Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52438 | Sardanes d'Antoni Albors Asins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-dantoni-albors-asins | https://www.musicsperlacobla.cat https://portalsardanista.cat | XXI | Conjunt de 5 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: - 'Arrels'; sardana per a cobla dedicada al monument de Rafael Casanova,i estrenada l'any 1997. - 'Cant a Bellvitge'; dedicada a la Mare de Déu de Bellvitge, i estrenada el 31 de març de 1997. - 'L'Hospitalet'; composta l'any 1948 i dedicada a la ciutat. - 'L'Hospitalet ciutat d'argent'; dedicada al 25è aniversari del pubillatge, l'any 1991. - 'L'Hospitalet ciutat pubilla'; sardana per a cobla realitzada amb motiu del pubillatge de la ciutat. Fou estrenada a l'Hospitalet el 17 d'abril de 1966, moment en què se li atorgaren distincions per la seva tasca musical. | 08101-395 | L'Hospitalet de Llobregat | Antoni Albors i Asins (L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 27 d'octubre de 1929 - 19 de juny de 2012) va ser un compositor d'estils diversos amb certa tendència al ballet clàssic i la sardana. Des de finals dels 70 fins a finals dels 90, del segle passat, va gaudir de força èxit. Fou sobretot apreciat pel gran nombre de sardanes obligades que va escriure per a tots els instruments de la cobla, i que va dedicar a destacats instrumentistes de l'època, amb títols com: Enlairament, Flors i violes i Aquell trompeta de Tossa (per a trompeta), Conqueridora i A l'amic Moreno (fiscorn), Virtuosa (tenora), Pinsans i caderneres i Tot un flabiol (flabiol), Toc de trombó (trombó), Quelcom de contrabaix i Dolç contrabaix (contrabaix) i Gentil parella (1990), per a tenora i tible. És autor també de la sardana l'Hospitalet ciutat pubilla (1966), escrita per al pubillatge d'aquesta ciutat, moment en què se li atorgaren distincions per la seva tasca musical. Altres sardanes destacades seves són Conqueridora (1975) i Cant a l'amistat (1992), tot i que la seva prolífica obra suma més de 100 sardanes. La majoria de les seves composicions es troben enregistrades en uns CD de producció pròpia amb les cobles La Principal de la Bisbal, Montgrins i Ciutat de Girona. Tenia el costum que la darrera peça enregistrada en cada CD fos una obligada de contrabaix. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 2003 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Albors Asins | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||||
| 52455 | Conseqüència d'equilibris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/consequencia-dequilibris | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XXI | Escultura de caràcter simbòlic situada al bell mig del parc de Bellvitge, molt a prop de l'ermita. Mesura quatre metres d'alçada, sis de llargada i un i mig d'amplada. Està formada per tres elements: un tors d'home / dona, un triangle i un cub. Explica l'autor que dels cossos de l'home i la dona surt un braç allargassat cap amunt, i a dalt de tot hi ha un cub, símbol de l'arquitectura de Bellvitge. El cos impulsa l'arquitectura sense límits: ' Farem del barri el que vulguem'. L'escultura simbolitza, segons Ferran Soriano, la força de la gent que va ajudar a consolidar el barri de Bellvitge. Quan es va inaugurar aquesta obra Soriano va explicar: ' El títol em lliga molt amb un barri en el qual em sento molt implicat i amb unes vivències que són de primera mà, sense intermediaris'. Situada als peus de l'escultura hi ha una placa amb la inscripció de la dedicatòria: 'En memòria i homenatge a tots els homes i totes les dones que amb el seu esforç i la seva lluita aconseguiren un barri millor. L'Ajuntament de L'Hospitalet i l'Associació de Veïns de Bellvitge amb motiu del 30è aniversari del barri i com a testimoni per a les noves generacions'; la data i l'escut de la ciutat. | 08101-158 | Parc de Bellvitge | Es va inaugurar el maig de l'any 2001 coincidint amb el trentè aniversari del barri. | 41.3476900,2.1106300 | 425597 | 4577737 | 2001 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52455-foto-08101-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52455-foto-08101-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ferran Soriano | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||
| 52456 | Les lletres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-lletres | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XXI | Poema corpori format per onze lletres de la paraula L'Hospitalet col·locades verticalment enmig de la plaça i sense alinear. En un costat, enmig d'un parterre empedrat, s'apilen unes damunt les altres, la resta de les lletres de l'abecedari. Lletres són metàl·liques i pintades de color vermell. Mesuren tres metres d'alçada i deu cm de gruix. Cadascuna està posada sobre una peanya trapezoïdal feta del mateix material que el paviment de la plaça. | 08101-159 | Plaça Francesc Macià | En la seva inauguració, el maig de 2003, Joan Francesc Marco, va destacar que el Poema Corpori reflexa fidelment el pensament de Joan Brossa sobre la creació artística: 'Brossa sempre es va preocupar perquè l'art no fos una cosa segrestada en mans d'una minoria selecta, ell volia que arribés a tothom, volia dignificar l'art per fer-lo popular'. També la seva companya, Pepa Llopis, declarava que: 'Les Lletres podien servir de pissarra, tot i que les dibuixin o les pintin, les lletres hi seran perquè són lletres vives'. | 41.3643700,2.1282900 | 427093 | 4579573 | 2003 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52456-foto-08101-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52456-foto-08101-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Brossa | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||
| 52457 | Memorial a les dones víctimes de la violència de gènere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memorial-a-les-dones-victimes-de-la-violencia-de-genere | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XXI | Monument aixecat en diferents moments pel Grup de dones de Can Serra per recordar les víctimes de la violència de gènere. Està compost per quatre columnes helicoïdals fetes de maó, de diferents alçades. A la columna més alta hi ha sis noms de dones a cada maó; pintats cadascun en unes peces de ceràmica blanca que hi estan enganxades, també hi consta el nom de la ciutat i la data. Al començament només hi havia aquesta columna. Més tard s'hi van afegir les altres tres i es van col·locar damunt un podi de planta rectangular, amb rajols on s'indica un any i el número de víctimes de violència de gènere d'aquell any: des del 2006 fins el 2012. Al centre hi ha una placa negra amb la inscripció, en blanc, d'una dedicatòria: 'El grup de Dones de Can Serra de L'Hospitalet, als 20 anys de la seva fundació, continua treballant perquè no hi hagi cap classe de violència en el nostre món. 8 de Març de 2006 . Ajuntament de L'Hospitalet' . També hi ha gravat un dibuix al·lusiu al grup de dones del barri. | 08101-160 | Carrer Granollers, s/n | La columna es va començar a fer el 2006 i des de llavors les dones del grup han anat posant els noms als totxos . Les tauletes les pinten en un taller durant els treballs preparatius del Dia de la Dona de cada any. | 41.3660300,2.0978500 | 424549 | 4579784 | 2006 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52457-foto-08101-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52457-foto-08101-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Grup de dones de Can Serra | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||
| 52458 | Pont de la llibertat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-llibertat | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. EUROPA PRESS (2007). L'ESCULTURA 'El pont de la llibertat' s'instal·la la Rambla de la Marina de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès); dins vilaweb https://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/2592929/20071016/lescultura-pont-llibertat-sinstalla-rambla-marina-lhospitalet-llobregat-barcelones.html [consulta realitzada el 19 de setembre de 2017]. | XXI | Escultura al·legòrica formada per dues peces originals de bronze, amb un pes de 3.500 quilos cadascuna, unides per un arc d'acer inoxidable de 20 metres de longitud. El nom de l'escultura s'identifica amb els lluitadors que van tractar de fer de pont entre dues èpoques, la que havia conquerit la llibertat democràtica i la que l'ha recobrat. Aquesta al·legoria a la llibertat també s'expressa amb les dues formes orgàniques que sostenen l'arc i que per Arranz Bravo són una expressió del que entén per creació artística. L'arc o pont creua la plaça enlairat per sobre en sentit perpendicular a la Rambla de la Marina. Les formes que el sostenen estan situades sobre uns talussos coberts de gespa que s'han posat als dos costats d'aquesta rotonda transitable pels vianants. Arran de terra i a cada cantó hi ha unes petites làpides amb la inscripció, una en català i l'altra en castellà, de la dedicatòria: 'Aquesta obra .....és un reconeixement a tots els homes i a totes les dones que van lluitar per la recuperació de la democràcia i la llibertat al nostre país'. Hi posa també el nom de l'autor i els noms de l'Ajuntament i de l'Associació L'Hospitalet Antifranquista que ara utilitza aquesta obra com a logo i nom. | 08101-161 | Entre la Rambla de la Marina i l'Avinguda del Carrilet. | Es va inaugurar el 28 d'octubre de 2007, culminant d'aquesta manera sis anys de treballs des que el 2001 es va col·locar la primera pedra juntament amb les 2.000 firmes de ciutadans de l'Hospitalet que donaven suport a aquesta iniciativa. Durant aquest temps l'artista treballava al seu estudi i a la Foneria Artística Vilà de Valls, on s'ha realitzat tot el procés de foneria en bronze de la peça. El llavors alcalde de la ciutat, Celestino Corbacho deia: 'l'escultura representa la memòria històrica, l'homenatge i el reconeixement a tots els que van lluitar per la llibertat i la democràcia i que van patir les conseqüències d'una dictadura ferotge'. | 41.3579100,2.1027700 | 424951 | 4578878 | 2007 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52458-foto-08101-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52458-foto-08101-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduard Arranz Bravo | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||
| 52459 | Monument de la XXXI trobada de penyes barcelonistes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-xxxi-trobada-de-penyes-barcelonistes | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XXI | Monument que commemora XXXI trobada mundial de Penyes Barcelonistes celebrada a l'Hospitalet el 5 d'abril de 2008. Consisteix en una mena de columna irregular i feta de diferents textures que a la part superior s'esquinçà en dos fragments. La part inferior imita una textura de fusta i a la part superior de pedra negra. Al peu de l'escultura hi ha una placa de bonze amb la dedicatòria. Hi consta el nom de l'escultor, la data i els escuts de L'Hospitalet i del club de futbol FC Barcelona. | 08101-162 | Plaça de les germanes Ocaña | Es va inaugurar el 5 d'abril del l'any 2008. | 41.3745500,2.1170700 | 426166 | 4580713 | 2008 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52459-foto-08101-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52459-foto-08101-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alfredo Sánchez | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||
| 52508 | Rellotge de sol de can Pau de l'Arna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pau-de-larna | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat | XXI | Rellotge de sol ubicat a la façana orientada a migdia de la masia, per sota del ràfec. Es tracta d'un rellotge modern, d'autor, del tipus vertical declinant sense policromar, realitzat damunt de l'arrebossat. No incorpora cap ornamentació ni línies de declinació. Les hores estan representades per xifres romanes realitzades en metall que van de les VI del matí a les IV de la tarda, en cicles de 12 hores. El gnòmon és de vareta, de secció circular. Les línies horàries, estan realitzades a partir d'una vareta d'alumini, de perfil circular i collades a l'arrebossat. | 08101-205 | Carrer Sant Roc, 7-9 | La masia coneguda com a Can Pau de l'Arna és l'única que s'ha mantingut enclavada dins dels terrenys on durant el darrer quart del XIX es produí el primer eixample de l'Hospitalet. Segurament es tractava de l'única casa de camp amb entitat que hi havia en aquella zona. A nivell parcel·lari es pot comprovar com, a més, la masia devia continuar mantenint l'explotació agrícola -potser només horts en règim intensiu- fins ben entrat el segle XX, en què començà a fragmentar-se. | 41.3591200,2.0979800 | 424552 | 4579016 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52508-foto-08101-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52508-foto-08101-205-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el núm. 3.271 | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52531 | Font de l'avinguda del Carrilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavinguda-del-carrilet | XXI | Font en forma d'una piràmide en pedra, amb un tall seccionant cadascun dels quatre costats de la piràmide. En aquests talls hi ha un brollador de polsador per on surt l'aigua. Es troba emplaçada damunt una circumferència de llambordes, om hi ha els 4 desaigües. En dos dels 4 costats hi ha la següent grafia en volum 'L'H' | 08101-188 | Av. del Carrilet | 41.3616800,2.1124300 | 425763 | 4579288 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52531-foto-08101-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52531-foto-08101-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Font pública situada en una plaça entre el carrer de la Mare de Déu de la Mercè i el carrer de Leonardo da Vinci i l'avinguda del Carrilet. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||||
| 52568 | Ciutat de la justícia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ciutat-de-la-justicia | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutat_de_la_Just%C3%ADcia_de_Barcelona_i_l%27Hospitalet_de_Llobregat https://es.wikiarquitectura.com/edificio/ciudad-de-la-justicia-de-barcelona/ | XXI | Conjunt d'edificis que conformen tot el partit judicial de l'Hospitalet de Llobregat i la major part d'òrgans judicials del partit judicial de Barcelona. Està ubicada a cavall dels límits dels termes municipals de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona al costat de la Plaça d'Ildefons Cerdà, entre la Gran Via de les Corts Catalanes, el carrer de Juan Gris, l'avinguda del Carrilet i el carrer de l'Aprestadora. Concretament, els jutjats de Barcelona es troben a la Gran Via número 111 mentre que els de l'Hospitalet es troben a l'Avinguda del Carrilet número 2. Es tracta de vuit blocs prismàtics en aparent desordre que comparteixen una plaça pública central, establint un equilibri entre els colors, les dimensions i la disposició; defugint la rigidesa aparent dels àmbits on s'imparteix justícia. Les façanes dels edificis estan marcades per la simetria i les múltiples obertures. L'esquema reticular i el diàleg entre plens i buits de els façanes ´s una de les principals característiques de l'obra, conjuntament amb el formigó tenyit. | 08101-236 | Av de la Gran via de l'Hospitalet | Des del mes de febrer de 2008 els òrgans judicials de l'Hospitalet de Llobregat funcionen a l'edifici H de la Ciutat de la Justícia i la seu central de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya funciona des de finals de desembre de 2008 a l'edifici G. Es va inaugurar oficialment el 2 de maig de 2009.[1] L'obra va ser executada per l'empresa Teyco. | 41.3634800,2.1327200 | 427462 | 4579471 | 2002 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52568-foto-08101-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52568-foto-08101-236-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | David Chipperfield i Fermín Vázquez. | És la major obra civil del Pla d'infraestructures judicials del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Aquest projecte ha estat dissenyat pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez. Es concentren en un mateix equipament els jutjats del partit judicial de l'Hospitalet de Llobregat i els jutjats de primera instància, mercantils, d'instrucció, penals, de vigilància penitenciària, de violència sobre la dona i de menors de Barcelona, el Deganat i la Fiscalia Provincial de Barcelona, i l'Institut de Medicina Legal de Catalunya. Així mateix, s'hi troben altres serveis relacionats amb aquests òrgans com l'Oficina d'Atenció a la Víctima, els serveis de mediació i assessorament tècnic, d'assessorament tècnic en l'àmbit de la família, d'assessorament tècnic penal d'adults i de mediació familiar. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||
| 52588 | Rellotge de sol del restaurant la Marina de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-restaurant-la-marina-de-lhospitalet | PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat | XXI | Rellotge de sol del tipus vertical situat a la façana de migdia de la casa antiga, reconvertida a restaurant. Es tracta d'un quadrant realitzat amb rajols ceràmics, de sèrie, policromat envoltat per una sanefa de fulles i emmarcat dins d'un rectangle pintat a la paret de color ocre. El rellotge està situat a l'interior de dotze rajols. A la part superior hi ha l'astre solar, antropomorfa. De la seva boca neix el gnòmon, de vareta, en alumini. Ambdós costats, hi ha uns núvols ben carregats que el sol empeny amb el seu alè. D'ell també neixen les línies solars, que van de les sis del matí a les sis de la tarda, en cicles de dotze hores. Les xifres són àrabs, de color negre. La part inferior queda decorada amb una sanefa vegetal. Una línia ocre separa el quadrant pròpiament dit de la sanefa decorativa exterior, que és la típica fulla ocre i blava amb botons de tonalitats verdes. | 08101-256 | Carretera de la Feixa Llarga, 47 | La propietària el va fer posar pels volts de l'any 2007, quan varen fer tornar a pintar la façana. | 41.3394200,2.1077600 | 425347 | 4576821 | 2007 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52588-foto-08101-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52588-foto-08101-256-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ceràmica artística Socemar - Calella | Aquest rellotge consta al Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència: 3.820 | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||
| 52624 | Torres Porta Fira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-porta-fira | https://es.wikiarquitectura.com/edificio/torres-porta-fira/ | XXI | Grup format per dues torres, de 110 metres d'alçada, que reben els visitants de la fira a l'igual que ho feien les torres venecianes de la plaça Espanya de Barcelona, a l'antic recinte firal de Montjuïc. L'obra és de l'arquitecte japonès Toyo Ito i de l'estudi b720 Arquitectos, encapçalat per Fermín Vázquez. El conjunt arquitectònic té com a prioritats donar resposta a l'entorn i convertir-se en el portal d'accés a les ciutats de l'Hospitalet de Llobregat i de Barcelona des de l'aeroport internacional del Prat. Una de les torres és l'hotel i l'altra són les oficines. La torre hotel consta de planta baixa i 25 pisos. S'ha dissenyat amb una forma orgànica, de manera que la seva percepció varia a mesura que se l'envolta. Donada la dificultat geomètrica de l'edifici, la façana s'ha dividit en dues pells. La interior és un tancament estanc a base d'una solució lleugera de mur cortina amb panells d'alumini i vidre ideada per garantir els requeriments acústics, tèrmics i d'estanqueïtat. La façana exterior es planteja com una segona pell que atorga textura i geometria variable a la torre. Està composta de tubs independents d'alumini subjectes pels seus extrems mitjançant ròtules per permetre la torsió desitjada. La relació entre ròtules, tubs d'alumini i l'estructura que els subjecta possibilita que el projecte s'adapti de forma contínua i reglada en tota la superfície de la façana expressant rotació, translació i creixement a mesura que va pujant en alçada. L'edifici d'oficines consta de planta baixa i 22 pisos. És de planta ortogonal, col·locat en posició perpendicular a l'eix vertebrador de Plaça Europa es converteix en un final per a la plaça i dialoga amb el límit situat de forma simètrica a l'altra banda de la Gran Via (dues torres ortogonals perpendiculars a aquest eix). Es tracta d'un volum a primera vista pur, proveït d'un mur cortina de vidre lleugerament reculat respecte al forjat, però el nucli vertical vermell, situat al lateral de la planta, també amb forma orgànica, es converteix en reflex de la torre hotel. Entre les dues torres, i connectant-les, s'erigeix un atri comú. | 08101-302 | Plaça Europa, 45 | El disseny és del 2004 i la construcció es va fer entre el 2006 i el 2010. | 41.3549400,2.1253900 | 426840 | 4578529 | 2006 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52624-foto-08101-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52624-foto-08101-302-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Toyo Ito, Fermín Vázquez | L'arquitecte japonès Toyo Ito és premi Pritzker d'arquitectura. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||
| 52625 | Hotel Hesperia Tower | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-hesperia-tower | https://es.wikiarquitectura.com/edificio/hotel-hesperia-tower/ | XXI | Edifici modern situat en el barri de Bellvitge, a tocar amb un dels edificis més antics de la ciutat: l'ermita de Bellvitge. Consta de planta baixa i 30 pisos. Destaca el seu esquelet a base de planxes de formigó armat, i la que és la seva gran senya d'identitat, el restaurant circular situat al capdamunt de la torre, al qual els vilatans anomenen ja 'l'OVNI', per la seva particular forma. El mur cortina, amb els perfils pintats en un cridaner taronja tampoc passen desapercebuts per a ningú. El projecte està format per un cos central, pròpiament l'hotel i dos nuclis de serveis i comunicacions verticals situats a la cara nord i sud de l'edifici. Entre la base i el centre de convencions es construeix un atri de vidre de 6 plantes que serveix de nexe entre el cos vertical i l'horitzontal. Just per sobre d'aquest, se situa una planta tècnica, on estan instal·lats tots els serveis i màquines que permeten el funcionament de l'hotel. Coronant l'edifici hi ha un restaurant de luxe que sens dubte és l'element més singular per la seva forma semblant a un OVNI i per semblar que es trobi suspès en l'aire tot just recolzat sobre la resta de l'edifici en un joc d'equilibris impossible. | 08101-303 | Gran Via de l'Hospitalet, 144 | 41.3461600,2.1085600 | 425422 | 4577569 | 2002 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52625-foto-08101-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52625-foto-08101-303-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Richard Rogers i Alonso Balaguer | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52686 | Estació Fira de la línia 9 sud de Metro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-fira-de-la-linia-9-sud-de-metro | OH-BARCELONA (2009). Toyo Ito deja su huella en Barcelona, la ciudad de la arquitectura¸a http://www.oh-barcelona.com/es/blog/cultura/arquitectura/toyo-ito-barcelona-47588 [consulta del 23 de febrero de 2018]. SUÑÉ, Ramon (2016). Cuenta atrás para la inauguración del metro al aeropuerto de El Prat; http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160114/301386588292/inauguracion-metro-aeropuerto-el-prat.html [consulta feta el 23 de febrer de 2018]. | XXI | Estació de metro de la línia 9 sud que uneix la Zona Universitària amb la Terminal 1 de l'aeroport del Prat, connectant els municipis de l'Hospitalet, El Prat de Llobregat i Barcelona. Però una de les principals motivacions d'aquest tram és la connexió de l'aeroport amb el recinte firal Fira Barcelona - Gran Via, on entre d'altres se celebra el Mobile World Congress. El projecte d'aquesta estació és de l'arquitecte japonès Toyo Ito i en destaca els amplis espais, la lluminositat afavorida per una gama de colors clars (blaus i crema), amb les parets de rajola on s'han inserit imatges antigues de l'Hospitalet, en gran format. Aquestes tenen diversa procedència d'autors i formen part de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet. Ito també és l'autor de les Torres Fira i el Suites Avenue. | 08101-461 | Estació Fira | Itō va nàixer en 1941 a Keijō (avui Seül, Corea del Sud) quan era territori japonès. Es va graduar a la Universitat de Tòquio l'any 1965. conegut pels seus treballs en arquitectura conceptual, on cerca l'expressió simultània del món físic i el món virtual. És un dels màxims exponents de l'arquitectura que cerca la noció contemporània de la 'ciutat simulada', i és considerat un dels arquitectes més innovadors i influents del món. El 17 de març de 2013 li fou concedit el Premi Pritzker, un dels premis més prestigiosos en el món de l'arquitectura | 41.3517200,2.1303500 | 427251 | 4578167 | 2014 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52686-foto-08101-461-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52686-foto-08101-461-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Toyo Ito | La característica d'aquesta línia, a banda de l'elevat cost de construcció, és l'automatització dels combois i els dos nivells de circulació. | 98 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||
| 52690 | Rellotge de sol de l'IES Rubió i Ors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lies-rubio-i-ors | PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. | XXI | Rellotge de sol de tipus vertical declinat situat a la façana sud de l'IES Rubió i Ors. Està fet amb rajoles de ceràmica amb marques horàries de les 6 del matí a les 5 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és aràbiga i la línia de les 12 és vertical. En la decoració hi ha un sol, el nom de l'escola, un colom portant una cinta vermella i un llibre on hi ha els noms dels alumnes que van participar en l'estudi i el disseny i construcció del rellotge, sota la supervisió gnòmica d'Ignasi Vilà. | 08101-465 | Carrer del Molí, 24 | 41.3685200,2.1019600 | 424895 | 4580057 | 2011 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52690-foto-08101-465-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografies extretes de la bibliografia (Pinta, 2017)Consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número 10742. | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52701 | Fusions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fusions | XXI | Escultura de caràcter simbòlic i representació abstracte feta d'acer inoxidable, que representa la unió de l'home i la dona. L'escultura està collada amb ancoratges de ferro sobre una peanya de ciment i encofrat de pedra. Tot el conjunt està envoltat d'un parterre vegetal. | 08101-476 | Rambla Marina, 211 | 41.3510300,2.1093200 | 425491 | 4578109 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52701-foto-08101-476-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52701-foto-08101-476-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ferran Soriano | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||||
| 52702 | Mirafielo; Homenatge Ernest Lluch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirafielo-homenatge-ernest-lluch | Ezker Calvo, Alicia. Anda Goikoetxea, José Ramón. Enciclopedia Auñamendi [en línea], 2018. [Fecha de consulta: 15 de Mayo de 2018]. Disponible en: http://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/es/anda-goikoetxea-jose-ramon/ar-3881/ | XXI | Monument commemoratiu en record de totes les víctimes del terrorisme, situat a la plaça d'Ernest Lluch, que fou assassinat per la banda terrorista ETA. Es tracta d'un cilindre de bronze, buit per dins, irregular, que se susté per tres potes. Les vores superiors estan lobulades amb ondulacions i on s'hi pot llegir 'A Ernest Lluch apassionat defensor de diàleg' | 08101-477 | Plaça d'Ernest Lluch | Instal·lat el 21 de novembre de l'any 2015. | 41.3752400,2.1135600 | 425873 | 4580793 | 2015 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52702-foto-08101-477-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52702-foto-08101-477-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | José Ramon Anda Goicoechea | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||
| 52704 | Monòlit del Grup de dones del Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-del-grup-de-dones-del-gornal | http://www.lhdigital.cat//web/digital-h/noticia/-/journal_content/56_INSTANCE_txR0/11023/349738 | XXI | Monument lític en forma de cub, partit a la part superior. Està fet de dos tipus diferentsd e pedra. En aquest lloc hi havia un simple monòlit dedicat pel Grup de Dones del Gornal a 'ELLAS QUE FUERON Y SON VICTIMAS DE LA VIOLENCIA DE GENERO / 8 DE MARÇ DE 2004 / L'HOSPITALET'. També hi deia 'L'AMOR, LA LLIBERTAT I LA VIDA D'UNA DONA NO SÓN PROPIETAT DE NINGÚ'. | 08101-479 | Avinguda de Carmen Amaya, 39 | Sembla ser que el primer monòlit fou substituït per aquest segon per haver patit vandalisme. En tot cas, fou una instal·lació promoguda pel Grup de dones del Gornal. A ellas, que fueron y son víctimas de la violencia doméstica i L'amor, la llibertat i la vida d'una dona, no són propietat de ningú són les dues frases que s'han gravat al monòlit i que van dirigides a les 11 dones que havien mort aquell any a causa de la violència de gènere a tota Espanya. Aquestes paraules expressen els sentiments, desitjos, denúncies, reivindicacions i records de moltes persones. L'entitat també col·locà onze plantes, que simbolitzen la vida, amb les que es volgué fer un tribut a les víctimes. Des de l'associació manifesten que no els hi agradaria posar més plantes i que exigeixen el dret a la vida, a la llibertat i a l'amor. | 41.3544200,2.1174300 | 426173 | 4578478 | 2004 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52704-foto-08101-479-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52704-foto-08101-479-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52631 | Figures festives i bestiari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figures-festives-i-bestiari | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep i (no consta). Gegants. Recull de capgrossos i gegants de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MORENO, Teresa (2017). Fitxes de gegants. Treball inèdit per encàrrec de l'Ajuntament. | XX-XXI | A més de les dues parelles tradicionals de gegants: els romans i els grecs, existeixen a la ciutat de l'Hospitalet, una gran varietat de personatges nous que s'han afegit al calendari festiu. Es tracta de parelles de gegants, gegants sense parella, gegantons i gegantones, capgrossos i bestiari. El seu nombre incrementa a un ritme elevat, fruit de la gran vitalitat associativa dels barris i a l'increment, en època recent, de les festes. Tenim en Fargot i la Fargueta, gegants, ell és un treballador de la Farga, amb una alçada de 3'7 metres i 41 K de pes, i ella una pagesa de la Marina, de 3'6 metres i 47 k de pes. Van ser creats a l'Aula de Cultura de Sant Josep. En Lluís Novas és un gegant que representa un heroi de la Guerra del Francès, fa 3'50 metres d'alçada i pesa 25 k. Creat l'any 1992. El Drac d'Or és el gegant que representa l'entitat homònima; fa 3'5 metres d'alçada i pesa 30 k. Creat l'any 1993. La Pubilla és una geganta que representa el barri, creada, l'any 1995, per Xavier Jansana a partir de la petició de l'Aula de Cultura de La Florida i la Comissió de festes. El Tamboriner, de nom Paco, és un gegant basat en un personatge real que sortia amb un tambor a les manifestacions que es feien per a la millora del barri. També creat, l'any 1996, per Xavier Jansana a partir de la petició de l'Aula de Cultura de La Florida i la Comissió de festes. Es va demanar a les dones del grup de festes de Can Serra la confecció del vestuari. Els avis de Bellvitge, són una parella de gegants creats pel Club infantil i juvenil de Bellvitge. Es van presentar el 16 de febrer de 1980 a les festes del Carnaval. Manotes de tro és una parella de gegants vestits de romans que llencen aigua, creats per l'Associació Tro. La colla Drac d'Or, molt activa, va encarregar a Dolors Sans i Osete la creació de tres gegants inspirats amb els déus grecs Zeus, Posidó i Hades. El primer de 3'65 metres i 40 h de pes; el segon de 4'10 metres i 45 k de pes; i el tercer de 3'75 metres i 35 k de pes. Un any més tard van crear l'Hèrcules, un gegantó de 2'10 metres i 10 k. Altres gegants són en Celerí i la Laia, construïts el 1986, per Lau Feliu i gent del barri a partir d'un taller de l'Aula de Cultura; en Mortadelo i Filemon; en Kòrsar i la Bàrbara. Els gegantins Titonyetes, Pitusan, Pepitu Janés o en Patas largas i la gegantona De Capgrossos n'hi força també: el del barri Ciutat Comtal (Llop, Caputxeta, Treballador, Dartacan, la Mona, el Ruc, la Bruixa, la Montserrat, el Pobleta, l'Eugeni, el Policia, en Pep i la Mariona); els de La Florida (El 1989 es creen 4 personatges vinculats al barri de la Florida per a celebrar els 10è any de la democràcia: Joan Ignasi Puajana primer alcalde de L'Hospitalet, Joan Saura diputat al parlament, Ana Díaz secretària de l'Associació de Veïns, i Antoni Blesa 'el maño' primer president de la comissió de festes. El 1993, amb el 10è aniversari de la comissió de festes, es crearien dos més: Roberto Ruiz, regidor del barri, i Enrique Domínguez, president de la coordinadora de firaires); els de Tro (Guàrdia civil, alcalde i mossèn). A més a més hi podem comptar amb una sèrie de bestiari ben variat: la Medusa Tro, Dragonets, Dragona Satània, la Rata de Bellvitge, l'Heura de La Florida, Pi Pep, les Satanietes, l'Eulàlio. I una sèrie d'elements com la Porta de l'Infern, la Torre d'alta tensió o el Bloc de vivendes. | 08101-400 | L'Hospitalet de Llobregat | Per fer anar tot aquest volum de figures festives cal una bona xarxa associativa, amb entitats que s'hi dediquin i hi treballin tot l'any. Colles com TRO, entitats de foc de l'Hospitalet; fundada el 1996 a partir de les colles de diables, és la coordinadora de les entitats de foc de L'Hospitalet, i els organitzadors de la Nit de Foc i el Toc d'inici. Porten la Medusa de Foc i la Porta de l'Infern. Actualment aglutina 15 colles de diables (8 d'infantils i 7 d'adults) i 7 colles de bestiari. O com els Diables i Diablesses de Bellvitge, creats l'any 1983 com a grup de diables per acompanyar el drac Gallina que s'havia creat 3 anys abans a l'empara del Club Infantil i Juvenil de Bellvitge, tot i que s'independitzarien del CIJB el 1985. Porten la Rata de Bellvitge. Una de les colles més dinàmiques és Drac d'Or. L'origen del grup és l'any 1988, quan es constitueixen com a grup de tabalers, grallers i capgrossos. El 1992, afegeixen els gegants, que han actualitzat fins als 4 gegants que porten actualment i la bèstia Pegàs. Drac d'Or és membre fundador de la Coordinadora de colles geganteres de la Ciutat de l'Hospitalet, encarregada de l'ús i manteniment dels gegants romans i grecs propietat de l'Ajuntament de la nostra ciutat. També organitzen ells l'espectacle Fabulari des dels anys 90, així com la Trobada de Gegants. Altres colles són els Girafocs de La Florida, les Espurnes del Gornal, el Toc de Foc de la Bòbila, l' Associació de Diables Kabra, Diables de La Florida, els Diablons i Tabalers d'ESJEP, l'Skamot Diabolik, els Fills de la Flama o la Colla Patunyetes. | 41.3593800,2.0997000 | 424696 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52631-foto-08101-400-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52631-foto-08101-400-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografies de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, del Drac d'Or i d'Alexandre Avendaño. | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52643 | Col·lecció d'art del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-del-museu-de-lhospitalet | COMBALIA, Victòria (1999). La col·lecció d'Art de l'Hospitalet. Museu de l'Hospitalet, Àrea d'educació i cultura. GONZÁLEZ, Maria José i LOSCOS, Puri (2007). La col·lecció d'art de l'Hospitalet. Ajuntament de l'Hospitalet. http://www.museul-h.cat | XX-XXI | El Museu de L'Hospitalet compta amb un important fons d'art contemporani format per més de mil obres d'artistes del segle XX. La formació del fons ha estat fruit d'una conjunció de voluntats i generositats: donacions de col·leccionistes, de diferents entitats, de ciutadans particulars, dels propis artistes i de la política d'adquisicions de l'Ajuntament. El privilegi de disposar d'aquesta col·lecció fou el motiu del naixement del Museu de L'Hospitalet. Un fons d'art que durant els últims 50 anys ha assolit un volum significatiu pel patrimoni cultural de la ciutat, amb obres d'artistes com Dalí, Miró, Tàpies, Guinovart, Solanich, Manolo Hugué i Josep Serra, entre d'altres. A la col·lecció d'art de l'Hospitalet hi destaca un excepcional conjunt d'obra gràfica coneguda com 'L'Estampa Popular a Catalunya', de 1966, i el conjunt de vuit pintures de Rafael Barradas. Durant l'última dècada, el Museu d'Història de l'Hospitalet ha anat organitzant una sèrie de mostres, per tal de donar a conèixer, difondre i revalorar la seva col·lecció d'art contemporani. La primera exposició del fons d'art es va celebrar el 1984 al Museu d'Història, sota el títol 'Vegeu l'altra cara del museu d'història: el futur museu d'art'. Va reunir 127 obres de diferents procedències: de les donacions de l'Agrupació d'Amics de la Música i dels germans Jaume i Pere Reventós, obres premiades als certàmens 'Ciutat de L'Hospitalet' (que havien aportat al fons més d'una trentena de peces), obres que ja pertanyien al Museu d'Història, obres adquirides per l'Ajuntament i obres donades pels artistes (entre 1979 i 1984, l'organització d'exposicions per part del Museu amb la condició de donació d'una de les peces va afegir unes 70 obres més a la col·lecció). Al 1984 la col·lecció d'art del Museu reunia ja més de 250 peces. Al 1987 es va exposar al desaparegut Centre d'Art Alexandre Cirici 'El fons d'art de L'Hospitalet, fonaments d'una col·lecció', que va exhibir al voltant de 100 obres de les més de 300 que ja formaven la col·lecció. | 08101-412 | Museu de L'Hospitalet (c. Cobalt, 57 - 08907 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3610600,2.0972400 | 424492 | 4579233 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52643-foto-08101-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52643-foto-08101-412-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52650 | Els 3 Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-3-tombs | https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/tag/tres-tombs/ | XX-XXI | El temps dirà si es consolida o no. | Tradició recuperada l'any 2010 però que tenia una llarga tradició a l'Hospitalet ja que se'n feien a diferents barris. Des de l'any 2010 la nova associació treballa per recuperar la festa. Dies abans, l'entitat organitzadora fa un cercavila per lliurar la seva bandera al Banderer. El dia 17 de gener, festivitat de Sant Antoni Abad es fa la tradicional benedicció d'animals i desfilada de carruatges amb animals de tir. | 08101-419 | L'Hospitalet de Llobregat | La festa de Sant Antoni es feia el 17 de gener i constava de tres actes principals, l'ofici religiós, la benedicció dels animals i la cavalcada dels Tres Tombs. Aquell dia, pagesos, carreters, traginers, negociants de bestiar, aturaven el seu treball i donaven descans als animals, de fet no fer-lo augurava mala astrugància. També els oferien un pinso extraordinari i es guarnien com els reis de la festa. A Collblanc la celebració es feia a mitges amb Barcelona. A Santa Eulàlia prenia rellevància l'antic barri de Can Pi, la benedicció es feia a una petita capella dedicada a Sant Antoni i els genets anaven cap a la plaça Espanya. Al barri del Centre la cavalcada era molt gran ja que s'unien els pagesos de la Marina i molts de Cornellà. La quasi total desaparició de l'agricultura, la decadència de la cultura del cavall i l'aparició dels vehicles a motor, que van venir acompanyats d'importants canvis socials, van produir que a mitjans dels anys 50 es deixés de celebrar. | 41.3596100,2.0991000 | 424646 | 4579070 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52650-foto-08101-419-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52650-foto-08101-419-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografies extretes de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet. | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||
| 52659 | Aplec de Bellvitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-bellvitge | http://www.fed.sardanista.cat | XX-XXI | Cada dilluns de Pasqua se celebra el tradicional aplec de Bellvitge de sardanes. Tal com es fa habitualment, l'aplec se celebra al Parc Metropolità de Bellvitge i el programa d'activitats començarà a les 10 del matí amb una missa per als sardanistes. A les 11 comença l'aplec, amb la presència de les cobles. Per recuperar forces, al voltant de les 2 se celebrarà el tradicional dinar de germanor, amb mona inclosa i cava per a tothom. Després de l'aturada per dinar, les activitats continuen a la tarda, a partir de 2/4 de 5, amb la segona sessió de sardanes. En cas de mal temps, la diada sardanista se celebrarà al pavelló esportiu del Centre d'Estudis Joan XXIII. Força sardanes estan dedicades a aquest aplec o al barri de Bellvitge, que ha mostrat al llarg del temps una gran afició a les sardanes. | 08101-430 | Parc metropolità de Bellvitge | Als anys 50 del segle passat, l'aplec l'organitzava la Hermandad Sindical de Labradores: 'Comenzaron los actos por la mañana, con un solemne oficio, durante el cual hizo una magnífica prédica el reverendo doctor Tena. Seguidamente y en la explanada situada frente a la mencionada ermita, se celebró una selecta audición de «ballets», a cargo del «esbart» del Centro Católico de Hospitalet de Llobregat, dirigido por el señor vicario don José Arpa, y el «Esbart Dansaire» del Prat. Tras de los «ballets», siguió una destacada audición de sardanas, que fue seguida y bailada por innumerable cantidad de asistentes'. (La Vanguardia 13.04.1955, pàg. 20). | 41.3485700,2.1109600 | 425625 | 4577834 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52659-foto-08101-430-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52659-foto-08101-430-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les fotografies pertanyen als blocs:https://lhospitaletdellobregat.files.wordpress.comhttp://bellvitgejose.blogspot.com.es | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52660 | Aplec de la sardana Ciutat de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-ciutat-de-lhospitalet | XX-XXI | Aquest és el segon aplec de la ciutat després del de Pasqua que es fa al barri de Bellvitge. Per contra aquest se celebra pel mes d'octubre al centre, a la plaça de l'Ajuntament, i està organitzat per la Coordinadora Sardanista. L'aplec comença a les 11h i continua per la tarda | 08101-431 | Plaça de l'Ajuntament | Aplec que es va iniciar l'any 1971. | 41.3597000,2.0999900 | 424720 | 4579079 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 2016, l'Ajuntament ja va reconèixer la tasca que la Coordinadora fa a L'Hospitalet, atorgant-li la 'Distinció Ciutadana'. | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||||||
| 52661 | Processons laiques de Setmana Santa 15 + 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processons-laiques-de-setmana-santa-15-1 | FERRI, Georgina (2017). Cofradía 15+1:setmana de passió per les processons; diari Ara: https://www.ara.cat/suplements/diumenge/Setmana-passio-processons_0_1774622531.html [consulta del 15 de febrer de 2018]. VARGAS LLAMAS, Víctor (2016). La Iglesia se redime con la cofradía 15+1; El Peròdico del 22 de març de 2016 https://www.elperiodico.com/es/hospitalet/20160319/iglesia-redime-cofradia-151-hospitalet-4991122 [consulta del 15 de febrer de 2018]. http://cofradia15mas1.blogspot.com.es/ | XX-XXI | A l'Hospitalet se celebren les processons de Setmana Santa més concorregudes de Catalunya, amb la particularitat afegida que estan organitzades per una confraria laica, anomenada 15+1. De fet, la única diferència amb una de no laic a és que no tenen uns estatuts canònics i les imatges no es guarden en una església, sinó en el local de l'entitat. Però totes han estat beneïdes en una Missa i els participants són creients. Les processons, pel mateix motiu, no surten de cap església, sinó de davant del local o de la plaça de la Bòbila. La confraria es divideix en set àrees: els romans, els natzarens, els portants, els capatassos i contraguies, l'agrupació musical, les padrines i l'àrea de vendes, que s'encarrega de vendre marxandatge. Hi ha dos tipus de natzarens: els penitents i els germans de llum. Els germans de llum es distingeixen perquè porten un con de cartró a dins del caputxó i il·luminen el pas. En canvi, els penitents porten el caputxó doblegat i sovint van descalços, amb cadenes o fins i tot amb una creu. La confraria 15+1 és l'única que treu nou passos durant els quatre dies de Setmana Santa. Comença amb 'La Borriquita' el Diumenge de Rams pel matí, i a la tarda sortirà el Jesús Cautivo. El següent pas ja serà el Divendres Sant amb el Jesús Nazareno, seguit de Nuestra Señora de los Dolores. A la nit sortirà el Cristo de la Expiración. El Dissabte Sant serà el torn del Santo Sepulcro i de Nuestra Señora de la Soledad. Finalment, el Diumenge de Resurrecció trauran al carrer el Jesús Resucitado i Nuestra Señora de los Remedios. | 08101-432 | L'Hospitalet de Llobregat | La història d'aquesta entitat que ara per ara reuneix a 540 socis és ben curiosa. Cal retrocedir fins l'any 1977 quan uns amics estaven veient per la televisió una processó de Setmana Santa de Sevilla, en un bar del barri hospitalenc de Pubilla Casas. Tenien al costat un quadre de la Macarena i unes ampolles de cervesa a la taula. Aquelles imatges els van commoure i un sentiment de nostàlgia, ja que tots eren vinguts d'Andalusia, es va apoderar d'ells. Van decidir agafar aquell quadre i posar uns ciris a quatre ampolles i sortir en processó espontània pels carrers del voltant. La seva sorpresa fou majúscula en veure la reacció de respecte i suports dels veïns que s'anaven creuant amb aquella escena a priori tan surrealista. Aquell dia neix la Confraria 15 + 1, els 15 amics que havien improvisat aquella processó més el Poble que es va fondre amb un mateix sentiment. Des de llavors l'entitat ha anat creixent i evolucionant i treballen tot l'any preparant els dies de Setmana Santa. | 41.3731300,2.1011900 | 424836 | 4580569 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El vestuari consta de 350 túniques de color blanc i negre i un cinturó que varia de color segons els passos, que n'hi ha nou.També tenen una Agrupació musical composta per cornetes, tambors i platets. | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||||||
| 52662 | Col·lecció d'art Arranz-Bravo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-arranz-bravo | http://fundacioarranzbravo.cat | XX-XXI | Inaugurada el setembre del 2009, la Fundació Arranz-Bravo és un espai d'art contemporani a L'Hospitalet que té el doble objectiu de difondre l'art del pintor Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) i promocionar la jove creació contemporània. A l'espera de ser inaugurada la seva seu definitiva a l'Antic Molí de L'Hospitalet, en un projecte dissenyat per l'arquitecte Jordi Garcés. La fundació té el seu espai provisional en els antic magatzems de la fàbrica tèxtil de la Tecla Sala, Arranz-Bravo és un artista molt vinculat a la ciutat de L'Hospitalet. És autor dels dos principals monuments de la ciutat: L'Acollidora (a la Rambla de Just Oliveras), símbol de L'Hospitalet, i el Pont de la Llibertat (a la cruïlla entre el carrer Marina i l'Av. Del Carrilet). La Fundació té l'ànim de seguir alimentant aquest lligam, fent de la fundació una Acollidora d'art, un Pont de cultura, pensament i llibertat. Actualment la Fundació Arranz-Bravo té una col·lecció de tres-centes quaranta obres de l'artista: cent-dotze pintures, moltes d'elles de gran format,, vuitanta-tres dibuixos i pintures sobre paper, deu escultures de bronze -incloent-hi el prototip de bronze i alumini d'El Pont de la llibertat, situat a la cruïlla de la rambla de la Marina amb l'avinguda del Carrilet de L'Hospitalet-, una escultura policromada, l'Acollidora de la Fundació, i cent vint-i-cinc gravats de diverses tècniques, com aiguaforts, litografies i serigrafies. També formen part de la col·lecció dos decorats per a obres de teatre, onze cartells i una fotografia. La col·lecció comença amb obres de l'any 1950,de gran interès per als estudiosos de la seva obra, i fa un recorregut per cada un dels anys fins a l'actualitat. La Fundació es vol erigir també amb un espai de referència en la promoció de l'art jove a Catalunya i per aquest motiu al llarg de l'any s'organitzen diferents exposicions i activitats que tenen com a protagonista l'art emergent i el pensament contemporani. L'altra focus d'activitat de la Fundació Arranz-Bravo és la seva tasca educativa, destinada especialment a escoles i centres socials de L'Hospitalet. | 08101-433 | Av. Josep Tarradellas, 44 | Eduard Arranz-Bravo neix a Barcelona al carrer Tamarit, núm. 74 , el 9 d'octubre de 1941. Fill d'Antolín Arranz de Blas i Angèlica Bravo de Llacuna, argentina de mare italiana i pare canari. És el menor de set fills, tots barons. L'any 1958 viatge a París on fa les seves primeres obres abstractes i coneix el físic Miquel Masriera, que l'anima a continuar pintant. Ingressa a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, situada a l'època al carrer Avinyó. Fa amistat amb Paquito Artigau, Gerard Sala, Puiggrós, Serra de Ribera, Pedro Giralt, Robert Llimós i Rafael Bartolozzi. El 1961 realitza la seva primera exposició individual '15 pintures d'Arranz', al Club Universitari de Barcelona, però l'exposició que el dóna a conèixer a la crítica barcelonina es l'organitzada per l'Ateneu barcelonès el 1962. L'any 1964, es casa amb Carme Mestres, també pintora, que havia conegut a l'Escola de Belles Arts. Guanya el Gran Premi i Medalla d'Or a la Biennal Internacional d'Eivissa. Un any més tard neix el primer fill, Sergi. I el 1966, la Natàlia. Va intervenir juntament amb Bartolozzi en les decoracions murals de la fàbrica d'adobaments Tipel de Parets del Vallès (1971), d'un establiment hoteler de Magalluf (1973), de la façana de l'edifici del Centre Internacional de Fotografia de Barcelona (1978) i de la casa de Camilo José Cela a Mallorca (1979), així com en les exposicions celebrades a la galeria Bleu d'Estocolm (1971), a la que van presentar la seva sèrie Tauromàquia, i 'Dibuixos i escultures en marbre', a la sala Gaspar de Barcelona (1973, 1977 i 1979), a la galeria Vandrés de Madrid (1975 i 1980) i al saló del Tinell de Barcelona (1979): 'Mides universals'. També van muntar happenings, van crear llibres, escultures i acoblaments en fusta. El 1981 va exposar per primera vegada en solitari. El 1982 va presentar a la galeria Miguel Marcos de Saragossa la seva sèrie Abraçades i el 1983 va realitzar una exposició antològica de la seva obra a la sala Gaspar de Barcelona. Entre 1986 i 1988 va dur a terme la sèrie de litografies La Casa, va pintar la dels Pantocràtor, i es va ocupar de la direcció artística de les pel·lícules de Jaime Camino El balcó obert i Llums i ombres. Ha participat també en la XXXIX Biennal Internacional d'Art de Venècia de 1980 i ha rebut diversos premis. És autor de peces escultòriques de marbre, bronze i ceràmica, alguna de les quals va presentar a la sala Gaspar de Barcelona el 1983. La seva obra en bronze L'acodillora(1985) es troba a la rambla de L'Hospitalet de Llobregat. Ha obtingut entre altres premis el de la II Biennal Internacional de l'Esport, el premi de figura de la Biennal Estrada Saladich, i el premi de dibuix Inglada-Guillot. La seva obra figura al Museu d'Art Contemporani de Madrid, al Museu de Belles Arts de Vitòria, al Museu de Sao Paulo, al Museu de Belles Art de Sevilla, al Museu d'Art Contemporani de Barcelona i al Museu d'Art Modern de Nova York. Entre el 2006 i el 2007, es fa la primera exposició dels fons de la Fundació Arranz-Bravo al Centre Cultural Tecla Sala de L'Hospitalet, amb edició de catàleg i DVD a càrrec del crític d'art Albert Mercadé. Exposicions a Lleida, Santiago de Compostel·la, Londres, Nova York i San Francisco. Inauguració de l'escultura El Pont de la Llibertat amb la presència del president de la Generalitat, José Montilla i l'alcalde de L'Hospitalet Celestino Corbacho i altres autoritats. Es crea oficialment la Fundació Arranz-Bravo. El 2009, La Diputació de Barcelona organitza una exposició itinerant dels fons de la Fundació Arranz-Bravo per Catalunya fins el 2010. | 41.3669700,2.1150600 | 425989 | 4579873 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52662-foto-08101-433-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52662-foto-08101-433-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||||
| 52682 | Fons documental del Centre d'Estudis de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-centre-destudis-de-lhospitalet | https://sites.google.com/site/webcelh/home | XX-XXI | El fons documental del centre està format per monografies, revistes, articles, ponències, informes, tesis, treballs d'investigació, vídeos, Cd's, de producció local o extra local que facin referència a la ciutat de l'Hospitalet i al seu context comarcal i metropolità. La majoria de documents bibliogràfics són consultables físicament. A través del servei de documentació Babel'H, s'ofereix la possibilitat de consultar on line el fons bibliogràfic i la Base de Dades, i atenció personalitzada a l'hora de fer la recerca. Destaca en el seu fons l'Arxiu històric de Santa Eulàlia de Provençana. També disposen de la col·lecció sencera del Butlletí d'Informació Municipal, de 1954 a 1976. | 08101-457 | Av. Josep Tarradellas i Joan, 44 (Espai Molí) | El centre d'Estudis de l'Hospitalet és una entitat sense ànim de lucre fundada l'any 1984.amb la finalitat de fer ciutat, associacionisme i d'intervenir a L'Hospitalet. Està oberta a qualsevol ciutadà o ciutadana interessat en el coneixement, la recerca i el debat sobre la ciutat. Forma part de la Coordinadora de Centres d'Estudi de Parla Catalana. Els seus objectius són l'anàlisi i el desenvolupament de la identitat de L'Hospitalet en els seus vessants humans i culturals ; potenciar les iniciatives de caire sociocultural vinculades a L'Hospitalet ; esdevenir un fòrum de discussió i debat sobre el passat, el present i el futur de la ciutat ; integrar la diversitat de propostes i opinions en els projectes propis, fent que la imatge del CEL'H es correspongui amb una actitud oberta i plural ; i treballar des del convenciment de la necessitat d'una ciutat més relacional entre tots els sectors implicats: públic, privat, associatiu, i el conjunt de la ciutadania. | 41.3669900,2.1161600 | 426081 | 4579875 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52682-foto-08101-457-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52682-foto-08101-457-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El centre disposa de tres línies de publicació, a banda del butlletí intern: la revista Quaderns d'Estudi i la col·lecció de Recerques i la col·lecció Josefina Gómez Olivares. | 98 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52294 | Botiga Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/botiga-nova | AJUNTAMENT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, molt estret i allargat, que té la cantonada de la façana corbada. Consta de planta baixa i pis. El programa funcional original consistia en una botiga a la planta baixa i un habitatge en la planta pis amb un mateix accés des del carrer, a través de la botiga. El solar, entre mitgeres, és estret i profund, amb poca façana. L'escala es col·loca en un dels angles interiors de la planta per tal d'alliberar al màxim superfície per a la botiga i poder organitzar un habitatge en corredor amb el recurs d'un petit pati de ventilació. En conseqüència, es tractava de projectar una façana de dimensions reduïdes però dotada de prou singularitat com per respondre eficaçment a la funció comercial a què es destinava l'edifici, i a més tenint en compte la seva situació urbana privilegiada. El mecanisme que Puig Gairalt utilitza és formalitzar la planta pis com un coronament, profusament ornamentat, de la botiga, la qual, per aprofitar al màxim el perímetre de que es disposa, es resol com una capsa de vidre que conté els aparadors. El balcó corregut separa els dos elements i, a partir d'ell, s'emfatitza volumètricament la cantonada. L'acristallament de la planta baixa i la ceràmica vidriada de colors de la planta pis havien de contrastar fortament amb un entorn on predominaven la pedra i l'estuc. Així també s'ha de valorar l'elecció del referent estilístic, el qual, a més, denotava una certa 'modernitat' en aquell moment. | 08101-1 | Plaça de l'Ajuntament, 9 | La Botiga Nova de la plaça de l'Ajuntament va ser projectada i construïda per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt l'any 1912. Aquesta data apareix esgrafiada a la façana i també en la perspectiva aquarel·lada que es conserva en l'arxiu familiar Puig Viñals. Des del punt de vista de la trajectòria de l'arquitecte Puig Gairalt, la Botiga Nova i les Cases Barates de la Rambla són els únics exemples significatius d'una primera etapa d'influència secessionista (1909-1915), tot just acabada la carrera, ja que la farmàcia Vicenç Ferrer de la plaça Catalunya de Barcelona ja no existeix i la Casa Puig de la Rambla Just Oliveras pràcticament tampoc. | 41.3594900,2.0998300 | 424707 | 4579056 | 1912 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52294-foto-08101-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52294-foto-08101-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52294-foto-08101-1-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig Giralt | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 52296 | Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-de-merida | ABRIL VILAMALA, Irene (2017). Devocions pintades. Les taules del Museu d'Història de l'Hospitalet procedents de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida (finals del segle XVI-primera meitat del segle XVII). 31 beca de recerca de l'Hospitalet (2016). AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CODINA, Jaume (1970). L'Hospitalet del Llobregat, 1573-1632 (assaig d'interpretació històrica), L'Hospitalet de Llobregat: Impremta Pulcra, 1970. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Església de planta llatina que consta de tres naus, la central més alta que les laterals. El campanar s'alça a l'angle sud-oest de la façana principal. Té al capdamunt un penell de ferro forjat. A l'angle oposat hi ha una petita torre que correspon al baptisteri. Tota l'obra és de maó vist. Destaca l'escalinata d'accés que dona a un porxo amb tres arcs de mig punt i coberta de teula a una vessant. La façana posterior acaba en dues torres que corresponen a capelles interiors. | 08101-3 | Plaça de l'Ajuntament, 28 | A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. Fou reedificada a partir del darrer terç del Cinc-cents. La construcció del nou temple, que s'emplaçaria al mateix lloc que l'antic, datat de finals del segle XV, fou pactada amb el mestre de cases barceloní Giralt Gervasi el 22 d'octubre de 1579. Va restar dempeus fins l'any 1937. L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana. La pervivència del document contractual, publicat per Codina (1970), permet conèixer les principals característiques. Es tractava d'un edifici de planta rectangular, de nau única i sense transsepte marcat en planta, rematat per la part de llevant amb un absis de perímetre pentagonal, al qual s'accedia a través de dos graons, amb un portal a banda i banda que donava accés a les dues sagristies que es manaren obrir a cada costat. La nau acollia quatre capelles per flanc i un cor, enlairat i situat als peus de l'edifici, que comunicava amb el campanar a través d'una porta que en permetia l'accés. En la concòrdia s'especifica, també, la presència d'un sepulcre a l'interior del temple, que devem haver d'imaginar a mode de capella. L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. També es salvaren alguns elements escultòrics i arquitectònics de la façana que actualment s'exposen al Museu de l'Hospitalet (L'Harmonia), conjuntament amb el retaule de sant Roc i d'altres taules barroques de l'antiga església. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se ex novo tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats 'blocs de la Caixa'. | 41.3598700,2.0990100 | 424639 | 4579099 | 1939 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52296-foto-08101-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52296-foto-08101-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52296-foto-08101-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Puig i Janer | Es tracta d'una interpretació dels models clàssics i monumentalistes tan característics de l'arquitectura del primer tremps del franquisme.A l'interior conté algunes obres de l'escultor noucentista Rafael Solanic i Balius, que fou deixeble d'Esteve Monegal. Destaca el retaule de ceràmica de l'altar del Roser. L'altar del Santíssim mostra uns bells vitralls del pintor Ramon Rogent. També hi ha pintures de J. Torras Viver dels anys 60. | 98|99 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52297 | Edifici Caixa de Pensions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-caixa-de-pensions | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d'habitatges i comerços construït a la plaça de l'Ajuntament l'any 1947; amb façanes a la plaça, al carrer de l'Església i al carrer Baró de Maldà. Consta de planta baixa i quatre pisos, a excepció del cos que dóna al carrer Baró de Maldà i que es la seu de l'entitat promotora, que té cinc pisos. L'obra combina l'obra vista, dominant, amb la pedra artificial i el formigó. En conjunt es presenta amb una façana de forta horitzontalitat, marcada pels diferents tractaments dels nivells de pis: els dos primers agrupats i amb pilastres entre ells i els dos següents que es distingeixen per l'ús de materials diferents de parament. | 08101-4 | Plaça de l'Ajuntament, 29-34 | En aquesta zona de la plaça hi havien unes cases setcentistes que durant la Guerra civil espanyola es van enderrocar, igual que l'antiga església de santa Eulàlia de Mèrida. L'obra tingué la promoció de l'antiga 'Caja de Pensiones para la Vejez y el Ahorro' i el bloc encara és conegut avui dia com l'edifici de 'la Caixa'. | 41.3599100,2.0999100 | 424714 | 4579103 | 1947 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52297-foto-08101-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52297-foto-08101-4-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Puig i Janer | La intenció d'aquesta urbanització va ser la de donar un caràcter homogeni al conjunt de la plaça, oferint una façana contínua i amb intenció monumentalitzadora. Amb tot, el conjunt no és idèntic en totes les seves parts. Els extrems no estan tractats d'igual manera i mentre el que fa cantonada al carrer de l'Església gaudeix d'un cos sortint a manera de tribuna, a l'altre extrem (carrer Baró de Maldà) té un nivell més fins arribar a un cinquè pis. Es en aquest cos, ocupat enels baixos per una oficina de l'entitat bancària promotora, on destaquen unes pilastres compostes que van del primer fins el tercer pis i que sustenten un arquitrau on es llegeix el nom de la caixa d'estalvis. Encastada a la paret entre les pilastres s'hi troba una representació religiosa esculpida . | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52299 | Casa del carrer Bruc, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-bruc-18 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Casa unifamiliar aïllada de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Aquesta, s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat delimitats per les seves obertures. Les obertures del cos principal -dues per nivell- són d'arc fals. Al pis superior, damunt d'elles hi ha una decoració de rajoles i obra vista que les corona. A la cornisa, trobem un ràfec de teules, amb una barana d'obra vista superior que ostenta un frontó graonat al centre. A la planta baixa, dues faixes horitzontals de rajoles blaves acaben de configurar el programa decoratiu d'aquest conjunt. | 08101-6 | Carrer Bruc, 18 | Aquesta casa unifamiliar aïllada és l'únic exemple d'aquesta tipologia edificatòria que resta al centre de l'Hospitalet. Sembla que la seva construcció es dugué a terme a principi dels anys 20 del nostre segle, encara que no s'ha localitzat el projecte original i es desconeixen les seves característiques i autoria. | 41.3633300,2.1009500 | 424805 | 4579481 | 1922 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52299-foto-08101-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52299-foto-08101-6-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La finca gaudeix d'un jardí d'accés a la casa, i d'un altre de posterior. L'entrada a la propietat es realitza a partir d'una porta metàl·lica moderna situada a la tanca d'obra que ressegueix la línia del carrer Bruc. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 52300 | Casa del carrer Bruc, 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-bruc-32 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Ha perdut els dos pinacles dels extrems de la barana del capcer. | Casa unifamiliar entre mitgeres. És de planta rectangular i originàriament constava d'una única planta. Posteriorment se n'hi va afegir una segona, amb façana més endarrerida i deixant una petita terrassa fins alinear-se amb la façana original. La coberta del nou pis és un únic aiguavés. La composició de la façana parteix de la simetria i la simplicitat: una porta central d'accés a l'habitatge, flanquejat per dues finestres amb balconera. Les llindes de les obertures són rectes, i al damunt hi ha ornaments decoratius de temes vegetals. El capcer és com un frontó triangular escapçat i està flanquejat per una barana d'obra i separat per una cornisa. | 08101-7 | Carrer Bruc, 32 | El carrer Bruc forma part de la urbanització del segon eixample de la vila vella, començat amb l'obertura de la rambla l'any 1907. S'hi establiren famílies de classe mitjana i acostumaven a tenir pati posterior, que actualment s'han edificat. | 41.3628400,2.0998000 | 424708 | 4579428 | 1934 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52300-foto-08101-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52300-foto-08101-7-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca l'esgrafiat de formes geomètriques, la sanefa sota la cornisa, els òculs en forma de medallons, les inicials J i T amb un dibuix de clara referència industrial i l'any 1934. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52301 | Olis Regàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olis-regas | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. | XX | Edifici destinat a magatzem, de tres crugies i d'una única planta. El cos de la nau central manté les teules ceràmiques planes originals de la seva coberta a dues vessants. La façana modernista està dividida en tres cossos on juga amb dobles relleus donant formes ovalades que emmarquen les reixades amb detalls florals. La cornisa és l'element més decoratiu del conjunt, composada per corbes còncaves rematades amb motius vegetals i volutes. Ara dins el medalló central s'hi ha pintat una 'A' i unes lletres anuncien 'Cavas Avida'. | 08101-8 | Carrer de Buenos Aires, 13 | Joaquim Regàs va fer construir aquest edifici destinant-lo a magatzem d'olis per a la seva companyia. El projecte és de l'arquitecte Juli M. Fossas i data de 1911. El domini de les línies corbes, l'ornamentació floral del remat i el treball de la forja de les baranes s'inscriuen en el modernisme més ortodox. | 41.3667400,2.1296100 | 427206 | 4579835 | 1911 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52301-foto-08101-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52301-foto-08101-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52301-foto-08101-8-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Julio M. Fossas i Mariano Tomàs i Barba | A Catalunya, tenim nombrosos i interessantíssims exemples d'arquitectura fabril que aplica un llenguatge formal típicament modernista. Encara que es tractés de simples naus o magatzems, força industrials de final del XIX i principi del XX no renunciaven a significar arquitectònicament els seus locals, intenten magnificar la seva empresa i fer-la partícip dels nous corrents artístics del seu temps. | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52305 | Gratacels de l'Hospitalet. Casa Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gratacels-de-lhospitalet-casa-pons | ABARCA I MEDICO, Lluís (1982). Història del carrer Progrés/Carretera de Collblanc, 43; dins Progrés (L'Hospitalet de LLobregat), núm. 1. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. ROVIRA GIMENO, Josep M. (1987) La arquitectura catalana de la modernidad. BARCELONA: Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Bloc de pisos compost de planta baixa i onze plantes pis, disposat en xamfrà i amb una paret mitgera, que no contemplava el projecte original. Ocupa una superfície de 290 m2 i té una alçària de 44,50 m. L'accés a les plantes pis és mitjançant una escala lateral, però centralitzada, i disposada en la paret mitgera; es troba flanquejada per dos patis de llum rectangulars. La caixa d'escala té ascensor. L'estructura de l'edifici és a base de tres crugies i pilars metàl·lics. En la part central de l'edifici hi ha dos patis de ventilació de forma poligonal on es concentren tots els serveis dels pisos. La planta baixa es dedicada a magatzem. L'escala dóna accés, per a les plantes 1ª, 2ª, 3ª, 4ª, 5ª i 6ª a quatre habitatges per replà, compostes de: rebedor, tres dormitoris, serveis (cuina, W.C. i safareig) i menjador. La planta 7ª conté tres habitatges constituït cadascun per: tres dormitoris, menjador, W.C. i safareig. La planta 8ª, 9ª i 10ª té dos habitatges per replà i la planta 11ª un sol habitatge amb una habitació més que la resta dels pisos. La façana adopta la forma piramidal amb joc de cossos entrants i sobresortints (balconades i falses tribunes poligonals). | 08101-12 | Carretera de Collblanc, 43-45 | Joan Pons i Vila presenta una instància a l'Ajuntament, l'any 1931, per construir segons es pot llegir: 'una casa de forma no corriente, y que su objeto, es, mas que el de producir una renta vulgar, el de constituir un elemento de primer orden para la ciudad, que sea un motivo de orgullo para todos, principalmente para la población el poseer una casa de carácter monumental y conforme a las modernas leyes de la Construcción y la Estética actual'. I continua descrivint el projecte: 'El proyecto que tenemos el honor de someter a su aprobación, es el de una casa de tipo monumental, en la que se han tenido en cuenta todas las circunstancias, no solo para el ornato público, procurando que forme cuatro fachadas, para que no presente ninguna pared medianera como por desgracia se ven algunas en Barcelona, perdiendo terreno edificable en fachadas, con este solo objeto; sino que tambien se ha calculado el efecto visual y a este fin se ha dado al conjunto una forma piramidal, disminuyendo el número de habitaciones por planta, solamente pensando en el efecto estético. Así también se ha tenido en cuenta la parte higiénica, dotando a todos los pisos de instalación de Waters, y lavaderos. En la escalera se ha señalado la instalación de un buen Ascensor, el primero que se instalará en esta Ciudad'. | 41.3757000,2.1191300 | 426339 | 4580839 | 1931 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52305-foto-08101-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52305-foto-08101-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52305-foto-08101-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | Tot i que actualment la seva alçada o tipologia podria passar inadvertida, quan es va bastir l'edifici als anys trenta, aquest esdevingué tot un referent de modernitat i un símbol de la nova arquitectura a l'Hospitalet. Per aquest motiu se'l coneix popularment com el Gratacels.L'any 1933 l'Ajuntament de l'Hospitalet va premiar aquest edifici, i en els segells emesos per la Junta Local de Defensa Passiva de l'Hospitalet es va adoptar aquest edifici-símbol com a imatge. En l'edifici hi ha un marcat expressionisme i elements estilístics Art Déco. | 98|120 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52308 | Mercat de Collblanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-collblanc | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Manteniment de les característiques de l'edifici. Les parades adossades al Mercat -difícilment suprimibles per la seva viva activitat comercial- haurien de seguir un disseny homogeni que permetés integrar-les o contraposar-les a l'estil general delmercat. Caldria recuperar models originals o referits a aquests davant d'un canvi o remodelació interior. | Edifici de serveis destinat a mercat. La planta és rectangular i l'accés s'ha disposat en la part central de cadascun dels costats. L'edifici presenta una nau central sostinguda per pilars i dividida en dos carrers centrals; així com dues naus més laterals. La coberta de la nau és a tres vessants seguint els dos eixos en la intersecció dels quals la coberta esdevé a quatre aigües. Els pilars estan units per arcades en arc poligonal esdevenint de més alçada en la zona central per permetre la il·luminació zenital. La resta de l'edifici rep també la il·luminació per un seguit de finestres petites, però seguides, disposades en la part alta de les parets laterals. La façana és un joc de volums geomètrics sorgits de la disposició espacial interna i en la qual trobem un entroncament molt evident amb l'Art Déco, En els detalls interiors hi ha l'ús de rajoles de València, alumini polit inoxidable per a barres, rètols, números i rellotge. La combinació de colors és la de blau/blanc per a les rajoles i color perla per als paraments. | 08101-15 | Carrer Doctor Martí i Julià, 8-22 | L'espai del Mercat de Collblanc trigà força anys en executar-se: fou projectat l'any 1926 per l'arquitecte municipal de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Però la inauguració no es produí fins l'any 1932. Ramon Puig i Gairalt ja tenia l'experiència de la construcció del Mercat del Centre, projectat l'any 1925. Encara que molt propers en els temps, els dissenys d'ambdós mercats són força diferents. Mentre que al primer, no concedeix rellevància als murs de tancament, en el Mercat de Collblanc aquest és un dels elements més sobresortints. Es tracten els volums geomètrics en un llenguatge molt personal que l'arquitecte anirà afinant en obres posteriors. | 41.3748900,2.1202600 | 426433 | 4580748 | 1926 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52308-foto-08101-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52308-foto-08101-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52308-foto-08101-15-3.jpg | Legal | Art Decó|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | El mateix Ramon Puig reconeix que les formes constructives són més aviat filles de l'Exposició de París de 1925, però que en els detalls es segueix més la tendència racionalista. | 110|106|98 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||
| 52312 | Granja Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-font | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici que fa cantonada i que havia estat una lleteria que disposava de quadres a la part posterior. Consta de planta baixa amb terrat pla i pati posterior. La façana s'organitza simètricament a partir d'un eix central per on passa la porta. A cada costat una finestra amb barana de ferro. A la façana principal hi ha una part de la cornisa que sobresurt i que està suportada per cartel·les fetes amb maó. El treball amb aquest material produeix efectes d'esglaonament (rombes, arcs esglaonats, imbricacions, etc.). Al coronament sobresurten algunes pilastres i un element rectangular en forma corba. Un altre material utilitzat per a la decoració és la ceràmica que es concreta en forma de sanefes i trencadís sota les finestres de la façana principal, de rombes sota la cornisa i d'una faixa que envolta tot l'edifici. El parament és arrebossat, de pedra i de maó. Té un sòcol de pedra irregular. La decoració està feta amb maó, element disposat a diferents llocs de la façana, sobresortint d'ella i simulant motllures. La part on es concentra aquest tipus d'ornamentació és a l'emmarcament de les obertures, sota la cornisa i el coronament. | 08101-19 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 160 | Els estudiosos de l'obra de Ramon Puig Gairalt estan estupefactes amb aquest edifici. Fins i tot afirmen que si no fos per la documentació existent no tindrien clara la seva autoria. Sobretot per les característiques estilístiques, més pròpies de finals del segle XIX que dels anys 20 del segle passat. La caseta del guarda de la Societat d'Aigües de la carretera de Collblanc, amb la qual la Granja Font presenta gran similitud, és de 1880, per posar un exemple del mateix Hospitalet. En el context de la biografia arquitectònica de Puig Gairalt, els anys 21-22 apareixen marcats per una recerca estilística en l'òrbita del noucentisme. L'edifici de Via Laietana 12 de Barcelona l'any 20, el projecte per al concurs 'Teatre de la Ciutat' (1921), la Casa Sabadell de la Rambla Just Oliveras l'any 22, la Capella del Cementiri el mateix 22: l'estil es va depurant, va evolucionant cap a una certa 'modernitat'. | 41.3620200,2.1076900 | 425367 | 4579330 | 1921 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52312-foto-08101-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52312-foto-08101-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52312-foto-08101-19-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig Gairalt | Actualment és un bar musical. | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52314 | Can Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-oliveras | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs i desaigua a cada una de les façanes, formant un angle recte. Un tram interior és més baix i desaigua a la façana posterior. Destaquen els esgrafiats de façana i la seva tribuna amb columnes toscanes, així com el ràfec de la teulada composta. Aquesta tribuna és aprofitada al nivell superior per construir-hi una balconada doble, de barana molt senzilla. Les obertures presenten una llinda amb decoració d'esgrafiats i emmarcament motllurat. La resta d'esgrafiats es localitza sota les finestres del primer pis i al centre de la balconada, amb representació de gerros florals i àngels. La façana de la Riera de la Creu és més senzilla, amb les obertures emmarcades amb vasa d'adorn llisa. L'única decoració es concentra a l'extrem del mur, amb esgrafiats de línies ondulants en forma d'ones, localitzats a totes les cantonades de l'edifici. Una torre-mirador descansa sobre la teulada composta i el cos annex a aquesta façana és de base quadrada amb coberta de quatre vessants. Tant la teulada de la torre com la de l'edifici són rematades amb hídries. Per la seva composició i estil de marcada voluntat classicista, la casa és una de les mostres més significatives del moviment noucentista que trobem a l'Hospitalet. | 08101-21 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 306 | Es tracta de la casa de Just Oliveras i Prat (1887 - 1938) que fou empresari, polític i alcalde de l'Hospitalet. Pertanyia a una família benestant arrelada a la ciutat des del segle XVII. De jove s'afilià a la Lliga Regionalista i el 1907, juntament amb els seus germans, va promoure el segon eixample de l'Hospitalet urbanitzant la finca de cal Tres, propietat de la família, de la que en sortiria l'actual Rambla Just Oliveras, batejada així en honor seu. Arran d'això aconseguí ser nomenat cap de la secció local de la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat en les eleccions municipals de 1914. L'1 de gener de 1916 fou escollit alcalde per primer cop, però el 16 de març del mateix any fou destituït. Fou escollit alcalde novament en 1918, i va mantenir el càrrec fins que fou destituït en proclamar-se la dictadura de Primo de Rivera en 1923. Duran els anys 1920 es va dedicar al món empresarial gràcies a la bona marxa del negoci del seu pare i la dot aportada per la seva esposa, Josefa Durban i Casas. El 6 d'agost de 1921 va inaugurar la línia d'autobusos entre l'Hospitalet i la plaça d'Espanya de Barcelona. El 1927 adoptà la forma de societat anònima Oliveras SA i va connectar viatges amb Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat. Amb la caiguda de la dictadura, el 5 de març de 1930, Just Oliveras fou escollit de nou alcalde de l'Hospitalet, càrrec que ocupà fins al 14 d'abril de 1931, quan a les eleccions municipals espanyoles de 1931 va guanyar l'alcaldia Esquerra Republicana de Catalunya. Durant els anys de la Segona República Espanyola va compaginar els seus negocis amb el seu càrrec de regidor per la Lliga Catalana a l'Ajuntament. En esclatar la Guerra Civil espanyola, però, va decidir quedar-se a la vila, tot i que les seves empreses foren col·lectivitzades. El 1938 fou assassinat al garatge de casa seva juntament amb la seva cunyada, Antònia Durban Casas. La seva mort mai ha estat aclarida, ja que l'única testimoni, Àngela Casas Sabaté, no va poder identificar l'assassí,perquè portava la cara tapada. | 41.3598400,2.1013900 | 424838 | 4579093 | 1930 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52314-foto-08101-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52314-foto-08101-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52314-foto-08101-21-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A partir de la Riera de la Creu, l'antiga carretera a Santa Creu de Calafell canvia de nom i passa d'Enric Prat de la Riba a carrer Major. A l'última illa de cases entre la Rambla Just Oliveras i la Riera de la Creu a la banda de muntanya, destaca aquesta casa senyorial que havia estat habitatge i seu de les oficines de l'empresa d'autocars Oliveras.Just al davant d'aquest casal trobem l'edifici emblemàtic del Casino del Centre. En conjunt, ambdues edificacions atorguen a aquest paratge una marcada entitat arquitectònica. | 106|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 52318 | Edifici carrer de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-de-lesglesia | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer Centre, consta de planta baixa, tres pisos i coberta de terrat pla. L'edifici destaca pel disseny i execució de la seva façana, amb clars referents noucentistes i amb elements ornamentals dissemblants. Tot i que és difícil d'observar a simple vista, sembla ser que l'edifici fou projectat inicialment només per a planta i pis (1918), i no fou fins 1930, data que apareix esgrafiada en un medalló del darrer pis, que el seu propietari Josep Sabadell decidí aixecar-hi els dos darrers nivells. La simetria domina la composició de la façana, tot i que cada nivell té un tractament propi. Aquesta simetria es defineix a partir de quatre eixos en les plantes superiors i tres en la planta baixa. En aquesta darrera, l'eix central és la porta d'accés a l'escala, coronada per un frontó triangular, dentat, i dona accessos a comerços independents als laterals amb arc de mig punt. La primera planta està dominada per una balustrada correguda a tota la façana, amb quatre obertures de llinda recta. Les obertures estan emmarcades per unes pilastres ceràmiques, a la llinda de les quals hi ha mascarons amb bustos femenins i masculins. A la segona planta hi ha balcons i finestres amb balconet, sobre les obertures de les quals hi ha una decoració de terracuita amb motius vegetals i l'escut de Catalunya. En el darrer pis, les obertures són d'arc de mig punt, i sobre elles hi ha també una decoració ceràmica, en aquest cas vegetal. Aquest nivell disposa també d'un balcó corregut amb barana de ferro forjat. Sota cornisa trobem una sanefa esgrafiada. La barana del terrat és de balustres de pedra artificial, i sobre les pilastres se situen peces de florons ceràmics. El recobriment de la façana està realitzat amb un estuc de tonalitat vainilla, exceptuant la planta baixa que disposa d'un arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-25 | Carrer de l'Església, 49 | L'obertura del carrer de l'Església, que popularment encara conserva el topònim de carrer Nou, es realitzà l'any 1867 en els terrenys que havien quedat lliures després del trasllat del cementiri que fins llavors havia estat adossat a l'antiga església de l'Hospitalet. Aquesta actuació urbanística s'emmarca en un context d'expansió de la vila vella de l'Hospitalet, que començà a viure a mitjans del XIX episodis de reconstruccions i noves edificacions principalment al llarg del carrer Major. | 41.3611600,2.0988100 | 424623 | 4579242 | 1918 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52318-foto-08101-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52318-foto-08101-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52318-foto-08101-25-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bona part del carrer, obert en una primera instància des del carrer Major fins al del Centre, ha perdut la fesomia dels habitatges originals ja que hi ha hagut molta arquitectura de substitució. De totes maneres, ha romàs un conjunt que respon a una única actuació constructiva, amb una parcel·lació homogènia i un projecte arquitectònic idèntic. | 106|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 52321 | Fàbrica Godó i Trias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-godo-i-trias | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMÈNECH GIRBAU, Luis (1968). Arquitectura española contemporània. Barcelona: Editorial Blume. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. DOMINGUEZ LOPEZ, Manuel (1992). Arte en l'Hospitalet!; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 81 (gen. 1992), pp. 14 a 15. | XX | El conjunt industrial de Godó i Trias disposa de diversos cossos, ampliats al 1960-64 segons projecte dels arquitectes Milà i Correa. L'estructura original constava d'una gran nau central de dos trams, un d'ells escapçat per la situació de les calderes i la xemeneia de vapor. Al final de les naus s'aixeca una petita torre de base quadrada emmerletada. Al límit occidental de la parcel·la, i separades de les naus principals per un passadís, s'aixequen diferents pavellons aïllats que allotjaven dependències productives i administratives. Totes aquestes obres estan resoltes amb uns parament on domina l'obra vista, amb remats i sanefes molt aconseguits. Les cobertes són de teules a l'obra antiga, excepte on s'han substituït, i de fibrociment a les naus de 1960-64. | 08101-28 | Av. de la Gran Via, 80-90 | La Fàbrica Godó s'hi instal·là l'any 1903 i en aquell temps es dedicava al tèxtil de jute. Als voltants de 1920, passaren a fabricar filats i teixits de cànem i amb menor proporció de cotó. La fàbrica es va ubicar en aquest terme arran del descobriment de l'aqüífer profund del delta, aprofitant l'aigua abundosa i neta. El seu pou va ésser el primer d'ús industrial al Delta, construït al mateix any 1903. Amb l'evolució que comporta el temps, moltes de les més importants fàbriques van anar desapareixent del terme de la ciutat. Com a nota anecdòtica podem dir que fou escollida com escenari de la sèrie de TV. 'La Saga de los Rius'. | 41.3555500,2.1219400 | 426552 | 4578600 | 1903 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52321-foto-08101-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52321-foto-08101-28-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Frederic Correa i Alfons Milà | S'inscriu dins el corrent arquitectònic industrialista que agafa referents estètics modernistes, però se centra bàsicament en els recursos expressius de la tècnica del maó vist. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52323 | Blocs de la plaça Guernica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blocs-de-la-placa-guernica | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Conjunt d'habitatges integrades en dos blocs veïns, de dos habitatges per replà, que tenen façana per ambdós costats. No destaquen per la seva vàlua arquitectònica ni per les solucions adoptades per al seu bastiment, sinó per esdevenir símbol d'un tipus constructiu i d'una política de promoció que, en anys posteriors va protagonitzar episodis especulatius que van donar lloc als diferents polígons de l'Hospitalet. Fins fa poc es podia llegir a la façána en lletres ben grans 'FRANCO, FRANCO, FRANCO'. | 08101-30 | Plaça de Guernica, 4-12 | La construcció dels blocs d'habitatges protegits de l'actual plaça Guernica va ser la primera actuació de polígons d'habitatges realitzada a l'Hospitalet. La seva promoció va ser pública, endegada per una petició de l'Ajuntament i assumida per l' 'Instituto Nacional de la Vivienda'. Tot i que els tràmits i el primer projecte de l'arquitecte municipal de l'Hospitalet Manuel Puig Janer daten de 1940, sembla ser que els edificis no es començaren a construir fins tres anys més tard. El projecte inicial comptava amb una actuació urbanística que incloïa diferents serveis, tot i que finalment aquestes pretensions quedaren substancialment reduïdes. | 41.3743300,2.1231000 | 426670 | 4580684 | 1940 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52323-foto-08101-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52323-foto-08101-30-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Puig Janer | 'Amb els allaus migratoris de mitjans segle XX es plantejarà la necessitat de donar sostre a tota aquesta generació. Les solucions, dissortadament, no podran ser més barroeres. Els polígons com els dels blocs del Caudillo a la plaça Gernika, Onésimo Redondo a La Florida, Bellvitge, Gornal etc es caracteritzaran per les seves deficiències estructurals, l'escassa qualitat dels materials, la massificació i l'especulació més salvatge i una nul·la preocupació per proporcionar qualsevol mena de servei'. (Giménez, López, Lloreda, Ruiz, Domínguez, 1992, p. 20). | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52324 | Casal l'Esplai. Antiga fàbrica d'olis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-lesplai-antiga-fabrica-dolis | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici format per tres cossos diferents. El principal és un edifici de planta baixa i tres pisos, estructurat a partir de l'eix de simetria que marca una xemeneia que recorre la façana. A cada nivell s'obren grans finestres que il·luminen el seu interior. Als baixos d'aquest pis hi ha un cos adossat, de només planta baixa, que pot ser de cronologia posterior. El tercer cos forma la cantonada de Josep Anselm Clavé i la Plaça dels Avis. Es de planta i dos pisos i, a més de l'ús de l'obra vista, destaca per la presència d'unes galeries o miradors de fusta a la banda que dóna a la placeta. El seu llenguatge formal és simple i s'inscriu plenament dins del corrent arquitectònic del funcionalisme que tan ressò obtingué a Barcelona durant els anys trenta entre els arquitectes del GATCPAC. Aquesta singularitat converteix l'edifici en gairebé l'únic d'aquest corrent que podem trobar a l'Hospitalet i caldria una investigació històrica més aprofundida per obtenir informació sobre la seva autoria i ús primitiu. | 08101-31 | Carrer de Josep Anselm Clavé, 14-28 | L'actual llar de jubilats i l'Aula de Cultura es van instal·lar aprofitant un edifici que formava el bloc d'oficines d'una antiga fàbrica d'olis establerta pels volts de 1910, segons Casas (1986) o 1930 (Ajuntament, 2001). | 41.3660500,2.1264500 | 426941 | 4579761 | 1930 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52324-foto-08101-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52324-foto-08101-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52324-foto-08101-31-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment és Casal de gent gran i seu de diferents entitats de Santa Eulàlia. | 120|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 52326 | Can Vilumara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilumara-0 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BOFILL I COROMINAS, Montserrat (1992). Can Vilumara, breu història d'una antiga fàbrica de seda de l'Hospitalet; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 82 (feb. 1992), pp. 14 a 15. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SALA, Joan; AMOROS, Rafael; VILUMARA, Josep M. (1991). La fàbrica de teixits de seda Vilumara a l'Hospitalet del Llobregat; dins: I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 139 a 147. | XX | L'adequació de la fàbrica com a centre docent (1986-87) ha significat una rehabilitació de les instal·lacions que ha respectat la seva fesomia, adequant només els espais interiors de les naus. | Conjunt fabril rehabilitat actualment com a Institut d'Educació Secundària format per les naus industrials, l'edifici d'oficines, la casa del director i una xemeneia. L'element més destacable és la casa del director, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. Es tracta d'una obra amb treball ornamental d'obra vista i on destaquen els respiralls ceràmics amb forma de les papallones de la seda, la imatge de Nostra senyora dels Àngels i el treball de ferro forjat. A banda de la casa, són també força interessants les primitives naus dels telers, amb coberta de dent de serra ('shed') que tenen dues cronologies diferents: 1907 i 1928. A la part última del recinte, al costat de la Farga, està la xemeneia, de base hexagonal i 60 metres d'alçada. També es troba l'altra entrada de la fàbrica, per on passaven les mercaderies i on hi havia una porteria i una bàscula. | 08101-33 | Av. De Josep Tarradellas, 147-169 | Vilumara va ser fundada l'any 1676 per Domingo Vilumara, comerciant de sedes de Manresa. Va aprendre a teixir i es va establir a Barcelona. En el claustre de la Catedral podem veure la seva llosa amb una llançadora gravada i un ocell. Seguint el corrent del moment, l'any 1862 es va fundar una caixa financera adjunta a la fàbrica. Aquestes caixes, en créixer, es van convertir en bancs. La Caixa Vilumara va fer la seu en un edifici que ella mateixa construí: és l'actual Museu de Cera de Barcelona. Les implantacions de grans conjunts fabrils tèxtils a l'Hospitalet tenen una cronologia relativament tardana, situant-se majoritàriament a la primera dècada de 1900. Això ha fet que aquestes grans fàbriques s'inscriguin estilísticament en el corrent arquitectònic modernista, seguit pels propietaris de les indústries per tal de significar i monumentalitzar els seus centres productius. D'aquesta manera els edificis de la fàbrica eren més que el lloc de treball i esdevenien l'ensenya de l'empresa. En el cas de l'antiga fàbrica de teixits de seda Vilumara, la significació venia donada, principalment, per la casa del director situada a l'accés del recinte. | 41.3628400,2.1040800 | 425066 | 4579424 | 1906 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52326-foto-08101-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52326-foto-08101-33-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A. Audet Puig | El museu conserva un respirall ceràmic amb forma de papallona de la seda, un tel·ler, fusos i altres materials. El catàleg no protegeix tots els edificis. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||
| 52327 | Teatre Joventut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-joventut | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici destinat originalment a cinema i, per tant, de grans dimensions; amb façana al carrer de la Joventut. Construït amb un clar llenguatge racionalista amb la simetria marcada, en façana, per una rotonda o tribuna en el primer pis, línies senzilles i rectes i el parament completament llis i sense ornamentacions. Sota la tribuna hi ha una marquesina d'obra. | 08101-34 | Carrer de la Joventut, 2-10 | La seva atribució no ve avalada per cap testimoniatge documental. Si bé és cert que existeixen uns plànols de 1931 signats per Antoni Puig i Gairalt on es projecta un cinema, aquest no se situa en el solar que ens ocupa. Aquest cine anava destinat al carrer Romanins (actual Martí i Julià) cantonada Montseny, molt a prop del carrer Joventut. Les similituds de l'edifici projectat amb l'edifici actual són tantes, que permeten pensar que aquests dos cines són el mateix. | 41.3725100,2.1177100 | 426217 | 4580486 | 1931 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52327-foto-08101-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52327-foto-08101-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52327-foto-08101-34-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | És l'actual Teatre Municipal de L'Hospitalet, amb programació estable. | 120|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52328 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-21 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Es tracta d'un edifici d'habitatges de planta quadrangular, adossat al número 23 i separat respecte el número 17-19. Consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana es compon simètricament a partir de la combinació de plens (parament) i buits (obertures) delimitant eixos de verticalitat que varien en cada planta: tres en planta baixa i quatre a les plantes pis. El parament és de maó vist i pedra, amb obertures rectangulars. Les de la planta baixa tenen forma d'arc de mig punt. La decoració es troba localitzada a les baranes dels balcons i finestres de la planta baixa, de forma helicoïdal amb motius florals i reganyols: a les cartel·les de pedra que sostenen els balcons; en els brancals de la majoria d'obertures; a les feixes de pedra decorada amb sanefes; als llistons de fusta treballada col·locats a la part superior de les finestres de la planta baixa, etc. | 08101-35 | Rambla Just Oliveras, 21 | El projecte original és de l'any 1914 i està signat pel mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba. La tercera planta és un afegit de l'any 1964, que trenca no només l'harmonia del propi edifici, sinó la de tot el conjunt. Amb ella es va perdre la línia de cornisa i la balustrada original que encara que possiblement també diferís de la de les cases veïnes, si hem de fer cas al projecte s'hi adeia perfectament. | 41.3611600,2.1011100 | 424816 | 4579240 | 1915 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52328-foto-08101-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52328-foto-08101-35-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | En conjunt, les tres cases(números 21, 23 i 25) presenten un front de façana més o menys homogeni, la característica principal del qual és l'ús de l'obra vista. A banda dels elements decoratius de façana -singularment l'obra vista, però també la forja de les baranes i reixes o la pròpia fusteria- cal també valorar els elements originals que es mantenen al vestíbul, com l'arrambador ceràmic. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52329 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-23 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici entre mitgeres adossat entre els números 21 i 25 amb els que comparteix un front de façana més o menys comú. Es tracta d'un edifici d'habitatges de planta quadrangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb terrat pla. La simetria compositiva de la façana no és total degut a una finestra més a la planta baixa, l'allargament de la balconada del primer pis i un desplaçament cap a la dreta dels eixos de verticalitat. El maó vist és l'element més característic del parament, combinat amb la pedra del sòcol, els resseguiments de les obertures i alguns elements ornamentals i estructurals com motllures o cartel·les, decorades amb motius florals. La distribució de la façana a la planta baixa es compon per l'accés, a la dreta, i dues finestres geminades a l'esquerra. Totes les obertures presenten forma d'arc deprimit còncau. El més característic d'aquest edifici és la decoració, en especial la del ferro forjat de les baranes dels balcons i de les reixes de les dues finestres ampitadores de la planta baixa. La fusta es troba en els llistons treballats de la part superior de la façana; la pedra a les cartel·les que suporten els balcons i a la cornisa, decorades amb relleus, i als respiralls, de forma semicircular i amb motius vegetals. Al terrat hi ha una barana de balustrada de pedra, dividida en tres cossos de diferents longituds i separats per quatre pilars culminats amb gerros. | 08101-36 | Rambla Just Oliveras, 23 | Com s'ha indicat per a les cases números 21 i 25 de la Rambla Just Oliveras, aquest edifici s'ha de relacionar i valorar conjuntament amb ells, ja que forma part de tota una campanya constructiva que, malgrat la seva distància cronològica, respon als promotors d'una mateixa família (Solanas) i segueix una mateixa factura formal. En aquest cas, no es disposa de documentació arxivística que permeti determinar el promotor, autor i cronologia de l'aixecament de l'immoble. La data cadastral que s'apunta (1916) coincidiria amb la de la construcció de la casa número 21, i si fos així, el número 23 seria el que serviria de model per al recreixement amb una planta de l'immoble número 25 que fins 1921 només va disposar de planta baixa i un pis. | 41.3612300,2.1010900 | 424814 | 4579248 | 1916 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52329-foto-08101-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52329-foto-08101-36-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A banda dels elements ornamentals de la façana, cal destacar el vestíbul de l'immobleque conserva un arrambador ceràmic i un llum a l'arrencada de l'escala. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 52330 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-25 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici entre mitgeres adossat als números 23 amb el que comparteix un front de façana més o menys comú. Es tracta d'un edifici d'habitatges de planta quadrangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La simetria compositiva de la façana no és total degut a una obertura més gran a la planta baixa, l'allargament de la balconada del primer pis i un desplaçament cap a la dreta dels eixos de verticalitat. El maó vist és l'element més característic del parament, combinat amb la pedra del sòcol, els resseguiments de les obertures i alguns elements ornamentals i estructurals com motllures o cartel·les, decorades amb motius florals. Totes les obertures presenten forma d'arc deprimit còncau. El més característic d'aquest edifici és la decoració, en especial la del ferro forjat de les baranes dels balcons i de les reixes de les dues finestres ampitadores de la planta baixa. La fusta es troba en els llistons treballats de la part superior de la façana; la pedra a les cartel·les que suporten els balcons i a la cornisa, decorades amb relleus, i als respiralls, de forma semicircular i amb motius vegetals. El coronament de la façana està format per una balustrada de pedra, dividida en dos cossos per pilastres i culminats per gerros | 08101-37 | Rambla Just Oliveras, 25 | L'any 1910, Roc Solanas inicià la urbanització dels solars d'aquesta zona de la Rambla de Just Oliveras amb les cases que avui dia percebem com un veritable conjunt (números 21, 23 i 25) d'aquesta via. En principi, la seva promoció es va limitar a l'aixecament d'un habitatge de planta i pis segons un projecte encarregat al tècnic municipal Mariano Tomàs i Barba. Es de suposar que de bon començament es tractés ja d'un edifici plurifamiliar, com ho fa pensar el fet de la situació d'una porta d'entrada. Posteriorment, en els solars que seguien, el seu germà Pere i suposadament algun altre familiar, van bastir dues cases més, de planta i dos pisos, projectades pel propi Tomàs i Barba i que seguien un mateix programa decoratiu basat en l'ús de l'obra vista. Es curiós constatar com, de fet, aquest mateix programa decoratiu que sembla realitzat per la mateixa mà, té cronologies diferents i respon a campanyes també distintes. Per exemple, la primitiva casa de planta i pis que ens ocupa va ser remuntada amb un segon nivell superior l'any 1921, seguint un projecte d'Antoni Calzada. Les característiques d'aquesta obra són absolutament idèntiques a les que ens trobem a la finca veïna de la Rambla Just Oliveras 23, construïda segons sembla l'any 1916 i per tant gaire bé coetània a la de número 21. Tot plegat no fa sinó donar encara més coherència al grup de les tres finques, que tot i que reben un tractament individualitzat, cal valorar-les en conjunt. | 41.3612800,2.1010400 | 424810 | 4579254 | 1910 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52330-foto-08101-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52330-foto-08101-37-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | A nivell de façana, la finca presenta elements ornamentals originals que cal valorar,com són la balustrada del terrat, les mènsules ceràmiques dels balcons i la cornisa, ila forja de les baranes, la portella i la tarja de la porta d'escala. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52331 | Casa Joan Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-batlle | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici que fa cantonada amb el carrer de Tarragona, de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis i la coberta és plana. La composició de les seves dues façanes és simètrica a partir de diversos eixos de verticalitat delimitats per les obertures. A la façana principal, que dona a la rambla de Just Oliveras són tres els eixos de verticalitat: el central definit en planta baixa per la porta d'accés i en planta pis per un balcó; en un lateral es defineix per una finestra amb barana i balcó i en l'altre és una altra porta en planta baixa i balcó en planta pis. La façana del carrer de Tarragona a la planta baixa hi trobem porta d'accés i tres finestres i a la planta pis, la simetria és més rigorosa amb dos balcons als laterals i finestres balconeres al centre. Totes les obertures estan fetes amb arc rebaixat: a la planta baixa sense decoració, i a la planta pis amb trenca aigües amb decoració floral. Tots els balcons i reixes de finestres i terrat són de ferro forjat. Els paraments són llisos amb sòcol i recreixement als escaires i en el coronament. La part més ornamentada és el coronament, amb pilastres ondulades i esgrafiats. Altres elements que milloren l'estètica són els relleus que hi ha en les llindes de les finestres del primer pis, en les mènsules que serveixen de suport als balcons i les motllures que emmarquen les obertures de la planta baixa. A la seva banda posterior, l'edifici havia gaudit d'un antic jardí, actualment convertit en garatge, que separava l'habitatge d'un magatzem que el mateix propietari havia fet aixecar amb façana a la Riera de la Creu. | 08101-38 | Rambla Just Oliveras, 29 | El projecte d'aquesta casa data de 1910. El seu disseny és obra de Mariano Tomàs i Barba, mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet. És autor de diversos edificis modernistes aixecats durant la primera dècada del segle XX. Es tracta d'una de les primers cases bastides en el que fou l'anomenat segon eixample -alguns autors parlen també d'eixample modernista-, concretat a partir de la urbanització de la rambla de Just i Oliveras (1907). Tipològicament respon perfectament a l'esperit d'aquesta nova urbanització que atreia, principalment, a una població burgesa. | 41.3614900,2.1009100 | 424799 | 4579277 | 1910 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52331-foto-08101-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52331-foto-08101-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52331-foto-08101-38-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | Actualment és la seu d'una entitat bancària. | 98|105 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52332 | Centre Catòlic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-catolic | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici format per diversos cossos que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que dona a la rambla. La composició d'aquesta del conjunt i, sobretot, de la façana és amb llenguatge clàssic, amb predomini de la simetria i elements com els arcs de mig punt, les pilastres d'inspiració dòrica que recorren el mur verticalment, la composició del balcó central del primer pis amb un agrupament de pilastres a banda i banda i el gran frontó triangular que conforma el coronament de la façana; amb un òcul al timpà. L'entrada principal es veu realçada amb la composició d'un gran arc de mig punt sostingut sobre pilastres i flanquejat per dues grans cartel·les que, a la vegada que decoren, són usades com a element de suport de la balconada central. La façana lateral del carrer de Tarragona respon a una concepció més senzilla i es conforma a partir de tres eixos de verticalitat; amb finestres geminades, separades per pilastres i llinda recta a la planta baixa; i arc de punt rodó a la planta pis. Aquests tres eixos estan igualment separats per pilastres d'estil dòric. | 08101-39 | Rambla Just Oliveras, 30-34 | El Centre Catòlic de la Rambla és atribuït a l'arquitecte Ramon Puig Gairalt en la bibliografia consultada. Tot i no tenir-ne proves, els redactors del PEPPA també ho afirmen: tenint en compte la trajectòria de l'autor, es tracta d'una atribució que no sembla descabellada. Per tant, es pot acceptar com a hipòtesi mentre no aparegui algun document que la desmenteixi. El mateix succeeix amb la data de construcció. Per una banda, encaixa força bé en l'etapa cronològica en la qual Puig assetjava la vessant més 'classicista' del noucentisme. Per una altra, el Centre Catòlic inaugurà la seva nova seu l'any 1926. | 41.3615800,2.1013600 | 424837 | 4579287 | 1924 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52332-foto-08101-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52332-foto-08101-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52332-foto-08101-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | En el número 30 hi ha un cos adossat per la façana al cos principal, però que té un programa estructural i ornamental propi que cal destacar, sobretot en les plantes pis. En la primera centrada per una balconada amb motius arquitectònics clàssics i una galeria de quatre finestres a la segona planta.A la façana, hi ha una placa que explica que en el període entre l'enderroc de l'antiga església de Santa Eulàlia de Mérida i la nova, les celebracions eucarístiques es feien en aquest local. | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52333 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-31 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici residencial que fa cantonada amb el carrer de Tarragona i la rambla Just Oliveras. És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i coberta de terrat pla. La façana principal, que dona a la rambla, té una composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. L'eix de simetria, que divideix dos costats iguals, passaria pel mig de la porta d'accés, en planta baixa, amb una clau amb les inicials del propietari J.O. A cada costat d'aquesta porta hi trobem dues finestres geminades, separades per una columna, amb un capitell de motius florals. Ambdues són ampitadores i tenen persianes de fusta de dues fulles amb un llistó treballat. En el primer pis hi ha quatre balcons, els dos centrals més arrodonits. A la segona planta hi ha una balcona central, amb dues obertures i dues finestres als laterals. La façana del carrer de Tarragona és menys profusa en obertures: una porta d'accés en planta baixa, en un costat, i dues finestres, una d'elles geminada. A la planta pis, un balcó central i dues finestres als laterals. I a la segona planta és a la inversa: damunt del balcó del primer pis, hi ha una finestra amb persiana de llibrets de fusta; i, als costats, damunt les finestres del primer pis, hi trobem balcons. La data de l'edifici està inclosa en els relleus que hi ha a la part inferior dels balcons rectangulars del primer pis(1908). La façana està rematada per un frontó semicircular amb un petit ornament flanquejat per dues hídries. Cal destacar el vestíbul amb escala de marbre, barana de ferro forjat i un fanal també de ferro. Hi ha un arrambador de guix de color marró. El sostre està decorat amb un relleu de guix amb motius florals. | 08101-40 | Rambla Just Oliveras, 31 | Aquesta casa és el primer edifici que es construí en la urbanització de la Rambla de Just Oliveras, eix del segon eixample de l'Hospitalet i oberta per donar una comunicació directa amb l'estació de ferrocarril (1907). Segons sembla, la nova parcel·lació realitzada per Just Oliveras per tal d'urbanitzar la rambla, va comptar inicialment amb alguns problemes legals per a l'escripturació de les antigues propietats de Cal Tres. Aquest fet refredà els propietaris i promotors interessats en aquesta nova zona residencial de l'Hospitalet. Es per això, que la primera iniciativa fou encarregada per un membre de la família Oliveras (Josep Oliveras). El projecte va signat per Mariano Tomàs i Barba, mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet. En el disseny i execució de l'obra, Mariano Tomàs i Barba combinà el llenguatge clàssic amb la decoració de regust modernista que apareix només puntualment en medallons florals o en l'interior del vestíbul, i que emprà profusament en d'altres obres coetànies. | 41.3616700,2.1008300 | 424793 | 4579297 | 1908 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52333-foto-08101-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52333-foto-08101-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52333-foto-08101-40-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | Es de destacar que la finca no ha perdut el seu jardí posterior. | 102|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52334 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-37 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Però l'harmonia de l'edifici es veu trencada per la rehabilitació de la part destinada a comerç, que no respecta ni l'estructura ni els colors originals. | Edifici que fa cantonada amb el passatge de La Pau i la rambla Just Oliveras. És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i coberta de terrat pla. La façana principal, que dona a la rambla, té una composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. A la façana principal, la planta baixa presenta les portes d'accés a l'habitatge i els locals comercials. Els dos pisos superiors tenen el mur recorregut per dues balconades cadascun. Les finestres balconeres són emmarcades amb motllures de pedra, i tenen forma d'arc deprimit còncau amb clau central. Al voltant de l'arc hi ha decoració vegetal i les baranes presenten treball de ferro forjat amb reganyols. Cada balconada és suportada per quatre cartel·les unides per relleus de garlandes. Els extrems de les façanes són recorreguts per dues pilastres formades per lloses, decorades a la paret superior amb un medalló amb garlandes. El coronament és senzill amb un voladís que sobresurt per sobre dels respiralls ovalats. A partir del primer pis, la façana lateral es divideix amb quatre cossos mitjançant tres pilastres: dos d'ells són recorreguts per balcons senzills i els altres dos per finestres. L'estructura dels balcons és la mateixa de la façana principal, com en les finestres, encara que aquestes manquen de la decoració de relleus. | 08101-41 | Rambla Just Oliveras, 37 | Obra de Ramon Puig i Gairalt que a partir de 1915 serà nomenat arquitecte municipal de l'Hospitalet, i abandona les referències literals al secessionisme centre-europeu, com constaten les seves biògrafes en el llibre 'Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt'. A l'Hospitalet, després de la Botiga nova i de les Cases barates, construeix una sèrie d'edificis com aquest, en els que sembla temptejar una aproximació als corrents noucentistes de l'època. | 41.3618800,2.1007000 | 424782 | 4579321 | 1916 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52334-foto-08101-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52334-foto-08101-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52334-foto-08101-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52335 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-46 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i coberta plana. La combinació de les obertures de la façana forma simetria en les plantes pis però no a la planta baixa. En aquesta la porta d'accés està desplaçada a l'esquerra. Al seu costat hi ha dues finestres. En el primer pis una balconada amb dues obertures recorre tota l'amplada de la façana. En la segona planta, les obertures s'alineen amb les de baix, però en comptes de balconada, hi trobem dos balcons. | 08101-42 | Rambla Just Oliveras, 46 | Obra de Ramon Puig i Gairalt que a partir de 1915 serà nomenat arquitecte municipal de l'Hospitalet, i abandona les referències literals al secessionisme centre-europeu, com constaten les seves biògrafes en el llibre 'Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt'. A l'Hospitalet, després de la Botiga nova i de les Cases barates, construeix una sèrie d'edificis com aquest, en els que sembla temptejar una aproximació als corrents noucentistes de l'època. La valoració d'aquest edifici s'arrodoneix en la seva situació urbana, en el context d'una Rambla que convé potenciar com a centre a través dels seus millors edificis. | 41.3621500,2.1010000 | 424808 | 4579350 | 1917 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52335-foto-08101-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52335-foto-08101-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52335-foto-08101-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | De les tres cases de renda que construeix en el incert període 1915-1922 a la Rambla -els números 37, 46 i 71-75- aquesta és en la que sembla expressar-se amb menys convencionalisme, potser per tractar-se d'un encàrrec de la seva família. La forma de les obertures, retallades sobre el pla de la façana, les rajoles de dos colors fent un escaquer, la ceràmica verda dels ampits, el tipus de barana de ferro mateix, la simple netedat de la composició, ens duen ressonàncies de la vessant populista del noucentisme. | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52336 | Casa Sanfeliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sanfeliu | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Casa unifamiliar aïllada, amb tres façanes lliures i una adossada a un bloc de pisos. Un petit pati o jardí envolta aquestes tres façanes. Consta de planta baixa amb terrat i un pis afegit en una part. La planta pot dividir-se, per la seva estructura constructiva, en tres cossos segons la col·locació de les biguetes. Un cos central en el que les biguetes estan disposades perpendiculars a la porta principal i dos cossos laterals col·locades paral·leles a la porta principal i que d'alguna manera es tradueixen en els dos petits porxos situats als extrems (avui un d'ells suprimit). | 08101-43 | Rambla Just Oliveras, 49B | El procés d'urbanització de l'eix viari de la Rambla de Just Oliveras, iniciat al 1907, es perllongà al llarg de les dècades següents. Això ha permès que els exemples d'arquitectura original que encara es conserven mostrin un ventall del que eren els gustos i estils arquitectònics del moment. La casa del número 49 exemplifica un d'aquests estils de principis de segle, alhora que mostra l'evolució artística i personal de l'arquitecte, Ramon Puig i Gairalt. En aquesta obra projectada el 1928, Puig i Gairalt comença la seva travessia del classicisme noucentista, amb referents art decó, cap a una concepció volumètrica propera al racionalisme. El resultat és una obra realment singular, que combina els volums cúbics dels diferents cossos amb elements d'altres referents estilístics, com l'escala imperial d'accés a la porta o la font del jardí. | 41.3624400,2.1003300 | 424752 | 4579383 | 1928 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52336-foto-08101-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52336-foto-08101-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52336-foto-08101-43-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | Un dels cossos laterals ha estat modificat amb un afegit posterior que desvirtua l'antiga composició de l'edifici. A la façana destaca el joc de colors dels estucats i un esgrafiat de grans proporcions de la Mare de Déu de Montserrat amb les muntanyes darrera. | 106|98|120 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml