Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52425 | Brollador de la plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brollador-de-la-placa-de-lajuntament | XX | Situat enfront de la Casa de la Vila hi trobem un element urbà amb l'aparença de monument, però que en realitat es tracta d'un brollador d'aigua. Es compon de dues parts diferenciades. Per un costat una estructura en forma de dues cunyes damunt un suport. Enfront el que seria el receptor de l'aigua o la pica, també metàl·lica i de planta quadrada. Tot d'acer inoxidable. | 08101-140 | Plaça de l'Ajuntament | 41.3596700,2.0997100 | 424697 | 4579076 | 1991 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52425-foto-08101-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52425-foto-08101-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cristobal Gabarrón | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||||
| 52426 | Conversa. Caps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conversa-caps | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument format per dues columnes una tubular i l'altra en prisma, d'acer i ferro, trencades i obertes amb dos perfils de acara retallats a la part superior. Estan situades sobre una peanya d'encofrat de ciment i grava, amb rajoles de ciment en la seva cara superior | 08101-141 | Plaça Camilo José Cela | Es va inaugurar l'any 1992. | 41.3660100,2.1251500 | 426832 | 4579758 | 1992 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52426-foto-08101-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52426-foto-08101-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Emili Armengol | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52427 | Columnes amb pedres de molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/columnes-amb-pedres-de-moli | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Dues columnes formades per la superposició de quatre elements o tambors, fets de pedra, de secció circular. Els tres inferiors de la primera són de forma cilíndrica però el superior de forma cònica invertida. Els de la segona són: l'inferior cilíndric, el segon de forma còncava i els dos superiors cònics en sentit decreixent. | 08101-142 | Ronda de la Torrassa cantonada amb Rafael Campalans. | Una inscripció en una placa de bronze explica que es tracta d'un monument 'Cedit per Aparcament i Serveis de L'Hospitalet SA (S.P.M.) Desembre de 1993.' | 41.3691500,2.1267200 | 426967 | 4580105 | 1993 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52427-foto-08101-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52427-foto-08101-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Serveis municipals | Els materials utilitzats són blocs de granit i pedra sorrenca procedents d'un picapedrer de Corçà (Girona) i la tècnica el tallat.Les seves mides són:- Primera columna: 278 cm. d'alçada per 216 cm. de perímetre.- Segona columna: 338 cm. d'alçada per 254 cm. de perímetre. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||
| 52429 | Monument a Antonio Machado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-antonio-machado | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument dedicat a la memòria del poeta Antonio Machado, que consisteix en una planxa de ferro (220 x 110 x 8,5 cm) amb la seva silueta de perfil, retallada. A sota, dins d'un quadrat, la de la seva mà. | 08101-144 | Av. d'Isabel la Catòlica | Es va inaugurar el 24 de febrer de 1994. | 41.3688000,2.1030300 | 424985 | 4580087 | 1994 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52429-foto-08101-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52429-foto-08101-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavier Medina Campeny | L'escultura està collada directament al terra, sobre un parterre de flors irregular, allargat per un extrem que connecta la figura de Machado amb el peu d'un arbre, el conjunt està envoltat de gespa. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||
| 52430 | Monument a Tierno Galván | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-tierno-galvan | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. https://ca.wikipedia.org/wiki/Enrique_Tierno_Galv%C3%A1n | XX | El bust en bronze ja no hi és i l'estany ja no funciona com estany ni font. | A la rotonda de la plaça d'Eivissa s'hi va instal·lar un monument en homenatge al que fou alcalde de Madrid, EnriqueTierno Galván. Aquest consisteix amb una font amb estany de planta rectangular i en el mur del fons hi havia un bust en relleu, retrat a mig cos del professor, de perfil, amb ulleres i vestit amb jaqueta i corbata i amb les mans creuades. Al costat la dedicatòria 'La ciutat de l'Hospitalet al professor Enrique Tierno Galván, abril, 1995'. A l'estany hi ha quatre brolladors diferents amb figures de granotes de bronze i un de circular El relleu del retrat s'aguanta al mur amb ancoratges d'acer, les figures de les granotes estan collades amb cargols metàl·lics i soldades , les lletres estan enganxades amb morter i ancoratge metàl·lic. | 08101-145 | Plaça Eivissa, s/n | Es va inaugurar l'abril de l'any 1995. Enrique Tierno Galván (Madrid, 8 de febrer de 1918 - 19 de gener de 1986) fou un polític espanyol, alcalde de Madrid, assagista i doctor en dret i en filosofia i lletres. El seu prestigi polític i intel·lectual queda consolidat en els anys setanta, després del seu confús ingrés i expulsió de l'Agrupació Socialista Madrilenya —que teòricament obeïa al PSOE-històric, l'executiva del qual era establerta a Tolosa de Llenguadoc—, la seva presentació com a intel·lectual marxista però no «escolàstic» i la seva expulsió a perpetuïtat (al costat d'altres catedràtics i professors universitaris com José Luis López Aranguren i Agustín García Calvo) de la Universitat espanyola després de les protestes estudiantils, iniciades a Madrid en 1965, en contra de la dictadura franquista i que ell va recolzar. El 1966 es trasllada als Estats Units on va ser professor en la Universitat de Princeton (1966-1967), i també a la de Bryn Mawr, i va esdevenir el líder de la Federació Socialista a Madrid -també conegut com el «grup de Marquès de Cubas», pel seu domicili d'actuació-, amb el qual buscava liderar a tot el socialisme de l'interior. Després d'una entrevista amb Rodolfo Llopis Ferrándiz a París en 1966, i en tornar a Espanya, el 1968, funda el Partit Socialista de l'Interior (PSI), que posteriorment, el 1974, va passar a dir-se Partido Socialista Popular (PSP). Aquest mateix any, al costat del Partit Comunista d'Espanya (PCE), el Partit del Treball d'Espanya (PTE), el Partit Carlí (PC) i nombroses personalitats independents, formaria la Junta Democràtica d'Espanya (JDE). | 41.3713400,2.1044800 | 425109 | 4580367 | 1995 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52430-foto-08101-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52430-foto-08101-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Meritxell Martínez | La tercera foto és del web: https://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=317 | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||
| 52431 | Abstracte | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abstracte | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Escultura de gran format composta per una peça cúbica oberta per un costat pel qual es pot accedir al seu interior. Composta per làmines de ferro soldades formant unes parets interiors i exteriors d'un gruix considerable, encara que estan buides. Acaben, en la seva part superior, amb unes siluetes humanes agafades de la mà. En una de les cares s'hi ha afegit una orella. | 08101-146 | Parc de Les Planes | Inaugurada l'any 1995. | 41.3684500,2.1051900 | 425165 | 4580046 | 1995 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52431-foto-08101-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52431-foto-08101-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavier Medina Campeny | Està ubicada a la part alta del parc, en un talús cobert de gespa i entre arbres que la mig amaguen. Actualment l'obertura està tancada amb una protecció metàl·lica.La signatura està gravada directament al ferro, sobre una placa a la part inferior esquerre del costat on està inserida l'orella. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||
| 52439 | Jardins de ca n'Arús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-ca-narus | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/masies-indrets/ca-narus/ | XIX | Tot i que ja no es conserven els boixos originaris que delimitaven els parterres i els rosers, el parc presenta un bon estat de conservació. Les palmeres han patit l'actac de l'escarbat morrut i un cop tallades, cal tallar-les i eliminar-les de soca-arrel ja que malgrat estar tallades l'escarbat pot restar durant molt de temps al seu interior. | Els jardins de ca n'Arús tenen un marcat estil romàntic, propi de la segona meitat del segle XIX. Estan situats en la confluència de la Rambla de la Marina i l'Avinguda del Carrilet. El parc està configurat en un pla dividit en sis espais enjardinats relacionats entre ells per avingudes que conflueixen en un espai central arrodonit amb una font d'aigua al mig feta de maó emmarcada per un parterre de llamborda moderna i envoltada quatre arcades al peu de les quals hi creix un xiprer. L'accés original al parc es fa per una avinguda més ample on hi ha el barri original de la casa senyorial. Fineix davant de la façana principal de la casa per una balustrada. Les espècies representades són del tipus mediterrani, amb presència destacada de til·lers que aporten ombra i un agradable perfum durant l'època de floració, xipressos, varies espècies de pícees i magnòlies i alguna olivera i palmeres del tipus canariensis, datilera i algun margall. Els parterres, es conserven verds, amb gespa i planta verda del tipus com les cintes verdes (Clorophytum comosum) que a més a més de ser considerades plantes purificadores de l'aire, aporten frescor a l'estiu. Alguns dels seus racons s'han arranjat per fomentar la lectura, el recolliment i el descans o simplement com a un lloc de trobada. | 08101-396 | Rambla de la Marina, 415-427 | Es coneixen poques dades sobre la casa senyorial de Can Arús. Com a hipòtesi, sembla que el creixement de la masia anà paral·lel al primer projecte d'eixample de la vila vella de l'Hospitalet. Es construeix l'any 1851 per iniciativa de Jaume Arús i Cuixart, soci fundador del Casino del Centre i alcalde del municipi. Entre 1900 i 1910, el seu nét, Santiago Arús hauria fet alguna ampliació, d'aquí l'acroteri, decorat amb terracota i un medalló central amb les inicials S.A. Als anys vuitanta del segle XX mitjançant expropiació va passar a mans de l'Ajuntament. El mes de febrer de l'any 2005 es projecta la reforma de la masia, que finalitza el mes d'abril de l'any següent. L'arquitecte encarregat de l'obra serà Martí Cabestany i Puértolas. L'estructura general del jardí es va respectar i no va ser fins l'any 2009 que es varen obrir per primera vegada al públic rebent el tractament d'espai públic. L'alcaldessa que va fer la inauguració fou Núria Marín. Per Corpus l'any 2014 la font va ser escenari de l'ou com balla especialment dissenyat per al gaudi de la gent gran. | 41.3582600,2.1020900 | 424894 | 4578917 | 1851 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52439-foto-08101-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52439-foto-08101-396-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El parc de Ca n'Arus obra del primer de maig al 31 d'octubre de les 9 del matí fins les 8 del vespre, i des de Tots Sants fins al 30 d'abril de 9 del matí a 6 de la tarda, amb els caps de setmana, de dos quarts de deu del matí a les dues de la tarda. | 98 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||
| 52441 | Els gegants de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-de-sant-josep | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep i (no consta). Gegants. Recull de capgrossos i gegants de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XX | L'any 1979 es restauren i es fan vestits nous. L'any 1996 es tornen a fer uns altres vestits. L'autor aquest cop és Ramon Aumedes, del taller Sarandaca de Granollers. | Parella de gegants que representen el compte / rei del Casal de Barcelona Jaume I i la seva esposa. Són d'estil romà. Jaume I fa tres metres i mig d'alçada i pesa 60 k. El casc està coronat per un drac que simbolitza la força i el poder. Porta una destral a la mà dreta, recolzada sobre l'espatlla. La geganta té una alçada de tres metres trenta cm i pesa 56 k. Porta una abundant cabellera i llueix una diadema daurada, i subjecta un pomell de flors a la mà dreta i un mocador a l'esquerra. El primer any surten per les tres processons de Corpus de la ciutat: Santa Eulàlia, Centre i Collblanc. Però a partir de la República de 1931 la seva participació pública decau ostensiblement. Només una sortida l'any 1935 per la Festa major de Collblanc. A partir de 1939, tornen a recuperar el rol inicial de les processons de Corpus. També participen en l'acte d'inauguració de la reconstrucció de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. El 17 de juny de 1962 són padrins de la nova parella de gegants de la ciutat i estrenen vestuari. Fet per Lluís Carbonell d'Olot. Pel 24 de juny, una setmana més tard, les dues parelles encapçalen la processó de Sant Joan i s'estrena la sarda del mestre Sebastià Figuerola 'Els gegants de l'Hospitalet'. L'any 1966 la ciutat és proclamada ciutat pubilla de la sardana. A partir de 1967 comencen a sortir per les festes majors i a tenir una participació més activa a la ciutat transformant el rol religiós inicial amb un de més lúdic i festiu. Malauradament no sempre es preserven de la manera que caldria i s'han de restaurar, l'any 1979 i 1996 i fer-ne vestits nous. Beneïts el 10 de juny de 1928 pel rector de Santa Eulàlia de Mèrida davant la presència d'autoritats i ciutadans. Participen del XVI Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics de Manchester I(Anglaterra). | 08101-398 | L'Hospitalet de Llobregat | El 16 de novembre de 1927, l'Ajuntament acorda adquirir una parella de gegants. Fins aquell moment, a les processons de Corpus hi havien anat gegants llogats. Són obra del taller d'estatuària religiosa 'El Inmaculado Corazón de María', de la vídua de Sabel Barnadas d'Olot. El seu cost fou de 2000 pessetes. La confecció de la roba anà a càrrec de la Casa Puig i va costar 190 pessetes. L'escultor fou l'olotí Josep Soy. El gegant fou vestit per la modista Marieta Sanabra, i la geganta, pel cosidor del taller de la Maria Manyà, del carrer de l'Església, de forma desinteressada. | 41.3594100,2.0996100 | 424688 | 4579047 | 1927 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52441-foto-08101-398-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52441-foto-08101-398-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Soy | La foto en blanc i negre és de: https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/festivitats-i-tradicions/gegants/. Prové de Ricard Zeta pare. En el bloc es diu que es tracta dels tercers vestits, de l'any 1962, i no es substituirien fins l'any 1979. Sobre aquesta fotografia en Richard (fill) comenta: 'A la foto, al darrere hi ha un segell, que diu: Foto estudio BERNAL -Torrente Gornal, 96 esquina Pujós - La Florida, etc. El senyor que està darrere del cap del xinès, mostra una bossa i també el que està dempeus al costat del timbaler. Aquesta bossa la portaven el capgrossos i recollien monedes. Després, una part hi anava a parar a l'Ajuntament, una altra era per obres benèfiques i una altra part per l'equip. Normalment eren de 10 cèntims. Me'n recordo al meu pare abocant la bossa a la taula del menjador, la omplia de monedes'. | 98 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||
| 52453 | Plafó ceràmic de l'Associació de Veïns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-de-lassociacio-de-veins | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. BOTEY, Jaume (1986). Cinquanta-quatre relats d'immigració. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de l'Hospitalet i Diputació de Barcelona. https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/carrers/placa-de-la-carpa/ | XX | Plafó ceràmic col·locat en una de les parets de la plaça de la Carpa orientada al nord. Es tracta d'un plafó de rajoles (4 x 5) de fons blanc amb lletres i dibuixos en blau. S'hi pot llegir: 'On havien d'aixecar-se 13 blocs de 12 plantes, molts homes i dones animats i guiats per l'Associació de veïns després de 10 anys de lluites van aconseguir els serveis que hi volien: una escola (1984), un mercat (1985) i aparcament (1990), una plaça pública (1992)'. Al costat hi diu: 'Aquest espai anomenat La Carpa en record del teatre que hi hagué instal·lat és el símbol de la unitat dels homes i dones de Can Serra per a millorar el seu barri / la unitat dels veïns ha transformat el nostre barri / setembre 1992 - Assoc. Veïns - Can Serra'. | 08101-156 | Plaça de la Carpa | També està dibuixat un tamboriner fent ús del seu tambor al costat de la Carpa. Aquesta era la manera que tenia l'Associació de Veïns de Can Serra d'avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l'ajuntament a reivindicar millores pel barri, Martí treia el seu tambor i el barri sabia que l'AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l'ajuntament fent molt de xivarri, tothom sortia als balcons, tothom sabia d'on venien ja que el tambor els identificava, i a més cantaven cançons reivindicatives. | 41.3662400,2.0999200 | 424722 | 4579805 | 1998 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52453-foto-08101-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52453-foto-08101-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Carmen Sánchez Pizarro | En aquell descampat on volien fer aquest projecte hi havia dues carpes de ferro cobertes amb lona on feien espectacles. Desprès de molts anys de lluita i treball per part dels veïns liderats per l'Associació dels veïns, el Juny de 1976 el barri va prendre possessió del solar. Es va netejar i es celebra per primera vegada la Festa Major coincidim amb nit de Sant Joan. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||
| 52454 | Molí paperer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-paperer | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Però presenta alguns grafits. | Monument format per quatre pedres de molar de gran mida i pes, originàries de l'antic molí paperer, Renom SA. que existia en aquells indrets de la barriada de Gran Via Sud. Són pedres tallades, esculpides i polides en un mateix bloc i de forma circular. Totes elles disposen de forats per tal d'instal·lar-hi els eixos de ferro massís que les permetien girar. Tres de les quatre peces mantenen encara part de la ferralla dels eixos i engranatges que antigament tenien. Dos de les moles ,de diferent diàmetre, formen la base per a les altres dues, que estan dretes i unides pels eixos i engranatges. | 08101-157 | Plaça del Bon Repòs | La data de la primera ubicació en aquest indret és el 23 de juliol de 1998. | 41.3610900,2.1342900 | 427591 | 4579204 | 1998 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52454-foto-08101-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52454-foto-08101-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Serveis municipals | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||
| 52455 | Conseqüència d'equilibris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/consequencia-dequilibris | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XXI | Escultura de caràcter simbòlic situada al bell mig del parc de Bellvitge, molt a prop de l'ermita. Mesura quatre metres d'alçada, sis de llargada i un i mig d'amplada. Està formada per tres elements: un tors d'home / dona, un triangle i un cub. Explica l'autor que dels cossos de l'home i la dona surt un braç allargassat cap amunt, i a dalt de tot hi ha un cub, símbol de l'arquitectura de Bellvitge. El cos impulsa l'arquitectura sense límits: ' Farem del barri el que vulguem'. L'escultura simbolitza, segons Ferran Soriano, la força de la gent que va ajudar a consolidar el barri de Bellvitge. Quan es va inaugurar aquesta obra Soriano va explicar: ' El títol em lliga molt amb un barri en el qual em sento molt implicat i amb unes vivències que són de primera mà, sense intermediaris'. Situada als peus de l'escultura hi ha una placa amb la inscripció de la dedicatòria: 'En memòria i homenatge a tots els homes i totes les dones que amb el seu esforç i la seva lluita aconseguiren un barri millor. L'Ajuntament de L'Hospitalet i l'Associació de Veïns de Bellvitge amb motiu del 30è aniversari del barri i com a testimoni per a les noves generacions'; la data i l'escut de la ciutat. | 08101-158 | Parc de Bellvitge | Es va inaugurar el maig de l'any 2001 coincidint amb el trentè aniversari del barri. | 41.3476900,2.1106300 | 425597 | 4577737 | 2001 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52455-foto-08101-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52455-foto-08101-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ferran Soriano | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52456 | Les lletres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-lletres | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XXI | Poema corpori format per onze lletres de la paraula L'Hospitalet col·locades verticalment enmig de la plaça i sense alinear. En un costat, enmig d'un parterre empedrat, s'apilen unes damunt les altres, la resta de les lletres de l'abecedari. Lletres són metàl·liques i pintades de color vermell. Mesuren tres metres d'alçada i deu cm de gruix. Cadascuna està posada sobre una peanya trapezoïdal feta del mateix material que el paviment de la plaça. | 08101-159 | Plaça Francesc Macià | En la seva inauguració, el maig de 2003, Joan Francesc Marco, va destacar que el Poema Corpori reflexa fidelment el pensament de Joan Brossa sobre la creació artística: 'Brossa sempre es va preocupar perquè l'art no fos una cosa segrestada en mans d'una minoria selecta, ell volia que arribés a tothom, volia dignificar l'art per fer-lo popular'. També la seva companya, Pepa Llopis, declarava que: 'Les Lletres podien servir de pissarra, tot i que les dibuixin o les pintin, les lletres hi seran perquè són lletres vives'. | 41.3643700,2.1282900 | 427093 | 4579573 | 2003 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52456-foto-08101-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52456-foto-08101-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Brossa | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52457 | Memorial a les dones víctimes de la violència de gènere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memorial-a-les-dones-victimes-de-la-violencia-de-genere | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XXI | Monument aixecat en diferents moments pel Grup de dones de Can Serra per recordar les víctimes de la violència de gènere. Està compost per quatre columnes helicoïdals fetes de maó, de diferents alçades. A la columna més alta hi ha sis noms de dones a cada maó; pintats cadascun en unes peces de ceràmica blanca que hi estan enganxades, també hi consta el nom de la ciutat i la data. Al començament només hi havia aquesta columna. Més tard s'hi van afegir les altres tres i es van col·locar damunt un podi de planta rectangular, amb rajols on s'indica un any i el número de víctimes de violència de gènere d'aquell any: des del 2006 fins el 2012. Al centre hi ha una placa negra amb la inscripció, en blanc, d'una dedicatòria: 'El grup de Dones de Can Serra de L'Hospitalet, als 20 anys de la seva fundació, continua treballant perquè no hi hagi cap classe de violència en el nostre món. 8 de Març de 2006 . Ajuntament de L'Hospitalet' . També hi ha gravat un dibuix al·lusiu al grup de dones del barri. | 08101-160 | Carrer Granollers, s/n | La columna es va començar a fer el 2006 i des de llavors les dones del grup han anat posant els noms als totxos . Les tauletes les pinten en un taller durant els treballs preparatius del Dia de la Dona de cada any. | 41.3660300,2.0978500 | 424549 | 4579784 | 2006 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52457-foto-08101-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52457-foto-08101-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Grup de dones de Can Serra | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52458 | Pont de la llibertat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-llibertat | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. EUROPA PRESS (2007). L'ESCULTURA 'El pont de la llibertat' s'instal·la la Rambla de la Marina de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès); dins vilaweb https://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/2592929/20071016/lescultura-pont-llibertat-sinstalla-rambla-marina-lhospitalet-llobregat-barcelones.html [consulta realitzada el 19 de setembre de 2017]. | XXI | Escultura al·legòrica formada per dues peces originals de bronze, amb un pes de 3.500 quilos cadascuna, unides per un arc d'acer inoxidable de 20 metres de longitud. El nom de l'escultura s'identifica amb els lluitadors que van tractar de fer de pont entre dues èpoques, la que havia conquerit la llibertat democràtica i la que l'ha recobrat. Aquesta al·legoria a la llibertat també s'expressa amb les dues formes orgàniques que sostenen l'arc i que per Arranz Bravo són una expressió del que entén per creació artística. L'arc o pont creua la plaça enlairat per sobre en sentit perpendicular a la Rambla de la Marina. Les formes que el sostenen estan situades sobre uns talussos coberts de gespa que s'han posat als dos costats d'aquesta rotonda transitable pels vianants. Arran de terra i a cada cantó hi ha unes petites làpides amb la inscripció, una en català i l'altra en castellà, de la dedicatòria: 'Aquesta obra .....és un reconeixement a tots els homes i a totes les dones que van lluitar per la recuperació de la democràcia i la llibertat al nostre país'. Hi posa també el nom de l'autor i els noms de l'Ajuntament i de l'Associació L'Hospitalet Antifranquista que ara utilitza aquesta obra com a logo i nom. | 08101-161 | Entre la Rambla de la Marina i l'Avinguda del Carrilet. | Es va inaugurar el 28 d'octubre de 2007, culminant d'aquesta manera sis anys de treballs des que el 2001 es va col·locar la primera pedra juntament amb les 2.000 firmes de ciutadans de l'Hospitalet que donaven suport a aquesta iniciativa. Durant aquest temps l'artista treballava al seu estudi i a la Foneria Artística Vilà de Valls, on s'ha realitzat tot el procés de foneria en bronze de la peça. El llavors alcalde de la ciutat, Celestino Corbacho deia: 'l'escultura representa la memòria històrica, l'homenatge i el reconeixement a tots els que van lluitar per la llibertat i la democràcia i que van patir les conseqüències d'una dictadura ferotge'. | 41.3579100,2.1027700 | 424951 | 4578878 | 2007 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52458-foto-08101-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52458-foto-08101-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduard Arranz Bravo | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52459 | Monument de la XXXI trobada de penyes barcelonistes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-xxxi-trobada-de-penyes-barcelonistes | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XXI | Monument que commemora XXXI trobada mundial de Penyes Barcelonistes celebrada a l'Hospitalet el 5 d'abril de 2008. Consisteix en una mena de columna irregular i feta de diferents textures que a la part superior s'esquinçà en dos fragments. La part inferior imita una textura de fusta i a la part superior de pedra negra. Al peu de l'escultura hi ha una placa de bonze amb la dedicatòria. Hi consta el nom de l'escultor, la data i els escuts de L'Hospitalet i del club de futbol FC Barcelona. | 08101-162 | Plaça de les germanes Ocaña | Es va inaugurar el 5 d'abril del l'any 2008. | 41.3745500,2.1170700 | 426166 | 4580713 | 2008 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52459-foto-08101-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52459-foto-08101-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alfredo Sánchez | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52460 | Font de la plaça de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | XX | Presenta evidències de fongs, humitats i alguna pintada. | Font urbana que agafa l'aigua de la xarxa urbana situada en un angle de la plaça de la Mare de Déu de Montserrat. Es tracta d'una font d'obra composta per un prisma rectangular acabat en punxa, semblant a una coberta a quatre aigües o piramidal que forma un petit ràfec amb les façanes, que tenen una simple decoració geomètrica. En una de les parets hi trobem el brollador cromat, de polsador, que surt de la boca d'un lleó de bronze. Aquest prisma se sustenta damunt un podi de pedra una mica més ample, que també sosté la pica on desaigua el brollador. A la façana contrària al brollador hi trobem la portella metàl·lica que dona accés a l'interior. | 08101-163 | Plaça de la Mare de Déu de Montserrat | 41.3578000,2.1012200 | 424821 | 4578867 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52460-foto-08101-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52460-foto-08101-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||||||
| 52462 | Casa de la Rambla Just Oliveras, 63 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-rambla-just-oliveras-63 | XX | Casa que fa cantonada entre la Rambla Just Oliveras i el carrer del Bruc. És de planta quadrangular i consta de planta baixa i pis i terrat pla. Formaria part del programa de rehabilitació de la rambla a principis del segle XX i s'ha mantingut intacta fins ara de la despersonalització urbanística i arquitectònica d'anys posteriors. Destaca per la simplicitat ornamental i la combinació entre plens i buits de les façanes. A la principal, que dona a la rambla, es disposa simètricament a partir de tres eixos de verticalitat delimitats per les obertures (buits): porta d'accés central i dues finestres laterals, a la planta baixa; i balcó central i finestres laterals a la planta pis. Totes les obertures tenen un recreixement del parament que les delimita, amb els escaires arrodonits. La façana del carrer del Bruc disposa d'unes obertures en planta baixa que responen a necessitats posteriors a la construcció, però manté les finestres de la planta pis. | 08101-165 | Rambla Just Oliveras, 63 | 41.3629900,2.1001100 | 424734 | 4579444 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52462-foto-08101-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52462-foto-08101-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||||||
| 52464 | Abacus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abacus | XIX | Antigues naus industrials reconvertides en comerç. Estan situades en un dels eixos de la ciutat com és la Rambla Just Oliveras, cantonada amb el carrer de Barcelona. Formades per tres cossos principals de planta rectangular i la coberta de teules a dues aigües. El cos central és el més ample. Les façanes tenen una composició simple on només destaquen alguns elements decoratius a les cantonades o els capcers rectes en els cossos laterals i en frontó escapçat en el vèrtex en el cos central. | 08101-167 | Rambla Just Oliveras, cantonada carrer de Barcelona | 41.3604800,2.1014000 | 424839 | 4579165 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52464-foto-08101-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52464-foto-08101-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||||||
| 52465 | Font de la Rambla Just Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rambla-just-oliveras | XX | Font situada al bell mig del passeig de la rambla Just Oliveras a l'alçada del número 15. És de ferro de fossa amb quatre brocs repartits al voltant d'un fanal tipus canelobre, amb quatre caps lluminosos de ferro. Els caps lumínics són de vidre glaçat i estan coberts de corones de ferro treballat als quals hi ha l'escut de L'Hospitalet del Llobregat. | 08101-168 | Rambla Just Oliveras | 41.3609700,2.1014500 | 424844 | 4579219 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52465-foto-08101-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52465-foto-08101-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||||||
| 52466 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 10-12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-10-12 | XIX | Malgrat haver patit modificacions que han transformat el seu aspecte extern, val la pena tenir en consideració pels aspectes originals preservats. | Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer de Barcelona, de planta rectangular que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és de teules a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'un edifici modificat modernament afegint-hi un pis i intervenint en l'acabat dels paraments. De la construcció original en destaca la disposició de les obertures de la primera i segona plantes, amb una composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat delimitats per dues balconeres per planta. Cada balconera disposa de dues obertures. Totes les obertures estan delimitades en el brancal per pilastres i llindes rectes amb decoració floral. Les baranes són de ferro. A la façana secundària, del carrer de Barcelona es manté l'ornamentació a les finestres, aquest cop sense balcó ni baranes de ferro. | 08101-169 | Rambla Just Oliveras | 41.3607000,2.1018500 | 424877 | 4579189 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52466-foto-08101-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52466-foto-08101-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||||||
| 52468 | Edifici del carrer del Príncep de Bergara, 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-del-princep-de-bergara-44 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. La façana es configura a partir d'un eix central on se situa la porta d'accés i que divideix la construcció en dues meitats iguals. Aquest eix es mostra físicament per un plafó estucat amb motius geomètrics que va des de la part superior de la porta d'accés al coronament de la façana. A cada costat hi ha sengles balconades amb dues obertures cadascuna. Destaca la barana de les del primer pis que són de balustres de pedra artificial i les del segon i tercer pis són de ferro. La llinda de cadascuna de les obertures es troba decorada amb una garlanda i medalló de terra cuita. D'aquest mateix material és la voluta que apareix a la clau de l'arc de la porta d'escala. El parament és llis amb un revestiment als baixos amb aplacat de pedra artificial i un estucat amb línies imitant els carreus als pisos. Sota cornisa hi ha una petita sanefa esgrafiada amb els mateixos tons vermellosos que la faixa central. | 08101-171 | Carrer del Príncep de Bergara, 44 | Al llarg del primer terç del segle XX s'anaren bastint nombroses cases de renda que van acabar d'urbanitzar l'eixample vuitcentista del centre de l'Hospitalet. El carrer Príncep de Bergara conserva exemples força reeixits d'aquest tipus d'arquitectura que va acabar per configurar un habitatge de lloguer de certa qualitat, situat a l'entorn de l'antic nucli urbà. | 41.3580400,2.0991600 | 424649 | 4578896 | 1934 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52468-foto-08101-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52468-foto-08101-171-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||||
| 52469 | Edifici del carrer del Príncep de Bergara, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-del-princep-de-bergara-26 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos i terrat pla. La façana es configura a partir de dos eixos de verticalitat asimètrics: en un es defineix una porta en planta baixa d'accés a un local i tres balcons; en el segon, hi trobem la porta d'accés al buit de l'escala amb tres òculs ovals. La porta d'accés al local i a l'habitatge adopten la forma d'arc deprimit còncau, però aquesta segona presenta decoració de sanefes vegetals i tarja condemnada. L'arrebossat del mur imita carreus de pedra. A partir del primer pis, a cada nivell, correspon un balcó i un òcul d'il·luminació de l'espai destinat a l'escala de veïns. La decoració es concentra sobre les obertures, amb relleus a la llinda de les finestres balconeres i garlandes al voltant dels òculs. El treball de ferro forjat es localitza a les baranes dels balcons i a les reixes dels òculs. Una cornisa amb sanefa decorada dóna pas a la balustrada del terrat. | 08101-172 | Carrer del Príncep de Bergara, 26 | Es desconeix l'autoria de l'edifici. Gràcies als registres cadastrals sabem que la propietària i promotora va ser Josefa Pujol. Tot i que situat en l'eixample vuitcentista de l'Hospitalet que comprèn la trama ortogonal dels actuals carrers Rosselles, Rossend Arús, Príncep de Bergara, Provença, etc., aquestes construccions, no es construïren fins el primer quart del segle XX. Cal pensar que de ben segur la construcció del Mercat del Centre (Puig Gairalt 1924-25) va propiciar un impuls important en la urbanització de la zona. | 41.3584900,2.0989400 | 424631 | 4578946 | 1919 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52469-foto-08101-172-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||||
| 52470 | Edifici del carrer del Príncep de Bergara, 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-del-princep-de-bergara-28 | XIX | Casa entre mitgeres que consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla. La seva façana es configura a partir de dos eixos de verticalitat; definits en la planta baixa per la porta d'accés a l'escala i una porta metàl·lica, que correspon al garatge; i en la planta pis per un balcó corregut. Destaca l'esgrafiat amb motius geomètrics del parament de la planta pis i els motius vegetals sobre la línia de les dues obertures. Aquestes tenen porticons de fusta de llibret. També destaquen les cartel·les que sustenten la cornisa i el coronament amb balustres i coronades per cràters. | 08101-173 | Carrer del Príncep de Bergara, 28 | Es troba situat en l'eixample vuitcentista de l'Hospitalet que comprèn la trama ortogonal dels actuals carrers Rosselles, Rossend Arús, Príncep de Bergara, Provença, etc. | 41.3584500,2.0989500 | 424632 | 4578941 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52470-foto-08101-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52470-foto-08101-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||||||
| 52472 | Edifici del carrer de les Roselles, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-les-roselles-13 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | Casa entre mitgeres edificada a les parcel·les regulars que es formaren en la urbanització de l'antic passatge Perutxo. Reformada en un moment posterior i amb un pis de més. Consta de planta baixa i dos pisos. La part de la coberta que dona al carrer és terrat i l'altra part és a dues aigües, amb el carener paral·lel. La façana s'organitza simètricament a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa la porta i una finestra i en les plantes superior una doble balconada, amb barana de ferro. La cornisa és plana amb dos buits cecs. | 08101-175 | Carrer de les Roselles, 13 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3590900,2.1004100 | 424755 | 4579011 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52472-foto-08101-175-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||||
| 52473 | Edifici del carrer de les Roselles, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-les-roselles-15 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | Casa entre mitgeres edificada a les parcel·les regulars que es formaren en la urbanització de l'antic passatge Perutxo. Reformada en un moment posterior. Consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és plana. La façana s'organitza simètricament a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa la porta i dues finestres i en les plantes superiors una doble balconada, amb barana de ferro. La cornisa és plana i està dividida en dos cossos, amb dos buits cecs. Destaquen esgrafiats florals sota la cornisa i el parament d'aplacat simulant carreus encoixinats. | 08101-176 | Carrer de les Roselles, 15 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3590500,2.1004200 | 424756 | 4579007 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52473-foto-08101-176-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||||
| 52474 | Edifici del carrer de les Roselles, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-les-roselles-19 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | Casa entre mitgeres edificada a les parcel·les regulars que es formaren en la urbanització de l'antic passatge Perutxo. Reformada en un moment posterior. Consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és plana. La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. Les de la planta baixa han estat modificades i no presenten cap element característic; però a les plantes superiors, l'eix de la dreta ve definit per un balcó per planta i l'eix de l'esquerra per una finestra per planta. Totes les obertures són de llinda recta i tenen porticons de llibret de fusta. El parament simula carreu i destaca l'esgrafiat en la separació entre el primer i el segon pis. | 08101-177 | Carrer de les Roselles, 19 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3589600,2.1004700 | 424760 | 4578997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52474-foto-08101-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52474-foto-08101-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||||
| 52475 | Edifici del carrer de les Roselles, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-les-roselles-21 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | Casa entre mitgeres edificada a les parcel·les regulars que es formaren en la urbanització de l'antic passatge Perutxo. Reformada en un moment posterior. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana. La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, a l'eix de la dreta, hi trobem la porta d'accés, de fusta, dos vanos i llinda recta. Al costat una estreta finestra amb reixa de ferro. En el primer pis, un balcó amb barana de ferro, a l'eix de la dreta, i una balconera amb balustres a l'eix de l'esquerra. En el segon pis, les dues obertures són balconeres amb balustres; la de l'eix de la dreta és més ampla. Ha estat reformada recentment de forma que els elements ornamentals es revaloritzin. Per exemple en el parament es juga amb la bicromia, un crema del parament de la planta baixa fent joc amb el sòcol de les plantes superiors i el recreixement de la llinda o la cornisa; amb el vermell del maó i les sanefes dels esgrafiats de les sanefes que separen cada planta. | 08101-178 | Carrer de les Roselles, 21 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3589300,2.1005000 | 424762 | 4578993 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52475-foto-08101-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52475-foto-08101-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||||
| 52476 | Edifici carrer de les Roselles cantonada carrer de Provença | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-de-les-roselles-cantonada-carrer-de-provenca | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | Externament mostra evidències de manca de manteniment. | Edifici industrial, actualment en desús, que fa cantonada amb el carrer de les Roselles i el carrer de Provença. Consta de planta baixa, pis i coberta plana. La façana del carrer de les Roselles s'organitza en tres cossos delimitats per pilastres formades per aplacats simulant carreus, amb una orla floral a la part superior. En el cos central hi trobem un accés de vehicles a l'alçada de carrer amb persiana metàl·lica i una triple obertura en planta pis. El cos de la dreta hi ha dues finestres cegues en planta baixa i dues obertures geminades, també cegues, a la planta pis. En el cos de l'esquerra, hi trobem la porta d'accés amb una gran tarja allargada, una finestra amb reixa al costat i dies obertures geminades a la planta pis. La façana del carrer Provença s'organitza amb els mateixos trets que l'anterior. En aquest cas trobem dues grans obertures una mica per sobre el nivell de la vorera que funcionarien de molls de càrrega i descàrrega per a vehicles i una tercera obertura a nivell per l'entrada de vehicles. Els tres cossos de la planta pis tenen sengles obertures triples separades per pilars. | 08101-179 | Carrer de les Roselles cantonada carrer de Provença | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3581700,2.1006200 | 424771 | 4578909 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52476-foto-08101-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52476-foto-08101-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||||
| 52477 | Edifici Fàtima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-fatima | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici que ocupa tres parcel·les del carrer, entre mitgeres que consta de planta baixa i pis, amb coberta de terrat pla. La façana es configura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les seves obertures. En planta baixa, la porta d'accés a l'eix central, amb arc de mig punt, i dues finestres als costats, amb reixa de ferro i llinda recta. A la planta pis, a l'eix central i damunt la porta d'accés, un balcó amb barana de ferro i obertura de llinda recta. Als eixos laterals balconades, també de llinda recta i baranes de ferro. Les tres obertures tenen porticons de fusta de llibret. El parament és un aplacat simulant carreus i amb un sòcol també amb aplacats. | 08101-180 | Carrer de l'Església, 40 | L'obertura del carrer de l'Església, que popularment encara conserva el topònim de carrer Nou, es realitzà l'any 1867 en els terrenys que havien quedat lliures després del trasllat del cementiri que fins llavors havia estat adossat a l'antiga església de l'Hospitalet. Aquesta actuació urbanística s'emmarca en un context d'expansió de la vila vella de l'Hospitalet, que començà a viure a mitjans del XIX episodis de reconstruccions i noves edificacions principalment al llarg del carrer Major. | 41.3608600,2.0991700 | 424653 | 4579209 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52477-foto-08101-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52477-foto-08101-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bona part del carrer, obert en una primera instància des del carrer Major fins al del Centre, ha perdut la fesomia dels habitatges originals ja que hi ha hagut molta arquitectura de substitució. De totes maneres, ha romàs un conjunt que respon a una única actuació constructiva, amb una parcel·lació homogènia i un projecte arquitectònic idèntic.Actualment destinat a centre educatiu, és el col·legi Tecla Sala. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||||
| 52478 | Brollador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brollador | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. | XX | Brollador d'estil romàntic situat al mig de la plaça del rector mossèn Homar. La secció és circular i el brollador de pedra en forma de gerra es troba dins una mitja esfera còncava. L'aigua es manté en una petita bassa circular. Al seu voltant hi ha una palmera i dues magnòlies. | 08101-181 | Plaça del rector mossèn Homar | A mitjans segle XIX, l'únic espai obert que hi havia en aquesta zona era una breu placeta davant de l'església del 1600. Dels quatre espais que avui formen la plaça, aquest vindria a ser el que queda entre la graonada de l'església i la calçada del carrer Major. Les dimensions originals, de fet, eren encara més reduïdes, puix que la façana de l'església desapareguda arribava més endavant que el front de la graonada, i el cos del campanar avançava fins a tocar la línia del carrer Major. El pont que unia l'església i la casa rectoral acabava de fer la placeta un espai anxovat i ombrívol. Per la banda de migdia, el jardí i l'hort de la rectoria ocupaven l'actual placeta de Mossèn Homar i el triangle de la vorera de davant de la Casa de la Vila. Aquest triangle va ser la primera conquesta, la primera ampliació de la primitiva placeta, fou la que es va anomenar 'Plaça de la Llibertat'. La paret de l'hort del rector va ser enderrocada per disposició de la Junta Revolucionària local, que administrà la població en els primers moments que seguiren la revolució del 1868. La mateixa Junta disposà també l'enderroc del pont de la rectoria. | 41.3593700,2.0992600 | 424659 | 4579043 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52478-foto-08101-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52478-foto-08101-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||||
| 52479 | Casa del carrer Bruc, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-bruc-19 | XX | Casa unifamiliar aïllada per tres costats i adossada per la façana de llevant a una altra casa. És de planta rectangular i consta d'una única planta pel carrer del Bruc i de dues pel carrer de Lleida. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, amb un a part de terrat pla al costat de la façana de migdia. La façana del carrer Bruc és de línies senzilles amb obertures adintellades: porta a l'eix central i dues finestres als laterals, amb recreixement i ampit de rajoles. Parament llis, amb separació fent un triple cos i coronament pla, amb la part central més alta. Al davant hi ha un petit pati i una barana amb sòcol d'obra i reixa de ferro. Pilars als extrems i emmarcant la porta d'accés, també de ferro. | 08101-182 | Carrer Bruc, 19 | 41.3630200,2.1013500 | 424838 | 4579447 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52479-foto-08101-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52479-foto-08101-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||||||
| 52480 | Casa del carrer Rodés, 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-rodes-36 | XX | Casa d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de terrat pla. La distribució de les obertures difereix de la planta baixa amb les plantes superiors. A la planta baixa hi ha l'accés a l'escala comunitària i dues obertures més. Els dos pisos tenen la mateixa distribució: una balconada amb barana de ferro i amb dues obertures adintellades. La façana està coronada per una balustrada. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-183 | Carrer Rodés, 36 | 41.3623900,2.1074400 | 425347 | 4579371 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52480-foto-08101-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52480-foto-08101-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||||||
| 52481 | Casa del carrer Rodés, 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-rodes-39 | XX | Casa d'habitatges que fa cantonada amb el carrer de les Esquadres, de planta quadrangular i que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és de terrat pla. La façana del carrer Rodés s'organitza simètricament a partir d'un eix central que la divideix en dues meitats. Aquest eix passa pel mig de la porta d'accés a l'escala comunitària. A cada costat es defineix les obertures; en planta baixa porta i finestra i en les plantes pis balconades amb dues obertures. Les baranes són de ferro i les obertures adintellades amb ornamentació geomètrica damunt la llinda que s'adossa al suport del balcó. La façana del carrer de les Esquadres s'organitza a partir de tres eixos de verticalitat: el de l'esquerra definit per un balcó per planta i porta a la planta baixa; i els altres dos eixos amb finestres estretes adintellades i amb la mateixa ornamentació a modus de trenca aigües. Entre finestra i finestra, hi ha una garlanda floral. Les finestres de la planta baixa tenen reixat de ferro. El coronament de la façana és pla amb una cornisa dentellada amb esgrafiats ornamentals. El parament és llis, a excepció de la planta baixa que té un arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-184 | Carrer Rodés, 39 | 41.3626800,2.1069700 | 425308 | 4579404 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52481-foto-08101-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52481-foto-08101-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||||||
| 52482 | Casa del carrer Rodés, 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-rodes-44 | XX | Casa d'habitatges entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla. La façana s'organitza a partir d'un eix central que la divideix en dues meitats iguals. Aquest eix passa per la porta d'accés, al mig de la planta baixa. A cada costat hi trobem una finestra. En els pisos superiors hi ha un balcó corregut al llarg de la façana on s'accedeix per dues obertures. Les baranes són de ferro i les obertures adintellades. Les de la planta baixa tenen un recreixement al voltant amb un coronament triangular a les finestres i ondulat a la porta, amb motiu floral ornamental. Les obertures dels pisos tenen una lleugera motllura a modus de trenca aigües. El coronament és pla amb una cornisa dentellada damunt una sanefa esgrafiada. El parament és arrebossat llis, amb un sòcol en planta baixa. | 08101-185 | Carrer Rodés, 44 | 41.3628500,2.1071400 | 425322 | 4579423 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52482-foto-08101-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52482-foto-08101-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||||||
| 52483 | Garatge Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garatge-oliveras | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. JUHÉ i ORIOL, Pere (2010). Hospitalencs singulars. Just Oliveras i Prats; dins Xipreret. Ateneu de Cultura Popular, 335, pp. 4-6. | XX | Acabat de reformar. | Edifici destinat a acollir un garatge d'autobusos. Es tracta d'una gran nau, amb estructura bàsica de formigó i uns grans finestrals de vidre per il·luminar-la, capaç de disposar d'un espai interior lliure on havien d'estar-hi els autobusos de l'empresa. Del conjunt de l'obra en destaquen el sistema d'encavallades de formigó de la coberta, que permeten una gran distància entre murs de tancament, i la volumetria dels cossos de façana. Malgrat que els plànols del projecte anaven signats per Antoni Puig i Gairalt, l'obra i construcció de l'edifici s'atribueix al seu germà Ramon. En aquest cas concret, però, les autores de la catalogació de les obres de Ramon i Antoni Puig Gairalt no recullen aquest projecte. Es tracta d'un interessant exemple de com els plantejaments i nous materials constructius permeten una arquitectura capaç de solucionar els reptes i les noves demandes d'espais d'un món modern en transformació. El formigó dóna resposta a la necessitat de grans espais buits coberts i la seva il·luminació. | 08101-95 | Carrer de Tarragona, 28-30 | Es tracta de la cotxera que creà Just Oliveras i Prat (1887 - 1938) empresari, polític i alcalde de l'Hospitalet. Pertanyia a una família benestant arrelada a la ciutat des del segle XVII. De jove s'afilià a la Lliga Regionalista i el 1907, juntament amb els seus germans, va promoure el segon eixample de l'Hospitalet urbanitzant la finca de cal Tres, propietat de la família, de la que en sortiria l'actual Rambla Just Oliveras, batejada així en honor seu. Arran d'això aconseguí ser nomenat cap de la secció local de la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat en les eleccions municipals de 1914. L'1 de gener de 1916 fou escollit alcalde per primer cop, però el 16 de març del mateix any fou destituït. Fou escollit alcalde novament en 1918, i va mantenir el càrrec fins que fou destituït en proclamar-se la dictadura de Primo de Rivera en 1923. Duran els anys 1920 es va dedicar al món empresarial gràcies a la bona marxa del negoci del seu pare i la dot aportada per la seva esposa, Josefa Durban i Casas. El 6 d'agost de 1921 va inaugurar la línia d'autobusos entre l'Hospitalet i la plaça d'Espanya de Barcelona. El 1927 adoptà la forma de societat anònima Oliveras SA i va connectar viatges amb Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat. Amb la caiguda de la dictadura, el 5 de març de 1930, Just Oliveras fou escollit de nou alcalde de l'Hospitalet, càrrec que ocupà fins al 14 d'abril de 1931, quan a les eleccions municipals espanyoles de 1931 va guanyar l'alcaldia Esquerra Republicana de Catalunya. Durant els anys de la Segona República Espanyola va compaginar els seus negocis amb el seu càrrec de regidor per la Lliga Catalana a l'Ajuntament. En esclatar la Guerra Civil espanyola, però, va decidir quedar-se a la vila, tot i que les seves empreses foren col·lectivitzades. El 1938 fou assassinat al garatge de casa seva juntament amb la seva cunyada, Antònia Durban Casas. La seva mort mai ha estat aclarida, ja que l'única testimoni, Àngela Casas Sabaté, no va poder identificar l'assassí,perquè portava la cara tapada. | 41.3618400,2.1029400 | 424970 | 4579314 | 1928 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52483-foto-08101-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52483-foto-08101-95-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni i Ramon Puig i Gairalt | S'hi ha instal·lat una nova activitat comercial. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||
| 52486 | Pont d'en Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-den-jorda | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | El conegut com a Pont d'en Jordà, o Pont del Metro, és un dels elements més destacat d'obra pública de l'Hospitalet. Es tracta d'una estructura penjant de ferro reblonat construït per la Maquinista Terrestre y Marítima, dissenyat per l'enginyer Santiago Rubió i amb participació puntual de l'arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt (segurament en la solució dels elements de formigó dels estreps). Aquesta passera té un estrep al barri de la Torrassa, al capdavall del carrer Rafael de Campalans, i travessant les vies fèrries arriba fins al barri de Santa Eulàlia, on actualment s'hi accedeix per una rampa i unes escales mecàniques. | 08101-98 | Ronda de la Via, s/n | L'origen d'aquest pas de comunicació de vianants entre els dos barris de l'Hospitalet de més creixement urbà durant el primer terç del segle XX començà a ser una necessitat imperiosa a partir de l'arribada del Metro Transversal a Santa Eulàlia al 1932. Josep Jordà, personatge amb càrrecs públics a l'ajuntament de l'Hospitalet i veí de la Torrassa fou l'impulsor del projecte de comunicació d'aquests barris, fins llavors mancats de gairebé cap contacte a causa de la presència de les vies fèrries. El projecte restà aturat fins l'any 1934 quan es trobà el finançament necessari per part de la companyia del metro, que volia atreure més usuaris del barri de la Torrassa, i de l'Ajuntament de Barcelona, que tenia clares intencions annexionistes pel que fa als barris de Collblanc, La Torrassa i Santa Eulàlia, crescuts a redós de la seva pròpia lògica expansionista. La inauguració es produí el 7 d'abril de 1935. | 41.3684800,2.1269200 | 426983 | 4580031 | 1934 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52486-foto-08101-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52486-foto-08101-98-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Rubió | Comunicació de vianants entre els barris de la Torrassa i Santa Eulàlia. | 98 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||
| 52487 | Torre Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-gran | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BAÑOS SORIA, Julio (1997). Imatges retrospectives de la Marina: Zona Franca i polígon industrial Pedrosa. L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX | Està abandonada. La coberta està esfondrada i les obertures no conserven les finestres. | Masia que s'aixeca a l'extrem sud-occidental dels actuals límits del terme municipal, a tocar de la riba del riu Llobregat i prop de les terres annexionades a Barcelona per a la formació de la Zona Franca. És un vast casalot d'uns 20 metres de façana principal, amb diversos annexos laterals. La seva grandària i estructura tipològica contrasta amb la resta de masies que trobem a la Marina, ja que es tracta d'una casa pairal que pot acollir una família extensa. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules a dues aigües. La composició de la façana principal, orientada a migdia, és a partir de diversos eixos de simetria, on destaquen els balcons amb balustres del primer pis. Té set crugies de cinc metres amb murs de 60 cm. Interiors amb motllures, bigues de fusta vistes i revoltons. | 08101-99 | Carretera de la Vora del riu, s/n | Fins fa pocs anys, encara explotava les terres de l'entorn; però la reparcel·lació de la zona i els nous vials l'han ofegat territorialment i en pocs anys s'ha deteriorat considerablement. | 41.3385800,2.1035500 | 424994 | 4576731 | 1843 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52487-foto-08101-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52487-foto-08101-99-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52491 | Monument sense títol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-sense-titol | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Presenta pintades i grafits a la superfície. | Més que un monument commemoratiu sembla un brollador en forma d'embut de secció quadrada, fet de formigó. La part inferior és molt més estreta que la part superior. Per dins té forma de recipient o pica, de textura llisa. Va utilitzar com a material, formigó i pedra calcària per recobrir la part interior. | 08101-147 | Carretera d'Esplugues de Llobregat | 41.3674900,2.0960300 | 424398 | 4579947 | 1995 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52491-foto-08101-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52491-foto-08101-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alfredo Sánchez | Les seves dimensions són: 179 x 129 x 133 cm. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||
| 52492 | Arrels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arrels | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument d'homenatge a Rafael Casanova en forma d'al·legoria amb el simbolisme com a llenguatge principal. Realitzada a partir d'un bloc monolític de marbre travertí, en forma de prisma quadrangular a la base, d'on neixen unes arrels que donen naixement a les quatre barres de la senyera que envolten, alhora, una columna trencada a la part superior. A mitja alçada d'aquesta columna i al bell mig de la banda que formen les quatre barres hi ha el rostre de Rafael Casanova. A la part frontal de la base del prisma es pot llegir la següent inscripció: 'A Rafael Casanova i a l'esperit de l'11 de setembre de 1714.' També hi trobem l'escut municipal. Està posada al mig d'un parterre de gespa en forma de túmul encerclat que s'aixeca sobre el paviment de la Rambla i il·luminada mitjançant uns petits focus de llum halògena. | 08101-148 | Rambla de la Marina | Es va inaugurar l'11 de setembre de 1996. L'autora ha guanyat els premis Josep Llimona, Ciutat de Martorell i, amb l'obra 'Arrels', el Premi Cità d'Estocolm 99 de l'Acadèmia Gli Etruschi de Florència, el 21 de febrer de 1999; tal i com informa una placa de bronze. | 41.3587200,2.1023900 | 424920 | 4578968 | 1996 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52492-foto-08101-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52492-foto-08101-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Montserrat Garcia Rius | Rafael Casanova (1660 - 1743) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les institucions catalanes d'autogovern. És objecte d'homenatge durant la Diada Nacional de Catalunya. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||
| 52493 | Càntic solidari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantic-solidari | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | És un pentàgon irregular amb dues figures antropomòrfiques, una masculina i l'altra femenina, en el seu interior, fetes d'acer. Són figures sense cap, agafades de les mans . Està culminada amb les formes d'un cercle i una mitja lluna. Es presenta sobre una peanya semicircular que s'adapta al desnivell de la plaça amb un mur de formigó de 135x1200x28 cm on hi ha enganxada una placa d'alumini amb la dedicatòria: 'La ciutat de L'Hospitalet a Tuzla' , el títol , l'autor i la data. Està instal·lada en un parterre elevat cobert amb plantes de mata baixa. | 08101-149 | Av. de Josep Tarradellas, cantonada Av. d'Isabel la Catòlica | Es va inaugurat el 30 de març de 1996. | 41.3636200,2.1048900 | 425135 | 4579510 | 1996 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52493-foto-08101-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52493-foto-08101-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ferran Soriano | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52494 | Noi amb peix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noi-amb-peix | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Escultura de bronze que representa un nen un assegut sobre uns esglaons amb un dofí amb la boca oberta a les mans . El nen té el cap girat cap a un costat i les cames obertes tocant-se els peuets L'obra original era de terra cuita, feta amb argila modelada i amb incisions per les ungles, la cara i els cabells. L'actual és una còpia feta amb fosa de bronze i polit manual, buidada per dins i col·locada sobre una peanya quadrangular de granit negre que reposa en un pedestal de maons. A una certa distància hi ha la placa amb la inscripció del nom de l'obra , de l'autor i l'anagrama del col·lectiu Gent de Pau que va promoure la construcció d'aquesta còpia. Les dimensions de la figura són : 55 x 35 x 38 cm. | 08101-150 | Carrer Famades | Inaugurada l'any 1996. | 41.3575100,2.0965700 | 424432 | 4578839 | 1996 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52494-foto-08101-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52494-foto-08101-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rafael Solanic i Balius | La peça original que estava ubicada a Ca n'Arús, tenia un ús com a brollador de terracota i es troba actualment als magatzems del Museu de L'Hospitalet.L'escultura està dins d'un parterre romboïdal, als Jardins de la Pau, als peus d'una olivera i amb plantes arbustives als costats. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||
| 52495 | La Sireneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sireneta | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Petita figura de bronze que representa una sirena asseguda damunt una roca. Està situada al mig d'un parterres de flors de la plaça. La sireneta porta trenes i sosté amb la mà dreta un peix, que feia les funcions de brollador quan l'escultura formava part d'un estany amb aigua | 08101-151 | Plaça de la Mare de Déu de Montserrat | Es va inaugurar 23 d'octubre del 1997. | 41.3576300,2.1011900 | 424818 | 4578848 | 1997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52495-foto-08101-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52495-foto-08101-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Valentí Julià i Sadurní | Es tracta d'una versió, feta pel mateix autor, d'una primera sirena de l'any 1955 que havia estat instal·lada a la plaça del Repartidor i posteriorment al parc de la Marquesa d'on va desaparèixer l'any 1983.Les seves dimensions aproximades són: figura 60 cm d'alçada i la peanya 30 x 30 cm. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||
| 52496 | Monument a la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-mare-de-deu-de-montserrat | <p>ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. https://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Garc%C3%ADa_Rius</p> <p><span><span><span><span><span><a href='http://ow.ly/4xeJ30qBFm9'><span><span>http://ow.ly/4xeJ30qBFm9</span></span></a></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Monument dedicat a la Moreneta, patrona de Catalunya, compost per un monòlit (168 x 112 x 124 cm)de conglomerat procedent del propi massís de Montserrat, cedit pel municipi de Collbató. S'ha col·locat damunt un parterre i només s'ha treballat rebaixant-lo una mica pel costat on se situa el perfil en bronze de la Mare de Déu de Montserrat (49'5 x 22 cm). Hi ha la firma de l'autora a la cantonada inferior dreta del bust i en un lateral del monòlit hi ha clavada una placa de metacrilat amb la dedicatòria i la data de la inauguració.</p> | 08101-152 | Plaça de la Mare de Déu de Montserrat | <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta obra la va encarregar el Club Muntanyenc de L'Hospitalet. Anteriorment la mateixa entitat i la desapareguda Unió Excursionista de Catalunya de L'Hospitalet ja havien promogut la instal·lació de monuments dedicats a la Moreneta. El precedent de l'actual monument es remunta a l'any 1962. En aquest any la UEC de l'Hospitalet celebrava el seu desè aniversari amb un acte que va consistir a dur a peu des del Monestir de Montserrat una imatge de la Mare de Déu beneïda, fins a la plaça de l'Hospitalet que porta el seu nom. Aquella </span>escultura de la Mare de Déu de Montserrat va patir mutilacions dels braços i altres elements fruit d’actes vandàlics. Per tal de preservar la escultura, es va retirar i va ingressar a les col·leccions del Museu de l’Hospitalet on es conserva amb la referència H-4258.</span></span></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span><span><span><span>L'actual escultura es va inaugurar el 23 d'octubre de l'any 1997. El 2005, al seu peu s'hi va posar una placa de ceràmica blanca amb un fragment del virolai signada per l'entitat veïnal Gent de Pau.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3575400,2.1010700 | 424808 | 4578838 | 1997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52496-foto-08101-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52496-foto-08101-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Montserrat Garcia Rius | Es troba situada en un costat de la part enjardinada de la plaça. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||
| 52497 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-4 | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Instal·lació en homenatge a Lluís Companys i Jover (1882-1940) compost per 57 columnes, tantes com anys va viure Companys i una ampolla a dalt (en bronze). Les columnes formen una espiral i les dues primeres estan separades per 3 metres, cada vegada es redueixen 10 cm. Segons l'autor: 'la idea era que la vida és com una espiral que et porta a un lloc inevitable que és la mort. Jo crec que en el recorregut que tu fas per la teva vida el temps no és el mateix, o sigui del zero als 10 anys és llarguíssim; dels 10 als 20 es fa una mica més curta. Després dels 40 la distància a mida que tu t'acostes cap al final de la teva vida passa més ràpid i per això la distància entre les columnes va disminuint. Les ampolles que hi ha a dalt tenen la forma de les que els egipcis enterraven amb les seves coses i una de les seves coses eren les essències de perfums, aleshores aquests són flascons d'essències. És la idea de que cada any de la teva vida tu conserves l'essència d'allò que tu has estat. N'hi ha un 90% de palla i un 10% que és important, és l'essència. Posar una ampolla en cada columna és com guardar l'essència de cada any de la seva vida. Llavors, fas un recorregut per allò que era el més important dels anys de la seva vida. El recorregut és en espiral per un camí de llambordes i et condueix a una bola tancada que és on es troba la seva imatge. Al principi estava tapada amb un vidre i aquest vidre el van trencar fins a sis vegades. Al final vàrem decidir posar una placa de bronze, amb el seu nom.... volia fer un homenatge a la seva persona....Hi ha un detall més de la simbologia de l'escultura, a la base de cada columna hi ha un focus. El tema d'encendre un llum cada nit és com recordar algú. Un llum per cada any és com recordar un any de la seva vida. La importància d'una persona des que neix fins a que mor.' /ABAIJON; ANCUTA i FERNÀNDEZ , 2009). | 08101-153 | Plaça de Lluís Companys | Es va inaugurar 13 de desembre de 1997. Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que ha mort executat. | 41.3588400,2.1032600 | 424993 | 4578981 | 1997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52497-foto-08101-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52497-foto-08101-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Albert Casañé | Va utilitzar coma a material el ferro, llambordes, zenc i bronze . Les tècniques que va fer servir són: galvanitzat , pintat , rovellat i gravat.En un costat i sobre la gespa hi ha una caixa de ferro rovellat i a la tapa una inscripció que és una dedicatòria de l'autor. Sota la instal·lació hi ha un fonament que és una espiral de formigó on s'hi van ancorar tots els tubs. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||
| 52498 | Xemeneies de Can Cluset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneies-de-can-cluset | http://lhdigital.cat/web/digital-h/noticia/-/journal_content/56_INSTANCE_txR0/11023/252203 | XX | Representa dues xemeneies relacionades amb una antiga bòbila que hi havia en aquesta zona. Estan separades uns 40 metres una de l'altra, a tocar amb la vorera del carrer Peñíscola. Són de maons i de secció circular, sobre un pilar quadrat. | 08101-154 | Parc de Can Cluset | 41.3653200,2.1027200 | 424955 | 4579701 | 1998 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52498-foto-08101-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52498-foto-08101-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduardo Carretero | Formen part del parc de Can Cluset de 22 mil metres quadrats | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52499 | Monument a la lleva del biberó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-lleva-del-bibero | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. https://ca.wikipedia.org/wiki/Lleva_del_Biber%C3%B3 [consulta realitzada el 20 de setembre de 2017]. | XX | Monument en homenatge a la 'Lleva del biberó' format a partir d'un bloc triangular de pedra crema d'Andalusia. Les seves dimensions són: 200 x 155 x 60 cm. El vèrtex superior és irregular i se sobreposa un triangle de granit negre on hi ha la representació del colom de la Pau amb una branca d'olivera. Aquesta peça de forma triangular representa les muntanyes i els ponts on van lluitar els soldats de la República. A la part inferior hi ha un buidat en forma d'arc de mig punt, que evoca el pont donant-li més lleugeresa a l'escultura. Al bell mig del monòlit hi ha una inscripció commemorativa amb lletres de bronze polides: 'EN MEMORIA DE LA XVII TROBADA DE L'AGRUPACIÓ ELS SUPERVIVENTS DE LA LLEVA DEL BIBERÓ - 41 A L'HOSPITALET'. | 08101-155 | Plaça de l'Ajuntament | Es va inaugurar el 7 de novembre del 1998 amb motiu de la trobada, a L'Hospitalet, de l'Agrupació dels supervivents de la Lleva del biberó. | 41.3597600,2.0992200 | 424656 | 4579086 | 1998 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52499-foto-08101-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52499-foto-08101-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Montserrat Garcia Rius | Lleva del Biberó fou el nom que van rebre les lleves republicanes del 1938 i 1939 durant la Guerra civil espanyola. Va ser mobilitzada per ordre del president de la Segona República Espanyola, Manuel Azaña, a finals d'abril del 1938. En aquell moment havia començat l'ocupació franquista de Catalunya i l'Exèrcit Nacional havien atacat Lleida, Gandesa, Balaguer, Tremp i Camarasa, fets que van suposar l'abolició de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.En total van ser cridats a files uns 30.000 nois, nascuts el 1920 i el 1921. En principi havien de cobrir tasques auxiliars, però el 25 de juliol de 1938 ja participaven en l'ofensiva republicana a la batalla de l'Ebre, quan només tenien disset anys.Es creu que va rebre aquest nom quan Frederica Montseny va referir-se a tots ells d'aquesta manera: - Disset anys? Però si encara deuen prendre el biberó. Van estar en les cruentes batalles del Merengue i el Baladredo, les dues al front del Segre. També prengueren part en la batalla de l'Ebre. Però també hi hagué biberons en zones menys conegudes com el Pirineu de Catalunya, destinats al batalló alpí.Acabada la guerra corregueren sorts ben diferents. Alguns als camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Agde. Altres a les presons franquistes i als camps de concentració de Vitòria, Miranda de Ebro i tants d'altres. Anaren a batallons de treballadors repartits per tota Espanya, feren el servei militar a Saragossa, Barcelona, l'Àfrica, etc. Alguns fins i tot lluitaren contra els maquis o foren sorpresos per l'arribada dels nazis a Paris. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||
| 52500 | Edifici del carrer d'Enric Prat de la Riba, cantonada carrer de Pau Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-cantonada-carrer-de-pau-casals | XX | Edifici d'habitatges aixecat a la cantonada dels carrers d'Enric Prat de la Riba i el carrer de Pau Casals. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, a excepció d'un cos del carrer de Pau Casals que és de planta baixa i un pis. La coberta és plana. La principal característica és el xamfrà arrodonit i una terrassa damunt del primer pis en aquest mateix xamfrà. La distribució dels plens i buits de les façanes i les obertures estan organitzats de forma racional, amb molta línia recta i senzillesa. Es combinen els colors i les textures en els trams llisos del parament amb faixes horitzontals. A la façana del carrer de Pau Casals sobresurt una tribuna amb tres finestres, una per cada costat, i coberta de teules. La planta baixa està destinada a usos comercials. | 08101-197 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, cantonada carrer de Pau Casals | 41.3602400,2.1038900 | 425047 | 4579136 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52500-foto-08101-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52500-foto-08101-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||||||
| 52501 | Cases del carrer Bruc, 38 i 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-bruc-38-i-40 | XX | Grup de dues cases unifamiliars, entre mitgeres que consten d'una única planta, amb la coberta plana. Les seves façanes estan més endarrerides que les cases del costat, fins i tot que la del número 42, que són de la mateixa època. Al davant hi tenen una mica de pati separat de la via pública per una separació d'obra, amb la porta d'accés centrada. La seva principal característica és la representació d'una tipologia de cases pròpies d'una època per a una família de classe mitja treballadora. Amb ornamentacions senzilles però amb voluntat de destacar de la uniformitat. | 08101-198 | Carrer Bruc, 38 i 40 | El carrer Bruc forma part de la urbanització del segon eixample de la vila vella, començat amb l'obertura de la rambla l'any 1907. S'hi establiren famílies de classe mitjana i acostumaven a tenir pati posterior, que actualment s'han edificat. | 41.3627100,2.0995100 | 424684 | 4579414 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52501-foto-08101-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52501-foto-08101-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa del número 42 és de característiques similar, però no té pati i, per tant, la seva façana està més avançada. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||||
| 52502 | Casa del carrer de Molines, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-molines-24 | XX | Casa unifamiliar entre mitgers que consta d'una única planta i coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Al darrera disposa d'un petit pati. A la façana hi trobem dues portes i una finestra de llinda recta. Però una de les portes està tapiada. Els porticons de la finestra són de llibret. Els únics elements decoratius són els recreixements de les obertures, les sanefes dels òculs de ventilació i la cornisa dentellada. El més destacable és el coronament amb balustrada i frontó central d'arc de mig punt. | 08101-199 | Carrer de Molines, 24 | 41.3615200,2.0977700 | 424537 | 4579283 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52502-foto-08101-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52502-foto-08101-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La tipologia que representen exemplifica un tipus d'urbanització també present en d'altres punts de l'Hospitalet i que en el cas del carrer Molinés acaba per definir un espai molt acotat. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||||||
| 52503 | Casa del carrer de Molines, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-molines-26 | XX | Casa que en origen seria molt semblant a la seva veïna d'una única planta, però que s'ha remuntat dos pisos, un amb la mateixa alineació de façana i un altre més enretirat. Tot i aquestes transformacions, manté la coherència ornamental de la façana, amb l'afegit d'un balcó corregut a la primera planta. Aquestes modificacions han servit per transformar l'habitatge unifamiliar en una residència plurifamiliar. | 08101-200 | Carrer de Molines, 26 | 41.3614800,2.0977100 | 424532 | 4579279 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52503-foto-08101-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52503-foto-08101-200-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La tipologia que representen exemplifica un tipus d'urbanització també present en d'altres punts de l'Hospitalet i que en el cas del carrer Molinés acaba per definir un espai molt acotat. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.