Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52521 | Fons d'imatges referent a l'Hospitalet del Centre Excursionista de Catalunya. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referent-a-lhospitalet-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>http://mdc1.cbuc.cat/</p> | XX | <p>Al Centre Excursionista de Catalunya es conserven fotografies procedents de fons privats i del fons, Estudi de la Masia Catalana, amb un total de 31 fotografies: Germà Garcia i Fernàndez (1942): Interior de l'església de Santa Eulàlia de Provençana 1993, (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1272); L'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1268); Portal de la façana oest de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1271). Manuel Genovart i Boixet (1895-1980): Jardí abandonat d'una masia (AFCEC_GENOVART_X_2075); Portal de l'església de Santa Eulàlia de Provençana a l'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_GENOVART_X_0182); Xiprers a l'ermita de Bellvitge de L'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_GENOVART_E_0553) Josep Adroer: Mur exterior, portal i part de la façana de Can Rigalt (AFCEC_EMC_X_1670); Desconegut (entre 1900 i 1920): Porta romànica de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_XXX_C_1457); Vintró i Casallachs, Juli, 1863-1911: Portal de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_VINTRO_DV_008-00382); Gallardo i Garriga, Antoni, 1889-1943: Portal exterior i façana de Can Alòs (AFCEC_EMC_X_7134); Josep Puntas i Jensen, 1887-1962 : Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0193); Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0192); Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0198); Posta de sol al delta del Llobregat AFCEC_PUNTAS_X_0195); Estany de la Farola (AFCEC_PUNTAS_X_0197); Royo i Crespo, Eduard: Vista d'un carrer i la parròquia d'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_ROYO_X_0359); Bonet i Garí, Lluís, 1893-1993 : Vista general de Can Rigalt (AFCEC_EMC_X_1669).</p> | 08101-307 | Centre Excursionista de Catalunya (Carrer del Paradís, 10-12 - 08002 Barcelona) | <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'iustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x 10 cm.</p> | 41.3593800,2.0997000 | 424696 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52521-foto-08101-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52521-foto-08101-307-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les fotografies formen part del fons del Centre Excursionista de Catalunya. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52522 | Fons referent a l'Hospitalet de Llobregat de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-la-biblioteca-de-catalunya | http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany | XX | En el fons de la Biblioteca de Catalunya s'han localitzat un total de 26 fotografies estereoscòpiques de 6x13 cm, procedents del Fons Salvany: Al pontet de la casa Espanya d'Hospitalet de Llobregat (SaP_676_06); Altar del Sant Crist a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_894_02); Capella lateral de l'església de Nostra Senyora de Bellvitge (SaP_187_13); Casa Als a Santa Eulàlia (SaP_737_11); Casa de la Remunta a l'Hospitalet de Llobregat (SaP_187_08); Caseta de la casa Espanya d' Hospitalet de Llobregat (SaP_676_05); Església de Santa Eulàlia de Provençana a l'Hospitalet (SaP_095_09); Façana de la Casa Espanya a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_676_03); Façana de la torre España a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_660_10); Família del Jaume Mestres (SaP_629_05); Festa a casa del Jaume Mestres (SaP_894_04); Finestral d´una casa d'Hospitalet de Llobregat (SaP_187_09); Finestral d´una casa d'Hospitalet de Llobregat (SaP_187_10); Interior de l'església de Nostra Senyora de Bellvitge (SaP_187_11); Interior de l'església de Santa Eulàlia a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_739_06); Jardí de la rectoria a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_894_03); Modistes, Les (SaP_629_06); Retrat de la Teresa Cañameras amb el Jaumet (SaP_704_04); Sortida dels nuvis (SaP_629_04); Sota l' ombra a la casa Espanya d' Hospitalet de Llobregat (SaP_676_04); Torre a la Bordeta (SaP_095_10); Trona i altar a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_894_01); Vista des de la casa del Jaume Mestres (SaP_894_05); Vista del llac i la façana de la torre España a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_660_11); Vista exterior de l'església de Nostra Senyora de Bellvitge (SaP_187_12). | 08101-308 | Biblioteca de Catalunya (C. de l'Hospital, 56; 08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 41.3596500,2.0994700 | 424677 | 4579074 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52522-foto-08101-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52522-foto-08101-308-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Salvany i Blanch neix a Martorell el 4 de desembre de 1866 i mor el 28 de gener de 1929. Estudia medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencia l'any 1891. Entra a formar part del Centre Excursionista de Catalunya on va coabora activament com a fotògraf i en les diferents publicacions. Gran afeccionat a la fotografia i a l'excursionisme científic, fa una gran quantitat de fotografies, no només de Catalunya sinó fora d'ella. Les seves fotografies tenen el format estereoscòpic, de 6 x 13 cm, tècnica emprada en aquella època però amb una qualitat excepcional. Les imatges seleccionades formen part del fons de la BC. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52523 | Fons referent a l'Hospitalet de Llobregat de l'IRMU | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-lirmu | <p>http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/monagrari</p> | XX | <p>El fons de l'arxiu del Món Agrari relacionat amb L'Hospitalet de Llobregat consta de 9 fotografies en paper procedents de l'arxiu familiar Elena Viusà Vinyals: Batuda a l'era de Cal Miquel del Ros, any 1956-1957. Núm. d'identificador 1854. Berenar vora el riu. Joan Vinyals de cal Miquel del Ros amb una colla de temporers i d'amics celebrant la recollida de la carxofa, any 1944-45; núm. d'identificador 1859. Joan Vinyals de cal Miquel del Ros amb una colla de temporers i d'amics celebrant la recollida de la carxofa, any 1944-1945. Número d'identificador 1858. El noi gran de cal Miquel del Ros amb el mosso de confiança de la casa anomenat 'el manyo' (que va treballar-hi durant 45 anys) enganxen el cavall al carro. Identificador 1862. Família amb tartana. Identificador 1860. El carro de cal Miquel del Ros fent el recorregut dels Tres Tombs per un carrer de la vila vella, carregat de bròquils, amb les mules guarnides de festa i menat per dos dels fills de la casa i pel mossos. Identificador 1856. El carro de cal Miquel del Ros davant de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, carregat de bròquils, amb les mules guarnides de festa i menat per dos dels fills de la casa i pel mossos. Identificador 1855. Una de les noies que ajudaven a les tasques domèstiques de la masia. Identificador 1861.</p> | 08101-309 | Institut Ramon Muntaner - Mas de la Coixa Rotonda Eix de l'Ebre. N-420, s/n (43770 Móra la Nova) | <p>El món agrari a les terres de parla catalana, està promogut per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner i la Fundació del Món Rural. Està composta per un fons d'imatges de més de 3.000 fotografies provinents de centres d'estudis, fons particulars, etc.</p> | 41.3595300,2.0996300 | 424690 | 4579061 | 1950 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52523-foto-08101-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52523-foto-08101-309-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Institut Ramon Muntaner. Fundació Privada dels Centres d'Estudis de Parla Catalana va ser constituït el mes de juliol de 2003 i té la seva seu a Móra la Nova. Aquesta entitat neix d'un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, que representa la voluntat de tots els centres que hi són adherits. La seva finalitat és la difusió i el suport als projectes d'investigació i de promoció cultural dels centres i instituts d'estudis de parla catalana, entitats dedicades principalment a l'estudi de la història, el patrimoni cultural i natural i les ciències socials i humanístiques i a la divulgació cultural dins els àmbits local i comarcal. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52524 | Fons documental referent a l'Hospitalet de Llobregat de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-la-biblioteca-de-catalunya | http://www.bnc.cat/pergamins/detall?registre=20383 http://www.bnc.cat/pergamins/detall?registre=18326 | XVI | A la Biblioteca de Catalunya es conserven dos pergamins, amb les referències Perg. 5 GF, Reg. 18326, i Perg. 404, Reg. 20383 respectivament. El primer d'ells està datat de 1572. Es tracta d'una Insolutumdació. S'hi descriu com Joan Duran, pagès de Santa Eulàlia de Provençana reconeix a Martí Joan Franquesa, cavaller barceloní i conseller reial, que li deu 375 lliures i 14 sous conjuntament amb Pere Oliver, també pagès del mateix lloc, com a termini d'un deute total de 1.200 lliures que és el preu de la 'Torre Llampada' amb els seus annexos i propietats que li han comprat, i li paguen el termini amb dos censals morts, que s'especifiquen. El segon dels pergamins es tracta d'una permuta (1585). Joan Jaume Vinyals, pagès de Sant Vicenç de Sarrià, en compliment de la permuta que ha acordat amb Francesc Femades, li fa donació d'un terreny a l'Hospitalet de Llobregat | 08101-310 | Biblioteca de Catalunya (C. de l'Hospital, 56; 08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 41.3653900,2.1193700 | 426348 | 4579694 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||||||
| 52528 | Fons referent a l'Hospitalet de Llobregat de l'Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-larxiu-mas | <p>http://amatller.org/ca/archivo-mas</p> | XX | <p>Fons gràfic on consten fotografies relacionades amb l'art religiós procedent de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet. Hi figuren 37 taules llistades entre les quals hi ha les taules renaixentistes exposades l'any 1953 i que es van salvar de la crema de la Guerra Civil i una taula amb la representació de sant Ramon de Penyafort - «san Pedro Martir o sant Ramón de Penyafort», s'escriu -, la fotografia de la qual és consultable en blanc i negre a l'arxiu d'aquesta institució. La imatge crida l'atenció. Per una banda, perquè no es troba entre la col·lecció de pintura del Museu d'Història de L'Hospitalet - no hi entrà mai, tal com palesa el registre d'entrada de les taules al flamant Museu de L'Hospitalet l'any 197174 -, i perquè tampoc no formà part de l'exposició realitzada el 1953 a la sala municipal del terme. Possiblement, la pintura fou adquirida per algun particular entre l'any 1936 i el 1953 - pensem que la seva desaparició s'ha d'emmarcar en aquesta cronologia perquè suposem que les fotografies de les taules foren fetes per J. Gudiol després del juliol de 1936, quan ja havien estat desmuntades dels respectius plans de cadascun dels retaules que integraven.</p> | 08101-314 | Institut Amatller d'Art Hispànic (Passeig de Gràcia, 41 - 08007 Barcelona) | <p>Adolf Mas Ginesta (Solsona, 1860 - Barcelona, 1936) era originari d'una família vinculada al mon del dret. Finalment, va dedicar-se al que havia estat la seva passió des de ben petit: la fotografia. L'any 1902, després d'uns anys com a director d'un establiment comercial de Barcelona i com a repòrter, obrí el seu propi negoci amb el nom d'Arxiu Mas , especialitzat en la documentació gràfica del patrimoni històric-artístic. Era membre de la colla dels Quatre Gats, i el seu amic, Ramon Casas, li dibuixà els rètols de la nova empresa. Un dels seus primers clients fou Josep Puig i Cadafalch, que li encarregà fotografiar la seva obra arquitectònica, per a il·lustrar una publicació que presentà en el Congrés Internacional d'Arquitectura, celebrat a Madrid, l'any 1904. Fou també Puig i Cadafalch qui l'ajudà a definir el sistema d'organització de l'arxiu. Els negatius estan classificats en sèries diferents, segons les seves dimensions (A - 24 x 30 cm / B - 18 x 24 cm / C - 13 x 18 cm / ... ...) i es numeren de manera seqüencial en els respectius llibres de registre a mida que es van incorporant a l'arxiu. En aquests llibres es recull l'any i el lloc de realització, així com la documentació essencial del que representen. Com a índex principal del seu fons de negatius, Adolf Mas va crear un fitxer amb còpies positives de mida postal (9 x 12 cm), ordenades segons la localització dels monuments o les obres representades, amb una organització, primer per províncies, després alfabèticament per poblacions i una subdivisió final per vistes generals, edificis religiosos i civils, museus, institucions i col·leccions públiques i privades.</p> | 41.3596100,2.0995600 | 424684 | 4579070 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||||||
| 52626 | Pergamí de la vil·la Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-la-villa-provencana | <p>GONZALO, Pilar (2008). Celebració del milcentenari de la via Provençana; dins Primera plana, del 24 de novembre del 2008, pp. 3. JUNYENT i SUBIRÀ, Eduard (1980-1996). Diplomatari de la Catedral de Vic, segles IX-X. vol. I. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Osonencs i Arxiu, Biblioteca i Museu Episcopals de Vic, pp. 41-42.</p> | X | <p><span><span><span><span>Pergamí on se cita per primera vegada el topònim Provençana, on els esposos Bonemir i Ermessenda venen, al prevere Radulf, fill del compte Guifré [El Pilós], una casa i dues mujades de terra al terme de la via provençana, al territori de Barcelona, per dotze sous. El text diu així: 'In nomine Domini. Ego Bonemirus et uxor mea Ermesinda, vinditores tibi Radulfo presbitero filio Vvifredo comité emtore. Consta nos tibi vindere deveremus sicuti et vindimus tibi. Per hanc scriptura vindicionis nostre vindimus nos tibi kasa cum cur[te] simul cum terra modiatas II, qui nobis avenit per comparacione, qui est kasa simul cum terra in territorio Barcinonense, in termino de villa Provencana, qui afrontat ipsa kasa simul terra de circi in terra de Quimera, et de aquilonis in terra de Adriano, et de meridie in terra Maurecado, et de occiduo in terra erma. Quantum infra istas afrontaciones includunt sic vindimus tibi ab intecre, una cum exio vel recresio suo in aderato et definito precium solidos XII tantum, quod tu emtor nobis dedisti et nos vinditores de presente manibus nostris recepimus, et nikilque de ipso precium apu(t) te emtore non remansit est manifestum. Quem [vero] ipsa kasa simul cum terra de nostro iure in tuo tradimus potestatem per avendi, vivendi seu etiam comutandi et quiquit exinde agere, facere vel iudicare volueris in Dei nomine abeas potestatem. Quod si nos vinditores vel quislibet homo qui contra hanc ista karta vindicionis venerit ad inrumpendum aut nos venerimus, inferam vel inferamus ad parti tue quantum aput eo tempore inmeliorata fuerit, dupla tibi perpetim abitura, et in antea ista karta vindicio firmis astabilis permaneat modo vel omnique tempore. Facta karta vindicio IIII kalendas setembrii, anno XI regnante Karulo rege post hovitum Odonis regi. Sig+num Bonemirus. Sig+num Ermesinda, qui simul in unum karta vindicione fecimus et testes firmare rocavimus. Sig+num Auderioc. Sig+num Starifredo. Sig+num Anseleico. Sig+num Alelsindo. Romanus presbiter, qui anc karta vindicione scripsi cum literas superpositas in verso III, sub die et anno quod supra. Les seves mesures són 25, 5 x 15 cm i es troba dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic (AC, cal. 6, núm. 2130).</span></span></span></span></p> | 08101-304 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>A la zona, que actualment forma part del barri de Santa Eulàlia, es va establir el primer nucli poblacional que, amb els anys, es convertiria en l'actual L'Hospitalet. El nucli habitat rebia el nom de Via Provençana, un topònim que ha arribat fins als nostres dies, situat a l'est del terme municipal i on posteriorment es va erigir l'ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana. El nom prové de l'època romana, en referència a una casa romana (via) el propietari de la qual es deia Provius o Proventius. Les restes d'aquesta casa es troben a sota l'església. En aquella època L'Hospitalet era una zona de frontera entre els comtats francs i Al-Andalus, una frontera que es manté durant 250 anys i que converteix la zona en un espai lliure que depèn del comte de Barcelona i no de la noblesa feudal. El comte va fomentar l'arribada de pobladors mitjançant una norma que establia que una persona que treballava una terra durant 30 anys en passava a ser propietària.</p> | 41.3651400,2.1185500 | 426279 | 4579667 | 908 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52626-foto-08101-304-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-07-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 2008 l'ajuntament va celebrar el 1100 aniversari de la ciutat i el museu va organitzar un seguit d'activitats que incloïen el préstec temporal del document per part del Bisbat de Vic, que va permetre la seva restauració i la seva exposició temporal al hall de l'ajuntament. Imatge del pergamí cedida per l'Arxiu Episcopal de Vic. | 85 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52627 | Fons cartogràfic referent a l'Hospitalet de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cartografic-referent-a-lhospitalet-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | www.icgc.cat | XVIII-XXI | Conjunt d'una vintena de mapes datats entre 1782 i 2007 referents a la ciutat de l'Hospitalet. Es tracta de mapes topogràfics, planimètrics i resultants del vol de 1967. Es troben digitalitzats i, per tant, de consulta pública. Destaquen els següents: 1.-Mapa manuscrit, (núm. de registre Hospitalet_1642) en color, de 1782 amb la següent descripció: Mapa en que se representa como el Rio Llobregat antiguamente tenia su alveo en la oriental division del teritorio, que en el dia divide el Termino y Parroquia del Hospitalet, de la de Port que es Parroquia de Sans, y como en el decurso del tiempo haviendo dicho Rio (cerca de los anyos de 1080, i 1090) hecho salto, tomó su curso por la parte occidental de dicho territorio del Hospitalet. Institució proveïdora: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat: http://www.I-h.cat/ 2.-Plànol (núm. de registre: Hospitalet_1643) del projecte de conducció d'aigua potable del Torrent de Mas Cunill d'Esplugues a L'Hospitalet de Llobregat executat l'any 1867 per Eusebio Pa[reras]. Es tracta d'un manuscrit en paper tela, amb signatura de l'autor i aprovació del Governador, a escala 1:2.000 . Institució proveïdora: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat: http://www.I-h.cat/ 3.-Plano (núm. de registre Hospitalet_1644) con indicación de la zona inundable por el rio Llobregat en el término de Hospitalet. Està executat el mes d'abril de l'any 1906, i no es coneix l'autor. Es tracta d'un mapa manuscrit realitzat en paper tela a escala 1:30.000. Institució proveïdora: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat: http://www.I-h.cat/ 4.-Mapa planimètric de L'Hospitalet de Llobregat (núm. de registre RM.121596). Còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1 :50 000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzat-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1 :100 000. Autor: Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). 1914 5.-Mapa topogràfic de L'Hospitalet de Llobregat (núm. de registre RM.121606). Còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1 :50 000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzat-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1 :100 000.Autor: Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). 1914. | 08101-305 | Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ( Parc de Montjuic - 08038 - Barcelona) | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.3592600,2.0997500 | 424700 | 4579030 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52627-foto-08101-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52627-foto-08101-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52627-foto-08101-305-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les imatges seleccionades formen part del fons de l'ICGC. | 98|94 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52628 | Fons d'imatges referent a l'Hospitalet de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referent-a-lhospitalet-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | www.icgc.cat | XX | El fons fotogràfic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de L'Hospitalet de Llobregat està format per quatre fons diferents, amb un total de 198 fotografies. 22 fotografies formen part del fons Família Cuyàs; 1 de la Compañía Española de Trabajos Fotográmetricos Aéreos C.E.T.F.A; 166 fotografies obliques SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles) i finalment 5 fotografies aèries (fulls de la Diputación Provincial de Barcelona). Es troben referenciades de la següent manera: Església Parroquail de Santa Eulàlia de Mèrida (RF.8665); Plaça de l'Ajuntament (RF.8666); església romànica de Santa Eulàlia de Provençana (RF. 8667); ermita de Nostra Senyora de Bellvitge (RF. 8668); ermita de la Mare de Déu de Bellvitge (RF. 8669); Mare de Déu de Bellvitge (RF. 8670); ermita de Bellvitge: mural de Nadal obra de Juan Commelarán (RF. 8672); monument a la Sardana (RF. 8673); ciutat satèl·lit de Bellvitge (RF. 8674); ermita de Nostra Senyora de Bellvitge: any 1953 (RF. 8675); estació RENFE (RF. 8678; RF. 8679; RF.8680); convoi del Metro, línia V, estació Buixeres (RF. 8681; RF. 8682); ermita de la Mare de Déu de Bellvitge: any 1953 (RF. 8676); els gegants (RF.8683; RF.8671; RF.8684; RF.8685; RF.8686); plafó ceràmic de Sant Jordi al Club de jublitats de la Torrassa (RF.8677). La Compañía Española de Trabajos Fotográmetricos Aéreos C.E.T.F.A. una fotografia aèria de Cornelà i Hospitalet (Resgistre gràfic). Pel SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles), el fotògraf Carlos Rodríguez Escalona va realitzar 60 fotografies aèries obliques, (RFSACE.502; RFSACE.499; RFSACE.501; RFSACE.1348; RFSACE.500; RFSACE.1348; RFSACE. 1349; RFSACE.1317; RFSACE.1318; RFSACE.1319; RFSACE.1320; RFSACE.1321; RFSACE. 1322; RFSACE. 1323; RFSACE.1933; RFSACE.1929; RFSACE.1931; RFSACE.1930; RFSACE.1934; RFSACE.1936; RFSACE.1932; RFSACE.2061; RFSACE.2066; RFSACE.2063; RFSACE.2059; RFSACE.2065; RFSACE.2060; RFSACE.2057; RFSACE.2058; RFSACE.2059; RFSACE.2062; RFSACE.14569; RFSACE.4393; RFSACE.4411; RFSACE.4390; RFSACE.4395; RFSACE.4396; RFSACE.4397; RFSACE.4403). També es localitzen les fotografies aèries de la província de Barcelona a escala 1:5 000 realitzades per Trabajos Fotográficos Aereos, S.A. (Madrid): fulls 420-04-07; 420-04-08; 420-04-11; 420-04-12; 420-04-15; 420-04-16. | 08101-306 | Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (Parc de Montjuic - 08038 - Barcelona) | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.3592700,2.0997500 | 424700 | 4579032 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52628-foto-08101-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52628-foto-08101-306-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les imatges seleccionades formen part del fons de l'ICGC. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52653 | Fons històric de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-historic-de-larxiu-municipal | http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 | XVIII-XX | L'Arxiu Municipal és el responsable del disseny, administració, actualització i millora del sistema de gestió documental de l'Ajuntament de l'Hospitalet, amb la col·laboració de l'òrgan municipal amb competències en matèria de planificació i organització administrativa. Des d'aquesta perspectiva s'ocupa de recollir, conservar, organitzar i comunicar els documents produïts per l'Ajuntament com a resultat de la seva activitat, per tal que puguin ser utilitzats per a la gestió administrativa, la informació, la investigació i la cultura. Així mateix, vetlla per la integritat, la preservació i la difusió del patrimoni documental del municipi, de titularitat pública o privada, incentivant l'ingrés de documents privats a l'Arxiu, en especial en forma de donacions sense cap contraprestació. En alguns casos, l'Arxiu actua d'ofici i rescata la documentació i la integra en el quadre de fons d'origen privat per ser objecte de tractament arxivístic. El principal fons custodiat per l'Arxiu és el produït per l'Administració municipal en exercici de les seves funcions des de 1716. Abasta prop de 8.800 m lineals (76.500 capses normalitzades d'arxiu definitiu i 1.777 plànols). A més, compta amb 80 fons d'origen privat amb un volum aproximat de 303 metres lineals de documentació, repartits en: - 10 fons de documents d'associacions i entitats (23 m lineals) - 8 fons de documents comercials i d'empreses (186 m lineals) - un únic fons de naturalesa patrimonial (15 m lineals) - 61 fons de documentació personal (79 m lineals) Els dipòsits de l'Arxiu preserven també prop de 181.000 fotografies, 1.380 documents audiovisuals, 11.400 cartells i altres grans formats, més de 18.000 programes de mà i altres petits formats, 1.652 documents cartogràfics antics... No podem deixar d'esmentar els recursos de la biblioteca pròpia de l'Arxiu, integrada pels més de 4.500 volums de la col·lecció local, els 1.850 de l'auxiliar i els 158 exemplars de la col·lecció antiquària. L'Arxiu ofereix així mateix als seus usuaris una rica hemeroteca constituïda per 283 capçaleres locals, 118 capçaleres de caràcter general i altres 70 revistes especialitzades. L'Arxiu ocupa les plantes 3a i 4a de l'edifici municipal del carrer del Cobalt (núm. 55-57); un total aproximat de 2.000 m2 distribuïts de la següent manera: - Onze dipòsits de documentació, deu dels quals equipats amb armaris compactes que sumen 1.600 m2 de superfície i una capacitat total d'emmagatzematge propera als 10.000 m lineals. - Una sala d'ingrés de 30 m2. - Una àrea de tractament arxivístic que suma 150 m2. - Despatxos, del personal tècnic i de la direcció, en total, 70 m2. - Una sala d'atenció al públic de 65 m2 amb setze punts de consulta i un ordinador per l'accés a documents conservats en formats electrònics. | 08101-424 | Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) | L'origen de l'Arxiu històric cal buscar-lo en el naixement, l'any 1972, del Museu d'Història de l'Hospitalet; fundat i dirigit pel senyor Francesc Mercé. Una de les seves dependències és l'Arxiu Històric, per al qual el senyor Mercé selecciona la documentació municipal que considera de major interès per la recerca, i n'encarrega l'organització i la de les donacions privades que comencen a arribar al doctor Manuel Grau. Anys enrere, l'octubre de 1958, atenent al seu 'lamentable estado', era designat un auxiliar administratiu per assumir l'organització del llavors anomenat 'Archivo General' dependent de Secretaria. L'any 1986, l'Ajuntament de l'Hospitalet i la Generalitat subscriuen un conveni per impulsar l'Arxiu Històric, dirigit des d'aquest moment per Clara Parramon, i s'inicien les tasques de tractament arxivístic de la documentació i l'organització dels serveis pertinents. Però el gruix de la documentació municipal roman encara en aquesta època sota la responsabilitat de l'oficial de Secretaria. Vers l'any 1996 s'aconsegueix la unificació formal de l'Arxiu Administratiu i l'Arxiu Històric, sota la denominació d'Arxiu Municipal i integrat en la Secció de Patrimoni Cultural, juntament amb el Museu, dins de l'Àrea d'Educació i Cultura. La Carme Arranz n'assumirà la direcció per impulsar el Pla Arxivístic, elaborat sota la supervisió de l'arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona i aprovat finalment en 1998. El 2003 s'inaugura la nova seu de l'Arxiu al carrer del Cobalt, però no serà fins al 2008 que s'hi incorporaran definitivament tant els documents com el personal de l'antic Arxiu Històric. | 41.3587400,2.1108400 | 425627 | 4578963 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52653-foto-08101-424-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52653-foto-08101-424-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu Municipal de L'Hospitalet atén els seus usuaris de dilluns a divendres entre les 9:00 i les 14:00 h, excepte festius. D'acord amb la Llei 10/2001 d'arxius i documents, a tots els documents públics se'ls ha d'aplicar la normativa d'avaluació, a partir de la qual se'n determina la conservació per raó dels seus valors (cultural, jurídic...) o bé l'eliminació, transcorregut un període de temps establert. Com a norma general, els documents d'arxiu anteriors a l'1 de gener de 1940 són de conservació permanent, i pel que fa als documents posteriors a aquest data, la normativa estableix que cap document no pot ésser eliminat si no se segueix la normativa i el procediment establerts. D'altra banda, l'article 4 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal determina que 'les dades de caràcter personal han de ser cancel·lades quan hagin deixat de ser necessàries o pertinents per a la finalitat per a la qual han estat recollides o registrades' un cop transcorreguts els terminis de conservació previstos per les disposicions aplicables. | 98 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52654 | Fons d'imatges de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-municipal | http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 | XX | L'Arxiu Municipal és el responsable del disseny, administració, actualització i millora del sistema de gestió documental de l'Ajuntament de l'Hospitalet, amb la col·laboració de l'òrgan municipal amb competències en matèria de planificació i organització administrativa. Des d'aquesta perspectiva s'ocupa de recollir, conservar, organitzar i comunicar els documents produïts per l'Ajuntament com a resultat de la seva activitat, per tal que puguin ser utilitzats per a la gestió administrativa, la informació, la investigació i la cultura. Així mateix, vetlla per la integritat, la preservació i la difusió del patrimoni documental del municipi, de titularitat pública o privada, incentivant l'ingrés de documents privats a l'Arxiu, en especial en forma de donacions sense cap contraprestació. En alguns casos, l'Arxiu actua d'ofici i rescata la documentació i la integra en el quadre de fons d'origen privat per ser objecte de tractament arxivístic. Entre el seu fons destaquen les 181.000 fotografies, 1.380 documents audiovisuals, 11.400 cartells i altres grans formats, més de 18.000 programes de mà i altres petits formats, 1.652 documents cartogràfics antics. | 08101-425 | Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) | L'origen de l'Arxiu històric cal buscar-lo en el naixement, l'any 1972, del Museu d'Història de l'Hospitalet; fundat i dirigit pel senyor Francesc Mercé. Una de les seves dependències és l'Arxiu Històric, per al qual el senyor Mercé selecciona la documentació municipal que considera de major interès per la recerca, i n'encarrega l'organització i la de les donacions privades que comencen a arribar al doctor Manuel Grau. Anys enrere, l'octubre de 1958, atenent al seu 'lamentable estado', era designat un auxiliar administratiu per assumir l'organització del llavors anomenat 'Archivo General' dependent de Secretaria. L'any 1986, l'Ajuntament de l'Hospitalet i la Generalitat subscriuen un conveni per impulsar l'Arxiu Històric, dirigit des d'aquest moment per Clara Parramon, i s'inicien les tasques de tractament arxivístic de la documentació i l'organització dels serveis pertinents. Però el gruix de la documentació municipal roman encara en aquesta època sota la responsabilitat de l'oficial de Secretaria. Vers l'any 1996 s'aconsegueix la unificació formal de l'Arxiu Administratiu i l'Arxiu Històric, sota la denominació d'Arxiu Municipal i integrat en la Secció de Patrimoni Cultural, juntament amb el Museu, dins de l'Àrea d'Educació i Cultura. La Carme Arranz n'assumirà la direcció per impulsar el Pla Arxivístic, elaborat sota la supervisió de l'arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona i aprovat finalment en 1998. El 2003 s'inaugura la nova seu de l'Arxiu al carrer del Cobalt, però no serà fins al 2008 que s'hi incorporaran definitivament tant els documents com el personal de l'antic Arxiu Històric. | 41.3587400,2.1108900 | 425631 | 4578963 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52654-foto-08101-425-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52654-foto-08101-425-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu Municipal de L'Hospitalet atén els seus usuaris de dilluns a divendres entre les 9:00 i les 14:00 h, excepte festius. Hom pot consultar el calendari festiu actualitzat a https://seuelectronica.l-h.cat/185914_1.aspx?id=1. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52655 | Fons referent a les parròquies de l'Hospitalet de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-les-parroquies-de-lhospitalet-de-larxiu-diocesa-de-barcelona | MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona. | XIX-XXI | A l'Hospitalet existeixen una quinzena de parròquies totes amb els seus llibres sacramentals i documentació pertinent. Però unes són més antigues que d'altres. Moltes es van crear a partir dels anys 40 del segle XX, per donar serveis litúrgics a les diferents onades migratòries que feien créixer la població. La més antiga i històrica és la de Santa Eulàlia de Provençana, que després es va traslladar a Santa Eulàlia de Mèrida. A l'Arxiu de l'Arquebisbat de Barcelona es guarda còpia de tots els llibres sacramentals: baptismes, matrimoni, òbits. Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent a l'Hospitalet en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals. | 08101-426 | Arxiu Diocesà de Barcelona (Carrer del Bisbe, 5 - Barcelona) | L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics. | 41.3650100,2.1187300 | 426294 | 4579653 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||||||
| 52665 | Fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-santa-eulalia-de-merida | BONILLA SITJA, Elisabet (2016). L'Hospitalet vist des de l'Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida. Anàlisi formal del seu fons i esbós històric-social a partir dels capítols matrimonials d'Època Moderna. Beques l'Hospitalet. Convocatòria 2015. | XV-XX | Fons agrupat en 7 seccions, compostes per diverses sèries que poden incloure subsèries: La primera secció són els Llibres Sacramentals, presents per obligació a les parròquies des del Concili de Trento (s.XVI). Aplega les sèries: Baptismes(A), Confirmacions(B), Matrimonis (C), Defuncions(D) , i Varia (E), on trobem la sèrie de Compliment Pasqual. La segona secció, Administració parròquia és la que aplega més sèries i subsèries, perquè recull tot allò referent a la parròquia des del seu govern, l'administració, afers legals, economia, patrimoni o culte i devoció. Les sèries que la composen són: Visites pastorals(F); Estat de la parròquia(G) agrupa documents semblants a les visites pastorals o que informen sobre situacions dels feligresos; Consuetes(H), sobre costums de la parròquia; Inventaris Parroquials(I), recull inventaris des del s. XVI i una notícia sobre el saqueig de la parròquia; Demarcació parroquial(J), documents amb informació sobre els límits parroquials. La sèrie Documentació Bisbat/Diòcesi oficial o no(K) es divideix en Manuscrit i Imprès que apleguen la documentació emanada per entitats supra parroquials que afectaven a la parròquia (normatives, butlles, beatificacions, etc.). La sèrie relativa a Economia(L) es divideix en subsèries com el Llibre d'obra. Comptes i factures que aplega els llibres i lligalls dels obrers parroquials. Recull també el referent alguns dels sustents de la parròquia com eren Carnisseria, fleca, taberna i pesca. Altres subsèries són les Possessions de la rectoria, documents que acrediten la propietat de béns abans i desprès de la desamortització, i Empedrat del carrer sobre obres que afecten la parròquia; Impostos eclesiàstics que aplega Delmes i Primícies, Llevador de rendes i censals i una Vària: Novè Decimal, Excusat i mix d'impostos; Novenari d'ànimes, fundació de beneficis i causes pies, aniversaris; Celebracions i misses; Processos i sentències(M) interessant per a l'estudi dels conflictes de la parròquia amb els veïns, sobretot per raó del cobrament de delmes i primícies entre d'altres, com les quatre U.I. sobre el conflicte amb el Cabiscol, Procés Port amb el Duc de Medinacelli, el Procés Esplugues, el Litigi Oliver, els Plets Rtor. Pou i Plets varis. La subsèrie que segueix aplega la Correspondència i documentació associada a rector(N) i es divideix en el Rector Carreras el Rector Fèlix Bover, el Rector Quirze Madriguera, el Rector Miquel Pou així com en un Nomenament. La següent subsèrie fa referència a les Confraries i administracions(O). A continuació trobem una subsèrie denominada Vària(P) degut a la varietat de temes puntuals. Així tenim la subsèrie Ermites formada per Santa Eulàlia de Provençana i Santa Maria de Bellvitge i les subsèries com són els documents de petició per crear Oratoris Particulars, alguns Goigs i laudes, dos documents sobre Relacions amb l'hospici de Barcelona, Assumptes laics d'interès parroquial com epidèmies, fraus i diverses circulars, Indulgències, Culte, la possessió de Relíquies a l'església, un document d'Excomunicació i el registres sobre el Cementiri. La tercera secció Notarials, s'agrupa en 4 sèries. La primera és Diversos(Q), es subdivideix en Diversos: segle XVI que aplega dos llibres compostos per donacions, vendes, arrendaments, inventaris; i en Diversos: Segle XVII inclòs endavant que aplega dos índexs amb diverses tipologies documentals, així com àpoques, establiments i censals. Tenim la sèrie d'Inventaris i encants(R) d'entre els segles XVI i XVIII, i 2 encants del s. XVIII. Els Capítols matrimonials(S) es conserven des del s. XV al XVIII. Finalment, tenim els Testaments(T) d'entre els segles XV i XX. La quarta secció és la corresponent al fons Municipal i aplega els documents sobre el Comú i la Universitat de L'Hospitalet(U). (continua a Observacions) | 08101-436 | Carrer de Barcelona, 104 | La primera referència al terme parroquial de Santa Eulàlia de Provençana data de finals del segle X, en el context d'un document de venda. Amb aquesta indicació es constata per tant una realitat que s'hauria format en els anys precedents, aglutinant sota el control de l'església tot un territori que a partir d'aquell moment romandria lligat a la seva administració. L'acta de consagració de l'església parroquial és del 1101, a partir de la qual es dotada i s'estableixen els drets de la parròquia sobre el terme i les obligacions dels habitants d'aquest. A partir del segle XV i degut a la concentració de poblament al voltant de l'hospital, a la zona coneguda com 'la Pobla', es decideix traslladar l'església parroquial de Santa Eulàlia cap aquest nucli. Tot i que l'advocació serà la mateixa, Santa Eulàlia, es canviarà la indicació geogràfica de Provençana a Mèrida. En aquest sentit, tot sembla indicar que l'arxiu primitiu passaria de l'antiga parròquia a la nova, ja que l'antiga església de Santa Eulàlia de Provençana serà custodiada per un ermità, i el rector regirà des de la nova seu parroquial. Malgrat el canvi, la documentació generada continua fent ús de l'antiga advocació complerta. Així doncs, i traspassant el nucli d'atenció aquesta nova seu, al segle XVI es reedifica l'església que romandrà fins que en el context de la Guerra Civil es enderrocada. La primera pedra de l'actual temple data del 1939 però no va ser totalment acabat fins l'any 1947. | 41.3600300,2.0989900 | 424637 | 4579117 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida (APSEMH) esdevé una eina cabdal per a l'enteniment dels processos històrics que la ciutat de L'Hospitalet ha viscut, principalment des del segle XVI i fins a finals del XIX.El fons arxivístic ha patit diverses vicissituds, derivades dels conflictes històrics en els quals L'Hospitalet i la seva parròquia van veure's immersos. A finals del segle XVII s'informa per mitjà d'un inventari del saqueig de l'església i el robatori d'alguns dels seus llibres17, amb anotacions posteriors a d'altres llibres de l'arxiu. També hi ha noticies sobre la crema d'escriptures entre els anys 1713 i 1714 que pel que s'indica, sembla que va afectar la major part del fons de l'arxiu.Finalment, l'arxiu va ser desmantellat durant la Guerra Civil Espanyola, moment en se suposa que va perdre's també una bona part de la documentació.(continuació Descripció)La cinquena secció Divers està composta per la Documentació alinea parròquia(V), documentació que es conserva a l'arxiu parroquial que no té res a veure amb la parròquia, en general són documents portats a Santa Eulàlia pels nous rectors; o un petit volum de documents Sense classificar/Mal estat(W).La sisena secció correspon al conjunt de Pergamins. La sèrie s'ha constituït agrupant els Pergamins numerats per ordre cronològic(X). Destaca pel seu bon estat el Capbreu Universal de la Parròquia, (s.XV), o el lligall de pergamí que aplega una sentència de la Regia Audiència favorable a la parròquia i una còpia de la Dotalia de l'església. Trobem també un pergamí que s'ha conservat gràcies a què va ser reutilitzat com a tapa d'un llibre posterior, així com la llicència (s.XVI) per arrendar la fleca, carnisseria i taberna per deu anys.La setena secció correspon als Llibres conservats a l'arxiu: dos Missals(Y), un de finals del segle XVI i l'altre d'inicis del XVIII. | 98|94 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||||
| 52670 | Conveni de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conveni-de-lhospitalet | ÁLVAREZ JÁUREGUI, Clara (2011). El conveni de l'Hospitalet. Guerra i vida quotidiana al segle XVIII. Beca del Museu i de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet (convocatòria edició 2010). https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0033022.xml | XVIII | Acord signat a L'Hospitalet de Llobregat, el 22 de juny de 1713, entre el comte de Königsegg, representant del lloctinent Starhemberg, cap de les forces del rei arxiduc Carles III a Catalunya, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l'exèrcit de Felip V, durant la guerra de Successió. El conveni establia, d'acord amb els termes del tractat d'Utrecht, l'evacuació de les tropes austriacistes del Principat, de Mallorca i d'Eivissa i el lliurament de Barcelona o de Tarragona a les tropes de Felip V com a garantia. A més de constituir un abandonament dels catalans sense llur consentiment, representà per a les forces borbòniques la possessió de Tarragona, fet que comprometia greument les possibilitats de resistència dels catalans. A continuació podeu llegir la transcripció extreta d'Álvarez (2011): 'Acuerdo y combención écha para la execución del tratado de evaquación de la Cataluña y Yslas de Mallorca y Ybiza, acordado en Utrecht el Día Catorze de Marzo de este Año, entre los sres. Conde de Kinigsegg, y Marqués de Ceva Grimaldi, diputados para este efecto, por los sres. Mariscal Conde de Starhemberg y Duque de Populi, comandantes en xeffe de las tropas de una y otra parte; con yntervención de los sres. Thomas Swanton y Antonio Wescombe diputados por el sr. Almirante Jennings. 1º La cessasión de Armas empezará en Día primero de Jullio de este pressente Año, assí por Mar como por tierra. 2º Quince Días despues (és a decir) el quince de Jullio, se entregará a Barcelona, y se retendrá a Tarragona la Potencia que evaqua, con el distrito competente y correspondiente a la subsistencia de las tropas que quedasen: Y en caso de yntervenir alguna dificultad sobre la entrega de Barcelona (aunque no se supone) se entregará a Tarragona, y se retendrá a Barcelona con el distrito competente y correspondiente, ala subsistencia de las tropas que quedasen. 3º Despues de haverse evaquado una de las dichas Plazas, sea Barcelona o Tarragona, se executara lo mismo con las demas segun expressa el tratado. 4º Se evaquará assimismo las Yslas de Mallorca y Ybiza conforme refiere el tratado. 5º Por lo que mira ala Arttillería se executará como lo expressa el tratado, nombrando comissarios de una y otra parte para su execución: pero, no obstante se podrá hacer una compensación de las Piezas, Morteros y ynstrumentos de Guerra, que se hallaran en las Plazas y puestos de las montañas, pertenecientes ala Potencia que sale, con otras Piezas, Morteros y ynstrumentos de Guerra que se Hallaran en las Plazas marítimas, o en cercanías del Mar, pertenecientes a la Potencia que entra para facilitar de esta forma el embarco. 6º Será permitido á todas las Familias y Personas refugiadas en Barcelona (lo demas de Cataluña) y Yslas de Mallorca y Ybiza, de qualquiera nación, exercicio, distinción y calidad que sean, el quedarse con toda seguridad en los parages donde al pressente se hallan; y á todas y todos los que quisiesen seguir, la Potencia que hace la evaquación seles habrá de dar Passaportes competentes para la seguridad de su viage (y discurso de éll tanto por Mar como por tierra) siempre y quando hallen comodidad de hacerle para Ittalia. 7º Las tropas que éstan baxo las órdenes del Sr. Duque de Populi podrán ponerse en marcha siempre que lo juzgue á proposito, para ponerse en possesión de una delas Plazas que se Señalare; pero bien entendido que no se han de acercar á Barcelona, ni Tarragona, antes del termino señalado y combenido, para dar una de dichas dos Plazas. 8º Todo lo demas se executará y cumplirá con toda buena feé por una y otra parte, én la conformidad que expressa él tratado. (Continua a Observacions) | 08101-445 | Arxiu General de Simancas (AGS) C. Miravete, 8 -47130- Simancas (Valladolid) | El context històric d'aquest document no és cap altre que la Guerra de Successió. El conflicte, iniciat amb la mort de Carles II el 1701, va desenvolupar-se en una guerra de caràcter internacional fins el 1714. El que havia de ser un assumpte només de la corona espanyola va acabar creant un conflicte dinàstic entre Borbons i Hausburgs que es va estendre a altres països com Anglaterra i Portugal. La guerra en si, però, va acabar més focalitzada a la Península Ibèrica, on es van enfrontar partidaris austriacistes i filipistes. | 41.3607700,2.0973500 | 424501 | 4579200 | 1713 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52670-foto-08101-445-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52670-foto-08101-445-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Malgrat sembli que a primera vista, la única relació entre aquest document i l'Hospitalet sigui el nom perquè es va signar en un lloc indeterminat de la ciutat, afectà d'una manera directa perquè, com diu Clara Álvarez (2011): 'es va demanar molt més del poble, allotjament, menjar, farratge, etc. Es van desmantellar directament cases per utilitzar la seva fusta i ferros en el setge de Barcelona'.Existeix la llegenda d'aires romàntics que el Conveni es va signar al carrer Xipreret, últim vestigi pràcticament d'aquell poble que va ser. Però no n'hi ha proves. També és possible que es signés al campament del exèrcit instal·lat en aquell moment a L'Hospitalet, o a la guarnició que s'havia acomodat al hostal de Collblanc.(Continuació descripció)9º En caso de que los Communes y Brazos de Barcelona y Cataluña, quisiésen diputar una ó mas Personas de sus cuerpos se les dará Passaporte, luego que le pidan, para hir a verse con el sr. Duque de Populi, y ésto mismo se executará con todas las Personas y Familias refugiadas en Cataluña y de las Yslas de Mallorca y Ybiza.10º El embarco de las tropas se executará por los parages que el sr Almirante Jennings, tubiere á proposito, aunque sea ala vista de las Plazas ocupadas.11º Haviendose propuesto al sr. Marques Grimaldi, de que en caso yntervenga alguna dificultad, para la entrega de Barcelona, y que también se hallen dificultades, para quedarse en ella (ó sus cercanias las tropas remanentes despues del primer embarco) puedan ponerse las mismas en Ostalrich y Blanes, con el distrito combeniente asu comodidad y subsistencia, y no haviendo combenido dicho sr Marques; se remite el sr Mariscal, Conde de Starhemberg, alo que decidiere él sr Duque de Populi mismo, pues declara dicho sr Mariscal no tener otro fin en esto, que la mayor seguridad de sus tropas.Hecho en Ospitalet al veinte y dos de Junio de Mill settecientos y treze.Firmen: El Conde de Kinisegg. Wescombe. T. Swanson. Grimaldi.' | 94 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52672 | Dietari Calaix de Sastre del Baró de Maldà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dietari-calaix-de-sastre-del-baro-de-malda | SOLER i AMIGÓ, Joan (1996). El Baró de Maldà i L'Hospitalet (1746-1996), 250è aniversari del seu naixement. Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. | XVIII-XIX | Tot i que el Calaix de Sastre és un document que no es pot subscriure en la seva totalitat a l'Hospitalet, si que és veritat que per la vinculació de l'autor amb aquesta ciutat, per les propietats que hi posseïa i les estades que hi feia, resulta una font històrica de primer ordre. A l'Hospitalet, el nom de Baró de Maldà té una referència immediata: el carrer que va de la plaça de l'Ajuntament a la del Repartidor. El Baró de Maldà acostumava a voltar les seves finques i a fer-hi estades periòdiques o 'jornals' com en deia ell. Sovint hi anava per les festes majors, que en algun moment descriu, sobretot a La Torrassa i a can Xerricó. L'any 1792 fa una descripció del poble i de com va vestit el jovent. | 08101-447 | Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (C. de santa Llúcia, 1 -08002-Barcelona). | El Calaix de Sastre, va ser escrit gairebé sense interrupció al llarg de cinquanta anys, de 1769 a 1819, des de l'edat de vint-i-tres anys fins poc abans de la seva mort, als setanta-dos. Aquesta és la introducció que en fa: 'CALAIX DE SASTRE en que s'explicarà tot quant va succeint a Barcelona i veïnat des de mig any 1769, a les que seguiran les deIs demés anys esdevenidors per divertiment de I'autor i de sos oients, anexes, en el dit CALAIX DE SASTRE les més mínimes frioleres'. Joan Lluís Marfany, a la Gran Enciclopedia Catalana en fa aquesta valoració: 'L'obra és alguna cosa més que un simple dietari com els que proliferaren els segles XVII i XVIII -per exemple el Caxón de sastre catalán (1761)- i, altrament, cal relacionar-lo amb la literatura popular de cordill i la satírica anónima. En aquest precedent valuós del costumisme i del periodisme locals, l'autor no es limita a consignar-hi els fets més o menys fredament, ans els elabora en forma de narració viva i pintoresca, gairebé sempre humorística, en una llengua directa i col·loquial, circumstàncies que atorguen al Calaix de Sastre, ultra el seu valor documental de dietari, el mèrit d'ésser una de les obres més importants de la narrativa en llengua catalana produïda entre el segle XV i el segle XIX.' El Calaix de Sastre consta de setanta-un volums, escrits tots de la seva mà, i és encara inèdit en la seva major part. | 41.3602700,2.1002200 | 424740 | 4579142 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||||
| 52679 | Fons patrimonial España Muntadas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-patrimonial-espana-muntadas | http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 | XVI-XX | El fons España Muntadas està format per la documentació corresponen als llinatges patrimonials de la família España Muntadas dipositats a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat. Altres patrimonis del llinatge patern són el Digoine du Palais (1887-1915); el patrimoni Fàbregas (1533-1693); el patrimoni Font (1529-1779); el patrimoni Huguet (1500-1855); el patrimoni Maresch (1500-1918); i el patrimoni Quintana (1500-1896). Del llinatge matern, comprèn el patrimoni Molinés, entre 1548 i 1844, amb títols privilegis, certificacions de noblesa, nomenaments militars, privilegis eclesiàstics, certificacions sacramentals, censals, inventaris, àpoques, donacions i altres documents familiars. També comprèn el patrimoni Berenguer (1692-1762); el patrimoni Llunell (1594-1687); el patrimoni Prior (1547-1770); el patrimoni Valencià (1500 -1912) i el patrimoni Ximenes (1606-1651). Del llinatge patern, el més important és el patrimoni España (1500-1983), també amb títols, privilegis, certificacions de noblesa, nomenaments militars, privilegis eclesiàstics, certificacions sacramentals, censals, inventaris, àpoques, donacions i altres documents familiars i relacionats amb les finques i propietats, i amb el Canal de la Infanta. | 08101-454 | Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) | 41.3587400,2.1108700 | 425629 | 4578963 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||||||
| 52680 | Biblioteca Antiquària 'Fons España Muntadas' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-antiquaria-fons-espana-muntadas | http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 | XVI-XIX | Hi ha volums en perfecte estat de conservació i d'altres regular, deficient, molt deficient o ruïnós. | La Col·lecció Antiquària de la biblioteca s'ha constituït a partir de la transferència de llibres i revistes procedents de diversos fons privats. Consta de 252 unitats anteriors a 1900, 130 procedents del fons España Muntadas, 4 de Francesc Batallé i Aragonés, 4 de Jaume Ventura i Tort, 4 de Miquel Romeu Mumany, 2 del Grup Excursionista Saltadiç i 13 del Museu d'Història de l'Hospitalet. Un dels volums és del segle XVI, 8 del segle XVII, 31 del segle XVIII, 111 del segle XIX i 6 no porten la data. | 08101-455 | Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) | L'any 1969 l'Ajuntament de L'Hospitalet va aprovar la creació del Museu d'Història de L'Hospitalet, el nou director va segregar d'entre la documentació del fons municipal tota la documentació que va considerar d'interès històric i la va traslladar al Museu. A l'Arxiu Administratiu Central hi restà la documentació administrativa transferida per les àrees. L'any 1995 el Ple de l'Ajuntament va aprovar que a partir de gener de 1996 totes les competències en matèria d'arxius es concentressin i es deleguessin a l'Àrea d'Educació i Cultura. El nou Arxiu Municipal de L'Hospitalet va assumir l'antic Arxiu Administratiu Central i l'Arxiu Històric. El Ple de l'Ajuntament del mes de novembre de 1998 va aprovar el Pla Arxivístic Municipal. L'any 2003 es va inaugurar la nova seu de l'Arxiu Municipal al carrer Cobalt. Quan l'any 1969 la Casa España va esdevenir la seu del Museu d'Història de L'Hospitalet, l'últim propietari i hereu va fer donació del seu fons bibliogràfic patrimonial integrat per documentació familiar i d'antics propietaris, com les famílies Llunell i Molinés. Ciutadans anònims, personalitats, veïns i veïnes de la ciutat han fet aportacions de llibres antics, alguns quan existia la biblioteca municipal als baixos de l'edifici consistorial altres al Museu d'Història i posteriorment a l'Arxiu Històric de L'Hospitalet. Aquest ha estat l'itinerari institucional dels documents que componen el fons bibliogràfic patrimonial publicat abans de l'any 1900. | 41.3587400,2.1108700 | 425629 | 4578963 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Regular | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 57 | 3.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||||
| 52681 | Pergamí de 1570 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-1570 | PLANELL I MAS, Marta de ; CODINA I VILÀ, Jaume ; PIQUER I FERRER, Esperança (1999). Pergamí 1570 : Venda de terres de vinya situades a Collblanc. Arxiu Històric de l'Hospitalet. http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 | XVI | Pergamí que forma part de la col·lecció 909 de documents del segle XVI-XIX de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, que correspon a una venda de terres de vinya situades a Collblanc. Més que per la rellevància històrica és destacable per la singularitat, ja que no hi ha cap altre document similar. Simeó Jofre, mercader de la ciutat de Barcelona i la seva muller, Andreua, venen a Pere del Soto, àlies, del Serdà, dues peces de terra amb vinya plantada, situades a la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, al lloc de 'Collblanc' pel preu de 52 lliures barceloneses i 10 sous. | 08101-456 | Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) | L'època del document (1569-70, coincideix amb l'arribada d'immigrants occitans, que fa que els autoritats extremin el control als nou vinguts . si no tenen feina i van desvagats seran detinguts, sospitosos de formar colles de lladres de camí ral. A L'Hospitalet aquesta afluència massiva de gent pot fixar-se en un 50% de la població, que ocuparan oficis o seran assalariats coma mossos, pastors, jornalers o servents. Tot i la diferenciació social entre uns i altres, es tracta d'un període de força activitat, segons Codina (1999), un dels més dinàmics en realitzacions de l'època moderna. És quan s'inicia la construcció de la nova església parroquial, la restauració de l'ermita de Bellvitge o la creació d'una escola pública. Però també es produeix un fet negatiu: la pèrdua de la propietat de mans locals a forasters. L'amo passa a masover, ja que la burgesia barcelonina inverteix en terrenys periurbans, aprofitant les males collites. El document n'és una bona prova. | 41.3587400,2.1108700 | 425629 | 4578963 | 1570 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52681-foto-08101-456-2.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al web de l'arxiu hi podeu trobar la transcripció del document, realitzada per Marta de Planell i Mas. | 94 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52682 | Fons documental del Centre d'Estudis de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-centre-destudis-de-lhospitalet | https://sites.google.com/site/webcelh/home | XX-XXI | El fons documental del centre està format per monografies, revistes, articles, ponències, informes, tesis, treballs d'investigació, vídeos, Cd's, de producció local o extra local que facin referència a la ciutat de l'Hospitalet i al seu context comarcal i metropolità. La majoria de documents bibliogràfics són consultables físicament. A través del servei de documentació Babel'H, s'ofereix la possibilitat de consultar on line el fons bibliogràfic i la Base de Dades, i atenció personalitzada a l'hora de fer la recerca. Destaca en el seu fons l'Arxiu històric de Santa Eulàlia de Provençana. També disposen de la col·lecció sencera del Butlletí d'Informació Municipal, de 1954 a 1976. | 08101-457 | Av. Josep Tarradellas i Joan, 44 (Espai Molí) | El centre d'Estudis de l'Hospitalet és una entitat sense ànim de lucre fundada l'any 1984.amb la finalitat de fer ciutat, associacionisme i d'intervenir a L'Hospitalet. Està oberta a qualsevol ciutadà o ciutadana interessat en el coneixement, la recerca i el debat sobre la ciutat. Forma part de la Coordinadora de Centres d'Estudi de Parla Catalana. Els seus objectius són l'anàlisi i el desenvolupament de la identitat de L'Hospitalet en els seus vessants humans i culturals ; potenciar les iniciatives de caire sociocultural vinculades a L'Hospitalet ; esdevenir un fòrum de discussió i debat sobre el passat, el present i el futur de la ciutat ; integrar la diversitat de propostes i opinions en els projectes propis, fent que la imatge del CEL'H es correspongui amb una actitud oberta i plural ; i treballar des del convenciment de la necessitat d'una ciutat més relacional entre tots els sectors implicats: públic, privat, associatiu, i el conjunt de la ciutadania. | 41.3669900,2.1161600 | 426081 | 4579875 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52682-foto-08101-457-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52682-foto-08101-457-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El centre disposa de tres línies de publicació, a banda del butlletí intern: la revista Quaderns d'Estudi i la col·lecció de Recerques i la col·lecció Josefina Gómez Olivares. | 98 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52687 | Fons bibliogràfic de mossèn G. Homar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-mossen-g-homar | SANTACANA, Carles (2008). Conferència i presentació del fons històric de mossèn Homar a la biblioteca central Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat, donada l'11 de març de 2008. | XIX-XX | Important fons bibliogràfic de mossèn Homar, donat l'any 1963 a l'Ajuntament de l'Hospitalet. En aquest fons hi trobem llibres de religió, però també de poesia, filosofia, geografia, folklore, història o literatura. Hi ha edicions antigues de bibliòfil, històries generals de Catalunya o Espanya del segle XIX, llibres de l'Editorial Bernat Metge d'abans de la guerra (traduccions dels clàssics al català), El Diccionari català-valencià-balear d'Alcover-Moll, la col·lecció sencera de la revista Destino. També s'hi troba un llibre de poesia de Federico García Lorca, escriptor prohibit a la postguerra, editat l'any 1946 a Argentina i difícil d'aconseguir. | 08101-462 | Biblioteca Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas, 44) | Mossèn Homar pertany al que anomenaríem 'el grup de capellans cultes'. Té una manera peculiar d'entendre què és ser capellà (allunyada del que l'Església de l'època espera d'un prevere). Neix l'any 1886 al poble d'Horta (Barcelonès). Va haver de viure molts canvis històrics en aquella època. Tres anys abans de néixer Mn. Homar, el prevere Mn. Salvà i Salvans va escriure un llibre titulat El liberalismo és pecado que transmet les idees del catolicisme del segle XIX, bastant dominat pel corrent més radical i conservadora. La vocació religiosa de Mn. Homar podria haver quedat atrapada per una visió reduccionista de la història però, en el seu cas, no va ser així. Mn. Homar forma part dels capellans cultes que mostren interès per conèixer i anar més enllà del que es deia al seminari: visió de la religió i de la cultura des d'un altre vessant; comprensió de la ciència i religió des d'un diàleg (influència de l'obra de Darwin). Era una època en què hi havia una important polèmica per congeniar ciència i religió. El món catòlic vivia les discussions de forma complexa. Hi ha alguns personatges de l'època que van influir en els canvis del pensament tradicional catòlic (el bisbe Torres i Bages i el bisbe Urquinaona). Aquest és l'ambient on neix Mn. Homar i on es forma. L'any 1948, Mn. Homar arriba a L'Hospitalet amb 62 anys d'edat. El municipi te 70.000 habitants agrupats per tres grans nuclis de població. S'integra al nucli antic, el centre de L'Hospitalet on hi ha la Parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, al costat de l'Ajuntament. Realitza activitats bastant notables: impulsa les obres de restauració de l'altar de la Parròquia de Santa Eulàlia; recupera l'ermita de Bellvitge, on s'hi celebra culte els dies festius; també manté bon contacte amb el Centre Catòlic; promou la creació de l'escola Tecla Sala; arriba a un acord amb la senyora Tecla Sala i l'Ajuntament per muntar una escola parroquial. A la rectoria organitza lectures de poemes i cedeix els llibres de la seva basta biblioteca, alguns dels quals eren prohibits, a les persones més inquietes. Té un punt de transcendència en el temps. El 1963 fa donació de la seva biblioteca particular. I fa la donació en vida, amb la voluntat que el que ha aplegat serveixi per a una cosa més important i col·lectiva. Quan Mn. Homar va fer la donació del seu fons bibliogràfic a L'Hospitalet, a la ciutat solament hi havia una biblioteca, que havia fundat el president Francesc Macià i que l'any 1950 va passar al barri de Collblanc. La seva donació va suposar obrir una nova biblioteca al centre de la ciutat. Es va ocupar la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament. | 41.3670900,2.1157300 | 426045 | 4579886 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 57 | 3.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||||||
| 52433 | Sardanes de l'Hospitalet del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-lhospitalet-del-llobregat | https://www.musicsperlacobla.cat https://portalsardanista.cat | XX | Conjunt de sardanes de diversos mestres compositors, que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Les obres i autors es relacionen a continuació: - 4 peces del mestre Carles Soler Canton: 'A la cobla la Principal de Collblanc'; dedicada a la cobla la Principal de Collblanc, que fou una cobla que va néixer l'any 1969, quan diferents membres de la Banda de música de la Creu Roja van improvisar una primera actuació al Pati dels Tarongers (Generalitat de Catalunya), juntament amb una colla sardanista. Porta el nom de 'La Principal de Collblanc', per ser el barri de l' Hospitalet del Llobregat on vivia un dels fundadors; 'La més maca de l'Hospitalet'; 'La Pepita de l'Hospitalet'; i 'Mil·lenari de l'Hospitalet'. - 2 peces del mestre Francesc Juanola Reixach. Es tracta de les següents obres: 'Escolteu al tamborí', sardana per a cobla dedicada a Lluís Abarca del programa tamborí de Ràdio L'Hospitalet, que fou estrenada l'any 1957. També és seva, 'Joia torrassenca', de 1949. - 2 peces del mestre Emili Juanals Roqué. Es tracta de les següents obres: 'Carrer Xipreret', sardana composta per a tenora, fiscorn i tible i dedicada a l'històric carrer; i 'La Farga' (1989). - 2 peces del mestre Lluis Buscarons Pastells. Es tracta de les següents obres: 'La plaça del bacallà', sardana de 1971, dedicada a Eugeni Estebanell; i 'L'aplec de l'Hospitalet', de 1977. - 2 peces del mestre Martirià Font Coll. Es tracta de les següents obres: 'Ciutat de l'Hospitalet', sardana composta per a tible, de l'any 1960; i 'Sardanes al Casino', dedicada a l'agrupació Sardanista de l'Hospitalet (1960). - 2 peces del mestre Xavier Forcada Carreras. Es tracta de les següents obres: '25 anys a tot Bellvitge', dedicada al grup sardanista de Bellvitge i estrenada el 13 de novembre de 2010; i 'Tot Bellvitge, 25 anys', dedicada als 25 anys d'aplec de Bellvitge. I les obres de: A. Henarejos, 'La Rambla de l'Hospitalet', de 1953. Agustí Borgunyó Garriga,'Fadrinalla torrassenca' (1949). Albert Sanahuja Puig, 'Els pobrets de la Torrassa', de l'any 1952. Àngel Pont Montaner, 'Idil·li torrassenc' (1950). Bartomeu Vallmajó Soler 'Torrassenca', estrenada a l'Hospitalet el 3 de març de 1946. Enric Sans Salellas, 'La pubilla de la Torrassa'. Enric Solsona Guilabert, 'La pubilla enamorada' (1966). Francesc Camps Comellas, 'La plaça del Repartidor' (1990). Francesc Mas Ros, 'Collblanc', sardana composta el 1964 per a tenora i fiscorn. Josep Enric Peris Vidal, 'La plaça del veïns', sardana dedicada a l'Associació de Veïns de Gran Via sud. Estrenada a l'Hospitalet, el 24 de juny de 1997. Jaume Roca Delpech, 'La Torrassa', de 1946. Jaume Tapias Boadas, 'L'encís de la Torrassa' (1946). Joan Jordi Beumala Sampons 'Trenta i cinquanta a Bellvitge', dedicada a Bellvitge i estrenada a l'Hospitalet el 6 d'abril de 2015. Fou triada Sardana de l'Any per votació popular. Joan Moliner Pedrós, 'L'àvia sardanista', dedicada a l'àvia sardanista Isabel Abaijon Yañez (2016). Joan Sardà Vilà, 'L'aplec torrassenc' (1945). Jordi Paulí Safont, '50 anys amb el músic solitari', dedicada als 50 anys del pubillatge de la ciutat a la sardana i al seu monument. S'estrena a l'Hospitalet el 17 d'abril de l'any 2016. Josep Capell Hernández 'Parc de can Buxeres' (1971). Josep Cirilo Exposito, 'Jovent torrassenc'. Josep Maria Albertí Busquets 'Sardanes a l'Hospitalet' (1960). Josep Maria Tarridas Barri, 'La Torrassa sardanista', de 1953. Josep Marimon Figueres, 'Gaia Torrassa' (1950). Josep Pujol Alsina 'Tot Bellvitge' (2003). Josep Saderra Puigferrer, 'Aimada Torrassa', estrenada a l'Hospitalet el 1947. Josep Vicencs, 'Gentils torrassenques' (1946). Max Havart Macou 'Rambla d'Hospitalet', dedicada a la Rambla de l'Hospitalet i estrenada en aquesta ciutat el 29 de juliol de 1990. Salvador Bonet Piñol 'L'Hospitalet gran ciutat' (1975). Sigfrid Galbany Abril, 'L'Hospitalet un bon aplec' (2013). | 08101-390 | L'Hospitalet de Llobregat | Francesc Juanola i Reixach (Tortellà, Garrotxa, 3 d'agost de 1891 - Manresa, Bages, 3 de desembre de 1968) va ser un fiscornaire i prolífic compositor de sardanes. Era el segon d'una nissaga de músics. Fill de Llorenç Juanola i Gibert, pare d'Antoni Juanola i Escaler i Jaume Juanola i Escaler, i germà de Jaume, Josep, Narcís, Rafael i Salvador, tots ells també compositors. Va ser deixeble de professors com Dimas Delgado (fiscorn) i Manuel Blanch (composició). Als nou anys ja va debutar com a fiscornaire a La Principal de Tortellà i el 1921 va ser membre de la formació fundadora de la Principal del Bages, que en aquell moment encara no duia aquest nom. La popularitat li va arribar per ser un dels compositors més prolífics de l'àmbit de la cobla, amb una gran producció musical que arriba a les més de sis-centes sardanes, un centenar d'harmonitzacions de ballets, una sarsuela (Tierra sin flores) i múltiples arranjaments musicals de cançons, principalment per cantar a les caramelles. Va obtenir una extraordinària popularitat no solament a Maresa i comarca, sinó àmpliament a tot l'àmbit sardanista pel caràcter del seu catàleg, molt alegre i de clar signe de plaça. El 1962 va rebre el Premi Dia de la Sardana per El pantà d'Oliana. El maig de 1981 es va celebrar a Manresa un acte d'homenatge al compositor, entre els diferents actes de celebració es va fer una ballada de sardanes en què hi participaven les colles i grups de l'època. Sigfrid Galbany i Abril (Cabrils, 23 d'agost de 1936) és un compositor de música diversa, cançons, havaneres i sardanes, algunes instrumentades per a cobla i d'altres per a piano. Als deu anys va començar a estudiar teoria, solfeig i piano amb Elvira Rigau i Oliver, filla del gran compositor i un dels renovadors de la sardana, Pere Rigau (Barretó), fundador de la cobla orquestra Montgrins, amb qui anys més tard mantindria una llarga relació tant professional com d'amistat. Als 15 anys va compondre la seva primera sardana Enyorances per a piano. Va continuar estudiant fins que el van requerir per fer el servei militar a Manresa, allà va estudiar harmonia i composició amb el manresà Àngel Noguera i Alegre, fins que el van destinar a la Pobla de Segur. Quan va tornar, va seguir els seus estudis fins que es va llicenciar. Acabat el servei militar, va conèixer el gran mestre director i fundador de la cobla orquestra Girona, Josep M. Boix, que va donar-li algunes lliçons i al que el va unir una bona amistat que durà fins a la mort del mestre. L'any 1973,la mateixa cobla 'Girona li va estrenar la seva primera sardana Enyorances. Entre les seves composicions es troben més de cent cinquanta sardanes, una trentena d'havaneres, alguna peça religiosa, cançonetes i peces clàssiques. Continua component. L'any 1999 va gravar el seu primer C.D. Sardanes amb el Castell de Burriac com a tema central, i sense cap tipus d'ajut econòmic. L'any 2000,per la festa major d'agost, l'ajuntament li va fer un reconeixement, per la seva contribució a la cultura popular i al seu esforç per portar la sardana i el nom de Cabrils a tot arreu. Va continuant component i gravant CDs, sempre amb la cobla Montgrins, amb qui l'uneix una bona amistat i sempre pagat de la seva pròpia butxaca. Josep Capell i Hernàndez neix a Almacelles (Segrià), el 3 novembre 1914; i mor a Barcelona, el 15 agost 1994. Va portar una intensa activitat musical, principalment, en la música ballable. Fundà diverses formacions, algunes de les quals foren després cobles-orquestra com la Melodians i La Principal d'Urgell que fundà el 1939 quan residia a Mollerussa. Actuà amb la cobla Barcelona, i encara el 1970 fundà a Barcelona la cobla-orquestra Montjuïc de la qual fou el director fins a l'any 1976. Al marge de la sardana, va estar en el conjunt de Mario Visconti com a pianista i arranjador, va col·laborar amb Dodó Escolà i va crear el seu propi conjunt, Capell-Santy. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||||||
| 52434 | Sardanes de Jaume Ventura Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-jaume-ventura-tort | https://www.musicsperlacobla.cat https://portalsardanista.cat | XX | Conjunt de 18 sardanes del compositor relacionades amb l'Hospitalet del Llobregat: 'A Bellvitge hi ha ballades'; 'Ballet de Nostra Senyora de Bellvitge'; 'Bandera de Santa Eulàlia'; 'Collblanquina'; 'De l'Hospitalet a Lloret'; 'Els Romeus de l'Hospitalet'; 'Festa Major de Santa Eulàlia'; 'Font terrassenca'; 'L'Andreu de l'Hospitalet'; 'Llobregatana'; 'Noies hospitalenques'; 'Pomells sardanistes Collblanc'; 'Pubilla Casas'; 'Dolça Maica', composta conjuntament amb Joan Solé i Margarit. Així com la lletra de: 'Soc d'Hospitalet', amb lletra pròpia: 'Sóc d'Hospitalet veí / qu'és la terra on jo vaig néixer/ qu'és el lloc que m'ha vist créixer/ i es aquí on jo vull morir // Sota el teu cel blau jo veig / de color mes viu les coses / a les nines mes formoses / i mes llaminer el festeig // Aquí tot es casolà / tot fa flaire de bugada / i la gent es gent honrada / i s'estreny ben fort la mà // Quan he estat molt lluny d'aquí/ el meu cor trist s'encongia / i una negra melangia / em feia emmalaltí. // Recordava amb il·lusió / els meus temps d'adolescència / esperant amb impaciència / retornar a ma població //I reveure els meus amics / contemplar d'aprop la ufana / dels bells camps d'aquesta plana / qu'et fan ésser un dels pobles rics //I mirar amb orgull sà / tot el bé de Déu de roses / d'aquest poble català // Soc d'Hospitalet veí / soc d'aquesta terra bella / que al mirar-la meravella / i al cor joia fa sentir // Soc d'Hospitalet veí / qu'és la terra on jo vaig néixer / qu'és el lloc que m'ha vist créixer / i és aquí on jo vull morir.' També en va compondre en col·laboració amb lletristes: 'Els pessebres de Can Lluch', dedicada als pessebres que en Ricard Lluch, feia en el seu taller de Collblanc. La lletra és de J. Mª Cid: 'Els pessebres de Can Lluch / ungits de casalonia / sense riu, molsa ni bruc / ni estels a ple mig dia./ Els pessebres de Can Lluch / llum de l'any per cada dia // Retaules dels fills de Crist / en aquest món curt de mides, / per conhort del qui ha vist / ses esperances marcides. / Retaules dels fills de Crist / i santorals de llurs vides. // Poemes de caritat / en altars de artesania; ex-vots a la veritat / que va néixer a l'establia. / Poemes de caritat / ritmats amb dolça harmonia // Els pessebres de Can Lluch / sense riu, molsa ni bruc / Des del niu d'artesania / feu-nos sempre companyia.' 'Les noies de la Torrassa'; amb lletra d'Albert Zaragoza i Bars: 'Les noies han vingut / ben alegres matineres / a ballar-ne una sardana. / Espigues de blat ros /al vent dansen i segueixen / el compàs de la cançó. / Dins les anelles daurades / ja salten i repunteixen, / parelles enjogassades / com folls joguets del vent. / L'amor que es joguiner / bon amic les acompanya / del dansar tot presoner. / Escolteu-ne la cançó / escolteu-ne el dolç ressò // Que l'amor sigui triomfant. / Que boniques son les noies terrassenques / quan somriuen encisades per l'amor; / de la dansa nostra joia benaurada / la sardana que ens uneix i ens deixondeix / i ens alegra el cor // No planyeu noies, vostres amors impossibles, / que tot dansant la sardana /els gais minyons de vostre amor / seran presoners /Farem una rotllana gran / que sigui en nostre cor / penyora resplendent / i estel de bells colors. / Sardanes i perfum / en jorns de serenor / i rialles ressonants / de curulls afanys. / I sou, els nostres ídols d'or / perquè amb seny gloriós / de la sardana en feu bressol d'amor. / I tot dansant / amb goig i germanor / l'anhel torneu somrís / d'estiu, llaguts i flors!'. Continua a Observacions: | 08101-391 | L'Hospitalet de Llobregat | El mestre Jaume Ventura (l'Hospitalet de Llobregat 1911-1985) va compondre més de 200 sardanes. També és autor de sarsueles com Cançó de l'Empordà (1964) i d'una òpera que estrenà al Liceu l'any 1975, 'Rondalla d'esparvers', basada en l'obra teatral de Josep Maria de Sagarra. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Ventura i Tort | Continuació descripció: 'Ma terra plana'; amb lletra d'A. Francesc Marcé i Sanabra: 'Salta l'onada, brinca el dofí / prop de la terra que el cor enyora / tothora oberta com un camí,/ tímida i dolça i acollidora / com una noia, quan s'enamora / ma terra plana, és així / Entre els turons suau s'esmuny, /l'horitzó al lluny // Canta l'alosa, voleia el tord,/ i el pardal fura la sembradura, / per tu llangueix i bat el meu cor,/ oh terra plana, del meu amor // Demà, vull retornar,/ cap a tu cercant, /un tros perdut / de joventut // Plana del Llobregat / ara que estic sol / sigues consol /pel cor cansat / Montjuïc, Castelldefels,/ Sant Ramon i Collserola / Cornellà, L'Hospitalet, / i Bellvitge sempre sola dins la terra sou mon cel / i us sóc fidel / El meu món és aquí / on jo sóc nat / i on s'ha forjat / el meu destí'. | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||||
| 52435 | Sardanes de Jaume Reventós Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-jaume-reventos-marti | https://www.musicsperlacobla.cat https://portalsardanista.cat | XX | Conjunt de 9 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: 'Bellvitgenca'; sardana per a cobla dedicada a Bellvitge, i estrenada en el 28 è aplec de Bellvitge, el 12 d'abril de 1993; 'Carme i Pere de Collblanc'; sardana per a cobla dedicada al Pere i a la Carme de Collblanc; 'El tot Hospitalet'; sardana per a cobla composta l'any 1992; 'Els hospitalenc'; 'Endavant l'Hospitalet'; 'La Feixa Llarga'; 'La Marina hospitalenc'; 'L'albina de l'Hospitalet'; i 'Nit d'estiu a l'Hospitalet'. | 08101-392 | L'Hospitalet de Llobregat | Jaume Reventós i Martí (l'Hospitalet de Llobregat, 22 de febrer del 1923 - Castelldefels, 17 de gener del 1993) va ser un impressor, compositor i promotor cultural hospitalenc. Començà a estudiar música amb Montserrat Freixas i Matilde Parera, i continuà la seva formació al conservatori del Liceu amb els mestres Serra (solfeig), Garganta i Vicenta Palanca (piano), Enric Serra (solfeig i harmonia), Enric Roig (musicologia i història de la música), Enric Bagué (història). Obtingué els títols de professor de música i piano el curs 1949-1950. Mentre feia el servei militar, amplià els coneixements d'harmonia i banda amb Julià Palanca. Més endavant estudià composició de sardanes amb el mestre Cohí i Grau. Fou autor de 65 sardanes (que dedicà especialment a l' Hospitalet, a Masquefa i a Sitges) i composicions per a piano i altres instruments. Publicà alguns llibres de tema artístic a la impremta Reven que portaven ell i el seu germà, Pere Reventós. Durant un temps es dedicà també al cinema aficionat i rodà Desig, la primera pel·lícula rodada a l'Hospitalet amb argument, en color i amb fons musical. En un altre pla cultural i musical, Jaume Reventós fou el 1947 un dels fundadors de l'Agrupació d'Amics de la Música, que presidí a partir del 1962 i durant 28 anys en va ser l'ànima, fins a la desaparició de la societat el 1976. L'entitat portà gran nombre de músics d'anomenada a l'Hospitalet, així com formacions musicals de la volada de la Coral Sant Jordi, el Cor Madrigal, l'Orfeó Català. També feu conferències d'intel·lectuals prestigiosos, organitzà cine-fòrums, festivals de dansa, concursos de pintura i escultura. Durant 8 anys l'Associació impulsà el 'premi de pintura Ciutat de l'Hospitalet' (1962-1970). El 1962, i en col·laboració amb l'ajuntament, va crear els Festivals de Primavera, que portaren a la ciutat les òperes El Barber de Sevilla i Madame Butterfly, i les sarsueles Marina i Cançó d'amor i de guerra. Deixà unes memòries manuscrites, que es conserven al Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat . El 1992 donà a la seva ciutat natal la col·lecció artística que ell i el seu germà Pere havien aplegat al llarg dels anys, amb més de 600 obres, i en l'actualitat aquesta forma part dels fons del Museu d'Història de l'Hospitalet. En recordança del malaguanyat compositor, l'Ateneu li dedica anualment una ballada de sardanes, el Memorial Jaume Reventós, per la Festa Major de l'Hospitalet. El 1998 el consistori municipal li atorgà a títol pòstum la medalla de plata de la ciutat. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 1960 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Reventós Martí | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||||
| 52436 | Sardanes de Sebastià Figuerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-sebastia-figuerola | https://www.musicsperlacobla.cat | XX | Conjunt de 6 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: 'Al 25 Aplec de Bellvitge'; sardana per a cobla dedicada als 25 anys d'aplec sardanista de Bellvitge, l'any 1990. 'Bellvitge'; sardana per a cobla dedicada a Bellvitge, l'any 1962. 'Els gegants d'Hospitalet'; sardana per a cobla composada en ocasió del bateig de la parella de gegants nous, el 17 de juny de 1962. Toc de sortida de les Festes de Primavera. 'Els nois de la Torrassa'; sardana per a cobla composada pel mestre Figuerola per a ser tocada amb les noies de La Torrassa. 'L'Aliança torrassenca'; sardana per a cobla dedicada a l'Aliança torrassenca. 'L'ermita de Bellvitge'; sardana per a cobla dedicada a l'ermita de Bellvitge. | 08101-393 | L'Hospitalet de Llobregat | Sebastià Figuerola (Barcelona, 14 agost 1919 - 28 febrer 1996) residí una gran part de la seva vida a L'Hospitalet de Llobregat. D'infant fou cantaire de l'Orfeó Català. Estudis musicals al Conservatori del Liceu, que amplià amb el mestre Zamacois (harmonia) i amb el mestre Josep Cirilo, a Figueres (composició). Amb una gran afició per la música, estrenà la primera sardana Enyorant-la, quan residia a Figueres (1944). Després, amb el temps va ser seguida per més de 120, a part de més de 100 revesses, especialitat que dominà àmpliament. Tingué moltes instrumentacions de ballets populars i fou redactor musical del Carnet del Sardanista en tota la seva vigència. L'any 1969 fou inclòs en l'homenatge que L'Hospitalet de Llobregat tributà als compositors de la ciutat. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 1960 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sebastià Figuerola | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||||
| 52437 | Sardanes de Tomàs Gil Membrado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-tomas-gil-membrado | https://www.musicsperlacobla.cat | XX | Conjunt de 6 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: - 'Abraçant Bellvitge'; Sardana per a cobla dedicada a Bellvitge, barri de llarga tradició sardanista. S'estrena a l'Hospitalet el 19 de novembre de l'any 2000. - 'Amics Torrassencs'; dedicada a Jaume Gubert i Mercè Mateu. - 'Aplec d'ermita'; sardana per a cobla composta en ocasió del 36è aplec de l'ermita de Bellvitge, i estrenada el 16 d'abril de l'any 2001. - 'Hospitalenca'; sardana per a cobla dedicada a la ciutat de l'Hospitalet; i amb la que aconsegueix el segon premi l'Hospitalet de l'any 1966. - 'Montserratina'; dedicada a Montserrat Sales i Hernàndez. - 'Dolça companya'. | 08101-394 | L'Hospitalet de Llobregat | Tomàs Gil i Membrado (Horta de Sant Joan, 20 abril 1915 - Barcelona, 4 juny 2014). S'incorporà a la composició per a cobla i a la sardana acomplerts ja els 40 anys. Instrumentista de fiscorn a la desapareguda cobla Barcelona i també director artístic, interpretant la sardana s'adonà de la força de la dansa catalana. Persona inquieta, la seva producció és una recerca constant d'aconseguir que, musicalment, la sardana assimili uns corrents més moderns sense, però, perdre la seva força racial sinó ben al contrari: aconseguir donar-li més vàlua precisament per mitjà de la mutació que ell anhela. La seva producció és desigual, i tant baixa a la sardana de plaça -intranscendent i de poca consistència- com s'encimbella a fites on aconsegueix, moltes vegades, importants premis per a les seves obres. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 1946 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tomàs Gil Membrado | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||||
| 52438 | Sardanes d'Antoni Albors Asins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-dantoni-albors-asins | https://www.musicsperlacobla.cat https://portalsardanista.cat | XXI | Conjunt de 5 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: - 'Arrels'; sardana per a cobla dedicada al monument de Rafael Casanova,i estrenada l'any 1997. - 'Cant a Bellvitge'; dedicada a la Mare de Déu de Bellvitge, i estrenada el 31 de març de 1997. - 'L'Hospitalet'; composta l'any 1948 i dedicada a la ciutat. - 'L'Hospitalet ciutat d'argent'; dedicada al 25è aniversari del pubillatge, l'any 1991. - 'L'Hospitalet ciutat pubilla'; sardana per a cobla realitzada amb motiu del pubillatge de la ciutat. Fou estrenada a l'Hospitalet el 17 d'abril de 1966, moment en què se li atorgaren distincions per la seva tasca musical. | 08101-395 | L'Hospitalet de Llobregat | Antoni Albors i Asins (L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 27 d'octubre de 1929 - 19 de juny de 2012) va ser un compositor d'estils diversos amb certa tendència al ballet clàssic i la sardana. Des de finals dels 70 fins a finals dels 90, del segle passat, va gaudir de força èxit. Fou sobretot apreciat pel gran nombre de sardanes obligades que va escriure per a tots els instruments de la cobla, i que va dedicar a destacats instrumentistes de l'època, amb títols com: Enlairament, Flors i violes i Aquell trompeta de Tossa (per a trompeta), Conqueridora i A l'amic Moreno (fiscorn), Virtuosa (tenora), Pinsans i caderneres i Tot un flabiol (flabiol), Toc de trombó (trombó), Quelcom de contrabaix i Dolç contrabaix (contrabaix) i Gentil parella (1990), per a tenora i tible. És autor també de la sardana l'Hospitalet ciutat pubilla (1966), escrita per al pubillatge d'aquesta ciutat, moment en què se li atorgaren distincions per la seva tasca musical. Altres sardanes destacades seves són Conqueridora (1975) i Cant a l'amistat (1992), tot i que la seva prolífica obra suma més de 100 sardanes. La majoria de les seves composicions es troben enregistrades en uns CD de producció pròpia amb les cobles La Principal de la Bisbal, Montgrins i Ciutat de Girona. Tenia el costum que la darrera peça enregistrada en cada CD fos una obligada de contrabaix. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 2003 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Albors Asins | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||||
| 52631 | Figures festives i bestiari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figures-festives-i-bestiari | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep i (no consta). Gegants. Recull de capgrossos i gegants de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MORENO, Teresa (2017). Fitxes de gegants. Treball inèdit per encàrrec de l'Ajuntament. | XX-XXI | A més de les dues parelles tradicionals de gegants: els romans i els grecs, existeixen a la ciutat de l'Hospitalet, una gran varietat de personatges nous que s'han afegit al calendari festiu. Es tracta de parelles de gegants, gegants sense parella, gegantons i gegantones, capgrossos i bestiari. El seu nombre incrementa a un ritme elevat, fruit de la gran vitalitat associativa dels barris i a l'increment, en època recent, de les festes. Tenim en Fargot i la Fargueta, gegants, ell és un treballador de la Farga, amb una alçada de 3'7 metres i 41 K de pes, i ella una pagesa de la Marina, de 3'6 metres i 47 k de pes. Van ser creats a l'Aula de Cultura de Sant Josep. En Lluís Novas és un gegant que representa un heroi de la Guerra del Francès, fa 3'50 metres d'alçada i pesa 25 k. Creat l'any 1992. El Drac d'Or és el gegant que representa l'entitat homònima; fa 3'5 metres d'alçada i pesa 30 k. Creat l'any 1993. La Pubilla és una geganta que representa el barri, creada, l'any 1995, per Xavier Jansana a partir de la petició de l'Aula de Cultura de La Florida i la Comissió de festes. El Tamboriner, de nom Paco, és un gegant basat en un personatge real que sortia amb un tambor a les manifestacions que es feien per a la millora del barri. També creat, l'any 1996, per Xavier Jansana a partir de la petició de l'Aula de Cultura de La Florida i la Comissió de festes. Es va demanar a les dones del grup de festes de Can Serra la confecció del vestuari. Els avis de Bellvitge, són una parella de gegants creats pel Club infantil i juvenil de Bellvitge. Es van presentar el 16 de febrer de 1980 a les festes del Carnaval. Manotes de tro és una parella de gegants vestits de romans que llencen aigua, creats per l'Associació Tro. La colla Drac d'Or, molt activa, va encarregar a Dolors Sans i Osete la creació de tres gegants inspirats amb els déus grecs Zeus, Posidó i Hades. El primer de 3'65 metres i 40 h de pes; el segon de 4'10 metres i 45 k de pes; i el tercer de 3'75 metres i 35 k de pes. Un any més tard van crear l'Hèrcules, un gegantó de 2'10 metres i 10 k. Altres gegants són en Celerí i la Laia, construïts el 1986, per Lau Feliu i gent del barri a partir d'un taller de l'Aula de Cultura; en Mortadelo i Filemon; en Kòrsar i la Bàrbara. Els gegantins Titonyetes, Pitusan, Pepitu Janés o en Patas largas i la gegantona De Capgrossos n'hi força també: el del barri Ciutat Comtal (Llop, Caputxeta, Treballador, Dartacan, la Mona, el Ruc, la Bruixa, la Montserrat, el Pobleta, l'Eugeni, el Policia, en Pep i la Mariona); els de La Florida (El 1989 es creen 4 personatges vinculats al barri de la Florida per a celebrar els 10è any de la democràcia: Joan Ignasi Puajana primer alcalde de L'Hospitalet, Joan Saura diputat al parlament, Ana Díaz secretària de l'Associació de Veïns, i Antoni Blesa 'el maño' primer president de la comissió de festes. El 1993, amb el 10è aniversari de la comissió de festes, es crearien dos més: Roberto Ruiz, regidor del barri, i Enrique Domínguez, president de la coordinadora de firaires); els de Tro (Guàrdia civil, alcalde i mossèn). A més a més hi podem comptar amb una sèrie de bestiari ben variat: la Medusa Tro, Dragonets, Dragona Satània, la Rata de Bellvitge, l'Heura de La Florida, Pi Pep, les Satanietes, l'Eulàlio. I una sèrie d'elements com la Porta de l'Infern, la Torre d'alta tensió o el Bloc de vivendes. | 08101-400 | L'Hospitalet de Llobregat | Per fer anar tot aquest volum de figures festives cal una bona xarxa associativa, amb entitats que s'hi dediquin i hi treballin tot l'any. Colles com TRO, entitats de foc de l'Hospitalet; fundada el 1996 a partir de les colles de diables, és la coordinadora de les entitats de foc de L'Hospitalet, i els organitzadors de la Nit de Foc i el Toc d'inici. Porten la Medusa de Foc i la Porta de l'Infern. Actualment aglutina 15 colles de diables (8 d'infantils i 7 d'adults) i 7 colles de bestiari. O com els Diables i Diablesses de Bellvitge, creats l'any 1983 com a grup de diables per acompanyar el drac Gallina que s'havia creat 3 anys abans a l'empara del Club Infantil i Juvenil de Bellvitge, tot i que s'independitzarien del CIJB el 1985. Porten la Rata de Bellvitge. Una de les colles més dinàmiques és Drac d'Or. L'origen del grup és l'any 1988, quan es constitueixen com a grup de tabalers, grallers i capgrossos. El 1992, afegeixen els gegants, que han actualitzat fins als 4 gegants que porten actualment i la bèstia Pegàs. Drac d'Or és membre fundador de la Coordinadora de colles geganteres de la Ciutat de l'Hospitalet, encarregada de l'ús i manteniment dels gegants romans i grecs propietat de l'Ajuntament de la nostra ciutat. També organitzen ells l'espectacle Fabulari des dels anys 90, així com la Trobada de Gegants. Altres colles són els Girafocs de La Florida, les Espurnes del Gornal, el Toc de Foc de la Bòbila, l' Associació de Diables Kabra, Diables de La Florida, els Diablons i Tabalers d'ESJEP, l'Skamot Diabolik, els Fills de la Flama o la Colla Patunyetes. | 41.3593800,2.0997000 | 424696 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52631-foto-08101-400-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52631-foto-08101-400-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografies de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, del Drac d'Or i d'Alexandre Avendaño. | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52632 | Ball dels gegants de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-gegants-de-sant-josep | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XX | Ball de gegants escrit pel mestre Antoni Albors l'any 1996, amb lletra pròpia que diu: Els gegants de Sant Josep / surten a ballar amb alegria / per les places i carrers / ben acompanyats pels seus grallers. La quitxalla que els segueix / senten la il·lusió de la gran festa / el jovent junt amb la gent / senten l'alegria somrient. Balla, balla, balla / roda, roda, roda / tot són passos i passets. Balla, balla, balla / roda, roda, roda / els gegants de Sant Josep. | 08101-401 | L'Hospitalet de Llobregat | Antoni Albors i Asins (L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 27 d'octubre de 1929 - 19 de juny de 2012) va ser un compositor d'estils diversos amb certa tendència al ballet clàssic i la sardana. Des de finals dels 70 fins a finals dels 90, del segle passat, va gaudir de força èxit. Fou sobretot apreciat pel gran nombre de sardanes obligades que va escriure per a tots els instruments de la cobla, i que va dedicar a destacats instrumentistes de l'època, amb títols com: Enlairament, Flors i violes i Aquell trompeta de Tossa (per a trompeta), Conqueridora i A l'amic Moreno (fiscorn), Virtuosa (tenora), Pinsans i caderneres i Tot un flabiol (flabiol), Toc de trombó (trombó), Quelcom de contrabaix i Dolç contrabaix (contrabaix) i Gentil parella (1990), per a tenora i tible. És autor també de la sardana l'Hospitalet ciutat pubilla (1966), escrita per al pubillatge d'aquesta ciutat, moment en què se li atorgaren distincions per la seva tasca musical. Altres sardanes destacades seves són Conqueridora (1975) i Cant a l'amistat (1992), tot i que la seva prolífica obra suma més de 100 sardanes. La majoria de les seves composicions es troben enregistrades en uns CD de producció pròpia amb les cobles La Principal de la Bisbal, Montgrins i Ciutat de Girona. Tenia el costum que la darrera peça enregistrada en cada CD fos una obligada de contrabaix. | 41.3596700,2.0995400 | 424683 | 4579076 | 1996 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Albors i Asins | L'autor proposava la lletra perquè gegants i espectadors acompanyessin el ball, però la dificultat d'aplicació n'ha privat la seva popularització. | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||||
| 52633 | Ballet petit de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballet-petit-de-sant-josep | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XX | El Ballet petit de Sant Josep són arranjaments fets pels Grallers grillats a partir de melodies tradicionals catalanes i que acostumen a acompanyar els gegants de l'Hospitalet des de 1995. Entre les melodies escollides hi figuren la segona part del 'Ball de la Balsa', que el mestre Crivillé i Bargalló defineix coma originari de l'Hospitalet de Llobregat en el seu recull de danses. L'entrada és a partir del Ball rodó del Pi d'en Cartró. | 08101-402 | L'Hospitalet de Llobregat | 41.3596600,2.0994500 | 424675 | 4579075 | 1995 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||||||
| 52634 | Trobada de gegants de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-gegants-de-santa-eulalia-de-lhospitalet-de-llobregat | XX | Cada any en el mes d'abril, des del 1991, se celebra la trobada de gegants de l'Hospitalet on es convida a tothom a sortir al carrer per fer festa amb els gegants de la ciutat i els gegants de fora. A primera hora es fa la concentració i plantada de gegants, a l'avinguda de Josep Tarradellas. Es convida a les colles a un bon esmorzar, per agafar forces i es comença la cercavila per l'avinguda d'Isabel la Catòlica, carrer de Barcelona, Rambla de Just i Oliveras, carrer Major i plaça de l'Ajuntament. Allí es fa el ball final i la cloenda. Aquell mateix dia es fa el canvi de guàrdia. | 08101-403 | L'Hospitalet de Llobregat | 41.3596800,2.0996900 | 424695 | 4579077 | 1991 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52634-foto-08101-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52634-foto-08101-403-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||||
| 52635 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-barcelona | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goig de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalét, Bisbát de Barcelona; los ofereix als Devots un Religios Franciscano. El text comprèn onze estrofes i la tornada. L'autor coneix perfectament el tema marià de Bellvitge tan en l'aspecte històric com místic o topogràfic; i diu així: Mare de Deu humanát, / y dels Homens Protectora: / En Bellvitja, gran Senyora, / mostrauos vostra pietát. / Lo Hospitalét, Terme rich, / te per ditxa principál / lo tenir baix son abrich / lo deposit Celestial / de vostra Imatge, que adora / ab amor molt inflamát. / En Bellvitja, gran Senyora, mostraunos vostra pietát. / En altre temps una Estrella / prop del Bou vos descubrí: / mes de vostra Imatge bella / lo Bou mostras doná aquí: / vos saludá la Pastora / en Tauro Sol agraciát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Bellvitg se deya'l Terreno, / hont fou trobada la Imatge; / aixi dit per tant ameno / Bella vista, ó Bell viatge: / cada epitéto millora, / sent Vos lo Significát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Aquells antichs Catalans, / (ó sempre devót país!) / vinguda Vos á sas mans, / Temple os feren de improvís: / Mes la guerra lo desflora, / segons diu la antiguedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Situada com estáu / entre Arboledas frondosas, / ben clarament nos mostráu / timbres, y prendas gloriosas. / Sou Planta reformadora / del fruyt del ARbre vedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Sou Vara de aquella flor, / que á tot mal olor anula;/ Terra de Forment millor, / sens blat orb, jull, ni cogula. / Lo Talp, y la Serp traydora / hi tenen lo pas tancát. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Qual podrá ser lo Pagés,/ que á Vos no sia devót; / quant molt notori li es, / que lo Fruyt de Vos ve tot? / Per ser Vos mereixedroa, / plu en temps de sequedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Barcelona per tot mal / remey te en Vos, Reyna pia, / lo carrer del Hospitál / ho canta ab la Espasería; / puix sent Vos la Intercessora, / de pesta se han preservát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Molts, que vingueren ploránt / á Bellvitja en cas sabút, / que sén han tornát cantánt / ab lo favor, y salút: / bon despaig logra en tot hora, / qui ve ab fé, y humilitat. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / En professó de Prgarias se ajustará la posada seguent. Lo Hospitalét, y Marina / á vostras plantas postráts / demanám, Reyna divina, perdó de nostres pecats; / y quéns miréu Protectora / en nostra necesitát / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / TORNADA. Mare de Deu humanát, / y dels Homens Protectora: / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. v. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix r. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS. Concede nos famulos tuos, quaesumus, Domine Deus, pepetua mentis, corporis sanitate gaudere ; gloriosa Beatae semper Virginis intercessione, á praesenti liberari tristitia, aeterna perflui laetitia. Ne despicias, Omnipotens Deus, Populum tuum in necessitate clamantem, sed propter gloriam Nominis tui tribulatis succurre placatus. Per Christum Dominum nostrum. Amen Barc. En la Estampa de Manuel Texéro, Porta Ferrisa. | 08101-404 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474300,2.1096900 | 425518 | 4577709 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52635-foto-08101-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52635-foto-08101-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52635-foto-08101-404-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per primera vegada també en un dels goigs dedicats a la Mare de Déu de Bellvitge, se cita la pietosa llegenda de la presència d'una estrella en el descobriment de la santa imatge: En altre temps una estrella / prop del Bou vos descobrí.../ .A continuació fa uns breus comentaris en referència a l'origen del nom de Bellvitge i l'entorn on es troba situat el santuari: Situada com estáu / entre arboledas frondosas.../Exalta també els privilegis divins de la Mare de Déu: Sou Planta reformadora / del Fruyt del Arbre Vedat/ Sou Vara d'aquella Flor, / que á tot mal olor anul·la;/ (...) Per ser Vos mereixedora / plu en temps de sequedat/.En la devoció popular hospitalenca no s'invoca la protecció de Santa Maria de Bellvitge contra la pesta com sí que es fa ens els goigs barcelonins. És per això que l'autor del goig comprèn en el seu escrit tres dels llocs on la Mare de Déu de Bellvitge era venerada a Barcelona: Barcelona per tot mal / remey te en Vos, Reyna pia, / lo carrer del Hospitál / ho canta amb la Espasería.../.La imatge i les decoracions del goig són obra de Pau Campins. Un gravat central senzill però molt ben executat, amb dues gerres florides a cada costat i una orla d'emmarcament del goig. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52636 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-0 | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goig de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalét, Bisbat de Barcelona. Mare de Deu humanát, / y dels Homens Protectora: / En Bellvitja, gran Senyora, / mostrauos vostra pietát. / Lo Hospitalét, Terme rich, / te per ditxa principál / lo tenir baix son abrich / lo deposit Celestial / de vostra Imatge, que adora / ab amor molt inflamát. / En Bellvitja, gran Senyora, mostraunos vostra pietát. / En altre temps una Estrella / prop del Bou vos descubrí: / mes de vostra Imatge bella / lo Bou mostras doná aquí: / vos saludá la Pastora / en Tauro Sol agraciát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Bellvitg se deya'l Terreno, / hont fou trobada la Imatge; / aixi dit per tant ameno / Bella vista, ó Bell viatge: / cada epitéto millora, / sent Vos lo Significát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Aquells antichs Catalans, / (ó sempre devót país!) / vinguda Vos á sas mans, / Temple os feren de improvís: / Mes la guerra lo desflora, / segons diu la antiguedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Situada com estáu / entre Arboledas frondosas, / ben clarament nos mostráu / timbres, y prendas gloriosas. / Sou Planta reformadora / del fruyt del ARbre vedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Sou Vara de aquella flor, / que á tot mal olor anula;/ Terra de Forment millor, / sens blat orb, jull, ni cogula. / Lo Talp, y la Serp traydora / hi tenen lo pas tancát. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Qual podrá ser lo Pagés,/ que á Vos no sia devót; / quant molt notori li es, / que lo Fruyt de Vos ve tot? / Per ser Vos mereixedroa, / plu en temps de sequedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Barcelona per tot mal / remey te en Vos, Reyna pia, / lo carrer del Hospitál / ho canta ab la Espasería; / puix sent Vos la Intercessora, / de pesta se han preservát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Molts, que vingueren ploránt / á Bellvitja en cas sabút, / que sén han tornát cantánt / ab lo favor, y salút: / bon despaig logra en tot hora, / qui ve ab fé, y humilitat. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / En professó de Pregarias se ajustará la posada seguent. Lo Hospitalét, y Marina / á vostras plantas postráts / demanám, Reyna divina, perdó de nostres pecats; / y quéns miréu Protectora / en nostra necesitát / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / TORNADA. Mare de Deu humanát, / y dels Homens Protectora: / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / v. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix r. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS. Concede nos famulos tuos, quaesumus, Domine Deus, pepetua mentis, corporis sanitate gaudere ; gloriosa Beatae semper Virginis intercessione, á praesenti liberari tristitia, aeterna perflui laetitia. Ne despicias, Omnipotens Deus, Populum tuum in necessitate clamantem, sed propter gloriam Nominis tui tribulatis succurre placatus. Per Christum Dominum nostrum. Amen | 08101-405 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474300,2.1097200 | 425520 | 4577709 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52636-foto-08101-405-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52636-foto-08101-405-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Diu el peu d'impremta: 'Barcelona: Imp. De Grau y C.a , Carré de Basea, n. 10'.Ja coneixem el gravat, car el trobàrem en altres goigs de la mateixa imatge. Aquests goigs no tenen res de particular dins del seu aspecte tipogràfic, que és completament vulgar. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52637 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-1 | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona que diuen: Mare de Deu humanát, / y dels Homens Protectora: / En Bellvitja, gran Senyora, / mostrauos vostra pietát. / Lo Hospitalét, Terme rich, / te per ditxa principál / lo tenir baix son abrich / lo deposit Celestial / de vostra Imatge, que adora / ab amor molt inflamát. / En Bellvitja, gran Senyora, mostraunos vostra pietát. / En altre temps una Estrella / prop del Bou vos descubrí: / mes de vostra Imatge bella / lo Bou mostras doná aquí: / vos saludá la Pastora / en Tauro Sol agraciát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Bellvitg se deya'l Terreno, / hont fou trobada la Imatge; / aixi dit per tant ameno / Bella vista, ó Bell viatge: / cada epitéto millora, / sent Vos lo Significát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Aquells antichs Catalans, / (ó sempre devót país!) / vinguda Vos á sas mans, / Temple os feren de improvís: / Mes la guerra lo desflora, / segons diu la antiguedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Situada com estáu / entre Arboledas frondosas, / ben clarament nos mostráu / timbres, y prendas gloriosas. / Sou Planta reformadora / del fruyt del ARbre vedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Sou Vara de aquella flor, / que á tot mal olor anula;/ Terra de Forment millor, / sens blat orb, jull, ni cogula. / Lo Talp, y la Serp traydora / hi tenen lo pas tancát. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Qual podrá ser lo Pagés,/ que á Vos no sia devót; / quant molt notori li es, / que lo Fruyt de Vos ve tot? / Per ser Vos mereixedroa, / plu en temps de sequedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Barcelona per tot mal / remey te en Vos, Reyna pia, / lo carrer del Hospitál / ho canta ab la Espasería; / puix sent Vos la Intercessora, / de pesta se han preservát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Molts, que vingueren ploránt / á Bellvitja en cas sabút, / que sén han tornát cantánt / ab lo favor, y salút: / bon despaig logra en tot hora, / qui ve ab fé, y humilitat. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / En professó de Pregarias se ajustará la posada seguent. Lo Hospitalét, y Marina / á vostras plantas postráts / demanám, Reyna divina, perdó de nostres pecats; / y quéns miréu Protectora / en nostra necesitát / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / v. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix r. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS. Concede nos famulos tuos, quaesumus, Domine Deus, pepetua mentis, corporis sanitate gaudere ; gloriosa Beatae semper Virginis intercessione, á praesenti liberari tristitia, aeterna perflui laetitia. Ne despicias, Omnipotens Deus, Populum tuum in necessitate clamantem, sed propter gloriam Nominis tui tribulatis succurre placatus. Per Christum Dominum nostrum. Amen Barcelona.- Estampa dels Hereus de la V. Pla, carrer de la Princesa. | 08101-406 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474200,2.1096900 | 425518 | 4577707 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52637-foto-08101-406-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52637-foto-08101-406-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52638 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-2 | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja venerada en lo terme del Hospitalet, Bisbat de Barcelona, que diuen: SÚPLICA: Verge Santísima, trono puríssim ahont reposá la Eterna Sabiduria quan vingué al mon, alcansaunos la honestitat de las costums públicas y feu que sia desterrat d'aquest poble l'esperit de maledicció y de blasfemia. / Ave Maria y Gloria Patri / SÚPLICA: Mare castíssima, mirall de puresa, flor de las verges que mirau al lluny nostras montanyas voltadas d'oliveras, signe de pau, alcansaunos del vostre Fil una pau cristiana y perpetua. / Ave Maria y Gloria Patri. Mare de Deu humanat, / y dels homes protectora: / en Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietat. / Lo Hospitalet, terme rich, / té per ditxa principal / lo tenir baix son abrich / lo depósit celestial / de vostra Imatge, que adora / ab amor molt inflamat: etc. / En altre temps una estrella / prop del bou vos descubri; / mes de vostra imatge bella / lo bou mostras dona aquí: / vos saludá la pastora / en Tauro, Sol agraiat: etc. / Bellvitg se deya'l terreno / hont fou trobada la imatge; / axi dit per tan ameno / Bella vista, ó Bell viatge: / cada epiteto millora, / sent Vos lo significat: etc. / Aquells antichs Catalans, / (ó sempre devót país!) / vinguda Vos á sas mans, / Temple os feren de improvís: / Mes la guerra lo desflora, / segons diu la antiguedát. / etc. / Situada com estáu / entre Arboledas frondosas, / ben clarament nos mostráu / timbres, y prendas gloriosas. / Sou Planta reformadora / del fruyt del ARbre vedát. /etc./ Sou Vara de aquella flor, / que á tot mal olor anula;/ Terra de Forment millor, / sens blat orb, jull, ni cogula. / Lo Talp, y la Serp traydora / hi tenen lo pas tancát. /etc./ Qual podrá ser lo Pagés,/ que á Vos no sia devót; / quant molt notori li es, / que lo Fruyt de Vos ve tot? / Per ser Vos mereixedroa, / plu en temps de sequedát. / Barcelona per tot mal / remey te en Vos, Reyna pia, / lo carrer del Hospitál / ho canta ab la Espasería; / puix sent Vos la Intercessora, / de pesta se han preservát. / etc./ Molts, que vingueren ploránt / á Bellvitja en cas sabút, / que sén han tornát cantánt / ab lo favor, y salút: / bon despaig logra en tot hora, / qui ve ab fé, y humilitat. / etc./ v. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix r. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. SÚPLICA : Verge poderosa, mes forta que un exércit en ordre de batalla, desde vostra ermita de Bellvitja, protegiu nostra plana fent multiplicá ab nosre treball los fruyts de la terra. Ave Maria y Gloria Patri. Imp. De la Casa P. de Carita | 08101-407 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474200,2.1096700 | 425516 | 4577707 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52638-foto-08101-407-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52638-foto-08101-407-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52639 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, que es venera a l'ermita de la parròquia de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-que-es-venera-a-lermita-de-la-parroquia-de-santa | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goigs a llaor de Nostra Senyora de Bellvitje que es venera a l'ermita pròpia de la parròquia de Santa Eulàlia d'Hospitalet, Bisbat de Barcelona, i que diuen: Mare de Deu humanat, / y dels homes protectora: / en Bellvitja, gran Senyora, / mostreu-nos vostra pietat. / L'Hospitalet terme ric, / te per ditxa principal / el tenir baix son abric / vostra imatge celestial / i la venera a tot hora / amb amor molt inflamat:… Aquells antics catalans, / (oh! Sempre devot país!) vinguda Vos a ses mans, / temple Vos féren de improvís: / més la guerra el desflora, / segons diu l'intiguitat: …../ Sóu vora d'aquella flor / que a tot mal olor anul·la: / terra de forment millor, / sens blat; orb, jull ni colula: / la taup i la serp traidora / hi tenen el pas vedat: …/ Barcelona per tot mal/ remei te en vos, Reina pia, / el carrer de l'Hospital / i també l'Espaseria, / doncs essent l'intercessora, / de peste s'han preservat:…../ Molts que vingueren plorant / a Bellvitje, es cas sabut, / que s'en tornen cantant / amb el favor i salut: / bon despaig logra a tot hora / qui ve amb fe i humilitat:…./ [espai partitura] PEL TEMPS PASQUAL V. Gaude et lactare, Virgo Maria, Alleluia. R. Quia surrexit dominus vere, Alleluia OREMUS Deus qui per ressurectionem Filli tui, Domini nostri Jesu Christi, mundum laetificare dignatus est ; praesta quaesumus ; ut, per ejus Genitricem Virginem Mariam, perpetuae capiamus gaudia vitae. Per Christum dominum nostrum. Amen. PER TOT L'ANY. V. Nativitas virgo Maria, celebremus. R. Adoremus Christum Dominum Filum suum. OREMUS. Famulis tuis, quaesumus Dominie, caelestis gratiae munus impertire; et quibus Beatae Virginis partus exstitit salutis exordium, Nativitatis eius votiva solemnitas pacis tribuat incrementum. Per Christum dominum nostrum. Amen | 08101-408 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474100,2.1096800 | 425517 | 4577706 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52639-foto-08101-408-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52639-foto-08101-408-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta versió impresa, és a color. És la primera vegada de totes les versions anteriors on s'esmenta en la parròquia on es venera. Té també per primera vegada acompanyament musical. Però el text ha estat reduït a la mínima expressió. Destaca del gravat el Nen Jesús està d'esquena al lector. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52640 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-3 | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona, que diuen: Tornada. Mare del Déu humanat / i dels homes protectora/ en Bellvitge, gran Senyora, / mostreu vostra pietat. / Sou per l'Àngel saludada / com a Mare del Senyor, / i la cèlica ambaixada / heu rebut amb unció. /Resplendeix la nova aurora / per la trista humanitat. / En Bellvitge… / Santa Eulàlia Provençana / de bella prats té un bon esplet / l'herba tendra que agermana / els bous de L'Hospitalet. / Del matí fins a deshora / hi pastura allí el ramat./ En Bellvitge…/ Un dels bous de la ramada / ha deixat els seus companys, / i amb constància adalerada / dedicava els seus afanys / fendint en la terra i flora / amb ses ungles un forat./ En Bellvitge… / La gent del mas ja repara / en el bou l'estrany daler; / creient el fet cosa rara / l'amo del mas Esferré / del cel el favor implora / i el clot resta il·luminat. / En Bellvitge… / En el lloc de la “Famada” / de la cova radiant / la Mare de Déu trobada / resplendeix al braç l'Infant / i ja sou la intercessora / d'aquell noble veïnat. / En Bellvitge… / Els prodigis esdevenen / potentosos al moment, / que de lluny processons vénen / pregant vostre valiment / contra la pesta traidora / que el país ha flagel·lat./ En Bellvitge… / Vostra fama arreu pregona / els miracles molts que obreu, / quan ací, de Barcelona / pelegrins vénen a peu / a Vós, Mare bondadosa, en la seva adversitat./ En Bellvitge… / Vostra imatge s'eregia / amb fervor tradicional / al carrer d'Esparseria / com també de l'Hospital / com a estrella guiadora / en nit de cel constel·lat./ En Bellvitge… / Han passat temps de tempesta / i de greus adveniments, / la comarca està de festa / i demostra els sentiments / quan els goigs amb veu sonora / canta en la festivitat./ En Bellvitge… / Lletra: Josep Massons Andreu Música : Mn. Francesc de P. Baldelló, prev. [Partitura ] V. Ora pro nobis, Santa Dei Genitrix R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi OREMUS Concede nos famulos tuos, quaesumus Dominie Deus, perpetua menti, et corporis sanitate gaudere, et gloriosae Mariae semper Virginis intercessione, a prasenti liberari tristitia, et aeterna perfrui laetitia. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen. (amb llicència eclesiàstica) | 08101-409 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474100,2.1096900 | 425518 | 4577706 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52640-foto-08101-409-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52640-foto-08101-409-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Text poètic original de Josep Massons Andreu; Música de mossèn Francesc de P. Baldelló,prev. | Editat per Torrell de Reus. 1ª edició del setembre de 1956. Els versos estan distribuits en onze estrofes i la tornada. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||
| 52641 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-4 | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona, que diuen: Goig a llaor de la Mare de Déu de Bellvitge. Venerada en el terme d'Hospitalet de Llobegat i en la seva pròpia ermita. La seva festa 8 de setembre. TORNADA Mare del Déu humanat / i dels homes protectora/ en Bellvitge, gran Senyora, / mostreu vostra pietat. / Sou per l'Àngel saludada / com a Mare del Senyor, / i la cèlica ambaixada / heu rebut amb unció. /Resplendeix la nova aurora / per la trista humanitat. / En Bellvitge… / Santa Eulàlia Provençana / de bella prats té un bon esplet / l'herba tendra que agermana / els bous de L'Hospitalet. / Del matí fins a deshora / hi pastura allí el ramat./ En Bellvitge…/ Un dels bous de la ramada / ha deixat els seus companys, / i amb constància adalerada / dedicava els seus afanys / fendint en la terra i flora / amb ses ungles un forat./ En Bellvitge… / La gent del mas ja repara / en el bou l'estrany daler; / creient el fet cosa rara / l'amo del mas Esferré / del cel el favor implora / i el clot resta il·luminat. / En Bellvitge… / En el lloc de la “Famada” / de la cova radiant / la Mare de Déu trobada / resplendeix al braç l'Infant / i ja sou la intercessora / d'aquell noble veïnat. / En Bellvitge… / Els prodigis esdevenen / potentosos al moment, / que de lluny processons vénen / pregant vostre valiment / contra la pesta traidora / que el país ha flagel·lat./ En Bellvitge… / Vostra fama arreu pregona / els miracles molts que obreu, / quan ací, de Barcelona / pelegrins vénen a peu / a Vós, Mare bondadosa, en la seva adversitat./ En Bellvitge… / Vostra imatge s'eregia / amb fervor tradicional / al carrer d'Esparseria / com també de l'Hospital / com a estrella guiadora / en nit de cel constel·lat./ En Bellvitge… / Han passat temps de tempesta / i de greus adveniments, / la comarca està de festa / i demostra els sentiments / quan els goigs amb veu sonora / canta en la festivitat./ En Bellvitge… / Lletra: Josep Massons Andreu / Xilografia: A. Gelabert / Música de Mn. Francesc de P. Baldelló,prev. [partitura] V. Ora pro nobis, Sancta Dei Genitrix / R. Ut digni efficiamur promisssionibus Christi. OREMUS Concede nos famulos tuos, quaesumus Domine Deus, perpetua mentis, et corporis anitate gaudere, et gloriosae Beatae Mariae semper Vitginis intercessione, a praesenti liberi trislilia et aeterna perfrui laetitia. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen. (Amb llicència eclesiàstica). SANTIAGO TINTORÉ FERRER I Mª CARME CODINA MIR dediquen aquests Goigs als seus familiars i amics amb motiu de les seves noces celebrades a l'Ermita de Bellvitg el dia 16 de juny de 1963. 2ª edició: juny del 1962. Tiratge destinat als 'Amics dels Goigs'. Dipòsit legal: 8.14948-1962. Torrell de Reus, edit. Barcelona (288). | 08101-410 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474200,2.1096100 | 425511 | 4577708 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52641-foto-08101-410-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52641-foto-08101-410-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Text poètic original de Josep Massons Andreu; Música de mossèn Francesc de P. Baldelló,prev. | Els esposos Santiago Tintoré Ferrer i Maria Carme Codina Mir, amb motiu de la celebració de les seves noces a l'Ermita de Bellvitge el dia 16 de juny de 1962, varen dedicar els Goigs d'aquesta edició als seus familiars i amics. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||
| 52642 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-5 | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goig a llaor de la Mare de Déu de Bellvitge. Venerada a la seva ermita en el terme d'Hospitalet de Llobegat, que diuen: Des de l'ermita de Bellvitge, / entre rosers, pollancs i pins, / guieu tothora els nostres passos, / Reina i Senyora dels camins./ Si el llobregat us duu el missatge / dels espadats del Pirineu / talment llaçada d'homenatge / que es desplegués al vostre peu, / i us duu l'aroma d'espígol / de ginestells i romanins, / salvaguardeu la nostra terra, / Reina i Senyora dels camins. / Si el mar sentiu pregar tothora / amb son oneig adelerat; / si el fonollar creix a la vora / i d'un farell veieu l'esclat; / si fins a Vós vénen els aires / de les sirenes i els dofins, / sigueu l'estel qui naveguen, Reina i Senyora dels camins. / Si Sant Ramon i Collcerola, / Sant Pere Màrtir, Montjuïc, / guarden la vostra esglesiola / com sentinelles sens fatic, / i cap al tard per Vós s'enjoien / d'or, d'ametistes i robins, / salveu l'encís d'aquest paisatge, Reina i Senyora dels camins. / Si pel redl de vostra estada / fent infinits els horitzons / van en corrua atrafegada / trens, automòbils i avions; / si comiats i benvingudes / són el tribut dels pelegrins, / vetlleu l'atzar dels qui viatgen, / Reina i Senyora dels camins/ Si un pageset, que s'endevina / d'escaient gest, us va trobar, / i fervorosa la Marina / en aquest temple us allotjà; / si els aiguamolls es feren fèrtils, / i encara avui són com jardins, / feu abundoses les collites, Reina Senyora dels camins./ Si Hospitalet viu la febrada / d'un orgiàstic creixement / i va estenent-se – com riuada que tot ho esborra indiferent, / sigueu-nos nucli que agermana, / acomboieu nostres destins / i protegiu la nostra raça, / Reina i Senyora dels camins./ Si en el perdó sou generosa / i conhorteu qui a Vós acut; / si vostra mà miraculosa / la benaurança sempre ha dut / i, això no obstant, la vostra ermita / van derrocar cruels institns, / toqueu el cor dels qui us obliden, / Reina i Senyora dels camins./ Si enmig d'un món que es desgavella / ens manteniu el cor serè, / i fa mil anys que sou l'estrella / que ens va arborant l'íntima fe, / feu que en l'esforç de refer el temple / no sovintegin els mesquins, / Oh!, beneïu els que us honoren, / Reina i Senyora dels camins. [partitura musicada amb l'estrofa] V.: Ora pro nobis, sancta Dei Genitrix. / R.: Ut digni efficiamur promissionibus Christi./ OREMUS. / Concede nos famulos tuos, quaesumus, Domine Deus, perpetua mentis et corporis sanitate gaudere, et gloriosa beatae Mariae semper Virginis interveccione a praesenti liberari tristitia, et aeterna perfrui laetitia. Per Christum Dominum nostrum. / R.: Amen./ Lletra: Francesc d'A. Mercé i Sanabra; Música: Anna Maria Albors i Asins; Dibuix Rafael Rosés i Rivadàvia./ Goigs editats pel Patronat de Santa Maria de Bellvitge amb motiu d'haver començat les obres de restauració de l'ermita. 1960 (amb llicència eclesiàstica). / Parròquia de Santa Euàlia de L'Hospitalet / Reven de L'Hospitalet. | 08101-411 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474300,2.1097900 | 425526 | 4577708 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52642-foto-08101-411-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52642-foto-08101-411-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52642-foto-08101-411-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra: Francesc d'Asís Mercé; Música: Anna Maria Albors i Asins; dibuix: Rafael rosés Rivadàvia | Amb la lletra renovada, la Mare de Déu de Bellvitge ja no és invocada contra la pesta o els flagells dels elements naturals desfermats sinó com a guia d'amor infinit.Els goigs estan editats pel Patronat de Santa Maria de Bellvitge amb motiu d'haver començat les obres de restauració de l'ermita el 1960. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||
| 52649 | Festes de Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-primavera | XIX-XX | Activitat vigent | Les festes de la Primavera són en realitat la Festa Major de l'Hospitalet. Aquesta s'havia deixat de celebrar. L'Hospitalet de Llobregat sortia del franquisme com una ciutat dividida per barris amb poca consciència de vila. Va ser la voluntat popular la que va decidir renovar‐la a través de les Festes de Primavera, una nova Festa Major organitzada al voltant de la diada de Sant Jordi. Al llarg de les festes, s'han anat integrant manifestacions de la cultura popular catalana que no hi eren en un inici: diables, gegants, sardanes, trabucaires, castellers...però també activitats que no trobem en altres ciutats i que han adquirit un estatus de tradicionals, com el Concurs de Cocteleria, la Desfilada dels vestits de paper, el Fabulari o el Toc d'Inici. L'èxit d'aquestes iniciatives ha recaigut en la creació de les noves associacions ciutadanes i colles, que han sabut integrar també als més joves, a través de les escoles i de les colles infantils. | 08101-418 | L'Hospitalet de Llobregat | L'origen de les Festes de Primavera es troba als inicis del període democràtic, on comença una nova 'tradició' popular en relació als nous temps. Anteriorment, se celebrava la festa de Sant Roc, el 16 d'agost, típica celebració a tota la plana de Barcelona que assenyala la fi dels treballs de sega i batuda. Aquesta festa havia anat perdent popularitat, tant pel nou costum de les vacances, com per la falta de connexió sentimental amb els nous hospitalencs. En una ciutat dividida socialment i físicament, mal comunicada, les festes majors de barri es popularitzen, mentre la Festa Major perd força. El nom de les Festes de Primavera s'utilitza ja per l'organització de festivals culturals a L'Hospitalet als anys 60, entre 1962 i 1964, de la mà de l'organització 'Opera y Agrupación de amigos de la música' amb el patrocini de l'Ajuntament. Les activitats inclouen teatre, òpera, dansa i sarsuela. Posteriorment, es creen les Setmanes Culturals, a partir de l'any 1967, de mà del grup Alpha 63, al voltant de la festivitat de Sant Jordi. Aquestes setmanes culturals, que es fan als anys 70, incorporen progressivament activitats en les que participen associacions con les Aules de Cultura dels diferents barris, el Centre de Cultural i el Centre Catòlic, centrades en la literatura, el teatre i la dansa. A partir de 1980, el festival es denomina 'Festes de Primavera', donant‐li un caire més obert i participatiu. Tot i que torna al nom de Festa de Sant Jordi el 1981, i de Festes de Sant Jordi‐Primavera el 1982. A partir de 1983 fins a l'actualitat, es coneixeran com a Festes de Primavera. A mesura que aquesta festa evoluciona, s'hi afegeixen nous espais, noves activitats i els nous equipaments. Les festes de Primavera destaquen de la resta de festivals que s'inicien en els períodes democràtics per la falta d'activitats religioses, convertint‐se en una festa totalment laica. Malgrat la divisió per barris que tradicionalment havia convertit L'Hospitalet de Llobregat en una població poc integrada, de mica en mica apareixia un teixit associatiu que recuperava activitats tradicionals catalanistes, com els gegants o les catifes de flors, i n'adquiria de noves, com els diables i els castellers. Es creaven també tradicions pròpies i innovadores, com el dia de la bici, o el concurs de cocteleria. La participació massiva la convertia en una veritable festa major tradicional. | 41.3596600,2.0996200 | 424689 | 4579075 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52649-foto-08101-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52649-foto-08101-418-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Candel va ser el pregoner de les primeres Festes de Primavera celebrades el 1980. L'any següent, quan van canviar el nom per Festes de Sant Jordi, la pregonera va ser Maria Aurèlia Capmany. Amb el nom de Festes de Primavera-Sant Jordi, el 1982, Vicent Andrés Estellés i Jaime Gil de Biedma van fer el pregó, i l'any següent seria Josep Tarradellas qui parlaria des del balcó de l'ajuntament acompanyat de Maria Dolors Lamarca qui feia el prego del llibre al saló de l'ajuntament. Des d'aquestes del 1983 les Festes de Primavera han seguit amb aquest nom fins a dia d'avui. El 1984 Anna Ricci canta al Saló de Plens de l'ajuntament amb motiu del pregó fet per Albert Manent en 'Homenatge a Carner'. | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52650 | Els 3 Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-3-tombs | https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/tag/tres-tombs/ | XX-XXI | El temps dirà si es consolida o no. | Tradició recuperada l'any 2010 però que tenia una llarga tradició a l'Hospitalet ja que se'n feien a diferents barris. Des de l'any 2010 la nova associació treballa per recuperar la festa. Dies abans, l'entitat organitzadora fa un cercavila per lliurar la seva bandera al Banderer. El dia 17 de gener, festivitat de Sant Antoni Abad es fa la tradicional benedicció d'animals i desfilada de carruatges amb animals de tir. | 08101-419 | L'Hospitalet de Llobregat | La festa de Sant Antoni es feia el 17 de gener i constava de tres actes principals, l'ofici religiós, la benedicció dels animals i la cavalcada dels Tres Tombs. Aquell dia, pagesos, carreters, traginers, negociants de bestiar, aturaven el seu treball i donaven descans als animals, de fet no fer-lo augurava mala astrugància. També els oferien un pinso extraordinari i es guarnien com els reis de la festa. A Collblanc la celebració es feia a mitges amb Barcelona. A Santa Eulàlia prenia rellevància l'antic barri de Can Pi, la benedicció es feia a una petita capella dedicada a Sant Antoni i els genets anaven cap a la plaça Espanya. Al barri del Centre la cavalcada era molt gran ja que s'unien els pagesos de la Marina i molts de Cornellà. La quasi total desaparició de l'agricultura, la decadència de la cultura del cavall i l'aparició dels vehicles a motor, que van venir acompanyats d'importants canvis socials, van produir que a mitjans dels anys 50 es deixés de celebrar. | 41.3596100,2.0991000 | 424646 | 4579070 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52650-foto-08101-419-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52650-foto-08101-419-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografies extretes de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet. | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52651 | Festes de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-sant-roc | XVIII-XX | Ja no se celebren | Les festes de Sant Roc, avui desaparegudes, se celebraven el dies natalis de sant Roc, el 16 d'agost; i eren la festa Major de l'Hospitalet. Aquesta festa havia anat perdent popularitat, tant pel nou costum de les vacances, com per la falta de connexió sentimental amb els nous hospitalencs. En una ciutat dividida socialment i físicament, mal comunicada, les festes majors de barri es popularitzen, mentre la Festa Major perd força. | 08101-420 | L'Hospitalet de Llobregat | 41.3598600,2.0990400 | 424641 | 4579098 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||||||
| 52652 | Aplec de Sant Pere Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere-martir | https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2011/08/08/recull-sobre-lermita-de-sant-pere-martir/ | XVIII-XX | Ja no se celebra | El turó de sant Pere Màrtir, porta el nom de l'advocació de l'ermita que hi havia, de la que només en queda el record i els fonaments. Es troba en territori d'Esplugues, però era un punt de referència pels pobles del seu voltant, geogràfic però també meteorològic. Hi ha moltes dites que en fan referència. La seva importància supra municipal es demostra en la realització d'un aplec que es feia el 29 d'abril, data del dies natalis del sant. Aquest aplec ja no es realitza però ens ha quedat el testimoni del Baró de Maldà, al seu Calaix de Sastre, ens descriu els aplecs que es realitzaven entre 1787 i 1815, indicant que els pagesos de L'Hospitalet, juntament amb milers de persones d'altres pobles, pujaven per tal d'anar a beneir els rams de romaní, farigola, espígol, fonoll; i que posteriorment es posaven darrere de les portes per tal de guardar les cases dels mals esperits. Però també pujaven per divertir-se, ja que es feien balls i es menjava. A continuació, la descripció d'un d'aquests aplecs: «La Gran Concurrència Popular, à fer bon dia, es la de Barcelona cap a Sarrià, amunt à la Torre dels Frares de Santa Catharina, y desde allí dalt à la hermita de Sant Pere Màrtir, sobre só montanya; à la part de llevant, y à la part de Ponent, y mitjorn del Poble de Esplugas, que hi puja en lo mati, sa Professo, y cantàr en aquella Capella de Sant Pere Màrtir un ofici, visitada que es la dita Hermita, y en especial Sant Pere Màrtir en tota aquella marina, y dels Pobles de Hospitalet, y Cornellà; de una part, y altre del riu Llobregat; de Santboy; Sant Feliu; Sant Joan de Espí; Molins de rey; Sant Just de Esvern etc, ab divertiment de balladas en la tarde alli dalt à la Montanya de Sant Pere Màrtir, y desde alli vaxant tothom homens. y donas; Jovens, y minyonas; Grans, y xichs, una estona antes de narsen à retiro en la Plasa del Poble de Esplugas ab molta alegria, y satisfacció, despues de haverse tots de alló ben atipat de Custellas, y de vi. y de ballàr alli dalt devant de la Hermita de Sant Pere màrtir, solent haverhi alguna taula de rusquillas, y mustatxonis; marchandisa de paquet de semblants duendes, que no dexan de acudir en semblants aplechs a fora». | 08101-422 | L'Hospitalet de Llobregat | L'ermita es va construir al segle XVII pels pares dominics del convent de Santa Caterina, però la seva situació estratègica va provocar que fos ocupada militarment als anys 1652, 1697, 1706 i 1714; finalment es va abandonar al 1792. La primitiva imatge del sant es va traslladar a Esplugues. Durant la guerra de la Independència (1808-1814) els francesos van convertir la capella en caserna i van vendre la segona imatge del sant. A les guerres civils de 1834 i 1857 era utilitzada com a telègraf òptic de Barcelona a Martorell. Després de tant anar i venir de soldats, l'ermita va quedar pràcticament destruïda. A l'any 1918 existeix un projecte per fer un funicular i a sobre de la cima una torre amb un restaurant. L'any 1926 l'ajuntament d'Esplugues i els pares dominics decideixen reconstruir l'ermita sota projecte de Nicolau Rubió, i amb una romeria es posa la primera pedra al juny d'aquell mateix any. A l'any 1936 es converteix en estació radio telefònica. | 41.3596900,2.1002400 | 424741 | 4579078 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||||
| 52656 | Goigs a Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-roc-0 | https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/festivitats-i-tradicions/festa-major-del-barri-del-centre/ | XVIII-XX | publicat | Goigs en llahor del gloriós sant Roch advocat contra lo contagi i pestilència compatró de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat que diuen així: ' Tal és vostra santedat, / Sant Roch, príncep d'excel·lència: / que us es dada potestat / de curar de pestilència. Foreu de molt alt llinatge / y senyor de Montpeller,/ dirigint vostre viatge, / servint al Déu verdader: / Y foreu d'ell tan amat, / com ho diu l'experiència: Tals foren les vostres obres, / (segons publica la gent) / que partireu entre pobres / riqueses d'or y d'argent: / Restant vos sols confiat / en la alta Providència: Menyspreant les vanitats, / y vostre gran patrimoni, / desterreu molts pecats, / oposantvos al dimoni: / Perçò vos fou otorgat / un do de tanta excel·lència: En la Italia passareu / en hàbit de pelegrí, / moltes persones curareu / del contagiós verí: / tenintvos per advocat / devant la divina Essència: Grans prodigis heu obrats / ab lo senyal de la creu, / curant molts inficionats / sols ab la virtut y potència: Volgué Déu vos encontràs / aqueix contagi cruel, / y en lo punt sens embaràs / recorreguereu al cel: / Luego foreu deslliurat / per la divina Clemència: Molts en viles i ciutats / d'aquest contagi mortal / per Vos estan deslliurats / y lliures de semblant mal: / Siàunos sempre advocat / en la suprema audiència: L'Hospitaler vos venera / tenintvos per compatró, / y de vostre amor espera / li donàreu protecció, / pregant per eixa ciutat / devant la divina Essència: Puix tenim tal advocat, / fent dels pecats penitència: /serèm per ell deslliurats / dxel contagi y pestilència. | 08101-427 | L'Hospitalet de Llobregat | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3599100,2.0991000 | 424646 | 4579103 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52656-foto-08101-427-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sant Roc és copatró de la ciutat. Es veu que les primeres celebracions en homenatge a sant Roc se situen al segle XVI, coincidint amb un virulent episodi de pesta. A finals d'aquell segle Jaume Huguet i el seu fill van pintar uns retaules amb la seva imatge que van formar part de l'altar major de l'antic temple de santa Eulàlia de Mèrida durant segles, fins la seva destrucció l'any 1936. | 94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52659 | Aplec de Bellvitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-bellvitge | http://www.fed.sardanista.cat | XX-XXI | Cada dilluns de Pasqua se celebra el tradicional aplec de Bellvitge de sardanes. Tal com es fa habitualment, l'aplec se celebra al Parc Metropolità de Bellvitge i el programa d'activitats començarà a les 10 del matí amb una missa per als sardanistes. A les 11 comença l'aplec, amb la presència de les cobles. Per recuperar forces, al voltant de les 2 se celebrarà el tradicional dinar de germanor, amb mona inclosa i cava per a tothom. Després de l'aturada per dinar, les activitats continuen a la tarda, a partir de 2/4 de 5, amb la segona sessió de sardanes. En cas de mal temps, la diada sardanista se celebrarà al pavelló esportiu del Centre d'Estudis Joan XXIII. Força sardanes estan dedicades a aquest aplec o al barri de Bellvitge, que ha mostrat al llarg del temps una gran afició a les sardanes. | 08101-430 | Parc metropolità de Bellvitge | Als anys 50 del segle passat, l'aplec l'organitzava la Hermandad Sindical de Labradores: 'Comenzaron los actos por la mañana, con un solemne oficio, durante el cual hizo una magnífica prédica el reverendo doctor Tena. Seguidamente y en la explanada situada frente a la mencionada ermita, se celebró una selecta audición de «ballets», a cargo del «esbart» del Centro Católico de Hospitalet de Llobregat, dirigido por el señor vicario don José Arpa, y el «Esbart Dansaire» del Prat. Tras de los «ballets», siguió una destacada audición de sardanas, que fue seguida y bailada por innumerable cantidad de asistentes'. (La Vanguardia 13.04.1955, pàg. 20). | 41.3485700,2.1109600 | 425625 | 4577834 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52659-foto-08101-430-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52659-foto-08101-430-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les fotografies pertanyen als blocs:https://lhospitaletdellobregat.files.wordpress.comhttp://bellvitgejose.blogspot.com.es | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52660 | Aplec de la sardana Ciutat de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-ciutat-de-lhospitalet | XX-XXI | Aquest és el segon aplec de la ciutat després del de Pasqua que es fa al barri de Bellvitge. Per contra aquest se celebra pel mes d'octubre al centre, a la plaça de l'Ajuntament, i està organitzat per la Coordinadora Sardanista. L'aplec comença a les 11h i continua per la tarda | 08101-431 | Plaça de l'Ajuntament | Aplec que es va iniciar l'any 1971. | 41.3597000,2.0999900 | 424720 | 4579079 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 2016, l'Ajuntament ja va reconèixer la tasca que la Coordinadora fa a L'Hospitalet, atorgant-li la 'Distinció Ciutadana'. | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||||||
| 52661 | Processons laiques de Setmana Santa 15 + 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processons-laiques-de-setmana-santa-15-1 | FERRI, Georgina (2017). Cofradía 15+1:setmana de passió per les processons; diari Ara: https://www.ara.cat/suplements/diumenge/Setmana-passio-processons_0_1774622531.html [consulta del 15 de febrer de 2018]. VARGAS LLAMAS, Víctor (2016). La Iglesia se redime con la cofradía 15+1; El Peròdico del 22 de març de 2016 https://www.elperiodico.com/es/hospitalet/20160319/iglesia-redime-cofradia-151-hospitalet-4991122 [consulta del 15 de febrer de 2018]. http://cofradia15mas1.blogspot.com.es/ | XX-XXI | A l'Hospitalet se celebren les processons de Setmana Santa més concorregudes de Catalunya, amb la particularitat afegida que estan organitzades per una confraria laica, anomenada 15+1. De fet, la única diferència amb una de no laic a és que no tenen uns estatuts canònics i les imatges no es guarden en una església, sinó en el local de l'entitat. Però totes han estat beneïdes en una Missa i els participants són creients. Les processons, pel mateix motiu, no surten de cap església, sinó de davant del local o de la plaça de la Bòbila. La confraria es divideix en set àrees: els romans, els natzarens, els portants, els capatassos i contraguies, l'agrupació musical, les padrines i l'àrea de vendes, que s'encarrega de vendre marxandatge. Hi ha dos tipus de natzarens: els penitents i els germans de llum. Els germans de llum es distingeixen perquè porten un con de cartró a dins del caputxó i il·luminen el pas. En canvi, els penitents porten el caputxó doblegat i sovint van descalços, amb cadenes o fins i tot amb una creu. La confraria 15+1 és l'única que treu nou passos durant els quatre dies de Setmana Santa. Comença amb 'La Borriquita' el Diumenge de Rams pel matí, i a la tarda sortirà el Jesús Cautivo. El següent pas ja serà el Divendres Sant amb el Jesús Nazareno, seguit de Nuestra Señora de los Dolores. A la nit sortirà el Cristo de la Expiración. El Dissabte Sant serà el torn del Santo Sepulcro i de Nuestra Señora de la Soledad. Finalment, el Diumenge de Resurrecció trauran al carrer el Jesús Resucitado i Nuestra Señora de los Remedios. | 08101-432 | L'Hospitalet de Llobregat | La història d'aquesta entitat que ara per ara reuneix a 540 socis és ben curiosa. Cal retrocedir fins l'any 1977 quan uns amics estaven veient per la televisió una processó de Setmana Santa de Sevilla, en un bar del barri hospitalenc de Pubilla Casas. Tenien al costat un quadre de la Macarena i unes ampolles de cervesa a la taula. Aquelles imatges els van commoure i un sentiment de nostàlgia, ja que tots eren vinguts d'Andalusia, es va apoderar d'ells. Van decidir agafar aquell quadre i posar uns ciris a quatre ampolles i sortir en processó espontània pels carrers del voltant. La seva sorpresa fou majúscula en veure la reacció de respecte i suports dels veïns que s'anaven creuant amb aquella escena a priori tan surrealista. Aquell dia neix la Confraria 15 + 1, els 15 amics que havien improvisat aquella processó més el Poble que es va fondre amb un mateix sentiment. Des de llavors l'entitat ha anat creixent i evolucionant i treballen tot l'any preparant els dies de Setmana Santa. | 41.3731300,2.1011900 | 424836 | 4580569 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El vestuari consta de 350 túniques de color blanc i negre i un cinturó que varia de color segons els passos, que n'hi ha nou.També tenen una Agrupació musical composta per cornetes, tambors i platets. | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||||||
| 52663 | Ball de la balsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-balsa | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XX | Recuperat | El ball de la balsa és una dansa que el mestre Crivillé i Bargalló defineix com original de l'Hospitalet de Llobregat en el seu recull de danses. Actualment, s'ha recuperat i forma part del Ballet petit de Sant Josep, que és un arranjament fet pels Grallers grillats a partir de melodies tradicionals catalanes. | 08101-434 | L'Hospitalet de Llobregat | 41.3596600,2.0995600 | 424684 | 4579075 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||||||
| 52669 | Sempre avant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sempre-avant | https://www.musicsperlacobla.cat https://portalsardanista.cat | XX | Galop signat per Joan Martinyà, que era el pseudònim de Sebastià Figuerola i Escusa. | 08101-444 | L'Hospitalet de Llobregat | Sebastià Figuerola (Barcelona, 14 agost 1919 - 28 febrer 1996) residí una gran part de la seva vida a L'Hospitalet de Llobregat. D'infant fou cantaire de l'Orfeó Català. Estudis musicals al Conservatori del Liceu, que amplià amb el mestre Zamacois (harmonia) i amb el mestre Josep Cirilo, a Figueres (composició). Amb una gran afició per la música, estrenà la primera sardana Enyorant-la, quan residia a Figueres (1944). Després, amb el temps va ser seguida per més de 120, a part de més de 100 revesses, especialitat que dominà àmpliament. Tingué moltes instrumentacions de ballets populars i fou redactor musical del Carnet del Sardanista en tota la seva vigència. L'any 1969 fou inclòs en l'homenatge que L'Hospitalet de Llobregat tributà als compositors de la ciutat. | 41.3595300,2.0994600 | 424676 | 4579061 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sebastià Figuerola i Escusa | El galop és un ball vuitcentista que consisteix en una sèrie de passes de costat. | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||||
| 52673 | Troballa de la Mare de Déu de Bellvitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballa-de-la-mare-de-deu-de-bellvitge | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. GAVIN, Josep Mª; AINAUD DE LASARTE, Joan (1992). Inventari d'esglésies: Barcelonès I. Barcelona: Ed. Pòrtic. LÓPEZ MULLOR, A. (1989). Excavacions a l'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge, L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès. Campanyes 1979-1981; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.17-27. LÓPEZ MULLOR, A. (1979-1981). Memòria. De l'excavació de l'ermita de Nostra Senyora de Bellvitge (Hospitalet de Llobregat). Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 2206. PLADEVALL i FONT, Antoni; dir.(1992). L'Hospitalet de Llobregat: Santa Maria de Bellvitge; dins Catalunya romànica, vol. XX: Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Barcelona: Fundació enciclopèdia catalana; pp.265 - 267. VIVES BALMAÑA, E. (1989) . Estudi antropològic de les restes humanes de la necròpoli medieval de Bellvitge; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.36-40. | XVI-XVII | Llegenda que narra com s'esdevingué la troballa de la Mare de Déu de Bellvitge i que diu així: DE COM S'ESDEVINGUÉ LA TROBALLA DE LA VERGE DE BELLVITGE, altrament dita del Bell Viatge. Hom conta que un mosso d'una casa de pagès de la Marina, coneguda per Can Esferrer, mentre duia de pastura un ramat de bous, observà que un dels animals tot corrent s'allunyava dels altres i s'aturava a furgar afanyosament amb el morro per terra, precisament a l'indret on avui es troba l'ermita. Al capvespre, quan emmenava el ramat a fóc, fou pres d'un estrany neguit en veure com es desprenia del firmament , amb suavitat, l'estel més lluminós (diréu una fruita madura quan deixa la branca) i anava a parar justament ' ho hauria jurat ' al mateix lloc on el bou furgava. L'endemà, pressentint que s'esdevenia quelcom d'extraordinari, fou tot ulls per vigilar el ramat. Cap al tard, el mateix bou del dia abans repetí la singular feta. Intrigat, el mosso va atansar-s'hi i restà esbalaït en veure com tot, al seu redol, s'abrandava com si s'hagués calat foc. Fou tan intensa la llum, que se li feia difícil de seguir amb els ulls oberts, ensems que notava un rar defalliment. Embasardit, l'home s'escapà, cames ajudeu-me, per explicar la nova a qui li fos trobadís. Poca estona després retornava acompanyat d'una colla de camperols. Enfront del bou la llum persistia transfigurant-lo com una visió. El més valent s'avançà i, meravellat, descobrí una imatge de la Verge que emergia d'entre el brossam i l'herbei, disposats en forma de petita cova. Era una imatge petitona, d'una tosca simplicitat, però de la qual es desprenia una corprenedora grandesa. Al cap de poc temps, allí mateix, fou construïda l'ermita que, després de sofrir tota mena d'inclemències (del temps i dels homes), ha perdurat fins avui. Hom diu que la llenca de terra on és situada fou generosament ofrenada per Cal Famades, i que el terreny de la rodalia, llacarós i erm, s'anà trasmudant, des d'aquell moment, en la plana fruitosa i ubèrrima que tots coneixem. La llegenda segueix explicant que allí on fou descoberta la imatge brotà un roser de virtuts miraculoses contra el qual res no podrien les glaçades ni la mà de l'home. Un roser que jamai no moriria. | 08101-448 | Bellvitge | Ermita pertanyent a la parròquia de Provençana dins la partida de Banyols. La primera referència documental és de l'any 995, en una venda que fa Eloi, dita Bonadona, a Ferriol i a la seva muller Fremosa. El topònim Amalvígia es documenta en el segle X i diverses ocasions en el segle XI. L'any 1057 també es documenta el mas de Malvitge, quan el matrimoni Gomar i Otula el venen, juntament amb la seva església. L'any 1211 és anomenat de Bellvitge quan Pere de Torrelles el ven al canonge Bernat de Sarrià Del 1279 és la primera menció completa de la capella de Santa Maria de Bellvitge. Les referències són cada cop més freqüents. L'any 1372, el vicari general atorga llicència al rector de Provençana perqiuè digui dues misses els diumenges i festius, una a l'església de Santa Eulàlia i l'altra a la capella de Santa Maria de Bellvitge. A partir del segle XV en gairebé cada segle hi ha constància documental de reconstruccions i obres a la capella de Bellvitge, motivades per les successives avingudes del riu, que anaven colgant-la progressivament. El 1493 tota la pedra necessària per a la seva reconstrucció fou donada per la ciutat de Barcelona. El 1571 es fa una concòrdia entre els obrers de la parròquia de l'Hospitalet i el mestre de cases Pere Duran, de Sant Andreu de Palomar, per raó de l'obra a practicar-hi. El 1600 es parla dels fons per a restaurar la capella. En la guerra dels Segadors va ser saquejada per les tropes del comte duc d'Olivares i es perdé la imatge que hi havia. El 1697 la capella sofrí un nou saqueig, aquest cop per part de les tropes franceses que assetjaven Barcelona durant el regnat de Carles II. En la guerra de Successió ho fou pels exèrcits borbònics al servei de Felip d'Anjou. Després d'aquesta guerra es reconstruí ràpidament, perquè el 1718 es concedí llicència al rector de Provençana per a beneir la capella reedificada. Finalment la capella fou novament saquejada, pels francesos, el 1808. Sembla que aleshores es destruí la imatge que hi havia estat reposada el 1652. En el segle XX tenim notícia de dues restauracions importants, posteriors a sengles riuades: la de 1958-59 i la del 1977. En la primera el patronat de Santa Maria de Bellvitge encarregà el projecte de restauració a l'arquitecte municipal Manuel Puig Janer, el qual hi afegí uns porxos a tramuntana i a migdia, i la decoració interior al pintor Joan Commeleran, que hi pintà uns murals, els quals, parcialment malmesos en la riuada del 1977, es perderen posteriorment per incúria en la restauració subsegüent. | 41.3474300,2.1096900 | 425518 | 4577709 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52673-foto-08101-448-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 61 | 4.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||||
| 52674 | Goigs al Sant Crist de Santa Eulàlia de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-al-sant-crist-de-santa-eulalia-de-provencana | XVII-XX | publicat | Goigs que es canten en lloança al Sant Crist de l'església de Santa Eulàlia de Provençana, i que diuen així: Per vostra passió i amor / Bon Jesús crucificat, / perdoneu al pecador / arrepentit i humiliat./ Per la sentencia que innoble / irreflexiu i groller,/ s'hi avingué lo vostre poble / fent vessar per dar-los pler/ Sang de Jesús sens parlor, / lo flac jutge Pons-Pilat./ Perdoneu al pecador… Turba, soldats i sentencia/ portant la furia del llam/ al bon Jesús amb vehemencia/carreguen al mig d'un clam/ creu pesanta, que amb furor/ els butxins han preparat./ Cau en terra el bon Jesús /pel gran pès que te la creu / son tants crims i tant d'abús / que dins de nosaltres veu, / que la creu no es pesantor/ mes sí, nostre cor ingrat./ Oh Sant Fill, oh Santa Mare, / que us trobeu amb tant dolor, / el cor contrit volem ara / i en l'hora la nostra mort;/ Maria doneu-nos plor/ Jesús d'have-us agraviat/ Dona Simí Cirineu/ amb amor i valentia, / ajut per portar la creu/ mes lo bon Jesús voldría, / que la creu damunt ton cor/ portessis sempre de grat./ Jesús ha posat sa cara / de la Verónica al llenç, / imatge que vol encara / ens recordem del qui venç./ amb tant turment i suor./ nostra condemna i pecat. / Altra volta cau en terra / mon Redemptor afanyós,/ de que fassi sempre guerra/ nostre esperit voluntariós, / al dimoni que amb rabior/ caur'ns fa en la iniquitat./ De Jesuralem les dones / les llàgrimes oloroses / per Jesús son rius i ones/ de consol tant formoses, / que las paga amb tot son Cor./ mar de pau i caritat./ Assots i pès de la creu / i tot un Déu sang rajant./ no fan llàstima al qui'l veu/ ni tres cops caigut, portant / el suplici que es clau d'or/ del nostre cel sostpirat./ Despullat el nostre Déu,/ arribat dalt del calvari, / vinagre i fel li doneu/ assedegat d'arribar-hi/ Contemple-lo i quin horror! / i que has fet, oh cor ingrat./ Sagrats peus, sagrades mans / clavats en creu amb duresa./ Fontana viva rajant,/ de tot un déu la tendresa / com demostreu del amor/ per l'home tant descuidat./ Amb vostra mort doneu vida, / Bon jesús victoria i nord/ i tot això no ens convida/ a pensar sempre en la mort. / per viurer segons l'Amor/ del qui tant ens ha estimat./ Quan la creu ha ben fruitat/ te Maria un fruit immens/ Jesús es fruit devallat./ Amb sa mort per sempre ens venç/ dimoni i infern amb valor./ Volguem-lo arreu venerat./ Al sepulcre colocat/ Bon Jesús volgueu'ns aquí./ aquí l'infern es tancat/ es el cel on vull vení/ i amb els serafins a chor/ cantarem sa gran bondat. Provençana amb tot el cor/ vol al SAnt Crist adorat./ Perdoneu al pecador, / arrepentit i humiliat. Adoramus te Christe, etc. / Quia per sanctam Crucem tuam, etc. OREMUS./ Respice quaesumus Domine super hanc familiam tuam pro qua Dominus noster Jesus-Christus non dubitabit manibus tradi nocentium, et crucis subire tormentum. Qui tecum vivit et regnat. etc./ | 08101-449 | Santa Eulàlia de Provençana | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3652000,2.1188400 | 426303 | 4579674 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52674-foto-08101-449-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52674-foto-08101-449-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Partitura musicada, amb lletra de mossèn Josep Deix, Pvre.Música de Josep Mª ComellaCol·lecció 'Editorial Políglota'. Nº 2 - Barcelona. Any 1928. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52675 | Goigs al Sant Crist de Santa Eulàlia de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-al-sant-crist-de-santa-eulalia-de-provencana-0 | XVII-XX | publicat | Goigs que es canten en lloança al Sant Crist de l'església de Santa Eulàlia de Provençana en la seva entrada triomfal, el 3 d'abril de 1927, i que diuen així: Provençana fa gran festa / Santa Eulàlia es vesteix d'or/ Fuig del mon i sa conquesta / i el Sant Crist reb amb amor./ Nostra església ruinosa / en passà el barceloní,/ la mira com flor desciosa/ del seu tant plent jardí/. Per ço, dins d'aital floresta/ vol fer-hi nèixe altre flor./ Fuig del món, etc./ Eulàlia de Barcelona/ i el Sant Cristo de Lepant/ joiells son de sa corona/ que la fan ben triomfant./ les dones creus per la tempesta / els hi fan l'esperit mes fort/ Fuig del món, etc./ Provençana ja en te Eulàlia/ i el Sant Crist que ja va entrant./ tot es sang de nostra pàtria/ que per çó la fan mes gran./ Del infern en son la psota/ i del paradís claror./ Fuig del món, etc./ Barceloní, tot passant/ fes gala de ton amor, / Eulàlia està suplicant/ a les portes del teu cor./ El San Crist alsa la testa/ vol qelcòm de ton tresor./ Fuig del món, etc./ Nostra església es milenaria/ els seus fills son tots germans/ per çò volen Santa Eulàlia/ dintre una casa més gran./El Sant Crist farà que aquesta sigui joia i formosor/ Fuig del món, etc./ Tots els fills d'aquesta terra/ que Berenguer consagrà, / amb el Sant Crist faran guerra / al qui'l vulgui renegà./ una cosa tan feresta / rebutjarèm amb valor. Fuig del món, etc./ Onze segles venerada/nostra església ha reviscut/ i en aquesta redressada / el Sant Crist ha ben volgut. / El pecadó es posa vesta / dels pecats ja en sent dolor./ Fuig del món, etc./ TAntes almoines que'l poble/ pel Sant Crist amb fè ha donat/ que amb anhel, es cosa noble,/ l'entri amb triomf i adorat./ Per això el Portant ja es presta/ amb els brassos i amb el cor./ Fuig del món, etc./ Oh! SAnt Crist de Provenána, / mireu amb goig vostres fills/ dona la fè i patria ben sana/ volem ser-ne bons capdills./ Cridém amb veu ben complerta / al Sant Crist glòria i honor. / Fuig del món, etc./ Vostre passió dolorosa / i la Creu que us veu la mort/ sigui'ns la llum gloriosa / i el nostre final record./ El dia de nsotra enquesta / sigau-nos premi i conhort. / Fuig del món, etc./ Per la fè que fa la gesta/ de volguer-lo més que l'or./ Fuig del mon i sa conquesta / I el San Crist reb amb amor. Adoramus te Christe. Etc / Quia per sanctam Crucem tuam, etc./ OREMUS./ Respice quaesumus Domine super hanc familiam tuam pro qua Dominus noster Jesus-Christus non dubitabit manibus tradi nocentium, et crucis subire tormentum. Qui tecum vivit et regnat. etc./ | 08101-450 | Santa Eulàlia de Provençana | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3651900,2.1188100 | 426301 | 4579672 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52675-foto-08101-450-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra de Mn. Josep Deix, Pvre.Música de Josep Mª Comella. | 94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/