Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52593 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-6 | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | I - V dC | Es desconeix el lloc exacte de la troballa. | Troballa de dues monedes d'època romana en un lloc indeterminat del barri. El lloc de Can Serra és el darrer estrep ocupat per les argiles quaternàries i les margues terciàries abans d'entrar en el terreny de quaternari recent. Per tant, es tracta d'una plana, que cau abruptament. Aquest territori ha estat profundament urbanitzat a partir de finals dels anys 60 i, especialment, en els anys 70 del segle passat, de tal manera que avui dia es impossible reconèixer la seva primitiva morfologia i que es conservi el jaciment de procedència de les troballes. Tampoc es coneixen les circumstàncies exactes de la troballa ni el seu emplaçament exacte, encara que el terreny del barri és relativament reduït. Ens trobem davant de dues monedes romanes de bronze d'una cronologia ben diferents: la primera és de l'Alt Imperi i la segona del Baix. Moneda de bronze. A l'anvers s'aprecia l'efígie de l'emperador Domicià amb la llegenda DOMIT. AVG. GERM. (81 -96 dC.), al revers hi ha la deessa Fortuna amb la llegenda FORTVNAE i les lletres S. C. Moneda de bronze de l'emperador Constantí (312-337 dC.). A l'anvers hi ha l'efígie de l'emperador, al revers, una torre amb una llegenda il·legible on s'aprecien les lletres SMTS. Conservació bona. Diàmetre: 19 mm. Pes: 2,5 gr. | 08101-261 | Barri de Can Serra | Foren donades al museu per Armand Barba. | 41.3648900,2.1004400 | 424764 | 4579655 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52593-foto-08101-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52593-foto-08101-261-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Material ubicat a la col·lecció del Museu de l'Hospitalet. | 83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | |||||||
| 52594 | Can Torresolanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torresolanes | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. MORERA CAMPRUBÍ , Jordi (2011). Estudi històric i arqueològic als edificis del carrer Juan de Toledo 5-19 de l'Hospitalet, 2011. Nº 9645. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. SOLIAS ARÍS, J.M. (1990). El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en Època Ibèrica i Romana. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1990. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. | I-XX dC | No es conserva cap element. | A l'entorn del jaciment de Can Torresolanas i l'antiga torre Ubach, en una àrea urbanitzada que limita al nord amb el marge del talús de la via del tren, en el barri de Sant Josep, en diverses ocasions han estat localitzades restes diverses que permetien situar-hi alguna mena d'ocupació d'època antiga. Les restes més antigues varen ser localitzades l'any 1919, en un indret que es localitzaria passat el camí que portava a la torre Ubach, després d'un pont de ferro i en uns marges elevats, on es cita la descoberta de les restes d'una antiga casa d'època romana que apareixia completament colgada de terres (Marcé. 1981). En el mateix sector, molt temps després, el Sr. Joan Fernández va recollir un fragment de ceràmica romana (una nansa). Aquests mateix afeccionat va donar la notícia de la descoberta a la part posterior de la torre Ubach, entre un rec i la via fèrria, a una profunditat de set o vull metres, del que sembla que haurien pogut estar diverses sepultures excavades al sòl i que estarien cobertes amb lloses de pedra. Aquestes restes però no foren objecte de cap intervenció arqueològica. En aquest mateix sector, l'any 1993 els arqueòlegs Jordi Serrallonga i Josep Maria Solias, llavors director del Museu de l'Hospitalet, varen decidir estudiar i documentar les restes d'un mur de contenció de terres que estava construït amb maons o teules planes superposades verticalment que apareixia a tocar el carrer Juan de Toledo (en direcció est-oest). Aquest mur mesurava 2,20 metres d'alçada i 50 metres de longitud. En aquest mur era possible observar la presència de dues canalitzacions, una de secció quadrangular i una altre de semicircular. Aquest element fou valorat com d'especial interès pel patrimoni arquitectònic i industrial de la ciutat, si més no pel seu caràcter atípic. Les peces d'obra emprades en la construcció del mur tenien un segell de l'antiga fàbrica hospitalenca 'ROMEU Y ESCOFET', que permetia la seva datació en època recent. | 08101-262 | Carrer de l'Ebre, s/n | El setembre de 1993 es va realitzar un seguiment arqueològic d'urgència amb motiu de l'inici d'unes obres en aquest indret. Segons l'arqueòleg director, les inspeccions de la secció realitzada per la màquina excavadora no permeten parlar de cap nivell arqueològic anterior al segle XX, opinió recolzada pel fet de que durant l'obra tampoc va aparèixer cap material aïllat anterior a aquesta datació. L'any 2011 es portà a terme un estudi de paraments dels edificis situats als carrers Juan Toledo 5-19 i Ebre 4-14 que el consistori pretenia 'deconstruir'. Segons les notícies orals existia, en aquest indret, un convent carmelita, refugis, túnels i fresqueres en el subsòl. Es va concloure que havia estat un casal rural dels s. XVII-XVIII. | 41.3650600,2.1080800 | 425403 | 4579667 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52594-foto-08101-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52594-foto-08101-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52594-foto-08101-262-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sector situat al barri de Sant Josep, en una àrea compresa entre el traçat de la via del tren i el carrer Juan de Toledo, al sud del cementiri municipal. També es coneix com Torre Ubach. | 98|94|83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | |||||||
| 52595 | Carrer de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lesglesia | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | XVI-XVIII | Excavat i documentat correctament. | Amb motiu de la construcció d'un aparcament soterrat a la zona, l'any 2003 es va realitzar una intervenció arqueològica d'urgència, per tal de documentar possibles restes antics, donada la situació de la zona. La intervenció arqueològica permeté documentar una estructura interpretada com una ossera. Aquesta estructura presenta una planta de 282 x 435 centímetres construïda de pedra mitjana i petita, escairades en la seva part vista, i maó modern lligats entre si amb morter de calç i sorra. Tots construït directament sobre el terreny natural a partir de la tècnica d'encofrat perdut. L'interior de l'ossera es completa amb un petit mur que divideix l'espai intern de forma transversal i que presenta el mateix material i forma constructiva que la resta de l'estructura. El conjunt està rematat per una volta de maó lligat amb morter, que presenta des accessos quadrangulars construïts a partir de grans blocs de pedra escairada. Aquests accessos, un dels quals està parcialment destruït, es trobaven tapats per lloses de pedra i maó lligats entre si amb ciment, utilitzades com a tapadores. Pel que fa als treballs en l'interior de l'ossera, en aquest es van documentar les restes de com a mínim 47 individus, que es trobaven dipositats dins l'estructura en dues fases diferenciades segons l'estudi de l'estratigrafia. | 08101-263 | Carrer de l'Església | Intervenció arqueològica dirigida per Xavier Lorita Gómez entre el 10 i el 14 i entre el 18 i el 21 de març de 2003. | 41.3598700,2.0992500 | 424659 | 4579099 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52595-foto-08101-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52595-foto-08101-263-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta ossera està emmarcada en el període del reformisme borbònic (decret de 1775 de Carles III i posterior Cèdula Reial de 1787) en el qual s'inicià la conversió dels cementiris parroquials a civils. A conseqüència d'això, es traslladà el cementiri fora de la ciutat a l'any 1836. Tot i això, l'exhumació de les restes no es plantejarà fins el 1986. | 94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | |||||||
| 52596 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-6 | CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | IX-XV dC | restes molt arrasades. | Amb motiu de la col·locació d'una cambra telefònica subterrània, l'any 1993, es va realitzar una intervenció arqueològica d'urgència, a tocar de l'església de Santa Eulàlia de Mérida. L'excavació permeté la documentació d'un cementiri situat davant l'església i que ocuparia gran part de l'actual placeta. Si bé la destrucció del cementiri en la zona en la que s'ha intervingut era ja complerta, si que es poden posar de manifest algunes de les característiques del mateix. En primer lloc, i pel que fa a la disposició dels enterraments, cal constatar la disposició tant en direcció est-oest com nord-sud en zones molt properes entre sí. Aquest fet podria parlar-nos de diferents moments del cementiri. En tot cas, és evident que la mostra estudiada no és ni molt menys significativa, però dóna unes certes indicacions vàlides com a hipòtesis de treball. Pel que fa a la cronologia dels enterraments, l'excavació no ha permès determinar res al respecte ja que pràcticament no ha aparegut material ceràmic i el poc que s'ha recuperat s'ha trobat sempre en estrats de colmatació contemporanis i, per tant, fora de context. | 08101-264 | Carrer Major | 41.3595400,2.0983100 | 424580 | 4579063 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52596-foto-08101-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52596-foto-08101-264-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | |||||||||
| 52597 | Jaciment de l'Harmonia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lharmonia | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. HUERTAS, J. (2008). L'Harmonia (Plaça Josep Bordonau i Balaguer). L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Març-Abril de 2008. Memòria de la intervenció arqueològica preventiva (Control moviment de terra). Any: 2008. Núm. Memòria: 9692.Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. MARCE I SANABRA, Francesc (1982 B). Del Casal a l'Ateneu de Cultura; dins: Xipreret. Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat, juny 1982. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVI-XVIII | L'any 2008, amb motiu d'una reforma integral de l'edifici, es realitzà el seguiment arqueològic del rebaixament dels terrenys del pati. Només es va recuperar un petit conjunt de materials moderns i contemporanis, situats als nivells de rebliment. Per tant, es pot considerar que els resultats de la intervenció foren negatius. De fet, a excepció de les zones on els rebliments són més potents, el terreny natural se situa 50 cm per sota del sòl actual. | 08101-265 | Plaça de Josep Bordonau, 6 | L'edifici anomenat l'Harmonia, al barri del Centre de L'Hospitalet, pertanyia a l'heretat de la Torre Blanca, esmentada des del segle XI. Al costat d'aquesta, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l'hospital de la Torre Blanca dins la parròquia de Provençana. Al seu voltant es formà un petit nucli que el segle XV s'anomenava la Pobla de L'Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria L'Hospitalet L'Harmonia, anomenat així perquè des de l'any 1866 fins als anys trenta del segle passat, aixoplugà una societat d'aquest nom, pertanyia des del segle XIV als Oliver, una de les famílies tradicionals de L'Hospitalet, al costat dels Cerdanya, Llunell, Modolell, Esquerrer i Duran. L'any 1717, un membre de la família Oliver era batlle. L'edifici actual sembla que fou construït a finals del segle XVI (1595). La façana principal marca la jerarquia de les tres plantes a l'interior, pròpia dels castells-palaus i de les cases senyorials del Renaixement, a l'estil del Palau de Peralada. El portal, adovellat, centra la planta baixa (per bé que tot el sector de la dreta sembla afegit a l'obra inicial). El pis o planta noble amb llindes de pedra, algunes esculpides. Les golfes tenen una galeria d'arcs de mig punt seguits, fets de maó. La coberta és a quatre vessants. A l'angle esquerra de la façana, una torrella de planta circular, dóna a l'Harmonia caire de casa forta. L'aparell de construcció és fet de carreus més aviat petits amb els angles de carreus més grans i més treballats. | 41.3604400,2.0977300 | 424532 | 4579163 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52597-foto-08101-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52597-foto-08101-265-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es conserven al Museu de l'Hospitalet. | 94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | ||||||||
| 52598 | Jaciment de Bellvitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-bellvitge | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. GAVIN, Josep Mª; AINAUD DE LASARTE, Joan (1992). Inventari d'esglésies: Barcelonès I. Barcelona: Ed. Pòrtic. LÓPEZ MULLOR, A. (1989). Excavacions a l'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge, L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès. Campanyes 1979-1981; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.17-27. LÓPEZ MULLOR, A. (1979-1981). Memòria. De l'excavació de l'ermita de Nostra Senyora de Bellvitge (Hospitalet de Llobregat). Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 2206. PLADEVALL i FONT, Antoni; dir.(1992). L'Hospitalet de Llobregat: Santa Maria de Bellvitge; dins Catalunya romànica, vol. XX: Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Barcelona: Fundació enciclopèdia catalana; pp.265 - 267. VIVES BALMAÑA, E. (1989) . Estudi antropològic de les restes humanes de la necròpoli medieval de Bellvitge; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.36-40. | XII-XX | Es tracta de les restes de l'antiga ermita romànica de Santa Maria de Bellvitge i la necròpolis corresponent. Es van documentar gràcies a les intervencions arqueològiques realitzades en dues campanyes: la primera del setembre de 1979 al març de 1980; i la segona, del novembre de 1980 fins el gener de 1981. L'excavació va permetre documentar que sota l'estructura es conserven els murs de l'edifici romànic. No es tracta de la fonamentació medieval, sinó del parament de l'antiga construcció. El seu creixement s'anà produint a mesura que es refeien les construccions i els desbordaments del Llobregat aportaven veritables allaus de terres argiloses. Aquesta primera construcció, era una església de planta basilical, dividida interiorment en tres naus, una major i dues laterals, encapçalades per sengles absis de planta semicircular. No posseïm una datació directa pel primer edifici, ja que els documents no l'esmenten i els seus estrats no han proporcionat material. Malgrat tot, s'ha descobert una necròpoli d'inhumació dividida en dos moments cronològics. Existeixen tres tombes, que tenien un aixovar consistent en olles de ceràmica oxidada de l'alta edat mitjana. Aquestes ceràmiques, es poden datar a la segona meitat del segle XI i presumiblement ja amortitzades en el moment que es col·locaren a les tombes, podrien proporcionar una data que se situa cap a començament del segle XII. Aquesta cronologia hauria de coincidir amb la fàbrica de l'església, d'aparell relativament acurat. A més, l'absidiola localitzada, era llisa, almenys a la part inferior. Aquesta característica, constatada al llarg del segle XI en absis menors, es converteix en norma general el segle XII; d'aquí que la cronologia indicada per a les ceràmiques, que correspon a una època en què l'església ja funcionava, no estigui gaire allunyada de la construcció d'aquesta. | 08101-266 | Camí de l'ermita, s/n | Pertanyia la parròquia de Provençana dins la partida de Banyols. La primera referència documental és de l'any 995, en una venda que fa Eloi, dita Bonadona, a Ferriol i a la seva muller Fremosa. El topònim Amalvígia es documenta en el segle X i diverses ocasions en el segle XI. L'any 1057 també es documenta el mas de Malvitge, quan el matrimoni Gomar i Otula el venen, juntament amb la seva església. L'any 1211 és anomenat de Bellvitge quan Pere de Torrelles el ven al canonge Bernat de Sarrià Del 1279 és la primera menció completa de la capella de Santa Maria de Bellvitge. Les referències són cada cop més freqüents. L'any 1372, el vicari general atorga llicència al rector de Provençana perquè digui dues misses els diumenges i festius, una a l'església de Santa Eulàlia i l'altra a la capella de Santa Maria de Bellvitge. A partir del segle XV en gairebé cada segle hi ha constància documental de reconstruccions i obres a la capella de Bellvitge, motivades per les successives avingudes del riu, que anaven colgant-la progressivament. El 1493 tota la pedra necessària per a la seva reconstrucció fou donada per la ciutat de Barcelona. El 1571 es fa una concòrdia entre els obrers de la parròquia de l'Hospitalet i el mestre de cases Pere Duran, de Sant Andreu de Palomar, per raó de l'obra a practicar-hi. El 1600 es parla dels fons per a restaurar la capella. En la guerra dels Segadors va ser saquejada per les tropes del comte duc d'Olivares i es perdé la imatge que hi havia. El 1697 la capella sofrí un nou saqueig, aquest cop per part de les tropes franceses que assetjaven Barcelona durant el regnat de Carles II. En la guerra de Successió ho fou pels exèrcits borbònics al servei de Felip d'Anjou. Després d'aquesta guerra es reconstruí ràpidament, perquè el 1718 es concedí llicència al rector de Provençana per a beneir la capella reedificada. Finalment la capella fou novament saquejada, pels francesos, el 1808. Sembla que aleshores es destruí la imatge que hi havia estat reposada el 1652. En el segle XX tenim notícia de dues restauracions importants, posteriors a sengles riuades: la de 1958-59 i la del 1977. En la primera el patronat de Santa Maria de Bellvitge encarregà el projecte de restauració a l'arquitecte municipal Manuel Puig Janer, el qual hi afegí uns porxos a tramuntana i a migdia, i la decoració interior al pintor Joan Commeleran, que hi pintà uns murals, els quals, parcialment malmesos en la riuada del 1977, es perderen posteriorment per incúria en la restauració subsegüent. | 41.3473300,2.1096300 | 425513 | 4577698 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52598-foto-08101-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52598-foto-08101-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52598-foto-08101-266-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85|98 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | |||||||||
| 52599 | Factoria Vanguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/factoria-vanguard | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. SOLIAS ARÍS, J.M. (1990). El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en Època Ibèrica i Romana. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1990. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. | I-IIdC | troballa fortuïta i parcial. | Ens trobem davant d'una petita sitja (50 x 60 x 30 cm) que s'ha de datar en època republicana a partir dels dos fragments de ceràmica de vernís negre que van aparèixer en el seu interior. El reompliment estava constituït per terres de color bru barrejades amb cendres i fragments de ceràmica romana. La base estava integrada per closques de cargols d'hort ('Euparypha pisana', Müll) i de vinya ('Archelix punctata', Müll). | 08101-267 | Santa Eulàlia de Provençana | Documentat l'any 1996. | 41.3655400,2.1175300 | 426194 | 4579712 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52599-foto-08101-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52599-foto-08101-267-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les restes van aparèixer en el tall del terraplè ferroviari, d'uns 2,30 metres d'alçada, i a 80 centímetres de terra (Pinta, inèdit). Aquest lloc es troba en el desnivell entre les argiles quaternàries i les margues terciàries i la plana deltaica que s'inicia a poca distància. | 83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | |||||||
| 52600 | La Marina de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-marina-de-lhospitalet | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | X-XVIII | alguns elements s'han excavat, documentat i es conserven sota terra i d'altres s'han perdut. | La part sud del municipi de l'Hospitalet està format pel complex detrític superior del delta del Llobregat, compost per sorres i llims d'aportació fluvial. El límit quaternari quedà delimitat per la via del tren del nucli urbà de L'Hospitalet fins a la ciutat de Barcelona. Les notícies històriques sobre l'aparició de restes arqueològiques són diverses, en tota la part del delta del Llobregat. En aquest indret podrien contenir restes de naufragis (derelictes), interpretant tota aquesta àrea com un port ancoratge. La gran àrea d'ancoratge d'època clàssica, situada originàriament al mar, actualment es troba en terra ferma, enterrada sota molt metres de sediments aportats per la mar i el riu Llobregat. | 08101-268 | Plana deltaica de l'Hospitalet | Als anys 60 del segle XX van començar les extraccions d'àrids en el termes municipals de Viladecans, Gavà i Castelldefels, entorn al camí Ral. Les extraccions d'àrids en van extreure àmfores, ceràmiques i altres materials que permeten reconstruir l'evolució del comerç marítim de la Vall del Llobregat durant més de mil anys. A més, s'hi van localitzar diversos vaixells enfonsats, alguns dels quals conservaven la fusta del buc, mentre d'altres tan sols es podien detectar per l'acumulació concentrada de materials homogenis. Durant la construcció del canal olímpic de Castelldefels, es va localitzar una barca d'època medieval, d'uns 8 metres de llargada per 1,60 metres d'amplada. Tot el contingut de la barca formava part d'un sol estrat. El material ceràmic era molt homogeni: contenidors d'uns 40-50 centímetres d'altura, amb fons arrodonit i cos recte, coll obert i dues nanses; i acanalats amb línies incises longitudinals paral·leles al sentit del torn. Dos tipus de vores: recta i exvasada amb escotadura interna. Pasta grisa molt clara, amb abundant desgreixant de mica, quars i pasta ceràmica vermellosa molt fina. Gran part de les peces presenten un vidrat intern de color verd de mala qualitat. Tant la ceràmica com l'estructura interna de la nau estava embolcallada amb teixit d'espart. Els indicis cronològics situen la barca a finals de l'edat mitjana, probablement del segle XV o potser fins i tot posterior. El municipi d'El Prat de Llobregat és l'única localitat que té tot el seu territori dintre del delta del Llobregat. En el seu Pla Especial i Catàleg està protegit tot el terme a una cota inferior als 5 metres de profunditat. A diferència dels termes de Gavà i Castelldefels que està protegit el sud del camí ral, ja que és aquesta part la que correspon a l'ancoratge. | 41.3528600,2.1154600 | 426007 | 4578306 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52600-foto-08101-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52600-foto-08101-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52600-foto-08101-268-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Seria interessant que en el municipi de L'Hospitalet, l'àrea d'expectativa arqueològica estigués definida per la línia que marcaria la carretera del Mig, ja que totes les restes romanes s'han trobat al nord. La més propera és la via de Santa Eulàlia de Provençana. | 85|94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | |||||||
| 52601 | Nucli antic de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-lhospitalet | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS i FUSTER, Joan (1986). Com es fa una ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet, col·lecció Rutes Urbanes: Descoberta del Patrimoni Urbà de l'Hospitalet. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | X-XVIII | alguns elements s'han excavat, documentat i es conserven sota terra i d'altres s'han perdut. | En el primitiu nucli que es forma al voltant de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida es concentra gran part de la història medieval i moderna de l'Hospitalet. També és el lloc d'on es pren el nom del municipi entorn a Torre Blanca. L'edifici anomenat l'Harmonia, al centre de l'Hospitalet, pertanyia a l'heretat de la Torre Blanca, esmentada des del segle XI, al costat de la qual, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l'hospital de la Torre Blanca dins la parròquia de Provençana. Al seu voltant es formà un petit nucli que el segle XV s'anomenava la Pobla de L'Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria L'Hospitalet. | 08101-269 | Nucli antic | Per l'acumulació d'elements històrics i patrimonials, s'han fet diverses intervencions arqueològiques que han posat de manifest part d'aquest passat. L'any 1990, amb motiu del soterrament de la xarxa de Telefònica a la plaça Josep Burdonau i carrer del Xipreret, es fa un control i seguiment de l'obra. Els resultats foren totalment negatius, sense localitzat cap estructura, però per les minses restes materials recuperades, es pot constatar l'ocupació d'aquesta part de la ciutat durant el segle XVII. A l'any 1993, amb motiu de la col·locació d'una cambra telefònica subterrània, es va realitzar una excavació d'urgència al carrer Major, tocant a l'església de Santa Eulàlia de Mérida. Va permetre documentar l'existència d'un cementiri situat davant l'església i que deu ocupar tot o part de l'actual placeta. Si bé la destrucció del cementiri en la zona en la que s'ha intervingut era ja complerta, si que es poden posar de manifest algunes de les característiques del mateix. A l'any 2001 es van fer un seguit d'intervencions arqueològiques a la plaça de l'Ajuntament, amb motiu de les obres de construcció d'un pàrquing subterrani. Els resultats han permès documentar les estructures de fonamentació de la façana i part inferior de l'antiga església parroquial de Santa Eulàlia de Mérida del segle XVI, diversos panteons familiars a la nau central, i el cementiri parroquial al costat esquerra del temple. | 41.3601600,2.0985000 | 424596 | 4579131 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52601-foto-08101-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52601-foto-08101-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52601-foto-08101-269-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | ||||||||
| 52602 | Jaciment de Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-eulalia-de-merida | AULADELL, J; ORIOL, J.; LAOSA, F. X. (2001). Memòria de la intervenció arqueològica a la Plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 6193. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | XII-XX | Es tractava de restes que havien patit un desmuntatge antròpic per tal de fer-les desaparèixer. | Amb motiu de la construcció d'un aparcament subterrani, l'any 2001 es van realitzar intervencions arqueològiques d'urgència per tal de poder documentar restes arqueològiques. Les obres afectaven el subsòl del que fora la primera església de Santa Eulàlia de Provençana, consagrada l'any 1600. Els resultats han permès documentar les estructures de fonamentació de la façana i part inferior de l'antiga església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida del segle XVI, diversos panteons familiars a la nau central, i el cementiri parroquial al costat esquerra del temple. També s'han documentat un centenar d'enterraments i quatre fonaments de cases contemporànies, amb les seves respectives habitacions. A partir de les unitats estratigràfiques s'identificaren diferents fases estructurals, vinculades cronològicament a l'evolució de l'àrea sepulcral: 1.- època medieval (segle XII - XVI): construcció de l'església romànica i utilització del cementiri com a tal. 2.- època moderna: construcció de l'església barroca i tot el que l'envolta (cementiri i rectoria). 3.- època contemporània: clausura de la necròpolis i ampliació de l'església (segle XIX). Destrucció de l'edifici barroc (1937) i edificació de l'església actual (1939 - 1940). Per últim, cal assenyalar que es van documentar uns fragments rodats de ceràmica romana. És l'única existència que se'n té de l'ocupació humana anterior a l'època medieval. | 08101-270 | Plaça de l'Ajuntament | A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. L'any 1600 es reedificà i s'aixecà el temple que va restar dempeus fins l'any 1937. L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana. L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats 'blocs de la Caixa'. | 41.3596400,2.0991300 | 424648 | 4579073 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52602-foto-08101-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52602-foto-08101-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52602-foto-08101-270-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es conserven al Museu de l'Hospitalet. | 94|85|98 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | |||||||
| 52603 | Plaça de Mossèn Homar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-mossen-homar | ARXIU DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT. A: Dossiers referents a la Rectoria: expediente de derribo y construcción de la pared de la Rectoría (1868). DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. LORITA GÓMEZ, X., (2003), Memòria de la intervenció arqueològica a la plaça Mossèn Homar. Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 4849. | XVI-XVIII | Amb motiu de l'execució d'un projecte integral de remodelació de la plaça Mossèn Homar, que havia de comportar el soterrament d'una estació elèctrica transformadora i un dipòsit d'aigua, es van realitzar un seguit d'intervencions arqueològiques d'urgència. Aquestes permeteren documentar un gran mur fonamentat sobre una banqueta de pedra i que alhora estava construït sobre el terreny natural, amb tècnica d'encofrat perdut. Aquest gran mur podria pertànyer a l'antiga rectoria de l'Hospitalet de Llobregat. En aquest mur s'hi han trobat associades les restes d'un altre petit mur, un clavegueram, una petita estructura quadrangular adossada a aquesta última i les restes d'un petit mur de maó cuit. A l'extrem nord-est del jaciment i de forma paral·lela a aquest primer mur s'hi han trobat les restes d'un altre gran mur fet amb blocs de pedra, poc escairats, al que s'hi adossa un altre petit mur poc conservat. S'ha documentat, a més, l'existència de les restes de l'antiga rectoria i concretament, la zona del jardí, també anomenat 'Camp del Rector'. Segons el director de la intervenció arqueològica, emmarca l'existència de la Rectoria i el seu jardí com a mínim a mitjans del segle XVII, segons el material arqueològic ceràmic. A més, estipula la hipòtesi que el mur de tanca comentat formés part en realitat de l'antic hospital, documentat des del segle XIV, i que fos reaprofitat posteriorment com a part del jardí de la rectoria. | 08101-271 | Plaça de Mossèn Homar | A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. L'any 1600 es reedificà i s'aixecà el temple que va restar dempeus fins l'any 1937. L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana. L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats 'blocs de la Caixa'. | 41.3593200,2.0992600 | 424659 | 4579038 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52603-foto-08101-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52603-foto-08101-271-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es conserven al Museu de l'Hospitalet; però el mur és visible des de l'aparcament soterrat. | 94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | ||||||||
| 52604 | Jaciment de Santa Eulàlia de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-eulalia-de-provencana | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. GAVIN, Josep Mª; AINAUD DE LASARTE, Joan (1992). Inventari d'esglésies: Barcelonès I. Barcelona: Ed. Pòrtic. JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J. M. (1980). Introducció a l'estudi del poblament del delta del Llobregat a l'època ibèrica i romana; dins XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. pp.398-399; 25-26 d'octubre de 1980. MARCE I SANABRA, Francesc (1962). ¿Santa Eulalia de Provençana citada en un documento real del siglo XIII?; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal' (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 34. PRAT PRAT, Trinidad (1961-62). La ciudad de Hospitalet de Llobregat y sus parroquias; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núms. 31 (1961), 32 (1961), 33 (1962). | I-XVIII | La construcció del pas subterrani sota les vies del tren, la rampa del qual comença davant de l'ermita romànica, degué malmetre gran quantitat de restes. Així mateix, les obres de reforma de la rectoria (situada al costat de l'edifici del segle XII) van dur una altra destrucció important del jaciment. | En un terreny sedimentari i a prop de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana, aparegué en obrir la carretera, un cap de Medusa i, en fer un rebaix a l'interior de l'ermita es localitzaren altres restes entre les quals cal destacar un tros de terra sigil·lata, un tros d'opus signinum, un coll d'àmfora i dues monedes. El terreny és totalment urbanitzat i no hi ha gaires possibilitats d'excavació, encara que es podria fer alguna troballa esporàdica. Encara que hi ha pocs elements per fer una datació, sembla que en el segle II dC., la 'villa' estava en activitat. Carreras Candi (sense data), Gorges (1979) i Balil (1979) també citen la troballa de la Medusa, però el segon s'equivoca i la situa a Santa Eulàlia de Ronsana. L'exemplar, realitzat amb pedra comuna de Montjuïc, va estar exposat diversos anys al Museu de Santa Àgata com a dipòsit de Francesc de P. Villas. Més endavant, va passar al Museu Arqueològic de Catalunya, on actualment es conserva amb el número d'inventari 1296. | 08101-272 | Provençana | El primer document on s'esmenta el lloc de Provençana data de l'any 908. Es tracta de la venda d'una casa amb les terres al prevere Radulf, fill del comte Guifré. Però com a parròquia, l'església de Santa Eulàlia de Provençana no s'esmenta fins l'any 1045. Sembla que l'any 1076 es documenta la construcció de l'actual església i que es consagra el 27 de gener de l'any 1101 pel bisbe Berenguer Folc. A l'any 1203, Ramon Guanagau funda el benefici de Sant Joan. A principis de segle XIV, segons les visites pastorals, pateix certa decadència però va aguantant, fins que al lloc de la Pobla de l'Hospitalet es forma un nou nucli agrupat. L'any 1426 el bisbe de Barcelona Francesc Climent Sapera concedeix la llicència per a edificar una nova església parroquial i trasllada la titularitat de la vella església de Provençana. Les notícies posteriors fan referència als ermitans. L'any 1757 el rector de l'Hospitalet i els veïns establiren una concòrdia per a reedificar-la. S'hi col·loca una campana i Francesca d'Alòs presenta al barber Josep Soler per a ermità. Al segle XIX, al voltant de l'església s'havia creat un nou nucli agrupat, allunyat de la parròquia i demanaren l'obertura de l'ermita; fins que l'any 1879 s'aconsegueix que torni a ser parròquia de Provençana. | 41.3649900,2.1187300 | 426294 | 4579650 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52604-foto-08101-272-1.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Materials al Museu d'Arqueologia de Catalunya i al Museu de l'Hospitalet. | 85|83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | |||||||
| 52605 | Sitja de la Torrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-de-la-torrassa | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. SOLIAS ARÍS, J.M. (1990). El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en època Ibèrica i romana. Barcelona: Universitat de Barcelona. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. | VaC-VdC | Excavació antiga i restes no conservades | Sitja excavada l'any 1934 en un marge al costat de la via del tren. Així, doncs, es trobaria tallada en les toves argiles del gran desnivell que separa el barri de la Torrassa del de Santa Eulàlia. Aquest desnivell marcaria la fi del terreny quaternari antic (La Torrassa) separat del quaternari recent (Santa Eulàlia) i de fet permet donar diverses valoracions al lloc a través de les èpoques. Es va poder datar diferents èpoques de la sitja, a través del seu material arqueològic. Del moment ibèric ple, tindria relació amb l'estructura comercial portuària del Llobregat. El segon moment es tracta de la primera gran transformació del medi amb la implantació del model romà d'explotació del territori (125 aC-75 aC), en que tota l'àrea catalana no canvia profundament. Es pot trobar dualitat de modes d'ocupació i explotació del sòl, ja que al costat de les villae es troba encara els antics poblats, amb una vida cada cop més esmorteïda. El material arqueològic trobat cal relacionar-lo amb la fase d'amortitzacions de sitges que s'albira a tot el Baix Llobregat: La Riba, Can Miano, Sant Boi, Sant Andreu. El darrer moment d'utilització es fa durant el Baix Imperi, un altre dels moments problemàtics a la zona. És evident que en aquest moment la sitja ja no és de caràcter comercial o està lligada a un assentament ibèric, sinó que té relació a una via, com unitat mínima d'explotació agrícola del territori. Molt probablement aquesta via és la que s'ha trobat sota Santa Eulàlia de Provençana, el nom de la qual deriva clarament d'un possessor romà: PROVIUS o PROVENTIUS i que, de fet, va formar el primer nom de la ciutat de L'Hospitalet: Provençana. | 08101-273 | La Torrassa | Excavació realitzada l'abril de 1934. Els materials es dipositaren al Museu d'Història de Barcelona i restaren oblidats; fins que l'any 1981 es van poder estudiar. | 41.3685700,2.1267400 | 426968 | 4580041 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52605-foto-08101-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52605-foto-08101-273-2.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La segona foto està treta d l'inventari de patrimoni arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i és obra de Jordi Ramos. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | |||||||
| 52606 | Castell de Bellvís (La Torrassa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-bellvis-la-torrassa | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. GELADÓ PRAT, Adriana ; SALVADÓ JAMBRINA, Ivan. (2010). Del castell de Bellvís a la masia de la Torrassa (L'Hospitalet de Llobregat); dins IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Tarragona, del 10 al 13 de juny de 2010. SALMERON, Inocencio (1991). La vivienda en Collblanc-Torrassa; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 79, pp. 4-5. | XII-XX | no s'ha conservat la totalitat de l'element | La Torrassa és l'antiga masia fortificada que va donar nom al barri. El 2006 es van iniciar treballs per tal de donar-li un ús públic i es va evidenciar la necessitat de realitzar un estudi històric i arqueològic integral de la finca. La intervenció arqueològica permeté documentar diferents fases d'ocupació de l'espai: Fase A: finals del segle XII-XIII: primeres amortitzacions del fossat que envoltava l'edifici medieval de la Torrassa. Les cronologies indiquen que la construcció del fossat defensiu s'ha de situar als voltants del segle XII. També es va documentar un mur que podria ser del segle XII i un nivell d'ús relacionat amb aquest. Dins d'aquest mateix període es va localitzar una sitja de pedra. Fase B: segles XIV-XV: darreres amortitzacions del fossat defensiu, i la construcció del mur situat a l'interior del tram est del fossat. Fase C: medieval indeterminada. D'aquesta fase, la poca estratigrafia documentada fa que no s'hagin datat amb exactitud. Fase D: segles XVI-XVIII: dos estrats d'enderroc abocats damunt les últimes amortitzacions del fossat i datats en el segle XVII. L'edifici pateix ampliacions i transformacions. Fase E: segles XVIII-XIX: probablement és el moment de la construcció dels cups destinats a la producció de vi o d'oli. Els sondejos arqueològics documentaren diverses reformes de paviments i nivells d'ús en el sector sud i en el sector nord. Fase F: segles XIX-XX: diversos paviments de rajols documentats a tots els sondejos, així com la majoria dels estrats d'anivellació disposats per poder-los construir, i la construcció d'un mur. | 08101-274 | Ronda de la Torrassa, 123-129 | La primera referència documental que es té del castell o torre de Bellvís data del segle X. La següent ja és al segle XII, i es menciona altres vegades en els segles posteriors fins al segle XVI; moment que desapareix de la documentació. La primera referència documental directa a la masia de la Torrassa data de l'any 1512 i apareix en un escrit del notari barceloní Anton Benet Joan, que la menciona com la torre qui és vora provensana. Aquest document està recollit en el llibre de Jaume Codina, Els pagesos de Provençana, on explica que 'la torra qui és vora Provençana'; és l'antic castell o torre de Bellvís, més tard anomenat La Torrassa, i que l'any 1512 encara es conserva en estat acceptable en un pujol a la part damunt del camí ral. Als segles XVII i XVIII es van fer grans reformes ampliacions estructurals de la casa, i als segles XIX i XX se li va annexar un cos al sector nord i un altre al sud. L'any 1902 comença la urbanització del barri de la Torrassa i la masia queda integrada dins l'entramat urbà. | 41.3688600,2.1243200 | 426766 | 4580075 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52606-foto-08101-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52606-foto-08101-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52606-foto-08101-274-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quant a l'estudi arqueo constructiu, aquest ha pogut establir una seqüència evolutiva de les estructures que actualment conformen l'edifici de la masia:Fase 1 (ss XII-XIII): S'ha documentat la muralla nord d'un possible recinte fortificat que, segons la documentació escrita consultada, podria tenir el seu origen en un petit castell o torre bastit durant la segona meitat del segle X. Durant les campanyes realitzades no s'ha documentat cap estructura atribuïble a aquest període. La muralla, d'uns 20 metres de longitud conservada amb un gruix d'uns 0,85 metres, conservava l'alçada de dues plantes, tot i que no es descarta que en pogués tenir una tercera. Amb una orientació est-oest, estava bastida amb un aparell constructiu més típic dels segles XII i XIII. A la planta baixa es va documentar l'inici de la banqueta de fonamentació i la cantonada nord-est exterior. A la primera planta es documentaren 6 espitlleres. Tot indica que l'edifici fortificat en aquesta fase tindria una planta rectangular, determinada per la longitud de la muralla nord. No s'ha localitzat ni el tancament sud ni l'oest. La façana est s'estendria en direcció sud, més enllà dels límits del cos principal actual de l'edifici. És probable que l'edifici medieval d'aquest període es correspongui amb el model d'un recinte fortificat, construït a partir del segle XII i XIII. Les fortificacions d'aquesta època eren edificis massissos (tipus torrasses) que prioritzaven la funció de residència senyorial, tot i que no perdien les seves funcions defensives. Fase 2 (ss XII-XIV): Les estructures d'aquesta fase fan referència a la compartimentació interior de l'edifici medieval a la planta baixa. Les dues estructures més ben conservades d'aquest període són dos murs construïts coetàniament. Fase 3 (ss. XV-mitjans del XVI): la característica principal són les reformes internes de la primera planta de l'edifici. que es feren a la part oest de la planta.Fase 4 (ss XVI-XVII): les reformes d'aquesta fase afecten la part central de l'estructura murària de la planta baixa de l'edifici. Les reformes a la primera planta es concentren a la part interna de les espitlleres medievals, amb la voluntat d'empetitir-les. Fase 5: Segles XVI-XVIII. reformes de l'estructura murària, en el tram que delimita pel nord l'actual àmbit 7 (planta baixa), i també la cantonada entre aquest mur i la façana oest. Fase 6: Segles XVI-XIX: Les reformes documentades dins d'aquest període tan ampli es concentren a la part sud-est de l'edifici. Es tracta de l'ampliació d'un àmbit de planta rectangular en direcció sud Fase 7: Segle XVII. Les estructures adscrites dins d'aquest període estan totes situades a la primera planta de l'edifici. Un altre aspecte destacable dins d'aquesta fase és la documentació de dos estrats que reomplien la part interior de les espitlleres, a través dels quals es va poder datar la reforma de les espitlleres per armes de foc.Fase 8: Segles XVII-XVIII. En aquesta època es fan 3 murs pel sectors oest, sud i est. I l'obertura d'una porta. Fase 9: Segles XVII-XIX. D'aquesta fase s'han documentat ampliacions tant a la planta baixa com a la primera planta de l'edifici, les quals afecten estructures muràries diverses. Cal destacar la reforma integral de la cantonada nord-est de l'edifici, ja que la cantonada original havia desaparegut. Fase 10: Segles XVIII-XIX: petita reforma a la planta baixa, consistent en l'obertura d'un arc rebaixat que comunica dos àmbits. També la construcció d'una volta catalana que cobreix dos àmbits i també l'arc bastit amb maons i morter de calç que forma part de la part final de la volta. Fase 11: Segles XIX-XX. Les estructures d'aquesta etapa cronològica formen part de la reforma més important duta a terme a la masia. Es van construir de nova planta dos cossos, un adossat al nord de la muralla medieval, que respon a la integració de l'edifici dins l'entramat urbà del barri, i un cos central adossat al sector sud. | 85|94|98 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | |||||||
| 52607 | Plaça de Mossèn Homar, 18-11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-mossen-homar-18-11 | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | XIII-XVIII | Es tracta d'intervencions parcials sobre elements molts rebaixats. | Amb motiu d'una promoció privada en el solar situat al número 18 a 22 de la plaça Mossèn Homar, es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva. En aquesta zona se situava l'església i l'antic cementiri parroquial, així com l'hospital d'època medieval que va donar nom a la població. Els treballs van servir per documentar paviments i elements constructius diversos relacionats amb l'habitatge preexistent que havia estat enderrocat A la rasa 1 es va documentar la cantonada d'un edifici construït amb murs de pedra lligats amb morter de calç, de 75 centímetres d'amplada, que s'ha pogut datar entre el segle XIV i el XV. També es va trobar una sepultura d'inhumació, que correspondria a l'antic cementiri parroquial. A la rasa 2 , per sota d'una successió de paviments i estrats de sorra, argila i morter, va aparèixer la cantonada d'un altre edifici que es data en els segles XVI o XVII. El conjunt de les troballes realitzades al solar confirmen que aquest espai fou ocupat en època medieval i moderna pel cementiri parroquial i diverses construccions que, sense ampliar l'àrea dels treballs, no es poden interpretar adequadament. | 08101-275 | Plaça de Mossèn Homar, 18-11 | A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. L'any 1600 es reedificà i s'aixecà el temple que va restar dempeus fins l'any 1937. L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana. L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats 'blocs de la Caixa'. | 41.3593100,2.0990800 | 424644 | 4579037 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52607-foto-08101-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52607-foto-08101-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52607-foto-08101-275-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Excavació dirigida per Pol Castejon Vidal, l'any 2005. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | |||||||
| 52608 | Canal de la Infanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-infanta | ALBA MOLINA, Ràul i ASO PEREZ, Carlos (2008). El canal de la infanta: vector de desarrollo económico, social y urbano de la comarca del bajo llobregat (provincia de barcelona), 1ª parte; dins Revista Cimbra núm. 381, maig-juny 2008. BALAGUER NADAL, P. (2008). .Àrea Residencial Estratègica 'La Remunta'. Prospecció arqueològica visual. Maig 2008. Memòria de la intervenció arqueològica núm. reg.10130. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CHORÉN TOSAR, J. (2011). Intervenció arqueològica a l'ARE-'La Remonta', tram del Canal de la Infanta. Control i documentació arqueològics. Estudi històric del Canal de la Infanta. 2 Vols. Memòria de la intervenció arqueològica núm. reg.10995. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. CURIÀ BARNÉS, E. (2008). Àrea Residencial Estratègica 'La Remunta'. Prospecció arqueològica visual. Maig 2008. Memòria de la intervenció arqueològica núm. reg.10129. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. ROMEU I ALEMANY, Antoni (1989). El canal de la Infanta i el seu aprofitament industrial a l'Hospitalet; dins: 'Identitats. Revista del Museu'. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 2-3 (estiu 1989). RIERA I BAGUÉ, Josep Mª Desenvolupament Urbà de Molins de Rei: dos segles de configuració de la vila (1732-1932) dins de l'obra Coneguem la història de la vila. Molins de Rei. ROMEU I ALEMANY, Antoni (1991). El canal de la Infanta i les primeres indústries a l'Hospitalet; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial' (L'Hospitalet del Llobregat), 1991, pp. 133 a 138. TARDÀ, J. i altres (1993). Pagesos, obrers, ciutadans. Història de Cornellà de Llobrega. Ajuntament de Cornella. | XVIII-XX | no s'ha conservat la totalitat de l'element | El canal de la infanta, el nom complert del qual es Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón, és una canalització d'aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat. Té l'inici a Molins de Rei, passa per Sant Feliu, Sant Joan Despí, Cornellà, l'Hospitalet i Sants, des d'on es desvia fins a la muntanya de Montjuïc per arribar al mar. El seu recorregut és de 17.417 metres. Al llarg del canal hi ha diversos salts d'aigua que són aprofitats per donar activitat a molins i posteriorment a indústries tèxtils. Les restes més visibles són el pont, a la zona de La Remunta. S'ha pogut observar que en realitat es tracta de dues construccions, una sobreposada a l'altra. L'original seria un pont bastit amb totxo massís lligat amb morter de calç, amb un ull, l'arcada del qual es troba bastida pel mateix tipus de totxo massís, però disposats a sardinell, per facilitar la curvatura. La longitud que s'observa actualment és la de l'amplada del propi canal, entorn als tres metres, mentre que la seva amplada es trobaria entre els 2'5 m. Finalment, s'han identificat un total de 24 fites realitzades amb ciment, amb les sigles 'P' i 'M', una fletxa i un número situat entre els números 1 i 10, la majoria d'elles recuperades dins el rebliment. Tot i que la funcionalitat d'aquestes fites és per el moment desconeguda, probablement es tracti d'una referència mètrica dins de la finca militar.També diverses inscripcions a mà a la part inferior del pont que corresponen a noms de soldats. També hi ha l'any 1929 en un moment de reforma. | 08101-276 | Av. de Josep Tarradellas, s/n | És una infraestructura civil per a la irrigació de terres projectada per Tomas Soler l'any 1805 i construït entre els anys 1817 i 1820, amb finalitats purament agrícoles, es convertí en un eix dinamitzador de l'economia de la zona. Fou una promoció dels terratinents de la banda esquerra del riu Llobregat amb la finalitat de millorar l'agricultura de la comarca a través del rec de les terres. L'expansió del regadiu es produí en zones amb cultius de secà. La vinya es va incrementar en detriment del bosc i l'agricultura va passar de ser de subsistència a ser de mercat, basada principalment en la producció de fruita. En canvi, amb el pas del temps, el canal passa a quedar integrat als nous nuclis urbans i perd paulatinament la seva funció original, convertint-se en claveguera a l'aire lliure on s'abocaven els rebuigs de les indústries i les aigües fecals. | 41.3613600,2.0921000 | 424062 | 4579270 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52608-foto-08101-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52608-foto-08101-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52608-foto-08101-276-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 2011 es va dur a terme una intervenció preventiva dins la finca de la Remunta de l'Hospitalet de Llobregat, arran de les obres del projecte de l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) 'La Remunta'. La Remunta es troba situada entre la línia de ferrocarril de la Generalitat de Barcelona a Manresa, pel nord; la carretera de l'Hospitalet a Cornellà, pel sud; i per l'Avinguda Josep Tarradellas per l'est. Es tracta d'un conjunt d'instal·lacions auxiliars destinades a la cura del bestiar de la caserna militar, datades en el anys 60 del segle XX (Anteriorment la finca s'anomenava Ca n'Angulo). Tot i estar totalment obliterat, el seu traçat era identificable, sobretot mitjançant fotografia aèria, al llarg dels seus aproximadament 150 metres, així com l'existència d'un pont que el travessa a uns 100 metres del límit de la tanca oestEls treballs duts a terme varen consistir en el buidatge, sota control arqueològic, del tram del Canal de la Infanta al seu pas pels terrenys del Quarter de 'La Remunta'. A més a més, es va realitzar la seva neteja final, l'aixecament topogràfic, i la corresponent documentació fotogràfica. Durant les tasques de buidatge del canal, s'ha pogut observar l' existència de dos nivells de rebliment, ambdós composats per runa i abocaments de deixalles en temps recents, però resultat de dues accions diferenciades. També s'han pogut identificar vàries reformes del canal.Actualment el canal encara funciona en el tram comprés entre Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | |||||||
| 52322 | Pati gòtic de la casa Gralla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-gotic-de-la-casa-gralla | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GARRIGA i Riera, Joaquim (1986). L'Època del Renaixement s. XVI; dins: Història de l'Art Català. (Barcelona), Volum IV (1986). MERINO DE CÀCERES, José Miguel (1997). La Casa Gralla y los Patios trasladados; dins: El patio de la Casa Gralla una reconstrucción. Prosegur: Barcelona; pp.135-185. MESTRES, Octavio (1997) Reconstrucción del patio de la antigua Casa Gralla; dins: R&R restauración & rehabilitación; Madrid, núm. 5. | XIV | Pati de planta quadrangular, de 5,50 x 6,33 metres, i amb tres nivells d'alçada. A la planta baixa hi ha quatre arcades rebaixades sobre quatre columnes angulars de fust llis i capitell corinti. A la primera planta hi ha una galeria de tres arcades ogivals per costat que descarreguen sobre columnes estriades, molt llargues i primes, amb capitell corinti; la galeria es recolza sobre una barana de pedra decorada amb claustres calats, sota els arcs, i amb bandes de doble arquet cec, sota les columnes. Tant els arcs inferiors com aquests estan resseguits per una motllura amb bossells però els de la galeria superior l'ultima línia de bossells acaben en un petit cap esculpit. En l'últim nivell hi ha una galeria amb cinc finestres d'arc pla. Per sobre, una petita cornisa corona el pati. | 08101-29 | Av. Gran Via, 175-177 | Les primeres notícies de la casa, situada al carrer Portaferrissa de Barcelona, daten del 1306 però el pati es va realitzar l'any 1516. L'any 1856 es va tirar a terra per obrir el carrer Duc de la Victòria però el pati es va desmuntar i, l'any 1882, es va traslladar a la Casa Brusi. Al 1964, es va tornar a desmuntar i es va traslladar a un dipòsit de Cornellà. Després d'anys perdut, el va recuperar el senyor Herberto Gut Beltrano, president executiu de Prosegur, que el va instal·lar a les seves oficines de l'Hospitalet l'any 1994. | 41.3500200,2.1171200 | 426142 | 4577990 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52322-foto-08101-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52322-foto-08101-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52322-foto-08101-29-3.jpg | Legal | Medieval|Gòtic|Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un pati-claustre del segle XVI traslladat pedra a pedra d'una casa noble de Barcelona, que decora i proporciona valor afegir a la seu corporativa de l'empresa de seguretat on s'ha instal·lat. El pati de la Casa Gralla ha sofert dos trasllats i muntatges, el que ha produït que desapareguessin alguns elements com l'escala.Es un pati de formulació renaixentista, tancat, simètric, i malgrat la incorporació d'elements clàssics, predomina una clara estètica gòtica. Potser no posseeix la monumentalitat ni lapuresa gòtica que te el pati del Palau de la Generalitat, ni el rigor renaixentista que presentael del Palau del Lloctinent, però supera a ambdós en encant i gentilesa. | 85|93|95 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||
| 52350 | Xemeneia Bòbila Goyta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-bobila-goyta | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX | Xemeneia corresponent a l'antiga bòbila Goyta i que s'ha mantingut en l'actual Parc de Les Planes com un referent visual i de contextualització històrica important. És de secció quadrada, feta de maons. | 08101-57 | Carrer de Menéndez Pidal, s/n (Parc de les Planes) | Les bòbiles van ser unes de les més importants i representatives del procés d'industrialització de l'Hospitalet. Durant la segona meitat del segle XIX, van proliferar, tot i aprofitant les riques terres argiloses del municipi. Es van produir veritables processos de concentració industrial, especialització i mecanització que van donar lloc a empreses emblemàtiques: Cosme Toda, Batllori, Cucurny, etc. Les indústries més petites, sobretot les bòbiles amb un únic forn, van anar desapareixent de mica en mica a partir de principis del nostre segle. | 41.3661400,2.1048200 | 425132 | 4579790 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52350-foto-08101-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52350-foto-08101-57-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||
| 52396 | Xemeneia bòbila Oliveros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-bobila-oliveros | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX | Xemeneia corresponent a l'antiga bòbila Oliveros i que s'ha mantingut en l'actual Parc de Les Planes com un referent visual i de contextualització històrica important. És de secció circular i feta de maons. | 08101-111 | Carrer de Menéndez Pidal, s/n (Parc de les Planes) | Les bòbiles van ser unes de les més importants i representatives del procés d'industrialització de l'Hospitalet. Durant la segona meitat del segle XIX, van proliferar, tot i aprofitant les riques terres argiloses del municipi. Es van produir veritables processos de concentració industrial, especialització i mecanització que van donar lloc a empreses emblemàtiques: Cosme Toda, Batllori, Cucurny, etc. Les indústries més petites, sobretot les bòbiles amb un únic forn, van anar desapareixent de mica en mica a partir de principis del nostre segle. | 41.3679100,2.1052100 | 425166 | 4579986 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52396-foto-08101-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52396-foto-08101-111-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||
| 52400 | Safareig del carrer Xipreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-carrer-xipreret | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XVIII-XIX | Safareig per rentar la roba aixecat davant les cases corresponents als números 15, 17 i 19, del carrer Xipreret, amb façana orientada a migdia. Aquest safareig agafava l'aigua del pou del costat i està format per quatre piques separades, cadascuna amb la seva rentadora. La disposició és simètrica en dues fileres de dues piques, amb un mur més gruixut a la meitat. | 08101-115 | Carrer Xipreret, s/n | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3601100,2.0974100 | 424505 | 4579127 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52400-foto-08101-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52400-foto-08101-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52400-foto-08101-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||
| 52498 | Xemeneies de Can Cluset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneies-de-can-cluset | http://lhdigital.cat/web/digital-h/noticia/-/journal_content/56_INSTANCE_txR0/11023/252203 | XX | Representa dues xemeneies relacionades amb una antiga bòbila que hi havia en aquesta zona. Estan separades uns 40 metres una de l'altra, a tocar amb la vorera del carrer Peñíscola. Són de maons i de secció circular, sobre un pilar quadrat. | 08101-154 | Parc de Can Cluset | 41.3653200,2.1027200 | 424955 | 4579701 | 1998 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52498-foto-08101-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52498-foto-08101-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduardo Carretero | Formen part del parc de Can Cluset de 22 mil metres quadrats | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | |||||||
| 52508 | Rellotge de sol de can Pau de l'Arna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pau-de-larna | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat | XXI | Rellotge de sol ubicat a la façana orientada a migdia de la masia, per sota del ràfec. Es tracta d'un rellotge modern, d'autor, del tipus vertical declinant sense policromar, realitzat damunt de l'arrebossat. No incorpora cap ornamentació ni línies de declinació. Les hores estan representades per xifres romanes realitzades en metall que van de les VI del matí a les IV de la tarda, en cicles de 12 hores. El gnòmon és de vareta, de secció circular. Les línies horàries, estan realitzades a partir d'una vareta d'alumini, de perfil circular i collades a l'arrebossat. | 08101-205 | Carrer Sant Roc, 7-9 | La masia coneguda com a Can Pau de l'Arna és l'única que s'ha mantingut enclavada dins dels terrenys on durant el darrer quart del XIX es produí el primer eixample de l'Hospitalet. Segurament es tractava de l'única casa de camp amb entitat que hi havia en aquella zona. A nivell parcel·lari es pot comprovar com, a més, la masia devia continuar mantenint l'explotació agrícola -potser només horts en règim intensiu- fins ben entrat el segle XX, en què començà a fragmentar-se. | 41.3591200,2.0979800 | 424552 | 4579016 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52508-foto-08101-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52508-foto-08101-205-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el núm. 3.271 | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | ||||||||
| 52509 | Rellotge de sol de la Remunta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-remunta | CABAÑAS, Néstor (2012). Transformació urbana de la caserna de la Remunta (l'Hospitalet de Llobregat); dins http://territori.scot.cat/cat/notices/2012/10/transformaciO_urbana_de_la_caserna_de_la_remunta_l_hospitalet_de_llobregat_3162.php [consulta realitzada el 09 d'octubre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat | XX | Rellotge de sol de matí ubicat a la façana orientada a migdia de l'antiga caserna de la Remunta, per sota del ràfec de la coberta. Es tracta d'un rellotge en forma d'escut, del tipus vertical, realitzat en pedra artificial sense policromar, encolat amb morter de cola damunt del parament arrebossat de la façana i reforçat amb tres suports metàl·lics. A la part superior hi ha un frontó, amb la representació d'un querubí emmarcat per cinc estrelles de vuit puntes. A l'interior de l'escut, hi ha el rellotge. Consta d'un cercle solar del qual neixen les línies horàries gravades a la pedra. Les hores estan representades per xifres romanes en relleu, que van de VI del matí a VI de la tarda. El gnòmon és una vareta de ferro collada a l'interior del cercle solar i protegida per una argolla. | 08101-206 | Carrer Major, 94 | Construïda el 1868, estava destinada a dipòsit de cavalls sementals de l'exèrcit. L'any 2007 un conveni entre el Ministeri de Defensa i l'Ajuntament de L'Hospitalet va permetre la cessió a la ciutat de la totalitat de la caserna per a desenvolupar-hi usos residencials. | 41.3595700,2.0934800 | 424176 | 4579070 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52509-foto-08101-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52509-foto-08101-206-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'estrella de vuit puntes té un origen mitològic i religiós en moltes de les civilitzacions mediterrànies. Rep el nom d'estrella de Salomó i també estrella tartèssia, resultat de la superposició de dos quadrats concèntrics, un dels quals presenta un gir de 45 graus. Consta a l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència 5.800 | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | ||||||||
| 52532 | Rellotge de sol de can Samsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-samso | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat | XVIII-XX | Restaurat recentment. | Rellotge de sol de matí ubicat a la façana orientada a migdia de Can Samsó, entre dues finestres de la planta pis i per sota dels rajols ceràmics que indiquen l'any de construcció de l'edifici 'ANY 1800'. Es tracta d'un rellotge circular, del tipus vertical declinant i policromat, realitzat damunt d'un arrebossat a base de sorra i calç. Està emmarcat per una sanefa d'uns cinc centímetres d'amplada pintat amb terra rosenca. Les hores estan representades per xifres romanes que van de VI a XV, pintades a mà alçada, de color blanc. El gnòmon és de vareta, de secció circular, collat a la part superior de la circumferència interior. Les línies horàries marquen les hores i les mitges hores (en realitat senyalen des de les cinc del matí fins a dos quarts de quatre de la tarda). Neixen d'un semicercle solar. Semblen haver estat pintades amb retolador permanent. | 08101-189 | Av. del Carrilet, 174-186 | La masia de Can Samsó i el jardí, que l'envolta, romanen com un veritable oasi verd enmig dels blocs d'habitatges veïns, promoguts en l'època de màxima especulació urbanística de l'Hospitalet. El fet que hagi conservat els terrenys del seu voltant, fa que la construcció no s'hagi perdut enclotada en el creixement urbà de la zona i pugui ser revaloritzada com a element patrimonial de testimoniatge de l'activitat agrícola de l'antiga vila de l'Hospitalet. | 41.3623900,2.1137300 | 425873 | 4579366 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52532-foto-08101-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52532-foto-08101-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52532-foto-08101-189-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica.El revestiment exterior de la façana està fet amb un esquerdejat de ciment. Per les restes que es poden observar es tracta amb tota probabilitat d'un rellotge restaurat. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | |||||||
| 52566 | Rellotge de sol de l'Escorça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lescorca | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. | XIX | Rellotge de sol ubicat al capcer de la façana principal de ca n'Escorça. Es tracta d'un rellotge del tipus vertical declinant, circular i esgrafiat amb pols de marbre de color negre. Està orientat al sud-est. Les línies solars neixen d'un astre solar absent de decoració. Marquen les hores i les mitges hores. Del centre de l'astre, collat al pla de la paret hi ha el gnòmon de vareta, mal orientat. La numeració va de les 5 del matí a les 5 de la tarda (tot i que les línies solars arriben fins a les 6 de la tarda) en xifres àrabs. Estan realitzades a partir d'una plantilla. | 08101-234 | Carrer de Santa Eulàlia, s/n | En la bibliografia no queda clar si era la residència dels escorça que tenien el conjunt fabril al costat o era part d'un molí que aprofitava l'aigua del Canal de la Infanta. El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3681100,2.1309600 | 427320 | 4579986 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52566-foto-08101-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52566-foto-08101-234-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El 6 i el 9 no estan acabats de perfilar.Inventariat a la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència 1.343 | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | ||||||||
| 52581 | Creu de terme de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-provencana | ARIÑO, Antonio; GÓMEZ, Sergi (2012). La festa mare. Les festes en una era post cristiana. Col·lecció temes d'etnografia valenciana, núm. 7. Ed. Museu Valencià d'Etnologia; Diputació de València. http://provenzana.blogspot.com.es/2010/10/la-creu-de-terme-de-provencana.html | XIX-XX | Creu de ferro situada sobre un pedestal en forma de prisma de secció quadrada acabat en punta i fet de pedres irregulars. Tot plegat enmig d'un parterre i envoltat de vegetació arbustiva, en una cantonada de la plaça existent davant l'ermita romànica de Santa Eulàlia. | 08101-249 | Plaça de Santa Eulàlia de Provençana | Cap a la meitat del segle XV, Provençana perd la seva titularitat com a parròquia, i esdevé capella eremítica. L'edifici de l'església es va degradant fins a l'extrem de que a principis del segle XVI l'ermita estava seriosament deteriorada. Al seu costat mateix, i al peu del camí, en temps del rector Anton Carreres s' havia alçat, en defecte d'aquella, una capella d'obra amb una imatge de Santa Eulàlia darrera un reixat. El 1703, el propietari de la masia Can Alós, veí de l'església, Josep d'Alós i Ferrer -militar barceloní- compra la llança del terreny d'aquesta precària capella per 250 lliures, acceptant l'obligació d'invertir-ne cent més en la reedificació de la caseta de la capella al peu del camí. Ja dins del segle XVIII, amb la recança d'haver-se oblidat de l'antiga parròquia, els habitants de l'Hospitalet fan diverses obres de restauració en l'antic edifici i reedificaren les parts malmeses de l'església. Als voltants de 1785, sota la direcció de mossèn Quirico Madriguera, rector de la església, es pren la decisió de tenir mes cura, des d'aleshores en davant, de l'església i el seus contorns. Es creu que el senyor de la Casa Alós, Don Juan de Ponsich y Alós, va manar construir una creu de terme davant de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana, al camí de Barcelona a Santa Creu de Calafell. | 41.3652300,2.1184300 | 426269 | 4579677 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52581-foto-08101-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52581-foto-08101-249-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No confondre creus de terme amb creus de padró. Les primeres estan ubicades a les entrades o sortides dels pobles, al costat del camí, per donar la benvinguda als viatgers o encomanar-se a la divinitat en iniciar un viatge, per ser deslliurats de qualsevol entrebanc (accidents, robatoris, etc).La creu de padró està relacionat amb la benedicció del terme. Normalment s'hi va en processó, després de l'Ofici, que coincideix sovint amb la festivitat de la Santa Creu. Acostuma a estar col·locada davant de l'edifici religiós, dins de les 30 passes que antigament formaven la sagrera o bé en algun indret alt del poble des d'on es pogués beneir tot el terme municipal per tal de protegir-lo de les malalties i les malures del camp. | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | ||||||||
| 52586 | Templet de can Buxeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/templet-de-can-buxeres | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 A). Viaje al ayer con Don Gonzalo Batlle pasando por Boixeres; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5- 10. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 B). Can Boixeres pasa a ser propiedad municipal; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5-10. http://www.museul-h.cat/detallCataleg.aspx?1OyFUhN99SpBiZQhCsUT13zArHk1d7EpdsWMl1T90U7QqazB | XX | Glorieta o templet circular compost per un podi alçat sobre el que s'aixequen sis columnes que sustenten una cúpula, d'esfera i tambor. L'accés al podi es pot fer per dos costats superant tres graons. Entre les columnes hi ha una barana de ferro forjat amb decoracions geomètriques i florals. En el sòl del podi hi ha una sanefa feta de rajols vermells. Les columnes també estan decorades amb trencadís de rajoles, que dibuixen un sòcol vermell, per damunt una petita franja bicroma i blanc fins arribar als petits capitells, que també tenen rajols de decoració. Aquestes columnes suporten un arquitrau profusament decorat amb motius vegetals i geomètrics. Al damunt hi ha la cúpula, feta de trencadís de rajoles policromes en blanc, groc i vermell. | 08101-254 | Parc de Can Buxeres - Carretera d'Esplugues, 3-5 | La referència més antiga que es conserva és de l'any 1770, i la proporciona el Baró de Maldà en un escrit publicat pel Centre Excursionista de Catalunya. En aquell moment, el seu propietari era Antoni d'Alemany i Berozi, comte d'Alemany. Però segurament l'edifici era molt més antic. Els primers grans canvis daten del 1854, quan la línia del ferrocarril va limitar la finca en la zona baixa, a l'est. El 1875 es va ampliar la finca i es va rectificar el camí principal per fer-lo coincidir amb l'ull central dels tres que tenia el pont del ferrocarril i amb l'entrada principal de la masia. En aquest passeig es van plantar els plataners i la part nord-est es va repoblar amb un bosquet de pins bords, garrofers i alzines que encara avui donen ombra als passejants. D'aquesta època també és el molí de vent que encara hi ha a l'entrada i que servia per extreure aigua del pou amb més facilitat. L'any 1877 la finca canvia de propietari, després d'estar de lloguer un parell d'anys. El nou propietari donarà nom a la finca: Lluís Buxeres i Abad. Ell va ser qui transformaria aquella vella masia en el palauet i la finca residencial que avui coneixem. L'estiu de 1906 van concloure les obres de remodelació interior i els seus propietaris el van ocupar immediatament. Llavors van començar a unificar l'aparença exterior per donar-li un volum homogeni gràcies a la incorporació d'unes galeries laterals, unes torrasses a la façana posterior i a l'eliminació dels desnivells propis d'una masia. L'arquitecte va ser Manuel Joaquim Raspall Mayol. Avui dia, només les dues sales del pis inferior conserven la decoració i els elements decoratius originals. Tota la planta superior ha estat remodelada i alguns mobles han passat a conservar-se a les sales del Museu d'Història de la ciutat. L'any 1906 també es va gestar el jardí tal i com el coneixem avui dia. A més, juntament amb l'habitatge principal es va construir la casa dels masovers, un edifici de planta baixa i pis adjacent al palauet que utilitza elements barrocs. Més tard es van construir dues ampliacions laterals i una cotxera. La família va abandonar la finca com a residència després de la Guerra Civil i des d'aquell moment només la va tornar a utilitzar com a finca d'estiueig. L'any 1968, els descendents de Lluís Boixeres van vendre la finca i el jardí a l'Ajuntament per 32 milions de pessetes. El Consistori volia destinar la finca a parc públic i els edificis per a usos institucionals. El parc es va inaugurar l'any 1972 i avui allotja un gran nombre d'espècies vegetals i també d'ocells. | 41.3647700,2.0967000 | 424451 | 4579645 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52586-foto-08101-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52586-foto-08101-254-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En alguns documents de la bibliografia es parla d'aquest element coma templet o festejador. | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | ||||||||
| 52587 | Rellotge de sol de can Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-trabal | PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat | XVIII | Rellotge de sol, del tipus vertical declinant situat a la façana de migdia de la masia. Es tracta d'un quadrant amb orientació sud-est, situat damunt d'un pla realitzat amb arrebossat de calç. El seu disseny és senzill, amb la data de 1769 a la part superior i el gnòmon, de vareta, que surt per sota mateix de l'any. Les línies horàries estan esgrafiades damunt de l'arrebossat. Senyalen de les 6 del matí fins a les 4 de la tarda, en xifres romanes, tot i que només s'han marcat de les nou del matí (IX) a les dues de la tarda (XIV). Protegint el quadrant, hi ha un voladís estret, que evita que l'aigua hi degotegi directament. | 08101-255 | Camí de la cadena, s/n | Malgrat es pot llegir l'any 1769, en la fotografia s'endevina un antic rellotge, molt més acurat i probablement policromat. El gnòmon surt d'un cercle solar. Tot el quadrant està emmarcat per una sanefa lineal d'uns cinc centímetres d'amplada on probablement hi havia dibuixades les hores. A la part superior, ambdós costats del sol, un lema o les xifres de l'any. | 41.3453900,2.0964800 | 424410 | 4577494 | 1769 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52587-foto-08101-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52587-foto-08101-255-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta al Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència: 3.817 | 94|98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | |||||||
| 52588 | Rellotge de sol del restaurant la Marina de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-restaurant-la-marina-de-lhospitalet | PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat | XXI | Rellotge de sol del tipus vertical situat a la façana de migdia de la casa antiga, reconvertida a restaurant. Es tracta d'un quadrant realitzat amb rajols ceràmics, de sèrie, policromat envoltat per una sanefa de fulles i emmarcat dins d'un rectangle pintat a la paret de color ocre. El rellotge està situat a l'interior de dotze rajols. A la part superior hi ha l'astre solar, antropomorfa. De la seva boca neix el gnòmon, de vareta, en alumini. Ambdós costats, hi ha uns núvols ben carregats que el sol empeny amb el seu alè. D'ell també neixen les línies solars, que van de les sis del matí a les sis de la tarda, en cicles de dotze hores. Les xifres són àrabs, de color negre. La part inferior queda decorada amb una sanefa vegetal. Una línia ocre separa el quadrant pròpiament dit de la sanefa decorativa exterior, que és la típica fulla ocre i blava amb botons de tonalitats verdes. | 08101-256 | Carretera de la Feixa Llarga, 47 | La propietària el va fer posar pels volts de l'any 2007, quan varen fer tornar a pintar la façana. | 41.3394200,2.1077600 | 425347 | 4576821 | 2007 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52588-foto-08101-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52588-foto-08101-256-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ceràmica artística Socemar - Calella | Aquest rellotge consta al Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència: 3.820 | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | ||||||
| 52622 | Rellotge de sol de la casa de la carretera de Collblanc, núm. 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-de-la-carretera-de-collblanc-num-28 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. | XX | Els rajols de tancament del quadrant per la part inferior es van fer malbé en la darrera reforma de la façana. | Rellotge de sol, del tipus vertical, policromat realitzat amb rajols ceràmics de 15 x 15 cm, emmarcats per una sanefa de motius florals a excepció de la part inferior. Les hores estan representades amb xifres romanes que van de les set del matí a les cinc de la tarda, en cicles de dotze hores. El gnòmon, de vareta, neix del nas d'un astre solar, antropomorf. Per sobre d'ell un cel pintat de color blau i la llegenda escrita, en lletres negres, “jo sense sol i tu sense pa no tenim demà”, ja que aquest rellotge està col·locat en un forn de pa. Les línies solars només marquen les hores, emmarcades en una sanefa lineal de color marró clar. La sanefa floral té una tulipa de color blau central amb unes fulles laterals de color marró ambdós costats. Delimitant cada rajol, dues tulipes simètriques de color verd amb un botó negre al centre. | 08101-300 | Carretera de Collblanc, núm. 28 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3758100,2.1199100 | 426405 | 4580851 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52622-foto-08101-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52622-foto-08101-300-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | |||||||
| 52683 | Escut de Can Rigalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-can-rigalt | <p>ABARCA I MEDICO, Lluís (1968). Can Rigalt; dins L'Hospitalet, Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 58, pp. 5 a 12. ABARCA I MEDICO, Lluís (1983A) Camí d'Esplugues (Can Rigalt); dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 11 (oct. 1983). AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | <p>Escut del llinatge Girona. Joan Girona es va casar amb la pubilla de la finca, filla de Miquel Rigalt. Escut petri esculpit en relleu amb camper de biaix amb lleó rampant linguat, armat de gules, a la part superior i franges ones d'or i atzur, a la inferior. Coronat per testa d'armadura i motius vegetals. Està situat sota el balcó i damunt la dovella central del portal d'entrada a la casa.</p> | 08101-458 | Carretera de Collblanc, 170 | <p>Les propietats agrícoles de Can Rigalt es comptaven com unes de les més importants d'aquesta zona, i s'estenien pels municipis veïns d'Esplugues, les Corts i Sants. El buidatge d'alguna sèrie històrica com podria ser la dels amillaraments del segle XIX ens podria donar una visió de la importància d'aquesta explotació agrícola dins del conjunt de l'Hospitalet i pobles veïns. Al llarg dels segles XIX i XX la propietat s'ha anat reduint considerablement, amb nombroses segregacions com les que implanten el cementiri de Sants o l'antiga estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer Josep Molins i la construcció de l'Hospital de la Creu Roja i de l'escola Puig i Gairalt. Havia estat adquirida el 1728 per Miquel Rigalt. La seva filla es va casar amb Joan de Girona, l'escut del qual figura en la portalada principal.</p> | 41.3763400,2.1082100 | 425427 | 4580919 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52683-foto-08101-458-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52683-foto-08101-458-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52683-foto-08101-458-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fotografia en blanc i negre pertany al fons Josep Salvany i Blanch. Trobem escuts de la mateixa família a l'església de la Concepció de Barcelona i en una casa del barri de can Rigalt, també a Barcelona. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | ||||
| 52685 | Rellotge de sol de la casa del carrer Cavall Bernat, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-del-carrer-cavall-bernat-4 | XIX | deteriorat pels agents meteorològics | Rellotge de sol circular, ubicat al capcer de la façana principal de la casa, orientada a migdia. La balustrada va ser reforçada per a preparar el suport de rajol arrebossat amb guix on dibuixar-hi el rellotge. Només es conserva el relleu del marc on normalment se situen les hores. Per les restes observades sembla que el rellotge marcava les hores de les 6 del matí a les 6 de la tarda, en xifres àrabs. A l'interior de la circumferència hi ha restes de pintura blanca i la línia de les 12, hora de l'Àngelus,. El gnòmon, de vareta, neix de la part superior. Al dessota de l'esfera solar, hi ha un esgrafiat amb la data de construcció de la casa: 1880 i ambdós costats probablement les inicials del propietari: 'M' i 'C'. | 08101-460 | Carrer Cavall Bernat, 4 | 41.3675700,2.1265300 | 426949 | 4579930 | 1880 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52685-foto-08101-460-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no costa en l'inventari del web de Gnomònica de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | ||||||||
| 52688 | Rellotge de sol de Can Sumarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-sumarro | <p>PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44.</p> | XIX | <p>Rellotge de sol que només conserva el gnòmon o vareta però que s'intueix que es tractaria d'un rellotge vertical orientat a sud. Està a la façana de Can Sumarro, antiga masia rehabilitada coma biblioteca municipal</p> | 08101-463 | Carrer de la Riera de l'Escorxador, 2-22 i 43-48 | <p>Construïda l'any 1580 per Jesús Mª Montserrat, segons consta a la llinda del portal d'entrada. Actualment és propietat municipal per cessió testamentària del doctor Santiago Parts i Comas.</p> | 41.3602400,2.0967300 | 424448 | 4579142 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografia de Jordi L de la Pinta (2017). | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | |||||||||||
| 52689 | Rellotge de sol de Ca l'Esquerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lesquerrer | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. | XVIII | no s'ha pogut documentar visualment | El rellotge que només hem conegut bibliogràficament (Pinta, 2017) es podria classificar com a rectangular, vertical declinat, amb vareta ben visible. Està situat a la façana sud de ca l'Esquerrer, també coneguda com masia Sabater o Can Joan Ventura. | 08101-464 | Carretera del Mig, s/n | Ca l'Esquerrer va ser edificat el 1572 i es va reformar el 1796. Els Esquerrer eren una de les famílies que detentaven el Consell local durant la dècada de 1570-79. Segons el fogatge de 1553 -el més proper-, l'Hospitalet tenia unes 450 ànimes, un terç a les masies i la resta al nucli urbà. Pere Esquerrer era jurat quan al 1577 es va construir l'església i també al 1579 quan es va instituir el trentè. També hi havia un Esquerrer quan es va emprendre, al 1620, la construcció d'un nou i més fort terraplè per defensar la Marina de les inundacions de la ciutat, fins a la seva extinció com a família ben entrat el segle XVII. | 41.3485900,2.0943100 | 424232 | 4577851 | 1796 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | ||||||||||
| 52690 | Rellotge de sol de l'IES Rubió i Ors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lies-rubio-i-ors | PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. | XXI | Rellotge de sol de tipus vertical declinat situat a la façana sud de l'IES Rubió i Ors. Està fet amb rajoles de ceràmica amb marques horàries de les 6 del matí a les 5 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és aràbiga i la línia de les 12 és vertical. En la decoració hi ha un sol, el nom de l'escola, un colom portant una cinta vermella i un llibre on hi ha els noms dels alumnes que van participar en l'estudi i el disseny i construcció del rellotge, sota la supervisió gnòmica d'Ignasi Vilà. | 08101-465 | Carrer del Molí, 24 | 41.3685200,2.1019600 | 424895 | 4580057 | 2011 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52690-foto-08101-465-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografies extretes de la bibliografia (Pinta, 2017)Consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número 10742. | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:43 | ||||||||
| 52309 | Fàbrica Cosme Toda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-cosme-toda | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CORREDOR-MATHEOS, J.V. et alt. (1984). Arquitectura Industrial a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni urbà de l'Hospitalet (sèrie de 10 tríptics). L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MORALES MEDINA, J. M. (1986). El barri de Sant Josep; dins: XXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 191-212. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). SANTOS SANTOS, María Cruz (1991). Un assaig de divulgació del Patrimoni a les escoles: La ruta urbana de la indústria; dins I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet del Llobregat), pp. 70-74. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XIX-XX | Conjunt format per les naus industrials projectades per Puig i Gairalt l'any 1923 i la casa del director, situada a l'entrada del recinte; amb la façana que dóna al carrer Enric Prat de la Riba. La seva funció era la d'habitatge pel propietari de la fàbrica. El material utilitzat és el maó vist, de color vermellós, en molts dels quals encara es pot veure el segell de la fàbrica. Es d'estil modernista. La porta d'accés es caracteritza pel seu treball de fusta. Les obertures adopten la forma d'arc deprimit convex, emmarcades per dues pilastres de maó vist esglaonades i les dues que flanquegen la porta, més grans que les restants, presenten la seva base esglaonada. A la façana lateral i posterior hi ha finestres figurades. El terrat presenta barana decorada amb maó vist i darrera es pot veure un petit cos, de coberta a dues vessants amb lluernes, usat com a sortida al terrat. La decoració és de maó vist, formant sanefes al voltant de les obertures i entre els balcons, respiralls de forma romboïdal, cartel·les de poca volada que sostenen tant els balcons com la cornisa, i successions d'imbricacions i dentellons sota el voladís de la teulada. A part del maó, és molt típic del modernisme la utilització de ferro forjat, material que es pot veure a les baranes dels balcons i de les finestres ampitadores, i a les portes de la façana d'Enric Prat de la Riba i de l'interior del recinte. Pel que fa a l'edifici industrial es compon de quatre o cinc pisos, segons el cas. Els soterranis són un entramat de túnels, amb sostre de volta de maó, que s'utilitzaven com a magatzem de fang gràcies a la humitat que hi havia. Avui dia encara es conserven els rails per on es feien passar les vagonetes que transportaven l'argila. A la planta baixa hi havia els forns i les premses per fabricar la ceràmica. Els quatre pisos superiors eren l'assecador de les peces. Destaca el gran número de finestres que s'obrien o no segons les condicions meteorològiques exteriors (temperatura, vent, humitat). La façana principal es divideix verticalment en cinc cossos, tres d'ells de major alçada, amb un pis més que els altres dos. Presenta coberta a quatre vessants per als més baixos. Cadascun dels cossos és dividit a la vegada en subcossos mitjançant pilastres de maó vist. Totes les finestres són rectangulars, de la mateixa manera que els balcons ampitadors, a excepció dels òculs del pis superior. La decoració ve donada pel mateix maó vist, que forma imbricació a la cornisa, i per les hídries de la teulada. La resta de les façanes responen a la mateixa concepció. | 08101-16 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 54-62 | La fàbrica Cosme Toda és una de les que es crearen a l'Hospitalet al moment de la gran puixança de la indústria ceràmica. El primer edifici el va construir el mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba, l'any 1884. Les naus més antigues que es conserven són les que el 1923 va construir Antoni Puig i Gairalt que es va encarregar de l'ampliació de la fabrica. I l'any 1925 es construeixen tres forns i la xemeneia. Durant un temps es va anomenar 'Indústries ceràmiques'. El 1937, junt amb la seva veïna, la Ceràmica Llopis, va ser col·lectivitzada i utilitzada com a fàbrica de material de guerra. A l'any següent, una explosió provocà un incendi que destruí pràcticament la Ceràmica Llopis però no la Cosme Toda, que ha conservat l'edifici. | 41.3642800,2.1119400 | 425725 | 4579577 | 1883 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52309-foto-08101-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52309-foto-08101-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52309-foto-08101-16-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba, Ramon Puig Gairalt i Lluís Colomer i Ballot | Els edificis que l'arquitecte Ramon Puig Gairalt va construir per al conjunt fabril Cosme Toda posseeixen una entitat arquitectònica que transcendeix el seu context, podent-se valorar amb independència del seu autor i de la ciutat on estan ubicats. Com tota peça arquitectònica valuosa en sí mateixa, realitza perfectament la síntesi formal on convergeixen l'adequació funcional, l'estructura i l'envolvent, la ressonància del moment cultural, la decoració i els materials íntimament units a la composició. Per això, són uns edificis àmpliament citats i comentats en la bibliografia sobre Puig Gairalt i sobre L'Hospitalet. S'ha d'entendre, però, que el seu valor radica, com hem dit, en la seva qualitat arquitectònica i no, com de vegades pot inferir-se, en episodis concrets com ara les referències classicitzants, l'ús del material ceràmic o la manera de resoldre un programa industrial. Aquests aspectes son importants però adquireixen el seu sentit ple com a aportacions a l'arquitectura i no poden, per tant, aïllar-se, almenys en una obra com aquesta. | 105|98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||
| 52310 | Can Llopis. Gràfiques Ocram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopis-grafiques-ocram | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni urbà de l'Hospitalet (sèrie de 10 tríptics). L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). | XIX | El més destacat del conjunt fabril és la caseta del director i la xemeneia. La caseta és un edifici de planta baixa i pis, amb el parament arrebossat i detalls en maó vist. Dues pilastres de maó vist recorren verticalment els extrems de la façana principal, interrompent-se a la planta baixa amb una mena de capitell. Totes les obertures adopten la forma esglaonada i es decoren amb maó vist al voltant. Les dues finestres de la planta baixa presenten esglaonament també a la part inferior, i una reixa de ferro forjat a l'ampit. L'accés a l'edifici és mitjançant una doble porta d'entrada amb escala; ambdues són fetes de fusta. Al primer pis, el mur és recorregut per una balconada amb tres finestres i barana de ferro forjat amb reganyols. La decoració de maó vist es concentra a les pilastres, emmarcament d'obertures, cartel·les de sosteniment de balcons, sanefes de separació de nivells i balustrada del terrat. A la façana de l'interior del recinte es repeteix l'estructura de la façana principal. La porta és de fusta amb reixa de ferro forjat molt decorada, i voladís a la part superior; i al primer pis hi ha balcons ampitadors. Destaca la doble porxada de la façana posterior. Una paret de tanca envolta la resta del recinte, amb edificis de construcció recent, i porta de ferro forjat decorada amb elements geomètrics, espirals i rombes. La xemeneia és l'únic element que queda dempeus de l'edifici fabril original. Està feta de maó vist i de secció circular, amb decoració de sanefes a la part superior. | 08101-17 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 64-74 | Un dels sectors industrials més importants de l'Hospitalet a finals del XIX i primeres dècades del segle XX va ser el de la fabricació d'elements ceràmics: maons, teules, balustres, terracotes decoratives, rajoles, etc. Singularment, tres d'aquestes antigues fàbriques es bastiren a tocar l'una de l'altra al llarg de l'antiga carretera provincial, en cronologies relativament properes i en terres que havien estat del Baró de Maldà. Es tracta de les fàbriques Batllori, Llopis i Cosme Toda. Aquest conjunt fabril cal potenciar-lo no només per la vàlua arquitectònica d'alguns dels seus edificis -elevada en cada cas-, sinó també i especialment pel seu referent i testimoniatge històric. Pel que fa a l'antiga fàbrica Llopis, la bibliografia dóna dues dates d'establiment d'aquesta nissaga que havia començat la seva activitat terrissera al carrer de les Roselles: 1883 i 1907. Sens dubte la primera sembla la més versemblant i és la que s'adiu més a la tipologia edilícia que trobem al seu conjunt. | 41.3636300,2.1122500 | 425750 | 4579505 | 1883 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52310-foto-08101-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52310-foto-08101-17-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els elements arquitectònics del conjunt de Can Batllori protegits són: la caseta del director i la xemeneia de vapor. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||
| 52311 | Can Batllori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batllori-0 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (se/de). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XIX | Caseta de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta, les obertures s'organitzen delimitant dos eixos de verticalitat: en planta baixa, porta i finestra; i en planta pis balconada amb dos accessos. El parament és fet amb estuc i pedra. Les obertures són àmplies, i estan envoltades per maó vist. Quant als elements compositius i ornamentals de l'edifici, destaca el joc de textures obtingut per la maçoneria, l'estucat i l'obra vista, així com la tècnica del trencadís del mur de la barana del terrat. En aquesta barana hi ha un medalló amb la inscripció 'ANY 1874', tot i que sembla que ha estat modificada i abans havia dit 'AÑO'. Als extrems, coronen l'edifici dos florons ceràmics. La façana lateral, la qual dóna al carrer que pren el nom dels propietaris de la fàbrica, és força més austera. La xemeneia és força senzilla, de base circular i amb maons i tirants de ferro. | 08101-18 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 76-82 | Un dels sectors industrials més importants de l'Hospitalet a finals del XIX i primeres dècades del segle XX va ser el de la fabricació d'elements ceràmics: maons, teules, balustres, terracotes decoratives, rajoles, etc. Singularment, tres d'aquestes antigues fàbriques es bastiren a tocar l'una de l'altra al llarg de l'antiga carretera provincial, en cronologies relativament properes i en terres que havien estat del Baró de Maldà. Es tracta de les fàbriques Batllori, Llopis i Cosme Toda. Aquest conjunt fabril cal potenciar-lo no només per la vàlua arquitectònica d'alguns dels seus edificis -elevada en cada cas-, sinó també i especialment pel seu referent i testimoniatge històric. La de Josep Batllori fou la primera (dècada de 1870). En conjunt conformen, però, un exemple tant de l'arquitectura industrial catalana del moment, com de la importància d'aquest sector productiu dins l'economia productiva de l'Hospitalet. Els Batllori provenien de Sants. En 1804 hi havien muntat una petita indústria terrissera que, en pocs anys, es va convertir en tres: la de Sants, una altra a Sant Boi i una tercera a l'Hospitalet. Josep Batllori, un dels tres fills de la generació, va ser qui va venir a viure a l'Hospitalet i es va instal·lar a la carretera provincial, l'any 1882. A principis del segle XX va continuar la seva obra Calixte Collet, persona versada en el material que venia de Tarragona, que s'havia casat amb una filla de la família Batllori. Aquest, sense deixar de banda l'art terrisser i decoratiu de les gàrgoles, pinyes, vessadors, copes, ets, va introduir la rajoleta catalana o cairó, amb algunes altres modalitats relacionades amb l'arquitectura pròpia de l'època (teules, tubs, canals, etc.). | 41.3635000,2.1115100 | 425688 | 4579491 | 1874 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52311-foto-08101-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52311-foto-08101-18-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau Martorell | Els elements arquitectònics del conjunt de Can Batllori protegits són: la caseta del director i la xemeneia de vapor. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||
| 52317 | Cases del carrer de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-lesglesia | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX | Exceptuant el número 25-27 -de doble cos i amb una remodelació de façana posterior, i el 23, amb una variació d'obertures, els edificis del carrer de l'Església 23 a 35 tenen tots la mateixa estructura i composició. Es tracta de cases entre mitgeres, de planta i pis, amb una sola obertura per nivell emmarcada amb pedra i una barana superior correguda de balustres ceràmics en el coronament. L'adequació al desnivell del carrer fa que la línia de les cornises i de la faixa d'estuc que hi ha a la part baixa dels balcons pateixi una inclinació a les mitgeres entre cada cos de casa. Just a les mitgeres trobem un element estucat que en la part del pis superior presenta un plafó amb un cercle interior i que és un dels trets característics de la unitat d'aquesta intervenció arquitectònica. També són característics els balcons amb la barana de ferro. Tot i que en alguns casos les obertures de la planta baixa han patit alguna reforma o modificació posterior, s'endevina que originàriament totes tenien el mateix disseny, amb la llinda de pedra recolzant-se en els brancals formant als extrems una figura convexa. | 08101-24 | Carrer de l'Església, 23-35 | L'obertura del carrer de l'Església, que popularment encara conserva el topònim de carrer Nou, es realitzà l'any 1867 en els terrenys que havien quedat lliures després del trasllat del cementiri que fins llavors havia estat adossat a l'antiga església parroquial de l'Hospitalet. Aquesta actuació urbanística s'emmarca en un context d'expansió de la vila vella de l'Hospitalet, que començà a viure a mitjans del XIX episodis de reconstruccions i noves edificacions principalment al llarg del carrer Major. | 41.3606500,2.0989600 | 424635 | 4579185 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52317-foto-08101-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52317-foto-08101-24-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bona part del carrer, obert en una primera instància des del carrer Major fins al del Centre, ha perdut la fesomia dels habitatges originals ja que hi ha hagut molta arquitectura de substitució. De totes maneres, ha romàs un conjunt que respon a una única actuació constructiva, amb una parcel·lació homogènia i un projecte arquitectònic idèntic. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||
| 52321 | Fàbrica Godó i Trias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-godo-i-trias | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMÈNECH GIRBAU, Luis (1968). Arquitectura española contemporània. Barcelona: Editorial Blume. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. DOMINGUEZ LOPEZ, Manuel (1992). Arte en l'Hospitalet!; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 81 (gen. 1992), pp. 14 a 15. | XX | El conjunt industrial de Godó i Trias disposa de diversos cossos, ampliats al 1960-64 segons projecte dels arquitectes Milà i Correa. L'estructura original constava d'una gran nau central de dos trams, un d'ells escapçat per la situació de les calderes i la xemeneia de vapor. Al final de les naus s'aixeca una petita torre de base quadrada emmerletada. Al límit occidental de la parcel·la, i separades de les naus principals per un passadís, s'aixequen diferents pavellons aïllats que allotjaven dependències productives i administratives. Totes aquestes obres estan resoltes amb uns parament on domina l'obra vista, amb remats i sanefes molt aconseguits. Les cobertes són de teules a l'obra antiga, excepte on s'han substituït, i de fibrociment a les naus de 1960-64. | 08101-28 | Av. de la Gran Via, 80-90 | La Fàbrica Godó s'hi instal·là l'any 1903 i en aquell temps es dedicava al tèxtil de jute. Als voltants de 1920, passaren a fabricar filats i teixits de cànem i amb menor proporció de cotó. La fàbrica es va ubicar en aquest terme arran del descobriment de l'aqüífer profund del delta, aprofitant l'aigua abundosa i neta. El seu pou va ésser el primer d'ús industrial al Delta, construït al mateix any 1903. Amb l'evolució que comporta el temps, moltes de les més importants fàbriques van anar desapareixent del terme de la ciutat. Com a nota anecdòtica podem dir que fou escollida com escenari de la sèrie de TV. 'La Saga de los Rius'. | 41.3555500,2.1219400 | 426552 | 4578600 | 1903 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52321-foto-08101-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52321-foto-08101-28-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Frederic Correa i Alfons Milà | S'inscriu dins el corrent arquitectònic industrialista que agafa referents estètics modernistes, però se centra bàsicament en els recursos expressius de la tècnica del maó vist. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||
| 52323 | Blocs de la plaça Guernica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blocs-de-la-placa-guernica | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Conjunt d'habitatges integrades en dos blocs veïns, de dos habitatges per replà, que tenen façana per ambdós costats. No destaquen per la seva vàlua arquitectònica ni per les solucions adoptades per al seu bastiment, sinó per esdevenir símbol d'un tipus constructiu i d'una política de promoció que, en anys posteriors va protagonitzar episodis especulatius que van donar lloc als diferents polígons de l'Hospitalet. Fins fa poc es podia llegir a la façána en lletres ben grans 'FRANCO, FRANCO, FRANCO'. | 08101-30 | Plaça de Guernica, 4-12 | La construcció dels blocs d'habitatges protegits de l'actual plaça Guernica va ser la primera actuació de polígons d'habitatges realitzada a l'Hospitalet. La seva promoció va ser pública, endegada per una petició de l'Ajuntament i assumida per l' 'Instituto Nacional de la Vivienda'. Tot i que els tràmits i el primer projecte de l'arquitecte municipal de l'Hospitalet Manuel Puig Janer daten de 1940, sembla ser que els edificis no es començaren a construir fins tres anys més tard. El projecte inicial comptava amb una actuació urbanística que incloïa diferents serveis, tot i que finalment aquestes pretensions quedaren substancialment reduïdes. | 41.3743300,2.1231000 | 426670 | 4580684 | 1940 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52323-foto-08101-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52323-foto-08101-30-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Puig Janer | 'Amb els allaus migratoris de mitjans segle XX es plantejarà la necessitat de donar sostre a tota aquesta generació. Les solucions, dissortadament, no podran ser més barroeres. Els polígons com els dels blocs del Caudillo a la plaça Gernika, Onésimo Redondo a La Florida, Bellvitge, Gornal etc es caracteritzaran per les seves deficiències estructurals, l'escassa qualitat dels materials, la massificació i l'especulació més salvatge i una nul·la preocupació per proporcionar qualsevol mena de servei'. (Giménez, López, Lloreda, Ruiz, Domínguez, 1992, p. 20). | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||
| 52325 | Tecla Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tecla-sala | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BOFILL, Montserrat; DE PLANELL, Marta (1991). El molí paperer del Torrent Gornal (Centre Cultural Tecla Sala); dins: Progrés, l'Hospitalet de Llobregat, núm. 79. CASAS i FUSTER, Joan (1983). De pagesos a aturats: notes sobre la història de les transformacions urbanes a l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Col·lecció Quaderns Urbans, núm. 3. Ponència d'Ensenyament, Dinàmica Educativa de l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CORREDOR-MATHEOS, J.V. et alt. (1984). Arquitectura Industrial a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DE PLANELL I MAS, Marta (1991). El recinte industrial Tecla Sala. La família Basté; dins: 'Progrés' (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 80 (des. 1991). DE PLANELL I MAS, Marta; BOFILL, Montserrat (1991). El Molí Paperer del Torrent Gornal. Centre Cultural Tecla Sala; dins: 'Butlletí d'Arqueologia Industrial i de Museus de Ciència i Tècnica', núm. 10. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I CAROL, Xavier (1988). La Tecla Sala, un espai específic per a produccions culturals; dins: 'Barcelona, metròpolis mediterrània'. Barcelona, núm. 9 (tardor 1988), pp. 43-46. MARCE I CAROL, Xavier (1991). La fàbrica Tecla Sala, seu del Centre Cultural Metropolità; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial'. L'Hospitalet del Llobregat, pp. 74 a 77. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). ROMEU I ALEMANY, Antoni (1989). El canal de la Infanta i el seu aprofitament industrial a l'Hospitalet; dins: 'Identitats. Revista del Museu'. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 2-3 (estiu 1989). ROMEU I ALEMANY, Antoni (1991). El canal de la Infanta i les primeres indústries a l'Hospitalet; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial' (L'Hospitalet del Llobregat), 1991, pp. 133 a 138. | XIX | Conjunt de construccions relacionades amb una antiga fàbrica tèxtil i de tints, on destaquen les naus industrials, la xemeneia, el molí paperer, els habitatges i una caseta residencial. Aquesta darrera per les seves característiques constructives s'ha tractat a part. La part més antiga és la del molí paperer. Però ha patit nombroses transformacions des que es va construir. S'hi han afegit diferents cossos que han tapant les façanes nord i sud. En un principi tenia una teulada a dues aigües i a la part superior (mirador) era on es trobava l'assecador que tenien tots els molins paperers. Actualment, de la façana sud sols es veu un tros, ja que la resta de la façana ha quedat oculta per un bloc de cases construïdes l'any 1880 per allotjar els obrers. Darrera el molí hi ha una nau construïda amb posterioritat, amb encavallada de ferro. L'interior del molí està format per grans espais. L'estructura de l'edifici està suportada per bigues de fusta i columnes de ferro. Al mirador es conserva una encavallada de fusta. Les naus de l'edifici industrial són d'estil manchesterià amb murs de maó vist i de grans dimensions. Les projectà Claudi Duran i Ventosa l'any 1892. Destaca la gran quantitat de finestres, distribuïdes a totes les façanes, i la seva grandiositat, llevat de les de l'últim pis que són més petites. A la façana principal hi ha dos cossos avançats, un situat en un costat amb coberta plana i un altre, en posició central, amb coberta a dos vessants i en el que les finestres trenquen la composició de distribució horitzontal, doncs estan situades en diagonal perquè donen a l'escala que puja a les diferents plantes. També destaca la decoració en maó col·locada en forma de fris o sanefa situada sota les finestres o cornises i l'acabament de les obertures rematades amb motllures fetes de maó, formant arcs rebaixats. Aquest tipus d'ornamentació es repeteix en el paretó del cos situat en un costat. L'interior està constituït per grans espais amb columnes de ferro colat i el sostre és de volta catalana amb tirants de ferro. A les columnes es veuen els forats per on passaven els embarrats. A l'últim pis es pot apreciar l'estructura de l'encavallada de ferro i part de la sala on hi havia la màquina de vapor. La caldera estava al primer nivell. Entre el molí i l'edifici hi ha un pont de ferro que els comunica entre sí. La xemeneia està situada al costat de la sala de la màquina de vapor. Parteix del terra i sobresurt per sobre dels altres edificis. La porta és força singular, tapada amb totxo, i que s'obria per netejar-la. | 08101-32 | Av. De Josep Tarradellas, 56-58 | L'any 1855 A. Ferrer, que provenia de Capellades, instal·la un molí paperer. L'any 1872 la família Basté adquireix el molí i el solar del costat, per construir-hi un edifici de grans dimensions destinat a fàbrica de filats i teixits. La font d'energia utilitzada era el vapor. L'any 1913 compra la fàbrica la senyora Tecla Sala, que venia de Roda de Ter on tenia una fàbrica de filatures. Quan arriba decideix canviar la producció dedicant-se a l'elaboració de fils i deixant de banda la part del tissatge. Una altra innovació fou la introducció de l'electricitat amb motors individualitzats. A la planta baixa es feia la preparació dels fils (metxeres, manuars i cardes), al primer pis estaven les màquines de filar i al segon pis estaven els dobladors i la màquina de retort. Al molí s'hi instal·len els tallers de fusteria i manyeria. En aquesta època es quan es comuniquen el molí i la fàbrica amb el pont de ferro. Tecla Sala mor l'any 1973 i els hereus marxen a Manlleu juntament amb la maquinària. L'any 1982, l'Ajuntament comprà el recinte i el rehabilità com a centre cultural on fer-hi exposicions, teatre, música, etc... | 41.3668100,2.1153800 | 426016 | 4579855 | 1855 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52325-foto-08101-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52325-foto-08101-32-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Claudi Duran i Ventosa | Fou adquirit per l'ajuntament l'any 1982 per crear un centre cultural dedicat a l'art. També acull una biblioteca. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||
| 52326 | Can Vilumara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilumara-0 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BOFILL I COROMINAS, Montserrat (1992). Can Vilumara, breu història d'una antiga fàbrica de seda de l'Hospitalet; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 82 (feb. 1992), pp. 14 a 15. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SALA, Joan; AMOROS, Rafael; VILUMARA, Josep M. (1991). La fàbrica de teixits de seda Vilumara a l'Hospitalet del Llobregat; dins: I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 139 a 147. | XX | L'adequació de la fàbrica com a centre docent (1986-87) ha significat una rehabilitació de les instal·lacions que ha respectat la seva fesomia, adequant només els espais interiors de les naus. | Conjunt fabril rehabilitat actualment com a Institut d'Educació Secundària format per les naus industrials, l'edifici d'oficines, la casa del director i una xemeneia. L'element més destacable és la casa del director, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. Es tracta d'una obra amb treball ornamental d'obra vista i on destaquen els respiralls ceràmics amb forma de les papallones de la seda, la imatge de Nostra senyora dels Àngels i el treball de ferro forjat. A banda de la casa, són també força interessants les primitives naus dels telers, amb coberta de dent de serra ('shed') que tenen dues cronologies diferents: 1907 i 1928. A la part última del recinte, al costat de la Farga, està la xemeneia, de base hexagonal i 60 metres d'alçada. També es troba l'altra entrada de la fàbrica, per on passaven les mercaderies i on hi havia una porteria i una bàscula. | 08101-33 | Av. De Josep Tarradellas, 147-169 | Vilumara va ser fundada l'any 1676 per Domingo Vilumara, comerciant de sedes de Manresa. Va aprendre a teixir i es va establir a Barcelona. En el claustre de la Catedral podem veure la seva llosa amb una llançadora gravada i un ocell. Seguint el corrent del moment, l'any 1862 es va fundar una caixa financera adjunta a la fàbrica. Aquestes caixes, en créixer, es van convertir en bancs. La Caixa Vilumara va fer la seu en un edifici que ella mateixa construí: és l'actual Museu de Cera de Barcelona. Les implantacions de grans conjunts fabrils tèxtils a l'Hospitalet tenen una cronologia relativament tardana, situant-se majoritàriament a la primera dècada de 1900. Això ha fet que aquestes grans fàbriques s'inscriguin estilísticament en el corrent arquitectònic modernista, seguit pels propietaris de les indústries per tal de significar i monumentalitzar els seus centres productius. D'aquesta manera els edificis de la fàbrica eren més que el lloc de treball i esdevenien l'ensenya de l'empresa. En el cas de l'antiga fàbrica de teixits de seda Vilumara, la significació venia donada, principalment, per la casa del director situada a l'accés del recinte. | 41.3628400,2.1040800 | 425066 | 4579424 | 1906 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52326-foto-08101-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52326-foto-08101-33-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A. Audet Puig | El museu conserva un respirall ceràmic amb forma de papallona de la seda, un tel·ler, fusos i altres materials. El catàleg no protegeix tots els edificis. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||
| 52345 | La Remunta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-remunta | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 A). Una mirada a la Marina d'ahir. Les nostres masies. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13. | XVII-XX | Es troba en desús, tapiada però patint deteriorament constant. | La caserna de la Remunta de L'Hospitalet de Llobregat està situada a l'extrem oest del barri del Centre, en el límit de la ciutat amb Cornellà. L'element més destacable és la masia de planta basilical, amb el cos central més elevat i una porxada superior. Tant a la façana principal com a la posterior hi ha una escala exterior adossada que dóna accés a la primera planta. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües en el cos central i a una en els laterals. La construcció ha vist alterats els espais típics de masia, adequant-se a les noves funcions del seu ús. S'hi ha afegit un cos lateral i un altre posterior amb terrat pla i barana de balustres. Destaca la galeria de les golfes i el rellotge de sol. També destaca la porta d'entrada del recinte, de ferro, amb dos batents i testera amb la inscripció: 'Parc de La Remunta'. A cada costat hi ha un pilar coronat per una làmpada. | 08101-52 | Carrer Major, 94 | Des del 1868, estava destinada a dipòsit de cavalls sementals de l'exèrcit. L'any 2007 un conveni entre el Ministeri de Defensa i l'Ajuntament de L'Hospitalet va permetre la cessió a la ciutat de la totalitat de la caserna per a desenvolupar-hi usos residencials. | 41.3596400,2.0934500 | 424173 | 4579078 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52345-foto-08101-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52345-foto-08101-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52345-foto-08101-52-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94|98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||
| 52353 | Cases del carrer de Molines, 28-34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-molines-28-34 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Es tracta d'unes casetes unifamiliars, en origen de només planta baixa, aixecades a partir d'un mateix projecte que sembla ser que data pels volts de 1928. La seva característica més singular prové del fet que tenen un petit jardí o pati a l'entrada, separat del carrer per una tanca d'obra amb una porta i reixa de forja. El número 34 difereix de la resta ja que la caseta fa un angle que acaba per cloure el pati. Per la resta de característiques, les quatre casetes són idèntiques i disposen del mateix programa decoratiu: respiralls ovalats, rajoles vidriades als ampits de finestres i a la tanca. Posteriorment, la casa número 32 ha conegut la remunta d'un pis que ha trencat l'harmonia del conjunt. | 08101-60 | Carrer de Molines, 28-34 | 41.3614500,2.0975500 | 424518 | 4579276 | 1928 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52353-foto-08101-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52353-foto-08101-60-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La tipologia que representen exemplifica un tipus d'urbanització també present en d'altres punts de l'Hospitalet i que en el cas del carrer Molinés acaba per definir un espai molt acotat. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||
| 52356 | Passatge d'Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-doliveras | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Conjunt format per sis casetes unifamiliars, entre mitgeres d'una única planta, situat en el passatge Oliveres i carrer del Montseny. Tot i la seva senzillesa, les cases destaquen pel seu acabat de façana, amb una barana del terrat d'obra de forma ondulada i una garlanda ceràmica que dóna als edificis un toc característic. La distribució de les obertures és idèntica en totes: porta a l'eix central i dues finestres laterals. Totes les llindes són rectes. La façana està coronada per un acroteri curvilini amb un òcul ovalat a sota. | 08101-63 | Passatge d'Oliveras, 34-42 | Algunes urbanitzacions dels anys 20 del segle passat, al barri de la Torrassa, lligades a l'increment demogràfic d'aquella dècada, es singularitzen per una tipologia constructiva senzilla, però característica i representativa de les diferents mesures adoptades per a la solució del problema de l'habitatge. A la base tindríem l'especulació i aprofitament intensiu del sòl que representen les casetes en passadís. El seguirien un tipus d'habitatge, també senzill, normalment de només planta baixa, i que difereix de l'anterior pel fet de no formar passadís, sinó de donar a vies urbanes, com els passatges. El cas del passatge Oliveres és paradigmàtic i no s'ha de deslligar de la resta de la urbanització del total del passatge. En pocs anys (1925-27) els solars d'aquesta via van anar edificant-se amb senzilles casetes de planta baixa, que tot i ser de promotors diversos, perquè els solars tenien diferents propietaris, la majoria van ser obra del mateix arquitecte, Lluís G. Colomer. No es tracta per tant d'una actuació unitària -com succeeix en els corredors-, però el resultat tipològic final és força semblant. | 41.3689500,2.1179400 | 426232 | 4580091 | 1927 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52356-foto-08101-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52356-foto-08101-63-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||
| 52366 | Casetes Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-borras | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. ROVIRA GIMENO, Josep M. (1987) La arquitectura catalana de la modernidad. BARCELONA: Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Conjunt de 31 casetes unifamiliars d'una única planta, disposades en corredor, i delimitades pel carrer de Progrés, a llevant, el carrer de Llobregat a ponent i el carrer de l'Albareda, a migdia. Dos corredors transversals, distribueixen els habitatges en tres grups, amb façana als corredors. El grup central és doble, amb una filera de cases amb façana al corredor nord i l'altra amb façana al corredor sud. | 08101-73 | Carrer del Progrés, 146, 148-150 i 152 | Les casetes unifamiliars en corredor, similars a les 'new' angleses, són un fenomen especulatiu que es produeix a L'Hospitalet durant la dècada de 1920-30, com a resposta a la demanda d'habitatge per a obrers que provoca la primera gran onada immigratòria del segle. Era una alternativa d'urgència al barraquisme, ja que els habitatges són mínims, la construcció molt senzilla i les condicions d'habitabilitat precàries. Puig Gairalt, arquitecte municipal de L'Hospitalet des de 1915, va afrontar el problema sense sortir conceptualment dels esquemes propis de la lògica de l'economia de mercat. Com senyala Josep Maria Rovira, no va proposar cap actuació d'habitatge públic, sino que va redactar més de mil projectes (segons estimació del mateix autor) per a petits promotors i, paral·lelament, dissenyà un Pla d'Eixample per a encarrilar el procés especulatiu en marxa, en cap cas per a re plantejar-lo. Les casetes Borràs varen ser projectades per Ramon Puig el mateix any que els edificis per a la fàbrica Cosme Toda. Aquest fet és demostratiu del pragmatisme amb què l'autor enfocava la seva pràctica professional. Malgrat tots aquests condicionants, en aquestes casetes, realitzades per a la família de l'actor Enric Borràs i Oriol, de gran anomenada en aquell moment, Puig fa un esforç per a dotar-les d'una certa ornamentació, la qual cosa les singularitza en relació amb la resta de permanències que romanen a l'Hospitalet d'aquest tipus edificatori. Ens trobem, però, lluny del pintorequisme que Puig preconitzava per a l'habitatge obrer i que assetjà en les Cases Barates de la Rambla. | 41.3695100,2.1221700 | 426587 | 4580149 | 1923 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52366-foto-08101-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52366-foto-08101-73-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||
| 52374 | Passatges de Pons i Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatges-de-pons-i-mata | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. ROVIRA GIMENO, Josep M. (1983). Los 'pasillos', una típica vivienda obrera; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 9. | XX | Construcció típica de cases obreres unifamiliars en passadís o corredor. Tot i la precarietat d'aquest tipus de construccions, les casetes que donaven front al carrer Rosselló van ser tractades amb petits detalls d'acabat arquitectònic ornamental: respiralls ceràmics tipus medalló, pinyes de pedra artificial, balustres ceràmics i reixes de forja treballades amb un original dibuix formen la façana exterior d'un conjunt que al seu interior no mostra cap tipus de voluntat singularitzadora. Les cases protegides del passatge Mata, que es troba tancat amb una reixa des del carrer Rosselló, disposen al seu davant d'un petit jardinet. Quant a les casetes del passatge Pons, unes tenen accés pel mateix passatge, i d'altres (números 6,7,8 i 9) a través d'un petit pati posterior. | 08101-81 | Carrer de Rosselló, 96-100B | L'obertura dels passatges Pons i Mata, va permetre al propietari del solar, Josep Albiol, una urbanització amb 27 casetes, de mínimes dimensions i amb la ubicació de serveis comuns a l'espai dels patis -safareigs. El conjunt obeeix a una actuació unitària, que alguns autors han atribuït a Ramon Puig i Gairalt. Malgrat que sí és cert que Puig i Gairalt va intervenir i projectà alguns d'aquests nuclis d'habitatges de passadís, com el del carrer Progrés, no sembla versemblant que fos l'autor d'aquest conjunt. Avala aquesta hipòtesi el fet d'haver localitzat un projecte de 1925 d'una de les cases del conjunt (passatge Mata 2) que ve signat pel mestre d'obres Josep Masdeu. | 41.3701100,2.1274800 | 427031 | 4580211 | 1925 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52374-foto-08101-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52374-foto-08101-81-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No totes les cases estan incloses en el catàleg. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||
| 52376 | Cases del carrer de les Roselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-les-roselles | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | Conjunt de tres cases entre mitgeres de planta baixa i pis, edificades a les parcel·les regulars que es formaren en la urbanització de l'antic passatge Perutxo. La façana de la casa núm. 7 s'ha vist modificada en la planta pis on s'hi ha afegit una balconada de ferro, de dues obertures i amb la decoració de garlandes d'aquestes i l'encapçalament i la cornisa. La casa del número 9 se li ha afegit un entresòl, i l'edifici ha passat a estar dividit en dos estatges diferents. Però a nivell de façana aquesta alteració només ha suposat una obertura de finestra al pis de l'entresòl, restant la resta de la façana tal i com degué ser el seu projecte original. En destaca l'arc de mig punt de la porta d'accés amb tarja; la balustrada amb peces de terra cuita del coronament i el treball de ferro de la tarja i el balcó de la planta pis. Potser la casa amb el núm. 11 és la que millor representa la tipologia de les primeres construccions. Si més no pel que fa a la seva façana, amb dues obertures per planta, totes adintellades, i un balcó en l'eix de la porta d'entrada. Per desgràcia, l'any 1929 s'hi va afegir un segon pis. | 08101-83 | Carrer de les Roselles, 7-11 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3591700,2.1003800 | 424752 | 4579020 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52376-foto-08101-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52376-foto-08101-83-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||
| 52380 | Passatge de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-de-piera | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Algunes de les façanes han estat pintades, cadascuna d'un color diferent. | Agrupació de dotze habitatges formant dos fronts de façana i un carreró al mig, perpendicular al carrer de Sant Roc; per on s'accedeix als habitatges, llevat de dos que tenen façana al carrer. Consten d'una sola planta, amb el terrat pla. La façana de cada casa té una composició simètrica, a partir de l'eix central delimitat per la porta d'entrada i dues finestres, als eixos laterals, aquestes últimes amb reixes helicoïdals de ferro forjat. Totes les obertures, rectangulars, tenen un recreixement llis amb tres petits relleus ornamentals, un al centre i els altres dos a cada costat. Els respiralls quadrats tenen un cercle que fa de decoració. L'acabament de l'edifici està format per una balustrada de pedra dividida per pilastres. | 08101-87 | Carrer de Sant Roc, 59-61 | Tot i que la majoria de construccions d'habitatge obrer en passadís o corredor que es produí als anys 20-30 del segle passat, a l'Hospitalet, se centrà en els barris més populars (Collblanc o La Torrassa), també hi hagué actuacions, com aquesta, al centre de la vila. Aquesta singularitat és la que distingeix aquest conjunt, situat al bell mig d'una de les illes que conformava el primer eixample de l'Hospitalet. Possiblement el propietari del solar del carrer Sant Roc no estava interessat en la construcció d'edificis i de renda, com els molts que se situen al carrer paral·lel de Príncep de Bergara, que requerien d'una forta inversió inicial. En canvi, al 1930, es produeix aquesta construcció clarament especulativa. L'obertura d'un passatge al mig de la propietat, permet obtenir dos fronts de façana on es basteixen dotze petites cases unifamiliars, de només planta baixa i d'una qualitat mínima. La inversió d'aquesta operació horitzontal és molt més reduïda que no un projecte de casa de pisos, i els guanys per al propietari són immediats si hi ha una demanda efectiva. | 41.3569500,2.0993100 | 424660 | 4578774 | 1930 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52380-foto-08101-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52380-foto-08101-87-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'estructura de les casetes és molt modesta, i a nivell arquitectònic només es pot ressaltar la balustrada de la barana del terrat, i les reixes de forja de les portes i finestres. Però el seu valor radica en les característiques tipològiques fruit d'un moment i unes necessitats concretes. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,45 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/