Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52647 | Fons relacionat amb l'Hospitalet de Llobregat dipositat en el Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-relacionat-amb-lhospitalet-de-llobregat-dipositat-en-el-museu-darqueologia-de | AA.VV (2006). Paraula de medusa. Museu d'Arqueologia de Catalunya: Barcelona. LÓPEZ MULLOR, Albert (1988). Excavacions a l'ermita de la mare de Déu de Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès. Campanyes 1979-1981; dins Identitats, Revista del Museu de l'Hospitalet, núm. 1, pp. 17-35. http://www.mac.cat | IIa-XVIIdC | El fons arqueològic relacionat amb el municipi de l'Hospitalet de Llobregat que es troba dipositat en el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), està format pel material provinent, bàsicament, de dos jaciments: Santa Eulàlia de Provençana i Bellvitge. La peça més destacada és la Medusa de Provençana, provinent, precisament, de Santa Eulàlia de Provençana. | 08101-416 | Museu d'Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41- Barcelona). | El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), recull la tradició museística en arqueologia des de principi del segle XX. És fruit de la Llei de museus aprovada el 1990 pel Parlament de Catalunya. Com a Museu Nacional, el seu objectiu és conservar, investigar i difondre els vestigis arqueològics que il·lustren l'evolució històrica, des de la prehistòria a l'època medieval. El Museu d'Arqueologia de Catalunya va ser adscrit a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural l'any 2013. El MAC és un museu nacional articulat en xarxa, format per les seus de Barcelona, Empúries, Girona, Olèrdola i Ullastret, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) i el Centre Iberia Graeca. També articula els equipaments vinculats a l'Arqueoxarxa, la Ruta dels Ibers i la Ruta de l'Art Rupestre. | 41.3613000,2.0969000 | 424464 | 4579259 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|85 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||||||
| 52605 | Sitja de la Torrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-de-la-torrassa | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. SOLIAS ARÍS, J.M. (1990). El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en època Ibèrica i romana. Barcelona: Universitat de Barcelona. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. | VaC-VdC | Excavació antiga i restes no conservades | Sitja excavada l'any 1934 en un marge al costat de la via del tren. Així, doncs, es trobaria tallada en les toves argiles del gran desnivell que separa el barri de la Torrassa del de Santa Eulàlia. Aquest desnivell marcaria la fi del terreny quaternari antic (La Torrassa) separat del quaternari recent (Santa Eulàlia) i de fet permet donar diverses valoracions al lloc a través de les èpoques. Es va poder datar diferents èpoques de la sitja, a través del seu material arqueològic. Del moment ibèric ple, tindria relació amb l'estructura comercial portuària del Llobregat. El segon moment es tracta de la primera gran transformació del medi amb la implantació del model romà d'explotació del territori (125 aC-75 aC), en que tota l'àrea catalana no canvia profundament. Es pot trobar dualitat de modes d'ocupació i explotació del sòl, ja que al costat de les villae es troba encara els antics poblats, amb una vida cada cop més esmorteïda. El material arqueològic trobat cal relacionar-lo amb la fase d'amortitzacions de sitges que s'albira a tot el Baix Llobregat: La Riba, Can Miano, Sant Boi, Sant Andreu. El darrer moment d'utilització es fa durant el Baix Imperi, un altre dels moments problemàtics a la zona. És evident que en aquest moment la sitja ja no és de caràcter comercial o està lligada a un assentament ibèric, sinó que té relació a una via, com unitat mínima d'explotació agrícola del territori. Molt probablement aquesta via és la que s'ha trobat sota Santa Eulàlia de Provençana, el nom de la qual deriva clarament d'un possessor romà: PROVIUS o PROVENTIUS i que, de fet, va formar el primer nom de la ciutat de L'Hospitalet: Provençana. | 08101-273 | La Torrassa | Excavació realitzada l'abril de 1934. Els materials es dipositaren al Museu d'Història de Barcelona i restaren oblidats; fins que l'any 1981 es van poder estudiar. | 41.3685700,2.1267400 | 426968 | 4580041 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52605-foto-08101-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52605-foto-08101-273-2.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La segona foto està treta d l'inventari de patrimoni arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i és obra de Jordi Ramos. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52386 | Ermita de Santa Eulàlia de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-santa-eulalia-de-provencana | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GAVIN, Josep Mª; AINAUD DE LASARTE, Joan (1992). Inventari d'esglésies: Barcelonès I. Barcelona: Ed. Pòrtic. MADURELL, J.M. (1977). Fulls històrics de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, 1977, pp. 37. MARCE I SANABRA, Francesc (1962). ¿Santa Eulalia de Provençana citada en un documento real del siglo XIII?; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal' (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 34. PLADEVALL i FONT, Antoni; dir.(1992). L'Hospitalet de Llobregat: Santa Eulàlia de Provençana; dins Catalunya romànica, vol. XX: Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Barcelona: Fundació enciclopèdia catalana; pp.263 i 264. PRAT PRAT, Trinidad (1961-62). La ciudad de Hospitalet de Llobregat y sus parroquias; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núms. 31 (1961), 32 (1961), 33 (1962). | XII | Ermita romànica de tres naus, amb volta de canó la central i quart de cercle les laterals. La nau central és més ampla que les laterals i la de migdia és més estreta que la de tramuntana. Estan separades per pilars rectangulars i arcades de mig punt. No s'han conservat els absis que encapçalaven cada nau. A la façana s'obre la portalada d'entrada, al seu damunt una finestreta i en el mateix eix, cornant-la un campanar de cadireta, sense campana. El parament està fet de petits carreus disposats en filades horitzontals a trencajunts de mitja peça. Als angles hi ha carreus més grans, disposats al llarg i de través. No hi ha arcuacions llombardes. Sota la teulada hi ha una línia d'impostes. La portalada data del 1201, segons la inscripció del timpà: 'ANNO MILLESSIMODUCENTESSIMO PRIMO / ACTUM EST HOC MENSE MA/ RCIO A QUODAM MAGISTRO A(RNALLO)'. Està formada dues arquivoltes bossellades. L'exterior mostra un relleu ornamental en forma de ziga-zaga, emmarcat per un trenca aigües decorat amb fulles. Hi ha dues columnes als laterals amb un capitell i bases esculpides (el fust és nou). | 08101-93 | Carrer Santa Eulàlia, 203-205 | El primer document on s'esmenta el lloc de Provençana data de l'any 908. Es tracta de la venda d'una casa amb les terres al prevere Radulf, fill del comte Guifré. Però com a parròquia, l'església de Santa Eulàlia de Provençana no s'esmenta fins l'any 1045. Sembla que l'any 1076 es documenta la construcció de l'actual església i que es consagra el 27 de gener de l'any 1101 pel bisbe Berenguer Folc. A l'any 1203, Ramon Guanagau funda el benefici de Sant Joan. A principis de segle XIV, segons les visites pastorals, pateix certa decadència però va aguantant, fins que al lloc de la Pobla de l'Hospitalet es forma un nou nucli agrupat. L'any 1426 el bisbe de Barcelona Francesc Climent Sapera concedeix la llicència per a edificar una nova església parroquial i trasllada la titularitat de la vella església de Provençana. Les notícies posteriors fan referència als ermitans. L'any 1757 el rector de l'Hospitalet i els veïns establiren una concòrdia per a reedificar-la. S'hi col·loca una campana i Francesca d'Alòs presenta al barber Josep Soler per a ermità. Al segle XIX, al voltant de l'església s'havia creat un nou nucli agrupat, allunyat de la parròquia i demanaren l'obertura de l'ermita; fins que l'any 1879 s'aconsegueix que torni a ser parròquia de Provençana. | 41.3651800,2.1187100 | 426292 | 4579671 | 1101 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52386-foto-08101-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52386-foto-08101-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52386-foto-08101-93-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La primera reforma que patí ja fou a mitjans del segle XII. Ho documenta una base esculpida de columna que s'ha conservat. El plint està esculpit del tot, envoltat per animals que semblen serps i simis, mossegant una mena de tija gruixuda que omple bona part de la cara frontal de la base. Per sota treu el cap una altra serp. Pel costat oposat, la base és llisa, ja que s'adossa a la paret. Rere la tija hi ha la base rodona del fust, amb un forat central per encaixar-hi la columna | 92|85 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52591 | Can Picotí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-picoti | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. SOLIAS ARÍS, J.M. (1990). El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en Època Ibèrica i Romana. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1990. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. | IIaC-VdC | No en resta cap element conservat. | Es tracta d'una necròpolis romana , a més a més d'altres troballes, molt a prop del recorregut d'una via important de comunicació: la que anava des de Barcino a l'embarcador de les Sorres. Sembla ser que l'any 1911, per tal de realitzar les obres del terraplè del carrilet, es van fer servir terres que provenien dels voltants del carrer Sant Joan, en el lloc conegut com Can Picotí o Ca la Carmeta Gran i actualment com Ca l'Aranya. En aquest lloc, segons testimoni de Joan Fernández (que ho va anotar en un diari personal), van quedar al descobert 'restes humanes, àmfores, tègules i monedes de coure de César August'. Ho va anar a denunciar a l'Ajuntament sense que les autoritats locals mostressin cap atenció a la troballa. Aquest jaciment es troba en la part baixa del terraplè que marca el final de la cornisa d'argiles del quaternari antic i on s'han conservat la major part de les restes antigues aparegudes en aquesta ciutat. En aquest lloc, encara hi ha, avui dia, un solar sense construir, per bé que molt rebaixat, la qual cosa ens fa sospitar que no s'hi trobarà res. J. L. de la Pinta, becat pel Museu de L'Hospitalet per a fer un treball sobre les restes antigues de la localitat, no va trobar cap resta. | 08101-259 | Barri de Sant Josep | Josep Maria Solias (1990) recull a la seva tesi, la notícia de Francesc Marcé de l'aparició d'una necròpolis romana. En aquest mateix lloc, o molt a prop, cap al 1915, varen aparèixer una sèrie de monedes, avui desaparegudes, en un vas. Es van trobar durant les obres de construcció de la via fèrria de la RENFE, a l'altura del grup escolar Busquets i Punset, entre la riera del Canyet i Can Bori. | 41.3650800,2.1083200 | 425423 | 4579669 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52591-foto-08101-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52591-foto-08101-259-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es localitza al barri de Sant Josep, al sud del cementiri municipal. Es situa a la part baixa de les planes d'argiles quaternàries que dominen el delta del Llobregat. | 83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52593 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-6 | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | I - V dC | Es desconeix el lloc exacte de la troballa. | Troballa de dues monedes d'època romana en un lloc indeterminat del barri. El lloc de Can Serra és el darrer estrep ocupat per les argiles quaternàries i les margues terciàries abans d'entrar en el terreny de quaternari recent. Per tant, es tracta d'una plana, que cau abruptament. Aquest territori ha estat profundament urbanitzat a partir de finals dels anys 60 i, especialment, en els anys 70 del segle passat, de tal manera que avui dia es impossible reconèixer la seva primitiva morfologia i que es conservi el jaciment de procedència de les troballes. Tampoc es coneixen les circumstàncies exactes de la troballa ni el seu emplaçament exacte, encara que el terreny del barri és relativament reduït. Ens trobem davant de dues monedes romanes de bronze d'una cronologia ben diferents: la primera és de l'Alt Imperi i la segona del Baix. Moneda de bronze. A l'anvers s'aprecia l'efígie de l'emperador Domicià amb la llegenda DOMIT. AVG. GERM. (81 -96 dC.), al revers hi ha la deessa Fortuna amb la llegenda FORTVNAE i les lletres S. C. Moneda de bronze de l'emperador Constantí (312-337 dC.). A l'anvers hi ha l'efígie de l'emperador, al revers, una torre amb una llegenda il·legible on s'aprecien les lletres SMTS. Conservació bona. Diàmetre: 19 mm. Pes: 2,5 gr. | 08101-261 | Barri de Can Serra | Foren donades al museu per Armand Barba. | 41.3648900,2.1004400 | 424764 | 4579655 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52593-foto-08101-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52593-foto-08101-261-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Material ubicat a la col·lecció del Museu de l'Hospitalet. | 83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52599 | Factoria Vanguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/factoria-vanguard | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. SOLIAS ARÍS, J.M. (1990). El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en Època Ibèrica i Romana. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1990. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. | I-IIdC | troballa fortuïta i parcial. | Ens trobem davant d'una petita sitja (50 x 60 x 30 cm) que s'ha de datar en època republicana a partir dels dos fragments de ceràmica de vernís negre que van aparèixer en el seu interior. El reompliment estava constituït per terres de color bru barrejades amb cendres i fragments de ceràmica romana. La base estava integrada per closques de cargols d'hort ('Euparypha pisana', Müll) i de vinya ('Archelix punctata', Müll). | 08101-267 | Santa Eulàlia de Provençana | Documentat l'any 1996. | 41.3655400,2.1175300 | 426194 | 4579712 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52599-foto-08101-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52599-foto-08101-267-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les restes van aparèixer en el tall del terraplè ferroviari, d'uns 2,30 metres d'alçada, i a 80 centímetres de terra (Pinta, inèdit). Aquest lloc es troba en el desnivell entre les argiles quaternàries i les margues terciàries i la plana deltaica que s'inicia a poca distància. | 83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52648 | Medusa de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/medusa-de-provencana | <p>AA.VV (2006). Paraula de medusa. Museu d'Arqueologia de Catalunya: Barcelona. http://www.mac.cat</p> | II dC | desgastada i presenta marques ferruginoses per l'acció de l'aigua. | <p>Es tracta d'un gorgoneion o màscara en forma de cap de medusa fet de marbre groguenc (52 x 54 x 30 cm). La cara és un alt relleu lleugerament ovalat i emmarcat per una extensa cabellera i petites ales frontals. Sota la barbeta s'endevinen les serps nuades. Formaria part d'un monument funerari amb fris dòric similar als de la Via Appia. A Barcino, aquest tipus de sepultura seria utilitzat per famílies benestants i de nivell mig de la burgesia municipal composades, bàsicament, per lliberts. Forma part de la col·lecció del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) amb el número d'inventari 19025. Però abans havia format part del Museu de Santa Àgata, com a dipòsit de Francesc P. Villas.</p> | 08101-417 | Museu d'Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41- Barcelona). | <p>Troballa realitzada en el jaciment de Santa Eulàlia de Provençana, situat a l'entorn de l'església del mateix nom, fora de context. Es tracta d'un assentament d'època romana datat entre els segles II-I aC i9 els segles V dC. L'església es troba a tocar de la banda sud del traçat litoral de la Via Augusta (carrer de Santa Eulàlia). El jaciment es troba en una zona altament antropitzada on des del segle XIX s'han efectuat diverses troballes arqueològiques. La construcció de la línia del ferrocarril, el pas subterrani de les vies del tren i la reforma de la rectoria van continuar malmetent el jaciment.</p> | 41.3653600,2.1183200 | 426260 | 4579692 | 125 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52648-foto-08101-417-1.jpg | Legal i física | Romà | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), recull la tradició museística en arqueologia des de principi del segle XX. És fruit de la Llei de museus aprovada el 1990 pel Parlament de Catalunya. Com a Museu Nacional, el seu objectiu és conservar, investigar i difondre els vestigis arqueològics que il·lustren l'evolució històrica, des de la prehistòria a l'època medieval. El Museu d'Arqueologia de Catalunya va ser adscrit a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural l'any 2013. El MAC és un museu nacional articulat en xarxa, format per les seus de Barcelona, Empúries, Girona, Olèrdola i Ullastret, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) i el Centre Iberia Graeca. També articula els equipaments vinculats a l'Arqueoxarxa, la Ruta dels Ibers i la Ruta de l'Art Rupestre. | 83 | 52 | 2.2 | 1773 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||
| 52324 | Casal l'Esplai. Antiga fàbrica d'olis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-lesplai-antiga-fabrica-dolis | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici format per tres cossos diferents. El principal és un edifici de planta baixa i tres pisos, estructurat a partir de l'eix de simetria que marca una xemeneia que recorre la façana. A cada nivell s'obren grans finestres que il·luminen el seu interior. Als baixos d'aquest pis hi ha un cos adossat, de només planta baixa, que pot ser de cronologia posterior. El tercer cos forma la cantonada de Josep Anselm Clavé i la Plaça dels Avis. Es de planta i dos pisos i, a més de l'ús de l'obra vista, destaca per la presència d'unes galeries o miradors de fusta a la banda que dóna a la placeta. El seu llenguatge formal és simple i s'inscriu plenament dins del corrent arquitectònic del funcionalisme que tan ressò obtingué a Barcelona durant els anys trenta entre els arquitectes del GATCPAC. Aquesta singularitat converteix l'edifici en gairebé l'únic d'aquest corrent que podem trobar a l'Hospitalet i caldria una investigació històrica més aprofundida per obtenir informació sobre la seva autoria i ús primitiu. | 08101-31 | Carrer de Josep Anselm Clavé, 14-28 | L'actual llar de jubilats i l'Aula de Cultura es van instal·lar aprofitant un edifici que formava el bloc d'oficines d'una antiga fàbrica d'olis establerta pels volts de 1910, segons Casas (1986) o 1930 (Ajuntament, 2001). | 41.3660500,2.1264500 | 426941 | 4579761 | 1930 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52324-foto-08101-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52324-foto-08101-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52324-foto-08101-31-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment és Casal de gent gran i seu de diferents entitats de Santa Eulàlia. | 120|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52327 | Teatre Joventut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-joventut | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici destinat originalment a cinema i, per tant, de grans dimensions; amb façana al carrer de la Joventut. Construït amb un clar llenguatge racionalista amb la simetria marcada, en façana, per una rotonda o tribuna en el primer pis, línies senzilles i rectes i el parament completament llis i sense ornamentacions. Sota la tribuna hi ha una marquesina d'obra. | 08101-34 | Carrer de la Joventut, 2-10 | La seva atribució no ve avalada per cap testimoniatge documental. Si bé és cert que existeixen uns plànols de 1931 signats per Antoni Puig i Gairalt on es projecta un cinema, aquest no se situa en el solar que ens ocupa. Aquest cine anava destinat al carrer Romanins (actual Martí i Julià) cantonada Montseny, molt a prop del carrer Joventut. Les similituds de l'edifici projectat amb l'edifici actual són tantes, que permeten pensar que aquests dos cines són el mateix. | 41.3725100,2.1177100 | 426217 | 4580486 | 1931 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52327-foto-08101-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52327-foto-08101-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52327-foto-08101-34-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | És l'actual Teatre Municipal de L'Hospitalet, amb programació estable. | 120|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||
| 52359 | Edifici de l'avinguda de Pau Casals, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-lavinguda-de-pau-casals-4 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Casa d'habitatges de planta baixa, dos pisos i terrat pla. El domini absolut de les línies rectes el situen en el racionalisme. El parament combina la utilització d'arrebossat amb imitació de maó vist al voltant de les finestres balconeres. La planta baixa és ocupada per la porta d'accés a l'habitatge i dues finestres i els pisos combinen els balcons amb finestres. | 08101-66 | Avinguda de Pau Casals, 4 | Aquest edifici que fou encarregat per Jaume Cerdà Valls el juliol de 1935, esdevé l'element arquitectònic de l'Hospitalet, que més exemplifica l'arquitectura moderna catalana dels anys trenta, influenciada pels corrents racionalistes europeus. El paper de l'arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, fou fonamental perquè a la ciutat es puguin contemplar diverses obres seves que s'inscriuen en aquest corrent. | 41.3599300,2.1037500 | 425035 | 4579101 | 1935 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52359-foto-08101-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52359-foto-08101-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52359-foto-08101-66-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | 120|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52371 | Xalet Isern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-isern | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. ROVIRA GIMENO, Josep M. (1987) La arquitectura catalana de la modernidad. BARCELONA: Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | A l'interior ha estat transformat desvirtuant l'aspecte originari i s'hi ha afegit un pis en alçat. | Edifici aïllat a la Plaça del Repartidor cantonada amb el passatge de La Pau. Fou dissenyat per establir-hi un consultori mèdic amb el corresponent habitatge. Consta de planta baixa i dos pisos, d'estructura molt irregular. Té un cos central, rectangular, al que s'uneixen dos cossos més: un d'ells, també rectangular, és format per planta baixa i coberta plana, amb porta d'accés molt gran. L'altre, de forma semi ovalada, fa cantonada amb el passatge de la Pau i es caracteritza per l'adaptació d'un balcó semicircular al primer pis, amb una asta per a la bandera. La façana del passatge de la Pau és més senzilla pel que fa a l'estructura. Totes les obertures són de llinda recta i només destaca la continuació de la balconada semicircular i la tribuna triangular, que és aprofitada al nivell superior per fer un petit balcó. El resultat és un edifici amb diferents nivells de coberta i un cert joc geomètric de volums en la seva construcció. Després dels assajos volumètrics d'obres de marcat estil Art Déco com la casa Sanfeliu de la Rambla Just Oliveras, 49, a començaments dels anys 30 Ramon Puig i Gairalt profunditza en la combinació més simple i austera de volums, amb un llenguatge típicament racionalista. El xalet Ysern és una d'aquestes obres. | 08101-78 | Plaça del Repartidor, 8 | Com en força altres obres de l'Hospitalet, els plànols del projecte original d'aquest edifici van signats per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt, encara que l'autoria de l'obra és atribuïda al seu germà, Ramon Puig i Gairalt. Aquesta atribució ve avalada, entre altres, pels estudis de les biografies d'ambdós arquitectes (SUAREZ/VIDAL, inèdit). El caràcter original, pensat per a consulta mèdica i habitatge familiar quedà desvirtuat, com també els seus interiors, quan la finca passà a allotjar una comissaria de policia. Fou segurament llavors, als volts de 1950, quan s'afegí un pis en un dels cossos de l'edifici que trencà absolutament la composició original de la casa. | 41.3617400,2.1001000 | 424732 | 4579306 | 1930 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52371-foto-08101-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52371-foto-08101-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52371-foto-08101-78-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | Actualment és una comissaria de la Policia Nacional | 120|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||
| 52384 | Edifici del carrer Santa Eulàlia, 155 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-santa-eulalia-155 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Ha estat recentment restaurat. | Edifici d'habitatges construït al carrer de Santa Eulàlia, cantonada amb el carrer de Castelao. Consta de planta baixa i quatre pisos. Destaca el xamfrà en forma de tribuna i la simplicitat de les línies definides per les obertures en un llenguatge racionalista pròpies del seu autor en aquesta època que reflectiria en d'altres edificis. Cal destacar l'hàbil asimetria amb la qual s'ha resolt l'articulació del pla del xamfrà, disposant uns balcons en angle només en un dels costats. La subtil diferenciació cromàtica emprada en el tractament de les superfícies ajuda a afermar la composició general dels plans de les façanes i a reforçar la seva volumetria. | 08101-91 | Carrer Santa Eulàlia, 155 | Son nombrosos els projectes d'edificis d'habitatges plurifamiliars realitzats per Ramon Puig i Gairalt a L'Hospitalet. A partir dels anys 30, la seva obra es desenvolupa dintre d'un llenguatge racionalista al qual no son alienes les influencies i les referències estilístiques a l'Art Decò. Es una presa de partit per un llenguatge modern més proper a les obres promogudes des del Moderne Bauformen que del radicalisme racionalista del GATCPAC. Però si algunes de les seves obres esdevenen paradigmàtiques d'aquesta manera de fer, pot ser el major interès rau en la gran varietat de tipologies i situacions que resol desenvolupant un programa d'edificacions quantitativament important caracteritzat en general per un elevat nivell de qualitat. | 41.3662400,2.1230000 | 426652 | 4579785 | 1935 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52384-foto-08101-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52384-foto-08101-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52384-foto-08101-91-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | 120|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||
| 52402 | Banc Central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-central | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici comercial que fa cantonada amb la rambla de Just Oliveras, que consta de planta baixa i pis. La centralitat de la construcció es defineix a la pròpia cantonada, arrodonida, que es converteix en l'eix de simetria, delimitat en planta baixa per la porta de l'accés principal; i dues finestres quadrades a la planta pis. A la planta baixa s'obren dos accessos més i quatre finestres, una tapiada. Els muntants de les finestres són de maó vist mentre que la resta de la façana està arrebossada. La façana està coronada per la barana del terrat excepte en la cantonada on el mur és més alt. Aquest mur està decorat amb motllures llises horitzontals, fent un joc d'entrants i sortints, i una cornisa al final. | 08101-117 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 298-300 | En aquest edifici hi havia la seu de l'antic Banco Hispano Colonial, entitat creada pel Marqués de Comillas, que fou atracat pel maqui Quico Sabaté, l'any 1949. Quico Sabaté va néixer a l'Hospitalet i vivia al carrer Xipreret. L'atracament el va fer amb el seu amic José López Penedo i van declarar que no es tractava d'un atracament sinó d'una expropiació i que ells eren llibertaris. La policia va arribar tard i es comenta que es van equivocar de banc intencionadament per la por que li tenien. | 41.3600100,2.1018100 | 424873 | 4579112 | 1936 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52402-foto-08101-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52402-foto-08101-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52402-foto-08101-117-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | Flanquejant la porta d'entrada hi havia dos fanals de llautó i vidre glaçat. Tot el fanal estava molt decorat amb espirals i flors però aquest treball contrasta amb la sobrietat de l'edifici.Actualment és una cerveseria. | 120|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||
| 52345 | La Remunta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-remunta | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 A). Una mirada a la Marina d'ahir. Les nostres masies. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13. | XVII-XX | Es troba en desús, tapiada però patint deteriorament constant. | La caserna de la Remunta de L'Hospitalet de Llobregat està situada a l'extrem oest del barri del Centre, en el límit de la ciutat amb Cornellà. L'element més destacable és la masia de planta basilical, amb el cos central més elevat i una porxada superior. Tant a la façana principal com a la posterior hi ha una escala exterior adossada que dóna accés a la primera planta. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües en el cos central i a una en els laterals. La construcció ha vist alterats els espais típics de masia, adequant-se a les noves funcions del seu ús. S'hi ha afegit un cos lateral i un altre posterior amb terrat pla i barana de balustres. Destaca la galeria de les golfes i el rellotge de sol. També destaca la porta d'entrada del recinte, de ferro, amb dos batents i testera amb la inscripció: 'Parc de La Remunta'. A cada costat hi ha un pilar coronat per una làmpada. | 08101-52 | Carrer Major, 94 | Des del 1868, estava destinada a dipòsit de cavalls sementals de l'exèrcit. L'any 2007 un conveni entre el Ministeri de Defensa i l'Ajuntament de L'Hospitalet va permetre la cessió a la ciutat de la totalitat de la caserna per a desenvolupar-hi usos residencials. | 41.3596400,2.0934500 | 424173 | 4579078 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52345-foto-08101-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52345-foto-08101-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52345-foto-08101-52-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94|98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||||
| 52304 | Can Samsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-samso | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XVIII-XX | Antiga masia envoltada de jardí, que era l'antic hort, de planta rectangular i que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Unes rajoles col·locades a la façana indiquen l'any 1800; però s'ha fet algun afegit a la construcció original. El parament és arrebossat sense pintar i destaca un rellotge de sol a la part central. Conserva porticons de llibret. | 08101-11 | Av. del Carrilet, 174-186 | La masia de Can Samsó i el jardí, que l'envolta, romanen com un veritable oasi verd enmig dels blocs d'habitatges veïns, promoguts en l'època de màxima especulació urbanística de l'Hospitalet. El fet que hagi conservat els terrenys del seu voltant, fa que la construcció no s'hagi perdut enclotada en el creixement urbà de la zona i pugui ser revaloritzada com a element patrimonial de testimoniatge de l'activitat agrícola de l'antiga vila de l'Hospitalet. | 41.3623800,2.1137100 | 425871 | 4579365 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52304-foto-08101-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52304-foto-08101-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52304-foto-08101-11-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||||
| 52378 | Can Pau de l'Arna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-de-larna | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XVII-XX | Masia de tipus basilical que ha quedat envoltada de construccions modernes. Consta de planta baixa, pis i golfes. La fragmentació parcel·lària i l'edificació de l'entorn ha donat com a resultat una organització atípica. La masia orientada, com és lògic, a migdia, presenta la seva façana lateral al carrer, del qual es troba lleugerament separada per una tanca. En canvi, la seva façana principal s'obre a l'interior de la parcel·la, on conserva un important espai de pati. L'accés al recinte es produeix des d'una reixa metàl·lica oberta a la tanca. La pèrdua d'entitat de la masia com a residència d'explotació agrícola ha fet que la seva estructura original s'anés alterant al llarg del segle. Hi ha una subdivisió interior d'habitatges i un aprofitament industrial dels baixos que no han conservat en absolut la primitiva distribució. | 08101-85 | Carrer de Sant Roc, 7-9 | La masia coneguda com a Can Pau de l'Arna és l'única que s'ha mantingut enclavada dins dels terrenys on durant el darrer quart del XIX es produí el primer eixample de l'Hospitalet. Segurament es tractava de l'única casa de camp amb entitat que hi havia en aquella zona. A nivell parcel·lari es pot comprovar com, a més, la masia devia continuar mantenint l'explotació agrícola -potser només horts en règim intensiu- fins ben entrat el segle XX, en què començà a fragmentar-se. | 41.3591100,2.0980100 | 424554 | 4579015 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52378-foto-08101-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52378-foto-08101-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52378-foto-08101-85-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Malgrat tot, el cos principal i la galeria annexa manté fidelment la fesomia de l'antiga masia, que ha quedat com un veritable reducte rural enmig de la urbanització recent dels solars veïns. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||||
| 52388 | Carrer Xipreret, 28-30-32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-xipreret-28-30-32 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVI-XX | Conjunt de tres habitatges unifamiliars ubicat al carrer Xipreret, que consten de planta baixa i pis amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana del carrer. Les tres cases són gairebé idèntiques i s'entreveuen alguns elements decoratius que permeten assegurar que es bastiren sota un mateix projecte o promoció, segurament de finals del segle XVIII o primers anys del XIX. Aquest element no és altre que els plafons estucats que la restauració de les casa número 28 i 32 ha recuperat. També caldria remarcar l'arc escarser fet de maons posats a llibret de la porta d'accés de la casa del número 28. | 08101-103 | Carrer Xipreret, 28-30-32 | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles; i s'ha demostrat que era un dels cardine (eixos N-S) de la centuriació romana de la colònia Barcino del segle IdC. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3605900,2.0975200 | 424515 | 4579180 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52388-foto-08101-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52388-foto-08101-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52388-foto-08101-103-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98|94 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||||
| 52381 | Carrer de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-barbara | AJUNTAMENT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS i FUSTER, Joan (1986). Com es fa una ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet, col·lecció Rutes Urbanes: Descoberta del Patrimoni Urbà de l'Hospitalet. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX | Agrupació de cases entre mitgeres del carrer Santa Bàrbara, que s'estén en un únic tram entre la riera de la Creu i el carrer de l'Església. El conjunt es composa per nou cases unifamiliars de planta i pis, orientades a migdia, amb teulada a un vessant, i una xemeneia a tocar de la façana. A l'altra banda del carrer se situaven els horts de cadascuna de les cases, avui dia desapareguts o convertits en garatges. | 08101-88 | Carrer de Santa Bàrbara, 3-19 | La característica més important d'aquest conjunt és que s'ha mantingut pràcticament intacte des del moment de la seva urbanització unitària de principis del segle XIX. Tots els historiadors i cronistes de l'Hospitalet senyalen aquest conjunt com gairebé l'últim i únic reducte on es pot copsar l'ambient de poble rural que havia tingut l'Hospitalet fins als grans canvis socials i urbanístics dels darrers cent anys. | 41.3619700,2.0987300 | 424618 | 4579332 | 1803 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52381-foto-08101-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52381-foto-08101-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52381-foto-08101-88-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Totes les cases són construïdes en filera, orientades a migdia i segueixen una mateixa estructura amb una sola porta d'accés, petites finestres i, en algun cas, balcó. El més destacat és la gran xemeneia de sortida de fums, col·locada sobre l'espai que correspon a la cuina. | 119|98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52400 | Safareig del carrer Xipreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-carrer-xipreret | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XVIII-XIX | Safareig per rentar la roba aixecat davant les cases corresponents als números 15, 17 i 19, del carrer Xipreret, amb façana orientada a migdia. Aquest safareig agafava l'aigua del pou del costat i està format per quatre piques separades, cadascuna amb la seva rentadora. La disposició és simètrica en dues fileres de dues piques, amb un mur més gruixut a la meitat. | 08101-115 | Carrer Xipreret, s/n | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3601100,2.0974100 | 424505 | 4579127 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52400-foto-08101-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52400-foto-08101-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52400-foto-08101-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||||
| 52403 | Restaurant La Marina de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restaurant-la-marina-de-lhospitalet | BAÑOS SORIA, Julio (1997). Imatges retrospectives de la Marina: Zona Franca i polígon industrial Pedrosa. L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX | Masia situada a la Marina de l'Hospitalet, plana al·luvial del Llobregat. El cos principal de la masia consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. A banda i banda s'hi afegeixen dos cossos més; el de l'esquerra molt més gran que el cos principal. Estaven destinats a paller i corts d'animals. Ara una part és menjador del restaurant. Té pou propi. La façana està orientada a migdia; hi ha poques obertures i són rectangulars. Les bigues de la planta baixa són de fusta i la distribució és pràcticament la original. Els murs utilitzen la pedra i el maó arrebossats. A la façana hi ha un rellotge de sol de sèrie, col·locat fa uns 10 anys. | 08101-118 | Carretera de la Feixa Llarga, 47 | Casa de pagès de finals del segle XIX destinada al conreu de la terra i la cria de bestiar. Bàsicament estava dedicada a l'horta: carxofes, enciams, etc. Que anaven a vendre al mercat del Born. En un moment de poc reconeixement d'aquest productes, van decidir vendre la verdura a la carretera, davant la casa mateix. Van tenir molt d'èxit i els propis clients van propiciar que es convertís, l'any 1977 en restaurant. | 41.3394300,2.1076700 | 425340 | 4576822 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52403-foto-08101-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52403-foto-08101-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52403-foto-08101-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l'anomena Cal Capella.La inundació de l'any 1972 va fer arribar l'aigua a un metre i mig d'alçada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||||
| 52507 | Cases del carrer Major, 32-40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-major-32-40 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres que consten de planta baixa i pis. Originàriament les cobertes eren a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana; però en algun cas s'hi ha fet un terrat i una petita remunta reculada. Destaca l'ornamentació de les façanes amb pilastres a les mitgeres o en els emmarcaments de les finestres, algunes amb imitació de carreus i d'altres amb estries i capitells corintis, els balcons amb les baranes de ferro, o els coronaments de les façanes amb balustres. | 08101-204 | Carrer Major, 32-40 | Construccions realitzades per Mariano Tomàs i Barba, mestre d'obres que intervingué molt activament a l'Hospitalet perquè en fou tècnic municipal i al que es deuen edificis importants, com l'antiga casa Macario Golferichs (carrer Major, 54) o l'edifici del número 57 del mateix carrer Major. | 41.3595700,2.0984600 | 424592 | 4579066 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52507-foto-08101-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52507-foto-08101-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52507-foto-08101-204-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | Moltes plantes baixes han estat adaptades a comerços. Però manté la uniformitat i equilibri del projecte original. | 119|98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52336 | Casa Sanfeliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sanfeliu | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Casa unifamiliar aïllada, amb tres façanes lliures i una adossada a un bloc de pisos. Un petit pati o jardí envolta aquestes tres façanes. Consta de planta baixa amb terrat i un pis afegit en una part. La planta pot dividir-se, per la seva estructura constructiva, en tres cossos segons la col·locació de les biguetes. Un cos central en el que les biguetes estan disposades perpendiculars a la porta principal i dos cossos laterals col·locades paral·leles a la porta principal i que d'alguna manera es tradueixen en els dos petits porxos situats als extrems (avui un d'ells suprimit). | 08101-43 | Rambla Just Oliveras, 49B | El procés d'urbanització de l'eix viari de la Rambla de Just Oliveras, iniciat al 1907, es perllongà al llarg de les dècades següents. Això ha permès que els exemples d'arquitectura original que encara es conserven mostrin un ventall del que eren els gustos i estils arquitectònics del moment. La casa del número 49 exemplifica un d'aquests estils de principis de segle, alhora que mostra l'evolució artística i personal de l'arquitecte, Ramon Puig i Gairalt. En aquesta obra projectada el 1928, Puig i Gairalt comença la seva travessia del classicisme noucentista, amb referents art decó, cap a una concepció volumètrica propera al racionalisme. El resultat és una obra realment singular, que combina els volums cúbics dels diferents cossos amb elements d'altres referents estilístics, com l'escala imperial d'accés a la porta o la font del jardí. | 41.3624400,2.1003300 | 424752 | 4579383 | 1928 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52336-foto-08101-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52336-foto-08101-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52336-foto-08101-43-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | Un dels cossos laterals ha estat modificat amb un afegit posterior que desvirtua l'antiga composició de l'edifici. A la façana destaca el joc de colors dels estucats i un esgrafiat de grans proporcions de la Mare de Déu de Montserrat amb les muntanyes darrera. | 106|98|120 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||
| 52314 | Can Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-oliveras | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs i desaigua a cada una de les façanes, formant un angle recte. Un tram interior és més baix i desaigua a la façana posterior. Destaquen els esgrafiats de façana i la seva tribuna amb columnes toscanes, així com el ràfec de la teulada composta. Aquesta tribuna és aprofitada al nivell superior per construir-hi una balconada doble, de barana molt senzilla. Les obertures presenten una llinda amb decoració d'esgrafiats i emmarcament motllurat. La resta d'esgrafiats es localitza sota les finestres del primer pis i al centre de la balconada, amb representació de gerros florals i àngels. La façana de la Riera de la Creu és més senzilla, amb les obertures emmarcades amb vasa d'adorn llisa. L'única decoració es concentra a l'extrem del mur, amb esgrafiats de línies ondulants en forma d'ones, localitzats a totes les cantonades de l'edifici. Una torre-mirador descansa sobre la teulada composta i el cos annex a aquesta façana és de base quadrada amb coberta de quatre vessants. Tant la teulada de la torre com la de l'edifici són rematades amb hídries. Per la seva composició i estil de marcada voluntat classicista, la casa és una de les mostres més significatives del moviment noucentista que trobem a l'Hospitalet. | 08101-21 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 306 | Es tracta de la casa de Just Oliveras i Prat (1887 - 1938) que fou empresari, polític i alcalde de l'Hospitalet. Pertanyia a una família benestant arrelada a la ciutat des del segle XVII. De jove s'afilià a la Lliga Regionalista i el 1907, juntament amb els seus germans, va promoure el segon eixample de l'Hospitalet urbanitzant la finca de cal Tres, propietat de la família, de la que en sortiria l'actual Rambla Just Oliveras, batejada així en honor seu. Arran d'això aconseguí ser nomenat cap de la secció local de la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat en les eleccions municipals de 1914. L'1 de gener de 1916 fou escollit alcalde per primer cop, però el 16 de març del mateix any fou destituït. Fou escollit alcalde novament en 1918, i va mantenir el càrrec fins que fou destituït en proclamar-se la dictadura de Primo de Rivera en 1923. Duran els anys 1920 es va dedicar al món empresarial gràcies a la bona marxa del negoci del seu pare i la dot aportada per la seva esposa, Josefa Durban i Casas. El 6 d'agost de 1921 va inaugurar la línia d'autobusos entre l'Hospitalet i la plaça d'Espanya de Barcelona. El 1927 adoptà la forma de societat anònima Oliveras SA i va connectar viatges amb Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat. Amb la caiguda de la dictadura, el 5 de març de 1930, Just Oliveras fou escollit de nou alcalde de l'Hospitalet, càrrec que ocupà fins al 14 d'abril de 1931, quan a les eleccions municipals espanyoles de 1931 va guanyar l'alcaldia Esquerra Republicana de Catalunya. Durant els anys de la Segona República Espanyola va compaginar els seus negocis amb el seu càrrec de regidor per la Lliga Catalana a l'Ajuntament. En esclatar la Guerra Civil espanyola, però, va decidir quedar-se a la vila, tot i que les seves empreses foren col·lectivitzades. El 1938 fou assassinat al garatge de casa seva juntament amb la seva cunyada, Antònia Durban Casas. La seva mort mai ha estat aclarida, ja que l'única testimoni, Àngela Casas Sabaté, no va poder identificar l'assassí,perquè portava la cara tapada. | 41.3598400,2.1013900 | 424838 | 4579093 | 1930 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52314-foto-08101-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52314-foto-08101-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52314-foto-08101-21-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A partir de la Riera de la Creu, l'antiga carretera a Santa Creu de Calafell canvia de nom i passa d'Enric Prat de la Riba a carrer Major. A l'última illa de cases entre la Rambla Just Oliveras i la Riera de la Creu a la banda de muntanya, destaca aquesta casa senyorial que havia estat habitatge i seu de les oficines de l'empresa d'autocars Oliveras.Just al davant d'aquest casal trobem l'edifici emblemàtic del Casino del Centre. En conjunt, ambdues edificacions atorguen a aquest paratge una marcada entitat arquitectònica. | 106|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52318 | Edifici carrer de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-de-lesglesia | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer Centre, consta de planta baixa, tres pisos i coberta de terrat pla. L'edifici destaca pel disseny i execució de la seva façana, amb clars referents noucentistes i amb elements ornamentals dissemblants. Tot i que és difícil d'observar a simple vista, sembla ser que l'edifici fou projectat inicialment només per a planta i pis (1918), i no fou fins 1930, data que apareix esgrafiada en un medalló del darrer pis, que el seu propietari Josep Sabadell decidí aixecar-hi els dos darrers nivells. La simetria domina la composició de la façana, tot i que cada nivell té un tractament propi. Aquesta simetria es defineix a partir de quatre eixos en les plantes superiors i tres en la planta baixa. En aquesta darrera, l'eix central és la porta d'accés a l'escala, coronada per un frontó triangular, dentat, i dona accessos a comerços independents als laterals amb arc de mig punt. La primera planta està dominada per una balustrada correguda a tota la façana, amb quatre obertures de llinda recta. Les obertures estan emmarcades per unes pilastres ceràmiques, a la llinda de les quals hi ha mascarons amb bustos femenins i masculins. A la segona planta hi ha balcons i finestres amb balconet, sobre les obertures de les quals hi ha una decoració de terracuita amb motius vegetals i l'escut de Catalunya. En el darrer pis, les obertures són d'arc de mig punt, i sobre elles hi ha també una decoració ceràmica, en aquest cas vegetal. Aquest nivell disposa també d'un balcó corregut amb barana de ferro forjat. Sota cornisa trobem una sanefa esgrafiada. La barana del terrat és de balustres de pedra artificial, i sobre les pilastres se situen peces de florons ceràmics. El recobriment de la façana està realitzat amb un estuc de tonalitat vainilla, exceptuant la planta baixa que disposa d'un arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-25 | Carrer de l'Església, 49 | L'obertura del carrer de l'Església, que popularment encara conserva el topònim de carrer Nou, es realitzà l'any 1867 en els terrenys que havien quedat lliures després del trasllat del cementiri que fins llavors havia estat adossat a l'antiga església de l'Hospitalet. Aquesta actuació urbanística s'emmarca en un context d'expansió de la vila vella de l'Hospitalet, que començà a viure a mitjans del XIX episodis de reconstruccions i noves edificacions principalment al llarg del carrer Major. | 41.3611600,2.0988100 | 424623 | 4579242 | 1918 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52318-foto-08101-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52318-foto-08101-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52318-foto-08101-25-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bona part del carrer, obert en una primera instància des del carrer Major fins al del Centre, ha perdut la fesomia dels habitatges originals ja que hi ha hagut molta arquitectura de substitució. De totes maneres, ha romàs un conjunt que respon a una única actuació constructiva, amb una parcel·lació homogènia i un projecte arquitectònic idèntic. | 106|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52404 | Cal Manets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manets | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Casa aïllada, amb les façanes als quatre vents, d'una sola planta amb la coberta de teula plana a quatre vessants. La casa és de petites dimensions i destaca la teulada que és molt gran en proporció a l'edifici. Una escalinata amb barana dóna accés al cos que fa de rebedor, que sobresurt de l'alineament de la façana i on hi ha la porta d'entrada, de llinda recta. A banda i banda hi ha dues finestres que tenen la llinda decorada amb relleus. Per sobre hi ha un fris llis on es troben els respiradors decorats amb relleus calats. Sota el ràfec de la teulada hi ha un fris amb motius florals esgrafiats. | 08101-119 | Rambla Just Oliveras, 17-19 | Es troba ubicada en el que seria el segon eixample oberta per donar una comunicació directa amb l'estació de ferrocarril (1907). Segons sembla, la nova parcel·lació realitzada per Just Oliveras per tal d'urbanitzar la rambla, va comptar inicialment amb alguns problemes legals per a l'escripturació de les antigues propietats de Cal Tres. Aquest fet refredà els propietaris i promotors interessats en aquesta nova zona residencial de l'Hospitalet. | 41.3610200,2.1010600 | 424811 | 4579225 | 1923 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52404-foto-08101-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52404-foto-08101-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52404-foto-08101-119-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa està envoltada per un jardí i la porta de la tanca que dóna a la rambla està flanquejada per dues pilastres coronades per fanals de forja. La tanca del pati és una reixa de forja col·locada damunt un sòcol de pedra. | 106|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52467 | Edifici carrer Josep Maria Sagarra, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-josep-maria-sagarra-17 | XX | Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos i coberta de terrat. La façana s'estructura simètricament a partir d'un eix central representat per la porta d'accés a l'escala. Als costats d'aquest eix s'alternen fileres verticals de balconades i finestres. La decoració es concentra al voltant de les obertures amb un simple recreixement del parament, que és llis. El coronament de la façana es divideix en tres cossos, el central lleugerament més elevat amb rebaixos geomètrics del parament com ornamentació. A la part central es pot llegir FC i ANY 1924 intercalant xifres i lletres. | 08101-170 | Carrer Josep Maria Sagarra, 17 | Es troba en el que fou l'eixample vuitcentista del centre de l'Hospitalet. A l'entorn de l'antic nucli urbà trobem exemples força reeixits d'aquest tipus d'arquitectura que van acabar per configurar un habitatge de lloguer de certa qualitat. | 41.3572800,2.0994300 | 424671 | 4578811 | 1924 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52467-foto-08101-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52467-foto-08101-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52467-foto-08101-170-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||||
| 52295 | Ajuntament de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-lhospitalet | AJUNTAMENT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS i FUSTER, Joan (1986). Com es fa una ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet, col·lecció Rutes Urbanes: Descoberta del Patrimoni Urbà de l'Hospitalet. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1984). La Casa de la Vila de l'Hospitalet; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núms. 22-23, pp. 4-5. | XIX | Edifici de planta rectangular amb orientació nord que consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal s'estructura simètricament, amb un cos central dividit en tres trams, a partir de tres eixos de verticalitat, i flanquejat per dos cossos laterals més enretirats. Una gran porta, emmarcada per vasa d'adorn formada per una llosa de marbre, constitueix el principal accés de l'edifici. Per sobre d'ella, una àmplia balconada remarca la importància del primer pis, amb barana de balustres. Les tres finestres balconeres són emmarcades amb vasa d'adorn i llinda, però la central és flanquejada per dos grups de pilastres de capitell corinti que sostenen el rètol amb la inscripció Casa de la Vila. A la llinda hi ha l'escut de la vila. L'eix central, format per porta i finestra entre un parell de pilastres i sobretot a l'acabament, presenta un cos central de línia semicircular amb inscripció de l'any de construcció: 1895. Els cossos laterals, separats per pilastres segueixen una estructura similar a la del cos central. El primer pis es separa del segon per una cornisa suportada per cartells i es repeteix a l'acabament de l'edifici sostenint l'ampit final. La façana del carrer Rossend Arús es divideix en dos cossos, un d'ells de més alçada que altre. El primer presenta la planta baixa dividida per pilastres, amb finestres rectangulars i pisos amb balcons ampitadors de barana de balustres i pilastres. El segon té una porta d'accés amb voladís i emmarcament de vasa d'adorn llisa, a l'igual de totes les obertures. Les cartel·les sostenen la cornisa, que en el primer cas és doble. | 08101-2 | Plaça de l'Ajuntament, 10-22 | La ubicació de la Casa de la Vila ha canviat tres vegades al llarg dels anys, però sempre ha estat al carrer Major. L'actual edifici és el tercer i ha sofert diferents reformes, com l'arranjament de les oficines el 1932 o l'annexió d 'un nou edifici el 1975. Les cases consistorials s'aixecaren en uns terrenys donats per Rossend Arús, que antigament havien estat propietat de la parròquia, en el que es coneixia com a 'camp del rector'. La venda d'aquest camp decretada al 1882 va acabar per configurar la parcel·lació de l'eixample de l'Hospitalet, projectat al 1883. La ubicació del nou Ajuntament continuava gaudint de la centralitat del nucli antic, en ple carrer Major, alhora que se situava en les terrenys de nova urbanització de la zona. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 1894 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52295-foto-08101-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52295-foto-08101-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52295-foto-08101-2-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Mariné i Ramon Puig Giralt | 99|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52316 | Santa Maria de Bellvitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-bellvitge | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. GAVIN, Josep Mª; AINAUD DE LASARTE, Joan (1992). Inventari d'esglésies: Barcelonès I. Barcelona: Ed. Pòrtic. LÓPEZ MULLOR, A. (1989). Excavacions a l'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge, L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès. Campanyes 1979-1981; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.17-27. LÓPEZ MULLOR, A. (1979-1981). Memòria. De l'excavació de l'ermita de Nostra Senyora de Bellvitge (Hospitalet de Llobregat). Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 2206. PLADEVALL i FONT, Antoni; dir.(1992). L'Hospitalet de Llobregat: Santa Maria de Bellvitge; dins Catalunya romànica, vol. XX: Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Barcelona: Fundació enciclopèdia catalana; pp.265 - 267. VIVES BALMAÑA, E. (1989) . Estudi antropològic de les restes humanes de la necròpoli medieval de Bellvitge; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.36-40. | XIII-XX | Ermita d'una única nau i capçalera quadrada, amb la coberta a dues aigües. El campanar se situa a l'angle sud-est, adossat a la capçalera. A les façanes nord i sud tenia un porxo suportat per pilars de secció quadrada. Les cobertes dels porxos, que eren de teules, no es conserven. Només resten els pilars. El porxo va ser un afegit de 1959. La façana orientada a ponent té una testera triangular de regust barroc i una porta de llinda recta, amb un òcul o ull de bou de perfil hexagonal al damunt. El campanar no és gaire alt, de coberta piramidal amb rajoles vidrades de colors verd i groc. Està dotat de finestres d'arc apuntat en el pis superior. | 08101-23 | Carrer de l'Ermita de Bellvitge, 6 | Pertanyia la parròquia de Provençana dins la partida de Banyols. La primera referència documental és de l'any 995, en una venda que fa Eloi, dita Bonadona, a Ferriol i a la seva muller Fremosa. El topònim Amalvígia es documenta en el segle X i diverses ocasions en el segle XI. L'any 1057 també es documenta el mas de Malvitge, quan el matrimoni Gomar i Otula el venen, juntament amb la seva església. L'any 1211 és anomenat de Bellvitge quan Pere de Torrelles el ven al canonge Bernat de Sarrià Del 1279 és la primera menció completa de la capella de Santa Maria de Bellvitge. Les referències són cada cop més freqüents. L'any 1372, el vicari general atorga llicència al rector de Provençana perquè digui dues misses els diumenges i festius, una a l'església de Santa Eulàlia i l'altra a la capella de Santa Maria de Bellvitge. A partir del segle XV en gairebé cada segle hi ha constància documental de reconstruccions i obres a la capella de Bellvitge, motivades per les successives avingudes del riu, que anaven colgant-la progressivament. El 1493 tota la pedra necessària per a la seva reconstrucció fou donada per la ciutat de Barcelona. El 1571 es fa una concòrdia entre els obrers de la parròquia de l'Hospitalet i el mestre de cases Pere Duran, de Sant Andreu de Palomar, per raó de l'obra a practicar-hi. El 1600 es parla dels fons per a restaurar la capella. En la guerra dels Segadors va ser saquejada per les tropes del comte duc d'Olivares i es perdé la imatge que hi havia. El 1697 la capella sofrí un nou saqueig, aquest cop per part de les tropes franceses que assetjaven Barcelona durant el regnat de Carles II. En la guerra de Successió ho fou pels exèrcits borbònics al servei de Felip d'Anjou. Després d'aquesta guerra es reconstruí ràpidament, perquè el 1718 es concedí llicència al rector de Provençana per a beneir la capella reedificada. Finalment la capella fou novament saquejada, pels francesos, el 1808. Sembla que aleshores es destruí la imatge que hi havia estat reposada el 1652. En el segle XX tenim notícia de dues restauracions importants, posteriors a sengles riuades: la de 1958-59 i la del 1977. En la primera el patronat de Santa Maria de Bellvitge encarregà el projecte de restauració a l'arquitecte municipal Manuel Puig Janer, el qual hi afegí uns porxos a tramuntana i a migdia, i la decoració interior al pintor Joan Commeleran, que hi pintà uns murals, els quals, parcialment malmesos en la riuada del 1977, es perderen posteriorment per incúria en la restauració subsegüent. | 41.3474200,2.1096900 | 425518 | 4577707 | 1279 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52316-foto-08101-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52316-foto-08101-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52316-foto-08101-23-3.jpg | Legal | Modern|Romànic|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta ermita s'aixeca sobre un antecedent romànic que algunes intervencions arqueològiques han posat parcialment al descobert. | 94|92|85|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52525 | Retaule de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-roc | AA.VV (2001). El Retaule de sant Roc de L'Hospitalet, Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] ABRIL VILAMALA, Irene (2017). Devocions pintades. Les taules del Museu d'Història de l'Hospitalet procedents de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida (finals del segle XVI-primera meitat del segle XVII). 31 beca de recerca de l'Hospitalet (2016). CODINA, Jaume (1970). L'Hospitalet de Llobregat 1573-1632. Ajuntament de l'Hospitalet. CODINA, Jaume (1976). Curs d'introducció metodològica a la Història de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. Ajuntament de l'Hospitalet. CODINA, Jaume (2001). L'Hospitalet al tombant del segle XVI ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] GARRIGA, Joaquim (2001); El retaule de sant Roc, el taller dels Jaume Huguet I i II i la pintura catalana a les darreries del cinc-cent; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] LOSCOS SOLÉ, Puri. El retaule de Sant Roc de l'Hospitalet, patrimoni de la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] SANZ, Gonzalo (2001). La restauració del retaule de Sant Roc de L'Hospitalet ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] SUÁREZ, Alícia. Les taules de sant Roc del Museu d'Història de l'Hospitalet ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] http://www.museul-h.cat/detallCataleg.aspx?19PfJubGc6cGoHmlqSu4RfjSCrdyQVtpHhZaLcLZVHVoqazB | XVI | Restaurat l'any 1998 per Gonzalo Sanz. | Retaule renaixentista del segle XVI atribuït a Jaume Huguet del que només es conserven sis taules, al Museu d'Història de l'Hospitalet. La única descripció general que hi ha és la que va fer mossèn Guiu: «A la dreta hi ha St. Cristòfol i a l'esquerra St. Jaume. A la part superior, diferents passos de la vida del Sant». Per unes reparacions posteriors es pot deduir que al cim hi havia un Sant Crist, possiblement escultòric, i al centre una imatge escultòrica de Sant Roc que s'esmenta a les notes de Mn. Guiu i també a les Visites Pastorals, però que no es conserva. De les sis taules conservades, quatre són escenes de la vida del sant: Naixement de sant Roc (H-89), Sant Roc reparteix els seus béns entre els pobres (H-84), Sant Roc assisteix els malalts de pesta (H-85), i mort de sant Roc a la presó (H-86); les altres dues representen sant Cristòfol i sant Jaume. En la taula on Sant Roc reparteix els seus béns entre els pobres, es representa al sant en el centre del quadre, dret, de front i d'aspecte jove. Porta una capa vermella i un bastó més alt que ell. Amb la mà esquerra aguanta una bossa i amb la dreta fa caritat. L'envolten, en actitud de demanar, dos homes a primer terme, un d'ells amb crosses i dues dones a segon terme. Davant del sant hi ha un infant i al seu costat dret, un gos. A dalt i al fons les muralles i edificacions d'una ciutat. En la taula on Sant Roc assisteix els malalts de pesta es representa al sant en el centre del quadre, de perfil, amb barba, porta una capa vermella i un capell de pelegrí a l'esquena. Amb la mà esquerra aguanta el bàcul o bastó i la capa; i amb la dreta beneeix. A ambdós costats hi ha dos malalts enllitats. L'un resa, l'altre agafa la capa del Sant. Damunt l'enrajolat hi ha un malalt estès. Darrera el Sant un gos. En la taula on es representa la mort de sant Roc a la presó , el sant vesteix una túnica. És assegut en actitud de resar. Té els peus fixats per una fusta davant la qual hi ha el gos. Al darrera i a terra hi ha el capell i el bastó. A cada costat del sant hi ha un àngel. De la boca li surt l'ànima conduïda per dos àngels petits. A l'extrem esquerra i a dalt hi ha una gran reixa de presó amb un home que mira. En la taula on es representa el naixement de sant Roc, centra el quadre una dona asseguda amb un infant al braç dret, amb un braser als peus. Al costat, hi ha una dona agenollada que aguanta un bolquer. Al darrera una altra de dreta estén la mà. Al fons un llit amb dosser amb una dona asseguda i una altra que li ofereix una escudella. Les altres dues taules són la representació de Sant Jaume (H-87) i Sant Cristòfol (H-88). | 08101-311 | Museu de l'Hospitalet (Carrer de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | És producte de l'encàrrec de la confraria del mateix nom, creada a L'Hospitalet l'any 1568 i que a les Visites Pastorals s'esmenta com «la dels estrangers». Jaume Codina (1976) assenyala que el 1553 els forasters sobrepassen la meitat de la població i que gairebé tots són francesos. A les masies són els mossos i a la vila ocupen l'artesanat. Constitueixen el braç o tall menor. De fet es pot veure una relació directa entre l'epidèmia de pesta desfermada a Catalunya l'any 1589 i la construcció del retaule (1591) | 41.3610600,2.0972800 | 424495 | 4579232 | 1591 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52525-foto-08101-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52525-foto-08101-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52525-foto-08101-311-3.jpg | Física | Modern|Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Huguet I | Sant Roc neix a Montpeller cap al 1350, quan aquesta ciutat formava part de la Coronad'Aragó, en el temps de Pere el Cerimoniós. De molt jove queda orfe, reparteix la seva fortuna entre els pobres i marxa a Roma en peregrinació. Pel camí troba moltes ciutats afectades per la pesta i en comptes de fugir, hi entra per ajudar els malalts, molts dels quals guaria amb la senyal de la creu. A Roma hi està tres anys. De tornada a Montpeller es troba les ciutats del nord d'Itàlia afectades per epidèmies. Novament ajuda els empestats fins que li encomanen a ell mateix el mal. Llavors, es refugia al bosc per tal de morir sense contagiar ningú. Déu no l'abandona i li envia un àngel que el cuida i un gos que prenia cada dia un pa del seu amo i el duia al sant. Un cop guarit, continua el seu camí i en arribar a Montpeller no és reconegut i l'empresonen acusat d'espionatge. Després de passar uns quants anys a la presó, l'escarceller el trobà un dia mort però envoltat d'una resplendor sobrenatural. | 94|95 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||
| 52352 | Ca l'Esquerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerrer | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XVI-XX | Es tracta d'una masia que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a tres vessants. Un carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, no arriba al final deixant l'aigua ves posterior en forma triangular. La porta principal té un arc de mig punt rebaixat adovellat, i una finestra a banda i banda. Al primer pis hi ha tres balcons amb molt poc voladís i les obertures tenen una llinda d'un sol bloc de pedra. A les golfes hi ha una finestra d'arc rebaixat, feta amb maó, al centre i una finestra quadrangular a banda i banda. Sobre el balcó central hi ha un escut i la data '1572'. Sobre la porta es llegeix la data de reforma de l'edifici: 1796. En una façana lateral hi ha una finestra de pedra amb dos arquets conopials molt treballats i quatre caps humans. El nivell del terra de la masia se situa per sota del de l'exterior perquè les successives inundacions del riu l'han fet pujar. | 08101-59 | Carretera del Mig, s/n | Ca l'Esquerrer va ser edificat el 1572 i es va reformar el 1796. Els Esquerrer eren una de les famílies que formaven part d el Consell local durant la dècada de 1570-79. Segons el fogatge de 1553 -el més proper-, l'Hospitalet tenia unes 450 ànimes, un terç a les masies i la resta al nucli urbà. Pere Esquerrer era jurat quan al 1577 es va construir l'església i també al 1579 quan es va instituir el trentè. També hi havia un Esquerrer quan es va emprendre, al 1620, la construcció d'un nou i més fort terraplè per defensar la Marina de les inundacions de la ciutat, fins a la seva extinció com a família ben entrat el segle XVII. | 41.3485900,2.0942700 | 424229 | 4577851 | 1572 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52352-foto-08101-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52352-foto-08101-59-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||||
| 52390 | Carrer Xipreret, 47-57 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-xipreret-47-57 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVI-XX | Conjunt de cases unifamiliars aixecades en l'espai entre dos corralons que s'obren a ponent del carrer Xipreret. Conserven l'estructura original de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Les façanes que veiem actualment corresponen a actuacions segurament realitzades al segle XIX o principis del XX, amb unes obertures sense cap element remarcable i la presència de petits balcons, amb barana de ferro. Les recents actuacions de rehabilitació han unificat les casetes que es presenten com dos blocs ben diferenciats: Xipreret 47-49 i Xipreret 51-57. | 08101-105 | Carrer Xipreret, 47-57 | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3605300,2.0974300 | 424507 | 4579174 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52390-foto-08101-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52390-foto-08101-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52390-foto-08101-105-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119|98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||||
| 52395 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-2 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Juan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet. Dins 'XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', L'Hospitalet de Llobregat, pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | Rehabilitada com a centre cultural i dependències del Museu. | Antiga masia situada a la part alta del carrer Xipreret actualment rehabilitada per a usos culturals del municipi i adaptada a les normatives d'accessibilitat. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de dos cossos: un cos principal format per dues crugies transversals i un cos adossat per la façana de ponent. Aquest segon cos te coberta pròpia a una vessant que desaigua a la façana de ponent i és una mica més alt que el cos principal. La composició de la façana no és simètrica. En destaca el portal rodó dovellat, amb la data de 1684 gravada a la dovella central, i les finestres de la planta pis, amb l'ampit, els dintell i les llindes de pedra treballada i ben escairada. En el cos adossat hi un arc de descàrrega fet de maons que la rehabilitació ha deixat vist. La resta d'obertures són fruit de la mateixa rehabilitació. Així com el mur de tanca del barri i l'enllosat del davant de la façana. La façana de llevant, que s'alinea amb el carrer Xipreret conserva dues obertures a l'alçada del primer pis. | 08101-110 | Carrer de la Riera de l'Escorxador, 17-19 | Antigament estava envoltada de camps de conreu, que és del que vivia la seva gent. Es comunicava amb el carrer Xipreret mitjançant un pont de pedra que travessava la riera de l'Escorxador. Posteriorment es va adosar a la façana posterior una fàbrica de gasoses i , al pati de llevant, un autoservei i bodega. L'interior es va compartimentar i dividir en habitatges independents, fins que el 2001 passa a propietat municipal, primer com a dipòsit de l'arxiu municipal i després com espai de memòria i centre d'interpretació, de documentació i de recursos pedagògics. | 41.3613200,2.0969600 | 424469 | 4579262 | 1684 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52395-foto-08101-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52395-foto-08101-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52395-foto-08101-110-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Com a masia s'hi han fet intervencions arqueològiques. Les més importants són les realitzades amb motiu del projecte de rehabilitació de la masia en les actuals dependències del museu, entre 2007 i 2009. Es va conservar i recuperar el safareig existent al pati de llevant i un pou, que s'ha deixat visible. Actualment acull dependències del Museu (oficines, biblioteca, sala d'actes) i Centre de Memòria. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||
| 52598 | Jaciment de Bellvitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-bellvitge | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. GAVIN, Josep Mª; AINAUD DE LASARTE, Joan (1992). Inventari d'esglésies: Barcelonès I. Barcelona: Ed. Pòrtic. LÓPEZ MULLOR, A. (1989). Excavacions a l'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge, L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès. Campanyes 1979-1981; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.17-27. LÓPEZ MULLOR, A. (1979-1981). Memòria. De l'excavació de l'ermita de Nostra Senyora de Bellvitge (Hospitalet de Llobregat). Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 2206. PLADEVALL i FONT, Antoni; dir.(1992). L'Hospitalet de Llobregat: Santa Maria de Bellvitge; dins Catalunya romànica, vol. XX: Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Barcelona: Fundació enciclopèdia catalana; pp.265 - 267. VIVES BALMAÑA, E. (1989) . Estudi antropològic de les restes humanes de la necròpoli medieval de Bellvitge; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.36-40. | XII-XX | Es tracta de les restes de l'antiga ermita romànica de Santa Maria de Bellvitge i la necròpolis corresponent. Es van documentar gràcies a les intervencions arqueològiques realitzades en dues campanyes: la primera del setembre de 1979 al març de 1980; i la segona, del novembre de 1980 fins el gener de 1981. L'excavació va permetre documentar que sota l'estructura es conserven els murs de l'edifici romànic. No es tracta de la fonamentació medieval, sinó del parament de l'antiga construcció. El seu creixement s'anà produint a mesura que es refeien les construccions i els desbordaments del Llobregat aportaven veritables allaus de terres argiloses. Aquesta primera construcció, era una església de planta basilical, dividida interiorment en tres naus, una major i dues laterals, encapçalades per sengles absis de planta semicircular. No posseïm una datació directa pel primer edifici, ja que els documents no l'esmenten i els seus estrats no han proporcionat material. Malgrat tot, s'ha descobert una necròpoli d'inhumació dividida en dos moments cronològics. Existeixen tres tombes, que tenien un aixovar consistent en olles de ceràmica oxidada de l'alta edat mitjana. Aquestes ceràmiques, es poden datar a la segona meitat del segle XI i presumiblement ja amortitzades en el moment que es col·locaren a les tombes, podrien proporcionar una data que se situa cap a començament del segle XII. Aquesta cronologia hauria de coincidir amb la fàbrica de l'església, d'aparell relativament acurat. A més, l'absidiola localitzada, era llisa, almenys a la part inferior. Aquesta característica, constatada al llarg del segle XI en absis menors, es converteix en norma general el segle XII; d'aquí que la cronologia indicada per a les ceràmiques, que correspon a una època en què l'església ja funcionava, no estigui gaire allunyada de la construcció d'aquesta. | 08101-266 | Camí de l'ermita, s/n | Pertanyia la parròquia de Provençana dins la partida de Banyols. La primera referència documental és de l'any 995, en una venda que fa Eloi, dita Bonadona, a Ferriol i a la seva muller Fremosa. El topònim Amalvígia es documenta en el segle X i diverses ocasions en el segle XI. L'any 1057 també es documenta el mas de Malvitge, quan el matrimoni Gomar i Otula el venen, juntament amb la seva església. L'any 1211 és anomenat de Bellvitge quan Pere de Torrelles el ven al canonge Bernat de Sarrià Del 1279 és la primera menció completa de la capella de Santa Maria de Bellvitge. Les referències són cada cop més freqüents. L'any 1372, el vicari general atorga llicència al rector de Provençana perquè digui dues misses els diumenges i festius, una a l'església de Santa Eulàlia i l'altra a la capella de Santa Maria de Bellvitge. A partir del segle XV en gairebé cada segle hi ha constància documental de reconstruccions i obres a la capella de Bellvitge, motivades per les successives avingudes del riu, que anaven colgant-la progressivament. El 1493 tota la pedra necessària per a la seva reconstrucció fou donada per la ciutat de Barcelona. El 1571 es fa una concòrdia entre els obrers de la parròquia de l'Hospitalet i el mestre de cases Pere Duran, de Sant Andreu de Palomar, per raó de l'obra a practicar-hi. El 1600 es parla dels fons per a restaurar la capella. En la guerra dels Segadors va ser saquejada per les tropes del comte duc d'Olivares i es perdé la imatge que hi havia. El 1697 la capella sofrí un nou saqueig, aquest cop per part de les tropes franceses que assetjaven Barcelona durant el regnat de Carles II. En la guerra de Successió ho fou pels exèrcits borbònics al servei de Felip d'Anjou. Després d'aquesta guerra es reconstruí ràpidament, perquè el 1718 es concedí llicència al rector de Provençana per a beneir la capella reedificada. Finalment la capella fou novament saquejada, pels francesos, el 1808. Sembla que aleshores es destruí la imatge que hi havia estat reposada el 1652. En el segle XX tenim notícia de dues restauracions importants, posteriors a sengles riuades: la de 1958-59 i la del 1977. En la primera el patronat de Santa Maria de Bellvitge encarregà el projecte de restauració a l'arquitecte municipal Manuel Puig Janer, el qual hi afegí uns porxos a tramuntana i a migdia, i la decoració interior al pintor Joan Commeleran, que hi pintà uns murals, els quals, parcialment malmesos en la riuada del 1977, es perderen posteriorment per incúria en la restauració subsegüent. | 41.3473300,2.1096300 | 425513 | 4577698 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52598-foto-08101-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52598-foto-08101-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52598-foto-08101-266-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85|98 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||||
| 52602 | Jaciment de Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-eulalia-de-merida | AULADELL, J; ORIOL, J.; LAOSA, F. X. (2001). Memòria de la intervenció arqueològica a la Plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 6193. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | XII-XX | Es tractava de restes que havien patit un desmuntatge antròpic per tal de fer-les desaparèixer. | Amb motiu de la construcció d'un aparcament subterrani, l'any 2001 es van realitzar intervencions arqueològiques d'urgència per tal de poder documentar restes arqueològiques. Les obres afectaven el subsòl del que fora la primera església de Santa Eulàlia de Provençana, consagrada l'any 1600. Els resultats han permès documentar les estructures de fonamentació de la façana i part inferior de l'antiga església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida del segle XVI, diversos panteons familiars a la nau central, i el cementiri parroquial al costat esquerra del temple. També s'han documentat un centenar d'enterraments i quatre fonaments de cases contemporànies, amb les seves respectives habitacions. A partir de les unitats estratigràfiques s'identificaren diferents fases estructurals, vinculades cronològicament a l'evolució de l'àrea sepulcral: 1.- època medieval (segle XII - XVI): construcció de l'església romànica i utilització del cementiri com a tal. 2.- època moderna: construcció de l'església barroca i tot el que l'envolta (cementiri i rectoria). 3.- època contemporània: clausura de la necròpolis i ampliació de l'església (segle XIX). Destrucció de l'edifici barroc (1937) i edificació de l'església actual (1939 - 1940). Per últim, cal assenyalar que es van documentar uns fragments rodats de ceràmica romana. És l'única existència que se'n té de l'ocupació humana anterior a l'època medieval. | 08101-270 | Plaça de l'Ajuntament | A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. L'any 1600 es reedificà i s'aixecà el temple que va restar dempeus fins l'any 1937. L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana. L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats 'blocs de la Caixa'. | 41.3596400,2.0991300 | 424648 | 4579073 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52602-foto-08101-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52602-foto-08101-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52602-foto-08101-270-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es conserven al Museu de l'Hospitalet. | 94|85|98 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52607 | Plaça de Mossèn Homar, 18-11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-mossen-homar-18-11 | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | XIII-XVIII | Es tracta d'intervencions parcials sobre elements molts rebaixats. | Amb motiu d'una promoció privada en el solar situat al número 18 a 22 de la plaça Mossèn Homar, es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva. En aquesta zona se situava l'església i l'antic cementiri parroquial, així com l'hospital d'època medieval que va donar nom a la població. Els treballs van servir per documentar paviments i elements constructius diversos relacionats amb l'habitatge preexistent que havia estat enderrocat A la rasa 1 es va documentar la cantonada d'un edifici construït amb murs de pedra lligats amb morter de calç, de 75 centímetres d'amplada, que s'ha pogut datar entre el segle XIV i el XV. També es va trobar una sepultura d'inhumació, que correspondria a l'antic cementiri parroquial. A la rasa 2 , per sota d'una successió de paviments i estrats de sorra, argila i morter, va aparèixer la cantonada d'un altre edifici que es data en els segles XVI o XVII. El conjunt de les troballes realitzades al solar confirmen que aquest espai fou ocupat en època medieval i moderna pel cementiri parroquial i diverses construccions que, sense ampliar l'àrea dels treballs, no es poden interpretar adequadament. | 08101-275 | Plaça de Mossèn Homar, 18-11 | A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. L'any 1600 es reedificà i s'aixecà el temple que va restar dempeus fins l'any 1937. L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana. L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats 'blocs de la Caixa'. | 41.3593100,2.0990800 | 424644 | 4579037 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52607-foto-08101-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52607-foto-08101-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52607-foto-08101-275-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Excavació dirigida per Pol Castejon Vidal, l'any 2005. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52320 | Cal Masover Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-nou | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 A). Una mirada a la Marina d'ahir. Les nostres masies. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XIX | Abandonada des de fa temps. Coberta malmesa. | Masia situada a la zona propera al Llobregat, rica per al cultiu. És de planta basilical i consta de planta baixa, pis i golfes. Tot i que el costat dret es va modificar i se li va afegir un cos nou. La façana principal està orientada a migdia. Les obertures no s'han disposat simètricament; però destaquen els emmarcaments de pedra picada i polida de les finestres i el balcó central, i la llinda esculpida. | 08101-27 | Carretera de la Feixa Llarga, s/n | El passat agrícola de l'Hospitalet és avui només perceptible en escasses, però riques explotacions agràries que resten a la zona més propera al Llobregat. Entre els camps, i seguint la xarxa de camins rurals que perviuen, romanen encara algunes de les antigues masies que explotaven les terres, la majoria abandonades. | 41.3443600,2.1006700 | 424760 | 4577376 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52320-foto-08101-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52320-foto-08101-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52320-foto-08101-27-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que els camps del voltant es troben en ple rendiment, no s'ha sabut aprofitar l'edifici i s'ha deixat perdre. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52393 | Carrer Xipreret, 87-95 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-xipreret-87-95 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVI-XX | Cases unifamiliars entre mitgeres situades a la part alta del carrer Xipreret; entre els carrers de Joan Pallarés i Molinés. En ell trobem des dels exemples de casa pairal del segle XVI (Can Llunell o Can España) fins a modestos habitatges de planta baixa i pis de cronologies diverses al voltant dels segles XVII i sobre tot XVIII, amb segures però imprecises modificacions posteriors. Tot i aquestes reformes, com que no s'ha produït cap arquitectura de substitució moderna, el conjunt manté la seva identitat i presenta la imatge del que havia de ser l'Hospitalet rural de no fa tants anys. Les cases que corresponen als números 87, 89, 91, 93 i 95 exemplifiquen un mateix tipus constructiu: es tracta de cases unifamiliars, de planta baixa i un pis, aixecades sobre una parcel·la absolutament regular que disposa al darrera d'un important pati o eixida, abans segurament era l'hort. L'única petita variació ve donada pel retranqueig que pateix la finca número 87, que segueix una línia de carrer més enretirada. Malgrat això, la línia de cornisa és la mateixa i totes disposen de teulada a dues vessants. En el cas dels edificis 93 i 95, d'idèntica factura de façana, es podria tractar d'una subdivisió parcel·laria d'una antiga propietat unitària. | 08101-108 | Carrer Xipreret, 87-95 | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3609500,2.0971300 | 424483 | 4579220 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52393-foto-08101-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52393-foto-08101-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52393-foto-08101-108-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|119 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||||
| 52319 | Palauet de Can Buxeres. Casa pairal de ca n'Alemany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palauet-de-can-buxeres-casa-pairal-de-ca-nalemany | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 A). Viaje al ayer con Don Gonzalo Batlle pasando por Boixeres; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5- 10. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 B). Can Boixeres pasa a ser propiedad municipal; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5-10. La història del Palauet de Can Buxeres. L'H digital, 16-08-2013. [Consulta: 14 abril 2015]. | XVIII-XX | Malgrat s'hagi convertit en un palauet residencial, originalment l'immoble era una masia o casa pairal destinada al conreu de la terra. La transformació es produí entre finals del segle XIX (1887) i principis del segle XX (1906). Una àmplia escalinata amb baranes de balustrada facilita l'accés a la plana on s'aixeca la casa. És de planta quadrada i consta de baixa, pis i golfes; amb la coberta de teules àrabs a quatre aigües que acaben en un gran ràfec a totes les façanes. Al segle XX, es van afegir unes galeries a les façanes de llevant, nord i ponent. Als angles nord i nord-oest s'aixequen torres amb coberta hexagonal. Un pati central distribueix l'espai interior al seu voltant. La façana principal està orientada a migdia, i presenta l'accés a través d'una porta de ferro forjat i tarja, coberta per una portalada semi circular sostinguda per quatre columnes jòniques, amb un fanal de ferro forjat i vitrall. A la part superior de la porxada se situa una balconada amb barana de balustres. La resta d'obertures, disposades simètricament, són rectangulars, de llinda recta i reixa de ferro forjat i reganyols, excepte les dues laterals del primer pis, d'arc de mig punt, que marquen l'inici de la porxada que recorrerà les façanes laterals. Un cos afegit a la façana nord-est possibilita el seu aprofitament per construir una nova balconada a la que s'accedeix des de la porxada. A tots dos pisos es dóna una successió d'arcades de mig punt rebaixat. La façana sud-oest és més complicada. A la cantonada amb la façana principal es repeteix l'estructura de porxada de l'entrada, però amb columnes jòniques unides per vidrieres, adoptant així una forma hexagonal. El primer pis també s'aprofita per fer una balconada de balustres. Les portes de la planta baixa són de ferro forjat amb tarja de decoració d'espiralls i vitralls de colors. A cada porta correspon un arc de la porxada superior i es separen uns dels altres per pilastres que recorren el mur verticalment. Dues torres quadrades amb coberta de quatre vessants de ceràmica i rematades per una hídria, flanquegen la façana posterior on es repeteix la successió d'obertures de mig punt rebaixat. A totes les façanes, per sobre les golfes, hi ha una sanefa de ceràmica de colors verd, marró, blanc i ocre, i mènsules de fusta que sostenen el voladís de teulada. | 08101-26 | Parc de Can Buxeres - Carretera d'Esplugues, 3-5 | La referència més antiga que es conserva és de l'any 1770, i la proporciona el Baró de Maldà en un escrit publicat pel Centre Excursionista de Catalunya. En aquell moment, el seu propietari era Antoni d'Alemany i Berozi, comte d'Alemany. Però segurament l'edifici era molt més antic. Els primers grans canvis daten del 1854, quan la línia del ferrocarril va limitar la finca en la zona baixa, a l'est. El 1875 es va ampliar la finca i es va rectificar el camí principal per fer-lo coincidir amb l'ull central dels tres que tenia el pont del ferrocarril i amb l'entrada principal de la masia. En aquest passeig es van plantar els plataners i la part nord-est es va repoblar amb un bosquet de pins bords, garrofers i alzines que encara avui donen ombra als passejants. D'aquesta època també és el molí de vent que encara hi ha a l'entrada i que servia per extreure aigua del pou amb més facilitat. L'any 1877 la finca canvia de propietari, després d'estar de lloguer un parell d'anys. El nou propietari donarà nom a la finca: Lluís Buxeres i Abad. Ell va ser qui transformaria aquella vella masia en el palauet i la finca residencial que avui coneixem. L'estiu de 1906 van concloure les obres de remodelació interior i els seus propietaris el van ocupar immediatament. Llavors van començar a unificar l'aparença exterior per donar-li un volum homogeni gràcies a la incorporació d'unes galeries laterals, unes torrasses a la façana posterior i a l'eliminació dels desnivells propis d'una masia. L'arquitecte va ser Manuel Joaquim Raspall Mayol. Avui dia, només les dues sales del pis inferior conserven la decoració i els elements decoratius originals. Tota la planta superior ha estat remodelada i alguns mobles han passat a conservar-se a les sales del Museu d'Història de la ciutat. L'any 1906 també es va gestar el jardí tal i com el coneixem avui dia. A més, juntament amb l'habitatge principal es va construir la casa dels masovers, un edifici de planta baixa i pis adjacent al palauet que utilitza elements barrocs. Més tard es van construir dues ampliacions laterals i una cotxera. La família va abandonar la finca com a residència després de la Guerra Civil i des d'aquell moment només la va tornar a utilitzar com a finca d'estiueig. L'any 1968, els descendents de Lluís Boixeres van vendre la finca i el jardí a l'Ajuntament per 32 milions de pessetes. El Consistori volia destinar la finca a parc públic i els edificis per a usos institucionals. El parc es va inaugurar l'any 1972 i avui allotja un gran nombre d'espècies vegetals i també d'ocells. | 41.3648700,2.0961200 | 424403 | 4579656 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52319-foto-08101-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52319-foto-08101-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52319-foto-08101-26-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Joaquim Raspall Mallol | Davant l'edifici hi ha una construcció d'estil àrab, de base quadrada feta de maó vist amb obertures d'arc de ferradura i acabament amb merlets, que era utilitzat com a pou. Tot el conjunt és envoltat per una tanca de pedra -en el cas de la façana principal i oest- i d'arrebossat -en el cas de la façana posterior i est. La tanca és rematada per balustres i pilars en gerros decorats amb garlandes i caps mitològics. A la façana oest hi ha un mirador sostingut per mènsules curvilínies amb fulles d'acant. Les altres tres façanes tenen una reixa d'entrada de ferro forjat flanquejada per dos pilars amb coberta de dos vessants.També està relacionat amb el palauet el templet o glorieta modernista que es troba al costat d'un dels camins d'accés a la masoveria (fitxa 254)L'edifici té una col·lecció moble rellevant que forma part de l'nventari del Museu de L'Hospitalet.Actualment és un centre d'actes municipals de caràcter representatiu, per a celebracions, esdeveniments i actes protocolaris. | 94|98|99 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52485 | La Torrassa. Castell de Bellvís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torrassa-castell-de-bellvis | <p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GELADÓ PRAT, Adriana ; SALVADÓ JAMBRINA, Ivan. (2010). Del castell de Bellvís a la masia de la Torrassa (L'Hospitalet de Llobregat); dins IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Tarragona, del 10 al 13 de juny de 2010.</p> | XVI-XX | Les estructures que ens han arribat fins a l'actualitat són segurament només parts de l'antiga casa pairal, i a més força alterades al llarg dels segles endevinant-se obres del segle XVIII i XIX). | <p>La finca de la Torrassa, antiga masia fortificada que va donar nom al barri, és l'element més significatiu que resta parcialment dempeus. La seva conservació, encastada enmig de l'actual trama urbana, pot ser el referent històric més rellevant d'aquest sector. La masia és de planta irregular i parets gruixudes, amb teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana principal. Una torre d'estructura quadrada s'alça des d'un extrem de la casa. A la planta baixa hi ha una zona excavada a la roca que devia fer funcions de celler. A la façana principal s'obren obertures de forma rectangular i algunes d'elles estan emmarcades per una motllura llisa. L'estructura de la masia del segle XVI queda pràcticament amagada per les construccions que s'han anat annexionant a l'edifici original. Unes excavacions arqueològiques han posat al descobert un edifici del segle XII-XIII, flanquejat per un fossat, amb una muralla de 5 metres d'alçada i 20 metres de longitud, amb sis espitlleres al segon pis. El parament del mur és de carreus ben escairats units amb morter de calç de forma regular. Aquestes restes es poden identificar amb les de l'antic castell o torre de Bellvís.</p> | 08101-97 | Ronda de la Torrassa, 123-129 | <p>La primera referència documental que es té del castell o torre de Bellvís data del segle X. La següent ja és al segle XII, i es menciona altres vegades en els segles posteriors fins al segle XVI; moment que desapareix de la documentació. La primera referència documental directa a la masia de la Torrassa data de l'any 1512 i apareix en un escrit del notari barceloní Anton Benet Joan, que la menciona com la torre qui és vora provensana. Aquest document està recollit en el llibre de Jaume Codina, Els pagesos de Provençana, on explica que 'la torra qui és vora provensana'; és l'antic castell o torre de Bellvís, més tard anomenat La Torrassa, i que l'any 1512 encara es conserva en estat acceptable en un pujol a la part damunt del camí ral. Als segles XVII i XVIII es van fer grans reformes ampliacions estructurals de la casa, i als segles XIX i XX se li va annexar un cos al sector nord i un altre al sud. L'any 1902 comença la urbanització del barri de la Torrassa i la masia queda integrada dins l'entramat urbà. La Torrassa és l'antiga masia fortificada que va donar nom al barri. El 2006 es van iniciar treballs per tal de donar-li un ús públic i es va evidenciar la necessitat de realitzar un estudi històric i arqueològic integral de la finca. La intervenció arqueològica permeté documentar diferents fases d'ocupació de l'espai: Fase A: finals del segle XII-XIII: primeres amortitzacions del fossat que envoltava l'edifici medieval de la Torrassa. Les cronologies indiquen que la construcció del fossat defensiu s'ha de situar als voltants del segle XII. També es va documentar un mur que podria ser del segle XII i un nivell d'ús relacionat amb aquest. Dins d'aquest mateix període es va localitzar una sitja de pedra. Fase B: segles XIV-XV: darreres amortitzacions del fossat defensiu, i la construcció del mur situat a l'interior del tram est del fossat. Fase C: medieval indeterminada. D'aquesta fase, la poca estratigrafia documentada fa que no s'hagin datat amb exactitud. Fase D: segles XVI-XVIII: dos estrats d'enderroc abocats damunt les últimes amortitzacions del fossat i datats en el segle XVII. L'edifici pateix ampliacions i transformacions. Fase E: segles XVIII-XIX: probablement és el moment de la construcció dels cups destinats a la producció de vi o d'oli. Els sondejos arqueològics documentaren diverses reformes de paviments i nivells d'ús en el sector sud i en el sector nord. Fase F: segles XIX-XX: diversos paviments de rajols documentats a tots els sondejos, així com la majoria dels estrats d'anivellació disposats per poder-los construir, i la construcció d'un mur.</p> | 41.3688300,2.1243100 | 426765 | 4580072 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52485-foto-08101-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52485-foto-08101-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52485-foto-08101-97-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Monument | 2023-02-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les fotografies en blanc i negre són del bloc de Lluis V. Bagan: https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1779 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||
| 52587 | Rellotge de sol de can Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-trabal | PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat | XVIII | Rellotge de sol, del tipus vertical declinant situat a la façana de migdia de la masia. Es tracta d'un quadrant amb orientació sud-est, situat damunt d'un pla realitzat amb arrebossat de calç. El seu disseny és senzill, amb la data de 1769 a la part superior i el gnòmon, de vareta, que surt per sota mateix de l'any. Les línies horàries estan esgrafiades damunt de l'arrebossat. Senyalen de les 6 del matí fins a les 4 de la tarda, en xifres romanes, tot i que només s'han marcat de les nou del matí (IX) a les dues de la tarda (XIV). Protegint el quadrant, hi ha un voladís estret, que evita que l'aigua hi degotegi directament. | 08101-255 | Camí de la cadena, s/n | Malgrat es pot llegir l'any 1769, en la fotografia s'endevina un antic rellotge, molt més acurat i probablement policromat. El gnòmon surt d'un cercle solar. Tot el quadrant està emmarcat per una sanefa lineal d'uns cinc centímetres d'amplada on probablement hi havia dibuixades les hores. A la part superior, ambdós costats del sol, un lema o les xifres de l'any. | 41.3453900,2.0964800 | 424410 | 4577494 | 1769 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52587-foto-08101-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52587-foto-08101-255-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta al Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència: 3.817 | 94|98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52676 | Goigs de Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eulalia-de-merida | XVII-XX | publicat | GOIGS DE SANTA ELULARIA DE MÈRIDA VERGE Y MÀRTIR, Patrona del Lloch del Hospitalet, ques cantan en sa antigua capella, situada en lo mateix lloch, i que diuen així: L'Hospitalet vos pregona, / gran Patrona, / ahont vostre llahor se canta, / Eularia verge, y molt santa./ En lo lloch de Porcellana, / soberana, /lo vostre pare os retira/per lliurarvos de la ira/mes tirana,/ allí l'pa mudar se mira/en flors, quant vostra ma l'dóna,/ gran Patrona, etc./ Quant de Calfurniá sabéreu/ y entenguéreu, / que per Daciá substituía/ en Mérida, y sa ira impía/ comprenguéren, / que de Cristo la fe pia/ aniquilar cruel blasona,/ gran Patrona, etc./ Lo sant retiro deixáreu/ y os ne anáreu/ á la ciutat pressurosa; / embestirlo valerosa/ no dubtáreu; / seguintvos també animosa/ Julia, vostra companyona/ gran Patrona, etc./ Admirá la tiranía / la osadía, / mirantvos tan delicada/ en séxo y edat, burlada/ sa porfia/ espera, ab manya taymada,/ ab ofertas que amontona, / gran Patrona, etc./ Veyent que constant resistiau, / ni voliau/ obehirlo; ab furia ayrada / amenassa, que ultrajada/ patiriau / cruels torements, y maltractada / seria vostra persona, / gran patrona, etc. / Cruels assots y unglas ferradas, / delicadas, / per tot vostras carns romepren, / cue dels blancs ossos se veren / arrancadas/ de tot quant los sayons feren/ la vostra fe no se adona, / gran patrona, etc. / En cals viva sepultada / y amarada, / ab plom líquit tota os banya; / veyent quel ardor no'us danya, / sóu posada, / en descuberta campanya, / en ecúleo, fiel campeona, / gran patrona, etc./ De llums y atxas vorás flama / cruel inflama/ vostres pits, costats y cara; / mes vostre fe no repara/ viva llama / tragar, meravella rara, / quel ardor del cor abona, / gran Patrona, etc./ Ab las flamas que tragáreu, / espiráreu, / y volant paloma hermosa, / la vostra ánima ditxosa / enviáreu / á gosar, de Cristo esposa, / amb ell la immortal corona, / gran Patrona, etc./ Vos deixan atormentada y afeada, / mes lo cel vos hermoseja, / y ab neu cándida os blanqueja, / y adornada/ ab esta gala campeja / la gran gloria que ell vos dona, / gran patrona, etc./ Qui á Provensana fundaren, / dedicaren/ á Vos est temple ab grandesa, / invicta Rossellonesa, / que invocaren, / quan servint á sa princesa / vingueren á Barcelona, gran Patrona, etc./ TORNADA. / Lo Hospitalet vos pregona / gran Patrona, / ahont vostre llahor se canta, Eularia verge, y molt santa./ Ora pro nobis, beata Eulalia / Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS/ Omnipotens sempiterne Deus, qui infirma mundi eligis, ut fortia quaeque confundas: da nobis in festivitate sanctae virginis et martyris tuae Eulaliae congrua devotione gaudere; ut et potentiam tuam in ejus passione laudemus, et promissum nobis percipiamus auxilium. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen. En las festivitats de entre any se diu la següent. Indulgentiam nobis, quaesumus Dominie, beata Eulalia virgo et martyr imploret, quae tibi grata semprer extitit et merito castitatis et tuae professione virtutis. Per Christum../ Barcelona: Estampa dels Heereus de la V. Pla, carrer de la Princesa, 1860. | 08101-451 | Església de Santa Eulàlia de Mèrida | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3600700,2.0989900 | 424637 | 4579121 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52676-foto-08101-451-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52676-foto-08101-451-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||||
| 52294 | Botiga Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/botiga-nova | AJUNTAMENT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, molt estret i allargat, que té la cantonada de la façana corbada. Consta de planta baixa i pis. El programa funcional original consistia en una botiga a la planta baixa i un habitatge en la planta pis amb un mateix accés des del carrer, a través de la botiga. El solar, entre mitgeres, és estret i profund, amb poca façana. L'escala es col·loca en un dels angles interiors de la planta per tal d'alliberar al màxim superfície per a la botiga i poder organitzar un habitatge en corredor amb el recurs d'un petit pati de ventilació. En conseqüència, es tractava de projectar una façana de dimensions reduïdes però dotada de prou singularitat com per respondre eficaçment a la funció comercial a què es destinava l'edifici, i a més tenint en compte la seva situació urbana privilegiada. El mecanisme que Puig Gairalt utilitza és formalitzar la planta pis com un coronament, profusament ornamentat, de la botiga, la qual, per aprofitar al màxim el perímetre de que es disposa, es resol com una capsa de vidre que conté els aparadors. El balcó corregut separa els dos elements i, a partir d'ell, s'emfatitza volumètricament la cantonada. L'acristallament de la planta baixa i la ceràmica vidriada de colors de la planta pis havien de contrastar fortament amb un entorn on predominaven la pedra i l'estuc. Així també s'ha de valorar l'elecció del referent estilístic, el qual, a més, denotava una certa 'modernitat' en aquell moment. | 08101-1 | Plaça de l'Ajuntament, 9 | La Botiga Nova de la plaça de l'Ajuntament va ser projectada i construïda per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt l'any 1912. Aquesta data apareix esgrafiada a la façana i també en la perspectiva aquarel·lada que es conserva en l'arxiu familiar Puig Viñals. Des del punt de vista de la trajectòria de l'arquitecte Puig Gairalt, la Botiga Nova i les Cases Barates de la Rambla són els únics exemples significatius d'una primera etapa d'influència secessionista (1909-1915), tot just acabada la carrera, ja que la farmàcia Vicenç Ferrer de la plaça Catalunya de Barcelona ja no existeix i la Casa Puig de la Rambla Just Oliveras pràcticament tampoc. | 41.3594900,2.0998300 | 424707 | 4579056 | 1912 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52294-foto-08101-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52294-foto-08101-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52294-foto-08101-1-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig Giralt | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52301 | Olis Regàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olis-regas | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. | XX | Edifici destinat a magatzem, de tres crugies i d'una única planta. El cos de la nau central manté les teules ceràmiques planes originals de la seva coberta a dues vessants. La façana modernista està dividida en tres cossos on juga amb dobles relleus donant formes ovalades que emmarquen les reixades amb detalls florals. La cornisa és l'element més decoratiu del conjunt, composada per corbes còncaves rematades amb motius vegetals i volutes. Ara dins el medalló central s'hi ha pintat una 'A' i unes lletres anuncien 'Cavas Avida'. | 08101-8 | Carrer de Buenos Aires, 13 | Joaquim Regàs va fer construir aquest edifici destinant-lo a magatzem d'olis per a la seva companyia. El projecte és de l'arquitecte Juli M. Fossas i data de 1911. El domini de les línies corbes, l'ornamentació floral del remat i el treball de la forja de les baranes s'inscriuen en el modernisme més ortodox. | 41.3667400,2.1296100 | 427206 | 4579835 | 1911 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52301-foto-08101-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52301-foto-08101-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52301-foto-08101-8-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Julio M. Fossas i Mariano Tomàs i Barba | A Catalunya, tenim nombrosos i interessantíssims exemples d'arquitectura fabril que aplica un llenguatge formal típicament modernista. Encara que es tractés de simples naus o magatzems, força industrials de final del XIX i principi del XX no renunciaven a significar arquitectònicament els seus locals, intenten magnificar la seva empresa i fer-la partícip dels nous corrents artístics del seu temps. | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||
| 52309 | Fàbrica Cosme Toda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-cosme-toda | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CORREDOR-MATHEOS, J.V. et alt. (1984). Arquitectura Industrial a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni urbà de l'Hospitalet (sèrie de 10 tríptics). L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MORALES MEDINA, J. M. (1986). El barri de Sant Josep; dins: XXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 191-212. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). SANTOS SANTOS, María Cruz (1991). Un assaig de divulgació del Patrimoni a les escoles: La ruta urbana de la indústria; dins I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet del Llobregat), pp. 70-74. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XIX-XX | Conjunt format per les naus industrials projectades per Puig i Gairalt l'any 1923 i la casa del director, situada a l'entrada del recinte; amb la façana que dóna al carrer Enric Prat de la Riba. La seva funció era la d'habitatge pel propietari de la fàbrica. El material utilitzat és el maó vist, de color vermellós, en molts dels quals encara es pot veure el segell de la fàbrica. Es d'estil modernista. La porta d'accés es caracteritza pel seu treball de fusta. Les obertures adopten la forma d'arc deprimit convex, emmarcades per dues pilastres de maó vist esglaonades i les dues que flanquegen la porta, més grans que les restants, presenten la seva base esglaonada. A la façana lateral i posterior hi ha finestres figurades. El terrat presenta barana decorada amb maó vist i darrera es pot veure un petit cos, de coberta a dues vessants amb lluernes, usat com a sortida al terrat. La decoració és de maó vist, formant sanefes al voltant de les obertures i entre els balcons, respiralls de forma romboïdal, cartel·les de poca volada que sostenen tant els balcons com la cornisa, i successions d'imbricacions i dentellons sota el voladís de la teulada. A part del maó, és molt típic del modernisme la utilització de ferro forjat, material que es pot veure a les baranes dels balcons i de les finestres ampitadores, i a les portes de la façana d'Enric Prat de la Riba i de l'interior del recinte. Pel que fa a l'edifici industrial es compon de quatre o cinc pisos, segons el cas. Els soterranis són un entramat de túnels, amb sostre de volta de maó, que s'utilitzaven com a magatzem de fang gràcies a la humitat que hi havia. Avui dia encara es conserven els rails per on es feien passar les vagonetes que transportaven l'argila. A la planta baixa hi havia els forns i les premses per fabricar la ceràmica. Els quatre pisos superiors eren l'assecador de les peces. Destaca el gran número de finestres que s'obrien o no segons les condicions meteorològiques exteriors (temperatura, vent, humitat). La façana principal es divideix verticalment en cinc cossos, tres d'ells de major alçada, amb un pis més que els altres dos. Presenta coberta a quatre vessants per als més baixos. Cadascun dels cossos és dividit a la vegada en subcossos mitjançant pilastres de maó vist. Totes les finestres són rectangulars, de la mateixa manera que els balcons ampitadors, a excepció dels òculs del pis superior. La decoració ve donada pel mateix maó vist, que forma imbricació a la cornisa, i per les hídries de la teulada. La resta de les façanes responen a la mateixa concepció. | 08101-16 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 54-62 | La fàbrica Cosme Toda és una de les que es crearen a l'Hospitalet al moment de la gran puixança de la indústria ceràmica. El primer edifici el va construir el mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba, l'any 1884. Les naus més antigues que es conserven són les que el 1923 va construir Antoni Puig i Gairalt que es va encarregar de l'ampliació de la fabrica. I l'any 1925 es construeixen tres forns i la xemeneia. Durant un temps es va anomenar 'Indústries ceràmiques'. El 1937, junt amb la seva veïna, la Ceràmica Llopis, va ser col·lectivitzada i utilitzada com a fàbrica de material de guerra. A l'any següent, una explosió provocà un incendi que destruí pràcticament la Ceràmica Llopis però no la Cosme Toda, que ha conservat l'edifici. | 41.3642800,2.1119400 | 425725 | 4579577 | 1883 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52309-foto-08101-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52309-foto-08101-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52309-foto-08101-16-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba, Ramon Puig Gairalt i Lluís Colomer i Ballot | Els edificis que l'arquitecte Ramon Puig Gairalt va construir per al conjunt fabril Cosme Toda posseeixen una entitat arquitectònica que transcendeix el seu context, podent-se valorar amb independència del seu autor i de la ciutat on estan ubicats. Com tota peça arquitectònica valuosa en sí mateixa, realitza perfectament la síntesi formal on convergeixen l'adequació funcional, l'estructura i l'envolvent, la ressonància del moment cultural, la decoració i els materials íntimament units a la composició. Per això, són uns edificis àmpliament citats i comentats en la bibliografia sobre Puig Gairalt i sobre L'Hospitalet. S'ha d'entendre, però, que el seu valor radica, com hem dit, en la seva qualitat arquitectònica i no, com de vegades pot inferir-se, en episodis concrets com ara les referències classicitzants, l'ús del material ceràmic o la manera de resoldre un programa industrial. Aquests aspectes son importants però adquireixen el seu sentit ple com a aportacions a l'arquitectura i no poden, per tant, aïllar-se, almenys en una obra com aquesta. | 105|98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||
| 52312 | Granja Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-font | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici que fa cantonada i que havia estat una lleteria que disposava de quadres a la part posterior. Consta de planta baixa amb terrat pla i pati posterior. La façana s'organitza simètricament a partir d'un eix central per on passa la porta. A cada costat una finestra amb barana de ferro. A la façana principal hi ha una part de la cornisa que sobresurt i que està suportada per cartel·les fetes amb maó. El treball amb aquest material produeix efectes d'esglaonament (rombes, arcs esglaonats, imbricacions, etc.). Al coronament sobresurten algunes pilastres i un element rectangular en forma corba. Un altre material utilitzat per a la decoració és la ceràmica que es concreta en forma de sanefes i trencadís sota les finestres de la façana principal, de rombes sota la cornisa i d'una faixa que envolta tot l'edifici. El parament és arrebossat, de pedra i de maó. Té un sòcol de pedra irregular. La decoració està feta amb maó, element disposat a diferents llocs de la façana, sobresortint d'ella i simulant motllures. La part on es concentra aquest tipus d'ornamentació és a l'emmarcament de les obertures, sota la cornisa i el coronament. | 08101-19 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 160 | Els estudiosos de l'obra de Ramon Puig Gairalt estan estupefactes amb aquest edifici. Fins i tot afirmen que si no fos per la documentació existent no tindrien clara la seva autoria. Sobretot per les característiques estilístiques, més pròpies de finals del segle XIX que dels anys 20 del segle passat. La caseta del guarda de la Societat d'Aigües de la carretera de Collblanc, amb la qual la Granja Font presenta gran similitud, és de 1880, per posar un exemple del mateix Hospitalet. En el context de la biografia arquitectònica de Puig Gairalt, els anys 21-22 apareixen marcats per una recerca estilística en l'òrbita del noucentisme. L'edifici de Via Laietana 12 de Barcelona l'any 20, el projecte per al concurs 'Teatre de la Ciutat' (1921), la Casa Sabadell de la Rambla Just Oliveras l'any 22, la Capella del Cementiri el mateix 22: l'estil es va depurant, va evolucionant cap a una certa 'modernitat'. | 41.3620200,2.1076900 | 425367 | 4579330 | 1921 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52312-foto-08101-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52312-foto-08101-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52312-foto-08101-19-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig Gairalt | Actualment és un bar musical. | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||
| 52339 | Casa dels Cargols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-cargols | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. SALMERON, Inocencio (1991). La vivienda en Collblanc-Torrassa; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 79, pp. 4-5. | XX | S'ha recuperat l'espai al seu voltant, dignificant el seu valor patrimonial. | Torre unifamiliar als quatre vents que consta de planta baixa, pis i coberta plana. En tres de les façanes hi trobem obertures; la nord, la sud i la de ponent. La façana principal és l'orientada a migdia; amb la porta d'accés en planta baixa, i balcó central i balconeres laterals en planta pis. A la façana de ponent, els tres eixos de verticalitat es defineixen tant en planta baixa com en planta pis. En planta baixa per tres portes i en planta pis, igual que l'anterior, amb un balcó central i balconeres laterals. La façana nord és la que ha sofert mes variacions. En planta baixa hi ha dues portes anul·lades i una de les balconeres de la planta superior ha desaparegut per una finestra amb porticons de llibret. Totes les baranes són de ferro forjat i les llindes de les obertures rectes. L'element més destacat és el coronament de la façana que actua de barana del terrat, a manera de merlets, combinant la barana de ferro forjat amb l'obra de les pilastres. Sota aquestes pilastres, i en el pujador de mobles, és on s'observen les representacions zoomorfes de cargols; fet que li va valer el sobrenom a la casa. També destaca i participa en l'element decoratiu la bicromia de l'arrebossat del parament; així com els elements ceràmics ornamentals en els angles de les finestres i obertures. | 08101-46 | Carrer del Llobregat, 127 - 141B | El projecte de l'edifici és del mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba, tècnic municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i autor de diversos edificis catalogats, alguns d'inspiració clarament modernista, com l'antiga casa Macari Golferics (Major, 54). L'edifici s'aixecava originàriament al mig d'un jardí que l'envoltava i que arribava fins a la línia de façana del carrer Llobregat cantonada Montseny. Es tractava, doncs, d'una típica construcció de torre aïllada que per la seva fesomia ressaltava enormement dins del conjunt d'edificis que anaven poblant el barri de la Torrassa. Ben aviat, però, l'edifici perdé el seu caràcter de torre aïllada, i al 1921 es projectaren sobre l'estreta franja del seu jardí un conjunt de casetes de planta baixa d'ínfimes dimensions, semblants a les construccions que es produïen als passatges o passadissos interiors. Aquesta operació d'especulació intensiva de l'espai edificable va fer que la casa modernista es veiés envoltada per unes construccions que es desdeien en absolut tant de la tipologia com del concepte de la primitiva torre. | 41.3710800,2.1209900 | 426490 | 4580324 | 1911 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52339-foto-08101-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52339-foto-08101-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52339-foto-08101-46-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | Es tracta d'un edifici força singular i un dels pocs exemples d'arquitectura modernistaque es produïren a l'Hospitalet i que ens ha arribat fins als nostres dies.Actualment és la seu municipal de l'oficina Jove d'Emancipació. | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||
| 52342 | Casa del carrer Major, 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-33 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13. | XX | reformat recentment | El projecte original d'aquest edifici ha estat modificat un mínim de dues vegades. La façana principal era al carrer Major, on hi havia l'entrada a la casa que constava de planta baixa i pis. Però posteriorment s'hi establí una pastisseria amb vistes al carrer Major i al carrer Príncep de Bergara. Per aquest costat, també s'allargà la construcció. Posteriorment al tancament de la pastisseria s'ha remuntat un segon pis i l'entrada definitiva s'ha obert per carrer Príncep de Bergara. Com a elements singulars destaca el balcó semicircular, i el coronament curvilini a la barana del terrat, on s'inscriu un escut de Catalunya. Malauradament, els baixos han estat reformats: s'ha perdut la porta original i el parament s'ha recobert. | 08101-49 | Carrer Major, 33 | L'any 1902 el propietari Joaquim Piera, veí de Barcelona, es dirigí al consistori de l'Hospitalet per tal de demanar permís per reconstruir la casa que posseïa al carrer Major cantonada Príncep de Bergara. Els plànols presentats -signats pel facultatiu Santiago Burcer (el cognom és il·legible) dibuixen un edifici de planta i pis, amb una façana al carrer Major on s'endevina una voluntat de significació ornamental, encara que s'assembli poc aquell que realment es realitzà. | 41.3594500,2.0984000 | 424587 | 4579053 | 1902 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52342-foto-08101-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52342-foto-08101-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52342-foto-08101-49-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Rovira | És una llàstima comprovar com les diferents transformacions han anat apaivagant la bellesa i singularitat d'aquest edifici modernista. En una d'aquestes reformes s'ha perdut una imatge de Santa Eulàlia que estava ala cantonada. | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||
| 52343 | Can Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casas-1 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13. | XX | Edifici entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos. L'edifici combina dos recursos historicistes típics del modernisme com és l'arquitectura gòtica, en els arcs apuntats dels baixos; i la neoàrab, en finestres d'arc fals i joc del mosaic. Tant el treball de l'obra vista com els elements ceràmics atorguen una qualitat notable a la façana. La ceràmica és l'element destacat de la façana, utilitzada en franges de diferent composició per separar els distints nivells. Les tonalitats són blau, groc, verd i blanc, destacant sobre el marró el mur construït en maó vist. Les finestres són d'arc esglaonat i estan agrupades de dues en dues, envoltant-se de sanefes de maó i elements ceràmics. Destaquen les quatre rajoles que formen un medalló i les flors afegides al pilar d'unió de les finestres. Totes les finestres tenen una forma d'arc fals i són emmarcades per una motllura ceràmica. Entre les rajoles, destaca un plafó central representant la Mare de Déu de Montserrat, de factura posterior, i que podria haver estat col·locat l'any 1954, data d'unes obres de reforma poc documentades. | 08101-50 | Carrer Major, 54 | Construït a partir de 1904 quan el seu propietari -Macari Golferichs- enderrocà les cases en estat ruïnós que tenia al carrer Major i encarregà el projecte d'una nova casa al mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet. Aquesta aproximació de Mariano Tomàs i Barba al llenguatge modernista tingué continuïtat en d'altres cases de l'Hospitalet, en especial les bastides a la Rambla Just Oliveras. Mariano Tomàs i Barba. | 41.3595200,2.0977300 | 424531 | 4579061 | 1904 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52343-foto-08101-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52343-foto-08101-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52343-foto-08101-50-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | |||||||
| 52428 | Caseta modernista de la Tecla Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-modernista-de-la-tecla-sala | BOFILL, Montserrat; DE PLANELL, Marta (1991). El molí paperer del Torrent Gornal (Centre Cultural Tecla Sala); dins: Progrés, l'Hospitalet de Llobregat, núm. 79. CASAS i FUSTER, Joan (1983). De pagesos a aturats: notes sobre la història de les transformacions urbanes a l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Col·lecció Quaderns Urbans, núm. 3. Ponència d'Ensenyament, Dinàmica Educativa de l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CORREDOR-MATHEOS, J.V. et alt. (1984). Arquitectura Industrial a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Barcelona. DE PLANELL I MAS, Marta (1991). El recinte industrial Tecla Sala. La família Basté; dins: 'Progrés' (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 80 (des. 1991). DE PLANELL I MAS, Marta; BOFILL, Montserrat (1991). El Molí Paperer del Torrent Gornal. Centre Cultural Tecla Sala; dins: 'Butlletí d'Arqueologia Industrial i de Museus de Ciència i Tècnica', núm. 10. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I CAROL, Xavier (1988). La Tecla Sala, un espai específic per a produccions culturals; dins: 'Barcelona, metròpolis mediterrània'. Barcelona, núm. 9 (tardor 1988), pp. 43-46. MARCE I CAROL, Xavier (1991). La fàbrica Tecla Sala, seu del Centre Cultural Metropolità; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial'. L'Hospitalet del Llobregat, pp. 74 a 77. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). ROMEU I ALEMANY, Antoni (1989). El canal de la Infanta i el seu aprofitament industrial a l'Hospitalet; dins: 'Identitats. Revista del Museu'. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 2-3 (estiu 1989). ROMEU I ALEMANY, Antoni (1991). El canal de la Infanta i les primeres indústries a l'Hospitalet; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial' (L'Hospitalet del Llobregat), 1991, pp. 133 a 138. | XX | Restaurada l'any 1983 per l'Ajuntament. | Casa aïllada als quatre vents, que consta de planta baixa, aixecada del nivell del sòl i en un sector també amb una planta addicional. La seva composició es fa a partir de dos cossos; un més estret i allargat i un altre més quadrangular. Els dos amb la coberta a dues aigües i els careners perpendiculars l'un amb l'altre. L'entrada es troba en el cos més quadrangular. El parament és arrebossat i llis, pintat d'un color verd pàl·lid. El més destacable és l'ornamentació centrada en les obertures, amb relleus vegetals en llinda i ampits; la zona del ràfec, a les mènsules, espiralls i esgrafiats; i, finalment, amb el coronament de dues façanes amb acroteris esglaonats i amb relleus vegetals. | 08101-143 | Avinguda de Josep Tarradellas, 56-58 | 41.3664500,2.1152400 | 426004 | 4579815 | 1926 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52428-foto-08101-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52428-foto-08101-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52428-foto-08101-143-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 | ||||||||
| 52463 | Fanals de la plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanals-de-la-placa-de-lajuntament | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX | Es tracten de dos fanals amb cinc caps lluminosos de ferro treballats a la foneria Roura de Barcelona. Un de central més elevat i els altres quatre al voltant. Els caps lumínics són de vidre glaçat i estan coberts de corones de ferro treballat als quals hi ha l'escut de L'Hospitalet del Llobregat. El treball del ferro simulant un trenet de fulles d'heura al fust del fanal, emmarca l'obra dins l'estil de les arts industrials del modernisme. Per l'època i per la forma es pot deduir que els fanals eren inicialment de gas. | 08101-166 | Plaça de l'Ajuntament | Aquest fanals de la plaça de l'Ajuntament han arribat fins als nostres dies sense cap mena de documentació històrica. Es relacionen amb l'Ajuntament perquè són els dos únics exemplars situats davant la porta principal, un a cada costat, així que la seva col·locació es situaria entre el 1895, moment en que es comença a construir la Casa de la Vila, i el 1900. | 41.3594900,2.0995500 | 424683 | 4579056 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52463-foto-08101-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52463-foto-08101-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52463-foto-08101-166-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:23 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.