Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52298 | La Marquesa. Torre Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-marquesa-torre-barrina | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1991). La vivienda en Collblanc-Torrassa; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 79, pp. 4-5. | XIX | Antiga residència d'estiu d'un propietari benestant reconvertida en equipament públic. És de planta rectangular i consta de planta baixa i tres pisos. Actualment la coberta és plana. Destaca la galeria que s'ha afegit a la façana de migdia, amb tres plantes d'arcades de mig punt. També destaca la torre de secció quadrada amb coronament de balustres. A la façana de ponent hi ha un cos afegit de planta única amb terrassa i balustrada com a barana. A la planta baixa hi ha sis finestres amb arcs de mig punt. | 08101-5 | Passatge Amat, 9-13 | En alguna bibliografia es parla d'una masia anterior a la construcció actual, que és de l'any 1867. Es tracta d'un exemple del que alguns autors han anomenat 'arquitectura d'indianos' o 'americanus', és a dir, edificis bastits per persones que van anar a Amèrica a fer fortuna i al tornar demostren el seu èxit econòmic reformant o construint una nova residència. Aquestes noves cases pairals vuitcentistes bastides per indianos enriquits acostumen a ser torres relativament grans, amb clars referents estètics colonials i envoltades d'un ampli jardí on mai no hi manca una palmera, com en aquest cas, o arbres característics d'Amèrica, com la araucària. La finca de la propietat s'estenia pels límits del carrer d'Occident, Torrent Gornal i Travessera de Collblanc. | 41.3752500,2.1175200 | 426204 | 4580790 | 1867 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52298-foto-08101-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52298-foto-08101-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52298-foto-08101-5-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troba el mig d'un parc públic conegut com el Parc de la Marquesa que revaloritza la pròpia construcció colonial i esponja un urbanisme extremadament castigat per la densitat de construccions.És la seu d'un centre municipal de recursos audiovisuals i multimèdia obert a la crfeació i la innovació.En el subsòl d'aquest parc hi ha un refugi antiaeri de la Guerra civil. | 98|116 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52299 | Casa del carrer Bruc, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-bruc-18 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Casa unifamiliar aïllada de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Aquesta, s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat delimitats per les seves obertures. Les obertures del cos principal -dues per nivell- són d'arc fals. Al pis superior, damunt d'elles hi ha una decoració de rajoles i obra vista que les corona. A la cornisa, trobem un ràfec de teules, amb una barana d'obra vista superior que ostenta un frontó graonat al centre. A la planta baixa, dues faixes horitzontals de rajoles blaves acaben de configurar el programa decoratiu d'aquest conjunt. | 08101-6 | Carrer Bruc, 18 | Aquesta casa unifamiliar aïllada és l'únic exemple d'aquesta tipologia edificatòria que resta al centre de l'Hospitalet. Sembla que la seva construcció es dugué a terme a principi dels anys 20 del nostre segle, encara que no s'ha localitzat el projecte original i es desconeixen les seves característiques i autoria. | 41.3633300,2.1009500 | 424805 | 4579481 | 1922 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52299-foto-08101-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52299-foto-08101-6-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La finca gaudeix d'un jardí d'accés a la casa, i d'un altre de posterior. L'entrada a la propietat es realitza a partir d'una porta metàl·lica moderna situada a la tanca d'obra que ressegueix la línia del carrer Bruc. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52300 | Casa del carrer Bruc, 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-bruc-32 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Ha perdut els dos pinacles dels extrems de la barana del capcer. | Casa unifamiliar entre mitgeres. És de planta rectangular i originàriament constava d'una única planta. Posteriorment se n'hi va afegir una segona, amb façana més endarrerida i deixant una petita terrassa fins alinear-se amb la façana original. La coberta del nou pis és un únic aiguavés. La composició de la façana parteix de la simetria i la simplicitat: una porta central d'accés a l'habitatge, flanquejat per dues finestres amb balconera. Les llindes de les obertures són rectes, i al damunt hi ha ornaments decoratius de temes vegetals. El capcer és com un frontó triangular escapçat i està flanquejat per una barana d'obra i separat per una cornisa. | 08101-7 | Carrer Bruc, 32 | El carrer Bruc forma part de la urbanització del segon eixample de la vila vella, començat amb l'obertura de la rambla l'any 1907. S'hi establiren famílies de classe mitjana i acostumaven a tenir pati posterior, que actualment s'han edificat. | 41.3628400,2.0998000 | 424708 | 4579428 | 1934 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52300-foto-08101-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52300-foto-08101-7-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca l'esgrafiat de formes geomètriques, la sanefa sota la cornisa, els òculs en forma de medallons, les inicials J i T amb un dibuix de clara referència industrial i l'any 1934. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||
| 52302 | Cal Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trabal | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 A). Una mirada a la Marina d'ahir. Les nostres masies. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. | XVII | No s'hi viu. Només s'utilitza com a magatzem. | Masia basilical de tres cossos, el central més alt que els laterals. Presenta coberta a una vessant en els cossos laterals i a dues en el cos central, amb el carener paral·lel a la façana. La masia, a la part central, consta de planta baixa, pis noble i golfes, i els laterals tenen planta baixa i pis. La porta principal és adovellada i les finestres tenen els muntants i llindes de pedra ben escairada. Les golfes tenen una galeria amb quatre arcs de mig punt. Al nivell del pis noble hi ha un rellotge de sol amb la data '1769' inscrita. L'interior de la planta es conserva bàsicament com d'origen, ressaltant l'embigat de fusta. Per la part posterior té un cos transversal adossat i pel costat de llevant un barri dona accés a un pati envoltat d'edificis destinats a la producció. | 08101-9 | Camí de la Cadena, s/n | A la Marina, a tocar del Llobregat, es conserven les úniques explotacions pageses que resten a l'Hospitalet i que recorden el seu passat de poble agrícola. Cal Trabal, també denominada cal Joan Ros, és una construcció del segle XVII reformada en el XVIII. | 41.3454400,2.0964300 | 424406 | 4577499 | 1769 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52302-foto-08101-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52302-foto-08101-9-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Dues de les fotos són de la pàgina Pobles de Catalunya, ja que no se'ns va permetre l'entrada: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=597 | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||
| 52303 | Aqüeducte de Can Nyac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-nyac | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX | Les estructures de suport estan deteriorades. | Aqüeducte i xemeneia d'una antiga bòbila. L'any 1986 era l'única bòbila que encara funcionava a l'Hospitalet. Aqüeducte construït amb arcs escarsers sobre pilars piramidals i estructura de pedra amb els angles reforçats. Es troba situat per damunt d'un canal d'aigua i del torrent cobert que serveix pels petits horts que hi ha a les terrasses del barranc. La bòbila manté la xemeneia en bon estat, la resta de les edificacions estan en mal estat. | 08101-10 | Can Nyac - Sant Feliu | D'entre les activitats productives que més sobresortiren en el procés d'industrialització de l'Hospitalet durant el segle XIX i principi del XX destacà la producció ceràmica i terrissera. L'aprofitament de les argiles del delta féu que el paisatge hospitalenc es poblés de nombroses bòbiles que els posteriors processos d'urbanització han fet desaparèixer. | 41.3685300,2.0916100 | 424030 | 4580067 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52303-foto-08101-10-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Seria bo que es mantingués al seu voltant l'estructura primitiva i la forma característica dels forns de les bòbiles, dels quals segurament que en queden restes o vestigis. | 98 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52304 | Can Samsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-samso | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XVIII-XX | Antiga masia envoltada de jardí, que era l'antic hort, de planta rectangular i que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Unes rajoles col·locades a la façana indiquen l'any 1800; però s'ha fet algun afegit a la construcció original. El parament és arrebossat sense pintar i destaca un rellotge de sol a la part central. Conserva porticons de llibret. | 08101-11 | Av. del Carrilet, 174-186 | La masia de Can Samsó i el jardí, que l'envolta, romanen com un veritable oasi verd enmig dels blocs d'habitatges veïns, promoguts en l'època de màxima especulació urbanística de l'Hospitalet. El fet que hagi conservat els terrenys del seu voltant, fa que la construcció no s'hagi perdut enclotada en el creixement urbà de la zona i pugui ser revaloritzada com a element patrimonial de testimoniatge de l'activitat agrícola de l'antiga vila de l'Hospitalet. | 41.3623800,2.1137100 | 425871 | 4579365 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52304-foto-08101-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52304-foto-08101-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52304-foto-08101-11-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||||
| 52306 | Can Rigalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rigalt | ABARCA I MEDICO, Lluís (1968). Can Rigalt; dins L'Hospitalet, Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 58, pp. 5 a 12. ABARCA I MEDICO, Lluís (1983A) Camí d'Esplugues (Can Rigalt); dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 11 (oct. 1983). AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XIX | L'abandonament i la manca de manteniment estan deteriorant l'edifici ràpidament. | Edifici d'estil neoclàssic de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes; amb coberta plana. Construït a base de maçoneria rústica estucada i pedra polida a les arestes i contraforts. La façana principal, amb pilastres sobre mènsules, presenta al nivell de la planta baixa finestres amb llinda recta i brancals de pedra, a la planta noble finestrals i balconada d'arc rebaixat i a la planta superior tres ulls de bou. L'escut del llinatge Girona està situat sota el balcó i damunt la dovella central del portal d'entrada a la casa (declarat BCIN). L'edifici consta de tres cossos principals, als que se li han afegit dos als laterals, només de planta baixa; i un cos transversal a la façana posterior, de planta baixa i pis, amb accés al pati nord mitjançant una escala doble. | 08101-13 | Carretera de Collblanc, 170 | Les propietats agrícoles de Can Rigalt es comptaven com unes de les més importants d'aquesta zona, i s'estenien pels municipis veïns d'Esplugues, les Corts i Sants. El buidatge d'alguna sèrie històrica com podria ser la dels amillaraments del segle XIX ens podria donar una visió de la importància d'aquesta explotació agrícola dins del conjunt de l'Hospitalet i pobles veïns. Al llarg dels segles XIX i XX la propietat s'ha anat reduint considerablement, amb nombroses segregacions com les que implanten el cementiri de Sants o l'antiga estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer Josep Molins i la construcció de l'Hospital de la Creu Roja i de l'escola Puig i Gairalt. Havia estat adquirida el 1728 per Miquel Rigalt. La seva filla es va casar amb Joan de Girona, l'escut del qual figura en la portalada principal. | 41.3762700,2.1082600 | 425431 | 4580912 | 1741 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52306-foto-08101-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52306-foto-08101-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52306-foto-08101-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La reconstrucció i millora de la carretera de Madrid (l'actual N II) impulsada per Carles III en 1764 revitalitzà la zona nord del terme. Així, a Collblanc s'instal·là un hostal de viatgers i s'iniciaren les obres de construcció de la torre de la Pubilla Casas i de reconstrucció de Can Rigalt.Cal destacar que abans de l'ampliació de la carretera, enfront la façana de migdia, hi havia un rellotge de sol, del tipus equatorial, basats en els semi esfèrics romans, que es conserva en part dins les col·leccions del Museu de l'Hospitalet. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||
| 52307 | Casa Pairal Pubilla Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pairal-pubilla-casas | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1982 A). La Pubilla Casas; dins: Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), febrer de 1982. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. PUIG I GAIRALT, Ramon (1932). La Casa Pairal Ca la Pubilla Casas. Un bell exemplar d'arquitectura catalana; dins: Arquitectura i Urbanisme'(Barcelona), núm. 2. SACS, Joan (1962). La Casa pairal Ca la Pubilla Casas; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 36. | XVIII-XX | Tot i que a l'interior ha sofert transformacions importants. | Edifici senyorial als quatre vents que consta de soterrani, planta baixa i dos pisos, amb la coberta plana. Destaca el volum cúbic de la construcció i la simetria compositiva de les quatre façanes. L'entrada principal es troba a la façana nord; amb una gran porta d'accés d'arc escarser. Aquesta façana està recorreguda, en els dos pisos superior i fins a la cornisa, per sis pilastres amb capitells jònics. Als extrems les pilastres estan doblades, de manera que es divideix l'espai en tres trams. A cada tram hi ha una finestra balconera o amb balcó, a la planta noble; i al damunt una petita finestra quadrada. Aquesta composició es repeteix a les altres façanes. Destaca el soterrani, antigament el celler de la propietat i avui capella de la comunitat de religioses que ocupa l'edifici, des d'on s'hi podia accedir amb carro per a la càrrega de les botes. Segons descriu Ramon Puig i Gairalt en el seu article de 1932 sobre l'edifici, des del pati es podia realitzar la càrrega del vi als cubs mitjançant un sistema de canalitzacions. | 08101-14 | Carretera de Collblanc, 217-227 | Construïda l'any 1772 per a la pubilla de la família Casas i que ha donat nom a tot el barri, a redós de la carretera reial de Madrid que Carles III va arranjar i potenciar. Aquesta zona, abans de 1957, era gairebé deserta En l'espai que comprèn hi havia el cementiri, moltes bòbiles, bastantes vinyes, algun petit nucli de casetes barates (els anomenats 'barris' del Boter, de la Granota, de Bellavista, del Poble Sec, etc.) i poca cosa més. Puig (1932) explica que al principi del segle XVIII la casa patí els efectes de la invasió dels francesos: 'Per diversos detalls comprovem llur estada; unes inscripcions a les parets de la cuina; els dibuixos d'uns soldats gavatxos del '8ème Regiment'; i a les golfes al llarg de les parets i a l'alçada d'una persona es veuen centenars d'impactes de bala, cosa que no té altra explicació lògica de cap mena. Al jardí, en unes excavacions que actualment es practiquen, s'ha trobat un bon nombre d'esquelets de persones i trossos d'uniformes de soldats francesos i espanyols; en alguns botons es llegeix la inscripció de l'11è Regiment de Sòria i altres de francesos. La casa fou saquejada. Es veuen senyals de fogueres al menjador i al saló, i a falta de millor llenya, sembla que cremaren les portes. Després, la casa estigué molts anys abandonada'. | 41.3756900,2.1023800 | 424939 | 4580852 | 1772 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52307-foto-08101-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52307-foto-08101-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52307-foto-08101-14-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment és una escola regentada per una congregació religiosa. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||
| 52310 | Can Llopis. Gràfiques Ocram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopis-grafiques-ocram | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni urbà de l'Hospitalet (sèrie de 10 tríptics). L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). | XIX | El més destacat del conjunt fabril és la caseta del director i la xemeneia. La caseta és un edifici de planta baixa i pis, amb el parament arrebossat i detalls en maó vist. Dues pilastres de maó vist recorren verticalment els extrems de la façana principal, interrompent-se a la planta baixa amb una mena de capitell. Totes les obertures adopten la forma esglaonada i es decoren amb maó vist al voltant. Les dues finestres de la planta baixa presenten esglaonament també a la part inferior, i una reixa de ferro forjat a l'ampit. L'accés a l'edifici és mitjançant una doble porta d'entrada amb escala; ambdues són fetes de fusta. Al primer pis, el mur és recorregut per una balconada amb tres finestres i barana de ferro forjat amb reganyols. La decoració de maó vist es concentra a les pilastres, emmarcament d'obertures, cartel·les de sosteniment de balcons, sanefes de separació de nivells i balustrada del terrat. A la façana de l'interior del recinte es repeteix l'estructura de la façana principal. La porta és de fusta amb reixa de ferro forjat molt decorada, i voladís a la part superior; i al primer pis hi ha balcons ampitadors. Destaca la doble porxada de la façana posterior. Una paret de tanca envolta la resta del recinte, amb edificis de construcció recent, i porta de ferro forjat decorada amb elements geomètrics, espirals i rombes. La xemeneia és l'únic element que queda dempeus de l'edifici fabril original. Està feta de maó vist i de secció circular, amb decoració de sanefes a la part superior. | 08101-17 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 64-74 | Un dels sectors industrials més importants de l'Hospitalet a finals del XIX i primeres dècades del segle XX va ser el de la fabricació d'elements ceràmics: maons, teules, balustres, terracotes decoratives, rajoles, etc. Singularment, tres d'aquestes antigues fàbriques es bastiren a tocar l'una de l'altra al llarg de l'antiga carretera provincial, en cronologies relativament properes i en terres que havien estat del Baró de Maldà. Es tracta de les fàbriques Batllori, Llopis i Cosme Toda. Aquest conjunt fabril cal potenciar-lo no només per la vàlua arquitectònica d'alguns dels seus edificis -elevada en cada cas-, sinó també i especialment pel seu referent i testimoniatge històric. Pel que fa a l'antiga fàbrica Llopis, la bibliografia dóna dues dates d'establiment d'aquesta nissaga que havia començat la seva activitat terrissera al carrer de les Roselles: 1883 i 1907. Sens dubte la primera sembla la més versemblant i és la que s'adiu més a la tipologia edilícia que trobem al seu conjunt. | 41.3636300,2.1122500 | 425750 | 4579505 | 1883 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52310-foto-08101-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52310-foto-08101-17-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els elements arquitectònics del conjunt de Can Batllori protegits són: la caseta del director i la xemeneia de vapor. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52314 | Can Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-oliveras | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs i desaigua a cada una de les façanes, formant un angle recte. Un tram interior és més baix i desaigua a la façana posterior. Destaquen els esgrafiats de façana i la seva tribuna amb columnes toscanes, així com el ràfec de la teulada composta. Aquesta tribuna és aprofitada al nivell superior per construir-hi una balconada doble, de barana molt senzilla. Les obertures presenten una llinda amb decoració d'esgrafiats i emmarcament motllurat. La resta d'esgrafiats es localitza sota les finestres del primer pis i al centre de la balconada, amb representació de gerros florals i àngels. La façana de la Riera de la Creu és més senzilla, amb les obertures emmarcades amb vasa d'adorn llisa. L'única decoració es concentra a l'extrem del mur, amb esgrafiats de línies ondulants en forma d'ones, localitzats a totes les cantonades de l'edifici. Una torre-mirador descansa sobre la teulada composta i el cos annex a aquesta façana és de base quadrada amb coberta de quatre vessants. Tant la teulada de la torre com la de l'edifici són rematades amb hídries. Per la seva composició i estil de marcada voluntat classicista, la casa és una de les mostres més significatives del moviment noucentista que trobem a l'Hospitalet. | 08101-21 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 306 | Es tracta de la casa de Just Oliveras i Prat (1887 - 1938) que fou empresari, polític i alcalde de l'Hospitalet. Pertanyia a una família benestant arrelada a la ciutat des del segle XVII. De jove s'afilià a la Lliga Regionalista i el 1907, juntament amb els seus germans, va promoure el segon eixample de l'Hospitalet urbanitzant la finca de cal Tres, propietat de la família, de la que en sortiria l'actual Rambla Just Oliveras, batejada així en honor seu. Arran d'això aconseguí ser nomenat cap de la secció local de la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat en les eleccions municipals de 1914. L'1 de gener de 1916 fou escollit alcalde per primer cop, però el 16 de març del mateix any fou destituït. Fou escollit alcalde novament en 1918, i va mantenir el càrrec fins que fou destituït en proclamar-se la dictadura de Primo de Rivera en 1923. Duran els anys 1920 es va dedicar al món empresarial gràcies a la bona marxa del negoci del seu pare i la dot aportada per la seva esposa, Josefa Durban i Casas. El 6 d'agost de 1921 va inaugurar la línia d'autobusos entre l'Hospitalet i la plaça d'Espanya de Barcelona. El 1927 adoptà la forma de societat anònima Oliveras SA i va connectar viatges amb Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat. Amb la caiguda de la dictadura, el 5 de març de 1930, Just Oliveras fou escollit de nou alcalde de l'Hospitalet, càrrec que ocupà fins al 14 d'abril de 1931, quan a les eleccions municipals espanyoles de 1931 va guanyar l'alcaldia Esquerra Republicana de Catalunya. Durant els anys de la Segona República Espanyola va compaginar els seus negocis amb el seu càrrec de regidor per la Lliga Catalana a l'Ajuntament. En esclatar la Guerra Civil espanyola, però, va decidir quedar-se a la vila, tot i que les seves empreses foren col·lectivitzades. El 1938 fou assassinat al garatge de casa seva juntament amb la seva cunyada, Antònia Durban Casas. La seva mort mai ha estat aclarida, ja que l'única testimoni, Àngela Casas Sabaté, no va poder identificar l'assassí,perquè portava la cara tapada. | 41.3598400,2.1013900 | 424838 | 4579093 | 1930 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52314-foto-08101-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52314-foto-08101-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52314-foto-08101-21-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A partir de la Riera de la Creu, l'antiga carretera a Santa Creu de Calafell canvia de nom i passa d'Enric Prat de la Riba a carrer Major. A l'última illa de cases entre la Rambla Just Oliveras i la Riera de la Creu a la banda de muntanya, destaca aquesta casa senyorial que havia estat habitatge i seu de les oficines de l'empresa d'autocars Oliveras.Just al davant d'aquest casal trobem l'edifici emblemàtic del Casino del Centre. En conjunt, ambdues edificacions atorguen a aquest paratge una marcada entitat arquitectònica. | 106|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52315 | Casino del Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-del-centre | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1972). El Casino del Centro. Apuntes para su historia; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal, núm. 75, pp. 5- 32. MATAS, P. i PASTOR, C.(1990). Aproximació a l'Associacionisme Hospitalenc a finals del segle XIX. Els fundadors del Centro Económico Agrícola Industrial, un grup de poder; dins: Identitats. Revista del Museu (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 41-45. | XIX | Edifici que inclou un teatre i un cafè, construït enmig del nucli urbà, de planta rectangular i aïllat. Per tant, té façanes als quatre vents. Consta de planta baixa i pis. L'accés està precedit per un pati que separa el Casino del carrer, mitjançant una tanca. A la planta baixa destaquen els tendals. El de la porta principal té pintat l'escut del Casino. Aquest es torna a repetir al coronament de l'edifici. A la llinda de la porta hi ha la inscripció 1874, en commemoració de l'any que començà a funcionar l'entitat. La façana està decorada amb elements clàssics. Les obertures de la planta pis, tres balcons amb barana de ferro, són de llinda recta i estan rematades amb frontons circulars. Hi ha quatre pilastres d'ordre jònic, que divideixen l'espai en tres cossos, i que subjecten un fris de relleus amb motius vegetals, enmig dels quals hi trobem els respiralls en forma de flor. Un altre element a destacar són les cartel·les de sota els balcons. A la planta baixa els arcs de les cinc obertures són arcs rebaixats La façana nord-est té una porta d'accés secundària precedida per una petita porxada sostinguda per columnes, a la que s'hi accedeix després de pujar set graons. | 08101-22 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 337-339 | El Casino del Centre fou construït com a seu d'una entitat cultural i d'esbarjo i fou fundada per pagesos benestants de l'Hospitalet, just coincidint amb l'inici de la Restauració (1874). El seu nom, que ha perdurat malgrat els constants canvis, prové de la simplificació del nom de la primera associació promotora: el 'Centro Económico Agrícola Industrial'. Al llarg dels més de cent anys d'història, el Casino ha anat acollint diverses activitats i institucions de caràcter associatiu. Els promotors de la idea del nou casino van deixar clar que volien un edifici singular. Aquest es construí a tocar de la carretera provincial i del nucli antic de l'Hospitalet, però aïllat i amb un volgut caràcter monumentalitzador. Les façanes, d'inspiració clàssica, pretenen distingir una construcció civil d'ús no domèstic. La seu del Casino havia d'identificar i servir d'imatge de poder per als seus socis fundadors. Malauradament es desconeix l'autoria del projecte arquitectònic i els professionals que hi van col·laborar. | 41.3595300,2.1018100 | 424872 | 4579059 | 1874 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52315-foto-08101-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52315-foto-08101-22-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les seus d'entitats locals associatives acostumen a ser fidel reflex de l'ideari i del temps en què es construïren. Esdevenir edificis singulars i normalment perdurables fa, però, que es perdi la seva funcionalitat primigènia i que ens arribin després de nombrosos canvis d'ús i de càrrega ideològica. Es per això que la història d'aquest tipus d'edificis explica també part de la història de la vida d'un poble i esdevenen símbols importants per a la col·lectivitat. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52316 | Santa Maria de Bellvitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-bellvitge | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. GAVIN, Josep Mª; AINAUD DE LASARTE, Joan (1992). Inventari d'esglésies: Barcelonès I. Barcelona: Ed. Pòrtic. LÓPEZ MULLOR, A. (1989). Excavacions a l'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge, L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès. Campanyes 1979-1981; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.17-27. LÓPEZ MULLOR, A. (1979-1981). Memòria. De l'excavació de l'ermita de Nostra Senyora de Bellvitge (Hospitalet de Llobregat). Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 2206. PLADEVALL i FONT, Antoni; dir.(1992). L'Hospitalet de Llobregat: Santa Maria de Bellvitge; dins Catalunya romànica, vol. XX: Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Barcelona: Fundació enciclopèdia catalana; pp.265 - 267. VIVES BALMAÑA, E. (1989) . Estudi antropològic de les restes humanes de la necròpoli medieval de Bellvitge; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.36-40. | XIII-XX | Ermita d'una única nau i capçalera quadrada, amb la coberta a dues aigües. El campanar se situa a l'angle sud-est, adossat a la capçalera. A les façanes nord i sud tenia un porxo suportat per pilars de secció quadrada. Les cobertes dels porxos, que eren de teules, no es conserven. Només resten els pilars. El porxo va ser un afegit de 1959. La façana orientada a ponent té una testera triangular de regust barroc i una porta de llinda recta, amb un òcul o ull de bou de perfil hexagonal al damunt. El campanar no és gaire alt, de coberta piramidal amb rajoles vidrades de colors verd i groc. Està dotat de finestres d'arc apuntat en el pis superior. | 08101-23 | Carrer de l'Ermita de Bellvitge, 6 | Pertanyia la parròquia de Provençana dins la partida de Banyols. La primera referència documental és de l'any 995, en una venda que fa Eloi, dita Bonadona, a Ferriol i a la seva muller Fremosa. El topònim Amalvígia es documenta en el segle X i diverses ocasions en el segle XI. L'any 1057 també es documenta el mas de Malvitge, quan el matrimoni Gomar i Otula el venen, juntament amb la seva església. L'any 1211 és anomenat de Bellvitge quan Pere de Torrelles el ven al canonge Bernat de Sarrià Del 1279 és la primera menció completa de la capella de Santa Maria de Bellvitge. Les referències són cada cop més freqüents. L'any 1372, el vicari general atorga llicència al rector de Provençana perquè digui dues misses els diumenges i festius, una a l'església de Santa Eulàlia i l'altra a la capella de Santa Maria de Bellvitge. A partir del segle XV en gairebé cada segle hi ha constància documental de reconstruccions i obres a la capella de Bellvitge, motivades per les successives avingudes del riu, que anaven colgant-la progressivament. El 1493 tota la pedra necessària per a la seva reconstrucció fou donada per la ciutat de Barcelona. El 1571 es fa una concòrdia entre els obrers de la parròquia de l'Hospitalet i el mestre de cases Pere Duran, de Sant Andreu de Palomar, per raó de l'obra a practicar-hi. El 1600 es parla dels fons per a restaurar la capella. En la guerra dels Segadors va ser saquejada per les tropes del comte duc d'Olivares i es perdé la imatge que hi havia. El 1697 la capella sofrí un nou saqueig, aquest cop per part de les tropes franceses que assetjaven Barcelona durant el regnat de Carles II. En la guerra de Successió ho fou pels exèrcits borbònics al servei de Felip d'Anjou. Després d'aquesta guerra es reconstruí ràpidament, perquè el 1718 es concedí llicència al rector de Provençana per a beneir la capella reedificada. Finalment la capella fou novament saquejada, pels francesos, el 1808. Sembla que aleshores es destruí la imatge que hi havia estat reposada el 1652. En el segle XX tenim notícia de dues restauracions importants, posteriors a sengles riuades: la de 1958-59 i la del 1977. En la primera el patronat de Santa Maria de Bellvitge encarregà el projecte de restauració a l'arquitecte municipal Manuel Puig Janer, el qual hi afegí uns porxos a tramuntana i a migdia, i la decoració interior al pintor Joan Commeleran, que hi pintà uns murals, els quals, parcialment malmesos en la riuada del 1977, es perderen posteriorment per incúria en la restauració subsegüent. | 41.3474200,2.1096900 | 425518 | 4577707 | 1279 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52316-foto-08101-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52316-foto-08101-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52316-foto-08101-23-3.jpg | Legal | Modern|Romànic|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta ermita s'aixeca sobre un antecedent romànic que algunes intervencions arqueològiques han posat parcialment al descobert. | 94|92|85|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52317 | Cases del carrer de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-lesglesia | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX | Exceptuant el número 25-27 -de doble cos i amb una remodelació de façana posterior, i el 23, amb una variació d'obertures, els edificis del carrer de l'Església 23 a 35 tenen tots la mateixa estructura i composició. Es tracta de cases entre mitgeres, de planta i pis, amb una sola obertura per nivell emmarcada amb pedra i una barana superior correguda de balustres ceràmics en el coronament. L'adequació al desnivell del carrer fa que la línia de les cornises i de la faixa d'estuc que hi ha a la part baixa dels balcons pateixi una inclinació a les mitgeres entre cada cos de casa. Just a les mitgeres trobem un element estucat que en la part del pis superior presenta un plafó amb un cercle interior i que és un dels trets característics de la unitat d'aquesta intervenció arquitectònica. També són característics els balcons amb la barana de ferro. Tot i que en alguns casos les obertures de la planta baixa han patit alguna reforma o modificació posterior, s'endevina que originàriament totes tenien el mateix disseny, amb la llinda de pedra recolzant-se en els brancals formant als extrems una figura convexa. | 08101-24 | Carrer de l'Església, 23-35 | L'obertura del carrer de l'Església, que popularment encara conserva el topònim de carrer Nou, es realitzà l'any 1867 en els terrenys que havien quedat lliures després del trasllat del cementiri que fins llavors havia estat adossat a l'antiga església parroquial de l'Hospitalet. Aquesta actuació urbanística s'emmarca en un context d'expansió de la vila vella de l'Hospitalet, que començà a viure a mitjans del XIX episodis de reconstruccions i noves edificacions principalment al llarg del carrer Major. | 41.3606500,2.0989600 | 424635 | 4579185 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52317-foto-08101-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52317-foto-08101-24-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bona part del carrer, obert en una primera instància des del carrer Major fins al del Centre, ha perdut la fesomia dels habitatges originals ja que hi ha hagut molta arquitectura de substitució. De totes maneres, ha romàs un conjunt que respon a una única actuació constructiva, amb una parcel·lació homogènia i un projecte arquitectònic idèntic. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52318 | Edifici carrer de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-de-lesglesia | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer Centre, consta de planta baixa, tres pisos i coberta de terrat pla. L'edifici destaca pel disseny i execució de la seva façana, amb clars referents noucentistes i amb elements ornamentals dissemblants. Tot i que és difícil d'observar a simple vista, sembla ser que l'edifici fou projectat inicialment només per a planta i pis (1918), i no fou fins 1930, data que apareix esgrafiada en un medalló del darrer pis, que el seu propietari Josep Sabadell decidí aixecar-hi els dos darrers nivells. La simetria domina la composició de la façana, tot i que cada nivell té un tractament propi. Aquesta simetria es defineix a partir de quatre eixos en les plantes superiors i tres en la planta baixa. En aquesta darrera, l'eix central és la porta d'accés a l'escala, coronada per un frontó triangular, dentat, i dona accessos a comerços independents als laterals amb arc de mig punt. La primera planta està dominada per una balustrada correguda a tota la façana, amb quatre obertures de llinda recta. Les obertures estan emmarcades per unes pilastres ceràmiques, a la llinda de les quals hi ha mascarons amb bustos femenins i masculins. A la segona planta hi ha balcons i finestres amb balconet, sobre les obertures de les quals hi ha una decoració de terracuita amb motius vegetals i l'escut de Catalunya. En el darrer pis, les obertures són d'arc de mig punt, i sobre elles hi ha també una decoració ceràmica, en aquest cas vegetal. Aquest nivell disposa també d'un balcó corregut amb barana de ferro forjat. Sota cornisa trobem una sanefa esgrafiada. La barana del terrat és de balustres de pedra artificial, i sobre les pilastres se situen peces de florons ceràmics. El recobriment de la façana està realitzat amb un estuc de tonalitat vainilla, exceptuant la planta baixa que disposa d'un arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-25 | Carrer de l'Església, 49 | L'obertura del carrer de l'Església, que popularment encara conserva el topònim de carrer Nou, es realitzà l'any 1867 en els terrenys que havien quedat lliures després del trasllat del cementiri que fins llavors havia estat adossat a l'antiga església de l'Hospitalet. Aquesta actuació urbanística s'emmarca en un context d'expansió de la vila vella de l'Hospitalet, que començà a viure a mitjans del XIX episodis de reconstruccions i noves edificacions principalment al llarg del carrer Major. | 41.3611600,2.0988100 | 424623 | 4579242 | 1918 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52318-foto-08101-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52318-foto-08101-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52318-foto-08101-25-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bona part del carrer, obert en una primera instància des del carrer Major fins al del Centre, ha perdut la fesomia dels habitatges originals ja que hi ha hagut molta arquitectura de substitució. De totes maneres, ha romàs un conjunt que respon a una única actuació constructiva, amb una parcel·lació homogènia i un projecte arquitectònic idèntic. | 106|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52320 | Cal Masover Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-nou | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 A). Una mirada a la Marina d'ahir. Les nostres masies. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XIX | Abandonada des de fa temps. Coberta malmesa. | Masia situada a la zona propera al Llobregat, rica per al cultiu. És de planta basilical i consta de planta baixa, pis i golfes. Tot i que el costat dret es va modificar i se li va afegir un cos nou. La façana principal està orientada a migdia. Les obertures no s'han disposat simètricament; però destaquen els emmarcaments de pedra picada i polida de les finestres i el balcó central, i la llinda esculpida. | 08101-27 | Carretera de la Feixa Llarga, s/n | El passat agrícola de l'Hospitalet és avui només perceptible en escasses, però riques explotacions agràries que resten a la zona més propera al Llobregat. Entre els camps, i seguint la xarxa de camins rurals que perviuen, romanen encara algunes de les antigues masies que explotaven les terres, la majoria abandonades. | 41.3443600,2.1006700 | 424760 | 4577376 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52320-foto-08101-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52320-foto-08101-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52320-foto-08101-27-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que els camps del voltant es troben en ple rendiment, no s'ha sabut aprofitar l'edifici i s'ha deixat perdre. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52322 | Pati gòtic de la casa Gralla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-gotic-de-la-casa-gralla | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GARRIGA i Riera, Joaquim (1986). L'Època del Renaixement s. XVI; dins: Història de l'Art Català. (Barcelona), Volum IV (1986). MERINO DE CÀCERES, José Miguel (1997). La Casa Gralla y los Patios trasladados; dins: El patio de la Casa Gralla una reconstrucción. Prosegur: Barcelona; pp.135-185. MESTRES, Octavio (1997) Reconstrucción del patio de la antigua Casa Gralla; dins: R&R restauración & rehabilitación; Madrid, núm. 5. | XIV | Pati de planta quadrangular, de 5,50 x 6,33 metres, i amb tres nivells d'alçada. A la planta baixa hi ha quatre arcades rebaixades sobre quatre columnes angulars de fust llis i capitell corinti. A la primera planta hi ha una galeria de tres arcades ogivals per costat que descarreguen sobre columnes estriades, molt llargues i primes, amb capitell corinti; la galeria es recolza sobre una barana de pedra decorada amb claustres calats, sota els arcs, i amb bandes de doble arquet cec, sota les columnes. Tant els arcs inferiors com aquests estan resseguits per una motllura amb bossells però els de la galeria superior l'ultima línia de bossells acaben en un petit cap esculpit. En l'últim nivell hi ha una galeria amb cinc finestres d'arc pla. Per sobre, una petita cornisa corona el pati. | 08101-29 | Av. Gran Via, 175-177 | Les primeres notícies de la casa, situada al carrer Portaferrissa de Barcelona, daten del 1306 però el pati es va realitzar l'any 1516. L'any 1856 es va tirar a terra per obrir el carrer Duc de la Victòria però el pati es va desmuntar i, l'any 1882, es va traslladar a la Casa Brusi. Al 1964, es va tornar a desmuntar i es va traslladar a un dipòsit de Cornellà. Després d'anys perdut, el va recuperar el senyor Herberto Gut Beltrano, president executiu de Prosegur, que el va instal·lar a les seves oficines de l'Hospitalet l'any 1994. | 41.3500200,2.1171200 | 426142 | 4577990 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52322-foto-08101-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52322-foto-08101-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52322-foto-08101-29-3.jpg | Legal | Medieval|Gòtic|Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un pati-claustre del segle XVI traslladat pedra a pedra d'una casa noble de Barcelona, que decora i proporciona valor afegir a la seu corporativa de l'empresa de seguretat on s'ha instal·lat. El pati de la Casa Gralla ha sofert dos trasllats i muntatges, el que ha produït que desapareguessin alguns elements com l'escala.Es un pati de formulació renaixentista, tancat, simètric, i malgrat la incorporació d'elements clàssics, predomina una clara estètica gòtica. Potser no posseeix la monumentalitat ni lapuresa gòtica que te el pati del Palau de la Generalitat, ni el rigor renaixentista que presentael del Palau del Lloctinent, però supera a ambdós en encant i gentilesa. | 85|93|95 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52324 | Casal l'Esplai. Antiga fàbrica d'olis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-lesplai-antiga-fabrica-dolis | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici format per tres cossos diferents. El principal és un edifici de planta baixa i tres pisos, estructurat a partir de l'eix de simetria que marca una xemeneia que recorre la façana. A cada nivell s'obren grans finestres que il·luminen el seu interior. Als baixos d'aquest pis hi ha un cos adossat, de només planta baixa, que pot ser de cronologia posterior. El tercer cos forma la cantonada de Josep Anselm Clavé i la Plaça dels Avis. Es de planta i dos pisos i, a més de l'ús de l'obra vista, destaca per la presència d'unes galeries o miradors de fusta a la banda que dóna a la placeta. El seu llenguatge formal és simple i s'inscriu plenament dins del corrent arquitectònic del funcionalisme que tan ressò obtingué a Barcelona durant els anys trenta entre els arquitectes del GATCPAC. Aquesta singularitat converteix l'edifici en gairebé l'únic d'aquest corrent que podem trobar a l'Hospitalet i caldria una investigació històrica més aprofundida per obtenir informació sobre la seva autoria i ús primitiu. | 08101-31 | Carrer de Josep Anselm Clavé, 14-28 | L'actual llar de jubilats i l'Aula de Cultura es van instal·lar aprofitant un edifici que formava el bloc d'oficines d'una antiga fàbrica d'olis establerta pels volts de 1910, segons Casas (1986) o 1930 (Ajuntament, 2001). | 41.3660500,2.1264500 | 426941 | 4579761 | 1930 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52324-foto-08101-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52324-foto-08101-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52324-foto-08101-31-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment és Casal de gent gran i seu de diferents entitats de Santa Eulàlia. | 120|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52329 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-23 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici entre mitgeres adossat entre els números 21 i 25 amb els que comparteix un front de façana més o menys comú. Es tracta d'un edifici d'habitatges de planta quadrangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb terrat pla. La simetria compositiva de la façana no és total degut a una finestra més a la planta baixa, l'allargament de la balconada del primer pis i un desplaçament cap a la dreta dels eixos de verticalitat. El maó vist és l'element més característic del parament, combinat amb la pedra del sòcol, els resseguiments de les obertures i alguns elements ornamentals i estructurals com motllures o cartel·les, decorades amb motius florals. La distribució de la façana a la planta baixa es compon per l'accés, a la dreta, i dues finestres geminades a l'esquerra. Totes les obertures presenten forma d'arc deprimit còncau. El més característic d'aquest edifici és la decoració, en especial la del ferro forjat de les baranes dels balcons i de les reixes de les dues finestres ampitadores de la planta baixa. La fusta es troba en els llistons treballats de la part superior de la façana; la pedra a les cartel·les que suporten els balcons i a la cornisa, decorades amb relleus, i als respiralls, de forma semicircular i amb motius vegetals. Al terrat hi ha una barana de balustrada de pedra, dividida en tres cossos de diferents longituds i separats per quatre pilars culminats amb gerros. | 08101-36 | Rambla Just Oliveras, 23 | Com s'ha indicat per a les cases números 21 i 25 de la Rambla Just Oliveras, aquest edifici s'ha de relacionar i valorar conjuntament amb ells, ja que forma part de tota una campanya constructiva que, malgrat la seva distància cronològica, respon als promotors d'una mateixa família (Solanas) i segueix una mateixa factura formal. En aquest cas, no es disposa de documentació arxivística que permeti determinar el promotor, autor i cronologia de l'aixecament de l'immoble. La data cadastral que s'apunta (1916) coincidiria amb la de la construcció de la casa número 21, i si fos així, el número 23 seria el que serviria de model per al recreixement amb una planta de l'immoble número 25 que fins 1921 només va disposar de planta baixa i un pis. | 41.3612300,2.1010900 | 424814 | 4579248 | 1916 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52329-foto-08101-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52329-foto-08101-36-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A banda dels elements ornamentals de la façana, cal destacar el vestíbul de l'immobleque conserva un arrambador ceràmic i un llum a l'arrencada de l'escala. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52341 | Edifici del carrer Major, 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-major-31 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13. | XIX | En procés de restauració | Edifici d'habitatges entre mitgeres que fa cantonada amb el carrer Príncep de Bergara. Constava originàriament de planta baixa i dos pisos; però s'ha remuntat un altre pis, enretirat de la façana i que no es veu des del carrer. La façana principal s'organitza a partir de tres eixos de verticalitat definits per les seves obertures. En planta baixa per la porta d'accés i dues finestres als costats. En la planta pis, per tres balcons, amb llosanes de pedra i baranes de fosa; i en la planta superior per tres balconeres. Els brancals i la llinda són de pedra motllurada. Les obertures de la planta baixa són d'arc deprimit còncau. El parament està format a la planta baixa per carreus regulars ben escairats. Als pisos alts, el parament és de maçoneria, i estava recobert amb un arrebossat força malmès i que ha estat repicat. La part posterior de l'edifici té un petit cos adossat, amb finestrals amb obertura d'arc que donen sobre un petit jardí propi de la finca. | 08101-48 | Carrer Major, 31 | Edifici promogut per Pedro Norta, l'any 1867, segons figura a la façana. L'any 1893, el propietari Pedro Norta va presentar una instància demanat permís per a edificar un cos adossat a la seva casa, en una petita parcel·la que havia adquirit de l'ajuntament un cop s'havia produït l'obertura del carrer Príncep de Bergara. | 41.3594600,2.0985500 | 424600 | 4579054 | 1867 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52341-foto-08101-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52341-foto-08101-48-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tant la tipologia com materials de la façana de Príncep de Bergara són clarament distints als del carrer Major. Les obertures disposen d'un emmarcat ceràmic, amb unes petites decoracions de pinyes.La constitució murària d'aquest front és de maó. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||
| 52345 | La Remunta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-remunta | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 A). Una mirada a la Marina d'ahir. Les nostres masies. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13. | XVII-XX | Es troba en desús, tapiada però patint deteriorament constant. | La caserna de la Remunta de L'Hospitalet de Llobregat està situada a l'extrem oest del barri del Centre, en el límit de la ciutat amb Cornellà. L'element més destacable és la masia de planta basilical, amb el cos central més elevat i una porxada superior. Tant a la façana principal com a la posterior hi ha una escala exterior adossada que dóna accés a la primera planta. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües en el cos central i a una en els laterals. La construcció ha vist alterats els espais típics de masia, adequant-se a les noves funcions del seu ús. S'hi ha afegit un cos lateral i un altre posterior amb terrat pla i barana de balustres. Destaca la galeria de les golfes i el rellotge de sol. També destaca la porta d'entrada del recinte, de ferro, amb dos batents i testera amb la inscripció: 'Parc de La Remunta'. A cada costat hi ha un pilar coronat per una làmpada. | 08101-52 | Carrer Major, 94 | Des del 1868, estava destinada a dipòsit de cavalls sementals de l'exèrcit. L'any 2007 un conveni entre el Ministeri de Defensa i l'Ajuntament de L'Hospitalet va permetre la cessió a la ciutat de la totalitat de la caserna per a desenvolupar-hi usos residencials. | 41.3596400,2.0934500 | 424173 | 4579078 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52345-foto-08101-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52345-foto-08101-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52345-foto-08101-52-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94|98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52347 | Ca n'Arús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narus | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/masies-indrets/ca-narus/ http://www.marticabestany.com/es/proyectos/obra-propia/reformas/masia-can-arus http://www.l-h.cat/utils/obrefitxer.aspx?Fw9EVw48XS6of2ohvAxLTz3Sbuo0nL7u8e2pkVpLi3Y%3D | XIX | Casa senyorial amb jardí. És de planta rectangular en amplada, i està formada per tres cossos, que mantenen la unitat en la façana principal. El cos central i més important consta de planta baixa, pis i golfes. La seva coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, que està coronada per un acroteri simètric. Els dos cossos laterals són desiguals: el de l'esquerra, de planta baixa i pis, destaca en aquest darrer una petita galeria coberta amb arcs de mig punt i baranes de balustrada. El cos de la dreta consta de planta baixa i pis amb la coberta també a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana permet unificar visualment els tres cossos tot i les seves desigualtats estructurals i la pèrdua de la simetria i l'ornamentació addicional del cos central. És en aquest darrer on el programa arquitectònic senzill però eficaç s'atura en alguns detalls, com els tres eixos de simetria i verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, la porta d'accés principal té emmarcament de pedra i arc escarser i finestres laterals de llinda recta i barana de ferro amb motius geomètrics. A la planta pis, cada eix està definit per un balcó amb barana de ferro. A les golfes, habilitades com una planta més, hi trobem tres obertures més petites. Conserva varis elements originals com l'escala i la fusteria de la planta baixa així com de la sala principal de la planta pis, els paviments hidràulics i algunes decoracions dels murs. | 08101-54 | Rambla de la Marina, 415-427 | Es coneixen poques dades sobre la casa senyorial de Can Arús. Com a hipòtesi, sembla que el creixement de la masia anà paral·lel al primer projecte d'eixample de la vila vella de l'Hospitalet. Es construeix l'any 1851 per iniciativa de Jaume Arús i Cuixart, soci fundador del Casino del Centre i alcalde del municipi. Entre 1900 i 1910, el seu nét, Santiago Arús hauria fet alguna ampliació, d'aquí l'acroteri, decorat amb terracota i un medalló central amb les inicials S.A. Als anys vuitanta del segle XX mitjançant expropiació va passar a mans de l'Ajuntament. El mes de febrer de l'any 2005 es projecta la reforma de la masia, que finalitza el mes d'abril de l'any següent. L'arquitecte encarregat de l'obra serà Martí Cabestany i Puértolas. | 41.3585800,2.1019600 | 424884 | 4578953 | 1851 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52347-foto-08101-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52347-foto-08101-54-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ubicada entre la Rambla de la Marina, i els carrers de Provença, de Santa Anna i avinguda del Carrilet. El jardí frontal afegeix valor a la finca visualment, però sobretot des d'un punt de vista sociològic i de valorització de l'entorn i el paisatge. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52348 | Ca l'Esquena Cremat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquena-cremat | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CORNELLES i PUJOL, Montserrat (1990). Els motius de les antigues cases de pagès de l'Hospitalet; dins Quaderns urbans, núm. 5. Ajuntament de l'Hospitalet. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCÉ i PIERA, Matilde (1991). Cop d'ull als motius de l'Hospitalet. Ateneu de Cultura Popular de l'Hospitalet. | XIX | S'ha restaurat durant el procés de redacció del Mapa de Patrimoni. | Masia situada en oposició a l'edifici del casino del Centre. És de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, lleugerament encarada cap a l'est. El nivell de planta baixa es troba força per sota de la rasant de la Rambla Marina, urbanitzada tardanament en aquest sector. Davant seu manté un espai de pati, antigament hort i era, encerclat per una tanca d'obra i reixa de ferro. La façana principal es composa simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. Totes de llinda recta a excepció de la porta d'accés que és d'arc escarser. Damunt el portal, en la planta pis, hi ha un balcó amb barana de ferro. Amb posterioritat al seu aixecament, s'adossà un cos a la banda de ponent. A la planta noble conserva unes pintures molt interessants. | 08101-55 | Rambla de la Marina, 447 i 550 | Ca l'Esquena Cremat ha anat encerclant-se, progressivament, per construccions modernes. De totes maneres, la pervivència del seu pati i la presència del Casino afavoreixen que aquesta illa mantingui un caràcter marcadament vuitcentista, important de ser salvaguardat. | 41.3590800,2.1021300 | 424899 | 4579008 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52348-foto-08101-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52348-foto-08101-55-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el bloc de l'hospitaletdellobregat.wordpress s'explica que el mal nom de Ca l'esquena cremat del germans d'en Rafel que portava l'esquena de la camisa recremada pel sol, ja que treballava de pagès durant moltes hores. Però una segona versió diu que es va cremar el paller de cal Xicos de la Miquela i els veïns van ajudar a apagar-lo, també en Rafel que es va cremar l'esquena. Segons la Montserrat Cornelles l'origen del nom ve de que per Sant Joan es deixaven caure d'esquena sobre les brases dels focs.Hi havia pintures murals a la planta baixa i la primera planta. Gairebé totes han desaparegut. L'edifici està en rehabilitació i s'intenten recuperar les poques que queden. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52349 | Can Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colom | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. http://www.digital-h.cat/c/document_library/get_file?uuid=f4dbd509-f9ae-4f7d-88a3-342b71ffecad&groupId=10919 | XVIII-XIX | Restaurat fa poc per l'arquitecta Meritxell Inaraja | Antiga masia de planta rectangular distribuïda en tres cossos que consta de planta baixa i dos pisos, amb una capella afegida a la dreta i una galeria neogòtica d'arcs apuntats a l'esquerra. També destaca la torres de secció quadrada que s'aixeca pel cos posterior. Entorn enjardinat i espai d'ús públic. | 08101-56 | Carrer de Martí i Codolar, 2-4 | Mercè Albiach, de 96 anys, ha estat la darrera dona que va viure a Can Colom. L'any 2004 es va traslladar a un pis d'enfront des d'on ha seguit la rehabilitació d'aquesta masia del segle XVIII. | 41.3666300,2.1315800 | 427370 | 4579822 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52349-foto-08101-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52349-foto-08101-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52349-foto-08101-56-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Adquirit pel municipi, actualment acull les oficines del Programa Municipal per a la dona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52350 | Xemeneia Bòbila Goyta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-bobila-goyta | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX | Xemeneia corresponent a l'antiga bòbila Goyta i que s'ha mantingut en l'actual Parc de Les Planes com un referent visual i de contextualització històrica important. És de secció quadrada, feta de maons. | 08101-57 | Carrer de Menéndez Pidal, s/n (Parc de les Planes) | Les bòbiles van ser unes de les més importants i representatives del procés d'industrialització de l'Hospitalet. Durant la segona meitat del segle XIX, van proliferar, tot i aprofitant les riques terres argiloses del municipi. Es van produir veritables processos de concentració industrial, especialització i mecanització que van donar lloc a empreses emblemàtiques: Cosme Toda, Batllori, Cucurny, etc. Les indústries més petites, sobretot les bòbiles amb un únic forn, van anar desapareixent de mica en mica a partir de principis del nostre segle. | 41.3661400,2.1048200 | 425132 | 4579790 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52350-foto-08101-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52350-foto-08101-57-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||||
| 52352 | Ca l'Esquerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerrer | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XVI-XX | Es tracta d'una masia que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a tres vessants. Un carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, no arriba al final deixant l'aigua ves posterior en forma triangular. La porta principal té un arc de mig punt rebaixat adovellat, i una finestra a banda i banda. Al primer pis hi ha tres balcons amb molt poc voladís i les obertures tenen una llinda d'un sol bloc de pedra. A les golfes hi ha una finestra d'arc rebaixat, feta amb maó, al centre i una finestra quadrangular a banda i banda. Sobre el balcó central hi ha un escut i la data '1572'. Sobre la porta es llegeix la data de reforma de l'edifici: 1796. En una façana lateral hi ha una finestra de pedra amb dos arquets conopials molt treballats i quatre caps humans. El nivell del terra de la masia se situa per sota del de l'exterior perquè les successives inundacions del riu l'han fet pujar. | 08101-59 | Carretera del Mig, s/n | Ca l'Esquerrer va ser edificat el 1572 i es va reformar el 1796. Els Esquerrer eren una de les famílies que formaven part d el Consell local durant la dècada de 1570-79. Segons el fogatge de 1553 -el més proper-, l'Hospitalet tenia unes 450 ànimes, un terç a les masies i la resta al nucli urbà. Pere Esquerrer era jurat quan al 1577 es va construir l'església i també al 1579 quan es va instituir el trentè. També hi havia un Esquerrer quan es va emprendre, al 1620, la construcció d'un nou i més fort terraplè per defensar la Marina de les inundacions de la ciutat, fins a la seva extinció com a família ben entrat el segle XVII. | 41.3485900,2.0942700 | 424229 | 4577851 | 1572 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52352-foto-08101-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52352-foto-08101-59-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52353 | Cases del carrer de Molines, 28-34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-molines-28-34 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Es tracta d'unes casetes unifamiliars, en origen de només planta baixa, aixecades a partir d'un mateix projecte que sembla ser que data pels volts de 1928. La seva característica més singular prové del fet que tenen un petit jardí o pati a l'entrada, separat del carrer per una tanca d'obra amb una porta i reixa de forja. El número 34 difereix de la resta ja que la caseta fa un angle que acaba per cloure el pati. Per la resta de característiques, les quatre casetes són idèntiques i disposen del mateix programa decoratiu: respiralls ovalats, rajoles vidriades als ampits de finestres i a la tanca. Posteriorment, la casa número 32 ha conegut la remunta d'un pis que ha trencat l'harmonia del conjunt. | 08101-60 | Carrer de Molines, 28-34 | 41.3614500,2.0975500 | 424518 | 4579276 | 1928 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52353-foto-08101-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52353-foto-08101-60-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La tipologia que representen exemplifica un tipus d'urbanització també present en d'altres punts de l'Hospitalet i que en el cas del carrer Molinés acaba per definir un espai molt acotat. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52356 | Passatge d'Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-doliveras | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Conjunt format per sis casetes unifamiliars, entre mitgeres d'una única planta, situat en el passatge Oliveres i carrer del Montseny. Tot i la seva senzillesa, les cases destaquen pel seu acabat de façana, amb una barana del terrat d'obra de forma ondulada i una garlanda ceràmica que dóna als edificis un toc característic. La distribució de les obertures és idèntica en totes: porta a l'eix central i dues finestres laterals. Totes les llindes són rectes. La façana està coronada per un acroteri curvilini amb un òcul ovalat a sota. | 08101-63 | Passatge d'Oliveras, 34-42 | Algunes urbanitzacions dels anys 20 del segle passat, al barri de la Torrassa, lligades a l'increment demogràfic d'aquella dècada, es singularitzen per una tipologia constructiva senzilla, però característica i representativa de les diferents mesures adoptades per a la solució del problema de l'habitatge. A la base tindríem l'especulació i aprofitament intensiu del sòl que representen les casetes en passadís. El seguirien un tipus d'habitatge, també senzill, normalment de només planta baixa, i que difereix de l'anterior pel fet de no formar passadís, sinó de donar a vies urbanes, com els passatges. El cas del passatge Oliveres és paradigmàtic i no s'ha de deslligar de la resta de la urbanització del total del passatge. En pocs anys (1925-27) els solars d'aquesta via van anar edificant-se amb senzilles casetes de planta baixa, que tot i ser de promotors diversos, perquè els solars tenien diferents propietaris, la majoria van ser obra del mateix arquitecte, Lluís G. Colomer. No es tracta per tant d'una actuació unitària -com succeeix en els corredors-, però el resultat tipològic final és força semblant. | 41.3689500,2.1179400 | 426232 | 4580091 | 1927 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52356-foto-08101-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52356-foto-08101-63-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52357 | Edifici del carrer Rafael de Campalans, 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-rafael-de-campalans-44 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d'habitatges que fa cantonada amb els carrers de París i Rafael de Campalans. Consta de planta baixa i quatre pisos, el darrer dels quals és una remunta que desconfigura el programa arquitectònic del projecte original. Destaca a la façana la porta d'escala principal amb arc deprimits còncau, amb un gra òcul al damunt. Tot emmarcat per una motllura de motius geomètrics. I també per la seva ornamentació esgrafiada a la cantonada de la façana del carrer de Paris. El parament de la planta baixa es troba recobert amb un estuc que imita carreus abuixardats. Als nivells superiors, la disposició dels balcons dona un caràcter diferent a cada façana, la del carrer de Paris disposa els balcons en una clara alineació vertical, de llosanes de pedra i baranes de forja, per contra la del carrer Rafael Campalans els disposa amb una clara alineació horitzontal, balcons continus amb barana d'obra al primer pis i de forja als pisos superiors. | 08101-64 | Carrer Rafael de Campalans, 44 | Casa situada a l'eixample vuitcentista de L'Hospitalet, construïda al primer quart del segle XX, de la que no es coneix l'autoria del projecte. | 41.3731400,2.1216500 | 426547 | 4580553 | 1924 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52357-foto-08101-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52357-foto-08101-64-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52358 | Edifici del carrer de París, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-paris-5 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. La façana s'organitza a partir de quatre eixos de verticalitat, definits per les obertures, on es juga compositivament amb els balcons, diferents a cada planta. En la primera una balconada central amb dos accessos; a la segona planta un balcó corregut de costat a costat; i en la tercera planta, un balcó simple a cada extrem. El parament està fet imitant carreus abuixardats i tot emmarcat als extrems per dues grans pilastres estriades que van des de la primera planta a la cornisa- El coronament de la façana és amb un f frontó ondulat amb dos òculs. Les obertures són d'arc carpanell i l'interior és còncau en forma de petxina. | 08101-65 | Carrer de París, 5 | Casa situada a l'eixample vuitcentista de L'Hospitalet, construïda al primer quart del segle XX, de la que no es coneix l'autoria del projecte. | 41.3730300,2.1215200 | 426536 | 4580541 | 1925 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52358-foto-08101-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52358-foto-08101-65-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52361 | Edifici del carrer del Príncep de Bergara, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-del-princep-de-bergara-10 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Caldria reposar aquells elements ceràmics perduts i fixar tota la resta. | Edifici d'habitatges entre mitgeres format per dos cossos i que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de terrat pla. Destaca per la seva façana profusament decorada. Excepte als baixos, adaptats per donar cabuda a comerços i amb un arrebossat de ciment uniforme, que ha fet desaparèixer el seu caràcter primigeni, la resta del mur de façana es troba decorat amb rajoles ceràmiques, senceres o amb composició de trencadís, i plafons esgrafiats. El maó vist també té la seva presència en l'emmarcament de les obertures dels balcons. Es poden veure esgrafiats amb motius florals i vegetals localitzats entre les obertures, elements ceràmics de diferents dibuixos que es van combinant en franges horitzontals, les baranes de ferro forjat amb dibuixos circulars i ovalats...No queda ni un sol espai sense decoració: fins i tot la llosana dels balcons és feta amb rajoles ceràmiques. El murs dels nivells superiors és recorregut per balconades dobles. L'acabament de l'edifici s'estructura amb pilastres de maó vist unides per gelosia. Sobre la porta central, en la franja que hi ha entre les obertures del balcó, feta de trencadís, es pot veure la inscripció de la data de construcció de l'edifici, 1927'. | 08101-68 | Carrer del Príncep de Bergara, 10 | Aixecat sobre un solar regular, fruit de la reparcel·lació urbana que implicà el procés de construcció de l'eixample del centre de l'Hospitalet. Força d'aquests edificis no es començaren a bastir fins ben entrat el segle XX, a redós de les primers grans migracions dels anys vint i també de la dinamització del barri que s'accelerà amb la construcció del mercat. | 41.3590500,2.0986200 | 424605 | 4579008 | 1927 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52361-foto-08101-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52361-foto-08101-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52361-foto-08101-68-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52362 | Edifici del carrer del Príncep de Bergara, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-del-princep-de-bergara-24 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos amb la coberta plana. La façana es configura simètricament a partir d'un eix central en el que sobra la porta d'accés. Destaca per la seva ornamentació esgrafiada de la part central. L'esgrafiat presenta dos motius diferents: el que se situa sobre la porta d'escala és un medalló amb la inscripció de l'any d'acabament de l'edifici ('Año 1925') envoltat per elements vegetals; en el segon i tercer pis trobem un gerro d'on emergeixen plantes i flors, amb una estètica que intenta aproximar-se a ideals clàssics del noucentisme. A la planta baixa s'hi troben cinc obertures: tres portes (la d'escala-central flanquejada per dues de les botigues, totes amb arcs deprimits còncaus), més dues finestres a tocar de les mitgeres amb els edificis veïns. Als nivells superiors, cada pis disposa de quatre obertures corresponents a dos balcons laterals i dues finestres centrals. Les obertures són de llinda recta amb porticons de fusta de llibrets. El parament d'aquest nivell es troba recobert amb un estuc que imita carreus abuixardats. Destaca l'ornamentació a les cartel·les dels balcons de la segona i tercera planta. I el coronament amb balustres de terra cuita. | 08101-69 | Carrer del Príncep de Bergara, 24 | Es desconeix l'autoria de l'edifici. Gràcies als registres cadastrals sabem que la propietària i promotora va ser Josefa Pujol. Tot i que situat en l'eixample vuitcentista de l'Hospitalet que comprèn la trama ortogonal dels actuals carrers Roselles, Rossend Arús, Príncep de Bergara, Provença, etc., aquestes construccions, no es construïren fins el primer quart del segle XX. Cal pensar que de ben segur la construcció del Mercat del Centre (Puig Gairalt 1924-25) va propiciar un impuls important en la urbanització de la zona. | 41.3585500,2.0988800 | 424626 | 4578952 | 1924 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52362-foto-08101-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52362-foto-08101-69-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52363 | Edifici del carrer del Príncep de Bergara, 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-del-princep-de-bergara-42 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. La façana es configura a partir d'un eix central on se situa la porta d'accés i que divideix la construcció en dues meitats iguals. Aquest eix es mostra físicament per una pilastra d'elements aplacats que va des de la part superior de la porta d'accés al coronament de la façana. A cada costat hi ha sengles balconades amb dues obertures cadascuna. Les baranes són de ferro, les obertures de llinda recta, en les dues primeres plantes i arc de mig punt a la tercera; amb motius florals a la llinda i persianes de llibrets de fusta. Dues pilastres més, cada una a tocar de la mitgera amb les finques veïnes, acaben per emmarcar dos cossos on se situen les obertures dels tres pisos alts. | 08101-70 | Carrer del Príncep de Bergara, 42 | Al llarg del primer terç del segle XX s'anaren bastint nombroses cases de renda que van acabar d'urbanitzar l'eixample vuitcentista del centre de l'Hospitalet. El carrer Príncep de Bergara conserva exemples força reeixits d'aquest tipus d'arquitectura que va acabar per configurar un habitatge de lloguer de certa qualitat, situat a l'entorn de l'antic nucli urbà. | 41.3581300,2.0991100 | 424645 | 4578906 | 1931 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52363-foto-08101-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52363-foto-08101-70-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antònia Marsal i Prats en fou la promotora. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52365 | Edifici del carrer del Progrés, 70 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-del-progres-70 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Casa unifamiliar entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta plana. Els baixos s'han transformat en comerços, però es manté l'ornamentació i la tipologia de parament. La façana té una composició a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures: tres per planta. En planta baixa, la porta d'accés i les dues obertures del comerç i en les plantes superiors amb balcó corregut. Destaquen els elements florals esculpits i de pedra artificial que se situen a les llindes de les obertures i a la barana del terrat. Es realment singular el tractament donat a la paret mitgera amb la casa veïna de Progrés 68, de menor alçada, on situa uns arquets cecs imitant les arcuacions llombardes de les esglésies romàniques i una barana simulant merlets. | 08101-72 | Carrer del Progrés, 70 | El carrer Progrés fou un dels eixos principals d'urbanització del barri de Collblanc - La Torrassa. En ell es troben bastits nombrosos edificis de renda de principis de segle. | 41.3731500,2.1201900 | 426425 | 4580555 | 1915 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52365-foto-08101-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52365-foto-08101-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52365-foto-08101-72-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|105 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52369 | Font del repartidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-repartidor | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. https://fontsaigua.wordpress.com/tag/placa-del-repartidor/ RASOLA (2015). Dues antigues torres d'aigua de l'Hospitalet; dins https://fontsaigua.wordpress.com/tag/placa-del-repartidor/ [consulta realitzada el 19 de setembre de 2017]. | XIX | Al bell mig d'una reformada plaça del Repartidor, s'alça la torre que dona nom a la plaça. Es tracta d'una torre de planta rectangular amb la coberta de tipus piramidal feta de rajoles vidrades i policromes (verd, groc i vermellós), coronada per una hídria. Els paraments de les quatre façanes són bàsicament llisos a excepció de dues franges horitzontals de maons, la part més alta sota ràfec feta també de maons dibuixant arcs cecs i els ampits i arcs d'unes obertures dobles que hi ha a cada façana. A cada façana hi ha un fanal de ferro i a sota el brollador i la pica. L'aixeta sobresurt d'un cap de lleó de ferro. En un dels costats hi trobem la porta d'accés a l'interior. | 08101-76 | Plaça del Repartidor, s/n | Durant el segle XIX la població de l'Hospitalet augmentà considerablement donant com a resultat que la xarxa pública de subministrament d'aigua, que en aquell moment disposava de dues fons, fos insuficient. L'any 1867 es construeix el Repartidor, que portarà l'aigua des d'una mina d'Esplugues. El Baró de Maldà agafava l'aigua d'aquesta mina i la portava a la seva propietat de Cal Xerricó. El Repartidor distribuïa l'aigua a cinc fonts de la ciutat. En el moment en que es va construir aquest edifici, les fonts constituïen un element de gran importància, ja que la primera xarxa d'aigua corrent domiciliària no es va crear fins l'any 1888 i no arribava a totes les cases. Era molt normal, doncs, veure la gent omplint galledes d'aigua per a l'ús quotidià. L'any 1927, amb motiu de la visita de la Reina Victòria per inaugurar l'edifici de Correus, s'instal·là la font i els fanals i es restaurà la torre, donant-li l'aspecte actual (GIMENEZ / LOPEZ / LLOREDA / RUIZ / DOMINGUEZ, 1992, p.124) | 41.3616300,2.0998300 | 424709 | 4579294 | 1867 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52369-foto-08101-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52369-foto-08101-76-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52372 | Can Sumarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sumarro | <p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.</p> | XVI-XX | <p>Antiga masia rehabilitada coma biblioteca municipal. També s'ha conservat part de l'entorn que tenia la gran finca de pagès, com jardí o parc urbà. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes; amb coberta de teules àrabs a dues aigües. A la façana principal, orientada a migdia, destaca la porta adovellada d'entrada a la masia; on hi ha la següent inscripció: 'Jesus Ma-MONSRAT SERDANYA EN L'ANY 1580'. Les finestres són de llinda recta (la central del primer pis té llinda monolítica), tret de les tres obertures del segon pis, que corresponen al nivell de les golfes que és una galeria amb tres arcs de mig punt. Consta de barri amb mur d'encerclament (closa) i accés pel costat de ponent amb portalada amb petita coberta de teules i posta de fusta. A la part posterior té un cos adossat.</p> | 08101-79 | Carrer de la Riera de l'Escorxador, 2-22 i 43-48 | <p>Construïda l'any 1580 per Jesús Mª Montserrat, segons consta a la llinda del portal d'entrada. Actualment és propietat municipal per cessió testamentària del doctor Santiago Parts i Comas. La família Prats esdevé propietària de la finca quan la compra al Marquès de Castellbell, l'any 1924. Tot i que ja feia 150 o 200 anys que hi vivia. On nasqueren més d'un dels batlles de la ciutat.</p> | 41.3602400,2.0967600 | 424451 | 4579142 | 1580 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52372-foto-08101-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52372-foto-08101-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52372-foto-08101-79-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-07-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment és la seu d'una biblioteca pública. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1779 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||
| 52374 | Passatges de Pons i Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatges-de-pons-i-mata | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. ROVIRA GIMENO, Josep M. (1983). Los 'pasillos', una típica vivienda obrera; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 9. | XX | Construcció típica de cases obreres unifamiliars en passadís o corredor. Tot i la precarietat d'aquest tipus de construccions, les casetes que donaven front al carrer Rosselló van ser tractades amb petits detalls d'acabat arquitectònic ornamental: respiralls ceràmics tipus medalló, pinyes de pedra artificial, balustres ceràmics i reixes de forja treballades amb un original dibuix formen la façana exterior d'un conjunt que al seu interior no mostra cap tipus de voluntat singularitzadora. Les cases protegides del passatge Mata, que es troba tancat amb una reixa des del carrer Rosselló, disposen al seu davant d'un petit jardinet. Quant a les casetes del passatge Pons, unes tenen accés pel mateix passatge, i d'altres (números 6,7,8 i 9) a través d'un petit pati posterior. | 08101-81 | Carrer de Rosselló, 96-100B | L'obertura dels passatges Pons i Mata, va permetre al propietari del solar, Josep Albiol, una urbanització amb 27 casetes, de mínimes dimensions i amb la ubicació de serveis comuns a l'espai dels patis -safareigs. El conjunt obeeix a una actuació unitària, que alguns autors han atribuït a Ramon Puig i Gairalt. Malgrat que sí és cert que Puig i Gairalt va intervenir i projectà alguns d'aquests nuclis d'habitatges de passadís, com el del carrer Progrés, no sembla versemblant que fos l'autor d'aquest conjunt. Avala aquesta hipòtesi el fet d'haver localitzat un projecte de 1925 d'una de les cases del conjunt (passatge Mata 2) que ve signat pel mestre d'obres Josep Masdeu. | 41.3701100,2.1274800 | 427031 | 4580211 | 1925 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52374-foto-08101-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52374-foto-08101-81-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No totes les cases estan incloses en el catàleg. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52376 | Cases del carrer de les Roselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-les-roselles | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | Conjunt de tres cases entre mitgeres de planta baixa i pis, edificades a les parcel·les regulars que es formaren en la urbanització de l'antic passatge Perutxo. La façana de la casa núm. 7 s'ha vist modificada en la planta pis on s'hi ha afegit una balconada de ferro, de dues obertures i amb la decoració de garlandes d'aquestes i l'encapçalament i la cornisa. La casa del número 9 se li ha afegit un entresòl, i l'edifici ha passat a estar dividit en dos estatges diferents. Però a nivell de façana aquesta alteració només ha suposat una obertura de finestra al pis de l'entresòl, restant la resta de la façana tal i com degué ser el seu projecte original. En destaca l'arc de mig punt de la porta d'accés amb tarja; la balustrada amb peces de terra cuita del coronament i el treball de ferro de la tarja i el balcó de la planta pis. Potser la casa amb el núm. 11 és la que millor representa la tipologia de les primeres construccions. Si més no pel que fa a la seva façana, amb dues obertures per planta, totes adintellades, i un balcó en l'eix de la porta d'entrada. Per desgràcia, l'any 1929 s'hi va afegir un segon pis. | 08101-83 | Carrer de les Roselles, 7-11 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3591700,2.1003800 | 424752 | 4579020 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52376-foto-08101-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52376-foto-08101-83-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52377 | Cal Gotlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gotlla-0 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BAÑOS SORIA, Julio (1997). Imatges retrospectives de la Marina: Zona Franca i polígon industrial Pedrosa. L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 A). Una mirada a la Marina d'ahir. Les nostres masies. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. | XVII-XX | El 2007 la va restaurar l'ajuntament | Masia de planta basilical, amb el cos central més alt que els laterals i coberta a dues vessants amb carener perpendicular a la façana. té un cos annex d'una sola planta. Totes les obertures són de llinda recta excepte una galeria d'arcs de mig punt a les golfes. | 08101-84 | Carrer de Salvador Espriu, 54-58 | La primera referència escrita de la masia data del 1863. Va estar en ús fins que a principis de la dècada dels 90 del segle XX la van abandonar. Va entrar en un procés de decadència fins que l'any 2007 la van restaurar per convertir-la en un centre de serveis per les empreses que s'instal·lessin en el districte de negocis de Gran Via. | 41.3529500,2.1237700 | 426702 | 4578309 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52377-foto-08101-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52377-foto-08101-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52377-foto-08101-84-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tenia un rellotge de sol a la façana, que la restauració no ha tingut en compte. Actualment l'immoble és un centre municipal de serveis per les empreses que s'instal·lessin en el districte de negocis de Gran Via. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52378 | Can Pau de l'Arna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-de-larna | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XVII-XX | Masia de tipus basilical que ha quedat envoltada de construccions modernes. Consta de planta baixa, pis i golfes. La fragmentació parcel·lària i l'edificació de l'entorn ha donat com a resultat una organització atípica. La masia orientada, com és lògic, a migdia, presenta la seva façana lateral al carrer, del qual es troba lleugerament separada per una tanca. En canvi, la seva façana principal s'obre a l'interior de la parcel·la, on conserva un important espai de pati. L'accés al recinte es produeix des d'una reixa metàl·lica oberta a la tanca. La pèrdua d'entitat de la masia com a residència d'explotació agrícola ha fet que la seva estructura original s'anés alterant al llarg del segle. Hi ha una subdivisió interior d'habitatges i un aprofitament industrial dels baixos que no han conservat en absolut la primitiva distribució. | 08101-85 | Carrer de Sant Roc, 7-9 | La masia coneguda com a Can Pau de l'Arna és l'única que s'ha mantingut enclavada dins dels terrenys on durant el darrer quart del XIX es produí el primer eixample de l'Hospitalet. Segurament es tractava de l'única casa de camp amb entitat que hi havia en aquella zona. A nivell parcel·lari es pot comprovar com, a més, la masia devia continuar mantenint l'explotació agrícola -potser només horts en règim intensiu- fins ben entrat el segle XX, en què començà a fragmentar-se. | 41.3591100,2.0980100 | 424554 | 4579015 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52378-foto-08101-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52378-foto-08101-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52378-foto-08101-85-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Malgrat tot, el cos principal i la galeria annexa manté fidelment la fesomia de l'antiga masia, que ha quedat com un veritable reducte rural enmig de la urbanització recent dels solars veïns. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52379 | Edifici del carrer Sant Roc, 50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-sant-roc-50 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer Josep Maria Sagarra que consta de planta baixa i tres pisos i coberta de terrat. La façana s'estructura simètricament a partir d'un eix central representat per la porta d'accés a l'escala i tres obertures d'il·luminació de l'espai interior. Als costats d'aquest eix s'alternen fileres verticals de balcons i finestres. La decoració es concentra al voltant de les obertures, amb garlandes als òculs i relleus de motius vegetals d'influència modernista a la llinda de la porta central, balcons i finestres. Les baranes de ferro forjat dels balcons reprodueixen motius geomètrics amb un gran oval central. Hi ha esgrafiats vegetals entre els òculs i la porta principal, que ajuden a remarcar la importància de l'eix central de l'edifici. Una cornisa decorada amb esgrafiats dóna pas al coronament de l'edifici, caracteritzat per l'ampit de la barana del terrat, tractat al centre per un cos rectangular rematat per línies ondulants amb dues volutes centrals. Al seu interior hi ha la inscripció de l'any de construcció de l'edifici, 1924. Aquest tractament ornamental de la façana que dona al carrer Sant Roc, es trasllada així mateix a l'altre façana, dominada per la presència de simples balcons correguts. El tractament llis de les superfícies contribueix a destacar els elements ornamentals, tant si estan disposats sobre el pla del mur com en el cas de les baranes dels balcons. | 08101-86 | Carrer de Sant Roc, 50 | Es troba en el que fou l'eixample vuitcentista del centre de l'Hospitalet. A l'entorn de l'antic nucli urbà trobem exemples força reeixits d'aquest tipus d'arquitectura que van acabar per configurar un habitatge de lloguer de certa qualitat. | 41.3570400,2.0988700 | 424624 | 4578785 | 1924 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52379-foto-08101-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52379-foto-08101-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52379-foto-08101-86-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52380 | Passatge de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-de-piera | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Algunes de les façanes han estat pintades, cadascuna d'un color diferent. | Agrupació de dotze habitatges formant dos fronts de façana i un carreró al mig, perpendicular al carrer de Sant Roc; per on s'accedeix als habitatges, llevat de dos que tenen façana al carrer. Consten d'una sola planta, amb el terrat pla. La façana de cada casa té una composició simètrica, a partir de l'eix central delimitat per la porta d'entrada i dues finestres, als eixos laterals, aquestes últimes amb reixes helicoïdals de ferro forjat. Totes les obertures, rectangulars, tenen un recreixement llis amb tres petits relleus ornamentals, un al centre i els altres dos a cada costat. Els respiralls quadrats tenen un cercle que fa de decoració. L'acabament de l'edifici està format per una balustrada de pedra dividida per pilastres. | 08101-87 | Carrer de Sant Roc, 59-61 | Tot i que la majoria de construccions d'habitatge obrer en passadís o corredor que es produí als anys 20-30 del segle passat, a l'Hospitalet, se centrà en els barris més populars (Collblanc o La Torrassa), també hi hagué actuacions, com aquesta, al centre de la vila. Aquesta singularitat és la que distingeix aquest conjunt, situat al bell mig d'una de les illes que conformava el primer eixample de l'Hospitalet. Possiblement el propietari del solar del carrer Sant Roc no estava interessat en la construcció d'edificis i de renda, com els molts que se situen al carrer paral·lel de Príncep de Bergara, que requerien d'una forta inversió inicial. En canvi, al 1930, es produeix aquesta construcció clarament especulativa. L'obertura d'un passatge al mig de la propietat, permet obtenir dos fronts de façana on es basteixen dotze petites cases unifamiliars, de només planta baixa i d'una qualitat mínima. La inversió d'aquesta operació horitzontal és molt més reduïda que no un projecte de casa de pisos, i els guanys per al propietari són immediats si hi ha una demanda efectiva. | 41.3569500,2.0993100 | 424660 | 4578774 | 1930 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52380-foto-08101-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52380-foto-08101-87-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'estructura de les casetes és molt modesta, i a nivell arquitectònic només es pot ressaltar la balustrada de la barana del terrat, i les reixes de forja de les portes i finestres. Però el seu valor radica en les característiques tipològiques fruit d'un moment i unes necessitats concretes. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||
| 52381 | Carrer de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-barbara | AJUNTAMENT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS i FUSTER, Joan (1986). Com es fa una ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet, col·lecció Rutes Urbanes: Descoberta del Patrimoni Urbà de l'Hospitalet. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX | Agrupació de cases entre mitgeres del carrer Santa Bàrbara, que s'estén en un únic tram entre la riera de la Creu i el carrer de l'Església. El conjunt es composa per nou cases unifamiliars de planta i pis, orientades a migdia, amb teulada a un vessant, i una xemeneia a tocar de la façana. A l'altra banda del carrer se situaven els horts de cadascuna de les cases, avui dia desapareguts o convertits en garatges. | 08101-88 | Carrer de Santa Bàrbara, 3-19 | La característica més important d'aquest conjunt és que s'ha mantingut pràcticament intacte des del moment de la seva urbanització unitària de principis del segle XIX. Tots els historiadors i cronistes de l'Hospitalet senyalen aquest conjunt com gairebé l'últim i únic reducte on es pot copsar l'ambient de poble rural que havia tingut l'Hospitalet fins als grans canvis socials i urbanístics dels darrers cent anys. | 41.3619700,2.0987300 | 424618 | 4579332 | 1803 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52381-foto-08101-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52381-foto-08101-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52381-foto-08101-88-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Totes les cases són construïdes en filera, orientades a migdia i segueixen una mateixa estructura amb una sola porta d'accés, petites finestres i, en algun cas, balcó. El més destacat és la gran xemeneia de sortida de fums, col·locada sobre l'espai que correspon a la cuina. | 119|98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52382 | L'Escorça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescorca | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX | Masia d'origen agrícola de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes. Es compon de tres crugies i disposa d'una torre en el cos central. Als laterals se li van afegir dos cossos de planta baixa i pis. La façana és molt simple i sense ornamentacions, de composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat en el cos central i un altre eix en cada cos adossat als costats. El que destaca més és l'acroteri esglaonat del cos central, amb un rellotge de sol vertical, al centre. | 08101-89 | Carrer de Santa Eulàlia, s/n | En la bibliografia no queda clar si era la residència dels Escorça que tenien el conjunt fabril al costat o era part d'un molí que aprofitava l'aigua del Canal de la Infanta. El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3681500,2.1309500 | 427319 | 4579991 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52382-foto-08101-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52382-foto-08101-89-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn enjardinat i d'ús públic. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52385 | Fàbrica Can Gras al complex de cal Trinxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-can-gras-al-complex-de-cal-trinxet | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BREU I PANYELLA, Ramon (1986). El Barrio de Santa Eulàlia de Provençana: elementos para una crònica; dins: XXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (L'Hospitalet de Llobregat). CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ LOPEZ, Manuel (1992). Arte en l'Hospitalet!; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 81 (gen. 1992), pp. 14 a 15. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. SANTOS SANTOS, María Cruz (1991). Un assaig de divulgació del Patrimoni a les escoles: La ruta urbana de la indústria; dins I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet del Llobregat), pp. 70-74. | XX | Alguns elements han desaparegut i d'altres estan en força mal estat. Tot i així no hi ha accés i existeix un projecte de consolidació estructural i substitució de cobertes. | Complex industrial d'origen tèxtil format per diverses naus i una xemeneia. Les que foren projectades per Joan Alsina, el 1905, i per Modest Feu, l'any 1916, estan majoritàriament enderrocades. Les conservades són més recents. Només s'ha preservat el mur de tanca projectat per Modest Feu el 1916. Edifici industrial amb dos cossos clarament diferenciats tant per les dimensions com per les tipologies. Un primer sector, més petit, era destinat a funcions comercials i, l'altre, constituït per una gran nau, era el destinat a la producció fabril. A la façana principal es combina e parament, que és de carreus de pedra, amb els elements decoratius, fets amb maó, que fan pilastres i sanefes fent escalonaments; també es pot llegir la data de 1910. | 08101-92 | Carrer Santa Eulàlia, 182-212 | Aquest conjunt es forma de la unió de la fàbrica de filats Trinxet, de la que conservaria el nom, i can Gras. El 1904, Avel·lí Trinxet obria una fàbrica tèxtil a l'actual carrer de Sant Salvador, anomenada 'Avelino Trinxet e hijos'. L'any 1930 es va integrar al trust 'Unión Industrial algodonera, SA' i tres anys més tard va llogar la fàbrica del costat 'Can Gras' i li va comprar més de 250 telers. En aquells moments la plantilla era de 1110 treballadors. | 41.3669000,2.1217700 | 426550 | 4579860 | 1905 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52385-foto-08101-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52385-foto-08101-92-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52386 | Ermita de Santa Eulàlia de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-santa-eulalia-de-provencana | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GAVIN, Josep Mª; AINAUD DE LASARTE, Joan (1992). Inventari d'esglésies: Barcelonès I. Barcelona: Ed. Pòrtic. MADURELL, J.M. (1977). Fulls històrics de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, 1977, pp. 37. MARCE I SANABRA, Francesc (1962). ¿Santa Eulalia de Provençana citada en un documento real del siglo XIII?; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal' (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 34. PLADEVALL i FONT, Antoni; dir.(1992). L'Hospitalet de Llobregat: Santa Eulàlia de Provençana; dins Catalunya romànica, vol. XX: Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Barcelona: Fundació enciclopèdia catalana; pp.263 i 264. PRAT PRAT, Trinidad (1961-62). La ciudad de Hospitalet de Llobregat y sus parroquias; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núms. 31 (1961), 32 (1961), 33 (1962). | XII | Ermita romànica de tres naus, amb volta de canó la central i quart de cercle les laterals. La nau central és més ampla que les laterals i la de migdia és més estreta que la de tramuntana. Estan separades per pilars rectangulars i arcades de mig punt. No s'han conservat els absis que encapçalaven cada nau. A la façana s'obre la portalada d'entrada, al seu damunt una finestreta i en el mateix eix, cornant-la un campanar de cadireta, sense campana. El parament està fet de petits carreus disposats en filades horitzontals a trencajunts de mitja peça. Als angles hi ha carreus més grans, disposats al llarg i de través. No hi ha arcuacions llombardes. Sota la teulada hi ha una línia d'impostes. La portalada data del 1201, segons la inscripció del timpà: 'ANNO MILLESSIMODUCENTESSIMO PRIMO / ACTUM EST HOC MENSE MA/ RCIO A QUODAM MAGISTRO A(RNALLO)'. Està formada dues arquivoltes bossellades. L'exterior mostra un relleu ornamental en forma de ziga-zaga, emmarcat per un trenca aigües decorat amb fulles. Hi ha dues columnes als laterals amb un capitell i bases esculpides (el fust és nou). | 08101-93 | Carrer Santa Eulàlia, 203-205 | El primer document on s'esmenta el lloc de Provençana data de l'any 908. Es tracta de la venda d'una casa amb les terres al prevere Radulf, fill del comte Guifré. Però com a parròquia, l'església de Santa Eulàlia de Provençana no s'esmenta fins l'any 1045. Sembla que l'any 1076 es documenta la construcció de l'actual església i que es consagra el 27 de gener de l'any 1101 pel bisbe Berenguer Folc. A l'any 1203, Ramon Guanagau funda el benefici de Sant Joan. A principis de segle XIV, segons les visites pastorals, pateix certa decadència però va aguantant, fins que al lloc de la Pobla de l'Hospitalet es forma un nou nucli agrupat. L'any 1426 el bisbe de Barcelona Francesc Climent Sapera concedeix la llicència per a edificar una nova església parroquial i trasllada la titularitat de la vella església de Provençana. Les notícies posteriors fan referència als ermitans. L'any 1757 el rector de l'Hospitalet i els veïns establiren una concòrdia per a reedificar-la. S'hi col·loca una campana i Francesca d'Alòs presenta al barber Josep Soler per a ermità. Al segle XIX, al voltant de l'església s'havia creat un nou nucli agrupat, allunyat de la parròquia i demanaren l'obertura de l'ermita; fins que l'any 1879 s'aconsegueix que torni a ser parròquia de Provençana. | 41.3651800,2.1187100 | 426292 | 4579671 | 1101 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52386-foto-08101-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52386-foto-08101-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52386-foto-08101-93-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La primera reforma que patí ja fou a mitjans del segle XII. Ho documenta una base esculpida de columna que s'ha conservat. El plint està esculpit del tot, envoltat per animals que semblen serps i simis, mossegant una mena de tija gruixuda que omple bona part de la cara frontal de la base. Per sota treu el cap una altra serp. Pel costat oposat, la base és llisa, ja que s'adossa a la paret. Rere la tija hi ha la base rodona del fust, amb un forat central per encaixar-hi la columna | 92|85 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52387 | Cotxeres del metro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cotxeres-del-metro | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici longitudinal format per diferents cossos esglaonats, el darrer dels quals consta de planta baixa i cinc pisos, amb remat de coberta d'inspiració barroca. Els primers cossos són les cotxeres amb les vies i les andanes, de composició lineal i l'altre són les oficines. Les teulades estan construïdes amb dobles pendents molt acusades i contraposant a 90º respecte de la central, les que corresponen als cossos dels extrems. En aquest sentit es molt important la composició de la façana lateral, que s'obre a l'estació i les vies: El cos central està rematat per un timpà mixtilini que domina sobre els cossos laterals, que són asimètrics. Aquesta asimetria es veu encara més accentuada en aquesta façana ja que l'edifici té adossat, en un dels extrems, un edifici de tallers i naus de cotxeres més baix i molt llarg. | 08101-94 | Carrer de Santiago Ramon y Cajal, s/n | L'edifici d'oficines del FC Metropolità de Barcelona va ser profundament reformat a mitjans dels anys 60 del segle passat. Aquesta intervenció tingué com a conseqüència una transformació total del seu interior, i exteriorment a més a més d'alterar els forats originals es varen substituir les fusteries i els vidres. El conjunt d'aquestes operacions afectà l'aspecte exterior de l'edifici, principalment la seva façana principal, que actualment es manifesta amb una formalització ambigua que barreja les formes originals amb imatges pròpies d'un edifici d'oficines anodí. Malgrat això segueix dominant la presència de la construcció original, degut principalment a la força que l'imprimeix la solució dels coronaments i les teulades. | 41.3687800,2.1290800 | 427164 | 4580062 | 1922 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52387-foto-08101-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52387-foto-08101-94-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca el decorativisme del capcin, que recorda algunes de les construccions modernistes més tardanes de Puig i Cadafalch, es veu reforçat amb la presència de nombrosos elements ornamentals acuradament resolts, com son les xemeneies, cornises, hídries i altres figures esculpides. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 52388 | Carrer Xipreret, 28-30-32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-xipreret-28-30-32 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVI-XX | Conjunt de tres habitatges unifamiliars ubicat al carrer Xipreret, que consten de planta baixa i pis amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana del carrer. Les tres cases són gairebé idèntiques i s'entreveuen alguns elements decoratius que permeten assegurar que es bastiren sota un mateix projecte o promoció, segurament de finals del segle XVIII o primers anys del XIX. Aquest element no és altre que els plafons estucats que la restauració de les casa número 28 i 32 ha recuperat. També caldria remarcar l'arc escarser fet de maons posats a llibret de la porta d'accés de la casa del número 28. | 08101-103 | Carrer Xipreret, 28-30-32 | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles; i s'ha demostrat que era un dels cardine (eixos N-S) de la centuriació romana de la colònia Barcino del segle IdC. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3605900,2.0975200 | 424515 | 4579180 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52388-foto-08101-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52388-foto-08101-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52388-foto-08101-103-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98|94 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||||
| 52389 | Carrer Xipreret, 41-43-45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-xipreret-41-43-45 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVI-XX | Tres cases entre mitgeres aixecades en un dels corralons del carrer Xipreret. Són unifamiliars i consten de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Aquestes cases tenien un pati posterior, però en algun cas s'ha perdut per aixecar una construcció. La seva senzillesa mostra l'estampa més rural del que havia de ser tot aquest paratge no fa massa anys. | 08101-104 | Carrer Xipreret, 41-43-45 | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3603900,2.0973000 | 424496 | 4579158 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52389-foto-08101-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52389-foto-08101-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52389-foto-08101-104-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Si parlem de les formes d'agrupament més primitives cal esmentar els corralons del carrer del Xipreret, petits culs de sac oberts al carrer principal, però que permeten encarar a solell les façanes de les cases i deixar al davant un espai que, en no ser lloc de pas, esdevé pati comunitari on se situen els pous i safareigs. | 98|94|119 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 52390 | Carrer Xipreret, 47-57 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-xipreret-47-57 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVI-XX | Conjunt de cases unifamiliars aixecades en l'espai entre dos corralons que s'obren a ponent del carrer Xipreret. Conserven l'estructura original de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Les façanes que veiem actualment corresponen a actuacions segurament realitzades al segle XIX o principis del XX, amb unes obertures sense cap element remarcable i la presència de petits balcons, amb barana de ferro. Les recents actuacions de rehabilitació han unificat les casetes que es presenten com dos blocs ben diferenciats: Xipreret 47-49 i Xipreret 51-57. | 08101-105 | Carrer Xipreret, 47-57 | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3605300,2.0974300 | 424507 | 4579174 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52390-foto-08101-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52390-foto-08101-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52390-foto-08101-105-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119|98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||||
| 52391 | Casa dels finestrals gòtics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-finestrals-gotics | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XVI-XX | L'any 1964 es va construir un nou edifici sobre l'ala dreta de la façana. El seu estat actual està descuidat i sense manteniment. | La casa dels finestrals gòtics no és res més que una part d'una antiga masia, l'element més destacat de la qual són dos finestrals gòtics, que encara es conserven. S'ubica en un dels atzucacs o carrerons sense sortida característics que s'estructuren, en perpendicular, en el carrer Xipreret. És un edifici de planta rectangular, originàriament isolat als quatre vents i de dimensions considerables. Ha estat escapçat pel costat de llevant i s'ha construït un edifici modern. Consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. La composició de la façana és desigual i s'hi han practicat obertures modernes que en desvirtuen el seu valor arquitectònic. Destaquen els dos fi finestrals gòtics de la planta pis, d'arc conopial. Si parlem de les formes d'agrupament més primitives cal esmentar els corralons del carrer del Xipreret, petits culs de sac oberts al carrer principal, però que permeten encarar a solell les façanes de les cases i deixar al davant un espai que, en no ser lloc de pas, esdevé pati comunitari on se situen els pous i safareigs. | 08101-106 | Carrer Xipreret, 75-77 | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3606500,2.0972100 | 424489 | 4579187 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52391-foto-08101-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52391-foto-08101-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52391-foto-08101-106-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forma part de les instal·lacions del Museu de L'Hospitalet. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc