Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52342 | Casa del carrer Major, 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-33 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13. | XX | reformat recentment | El projecte original d'aquest edifici ha estat modificat un mínim de dues vegades. La façana principal era al carrer Major, on hi havia l'entrada a la casa que constava de planta baixa i pis. Però posteriorment s'hi establí una pastisseria amb vistes al carrer Major i al carrer Príncep de Bergara. Per aquest costat, també s'allargà la construcció. Posteriorment al tancament de la pastisseria s'ha remuntat un segon pis i l'entrada definitiva s'ha obert per carrer Príncep de Bergara. Com a elements singulars destaca el balcó semicircular, i el coronament curvilini a la barana del terrat, on s'inscriu un escut de Catalunya. Malauradament, els baixos han estat reformats: s'ha perdut la porta original i el parament s'ha recobert. | 08101-49 | Carrer Major, 33 | L'any 1902 el propietari Joaquim Piera, veí de Barcelona, es dirigí al consistori de l'Hospitalet per tal de demanar permís per reconstruir la casa que posseïa al carrer Major cantonada Príncep de Bergara. Els plànols presentats -signats pel facultatiu Santiago Burcer (el cognom és il·legible) dibuixen un edifici de planta i pis, amb una façana al carrer Major on s'endevina una voluntat de significació ornamental, encara que s'assembli poc aquell que realment es realitzà. | 41.3594500,2.0984000 | 424587 | 4579053 | 1902 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52342-foto-08101-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52342-foto-08101-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52342-foto-08101-49-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Rovira | És una llàstima comprovar com les diferents transformacions han anat apaivagant la bellesa i singularitat d'aquest edifici modernista. En una d'aquestes reformes s'ha perdut una imatge de Santa Eulàlia que estava ala cantonada. | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||
| 52568 | Ciutat de la justícia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ciutat-de-la-justicia | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutat_de_la_Just%C3%ADcia_de_Barcelona_i_l%27Hospitalet_de_Llobregat https://es.wikiarquitectura.com/edificio/ciudad-de-la-justicia-de-barcelona/ | XXI | Conjunt d'edificis que conformen tot el partit judicial de l'Hospitalet de Llobregat i la major part d'òrgans judicials del partit judicial de Barcelona. Està ubicada a cavall dels límits dels termes municipals de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona al costat de la Plaça d'Ildefons Cerdà, entre la Gran Via de les Corts Catalanes, el carrer de Juan Gris, l'avinguda del Carrilet i el carrer de l'Aprestadora. Concretament, els jutjats de Barcelona es troben a la Gran Via número 111 mentre que els de l'Hospitalet es troben a l'Avinguda del Carrilet número 2. Es tracta de vuit blocs prismàtics en aparent desordre que comparteixen una plaça pública central, establint un equilibri entre els colors, les dimensions i la disposició; defugint la rigidesa aparent dels àmbits on s'imparteix justícia. Les façanes dels edificis estan marcades per la simetria i les múltiples obertures. L'esquema reticular i el diàleg entre plens i buits de els façanes ´s una de les principals característiques de l'obra, conjuntament amb el formigó tenyit. | 08101-236 | Av de la Gran via de l'Hospitalet | Des del mes de febrer de 2008 els òrgans judicials de l'Hospitalet de Llobregat funcionen a l'edifici H de la Ciutat de la Justícia i la seu central de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya funciona des de finals de desembre de 2008 a l'edifici G. Es va inaugurar oficialment el 2 de maig de 2009.[1] L'obra va ser executada per l'empresa Teyco. | 41.3634800,2.1327200 | 427462 | 4579471 | 2002 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52568-foto-08101-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52568-foto-08101-236-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | David Chipperfield i Fermín Vázquez. | És la major obra civil del Pla d'infraestructures judicials del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Aquest projecte ha estat dissenyat pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez. Es concentren en un mateix equipament els jutjats del partit judicial de l'Hospitalet de Llobregat i els jutjats de primera instància, mercantils, d'instrucció, penals, de vigilància penitenciària, de violència sobre la dona i de menors de Barcelona, el Deganat i la Fiscalia Provincial de Barcelona, i l'Institut de Medicina Legal de Catalunya. Així mateix, s'hi troben altres serveis relacionats amb aquests òrgans com l'Oficina d'Atenció a la Víctima, els serveis de mediació i assessorament tècnic, d'assessorament tècnic en l'àmbit de la família, d'assessorament tècnic penal d'adults i de mediació familiar. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | ||||||
| 52327 | Teatre Joventut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-joventut | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici destinat originalment a cinema i, per tant, de grans dimensions; amb façana al carrer de la Joventut. Construït amb un clar llenguatge racionalista amb la simetria marcada, en façana, per una rotonda o tribuna en el primer pis, línies senzilles i rectes i el parament completament llis i sense ornamentacions. Sota la tribuna hi ha una marquesina d'obra. | 08101-34 | Carrer de la Joventut, 2-10 | La seva atribució no ve avalada per cap testimoniatge documental. Si bé és cert que existeixen uns plànols de 1931 signats per Antoni Puig i Gairalt on es projecta un cinema, aquest no se situa en el solar que ens ocupa. Aquest cine anava destinat al carrer Romanins (actual Martí i Julià) cantonada Montseny, molt a prop del carrer Joventut. Les similituds de l'edifici projectat amb l'edifici actual són tantes, que permeten pensar que aquests dos cines són el mateix. | 41.3725100,2.1177100 | 426217 | 4580486 | 1931 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52327-foto-08101-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52327-foto-08101-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52327-foto-08101-34-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | És l'actual Teatre Municipal de L'Hospitalet, amb programació estable. | 120|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | ||||||
| 52671 | Columna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/columna | GRAU MONTSERRAT, Manuel (1969).La Casa de Molines y las relíquias de los Santos Mártires (s. XVIII)' / Manuel Grau Montserrat; dins Hospitalet : boletín de información municipal (l'Hospitalet de Llobregat), núm. 64 (4t trimestre 1969), pp. 19- 26. MARCÉ I SANABRA, Francesc (1969 C). Llunell-Molines-España : tres apellidos en la historia de una finca hospitalense recientemente restaurada por el Ayuntamiento; dins Hospitalet : boletín de información municipal (l'Hospitalet de Llobregat), núm. 64 (4t trimestre 1969), pp. 5 -18. | XVIII-XIX | Columna de pedra de 4'30 metres d'alçada, amb petita base circular i un capitell sense decoració, semblant a l'estil dòric. Té, doncs, dues parts: l'astràgal que l'uneix al fust, i l'abar, rectangular, a la part superior. El fust no és completament cilíndric: la part superior és més estreta que la inferior. Alguns carreus tenen inscripcions sobre dues famílies de L'Hospitalet: els Molines i els Llunell, cadascuna amb el seu escut d'armes. A la part que actualment queda a davant hi veiem la inscripció que menciona JOSEPH DE MOLINES I DE ALÓS, amb un escut amb aspes de molí i la data de 1735. Segons l'article de F. Marcé i Sanabra era l'hereu de la família Molines. A la part que avui queda darrera hi diu ANTIC LLUNELL, amb una mitja lluna. S'aprecia la data de 1889. A banda d'això alguns carreus tenen marques gravades de símbols abstractes. Possiblement són símbols dels picapedres que tallaven les pedres. | 08101-446 | Carrer Joan Pallarès, 38 | Construïda l'any 1563, data gravada als finestrals de la casa. En el segle XVI Antic Llunell era un personatge important que només a L'Hospitalet poseïa un centenar de mojades. A la segona meitat del segle XVII, Maria Flaqué Llunell, hereva de l'hisenda, es casa amb F. Molines i Casadevall. A partir d'aquest moment i fins a les acaballes de 1700, la finca és rebatejada com a Can Molines. Així la cita el Baró de Maldà que sovint hi sojornava. El germà petit de Francesc de Molines, eclesiàstic, arribà a ocupar importants càrrecs de Degà de la Sacra Rota Romana i fou Inquisidor General del país. Per un altre matrimoni, l'any 1786, entra a la família Ignasi d'España i de Quintana. És el nom de la casa que s'ha mantingut fins l'actualitat. El símbol de la famílai Llunell i Molines és una mitja lluna i una roda de molí. L'any 1968 l'ajuntament la rep en donació i es fa una nova reforma. L'any 1972 s'inaugurael museu. Els seus jardins arribaven fins el carrer Sant Joan i abastaven els actuals carrers Digoine, España i Molines, i eren un autèntic parc botànic i que tenia, fins i tot, un llac. L'any 1919 s'hi va celebrar una gran festa popular que va deixar record molts anys després. | 41.3609300,2.0974200 | 424507 | 4579218 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52671-foto-08101-446-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52671-foto-08101-446-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52671-foto-08101-446-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | peça del museu amb el número de registre H-5529 | 98|94 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | ||||||||
| 52497 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-4 | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Instal·lació en homenatge a Lluís Companys i Jover (1882-1940) compost per 57 columnes, tantes com anys va viure Companys i una ampolla a dalt (en bronze). Les columnes formen una espiral i les dues primeres estan separades per 3 metres, cada vegada es redueixen 10 cm. Segons l'autor: 'la idea era que la vida és com una espiral que et porta a un lloc inevitable que és la mort. Jo crec que en el recorregut que tu fas per la teva vida el temps no és el mateix, o sigui del zero als 10 anys és llarguíssim; dels 10 als 20 es fa una mica més curta. Després dels 40 la distància a mida que tu t'acostes cap al final de la teva vida passa més ràpid i per això la distància entre les columnes va disminuint. Les ampolles que hi ha a dalt tenen la forma de les que els egipcis enterraven amb les seves coses i una de les seves coses eren les essències de perfums, aleshores aquests són flascons d'essències. És la idea de que cada any de la teva vida tu conserves l'essència d'allò que tu has estat. N'hi ha un 90% de palla i un 10% que és important, és l'essència. Posar una ampolla en cada columna és com guardar l'essència de cada any de la seva vida. Llavors, fas un recorregut per allò que era el més important dels anys de la seva vida. El recorregut és en espiral per un camí de llambordes i et condueix a una bola tancada que és on es troba la seva imatge. Al principi estava tapada amb un vidre i aquest vidre el van trencar fins a sis vegades. Al final vàrem decidir posar una placa de bronze, amb el seu nom.... volia fer un homenatge a la seva persona....Hi ha un detall més de la simbologia de l'escultura, a la base de cada columna hi ha un focus. El tema d'encendre un llum cada nit és com recordar algú. Un llum per cada any és com recordar un any de la seva vida. La importància d'una persona des que neix fins a que mor.' /ABAIJON; ANCUTA i FERNÀNDEZ , 2009). | 08101-153 | Plaça de Lluís Companys | Es va inaugurar 13 de desembre de 1997. Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que ha mort executat. | 41.3588400,2.1032600 | 424993 | 4578981 | 1997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52497-foto-08101-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52497-foto-08101-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Albert Casañé | Va utilitzar coma a material el ferro, llambordes, zenc i bronze . Les tècniques que va fer servir són: galvanitzat , pintat , rovellat i gravat.En un costat i sobre la gespa hi ha una caixa de ferro rovellat i a la tapa una inscripció que és una dedicatòria de l'autor. Sota la instal·lació hi ha un fonament que és una espiral de formigó on s'hi van ancorar tots els tubs. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | ||||||
| 52582 | Església de Santa Eulàlia de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eulalia-de-provencana | http://provenzana.blogspot.com.es/2010/11/esglesia-de-santa-eulalia-provencana.html | Església parroquial de creu llatina, amb tres naus, la central més alta que les laterals amb dos grans campanars paral·lels de planta quadrada, oberts en la seva part superior amb arquets de mig punt. L'edifici és de maó vist i tots els elements estructurals i ornamentals són una recreació de l'estil romànic. Es tracta d'una interpretació dels models clàssics i monumentalistes tan característics de l'arquitectura del primer tremps del franquisme. | 08101-250 | Plaça de Santa Eulàlia de Provençana | El primer document on s'esmenta el lloc de Provençana data de l'any 908. Es tracta de la venda d'una casa amb les terres al prevere Radulf, fill del comte Guifré. Però com a parròquia, l'església de Santa Eulàlia de Provençana no s'esmenta fins l'any 1045. Sembla que l'any 1076 es documenta la construcció de l'actual església i que es consagra el 27 de gener de l'any 1101 pel bisbe Berenguer Folc. A l'any 1203, Ramon Guanagau funda el benefici de Sant Joan. A principis de segle XIV, segons les visites pastorals, pateix certa decadència però va aguantant, fins que al lloc de la Pobla de l'Hospitalet es forma un nou nucli agrupat. L'any 1426 el bisbe de Barcelona Francesc Climent Sapera concedeix la llicència per a edificar una nova església parroquial i trasllada la titularitat de la vella església de Provençana. Les notícies posteriors fan referència als ermitans. L'any 1757 el rector de l'Hospitalet i els veïns establiren una concòrdia per a reedificar-la. S'hi col·loca una campana i Francesca d'Alòs presenta al barber Josep Soler per a ermità. Al segle XIX, al voltant de l'església s'havia creat un nou nucli agrupat, allunyat de la parròquia i demanaren l'obertura de l'ermita; fins que l'any 1879 s'aconsegueix que torni a ser parròquia de Provençana. | 41.3653000,2.1190600 | 426322 | 4579684 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52582-foto-08101-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52582-foto-08101-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52582-foto-08101-250-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Puig i Janer | Va existir un primer projecte de l'arquitecte Rubió i Bellver, que mostrava influències de Cuypers, creador de nombroses esglésies a Holanda de gust neogòtic.L'any 1925 va començar la construcció de l'edifici segons Rubió. Es va aturar en diverses ocasions abans i després de la Guerra Civil. Al 1952, finalment, es reprèn amb un nou arquitecte, Puig Janer, aprofitant-se els fonaments i alguns murs i fragments escultòrics de la primera obra.El nou temple fou inaugurat el 10 de febrer de 1957, pel bisbe Doctor Gregorio Modrego. Se celebra el sant de la patronat, Santa Eulàlia, el 12 de febrer. | 116|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | ||||||||
| 52368 | Casa Boleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-boleda | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | La Casa Boleda és un rar exemple de construcció de torre residencial urbana, situat enmig de la urbanització intensiva que coneixia el barri de la Torrassa en les dècades de 1920-30. Destaca la seva composició amb diferents cossos, amb dues petites torres amb coberta a quatre aigües als extrems del xamfrà i una torratxa central amb una galeria superior. La banda posterior, abans antic jardí, ha conegut edificacions de dependències auxiliars. | 08101-75 | Carrer de Rafael de Campalans, 183 | Fou construïda per Ramon Puig i Gairalt, el 1932 combinant formes cubistes amb un neopopularisme noucentista. El projecte de l'edifici que es presentà per a construir en aquest solar no s'adiu gens a l'execució de l'obra, la qual cosa ha fet que no els relacionés. | 41.3689100,2.1267100 | 426966 | 4580079 | 1932 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52368-foto-08101-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52368-foto-08101-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52368-foto-08101-75-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | Una de les vàlues més remarcables de l'edifici és la de resoldre la cantonada entre la Ronda de la Torrassa i el carrer Rafael Campalans, revaloritzada després per ser el camí d'accés al pont metàl·lic de la Torrassa que unia aquest barri amb el de Santa Eulàlia. | 116|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | ||||||
| 52336 | Casa Sanfeliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sanfeliu | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Casa unifamiliar aïllada, amb tres façanes lliures i una adossada a un bloc de pisos. Un petit pati o jardí envolta aquestes tres façanes. Consta de planta baixa amb terrat i un pis afegit en una part. La planta pot dividir-se, per la seva estructura constructiva, en tres cossos segons la col·locació de les biguetes. Un cos central en el que les biguetes estan disposades perpendiculars a la porta principal i dos cossos laterals col·locades paral·leles a la porta principal i que d'alguna manera es tradueixen en els dos petits porxos situats als extrems (avui un d'ells suprimit). | 08101-43 | Rambla Just Oliveras, 49B | El procés d'urbanització de l'eix viari de la Rambla de Just Oliveras, iniciat al 1907, es perllongà al llarg de les dècades següents. Això ha permès que els exemples d'arquitectura original que encara es conserven mostrin un ventall del que eren els gustos i estils arquitectònics del moment. La casa del número 49 exemplifica un d'aquests estils de principis de segle, alhora que mostra l'evolució artística i personal de l'arquitecte, Ramon Puig i Gairalt. En aquesta obra projectada el 1928, Puig i Gairalt comença la seva travessia del classicisme noucentista, amb referents art decó, cap a una concepció volumètrica propera al racionalisme. El resultat és una obra realment singular, que combina els volums cúbics dels diferents cossos amb elements d'altres referents estilístics, com l'escala imperial d'accés a la porta o la font del jardí. | 41.3624400,2.1003300 | 424752 | 4579383 | 1928 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52336-foto-08101-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52336-foto-08101-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52336-foto-08101-43-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | Un dels cossos laterals ha estat modificat amb un afegit posterior que desvirtua l'antiga composició de l'edifici. A la façana destaca el joc de colors dels estucats i un esgrafiat de grans proporcions de la Mare de Déu de Montserrat amb les muntanyes darrera. | 106|98|120 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | ||||||
| 52557 | Edifici plaça Espanyola, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-placa-espanyola-14 | XIX-XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa, pis i coberta plana de terrat i els baixos s'han adaptat per a comerços; però és aquesta l'arquitectura pròpia del moment de formació de la plaça i no la que es diu de substitució, com la de l'edifici veí. Amb la façana recuperada es gaudiria d'un parament arrebossat imitant carreus abuixardats i unes finestres amb llinda recta i decorada amb motius florals. També destacaria la sanefa esgrafiada a la zona de la cambra de respiració i els espiralls. | 08101-225 | Plaça Espanyola, 14 | 41.3706900,2.1222700 | 426596 | 4580280 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52557-foto-08101-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52557-foto-08101-225-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ubicat a la plaça Espanyola, cantonada amb el carrer Nostra senyora dels Desemparats, enfront mateix de l'església dels Desemparats. Tot i que el seu estat de conservació no és l'adequat per manca de manteniment i no tractar-se d'un edifici senyorial, dona identitat i caràcter a la plaça juntament amb d'altres edificis i la pròpia font. La Plaça Espanyola està inclosa al procés d'urbanització de Climent Mas i Pere Romaní, aprovat el 1902. La manca d'aigua en aquest sector mobilitzà els propietaris que feren construir la font modernista que hi ha al mig. Aquesta plaça ha estat tradicionalment un dels punts de referència a la vida social i cultural de les barriades de Collblanc i La Torrassa. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | ||||||||||
| 52347 | Ca n'Arús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narus | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/masies-indrets/ca-narus/ http://www.marticabestany.com/es/proyectos/obra-propia/reformas/masia-can-arus http://www.l-h.cat/utils/obrefitxer.aspx?Fw9EVw48XS6of2ohvAxLTz3Sbuo0nL7u8e2pkVpLi3Y%3D | XIX | Casa senyorial amb jardí. És de planta rectangular en amplada, i està formada per tres cossos, que mantenen la unitat en la façana principal. El cos central i més important consta de planta baixa, pis i golfes. La seva coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, que està coronada per un acroteri simètric. Els dos cossos laterals són desiguals: el de l'esquerra, de planta baixa i pis, destaca en aquest darrer una petita galeria coberta amb arcs de mig punt i baranes de balustrada. El cos de la dreta consta de planta baixa i pis amb la coberta també a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana permet unificar visualment els tres cossos tot i les seves desigualtats estructurals i la pèrdua de la simetria i l'ornamentació addicional del cos central. És en aquest darrer on el programa arquitectònic senzill però eficaç s'atura en alguns detalls, com els tres eixos de simetria i verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, la porta d'accés principal té emmarcament de pedra i arc escarser i finestres laterals de llinda recta i barana de ferro amb motius geomètrics. A la planta pis, cada eix està definit per un balcó amb barana de ferro. A les golfes, habilitades com una planta més, hi trobem tres obertures més petites. Conserva varis elements originals com l'escala i la fusteria de la planta baixa així com de la sala principal de la planta pis, els paviments hidràulics i algunes decoracions dels murs. | 08101-54 | Rambla de la Marina, 415-427 | Es coneixen poques dades sobre la casa senyorial de Can Arús. Com a hipòtesi, sembla que el creixement de la masia anà paral·lel al primer projecte d'eixample de la vila vella de l'Hospitalet. Es construeix l'any 1851 per iniciativa de Jaume Arús i Cuixart, soci fundador del Casino del Centre i alcalde del municipi. Entre 1900 i 1910, el seu nét, Santiago Arús hauria fet alguna ampliació, d'aquí l'acroteri, decorat amb terracota i un medalló central amb les inicials S.A. Als anys vuitanta del segle XX mitjançant expropiació va passar a mans de l'Ajuntament. El mes de febrer de l'any 2005 es projecta la reforma de la masia, que finalitza el mes d'abril de l'any següent. L'arquitecte encarregat de l'obra serà Martí Cabestany i Puértolas. | 41.3585800,2.1019600 | 424884 | 4578953 | 1851 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52347-foto-08101-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52347-foto-08101-54-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ubicada entre la Rambla de la Marina, i els carrers de Provença, de Santa Anna i avinguda del Carrilet. El jardí frontal afegeix valor a la finca visualment, però sobretot des d'un punt de vista sociològic i de valorització de l'entorn i el paisatge. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||||
| 52381 | Carrer de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-barbara | AJUNTAMENT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS i FUSTER, Joan (1986). Com es fa una ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet, col·lecció Rutes Urbanes: Descoberta del Patrimoni Urbà de l'Hospitalet. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX | Agrupació de cases entre mitgeres del carrer Santa Bàrbara, que s'estén en un únic tram entre la riera de la Creu i el carrer de l'Església. El conjunt es composa per nou cases unifamiliars de planta i pis, orientades a migdia, amb teulada a un vessant, i una xemeneia a tocar de la façana. A l'altra banda del carrer se situaven els horts de cadascuna de les cases, avui dia desapareguts o convertits en garatges. | 08101-88 | Carrer de Santa Bàrbara, 3-19 | La característica més important d'aquest conjunt és que s'ha mantingut pràcticament intacte des del moment de la seva urbanització unitària de principis del segle XIX. Tots els historiadors i cronistes de l'Hospitalet senyalen aquest conjunt com gairebé l'últim i únic reducte on es pot copsar l'ambient de poble rural que havia tingut l'Hospitalet fins als grans canvis socials i urbanístics dels darrers cent anys. | 41.3619700,2.0987300 | 424618 | 4579332 | 1803 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52381-foto-08101-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52381-foto-08101-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52381-foto-08101-88-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Totes les cases són construïdes en filera, orientades a migdia i segueixen una mateixa estructura amb una sola porta d'accés, petites finestres i, en algun cas, balcó. El més destacat és la gran xemeneia de sortida de fums, col·locada sobre l'espai que correspon a la cuina. | 119|98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||||
| 52767 | Cases del carrer de Sant Joan, 1-11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-sant-joan-1-11 | XIX | Agrupació de cases entre mitgeres del carrer de Sant Joan, que s'estén en un únic tram entre la riera de la Creu i el carrer de l'Església. A la banda oposada, esquena amb esquena amb les cases del carrer de Santa Bàrbara. El conjunt es composa per sis cases unifamiliars de planta i pis, orientades al nord, la majoria amb teulada a un vessant. La que ha patit més transformacions és la del número 3, però les dels números 7, 9 i 11 mantenen el que seria la fisonomia primigènia. | 08101-553 | Carrer de Sant Joan, 1-11 | 41.3622200,2.0987300 | 424618 | 4579360 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Totes les cases són construïdes en filera i segueixen una mateixa estructura amb una sola porta d'accés, petites finestres i, en algun cas, balcó. La característica més important d'aquest conjunt és que s'ha mantingut pràcticament intacte des del moment de la seva urbanització unitària de principis del segle XIX. | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||||||||||
| 52320 | Cal Masover Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-nou | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 A). Una mirada a la Marina d'ahir. Les nostres masies. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XIX | Abandonada des de fa temps. Coberta malmesa. | Masia situada a la zona propera al Llobregat, rica per al cultiu. És de planta basilical i consta de planta baixa, pis i golfes. Tot i que el costat dret es va modificar i se li va afegir un cos nou. La façana principal està orientada a migdia. Les obertures no s'han disposat simètricament; però destaquen els emmarcaments de pedra picada i polida de les finestres i el balcó central, i la llinda esculpida. | 08101-27 | Carretera de la Feixa Llarga, s/n | El passat agrícola de l'Hospitalet és avui només perceptible en escasses, però riques explotacions agràries que resten a la zona més propera al Llobregat. Entre els camps, i seguint la xarxa de camins rurals que perviuen, romanen encara algunes de les antigues masies que explotaven les terres, la majoria abandonades. | 41.3443600,2.1006700 | 424760 | 4577376 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52320-foto-08101-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52320-foto-08101-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52320-foto-08101-27-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que els camps del voltant es troben en ple rendiment, no s'ha sabut aprofitar l'edifici i s'ha deixat perdre. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||||
| 52305 | Gratacels de l'Hospitalet. Casa Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gratacels-de-lhospitalet-casa-pons | ABARCA I MEDICO, Lluís (1982). Història del carrer Progrés/Carretera de Collblanc, 43; dins Progrés (L'Hospitalet de LLobregat), núm. 1. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. ROVIRA GIMENO, Josep M. (1987) La arquitectura catalana de la modernidad. BARCELONA: Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Bloc de pisos compost de planta baixa i onze plantes pis, disposat en xamfrà i amb una paret mitgera, que no contemplava el projecte original. Ocupa una superfície de 290 m2 i té una alçària de 44,50 m. L'accés a les plantes pis és mitjançant una escala lateral, però centralitzada, i disposada en la paret mitgera; es troba flanquejada per dos patis de llum rectangulars. La caixa d'escala té ascensor. L'estructura de l'edifici és a base de tres crugies i pilars metàl·lics. En la part central de l'edifici hi ha dos patis de ventilació de forma poligonal on es concentren tots els serveis dels pisos. La planta baixa es dedicada a magatzem. L'escala dóna accés, per a les plantes 1ª, 2ª, 3ª, 4ª, 5ª i 6ª a quatre habitatges per replà, compostes de: rebedor, tres dormitoris, serveis (cuina, W.C. i safareig) i menjador. La planta 7ª conté tres habitatges constituït cadascun per: tres dormitoris, menjador, W.C. i safareig. La planta 8ª, 9ª i 10ª té dos habitatges per replà i la planta 11ª un sol habitatge amb una habitació més que la resta dels pisos. La façana adopta la forma piramidal amb joc de cossos entrants i sobresortints (balconades i falses tribunes poligonals). | 08101-12 | Carretera de Collblanc, 43-45 | Joan Pons i Vila presenta una instància a l'Ajuntament, l'any 1931, per construir segons es pot llegir: 'una casa de forma no corriente, y que su objeto, es, mas que el de producir una renta vulgar, el de constituir un elemento de primer orden para la ciudad, que sea un motivo de orgullo para todos, principalmente para la población el poseer una casa de carácter monumental y conforme a las modernas leyes de la Construcción y la Estética actual'. I continua descrivint el projecte: 'El proyecto que tenemos el honor de someter a su aprobación, es el de una casa de tipo monumental, en la que se han tenido en cuenta todas las circunstancias, no solo para el ornato público, procurando que forme cuatro fachadas, para que no presente ninguna pared medianera como por desgracia se ven algunas en Barcelona, perdiendo terreno edificable en fachadas, con este solo objeto; sino que tambien se ha calculado el efecto visual y a este fin se ha dado al conjunto una forma piramidal, disminuyendo el número de habitaciones por planta, solamente pensando en el efecto estético. Así también se ha tenido en cuenta la parte higiénica, dotando a todos los pisos de instalación de Waters, y lavaderos. En la escalera se ha señalado la instalación de un buen Ascensor, el primero que se instalará en esta Ciudad'. | 41.3757000,2.1191300 | 426339 | 4580839 | 1931 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52305-foto-08101-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52305-foto-08101-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52305-foto-08101-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | Tot i que actualment la seva alçada o tipologia podria passar inadvertida, quan es va bastir l'edifici als anys trenta, aquest esdevingué tot un referent de modernitat i un símbol de la nova arquitectura a l'Hospitalet. Per aquest motiu se'l coneix popularment com el Gratacels.L'any 1933 l'Ajuntament de l'Hospitalet va premiar aquest edifici, i en els segells emesos per la Junta Local de Defensa Passiva de l'Hospitalet es va adoptar aquest edifici-símbol com a imatge. En l'edifici hi ha un marcat expressionisme i elements estilístics Art Déco. | 98|120 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | ||||||
| 52377 | Cal Gotlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gotlla-0 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BAÑOS SORIA, Julio (1997). Imatges retrospectives de la Marina: Zona Franca i polígon industrial Pedrosa. L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 A). Una mirada a la Marina d'ahir. Les nostres masies. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. | XVII-XX | El 2007 la va restaurar l'ajuntament | Masia de planta basilical, amb el cos central més alt que els laterals i coberta a dues vessants amb carener perpendicular a la façana. té un cos annex d'una sola planta. Totes les obertures són de llinda recta excepte una galeria d'arcs de mig punt a les golfes. | 08101-84 | Carrer de Salvador Espriu, 54-58 | La primera referència escrita de la masia data del 1863. Va estar en ús fins que a principis de la dècada dels 90 del segle XX la van abandonar. Va entrar en un procés de decadència fins que l'any 2007 la van restaurar per convertir-la en un centre de serveis per les empreses que s'instal·lessin en el districte de negocis de Gran Via. | 41.3529500,2.1237700 | 426702 | 4578309 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52377-foto-08101-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52377-foto-08101-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52377-foto-08101-84-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tenia un rellotge de sol a la façana, que la restauració no ha tingut en compte. Actualment l'immoble és un centre municipal de serveis per les empreses que s'instal·lessin en el districte de negocis de Gran Via. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||||
| 52341 | Edifici del carrer Major, 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-major-31 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13. | XIX | En procés de restauració | Edifici d'habitatges entre mitgeres que fa cantonada amb el carrer Príncep de Bergara. Constava originàriament de planta baixa i dos pisos; però s'ha remuntat un altre pis, enretirat de la façana i que no es veu des del carrer. La façana principal s'organitza a partir de tres eixos de verticalitat definits per les seves obertures. En planta baixa per la porta d'accés i dues finestres als costats. En la planta pis, per tres balcons, amb llosanes de pedra i baranes de fosa; i en la planta superior per tres balconeres. Els brancals i la llinda són de pedra motllurada. Les obertures de la planta baixa són d'arc deprimit còncau. El parament està format a la planta baixa per carreus regulars ben escairats. Als pisos alts, el parament és de maçoneria, i estava recobert amb un arrebossat força malmès i que ha estat repicat. La part posterior de l'edifici té un petit cos adossat, amb finestrals amb obertura d'arc que donen sobre un petit jardí propi de la finca. | 08101-48 | Carrer Major, 31 | Edifici promogut per Pedro Norta, l'any 1867, segons figura a la façana. L'any 1893, el propietari Pedro Norta va presentar una instància demanat permís per a edificar un cos adossat a la seva casa, en una petita parcel·la que havia adquirit de l'ajuntament un cop s'havia produït l'obertura del carrer Príncep de Bergara. | 41.3594600,2.0985500 | 424600 | 4579054 | 1867 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52341-foto-08101-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52341-foto-08101-48-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tant la tipologia com materials de la façana de Príncep de Bergara són clarament distints als del carrer Major. Les obertures disposen d'un emmarcat ceràmic, amb unes petites decoracions de pinyes.La constitució murària d'aquest front és de maó. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | ||||||
| 52394 | Casa Espanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-espanya | <p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. AMAT i BALAGUER, Marta (1995). Catàleg del patrimoni històric de L'Hospitalet. Treball inèdit. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de Monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, pp. 204-206. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. GRAU MONTSERRAT, Manuel (1969). La Casa de Molines y las reliquias de los Santos Mártires (s. XVIII); dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 64. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARCE I SANABRA, Francesc (1969 B). El carrer del Xipreret; dins: 'Xipreret' (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), gen. 1980. MARCÉ SANABRE, Francesc (1969). Llunell-Molines-España: tres apellidos en la historia de una finca hospitalense recientemente restaurada por el Ayuntamiento; dins Boletín de Información municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 64, 4t trimestre 1969, pp. 5-18. MARCÉ SANABRE, Francesc (1978). Les restes del naufragi de L'Hospitalet pre-industrial : L'Harmonia, Can Sumarro, Pubilla Casas, Can Boixeras, Can España i Can Rigalt; dins L'Estaca, núm. 11, juny de 1978, pp. 8-9. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.</p> | XVI-XX | <p>La Casa Espanya, actual seu del Museu de l'Hospitalet, és una de les construccions civils més antigues i emblemàtiques de la ciutat. Es tracta d'una residència senyorial construïda durant la segona meitat del segle XVI, època de creixement poblacional i de consolidació del nucli del carrer Xipreret. És situada a l'angle del carrer del Xipreret amb el del carrer de Joan Pallarès, al centre històric de L'Hospitalet. És de planta quadrangular, i consta de planta baixa i dos pisos; amb la coberta a quatre aigües. A l'angle nord-oest, s'aixeca una torre, que s'enlaira per sobre el nivell de la coberta. La porta d'accés, adovellada, centra la façana principal; configurada a partir de tres eixos de verticalitat. Al primer pis, o planta noble, s'hi obren tres balcons, amb muntants i llindes de pedra; aquestes darreres decorades amb relleus de reminiscències conopials. S'hi poden veure els escuts dels antics propietaris: la mitja lluna dels Llunell i la roda de molí dels Moliné. A la planta superior, sis finestres d'arc rebaixat es reparteixen en dos grups de tres arcs a banda i banda d'un matacà central, que se situa just damunt del balcó principal de la segona planta. La restauració de l'any 1969 li dona un aspecte artificiós amb l'arrebossat de les façanes i els merlets que coronen l'edifici.</p> | 08101-109 | Carrer de Joan Pallarès, 38 | <p>Construïda l'any 1563, data gravada als finestrals de la casa. En el segle XVI Antic Llunell era un personatge important que només a L'Hospitalet poseïa un centenar de mojades. A la segona meitat del segle XVII, Maria Flaqué Llunell, hereva de l'hisenda, es casa amb F. Molines i Casadevall. A partir d'aquest moment i fins a les acaballes de 1700, la finca és rebatejada com a Can Molines. Així la cita el Baró de Maldà que sovint hi sojornava. El germà petit de Francesc de Molines, eclesiàstic, arribà a ocupar importants càrrecs de Degà de la Sacra Rota Romana i fou Inquisidor General del país. Per un altre matrimoni, l'any 1786, entra a la família Ignasi d'España i de Quintana. És el nom de la casa que s'ha mantingut fins l'actualitat. El símbol de la famílai Llunell i Molines és una mitja lluna i una roda de molí. L'any 1968 l'ajuntament la rep en donació i es fa una nova reforma. L'any 1972 s'inaugurael museu. Els seus jardins arribaven fins el carrer Sant Joan i abastaven els actuals carrers Digoine, España i Molines, i eren un autèntic parc botànic i que tenia, fins i tot, un llac. L'any 1919 s'hi va celebrar una gran festa popular que va deixar record molts anys després.</p> | 41.3610500,2.0972800 | 424495 | 4579231 | 1589 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52394-foto-08101-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52394-foto-08101-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52394-foto-08101-109-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb els noms de les antigues famílies de propietaris, Can Molinés i Can Llunell. L'any 1972 s'hi instal·la el llavors Museu d'Història de la Ciutat. Actualment és la principal seu del Museu de L'Hospitalet; on hi ha l'exposició permanent. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1779 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||
| 52389 | Carrer Xipreret, 41-43-45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-xipreret-41-43-45 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVI-XX | Tres cases entre mitgeres aixecades en un dels corralons del carrer Xipreret. Són unifamiliars i consten de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Aquestes cases tenien un pati posterior, però en algun cas s'ha perdut per aixecar una construcció. La seva senzillesa mostra l'estampa més rural del que havia de ser tot aquest paratge no fa massa anys. | 08101-104 | Carrer Xipreret, 41-43-45 | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3603900,2.0973000 | 424496 | 4579158 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52389-foto-08101-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52389-foto-08101-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52389-foto-08101-104-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Si parlem de les formes d'agrupament més primitives cal esmentar els corralons del carrer del Xipreret, petits culs de sac oberts al carrer principal, però que permeten encarar a solell les façanes de les cases i deixar al davant un espai que, en no ser lloc de pas, esdevé pati comunitari on se situen els pous i safareigs. | 98|94|119 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | ||||||||
| 52600 | La Marina de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-marina-de-lhospitalet | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | X-XVIII | alguns elements s'han excavat, documentat i es conserven sota terra i d'altres s'han perdut. | La part sud del municipi de l'Hospitalet està format pel complex detrític superior del delta del Llobregat, compost per sorres i llims d'aportació fluvial. El límit quaternari quedà delimitat per la via del tren del nucli urbà de L'Hospitalet fins a la ciutat de Barcelona. Les notícies històriques sobre l'aparició de restes arqueològiques són diverses, en tota la part del delta del Llobregat. En aquest indret podrien contenir restes de naufragis (derelictes), interpretant tota aquesta àrea com un port ancoratge. La gran àrea d'ancoratge d'època clàssica, situada originàriament al mar, actualment es troba en terra ferma, enterrada sota molt metres de sediments aportats per la mar i el riu Llobregat. | 08101-268 | Plana deltaica de l'Hospitalet | Als anys 60 del segle XX van començar les extraccions d'àrids en el termes municipals de Viladecans, Gavà i Castelldefels, entorn al camí Ral. Les extraccions d'àrids en van extreure àmfores, ceràmiques i altres materials que permeten reconstruir l'evolució del comerç marítim de la Vall del Llobregat durant més de mil anys. A més, s'hi van localitzar diversos vaixells enfonsats, alguns dels quals conservaven la fusta del buc, mentre d'altres tan sols es podien detectar per l'acumulació concentrada de materials homogenis. Durant la construcció del canal olímpic de Castelldefels, es va localitzar una barca d'època medieval, d'uns 8 metres de llargada per 1,60 metres d'amplada. Tot el contingut de la barca formava part d'un sol estrat. El material ceràmic era molt homogeni: contenidors d'uns 40-50 centímetres d'altura, amb fons arrodonit i cos recte, coll obert i dues nanses; i acanalats amb línies incises longitudinals paral·leles al sentit del torn. Dos tipus de vores: recta i exvasada amb escotadura interna. Pasta grisa molt clara, amb abundant desgreixant de mica, quars i pasta ceràmica vermellosa molt fina. Gran part de les peces presenten un vidrat intern de color verd de mala qualitat. Tant la ceràmica com l'estructura interna de la nau estava embolcallada amb teixit d'espart. Els indicis cronològics situen la barca a finals de l'edat mitjana, probablement del segle XV o potser fins i tot posterior. El municipi d'El Prat de Llobregat és l'única localitat que té tot el seu territori dintre del delta del Llobregat. En el seu Pla Especial i Catàleg està protegit tot el terme a una cota inferior als 5 metres de profunditat. A diferència dels termes de Gavà i Castelldefels que està protegit el sud del camí ral, ja que és aquesta part la que correspon a l'ancoratge. | 41.3528600,2.1154600 | 426007 | 4578306 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52600-foto-08101-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52600-foto-08101-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52600-foto-08101-268-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Seria interessant que en el municipi de L'Hospitalet, l'àrea d'expectativa arqueològica estigués definida per la línia que marcaria la carretera del Mig, ja que totes les restes romanes s'han trobat al nord. La més propera és la via de Santa Eulàlia de Provençana. | 85|94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||||
| 52303 | Aqüeducte de Can Nyac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-nyac | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX | Les estructures de suport estan deteriorades. | Aqüeducte i xemeneia d'una antiga bòbila. L'any 1986 era l'única bòbila que encara funcionava a l'Hospitalet. Aqüeducte construït amb arcs escarsers sobre pilars piramidals i estructura de pedra amb els angles reforçats. Es troba situat per damunt d'un canal d'aigua i del torrent cobert que serveix pels petits horts que hi ha a les terrasses del barranc. La bòbila manté la xemeneia en bon estat, la resta de les edificacions estan en mal estat. | 08101-10 | Can Nyac - Sant Feliu | D'entre les activitats productives que més sobresortiren en el procés d'industrialització de l'Hospitalet durant el segle XIX i principi del XX destacà la producció ceràmica i terrissera. L'aprofitament de les argiles del delta féu que el paisatge hospitalenc es poblés de nombroses bòbiles que els posteriors processos d'urbanització han fet desaparèixer. | 41.3685300,2.0916100 | 424030 | 4580067 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52303-foto-08101-10-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Seria bo que es mantingués al seu voltant l'estructura primitiva i la forma característica dels forns de les bòbiles, dels quals segurament que en queden restes o vestigis. | 98 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||||
| 52616 | Refugi de la Guerra civil del carrer del doctor Martí Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-guerra-civil-del-carrer-del-doctor-marti-julia | CASTELLANO BUENO, Agustín (2017). Fitxes de refugis de la Guerra civil a l'Hospitalet. Inèdit. | XX | Es desconeix perquè no s'ha realitzat cap inspecció ocular per la manca d'accessibilitat. | Refugi anti aeri de la Guerra Civil, que podria estar sota la plaça del Vidre.Testimonis orals recorden un refugi de grans dimensions en aquest indret. Per la qual cosa podria arribar fins al carrer Holanda.L'expedient 9672, de l'arxiu històric municipal (AMHL C410-9672) conté un sobre amb diversos rebuts de pagament de 1938 de la Junta de Defensa Pasiva de Catalunya (JDPC), entre els quals n'hi ha un que demostra l'existència d'aquest refugi: 'Al secretario de Defensa pasiva de Hospitalet [Benet Mitjans]. El dador se presenta a recojer el vale para el aceite y petróleo necesario a este refugio de Holanda y Martí Julià recordándole al mismo tiempo haga lo posible para el fluido y materiales así cómo la visita del ingeniero de este departamento. Saludos. José Ayala'. | 08101-284 | Carrer del doctor Martí Julià, 192 | Per la documentació conservada a l'arxiu es coneix de l'existència d'una quarantena de refugis antiaeris a L'Hospitalet. Però la informació disponible no és prou explícita i presenta algunes llacunes. Sobretot en l'apartat de la seva identificació i localització. Per exemple, alguns refugis presenten dues adreces, conseqüència de tenir més d'un accés. Una entrada i una sortida, si més no, d'emergència per raons de seguretat. Els refugis de L'Hospitalet van ser numerats, seguint el model utilitzat a Barcelona. Aquesta numeració la va assignar, presumiblement, la Junta de Defensa Passiva Local. Cal tenir present però que aquests refugis van tenir una nova numeració, sense relació amb l'anterior, segons consta al plànol de l'any 1940 realitzat per les noves autoritats sorgides del règim colpista. A més a més, el fet de tenir dues adreces pot fer que la documentació reculli dos noms diferents pel mateix refugi, sense especificar-ho i, augmentant, per tant, la confusió. El dit plànol de la ciutat escala 1:5000 de l'any 1940, assenyala i enumera 48 punts, majoritàriament en cruïlles de carrers. Aquest document incorpora els refugis construïts durant la Guerra civil espanyola i la projecció de nous. El document sembla tenir la naturalesa d'esborrany o document de treball, atès que únicament assenyala i enumera punts sense precisió sobre un plànol de la ciutat imprès, que es feia servir com a suport o plantilla. | 41.3696500,2.1269300 | 426985 | 4580161 | 1937 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sembla coincidir amb el refugi 19 marcat en el plànol de 1940, que el situa a la cruïlla del carrer d'Holanda amb el carer del doctor Martí i Julià. | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||||||
| 52594 | Can Torresolanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torresolanes | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. MORERA CAMPRUBÍ , Jordi (2011). Estudi històric i arqueològic als edificis del carrer Juan de Toledo 5-19 de l'Hospitalet, 2011. Nº 9645. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. SOLIAS ARÍS, J.M. (1990). El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en Època Ibèrica i Romana. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1990. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. | I-XX dC | No es conserva cap element. | A l'entorn del jaciment de Can Torresolanas i l'antiga torre Ubach, en una àrea urbanitzada que limita al nord amb el marge del talús de la via del tren, en el barri de Sant Josep, en diverses ocasions han estat localitzades restes diverses que permetien situar-hi alguna mena d'ocupació d'època antiga. Les restes més antigues varen ser localitzades l'any 1919, en un indret que es localitzaria passat el camí que portava a la torre Ubach, després d'un pont de ferro i en uns marges elevats, on es cita la descoberta de les restes d'una antiga casa d'època romana que apareixia completament colgada de terres (Marcé. 1981). En el mateix sector, molt temps després, el Sr. Joan Fernández va recollir un fragment de ceràmica romana (una nansa). Aquests mateix afeccionat va donar la notícia de la descoberta a la part posterior de la torre Ubach, entre un rec i la via fèrria, a una profunditat de set o vull metres, del que sembla que haurien pogut estar diverses sepultures excavades al sòl i que estarien cobertes amb lloses de pedra. Aquestes restes però no foren objecte de cap intervenció arqueològica. En aquest mateix sector, l'any 1993 els arqueòlegs Jordi Serrallonga i Josep Maria Solias, llavors director del Museu de l'Hospitalet, varen decidir estudiar i documentar les restes d'un mur de contenció de terres que estava construït amb maons o teules planes superposades verticalment que apareixia a tocar el carrer Juan de Toledo (en direcció est-oest). Aquest mur mesurava 2,20 metres d'alçada i 50 metres de longitud. En aquest mur era possible observar la presència de dues canalitzacions, una de secció quadrangular i una altre de semicircular. Aquest element fou valorat com d'especial interès pel patrimoni arquitectònic i industrial de la ciutat, si més no pel seu caràcter atípic. Les peces d'obra emprades en la construcció del mur tenien un segell de l'antiga fàbrica hospitalenca 'ROMEU Y ESCOFET', que permetia la seva datació en època recent. | 08101-262 | Carrer de l'Ebre, s/n | El setembre de 1993 es va realitzar un seguiment arqueològic d'urgència amb motiu de l'inici d'unes obres en aquest indret. Segons l'arqueòleg director, les inspeccions de la secció realitzada per la màquina excavadora no permeten parlar de cap nivell arqueològic anterior al segle XX, opinió recolzada pel fet de que durant l'obra tampoc va aparèixer cap material aïllat anterior a aquesta datació. L'any 2011 es portà a terme un estudi de paraments dels edificis situats als carrers Juan Toledo 5-19 i Ebre 4-14 que el consistori pretenia 'deconstruir'. Segons les notícies orals existia, en aquest indret, un convent carmelita, refugis, túnels i fresqueres en el subsòl. Es va concloure que havia estat un casal rural dels s. XVII-XVIII. | 41.3650600,2.1080800 | 425403 | 4579667 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52594-foto-08101-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52594-foto-08101-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52594-foto-08101-262-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sector situat al barri de Sant Josep, en una àrea compresa entre el traçat de la via del tren i el carrer Juan de Toledo, al sud del cementiri municipal. També es coneix com Torre Ubach. | 98|94|83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||||
| 52656 | Goigs a Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-roc-0 | https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/festivitats-i-tradicions/festa-major-del-barri-del-centre/ | XVIII-XX | publicat | Goigs en llahor del gloriós sant Roch advocat contra lo contagi i pestilència compatró de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat que diuen així: ' Tal és vostra santedat, / Sant Roch, príncep d'excel·lència: / que us es dada potestat / de curar de pestilència. Foreu de molt alt llinatge / y senyor de Montpeller,/ dirigint vostre viatge, / servint al Déu verdader: / Y foreu d'ell tan amat, / com ho diu l'experiència: Tals foren les vostres obres, / (segons publica la gent) / que partireu entre pobres / riqueses d'or y d'argent: / Restant vos sols confiat / en la alta Providència: Menyspreant les vanitats, / y vostre gran patrimoni, / desterreu molts pecats, / oposantvos al dimoni: / Perçò vos fou otorgat / un do de tanta excel·lència: En la Italia passareu / en hàbit de pelegrí, / moltes persones curareu / del contagiós verí: / tenintvos per advocat / devant la divina Essència: Grans prodigis heu obrats / ab lo senyal de la creu, / curant molts inficionats / sols ab la virtut y potència: Volgué Déu vos encontràs / aqueix contagi cruel, / y en lo punt sens embaràs / recorreguereu al cel: / Luego foreu deslliurat / per la divina Clemència: Molts en viles i ciutats / d'aquest contagi mortal / per Vos estan deslliurats / y lliures de semblant mal: / Siàunos sempre advocat / en la suprema audiència: L'Hospitaler vos venera / tenintvos per compatró, / y de vostre amor espera / li donàreu protecció, / pregant per eixa ciutat / devant la divina Essència: Puix tenim tal advocat, / fent dels pecats penitència: /serèm per ell deslliurats / dxel contagi y pestilència. | 08101-427 | L'Hospitalet de Llobregat | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3599100,2.0991000 | 424646 | 4579103 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52656-foto-08101-427-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sant Roc és copatró de la ciutat. Es veu que les primeres celebracions en homenatge a sant Roc se situen al segle XVI, coincidint amb un virulent episodi de pesta. A finals d'aquell segle Jaume Huguet i el seu fill van pintar uns retaules amb la seva imatge que van formar part de l'altar major de l'antic temple de santa Eulàlia de Mèrida durant segles, fins la seva destrucció l'any 1936. | 94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||||
| 52525 | Retaule de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-roc | AA.VV (2001). El Retaule de sant Roc de L'Hospitalet, Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] ABRIL VILAMALA, Irene (2017). Devocions pintades. Les taules del Museu d'Història de l'Hospitalet procedents de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida (finals del segle XVI-primera meitat del segle XVII). 31 beca de recerca de l'Hospitalet (2016). CODINA, Jaume (1970). L'Hospitalet de Llobregat 1573-1632. Ajuntament de l'Hospitalet. CODINA, Jaume (1976). Curs d'introducció metodològica a la Història de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. Ajuntament de l'Hospitalet. CODINA, Jaume (2001). L'Hospitalet al tombant del segle XVI ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] GARRIGA, Joaquim (2001); El retaule de sant Roc, el taller dels Jaume Huguet I i II i la pintura catalana a les darreries del cinc-cent; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] LOSCOS SOLÉ, Puri. El retaule de Sant Roc de l'Hospitalet, patrimoni de la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] SANZ, Gonzalo (2001). La restauració del retaule de Sant Roc de L'Hospitalet ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] SUÁREZ, Alícia. Les taules de sant Roc del Museu d'Història de l'Hospitalet ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] http://www.museul-h.cat/detallCataleg.aspx?19PfJubGc6cGoHmlqSu4RfjSCrdyQVtpHhZaLcLZVHVoqazB | XVI | Restaurat l'any 1998 per Gonzalo Sanz. | Retaule renaixentista del segle XVI atribuït a Jaume Huguet del que només es conserven sis taules, al Museu d'Història de l'Hospitalet. La única descripció general que hi ha és la que va fer mossèn Guiu: «A la dreta hi ha St. Cristòfol i a l'esquerra St. Jaume. A la part superior, diferents passos de la vida del Sant». Per unes reparacions posteriors es pot deduir que al cim hi havia un Sant Crist, possiblement escultòric, i al centre una imatge escultòrica de Sant Roc que s'esmenta a les notes de Mn. Guiu i també a les Visites Pastorals, però que no es conserva. De les sis taules conservades, quatre són escenes de la vida del sant: Naixement de sant Roc (H-89), Sant Roc reparteix els seus béns entre els pobres (H-84), Sant Roc assisteix els malalts de pesta (H-85), i mort de sant Roc a la presó (H-86); les altres dues representen sant Cristòfol i sant Jaume. En la taula on Sant Roc reparteix els seus béns entre els pobres, es representa al sant en el centre del quadre, dret, de front i d'aspecte jove. Porta una capa vermella i un bastó més alt que ell. Amb la mà esquerra aguanta una bossa i amb la dreta fa caritat. L'envolten, en actitud de demanar, dos homes a primer terme, un d'ells amb crosses i dues dones a segon terme. Davant del sant hi ha un infant i al seu costat dret, un gos. A dalt i al fons les muralles i edificacions d'una ciutat. En la taula on Sant Roc assisteix els malalts de pesta es representa al sant en el centre del quadre, de perfil, amb barba, porta una capa vermella i un capell de pelegrí a l'esquena. Amb la mà esquerra aguanta el bàcul o bastó i la capa; i amb la dreta beneeix. A ambdós costats hi ha dos malalts enllitats. L'un resa, l'altre agafa la capa del Sant. Damunt l'enrajolat hi ha un malalt estès. Darrera el Sant un gos. En la taula on es representa la mort de sant Roc a la presó , el sant vesteix una túnica. És assegut en actitud de resar. Té els peus fixats per una fusta davant la qual hi ha el gos. Al darrera i a terra hi ha el capell i el bastó. A cada costat del sant hi ha un àngel. De la boca li surt l'ànima conduïda per dos àngels petits. A l'extrem esquerra i a dalt hi ha una gran reixa de presó amb un home que mira. En la taula on es representa el naixement de sant Roc, centra el quadre una dona asseguda amb un infant al braç dret, amb un braser als peus. Al costat, hi ha una dona agenollada que aguanta un bolquer. Al darrera una altra de dreta estén la mà. Al fons un llit amb dosser amb una dona asseguda i una altra que li ofereix una escudella. Les altres dues taules són la representació de Sant Jaume (H-87) i Sant Cristòfol (H-88). | 08101-311 | Museu de l'Hospitalet (Carrer de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | És producte de l'encàrrec de la confraria del mateix nom, creada a L'Hospitalet l'any 1568 i que a les Visites Pastorals s'esmenta com «la dels estrangers». Jaume Codina (1976) assenyala que el 1553 els forasters sobrepassen la meitat de la població i que gairebé tots són francesos. A les masies són els mossos i a la vila ocupen l'artesanat. Constitueixen el braç o tall menor. De fet es pot veure una relació directa entre l'epidèmia de pesta desfermada a Catalunya l'any 1589 i la construcció del retaule (1591) | 41.3610600,2.0972800 | 424495 | 4579232 | 1591 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52525-foto-08101-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52525-foto-08101-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52525-foto-08101-311-3.jpg | Física | Modern|Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Huguet I | Sant Roc neix a Montpeller cap al 1350, quan aquesta ciutat formava part de la Coronad'Aragó, en el temps de Pere el Cerimoniós. De molt jove queda orfe, reparteix la seva fortuna entre els pobres i marxa a Roma en peregrinació. Pel camí troba moltes ciutats afectades per la pesta i en comptes de fugir, hi entra per ajudar els malalts, molts dels quals guaria amb la senyal de la creu. A Roma hi està tres anys. De tornada a Montpeller es troba les ciutats del nord d'Itàlia afectades per epidèmies. Novament ajuda els empestats fins que li encomanen a ell mateix el mal. Llavors, es refugia al bosc per tal de morir sense contagiar ningú. Déu no l'abandona i li envia un àngel que el cuida i un gos que prenia cada dia un pa del seu amo i el duia al sant. Un cop guarit, continua el seu camí i en arribar a Montpeller no és reconegut i l'empresonen acusat d'espionatge. Després de passar uns quants anys a la presó, l'escarceller el trobà un dia mort però envoltat d'una resplendor sobrenatural. | 94|95 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||
| 52321 | Fàbrica Godó i Trias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-godo-i-trias | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMÈNECH GIRBAU, Luis (1968). Arquitectura española contemporània. Barcelona: Editorial Blume. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. DOMINGUEZ LOPEZ, Manuel (1992). Arte en l'Hospitalet!; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 81 (gen. 1992), pp. 14 a 15. | XX | El conjunt industrial de Godó i Trias disposa de diversos cossos, ampliats al 1960-64 segons projecte dels arquitectes Milà i Correa. L'estructura original constava d'una gran nau central de dos trams, un d'ells escapçat per la situació de les calderes i la xemeneia de vapor. Al final de les naus s'aixeca una petita torre de base quadrada emmerletada. Al límit occidental de la parcel·la, i separades de les naus principals per un passadís, s'aixequen diferents pavellons aïllats que allotjaven dependències productives i administratives. Totes aquestes obres estan resoltes amb uns parament on domina l'obra vista, amb remats i sanefes molt aconseguits. Les cobertes són de teules a l'obra antiga, excepte on s'han substituït, i de fibrociment a les naus de 1960-64. | 08101-28 | Av. de la Gran Via, 80-90 | La Fàbrica Godó s'hi instal·là l'any 1903 i en aquell temps es dedicava al tèxtil de jute. Als voltants de 1920, passaren a fabricar filats i teixits de cànem i amb menor proporció de cotó. La fàbrica es va ubicar en aquest terme arran del descobriment de l'aqüífer profund del delta, aprofitant l'aigua abundosa i neta. El seu pou va ésser el primer d'ús industrial al Delta, construït al mateix any 1903. Amb l'evolució que comporta el temps, moltes de les més importants fàbriques van anar desapareixent del terme de la ciutat. Com a nota anecdòtica podem dir que fou escollida com escenari de la sèrie de TV. 'La Saga de los Rius'. | 41.3555500,2.1219400 | 426552 | 4578600 | 1903 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52321-foto-08101-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52321-foto-08101-28-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Frederic Correa i Alfons Milà | S'inscriu dins el corrent arquitectònic industrialista que agafa referents estètics modernistes, però se centra bàsicament en els recursos expressius de la tècnica del maó vist. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | ||||||
| 52483 | Garatge Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garatge-oliveras | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. JUHÉ i ORIOL, Pere (2010). Hospitalencs singulars. Just Oliveras i Prats; dins Xipreret. Ateneu de Cultura Popular, 335, pp. 4-6. | XX | Acabat de reformar. | Edifici destinat a acollir un garatge d'autobusos. Es tracta d'una gran nau, amb estructura bàsica de formigó i uns grans finestrals de vidre per il·luminar-la, capaç de disposar d'un espai interior lliure on havien d'estar-hi els autobusos de l'empresa. Del conjunt de l'obra en destaquen el sistema d'encavallades de formigó de la coberta, que permeten una gran distància entre murs de tancament, i la volumetria dels cossos de façana. Malgrat que els plànols del projecte anaven signats per Antoni Puig i Gairalt, l'obra i construcció de l'edifici s'atribueix al seu germà Ramon. En aquest cas concret, però, les autores de la catalogació de les obres de Ramon i Antoni Puig Gairalt no recullen aquest projecte. Es tracta d'un interessant exemple de com els plantejaments i nous materials constructius permeten una arquitectura capaç de solucionar els reptes i les noves demandes d'espais d'un món modern en transformació. El formigó dóna resposta a la necessitat de grans espais buits coberts i la seva il·luminació. | 08101-95 | Carrer de Tarragona, 28-30 | Es tracta de la cotxera que creà Just Oliveras i Prat (1887 - 1938) empresari, polític i alcalde de l'Hospitalet. Pertanyia a una família benestant arrelada a la ciutat des del segle XVII. De jove s'afilià a la Lliga Regionalista i el 1907, juntament amb els seus germans, va promoure el segon eixample de l'Hospitalet urbanitzant la finca de cal Tres, propietat de la família, de la que en sortiria l'actual Rambla Just Oliveras, batejada així en honor seu. Arran d'això aconseguí ser nomenat cap de la secció local de la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat en les eleccions municipals de 1914. L'1 de gener de 1916 fou escollit alcalde per primer cop, però el 16 de març del mateix any fou destituït. Fou escollit alcalde novament en 1918, i va mantenir el càrrec fins que fou destituït en proclamar-se la dictadura de Primo de Rivera en 1923. Duran els anys 1920 es va dedicar al món empresarial gràcies a la bona marxa del negoci del seu pare i la dot aportada per la seva esposa, Josefa Durban i Casas. El 6 d'agost de 1921 va inaugurar la línia d'autobusos entre l'Hospitalet i la plaça d'Espanya de Barcelona. El 1927 adoptà la forma de societat anònima Oliveras SA i va connectar viatges amb Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat. Amb la caiguda de la dictadura, el 5 de març de 1930, Just Oliveras fou escollit de nou alcalde de l'Hospitalet, càrrec que ocupà fins al 14 d'abril de 1931, quan a les eleccions municipals espanyoles de 1931 va guanyar l'alcaldia Esquerra Republicana de Catalunya. Durant els anys de la Segona República Espanyola va compaginar els seus negocis amb el seu càrrec de regidor per la Lliga Catalana a l'Ajuntament. En esclatar la Guerra Civil espanyola, però, va decidir quedar-se a la vila, tot i que les seves empreses foren col·lectivitzades. El 1938 fou assassinat al garatge de casa seva juntament amb la seva cunyada, Antònia Durban Casas. La seva mort mai ha estat aclarida, ja que l'única testimoni, Àngela Casas Sabaté, no va poder identificar l'assassí,perquè portava la cara tapada. | 41.3618400,2.1029400 | 424970 | 4579314 | 1928 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52483-foto-08101-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52483-foto-08101-95-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni i Ramon Puig i Gairalt | S'hi ha instal·lat una nova activitat comercial. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||
| 52492 | Arrels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arrels | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument d'homenatge a Rafael Casanova en forma d'al·legoria amb el simbolisme com a llenguatge principal. Realitzada a partir d'un bloc monolític de marbre travertí, en forma de prisma quadrangular a la base, d'on neixen unes arrels que donen naixement a les quatre barres de la senyera que envolten, alhora, una columna trencada a la part superior. A mitja alçada d'aquesta columna i al bell mig de la banda que formen les quatre barres hi ha el rostre de Rafael Casanova. A la part frontal de la base del prisma es pot llegir la següent inscripció: 'A Rafael Casanova i a l'esperit de l'11 de setembre de 1714.' També hi trobem l'escut municipal. Està posada al mig d'un parterre de gespa en forma de túmul encerclat que s'aixeca sobre el paviment de la Rambla i il·luminada mitjançant uns petits focus de llum halògena. | 08101-148 | Rambla de la Marina | Es va inaugurar l'11 de setembre de 1996. L'autora ha guanyat els premis Josep Llimona, Ciutat de Martorell i, amb l'obra 'Arrels', el Premi Cità d'Estocolm 99 de l'Acadèmia Gli Etruschi de Florència, el 21 de febrer de 1999; tal i com informa una placa de bronze. | 41.3587200,2.1023900 | 424920 | 4578968 | 1996 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52492-foto-08101-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52492-foto-08101-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Montserrat Garcia Rius | Rafael Casanova (1660 - 1743) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les institucions catalanes d'autogovern. És objecte d'homenatge durant la Diada Nacional de Catalunya. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | ||||||
| 52606 | Castell de Bellvís (La Torrassa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-bellvis-la-torrassa | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. GELADÓ PRAT, Adriana ; SALVADÓ JAMBRINA, Ivan. (2010). Del castell de Bellvís a la masia de la Torrassa (L'Hospitalet de Llobregat); dins IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Tarragona, del 10 al 13 de juny de 2010. SALMERON, Inocencio (1991). La vivienda en Collblanc-Torrassa; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 79, pp. 4-5. | XII-XX | no s'ha conservat la totalitat de l'element | La Torrassa és l'antiga masia fortificada que va donar nom al barri. El 2006 es van iniciar treballs per tal de donar-li un ús públic i es va evidenciar la necessitat de realitzar un estudi històric i arqueològic integral de la finca. La intervenció arqueològica permeté documentar diferents fases d'ocupació de l'espai: Fase A: finals del segle XII-XIII: primeres amortitzacions del fossat que envoltava l'edifici medieval de la Torrassa. Les cronologies indiquen que la construcció del fossat defensiu s'ha de situar als voltants del segle XII. També es va documentar un mur que podria ser del segle XII i un nivell d'ús relacionat amb aquest. Dins d'aquest mateix període es va localitzar una sitja de pedra. Fase B: segles XIV-XV: darreres amortitzacions del fossat defensiu, i la construcció del mur situat a l'interior del tram est del fossat. Fase C: medieval indeterminada. D'aquesta fase, la poca estratigrafia documentada fa que no s'hagin datat amb exactitud. Fase D: segles XVI-XVIII: dos estrats d'enderroc abocats damunt les últimes amortitzacions del fossat i datats en el segle XVII. L'edifici pateix ampliacions i transformacions. Fase E: segles XVIII-XIX: probablement és el moment de la construcció dels cups destinats a la producció de vi o d'oli. Els sondejos arqueològics documentaren diverses reformes de paviments i nivells d'ús en el sector sud i en el sector nord. Fase F: segles XIX-XX: diversos paviments de rajols documentats a tots els sondejos, així com la majoria dels estrats d'anivellació disposats per poder-los construir, i la construcció d'un mur. | 08101-274 | Ronda de la Torrassa, 123-129 | La primera referència documental que es té del castell o torre de Bellvís data del segle X. La següent ja és al segle XII, i es menciona altres vegades en els segles posteriors fins al segle XVI; moment que desapareix de la documentació. La primera referència documental directa a la masia de la Torrassa data de l'any 1512 i apareix en un escrit del notari barceloní Anton Benet Joan, que la menciona com la torre qui és vora provensana. Aquest document està recollit en el llibre de Jaume Codina, Els pagesos de Provençana, on explica que 'la torra qui és vora Provençana'; és l'antic castell o torre de Bellvís, més tard anomenat La Torrassa, i que l'any 1512 encara es conserva en estat acceptable en un pujol a la part damunt del camí ral. Als segles XVII i XVIII es van fer grans reformes ampliacions estructurals de la casa, i als segles XIX i XX se li va annexar un cos al sector nord i un altre al sud. L'any 1902 comença la urbanització del barri de la Torrassa i la masia queda integrada dins l'entramat urbà. | 41.3688600,2.1243200 | 426766 | 4580075 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52606-foto-08101-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52606-foto-08101-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52606-foto-08101-274-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quant a l'estudi arqueo constructiu, aquest ha pogut establir una seqüència evolutiva de les estructures que actualment conformen l'edifici de la masia:Fase 1 (ss XII-XIII): S'ha documentat la muralla nord d'un possible recinte fortificat que, segons la documentació escrita consultada, podria tenir el seu origen en un petit castell o torre bastit durant la segona meitat del segle X. Durant les campanyes realitzades no s'ha documentat cap estructura atribuïble a aquest període. La muralla, d'uns 20 metres de longitud conservada amb un gruix d'uns 0,85 metres, conservava l'alçada de dues plantes, tot i que no es descarta que en pogués tenir una tercera. Amb una orientació est-oest, estava bastida amb un aparell constructiu més típic dels segles XII i XIII. A la planta baixa es va documentar l'inici de la banqueta de fonamentació i la cantonada nord-est exterior. A la primera planta es documentaren 6 espitlleres. Tot indica que l'edifici fortificat en aquesta fase tindria una planta rectangular, determinada per la longitud de la muralla nord. No s'ha localitzat ni el tancament sud ni l'oest. La façana est s'estendria en direcció sud, més enllà dels límits del cos principal actual de l'edifici. És probable que l'edifici medieval d'aquest període es correspongui amb el model d'un recinte fortificat, construït a partir del segle XII i XIII. Les fortificacions d'aquesta època eren edificis massissos (tipus torrasses) que prioritzaven la funció de residència senyorial, tot i que no perdien les seves funcions defensives. Fase 2 (ss XII-XIV): Les estructures d'aquesta fase fan referència a la compartimentació interior de l'edifici medieval a la planta baixa. Les dues estructures més ben conservades d'aquest període són dos murs construïts coetàniament. Fase 3 (ss. XV-mitjans del XVI): la característica principal són les reformes internes de la primera planta de l'edifici. que es feren a la part oest de la planta.Fase 4 (ss XVI-XVII): les reformes d'aquesta fase afecten la part central de l'estructura murària de la planta baixa de l'edifici. Les reformes a la primera planta es concentren a la part interna de les espitlleres medievals, amb la voluntat d'empetitir-les. Fase 5: Segles XVI-XVIII. reformes de l'estructura murària, en el tram que delimita pel nord l'actual àmbit 7 (planta baixa), i també la cantonada entre aquest mur i la façana oest. Fase 6: Segles XVI-XIX: Les reformes documentades dins d'aquest període tan ampli es concentren a la part sud-est de l'edifici. Es tracta de l'ampliació d'un àmbit de planta rectangular en direcció sud Fase 7: Segle XVII. Les estructures adscrites dins d'aquest període estan totes situades a la primera planta de l'edifici. Un altre aspecte destacable dins d'aquesta fase és la documentació de dos estrats que reomplien la part interior de les espitlleres, a través dels quals es va poder datar la reforma de les espitlleres per armes de foc.Fase 8: Segles XVII-XVIII. En aquesta època es fan 3 murs pel sectors oest, sud i est. I l'obertura d'una porta. Fase 9: Segles XVII-XIX. D'aquesta fase s'han documentat ampliacions tant a la planta baixa com a la primera planta de l'edifici, les quals afecten estructures muràries diverses. Cal destacar la reforma integral de la cantonada nord-est de l'edifici, ja que la cantonada original havia desaparegut. Fase 10: Segles XVIII-XIX: petita reforma a la planta baixa, consistent en l'obertura d'un arc rebaixat que comunica dos àmbits. També la construcció d'una volta catalana que cobreix dos àmbits i també l'arc bastit amb maons i morter de calç que forma part de la part final de la volta. Fase 11: Segles XIX-XX. Les estructures d'aquesta etapa cronològica formen part de la reforma més important duta a terme a la masia. Es van construir de nova planta dos cossos, un adossat al nord de la muralla medieval, que respon a la integració de l'edifici dins l'entramat urbà del barri, i un cos central adossat al sector sud. | 85|94|98 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||||
| 52635 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-barcelona | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goig de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalét, Bisbát de Barcelona; los ofereix als Devots un Religios Franciscano. El text comprèn onze estrofes i la tornada. L'autor coneix perfectament el tema marià de Bellvitge tan en l'aspecte històric com místic o topogràfic; i diu així: Mare de Deu humanát, / y dels Homens Protectora: / En Bellvitja, gran Senyora, / mostrauos vostra pietát. / Lo Hospitalét, Terme rich, / te per ditxa principál / lo tenir baix son abrich / lo deposit Celestial / de vostra Imatge, que adora / ab amor molt inflamát. / En Bellvitja, gran Senyora, mostraunos vostra pietát. / En altre temps una Estrella / prop del Bou vos descubrí: / mes de vostra Imatge bella / lo Bou mostras doná aquí: / vos saludá la Pastora / en Tauro Sol agraciát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Bellvitg se deya'l Terreno, / hont fou trobada la Imatge; / aixi dit per tant ameno / Bella vista, ó Bell viatge: / cada epitéto millora, / sent Vos lo Significát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Aquells antichs Catalans, / (ó sempre devót país!) / vinguda Vos á sas mans, / Temple os feren de improvís: / Mes la guerra lo desflora, / segons diu la antiguedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Situada com estáu / entre Arboledas frondosas, / ben clarament nos mostráu / timbres, y prendas gloriosas. / Sou Planta reformadora / del fruyt del ARbre vedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Sou Vara de aquella flor, / que á tot mal olor anula;/ Terra de Forment millor, / sens blat orb, jull, ni cogula. / Lo Talp, y la Serp traydora / hi tenen lo pas tancát. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Qual podrá ser lo Pagés,/ que á Vos no sia devót; / quant molt notori li es, / que lo Fruyt de Vos ve tot? / Per ser Vos mereixedroa, / plu en temps de sequedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Barcelona per tot mal / remey te en Vos, Reyna pia, / lo carrer del Hospitál / ho canta ab la Espasería; / puix sent Vos la Intercessora, / de pesta se han preservát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Molts, que vingueren ploránt / á Bellvitja en cas sabút, / que sén han tornát cantánt / ab lo favor, y salút: / bon despaig logra en tot hora, / qui ve ab fé, y humilitat. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / En professó de Prgarias se ajustará la posada seguent. Lo Hospitalét, y Marina / á vostras plantas postráts / demanám, Reyna divina, perdó de nostres pecats; / y quéns miréu Protectora / en nostra necesitát / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / TORNADA. Mare de Deu humanát, / y dels Homens Protectora: / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. v. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix r. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS. Concede nos famulos tuos, quaesumus, Domine Deus, pepetua mentis, corporis sanitate gaudere ; gloriosa Beatae semper Virginis intercessione, á praesenti liberari tristitia, aeterna perflui laetitia. Ne despicias, Omnipotens Deus, Populum tuum in necessitate clamantem, sed propter gloriam Nominis tui tribulatis succurre placatus. Per Christum Dominum nostrum. Amen Barc. En la Estampa de Manuel Texéro, Porta Ferrisa. | 08101-404 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474300,2.1096900 | 425518 | 4577709 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52635-foto-08101-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52635-foto-08101-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52635-foto-08101-404-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per primera vegada també en un dels goigs dedicats a la Mare de Déu de Bellvitge, se cita la pietosa llegenda de la presència d'una estrella en el descobriment de la santa imatge: En altre temps una estrella / prop del Bou vos descobrí.../ .A continuació fa uns breus comentaris en referència a l'origen del nom de Bellvitge i l'entorn on es troba situat el santuari: Situada com estáu / entre arboledas frondosas.../Exalta també els privilegis divins de la Mare de Déu: Sou Planta reformadora / del Fruyt del Arbre Vedat/ Sou Vara d'aquella Flor, / que á tot mal olor anul·la;/ (...) Per ser Vos mereixedora / plu en temps de sequedat/.En la devoció popular hospitalenca no s'invoca la protecció de Santa Maria de Bellvitge contra la pesta com sí que es fa ens els goigs barcelonins. És per això que l'autor del goig comprèn en el seu escrit tres dels llocs on la Mare de Déu de Bellvitge era venerada a Barcelona: Barcelona per tot mal / remey te en Vos, Reyna pia, / lo carrer del Hospitál / ho canta amb la Espasería.../.La imatge i les decoracions del goig són obra de Pau Campins. Un gravat central senzill però molt ben executat, amb dues gerres florides a cada costat i una orla d'emmarcament del goig. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||||
| 52674 | Goigs al Sant Crist de Santa Eulàlia de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-al-sant-crist-de-santa-eulalia-de-provencana | XVII-XX | publicat | Goigs que es canten en lloança al Sant Crist de l'església de Santa Eulàlia de Provençana, i que diuen així: Per vostra passió i amor / Bon Jesús crucificat, / perdoneu al pecador / arrepentit i humiliat./ Per la sentencia que innoble / irreflexiu i groller,/ s'hi avingué lo vostre poble / fent vessar per dar-los pler/ Sang de Jesús sens parlor, / lo flac jutge Pons-Pilat./ Perdoneu al pecador… Turba, soldats i sentencia/ portant la furia del llam/ al bon Jesús amb vehemencia/carreguen al mig d'un clam/ creu pesanta, que amb furor/ els butxins han preparat./ Cau en terra el bon Jesús /pel gran pès que te la creu / son tants crims i tant d'abús / que dins de nosaltres veu, / que la creu no es pesantor/ mes sí, nostre cor ingrat./ Oh Sant Fill, oh Santa Mare, / que us trobeu amb tant dolor, / el cor contrit volem ara / i en l'hora la nostra mort;/ Maria doneu-nos plor/ Jesús d'have-us agraviat/ Dona Simí Cirineu/ amb amor i valentia, / ajut per portar la creu/ mes lo bon Jesús voldría, / que la creu damunt ton cor/ portessis sempre de grat./ Jesús ha posat sa cara / de la Verónica al llenç, / imatge que vol encara / ens recordem del qui venç./ amb tant turment i suor./ nostra condemna i pecat. / Altra volta cau en terra / mon Redemptor afanyós,/ de que fassi sempre guerra/ nostre esperit voluntariós, / al dimoni que amb rabior/ caur'ns fa en la iniquitat./ De Jesuralem les dones / les llàgrimes oloroses / per Jesús son rius i ones/ de consol tant formoses, / que las paga amb tot son Cor./ mar de pau i caritat./ Assots i pès de la creu / i tot un Déu sang rajant./ no fan llàstima al qui'l veu/ ni tres cops caigut, portant / el suplici que es clau d'or/ del nostre cel sostpirat./ Despullat el nostre Déu,/ arribat dalt del calvari, / vinagre i fel li doneu/ assedegat d'arribar-hi/ Contemple-lo i quin horror! / i que has fet, oh cor ingrat./ Sagrats peus, sagrades mans / clavats en creu amb duresa./ Fontana viva rajant,/ de tot un déu la tendresa / com demostreu del amor/ per l'home tant descuidat./ Amb vostra mort doneu vida, / Bon jesús victoria i nord/ i tot això no ens convida/ a pensar sempre en la mort. / per viurer segons l'Amor/ del qui tant ens ha estimat./ Quan la creu ha ben fruitat/ te Maria un fruit immens/ Jesús es fruit devallat./ Amb sa mort per sempre ens venç/ dimoni i infern amb valor./ Volguem-lo arreu venerat./ Al sepulcre colocat/ Bon Jesús volgueu'ns aquí./ aquí l'infern es tancat/ es el cel on vull vení/ i amb els serafins a chor/ cantarem sa gran bondat. Provençana amb tot el cor/ vol al SAnt Crist adorat./ Perdoneu al pecador, / arrepentit i humiliat. Adoramus te Christe, etc. / Quia per sanctam Crucem tuam, etc. OREMUS./ Respice quaesumus Domine super hanc familiam tuam pro qua Dominus noster Jesus-Christus non dubitabit manibus tradi nocentium, et crucis subire tormentum. Qui tecum vivit et regnat. etc./ | 08101-449 | Santa Eulàlia de Provençana | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3652000,2.1188400 | 426303 | 4579674 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52674-foto-08101-449-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52674-foto-08101-449-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Partitura musicada, amb lletra de mossèn Josep Deix, Pvre.Música de Josep Mª ComellaCol·lecció 'Editorial Políglota'. Nº 2 - Barcelona. Any 1928. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | ||||||||
| 52677 | Goigs en lloança del gloriós Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-del-glorios-sant-roc | XVII-XX | Goigs en lloança del glorios Sant Roc, que es venera a la parroquia de Santa Eulàlia de la ciutat d'Hospitalet de Llobregat, perla seva festa del 16 d'agost, i que diuen així: TORNADA./ Vós que sou tan bo i tan noble/ -oh, Sant Roc miraculós! -. / preserveu el nostre poble / de la pesta i mal danyós./ Déu, ja al néixer us saludava / com un do baixat del Cel:/ una creu roja us posava/ en senyal de fill fidel./ I la vostra mare, pia,/ us ensenya de petit,/lloar el Dolç nom de María, / i se us filtra a l'esperit./ Vós que/ Bé coneix la mare vostra/ que sentiu la pietat, / i la Verge, Mare nostra, / us admira la bondat./ Als vint anys, el pare i mare, / sol uds deixen, opulent/ I amb Jesús, que se us acara, / se us anava el pensament. Vós que/ Preneu tota la riquesa/ i als pobrets vau repartir./ Eixint del poble, amb destresa, / us vestiu de pelegrí./ Empreneu, content, la via, / porta en porta aneu captant. / A Toscana entreu un dia: / Pesta greu l'està aterrant./ Vós que/ D'Amor l'ànima amarada/ sou servent de l'hospital, / i la gent més apestada/ rep un raig celestial./ En Nom de Déu s'administra, / la Senyal fent de la Creu/ Pestilència no es registra: / la ciutat neta se'n veu./ Vós que/ Mes, sabent que a Romania/ fa la pesta mortaldat, / allà sou i nit i dia,/ practicant la caritat. / Només la vostra presència/ retornava la salut./ -Divinial, pura influència, / la epidèmia ha rebut! / Vós que/ Us veieu tocat de pesta/ i fugiu per no apestar./ Mes, un gos, que fidel resta, / cada dia us porta un pa./ Un doll d'aigua cristal·lina/ trametía-us el bon Déu./ Com que l'aigua era divina / us guareix sens senyal lleu. / Vós que/ Partiu vers la vostra terra. / Per espia fóreu pres / Amb cinc anys, sou la desferra/ d'aquell sant tan bo i desprès. / A la càrcer s'extingia / una vida tota Amor, / bo i lloant Déu i Maria / i Jesús Nostre Senyor. / Vós que/ V. Ora pro nobis, Beate Rachi. / R. Ut a peste sive morbo, epidemiae liberemur./ OREMUS/ Deus, qui Beate Rochi, Confessoris tui, annua solemnitate laetificas, concede propitius, ut cujus natalitia colimus etiam acciones imitemur. Per Christum Dominum nostrum. – R. Amen. ( Amb llicència eclesiàstica). Agost del 1956. Festa de Sant Roc. Aquesta edició ha estat sufragrada per una família d'Hospitalet molt devota del Sant. / Torrell de Reus, editor. | 08101-452 | Església de Santa Eulàlia de Mèrida | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3600700,2.0989600 | 424635 | 4579121 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52677-foto-08101-452-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Partitura musicada, amb lletra de Francesc Mas i Abril i música de Samuel Mas i Badenes. | 98 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||||||
| 52374 | Passatges de Pons i Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatges-de-pons-i-mata | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. ROVIRA GIMENO, Josep M. (1983). Los 'pasillos', una típica vivienda obrera; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 9. | XX | Construcció típica de cases obreres unifamiliars en passadís o corredor. Tot i la precarietat d'aquest tipus de construccions, les casetes que donaven front al carrer Rosselló van ser tractades amb petits detalls d'acabat arquitectònic ornamental: respiralls ceràmics tipus medalló, pinyes de pedra artificial, balustres ceràmics i reixes de forja treballades amb un original dibuix formen la façana exterior d'un conjunt que al seu interior no mostra cap tipus de voluntat singularitzadora. Les cases protegides del passatge Mata, que es troba tancat amb una reixa des del carrer Rosselló, disposen al seu davant d'un petit jardinet. Quant a les casetes del passatge Pons, unes tenen accés pel mateix passatge, i d'altres (números 6,7,8 i 9) a través d'un petit pati posterior. | 08101-81 | Carrer de Rosselló, 96-100B | L'obertura dels passatges Pons i Mata, va permetre al propietari del solar, Josep Albiol, una urbanització amb 27 casetes, de mínimes dimensions i amb la ubicació de serveis comuns a l'espai dels patis -safareigs. El conjunt obeeix a una actuació unitària, que alguns autors han atribuït a Ramon Puig i Gairalt. Malgrat que sí és cert que Puig i Gairalt va intervenir i projectà alguns d'aquests nuclis d'habitatges de passadís, com el del carrer Progrés, no sembla versemblant que fos l'autor d'aquest conjunt. Avala aquesta hipòtesi el fet d'haver localitzat un projecte de 1925 d'una de les cases del conjunt (passatge Mata 2) que ve signat pel mestre d'obres Josep Masdeu. | 41.3701100,2.1274800 | 427031 | 4580211 | 1925 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52374-foto-08101-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52374-foto-08101-81-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No totes les cases estan incloses en el catàleg. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||||
| 52532 | Rellotge de sol de can Samsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-samso | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat | XVIII-XX | Restaurat recentment. | Rellotge de sol de matí ubicat a la façana orientada a migdia de Can Samsó, entre dues finestres de la planta pis i per sota dels rajols ceràmics que indiquen l'any de construcció de l'edifici 'ANY 1800'. Es tracta d'un rellotge circular, del tipus vertical declinant i policromat, realitzat damunt d'un arrebossat a base de sorra i calç. Està emmarcat per una sanefa d'uns cinc centímetres d'amplada pintat amb terra rosenca. Les hores estan representades per xifres romanes que van de VI a XV, pintades a mà alçada, de color blanc. El gnòmon és de vareta, de secció circular, collat a la part superior de la circumferència interior. Les línies horàries marquen les hores i les mitges hores (en realitat senyalen des de les cinc del matí fins a dos quarts de quatre de la tarda). Neixen d'un semicercle solar. Semblen haver estat pintades amb retolador permanent. | 08101-189 | Av. del Carrilet, 174-186 | La masia de Can Samsó i el jardí, que l'envolta, romanen com un veritable oasi verd enmig dels blocs d'habitatges veïns, promoguts en l'època de màxima especulació urbanística de l'Hospitalet. El fet que hagi conservat els terrenys del seu voltant, fa que la construcció no s'hagi perdut enclotada en el creixement urbà de la zona i pugui ser revaloritzada com a element patrimonial de testimoniatge de l'activitat agrícola de l'antiga vila de l'Hospitalet. | 41.3623900,2.1137300 | 425873 | 4579366 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52532-foto-08101-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52532-foto-08101-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52532-foto-08101-189-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica.El revestiment exterior de la façana està fet amb un esquerdejat de ciment. Per les restes que es poden observar es tracta amb tota probabilitat d'un rellotge restaurat. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||||
| 52622 | Rellotge de sol de la casa de la carretera de Collblanc, núm. 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-de-la-carretera-de-collblanc-num-28 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. | XX | Els rajols de tancament del quadrant per la part inferior es van fer malbé en la darrera reforma de la façana. | Rellotge de sol, del tipus vertical, policromat realitzat amb rajols ceràmics de 15 x 15 cm, emmarcats per una sanefa de motius florals a excepció de la part inferior. Les hores estan representades amb xifres romanes que van de les set del matí a les cinc de la tarda, en cicles de dotze hores. El gnòmon, de vareta, neix del nas d'un astre solar, antropomorf. Per sobre d'ell un cel pintat de color blau i la llegenda escrita, en lletres negres, “jo sense sol i tu sense pa no tenim demà”, ja que aquest rellotge està col·locat en un forn de pa. Les línies solars només marquen les hores, emmarcades en una sanefa lineal de color marró clar. La sanefa floral té una tulipa de color blau central amb unes fulles laterals de color marró ambdós costats. Delimitant cada rajol, dues tulipes simètriques de color verd amb un botó negre al centre. | 08101-300 | Carretera de Collblanc, núm. 28 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3758100,2.1199100 | 426405 | 4580851 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52622-foto-08101-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52622-foto-08101-300-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||||
| 52581 | Creu de terme de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-provencana | ARIÑO, Antonio; GÓMEZ, Sergi (2012). La festa mare. Les festes en una era post cristiana. Col·lecció temes d'etnografia valenciana, núm. 7. Ed. Museu Valencià d'Etnologia; Diputació de València. http://provenzana.blogspot.com.es/2010/10/la-creu-de-terme-de-provencana.html | XIX-XX | Creu de ferro situada sobre un pedestal en forma de prisma de secció quadrada acabat en punta i fet de pedres irregulars. Tot plegat enmig d'un parterre i envoltat de vegetació arbustiva, en una cantonada de la plaça existent davant l'ermita romànica de Santa Eulàlia. | 08101-249 | Plaça de Santa Eulàlia de Provençana | Cap a la meitat del segle XV, Provençana perd la seva titularitat com a parròquia, i esdevé capella eremítica. L'edifici de l'església es va degradant fins a l'extrem de que a principis del segle XVI l'ermita estava seriosament deteriorada. Al seu costat mateix, i al peu del camí, en temps del rector Anton Carreres s' havia alçat, en defecte d'aquella, una capella d'obra amb una imatge de Santa Eulàlia darrera un reixat. El 1703, el propietari de la masia Can Alós, veí de l'església, Josep d'Alós i Ferrer -militar barceloní- compra la llança del terreny d'aquesta precària capella per 250 lliures, acceptant l'obligació d'invertir-ne cent més en la reedificació de la caseta de la capella al peu del camí. Ja dins del segle XVIII, amb la recança d'haver-se oblidat de l'antiga parròquia, els habitants de l'Hospitalet fan diverses obres de restauració en l'antic edifici i reedificaren les parts malmeses de l'església. Als voltants de 1785, sota la direcció de mossèn Quirico Madriguera, rector de la església, es pren la decisió de tenir mes cura, des d'aleshores en davant, de l'església i el seus contorns. Es creu que el senyor de la Casa Alós, Don Juan de Ponsich y Alós, va manar construir una creu de terme davant de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana, al camí de Barcelona a Santa Creu de Calafell. | 41.3652300,2.1184300 | 426269 | 4579677 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52581-foto-08101-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52581-foto-08101-249-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No confondre creus de terme amb creus de padró. Les primeres estan ubicades a les entrades o sortides dels pobles, al costat del camí, per donar la benvinguda als viatgers o encomanar-se a la divinitat en iniciar un viatge, per ser deslliurats de qualsevol entrebanc (accidents, robatoris, etc).La creu de padró està relacionat amb la benedicció del terme. Normalment s'hi va en processó, després de l'Ofici, que coincideix sovint amb la festivitat de la Santa Creu. Acostuma a estar col·locada davant de l'edifici religiós, dins de les 30 passes que antigament formaven la sagrera o bé en algun indret alt del poble des d'on es pogués beneir tot el terme municipal per tal de protegir-lo de les malalties i les malures del camp. | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | ||||||||
| 52643 | Col·lecció d'art del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-del-museu-de-lhospitalet | COMBALIA, Victòria (1999). La col·lecció d'Art de l'Hospitalet. Museu de l'Hospitalet, Àrea d'educació i cultura. GONZÁLEZ, Maria José i LOSCOS, Puri (2007). La col·lecció d'art de l'Hospitalet. Ajuntament de l'Hospitalet. http://www.museul-h.cat | XX-XXI | El Museu de L'Hospitalet compta amb un important fons d'art contemporani format per més de mil obres d'artistes del segle XX. La formació del fons ha estat fruit d'una conjunció de voluntats i generositats: donacions de col·leccionistes, de diferents entitats, de ciutadans particulars, dels propis artistes i de la política d'adquisicions de l'Ajuntament. El privilegi de disposar d'aquesta col·lecció fou el motiu del naixement del Museu de L'Hospitalet. Un fons d'art que durant els últims 50 anys ha assolit un volum significatiu pel patrimoni cultural de la ciutat, amb obres d'artistes com Dalí, Miró, Tàpies, Guinovart, Solanich, Manolo Hugué i Josep Serra, entre d'altres. A la col·lecció d'art de l'Hospitalet hi destaca un excepcional conjunt d'obra gràfica coneguda com 'L'Estampa Popular a Catalunya', de 1966, i el conjunt de vuit pintures de Rafael Barradas. Durant l'última dècada, el Museu d'Història de l'Hospitalet ha anat organitzant una sèrie de mostres, per tal de donar a conèixer, difondre i revalorar la seva col·lecció d'art contemporani. La primera exposició del fons d'art es va celebrar el 1984 al Museu d'Història, sota el títol 'Vegeu l'altra cara del museu d'història: el futur museu d'art'. Va reunir 127 obres de diferents procedències: de les donacions de l'Agrupació d'Amics de la Música i dels germans Jaume i Pere Reventós, obres premiades als certàmens 'Ciutat de L'Hospitalet' (que havien aportat al fons més d'una trentena de peces), obres que ja pertanyien al Museu d'Història, obres adquirides per l'Ajuntament i obres donades pels artistes (entre 1979 i 1984, l'organització d'exposicions per part del Museu amb la condició de donació d'una de les peces va afegir unes 70 obres més a la col·lecció). Al 1984 la col·lecció d'art del Museu reunia ja més de 250 peces. Al 1987 es va exposar al desaparegut Centre d'Art Alexandre Cirici 'El fons d'art de L'Hospitalet, fonaments d'una col·lecció', que va exhibir al voltant de 100 obres de les més de 300 que ja formaven la col·lecció. | 08101-412 | Museu de L'Hospitalet (c. Cobalt, 57 - 08907 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3610600,2.0972400 | 424492 | 4579233 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52643-foto-08101-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52643-foto-08101-412-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | ||||||||
| 52644 | Col·lecció d'arqueologia del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-darqueologia-del-museu-de-lhospitalet | http://www.museul-h.cat | IIaC-VdC | Tot i ser de menor importància per les característiques del desenvolupament de l'arqueologia a l'Hospitalet i per tenir bona part del llegat a la col·lecció del Museu d'Arqueologia de Catalunya, també cal tenir-la en consideració per formar part dels objectius de tot museu d'història local. | 08101-413 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3610600,2.0972200 | 424490 | 4579233 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||||||||
| 52645 | Col·lecció històrica i etnogràfica del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-historica-i-etnografica-del-museu-de-lhospitalet | http://www.museul-h.cat | XVI-XX | Els fons històrics i etnogràfics del Museu de L'Hospitalet presenten diverses procedències que mostren com s'ha format la ciutat i com, la gent ha anat donant la seva memòria a la comunitat. Per un costat, hi ha tot un seguit d'objectes utilitzats tradicionalment per al treball a pagès i que mostren el retrat d'una vida camperola que s'ha extingit de la ciutat. Les mostres d'oficis i de la vida quotidiana, però, formen un altre conjunt fonamental per a entendre els fons i la societat hospitalenca. Per últim, el fons disposa d'un conjunt de ceràmica de tota la Península Ibèrica recol·lectat en els anys setanta del segle passat per joves de la ciutat i que, avui dia, es guarden a la nostra institució. | 08101-414 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3610600,2.0972600 | 424494 | 4579232 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||||||
| 52646 | Col·lecció industrial del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-industrial-del-museu-de-lhospitalet | http://www.museul-h.cat | XIX-XX | Part del fons del Museu està dedicat al patrimoni industrial, tan important en el desenvolupament de la ciutat, sobretot a partir del segle XIX. Els fons de patrimoni industrial ens ensenyen que la industrialització a L'Hospitalet va arribar d'hora i va ser molt profunda. És una part de la col·lecció que pot incrementar-se. | 08101-415 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3610600,2.0972900 | 424496 | 4579232 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||||||||
| 52657 | Fons d'estampa popular del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-destampa-popular-del-museu-de-lhospitalet | AA.VV (2003). Estampa popular de Barcelona. Museu Monjo i Museu d'Història de l'Hospitalet. COMBALIA, Victòria (1999). La col·lecció d'Art de l'Hospitalet. Museu de l'Hospitalet, Àrea d'educació i cultura. GONZÁLEZ, Maria José i LOSCOS, Puri (2007). La col·lecció d'art de l'Hospitalet. Ajuntament de l'Hospitalet. | XX | A la col·lecció d'art de l'Hospitalet hi destaca un excepcional conjunt d'obra gràfica coneguda com 'L'Estampa Popular a Catalunya', de 1966. Aquell any es fa a l'Hospitalet una exposició dels grups d'Estampa Popular de Barcelona, Madrid, Tortosa i València. La organització anava a càrrec dels Amics de la música de l'Hospitalet (AMM), que de 1965 a 1973 convoca anualment, amb la col·laboració de l'Ajuntament, els Premis Ciutat de l'Hospitalet. En el jurat hi havia crítics de la categoria d'Alexandre Cirici, Daniel Giralt Miracle, José Corredor Matheos, Joan Perucho, Lluís Monreal, Rafael Santos o Sebastià Gasch. Entre els premiats hi trobem artistes com Àngel Jové, Gerard Sala, Francesc Artigau, Eduard Arranz Bravo, Joan Brotat, Concha Ibáñez, Claude Collet, Elena Paredes, Amèlia Riera o Josep M. Guerrero Medina. D'aquests artistes es va nodrir el fons d'art de la ciutat, ja que quan l'AMM es va dissoldre, el 1971, va fer donació a l'Ajuntament de més d'un centenar d'obres. La col·lecció Estampa Popular que forma part d'aquella donació, està formada per 38 gravats de vint autors, entre els quals hi figuren Subirachs, Todó, Francesc Artigau, Esther Boix, Ràfols Casamada, Maria Girona, Guinovart, Hernández Pijoan, Narotzky, Grimal o Carlos Mensa. Els temes tractats són la lluita contra la repressió, la por, la mort, la fam, el militarisme, l'explotació capitalista, la injustícia social, l'explotació de la dona, el dolor, la buidor o la manca de llibertat. | 08101-428 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3610500,2.0972800 | 424495 | 4579231 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52657-foto-08101-428-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52657-foto-08101-428-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | ||||||||
| 52507 | Cases del carrer Major, 32-40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-major-32-40 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres que consten de planta baixa i pis. Originàriament les cobertes eren a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana; però en algun cas s'hi ha fet un terrat i una petita remunta reculada. Destaca l'ornamentació de les façanes amb pilastres a les mitgeres o en els emmarcaments de les finestres, algunes amb imitació de carreus i d'altres amb estries i capitells corintis, els balcons amb les baranes de ferro, o els coronaments de les façanes amb balustres. | 08101-204 | Carrer Major, 32-40 | Construccions realitzades per Mariano Tomàs i Barba, mestre d'obres que intervingué molt activament a l'Hospitalet perquè en fou tècnic municipal i al que es deuen edificis importants, com l'antiga casa Macario Golferichs (carrer Major, 54) o l'edifici del número 57 del mateix carrer Major. | 41.3595700,2.0984600 | 424592 | 4579066 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52507-foto-08101-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52507-foto-08101-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52507-foto-08101-204-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | Moltes plantes baixes han estat adaptades a comerços. Però manté la uniformitat i equilibri del projecte original. | 119|98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||||
| 52572 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-46 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX-XX | Edifici d' habitatges que consta de planta baixa i quatre pisos, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat definits per les seves obertures. Les plantes superiors s'organitzen amb balcons als eixos dels extrems i finestres a l'eix central. Totes les obertures són de llinda recta; emmarcades als costats per pilastres i els balcons , amb barana de ferro i porticons de llibret, se sustenten per mènsules decorades amb motius florals. La façana està coronada per un acroteri circular amb una figura femenina en relleu a la part central, que representa una filadora. | 08101-240 | Carrer de Santa Eulàlia, 46 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3674100,2.1288100 | 427140 | 4579910 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52572-foto-08101-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52572-foto-08101-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Molt probablement el promotor de l'edifici estava relacionat amb alguna de les fàbriques tèxtils de la zona. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | ||||||||
| 52604 | Jaciment de Santa Eulàlia de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-eulalia-de-provencana | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. GAVIN, Josep Mª; AINAUD DE LASARTE, Joan (1992). Inventari d'esglésies: Barcelonès I. Barcelona: Ed. Pòrtic. JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J. M. (1980). Introducció a l'estudi del poblament del delta del Llobregat a l'època ibèrica i romana; dins XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. pp.398-399; 25-26 d'octubre de 1980. MARCE I SANABRA, Francesc (1962). ¿Santa Eulalia de Provençana citada en un documento real del siglo XIII?; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal' (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 34. PRAT PRAT, Trinidad (1961-62). La ciudad de Hospitalet de Llobregat y sus parroquias; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núms. 31 (1961), 32 (1961), 33 (1962). | I-XVIII | La construcció del pas subterrani sota les vies del tren, la rampa del qual comença davant de l'ermita romànica, degué malmetre gran quantitat de restes. Així mateix, les obres de reforma de la rectoria (situada al costat de l'edifici del segle XII) van dur una altra destrucció important del jaciment. | En un terreny sedimentari i a prop de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana, aparegué en obrir la carretera, un cap de Medusa i, en fer un rebaix a l'interior de l'ermita es localitzaren altres restes entre les quals cal destacar un tros de terra sigil·lata, un tros d'opus signinum, un coll d'àmfora i dues monedes. El terreny és totalment urbanitzat i no hi ha gaires possibilitats d'excavació, encara que es podria fer alguna troballa esporàdica. Encara que hi ha pocs elements per fer una datació, sembla que en el segle II dC., la 'villa' estava en activitat. Carreras Candi (sense data), Gorges (1979) i Balil (1979) també citen la troballa de la Medusa, però el segon s'equivoca i la situa a Santa Eulàlia de Ronsana. L'exemplar, realitzat amb pedra comuna de Montjuïc, va estar exposat diversos anys al Museu de Santa Àgata com a dipòsit de Francesc de P. Villas. Més endavant, va passar al Museu Arqueològic de Catalunya, on actualment es conserva amb el número d'inventari 1296. | 08101-272 | Provençana | El primer document on s'esmenta el lloc de Provençana data de l'any 908. Es tracta de la venda d'una casa amb les terres al prevere Radulf, fill del comte Guifré. Però com a parròquia, l'església de Santa Eulàlia de Provençana no s'esmenta fins l'any 1045. Sembla que l'any 1076 es documenta la construcció de l'actual església i que es consagra el 27 de gener de l'any 1101 pel bisbe Berenguer Folc. A l'any 1203, Ramon Guanagau funda el benefici de Sant Joan. A principis de segle XIV, segons les visites pastorals, pateix certa decadència però va aguantant, fins que al lloc de la Pobla de l'Hospitalet es forma un nou nucli agrupat. L'any 1426 el bisbe de Barcelona Francesc Climent Sapera concedeix la llicència per a edificar una nova església parroquial i trasllada la titularitat de la vella església de Provençana. Les notícies posteriors fan referència als ermitans. L'any 1757 el rector de l'Hospitalet i els veïns establiren una concòrdia per a reedificar-la. S'hi col·loca una campana i Francesca d'Alòs presenta al barber Josep Soler per a ermità. Al segle XIX, al voltant de l'església s'havia creat un nou nucli agrupat, allunyat de la parròquia i demanaren l'obertura de l'ermita; fins que l'any 1879 s'aconsegueix que torni a ser parròquia de Provençana. | 41.3649900,2.1187300 | 426294 | 4579650 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52604-foto-08101-272-1.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Materials al Museu d'Arqueologia de Catalunya i al Museu de l'Hospitalet. | 85|83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||||
| 52593 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-6 | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | I - V dC | Es desconeix el lloc exacte de la troballa. | Troballa de dues monedes d'època romana en un lloc indeterminat del barri. El lloc de Can Serra és el darrer estrep ocupat per les argiles quaternàries i les margues terciàries abans d'entrar en el terreny de quaternari recent. Per tant, es tracta d'una plana, que cau abruptament. Aquest territori ha estat profundament urbanitzat a partir de finals dels anys 60 i, especialment, en els anys 70 del segle passat, de tal manera que avui dia es impossible reconèixer la seva primitiva morfologia i que es conservi el jaciment de procedència de les troballes. Tampoc es coneixen les circumstàncies exactes de la troballa ni el seu emplaçament exacte, encara que el terreny del barri és relativament reduït. Ens trobem davant de dues monedes romanes de bronze d'una cronologia ben diferents: la primera és de l'Alt Imperi i la segona del Baix. Moneda de bronze. A l'anvers s'aprecia l'efígie de l'emperador Domicià amb la llegenda DOMIT. AVG. GERM. (81 -96 dC.), al revers hi ha la deessa Fortuna amb la llegenda FORTVNAE i les lletres S. C. Moneda de bronze de l'emperador Constantí (312-337 dC.). A l'anvers hi ha l'efígie de l'emperador, al revers, una torre amb una llegenda il·legible on s'aprecien les lletres SMTS. Conservació bona. Diàmetre: 19 mm. Pes: 2,5 gr. | 08101-261 | Barri de Can Serra | Foren donades al museu per Armand Barba. | 41.3648900,2.1004400 | 424764 | 4579655 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52593-foto-08101-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52593-foto-08101-261-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Material ubicat a la col·lecció del Museu de l'Hospitalet. | 83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||||
| 52378 | Can Pau de l'Arna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-de-larna | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XVII-XX | Masia de tipus basilical que ha quedat envoltada de construccions modernes. Consta de planta baixa, pis i golfes. La fragmentació parcel·lària i l'edificació de l'entorn ha donat com a resultat una organització atípica. La masia orientada, com és lògic, a migdia, presenta la seva façana lateral al carrer, del qual es troba lleugerament separada per una tanca. En canvi, la seva façana principal s'obre a l'interior de la parcel·la, on conserva un important espai de pati. L'accés al recinte es produeix des d'una reixa metàl·lica oberta a la tanca. La pèrdua d'entitat de la masia com a residència d'explotació agrícola ha fet que la seva estructura original s'anés alterant al llarg del segle. Hi ha una subdivisió interior d'habitatges i un aprofitament industrial dels baixos que no han conservat en absolut la primitiva distribució. | 08101-85 | Carrer de Sant Roc, 7-9 | La masia coneguda com a Can Pau de l'Arna és l'única que s'ha mantingut enclavada dins dels terrenys on durant el darrer quart del XIX es produí el primer eixample de l'Hospitalet. Segurament es tractava de l'única casa de camp amb entitat que hi havia en aquella zona. A nivell parcel·lari es pot comprovar com, a més, la masia devia continuar mantenint l'explotació agrícola -potser només horts en règim intensiu- fins ben entrat el segle XX, en què començà a fragmentar-se. | 41.3591100,2.0980100 | 424554 | 4579015 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52378-foto-08101-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52378-foto-08101-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52378-foto-08101-85-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Malgrat tot, el cos principal i la galeria annexa manté fidelment la fesomia de l'antiga masia, que ha quedat com un veritable reducte rural enmig de la urbanització recent dels solars veïns. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | ||||||||
| 52670 | Conveni de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conveni-de-lhospitalet | ÁLVAREZ JÁUREGUI, Clara (2011). El conveni de l'Hospitalet. Guerra i vida quotidiana al segle XVIII. Beca del Museu i de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet (convocatòria edició 2010). https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0033022.xml | XVIII | Acord signat a L'Hospitalet de Llobregat, el 22 de juny de 1713, entre el comte de Königsegg, representant del lloctinent Starhemberg, cap de les forces del rei arxiduc Carles III a Catalunya, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l'exèrcit de Felip V, durant la guerra de Successió. El conveni establia, d'acord amb els termes del tractat d'Utrecht, l'evacuació de les tropes austriacistes del Principat, de Mallorca i d'Eivissa i el lliurament de Barcelona o de Tarragona a les tropes de Felip V com a garantia. A més de constituir un abandonament dels catalans sense llur consentiment, representà per a les forces borbòniques la possessió de Tarragona, fet que comprometia greument les possibilitats de resistència dels catalans. A continuació podeu llegir la transcripció extreta d'Álvarez (2011): 'Acuerdo y combención écha para la execución del tratado de evaquación de la Cataluña y Yslas de Mallorca y Ybiza, acordado en Utrecht el Día Catorze de Marzo de este Año, entre los sres. Conde de Kinigsegg, y Marqués de Ceva Grimaldi, diputados para este efecto, por los sres. Mariscal Conde de Starhemberg y Duque de Populi, comandantes en xeffe de las tropas de una y otra parte; con yntervención de los sres. Thomas Swanton y Antonio Wescombe diputados por el sr. Almirante Jennings. 1º La cessasión de Armas empezará en Día primero de Jullio de este pressente Año, assí por Mar como por tierra. 2º Quince Días despues (és a decir) el quince de Jullio, se entregará a Barcelona, y se retendrá a Tarragona la Potencia que evaqua, con el distrito competente y correspondiente a la subsistencia de las tropas que quedasen: Y en caso de yntervenir alguna dificultad sobre la entrega de Barcelona (aunque no se supone) se entregará a Tarragona, y se retendrá a Barcelona con el distrito competente y correspondiente, ala subsistencia de las tropas que quedasen. 3º Despues de haverse evaquado una de las dichas Plazas, sea Barcelona o Tarragona, se executara lo mismo con las demas segun expressa el tratado. 4º Se evaquará assimismo las Yslas de Mallorca y Ybiza conforme refiere el tratado. 5º Por lo que mira ala Arttillería se executará como lo expressa el tratado, nombrando comissarios de una y otra parte para su execución: pero, no obstante se podrá hacer una compensación de las Piezas, Morteros y ynstrumentos de Guerra, que se hallaran en las Plazas y puestos de las montañas, pertenecientes ala Potencia que sale, con otras Piezas, Morteros y ynstrumentos de Guerra que se Hallaran en las Plazas marítimas, o en cercanías del Mar, pertenecientes a la Potencia que entra para facilitar de esta forma el embarco. 6º Será permitido á todas las Familias y Personas refugiadas en Barcelona (lo demas de Cataluña) y Yslas de Mallorca y Ybiza, de qualquiera nación, exercicio, distinción y calidad que sean, el quedarse con toda seguridad en los parages donde al pressente se hallan; y á todas y todos los que quisiesen seguir, la Potencia que hace la evaquación seles habrá de dar Passaportes competentes para la seguridad de su viage (y discurso de éll tanto por Mar como por tierra) siempre y quando hallen comodidad de hacerle para Ittalia. 7º Las tropas que éstan baxo las órdenes del Sr. Duque de Populi podrán ponerse en marcha siempre que lo juzgue á proposito, para ponerse en possesión de una delas Plazas que se Señalare; pero bien entendido que no se han de acercar á Barcelona, ni Tarragona, antes del termino señalado y combenido, para dar una de dichas dos Plazas. 8º Todo lo demas se executará y cumplirá con toda buena feé por una y otra parte, én la conformidad que expressa él tratado. (Continua a Observacions) | 08101-445 | Arxiu General de Simancas (AGS) C. Miravete, 8 -47130- Simancas (Valladolid) | El context històric d'aquest document no és cap altre que la Guerra de Successió. El conflicte, iniciat amb la mort de Carles II el 1701, va desenvolupar-se en una guerra de caràcter internacional fins el 1714. El que havia de ser un assumpte només de la corona espanyola va acabar creant un conflicte dinàstic entre Borbons i Hausburgs que es va estendre a altres països com Anglaterra i Portugal. La guerra en si, però, va acabar més focalitzada a la Península Ibèrica, on es van enfrontar partidaris austriacistes i filipistes. | 41.3607700,2.0973500 | 424501 | 4579200 | 1713 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52670-foto-08101-445-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52670-foto-08101-445-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Malgrat sembli que a primera vista, la única relació entre aquest document i l'Hospitalet sigui el nom perquè es va signar en un lloc indeterminat de la ciutat, afectà d'una manera directa perquè, com diu Clara Álvarez (2011): 'es va demanar molt més del poble, allotjament, menjar, farratge, etc. Es van desmantellar directament cases per utilitzar la seva fusta i ferros en el setge de Barcelona'.Existeix la llegenda d'aires romàntics que el Conveni es va signar al carrer Xipreret, últim vestigi pràcticament d'aquell poble que va ser. Però no n'hi ha proves. També és possible que es signés al campament del exèrcit instal·lat en aquell moment a L'Hospitalet, o a la guarnició que s'havia acomodat al hostal de Collblanc.(Continuació descripció)9º En caso de que los Communes y Brazos de Barcelona y Cataluña, quisiésen diputar una ó mas Personas de sus cuerpos se les dará Passaporte, luego que le pidan, para hir a verse con el sr. Duque de Populi, y ésto mismo se executará con todas las Personas y Familias refugiadas en Cataluña y de las Yslas de Mallorca y Ybiza.10º El embarco de las tropas se executará por los parages que el sr Almirante Jennings, tubiere á proposito, aunque sea ala vista de las Plazas ocupadas.11º Haviendose propuesto al sr. Marques Grimaldi, de que en caso yntervenga alguna dificultad, para la entrega de Barcelona, y que también se hallen dificultades, para quedarse en ella (ó sus cercanias las tropas remanentes despues del primer embarco) puedan ponerse las mismas en Ostalrich y Blanes, con el distrito combeniente asu comodidad y subsistencia, y no haviendo combenido dicho sr Marques; se remite el sr Mariscal, Conde de Starhemberg, alo que decidiere él sr Duque de Populi mismo, pues declara dicho sr Mariscal no tener otro fin en esto, que la mayor seguridad de sus tropas.Hecho en Ospitalet al veinte y dos de Junio de Mill settecientos y treze.Firmen: El Conde de Kinisegg. Wescombe. T. Swanson. Grimaldi.' | 94 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | |||||||
| 52499 | Monument a la lleva del biberó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-lleva-del-bibero | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. https://ca.wikipedia.org/wiki/Lleva_del_Biber%C3%B3 [consulta realitzada el 20 de setembre de 2017]. | XX | Monument en homenatge a la 'Lleva del biberó' format a partir d'un bloc triangular de pedra crema d'Andalusia. Les seves dimensions són: 200 x 155 x 60 cm. El vèrtex superior és irregular i se sobreposa un triangle de granit negre on hi ha la representació del colom de la Pau amb una branca d'olivera. Aquesta peça de forma triangular representa les muntanyes i els ponts on van lluitar els soldats de la República. A la part inferior hi ha un buidat en forma d'arc de mig punt, que evoca el pont donant-li més lleugeresa a l'escultura. Al bell mig del monòlit hi ha una inscripció commemorativa amb lletres de bronze polides: 'EN MEMORIA DE LA XVII TROBADA DE L'AGRUPACIÓ ELS SUPERVIVENTS DE LA LLEVA DEL BIBERÓ - 41 A L'HOSPITALET'. | 08101-155 | Plaça de l'Ajuntament | Es va inaugurar el 7 de novembre del 1998 amb motiu de la trobada, a L'Hospitalet, de l'Agrupació dels supervivents de la Lleva del biberó. | 41.3597600,2.0992200 | 424656 | 4579086 | 1998 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52499-foto-08101-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52499-foto-08101-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Montserrat Garcia Rius | Lleva del Biberó fou el nom que van rebre les lleves republicanes del 1938 i 1939 durant la Guerra civil espanyola. Va ser mobilitzada per ordre del president de la Segona República Espanyola, Manuel Azaña, a finals d'abril del 1938. En aquell moment havia començat l'ocupació franquista de Catalunya i l'Exèrcit Nacional havien atacat Lleida, Gandesa, Balaguer, Tremp i Camarasa, fets que van suposar l'abolició de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.En total van ser cridats a files uns 30.000 nois, nascuts el 1920 i el 1921. En principi havien de cobrir tasques auxiliars, però el 25 de juliol de 1938 ja participaven en l'ofensiva republicana a la batalla de l'Ebre, quan només tenien disset anys.Es creu que va rebre aquest nom quan Frederica Montseny va referir-se a tots ells d'aquesta manera: - Disset anys? Però si encara deuen prendre el biberó. Van estar en les cruentes batalles del Merengue i el Baladredo, les dues al front del Segre. També prengueren part en la batalla de l'Ebre. Però també hi hagué biberons en zones menys conegudes com el Pirineu de Catalunya, destinats al batalló alpí.Acabada la guerra corregueren sorts ben diferents. Alguns als camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Agde. Altres a les presons franquistes i als camps de concentració de Vitòria, Miranda de Ebro i tants d'altres. Anaren a batallons de treballadors repartits per tota Espanya, feren el servei militar a Saragossa, Barcelona, l'Àfrica, etc. Alguns fins i tot lluitaren contra els maquis o foren sorpresos per l'arribada dels nazis a Paris. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | ||||||
| 52675 | Goigs al Sant Crist de Santa Eulàlia de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-al-sant-crist-de-santa-eulalia-de-provencana-0 | XVII-XX | publicat | Goigs que es canten en lloança al Sant Crist de l'església de Santa Eulàlia de Provençana en la seva entrada triomfal, el 3 d'abril de 1927, i que diuen així: Provençana fa gran festa / Santa Eulàlia es vesteix d'or/ Fuig del mon i sa conquesta / i el Sant Crist reb amb amor./ Nostra església ruinosa / en passà el barceloní,/ la mira com flor desciosa/ del seu tant plent jardí/. Per ço, dins d'aital floresta/ vol fer-hi nèixe altre flor./ Fuig del món, etc./ Eulàlia de Barcelona/ i el Sant Cristo de Lepant/ joiells son de sa corona/ que la fan ben triomfant./ les dones creus per la tempesta / els hi fan l'esperit mes fort/ Fuig del món, etc./ Provençana ja en te Eulàlia/ i el Sant Crist que ja va entrant./ tot es sang de nostra pàtria/ que per çó la fan mes gran./ Del infern en son la psota/ i del paradís claror./ Fuig del món, etc./ Barceloní, tot passant/ fes gala de ton amor, / Eulàlia està suplicant/ a les portes del teu cor./ El San Crist alsa la testa/ vol qelcòm de ton tresor./ Fuig del món, etc./ Nostra església es milenaria/ els seus fills son tots germans/ per çò volen Santa Eulàlia/ dintre una casa més gran./El Sant Crist farà que aquesta sigui joia i formosor/ Fuig del món, etc./ Tots els fills d'aquesta terra/ que Berenguer consagrà, / amb el Sant Crist faran guerra / al qui'l vulgui renegà./ una cosa tan feresta / rebutjarèm amb valor. Fuig del món, etc./ Onze segles venerada/nostra església ha reviscut/ i en aquesta redressada / el Sant Crist ha ben volgut. / El pecadó es posa vesta / dels pecats ja en sent dolor./ Fuig del món, etc./ TAntes almoines que'l poble/ pel Sant Crist amb fè ha donat/ que amb anhel, es cosa noble,/ l'entri amb triomf i adorat./ Per això el Portant ja es presta/ amb els brassos i amb el cor./ Fuig del món, etc./ Oh! SAnt Crist de Provenána, / mireu amb goig vostres fills/ dona la fè i patria ben sana/ volem ser-ne bons capdills./ Cridém amb veu ben complerta / al Sant Crist glòria i honor. / Fuig del món, etc./ Vostre passió dolorosa / i la Creu que us veu la mort/ sigui'ns la llum gloriosa / i el nostre final record./ El dia de nsotra enquesta / sigau-nos premi i conhort. / Fuig del món, etc./ Per la fè que fa la gesta/ de volguer-lo més que l'or./ Fuig del mon i sa conquesta / I el San Crist reb amb amor. Adoramus te Christe. Etc / Quia per sanctam Crucem tuam, etc./ OREMUS./ Respice quaesumus Domine super hanc familiam tuam pro qua Dominus noster Jesus-Christus non dubitabit manibus tradi nocentium, et crucis subire tormentum. Qui tecum vivit et regnat. etc./ | 08101-450 | Santa Eulàlia de Provençana | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3651900,2.1188100 | 426301 | 4579672 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52675-foto-08101-450-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra de Mn. Josep Deix, Pvre.Música de Josep Mª Comella. | 94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | ||||||||
| 52409 | Monument a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-2 | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument en homenatge que ret la ciutat de l'Hospitalet al mestre Anselm Clavé ubicat en els parterres de la plaça que porta el mateix nom. Consta d'una estructura principal de prisma de granit damunt la qual hi ha l'escultura d'un nen amb una estrella al front amb lira i llorer. A cada costat hi ha dos cossos de prisma triangular amb plafons de terracota amb la representació de cantaires d'un cor. Tot plegat damunt una peanya hexagonal. Les inscripcions que hi ha són: al davant, una dedicatòria: 'L'Hospitalet de Llobregat a J. Anselm Clavé 1824-1894. I a la part del darrere: 'L'univers, l'Aurora, la Joventut, els Antics, els Callats, els Pilotaires, els Rossinyols, els Torrasencs Homenatge de les societats corals de la ciutat presidides per l'Estendard de la que fou la primera de totes: la S.C el Llobregat. Fundada l'any 1851 i la data 12-12-1954.' | 08101-124 | Plaça Mestre Clavé | Les corals l'Univers, l'Aurora, la Joventut, els Antics, els Callats, els Pilotaires, els Rossinyols, els Torrasencs són les societats corals de la ciutat presidides per l'Estendard de la que fou la primera de totes: la Societat Coral El Llobregat, fundada l'any 1851. Va ser inaugurada el 12 de desembre del 1954. I se'n va fer una reconstrucció l'any 1980. | 41.3612800,2.1065600 | 425272 | 4579249 | 1954 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52409-foto-08101-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52409-foto-08101-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rafael Solanic i Balius | Les seves dimensions són:-Monòlit: 284 x 56 cm, prismes afegits: 229 x 66 x 15 x 32,5 cm. -Plaques de terra cuita: 123 x 55 x 9 cm, medalló: 37 cm de diàmetre. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 | ||||||
| 52491 | Monument sense títol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-sense-titol | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Presenta pintades i grafits a la superfície. | Més que un monument commemoratiu sembla un brollador en forma d'embut de secció quadrada, fet de formigó. La part inferior és molt més estreta que la part superior. Per dins té forma de recipient o pica, de textura llisa. Va utilitzar com a material, formigó i pedra calcària per recobrir la part interior. | 08101-147 | Carretera d'Esplugues de Llobregat | 41.3674900,2.0960300 | 424398 | 4579947 | 1995 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52491-foto-08101-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52491-foto-08101-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alfredo Sánchez | Les seves dimensions són: 179 x 129 x 133 cm. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-03-03 09:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 203,42 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.