Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
52494 | Noi amb peix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noi-amb-peix | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Escultura de bronze que representa un nen un assegut sobre uns esglaons amb un dofí amb la boca oberta a les mans . El nen té el cap girat cap a un costat i les cames obertes tocant-se els peuets L'obra original era de terra cuita, feta amb argila modelada i amb incisions per les ungles, la cara i els cabells. L'actual és una còpia feta amb fosa de bronze i polit manual, buidada per dins i col·locada sobre una peanya quadrangular de granit negre que reposa en un pedestal de maons. A una certa distància hi ha la placa amb la inscripció del nom de l'obra , de l'autor i l'anagrama del col·lectiu Gent de Pau que va promoure la construcció d'aquesta còpia. Les dimensions de la figura són : 55 x 35 x 38 cm. | 08101-150 | Carrer Famades | Inaugurada l'any 1996. | 41.3575100,2.0965700 | 424432 | 4578839 | 1996 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52494-foto-08101-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52494-foto-08101-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rafael Solanic i Balius | La peça original que estava ubicada a Ca n'Arús, tenia un ús com a brollador de terracota i es troba actualment als magatzems del Museu de L'Hospitalet.L'escultura està dins d'un parterre romboïdal, als Jardins de la Pau, als peus d'una olivera i amb plantes arbustives als costats. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||
52495 | La Sireneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sireneta | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Petita figura de bronze que representa una sirena asseguda damunt una roca. Està situada al mig d'un parterres de flors de la plaça. La sireneta porta trenes i sosté amb la mà dreta un peix, que feia les funcions de brollador quan l'escultura formava part d'un estany amb aigua | 08101-151 | Plaça de la Mare de Déu de Montserrat | Es va inaugurar 23 d'octubre del 1997. | 41.3576300,2.1011900 | 424818 | 4578848 | 1997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52495-foto-08101-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52495-foto-08101-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Valentí Julià i Sadurní | Es tracta d'una versió, feta pel mateix autor, d'una primera sirena de l'any 1955 que havia estat instal·lada a la plaça del Repartidor i posteriorment al parc de la Marquesa d'on va desaparèixer l'any 1983.Les seves dimensions aproximades són: figura 60 cm d'alçada i la peanya 30 x 30 cm. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||
52496 | Monument a la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-mare-de-deu-de-montserrat | <p>ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. https://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Garc%C3%ADa_Rius</p> <p><span><span><span><span><span><a href='http://ow.ly/4xeJ30qBFm9'><span><span>http://ow.ly/4xeJ30qBFm9</span></span></a></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Monument dedicat a la Moreneta, patrona de Catalunya, compost per un monòlit (168 x 112 x 124 cm)de conglomerat procedent del propi massís de Montserrat, cedit pel municipi de Collbató. S'ha col·locat damunt un parterre i només s'ha treballat rebaixant-lo una mica pel costat on se situa el perfil en bronze de la Mare de Déu de Montserrat (49'5 x 22 cm). Hi ha la firma de l'autora a la cantonada inferior dreta del bust i en un lateral del monòlit hi ha clavada una placa de metacrilat amb la dedicatòria i la data de la inauguració.</p> | 08101-152 | Plaça de la Mare de Déu de Montserrat | <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta obra la va encarregar el Club Muntanyenc de L'Hospitalet. Anteriorment la mateixa entitat i la desapareguda Unió Excursionista de Catalunya de L'Hospitalet ja havien promogut la instal·lació de monuments dedicats a la Moreneta. El precedent de l'actual monument es remunta a l'any 1962. En aquest any la UEC de l'Hospitalet celebrava el seu desè aniversari amb un acte que va consistir a dur a peu des del Monestir de Montserrat una imatge de la Mare de Déu beneïda, fins a la plaça de l'Hospitalet que porta el seu nom. Aquella </span>escultura de la Mare de Déu de Montserrat va patir mutilacions dels braços i altres elements fruit d’actes vandàlics. Per tal de preservar la escultura, es va retirar i va ingressar a les col·leccions del Museu de l’Hospitalet on es conserva amb la referència H-4258.</span></span></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span><span><span><span>L'actual escultura es va inaugurar el 23 d'octubre de l'any 1997. El 2005, al seu peu s'hi va posar una placa de ceràmica blanca amb un fragment del virolai signada per l'entitat veïnal Gent de Pau.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3575400,2.1010700 | 424808 | 4578838 | 1997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52496-foto-08101-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52496-foto-08101-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Montserrat Garcia Rius | Es troba situada en un costat de la part enjardinada de la plaça. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||
52497 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-4 | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Instal·lació en homenatge a Lluís Companys i Jover (1882-1940) compost per 57 columnes, tantes com anys va viure Companys i una ampolla a dalt (en bronze). Les columnes formen una espiral i les dues primeres estan separades per 3 metres, cada vegada es redueixen 10 cm. Segons l'autor: 'la idea era que la vida és com una espiral que et porta a un lloc inevitable que és la mort. Jo crec que en el recorregut que tu fas per la teva vida el temps no és el mateix, o sigui del zero als 10 anys és llarguíssim; dels 10 als 20 es fa una mica més curta. Després dels 40 la distància a mida que tu t'acostes cap al final de la teva vida passa més ràpid i per això la distància entre les columnes va disminuint. Les ampolles que hi ha a dalt tenen la forma de les que els egipcis enterraven amb les seves coses i una de les seves coses eren les essències de perfums, aleshores aquests són flascons d'essències. És la idea de que cada any de la teva vida tu conserves l'essència d'allò que tu has estat. N'hi ha un 90% de palla i un 10% que és important, és l'essència. Posar una ampolla en cada columna és com guardar l'essència de cada any de la seva vida. Llavors, fas un recorregut per allò que era el més important dels anys de la seva vida. El recorregut és en espiral per un camí de llambordes i et condueix a una bola tancada que és on es troba la seva imatge. Al principi estava tapada amb un vidre i aquest vidre el van trencar fins a sis vegades. Al final vàrem decidir posar una placa de bronze, amb el seu nom.... volia fer un homenatge a la seva persona....Hi ha un detall més de la simbologia de l'escultura, a la base de cada columna hi ha un focus. El tema d'encendre un llum cada nit és com recordar algú. Un llum per cada any és com recordar un any de la seva vida. La importància d'una persona des que neix fins a que mor.' /ABAIJON; ANCUTA i FERNÀNDEZ , 2009). | 08101-153 | Plaça de Lluís Companys | Es va inaugurar 13 de desembre de 1997. Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que ha mort executat. | 41.3588400,2.1032600 | 424993 | 4578981 | 1997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52497-foto-08101-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52497-foto-08101-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Albert Casañé | Va utilitzar coma a material el ferro, llambordes, zenc i bronze . Les tècniques que va fer servir són: galvanitzat , pintat , rovellat i gravat.En un costat i sobre la gespa hi ha una caixa de ferro rovellat i a la tapa una inscripció que és una dedicatòria de l'autor. Sota la instal·lació hi ha un fonament que és una espiral de formigó on s'hi van ancorar tots els tubs. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||
52498 | Xemeneies de Can Cluset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneies-de-can-cluset | http://lhdigital.cat/web/digital-h/noticia/-/journal_content/56_INSTANCE_txR0/11023/252203 | XX | Representa dues xemeneies relacionades amb una antiga bòbila que hi havia en aquesta zona. Estan separades uns 40 metres una de l'altra, a tocar amb la vorera del carrer Peñíscola. Són de maons i de secció circular, sobre un pilar quadrat. | 08101-154 | Parc de Can Cluset | 41.3653200,2.1027200 | 424955 | 4579701 | 1998 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52498-foto-08101-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52498-foto-08101-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduardo Carretero | Formen part del parc de Can Cluset de 22 mil metres quadrats | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
52499 | Monument a la lleva del biberó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-lleva-del-bibero | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. https://ca.wikipedia.org/wiki/Lleva_del_Biber%C3%B3 [consulta realitzada el 20 de setembre de 2017]. | XX | Monument en homenatge a la 'Lleva del biberó' format a partir d'un bloc triangular de pedra crema d'Andalusia. Les seves dimensions són: 200 x 155 x 60 cm. El vèrtex superior és irregular i se sobreposa un triangle de granit negre on hi ha la representació del colom de la Pau amb una branca d'olivera. Aquesta peça de forma triangular representa les muntanyes i els ponts on van lluitar els soldats de la República. A la part inferior hi ha un buidat en forma d'arc de mig punt, que evoca el pont donant-li més lleugeresa a l'escultura. Al bell mig del monòlit hi ha una inscripció commemorativa amb lletres de bronze polides: 'EN MEMORIA DE LA XVII TROBADA DE L'AGRUPACIÓ ELS SUPERVIVENTS DE LA LLEVA DEL BIBERÓ - 41 A L'HOSPITALET'. | 08101-155 | Plaça de l'Ajuntament | Es va inaugurar el 7 de novembre del 1998 amb motiu de la trobada, a L'Hospitalet, de l'Agrupació dels supervivents de la Lleva del biberó. | 41.3597600,2.0992200 | 424656 | 4579086 | 1998 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52499-foto-08101-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52499-foto-08101-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Montserrat Garcia Rius | Lleva del Biberó fou el nom que van rebre les lleves republicanes del 1938 i 1939 durant la Guerra civil espanyola. Va ser mobilitzada per ordre del president de la Segona República Espanyola, Manuel Azaña, a finals d'abril del 1938. En aquell moment havia començat l'ocupació franquista de Catalunya i l'Exèrcit Nacional havien atacat Lleida, Gandesa, Balaguer, Tremp i Camarasa, fets que van suposar l'abolició de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.En total van ser cridats a files uns 30.000 nois, nascuts el 1920 i el 1921. En principi havien de cobrir tasques auxiliars, però el 25 de juliol de 1938 ja participaven en l'ofensiva republicana a la batalla de l'Ebre, quan només tenien disset anys.Es creu que va rebre aquest nom quan Frederica Montseny va referir-se a tots ells d'aquesta manera: - Disset anys? Però si encara deuen prendre el biberó. Van estar en les cruentes batalles del Merengue i el Baladredo, les dues al front del Segre. També prengueren part en la batalla de l'Ebre. Però també hi hagué biberons en zones menys conegudes com el Pirineu de Catalunya, destinats al batalló alpí.Acabada la guerra corregueren sorts ben diferents. Alguns als camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Agde. Altres a les presons franquistes i als camps de concentració de Vitòria, Miranda de Ebro i tants d'altres. Anaren a batallons de treballadors repartits per tota Espanya, feren el servei militar a Saragossa, Barcelona, l'Àfrica, etc. Alguns fins i tot lluitaren contra els maquis o foren sorpresos per l'arribada dels nazis a Paris. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||
52500 | Edifici del carrer d'Enric Prat de la Riba, cantonada carrer de Pau Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-cantonada-carrer-de-pau-casals | XX | Edifici d'habitatges aixecat a la cantonada dels carrers d'Enric Prat de la Riba i el carrer de Pau Casals. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, a excepció d'un cos del carrer de Pau Casals que és de planta baixa i un pis. La coberta és plana. La principal característica és el xamfrà arrodonit i una terrassa damunt del primer pis en aquest mateix xamfrà. La distribució dels plens i buits de les façanes i les obertures estan organitzats de forma racional, amb molta línia recta i senzillesa. Es combinen els colors i les textures en els trams llisos del parament amb faixes horitzontals. A la façana del carrer de Pau Casals sobresurt una tribuna amb tres finestres, una per cada costat, i coberta de teules. La planta baixa està destinada a usos comercials. | 08101-197 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, cantonada carrer de Pau Casals | 41.3602400,2.1038900 | 425047 | 4579136 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52500-foto-08101-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52500-foto-08101-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||||
52501 | Cases del carrer Bruc, 38 i 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-bruc-38-i-40 | XX | Grup de dues cases unifamiliars, entre mitgeres que consten d'una única planta, amb la coberta plana. Les seves façanes estan més endarrerides que les cases del costat, fins i tot que la del número 42, que són de la mateixa època. Al davant hi tenen una mica de pati separat de la via pública per una separació d'obra, amb la porta d'accés centrada. La seva principal característica és la representació d'una tipologia de cases pròpies d'una època per a una família de classe mitja treballadora. Amb ornamentacions senzilles però amb voluntat de destacar de la uniformitat. | 08101-198 | Carrer Bruc, 38 i 40 | El carrer Bruc forma part de la urbanització del segon eixample de la vila vella, començat amb l'obertura de la rambla l'any 1907. S'hi establiren famílies de classe mitjana i acostumaven a tenir pati posterior, que actualment s'han edificat. | 41.3627100,2.0995100 | 424684 | 4579414 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52501-foto-08101-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52501-foto-08101-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa del número 42 és de característiques similar, però no té pati i, per tant, la seva façana està més avançada. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
52502 | Casa del carrer de Molines, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-molines-24 | XX | Casa unifamiliar entre mitgers que consta d'una única planta i coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Al darrera disposa d'un petit pati. A la façana hi trobem dues portes i una finestra de llinda recta. Però una de les portes està tapiada. Els porticons de la finestra són de llibret. Els únics elements decoratius són els recreixements de les obertures, les sanefes dels òculs de ventilació i la cornisa dentellada. El més destacable és el coronament amb balustrada i frontó central d'arc de mig punt. | 08101-199 | Carrer de Molines, 24 | 41.3615200,2.0977700 | 424537 | 4579283 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52502-foto-08101-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52502-foto-08101-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La tipologia que representen exemplifica un tipus d'urbanització també present en d'altres punts de l'Hospitalet i que en el cas del carrer Molinés acaba per definir un espai molt acotat. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||||
52503 | Casa del carrer de Molines, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-molines-26 | XX | Casa que en origen seria molt semblant a la seva veïna d'una única planta, però que s'ha remuntat dos pisos, un amb la mateixa alineació de façana i un altre més enretirat. Tot i aquestes transformacions, manté la coherència ornamental de la façana, amb l'afegit d'un balcó corregut a la primera planta. Aquestes modificacions han servit per transformar l'habitatge unifamiliar en una residència plurifamiliar. | 08101-200 | Carrer de Molines, 26 | 41.3614800,2.0977100 | 424532 | 4579279 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52503-foto-08101-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52503-foto-08101-200-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La tipologia que representen exemplifica un tipus d'urbanització també present en d'altres punts de l'Hospitalet i que en el cas del carrer Molinés acaba per definir un espai molt acotat. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||||
52504 | Casa del Carrer Major, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-9 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. | XX | Habitatge entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos. La planta baixa s'ha reconvertit en un comerç. Es caracteritza per la seva heterogeneïtat ornamental en la façana. Destaca la tribuna de la primera planta centrada i amb dos balcons als extrems. Al seu damunt, a la segona planta, s'aprofita el sortint de la tribuna per posar-hi una terrassa, amb balustres a la barana. Finalment a la tercera planta s'obre una galeria de cinc finestres amb arc de mig punt. | 08101-201 | Carrer Major, 9 | El trajecte del carrer Major comprès entre la plaça de l'Ajuntament i la rambla Just Oliveras està conformat per una tipologia edificatòria més heterogènia que la resta del carrer que va des de la mateixa plaça de l'Ajuntament fins a Cornellà. La banda dels números senars, però, conserva edificis d'habitatge originals de final del segle passat i inici de l'actual. | 41.3596400,2.1010600 | 424810 | 4579072 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52504-foto-08101-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52504-foto-08101-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
52505 | Casa del Carrer Major, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-15 | XX | Casa plurifamiliar entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla. La planta baixa s'ha adequat per encabir-hi un comerç. La resta de plantes s'organitzen simètricament a partir de tres eixos de verticalitat; definits per les obertures: un balcó central, amb barana de ferro, i dues finestres als costats. Els porticons són de llibret. L'únic element ornamental són els recreixements del parament en l'emmarcament de les obertures, que damunt la llinda recrea una lleugera ondulació. La façana té un coronament central en el capcer que s'eleva una mica més i acaba amb una motllura ondulada. Als costats hi ha una barana de ferro i als extrems uns pinacles. Al capcer hi ha esgrafiat l'escut de la 'Caja de pensiones para la vejez y de ahorros'. | 08101-202 | Carrer Major, 15 | El trajecte del carrer Major comprès entre la plaça de l'Ajuntament i la rambla Just Oliveras està conformat per una tipologia edificatòria més heterogènia que la resta del carrer que va des de la mateixa plaça de l'Ajuntament fins a Cornellà. La banda dels números senars, però, conserva edificis d'habitatge originals de final del segle passat i inici de l'actual. | 41.3595900,2.1008100 | 424789 | 4579066 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52505-foto-08101-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52505-foto-08101-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Edifici promogut per la Caixa, antiga Caja de Pensiones para la vejez y de ahorros. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
52506 | Font de la plaça de la Constitució | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-constitucio | XX | Font de fossa situada al bell mig de la plaça de la constitució, que es presenta esglaonada per salvar el desnivell del terreny. Sobre un d'aquests graons amples, s'alça la font de secció quadrangular; en forma de prisma rectangular coronada com una teulada a quatre aigües. A sota hi ha un fris geomètric. Trobem dos brolladors de polsador a dos dels seus extrems. El brollador surt de la boca d'un animal híbrid. La pica del desaigua sobresurt en forma rectangular. | 08101-203 | Plaça de la Constitució, s/n | 41.3593600,2.0975400 | 424515 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52506-foto-08101-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52506-foto-08101-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||||
52509 | Rellotge de sol de la Remunta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-remunta | CABAÑAS, Néstor (2012). Transformació urbana de la caserna de la Remunta (l'Hospitalet de Llobregat); dins http://territori.scot.cat/cat/notices/2012/10/transformaciO_urbana_de_la_caserna_de_la_remunta_l_hospitalet_de_llobregat_3162.php [consulta realitzada el 09 d'octubre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat | XX | Rellotge de sol de matí ubicat a la façana orientada a migdia de l'antiga caserna de la Remunta, per sota del ràfec de la coberta. Es tracta d'un rellotge en forma d'escut, del tipus vertical, realitzat en pedra artificial sense policromar, encolat amb morter de cola damunt del parament arrebossat de la façana i reforçat amb tres suports metàl·lics. A la part superior hi ha un frontó, amb la representació d'un querubí emmarcat per cinc estrelles de vuit puntes. A l'interior de l'escut, hi ha el rellotge. Consta d'un cercle solar del qual neixen les línies horàries gravades a la pedra. Les hores estan representades per xifres romanes en relleu, que van de VI del matí a VI de la tarda. El gnòmon és una vareta de ferro collada a l'interior del cercle solar i protegida per una argolla. | 08101-206 | Carrer Major, 94 | Construïda el 1868, estava destinada a dipòsit de cavalls sementals de l'exèrcit. L'any 2007 un conveni entre el Ministeri de Defensa i l'Ajuntament de L'Hospitalet va permetre la cessió a la ciutat de la totalitat de la caserna per a desenvolupar-hi usos residencials. | 41.3595700,2.0934800 | 424176 | 4579070 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52509-foto-08101-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52509-foto-08101-206-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'estrella de vuit puntes té un origen mitològic i religiós en moltes de les civilitzacions mediterrànies. Rep el nom d'estrella de Salomó i també estrella tartèssia, resultat de la superposició de dos quadrats concèntrics, un dels quals presenta un gir de 45 graus. Consta a l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència 5.800 | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
52510 | Casa carrer Major, 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-major-45 | XX | Casa d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta plana. La planta baixa s'adequa per a usos comercials; però es manté l'organització de la façana en les plantes superiors, amb dos balcons correguts amb dos accessos cadascun. Els elements decoratius més destacables són a la llinda de les finestres on hi veiem un relleu de motius florals, la cornisa dentellada, els esgrafiats per sota la cornisa, i les pilastres laterals que neixen a la segona planta. El parament de la planta baixa és arrebossat simulant carreus abuixardats, i el de les plantes superiors és llis. El coronament de la façana és pla. | 08101-207 | Carrer Major, 45 | 41.3594300,2.0980400 | 424557 | 4579051 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52510-foto-08101-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52510-foto-08101-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||||
52512 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-28 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. La seva estructura és irregular, de la planta baixa ocupa dos cossos, a la primera planta s'hi afegeix un adossat pel costat dret, amb un rellotge de sol modern a la façana, i a les golfes s'obren tres arcs de mig punt en forma de galeria. Una mica més enretirat hi ha una remunta. Actualment la planta baixa està dedicada al comerç, un forn de pa i pastisseria amb una antiguitat des de 1925. | 08101-290 | Carretera de Collblanc, núm. 28 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3758400,2.1199100 | 426405 | 4580854 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52512-foto-08101-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52512-foto-08101-290-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
52513 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 48 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-48 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Tot i que la façana està enfosquida per la contaminació ambiental. | Edifici de pisos entre mitgeres que consta de planta baixa, quatre pisos i coberta de terrat pla. Tot i que els baixos s'han adaptat per a usos comercials, la resta de la façana conserva en força bon estat el programa ornamental original. Aquest es composa a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. L'eix central el marquen finestres senzilles on només la del primer pis té barana de ferro. En els eixos laterals es presenten balcons amb les obertures de llinda recta, a excepció de la quarta planta, amb obertures d'arc de mig punt. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-291 | Carretera de Collblanc, núm. 48 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3758400,2.1192000 | 426345 | 4580854 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52513-foto-08101-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52513-foto-08101-291-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
52514 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-50 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Edifici de pisos entre mitgeres que consta de planta baixa, dos pisos i coberta de terrat pla. Tot i que els baixos s'han adaptat per a usos comercials, la resta de la façana conserva en força bon estat el programa ornamental original. Aquest es composa a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures, que intercala balconades de balustres amb balcons. Totes les obertures són de llinda recta i els porticons de llibret. Cada obertura està emmarcada als laterals per una pilastra acabada amb un capitell corinti. Les finestres de la segona planta tenen una mena de frontó de coronament. Les mènsules dels balcons reposen directament sobre els capitells. El parament és arrebossat imitant carreus, només és llis a cada planta formant una mena de sòcol. Als costats hi ha dos pilastres que emmarquen les dues plantes. Una cornisa suportada per mènsules decorades corona la façana amb una balustrada que fa de barana del terrat. També hi ha decoració esgrafiada ala càmera de ventilació entre el darrer ois i el terrat. | 08101-292 | Carretera de Collblanc, núm. 50 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3758500,2.1190800 | 426335 | 4580856 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52514-foto-08101-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52514-foto-08101-292-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
52515 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 47-49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-47-49 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Bloc de pisos a la cantonada de la carretera de Collblanc amb el carrer Progrés, enfront del bloc de pisos conegut com el Gratacels de l'Hospitalet o Casa Pons, obra de Raimon Puig i Gairalt. Destaca la combinació del maó amb l'aplacat de ciment en el tractament de la façana i el cos central que sobresurt al centre de les dues façanes, coronat per una terrassa amb balustres de barana. També destaca el balcó corregut de la primera planta, que té continuïtat amb les dues façanes, però s'interromp a l'alçada del cos sobresortint. | 08101-293 | Carretera de Collblanc, núm. 47-49 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3756300,2.1189100 | 426321 | 4580831 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52515-foto-08101-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52515-foto-08101-293-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
52516 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-51 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Bloc de pisos que consta de planta baixa i cinc pisos, tot i que els dos darrers són una remunta posterior. Tot i que els baixos s'han adaptat per a usos comercials, la resta de la façana conserva en bon estat el programa ornamental original. Comptant només les tres primeres plantes, que s'organitzen compositivament a partir de cinc eixos de verticalitat. El central, que divideix la façana en dos meitats iguals ve definit per la porta d'accés a la planta baixa i dos balconades, ala segona i tercera planta. En el primer pis no hi ha cap obertura en aquest eix. A partir d'aquí la meitat esquerra i la dreta són idèntiques. A banda i banda balconades amb dos accessos, amb la única diferència que a la primera planta les obertures són de llinda recta i a la resta d'arc de mig punt. La única decoració és un recreixement del parament que emmarca les obertures, pintat d'un color més clar que el parament. Destaquen a la planta baixa els relleus ornamentals de caràcter floral damunt dues llindes: una finestra i una porta d'un dels comerços. | 08101-294 | Carretera de Collblanc, núm. 51 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3756300,2.1187600 | 426308 | 4580832 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52516-foto-08101-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52516-foto-08101-294-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
52517 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 53 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-53 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Casa plurifamiliar situada a la cantonada de la carretera de Collblanc amb el passatge de Rius. Ha patit algunes modificacions, sobretot en els baixos, on s'ha instal·lat comerços; però també en una part del primer pis. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana de la carretera de Collblanc. El parament és arrebossat i sense ornamentacions. Només destaca una mica de recreixement al voltant de les obertures, la cornisa i el coronament amb balustres de les façanes. També destaca el balcó corregut que fa cantonada amb les dues façanes; tot i que l'obertura pel passatge Rius està tapiada. | 08101-295 | Carretera de Collblanc, núm. 53 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3756200,2.1185300 | 426289 | 4580831 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52517-foto-08101-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52517-foto-08101-295-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
52518 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 57 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-57 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Casa plurifamiliar que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és de terrat pla amb una remunta enretirada de la línia de façana, que fa que des del carrer no es vegi. Malgrat aquesta remunta i l'adaptació de la planta baixa a nous usos comercials, manté en bon estat el programa ornamental original. Aquest programa es basa amb la simplicitat i quatre eixos de verticalitat, definits tots ells per obertures idèntiques, amb balconada de ferro, i emmarcament recrescut del parament, que en la zona de la llinda marca un relleu de motius vegetals en una forma curvilínia. A l'alçada de la cambra de ventilació hi trobem una franja esgrafiada amb motius vegetals i un coronament de balustres. A l'eix central i en el darrer pis, hi trobem un medalló amb les inicials JP i l'any 1920, data i inicials de la promoció. | 08101-296 | Carretera de Collblanc, núm. 57 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3756500,2.1183400 | 426273 | 4580834 | 1920 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52518-foto-08101-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52518-foto-08101-296-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
52519 | Parc de la Marquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-marquesa | XX | Parc urbà delimitat al nord per la carretera de Collblanc, a llevant pel carrer del Llobregat, a ponent pel carrer de Farnés i a migdia pel carrer d'Occident. És un parc fruit de la demanda social, en els terrenys de la finca de la Torre Barrina. I és que la densitat demogràfica de la zona fa que aquest tipus d'equipaments sigui molt necessaris. Tant des d'un punt de vista mediambiental, com d'oci ciutadà i millora de la qualitat de vida. La vegetació es distribueix més com un jardí que com un espai natural, però valorant la diversitat. Trobem Pi pinyoner (Pinus pinea), Washingtoniana (Washingtonia robusta), Olivera (Olea europea), Troana (Ligustrum japonicum), Bellaombra (Phytolacca dioica), Ficus (Ficus benjamina), Garrofer (Ceratonia siliqua). Una tipologia que combina arbres autòctons amb forans i que serveixen d'aixopluc a una gran quantitat d'aus. Al seu voltant es conserva una tanca amb una gran porta de forja on consta la data de 1867. | 08101-297 | Carretera de Collblanc, s/n | L'ajuntament de l'Hospitalet compra els terrenys, l'any 1978, fruit de la petició de l'agrupació veïnal de Collblanc - la Torrassa. Les darreres propietàries eren les senyores Farnés, que mai havien estat marqueses. Malgrat aquest fet, el parc va prendre el nom de La Marquesa | 41.3754100,2.1170400 | 426164 | 4580809 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52519-foto-08101-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52519-foto-08101-297-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el subsòl es va construir un refugi anti aeri durant la Guerra civil espanyola. | 98 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
52520 | Conjunt de casetes del carrer Pere Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-casetes-del-carrer-pere-pelegri | XX | Conjunt format per sis casetes unifamiliars, entre mitgeres, que només consten de planta baixa, amb la coberta plana. Estan ubicades amb façana al carrer de Pere Pelegrí i delimitades al nord pel carrer de Llevant i a migdia, pel carrer de Sant Carles. Tot i la seva senzillesa, les cases destaquen pel seu acabat de façana, amb un coronament de balustres que dóna als edificis un toc característic. La distribució de les obertures és idèntica en totes: porta a l'eix central i dues finestres laterals. Totes les llindes són rectes. | 08101-298 | Carrer Pelegrí, 34-44 | Algunes urbanitzacions dels anys 20 del segle passat, lligades a l'increment demogràfic d'aquella dècada, es singularitzen per una tipologia constructiva senzilla, però característica i representativa de les diferents mesures adoptades per a la solució del problema de l'habitatge. A la base tindríem l'especulació i aprofitament intensiu del sòl que representen les casetes en passadís. El seguirien un tipus d'habitatge, també senzill, normalment de només planta baixa, i que difereix de l'anterior pel fet de no formar passadís, sinó de donar a vies urbanes, com els passatges. | 41.3684300,2.0991600 | 424661 | 4580049 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52520-foto-08101-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52520-foto-08101-298-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||||
52521 | Fons d'imatges referent a l'Hospitalet del Centre Excursionista de Catalunya. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referent-a-lhospitalet-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>http://mdc1.cbuc.cat/</p> | XX | <p>Al Centre Excursionista de Catalunya es conserven fotografies procedents de fons privats i del fons, Estudi de la Masia Catalana, amb un total de 31 fotografies: Germà Garcia i Fernàndez (1942): Interior de l'església de Santa Eulàlia de Provençana 1993, (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1272); L'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1268); Portal de la façana oest de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1271). Manuel Genovart i Boixet (1895-1980): Jardí abandonat d'una masia (AFCEC_GENOVART_X_2075); Portal de l'església de Santa Eulàlia de Provençana a l'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_GENOVART_X_0182); Xiprers a l'ermita de Bellvitge de L'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_GENOVART_E_0553) Josep Adroer: Mur exterior, portal i part de la façana de Can Rigalt (AFCEC_EMC_X_1670); Desconegut (entre 1900 i 1920): Porta romànica de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_XXX_C_1457); Vintró i Casallachs, Juli, 1863-1911: Portal de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_VINTRO_DV_008-00382); Gallardo i Garriga, Antoni, 1889-1943: Portal exterior i façana de Can Alòs (AFCEC_EMC_X_7134); Josep Puntas i Jensen, 1887-1962 : Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0193); Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0192); Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0198); Posta de sol al delta del Llobregat AFCEC_PUNTAS_X_0195); Estany de la Farola (AFCEC_PUNTAS_X_0197); Royo i Crespo, Eduard: Vista d'un carrer i la parròquia d'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_ROYO_X_0359); Bonet i Garí, Lluís, 1893-1993 : Vista general de Can Rigalt (AFCEC_EMC_X_1669).</p> | 08101-307 | Centre Excursionista de Catalunya (Carrer del Paradís, 10-12 - 08002 Barcelona) | <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'iustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x 10 cm.</p> | 41.3593800,2.0997000 | 424696 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52521-foto-08101-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52521-foto-08101-307-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les fotografies formen part del fons del Centre Excursionista de Catalunya. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
52522 | Fons referent a l'Hospitalet de Llobregat de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-la-biblioteca-de-catalunya | http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany | XX | En el fons de la Biblioteca de Catalunya s'han localitzat un total de 26 fotografies estereoscòpiques de 6x13 cm, procedents del Fons Salvany: Al pontet de la casa Espanya d'Hospitalet de Llobregat (SaP_676_06); Altar del Sant Crist a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_894_02); Capella lateral de l'església de Nostra Senyora de Bellvitge (SaP_187_13); Casa Als a Santa Eulàlia (SaP_737_11); Casa de la Remunta a l'Hospitalet de Llobregat (SaP_187_08); Caseta de la casa Espanya d' Hospitalet de Llobregat (SaP_676_05); Església de Santa Eulàlia de Provençana a l'Hospitalet (SaP_095_09); Façana de la Casa Espanya a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_676_03); Façana de la torre España a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_660_10); Família del Jaume Mestres (SaP_629_05); Festa a casa del Jaume Mestres (SaP_894_04); Finestral d´una casa d'Hospitalet de Llobregat (SaP_187_09); Finestral d´una casa d'Hospitalet de Llobregat (SaP_187_10); Interior de l'església de Nostra Senyora de Bellvitge (SaP_187_11); Interior de l'església de Santa Eulàlia a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_739_06); Jardí de la rectoria a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_894_03); Modistes, Les (SaP_629_06); Retrat de la Teresa Cañameras amb el Jaumet (SaP_704_04); Sortida dels nuvis (SaP_629_04); Sota l' ombra a la casa Espanya d' Hospitalet de Llobregat (SaP_676_04); Torre a la Bordeta (SaP_095_10); Trona i altar a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_894_01); Vista des de la casa del Jaume Mestres (SaP_894_05); Vista del llac i la façana de la torre España a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_660_11); Vista exterior de l'església de Nostra Senyora de Bellvitge (SaP_187_12). | 08101-308 | Biblioteca de Catalunya (C. de l'Hospital, 56; 08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 41.3596500,2.0994700 | 424677 | 4579074 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52522-foto-08101-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52522-foto-08101-308-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Salvany i Blanch neix a Martorell el 4 de desembre de 1866 i mor el 28 de gener de 1929. Estudia medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencia l'any 1891. Entra a formar part del Centre Excursionista de Catalunya on va coabora activament com a fotògraf i en les diferents publicacions. Gran afeccionat a la fotografia i a l'excursionisme científic, fa una gran quantitat de fotografies, no només de Catalunya sinó fora d'ella. Les seves fotografies tenen el format estereoscòpic, de 6 x 13 cm, tècnica emprada en aquella època però amb una qualitat excepcional. Les imatges seleccionades formen part del fons de la BC. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
52523 | Fons referent a l'Hospitalet de Llobregat de l'IRMU | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-lirmu | <p>http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/monagrari</p> | XX | <p>El fons de l'arxiu del Món Agrari relacionat amb L'Hospitalet de Llobregat consta de 9 fotografies en paper procedents de l'arxiu familiar Elena Viusà Vinyals: Batuda a l'era de Cal Miquel del Ros, any 1956-1957. Núm. d'identificador 1854. Berenar vora el riu. Joan Vinyals de cal Miquel del Ros amb una colla de temporers i d'amics celebrant la recollida de la carxofa, any 1944-45; núm. d'identificador 1859. Joan Vinyals de cal Miquel del Ros amb una colla de temporers i d'amics celebrant la recollida de la carxofa, any 1944-1945. Número d'identificador 1858. El noi gran de cal Miquel del Ros amb el mosso de confiança de la casa anomenat 'el manyo' (que va treballar-hi durant 45 anys) enganxen el cavall al carro. Identificador 1862. Família amb tartana. Identificador 1860. El carro de cal Miquel del Ros fent el recorregut dels Tres Tombs per un carrer de la vila vella, carregat de bròquils, amb les mules guarnides de festa i menat per dos dels fills de la casa i pel mossos. Identificador 1856. El carro de cal Miquel del Ros davant de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, carregat de bròquils, amb les mules guarnides de festa i menat per dos dels fills de la casa i pel mossos. Identificador 1855. Una de les noies que ajudaven a les tasques domèstiques de la masia. Identificador 1861.</p> | 08101-309 | Institut Ramon Muntaner - Mas de la Coixa Rotonda Eix de l'Ebre. N-420, s/n (43770 Móra la Nova) | <p>El món agrari a les terres de parla catalana, està promogut per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner i la Fundació del Món Rural. Està composta per un fons d'imatges de més de 3.000 fotografies provinents de centres d'estudis, fons particulars, etc.</p> | 41.3595300,2.0996300 | 424690 | 4579061 | 1950 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52523-foto-08101-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52523-foto-08101-309-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Institut Ramon Muntaner. Fundació Privada dels Centres d'Estudis de Parla Catalana va ser constituït el mes de juliol de 2003 i té la seva seu a Móra la Nova. Aquesta entitat neix d'un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, que representa la voluntat de tots els centres que hi són adherits. La seva finalitat és la difusió i el suport als projectes d'investigació i de promoció cultural dels centres i instituts d'estudis de parla catalana, entitats dedicades principalment a l'estudi de la història, el patrimoni cultural i natural i les ciències socials i humanístiques i a la divulgació cultural dins els àmbits local i comarcal. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
52528 | Fons referent a l'Hospitalet de Llobregat de l'Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-larxiu-mas | <p>http://amatller.org/ca/archivo-mas</p> | XX | <p>Fons gràfic on consten fotografies relacionades amb l'art religiós procedent de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet. Hi figuren 37 taules llistades entre les quals hi ha les taules renaixentistes exposades l'any 1953 i que es van salvar de la crema de la Guerra Civil i una taula amb la representació de sant Ramon de Penyafort - «san Pedro Martir o sant Ramón de Penyafort», s'escriu -, la fotografia de la qual és consultable en blanc i negre a l'arxiu d'aquesta institució. La imatge crida l'atenció. Per una banda, perquè no es troba entre la col·lecció de pintura del Museu d'Història de L'Hospitalet - no hi entrà mai, tal com palesa el registre d'entrada de les taules al flamant Museu de L'Hospitalet l'any 197174 -, i perquè tampoc no formà part de l'exposició realitzada el 1953 a la sala municipal del terme. Possiblement, la pintura fou adquirida per algun particular entre l'any 1936 i el 1953 - pensem que la seva desaparició s'ha d'emmarcar en aquesta cronologia perquè suposem que les fotografies de les taules foren fetes per J. Gudiol després del juliol de 1936, quan ja havien estat desmuntades dels respectius plans de cadascun dels retaules que integraven.</p> | 08101-314 | Institut Amatller d'Art Hispànic (Passeig de Gràcia, 41 - 08007 Barcelona) | <p>Adolf Mas Ginesta (Solsona, 1860 - Barcelona, 1936) era originari d'una família vinculada al mon del dret. Finalment, va dedicar-se al que havia estat la seva passió des de ben petit: la fotografia. L'any 1902, després d'uns anys com a director d'un establiment comercial de Barcelona i com a repòrter, obrí el seu propi negoci amb el nom d'Arxiu Mas , especialitzat en la documentació gràfica del patrimoni històric-artístic. Era membre de la colla dels Quatre Gats, i el seu amic, Ramon Casas, li dibuixà els rètols de la nova empresa. Un dels seus primers clients fou Josep Puig i Cadafalch, que li encarregà fotografiar la seva obra arquitectònica, per a il·lustrar una publicació que presentà en el Congrés Internacional d'Arquitectura, celebrat a Madrid, l'any 1904. Fou també Puig i Cadafalch qui l'ajudà a definir el sistema d'organització de l'arxiu. Els negatius estan classificats en sèries diferents, segons les seves dimensions (A - 24 x 30 cm / B - 18 x 24 cm / C - 13 x 18 cm / ... ...) i es numeren de manera seqüencial en els respectius llibres de registre a mida que es van incorporant a l'arxiu. En aquests llibres es recull l'any i el lloc de realització, així com la documentació essencial del que representen. Com a índex principal del seu fons de negatius, Adolf Mas va crear un fitxer amb còpies positives de mida postal (9 x 12 cm), ordenades segons la localització dels monuments o les obres representades, amb una organització, primer per províncies, després alfabèticament per poblacions i una subdivisió final per vistes generals, edificis religiosos i civils, museus, institucions i col·leccions públiques i privades.</p> | 41.3596100,2.0995600 | 424684 | 4579070 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||||||
52529 | Edifici del carrer Enric Prat de la Riba, 124 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-enric-prat-de-la-riba-124 | XX | Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer de Sant Josep i manté la unitat de façana amb l'edifici del número 4 del carrer de Sant Josep. És de planta rectangular i consta de planta baixa i quatre pisos. La coberta és de terrat pla. La planta baixa està destinada a comerç i trenca la unitat compositiva i ornamental de la resta de façana, on predominen dos eixos de verticalitat, definits per balconades a cada pis amb dues obertures adintellades. Les baranes són de ferro i es conserven porticons de llibret a la segona planta. La façana està coronada per una balustrada i una cornisa amb motllura. El parament és llis amb un recreixement als laterals i a l'emmarcament de les obertures. A la façana del carrer de Sant Josep es distribueixen les finestres regularment amb recreixement del marc. | 08101-186 | Carrer Enric Prat de la Riba, 124 | 41.3627600,2.1094100 | 425512 | 4579411 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52529-foto-08101-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52529-foto-08101-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||||
52530 | Cases del carrer Miquel Romeu, 5-7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-miquel-romeu-5-7 | XX | Grup de dues cases entre mitgeres amb unitat ornamental a les seves façanes. La casa del número 5 consta d'una única planta i la del núm. 7 de planta baixa, destinada a comerç, i planta baixa. Ambdues tenen la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La primera coronada per un frontó ondulat amb balustres als costats i la del número 7 amb un capcer graonat. | 08101-187 | Carrer Miquel Romeu, 5-7 | 41.3624100,2.1100000 | 425561 | 4579371 | 1927 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52530-foto-08101-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52530-foto-08101-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||||
52533 | Cases del carrer d'Enric Prat de la Riba, 69-73 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-69-73 | XX | Grup de tres cases unifamiliars i entre mitgeres d'una única planta, que tot i haver patit transformacions en les obertures de façana, mantenen el volum i alguns elements originals de l'ornamentació arquitectònica. Són la tipologia característica dels anys 20 del segle passat. Els habitatges són mínims, la construcció molt senzilla i les condicions d'habitabilitat precàries. No obstant, la pervivència d'algunes d'aquestes agrupacions constitueix una mena de document històric que explica una part important del desenvolupament urbanístic de la ciutat. | 08101-190 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 69-73 | 41.3635600,2.1129400 | 425808 | 4579496 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52533-foto-08101-190-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Han quedat entre una antiga zona industrial de les fàbriques de terrissa i blocs de pisos. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||||
52534 | Casa del carrer d'Enric Prat de la Riba, 206 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-206 | XX | Casa entre mitgeres que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. En aquesta s'observa els canvis efectuats a la planta baixa per adequar-ho a les necessitats de comerç, mentre que l'habitatge de la planta pis conserva els seus elements. El més destacat és la balconada de ferro amb dos accessos. Les obertures tenen un recreixement considerable, acabat amb motllura, i per sobre una sanefa de rajoles policromes, amb predomini del blau, recorre la façana de costat a costat. El coronament de la façana és ondulat. | 08101-191 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 206 | 41.3608700,2.1054000 | 425174 | 4579204 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52534-foto-08101-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52534-foto-08101-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||||
52535 | Casa del carrer d'Enric Prat de la Riba, 208 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-208 | XX | Casa entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla. En aquesta s'observa els canvis efectuats a la planta baixa per adequar-ho per a usos comercials, mentre que les plantes superiors conserva els seus elements originals. La façana s'organitza simètricament a partir de quatre eixos de verticalitats, només trencats a la planta baixa, com ja s'ha dit. La porta d'accés a l'escala comunitària és al mig de la simetria. Destaquen quatre balcons amb la barana de ferro. El coronament de la façana es amb un remat ondulat al centre, a sota del qual hi ha un òcul cec encerclant la data de 1909. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-192 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 208 | 41.3608400,2.1053000 | 425166 | 4579201 | 1909 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52535-foto-08101-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52535-foto-08101-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||||
52536 | Casa del carrer d'Enric Prat de la Riba, 216 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-216 | XX | Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer de Vilumara. Consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és de terrat pla comunitari. Disposa de dues façanes lliures, la principal del carrer d'Enric Prat de la Riba i la secundària del carrer de Vilumara. S'organitzen de forma molt senzilla, sense càrregues ornamentals; amb el parament llis només amb recreixements al voltant de portes i finestres. A la façana principal hi destaquen els grups de balconades dobles a costat i costat d'un eix imaginari que la divideix en dos meitats. Els porticons són de llibret. A la façana del carrer de Vilumara les finestres són molt senzilles i sense ornamentació. S'uneix amb un continu homogeni amb la façana de l'edifici veí.. El coronament és una barana de ferro del terrat. | 08101-193 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 216 | 41.3607100,2.1048500 | 425128 | 4579187 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52536-foto-08101-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52536-foto-08101-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||||
52537 | Casa del carrer d'Enric Prat de la Riba, 239 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-239 | XX | Casa entre mitgeres que consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla. La funció original d'habitatge s'ha vist repensada per tal d'utilitzar la planta baixa de comerç. Destaca la balconada de la planta pis, amb barana de ferro, amb dues portes de llinda recta profusament decorada amb motius vegetals i emmarcades per pilastres estriades amb capitell jònic. Al damunt hi ha dos òculs el·líptics. La façana està coronada per un capcer trilobulat. El parament està fet de faixes simulant carreus. Sota el capcer hi ha una orla amb motius vegetals i al centre les inicials del promotor de la casa 'J.G' | 08101-194 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 239 | 41.3606900,2.1055100 | 425183 | 4579184 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52537-foto-08101-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52537-foto-08101-194-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||||
52538 | Casa del carrer d'Enric Prat de la Riba,289- 291 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-denric-prat-de-la-riba289-291 | XX | Cases d'habitatges entre mitgeres, adossades, que consten de planta baixa i dos pisos. Tot i ser dos habitatges, és un únic projecte estructurat en dos blocs d'habitatges independents però amb el mateix programa compositiu i ornamental. Un eix vertical divideix el grup en dos meitats. A banda i banda d'aquest eix imaginari hi trobem en planta baixa les portes d'accés a l'escala. Són portes estretes i allargades, amb tarja i adintellades. Al costat de cada porta hi ha l' accés al respectiu comerç. Són àmplies obertures adintellades amb decoració damunt la llinda. La composició de les plantes superior és idèntica: dues petites finestres damunt la vertical de les portes d'accés i balcó, amb barana de ferro, damunt les obertures més amples. L'emmarcament de les finestres es fa amb un recreixement del parament a la zona dels brancals, un ampit sobresortint i motllurat. En algunes hi ha una mena de trenca aigües dentellat. Entre les finestres del primer i segon pis hi ha esgrafiats emmarcats i un fris esgrafiat sota la cornisa. El capcer de la façana és pla, més elevat al centre. | 08101-195 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 291 | 41.3601500,2.1033000 | 424998 | 4579126 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52538-foto-08101-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52538-foto-08101-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||||
52539 | Edifici del carrer d'Enric Prat de la Riba, 293-297 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-293-297 | XX | Aquest grup d'edificis format per habitatges i establiments comercials mantenen una unitat formal i visual que inclou la façana del carrer d'Enric Prat de la Riba i la del carrer de Vigo. Consten de planta baixa i pis. Cadascuna disposa de la seva pròpia coberta però comparteixen una zona de terrat pla amb una casa del carrer de Vigo. | 08101-196 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 293-297 | 41.3601000,2.1031400 | 424984 | 4579121 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52539-foto-08101-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52539-foto-08101-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||||
52540 | Casa carrer Major, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-major-46 | XX | façana deteriorada per manca de manteniment. | Casa entre mitgeres que fa cantonada amb el carrer Xipreret. Consta de planta baixa i pis. A la part central té una alçada més. En aquest punt, la coberta és a dues aigües; per la façana del carrer Major, la coberta és plana, i en el tram nord és a una aigua. El parament és llis amb els emmarcaments de les obertures pintat d'un color diferent a la resta perquè destaqui. Ha patit modificacions, però manté l'estructura original que dona continuïtat i unifica la part baixa del carrer Xipreret i s'acobla a l'urbanisme del carrer Major. | 08101-208 | Carrer Major, 46 | 41.3595600,2.0981200 | 424564 | 4579065 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52540-foto-08101-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52540-foto-08101-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva el plafó de rajoles corresponent a la primera estació del via crucis que hi havia al carrer Major i del que se n'han perdut alguns. És un plafó de 12 rajoles policromes amb dibuix figuratiu que representa Jesús davant de Ponç Pilat. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
52543 | Casa carrer Rosich, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-rosich-11 | XX | Casa unifamiliar entre mitgeres d'una única planta. És la única de tot el carrer de planta única, sense haver patit remuntes. Correspon a una tipologia singular que es pot trobar en altres zones de la ciutat i que es desenvolupen en un moment concret destinat a gent treballadora. La façana resplendeix per la senzillesa; amb una porta central i flanquejada per sengles finestres amb reixes de ferro. Totes tres obertures de llinda recta i només una lleugera i diminuta decoració com a trenca aigües. El coronament és una balustrada amb una orla central on hi ha la data de 1925. El parament, amb un sòcol recrescut, és arrebossat simulant carreus abuixardats. Entre el coronament i les finestres, en el que seria l'espai de la cambra de ventilació i on hi ha els espiralls de ventilació, hi ha un esgrafiat amb motius florals | 08101-211 | Carrer Rosich, 11 | 41.3753300,2.1153000 | 426019 | 4580801 | 1925 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52543-foto-08101-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52543-foto-08101-211-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||||
52545 | Casa carrer doctor Martí Julià, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-doctor-marti-julia-7 | XX | Casa unifamiliar entre mitgeres que consta de planta baixa i pis. Actualment la planta baixa s'ha adequat com a comerç independent de l'habitatge, que s'hi accedeix per una porta lateral amb arc escarser. A la planta pis hi destaca un balcó corregut curvilini amb dos accessos, també d'arc escarser. La façana està coronada per frontó motllurat curvilini amb l'any de 1933 esgrafiat en el timpà, conjuntament amb les inicials 'G. B', del que segurament en fou el promotor. La part de la planta baixa del parament és arrebossada amb imitació de carreus abuixardats. A la planta pis és de maó vist, a excepció dels laterals que continua una faixa vertical fins la cornisa amb la imitació de carreus abuixardats. Sota cornisa, a la franja on hi ha els respiralls de ventilació hi ha una sanefa floral esgrafiada. A banda i banda del frontó del capcer hi ha baranes de balustres. | 08101-213 | Carrer doctor Martí Julià, 7 | És de les poques cases que envolten el mercat de Collblanc que són de la mateixa època i que preserva el seu caràcter. | 41.3753100,2.1208200 | 426480 | 4580794 | 1933 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52545-foto-08101-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52545-foto-08101-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
52550 | Casa carrer Progrés, 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-progres-47 | XX | Casa d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos i amb el terrat pla. Els baixos s'han modificat per adaptar-ho a les necessitats comercials. Una porta lateral dóna accés a l'escala. Les plantes superiors conserven l'estructura original i són idèntiques. Damunt l'eix de l'escala hi trobem una fornícula amb un esgrafiat floral en el primer pis. També hi trobem una balconada amb dos accessos. Les baranes són de ferro i les obertures tenen un emmarcament recrescut del parament i amb un arc deprimit còncau, lleugerament motllurat a la llinda. En l'angle format per la llinda i els brancals hi fulles en relleu. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats i la façana està coronada amb una cornisa dentellada i una barana del terrat de balustres. | 08101-218 | Carrer Progrés, 47 | 41.3735400,2.1201700 | 426424 | 4580598 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52550-foto-08101-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52550-foto-08101-218-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||||
52553 | Casa carrer doctor Martí Julià, 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-doctor-marti-julia-28 | XX | Tot i que es tracta de dues cases diferents existeix una uniformitat en el programa decoratiu de les seves façanes amb continuïtat amb el xamfrà dels carrers doctor Martí Julià i Rafael Campalans. Consten de planta baixa i dos pisos. Aquest xamfrà seria l'eix central asimètric entre les dues façanes. La porta d'accés de llinda recta, al damunt balcó amb balustre i a la segona planta dues finestres, ben juntes. Corona la façana un capcer amb ornamentació floral i l'any de construcció '1926'. Pel costat dret, la façana del carrer doctor Martí Julià; amb balcó corregut a la primera planta i tres balcons a la segona planta. Igual que a la façana del carrer Rafel Campalans però amb un eix més de verticalitat. El tractament del parament, amb imitacions de carreus abuixardats; les decoracions en obertures, llindes, cornisa, balcons unifiquen les dues façanes. | 08101-221 | Carrer doctor Martí Julià, 28 | 41.3747300,2.1211500 | 426507 | 4580730 | 1926 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52553-foto-08101-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52553-foto-08101-221-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||||
52558 | Casa carrer Progrés, 140 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-progres-140 | XX | a l'interior hi ha hagut múltiples segregacions que l'han perjudicat. | Casa unifamiliar entre mitgeres que consta d'una única planta. La part central té un altre nivell que des del carrer no es veu i acabat en terrat pla. El terç davanter i posterior de la coberta són a una aigua. Destaca el programa ornamental de la façana, a parir de tres eixos de verticalitat, definits per la porta central i dues antigues finestres, ara adaptades a usos comercials, als laterals. El parament de la façana té un sòcol llis, sobrecrescut. La resta és un arrebossat que imita carreus abuixardats. Damunt la porta hi ha una decoració vegetal emmarcada. El coronament de la façana combina els espais de mur amb pilars coronats amb gerres ornamentals La divisòria entre la planta baixa i el coronament de la façana hi ha una marquesina d'obra suportada per mènsules estriades. | 08101-226 | Carrer Progrés, 140 | 41.3699100,2.1221900 | 426589 | 4580194 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52558-foto-08101-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52558-foto-08101-226-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||||
52559 | Casa carrer Progrés, 142 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-progres-142 | XX | Casa unifamiliar entre mitgeres que consta de plant baixa i pis. Tot i que la planta baixa s'ha transformat per adaptar-hi comerços, es manté el programa ornamental de la façana a la planta pis; presidida per un balcó corregut a banda i banda de la façana. La barana és de ferro i consta de tres accessos, de llinda recta, però emmarcament recrescut del parament amb ornamentació floral damunt la llinda. A la zona de la cambra de ventilació hi ha una sanefa esgrafiada amb motius florals. La façana té un capcer central més elevat que als costats amb finalització motllurada. A sota hi ha un esgrafiat en forma d'orla al mig de la qual hi ha l'any 1927 i les inicials S.C, segurament del promotor. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-227 | Carrer Progrés, 142 | 41.3698300,2.1222300 | 426592 | 4580185 | 1926 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52559-foto-08101-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52559-foto-08101-227-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el parament de la planta baixa, sota mateix del balcó, es conserva un bon esgrafiat de motius florals. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
52561 | Casa de la Ronda de la Torrassa, 41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-ronda-de-la-torrassa-41 | XX | Casa d'edificis entre mitgeres que consta de planta baixa i quatre pisos. La planta baixa està sobre aixecada, i sembla que tingui un semi soterrani. La planta quarta no es veu des del carrer, està enretirada de la façana. Només hi ha una part que sembla el coronament de la façana amb un arc de mig punt sustentat per dos pilars i dues columnes de maó en espiral, com si fossin salomòniques. Pel que fa a la resta, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat; el de l'esquerra delimitat per finestres amb una mica de balconera semi circular amb una mica de barana de ferro. L'eix de la dreta es defineix per balcons. El parament és llis, però juga volumètricament amb entrants i sortints. La decoració és senzilla però efectiva, a partir de ceràmica, aplics posats sota les finestres, els espiralls de ventilació, a les divisòries de les plantes; o amb maons, com les mènsules que sustenten una mica de cornisa en forma de teulada. | 08101-229 | Ronda de la Torrassa, 41 | 41.3698100,2.1282600 | 427096 | 4580177 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52561-foto-08101-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52561-foto-08101-229-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||||
52563 | Estació receptora de la Canadenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-receptora-de-la-canadenca | XX | Edifici de planta rectangular destinat a la distribució d'energia elèctrica i que forma part del complex de FECSA. Consta de tres alçats a la façana de la carretera de Collblanc i dos a la part posterior. La coberta és plana. La façana de migdia i la nord és om apareixen més nombre d'obertures, seguint una mateixa tipologia i disposició, seguint uns eixos de verticalitat definits per grups trigeminats en cada planta d'arc escarser. El parament és llis sense cap més ornamentació. | 08101-231 | Carretera de Collblanc | Al llarg dels segles XIX i XX la propietat de Can Rigalt es va reduint considerablement, amb nombroses segregacions com les que implanten el cementiri de Sants o l'estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer Josep Molins i la construcció de l'Hospital de la Creu Roja i de l'escola Puig i Gairalt. | 41.3762800,2.1058800 | 425232 | 4580915 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52563-foto-08101-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52563-foto-08101-231-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||||
52565 | Parc de Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-les-planes | XX | El Parc de Les Planes, és un parc urbà delimitat a ponent per l'avinguda d'Isabel la catòlica, a migdia per les vies del ferrocarril; al nord, pel carrer de Sant Rafael, i a llevant pel carrer Teide. Situat a banda i banda de l'antiga riera, anomenada del cementiri. Aquesta s'obria pas entre els turons de Can Serra i el de les Planes. Actualment té una superfície de 8ha i representa el principal pulmó verd de la ciutat. Al parc hi ha 1300 arbres de 41 espècimens diferents. Destaca un grup d'oliveres (Olea europea) centenàries rescatades de la Ribere d'Ebre i unes casuarines centenàries. | 08101-233 | Av. d'Isabel la catòlica | Al segle XVIII només hi havien algunes masies disseminades pel territori entre conreus de vinya i cereals. Però al segle XIX, amb la fil·loxera i la necessitat de proveir de materials de construcció l'àrea metropolitana va afavorir la instal·lació de bòbiles i una fàbrica de productes químics. Es va inaugurar l'any 1986. | 41.3680200,2.1051700 | 425163 | 4579998 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52565-foto-08101-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52565-foto-08101-233-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquests terrenys es van salvar de l'expansió urbanística per la seva proximitat amb el cementiri municipal, ja que una normativa impedia la construcció de blocs de pisos. | 98 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
52567 | Sant Isidre Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-isidre-llaurador | http://parroquiasantisidre.org/Historia.html | XX | Església parroquial projectada per aleshores arquitecte municipal, Manel Puig i Janer, seguint el model de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. És de planta llatina i consta de tres naus, la central més alta que les laterals. A l'igual que la de Santa Eulàlia de Mèrida té l'escalinata d'accés que dona a un porxo amb tres arcs de mig punt i coberta de teula a una vessant. Però el campanar no és de torre, sinó de cadireta, amb tres campanes, adossat al frontó de la façana principal. El parament és arrebossat i pintat combinant dues coloracions. Es tracta d'una interpretació dels models clàssics i monumentalistes tan característics de l'arquitectura del primer tremps del franquisme. Les capelles laterals, el presbiteri, el santíssim tenen decoració de frescos fets als anys 60 i 70 i d'altres fetes per J. Torras Viver els anys 2007 a 2009. | 08101-235 | Carrer de l'Aprestadora, 1-3 | L'arquebisbe Gregorio Modrego, l'any 1946 promulga un decret erigint a la diòcesis de Barcelona 34 noves parròquies. La de Sant Isidre Llaurador, serà la número 22, entre els barris de Sants-La Bordeta de Barcelona i Santa Eulàlia de l'Hospitalet. El primer mossèn que se'n ocupà fou Mn. Joan Bonet. El 27 de novembre de 1946 es compren els terrenys de la masia de Can Gelonch i la primera pedra es col·loca el 9 de novembre de l'any 1947, amb la presència del bisbe Modrego i autoritats locals. Finalment la inauguració es pot fer el 23 de desembre de 1951. | 41.3663000,2.1320500 | 427409 | 4579785 | 1947 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52567-foto-08101-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52567-foto-08101-235-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Puig i Janer | Les pintures de la façana posterior de l'església es van fer l'any 2008, en record al bisbe Joan Carrera, que obtingué la distinció ciutadana de l'Hospitalet el 2003, perquè en fou rector de la parròquia. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||
52571 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-45 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d' habitatges que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les seves obertures. En planta baixa, però, hi trobem un eix central delimitat per la porta d'accés a l'escala comunitària. A banda i banda hi ha les obertures dels comerços. Les plantes superiors s'organitzen amb balcons als eixos dels extrems i finestres als dos eixos interiors. Totes les obertures són de llinda recta, damunt de la qual hi trobem un plafó ornamental amb motius vegetals. Les obertures de la darrera planta tenen a més a més una garlanda en relleu per damunt el plafó ornamental. La façana està coronada per un acroteri circular coronat per un motiu floral. A l'interior es pot veure la data de 1919 pintada. | 08101-239 | Carrer de Santa Eulàlia, 45 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3672700,2.1293200 | 427182 | 4579894 | 1919 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52571-foto-08101-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52571-foto-08101-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
52574 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 73-75 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-73-75 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | L'adequació de la planta baixa per a comerços, n'ha perjudicat el projecte ornamental de la façana i també de l'interior. | Casa entre mitgeres convertida en múltiples habitatges. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. En la planta pis, la façana s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de quatre eixos. En planta baixa hi trobem un eix central delimitat per la porta d'accés a l'escala comunitària. A banda i banda hi ha les obertures dels comerços. En la planta pis hi trobem quatre eixos de verticalitat, definits per quatre obertures que s'obren a un balcó corregut de balustrada, que en la part central sobresurt més que als costats. Les obertures són de llinda recta, emmarcades per un recreixement del parament i amb porticons de llibret. La façana està coronada per un acroteri central amb baranes de ferro laterals que fan de barana del terrat. Per sota, la cornisa motllurada sustentada per cartel·les. La franja de la cambra de ventilació està esgrafiada i els respiralls formen part de la poca decoració de l'edifici.. | 08101-242 | Carrer de Santa Eulàlia, 73-75 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3670100,2.1272900 | 427012 | 4579867 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52574-foto-08101-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52574-foto-08101-242-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 160,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc