Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52472 | Edifici del carrer de les Roselles, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-les-roselles-13 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | Casa entre mitgeres edificada a les parcel·les regulars que es formaren en la urbanització de l'antic passatge Perutxo. Reformada en un moment posterior i amb un pis de més. Consta de planta baixa i dos pisos. La part de la coberta que dona al carrer és terrat i l'altra part és a dues aigües, amb el carener paral·lel. La façana s'organitza simètricament a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa la porta i una finestra i en les plantes superior una doble balconada, amb barana de ferro. La cornisa és plana amb dos buits cecs. | 08101-175 | Carrer de les Roselles, 13 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3590900,2.1004100 | 424755 | 4579011 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52472-foto-08101-175-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||||
| 52473 | Edifici del carrer de les Roselles, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-les-roselles-15 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | Casa entre mitgeres edificada a les parcel·les regulars que es formaren en la urbanització de l'antic passatge Perutxo. Reformada en un moment posterior. Consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és plana. La façana s'organitza simètricament a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa la porta i dues finestres i en les plantes superiors una doble balconada, amb barana de ferro. La cornisa és plana i està dividida en dos cossos, amb dos buits cecs. Destaquen esgrafiats florals sota la cornisa i el parament d'aplacat simulant carreus encoixinats. | 08101-176 | Carrer de les Roselles, 15 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3590500,2.1004200 | 424756 | 4579007 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52473-foto-08101-176-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||||
| 52474 | Edifici del carrer de les Roselles, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-les-roselles-19 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | Casa entre mitgeres edificada a les parcel·les regulars que es formaren en la urbanització de l'antic passatge Perutxo. Reformada en un moment posterior. Consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és plana. La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. Les de la planta baixa han estat modificades i no presenten cap element característic; però a les plantes superiors, l'eix de la dreta ve definit per un balcó per planta i l'eix de l'esquerra per una finestra per planta. Totes les obertures són de llinda recta i tenen porticons de llibret de fusta. El parament simula carreu i destaca l'esgrafiat en la separació entre el primer i el segon pis. | 08101-177 | Carrer de les Roselles, 19 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3589600,2.1004700 | 424760 | 4578997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52474-foto-08101-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52474-foto-08101-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||||
| 52475 | Edifici del carrer de les Roselles, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-les-roselles-21 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | Casa entre mitgeres edificada a les parcel·les regulars que es formaren en la urbanització de l'antic passatge Perutxo. Reformada en un moment posterior. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana. La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, a l'eix de la dreta, hi trobem la porta d'accés, de fusta, dos vanos i llinda recta. Al costat una estreta finestra amb reixa de ferro. En el primer pis, un balcó amb barana de ferro, a l'eix de la dreta, i una balconera amb balustres a l'eix de l'esquerra. En el segon pis, les dues obertures són balconeres amb balustres; la de l'eix de la dreta és més ampla. Ha estat reformada recentment de forma que els elements ornamentals es revaloritzin. Per exemple en el parament es juga amb la bicromia, un crema del parament de la planta baixa fent joc amb el sòcol de les plantes superiors i el recreixement de la llinda o la cornisa; amb el vermell del maó i les sanefes dels esgrafiats de les sanefes que separen cada planta. | 08101-178 | Carrer de les Roselles, 21 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3589300,2.1005000 | 424762 | 4578993 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52475-foto-08101-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52475-foto-08101-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||||
| 52476 | Edifici carrer de les Roselles cantonada carrer de Provença | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-de-les-roselles-cantonada-carrer-de-provenca | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | Externament mostra evidències de manca de manteniment. | Edifici industrial, actualment en desús, que fa cantonada amb el carrer de les Roselles i el carrer de Provença. Consta de planta baixa, pis i coberta plana. La façana del carrer de les Roselles s'organitza en tres cossos delimitats per pilastres formades per aplacats simulant carreus, amb una orla floral a la part superior. En el cos central hi trobem un accés de vehicles a l'alçada de carrer amb persiana metàl·lica i una triple obertura en planta pis. El cos de la dreta hi ha dues finestres cegues en planta baixa i dues obertures geminades, també cegues, a la planta pis. En el cos de l'esquerra, hi trobem la porta d'accés amb una gran tarja allargada, una finestra amb reixa al costat i dies obertures geminades a la planta pis. La façana del carrer Provença s'organitza amb els mateixos trets que l'anterior. En aquest cas trobem dues grans obertures una mica per sobre el nivell de la vorera que funcionarien de molls de càrrega i descàrrega per a vehicles i una tercera obertura a nivell per l'entrada de vehicles. Els tres cossos de la planta pis tenen sengles obertures triples separades per pilars. | 08101-179 | Carrer de les Roselles cantonada carrer de Provença | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3581700,2.1006200 | 424771 | 4578909 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52476-foto-08101-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52476-foto-08101-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||||
| 52477 | Edifici Fàtima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-fatima | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici que ocupa tres parcel·les del carrer, entre mitgeres que consta de planta baixa i pis, amb coberta de terrat pla. La façana es configura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les seves obertures. En planta baixa, la porta d'accés a l'eix central, amb arc de mig punt, i dues finestres als costats, amb reixa de ferro i llinda recta. A la planta pis, a l'eix central i damunt la porta d'accés, un balcó amb barana de ferro i obertura de llinda recta. Als eixos laterals balconades, també de llinda recta i baranes de ferro. Les tres obertures tenen porticons de fusta de llibret. El parament és un aplacat simulant carreus i amb un sòcol també amb aplacats. | 08101-180 | Carrer de l'Església, 40 | L'obertura del carrer de l'Església, que popularment encara conserva el topònim de carrer Nou, es realitzà l'any 1867 en els terrenys que havien quedat lliures després del trasllat del cementiri que fins llavors havia estat adossat a l'antiga església de l'Hospitalet. Aquesta actuació urbanística s'emmarca en un context d'expansió de la vila vella de l'Hospitalet, que començà a viure a mitjans del XIX episodis de reconstruccions i noves edificacions principalment al llarg del carrer Major. | 41.3608600,2.0991700 | 424653 | 4579209 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52477-foto-08101-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52477-foto-08101-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bona part del carrer, obert en una primera instància des del carrer Major fins al del Centre, ha perdut la fesomia dels habitatges originals ja que hi ha hagut molta arquitectura de substitució. De totes maneres, ha romàs un conjunt que respon a una única actuació constructiva, amb una parcel·lació homogènia i un projecte arquitectònic idèntic.Actualment destinat a centre educatiu, és el col·legi Tecla Sala. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||||
| 52478 | Brollador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brollador | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. | XX | Brollador d'estil romàntic situat al mig de la plaça del rector mossèn Homar. La secció és circular i el brollador de pedra en forma de gerra es troba dins una mitja esfera còncava. L'aigua es manté en una petita bassa circular. Al seu voltant hi ha una palmera i dues magnòlies. | 08101-181 | Plaça del rector mossèn Homar | A mitjans segle XIX, l'únic espai obert que hi havia en aquesta zona era una breu placeta davant de l'església del 1600. Dels quatre espais que avui formen la plaça, aquest vindria a ser el que queda entre la graonada de l'església i la calçada del carrer Major. Les dimensions originals, de fet, eren encara més reduïdes, puix que la façana de l'església desapareguda arribava més endavant que el front de la graonada, i el cos del campanar avançava fins a tocar la línia del carrer Major. El pont que unia l'església i la casa rectoral acabava de fer la placeta un espai anxovat i ombrívol. Per la banda de migdia, el jardí i l'hort de la rectoria ocupaven l'actual placeta de Mossèn Homar i el triangle de la vorera de davant de la Casa de la Vila. Aquest triangle va ser la primera conquesta, la primera ampliació de la primitiva placeta, fou la que es va anomenar 'Plaça de la Llibertat'. La paret de l'hort del rector va ser enderrocada per disposició de la Junta Revolucionària local, que administrà la població en els primers moments que seguiren la revolució del 1868. La mateixa Junta disposà també l'enderroc del pont de la rectoria. | 41.3593700,2.0992600 | 424659 | 4579043 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52478-foto-08101-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52478-foto-08101-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | |||||||||
| 52479 | Casa del carrer Bruc, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-bruc-19 | XX | Casa unifamiliar aïllada per tres costats i adossada per la façana de llevant a una altra casa. És de planta rectangular i consta d'una única planta pel carrer del Bruc i de dues pel carrer de Lleida. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, amb un a part de terrat pla al costat de la façana de migdia. La façana del carrer Bruc és de línies senzilles amb obertures adintellades: porta a l'eix central i dues finestres als laterals, amb recreixement i ampit de rajoles. Parament llis, amb separació fent un triple cos i coronament pla, amb la part central més alta. Al davant hi ha un petit pati i una barana amb sòcol d'obra i reixa de ferro. Pilars als extrems i emmarcant la porta d'accés, també de ferro. | 08101-182 | Carrer Bruc, 19 | 41.3630200,2.1013500 | 424838 | 4579447 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52479-foto-08101-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52479-foto-08101-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | |||||||||||
| 52480 | Casa del carrer Rodés, 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-rodes-36 | XX | Casa d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de terrat pla. La distribució de les obertures difereix de la planta baixa amb les plantes superiors. A la planta baixa hi ha l'accés a l'escala comunitària i dues obertures més. Els dos pisos tenen la mateixa distribució: una balconada amb barana de ferro i amb dues obertures adintellades. La façana està coronada per una balustrada. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-183 | Carrer Rodés, 36 | 41.3623900,2.1074400 | 425347 | 4579371 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52480-foto-08101-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52480-foto-08101-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | |||||||||||
| 52481 | Casa del carrer Rodés, 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-rodes-39 | XX | Casa d'habitatges que fa cantonada amb el carrer de les Esquadres, de planta quadrangular i que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és de terrat pla. La façana del carrer Rodés s'organitza simètricament a partir d'un eix central que la divideix en dues meitats. Aquest eix passa pel mig de la porta d'accés a l'escala comunitària. A cada costat es defineix les obertures; en planta baixa porta i finestra i en les plantes pis balconades amb dues obertures. Les baranes són de ferro i les obertures adintellades amb ornamentació geomètrica damunt la llinda que s'adossa al suport del balcó. La façana del carrer de les Esquadres s'organitza a partir de tres eixos de verticalitat: el de l'esquerra definit per un balcó per planta i porta a la planta baixa; i els altres dos eixos amb finestres estretes adintellades i amb la mateixa ornamentació a modus de trenca aigües. Entre finestra i finestra, hi ha una garlanda floral. Les finestres de la planta baixa tenen reixat de ferro. El coronament de la façana és pla amb una cornisa dentellada amb esgrafiats ornamentals. El parament és llis, a excepció de la planta baixa que té un arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-184 | Carrer Rodés, 39 | 41.3626800,2.1069700 | 425308 | 4579404 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52481-foto-08101-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52481-foto-08101-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | |||||||||||
| 52482 | Casa del carrer Rodés, 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-rodes-44 | XX | Casa d'habitatges entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla. La façana s'organitza a partir d'un eix central que la divideix en dues meitats iguals. Aquest eix passa per la porta d'accés, al mig de la planta baixa. A cada costat hi trobem una finestra. En els pisos superiors hi ha un balcó corregut al llarg de la façana on s'accedeix per dues obertures. Les baranes són de ferro i les obertures adintellades. Les de la planta baixa tenen un recreixement al voltant amb un coronament triangular a les finestres i ondulat a la porta, amb motiu floral ornamental. Les obertures dels pisos tenen una lleugera motllura a modus de trenca aigües. El coronament és pla amb una cornisa dentellada damunt una sanefa esgrafiada. El parament és arrebossat llis, amb un sòcol en planta baixa. | 08101-185 | Carrer Rodés, 44 | 41.3628500,2.1071400 | 425322 | 4579423 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52482-foto-08101-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52482-foto-08101-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | |||||||||||
| 52483 | Garatge Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garatge-oliveras | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. JUHÉ i ORIOL, Pere (2010). Hospitalencs singulars. Just Oliveras i Prats; dins Xipreret. Ateneu de Cultura Popular, 335, pp. 4-6. | XX | Acabat de reformar. | Edifici destinat a acollir un garatge d'autobusos. Es tracta d'una gran nau, amb estructura bàsica de formigó i uns grans finestrals de vidre per il·luminar-la, capaç de disposar d'un espai interior lliure on havien d'estar-hi els autobusos de l'empresa. Del conjunt de l'obra en destaquen el sistema d'encavallades de formigó de la coberta, que permeten una gran distància entre murs de tancament, i la volumetria dels cossos de façana. Malgrat que els plànols del projecte anaven signats per Antoni Puig i Gairalt, l'obra i construcció de l'edifici s'atribueix al seu germà Ramon. En aquest cas concret, però, les autores de la catalogació de les obres de Ramon i Antoni Puig Gairalt no recullen aquest projecte. Es tracta d'un interessant exemple de com els plantejaments i nous materials constructius permeten una arquitectura capaç de solucionar els reptes i les noves demandes d'espais d'un món modern en transformació. El formigó dóna resposta a la necessitat de grans espais buits coberts i la seva il·luminació. | 08101-95 | Carrer de Tarragona, 28-30 | Es tracta de la cotxera que creà Just Oliveras i Prat (1887 - 1938) empresari, polític i alcalde de l'Hospitalet. Pertanyia a una família benestant arrelada a la ciutat des del segle XVII. De jove s'afilià a la Lliga Regionalista i el 1907, juntament amb els seus germans, va promoure el segon eixample de l'Hospitalet urbanitzant la finca de cal Tres, propietat de la família, de la que en sortiria l'actual Rambla Just Oliveras, batejada així en honor seu. Arran d'això aconseguí ser nomenat cap de la secció local de la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat en les eleccions municipals de 1914. L'1 de gener de 1916 fou escollit alcalde per primer cop, però el 16 de març del mateix any fou destituït. Fou escollit alcalde novament en 1918, i va mantenir el càrrec fins que fou destituït en proclamar-se la dictadura de Primo de Rivera en 1923. Duran els anys 1920 es va dedicar al món empresarial gràcies a la bona marxa del negoci del seu pare i la dot aportada per la seva esposa, Josefa Durban i Casas. El 6 d'agost de 1921 va inaugurar la línia d'autobusos entre l'Hospitalet i la plaça d'Espanya de Barcelona. El 1927 adoptà la forma de societat anònima Oliveras SA i va connectar viatges amb Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat. Amb la caiguda de la dictadura, el 5 de març de 1930, Just Oliveras fou escollit de nou alcalde de l'Hospitalet, càrrec que ocupà fins al 14 d'abril de 1931, quan a les eleccions municipals espanyoles de 1931 va guanyar l'alcaldia Esquerra Republicana de Catalunya. Durant els anys de la Segona República Espanyola va compaginar els seus negocis amb el seu càrrec de regidor per la Lliga Catalana a l'Ajuntament. En esclatar la Guerra Civil espanyola, però, va decidir quedar-se a la vila, tot i que les seves empreses foren col·lectivitzades. El 1938 fou assassinat al garatge de casa seva juntament amb la seva cunyada, Antònia Durban Casas. La seva mort mai ha estat aclarida, ja que l'única testimoni, Àngela Casas Sabaté, no va poder identificar l'assassí,perquè portava la cara tapada. | 41.3618400,2.1029400 | 424970 | 4579314 | 1928 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52483-foto-08101-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52483-foto-08101-95-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni i Ramon Puig i Gairalt | S'hi ha instal·lat una nova activitat comercial. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | |||||
| 52486 | Pont d'en Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-den-jorda | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | El conegut com a Pont d'en Jordà, o Pont del Metro, és un dels elements més destacat d'obra pública de l'Hospitalet. Es tracta d'una estructura penjant de ferro reblonat construït per la Maquinista Terrestre y Marítima, dissenyat per l'enginyer Santiago Rubió i amb participació puntual de l'arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt (segurament en la solució dels elements de formigó dels estreps). Aquesta passera té un estrep al barri de la Torrassa, al capdavall del carrer Rafael de Campalans, i travessant les vies fèrries arriba fins al barri de Santa Eulàlia, on actualment s'hi accedeix per una rampa i unes escales mecàniques. | 08101-98 | Ronda de la Via, s/n | L'origen d'aquest pas de comunicació de vianants entre els dos barris de l'Hospitalet de més creixement urbà durant el primer terç del segle XX començà a ser una necessitat imperiosa a partir de l'arribada del Metro Transversal a Santa Eulàlia al 1932. Josep Jordà, personatge amb càrrecs públics a l'ajuntament de l'Hospitalet i veí de la Torrassa fou l'impulsor del projecte de comunicació d'aquests barris, fins llavors mancats de gairebé cap contacte a causa de la presència de les vies fèrries. El projecte restà aturat fins l'any 1934 quan es trobà el finançament necessari per part de la companyia del metro, que volia atreure més usuaris del barri de la Torrassa, i de l'Ajuntament de Barcelona, que tenia clares intencions annexionistes pel que fa als barris de Collblanc, La Torrassa i Santa Eulàlia, crescuts a redós de la seva pròpia lògica expansionista. La inauguració es produí el 7 d'abril de 1935. | 41.3684800,2.1269200 | 426983 | 4580031 | 1934 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52486-foto-08101-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52486-foto-08101-98-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Rubió | Comunicació de vianants entre els barris de la Torrassa i Santa Eulàlia. | 98 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||
| 52487 | Torre Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-gran | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BAÑOS SORIA, Julio (1997). Imatges retrospectives de la Marina: Zona Franca i polígon industrial Pedrosa. L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX | Està abandonada. La coberta està esfondrada i les obertures no conserven les finestres. | Masia que s'aixeca a l'extrem sud-occidental dels actuals límits del terme municipal, a tocar de la riba del riu Llobregat i prop de les terres annexionades a Barcelona per a la formació de la Zona Franca. És un vast casalot d'uns 20 metres de façana principal, amb diversos annexos laterals. La seva grandària i estructura tipològica contrasta amb la resta de masies que trobem a la Marina, ja que es tracta d'una casa pairal que pot acollir una família extensa. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules a dues aigües. La composició de la façana principal, orientada a migdia, és a partir de diversos eixos de simetria, on destaquen els balcons amb balustres del primer pis. Té set crugies de cinc metres amb murs de 60 cm. Interiors amb motllures, bigues de fusta vistes i revoltons. | 08101-99 | Carretera de la Vora del riu, s/n | Fins fa pocs anys, encara explotava les terres de l'entorn; però la reparcel·lació de la zona i els nous vials l'han ofegat territorialment i en pocs anys s'ha deteriorat considerablement. | 41.3385800,2.1035500 | 424994 | 4576731 | 1843 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52487-foto-08101-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52487-foto-08101-99-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | |||||||
| 52491 | Monument sense títol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-sense-titol | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Presenta pintades i grafits a la superfície. | Més que un monument commemoratiu sembla un brollador en forma d'embut de secció quadrada, fet de formigó. La part inferior és molt més estreta que la part superior. Per dins té forma de recipient o pica, de textura llisa. Va utilitzar com a material, formigó i pedra calcària per recobrir la part interior. | 08101-147 | Carretera d'Esplugues de Llobregat | 41.3674900,2.0960300 | 424398 | 4579947 | 1995 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52491-foto-08101-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52491-foto-08101-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alfredo Sánchez | Les seves dimensions són: 179 x 129 x 133 cm. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||
| 52492 | Arrels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arrels | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument d'homenatge a Rafael Casanova en forma d'al·legoria amb el simbolisme com a llenguatge principal. Realitzada a partir d'un bloc monolític de marbre travertí, en forma de prisma quadrangular a la base, d'on neixen unes arrels que donen naixement a les quatre barres de la senyera que envolten, alhora, una columna trencada a la part superior. A mitja alçada d'aquesta columna i al bell mig de la banda que formen les quatre barres hi ha el rostre de Rafael Casanova. A la part frontal de la base del prisma es pot llegir la següent inscripció: 'A Rafael Casanova i a l'esperit de l'11 de setembre de 1714.' També hi trobem l'escut municipal. Està posada al mig d'un parterre de gespa en forma de túmul encerclat que s'aixeca sobre el paviment de la Rambla i il·luminada mitjançant uns petits focus de llum halògena. | 08101-148 | Rambla de la Marina | Es va inaugurar l'11 de setembre de 1996. L'autora ha guanyat els premis Josep Llimona, Ciutat de Martorell i, amb l'obra 'Arrels', el Premi Cità d'Estocolm 99 de l'Acadèmia Gli Etruschi de Florència, el 21 de febrer de 1999; tal i com informa una placa de bronze. | 41.3587200,2.1023900 | 424920 | 4578968 | 1996 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52492-foto-08101-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52492-foto-08101-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Montserrat Garcia Rius | Rafael Casanova (1660 - 1743) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les institucions catalanes d'autogovern. És objecte d'homenatge durant la Diada Nacional de Catalunya. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||
| 52493 | Càntic solidari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantic-solidari | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | És un pentàgon irregular amb dues figures antropomòrfiques, una masculina i l'altra femenina, en el seu interior, fetes d'acer. Són figures sense cap, agafades de les mans . Està culminada amb les formes d'un cercle i una mitja lluna. Es presenta sobre una peanya semicircular que s'adapta al desnivell de la plaça amb un mur de formigó de 135x1200x28 cm on hi ha enganxada una placa d'alumini amb la dedicatòria: 'La ciutat de L'Hospitalet a Tuzla' , el títol , l'autor i la data. Està instal·lada en un parterre elevat cobert amb plantes de mata baixa. | 08101-149 | Av. de Josep Tarradellas, cantonada Av. d'Isabel la Catòlica | Es va inaugurat el 30 de març de 1996. | 41.3636200,2.1048900 | 425135 | 4579510 | 1996 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52493-foto-08101-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52493-foto-08101-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ferran Soriano | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | |||||||
| 52494 | Noi amb peix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noi-amb-peix | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Escultura de bronze que representa un nen un assegut sobre uns esglaons amb un dofí amb la boca oberta a les mans . El nen té el cap girat cap a un costat i les cames obertes tocant-se els peuets L'obra original era de terra cuita, feta amb argila modelada i amb incisions per les ungles, la cara i els cabells. L'actual és una còpia feta amb fosa de bronze i polit manual, buidada per dins i col·locada sobre una peanya quadrangular de granit negre que reposa en un pedestal de maons. A una certa distància hi ha la placa amb la inscripció del nom de l'obra , de l'autor i l'anagrama del col·lectiu Gent de Pau que va promoure la construcció d'aquesta còpia. Les dimensions de la figura són : 55 x 35 x 38 cm. | 08101-150 | Carrer Famades | Inaugurada l'any 1996. | 41.3575100,2.0965700 | 424432 | 4578839 | 1996 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52494-foto-08101-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52494-foto-08101-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rafael Solanic i Balius | La peça original que estava ubicada a Ca n'Arús, tenia un ús com a brollador de terracota i es troba actualment als magatzems del Museu de L'Hospitalet.L'escultura està dins d'un parterre romboïdal, als Jardins de la Pau, als peus d'una olivera i amb plantes arbustives als costats. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||
| 52495 | La Sireneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sireneta | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Petita figura de bronze que representa una sirena asseguda damunt una roca. Està situada al mig d'un parterres de flors de la plaça. La sireneta porta trenes i sosté amb la mà dreta un peix, que feia les funcions de brollador quan l'escultura formava part d'un estany amb aigua | 08101-151 | Plaça de la Mare de Déu de Montserrat | Es va inaugurar 23 d'octubre del 1997. | 41.3576300,2.1011900 | 424818 | 4578848 | 1997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52495-foto-08101-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52495-foto-08101-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Valentí Julià i Sadurní | Es tracta d'una versió, feta pel mateix autor, d'una primera sirena de l'any 1955 que havia estat instal·lada a la plaça del Repartidor i posteriorment al parc de la Marquesa d'on va desaparèixer l'any 1983.Les seves dimensions aproximades són: figura 60 cm d'alçada i la peanya 30 x 30 cm. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||
| 52496 | Monument a la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-mare-de-deu-de-montserrat | <p>ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. https://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Garc%C3%ADa_Rius</p> <p><span><span><span><span><span><a href='http://ow.ly/4xeJ30qBFm9'><span><span>http://ow.ly/4xeJ30qBFm9</span></span></a></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Monument dedicat a la Moreneta, patrona de Catalunya, compost per un monòlit (168 x 112 x 124 cm)de conglomerat procedent del propi massís de Montserrat, cedit pel municipi de Collbató. S'ha col·locat damunt un parterre i només s'ha treballat rebaixant-lo una mica pel costat on se situa el perfil en bronze de la Mare de Déu de Montserrat (49'5 x 22 cm). Hi ha la firma de l'autora a la cantonada inferior dreta del bust i en un lateral del monòlit hi ha clavada una placa de metacrilat amb la dedicatòria i la data de la inauguració.</p> | 08101-152 | Plaça de la Mare de Déu de Montserrat | <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta obra la va encarregar el Club Muntanyenc de L'Hospitalet. Anteriorment la mateixa entitat i la desapareguda Unió Excursionista de Catalunya de L'Hospitalet ja havien promogut la instal·lació de monuments dedicats a la Moreneta. El precedent de l'actual monument es remunta a l'any 1962. En aquest any la UEC de l'Hospitalet celebrava el seu desè aniversari amb un acte que va consistir a dur a peu des del Monestir de Montserrat una imatge de la Mare de Déu beneïda, fins a la plaça de l'Hospitalet que porta el seu nom. Aquella </span>escultura de la Mare de Déu de Montserrat va patir mutilacions dels braços i altres elements fruit d’actes vandàlics. Per tal de preservar la escultura, es va retirar i va ingressar a les col·leccions del Museu de l’Hospitalet on es conserva amb la referència H-4258.</span></span></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span><span><span><span>L'actual escultura es va inaugurar el 23 d'octubre de l'any 1997. El 2005, al seu peu s'hi va posar una placa de ceràmica blanca amb un fragment del virolai signada per l'entitat veïnal Gent de Pau.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3575400,2.1010700 | 424808 | 4578838 | 1997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52496-foto-08101-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52496-foto-08101-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Montserrat Garcia Rius | Es troba situada en un costat de la part enjardinada de la plaça. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||
| 52497 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-4 | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Instal·lació en homenatge a Lluís Companys i Jover (1882-1940) compost per 57 columnes, tantes com anys va viure Companys i una ampolla a dalt (en bronze). Les columnes formen una espiral i les dues primeres estan separades per 3 metres, cada vegada es redueixen 10 cm. Segons l'autor: 'la idea era que la vida és com una espiral que et porta a un lloc inevitable que és la mort. Jo crec que en el recorregut que tu fas per la teva vida el temps no és el mateix, o sigui del zero als 10 anys és llarguíssim; dels 10 als 20 es fa una mica més curta. Després dels 40 la distància a mida que tu t'acostes cap al final de la teva vida passa més ràpid i per això la distància entre les columnes va disminuint. Les ampolles que hi ha a dalt tenen la forma de les que els egipcis enterraven amb les seves coses i una de les seves coses eren les essències de perfums, aleshores aquests són flascons d'essències. És la idea de que cada any de la teva vida tu conserves l'essència d'allò que tu has estat. N'hi ha un 90% de palla i un 10% que és important, és l'essència. Posar una ampolla en cada columna és com guardar l'essència de cada any de la seva vida. Llavors, fas un recorregut per allò que era el més important dels anys de la seva vida. El recorregut és en espiral per un camí de llambordes i et condueix a una bola tancada que és on es troba la seva imatge. Al principi estava tapada amb un vidre i aquest vidre el van trencar fins a sis vegades. Al final vàrem decidir posar una placa de bronze, amb el seu nom.... volia fer un homenatge a la seva persona....Hi ha un detall més de la simbologia de l'escultura, a la base de cada columna hi ha un focus. El tema d'encendre un llum cada nit és com recordar algú. Un llum per cada any és com recordar un any de la seva vida. La importància d'una persona des que neix fins a que mor.' /ABAIJON; ANCUTA i FERNÀNDEZ , 2009). | 08101-153 | Plaça de Lluís Companys | Es va inaugurar 13 de desembre de 1997. Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que ha mort executat. | 41.3588400,2.1032600 | 424993 | 4578981 | 1997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52497-foto-08101-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52497-foto-08101-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Albert Casañé | Va utilitzar coma a material el ferro, llambordes, zenc i bronze . Les tècniques que va fer servir són: galvanitzat , pintat , rovellat i gravat.En un costat i sobre la gespa hi ha una caixa de ferro rovellat i a la tapa una inscripció que és una dedicatòria de l'autor. Sota la instal·lació hi ha un fonament que és una espiral de formigó on s'hi van ancorar tots els tubs. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||
| 52498 | Xemeneies de Can Cluset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneies-de-can-cluset | http://lhdigital.cat/web/digital-h/noticia/-/journal_content/56_INSTANCE_txR0/11023/252203 | XX | Representa dues xemeneies relacionades amb una antiga bòbila que hi havia en aquesta zona. Estan separades uns 40 metres una de l'altra, a tocar amb la vorera del carrer Peñíscola. Són de maons i de secció circular, sobre un pilar quadrat. | 08101-154 | Parc de Can Cluset | 41.3653200,2.1027200 | 424955 | 4579701 | 1998 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52498-foto-08101-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52498-foto-08101-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduardo Carretero | Formen part del parc de Can Cluset de 22 mil metres quadrats | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | |||||||
| 52499 | Monument a la lleva del biberó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-lleva-del-bibero | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. https://ca.wikipedia.org/wiki/Lleva_del_Biber%C3%B3 [consulta realitzada el 20 de setembre de 2017]. | XX | Monument en homenatge a la 'Lleva del biberó' format a partir d'un bloc triangular de pedra crema d'Andalusia. Les seves dimensions són: 200 x 155 x 60 cm. El vèrtex superior és irregular i se sobreposa un triangle de granit negre on hi ha la representació del colom de la Pau amb una branca d'olivera. Aquesta peça de forma triangular representa les muntanyes i els ponts on van lluitar els soldats de la República. A la part inferior hi ha un buidat en forma d'arc de mig punt, que evoca el pont donant-li més lleugeresa a l'escultura. Al bell mig del monòlit hi ha una inscripció commemorativa amb lletres de bronze polides: 'EN MEMORIA DE LA XVII TROBADA DE L'AGRUPACIÓ ELS SUPERVIVENTS DE LA LLEVA DEL BIBERÓ - 41 A L'HOSPITALET'. | 08101-155 | Plaça de l'Ajuntament | Es va inaugurar el 7 de novembre del 1998 amb motiu de la trobada, a L'Hospitalet, de l'Agrupació dels supervivents de la Lleva del biberó. | 41.3597600,2.0992200 | 424656 | 4579086 | 1998 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52499-foto-08101-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52499-foto-08101-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Montserrat Garcia Rius | Lleva del Biberó fou el nom que van rebre les lleves republicanes del 1938 i 1939 durant la Guerra civil espanyola. Va ser mobilitzada per ordre del president de la Segona República Espanyola, Manuel Azaña, a finals d'abril del 1938. En aquell moment havia començat l'ocupació franquista de Catalunya i l'Exèrcit Nacional havien atacat Lleida, Gandesa, Balaguer, Tremp i Camarasa, fets que van suposar l'abolició de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.En total van ser cridats a files uns 30.000 nois, nascuts el 1920 i el 1921. En principi havien de cobrir tasques auxiliars, però el 25 de juliol de 1938 ja participaven en l'ofensiva republicana a la batalla de l'Ebre, quan només tenien disset anys.Es creu que va rebre aquest nom quan Frederica Montseny va referir-se a tots ells d'aquesta manera: - Disset anys? Però si encara deuen prendre el biberó. Van estar en les cruentes batalles del Merengue i el Baladredo, les dues al front del Segre. També prengueren part en la batalla de l'Ebre. Però també hi hagué biberons en zones menys conegudes com el Pirineu de Catalunya, destinats al batalló alpí.Acabada la guerra corregueren sorts ben diferents. Alguns als camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Agde. Altres a les presons franquistes i als camps de concentració de Vitòria, Miranda de Ebro i tants d'altres. Anaren a batallons de treballadors repartits per tota Espanya, feren el servei militar a Saragossa, Barcelona, l'Àfrica, etc. Alguns fins i tot lluitaren contra els maquis o foren sorpresos per l'arribada dels nazis a Paris. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||
| 52500 | Edifici del carrer d'Enric Prat de la Riba, cantonada carrer de Pau Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-cantonada-carrer-de-pau-casals | XX | Edifici d'habitatges aixecat a la cantonada dels carrers d'Enric Prat de la Riba i el carrer de Pau Casals. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, a excepció d'un cos del carrer de Pau Casals que és de planta baixa i un pis. La coberta és plana. La principal característica és el xamfrà arrodonit i una terrassa damunt del primer pis en aquest mateix xamfrà. La distribució dels plens i buits de les façanes i les obertures estan organitzats de forma racional, amb molta línia recta i senzillesa. Es combinen els colors i les textures en els trams llisos del parament amb faixes horitzontals. A la façana del carrer de Pau Casals sobresurt una tribuna amb tres finestres, una per cada costat, i coberta de teules. La planta baixa està destinada a usos comercials. | 08101-197 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, cantonada carrer de Pau Casals | 41.3602400,2.1038900 | 425047 | 4579136 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52500-foto-08101-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52500-foto-08101-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | |||||||||||
| 52501 | Cases del carrer Bruc, 38 i 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-bruc-38-i-40 | XX | Grup de dues cases unifamiliars, entre mitgeres que consten d'una única planta, amb la coberta plana. Les seves façanes estan més endarrerides que les cases del costat, fins i tot que la del número 42, que són de la mateixa època. Al davant hi tenen una mica de pati separat de la via pública per una separació d'obra, amb la porta d'accés centrada. La seva principal característica és la representació d'una tipologia de cases pròpies d'una època per a una família de classe mitja treballadora. Amb ornamentacions senzilles però amb voluntat de destacar de la uniformitat. | 08101-198 | Carrer Bruc, 38 i 40 | El carrer Bruc forma part de la urbanització del segon eixample de la vila vella, començat amb l'obertura de la rambla l'any 1907. S'hi establiren famílies de classe mitjana i acostumaven a tenir pati posterior, que actualment s'han edificat. | 41.3627100,2.0995100 | 424684 | 4579414 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52501-foto-08101-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52501-foto-08101-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa del número 42 és de característiques similar, però no té pati i, per tant, la seva façana està més avançada. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | |||||||||
| 52502 | Casa del carrer de Molines, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-molines-24 | XX | Casa unifamiliar entre mitgers que consta d'una única planta i coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Al darrera disposa d'un petit pati. A la façana hi trobem dues portes i una finestra de llinda recta. Però una de les portes està tapiada. Els porticons de la finestra són de llibret. Els únics elements decoratius són els recreixements de les obertures, les sanefes dels òculs de ventilació i la cornisa dentellada. El més destacable és el coronament amb balustrada i frontó central d'arc de mig punt. | 08101-199 | Carrer de Molines, 24 | 41.3615200,2.0977700 | 424537 | 4579283 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52502-foto-08101-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52502-foto-08101-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La tipologia que representen exemplifica un tipus d'urbanització també present en d'altres punts de l'Hospitalet i que en el cas del carrer Molinés acaba per definir un espai molt acotat. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||||||
| 52503 | Casa del carrer de Molines, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-molines-26 | XX | Casa que en origen seria molt semblant a la seva veïna d'una única planta, però que s'ha remuntat dos pisos, un amb la mateixa alineació de façana i un altre més enretirat. Tot i aquestes transformacions, manté la coherència ornamental de la façana, amb l'afegit d'un balcó corregut a la primera planta. Aquestes modificacions han servit per transformar l'habitatge unifamiliar en una residència plurifamiliar. | 08101-200 | Carrer de Molines, 26 | 41.3614800,2.0977100 | 424532 | 4579279 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52503-foto-08101-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52503-foto-08101-200-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La tipologia que representen exemplifica un tipus d'urbanització també present en d'altres punts de l'Hospitalet i que en el cas del carrer Molinés acaba per definir un espai molt acotat. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||||||
| 52504 | Casa del Carrer Major, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-9 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. | XX | Habitatge entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos. La planta baixa s'ha reconvertit en un comerç. Es caracteritza per la seva heterogeneïtat ornamental en la façana. Destaca la tribuna de la primera planta centrada i amb dos balcons als extrems. Al seu damunt, a la segona planta, s'aprofita el sortint de la tribuna per posar-hi una terrassa, amb balustres a la barana. Finalment a la tercera planta s'obre una galeria de cinc finestres amb arc de mig punt. | 08101-201 | Carrer Major, 9 | El trajecte del carrer Major comprès entre la plaça de l'Ajuntament i la rambla Just Oliveras està conformat per una tipologia edificatòria més heterogènia que la resta del carrer que va des de la mateixa plaça de l'Ajuntament fins a Cornellà. La banda dels números senars, però, conserva edificis d'habitatge originals de final del segle passat i inici de l'actual. | 41.3596400,2.1010600 | 424810 | 4579072 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52504-foto-08101-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52504-foto-08101-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | |||||||||
| 52505 | Casa del Carrer Major, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-15 | XX | Casa plurifamiliar entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla. La planta baixa s'ha adequat per encabir-hi un comerç. La resta de plantes s'organitzen simètricament a partir de tres eixos de verticalitat; definits per les obertures: un balcó central, amb barana de ferro, i dues finestres als costats. Els porticons són de llibret. L'únic element ornamental són els recreixements del parament en l'emmarcament de les obertures, que damunt la llinda recrea una lleugera ondulació. La façana té un coronament central en el capcer que s'eleva una mica més i acaba amb una motllura ondulada. Als costats hi ha una barana de ferro i als extrems uns pinacles. Al capcer hi ha esgrafiat l'escut de la 'Caja de pensiones para la vejez y de ahorros'. | 08101-202 | Carrer Major, 15 | El trajecte del carrer Major comprès entre la plaça de l'Ajuntament i la rambla Just Oliveras està conformat per una tipologia edificatòria més heterogènia que la resta del carrer que va des de la mateixa plaça de l'Ajuntament fins a Cornellà. La banda dels números senars, però, conserva edificis d'habitatge originals de final del segle passat i inici de l'actual. | 41.3595900,2.1008100 | 424789 | 4579066 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52505-foto-08101-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52505-foto-08101-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Edifici promogut per la Caixa, antiga Caja de Pensiones para la vejez y de ahorros. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | |||||||||
| 52506 | Font de la plaça de la Constitució | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-constitucio | XX | Font de fossa situada al bell mig de la plaça de la constitució, que es presenta esglaonada per salvar el desnivell del terreny. Sobre un d'aquests graons amples, s'alça la font de secció quadrangular; en forma de prisma rectangular coronada com una teulada a quatre aigües. A sota hi ha un fris geomètric. Trobem dos brolladors de polsador a dos dels seus extrems. El brollador surt de la boca d'un animal híbrid. La pica del desaigua sobresurt en forma rectangular. | 08101-203 | Plaça de la Constitució, s/n | 41.3593600,2.0975400 | 424515 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52506-foto-08101-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52506-foto-08101-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | |||||||||||
| 52508 | Rellotge de sol de can Pau de l'Arna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pau-de-larna | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat | XXI | Rellotge de sol ubicat a la façana orientada a migdia de la masia, per sota del ràfec. Es tracta d'un rellotge modern, d'autor, del tipus vertical declinant sense policromar, realitzat damunt de l'arrebossat. No incorpora cap ornamentació ni línies de declinació. Les hores estan representades per xifres romanes realitzades en metall que van de les VI del matí a les IV de la tarda, en cicles de 12 hores. El gnòmon és de vareta, de secció circular. Les línies horàries, estan realitzades a partir d'una vareta d'alumini, de perfil circular i collades a l'arrebossat. | 08101-205 | Carrer Sant Roc, 7-9 | La masia coneguda com a Can Pau de l'Arna és l'única que s'ha mantingut enclavada dins dels terrenys on durant el darrer quart del XIX es produí el primer eixample de l'Hospitalet. Segurament es tractava de l'única casa de camp amb entitat que hi havia en aquella zona. A nivell parcel·lari es pot comprovar com, a més, la masia devia continuar mantenint l'explotació agrícola -potser només horts en règim intensiu- fins ben entrat el segle XX, en què començà a fragmentar-se. | 41.3591200,2.0979800 | 424552 | 4579016 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52508-foto-08101-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52508-foto-08101-205-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el núm. 3.271 | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||||
| 52509 | Rellotge de sol de la Remunta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-remunta | CABAÑAS, Néstor (2012). Transformació urbana de la caserna de la Remunta (l'Hospitalet de Llobregat); dins http://territori.scot.cat/cat/notices/2012/10/transformaciO_urbana_de_la_caserna_de_la_remunta_l_hospitalet_de_llobregat_3162.php [consulta realitzada el 09 d'octubre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat | XX | Rellotge de sol de matí ubicat a la façana orientada a migdia de l'antiga caserna de la Remunta, per sota del ràfec de la coberta. Es tracta d'un rellotge en forma d'escut, del tipus vertical, realitzat en pedra artificial sense policromar, encolat amb morter de cola damunt del parament arrebossat de la façana i reforçat amb tres suports metàl·lics. A la part superior hi ha un frontó, amb la representació d'un querubí emmarcat per cinc estrelles de vuit puntes. A l'interior de l'escut, hi ha el rellotge. Consta d'un cercle solar del qual neixen les línies horàries gravades a la pedra. Les hores estan representades per xifres romanes en relleu, que van de VI del matí a VI de la tarda. El gnòmon és una vareta de ferro collada a l'interior del cercle solar i protegida per una argolla. | 08101-206 | Carrer Major, 94 | Construïda el 1868, estava destinada a dipòsit de cavalls sementals de l'exèrcit. L'any 2007 un conveni entre el Ministeri de Defensa i l'Ajuntament de L'Hospitalet va permetre la cessió a la ciutat de la totalitat de la caserna per a desenvolupar-hi usos residencials. | 41.3595700,2.0934800 | 424176 | 4579070 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52509-foto-08101-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52509-foto-08101-206-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'estrella de vuit puntes té un origen mitològic i religiós en moltes de les civilitzacions mediterrànies. Rep el nom d'estrella de Salomó i també estrella tartèssia, resultat de la superposició de dos quadrats concèntrics, un dels quals presenta un gir de 45 graus. Consta a l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència 5.800 | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||||
| 52510 | Casa carrer Major, 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-major-45 | XX | Casa d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta plana. La planta baixa s'adequa per a usos comercials; però es manté l'organització de la façana en les plantes superiors, amb dos balcons correguts amb dos accessos cadascun. Els elements decoratius més destacables són a la llinda de les finestres on hi veiem un relleu de motius florals, la cornisa dentellada, els esgrafiats per sota la cornisa, i les pilastres laterals que neixen a la segona planta. El parament de la planta baixa és arrebossat simulant carreus abuixardats, i el de les plantes superiors és llis. El coronament de la façana és pla. | 08101-207 | Carrer Major, 45 | 41.3594300,2.0980400 | 424557 | 4579051 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52510-foto-08101-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52510-foto-08101-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | |||||||||||
| 52512 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-28 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. La seva estructura és irregular, de la planta baixa ocupa dos cossos, a la primera planta s'hi afegeix un adossat pel costat dret, amb un rellotge de sol modern a la façana, i a les golfes s'obren tres arcs de mig punt en forma de galeria. Una mica més enretirat hi ha una remunta. Actualment la planta baixa està dedicada al comerç, un forn de pa i pastisseria amb una antiguitat des de 1925. | 08101-290 | Carretera de Collblanc, núm. 28 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3758400,2.1199100 | 426405 | 4580854 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52512-foto-08101-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52512-foto-08101-290-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | |||||||||
| 52513 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 48 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-48 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Tot i que la façana està enfosquida per la contaminació ambiental. | Edifici de pisos entre mitgeres que consta de planta baixa, quatre pisos i coberta de terrat pla. Tot i que els baixos s'han adaptat per a usos comercials, la resta de la façana conserva en força bon estat el programa ornamental original. Aquest es composa a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. L'eix central el marquen finestres senzilles on només la del primer pis té barana de ferro. En els eixos laterals es presenten balcons amb les obertures de llinda recta, a excepció de la quarta planta, amb obertures d'arc de mig punt. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-291 | Carretera de Collblanc, núm. 48 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3758400,2.1192000 | 426345 | 4580854 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52513-foto-08101-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52513-foto-08101-291-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||||
| 52514 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-50 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Edifici de pisos entre mitgeres que consta de planta baixa, dos pisos i coberta de terrat pla. Tot i que els baixos s'han adaptat per a usos comercials, la resta de la façana conserva en força bon estat el programa ornamental original. Aquest es composa a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures, que intercala balconades de balustres amb balcons. Totes les obertures són de llinda recta i els porticons de llibret. Cada obertura està emmarcada als laterals per una pilastra acabada amb un capitell corinti. Les finestres de la segona planta tenen una mena de frontó de coronament. Les mènsules dels balcons reposen directament sobre els capitells. El parament és arrebossat imitant carreus, només és llis a cada planta formant una mena de sòcol. Als costats hi ha dos pilastres que emmarquen les dues plantes. Una cornisa suportada per mènsules decorades corona la façana amb una balustrada que fa de barana del terrat. També hi ha decoració esgrafiada ala càmera de ventilació entre el darrer ois i el terrat. | 08101-292 | Carretera de Collblanc, núm. 50 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3758500,2.1190800 | 426335 | 4580856 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52514-foto-08101-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52514-foto-08101-292-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | |||||||||
| 52515 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 47-49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-47-49 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Bloc de pisos a la cantonada de la carretera de Collblanc amb el carrer Progrés, enfront del bloc de pisos conegut com el Gratacels de l'Hospitalet o Casa Pons, obra de Raimon Puig i Gairalt. Destaca la combinació del maó amb l'aplacat de ciment en el tractament de la façana i el cos central que sobresurt al centre de les dues façanes, coronat per una terrassa amb balustres de barana. També destaca el balcó corregut de la primera planta, que té continuïtat amb les dues façanes, però s'interromp a l'alçada del cos sobresortint. | 08101-293 | Carretera de Collblanc, núm. 47-49 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3756300,2.1189100 | 426321 | 4580831 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52515-foto-08101-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52515-foto-08101-293-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | |||||||||
| 52516 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-51 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Bloc de pisos que consta de planta baixa i cinc pisos, tot i que els dos darrers són una remunta posterior. Tot i que els baixos s'han adaptat per a usos comercials, la resta de la façana conserva en bon estat el programa ornamental original. Comptant només les tres primeres plantes, que s'organitzen compositivament a partir de cinc eixos de verticalitat. El central, que divideix la façana en dos meitats iguals ve definit per la porta d'accés a la planta baixa i dos balconades, ala segona i tercera planta. En el primer pis no hi ha cap obertura en aquest eix. A partir d'aquí la meitat esquerra i la dreta són idèntiques. A banda i banda balconades amb dos accessos, amb la única diferència que a la primera planta les obertures són de llinda recta i a la resta d'arc de mig punt. La única decoració és un recreixement del parament que emmarca les obertures, pintat d'un color més clar que el parament. Destaquen a la planta baixa els relleus ornamentals de caràcter floral damunt dues llindes: una finestra i una porta d'un dels comerços. | 08101-294 | Carretera de Collblanc, núm. 51 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3756300,2.1187600 | 426308 | 4580832 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52516-foto-08101-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52516-foto-08101-294-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | |||||||||
| 52517 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 53 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-53 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Casa plurifamiliar situada a la cantonada de la carretera de Collblanc amb el passatge de Rius. Ha patit algunes modificacions, sobretot en els baixos, on s'ha instal·lat comerços; però també en una part del primer pis. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana de la carretera de Collblanc. El parament és arrebossat i sense ornamentacions. Només destaca una mica de recreixement al voltant de les obertures, la cornisa i el coronament amb balustres de les façanes. També destaca el balcó corregut que fa cantonada amb les dues façanes; tot i que l'obertura pel passatge Rius està tapiada. | 08101-295 | Carretera de Collblanc, núm. 53 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3756200,2.1185300 | 426289 | 4580831 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52517-foto-08101-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52517-foto-08101-295-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | |||||||||
| 52518 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 57 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-57 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Casa plurifamiliar que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és de terrat pla amb una remunta enretirada de la línia de façana, que fa que des del carrer no es vegi. Malgrat aquesta remunta i l'adaptació de la planta baixa a nous usos comercials, manté en bon estat el programa ornamental original. Aquest programa es basa amb la simplicitat i quatre eixos de verticalitat, definits tots ells per obertures idèntiques, amb balconada de ferro, i emmarcament recrescut del parament, que en la zona de la llinda marca un relleu de motius vegetals en una forma curvilínia. A l'alçada de la cambra de ventilació hi trobem una franja esgrafiada amb motius vegetals i un coronament de balustres. A l'eix central i en el darrer pis, hi trobem un medalló amb les inicials JP i l'any 1920, data i inicials de la promoció. | 08101-296 | Carretera de Collblanc, núm. 57 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3756500,2.1183400 | 426273 | 4580834 | 1920 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52518-foto-08101-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52518-foto-08101-296-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||||
| 52519 | Parc de la Marquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-marquesa | XX | Parc urbà delimitat al nord per la carretera de Collblanc, a llevant pel carrer del Llobregat, a ponent pel carrer de Farnés i a migdia pel carrer d'Occident. És un parc fruit de la demanda social, en els terrenys de la finca de la Torre Barrina. I és que la densitat demogràfica de la zona fa que aquest tipus d'equipaments sigui molt necessaris. Tant des d'un punt de vista mediambiental, com d'oci ciutadà i millora de la qualitat de vida. La vegetació es distribueix més com un jardí que com un espai natural, però valorant la diversitat. Trobem Pi pinyoner (Pinus pinea), Washingtoniana (Washingtonia robusta), Olivera (Olea europea), Troana (Ligustrum japonicum), Bellaombra (Phytolacca dioica), Ficus (Ficus benjamina), Garrofer (Ceratonia siliqua). Una tipologia que combina arbres autòctons amb forans i que serveixen d'aixopluc a una gran quantitat d'aus. Al seu voltant es conserva una tanca amb una gran porta de forja on consta la data de 1867. | 08101-297 | Carretera de Collblanc, s/n | L'ajuntament de l'Hospitalet compra els terrenys, l'any 1978, fruit de la petició de l'agrupació veïnal de Collblanc - la Torrassa. Les darreres propietàries eren les senyores Farnés, que mai havien estat marqueses. Malgrat aquest fet, el parc va prendre el nom de La Marquesa | 41.3754100,2.1170400 | 426164 | 4580809 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52519-foto-08101-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52519-foto-08101-297-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el subsòl es va construir un refugi anti aeri durant la Guerra civil espanyola. | 98 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | |||||||||
| 52520 | Conjunt de casetes del carrer Pere Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-casetes-del-carrer-pere-pelegri | XX | Conjunt format per sis casetes unifamiliars, entre mitgeres, que només consten de planta baixa, amb la coberta plana. Estan ubicades amb façana al carrer de Pere Pelegrí i delimitades al nord pel carrer de Llevant i a migdia, pel carrer de Sant Carles. Tot i la seva senzillesa, les cases destaquen pel seu acabat de façana, amb un coronament de balustres que dóna als edificis un toc característic. La distribució de les obertures és idèntica en totes: porta a l'eix central i dues finestres laterals. Totes les llindes són rectes. | 08101-298 | Carrer Pelegrí, 34-44 | Algunes urbanitzacions dels anys 20 del segle passat, lligades a l'increment demogràfic d'aquella dècada, es singularitzen per una tipologia constructiva senzilla, però característica i representativa de les diferents mesures adoptades per a la solució del problema de l'habitatge. A la base tindríem l'especulació i aprofitament intensiu del sòl que representen les casetes en passadís. El seguirien un tipus d'habitatge, també senzill, normalment de només planta baixa, i que difereix de l'anterior pel fet de no formar passadís, sinó de donar a vies urbanes, com els passatges. | 41.3684300,2.0991600 | 424661 | 4580049 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52520-foto-08101-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52520-foto-08101-298-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||||||
| 52521 | Fons d'imatges referent a l'Hospitalet del Centre Excursionista de Catalunya. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referent-a-lhospitalet-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>http://mdc1.cbuc.cat/</p> | XX | <p>Al Centre Excursionista de Catalunya es conserven fotografies procedents de fons privats i del fons, Estudi de la Masia Catalana, amb un total de 31 fotografies: Germà Garcia i Fernàndez (1942): Interior de l'església de Santa Eulàlia de Provençana 1993, (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1272); L'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1268); Portal de la façana oest de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1271). Manuel Genovart i Boixet (1895-1980): Jardí abandonat d'una masia (AFCEC_GENOVART_X_2075); Portal de l'església de Santa Eulàlia de Provençana a l'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_GENOVART_X_0182); Xiprers a l'ermita de Bellvitge de L'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_GENOVART_E_0553) Josep Adroer: Mur exterior, portal i part de la façana de Can Rigalt (AFCEC_EMC_X_1670); Desconegut (entre 1900 i 1920): Porta romànica de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_XXX_C_1457); Vintró i Casallachs, Juli, 1863-1911: Portal de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_VINTRO_DV_008-00382); Gallardo i Garriga, Antoni, 1889-1943: Portal exterior i façana de Can Alòs (AFCEC_EMC_X_7134); Josep Puntas i Jensen, 1887-1962 : Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0193); Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0192); Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0198); Posta de sol al delta del Llobregat AFCEC_PUNTAS_X_0195); Estany de la Farola (AFCEC_PUNTAS_X_0197); Royo i Crespo, Eduard: Vista d'un carrer i la parròquia d'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_ROYO_X_0359); Bonet i Garí, Lluís, 1893-1993 : Vista general de Can Rigalt (AFCEC_EMC_X_1669).</p> | 08101-307 | Centre Excursionista de Catalunya (Carrer del Paradís, 10-12 - 08002 Barcelona) | <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'iustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x 10 cm.</p> | 41.3593800,2.0997000 | 424696 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52521-foto-08101-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52521-foto-08101-307-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les fotografies formen part del fons del Centre Excursionista de Catalunya. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||||
| 52522 | Fons referent a l'Hospitalet de Llobregat de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-la-biblioteca-de-catalunya | http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany | XX | En el fons de la Biblioteca de Catalunya s'han localitzat un total de 26 fotografies estereoscòpiques de 6x13 cm, procedents del Fons Salvany: Al pontet de la casa Espanya d'Hospitalet de Llobregat (SaP_676_06); Altar del Sant Crist a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_894_02); Capella lateral de l'església de Nostra Senyora de Bellvitge (SaP_187_13); Casa Als a Santa Eulàlia (SaP_737_11); Casa de la Remunta a l'Hospitalet de Llobregat (SaP_187_08); Caseta de la casa Espanya d' Hospitalet de Llobregat (SaP_676_05); Església de Santa Eulàlia de Provençana a l'Hospitalet (SaP_095_09); Façana de la Casa Espanya a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_676_03); Façana de la torre España a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_660_10); Família del Jaume Mestres (SaP_629_05); Festa a casa del Jaume Mestres (SaP_894_04); Finestral d´una casa d'Hospitalet de Llobregat (SaP_187_09); Finestral d´una casa d'Hospitalet de Llobregat (SaP_187_10); Interior de l'església de Nostra Senyora de Bellvitge (SaP_187_11); Interior de l'església de Santa Eulàlia a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_739_06); Jardí de la rectoria a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_894_03); Modistes, Les (SaP_629_06); Retrat de la Teresa Cañameras amb el Jaumet (SaP_704_04); Sortida dels nuvis (SaP_629_04); Sota l' ombra a la casa Espanya d' Hospitalet de Llobregat (SaP_676_04); Torre a la Bordeta (SaP_095_10); Trona i altar a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_894_01); Vista des de la casa del Jaume Mestres (SaP_894_05); Vista del llac i la façana de la torre España a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_660_11); Vista exterior de l'església de Nostra Senyora de Bellvitge (SaP_187_12). | 08101-308 | Biblioteca de Catalunya (C. de l'Hospital, 56; 08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 41.3596500,2.0994700 | 424677 | 4579074 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52522-foto-08101-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52522-foto-08101-308-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Salvany i Blanch neix a Martorell el 4 de desembre de 1866 i mor el 28 de gener de 1929. Estudia medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencia l'any 1891. Entra a formar part del Centre Excursionista de Catalunya on va coabora activament com a fotògraf i en les diferents publicacions. Gran afeccionat a la fotografia i a l'excursionisme científic, fa una gran quantitat de fotografies, no només de Catalunya sinó fora d'ella. Les seves fotografies tenen el format estereoscòpic, de 6 x 13 cm, tècnica emprada en aquella època però amb una qualitat excepcional. Les imatges seleccionades formen part del fons de la BC. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||||
| 52523 | Fons referent a l'Hospitalet de Llobregat de l'IRMU | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-lirmu | <p>http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/monagrari</p> | XX | <p>El fons de l'arxiu del Món Agrari relacionat amb L'Hospitalet de Llobregat consta de 9 fotografies en paper procedents de l'arxiu familiar Elena Viusà Vinyals: Batuda a l'era de Cal Miquel del Ros, any 1956-1957. Núm. d'identificador 1854. Berenar vora el riu. Joan Vinyals de cal Miquel del Ros amb una colla de temporers i d'amics celebrant la recollida de la carxofa, any 1944-45; núm. d'identificador 1859. Joan Vinyals de cal Miquel del Ros amb una colla de temporers i d'amics celebrant la recollida de la carxofa, any 1944-1945. Número d'identificador 1858. El noi gran de cal Miquel del Ros amb el mosso de confiança de la casa anomenat 'el manyo' (que va treballar-hi durant 45 anys) enganxen el cavall al carro. Identificador 1862. Família amb tartana. Identificador 1860. El carro de cal Miquel del Ros fent el recorregut dels Tres Tombs per un carrer de la vila vella, carregat de bròquils, amb les mules guarnides de festa i menat per dos dels fills de la casa i pel mossos. Identificador 1856. El carro de cal Miquel del Ros davant de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, carregat de bròquils, amb les mules guarnides de festa i menat per dos dels fills de la casa i pel mossos. Identificador 1855. Una de les noies que ajudaven a les tasques domèstiques de la masia. Identificador 1861.</p> | 08101-309 | Institut Ramon Muntaner - Mas de la Coixa Rotonda Eix de l'Ebre. N-420, s/n (43770 Móra la Nova) | <p>El món agrari a les terres de parla catalana, està promogut per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner i la Fundació del Món Rural. Està composta per un fons d'imatges de més de 3.000 fotografies provinents de centres d'estudis, fons particulars, etc.</p> | 41.3595300,2.0996300 | 424690 | 4579061 | 1950 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52523-foto-08101-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52523-foto-08101-309-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Institut Ramon Muntaner. Fundació Privada dels Centres d'Estudis de Parla Catalana va ser constituït el mes de juliol de 2003 i té la seva seu a Móra la Nova. Aquesta entitat neix d'un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, que representa la voluntat de tots els centres que hi són adherits. La seva finalitat és la difusió i el suport als projectes d'investigació i de promoció cultural dels centres i instituts d'estudis de parla catalana, entitats dedicades principalment a l'estudi de la història, el patrimoni cultural i natural i les ciències socials i humanístiques i a la divulgació cultural dins els àmbits local i comarcal. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | |||||||
| 52527 | Teler Vilumara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teler-vilumara | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BOFILL I COROMINAS, Montserrat (1992). Can Vilumara, breu història d'una antiga fàbrica de seda de l'Hospitalet; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 82 (feb. 1992), pp. 14 a 15. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SALA, Joan; AMOROS, Rafael; VILUMARA, Josep M. (1991). La fàbrica de teixits de seda Vilumara a l'Hospitalet del Llobregat; dins: I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 139 a 147. | XIX | Teler de grans dimensions (170 x 220,5 x 155 cm), procedent de la fàbrica Vilumara de l'Hospitalet de Llobregat. Encara hi són presents els fils de diferents colors i uns fulls on apareixen els torns dels diferents treballadors. Hi ha una tela simulant el procés d'elaboració d'aquesta. Consta de trenta-sis troques. Porta les següents inscripcions: REPRESENTANTE EXCLUSIVE EN ESPANYA: ERNESTO LEONHARDT BARCELONA (costat esquerre, part superior); 5 w 96 (numeració a la part inferior de la màquina); 50 (a la part dreta, a l'altre extrem de la primera inscripció). | 08101-313 | Museu de l'Hospitalet (Carrer de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | Vilumara va ser fundada l'any 1676 per Domingo Vilumara, comerciant de sedes de Manresa. Va aprendre a teixir i es va establir a Barcelona. En el claustre de la Catedral podem veure la seva llosa amb una llançadora gravada i un ocell. Seguint el corrent del moment, l'any 1862 es va fundar una caixa financera adjunta a la fàbrica. Aquestes caixes, en créixer, es van convertir en bancs. La Caixa Vilumara va fer la seu en un edifici que ella mateixa construí: és l'actual Museu de Cera de Barcelona'. Les implantacions de grans conjunts fabrils tèxtils a l'Hospitalet tenen una cronologia relativament tardana, situant-se majoritàriament a la primera dècada de 1900. Això ha fet que aquestes grans fàbriques s'inscriguin estilísticament en el corrent arquitectònic modernista, seguit pels propietaris de les indústries per tal de significar i monumentalitzar els seus centres productius. D'aquesta manera els edificis de la fàbrica eren més que el lloc de treball i esdevenien l'ensenya de l'empresa. En el cas de l'antiga fàbrica de teixits de seda Vilumara, la significació venia donada, principalment, per la casa del director situada a l'accés del recinte. | 41.3609700,2.0972800 | 424495 | 4579222 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52527-foto-08101-313-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Data d'ingrés al Museu: 1972 (número de registre: H-2424). | 98 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||||
| 52529 | Edifici del carrer Enric Prat de la Riba, 124 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-enric-prat-de-la-riba-124 | XX | Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer de Sant Josep i manté la unitat de façana amb l'edifici del número 4 del carrer de Sant Josep. És de planta rectangular i consta de planta baixa i quatre pisos. La coberta és de terrat pla. La planta baixa està destinada a comerç i trenca la unitat compositiva i ornamental de la resta de façana, on predominen dos eixos de verticalitat, definits per balconades a cada pis amb dues obertures adintellades. Les baranes són de ferro i es conserven porticons de llibret a la segona planta. La façana està coronada per una balustrada i una cornisa amb motllura. El parament és llis amb un recreixement als laterals i a l'emmarcament de les obertures. A la façana del carrer de Sant Josep es distribueixen les finestres regularment amb recreixement del marc. | 08101-186 | Carrer Enric Prat de la Riba, 124 | 41.3627600,2.1094100 | 425512 | 4579411 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52529-foto-08101-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52529-foto-08101-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | |||||||||||
| 52530 | Cases del carrer Miquel Romeu, 5-7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-miquel-romeu-5-7 | XX | Grup de dues cases entre mitgeres amb unitat ornamental a les seves façanes. La casa del número 5 consta d'una única planta i la del núm. 7 de planta baixa, destinada a comerç, i planta baixa. Ambdues tenen la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La primera coronada per un frontó ondulat amb balustres als costats i la del número 7 amb un capcer graonat. | 08101-187 | Carrer Miquel Romeu, 5-7 | 41.3624100,2.1100000 | 425561 | 4579371 | 1927 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52530-foto-08101-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52530-foto-08101-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||||||
| 52531 | Font de l'avinguda del Carrilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavinguda-del-carrilet | XXI | Font en forma d'una piràmide en pedra, amb un tall seccionant cadascun dels quatre costats de la piràmide. En aquests talls hi ha un brollador de polsador per on surt l'aigua. Es troba emplaçada damunt una circumferència de llambordes, om hi ha els 4 desaigües. En dos dels 4 costats hi ha la següent grafia en volum 'L'H' | 08101-188 | Av. del Carrilet | 41.3616800,2.1124300 | 425763 | 4579288 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52531-foto-08101-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52531-foto-08101-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Font pública situada en una plaça entre el carrer de la Mare de Déu de la Mercè i el carrer de Leonardo da Vinci i l'avinguda del Carrilet. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 | ||||||||||
| 52533 | Cases del carrer d'Enric Prat de la Riba, 69-73 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-69-73 | XX | Grup de tres cases unifamiliars i entre mitgeres d'una única planta, que tot i haver patit transformacions en les obertures de façana, mantenen el volum i alguns elements originals de l'ornamentació arquitectònica. Són la tipologia característica dels anys 20 del segle passat. Els habitatges són mínims, la construcció molt senzilla i les condicions d'habitabilitat precàries. No obstant, la pervivència d'algunes d'aquestes agrupacions constitueix una mena de document històric que explica una part important del desenvolupament urbanístic de la ciutat. | 08101-190 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 69-73 | 41.3635600,2.1129400 | 425808 | 4579496 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52533-foto-08101-190-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Han quedat entre una antiga zona industrial de les fàbriques de terrissa i blocs de pisos. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:23 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,26 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.