Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52569 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-42 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX-XX | Edifici d'habitatges situat a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Consta de planta baixa i quatre pisos, amb la coberta plana. Només els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana s'organitza compositivament a partir de quatre eixos de verticalitat, definits per les obertures en cada planta. En les tres primeres hi trobem un balcó corregut amb quatre accessos; que corresponen a dos habitatges. En la quarta planta, hi ha quatre balcons semi circulars, amb barana de ferro. Totes les obertures tenen porticons de llibret de fusta. Les de les tres primeres plantes són de llinda recta i les de la quarta planta, amb arc de mig punt. Totes tenen damunt la llinda una ornamentació floral en relleu. Els balcons de la quarta planta se sustenten amb petxines. La façana està coronada amb una balustrada d'obra que és la barana del terrat. Tot el parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-237 | Carrer de Santa Eulàlia, 42 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3674400,2.1290400 | 427159 | 4579914 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52569-foto-08101-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52569-foto-08101-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
| 52570 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-41 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX-XX | Casa entre mitgeres convertida en múltiples habitatges. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de tres eixos en planta baixa i quatre a la planta pis. En planta baixa hi trobem un eix central delimitat per la porta d'accés a l'escala comunitària. A banda i banda hi ha les obertures dels comerços. Destaca damunt la llinda recta de la porta un petit frontó circular. En la planta pis hi trobem quatre eixos de verticalitat, definits per quatre obertures que s'obren a un balcó corregut de balustrada, sostinguda per mènsules. Les obertures són de llinda recta, però tenen un espai còncau decorat amb medalló i motius florals. Tot encapçalat per un trenca aigües. La façana està coronada per un acroteri central amb balustres laterals que fan de barana del terrat. Per sota, la cornisa és dentellada. | 08101-238 | Carrer de Santa Eulàlia, 41 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3673100,2.1295200 | 427199 | 4579899 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52570-foto-08101-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52570-foto-08101-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
| 52571 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-45 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d' habitatges que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les seves obertures. En planta baixa, però, hi trobem un eix central delimitat per la porta d'accés a l'escala comunitària. A banda i banda hi ha les obertures dels comerços. Les plantes superiors s'organitzen amb balcons als eixos dels extrems i finestres als dos eixos interiors. Totes les obertures són de llinda recta, damunt de la qual hi trobem un plafó ornamental amb motius vegetals. Les obertures de la darrera planta tenen a més a més una garlanda en relleu per damunt el plafó ornamental. La façana està coronada per un acroteri circular coronat per un motiu floral. A l'interior es pot veure la data de 1919 pintada. | 08101-239 | Carrer de Santa Eulàlia, 45 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3672700,2.1293200 | 427182 | 4579894 | 1919 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52571-foto-08101-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52571-foto-08101-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52572 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-46 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX-XX | Edifici d' habitatges que consta de planta baixa i quatre pisos, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat definits per les seves obertures. Les plantes superiors s'organitzen amb balcons als eixos dels extrems i finestres a l'eix central. Totes les obertures són de llinda recta; emmarcades als costats per pilastres i els balcons , amb barana de ferro i porticons de llibret, se sustenten per mènsules decorades amb motius florals. La façana està coronada per un acroteri circular amb una figura femenina en relleu a la part central, que representa una filadora. | 08101-240 | Carrer de Santa Eulàlia, 46 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3674100,2.1288100 | 427140 | 4579910 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52572-foto-08101-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52572-foto-08101-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Molt probablement el promotor de l'edifici estava relacionat amb alguna de les fàbriques tèxtils de la zona. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52573 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-49 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX-XX | Edifici d' habitatges que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures, fent cantonada amb el carrer de Buenos Aires. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana principal s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les seves obertures. En planta baixa, però, hi trobem un eix central delimitat per la porta d'accés a l'escala comunitària. A banda i banda hi ha les obertures dels comerços. A la primera planta hi trobem un balcó corregut i a les dues plantes següents s'obren dos balconades dobles per pis. Les úniques obertures amb ornamentació floral damunt la llinda són les de la darrera planta. La façana del carrer de Buenos Aires és molt més senzilla, amb quatre finestres a cada planta. Les del darrer pis mantenen la decoració de la façana principal. | 08101-241 | Carrer de Santa Eulàlia, 49 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3672000,2.1289600 | 427152 | 4579887 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52573-foto-08101-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52573-foto-08101-241-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
| 52574 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 73-75 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-73-75 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | L'adequació de la planta baixa per a comerços, n'ha perjudicat el projecte ornamental de la façana i també de l'interior. | Casa entre mitgeres convertida en múltiples habitatges. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. En la planta pis, la façana s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de quatre eixos. En planta baixa hi trobem un eix central delimitat per la porta d'accés a l'escala comunitària. A banda i banda hi ha les obertures dels comerços. En la planta pis hi trobem quatre eixos de verticalitat, definits per quatre obertures que s'obren a un balcó corregut de balustrada, que en la part central sobresurt més que als costats. Les obertures són de llinda recta, emmarcades per un recreixement del parament i amb porticons de llibret. La façana està coronada per un acroteri central amb baranes de ferro laterals que fan de barana del terrat. Per sota, la cornisa motllurada sustentada per cartel·les. La franja de la cambra de ventilació està esgrafiada i els respiralls formen part de la poca decoració de l'edifici.. | 08101-242 | Carrer de Santa Eulàlia, 73-75 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3670100,2.1272900 | 427012 | 4579867 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52574-foto-08101-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52574-foto-08101-242-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52575 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 85 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-85 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX-XX | Casa entre mitgeres que consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures, cantonada amb el carrer Paretó. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos amb façana al carrer de Santa Eulàlia han patit transformacions per adequar-se a les necessitats del nou establiment comercial que l' ocupa. Destaca el balcó corregut que comunica l'obertura de la façana principal amb la del carrer Paretó. La barana és de ferro i sustentat per grans cartel·les. A la façana del carrer Paretó hi trobem una balconada i un altre balcó. Totes les obertures són de llinda recta, amb porticons de llibret i emmarcament recrescut. | 08101-243 | Carrer de Santa Eulàlia, 85 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3669300,2.1267500 | 426967 | 4579859 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52575-foto-08101-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52575-foto-08101-243-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
| 52576 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 91 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-91 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX-XX | Edifici d'habitatges situat a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. Només els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana s'organitza compositivament a partir de quatre eixos de verticalitat, definits per les obertures en cada planta; on hi trobem un balcó corregut amb quatre accessos; que corresponen a dos habitatges. Totes les obertures són de llinda recta, amb un recreixement del parament que les emmarca i tenen damunt la llinda una ornamentació floral. La façana està coronada amb un acroteri esglaonat, acabat amb un semi cercle, i al centre un relleu floral. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats, on només destaquen els emmarcaments de les obertures, la motllura de l'acroteri i els espiralls de ventilació. | 08101-244 | Carrer de Santa Eulàlia, 91 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3669200,2.1266200 | 426956 | 4579858 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52576-foto-08101-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52576-foto-08101-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
| 52577 | Cases avinguda del metro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-avinguda-del-metro | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici que fa cantonada entre l'avinguda del Metro i el carrer de Cavall Bernat. Actualment s'ha dividit en diversos habitatges i establiments comercials a la planta baixa, però respon a una tipologia arquitectònica d'unitat familiar amb planta baixa i pis. La seva ornamentació de façana és senzilla però reflexa, malgrat aquesta simplicitat, la voluntat d'agradar. Les obertures tenen un recreixement del parament que les emmarca: les finestres de llinda recta, però les portes a la planta baixa amb arc de mig punt. La cornisa dentellada corona una franja d'esgrafiats florals que recorre tota la façana. | 08101-245 | Avinguda del metro, 5 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3673700,2.1268900 | 426979 | 4579908 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52577-foto-08101-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52577-foto-08101-245-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
| 52578 | Casa del carrer Anselm Clavé, 58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-anselm-clave-58 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX-XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i cinc pisos i coberta de terrat. La façana s'estructura simètricament a partir d'un eix central representat per la porta d'accés a l'escala i quatre obertures d'il·luminació de l'espai interior. Als costats d'aquest eix s'alternen dos fileres verticals de balcons i finestres. La decoració es concentra al voltant de les obertures, amb garlandes als òculs i esgrafiats vegetals entre els òculs i la porta principal, i en el punt més alt, que ajuden a remarcar la importància de l'eix central de l'edifici. El darrer pis és el més singular; un balcó corregut uneix les dues obertures, posades una a cada costat d'un alçat emmarcat per dues pilastres. Les obertures estan coronades per frontons triangulars. | 08101-246 | Carrer Anselm Clavé, 58 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3647900,2.1271300 | 426996 | 4579621 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52578-foto-08101-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52578-foto-08101-246-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
| 52579 | Casa del carrer Muns cantonada carrer del General Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-muns-cantonada-carrer-del-general-prim | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX-XX | Edifici d'habitatges situat al carrer Muns, cantonada amb el carrer del general Prim. És de planta quadrangular i consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. La composició de les dues façanes és simètrica i homogènia, però la del carrer Muns es configura a partir de tres eixos de verticalitat i la del carrer del General Prim, a partir de quatre eixos de verticalitat. En la primera, les obertures de les plantes superiors tenen cadascuna el seu balcó. Mentre que a la façana del carrer del General Prim, els dos eixos centrals estan units per balconades i els eixos laterals per balconeres. Les finestres de la primera i segona plantes són de llinda recta i les de la tercera planta són d'arc de mig punt. Des de la primera planta i fins la cornisa dues pilastres emmarquen la façana. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-247 | Carrer Muns cantonada carrer del General Prim | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3651900,2.1252800 | 426842 | 4579667 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52579-foto-08101-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52579-foto-08101-247-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
| 52580 | Casa del carrer del General Prim, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-general-prim-6 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i tres pisos i coberta de terrat pla; però que a posteriori, s'ha remuntat un pis endarrerit de la línia de façana. La façana s'estructura simètricament a partir d'un eix central representat per la porta d'accés, d'arc de mig punt, a l'escala i tres obertures d'il·luminació de l'espai interior. Als costats d'aquest eix s'alternen dues fileres verticals de balcons i finestres. La decoració es concentra al voltant de les obertures, amb garlandes als òculs. Les baranes dels balcons són de ferro forjat i els porticons de llibret. La façana està coronada per un acroteri circular. El parament és arrebossat i imita carreus abuixardats, molt rebaixats pel pas del temps. Als costats una pilastra emmarca a la façana, i a la part superior hi ha dos medallons. Entre pis i pis, hi ha una petita motllura divisòria. | 08101-248 | Carrer del General Prim, 6 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3663500,2.1244200 | 426771 | 4579796 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52580-foto-08101-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52580-foto-08101-248-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
| 52581 | Creu de terme de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-provencana | ARIÑO, Antonio; GÓMEZ, Sergi (2012). La festa mare. Les festes en una era post cristiana. Col·lecció temes d'etnografia valenciana, núm. 7. Ed. Museu Valencià d'Etnologia; Diputació de València. http://provenzana.blogspot.com.es/2010/10/la-creu-de-terme-de-provencana.html | XIX-XX | Creu de ferro situada sobre un pedestal en forma de prisma de secció quadrada acabat en punta i fet de pedres irregulars. Tot plegat enmig d'un parterre i envoltat de vegetació arbustiva, en una cantonada de la plaça existent davant l'ermita romànica de Santa Eulàlia. | 08101-249 | Plaça de Santa Eulàlia de Provençana | Cap a la meitat del segle XV, Provençana perd la seva titularitat com a parròquia, i esdevé capella eremítica. L'edifici de l'església es va degradant fins a l'extrem de que a principis del segle XVI l'ermita estava seriosament deteriorada. Al seu costat mateix, i al peu del camí, en temps del rector Anton Carreres s' havia alçat, en defecte d'aquella, una capella d'obra amb una imatge de Santa Eulàlia darrera un reixat. El 1703, el propietari de la masia Can Alós, veí de l'església, Josep d'Alós i Ferrer -militar barceloní- compra la llança del terreny d'aquesta precària capella per 250 lliures, acceptant l'obligació d'invertir-ne cent més en la reedificació de la caseta de la capella al peu del camí. Ja dins del segle XVIII, amb la recança d'haver-se oblidat de l'antiga parròquia, els habitants de l'Hospitalet fan diverses obres de restauració en l'antic edifici i reedificaren les parts malmeses de l'església. Als voltants de 1785, sota la direcció de mossèn Quirico Madriguera, rector de la església, es pren la decisió de tenir mes cura, des d'aleshores en davant, de l'església i el seus contorns. Es creu que el senyor de la Casa Alós, Don Juan de Ponsich y Alós, va manar construir una creu de terme davant de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana, al camí de Barcelona a Santa Creu de Calafell. | 41.3652300,2.1184300 | 426269 | 4579677 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52581-foto-08101-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52581-foto-08101-249-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No confondre creus de terme amb creus de padró. Les primeres estan ubicades a les entrades o sortides dels pobles, al costat del camí, per donar la benvinguda als viatgers o encomanar-se a la divinitat en iniciar un viatge, per ser deslliurats de qualsevol entrebanc (accidents, robatoris, etc).La creu de padró està relacionat amb la benedicció del terme. Normalment s'hi va en processó, després de l'Ofici, que coincideix sovint amb la festivitat de la Santa Creu. Acostuma a estar col·locada davant de l'edifici religiós, dins de les 30 passes que antigament formaven la sagrera o bé en algun indret alt del poble des d'on es pogués beneir tot el terme municipal per tal de protegir-lo de les malalties i les malures del camp. | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52583 | Casa del carrer d'Anselm Clavé, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-30 | XX | Edifici situat a la plaça dels avis cantonada carrer Anselm Clavé que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla. A la planta baixa s'ha adaptat l'espai per instal·lar-hi comerços i la planta pis és l'habitatge. Predomina l'horitzontalitat sobre l'edifici, constructivament i ornamental. La manca d'elements ornamentals es supleix en una bicromia del parament combinant el color vermell amb el crema, els recreixements del parament en les obertures i una lleugera cornisa dentellada. Damunt les llindes hi ha motius florals esgrafiats, que si s'haguessin pintat de color crema destacarien molt més. Els espiralls de respiració també ajuden a implementar elements decoratius. | 08101-251 | Carrer d'Anselm Clavé, 30 | 41.3656200,2.1267300 | 426964 | 4579713 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52583-foto-08101-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52583-foto-08101-251-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||||
| 52584 | Casa del carrer de Buenos Aires, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-buenos-aires-19 | XX | Casa entre mitgeres que consta de planta baixa i pis, formada per dos cossos i terrat pla. Destaquen els dos balcons dobles de la planta pis amb quatre obertures d'arc de mig punt, amb porticons de llibret i emmarcament del parament recrescut amb mènsula decorativa a la part central de l'arc. El parament és arrebossat amb imitació de carreus abuixardats. Una sanefa esgrafiada de motius florals a la part on hi ha la cambra de ventilació i els espiralls. La façana està coronada amb una balustrada que és la barana del terrat. | 08101-252 | Carrer de Buenos Aires, 19 | 41.3666600,2.1296300 | 427207 | 4579827 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52584-foto-08101-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52584-foto-08101-252-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||||
| 52586 | Templet de can Buxeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/templet-de-can-buxeres | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 A). Viaje al ayer con Don Gonzalo Batlle pasando por Boixeres; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5- 10. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 B). Can Boixeres pasa a ser propiedad municipal; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5-10. http://www.museul-h.cat/detallCataleg.aspx?1OyFUhN99SpBiZQhCsUT13zArHk1d7EpdsWMl1T90U7QqazB | XX | Glorieta o templet circular compost per un podi alçat sobre el que s'aixequen sis columnes que sustenten una cúpula, d'esfera i tambor. L'accés al podi es pot fer per dos costats superant tres graons. Entre les columnes hi ha una barana de ferro forjat amb decoracions geomètriques i florals. En el sòl del podi hi ha una sanefa feta de rajols vermells. Les columnes també estan decorades amb trencadís de rajoles, que dibuixen un sòcol vermell, per damunt una petita franja bicroma i blanc fins arribar als petits capitells, que també tenen rajols de decoració. Aquestes columnes suporten un arquitrau profusament decorat amb motius vegetals i geomètrics. Al damunt hi ha la cúpula, feta de trencadís de rajoles policromes en blanc, groc i vermell. | 08101-254 | Parc de Can Buxeres - Carretera d'Esplugues, 3-5 | La referència més antiga que es conserva és de l'any 1770, i la proporciona el Baró de Maldà en un escrit publicat pel Centre Excursionista de Catalunya. En aquell moment, el seu propietari era Antoni d'Alemany i Berozi, comte d'Alemany. Però segurament l'edifici era molt més antic. Els primers grans canvis daten del 1854, quan la línia del ferrocarril va limitar la finca en la zona baixa, a l'est. El 1875 es va ampliar la finca i es va rectificar el camí principal per fer-lo coincidir amb l'ull central dels tres que tenia el pont del ferrocarril i amb l'entrada principal de la masia. En aquest passeig es van plantar els plataners i la part nord-est es va repoblar amb un bosquet de pins bords, garrofers i alzines que encara avui donen ombra als passejants. D'aquesta època també és el molí de vent que encara hi ha a l'entrada i que servia per extreure aigua del pou amb més facilitat. L'any 1877 la finca canvia de propietari, després d'estar de lloguer un parell d'anys. El nou propietari donarà nom a la finca: Lluís Buxeres i Abad. Ell va ser qui transformaria aquella vella masia en el palauet i la finca residencial que avui coneixem. L'estiu de 1906 van concloure les obres de remodelació interior i els seus propietaris el van ocupar immediatament. Llavors van començar a unificar l'aparença exterior per donar-li un volum homogeni gràcies a la incorporació d'unes galeries laterals, unes torrasses a la façana posterior i a l'eliminació dels desnivells propis d'una masia. L'arquitecte va ser Manuel Joaquim Raspall Mayol. Avui dia, només les dues sales del pis inferior conserven la decoració i els elements decoratius originals. Tota la planta superior ha estat remodelada i alguns mobles han passat a conservar-se a les sales del Museu d'Història de la ciutat. L'any 1906 també es va gestar el jardí tal i com el coneixem avui dia. A més, juntament amb l'habitatge principal es va construir la casa dels masovers, un edifici de planta baixa i pis adjacent al palauet que utilitza elements barrocs. Més tard es van construir dues ampliacions laterals i una cotxera. La família va abandonar la finca com a residència després de la Guerra Civil i des d'aquell moment només la va tornar a utilitzar com a finca d'estiueig. L'any 1968, els descendents de Lluís Boixeres van vendre la finca i el jardí a l'Ajuntament per 32 milions de pessetes. El Consistori volia destinar la finca a parc públic i els edificis per a usos institucionals. El parc es va inaugurar l'any 1972 i avui allotja un gran nombre d'espècies vegetals i també d'ocells. | 41.3647700,2.0967000 | 424451 | 4579645 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52586-foto-08101-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52586-foto-08101-254-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En alguns documents de la bibliografia es parla d'aquest element coma templet o festejador. | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52588 | Rellotge de sol del restaurant la Marina de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-restaurant-la-marina-de-lhospitalet | PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat | XXI | Rellotge de sol del tipus vertical situat a la façana de migdia de la casa antiga, reconvertida a restaurant. Es tracta d'un quadrant realitzat amb rajols ceràmics, de sèrie, policromat envoltat per una sanefa de fulles i emmarcat dins d'un rectangle pintat a la paret de color ocre. El rellotge està situat a l'interior de dotze rajols. A la part superior hi ha l'astre solar, antropomorfa. De la seva boca neix el gnòmon, de vareta, en alumini. Ambdós costats, hi ha uns núvols ben carregats que el sol empeny amb el seu alè. D'ell també neixen les línies solars, que van de les sis del matí a les sis de la tarda, en cicles de dotze hores. Les xifres són àrabs, de color negre. La part inferior queda decorada amb una sanefa vegetal. Una línia ocre separa el quadrant pròpiament dit de la sanefa decorativa exterior, que és la típica fulla ocre i blava amb botons de tonalitats verdes. | 08101-256 | Carretera de la Feixa Llarga, 47 | La propietària el va fer posar pels volts de l'any 2007, quan varen fer tornar a pintar la façana. | 41.3394200,2.1077600 | 425347 | 4576821 | 2007 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52588-foto-08101-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52588-foto-08101-256-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ceràmica artística Socemar - Calella | Aquest rellotge consta al Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència: 3.820 | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||
| 52611 | Refugi de la Guerra civil del carrer Llançà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-guerra-civil-del-carrer-llanca | CASTELLANO BUENO, Agustín (2017). Fitxes de refugis de la Guerra civil a l'Hospitalet. Inèdit. | XX | Es desconeix perquè no s'ha realitzat cap inspecció ocular per la manca d'accessibilitat. | Es tracta de l'únic refugi soterrat de la Guerra Civil, documentat amb el plànol del projecte constructiu. Per informació oral facilitada per la senyora Enriqueta Torrent, la seva mare li explicava l'existència d'un refugi al carrer París, entre el carrer Joventut i el carrer Llançà. L'entrada estava més a prop del carrer Joventut. La família vivia al carrer Pujós i s'hi refugiaven. És un refugi tipus DOBLÉ, volta de maó, galeries d'un metre i mig d'amplada per dos metres vint d'alçada i deu metres de profunditat, segons es desprèn del projecte constructiu. | 08101-279 | Carrer Llançà, 35 | Per la documentació conservada a l'arxiu es coneix de l'existència d'una quarantena de refugis antiaeris a L'Hospitalet. Però la informació disponible no és prou explícita i presenta algunes llacunes. Sobretot en l'apartat de la seva identificació i localització. Per exemple, alguns refugis presenten dues adreces, conseqüència de tenir més d'un accés. Una entrada i una sortida, si més no, d'emergència per raons de seguretat. Els refugis de L'Hospitalet van ser numerats, seguint el model utilitzat a Barcelona. Aquesta numeració la va assignar, presumiblement, la Junta de Defensa Passiva Local. Cal tenir present però que aquests refugis van tenir una nova numeració, sense relació amb l'anterior, segons consta al plànol de l'any 1940 realitzat per les noves autoritats sorgides del règim colpista. A més a més, el fet de tenir dues adreces pot fer que la documentació reculli dos noms diferents pel mateix refugi, sense especificar-ho i, augmentant, per tant, la confusió. El dit plànol de la ciutat escala 1:5000 de l'any 1940, assenyala i enumera 48 punts, majoritàriament en cruïlles de carrers. Aquest document incorpora els refugis construïts durant la Guerra civil espanyola i la projecció de nous. El document sembla tenir la naturalesa d'esborrany o document de treball, atès que únicament assenyala i enumera punts sense precisió sobre un plànol de la ciutat imprès, que es feia servir com a suport o plantilla. | 41.3719100,2.1174400 | 426194 | 4580420 | 1937 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52611-foto-08101-279-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Assenyalat al plànol de 1940 sense número.Accés privat. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||
| 52614 | Refugi de la Guerra civil de la carretera de Collblanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-guerra-civil-de-la-carretera-de-collblanc | CASTELLANO BUENO, Agustín (2017). Fitxes de refugis de la Guerra civil a l'Hospitalet. Inèdit. | XX | Es desconeix perquè no s'ha realitzat cap inspecció ocular per la manca d'accessibilitat. | Refugi anti aeri descobert arran de les obres rehabilitació de la Torre Barrina. No se sap si es correspon amb el refugi de la Torre Barrina, situat igualment a la Carretera de Collblanc i que encara existeix actualment. Podria tractar-se del número 7 que apareix al plànol de 1940. | 08101-282 | Carretera de Collblanc, 63 | Per la documentació conservada a l'arxiu es coneix de l'existència d'una quarantena de refugis antiaeris a L'Hospitalet. Però la informació disponible no és prou explícita i presenta algunes llacunes. Sobretot en l'apartat de la seva identificació i localització. Per exemple, alguns refugis presenten dues adreces, conseqüència de tenir més d'un accés. Una entrada i una sortida, si més no, d'emergència per raons de seguretat. Els refugis de L'Hospitalet van ser numerats, seguint el model utilitzat a Barcelona. Aquesta numeració la va assignar, presumiblement, la Junta de Defensa Passiva Local. Cal tenir present però que aquests refugis van tenir una nova numeració, sense relació amb l'anterior, segons consta al plànol de l'any 1940 realitzat per les noves autoritats sorgides del règim colpista. A més a més, el fet de tenir dues adreces pot fer que la documentació reculli dos noms diferents pel mateix refugi, sense especificar-ho i, augmentant, per tant, la confusió. El dit plànol de la ciutat escala 1:5000 de l'any 1940, assenyala i enumera 48 punts, majoritàriament en cruïlles de carrers. Aquest document incorpora els refugis construïts durant la Guerra civil espanyola i la projecció de nous. El document sembla tenir la naturalesa d'esborrany o document de treball, atès que únicament assenyala i enumera punts sense precisió sobre un plànol de la ciutat imprès, que es feia servir com a suport o plantilla. | 41.3754300,2.1176700 | 426217 | 4580810 | 1937 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52614-foto-08101-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52614-foto-08101-282-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52619 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 23-25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-23-25 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/ | XX | Edifici de pisos que fa cantonada amb la carretera de Collblanc i el passatge Costa. Consta de planta baixa, tres pisos i coberta plana. Tot i que els baixos s'han adaptat per a usos comercials, la resta de la façana conserva en bon estat el programa ornamental original. La seva principal característica és la composició simètrica que només es perd per l'absència d'una balconada a la primera planta. Dels quatres eixos de verticalitat, els dos centrals estan definits per finestres simples amb un plafó ornamental de relleus florals sota l'ampit, llindes rectes i emmarcament recrescut amb botons florals als escaires superiors. Als extrems, els eixos venen definits per balconades amb doble finestra. El parament és arrebossat amb imitació de carreus amb franja vertical d'emmarcament als extrems i franges a la divisòria entre pisos d'esgrafiats de motius vegetals. Coronament amb cornisa i balustrada fent de barana del terrat. | 08101-287 | carretera de Collblanc, núm. 23-25 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3755800,2.1200700 | 426418 | 4580825 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52619-foto-08101-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52619-foto-08101-287-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
| 52620 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-27 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/ | XX | Edifici de pisos entre mitgeres que consta de planta baixa, quatre pisos i coberta de terrat pla. Tot i que els baixos s'han adaptat per a usos comercials, la resta de la façana conserva en força bon estat el programa ornamental original, a excepció del tancament en alumini d'una tribuna. És molt probable que el darrer pis sigui una remunta posterior. El més destacat és la barana de la primera planta feta d'obra amb ornamentació calada, amb el suport de mènsules decorades. A la segona i tercera plantes hi trobem dos balconades dobles amb baranes de ferro. Les obertures tenen un emmarcament recrescut amb la part de la llinda una mica ondulat. | 08101-288 | Carretera de Collblanc, núm. 27 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3756100,2.1199200 | 426405 | 4580828 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52620-foto-08101-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52620-foto-08101-288-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
| 52621 | Pont de l'estació del ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lestacio-del-ferrocarril | URKIOLA I CASES, Carles (2004). El carril de Barcelona a Molins de Rei i Martorell. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/transports-i-infraestructures/ferrocarril/ | XIX | Pont de ferro construït, per salvar el pas del ferrocarril, a mitjans del segle XIX i que serveix per unir la zona de la Rambla Just Oliveras i L'avinguda de Josep Tarradellas amb el barri de Can Serra. Es tracta d'una plataforma en forma de prisma col·locat damunt dos pilars, un a cada extrem, fets d'obra. | 08101-299 | Av. de Josep Tarradellas | L'any 1848 es va inaugurar la primera línia Barcelona-Mataró i dos anys després es van iniciar els projectes per construir el tram entre Barcelona, Molins de Rei i Martorell. Tot i que aquesta obra va topar amb moltes dificultats, finalment va entrar en funcionament el 8 de novembre de 1854, amb parades a les estacions de Barcelona, Sans, Bordeta, Hospitalet, Cornellà, Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei. | 41.3641000,2.0995900 | 424692 | 4579568 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52621-foto-08101-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52621-foto-08101-299-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
| 52622 | Rellotge de sol de la casa de la carretera de Collblanc, núm. 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-de-la-carretera-de-collblanc-num-28 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. | XX | Els rajols de tancament del quadrant per la part inferior es van fer malbé en la darrera reforma de la façana. | Rellotge de sol, del tipus vertical, policromat realitzat amb rajols ceràmics de 15 x 15 cm, emmarcats per una sanefa de motius florals a excepció de la part inferior. Les hores estan representades amb xifres romanes que van de les set del matí a les cinc de la tarda, en cicles de dotze hores. El gnòmon, de vareta, neix del nas d'un astre solar, antropomorf. Per sobre d'ell un cel pintat de color blau i la llegenda escrita, en lletres negres, “jo sense sol i tu sense pa no tenim demà”, ja que aquest rellotge està col·locat en un forn de pa. Les línies solars només marquen les hores, emmarcades en una sanefa lineal de color marró clar. La sanefa floral té una tulipa de color blau central amb unes fulles laterals de color marró ambdós costats. Delimitant cada rajol, dues tulipes simètriques de color verd amb un botó negre al centre. | 08101-300 | Carretera de Collblanc, núm. 28 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3758100,2.1199100 | 426405 | 4580851 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52622-foto-08101-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52622-foto-08101-300-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52623 | Recinte firal de Barcelona Montjuïc 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recinte-firal-de-barcelona-montjuic-2 | http://www.firabarcelona.com/ca/gran-via | XX | El recinte firal Montjuïc 2 és un dels més grans i moderns d'Europa. Compta amb diversos espais per a l'activitat congressual. Acull el centre de convencions, un espai modular i versàtil amb una capacitat d'entre tres i dotze mil persones. Es caracteritza per un disseny que aposta per la funcionalitat i la sostenibilitat. Disposa d'un parc fotovoltaic sobre coberta, vuit pavellons connectats per una passarel·la que canalitza la circulació dels usuaris. La seva superfície és de 240.000 metres quadrats, disposa de 2 heliports, 4580 places d'aparcament | 08101-301 | Av de Joan Carles I, 64 | Le sobres van començar l'any 1995 i es va anar fent per fases. La inauguració oficial del nou recinte es va fer al juny de 2007. | 41.3545500,2.1280900 | 427065 | 4578483 | 1995 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52623-foto-08101-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52623-foto-08101-301-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Toyo Ito | L'arquitecte japonès Toyo Ito és premi Pritzker d'arquitectura. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||
| 52624 | Torres Porta Fira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-porta-fira | https://es.wikiarquitectura.com/edificio/torres-porta-fira/ | XXI | Grup format per dues torres, de 110 metres d'alçada, que reben els visitants de la fira a l'igual que ho feien les torres venecianes de la plaça Espanya de Barcelona, a l'antic recinte firal de Montjuïc. L'obra és de l'arquitecte japonès Toyo Ito i de l'estudi b720 Arquitectos, encapçalat per Fermín Vázquez. El conjunt arquitectònic té com a prioritats donar resposta a l'entorn i convertir-se en el portal d'accés a les ciutats de l'Hospitalet de Llobregat i de Barcelona des de l'aeroport internacional del Prat. Una de les torres és l'hotel i l'altra són les oficines. La torre hotel consta de planta baixa i 25 pisos. S'ha dissenyat amb una forma orgànica, de manera que la seva percepció varia a mesura que se l'envolta. Donada la dificultat geomètrica de l'edifici, la façana s'ha dividit en dues pells. La interior és un tancament estanc a base d'una solució lleugera de mur cortina amb panells d'alumini i vidre ideada per garantir els requeriments acústics, tèrmics i d'estanqueïtat. La façana exterior es planteja com una segona pell que atorga textura i geometria variable a la torre. Està composta de tubs independents d'alumini subjectes pels seus extrems mitjançant ròtules per permetre la torsió desitjada. La relació entre ròtules, tubs d'alumini i l'estructura que els subjecta possibilita que el projecte s'adapti de forma contínua i reglada en tota la superfície de la façana expressant rotació, translació i creixement a mesura que va pujant en alçada. L'edifici d'oficines consta de planta baixa i 22 pisos. És de planta ortogonal, col·locat en posició perpendicular a l'eix vertebrador de Plaça Europa es converteix en un final per a la plaça i dialoga amb el límit situat de forma simètrica a l'altra banda de la Gran Via (dues torres ortogonals perpendiculars a aquest eix). Es tracta d'un volum a primera vista pur, proveït d'un mur cortina de vidre lleugerament reculat respecte al forjat, però el nucli vertical vermell, situat al lateral de la planta, també amb forma orgànica, es converteix en reflex de la torre hotel. Entre les dues torres, i connectant-les, s'erigeix un atri comú. | 08101-302 | Plaça Europa, 45 | El disseny és del 2004 i la construcció es va fer entre el 2006 i el 2010. | 41.3549400,2.1253900 | 426840 | 4578529 | 2006 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52624-foto-08101-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52624-foto-08101-302-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Toyo Ito, Fermín Vázquez | L'arquitecte japonès Toyo Ito és premi Pritzker d'arquitectura. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||
| 52625 | Hotel Hesperia Tower | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-hesperia-tower | https://es.wikiarquitectura.com/edificio/hotel-hesperia-tower/ | XXI | Edifici modern situat en el barri de Bellvitge, a tocar amb un dels edificis més antics de la ciutat: l'ermita de Bellvitge. Consta de planta baixa i 30 pisos. Destaca el seu esquelet a base de planxes de formigó armat, i la que és la seva gran senya d'identitat, el restaurant circular situat al capdamunt de la torre, al qual els vilatans anomenen ja 'l'OVNI', per la seva particular forma. El mur cortina, amb els perfils pintats en un cridaner taronja tampoc passen desapercebuts per a ningú. El projecte està format per un cos central, pròpiament l'hotel i dos nuclis de serveis i comunicacions verticals situats a la cara nord i sud de l'edifici. Entre la base i el centre de convencions es construeix un atri de vidre de 6 plantes que serveix de nexe entre el cos vertical i l'horitzontal. Just per sobre d'aquest, se situa una planta tècnica, on estan instal·lats tots els serveis i màquines que permeten el funcionament de l'hotel. Coronant l'edifici hi ha un restaurant de luxe que sens dubte és l'element més singular per la seva forma semblant a un OVNI i per semblar que es trobi suspès en l'aire tot just recolzat sobre la resta de l'edifici en un joc d'equilibris impossible. | 08101-303 | Gran Via de l'Hospitalet, 144 | 41.3461600,2.1085600 | 425422 | 4577569 | 2002 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52625-foto-08101-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52625-foto-08101-303-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Richard Rogers i Alonso Balaguer | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52628 | Fons d'imatges referent a l'Hospitalet de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referent-a-lhospitalet-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | www.icgc.cat | XX | El fons fotogràfic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de L'Hospitalet de Llobregat està format per quatre fons diferents, amb un total de 198 fotografies. 22 fotografies formen part del fons Família Cuyàs; 1 de la Compañía Española de Trabajos Fotográmetricos Aéreos C.E.T.F.A; 166 fotografies obliques SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles) i finalment 5 fotografies aèries (fulls de la Diputación Provincial de Barcelona). Es troben referenciades de la següent manera: Església Parroquail de Santa Eulàlia de Mèrida (RF.8665); Plaça de l'Ajuntament (RF.8666); església romànica de Santa Eulàlia de Provençana (RF. 8667); ermita de Nostra Senyora de Bellvitge (RF. 8668); ermita de la Mare de Déu de Bellvitge (RF. 8669); Mare de Déu de Bellvitge (RF. 8670); ermita de Bellvitge: mural de Nadal obra de Juan Commelarán (RF. 8672); monument a la Sardana (RF. 8673); ciutat satèl·lit de Bellvitge (RF. 8674); ermita de Nostra Senyora de Bellvitge: any 1953 (RF. 8675); estació RENFE (RF. 8678; RF. 8679; RF.8680); convoi del Metro, línia V, estació Buixeres (RF. 8681; RF. 8682); ermita de la Mare de Déu de Bellvitge: any 1953 (RF. 8676); els gegants (RF.8683; RF.8671; RF.8684; RF.8685; RF.8686); plafó ceràmic de Sant Jordi al Club de jublitats de la Torrassa (RF.8677). La Compañía Española de Trabajos Fotográmetricos Aéreos C.E.T.F.A. una fotografia aèria de Cornelà i Hospitalet (Resgistre gràfic). Pel SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles), el fotògraf Carlos Rodríguez Escalona va realitzar 60 fotografies aèries obliques, (RFSACE.502; RFSACE.499; RFSACE.501; RFSACE.1348; RFSACE.500; RFSACE.1348; RFSACE. 1349; RFSACE.1317; RFSACE.1318; RFSACE.1319; RFSACE.1320; RFSACE.1321; RFSACE. 1322; RFSACE. 1323; RFSACE.1933; RFSACE.1929; RFSACE.1931; RFSACE.1930; RFSACE.1934; RFSACE.1936; RFSACE.1932; RFSACE.2061; RFSACE.2066; RFSACE.2063; RFSACE.2059; RFSACE.2065; RFSACE.2060; RFSACE.2057; RFSACE.2058; RFSACE.2059; RFSACE.2062; RFSACE.14569; RFSACE.4393; RFSACE.4411; RFSACE.4390; RFSACE.4395; RFSACE.4396; RFSACE.4397; RFSACE.4403). També es localitzen les fotografies aèries de la província de Barcelona a escala 1:5 000 realitzades per Trabajos Fotográficos Aereos, S.A. (Madrid): fulls 420-04-07; 420-04-08; 420-04-11; 420-04-12; 420-04-15; 420-04-16. | 08101-306 | Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (Parc de Montjuic - 08038 - Barcelona) | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.3592700,2.0997500 | 424700 | 4579032 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52628-foto-08101-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52628-foto-08101-306-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les imatges seleccionades formen part del fons de l'ICGC. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52630 | Els gegants nous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-nous | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep i (no consta). Gegants. Recull de capgrossos i gegants de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XX | Restaurats l'any 1991 per Xavier Jansana | Parella de gegants de nom Roc i Eulàlia d'estil grec; ell amb la cara severa i el casc i el vestit d'estil hel·lènic. L'Eulàlia, elegant, de perfil grec porta al braç una lira i llueix una corona. Surten per les Festes de Primavera o la trobada de gegants de Sant Josep. | 08101-399 | L'Hospitalet de Llobregat | Construïts l'any 1962 per l'olotí Lluís Carbonell Colom; amb un cost de 50000 pessetes, que foren obtingudes per subscripció popular. El bateig es produeix el 17 de juny de 1962. Els padrins seran els gegants de Sant Josep, romans o, a partir d'ara, els gegants vells. Es porten des del magatzem de la Rambla Oliveres, on els havien muntat, fins a l'església de santa Eulàlia de Mèrida, en processó i acompanyats d'altres parelles del voltant Viladecans, El Prat, Sant Boi i Cornellà). | 41.3668900,2.1155400 | 426029 | 4579864 | 1962 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52630-foto-08101-399-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Carbonell Colom | 98 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||
| 52631 | Figures festives i bestiari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figures-festives-i-bestiari | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep i (no consta). Gegants. Recull de capgrossos i gegants de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MORENO, Teresa (2017). Fitxes de gegants. Treball inèdit per encàrrec de l'Ajuntament. | XX-XXI | A més de les dues parelles tradicionals de gegants: els romans i els grecs, existeixen a la ciutat de l'Hospitalet, una gran varietat de personatges nous que s'han afegit al calendari festiu. Es tracta de parelles de gegants, gegants sense parella, gegantons i gegantones, capgrossos i bestiari. El seu nombre incrementa a un ritme elevat, fruit de la gran vitalitat associativa dels barris i a l'increment, en època recent, de les festes. Tenim en Fargot i la Fargueta, gegants, ell és un treballador de la Farga, amb una alçada de 3'7 metres i 41 K de pes, i ella una pagesa de la Marina, de 3'6 metres i 47 k de pes. Van ser creats a l'Aula de Cultura de Sant Josep. En Lluís Novas és un gegant que representa un heroi de la Guerra del Francès, fa 3'50 metres d'alçada i pesa 25 k. Creat l'any 1992. El Drac d'Or és el gegant que representa l'entitat homònima; fa 3'5 metres d'alçada i pesa 30 k. Creat l'any 1993. La Pubilla és una geganta que representa el barri, creada, l'any 1995, per Xavier Jansana a partir de la petició de l'Aula de Cultura de La Florida i la Comissió de festes. El Tamboriner, de nom Paco, és un gegant basat en un personatge real que sortia amb un tambor a les manifestacions que es feien per a la millora del barri. També creat, l'any 1996, per Xavier Jansana a partir de la petició de l'Aula de Cultura de La Florida i la Comissió de festes. Es va demanar a les dones del grup de festes de Can Serra la confecció del vestuari. Els avis de Bellvitge, són una parella de gegants creats pel Club infantil i juvenil de Bellvitge. Es van presentar el 16 de febrer de 1980 a les festes del Carnaval. Manotes de tro és una parella de gegants vestits de romans que llencen aigua, creats per l'Associació Tro. La colla Drac d'Or, molt activa, va encarregar a Dolors Sans i Osete la creació de tres gegants inspirats amb els déus grecs Zeus, Posidó i Hades. El primer de 3'65 metres i 40 h de pes; el segon de 4'10 metres i 45 k de pes; i el tercer de 3'75 metres i 35 k de pes. Un any més tard van crear l'Hèrcules, un gegantó de 2'10 metres i 10 k. Altres gegants són en Celerí i la Laia, construïts el 1986, per Lau Feliu i gent del barri a partir d'un taller de l'Aula de Cultura; en Mortadelo i Filemon; en Kòrsar i la Bàrbara. Els gegantins Titonyetes, Pitusan, Pepitu Janés o en Patas largas i la gegantona De Capgrossos n'hi força també: el del barri Ciutat Comtal (Llop, Caputxeta, Treballador, Dartacan, la Mona, el Ruc, la Bruixa, la Montserrat, el Pobleta, l'Eugeni, el Policia, en Pep i la Mariona); els de La Florida (El 1989 es creen 4 personatges vinculats al barri de la Florida per a celebrar els 10è any de la democràcia: Joan Ignasi Puajana primer alcalde de L'Hospitalet, Joan Saura diputat al parlament, Ana Díaz secretària de l'Associació de Veïns, i Antoni Blesa 'el maño' primer president de la comissió de festes. El 1993, amb el 10è aniversari de la comissió de festes, es crearien dos més: Roberto Ruiz, regidor del barri, i Enrique Domínguez, president de la coordinadora de firaires); els de Tro (Guàrdia civil, alcalde i mossèn). A més a més hi podem comptar amb una sèrie de bestiari ben variat: la Medusa Tro, Dragonets, Dragona Satània, la Rata de Bellvitge, l'Heura de La Florida, Pi Pep, les Satanietes, l'Eulàlio. I una sèrie d'elements com la Porta de l'Infern, la Torre d'alta tensió o el Bloc de vivendes. | 08101-400 | L'Hospitalet de Llobregat | Per fer anar tot aquest volum de figures festives cal una bona xarxa associativa, amb entitats que s'hi dediquin i hi treballin tot l'any. Colles com TRO, entitats de foc de l'Hospitalet; fundada el 1996 a partir de les colles de diables, és la coordinadora de les entitats de foc de L'Hospitalet, i els organitzadors de la Nit de Foc i el Toc d'inici. Porten la Medusa de Foc i la Porta de l'Infern. Actualment aglutina 15 colles de diables (8 d'infantils i 7 d'adults) i 7 colles de bestiari. O com els Diables i Diablesses de Bellvitge, creats l'any 1983 com a grup de diables per acompanyar el drac Gallina que s'havia creat 3 anys abans a l'empara del Club Infantil i Juvenil de Bellvitge, tot i que s'independitzarien del CIJB el 1985. Porten la Rata de Bellvitge. Una de les colles més dinàmiques és Drac d'Or. L'origen del grup és l'any 1988, quan es constitueixen com a grup de tabalers, grallers i capgrossos. El 1992, afegeixen els gegants, que han actualitzat fins als 4 gegants que porten actualment i la bèstia Pegàs. Drac d'Or és membre fundador de la Coordinadora de colles geganteres de la Ciutat de l'Hospitalet, encarregada de l'ús i manteniment dels gegants romans i grecs propietat de l'Ajuntament de la nostra ciutat. També organitzen ells l'espectacle Fabulari des dels anys 90, així com la Trobada de Gegants. Altres colles són els Girafocs de La Florida, les Espurnes del Gornal, el Toc de Foc de la Bòbila, l' Associació de Diables Kabra, Diables de La Florida, els Diablons i Tabalers d'ESJEP, l'Skamot Diabolik, els Fills de la Flama o la Colla Patunyetes. | 41.3593800,2.0997000 | 424696 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52631-foto-08101-400-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52631-foto-08101-400-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografies de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, del Drac d'Or i d'Alexandre Avendaño. | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52634 | Trobada de gegants de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-gegants-de-santa-eulalia-de-lhospitalet-de-llobregat | XX | Cada any en el mes d'abril, des del 1991, se celebra la trobada de gegants de l'Hospitalet on es convida a tothom a sortir al carrer per fer festa amb els gegants de la ciutat i els gegants de fora. A primera hora es fa la concentració i plantada de gegants, a l'avinguda de Josep Tarradellas. Es convida a les colles a un bon esmorzar, per agafar forces i es comença la cercavila per l'avinguda d'Isabel la Catòlica, carrer de Barcelona, Rambla de Just i Oliveras, carrer Major i plaça de l'Ajuntament. Allí es fa el ball final i la cloenda. Aquell mateix dia es fa el canvi de guàrdia. | 08101-403 | L'Hospitalet de Llobregat | 41.3596800,2.0996900 | 424695 | 4579077 | 1991 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52634-foto-08101-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52634-foto-08101-403-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||||
| 52643 | Col·lecció d'art del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-del-museu-de-lhospitalet | COMBALIA, Victòria (1999). La col·lecció d'Art de l'Hospitalet. Museu de l'Hospitalet, Àrea d'educació i cultura. GONZÁLEZ, Maria José i LOSCOS, Puri (2007). La col·lecció d'art de l'Hospitalet. Ajuntament de l'Hospitalet. http://www.museul-h.cat | XX-XXI | El Museu de L'Hospitalet compta amb un important fons d'art contemporani format per més de mil obres d'artistes del segle XX. La formació del fons ha estat fruit d'una conjunció de voluntats i generositats: donacions de col·leccionistes, de diferents entitats, de ciutadans particulars, dels propis artistes i de la política d'adquisicions de l'Ajuntament. El privilegi de disposar d'aquesta col·lecció fou el motiu del naixement del Museu de L'Hospitalet. Un fons d'art que durant els últims 50 anys ha assolit un volum significatiu pel patrimoni cultural de la ciutat, amb obres d'artistes com Dalí, Miró, Tàpies, Guinovart, Solanich, Manolo Hugué i Josep Serra, entre d'altres. A la col·lecció d'art de l'Hospitalet hi destaca un excepcional conjunt d'obra gràfica coneguda com 'L'Estampa Popular a Catalunya', de 1966, i el conjunt de vuit pintures de Rafael Barradas. Durant l'última dècada, el Museu d'Història de l'Hospitalet ha anat organitzant una sèrie de mostres, per tal de donar a conèixer, difondre i revalorar la seva col·lecció d'art contemporani. La primera exposició del fons d'art es va celebrar el 1984 al Museu d'Història, sota el títol 'Vegeu l'altra cara del museu d'història: el futur museu d'art'. Va reunir 127 obres de diferents procedències: de les donacions de l'Agrupació d'Amics de la Música i dels germans Jaume i Pere Reventós, obres premiades als certàmens 'Ciutat de L'Hospitalet' (que havien aportat al fons més d'una trentena de peces), obres que ja pertanyien al Museu d'Història, obres adquirides per l'Ajuntament i obres donades pels artistes (entre 1979 i 1984, l'organització d'exposicions per part del Museu amb la condició de donació d'una de les peces va afegir unes 70 obres més a la col·lecció). Al 1984 la col·lecció d'art del Museu reunia ja més de 250 peces. Al 1987 es va exposar al desaparegut Centre d'Art Alexandre Cirici 'El fons d'art de L'Hospitalet, fonaments d'una col·lecció', que va exhibir al voltant de 100 obres de les més de 300 que ja formaven la col·lecció. | 08101-412 | Museu de L'Hospitalet (c. Cobalt, 57 - 08907 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3610600,2.0972400 | 424492 | 4579233 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52643-foto-08101-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52643-foto-08101-412-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52645 | Col·lecció històrica i etnogràfica del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-historica-i-etnografica-del-museu-de-lhospitalet | http://www.museul-h.cat | XVI-XX | Els fons històrics i etnogràfics del Museu de L'Hospitalet presenten diverses procedències que mostren com s'ha format la ciutat i com, la gent ha anat donant la seva memòria a la comunitat. Per un costat, hi ha tot un seguit d'objectes utilitzats tradicionalment per al treball a pagès i que mostren el retrat d'una vida camperola que s'ha extingit de la ciutat. Les mostres d'oficis i de la vida quotidiana, però, formen un altre conjunt fonamental per a entendre els fons i la societat hospitalenca. Per últim, el fons disposa d'un conjunt de ceràmica de tota la Península Ibèrica recol·lectat en els anys setanta del segle passat per joves de la ciutat i que, avui dia, es guarden a la nostra institució. | 08101-414 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3610600,2.0972600 | 424494 | 4579232 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
| 52649 | Festes de Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-primavera | XIX-XX | Activitat vigent | Les festes de la Primavera són en realitat la Festa Major de l'Hospitalet. Aquesta s'havia deixat de celebrar. L'Hospitalet de Llobregat sortia del franquisme com una ciutat dividida per barris amb poca consciència de vila. Va ser la voluntat popular la que va decidir renovar‐la a través de les Festes de Primavera, una nova Festa Major organitzada al voltant de la diada de Sant Jordi. Al llarg de les festes, s'han anat integrant manifestacions de la cultura popular catalana que no hi eren en un inici: diables, gegants, sardanes, trabucaires, castellers...però també activitats que no trobem en altres ciutats i que han adquirit un estatus de tradicionals, com el Concurs de Cocteleria, la Desfilada dels vestits de paper, el Fabulari o el Toc d'Inici. L'èxit d'aquestes iniciatives ha recaigut en la creació de les noves associacions ciutadanes i colles, que han sabut integrar també als més joves, a través de les escoles i de les colles infantils. | 08101-418 | L'Hospitalet de Llobregat | L'origen de les Festes de Primavera es troba als inicis del període democràtic, on comença una nova 'tradició' popular en relació als nous temps. Anteriorment, se celebrava la festa de Sant Roc, el 16 d'agost, típica celebració a tota la plana de Barcelona que assenyala la fi dels treballs de sega i batuda. Aquesta festa havia anat perdent popularitat, tant pel nou costum de les vacances, com per la falta de connexió sentimental amb els nous hospitalencs. En una ciutat dividida socialment i físicament, mal comunicada, les festes majors de barri es popularitzen, mentre la Festa Major perd força. El nom de les Festes de Primavera s'utilitza ja per l'organització de festivals culturals a L'Hospitalet als anys 60, entre 1962 i 1964, de la mà de l'organització 'Opera y Agrupación de amigos de la música' amb el patrocini de l'Ajuntament. Les activitats inclouen teatre, òpera, dansa i sarsuela. Posteriorment, es creen les Setmanes Culturals, a partir de l'any 1967, de mà del grup Alpha 63, al voltant de la festivitat de Sant Jordi. Aquestes setmanes culturals, que es fan als anys 70, incorporen progressivament activitats en les que participen associacions con les Aules de Cultura dels diferents barris, el Centre de Cultural i el Centre Catòlic, centrades en la literatura, el teatre i la dansa. A partir de 1980, el festival es denomina 'Festes de Primavera', donant‐li un caire més obert i participatiu. Tot i que torna al nom de Festa de Sant Jordi el 1981, i de Festes de Sant Jordi‐Primavera el 1982. A partir de 1983 fins a l'actualitat, es coneixeran com a Festes de Primavera. A mesura que aquesta festa evoluciona, s'hi afegeixen nous espais, noves activitats i els nous equipaments. Les festes de Primavera destaquen de la resta de festivals que s'inicien en els períodes democràtics per la falta d'activitats religioses, convertint‐se en una festa totalment laica. Malgrat la divisió per barris que tradicionalment havia convertit L'Hospitalet de Llobregat en una població poc integrada, de mica en mica apareixia un teixit associatiu que recuperava activitats tradicionals catalanistes, com els gegants o les catifes de flors, i n'adquiria de noves, com els diables i els castellers. Es creaven també tradicions pròpies i innovadores, com el dia de la bici, o el concurs de cocteleria. La participació massiva la convertia en una veritable festa major tradicional. | 41.3596600,2.0996200 | 424689 | 4579075 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52649-foto-08101-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52649-foto-08101-418-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Candel va ser el pregoner de les primeres Festes de Primavera celebrades el 1980. L'any següent, quan van canviar el nom per Festes de Sant Jordi, la pregonera va ser Maria Aurèlia Capmany. Amb el nom de Festes de Primavera-Sant Jordi, el 1982, Vicent Andrés Estellés i Jaime Gil de Biedma van fer el pregó, i l'any següent seria Josep Tarradellas qui parlaria des del balcó de l'ajuntament acompanyat de Maria Dolors Lamarca qui feia el prego del llibre al saló de l'ajuntament. Des d'aquestes del 1983 les Festes de Primavera han seguit amb aquest nom fins a dia d'avui. El 1984 Anna Ricci canta al Saló de Plens de l'ajuntament amb motiu del pregó fet per Albert Manent en 'Homenatge a Carner'. | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52650 | Els 3 Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-3-tombs | https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/tag/tres-tombs/ | XX-XXI | El temps dirà si es consolida o no. | Tradició recuperada l'any 2010 però que tenia una llarga tradició a l'Hospitalet ja que se'n feien a diferents barris. Des de l'any 2010 la nova associació treballa per recuperar la festa. Dies abans, l'entitat organitzadora fa un cercavila per lliurar la seva bandera al Banderer. El dia 17 de gener, festivitat de Sant Antoni Abad es fa la tradicional benedicció d'animals i desfilada de carruatges amb animals de tir. | 08101-419 | L'Hospitalet de Llobregat | La festa de Sant Antoni es feia el 17 de gener i constava de tres actes principals, l'ofici religiós, la benedicció dels animals i la cavalcada dels Tres Tombs. Aquell dia, pagesos, carreters, traginers, negociants de bestiar, aturaven el seu treball i donaven descans als animals, de fet no fer-lo augurava mala astrugància. També els oferien un pinso extraordinari i es guarnien com els reis de la festa. A Collblanc la celebració es feia a mitges amb Barcelona. A Santa Eulàlia prenia rellevància l'antic barri de Can Pi, la benedicció es feia a una petita capella dedicada a Sant Antoni i els genets anaven cap a la plaça Espanya. Al barri del Centre la cavalcada era molt gran ja que s'unien els pagesos de la Marina i molts de Cornellà. La quasi total desaparició de l'agricultura, la decadència de la cultura del cavall i l'aparició dels vehicles a motor, que van venir acompanyats d'importants canvis socials, van produir que a mitjans dels anys 50 es deixés de celebrar. | 41.3596100,2.0991000 | 424646 | 4579070 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52650-foto-08101-419-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52650-foto-08101-419-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografies extretes de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet. | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52651 | Festes de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-sant-roc | XVIII-XX | Ja no se celebren | Les festes de Sant Roc, avui desaparegudes, se celebraven el dies natalis de sant Roc, el 16 d'agost; i eren la festa Major de l'Hospitalet. Aquesta festa havia anat perdent popularitat, tant pel nou costum de les vacances, com per la falta de connexió sentimental amb els nous hospitalencs. En una ciutat dividida socialment i físicament, mal comunicada, les festes majors de barri es popularitzen, mentre la Festa Major perd força. | 08101-420 | L'Hospitalet de Llobregat | 41.3598600,2.0990400 | 424641 | 4579098 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||||
| 52652 | Aplec de Sant Pere Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere-martir | https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2011/08/08/recull-sobre-lermita-de-sant-pere-martir/ | XVIII-XX | Ja no se celebra | El turó de sant Pere Màrtir, porta el nom de l'advocació de l'ermita que hi havia, de la que només en queda el record i els fonaments. Es troba en territori d'Esplugues, però era un punt de referència pels pobles del seu voltant, geogràfic però també meteorològic. Hi ha moltes dites que en fan referència. La seva importància supra municipal es demostra en la realització d'un aplec que es feia el 29 d'abril, data del dies natalis del sant. Aquest aplec ja no es realitza però ens ha quedat el testimoni del Baró de Maldà, al seu Calaix de Sastre, ens descriu els aplecs que es realitzaven entre 1787 i 1815, indicant que els pagesos de L'Hospitalet, juntament amb milers de persones d'altres pobles, pujaven per tal d'anar a beneir els rams de romaní, farigola, espígol, fonoll; i que posteriorment es posaven darrere de les portes per tal de guardar les cases dels mals esperits. Però també pujaven per divertir-se, ja que es feien balls i es menjava. A continuació, la descripció d'un d'aquests aplecs: «La Gran Concurrència Popular, à fer bon dia, es la de Barcelona cap a Sarrià, amunt à la Torre dels Frares de Santa Catharina, y desde allí dalt à la hermita de Sant Pere Màrtir, sobre só montanya; à la part de llevant, y à la part de Ponent, y mitjorn del Poble de Esplugas, que hi puja en lo mati, sa Professo, y cantàr en aquella Capella de Sant Pere Màrtir un ofici, visitada que es la dita Hermita, y en especial Sant Pere Màrtir en tota aquella marina, y dels Pobles de Hospitalet, y Cornellà; de una part, y altre del riu Llobregat; de Santboy; Sant Feliu; Sant Joan de Espí; Molins de rey; Sant Just de Esvern etc, ab divertiment de balladas en la tarde alli dalt à la Montanya de Sant Pere Màrtir, y desde alli vaxant tothom homens. y donas; Jovens, y minyonas; Grans, y xichs, una estona antes de narsen à retiro en la Plasa del Poble de Esplugas ab molta alegria, y satisfacció, despues de haverse tots de alló ben atipat de Custellas, y de vi. y de ballàr alli dalt devant de la Hermita de Sant Pere màrtir, solent haverhi alguna taula de rusquillas, y mustatxonis; marchandisa de paquet de semblants duendes, que no dexan de acudir en semblants aplechs a fora». | 08101-422 | L'Hospitalet de Llobregat | L'ermita es va construir al segle XVII pels pares dominics del convent de Santa Caterina, però la seva situació estratègica va provocar que fos ocupada militarment als anys 1652, 1697, 1706 i 1714; finalment es va abandonar al 1792. La primitiva imatge del sant es va traslladar a Esplugues. Durant la guerra de la Independència (1808-1814) els francesos van convertir la capella en caserna i van vendre la segona imatge del sant. A les guerres civils de 1834 i 1857 era utilitzada com a telègraf òptic de Barcelona a Martorell. Després de tant anar i venir de soldats, l'ermita va quedar pràcticament destruïda. A l'any 1918 existeix un projecte per fer un funicular i a sobre de la cima una torre amb un restaurant. L'any 1926 l'ajuntament d'Esplugues i els pares dominics decideixen reconstruir l'ermita sota projecte de Nicolau Rubió, i amb una romeria es posa la primera pedra al juny d'aquell mateix any. A l'any 1936 es converteix en estació radio telefònica. | 41.3596900,2.1002400 | 424741 | 4579078 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
| 52653 | Fons històric de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-historic-de-larxiu-municipal | http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 | XVIII-XX | L'Arxiu Municipal és el responsable del disseny, administració, actualització i millora del sistema de gestió documental de l'Ajuntament de l'Hospitalet, amb la col·laboració de l'òrgan municipal amb competències en matèria de planificació i organització administrativa. Des d'aquesta perspectiva s'ocupa de recollir, conservar, organitzar i comunicar els documents produïts per l'Ajuntament com a resultat de la seva activitat, per tal que puguin ser utilitzats per a la gestió administrativa, la informació, la investigació i la cultura. Així mateix, vetlla per la integritat, la preservació i la difusió del patrimoni documental del municipi, de titularitat pública o privada, incentivant l'ingrés de documents privats a l'Arxiu, en especial en forma de donacions sense cap contraprestació. En alguns casos, l'Arxiu actua d'ofici i rescata la documentació i la integra en el quadre de fons d'origen privat per ser objecte de tractament arxivístic. El principal fons custodiat per l'Arxiu és el produït per l'Administració municipal en exercici de les seves funcions des de 1716. Abasta prop de 8.800 m lineals (76.500 capses normalitzades d'arxiu definitiu i 1.777 plànols). A més, compta amb 80 fons d'origen privat amb un volum aproximat de 303 metres lineals de documentació, repartits en: - 10 fons de documents d'associacions i entitats (23 m lineals) - 8 fons de documents comercials i d'empreses (186 m lineals) - un únic fons de naturalesa patrimonial (15 m lineals) - 61 fons de documentació personal (79 m lineals) Els dipòsits de l'Arxiu preserven també prop de 181.000 fotografies, 1.380 documents audiovisuals, 11.400 cartells i altres grans formats, més de 18.000 programes de mà i altres petits formats, 1.652 documents cartogràfics antics... No podem deixar d'esmentar els recursos de la biblioteca pròpia de l'Arxiu, integrada pels més de 4.500 volums de la col·lecció local, els 1.850 de l'auxiliar i els 158 exemplars de la col·lecció antiquària. L'Arxiu ofereix així mateix als seus usuaris una rica hemeroteca constituïda per 283 capçaleres locals, 118 capçaleres de caràcter general i altres 70 revistes especialitzades. L'Arxiu ocupa les plantes 3a i 4a de l'edifici municipal del carrer del Cobalt (núm. 55-57); un total aproximat de 2.000 m2 distribuïts de la següent manera: - Onze dipòsits de documentació, deu dels quals equipats amb armaris compactes que sumen 1.600 m2 de superfície i una capacitat total d'emmagatzematge propera als 10.000 m lineals. - Una sala d'ingrés de 30 m2. - Una àrea de tractament arxivístic que suma 150 m2. - Despatxos, del personal tècnic i de la direcció, en total, 70 m2. - Una sala d'atenció al públic de 65 m2 amb setze punts de consulta i un ordinador per l'accés a documents conservats en formats electrònics. | 08101-424 | Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) | L'origen de l'Arxiu històric cal buscar-lo en el naixement, l'any 1972, del Museu d'Història de l'Hospitalet; fundat i dirigit pel senyor Francesc Mercé. Una de les seves dependències és l'Arxiu Històric, per al qual el senyor Mercé selecciona la documentació municipal que considera de major interès per la recerca, i n'encarrega l'organització i la de les donacions privades que comencen a arribar al doctor Manuel Grau. Anys enrere, l'octubre de 1958, atenent al seu 'lamentable estado', era designat un auxiliar administratiu per assumir l'organització del llavors anomenat 'Archivo General' dependent de Secretaria. L'any 1986, l'Ajuntament de l'Hospitalet i la Generalitat subscriuen un conveni per impulsar l'Arxiu Històric, dirigit des d'aquest moment per Clara Parramon, i s'inicien les tasques de tractament arxivístic de la documentació i l'organització dels serveis pertinents. Però el gruix de la documentació municipal roman encara en aquesta època sota la responsabilitat de l'oficial de Secretaria. Vers l'any 1996 s'aconsegueix la unificació formal de l'Arxiu Administratiu i l'Arxiu Històric, sota la denominació d'Arxiu Municipal i integrat en la Secció de Patrimoni Cultural, juntament amb el Museu, dins de l'Àrea d'Educació i Cultura. La Carme Arranz n'assumirà la direcció per impulsar el Pla Arxivístic, elaborat sota la supervisió de l'arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona i aprovat finalment en 1998. El 2003 s'inaugura la nova seu de l'Arxiu al carrer del Cobalt, però no serà fins al 2008 que s'hi incorporaran definitivament tant els documents com el personal de l'antic Arxiu Històric. | 41.3587400,2.1108400 | 425627 | 4578963 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52653-foto-08101-424-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52653-foto-08101-424-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu Municipal de L'Hospitalet atén els seus usuaris de dilluns a divendres entre les 9:00 i les 14:00 h, excepte festius. D'acord amb la Llei 10/2001 d'arxius i documents, a tots els documents públics se'ls ha d'aplicar la normativa d'avaluació, a partir de la qual se'n determina la conservació per raó dels seus valors (cultural, jurídic...) o bé l'eliminació, transcorregut un període de temps establert. Com a norma general, els documents d'arxiu anteriors a l'1 de gener de 1940 són de conservació permanent, i pel que fa als documents posteriors a aquest data, la normativa estableix que cap document no pot ésser eliminat si no se segueix la normativa i el procediment establerts. D'altra banda, l'article 4 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal determina que 'les dades de caràcter personal han de ser cancel·lades quan hagin deixat de ser necessàries o pertinents per a la finalitat per a la qual han estat recollides o registrades' un cop transcorreguts els terminis de conservació previstos per les disposicions aplicables. | 98 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52654 | Fons d'imatges de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-municipal | http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 | XX | L'Arxiu Municipal és el responsable del disseny, administració, actualització i millora del sistema de gestió documental de l'Ajuntament de l'Hospitalet, amb la col·laboració de l'òrgan municipal amb competències en matèria de planificació i organització administrativa. Des d'aquesta perspectiva s'ocupa de recollir, conservar, organitzar i comunicar els documents produïts per l'Ajuntament com a resultat de la seva activitat, per tal que puguin ser utilitzats per a la gestió administrativa, la informació, la investigació i la cultura. Així mateix, vetlla per la integritat, la preservació i la difusió del patrimoni documental del municipi, de titularitat pública o privada, incentivant l'ingrés de documents privats a l'Arxiu, en especial en forma de donacions sense cap contraprestació. En alguns casos, l'Arxiu actua d'ofici i rescata la documentació i la integra en el quadre de fons d'origen privat per ser objecte de tractament arxivístic. Entre el seu fons destaquen les 181.000 fotografies, 1.380 documents audiovisuals, 11.400 cartells i altres grans formats, més de 18.000 programes de mà i altres petits formats, 1.652 documents cartogràfics antics. | 08101-425 | Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) | L'origen de l'Arxiu històric cal buscar-lo en el naixement, l'any 1972, del Museu d'Història de l'Hospitalet; fundat i dirigit pel senyor Francesc Mercé. Una de les seves dependències és l'Arxiu Històric, per al qual el senyor Mercé selecciona la documentació municipal que considera de major interès per la recerca, i n'encarrega l'organització i la de les donacions privades que comencen a arribar al doctor Manuel Grau. Anys enrere, l'octubre de 1958, atenent al seu 'lamentable estado', era designat un auxiliar administratiu per assumir l'organització del llavors anomenat 'Archivo General' dependent de Secretaria. L'any 1986, l'Ajuntament de l'Hospitalet i la Generalitat subscriuen un conveni per impulsar l'Arxiu Històric, dirigit des d'aquest moment per Clara Parramon, i s'inicien les tasques de tractament arxivístic de la documentació i l'organització dels serveis pertinents. Però el gruix de la documentació municipal roman encara en aquesta època sota la responsabilitat de l'oficial de Secretaria. Vers l'any 1996 s'aconsegueix la unificació formal de l'Arxiu Administratiu i l'Arxiu Històric, sota la denominació d'Arxiu Municipal i integrat en la Secció de Patrimoni Cultural, juntament amb el Museu, dins de l'Àrea d'Educació i Cultura. La Carme Arranz n'assumirà la direcció per impulsar el Pla Arxivístic, elaborat sota la supervisió de l'arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona i aprovat finalment en 1998. El 2003 s'inaugura la nova seu de l'Arxiu al carrer del Cobalt, però no serà fins al 2008 que s'hi incorporaran definitivament tant els documents com el personal de l'antic Arxiu Històric. | 41.3587400,2.1108900 | 425631 | 4578963 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52654-foto-08101-425-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52654-foto-08101-425-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu Municipal de L'Hospitalet atén els seus usuaris de dilluns a divendres entre les 9:00 i les 14:00 h, excepte festius. Hom pot consultar el calendari festiu actualitzat a https://seuelectronica.l-h.cat/185914_1.aspx?id=1. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52657 | Fons d'estampa popular del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-destampa-popular-del-museu-de-lhospitalet | AA.VV (2003). Estampa popular de Barcelona. Museu Monjo i Museu d'Història de l'Hospitalet. COMBALIA, Victòria (1999). La col·lecció d'Art de l'Hospitalet. Museu de l'Hospitalet, Àrea d'educació i cultura. GONZÁLEZ, Maria José i LOSCOS, Puri (2007). La col·lecció d'art de l'Hospitalet. Ajuntament de l'Hospitalet. | XX | A la col·lecció d'art de l'Hospitalet hi destaca un excepcional conjunt d'obra gràfica coneguda com 'L'Estampa Popular a Catalunya', de 1966. Aquell any es fa a l'Hospitalet una exposició dels grups d'Estampa Popular de Barcelona, Madrid, Tortosa i València. La organització anava a càrrec dels Amics de la música de l'Hospitalet (AMM), que de 1965 a 1973 convoca anualment, amb la col·laboració de l'Ajuntament, els Premis Ciutat de l'Hospitalet. En el jurat hi havia crítics de la categoria d'Alexandre Cirici, Daniel Giralt Miracle, José Corredor Matheos, Joan Perucho, Lluís Monreal, Rafael Santos o Sebastià Gasch. Entre els premiats hi trobem artistes com Àngel Jové, Gerard Sala, Francesc Artigau, Eduard Arranz Bravo, Joan Brotat, Concha Ibáñez, Claude Collet, Elena Paredes, Amèlia Riera o Josep M. Guerrero Medina. D'aquests artistes es va nodrir el fons d'art de la ciutat, ja que quan l'AMM es va dissoldre, el 1971, va fer donació a l'Ajuntament de més d'un centenar d'obres. La col·lecció Estampa Popular que forma part d'aquella donació, està formada per 38 gravats de vint autors, entre els quals hi figuren Subirachs, Todó, Francesc Artigau, Esther Boix, Ràfols Casamada, Maria Girona, Guinovart, Hernández Pijoan, Narotzky, Grimal o Carlos Mensa. Els temes tractats són la lluita contra la repressió, la por, la mort, la fam, el militarisme, l'explotació capitalista, la injustícia social, l'explotació de la dona, el dolor, la buidor o la manca de llibertat. | 08101-428 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3610500,2.0972800 | 424495 | 4579231 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52657-foto-08101-428-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52657-foto-08101-428-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52659 | Aplec de Bellvitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-bellvitge | http://www.fed.sardanista.cat | XX-XXI | Cada dilluns de Pasqua se celebra el tradicional aplec de Bellvitge de sardanes. Tal com es fa habitualment, l'aplec se celebra al Parc Metropolità de Bellvitge i el programa d'activitats començarà a les 10 del matí amb una missa per als sardanistes. A les 11 comença l'aplec, amb la presència de les cobles. Per recuperar forces, al voltant de les 2 se celebrarà el tradicional dinar de germanor, amb mona inclosa i cava per a tothom. Després de l'aturada per dinar, les activitats continuen a la tarda, a partir de 2/4 de 5, amb la segona sessió de sardanes. En cas de mal temps, la diada sardanista se celebrarà al pavelló esportiu del Centre d'Estudis Joan XXIII. Força sardanes estan dedicades a aquest aplec o al barri de Bellvitge, que ha mostrat al llarg del temps una gran afició a les sardanes. | 08101-430 | Parc metropolità de Bellvitge | Als anys 50 del segle passat, l'aplec l'organitzava la Hermandad Sindical de Labradores: 'Comenzaron los actos por la mañana, con un solemne oficio, durante el cual hizo una magnífica prédica el reverendo doctor Tena. Seguidamente y en la explanada situada frente a la mencionada ermita, se celebró una selecta audición de «ballets», a cargo del «esbart» del Centro Católico de Hospitalet de Llobregat, dirigido por el señor vicario don José Arpa, y el «Esbart Dansaire» del Prat. Tras de los «ballets», siguió una destacada audición de sardanas, que fue seguida y bailada por innumerable cantidad de asistentes'. (La Vanguardia 13.04.1955, pàg. 20). | 41.3485700,2.1109600 | 425625 | 4577834 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52659-foto-08101-430-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52659-foto-08101-430-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les fotografies pertanyen als blocs:https://lhospitaletdellobregat.files.wordpress.comhttp://bellvitgejose.blogspot.com.es | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52662 | Col·lecció d'art Arranz-Bravo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-arranz-bravo | http://fundacioarranzbravo.cat | XX-XXI | Inaugurada el setembre del 2009, la Fundació Arranz-Bravo és un espai d'art contemporani a L'Hospitalet que té el doble objectiu de difondre l'art del pintor Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) i promocionar la jove creació contemporània. A l'espera de ser inaugurada la seva seu definitiva a l'Antic Molí de L'Hospitalet, en un projecte dissenyat per l'arquitecte Jordi Garcés. La fundació té el seu espai provisional en els antic magatzems de la fàbrica tèxtil de la Tecla Sala, Arranz-Bravo és un artista molt vinculat a la ciutat de L'Hospitalet. És autor dels dos principals monuments de la ciutat: L'Acollidora (a la Rambla de Just Oliveras), símbol de L'Hospitalet, i el Pont de la Llibertat (a la cruïlla entre el carrer Marina i l'Av. Del Carrilet). La Fundació té l'ànim de seguir alimentant aquest lligam, fent de la fundació una Acollidora d'art, un Pont de cultura, pensament i llibertat. Actualment la Fundació Arranz-Bravo té una col·lecció de tres-centes quaranta obres de l'artista: cent-dotze pintures, moltes d'elles de gran format,, vuitanta-tres dibuixos i pintures sobre paper, deu escultures de bronze -incloent-hi el prototip de bronze i alumini d'El Pont de la llibertat, situat a la cruïlla de la rambla de la Marina amb l'avinguda del Carrilet de L'Hospitalet-, una escultura policromada, l'Acollidora de la Fundació, i cent vint-i-cinc gravats de diverses tècniques, com aiguaforts, litografies i serigrafies. També formen part de la col·lecció dos decorats per a obres de teatre, onze cartells i una fotografia. La col·lecció comença amb obres de l'any 1950,de gran interès per als estudiosos de la seva obra, i fa un recorregut per cada un dels anys fins a l'actualitat. La Fundació es vol erigir també amb un espai de referència en la promoció de l'art jove a Catalunya i per aquest motiu al llarg de l'any s'organitzen diferents exposicions i activitats que tenen com a protagonista l'art emergent i el pensament contemporani. L'altra focus d'activitat de la Fundació Arranz-Bravo és la seva tasca educativa, destinada especialment a escoles i centres socials de L'Hospitalet. | 08101-433 | Av. Josep Tarradellas, 44 | Eduard Arranz-Bravo neix a Barcelona al carrer Tamarit, núm. 74 , el 9 d'octubre de 1941. Fill d'Antolín Arranz de Blas i Angèlica Bravo de Llacuna, argentina de mare italiana i pare canari. És el menor de set fills, tots barons. L'any 1958 viatge a París on fa les seves primeres obres abstractes i coneix el físic Miquel Masriera, que l'anima a continuar pintant. Ingressa a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, situada a l'època al carrer Avinyó. Fa amistat amb Paquito Artigau, Gerard Sala, Puiggrós, Serra de Ribera, Pedro Giralt, Robert Llimós i Rafael Bartolozzi. El 1961 realitza la seva primera exposició individual '15 pintures d'Arranz', al Club Universitari de Barcelona, però l'exposició que el dóna a conèixer a la crítica barcelonina es l'organitzada per l'Ateneu barcelonès el 1962. L'any 1964, es casa amb Carme Mestres, també pintora, que havia conegut a l'Escola de Belles Arts. Guanya el Gran Premi i Medalla d'Or a la Biennal Internacional d'Eivissa. Un any més tard neix el primer fill, Sergi. I el 1966, la Natàlia. Va intervenir juntament amb Bartolozzi en les decoracions murals de la fàbrica d'adobaments Tipel de Parets del Vallès (1971), d'un establiment hoteler de Magalluf (1973), de la façana de l'edifici del Centre Internacional de Fotografia de Barcelona (1978) i de la casa de Camilo José Cela a Mallorca (1979), així com en les exposicions celebrades a la galeria Bleu d'Estocolm (1971), a la que van presentar la seva sèrie Tauromàquia, i 'Dibuixos i escultures en marbre', a la sala Gaspar de Barcelona (1973, 1977 i 1979), a la galeria Vandrés de Madrid (1975 i 1980) i al saló del Tinell de Barcelona (1979): 'Mides universals'. També van muntar happenings, van crear llibres, escultures i acoblaments en fusta. El 1981 va exposar per primera vegada en solitari. El 1982 va presentar a la galeria Miguel Marcos de Saragossa la seva sèrie Abraçades i el 1983 va realitzar una exposició antològica de la seva obra a la sala Gaspar de Barcelona. Entre 1986 i 1988 va dur a terme la sèrie de litografies La Casa, va pintar la dels Pantocràtor, i es va ocupar de la direcció artística de les pel·lícules de Jaime Camino El balcó obert i Llums i ombres. Ha participat també en la XXXIX Biennal Internacional d'Art de Venècia de 1980 i ha rebut diversos premis. És autor de peces escultòriques de marbre, bronze i ceràmica, alguna de les quals va presentar a la sala Gaspar de Barcelona el 1983. La seva obra en bronze L'acodillora(1985) es troba a la rambla de L'Hospitalet de Llobregat. Ha obtingut entre altres premis el de la II Biennal Internacional de l'Esport, el premi de figura de la Biennal Estrada Saladich, i el premi de dibuix Inglada-Guillot. La seva obra figura al Museu d'Art Contemporani de Madrid, al Museu de Belles Arts de Vitòria, al Museu de Sao Paulo, al Museu de Belles Art de Sevilla, al Museu d'Art Contemporani de Barcelona i al Museu d'Art Modern de Nova York. Entre el 2006 i el 2007, es fa la primera exposició dels fons de la Fundació Arranz-Bravo al Centre Cultural Tecla Sala de L'Hospitalet, amb edició de catàleg i DVD a càrrec del crític d'art Albert Mercadé. Exposicions a Lleida, Santiago de Compostel·la, Londres, Nova York i San Francisco. Inauguració de l'escultura El Pont de la Llibertat amb la presència del president de la Generalitat, José Montilla i l'alcalde de L'Hospitalet Celestino Corbacho i altres autoritats. Es crea oficialment la Fundació Arranz-Bravo. El 2009, La Diputació de Barcelona organitza una exposició itinerant dels fons de la Fundació Arranz-Bravo per Catalunya fins el 2010. | 41.3669700,2.1150600 | 425989 | 4579873 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52662-foto-08101-433-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52662-foto-08101-433-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
| 52664 | Ornaments del jardí de la Casa España | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ornaments-del-jardi-de-la-casa-espana | MARCÉ I SANABRA, Francesc (1969). Llunell-Molines-España : tres apellidos en la historia de una finca hospitalense recientemente restaurada por el Ayuntamiento; dins Hospitalet : boletín de información municipal , Núm. 64 (4t trimestre 1969), pp. 5-18. | XIX | Conjunt de dos elements ornamentals esculpits en pedra sobre sengles pedestals en relleus. El motiu central del primer (H-5531) és una flor de lis, símbol relacionat amb els primers propietaris de la casa pairal. Està emmarcada per una circumferència que podria simbolitzar una roda de carro o un disc solar. A la zona en unió amb el pedestal, de secció quadrada, hi ha ornamentació floral en relleu. El segon el motiu central (H-5527) és un escut d'armes amb el camp quarterat en creu amb lleons rampants en el quadrant superior dret i en l'inferior esquerre. En els altres quadrants hi ha tres franges horitzontals amb tres llengüetes al centre (?). Abans de l'emplaçament actual estava col·locada al portal que donava accés als jardins de la casa pairal. Mostrava així les armes de la família España al visitant. | 08101-435 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | Abans de l'emplaçament actual estava col·locada al portal que donava accés als jardins de la casa pairal. Mostrava així les armes de la família España al visitant. | 41.3609700,2.0974100 | 424506 | 4579222 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52664-foto-08101-435-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Formen part del fons del Museu d'Història de l'Hospitalet amb els números H-5531i H-5527. | 98 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52666 | Mural Gabarrón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-gabarron | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Restaurat any 2010 per l'autor. En dipòsit al taller de l'artista en bones condicions | Mural format per uns 150 personatges que representen l'evolució de l'esport, realitzades mitjançant incisions, textures i colors vius pintat directament. Fa 100 metres de llarg per cinc d'alçada (500 m2). Representa un seguit de modalitats esportives incloses en la Carta Olímpica. Està fet a partir de més de mil plafons irregulars de ceràmica. Es caracteritza per un gran dinamisme i moviment a partir de traços simples però contundents, remarcats pel negre en contraposició a tota una gama de colors vius. | 08101-437 | Valladolid | Va ser encarregat per l'Ajuntament amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992 quan l' Hospitalet va ser subseu olímpica de beisbol. Es va inaugurar el 21 de maig de l'any 1991 al Parc esportiu de la Feixa Llarga. Però degut al seu estat de conservació, l'any 2010, l'Ajuntament va encarregar a l'autor la seva restauració, per la qual cosa aquest procedí a arrancar el mural i traslladar-lo al seu taller de Valladolid on el va restaurar. Actualment hi roman en espera d'un lloc adequat per a la seva reinstal·lació. | 41.3493300,2.1043600 | 425074 | 4577924 | 1991 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52666-foto-08101-437-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52666-foto-08101-437-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cristobal Gabarrón | Actualment es troba en el taller de l'autorFotografies extretes del web: http://www.sktb3000.net/fcp/html/gabarron/obras/olimpismo.htm | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||
| 52677 | Goigs en lloança del gloriós Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-del-glorios-sant-roc | XVII-XX | Goigs en lloança del glorios Sant Roc, que es venera a la parroquia de Santa Eulàlia de la ciutat d'Hospitalet de Llobregat, perla seva festa del 16 d'agost, i que diuen així: TORNADA./ Vós que sou tan bo i tan noble/ -oh, Sant Roc miraculós! -. / preserveu el nostre poble / de la pesta i mal danyós./ Déu, ja al néixer us saludava / com un do baixat del Cel:/ una creu roja us posava/ en senyal de fill fidel./ I la vostra mare, pia,/ us ensenya de petit,/lloar el Dolç nom de María, / i se us filtra a l'esperit./ Vós que/ Bé coneix la mare vostra/ que sentiu la pietat, / i la Verge, Mare nostra, / us admira la bondat./ Als vint anys, el pare i mare, / sol uds deixen, opulent/ I amb Jesús, que se us acara, / se us anava el pensament. Vós que/ Preneu tota la riquesa/ i als pobrets vau repartir./ Eixint del poble, amb destresa, / us vestiu de pelegrí./ Empreneu, content, la via, / porta en porta aneu captant. / A Toscana entreu un dia: / Pesta greu l'està aterrant./ Vós que/ D'Amor l'ànima amarada/ sou servent de l'hospital, / i la gent més apestada/ rep un raig celestial./ En Nom de Déu s'administra, / la Senyal fent de la Creu/ Pestilència no es registra: / la ciutat neta se'n veu./ Vós que/ Mes, sabent que a Romania/ fa la pesta mortaldat, / allà sou i nit i dia,/ practicant la caritat. / Només la vostra presència/ retornava la salut./ -Divinial, pura influència, / la epidèmia ha rebut! / Vós que/ Us veieu tocat de pesta/ i fugiu per no apestar./ Mes, un gos, que fidel resta, / cada dia us porta un pa./ Un doll d'aigua cristal·lina/ trametía-us el bon Déu./ Com que l'aigua era divina / us guareix sens senyal lleu. / Vós que/ Partiu vers la vostra terra. / Per espia fóreu pres / Amb cinc anys, sou la desferra/ d'aquell sant tan bo i desprès. / A la càrcer s'extingia / una vida tota Amor, / bo i lloant Déu i Maria / i Jesús Nostre Senyor. / Vós que/ V. Ora pro nobis, Beate Rachi. / R. Ut a peste sive morbo, epidemiae liberemur./ OREMUS/ Deus, qui Beate Rochi, Confessoris tui, annua solemnitate laetificas, concede propitius, ut cujus natalitia colimus etiam acciones imitemur. Per Christum Dominum nostrum. – R. Amen. ( Amb llicència eclesiàstica). Agost del 1956. Festa de Sant Roc. Aquesta edició ha estat sufragrada per una família d'Hospitalet molt devota del Sant. / Torrell de Reus, editor. | 08101-452 | Església de Santa Eulàlia de Mèrida | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3600700,2.0989600 | 424635 | 4579121 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52677-foto-08101-452-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Partitura musicada, amb lletra de Francesc Mas i Abril i música de Samuel Mas i Badenes. | 98 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
| 52679 | Fons patrimonial España Muntadas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-patrimonial-espana-muntadas | http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 | XVI-XX | El fons España Muntadas està format per la documentació corresponen als llinatges patrimonials de la família España Muntadas dipositats a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat. Altres patrimonis del llinatge patern són el Digoine du Palais (1887-1915); el patrimoni Fàbregas (1533-1693); el patrimoni Font (1529-1779); el patrimoni Huguet (1500-1855); el patrimoni Maresch (1500-1918); i el patrimoni Quintana (1500-1896). Del llinatge matern, comprèn el patrimoni Molinés, entre 1548 i 1844, amb títols privilegis, certificacions de noblesa, nomenaments militars, privilegis eclesiàstics, certificacions sacramentals, censals, inventaris, àpoques, donacions i altres documents familiars. També comprèn el patrimoni Berenguer (1692-1762); el patrimoni Llunell (1594-1687); el patrimoni Prior (1547-1770); el patrimoni Valencià (1500 -1912) i el patrimoni Ximenes (1606-1651). Del llinatge patern, el més important és el patrimoni España (1500-1983), també amb títols, privilegis, certificacions de noblesa, nomenaments militars, privilegis eclesiàstics, certificacions sacramentals, censals, inventaris, àpoques, donacions i altres documents familiars i relacionats amb les finques i propietats, i amb el Canal de la Infanta. | 08101-454 | Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) | 41.3587400,2.1108700 | 425629 | 4578963 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||||
| 52682 | Fons documental del Centre d'Estudis de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-centre-destudis-de-lhospitalet | https://sites.google.com/site/webcelh/home | XX-XXI | El fons documental del centre està format per monografies, revistes, articles, ponències, informes, tesis, treballs d'investigació, vídeos, Cd's, de producció local o extra local que facin referència a la ciutat de l'Hospitalet i al seu context comarcal i metropolità. La majoria de documents bibliogràfics són consultables físicament. A través del servei de documentació Babel'H, s'ofereix la possibilitat de consultar on line el fons bibliogràfic i la Base de Dades, i atenció personalitzada a l'hora de fer la recerca. Destaca en el seu fons l'Arxiu històric de Santa Eulàlia de Provençana. També disposen de la col·lecció sencera del Butlletí d'Informació Municipal, de 1954 a 1976. | 08101-457 | Av. Josep Tarradellas i Joan, 44 (Espai Molí) | El centre d'Estudis de l'Hospitalet és una entitat sense ànim de lucre fundada l'any 1984.amb la finalitat de fer ciutat, associacionisme i d'intervenir a L'Hospitalet. Està oberta a qualsevol ciutadà o ciutadana interessat en el coneixement, la recerca i el debat sobre la ciutat. Forma part de la Coordinadora de Centres d'Estudi de Parla Catalana. Els seus objectius són l'anàlisi i el desenvolupament de la identitat de L'Hospitalet en els seus vessants humans i culturals ; potenciar les iniciatives de caire sociocultural vinculades a L'Hospitalet ; esdevenir un fòrum de discussió i debat sobre el passat, el present i el futur de la ciutat ; integrar la diversitat de propostes i opinions en els projectes propis, fent que la imatge del CEL'H es correspongui amb una actitud oberta i plural ; i treballar des del convenciment de la necessitat d'una ciutat més relacional entre tots els sectors implicats: públic, privat, associatiu, i el conjunt de la ciutadania. | 41.3669900,2.1161600 | 426081 | 4579875 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52682-foto-08101-457-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52682-foto-08101-457-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El centre disposa de tres línies de publicació, a banda del butlletí intern: la revista Quaderns d'Estudi i la col·lecció de Recerques i la col·lecció Josefina Gómez Olivares. | 98 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52684 | Casa del carrer Cavall Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-cavall-bernat | XIX | Mig amagada entre construccions i habitatges humils, s'aixeca aquesta torre residencial amb un bon jardí al davant. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és un terrat pla. Al costat hi ha altres cossos annexes. La façana, orientada a migdia, es distribueix compositivament de forma simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. Totes les obertures són amb arc de mig punt. A la planta baixa, l'eix central el defineix la porta d'accés. Als laterals hi ha sengles finestres amb reixa. A la planta primera hi ha tres balcons. I les obertures de la segona planta són més petites que la resta. El parament és arrebossat amb imitació de carreus a la planta baixa i llis a les plantes superiors, amb recreixements als laterals i entre cos i cos. Així com al voltant de les obertures. La façana està coronada amb una balustrada i un acroteri amb un rellotge de sol. | 08101-459 | Carrer Cavall Bernat, 4 | 41.3675700,2.1265300 | 426949 | 4579930 | 1880 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52684-foto-08101-459-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52684-foto-08101-459-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||||
| 52685 | Rellotge de sol de la casa del carrer Cavall Bernat, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-del-carrer-cavall-bernat-4 | XIX | deteriorat pels agents meteorològics | Rellotge de sol circular, ubicat al capcer de la façana principal de la casa, orientada a migdia. La balustrada va ser reforçada per a preparar el suport de rajol arrebossat amb guix on dibuixar-hi el rellotge. Només es conserva el relleu del marc on normalment se situen les hores. Per les restes observades sembla que el rellotge marcava les hores de les 6 del matí a les 6 de la tarda, en xifres àrabs. A l'interior de la circumferència hi ha restes de pintura blanca i la línia de les 12, hora de l'Àngelus,. El gnòmon, de vareta, neix de la part superior. Al dessota de l'esfera solar, hi ha un esgrafiat amb la data de construcció de la casa: 1880 i ambdós costats probablement les inicials del propietari: 'M' i 'C'. | 08101-460 | Carrer Cavall Bernat, 4 | 41.3675700,2.1265300 | 426949 | 4579930 | 1880 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52685-foto-08101-460-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no costa en l'inventari del web de Gnomònica de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52686 | Estació Fira de la línia 9 sud de Metro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-fira-de-la-linia-9-sud-de-metro | OH-BARCELONA (2009). Toyo Ito deja su huella en Barcelona, la ciudad de la arquitectura¸a http://www.oh-barcelona.com/es/blog/cultura/arquitectura/toyo-ito-barcelona-47588 [consulta del 23 de febrero de 2018]. SUÑÉ, Ramon (2016). Cuenta atrás para la inauguración del metro al aeropuerto de El Prat; http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160114/301386588292/inauguracion-metro-aeropuerto-el-prat.html [consulta feta el 23 de febrer de 2018]. | XXI | Estació de metro de la línia 9 sud que uneix la Zona Universitària amb la Terminal 1 de l'aeroport del Prat, connectant els municipis de l'Hospitalet, El Prat de Llobregat i Barcelona. Però una de les principals motivacions d'aquest tram és la connexió de l'aeroport amb el recinte firal Fira Barcelona - Gran Via, on entre d'altres se celebra el Mobile World Congress. El projecte d'aquesta estació és de l'arquitecte japonès Toyo Ito i en destaca els amplis espais, la lluminositat afavorida per una gama de colors clars (blaus i crema), amb les parets de rajola on s'han inserit imatges antigues de l'Hospitalet, en gran format. Aquestes tenen diversa procedència d'autors i formen part de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet. Ito també és l'autor de les Torres Fira i el Suites Avenue. | 08101-461 | Estació Fira | Itō va nàixer en 1941 a Keijō (avui Seül, Corea del Sud) quan era territori japonès. Es va graduar a la Universitat de Tòquio l'any 1965. conegut pels seus treballs en arquitectura conceptual, on cerca l'expressió simultània del món físic i el món virtual. És un dels màxims exponents de l'arquitectura que cerca la noció contemporània de la 'ciutat simulada', i és considerat un dels arquitectes més innovadors i influents del món. El 17 de març de 2013 li fou concedit el Premi Pritzker, un dels premis més prestigiosos en el món de l'arquitectura | 41.3517200,2.1303500 | 427251 | 4578167 | 2014 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52686-foto-08101-461-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52686-foto-08101-461-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Toyo Ito | La característica d'aquesta línia, a banda de l'elevat cost de construcció, és l'automatització dels combois i els dos nivells de circulació. | 98 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||
| 52690 | Rellotge de sol de l'IES Rubió i Ors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lies-rubio-i-ors | PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. | XXI | Rellotge de sol de tipus vertical declinat situat a la façana sud de l'IES Rubió i Ors. Està fet amb rajoles de ceràmica amb marques horàries de les 6 del matí a les 5 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és aràbiga i la línia de les 12 és vertical. En la decoració hi ha un sol, el nom de l'escola, un colom portant una cinta vermella i un llibre on hi ha els noms dels alumnes que van participar en l'estudi i el disseny i construcció del rellotge, sota la supervisió gnòmica d'Ignasi Vilà. | 08101-465 | Carrer del Molí, 24 | 41.3685200,2.1019600 | 424895 | 4580057 | 2011 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52690-foto-08101-465-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografies extretes de la bibliografia (Pinta, 2017)Consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número 10742. | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 163,71 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.