Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52491 | Monument sense títol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-sense-titol | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Presenta pintades i grafits a la superfície. | Més que un monument commemoratiu sembla un brollador en forma d'embut de secció quadrada, fet de formigó. La part inferior és molt més estreta que la part superior. Per dins té forma de recipient o pica, de textura llisa. Va utilitzar com a material, formigó i pedra calcària per recobrir la part interior. | 08101-147 | Carretera d'Esplugues de Llobregat | 41.3674900,2.0960300 | 424398 | 4579947 | 1995 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52491-foto-08101-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52491-foto-08101-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alfredo Sánchez | Les seves dimensions són: 179 x 129 x 133 cm. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52492 | Arrels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arrels | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument d'homenatge a Rafael Casanova en forma d'al·legoria amb el simbolisme com a llenguatge principal. Realitzada a partir d'un bloc monolític de marbre travertí, en forma de prisma quadrangular a la base, d'on neixen unes arrels que donen naixement a les quatre barres de la senyera que envolten, alhora, una columna trencada a la part superior. A mitja alçada d'aquesta columna i al bell mig de la banda que formen les quatre barres hi ha el rostre de Rafael Casanova. A la part frontal de la base del prisma es pot llegir la següent inscripció: 'A Rafael Casanova i a l'esperit de l'11 de setembre de 1714.' També hi trobem l'escut municipal. Està posada al mig d'un parterre de gespa en forma de túmul encerclat que s'aixeca sobre el paviment de la Rambla i il·luminada mitjançant uns petits focus de llum halògena. | 08101-148 | Rambla de la Marina | Es va inaugurar l'11 de setembre de 1996. L'autora ha guanyat els premis Josep Llimona, Ciutat de Martorell i, amb l'obra 'Arrels', el Premi Cità d'Estocolm 99 de l'Acadèmia Gli Etruschi de Florència, el 21 de febrer de 1999; tal i com informa una placa de bronze. | 41.3587200,2.1023900 | 424920 | 4578968 | 1996 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52492-foto-08101-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52492-foto-08101-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Montserrat Garcia Rius | Rafael Casanova (1660 - 1743) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les institucions catalanes d'autogovern. És objecte d'homenatge durant la Diada Nacional de Catalunya. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52493 | Càntic solidari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantic-solidari | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | És un pentàgon irregular amb dues figures antropomòrfiques, una masculina i l'altra femenina, en el seu interior, fetes d'acer. Són figures sense cap, agafades de les mans . Està culminada amb les formes d'un cercle i una mitja lluna. Es presenta sobre una peanya semicircular que s'adapta al desnivell de la plaça amb un mur de formigó de 135x1200x28 cm on hi ha enganxada una placa d'alumini amb la dedicatòria: 'La ciutat de L'Hospitalet a Tuzla' , el títol , l'autor i la data. Està instal·lada en un parterre elevat cobert amb plantes de mata baixa. | 08101-149 | Av. de Josep Tarradellas, cantonada Av. d'Isabel la Catòlica | Es va inaugurat el 30 de març de 1996. | 41.3636200,2.1048900 | 425135 | 4579510 | 1996 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52493-foto-08101-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52493-foto-08101-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ferran Soriano | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||
| 52494 | Noi amb peix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noi-amb-peix | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Escultura de bronze que representa un nen un assegut sobre uns esglaons amb un dofí amb la boca oberta a les mans . El nen té el cap girat cap a un costat i les cames obertes tocant-se els peuets L'obra original era de terra cuita, feta amb argila modelada i amb incisions per les ungles, la cara i els cabells. L'actual és una còpia feta amb fosa de bronze i polit manual, buidada per dins i col·locada sobre una peanya quadrangular de granit negre que reposa en un pedestal de maons. A una certa distància hi ha la placa amb la inscripció del nom de l'obra , de l'autor i l'anagrama del col·lectiu Gent de Pau que va promoure la construcció d'aquesta còpia. Les dimensions de la figura són : 55 x 35 x 38 cm. | 08101-150 | Carrer Famades | Inaugurada l'any 1996. | 41.3575100,2.0965700 | 424432 | 4578839 | 1996 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52494-foto-08101-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52494-foto-08101-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rafael Solanic i Balius | La peça original que estava ubicada a Ca n'Arús, tenia un ús com a brollador de terracota i es troba actualment als magatzems del Museu de L'Hospitalet.L'escultura està dins d'un parterre romboïdal, als Jardins de la Pau, als peus d'una olivera i amb plantes arbustives als costats. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52495 | La Sireneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sireneta | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Petita figura de bronze que representa una sirena asseguda damunt una roca. Està situada al mig d'un parterres de flors de la plaça. La sireneta porta trenes i sosté amb la mà dreta un peix, que feia les funcions de brollador quan l'escultura formava part d'un estany amb aigua | 08101-151 | Plaça de la Mare de Déu de Montserrat | Es va inaugurar 23 d'octubre del 1997. | 41.3576300,2.1011900 | 424818 | 4578848 | 1997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52495-foto-08101-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52495-foto-08101-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Valentí Julià i Sadurní | Es tracta d'una versió, feta pel mateix autor, d'una primera sirena de l'any 1955 que havia estat instal·lada a la plaça del Repartidor i posteriorment al parc de la Marquesa d'on va desaparèixer l'any 1983.Les seves dimensions aproximades són: figura 60 cm d'alçada i la peanya 30 x 30 cm. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52496 | Monument a la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-mare-de-deu-de-montserrat | <p>ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. https://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Garc%C3%ADa_Rius</p> <p><span><span><span><span><span><a href='http://ow.ly/4xeJ30qBFm9'><span><span>http://ow.ly/4xeJ30qBFm9</span></span></a></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Monument dedicat a la Moreneta, patrona de Catalunya, compost per un monòlit (168 x 112 x 124 cm)de conglomerat procedent del propi massís de Montserrat, cedit pel municipi de Collbató. S'ha col·locat damunt un parterre i només s'ha treballat rebaixant-lo una mica pel costat on se situa el perfil en bronze de la Mare de Déu de Montserrat (49'5 x 22 cm). Hi ha la firma de l'autora a la cantonada inferior dreta del bust i en un lateral del monòlit hi ha clavada una placa de metacrilat amb la dedicatòria i la data de la inauguració.</p> | 08101-152 | Plaça de la Mare de Déu de Montserrat | <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta obra la va encarregar el Club Muntanyenc de L'Hospitalet. Anteriorment la mateixa entitat i la desapareguda Unió Excursionista de Catalunya de L'Hospitalet ja havien promogut la instal·lació de monuments dedicats a la Moreneta. El precedent de l'actual monument es remunta a l'any 1962. En aquest any la UEC de l'Hospitalet celebrava el seu desè aniversari amb un acte que va consistir a dur a peu des del Monestir de Montserrat una imatge de la Mare de Déu beneïda, fins a la plaça de l'Hospitalet que porta el seu nom. Aquella </span>escultura de la Mare de Déu de Montserrat va patir mutilacions dels braços i altres elements fruit d’actes vandàlics. Per tal de preservar la escultura, es va retirar i va ingressar a les col·leccions del Museu de l’Hospitalet on es conserva amb la referència H-4258.</span></span></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span><span><span><span>L'actual escultura es va inaugurar el 23 d'octubre de l'any 1997. El 2005, al seu peu s'hi va posar una placa de ceràmica blanca amb un fragment del virolai signada per l'entitat veïnal Gent de Pau.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3575400,2.1010700 | 424808 | 4578838 | 1997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52496-foto-08101-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52496-foto-08101-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Montserrat Garcia Rius | Es troba situada en un costat de la part enjardinada de la plaça. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52497 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-4 | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Instal·lació en homenatge a Lluís Companys i Jover (1882-1940) compost per 57 columnes, tantes com anys va viure Companys i una ampolla a dalt (en bronze). Les columnes formen una espiral i les dues primeres estan separades per 3 metres, cada vegada es redueixen 10 cm. Segons l'autor: 'la idea era que la vida és com una espiral que et porta a un lloc inevitable que és la mort. Jo crec que en el recorregut que tu fas per la teva vida el temps no és el mateix, o sigui del zero als 10 anys és llarguíssim; dels 10 als 20 es fa una mica més curta. Després dels 40 la distància a mida que tu t'acostes cap al final de la teva vida passa més ràpid i per això la distància entre les columnes va disminuint. Les ampolles que hi ha a dalt tenen la forma de les que els egipcis enterraven amb les seves coses i una de les seves coses eren les essències de perfums, aleshores aquests són flascons d'essències. És la idea de que cada any de la teva vida tu conserves l'essència d'allò que tu has estat. N'hi ha un 90% de palla i un 10% que és important, és l'essència. Posar una ampolla en cada columna és com guardar l'essència de cada any de la seva vida. Llavors, fas un recorregut per allò que era el més important dels anys de la seva vida. El recorregut és en espiral per un camí de llambordes i et condueix a una bola tancada que és on es troba la seva imatge. Al principi estava tapada amb un vidre i aquest vidre el van trencar fins a sis vegades. Al final vàrem decidir posar una placa de bronze, amb el seu nom.... volia fer un homenatge a la seva persona....Hi ha un detall més de la simbologia de l'escultura, a la base de cada columna hi ha un focus. El tema d'encendre un llum cada nit és com recordar algú. Un llum per cada any és com recordar un any de la seva vida. La importància d'una persona des que neix fins a que mor.' /ABAIJON; ANCUTA i FERNÀNDEZ , 2009). | 08101-153 | Plaça de Lluís Companys | Es va inaugurar 13 de desembre de 1997. Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que ha mort executat. | 41.3588400,2.1032600 | 424993 | 4578981 | 1997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52497-foto-08101-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52497-foto-08101-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Albert Casañé | Va utilitzar coma a material el ferro, llambordes, zenc i bronze . Les tècniques que va fer servir són: galvanitzat , pintat , rovellat i gravat.En un costat i sobre la gespa hi ha una caixa de ferro rovellat i a la tapa una inscripció que és una dedicatòria de l'autor. Sota la instal·lació hi ha un fonament que és una espiral de formigó on s'hi van ancorar tots els tubs. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52499 | Monument a la lleva del biberó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-lleva-del-bibero | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. https://ca.wikipedia.org/wiki/Lleva_del_Biber%C3%B3 [consulta realitzada el 20 de setembre de 2017]. | XX | Monument en homenatge a la 'Lleva del biberó' format a partir d'un bloc triangular de pedra crema d'Andalusia. Les seves dimensions són: 200 x 155 x 60 cm. El vèrtex superior és irregular i se sobreposa un triangle de granit negre on hi ha la representació del colom de la Pau amb una branca d'olivera. Aquesta peça de forma triangular representa les muntanyes i els ponts on van lluitar els soldats de la República. A la part inferior hi ha un buidat en forma d'arc de mig punt, que evoca el pont donant-li més lleugeresa a l'escultura. Al bell mig del monòlit hi ha una inscripció commemorativa amb lletres de bronze polides: 'EN MEMORIA DE LA XVII TROBADA DE L'AGRUPACIÓ ELS SUPERVIVENTS DE LA LLEVA DEL BIBERÓ - 41 A L'HOSPITALET'. | 08101-155 | Plaça de l'Ajuntament | Es va inaugurar el 7 de novembre del 1998 amb motiu de la trobada, a L'Hospitalet, de l'Agrupació dels supervivents de la Lleva del biberó. | 41.3597600,2.0992200 | 424656 | 4579086 | 1998 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52499-foto-08101-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52499-foto-08101-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Montserrat Garcia Rius | Lleva del Biberó fou el nom que van rebre les lleves republicanes del 1938 i 1939 durant la Guerra civil espanyola. Va ser mobilitzada per ordre del president de la Segona República Espanyola, Manuel Azaña, a finals d'abril del 1938. En aquell moment havia començat l'ocupació franquista de Catalunya i l'Exèrcit Nacional havien atacat Lleida, Gandesa, Balaguer, Tremp i Camarasa, fets que van suposar l'abolició de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.En total van ser cridats a files uns 30.000 nois, nascuts el 1920 i el 1921. En principi havien de cobrir tasques auxiliars, però el 25 de juliol de 1938 ja participaven en l'ofensiva republicana a la batalla de l'Ebre, quan només tenien disset anys.Es creu que va rebre aquest nom quan Frederica Montseny va referir-se a tots ells d'aquesta manera: - Disset anys? Però si encara deuen prendre el biberó. Van estar en les cruentes batalles del Merengue i el Baladredo, les dues al front del Segre. També prengueren part en la batalla de l'Ebre. Però també hi hagué biberons en zones menys conegudes com el Pirineu de Catalunya, destinats al batalló alpí.Acabada la guerra corregueren sorts ben diferents. Alguns als camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Agde. Altres a les presons franquistes i als camps de concentració de Vitòria, Miranda de Ebro i tants d'altres. Anaren a batallons de treballadors repartits per tota Espanya, feren el servei militar a Saragossa, Barcelona, l'Àfrica, etc. Alguns fins i tot lluitaren contra els maquis o foren sorpresos per l'arribada dels nazis a Paris. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52506 | Font de la plaça de la Constitució | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-constitucio | XX | Font de fossa situada al bell mig de la plaça de la constitució, que es presenta esglaonada per salvar el desnivell del terreny. Sobre un d'aquests graons amples, s'alça la font de secció quadrangular; en forma de prisma rectangular coronada com una teulada a quatre aigües. A sota hi ha un fris geomètric. Trobem dos brolladors de polsador a dos dels seus extrems. El brollador surt de la boca d'un animal híbrid. La pica del desaigua sobresurt en forma rectangular. | 08101-203 | Plaça de la Constitució, s/n | 41.3593600,2.0975400 | 424515 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52506-foto-08101-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52506-foto-08101-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||||
| 52531 | Font de l'avinguda del Carrilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavinguda-del-carrilet | XXI | Font en forma d'una piràmide en pedra, amb un tall seccionant cadascun dels quatre costats de la piràmide. En aquests talls hi ha un brollador de polsador per on surt l'aigua. Es troba emplaçada damunt una circumferència de llambordes, om hi ha els 4 desaigües. En dos dels 4 costats hi ha la següent grafia en volum 'L'H' | 08101-188 | Av. del Carrilet | 41.3616800,2.1124300 | 425763 | 4579288 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52531-foto-08101-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52531-foto-08101-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Font pública situada en una plaça entre el carrer de la Mare de Déu de la Mercè i el carrer de Leonardo da Vinci i l'avinguda del Carrilet. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||||
| 52666 | Mural Gabarrón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-gabarron | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Restaurat any 2010 per l'autor. En dipòsit al taller de l'artista en bones condicions | Mural format per uns 150 personatges que representen l'evolució de l'esport, realitzades mitjançant incisions, textures i colors vius pintat directament. Fa 100 metres de llarg per cinc d'alçada (500 m2). Representa un seguit de modalitats esportives incloses en la Carta Olímpica. Està fet a partir de més de mil plafons irregulars de ceràmica. Es caracteritza per un gran dinamisme i moviment a partir de traços simples però contundents, remarcats pel negre en contraposició a tota una gama de colors vius. | 08101-437 | Valladolid | Va ser encarregat per l'Ajuntament amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992 quan l' Hospitalet va ser subseu olímpica de beisbol. Es va inaugurar el 21 de maig de l'any 1991 al Parc esportiu de la Feixa Llarga. Però degut al seu estat de conservació, l'any 2010, l'Ajuntament va encarregar a l'autor la seva restauració, per la qual cosa aquest procedí a arrancar el mural i traslladar-lo al seu taller de Valladolid on el va restaurar. Actualment hi roman en espera d'un lloc adequat per a la seva reinstal·lació. | 41.3493300,2.1043600 | 425074 | 4577924 | 1991 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52666-foto-08101-437-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52666-foto-08101-437-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cristobal Gabarrón | Actualment es troba en el taller de l'autorFotografies extretes del web: http://www.sktb3000.net/fcp/html/gabarron/obras/olimpismo.htm | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||
| 52696 | Fanals del Parc de Bellvitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanals-del-parc-de-bellvitge | XX | Fanals que funcionen amb energia solar, de disseny modern en un parc inaugurat l'any 1988, amb una superfície superior al 50 mil metres quadrats. El parc de Bellvitge és un espai obert, de forma més o menys rectangular. La seva característica principal és aconseguir una certa sensació d'intimitat en un Parc sense portes, situat a les terres planes del delta. Un gran passeig central el travessa en diagonal i marca dues zones de característiques diferents. Pel nord el tanca una plaça ombrejada per lledoners i braquiquítons, que l'aïlla dels blocs immediats i protegeix l'interior del Parc. | 08101-471 | Parc de Bellvitge | 41.3482700,2.1116200 | 425680 | 4577800 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52696-foto-08101-471-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52696-foto-08101-471-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||||
| 52697 | Fita quilomètrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-quilometrica | XX | Està mig protegida per una barana però ha patit alguna pintada que caldria netejar. | Fita de pedra de petites dimensions que indica el punt quilomètric 2 de l'antiga carretera que es dirigia al Llobregat fent marrada: l'actual carretera de Santa Eulàlia de Provençana. És un camí que estava en funcionament en època romana. Des de Barcelona es dirigia en línia recta cap a Cornellà i allí girava en angle recte, seguint el Llobregat, cap a Sant Feliu, on es retrobava amb l'altra via. Aquest camí es situava per sota de l'esglaó erosiu o talús de 15 m. d'alçada que configurava la 'terra ferma', i per tant vorejava l'antiga línia de costa i l'estuari del Llobregat per la seva riba septentrional en època ibèrica i romana, ja que aquesta es trobava entre 250 m. i 500 m. de distància de l'esmentat talús. El mateix topònim Provençana pot confirmar la romanitat del camí, ja que podria tenir un origen antroponímic (de Proventius, que podria fer referència al propietari del fundus, Provius) (AEBISCHER, 1928) o referir-se a l´Ager Provincialis (terrenys públics de Barcino no centuriats, a l´extrem de la ciutat, que tindrien la seva correspondència a l´altre extrem del Pla, a Sant Martí de Provençals). Però tampoc és descartable una tercera teoria: que tant Provençana com Sant Martí de Provençals fossin noms alt medievals relacionats amb els pobladors occitans (provençals) que s'instal·laren al Pla de Barcelona en època carolíngia o en el segle X (MORÁN, 1980:106). | 08101-472 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 155-159 | 41.3624300,2.1090100 | 425478 | 4579374 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||||||
| 52698 | Font de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-eulalia | http://provenzana.blogspot.com.es/2010/12/el-brollador-buigas_17.html | XX | Primera de les dues fonts projectades per Carles Buïgas, creador de les fonts de Montjuïc, a la ciutat de L'Hospitalet. Fou un encàrrec de l'Ajuntament de la ciutat arrel de la visita de l'arquitecte amb motiu de donar una conferència i inaugurar una mostra que havia preparat l'Agruypación de Amigos de la Música. L'acord es va prendre durant el mes de maig de 1969. I el cost hauria de superar els dos milions de pessetes. La primera font és la que s'ubicaria davant la nova església de Santa Eulàlia de Provençana. Havia de ser una «fuente luminosa, cambiante de color y de forma». Seria la segona font en importància d'aquest tipus, després de la de Montjuïc. El receptacle principal és circular, amb un diàmetre de 15 metres. Al mig, un de més petit alçat. Estava preparada per 63 mòduls per a 24 fases canviants. | 08101-473 | Santa Eulàlia de Provençana | Carles Buïgas i Sans (Barcelona, 1898 - Cerdanyola del Vallès, 1979). Arquitecte, enginyer i luminotècnic, conegut principalment per haver dissenyat la Font Màgica de Montjuïc. És fill de Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919), arquitecte i cap de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1888, i autor del monument a Cristòfor Colom, pel qual va obtenir la medalla d'or de l'Exposició. Carles es cria al si d'una família benestant de Barcelona. Als set anys marxa a Montevideo (Uruguai), per motius laborals del pare. La família torna a Barcelona l'any 1919 per la crisi econòmica existent al país sud-americà. Al 1916 ingressa a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, però no finalitza els seus estudis per haver començat a treballar com ajudant del futur projecte de l'Exposició d'Indústries Elèctriques de Barcelona. Més endavant es titula a l'École de Génie Civil de París. Ja a Barcelona es posa a treballar a la que seria la futura Exposició. S'havia especialitzat en enginyería elèctrica i entra a la comissió del ram. Fa primer de topògraf, més tard d'ajudant i també d'arquitecte-jardiner. Però l'any 1921 ja és cap de les instal·lacions electromecàniques. És en aquesta època que té la idea de les fonts lluminoses. El 1922 comença a dissenyar el seu primer projecte de fonts i saltants d'aigua lluminosos. Les seves primeres obres són al Palau Reial de Pedralbes. Eugeni d'Ors definiria el seu treball com a un nou estil d'art, l'art de l'aiguallum. L'èxit de l'Exposició de 1888 deixa molt bones expectatives i una gran il·lusió de tornar-ne a fer una altra, aquesta dedicada a les Indústries Elèctriques que, en aquell temps, eren la gran novetat. Un altre aspecte que afavoria el fet de donar-hi una empenta és la tasca de rehabilitar la muntanya de Montjuïc, que ja s'havia iniciat. El maig de 1929, en plena eufòria ciutadana, s'inaugura l'Exposició Internacional de Barcelona i l'esclat de llum i aigua que havia dissenyat en Carles Buïgas. L'exposició havia estat el resultat del compromís entre els projectes sectorials realitzats pels arquitectes Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner i Enric Sagnier i l'enjardinament del recinte concebut com a parc urbà per Rubio i Tudurí i la supervisió de Forestier. De la sorpresa es va passar a l'aplaudiment i a la lloança. Les més de 80 fonts i cascades que treien aigua de tots colors van convertir Barcelona en la ciutat dels somnis. El president de la Diputació Provincial de Barcelona, Exclm. Sr. marquès de Castell-Florite, en el discurs que va fer en l'acte d'entrega de les medalles de la Província l'abril de 1961 (Revista de Sant Jordi, número 43; juliol de 1961), entre altres conceptes, va dir el següent: ' Va ser una Exposició que a l'estranger va començar sent l'Exposició d'indústries Elèctriques i va acabar esdevenint l'Exposició de les Fonts de l'enginyer Buïgas... Aquestes fonts meravelloses i lluminoses de l'Enginyer Buïgas van causar ser la sensació al món i van contribuir a enaltir i valorar aquesta Exposició, en què Espanya havia posat la seva esperança'. Una vegada finalitzada l'exposició, Buïgas comença altres projectes, como la Nau Lluminosa, declarada al seu moment d'interès nacional. Durant la Guerra Civil Espanyola s'instal·là a París, on resideix fins el 1942. Durant aquests anys guanya gran renom internacional i realitza projectes a París, Lieja, Nova York, Lisboa, Roma, Santo Domingo, Madrid, Granada, Valencia, etc. Però, a causa de la crisi existent una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial, molts d'aquest projectes encarregats a Buïgas són aturats o anul·lats. | 41.3654700,2.1196000 | 426367 | 4579703 | 1969 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52698-foto-08101-473-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52698-foto-08101-473-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Carles Buïgas | La inauguració, del 9 d'agost de 1969, fou presidida per l'alcalde España Muntadas, acompanyat de ls membres del consistori i la presència del mateix Carles Buïgas. Amb la participació de la banda municipal de música i un castell de focs. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52699 | Font de la plaça Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-anselm-clave | http://provenzana.blogspot.com.es/2010/12/el-brollador-buigas_17.html | XX | Segona font del projecte encarregat a Carles Buïgas durant el maig de 1969 per l'Ajuntament de L'Hospitalet. Aquesta ubicada a la plaça d'Ansel Clavé. Més senzilla que la de Santa Eulàlia de Provençana, ja que no disposaria de la mutació dels llums de color. | 08101-474 | Plaça d'Anselm Clavé | Carles Buïgas i Sans (Barcelona, 1898 - Cerdanyola del Vallès, 1979). Arquitecte, enginyer i luminotècnic, conegut principalment per haver dissenyat la Font Màgica de Montjuïc. És fill de Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919), arquitecte i cap de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1888, i autor del monument a Cristòfor Colom, pel qual va obtenir la medalla d'or de l'Exposició. Carles es cria al si d'una família benestant de Barcelona. Als set anys marxa a Montevideo (Uruguai), per motius laborals del pare. La família torna a Barcelona l'any 1919 per la crisi econòmica existent al país sud-americà. Al 1916 ingressa a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, però no finalitza els seus estudis per haver començat a treballar com ajudant del futur projecte de l'Exposició d'Indústries Elèctriques de Barcelona. Més endavant es titula a l'École de Génie Civil de París. Ja a Barcelona es posa a treballar a la que seria la futura Exposició. S'havia especialitzat en enginyería elèctrica i entra a la comissió del ram. Fa primer de topògraf, més tard d'ajudant i també d'arquitecte-jardiner. Però l'any 1921 ja és cap de les instal·lacions electromecàniques. És en aquesta època que té la idea de les fonts lluminoses. El 1922 comença a dissenyar el seu primer projecte de fonts i saltants d'aigua lluminosos. Les seves primeres obres són al Palau Reial de Pedralbes. Eugeni d'Ors definiria el seu treball com a un nou estil d'art, l'art de l'aiguallum. L'èxit de l'Exposició de 1888 deixa molt bones expectatives i una gran il·lusió de tornar-ne a fer una altra, aquesta dedicada a les Indústries Elèctriques que, en aquell temps, eren la gran novetat. Un altre aspecte que afavoria el fet de donar-hi una empenta és la tasca de rehabilitar la muntanya de Montjuïc, que ja s'havia iniciat. El maig de 1929, en plena eufòria ciutadana, s'inaugura l'Exposició Internacional de Barcelona i l'esclat de llum i aigua que havia dissenyat en Carles Buïgas. L'exposició havia estat el resultat del compromís entre els projectes sectorials realitzats pels arquitectes Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner i Enric Sagnier i l'enjardinament del recinte concebut com a parc urbà per Rubio i Tudurí i la supervisió de Forestier. De la sorpresa es va passar a l'aplaudiment i a la lloança. Les més de 80 fonts i cascades que treien aigua de tots colors van convertir Barcelona en la ciutat dels somnis. El president de la Diputació Provincial de Barcelona, Exclm. Sr. marquès de Castell-Florite, en el discurs que va fer en l'acte d'entrega de les medalles de la Província l'abril de 1961 (Revista de Sant Jordi, número 43; juliol de 1961), entre altres conceptes, va dir el següent: ' Va ser una Exposició que a l'estranger va començar sent l'Exposició d'indústries Elèctriques i va acabar esdevenint l'Exposició de les Fonts de l'enginyer Buïgas... Aquestes fonts meravelloses i lluminoses de l'Enginyer Buïgas van causar ser la sensació al món i van contribuir a enaltir i valorar aquesta Exposició, en què Espanya havia posat la seva esperança'. Una vegada finalitzada l'exposició, Buïgas comença altres projectes, como la Nau Lluminosa, declarada al seu moment d'interès nacional. Durant la Guerra Civil Espanyola s'instal·là a París, on resideix fins el 1942. Durant aquests anys guanya gran renom internacional i realitza projectes a París, Lieja, Nova York, Lisboa, Roma, Santo Domingo, Madrid, Granada, Valencia, etc. Però, a causa de la crisi existent una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial, molts d'aquest projectes encarregats a Buïgas són aturats o anul·lats. | 41.3613400,2.1064500 | 425263 | 4579256 | 1969 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Carles Buïgas | El cost previst d'aquest font seria d'1.311.973 ptes. | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||
| 52700 | Font de la plaça Pirineus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-pirineus | XX | Font situada a la plaça dels Pirineus, de ferro de fossa amb quatre brocs repartits al voltant d'un fanal tipus canelobre, amb quatre caps lluminosos de ferro. Els caps lumínics són de vidre glaçat i estan coberts de corones de ferro treballat als quals hi ha l'escut de L'Hospitalet del Llobregat. | 08101-475 | Plaça Pirineus | 41.3728900,2.1233000 | 426685 | 4580523 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||||||||
| 52701 | Fusions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fusions | XXI | Escultura de caràcter simbòlic i representació abstracte feta d'acer inoxidable, que representa la unió de l'home i la dona. L'escultura està collada amb ancoratges de ferro sobre una peanya de ciment i encofrat de pedra. Tot el conjunt està envoltat d'un parterre vegetal. | 08101-476 | Rambla Marina, 211 | 41.3510300,2.1093200 | 425491 | 4578109 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52701-foto-08101-476-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52701-foto-08101-476-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ferran Soriano | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||||
| 52702 | Mirafielo; Homenatge Ernest Lluch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirafielo-homenatge-ernest-lluch | Ezker Calvo, Alicia. Anda Goikoetxea, José Ramón. Enciclopedia Auñamendi [en línea], 2018. [Fecha de consulta: 15 de Mayo de 2018]. Disponible en: http://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/es/anda-goikoetxea-jose-ramon/ar-3881/ | XXI | Monument commemoratiu en record de totes les víctimes del terrorisme, situat a la plaça d'Ernest Lluch, que fou assassinat per la banda terrorista ETA. Es tracta d'un cilindre de bronze, buit per dins, irregular, que se susté per tres potes. Les vores superiors estan lobulades amb ondulacions i on s'hi pot llegir 'A Ernest Lluch apassionat defensor de diàleg' | 08101-477 | Plaça d'Ernest Lluch | Instal·lat el 21 de novembre de l'any 2015. | 41.3752400,2.1135600 | 425873 | 4580793 | 2015 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52702-foto-08101-477-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52702-foto-08101-477-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | José Ramon Anda Goicoechea | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||
| 52703 | Homenatge a Fernández Jurado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-fernandez-jurado | Informació biogràfica extreta de : https://ca.wikipedia.org/wiki/Ram%C3%B3n_Fern%C3%A1ndez_Jurado | XX | Monument petri en forma piramidal format per diferents blocs damunt un pedestal de base quadrada. Com diu la inscripció, està dedicat a 'Fernandez Jurado / 1914 - 1984 / Català nascut a Almeria. Testimoni i símbol de la lluita per la integració social. Per la unitat nacional i pel progrés solidari de Catalunya / 18 de desembre de 1988'. | 08101-478 | Passeig de Bellvitge | Arribà amb la seva família a Barcelona el 1918. Vivia a la vila de Gràcia.Treballà com a ebenista i des de 1929 milità sindicalment, primer en la CNT i després en la UGT. El 1930 s'afilià també al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i més tard al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), alhora que formava part de la Joventut Comunista Ibèrica (JCI). Com a membre de l'Aliança Obrera participà en els fets del sis d'octubre de 1934. El 1935, mentre feia el servei militar, va ingressar a la Unió Militar Republicana Antifeixista (UMRA) i fou empresonat per les autoritats. Quan es produí el cop d'estat de 18 de juliol de 1936 participà en els combats a Barcelona i poc després marxà al Front d'Aragó com a cap de centúria de la columna Joaquim Maurín del POUM, arribant a comandant de l'Exèrcit de la República. El 1937 va conèixer a Barcelona l'escriptor George Orwell. El maig de 1938 fou ferit i fet presoner per les tropes franquistes. Passà per diverses presons fins que finalment fou jutjat i condemnat a 30 anys de presó. El 1942 fou alliberat i continuà la seva activitat clandestina en el POUM, però la implacable persecució judicial el van dur a exiliar-se el 1948 a França. El 1949 va marxar cap a Xile, d'on no va tornar fins al 1964. El maig de 1969 va guanyar el premi «Flor de Nieve» a la VI Fiesta de la Poesía de la ciutat d'Osca, celebrada al Teatre Olimpia amb l'obra Flor de Nieve i presentada amb el pseudònim Guara. En tornar a Catalunya es va establir al barri de Bellvitge (l'Hospitalet de Llobregat), però això no li va impedir participar en les activitats del barri de Gràcia. També es va vincular en les activitats de l'Associació de Veïns de Bellvitge, el grup esperantista Paco kaj Amo i els Amics del Sol. Durant els anys 1970 participà en l'Assemblea de Catalunya, i juntament amb antics poumistes com Enric Adroher i Pascual i Manel Alberich ingressà al PSC-Congrés, que posteriorment s'integrà en el PSC-PSOE. A les eleccions municipals de 1983 fou escollit regidor de Castelldefels i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 fou escollit diputat. Molt malalt d'un càncer gàstric, no pogué prendre'n possessió i va morir poc després. | 41.3540400,2.1126200 | 425770 | 4578440 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52703-foto-08101-478-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52703-foto-08101-478-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||
| 52704 | Monòlit del Grup de dones del Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-del-grup-de-dones-del-gornal | http://www.lhdigital.cat//web/digital-h/noticia/-/journal_content/56_INSTANCE_txR0/11023/349738 | XXI | Monument lític en forma de cub, partit a la part superior. Està fet de dos tipus diferentsd e pedra. En aquest lloc hi havia un simple monòlit dedicat pel Grup de Dones del Gornal a 'ELLAS QUE FUERON Y SON VICTIMAS DE LA VIOLENCIA DE GENERO / 8 DE MARÇ DE 2004 / L'HOSPITALET'. També hi deia 'L'AMOR, LA LLIBERTAT I LA VIDA D'UNA DONA NO SÓN PROPIETAT DE NINGÚ'. | 08101-479 | Avinguda de Carmen Amaya, 39 | Sembla ser que el primer monòlit fou substituït per aquest segon per haver patit vandalisme. En tot cas, fou una instal·lació promoguda pel Grup de dones del Gornal. A ellas, que fueron y son víctimas de la violencia doméstica i L'amor, la llibertat i la vida d'una dona, no són propietat de ningú són les dues frases que s'han gravat al monòlit i que van dirigides a les 11 dones que havien mort aquell any a causa de la violència de gènere a tota Espanya. Aquestes paraules expressen els sentiments, desitjos, denúncies, reivindicacions i records de moltes persones. L'entitat també col·locà onze plantes, que simbolitzen la vida, amb les que es volgué fer un tribut a les víctimes. Des de l'associació manifesten que no els hi agradaria posar més plantes i que exigeixen el dret a la vida, a la llibertat i a l'amor. | 41.3544200,2.1174300 | 426173 | 4578478 | 2004 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52704-foto-08101-479-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52704-foto-08101-479-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||
| 52705 | Mural de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-can-serra | XX | Mural pintat en commemoració de la lluita veïnal de Can Serra per aconseguir un barri digne i amb serveis. Està pintat en una de les parets de la plaça de la Carpa i no està signat. Es tracta d'un dibuix al·legòric on es barregen elements figuratius amb d'altres menys realistes on predomina el color blau en constrast amb el gris dels edificis i la carretera. | 08101-480 | Plaça de la Carpa s/n | 41.3663000,2.1001500 | 424741 | 4579812 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||||||||
| 52706 | Placa del pont de la Vanguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-pont-de-la-vanguard | XX | Placa de marbre situada al voral de la carretera en un mur lateral enfront la fàbrica de La Vanguard, on es llegeix: 'MINISTERIO DE OBRAS PÚBLICAS / AYUNTAMIENTO DE HOSPITALET / Obras de supresion del paso a nivel / 29 de enero 1961 | 08101-481 | Carrer de Santa Eulàlia s/n | 41.3652600,2.1176500 | 426204 | 4579681 | 1961 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52706-foto-08101-481-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||||
| 52707 | Placa Severo Ochoa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-severo-ochoa | XX | Placa commemorativa que la ciutat de L'Hospitalet li va dedicar a aquest metge que obtingué el Premi Nobel de medicina. La 'placa' consisteix en 4 rajoles quadrades que formen un rombe, la superior i la inferior not enen cap inscripció. La de l'esquerra posa: 'LA CIUDAD DE L'HOSPITALET A SEVERO OCHOA PREMIO NOBEL DE MEDICINA Y FISIOLOGHIA Y ASTURIANO UNIVERSAL - LUARCA 24-9-1905, MADRID 1-11-1993'. L arajola de la dreta és un perfil de l'homanetjat. | 08101-482 | Avinguda de Severo Ochoa | 41.3731400,2.1014900 | 424861 | 4580570 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52707-foto-08101-482-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52707-foto-08101-482-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||||
| 52441 | Els gegants de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-de-sant-josep | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep i (no consta). Gegants. Recull de capgrossos i gegants de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XX | L'any 1979 es restauren i es fan vestits nous. L'any 1996 es tornen a fer uns altres vestits. L'autor aquest cop és Ramon Aumedes, del taller Sarandaca de Granollers. | Parella de gegants que representen el compte / rei del Casal de Barcelona Jaume I i la seva esposa. Són d'estil romà. Jaume I fa tres metres i mig d'alçada i pesa 60 k. El casc està coronat per un drac que simbolitza la força i el poder. Porta una destral a la mà dreta, recolzada sobre l'espatlla. La geganta té una alçada de tres metres trenta cm i pesa 56 k. Porta una abundant cabellera i llueix una diadema daurada, i subjecta un pomell de flors a la mà dreta i un mocador a l'esquerra. El primer any surten per les tres processons de Corpus de la ciutat: Santa Eulàlia, Centre i Collblanc. Però a partir de la República de 1931 la seva participació pública decau ostensiblement. Només una sortida l'any 1935 per la Festa major de Collblanc. A partir de 1939, tornen a recuperar el rol inicial de les processons de Corpus. També participen en l'acte d'inauguració de la reconstrucció de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. El 17 de juny de 1962 són padrins de la nova parella de gegants de la ciutat i estrenen vestuari. Fet per Lluís Carbonell d'Olot. Pel 24 de juny, una setmana més tard, les dues parelles encapçalen la processó de Sant Joan i s'estrena la sarda del mestre Sebastià Figuerola 'Els gegants de l'Hospitalet'. L'any 1966 la ciutat és proclamada ciutat pubilla de la sardana. A partir de 1967 comencen a sortir per les festes majors i a tenir una participació més activa a la ciutat transformant el rol religiós inicial amb un de més lúdic i festiu. Malauradament no sempre es preserven de la manera que caldria i s'han de restaurar, l'any 1979 i 1996 i fer-ne vestits nous. Beneïts el 10 de juny de 1928 pel rector de Santa Eulàlia de Mèrida davant la presència d'autoritats i ciutadans. Participen del XVI Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics de Manchester I(Anglaterra). | 08101-398 | L'Hospitalet de Llobregat | El 16 de novembre de 1927, l'Ajuntament acorda adquirir una parella de gegants. Fins aquell moment, a les processons de Corpus hi havien anat gegants llogats. Són obra del taller d'estatuària religiosa 'El Inmaculado Corazón de María', de la vídua de Sabel Barnadas d'Olot. El seu cost fou de 2000 pessetes. La confecció de la roba anà a càrrec de la Casa Puig i va costar 190 pessetes. L'escultor fou l'olotí Josep Soy. El gegant fou vestit per la modista Marieta Sanabra, i la geganta, pel cosidor del taller de la Maria Manyà, del carrer de l'Església, de forma desinteressada. | 41.3594100,2.0996100 | 424688 | 4579047 | 1927 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52441-foto-08101-398-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52441-foto-08101-398-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Soy | La foto en blanc i negre és de: https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/festivitats-i-tradicions/gegants/. Prové de Ricard Zeta pare. En el bloc es diu que es tracta dels tercers vestits, de l'any 1962, i no es substituirien fins l'any 1979. Sobre aquesta fotografia en Richard (fill) comenta: 'A la foto, al darrere hi ha un segell, que diu: Foto estudio BERNAL -Torrente Gornal, 96 esquina Pujós - La Florida, etc. El senyor que està darrere del cap del xinès, mostra una bossa i també el que està dempeus al costat del timbaler. Aquesta bossa la portaven el capgrossos i recollien monedes. Després, una part hi anava a parar a l'Ajuntament, una altra era per obres benèfiques i una altra part per l'equip. Normalment eren de 10 cèntims. Me'n recordo al meu pare abocant la bossa a la taula del menjador, la omplia de monedes'. | 98 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||
| 52525 | Retaule de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-roc | AA.VV (2001). El Retaule de sant Roc de L'Hospitalet, Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] ABRIL VILAMALA, Irene (2017). Devocions pintades. Les taules del Museu d'Història de l'Hospitalet procedents de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida (finals del segle XVI-primera meitat del segle XVII). 31 beca de recerca de l'Hospitalet (2016). CODINA, Jaume (1970). L'Hospitalet de Llobregat 1573-1632. Ajuntament de l'Hospitalet. CODINA, Jaume (1976). Curs d'introducció metodològica a la Història de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. Ajuntament de l'Hospitalet. CODINA, Jaume (2001). L'Hospitalet al tombant del segle XVI ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] GARRIGA, Joaquim (2001); El retaule de sant Roc, el taller dels Jaume Huguet I i II i la pintura catalana a les darreries del cinc-cent; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] LOSCOS SOLÉ, Puri. El retaule de Sant Roc de l'Hospitalet, patrimoni de la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] SANZ, Gonzalo (2001). La restauració del retaule de Sant Roc de L'Hospitalet ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] SUÁREZ, Alícia. Les taules de sant Roc del Museu d'Història de l'Hospitalet ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] http://www.museul-h.cat/detallCataleg.aspx?19PfJubGc6cGoHmlqSu4RfjSCrdyQVtpHhZaLcLZVHVoqazB | XVI | Restaurat l'any 1998 per Gonzalo Sanz. | Retaule renaixentista del segle XVI atribuït a Jaume Huguet del que només es conserven sis taules, al Museu d'Història de l'Hospitalet. La única descripció general que hi ha és la que va fer mossèn Guiu: «A la dreta hi ha St. Cristòfol i a l'esquerra St. Jaume. A la part superior, diferents passos de la vida del Sant». Per unes reparacions posteriors es pot deduir que al cim hi havia un Sant Crist, possiblement escultòric, i al centre una imatge escultòrica de Sant Roc que s'esmenta a les notes de Mn. Guiu i també a les Visites Pastorals, però que no es conserva. De les sis taules conservades, quatre són escenes de la vida del sant: Naixement de sant Roc (H-89), Sant Roc reparteix els seus béns entre els pobres (H-84), Sant Roc assisteix els malalts de pesta (H-85), i mort de sant Roc a la presó (H-86); les altres dues representen sant Cristòfol i sant Jaume. En la taula on Sant Roc reparteix els seus béns entre els pobres, es representa al sant en el centre del quadre, dret, de front i d'aspecte jove. Porta una capa vermella i un bastó més alt que ell. Amb la mà esquerra aguanta una bossa i amb la dreta fa caritat. L'envolten, en actitud de demanar, dos homes a primer terme, un d'ells amb crosses i dues dones a segon terme. Davant del sant hi ha un infant i al seu costat dret, un gos. A dalt i al fons les muralles i edificacions d'una ciutat. En la taula on Sant Roc assisteix els malalts de pesta es representa al sant en el centre del quadre, de perfil, amb barba, porta una capa vermella i un capell de pelegrí a l'esquena. Amb la mà esquerra aguanta el bàcul o bastó i la capa; i amb la dreta beneeix. A ambdós costats hi ha dos malalts enllitats. L'un resa, l'altre agafa la capa del Sant. Damunt l'enrajolat hi ha un malalt estès. Darrera el Sant un gos. En la taula on es representa la mort de sant Roc a la presó , el sant vesteix una túnica. És assegut en actitud de resar. Té els peus fixats per una fusta davant la qual hi ha el gos. Al darrera i a terra hi ha el capell i el bastó. A cada costat del sant hi ha un àngel. De la boca li surt l'ànima conduïda per dos àngels petits. A l'extrem esquerra i a dalt hi ha una gran reixa de presó amb un home que mira. En la taula on es representa el naixement de sant Roc, centra el quadre una dona asseguda amb un infant al braç dret, amb un braser als peus. Al costat, hi ha una dona agenollada que aguanta un bolquer. Al darrera una altra de dreta estén la mà. Al fons un llit amb dosser amb una dona asseguda i una altra que li ofereix una escudella. Les altres dues taules són la representació de Sant Jaume (H-87) i Sant Cristòfol (H-88). | 08101-311 | Museu de l'Hospitalet (Carrer de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | És producte de l'encàrrec de la confraria del mateix nom, creada a L'Hospitalet l'any 1568 i que a les Visites Pastorals s'esmenta com «la dels estrangers». Jaume Codina (1976) assenyala que el 1553 els forasters sobrepassen la meitat de la població i que gairebé tots són francesos. A les masies són els mossos i a la vila ocupen l'artesanat. Constitueixen el braç o tall menor. De fet es pot veure una relació directa entre l'epidèmia de pesta desfermada a Catalunya l'any 1589 i la construcció del retaule (1591) | 41.3610600,2.0972800 | 424495 | 4579232 | 1591 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52525-foto-08101-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52525-foto-08101-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52525-foto-08101-311-3.jpg | Física | Modern|Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Huguet I | Sant Roc neix a Montpeller cap al 1350, quan aquesta ciutat formava part de la Coronad'Aragó, en el temps de Pere el Cerimoniós. De molt jove queda orfe, reparteix la seva fortuna entre els pobres i marxa a Roma en peregrinació. Pel camí troba moltes ciutats afectades per la pesta i en comptes de fugir, hi entra per ajudar els malalts, molts dels quals guaria amb la senyal de la creu. A Roma hi està tres anys. De tornada a Montpeller es troba les ciutats del nord d'Itàlia afectades per epidèmies. Novament ajuda els empestats fins que li encomanen a ell mateix el mal. Llavors, es refugia al bosc per tal de morir sense contagiar ningú. Déu no l'abandona i li envia un àngel que el cuida i un gos que prenia cada dia un pa del seu amo i el duia al sant. Un cop guarit, continua el seu camí i en arribar a Montpeller no és reconegut i l'empresonen acusat d'espionatge. Després de passar uns quants anys a la presó, l'escarceller el trobà un dia mort però envoltat d'una resplendor sobrenatural. | 94|95 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||
| 52527 | Teler Vilumara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teler-vilumara | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BOFILL I COROMINAS, Montserrat (1992). Can Vilumara, breu història d'una antiga fàbrica de seda de l'Hospitalet; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 82 (feb. 1992), pp. 14 a 15. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SALA, Joan; AMOROS, Rafael; VILUMARA, Josep M. (1991). La fàbrica de teixits de seda Vilumara a l'Hospitalet del Llobregat; dins: I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 139 a 147. | XIX | Teler de grans dimensions (170 x 220,5 x 155 cm), procedent de la fàbrica Vilumara de l'Hospitalet de Llobregat. Encara hi són presents els fils de diferents colors i uns fulls on apareixen els torns dels diferents treballadors. Hi ha una tela simulant el procés d'elaboració d'aquesta. Consta de trenta-sis troques. Porta les següents inscripcions: REPRESENTANTE EXCLUSIVE EN ESPANYA: ERNESTO LEONHARDT BARCELONA (costat esquerre, part superior); 5 w 96 (numeració a la part inferior de la màquina); 50 (a la part dreta, a l'altre extrem de la primera inscripció). | 08101-313 | Museu de l'Hospitalet (Carrer de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | Vilumara va ser fundada l'any 1676 per Domingo Vilumara, comerciant de sedes de Manresa. Va aprendre a teixir i es va establir a Barcelona. En el claustre de la Catedral podem veure la seva llosa amb una llançadora gravada i un ocell. Seguint el corrent del moment, l'any 1862 es va fundar una caixa financera adjunta a la fàbrica. Aquestes caixes, en créixer, es van convertir en bancs. La Caixa Vilumara va fer la seu en un edifici que ella mateixa construí: és l'actual Museu de Cera de Barcelona'. Les implantacions de grans conjunts fabrils tèxtils a l'Hospitalet tenen una cronologia relativament tardana, situant-se majoritàriament a la primera dècada de 1900. Això ha fet que aquestes grans fàbriques s'inscriguin estilísticament en el corrent arquitectònic modernista, seguit pels propietaris de les indústries per tal de significar i monumentalitzar els seus centres productius. D'aquesta manera els edificis de la fàbrica eren més que el lloc de treball i esdevenien l'ensenya de l'empresa. En el cas de l'antiga fàbrica de teixits de seda Vilumara, la significació venia donada, principalment, per la casa del director situada a l'accés del recinte. | 41.3609700,2.0972800 | 424495 | 4579222 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52527-foto-08101-313-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Data d'ingrés al Museu: 1972 (número de registre: H-2424). | 98 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||
| 52630 | Els gegants nous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-nous | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep i (no consta). Gegants. Recull de capgrossos i gegants de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XX | Restaurats l'any 1991 per Xavier Jansana | Parella de gegants de nom Roc i Eulàlia d'estil grec; ell amb la cara severa i el casc i el vestit d'estil hel·lènic. L'Eulàlia, elegant, de perfil grec porta al braç una lira i llueix una corona. Surten per les Festes de Primavera o la trobada de gegants de Sant Josep. | 08101-399 | L'Hospitalet de Llobregat | Construïts l'any 1962 per l'olotí Lluís Carbonell Colom; amb un cost de 50000 pessetes, que foren obtingudes per subscripció popular. El bateig es produeix el 17 de juny de 1962. Els padrins seran els gegants de Sant Josep, romans o, a partir d'ara, els gegants vells. Es porten des del magatzem de la Rambla Oliveres, on els havien muntat, fins a l'església de santa Eulàlia de Mèrida, en processó i acompanyats d'altres parelles del voltant Viladecans, El Prat, Sant Boi i Cornellà). | 41.3668900,2.1155400 | 426029 | 4579864 | 1962 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52630-foto-08101-399-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Carbonell Colom | 98 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52648 | Medusa de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/medusa-de-provencana | <p>AA.VV (2006). Paraula de medusa. Museu d'Arqueologia de Catalunya: Barcelona. http://www.mac.cat</p> | II dC | desgastada i presenta marques ferruginoses per l'acció de l'aigua. | <p>Es tracta d'un gorgoneion o màscara en forma de cap de medusa fet de marbre groguenc (52 x 54 x 30 cm). La cara és un alt relleu lleugerament ovalat i emmarcat per una extensa cabellera i petites ales frontals. Sota la barbeta s'endevinen les serps nuades. Formaria part d'un monument funerari amb fris dòric similar als de la Via Appia. A Barcino, aquest tipus de sepultura seria utilitzat per famílies benestants i de nivell mig de la burgesia municipal composades, bàsicament, per lliberts. Forma part de la col·lecció del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) amb el número d'inventari 19025. Però abans havia format part del Museu de Santa Àgata, com a dipòsit de Francesc P. Villas.</p> | 08101-417 | Museu d'Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41- Barcelona). | <p>Troballa realitzada en el jaciment de Santa Eulàlia de Provençana, situat a l'entorn de l'església del mateix nom, fora de context. Es tracta d'un assentament d'època romana datat entre els segles II-I aC i9 els segles V dC. L'església es troba a tocar de la banda sud del traçat litoral de la Via Augusta (carrer de Santa Eulàlia). El jaciment es troba en una zona altament antropitzada on des del segle XIX s'han efectuat diverses troballes arqueològiques. La construcció de la línia del ferrocarril, el pas subterrani de les vies del tren i la reforma de la rectoria van continuar malmetent el jaciment.</p> | 41.3653600,2.1183200 | 426260 | 4579692 | 125 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52648-foto-08101-417-1.jpg | Legal i física | Romà | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), recull la tradició museística en arqueologia des de principi del segle XX. És fruit de la Llei de museus aprovada el 1990 pel Parlament de Catalunya. Com a Museu Nacional, el seu objectiu és conservar, investigar i difondre els vestigis arqueològics que il·lustren l'evolució històrica, des de la prehistòria a l'època medieval. El Museu d'Arqueologia de Catalunya va ser adscrit a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural l'any 2013. El MAC és un museu nacional articulat en xarxa, format per les seus de Barcelona, Empúries, Girona, Olèrdola i Ullastret, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) i el Centre Iberia Graeca. També articula els equipaments vinculats a l'Arqueoxarxa, la Ruta dels Ibers i la Ruta de l'Art Rupestre. | 83 | 52 | 2.2 | 1773 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||
| 52664 | Ornaments del jardí de la Casa España | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ornaments-del-jardi-de-la-casa-espana | MARCÉ I SANABRA, Francesc (1969). Llunell-Molines-España : tres apellidos en la historia de una finca hospitalense recientemente restaurada por el Ayuntamiento; dins Hospitalet : boletín de información municipal , Núm. 64 (4t trimestre 1969), pp. 5-18. | XIX | Conjunt de dos elements ornamentals esculpits en pedra sobre sengles pedestals en relleus. El motiu central del primer (H-5531) és una flor de lis, símbol relacionat amb els primers propietaris de la casa pairal. Està emmarcada per una circumferència que podria simbolitzar una roda de carro o un disc solar. A la zona en unió amb el pedestal, de secció quadrada, hi ha ornamentació floral en relleu. El segon el motiu central (H-5527) és un escut d'armes amb el camp quarterat en creu amb lleons rampants en el quadrant superior dret i en l'inferior esquerre. En els altres quadrants hi ha tres franges horitzontals amb tres llengüetes al centre (?). Abans de l'emplaçament actual estava col·locada al portal que donava accés als jardins de la casa pairal. Mostrava així les armes de la família España al visitant. | 08101-435 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | Abans de l'emplaçament actual estava col·locada al portal que donava accés als jardins de la casa pairal. Mostrava així les armes de la família España al visitant. | 41.3609700,2.0974100 | 424506 | 4579222 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52664-foto-08101-435-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Formen part del fons del Museu d'Història de l'Hospitalet amb els números H-5531i H-5527. | 98 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||
| 52668 | Llibre Ateneillo Barradas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-ateneillo-barradas | AJUNTAMENT DE L'HOSPITALET (1999). Barradas (1926-1928). Veí de l'Hospitalet, artista i ciutadà del món. Ajuntament de l'Hospitalet. Catàleg de l'exposició. | XX | Es tracta del llibre de firmes que tenia Rafael Barradas per als contertulians i visitants que rebia a casa seva, els diumenges a la tarda, en les reunions conegudes com de l'Ateneíllo Barradas. En aquest llibre l'artista va recollir dedicatòries, dibuixos i poemes d'una trentena de personatges i amics que assistien a les reunions. Les sessions de l'Ateneíllo estaven presidides per un Pegàs, amb les ales desplegades, l'emblema avantguardista que havia pintat en una paret del seu estudi. Van començar quan ell amb la seva dona, la seva mare i la seva germana s'instal·len al número 15 del carrer Porvenir (actual Josep M. de Sagarra). Els amics de Barcelona el comencen a visitar i es va formant un grup de tertúlia a casa del pintor. S'hi poden comptar escriptors, artistes, crítics de l'època. Entre ells Mario Verdaguer, Josep Maria de Sucre, Sebastián Sánchez Juan, Gutiérrez Gili, Leguina, Joan Alsamora, Lluís Góngora, Guillermo Díaz-Plaja i Lluís Montanyà, entre d'altres. Salvador Dalí i Garcia Lorca, sempre que passaven per Barcelona el visitaven. | 08101-439 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | L'artista uruguaià Rafael Barradas va ser una de les figures més destacades de l'ambient artístic de començaments del segle XX, quan es desenvolupen les avantguardes. Neix a Montevideo, l'any 1980, i es trasllada a Europa el 1913. primer va a França i Itàlia i arriba a Barcelona el 1914. Treballa a Barcelona, Madrid i Saragossa i es relaciona amb escriptors i artistes i participa intensament de la vida cultural de l' època com a pintor, dibuixant, il·lustrador i escenògraf. A principis de 1926 s'instal·la a l'Hospitalet on continua pintant i dibuixant. Casa seva es convertirà en l'Ateneillo, un important centre de tertúlies de personatges del món de l'art i de la cultura de l'època. Va retornar a l'Uruguai, el 5 de novembre de l'any 1928 on l'anomenen director del Museo Nacional. Però només un any més tard, mor a Montevideo. | 41.3610200,2.0972800 | 424495 | 4579228 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||||||
| 52671 | Columna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/columna | GRAU MONTSERRAT, Manuel (1969).La Casa de Molines y las relíquias de los Santos Mártires (s. XVIII)' / Manuel Grau Montserrat; dins Hospitalet : boletín de información municipal (l'Hospitalet de Llobregat), núm. 64 (4t trimestre 1969), pp. 19- 26. MARCÉ I SANABRA, Francesc (1969 C). Llunell-Molines-España : tres apellidos en la historia de una finca hospitalense recientemente restaurada por el Ayuntamiento; dins Hospitalet : boletín de información municipal (l'Hospitalet de Llobregat), núm. 64 (4t trimestre 1969), pp. 5 -18. | XVIII-XIX | Columna de pedra de 4'30 metres d'alçada, amb petita base circular i un capitell sense decoració, semblant a l'estil dòric. Té, doncs, dues parts: l'astràgal que l'uneix al fust, i l'abar, rectangular, a la part superior. El fust no és completament cilíndric: la part superior és més estreta que la inferior. Alguns carreus tenen inscripcions sobre dues famílies de L'Hospitalet: els Molines i els Llunell, cadascuna amb el seu escut d'armes. A la part que actualment queda a davant hi veiem la inscripció que menciona JOSEPH DE MOLINES I DE ALÓS, amb un escut amb aspes de molí i la data de 1735. Segons l'article de F. Marcé i Sanabra era l'hereu de la família Molines. A la part que avui queda darrera hi diu ANTIC LLUNELL, amb una mitja lluna. S'aprecia la data de 1889. A banda d'això alguns carreus tenen marques gravades de símbols abstractes. Possiblement són símbols dels picapedres que tallaven les pedres. | 08101-446 | Carrer Joan Pallarès, 38 | Construïda l'any 1563, data gravada als finestrals de la casa. En el segle XVI Antic Llunell era un personatge important que només a L'Hospitalet poseïa un centenar de mojades. A la segona meitat del segle XVII, Maria Flaqué Llunell, hereva de l'hisenda, es casa amb F. Molines i Casadevall. A partir d'aquest moment i fins a les acaballes de 1700, la finca és rebatejada com a Can Molines. Així la cita el Baró de Maldà que sovint hi sojornava. El germà petit de Francesc de Molines, eclesiàstic, arribà a ocupar importants càrrecs de Degà de la Sacra Rota Romana i fou Inquisidor General del país. Per un altre matrimoni, l'any 1786, entra a la família Ignasi d'España i de Quintana. És el nom de la casa que s'ha mantingut fins l'actualitat. El símbol de la famílai Llunell i Molines és una mitja lluna i una roda de molí. L'any 1968 l'ajuntament la rep en donació i es fa una nova reforma. L'any 1972 s'inaugurael museu. Els seus jardins arribaven fins el carrer Sant Joan i abastaven els actuals carrers Digoine, España i Molines, i eren un autèntic parc botànic i que tenia, fins i tot, un llac. L'any 1919 s'hi va celebrar una gran festa popular que va deixar record molts anys després. | 41.3609300,2.0974200 | 424507 | 4579218 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52671-foto-08101-446-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52671-foto-08101-446-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52671-foto-08101-446-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | peça del museu amb el número de registre H-5529 | 98|94 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||
| 52709 | Mare de Déu de la Llum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-llum | XX | imatge de la Mare de Déu de la Llum situada en el frontispici del presbiteri. Fou copiada en rajoles pels germans Serra. Està situada al mig d'un cercle solar del que surten llampegades. L'Infant Jesús està dret i la Mare només el sosté pels peus. | 08101-484 | Carrer Enginyer Moncunill, 41 | L'església fou construïda amb motiu de la creació d'un nou barri que acollia els treballadors de l'empresa 'Fuerzas Eléctricasa de Cataluña, l'any 1956. Els terrenys i el finançament de la construcció van anar a càrrec de l'empresa. Per aquest motiu l'advocació és el de la Llum, en clara referència a la finalitat de l'empresa. | 41.3705500,2.1095200 | 425530 | 4580275 | 1956 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52709-foto-08101-484-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52709-foto-08101-484-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Solanich Riera | 98 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||
| 52526 | Retaules de la col·lecció del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaules-de-la-colleccio-del-museu-de-lhospitalet | AA.VV (2001). El Retaule de sant Roc de L'Hospitalet, Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] ABRIL VILAMALA, Irene (2017). Devocions pintades. Les taules del Museu d'Història de l'Hospitalet procedents de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida (finals del segle XVI-primera meitat del segle XVII). 31 beca de recerca de l'Hospitalet (2016). CODINA, Jaume (1970). L'Hospitalet de Llobregat 1573-1632. Ajuntament de l'Hospitalet. CODINA, Jaume (1976). Curs d'introducció metodològica a la Història de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. Ajuntament de l'Hospitalet. CODINA, Jaume (2001). L'Hospitalet al tombant del segle XVI ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] GARRIGA, Joaquim (2001); El retaule de sant Roc, el taller dels Jaume Huguet I i II i la pintura catalana a les darreries del cinc-cent; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] LOSCOS SOLÉ, Puri. El retaule de Sant Roc de l'Hospitalet, patrimoni de la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] SANZ, Gonzalo (2001). La restauració del retaule de Sant Roc de L'Hospitalet ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] SUÁREZ, Alícia. Les taules de sant Roc del Museu d'Història de l'Hospitalet ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] http://www.museul-h.cat/detallCataleg.aspx?19PfJubGc6cGoHmlqSu4RfjSCrdyQVtpHhZaLcLZVHVoqazB | XVI-XVII | Alguns han estat restaurats per Gonzalo Sanz. | El Museu de l'Hospitalet conserva un important conjunt de pintures d'època moderna procedents de l'antiga església parroquial del terme, dedicada a santa Eulàlia de Mèrida. Es tracta de trenta-nou taules sobre fusta, realitzades entre finals del segle XVI i la primera meitat del XVII, que integraren diferents retaules del temple, reconstruït en aquesta etapa - en substitució de l'edifici parroquial del segle XV. Les hem d'imaginar com a nuclis figuratius d'alguns dels retaules que presidiren els diferents altars de la nova parròquia - dedicats a sant Roc, a sant Sebastià, a la Immaculada Concepció, a Nostra Senyora del Roser, a les Ànimes, a sant Joan Evangelista i sant Pere, a santa Càndida, al Crucifix, i al Sepulcre. Dinou d'aquestes taules s' exposen a l'edifici de L'Harmonia, mentre que les vint restants es preserven a la reserva del Museu. De les dinou taules visitables al casal renaixentista de l'Harmonia, dotze foren atribuïdes al taller dels Huguet, capitanejat pels pintors homònims Jaume Huguet, pare i fill, que n'haurien realitzat un mínim de sis destinades al retaule de sant Roc, i un mínim de sis més que haurien integrat el de les Ànimes. Les vint-i-set taules restants consten com a anònimes i no han estat estudiades, malgrat que d'algunes, com ara les que representen les quatre santes: Caterina, Isabel, Marta i Magdalena, exposades també a l'Harmonia, cadascuna en un tauló, se n'ha fet alguna consideració. Irene Abril (2017) presenta una classificació per aquest grup de pintures. A banda de les dels Huguet integrants dels retaules de sant Roc i de les Ànimes, hi ha un altre grup de taules que s'han de vincular al retaule del Roser (13). Les taules restants, de destinació més difícil de determinar, malgrat que en alguns casos es proposa una possible dedicació de l'altar que pogueren presidir, han estat agrupades tenint en compte el format, l'estil i la iconografia. Una d'aquestes és el cimal d'un retaule amb la representació del Pare Etern. Pintat de mig cos cap amunt i coronat amb un nimbe triangular, dirigeix la mirada vers l'espai que ocupava el cos principal del retaule fent el gest de beneir amb la mà dreta i ostentant un orbe rematat amb una creu al cantó esquerre. Les nou taules que fins ara s'havien aplegat sota l'etiqueta del «retaule del Santíssim Sagrament», correspondrien a un retaule dedicat a Nostra Senyora del Roser. Quatre taules contenen les imatges de quatre santes: Caterina d'Alexandria, Isabel, Marta i Magdalena, que es pensen integrants d'un mateix retaule de dedicació incerta avui, anomenat «de les santes». En aquest retaule Irene Abril (2017) hi afegiria la taula amb la representació de Sant Joan Baptista. Les seves mides coincideixen exactament amb les de la taula on es troba representada santa Magdalena (116x92 cm), amb la qual, més enllà de l'estil general, comparteix un mateix tractament de la vestimenta, que, a diferència de la de la resta de taules, es presenta més volumètrica, dotant als personatges d'una major corporeïtat. A més, es conserven tres taules dedicades a Sant Pere apòstol, dues volutes dedicades a Sant Andreu i Sant Pau, una a Sant Tomàs, una altra a Sant Domènec i una darrera que és un calvari. | 08101-312 | Museu de l'Hospitalet (Carrer de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | Aquestes taules es preservaren de la crema del 1936 gràcies a la intervenció de persones de l'Ateneu de Cultura, del Centre Catòlic i del mateix Ajuntament. Francesc Marcé i Sanabre, primer director i fundador del Museu d'Història de L'Hospitalet, esmenta el nom de Rafael Vidal Lluesma, vinculat a l'Ajuntament, com una de les persones que ho féu possible. Els retaules, diu, es van guardar secretament primer a l'Ajuntament i després al soterrani d'un col·legi. Acabada la guerra i mentre l'església es tornava a construir sabem, per converses amb Marià Riera, que es van penjar a les parets del Centre Catòlic, local que s'havia adaptat per fer les funcions eclesiàstiques. Quan l'església va tornar a estar en funcionament sembla que els retaules hi van tornar per quedar emmagatzemats. Però al 1967 el rector se'n va vendre 16 per ajudar a pagar la instal·lació de la calefacció. Però, per informació oral, se sap que pocs dies després van ser recuperades gràcies al primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament. Posteriorment hi ha un conveni entre el Bisbat i l'Ajuntament per dipositar a dependències municipals diferents obres artístiques de l'antiga església parroquial enderrocada l'any 1936, entre elles els retaules. L'any 1953 l'Agrupació d'Amics de la Música i la Junta Parroquial del Temple van exposar a la Sala Municipal del carrer Baró de Maldà, per primera vegada, i amb el patrocini de l'Ajuntament, les 39 taules i un llenç del segle XVIII. L'any 1971, després que l'Ajuntament i la Parròquia signessin un acord de cessió de les obes, aquestes s'exposaven en la que seria la presentació provisional del futur Museu d'Història de la ciutat que s'inauguraria oficialment amb aquest nom l'any següent. | 41.3610100,2.0972800 | 424495 | 4579227 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52526-foto-08101-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52526-foto-08101-312-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els retaules s'estructuraven a partir de la successió arquitravada de columnes i entaulaments, o determinades parts de l'entaulament, com ara frisos i cornises, que separaven els diferents cossos del moble. Normalment s'aixecaven sobre un pedestal i una predel·la i es coronava amb un cimal, format a partir de la combinació de taulons i estructures pseudo arquitectòniques, que el perfilaven triangularment. En la cronologia que aquí ens ocupa les columnes solien ser requerides amb les dues terceres parts superiors del fust estriat, això és, «acanalades de llarg», amb el terç inferior del mateix decorat i capitell corinti. Però, a mesura que entrem en el segle XVII, hi ha un augment en la demanda del capitell compost, així com certa predilecció per les columnes «entorxades». L'andana central del moble era presidida pràcticament sempre per una pastera, sovint apetxinada, a l'interior de la qual s'encabia la imatge «de bulto» del titular del retaule. L'ornamentació aplicada al pla dels retaules era profusa i es relacionava tant amb l'embelliment del moble com amb la seva sacralitat. En aquest moment s'empraven principalment motius vegetals, fruites, caps d'angelets o figures de minyons, recurrentment representats vessant fruites, així com grotescos. Pel que fa a la policromia del pla dels mobles, detectem dues tendències. Ja des de principis del segle XVI, és comú que l'arquitectura dels retaules combini l'aplicació del daurat amb colors com ara el blau, el verd, el blanc o el carmesí - els més habituals -, relegats, sovint, a les estries de les columnes o a determinades parts dels diferents elements estructurals (al fons dels timpans, frisos i cornises, a alguns elements decoratius, etc.). L'altra tendència és més freqüent a partir del segon terç del segle XVII i consisteix en daurar gairebé del tot el moble. D'aquesta manera, a banda de la pell de les figures (com ara els angelets), que es vol sempre encarnada, o d'elements molt puntuals, a la resta del moble hi predomina el daurat; a excepció del pedestal, que a partir del sis-cents se sol requerir pintat imitant el marbre o el jaspi. Tant en una tendència com en l'altra, el daurat es vol sempre fi i habitualment brunyit i la tècnica pictòrica per excel·lència és la pintura a l'oli. | 94 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||
| 52643 | Col·lecció d'art del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-del-museu-de-lhospitalet | COMBALIA, Victòria (1999). La col·lecció d'Art de l'Hospitalet. Museu de l'Hospitalet, Àrea d'educació i cultura. GONZÁLEZ, Maria José i LOSCOS, Puri (2007). La col·lecció d'art de l'Hospitalet. Ajuntament de l'Hospitalet. http://www.museul-h.cat | XX-XXI | El Museu de L'Hospitalet compta amb un important fons d'art contemporani format per més de mil obres d'artistes del segle XX. La formació del fons ha estat fruit d'una conjunció de voluntats i generositats: donacions de col·leccionistes, de diferents entitats, de ciutadans particulars, dels propis artistes i de la política d'adquisicions de l'Ajuntament. El privilegi de disposar d'aquesta col·lecció fou el motiu del naixement del Museu de L'Hospitalet. Un fons d'art que durant els últims 50 anys ha assolit un volum significatiu pel patrimoni cultural de la ciutat, amb obres d'artistes com Dalí, Miró, Tàpies, Guinovart, Solanich, Manolo Hugué i Josep Serra, entre d'altres. A la col·lecció d'art de l'Hospitalet hi destaca un excepcional conjunt d'obra gràfica coneguda com 'L'Estampa Popular a Catalunya', de 1966, i el conjunt de vuit pintures de Rafael Barradas. Durant l'última dècada, el Museu d'Història de l'Hospitalet ha anat organitzant una sèrie de mostres, per tal de donar a conèixer, difondre i revalorar la seva col·lecció d'art contemporani. La primera exposició del fons d'art es va celebrar el 1984 al Museu d'Història, sota el títol 'Vegeu l'altra cara del museu d'història: el futur museu d'art'. Va reunir 127 obres de diferents procedències: de les donacions de l'Agrupació d'Amics de la Música i dels germans Jaume i Pere Reventós, obres premiades als certàmens 'Ciutat de L'Hospitalet' (que havien aportat al fons més d'una trentena de peces), obres que ja pertanyien al Museu d'Història, obres adquirides per l'Ajuntament i obres donades pels artistes (entre 1979 i 1984, l'organització d'exposicions per part del Museu amb la condició de donació d'una de les peces va afegir unes 70 obres més a la col·lecció). Al 1984 la col·lecció d'art del Museu reunia ja més de 250 peces. Al 1987 es va exposar al desaparegut Centre d'Art Alexandre Cirici 'El fons d'art de L'Hospitalet, fonaments d'una col·lecció', que va exhibir al voltant de 100 obres de les més de 300 que ja formaven la col·lecció. | 08101-412 | Museu de L'Hospitalet (c. Cobalt, 57 - 08907 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3610600,2.0972400 | 424492 | 4579233 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52643-foto-08101-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52643-foto-08101-412-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||
| 52644 | Col·lecció d'arqueologia del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-darqueologia-del-museu-de-lhospitalet | http://www.museul-h.cat | IIaC-VdC | Tot i ser de menor importància per les característiques del desenvolupament de l'arqueologia a l'Hospitalet i per tenir bona part del llegat a la col·lecció del Museu d'Arqueologia de Catalunya, també cal tenir-la en consideració per formar part dels objectius de tot museu d'història local. | 08101-413 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3610600,2.0972200 | 424490 | 4579233 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||||
| 52645 | Col·lecció històrica i etnogràfica del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-historica-i-etnografica-del-museu-de-lhospitalet | http://www.museul-h.cat | XVI-XX | Els fons històrics i etnogràfics del Museu de L'Hospitalet presenten diverses procedències que mostren com s'ha format la ciutat i com, la gent ha anat donant la seva memòria a la comunitat. Per un costat, hi ha tot un seguit d'objectes utilitzats tradicionalment per al treball a pagès i que mostren el retrat d'una vida camperola que s'ha extingit de la ciutat. Les mostres d'oficis i de la vida quotidiana, però, formen un altre conjunt fonamental per a entendre els fons i la societat hospitalenca. Per últim, el fons disposa d'un conjunt de ceràmica de tota la Península Ibèrica recol·lectat en els anys setanta del segle passat per joves de la ciutat i que, avui dia, es guarden a la nostra institució. | 08101-414 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3610600,2.0972600 | 424494 | 4579232 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||
| 52646 | Col·lecció industrial del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-industrial-del-museu-de-lhospitalet | http://www.museul-h.cat | XIX-XX | Part del fons del Museu està dedicat al patrimoni industrial, tan important en el desenvolupament de la ciutat, sobretot a partir del segle XIX. Els fons de patrimoni industrial ens ensenyen que la industrialització a L'Hospitalet va arribar d'hora i va ser molt profunda. És una part de la col·lecció que pot incrementar-se. | 08101-415 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3610600,2.0972900 | 424496 | 4579232 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||||
| 52647 | Fons relacionat amb l'Hospitalet de Llobregat dipositat en el Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-relacionat-amb-lhospitalet-de-llobregat-dipositat-en-el-museu-darqueologia-de | AA.VV (2006). Paraula de medusa. Museu d'Arqueologia de Catalunya: Barcelona. LÓPEZ MULLOR, Albert (1988). Excavacions a l'ermita de la mare de Déu de Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès. Campanyes 1979-1981; dins Identitats, Revista del Museu de l'Hospitalet, núm. 1, pp. 17-35. http://www.mac.cat | IIa-XVIIdC | El fons arqueològic relacionat amb el municipi de l'Hospitalet de Llobregat que es troba dipositat en el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), està format pel material provinent, bàsicament, de dos jaciments: Santa Eulàlia de Provençana i Bellvitge. La peça més destacada és la Medusa de Provençana, provinent, precisament, de Santa Eulàlia de Provençana. | 08101-416 | Museu d'Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41- Barcelona). | El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), recull la tradició museística en arqueologia des de principi del segle XX. És fruit de la Llei de museus aprovada el 1990 pel Parlament de Catalunya. Com a Museu Nacional, el seu objectiu és conservar, investigar i difondre els vestigis arqueològics que il·lustren l'evolució històrica, des de la prehistòria a l'època medieval. El Museu d'Arqueologia de Catalunya va ser adscrit a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural l'any 2013. El MAC és un museu nacional articulat en xarxa, format per les seus de Barcelona, Empúries, Girona, Olèrdola i Ullastret, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) i el Centre Iberia Graeca. També articula els equipaments vinculats a l'Arqueoxarxa, la Ruta dels Ibers i la Ruta de l'Art Rupestre. | 41.3613000,2.0969000 | 424464 | 4579259 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|85 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||||
| 52657 | Fons d'estampa popular del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-destampa-popular-del-museu-de-lhospitalet | AA.VV (2003). Estampa popular de Barcelona. Museu Monjo i Museu d'Història de l'Hospitalet. COMBALIA, Victòria (1999). La col·lecció d'Art de l'Hospitalet. Museu de l'Hospitalet, Àrea d'educació i cultura. GONZÁLEZ, Maria José i LOSCOS, Puri (2007). La col·lecció d'art de l'Hospitalet. Ajuntament de l'Hospitalet. | XX | A la col·lecció d'art de l'Hospitalet hi destaca un excepcional conjunt d'obra gràfica coneguda com 'L'Estampa Popular a Catalunya', de 1966. Aquell any es fa a l'Hospitalet una exposició dels grups d'Estampa Popular de Barcelona, Madrid, Tortosa i València. La organització anava a càrrec dels Amics de la música de l'Hospitalet (AMM), que de 1965 a 1973 convoca anualment, amb la col·laboració de l'Ajuntament, els Premis Ciutat de l'Hospitalet. En el jurat hi havia crítics de la categoria d'Alexandre Cirici, Daniel Giralt Miracle, José Corredor Matheos, Joan Perucho, Lluís Monreal, Rafael Santos o Sebastià Gasch. Entre els premiats hi trobem artistes com Àngel Jové, Gerard Sala, Francesc Artigau, Eduard Arranz Bravo, Joan Brotat, Concha Ibáñez, Claude Collet, Elena Paredes, Amèlia Riera o Josep M. Guerrero Medina. D'aquests artistes es va nodrir el fons d'art de la ciutat, ja que quan l'AMM es va dissoldre, el 1971, va fer donació a l'Ajuntament de més d'un centenar d'obres. La col·lecció Estampa Popular que forma part d'aquella donació, està formada per 38 gravats de vint autors, entre els quals hi figuren Subirachs, Todó, Francesc Artigau, Esther Boix, Ràfols Casamada, Maria Girona, Guinovart, Hernández Pijoan, Narotzky, Grimal o Carlos Mensa. Els temes tractats són la lluita contra la repressió, la por, la mort, la fam, el militarisme, l'explotació capitalista, la injustícia social, l'explotació de la dona, el dolor, la buidor o la manca de llibertat. | 08101-428 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3610500,2.0972800 | 424495 | 4579231 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52657-foto-08101-428-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52657-foto-08101-428-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||
| 52658 | Col·lecció de bases de premsa del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-bases-de-premsa-del-museu-de-lhospitalet | XVII-XVIII | En el pati davanter de la Casa Espanya (Museu de l'Hospitalet) hi ha cinc bases de pedra d'antigues premses de vi de procedències diverses. Una es va trobar a la riera de l'escorxador; una altra és de Can Sumarro (actual biblioteca municipal); una altra donació d'una empresa de tendals. Dues tenen la base de la premsa circular i tres rectangulars; però només una està datada: 1688. | 08101-429 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3609200,2.0974100 | 424506 | 4579217 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52658-foto-08101-429-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52658-foto-08101-429-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||||
| 52662 | Col·lecció d'art Arranz-Bravo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-arranz-bravo | http://fundacioarranzbravo.cat | XX-XXI | Inaugurada el setembre del 2009, la Fundació Arranz-Bravo és un espai d'art contemporani a L'Hospitalet que té el doble objectiu de difondre l'art del pintor Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) i promocionar la jove creació contemporània. A l'espera de ser inaugurada la seva seu definitiva a l'Antic Molí de L'Hospitalet, en un projecte dissenyat per l'arquitecte Jordi Garcés. La fundació té el seu espai provisional en els antic magatzems de la fàbrica tèxtil de la Tecla Sala, Arranz-Bravo és un artista molt vinculat a la ciutat de L'Hospitalet. És autor dels dos principals monuments de la ciutat: L'Acollidora (a la Rambla de Just Oliveras), símbol de L'Hospitalet, i el Pont de la Llibertat (a la cruïlla entre el carrer Marina i l'Av. Del Carrilet). La Fundació té l'ànim de seguir alimentant aquest lligam, fent de la fundació una Acollidora d'art, un Pont de cultura, pensament i llibertat. Actualment la Fundació Arranz-Bravo té una col·lecció de tres-centes quaranta obres de l'artista: cent-dotze pintures, moltes d'elles de gran format,, vuitanta-tres dibuixos i pintures sobre paper, deu escultures de bronze -incloent-hi el prototip de bronze i alumini d'El Pont de la llibertat, situat a la cruïlla de la rambla de la Marina amb l'avinguda del Carrilet de L'Hospitalet-, una escultura policromada, l'Acollidora de la Fundació, i cent vint-i-cinc gravats de diverses tècniques, com aiguaforts, litografies i serigrafies. També formen part de la col·lecció dos decorats per a obres de teatre, onze cartells i una fotografia. La col·lecció comença amb obres de l'any 1950,de gran interès per als estudiosos de la seva obra, i fa un recorregut per cada un dels anys fins a l'actualitat. La Fundació es vol erigir també amb un espai de referència en la promoció de l'art jove a Catalunya i per aquest motiu al llarg de l'any s'organitzen diferents exposicions i activitats que tenen com a protagonista l'art emergent i el pensament contemporani. L'altra focus d'activitat de la Fundació Arranz-Bravo és la seva tasca educativa, destinada especialment a escoles i centres socials de L'Hospitalet. | 08101-433 | Av. Josep Tarradellas, 44 | Eduard Arranz-Bravo neix a Barcelona al carrer Tamarit, núm. 74 , el 9 d'octubre de 1941. Fill d'Antolín Arranz de Blas i Angèlica Bravo de Llacuna, argentina de mare italiana i pare canari. És el menor de set fills, tots barons. L'any 1958 viatge a París on fa les seves primeres obres abstractes i coneix el físic Miquel Masriera, que l'anima a continuar pintant. Ingressa a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, situada a l'època al carrer Avinyó. Fa amistat amb Paquito Artigau, Gerard Sala, Puiggrós, Serra de Ribera, Pedro Giralt, Robert Llimós i Rafael Bartolozzi. El 1961 realitza la seva primera exposició individual '15 pintures d'Arranz', al Club Universitari de Barcelona, però l'exposició que el dóna a conèixer a la crítica barcelonina es l'organitzada per l'Ateneu barcelonès el 1962. L'any 1964, es casa amb Carme Mestres, també pintora, que havia conegut a l'Escola de Belles Arts. Guanya el Gran Premi i Medalla d'Or a la Biennal Internacional d'Eivissa. Un any més tard neix el primer fill, Sergi. I el 1966, la Natàlia. Va intervenir juntament amb Bartolozzi en les decoracions murals de la fàbrica d'adobaments Tipel de Parets del Vallès (1971), d'un establiment hoteler de Magalluf (1973), de la façana de l'edifici del Centre Internacional de Fotografia de Barcelona (1978) i de la casa de Camilo José Cela a Mallorca (1979), així com en les exposicions celebrades a la galeria Bleu d'Estocolm (1971), a la que van presentar la seva sèrie Tauromàquia, i 'Dibuixos i escultures en marbre', a la sala Gaspar de Barcelona (1973, 1977 i 1979), a la galeria Vandrés de Madrid (1975 i 1980) i al saló del Tinell de Barcelona (1979): 'Mides universals'. També van muntar happenings, van crear llibres, escultures i acoblaments en fusta. El 1981 va exposar per primera vegada en solitari. El 1982 va presentar a la galeria Miguel Marcos de Saragossa la seva sèrie Abraçades i el 1983 va realitzar una exposició antològica de la seva obra a la sala Gaspar de Barcelona. Entre 1986 i 1988 va dur a terme la sèrie de litografies La Casa, va pintar la dels Pantocràtor, i es va ocupar de la direcció artística de les pel·lícules de Jaime Camino El balcó obert i Llums i ombres. Ha participat també en la XXXIX Biennal Internacional d'Art de Venècia de 1980 i ha rebut diversos premis. És autor de peces escultòriques de marbre, bronze i ceràmica, alguna de les quals va presentar a la sala Gaspar de Barcelona el 1983. La seva obra en bronze L'acodillora(1985) es troba a la rambla de L'Hospitalet de Llobregat. Ha obtingut entre altres premis el de la II Biennal Internacional de l'Esport, el premi de figura de la Biennal Estrada Saladich, i el premi de dibuix Inglada-Guillot. La seva obra figura al Museu d'Art Contemporani de Madrid, al Museu de Belles Arts de Vitòria, al Museu de Sao Paulo, al Museu de Belles Art de Sevilla, al Museu d'Art Contemporani de Barcelona i al Museu d'Art Modern de Nova York. Entre el 2006 i el 2007, es fa la primera exposició dels fons de la Fundació Arranz-Bravo al Centre Cultural Tecla Sala de L'Hospitalet, amb edició de catàleg i DVD a càrrec del crític d'art Albert Mercadé. Exposicions a Lleida, Santiago de Compostel·la, Londres, Nova York i San Francisco. Inauguració de l'escultura El Pont de la Llibertat amb la presència del president de la Generalitat, José Montilla i l'alcalde de L'Hospitalet Celestino Corbacho i altres autoritats. Es crea oficialment la Fundació Arranz-Bravo. El 2009, La Diputació de Barcelona organitza una exposició itinerant dels fons de la Fundació Arranz-Bravo per Catalunya fins el 2010. | 41.3669700,2.1150600 | 425989 | 4579873 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52662-foto-08101-433-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52662-foto-08101-433-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||
| 52692 | Col·lecció de motllos Cosme Toda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-motllos-cosme-toda | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CORREDOR-MATHEOS, J.V. et alt. (1984). Arquitectura Industrial a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni urbà de l'Hospitalet (sèrie de 10 tríptics). L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MORALES MEDINA, J. M. (1986). El barri de Sant Josep; dins: XXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 191-212. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). SANTOS SANTOS, María Cruz (1991). Un assaig de divulgació del Patrimoni a les escoles: La ruta urbana de la indústria; dins I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet del Llobregat), pp. 70-74. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XIX-XX | Conjunt de motllos per a peces ceràmiques d'ornamentació arquitectònica, procedents de l'antiga fàbrica Cosme Toda. Es tracta dels motlles d'arrambadors, d'espiralls, de cornises, de motllures, de rajoles pel sotre, de balustrades, de canalitzacions, de teules, de cantoneres, de pilastres i de tota mena d'ornamentació per a façanes d'edificis o elements arquitectònic de l'interior, com escales o finestres. També hi ha algunes peces i rajoles que acostumen a ser vidrades fruit del gust de cada època, com les teules de color blau o verd de molts edificis modernistes. Le formes que reprodueixen són bàsicament ornamentacions geomètriques o florals. | 08101-467 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 54-62 | La fàbrica Cosme Toda és una de les que es crearen a L'Hospitalet en el moment de la gran puixança de la indústria ceràmica. El primer edifici el va construir el mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba, l'any 1884. Les naus més antigues que es conserven són les que el 1923 va construir Antoni Puig i Gairalt que es va encarregar de l'ampliació de la fabrica. I l'any 1925 es construeixen tres forns i la xemeneia. Durant un temps es va anomenar 'Indústries ceràmiques'. El 1937, junt amb la seva veïna, la Ceràmica Llopis, va ser col·lectivitzada i utilitzada com a fàbrica de material de guerra. A l'any següent, una explosió provocà un incendi que destruí pràcticament la Ceràmica Llopis però no la Cosme Toda, que ha conservat l'edifici. | 41.3642800,2.1119400 | 425725 | 4579577 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52692-foto-08101-467-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52692-foto-08101-467-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El valor d'aquesta col·lecció no és només cultural o documental. La seva aplicació al coneixement de l'art, l'arquitectura i la restauració arquitectònica és molt variada. Pendent d'inventariar i de documentar. | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||
| 52521 | Fons d'imatges referent a l'Hospitalet del Centre Excursionista de Catalunya. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referent-a-lhospitalet-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>http://mdc1.cbuc.cat/</p> | XX | <p>Al Centre Excursionista de Catalunya es conserven fotografies procedents de fons privats i del fons, Estudi de la Masia Catalana, amb un total de 31 fotografies: Germà Garcia i Fernàndez (1942): Interior de l'església de Santa Eulàlia de Provençana 1993, (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1272); L'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1268); Portal de la façana oest de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1271). Manuel Genovart i Boixet (1895-1980): Jardí abandonat d'una masia (AFCEC_GENOVART_X_2075); Portal de l'església de Santa Eulàlia de Provençana a l'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_GENOVART_X_0182); Xiprers a l'ermita de Bellvitge de L'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_GENOVART_E_0553) Josep Adroer: Mur exterior, portal i part de la façana de Can Rigalt (AFCEC_EMC_X_1670); Desconegut (entre 1900 i 1920): Porta romànica de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_XXX_C_1457); Vintró i Casallachs, Juli, 1863-1911: Portal de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_VINTRO_DV_008-00382); Gallardo i Garriga, Antoni, 1889-1943: Portal exterior i façana de Can Alòs (AFCEC_EMC_X_7134); Josep Puntas i Jensen, 1887-1962 : Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0193); Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0192); Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0198); Posta de sol al delta del Llobregat AFCEC_PUNTAS_X_0195); Estany de la Farola (AFCEC_PUNTAS_X_0197); Royo i Crespo, Eduard: Vista d'un carrer i la parròquia d'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_ROYO_X_0359); Bonet i Garí, Lluís, 1893-1993 : Vista general de Can Rigalt (AFCEC_EMC_X_1669).</p> | 08101-307 | Centre Excursionista de Catalunya (Carrer del Paradís, 10-12 - 08002 Barcelona) | <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'iustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x 10 cm.</p> | 41.3593800,2.0997000 | 424696 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52521-foto-08101-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52521-foto-08101-307-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les fotografies formen part del fons del Centre Excursionista de Catalunya. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||
| 52522 | Fons referent a l'Hospitalet de Llobregat de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-la-biblioteca-de-catalunya | http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany | XX | En el fons de la Biblioteca de Catalunya s'han localitzat un total de 26 fotografies estereoscòpiques de 6x13 cm, procedents del Fons Salvany: Al pontet de la casa Espanya d'Hospitalet de Llobregat (SaP_676_06); Altar del Sant Crist a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_894_02); Capella lateral de l'església de Nostra Senyora de Bellvitge (SaP_187_13); Casa Als a Santa Eulàlia (SaP_737_11); Casa de la Remunta a l'Hospitalet de Llobregat (SaP_187_08); Caseta de la casa Espanya d' Hospitalet de Llobregat (SaP_676_05); Església de Santa Eulàlia de Provençana a l'Hospitalet (SaP_095_09); Façana de la Casa Espanya a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_676_03); Façana de la torre España a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_660_10); Família del Jaume Mestres (SaP_629_05); Festa a casa del Jaume Mestres (SaP_894_04); Finestral d´una casa d'Hospitalet de Llobregat (SaP_187_09); Finestral d´una casa d'Hospitalet de Llobregat (SaP_187_10); Interior de l'església de Nostra Senyora de Bellvitge (SaP_187_11); Interior de l'església de Santa Eulàlia a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_739_06); Jardí de la rectoria a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_894_03); Modistes, Les (SaP_629_06); Retrat de la Teresa Cañameras amb el Jaumet (SaP_704_04); Sortida dels nuvis (SaP_629_04); Sota l' ombra a la casa Espanya d' Hospitalet de Llobregat (SaP_676_04); Torre a la Bordeta (SaP_095_10); Trona i altar a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_894_01); Vista des de la casa del Jaume Mestres (SaP_894_05); Vista del llac i la façana de la torre España a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_660_11); Vista exterior de l'església de Nostra Senyora de Bellvitge (SaP_187_12). | 08101-308 | Biblioteca de Catalunya (C. de l'Hospital, 56; 08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 41.3596500,2.0994700 | 424677 | 4579074 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52522-foto-08101-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52522-foto-08101-308-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Salvany i Blanch neix a Martorell el 4 de desembre de 1866 i mor el 28 de gener de 1929. Estudia medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencia l'any 1891. Entra a formar part del Centre Excursionista de Catalunya on va coabora activament com a fotògraf i en les diferents publicacions. Gran afeccionat a la fotografia i a l'excursionisme científic, fa una gran quantitat de fotografies, no només de Catalunya sinó fora d'ella. Les seves fotografies tenen el format estereoscòpic, de 6 x 13 cm, tècnica emprada en aquella època però amb una qualitat excepcional. Les imatges seleccionades formen part del fons de la BC. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||
| 52523 | Fons referent a l'Hospitalet de Llobregat de l'IRMU | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-lirmu | <p>http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/monagrari</p> | XX | <p>El fons de l'arxiu del Món Agrari relacionat amb L'Hospitalet de Llobregat consta de 9 fotografies en paper procedents de l'arxiu familiar Elena Viusà Vinyals: Batuda a l'era de Cal Miquel del Ros, any 1956-1957. Núm. d'identificador 1854. Berenar vora el riu. Joan Vinyals de cal Miquel del Ros amb una colla de temporers i d'amics celebrant la recollida de la carxofa, any 1944-45; núm. d'identificador 1859. Joan Vinyals de cal Miquel del Ros amb una colla de temporers i d'amics celebrant la recollida de la carxofa, any 1944-1945. Número d'identificador 1858. El noi gran de cal Miquel del Ros amb el mosso de confiança de la casa anomenat 'el manyo' (que va treballar-hi durant 45 anys) enganxen el cavall al carro. Identificador 1862. Família amb tartana. Identificador 1860. El carro de cal Miquel del Ros fent el recorregut dels Tres Tombs per un carrer de la vila vella, carregat de bròquils, amb les mules guarnides de festa i menat per dos dels fills de la casa i pel mossos. Identificador 1856. El carro de cal Miquel del Ros davant de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, carregat de bròquils, amb les mules guarnides de festa i menat per dos dels fills de la casa i pel mossos. Identificador 1855. Una de les noies que ajudaven a les tasques domèstiques de la masia. Identificador 1861.</p> | 08101-309 | Institut Ramon Muntaner - Mas de la Coixa Rotonda Eix de l'Ebre. N-420, s/n (43770 Móra la Nova) | <p>El món agrari a les terres de parla catalana, està promogut per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner i la Fundació del Món Rural. Està composta per un fons d'imatges de més de 3.000 fotografies provinents de centres d'estudis, fons particulars, etc.</p> | 41.3595300,2.0996300 | 424690 | 4579061 | 1950 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52523-foto-08101-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52523-foto-08101-309-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Institut Ramon Muntaner. Fundació Privada dels Centres d'Estudis de Parla Catalana va ser constituït el mes de juliol de 2003 i té la seva seu a Móra la Nova. Aquesta entitat neix d'un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, que representa la voluntat de tots els centres que hi són adherits. La seva finalitat és la difusió i el suport als projectes d'investigació i de promoció cultural dels centres i instituts d'estudis de parla catalana, entitats dedicades principalment a l'estudi de la història, el patrimoni cultural i natural i les ciències socials i humanístiques i a la divulgació cultural dins els àmbits local i comarcal. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||
| 52528 | Fons referent a l'Hospitalet de Llobregat de l'Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-larxiu-mas | <p>http://amatller.org/ca/archivo-mas</p> | XX | <p>Fons gràfic on consten fotografies relacionades amb l'art religiós procedent de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet. Hi figuren 37 taules llistades entre les quals hi ha les taules renaixentistes exposades l'any 1953 i que es van salvar de la crema de la Guerra Civil i una taula amb la representació de sant Ramon de Penyafort - «san Pedro Martir o sant Ramón de Penyafort», s'escriu -, la fotografia de la qual és consultable en blanc i negre a l'arxiu d'aquesta institució. La imatge crida l'atenció. Per una banda, perquè no es troba entre la col·lecció de pintura del Museu d'Història de L'Hospitalet - no hi entrà mai, tal com palesa el registre d'entrada de les taules al flamant Museu de L'Hospitalet l'any 197174 -, i perquè tampoc no formà part de l'exposició realitzada el 1953 a la sala municipal del terme. Possiblement, la pintura fou adquirida per algun particular entre l'any 1936 i el 1953 - pensem que la seva desaparició s'ha d'emmarcar en aquesta cronologia perquè suposem que les fotografies de les taules foren fetes per J. Gudiol després del juliol de 1936, quan ja havien estat desmuntades dels respectius plans de cadascun dels retaules que integraven.</p> | 08101-314 | Institut Amatller d'Art Hispànic (Passeig de Gràcia, 41 - 08007 Barcelona) | <p>Adolf Mas Ginesta (Solsona, 1860 - Barcelona, 1936) era originari d'una família vinculada al mon del dret. Finalment, va dedicar-se al que havia estat la seva passió des de ben petit: la fotografia. L'any 1902, després d'uns anys com a director d'un establiment comercial de Barcelona i com a repòrter, obrí el seu propi negoci amb el nom d'Arxiu Mas , especialitzat en la documentació gràfica del patrimoni històric-artístic. Era membre de la colla dels Quatre Gats, i el seu amic, Ramon Casas, li dibuixà els rètols de la nova empresa. Un dels seus primers clients fou Josep Puig i Cadafalch, que li encarregà fotografiar la seva obra arquitectònica, per a il·lustrar una publicació que presentà en el Congrés Internacional d'Arquitectura, celebrat a Madrid, l'any 1904. Fou també Puig i Cadafalch qui l'ajudà a definir el sistema d'organització de l'arxiu. Els negatius estan classificats en sèries diferents, segons les seves dimensions (A - 24 x 30 cm / B - 18 x 24 cm / C - 13 x 18 cm / ... ...) i es numeren de manera seqüencial en els respectius llibres de registre a mida que es van incorporant a l'arxiu. En aquests llibres es recull l'any i el lloc de realització, així com la documentació essencial del que representen. Com a índex principal del seu fons de negatius, Adolf Mas va crear un fitxer amb còpies positives de mida postal (9 x 12 cm), ordenades segons la localització dels monuments o les obres representades, amb una organització, primer per províncies, després alfabèticament per poblacions i una subdivisió final per vistes generals, edificis religiosos i civils, museus, institucions i col·leccions públiques i privades.</p> | 41.3596100,2.0995600 | 424684 | 4579070 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||||||
| 52628 | Fons d'imatges referent a l'Hospitalet de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referent-a-lhospitalet-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | www.icgc.cat | XX | El fons fotogràfic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de L'Hospitalet de Llobregat està format per quatre fons diferents, amb un total de 198 fotografies. 22 fotografies formen part del fons Família Cuyàs; 1 de la Compañía Española de Trabajos Fotográmetricos Aéreos C.E.T.F.A; 166 fotografies obliques SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles) i finalment 5 fotografies aèries (fulls de la Diputación Provincial de Barcelona). Es troben referenciades de la següent manera: Església Parroquail de Santa Eulàlia de Mèrida (RF.8665); Plaça de l'Ajuntament (RF.8666); església romànica de Santa Eulàlia de Provençana (RF. 8667); ermita de Nostra Senyora de Bellvitge (RF. 8668); ermita de la Mare de Déu de Bellvitge (RF. 8669); Mare de Déu de Bellvitge (RF. 8670); ermita de Bellvitge: mural de Nadal obra de Juan Commelarán (RF. 8672); monument a la Sardana (RF. 8673); ciutat satèl·lit de Bellvitge (RF. 8674); ermita de Nostra Senyora de Bellvitge: any 1953 (RF. 8675); estació RENFE (RF. 8678; RF. 8679; RF.8680); convoi del Metro, línia V, estació Buixeres (RF. 8681; RF. 8682); ermita de la Mare de Déu de Bellvitge: any 1953 (RF. 8676); els gegants (RF.8683; RF.8671; RF.8684; RF.8685; RF.8686); plafó ceràmic de Sant Jordi al Club de jublitats de la Torrassa (RF.8677). La Compañía Española de Trabajos Fotográmetricos Aéreos C.E.T.F.A. una fotografia aèria de Cornelà i Hospitalet (Resgistre gràfic). Pel SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles), el fotògraf Carlos Rodríguez Escalona va realitzar 60 fotografies aèries obliques, (RFSACE.502; RFSACE.499; RFSACE.501; RFSACE.1348; RFSACE.500; RFSACE.1348; RFSACE. 1349; RFSACE.1317; RFSACE.1318; RFSACE.1319; RFSACE.1320; RFSACE.1321; RFSACE. 1322; RFSACE. 1323; RFSACE.1933; RFSACE.1929; RFSACE.1931; RFSACE.1930; RFSACE.1934; RFSACE.1936; RFSACE.1932; RFSACE.2061; RFSACE.2066; RFSACE.2063; RFSACE.2059; RFSACE.2065; RFSACE.2060; RFSACE.2057; RFSACE.2058; RFSACE.2059; RFSACE.2062; RFSACE.14569; RFSACE.4393; RFSACE.4411; RFSACE.4390; RFSACE.4395; RFSACE.4396; RFSACE.4397; RFSACE.4403). També es localitzen les fotografies aèries de la província de Barcelona a escala 1:5 000 realitzades per Trabajos Fotográficos Aereos, S.A. (Madrid): fulls 420-04-07; 420-04-08; 420-04-11; 420-04-12; 420-04-15; 420-04-16. | 08101-306 | Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (Parc de Montjuic - 08038 - Barcelona) | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.3592700,2.0997500 | 424700 | 4579032 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52628-foto-08101-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52628-foto-08101-306-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les imatges seleccionades formen part del fons de l'ICGC. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||
| 52654 | Fons d'imatges de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-municipal | http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 | XX | L'Arxiu Municipal és el responsable del disseny, administració, actualització i millora del sistema de gestió documental de l'Ajuntament de l'Hospitalet, amb la col·laboració de l'òrgan municipal amb competències en matèria de planificació i organització administrativa. Des d'aquesta perspectiva s'ocupa de recollir, conservar, organitzar i comunicar els documents produïts per l'Ajuntament com a resultat de la seva activitat, per tal que puguin ser utilitzats per a la gestió administrativa, la informació, la investigació i la cultura. Així mateix, vetlla per la integritat, la preservació i la difusió del patrimoni documental del municipi, de titularitat pública o privada, incentivant l'ingrés de documents privats a l'Arxiu, en especial en forma de donacions sense cap contraprestació. En alguns casos, l'Arxiu actua d'ofici i rescata la documentació i la integra en el quadre de fons d'origen privat per ser objecte de tractament arxivístic. Entre el seu fons destaquen les 181.000 fotografies, 1.380 documents audiovisuals, 11.400 cartells i altres grans formats, més de 18.000 programes de mà i altres petits formats, 1.652 documents cartogràfics antics. | 08101-425 | Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) | L'origen de l'Arxiu històric cal buscar-lo en el naixement, l'any 1972, del Museu d'Història de l'Hospitalet; fundat i dirigit pel senyor Francesc Mercé. Una de les seves dependències és l'Arxiu Històric, per al qual el senyor Mercé selecciona la documentació municipal que considera de major interès per la recerca, i n'encarrega l'organització i la de les donacions privades que comencen a arribar al doctor Manuel Grau. Anys enrere, l'octubre de 1958, atenent al seu 'lamentable estado', era designat un auxiliar administratiu per assumir l'organització del llavors anomenat 'Archivo General' dependent de Secretaria. L'any 1986, l'Ajuntament de l'Hospitalet i la Generalitat subscriuen un conveni per impulsar l'Arxiu Històric, dirigit des d'aquest moment per Clara Parramon, i s'inicien les tasques de tractament arxivístic de la documentació i l'organització dels serveis pertinents. Però el gruix de la documentació municipal roman encara en aquesta època sota la responsabilitat de l'oficial de Secretaria. Vers l'any 1996 s'aconsegueix la unificació formal de l'Arxiu Administratiu i l'Arxiu Històric, sota la denominació d'Arxiu Municipal i integrat en la Secció de Patrimoni Cultural, juntament amb el Museu, dins de l'Àrea d'Educació i Cultura. La Carme Arranz n'assumirà la direcció per impulsar el Pla Arxivístic, elaborat sota la supervisió de l'arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona i aprovat finalment en 1998. El 2003 s'inaugura la nova seu de l'Arxiu al carrer del Cobalt, però no serà fins al 2008 que s'hi incorporaran definitivament tant els documents com el personal de l'antic Arxiu Històric. | 41.3587400,2.1108900 | 425631 | 4578963 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52654-foto-08101-425-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52654-foto-08101-425-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu Municipal de L'Hospitalet atén els seus usuaris de dilluns a divendres entre les 9:00 i les 14:00 h, excepte festius. Hom pot consultar el calendari festiu actualitzat a https://seuelectronica.l-h.cat/185914_1.aspx?id=1. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||
| 52524 | Fons documental referent a l'Hospitalet de Llobregat de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-la-biblioteca-de-catalunya | http://www.bnc.cat/pergamins/detall?registre=20383 http://www.bnc.cat/pergamins/detall?registre=18326 | XVI | A la Biblioteca de Catalunya es conserven dos pergamins, amb les referències Perg. 5 GF, Reg. 18326, i Perg. 404, Reg. 20383 respectivament. El primer d'ells està datat de 1572. Es tracta d'una Insolutumdació. S'hi descriu com Joan Duran, pagès de Santa Eulàlia de Provençana reconeix a Martí Joan Franquesa, cavaller barceloní i conseller reial, que li deu 375 lliures i 14 sous conjuntament amb Pere Oliver, també pagès del mateix lloc, com a termini d'un deute total de 1.200 lliures que és el preu de la 'Torre Llampada' amb els seus annexos i propietats que li han comprat, i li paguen el termini amb dos censals morts, que s'especifiquen. El segon dels pergamins es tracta d'una permuta (1585). Joan Jaume Vinyals, pagès de Sant Vicenç de Sarrià, en compliment de la permuta que ha acordat amb Francesc Femades, li fa donació d'un terreny a l'Hospitalet de Llobregat | 08101-310 | Biblioteca de Catalunya (C. de l'Hospital, 56; 08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 41.3653900,2.1193700 | 426348 | 4579694 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||||||
| 52626 | Pergamí de la vil·la Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-la-villa-provencana | <p>GONZALO, Pilar (2008). Celebració del milcentenari de la via Provençana; dins Primera plana, del 24 de novembre del 2008, pp. 3. JUNYENT i SUBIRÀ, Eduard (1980-1996). Diplomatari de la Catedral de Vic, segles IX-X. vol. I. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Osonencs i Arxiu, Biblioteca i Museu Episcopals de Vic, pp. 41-42.</p> | X | <p><span><span><span><span>Pergamí on se cita per primera vegada el topònim Provençana, on els esposos Bonemir i Ermessenda venen, al prevere Radulf, fill del compte Guifré [El Pilós], una casa i dues mujades de terra al terme de la via provençana, al territori de Barcelona, per dotze sous. El text diu així: 'In nomine Domini. Ego Bonemirus et uxor mea Ermesinda, vinditores tibi Radulfo presbitero filio Vvifredo comité emtore. Consta nos tibi vindere deveremus sicuti et vindimus tibi. Per hanc scriptura vindicionis nostre vindimus nos tibi kasa cum cur[te] simul cum terra modiatas II, qui nobis avenit per comparacione, qui est kasa simul cum terra in territorio Barcinonense, in termino de villa Provencana, qui afrontat ipsa kasa simul terra de circi in terra de Quimera, et de aquilonis in terra de Adriano, et de meridie in terra Maurecado, et de occiduo in terra erma. Quantum infra istas afrontaciones includunt sic vindimus tibi ab intecre, una cum exio vel recresio suo in aderato et definito precium solidos XII tantum, quod tu emtor nobis dedisti et nos vinditores de presente manibus nostris recepimus, et nikilque de ipso precium apu(t) te emtore non remansit est manifestum. Quem [vero] ipsa kasa simul cum terra de nostro iure in tuo tradimus potestatem per avendi, vivendi seu etiam comutandi et quiquit exinde agere, facere vel iudicare volueris in Dei nomine abeas potestatem. Quod si nos vinditores vel quislibet homo qui contra hanc ista karta vindicionis venerit ad inrumpendum aut nos venerimus, inferam vel inferamus ad parti tue quantum aput eo tempore inmeliorata fuerit, dupla tibi perpetim abitura, et in antea ista karta vindicio firmis astabilis permaneat modo vel omnique tempore. Facta karta vindicio IIII kalendas setembrii, anno XI regnante Karulo rege post hovitum Odonis regi. Sig+num Bonemirus. Sig+num Ermesinda, qui simul in unum karta vindicione fecimus et testes firmare rocavimus. Sig+num Auderioc. Sig+num Starifredo. Sig+num Anseleico. Sig+num Alelsindo. Romanus presbiter, qui anc karta vindicione scripsi cum literas superpositas in verso III, sub die et anno quod supra. Les seves mesures són 25, 5 x 15 cm i es troba dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic (AC, cal. 6, núm. 2130).</span></span></span></span></p> | 08101-304 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>A la zona, que actualment forma part del barri de Santa Eulàlia, es va establir el primer nucli poblacional que, amb els anys, es convertiria en l'actual L'Hospitalet. El nucli habitat rebia el nom de Via Provençana, un topònim que ha arribat fins als nostres dies, situat a l'est del terme municipal i on posteriorment es va erigir l'ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana. El nom prové de l'època romana, en referència a una casa romana (via) el propietari de la qual es deia Provius o Proventius. Les restes d'aquesta casa es troben a sota l'església. En aquella època L'Hospitalet era una zona de frontera entre els comtats francs i Al-Andalus, una frontera que es manté durant 250 anys i que converteix la zona en un espai lliure que depèn del comte de Barcelona i no de la noblesa feudal. El comte va fomentar l'arribada de pobladors mitjançant una norma que establia que una persona que treballava una terra durant 30 anys en passava a ser propietària.</p> | 41.3651400,2.1185500 | 426279 | 4579667 | 908 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52626-foto-08101-304-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-07-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 2008 l'ajuntament va celebrar el 1100 aniversari de la ciutat i el museu va organitzar un seguit d'activitats que incloïen el préstec temporal del document per part del Bisbat de Vic, que va permetre la seva restauració i la seva exposició temporal al hall de l'ajuntament. Imatge del pergamí cedida per l'Arxiu Episcopal de Vic. | 85 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,64 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml