprimit). | 08101-43 | Rambla Just Oliveras, 49B | El procés d'urbanització de l'eix viari de la Rambla de Just Oliveras, iniciat al 1907, es perllongà al llarg de les dècades següents. Això ha permès que els exemples d'arquitectura original que encara es conserven mostrin un ventall del que eren els gustos i estils arquitectònics del moment. La casa del número 49 exemplifica un d'aquests estils de principis de segle, alhora que mostra l'evolució artística i personal de l'arquitecte, Ramon Puig i Gairalt. En aquesta obra projectada el 1928, Puig i Gairalt comença la seva travessia del classicisme noucentista, amb referents art decó, cap a una concepció volumètrica propera al racionalisme. El resultat és una obra realment singular, que combina els volums cúbics dels diferents cossos amb elements d'altres referents estilístics, com l'escala imperial d'accés a la porta o la font del jardí. | 41.3624400,2.1003300 | 424752 | 4579383 | 1928 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52336-foto-08101-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52336-foto-08101-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52336-foto-08101-43-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | Un dels cossos laterals ha estat modificat amb un afegit posterior que desvirtua l'antiga composició de l'edifici. A la façana destaca el joc de colors dels estucats i un esgrafiat de grans proporcions de la Mare de Déu de Montserrat amb les muntanyes darrera. | 106|98|120 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52337 | Casa Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sabadell | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT(1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Edifici de veïns que fa cantonada amb el passatge de Blanchart. És de planta rectangular i consta de planta baixa i tres pisos. Coberta plana de terrat, però amb les façanes rematades per simulació de coberta de teules. La façana principal s'estructura en tres cossos de composició simètrica, bàsicament a partir del primer pis. Possiblement perquè la planta baixa conserva elements de la primera construcció del mestre d'obres Mariano Tomàs. La separació dels tres cossos es fa mitjançant dues pilastres fetes amb lloses rectangulars. Cada cos es compon de dos eixos de verticalitat delimitat per les obertures i balconades. A les dues primeres plantes de llinda recta i a la tercera amb arcs de mig punt. El cos central està rematat per un frontó, en el timpà del qual hi ha la data de 1923, flanquejada per dos triangles que contenen esgrafiats de motius vegetals; i les inicials del propietari 'J.S'. Destaca la decoració del frontó de l'acabament de l'edifici, i els esgrafiats de la cornisa i la balconada superior central, amb la representació d'un gerro amb flors i fulles que s'estenen per sobre les obertures. El treball de ferro forjat es concentra a les baranes dels balcons i a l'ampit de les finestres de la planta baixa. A la façana lateral del carrer Blanchart, la planta baixa té una única porta d'accés. La menor importància d'aquesta façana, fa que els balcons i el treball del mur siguin molt més senzills. | 08101-44 | Rambla Just Oliveras, 71-75 | El mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba va construir tres casetes de planta i pis en aquest emplaçament de la Rambla presumiblement l'any 1914, ja que l'expedient d'obres s'aprovà el 31 de juliol d'aquest any. És remarcable la coincidència cronològica i de programa amb les 'cases barates' veïnes, doncs el plantejament arquitectònic és radicalment diferent: Tomàs i Barba projecta encara des de la tradició consolidada durant el segle XIX. En tot cas, poca cosa queda d'aquesta primera construcció, doncs l'any 1923 el mateix propietari, segurament aprofitant unes ordenances més propícies, basteix un edifici de planta baixa i tres pisos segons projecte de l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt. En l'expedient de 1922 l'operació es denomina 'addició de dos plantes', però el canvi que es produeix és prou dràstic com per parlar d'una nova construcció. | 41.3633200,2.0999100 | 424718 | 4579481 | 1914 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52337-foto-08101-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52337-foto-08101-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52337-foto-08101-44-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba i Ramon Puig i Gairalt | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | |||||||
52338 | Cases Barates Rambla Just Oliveras 77 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-barates-rambla-just-oliveras-77 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT(1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Casa entre mitgeres que consta de planta baixa, pis i golfes i forma part d'un conjunt de tres cases, una d'elles desapareguda, denominades 'cases barates'. Se'n conserven dues, aquesta del número 77 i la veïna, amb el número 79. La coberta és de teulada a dues aigües truncada. La façana te un doble alineament, sobresortint un cos de manera que l'entrada queda coberta per una terrassa sostinguda per una columna salomònica feta de maons. La barana de la terrassa també és de maons. Destaca la tribuna que sobresurt i les tres estretes obertures en planta baixa. Sota els ràfecs, a la part del capcer de la façana hi ha esgrafiats florals i geomètrics. | 08101-45 | Rambla Just Oliveras, 77 | Les Cases Barates de la Rambla de Just Oliveras varen ser projectades per Ramon Puig Gairalt l'any 1914, dins l'etapa que les seves biògrafes anomenen d'influència secessionista (1909-1915), tot just acabada la carrera d'arquitectura. En el projecte que es conserva a l'Arxiu Històric apareixen les tres cases unifamiliars entre mitgeres que es varen construir. La desaparició de la corresponent al número 81 és lamentable de cara a la lectura del conjunt, ja que era precisament la que feia el gir pel carrer Parral. Això no obstant, les dues que queden s'han mantingut fins avui sense alteracions importants i mantenint el seu ús original. La denominació d'aquestes cases denota la preocupació de Puig Gairalt, ja a l'inici de la seva trajectòria professional, pel problema de l'habitatge a les ciutats industrials. La primera versió de la Llei de Cases Barates és de l'any 1911 i Puig Gairalt, que des de 1915 és arquitecte municipal de l'Hospitalet, participa activament en els debats que va generar. L'any 1925 col·laborà en un número monogràfic de la revista 'El Constructor' amb un article on exposà la seva experiència i les seves idees. Des del punt de vista arquitectònic, val la pena destacar una de les característiques que Puig Gairalt opina que han de tenir aquestes cases: han de ser de construcció senzilla però d'aparença alegre. Acompanyaven l'article gràfics referents a les dues-centes cases barates que l'Ajuntament pensa projectar seguint un traçat de ciutat-jardí, que Puig incorporà al Pla d'Eixample de 1926. | 41.3634100,2.0998700 | 424715 | 4579491 | 1914 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52338-foto-08101-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52338-foto-08101-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52338-foto-08101-45-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | En revistes de l'època aquestes tres casetes eren presentades com un clar exponent de 'cases barates'. | 116|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52339 | Casa dels Cargols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-cargols | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. SALMERON, Inocencio (1991). La vivienda en Collblanc-Torrassa; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 79, pp. 4-5. | XX | S'ha recuperat l'espai al seu voltant, dignificant el seu valor patrimonial. | Torre unifamiliar als quatre vents que consta de planta baixa, pis i coberta plana. En tres de les façanes hi trobem obertures; la nord, la sud i la de ponent. La façana principal és l'orientada a migdia; amb la porta d'accés en planta baixa, i balcó central i balconeres laterals en planta pis. A la façana de ponent, els tres eixos de verticalitat es defineixen tant en planta baixa com en planta pis. En planta baixa per tres portes i en planta pis, igual que l'anterior, amb un balcó central i balconeres laterals. La façana nord és la que ha sofert mes variacions. En planta baixa hi ha dues portes anul·lades i una de les balconeres de la planta superior ha desaparegut per una finestra amb porticons de llibret. Totes les baranes són de ferro forjat i les llindes de les obertures rectes. L'element més destacat és el coronament de la façana que actua de barana del terrat, a manera de merlets, combinant la barana de ferro forjat amb l'obra de les pilastres. Sota aquestes pilastres, i en el pujador de mobles, és on s'observen les representacions zoomorfes de cargols; fet que li va valer el sobrenom a la casa. També destaca i participa en l'element decoratiu la bicromia de l'arrebossat del parament; així com els elements ceràmics ornamentals en els angles de les finestres i obertures. | 08101-46 | Carrer del Llobregat, 127 - 141B | El projecte de l'edifici és del mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba, tècnic municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i autor de diversos edificis catalogats, alguns d'inspiració clarament modernista, com l'antiga casa Macari Golferics (Major, 54). L'edifici s'aixecava originàriament al mig d'un jardí que l'envoltava i que arribava fins a la línia de façana del carrer Llobregat cantonada Montseny. Es tractava, doncs, d'una típica construcció de torre aïllada que per la seva fesomia ressaltava enormement dins del conjunt d'edificis que anaven poblant el barri de la Torrassa. Ben aviat, però, l'edifici perdé el seu caràcter de torre aïllada, i al 1921 es projectaren sobre l'estreta franja del seu jardí un conjunt de casetes de planta baixa d'ínfimes dimensions, semblants a les construccions que es produïen als passatges o passadissos interiors. Aquesta operació d'especulació intensiva de l'espai edificable va fer que la casa modernista es veiés envoltada per unes construccions que es desdeien en absolut tant de la tipologia com del concepte de la primitiva torre. | 41.3710800,2.1209900 | 426490 | 4580324 | 1911 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52339-foto-08101-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52339-foto-08101-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52339-foto-08101-46-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | Es tracta d'un edifici força singular i un dels pocs exemples d'arquitectura modernistaque es produïren a l'Hospitalet i que ens ha arribat fins als nostres dies.Actualment és la seu municipal de l'oficina Jove d'Emancipació. | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | |||||
52340 | Edifici del carrer Major, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-major-5 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13. | XIX | Habitatge entre mitgeres format per dos cossos, que consta de planta baixa i dos pisos i coberta de terrat pla. La façana s'organitza compositivament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. En planta baixa dues botigues flanquegen la porta d'accés a l'escala. En la planta primera una balconada amb tres obertures. En la segona planta són tres els balcons independent que hi trobem. La façana presenta un programa decoratiu que se centra en les obertures i les línies de forjat. A la porta d'escala trobem unes pilastres d'obra estucades i una llinda on al centre apareixen les inicials del propietari i promotor de l'immoble (FC - Francesc Company). Les obertures dels balcons també estan emmarcades per pilastres d'obra estucades, amb uns petits capitells corintis i una llinda amb una sanefa de terracota. D'aquest mateix material, que cal suposar de producció pròpia d'alguna de les fàbriques de l'Hospitalet, són també les cartel·les situades sota les lloses de pedra dels balcons i sota la cornisa, així com les conilleres de ventilació del terrat, el disseny de les quals no coincideix amb el projecte original. La línia de forjat entre els pisos superiors ve marcada per un fris amb motius vegetals. El parament de façana es troba estucat amb línies imitant carreus, encoixinats en el poc tros que es pot apreciar dels baixos. Les baranes dels balcons són de barrots de foneria, destacant la del primer pis on hi ha un motiu decoratiu que es repeteix simètricament. La barana del terrat sembla reconstruïda i s'ignora si originalment va ser d'obra,-tal i com correspondria al projecte de Pere Seseras, o si va disposar dels típics balustres ceràmics. | 08101-47 | Carrer Major, 5 | El trajecte del carrer Major comprès entre la plaça de l'Ajuntament i la rambla Just Oliveras està conformat per una tipologia edificatòria més heterogènia que la resta del carrer que va des de la mateixa plaça de l'Ajuntament fins a Cornellà. La banda dels números senars, però, conserva edificis d'habitatge originals de final del segle passat i inici de l'actual. L'any 1887, Francesc Company i Vergès decidí enderrocar dues casetes de la seva propietat i encarregar la construcció d'un edifici de nova planta. El projecte fou obra de l'enginyer industrial Pere Seseres, qui traçà un plànol de façana força acurat, encara que sense dibuixar els elements ornamentals. Es tracta d'un exemple paradigmàtic de construcció de casa de renda de certa qualitat, que recorda, per exemple, els edificis que es bastien coetàniament a l'Eixample barceloní. Es per això que no deixa de ser singular que el seu projecte no vagi signat per cap arquitecte, sinó per un enginyer industrial. Caldria conèixer millor quina fou la intervenció d'aquest col·lectiu professional en l'arquitectura no només pública o civil, sinó també, com veiem en aquest cas, domèstica. | 41.3596300,2.1012300 | 424824 | 4579070 | 1887 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52340-foto-08101-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52340-foto-08101-47-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Seseres | El plànol del projecte original no recollia les botigues. En el seu lloc les obertures que flanquegen la porta d'escala es concebien com a finestres.A la façana es troba encastat un mosaic amb una de les escenes del Via-Crucis tal i com succeeix en altres edificis del carrer Major. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52341 | Edifici del carrer Major, 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-major-31 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13. | XIX | En procés de restauració | Edifici d'habitatges entre mitgeres que fa cantonada amb el carrer Príncep de Bergara. Constava originàriament de planta baixa i dos pisos; però s'ha remuntat un altre pis, enretirat de la façana i que no es veu des del carrer. La façana principal s'organitza a partir de tres eixos de verticalitat definits per les seves obertures. En planta baixa per la porta d'accés i dues finestres als costats. En la planta pis, per tres balcons, amb llosanes de pedra i baranes de fosa; i en la planta superior per tres balconeres. Els brancals i la llinda són de pedra motllurada. Les obertures de la planta baixa són d'arc deprimit còncau. El parament està format a la planta baixa per carreus regulars ben escairats. Als pisos alts, el parament és de maçoneria, i estava recobert amb un arrebossat força malmès i que ha estat repicat. La part posterior de l'edifici té un petit cos adossat, amb finestrals amb obertura d'arc que donen sobre un petit jardí propi de la finca. | 08101-48 | Carrer Major, 31 | Edifici promogut per Pedro Norta, l'any 1867, segons figura a la façana. L'any 1893, el propietari Pedro Norta va presentar una instància demanat permís per a edificar un cos adossat a la seva casa, en una petita parcel·la que havia adquirit de l'ajuntament un cop s'havia produït l'obertura del carrer Príncep de Bergara. | 41.3594600,2.0985500 | 424600 | 4579054 | 1867 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52341-foto-08101-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52341-foto-08101-48-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tant la tipologia com materials de la façana de Príncep de Bergara són clarament distints als del carrer Major. Les obertures disposen d'un emmarcat ceràmic, amb unes petites decoracions de pinyes.La constitució murària d'aquest front és de maó. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | ||||||
52342 | Casa del carrer Major, 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-33 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13. | XX | reformat recentment | El projecte original d'aquest edifici ha estat modificat un mínim de dues vegades. La façana principal era al carrer Major, on hi havia l'entrada a la casa que constava de planta baixa i pis. Però posteriorment s'hi establí una pastisseria amb vistes al carrer Major i al carrer Príncep de Bergara. Per aquest costat, també s'allargà la construcció. Posteriorment al tancament de la pastisseria s'ha remuntat un segon pis i l'entrada definitiva s'ha obert per carrer Príncep de Bergara. Com a elements singulars destaca el balcó semicircular, i el coronament curvilini a la barana del terrat, on s'inscriu un escut de Catalunya. Malauradament, els baixos han estat reformats: s'ha perdut la porta original i el parament s'ha recobert. | 08101-49 | Carrer Major, 33 | L'any 1902 el propietari Joaquim Piera, veí de Barcelona, es dirigí al consistori de l'Hospitalet per tal de demanar permís per reconstruir la casa que posseïa al carrer Major cantonada Príncep de Bergara. Els plànols presentats -signats pel facultatiu Santiago Burcer (el cognom és il·legible) dibuixen un edifici de planta i pis, amb una façana al carrer Major on s'endevina una voluntat de significació ornamental, encara que s'assembli poc aquell que realment es realitzà. | 41.3594500,2.0984000 | 424587 | 4579053 | 1902 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52342-foto-08101-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52342-foto-08101-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52342-foto-08101-49-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Rovira | És una llàstima comprovar com les diferents transformacions han anat apaivagant la bellesa i singularitat d'aquest edifici modernista. En una d'aquestes reformes s'ha perdut una imatge de Santa Eulàlia que estava ala cantonada. | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 | |||||
52343 | Can Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casas-1 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13. | XX | Edifici entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos. L'edifici combina dos recursos historicistes típics del modernisme com és l'arquitectura gòtica, en els arcs apuntats dels baixos; i la neoàrab, en finestres d'arc fals i joc del mosaic. Tant el treball de l'obra vista com els elements ceràmics atorguen una qualitat notable a la façana. La ceràmica és l'element destacat de la façana, utilitzada en franges de diferent composició per separar els distints nivells. Les tonalitats són blau, groc, verd i blanc, destacant sobre el marró el mur construït en maó vist. Les finestres són d'arc esglaonat i estan agrupades de dues en dues, envoltant-se de sanefes de maó i elements ceràmics. Destaquen les quatre rajoles que formen un medalló i les flors afegides al pilar d'unió de les finestres. Totes les finestres tenen una forma d'arc fals i són emmarcades per una motllura ceràmica. Entre les rajoles, destaca un plafó central representant la Mare de Déu de Montserrat, de factura posterior, i que podria haver estat col·locat l'any 1954, data d'unes obres de reforma poc documentades. | 08101-50 | Carrer Major, 54 | Construït a partir de 1904 quan el seu propietari -Macari Golferichs- enderrocà les cases en estat ruïnós que tenia al carrer Major i encarregà el projecte d'una nova casa al mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet. Aquesta aproximació de Mariano Tomàs i Barba al llenguatge modernista tingué continuïtat en d'altres cases de l'Hospitalet, en especial les bastides a la Rambla Just Oliveras. Mariano Tomàs i Barba. | 41.3595200,2.0977300 | 424531 | 4579061 | 1904 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52343-foto-08101-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52343-foto-08101-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52343-foto-08101-50-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-12-08 07:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 193,36 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml