Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52441 | Els gegants de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-de-sant-josep | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep i (no consta). Gegants. Recull de capgrossos i gegants de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XX | L'any 1979 es restauren i es fan vestits nous. L'any 1996 es tornen a fer uns altres vestits. L'autor aquest cop és Ramon Aumedes, del taller Sarandaca de Granollers. | Parella de gegants que representen el compte / rei del Casal de Barcelona Jaume I i la seva esposa. Són d'estil romà. Jaume I fa tres metres i mig d'alçada i pesa 60 k. El casc està coronat per un drac que simbolitza la força i el poder. Porta una destral a la mà dreta, recolzada sobre l'espatlla. La geganta té una alçada de tres metres trenta cm i pesa 56 k. Porta una abundant cabellera i llueix una diadema daurada, i subjecta un pomell de flors a la mà dreta i un mocador a l'esquerra. El primer any surten per les tres processons de Corpus de la ciutat: Santa Eulàlia, Centre i Collblanc. Però a partir de la República de 1931 la seva participació pública decau ostensiblement. Només una sortida l'any 1935 per la Festa major de Collblanc. A partir de 1939, tornen a recuperar el rol inicial de les processons de Corpus. També participen en l'acte d'inauguració de la reconstrucció de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. El 17 de juny de 1962 són padrins de la nova parella de gegants de la ciutat i estrenen vestuari. Fet per Lluís Carbonell d'Olot. Pel 24 de juny, una setmana més tard, les dues parelles encapçalen la processó de Sant Joan i s'estrena la sarda del mestre Sebastià Figuerola 'Els gegants de l'Hospitalet'. L'any 1966 la ciutat és proclamada ciutat pubilla de la sardana. A partir de 1967 comencen a sortir per les festes majors i a tenir una participació més activa a la ciutat transformant el rol religiós inicial amb un de més lúdic i festiu. Malauradament no sempre es preserven de la manera que caldria i s'han de restaurar, l'any 1979 i 1996 i fer-ne vestits nous. Beneïts el 10 de juny de 1928 pel rector de Santa Eulàlia de Mèrida davant la presència d'autoritats i ciutadans. Participen del XVI Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics de Manchester I(Anglaterra). | 08101-398 | L'Hospitalet de Llobregat | El 16 de novembre de 1927, l'Ajuntament acorda adquirir una parella de gegants. Fins aquell moment, a les processons de Corpus hi havien anat gegants llogats. Són obra del taller d'estatuària religiosa 'El Inmaculado Corazón de María', de la vídua de Sabel Barnadas d'Olot. El seu cost fou de 2000 pessetes. La confecció de la roba anà a càrrec de la Casa Puig i va costar 190 pessetes. L'escultor fou l'olotí Josep Soy. El gegant fou vestit per la modista Marieta Sanabra, i la geganta, pel cosidor del taller de la Maria Manyà, del carrer de l'Església, de forma desinteressada. | 41.3594100,2.0996100 | 424688 | 4579047 | 1927 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52441-foto-08101-398-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52441-foto-08101-398-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Soy | La foto en blanc i negre és de: https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/festivitats-i-tradicions/gegants/. Prové de Ricard Zeta pare. En el bloc es diu que es tracta dels tercers vestits, de l'any 1962, i no es substituirien fins l'any 1979. Sobre aquesta fotografia en Richard (fill) comenta: 'A la foto, al darrere hi ha un segell, que diu: Foto estudio BERNAL -Torrente Gornal, 96 esquina Pujós - La Florida, etc. El senyor que està darrere del cap del xinès, mostra una bossa i també el que està dempeus al costat del timbaler. Aquesta bossa la portaven el capgrossos i recollien monedes. Després, una part hi anava a parar a l'Ajuntament, una altra era per obres benèfiques i una altra part per l'equip. Normalment eren de 10 cèntims. Me'n recordo al meu pare abocant la bossa a la taula del menjador, la omplia de monedes'. | 98 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | |||||
| 52521 | Fons d'imatges referent a l'Hospitalet del Centre Excursionista de Catalunya. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referent-a-lhospitalet-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>http://mdc1.cbuc.cat/</p> | XX | <p>Al Centre Excursionista de Catalunya es conserven fotografies procedents de fons privats i del fons, Estudi de la Masia Catalana, amb un total de 31 fotografies: Germà Garcia i Fernàndez (1942): Interior de l'església de Santa Eulàlia de Provençana 1993, (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1272); L'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1268); Portal de la façana oest de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1271). Manuel Genovart i Boixet (1895-1980): Jardí abandonat d'una masia (AFCEC_GENOVART_X_2075); Portal de l'església de Santa Eulàlia de Provençana a l'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_GENOVART_X_0182); Xiprers a l'ermita de Bellvitge de L'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_GENOVART_E_0553) Josep Adroer: Mur exterior, portal i part de la façana de Can Rigalt (AFCEC_EMC_X_1670); Desconegut (entre 1900 i 1920): Porta romànica de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_XXX_C_1457); Vintró i Casallachs, Juli, 1863-1911: Portal de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_VINTRO_DV_008-00382); Gallardo i Garriga, Antoni, 1889-1943: Portal exterior i façana de Can Alòs (AFCEC_EMC_X_7134); Josep Puntas i Jensen, 1887-1962 : Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0193); Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0192); Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0198); Posta de sol al delta del Llobregat AFCEC_PUNTAS_X_0195); Estany de la Farola (AFCEC_PUNTAS_X_0197); Royo i Crespo, Eduard: Vista d'un carrer i la parròquia d'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_ROYO_X_0359); Bonet i Garí, Lluís, 1893-1993 : Vista general de Can Rigalt (AFCEC_EMC_X_1669).</p> | 08101-307 | Centre Excursionista de Catalunya (Carrer del Paradís, 10-12 - 08002 Barcelona) | <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'iustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x 10 cm.</p> | 41.3593800,2.0997000 | 424696 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52521-foto-08101-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52521-foto-08101-307-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les fotografies formen part del fons del Centre Excursionista de Catalunya. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||||
| 52522 | Fons referent a l'Hospitalet de Llobregat de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-la-biblioteca-de-catalunya | http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany | XX | En el fons de la Biblioteca de Catalunya s'han localitzat un total de 26 fotografies estereoscòpiques de 6x13 cm, procedents del Fons Salvany: Al pontet de la casa Espanya d'Hospitalet de Llobregat (SaP_676_06); Altar del Sant Crist a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_894_02); Capella lateral de l'església de Nostra Senyora de Bellvitge (SaP_187_13); Casa Als a Santa Eulàlia (SaP_737_11); Casa de la Remunta a l'Hospitalet de Llobregat (SaP_187_08); Caseta de la casa Espanya d' Hospitalet de Llobregat (SaP_676_05); Església de Santa Eulàlia de Provençana a l'Hospitalet (SaP_095_09); Façana de la Casa Espanya a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_676_03); Façana de la torre España a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_660_10); Família del Jaume Mestres (SaP_629_05); Festa a casa del Jaume Mestres (SaP_894_04); Finestral d´una casa d'Hospitalet de Llobregat (SaP_187_09); Finestral d´una casa d'Hospitalet de Llobregat (SaP_187_10); Interior de l'església de Nostra Senyora de Bellvitge (SaP_187_11); Interior de l'església de Santa Eulàlia a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_739_06); Jardí de la rectoria a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_894_03); Modistes, Les (SaP_629_06); Retrat de la Teresa Cañameras amb el Jaumet (SaP_704_04); Sortida dels nuvis (SaP_629_04); Sota l' ombra a la casa Espanya d' Hospitalet de Llobregat (SaP_676_04); Torre a la Bordeta (SaP_095_10); Trona i altar a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_894_01); Vista des de la casa del Jaume Mestres (SaP_894_05); Vista del llac i la façana de la torre España a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_660_11); Vista exterior de l'església de Nostra Senyora de Bellvitge (SaP_187_12). | 08101-308 | Biblioteca de Catalunya (C. de l'Hospital, 56; 08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 41.3596500,2.0994700 | 424677 | 4579074 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52522-foto-08101-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52522-foto-08101-308-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Salvany i Blanch neix a Martorell el 4 de desembre de 1866 i mor el 28 de gener de 1929. Estudia medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencia l'any 1891. Entra a formar part del Centre Excursionista de Catalunya on va coabora activament com a fotògraf i en les diferents publicacions. Gran afeccionat a la fotografia i a l'excursionisme científic, fa una gran quantitat de fotografies, no només de Catalunya sinó fora d'ella. Les seves fotografies tenen el format estereoscòpic, de 6 x 13 cm, tècnica emprada en aquella època però amb una qualitat excepcional. Les imatges seleccionades formen part del fons de la BC. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||||
| 52523 | Fons referent a l'Hospitalet de Llobregat de l'IRMU | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-lirmu | <p>http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/monagrari</p> | XX | <p>El fons de l'arxiu del Món Agrari relacionat amb L'Hospitalet de Llobregat consta de 9 fotografies en paper procedents de l'arxiu familiar Elena Viusà Vinyals: Batuda a l'era de Cal Miquel del Ros, any 1956-1957. Núm. d'identificador 1854. Berenar vora el riu. Joan Vinyals de cal Miquel del Ros amb una colla de temporers i d'amics celebrant la recollida de la carxofa, any 1944-45; núm. d'identificador 1859. Joan Vinyals de cal Miquel del Ros amb una colla de temporers i d'amics celebrant la recollida de la carxofa, any 1944-1945. Número d'identificador 1858. El noi gran de cal Miquel del Ros amb el mosso de confiança de la casa anomenat 'el manyo' (que va treballar-hi durant 45 anys) enganxen el cavall al carro. Identificador 1862. Família amb tartana. Identificador 1860. El carro de cal Miquel del Ros fent el recorregut dels Tres Tombs per un carrer de la vila vella, carregat de bròquils, amb les mules guarnides de festa i menat per dos dels fills de la casa i pel mossos. Identificador 1856. El carro de cal Miquel del Ros davant de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, carregat de bròquils, amb les mules guarnides de festa i menat per dos dels fills de la casa i pel mossos. Identificador 1855. Una de les noies que ajudaven a les tasques domèstiques de la masia. Identificador 1861.</p> | 08101-309 | Institut Ramon Muntaner - Mas de la Coixa Rotonda Eix de l'Ebre. N-420, s/n (43770 Móra la Nova) | <p>El món agrari a les terres de parla catalana, està promogut per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner i la Fundació del Món Rural. Està composta per un fons d'imatges de més de 3.000 fotografies provinents de centres d'estudis, fons particulars, etc.</p> | 41.3595300,2.0996300 | 424690 | 4579061 | 1950 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52523-foto-08101-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52523-foto-08101-309-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Institut Ramon Muntaner. Fundació Privada dels Centres d'Estudis de Parla Catalana va ser constituït el mes de juliol de 2003 i té la seva seu a Móra la Nova. Aquesta entitat neix d'un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, que representa la voluntat de tots els centres que hi són adherits. La seva finalitat és la difusió i el suport als projectes d'investigació i de promoció cultural dels centres i instituts d'estudis de parla catalana, entitats dedicades principalment a l'estudi de la història, el patrimoni cultural i natural i les ciències socials i humanístiques i a la divulgació cultural dins els àmbits local i comarcal. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | |||||||
| 52524 | Fons documental referent a l'Hospitalet de Llobregat de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-la-biblioteca-de-catalunya | http://www.bnc.cat/pergamins/detall?registre=20383 http://www.bnc.cat/pergamins/detall?registre=18326 | XVI | A la Biblioteca de Catalunya es conserven dos pergamins, amb les referències Perg. 5 GF, Reg. 18326, i Perg. 404, Reg. 20383 respectivament. El primer d'ells està datat de 1572. Es tracta d'una Insolutumdació. S'hi descriu com Joan Duran, pagès de Santa Eulàlia de Provençana reconeix a Martí Joan Franquesa, cavaller barceloní i conseller reial, que li deu 375 lliures i 14 sous conjuntament amb Pere Oliver, també pagès del mateix lloc, com a termini d'un deute total de 1.200 lliures que és el preu de la 'Torre Llampada' amb els seus annexos i propietats que li han comprat, i li paguen el termini amb dos censals morts, que s'especifiquen. El segon dels pergamins es tracta d'una permuta (1585). Joan Jaume Vinyals, pagès de Sant Vicenç de Sarrià, en compliment de la permuta que ha acordat amb Francesc Femades, li fa donació d'un terreny a l'Hospitalet de Llobregat | 08101-310 | Biblioteca de Catalunya (C. de l'Hospital, 56; 08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 41.3653900,2.1193700 | 426348 | 4579694 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||||||||
| 52525 | Retaule de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-roc | AA.VV (2001). El Retaule de sant Roc de L'Hospitalet, Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] ABRIL VILAMALA, Irene (2017). Devocions pintades. Les taules del Museu d'Història de l'Hospitalet procedents de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida (finals del segle XVI-primera meitat del segle XVII). 31 beca de recerca de l'Hospitalet (2016). CODINA, Jaume (1970). L'Hospitalet de Llobregat 1573-1632. Ajuntament de l'Hospitalet. CODINA, Jaume (1976). Curs d'introducció metodològica a la Història de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. Ajuntament de l'Hospitalet. CODINA, Jaume (2001). L'Hospitalet al tombant del segle XVI ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] GARRIGA, Joaquim (2001); El retaule de sant Roc, el taller dels Jaume Huguet I i II i la pintura catalana a les darreries del cinc-cent; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] LOSCOS SOLÉ, Puri. El retaule de Sant Roc de l'Hospitalet, patrimoni de la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] SANZ, Gonzalo (2001). La restauració del retaule de Sant Roc de L'Hospitalet ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] SUÁREZ, Alícia. Les taules de sant Roc del Museu d'Història de l'Hospitalet ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] http://www.museul-h.cat/detallCataleg.aspx?19PfJubGc6cGoHmlqSu4RfjSCrdyQVtpHhZaLcLZVHVoqazB | XVI | Restaurat l'any 1998 per Gonzalo Sanz. | Retaule renaixentista del segle XVI atribuït a Jaume Huguet del que només es conserven sis taules, al Museu d'Història de l'Hospitalet. La única descripció general que hi ha és la que va fer mossèn Guiu: «A la dreta hi ha St. Cristòfol i a l'esquerra St. Jaume. A la part superior, diferents passos de la vida del Sant». Per unes reparacions posteriors es pot deduir que al cim hi havia un Sant Crist, possiblement escultòric, i al centre una imatge escultòrica de Sant Roc que s'esmenta a les notes de Mn. Guiu i també a les Visites Pastorals, però que no es conserva. De les sis taules conservades, quatre són escenes de la vida del sant: Naixement de sant Roc (H-89), Sant Roc reparteix els seus béns entre els pobres (H-84), Sant Roc assisteix els malalts de pesta (H-85), i mort de sant Roc a la presó (H-86); les altres dues representen sant Cristòfol i sant Jaume. En la taula on Sant Roc reparteix els seus béns entre els pobres, es representa al sant en el centre del quadre, dret, de front i d'aspecte jove. Porta una capa vermella i un bastó més alt que ell. Amb la mà esquerra aguanta una bossa i amb la dreta fa caritat. L'envolten, en actitud de demanar, dos homes a primer terme, un d'ells amb crosses i dues dones a segon terme. Davant del sant hi ha un infant i al seu costat dret, un gos. A dalt i al fons les muralles i edificacions d'una ciutat. En la taula on Sant Roc assisteix els malalts de pesta es representa al sant en el centre del quadre, de perfil, amb barba, porta una capa vermella i un capell de pelegrí a l'esquena. Amb la mà esquerra aguanta el bàcul o bastó i la capa; i amb la dreta beneeix. A ambdós costats hi ha dos malalts enllitats. L'un resa, l'altre agafa la capa del Sant. Damunt l'enrajolat hi ha un malalt estès. Darrera el Sant un gos. En la taula on es representa la mort de sant Roc a la presó , el sant vesteix una túnica. És assegut en actitud de resar. Té els peus fixats per una fusta davant la qual hi ha el gos. Al darrera i a terra hi ha el capell i el bastó. A cada costat del sant hi ha un àngel. De la boca li surt l'ànima conduïda per dos àngels petits. A l'extrem esquerra i a dalt hi ha una gran reixa de presó amb un home que mira. En la taula on es representa el naixement de sant Roc, centra el quadre una dona asseguda amb un infant al braç dret, amb un braser als peus. Al costat, hi ha una dona agenollada que aguanta un bolquer. Al darrera una altra de dreta estén la mà. Al fons un llit amb dosser amb una dona asseguda i una altra que li ofereix una escudella. Les altres dues taules són la representació de Sant Jaume (H-87) i Sant Cristòfol (H-88). | 08101-311 | Museu de l'Hospitalet (Carrer de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | És producte de l'encàrrec de la confraria del mateix nom, creada a L'Hospitalet l'any 1568 i que a les Visites Pastorals s'esmenta com «la dels estrangers». Jaume Codina (1976) assenyala que el 1553 els forasters sobrepassen la meitat de la població i que gairebé tots són francesos. A les masies són els mossos i a la vila ocupen l'artesanat. Constitueixen el braç o tall menor. De fet es pot veure una relació directa entre l'epidèmia de pesta desfermada a Catalunya l'any 1589 i la construcció del retaule (1591) | 41.3610600,2.0972800 | 424495 | 4579232 | 1591 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52525-foto-08101-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52525-foto-08101-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52525-foto-08101-311-3.jpg | Física | Modern|Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Huguet I | Sant Roc neix a Montpeller cap al 1350, quan aquesta ciutat formava part de la Coronad'Aragó, en el temps de Pere el Cerimoniós. De molt jove queda orfe, reparteix la seva fortuna entre els pobres i marxa a Roma en peregrinació. Pel camí troba moltes ciutats afectades per la pesta i en comptes de fugir, hi entra per ajudar els malalts, molts dels quals guaria amb la senyal de la creu. A Roma hi està tres anys. De tornada a Montpeller es troba les ciutats del nord d'Itàlia afectades per epidèmies. Novament ajuda els empestats fins que li encomanen a ell mateix el mal. Llavors, es refugia al bosc per tal de morir sense contagiar ningú. Déu no l'abandona i li envia un àngel que el cuida i un gos que prenia cada dia un pa del seu amo i el duia al sant. Un cop guarit, continua el seu camí i en arribar a Montpeller no és reconegut i l'empresonen acusat d'espionatge. Després de passar uns quants anys a la presó, l'escarceller el trobà un dia mort però envoltat d'una resplendor sobrenatural. | 94|95 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | |||||
| 52526 | Retaules de la col·lecció del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaules-de-la-colleccio-del-museu-de-lhospitalet | AA.VV (2001). El Retaule de sant Roc de L'Hospitalet, Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] ABRIL VILAMALA, Irene (2017). Devocions pintades. Les taules del Museu d'Història de l'Hospitalet procedents de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida (finals del segle XVI-primera meitat del segle XVII). 31 beca de recerca de l'Hospitalet (2016). CODINA, Jaume (1970). L'Hospitalet de Llobregat 1573-1632. Ajuntament de l'Hospitalet. CODINA, Jaume (1976). Curs d'introducció metodològica a la Història de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. Ajuntament de l'Hospitalet. CODINA, Jaume (2001). L'Hospitalet al tombant del segle XVI ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] GARRIGA, Joaquim (2001); El retaule de sant Roc, el taller dels Jaume Huguet I i II i la pintura catalana a les darreries del cinc-cent; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] LOSCOS SOLÉ, Puri. El retaule de Sant Roc de l'Hospitalet, patrimoni de la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] SANZ, Gonzalo (2001). La restauració del retaule de Sant Roc de L'Hospitalet ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] SUÁREZ, Alícia. Les taules de sant Roc del Museu d'Història de l'Hospitalet ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] http://www.museul-h.cat/detallCataleg.aspx?19PfJubGc6cGoHmlqSu4RfjSCrdyQVtpHhZaLcLZVHVoqazB | XVI-XVII | Alguns han estat restaurats per Gonzalo Sanz. | El Museu de l'Hospitalet conserva un important conjunt de pintures d'època moderna procedents de l'antiga església parroquial del terme, dedicada a santa Eulàlia de Mèrida. Es tracta de trenta-nou taules sobre fusta, realitzades entre finals del segle XVI i la primera meitat del XVII, que integraren diferents retaules del temple, reconstruït en aquesta etapa - en substitució de l'edifici parroquial del segle XV. Les hem d'imaginar com a nuclis figuratius d'alguns dels retaules que presidiren els diferents altars de la nova parròquia - dedicats a sant Roc, a sant Sebastià, a la Immaculada Concepció, a Nostra Senyora del Roser, a les Ànimes, a sant Joan Evangelista i sant Pere, a santa Càndida, al Crucifix, i al Sepulcre. Dinou d'aquestes taules s' exposen a l'edifici de L'Harmonia, mentre que les vint restants es preserven a la reserva del Museu. De les dinou taules visitables al casal renaixentista de l'Harmonia, dotze foren atribuïdes al taller dels Huguet, capitanejat pels pintors homònims Jaume Huguet, pare i fill, que n'haurien realitzat un mínim de sis destinades al retaule de sant Roc, i un mínim de sis més que haurien integrat el de les Ànimes. Les vint-i-set taules restants consten com a anònimes i no han estat estudiades, malgrat que d'algunes, com ara les que representen les quatre santes: Caterina, Isabel, Marta i Magdalena, exposades també a l'Harmonia, cadascuna en un tauló, se n'ha fet alguna consideració. Irene Abril (2017) presenta una classificació per aquest grup de pintures. A banda de les dels Huguet integrants dels retaules de sant Roc i de les Ànimes, hi ha un altre grup de taules que s'han de vincular al retaule del Roser (13). Les taules restants, de destinació més difícil de determinar, malgrat que en alguns casos es proposa una possible dedicació de l'altar que pogueren presidir, han estat agrupades tenint en compte el format, l'estil i la iconografia. Una d'aquestes és el cimal d'un retaule amb la representació del Pare Etern. Pintat de mig cos cap amunt i coronat amb un nimbe triangular, dirigeix la mirada vers l'espai que ocupava el cos principal del retaule fent el gest de beneir amb la mà dreta i ostentant un orbe rematat amb una creu al cantó esquerre. Les nou taules que fins ara s'havien aplegat sota l'etiqueta del «retaule del Santíssim Sagrament», correspondrien a un retaule dedicat a Nostra Senyora del Roser. Quatre taules contenen les imatges de quatre santes: Caterina d'Alexandria, Isabel, Marta i Magdalena, que es pensen integrants d'un mateix retaule de dedicació incerta avui, anomenat «de les santes». En aquest retaule Irene Abril (2017) hi afegiria la taula amb la representació de Sant Joan Baptista. Les seves mides coincideixen exactament amb les de la taula on es troba representada santa Magdalena (116x92 cm), amb la qual, més enllà de l'estil general, comparteix un mateix tractament de la vestimenta, que, a diferència de la de la resta de taules, es presenta més volumètrica, dotant als personatges d'una major corporeïtat. A més, es conserven tres taules dedicades a Sant Pere apòstol, dues volutes dedicades a Sant Andreu i Sant Pau, una a Sant Tomàs, una altra a Sant Domènec i una darrera que és un calvari. | 08101-312 | Museu de l'Hospitalet (Carrer de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | Aquestes taules es preservaren de la crema del 1936 gràcies a la intervenció de persones de l'Ateneu de Cultura, del Centre Catòlic i del mateix Ajuntament. Francesc Marcé i Sanabre, primer director i fundador del Museu d'Història de L'Hospitalet, esmenta el nom de Rafael Vidal Lluesma, vinculat a l'Ajuntament, com una de les persones que ho féu possible. Els retaules, diu, es van guardar secretament primer a l'Ajuntament i després al soterrani d'un col·legi. Acabada la guerra i mentre l'església es tornava a construir sabem, per converses amb Marià Riera, que es van penjar a les parets del Centre Catòlic, local que s'havia adaptat per fer les funcions eclesiàstiques. Quan l'església va tornar a estar en funcionament sembla que els retaules hi van tornar per quedar emmagatzemats. Però al 1967 el rector se'n va vendre 16 per ajudar a pagar la instal·lació de la calefacció. Però, per informació oral, se sap que pocs dies després van ser recuperades gràcies al primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament. Posteriorment hi ha un conveni entre el Bisbat i l'Ajuntament per dipositar a dependències municipals diferents obres artístiques de l'antiga església parroquial enderrocada l'any 1936, entre elles els retaules. L'any 1953 l'Agrupació d'Amics de la Música i la Junta Parroquial del Temple van exposar a la Sala Municipal del carrer Baró de Maldà, per primera vegada, i amb el patrocini de l'Ajuntament, les 39 taules i un llenç del segle XVIII. L'any 1971, després que l'Ajuntament i la Parròquia signessin un acord de cessió de les obes, aquestes s'exposaven en la que seria la presentació provisional del futur Museu d'Història de la ciutat que s'inauguraria oficialment amb aquest nom l'any següent. | 41.3610100,2.0972800 | 424495 | 4579227 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52526-foto-08101-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52526-foto-08101-312-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els retaules s'estructuraven a partir de la successió arquitravada de columnes i entaulaments, o determinades parts de l'entaulament, com ara frisos i cornises, que separaven els diferents cossos del moble. Normalment s'aixecaven sobre un pedestal i una predel·la i es coronava amb un cimal, format a partir de la combinació de taulons i estructures pseudo arquitectòniques, que el perfilaven triangularment. En la cronologia que aquí ens ocupa les columnes solien ser requerides amb les dues terceres parts superiors del fust estriat, això és, «acanalades de llarg», amb el terç inferior del mateix decorat i capitell corinti. Però, a mesura que entrem en el segle XVII, hi ha un augment en la demanda del capitell compost, així com certa predilecció per les columnes «entorxades». L'andana central del moble era presidida pràcticament sempre per una pastera, sovint apetxinada, a l'interior de la qual s'encabia la imatge «de bulto» del titular del retaule. L'ornamentació aplicada al pla dels retaules era profusa i es relacionava tant amb l'embelliment del moble com amb la seva sacralitat. En aquest moment s'empraven principalment motius vegetals, fruites, caps d'angelets o figures de minyons, recurrentment representats vessant fruites, així com grotescos. Pel que fa a la policromia del pla dels mobles, detectem dues tendències. Ja des de principis del segle XVI, és comú que l'arquitectura dels retaules combini l'aplicació del daurat amb colors com ara el blau, el verd, el blanc o el carmesí - els més habituals -, relegats, sovint, a les estries de les columnes o a determinades parts dels diferents elements estructurals (al fons dels timpans, frisos i cornises, a alguns elements decoratius, etc.). L'altra tendència és més freqüent a partir del segon terç del segle XVII i consisteix en daurar gairebé del tot el moble. D'aquesta manera, a banda de la pell de les figures (com ara els angelets), que es vol sempre encarnada, o d'elements molt puntuals, a la resta del moble hi predomina el daurat; a excepció del pedestal, que a partir del sis-cents se sol requerir pintat imitant el marbre o el jaspi. Tant en una tendència com en l'altra, el daurat es vol sempre fi i habitualment brunyit i la tècnica pictòrica per excel·lència és la pintura a l'oli. | 94 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | |||||||
| 52527 | Teler Vilumara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teler-vilumara | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BOFILL I COROMINAS, Montserrat (1992). Can Vilumara, breu història d'una antiga fàbrica de seda de l'Hospitalet; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 82 (feb. 1992), pp. 14 a 15. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SALA, Joan; AMOROS, Rafael; VILUMARA, Josep M. (1991). La fàbrica de teixits de seda Vilumara a l'Hospitalet del Llobregat; dins: I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 139 a 147. | XIX | Teler de grans dimensions (170 x 220,5 x 155 cm), procedent de la fàbrica Vilumara de l'Hospitalet de Llobregat. Encara hi són presents els fils de diferents colors i uns fulls on apareixen els torns dels diferents treballadors. Hi ha una tela simulant el procés d'elaboració d'aquesta. Consta de trenta-sis troques. Porta les següents inscripcions: REPRESENTANTE EXCLUSIVE EN ESPANYA: ERNESTO LEONHARDT BARCELONA (costat esquerre, part superior); 5 w 96 (numeració a la part inferior de la màquina); 50 (a la part dreta, a l'altre extrem de la primera inscripció). | 08101-313 | Museu de l'Hospitalet (Carrer de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | Vilumara va ser fundada l'any 1676 per Domingo Vilumara, comerciant de sedes de Manresa. Va aprendre a teixir i es va establir a Barcelona. En el claustre de la Catedral podem veure la seva llosa amb una llançadora gravada i un ocell. Seguint el corrent del moment, l'any 1862 es va fundar una caixa financera adjunta a la fàbrica. Aquestes caixes, en créixer, es van convertir en bancs. La Caixa Vilumara va fer la seu en un edifici que ella mateixa construí: és l'actual Museu de Cera de Barcelona'. Les implantacions de grans conjunts fabrils tèxtils a l'Hospitalet tenen una cronologia relativament tardana, situant-se majoritàriament a la primera dècada de 1900. Això ha fet que aquestes grans fàbriques s'inscriguin estilísticament en el corrent arquitectònic modernista, seguit pels propietaris de les indústries per tal de significar i monumentalitzar els seus centres productius. D'aquesta manera els edificis de la fàbrica eren més que el lloc de treball i esdevenien l'ensenya de l'empresa. En el cas de l'antiga fàbrica de teixits de seda Vilumara, la significació venia donada, principalment, per la casa del director situada a l'accés del recinte. | 41.3609700,2.0972800 | 424495 | 4579222 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52527-foto-08101-313-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Data d'ingrés al Museu: 1972 (número de registre: H-2424). | 98 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||||
| 52528 | Fons referent a l'Hospitalet de Llobregat de l'Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-larxiu-mas | <p>http://amatller.org/ca/archivo-mas</p> | XX | <p>Fons gràfic on consten fotografies relacionades amb l'art religiós procedent de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet. Hi figuren 37 taules llistades entre les quals hi ha les taules renaixentistes exposades l'any 1953 i que es van salvar de la crema de la Guerra Civil i una taula amb la representació de sant Ramon de Penyafort - «san Pedro Martir o sant Ramón de Penyafort», s'escriu -, la fotografia de la qual és consultable en blanc i negre a l'arxiu d'aquesta institució. La imatge crida l'atenció. Per una banda, perquè no es troba entre la col·lecció de pintura del Museu d'Història de L'Hospitalet - no hi entrà mai, tal com palesa el registre d'entrada de les taules al flamant Museu de L'Hospitalet l'any 197174 -, i perquè tampoc no formà part de l'exposició realitzada el 1953 a la sala municipal del terme. Possiblement, la pintura fou adquirida per algun particular entre l'any 1936 i el 1953 - pensem que la seva desaparició s'ha d'emmarcar en aquesta cronologia perquè suposem que les fotografies de les taules foren fetes per J. Gudiol després del juliol de 1936, quan ja havien estat desmuntades dels respectius plans de cadascun dels retaules que integraven.</p> | 08101-314 | Institut Amatller d'Art Hispànic (Passeig de Gràcia, 41 - 08007 Barcelona) | <p>Adolf Mas Ginesta (Solsona, 1860 - Barcelona, 1936) era originari d'una família vinculada al mon del dret. Finalment, va dedicar-se al que havia estat la seva passió des de ben petit: la fotografia. L'any 1902, després d'uns anys com a director d'un establiment comercial de Barcelona i com a repòrter, obrí el seu propi negoci amb el nom d'Arxiu Mas , especialitzat en la documentació gràfica del patrimoni històric-artístic. Era membre de la colla dels Quatre Gats, i el seu amic, Ramon Casas, li dibuixà els rètols de la nova empresa. Un dels seus primers clients fou Josep Puig i Cadafalch, que li encarregà fotografiar la seva obra arquitectònica, per a il·lustrar una publicació que presentà en el Congrés Internacional d'Arquitectura, celebrat a Madrid, l'any 1904. Fou també Puig i Cadafalch qui l'ajudà a definir el sistema d'organització de l'arxiu. Els negatius estan classificats en sèries diferents, segons les seves dimensions (A - 24 x 30 cm / B - 18 x 24 cm / C - 13 x 18 cm / ... ...) i es numeren de manera seqüencial en els respectius llibres de registre a mida que es van incorporant a l'arxiu. En aquests llibres es recull l'any i el lloc de realització, així com la documentació essencial del que representen. Com a índex principal del seu fons de negatius, Adolf Mas va crear un fitxer amb còpies positives de mida postal (9 x 12 cm), ordenades segons la localització dels monuments o les obres representades, amb una organització, primer per províncies, després alfabèticament per poblacions i una subdivisió final per vistes generals, edificis religiosos i civils, museus, institucions i col·leccions públiques i privades.</p> | 41.3596100,2.0995600 | 424684 | 4579070 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||||||||
| 52626 | Pergamí de la vil·la Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-la-villa-provencana | <p>GONZALO, Pilar (2008). Celebració del milcentenari de la via Provençana; dins Primera plana, del 24 de novembre del 2008, pp. 3. JUNYENT i SUBIRÀ, Eduard (1980-1996). Diplomatari de la Catedral de Vic, segles IX-X. vol. I. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Osonencs i Arxiu, Biblioteca i Museu Episcopals de Vic, pp. 41-42.</p> | X | <p><span><span><span><span>Pergamí on se cita per primera vegada el topònim Provençana, on els esposos Bonemir i Ermessenda venen, al prevere Radulf, fill del compte Guifré [El Pilós], una casa i dues mujades de terra al terme de la via provençana, al territori de Barcelona, per dotze sous. El text diu així: 'In nomine Domini. Ego Bonemirus et uxor mea Ermesinda, vinditores tibi Radulfo presbitero filio Vvifredo comité emtore. Consta nos tibi vindere deveremus sicuti et vindimus tibi. Per hanc scriptura vindicionis nostre vindimus nos tibi kasa cum cur[te] simul cum terra modiatas II, qui nobis avenit per comparacione, qui est kasa simul cum terra in territorio Barcinonense, in termino de villa Provencana, qui afrontat ipsa kasa simul terra de circi in terra de Quimera, et de aquilonis in terra de Adriano, et de meridie in terra Maurecado, et de occiduo in terra erma. Quantum infra istas afrontaciones includunt sic vindimus tibi ab intecre, una cum exio vel recresio suo in aderato et definito precium solidos XII tantum, quod tu emtor nobis dedisti et nos vinditores de presente manibus nostris recepimus, et nikilque de ipso precium apu(t) te emtore non remansit est manifestum. Quem [vero] ipsa kasa simul cum terra de nostro iure in tuo tradimus potestatem per avendi, vivendi seu etiam comutandi et quiquit exinde agere, facere vel iudicare volueris in Dei nomine abeas potestatem. Quod si nos vinditores vel quislibet homo qui contra hanc ista karta vindicionis venerit ad inrumpendum aut nos venerimus, inferam vel inferamus ad parti tue quantum aput eo tempore inmeliorata fuerit, dupla tibi perpetim abitura, et in antea ista karta vindicio firmis astabilis permaneat modo vel omnique tempore. Facta karta vindicio IIII kalendas setembrii, anno XI regnante Karulo rege post hovitum Odonis regi. Sig+num Bonemirus. Sig+num Ermesinda, qui simul in unum karta vindicione fecimus et testes firmare rocavimus. Sig+num Auderioc. Sig+num Starifredo. Sig+num Anseleico. Sig+num Alelsindo. Romanus presbiter, qui anc karta vindicione scripsi cum literas superpositas in verso III, sub die et anno quod supra. Les seves mesures són 25, 5 x 15 cm i es troba dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic (AC, cal. 6, núm. 2130).</span></span></span></span></p> | 08101-304 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>A la zona, que actualment forma part del barri de Santa Eulàlia, es va establir el primer nucli poblacional que, amb els anys, es convertiria en l'actual L'Hospitalet. El nucli habitat rebia el nom de Via Provençana, un topònim que ha arribat fins als nostres dies, situat a l'est del terme municipal i on posteriorment es va erigir l'ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana. El nom prové de l'època romana, en referència a una casa romana (via) el propietari de la qual es deia Provius o Proventius. Les restes d'aquesta casa es troben a sota l'església. En aquella època L'Hospitalet era una zona de frontera entre els comtats francs i Al-Andalus, una frontera que es manté durant 250 anys i que converteix la zona en un espai lliure que depèn del comte de Barcelona i no de la noblesa feudal. El comte va fomentar l'arribada de pobladors mitjançant una norma que establia que una persona que treballava una terra durant 30 anys en passava a ser propietària.</p> | 41.3651400,2.1185500 | 426279 | 4579667 | 908 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52626-foto-08101-304-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-07-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 2008 l'ajuntament va celebrar el 1100 aniversari de la ciutat i el museu va organitzar un seguit d'activitats que incloïen el préstec temporal del document per part del Bisbat de Vic, que va permetre la seva restauració i la seva exposició temporal al hall de l'ajuntament. Imatge del pergamí cedida per l'Arxiu Episcopal de Vic. | 85 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | |||||||
| 52627 | Fons cartogràfic referent a l'Hospitalet de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cartografic-referent-a-lhospitalet-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | www.icgc.cat | XVIII-XXI | Conjunt d'una vintena de mapes datats entre 1782 i 2007 referents a la ciutat de l'Hospitalet. Es tracta de mapes topogràfics, planimètrics i resultants del vol de 1967. Es troben digitalitzats i, per tant, de consulta pública. Destaquen els següents: 1.-Mapa manuscrit, (núm. de registre Hospitalet_1642) en color, de 1782 amb la següent descripció: Mapa en que se representa como el Rio Llobregat antiguamente tenia su alveo en la oriental division del teritorio, que en el dia divide el Termino y Parroquia del Hospitalet, de la de Port que es Parroquia de Sans, y como en el decurso del tiempo haviendo dicho Rio (cerca de los anyos de 1080, i 1090) hecho salto, tomó su curso por la parte occidental de dicho territorio del Hospitalet. Institució proveïdora: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat: http://www.I-h.cat/ 2.-Plànol (núm. de registre: Hospitalet_1643) del projecte de conducció d'aigua potable del Torrent de Mas Cunill d'Esplugues a L'Hospitalet de Llobregat executat l'any 1867 per Eusebio Pa[reras]. Es tracta d'un manuscrit en paper tela, amb signatura de l'autor i aprovació del Governador, a escala 1:2.000 . Institució proveïdora: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat: http://www.I-h.cat/ 3.-Plano (núm. de registre Hospitalet_1644) con indicación de la zona inundable por el rio Llobregat en el término de Hospitalet. Està executat el mes d'abril de l'any 1906, i no es coneix l'autor. Es tracta d'un mapa manuscrit realitzat en paper tela a escala 1:30.000. Institució proveïdora: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat: http://www.I-h.cat/ 4.-Mapa planimètric de L'Hospitalet de Llobregat (núm. de registre RM.121596). Còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1 :50 000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzat-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1 :100 000. Autor: Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). 1914 5.-Mapa topogràfic de L'Hospitalet de Llobregat (núm. de registre RM.121606). Còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1 :50 000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzat-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1 :100 000.Autor: Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). 1914. | 08101-305 | Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ( Parc de Montjuic - 08038 - Barcelona) | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.3592600,2.0997500 | 424700 | 4579030 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52627-foto-08101-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52627-foto-08101-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52627-foto-08101-305-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les imatges seleccionades formen part del fons de l'ICGC. | 98|94 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||||
| 52628 | Fons d'imatges referent a l'Hospitalet de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referent-a-lhospitalet-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | www.icgc.cat | XX | El fons fotogràfic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de L'Hospitalet de Llobregat està format per quatre fons diferents, amb un total de 198 fotografies. 22 fotografies formen part del fons Família Cuyàs; 1 de la Compañía Española de Trabajos Fotográmetricos Aéreos C.E.T.F.A; 166 fotografies obliques SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles) i finalment 5 fotografies aèries (fulls de la Diputación Provincial de Barcelona). Es troben referenciades de la següent manera: Església Parroquail de Santa Eulàlia de Mèrida (RF.8665); Plaça de l'Ajuntament (RF.8666); església romànica de Santa Eulàlia de Provençana (RF. 8667); ermita de Nostra Senyora de Bellvitge (RF. 8668); ermita de la Mare de Déu de Bellvitge (RF. 8669); Mare de Déu de Bellvitge (RF. 8670); ermita de Bellvitge: mural de Nadal obra de Juan Commelarán (RF. 8672); monument a la Sardana (RF. 8673); ciutat satèl·lit de Bellvitge (RF. 8674); ermita de Nostra Senyora de Bellvitge: any 1953 (RF. 8675); estació RENFE (RF. 8678; RF. 8679; RF.8680); convoi del Metro, línia V, estació Buixeres (RF. 8681; RF. 8682); ermita de la Mare de Déu de Bellvitge: any 1953 (RF. 8676); els gegants (RF.8683; RF.8671; RF.8684; RF.8685; RF.8686); plafó ceràmic de Sant Jordi al Club de jublitats de la Torrassa (RF.8677). La Compañía Española de Trabajos Fotográmetricos Aéreos C.E.T.F.A. una fotografia aèria de Cornelà i Hospitalet (Resgistre gràfic). Pel SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles), el fotògraf Carlos Rodríguez Escalona va realitzar 60 fotografies aèries obliques, (RFSACE.502; RFSACE.499; RFSACE.501; RFSACE.1348; RFSACE.500; RFSACE.1348; RFSACE. 1349; RFSACE.1317; RFSACE.1318; RFSACE.1319; RFSACE.1320; RFSACE.1321; RFSACE. 1322; RFSACE. 1323; RFSACE.1933; RFSACE.1929; RFSACE.1931; RFSACE.1930; RFSACE.1934; RFSACE.1936; RFSACE.1932; RFSACE.2061; RFSACE.2066; RFSACE.2063; RFSACE.2059; RFSACE.2065; RFSACE.2060; RFSACE.2057; RFSACE.2058; RFSACE.2059; RFSACE.2062; RFSACE.14569; RFSACE.4393; RFSACE.4411; RFSACE.4390; RFSACE.4395; RFSACE.4396; RFSACE.4397; RFSACE.4403). També es localitzen les fotografies aèries de la província de Barcelona a escala 1:5 000 realitzades per Trabajos Fotográficos Aereos, S.A. (Madrid): fulls 420-04-07; 420-04-08; 420-04-11; 420-04-12; 420-04-15; 420-04-16. | 08101-306 | Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (Parc de Montjuic - 08038 - Barcelona) | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.3592700,2.0997500 | 424700 | 4579032 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52628-foto-08101-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52628-foto-08101-306-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les imatges seleccionades formen part del fons de l'ICGC. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||||
| 52630 | Els gegants nous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-nous | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep i (no consta). Gegants. Recull de capgrossos i gegants de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XX | Restaurats l'any 1991 per Xavier Jansana | Parella de gegants de nom Roc i Eulàlia d'estil grec; ell amb la cara severa i el casc i el vestit d'estil hel·lènic. L'Eulàlia, elegant, de perfil grec porta al braç una lira i llueix una corona. Surten per les Festes de Primavera o la trobada de gegants de Sant Josep. | 08101-399 | L'Hospitalet de Llobregat | Construïts l'any 1962 per l'olotí Lluís Carbonell Colom; amb un cost de 50000 pessetes, que foren obtingudes per subscripció popular. El bateig es produeix el 17 de juny de 1962. Els padrins seran els gegants de Sant Josep, romans o, a partir d'ara, els gegants vells. Es porten des del magatzem de la Rambla Oliveres, on els havien muntat, fins a l'església de santa Eulàlia de Mèrida, en processó i acompanyats d'altres parelles del voltant Viladecans, El Prat, Sant Boi i Cornellà). | 41.3668900,2.1155400 | 426029 | 4579864 | 1962 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52630-foto-08101-399-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Carbonell Colom | 98 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||
| 52631 | Figures festives i bestiari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figures-festives-i-bestiari | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep i (no consta). Gegants. Recull de capgrossos i gegants de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MORENO, Teresa (2017). Fitxes de gegants. Treball inèdit per encàrrec de l'Ajuntament. | XX-XXI | A més de les dues parelles tradicionals de gegants: els romans i els grecs, existeixen a la ciutat de l'Hospitalet, una gran varietat de personatges nous que s'han afegit al calendari festiu. Es tracta de parelles de gegants, gegants sense parella, gegantons i gegantones, capgrossos i bestiari. El seu nombre incrementa a un ritme elevat, fruit de la gran vitalitat associativa dels barris i a l'increment, en època recent, de les festes. Tenim en Fargot i la Fargueta, gegants, ell és un treballador de la Farga, amb una alçada de 3'7 metres i 41 K de pes, i ella una pagesa de la Marina, de 3'6 metres i 47 k de pes. Van ser creats a l'Aula de Cultura de Sant Josep. En Lluís Novas és un gegant que representa un heroi de la Guerra del Francès, fa 3'50 metres d'alçada i pesa 25 k. Creat l'any 1992. El Drac d'Or és el gegant que representa l'entitat homònima; fa 3'5 metres d'alçada i pesa 30 k. Creat l'any 1993. La Pubilla és una geganta que representa el barri, creada, l'any 1995, per Xavier Jansana a partir de la petició de l'Aula de Cultura de La Florida i la Comissió de festes. El Tamboriner, de nom Paco, és un gegant basat en un personatge real que sortia amb un tambor a les manifestacions que es feien per a la millora del barri. També creat, l'any 1996, per Xavier Jansana a partir de la petició de l'Aula de Cultura de La Florida i la Comissió de festes. Es va demanar a les dones del grup de festes de Can Serra la confecció del vestuari. Els avis de Bellvitge, són una parella de gegants creats pel Club infantil i juvenil de Bellvitge. Es van presentar el 16 de febrer de 1980 a les festes del Carnaval. Manotes de tro és una parella de gegants vestits de romans que llencen aigua, creats per l'Associació Tro. La colla Drac d'Or, molt activa, va encarregar a Dolors Sans i Osete la creació de tres gegants inspirats amb els déus grecs Zeus, Posidó i Hades. El primer de 3'65 metres i 40 h de pes; el segon de 4'10 metres i 45 k de pes; i el tercer de 3'75 metres i 35 k de pes. Un any més tard van crear l'Hèrcules, un gegantó de 2'10 metres i 10 k. Altres gegants són en Celerí i la Laia, construïts el 1986, per Lau Feliu i gent del barri a partir d'un taller de l'Aula de Cultura; en Mortadelo i Filemon; en Kòrsar i la Bàrbara. Els gegantins Titonyetes, Pitusan, Pepitu Janés o en Patas largas i la gegantona De Capgrossos n'hi força també: el del barri Ciutat Comtal (Llop, Caputxeta, Treballador, Dartacan, la Mona, el Ruc, la Bruixa, la Montserrat, el Pobleta, l'Eugeni, el Policia, en Pep i la Mariona); els de La Florida (El 1989 es creen 4 personatges vinculats al barri de la Florida per a celebrar els 10è any de la democràcia: Joan Ignasi Puajana primer alcalde de L'Hospitalet, Joan Saura diputat al parlament, Ana Díaz secretària de l'Associació de Veïns, i Antoni Blesa 'el maño' primer president de la comissió de festes. El 1993, amb el 10è aniversari de la comissió de festes, es crearien dos més: Roberto Ruiz, regidor del barri, i Enrique Domínguez, president de la coordinadora de firaires); els de Tro (Guàrdia civil, alcalde i mossèn). A més a més hi podem comptar amb una sèrie de bestiari ben variat: la Medusa Tro, Dragonets, Dragona Satània, la Rata de Bellvitge, l'Heura de La Florida, Pi Pep, les Satanietes, l'Eulàlio. I una sèrie d'elements com la Porta de l'Infern, la Torre d'alta tensió o el Bloc de vivendes. | 08101-400 | L'Hospitalet de Llobregat | Per fer anar tot aquest volum de figures festives cal una bona xarxa associativa, amb entitats que s'hi dediquin i hi treballin tot l'any. Colles com TRO, entitats de foc de l'Hospitalet; fundada el 1996 a partir de les colles de diables, és la coordinadora de les entitats de foc de L'Hospitalet, i els organitzadors de la Nit de Foc i el Toc d'inici. Porten la Medusa de Foc i la Porta de l'Infern. Actualment aglutina 15 colles de diables (8 d'infantils i 7 d'adults) i 7 colles de bestiari. O com els Diables i Diablesses de Bellvitge, creats l'any 1983 com a grup de diables per acompanyar el drac Gallina que s'havia creat 3 anys abans a l'empara del Club Infantil i Juvenil de Bellvitge, tot i que s'independitzarien del CIJB el 1985. Porten la Rata de Bellvitge. Una de les colles més dinàmiques és Drac d'Or. L'origen del grup és l'any 1988, quan es constitueixen com a grup de tabalers, grallers i capgrossos. El 1992, afegeixen els gegants, que han actualitzat fins als 4 gegants que porten actualment i la bèstia Pegàs. Drac d'Or és membre fundador de la Coordinadora de colles geganteres de la Ciutat de l'Hospitalet, encarregada de l'ús i manteniment dels gegants romans i grecs propietat de l'Ajuntament de la nostra ciutat. També organitzen ells l'espectacle Fabulari des dels anys 90, així com la Trobada de Gegants. Altres colles són els Girafocs de La Florida, les Espurnes del Gornal, el Toc de Foc de la Bòbila, l' Associació de Diables Kabra, Diables de La Florida, els Diablons i Tabalers d'ESJEP, l'Skamot Diabolik, els Fills de la Flama o la Colla Patunyetes. | 41.3593800,2.0997000 | 424696 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52631-foto-08101-400-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52631-foto-08101-400-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografies de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, del Drac d'Or i d'Alexandre Avendaño. | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||||
| 52643 | Col·lecció d'art del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-del-museu-de-lhospitalet | COMBALIA, Victòria (1999). La col·lecció d'Art de l'Hospitalet. Museu de l'Hospitalet, Àrea d'educació i cultura. GONZÁLEZ, Maria José i LOSCOS, Puri (2007). La col·lecció d'art de l'Hospitalet. Ajuntament de l'Hospitalet. http://www.museul-h.cat | XX-XXI | El Museu de L'Hospitalet compta amb un important fons d'art contemporani format per més de mil obres d'artistes del segle XX. La formació del fons ha estat fruit d'una conjunció de voluntats i generositats: donacions de col·leccionistes, de diferents entitats, de ciutadans particulars, dels propis artistes i de la política d'adquisicions de l'Ajuntament. El privilegi de disposar d'aquesta col·lecció fou el motiu del naixement del Museu de L'Hospitalet. Un fons d'art que durant els últims 50 anys ha assolit un volum significatiu pel patrimoni cultural de la ciutat, amb obres d'artistes com Dalí, Miró, Tàpies, Guinovart, Solanich, Manolo Hugué i Josep Serra, entre d'altres. A la col·lecció d'art de l'Hospitalet hi destaca un excepcional conjunt d'obra gràfica coneguda com 'L'Estampa Popular a Catalunya', de 1966, i el conjunt de vuit pintures de Rafael Barradas. Durant l'última dècada, el Museu d'Història de l'Hospitalet ha anat organitzant una sèrie de mostres, per tal de donar a conèixer, difondre i revalorar la seva col·lecció d'art contemporani. La primera exposició del fons d'art es va celebrar el 1984 al Museu d'Història, sota el títol 'Vegeu l'altra cara del museu d'història: el futur museu d'art'. Va reunir 127 obres de diferents procedències: de les donacions de l'Agrupació d'Amics de la Música i dels germans Jaume i Pere Reventós, obres premiades als certàmens 'Ciutat de L'Hospitalet' (que havien aportat al fons més d'una trentena de peces), obres que ja pertanyien al Museu d'Història, obres adquirides per l'Ajuntament i obres donades pels artistes (entre 1979 i 1984, l'organització d'exposicions per part del Museu amb la condició de donació d'una de les peces va afegir unes 70 obres més a la col·lecció). Al 1984 la col·lecció d'art del Museu reunia ja més de 250 peces. Al 1987 es va exposar al desaparegut Centre d'Art Alexandre Cirici 'El fons d'art de L'Hospitalet, fonaments d'una col·lecció', que va exhibir al voltant de 100 obres de les més de 300 que ja formaven la col·lecció. | 08101-412 | Museu de L'Hospitalet (c. Cobalt, 57 - 08907 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3610600,2.0972400 | 424492 | 4579233 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52643-foto-08101-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52643-foto-08101-412-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||||
| 52644 | Col·lecció d'arqueologia del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-darqueologia-del-museu-de-lhospitalet | http://www.museul-h.cat | IIaC-VdC | Tot i ser de menor importància per les característiques del desenvolupament de l'arqueologia a l'Hospitalet i per tenir bona part del llegat a la col·lecció del Museu d'Arqueologia de Catalunya, també cal tenir-la en consideració per formar part dels objectius de tot museu d'història local. | 08101-413 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3610600,2.0972200 | 424490 | 4579233 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | |||||||||||
| 52645 | Col·lecció històrica i etnogràfica del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-historica-i-etnografica-del-museu-de-lhospitalet | http://www.museul-h.cat | XVI-XX | Els fons històrics i etnogràfics del Museu de L'Hospitalet presenten diverses procedències que mostren com s'ha format la ciutat i com, la gent ha anat donant la seva memòria a la comunitat. Per un costat, hi ha tot un seguit d'objectes utilitzats tradicionalment per al treball a pagès i que mostren el retrat d'una vida camperola que s'ha extingit de la ciutat. Les mostres d'oficis i de la vida quotidiana, però, formen un altre conjunt fonamental per a entendre els fons i la societat hospitalenca. Per últim, el fons disposa d'un conjunt de ceràmica de tota la Península Ibèrica recol·lectat en els anys setanta del segle passat per joves de la ciutat i que, avui dia, es guarden a la nostra institució. | 08101-414 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3610600,2.0972600 | 424494 | 4579232 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | |||||||||
| 52646 | Col·lecció industrial del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-industrial-del-museu-de-lhospitalet | http://www.museul-h.cat | XIX-XX | Part del fons del Museu està dedicat al patrimoni industrial, tan important en el desenvolupament de la ciutat, sobretot a partir del segle XIX. Els fons de patrimoni industrial ens ensenyen que la industrialització a L'Hospitalet va arribar d'hora i va ser molt profunda. És una part de la col·lecció que pot incrementar-se. | 08101-415 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3610600,2.0972900 | 424496 | 4579232 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | |||||||||||
| 52653 | Fons històric de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-historic-de-larxiu-municipal | http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 | XVIII-XX | L'Arxiu Municipal és el responsable del disseny, administració, actualització i millora del sistema de gestió documental de l'Ajuntament de l'Hospitalet, amb la col·laboració de l'òrgan municipal amb competències en matèria de planificació i organització administrativa. Des d'aquesta perspectiva s'ocupa de recollir, conservar, organitzar i comunicar els documents produïts per l'Ajuntament com a resultat de la seva activitat, per tal que puguin ser utilitzats per a la gestió administrativa, la informació, la investigació i la cultura. Així mateix, vetlla per la integritat, la preservació i la difusió del patrimoni documental del municipi, de titularitat pública o privada, incentivant l'ingrés de documents privats a l'Arxiu, en especial en forma de donacions sense cap contraprestació. En alguns casos, l'Arxiu actua d'ofici i rescata la documentació i la integra en el quadre de fons d'origen privat per ser objecte de tractament arxivístic. El principal fons custodiat per l'Arxiu és el produït per l'Administració municipal en exercici de les seves funcions des de 1716. Abasta prop de 8.800 m lineals (76.500 capses normalitzades d'arxiu definitiu i 1.777 plànols). A més, compta amb 80 fons d'origen privat amb un volum aproximat de 303 metres lineals de documentació, repartits en: - 10 fons de documents d'associacions i entitats (23 m lineals) - 8 fons de documents comercials i d'empreses (186 m lineals) - un únic fons de naturalesa patrimonial (15 m lineals) - 61 fons de documentació personal (79 m lineals) Els dipòsits de l'Arxiu preserven també prop de 181.000 fotografies, 1.380 documents audiovisuals, 11.400 cartells i altres grans formats, més de 18.000 programes de mà i altres petits formats, 1.652 documents cartogràfics antics... No podem deixar d'esmentar els recursos de la biblioteca pròpia de l'Arxiu, integrada pels més de 4.500 volums de la col·lecció local, els 1.850 de l'auxiliar i els 158 exemplars de la col·lecció antiquària. L'Arxiu ofereix així mateix als seus usuaris una rica hemeroteca constituïda per 283 capçaleres locals, 118 capçaleres de caràcter general i altres 70 revistes especialitzades. L'Arxiu ocupa les plantes 3a i 4a de l'edifici municipal del carrer del Cobalt (núm. 55-57); un total aproximat de 2.000 m2 distribuïts de la següent manera: - Onze dipòsits de documentació, deu dels quals equipats amb armaris compactes que sumen 1.600 m2 de superfície i una capacitat total d'emmagatzematge propera als 10.000 m lineals. - Una sala d'ingrés de 30 m2. - Una àrea de tractament arxivístic que suma 150 m2. - Despatxos, del personal tècnic i de la direcció, en total, 70 m2. - Una sala d'atenció al públic de 65 m2 amb setze punts de consulta i un ordinador per l'accés a documents conservats en formats electrònics. | 08101-424 | Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) | L'origen de l'Arxiu històric cal buscar-lo en el naixement, l'any 1972, del Museu d'Història de l'Hospitalet; fundat i dirigit pel senyor Francesc Mercé. Una de les seves dependències és l'Arxiu Històric, per al qual el senyor Mercé selecciona la documentació municipal que considera de major interès per la recerca, i n'encarrega l'organització i la de les donacions privades que comencen a arribar al doctor Manuel Grau. Anys enrere, l'octubre de 1958, atenent al seu 'lamentable estado', era designat un auxiliar administratiu per assumir l'organització del llavors anomenat 'Archivo General' dependent de Secretaria. L'any 1986, l'Ajuntament de l'Hospitalet i la Generalitat subscriuen un conveni per impulsar l'Arxiu Històric, dirigit des d'aquest moment per Clara Parramon, i s'inicien les tasques de tractament arxivístic de la documentació i l'organització dels serveis pertinents. Però el gruix de la documentació municipal roman encara en aquesta època sota la responsabilitat de l'oficial de Secretaria. Vers l'any 1996 s'aconsegueix la unificació formal de l'Arxiu Administratiu i l'Arxiu Històric, sota la denominació d'Arxiu Municipal i integrat en la Secció de Patrimoni Cultural, juntament amb el Museu, dins de l'Àrea d'Educació i Cultura. La Carme Arranz n'assumirà la direcció per impulsar el Pla Arxivístic, elaborat sota la supervisió de l'arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona i aprovat finalment en 1998. El 2003 s'inaugura la nova seu de l'Arxiu al carrer del Cobalt, però no serà fins al 2008 que s'hi incorporaran definitivament tant els documents com el personal de l'antic Arxiu Històric. | 41.3587400,2.1108400 | 425627 | 4578963 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52653-foto-08101-424-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52653-foto-08101-424-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu Municipal de L'Hospitalet atén els seus usuaris de dilluns a divendres entre les 9:00 i les 14:00 h, excepte festius. D'acord amb la Llei 10/2001 d'arxius i documents, a tots els documents públics se'ls ha d'aplicar la normativa d'avaluació, a partir de la qual se'n determina la conservació per raó dels seus valors (cultural, jurídic...) o bé l'eliminació, transcorregut un període de temps establert. Com a norma general, els documents d'arxiu anteriors a l'1 de gener de 1940 són de conservació permanent, i pel que fa als documents posteriors a aquest data, la normativa estableix que cap document no pot ésser eliminat si no se segueix la normativa i el procediment establerts. D'altra banda, l'article 4 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal determina que 'les dades de caràcter personal han de ser cancel·lades quan hagin deixat de ser necessàries o pertinents per a la finalitat per a la qual han estat recollides o registrades' un cop transcorreguts els terminis de conservació previstos per les disposicions aplicables. | 98 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||||
| 52654 | Fons d'imatges de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-municipal | http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 | XX | L'Arxiu Municipal és el responsable del disseny, administració, actualització i millora del sistema de gestió documental de l'Ajuntament de l'Hospitalet, amb la col·laboració de l'òrgan municipal amb competències en matèria de planificació i organització administrativa. Des d'aquesta perspectiva s'ocupa de recollir, conservar, organitzar i comunicar els documents produïts per l'Ajuntament com a resultat de la seva activitat, per tal que puguin ser utilitzats per a la gestió administrativa, la informació, la investigació i la cultura. Així mateix, vetlla per la integritat, la preservació i la difusió del patrimoni documental del municipi, de titularitat pública o privada, incentivant l'ingrés de documents privats a l'Arxiu, en especial en forma de donacions sense cap contraprestació. En alguns casos, l'Arxiu actua d'ofici i rescata la documentació i la integra en el quadre de fons d'origen privat per ser objecte de tractament arxivístic. Entre el seu fons destaquen les 181.000 fotografies, 1.380 documents audiovisuals, 11.400 cartells i altres grans formats, més de 18.000 programes de mà i altres petits formats, 1.652 documents cartogràfics antics. | 08101-425 | Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) | L'origen de l'Arxiu històric cal buscar-lo en el naixement, l'any 1972, del Museu d'Història de l'Hospitalet; fundat i dirigit pel senyor Francesc Mercé. Una de les seves dependències és l'Arxiu Històric, per al qual el senyor Mercé selecciona la documentació municipal que considera de major interès per la recerca, i n'encarrega l'organització i la de les donacions privades que comencen a arribar al doctor Manuel Grau. Anys enrere, l'octubre de 1958, atenent al seu 'lamentable estado', era designat un auxiliar administratiu per assumir l'organització del llavors anomenat 'Archivo General' dependent de Secretaria. L'any 1986, l'Ajuntament de l'Hospitalet i la Generalitat subscriuen un conveni per impulsar l'Arxiu Històric, dirigit des d'aquest moment per Clara Parramon, i s'inicien les tasques de tractament arxivístic de la documentació i l'organització dels serveis pertinents. Però el gruix de la documentació municipal roman encara en aquesta època sota la responsabilitat de l'oficial de Secretaria. Vers l'any 1996 s'aconsegueix la unificació formal de l'Arxiu Administratiu i l'Arxiu Històric, sota la denominació d'Arxiu Municipal i integrat en la Secció de Patrimoni Cultural, juntament amb el Museu, dins de l'Àrea d'Educació i Cultura. La Carme Arranz n'assumirà la direcció per impulsar el Pla Arxivístic, elaborat sota la supervisió de l'arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona i aprovat finalment en 1998. El 2003 s'inaugura la nova seu de l'Arxiu al carrer del Cobalt, però no serà fins al 2008 que s'hi incorporaran definitivament tant els documents com el personal de l'antic Arxiu Històric. | 41.3587400,2.1108900 | 425631 | 4578963 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52654-foto-08101-425-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52654-foto-08101-425-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu Municipal de L'Hospitalet atén els seus usuaris de dilluns a divendres entre les 9:00 i les 14:00 h, excepte festius. Hom pot consultar el calendari festiu actualitzat a https://seuelectronica.l-h.cat/185914_1.aspx?id=1. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||||
| 52655 | Fons referent a les parròquies de l'Hospitalet de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-les-parroquies-de-lhospitalet-de-larxiu-diocesa-de-barcelona | MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona. | XIX-XXI | A l'Hospitalet existeixen una quinzena de parròquies totes amb els seus llibres sacramentals i documentació pertinent. Però unes són més antigues que d'altres. Moltes es van crear a partir dels anys 40 del segle XX, per donar serveis litúrgics a les diferents onades migratòries que feien créixer la població. La més antiga i històrica és la de Santa Eulàlia de Provençana, que després es va traslladar a Santa Eulàlia de Mèrida. A l'Arxiu de l'Arquebisbat de Barcelona es guarda còpia de tots els llibres sacramentals: baptismes, matrimoni, òbits. Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent a l'Hospitalet en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals. | 08101-426 | Arxiu Diocesà de Barcelona (Carrer del Bisbe, 5 - Barcelona) | L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics. | 41.3650100,2.1187300 | 426294 | 4579653 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||||||||
| 52657 | Fons d'estampa popular del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-destampa-popular-del-museu-de-lhospitalet | AA.VV (2003). Estampa popular de Barcelona. Museu Monjo i Museu d'Història de l'Hospitalet. COMBALIA, Victòria (1999). La col·lecció d'Art de l'Hospitalet. Museu de l'Hospitalet, Àrea d'educació i cultura. GONZÁLEZ, Maria José i LOSCOS, Puri (2007). La col·lecció d'art de l'Hospitalet. Ajuntament de l'Hospitalet. | XX | A la col·lecció d'art de l'Hospitalet hi destaca un excepcional conjunt d'obra gràfica coneguda com 'L'Estampa Popular a Catalunya', de 1966. Aquell any es fa a l'Hospitalet una exposició dels grups d'Estampa Popular de Barcelona, Madrid, Tortosa i València. La organització anava a càrrec dels Amics de la música de l'Hospitalet (AMM), que de 1965 a 1973 convoca anualment, amb la col·laboració de l'Ajuntament, els Premis Ciutat de l'Hospitalet. En el jurat hi havia crítics de la categoria d'Alexandre Cirici, Daniel Giralt Miracle, José Corredor Matheos, Joan Perucho, Lluís Monreal, Rafael Santos o Sebastià Gasch. Entre els premiats hi trobem artistes com Àngel Jové, Gerard Sala, Francesc Artigau, Eduard Arranz Bravo, Joan Brotat, Concha Ibáñez, Claude Collet, Elena Paredes, Amèlia Riera o Josep M. Guerrero Medina. D'aquests artistes es va nodrir el fons d'art de la ciutat, ja que quan l'AMM es va dissoldre, el 1971, va fer donació a l'Ajuntament de més d'un centenar d'obres. La col·lecció Estampa Popular que forma part d'aquella donació, està formada per 38 gravats de vint autors, entre els quals hi figuren Subirachs, Todó, Francesc Artigau, Esther Boix, Ràfols Casamada, Maria Girona, Guinovart, Hernández Pijoan, Narotzky, Grimal o Carlos Mensa. Els temes tractats són la lluita contra la repressió, la por, la mort, la fam, el militarisme, l'explotació capitalista, la injustícia social, l'explotació de la dona, el dolor, la buidor o la manca de llibertat. | 08101-428 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3610500,2.0972800 | 424495 | 4579231 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52657-foto-08101-428-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52657-foto-08101-428-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||||
| 52658 | Col·lecció de bases de premsa del Museu de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-bases-de-premsa-del-museu-de-lhospitalet | XVII-XVIII | En el pati davanter de la Casa Espanya (Museu de l'Hospitalet) hi ha cinc bases de pedra d'antigues premses de vi de procedències diverses. Una es va trobar a la riera de l'escorxador; una altra és de Can Sumarro (actual biblioteca municipal); una altra donació d'una empresa de tendals. Dues tenen la base de la premsa circular i tres rectangulars; però només una està datada: 1688. | 08101-429 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 41.3609200,2.0974100 | 424506 | 4579217 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52658-foto-08101-429-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52658-foto-08101-429-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||||||
| 52662 | Col·lecció d'art Arranz-Bravo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-arranz-bravo | http://fundacioarranzbravo.cat | XX-XXI | Inaugurada el setembre del 2009, la Fundació Arranz-Bravo és un espai d'art contemporani a L'Hospitalet que té el doble objectiu de difondre l'art del pintor Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) i promocionar la jove creació contemporània. A l'espera de ser inaugurada la seva seu definitiva a l'Antic Molí de L'Hospitalet, en un projecte dissenyat per l'arquitecte Jordi Garcés. La fundació té el seu espai provisional en els antic magatzems de la fàbrica tèxtil de la Tecla Sala, Arranz-Bravo és un artista molt vinculat a la ciutat de L'Hospitalet. És autor dels dos principals monuments de la ciutat: L'Acollidora (a la Rambla de Just Oliveras), símbol de L'Hospitalet, i el Pont de la Llibertat (a la cruïlla entre el carrer Marina i l'Av. Del Carrilet). La Fundació té l'ànim de seguir alimentant aquest lligam, fent de la fundació una Acollidora d'art, un Pont de cultura, pensament i llibertat. Actualment la Fundació Arranz-Bravo té una col·lecció de tres-centes quaranta obres de l'artista: cent-dotze pintures, moltes d'elles de gran format,, vuitanta-tres dibuixos i pintures sobre paper, deu escultures de bronze -incloent-hi el prototip de bronze i alumini d'El Pont de la llibertat, situat a la cruïlla de la rambla de la Marina amb l'avinguda del Carrilet de L'Hospitalet-, una escultura policromada, l'Acollidora de la Fundació, i cent vint-i-cinc gravats de diverses tècniques, com aiguaforts, litografies i serigrafies. També formen part de la col·lecció dos decorats per a obres de teatre, onze cartells i una fotografia. La col·lecció comença amb obres de l'any 1950,de gran interès per als estudiosos de la seva obra, i fa un recorregut per cada un dels anys fins a l'actualitat. La Fundació es vol erigir també amb un espai de referència en la promoció de l'art jove a Catalunya i per aquest motiu al llarg de l'any s'organitzen diferents exposicions i activitats que tenen com a protagonista l'art emergent i el pensament contemporani. L'altra focus d'activitat de la Fundació Arranz-Bravo és la seva tasca educativa, destinada especialment a escoles i centres socials de L'Hospitalet. | 08101-433 | Av. Josep Tarradellas, 44 | Eduard Arranz-Bravo neix a Barcelona al carrer Tamarit, núm. 74 , el 9 d'octubre de 1941. Fill d'Antolín Arranz de Blas i Angèlica Bravo de Llacuna, argentina de mare italiana i pare canari. És el menor de set fills, tots barons. L'any 1958 viatge a París on fa les seves primeres obres abstractes i coneix el físic Miquel Masriera, que l'anima a continuar pintant. Ingressa a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, situada a l'època al carrer Avinyó. Fa amistat amb Paquito Artigau, Gerard Sala, Puiggrós, Serra de Ribera, Pedro Giralt, Robert Llimós i Rafael Bartolozzi. El 1961 realitza la seva primera exposició individual '15 pintures d'Arranz', al Club Universitari de Barcelona, però l'exposició que el dóna a conèixer a la crítica barcelonina es l'organitzada per l'Ateneu barcelonès el 1962. L'any 1964, es casa amb Carme Mestres, també pintora, que havia conegut a l'Escola de Belles Arts. Guanya el Gran Premi i Medalla d'Or a la Biennal Internacional d'Eivissa. Un any més tard neix el primer fill, Sergi. I el 1966, la Natàlia. Va intervenir juntament amb Bartolozzi en les decoracions murals de la fàbrica d'adobaments Tipel de Parets del Vallès (1971), d'un establiment hoteler de Magalluf (1973), de la façana de l'edifici del Centre Internacional de Fotografia de Barcelona (1978) i de la casa de Camilo José Cela a Mallorca (1979), així com en les exposicions celebrades a la galeria Bleu d'Estocolm (1971), a la que van presentar la seva sèrie Tauromàquia, i 'Dibuixos i escultures en marbre', a la sala Gaspar de Barcelona (1973, 1977 i 1979), a la galeria Vandrés de Madrid (1975 i 1980) i al saló del Tinell de Barcelona (1979): 'Mides universals'. També van muntar happenings, van crear llibres, escultures i acoblaments en fusta. El 1981 va exposar per primera vegada en solitari. El 1982 va presentar a la galeria Miguel Marcos de Saragossa la seva sèrie Abraçades i el 1983 va realitzar una exposició antològica de la seva obra a la sala Gaspar de Barcelona. Entre 1986 i 1988 va dur a terme la sèrie de litografies La Casa, va pintar la dels Pantocràtor, i es va ocupar de la direcció artística de les pel·lícules de Jaime Camino El balcó obert i Llums i ombres. Ha participat també en la XXXIX Biennal Internacional d'Art de Venècia de 1980 i ha rebut diversos premis. És autor de peces escultòriques de marbre, bronze i ceràmica, alguna de les quals va presentar a la sala Gaspar de Barcelona el 1983. La seva obra en bronze L'acodillora(1985) es troba a la rambla de L'Hospitalet de Llobregat. Ha obtingut entre altres premis el de la II Biennal Internacional de l'Esport, el premi de figura de la Biennal Estrada Saladich, i el premi de dibuix Inglada-Guillot. La seva obra figura al Museu d'Art Contemporani de Madrid, al Museu de Belles Arts de Vitòria, al Museu de Sao Paulo, al Museu de Belles Art de Sevilla, al Museu d'Art Contemporani de Barcelona i al Museu d'Art Modern de Nova York. Entre el 2006 i el 2007, es fa la primera exposició dels fons de la Fundació Arranz-Bravo al Centre Cultural Tecla Sala de L'Hospitalet, amb edició de catàleg i DVD a càrrec del crític d'art Albert Mercadé. Exposicions a Lleida, Santiago de Compostel·la, Londres, Nova York i San Francisco. Inauguració de l'escultura El Pont de la Llibertat amb la presència del president de la Generalitat, José Montilla i l'alcalde de L'Hospitalet Celestino Corbacho i altres autoritats. Es crea oficialment la Fundació Arranz-Bravo. El 2009, La Diputació de Barcelona organitza una exposició itinerant dels fons de la Fundació Arranz-Bravo per Catalunya fins el 2010. | 41.3669700,2.1150600 | 425989 | 4579873 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52662-foto-08101-433-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52662-foto-08101-433-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | |||||||||
| 52665 | Fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-santa-eulalia-de-merida | BONILLA SITJA, Elisabet (2016). L'Hospitalet vist des de l'Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida. Anàlisi formal del seu fons i esbós històric-social a partir dels capítols matrimonials d'Època Moderna. Beques l'Hospitalet. Convocatòria 2015. | XV-XX | Fons agrupat en 7 seccions, compostes per diverses sèries que poden incloure subsèries: La primera secció són els Llibres Sacramentals, presents per obligació a les parròquies des del Concili de Trento (s.XVI). Aplega les sèries: Baptismes(A), Confirmacions(B), Matrimonis (C), Defuncions(D) , i Varia (E), on trobem la sèrie de Compliment Pasqual. La segona secció, Administració parròquia és la que aplega més sèries i subsèries, perquè recull tot allò referent a la parròquia des del seu govern, l'administració, afers legals, economia, patrimoni o culte i devoció. Les sèries que la composen són: Visites pastorals(F); Estat de la parròquia(G) agrupa documents semblants a les visites pastorals o que informen sobre situacions dels feligresos; Consuetes(H), sobre costums de la parròquia; Inventaris Parroquials(I), recull inventaris des del s. XVI i una notícia sobre el saqueig de la parròquia; Demarcació parroquial(J), documents amb informació sobre els límits parroquials. La sèrie Documentació Bisbat/Diòcesi oficial o no(K) es divideix en Manuscrit i Imprès que apleguen la documentació emanada per entitats supra parroquials que afectaven a la parròquia (normatives, butlles, beatificacions, etc.). La sèrie relativa a Economia(L) es divideix en subsèries com el Llibre d'obra. Comptes i factures que aplega els llibres i lligalls dels obrers parroquials. Recull també el referent alguns dels sustents de la parròquia com eren Carnisseria, fleca, taberna i pesca. Altres subsèries són les Possessions de la rectoria, documents que acrediten la propietat de béns abans i desprès de la desamortització, i Empedrat del carrer sobre obres que afecten la parròquia; Impostos eclesiàstics que aplega Delmes i Primícies, Llevador de rendes i censals i una Vària: Novè Decimal, Excusat i mix d'impostos; Novenari d'ànimes, fundació de beneficis i causes pies, aniversaris; Celebracions i misses; Processos i sentències(M) interessant per a l'estudi dels conflictes de la parròquia amb els veïns, sobretot per raó del cobrament de delmes i primícies entre d'altres, com les quatre U.I. sobre el conflicte amb el Cabiscol, Procés Port amb el Duc de Medinacelli, el Procés Esplugues, el Litigi Oliver, els Plets Rtor. Pou i Plets varis. La subsèrie que segueix aplega la Correspondència i documentació associada a rector(N) i es divideix en el Rector Carreras el Rector Fèlix Bover, el Rector Quirze Madriguera, el Rector Miquel Pou així com en un Nomenament. La següent subsèrie fa referència a les Confraries i administracions(O). A continuació trobem una subsèrie denominada Vària(P) degut a la varietat de temes puntuals. Així tenim la subsèrie Ermites formada per Santa Eulàlia de Provençana i Santa Maria de Bellvitge i les subsèries com són els documents de petició per crear Oratoris Particulars, alguns Goigs i laudes, dos documents sobre Relacions amb l'hospici de Barcelona, Assumptes laics d'interès parroquial com epidèmies, fraus i diverses circulars, Indulgències, Culte, la possessió de Relíquies a l'església, un document d'Excomunicació i el registres sobre el Cementiri. La tercera secció Notarials, s'agrupa en 4 sèries. La primera és Diversos(Q), es subdivideix en Diversos: segle XVI que aplega dos llibres compostos per donacions, vendes, arrendaments, inventaris; i en Diversos: Segle XVII inclòs endavant que aplega dos índexs amb diverses tipologies documentals, així com àpoques, establiments i censals. Tenim la sèrie d'Inventaris i encants(R) d'entre els segles XVI i XVIII, i 2 encants del s. XVIII. Els Capítols matrimonials(S) es conserven des del s. XV al XVIII. Finalment, tenim els Testaments(T) d'entre els segles XV i XX. La quarta secció és la corresponent al fons Municipal i aplega els documents sobre el Comú i la Universitat de L'Hospitalet(U). (continua a Observacions) | 08101-436 | Carrer de Barcelona, 104 | La primera referència al terme parroquial de Santa Eulàlia de Provençana data de finals del segle X, en el context d'un document de venda. Amb aquesta indicació es constata per tant una realitat que s'hauria format en els anys precedents, aglutinant sota el control de l'església tot un territori que a partir d'aquell moment romandria lligat a la seva administració. L'acta de consagració de l'església parroquial és del 1101, a partir de la qual es dotada i s'estableixen els drets de la parròquia sobre el terme i les obligacions dels habitants d'aquest. A partir del segle XV i degut a la concentració de poblament al voltant de l'hospital, a la zona coneguda com 'la Pobla', es decideix traslladar l'església parroquial de Santa Eulàlia cap aquest nucli. Tot i que l'advocació serà la mateixa, Santa Eulàlia, es canviarà la indicació geogràfica de Provençana a Mèrida. En aquest sentit, tot sembla indicar que l'arxiu primitiu passaria de l'antiga parròquia a la nova, ja que l'antiga església de Santa Eulàlia de Provençana serà custodiada per un ermità, i el rector regirà des de la nova seu parroquial. Malgrat el canvi, la documentació generada continua fent ús de l'antiga advocació complerta. Així doncs, i traspassant el nucli d'atenció aquesta nova seu, al segle XVI es reedifica l'església que romandrà fins que en el context de la Guerra Civil es enderrocada. La primera pedra de l'actual temple data del 1939 però no va ser totalment acabat fins l'any 1947. | 41.3600300,2.0989900 | 424637 | 4579117 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida (APSEMH) esdevé una eina cabdal per a l'enteniment dels processos històrics que la ciutat de L'Hospitalet ha viscut, principalment des del segle XVI i fins a finals del XIX.El fons arxivístic ha patit diverses vicissituds, derivades dels conflictes històrics en els quals L'Hospitalet i la seva parròquia van veure's immersos. A finals del segle XVII s'informa per mitjà d'un inventari del saqueig de l'església i el robatori d'alguns dels seus llibres17, amb anotacions posteriors a d'altres llibres de l'arxiu. També hi ha noticies sobre la crema d'escriptures entre els anys 1713 i 1714 que pel que s'indica, sembla que va afectar la major part del fons de l'arxiu.Finalment, l'arxiu va ser desmantellat durant la Guerra Civil Espanyola, moment en se suposa que va perdre's també una bona part de la documentació.(continuació Descripció)La cinquena secció Divers està composta per la Documentació alinea parròquia(V), documentació que es conserva a l'arxiu parroquial que no té res a veure amb la parròquia, en general són documents portats a Santa Eulàlia pels nous rectors; o un petit volum de documents Sense classificar/Mal estat(W).La sisena secció correspon al conjunt de Pergamins. La sèrie s'ha constituït agrupant els Pergamins numerats per ordre cronològic(X). Destaca pel seu bon estat el Capbreu Universal de la Parròquia, (s.XV), o el lligall de pergamí que aplega una sentència de la Regia Audiència favorable a la parròquia i una còpia de la Dotalia de l'església. Trobem també un pergamí que s'ha conservat gràcies a què va ser reutilitzat com a tapa d'un llibre posterior, així com la llicència (s.XVI) per arrendar la fleca, carnisseria i taberna per deu anys.La setena secció correspon als Llibres conservats a l'arxiu: dos Missals(Y), un de finals del segle XVI i l'altre d'inicis del XVIII. | 98|94 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | |||||||||
| 52668 | Llibre Ateneillo Barradas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-ateneillo-barradas | AJUNTAMENT DE L'HOSPITALET (1999). Barradas (1926-1928). Veí de l'Hospitalet, artista i ciutadà del món. Ajuntament de l'Hospitalet. Catàleg de l'exposició. | XX | Es tracta del llibre de firmes que tenia Rafael Barradas per als contertulians i visitants que rebia a casa seva, els diumenges a la tarda, en les reunions conegudes com de l'Ateneíllo Barradas. En aquest llibre l'artista va recollir dedicatòries, dibuixos i poemes d'una trentena de personatges i amics que assistien a les reunions. Les sessions de l'Ateneíllo estaven presidides per un Pegàs, amb les ales desplegades, l'emblema avantguardista que havia pintat en una paret del seu estudi. Van començar quan ell amb la seva dona, la seva mare i la seva germana s'instal·len al número 15 del carrer Porvenir (actual Josep M. de Sagarra). Els amics de Barcelona el comencen a visitar i es va formant un grup de tertúlia a casa del pintor. S'hi poden comptar escriptors, artistes, crítics de l'època. Entre ells Mario Verdaguer, Josep Maria de Sucre, Sebastián Sánchez Juan, Gutiérrez Gili, Leguina, Joan Alsamora, Lluís Góngora, Guillermo Díaz-Plaja i Lluís Montanyà, entre d'altres. Salvador Dalí i Garcia Lorca, sempre que passaven per Barcelona el visitaven. | 08101-439 | Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | L'artista uruguaià Rafael Barradas va ser una de les figures més destacades de l'ambient artístic de començaments del segle XX, quan es desenvolupen les avantguardes. Neix a Montevideo, l'any 1980, i es trasllada a Europa el 1913. primer va a França i Itàlia i arriba a Barcelona el 1914. Treballa a Barcelona, Madrid i Saragossa i es relaciona amb escriptors i artistes i participa intensament de la vida cultural de l' època com a pintor, dibuixant, il·lustrador i escenògraf. A principis de 1926 s'instal·la a l'Hospitalet on continua pintant i dibuixant. Casa seva es convertirà en l'Ateneillo, un important centre de tertúlies de personatges del món de l'art i de la cultura de l'època. Va retornar a l'Uruguai, el 5 de novembre de l'any 1928 on l'anomenen director del Museo Nacional. Però només un any més tard, mor a Montevideo. | 41.3610200,2.0972800 | 424495 | 4579228 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||||||||
| 52670 | Conveni de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conveni-de-lhospitalet | ÁLVAREZ JÁUREGUI, Clara (2011). El conveni de l'Hospitalet. Guerra i vida quotidiana al segle XVIII. Beca del Museu i de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet (convocatòria edició 2010). https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0033022.xml | XVIII | Acord signat a L'Hospitalet de Llobregat, el 22 de juny de 1713, entre el comte de Königsegg, representant del lloctinent Starhemberg, cap de les forces del rei arxiduc Carles III a Catalunya, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l'exèrcit de Felip V, durant la guerra de Successió. El conveni establia, d'acord amb els termes del tractat d'Utrecht, l'evacuació de les tropes austriacistes del Principat, de Mallorca i d'Eivissa i el lliurament de Barcelona o de Tarragona a les tropes de Felip V com a garantia. A més de constituir un abandonament dels catalans sense llur consentiment, representà per a les forces borbòniques la possessió de Tarragona, fet que comprometia greument les possibilitats de resistència dels catalans. A continuació podeu llegir la transcripció extreta d'Álvarez (2011): 'Acuerdo y combención écha para la execución del tratado de evaquación de la Cataluña y Yslas de Mallorca y Ybiza, acordado en Utrecht el Día Catorze de Marzo de este Año, entre los sres. Conde de Kinigsegg, y Marqués de Ceva Grimaldi, diputados para este efecto, por los sres. Mariscal Conde de Starhemberg y Duque de Populi, comandantes en xeffe de las tropas de una y otra parte; con yntervención de los sres. Thomas Swanton y Antonio Wescombe diputados por el sr. Almirante Jennings. 1º La cessasión de Armas empezará en Día primero de Jullio de este pressente Año, assí por Mar como por tierra. 2º Quince Días despues (és a decir) el quince de Jullio, se entregará a Barcelona, y se retendrá a Tarragona la Potencia que evaqua, con el distrito competente y correspondiente a la subsistencia de las tropas que quedasen: Y en caso de yntervenir alguna dificultad sobre la entrega de Barcelona (aunque no se supone) se entregará a Tarragona, y se retendrá a Barcelona con el distrito competente y correspondiente, ala subsistencia de las tropas que quedasen. 3º Despues de haverse evaquado una de las dichas Plazas, sea Barcelona o Tarragona, se executara lo mismo con las demas segun expressa el tratado. 4º Se evaquará assimismo las Yslas de Mallorca y Ybiza conforme refiere el tratado. 5º Por lo que mira ala Arttillería se executará como lo expressa el tratado, nombrando comissarios de una y otra parte para su execución: pero, no obstante se podrá hacer una compensación de las Piezas, Morteros y ynstrumentos de Guerra, que se hallaran en las Plazas y puestos de las montañas, pertenecientes ala Potencia que sale, con otras Piezas, Morteros y ynstrumentos de Guerra que se Hallaran en las Plazas marítimas, o en cercanías del Mar, pertenecientes a la Potencia que entra para facilitar de esta forma el embarco. 6º Será permitido á todas las Familias y Personas refugiadas en Barcelona (lo demas de Cataluña) y Yslas de Mallorca y Ybiza, de qualquiera nación, exercicio, distinción y calidad que sean, el quedarse con toda seguridad en los parages donde al pressente se hallan; y á todas y todos los que quisiesen seguir, la Potencia que hace la evaquación seles habrá de dar Passaportes competentes para la seguridad de su viage (y discurso de éll tanto por Mar como por tierra) siempre y quando hallen comodidad de hacerle para Ittalia. 7º Las tropas que éstan baxo las órdenes del Sr. Duque de Populi podrán ponerse en marcha siempre que lo juzgue á proposito, para ponerse en possesión de una delas Plazas que se Señalare; pero bien entendido que no se han de acercar á Barcelona, ni Tarragona, antes del termino señalado y combenido, para dar una de dichas dos Plazas. 8º Todo lo demas se executará y cumplirá con toda buena feé por una y otra parte, én la conformidad que expressa él tratado. (Continua a Observacions) | 08101-445 | Arxiu General de Simancas (AGS) C. Miravete, 8 -47130- Simancas (Valladolid) | El context històric d'aquest document no és cap altre que la Guerra de Successió. El conflicte, iniciat amb la mort de Carles II el 1701, va desenvolupar-se en una guerra de caràcter internacional fins el 1714. El que havia de ser un assumpte només de la corona espanyola va acabar creant un conflicte dinàstic entre Borbons i Hausburgs que es va estendre a altres països com Anglaterra i Portugal. La guerra en si, però, va acabar més focalitzada a la Península Ibèrica, on es van enfrontar partidaris austriacistes i filipistes. | 41.3607700,2.0973500 | 424501 | 4579200 | 1713 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52670-foto-08101-445-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52670-foto-08101-445-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Malgrat sembli que a primera vista, la única relació entre aquest document i l'Hospitalet sigui el nom perquè es va signar en un lloc indeterminat de la ciutat, afectà d'una manera directa perquè, com diu Clara Álvarez (2011): 'es va demanar molt més del poble, allotjament, menjar, farratge, etc. Es van desmantellar directament cases per utilitzar la seva fusta i ferros en el setge de Barcelona'.Existeix la llegenda d'aires romàntics que el Conveni es va signar al carrer Xipreret, últim vestigi pràcticament d'aquell poble que va ser. Però no n'hi ha proves. També és possible que es signés al campament del exèrcit instal·lat en aquell moment a L'Hospitalet, o a la guarnició que s'havia acomodat al hostal de Collblanc.(Continuació descripció)9º En caso de que los Communes y Brazos de Barcelona y Cataluña, quisiésen diputar una ó mas Personas de sus cuerpos se les dará Passaporte, luego que le pidan, para hir a verse con el sr. Duque de Populi, y ésto mismo se executará con todas las Personas y Familias refugiadas en Cataluña y de las Yslas de Mallorca y Ybiza.10º El embarco de las tropas se executará por los parages que el sr Almirante Jennings, tubiere á proposito, aunque sea ala vista de las Plazas ocupadas.11º Haviendose propuesto al sr. Marques Grimaldi, de que en caso yntervenga alguna dificultad, para la entrega de Barcelona, y que también se hallen dificultades, para quedarse en ella (ó sus cercanias las tropas remanentes despues del primer embarco) puedan ponerse las mismas en Ostalrich y Blanes, con el distrito combeniente asu comodidad y subsistencia, y no haviendo combenido dicho sr Marques; se remite el sr Mariscal, Conde de Starhemberg, alo que decidiere él sr Duque de Populi mismo, pues declara dicho sr Mariscal no tener otro fin en esto, que la mayor seguridad de sus tropas.Hecho en Ospitalet al veinte y dos de Junio de Mill settecientos y treze.Firmen: El Conde de Kinisegg. Wescombe. T. Swanson. Grimaldi.' | 94 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | |||||||
| 52672 | Dietari Calaix de Sastre del Baró de Maldà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dietari-calaix-de-sastre-del-baro-de-malda | SOLER i AMIGÓ, Joan (1996). El Baró de Maldà i L'Hospitalet (1746-1996), 250è aniversari del seu naixement. Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. | XVIII-XIX | Tot i que el Calaix de Sastre és un document que no es pot subscriure en la seva totalitat a l'Hospitalet, si que és veritat que per la vinculació de l'autor amb aquesta ciutat, per les propietats que hi posseïa i les estades que hi feia, resulta una font històrica de primer ordre. A l'Hospitalet, el nom de Baró de Maldà té una referència immediata: el carrer que va de la plaça de l'Ajuntament a la del Repartidor. El Baró de Maldà acostumava a voltar les seves finques i a fer-hi estades periòdiques o 'jornals' com en deia ell. Sovint hi anava per les festes majors, que en algun moment descriu, sobretot a La Torrassa i a can Xerricó. L'any 1792 fa una descripció del poble i de com va vestit el jovent. | 08101-447 | Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (C. de santa Llúcia, 1 -08002-Barcelona). | El Calaix de Sastre, va ser escrit gairebé sense interrupció al llarg de cinquanta anys, de 1769 a 1819, des de l'edat de vint-i-tres anys fins poc abans de la seva mort, als setanta-dos. Aquesta és la introducció que en fa: 'CALAIX DE SASTRE en que s'explicarà tot quant va succeint a Barcelona i veïnat des de mig any 1769, a les que seguiran les deIs demés anys esdevenidors per divertiment de I'autor i de sos oients, anexes, en el dit CALAIX DE SASTRE les més mínimes frioleres'. Joan Lluís Marfany, a la Gran Enciclopedia Catalana en fa aquesta valoració: 'L'obra és alguna cosa més que un simple dietari com els que proliferaren els segles XVII i XVIII -per exemple el Caxón de sastre catalán (1761)- i, altrament, cal relacionar-lo amb la literatura popular de cordill i la satírica anónima. En aquest precedent valuós del costumisme i del periodisme locals, l'autor no es limita a consignar-hi els fets més o menys fredament, ans els elabora en forma de narració viva i pintoresca, gairebé sempre humorística, en una llengua directa i col·loquial, circumstàncies que atorguen al Calaix de Sastre, ultra el seu valor documental de dietari, el mèrit d'ésser una de les obres més importants de la narrativa en llengua catalana produïda entre el segle XV i el segle XIX.' El Calaix de Sastre consta de setanta-un volums, escrits tots de la seva mà, i és encara inèdit en la seva major part. | 41.3602700,2.1002200 | 424740 | 4579142 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||||||
| 52679 | Fons patrimonial España Muntadas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-patrimonial-espana-muntadas | http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 | XVI-XX | El fons España Muntadas està format per la documentació corresponen als llinatges patrimonials de la família España Muntadas dipositats a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat. Altres patrimonis del llinatge patern són el Digoine du Palais (1887-1915); el patrimoni Fàbregas (1533-1693); el patrimoni Font (1529-1779); el patrimoni Huguet (1500-1855); el patrimoni Maresch (1500-1918); i el patrimoni Quintana (1500-1896). Del llinatge matern, comprèn el patrimoni Molinés, entre 1548 i 1844, amb títols privilegis, certificacions de noblesa, nomenaments militars, privilegis eclesiàstics, certificacions sacramentals, censals, inventaris, àpoques, donacions i altres documents familiars. També comprèn el patrimoni Berenguer (1692-1762); el patrimoni Llunell (1594-1687); el patrimoni Prior (1547-1770); el patrimoni Valencià (1500 -1912) i el patrimoni Ximenes (1606-1651). Del llinatge patern, el més important és el patrimoni España (1500-1983), també amb títols, privilegis, certificacions de noblesa, nomenaments militars, privilegis eclesiàstics, certificacions sacramentals, censals, inventaris, àpoques, donacions i altres documents familiars i relacionats amb les finques i propietats, i amb el Canal de la Infanta. | 08101-454 | Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) | 41.3587400,2.1108700 | 425629 | 4578963 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | |||||||||||
| 52680 | Biblioteca Antiquària 'Fons España Muntadas' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-antiquaria-fons-espana-muntadas | http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 | XVI-XIX | Hi ha volums en perfecte estat de conservació i d'altres regular, deficient, molt deficient o ruïnós. | La Col·lecció Antiquària de la biblioteca s'ha constituït a partir de la transferència de llibres i revistes procedents de diversos fons privats. Consta de 252 unitats anteriors a 1900, 130 procedents del fons España Muntadas, 4 de Francesc Batallé i Aragonés, 4 de Jaume Ventura i Tort, 4 de Miquel Romeu Mumany, 2 del Grup Excursionista Saltadiç i 13 del Museu d'Història de l'Hospitalet. Un dels volums és del segle XVI, 8 del segle XVII, 31 del segle XVIII, 111 del segle XIX i 6 no porten la data. | 08101-455 | Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) | L'any 1969 l'Ajuntament de L'Hospitalet va aprovar la creació del Museu d'Història de L'Hospitalet, el nou director va segregar d'entre la documentació del fons municipal tota la documentació que va considerar d'interès històric i la va traslladar al Museu. A l'Arxiu Administratiu Central hi restà la documentació administrativa transferida per les àrees. L'any 1995 el Ple de l'Ajuntament va aprovar que a partir de gener de 1996 totes les competències en matèria d'arxius es concentressin i es deleguessin a l'Àrea d'Educació i Cultura. El nou Arxiu Municipal de L'Hospitalet va assumir l'antic Arxiu Administratiu Central i l'Arxiu Històric. El Ple de l'Ajuntament del mes de novembre de 1998 va aprovar el Pla Arxivístic Municipal. L'any 2003 es va inaugurar la nova seu de l'Arxiu Municipal al carrer Cobalt. Quan l'any 1969 la Casa España va esdevenir la seu del Museu d'Història de L'Hospitalet, l'últim propietari i hereu va fer donació del seu fons bibliogràfic patrimonial integrat per documentació familiar i d'antics propietaris, com les famílies Llunell i Molinés. Ciutadans anònims, personalitats, veïns i veïnes de la ciutat han fet aportacions de llibres antics, alguns quan existia la biblioteca municipal als baixos de l'edifici consistorial altres al Museu d'Història i posteriorment a l'Arxiu Històric de L'Hospitalet. Aquest ha estat l'itinerari institucional dels documents que componen el fons bibliogràfic patrimonial publicat abans de l'any 1900. | 41.3587400,2.1108700 | 425629 | 4578963 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Regular | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 57 | 3.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | |||||||||
| 52681 | Pergamí de 1570 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-1570 | PLANELL I MAS, Marta de ; CODINA I VILÀ, Jaume ; PIQUER I FERRER, Esperança (1999). Pergamí 1570 : Venda de terres de vinya situades a Collblanc. Arxiu Històric de l'Hospitalet. http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 | XVI | Pergamí que forma part de la col·lecció 909 de documents del segle XVI-XIX de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, que correspon a una venda de terres de vinya situades a Collblanc. Més que per la rellevància històrica és destacable per la singularitat, ja que no hi ha cap altre document similar. Simeó Jofre, mercader de la ciutat de Barcelona i la seva muller, Andreua, venen a Pere del Soto, àlies, del Serdà, dues peces de terra amb vinya plantada, situades a la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, al lloc de 'Collblanc' pel preu de 52 lliures barceloneses i 10 sous. | 08101-456 | Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) | L'època del document (1569-70, coincideix amb l'arribada d'immigrants occitans, que fa que els autoritats extremin el control als nou vinguts . si no tenen feina i van desvagats seran detinguts, sospitosos de formar colles de lladres de camí ral. A L'Hospitalet aquesta afluència massiva de gent pot fixar-se en un 50% de la població, que ocuparan oficis o seran assalariats coma mossos, pastors, jornalers o servents. Tot i la diferenciació social entre uns i altres, es tracta d'un període de força activitat, segons Codina (1999), un dels més dinàmics en realitzacions de l'època moderna. És quan s'inicia la construcció de la nova església parroquial, la restauració de l'ermita de Bellvitge o la creació d'una escola pública. Però també es produeix un fet negatiu: la pèrdua de la propietat de mans locals a forasters. L'amo passa a masover, ja que la burgesia barcelonina inverteix en terrenys periurbans, aprofitant les males collites. El document n'és una bona prova. | 41.3587400,2.1108700 | 425629 | 4578963 | 1570 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52681-foto-08101-456-2.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al web de l'arxiu hi podeu trobar la transcripció del document, realitzada per Marta de Planell i Mas. | 94 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | |||||||
| 52682 | Fons documental del Centre d'Estudis de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-centre-destudis-de-lhospitalet | https://sites.google.com/site/webcelh/home | XX-XXI | El fons documental del centre està format per monografies, revistes, articles, ponències, informes, tesis, treballs d'investigació, vídeos, Cd's, de producció local o extra local que facin referència a la ciutat de l'Hospitalet i al seu context comarcal i metropolità. La majoria de documents bibliogràfics són consultables físicament. A través del servei de documentació Babel'H, s'ofereix la possibilitat de consultar on line el fons bibliogràfic i la Base de Dades, i atenció personalitzada a l'hora de fer la recerca. Destaca en el seu fons l'Arxiu històric de Santa Eulàlia de Provençana. També disposen de la col·lecció sencera del Butlletí d'Informació Municipal, de 1954 a 1976. | 08101-457 | Av. Josep Tarradellas i Joan, 44 (Espai Molí) | El centre d'Estudis de l'Hospitalet és una entitat sense ànim de lucre fundada l'any 1984.amb la finalitat de fer ciutat, associacionisme i d'intervenir a L'Hospitalet. Està oberta a qualsevol ciutadà o ciutadana interessat en el coneixement, la recerca i el debat sobre la ciutat. Forma part de la Coordinadora de Centres d'Estudi de Parla Catalana. Els seus objectius són l'anàlisi i el desenvolupament de la identitat de L'Hospitalet en els seus vessants humans i culturals ; potenciar les iniciatives de caire sociocultural vinculades a L'Hospitalet ; esdevenir un fòrum de discussió i debat sobre el passat, el present i el futur de la ciutat ; integrar la diversitat de propostes i opinions en els projectes propis, fent que la imatge del CEL'H es correspongui amb una actitud oberta i plural ; i treballar des del convenciment de la necessitat d'una ciutat més relacional entre tots els sectors implicats: públic, privat, associatiu, i el conjunt de la ciutadania. | 41.3669900,2.1161600 | 426081 | 4579875 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52682-foto-08101-457-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52682-foto-08101-457-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El centre disposa de tres línies de publicació, a banda del butlletí intern: la revista Quaderns d'Estudi i la col·lecció de Recerques i la col·lecció Josefina Gómez Olivares. | 98 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||||
| 52687 | Fons bibliogràfic de mossèn G. Homar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-mossen-g-homar | SANTACANA, Carles (2008). Conferència i presentació del fons històric de mossèn Homar a la biblioteca central Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat, donada l'11 de març de 2008. | XIX-XX | Important fons bibliogràfic de mossèn Homar, donat l'any 1963 a l'Ajuntament de l'Hospitalet. En aquest fons hi trobem llibres de religió, però també de poesia, filosofia, geografia, folklore, història o literatura. Hi ha edicions antigues de bibliòfil, històries generals de Catalunya o Espanya del segle XIX, llibres de l'Editorial Bernat Metge d'abans de la guerra (traduccions dels clàssics al català), El Diccionari català-valencià-balear d'Alcover-Moll, la col·lecció sencera de la revista Destino. També s'hi troba un llibre de poesia de Federico García Lorca, escriptor prohibit a la postguerra, editat l'any 1946 a Argentina i difícil d'aconseguir. | 08101-462 | Biblioteca Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas, 44) | Mossèn Homar pertany al que anomenaríem 'el grup de capellans cultes'. Té una manera peculiar d'entendre què és ser capellà (allunyada del que l'Església de l'època espera d'un prevere). Neix l'any 1886 al poble d'Horta (Barcelonès). Va haver de viure molts canvis històrics en aquella època. Tres anys abans de néixer Mn. Homar, el prevere Mn. Salvà i Salvans va escriure un llibre titulat El liberalismo és pecado que transmet les idees del catolicisme del segle XIX, bastant dominat pel corrent més radical i conservadora. La vocació religiosa de Mn. Homar podria haver quedat atrapada per una visió reduccionista de la història però, en el seu cas, no va ser així. Mn. Homar forma part dels capellans cultes que mostren interès per conèixer i anar més enllà del que es deia al seminari: visió de la religió i de la cultura des d'un altre vessant; comprensió de la ciència i religió des d'un diàleg (influència de l'obra de Darwin). Era una època en què hi havia una important polèmica per congeniar ciència i religió. El món catòlic vivia les discussions de forma complexa. Hi ha alguns personatges de l'època que van influir en els canvis del pensament tradicional catòlic (el bisbe Torres i Bages i el bisbe Urquinaona). Aquest és l'ambient on neix Mn. Homar i on es forma. L'any 1948, Mn. Homar arriba a L'Hospitalet amb 62 anys d'edat. El municipi te 70.000 habitants agrupats per tres grans nuclis de població. S'integra al nucli antic, el centre de L'Hospitalet on hi ha la Parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, al costat de l'Ajuntament. Realitza activitats bastant notables: impulsa les obres de restauració de l'altar de la Parròquia de Santa Eulàlia; recupera l'ermita de Bellvitge, on s'hi celebra culte els dies festius; també manté bon contacte amb el Centre Catòlic; promou la creació de l'escola Tecla Sala; arriba a un acord amb la senyora Tecla Sala i l'Ajuntament per muntar una escola parroquial. A la rectoria organitza lectures de poemes i cedeix els llibres de la seva basta biblioteca, alguns dels quals eren prohibits, a les persones més inquietes. Té un punt de transcendència en el temps. El 1963 fa donació de la seva biblioteca particular. I fa la donació en vida, amb la voluntat que el que ha aplegat serveixi per a una cosa més important i col·lectiva. Quan Mn. Homar va fer la donació del seu fons bibliogràfic a L'Hospitalet, a la ciutat solament hi havia una biblioteca, que havia fundat el president Francesc Macià i que l'any 1950 va passar al barri de Collblanc. La seva donació va suposar obrir una nova biblioteca al centre de la ciutat. Es va ocupar la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament. | 41.3670900,2.1157300 | 426045 | 4579886 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 57 | 3.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||||||||
| 52692 | Col·lecció de motllos Cosme Toda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-motllos-cosme-toda | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CORREDOR-MATHEOS, J.V. et alt. (1984). Arquitectura Industrial a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni urbà de l'Hospitalet (sèrie de 10 tríptics). L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MORALES MEDINA, J. M. (1986). El barri de Sant Josep; dins: XXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 191-212. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). SANTOS SANTOS, María Cruz (1991). Un assaig de divulgació del Patrimoni a les escoles: La ruta urbana de la indústria; dins I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet del Llobregat), pp. 70-74. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XIX-XX | Conjunt de motllos per a peces ceràmiques d'ornamentació arquitectònica, procedents de l'antiga fàbrica Cosme Toda. Es tracta dels motlles d'arrambadors, d'espiralls, de cornises, de motllures, de rajoles pel sotre, de balustrades, de canalitzacions, de teules, de cantoneres, de pilastres i de tota mena d'ornamentació per a façanes d'edificis o elements arquitectònic de l'interior, com escales o finestres. També hi ha algunes peces i rajoles que acostumen a ser vidrades fruit del gust de cada època, com les teules de color blau o verd de molts edificis modernistes. Le formes que reprodueixen són bàsicament ornamentacions geomètriques o florals. | 08101-467 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 54-62 | La fàbrica Cosme Toda és una de les que es crearen a L'Hospitalet en el moment de la gran puixança de la indústria ceràmica. El primer edifici el va construir el mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba, l'any 1884. Les naus més antigues que es conserven són les que el 1923 va construir Antoni Puig i Gairalt que es va encarregar de l'ampliació de la fabrica. I l'any 1925 es construeixen tres forns i la xemeneia. Durant un temps es va anomenar 'Indústries ceràmiques'. El 1937, junt amb la seva veïna, la Ceràmica Llopis, va ser col·lectivitzada i utilitzada com a fàbrica de material de guerra. A l'any següent, una explosió provocà un incendi que destruí pràcticament la Ceràmica Llopis però no la Cosme Toda, que ha conservat l'edifici. | 41.3642800,2.1119400 | 425725 | 4579577 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52692-foto-08101-467-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52692-foto-08101-467-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El valor d'aquesta col·lecció no és només cultural o documental. La seva aplicació al coneixement de l'art, l'arquitectura i la restauració arquitectònica és molt variada. Pendent d'inventariar i de documentar. | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||||
| 52709 | Mare de Déu de la Llum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-llum | XX | imatge de la Mare de Déu de la Llum situada en el frontispici del presbiteri. Fou copiada en rajoles pels germans Serra. Està situada al mig d'un cercle solar del que surten llampegades. L'Infant Jesús està dret i la Mare només el sosté pels peus. | 08101-484 | Carrer Enginyer Moncunill, 41 | L'església fou construïda amb motiu de la creació d'un nou barri que acollia els treballadors de l'empresa 'Fuerzas Eléctricasa de Cataluña, l'any 1956. Els terrenys i el finançament de la construcció van anar a càrrec de l'empresa. Per aquest motiu l'advocació és el de la Llum, en clara referència a la finalitat de l'empresa. | 41.3705500,2.1095200 | 425530 | 4580275 | 1956 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52709-foto-08101-484-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52709-foto-08101-484-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Solanich Riera | 98 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||||
| 52400 | Safareig del carrer Xipreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-carrer-xipreret | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XVIII-XIX | Safareig per rentar la roba aixecat davant les cases corresponents als números 15, 17 i 19, del carrer Xipreret, amb façana orientada a migdia. Aquest safareig agafava l'aigua del pou del costat i està format per quatre piques separades, cadascuna amb la seva rentadora. La disposició és simètrica en dues fileres de dues piques, amb un mur més gruixut a la meitat. | 08101-115 | Carrer Xipreret, s/n | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3601100,2.0974100 | 424505 | 4579127 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52400-foto-08101-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52400-foto-08101-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52400-foto-08101-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | |||||||||
| 52402 | Banc Central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-central | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici comercial que fa cantonada amb la rambla de Just Oliveras, que consta de planta baixa i pis. La centralitat de la construcció es defineix a la pròpia cantonada, arrodonida, que es converteix en l'eix de simetria, delimitat en planta baixa per la porta de l'accés principal; i dues finestres quadrades a la planta pis. A la planta baixa s'obren dos accessos més i quatre finestres, una tapiada. Els muntants de les finestres són de maó vist mentre que la resta de la façana està arrebossada. La façana està coronada per la barana del terrat excepte en la cantonada on el mur és més alt. Aquest mur està decorat amb motllures llises horitzontals, fent un joc d'entrants i sortints, i una cornisa al final. | 08101-117 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 298-300 | En aquest edifici hi havia la seu de l'antic Banco Hispano Colonial, entitat creada pel Marqués de Comillas, que fou atracat pel maqui Quico Sabaté, l'any 1949. Quico Sabaté va néixer a l'Hospitalet i vivia al carrer Xipreret. L'atracament el va fer amb el seu amic José López Penedo i van declarar que no es tractava d'un atracament sinó d'una expropiació i que ells eren llibertaris. La policia va arribar tard i es comenta que es van equivocar de banc intencionadament per la por que li tenien. | 41.3600100,2.1018100 | 424873 | 4579112 | 1936 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52402-foto-08101-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52402-foto-08101-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52402-foto-08101-117-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | Flanquejant la porta d'entrada hi havia dos fanals de llautó i vidre glaçat. Tot el fanal estava molt decorat amb espirals i flors però aquest treball contrasta amb la sobrietat de l'edifici.Actualment és una cerveseria. | 120|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||
| 52403 | Restaurant La Marina de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restaurant-la-marina-de-lhospitalet | BAÑOS SORIA, Julio (1997). Imatges retrospectives de la Marina: Zona Franca i polígon industrial Pedrosa. L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX | Masia situada a la Marina de l'Hospitalet, plana al·luvial del Llobregat. El cos principal de la masia consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. A banda i banda s'hi afegeixen dos cossos més; el de l'esquerra molt més gran que el cos principal. Estaven destinats a paller i corts d'animals. Ara una part és menjador del restaurant. Té pou propi. La façana està orientada a migdia; hi ha poques obertures i són rectangulars. Les bigues de la planta baixa són de fusta i la distribució és pràcticament la original. Els murs utilitzen la pedra i el maó arrebossats. A la façana hi ha un rellotge de sol de sèrie, col·locat fa uns 10 anys. | 08101-118 | Carretera de la Feixa Llarga, 47 | Casa de pagès de finals del segle XIX destinada al conreu de la terra i la cria de bestiar. Bàsicament estava dedicada a l'horta: carxofes, enciams, etc. Que anaven a vendre al mercat del Born. En un moment de poc reconeixement d'aquest productes, van decidir vendre la verdura a la carretera, davant la casa mateix. Van tenir molt d'èxit i els propis clients van propiciar que es convertís, l'any 1977 en restaurant. | 41.3394300,2.1076700 | 425340 | 4576822 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52403-foto-08101-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52403-foto-08101-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52403-foto-08101-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l'anomena Cal Capella.La inundació de l'any 1972 va fer arribar l'aigua a un metre i mig d'alçada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||||
| 52404 | Cal Manets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manets | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Casa aïllada, amb les façanes als quatre vents, d'una sola planta amb la coberta de teula plana a quatre vessants. La casa és de petites dimensions i destaca la teulada que és molt gran en proporció a l'edifici. Una escalinata amb barana dóna accés al cos que fa de rebedor, que sobresurt de l'alineament de la façana i on hi ha la porta d'entrada, de llinda recta. A banda i banda hi ha dues finestres que tenen la llinda decorada amb relleus. Per sobre hi ha un fris llis on es troben els respiradors decorats amb relleus calats. Sota el ràfec de la teulada hi ha un fris amb motius florals esgrafiats. | 08101-119 | Rambla Just Oliveras, 17-19 | Es troba ubicada en el que seria el segon eixample oberta per donar una comunicació directa amb l'estació de ferrocarril (1907). Segons sembla, la nova parcel·lació realitzada per Just Oliveras per tal d'urbanitzar la rambla, va comptar inicialment amb alguns problemes legals per a l'escripturació de les antigues propietats de Cal Tres. Aquest fet refredà els propietaris i promotors interessats en aquesta nova zona residencial de l'Hospitalet. | 41.3610200,2.1010600 | 424811 | 4579225 | 1923 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52404-foto-08101-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52404-foto-08101-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52404-foto-08101-119-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa està envoltada per un jardí i la porta de la tanca que dóna a la rambla està flanquejada per dues pilastres coronades per fanals de forja. La tanca del pati és una reixa de forja col·locada damunt un sòcol de pedra. | 106|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | |||||||
| 52405 | Edificis del carrer de Buenos Aires, 31-35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-del-carrer-de-buenos-aires-31-35 | XIX | Grup de tres edificis d'habitatges entre mitgeres coetanis del creixement urbanístic de finals del segle XIX i principis del XX i que conserven el programa original, remuntes a part. Les plantes baixes són les que han sofert més modificacions i adaptacions a altres usos, com aparcament de vehicles. La simetria és l'aspecte més destacat i sobre la que es construeixen les finestres i obertures. Destaca especialment les ornamentacions de les finestres de l'edifici del número 33, amb un petit frontó damunt la llinda amb una petxina en el timpà. | 08101-120 | Carrer de Buenos Aires, 31-33-35 | 41.3660400,2.1301600 | 427251 | 4579757 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52405-foto-08101-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52405-foto-08101-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | |||||||||||
| 52406 | Edifici del carrer de Santa Eulàlia, 106 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-santa-eulalia-106 | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d'habitatges entre mitgeres situat a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Consta de planta baixa, dos pisos i terrat pla. A la planta baixa s'obren una porteria i aparadors de botiga. La façana s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de quatre eixos de verticalitat, definits per les seves obertures. El primer i segon pis són similars: quatre obertures que accedeixen a un balcó corregut, amb barana de ferro. Totes les llindes són rectes i estan decorades amb un medalló i unes garlandes. El parament imita carreus abuixardats. La façana està coronada per una barana de pedra calada fent una sanefa i al centre hi ha un frontó trilobulat, amb una palmeta a la part superior i una cartel·la al centre. | 08101-121 | Carrer de Santa Eulàlia, 106 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3672000,2.1267600 | 426968 | 4579889 | 1921 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52406-foto-08101-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52406-foto-08101-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52406-foto-08101-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||||
| 52407 | Mercat de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-santa-eulalia | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Mercat que ocupa la superfície d'una illa. El seu perímetre marca un octògon on s'inscriuen dues naus en forma de creu grega, amb teulades a doble vessant, i en els angles hi ha petites botigues que s'obren cap a l'exterior. Les quatre façanes estan decorades amb formes rectangulars. La il·luminació és zenital, mitjançant claraboies alternades entre el sostre de fibrociment. | 08101-122 | Plaça de Pius XII | El mercat és un altre dels projectes de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Es construeix entre el 1929 i el 1930, i l'any 1932 s'ocupa. Des de llavors, l'edifici s'ha reformat en diverses ocasions; com entre el 1989 i el 1990, o l'any 2004. | 41.3654700,2.1272400 | 427006 | 4579696 | 1935 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52407-foto-08101-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52407-foto-08101-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52407-foto-08101-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | 98|120 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | |||||||
| 52408 | Monument a Josep Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-oliveras | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. JUHÉ i ORIOL, Pere (2010). Hospitalencs singulars. Just Oliveras i Prats; dins Xipreret. Ateneu de Cultura Popular, 335, pp. 4-6. https://ca.wikipedia.org/wiki/Just_Oliveras_i_Prats | XX | Monument en forma de bust en homenatge al que fou alcalde de la ciutat Just Oliveras i Prats. Es troba situat al capdamunt de la Rambla que porta el seu mateix nom, amb l'encreuament de l'avinguda de Josep Tarradellas; però dins una rotonda amb parterre de pedres bicolor i envoltat de palmeres. Aquest parterre no és transitable i la rotonda no té cap accés i està envoltada de vies pel trànsit rodat. Això fa que el monument sigui inaccessible i s'hagi de contemplar des de la rambla, que és cap on mira. El bust és de bronze a la fosa i mesura 42 x 49 x 32 cm. Està situat damunt un pilar de secció rectangular (55 x 30 cm) i una alçada de 135 cm, fet de pedra grisa amb els quatre escaires esbiaixats. Porta una placa d'acer inoxidable collada a la part anterior de la peanya amb la inscripció: Just Oliveras i Prats (1887-1938) La firma i marca de fàbrica estan gravades directament a la part inferior del bust. Sense datació d'inauguració . | 08101-123 | Avinguda Josep Tarradellas | Just Oliveras i Prat (1887 - 1938) fou empresari, polític i alcalde de l'Hospitalet. Pertanyia a una família benestant arrelada a la ciutat des del segle XVII. De jove s'afilià a la Lliga Regionalista i el 1907, juntament amb els seus germans, va promoure el segon eixample de l'Hospitalet urbanitzant la finca de cal Tres, propietat de la família, de la que en sortiria l'actual Rambla Just Oliveras, batejada així en honor seu. Arran d'això aconseguí ser nomenat cap de la secció local de la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat en les eleccions municipals de 1914. L'1 de gener de 1916 fou escollit alcalde per primer cop, però el 16 de març del mateix any fou destituït. Fou escollit alcalde novament en 1918, i va mantenir el càrrec fins que fou destituït en proclamar-se la dictadura de Primo de Rivera en 1923. Duran els anys 1920 es va dedicar al món empresarial gràcies a la bona marxa del negoci del seu pare i la dot aportada per la seva esposa, Josefa Durban i Casas. El 6 d'agost de 1921 va inaugurar la línia d'autobusos entre l'Hospitalet i la plaça d'Espanya de Barcelona. El 1927 adoptà la forma de societat anònima Oliveras SA i va connectar viatges amb Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat. Amb la caiguda de la dictadura, el 5 de març de 1930, Just Oliveras fou escollit de nou alcalde de l'Hospitalet, càrrec que ocupà fins al 14 d'abril de 1931, quan a les eleccions municipals espanyoles de 1931 va guanyar l'alcaldia Esquerra Republicana de Catalunya. Durant els anys de la Segona República Espanyola va compaginar els seus negocis amb el seu càrrec de regidor per la Lliga Catalana a l'Ajuntament. En esclatar la Guerra Civil espanyola, però, va decidir quedar-se a la vila, tot i que les seves empreses foren col·lectivitzades. El 1938 fou assassinat al garatge de casa seva juntament amb la seva cunyada, Antònia Durban Casas. La seva mort mai ha estat aclarida, ja que l'única testimoni, Àngela Casas Sabaté, no va poder identificar l'assassí,perquè portava la cara tapada. | 41.3637400,2.0999800 | 424724 | 4579528 | 1953 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52408-foto-08101-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52408-foto-08101-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hèctor Cesena Albós | Aquest monument es va inaugurar l'any 1953 i la seva primera ubicació fou a la mateixa rambla que porta el seu nom. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||
| 52409 | Monument a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-2 | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument en homenatge que ret la ciutat de l'Hospitalet al mestre Anselm Clavé ubicat en els parterres de la plaça que porta el mateix nom. Consta d'una estructura principal de prisma de granit damunt la qual hi ha l'escultura d'un nen amb una estrella al front amb lira i llorer. A cada costat hi ha dos cossos de prisma triangular amb plafons de terracota amb la representació de cantaires d'un cor. Tot plegat damunt una peanya hexagonal. Les inscripcions que hi ha són: al davant, una dedicatòria: 'L'Hospitalet de Llobregat a J. Anselm Clavé 1824-1894. I a la part del darrere: 'L'univers, l'Aurora, la Joventut, els Antics, els Callats, els Pilotaires, els Rossinyols, els Torrasencs Homenatge de les societats corals de la ciutat presidides per l'Estendard de la que fou la primera de totes: la S.C el Llobregat. Fundada l'any 1851 i la data 12-12-1954.' | 08101-124 | Plaça Mestre Clavé | Les corals l'Univers, l'Aurora, la Joventut, els Antics, els Callats, els Pilotaires, els Rossinyols, els Torrasencs són les societats corals de la ciutat presidides per l'Estendard de la que fou la primera de totes: la Societat Coral El Llobregat, fundada l'any 1851. Va ser inaugurada el 12 de desembre del 1954. I se'n va fer una reconstrucció l'any 1980. | 41.3612800,2.1065600 | 425272 | 4579249 | 1954 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52409-foto-08101-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52409-foto-08101-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rafael Solanic i Balius | Les seves dimensions són:-Monòlit: 284 x 56 cm, prismes afegits: 229 x 66 x 15 x 32,5 cm. -Plaques de terra cuita: 123 x 55 x 9 cm, medalló: 37 cm de diàmetre. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||
| 52410 | Monument a la sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-sardana-3 | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. http://www.xtec.cat/~rsellart/cobla/cobla.html [consulta realitzada el 20 de setembre de 2017]. | XX | Fou restaurada l'any 2009. | Monument en homenatge a la sardana format principalment per la representació d'un músic de la cobla tocant la tenora. Es troba assegut en una cadira de boga a primera fila de la cobla. Esta fet de fang cuit sense polir. Aquesta figura es troba alçada, damunt una peanya de secció triangular de granit negre, polit, que , alhora, se sustenta damunt un pedestal de granit, també de secció triangular i més ample que la pilastra. A la vora superior de la pilastra, en els seus tres costats, hi ha gravat un fragment de 'La sardana' de Maragall: 'És la mòbil magnifica anella que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant; el botó d'eixa roda, quin era que amb tal simetria l'anava centrant; és la dansa sencera d'un poble que estima i avança donant-se les mans'. A la peanya hi ha en relleu el logotip de L'Hospitalet i al bloc enganxades una placa circular I unes plaques de marbre blanc commemoratives que s'han anat afegint amb el temps. | 08101-125 | Plaça de l'Ajuntament | Aquesta escultura es va realitzar amb motiu de la proclamació de L'Hospitalet com a Ciutat Pubilla de la sardana. Es va inaugurar l'any 1966 i l' any 2009 es va restaurar, canviant els blocs de suport, la inauguració es va el mes de març . | 41.3597300,2.1003100 | 424747 | 4579082 | 1966 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52410-foto-08101-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52410-foto-08101-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Sabi Serra | La tenora és un dels instruments més importants de la cobla, és el que normalment fa de solista. És un instrument aeròfon (de vent-fusta) de doble canya que està fabricat gairebé del tot amb fusta de ginjoler (el ginjoler és un arbust). La part inferior de l'instrument -que es diu campana o pavelló- està fabricada de metall perquè soni més fort. Es col·loca a la fila del davant. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | |||||
| 52411 | Homenatge a la família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-familia | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument que consisteix en un grup figuratiu que representa una família formada per una parella i el seu fill. El pare, que està dret, abraça a la mare per l'espatlla i aquesta, que també està dreta, porta una criatura en braços a la que està donant el pit. Tota l'escultura forma part d'un mateix bloc de pedra calcaria, esculpida amb diferents textures. Les seves mides són 190 x 80 x 70 cm. La firma està gravada sobre la pedra enarcada en un rectangle polit en l'angle superior esquerre del lateral dret de la peanya | 08101-126 | Parc de Can Buxeres | Inaugurada l'any 1974. | 41.3643800,2.0968800 | 424466 | 4579601 | 1974 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52411-foto-08101-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52411-foto-08101-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hèctor Cesena Albós | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | |||||||
| 52412 | Homenatge als vells. 'La velleta' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-als-vells-la-velleta | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument homenatge a la gent gran. Es tracta d'una escultura de bulto feta de bronze que representa una velleta asseguda amb mocador al cap i mantellina a l'espatlla que porta agafada amb les dues mans. Està situada damunt una penya granítica. | 08101-127 | Plaça dels avis | Inaugurada l'any 1974 | 41.3658100,2.1261700 | 426917 | 4579735 | 1974 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52412-foto-08101-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52412-foto-08101-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hèctor Cesena Albós | Hi ha la inscripció del títol a la part frontal de la peanya 'Homenatge als vells', i la de la data i la signatura al lateral inferior dret de la peanya. Tot i aquest títol, l'autor es refereix a aquesta obra amb el nom de la velleta. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||
| 52413 | Mural de l'estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-lestacio | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | En una de les parets externes de l'estació de ferrocarrils de la RENFE, es troba aquest mural rectangular format per múltiples peces de ceràmica refractària de diferents tons ocres i marrons, amb relleus. El conjunt forma un dibuix simbòlic de formes esquemàtiques relacionat amb el món ferroviari: maquinària, guarda agulles o engranatges. El mural fa 2'44 metres d'alt per 9'18 metres de llarg. Cada peça del mural fa 28 cm de costat; i les del marc 33 x 26. El plafó està dins d'un marc de pedra calcària, en vertical de la paret i darrera un parterre amb plantes i pedres blanques. Sense il·luminació específica. | 08101-128 | Avinguda de Josep Tarradellas | 41.3640800,2.1005800 | 424775 | 4579565 | 1974 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52413-foto-08101-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52413-foto-08101-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Julià Riu Serra | La inscripció amb la firma està situada a l'angle inferior dret del mural. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | |||||||
| 52414 | Font de la plaça Espanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-espanyola | XX | Font situada al bell mig de la plaça Espanyola, limitada amb els carrers de Progrés, de Nostra senyora dels Desemparats i de Montseny, i que li dona identitat a la plaça. És de base octogonal, feta de diversos materials; un sòcol de granit, un cos central de maó i un coronament de pedra i ceràmica vidrada, de colors vermell i blau, formant un entaulament cònic. Disposa de dos sortidors, amb pica de pedra. Damunt d'un dels brolladors, hi ha una placa de marbre on es llegeix 'Plaza Española'. | 08101-129 | Plaça Espanyola | En un dels costats s'explica l'origen de la font: 'En el año 1905 varios propietarios costearon y cedieron gratuitamente esta fuente al magnífico ayuntamiento constitucional de esta villa, siendo alcalde don José Parera y secretario don José Prats'. | 41.3706200,2.1220200 | 426575 | 4580273 | 1905 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52414-foto-08101-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52414-foto-08101-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Plaça Espanyola està inclosa al procés d'urbanització de Climent Mas i Pere Romaní, aprovat el 1902. La manca d'aigua en aquest sector mobilitzà els propietaris que feren construir la font modernista que hi ha al mig. Aquesta plaça ha estat tradicionalment un dels punts de referència a la vida social i cultural de les barriades de Collblanc i La Torrassa. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 | ||||||||
| 52415 | Monument a l'Hospitalet. Monument a l'escut de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lhospitalet-monument-a-lescut-de-lhospitalet | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | També és conegut popularment com la pinça. Consisteix en dos grans blocs verticals que representen la creu en aspa de Santa Eulàlia. A sobre d'aquests blocs n'hi ha uns altres quatre del mateix material, de color vermellós i que representen les quatre barres de la senyera. Els dos blocs verticals estan decorats amb els noms de barris, esglésies, masies, escuts, figures, signes, fusta i personatges de la història de L'Hospitalet. També hi ha la signatura de l'autor i la data. | 08101-130 | Plaça de can Escorça | Es va inaugurar el 26 d'abril de 1974. | 41.3682500,2.1313000 | 427349 | 4580002 | 1974 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52415-foto-08101-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52415-foto-08101-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Subirachs | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:33 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/