Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52435 | Sardanes de Jaume Reventós Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-jaume-reventos-marti | https://www.musicsperlacobla.cat https://portalsardanista.cat | XX | Conjunt de 9 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: 'Bellvitgenca'; sardana per a cobla dedicada a Bellvitge, i estrenada en el 28 è aplec de Bellvitge, el 12 d'abril de 1993; 'Carme i Pere de Collblanc'; sardana per a cobla dedicada al Pere i a la Carme de Collblanc; 'El tot Hospitalet'; sardana per a cobla composta l'any 1992; 'Els hospitalenc'; 'Endavant l'Hospitalet'; 'La Feixa Llarga'; 'La Marina hospitalenc'; 'L'albina de l'Hospitalet'; i 'Nit d'estiu a l'Hospitalet'. | 08101-392 | L'Hospitalet de Llobregat | Jaume Reventós i Martí (l'Hospitalet de Llobregat, 22 de febrer del 1923 - Castelldefels, 17 de gener del 1993) va ser un impressor, compositor i promotor cultural hospitalenc. Començà a estudiar música amb Montserrat Freixas i Matilde Parera, i continuà la seva formació al conservatori del Liceu amb els mestres Serra (solfeig), Garganta i Vicenta Palanca (piano), Enric Serra (solfeig i harmonia), Enric Roig (musicologia i història de la música), Enric Bagué (història). Obtingué els títols de professor de música i piano el curs 1949-1950. Mentre feia el servei militar, amplià els coneixements d'harmonia i banda amb Julià Palanca. Més endavant estudià composició de sardanes amb el mestre Cohí i Grau. Fou autor de 65 sardanes (que dedicà especialment a l' Hospitalet, a Masquefa i a Sitges) i composicions per a piano i altres instruments. Publicà alguns llibres de tema artístic a la impremta Reven que portaven ell i el seu germà, Pere Reventós. Durant un temps es dedicà també al cinema aficionat i rodà Desig, la primera pel·lícula rodada a l'Hospitalet amb argument, en color i amb fons musical. En un altre pla cultural i musical, Jaume Reventós fou el 1947 un dels fundadors de l'Agrupació d'Amics de la Música, que presidí a partir del 1962 i durant 28 anys en va ser l'ànima, fins a la desaparició de la societat el 1976. L'entitat portà gran nombre de músics d'anomenada a l'Hospitalet, així com formacions musicals de la volada de la Coral Sant Jordi, el Cor Madrigal, l'Orfeó Català. També feu conferències d'intel·lectuals prestigiosos, organitzà cine-fòrums, festivals de dansa, concursos de pintura i escultura. Durant 8 anys l'Associació impulsà el 'premi de pintura Ciutat de l'Hospitalet' (1962-1970). El 1962, i en col·laboració amb l'ajuntament, va crear els Festivals de Primavera, que portaren a la ciutat les òperes El Barber de Sevilla i Madame Butterfly, i les sarsueles Marina i Cançó d'amor i de guerra. Deixà unes memòries manuscrites, que es conserven al Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat . El 1992 donà a la seva ciutat natal la col·lecció artística que ell i el seu germà Pere havien aplegat al llarg dels anys, amb més de 600 obres, i en l'actualitat aquesta forma part dels fons del Museu d'Història de l'Hospitalet. En recordança del malaguanyat compositor, l'Ateneu li dedica anualment una ballada de sardanes, el Memorial Jaume Reventós, per la Festa Major de l'Hospitalet. El 1998 el consistori municipal li atorgà a títol pòstum la medalla de plata de la ciutat. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 1960 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Reventós Martí | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||||
| 52436 | Sardanes de Sebastià Figuerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-sebastia-figuerola | https://www.musicsperlacobla.cat | XX | Conjunt de 6 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: 'Al 25 Aplec de Bellvitge'; sardana per a cobla dedicada als 25 anys d'aplec sardanista de Bellvitge, l'any 1990. 'Bellvitge'; sardana per a cobla dedicada a Bellvitge, l'any 1962. 'Els gegants d'Hospitalet'; sardana per a cobla composada en ocasió del bateig de la parella de gegants nous, el 17 de juny de 1962. Toc de sortida de les Festes de Primavera. 'Els nois de la Torrassa'; sardana per a cobla composada pel mestre Figuerola per a ser tocada amb les noies de La Torrassa. 'L'Aliança torrassenca'; sardana per a cobla dedicada a l'Aliança torrassenca. 'L'ermita de Bellvitge'; sardana per a cobla dedicada a l'ermita de Bellvitge. | 08101-393 | L'Hospitalet de Llobregat | Sebastià Figuerola (Barcelona, 14 agost 1919 - 28 febrer 1996) residí una gran part de la seva vida a L'Hospitalet de Llobregat. D'infant fou cantaire de l'Orfeó Català. Estudis musicals al Conservatori del Liceu, que amplià amb el mestre Zamacois (harmonia) i amb el mestre Josep Cirilo, a Figueres (composició). Amb una gran afició per la música, estrenà la primera sardana Enyorant-la, quan residia a Figueres (1944). Després, amb el temps va ser seguida per més de 120, a part de més de 100 revesses, especialitat que dominà àmpliament. Tingué moltes instrumentacions de ballets populars i fou redactor musical del Carnet del Sardanista en tota la seva vigència. L'any 1969 fou inclòs en l'homenatge que L'Hospitalet de Llobregat tributà als compositors de la ciutat. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 1960 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sebastià Figuerola | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||||
| 52437 | Sardanes de Tomàs Gil Membrado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-tomas-gil-membrado | https://www.musicsperlacobla.cat | XX | Conjunt de 6 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: - 'Abraçant Bellvitge'; Sardana per a cobla dedicada a Bellvitge, barri de llarga tradició sardanista. S'estrena a l'Hospitalet el 19 de novembre de l'any 2000. - 'Amics Torrassencs'; dedicada a Jaume Gubert i Mercè Mateu. - 'Aplec d'ermita'; sardana per a cobla composta en ocasió del 36è aplec de l'ermita de Bellvitge, i estrenada el 16 d'abril de l'any 2001. - 'Hospitalenca'; sardana per a cobla dedicada a la ciutat de l'Hospitalet; i amb la que aconsegueix el segon premi l'Hospitalet de l'any 1966. - 'Montserratina'; dedicada a Montserrat Sales i Hernàndez. - 'Dolça companya'. | 08101-394 | L'Hospitalet de Llobregat | Tomàs Gil i Membrado (Horta de Sant Joan, 20 abril 1915 - Barcelona, 4 juny 2014). S'incorporà a la composició per a cobla i a la sardana acomplerts ja els 40 anys. Instrumentista de fiscorn a la desapareguda cobla Barcelona i també director artístic, interpretant la sardana s'adonà de la força de la dansa catalana. Persona inquieta, la seva producció és una recerca constant d'aconseguir que, musicalment, la sardana assimili uns corrents més moderns sense, però, perdre la seva força racial sinó ben al contrari: aconseguir donar-li més vàlua precisament per mitjà de la mutació que ell anhela. La seva producció és desigual, i tant baixa a la sardana de plaça -intranscendent i de poca consistència- com s'encimbella a fites on aconsegueix, moltes vegades, importants premis per a les seves obres. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 1946 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tomàs Gil Membrado | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||||
| 52438 | Sardanes d'Antoni Albors Asins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-dantoni-albors-asins | https://www.musicsperlacobla.cat https://portalsardanista.cat | XXI | Conjunt de 5 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: - 'Arrels'; sardana per a cobla dedicada al monument de Rafael Casanova,i estrenada l'any 1997. - 'Cant a Bellvitge'; dedicada a la Mare de Déu de Bellvitge, i estrenada el 31 de març de 1997. - 'L'Hospitalet'; composta l'any 1948 i dedicada a la ciutat. - 'L'Hospitalet ciutat d'argent'; dedicada al 25è aniversari del pubillatge, l'any 1991. - 'L'Hospitalet ciutat pubilla'; sardana per a cobla realitzada amb motiu del pubillatge de la ciutat. Fou estrenada a l'Hospitalet el 17 d'abril de 1966, moment en què se li atorgaren distincions per la seva tasca musical. | 08101-395 | L'Hospitalet de Llobregat | Antoni Albors i Asins (L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 27 d'octubre de 1929 - 19 de juny de 2012) va ser un compositor d'estils diversos amb certa tendència al ballet clàssic i la sardana. Des de finals dels 70 fins a finals dels 90, del segle passat, va gaudir de força èxit. Fou sobretot apreciat pel gran nombre de sardanes obligades que va escriure per a tots els instruments de la cobla, i que va dedicar a destacats instrumentistes de l'època, amb títols com: Enlairament, Flors i violes i Aquell trompeta de Tossa (per a trompeta), Conqueridora i A l'amic Moreno (fiscorn), Virtuosa (tenora), Pinsans i caderneres i Tot un flabiol (flabiol), Toc de trombó (trombó), Quelcom de contrabaix i Dolç contrabaix (contrabaix) i Gentil parella (1990), per a tenora i tible. És autor també de la sardana l'Hospitalet ciutat pubilla (1966), escrita per al pubillatge d'aquesta ciutat, moment en què se li atorgaren distincions per la seva tasca musical. Altres sardanes destacades seves són Conqueridora (1975) i Cant a l'amistat (1992), tot i que la seva prolífica obra suma més de 100 sardanes. La majoria de les seves composicions es troben enregistrades en uns CD de producció pròpia amb les cobles La Principal de la Bisbal, Montgrins i Ciutat de Girona. Tenia el costum que la darrera peça enregistrada en cada CD fos una obligada de contrabaix. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 2003 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Albors Asins | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||||
| 52439 | Jardins de ca n'Arús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-ca-narus | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/masies-indrets/ca-narus/ | XIX | Tot i que ja no es conserven els boixos originaris que delimitaven els parterres i els rosers, el parc presenta un bon estat de conservació. Les palmeres han patit l'actac de l'escarbat morrut i un cop tallades, cal tallar-les i eliminar-les de soca-arrel ja que malgrat estar tallades l'escarbat pot restar durant molt de temps al seu interior. | Els jardins de ca n'Arús tenen un marcat estil romàntic, propi de la segona meitat del segle XIX. Estan situats en la confluència de la Rambla de la Marina i l'Avinguda del Carrilet. El parc està configurat en un pla dividit en sis espais enjardinats relacionats entre ells per avingudes que conflueixen en un espai central arrodonit amb una font d'aigua al mig feta de maó emmarcada per un parterre de llamborda moderna i envoltada quatre arcades al peu de les quals hi creix un xiprer. L'accés original al parc es fa per una avinguda més ample on hi ha el barri original de la casa senyorial. Fineix davant de la façana principal de la casa per una balustrada. Les espècies representades són del tipus mediterrani, amb presència destacada de til·lers que aporten ombra i un agradable perfum durant l'època de floració, xipressos, varies espècies de pícees i magnòlies i alguna olivera i palmeres del tipus canariensis, datilera i algun margall. Els parterres, es conserven verds, amb gespa i planta verda del tipus com les cintes verdes (Clorophytum comosum) que a més a més de ser considerades plantes purificadores de l'aire, aporten frescor a l'estiu. Alguns dels seus racons s'han arranjat per fomentar la lectura, el recolliment i el descans o simplement com a un lloc de trobada. | 08101-396 | Rambla de la Marina, 415-427 | Es coneixen poques dades sobre la casa senyorial de Can Arús. Com a hipòtesi, sembla que el creixement de la masia anà paral·lel al primer projecte d'eixample de la vila vella de l'Hospitalet. Es construeix l'any 1851 per iniciativa de Jaume Arús i Cuixart, soci fundador del Casino del Centre i alcalde del municipi. Entre 1900 i 1910, el seu nét, Santiago Arús hauria fet alguna ampliació, d'aquí l'acroteri, decorat amb terracota i un medalló central amb les inicials S.A. Als anys vuitanta del segle XX mitjançant expropiació va passar a mans de l'Ajuntament. El mes de febrer de l'any 2005 es projecta la reforma de la masia, que finalitza el mes d'abril de l'any següent. L'arquitecte encarregat de l'obra serà Martí Cabestany i Puértolas. L'estructura general del jardí es va respectar i no va ser fins l'any 2009 que es varen obrir per primera vegada al públic rebent el tractament d'espai públic. L'alcaldessa que va fer la inauguració fou Núria Marín. Per Corpus l'any 2014 la font va ser escenari de l'ou com balla especialment dissenyat per al gaudi de la gent gran. | 41.3582600,2.1020900 | 424894 | 4578917 | 1851 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52439-foto-08101-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52439-foto-08101-396-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El parc de Ca n'Arus obra del primer de maig al 31 d'octubre de les 9 del matí fins les 8 del vespre, i des de Tots Sants fins al 30 d'abril de 9 del matí a 6 de la tarda, amb els caps de setmana, de dos quarts de deu del matí a les dues de la tarda. | 98 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||
| 52440 | Llera del riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llera-del-riu-llobregat | BALLESTEROS, Tomàs; DEGOLLADA, Artur (2006). Fauna i flora de l'Hospitalet de Llobregat. Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat. Ajuntament de Llobregat. Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac.(2009). Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Ormobook serveis editorials. https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Agrari_del_Baix_Llobregat http://www.l-h.cat/webs/mediambient/266080_1.aspx?id=1 | Situada en el delta del Llobregat, la riba esquerre del riu, en el terme municipal, ocupa una superfície de set hectàrees per encara no un quilòmetre de longitud. Posseeix notables singularitats botàniques i zoològiques, estretament vinculades als aiguamolls, que comprenen espècies remarcables, algunes d'elles en perill d'extinció o al límit de la seva àrea geogràfica de distribució. Destaca l'existència de concentracions importants d'individus reproductors hivernants i també migratoris de moltes espècies ornitològiques. Més d'un centenar d'espècies, com el pardal comú, el xarrec, l'aligot, la puput o els falciots i l'oreneta en les seves diverses tipologies, l'estornell l'abellerol, l'esplugabous, el martinet blanc, el collverd i el xarxet o el bernat pescaire, la tórtora europea i la turca, el xibec i el cullerot, la cadernera, el gafarró o el verdum entre d'altres formen part d'aquest ambient. Molts d'aquests ocells són veritables bioindicadors de l'estat mediambiental del territori on s'estableixen i sobretot on venen a nidificar; un exemple és el cabusset que és un indicador de la qualitat de les aigües bones o acceptables, o el xarxet comú, que hiverna al Llobregat gràcies a la millora de la qualitat de les aigües del riu. Les llacunes i aiguamolls són punts de concentració d'aquesta biodiversitat. La vegetació de bosc de ribera no hi és present degut a l'alteració del paisatge per l'home, especialment a partir de la industrialització i pràcticament no hi queden vestigis, a excepció d'algun exemplar aïllat d'àlber o tamariu. Les espècies que ocupen les lleres són la canya, la boga, herbàcies diverses, els plantatges i el card marià. La presència de les hortes que componen juntament amb altres municipis, el Parc Agrari, supleixen des de fa anys aquesta mancança i restableixen un equilibri. La resta de vertebrats és menys diversa, destaquen els micromamífers com la musaranya comuna, el ratolí de bosc i la rata comuna, el conill i en menys abundància la mostela o l'eriçó clar. Pel que fa als mamífers més grossos com el senglar o la guilla utilitzen la riba com a zona de pas. Els amfibis presents són la granota verda, la reineta i el tòtil mentre que els rèptils més comuns són la serp blanca, la colobra viperina, la tortuga d'aigua , la serp verda. Els peixos més comuns són el barb, la carpa, l'anguila o la llíssera. La seva protecció està estretament lligada a la preservació del paisatge agrari. Per una banda, les planes de conreu, són un indret de pau i convivència entre els homes i la fauna; per altra banda, aquest mar d'hortes s'han convertit en una reservori alimentari, un autèntic rebost al costat d'una metròpolis que hostatja un 60% de la població catalana. | 08101-397 | L'Hospitalet de Llobregat | L'any 2018 es va detectar un augment de la presència del martinet de nit, una espècie present en èpoques de migració que ha modificat el seu costum i a més del Delta de l'Ebre, molt comú, s'han detectat varies parelles nidificant. Es tracta d'un ocell protegit per l'annex I de la Directiva d'Aus, que especifica que les zones d'alimentació, nidificació i repòs d'aquestes aus s'ha de potenciar i preservar de qualsevol alteració. | 41.3396100,2.0958600 | 424352 | 4576852 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal perseverar en la protecció d'aquest ecosistema molt fràgil degut a la pressió demogràfica i industrial. | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||||||
| 52441 | Els gegants de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-de-sant-josep | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep i (no consta). Gegants. Recull de capgrossos i gegants de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XX | L'any 1979 es restauren i es fan vestits nous. L'any 1996 es tornen a fer uns altres vestits. L'autor aquest cop és Ramon Aumedes, del taller Sarandaca de Granollers. | Parella de gegants que representen el compte / rei del Casal de Barcelona Jaume I i la seva esposa. Són d'estil romà. Jaume I fa tres metres i mig d'alçada i pesa 60 k. El casc està coronat per un drac que simbolitza la força i el poder. Porta una destral a la mà dreta, recolzada sobre l'espatlla. La geganta té una alçada de tres metres trenta cm i pesa 56 k. Porta una abundant cabellera i llueix una diadema daurada, i subjecta un pomell de flors a la mà dreta i un mocador a l'esquerra. El primer any surten per les tres processons de Corpus de la ciutat: Santa Eulàlia, Centre i Collblanc. Però a partir de la República de 1931 la seva participació pública decau ostensiblement. Només una sortida l'any 1935 per la Festa major de Collblanc. A partir de 1939, tornen a recuperar el rol inicial de les processons de Corpus. També participen en l'acte d'inauguració de la reconstrucció de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. El 17 de juny de 1962 són padrins de la nova parella de gegants de la ciutat i estrenen vestuari. Fet per Lluís Carbonell d'Olot. Pel 24 de juny, una setmana més tard, les dues parelles encapçalen la processó de Sant Joan i s'estrena la sarda del mestre Sebastià Figuerola 'Els gegants de l'Hospitalet'. L'any 1966 la ciutat és proclamada ciutat pubilla de la sardana. A partir de 1967 comencen a sortir per les festes majors i a tenir una participació més activa a la ciutat transformant el rol religiós inicial amb un de més lúdic i festiu. Malauradament no sempre es preserven de la manera que caldria i s'han de restaurar, l'any 1979 i 1996 i fer-ne vestits nous. Beneïts el 10 de juny de 1928 pel rector de Santa Eulàlia de Mèrida davant la presència d'autoritats i ciutadans. Participen del XVI Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics de Manchester I(Anglaterra). | 08101-398 | L'Hospitalet de Llobregat | El 16 de novembre de 1927, l'Ajuntament acorda adquirir una parella de gegants. Fins aquell moment, a les processons de Corpus hi havien anat gegants llogats. Són obra del taller d'estatuària religiosa 'El Inmaculado Corazón de María', de la vídua de Sabel Barnadas d'Olot. El seu cost fou de 2000 pessetes. La confecció de la roba anà a càrrec de la Casa Puig i va costar 190 pessetes. L'escultor fou l'olotí Josep Soy. El gegant fou vestit per la modista Marieta Sanabra, i la geganta, pel cosidor del taller de la Maria Manyà, del carrer de l'Església, de forma desinteressada. | 41.3594100,2.0996100 | 424688 | 4579047 | 1927 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52441-foto-08101-398-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52441-foto-08101-398-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Soy | La foto en blanc i negre és de: https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/festivitats-i-tradicions/gegants/. Prové de Ricard Zeta pare. En el bloc es diu que es tracta dels tercers vestits, de l'any 1962, i no es substituirien fins l'any 1979. Sobre aquesta fotografia en Richard (fill) comenta: 'A la foto, al darrere hi ha un segell, que diu: Foto estudio BERNAL -Torrente Gornal, 96 esquina Pujós - La Florida, etc. El senyor que està darrere del cap del xinès, mostra una bossa i també el que està dempeus al costat del timbaler. Aquesta bossa la portaven el capgrossos i recollien monedes. Després, una part hi anava a parar a l'Ajuntament, una altra era per obres benèfiques i una altra part per l'equip. Normalment eren de 10 cèntims. Me'n recordo al meu pare abocant la bossa a la taula del menjador, la omplia de monedes'. | 98 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||
| 52630 | Els gegants nous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-nous | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep i (no consta). Gegants. Recull de capgrossos i gegants de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XX | Restaurats l'any 1991 per Xavier Jansana | Parella de gegants de nom Roc i Eulàlia d'estil grec; ell amb la cara severa i el casc i el vestit d'estil hel·lènic. L'Eulàlia, elegant, de perfil grec porta al braç una lira i llueix una corona. Surten per les Festes de Primavera o la trobada de gegants de Sant Josep. | 08101-399 | L'Hospitalet de Llobregat | Construïts l'any 1962 per l'olotí Lluís Carbonell Colom; amb un cost de 50000 pessetes, que foren obtingudes per subscripció popular. El bateig es produeix el 17 de juny de 1962. Els padrins seran els gegants de Sant Josep, romans o, a partir d'ara, els gegants vells. Es porten des del magatzem de la Rambla Oliveres, on els havien muntat, fins a l'església de santa Eulàlia de Mèrida, en processó i acompanyats d'altres parelles del voltant Viladecans, El Prat, Sant Boi i Cornellà). | 41.3668900,2.1155400 | 426029 | 4579864 | 1962 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52630-foto-08101-399-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Carbonell Colom | 98 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||
| 52297 | Edifici Caixa de Pensions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-caixa-de-pensions | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d'habitatges i comerços construït a la plaça de l'Ajuntament l'any 1947; amb façanes a la plaça, al carrer de l'Església i al carrer Baró de Maldà. Consta de planta baixa i quatre pisos, a excepció del cos que dóna al carrer Baró de Maldà i que es la seu de l'entitat promotora, que té cinc pisos. L'obra combina l'obra vista, dominant, amb la pedra artificial i el formigó. En conjunt es presenta amb una façana de forta horitzontalitat, marcada pels diferents tractaments dels nivells de pis: els dos primers agrupats i amb pilastres entre ells i els dos següents que es distingeixen per l'ús de materials diferents de parament. | 08101-4 | Plaça de l'Ajuntament, 29-34 | En aquesta zona de la plaça hi havien unes cases setcentistes que durant la Guerra civil espanyola es van enderrocar, igual que l'antiga església de santa Eulàlia de Mèrida. L'obra tingué la promoció de l'antiga 'Caja de Pensiones para la Vejez y el Ahorro' i el bloc encara és conegut avui dia com l'edifici de 'la Caixa'. | 41.3599100,2.0999100 | 424714 | 4579103 | 1947 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52297-foto-08101-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52297-foto-08101-4-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Puig i Janer | La intenció d'aquesta urbanització va ser la de donar un caràcter homogeni al conjunt de la plaça, oferint una façana contínua i amb intenció monumentalitzadora. Amb tot, el conjunt no és idèntic en totes les seves parts. Els extrems no estan tractats d'igual manera i mentre el que fa cantonada al carrer de l'Església gaudeix d'un cos sortint a manera de tribuna, a l'altre extrem (carrer Baró de Maldà) té un nivell més fins arribar a un cinquè pis. Es en aquest cos, ocupat enels baixos per una oficina de l'entitat bancària promotora, on destaquen unes pilastres compostes que van del primer fins el tercer pis i que sustenten un arquitrau on es llegeix el nom de la caixa d'estalvis. Encastada a la paret entre les pilastres s'hi troba una representació religiosa esculpida . | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52333 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-31 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici residencial que fa cantonada amb el carrer de Tarragona i la rambla Just Oliveras. És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i coberta de terrat pla. La façana principal, que dona a la rambla, té una composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. L'eix de simetria, que divideix dos costats iguals, passaria pel mig de la porta d'accés, en planta baixa, amb una clau amb les inicials del propietari J.O. A cada costat d'aquesta porta hi trobem dues finestres geminades, separades per una columna, amb un capitell de motius florals. Ambdues són ampitadores i tenen persianes de fusta de dues fulles amb un llistó treballat. En el primer pis hi ha quatre balcons, els dos centrals més arrodonits. A la segona planta hi ha una balcona central, amb dues obertures i dues finestres als laterals. La façana del carrer de Tarragona és menys profusa en obertures: una porta d'accés en planta baixa, en un costat, i dues finestres, una d'elles geminada. A la planta pis, un balcó central i dues finestres als laterals. I a la segona planta és a la inversa: damunt del balcó del primer pis, hi ha una finestra amb persiana de llibrets de fusta; i, als costats, damunt les finestres del primer pis, hi trobem balcons. La data de l'edifici està inclosa en els relleus que hi ha a la part inferior dels balcons rectangulars del primer pis(1908). La façana està rematada per un frontó semicircular amb un petit ornament flanquejat per dues hídries. Cal destacar el vestíbul amb escala de marbre, barana de ferro forjat i un fanal també de ferro. Hi ha un arrambador de guix de color marró. El sostre està decorat amb un relleu de guix amb motius florals. | 08101-40 | Rambla Just Oliveras, 31 | Aquesta casa és el primer edifici que es construí en la urbanització de la Rambla de Just Oliveras, eix del segon eixample de l'Hospitalet i oberta per donar una comunicació directa amb l'estació de ferrocarril (1907). Segons sembla, la nova parcel·lació realitzada per Just Oliveras per tal d'urbanitzar la rambla, va comptar inicialment amb alguns problemes legals per a l'escripturació de les antigues propietats de Cal Tres. Aquest fet refredà els propietaris i promotors interessats en aquesta nova zona residencial de l'Hospitalet. Es per això, que la primera iniciativa fou encarregada per un membre de la família Oliveras (Josep Oliveras). El projecte va signat per Mariano Tomàs i Barba, mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet. En el disseny i execució de l'obra, Mariano Tomàs i Barba combinà el llenguatge clàssic amb la decoració de regust modernista que apareix només puntualment en medallons florals o en l'interior del vestíbul, i que emprà profusament en d'altres obres coetànies. | 41.3616700,2.1008300 | 424793 | 4579297 | 1908 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52333-foto-08101-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52333-foto-08101-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52333-foto-08101-40-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | Es de destacar que la finca no ha perdut el seu jardí posterior. | 102|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52631 | Figures festives i bestiari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figures-festives-i-bestiari | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep i (no consta). Gegants. Recull de capgrossos i gegants de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MORENO, Teresa (2017). Fitxes de gegants. Treball inèdit per encàrrec de l'Ajuntament. | XX-XXI | A més de les dues parelles tradicionals de gegants: els romans i els grecs, existeixen a la ciutat de l'Hospitalet, una gran varietat de personatges nous que s'han afegit al calendari festiu. Es tracta de parelles de gegants, gegants sense parella, gegantons i gegantones, capgrossos i bestiari. El seu nombre incrementa a un ritme elevat, fruit de la gran vitalitat associativa dels barris i a l'increment, en època recent, de les festes. Tenim en Fargot i la Fargueta, gegants, ell és un treballador de la Farga, amb una alçada de 3'7 metres i 41 K de pes, i ella una pagesa de la Marina, de 3'6 metres i 47 k de pes. Van ser creats a l'Aula de Cultura de Sant Josep. En Lluís Novas és un gegant que representa un heroi de la Guerra del Francès, fa 3'50 metres d'alçada i pesa 25 k. Creat l'any 1992. El Drac d'Or és el gegant que representa l'entitat homònima; fa 3'5 metres d'alçada i pesa 30 k. Creat l'any 1993. La Pubilla és una geganta que representa el barri, creada, l'any 1995, per Xavier Jansana a partir de la petició de l'Aula de Cultura de La Florida i la Comissió de festes. El Tamboriner, de nom Paco, és un gegant basat en un personatge real que sortia amb un tambor a les manifestacions que es feien per a la millora del barri. També creat, l'any 1996, per Xavier Jansana a partir de la petició de l'Aula de Cultura de La Florida i la Comissió de festes. Es va demanar a les dones del grup de festes de Can Serra la confecció del vestuari. Els avis de Bellvitge, són una parella de gegants creats pel Club infantil i juvenil de Bellvitge. Es van presentar el 16 de febrer de 1980 a les festes del Carnaval. Manotes de tro és una parella de gegants vestits de romans que llencen aigua, creats per l'Associació Tro. La colla Drac d'Or, molt activa, va encarregar a Dolors Sans i Osete la creació de tres gegants inspirats amb els déus grecs Zeus, Posidó i Hades. El primer de 3'65 metres i 40 h de pes; el segon de 4'10 metres i 45 k de pes; i el tercer de 3'75 metres i 35 k de pes. Un any més tard van crear l'Hèrcules, un gegantó de 2'10 metres i 10 k. Altres gegants són en Celerí i la Laia, construïts el 1986, per Lau Feliu i gent del barri a partir d'un taller de l'Aula de Cultura; en Mortadelo i Filemon; en Kòrsar i la Bàrbara. Els gegantins Titonyetes, Pitusan, Pepitu Janés o en Patas largas i la gegantona De Capgrossos n'hi força també: el del barri Ciutat Comtal (Llop, Caputxeta, Treballador, Dartacan, la Mona, el Ruc, la Bruixa, la Montserrat, el Pobleta, l'Eugeni, el Policia, en Pep i la Mariona); els de La Florida (El 1989 es creen 4 personatges vinculats al barri de la Florida per a celebrar els 10è any de la democràcia: Joan Ignasi Puajana primer alcalde de L'Hospitalet, Joan Saura diputat al parlament, Ana Díaz secretària de l'Associació de Veïns, i Antoni Blesa 'el maño' primer president de la comissió de festes. El 1993, amb el 10è aniversari de la comissió de festes, es crearien dos més: Roberto Ruiz, regidor del barri, i Enrique Domínguez, president de la coordinadora de firaires); els de Tro (Guàrdia civil, alcalde i mossèn). A més a més hi podem comptar amb una sèrie de bestiari ben variat: la Medusa Tro, Dragonets, Dragona Satània, la Rata de Bellvitge, l'Heura de La Florida, Pi Pep, les Satanietes, l'Eulàlio. I una sèrie d'elements com la Porta de l'Infern, la Torre d'alta tensió o el Bloc de vivendes. | 08101-400 | L'Hospitalet de Llobregat | Per fer anar tot aquest volum de figures festives cal una bona xarxa associativa, amb entitats que s'hi dediquin i hi treballin tot l'any. Colles com TRO, entitats de foc de l'Hospitalet; fundada el 1996 a partir de les colles de diables, és la coordinadora de les entitats de foc de L'Hospitalet, i els organitzadors de la Nit de Foc i el Toc d'inici. Porten la Medusa de Foc i la Porta de l'Infern. Actualment aglutina 15 colles de diables (8 d'infantils i 7 d'adults) i 7 colles de bestiari. O com els Diables i Diablesses de Bellvitge, creats l'any 1983 com a grup de diables per acompanyar el drac Gallina que s'havia creat 3 anys abans a l'empara del Club Infantil i Juvenil de Bellvitge, tot i que s'independitzarien del CIJB el 1985. Porten la Rata de Bellvitge. Una de les colles més dinàmiques és Drac d'Or. L'origen del grup és l'any 1988, quan es constitueixen com a grup de tabalers, grallers i capgrossos. El 1992, afegeixen els gegants, que han actualitzat fins als 4 gegants que porten actualment i la bèstia Pegàs. Drac d'Or és membre fundador de la Coordinadora de colles geganteres de la Ciutat de l'Hospitalet, encarregada de l'ús i manteniment dels gegants romans i grecs propietat de l'Ajuntament de la nostra ciutat. També organitzen ells l'espectacle Fabulari des dels anys 90, així com la Trobada de Gegants. Altres colles són els Girafocs de La Florida, les Espurnes del Gornal, el Toc de Foc de la Bòbila, l' Associació de Diables Kabra, Diables de La Florida, els Diablons i Tabalers d'ESJEP, l'Skamot Diabolik, els Fills de la Flama o la Colla Patunyetes. | 41.3593800,2.0997000 | 424696 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52631-foto-08101-400-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52631-foto-08101-400-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografies de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, del Drac d'Or i d'Alexandre Avendaño. | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52632 | Ball dels gegants de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-gegants-de-sant-josep | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XX | Ball de gegants escrit pel mestre Antoni Albors l'any 1996, amb lletra pròpia que diu: Els gegants de Sant Josep / surten a ballar amb alegria / per les places i carrers / ben acompanyats pels seus grallers. La quitxalla que els segueix / senten la il·lusió de la gran festa / el jovent junt amb la gent / senten l'alegria somrient. Balla, balla, balla / roda, roda, roda / tot són passos i passets. Balla, balla, balla / roda, roda, roda / els gegants de Sant Josep. | 08101-401 | L'Hospitalet de Llobregat | Antoni Albors i Asins (L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 27 d'octubre de 1929 - 19 de juny de 2012) va ser un compositor d'estils diversos amb certa tendència al ballet clàssic i la sardana. Des de finals dels 70 fins a finals dels 90, del segle passat, va gaudir de força èxit. Fou sobretot apreciat pel gran nombre de sardanes obligades que va escriure per a tots els instruments de la cobla, i que va dedicar a destacats instrumentistes de l'època, amb títols com: Enlairament, Flors i violes i Aquell trompeta de Tossa (per a trompeta), Conqueridora i A l'amic Moreno (fiscorn), Virtuosa (tenora), Pinsans i caderneres i Tot un flabiol (flabiol), Toc de trombó (trombó), Quelcom de contrabaix i Dolç contrabaix (contrabaix) i Gentil parella (1990), per a tenora i tible. És autor també de la sardana l'Hospitalet ciutat pubilla (1966), escrita per al pubillatge d'aquesta ciutat, moment en què se li atorgaren distincions per la seva tasca musical. Altres sardanes destacades seves són Conqueridora (1975) i Cant a l'amistat (1992), tot i que la seva prolífica obra suma més de 100 sardanes. La majoria de les seves composicions es troben enregistrades en uns CD de producció pròpia amb les cobles La Principal de la Bisbal, Montgrins i Ciutat de Girona. Tenia el costum que la darrera peça enregistrada en cada CD fos una obligada de contrabaix. | 41.3596700,2.0995400 | 424683 | 4579076 | 1996 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Albors i Asins | L'autor proposava la lletra perquè gegants i espectadors acompanyessin el ball, però la dificultat d'aplicació n'ha privat la seva popularització. | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||||
| 52633 | Ballet petit de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballet-petit-de-sant-josep | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XX | El Ballet petit de Sant Josep són arranjaments fets pels Grallers grillats a partir de melodies tradicionals catalanes i que acostumen a acompanyar els gegants de l'Hospitalet des de 1995. Entre les melodies escollides hi figuren la segona part del 'Ball de la Balsa', que el mestre Crivillé i Bargalló defineix coma originari de l'Hospitalet de Llobregat en el seu recull de danses. L'entrada és a partir del Ball rodó del Pi d'en Cartró. | 08101-402 | L'Hospitalet de Llobregat | 41.3596600,2.0994500 | 424675 | 4579075 | 1995 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||||||
| 52634 | Trobada de gegants de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-gegants-de-santa-eulalia-de-lhospitalet-de-llobregat | XX | Cada any en el mes d'abril, des del 1991, se celebra la trobada de gegants de l'Hospitalet on es convida a tothom a sortir al carrer per fer festa amb els gegants de la ciutat i els gegants de fora. A primera hora es fa la concentració i plantada de gegants, a l'avinguda de Josep Tarradellas. Es convida a les colles a un bon esmorzar, per agafar forces i es comença la cercavila per l'avinguda d'Isabel la Catòlica, carrer de Barcelona, Rambla de Just i Oliveras, carrer Major i plaça de l'Ajuntament. Allí es fa el ball final i la cloenda. Aquell mateix dia es fa el canvi de guàrdia. | 08101-403 | L'Hospitalet de Llobregat | 41.3596800,2.0996900 | 424695 | 4579077 | 1991 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52634-foto-08101-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52634-foto-08101-403-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||||
| 52635 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-barcelona | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goig de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalét, Bisbát de Barcelona; los ofereix als Devots un Religios Franciscano. El text comprèn onze estrofes i la tornada. L'autor coneix perfectament el tema marià de Bellvitge tan en l'aspecte històric com místic o topogràfic; i diu així: Mare de Deu humanát, / y dels Homens Protectora: / En Bellvitja, gran Senyora, / mostrauos vostra pietát. / Lo Hospitalét, Terme rich, / te per ditxa principál / lo tenir baix son abrich / lo deposit Celestial / de vostra Imatge, que adora / ab amor molt inflamát. / En Bellvitja, gran Senyora, mostraunos vostra pietát. / En altre temps una Estrella / prop del Bou vos descubrí: / mes de vostra Imatge bella / lo Bou mostras doná aquí: / vos saludá la Pastora / en Tauro Sol agraciát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Bellvitg se deya'l Terreno, / hont fou trobada la Imatge; / aixi dit per tant ameno / Bella vista, ó Bell viatge: / cada epitéto millora, / sent Vos lo Significát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Aquells antichs Catalans, / (ó sempre devót país!) / vinguda Vos á sas mans, / Temple os feren de improvís: / Mes la guerra lo desflora, / segons diu la antiguedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Situada com estáu / entre Arboledas frondosas, / ben clarament nos mostráu / timbres, y prendas gloriosas. / Sou Planta reformadora / del fruyt del ARbre vedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Sou Vara de aquella flor, / que á tot mal olor anula;/ Terra de Forment millor, / sens blat orb, jull, ni cogula. / Lo Talp, y la Serp traydora / hi tenen lo pas tancát. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Qual podrá ser lo Pagés,/ que á Vos no sia devót; / quant molt notori li es, / que lo Fruyt de Vos ve tot? / Per ser Vos mereixedroa, / plu en temps de sequedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Barcelona per tot mal / remey te en Vos, Reyna pia, / lo carrer del Hospitál / ho canta ab la Espasería; / puix sent Vos la Intercessora, / de pesta se han preservát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Molts, que vingueren ploránt / á Bellvitja en cas sabút, / que sén han tornát cantánt / ab lo favor, y salút: / bon despaig logra en tot hora, / qui ve ab fé, y humilitat. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / En professó de Prgarias se ajustará la posada seguent. Lo Hospitalét, y Marina / á vostras plantas postráts / demanám, Reyna divina, perdó de nostres pecats; / y quéns miréu Protectora / en nostra necesitát / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / TORNADA. Mare de Deu humanát, / y dels Homens Protectora: / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. v. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix r. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS. Concede nos famulos tuos, quaesumus, Domine Deus, pepetua mentis, corporis sanitate gaudere ; gloriosa Beatae semper Virginis intercessione, á praesenti liberari tristitia, aeterna perflui laetitia. Ne despicias, Omnipotens Deus, Populum tuum in necessitate clamantem, sed propter gloriam Nominis tui tribulatis succurre placatus. Per Christum Dominum nostrum. Amen Barc. En la Estampa de Manuel Texéro, Porta Ferrisa. | 08101-404 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474300,2.1096900 | 425518 | 4577709 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52635-foto-08101-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52635-foto-08101-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52635-foto-08101-404-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per primera vegada també en un dels goigs dedicats a la Mare de Déu de Bellvitge, se cita la pietosa llegenda de la presència d'una estrella en el descobriment de la santa imatge: En altre temps una estrella / prop del Bou vos descobrí.../ .A continuació fa uns breus comentaris en referència a l'origen del nom de Bellvitge i l'entorn on es troba situat el santuari: Situada com estáu / entre arboledas frondosas.../Exalta també els privilegis divins de la Mare de Déu: Sou Planta reformadora / del Fruyt del Arbre Vedat/ Sou Vara d'aquella Flor, / que á tot mal olor anul·la;/ (...) Per ser Vos mereixedora / plu en temps de sequedat/.En la devoció popular hospitalenca no s'invoca la protecció de Santa Maria de Bellvitge contra la pesta com sí que es fa ens els goigs barcelonins. És per això que l'autor del goig comprèn en el seu escrit tres dels llocs on la Mare de Déu de Bellvitge era venerada a Barcelona: Barcelona per tot mal / remey te en Vos, Reyna pia, / lo carrer del Hospitál / ho canta amb la Espasería.../.La imatge i les decoracions del goig són obra de Pau Campins. Un gravat central senzill però molt ben executat, amb dues gerres florides a cada costat i una orla d'emmarcament del goig. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||
| 52636 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-0 | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goig de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalét, Bisbat de Barcelona. Mare de Deu humanát, / y dels Homens Protectora: / En Bellvitja, gran Senyora, / mostrauos vostra pietát. / Lo Hospitalét, Terme rich, / te per ditxa principál / lo tenir baix son abrich / lo deposit Celestial / de vostra Imatge, que adora / ab amor molt inflamát. / En Bellvitja, gran Senyora, mostraunos vostra pietát. / En altre temps una Estrella / prop del Bou vos descubrí: / mes de vostra Imatge bella / lo Bou mostras doná aquí: / vos saludá la Pastora / en Tauro Sol agraciát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Bellvitg se deya'l Terreno, / hont fou trobada la Imatge; / aixi dit per tant ameno / Bella vista, ó Bell viatge: / cada epitéto millora, / sent Vos lo Significát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Aquells antichs Catalans, / (ó sempre devót país!) / vinguda Vos á sas mans, / Temple os feren de improvís: / Mes la guerra lo desflora, / segons diu la antiguedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Situada com estáu / entre Arboledas frondosas, / ben clarament nos mostráu / timbres, y prendas gloriosas. / Sou Planta reformadora / del fruyt del ARbre vedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Sou Vara de aquella flor, / que á tot mal olor anula;/ Terra de Forment millor, / sens blat orb, jull, ni cogula. / Lo Talp, y la Serp traydora / hi tenen lo pas tancát. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Qual podrá ser lo Pagés,/ que á Vos no sia devót; / quant molt notori li es, / que lo Fruyt de Vos ve tot? / Per ser Vos mereixedroa, / plu en temps de sequedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Barcelona per tot mal / remey te en Vos, Reyna pia, / lo carrer del Hospitál / ho canta ab la Espasería; / puix sent Vos la Intercessora, / de pesta se han preservát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Molts, que vingueren ploránt / á Bellvitja en cas sabút, / que sén han tornát cantánt / ab lo favor, y salút: / bon despaig logra en tot hora, / qui ve ab fé, y humilitat. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / En professó de Pregarias se ajustará la posada seguent. Lo Hospitalét, y Marina / á vostras plantas postráts / demanám, Reyna divina, perdó de nostres pecats; / y quéns miréu Protectora / en nostra necesitát / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / TORNADA. Mare de Deu humanát, / y dels Homens Protectora: / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / v. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix r. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS. Concede nos famulos tuos, quaesumus, Domine Deus, pepetua mentis, corporis sanitate gaudere ; gloriosa Beatae semper Virginis intercessione, á praesenti liberari tristitia, aeterna perflui laetitia. Ne despicias, Omnipotens Deus, Populum tuum in necessitate clamantem, sed propter gloriam Nominis tui tribulatis succurre placatus. Per Christum Dominum nostrum. Amen | 08101-405 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474300,2.1097200 | 425520 | 4577709 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52636-foto-08101-405-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52636-foto-08101-405-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Diu el peu d'impremta: 'Barcelona: Imp. De Grau y C.a , Carré de Basea, n. 10'.Ja coneixem el gravat, car el trobàrem en altres goigs de la mateixa imatge. Aquests goigs no tenen res de particular dins del seu aspecte tipogràfic, que és completament vulgar. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||
| 52637 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-1 | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona que diuen: Mare de Deu humanát, / y dels Homens Protectora: / En Bellvitja, gran Senyora, / mostrauos vostra pietát. / Lo Hospitalét, Terme rich, / te per ditxa principál / lo tenir baix son abrich / lo deposit Celestial / de vostra Imatge, que adora / ab amor molt inflamát. / En Bellvitja, gran Senyora, mostraunos vostra pietát. / En altre temps una Estrella / prop del Bou vos descubrí: / mes de vostra Imatge bella / lo Bou mostras doná aquí: / vos saludá la Pastora / en Tauro Sol agraciát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Bellvitg se deya'l Terreno, / hont fou trobada la Imatge; / aixi dit per tant ameno / Bella vista, ó Bell viatge: / cada epitéto millora, / sent Vos lo Significát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Aquells antichs Catalans, / (ó sempre devót país!) / vinguda Vos á sas mans, / Temple os feren de improvís: / Mes la guerra lo desflora, / segons diu la antiguedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Situada com estáu / entre Arboledas frondosas, / ben clarament nos mostráu / timbres, y prendas gloriosas. / Sou Planta reformadora / del fruyt del ARbre vedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Sou Vara de aquella flor, / que á tot mal olor anula;/ Terra de Forment millor, / sens blat orb, jull, ni cogula. / Lo Talp, y la Serp traydora / hi tenen lo pas tancát. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Qual podrá ser lo Pagés,/ que á Vos no sia devót; / quant molt notori li es, / que lo Fruyt de Vos ve tot? / Per ser Vos mereixedroa, / plu en temps de sequedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Barcelona per tot mal / remey te en Vos, Reyna pia, / lo carrer del Hospitál / ho canta ab la Espasería; / puix sent Vos la Intercessora, / de pesta se han preservát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Molts, que vingueren ploránt / á Bellvitja en cas sabút, / que sén han tornát cantánt / ab lo favor, y salút: / bon despaig logra en tot hora, / qui ve ab fé, y humilitat. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / En professó de Pregarias se ajustará la posada seguent. Lo Hospitalét, y Marina / á vostras plantas postráts / demanám, Reyna divina, perdó de nostres pecats; / y quéns miréu Protectora / en nostra necesitát / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / v. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix r. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS. Concede nos famulos tuos, quaesumus, Domine Deus, pepetua mentis, corporis sanitate gaudere ; gloriosa Beatae semper Virginis intercessione, á praesenti liberari tristitia, aeterna perflui laetitia. Ne despicias, Omnipotens Deus, Populum tuum in necessitate clamantem, sed propter gloriam Nominis tui tribulatis succurre placatus. Per Christum Dominum nostrum. Amen Barcelona.- Estampa dels Hereus de la V. Pla, carrer de la Princesa. | 08101-406 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474200,2.1096900 | 425518 | 4577707 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52637-foto-08101-406-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52637-foto-08101-406-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52638 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-2 | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja venerada en lo terme del Hospitalet, Bisbat de Barcelona, que diuen: SÚPLICA: Verge Santísima, trono puríssim ahont reposá la Eterna Sabiduria quan vingué al mon, alcansaunos la honestitat de las costums públicas y feu que sia desterrat d'aquest poble l'esperit de maledicció y de blasfemia. / Ave Maria y Gloria Patri / SÚPLICA: Mare castíssima, mirall de puresa, flor de las verges que mirau al lluny nostras montanyas voltadas d'oliveras, signe de pau, alcansaunos del vostre Fil una pau cristiana y perpetua. / Ave Maria y Gloria Patri. Mare de Deu humanat, / y dels homes protectora: / en Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietat. / Lo Hospitalet, terme rich, / té per ditxa principal / lo tenir baix son abrich / lo depósit celestial / de vostra Imatge, que adora / ab amor molt inflamat: etc. / En altre temps una estrella / prop del bou vos descubri; / mes de vostra imatge bella / lo bou mostras dona aquí: / vos saludá la pastora / en Tauro, Sol agraiat: etc. / Bellvitg se deya'l terreno / hont fou trobada la imatge; / axi dit per tan ameno / Bella vista, ó Bell viatge: / cada epiteto millora, / sent Vos lo significat: etc. / Aquells antichs Catalans, / (ó sempre devót país!) / vinguda Vos á sas mans, / Temple os feren de improvís: / Mes la guerra lo desflora, / segons diu la antiguedát. / etc. / Situada com estáu / entre Arboledas frondosas, / ben clarament nos mostráu / timbres, y prendas gloriosas. / Sou Planta reformadora / del fruyt del ARbre vedát. /etc./ Sou Vara de aquella flor, / que á tot mal olor anula;/ Terra de Forment millor, / sens blat orb, jull, ni cogula. / Lo Talp, y la Serp traydora / hi tenen lo pas tancát. /etc./ Qual podrá ser lo Pagés,/ que á Vos no sia devót; / quant molt notori li es, / que lo Fruyt de Vos ve tot? / Per ser Vos mereixedroa, / plu en temps de sequedát. / Barcelona per tot mal / remey te en Vos, Reyna pia, / lo carrer del Hospitál / ho canta ab la Espasería; / puix sent Vos la Intercessora, / de pesta se han preservát. / etc./ Molts, que vingueren ploránt / á Bellvitja en cas sabút, / que sén han tornát cantánt / ab lo favor, y salút: / bon despaig logra en tot hora, / qui ve ab fé, y humilitat. / etc./ v. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix r. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. SÚPLICA : Verge poderosa, mes forta que un exércit en ordre de batalla, desde vostra ermita de Bellvitja, protegiu nostra plana fent multiplicá ab nosre treball los fruyts de la terra. Ave Maria y Gloria Patri. Imp. De la Casa P. de Carita | 08101-407 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474200,2.1096700 | 425516 | 4577707 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52638-foto-08101-407-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52638-foto-08101-407-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52639 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, que es venera a l'ermita de la parròquia de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-que-es-venera-a-lermita-de-la-parroquia-de-santa | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goigs a llaor de Nostra Senyora de Bellvitje que es venera a l'ermita pròpia de la parròquia de Santa Eulàlia d'Hospitalet, Bisbat de Barcelona, i que diuen: Mare de Deu humanat, / y dels homes protectora: / en Bellvitja, gran Senyora, / mostreu-nos vostra pietat. / L'Hospitalet terme ric, / te per ditxa principal / el tenir baix son abric / vostra imatge celestial / i la venera a tot hora / amb amor molt inflamat:… Aquells antics catalans, / (oh! Sempre devot país!) vinguda Vos a ses mans, / temple Vos féren de improvís: / més la guerra el desflora, / segons diu l'intiguitat: …../ Sóu vora d'aquella flor / que a tot mal olor anul·la: / terra de forment millor, / sens blat; orb, jull ni colula: / la taup i la serp traidora / hi tenen el pas vedat: …/ Barcelona per tot mal/ remei te en vos, Reina pia, / el carrer de l'Hospital / i també l'Espaseria, / doncs essent l'intercessora, / de peste s'han preservat:…../ Molts que vingueren plorant / a Bellvitje, es cas sabut, / que s'en tornen cantant / amb el favor i salut: / bon despaig logra a tot hora / qui ve amb fe i humilitat:…./ [espai partitura] PEL TEMPS PASQUAL V. Gaude et lactare, Virgo Maria, Alleluia. R. Quia surrexit dominus vere, Alleluia OREMUS Deus qui per ressurectionem Filli tui, Domini nostri Jesu Christi, mundum laetificare dignatus est ; praesta quaesumus ; ut, per ejus Genitricem Virginem Mariam, perpetuae capiamus gaudia vitae. Per Christum dominum nostrum. Amen. PER TOT L'ANY. V. Nativitas virgo Maria, celebremus. R. Adoremus Christum Dominum Filum suum. OREMUS. Famulis tuis, quaesumus Dominie, caelestis gratiae munus impertire; et quibus Beatae Virginis partus exstitit salutis exordium, Nativitatis eius votiva solemnitas pacis tribuat incrementum. Per Christum dominum nostrum. Amen | 08101-408 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474100,2.1096800 | 425517 | 4577706 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52639-foto-08101-408-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52639-foto-08101-408-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta versió impresa, és a color. És la primera vegada de totes les versions anteriors on s'esmenta en la parròquia on es venera. Té també per primera vegada acompanyament musical. Però el text ha estat reduït a la mínima expressió. Destaca del gravat el Nen Jesús està d'esquena al lector. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||
| 52640 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-3 | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona, que diuen: Tornada. Mare del Déu humanat / i dels homes protectora/ en Bellvitge, gran Senyora, / mostreu vostra pietat. / Sou per l'Àngel saludada / com a Mare del Senyor, / i la cèlica ambaixada / heu rebut amb unció. /Resplendeix la nova aurora / per la trista humanitat. / En Bellvitge… / Santa Eulàlia Provençana / de bella prats té un bon esplet / l'herba tendra que agermana / els bous de L'Hospitalet. / Del matí fins a deshora / hi pastura allí el ramat./ En Bellvitge…/ Un dels bous de la ramada / ha deixat els seus companys, / i amb constància adalerada / dedicava els seus afanys / fendint en la terra i flora / amb ses ungles un forat./ En Bellvitge… / La gent del mas ja repara / en el bou l'estrany daler; / creient el fet cosa rara / l'amo del mas Esferré / del cel el favor implora / i el clot resta il·luminat. / En Bellvitge… / En el lloc de la “Famada” / de la cova radiant / la Mare de Déu trobada / resplendeix al braç l'Infant / i ja sou la intercessora / d'aquell noble veïnat. / En Bellvitge… / Els prodigis esdevenen / potentosos al moment, / que de lluny processons vénen / pregant vostre valiment / contra la pesta traidora / que el país ha flagel·lat./ En Bellvitge… / Vostra fama arreu pregona / els miracles molts que obreu, / quan ací, de Barcelona / pelegrins vénen a peu / a Vós, Mare bondadosa, en la seva adversitat./ En Bellvitge… / Vostra imatge s'eregia / amb fervor tradicional / al carrer d'Esparseria / com també de l'Hospital / com a estrella guiadora / en nit de cel constel·lat./ En Bellvitge… / Han passat temps de tempesta / i de greus adveniments, / la comarca està de festa / i demostra els sentiments / quan els goigs amb veu sonora / canta en la festivitat./ En Bellvitge… / Lletra: Josep Massons Andreu Música : Mn. Francesc de P. Baldelló, prev. [Partitura ] V. Ora pro nobis, Santa Dei Genitrix R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi OREMUS Concede nos famulos tuos, quaesumus Dominie Deus, perpetua menti, et corporis sanitate gaudere, et gloriosae Mariae semper Virginis intercessione, a prasenti liberari tristitia, et aeterna perfrui laetitia. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen. (amb llicència eclesiàstica) | 08101-409 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474100,2.1096900 | 425518 | 4577706 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52640-foto-08101-409-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52640-foto-08101-409-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Text poètic original de Josep Massons Andreu; Música de mossèn Francesc de P. Baldelló,prev. | Editat per Torrell de Reus. 1ª edició del setembre de 1956. Els versos estan distribuits en onze estrofes i la tornada. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||
| 52334 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-37 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Però l'harmonia de l'edifici es veu trencada per la rehabilitació de la part destinada a comerç, que no respecta ni l'estructura ni els colors originals. | Edifici que fa cantonada amb el passatge de La Pau i la rambla Just Oliveras. És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i coberta de terrat pla. La façana principal, que dona a la rambla, té una composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. A la façana principal, la planta baixa presenta les portes d'accés a l'habitatge i els locals comercials. Els dos pisos superiors tenen el mur recorregut per dues balconades cadascun. Les finestres balconeres són emmarcades amb motllures de pedra, i tenen forma d'arc deprimit còncau amb clau central. Al voltant de l'arc hi ha decoració vegetal i les baranes presenten treball de ferro forjat amb reganyols. Cada balconada és suportada per quatre cartel·les unides per relleus de garlandes. Els extrems de les façanes són recorreguts per dues pilastres formades per lloses, decorades a la paret superior amb un medalló amb garlandes. El coronament és senzill amb un voladís que sobresurt per sobre dels respiralls ovalats. A partir del primer pis, la façana lateral es divideix amb quatre cossos mitjançant tres pilastres: dos d'ells són recorreguts per balcons senzills i els altres dos per finestres. L'estructura dels balcons és la mateixa de la façana principal, com en les finestres, encara que aquestes manquen de la decoració de relleus. | 08101-41 | Rambla Just Oliveras, 37 | Obra de Ramon Puig i Gairalt que a partir de 1915 serà nomenat arquitecte municipal de l'Hospitalet, i abandona les referències literals al secessionisme centre-europeu, com constaten les seves biògrafes en el llibre 'Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt'. A l'Hospitalet, després de la Botiga nova i de les Cases barates, construeix una sèrie d'edificis com aquest, en els que sembla temptejar una aproximació als corrents noucentistes de l'època. | 41.3618800,2.1007000 | 424782 | 4579321 | 1916 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52334-foto-08101-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52334-foto-08101-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52334-foto-08101-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52641 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-4 | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona, que diuen: Goig a llaor de la Mare de Déu de Bellvitge. Venerada en el terme d'Hospitalet de Llobegat i en la seva pròpia ermita. La seva festa 8 de setembre. TORNADA Mare del Déu humanat / i dels homes protectora/ en Bellvitge, gran Senyora, / mostreu vostra pietat. / Sou per l'Àngel saludada / com a Mare del Senyor, / i la cèlica ambaixada / heu rebut amb unció. /Resplendeix la nova aurora / per la trista humanitat. / En Bellvitge… / Santa Eulàlia Provençana / de bella prats té un bon esplet / l'herba tendra que agermana / els bous de L'Hospitalet. / Del matí fins a deshora / hi pastura allí el ramat./ En Bellvitge…/ Un dels bous de la ramada / ha deixat els seus companys, / i amb constància adalerada / dedicava els seus afanys / fendint en la terra i flora / amb ses ungles un forat./ En Bellvitge… / La gent del mas ja repara / en el bou l'estrany daler; / creient el fet cosa rara / l'amo del mas Esferré / del cel el favor implora / i el clot resta il·luminat. / En Bellvitge… / En el lloc de la “Famada” / de la cova radiant / la Mare de Déu trobada / resplendeix al braç l'Infant / i ja sou la intercessora / d'aquell noble veïnat. / En Bellvitge… / Els prodigis esdevenen / potentosos al moment, / que de lluny processons vénen / pregant vostre valiment / contra la pesta traidora / que el país ha flagel·lat./ En Bellvitge… / Vostra fama arreu pregona / els miracles molts que obreu, / quan ací, de Barcelona / pelegrins vénen a peu / a Vós, Mare bondadosa, en la seva adversitat./ En Bellvitge… / Vostra imatge s'eregia / amb fervor tradicional / al carrer d'Esparseria / com també de l'Hospital / com a estrella guiadora / en nit de cel constel·lat./ En Bellvitge… / Han passat temps de tempesta / i de greus adveniments, / la comarca està de festa / i demostra els sentiments / quan els goigs amb veu sonora / canta en la festivitat./ En Bellvitge… / Lletra: Josep Massons Andreu / Xilografia: A. Gelabert / Música de Mn. Francesc de P. Baldelló,prev. [partitura] V. Ora pro nobis, Sancta Dei Genitrix / R. Ut digni efficiamur promisssionibus Christi. OREMUS Concede nos famulos tuos, quaesumus Domine Deus, perpetua mentis, et corporis anitate gaudere, et gloriosae Beatae Mariae semper Vitginis intercessione, a praesenti liberi trislilia et aeterna perfrui laetitia. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen. (Amb llicència eclesiàstica). SANTIAGO TINTORÉ FERRER I Mª CARME CODINA MIR dediquen aquests Goigs als seus familiars i amics amb motiu de les seves noces celebrades a l'Ermita de Bellvitg el dia 16 de juny de 1963. 2ª edició: juny del 1962. Tiratge destinat als 'Amics dels Goigs'. Dipòsit legal: 8.14948-1962. Torrell de Reus, edit. Barcelona (288). | 08101-410 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474200,2.1096100 | 425511 | 4577708 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52641-foto-08101-410-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52641-foto-08101-410-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Text poètic original de Josep Massons Andreu; Música de mossèn Francesc de P. Baldelló,prev. | Els esposos Santiago Tintoré Ferrer i Maria Carme Codina Mir, amb motiu de la celebració de les seves noces a l'Ermita de Bellvitge el dia 16 de juny de 1962, varen dedicar els Goigs d'aquesta edició als seus familiars i amics. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||
| 52642 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-5 | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goig a llaor de la Mare de Déu de Bellvitge. Venerada a la seva ermita en el terme d'Hospitalet de Llobegat, que diuen: Des de l'ermita de Bellvitge, / entre rosers, pollancs i pins, / guieu tothora els nostres passos, / Reina i Senyora dels camins./ Si el llobregat us duu el missatge / dels espadats del Pirineu / talment llaçada d'homenatge / que es desplegués al vostre peu, / i us duu l'aroma d'espígol / de ginestells i romanins, / salvaguardeu la nostra terra, / Reina i Senyora dels camins. / Si el mar sentiu pregar tothora / amb son oneig adelerat; / si el fonollar creix a la vora / i d'un farell veieu l'esclat; / si fins a Vós vénen els aires / de les sirenes i els dofins, / sigueu l'estel qui naveguen, Reina i Senyora dels camins. / Si Sant Ramon i Collcerola, / Sant Pere Màrtir, Montjuïc, / guarden la vostra esglesiola / com sentinelles sens fatic, / i cap al tard per Vós s'enjoien / d'or, d'ametistes i robins, / salveu l'encís d'aquest paisatge, Reina i Senyora dels camins. / Si pel redl de vostra estada / fent infinits els horitzons / van en corrua atrafegada / trens, automòbils i avions; / si comiats i benvingudes / són el tribut dels pelegrins, / vetlleu l'atzar dels qui viatgen, / Reina i Senyora dels camins/ Si un pageset, que s'endevina / d'escaient gest, us va trobar, / i fervorosa la Marina / en aquest temple us allotjà; / si els aiguamolls es feren fèrtils, / i encara avui són com jardins, / feu abundoses les collites, Reina Senyora dels camins./ Si Hospitalet viu la febrada / d'un orgiàstic creixement / i va estenent-se – com riuada que tot ho esborra indiferent, / sigueu-nos nucli que agermana, / acomboieu nostres destins / i protegiu la nostra raça, / Reina i Senyora dels camins./ Si en el perdó sou generosa / i conhorteu qui a Vós acut; / si vostra mà miraculosa / la benaurança sempre ha dut / i, això no obstant, la vostra ermita / van derrocar cruels institns, / toqueu el cor dels qui us obliden, / Reina i Senyora dels camins./ Si enmig d'un món que es desgavella / ens manteniu el cor serè, / i fa mil anys que sou l'estrella / que ens va arborant l'íntima fe, / feu que en l'esforç de refer el temple / no sovintegin els mesquins, / Oh!, beneïu els que us honoren, / Reina i Senyora dels camins. [partitura musicada amb l'estrofa] V.: Ora pro nobis, sancta Dei Genitrix. / R.: Ut digni efficiamur promissionibus Christi./ OREMUS. / Concede nos famulos tuos, quaesumus, Domine Deus, perpetua mentis et corporis sanitate gaudere, et gloriosa beatae Mariae semper Virginis interveccione a praesenti liberari tristitia, et aeterna perfrui laetitia. Per Christum Dominum nostrum. / R.: Amen./ Lletra: Francesc d'A. Mercé i Sanabra; Música: Anna Maria Albors i Asins; Dibuix Rafael Rosés i Rivadàvia./ Goigs editats pel Patronat de Santa Maria de Bellvitge amb motiu d'haver començat les obres de restauració de l'ermita. 1960 (amb llicència eclesiàstica). / Parròquia de Santa Euàlia de L'Hospitalet / Reven de L'Hospitalet. | 08101-411 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474300,2.1097900 | 425526 | 4577708 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52642-foto-08101-411-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52642-foto-08101-411-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52642-foto-08101-411-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra: Francesc d'Asís Mercé; Música: Anna Maria Albors i Asins; dibuix: Rafael rosés Rivadàvia | Amb la lletra renovada, la Mare de Déu de Bellvitge ja no és invocada contra la pesta o els flagells dels elements naturals desfermats sinó com a guia d'amor infinit.Els goigs estan editats pel Patronat de Santa Maria de Bellvitge amb motiu d'haver començat les obres de restauració de l'ermita el 1960. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||
| 52643 | Col·lecció d'art del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-del-museu-de-lhospitalet | COMBALIA, Victòria (1999). La col·lecció d'Art de l'Hospitalet. Museu de l'Hospitalet, Àrea d'educació i cultura. GONZÁLEZ, Maria José i LOSCOS, Puri (2007). La col·lecció d'art de l'Hospitalet. Ajuntament de l'Hospitalet. http://www.museul-h.cat | XX-XXI | El Museu de L'Hospitalet compta amb un important fons d'art contemporani format per més de mil obres d'artistes del segle XX. La formació del fons ha estat fruit d'una conjunció de voluntats i generositats: donacions de col·leccionistes, de diferents entitats, de ciutadans particulars, dels propis artistes i de la política d'adquisicions de l'Ajuntament. El privilegi de disposar d'aquesta col·lecció fou el motiu del naixement del Museu de L'Hospitalet. Un fons d'art que durant els últims 50 anys ha assolit un volum significatiu pel patrimoni cultural de la ciutat, amb obres d'artistes com Dalí, Miró, Tàpies, Guinovart, Solanich, Manolo Hugué i Josep Serra, entre d'altres. A la col·lecció d'art de l'Hospitalet hi destaca un excepcional conjunt d'obra gràfica coneguda com 'L'Estampa Popular a Catalunya', de 1966, i el conjunt de vuit pintures de Rafael Barradas. Durant l'última dècada, el Museu d'Història de l'Hospitalet ha anat organitzant una sèrie de mostres, per tal de donar a conèixer, difondre i revalorar la seva col·lecció d'art contemporani. La primera exposició del fons d'art es va celebrar el 1984 al Museu d'Història, sota el títol 'Vegeu l'altra cara del museu d'història: el futur museu d'art'. Va reunir 127 obres de diferents procedències: de les donacions de l'Agrupació d'Amics de la Música i dels germans Jaume i Pere Reventós, obres premiades als certàmens 'Ciutat de L'Hospitalet' (que havien aportat al fons més d'una trentena de peces), obres que ja pertanyien al Museu d'Història, obres adquirides per l'Ajuntament i obres donades pels artistes (entre 1979 i 1984, l'organització d'exposicions per part del Museu amb la condició de donació d'una de les peces va afegir unes 70 obres més a la col·lecció). Al 1984 la col·lecció d'art del Museu reunia ja més de 250 peces. Al 1987 es va exposar al desaparegut Centre d'Art Alexandre Cirici 'El fons d'art de L'Hospitalet, fonaments d'una col·lecció', que va exhibir al voltant de 100 obres de les més de 300 que ja formaven la col·lecció. | 08101-412 | Museu de L'Hospitalet (c. Cobalt, 57 - 08907 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3610600,2.0972400 | 424492 | 4579233 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52643-foto-08101-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52643-foto-08101-412-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52644 | Col·lecció d'arqueologia del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-darqueologia-del-museu-de-lhospitalet | http://www.museul-h.cat | IIaC-VdC | Tot i ser de menor importància per les característiques del desenvolupament de l'arqueologia a l'Hospitalet i per tenir bona part del llegat a la col·lecció del Museu d'Arqueologia de Catalunya, també cal tenir-la en consideració per formar part dels objectius de tot museu d'història local. | 08101-413 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3610600,2.0972200 | 424490 | 4579233 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||||||
| 52645 | Col·lecció històrica i etnogràfica del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-historica-i-etnografica-del-museu-de-lhospitalet | http://www.museul-h.cat | XVI-XX | Els fons històrics i etnogràfics del Museu de L'Hospitalet presenten diverses procedències que mostren com s'ha format la ciutat i com, la gent ha anat donant la seva memòria a la comunitat. Per un costat, hi ha tot un seguit d'objectes utilitzats tradicionalment per al treball a pagès i que mostren el retrat d'una vida camperola que s'ha extingit de la ciutat. Les mostres d'oficis i de la vida quotidiana, però, formen un altre conjunt fonamental per a entendre els fons i la societat hospitalenca. Per últim, el fons disposa d'un conjunt de ceràmica de tota la Península Ibèrica recol·lectat en els anys setanta del segle passat per joves de la ciutat i que, avui dia, es guarden a la nostra institució. | 08101-414 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3610600,2.0972600 | 424494 | 4579232 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||||
| 52646 | Col·lecció industrial del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-industrial-del-museu-de-lhospitalet | http://www.museul-h.cat | XIX-XX | Part del fons del Museu està dedicat al patrimoni industrial, tan important en el desenvolupament de la ciutat, sobretot a partir del segle XIX. Els fons de patrimoni industrial ens ensenyen que la industrialització a L'Hospitalet va arribar d'hora i va ser molt profunda. És una part de la col·lecció que pot incrementar-se. | 08101-415 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3610600,2.0972900 | 424496 | 4579232 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||||||
| 52647 | Fons relacionat amb l'Hospitalet de Llobregat dipositat en el Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-relacionat-amb-lhospitalet-de-llobregat-dipositat-en-el-museu-darqueologia-de | AA.VV (2006). Paraula de medusa. Museu d'Arqueologia de Catalunya: Barcelona. LÓPEZ MULLOR, Albert (1988). Excavacions a l'ermita de la mare de Déu de Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès. Campanyes 1979-1981; dins Identitats, Revista del Museu de l'Hospitalet, núm. 1, pp. 17-35. http://www.mac.cat | IIa-XVIIdC | El fons arqueològic relacionat amb el municipi de l'Hospitalet de Llobregat que es troba dipositat en el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), està format pel material provinent, bàsicament, de dos jaciments: Santa Eulàlia de Provençana i Bellvitge. La peça més destacada és la Medusa de Provençana, provinent, precisament, de Santa Eulàlia de Provençana. | 08101-416 | Museu d'Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41- Barcelona). | El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), recull la tradició museística en arqueologia des de principi del segle XX. És fruit de la Llei de museus aprovada el 1990 pel Parlament de Catalunya. Com a Museu Nacional, el seu objectiu és conservar, investigar i difondre els vestigis arqueològics que il·lustren l'evolució històrica, des de la prehistòria a l'època medieval. El Museu d'Arqueologia de Catalunya va ser adscrit a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural l'any 2013. El MAC és un museu nacional articulat en xarxa, format per les seus de Barcelona, Empúries, Girona, Olèrdola i Ullastret, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) i el Centre Iberia Graeca. També articula els equipaments vinculats a l'Arqueoxarxa, la Ruta dels Ibers i la Ruta de l'Art Rupestre. | 41.3613000,2.0969000 | 424464 | 4579259 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|85 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||||
| 52648 | Medusa de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/medusa-de-provencana | <p>AA.VV (2006). Paraula de medusa. Museu d'Arqueologia de Catalunya: Barcelona. http://www.mac.cat</p> | II dC | desgastada i presenta marques ferruginoses per l'acció de l'aigua. | <p>Es tracta d'un gorgoneion o màscara en forma de cap de medusa fet de marbre groguenc (52 x 54 x 30 cm). La cara és un alt relleu lleugerament ovalat i emmarcat per una extensa cabellera i petites ales frontals. Sota la barbeta s'endevinen les serps nuades. Formaria part d'un monument funerari amb fris dòric similar als de la Via Appia. A Barcino, aquest tipus de sepultura seria utilitzat per famílies benestants i de nivell mig de la burgesia municipal composades, bàsicament, per lliberts. Forma part de la col·lecció del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) amb el número d'inventari 19025. Però abans havia format part del Museu de Santa Àgata, com a dipòsit de Francesc P. Villas.</p> | 08101-417 | Museu d'Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41- Barcelona). | <p>Troballa realitzada en el jaciment de Santa Eulàlia de Provençana, situat a l'entorn de l'església del mateix nom, fora de context. Es tracta d'un assentament d'època romana datat entre els segles II-I aC i9 els segles V dC. L'església es troba a tocar de la banda sud del traçat litoral de la Via Augusta (carrer de Santa Eulàlia). El jaciment es troba en una zona altament antropitzada on des del segle XIX s'han efectuat diverses troballes arqueològiques. La construcció de la línia del ferrocarril, el pas subterrani de les vies del tren i la reforma de la rectoria van continuar malmetent el jaciment.</p> | 41.3653600,2.1183200 | 426260 | 4579692 | 125 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52648-foto-08101-417-1.jpg | Legal i física | Romà | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), recull la tradició museística en arqueologia des de principi del segle XX. És fruit de la Llei de museus aprovada el 1990 pel Parlament de Catalunya. Com a Museu Nacional, el seu objectiu és conservar, investigar i difondre els vestigis arqueològics que il·lustren l'evolució històrica, des de la prehistòria a l'època medieval. El Museu d'Arqueologia de Catalunya va ser adscrit a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural l'any 2013. El MAC és un museu nacional articulat en xarxa, format per les seus de Barcelona, Empúries, Girona, Olèrdola i Ullastret, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) i el Centre Iberia Graeca. També articula els equipaments vinculats a l'Arqueoxarxa, la Ruta dels Ibers i la Ruta de l'Art Rupestre. | 83 | 52 | 2.2 | 1773 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||
| 52649 | Festes de Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-primavera | XIX-XX | Activitat vigent | Les festes de la Primavera són en realitat la Festa Major de l'Hospitalet. Aquesta s'havia deixat de celebrar. L'Hospitalet de Llobregat sortia del franquisme com una ciutat dividida per barris amb poca consciència de vila. Va ser la voluntat popular la que va decidir renovar‐la a través de les Festes de Primavera, una nova Festa Major organitzada al voltant de la diada de Sant Jordi. Al llarg de les festes, s'han anat integrant manifestacions de la cultura popular catalana que no hi eren en un inici: diables, gegants, sardanes, trabucaires, castellers...però també activitats que no trobem en altres ciutats i que han adquirit un estatus de tradicionals, com el Concurs de Cocteleria, la Desfilada dels vestits de paper, el Fabulari o el Toc d'Inici. L'èxit d'aquestes iniciatives ha recaigut en la creació de les noves associacions ciutadanes i colles, que han sabut integrar també als més joves, a través de les escoles i de les colles infantils. | 08101-418 | L'Hospitalet de Llobregat | L'origen de les Festes de Primavera es troba als inicis del període democràtic, on comença una nova 'tradició' popular en relació als nous temps. Anteriorment, se celebrava la festa de Sant Roc, el 16 d'agost, típica celebració a tota la plana de Barcelona que assenyala la fi dels treballs de sega i batuda. Aquesta festa havia anat perdent popularitat, tant pel nou costum de les vacances, com per la falta de connexió sentimental amb els nous hospitalencs. En una ciutat dividida socialment i físicament, mal comunicada, les festes majors de barri es popularitzen, mentre la Festa Major perd força. El nom de les Festes de Primavera s'utilitza ja per l'organització de festivals culturals a L'Hospitalet als anys 60, entre 1962 i 1964, de la mà de l'organització 'Opera y Agrupación de amigos de la música' amb el patrocini de l'Ajuntament. Les activitats inclouen teatre, òpera, dansa i sarsuela. Posteriorment, es creen les Setmanes Culturals, a partir de l'any 1967, de mà del grup Alpha 63, al voltant de la festivitat de Sant Jordi. Aquestes setmanes culturals, que es fan als anys 70, incorporen progressivament activitats en les que participen associacions con les Aules de Cultura dels diferents barris, el Centre de Cultural i el Centre Catòlic, centrades en la literatura, el teatre i la dansa. A partir de 1980, el festival es denomina 'Festes de Primavera', donant‐li un caire més obert i participatiu. Tot i que torna al nom de Festa de Sant Jordi el 1981, i de Festes de Sant Jordi‐Primavera el 1982. A partir de 1983 fins a l'actualitat, es coneixeran com a Festes de Primavera. A mesura que aquesta festa evoluciona, s'hi afegeixen nous espais, noves activitats i els nous equipaments. Les festes de Primavera destaquen de la resta de festivals que s'inicien en els períodes democràtics per la falta d'activitats religioses, convertint‐se en una festa totalment laica. Malgrat la divisió per barris que tradicionalment havia convertit L'Hospitalet de Llobregat en una població poc integrada, de mica en mica apareixia un teixit associatiu que recuperava activitats tradicionals catalanistes, com els gegants o les catifes de flors, i n'adquiria de noves, com els diables i els castellers. Es creaven també tradicions pròpies i innovadores, com el dia de la bici, o el concurs de cocteleria. La participació massiva la convertia en una veritable festa major tradicional. | 41.3596600,2.0996200 | 424689 | 4579075 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52649-foto-08101-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52649-foto-08101-418-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Candel va ser el pregoner de les primeres Festes de Primavera celebrades el 1980. L'any següent, quan van canviar el nom per Festes de Sant Jordi, la pregonera va ser Maria Aurèlia Capmany. Amb el nom de Festes de Primavera-Sant Jordi, el 1982, Vicent Andrés Estellés i Jaime Gil de Biedma van fer el pregó, i l'any següent seria Josep Tarradellas qui parlaria des del balcó de l'ajuntament acompanyat de Maria Dolors Lamarca qui feia el prego del llibre al saló de l'ajuntament. Des d'aquestes del 1983 les Festes de Primavera han seguit amb aquest nom fins a dia d'avui. El 1984 Anna Ricci canta al Saló de Plens de l'ajuntament amb motiu del pregó fet per Albert Manent en 'Homenatge a Carner'. | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52650 | Els 3 Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-3-tombs | https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/tag/tres-tombs/ | XX-XXI | El temps dirà si es consolida o no. | Tradició recuperada l'any 2010 però que tenia una llarga tradició a l'Hospitalet ja que se'n feien a diferents barris. Des de l'any 2010 la nova associació treballa per recuperar la festa. Dies abans, l'entitat organitzadora fa un cercavila per lliurar la seva bandera al Banderer. El dia 17 de gener, festivitat de Sant Antoni Abad es fa la tradicional benedicció d'animals i desfilada de carruatges amb animals de tir. | 08101-419 | L'Hospitalet de Llobregat | La festa de Sant Antoni es feia el 17 de gener i constava de tres actes principals, l'ofici religiós, la benedicció dels animals i la cavalcada dels Tres Tombs. Aquell dia, pagesos, carreters, traginers, negociants de bestiar, aturaven el seu treball i donaven descans als animals, de fet no fer-lo augurava mala astrugància. També els oferien un pinso extraordinari i es guarnien com els reis de la festa. A Collblanc la celebració es feia a mitges amb Barcelona. A Santa Eulàlia prenia rellevància l'antic barri de Can Pi, la benedicció es feia a una petita capella dedicada a Sant Antoni i els genets anaven cap a la plaça Espanya. Al barri del Centre la cavalcada era molt gran ja que s'unien els pagesos de la Marina i molts de Cornellà. La quasi total desaparició de l'agricultura, la decadència de la cultura del cavall i l'aparició dels vehicles a motor, que van venir acompanyats d'importants canvis socials, van produir que a mitjans dels anys 50 es deixés de celebrar. | 41.3596100,2.0991000 | 424646 | 4579070 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52650-foto-08101-419-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52650-foto-08101-419-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografies extretes de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet. | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||
| 52335 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-46 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i coberta plana. La combinació de les obertures de la façana forma simetria en les plantes pis però no a la planta baixa. En aquesta la porta d'accés està desplaçada a l'esquerra. Al seu costat hi ha dues finestres. En el primer pis una balconada amb dues obertures recorre tota l'amplada de la façana. En la segona planta, les obertures s'alineen amb les de baix, però en comptes de balconada, hi trobem dos balcons. | 08101-42 | Rambla Just Oliveras, 46 | Obra de Ramon Puig i Gairalt que a partir de 1915 serà nomenat arquitecte municipal de l'Hospitalet, i abandona les referències literals al secessionisme centre-europeu, com constaten les seves biògrafes en el llibre 'Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt'. A l'Hospitalet, després de la Botiga nova i de les Cases barates, construeix una sèrie d'edificis com aquest, en els que sembla temptejar una aproximació als corrents noucentistes de l'època. La valoració d'aquest edifici s'arrodoneix en la seva situació urbana, en el context d'una Rambla que convé potenciar com a centre a través dels seus millors edificis. | 41.3621500,2.1010000 | 424808 | 4579350 | 1917 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52335-foto-08101-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52335-foto-08101-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52335-foto-08101-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | De les tres cases de renda que construeix en el incert període 1915-1922 a la Rambla -els números 37, 46 i 71-75- aquesta és en la que sembla expressar-se amb menys convencionalisme, potser per tractar-se d'un encàrrec de la seva família. La forma de les obertures, retallades sobre el pla de la façana, les rajoles de dos colors fent un escaquer, la ceràmica verda dels ampits, el tipus de barana de ferro mateix, la simple netedat de la composició, ens duen ressonàncies de la vessant populista del noucentisme. | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52651 | Festes de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-sant-roc | XVIII-XX | Ja no se celebren | Les festes de Sant Roc, avui desaparegudes, se celebraven el dies natalis de sant Roc, el 16 d'agost; i eren la festa Major de l'Hospitalet. Aquesta festa havia anat perdent popularitat, tant pel nou costum de les vacances, com per la falta de connexió sentimental amb els nous hospitalencs. En una ciutat dividida socialment i físicament, mal comunicada, les festes majors de barri es popularitzen, mentre la Festa Major perd força. | 08101-420 | L'Hospitalet de Llobregat | 41.3598600,2.0990400 | 424641 | 4579098 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||||||
| 52652 | Aplec de Sant Pere Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere-martir | https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2011/08/08/recull-sobre-lermita-de-sant-pere-martir/ | XVIII-XX | Ja no se celebra | El turó de sant Pere Màrtir, porta el nom de l'advocació de l'ermita que hi havia, de la que només en queda el record i els fonaments. Es troba en territori d'Esplugues, però era un punt de referència pels pobles del seu voltant, geogràfic però també meteorològic. Hi ha moltes dites que en fan referència. La seva importància supra municipal es demostra en la realització d'un aplec que es feia el 29 d'abril, data del dies natalis del sant. Aquest aplec ja no es realitza però ens ha quedat el testimoni del Baró de Maldà, al seu Calaix de Sastre, ens descriu els aplecs que es realitzaven entre 1787 i 1815, indicant que els pagesos de L'Hospitalet, juntament amb milers de persones d'altres pobles, pujaven per tal d'anar a beneir els rams de romaní, farigola, espígol, fonoll; i que posteriorment es posaven darrere de les portes per tal de guardar les cases dels mals esperits. Però també pujaven per divertir-se, ja que es feien balls i es menjava. A continuació, la descripció d'un d'aquests aplecs: «La Gran Concurrència Popular, à fer bon dia, es la de Barcelona cap a Sarrià, amunt à la Torre dels Frares de Santa Catharina, y desde allí dalt à la hermita de Sant Pere Màrtir, sobre só montanya; à la part de llevant, y à la part de Ponent, y mitjorn del Poble de Esplugas, que hi puja en lo mati, sa Professo, y cantàr en aquella Capella de Sant Pere Màrtir un ofici, visitada que es la dita Hermita, y en especial Sant Pere Màrtir en tota aquella marina, y dels Pobles de Hospitalet, y Cornellà; de una part, y altre del riu Llobregat; de Santboy; Sant Feliu; Sant Joan de Espí; Molins de rey; Sant Just de Esvern etc, ab divertiment de balladas en la tarde alli dalt à la Montanya de Sant Pere Màrtir, y desde alli vaxant tothom homens. y donas; Jovens, y minyonas; Grans, y xichs, una estona antes de narsen à retiro en la Plasa del Poble de Esplugas ab molta alegria, y satisfacció, despues de haverse tots de alló ben atipat de Custellas, y de vi. y de ballàr alli dalt devant de la Hermita de Sant Pere màrtir, solent haverhi alguna taula de rusquillas, y mustatxonis; marchandisa de paquet de semblants duendes, que no dexan de acudir en semblants aplechs a fora». | 08101-422 | L'Hospitalet de Llobregat | L'ermita es va construir al segle XVII pels pares dominics del convent de Santa Caterina, però la seva situació estratègica va provocar que fos ocupada militarment als anys 1652, 1697, 1706 i 1714; finalment es va abandonar al 1792. La primitiva imatge del sant es va traslladar a Esplugues. Durant la guerra de la Independència (1808-1814) els francesos van convertir la capella en caserna i van vendre la segona imatge del sant. A les guerres civils de 1834 i 1857 era utilitzada com a telègraf òptic de Barcelona a Martorell. Després de tant anar i venir de soldats, l'ermita va quedar pràcticament destruïda. A l'any 1918 existeix un projecte per fer un funicular i a sobre de la cima una torre amb un restaurant. L'any 1926 l'ajuntament d'Esplugues i els pares dominics decideixen reconstruir l'ermita sota projecte de Nicolau Rubió, i amb una romeria es posa la primera pedra al juny d'aquell mateix any. A l'any 1936 es converteix en estació radio telefònica. | 41.3596900,2.1002400 | 424741 | 4579078 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||||
| 52653 | Fons històric de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-historic-de-larxiu-municipal | http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 | XVIII-XX | L'Arxiu Municipal és el responsable del disseny, administració, actualització i millora del sistema de gestió documental de l'Ajuntament de l'Hospitalet, amb la col·laboració de l'òrgan municipal amb competències en matèria de planificació i organització administrativa. Des d'aquesta perspectiva s'ocupa de recollir, conservar, organitzar i comunicar els documents produïts per l'Ajuntament com a resultat de la seva activitat, per tal que puguin ser utilitzats per a la gestió administrativa, la informació, la investigació i la cultura. Així mateix, vetlla per la integritat, la preservació i la difusió del patrimoni documental del municipi, de titularitat pública o privada, incentivant l'ingrés de documents privats a l'Arxiu, en especial en forma de donacions sense cap contraprestació. En alguns casos, l'Arxiu actua d'ofici i rescata la documentació i la integra en el quadre de fons d'origen privat per ser objecte de tractament arxivístic. El principal fons custodiat per l'Arxiu és el produït per l'Administració municipal en exercici de les seves funcions des de 1716. Abasta prop de 8.800 m lineals (76.500 capses normalitzades d'arxiu definitiu i 1.777 plànols). A més, compta amb 80 fons d'origen privat amb un volum aproximat de 303 metres lineals de documentació, repartits en: - 10 fons de documents d'associacions i entitats (23 m lineals) - 8 fons de documents comercials i d'empreses (186 m lineals) - un únic fons de naturalesa patrimonial (15 m lineals) - 61 fons de documentació personal (79 m lineals) Els dipòsits de l'Arxiu preserven també prop de 181.000 fotografies, 1.380 documents audiovisuals, 11.400 cartells i altres grans formats, més de 18.000 programes de mà i altres petits formats, 1.652 documents cartogràfics antics... No podem deixar d'esmentar els recursos de la biblioteca pròpia de l'Arxiu, integrada pels més de 4.500 volums de la col·lecció local, els 1.850 de l'auxiliar i els 158 exemplars de la col·lecció antiquària. L'Arxiu ofereix així mateix als seus usuaris una rica hemeroteca constituïda per 283 capçaleres locals, 118 capçaleres de caràcter general i altres 70 revistes especialitzades. L'Arxiu ocupa les plantes 3a i 4a de l'edifici municipal del carrer del Cobalt (núm. 55-57); un total aproximat de 2.000 m2 distribuïts de la següent manera: - Onze dipòsits de documentació, deu dels quals equipats amb armaris compactes que sumen 1.600 m2 de superfície i una capacitat total d'emmagatzematge propera als 10.000 m lineals. - Una sala d'ingrés de 30 m2. - Una àrea de tractament arxivístic que suma 150 m2. - Despatxos, del personal tècnic i de la direcció, en total, 70 m2. - Una sala d'atenció al públic de 65 m2 amb setze punts de consulta i un ordinador per l'accés a documents conservats en formats electrònics. | 08101-424 | Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) | L'origen de l'Arxiu històric cal buscar-lo en el naixement, l'any 1972, del Museu d'Història de l'Hospitalet; fundat i dirigit pel senyor Francesc Mercé. Una de les seves dependències és l'Arxiu Històric, per al qual el senyor Mercé selecciona la documentació municipal que considera de major interès per la recerca, i n'encarrega l'organització i la de les donacions privades que comencen a arribar al doctor Manuel Grau. Anys enrere, l'octubre de 1958, atenent al seu 'lamentable estado', era designat un auxiliar administratiu per assumir l'organització del llavors anomenat 'Archivo General' dependent de Secretaria. L'any 1986, l'Ajuntament de l'Hospitalet i la Generalitat subscriuen un conveni per impulsar l'Arxiu Històric, dirigit des d'aquest moment per Clara Parramon, i s'inicien les tasques de tractament arxivístic de la documentació i l'organització dels serveis pertinents. Però el gruix de la documentació municipal roman encara en aquesta època sota la responsabilitat de l'oficial de Secretaria. Vers l'any 1996 s'aconsegueix la unificació formal de l'Arxiu Administratiu i l'Arxiu Històric, sota la denominació d'Arxiu Municipal i integrat en la Secció de Patrimoni Cultural, juntament amb el Museu, dins de l'Àrea d'Educació i Cultura. La Carme Arranz n'assumirà la direcció per impulsar el Pla Arxivístic, elaborat sota la supervisió de l'arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona i aprovat finalment en 1998. El 2003 s'inaugura la nova seu de l'Arxiu al carrer del Cobalt, però no serà fins al 2008 que s'hi incorporaran definitivament tant els documents com el personal de l'antic Arxiu Històric. | 41.3587400,2.1108400 | 425627 | 4578963 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52653-foto-08101-424-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52653-foto-08101-424-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu Municipal de L'Hospitalet atén els seus usuaris de dilluns a divendres entre les 9:00 i les 14:00 h, excepte festius. D'acord amb la Llei 10/2001 d'arxius i documents, a tots els documents públics se'ls ha d'aplicar la normativa d'avaluació, a partir de la qual se'n determina la conservació per raó dels seus valors (cultural, jurídic...) o bé l'eliminació, transcorregut un període de temps establert. Com a norma general, els documents d'arxiu anteriors a l'1 de gener de 1940 són de conservació permanent, i pel que fa als documents posteriors a aquest data, la normativa estableix que cap document no pot ésser eliminat si no se segueix la normativa i el procediment establerts. D'altra banda, l'article 4 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal determina que 'les dades de caràcter personal han de ser cancel·lades quan hagin deixat de ser necessàries o pertinents per a la finalitat per a la qual han estat recollides o registrades' un cop transcorreguts els terminis de conservació previstos per les disposicions aplicables. | 98 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52654 | Fons d'imatges de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-municipal | http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 | XX | L'Arxiu Municipal és el responsable del disseny, administració, actualització i millora del sistema de gestió documental de l'Ajuntament de l'Hospitalet, amb la col·laboració de l'òrgan municipal amb competències en matèria de planificació i organització administrativa. Des d'aquesta perspectiva s'ocupa de recollir, conservar, organitzar i comunicar els documents produïts per l'Ajuntament com a resultat de la seva activitat, per tal que puguin ser utilitzats per a la gestió administrativa, la informació, la investigació i la cultura. Així mateix, vetlla per la integritat, la preservació i la difusió del patrimoni documental del municipi, de titularitat pública o privada, incentivant l'ingrés de documents privats a l'Arxiu, en especial en forma de donacions sense cap contraprestació. En alguns casos, l'Arxiu actua d'ofici i rescata la documentació i la integra en el quadre de fons d'origen privat per ser objecte de tractament arxivístic. Entre el seu fons destaquen les 181.000 fotografies, 1.380 documents audiovisuals, 11.400 cartells i altres grans formats, més de 18.000 programes de mà i altres petits formats, 1.652 documents cartogràfics antics. | 08101-425 | Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) | L'origen de l'Arxiu històric cal buscar-lo en el naixement, l'any 1972, del Museu d'Història de l'Hospitalet; fundat i dirigit pel senyor Francesc Mercé. Una de les seves dependències és l'Arxiu Històric, per al qual el senyor Mercé selecciona la documentació municipal que considera de major interès per la recerca, i n'encarrega l'organització i la de les donacions privades que comencen a arribar al doctor Manuel Grau. Anys enrere, l'octubre de 1958, atenent al seu 'lamentable estado', era designat un auxiliar administratiu per assumir l'organització del llavors anomenat 'Archivo General' dependent de Secretaria. L'any 1986, l'Ajuntament de l'Hospitalet i la Generalitat subscriuen un conveni per impulsar l'Arxiu Històric, dirigit des d'aquest moment per Clara Parramon, i s'inicien les tasques de tractament arxivístic de la documentació i l'organització dels serveis pertinents. Però el gruix de la documentació municipal roman encara en aquesta època sota la responsabilitat de l'oficial de Secretaria. Vers l'any 1996 s'aconsegueix la unificació formal de l'Arxiu Administratiu i l'Arxiu Històric, sota la denominació d'Arxiu Municipal i integrat en la Secció de Patrimoni Cultural, juntament amb el Museu, dins de l'Àrea d'Educació i Cultura. La Carme Arranz n'assumirà la direcció per impulsar el Pla Arxivístic, elaborat sota la supervisió de l'arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona i aprovat finalment en 1998. El 2003 s'inaugura la nova seu de l'Arxiu al carrer del Cobalt, però no serà fins al 2008 que s'hi incorporaran definitivament tant els documents com el personal de l'antic Arxiu Històric. | 41.3587400,2.1108900 | 425631 | 4578963 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52654-foto-08101-425-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52654-foto-08101-425-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu Municipal de L'Hospitalet atén els seus usuaris de dilluns a divendres entre les 9:00 i les 14:00 h, excepte festius. Hom pot consultar el calendari festiu actualitzat a https://seuelectronica.l-h.cat/185914_1.aspx?id=1. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52655 | Fons referent a les parròquies de l'Hospitalet de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-les-parroquies-de-lhospitalet-de-larxiu-diocesa-de-barcelona | MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona. | XIX-XXI | A l'Hospitalet existeixen una quinzena de parròquies totes amb els seus llibres sacramentals i documentació pertinent. Però unes són més antigues que d'altres. Moltes es van crear a partir dels anys 40 del segle XX, per donar serveis litúrgics a les diferents onades migratòries que feien créixer la població. La més antiga i històrica és la de Santa Eulàlia de Provençana, que després es va traslladar a Santa Eulàlia de Mèrida. A l'Arxiu de l'Arquebisbat de Barcelona es guarda còpia de tots els llibres sacramentals: baptismes, matrimoni, òbits. Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent a l'Hospitalet en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals. | 08101-426 | Arxiu Diocesà de Barcelona (Carrer del Bisbe, 5 - Barcelona) | L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics. | 41.3650100,2.1187300 | 426294 | 4579653 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||||||
| 52656 | Goigs a Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-roc-0 | https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/festivitats-i-tradicions/festa-major-del-barri-del-centre/ | XVIII-XX | publicat | Goigs en llahor del gloriós sant Roch advocat contra lo contagi i pestilència compatró de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat que diuen així: ' Tal és vostra santedat, / Sant Roch, príncep d'excel·lència: / que us es dada potestat / de curar de pestilència. Foreu de molt alt llinatge / y senyor de Montpeller,/ dirigint vostre viatge, / servint al Déu verdader: / Y foreu d'ell tan amat, / com ho diu l'experiència: Tals foren les vostres obres, / (segons publica la gent) / que partireu entre pobres / riqueses d'or y d'argent: / Restant vos sols confiat / en la alta Providència: Menyspreant les vanitats, / y vostre gran patrimoni, / desterreu molts pecats, / oposantvos al dimoni: / Perçò vos fou otorgat / un do de tanta excel·lència: En la Italia passareu / en hàbit de pelegrí, / moltes persones curareu / del contagiós verí: / tenintvos per advocat / devant la divina Essència: Grans prodigis heu obrats / ab lo senyal de la creu, / curant molts inficionats / sols ab la virtut y potència: Volgué Déu vos encontràs / aqueix contagi cruel, / y en lo punt sens embaràs / recorreguereu al cel: / Luego foreu deslliurat / per la divina Clemència: Molts en viles i ciutats / d'aquest contagi mortal / per Vos estan deslliurats / y lliures de semblant mal: / Siàunos sempre advocat / en la suprema audiència: L'Hospitaler vos venera / tenintvos per compatró, / y de vostre amor espera / li donàreu protecció, / pregant per eixa ciutat / devant la divina Essència: Puix tenim tal advocat, / fent dels pecats penitència: /serèm per ell deslliurats / dxel contagi y pestilència. | 08101-427 | L'Hospitalet de Llobregat | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3599100,2.0991000 | 424646 | 4579103 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52656-foto-08101-427-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sant Roc és copatró de la ciutat. Es veu que les primeres celebracions en homenatge a sant Roc se situen al segle XVI, coincidint amb un virulent episodi de pesta. A finals d'aquell segle Jaume Huguet i el seu fill van pintar uns retaules amb la seva imatge que van formar part de l'altar major de l'antic temple de santa Eulàlia de Mèrida durant segles, fins la seva destrucció l'any 1936. | 94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||
| 52657 | Fons d'estampa popular del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-destampa-popular-del-museu-de-lhospitalet | AA.VV (2003). Estampa popular de Barcelona. Museu Monjo i Museu d'Història de l'Hospitalet. COMBALIA, Victòria (1999). La col·lecció d'Art de l'Hospitalet. Museu de l'Hospitalet, Àrea d'educació i cultura. GONZÁLEZ, Maria José i LOSCOS, Puri (2007). La col·lecció d'art de l'Hospitalet. Ajuntament de l'Hospitalet. | XX | A la col·lecció d'art de l'Hospitalet hi destaca un excepcional conjunt d'obra gràfica coneguda com 'L'Estampa Popular a Catalunya', de 1966. Aquell any es fa a l'Hospitalet una exposició dels grups d'Estampa Popular de Barcelona, Madrid, Tortosa i València. La organització anava a càrrec dels Amics de la música de l'Hospitalet (AMM), que de 1965 a 1973 convoca anualment, amb la col·laboració de l'Ajuntament, els Premis Ciutat de l'Hospitalet. En el jurat hi havia crítics de la categoria d'Alexandre Cirici, Daniel Giralt Miracle, José Corredor Matheos, Joan Perucho, Lluís Monreal, Rafael Santos o Sebastià Gasch. Entre els premiats hi trobem artistes com Àngel Jové, Gerard Sala, Francesc Artigau, Eduard Arranz Bravo, Joan Brotat, Concha Ibáñez, Claude Collet, Elena Paredes, Amèlia Riera o Josep M. Guerrero Medina. D'aquests artistes es va nodrir el fons d'art de la ciutat, ja que quan l'AMM es va dissoldre, el 1971, va fer donació a l'Ajuntament de més d'un centenar d'obres. La col·lecció Estampa Popular que forma part d'aquella donació, està formada per 38 gravats de vint autors, entre els quals hi figuren Subirachs, Todó, Francesc Artigau, Esther Boix, Ràfols Casamada, Maria Girona, Guinovart, Hernández Pijoan, Narotzky, Grimal o Carlos Mensa. Els temes tractats són la lluita contra la repressió, la por, la mort, la fam, el militarisme, l'explotació capitalista, la injustícia social, l'explotació de la dona, el dolor, la buidor o la manca de llibertat. | 08101-428 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3610500,2.0972800 | 424495 | 4579231 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52657-foto-08101-428-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52657-foto-08101-428-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52658 | Col·lecció de bases de premsa del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-bases-de-premsa-del-museu-de-lhospitalet | XVII-XVIII | En el pati davanter de la Casa Espanya (Museu de l'Hospitalet) hi ha cinc bases de pedra d'antigues premses de vi de procedències diverses. Una es va trobar a la riera de l'escorxador; una altra és de Can Sumarro (actual biblioteca municipal); una altra donació d'una empresa de tendals. Dues tenen la base de la premsa circular i tres rectangulars; però només una està datada: 1688. | 08101-429 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3609200,2.0974100 | 424506 | 4579217 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52658-foto-08101-429-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52658-foto-08101-429-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||||
| 52336 | Casa Sanfeliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sanfeliu | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Casa unifamiliar aïllada, amb tres façanes lliures i una adossada a un bloc de pisos. Un petit pati o jardí envolta aquestes tres façanes. Consta de planta baixa amb terrat i un pis afegit en una part. La planta pot dividir-se, per la seva estructura constructiva, en tres cossos segons la col·locació de les biguetes. Un cos central en el que les biguetes estan disposades perpendiculars a la porta principal i dos cossos laterals col·locades paral·leles a la porta principal i que d'alguna manera es tradueixen en els dos petits porxos situats als extrems (avui un d'ells suprimit). | 08101-43 | Rambla Just Oliveras, 49B | El procés d'urbanització de l'eix viari de la Rambla de Just Oliveras, iniciat al 1907, es perllongà al llarg de les dècades següents. Això ha permès que els exemples d'arquitectura original que encara es conserven mostrin un ventall del que eren els gustos i estils arquitectònics del moment. La casa del número 49 exemplifica un d'aquests estils de principis de segle, alhora que mostra l'evolució artística i personal de l'arquitecte, Ramon Puig i Gairalt. En aquesta obra projectada el 1928, Puig i Gairalt comença la seva travessia del classicisme noucentista, amb referents art decó, cap a una concepció volumètrica propera al racionalisme. El resultat és una obra realment singular, que combina els volums cúbics dels diferents cossos amb elements d'altres referents estilístics, com l'escala imperial d'accés a la porta o la font del jardí. | 41.3624400,2.1003300 | 424752 | 4579383 | 1928 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52336-foto-08101-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52336-foto-08101-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52336-foto-08101-43-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | Un dels cossos laterals ha estat modificat amb un afegit posterior que desvirtua l'antiga composició de l'edifici. A la façana destaca el joc de colors dels estucats i un esgrafiat de grans proporcions de la Mare de Déu de Montserrat amb les muntanyes darrera. | 106|98|120 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52659 | Aplec de Bellvitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-bellvitge | http://www.fed.sardanista.cat | XX-XXI | Cada dilluns de Pasqua se celebra el tradicional aplec de Bellvitge de sardanes. Tal com es fa habitualment, l'aplec se celebra al Parc Metropolità de Bellvitge i el programa d'activitats començarà a les 10 del matí amb una missa per als sardanistes. A les 11 comença l'aplec, amb la presència de les cobles. Per recuperar forces, al voltant de les 2 se celebrarà el tradicional dinar de germanor, amb mona inclosa i cava per a tothom. Després de l'aturada per dinar, les activitats continuen a la tarda, a partir de 2/4 de 5, amb la segona sessió de sardanes. En cas de mal temps, la diada sardanista se celebrarà al pavelló esportiu del Centre d'Estudis Joan XXIII. Força sardanes estan dedicades a aquest aplec o al barri de Bellvitge, que ha mostrat al llarg del temps una gran afició a les sardanes. | 08101-430 | Parc metropolità de Bellvitge | Als anys 50 del segle passat, l'aplec l'organitzava la Hermandad Sindical de Labradores: 'Comenzaron los actos por la mañana, con un solemne oficio, durante el cual hizo una magnífica prédica el reverendo doctor Tena. Seguidamente y en la explanada situada frente a la mencionada ermita, se celebró una selecta audición de «ballets», a cargo del «esbart» del Centro Católico de Hospitalet de Llobregat, dirigido por el señor vicario don José Arpa, y el «Esbart Dansaire» del Prat. Tras de los «ballets», siguió una destacada audición de sardanas, que fue seguida y bailada por innumerable cantidad de asistentes'. (La Vanguardia 13.04.1955, pàg. 20). | 41.3485700,2.1109600 | 425625 | 4577834 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52659-foto-08101-430-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52659-foto-08101-430-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les fotografies pertanyen als blocs:https://lhospitaletdellobregat.files.wordpress.comhttp://bellvitgejose.blogspot.com.es | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52660 | Aplec de la sardana Ciutat de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-ciutat-de-lhospitalet | XX-XXI | Aquest és el segon aplec de la ciutat després del de Pasqua que es fa al barri de Bellvitge. Per contra aquest se celebra pel mes d'octubre al centre, a la plaça de l'Ajuntament, i està organitzat per la Coordinadora Sardanista. L'aplec comença a les 11h i continua per la tarda | 08101-431 | Plaça de l'Ajuntament | Aplec que es va iniciar l'any 1971. | 41.3597000,2.0999900 | 424720 | 4579079 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 2016, l'Ajuntament ja va reconèixer la tasca que la Coordinadora fa a L'Hospitalet, atorgant-li la 'Distinció Ciutadana'. | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||||||
| 52661 | Processons laiques de Setmana Santa 15 + 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processons-laiques-de-setmana-santa-15-1 | FERRI, Georgina (2017). Cofradía 15+1:setmana de passió per les processons; diari Ara: https://www.ara.cat/suplements/diumenge/Setmana-passio-processons_0_1774622531.html [consulta del 15 de febrer de 2018]. VARGAS LLAMAS, Víctor (2016). La Iglesia se redime con la cofradía 15+1; El Peròdico del 22 de març de 2016 https://www.elperiodico.com/es/hospitalet/20160319/iglesia-redime-cofradia-151-hospitalet-4991122 [consulta del 15 de febrer de 2018]. http://cofradia15mas1.blogspot.com.es/ | XX-XXI | A l'Hospitalet se celebren les processons de Setmana Santa més concorregudes de Catalunya, amb la particularitat afegida que estan organitzades per una confraria laica, anomenada 15+1. De fet, la única diferència amb una de no laic a és que no tenen uns estatuts canònics i les imatges no es guarden en una església, sinó en el local de l'entitat. Però totes han estat beneïdes en una Missa i els participants són creients. Les processons, pel mateix motiu, no surten de cap església, sinó de davant del local o de la plaça de la Bòbila. La confraria es divideix en set àrees: els romans, els natzarens, els portants, els capatassos i contraguies, l'agrupació musical, les padrines i l'àrea de vendes, que s'encarrega de vendre marxandatge. Hi ha dos tipus de natzarens: els penitents i els germans de llum. Els germans de llum es distingeixen perquè porten un con de cartró a dins del caputxó i il·luminen el pas. En canvi, els penitents porten el caputxó doblegat i sovint van descalços, amb cadenes o fins i tot amb una creu. La confraria 15+1 és l'única que treu nou passos durant els quatre dies de Setmana Santa. Comença amb 'La Borriquita' el Diumenge de Rams pel matí, i a la tarda sortirà el Jesús Cautivo. El següent pas ja serà el Divendres Sant amb el Jesús Nazareno, seguit de Nuestra Señora de los Dolores. A la nit sortirà el Cristo de la Expiración. El Dissabte Sant serà el torn del Santo Sepulcro i de Nuestra Señora de la Soledad. Finalment, el Diumenge de Resurrecció trauran al carrer el Jesús Resucitado i Nuestra Señora de los Remedios. | 08101-432 | L'Hospitalet de Llobregat | La història d'aquesta entitat que ara per ara reuneix a 540 socis és ben curiosa. Cal retrocedir fins l'any 1977 quan uns amics estaven veient per la televisió una processó de Setmana Santa de Sevilla, en un bar del barri hospitalenc de Pubilla Casas. Tenien al costat un quadre de la Macarena i unes ampolles de cervesa a la taula. Aquelles imatges els van commoure i un sentiment de nostàlgia, ja que tots eren vinguts d'Andalusia, es va apoderar d'ells. Van decidir agafar aquell quadre i posar uns ciris a quatre ampolles i sortir en processó espontània pels carrers del voltant. La seva sorpresa fou majúscula en veure la reacció de respecte i suports dels veïns que s'anaven creuant amb aquella escena a priori tan surrealista. Aquell dia neix la Confraria 15 + 1, els 15 amics que havien improvisat aquella processó més el Poble que es va fondre amb un mateix sentiment. Des de llavors l'entitat ha anat creixent i evolucionant i treballen tot l'any preparant els dies de Setmana Santa. | 41.3731300,2.1011900 | 424836 | 4580569 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El vestuari consta de 350 túniques de color blanc i negre i un cinturó que varia de color segons els passos, que n'hi ha nou.També tenen una Agrupació musical composta per cornetes, tambors i platets. | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||||||
| 52662 | Col·lecció d'art Arranz-Bravo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-arranz-bravo | http://fundacioarranzbravo.cat | XX-XXI | Inaugurada el setembre del 2009, la Fundació Arranz-Bravo és un espai d'art contemporani a L'Hospitalet que té el doble objectiu de difondre l'art del pintor Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) i promocionar la jove creació contemporània. A l'espera de ser inaugurada la seva seu definitiva a l'Antic Molí de L'Hospitalet, en un projecte dissenyat per l'arquitecte Jordi Garcés. La fundació té el seu espai provisional en els antic magatzems de la fàbrica tèxtil de la Tecla Sala, Arranz-Bravo és un artista molt vinculat a la ciutat de L'Hospitalet. És autor dels dos principals monuments de la ciutat: L'Acollidora (a la Rambla de Just Oliveras), símbol de L'Hospitalet, i el Pont de la Llibertat (a la cruïlla entre el carrer Marina i l'Av. Del Carrilet). La Fundació té l'ànim de seguir alimentant aquest lligam, fent de la fundació una Acollidora d'art, un Pont de cultura, pensament i llibertat. Actualment la Fundació Arranz-Bravo té una col·lecció de tres-centes quaranta obres de l'artista: cent-dotze pintures, moltes d'elles de gran format,, vuitanta-tres dibuixos i pintures sobre paper, deu escultures de bronze -incloent-hi el prototip de bronze i alumini d'El Pont de la llibertat, situat a la cruïlla de la rambla de la Marina amb l'avinguda del Carrilet de L'Hospitalet-, una escultura policromada, l'Acollidora de la Fundació, i cent vint-i-cinc gravats de diverses tècniques, com aiguaforts, litografies i serigrafies. També formen part de la col·lecció dos decorats per a obres de teatre, onze cartells i una fotografia. La col·lecció comença amb obres de l'any 1950,de gran interès per als estudiosos de la seva obra, i fa un recorregut per cada un dels anys fins a l'actualitat. La Fundació es vol erigir també amb un espai de referència en la promoció de l'art jove a Catalunya i per aquest motiu al llarg de l'any s'organitzen diferents exposicions i activitats que tenen com a protagonista l'art emergent i el pensament contemporani. L'altra focus d'activitat de la Fundació Arranz-Bravo és la seva tasca educativa, destinada especialment a escoles i centres socials de L'Hospitalet. | 08101-433 | Av. Josep Tarradellas, 44 | Eduard Arranz-Bravo neix a Barcelona al carrer Tamarit, núm. 74 , el 9 d'octubre de 1941. Fill d'Antolín Arranz de Blas i Angèlica Bravo de Llacuna, argentina de mare italiana i pare canari. És el menor de set fills, tots barons. L'any 1958 viatge a París on fa les seves primeres obres abstractes i coneix el físic Miquel Masriera, que l'anima a continuar pintant. Ingressa a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, situada a l'època al carrer Avinyó. Fa amistat amb Paquito Artigau, Gerard Sala, Puiggrós, Serra de Ribera, Pedro Giralt, Robert Llimós i Rafael Bartolozzi. El 1961 realitza la seva primera exposició individual '15 pintures d'Arranz', al Club Universitari de Barcelona, però l'exposició que el dóna a conèixer a la crítica barcelonina es l'organitzada per l'Ateneu barcelonès el 1962. L'any 1964, es casa amb Carme Mestres, també pintora, que havia conegut a l'Escola de Belles Arts. Guanya el Gran Premi i Medalla d'Or a la Biennal Internacional d'Eivissa. Un any més tard neix el primer fill, Sergi. I el 1966, la Natàlia. Va intervenir juntament amb Bartolozzi en les decoracions murals de la fàbrica d'adobaments Tipel de Parets del Vallès (1971), d'un establiment hoteler de Magalluf (1973), de la façana de l'edifici del Centre Internacional de Fotografia de Barcelona (1978) i de la casa de Camilo José Cela a Mallorca (1979), així com en les exposicions celebrades a la galeria Bleu d'Estocolm (1971), a la que van presentar la seva sèrie Tauromàquia, i 'Dibuixos i escultures en marbre', a la sala Gaspar de Barcelona (1973, 1977 i 1979), a la galeria Vandrés de Madrid (1975 i 1980) i al saló del Tinell de Barcelona (1979): 'Mides universals'. També van muntar happenings, van crear llibres, escultures i acoblaments en fusta. El 1981 va exposar per primera vegada en solitari. El 1982 va presentar a la galeria Miguel Marcos de Saragossa la seva sèrie Abraçades i el 1983 va realitzar una exposició antològica de la seva obra a la sala Gaspar de Barcelona. Entre 1986 i 1988 va dur a terme la sèrie de litografies La Casa, va pintar la dels Pantocràtor, i es va ocupar de la direcció artística de les pel·lícules de Jaime Camino El balcó obert i Llums i ombres. Ha participat també en la XXXIX Biennal Internacional d'Art de Venècia de 1980 i ha rebut diversos premis. És autor de peces escultòriques de marbre, bronze i ceràmica, alguna de les quals va presentar a la sala Gaspar de Barcelona el 1983. La seva obra en bronze L'acodillora(1985) es troba a la rambla de L'Hospitalet de Llobregat. Ha obtingut entre altres premis el de la II Biennal Internacional de l'Esport, el premi de figura de la Biennal Estrada Saladich, i el premi de dibuix Inglada-Guillot. La seva obra figura al Museu d'Art Contemporani de Madrid, al Museu de Belles Arts de Vitòria, al Museu de Sao Paulo, al Museu de Belles Art de Sevilla, al Museu d'Art Contemporani de Barcelona i al Museu d'Art Modern de Nova York. Entre el 2006 i el 2007, es fa la primera exposició dels fons de la Fundació Arranz-Bravo al Centre Cultural Tecla Sala de L'Hospitalet, amb edició de catàleg i DVD a càrrec del crític d'art Albert Mercadé. Exposicions a Lleida, Santiago de Compostel·la, Londres, Nova York i San Francisco. Inauguració de l'escultura El Pont de la Llibertat amb la presència del president de la Generalitat, José Montilla i l'alcalde de L'Hospitalet Celestino Corbacho i altres autoritats. Es crea oficialment la Fundació Arranz-Bravo. El 2009, La Diputació de Barcelona organitza una exposició itinerant dels fons de la Fundació Arranz-Bravo per Catalunya fins el 2010. | 41.3669700,2.1150600 | 425989 | 4579873 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52662-foto-08101-433-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52662-foto-08101-433-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||||
| 52663 | Ball de la balsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-balsa | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XX | Recuperat | El ball de la balsa és una dansa que el mestre Crivillé i Bargalló defineix com original de l'Hospitalet de Llobregat en el seu recull de danses. Actualment, s'ha recuperat i forma part del Ballet petit de Sant Josep, que és un arranjament fet pels Grallers grillats a partir de melodies tradicionals catalanes. | 08101-434 | L'Hospitalet de Llobregat | 41.3596600,2.0995600 | 424684 | 4579075 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||||||
| 52664 | Ornaments del jardí de la Casa España | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ornaments-del-jardi-de-la-casa-espana | MARCÉ I SANABRA, Francesc (1969). Llunell-Molines-España : tres apellidos en la historia de una finca hospitalense recientemente restaurada por el Ayuntamiento; dins Hospitalet : boletín de información municipal , Núm. 64 (4t trimestre 1969), pp. 5-18. | XIX | Conjunt de dos elements ornamentals esculpits en pedra sobre sengles pedestals en relleus. El motiu central del primer (H-5531) és una flor de lis, símbol relacionat amb els primers propietaris de la casa pairal. Està emmarcada per una circumferència que podria simbolitzar una roda de carro o un disc solar. A la zona en unió amb el pedestal, de secció quadrada, hi ha ornamentació floral en relleu. El segon el motiu central (H-5527) és un escut d'armes amb el camp quarterat en creu amb lleons rampants en el quadrant superior dret i en l'inferior esquerre. En els altres quadrants hi ha tres franges horitzontals amb tres llengüetes al centre (?). Abans de l'emplaçament actual estava col·locada al portal que donava accés als jardins de la casa pairal. Mostrava així les armes de la família España al visitant. | 08101-435 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | Abans de l'emplaçament actual estava col·locada al portal que donava accés als jardins de la casa pairal. Mostrava així les armes de la família España al visitant. | 41.3609700,2.0974100 | 424506 | 4579222 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52664-foto-08101-435-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Formen part del fons del Museu d'Història de l'Hospitalet amb els números H-5531i H-5527. | 98 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52665 | Fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-santa-eulalia-de-merida | BONILLA SITJA, Elisabet (2016). L'Hospitalet vist des de l'Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida. Anàlisi formal del seu fons i esbós històric-social a partir dels capítols matrimonials d'Època Moderna. Beques l'Hospitalet. Convocatòria 2015. | XV-XX | Fons agrupat en 7 seccions, compostes per diverses sèries que poden incloure subsèries: La primera secció són els Llibres Sacramentals, presents per obligació a les parròquies des del Concili de Trento (s.XVI). Aplega les sèries: Baptismes(A), Confirmacions(B), Matrimonis (C), Defuncions(D) , i Varia (E), on trobem la sèrie de Compliment Pasqual. La segona secció, Administració parròquia és la que aplega més sèries i subsèries, perquè recull tot allò referent a la parròquia des del seu govern, l'administració, afers legals, economia, patrimoni o culte i devoció. Les sèries que la composen són: Visites pastorals(F); Estat de la parròquia(G) agrupa documents semblants a les visites pastorals o que informen sobre situacions dels feligresos; Consuetes(H), sobre costums de la parròquia; Inventaris Parroquials(I), recull inventaris des del s. XVI i una notícia sobre el saqueig de la parròquia; Demarcació parroquial(J), documents amb informació sobre els límits parroquials. La sèrie Documentació Bisbat/Diòcesi oficial o no(K) es divideix en Manuscrit i Imprès que apleguen la documentació emanada per entitats supra parroquials que afectaven a la parròquia (normatives, butlles, beatificacions, etc.). La sèrie relativa a Economia(L) es divideix en subsèries com el Llibre d'obra. Comptes i factures que aplega els llibres i lligalls dels obrers parroquials. Recull també el referent alguns dels sustents de la parròquia com eren Carnisseria, fleca, taberna i pesca. Altres subsèries són les Possessions de la rectoria, documents que acrediten la propietat de béns abans i desprès de la desamortització, i Empedrat del carrer sobre obres que afecten la parròquia; Impostos eclesiàstics que aplega Delmes i Primícies, Llevador de rendes i censals i una Vària: Novè Decimal, Excusat i mix d'impostos; Novenari d'ànimes, fundació de beneficis i causes pies, aniversaris; Celebracions i misses; Processos i sentències(M) interessant per a l'estudi dels conflictes de la parròquia amb els veïns, sobretot per raó del cobrament de delmes i primícies entre d'altres, com les quatre U.I. sobre el conflicte amb el Cabiscol, Procés Port amb el Duc de Medinacelli, el Procés Esplugues, el Litigi Oliver, els Plets Rtor. Pou i Plets varis. La subsèrie que segueix aplega la Correspondència i documentació associada a rector(N) i es divideix en el Rector Carreras el Rector Fèlix Bover, el Rector Quirze Madriguera, el Rector Miquel Pou així com en un Nomenament. La següent subsèrie fa referència a les Confraries i administracions(O). A continuació trobem una subsèrie denominada Vària(P) degut a la varietat de temes puntuals. Així tenim la subsèrie Ermites formada per Santa Eulàlia de Provençana i Santa Maria de Bellvitge i les subsèries com són els documents de petició per crear Oratoris Particulars, alguns Goigs i laudes, dos documents sobre Relacions amb l'hospici de Barcelona, Assumptes laics d'interès parroquial com epidèmies, fraus i diverses circulars, Indulgències, Culte, la possessió de Relíquies a l'església, un document d'Excomunicació i el registres sobre el Cementiri. La tercera secció Notarials, s'agrupa en 4 sèries. La primera és Diversos(Q), es subdivideix en Diversos: segle XVI que aplega dos llibres compostos per donacions, vendes, arrendaments, inventaris; i en Diversos: Segle XVII inclòs endavant que aplega dos índexs amb diverses tipologies documentals, així com àpoques, establiments i censals. Tenim la sèrie d'Inventaris i encants(R) d'entre els segles XVI i XVIII, i 2 encants del s. XVIII. Els Capítols matrimonials(S) es conserven des del s. XV al XVIII. Finalment, tenim els Testaments(T) d'entre els segles XV i XX. La quarta secció és la corresponent al fons Municipal i aplega els documents sobre el Comú i la Universitat de L'Hospitalet(U). (continua a Observacions) | 08101-436 | Carrer de Barcelona, 104 | La primera referència al terme parroquial de Santa Eulàlia de Provençana data de finals del segle X, en el context d'un document de venda. Amb aquesta indicació es constata per tant una realitat que s'hauria format en els anys precedents, aglutinant sota el control de l'església tot un territori que a partir d'aquell moment romandria lligat a la seva administració. L'acta de consagració de l'església parroquial és del 1101, a partir de la qual es dotada i s'estableixen els drets de la parròquia sobre el terme i les obligacions dels habitants d'aquest. A partir del segle XV i degut a la concentració de poblament al voltant de l'hospital, a la zona coneguda com 'la Pobla', es decideix traslladar l'església parroquial de Santa Eulàlia cap aquest nucli. Tot i que l'advocació serà la mateixa, Santa Eulàlia, es canviarà la indicació geogràfica de Provençana a Mèrida. En aquest sentit, tot sembla indicar que l'arxiu primitiu passaria de l'antiga parròquia a la nova, ja que l'antiga església de Santa Eulàlia de Provençana serà custodiada per un ermità, i el rector regirà des de la nova seu parroquial. Malgrat el canvi, la documentació generada continua fent ús de l'antiga advocació complerta. Així doncs, i traspassant el nucli d'atenció aquesta nova seu, al segle XVI es reedifica l'església que romandrà fins que en el context de la Guerra Civil es enderrocada. La primera pedra de l'actual temple data del 1939 però no va ser totalment acabat fins l'any 1947. | 41.3600300,2.0989900 | 424637 | 4579117 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida (APSEMH) esdevé una eina cabdal per a l'enteniment dels processos històrics que la ciutat de L'Hospitalet ha viscut, principalment des del segle XVI i fins a finals del XIX.El fons arxivístic ha patit diverses vicissituds, derivades dels conflictes històrics en els quals L'Hospitalet i la seva parròquia van veure's immersos. A finals del segle XVII s'informa per mitjà d'un inventari del saqueig de l'església i el robatori d'alguns dels seus llibres17, amb anotacions posteriors a d'altres llibres de l'arxiu. També hi ha noticies sobre la crema d'escriptures entre els anys 1713 i 1714 que pel que s'indica, sembla que va afectar la major part del fons de l'arxiu.Finalment, l'arxiu va ser desmantellat durant la Guerra Civil Espanyola, moment en se suposa que va perdre's també una bona part de la documentació.(continuació Descripció)La cinquena secció Divers està composta per la Documentació alinea parròquia(V), documentació que es conserva a l'arxiu parroquial que no té res a veure amb la parròquia, en general són documents portats a Santa Eulàlia pels nous rectors; o un petit volum de documents Sense classificar/Mal estat(W).La sisena secció correspon al conjunt de Pergamins. La sèrie s'ha constituït agrupant els Pergamins numerats per ordre cronològic(X). Destaca pel seu bon estat el Capbreu Universal de la Parròquia, (s.XV), o el lligall de pergamí que aplega una sentència de la Regia Audiència favorable a la parròquia i una còpia de la Dotalia de l'església. Trobem també un pergamí que s'ha conservat gràcies a què va ser reutilitzat com a tapa d'un llibre posterior, així com la llicència (s.XVI) per arrendar la fleca, carnisseria i taberna per deu anys.La setena secció correspon als Llibres conservats a l'arxiu: dos Missals(Y), un de finals del segle XVI i l'altre d'inicis del XVIII. | 98|94 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||||
| 52666 | Mural Gabarrón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-gabarron | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Restaurat any 2010 per l'autor. En dipòsit al taller de l'artista en bones condicions | Mural format per uns 150 personatges que representen l'evolució de l'esport, realitzades mitjançant incisions, textures i colors vius pintat directament. Fa 100 metres de llarg per cinc d'alçada (500 m2). Representa un seguit de modalitats esportives incloses en la Carta Olímpica. Està fet a partir de més de mil plafons irregulars de ceràmica. Es caracteritza per un gran dinamisme i moviment a partir de traços simples però contundents, remarcats pel negre en contraposició a tota una gama de colors vius. | 08101-437 | Valladolid | Va ser encarregat per l'Ajuntament amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992 quan l' Hospitalet va ser subseu olímpica de beisbol. Es va inaugurar el 21 de maig de l'any 1991 al Parc esportiu de la Feixa Llarga. Però degut al seu estat de conservació, l'any 2010, l'Ajuntament va encarregar a l'autor la seva restauració, per la qual cosa aquest procedí a arrancar el mural i traslladar-lo al seu taller de Valladolid on el va restaurar. Actualment hi roman en espera d'un lloc adequat per a la seva reinstal·lació. | 41.3493300,2.1043600 | 425074 | 4577924 | 1991 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52666-foto-08101-437-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52666-foto-08101-437-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cristobal Gabarrón | Actualment es troba en el taller de l'autorFotografies extretes del web: http://www.sktb3000.net/fcp/html/gabarron/obras/olimpismo.htm | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||
| 52667 | Parc Agrari del Baix Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-agrari-del-baix-llobregat | Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac.(2009). Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Ormobook serveis editorials. https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Agrari_del_Baix_Llobregat https://parcs.diba.cat/web/baixllobregat/pla-especial-d-ordenacio | En fase de desenvolupament. | Entre les cotes 424040 / 4576958 i 424775 / 4576455 circula el Llobregat amb la riba esquerra en terme de l'Hospitalet, just en el tram superior hi trobem el Parc Agrari del Baix Llobregat. El Parc Agrari del Baix Llobregat està situat a les planes al·luvials del delta i de la vall baixa del riu Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat, que ocupen una posició central dins la regió metropolitana de Barcelona. El territori del parc, de tradicional riquesa agrícola, forma part de catorze municipis: Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans, que sumen 730.000 habitants dels més de 4 milions de la regió metropolitana. El Parc Agrari té una superfície de 2.938 ha, delimitades pel seu Pla especial. La vall baixa del Llobregat és una plana fluvial orientada en sentit N-NW/S-SE, amb el riu Llobregat que parteix les carenes de muntanyes situades paral·leles a la línia de costa, fins a formar un delta de desembocadura. Presenta un interès rellevant per la diversitat d'ambients naturals que té com a origen d'un paisatge primigeni constituït per comunitats vegetals pròpies dels sorrals costaners, extensions considerables d'aiguamolls salabrosos litorals i boscos de ribera; paisatge que ha estat, però, profundament transformat per l'acció de l'home. Així, pel que fa a la vegetació primitiva, es poden diferenciar cinc dominis: l'alzinar, la màquia de llentiscle i margalló, els boscos caducifolis de ribera, les comunitats halòfiles i helofítiques litorals i les comunitats psammòfiles litorals. Aquests darrers dos grups corresponen a ambients humits salinitzats i als sorrals costaners del delta. A partir d'aquesta vegetació potencial s'han configurat diversos ambients que configuren el paisatge actual: els camps de conreu, els aiguamolls litorals, el riu i la xarxa de drenatge, les platges o les pinedes. Es pot agrupar el paisatge vegetal del territori del Parc Agrari del Baix Llobregat en dos grans tipus: les comunitats vegetals associades a l'espai agrari i les comunitats associades a les zones inundables i a les llacunes litorals. Tanmateix, les particulars condicions ecològiques d'algunes zones i sobretot, l'extensa xarxa de canals de reg i drenatge, facilita l'aparició de comunitats particulars i, a vegades, permet la supervivència d'algunes espècies de plantes singulars. En aquest sentit, el delta del Llobregat posseeix notables singularitats botàniques i zoològiques, molt lligades als aiguamolls, que comprenen espècies remarcables, en perill d'extinció o al límit de la seva àrea geogràfica de distribució i l'existència de concentracions importants d'individus reproductors, hivernants i migratoris de moltes espècies ornitològiques. El paisatge agrícola predominant manté elements pràcticament testimonials de les antigues llacunes deltaiques. Aquests espais avui han estat modificats en una part per les obres d'ampliació del port de Barcelona, de l'aeroport i del mateix desviament del riu. El paisatge del delta del Llobregat en pocs anys canviarà radicalment tal com era a finals del segle XX. Mentre aquesta transformació radical afecta l'essència paisatgística de la vall baixa també es fan esforços per conservar i recuperar els espais naturals residuals que queden. El paisatge agrari és el garant que aquesta immensa plana no es converteixi una aglomeració urbana enganxada a Barcelona. Alhora, aquest mar de conreus és un reservori alimentari, un autèntic rebost al costat d'una metròpolis que hostatja un 60% de la població catalana. El menjar fresc produït al Baix Llobregat és un dels principals valors d'un paisatge encara no prou valorat per la població privilegiada que l'envolta. | 08101-438 | Al sud-oest del terme municipal | La superfície del Parc Agrari del Baix Llobregat és una figura de protecció i també de potenciació de l'activitat agrícola situat a les planes al·luvials tan del delta com de la vall baixa del riu. Aplega catorze municipis amb una pressió demogràfica de gairebé nou cents mils habitants. La superfície comprèn 3,489,83 hectàres de terreny. La gestió del Parc va a càrrec del Consordi del Parc Agrari del Baix Llobregat. | 41.3396000,2.0955700 | 424327 | 4576852 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/