Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52381 | Carrer de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-barbara | AJUNTAMENT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS i FUSTER, Joan (1986). Com es fa una ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet, col·lecció Rutes Urbanes: Descoberta del Patrimoni Urbà de l'Hospitalet. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX | Agrupació de cases entre mitgeres del carrer Santa Bàrbara, que s'estén en un únic tram entre la riera de la Creu i el carrer de l'Església. El conjunt es composa per nou cases unifamiliars de planta i pis, orientades a migdia, amb teulada a un vessant, i una xemeneia a tocar de la façana. A l'altra banda del carrer se situaven els horts de cadascuna de les cases, avui dia desapareguts o convertits en garatges. | 08101-88 | Carrer de Santa Bàrbara, 3-19 | La característica més important d'aquest conjunt és que s'ha mantingut pràcticament intacte des del moment de la seva urbanització unitària de principis del segle XIX. Tots els historiadors i cronistes de l'Hospitalet senyalen aquest conjunt com gairebé l'últim i únic reducte on es pot copsar l'ambient de poble rural que havia tingut l'Hospitalet fins als grans canvis socials i urbanístics dels darrers cent anys. | 41.3619700,2.0987300 | 424618 | 4579332 | 1803 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52381-foto-08101-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52381-foto-08101-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52381-foto-08101-88-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Totes les cases són construïdes en filera, orientades a migdia i segueixen una mateixa estructura amb una sola porta d'accés, petites finestres i, en algun cas, balcó. El més destacat és la gran xemeneia de sortida de fums, col·locada sobre l'espai que correspon a la cuina. | 119|98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | |||||||
| 52385 | Fàbrica Can Gras al complex de cal Trinxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-can-gras-al-complex-de-cal-trinxet | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BREU I PANYELLA, Ramon (1986). El Barrio de Santa Eulàlia de Provençana: elementos para una crònica; dins: XXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (L'Hospitalet de Llobregat). CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ LOPEZ, Manuel (1992). Arte en l'Hospitalet!; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 81 (gen. 1992), pp. 14 a 15. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. SANTOS SANTOS, María Cruz (1991). Un assaig de divulgació del Patrimoni a les escoles: La ruta urbana de la indústria; dins I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet del Llobregat), pp. 70-74. | XX | Alguns elements han desaparegut i d'altres estan en força mal estat. Tot i així no hi ha accés i existeix un projecte de consolidació estructural i substitució de cobertes. | Complex industrial d'origen tèxtil format per diverses naus i una xemeneia. Les que foren projectades per Joan Alsina, el 1905, i per Modest Feu, l'any 1916, estan majoritàriament enderrocades. Les conservades són més recents. Només s'ha preservat el mur de tanca projectat per Modest Feu el 1916. Edifici industrial amb dos cossos clarament diferenciats tant per les dimensions com per les tipologies. Un primer sector, més petit, era destinat a funcions comercials i, l'altre, constituït per una gran nau, era el destinat a la producció fabril. A la façana principal es combina e parament, que és de carreus de pedra, amb els elements decoratius, fets amb maó, que fan pilastres i sanefes fent escalonaments; també es pot llegir la data de 1910. | 08101-92 | Carrer Santa Eulàlia, 182-212 | Aquest conjunt es forma de la unió de la fàbrica de filats Trinxet, de la que conservaria el nom, i can Gras. El 1904, Avel·lí Trinxet obria una fàbrica tèxtil a l'actual carrer de Sant Salvador, anomenada 'Avelino Trinxet e hijos'. L'any 1930 es va integrar al trust 'Unión Industrial algodonera, SA' i tres anys més tard va llogar la fàbrica del costat 'Can Gras' i li va comprar més de 250 telers. En aquells moments la plantilla era de 1110 treballadors. | 41.3669000,2.1217700 | 426550 | 4579860 | 1905 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52385-foto-08101-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52385-foto-08101-92-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | |||||||
| 52388 | Carrer Xipreret, 28-30-32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-xipreret-28-30-32 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVI-XX | Conjunt de tres habitatges unifamiliars ubicat al carrer Xipreret, que consten de planta baixa i pis amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana del carrer. Les tres cases són gairebé idèntiques i s'entreveuen alguns elements decoratius que permeten assegurar que es bastiren sota un mateix projecte o promoció, segurament de finals del segle XVIII o primers anys del XIX. Aquest element no és altre que els plafons estucats que la restauració de les casa número 28 i 32 ha recuperat. També caldria remarcar l'arc escarser fet de maons posats a llibret de la porta d'accés de la casa del número 28. | 08101-103 | Carrer Xipreret, 28-30-32 | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles; i s'ha demostrat que era un dels cardine (eixos N-S) de la centuriació romana de la colònia Barcino del segle IdC. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3605900,2.0975200 | 424515 | 4579180 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52388-foto-08101-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52388-foto-08101-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52388-foto-08101-103-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98|94 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | |||||||||
| 52389 | Carrer Xipreret, 41-43-45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-xipreret-41-43-45 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVI-XX | Tres cases entre mitgeres aixecades en un dels corralons del carrer Xipreret. Són unifamiliars i consten de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Aquestes cases tenien un pati posterior, però en algun cas s'ha perdut per aixecar una construcció. La seva senzillesa mostra l'estampa més rural del que havia de ser tot aquest paratge no fa massa anys. | 08101-104 | Carrer Xipreret, 41-43-45 | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3603900,2.0973000 | 424496 | 4579158 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52389-foto-08101-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52389-foto-08101-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52389-foto-08101-104-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Si parlem de les formes d'agrupament més primitives cal esmentar els corralons del carrer del Xipreret, petits culs de sac oberts al carrer principal, però que permeten encarar a solell les façanes de les cases i deixar al davant un espai que, en no ser lloc de pas, esdevé pati comunitari on se situen els pous i safareigs. | 98|94|119 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||||
| 52390 | Carrer Xipreret, 47-57 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-xipreret-47-57 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVI-XX | Conjunt de cases unifamiliars aixecades en l'espai entre dos corralons que s'obren a ponent del carrer Xipreret. Conserven l'estructura original de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Les façanes que veiem actualment corresponen a actuacions segurament realitzades al segle XIX o principis del XX, amb unes obertures sense cap element remarcable i la presència de petits balcons, amb barana de ferro. Les recents actuacions de rehabilitació han unificat les casetes que es presenten com dos blocs ben diferenciats: Xipreret 47-49 i Xipreret 51-57. | 08101-105 | Carrer Xipreret, 47-57 | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3605300,2.0974300 | 424507 | 4579174 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52390-foto-08101-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52390-foto-08101-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52390-foto-08101-105-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119|98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | |||||||||
| 52393 | Carrer Xipreret, 87-95 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-xipreret-87-95 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVI-XX | Cases unifamiliars entre mitgeres situades a la part alta del carrer Xipreret; entre els carrers de Joan Pallarés i Molinés. En ell trobem des dels exemples de casa pairal del segle XVI (Can Llunell o Can España) fins a modestos habitatges de planta baixa i pis de cronologies diverses al voltant dels segles XVII i sobre tot XVIII, amb segures però imprecises modificacions posteriors. Tot i aquestes reformes, com que no s'ha produït cap arquitectura de substitució moderna, el conjunt manté la seva identitat i presenta la imatge del que havia de ser l'Hospitalet rural de no fa tants anys. Les cases que corresponen als números 87, 89, 91, 93 i 95 exemplifiquen un mateix tipus constructiu: es tracta de cases unifamiliars, de planta baixa i un pis, aixecades sobre una parcel·la absolutament regular que disposa al darrera d'un important pati o eixida, abans segurament era l'hort. L'única petita variació ve donada pel retranqueig que pateix la finca número 87, que segueix una línia de carrer més enretirada. Malgrat això, la línia de cornisa és la mateixa i totes disposen de teulada a dues vessants. En el cas dels edificis 93 i 95, d'idèntica factura de façana, es podria tractar d'una subdivisió parcel·laria d'una antiga propietat unitària. | 08101-108 | Carrer Xipreret, 87-95 | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3609500,2.0971300 | 424483 | 4579220 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52393-foto-08101-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52393-foto-08101-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52393-foto-08101-108-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|119 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | |||||||||
| 52398 | Edifici del carrer de les Roselles, 29-47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-les-roselles-29-47 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | En aquest tram de l'antic carrer Perutxo ben aviat es demanen llicències de construcció. És un conjunt, ara discontinuo perquè s'ha enderrocat la casa corresponent al número 39, d'una gran homogeneïtat. Es tracta de cases entre mitgeres que consten de planta baixa i pis. Algunes han incorporat posteriorment un nou pis. Però totes mantenen la distribució de doble obertura per planta: porta i finestra en planta baixa i balcó i finestra en planta pis. En alguns moment, algunes han estat comerços, encara en resta algun, però s'han tornat a reconvertir en residències. | 08101-113 | Carrer de les Roselles, 29-47 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3587200,2.1006000 | 424770 | 4578970 | 1882 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52398-foto-08101-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52398-foto-08101-113-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. Però en aquesta fitxa hem ampliat la descripció del número 29 fins el número 47. L'àmbit de protecció del catàleg només inclou del 29 al 33. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||
| 52399 | Carrer Xipreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-xipreret | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVI-XX | El carrer Xipreret és un antic eix nord - sud que configura l'antic nucli de l'Hospitalet. A la part més septentrional hi trobem la masia de Can Riera, ara convertida en oficines del Museu. I a la part més meridional, el carrer Major. Destaquen la Casa España, Ca n'Oliver, l'Harmonia o Ca la Vidala; a més de les cases dels números 28-30-32, 41-43-45, 47-57 i 87-95. A l'alçada del carrer Barcelona s'hi ha afegit la torre de defensa del segle XVI, la Talaia, provinent d'un antic casal enderrocat. L'antiguitat del carrer, la seva continuïtat històrica, l'aglomeració d'edificis històrics, les característiques urbanístiques i la bona preservació, en fan un punt clau per a la història de l'Hospitalet. Es tracta d'un referent paisatgístic, històric i arquitectònic de les arrels del nucli antic de l'Hospitalet. | 08101-114 | Carrer Xipreret | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3606700,2.0973900 | 424504 | 4579189 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52399-foto-08101-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52399-foto-08101-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52399-foto-08101-114-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La protecció que s'indica és només parcial. En l'actual Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic es protegeixen 27 elements d'aquest carrer a títol individual, però no com a conjunt. | 98|94 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||||
| 52405 | Edificis del carrer de Buenos Aires, 31-35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-del-carrer-de-buenos-aires-31-35 | XIX | Grup de tres edificis d'habitatges entre mitgeres coetanis del creixement urbanístic de finals del segle XIX i principis del XX i que conserven el programa original, remuntes a part. Les plantes baixes són les que han sofert més modificacions i adaptacions a altres usos, com aparcament de vehicles. La simetria és l'aspecte més destacat i sobre la que es construeixen les finestres i obertures. Destaca especialment les ornamentacions de les finestres de l'edifici del número 33, amb un petit frontó damunt la llinda amb una petxina en el timpà. | 08101-120 | Carrer de Buenos Aires, 31-33-35 | 41.3660400,2.1301600 | 427251 | 4579757 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52405-foto-08101-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52405-foto-08101-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | |||||||||||
| 52484 | Cementiri de Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sants | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1974/75). 'Batlles' o alcaldes de Hospitalet con una sinopsis cronológica de efemérides. Siglos XVIII, XIX y XX; dins: L'Hospitalet, Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núms. 82-87. | XIX | Cementiri de planta rectangular amb l'entrada per la façana nord. Té una ampliació pel costat de llevant. L'entrada està emmarcada per dues pilastres a cada costat que sustenten un frontó triangular amb el timpà llis. A l'arquitrau es pot llegir 'CEMENTIRI DE SANTS'. En el passadís, destaca un arrambador de ceràmica policroma. L'eix central condueix directament a la capella, de planta grega, amb cúpula de quatre punts coronada per una creu. Les obertures són neo gòtiques. Els panteons del voltant estan col·locats mirant la capella. | 08101-96 | Carrer de la Terra Alta, 1 | La seva construcció es dugué a terme durant el darrer terç del segle XIX. Malgrat la seva cronologia, el projecte seguí una inspiració clarament neoclàssica fora d'època, però no de context si es té en compte la naturalesa de l'obra. | 41.3749100,2.1120100 | 425743 | 4580757 | 1852 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52484-foto-08101-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52484-foto-08101-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52484-foto-08101-96-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El cementiri de Sants es troba enclavat dins del municipi de l'Hospitalet. Aquest fet no és inusual, ja que la jurisdicció eclesiàstica de la parròquia de Sants comprenia part dels barris de Collblanc i la Torrassa. Es tracta d'una obra amb una correcció modèlica i una execució acurada, de la qual en destaca la seva capella i la portalada d'accés, que són els elements protegits pel Catàleg. | 98|99 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | |||||||
| 52507 | Cases del carrer Major, 32-40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-major-32-40 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres que consten de planta baixa i pis. Originàriament les cobertes eren a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana; però en algun cas s'hi ha fet un terrat i una petita remunta reculada. Destaca l'ornamentació de les façanes amb pilastres a les mitgeres o en els emmarcaments de les finestres, algunes amb imitació de carreus i d'altres amb estries i capitells corintis, els balcons amb les baranes de ferro, o els coronaments de les façanes amb balustres. | 08101-204 | Carrer Major, 32-40 | Construccions realitzades per Mariano Tomàs i Barba, mestre d'obres que intervingué molt activament a l'Hospitalet perquè en fou tècnic municipal i al que es deuen edificis importants, com l'antiga casa Macario Golferichs (carrer Major, 54) o l'edifici del número 57 del mateix carrer Major. | 41.3595700,2.0984600 | 424592 | 4579066 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52507-foto-08101-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52507-foto-08101-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52507-foto-08101-204-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | Moltes plantes baixes han estat adaptades a comerços. Però manté la uniformitat i equilibri del projecte original. | 119|98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | |||||||
| 52520 | Conjunt de casetes del carrer Pere Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-casetes-del-carrer-pere-pelegri | XX | Conjunt format per sis casetes unifamiliars, entre mitgeres, que només consten de planta baixa, amb la coberta plana. Estan ubicades amb façana al carrer de Pere Pelegrí i delimitades al nord pel carrer de Llevant i a migdia, pel carrer de Sant Carles. Tot i la seva senzillesa, les cases destaquen pel seu acabat de façana, amb un coronament de balustres que dóna als edificis un toc característic. La distribució de les obertures és idèntica en totes: porta a l'eix central i dues finestres laterals. Totes les llindes són rectes. | 08101-298 | Carrer Pelegrí, 34-44 | Algunes urbanitzacions dels anys 20 del segle passat, lligades a l'increment demogràfic d'aquella dècada, es singularitzen per una tipologia constructiva senzilla, però característica i representativa de les diferents mesures adoptades per a la solució del problema de l'habitatge. A la base tindríem l'especulació i aprofitament intensiu del sòl que representen les casetes en passadís. El seguirien un tipus d'habitatge, també senzill, normalment de només planta baixa, i que difereix de l'anterior pel fet de no formar passadís, sinó de donar a vies urbanes, com els passatges. | 41.3684300,2.0991600 | 424661 | 4580049 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52520-foto-08101-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52520-foto-08101-298-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||||||
| 52530 | Cases del carrer Miquel Romeu, 5-7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-miquel-romeu-5-7 | XX | Grup de dues cases entre mitgeres amb unitat ornamental a les seves façanes. La casa del número 5 consta d'una única planta i la del núm. 7 de planta baixa, destinada a comerç, i planta baixa. Ambdues tenen la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La primera coronada per un frontó ondulat amb balustres als costats i la del número 7 amb un capcer graonat. | 08101-187 | Carrer Miquel Romeu, 5-7 | 41.3624100,2.1100000 | 425561 | 4579371 | 1927 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52530-foto-08101-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52530-foto-08101-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||||||
| 52533 | Cases del carrer d'Enric Prat de la Riba, 69-73 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-69-73 | XX | Grup de tres cases unifamiliars i entre mitgeres d'una única planta, que tot i haver patit transformacions en les obertures de façana, mantenen el volum i alguns elements originals de l'ornamentació arquitectònica. Són la tipologia característica dels anys 20 del segle passat. Els habitatges són mínims, la construcció molt senzilla i les condicions d'habitabilitat precàries. No obstant, la pervivència d'algunes d'aquestes agrupacions constitueix una mena de document històric que explica una part important del desenvolupament urbanístic de la ciutat. | 08101-190 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 69-73 | 41.3635600,2.1129400 | 425808 | 4579496 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52533-foto-08101-190-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Han quedat entre una antiga zona industrial de les fàbriques de terrissa i blocs de pisos. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||||||
| 52539 | Edifici del carrer d'Enric Prat de la Riba, 293-297 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-293-297 | XX | Aquest grup d'edificis format per habitatges i establiments comercials mantenen una unitat formal i visual que inclou la façana del carrer d'Enric Prat de la Riba i la del carrer de Vigo. Consten de planta baixa i pis. Cadascuna disposa de la seva pròpia coberta però comparteixen una zona de terrat pla amb una casa del carrer de Vigo. | 08101-196 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 293-297 | 41.3601000,2.1031400 | 424984 | 4579121 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52539-foto-08101-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52539-foto-08101-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | |||||||||||
| 52568 | Ciutat de la justícia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ciutat-de-la-justicia | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutat_de_la_Just%C3%ADcia_de_Barcelona_i_l%27Hospitalet_de_Llobregat https://es.wikiarquitectura.com/edificio/ciudad-de-la-justicia-de-barcelona/ | XXI | Conjunt d'edificis que conformen tot el partit judicial de l'Hospitalet de Llobregat i la major part d'òrgans judicials del partit judicial de Barcelona. Està ubicada a cavall dels límits dels termes municipals de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona al costat de la Plaça d'Ildefons Cerdà, entre la Gran Via de les Corts Catalanes, el carrer de Juan Gris, l'avinguda del Carrilet i el carrer de l'Aprestadora. Concretament, els jutjats de Barcelona es troben a la Gran Via número 111 mentre que els de l'Hospitalet es troben a l'Avinguda del Carrilet número 2. Es tracta de vuit blocs prismàtics en aparent desordre que comparteixen una plaça pública central, establint un equilibri entre els colors, les dimensions i la disposició; defugint la rigidesa aparent dels àmbits on s'imparteix justícia. Les façanes dels edificis estan marcades per la simetria i les múltiples obertures. L'esquema reticular i el diàleg entre plens i buits de els façanes ´s una de les principals característiques de l'obra, conjuntament amb el formigó tenyit. | 08101-236 | Av de la Gran via de l'Hospitalet | Des del mes de febrer de 2008 els òrgans judicials de l'Hospitalet de Llobregat funcionen a l'edifici H de la Ciutat de la Justícia i la seu central de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya funciona des de finals de desembre de 2008 a l'edifici G. Es va inaugurar oficialment el 2 de maig de 2009.[1] L'obra va ser executada per l'empresa Teyco. | 41.3634800,2.1327200 | 427462 | 4579471 | 2002 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52568-foto-08101-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52568-foto-08101-236-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | David Chipperfield i Fermín Vázquez. | És la major obra civil del Pla d'infraestructures judicials del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Aquest projecte ha estat dissenyat pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez. Es concentren en un mateix equipament els jutjats del partit judicial de l'Hospitalet de Llobregat i els jutjats de primera instància, mercantils, d'instrucció, penals, de vigilància penitenciària, de violència sobre la dona i de menors de Barcelona, el Deganat i la Fiscalia Provincial de Barcelona, i l'Institut de Medicina Legal de Catalunya. Així mateix, s'hi troben altres serveis relacionats amb aquests òrgans com l'Oficina d'Atenció a la Víctima, els serveis de mediació i assessorament tècnic, d'assessorament tècnic en l'àmbit de la família, d'assessorament tècnic penal d'adults i de mediació familiar. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||
| 52619 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 23-25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-23-25 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/ | XX | Edifici de pisos que fa cantonada amb la carretera de Collblanc i el passatge Costa. Consta de planta baixa, tres pisos i coberta plana. Tot i que els baixos s'han adaptat per a usos comercials, la resta de la façana conserva en bon estat el programa ornamental original. La seva principal característica és la composició simètrica que només es perd per l'absència d'una balconada a la primera planta. Dels quatres eixos de verticalitat, els dos centrals estan definits per finestres simples amb un plafó ornamental de relleus florals sota l'ampit, llindes rectes i emmarcament recrescut amb botons florals als escaires superiors. Als extrems, els eixos venen definits per balconades amb doble finestra. El parament és arrebossat amb imitació de carreus amb franja vertical d'emmarcament als extrems i franges a la divisòria entre pisos d'esgrafiats de motius vegetals. Coronament amb cornisa i balustrada fent de barana del terrat. | 08101-287 | carretera de Collblanc, núm. 23-25 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3755800,2.1200700 | 426418 | 4580825 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52619-foto-08101-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52619-foto-08101-287-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | |||||||||
| 52623 | Recinte firal de Barcelona Montjuïc 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recinte-firal-de-barcelona-montjuic-2 | http://www.firabarcelona.com/ca/gran-via | XX | El recinte firal Montjuïc 2 és un dels més grans i moderns d'Europa. Compta amb diversos espais per a l'activitat congressual. Acull el centre de convencions, un espai modular i versàtil amb una capacitat d'entre tres i dotze mil persones. Es caracteritza per un disseny que aposta per la funcionalitat i la sostenibilitat. Disposa d'un parc fotovoltaic sobre coberta, vuit pavellons connectats per una passarel·la que canalitza la circulació dels usuaris. La seva superfície és de 240.000 metres quadrats, disposa de 2 heliports, 4580 places d'aparcament | 08101-301 | Av de Joan Carles I, 64 | Le sobres van començar l'any 1995 i es va anar fent per fases. La inauguració oficial del nou recinte es va fer al juny de 2007. | 41.3545500,2.1280900 | 427065 | 4578483 | 1995 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52623-foto-08101-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52623-foto-08101-301-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Toyo Ito | L'arquitecte japonès Toyo Ito és premi Pritzker d'arquitectura. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||
| 52624 | Torres Porta Fira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-porta-fira | https://es.wikiarquitectura.com/edificio/torres-porta-fira/ | XXI | Grup format per dues torres, de 110 metres d'alçada, que reben els visitants de la fira a l'igual que ho feien les torres venecianes de la plaça Espanya de Barcelona, a l'antic recinte firal de Montjuïc. L'obra és de l'arquitecte japonès Toyo Ito i de l'estudi b720 Arquitectos, encapçalat per Fermín Vázquez. El conjunt arquitectònic té com a prioritats donar resposta a l'entorn i convertir-se en el portal d'accés a les ciutats de l'Hospitalet de Llobregat i de Barcelona des de l'aeroport internacional del Prat. Una de les torres és l'hotel i l'altra són les oficines. La torre hotel consta de planta baixa i 25 pisos. S'ha dissenyat amb una forma orgànica, de manera que la seva percepció varia a mesura que se l'envolta. Donada la dificultat geomètrica de l'edifici, la façana s'ha dividit en dues pells. La interior és un tancament estanc a base d'una solució lleugera de mur cortina amb panells d'alumini i vidre ideada per garantir els requeriments acústics, tèrmics i d'estanqueïtat. La façana exterior es planteja com una segona pell que atorga textura i geometria variable a la torre. Està composta de tubs independents d'alumini subjectes pels seus extrems mitjançant ròtules per permetre la torsió desitjada. La relació entre ròtules, tubs d'alumini i l'estructura que els subjecta possibilita que el projecte s'adapti de forma contínua i reglada en tota la superfície de la façana expressant rotació, translació i creixement a mesura que va pujant en alçada. L'edifici d'oficines consta de planta baixa i 22 pisos. És de planta ortogonal, col·locat en posició perpendicular a l'eix vertebrador de Plaça Europa es converteix en un final per a la plaça i dialoga amb el límit situat de forma simètrica a l'altra banda de la Gran Via (dues torres ortogonals perpendiculars a aquest eix). Es tracta d'un volum a primera vista pur, proveït d'un mur cortina de vidre lleugerament reculat respecte al forjat, però el nucli vertical vermell, situat al lateral de la planta, també amb forma orgànica, es converteix en reflex de la torre hotel. Entre les dues torres, i connectant-les, s'erigeix un atri comú. | 08101-302 | Plaça Europa, 45 | El disseny és del 2004 i la construcció es va fer entre el 2006 i el 2010. | 41.3549400,2.1253900 | 426840 | 4578529 | 2006 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52624-foto-08101-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52624-foto-08101-302-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Toyo Ito, Fermín Vázquez | L'arquitecte japonès Toyo Ito és premi Pritzker d'arquitectura. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||
| 52712 | Cases de l'Avinguda del Metro, 7-15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-lavinguda-del-metro-7-15 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Conjunt de casetes de cós planta baixa i pi, amb les cobertes de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La composició de les façanes, tot i les modificacions posteriors manté certa uniformitat i encara conserva traces de l'ornamentació original. Tenen un coronament llis i realçat que oculta les teules de la coberta. Destaquen algunes finestres balconeres amb l'emmarcament decorat. | 08101-487 | Avinguda del Metro, 7-15 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3675500,2.1268400 | 426975 | 4579928 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||||||||
| 52721 | Cases del carrer Ebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-ebre | XX | Conjunt de casetes situades en filera al carrer Ebre, alineades i aixecades del nivell del sòl per salvar el desnivell que feia el terreny. Són de planta única, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La composició es repeteix en cada habitatge, amb la porta d'entrada i una finestra lateral, mantenint la uniformitat ornamental només trencada amb petits detalls. Al davant hi ha una filera d'arbres plantats en el mateix moment i podats que completen el conjunt. | 08101-496 | Carrer Ebre, 29 - 49 | 41.3650500,2.1078600 | 425385 | 4579666 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52721-foto-08101-496-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52721-foto-08101-496-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | |||||||||||
| 52757 | Casa del carrer de les Roselles, 41-43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-les-roselles-41-43 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Es tracta de dues cases individuals però que comparteixen programa estructural i ornamental i pensades visualment com una mateixa unitat. Posteriorment ambdues han sofert el mateix tipus de remunta en el que era el terrat pla, mantenint les balustrades de coronament. Les façanes es formen compositivament a partir de quatre eixos. La divisòria entre les dues cases de cos és l'eix que divideix la simetria de mirall. Els eixos més interiors corresponen a finestres de llinda recta; i els eixos exteriors a les portes d'entrada, en planta baixa, i als balcons, en planta pis. | 08101-543 | Carrer de les Roselles, 41-43 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3584900,2.1006800 | 424777 | 4578944 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||||||||
| 52763 | Casa del carrer Rosend Arús, 12-14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-rosend-arus-12-14 | XX | Dues cases de cos adossades que conformen la tipologia del primer eixample d'aquesta zona. Moltes d'aquestes han patit transformacions que les fan irreconeixibles, però no és el cas. Consten de planta baixa i pis i la coberta és de terrat pla. La del número 12 ha estat rehabilitada sense afectar la façana i el programa ornamental originari. Més aviat ressaltant el contrast dels elements amb una bicromia. Per contra la del número 14 no ha patit el mateix procés. En ambdues destaca la balustrada que corona la façana. | 08101-549 | Carrer Rosend Arús, 12-14 | 41.3582700,2.0999100 | 424712 | 4578920 | 1922 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | |||||||||||||
| 52767 | Cases del carrer de Sant Joan, 1-11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-sant-joan-1-11 | XIX | Agrupació de cases entre mitgeres del carrer de Sant Joan, que s'estén en un únic tram entre la riera de la Creu i el carrer de l'Església. A la banda oposada, esquena amb esquena amb les cases del carrer de Santa Bàrbara. El conjunt es composa per sis cases unifamiliars de planta i pis, orientades al nord, la majoria amb teulada a un vessant. La que ha patit més transformacions és la del número 3, però les dels números 7, 9 i 11 mantenen el que seria la fisonomia primigènia. | 08101-553 | Carrer de Sant Joan, 1-11 | 41.3622200,2.0987300 | 424618 | 4579360 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Totes les cases són construïdes en filera i segueixen una mateixa estructura amb una sola porta d'accés, petites finestres i, en algun cas, balcó. La característica més important d'aquest conjunt és que s'ha mantingut pràcticament intacte des del moment de la seva urbanització unitària de principis del segle XIX. | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | |||||||||||||
| 52771 | Casa del Carrer Santiago Apòstol, 88 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-santiago-apostol-88 | XX | Alineament de sis habitatges en perpendicular del carrer de Santiago Apòstol, als que s'hi accedeix per un passadís. Es tracta d'una tipologia molt característica i, que en diverses versions, encara se'n conserven a la ciutat. Es tracta de sis petits habitatges d'una única planta, d'uns 35 o 37 metres quadrats, tres a la planta baixa i tres a la planta pis, al que s'hi accedeix per una escala comuna. | 08101-557 | Carrer Santiago Apòstol, 88 | 41.3693500,2.1247600 | 426803 | 4580129 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||||||||||
| 52774 | Cases del passatge Blanchart, 22-26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-passatge-blanchart-22-26 | XX | Grup de cases de cos entre mitgeres que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla. Es tracta de la tipologia constructiva pròpia de l'època d'aquest eixample, a principis de segle XX. Amb una llarga tradició i que bàsicament incorpora novetats en el programa ornamental en la façana i nous materials i costums en la distribució d'espais interiors. Destaca la simplicitat decorativa, basada en una composició a partir de diversos eixos de verticalitat definits en planta baixa per les portes d'accés i una finestra amb reixa, i en planta pis per un balcó doble. El parament és un arrebossat imitant carreus, amb sòcol i coronament de balustrada. | 08101-560 | Passatge Blanchart, 22-26 | 41.3629000,2.0991800 | 424656 | 4579435 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||||||||||
| 52782 | Cases de la Ronda Torrassa, 49-55 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-ronda-torrassa-49-55 | XX | Conjunt de quatre cases de cos entre mitgeres que consten d'una única planta, amb la coberta de terrat pla. Respon a una primera tipologia majoritària de cases que s'aixequen a l'època i que no han patit cap transformació, remunta, ni procés de substitució. Destaca la simplicitat ornamental, gairebé inexistent, només volguda en alguns relleus vegetals a les llindes de portes i algun coronament amb balustrades. El parament és llis, a excepció d'alguna motllura dentellada i algun recreixement emmarcant obertures. | 08101-568 | Ronda Torrassa, 49-55 | 41.3696500,2.1280100 | 427075 | 4580160 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||||||||||
| 52793 | Cases del carrer Santa Eulàlia, 120-126 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-santa-eulalia-120-126 | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Conjunt de quatre cases de cos, entre mitgeres que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Estan situades en una de les principals i més antigues vies de comunicació nord - sud de la ciutat. Es tracta de la tipologia pròpia i més antiga del període de creixement al voltant d'aquesta via en època moderna i contemporània. No han patit remuntes, ni transformacions o substitucions com en la major part del carrer. La composició de la façana consta d'una gran porta a la planta baixa i un balcó en la planta pis. Les plantes baixes són les que han patit alguna modificació per adaptar-les a nous comerços. El parament és arrebossat i llis, amb recreixements puntuals al voltant d'algunes de les finestres. Existeix un coronament de façana llis que no deixa veure les cobertes. | 08101-579 | Carrer Santa Eulàlia, 120-126 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3670800,2.1261500 | 426917 | 4579876 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||||||||
| 52798 | Cases del carrer Santa Eulàlia, 144-164 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-santa-eulalia-144-164 | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Conjunt d'onze cases de cos, entre mitgeres que consten de planta baixa i pis, a excepció d'un cas, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Estan situades en una de les principals i més antigues vies de comunicació nord - sud de la ciutat. Es tracta de la tipologia pròpia i més antiga del període de creixement al voltant d'aquesta via en època moderna i contemporània. No han patit remuntes, ni transformacions o substitucions com en la major part del carrer. Només s'han adaptat la majoria de les plantes baixes com establiments i comerços. La composició de la façana consta d'una gran porta a la planta baixa i un balcó en la planta pis. El parament és arrebossat i llis, amb recreixements puntuals al voltant d'algunes de les finestres. Existeix un coronament de façana llis que no deixa veure les cobertes. | 08101-584 | Carrer Santa Eulàlia, 144-164 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3669300,2.1248800 | 426810 | 4579860 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||||||||
| 52294 | Botiga Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/botiga-nova | AJUNTAMENT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, molt estret i allargat, que té la cantonada de la façana corbada. Consta de planta baixa i pis. El programa funcional original consistia en una botiga a la planta baixa i un habitatge en la planta pis amb un mateix accés des del carrer, a través de la botiga. El solar, entre mitgeres, és estret i profund, amb poca façana. L'escala es col·loca en un dels angles interiors de la planta per tal d'alliberar al màxim superfície per a la botiga i poder organitzar un habitatge en corredor amb el recurs d'un petit pati de ventilació. En conseqüència, es tractava de projectar una façana de dimensions reduïdes però dotada de prou singularitat com per respondre eficaçment a la funció comercial a què es destinava l'edifici, i a més tenint en compte la seva situació urbana privilegiada. El mecanisme que Puig Gairalt utilitza és formalitzar la planta pis com un coronament, profusament ornamentat, de la botiga, la qual, per aprofitar al màxim el perímetre de que es disposa, es resol com una capsa de vidre que conté els aparadors. El balcó corregut separa els dos elements i, a partir d'ell, s'emfatitza volumètricament la cantonada. L'acristallament de la planta baixa i la ceràmica vidriada de colors de la planta pis havien de contrastar fortament amb un entorn on predominaven la pedra i l'estuc. Així també s'ha de valorar l'elecció del referent estilístic, el qual, a més, denotava una certa 'modernitat' en aquell moment. | 08101-1 | Plaça de l'Ajuntament, 9 | La Botiga Nova de la plaça de l'Ajuntament va ser projectada i construïda per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt l'any 1912. Aquesta data apareix esgrafiada a la façana i també en la perspectiva aquarel·lada que es conserva en l'arxiu familiar Puig Viñals. Des del punt de vista de la trajectòria de l'arquitecte Puig Gairalt, la Botiga Nova i les Cases Barates de la Rambla són els únics exemples significatius d'una primera etapa d'influència secessionista (1909-1915), tot just acabada la carrera, ja que la farmàcia Vicenç Ferrer de la plaça Catalunya de Barcelona ja no existeix i la Casa Puig de la Rambla Just Oliveras pràcticament tampoc. | 41.3594900,2.0998300 | 424707 | 4579056 | 1912 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52294-foto-08101-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52294-foto-08101-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52294-foto-08101-1-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig Giralt | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | |||||||
| 52295 | Ajuntament de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-lhospitalet | AJUNTAMENT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS i FUSTER, Joan (1986). Com es fa una ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet, col·lecció Rutes Urbanes: Descoberta del Patrimoni Urbà de l'Hospitalet. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1984). La Casa de la Vila de l'Hospitalet; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núms. 22-23, pp. 4-5. | XIX | Edifici de planta rectangular amb orientació nord que consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal s'estructura simètricament, amb un cos central dividit en tres trams, a partir de tres eixos de verticalitat, i flanquejat per dos cossos laterals més enretirats. Una gran porta, emmarcada per vasa d'adorn formada per una llosa de marbre, constitueix el principal accés de l'edifici. Per sobre d'ella, una àmplia balconada remarca la importància del primer pis, amb barana de balustres. Les tres finestres balconeres són emmarcades amb vasa d'adorn i llinda, però la central és flanquejada per dos grups de pilastres de capitell corinti que sostenen el rètol amb la inscripció Casa de la Vila. A la llinda hi ha l'escut de la vila. L'eix central, format per porta i finestra entre un parell de pilastres i sobretot a l'acabament, presenta un cos central de línia semicircular amb inscripció de l'any de construcció: 1895. Els cossos laterals, separats per pilastres segueixen una estructura similar a la del cos central. El primer pis es separa del segon per una cornisa suportada per cartells i es repeteix a l'acabament de l'edifici sostenint l'ampit final. La façana del carrer Rossend Arús es divideix en dos cossos, un d'ells de més alçada que altre. El primer presenta la planta baixa dividida per pilastres, amb finestres rectangulars i pisos amb balcons ampitadors de barana de balustres i pilastres. El segon té una porta d'accés amb voladís i emmarcament de vasa d'adorn llisa, a l'igual de totes les obertures. Les cartel·les sostenen la cornisa, que en el primer cas és doble. | 08101-2 | Plaça de l'Ajuntament, 10-22 | La ubicació de la Casa de la Vila ha canviat tres vegades al llarg dels anys, però sempre ha estat al carrer Major. L'actual edifici és el tercer i ha sofert diferents reformes, com l'arranjament de les oficines el 1932 o l'annexió d 'un nou edifici el 1975. Les cases consistorials s'aixecaren en uns terrenys donats per Rossend Arús, que antigament havien estat propietat de la parròquia, en el que es coneixia com a 'camp del rector'. La venda d'aquest camp decretada al 1882 va acabar per configurar la parcel·lació de l'eixample de l'Hospitalet, projectat al 1883. La ubicació del nou Ajuntament continuava gaudint de la centralitat del nucli antic, en ple carrer Major, alhora que se situava en les terrenys de nova urbanització de la zona. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 1894 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52295-foto-08101-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52295-foto-08101-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52295-foto-08101-2-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Mariné i Ramon Puig Giralt | 99|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | |||||||
| 52296 | Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-de-merida | ABRIL VILAMALA, Irene (2017). Devocions pintades. Les taules del Museu d'Història de l'Hospitalet procedents de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida (finals del segle XVI-primera meitat del segle XVII). 31 beca de recerca de l'Hospitalet (2016). AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CODINA, Jaume (1970). L'Hospitalet del Llobregat, 1573-1632 (assaig d'interpretació històrica), L'Hospitalet de Llobregat: Impremta Pulcra, 1970. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Església de planta llatina que consta de tres naus, la central més alta que les laterals. El campanar s'alça a l'angle sud-oest de la façana principal. Té al capdamunt un penell de ferro forjat. A l'angle oposat hi ha una petita torre que correspon al baptisteri. Tota l'obra és de maó vist. Destaca l'escalinata d'accés que dona a un porxo amb tres arcs de mig punt i coberta de teula a una vessant. La façana posterior acaba en dues torres que corresponen a capelles interiors. | 08101-3 | Plaça de l'Ajuntament, 28 | A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. Fou reedificada a partir del darrer terç del Cinc-cents. La construcció del nou temple, que s'emplaçaria al mateix lloc que l'antic, datat de finals del segle XV, fou pactada amb el mestre de cases barceloní Giralt Gervasi el 22 d'octubre de 1579. Va restar dempeus fins l'any 1937. L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana. La pervivència del document contractual, publicat per Codina (1970), permet conèixer les principals característiques. Es tractava d'un edifici de planta rectangular, de nau única i sense transsepte marcat en planta, rematat per la part de llevant amb un absis de perímetre pentagonal, al qual s'accedia a través de dos graons, amb un portal a banda i banda que donava accés a les dues sagristies que es manaren obrir a cada costat. La nau acollia quatre capelles per flanc i un cor, enlairat i situat als peus de l'edifici, que comunicava amb el campanar a través d'una porta que en permetia l'accés. En la concòrdia s'especifica, també, la presència d'un sepulcre a l'interior del temple, que devem haver d'imaginar a mode de capella. L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. També es salvaren alguns elements escultòrics i arquitectònics de la façana que actualment s'exposen al Museu de l'Hospitalet (L'Harmonia), conjuntament amb el retaule de sant Roc i d'altres taules barroques de l'antiga església. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se ex novo tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats 'blocs de la Caixa'. | 41.3598700,2.0990100 | 424639 | 4579099 | 1939 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52296-foto-08101-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52296-foto-08101-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52296-foto-08101-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Puig i Janer | Es tracta d'una interpretació dels models clàssics i monumentalistes tan característics de l'arquitectura del primer tremps del franquisme.A l'interior conté algunes obres de l'escultor noucentista Rafael Solanic i Balius, que fou deixeble d'Esteve Monegal. Destaca el retaule de ceràmica de l'altar del Roser. L'altar del Santíssim mostra uns bells vitralls del pintor Ramon Rogent. També hi ha pintures de J. Torras Viver dels anys 60. | 98|99 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||
| 52297 | Edifici Caixa de Pensions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-caixa-de-pensions | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d'habitatges i comerços construït a la plaça de l'Ajuntament l'any 1947; amb façanes a la plaça, al carrer de l'Església i al carrer Baró de Maldà. Consta de planta baixa i quatre pisos, a excepció del cos que dóna al carrer Baró de Maldà i que es la seu de l'entitat promotora, que té cinc pisos. L'obra combina l'obra vista, dominant, amb la pedra artificial i el formigó. En conjunt es presenta amb una façana de forta horitzontalitat, marcada pels diferents tractaments dels nivells de pis: els dos primers agrupats i amb pilastres entre ells i els dos següents que es distingeixen per l'ús de materials diferents de parament. | 08101-4 | Plaça de l'Ajuntament, 29-34 | En aquesta zona de la plaça hi havien unes cases setcentistes que durant la Guerra civil espanyola es van enderrocar, igual que l'antiga església de santa Eulàlia de Mèrida. L'obra tingué la promoció de l'antiga 'Caja de Pensiones para la Vejez y el Ahorro' i el bloc encara és conegut avui dia com l'edifici de 'la Caixa'. | 41.3599100,2.0999100 | 424714 | 4579103 | 1947 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52297-foto-08101-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52297-foto-08101-4-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Puig i Janer | La intenció d'aquesta urbanització va ser la de donar un caràcter homogeni al conjunt de la plaça, oferint una façana contínua i amb intenció monumentalitzadora. Amb tot, el conjunt no és idèntic en totes les seves parts. Els extrems no estan tractats d'igual manera i mentre el que fa cantonada al carrer de l'Església gaudeix d'un cos sortint a manera de tribuna, a l'altre extrem (carrer Baró de Maldà) té un nivell més fins arribar a un cinquè pis. Es en aquest cos, ocupat enels baixos per una oficina de l'entitat bancària promotora, on destaquen unes pilastres compostes que van del primer fins el tercer pis i que sustenten un arquitrau on es llegeix el nom de la caixa d'estalvis. Encastada a la paret entre les pilastres s'hi troba una representació religiosa esculpida . | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||
| 52298 | La Marquesa. Torre Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-marquesa-torre-barrina | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1991). La vivienda en Collblanc-Torrassa; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 79, pp. 4-5. | XIX | Antiga residència d'estiu d'un propietari benestant reconvertida en equipament públic. És de planta rectangular i consta de planta baixa i tres pisos. Actualment la coberta és plana. Destaca la galeria que s'ha afegit a la façana de migdia, amb tres plantes d'arcades de mig punt. També destaca la torre de secció quadrada amb coronament de balustres. A la façana de ponent hi ha un cos afegit de planta única amb terrassa i balustrada com a barana. A la planta baixa hi ha sis finestres amb arcs de mig punt. | 08101-5 | Passatge Amat, 9-13 | En alguna bibliografia es parla d'una masia anterior a la construcció actual, que és de l'any 1867. Es tracta d'un exemple del que alguns autors han anomenat 'arquitectura d'indianos' o 'americanus', és a dir, edificis bastits per persones que van anar a Amèrica a fer fortuna i al tornar demostren el seu èxit econòmic reformant o construint una nova residència. Aquestes noves cases pairals vuitcentistes bastides per indianos enriquits acostumen a ser torres relativament grans, amb clars referents estètics colonials i envoltades d'un ampli jardí on mai no hi manca una palmera, com en aquest cas, o arbres característics d'Amèrica, com la araucària. La finca de la propietat s'estenia pels límits del carrer d'Occident, Torrent Gornal i Travessera de Collblanc. | 41.3752500,2.1175200 | 426204 | 4580790 | 1867 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52298-foto-08101-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52298-foto-08101-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52298-foto-08101-5-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troba el mig d'un parc públic conegut com el Parc de la Marquesa que revaloritza la pròpia construcció colonial i esponja un urbanisme extremadament castigat per la densitat de construccions.És la seu d'un centre municipal de recursos audiovisuals i multimèdia obert a la crfeació i la innovació.En el subsòl d'aquest parc hi ha un refugi antiaeri de la Guerra civil. | 98|116 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | |||||||
| 52299 | Casa del carrer Bruc, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-bruc-18 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Casa unifamiliar aïllada de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Aquesta, s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat delimitats per les seves obertures. Les obertures del cos principal -dues per nivell- són d'arc fals. Al pis superior, damunt d'elles hi ha una decoració de rajoles i obra vista que les corona. A la cornisa, trobem un ràfec de teules, amb una barana d'obra vista superior que ostenta un frontó graonat al centre. A la planta baixa, dues faixes horitzontals de rajoles blaves acaben de configurar el programa decoratiu d'aquest conjunt. | 08101-6 | Carrer Bruc, 18 | Aquesta casa unifamiliar aïllada és l'únic exemple d'aquesta tipologia edificatòria que resta al centre de l'Hospitalet. Sembla que la seva construcció es dugué a terme a principi dels anys 20 del nostre segle, encara que no s'ha localitzat el projecte original i es desconeixen les seves característiques i autoria. | 41.3633300,2.1009500 | 424805 | 4579481 | 1922 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52299-foto-08101-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52299-foto-08101-6-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La finca gaudeix d'un jardí d'accés a la casa, i d'un altre de posterior. L'entrada a la propietat es realitza a partir d'una porta metàl·lica moderna situada a la tanca d'obra que ressegueix la línia del carrer Bruc. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | |||||||
| 52300 | Casa del carrer Bruc, 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-bruc-32 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Ha perdut els dos pinacles dels extrems de la barana del capcer. | Casa unifamiliar entre mitgeres. És de planta rectangular i originàriament constava d'una única planta. Posteriorment se n'hi va afegir una segona, amb façana més endarrerida i deixant una petita terrassa fins alinear-se amb la façana original. La coberta del nou pis és un únic aiguavés. La composició de la façana parteix de la simetria i la simplicitat: una porta central d'accés a l'habitatge, flanquejat per dues finestres amb balconera. Les llindes de les obertures són rectes, i al damunt hi ha ornaments decoratius de temes vegetals. El capcer és com un frontó triangular escapçat i està flanquejat per una barana d'obra i separat per una cornisa. | 08101-7 | Carrer Bruc, 32 | El carrer Bruc forma part de la urbanització del segon eixample de la vila vella, començat amb l'obertura de la rambla l'any 1907. S'hi establiren famílies de classe mitjana i acostumaven a tenir pati posterior, que actualment s'han edificat. | 41.3628400,2.0998000 | 424708 | 4579428 | 1934 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52300-foto-08101-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52300-foto-08101-7-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca l'esgrafiat de formes geomètriques, la sanefa sota la cornisa, els òculs en forma de medallons, les inicials J i T amb un dibuix de clara referència industrial i l'any 1934. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||
| 52301 | Olis Regàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olis-regas | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. | XX | Edifici destinat a magatzem, de tres crugies i d'una única planta. El cos de la nau central manté les teules ceràmiques planes originals de la seva coberta a dues vessants. La façana modernista està dividida en tres cossos on juga amb dobles relleus donant formes ovalades que emmarquen les reixades amb detalls florals. La cornisa és l'element més decoratiu del conjunt, composada per corbes còncaves rematades amb motius vegetals i volutes. Ara dins el medalló central s'hi ha pintat una 'A' i unes lletres anuncien 'Cavas Avida'. | 08101-8 | Carrer de Buenos Aires, 13 | Joaquim Regàs va fer construir aquest edifici destinant-lo a magatzem d'olis per a la seva companyia. El projecte és de l'arquitecte Juli M. Fossas i data de 1911. El domini de les línies corbes, l'ornamentació floral del remat i el treball de la forja de les baranes s'inscriuen en el modernisme més ortodox. | 41.3667400,2.1296100 | 427206 | 4579835 | 1911 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52301-foto-08101-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52301-foto-08101-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52301-foto-08101-8-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Julio M. Fossas i Mariano Tomàs i Barba | A Catalunya, tenim nombrosos i interessantíssims exemples d'arquitectura fabril que aplica un llenguatge formal típicament modernista. Encara que es tractés de simples naus o magatzems, força industrials de final del XIX i principi del XX no renunciaven a significar arquitectònicament els seus locals, intenten magnificar la seva empresa i fer-la partícip dels nous corrents artístics del seu temps. | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||
| 52302 | Cal Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trabal | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 A). Una mirada a la Marina d'ahir. Les nostres masies. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. | XVII | No s'hi viu. Només s'utilitza com a magatzem. | Masia basilical de tres cossos, el central més alt que els laterals. Presenta coberta a una vessant en els cossos laterals i a dues en el cos central, amb el carener paral·lel a la façana. La masia, a la part central, consta de planta baixa, pis noble i golfes, i els laterals tenen planta baixa i pis. La porta principal és adovellada i les finestres tenen els muntants i llindes de pedra ben escairada. Les golfes tenen una galeria amb quatre arcs de mig punt. Al nivell del pis noble hi ha un rellotge de sol amb la data '1769' inscrita. L'interior de la planta es conserva bàsicament com d'origen, ressaltant l'embigat de fusta. Per la part posterior té un cos transversal adossat i pel costat de llevant un barri dona accés a un pati envoltat d'edificis destinats a la producció. | 08101-9 | Camí de la Cadena, s/n | A la Marina, a tocar del Llobregat, es conserven les úniques explotacions pageses que resten a l'Hospitalet i que recorden el seu passat de poble agrícola. Cal Trabal, també denominada cal Joan Ros, és una construcció del segle XVII reformada en el XVIII. | 41.3454400,2.0964300 | 424406 | 4577499 | 1769 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52302-foto-08101-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52302-foto-08101-9-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Dues de les fotos són de la pàgina Pobles de Catalunya, ja que no se'ns va permetre l'entrada: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=597 | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||
| 52304 | Can Samsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-samso | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XVIII-XX | Antiga masia envoltada de jardí, que era l'antic hort, de planta rectangular i que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Unes rajoles col·locades a la façana indiquen l'any 1800; però s'ha fet algun afegit a la construcció original. El parament és arrebossat sense pintar i destaca un rellotge de sol a la part central. Conserva porticons de llibret. | 08101-11 | Av. del Carrilet, 174-186 | La masia de Can Samsó i el jardí, que l'envolta, romanen com un veritable oasi verd enmig dels blocs d'habitatges veïns, promoguts en l'època de màxima especulació urbanística de l'Hospitalet. El fet que hagi conservat els terrenys del seu voltant, fa que la construcció no s'hagi perdut enclotada en el creixement urbà de la zona i pugui ser revaloritzada com a element patrimonial de testimoniatge de l'activitat agrícola de l'antiga vila de l'Hospitalet. | 41.3623800,2.1137100 | 425871 | 4579365 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52304-foto-08101-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52304-foto-08101-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52304-foto-08101-11-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | |||||||||
| 52305 | Gratacels de l'Hospitalet. Casa Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gratacels-de-lhospitalet-casa-pons | ABARCA I MEDICO, Lluís (1982). Història del carrer Progrés/Carretera de Collblanc, 43; dins Progrés (L'Hospitalet de LLobregat), núm. 1. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. ROVIRA GIMENO, Josep M. (1987) La arquitectura catalana de la modernidad. BARCELONA: Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Bloc de pisos compost de planta baixa i onze plantes pis, disposat en xamfrà i amb una paret mitgera, que no contemplava el projecte original. Ocupa una superfície de 290 m2 i té una alçària de 44,50 m. L'accés a les plantes pis és mitjançant una escala lateral, però centralitzada, i disposada en la paret mitgera; es troba flanquejada per dos patis de llum rectangulars. La caixa d'escala té ascensor. L'estructura de l'edifici és a base de tres crugies i pilars metàl·lics. En la part central de l'edifici hi ha dos patis de ventilació de forma poligonal on es concentren tots els serveis dels pisos. La planta baixa es dedicada a magatzem. L'escala dóna accés, per a les plantes 1ª, 2ª, 3ª, 4ª, 5ª i 6ª a quatre habitatges per replà, compostes de: rebedor, tres dormitoris, serveis (cuina, W.C. i safareig) i menjador. La planta 7ª conté tres habitatges constituït cadascun per: tres dormitoris, menjador, W.C. i safareig. La planta 8ª, 9ª i 10ª té dos habitatges per replà i la planta 11ª un sol habitatge amb una habitació més que la resta dels pisos. La façana adopta la forma piramidal amb joc de cossos entrants i sobresortints (balconades i falses tribunes poligonals). | 08101-12 | Carretera de Collblanc, 43-45 | Joan Pons i Vila presenta una instància a l'Ajuntament, l'any 1931, per construir segons es pot llegir: 'una casa de forma no corriente, y que su objeto, es, mas que el de producir una renta vulgar, el de constituir un elemento de primer orden para la ciudad, que sea un motivo de orgullo para todos, principalmente para la población el poseer una casa de carácter monumental y conforme a las modernas leyes de la Construcción y la Estética actual'. I continua descrivint el projecte: 'El proyecto que tenemos el honor de someter a su aprobación, es el de una casa de tipo monumental, en la que se han tenido en cuenta todas las circunstancias, no solo para el ornato público, procurando que forme cuatro fachadas, para que no presente ninguna pared medianera como por desgracia se ven algunas en Barcelona, perdiendo terreno edificable en fachadas, con este solo objeto; sino que tambien se ha calculado el efecto visual y a este fin se ha dado al conjunto una forma piramidal, disminuyendo el número de habitaciones por planta, solamente pensando en el efecto estético. Así también se ha tenido en cuenta la parte higiénica, dotando a todos los pisos de instalación de Waters, y lavaderos. En la escalera se ha señalado la instalación de un buen Ascensor, el primero que se instalará en esta Ciudad'. | 41.3757000,2.1191300 | 426339 | 4580839 | 1931 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52305-foto-08101-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52305-foto-08101-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52305-foto-08101-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | Tot i que actualment la seva alçada o tipologia podria passar inadvertida, quan es va bastir l'edifici als anys trenta, aquest esdevingué tot un referent de modernitat i un símbol de la nova arquitectura a l'Hospitalet. Per aquest motiu se'l coneix popularment com el Gratacels.L'any 1933 l'Ajuntament de l'Hospitalet va premiar aquest edifici, i en els segells emesos per la Junta Local de Defensa Passiva de l'Hospitalet es va adoptar aquest edifici-símbol com a imatge. En l'edifici hi ha un marcat expressionisme i elements estilístics Art Déco. | 98|120 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||
| 52306 | Can Rigalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rigalt | ABARCA I MEDICO, Lluís (1968). Can Rigalt; dins L'Hospitalet, Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 58, pp. 5 a 12. ABARCA I MEDICO, Lluís (1983A) Camí d'Esplugues (Can Rigalt); dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 11 (oct. 1983). AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XIX | L'abandonament i la manca de manteniment estan deteriorant l'edifici ràpidament. | Edifici d'estil neoclàssic de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes; amb coberta plana. Construït a base de maçoneria rústica estucada i pedra polida a les arestes i contraforts. La façana principal, amb pilastres sobre mènsules, presenta al nivell de la planta baixa finestres amb llinda recta i brancals de pedra, a la planta noble finestrals i balconada d'arc rebaixat i a la planta superior tres ulls de bou. L'escut del llinatge Girona està situat sota el balcó i damunt la dovella central del portal d'entrada a la casa (declarat BCIN). L'edifici consta de tres cossos principals, als que se li han afegit dos als laterals, només de planta baixa; i un cos transversal a la façana posterior, de planta baixa i pis, amb accés al pati nord mitjançant una escala doble. | 08101-13 | Carretera de Collblanc, 170 | Les propietats agrícoles de Can Rigalt es comptaven com unes de les més importants d'aquesta zona, i s'estenien pels municipis veïns d'Esplugues, les Corts i Sants. El buidatge d'alguna sèrie històrica com podria ser la dels amillaraments del segle XIX ens podria donar una visió de la importància d'aquesta explotació agrícola dins del conjunt de l'Hospitalet i pobles veïns. Al llarg dels segles XIX i XX la propietat s'ha anat reduint considerablement, amb nombroses segregacions com les que implanten el cementiri de Sants o l'antiga estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer Josep Molins i la construcció de l'Hospital de la Creu Roja i de l'escola Puig i Gairalt. Havia estat adquirida el 1728 per Miquel Rigalt. La seva filla es va casar amb Joan de Girona, l'escut del qual figura en la portalada principal. | 41.3762700,2.1082600 | 425431 | 4580912 | 1741 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52306-foto-08101-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52306-foto-08101-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52306-foto-08101-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La reconstrucció i millora de la carretera de Madrid (l'actual N II) impulsada per Carles III en 1764 revitalitzà la zona nord del terme. Així, a Collblanc s'instal·là un hostal de viatgers i s'iniciaren les obres de construcció de la torre de la Pubilla Casas i de reconstrucció de Can Rigalt.Cal destacar que abans de l'ampliació de la carretera, enfront la façana de migdia, hi havia un rellotge de sol, del tipus equatorial, basats en els semi esfèrics romans, que es conserva en part dins les col·leccions del Museu de l'Hospitalet. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||
| 52307 | Casa Pairal Pubilla Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pairal-pubilla-casas | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1982 A). La Pubilla Casas; dins: Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), febrer de 1982. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. PUIG I GAIRALT, Ramon (1932). La Casa Pairal Ca la Pubilla Casas. Un bell exemplar d'arquitectura catalana; dins: Arquitectura i Urbanisme'(Barcelona), núm. 2. SACS, Joan (1962). La Casa pairal Ca la Pubilla Casas; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 36. | XVIII-XX | Tot i que a l'interior ha sofert transformacions importants. | Edifici senyorial als quatre vents que consta de soterrani, planta baixa i dos pisos, amb la coberta plana. Destaca el volum cúbic de la construcció i la simetria compositiva de les quatre façanes. L'entrada principal es troba a la façana nord; amb una gran porta d'accés d'arc escarser. Aquesta façana està recorreguda, en els dos pisos superior i fins a la cornisa, per sis pilastres amb capitells jònics. Als extrems les pilastres estan doblades, de manera que es divideix l'espai en tres trams. A cada tram hi ha una finestra balconera o amb balcó, a la planta noble; i al damunt una petita finestra quadrada. Aquesta composició es repeteix a les altres façanes. Destaca el soterrani, antigament el celler de la propietat i avui capella de la comunitat de religioses que ocupa l'edifici, des d'on s'hi podia accedir amb carro per a la càrrega de les botes. Segons descriu Ramon Puig i Gairalt en el seu article de 1932 sobre l'edifici, des del pati es podia realitzar la càrrega del vi als cubs mitjançant un sistema de canalitzacions. | 08101-14 | Carretera de Collblanc, 217-227 | Construïda l'any 1772 per a la pubilla de la família Casas i que ha donat nom a tot el barri, a redós de la carretera reial de Madrid que Carles III va arranjar i potenciar. Aquesta zona, abans de 1957, era gairebé deserta En l'espai que comprèn hi havia el cementiri, moltes bòbiles, bastantes vinyes, algun petit nucli de casetes barates (els anomenats 'barris' del Boter, de la Granota, de Bellavista, del Poble Sec, etc.) i poca cosa més. Puig (1932) explica que al principi del segle XVIII la casa patí els efectes de la invasió dels francesos: 'Per diversos detalls comprovem llur estada; unes inscripcions a les parets de la cuina; els dibuixos d'uns soldats gavatxos del '8ème Regiment'; i a les golfes al llarg de les parets i a l'alçada d'una persona es veuen centenars d'impactes de bala, cosa que no té altra explicació lògica de cap mena. Al jardí, en unes excavacions que actualment es practiquen, s'ha trobat un bon nombre d'esquelets de persones i trossos d'uniformes de soldats francesos i espanyols; en alguns botons es llegeix la inscripció de l'11è Regiment de Sòria i altres de francesos. La casa fou saquejada. Es veuen senyals de fogueres al menjador i al saló, i a falta de millor llenya, sembla que cremaren les portes. Després, la casa estigué molts anys abandonada'. | 41.3756900,2.1023800 | 424939 | 4580852 | 1772 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52307-foto-08101-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52307-foto-08101-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52307-foto-08101-14-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment és una escola regentada per una congregació religiosa. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||
| 52312 | Granja Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-font | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici que fa cantonada i que havia estat una lleteria que disposava de quadres a la part posterior. Consta de planta baixa amb terrat pla i pati posterior. La façana s'organitza simètricament a partir d'un eix central per on passa la porta. A cada costat una finestra amb barana de ferro. A la façana principal hi ha una part de la cornisa que sobresurt i que està suportada per cartel·les fetes amb maó. El treball amb aquest material produeix efectes d'esglaonament (rombes, arcs esglaonats, imbricacions, etc.). Al coronament sobresurten algunes pilastres i un element rectangular en forma corba. Un altre material utilitzat per a la decoració és la ceràmica que es concreta en forma de sanefes i trencadís sota les finestres de la façana principal, de rombes sota la cornisa i d'una faixa que envolta tot l'edifici. El parament és arrebossat, de pedra i de maó. Té un sòcol de pedra irregular. La decoració està feta amb maó, element disposat a diferents llocs de la façana, sobresortint d'ella i simulant motllures. La part on es concentra aquest tipus d'ornamentació és a l'emmarcament de les obertures, sota la cornisa i el coronament. | 08101-19 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 160 | Els estudiosos de l'obra de Ramon Puig Gairalt estan estupefactes amb aquest edifici. Fins i tot afirmen que si no fos per la documentació existent no tindrien clara la seva autoria. Sobretot per les característiques estilístiques, més pròpies de finals del segle XIX que dels anys 20 del segle passat. La caseta del guarda de la Societat d'Aigües de la carretera de Collblanc, amb la qual la Granja Font presenta gran similitud, és de 1880, per posar un exemple del mateix Hospitalet. En el context de la biografia arquitectònica de Puig Gairalt, els anys 21-22 apareixen marcats per una recerca estilística en l'òrbita del noucentisme. L'edifici de Via Laietana 12 de Barcelona l'any 20, el projecte per al concurs 'Teatre de la Ciutat' (1921), la Casa Sabadell de la Rambla Just Oliveras l'any 22, la Capella del Cementiri el mateix 22: l'estil es va depurant, va evolucionant cap a una certa 'modernitat'. | 41.3620200,2.1076900 | 425367 | 4579330 | 1921 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52312-foto-08101-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52312-foto-08101-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52312-foto-08101-19-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig Gairalt | Actualment és un bar musical. | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||
| 52313 | Casa Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-puig | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX | Casa unifamiliar entre mitgeres que fa cantonada. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana. També té un soterrani, utilitzat en el seu temps com a carbonera. La façana s'organitza compositivament a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures: en planta baixa, porta i finestra; i en planta pis balconada amb dos accessos. Totes les obertures són adintellades. Pel que fa a la decoració destaquen els relleus bicolors de la part superior de les finestres balconeres, les baranes de ferro forjat de la balconada, les cartel·les de formes originals amb perles i que flanquegen els respiralls de dibuixos florals i, finalment, el coronament, de minuciós treball escultòric. Aquest és format per un ampit amb relleu central de dibuixos florals combinat amb línies corbes per sobre el relleu vegetal que constitueix l'acabament de l'edifici. Damunt les llindes de la planta baixa hi ha un plafó ceràmic amb les inicials del promotor de l'obra (Ramon Puig) i en l'altra l'any de realització (1889). Els paraments són un estucat imitant carreus, que sobresurten molt més als dos extrems de la façana. | 08101-20 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 265 | Edifici projectat pel mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba, antic arquitecte municipal de l'Hospitalet i a qui es deuen diverses construccions notables, que abasten una cronologia que s'estén des de finals del segle XIX fins 1915. La trajectòria professional d'aquest mestre d'obres, titulat l'any 1869, ofereix una panoràmica del que fou el gust arquitectònic de la societat catalana del moment. En les seves obres de la dècada de 1890, com són les cases del carrer Major 36-40 i aquesta mateixa d'Enric Prat de la Riba 265, s'observa una composició de façanes sòbries, però amb elements ornamentals destacats. A mesura que s'acosta el canvi de segle i durant la primera dècada de 1900, el pes ornamental de les façanes augmenta al ritme del nou gust modernista. Mariano Tomàs i Barba realitza algunes obres inscrites dins d'aquest moviment com són l'antiga casa Macari Golferich (1904) de Barcelona, o els edificis de la rambla Just Oliveras 29 (1910) i 31 (1908). Com a arquitecte municipal de l'Hospitalet, Mariano Tomàs i Barba tingué relació amb famílies destacades de la vila, com la família Puig. Aquest edifici fou precisament bastit per a Ramon Puig i Campreciós, pare dels arquitectes Ramon i Antoni Puig i Gairalt. La relació a principis de segle entre Mariano Tomàs i el jove Ramon Puig i Gairalt està documentada. Mentre aquest encara era estudiant (1909) traçà els plànols d'una casa a la Rambla de Just Oliveras, de clara inspiració modernista, el projecte de la qual anava signat per Mariano Tomàs i Barba. | 41.3603900,2.1044500 | 425094 | 4579152 | 1889 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52313-foto-08101-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52313-foto-08101-20-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | Enretirada de la línia de façana s'eleva una petita torratxa o mirador des d'on, a l'època del seu aixecament, es veia el mar. Aquest mirador disposa d'una petita barana amb balustres rematada per unes pinyes ceràmiques. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | ||||||
| 52314 | Can Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-oliveras | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs i desaigua a cada una de les façanes, formant un angle recte. Un tram interior és més baix i desaigua a la façana posterior. Destaquen els esgrafiats de façana i la seva tribuna amb columnes toscanes, així com el ràfec de la teulada composta. Aquesta tribuna és aprofitada al nivell superior per construir-hi una balconada doble, de barana molt senzilla. Les obertures presenten una llinda amb decoració d'esgrafiats i emmarcament motllurat. La resta d'esgrafiats es localitza sota les finestres del primer pis i al centre de la balconada, amb representació de gerros florals i àngels. La façana de la Riera de la Creu és més senzilla, amb les obertures emmarcades amb vasa d'adorn llisa. L'única decoració es concentra a l'extrem del mur, amb esgrafiats de línies ondulants en forma d'ones, localitzats a totes les cantonades de l'edifici. Una torre-mirador descansa sobre la teulada composta i el cos annex a aquesta façana és de base quadrada amb coberta de quatre vessants. Tant la teulada de la torre com la de l'edifici són rematades amb hídries. Per la seva composició i estil de marcada voluntat classicista, la casa és una de les mostres més significatives del moviment noucentista que trobem a l'Hospitalet. | 08101-21 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 306 | Es tracta de la casa de Just Oliveras i Prat (1887 - 1938) que fou empresari, polític i alcalde de l'Hospitalet. Pertanyia a una família benestant arrelada a la ciutat des del segle XVII. De jove s'afilià a la Lliga Regionalista i el 1907, juntament amb els seus germans, va promoure el segon eixample de l'Hospitalet urbanitzant la finca de cal Tres, propietat de la família, de la que en sortiria l'actual Rambla Just Oliveras, batejada així en honor seu. Arran d'això aconseguí ser nomenat cap de la secció local de la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat en les eleccions municipals de 1914. L'1 de gener de 1916 fou escollit alcalde per primer cop, però el 16 de març del mateix any fou destituït. Fou escollit alcalde novament en 1918, i va mantenir el càrrec fins que fou destituït en proclamar-se la dictadura de Primo de Rivera en 1923. Duran els anys 1920 es va dedicar al món empresarial gràcies a la bona marxa del negoci del seu pare i la dot aportada per la seva esposa, Josefa Durban i Casas. El 6 d'agost de 1921 va inaugurar la línia d'autobusos entre l'Hospitalet i la plaça d'Espanya de Barcelona. El 1927 adoptà la forma de societat anònima Oliveras SA i va connectar viatges amb Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat. Amb la caiguda de la dictadura, el 5 de març de 1930, Just Oliveras fou escollit de nou alcalde de l'Hospitalet, càrrec que ocupà fins al 14 d'abril de 1931, quan a les eleccions municipals espanyoles de 1931 va guanyar l'alcaldia Esquerra Republicana de Catalunya. Durant els anys de la Segona República Espanyola va compaginar els seus negocis amb el seu càrrec de regidor per la Lliga Catalana a l'Ajuntament. En esclatar la Guerra Civil espanyola, però, va decidir quedar-se a la vila, tot i que les seves empreses foren col·lectivitzades. El 1938 fou assassinat al garatge de casa seva juntament amb la seva cunyada, Antònia Durban Casas. La seva mort mai ha estat aclarida, ja que l'única testimoni, Àngela Casas Sabaté, no va poder identificar l'assassí,perquè portava la cara tapada. | 41.3598400,2.1013900 | 424838 | 4579093 | 1930 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52314-foto-08101-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52314-foto-08101-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52314-foto-08101-21-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A partir de la Riera de la Creu, l'antiga carretera a Santa Creu de Calafell canvia de nom i passa d'Enric Prat de la Riba a carrer Major. A l'última illa de cases entre la Rambla Just Oliveras i la Riera de la Creu a la banda de muntanya, destaca aquesta casa senyorial que havia estat habitatge i seu de les oficines de l'empresa d'autocars Oliveras.Just al davant d'aquest casal trobem l'edifici emblemàtic del Casino del Centre. En conjunt, ambdues edificacions atorguen a aquest paratge una marcada entitat arquitectònica. | 106|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | |||||||
| 52315 | Casino del Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-del-centre | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1972). El Casino del Centro. Apuntes para su historia; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal, núm. 75, pp. 5- 32. MATAS, P. i PASTOR, C.(1990). Aproximació a l'Associacionisme Hospitalenc a finals del segle XIX. Els fundadors del Centro Económico Agrícola Industrial, un grup de poder; dins: Identitats. Revista del Museu (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 41-45. | XIX | Edifici que inclou un teatre i un cafè, construït enmig del nucli urbà, de planta rectangular i aïllat. Per tant, té façanes als quatre vents. Consta de planta baixa i pis. L'accés està precedit per un pati que separa el Casino del carrer, mitjançant una tanca. A la planta baixa destaquen els tendals. El de la porta principal té pintat l'escut del Casino. Aquest es torna a repetir al coronament de l'edifici. A la llinda de la porta hi ha la inscripció 1874, en commemoració de l'any que començà a funcionar l'entitat. La façana està decorada amb elements clàssics. Les obertures de la planta pis, tres balcons amb barana de ferro, són de llinda recta i estan rematades amb frontons circulars. Hi ha quatre pilastres d'ordre jònic, que divideixen l'espai en tres cossos, i que subjecten un fris de relleus amb motius vegetals, enmig dels quals hi trobem els respiralls en forma de flor. Un altre element a destacar són les cartel·les de sota els balcons. A la planta baixa els arcs de les cinc obertures són arcs rebaixats La façana nord-est té una porta d'accés secundària precedida per una petita porxada sostinguda per columnes, a la que s'hi accedeix després de pujar set graons. | 08101-22 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 337-339 | El Casino del Centre fou construït com a seu d'una entitat cultural i d'esbarjo i fou fundada per pagesos benestants de l'Hospitalet, just coincidint amb l'inici de la Restauració (1874). El seu nom, que ha perdurat malgrat els constants canvis, prové de la simplificació del nom de la primera associació promotora: el 'Centro Económico Agrícola Industrial'. Al llarg dels més de cent anys d'història, el Casino ha anat acollint diverses activitats i institucions de caràcter associatiu. Els promotors de la idea del nou casino van deixar clar que volien un edifici singular. Aquest es construí a tocar de la carretera provincial i del nucli antic de l'Hospitalet, però aïllat i amb un volgut caràcter monumentalitzador. Les façanes, d'inspiració clàssica, pretenen distingir una construcció civil d'ús no domèstic. La seu del Casino havia d'identificar i servir d'imatge de poder per als seus socis fundadors. Malauradament es desconeix l'autoria del projecte arquitectònic i els professionals que hi van col·laborar. | 41.3595300,2.1018100 | 424872 | 4579059 | 1874 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52315-foto-08101-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52315-foto-08101-22-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les seus d'entitats locals associatives acostumen a ser fidel reflex de l'ideari i del temps en què es construïren. Esdevenir edificis singulars i normalment perdurables fa, però, que es perdi la seva funcionalitat primigènia i que ens arribin després de nombrosos canvis d'ús i de càrrega ideològica. Es per això que la història d'aquest tipus d'edificis explica també part de la història de la vida d'un poble i esdevenen símbols importants per a la col·lectivitat. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | |||||||
| 52316 | Santa Maria de Bellvitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-bellvitge | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. GAVIN, Josep Mª; AINAUD DE LASARTE, Joan (1992). Inventari d'esglésies: Barcelonès I. Barcelona: Ed. Pòrtic. LÓPEZ MULLOR, A. (1989). Excavacions a l'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge, L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès. Campanyes 1979-1981; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.17-27. LÓPEZ MULLOR, A. (1979-1981). Memòria. De l'excavació de l'ermita de Nostra Senyora de Bellvitge (Hospitalet de Llobregat). Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 2206. PLADEVALL i FONT, Antoni; dir.(1992). L'Hospitalet de Llobregat: Santa Maria de Bellvitge; dins Catalunya romànica, vol. XX: Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Barcelona: Fundació enciclopèdia catalana; pp.265 - 267. VIVES BALMAÑA, E. (1989) . Estudi antropològic de les restes humanes de la necròpoli medieval de Bellvitge; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.36-40. | XIII-XX | Ermita d'una única nau i capçalera quadrada, amb la coberta a dues aigües. El campanar se situa a l'angle sud-est, adossat a la capçalera. A les façanes nord i sud tenia un porxo suportat per pilars de secció quadrada. Les cobertes dels porxos, que eren de teules, no es conserven. Només resten els pilars. El porxo va ser un afegit de 1959. La façana orientada a ponent té una testera triangular de regust barroc i una porta de llinda recta, amb un òcul o ull de bou de perfil hexagonal al damunt. El campanar no és gaire alt, de coberta piramidal amb rajoles vidrades de colors verd i groc. Està dotat de finestres d'arc apuntat en el pis superior. | 08101-23 | Carrer de l'Ermita de Bellvitge, 6 | Pertanyia la parròquia de Provençana dins la partida de Banyols. La primera referència documental és de l'any 995, en una venda que fa Eloi, dita Bonadona, a Ferriol i a la seva muller Fremosa. El topònim Amalvígia es documenta en el segle X i diverses ocasions en el segle XI. L'any 1057 també es documenta el mas de Malvitge, quan el matrimoni Gomar i Otula el venen, juntament amb la seva església. L'any 1211 és anomenat de Bellvitge quan Pere de Torrelles el ven al canonge Bernat de Sarrià Del 1279 és la primera menció completa de la capella de Santa Maria de Bellvitge. Les referències són cada cop més freqüents. L'any 1372, el vicari general atorga llicència al rector de Provençana perquè digui dues misses els diumenges i festius, una a l'església de Santa Eulàlia i l'altra a la capella de Santa Maria de Bellvitge. A partir del segle XV en gairebé cada segle hi ha constància documental de reconstruccions i obres a la capella de Bellvitge, motivades per les successives avingudes del riu, que anaven colgant-la progressivament. El 1493 tota la pedra necessària per a la seva reconstrucció fou donada per la ciutat de Barcelona. El 1571 es fa una concòrdia entre els obrers de la parròquia de l'Hospitalet i el mestre de cases Pere Duran, de Sant Andreu de Palomar, per raó de l'obra a practicar-hi. El 1600 es parla dels fons per a restaurar la capella. En la guerra dels Segadors va ser saquejada per les tropes del comte duc d'Olivares i es perdé la imatge que hi havia. El 1697 la capella sofrí un nou saqueig, aquest cop per part de les tropes franceses que assetjaven Barcelona durant el regnat de Carles II. En la guerra de Successió ho fou pels exèrcits borbònics al servei de Felip d'Anjou. Després d'aquesta guerra es reconstruí ràpidament, perquè el 1718 es concedí llicència al rector de Provençana per a beneir la capella reedificada. Finalment la capella fou novament saquejada, pels francesos, el 1808. Sembla que aleshores es destruí la imatge que hi havia estat reposada el 1652. En el segle XX tenim notícia de dues restauracions importants, posteriors a sengles riuades: la de 1958-59 i la del 1977. En la primera el patronat de Santa Maria de Bellvitge encarregà el projecte de restauració a l'arquitecte municipal Manuel Puig Janer, el qual hi afegí uns porxos a tramuntana i a migdia, i la decoració interior al pintor Joan Commeleran, que hi pintà uns murals, els quals, parcialment malmesos en la riuada del 1977, es perderen posteriorment per incúria en la restauració subsegüent. | 41.3474200,2.1096900 | 425518 | 4577707 | 1279 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52316-foto-08101-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52316-foto-08101-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52316-foto-08101-23-3.jpg | Legal | Modern|Romànic|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta ermita s'aixeca sobre un antecedent romànic que algunes intervencions arqueològiques han posat parcialment al descobert. | 94|92|85|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | |||||||
| 52318 | Edifici carrer de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-de-lesglesia | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer Centre, consta de planta baixa, tres pisos i coberta de terrat pla. L'edifici destaca pel disseny i execució de la seva façana, amb clars referents noucentistes i amb elements ornamentals dissemblants. Tot i que és difícil d'observar a simple vista, sembla ser que l'edifici fou projectat inicialment només per a planta i pis (1918), i no fou fins 1930, data que apareix esgrafiada en un medalló del darrer pis, que el seu propietari Josep Sabadell decidí aixecar-hi els dos darrers nivells. La simetria domina la composició de la façana, tot i que cada nivell té un tractament propi. Aquesta simetria es defineix a partir de quatre eixos en les plantes superiors i tres en la planta baixa. En aquesta darrera, l'eix central és la porta d'accés a l'escala, coronada per un frontó triangular, dentat, i dona accessos a comerços independents als laterals amb arc de mig punt. La primera planta està dominada per una balustrada correguda a tota la façana, amb quatre obertures de llinda recta. Les obertures estan emmarcades per unes pilastres ceràmiques, a la llinda de les quals hi ha mascarons amb bustos femenins i masculins. A la segona planta hi ha balcons i finestres amb balconet, sobre les obertures de les quals hi ha una decoració de terracuita amb motius vegetals i l'escut de Catalunya. En el darrer pis, les obertures són d'arc de mig punt, i sobre elles hi ha també una decoració ceràmica, en aquest cas vegetal. Aquest nivell disposa també d'un balcó corregut amb barana de ferro forjat. Sota cornisa trobem una sanefa esgrafiada. La barana del terrat és de balustres de pedra artificial, i sobre les pilastres se situen peces de florons ceràmics. El recobriment de la façana està realitzat amb un estuc de tonalitat vainilla, exceptuant la planta baixa que disposa d'un arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-25 | Carrer de l'Església, 49 | L'obertura del carrer de l'Església, que popularment encara conserva el topònim de carrer Nou, es realitzà l'any 1867 en els terrenys que havien quedat lliures després del trasllat del cementiri que fins llavors havia estat adossat a l'antiga església de l'Hospitalet. Aquesta actuació urbanística s'emmarca en un context d'expansió de la vila vella de l'Hospitalet, que començà a viure a mitjans del XIX episodis de reconstruccions i noves edificacions principalment al llarg del carrer Major. | 41.3611600,2.0988100 | 424623 | 4579242 | 1918 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52318-foto-08101-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52318-foto-08101-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52318-foto-08101-25-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bona part del carrer, obert en una primera instància des del carrer Major fins al del Centre, ha perdut la fesomia dels habitatges originals ja que hi ha hagut molta arquitectura de substitució. De totes maneres, ha romàs un conjunt que respon a una única actuació constructiva, amb una parcel·lació homogènia i un projecte arquitectònic idèntic. | 106|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | |||||||
| 52319 | Palauet de Can Buxeres. Casa pairal de ca n'Alemany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palauet-de-can-buxeres-casa-pairal-de-ca-nalemany | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 A). Viaje al ayer con Don Gonzalo Batlle pasando por Boixeres; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5- 10. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 B). Can Boixeres pasa a ser propiedad municipal; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5-10. La història del Palauet de Can Buxeres. L'H digital, 16-08-2013. [Consulta: 14 abril 2015]. | XVIII-XX | Malgrat s'hagi convertit en un palauet residencial, originalment l'immoble era una masia o casa pairal destinada al conreu de la terra. La transformació es produí entre finals del segle XIX (1887) i principis del segle XX (1906). Una àmplia escalinata amb baranes de balustrada facilita l'accés a la plana on s'aixeca la casa. És de planta quadrada i consta de baixa, pis i golfes; amb la coberta de teules àrabs a quatre aigües que acaben en un gran ràfec a totes les façanes. Al segle XX, es van afegir unes galeries a les façanes de llevant, nord i ponent. Als angles nord i nord-oest s'aixequen torres amb coberta hexagonal. Un pati central distribueix l'espai interior al seu voltant. La façana principal està orientada a migdia, i presenta l'accés a través d'una porta de ferro forjat i tarja, coberta per una portalada semi circular sostinguda per quatre columnes jòniques, amb un fanal de ferro forjat i vitrall. A la part superior de la porxada se situa una balconada amb barana de balustres. La resta d'obertures, disposades simètricament, són rectangulars, de llinda recta i reixa de ferro forjat i reganyols, excepte les dues laterals del primer pis, d'arc de mig punt, que marquen l'inici de la porxada que recorrerà les façanes laterals. Un cos afegit a la façana nord-est possibilita el seu aprofitament per construir una nova balconada a la que s'accedeix des de la porxada. A tots dos pisos es dóna una successió d'arcades de mig punt rebaixat. La façana sud-oest és més complicada. A la cantonada amb la façana principal es repeteix l'estructura de porxada de l'entrada, però amb columnes jòniques unides per vidrieres, adoptant així una forma hexagonal. El primer pis també s'aprofita per fer una balconada de balustres. Les portes de la planta baixa són de ferro forjat amb tarja de decoració d'espiralls i vitralls de colors. A cada porta correspon un arc de la porxada superior i es separen uns dels altres per pilastres que recorren el mur verticalment. Dues torres quadrades amb coberta de quatre vessants de ceràmica i rematades per una hídria, flanquegen la façana posterior on es repeteix la successió d'obertures de mig punt rebaixat. A totes les façanes, per sobre les golfes, hi ha una sanefa de ceràmica de colors verd, marró, blanc i ocre, i mènsules de fusta que sostenen el voladís de teulada. | 08101-26 | Parc de Can Buxeres - Carretera d'Esplugues, 3-5 | La referència més antiga que es conserva és de l'any 1770, i la proporciona el Baró de Maldà en un escrit publicat pel Centre Excursionista de Catalunya. En aquell moment, el seu propietari era Antoni d'Alemany i Berozi, comte d'Alemany. Però segurament l'edifici era molt més antic. Els primers grans canvis daten del 1854, quan la línia del ferrocarril va limitar la finca en la zona baixa, a l'est. El 1875 es va ampliar la finca i es va rectificar el camí principal per fer-lo coincidir amb l'ull central dels tres que tenia el pont del ferrocarril i amb l'entrada principal de la masia. En aquest passeig es van plantar els plataners i la part nord-est es va repoblar amb un bosquet de pins bords, garrofers i alzines que encara avui donen ombra als passejants. D'aquesta època també és el molí de vent que encara hi ha a l'entrada i que servia per extreure aigua del pou amb més facilitat. L'any 1877 la finca canvia de propietari, després d'estar de lloguer un parell d'anys. El nou propietari donarà nom a la finca: Lluís Buxeres i Abad. Ell va ser qui transformaria aquella vella masia en el palauet i la finca residencial que avui coneixem. L'estiu de 1906 van concloure les obres de remodelació interior i els seus propietaris el van ocupar immediatament. Llavors van començar a unificar l'aparença exterior per donar-li un volum homogeni gràcies a la incorporació d'unes galeries laterals, unes torrasses a la façana posterior i a l'eliminació dels desnivells propis d'una masia. L'arquitecte va ser Manuel Joaquim Raspall Mayol. Avui dia, només les dues sales del pis inferior conserven la decoració i els elements decoratius originals. Tota la planta superior ha estat remodelada i alguns mobles han passat a conservar-se a les sales del Museu d'Història de la ciutat. L'any 1906 també es va gestar el jardí tal i com el coneixem avui dia. A més, juntament amb l'habitatge principal es va construir la casa dels masovers, un edifici de planta baixa i pis adjacent al palauet que utilitza elements barrocs. Més tard es van construir dues ampliacions laterals i una cotxera. La família va abandonar la finca com a residència després de la Guerra Civil i des d'aquell moment només la va tornar a utilitzar com a finca d'estiueig. L'any 1968, els descendents de Lluís Boixeres van vendre la finca i el jardí a l'Ajuntament per 32 milions de pessetes. El Consistori volia destinar la finca a parc públic i els edificis per a usos institucionals. El parc es va inaugurar l'any 1972 i avui allotja un gran nombre d'espècies vegetals i també d'ocells. | 41.3648700,2.0961200 | 424403 | 4579656 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52319-foto-08101-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52319-foto-08101-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52319-foto-08101-26-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Joaquim Raspall Mallol | Davant l'edifici hi ha una construcció d'estil àrab, de base quadrada feta de maó vist amb obertures d'arc de ferradura i acabament amb merlets, que era utilitzat com a pou. Tot el conjunt és envoltat per una tanca de pedra -en el cas de la façana principal i oest- i d'arrebossat -en el cas de la façana posterior i est. La tanca és rematada per balustres i pilars en gerros decorats amb garlandes i caps mitològics. A la façana oest hi ha un mirador sostingut per mènsules curvilínies amb fulles d'acant. Les altres tres façanes tenen una reixa d'entrada de ferro forjat flanquejada per dos pilars amb coberta de dos vessants.També està relacionat amb el palauet el templet o glorieta modernista que es troba al costat d'un dels camins d'accés a la masoveria (fitxa 254)L'edifici té una col·lecció moble rellevant que forma part de l'nventari del Museu de L'Hospitalet.Actualment és un centre d'actes municipals de caràcter representatiu, per a celebracions, esdeveniments i actes protocolaris. | 94|98|99 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 | |||||||
| 52320 | Cal Masover Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-nou | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 A). Una mirada a la Marina d'ahir. Les nostres masies. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XIX | Abandonada des de fa temps. Coberta malmesa. | Masia situada a la zona propera al Llobregat, rica per al cultiu. És de planta basilical i consta de planta baixa, pis i golfes. Tot i que el costat dret es va modificar i se li va afegir un cos nou. La façana principal està orientada a migdia. Les obertures no s'han disposat simètricament; però destaquen els emmarcaments de pedra picada i polida de les finestres i el balcó central, i la llinda esculpida. | 08101-27 | Carretera de la Feixa Llarga, s/n | El passat agrícola de l'Hospitalet és avui només perceptible en escasses, però riques explotacions agràries que resten a la zona més propera al Llobregat. Entre els camps, i seguint la xarxa de camins rurals que perviuen, romanen encara algunes de les antigues masies que explotaven les terres, la majoria abandonades. | 41.3443600,2.1006700 | 424760 | 4577376 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52320-foto-08101-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52320-foto-08101-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52320-foto-08101-27-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que els camps del voltant es troben en ple rendiment, no s'ha sabut aprofitar l'edifici i s'ha deixat perdre. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:53 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 165,96 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/