Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52680 | Biblioteca Antiquària 'Fons España Muntadas' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-antiquaria-fons-espana-muntadas | http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 | XVI-XIX | Hi ha volums en perfecte estat de conservació i d'altres regular, deficient, molt deficient o ruïnós. | La Col·lecció Antiquària de la biblioteca s'ha constituït a partir de la transferència de llibres i revistes procedents de diversos fons privats. Consta de 252 unitats anteriors a 1900, 130 procedents del fons España Muntadas, 4 de Francesc Batallé i Aragonés, 4 de Jaume Ventura i Tort, 4 de Miquel Romeu Mumany, 2 del Grup Excursionista Saltadiç i 13 del Museu d'Història de l'Hospitalet. Un dels volums és del segle XVI, 8 del segle XVII, 31 del segle XVIII, 111 del segle XIX i 6 no porten la data. | 08101-455 | Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) | L'any 1969 l'Ajuntament de L'Hospitalet va aprovar la creació del Museu d'Història de L'Hospitalet, el nou director va segregar d'entre la documentació del fons municipal tota la documentació que va considerar d'interès històric i la va traslladar al Museu. A l'Arxiu Administratiu Central hi restà la documentació administrativa transferida per les àrees. L'any 1995 el Ple de l'Ajuntament va aprovar que a partir de gener de 1996 totes les competències en matèria d'arxius es concentressin i es deleguessin a l'Àrea d'Educació i Cultura. El nou Arxiu Municipal de L'Hospitalet va assumir l'antic Arxiu Administratiu Central i l'Arxiu Històric. El Ple de l'Ajuntament del mes de novembre de 1998 va aprovar el Pla Arxivístic Municipal. L'any 2003 es va inaugurar la nova seu de l'Arxiu Municipal al carrer Cobalt. Quan l'any 1969 la Casa España va esdevenir la seu del Museu d'Història de L'Hospitalet, l'últim propietari i hereu va fer donació del seu fons bibliogràfic patrimonial integrat per documentació familiar i d'antics propietaris, com les famílies Llunell i Molinés. Ciutadans anònims, personalitats, veïns i veïnes de la ciutat han fet aportacions de llibres antics, alguns quan existia la biblioteca municipal als baixos de l'edifici consistorial altres al Museu d'Història i posteriorment a l'Arxiu Històric de L'Hospitalet. Aquest ha estat l'itinerari institucional dels documents que componen el fons bibliogràfic patrimonial publicat abans de l'any 1900. | 41.3587400,2.1108700 | 425629 | 4578963 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Regular | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 57 | 3.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | |||||||||
| 52682 | Fons documental del Centre d'Estudis de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-centre-destudis-de-lhospitalet | https://sites.google.com/site/webcelh/home | XX-XXI | El fons documental del centre està format per monografies, revistes, articles, ponències, informes, tesis, treballs d'investigació, vídeos, Cd's, de producció local o extra local que facin referència a la ciutat de l'Hospitalet i al seu context comarcal i metropolità. La majoria de documents bibliogràfics són consultables físicament. A través del servei de documentació Babel'H, s'ofereix la possibilitat de consultar on line el fons bibliogràfic i la Base de Dades, i atenció personalitzada a l'hora de fer la recerca. Destaca en el seu fons l'Arxiu històric de Santa Eulàlia de Provençana. També disposen de la col·lecció sencera del Butlletí d'Informació Municipal, de 1954 a 1976. | 08101-457 | Av. Josep Tarradellas i Joan, 44 (Espai Molí) | El centre d'Estudis de l'Hospitalet és una entitat sense ànim de lucre fundada l'any 1984.amb la finalitat de fer ciutat, associacionisme i d'intervenir a L'Hospitalet. Està oberta a qualsevol ciutadà o ciutadana interessat en el coneixement, la recerca i el debat sobre la ciutat. Forma part de la Coordinadora de Centres d'Estudi de Parla Catalana. Els seus objectius són l'anàlisi i el desenvolupament de la identitat de L'Hospitalet en els seus vessants humans i culturals ; potenciar les iniciatives de caire sociocultural vinculades a L'Hospitalet ; esdevenir un fòrum de discussió i debat sobre el passat, el present i el futur de la ciutat ; integrar la diversitat de propostes i opinions en els projectes propis, fent que la imatge del CEL'H es correspongui amb una actitud oberta i plural ; i treballar des del convenciment de la necessitat d'una ciutat més relacional entre tots els sectors implicats: públic, privat, associatiu, i el conjunt de la ciutadania. | 41.3669900,2.1161600 | 426081 | 4579875 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52682-foto-08101-457-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52682-foto-08101-457-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El centre disposa de tres línies de publicació, a banda del butlletí intern: la revista Quaderns d'Estudi i la col·lecció de Recerques i la col·lecció Josefina Gómez Olivares. | 98 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||
| 52683 | Escut de Can Rigalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-can-rigalt | <p>ABARCA I MEDICO, Lluís (1968). Can Rigalt; dins L'Hospitalet, Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 58, pp. 5 a 12. ABARCA I MEDICO, Lluís (1983A) Camí d'Esplugues (Can Rigalt); dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 11 (oct. 1983). AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | <p>Escut del llinatge Girona. Joan Girona es va casar amb la pubilla de la finca, filla de Miquel Rigalt. Escut petri esculpit en relleu amb camper de biaix amb lleó rampant linguat, armat de gules, a la part superior i franges ones d'or i atzur, a la inferior. Coronat per testa d'armadura i motius vegetals. Està situat sota el balcó i damunt la dovella central del portal d'entrada a la casa.</p> | 08101-458 | Carretera de Collblanc, 170 | <p>Les propietats agrícoles de Can Rigalt es comptaven com unes de les més importants d'aquesta zona, i s'estenien pels municipis veïns d'Esplugues, les Corts i Sants. El buidatge d'alguna sèrie històrica com podria ser la dels amillaraments del segle XIX ens podria donar una visió de la importància d'aquesta explotació agrícola dins del conjunt de l'Hospitalet i pobles veïns. Al llarg dels segles XIX i XX la propietat s'ha anat reduint considerablement, amb nombroses segregacions com les que implanten el cementiri de Sants o l'antiga estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer Josep Molins i la construcció de l'Hospital de la Creu Roja i de l'escola Puig i Gairalt. Havia estat adquirida el 1728 per Miquel Rigalt. La seva filla es va casar amb Joan de Girona, l'escut del qual figura en la portalada principal.</p> | 41.3763400,2.1082100 | 425427 | 4580919 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52683-foto-08101-458-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52683-foto-08101-458-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52683-foto-08101-458-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fotografia en blanc i negre pertany al fons Josep Salvany i Blanch. Trobem escuts de la mateixa família a l'església de la Concepció de Barcelona i en una casa del barri de can Rigalt, també a Barcelona. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||
| 52687 | Fons bibliogràfic de mossèn G. Homar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-mossen-g-homar | SANTACANA, Carles (2008). Conferència i presentació del fons històric de mossèn Homar a la biblioteca central Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat, donada l'11 de març de 2008. | XIX-XX | Important fons bibliogràfic de mossèn Homar, donat l'any 1963 a l'Ajuntament de l'Hospitalet. En aquest fons hi trobem llibres de religió, però també de poesia, filosofia, geografia, folklore, història o literatura. Hi ha edicions antigues de bibliòfil, històries generals de Catalunya o Espanya del segle XIX, llibres de l'Editorial Bernat Metge d'abans de la guerra (traduccions dels clàssics al català), El Diccionari català-valencià-balear d'Alcover-Moll, la col·lecció sencera de la revista Destino. També s'hi troba un llibre de poesia de Federico García Lorca, escriptor prohibit a la postguerra, editat l'any 1946 a Argentina i difícil d'aconseguir. | 08101-462 | Biblioteca Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas, 44) | Mossèn Homar pertany al que anomenaríem 'el grup de capellans cultes'. Té una manera peculiar d'entendre què és ser capellà (allunyada del que l'Església de l'època espera d'un prevere). Neix l'any 1886 al poble d'Horta (Barcelonès). Va haver de viure molts canvis històrics en aquella època. Tres anys abans de néixer Mn. Homar, el prevere Mn. Salvà i Salvans va escriure un llibre titulat El liberalismo és pecado que transmet les idees del catolicisme del segle XIX, bastant dominat pel corrent més radical i conservadora. La vocació religiosa de Mn. Homar podria haver quedat atrapada per una visió reduccionista de la història però, en el seu cas, no va ser així. Mn. Homar forma part dels capellans cultes que mostren interès per conèixer i anar més enllà del que es deia al seminari: visió de la religió i de la cultura des d'un altre vessant; comprensió de la ciència i religió des d'un diàleg (influència de l'obra de Darwin). Era una època en què hi havia una important polèmica per congeniar ciència i religió. El món catòlic vivia les discussions de forma complexa. Hi ha alguns personatges de l'època que van influir en els canvis del pensament tradicional catòlic (el bisbe Torres i Bages i el bisbe Urquinaona). Aquest és l'ambient on neix Mn. Homar i on es forma. L'any 1948, Mn. Homar arriba a L'Hospitalet amb 62 anys d'edat. El municipi te 70.000 habitants agrupats per tres grans nuclis de població. S'integra al nucli antic, el centre de L'Hospitalet on hi ha la Parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, al costat de l'Ajuntament. Realitza activitats bastant notables: impulsa les obres de restauració de l'altar de la Parròquia de Santa Eulàlia; recupera l'ermita de Bellvitge, on s'hi celebra culte els dies festius; també manté bon contacte amb el Centre Catòlic; promou la creació de l'escola Tecla Sala; arriba a un acord amb la senyora Tecla Sala i l'Ajuntament per muntar una escola parroquial. A la rectoria organitza lectures de poemes i cedeix els llibres de la seva basta biblioteca, alguns dels quals eren prohibits, a les persones més inquietes. Té un punt de transcendència en el temps. El 1963 fa donació de la seva biblioteca particular. I fa la donació en vida, amb la voluntat que el que ha aplegat serveixi per a una cosa més important i col·lectiva. Quan Mn. Homar va fer la donació del seu fons bibliogràfic a L'Hospitalet, a la ciutat solament hi havia una biblioteca, que havia fundat el president Francesc Macià i que l'any 1950 va passar al barri de Collblanc. La seva donació va suposar obrir una nova biblioteca al centre de la ciutat. Es va ocupar la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament. | 41.3670900,2.1157300 | 426045 | 4579886 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 57 | 3.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||
| 52688 | Rellotge de sol de Can Sumarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-sumarro | <p>PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44.</p> | XIX | <p>Rellotge de sol que només conserva el gnòmon o vareta però que s'intueix que es tractaria d'un rellotge vertical orientat a sud. Està a la façana de Can Sumarro, antiga masia rehabilitada coma biblioteca municipal</p> | 08101-463 | Carrer de la Riera de l'Escorxador, 2-22 i 43-48 | <p>Construïda l'any 1580 per Jesús Mª Montserrat, segons consta a la llinda del portal d'entrada. Actualment és propietat municipal per cessió testamentària del doctor Santiago Parts i Comas.</p> | 41.3602400,2.0967300 | 424448 | 4579142 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografia de Jordi L de la Pinta (2017). | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | |||||||||||
| 52691 | Fira de bens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-bens | MASCARELL, Mireia (2003). L'Abans de L'Hospitalet de Llobregat. Recull gràfic 1890-1965. Editorial Efadós: El Papiol. | XX | Ja no se celebra | Fira que se celebrava per Pasqua, entre la tarda de Dijous Sant i el migdia de Divendres Sant, aprofitant la fira que es feia a la capital catalana, al Passeig de Sant Joan. Ramaders i pastors d'arreu de les rodalies portaven els seus ramats a vendre a Barcelona per Pasqua. El xai era el protagonista d'aquesta festa en record de la Pasqua jueva. La carretera de Collblanc era una de les vies d'accés a Barcelona venint del sud i els ramaders feien parada el dia abans de fer la fira de Barcelona, per descansar i rendibilitzar les transaccions. Els ramats se situaven a banda i banda de la carretera, en el tram comprès entre el passatge de La Riera, a tocar dels burots i dels límits del terme municipal, i el carrer de Llobregat. Com en la majoria de fires, venedors d'altres rams aprofitaven la concentració de gent per vendre els seus productes. Els forners de la zona feien una coca coneguda com les coques de be. Els xais que es compraven aquest dia, s'engreixaven 50 dies fins la segona Pasqua o Pasqua Granada, quan es sacrificaven per servir a taula. Durant aquests 50 dies era freqüent veure xais pels camps del barri, que encara no estava edificat com ara. | 08101-466 | Carretera de Collblanch | 41.3757100,2.1196800 | 426385 | 4580840 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52691-foto-08101-466-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografies extretes del llibre de L'Abans (2003). | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||
| 52692 | Col·lecció de motllos Cosme Toda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-motllos-cosme-toda | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CORREDOR-MATHEOS, J.V. et alt. (1984). Arquitectura Industrial a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni urbà de l'Hospitalet (sèrie de 10 tríptics). L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MORALES MEDINA, J. M. (1986). El barri de Sant Josep; dins: XXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 191-212. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). SANTOS SANTOS, María Cruz (1991). Un assaig de divulgació del Patrimoni a les escoles: La ruta urbana de la indústria; dins I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet del Llobregat), pp. 70-74. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XIX-XX | Conjunt de motllos per a peces ceràmiques d'ornamentació arquitectònica, procedents de l'antiga fàbrica Cosme Toda. Es tracta dels motlles d'arrambadors, d'espiralls, de cornises, de motllures, de rajoles pel sotre, de balustrades, de canalitzacions, de teules, de cantoneres, de pilastres i de tota mena d'ornamentació per a façanes d'edificis o elements arquitectònic de l'interior, com escales o finestres. També hi ha algunes peces i rajoles que acostumen a ser vidrades fruit del gust de cada època, com les teules de color blau o verd de molts edificis modernistes. Le formes que reprodueixen són bàsicament ornamentacions geomètriques o florals. | 08101-467 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 54-62 | La fàbrica Cosme Toda és una de les que es crearen a L'Hospitalet en el moment de la gran puixança de la indústria ceràmica. El primer edifici el va construir el mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba, l'any 1884. Les naus més antigues que es conserven són les que el 1923 va construir Antoni Puig i Gairalt que es va encarregar de l'ampliació de la fabrica. I l'any 1925 es construeixen tres forns i la xemeneia. Durant un temps es va anomenar 'Indústries ceràmiques'. El 1937, junt amb la seva veïna, la Ceràmica Llopis, va ser col·lectivitzada i utilitzada com a fàbrica de material de guerra. A l'any següent, una explosió provocà un incendi que destruí pràcticament la Ceràmica Llopis però no la Cosme Toda, que ha conservat l'edifici. | 41.3642800,2.1119400 | 425725 | 4579577 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52692-foto-08101-467-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52692-foto-08101-467-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El valor d'aquesta col·lecció no és només cultural o documental. La seva aplicació al coneixement de l'art, l'arquitectura i la restauració arquitectònica és molt variada. Pendent d'inventariar i de documentar. | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||
| 52693 | Carretera Reial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-reial | MENÉNDEZ, Xavier; SOLÍAS, Josep Maria (1997). La via Augusta de Barcelona a Martorell. dins CASTELLVÍ, G.; COMPS, J.P.; KOTARBA, J.; PEZIN, A, (EDS.) Voies romanes du Rhône à l´Êbre: Via Domitia et Via Augusta. DOCUMENTS D´ARCHÉOLOGIE FRANÇAISE (DAF) núm. 61. Ministère de la Culture - CNRS. Paris, 1997.(pp. 157-167). MORÀN, Josep (1982). Els noms de lloc al Baix Llobregat; dins I Jornades d'estudi sobre el Baix Llobregat. Centre d´Estudis Comarcals del B.Ll. Sant Feliu de Llobregat. PALET I MARTÍNEZ, JOSEP MA. (1997). Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l´època ibero-romana i l´alt medieval. Segles II -I aC. - X-XI dC. Estudis i Memòries d´Arqueologia de Barcelona, 1. Centre d´Arqueologia de la Ciutat. ICUB. Ajuntament de Barcelona. | En relació al traçat de la Via Augusta al pas pel Llobregat, Xavier Menéndez i Josep Maria Solias (1997) defensen que tant el Camí ral com el de Provençana responen a una mateixa realitat que s'originaria en època romana. Creuen que els dos camins són alternatius i complementaris i conformen ambdòs la Via Augusta de Barcelona al Llobregat i a Martorell. A la Plaça d'Espanya de Barcelona es localitza una important cruïlla de camins en època medieval, el Coll d'Inforcats, topònim derivat de 'forca', que indicaria bifurcació de camí (no falta qui sosté que el nom es deu exclusivament al fet de que en aquest punt s'ajusticiaven els condemnats a la forca). En aquest indret existí posteriorment una creu molt important, la Creu Coberta. Des d'aquí es bifurcaven el Camí Ral per Esplugues, la Carretera de Santa Eulàlia de Provençana i alguns camins cap a Montjuïc, com la carretera del Port. En època romana, aquesta bifurcació ja devia existir, i és per on es creu que la Via Augusta es dividia en dos: el camí que anava per Esplugues i per la Vall de Verç (futur camí Ral), seguint l´eix de les actuals carreteres de la Creu Coberta i de Sants, i el camí que anava per Provençana (L'Hospitalet) i Cornellà, seguint l´actual carretera de la Bordeta. Ambdós ramals seguien rutes diferenciades fins a Sant Feliu de Llobregat. Les rieres, que del Collserola es dirigien cap el mar, que travessava la Via en aquest primer tram (fins Inforcats) són la Rambla (riera de l'Areny, de Collserola o de Sant Miquel), torrents de la Creu d'en Malla i de Bargalló, riera de Magòria i riera de Valldonzella. Des dels Inforcats, el tram més curt de la Via Augusta és el que coincideix amb l'antic Camí Reial o Ral. Aquest, des d'època medieval, seguí l'antiga ruta romana, i justament ha estat la ruta per anar a Tarragona i el centre de la Península fins fa pocs segles. El Camí Ral va ser substituit per la Carretera Reial, construida per Carles III al segle XVIII (la qual prefigura l'actual N-II cap a Lleida i Madrid). La Via enfilava prop d'on avui discorre la Carretera de la Creu Coberta, i després, seguia per les carreteres de Sants i de Collblanc, (ja al terme de L'Hospitalet) i per l´antiga Travessera de Collblanc, on es connectava amb l´antic camí medieval de la Travessera o Via Francisca, una carretera longitudinal que travessava el Pla de Barcelona i que formava part de la retícula de la centuriatio de Barcino. En aquest primer tram, la via ha travessat les rieres de Sants, d'Escuder, Riera Blanca i Torrent Gornal. L'únic jaciment del recorregut és la necròpoli del carrer Begur, a uns 300 m. També tenim un topònim medieval, Ad Quartum, localitzat en aquest sector, prop del Torrent Gornal, i que amb seguretat ens indica la milla IV de la via. També tenim registrada la veu Quinçà (Chinchiano, Quintiano, Quinzanum, Quiziano) a prop (i relacionat amb) Ad Quartum, que podria fer referència a la milla V de la via. Però és més probable que es tracti d´un antropònim, és a dir, d'un topònim derivat del nom d´un antic possessor romà (Quintius) (MORÁN, 1982:35 i 1994:318). Per altra banda, La Vall de Quart, amb els dos topònims citats, s´ubica en una zona per la que tant passava el camí Ral com el camí de Provençana, per la qual cosa aquests topònims de via no ens ajuden a identificar el camí principal. El camí, seguint el Torrent Gornal, entra a Esplugues pel carrer del Raval de Sant Mateu (identificada com a Via Agusta per historiadors locals com CARBONELL ,1949; i SANAHUJA, VILARDELL,1988) i segueix per la Sagrera. | 08101-468 | Carretera de Collblanch | La reconstrucció i millora de la carretera d'Aragó i Madrid (l'actual N-II) impulsada per Carles III en 1764 revitalitzà la zona nord del terme. Així, a Collblanc s'instal·là un hostal de viatgers i s'iniciaren les obres de construcció de la torre de la Pubilla Casas i de reconstrucció de Can Rigalt. | 41.3762100,2.1037500 | 425054 | 4580909 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | |||||||||||||
| 52694 | Camí Ral. Via Augusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-via-augusta | AEBISCHER, Paul (1928). Études de toponymie Catalane. Memòries de l'Institut d'Estudis Catalans (secció filològica), I. Barcelona. CARBONELL, Mn. Esteve (1949) .Esplugues de Llobregat: monografia històrica. Barcelona. MENÉNDEZ, Xavier; SOLÍAS, Josep Maria (1997). La via Augusta de Barcelona a Martorell. dins CASTELLVÍ, G.; COMPS, J.P.; KOTARBA, J.; PEZIN, A, (EDS.) Voies romanes du Rhône à l´Êbre: Via Domitia et Via Augusta. DOCUMENTS D´ARCHÉOLOGIE FRANÇAISE (DAF) núm. 61. Ministère de la Culture - CNRS. Paris, 1997.(pp. 157-167). MORÁN I OCERANJAUREGUI, Josep (1980). Toponímia del Pla de Barcelona. Homenatge a J.M. Casacuberta, I. Pp. 103 -115. Montserrat. MORÀN, Josep (1982). Els noms de lloc al Baix Llobregat; dins I Jornades d'estudi sobre el Baix Llobregat. Centre d´Estudis Comarcals del B.Ll. Sant Feliu de Llobregat. PALET I MARTÍNEZ, JOSEP MA. (1997). Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l´època ibero-romana i l´alt medieval. Segles II -I aC. - X-XI dC. Estudis i Memòries d´Arqueologia de Barcelona, 1. Centre d´Arqueologia de la Ciutat. ICUB. Ajuntament de Barcelona. SANAHUJA i TORRES, Dolors; VILARDELL I TARRUELLA, Roser (1984). Aproximación a la historia d'Esplugues de Llogregat. Ajuntament d'Esplugues. Esplugues de Llobregat. | I-XXI | En relació al traçat de la Via Augusta al pas pel Llobregat, Menéndez i Solias (1997) defensen que tant el Camí ral com el de Provençana responen a una mateixa xarxa de camins d'origen romà. Defensen que els dos camins són alternatius i complementaris i conformen la Via Augusta de Barcelona al Llobregat i a Martorell. A la Plaça d'Espanya de Barcelona es localitza una important cruïlla de camins en època medieval, el Coll d'Inforcats, topònim derivat de 'forca', que indicaria bifurcació de camí (no falta qui sosté que el nom es deu exclusivament al fet de que en aquest punt s'ajusticiaven els condemnats a la forca). En aquest indret existí posteriorment una creu molt important, la Creu Coberta. Des d'aquí es bifurcaven el Camí Ral per Esplugues, la Carretera de Santa Eulàlia de Provençana i alguns camins cap a Montjuïc, com la carretera del Port. En època romana, aquesta bifurcació ja devia existir, i és per on es creu que la Via Augusta es dividia en dos: el camí que anava per Esplugues i per la Vall de Verç (futur camí Ral), seguint l'eix de les actuals carreteres de la Creu Coberta i de Sants, i el camí que anava per Provençana (L'Hospitalet) i Cornellà, seguint l'actual carretera de la Bordeta. Ambdós ramals seguien rutes diferenciades fins a Sant Feliu de Llobregat. Les rieres, que del Collserola es dirigien cap el mar, que travessava la Via en aquest primer tram (fins Inforcats) són la Rambla (riera de l'Areny, de Collserola o de Sant Miquel), torrents de la Creu d'en Malla i de Bargalló, riera de Magòria i riera de Valldonzella. El camí que -fent marrada- anava d'Inforcats al Llobregat per Provençana ja estava en funcionament en època romana i seguia un itinerari una mica més llarg (2 km.) que la ruta del futur camí ral. Des de Barcelona es dirigia en línia recta cap a Cornellà i allí girava en angle recte, seguint el Llobregat, cap a Sant Feliu, on es retrobava amb l'altra via. Aquest camí es situava per sota de l'esglaó erosiu o talús de 15 m. d'alçada que configurava la 'terra ferma', i per tant vorejava l'antiga línia de costa i l'estuari del Llobregat per la seva riba septentrional en època ibèrica i romana, ja que aquesta es trobava entre 250 m. i 500 m. de distància de l'esmentat talús. El recorregut era el següent: carretera de La Bordeta, carrers Gavà i Constitució (dins el terme de Barcelona), i carretera de Santa Eulàlia i després de l'actual placa Mestre Clavé, carrer Major (dins el terme de l´Hospitalet). En aquest tram el camí tramuntava la riera Blanca, el Torrent Gornal (la Vall de Quart), el torrent de la Creu i la riera del Canyet o torrent d'Esplugues. També travessa l'antic camí que en època medieval anava de l'Hospitalet a Esplugues per l´actual Carrer Xipreret, i que molt probablement és un dels pocs decumani o eixos muntanya-mar de la centuriació romana que es conserven (PALET, 1997). Els jaciments que es troben al llarg del camí són la sitja de la Torrassa, la vil·la romana de Santa Eulàlia de Provençana (on aparegué el conegut cap de medusa, que devia pertànyer a un monument funerari situat justament al costat de la Via, com era freqüent en època romana), la possible sitja de la factoria Vanguard i la possible vil·la de la Torre Ubach. Pel carrer Major de l´Hospitalet, a l´alçada de la Caserna de la Remunta, el camí entra en terme de Cornellà de Llobregat seguint l'actual carretera B-200 de Barcelona a Santa Creu de Calafell. La via, després de travessar la rambla Solanes i el torrent de la Gavarra, passa per l´actual nucli urbà de Cornellà. | 08101-469 | Carretera de la Bordeta, carrer de Barcelona | El mateix topònim Provençana pot confirmar la romanitat del camí, ja que podria tenir un origen antroponímic (de Proventius, que podria fer referència al propietari del fundus, Provius) (AEBISCHER, 1928) o referir-se a l´Ager Provincialis (terrenys públics de Barcino no centuriats, a l´extrem de la ciutat, que tindrien la seva correspondència a l´altre extrem del Pla, a Sant Martí de Provençals). Però tampoc és descartable una tercera teoria: que tant Provençana com Sant Martí de Provençals fossin noms alt medievals relacionats amb els pobladors occitans (provençals) que s'instal·laren al Pla de Barcelona en època carolíngia o en el segle X (MORÁN, 1980:106). | 41.3662000,2.1220300 | 426571 | 4579782 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|85|94 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||
| 52696 | Fanals del Parc de Bellvitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanals-del-parc-de-bellvitge | XX | Fanals que funcionen amb energia solar, de disseny modern en un parc inaugurat l'any 1988, amb una superfície superior al 50 mil metres quadrats. El parc de Bellvitge és un espai obert, de forma més o menys rectangular. La seva característica principal és aconseguir una certa sensació d'intimitat en un Parc sense portes, situat a les terres planes del delta. Un gran passeig central el travessa en diagonal i marca dues zones de característiques diferents. Pel nord el tanca una plaça ombrejada per lledoners i braquiquítons, que l'aïlla dels blocs immediats i protegeix l'interior del Parc. | 08101-471 | Parc de Bellvitge | 41.3482700,2.1116200 | 425680 | 4577800 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52696-foto-08101-471-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52696-foto-08101-471-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | |||||||||||
| 52697 | Fita quilomètrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-quilometrica | XX | Està mig protegida per una barana però ha patit alguna pintada que caldria netejar. | Fita de pedra de petites dimensions que indica el punt quilomètric 2 de l'antiga carretera que es dirigia al Llobregat fent marrada: l'actual carretera de Santa Eulàlia de Provençana. És un camí que estava en funcionament en època romana. Des de Barcelona es dirigia en línia recta cap a Cornellà i allí girava en angle recte, seguint el Llobregat, cap a Sant Feliu, on es retrobava amb l'altra via. Aquest camí es situava per sota de l'esglaó erosiu o talús de 15 m. d'alçada que configurava la 'terra ferma', i per tant vorejava l'antiga línia de costa i l'estuari del Llobregat per la seva riba septentrional en època ibèrica i romana, ja que aquesta es trobava entre 250 m. i 500 m. de distància de l'esmentat talús. El mateix topònim Provençana pot confirmar la romanitat del camí, ja que podria tenir un origen antroponímic (de Proventius, que podria fer referència al propietari del fundus, Provius) (AEBISCHER, 1928) o referir-se a l´Ager Provincialis (terrenys públics de Barcino no centuriats, a l´extrem de la ciutat, que tindrien la seva correspondència a l´altre extrem del Pla, a Sant Martí de Provençals). Però tampoc és descartable una tercera teoria: que tant Provençana com Sant Martí de Provençals fossin noms alt medievals relacionats amb els pobladors occitans (provençals) que s'instal·laren al Pla de Barcelona en època carolíngia o en el segle X (MORÁN, 1980:106). | 08101-472 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 155-159 | 41.3624300,2.1090100 | 425478 | 4579374 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | |||||||||||||
| 52700 | Font de la plaça Pirineus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-pirineus | XX | Font situada a la plaça dels Pirineus, de ferro de fossa amb quatre brocs repartits al voltant d'un fanal tipus canelobre, amb quatre caps lluminosos de ferro. Els caps lumínics són de vidre glaçat i estan coberts de corones de ferro treballat als quals hi ha l'escut de L'Hospitalet del Llobregat. | 08101-475 | Plaça Pirineus | 41.3728900,2.1233000 | 426685 | 4580523 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||||
| 52701 | Fusions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fusions | XXI | Escultura de caràcter simbòlic i representació abstracte feta d'acer inoxidable, que representa la unió de l'home i la dona. L'escultura està collada amb ancoratges de ferro sobre una peanya de ciment i encofrat de pedra. Tot el conjunt està envoltat d'un parterre vegetal. | 08101-476 | Rambla Marina, 211 | 41.3510300,2.1093200 | 425491 | 4578109 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52701-foto-08101-476-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52701-foto-08101-476-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ferran Soriano | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||
| 52703 | Homenatge a Fernández Jurado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-fernandez-jurado | Informació biogràfica extreta de : https://ca.wikipedia.org/wiki/Ram%C3%B3n_Fern%C3%A1ndez_Jurado | XX | Monument petri en forma piramidal format per diferents blocs damunt un pedestal de base quadrada. Com diu la inscripció, està dedicat a 'Fernandez Jurado / 1914 - 1984 / Català nascut a Almeria. Testimoni i símbol de la lluita per la integració social. Per la unitat nacional i pel progrés solidari de Catalunya / 18 de desembre de 1988'. | 08101-478 | Passeig de Bellvitge | Arribà amb la seva família a Barcelona el 1918. Vivia a la vila de Gràcia.Treballà com a ebenista i des de 1929 milità sindicalment, primer en la CNT i després en la UGT. El 1930 s'afilià també al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i més tard al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), alhora que formava part de la Joventut Comunista Ibèrica (JCI). Com a membre de l'Aliança Obrera participà en els fets del sis d'octubre de 1934. El 1935, mentre feia el servei militar, va ingressar a la Unió Militar Republicana Antifeixista (UMRA) i fou empresonat per les autoritats. Quan es produí el cop d'estat de 18 de juliol de 1936 participà en els combats a Barcelona i poc després marxà al Front d'Aragó com a cap de centúria de la columna Joaquim Maurín del POUM, arribant a comandant de l'Exèrcit de la República. El 1937 va conèixer a Barcelona l'escriptor George Orwell. El maig de 1938 fou ferit i fet presoner per les tropes franquistes. Passà per diverses presons fins que finalment fou jutjat i condemnat a 30 anys de presó. El 1942 fou alliberat i continuà la seva activitat clandestina en el POUM, però la implacable persecució judicial el van dur a exiliar-se el 1948 a França. El 1949 va marxar cap a Xile, d'on no va tornar fins al 1964. El maig de 1969 va guanyar el premi «Flor de Nieve» a la VI Fiesta de la Poesía de la ciutat d'Osca, celebrada al Teatre Olimpia amb l'obra Flor de Nieve i presentada amb el pseudònim Guara. En tornar a Catalunya es va establir al barri de Bellvitge (l'Hospitalet de Llobregat), però això no li va impedir participar en les activitats del barri de Gràcia. També es va vincular en les activitats de l'Associació de Veïns de Bellvitge, el grup esperantista Paco kaj Amo i els Amics del Sol. Durant els anys 1970 participà en l'Assemblea de Catalunya, i juntament amb antics poumistes com Enric Adroher i Pascual i Manel Alberich ingressà al PSC-Congrés, que posteriorment s'integrà en el PSC-PSOE. A les eleccions municipals de 1983 fou escollit regidor de Castelldefels i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 fou escollit diputat. Molt malalt d'un càncer gàstric, no pogué prendre'n possessió i va morir poc després. | 41.3540400,2.1126200 | 425770 | 4578440 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52703-foto-08101-478-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52703-foto-08101-478-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | |||||||||
| 52705 | Mural de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-can-serra | XX | Mural pintat en commemoració de la lluita veïnal de Can Serra per aconseguir un barri digne i amb serveis. Està pintat en una de les parets de la plaça de la Carpa i no està signat. Es tracta d'un dibuix al·legòric on es barregen elements figuratius amb d'altres menys realistes on predomina el color blau en constrast amb el gris dels edificis i la carretera. | 08101-480 | Plaça de la Carpa s/n | 41.3663000,2.1001500 | 424741 | 4579812 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||||
| 52707 | Placa Severo Ochoa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-severo-ochoa | XX | Placa commemorativa que la ciutat de L'Hospitalet li va dedicar a aquest metge que obtingué el Premi Nobel de medicina. La 'placa' consisteix en 4 rajoles quadrades que formen un rombe, la superior i la inferior not enen cap inscripció. La de l'esquerra posa: 'LA CIUDAD DE L'HOSPITALET A SEVERO OCHOA PREMIO NOBEL DE MEDICINA Y FISIOLOGHIA Y ASTURIANO UNIVERSAL - LUARCA 24-9-1905, MADRID 1-11-1993'. L arajola de la dreta és un perfil de l'homanetjat. | 08101-482 | Avinguda de Severo Ochoa | 41.3731400,2.1014900 | 424861 | 4580570 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52707-foto-08101-482-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52707-foto-08101-482-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | |||||||||||
| 52712 | Cases de l'Avinguda del Metro, 7-15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-lavinguda-del-metro-7-15 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Conjunt de casetes de cós planta baixa i pi, amb les cobertes de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La composició de les façanes, tot i les modificacions posteriors manté certa uniformitat i encara conserva traces de l'ornamentació original. Tenen un coronament llis i realçat que oculta les teules de la coberta. Destaquen algunes finestres balconeres amb l'emmarcament decorat. | 08101-487 | Avinguda del Metro, 7-15 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3675500,2.1268400 | 426975 | 4579928 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||
| 52713 | Casa de l'Avinguda del Metro, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-del-metro-17 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Casa als quatre vents que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla. La planta pis té la línia de façana més enretirada per encabir-hi una terrassa. Està situada en una zona on els edificis no han guanyat alçada donant certa harmonia a l'espai urbà, a diferència de l'illa de cases frontal. Destaca la composició simètrica de la façana principal i la balustrada que fa de barana de la terrassa superior. | 08101-488 | Avinguda del Metro, 17 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3678100,2.1266100 | 426956 | 4579957 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||
| 52714 | Edifici del carrer de Buenos Aires, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-buenos-aires-9 | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de terrat pla català. La composició de la façana és simètrica a partir de dos eixos de verticalitat, a excepció de la planta baixa, on hi trobem l'entrada a les escales comuns i una porta del garatge. Destaquen els balcons de costat a costat i el recreixement ornamentat de les finestres. El parament és de maó vist i el coronament és un ràfec llis suportat per mènsules. | 08101-489 | Carrer de Buenos Aires, 9 | 41.3669200,2.1294300 | 427191 | 4579856 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||||
| 52715 | Casa Carrer d'Amadeu Torner, 113 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-damadeu-torner-113 | XX | Caseta de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules a quatre aigües i un petit ràfec. Es troba al bell mig de l'avinguda, als quatre vents i és la seu de l'associació dels Amics d'amics del ferrocarril de L'Hospitalet. | 08101-490 | Carrer d'Amadeu Torner, 113 | 41.3641700,2.1209900 | 426482 | 4579557 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||||
| 52716 | Edifici del Carrer Anselm Clavé, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-anselm-clave-2 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer de Santa Eulàlia. Consta de planta baixa, on hi ha una farmàcia, i cinc pisos. Tot i ser el carrer Santa Eulàlia el més important, l'entrada i la façana principal són pel carrer d'Anselm Clavé. Destaca la simetria del conjunt, amb el buit de l'escala a la part central i dividint la resta en dues parts iguals, on es combinen les obertures simples amb els balcons dobles. El parament és llis amb elements ornamentals emmarcant obertures o plens. | 08101-491 | Carrer Anselm Clavé, 2 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3668500,2.1261800 | 426919 | 4579851 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||
| 52717 | Edifici del Carrer Anselm Clavé, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-anselm-clave-4 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Casa de cós que consta de planta baixa i pis i amb la coberta plana. Manté l'estructura i el programa ornamental primigeni. En planta baixa trobem l'accés a la planta pis i un comerç. A la planta pis, hi trobem un balcó doble amb les obertures emmarcades amb recreixements ornamentals, sobretot a la llinda. Els paraments són aplacats que en planta pis imiten carreus encoixinats. Per sota el coronament llis, es conserva una motllura dentellada original. | 08101-492 | Carrer Anselm Clavé, 4 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3666600,2.1262800 | 426927 | 4579829 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||
| 52718 | Edifici del Carrer Anselm Clavé, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-anselm-clave-8 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici que es va concebre d'habitatges i que consta de planta baixa i dos pisos. La planta baixa s'ha adequat per comerços i a la resta hi ha una llar d'infants. Però la façana conserva els elements programàtics de l'arquitecte, amb una línia de façana que juga amb els volums i la simetria. També contrasta el parament de la planta baixa, fet d'aplacats de pedra artificial, amb l'arrebossat llis i pintat clar de les plantes superiors. Això com la simplicitat de les línies a la part superior i l'emmarcament neoclàssic de la, porta principal d'accés, amb pilastres coronades per capitells jònics. | 08101-493 | Carrer Anselm Clavé, 8 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3666400,2.1263000 | 426929 | 4579827 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||
| 52719 | Edifici del Carrer Anselm Clavé, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-anselm-clave-12 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i dos pisos i coberta plana. L'alçada de la planta baixa és superior a la resta. La composició de la façana és simètrica, però en cada planta la distribució té les seves pròpies característiques. Mentre en planta baixa trobem la porta d'accés com a eix principal, al voltant de la qual s'hi obren dues grans obertures als laterals, actualment comerços. En el primer pis, sobresurt una galeria de tres trams delimitats per columnes. Finalment a la segona planta, trobem al centre una doble galeria que sobresurt, al centre, i uns balcons amb els costats arrodonits als laterals. Les baranes d'aquests balcons combinen l'obra amb el treball del ferro. Tota la façana té un coronament de barana ta la trepa. | 08101-494 | Carrer Anselm Clavé, 12 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3661800,2.1264900 | 426944 | 4579776 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||
| 52720 | Edifici del Carrer de Buenos Aires, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-buenos-aires-5 | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i quatre pisos. La coberta és de terrat pla. Manté l'estructura d'altres edificis similars, amb balcó corregut a tot l'ample de la façana i dues obertures que hi tenen sortida, de forma simètrica en totes les plantes, a excepció de la planta baixa. En aquest cas, però, el parament és un aplacat de pedra artificial i un estucat amb línies imitant els carreus encoixinats. | 08101-495 | Carrer de Buenos Aires, 5 | 41.3670400,2.1293100 | 427181 | 4579869 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||||
| 52721 | Cases del carrer Ebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-ebre | XX | Conjunt de casetes situades en filera al carrer Ebre, alineades i aixecades del nivell del sòl per salvar el desnivell que feia el terreny. Són de planta única, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La composició es repeteix en cada habitatge, amb la porta d'entrada i una finestra lateral, mantenint la uniformitat ornamental només trencada amb petits detalls. Al davant hi ha una filera d'arbres plantats en el mateix moment i podats que completen el conjunt. | 08101-496 | Carrer Ebre, 29 - 49 | 41.3650500,2.1078600 | 425385 | 4579666 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52721-foto-08101-496-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52721-foto-08101-496-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | |||||||||||
| 52722 | Casa Carrer Enric Prat de la Riba, 146-148 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-enric-prat-de-la-riba-146-148 | XX | Antiga nau industrial reconvertida en comerç. Està situada a la cantonada amb el carrer de l'Estrella. És d'una única planta, amb la coberta a doble vessant, en el cos principal. Els paraments són llisos amb un sòcol de paredat. Les obertures tenen un lleuger recreixement que les emmarca. | 08101-497 | Casa Carrer Enric Prat de la Riba, 146-148 | 41.3623900,2.1083500 | 425423 | 4579371 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||||
| 52723 | Casa Carrer General Prim, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-general-prim-18 | XX | Grup d'habitatges distribuïts a banda i banda d'un passadís central amb accés directe des del carrer; a banda de dos accessos independents. Es tracta d'una tipologia molt característica que adopta formes semblants i dels que només se'n conserven alguns elements, envoltats de edificis de pisos. Els cossos laterals, on hi ha els habitatges són de planta baixa i pis. La coberta és a una vessant que desaigua al pati central, on hi ha una escala d'accés i distribució. La composició de la façana que dona al carrer és simple però simètrica. La porta d'entrada al pati és metàl·lica, amb dues finestres amb reixa als costats. | 08101-498 | Carrer General Prim, 18 | 41.3660100,2.1246200 | 426788 | 4579759 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||||
| 52724 | Cases del Carrer General Prim, 26-28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-general-prim-26-28 | XX | Conjunt d'habitatges de planta baixa distribuïts a partir d'un pati central amb accés directe des del carrer; a banda dels habitatges que tenen accés propi, també directe al carrer. Es tracta d'una tipologia molt característica a L'Hospitalet, que adopta solucions diversificades amb un component comú com és el distribuïdor. La composició de la façana és simple i juga amb els recreixements d'obertures i cornises per modular l'ornamentació. Amb un parament llis i bicrom. | 08101-499 | Carrer General Prim, 26-28 | 41.3656300,2.1247300 | 426796 | 4579716 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||||
| 52725 | Casa del Carrer Goya, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-goya-15 | XX | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. A la planta pis manté el programa ornamental amb un balcó corregut sustentat per quatre mènsules al que s'hi accedeix mitjançant dues obertures de llinda recta amb una motllura dentellada. Parament llis amb bandes estriades als laterals i coronament de capcer recta amb esgrafiats florals al centre. | 08101-500 | Carrer Goya, 15 | 41.3725900,2.1231500 | 426672 | 4580490 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||||
| 52726 | Casa del Carrer Goya, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-goya-17 | XX | Conjunt d'habitatges distribuïdes al llarg d'un passadís que comunica amb el carrer de Goya. Aquesta tipologia és molt característica a L'Hospitalet i encara es preserven alguns conjunts semblants. En aquest cas, però, no es tracta d'un passadís central amb habitatges als dos costats, sinó que només hi ha cases en un dels costats. Són promocions de lloguer de 53 metres quadrats i de planta única. Es distribueixen en dues fileres i a les de la planta superior s'hi accedeix per una escala comunitària. | 08101-501 | Carrer Goya, 17 | 41.3724500,2.1231200 | 426669 | 4580475 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||||
| 52727 | Casa Carrer Santiago Apòstol, 81 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-santiago-apostol-81 | XX | Edifici que fa cantonada amb els carrers d'Holanda i Santiago apòstol. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, a la cantonada, però té una remunta en una part. Actualment la planta baixa està destinada a comerç i la planta pis a habitatge. Destaquen les obertures de la primera planta, amb tres balcons dobles, d'arc escarser i emmarcament recrescut amb motllures de perles i llinda en relleu de petxina. La cornisa que coronava l'obra original té una motllura dentellada i balustre a la cantonada. | 08101-502 | Carrer Santiago Apòstol, 81 | 41.3693000,2.1250800 | 426830 | 4580123 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||||
| 52728 | Casa del Carrer Josep Prats, 11-13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-josep-prats-11-13 | XIX-XX | Conjunt de dos habitatges modestos que consten de planta baixa i pis, fruit d'una primera eixampla del nucli antic en un carrer estret. La seva particularitat és la tipologia estructural com a model d'un urbanisme incipient però de dimensions humanes, amb un equilibri entre alçada i amplada i sense pretensions ornamentals. Habitatges destinats a menestrals i treballadors. | 08101-503 | Carrer Josep Prats, 11-13 | 41.3584800,2.0985000 | 424594 | 4578945 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||||
| 52729 | Casa del Carrer Josep Prats, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-josep-prats-16 | XX | Edifici que fa cantonada amb el carrer Príncep de Bergara, de planta baixa i pis amb coberta a quatre aigües. A la planta baixa s'hi ha obert un establiment comercial. Destaca la línia recta i la funcionalitat dels elements, amb finestres grans i rectangulars. A la façana combina el maó vist amb faixes llises en el cos de la cantonada i en els dels laterals. Una cornisa a modus de ràfec pla, corona la façana. | 08101-504 | Carrer Josep Prats, 16 | 41.3587700,2.0990200 | 424638 | 4578977 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||||
| 52730 | Casa del Carrer Josep Prats, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-josep-prats-30 | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. Està ubicat a la cantonada amb el carrer de Sant Roc. La coberta és a quatre aigües. La planta baixa està dedicada a comerç. La façana principal té una composició simple però simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat. A l'eix central hi ha la porta d'accés a l'escala, en planta baixa, i una finestra, en planta pis. Als laterals, un accés als comerços i balcons a la planta pis. Les obertures de la planta baixa són d'arc escarser i les de la planta pis són de llinda recta. El parament és llis, arrebossat, amb sòcol recrescut a la planta baixa i emmarcaments a les finestres de la planta pis. Motllures llises en el coronament i espialls per a la cambra de respiració. La façana del carrer de Sant Roc és secundària. Només disposa d'una petita finestra reixada en planta baixa i tres més en planta pis; una d'elles molt més petita que els altres dues. | 08101-505 | Carrer Josep Prats, 30 | 41.3585600,2.0982700 | 424575 | 4578954 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | |||||||||||||||
| 52731 | Casa del Carrer Josep Prats, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-josep-prats-46 | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta té una composició a partir de dos eixos de verticalitat asimètrics. En planta baixa aquests eixos estan desviats i els conformen la porta d'accés a l'escala comunitària i una finestra reixada. A les dues plantes pis hi trobem en un eix sengles balcons i a l'altre finestres, amb un recreixement a la zona de la llinda i al damunt un relleu floral decoratiu. El parament és llis, amb un sòcol en planta baixa i dues franges d'aplacats en forma de carreus encoixinats i abuixardats. La zona de la cambra d'aire té un esgrafiat decoratiu i tot plegat està coronat amb una balustrada. | 08101-506 | Carrer Josep Prats, 46 | 41.3583300,2.0975500 | 424515 | 4578929 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||||
| 52732 | Casa del Carrer Josep Prats, 48 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-josep-prats-48 | XX | Ha patit una remunta i transformacions que han deteriorat l'aspecte originari. | Es tracta d'una casa de cos que en origen constava de planta baixa i pis i s'hi ha fet una remunta amb un nou pis i un terrat pla. La planta baixa també ha estat molt reformada, però en el primer pis conserva les traces del programa ornamental primigeni. | 08101-507 | Carrer Josep Prats, 48 | 41.3583100,2.0974900 | 424510 | 4578927 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | |||||||||||||
| 52733 | Casa del Carrer de Lleida, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-lleida-30 | XX | Casa als quatre vents amb façana principal al carrer Lleida, composta per dos cossos d'alçades diferents. El de l'esquerra consta de planta baixa i dos pisos, i l'altre de planta baixa i pis. Els dos tenen la coberta a quatre aigües. Totes les cobertes estan acabades amb un ràfec amb bigues de fusta. Destaquen les obertures del cos de l'esquerra, que disposen de sengles guardapols d'obra i ceràmica. La de la planta baixa és trigeminada. Totes tenen porticons de llibret. Pel costat esquerre hi ha una terrassa que dona a una zona de jardí que pertany a la casa. El desnivell del terreny fa guanyar una planta soterrada a la part del darrera. | 08101-508 | Carrer de Lleida, 30 | 41.3624700,2.1013100 | 424834 | 4579386 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||||
| 52734 | Casa del Carrer Llobregat, 145 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-llobregat-145 | XX | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de tres trams formant un capcer trapezoïdal. En el moment de la construcció quedava als quatre vents, però se li han adossat construccions per una façana lateral. La façana principal dona a un petit pati al que s'hi accedeix des del carrer per una porta. A la façana del carrer Llobregat, destaca una galeria que sobresurt. Les obertures són d'arc de mig punt amb recreixement a la part superior en forma de guardapols. | 08101-509 | Carrer Llobregat, 145 | 41.3707200,2.1212100 | 426508 | 4580284 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||||
| 52735 | Casa del Carrer Major, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-1 | XX | Casa de planta rectangular que fa cantonada amb el carrer de la Riera de la Creu. Consta de planta baixa i pis i la coberta és de teules a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. La seva tipologia és la característica principal i la senzillesa, en un eix urbà on es poden veure les diferents evolucions de l'arquitectura de la ciutat des del segle XIX fins ara. La única llicència és l'obertura d'un comerç a la planta baixa, que trenca l'estètica minimalista de la resta. | 08101-510 | Carrer Major, 1 | El trajecte del carrer Major comprès entre la plaça de l'Ajuntament i la rambla Just Oliveras està conformat per una tipologia edificatòria més heterogènia que la resta del carrer que va des de la mateixa plaça de l'Ajuntament fins a Cornellà. La banda dels números senars, però, conserva edificis d'habitatge originals de final del segle passat i inici de l'actual. L'any 1887, Francesc Company i Vergés decidí enderrocar dues casetes de la seva propietat i encarregar la construcció d'un edifici de nova planta. El projecte fou obra de l'enginyer industrial Pere Seseres, qui traçà un plànol de façana força acurat, encara que sense dibuixar els elements ornamentals. Es tracta d'un exemple paradigmàtic de construcció de casa de renda de certa qualitat, que recorda, per exemple, els edificis que es bastien coetàniament a l'Eixample barceloní. Es per això que no deixa de ser singular que el seu projecte no vagi signat per cap arquitecte, sinó per un enginyer industrial. Caldria conèixer millor quina fou la intervenció d'aquest col·lectiu professional en l'arquitectura no només pública o civil, sinó també, com veiem en aquest cas, domèstica. | 41.3596800,2.1014700 | 424844 | 4579076 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | |||||||||||||
| 52736 | Casa del Carrer Major, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-7 | XIX-XX | Casa de cós actualitzada en el segle XIX o principis del XX segons els gustos de l'època i que ha mantingut el seu volum fins l'actualitat, envoltada de remuntes i ampliacions en les cases veïnes. Es manté la planta baixa i el pis, amb la coberta plana. El més destacat de la façana és el coronament amb balustrada, que fa de barana del terrat, amb plafó central ondulat i amb una fulla d'acant sobresortint i dos pinacles laterals. | 08101-511 | Carrer Major, 7 | El trajecte del carrer Major comprès entre la plaça de l'Ajuntament i la rambla Just Oliveras està conformat per una tipologia edificatòria més heterogènia que la resta del carrer que va des de la mateixa plaça de l'Ajuntament fins a Cornellà. La banda dels números senars, però, conserva edificis d'habitatge originals de final del segle passat i inici de l'actual. L'any 1887, Francesc Company i Vergés decidí enderrocar dues casetes de la seva propietat i encarregar la construcció d'un edifici de nova planta. El projecte fou obra de l'enginyer industrial Pere Seseres, qui traçà un plànol de façana força acurat, encara que sense dibuixar els elements ornamentals. Es tracta d'un exemple paradigmàtic de construcció de casa de renda de certa qualitat, que recorda, per exemple, els edificis que es bastien coetàniament a l'Eixample barceloní. Es per això que no deixa de ser singular que el seu projecte no vagi signat per cap arquitecte, sinó per un enginyer industrial. Caldria conèixer millor quina fou la intervenció d'aquest col·lectiu professional en l'arquitectura no només pública o civil, sinó també, com veiem en aquest cas, domèstica. | 41.3596400,2.1011300 | 424816 | 4579071 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | |||||||||||||
| 52737 | Casa del Carrer Major, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-11 | XIX-XX | Casa de cós de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. Es troba en un dels principal eixos viaris a partir del qual la ciutat es va eixamplar i ha perviscut als canvis que han afectat les propietats veïnes. Destaca el manteniment tipològic, amb la senzillesa ornamental amb parament arrebossat llis i pintat; només amb uns lleus recreixements en les obertures i dos òculs a la cambra de respiració. En planta baixa hi trobem dues obertures, l'accés a l'escala per pujar a l'habitatge i l'accés al comerç. En canvi en planta pis només hi ha un balcó amb finestra de llinda recta. | 08101-512 | Carrer Major, 11 | El trajecte del carrer Major comprès entre la plaça de l'Ajuntament i la rambla Just Oliveras està conformat per una tipologia edificatòria més heterogènia que la resta del carrer que va des de la mateixa plaça de l'Ajuntament fins a Cornellà. La banda dels números senars, però, conserva edificis d'habitatge originals de final del segle passat i inici de l'actual. L'any 1887, Francesc Company i Vergés decidí enderrocar dues casetes de la seva propietat i encarregar la construcció d'un edifici de nova planta. El projecte fou obra de l'enginyer industrial Pere Seseres, qui traçà un plànol de façana força acurat, encara que sense dibuixar els elements ornamentals. Es tracta d'un exemple paradigmàtic de construcció de casa de renda de certa qualitat, que recorda, per exemple, els edificis que es bastien coetàniament a l'Eixample barceloní. Es per això que no deixa de ser singular que el seu projecte no vagi signat per cap arquitecte, sinó per un enginyer industrial. Caldria conèixer millor quina fou la intervenció d'aquest col·lectiu professional en l'arquitectura no només pública o civil, sinó també, com veiem en aquest cas, domèstica. | 41.3596200,2.1010000 | 424805 | 4579069 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | |||||||||||||
| 52740 | Casa del Carrer de Marti Julià, 181 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-marti-julia-181 | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i quatre pisos. La composició de la façana és simètrica a partir de dos eixos de verticalitat, delimitats per dues obertures per planta que comparteixen balconada. Aquesta simetria es trenca en planta baixa, on trobem la porta d'accés, d'arc escarser, decantada a l'esquerra i una obertura més gran a la dreta, d'un comerç. L'ornamentació de la façana, amb parament llis, és molt simple. Només destaca el canvi de color de l'emmarcament de les finestres. El coronament és una balustrada, que és la barana del terrat pla. | 08101-515 | Carrer de Marti Julià, 181 | 41.3697500,2.1271000 | 426999 | 4580172 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||||
| 52741 | Casa del Carrer de Marti Julià, 185 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-marti-julia-185 | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i dos pisos. En planta baixa, trobem l'accés a l'escala comunitària al centre i, als costats, obertures de llinda recta més grans destinades a comerç. L'element més destacat és el programa ornamental de les plantes superiors, a partir d'una distribució harmònica de les obertures i l'encoixinat del parament. En primer lloc trobem tres obertures per planta, de llinda recta. En el primer pis comparteixen un balcó corregut de costat a costat de la façana. En la segona planta hi trobem tres balcons individuals. Totes les obertures tenen un emmarcament recrescut, llis i pintat de color bordeus. Algunes tenen relleus florals decoratius a la llinda o en els costats del recreixement. El parament és un abuixardats imitant carreus. El coronament de la façana és amb ondulacions, combinant el ple amb el buit omplert per una reixa de ferro. El terrat és pla. | 08101-516 | Carrer de Marti Julià, 185 | 41.3696600,2.1273000 | 427016 | 4580162 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||||
| 52742 | Casa del Carrer de Marti Julià, 191 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-marti-julia-191 | XX | Edifici d'habitatges que fa xamfrà amb la Ronda de La Torrassa. Consta de planta baixa i tres pisos. La façana principal té tres costats, el del xamfrà i el de cada carrer, tots ells iguals i simètrics. Cadascun d'ells està format per dos eixos de verticalitat definits per dues obertures que comparteixen balcó. La simplicitat ornamental és total, només destacada per l'harmonia compositiva i la senzillesa. El parament està arrebossat imitant carreus abuixardats, que les diferents capes de pintura han anat igualant el gruix i dissimulant l'efecte de relleu que es buscava. Destaquen dues petites franges esgrafiades: la que correspon a la cambra de respiració i una paral·lela de separació entre la planta baixa i el primer pis. El coronament de la façana és amb parament llis i el terrat és pla. | 08101-517 | Carrer de Marti Julià, 191 | 41.3694500,2.1276800 | 427047 | 4580138 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||||
| 52743 | Casa del Carrer de Marti Julià, 192 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-marti-julia-192 | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de terrat pla. S'ha restaurat i pintat fa poc i s'han destacat els elements ornamentals de la façana a l'hora de triar una bicromia que ressalti els relleus ornamentals. La composició simètrica de la façana, a partir de dos eixos de verticalitat, es trenca en planta baixa. Però a les dues plantes estan definits per dues obertures que comparteixen balcó corregut. Els relleus florals ornamentals són a la llinda de les obertures i en forma de guardapols. El coronament és una barana de ferro. | 08101-518 | Carrer de Marti Julià, 192 | 41.3696600,2.1269400 | 426986 | 4580162 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||||
| 52744 | Casa del Carrer de Marti Julià, 194 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-marti-julia-194 | XX | Casa que originàriament constava de planta baixa i pis, però se li ha fet una remunta amb la façana enretirada que fa que la segona planta no es vegi des del carrer. Manté alguns elements ornamentals originals, però destaca sobretot per la simplicitat compositiva. El parament és pla, i arrebossat, amb recreixements a les obertures. Destaca la cornisa suportada per mènsules. | 08101-519 | Casa del Carrer de Marti Julià, 194 | 41.3696100,2.1270200 | 426992 | 4580156 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||||
| 52745 | Casa del Carrer de Marti Julià, 206 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-marti-julia-206 | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de terrat pla. La façana té una composició simètrica definida per dos eixos de verticalitat, que només es trenca en planta baixa. On hi trobem la porta d'accés a l'escala i una gran obertura pertanyent a un comerç. En les plantes superiors, els eixos estan delimitats per sengles obertures que comparteixen balcó corregut, amb barana de ferro. El parament és fet a base d'aplacats imitant carreus abuixardats. El coronament es fa amb una balustrada. La cambra de respiració està delimitada per dues motllures, la superior dentellada. | 08101-520 | Carrer de Marti Julià, 206 | 41.3692800,2.1276100 | 427041 | 4580119 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||||
| 52746 | Casa del Carrer de Marti Julià, 208 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-marti-julia-208 | XX | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla. La composició de la façana manté la simetria programada definida per tres eixos de verticalitat, definits en planta baixa per la porta d'accés, situada a l'eix central, i dues obertures més grans, actualment accessos a garatges. En la planta superior hi trobem tres finestres rectangulars de llinda recta, amb motllures simples d'emmarcament. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-521 | Carrer de Marti Julià, 208 | 41.3692200,2.1276700 | 427046 | 4580112 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 | ||||||||||||||
| 52747 | Casa del Carrer Montseny, 104-106 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-montseny-104-106 | XX | Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer de la Joventut. Consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de terrat pla. S'ha restaurat recentment mantenint els elements ornamentals originaris, ressaltant amb bicromia de contrast les bandes a la cantonada i en la divisió de cada planta. La composició de les dues façanes és simètrica. En la del carrer Montseny ve definida per set eixos de verticalitat. En el central hi ha l'escala d'accés als habitatges, en planta baixa; en el primer pis hi ha un fals balcó amb barana d'obra, sense cap obertura associada. En el coronament hi ha la caixa d'escala que permet l'accés al terrat i una remunta. A cada costat d'aquest eix principal hi ha tres eixos més, dos definits per balcons amb doble obertura i un amb finestres sense balcó. Totes les obertures són de llinda recta. El parament és arrebossat fent bandes horitzontals i imitant carreus. | 08101-522 | Carrer Montseny, 104-106 | 41.3704700,2.1200900 | 426414 | 4580258 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:33 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,05 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml