Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52389 | Carrer Xipreret, 41-43-45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-xipreret-41-43-45 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVI-XX | Tres cases entre mitgeres aixecades en un dels corralons del carrer Xipreret. Són unifamiliars i consten de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Aquestes cases tenien un pati posterior, però en algun cas s'ha perdut per aixecar una construcció. La seva senzillesa mostra l'estampa més rural del que havia de ser tot aquest paratge no fa massa anys. | 08101-104 | Carrer Xipreret, 41-43-45 | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3603900,2.0973000 | 424496 | 4579158 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52389-foto-08101-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52389-foto-08101-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52389-foto-08101-104-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Si parlem de les formes d'agrupament més primitives cal esmentar els corralons del carrer del Xipreret, petits culs de sac oberts al carrer principal, però que permeten encarar a solell les façanes de les cases i deixar al davant un espai que, en no ser lloc de pas, esdevé pati comunitari on se situen els pous i safareigs. | 98|94|119 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52391 | Casa dels finestrals gòtics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-finestrals-gotics | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XVI-XX | L'any 1964 es va construir un nou edifici sobre l'ala dreta de la façana. El seu estat actual està descuidat i sense manteniment. | La casa dels finestrals gòtics no és res més que una part d'una antiga masia, l'element més destacat de la qual són dos finestrals gòtics, que encara es conserven. S'ubica en un dels atzucacs o carrerons sense sortida característics que s'estructuren, en perpendicular, en el carrer Xipreret. És un edifici de planta rectangular, originàriament isolat als quatre vents i de dimensions considerables. Ha estat escapçat pel costat de llevant i s'ha construït un edifici modern. Consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. La composició de la façana és desigual i s'hi han practicat obertures modernes que en desvirtuen el seu valor arquitectònic. Destaquen els dos fi finestrals gòtics de la planta pis, d'arc conopial. Si parlem de les formes d'agrupament més primitives cal esmentar els corralons del carrer del Xipreret, petits culs de sac oberts al carrer principal, però que permeten encarar a solell les façanes de les cases i deixar al davant un espai que, en no ser lloc de pas, esdevé pati comunitari on se situen els pous i safareigs. | 08101-106 | Carrer Xipreret, 75-77 | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3606500,2.0972100 | 424489 | 4579187 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52391-foto-08101-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52391-foto-08101-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52391-foto-08101-106-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forma part de les instal·lacions del Museu de L'Hospitalet. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52490 | Ca n'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noliver | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVIII-XX | Antiga casa de pagès formada per dos cossos adossats. Està situada a la part baixa del carrer Xipreret encarada a migdia que consta de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana de la plaça Bordonau. Un dels cossos ha estat mutilat, i s'ha refet la façana amb elements d'èpoques anteriors (S. XIV-XV).L'altre posseeix un portal adovellat i la coberta vessa aigües sobre els laterals. La intervenció que patí l'edifici al 1976 fou força contundent i tenia com a finalitat emfasitzar els seus elements més antics. Aquest tipus de restauració, excessivament historicista i amb reinterpretacions i invencions sense cap base estructural o documental, va donar lloc a un 'nou' Can Oliver, amb finestres gòtiques d'un altre edifici i un aire volgudament medievalitzant per tal que consolidés la imatge d'aquest paratge. Aquesta imatge, però, té molt de reconstrucció falsejada ja que la Talaia que s'aixeca just al seu davant és una reconstrucció d'una antiga torre que no estava situada en aquest indret, i l'edifici de l'Harmonia situat al seu costat ha sofert també restauracions de caràcter historicista. | 08101-102 | Plaça de Josep Bordonau, 7 | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3603400,2.0975100 | 424514 | 4579152 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52490-foto-08101-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52490-foto-08101-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52490-foto-08101-102-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actual seu de l' Agència de Desenvolupament Urbà de l'Ajuntament de L'Hospitalet. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52511 | Antiga capella de la Mare de Déu de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-la-mare-de-deu-de-la-merce | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/ | XVII-XX | De l'antiga capella sabem que es conserven les parets mestres i poca cosa més. | Edifici aixecat sobre una antiga capella. Actualment consta de planta baixa i pis, i s'ha reconvertit actualment en restaurant i habitatge. Tot i les reformes internes que ha patit, manté l'estructura de la capella i les parets mestres. La capella estava dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, segons sembla des del segle XVII. L'any 1888 es concedí permís per fer-hi la missa dominical. Es tractava d'una capella molt petita (5 x 10 m). La façana semblava tenir restes de decoració esgrafiada, un òcul i un petit campanar de cadireta. Es tractava de la capella d'una masia, Can Saurí, de la que l'edifici que es veu a mà dreta a la imatge podria ser una part. La capella, dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, apareix citada en documents des de principis del segle XIX, tot i que probablement fos construïda al segle XVII o XVIII. L'any 1920 esdevé tinença parroquial. Cinc anys després es posava la primera pedra del nou temple, més gran, de Sant Ramon Nonat. Tres mesos més tard l'edifici, encara en obres esdevenia seu de la nova parròquia de Sant Ramon Nonat. L'any 1920 esdevé tinença parroquial. Cinc anys després es posava la primera pedra del nou temple, més gran, de Sant Ramon Nonat. Tres mesos més tard l'edifici, encara en obres esdevenia seu de la nova parròquia de Sant Ramon Nonat. | 08101-289 | Carretera de Collblanc, núm. 29 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3755900,2.1198200 | 426397 | 4580826 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52511-foto-08101-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52511-foto-08101-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52511-foto-08101-289-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografia antiga (1921) de l'Arxiu Gavin i publicada en diferents blocs (foto 2) | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52594 | Can Torresolanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torresolanes | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. MORERA CAMPRUBÍ , Jordi (2011). Estudi històric i arqueològic als edificis del carrer Juan de Toledo 5-19 de l'Hospitalet, 2011. Nº 9645. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. SOLIAS ARÍS, J.M. (1990). El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en Època Ibèrica i Romana. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1990. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. | I-XX dC | No es conserva cap element. | A l'entorn del jaciment de Can Torresolanas i l'antiga torre Ubach, en una àrea urbanitzada que limita al nord amb el marge del talús de la via del tren, en el barri de Sant Josep, en diverses ocasions han estat localitzades restes diverses que permetien situar-hi alguna mena d'ocupació d'època antiga. Les restes més antigues varen ser localitzades l'any 1919, en un indret que es localitzaria passat el camí que portava a la torre Ubach, després d'un pont de ferro i en uns marges elevats, on es cita la descoberta de les restes d'una antiga casa d'època romana que apareixia completament colgada de terres (Marcé. 1981). En el mateix sector, molt temps després, el Sr. Joan Fernández va recollir un fragment de ceràmica romana (una nansa). Aquests mateix afeccionat va donar la notícia de la descoberta a la part posterior de la torre Ubach, entre un rec i la via fèrria, a una profunditat de set o vull metres, del que sembla que haurien pogut estar diverses sepultures excavades al sòl i que estarien cobertes amb lloses de pedra. Aquestes restes però no foren objecte de cap intervenció arqueològica. En aquest mateix sector, l'any 1993 els arqueòlegs Jordi Serrallonga i Josep Maria Solias, llavors director del Museu de l'Hospitalet, varen decidir estudiar i documentar les restes d'un mur de contenció de terres que estava construït amb maons o teules planes superposades verticalment que apareixia a tocar el carrer Juan de Toledo (en direcció est-oest). Aquest mur mesurava 2,20 metres d'alçada i 50 metres de longitud. En aquest mur era possible observar la presència de dues canalitzacions, una de secció quadrangular i una altre de semicircular. Aquest element fou valorat com d'especial interès pel patrimoni arquitectònic i industrial de la ciutat, si més no pel seu caràcter atípic. Les peces d'obra emprades en la construcció del mur tenien un segell de l'antiga fàbrica hospitalenca 'ROMEU Y ESCOFET', que permetia la seva datació en època recent. | 08101-262 | Carrer de l'Ebre, s/n | El setembre de 1993 es va realitzar un seguiment arqueològic d'urgència amb motiu de l'inici d'unes obres en aquest indret. Segons l'arqueòleg director, les inspeccions de la secció realitzada per la màquina excavadora no permeten parlar de cap nivell arqueològic anterior al segle XX, opinió recolzada pel fet de que durant l'obra tampoc va aparèixer cap material aïllat anterior a aquesta datació. L'any 2011 es portà a terme un estudi de paraments dels edificis situats als carrers Juan Toledo 5-19 i Ebre 4-14 que el consistori pretenia 'deconstruir'. Segons les notícies orals existia, en aquest indret, un convent carmelita, refugis, túnels i fresqueres en el subsòl. Es va concloure que havia estat un casal rural dels s. XVII-XVIII. | 41.3650600,2.1080800 | 425403 | 4579667 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52594-foto-08101-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52594-foto-08101-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52594-foto-08101-262-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sector situat al barri de Sant Josep, en una àrea compresa entre el traçat de la via del tren i el carrer Juan de Toledo, al sud del cementiri municipal. També es coneix com Torre Ubach. | 98|94|83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52296 | Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-de-merida | ABRIL VILAMALA, Irene (2017). Devocions pintades. Les taules del Museu d'Història de l'Hospitalet procedents de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida (finals del segle XVI-primera meitat del segle XVII). 31 beca de recerca de l'Hospitalet (2016). AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CODINA, Jaume (1970). L'Hospitalet del Llobregat, 1573-1632 (assaig d'interpretació històrica), L'Hospitalet de Llobregat: Impremta Pulcra, 1970. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Església de planta llatina que consta de tres naus, la central més alta que les laterals. El campanar s'alça a l'angle sud-oest de la façana principal. Té al capdamunt un penell de ferro forjat. A l'angle oposat hi ha una petita torre que correspon al baptisteri. Tota l'obra és de maó vist. Destaca l'escalinata d'accés que dona a un porxo amb tres arcs de mig punt i coberta de teula a una vessant. La façana posterior acaba en dues torres que corresponen a capelles interiors. | 08101-3 | Plaça de l'Ajuntament, 28 | A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. Fou reedificada a partir del darrer terç del Cinc-cents. La construcció del nou temple, que s'emplaçaria al mateix lloc que l'antic, datat de finals del segle XV, fou pactada amb el mestre de cases barceloní Giralt Gervasi el 22 d'octubre de 1579. Va restar dempeus fins l'any 1937. L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana. La pervivència del document contractual, publicat per Codina (1970), permet conèixer les principals característiques. Es tractava d'un edifici de planta rectangular, de nau única i sense transsepte marcat en planta, rematat per la part de llevant amb un absis de perímetre pentagonal, al qual s'accedia a través de dos graons, amb un portal a banda i banda que donava accés a les dues sagristies que es manaren obrir a cada costat. La nau acollia quatre capelles per flanc i un cor, enlairat i situat als peus de l'edifici, que comunicava amb el campanar a través d'una porta que en permetia l'accés. En la concòrdia s'especifica, també, la presència d'un sepulcre a l'interior del temple, que devem haver d'imaginar a mode de capella. L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. També es salvaren alguns elements escultòrics i arquitectònics de la façana que actualment s'exposen al Museu de l'Hospitalet (L'Harmonia), conjuntament amb el retaule de sant Roc i d'altres taules barroques de l'antiga església. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se ex novo tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats 'blocs de la Caixa'. | 41.3598700,2.0990100 | 424639 | 4579099 | 1939 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52296-foto-08101-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52296-foto-08101-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52296-foto-08101-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Puig i Janer | Es tracta d'una interpretació dels models clàssics i monumentalistes tan característics de l'arquitectura del primer tremps del franquisme.A l'interior conté algunes obres de l'escultor noucentista Rafael Solanic i Balius, que fou deixeble d'Esteve Monegal. Destaca el retaule de ceràmica de l'altar del Roser. L'altar del Santíssim mostra uns bells vitralls del pintor Ramon Rogent. També hi ha pintures de J. Torras Viver dels anys 60. | 98|99 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||
| 52484 | Cementiri de Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sants | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1974/75). 'Batlles' o alcaldes de Hospitalet con una sinopsis cronológica de efemérides. Siglos XVIII, XIX y XX; dins: L'Hospitalet, Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núms. 82-87. | XIX | Cementiri de planta rectangular amb l'entrada per la façana nord. Té una ampliació pel costat de llevant. L'entrada està emmarcada per dues pilastres a cada costat que sustenten un frontó triangular amb el timpà llis. A l'arquitrau es pot llegir 'CEMENTIRI DE SANTS'. En el passadís, destaca un arrambador de ceràmica policroma. L'eix central condueix directament a la capella, de planta grega, amb cúpula de quatre punts coronada per una creu. Les obertures són neo gòtiques. Els panteons del voltant estan col·locats mirant la capella. | 08101-96 | Carrer de la Terra Alta, 1 | La seva construcció es dugué a terme durant el darrer terç del segle XIX. Malgrat la seva cronologia, el projecte seguí una inspiració clarament neoclàssica fora d'època, però no de context si es té en compte la naturalesa de l'obra. | 41.3749100,2.1120100 | 425743 | 4580757 | 1852 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52484-foto-08101-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52484-foto-08101-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52484-foto-08101-96-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El cementiri de Sants es troba enclavat dins del municipi de l'Hospitalet. Aquest fet no és inusual, ja que la jurisdicció eclesiàstica de la parròquia de Sants comprenia part dels barris de Collblanc i la Torrassa. Es tracta d'una obra amb una correcció modèlica i una execució acurada, de la qual en destaca la seva capella i la portalada d'accés, que són els elements protegits pel Catàleg. | 98|99 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52306 | Can Rigalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rigalt | ABARCA I MEDICO, Lluís (1968). Can Rigalt; dins L'Hospitalet, Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 58, pp. 5 a 12. ABARCA I MEDICO, Lluís (1983A) Camí d'Esplugues (Can Rigalt); dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 11 (oct. 1983). AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XIX | L'abandonament i la manca de manteniment estan deteriorant l'edifici ràpidament. | Edifici d'estil neoclàssic de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes; amb coberta plana. Construït a base de maçoneria rústica estucada i pedra polida a les arestes i contraforts. La façana principal, amb pilastres sobre mènsules, presenta al nivell de la planta baixa finestres amb llinda recta i brancals de pedra, a la planta noble finestrals i balconada d'arc rebaixat i a la planta superior tres ulls de bou. L'escut del llinatge Girona està situat sota el balcó i damunt la dovella central del portal d'entrada a la casa (declarat BCIN). L'edifici consta de tres cossos principals, als que se li han afegit dos als laterals, només de planta baixa; i un cos transversal a la façana posterior, de planta baixa i pis, amb accés al pati nord mitjançant una escala doble. | 08101-13 | Carretera de Collblanc, 170 | Les propietats agrícoles de Can Rigalt es comptaven com unes de les més importants d'aquesta zona, i s'estenien pels municipis veïns d'Esplugues, les Corts i Sants. El buidatge d'alguna sèrie històrica com podria ser la dels amillaraments del segle XIX ens podria donar una visió de la importància d'aquesta explotació agrícola dins del conjunt de l'Hospitalet i pobles veïns. Al llarg dels segles XIX i XX la propietat s'ha anat reduint considerablement, amb nombroses segregacions com les que implanten el cementiri de Sants o l'antiga estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer Josep Molins i la construcció de l'Hospital de la Creu Roja i de l'escola Puig i Gairalt. Havia estat adquirida el 1728 per Miquel Rigalt. La seva filla es va casar amb Joan de Girona, l'escut del qual figura en la portalada principal. | 41.3762700,2.1082600 | 425431 | 4580912 | 1741 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52306-foto-08101-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52306-foto-08101-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52306-foto-08101-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La reconstrucció i millora de la carretera de Madrid (l'actual N II) impulsada per Carles III en 1764 revitalitzà la zona nord del terme. Així, a Collblanc s'instal·là un hostal de viatgers i s'iniciaren les obres de construcció de la torre de la Pubilla Casas i de reconstrucció de Can Rigalt.Cal destacar que abans de l'ampliació de la carretera, enfront la façana de migdia, hi havia un rellotge de sol, del tipus equatorial, basats en els semi esfèrics romans, que es conserva en part dins les col·leccions del Museu de l'Hospitalet. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||
| 52307 | Casa Pairal Pubilla Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pairal-pubilla-casas | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1982 A). La Pubilla Casas; dins: Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), febrer de 1982. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. PUIG I GAIRALT, Ramon (1932). La Casa Pairal Ca la Pubilla Casas. Un bell exemplar d'arquitectura catalana; dins: Arquitectura i Urbanisme'(Barcelona), núm. 2. SACS, Joan (1962). La Casa pairal Ca la Pubilla Casas; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 36. | XVIII-XX | Tot i que a l'interior ha sofert transformacions importants. | Edifici senyorial als quatre vents que consta de soterrani, planta baixa i dos pisos, amb la coberta plana. Destaca el volum cúbic de la construcció i la simetria compositiva de les quatre façanes. L'entrada principal es troba a la façana nord; amb una gran porta d'accés d'arc escarser. Aquesta façana està recorreguda, en els dos pisos superior i fins a la cornisa, per sis pilastres amb capitells jònics. Als extrems les pilastres estan doblades, de manera que es divideix l'espai en tres trams. A cada tram hi ha una finestra balconera o amb balcó, a la planta noble; i al damunt una petita finestra quadrada. Aquesta composició es repeteix a les altres façanes. Destaca el soterrani, antigament el celler de la propietat i avui capella de la comunitat de religioses que ocupa l'edifici, des d'on s'hi podia accedir amb carro per a la càrrega de les botes. Segons descriu Ramon Puig i Gairalt en el seu article de 1932 sobre l'edifici, des del pati es podia realitzar la càrrega del vi als cubs mitjançant un sistema de canalitzacions. | 08101-14 | Carretera de Collblanc, 217-227 | Construïda l'any 1772 per a la pubilla de la família Casas i que ha donat nom a tot el barri, a redós de la carretera reial de Madrid que Carles III va arranjar i potenciar. Aquesta zona, abans de 1957, era gairebé deserta En l'espai que comprèn hi havia el cementiri, moltes bòbiles, bastantes vinyes, algun petit nucli de casetes barates (els anomenats 'barris' del Boter, de la Granota, de Bellavista, del Poble Sec, etc.) i poca cosa més. Puig (1932) explica que al principi del segle XVIII la casa patí els efectes de la invasió dels francesos: 'Per diversos detalls comprovem llur estada; unes inscripcions a les parets de la cuina; els dibuixos d'uns soldats gavatxos del '8ème Regiment'; i a les golfes al llarg de les parets i a l'alçada d'una persona es veuen centenars d'impactes de bala, cosa que no té altra explicació lògica de cap mena. Al jardí, en unes excavacions que actualment es practiquen, s'ha trobat un bon nombre d'esquelets de persones i trossos d'uniformes de soldats francesos i espanyols; en alguns botons es llegeix la inscripció de l'11è Regiment de Sòria i altres de francesos. La casa fou saquejada. Es veuen senyals de fogueres al menjador i al saló, i a falta de millor llenya, sembla que cremaren les portes. Després, la casa estigué molts anys abandonada'. | 41.3756900,2.1023800 | 424939 | 4580852 | 1772 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52307-foto-08101-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52307-foto-08101-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52307-foto-08101-14-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment és una escola regentada per una congregació religiosa. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||
| 52332 | Centre Catòlic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-catolic | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici format per diversos cossos que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que dona a la rambla. La composició d'aquesta del conjunt i, sobretot, de la façana és amb llenguatge clàssic, amb predomini de la simetria i elements com els arcs de mig punt, les pilastres d'inspiració dòrica que recorren el mur verticalment, la composició del balcó central del primer pis amb un agrupament de pilastres a banda i banda i el gran frontó triangular que conforma el coronament de la façana; amb un òcul al timpà. L'entrada principal es veu realçada amb la composició d'un gran arc de mig punt sostingut sobre pilastres i flanquejat per dues grans cartel·les que, a la vegada que decoren, són usades com a element de suport de la balconada central. La façana lateral del carrer de Tarragona respon a una concepció més senzilla i es conforma a partir de tres eixos de verticalitat; amb finestres geminades, separades per pilastres i llinda recta a la planta baixa; i arc de punt rodó a la planta pis. Aquests tres eixos estan igualment separats per pilastres d'estil dòric. | 08101-39 | Rambla Just Oliveras, 30-34 | El Centre Catòlic de la Rambla és atribuït a l'arquitecte Ramon Puig Gairalt en la bibliografia consultada. Tot i no tenir-ne proves, els redactors del PEPPA també ho afirmen: tenint en compte la trajectòria de l'autor, es tracta d'una atribució que no sembla descabellada. Per tant, es pot acceptar com a hipòtesi mentre no aparegui algun document que la desmenteixi. El mateix succeeix amb la data de construcció. Per una banda, encaixa força bé en l'etapa cronològica en la qual Puig assetjava la vessant més 'classicista' del noucentisme. Per una altra, el Centre Catòlic inaugurà la seva nova seu l'any 1926. | 41.3615800,2.1013600 | 424837 | 4579287 | 1924 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52332-foto-08101-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52332-foto-08101-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52332-foto-08101-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | En el número 30 hi ha un cos adossat per la façana al cos principal, però que té un programa estructural i ornamental propi que cal destacar, sobretot en les plantes pis. En la primera centrada per una balconada amb motius arquitectònics clàssics i una galeria de quatre finestres a la segona planta.A la façana, hi ha una placa que explica que en el període entre l'enderroc de l'antiga església de Santa Eulàlia de Mérida i la nova, les celebracions eucarístiques es feien en aquest local. | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||
| 52334 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-37 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Però l'harmonia de l'edifici es veu trencada per la rehabilitació de la part destinada a comerç, que no respecta ni l'estructura ni els colors originals. | Edifici que fa cantonada amb el passatge de La Pau i la rambla Just Oliveras. És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i coberta de terrat pla. La façana principal, que dona a la rambla, té una composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. A la façana principal, la planta baixa presenta les portes d'accés a l'habitatge i els locals comercials. Els dos pisos superiors tenen el mur recorregut per dues balconades cadascun. Les finestres balconeres són emmarcades amb motllures de pedra, i tenen forma d'arc deprimit còncau amb clau central. Al voltant de l'arc hi ha decoració vegetal i les baranes presenten treball de ferro forjat amb reganyols. Cada balconada és suportada per quatre cartel·les unides per relleus de garlandes. Els extrems de les façanes són recorreguts per dues pilastres formades per lloses, decorades a la paret superior amb un medalló amb garlandes. El coronament és senzill amb un voladís que sobresurt per sobre dels respiralls ovalats. A partir del primer pis, la façana lateral es divideix amb quatre cossos mitjançant tres pilastres: dos d'ells són recorreguts per balcons senzills i els altres dos per finestres. L'estructura dels balcons és la mateixa de la façana principal, com en les finestres, encara que aquestes manquen de la decoració de relleus. | 08101-41 | Rambla Just Oliveras, 37 | Obra de Ramon Puig i Gairalt que a partir de 1915 serà nomenat arquitecte municipal de l'Hospitalet, i abandona les referències literals al secessionisme centre-europeu, com constaten les seves biògrafes en el llibre 'Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt'. A l'Hospitalet, després de la Botiga nova i de les Cases barates, construeix una sèrie d'edificis com aquest, en els que sembla temptejar una aproximació als corrents noucentistes de l'època. | 41.3618800,2.1007000 | 424782 | 4579321 | 1916 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52334-foto-08101-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52334-foto-08101-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52334-foto-08101-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||
| 52335 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-46 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i coberta plana. La combinació de les obertures de la façana forma simetria en les plantes pis però no a la planta baixa. En aquesta la porta d'accés està desplaçada a l'esquerra. Al seu costat hi ha dues finestres. En el primer pis una balconada amb dues obertures recorre tota l'amplada de la façana. En la segona planta, les obertures s'alineen amb les de baix, però en comptes de balconada, hi trobem dos balcons. | 08101-42 | Rambla Just Oliveras, 46 | Obra de Ramon Puig i Gairalt que a partir de 1915 serà nomenat arquitecte municipal de l'Hospitalet, i abandona les referències literals al secessionisme centre-europeu, com constaten les seves biògrafes en el llibre 'Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt'. A l'Hospitalet, després de la Botiga nova i de les Cases barates, construeix una sèrie d'edificis com aquest, en els que sembla temptejar una aproximació als corrents noucentistes de l'època. La valoració d'aquest edifici s'arrodoneix en la seva situació urbana, en el context d'una Rambla que convé potenciar com a centre a través dels seus millors edificis. | 41.3621500,2.1010000 | 424808 | 4579350 | 1917 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52335-foto-08101-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52335-foto-08101-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52335-foto-08101-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | De les tres cases de renda que construeix en el incert període 1915-1922 a la Rambla -els números 37, 46 i 71-75- aquesta és en la que sembla expressar-se amb menys convencionalisme, potser per tractar-se d'un encàrrec de la seva família. La forma de les obertures, retallades sobre el pla de la façana, les rajoles de dos colors fent un escaquer, la ceràmica verda dels ampits, el tipus de barana de ferro mateix, la simple netedat de la composició, ens duen ressonàncies de la vessant populista del noucentisme. | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||
| 52337 | Casa Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sabadell | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT(1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Edifici de veïns que fa cantonada amb el passatge de Blanchart. És de planta rectangular i consta de planta baixa i tres pisos. Coberta plana de terrat, però amb les façanes rematades per simulació de coberta de teules. La façana principal s'estructura en tres cossos de composició simètrica, bàsicament a partir del primer pis. Possiblement perquè la planta baixa conserva elements de la primera construcció del mestre d'obres Mariano Tomàs. La separació dels tres cossos es fa mitjançant dues pilastres fetes amb lloses rectangulars. Cada cos es compon de dos eixos de verticalitat delimitat per les obertures i balconades. A les dues primeres plantes de llinda recta i a la tercera amb arcs de mig punt. El cos central està rematat per un frontó, en el timpà del qual hi ha la data de 1923, flanquejada per dos triangles que contenen esgrafiats de motius vegetals; i les inicials del propietari 'J.S'. Destaca la decoració del frontó de l'acabament de l'edifici, i els esgrafiats de la cornisa i la balconada superior central, amb la representació d'un gerro amb flors i fulles que s'estenen per sobre les obertures. El treball de ferro forjat es concentra a les baranes dels balcons i a l'ampit de les finestres de la planta baixa. A la façana lateral del carrer Blanchart, la planta baixa té una única porta d'accés. La menor importància d'aquesta façana, fa que els balcons i el treball del mur siguin molt més senzills. | 08101-44 | Rambla Just Oliveras, 71-75 | El mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba va construir tres casetes de planta i pis en aquest emplaçament de la Rambla presumiblement l'any 1914, ja que l'expedient d'obres s'aprovà el 31 de juliol d'aquest any. És remarcable la coincidència cronològica i de programa amb les 'cases barates' veïnes, doncs el plantejament arquitectònic és radicalment diferent: Tomàs i Barba projecta encara des de la tradició consolidada durant el segle XIX. En tot cas, poca cosa queda d'aquesta primera construcció, doncs l'any 1923 el mateix propietari, segurament aprofitant unes ordenances més propícies, basteix un edifici de planta baixa i tres pisos segons projecte de l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt. En l'expedient de 1922 l'operació es denomina 'addició de dos plantes', però el canvi que es produeix és prou dràstic com per parlar d'una nova construcció. | 41.3633200,2.0999100 | 424718 | 4579481 | 1914 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52337-foto-08101-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52337-foto-08101-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52337-foto-08101-44-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba i Ramon Puig i Gairalt | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52370 | Edifici de correus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-correus | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici amb xamfrà on es troben els carrers del centre i Riera de la Creu. Consta de planta baixa i pis. La coberta és parcialment plana i la resta amb un voladís de teules que desaigüen a la façana. La planta baixa està destinada a les funcions de correus, amb diferents espais: magatzem, sala d'aparells, despatx, vestíbul, hall i oficines. La planta pis té l'accés mitjançant una escala lateral que dóna accés a dos habitatges. La planta pis s'organitza en funció de la crugia noble i d'un pati de llums central on es concentren els serveis. L'element distribuïdor dels habitatges és un passadís que dóna accés a les diferents estances. Cada casa disposa d'un terrat en la part posterior de l'edifici. La façana és concebuda donant un major èmfasi a la part de l'entrada del públic esdevenint el vestíbul una torre hexagonal que es perllonga més enllà de la planta pis i es troba coronada per una estructura metàl·lica a manera d'element-símbol; l'emfasització de la torre també es dona per ser un cos que sobresurt i per l'ornamentació. Als laterals del xamfrà hi ha dues façanes de diferents dimensions i distribució, però que guarden alguna similitud. A la planta baixa hi ha un sòcol que recorre tot l'edifici; en aquest nivell veiem finestres acabades en arc de mig punt, amb ampits de ceràmica ocre i reixa de ferro forjat amb reganyols. També podem trobar, sobretot al primer pis, finestres de forma rectangular. Es pot incidir en la idea de que s'ha volgut jugar amb la combinació de la línia corba i la recta. Aquesta part de l'edifici es caracteritza per l'austeritat en la decoració, consistent aquesta, bàsicament, en faixes, motius florals en els respiralls i una cornisa amb voladís. A la façana del carrer del Centre hi ha un cos d'un sol nivell amb una coberta plana. La seva funció és la de carteria. L'única ornamentació es troba a la barana del terrat amb pilars i piràmides truncades amb esferes al capdamunt. | 08101-77 | Plaça del Repartidor, 1-2 | La inauguració de l'edifici va fer-se el 23d'octubre de 1927 i fou un acte de gran solemnitat presidit per S.M. la Reina, les Infantes, el Ministre de Governació i les autoritats locals. Com a arquitecte municipal de l'Hospitalet, els anys 1925 i 1926 són per a Ramon Puig i Gairalt els de major concentració d'obres públiques: el 1925 projecta el Mercat del Centre i el 1926, el Mercat de Collblanc i l'edifici de Correus. A més, l'octubre de 1926 Ramon Puig i Gairalt guanya el concurs públic del Plànol d'Eixample i Sanejament Interior de la Població, presentant un interessantíssim projecte que només se seguí parcialment en l'alineació d'alguns carrers del barri de Pubilla Cases. | 41.3615300,2.0995700 | 424687 | 4579283 | 1926 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52370-foto-08101-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52370-foto-08101-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52370-foto-08101-77-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | Actualment és una escola de restauració. Antigament era la seu de Correus.A la façana hi havia una bústia en forma de cap de lleó que va ser retirada per Correus fa temps. En el moment de redactar el Pla ja no hi era. Les darreres informacions que hi ha és que està (o estava) a un despatx de la central de Correus a Barcelona. Actualment està pendent la darrera fase de rehabilitació de l'edificació, que inclou els acabaments de façana i on es vol recuperar la bústia o si més no fer una còpia i reposar-la a la façana, així com altres elements perduts, com per exemple el rellotge de la torre. | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||
| 52379 | Edifici del carrer Sant Roc, 50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-sant-roc-50 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer Josep Maria Sagarra que consta de planta baixa i tres pisos i coberta de terrat. La façana s'estructura simètricament a partir d'un eix central representat per la porta d'accés a l'escala i tres obertures d'il·luminació de l'espai interior. Als costats d'aquest eix s'alternen fileres verticals de balcons i finestres. La decoració es concentra al voltant de les obertures, amb garlandes als òculs i relleus de motius vegetals d'influència modernista a la llinda de la porta central, balcons i finestres. Les baranes de ferro forjat dels balcons reprodueixen motius geomètrics amb un gran oval central. Hi ha esgrafiats vegetals entre els òculs i la porta principal, que ajuden a remarcar la importància de l'eix central de l'edifici. Una cornisa decorada amb esgrafiats dóna pas al coronament de l'edifici, caracteritzat per l'ampit de la barana del terrat, tractat al centre per un cos rectangular rematat per línies ondulants amb dues volutes centrals. Al seu interior hi ha la inscripció de l'any de construcció de l'edifici, 1924. Aquest tractament ornamental de la façana que dona al carrer Sant Roc, es trasllada així mateix a l'altre façana, dominada per la presència de simples balcons correguts. El tractament llis de les superfícies contribueix a destacar els elements ornamentals, tant si estan disposats sobre el pla del mur com en el cas de les baranes dels balcons. | 08101-86 | Carrer de Sant Roc, 50 | Es troba en el que fou l'eixample vuitcentista del centre de l'Hospitalet. A l'entorn de l'antic nucli urbà trobem exemples força reeixits d'aquest tipus d'arquitectura que van acabar per configurar un habitatge de lloguer de certa qualitat. | 41.3570400,2.0988700 | 424624 | 4578785 | 1924 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52379-foto-08101-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52379-foto-08101-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52379-foto-08101-86-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52406 | Edifici del carrer de Santa Eulàlia, 106 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-santa-eulalia-106 | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d'habitatges entre mitgeres situat a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Consta de planta baixa, dos pisos i terrat pla. A la planta baixa s'obren una porteria i aparadors de botiga. La façana s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de quatre eixos de verticalitat, definits per les seves obertures. El primer i segon pis són similars: quatre obertures que accedeixen a un balcó corregut, amb barana de ferro. Totes les llindes són rectes i estan decorades amb un medalló i unes garlandes. El parament imita carreus abuixardats. La façana està coronada per una barana de pedra calada fent una sanefa i al centre hi ha un frontó trilobulat, amb una palmeta a la part superior i una cartel·la al centre. | 08101-121 | Carrer de Santa Eulàlia, 106 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3672000,2.1267600 | 426968 | 4579889 | 1921 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52406-foto-08101-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52406-foto-08101-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52406-foto-08101-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52351 | Capella del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | en procés de restauració. | Capella i oratori del cementiri municipal d'un marcat estil neoclàssic. Consisteix bàsicament en un volum cúbic, de planta quadrada, que per un dels costats, se li adossa un volum més petit, amb columnes i escales, que fa de vestíbul d'entrada. Un arc parabòlic separa i connecta els dos espais. Els elements clàssics serveixen per reforçar aquest plantejament i, per tant, li són indissolubles: una gran cornisa remata el volum principal i un frontó tripartit el d'entrada, la porta del qual apareix flanquejada per dues columnes estriades. La teulada, de quatre vessants, està coronada per una creu llatina de ferro forjat. S'accedeix a l'esplanada on hi ha l'edifici per mitjà d'una gran escala que confereix una ampla perspectiva al conjunt. | 08101-58 | Carrer de Menéndez Pidal, 22-24 | Ramon Puig Gairalt, fou l'arquitecte que projectà aquest oratori del cementiri, durant els anys 1922-1923. L'encàrrec que li fan és aquest: 'Dése cuenta de este acuerdo al Sr. Arquitecto Municipal para que proceda a confeccionar los planos y presupuestos de la obra a la mayor brevedad posible, al objeto de que aquella pueda estar terminada por la festividad de todos los Santos.....a cinco de agosto de mil novecientos veintiseis'. | 41.3665600,2.1056400 | 425201 | 4579836 | 1922 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52351-foto-08101-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52351-foto-08101-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52351-foto-08101-58-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | En el context de l'arquitectura de Puig a l'Hospitalet, aquesta obra se situa en un punt d'inflexió, en què l'arquitecte, que des de 1915 venia temptejant diverses aproximacions a les tendències noucentistes, sembla prendre partit per un classicisme no monumentalista, que vehicula, com en altres autors coetanis, la peremptòria simplificació de les formes al marge de la ortodòxia del Moviment Modern. En molts casos, aquest camí portarà a l'Art Déco i, per a Puig, és el primer pas cap al gust pel joc de volums que, a partir de 1930, caracteritzarà la seva arquitectura. | 98|106|99 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||
| 52372 | Can Sumarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sumarro | <p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.</p> | XVI-XX | <p>Antiga masia rehabilitada coma biblioteca municipal. També s'ha conservat part de l'entorn que tenia la gran finca de pagès, com jardí o parc urbà. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes; amb coberta de teules àrabs a dues aigües. A la façana principal, orientada a migdia, destaca la porta adovellada d'entrada a la masia; on hi ha la següent inscripció: 'Jesus Ma-MONSRAT SERDANYA EN L'ANY 1580'. Les finestres són de llinda recta (la central del primer pis té llinda monolítica), tret de les tres obertures del segon pis, que corresponen al nivell de les golfes que és una galeria amb tres arcs de mig punt. Consta de barri amb mur d'encerclament (closa) i accés pel costat de ponent amb portalada amb petita coberta de teules i posta de fusta. A la part posterior té un cos adossat.</p> | 08101-79 | Carrer de la Riera de l'Escorxador, 2-22 i 43-48 | <p>Construïda l'any 1580 per Jesús Mª Montserrat, segons consta a la llinda del portal d'entrada. Actualment és propietat municipal per cessió testamentària del doctor Santiago Parts i Comas. La família Prats esdevé propietària de la finca quan la compra al Marquès de Castellbell, l'any 1924. Tot i que ja feia 150 o 200 anys que hi vivia. On nasqueren més d'un dels batlles de la ciutat.</p> | 41.3602400,2.0967600 | 424451 | 4579142 | 1580 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52372-foto-08101-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52372-foto-08101-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52372-foto-08101-79-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-07-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment és la seu d'una biblioteca pública. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1779 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||
| 52377 | Cal Gotlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gotlla-0 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BAÑOS SORIA, Julio (1997). Imatges retrospectives de la Marina: Zona Franca i polígon industrial Pedrosa. L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 A). Una mirada a la Marina d'ahir. Les nostres masies. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. | XVII-XX | El 2007 la va restaurar l'ajuntament | Masia de planta basilical, amb el cos central més alt que els laterals i coberta a dues vessants amb carener perpendicular a la façana. té un cos annex d'una sola planta. Totes les obertures són de llinda recta excepte una galeria d'arcs de mig punt a les golfes. | 08101-84 | Carrer de Salvador Espriu, 54-58 | La primera referència escrita de la masia data del 1863. Va estar en ús fins que a principis de la dècada dels 90 del segle XX la van abandonar. Va entrar en un procés de decadència fins que l'any 2007 la van restaurar per convertir-la en un centre de serveis per les empreses que s'instal·lessin en el districte de negocis de Gran Via. | 41.3529500,2.1237700 | 426702 | 4578309 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52377-foto-08101-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52377-foto-08101-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52377-foto-08101-84-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tenia un rellotge de sol a la façana, que la restauració no ha tingut en compte. Actualment l'immoble és un centre municipal de serveis per les empreses que s'instal·lessin en el districte de negocis de Gran Via. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52394 | Casa Espanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-espanya | <p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. AMAT i BALAGUER, Marta (1995). Catàleg del patrimoni històric de L'Hospitalet. Treball inèdit. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de Monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, pp. 204-206. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. GRAU MONTSERRAT, Manuel (1969). La Casa de Molines y las reliquias de los Santos Mártires (s. XVIII); dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 64. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARCE I SANABRA, Francesc (1969 B). El carrer del Xipreret; dins: 'Xipreret' (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), gen. 1980. MARCÉ SANABRE, Francesc (1969). Llunell-Molines-España: tres apellidos en la historia de una finca hospitalense recientemente restaurada por el Ayuntamiento; dins Boletín de Información municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 64, 4t trimestre 1969, pp. 5-18. MARCÉ SANABRE, Francesc (1978). Les restes del naufragi de L'Hospitalet pre-industrial : L'Harmonia, Can Sumarro, Pubilla Casas, Can Boixeras, Can España i Can Rigalt; dins L'Estaca, núm. 11, juny de 1978, pp. 8-9. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.</p> | XVI-XX | <p>La Casa Espanya, actual seu del Museu de l'Hospitalet, és una de les construccions civils més antigues i emblemàtiques de la ciutat. Es tracta d'una residència senyorial construïda durant la segona meitat del segle XVI, època de creixement poblacional i de consolidació del nucli del carrer Xipreret. És situada a l'angle del carrer del Xipreret amb el del carrer de Joan Pallarès, al centre històric de L'Hospitalet. És de planta quadrangular, i consta de planta baixa i dos pisos; amb la coberta a quatre aigües. A l'angle nord-oest, s'aixeca una torre, que s'enlaira per sobre el nivell de la coberta. La porta d'accés, adovellada, centra la façana principal; configurada a partir de tres eixos de verticalitat. Al primer pis, o planta noble, s'hi obren tres balcons, amb muntants i llindes de pedra; aquestes darreres decorades amb relleus de reminiscències conopials. S'hi poden veure els escuts dels antics propietaris: la mitja lluna dels Llunell i la roda de molí dels Moliné. A la planta superior, sis finestres d'arc rebaixat es reparteixen en dos grups de tres arcs a banda i banda d'un matacà central, que se situa just damunt del balcó principal de la segona planta. La restauració de l'any 1969 li dona un aspecte artificiós amb l'arrebossat de les façanes i els merlets que coronen l'edifici.</p> | 08101-109 | Carrer de Joan Pallarès, 38 | <p>Construïda l'any 1563, data gravada als finestrals de la casa. En el segle XVI Antic Llunell era un personatge important que només a L'Hospitalet poseïa un centenar de mojades. A la segona meitat del segle XVII, Maria Flaqué Llunell, hereva de l'hisenda, es casa amb F. Molines i Casadevall. A partir d'aquest moment i fins a les acaballes de 1700, la finca és rebatejada com a Can Molines. Així la cita el Baró de Maldà que sovint hi sojornava. El germà petit de Francesc de Molines, eclesiàstic, arribà a ocupar importants càrrecs de Degà de la Sacra Rota Romana i fou Inquisidor General del país. Per un altre matrimoni, l'any 1786, entra a la família Ignasi d'España i de Quintana. És el nom de la casa que s'ha mantingut fins l'actualitat. El símbol de la famílai Llunell i Molines és una mitja lluna i una roda de molí. L'any 1968 l'ajuntament la rep en donació i es fa una nova reforma. L'any 1972 s'inaugurael museu. Els seus jardins arribaven fins el carrer Sant Joan i abastaven els actuals carrers Digoine, España i Molines, i eren un autèntic parc botànic i que tenia, fins i tot, un llac. L'any 1919 s'hi va celebrar una gran festa popular que va deixar record molts anys després.</p> | 41.3610500,2.0972800 | 424495 | 4579231 | 1589 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52394-foto-08101-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52394-foto-08101-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52394-foto-08101-109-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb els noms de les antigues famílies de propietaris, Can Molinés i Can Llunell. L'any 1972 s'hi instal·la el llavors Museu d'Història de la Ciutat. Actualment és la principal seu del Museu de L'Hospitalet; on hi ha l'exposició permanent. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1779 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||
| 52489 | L'Harmonia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lharmonia | <p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. HUERTAS, J. (2008). L'Harmonia (Plaça Josep Bordonau i Balaguer). L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Març-Abril de 2008. Memòria de la intervenció arqueològica preventiva (Control moviment de terra). Any: 2008. Núm. Memòria: 9692.Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. MARCE I SANABRA, Francesc (1982 B). Del Casal a l'Ateneu de Cultura; dins: Xipreret. Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat, juny 1982. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.</p> | XVI-XX | <p>Edifici de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a quatre aigües, el que recorda l'estructura de les masies de la família III, tipus 10 però amb l'accés canviat de cantó. Les façanes presenten les arestes de carreus de pedra treballada, amb fàbrica de carreus. La façana principal marca la jerarquia de les tres plantes a l'interior, pròpia dels castells-palaus i de les cases senyorials del Renaixement, a l'estil del Palau de Peralada. El portal, adovellat, centra la planta baixa (per bé que tot el sector de la dreta sembla afegit a l'obra inicial). El pis o planta noble amb llindes de pedra, algunes esculpides. Les golfes, amb una galeria d'arcs de mig punt seguits, fets de maó. A l'angle esquerra de la façana, una torrella de planta circular, dóna a l'Harmonia caire de casa forta. L'aparell de construcció és fet de carreus més aviat petits amb els angles de carreus més grans i més treballats. Jaume Codina ens diu que la Torre Blanca era una edificació d'importància, isolada i sola, situada entre l'església de Provençana i Cornellà. També ens diu que l'origen del patriciat urbà -sorgit del rural-, que ha dirigit el municipi del segle XVI al XVIII, 'cal cercar-lo en la finca dita de la Torre Blanca -Segle XI-, que el segle XII va produir l'aparició del primitiu hospital o alberg de pobres al peu del camí ral, gràcies a l'orde dels hospitalers, de Sant Joan de Jerusalem, amos de la Torre Blanca'. Fou tal el pes específic d'aquesta finca en el nostre entorn geogràfic que del petit hospital que donaria origen al nostre topònim, se'n digué en principi només 'Hospital de la Torre Blanca'.</p> | 08101-101 | Plaça de Josep Bordonau, 6 | <p>L'edifici anomenat l'Harmonia, al barri del Centre de L'Hospitalet, pertanyia a l'heretat de la Torre Blanca, esmentada des del segle XI. Ermengola, propietària de terrenys a Provençana, el dia 4 de gener de 1057 va llegar-ne alguns a la canònica de la Santa Creu, entre els quals hi havia els anomenats de la 'Torre Blanca'. Divuit anys més tard, el 5 de juny de 1073, en les disposicions testamentàries de Ramon Bernat hi trobem esmentat el 'camp de la Torre Blanca' situat dins el terme parroquial de Santa Eulàlia de Provençana. Al costat d'aquesta, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l'hospital de la Torre Blanca dins la parròquia de Provençana. Al seu voltant es formà un petit nucli que el segle XV s'anomenava la Pobla de L'Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria L'Hospitalet. L'Harmonia, anomenat així perquè des de l'any 1866 fins als anys trenta del segle passat, aixoplugà una societat d'aquest nom, pertanyia des del segle XIV als Oliver, una de les famílies tradicionals de L'Hospitalet, al costat dels Cerdanya, Llunell, Modolell, Esquerrer i Duran. L'any 1717, un membre de la família Oliver era batlle. L'edifici actual sembla que fou construït a finals del segle XVI (1595). Aquesta finca, a mitjans del segle passat, en l'escriptura de propietat, era ressenyada així: 'Una casa llamada 'Torre Blanca' con jardín, era, pajar y huerto con aljibe y gallinero, cuya superficie total es de cerca una mojada y media de terreno, del cual el huerto ocupa 5/8, la era de 1/2 mojada y lo demás en casa y jardín'. L'esmentada propietària, el 13 de juliol de 1868, va llogar la Torre Blanca a un grup d'hospitalencs per a instal·lar-hi 'un casino de baile y teatro'. Fou la seu de la Societat Recreativa Casino de L'Harmonia (1868 - 1926). A finals de 1934 es converteix en la seu de l'Ateneu de Cultura Popular, i s'instal·la una biblioteca, un laboratori fotogràfic, un petit museu de ciències naturals, pistes de tennis, basquet, transformen una bassa en una piscina del barri, organitzen classes nocturnes i moltes més activitats. Un mes després de la presa de l'exèrcit colpista del general Franco, la Falange i el Frente de Juventudes van ocupar violentament l'edifici fent fora als socis que hi havia dins i cremant en una foguera tot allò que els intimidava; llibres i art. Van haver de passar 40 llargs anys per recuperar allò que se'ls havia pres manu militari, i gràcies al alcalde Joan Perelló Masllorens, l'Ateneu va tornar a L'Harmonia. El 2008, en motiu d'una reforma integral de l'edifici, es realitzà el seguiment arqueològic del rebaixament dels terrenys del pati. Només es va recuperar un petit conjunt de materials moderns i contemporanis, situats als nivells de rebliment. De fet, a excepció de les zones on els rebliments són més potents, el terreny natural se situa 50 cm per sota del sòl actual. El seguiment realitzat el setembre del 2008 durant les tasques de rebaix per tal de situar els serveis de la zona de la plaça situada davant de l'edifici L'Harmonia no van permetre recuperar cap element o estructura arqueològica. El 2010 es va fer un altre seguiment arqueològic per la instal·lació de l'ascensor.</p> | 41.3604200,2.0977200 | 424531 | 4579161 | 1595 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52489-foto-08101-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52489-foto-08101-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52489-foto-08101-101-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forma part de les instal·lacions del Museu de L'Hospitalet. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1779 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||
| 52532 | Rellotge de sol de can Samsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-samso | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat | XVIII-XX | Restaurat recentment. | Rellotge de sol de matí ubicat a la façana orientada a migdia de Can Samsó, entre dues finestres de la planta pis i per sota dels rajols ceràmics que indiquen l'any de construcció de l'edifici 'ANY 1800'. Es tracta d'un rellotge circular, del tipus vertical declinant i policromat, realitzat damunt d'un arrebossat a base de sorra i calç. Està emmarcat per una sanefa d'uns cinc centímetres d'amplada pintat amb terra rosenca. Les hores estan representades per xifres romanes que van de VI a XV, pintades a mà alçada, de color blanc. El gnòmon és de vareta, de secció circular, collat a la part superior de la circumferència interior. Les línies horàries marquen les hores i les mitges hores (en realitat senyalen des de les cinc del matí fins a dos quarts de quatre de la tarda). Neixen d'un semicercle solar. Semblen haver estat pintades amb retolador permanent. | 08101-189 | Av. del Carrilet, 174-186 | La masia de Can Samsó i el jardí, que l'envolta, romanen com un veritable oasi verd enmig dels blocs d'habitatges veïns, promoguts en l'època de màxima especulació urbanística de l'Hospitalet. El fet que hagi conservat els terrenys del seu voltant, fa que la construcció no s'hagi perdut enclotada en el creixement urbà de la zona i pugui ser revaloritzada com a element patrimonial de testimoniatge de l'activitat agrícola de l'antiga vila de l'Hospitalet. | 41.3623900,2.1137300 | 425873 | 4579366 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52532-foto-08101-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52532-foto-08101-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52532-foto-08101-189-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica.El revestiment exterior de la façana està fet amb un esquerdejat de ciment. Per les restes que es poden observar es tracta amb tota probabilitat d'un rellotge restaurat. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52305 | Gratacels de l'Hospitalet. Casa Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gratacels-de-lhospitalet-casa-pons | ABARCA I MEDICO, Lluís (1982). Història del carrer Progrés/Carretera de Collblanc, 43; dins Progrés (L'Hospitalet de LLobregat), núm. 1. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. ROVIRA GIMENO, Josep M. (1987) La arquitectura catalana de la modernidad. BARCELONA: Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Bloc de pisos compost de planta baixa i onze plantes pis, disposat en xamfrà i amb una paret mitgera, que no contemplava el projecte original. Ocupa una superfície de 290 m2 i té una alçària de 44,50 m. L'accés a les plantes pis és mitjançant una escala lateral, però centralitzada, i disposada en la paret mitgera; es troba flanquejada per dos patis de llum rectangulars. La caixa d'escala té ascensor. L'estructura de l'edifici és a base de tres crugies i pilars metàl·lics. En la part central de l'edifici hi ha dos patis de ventilació de forma poligonal on es concentren tots els serveis dels pisos. La planta baixa es dedicada a magatzem. L'escala dóna accés, per a les plantes 1ª, 2ª, 3ª, 4ª, 5ª i 6ª a quatre habitatges per replà, compostes de: rebedor, tres dormitoris, serveis (cuina, W.C. i safareig) i menjador. La planta 7ª conté tres habitatges constituït cadascun per: tres dormitoris, menjador, W.C. i safareig. La planta 8ª, 9ª i 10ª té dos habitatges per replà i la planta 11ª un sol habitatge amb una habitació més que la resta dels pisos. La façana adopta la forma piramidal amb joc de cossos entrants i sobresortints (balconades i falses tribunes poligonals). | 08101-12 | Carretera de Collblanc, 43-45 | Joan Pons i Vila presenta una instància a l'Ajuntament, l'any 1931, per construir segons es pot llegir: 'una casa de forma no corriente, y que su objeto, es, mas que el de producir una renta vulgar, el de constituir un elemento de primer orden para la ciudad, que sea un motivo de orgullo para todos, principalmente para la población el poseer una casa de carácter monumental y conforme a las modernas leyes de la Construcción y la Estética actual'. I continua descrivint el projecte: 'El proyecto que tenemos el honor de someter a su aprobación, es el de una casa de tipo monumental, en la que se han tenido en cuenta todas las circunstancias, no solo para el ornato público, procurando que forme cuatro fachadas, para que no presente ninguna pared medianera como por desgracia se ven algunas en Barcelona, perdiendo terreno edificable en fachadas, con este solo objeto; sino que tambien se ha calculado el efecto visual y a este fin se ha dado al conjunto una forma piramidal, disminuyendo el número de habitaciones por planta, solamente pensando en el efecto estético. Así también se ha tenido en cuenta la parte higiénica, dotando a todos los pisos de instalación de Waters, y lavaderos. En la escalera se ha señalado la instalación de un buen Ascensor, el primero que se instalará en esta Ciudad'. | 41.3757000,2.1191300 | 426339 | 4580839 | 1931 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52305-foto-08101-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52305-foto-08101-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52305-foto-08101-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | Tot i que actualment la seva alçada o tipologia podria passar inadvertida, quan es va bastir l'edifici als anys trenta, aquest esdevingué tot un referent de modernitat i un símbol de la nova arquitectura a l'Hospitalet. Per aquest motiu se'l coneix popularment com el Gratacels.L'any 1933 l'Ajuntament de l'Hospitalet va premiar aquest edifici, i en els segells emesos per la Junta Local de Defensa Passiva de l'Hospitalet es va adoptar aquest edifici-símbol com a imatge. En l'edifici hi ha un marcat expressionisme i elements estilístics Art Déco. | 98|120 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||
| 52367 | Edifici del carrer de Pujós, 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-pujos-35 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Bloc de pisos ubicat al carrer de Pujós cantonada amb el carrer d'Orient, que consta de planta baixa i quatre pisos; però que en origen només contemplava dos pisos. Tot i que formalment és visible en alguns detalls, aquest afegit intentà no desdir-se de les línies del projecte i és molt possible que es realitzés no massa després de la seva execució -o fins i tot sense solució de continuïtat; i possiblement pel seu propi autor. El parament és majoritàriament llis, amb alguns elements de maó vist, jugant amb la bicromia de vermell i verd. | 08101-74 | Carrer de Pujós, 35 | L'obra és atribuïble a Ramon Puig i Gairalt encara que, com passava sovint, els plànols del projecte anaven signats pel seu germà Antoni Puig i Gairalt. De fet presenten unes similituds molt grans amb d'altres projectes coetanis de Ramon Puig Gairalt, caracteritzats per la tendència cap a un llenguatge racionalista i un ús del color de les façanes com a element diferenciador de cossos de l'edifici, a més, en aquest cas, d'introduir puntualment l'obra vista. | 41.3731500,2.1183900 | 426275 | 4580557 | 1931 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52367-foto-08101-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52367-foto-08101-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52367-foto-08101-74-3.jpg | Legal | Contemporani|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni i Ramon Puig i Gairalt | 98|120 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52407 | Mercat de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-santa-eulalia | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Mercat que ocupa la superfície d'una illa. El seu perímetre marca un octògon on s'inscriuen dues naus en forma de creu grega, amb teulades a doble vessant, i en els angles hi ha petites botigues que s'obren cap a l'exterior. Les quatre façanes estan decorades amb formes rectangulars. La il·luminació és zenital, mitjançant claraboies alternades entre el sostre de fibrociment. | 08101-122 | Plaça de Pius XII | El mercat és un altre dels projectes de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Es construeix entre el 1929 i el 1930, i l'any 1932 s'ocupa. Des de llavors, l'edifici s'ha reformat en diverses ocasions; com entre el 1989 i el 1990, o l'any 2004. | 41.3654700,2.1272400 | 427006 | 4579696 | 1935 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52407-foto-08101-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52407-foto-08101-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52407-foto-08101-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | 98|120 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52333 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-31 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici residencial que fa cantonada amb el carrer de Tarragona i la rambla Just Oliveras. És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i coberta de terrat pla. La façana principal, que dona a la rambla, té una composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. L'eix de simetria, que divideix dos costats iguals, passaria pel mig de la porta d'accés, en planta baixa, amb una clau amb les inicials del propietari J.O. A cada costat d'aquesta porta hi trobem dues finestres geminades, separades per una columna, amb un capitell de motius florals. Ambdues són ampitadores i tenen persianes de fusta de dues fulles amb un llistó treballat. En el primer pis hi ha quatre balcons, els dos centrals més arrodonits. A la segona planta hi ha una balcona central, amb dues obertures i dues finestres als laterals. La façana del carrer de Tarragona és menys profusa en obertures: una porta d'accés en planta baixa, en un costat, i dues finestres, una d'elles geminada. A la planta pis, un balcó central i dues finestres als laterals. I a la segona planta és a la inversa: damunt del balcó del primer pis, hi ha una finestra amb persiana de llibrets de fusta; i, als costats, damunt les finestres del primer pis, hi trobem balcons. La data de l'edifici està inclosa en els relleus que hi ha a la part inferior dels balcons rectangulars del primer pis(1908). La façana està rematada per un frontó semicircular amb un petit ornament flanquejat per dues hídries. Cal destacar el vestíbul amb escala de marbre, barana de ferro forjat i un fanal també de ferro. Hi ha un arrambador de guix de color marró. El sostre està decorat amb un relleu de guix amb motius florals. | 08101-40 | Rambla Just Oliveras, 31 | Aquesta casa és el primer edifici que es construí en la urbanització de la Rambla de Just Oliveras, eix del segon eixample de l'Hospitalet i oberta per donar una comunicació directa amb l'estació de ferrocarril (1907). Segons sembla, la nova parcel·lació realitzada per Just Oliveras per tal d'urbanitzar la rambla, va comptar inicialment amb alguns problemes legals per a l'escripturació de les antigues propietats de Cal Tres. Aquest fet refredà els propietaris i promotors interessats en aquesta nova zona residencial de l'Hospitalet. Es per això, que la primera iniciativa fou encarregada per un membre de la família Oliveras (Josep Oliveras). El projecte va signat per Mariano Tomàs i Barba, mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet. En el disseny i execució de l'obra, Mariano Tomàs i Barba combinà el llenguatge clàssic amb la decoració de regust modernista que apareix només puntualment en medallons florals o en l'interior del vestíbul, i que emprà profusament en d'altres obres coetànies. | 41.3616700,2.1008300 | 424793 | 4579297 | 1908 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52333-foto-08101-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52333-foto-08101-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52333-foto-08101-40-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | Es de destacar que la finca no ha perdut el seu jardí posterior. | 102|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||
| 52361 | Edifici del carrer del Príncep de Bergara, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-del-princep-de-bergara-10 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Caldria reposar aquells elements ceràmics perduts i fixar tota la resta. | Edifici d'habitatges entre mitgeres format per dos cossos i que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de terrat pla. Destaca per la seva façana profusament decorada. Excepte als baixos, adaptats per donar cabuda a comerços i amb un arrebossat de ciment uniforme, que ha fet desaparèixer el seu caràcter primigeni, la resta del mur de façana es troba decorat amb rajoles ceràmiques, senceres o amb composició de trencadís, i plafons esgrafiats. El maó vist també té la seva presència en l'emmarcament de les obertures dels balcons. Es poden veure esgrafiats amb motius florals i vegetals localitzats entre les obertures, elements ceràmics de diferents dibuixos que es van combinant en franges horitzontals, les baranes de ferro forjat amb dibuixos circulars i ovalats...No queda ni un sol espai sense decoració: fins i tot la llosana dels balcons és feta amb rajoles ceràmiques. El murs dels nivells superiors és recorregut per balconades dobles. L'acabament de l'edifici s'estructura amb pilastres de maó vist unides per gelosia. Sobre la porta central, en la franja que hi ha entre les obertures del balcó, feta de trencadís, es pot veure la inscripció de la data de construcció de l'edifici, 1927'. | 08101-68 | Carrer del Príncep de Bergara, 10 | Aixecat sobre un solar regular, fruit de la reparcel·lació urbana que implicà el procés de construcció de l'eixample del centre de l'Hospitalet. Força d'aquests edificis no es començaren a bastir fins ben entrat el segle XX, a redós de les primers grans migracions dels anys vint i també de la dinamització del barri que s'accelerà amb la construcció del mercat. | 41.3590500,2.0986200 | 424605 | 4579008 | 1927 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52361-foto-08101-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52361-foto-08101-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52361-foto-08101-68-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52338 | Cases Barates Rambla Just Oliveras 77 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-barates-rambla-just-oliveras-77 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT(1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Casa entre mitgeres que consta de planta baixa, pis i golfes i forma part d'un conjunt de tres cases, una d'elles desapareguda, denominades 'cases barates'. Se'n conserven dues, aquesta del número 77 i la veïna, amb el número 79. La coberta és de teulada a dues aigües truncada. La façana te un doble alineament, sobresortint un cos de manera que l'entrada queda coberta per una terrassa sostinguda per una columna salomònica feta de maons. La barana de la terrassa també és de maons. Destaca la tribuna que sobresurt i les tres estretes obertures en planta baixa. Sota els ràfecs, a la part del capcer de la façana hi ha esgrafiats florals i geomètrics. | 08101-45 | Rambla Just Oliveras, 77 | Les Cases Barates de la Rambla de Just Oliveras varen ser projectades per Ramon Puig Gairalt l'any 1914, dins l'etapa que les seves biògrafes anomenen d'influència secessionista (1909-1915), tot just acabada la carrera d'arquitectura. En el projecte que es conserva a l'Arxiu Històric apareixen les tres cases unifamiliars entre mitgeres que es varen construir. La desaparició de la corresponent al número 81 és lamentable de cara a la lectura del conjunt, ja que era precisament la que feia el gir pel carrer Parral. Això no obstant, les dues que queden s'han mantingut fins avui sense alteracions importants i mantenint el seu ús original. La denominació d'aquestes cases denota la preocupació de Puig Gairalt, ja a l'inici de la seva trajectòria professional, pel problema de l'habitatge a les ciutats industrials. La primera versió de la Llei de Cases Barates és de l'any 1911 i Puig Gairalt, que des de 1915 és arquitecte municipal de l'Hospitalet, participa activament en els debats que va generar. L'any 1925 col·laborà en un número monogràfic de la revista 'El Constructor' amb un article on exposà la seva experiència i les seves idees. Des del punt de vista arquitectònic, val la pena destacar una de les característiques que Puig Gairalt opina que han de tenir aquestes cases: han de ser de construcció senzilla però d'aparença alegre. Acompanyaven l'article gràfics referents a les dues-centes cases barates que l'Ajuntament pensa projectar seguint un traçat de ciutat-jardí, que Puig incorporà al Pla d'Eixample de 1926. | 41.3634100,2.0998700 | 424715 | 4579491 | 1914 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52338-foto-08101-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52338-foto-08101-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52338-foto-08101-45-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | En revistes de l'època aquestes tres casetes eren presentades com un clar exponent de 'cases barates'. | 116|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||
| 52368 | Casa Boleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-boleda | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | La Casa Boleda és un rar exemple de construcció de torre residencial urbana, situat enmig de la urbanització intensiva que coneixia el barri de la Torrassa en les dècades de 1920-30. Destaca la seva composició amb diferents cossos, amb dues petites torres amb coberta a quatre aigües als extrems del xamfrà i una torratxa central amb una galeria superior. La banda posterior, abans antic jardí, ha conegut edificacions de dependències auxiliars. | 08101-75 | Carrer de Rafael de Campalans, 183 | Fou construïda per Ramon Puig i Gairalt, el 1932 combinant formes cubistes amb un neopopularisme noucentista. El projecte de l'edifici que es presentà per a construir en aquest solar no s'adiu gens a l'execució de l'obra, la qual cosa ha fet que no els relacionés. | 41.3689100,2.1267100 | 426966 | 4580079 | 1932 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52368-foto-08101-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52368-foto-08101-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52368-foto-08101-75-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | Una de les vàlues més remarcables de l'edifici és la de resoldre la cantonada entre la Ronda de la Torrassa i el carrer Rafael Campalans, revaloritzada després per ser el camí d'accés al pont metàl·lic de la Torrassa que unia aquest barri amb el de Santa Eulàlia. | 116|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||
| 52461 | Cases Barates Rambla Just Oliveras 79 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-barates-rambla-just-oliveras-79 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT(1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Casa entre mitgeres que consta de planta baixa, pis i golfes i forma part d'un conjunt que tenia dues cases més, una d'elles desapareguda, denominades 'cases barates'. L'altra es la que es troba al num. 77. La coberta és de teulada a dues aigües truncada. La línia de la façana està enretirada de la via pública i una tanca amb sòcol d'obra i reixa de ferro en separen el pati davanter de la vorera. En destaca l'obertura a l'alçada de les golfes en forma de matacà, però fet de maons. A la planta pis hi trobem un balcó amb barana de ferro i tres obertures alineades amb el matacà superior. L'obertura central és l'accés al balcó i les laterals són finestres. A la planta baixa hi ha la porta d'accés a l'interior, decantada a l'esquerra i una doble finestra delimitada per maons. | 08101-164 | Rambla Just Oliveras, 79 | Les Cases Barates de la Rambla de Just Oliveras varen ser projectades per Ramon Puig Gairalt l'any 1914, dins l'etapa que les seves biògrafes anomenen d'influència secessionista (1909-1915), tot just acabada la carrera d'arquitectura. En el projecte que es conserva a l'Arxiu Històric apareixen les tres cases unifamiliars entre mitgeres que es varen construir. La desaparició de la corresponent al número 81 és lamentable de cara a la lectura del conjunt, ja que era precisament la que feia el gir pel carrer Parral. Això no obstant, les dues que queden s'han mantingut fins avui sense alteracions importants i mantenint el seu ús original. La denominació d'aquestes cases denota la preocupació de Puig Gairalt, ja a l'inici de la seva trajectòria professional, pel problema de l'habitatge a les ciutats industrials. La primera versió de la Llei de Cases Barates és de l'any 1911 i Puig Gairalt, que des de 1915 és arquitecte municipal de l'Hospitalet, participa activament en els debats que va generar. L'any 1925 col·laborà en un número monogràfic de la revista 'El Constructor' amb un article on exposà la seva experiència i les seves idees. Des del punt de vista arquitectònic, val la pena destacar una de les característiques que Puig Gairalt opina que han de tenir aquestes cases: han de ser de construcció senzilla però d'aparença alegre. Acompanyaven l'article gràfics referents a les dues-centes cases barates que l'Ajuntament pensa projectar seguint un traçat de ciutat-jardí, que Puig incorporà al Pla d'Eixample de 1926. | 41.3634500,2.0998400 | 424712 | 4579496 | 1914 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52461-foto-08101-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52461-foto-08101-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52461-foto-08101-164-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | En revistes de l'època aquestes tres casetes eren presentades com un clar exponent de 'cases barates'. | 116|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||
| 52582 | Església de Santa Eulàlia de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eulalia-de-provencana | http://provenzana.blogspot.com.es/2010/11/esglesia-de-santa-eulalia-provencana.html | Església parroquial de creu llatina, amb tres naus, la central més alta que les laterals amb dos grans campanars paral·lels de planta quadrada, oberts en la seva part superior amb arquets de mig punt. L'edifici és de maó vist i tots els elements estructurals i ornamentals són una recreació de l'estil romànic. Es tracta d'una interpretació dels models clàssics i monumentalistes tan característics de l'arquitectura del primer tremps del franquisme. | 08101-250 | Plaça de Santa Eulàlia de Provençana | El primer document on s'esmenta el lloc de Provençana data de l'any 908. Es tracta de la venda d'una casa amb les terres al prevere Radulf, fill del comte Guifré. Però com a parròquia, l'església de Santa Eulàlia de Provençana no s'esmenta fins l'any 1045. Sembla que l'any 1076 es documenta la construcció de l'actual església i que es consagra el 27 de gener de l'any 1101 pel bisbe Berenguer Folc. A l'any 1203, Ramon Guanagau funda el benefici de Sant Joan. A principis de segle XIV, segons les visites pastorals, pateix certa decadència però va aguantant, fins que al lloc de la Pobla de l'Hospitalet es forma un nou nucli agrupat. L'any 1426 el bisbe de Barcelona Francesc Climent Sapera concedeix la llicència per a edificar una nova església parroquial i trasllada la titularitat de la vella església de Provençana. Les notícies posteriors fan referència als ermitans. L'any 1757 el rector de l'Hospitalet i els veïns establiren una concòrdia per a reedificar-la. S'hi col·loca una campana i Francesca d'Alòs presenta al barber Josep Soler per a ermità. Al segle XIX, al voltant de l'església s'havia creat un nou nucli agrupat, allunyat de la parròquia i demanaren l'obertura de l'ermita; fins que l'any 1879 s'aconsegueix que torni a ser parròquia de Provençana. | 41.3653000,2.1190600 | 426322 | 4579684 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52582-foto-08101-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52582-foto-08101-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52582-foto-08101-250-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Puig i Janer | Va existir un primer projecte de l'arquitecte Rubió i Bellver, que mostrava influències de Cuypers, creador de nombroses esglésies a Holanda de gust neogòtic.L'any 1925 va començar la construcció de l'edifici segons Rubió. Es va aturar en diverses ocasions abans i després de la Guerra Civil. Al 1952, finalment, es reprèn amb un nou arquitecte, Puig Janer, aprofitant-se els fonaments i alguns murs i fragments escultòrics de la primera obra.El nou temple fou inaugurat el 10 de febrer de 1957, pel bisbe Doctor Gregorio Modrego. Se celebra el sant de la patronat, Santa Eulàlia, el 12 de febrer. | 116|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52596 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-6 | CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | IX-XV dC | restes molt arrasades. | Amb motiu de la col·locació d'una cambra telefònica subterrània, l'any 1993, es va realitzar una intervenció arqueològica d'urgència, a tocar de l'església de Santa Eulàlia de Mérida. L'excavació permeté la documentació d'un cementiri situat davant l'església i que ocuparia gran part de l'actual placeta. Si bé la destrucció del cementiri en la zona en la que s'ha intervingut era ja complerta, si que es poden posar de manifest algunes de les característiques del mateix. En primer lloc, i pel que fa a la disposició dels enterraments, cal constatar la disposició tant en direcció est-oest com nord-sud en zones molt properes entre sí. Aquest fet podria parlar-nos de diferents moments del cementiri. En tot cas, és evident que la mostra estudiada no és ni molt menys significativa, però dóna unes certes indicacions vàlides com a hipòtesis de treball. Pel que fa a la cronologia dels enterraments, l'excavació no ha permès determinar res al respecte ja que pràcticament no ha aparegut material ceràmic i el poc que s'ha recuperat s'ha trobat sempre en estrats de colmatació contemporanis i, per tant, fora de context. | 08101-264 | Carrer Major | 41.3595400,2.0983100 | 424580 | 4579063 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52596-foto-08101-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52596-foto-08101-264-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
| 52626 | Pergamí de la vil·la Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-la-villa-provencana | <p>GONZALO, Pilar (2008). Celebració del milcentenari de la via Provençana; dins Primera plana, del 24 de novembre del 2008, pp. 3. JUNYENT i SUBIRÀ, Eduard (1980-1996). Diplomatari de la Catedral de Vic, segles IX-X. vol. I. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Osonencs i Arxiu, Biblioteca i Museu Episcopals de Vic, pp. 41-42.</p> | X | <p><span><span><span><span>Pergamí on se cita per primera vegada el topònim Provençana, on els esposos Bonemir i Ermessenda venen, al prevere Radulf, fill del compte Guifré [El Pilós], una casa i dues mujades de terra al terme de la via provençana, al territori de Barcelona, per dotze sous. El text diu així: 'In nomine Domini. Ego Bonemirus et uxor mea Ermesinda, vinditores tibi Radulfo presbitero filio Vvifredo comité emtore. Consta nos tibi vindere deveremus sicuti et vindimus tibi. Per hanc scriptura vindicionis nostre vindimus nos tibi kasa cum cur[te] simul cum terra modiatas II, qui nobis avenit per comparacione, qui est kasa simul cum terra in territorio Barcinonense, in termino de villa Provencana, qui afrontat ipsa kasa simul terra de circi in terra de Quimera, et de aquilonis in terra de Adriano, et de meridie in terra Maurecado, et de occiduo in terra erma. Quantum infra istas afrontaciones includunt sic vindimus tibi ab intecre, una cum exio vel recresio suo in aderato et definito precium solidos XII tantum, quod tu emtor nobis dedisti et nos vinditores de presente manibus nostris recepimus, et nikilque de ipso precium apu(t) te emtore non remansit est manifestum. Quem [vero] ipsa kasa simul cum terra de nostro iure in tuo tradimus potestatem per avendi, vivendi seu etiam comutandi et quiquit exinde agere, facere vel iudicare volueris in Dei nomine abeas potestatem. Quod si nos vinditores vel quislibet homo qui contra hanc ista karta vindicionis venerit ad inrumpendum aut nos venerimus, inferam vel inferamus ad parti tue quantum aput eo tempore inmeliorata fuerit, dupla tibi perpetim abitura, et in antea ista karta vindicio firmis astabilis permaneat modo vel omnique tempore. Facta karta vindicio IIII kalendas setembrii, anno XI regnante Karulo rege post hovitum Odonis regi. Sig+num Bonemirus. Sig+num Ermesinda, qui simul in unum karta vindicione fecimus et testes firmare rocavimus. Sig+num Auderioc. Sig+num Starifredo. Sig+num Anseleico. Sig+num Alelsindo. Romanus presbiter, qui anc karta vindicione scripsi cum literas superpositas in verso III, sub die et anno quod supra. Les seves mesures són 25, 5 x 15 cm i es troba dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic (AC, cal. 6, núm. 2130).</span></span></span></span></p> | 08101-304 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>A la zona, que actualment forma part del barri de Santa Eulàlia, es va establir el primer nucli poblacional que, amb els anys, es convertiria en l'actual L'Hospitalet. El nucli habitat rebia el nom de Via Provençana, un topònim que ha arribat fins als nostres dies, situat a l'est del terme municipal i on posteriorment es va erigir l'ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana. El nom prové de l'època romana, en referència a una casa romana (via) el propietari de la qual es deia Provius o Proventius. Les restes d'aquesta casa es troben a sota l'església. En aquella època L'Hospitalet era una zona de frontera entre els comtats francs i Al-Andalus, una frontera que es manté durant 250 anys i que converteix la zona en un espai lliure que depèn del comte de Barcelona i no de la noblesa feudal. El comte va fomentar l'arribada de pobladors mitjançant una norma que establia que una persona que treballava una terra durant 30 anys en passava a ser propietària.</p> | 41.3651400,2.1185500 | 426279 | 4579667 | 908 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52626-foto-08101-304-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-07-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 2008 l'ajuntament va celebrar el 1100 aniversari de la ciutat i el museu va organitzar un seguit d'activitats que incloïen el préstec temporal del document per part del Bisbat de Vic, que va permetre la seva restauració i la seva exposició temporal al hall de l'ajuntament. Imatge del pergamí cedida per l'Arxiu Episcopal de Vic. | 85 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52322 | Pati gòtic de la casa Gralla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-gotic-de-la-casa-gralla | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GARRIGA i Riera, Joaquim (1986). L'Època del Renaixement s. XVI; dins: Història de l'Art Català. (Barcelona), Volum IV (1986). MERINO DE CÀCERES, José Miguel (1997). La Casa Gralla y los Patios trasladados; dins: El patio de la Casa Gralla una reconstrucción. Prosegur: Barcelona; pp.135-185. MESTRES, Octavio (1997) Reconstrucción del patio de la antigua Casa Gralla; dins: R&R restauración & rehabilitación; Madrid, núm. 5. | XIV | Pati de planta quadrangular, de 5,50 x 6,33 metres, i amb tres nivells d'alçada. A la planta baixa hi ha quatre arcades rebaixades sobre quatre columnes angulars de fust llis i capitell corinti. A la primera planta hi ha una galeria de tres arcades ogivals per costat que descarreguen sobre columnes estriades, molt llargues i primes, amb capitell corinti; la galeria es recolza sobre una barana de pedra decorada amb claustres calats, sota els arcs, i amb bandes de doble arquet cec, sota les columnes. Tant els arcs inferiors com aquests estan resseguits per una motllura amb bossells però els de la galeria superior l'ultima línia de bossells acaben en un petit cap esculpit. En l'últim nivell hi ha una galeria amb cinc finestres d'arc pla. Per sobre, una petita cornisa corona el pati. | 08101-29 | Av. Gran Via, 175-177 | Les primeres notícies de la casa, situada al carrer Portaferrissa de Barcelona, daten del 1306 però el pati es va realitzar l'any 1516. L'any 1856 es va tirar a terra per obrir el carrer Duc de la Victòria però el pati es va desmuntar i, l'any 1882, es va traslladar a la Casa Brusi. Al 1964, es va tornar a desmuntar i es va traslladar a un dipòsit de Cornellà. Després d'anys perdut, el va recuperar el senyor Herberto Gut Beltrano, president executiu de Prosegur, que el va instal·lar a les seves oficines de l'Hospitalet l'any 1994. | 41.3500200,2.1171200 | 426142 | 4577990 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52322-foto-08101-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52322-foto-08101-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52322-foto-08101-29-3.jpg | Legal | Medieval|Gòtic|Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un pati-claustre del segle XVI traslladat pedra a pedra d'una casa noble de Barcelona, que decora i proporciona valor afegir a la seu corporativa de l'empresa de seguretat on s'ha instal·lat. El pati de la Casa Gralla ha sofert dos trasllats i muntatges, el que ha produït que desapareguessin alguns elements com l'escala.Es un pati de formulació renaixentista, tancat, simètric, i malgrat la incorporació d'elements clàssics, predomina una clara estètica gòtica. Potser no posseeix la monumentalitat ni lapuresa gòtica que te el pati del Palau de la Generalitat, ni el rigor renaixentista que presentael del Palau del Lloctinent, però supera a ambdós en encant i gentilesa. | 85|93|95 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52600 | La Marina de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-marina-de-lhospitalet | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | X-XVIII | alguns elements s'han excavat, documentat i es conserven sota terra i d'altres s'han perdut. | La part sud del municipi de l'Hospitalet està format pel complex detrític superior del delta del Llobregat, compost per sorres i llims d'aportació fluvial. El límit quaternari quedà delimitat per la via del tren del nucli urbà de L'Hospitalet fins a la ciutat de Barcelona. Les notícies històriques sobre l'aparició de restes arqueològiques són diverses, en tota la part del delta del Llobregat. En aquest indret podrien contenir restes de naufragis (derelictes), interpretant tota aquesta àrea com un port ancoratge. La gran àrea d'ancoratge d'època clàssica, situada originàriament al mar, actualment es troba en terra ferma, enterrada sota molt metres de sediments aportats per la mar i el riu Llobregat. | 08101-268 | Plana deltaica de l'Hospitalet | Als anys 60 del segle XX van començar les extraccions d'àrids en el termes municipals de Viladecans, Gavà i Castelldefels, entorn al camí Ral. Les extraccions d'àrids en van extreure àmfores, ceràmiques i altres materials que permeten reconstruir l'evolució del comerç marítim de la Vall del Llobregat durant més de mil anys. A més, s'hi van localitzar diversos vaixells enfonsats, alguns dels quals conservaven la fusta del buc, mentre d'altres tan sols es podien detectar per l'acumulació concentrada de materials homogenis. Durant la construcció del canal olímpic de Castelldefels, es va localitzar una barca d'època medieval, d'uns 8 metres de llargada per 1,60 metres d'amplada. Tot el contingut de la barca formava part d'un sol estrat. El material ceràmic era molt homogeni: contenidors d'uns 40-50 centímetres d'altura, amb fons arrodonit i cos recte, coll obert i dues nanses; i acanalats amb línies incises longitudinals paral·leles al sentit del torn. Dos tipus de vores: recta i exvasada amb escotadura interna. Pasta grisa molt clara, amb abundant desgreixant de mica, quars i pasta ceràmica vermellosa molt fina. Gran part de les peces presenten un vidrat intern de color verd de mala qualitat. Tant la ceràmica com l'estructura interna de la nau estava embolcallada amb teixit d'espart. Els indicis cronològics situen la barca a finals de l'edat mitjana, probablement del segle XV o potser fins i tot posterior. El municipi d'El Prat de Llobregat és l'única localitat que té tot el seu territori dintre del delta del Llobregat. En el seu Pla Especial i Catàleg està protegit tot el terme a una cota inferior als 5 metres de profunditat. A diferència dels termes de Gavà i Castelldefels que està protegit el sud del camí ral, ja que és aquesta part la que correspon a l'ancoratge. | 41.3528600,2.1154600 | 426007 | 4578306 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52600-foto-08101-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52600-foto-08101-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52600-foto-08101-268-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Seria interessant que en el municipi de L'Hospitalet, l'àrea d'expectativa arqueològica estigués definida per la línia que marcaria la carretera del Mig, ja que totes les restes romanes s'han trobat al nord. La més propera és la via de Santa Eulàlia de Provençana. | 85|94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52601 | Nucli antic de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-lhospitalet | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS i FUSTER, Joan (1986). Com es fa una ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet, col·lecció Rutes Urbanes: Descoberta del Patrimoni Urbà de l'Hospitalet. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | X-XVIII | alguns elements s'han excavat, documentat i es conserven sota terra i d'altres s'han perdut. | En el primitiu nucli que es forma al voltant de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida es concentra gran part de la història medieval i moderna de l'Hospitalet. També és el lloc d'on es pren el nom del municipi entorn a Torre Blanca. L'edifici anomenat l'Harmonia, al centre de l'Hospitalet, pertanyia a l'heretat de la Torre Blanca, esmentada des del segle XI, al costat de la qual, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l'hospital de la Torre Blanca dins la parròquia de Provençana. Al seu voltant es formà un petit nucli que el segle XV s'anomenava la Pobla de L'Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria L'Hospitalet. | 08101-269 | Nucli antic | Per l'acumulació d'elements històrics i patrimonials, s'han fet diverses intervencions arqueològiques que han posat de manifest part d'aquest passat. L'any 1990, amb motiu del soterrament de la xarxa de Telefònica a la plaça Josep Burdonau i carrer del Xipreret, es fa un control i seguiment de l'obra. Els resultats foren totalment negatius, sense localitzat cap estructura, però per les minses restes materials recuperades, es pot constatar l'ocupació d'aquesta part de la ciutat durant el segle XVII. A l'any 1993, amb motiu de la col·locació d'una cambra telefònica subterrània, es va realitzar una excavació d'urgència al carrer Major, tocant a l'església de Santa Eulàlia de Mérida. Va permetre documentar l'existència d'un cementiri situat davant l'església i que deu ocupar tot o part de l'actual placeta. Si bé la destrucció del cementiri en la zona en la que s'ha intervingut era ja complerta, si que es poden posar de manifest algunes de les característiques del mateix. A l'any 2001 es van fer un seguit d'intervencions arqueològiques a la plaça de l'Ajuntament, amb motiu de les obres de construcció d'un pàrquing subterrani. Els resultats han permès documentar les estructures de fonamentació de la façana i part inferior de l'antiga església parroquial de Santa Eulàlia de Mérida del segle XVI, diversos panteons familiars a la nau central, i el cementiri parroquial al costat esquerra del temple. | 41.3601600,2.0985000 | 424596 | 4579131 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52601-foto-08101-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52601-foto-08101-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52601-foto-08101-269-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52606 | Castell de Bellvís (La Torrassa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-bellvis-la-torrassa | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. GELADÓ PRAT, Adriana ; SALVADÓ JAMBRINA, Ivan. (2010). Del castell de Bellvís a la masia de la Torrassa (L'Hospitalet de Llobregat); dins IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Tarragona, del 10 al 13 de juny de 2010. SALMERON, Inocencio (1991). La vivienda en Collblanc-Torrassa; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 79, pp. 4-5. | XII-XX | no s'ha conservat la totalitat de l'element | La Torrassa és l'antiga masia fortificada que va donar nom al barri. El 2006 es van iniciar treballs per tal de donar-li un ús públic i es va evidenciar la necessitat de realitzar un estudi històric i arqueològic integral de la finca. La intervenció arqueològica permeté documentar diferents fases d'ocupació de l'espai: Fase A: finals del segle XII-XIII: primeres amortitzacions del fossat que envoltava l'edifici medieval de la Torrassa. Les cronologies indiquen que la construcció del fossat defensiu s'ha de situar als voltants del segle XII. També es va documentar un mur que podria ser del segle XII i un nivell d'ús relacionat amb aquest. Dins d'aquest mateix període es va localitzar una sitja de pedra. Fase B: segles XIV-XV: darreres amortitzacions del fossat defensiu, i la construcció del mur situat a l'interior del tram est del fossat. Fase C: medieval indeterminada. D'aquesta fase, la poca estratigrafia documentada fa que no s'hagin datat amb exactitud. Fase D: segles XVI-XVIII: dos estrats d'enderroc abocats damunt les últimes amortitzacions del fossat i datats en el segle XVII. L'edifici pateix ampliacions i transformacions. Fase E: segles XVIII-XIX: probablement és el moment de la construcció dels cups destinats a la producció de vi o d'oli. Els sondejos arqueològics documentaren diverses reformes de paviments i nivells d'ús en el sector sud i en el sector nord. Fase F: segles XIX-XX: diversos paviments de rajols documentats a tots els sondejos, així com la majoria dels estrats d'anivellació disposats per poder-los construir, i la construcció d'un mur. | 08101-274 | Ronda de la Torrassa, 123-129 | La primera referència documental que es té del castell o torre de Bellvís data del segle X. La següent ja és al segle XII, i es menciona altres vegades en els segles posteriors fins al segle XVI; moment que desapareix de la documentació. La primera referència documental directa a la masia de la Torrassa data de l'any 1512 i apareix en un escrit del notari barceloní Anton Benet Joan, que la menciona com la torre qui és vora provensana. Aquest document està recollit en el llibre de Jaume Codina, Els pagesos de Provençana, on explica que 'la torra qui és vora Provençana'; és l'antic castell o torre de Bellvís, més tard anomenat La Torrassa, i que l'any 1512 encara es conserva en estat acceptable en un pujol a la part damunt del camí ral. Als segles XVII i XVIII es van fer grans reformes ampliacions estructurals de la casa, i als segles XIX i XX se li va annexar un cos al sector nord i un altre al sud. L'any 1902 comença la urbanització del barri de la Torrassa i la masia queda integrada dins l'entramat urbà. | 41.3688600,2.1243200 | 426766 | 4580075 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52606-foto-08101-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52606-foto-08101-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52606-foto-08101-274-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quant a l'estudi arqueo constructiu, aquest ha pogut establir una seqüència evolutiva de les estructures que actualment conformen l'edifici de la masia:Fase 1 (ss XII-XIII): S'ha documentat la muralla nord d'un possible recinte fortificat que, segons la documentació escrita consultada, podria tenir el seu origen en un petit castell o torre bastit durant la segona meitat del segle X. Durant les campanyes realitzades no s'ha documentat cap estructura atribuïble a aquest període. La muralla, d'uns 20 metres de longitud conservada amb un gruix d'uns 0,85 metres, conservava l'alçada de dues plantes, tot i que no es descarta que en pogués tenir una tercera. Amb una orientació est-oest, estava bastida amb un aparell constructiu més típic dels segles XII i XIII. A la planta baixa es va documentar l'inici de la banqueta de fonamentació i la cantonada nord-est exterior. A la primera planta es documentaren 6 espitlleres. Tot indica que l'edifici fortificat en aquesta fase tindria una planta rectangular, determinada per la longitud de la muralla nord. No s'ha localitzat ni el tancament sud ni l'oest. La façana est s'estendria en direcció sud, més enllà dels límits del cos principal actual de l'edifici. És probable que l'edifici medieval d'aquest període es correspongui amb el model d'un recinte fortificat, construït a partir del segle XII i XIII. Les fortificacions d'aquesta època eren edificis massissos (tipus torrasses) que prioritzaven la funció de residència senyorial, tot i que no perdien les seves funcions defensives. Fase 2 (ss XII-XIV): Les estructures d'aquesta fase fan referència a la compartimentació interior de l'edifici medieval a la planta baixa. Les dues estructures més ben conservades d'aquest període són dos murs construïts coetàniament. Fase 3 (ss. XV-mitjans del XVI): la característica principal són les reformes internes de la primera planta de l'edifici. que es feren a la part oest de la planta.Fase 4 (ss XVI-XVII): les reformes d'aquesta fase afecten la part central de l'estructura murària de la planta baixa de l'edifici. Les reformes a la primera planta es concentren a la part interna de les espitlleres medievals, amb la voluntat d'empetitir-les. Fase 5: Segles XVI-XVIII. reformes de l'estructura murària, en el tram que delimita pel nord l'actual àmbit 7 (planta baixa), i també la cantonada entre aquest mur i la façana oest. Fase 6: Segles XVI-XIX: Les reformes documentades dins d'aquest període tan ampli es concentren a la part sud-est de l'edifici. Es tracta de l'ampliació d'un àmbit de planta rectangular en direcció sud Fase 7: Segle XVII. Les estructures adscrites dins d'aquest període estan totes situades a la primera planta de l'edifici. Un altre aspecte destacable dins d'aquesta fase és la documentació de dos estrats que reomplien la part interior de les espitlleres, a través dels quals es va poder datar la reforma de les espitlleres per armes de foc.Fase 8: Segles XVII-XVIII. En aquesta època es fan 3 murs pel sectors oest, sud i est. I l'obertura d'una porta. Fase 9: Segles XVII-XIX. D'aquesta fase s'han documentat ampliacions tant a la planta baixa com a la primera planta de l'edifici, les quals afecten estructures muràries diverses. Cal destacar la reforma integral de la cantonada nord-est de l'edifici, ja que la cantonada original havia desaparegut. Fase 10: Segles XVIII-XIX: petita reforma a la planta baixa, consistent en l'obertura d'un arc rebaixat que comunica dos àmbits. També la construcció d'una volta catalana que cobreix dos àmbits i també l'arc bastit amb maons i morter de calç que forma part de la part final de la volta. Fase 11: Segles XIX-XX. Les estructures d'aquesta etapa cronològica formen part de la reforma més important duta a terme a la masia. Es van construir de nova planta dos cossos, un adossat al nord de la muralla medieval, que respon a la integració de l'edifici dins l'entramat urbà del barri, i un cos central adossat al sector sud. | 85|94|98 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52604 | Jaciment de Santa Eulàlia de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-eulalia-de-provencana | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. GAVIN, Josep Mª; AINAUD DE LASARTE, Joan (1992). Inventari d'esglésies: Barcelonès I. Barcelona: Ed. Pòrtic. JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J. M. (1980). Introducció a l'estudi del poblament del delta del Llobregat a l'època ibèrica i romana; dins XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. pp.398-399; 25-26 d'octubre de 1980. MARCE I SANABRA, Francesc (1962). ¿Santa Eulalia de Provençana citada en un documento real del siglo XIII?; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal' (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 34. PRAT PRAT, Trinidad (1961-62). La ciudad de Hospitalet de Llobregat y sus parroquias; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núms. 31 (1961), 32 (1961), 33 (1962). | I-XVIII | La construcció del pas subterrani sota les vies del tren, la rampa del qual comença davant de l'ermita romànica, degué malmetre gran quantitat de restes. Així mateix, les obres de reforma de la rectoria (situada al costat de l'edifici del segle XII) van dur una altra destrucció important del jaciment. | En un terreny sedimentari i a prop de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana, aparegué en obrir la carretera, un cap de Medusa i, en fer un rebaix a l'interior de l'ermita es localitzaren altres restes entre les quals cal destacar un tros de terra sigil·lata, un tros d'opus signinum, un coll d'àmfora i dues monedes. El terreny és totalment urbanitzat i no hi ha gaires possibilitats d'excavació, encara que es podria fer alguna troballa esporàdica. Encara que hi ha pocs elements per fer una datació, sembla que en el segle II dC., la 'villa' estava en activitat. Carreras Candi (sense data), Gorges (1979) i Balil (1979) també citen la troballa de la Medusa, però el segon s'equivoca i la situa a Santa Eulàlia de Ronsana. L'exemplar, realitzat amb pedra comuna de Montjuïc, va estar exposat diversos anys al Museu de Santa Àgata com a dipòsit de Francesc de P. Villas. Més endavant, va passar al Museu Arqueològic de Catalunya, on actualment es conserva amb el número d'inventari 1296. | 08101-272 | Provençana | El primer document on s'esmenta el lloc de Provençana data de l'any 908. Es tracta de la venda d'una casa amb les terres al prevere Radulf, fill del comte Guifré. Però com a parròquia, l'església de Santa Eulàlia de Provençana no s'esmenta fins l'any 1045. Sembla que l'any 1076 es documenta la construcció de l'actual església i que es consagra el 27 de gener de l'any 1101 pel bisbe Berenguer Folc. A l'any 1203, Ramon Guanagau funda el benefici de Sant Joan. A principis de segle XIV, segons les visites pastorals, pateix certa decadència però va aguantant, fins que al lloc de la Pobla de l'Hospitalet es forma un nou nucli agrupat. L'any 1426 el bisbe de Barcelona Francesc Climent Sapera concedeix la llicència per a edificar una nova església parroquial i trasllada la titularitat de la vella església de Provençana. Les notícies posteriors fan referència als ermitans. L'any 1757 el rector de l'Hospitalet i els veïns establiren una concòrdia per a reedificar-la. S'hi col·loca una campana i Francesca d'Alòs presenta al barber Josep Soler per a ermità. Al segle XIX, al voltant de l'església s'havia creat un nou nucli agrupat, allunyat de la parròquia i demanaren l'obertura de l'ermita; fins que l'any 1879 s'aconsegueix que torni a ser parròquia de Provençana. | 41.3649900,2.1187300 | 426294 | 4579650 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52604-foto-08101-272-1.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Materials al Museu d'Arqueologia de Catalunya i al Museu de l'Hospitalet. | 85|83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52488 | La Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talaia-0 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Juan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet. Dins 'XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', L'Hospitalet de Llobregat, pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVI | L'any 1972 s'ubica a l'emplaçament actual a causa de l'enderrocament del mas on estava adossada. Les obres van anar a càrrec de la Diputació de Barcelona. | La torre coneguda com la Talaia és un edifici de planta quadrada formada per planta baixa i quatre pisos, el darrer dels quals es presenta en forma de mirador. La coberta és de teules de tipus piramidal, a quatre aigües, amb una mica de ràfec. Els paraments són de carreus vistos ben treballats amb les cantonades escairades. A la façana principal, orientada a migdia, hi trobem la porta d'accés, amb marxapeu, brancals i llinda, de pedres ben treballades, amb la data de 1687 gravada a la llinda. A cada planta hi trobem una finestra, també amb els emmarcaments de pedra treballada. En el mirador s'obre a cada façana una triple arcada, amb arcs de mig punt. S'explica que els finestrals originals eren gòtics i que en Santiago Rusiñol se'ls endugué al 'Cau Ferrat' de Sitges, sense que mai s'hagin trobat. Per tant, la galeria actual amb arcs de mig punt, tres per cantó, és una reconstrucció ideal. També hi ha una petita obertura, amb reixa de ferro, a la façana de ponent. També es coneix amb el nom de Can Modolell de la Torre Com diu el Pla Especial, amb el trasllat i reconstrucció de la torre es pretenia consolidar un nucli de caràcter medievalitzant que esdevingués un referent històric dels orígens llunyans de l'Hospitalet; una mena d'imatge que contrarestés la del creixement incontrolat, deshumanitzat i desarrelat de l'Hospitalet dels anys seixanta i setanta. | 08101-100 | Plaça de Josep Bordonau, s/n | La construcció data de 1587 segons consta a la pròpia llinda de la porta d'accés i formava part del mas Bruguera. L'any 1972 s'enderroca el mas però es decideix salvaguardar la torre i traslladar-la a l'emplaçament actual, amb el patrocini de la Diputació. Una placa de marbre col·locada a la dreta de la llinda així ho recorda: 'Esta torre atalaya fue reconstruida con la colaboración de la Excma. Diputación provincial de Barcelona e inaugurada el 8 de noviembre de 1972 con motivo del día de la provincia'. La seva cronologia original correspon al moment de creixement de l'antic nucli de l'Hospitalet, que conegué l'edificació d'importants cases pairals que han perviscut fins avui dia: Can Sumarro, Can Llunell, o l'Harmonia, situat al costat del nou emplaçament de la Talaia. | 41.3602100,2.0976200 | 424523 | 4579138 | 1587 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52488-foto-08101-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52488-foto-08101-100-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forma part de les instal·lacions del Museu de L'Hospitalet. | 94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||
| 52526 | Retaules de la col·lecció del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaules-de-la-colleccio-del-museu-de-lhospitalet | AA.VV (2001). El Retaule de sant Roc de L'Hospitalet, Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] ABRIL VILAMALA, Irene (2017). Devocions pintades. Les taules del Museu d'Història de l'Hospitalet procedents de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida (finals del segle XVI-primera meitat del segle XVII). 31 beca de recerca de l'Hospitalet (2016). CODINA, Jaume (1970). L'Hospitalet de Llobregat 1573-1632. Ajuntament de l'Hospitalet. CODINA, Jaume (1976). Curs d'introducció metodològica a la Història de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. Ajuntament de l'Hospitalet. CODINA, Jaume (2001). L'Hospitalet al tombant del segle XVI ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] GARRIGA, Joaquim (2001); El retaule de sant Roc, el taller dels Jaume Huguet I i II i la pintura catalana a les darreries del cinc-cent; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] LOSCOS SOLÉ, Puri. El retaule de Sant Roc de l'Hospitalet, patrimoni de la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] SANZ, Gonzalo (2001). La restauració del retaule de Sant Roc de L'Hospitalet ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] SUÁREZ, Alícia. Les taules de sant Roc del Museu d'Història de l'Hospitalet ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] http://www.museul-h.cat/detallCataleg.aspx?19PfJubGc6cGoHmlqSu4RfjSCrdyQVtpHhZaLcLZVHVoqazB | XVI-XVII | Alguns han estat restaurats per Gonzalo Sanz. | El Museu de l'Hospitalet conserva un important conjunt de pintures d'època moderna procedents de l'antiga església parroquial del terme, dedicada a santa Eulàlia de Mèrida. Es tracta de trenta-nou taules sobre fusta, realitzades entre finals del segle XVI i la primera meitat del XVII, que integraren diferents retaules del temple, reconstruït en aquesta etapa - en substitució de l'edifici parroquial del segle XV. Les hem d'imaginar com a nuclis figuratius d'alguns dels retaules que presidiren els diferents altars de la nova parròquia - dedicats a sant Roc, a sant Sebastià, a la Immaculada Concepció, a Nostra Senyora del Roser, a les Ànimes, a sant Joan Evangelista i sant Pere, a santa Càndida, al Crucifix, i al Sepulcre. Dinou d'aquestes taules s' exposen a l'edifici de L'Harmonia, mentre que les vint restants es preserven a la reserva del Museu. De les dinou taules visitables al casal renaixentista de l'Harmonia, dotze foren atribuïdes al taller dels Huguet, capitanejat pels pintors homònims Jaume Huguet, pare i fill, que n'haurien realitzat un mínim de sis destinades al retaule de sant Roc, i un mínim de sis més que haurien integrat el de les Ànimes. Les vint-i-set taules restants consten com a anònimes i no han estat estudiades, malgrat que d'algunes, com ara les que representen les quatre santes: Caterina, Isabel, Marta i Magdalena, exposades també a l'Harmonia, cadascuna en un tauló, se n'ha fet alguna consideració. Irene Abril (2017) presenta una classificació per aquest grup de pintures. A banda de les dels Huguet integrants dels retaules de sant Roc i de les Ànimes, hi ha un altre grup de taules que s'han de vincular al retaule del Roser (13). Les taules restants, de destinació més difícil de determinar, malgrat que en alguns casos es proposa una possible dedicació de l'altar que pogueren presidir, han estat agrupades tenint en compte el format, l'estil i la iconografia. Una d'aquestes és el cimal d'un retaule amb la representació del Pare Etern. Pintat de mig cos cap amunt i coronat amb un nimbe triangular, dirigeix la mirada vers l'espai que ocupava el cos principal del retaule fent el gest de beneir amb la mà dreta i ostentant un orbe rematat amb una creu al cantó esquerre. Les nou taules que fins ara s'havien aplegat sota l'etiqueta del «retaule del Santíssim Sagrament», correspondrien a un retaule dedicat a Nostra Senyora del Roser. Quatre taules contenen les imatges de quatre santes: Caterina d'Alexandria, Isabel, Marta i Magdalena, que es pensen integrants d'un mateix retaule de dedicació incerta avui, anomenat «de les santes». En aquest retaule Irene Abril (2017) hi afegiria la taula amb la representació de Sant Joan Baptista. Les seves mides coincideixen exactament amb les de la taula on es troba representada santa Magdalena (116x92 cm), amb la qual, més enllà de l'estil general, comparteix un mateix tractament de la vestimenta, que, a diferència de la de la resta de taules, es presenta més volumètrica, dotant als personatges d'una major corporeïtat. A més, es conserven tres taules dedicades a Sant Pere apòstol, dues volutes dedicades a Sant Andreu i Sant Pau, una a Sant Tomàs, una altra a Sant Domènec i una darrera que és un calvari. | 08101-312 | Museu de l'Hospitalet (Carrer de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | Aquestes taules es preservaren de la crema del 1936 gràcies a la intervenció de persones de l'Ateneu de Cultura, del Centre Catòlic i del mateix Ajuntament. Francesc Marcé i Sanabre, primer director i fundador del Museu d'Història de L'Hospitalet, esmenta el nom de Rafael Vidal Lluesma, vinculat a l'Ajuntament, com una de les persones que ho féu possible. Els retaules, diu, es van guardar secretament primer a l'Ajuntament i després al soterrani d'un col·legi. Acabada la guerra i mentre l'església es tornava a construir sabem, per converses amb Marià Riera, que es van penjar a les parets del Centre Catòlic, local que s'havia adaptat per fer les funcions eclesiàstiques. Quan l'església va tornar a estar en funcionament sembla que els retaules hi van tornar per quedar emmagatzemats. Però al 1967 el rector se'n va vendre 16 per ajudar a pagar la instal·lació de la calefacció. Però, per informació oral, se sap que pocs dies després van ser recuperades gràcies al primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament. Posteriorment hi ha un conveni entre el Bisbat i l'Ajuntament per dipositar a dependències municipals diferents obres artístiques de l'antiga església parroquial enderrocada l'any 1936, entre elles els retaules. L'any 1953 l'Agrupació d'Amics de la Música i la Junta Parroquial del Temple van exposar a la Sala Municipal del carrer Baró de Maldà, per primera vegada, i amb el patrocini de l'Ajuntament, les 39 taules i un llenç del segle XVIII. L'any 1971, després que l'Ajuntament i la Parròquia signessin un acord de cessió de les obes, aquestes s'exposaven en la que seria la presentació provisional del futur Museu d'Història de la ciutat que s'inauguraria oficialment amb aquest nom l'any següent. | 41.3610100,2.0972800 | 424495 | 4579227 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52526-foto-08101-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52526-foto-08101-312-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els retaules s'estructuraven a partir de la successió arquitravada de columnes i entaulaments, o determinades parts de l'entaulament, com ara frisos i cornises, que separaven els diferents cossos del moble. Normalment s'aixecaven sobre un pedestal i una predel·la i es coronava amb un cimal, format a partir de la combinació de taulons i estructures pseudo arquitectòniques, que el perfilaven triangularment. En la cronologia que aquí ens ocupa les columnes solien ser requerides amb les dues terceres parts superiors del fust estriat, això és, «acanalades de llarg», amb el terç inferior del mateix decorat i capitell corinti. Però, a mesura que entrem en el segle XVII, hi ha un augment en la demanda del capitell compost, així com certa predilecció per les columnes «entorxades». L'andana central del moble era presidida pràcticament sempre per una pastera, sovint apetxinada, a l'interior de la qual s'encabia la imatge «de bulto» del titular del retaule. L'ornamentació aplicada al pla dels retaules era profusa i es relacionava tant amb l'embelliment del moble com amb la seva sacralitat. En aquest moment s'empraven principalment motius vegetals, fruites, caps d'angelets o figures de minyons, recurrentment representats vessant fruites, així com grotescos. Pel que fa a la policromia del pla dels mobles, detectem dues tendències. Ja des de principis del segle XVI, és comú que l'arquitectura dels retaules combini l'aplicació del daurat amb colors com ara el blau, el verd, el blanc o el carmesí - els més habituals -, relegats, sovint, a les estries de les columnes o a determinades parts dels diferents elements estructurals (al fons dels timpans, frisos i cornises, a alguns elements decoratius, etc.). L'altra tendència és més freqüent a partir del segon terç del segle XVII i consisteix en daurar gairebé del tot el moble. D'aquesta manera, a banda de la pell de les figures (com ara els angelets), que es vol sempre encarnada, o d'elements molt puntuals, a la resta del moble hi predomina el daurat; a excepció del pedestal, que a partir del sis-cents se sol requerir pintat imitant el marbre o el jaspi. Tant en una tendència com en l'altra, el daurat es vol sempre fi i habitualment brunyit i la tècnica pictòrica per excel·lència és la pintura a l'oli. | 94 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52592 | Jaciment de Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-riera | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | XVI-XVIII | Can Riera és una antiga masia que es troba dins del nucli antic de L'Hospitalet; al capdamunt del carrer Xipreret. El cos principal data del segle XVII. Conserva al davant un petit pati, vestigi de les terres de conreu que envoltaven l'edifici i que es comunicava amb el carrer Xipreret mitjançant un pont de pedra que travessava per sobre la riera de l'Escorxador. Com a masia s'hi han fet intervencions arqueològiques. Les més importants són les realitzades amb motiu del projecte de rehabilitació de la masia en les dependències del museu, entre 2007 i 2009. Es va conservar i recuperar el safareig existent al pati de llevant i un pou, que s'ha deixat visible. | 08101-260 | Carrer de la Riera de l'Escorxador, 17-19 | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3613100,2.0968200 | 424457 | 4579261 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52592-foto-08101-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52592-foto-08101-260-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1996, el Museu de L'Hospitalet va organitzar un taller explicatiu sobre arqueologia. Durant les explicacions es va fer una cata prop de la masia de Can Riera per explicar com són les excavacions arqueològiques. En aquest sondeig varen sortir diverses monedes del segle XVIII, que van ser dipositades al Museu de L'Hospitalet, després de comunicar-ho a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.Material ubicat a la col·lecció del Museu de l'Hospitalet. | 94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52595 | Carrer de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lesglesia | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | XVI-XVIII | Excavat i documentat correctament. | Amb motiu de la construcció d'un aparcament soterrat a la zona, l'any 2003 es va realitzar una intervenció arqueològica d'urgència, per tal de documentar possibles restes antics, donada la situació de la zona. La intervenció arqueològica permeté documentar una estructura interpretada com una ossera. Aquesta estructura presenta una planta de 282 x 435 centímetres construïda de pedra mitjana i petita, escairades en la seva part vista, i maó modern lligats entre si amb morter de calç i sorra. Tots construït directament sobre el terreny natural a partir de la tècnica d'encofrat perdut. L'interior de l'ossera es completa amb un petit mur que divideix l'espai intern de forma transversal i que presenta el mateix material i forma constructiva que la resta de l'estructura. El conjunt està rematat per una volta de maó lligat amb morter, que presenta des accessos quadrangulars construïts a partir de grans blocs de pedra escairada. Aquests accessos, un dels quals està parcialment destruït, es trobaven tapats per lloses de pedra i maó lligats entre si amb ciment, utilitzades com a tapadores. Pel que fa als treballs en l'interior de l'ossera, en aquest es van documentar les restes de com a mínim 47 individus, que es trobaven dipositats dins l'estructura en dues fases diferenciades segons l'estudi de l'estratigrafia. | 08101-263 | Carrer de l'Església | Intervenció arqueològica dirigida per Xavier Lorita Gómez entre el 10 i el 14 i entre el 18 i el 21 de març de 2003. | 41.3598700,2.0992500 | 424659 | 4579099 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52595-foto-08101-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52595-foto-08101-263-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta ossera està emmarcada en el període del reformisme borbònic (decret de 1775 de Carles III i posterior Cèdula Reial de 1787) en el qual s'inicià la conversió dels cementiris parroquials a civils. A conseqüència d'això, es traslladà el cementiri fora de la ciutat a l'any 1836. Tot i això, l'exhumació de les restes no es plantejarà fins el 1986. | 94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52597 | Jaciment de l'Harmonia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lharmonia | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. HUERTAS, J. (2008). L'Harmonia (Plaça Josep Bordonau i Balaguer). L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Març-Abril de 2008. Memòria de la intervenció arqueològica preventiva (Control moviment de terra). Any: 2008. Núm. Memòria: 9692.Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. MARCE I SANABRA, Francesc (1982 B). Del Casal a l'Ateneu de Cultura; dins: Xipreret. Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat, juny 1982. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVI-XVIII | L'any 2008, amb motiu d'una reforma integral de l'edifici, es realitzà el seguiment arqueològic del rebaixament dels terrenys del pati. Només es va recuperar un petit conjunt de materials moderns i contemporanis, situats als nivells de rebliment. Per tant, es pot considerar que els resultats de la intervenció foren negatius. De fet, a excepció de les zones on els rebliments són més potents, el terreny natural se situa 50 cm per sota del sòl actual. | 08101-265 | Plaça de Josep Bordonau, 6 | L'edifici anomenat l'Harmonia, al barri del Centre de L'Hospitalet, pertanyia a l'heretat de la Torre Blanca, esmentada des del segle XI. Al costat d'aquesta, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l'hospital de la Torre Blanca dins la parròquia de Provençana. Al seu voltant es formà un petit nucli que el segle XV s'anomenava la Pobla de L'Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria L'Hospitalet L'Harmonia, anomenat així perquè des de l'any 1866 fins als anys trenta del segle passat, aixoplugà una societat d'aquest nom, pertanyia des del segle XIV als Oliver, una de les famílies tradicionals de L'Hospitalet, al costat dels Cerdanya, Llunell, Modolell, Esquerrer i Duran. L'any 1717, un membre de la família Oliver era batlle. L'edifici actual sembla que fou construït a finals del segle XVI (1595). La façana principal marca la jerarquia de les tres plantes a l'interior, pròpia dels castells-palaus i de les cases senyorials del Renaixement, a l'estil del Palau de Peralada. El portal, adovellat, centra la planta baixa (per bé que tot el sector de la dreta sembla afegit a l'obra inicial). El pis o planta noble amb llindes de pedra, algunes esculpides. Les golfes tenen una galeria d'arcs de mig punt seguits, fets de maó. La coberta és a quatre vessants. A l'angle esquerra de la façana, una torrella de planta circular, dóna a l'Harmonia caire de casa forta. L'aparell de construcció és fet de carreus més aviat petits amb els angles de carreus més grans i més treballats. | 41.3604400,2.0977300 | 424532 | 4579163 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52597-foto-08101-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52597-foto-08101-265-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es conserven al Museu de l'Hospitalet. | 94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52603 | Plaça de Mossèn Homar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-mossen-homar | ARXIU DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT. A: Dossiers referents a la Rectoria: expediente de derribo y construcción de la pared de la Rectoría (1868). DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. LORITA GÓMEZ, X., (2003), Memòria de la intervenció arqueològica a la plaça Mossèn Homar. Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 4849. | XVI-XVIII | Amb motiu de l'execució d'un projecte integral de remodelació de la plaça Mossèn Homar, que havia de comportar el soterrament d'una estació elèctrica transformadora i un dipòsit d'aigua, es van realitzar un seguit d'intervencions arqueològiques d'urgència. Aquestes permeteren documentar un gran mur fonamentat sobre una banqueta de pedra i que alhora estava construït sobre el terreny natural, amb tècnica d'encofrat perdut. Aquest gran mur podria pertànyer a l'antiga rectoria de l'Hospitalet de Llobregat. En aquest mur s'hi han trobat associades les restes d'un altre petit mur, un clavegueram, una petita estructura quadrangular adossada a aquesta última i les restes d'un petit mur de maó cuit. A l'extrem nord-est del jaciment i de forma paral·lela a aquest primer mur s'hi han trobat les restes d'un altre gran mur fet amb blocs de pedra, poc escairats, al que s'hi adossa un altre petit mur poc conservat. S'ha documentat, a més, l'existència de les restes de l'antiga rectoria i concretament, la zona del jardí, també anomenat 'Camp del Rector'. Segons el director de la intervenció arqueològica, emmarca l'existència de la Rectoria i el seu jardí com a mínim a mitjans del segle XVII, segons el material arqueològic ceràmic. A més, estipula la hipòtesi que el mur de tanca comentat formés part en realitat de l'antic hospital, documentat des del segle XIV, i que fos reaprofitat posteriorment com a part del jardí de la rectoria. | 08101-271 | Plaça de Mossèn Homar | A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. L'any 1600 es reedificà i s'aixecà el temple que va restar dempeus fins l'any 1937. L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana. L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats 'blocs de la Caixa'. | 41.3593200,2.0992600 | 424659 | 4579038 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52603-foto-08101-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52603-foto-08101-271-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es conserven al Museu de l'Hospitalet; però el mur és visible des de l'aparcament soterrat. | 94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52656 | Goigs a Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-roc-0 | https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/festivitats-i-tradicions/festa-major-del-barri-del-centre/ | XVIII-XX | publicat | Goigs en llahor del gloriós sant Roch advocat contra lo contagi i pestilència compatró de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat que diuen així: ' Tal és vostra santedat, / Sant Roch, príncep d'excel·lència: / que us es dada potestat / de curar de pestilència. Foreu de molt alt llinatge / y senyor de Montpeller,/ dirigint vostre viatge, / servint al Déu verdader: / Y foreu d'ell tan amat, / com ho diu l'experiència: Tals foren les vostres obres, / (segons publica la gent) / que partireu entre pobres / riqueses d'or y d'argent: / Restant vos sols confiat / en la alta Providència: Menyspreant les vanitats, / y vostre gran patrimoni, / desterreu molts pecats, / oposantvos al dimoni: / Perçò vos fou otorgat / un do de tanta excel·lència: En la Italia passareu / en hàbit de pelegrí, / moltes persones curareu / del contagiós verí: / tenintvos per advocat / devant la divina Essència: Grans prodigis heu obrats / ab lo senyal de la creu, / curant molts inficionats / sols ab la virtut y potència: Volgué Déu vos encontràs / aqueix contagi cruel, / y en lo punt sens embaràs / recorreguereu al cel: / Luego foreu deslliurat / per la divina Clemència: Molts en viles i ciutats / d'aquest contagi mortal / per Vos estan deslliurats / y lliures de semblant mal: / Siàunos sempre advocat / en la suprema audiència: L'Hospitaler vos venera / tenintvos per compatró, / y de vostre amor espera / li donàreu protecció, / pregant per eixa ciutat / devant la divina Essència: Puix tenim tal advocat, / fent dels pecats penitència: /serèm per ell deslliurats / dxel contagi y pestilència. | 08101-427 | L'Hospitalet de Llobregat | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3599100,2.0991000 | 424646 | 4579103 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52656-foto-08101-427-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sant Roc és copatró de la ciutat. Es veu que les primeres celebracions en homenatge a sant Roc se situen al segle XVI, coincidint amb un virulent episodi de pesta. A finals d'aquell segle Jaume Huguet i el seu fill van pintar uns retaules amb la seva imatge que van formar part de l'altar major de l'antic temple de santa Eulàlia de Mèrida durant segles, fins la seva destrucció l'any 1936. | 94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52658 | Col·lecció de bases de premsa del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-bases-de-premsa-del-museu-de-lhospitalet | XVII-XVIII | En el pati davanter de la Casa Espanya (Museu de l'Hospitalet) hi ha cinc bases de pedra d'antigues premses de vi de procedències diverses. Una es va trobar a la riera de l'escorxador; una altra és de Can Sumarro (actual biblioteca municipal); una altra donació d'una empresa de tendals. Dues tenen la base de la premsa circular i tres rectangulars; però només una està datada: 1688. | 08101-429 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3609200,2.0974100 | 424506 | 4579217 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52658-foto-08101-429-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52658-foto-08101-429-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||||
| 52670 | Conveni de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conveni-de-lhospitalet | ÁLVAREZ JÁUREGUI, Clara (2011). El conveni de l'Hospitalet. Guerra i vida quotidiana al segle XVIII. Beca del Museu i de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet (convocatòria edició 2010). https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0033022.xml | XVIII | Acord signat a L'Hospitalet de Llobregat, el 22 de juny de 1713, entre el comte de Königsegg, representant del lloctinent Starhemberg, cap de les forces del rei arxiduc Carles III a Catalunya, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l'exèrcit de Felip V, durant la guerra de Successió. El conveni establia, d'acord amb els termes del tractat d'Utrecht, l'evacuació de les tropes austriacistes del Principat, de Mallorca i d'Eivissa i el lliurament de Barcelona o de Tarragona a les tropes de Felip V com a garantia. A més de constituir un abandonament dels catalans sense llur consentiment, representà per a les forces borbòniques la possessió de Tarragona, fet que comprometia greument les possibilitats de resistència dels catalans. A continuació podeu llegir la transcripció extreta d'Álvarez (2011): 'Acuerdo y combención écha para la execución del tratado de evaquación de la Cataluña y Yslas de Mallorca y Ybiza, acordado en Utrecht el Día Catorze de Marzo de este Año, entre los sres. Conde de Kinigsegg, y Marqués de Ceva Grimaldi, diputados para este efecto, por los sres. Mariscal Conde de Starhemberg y Duque de Populi, comandantes en xeffe de las tropas de una y otra parte; con yntervención de los sres. Thomas Swanton y Antonio Wescombe diputados por el sr. Almirante Jennings. 1º La cessasión de Armas empezará en Día primero de Jullio de este pressente Año, assí por Mar como por tierra. 2º Quince Días despues (és a decir) el quince de Jullio, se entregará a Barcelona, y se retendrá a Tarragona la Potencia que evaqua, con el distrito competente y correspondiente a la subsistencia de las tropas que quedasen: Y en caso de yntervenir alguna dificultad sobre la entrega de Barcelona (aunque no se supone) se entregará a Tarragona, y se retendrá a Barcelona con el distrito competente y correspondiente, ala subsistencia de las tropas que quedasen. 3º Despues de haverse evaquado una de las dichas Plazas, sea Barcelona o Tarragona, se executara lo mismo con las demas segun expressa el tratado. 4º Se evaquará assimismo las Yslas de Mallorca y Ybiza conforme refiere el tratado. 5º Por lo que mira ala Arttillería se executará como lo expressa el tratado, nombrando comissarios de una y otra parte para su execución: pero, no obstante se podrá hacer una compensación de las Piezas, Morteros y ynstrumentos de Guerra, que se hallaran en las Plazas y puestos de las montañas, pertenecientes ala Potencia que sale, con otras Piezas, Morteros y ynstrumentos de Guerra que se Hallaran en las Plazas marítimas, o en cercanías del Mar, pertenecientes a la Potencia que entra para facilitar de esta forma el embarco. 6º Será permitido á todas las Familias y Personas refugiadas en Barcelona (lo demas de Cataluña) y Yslas de Mallorca y Ybiza, de qualquiera nación, exercicio, distinción y calidad que sean, el quedarse con toda seguridad en los parages donde al pressente se hallan; y á todas y todos los que quisiesen seguir, la Potencia que hace la evaquación seles habrá de dar Passaportes competentes para la seguridad de su viage (y discurso de éll tanto por Mar como por tierra) siempre y quando hallen comodidad de hacerle para Ittalia. 7º Las tropas que éstan baxo las órdenes del Sr. Duque de Populi podrán ponerse en marcha siempre que lo juzgue á proposito, para ponerse en possesión de una delas Plazas que se Señalare; pero bien entendido que no se han de acercar á Barcelona, ni Tarragona, antes del termino señalado y combenido, para dar una de dichas dos Plazas. 8º Todo lo demas se executará y cumplirá con toda buena feé por una y otra parte, én la conformidad que expressa él tratado. (Continua a Observacions) | 08101-445 | Arxiu General de Simancas (AGS) C. Miravete, 8 -47130- Simancas (Valladolid) | El context històric d'aquest document no és cap altre que la Guerra de Successió. El conflicte, iniciat amb la mort de Carles II el 1701, va desenvolupar-se en una guerra de caràcter internacional fins el 1714. El que havia de ser un assumpte només de la corona espanyola va acabar creant un conflicte dinàstic entre Borbons i Hausburgs que es va estendre a altres països com Anglaterra i Portugal. La guerra en si, però, va acabar més focalitzada a la Península Ibèrica, on es van enfrontar partidaris austriacistes i filipistes. | 41.3607700,2.0973500 | 424501 | 4579200 | 1713 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52670-foto-08101-445-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52670-foto-08101-445-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Malgrat sembli que a primera vista, la única relació entre aquest document i l'Hospitalet sigui el nom perquè es va signar en un lloc indeterminat de la ciutat, afectà d'una manera directa perquè, com diu Clara Álvarez (2011): 'es va demanar molt més del poble, allotjament, menjar, farratge, etc. Es van desmantellar directament cases per utilitzar la seva fusta i ferros en el setge de Barcelona'.Existeix la llegenda d'aires romàntics que el Conveni es va signar al carrer Xipreret, últim vestigi pràcticament d'aquell poble que va ser. Però no n'hi ha proves. També és possible que es signés al campament del exèrcit instal·lat en aquell moment a L'Hospitalet, o a la guarnició que s'havia acomodat al hostal de Collblanc.(Continuació descripció)9º En caso de que los Communes y Brazos de Barcelona y Cataluña, quisiésen diputar una ó mas Personas de sus cuerpos se les dará Passaporte, luego que le pidan, para hir a verse con el sr. Duque de Populi, y ésto mismo se executará con todas las Personas y Familias refugiadas en Cataluña y de las Yslas de Mallorca y Ybiza.10º El embarco de las tropas se executará por los parages que el sr Almirante Jennings, tubiere á proposito, aunque sea ala vista de las Plazas ocupadas.11º Haviendose propuesto al sr. Marques Grimaldi, de que en caso yntervenga alguna dificultad, para la entrega de Barcelona, y que también se hallen dificultades, para quedarse en ella (ó sus cercanias las tropas remanentes despues del primer embarco) puedan ponerse las mismas en Ostalrich y Blanes, con el distrito combeniente asu comodidad y subsistencia, y no haviendo combenido dicho sr Marques; se remite el sr Mariscal, Conde de Starhemberg, alo que decidiere él sr Duque de Populi mismo, pues declara dicho sr Mariscal no tener otro fin en esto, que la mayor seguridad de sus tropas.Hecho en Ospitalet al veinte y dos de Junio de Mill settecientos y treze.Firmen: El Conde de Kinisegg. Wescombe. T. Swanson. Grimaldi.' | 94 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52672 | Dietari Calaix de Sastre del Baró de Maldà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dietari-calaix-de-sastre-del-baro-de-malda | SOLER i AMIGÓ, Joan (1996). El Baró de Maldà i L'Hospitalet (1746-1996), 250è aniversari del seu naixement. Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. | XVIII-XIX | Tot i que el Calaix de Sastre és un document que no es pot subscriure en la seva totalitat a l'Hospitalet, si que és veritat que per la vinculació de l'autor amb aquesta ciutat, per les propietats que hi posseïa i les estades que hi feia, resulta una font històrica de primer ordre. A l'Hospitalet, el nom de Baró de Maldà té una referència immediata: el carrer que va de la plaça de l'Ajuntament a la del Repartidor. El Baró de Maldà acostumava a voltar les seves finques i a fer-hi estades periòdiques o 'jornals' com en deia ell. Sovint hi anava per les festes majors, que en algun moment descriu, sobretot a La Torrassa i a can Xerricó. L'any 1792 fa una descripció del poble i de com va vestit el jovent. | 08101-447 | Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (C. de santa Llúcia, 1 -08002-Barcelona). | El Calaix de Sastre, va ser escrit gairebé sense interrupció al llarg de cinquanta anys, de 1769 a 1819, des de l'edat de vint-i-tres anys fins poc abans de la seva mort, als setanta-dos. Aquesta és la introducció que en fa: 'CALAIX DE SASTRE en que s'explicarà tot quant va succeint a Barcelona i veïnat des de mig any 1769, a les que seguiran les deIs demés anys esdevenidors per divertiment de I'autor i de sos oients, anexes, en el dit CALAIX DE SASTRE les més mínimes frioleres'. Joan Lluís Marfany, a la Gran Enciclopedia Catalana en fa aquesta valoració: 'L'obra és alguna cosa més que un simple dietari com els que proliferaren els segles XVII i XVIII -per exemple el Caxón de sastre catalán (1761)- i, altrament, cal relacionar-lo amb la literatura popular de cordill i la satírica anónima. En aquest precedent valuós del costumisme i del periodisme locals, l'autor no es limita a consignar-hi els fets més o menys fredament, ans els elabora en forma de narració viva i pintoresca, gairebé sempre humorística, en una llengua directa i col·loquial, circumstàncies que atorguen al Calaix de Sastre, ultra el seu valor documental de dietari, el mèrit d'ésser una de les obres més importants de la narrativa en llengua catalana produïda entre el segle XV i el segle XIX.' El Calaix de Sastre consta de setanta-un volums, escrits tots de la seva mà, i és encara inèdit en la seva major part. | 41.3602700,2.1002200 | 424740 | 4579142 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||||
| 52673 | Troballa de la Mare de Déu de Bellvitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballa-de-la-mare-de-deu-de-bellvitge | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. GAVIN, Josep Mª; AINAUD DE LASARTE, Joan (1992). Inventari d'esglésies: Barcelonès I. Barcelona: Ed. Pòrtic. LÓPEZ MULLOR, A. (1989). Excavacions a l'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge, L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès. Campanyes 1979-1981; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.17-27. LÓPEZ MULLOR, A. (1979-1981). Memòria. De l'excavació de l'ermita de Nostra Senyora de Bellvitge (Hospitalet de Llobregat). Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 2206. PLADEVALL i FONT, Antoni; dir.(1992). L'Hospitalet de Llobregat: Santa Maria de Bellvitge; dins Catalunya romànica, vol. XX: Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Barcelona: Fundació enciclopèdia catalana; pp.265 - 267. VIVES BALMAÑA, E. (1989) . Estudi antropològic de les restes humanes de la necròpoli medieval de Bellvitge; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.36-40. | XVI-XVII | Llegenda que narra com s'esdevingué la troballa de la Mare de Déu de Bellvitge i que diu així: DE COM S'ESDEVINGUÉ LA TROBALLA DE LA VERGE DE BELLVITGE, altrament dita del Bell Viatge. Hom conta que un mosso d'una casa de pagès de la Marina, coneguda per Can Esferrer, mentre duia de pastura un ramat de bous, observà que un dels animals tot corrent s'allunyava dels altres i s'aturava a furgar afanyosament amb el morro per terra, precisament a l'indret on avui es troba l'ermita. Al capvespre, quan emmenava el ramat a fóc, fou pres d'un estrany neguit en veure com es desprenia del firmament , amb suavitat, l'estel més lluminós (diréu una fruita madura quan deixa la branca) i anava a parar justament ' ho hauria jurat ' al mateix lloc on el bou furgava. L'endemà, pressentint que s'esdevenia quelcom d'extraordinari, fou tot ulls per vigilar el ramat. Cap al tard, el mateix bou del dia abans repetí la singular feta. Intrigat, el mosso va atansar-s'hi i restà esbalaït en veure com tot, al seu redol, s'abrandava com si s'hagués calat foc. Fou tan intensa la llum, que se li feia difícil de seguir amb els ulls oberts, ensems que notava un rar defalliment. Embasardit, l'home s'escapà, cames ajudeu-me, per explicar la nova a qui li fos trobadís. Poca estona després retornava acompanyat d'una colla de camperols. Enfront del bou la llum persistia transfigurant-lo com una visió. El més valent s'avançà i, meravellat, descobrí una imatge de la Verge que emergia d'entre el brossam i l'herbei, disposats en forma de petita cova. Era una imatge petitona, d'una tosca simplicitat, però de la qual es desprenia una corprenedora grandesa. Al cap de poc temps, allí mateix, fou construïda l'ermita que, després de sofrir tota mena d'inclemències (del temps i dels homes), ha perdurat fins avui. Hom diu que la llenca de terra on és situada fou generosament ofrenada per Cal Famades, i que el terreny de la rodalia, llacarós i erm, s'anà trasmudant, des d'aquell moment, en la plana fruitosa i ubèrrima que tots coneixem. La llegenda segueix explicant que allí on fou descoberta la imatge brotà un roser de virtuts miraculoses contra el qual res no podrien les glaçades ni la mà de l'home. Un roser que jamai no moriria. | 08101-448 | Bellvitge | Ermita pertanyent a la parròquia de Provençana dins la partida de Banyols. La primera referència documental és de l'any 995, en una venda que fa Eloi, dita Bonadona, a Ferriol i a la seva muller Fremosa. El topònim Amalvígia es documenta en el segle X i diverses ocasions en el segle XI. L'any 1057 també es documenta el mas de Malvitge, quan el matrimoni Gomar i Otula el venen, juntament amb la seva església. L'any 1211 és anomenat de Bellvitge quan Pere de Torrelles el ven al canonge Bernat de Sarrià Del 1279 és la primera menció completa de la capella de Santa Maria de Bellvitge. Les referències són cada cop més freqüents. L'any 1372, el vicari general atorga llicència al rector de Provençana perqiuè digui dues misses els diumenges i festius, una a l'església de Santa Eulàlia i l'altra a la capella de Santa Maria de Bellvitge. A partir del segle XV en gairebé cada segle hi ha constància documental de reconstruccions i obres a la capella de Bellvitge, motivades per les successives avingudes del riu, que anaven colgant-la progressivament. El 1493 tota la pedra necessària per a la seva reconstrucció fou donada per la ciutat de Barcelona. El 1571 es fa una concòrdia entre els obrers de la parròquia de l'Hospitalet i el mestre de cases Pere Duran, de Sant Andreu de Palomar, per raó de l'obra a practicar-hi. El 1600 es parla dels fons per a restaurar la capella. En la guerra dels Segadors va ser saquejada per les tropes del comte duc d'Olivares i es perdé la imatge que hi havia. El 1697 la capella sofrí un nou saqueig, aquest cop per part de les tropes franceses que assetjaven Barcelona durant el regnat de Carles II. En la guerra de Successió ho fou pels exèrcits borbònics al servei de Felip d'Anjou. Després d'aquesta guerra es reconstruí ràpidament, perquè el 1718 es concedí llicència al rector de Provençana per a beneir la capella reedificada. Finalment la capella fou novament saquejada, pels francesos, el 1808. Sembla que aleshores es destruí la imatge que hi havia estat reposada el 1652. En el segle XX tenim notícia de dues restauracions importants, posteriors a sengles riuades: la de 1958-59 i la del 1977. En la primera el patronat de Santa Maria de Bellvitge encarregà el projecte de restauració a l'arquitecte municipal Manuel Puig Janer, el qual hi afegí uns porxos a tramuntana i a migdia, i la decoració interior al pintor Joan Commeleran, que hi pintà uns murals, els quals, parcialment malmesos en la riuada del 1977, es perderen posteriorment per incúria en la restauració subsegüent. | 41.3474300,2.1096900 | 425518 | 4577709 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52673-foto-08101-448-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 61 | 4.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
| 52675 | Goigs al Sant Crist de Santa Eulàlia de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-al-sant-crist-de-santa-eulalia-de-provencana-0 | XVII-XX | publicat | Goigs que es canten en lloança al Sant Crist de l'església de Santa Eulàlia de Provençana en la seva entrada triomfal, el 3 d'abril de 1927, i que diuen així: Provençana fa gran festa / Santa Eulàlia es vesteix d'or/ Fuig del mon i sa conquesta / i el Sant Crist reb amb amor./ Nostra església ruinosa / en passà el barceloní,/ la mira com flor desciosa/ del seu tant plent jardí/. Per ço, dins d'aital floresta/ vol fer-hi nèixe altre flor./ Fuig del món, etc./ Eulàlia de Barcelona/ i el Sant Cristo de Lepant/ joiells son de sa corona/ que la fan ben triomfant./ les dones creus per la tempesta / els hi fan l'esperit mes fort/ Fuig del món, etc./ Provençana ja en te Eulàlia/ i el Sant Crist que ja va entrant./ tot es sang de nostra pàtria/ que per çó la fan mes gran./ Del infern en son la psota/ i del paradís claror./ Fuig del món, etc./ Barceloní, tot passant/ fes gala de ton amor, / Eulàlia està suplicant/ a les portes del teu cor./ El San Crist alsa la testa/ vol qelcòm de ton tresor./ Fuig del món, etc./ Nostra església es milenaria/ els seus fills son tots germans/ per çò volen Santa Eulàlia/ dintre una casa més gran./El Sant Crist farà que aquesta sigui joia i formosor/ Fuig del món, etc./ Tots els fills d'aquesta terra/ que Berenguer consagrà, / amb el Sant Crist faran guerra / al qui'l vulgui renegà./ una cosa tan feresta / rebutjarèm amb valor. Fuig del món, etc./ Onze segles venerada/nostra església ha reviscut/ i en aquesta redressada / el Sant Crist ha ben volgut. / El pecadó es posa vesta / dels pecats ja en sent dolor./ Fuig del món, etc./ TAntes almoines que'l poble/ pel Sant Crist amb fè ha donat/ que amb anhel, es cosa noble,/ l'entri amb triomf i adorat./ Per això el Portant ja es presta/ amb els brassos i amb el cor./ Fuig del món, etc./ Oh! SAnt Crist de Provenána, / mireu amb goig vostres fills/ dona la fè i patria ben sana/ volem ser-ne bons capdills./ Cridém amb veu ben complerta / al Sant Crist glòria i honor. / Fuig del món, etc./ Vostre passió dolorosa / i la Creu que us veu la mort/ sigui'ns la llum gloriosa / i el nostre final record./ El dia de nsotra enquesta / sigau-nos premi i conhort. / Fuig del món, etc./ Per la fè que fa la gesta/ de volguer-lo més que l'or./ Fuig del mon i sa conquesta / I el San Crist reb amb amor. Adoramus te Christe. Etc / Quia per sanctam Crucem tuam, etc./ OREMUS./ Respice quaesumus Domine super hanc familiam tuam pro qua Dominus noster Jesus-Christus non dubitabit manibus tradi nocentium, et crucis subire tormentum. Qui tecum vivit et regnat. etc./ | 08101-450 | Santa Eulàlia de Provençana | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3651900,2.1188100 | 426301 | 4579672 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52675-foto-08101-450-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra de Mn. Josep Deix, Pvre.Música de Josep Mª Comella. | 94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/