Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52472 | Edifici del carrer de les Roselles, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-les-roselles-13 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | Casa entre mitgeres edificada a les parcel·les regulars que es formaren en la urbanització de l'antic passatge Perutxo. Reformada en un moment posterior i amb un pis de més. Consta de planta baixa i dos pisos. La part de la coberta que dona al carrer és terrat i l'altra part és a dues aigües, amb el carener paral·lel. La façana s'organitza simètricament a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa la porta i una finestra i en les plantes superior una doble balconada, amb barana de ferro. La cornisa és plana amb dos buits cecs. | 08101-175 | Carrer de les Roselles, 13 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3590900,2.1004100 | 424755 | 4579011 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52472-foto-08101-175-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||
| 52473 | Edifici del carrer de les Roselles, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-les-roselles-15 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | Casa entre mitgeres edificada a les parcel·les regulars que es formaren en la urbanització de l'antic passatge Perutxo. Reformada en un moment posterior. Consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és plana. La façana s'organitza simètricament a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa la porta i dues finestres i en les plantes superiors una doble balconada, amb barana de ferro. La cornisa és plana i està dividida en dos cossos, amb dos buits cecs. Destaquen esgrafiats florals sota la cornisa i el parament d'aplacat simulant carreus encoixinats. | 08101-176 | Carrer de les Roselles, 15 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3590500,2.1004200 | 424756 | 4579007 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52473-foto-08101-176-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||
| 52474 | Edifici del carrer de les Roselles, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-les-roselles-19 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | Casa entre mitgeres edificada a les parcel·les regulars que es formaren en la urbanització de l'antic passatge Perutxo. Reformada en un moment posterior. Consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és plana. La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. Les de la planta baixa han estat modificades i no presenten cap element característic; però a les plantes superiors, l'eix de la dreta ve definit per un balcó per planta i l'eix de l'esquerra per una finestra per planta. Totes les obertures són de llinda recta i tenen porticons de llibret de fusta. El parament simula carreu i destaca l'esgrafiat en la separació entre el primer i el segon pis. | 08101-177 | Carrer de les Roselles, 19 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3589600,2.1004700 | 424760 | 4578997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52474-foto-08101-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52474-foto-08101-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||
| 52475 | Edifici del carrer de les Roselles, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-les-roselles-21 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | Casa entre mitgeres edificada a les parcel·les regulars que es formaren en la urbanització de l'antic passatge Perutxo. Reformada en un moment posterior. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana. La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, a l'eix de la dreta, hi trobem la porta d'accés, de fusta, dos vanos i llinda recta. Al costat una estreta finestra amb reixa de ferro. En el primer pis, un balcó amb barana de ferro, a l'eix de la dreta, i una balconera amb balustres a l'eix de l'esquerra. En el segon pis, les dues obertures són balconeres amb balustres; la de l'eix de la dreta és més ampla. Ha estat reformada recentment de forma que els elements ornamentals es revaloritzin. Per exemple en el parament es juga amb la bicromia, un crema del parament de la planta baixa fent joc amb el sòcol de les plantes superiors i el recreixement de la llinda o la cornisa; amb el vermell del maó i les sanefes dels esgrafiats de les sanefes que separen cada planta. | 08101-178 | Carrer de les Roselles, 21 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3589300,2.1005000 | 424762 | 4578993 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52475-foto-08101-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52475-foto-08101-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||
| 52476 | Edifici carrer de les Roselles cantonada carrer de Provença | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-de-les-roselles-cantonada-carrer-de-provenca | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | Externament mostra evidències de manca de manteniment. | Edifici industrial, actualment en desús, que fa cantonada amb el carrer de les Roselles i el carrer de Provença. Consta de planta baixa, pis i coberta plana. La façana del carrer de les Roselles s'organitza en tres cossos delimitats per pilastres formades per aplacats simulant carreus, amb una orla floral a la part superior. En el cos central hi trobem un accés de vehicles a l'alçada de carrer amb persiana metàl·lica i una triple obertura en planta pis. El cos de la dreta hi ha dues finestres cegues en planta baixa i dues obertures geminades, també cegues, a la planta pis. En el cos de l'esquerra, hi trobem la porta d'accés amb una gran tarja allargada, una finestra amb reixa al costat i dies obertures geminades a la planta pis. La façana del carrer Provença s'organitza amb els mateixos trets que l'anterior. En aquest cas trobem dues grans obertures una mica per sobre el nivell de la vorera que funcionarien de molls de càrrega i descàrrega per a vehicles i una tercera obertura a nivell per l'entrada de vehicles. Els tres cossos de la planta pis tenen sengles obertures triples separades per pilars. | 08101-179 | Carrer de les Roselles cantonada carrer de Provença | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3581700,2.1006200 | 424771 | 4578909 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52476-foto-08101-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52476-foto-08101-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||
| 52477 | Edifici Fàtima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-fatima | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici que ocupa tres parcel·les del carrer, entre mitgeres que consta de planta baixa i pis, amb coberta de terrat pla. La façana es configura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les seves obertures. En planta baixa, la porta d'accés a l'eix central, amb arc de mig punt, i dues finestres als costats, amb reixa de ferro i llinda recta. A la planta pis, a l'eix central i damunt la porta d'accés, un balcó amb barana de ferro i obertura de llinda recta. Als eixos laterals balconades, també de llinda recta i baranes de ferro. Les tres obertures tenen porticons de fusta de llibret. El parament és un aplacat simulant carreus i amb un sòcol també amb aplacats. | 08101-180 | Carrer de l'Església, 40 | L'obertura del carrer de l'Església, que popularment encara conserva el topònim de carrer Nou, es realitzà l'any 1867 en els terrenys que havien quedat lliures després del trasllat del cementiri que fins llavors havia estat adossat a l'antiga església de l'Hospitalet. Aquesta actuació urbanística s'emmarca en un context d'expansió de la vila vella de l'Hospitalet, que començà a viure a mitjans del XIX episodis de reconstruccions i noves edificacions principalment al llarg del carrer Major. | 41.3608600,2.0991700 | 424653 | 4579209 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52477-foto-08101-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52477-foto-08101-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bona part del carrer, obert en una primera instància des del carrer Major fins al del Centre, ha perdut la fesomia dels habitatges originals ja que hi ha hagut molta arquitectura de substitució. De totes maneres, ha romàs un conjunt que respon a una única actuació constructiva, amb una parcel·lació homogènia i un projecte arquitectònic idèntic.Actualment destinat a centre educatiu, és el col·legi Tecla Sala. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||
| 52478 | Brollador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brollador | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. | XX | Brollador d'estil romàntic situat al mig de la plaça del rector mossèn Homar. La secció és circular i el brollador de pedra en forma de gerra es troba dins una mitja esfera còncava. L'aigua es manté en una petita bassa circular. Al seu voltant hi ha una palmera i dues magnòlies. | 08101-181 | Plaça del rector mossèn Homar | A mitjans segle XIX, l'únic espai obert que hi havia en aquesta zona era una breu placeta davant de l'església del 1600. Dels quatre espais que avui formen la plaça, aquest vindria a ser el que queda entre la graonada de l'església i la calçada del carrer Major. Les dimensions originals, de fet, eren encara més reduïdes, puix que la façana de l'església desapareguda arribava més endavant que el front de la graonada, i el cos del campanar avançava fins a tocar la línia del carrer Major. El pont que unia l'església i la casa rectoral acabava de fer la placeta un espai anxovat i ombrívol. Per la banda de migdia, el jardí i l'hort de la rectoria ocupaven l'actual placeta de Mossèn Homar i el triangle de la vorera de davant de la Casa de la Vila. Aquest triangle va ser la primera conquesta, la primera ampliació de la primitiva placeta, fou la que es va anomenar 'Plaça de la Llibertat'. La paret de l'hort del rector va ser enderrocada per disposició de la Junta Revolucionària local, que administrà la població en els primers moments que seguiren la revolució del 1868. La mateixa Junta disposà també l'enderroc del pont de la rectoria. | 41.3593700,2.0992600 | 424659 | 4579043 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52478-foto-08101-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52478-foto-08101-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||||
| 52479 | Casa del carrer Bruc, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-bruc-19 | XX | Casa unifamiliar aïllada per tres costats i adossada per la façana de llevant a una altra casa. És de planta rectangular i consta d'una única planta pel carrer del Bruc i de dues pel carrer de Lleida. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, amb un a part de terrat pla al costat de la façana de migdia. La façana del carrer Bruc és de línies senzilles amb obertures adintellades: porta a l'eix central i dues finestres als laterals, amb recreixement i ampit de rajoles. Parament llis, amb separació fent un triple cos i coronament pla, amb la part central més alta. Al davant hi ha un petit pati i una barana amb sòcol d'obra i reixa de ferro. Pilars als extrems i emmarcant la porta d'accés, també de ferro. | 08101-182 | Carrer Bruc, 19 | 41.3630200,2.1013500 | 424838 | 4579447 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52479-foto-08101-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52479-foto-08101-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||||||
| 52480 | Casa del carrer Rodés, 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-rodes-36 | XX | Casa d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de terrat pla. La distribució de les obertures difereix de la planta baixa amb les plantes superiors. A la planta baixa hi ha l'accés a l'escala comunitària i dues obertures més. Els dos pisos tenen la mateixa distribució: una balconada amb barana de ferro i amb dues obertures adintellades. La façana està coronada per una balustrada. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-183 | Carrer Rodés, 36 | 41.3623900,2.1074400 | 425347 | 4579371 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52480-foto-08101-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52480-foto-08101-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||||||
| 52481 | Casa del carrer Rodés, 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-rodes-39 | XX | Casa d'habitatges que fa cantonada amb el carrer de les Esquadres, de planta quadrangular i que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és de terrat pla. La façana del carrer Rodés s'organitza simètricament a partir d'un eix central que la divideix en dues meitats. Aquest eix passa pel mig de la porta d'accés a l'escala comunitària. A cada costat es defineix les obertures; en planta baixa porta i finestra i en les plantes pis balconades amb dues obertures. Les baranes són de ferro i les obertures adintellades amb ornamentació geomètrica damunt la llinda que s'adossa al suport del balcó. La façana del carrer de les Esquadres s'organitza a partir de tres eixos de verticalitat: el de l'esquerra definit per un balcó per planta i porta a la planta baixa; i els altres dos eixos amb finestres estretes adintellades i amb la mateixa ornamentació a modus de trenca aigües. Entre finestra i finestra, hi ha una garlanda floral. Les finestres de la planta baixa tenen reixat de ferro. El coronament de la façana és pla amb una cornisa dentellada amb esgrafiats ornamentals. El parament és llis, a excepció de la planta baixa que té un arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-184 | Carrer Rodés, 39 | 41.3626800,2.1069700 | 425308 | 4579404 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52481-foto-08101-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52481-foto-08101-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||||||
| 52482 | Casa del carrer Rodés, 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-rodes-44 | XX | Casa d'habitatges entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla. La façana s'organitza a partir d'un eix central que la divideix en dues meitats iguals. Aquest eix passa per la porta d'accés, al mig de la planta baixa. A cada costat hi trobem una finestra. En els pisos superiors hi ha un balcó corregut al llarg de la façana on s'accedeix per dues obertures. Les baranes són de ferro i les obertures adintellades. Les de la planta baixa tenen un recreixement al voltant amb un coronament triangular a les finestres i ondulat a la porta, amb motiu floral ornamental. Les obertures dels pisos tenen una lleugera motllura a modus de trenca aigües. El coronament és pla amb una cornisa dentellada damunt una sanefa esgrafiada. El parament és arrebossat llis, amb un sòcol en planta baixa. | 08101-185 | Carrer Rodés, 44 | 41.3628500,2.1071400 | 425322 | 4579423 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52482-foto-08101-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52482-foto-08101-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||||||
| 52483 | Garatge Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garatge-oliveras | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. JUHÉ i ORIOL, Pere (2010). Hospitalencs singulars. Just Oliveras i Prats; dins Xipreret. Ateneu de Cultura Popular, 335, pp. 4-6. | XX | Acabat de reformar. | Edifici destinat a acollir un garatge d'autobusos. Es tracta d'una gran nau, amb estructura bàsica de formigó i uns grans finestrals de vidre per il·luminar-la, capaç de disposar d'un espai interior lliure on havien d'estar-hi els autobusos de l'empresa. Del conjunt de l'obra en destaquen el sistema d'encavallades de formigó de la coberta, que permeten una gran distància entre murs de tancament, i la volumetria dels cossos de façana. Malgrat que els plànols del projecte anaven signats per Antoni Puig i Gairalt, l'obra i construcció de l'edifici s'atribueix al seu germà Ramon. En aquest cas concret, però, les autores de la catalogació de les obres de Ramon i Antoni Puig Gairalt no recullen aquest projecte. Es tracta d'un interessant exemple de com els plantejaments i nous materials constructius permeten una arquitectura capaç de solucionar els reptes i les noves demandes d'espais d'un món modern en transformació. El formigó dóna resposta a la necessitat de grans espais buits coberts i la seva il·luminació. | 08101-95 | Carrer de Tarragona, 28-30 | Es tracta de la cotxera que creà Just Oliveras i Prat (1887 - 1938) empresari, polític i alcalde de l'Hospitalet. Pertanyia a una família benestant arrelada a la ciutat des del segle XVII. De jove s'afilià a la Lliga Regionalista i el 1907, juntament amb els seus germans, va promoure el segon eixample de l'Hospitalet urbanitzant la finca de cal Tres, propietat de la família, de la que en sortiria l'actual Rambla Just Oliveras, batejada així en honor seu. Arran d'això aconseguí ser nomenat cap de la secció local de la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat en les eleccions municipals de 1914. L'1 de gener de 1916 fou escollit alcalde per primer cop, però el 16 de març del mateix any fou destituït. Fou escollit alcalde novament en 1918, i va mantenir el càrrec fins que fou destituït en proclamar-se la dictadura de Primo de Rivera en 1923. Duran els anys 1920 es va dedicar al món empresarial gràcies a la bona marxa del negoci del seu pare i la dot aportada per la seva esposa, Josefa Durban i Casas. El 6 d'agost de 1921 va inaugurar la línia d'autobusos entre l'Hospitalet i la plaça d'Espanya de Barcelona. El 1927 adoptà la forma de societat anònima Oliveras SA i va connectar viatges amb Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat. Amb la caiguda de la dictadura, el 5 de març de 1930, Just Oliveras fou escollit de nou alcalde de l'Hospitalet, càrrec que ocupà fins al 14 d'abril de 1931, quan a les eleccions municipals espanyoles de 1931 va guanyar l'alcaldia Esquerra Republicana de Catalunya. Durant els anys de la Segona República Espanyola va compaginar els seus negocis amb el seu càrrec de regidor per la Lliga Catalana a l'Ajuntament. En esclatar la Guerra Civil espanyola, però, va decidir quedar-se a la vila, tot i que les seves empreses foren col·lectivitzades. El 1938 fou assassinat al garatge de casa seva juntament amb la seva cunyada, Antònia Durban Casas. La seva mort mai ha estat aclarida, ja que l'única testimoni, Àngela Casas Sabaté, no va poder identificar l'assassí,perquè portava la cara tapada. | 41.3618400,2.1029400 | 424970 | 4579314 | 1928 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52483-foto-08101-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52483-foto-08101-95-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni i Ramon Puig i Gairalt | S'hi ha instal·lat una nova activitat comercial. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||
| 52484 | Cementiri de Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sants | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1974/75). 'Batlles' o alcaldes de Hospitalet con una sinopsis cronológica de efemérides. Siglos XVIII, XIX y XX; dins: L'Hospitalet, Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núms. 82-87. | XIX | Cementiri de planta rectangular amb l'entrada per la façana nord. Té una ampliació pel costat de llevant. L'entrada està emmarcada per dues pilastres a cada costat que sustenten un frontó triangular amb el timpà llis. A l'arquitrau es pot llegir 'CEMENTIRI DE SANTS'. En el passadís, destaca un arrambador de ceràmica policroma. L'eix central condueix directament a la capella, de planta grega, amb cúpula de quatre punts coronada per una creu. Les obertures són neo gòtiques. Els panteons del voltant estan col·locats mirant la capella. | 08101-96 | Carrer de la Terra Alta, 1 | La seva construcció es dugué a terme durant el darrer terç del segle XIX. Malgrat la seva cronologia, el projecte seguí una inspiració clarament neoclàssica fora d'època, però no de context si es té en compte la naturalesa de l'obra. | 41.3749100,2.1120100 | 425743 | 4580757 | 1852 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52484-foto-08101-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52484-foto-08101-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52484-foto-08101-96-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El cementiri de Sants es troba enclavat dins del municipi de l'Hospitalet. Aquest fet no és inusual, ja que la jurisdicció eclesiàstica de la parròquia de Sants comprenia part dels barris de Collblanc i la Torrassa. Es tracta d'una obra amb una correcció modèlica i una execució acurada, de la qual en destaca la seva capella i la portalada d'accés, que són els elements protegits pel Catàleg. | 98|99 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||
| 52485 | La Torrassa. Castell de Bellvís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torrassa-castell-de-bellvis | <p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GELADÓ PRAT, Adriana ; SALVADÓ JAMBRINA, Ivan. (2010). Del castell de Bellvís a la masia de la Torrassa (L'Hospitalet de Llobregat); dins IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Tarragona, del 10 al 13 de juny de 2010.</p> | XVI-XX | Les estructures que ens han arribat fins a l'actualitat són segurament només parts de l'antiga casa pairal, i a més força alterades al llarg dels segles endevinant-se obres del segle XVIII i XIX). | <p>La finca de la Torrassa, antiga masia fortificada que va donar nom al barri, és l'element més significatiu que resta parcialment dempeus. La seva conservació, encastada enmig de l'actual trama urbana, pot ser el referent històric més rellevant d'aquest sector. La masia és de planta irregular i parets gruixudes, amb teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana principal. Una torre d'estructura quadrada s'alça des d'un extrem de la casa. A la planta baixa hi ha una zona excavada a la roca que devia fer funcions de celler. A la façana principal s'obren obertures de forma rectangular i algunes d'elles estan emmarcades per una motllura llisa. L'estructura de la masia del segle XVI queda pràcticament amagada per les construccions que s'han anat annexionant a l'edifici original. Unes excavacions arqueològiques han posat al descobert un edifici del segle XII-XIII, flanquejat per un fossat, amb una muralla de 5 metres d'alçada i 20 metres de longitud, amb sis espitlleres al segon pis. El parament del mur és de carreus ben escairats units amb morter de calç de forma regular. Aquestes restes es poden identificar amb les de l'antic castell o torre de Bellvís.</p> | 08101-97 | Ronda de la Torrassa, 123-129 | <p>La primera referència documental que es té del castell o torre de Bellvís data del segle X. La següent ja és al segle XII, i es menciona altres vegades en els segles posteriors fins al segle XVI; moment que desapareix de la documentació. La primera referència documental directa a la masia de la Torrassa data de l'any 1512 i apareix en un escrit del notari barceloní Anton Benet Joan, que la menciona com la torre qui és vora provensana. Aquest document està recollit en el llibre de Jaume Codina, Els pagesos de Provençana, on explica que 'la torra qui és vora provensana'; és l'antic castell o torre de Bellvís, més tard anomenat La Torrassa, i que l'any 1512 encara es conserva en estat acceptable en un pujol a la part damunt del camí ral. Als segles XVII i XVIII es van fer grans reformes ampliacions estructurals de la casa, i als segles XIX i XX se li va annexar un cos al sector nord i un altre al sud. L'any 1902 comença la urbanització del barri de la Torrassa i la masia queda integrada dins l'entramat urbà. La Torrassa és l'antiga masia fortificada que va donar nom al barri. El 2006 es van iniciar treballs per tal de donar-li un ús públic i es va evidenciar la necessitat de realitzar un estudi històric i arqueològic integral de la finca. La intervenció arqueològica permeté documentar diferents fases d'ocupació de l'espai: Fase A: finals del segle XII-XIII: primeres amortitzacions del fossat que envoltava l'edifici medieval de la Torrassa. Les cronologies indiquen que la construcció del fossat defensiu s'ha de situar als voltants del segle XII. També es va documentar un mur que podria ser del segle XII i un nivell d'ús relacionat amb aquest. Dins d'aquest mateix període es va localitzar una sitja de pedra. Fase B: segles XIV-XV: darreres amortitzacions del fossat defensiu, i la construcció del mur situat a l'interior del tram est del fossat. Fase C: medieval indeterminada. D'aquesta fase, la poca estratigrafia documentada fa que no s'hagin datat amb exactitud. Fase D: segles XVI-XVIII: dos estrats d'enderroc abocats damunt les últimes amortitzacions del fossat i datats en el segle XVII. L'edifici pateix ampliacions i transformacions. Fase E: segles XVIII-XIX: probablement és el moment de la construcció dels cups destinats a la producció de vi o d'oli. Els sondejos arqueològics documentaren diverses reformes de paviments i nivells d'ús en el sector sud i en el sector nord. Fase F: segles XIX-XX: diversos paviments de rajols documentats a tots els sondejos, així com la majoria dels estrats d'anivellació disposats per poder-los construir, i la construcció d'un mur.</p> | 41.3688300,2.1243100 | 426765 | 4580072 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52485-foto-08101-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52485-foto-08101-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52485-foto-08101-97-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Monument | 2023-02-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les fotografies en blanc i negre són del bloc de Lluis V. Bagan: https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1779 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||
| 52486 | Pont d'en Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-den-jorda | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | El conegut com a Pont d'en Jordà, o Pont del Metro, és un dels elements més destacat d'obra pública de l'Hospitalet. Es tracta d'una estructura penjant de ferro reblonat construït per la Maquinista Terrestre y Marítima, dissenyat per l'enginyer Santiago Rubió i amb participació puntual de l'arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt (segurament en la solució dels elements de formigó dels estreps). Aquesta passera té un estrep al barri de la Torrassa, al capdavall del carrer Rafael de Campalans, i travessant les vies fèrries arriba fins al barri de Santa Eulàlia, on actualment s'hi accedeix per una rampa i unes escales mecàniques. | 08101-98 | Ronda de la Via, s/n | L'origen d'aquest pas de comunicació de vianants entre els dos barris de l'Hospitalet de més creixement urbà durant el primer terç del segle XX començà a ser una necessitat imperiosa a partir de l'arribada del Metro Transversal a Santa Eulàlia al 1932. Josep Jordà, personatge amb càrrecs públics a l'ajuntament de l'Hospitalet i veí de la Torrassa fou l'impulsor del projecte de comunicació d'aquests barris, fins llavors mancats de gairebé cap contacte a causa de la presència de les vies fèrries. El projecte restà aturat fins l'any 1934 quan es trobà el finançament necessari per part de la companyia del metro, que volia atreure més usuaris del barri de la Torrassa, i de l'Ajuntament de Barcelona, que tenia clares intencions annexionistes pel que fa als barris de Collblanc, La Torrassa i Santa Eulàlia, crescuts a redós de la seva pròpia lògica expansionista. La inauguració es produí el 7 d'abril de 1935. | 41.3684800,2.1269200 | 426983 | 4580031 | 1934 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52486-foto-08101-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52486-foto-08101-98-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Rubió | Comunicació de vianants entre els barris de la Torrassa i Santa Eulàlia. | 98 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||
| 52487 | Torre Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-gran | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BAÑOS SORIA, Julio (1997). Imatges retrospectives de la Marina: Zona Franca i polígon industrial Pedrosa. L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX | Està abandonada. La coberta està esfondrada i les obertures no conserven les finestres. | Masia que s'aixeca a l'extrem sud-occidental dels actuals límits del terme municipal, a tocar de la riba del riu Llobregat i prop de les terres annexionades a Barcelona per a la formació de la Zona Franca. És un vast casalot d'uns 20 metres de façana principal, amb diversos annexos laterals. La seva grandària i estructura tipològica contrasta amb la resta de masies que trobem a la Marina, ja que es tracta d'una casa pairal que pot acollir una família extensa. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules a dues aigües. La composició de la façana principal, orientada a migdia, és a partir de diversos eixos de simetria, on destaquen els balcons amb balustres del primer pis. Té set crugies de cinc metres amb murs de 60 cm. Interiors amb motllures, bigues de fusta vistes i revoltons. | 08101-99 | Carretera de la Vora del riu, s/n | Fins fa pocs anys, encara explotava les terres de l'entorn; però la reparcel·lació de la zona i els nous vials l'han ofegat territorialment i en pocs anys s'ha deteriorat considerablement. | 41.3385800,2.1035500 | 424994 | 4576731 | 1843 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52487-foto-08101-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52487-foto-08101-99-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||
| 52488 | La Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talaia-0 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Juan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet. Dins 'XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', L'Hospitalet de Llobregat, pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVI | L'any 1972 s'ubica a l'emplaçament actual a causa de l'enderrocament del mas on estava adossada. Les obres van anar a càrrec de la Diputació de Barcelona. | La torre coneguda com la Talaia és un edifici de planta quadrada formada per planta baixa i quatre pisos, el darrer dels quals es presenta en forma de mirador. La coberta és de teules de tipus piramidal, a quatre aigües, amb una mica de ràfec. Els paraments són de carreus vistos ben treballats amb les cantonades escairades. A la façana principal, orientada a migdia, hi trobem la porta d'accés, amb marxapeu, brancals i llinda, de pedres ben treballades, amb la data de 1687 gravada a la llinda. A cada planta hi trobem una finestra, també amb els emmarcaments de pedra treballada. En el mirador s'obre a cada façana una triple arcada, amb arcs de mig punt. S'explica que els finestrals originals eren gòtics i que en Santiago Rusiñol se'ls endugué al 'Cau Ferrat' de Sitges, sense que mai s'hagin trobat. Per tant, la galeria actual amb arcs de mig punt, tres per cantó, és una reconstrucció ideal. També hi ha una petita obertura, amb reixa de ferro, a la façana de ponent. També es coneix amb el nom de Can Modolell de la Torre Com diu el Pla Especial, amb el trasllat i reconstrucció de la torre es pretenia consolidar un nucli de caràcter medievalitzant que esdevingués un referent històric dels orígens llunyans de l'Hospitalet; una mena d'imatge que contrarestés la del creixement incontrolat, deshumanitzat i desarrelat de l'Hospitalet dels anys seixanta i setanta. | 08101-100 | Plaça de Josep Bordonau, s/n | La construcció data de 1587 segons consta a la pròpia llinda de la porta d'accés i formava part del mas Bruguera. L'any 1972 s'enderroca el mas però es decideix salvaguardar la torre i traslladar-la a l'emplaçament actual, amb el patrocini de la Diputació. Una placa de marbre col·locada a la dreta de la llinda així ho recorda: 'Esta torre atalaya fue reconstruida con la colaboración de la Excma. Diputación provincial de Barcelona e inaugurada el 8 de noviembre de 1972 con motivo del día de la provincia'. La seva cronologia original correspon al moment de creixement de l'antic nucli de l'Hospitalet, que conegué l'edificació d'importants cases pairals que han perviscut fins avui dia: Can Sumarro, Can Llunell, o l'Harmonia, situat al costat del nou emplaçament de la Talaia. | 41.3602100,2.0976200 | 424523 | 4579138 | 1587 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52488-foto-08101-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52488-foto-08101-100-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forma part de les instal·lacions del Museu de L'Hospitalet. | 94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||
| 52489 | L'Harmonia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lharmonia | <p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. HUERTAS, J. (2008). L'Harmonia (Plaça Josep Bordonau i Balaguer). L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Març-Abril de 2008. Memòria de la intervenció arqueològica preventiva (Control moviment de terra). Any: 2008. Núm. Memòria: 9692.Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. MARCE I SANABRA, Francesc (1982 B). Del Casal a l'Ateneu de Cultura; dins: Xipreret. Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat, juny 1982. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.</p> | XVI-XX | <p>Edifici de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a quatre aigües, el que recorda l'estructura de les masies de la família III, tipus 10 però amb l'accés canviat de cantó. Les façanes presenten les arestes de carreus de pedra treballada, amb fàbrica de carreus. La façana principal marca la jerarquia de les tres plantes a l'interior, pròpia dels castells-palaus i de les cases senyorials del Renaixement, a l'estil del Palau de Peralada. El portal, adovellat, centra la planta baixa (per bé que tot el sector de la dreta sembla afegit a l'obra inicial). El pis o planta noble amb llindes de pedra, algunes esculpides. Les golfes, amb una galeria d'arcs de mig punt seguits, fets de maó. A l'angle esquerra de la façana, una torrella de planta circular, dóna a l'Harmonia caire de casa forta. L'aparell de construcció és fet de carreus més aviat petits amb els angles de carreus més grans i més treballats. Jaume Codina ens diu que la Torre Blanca era una edificació d'importància, isolada i sola, situada entre l'església de Provençana i Cornellà. També ens diu que l'origen del patriciat urbà -sorgit del rural-, que ha dirigit el municipi del segle XVI al XVIII, 'cal cercar-lo en la finca dita de la Torre Blanca -Segle XI-, que el segle XII va produir l'aparició del primitiu hospital o alberg de pobres al peu del camí ral, gràcies a l'orde dels hospitalers, de Sant Joan de Jerusalem, amos de la Torre Blanca'. Fou tal el pes específic d'aquesta finca en el nostre entorn geogràfic que del petit hospital que donaria origen al nostre topònim, se'n digué en principi només 'Hospital de la Torre Blanca'.</p> | 08101-101 | Plaça de Josep Bordonau, 6 | <p>L'edifici anomenat l'Harmonia, al barri del Centre de L'Hospitalet, pertanyia a l'heretat de la Torre Blanca, esmentada des del segle XI. Ermengola, propietària de terrenys a Provençana, el dia 4 de gener de 1057 va llegar-ne alguns a la canònica de la Santa Creu, entre els quals hi havia els anomenats de la 'Torre Blanca'. Divuit anys més tard, el 5 de juny de 1073, en les disposicions testamentàries de Ramon Bernat hi trobem esmentat el 'camp de la Torre Blanca' situat dins el terme parroquial de Santa Eulàlia de Provençana. Al costat d'aquesta, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l'hospital de la Torre Blanca dins la parròquia de Provençana. Al seu voltant es formà un petit nucli que el segle XV s'anomenava la Pobla de L'Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria L'Hospitalet. L'Harmonia, anomenat així perquè des de l'any 1866 fins als anys trenta del segle passat, aixoplugà una societat d'aquest nom, pertanyia des del segle XIV als Oliver, una de les famílies tradicionals de L'Hospitalet, al costat dels Cerdanya, Llunell, Modolell, Esquerrer i Duran. L'any 1717, un membre de la família Oliver era batlle. L'edifici actual sembla que fou construït a finals del segle XVI (1595). Aquesta finca, a mitjans del segle passat, en l'escriptura de propietat, era ressenyada així: 'Una casa llamada 'Torre Blanca' con jardín, era, pajar y huerto con aljibe y gallinero, cuya superficie total es de cerca una mojada y media de terreno, del cual el huerto ocupa 5/8, la era de 1/2 mojada y lo demás en casa y jardín'. L'esmentada propietària, el 13 de juliol de 1868, va llogar la Torre Blanca a un grup d'hospitalencs per a instal·lar-hi 'un casino de baile y teatro'. Fou la seu de la Societat Recreativa Casino de L'Harmonia (1868 - 1926). A finals de 1934 es converteix en la seu de l'Ateneu de Cultura Popular, i s'instal·la una biblioteca, un laboratori fotogràfic, un petit museu de ciències naturals, pistes de tennis, basquet, transformen una bassa en una piscina del barri, organitzen classes nocturnes i moltes més activitats. Un mes després de la presa de l'exèrcit colpista del general Franco, la Falange i el Frente de Juventudes van ocupar violentament l'edifici fent fora als socis que hi havia dins i cremant en una foguera tot allò que els intimidava; llibres i art. Van haver de passar 40 llargs anys per recuperar allò que se'ls havia pres manu militari, i gràcies al alcalde Joan Perelló Masllorens, l'Ateneu va tornar a L'Harmonia. El 2008, en motiu d'una reforma integral de l'edifici, es realitzà el seguiment arqueològic del rebaixament dels terrenys del pati. Només es va recuperar un petit conjunt de materials moderns i contemporanis, situats als nivells de rebliment. De fet, a excepció de les zones on els rebliments són més potents, el terreny natural se situa 50 cm per sota del sòl actual. El seguiment realitzat el setembre del 2008 durant les tasques de rebaix per tal de situar els serveis de la zona de la plaça situada davant de l'edifici L'Harmonia no van permetre recuperar cap element o estructura arqueològica. El 2010 es va fer un altre seguiment arqueològic per la instal·lació de l'ascensor.</p> | 41.3604200,2.0977200 | 424531 | 4579161 | 1595 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52489-foto-08101-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52489-foto-08101-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52489-foto-08101-101-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forma part de les instal·lacions del Museu de L'Hospitalet. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1779 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||
| 52490 | Ca n'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noliver | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVIII-XX | Antiga casa de pagès formada per dos cossos adossats. Està situada a la part baixa del carrer Xipreret encarada a migdia que consta de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana de la plaça Bordonau. Un dels cossos ha estat mutilat, i s'ha refet la façana amb elements d'èpoques anteriors (S. XIV-XV).L'altre posseeix un portal adovellat i la coberta vessa aigües sobre els laterals. La intervenció que patí l'edifici al 1976 fou força contundent i tenia com a finalitat emfasitzar els seus elements més antics. Aquest tipus de restauració, excessivament historicista i amb reinterpretacions i invencions sense cap base estructural o documental, va donar lloc a un 'nou' Can Oliver, amb finestres gòtiques d'un altre edifici i un aire volgudament medievalitzant per tal que consolidés la imatge d'aquest paratge. Aquesta imatge, però, té molt de reconstrucció falsejada ja que la Talaia que s'aixeca just al seu davant és una reconstrucció d'una antiga torre que no estava situada en aquest indret, i l'edifici de l'Harmonia situat al seu costat ha sofert també restauracions de caràcter historicista. | 08101-102 | Plaça de Josep Bordonau, 7 | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3603400,2.0975100 | 424514 | 4579152 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52490-foto-08101-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52490-foto-08101-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52490-foto-08101-102-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actual seu de l' Agència de Desenvolupament Urbà de l'Ajuntament de L'Hospitalet. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||
| 52491 | Monument sense títol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-sense-titol | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Presenta pintades i grafits a la superfície. | Més que un monument commemoratiu sembla un brollador en forma d'embut de secció quadrada, fet de formigó. La part inferior és molt més estreta que la part superior. Per dins té forma de recipient o pica, de textura llisa. Va utilitzar com a material, formigó i pedra calcària per recobrir la part interior. | 08101-147 | Carretera d'Esplugues de Llobregat | 41.3674900,2.0960300 | 424398 | 4579947 | 1995 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52491-foto-08101-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52491-foto-08101-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alfredo Sánchez | Les seves dimensions són: 179 x 129 x 133 cm. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||
| 52492 | Arrels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arrels | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument d'homenatge a Rafael Casanova en forma d'al·legoria amb el simbolisme com a llenguatge principal. Realitzada a partir d'un bloc monolític de marbre travertí, en forma de prisma quadrangular a la base, d'on neixen unes arrels que donen naixement a les quatre barres de la senyera que envolten, alhora, una columna trencada a la part superior. A mitja alçada d'aquesta columna i al bell mig de la banda que formen les quatre barres hi ha el rostre de Rafael Casanova. A la part frontal de la base del prisma es pot llegir la següent inscripció: 'A Rafael Casanova i a l'esperit de l'11 de setembre de 1714.' També hi trobem l'escut municipal. Està posada al mig d'un parterre de gespa en forma de túmul encerclat que s'aixeca sobre el paviment de la Rambla i il·luminada mitjançant uns petits focus de llum halògena. | 08101-148 | Rambla de la Marina | Es va inaugurar l'11 de setembre de 1996. L'autora ha guanyat els premis Josep Llimona, Ciutat de Martorell i, amb l'obra 'Arrels', el Premi Cità d'Estocolm 99 de l'Acadèmia Gli Etruschi de Florència, el 21 de febrer de 1999; tal i com informa una placa de bronze. | 41.3587200,2.1023900 | 424920 | 4578968 | 1996 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52492-foto-08101-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52492-foto-08101-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Montserrat Garcia Rius | Rafael Casanova (1660 - 1743) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les institucions catalanes d'autogovern. És objecte d'homenatge durant la Diada Nacional de Catalunya. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||
| 52493 | Càntic solidari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantic-solidari | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | És un pentàgon irregular amb dues figures antropomòrfiques, una masculina i l'altra femenina, en el seu interior, fetes d'acer. Són figures sense cap, agafades de les mans . Està culminada amb les formes d'un cercle i una mitja lluna. Es presenta sobre una peanya semicircular que s'adapta al desnivell de la plaça amb un mur de formigó de 135x1200x28 cm on hi ha enganxada una placa d'alumini amb la dedicatòria: 'La ciutat de L'Hospitalet a Tuzla' , el títol , l'autor i la data. Està instal·lada en un parterre elevat cobert amb plantes de mata baixa. | 08101-149 | Av. de Josep Tarradellas, cantonada Av. d'Isabel la Catòlica | Es va inaugurat el 30 de març de 1996. | 41.3636200,2.1048900 | 425135 | 4579510 | 1996 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52493-foto-08101-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52493-foto-08101-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ferran Soriano | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||
| 52494 | Noi amb peix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noi-amb-peix | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Escultura de bronze que representa un nen un assegut sobre uns esglaons amb un dofí amb la boca oberta a les mans . El nen té el cap girat cap a un costat i les cames obertes tocant-se els peuets L'obra original era de terra cuita, feta amb argila modelada i amb incisions per les ungles, la cara i els cabells. L'actual és una còpia feta amb fosa de bronze i polit manual, buidada per dins i col·locada sobre una peanya quadrangular de granit negre que reposa en un pedestal de maons. A una certa distància hi ha la placa amb la inscripció del nom de l'obra , de l'autor i l'anagrama del col·lectiu Gent de Pau que va promoure la construcció d'aquesta còpia. Les dimensions de la figura són : 55 x 35 x 38 cm. | 08101-150 | Carrer Famades | Inaugurada l'any 1996. | 41.3575100,2.0965700 | 424432 | 4578839 | 1996 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52494-foto-08101-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52494-foto-08101-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rafael Solanic i Balius | La peça original que estava ubicada a Ca n'Arús, tenia un ús com a brollador de terracota i es troba actualment als magatzems del Museu de L'Hospitalet.L'escultura està dins d'un parterre romboïdal, als Jardins de la Pau, als peus d'una olivera i amb plantes arbustives als costats. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||
| 52495 | La Sireneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sireneta | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Petita figura de bronze que representa una sirena asseguda damunt una roca. Està situada al mig d'un parterres de flors de la plaça. La sireneta porta trenes i sosté amb la mà dreta un peix, que feia les funcions de brollador quan l'escultura formava part d'un estany amb aigua | 08101-151 | Plaça de la Mare de Déu de Montserrat | Es va inaugurar 23 d'octubre del 1997. | 41.3576300,2.1011900 | 424818 | 4578848 | 1997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52495-foto-08101-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52495-foto-08101-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Valentí Julià i Sadurní | Es tracta d'una versió, feta pel mateix autor, d'una primera sirena de l'any 1955 que havia estat instal·lada a la plaça del Repartidor i posteriorment al parc de la Marquesa d'on va desaparèixer l'any 1983.Les seves dimensions aproximades són: figura 60 cm d'alçada i la peanya 30 x 30 cm. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||
| 52496 | Monument a la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-mare-de-deu-de-montserrat | <p>ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. https://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Garc%C3%ADa_Rius</p> <p><span><span><span><span><span><a href='http://ow.ly/4xeJ30qBFm9'><span><span>http://ow.ly/4xeJ30qBFm9</span></span></a></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Monument dedicat a la Moreneta, patrona de Catalunya, compost per un monòlit (168 x 112 x 124 cm)de conglomerat procedent del propi massís de Montserrat, cedit pel municipi de Collbató. S'ha col·locat damunt un parterre i només s'ha treballat rebaixant-lo una mica pel costat on se situa el perfil en bronze de la Mare de Déu de Montserrat (49'5 x 22 cm). Hi ha la firma de l'autora a la cantonada inferior dreta del bust i en un lateral del monòlit hi ha clavada una placa de metacrilat amb la dedicatòria i la data de la inauguració.</p> | 08101-152 | Plaça de la Mare de Déu de Montserrat | <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta obra la va encarregar el Club Muntanyenc de L'Hospitalet. Anteriorment la mateixa entitat i la desapareguda Unió Excursionista de Catalunya de L'Hospitalet ja havien promogut la instal·lació de monuments dedicats a la Moreneta. El precedent de l'actual monument es remunta a l'any 1962. En aquest any la UEC de l'Hospitalet celebrava el seu desè aniversari amb un acte que va consistir a dur a peu des del Monestir de Montserrat una imatge de la Mare de Déu beneïda, fins a la plaça de l'Hospitalet que porta el seu nom. Aquella </span>escultura de la Mare de Déu de Montserrat va patir mutilacions dels braços i altres elements fruit d’actes vandàlics. Per tal de preservar la escultura, es va retirar i va ingressar a les col·leccions del Museu de l’Hospitalet on es conserva amb la referència H-4258.</span></span></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span><span><span><span>L'actual escultura es va inaugurar el 23 d'octubre de l'any 1997. El 2005, al seu peu s'hi va posar una placa de ceràmica blanca amb un fragment del virolai signada per l'entitat veïnal Gent de Pau.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3575400,2.1010700 | 424808 | 4578838 | 1997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52496-foto-08101-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52496-foto-08101-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Montserrat Garcia Rius | Es troba situada en un costat de la part enjardinada de la plaça. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||
| 52497 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-4 | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Instal·lació en homenatge a Lluís Companys i Jover (1882-1940) compost per 57 columnes, tantes com anys va viure Companys i una ampolla a dalt (en bronze). Les columnes formen una espiral i les dues primeres estan separades per 3 metres, cada vegada es redueixen 10 cm. Segons l'autor: 'la idea era que la vida és com una espiral que et porta a un lloc inevitable que és la mort. Jo crec que en el recorregut que tu fas per la teva vida el temps no és el mateix, o sigui del zero als 10 anys és llarguíssim; dels 10 als 20 es fa una mica més curta. Després dels 40 la distància a mida que tu t'acostes cap al final de la teva vida passa més ràpid i per això la distància entre les columnes va disminuint. Les ampolles que hi ha a dalt tenen la forma de les que els egipcis enterraven amb les seves coses i una de les seves coses eren les essències de perfums, aleshores aquests són flascons d'essències. És la idea de que cada any de la teva vida tu conserves l'essència d'allò que tu has estat. N'hi ha un 90% de palla i un 10% que és important, és l'essència. Posar una ampolla en cada columna és com guardar l'essència de cada any de la seva vida. Llavors, fas un recorregut per allò que era el més important dels anys de la seva vida. El recorregut és en espiral per un camí de llambordes i et condueix a una bola tancada que és on es troba la seva imatge. Al principi estava tapada amb un vidre i aquest vidre el van trencar fins a sis vegades. Al final vàrem decidir posar una placa de bronze, amb el seu nom.... volia fer un homenatge a la seva persona....Hi ha un detall més de la simbologia de l'escultura, a la base de cada columna hi ha un focus. El tema d'encendre un llum cada nit és com recordar algú. Un llum per cada any és com recordar un any de la seva vida. La importància d'una persona des que neix fins a que mor.' /ABAIJON; ANCUTA i FERNÀNDEZ , 2009). | 08101-153 | Plaça de Lluís Companys | Es va inaugurar 13 de desembre de 1997. Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que ha mort executat. | 41.3588400,2.1032600 | 424993 | 4578981 | 1997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52497-foto-08101-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52497-foto-08101-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Albert Casañé | Va utilitzar coma a material el ferro, llambordes, zenc i bronze . Les tècniques que va fer servir són: galvanitzat , pintat , rovellat i gravat.En un costat i sobre la gespa hi ha una caixa de ferro rovellat i a la tapa una inscripció que és una dedicatòria de l'autor. Sota la instal·lació hi ha un fonament que és una espiral de formigó on s'hi van ancorar tots els tubs. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||
| 52498 | Xemeneies de Can Cluset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneies-de-can-cluset | http://lhdigital.cat/web/digital-h/noticia/-/journal_content/56_INSTANCE_txR0/11023/252203 | XX | Representa dues xemeneies relacionades amb una antiga bòbila que hi havia en aquesta zona. Estan separades uns 40 metres una de l'altra, a tocar amb la vorera del carrer Peñíscola. Són de maons i de secció circular, sobre un pilar quadrat. | 08101-154 | Parc de Can Cluset | 41.3653200,2.1027200 | 424955 | 4579701 | 1998 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52498-foto-08101-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52498-foto-08101-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduardo Carretero | Formen part del parc de Can Cluset de 22 mil metres quadrats | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||
| 52499 | Monument a la lleva del biberó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-lleva-del-bibero | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. https://ca.wikipedia.org/wiki/Lleva_del_Biber%C3%B3 [consulta realitzada el 20 de setembre de 2017]. | XX | Monument en homenatge a la 'Lleva del biberó' format a partir d'un bloc triangular de pedra crema d'Andalusia. Les seves dimensions són: 200 x 155 x 60 cm. El vèrtex superior és irregular i se sobreposa un triangle de granit negre on hi ha la representació del colom de la Pau amb una branca d'olivera. Aquesta peça de forma triangular representa les muntanyes i els ponts on van lluitar els soldats de la República. A la part inferior hi ha un buidat en forma d'arc de mig punt, que evoca el pont donant-li més lleugeresa a l'escultura. Al bell mig del monòlit hi ha una inscripció commemorativa amb lletres de bronze polides: 'EN MEMORIA DE LA XVII TROBADA DE L'AGRUPACIÓ ELS SUPERVIVENTS DE LA LLEVA DEL BIBERÓ - 41 A L'HOSPITALET'. | 08101-155 | Plaça de l'Ajuntament | Es va inaugurar el 7 de novembre del 1998 amb motiu de la trobada, a L'Hospitalet, de l'Agrupació dels supervivents de la Lleva del biberó. | 41.3597600,2.0992200 | 424656 | 4579086 | 1998 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52499-foto-08101-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52499-foto-08101-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Montserrat Garcia Rius | Lleva del Biberó fou el nom que van rebre les lleves republicanes del 1938 i 1939 durant la Guerra civil espanyola. Va ser mobilitzada per ordre del president de la Segona República Espanyola, Manuel Azaña, a finals d'abril del 1938. En aquell moment havia començat l'ocupació franquista de Catalunya i l'Exèrcit Nacional havien atacat Lleida, Gandesa, Balaguer, Tremp i Camarasa, fets que van suposar l'abolició de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.En total van ser cridats a files uns 30.000 nois, nascuts el 1920 i el 1921. En principi havien de cobrir tasques auxiliars, però el 25 de juliol de 1938 ja participaven en l'ofensiva republicana a la batalla de l'Ebre, quan només tenien disset anys.Es creu que va rebre aquest nom quan Frederica Montseny va referir-se a tots ells d'aquesta manera: - Disset anys? Però si encara deuen prendre el biberó. Van estar en les cruentes batalles del Merengue i el Baladredo, les dues al front del Segre. També prengueren part en la batalla de l'Ebre. Però també hi hagué biberons en zones menys conegudes com el Pirineu de Catalunya, destinats al batalló alpí.Acabada la guerra corregueren sorts ben diferents. Alguns als camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Agde. Altres a les presons franquistes i als camps de concentració de Vitòria, Miranda de Ebro i tants d'altres. Anaren a batallons de treballadors repartits per tota Espanya, feren el servei militar a Saragossa, Barcelona, l'Àfrica, etc. Alguns fins i tot lluitaren contra els maquis o foren sorpresos per l'arribada dels nazis a Paris. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||
| 52500 | Edifici del carrer d'Enric Prat de la Riba, cantonada carrer de Pau Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-cantonada-carrer-de-pau-casals | XX | Edifici d'habitatges aixecat a la cantonada dels carrers d'Enric Prat de la Riba i el carrer de Pau Casals. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, a excepció d'un cos del carrer de Pau Casals que és de planta baixa i un pis. La coberta és plana. La principal característica és el xamfrà arrodonit i una terrassa damunt del primer pis en aquest mateix xamfrà. La distribució dels plens i buits de les façanes i les obertures estan organitzats de forma racional, amb molta línia recta i senzillesa. Es combinen els colors i les textures en els trams llisos del parament amb faixes horitzontals. A la façana del carrer de Pau Casals sobresurt una tribuna amb tres finestres, una per cada costat, i coberta de teules. La planta baixa està destinada a usos comercials. | 08101-197 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, cantonada carrer de Pau Casals | 41.3602400,2.1038900 | 425047 | 4579136 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52500-foto-08101-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52500-foto-08101-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||||||
| 52501 | Cases del carrer Bruc, 38 i 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-bruc-38-i-40 | XX | Grup de dues cases unifamiliars, entre mitgeres que consten d'una única planta, amb la coberta plana. Les seves façanes estan més endarrerides que les cases del costat, fins i tot que la del número 42, que són de la mateixa època. Al davant hi tenen una mica de pati separat de la via pública per una separació d'obra, amb la porta d'accés centrada. La seva principal característica és la representació d'una tipologia de cases pròpies d'una època per a una família de classe mitja treballadora. Amb ornamentacions senzilles però amb voluntat de destacar de la uniformitat. | 08101-198 | Carrer Bruc, 38 i 40 | El carrer Bruc forma part de la urbanització del segon eixample de la vila vella, començat amb l'obertura de la rambla l'any 1907. S'hi establiren famílies de classe mitjana i acostumaven a tenir pati posterior, que actualment s'han edificat. | 41.3627100,2.0995100 | 424684 | 4579414 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52501-foto-08101-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52501-foto-08101-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa del número 42 és de característiques similar, però no té pati i, per tant, la seva façana està més avançada. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||||
| 52502 | Casa del carrer de Molines, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-molines-24 | XX | Casa unifamiliar entre mitgers que consta d'una única planta i coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Al darrera disposa d'un petit pati. A la façana hi trobem dues portes i una finestra de llinda recta. Però una de les portes està tapiada. Els porticons de la finestra són de llibret. Els únics elements decoratius són els recreixements de les obertures, les sanefes dels òculs de ventilació i la cornisa dentellada. El més destacable és el coronament amb balustrada i frontó central d'arc de mig punt. | 08101-199 | Carrer de Molines, 24 | 41.3615200,2.0977700 | 424537 | 4579283 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52502-foto-08101-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52502-foto-08101-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La tipologia que representen exemplifica un tipus d'urbanització també present en d'altres punts de l'Hospitalet i que en el cas del carrer Molinés acaba per definir un espai molt acotat. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||||
| 52503 | Casa del carrer de Molines, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-molines-26 | XX | Casa que en origen seria molt semblant a la seva veïna d'una única planta, però que s'ha remuntat dos pisos, un amb la mateixa alineació de façana i un altre més enretirat. Tot i aquestes transformacions, manté la coherència ornamental de la façana, amb l'afegit d'un balcó corregut a la primera planta. Aquestes modificacions han servit per transformar l'habitatge unifamiliar en una residència plurifamiliar. | 08101-200 | Carrer de Molines, 26 | 41.3614800,2.0977100 | 424532 | 4579279 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52503-foto-08101-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52503-foto-08101-200-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La tipologia que representen exemplifica un tipus d'urbanització també present en d'altres punts de l'Hospitalet i que en el cas del carrer Molinés acaba per definir un espai molt acotat. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||||
| 52504 | Casa del Carrer Major, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-9 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. | XX | Habitatge entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos. La planta baixa s'ha reconvertit en un comerç. Es caracteritza per la seva heterogeneïtat ornamental en la façana. Destaca la tribuna de la primera planta centrada i amb dos balcons als extrems. Al seu damunt, a la segona planta, s'aprofita el sortint de la tribuna per posar-hi una terrassa, amb balustres a la barana. Finalment a la tercera planta s'obre una galeria de cinc finestres amb arc de mig punt. | 08101-201 | Carrer Major, 9 | El trajecte del carrer Major comprès entre la plaça de l'Ajuntament i la rambla Just Oliveras està conformat per una tipologia edificatòria més heterogènia que la resta del carrer que va des de la mateixa plaça de l'Ajuntament fins a Cornellà. La banda dels números senars, però, conserva edificis d'habitatge originals de final del segle passat i inici de l'actual. | 41.3596400,2.1010600 | 424810 | 4579072 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52504-foto-08101-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52504-foto-08101-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||||
| 52505 | Casa del Carrer Major, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-15 | XX | Casa plurifamiliar entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla. La planta baixa s'ha adequat per encabir-hi un comerç. La resta de plantes s'organitzen simètricament a partir de tres eixos de verticalitat; definits per les obertures: un balcó central, amb barana de ferro, i dues finestres als costats. Els porticons són de llibret. L'únic element ornamental són els recreixements del parament en l'emmarcament de les obertures, que damunt la llinda recrea una lleugera ondulació. La façana té un coronament central en el capcer que s'eleva una mica més i acaba amb una motllura ondulada. Als costats hi ha una barana de ferro i als extrems uns pinacles. Al capcer hi ha esgrafiat l'escut de la 'Caja de pensiones para la vejez y de ahorros'. | 08101-202 | Carrer Major, 15 | El trajecte del carrer Major comprès entre la plaça de l'Ajuntament i la rambla Just Oliveras està conformat per una tipologia edificatòria més heterogènia que la resta del carrer que va des de la mateixa plaça de l'Ajuntament fins a Cornellà. La banda dels números senars, però, conserva edificis d'habitatge originals de final del segle passat i inici de l'actual. | 41.3595900,2.1008100 | 424789 | 4579066 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52505-foto-08101-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52505-foto-08101-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Edifici promogut per la Caixa, antiga Caja de Pensiones para la vejez y de ahorros. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||||
| 52506 | Font de la plaça de la Constitució | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-constitucio | XX | Font de fossa situada al bell mig de la plaça de la constitució, que es presenta esglaonada per salvar el desnivell del terreny. Sobre un d'aquests graons amples, s'alça la font de secció quadrangular; en forma de prisma rectangular coronada com una teulada a quatre aigües. A sota hi ha un fris geomètric. Trobem dos brolladors de polsador a dos dels seus extrems. El brollador surt de la boca d'un animal híbrid. La pica del desaigua sobresurt en forma rectangular. | 08101-203 | Plaça de la Constitució, s/n | 41.3593600,2.0975400 | 424515 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52506-foto-08101-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52506-foto-08101-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||||||
| 52507 | Cases del carrer Major, 32-40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-major-32-40 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres que consten de planta baixa i pis. Originàriament les cobertes eren a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana; però en algun cas s'hi ha fet un terrat i una petita remunta reculada. Destaca l'ornamentació de les façanes amb pilastres a les mitgeres o en els emmarcaments de les finestres, algunes amb imitació de carreus i d'altres amb estries i capitells corintis, els balcons amb les baranes de ferro, o els coronaments de les façanes amb balustres. | 08101-204 | Carrer Major, 32-40 | Construccions realitzades per Mariano Tomàs i Barba, mestre d'obres que intervingué molt activament a l'Hospitalet perquè en fou tècnic municipal i al que es deuen edificis importants, com l'antiga casa Macario Golferichs (carrer Major, 54) o l'edifici del número 57 del mateix carrer Major. | 41.3595700,2.0984600 | 424592 | 4579066 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52507-foto-08101-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52507-foto-08101-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52507-foto-08101-204-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | Moltes plantes baixes han estat adaptades a comerços. Però manté la uniformitat i equilibri del projecte original. | 119|98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||
| 52508 | Rellotge de sol de can Pau de l'Arna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pau-de-larna | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat | XXI | Rellotge de sol ubicat a la façana orientada a migdia de la masia, per sota del ràfec. Es tracta d'un rellotge modern, d'autor, del tipus vertical declinant sense policromar, realitzat damunt de l'arrebossat. No incorpora cap ornamentació ni línies de declinació. Les hores estan representades per xifres romanes realitzades en metall que van de les VI del matí a les IV de la tarda, en cicles de 12 hores. El gnòmon és de vareta, de secció circular. Les línies horàries, estan realitzades a partir d'una vareta d'alumini, de perfil circular i collades a l'arrebossat. | 08101-205 | Carrer Sant Roc, 7-9 | La masia coneguda com a Can Pau de l'Arna és l'única que s'ha mantingut enclavada dins dels terrenys on durant el darrer quart del XIX es produí el primer eixample de l'Hospitalet. Segurament es tractava de l'única casa de camp amb entitat que hi havia en aquella zona. A nivell parcel·lari es pot comprovar com, a més, la masia devia continuar mantenint l'explotació agrícola -potser només horts en règim intensiu- fins ben entrat el segle XX, en què començà a fragmentar-se. | 41.3591200,2.0979800 | 424552 | 4579016 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52508-foto-08101-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52508-foto-08101-205-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el núm. 3.271 | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||
| 52509 | Rellotge de sol de la Remunta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-remunta | CABAÑAS, Néstor (2012). Transformació urbana de la caserna de la Remunta (l'Hospitalet de Llobregat); dins http://territori.scot.cat/cat/notices/2012/10/transformaciO_urbana_de_la_caserna_de_la_remunta_l_hospitalet_de_llobregat_3162.php [consulta realitzada el 09 d'octubre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat | XX | Rellotge de sol de matí ubicat a la façana orientada a migdia de l'antiga caserna de la Remunta, per sota del ràfec de la coberta. Es tracta d'un rellotge en forma d'escut, del tipus vertical, realitzat en pedra artificial sense policromar, encolat amb morter de cola damunt del parament arrebossat de la façana i reforçat amb tres suports metàl·lics. A la part superior hi ha un frontó, amb la representació d'un querubí emmarcat per cinc estrelles de vuit puntes. A l'interior de l'escut, hi ha el rellotge. Consta d'un cercle solar del qual neixen les línies horàries gravades a la pedra. Les hores estan representades per xifres romanes en relleu, que van de VI del matí a VI de la tarda. El gnòmon és una vareta de ferro collada a l'interior del cercle solar i protegida per una argolla. | 08101-206 | Carrer Major, 94 | Construïda el 1868, estava destinada a dipòsit de cavalls sementals de l'exèrcit. L'any 2007 un conveni entre el Ministeri de Defensa i l'Ajuntament de L'Hospitalet va permetre la cessió a la ciutat de la totalitat de la caserna per a desenvolupar-hi usos residencials. | 41.3595700,2.0934800 | 424176 | 4579070 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52509-foto-08101-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52509-foto-08101-206-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'estrella de vuit puntes té un origen mitològic i religiós en moltes de les civilitzacions mediterrànies. Rep el nom d'estrella de Salomó i també estrella tartèssia, resultat de la superposició de dos quadrats concèntrics, un dels quals presenta un gir de 45 graus. Consta a l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència 5.800 | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||
| 52510 | Casa carrer Major, 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-major-45 | XX | Casa d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta plana. La planta baixa s'adequa per a usos comercials; però es manté l'organització de la façana en les plantes superiors, amb dos balcons correguts amb dos accessos cadascun. Els elements decoratius més destacables són a la llinda de les finestres on hi veiem un relleu de motius florals, la cornisa dentellada, els esgrafiats per sota la cornisa, i les pilastres laterals que neixen a la segona planta. El parament de la planta baixa és arrebossat simulant carreus abuixardats, i el de les plantes superiors és llis. El coronament de la façana és pla. | 08101-207 | Carrer Major, 45 | 41.3594300,2.0980400 | 424557 | 4579051 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52510-foto-08101-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52510-foto-08101-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||||||
| 52511 | Antiga capella de la Mare de Déu de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-la-mare-de-deu-de-la-merce | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/ | XVII-XX | De l'antiga capella sabem que es conserven les parets mestres i poca cosa més. | Edifici aixecat sobre una antiga capella. Actualment consta de planta baixa i pis, i s'ha reconvertit actualment en restaurant i habitatge. Tot i les reformes internes que ha patit, manté l'estructura de la capella i les parets mestres. La capella estava dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, segons sembla des del segle XVII. L'any 1888 es concedí permís per fer-hi la missa dominical. Es tractava d'una capella molt petita (5 x 10 m). La façana semblava tenir restes de decoració esgrafiada, un òcul i un petit campanar de cadireta. Es tractava de la capella d'una masia, Can Saurí, de la que l'edifici que es veu a mà dreta a la imatge podria ser una part. La capella, dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, apareix citada en documents des de principis del segle XIX, tot i que probablement fos construïda al segle XVII o XVIII. L'any 1920 esdevé tinença parroquial. Cinc anys després es posava la primera pedra del nou temple, més gran, de Sant Ramon Nonat. Tres mesos més tard l'edifici, encara en obres esdevenia seu de la nova parròquia de Sant Ramon Nonat. L'any 1920 esdevé tinença parroquial. Cinc anys després es posava la primera pedra del nou temple, més gran, de Sant Ramon Nonat. Tres mesos més tard l'edifici, encara en obres esdevenia seu de la nova parròquia de Sant Ramon Nonat. | 08101-289 | Carretera de Collblanc, núm. 29 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3755900,2.1198200 | 426397 | 4580826 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52511-foto-08101-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52511-foto-08101-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52511-foto-08101-289-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografia antiga (1921) de l'Arxiu Gavin i publicada en diferents blocs (foto 2) | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||
| 52512 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-28 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. La seva estructura és irregular, de la planta baixa ocupa dos cossos, a la primera planta s'hi afegeix un adossat pel costat dret, amb un rellotge de sol modern a la façana, i a les golfes s'obren tres arcs de mig punt en forma de galeria. Una mica més enretirat hi ha una remunta. Actualment la planta baixa està dedicada al comerç, un forn de pa i pastisseria amb una antiguitat des de 1925. | 08101-290 | Carretera de Collblanc, núm. 28 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3758400,2.1199100 | 426405 | 4580854 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52512-foto-08101-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52512-foto-08101-290-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||||
| 52513 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 48 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-48 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Tot i que la façana està enfosquida per la contaminació ambiental. | Edifici de pisos entre mitgeres que consta de planta baixa, quatre pisos i coberta de terrat pla. Tot i que els baixos s'han adaptat per a usos comercials, la resta de la façana conserva en força bon estat el programa ornamental original. Aquest es composa a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. L'eix central el marquen finestres senzilles on només la del primer pis té barana de ferro. En els eixos laterals es presenten balcons amb les obertures de llinda recta, a excepció de la quarta planta, amb obertures d'arc de mig punt. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-291 | Carretera de Collblanc, núm. 48 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3758400,2.1192000 | 426345 | 4580854 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52513-foto-08101-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52513-foto-08101-291-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||
| 52514 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-50 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Edifici de pisos entre mitgeres que consta de planta baixa, dos pisos i coberta de terrat pla. Tot i que els baixos s'han adaptat per a usos comercials, la resta de la façana conserva en força bon estat el programa ornamental original. Aquest es composa a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures, que intercala balconades de balustres amb balcons. Totes les obertures són de llinda recta i els porticons de llibret. Cada obertura està emmarcada als laterals per una pilastra acabada amb un capitell corinti. Les finestres de la segona planta tenen una mena de frontó de coronament. Les mènsules dels balcons reposen directament sobre els capitells. El parament és arrebossat imitant carreus, només és llis a cada planta formant una mena de sòcol. Als costats hi ha dos pilastres que emmarquen les dues plantes. Una cornisa suportada per mènsules decorades corona la façana amb una balustrada que fa de barana del terrat. També hi ha decoració esgrafiada ala càmera de ventilació entre el darrer ois i el terrat. | 08101-292 | Carretera de Collblanc, núm. 50 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3758500,2.1190800 | 426335 | 4580856 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52514-foto-08101-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52514-foto-08101-292-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||||
| 52515 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 47-49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-47-49 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Bloc de pisos a la cantonada de la carretera de Collblanc amb el carrer Progrés, enfront del bloc de pisos conegut com el Gratacels de l'Hospitalet o Casa Pons, obra de Raimon Puig i Gairalt. Destaca la combinació del maó amb l'aplacat de ciment en el tractament de la façana i el cos central que sobresurt al centre de les dues façanes, coronat per una terrassa amb balustres de barana. També destaca el balcó corregut de la primera planta, que té continuïtat amb les dues façanes, però s'interromp a l'alçada del cos sobresortint. | 08101-293 | Carretera de Collblanc, núm. 47-49 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3756300,2.1189100 | 426321 | 4580831 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52515-foto-08101-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52515-foto-08101-293-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||||
| 52516 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-51 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Bloc de pisos que consta de planta baixa i cinc pisos, tot i que els dos darrers són una remunta posterior. Tot i que els baixos s'han adaptat per a usos comercials, la resta de la façana conserva en bon estat el programa ornamental original. Comptant només les tres primeres plantes, que s'organitzen compositivament a partir de cinc eixos de verticalitat. El central, que divideix la façana en dos meitats iguals ve definit per la porta d'accés a la planta baixa i dos balconades, ala segona i tercera planta. En el primer pis no hi ha cap obertura en aquest eix. A partir d'aquí la meitat esquerra i la dreta són idèntiques. A banda i banda balconades amb dos accessos, amb la única diferència que a la primera planta les obertures són de llinda recta i a la resta d'arc de mig punt. La única decoració és un recreixement del parament que emmarca les obertures, pintat d'un color més clar que el parament. Destaquen a la planta baixa els relleus ornamentals de caràcter floral damunt dues llindes: una finestra i una porta d'un dels comerços. | 08101-294 | Carretera de Collblanc, núm. 51 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3756300,2.1187600 | 426308 | 4580832 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52516-foto-08101-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52516-foto-08101-294-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||||
| 52517 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 53 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-53 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Casa plurifamiliar situada a la cantonada de la carretera de Collblanc amb el passatge de Rius. Ha patit algunes modificacions, sobretot en els baixos, on s'ha instal·lat comerços; però també en una part del primer pis. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana de la carretera de Collblanc. El parament és arrebossat i sense ornamentacions. Només destaca una mica de recreixement al voltant de les obertures, la cornisa i el coronament amb balustres de les façanes. També destaca el balcó corregut que fa cantonada amb les dues façanes; tot i que l'obertura pel passatge Rius està tapiada. | 08101-295 | Carretera de Collblanc, núm. 53 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3756200,2.1185300 | 426289 | 4580831 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52517-foto-08101-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52517-foto-08101-295-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||||
| 52518 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 57 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-57 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Casa plurifamiliar que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és de terrat pla amb una remunta enretirada de la línia de façana, que fa que des del carrer no es vegi. Malgrat aquesta remunta i l'adaptació de la planta baixa a nous usos comercials, manté en bon estat el programa ornamental original. Aquest programa es basa amb la simplicitat i quatre eixos de verticalitat, definits tots ells per obertures idèntiques, amb balconada de ferro, i emmarcament recrescut del parament, que en la zona de la llinda marca un relleu de motius vegetals en una forma curvilínia. A l'alçada de la cambra de ventilació hi trobem una franja esgrafiada amb motius vegetals i un coronament de balustres. A l'eix central i en el darrer pis, hi trobem un medalló amb les inicials JP i l'any 1920, data i inicials de la promoció. | 08101-296 | Carretera de Collblanc, núm. 57 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3756500,2.1183400 | 426273 | 4580834 | 1920 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52518-foto-08101-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52518-foto-08101-296-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||
| 52519 | Parc de la Marquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-marquesa | XX | Parc urbà delimitat al nord per la carretera de Collblanc, a llevant pel carrer del Llobregat, a ponent pel carrer de Farnés i a migdia pel carrer d'Occident. És un parc fruit de la demanda social, en els terrenys de la finca de la Torre Barrina. I és que la densitat demogràfica de la zona fa que aquest tipus d'equipaments sigui molt necessaris. Tant des d'un punt de vista mediambiental, com d'oci ciutadà i millora de la qualitat de vida. La vegetació es distribueix més com un jardí que com un espai natural, però valorant la diversitat. Trobem Pi pinyoner (Pinus pinea), Washingtoniana (Washingtonia robusta), Olivera (Olea europea), Troana (Ligustrum japonicum), Bellaombra (Phytolacca dioica), Ficus (Ficus benjamina), Garrofer (Ceratonia siliqua). Una tipologia que combina arbres autòctons amb forans i que serveixen d'aixopluc a una gran quantitat d'aus. Al seu voltant es conserva una tanca amb una gran porta de forja on consta la data de 1867. | 08101-297 | Carretera de Collblanc, s/n | L'ajuntament de l'Hospitalet compra els terrenys, l'any 1978, fruit de la petició de l'agrupació veïnal de Collblanc - la Torrassa. Les darreres propietàries eren les senyores Farnés, que mai havien estat marqueses. Malgrat aquest fet, el parc va prendre el nom de La Marquesa | 41.3754100,2.1170400 | 426164 | 4580809 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52519-foto-08101-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52519-foto-08101-297-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el subsòl es va construir un refugi anti aeri durant la Guerra civil espanyola. | 98 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||||
| 52520 | Conjunt de casetes del carrer Pere Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-casetes-del-carrer-pere-pelegri | XX | Conjunt format per sis casetes unifamiliars, entre mitgeres, que només consten de planta baixa, amb la coberta plana. Estan ubicades amb façana al carrer de Pere Pelegrí i delimitades al nord pel carrer de Llevant i a migdia, pel carrer de Sant Carles. Tot i la seva senzillesa, les cases destaquen pel seu acabat de façana, amb un coronament de balustres que dóna als edificis un toc característic. La distribució de les obertures és idèntica en totes: porta a l'eix central i dues finestres laterals. Totes les llindes són rectes. | 08101-298 | Carrer Pelegrí, 34-44 | Algunes urbanitzacions dels anys 20 del segle passat, lligades a l'increment demogràfic d'aquella dècada, es singularitzen per una tipologia constructiva senzilla, però característica i representativa de les diferents mesures adoptades per a la solució del problema de l'habitatge. A la base tindríem l'especulació i aprofitament intensiu del sòl que representen les casetes en passadís. El seguirien un tipus d'habitatge, també senzill, normalment de només planta baixa, i que difereix de l'anterior pel fet de no formar passadís, sinó de donar a vies urbanes, com els passatges. | 41.3684300,2.0991600 | 424661 | 4580049 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52520-foto-08101-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52520-foto-08101-298-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||||
| 52521 | Fons d'imatges referent a l'Hospitalet del Centre Excursionista de Catalunya. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referent-a-lhospitalet-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>http://mdc1.cbuc.cat/</p> | XX | <p>Al Centre Excursionista de Catalunya es conserven fotografies procedents de fons privats i del fons, Estudi de la Masia Catalana, amb un total de 31 fotografies: Germà Garcia i Fernàndez (1942): Interior de l'església de Santa Eulàlia de Provençana 1993, (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1272); L'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1268); Portal de la façana oest de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1271). Manuel Genovart i Boixet (1895-1980): Jardí abandonat d'una masia (AFCEC_GENOVART_X_2075); Portal de l'església de Santa Eulàlia de Provençana a l'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_GENOVART_X_0182); Xiprers a l'ermita de Bellvitge de L'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_GENOVART_E_0553) Josep Adroer: Mur exterior, portal i part de la façana de Can Rigalt (AFCEC_EMC_X_1670); Desconegut (entre 1900 i 1920): Porta romànica de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_XXX_C_1457); Vintró i Casallachs, Juli, 1863-1911: Portal de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_VINTRO_DV_008-00382); Gallardo i Garriga, Antoni, 1889-1943: Portal exterior i façana de Can Alòs (AFCEC_EMC_X_7134); Josep Puntas i Jensen, 1887-1962 : Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0193); Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0192); Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0198); Posta de sol al delta del Llobregat AFCEC_PUNTAS_X_0195); Estany de la Farola (AFCEC_PUNTAS_X_0197); Royo i Crespo, Eduard: Vista d'un carrer i la parròquia d'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_ROYO_X_0359); Bonet i Garí, Lluís, 1893-1993 : Vista general de Can Rigalt (AFCEC_EMC_X_1669).</p> | 08101-307 | Centre Excursionista de Catalunya (Carrer del Paradís, 10-12 - 08002 Barcelona) | <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'iustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x 10 cm.</p> | 41.3593800,2.0997000 | 424696 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52521-foto-08101-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52521-foto-08101-307-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les fotografies formen part del fons del Centre Excursionista de Catalunya. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/